sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Catalunya en Comú celebrarà eleccions internes per renovar la seva direcció entre el 29 de juny i el 2 de juliol. Serviran per escollir les 30 persones que integraran l'Executiva nacional. Catalunya en Comú celebrarà eleccions internes per renovar tots els òrgans de la formació, entre ells la direcció, entre el 29 de juny i el 2 de juliol. Així ho ha aprovat aquest dissabte la coordinadora nacional del partit reunida a Salt (Gironès), que ha tractat el calendari de desplegament dels espais locals de Catalunya en Comú i ha fixat el decàleg de municipalisme que definirà les candidatures per als comicis municipals. Segons un comunicat de la formació, les eleccions internes serviran per escollir les 30 persones que integraran l’executiva nacional, les 116 escollides per circumscripció única i els 74 representants territorials que formaran part del Consell Nacional de Comuns, les 5 persones que constituiran la Comissió de Garanties, i les 5 que formaran part de la Comissió de Comptes. Aquests òrgans tindran un mandat de dos anys i totes les candidatures hauran de garantir un mínim d’un 50% de dones. El termini per presentar candidatures començarà el 21 de maig i finalitzarà el 10 de juny. El tancament del cens electoral i la publicació definitiva de les candidatures es farà el 18 de juny, quan començarà la campanya electoral, que s’allargarà fins el darrer dia de votacions. Les votacions es duran a terme de forma telemàtica entre el 29 de juny i el 2 de juliol, i hi podran participar totes les persones inscrites a Catalunya en Comú fins al tancament del cens electoral. La publicació provisional dels resultats es farà el 3 de juliol, tres dies abans de la proclamació definitiva. El 9 de juliol es constituirà l’Executiva nacional, i el 21 de juliol, el Consell Nacional de Comuns, la Comissió de Comptes i la Comissió de Garanties. La coordinadora nacional d'aquest dissabte també ha tractat el calendari de desplegament dels espais locals de Catalunya en Comú, que rebran el nom de comuns, i que seran aprovats definitivament per part del Consell Nacional el mateix 21 de juliol. També ha aprovat el decàleg de municipalisme, que defineix els criteris que s’hauran de seguir per la conformació de candidatures per les eleccions municipals del 2019 i que regula aspectes de transparència, participació, línies programàtiques bàsiques, rendició de comptes i feminització de la política. | Política | Partits |
ACS confirma a la CNMV que segueix estudiant una possible OPA competidora sobre Abertis. La constructora de Florentino Pérez no descarta tirar endavant l'acció amb la participació de Hochtief AG. L'empresa ACS ha confirmat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que segueix estudiant una possible OPA competidora sobre la societat Abertis, amb assistència d'assessors externs. També indica que ha mantingut reunions amb possibles inversors i amb entitats financeres, però afegeix que fins a la data no s'ha pres cap decisió al respecte. En aquest mateix sentit, des de la constructora de Florentino Pérez s'afegeix que la qüestió no ha estat sotmesa a la deliberació i acord del Consell d'Administració d'ACS. Finalment s'indica que entre les fórmules estudiades s'ha considerat la possibilitat que l'OPA es faci amb la participació de la firma Hochtief AG. Cal recordar que la firma italiana Atlantia va presentar a principis d'estiu una OPA per la catalana Abertis i que va oferir 16,5 euros per títol. | Economia | Empresa |
Les converses per investir Sánchez s'encallen i Podem es queixa del poc marge que deixa el PSOE per negociar. La coalició d'esquerres assegura que els socialistes els barren l'accés a ministeris econòmics i socials, i es limiten a oferir "responsabilitats simbòliques. La negociació està en marxa però no avança. Fonts coneixedores de les converses entre el PSOE i Unides Podem per la investidura de Pedro Sánchez asseguren que, a poc més d'una hora d'iniciar el ple del Congrés, els partits encara són lluny de tancar un acord definitiu. Tant és així, que fonts del partit de Pablo Iglesias s'estan queixant que, tot i el "bon to" de les converses, els socialistes només els han ofert "responsabilitats simbòliques". "El que ens transmeten és que no estan disposats a compartir el govern. Es neguen a compartir ni un sol ministeri des dels quals poder desenvolupar polítiques com l'increment del salari mínim a 1.200 euros, les escoles de 0 a 3 anys, desenvolupar polítiques d'igualtat, baixar les taxes universitàries, potenciar la recerca, baixar la factura de la llum, mesures contra l'emergència climàtica o mesures de justícia fiscal com l'impost a la banca per a recuperar el rescat", lamenten fonts de Podem. Davant aquest panorama i a poca estona de començar el debat d'investidura, els partits volen seguir negociant però mantenen en l'aire el pacte. "No parim de trobar-nos més excuses per part del PSOE", es queixen des d'Unides Podem, que recorden, a més, que Iglesias ha fet un pas al costat, han cedit en no demanar "ministeris d'Estat" i han promès "lleialtat" amb la crisi amb Catalunya. | Política | Govern espanyol |
Rosa Pruna (Asaja): "Si el Gloria s'hagués trobat un Tordera net s'haurien evitat moltes inundacions". Els joves agricultors exigeixen a l'ACA la neteja de rius i rieres per minimitzar les conseqüències del canvi climàtic. L'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) carrega contra l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) una setmana després del pas del temporal Gloria. Segons la presidenta del sindicat, Rosa Pruna, "si el temporal hagués trobat un Tordera net s'haurien evitat moltes inundacions" als conreus de la zona. De visita als pagesos de la conca de la Tordera, Pruna avisa que si no es fa el manteniment adequat a les lleres, l'aigua els tornarà a passar per sobre: "Perquè hi hagi un futur per a l'agricultura i la ramaderia les rieres i els rius han d'estar nets". Un dels pagesos afectats, Jordi Matas, assegura que ja fa dos anys es va avisar de la situació a la zona i des de llavors "no s'ha fet res". | Economia | Agroalimentació |
Els Bombers rescaten un home accidentat a la cala Futadera de Tossa de Mar. L'accés era difícil i s'ha evacuat amb una embarcació. Els Bombers han rescatat un home aquest migdia a la cala Futadera de Tossa de Mar (Selva) després que s'hagués accidentat. L'avís ha arribat a les 13.36 en una zona de difícil accés pel desnivell que hi ha. Per aquest mateix motiu, una vegada allà el cos ha decidit evacuar l'home amb una embarcació fins a la cala de Giverola, on l'esperava una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). | Societat | Successos |
Nou operatiu contra el frau elèctric a la Font de la Pólvora amb 39 denúncies i el comís de dos gossos de raça perillosa. Els Mossos d'Esquadra i tècnics d'Endesa han inspeccionat fins a 159 habitatges repartits en tres carrers del barri. Nou dispositiu policial contra el frau elèctric al barri de la Font de la Pólvora de Girona. Els Mossos d'Esquadra, acompanyats de tècnics d'Endesa, s'han desplegat aquest dimecres al matí per tres carrers del barri per localitzar aquells pisos que punxaven la llum i desconnectar-los de la xarxa. S'han inspeccionat 159 habitatges dels carrers Roure, Avellaner i Castanyer, i en 39 d'ells s'hi ha detectat frau. Per això, els tècnics de la companyia els han tallat el subministrament i s'han endut els comptadors. En paral·lel, els mossos també han aprofitat per controlar que no es duguessin a terme altres delictes, com ara el cultiu de marihuana. Als edificis inspeccionats no s'hi han trobat plantacions, però sí que els agents han comissat dos gossos de raça perillosa i se'ls han endut a la canera. Al dispositiu, per part de la policia, hi han pres part unitats de seguretat ciutadana, dels ARRO i la unitat canina. | Societat | Policial |
El Festival de Cap Roig arrenca amb 11 concerts amb les entrades exhaurides. El certamen s'inaugura aquest divendres amb un 70% del total de localitats venudes. El Festival de Cap Roig ha venut 39.351 entrades anticipades a dos dies de la inauguració del certamen, una xifra que representa el 70% del total de localitats que es posen a la venda. Els concerts d'Anastacia, Pretenders, Norah Jones, Estopa, Silvia Pérez Cruz, Melendi, Els Amics de les Arts, India Martínez, Luis Fonsi, Dani Martín i David Bisbal tenen les entrades esgotades des de fa setmanes. Mentre que les actuacions de Wilco, Woody Allen, Passenger, Umberto Tozzi, Hombres G, Ben Harper, Andrea Bocelli i Jason Derulo tenen disponibles les darreres localitats. La dissetena edició del festival s'inaugurarà aquest divendres amb el concert de la banda indi rock Wilco i amb l'actuació de Woody Allen aquest dissabte. El Festival de Cap Roig oferirà concerts de diversos artistes de reconegut prestigi fins a mitjans d'agost. El cartell del festival d'aquest any comptarà amb diversos artistes rellevants internacionalment, com l'actuació de la diva americana del pop Anastacia, Passenger, Ben Harper, Luis Fonsi, la mítica banda angloamericana Pretenders, la indiscutible veu del jazz i el soul actual guanyadora de 9 Grammys, Norah Jones i el cantautor italià Umberto Tozzi. L'icona de la música pop urbana internacional amb més èxits del segle XXI, Jason Derulo, s'encarregarà de clausurar la 17a edició. Però el destacat festival també comptarà amb veus del panorama musical d'arreu de l'estat espanyol com Estopa, India Martínez, Sweet California, Iván Ferreiro, Sidonie, Melendi, Dani Martín, Miguel Bosé, Hombres G i David Bisbal. En aquesta ocasió, el pop rock català arribarà de la mà de Blaumut, Paula Valls, Els Amics de les Arts, Ramon Mirabet i La Laia. La cantant i compositora empordanesa, Sílvia Pérez Cruz també participarà del Cap Roig. Com és habitual, el festival dedicarà una nit a la solidaritat amb Umberto Tozzi en col·laboració de la Fundació Bancària La Caixa. | Cultura | Música |
AMPLIACIÓ:Alcanar reconverteix el tradicional Mercat Iber en un festival referent al país en promocionar aquesta ancestre cultura. El festival Tyrika estrena una zona de tabernes i recreacions de la vida iber al jaciment de la Moleta del Remei. Alcanar ha reconvertit el tradicional Mercat Iber, que celebra des de fa 20 anys, en un festival que vol ser un referent a Catalunya en la promoció del patrimoni i la cultura iber. L'han batejat amb el nom de Tyrika, una misteriosa gran ciutat iber que va estar situada entre el delta de l'Ebre i Peníscola, i se celebrarà els dies 14 i 15 d'octubre. El festival estrenarà un concepte on barreja tota mena d'activitats, per a totes les edats, amb l'objectiu de fer més present la cultura dels ibers en l'imaginari col·lectiu. Des d'Alcanar és vol promocionar el propi patrimoni iber per convertir els ciutadans en ambaixadors d'aquest actiu turístic i cultural. Entre les novetat destaquen una zona de tabernes i escenificacions de la vida quotidiana a la Moleta del Remei. Tyrika és el topònim amb el qual s'ha batejat el festival iber d'Alcanar, que des d'aquest any estrena un nou format per apropar d'una manera lúdica i festiva el món dels ibers als ciutadans. És el nom d'una mítica ciutat iber de la qual només se sap que estava situada entre la desembocadura del riu Ebre i Peníscola (Castelló). Aquest doble objectiu de posar en valor el llegat iber i fer-ne divulgació s'exemplifica molt bé en propostes com l'exposició la Taula dels Ibers. La mostra que s'ha preparat mostra com a partir dels estris de taula i els costums gastronòmics, es van descobrint els canvis socials i polítics d'aquella societat cap a un sistema més jeràrquic. Com ha assenyalat Mar Villalbí, arqueòloga i conservadora del Museu de les Terres de l'Ebre, gràcies a les troballes del jaciment de Sant Jaume i de la Moleta del Remei, es pot anar resseguint el naixement de la societat que va evolucionar des de la primera edat del ferro, amb materials fet a mà, a partir dels contactes amb el món colonial, quan es troben objectes fets amb torn. El festival Tyrika inclourà novetats com una zona de tabernes o escenificacions de la vida quotidiana al jaciment de la Moleta del Remei, però mantindrà activitats tradicionals del Mercat Iber, les demostracions d'oficis artesans o les actuacions musicals. Espais reformats Per preparar el jaciment de la Moleta del Remei per al festival, l'Ajuntament d'Alcanar ha iniciat la rehabilitació, aquests dies, de diferents forns i espais del poblat per poder-los mostrar en el festival. Entre les actuacions previstes, hi ha la reconstrucció de l'àrea didàctica de Tibast, on es recuperen dos forns, les parets i els paviments de l'àmbit domèstic del jaciment, i la rehabilitació de l'únic forn domèstic i de les llars que estan en l'àmbit 7 del poblat. També es crearà un sòl d'ocupació per representar el terra que trepitjaven en aquella època. L'obra ha estat adjudicada a l'empresa Bioma per un import de 8.469,98 euros i el consistori canareu compta amb una subvenció de 5.194,59 euros de la Diputació de Tarragona, amb la qual es cobrirà la major part de la despesa del projecte. | Cultura | Equipaments i patrimoni |
Sopa de Cabra obrirà la gala dels Premis Enderrock 2016. Blaumut, Aspencat, Obeses, Animal i Pantaleó seran els altres grups que també oferiran actuacions especials durant la festa. El grup gironí Sopa de Cabra, guardonat amb el Premi Enderrock Estrella 2016 a l'esdeveniment musical de l'any, serà l'encarregat d'obrir la gala de la divuitena edició dels Premis de la Música Catalana, que se celebrarà aquest dijous 3 de març al Teatre Municipal de Girona, segons ha informat la revista 'Enderrock'. El grup gironí commemora el 25è aniversari de l'enregistrament del doble LP en directe 'Ben endins', considerat el disc més venut de la història del rock en català amb més de 110.000 còpies. L'efemèride coincideix amb la presentació del seu nou treball 'Cercles', publicat després de 14 anys de silenci discogràfic, que es podrà viure en directe a partir del 6 de maig a Lleida en una de les gires més esperades de l'any. Precisament, Sopa de Cabra interpretarà en aquesta gala dels Premis Enderrock un tema del seu nou àlbum en una de les actuacions sorpresa dels Premis de la Música Catalana. La festa també comptarà amb les actuacions especials d'artistes i grups premiats pel públic i la crítica com Blaumut, Obeses i Aspencat, a més de les estrenes en directe d'Animal i Pantaleó, que protagonitzaran un dels homenatges de la nit. Durant la gala es desvetllaran altres sorpreses i les intervencions inesperades dels presentadors Xuriguera & Faixedas. A més de les actuacions, l'escenari del Teatre Municipal de Girona també ha convidat a pujar a l'escenari a actrius com Anna Bertran, Alba Pujol o Elisabet Casanovas, actors com Biel Duran o Pau Poch, l'escenògraf i clown Guillem Albà, músics com Adrià Salas (La Pegatina), Elena Gadel, Ernest Crusats (La Iaia), Joan Dausà o Judit Neddermann, el periodista i escriptor Martí Gironell o l'actriu i cantant Helena Miquel (Élena, ex-Delafé y las Flores Azules) que lliuraran els principals guardons de la nit. La gala dels Premis Enderrock 2016 estarà presidida per la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, el conseller de Cultura, Santi Vila i l'alcalde de Girona, Albert Ballesta. Just abans de començar l'acte, el Grup Enderrock i el conseller Vila oferiran una recepció als principals representants de la indústria musical catalana (discogràfiques, festivals, empreses de management, mitjans de comunicació) i al final de la Nit Enderrock es farà una foto oficial de família amb tots els premiats. En l'acte també hi assistiran representants polítics i del sector com l'eurodiputat Ramon Tremosa, el vicepresident de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, els directors generals de Creació i Empreses Culturals, Jordi Sellas; Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Lluís Puig; Mitjans de Comunicació, Jordi del Río, i Joventut, Marta Vilalta, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, entre altres, a més de diputats parlamentaris, alcaldes i representants de l'Ajuntament de Girona. Guardonats dels Premis Enderrock Els premis de la Votació Popular els recolliran Els Catarres, Aspencat i Blaumut en la categoria de pop-rock, mentre que Roger Mas, Gemma Humet i Joan Rovira han estat guardonats en cançó d'autor i Ebri Knight s'ha endut els vots en música folk. La resta de premis han estat per Toni Solà (jazz), Jordi Savall (clàssica) i el Club Super3 (infantil). Txarango ha estat millor directe, La Raíz millor grup en llengua no catalana, i Els Amics de les Arts millor DVD. Els premis de la Crítica es lliuraran a Adrià Puntí per 'La clau de girar el taller' (millor disc en català 2015) i Obeses (millor artista 2015). També han estat premiats Xarim Aresté per 'La rosada' (millor disc de pop-rock), 'Déu vos guard de Trau' (millor disc revelació) de Pau Figueres (millor disc de folk / noves músiques), 'Santa ferida' de Ferran Palau (millor disc de cançó), 'Bird Eyes' de Núria Graham (millor disc en llengua no catalana), 'And Now for Something Completely Different' de Gabriel Amargant Quintet (millor disc de jazz) i La viola d'or (millor disc de clàssica). Per la seva banda, Els Pets rebran el premi a la trajectòria en motiu dels 30 anys de carrera, i el Premi Joan Trayter a millor productor i arranjador musical serà per Tomàs Robisco, responsable dels estudis Bucbonera Studios, per a la seva tasca als discos de debut de Trau, Déu vos guard, i Pantaleó, Reina Victòria a més de la seva direcció sonora dels disc Irredempt de Roger Mas. | Cultura | Música |
La Vella de Valls eixampla el lideratge del Concurs a la tercera ronda mentre Vilafranca cau fins la quarta posició. La Jove de Tarragona se situa en segon lloc i Capgrossos de Mataró donen la campanada i ocupen la tercera plaça. La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha fet un nou pas per consolidar el liderat al capdavant el Concurs de Castells a la fi de la tercera ronda. Els rosats han carregat el 3 de 10 amb folre i manilles, que els situa en primera posició amb 9.690 punts. En canvi, els Castellers de Vilafranca –l’altra colla aspirant al títol de guanyadora-, s’ha despenjat aquest cop fins la quarta posició en no haver aconseguit el 4 de 10. Al seu torn, la Jove de Tarragona se situa ara al segon lloc de la classificació gràcies al 9 de 8. La campanada de la tercera ronda, però, l’han donat els Capgrossos de Mataró, que han brodat el 5 de 9 i han escalat discretament dins el rànquing per situar-se a la tercera plaça. | Cultura | Castells |
AMPLIACIÓ:Baixen un 30% els robatoris violents de rellotges a Barcelona aquest estiu i un 49% els furts. Des de principis d'any s'han produït 165 detencions d'aquest tipus de lladres. Els robatoris violents de rellotges a Barcelona aquest estiu han baixat un 30%. En el cas dels furts, la davallada és més gran, arribant al 49%. Des de principis d'any s'han produït 165 detencions d'aquest tipus de lladres, les últimes tres entre el 7 i el 9 de setembre. Els Mossos d'Esquadra van arrestar dos homes el 7 de setembre pel robatori violent d'un rellotge d'alta gamma a un turista al districte de Ciutat Vella el dia anterior. Dos dies després van detenir el tercer integrant del grup. L'any 2018 es va registrar un augment de furts i robatoris violents de rellotges, especialment d'alta gamma. Aquesta tendència es va incrementar durant els primers mesos del 2019, però a partir del juny s'ha començat a revertir la situació, que principalment afecta els turistes. Així, durant els mesos de juliol i agost, època de màxima afluència turística a la ciutat, s'ha detectat un descens del 30% en els robatoris violents de rellotges i un 49% en els furts. Així, l'agost de l'any passat, es van denunciar 70 furts i 96 robatoris amb violència de rellotges de luxe, mentre que l'agost passat, la xifra de furts s'ha reduït fins als 22, i la dels robatoris amb violència, fins als 69. Els Mossos han intensificat la feina preventiva, amb agents uniformats i de paisà, que ha permès la detenció in fraganti de rellotgers. Segons ha explicat el cap de l'àrea d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra, Pau Pere Guillén, la policia havia detectat des de 2016 un augment d'aquests fets delictius que va continuar al llarg del 2017 amb el desplaçament, des de parís, de delinqüents francesos d'origen algerià. Segons Guillén, són delinqüents comuns que veuen que amb el furt o robatoris de rellotges de luxe poden obtenir molts més beneficis i se sumen als delinqüents especialitzats que estudien les víctimes i busquen la millor ocasió per delinquir i mantenir el fet en un furt. Per Guillén, amb la incorporació d'aquests delinqüents menys especialitzats es detecten més equivocacions, com per exemple, furtant rellotges que no tenen valor, o utilitzant la violència. Per lluitar contra aquest tipus de delicte, els Mossos d'Esquadra han creat un grup de treball d'investigació per tenir una millor reacció després dels delictes, ja que en molts casos, les víctimes són turistes que no tornen a Barcelona durant el judici i per tant, es dificulta la investigació. Tradicionalment, aquest tipus de delicte havia estat molt estacional, amb una concentració dels fets en els mesos d'estiu quan hi ha més turistes i després desapareixia (al gener es donaven entre un 70 i un 80% menys que a l'estiu) i que darrerament té ''més constància''. Segons Guillén, Barcelona té ''un clima perfecte'' que fa que hi hagi turisme tot l'any i això propicia aquest tipus de delinqüència. Aquest estiu destaca, a més, una operació que va acabar el 18 de juliol amb 13 detinguts, dels quals deu van ingressar a presó. Els Mossos van intervenir en les entrades i escorcolls gran quantitat de rellotges valorats en més d'un milió d'euros. Un dels detinguts es dedicava a col·locar els rellotges al mercat negre. Segons les investigacions dels Mossos d'Esquadra, els delinqüents poden vendre el rellotge, de valors d'entre els 50.000 i els 100.000 euros, per sobre del 50% del seu valor al mercat i per tant, guanyen molt més que amb els telèfons d'alta gamma. Guillén ha explicat que la majoria dels objectes no es venen a Catalunya sinó que els mateixos delinqüents fan viatges amb dos o tres peces a països com Bèlgica o Gran Bretanya tot i no saber si el ''destí final'' és allà o no. Enguany s'han produït 165 detencions relacionades amb robatoris o furts de rellotges, les últimes tres entre el 7 i el 9 de setembre. En aquest cas, el robatori violent el va patir un turista anglès el 6 de setembre, cap a les 16 hores. Estava descarregant l'equipatge d'un cotxe al davant de l'hotel on s'allotjava quan tres homes se li van acostar per darrere i un d'ells li va fer una estrebada del rellotge que portava i va fugir corrents. Mentrestant, un altre entorpia el seu intent de perseguir el lladre. El tercer va començar a córrer al seu darrere per afegir més confusió a la situació. El rellotge robat està valorat en 21.000 euros. Els agents van identificar els lladres i van fer vigilàncies per les zones on sabien que acostumaven a moure's. El 7 de setembre de matinada van localitzar-se dos en dos carrers del barri del Raval, i els van detenir en l'interval d'una hora. Són dos homes de 27 i 24 anys, de nacionalitat belga i francesa. El dia 9 van detenir el tercer integrant. L'autor material del robatori ja tenia diversos antecedents per fets similars i estava especialitzat aquest tipus de robatoris. Els tres van ingressar a presó després de passar a disposició judicial. | Societat | Successos |
Catalunya celebrarà el Dia Mundial de la Poesia amb més 200 actes en més de 100 municipis. L'escriptora Rosa Fabregat ha escrit el poema d'aquesta edició: 'Poesia. Música de l’ànima teixida amb paraules'. Catalunya celebrarà el Dia Mundial de la Poesia amb més de 200 actes i activitats, la majoria d'ells aquests dijous, en més de 100 municipis distribuïts per 41 comarques del país. Aquesta és la dotzena edició en què la Institució de les Lletres Catalanes participa en aquesta iniciativa de la Unesco, que compleix enguany vint anys. La diada té com a data el 21 de març de 2019, Equinocci de Primavera a l’Hemisferi Septentrional. La poeta i doctora en Farmàcia, Rosa Fabregat (Cervera, 1933) ha escrit el poema d'aquesta edició: 'Poesia. Música de l’ànima teixida amb paraules'. El director sortint de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Joan-Elies Adell, ha dit a la presentació aquest dimarts que la diada ha de ser "una taca d'oli poètica" arreu del territori, que tindrà com a part central un acte a l'Arts Santa Mònica. A l'acte central de l'Arts Santa Mònica es primarà la part artística a la institucional, ha detallat Adell, amb diverses lectures i projeccions que volen convertir la cita amb "la festa de la poesia". En l'acte hi serà present la poeta Rosa Fabregat, que llegirà el poema escrit per a l'ocasió. A més, la ILC divulgarà el poema escollit per celebrar la diada en un gran nombre de llengües, algunes de les quals extremament minoritzades, gràcies també al compromís i il·lusió de moltes persones voluntàries. Aquesta activitat a Catalunya està concebuda en plena sintonia amb el principal 'leit motiv' d’aquesta acció global de la Unesco: donar suport a la diversitat lingüística a través de l'expressió poètica i oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística en les seves comunitats respectives. "És important celebrar-ho per donar veu a la llengua. Som conscients que hem d'alimentar la nostra llengua i donar-li suport cada dia", ha dit la presidenta de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco, Dolors Reig. També permet traçar la llengua com un patrimoni que considera que és "fràgil" i necessita "cura". La diada, com ha explicat la Institució de les Lletres Catalanes, té com a propòsit promoure l'ensenyament de la poesia, fomentar la tradició oral dels recitals poètics i donar suport a les petites editorials. Així mateix, té l'objectiu de crear una imatge atractiva de la poesia en els mitjans de comunicació "per tal que no es consideri una forma antiquada d'art, sinó una via d'expressió que permeti a les comunitats transmetre els seus valors més interns i reafirmar-se en la seva identitat". Finalment, segons l'ILC, es tracta també de restablir el diàleg entre la poesia i les altres manifestacions artístiques, com el teatre, la dansa, la música i la pintura. Aquest any s'ha editat el fullet commemoratiu del Dia Mundial de la Poesia amb el poema 'Poesia. Música de l’ànima teixida amb paraules', escrit per a l'ocasió per la poeta Rosa Fabregat, en català i traduït a vint llengües. Ha estat distribuït per tot el país gràcies a la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat, a la xarxa de centres del Consorci per a la Normalització Lingüística, al Gremi de Llibreters de Catalunya i a les delegacions del Govern a l’exterior. Les vint llengües a les quals ha estat traduït el poema en el fullet són alemany, amazic, anglès, àrab, castellà, eslovè, filipí, francès, grec, guaraní, hindi, italià, mandinga, occità, polonès, portuguès, romanès, rus, urdú i xinès. "Són les llengües que més es parlen a Catalunya a més del català", ha explicat Adell. El fins ara director de la Institució de les Lletres Catalanes serà substituït per l'editor, traductor, rapsode i escriptor Oriol Ponsatí-Murlà, segons s'ha donat a conèixer aquest dimarts. El 2012 es van organitzar arreu del territori 83 activitats. Els anys 2013 i 2014, des de la Institució es van impulsar 120 i 150 actes respectivament. El 2015 van ser 246; el 2016, 268; el 2017, 255 actes i el 2018, 270. Dels més de 200 actes convocats -de moment-, 45 són a l'àmbit metropolità; 20 a la Catalunya Central; 22 a Terres de l'Ebre; 30 a Girona; 31 a Lleida; 53 al Camp de Tarragona, i també un al País Valencià i a un altre a les Illes Balears. Organitzadors En les dates al voltant del 21 de març s'han programat activitats a diverses poblacions de les terres de parla catalana, a càrrec de diferents poetes i lectors i en diferents llengües. Aquestes lectures són promogudes per la Institució de les Lletres Catalanes i organitzades a través de la Federació Catalana d'Associacions i Clubs Unesco, els Serveis Territorials del Departament de Cultura, el Departament d’Educació el Departament de Justícia, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, l'Institut Ramon Llull, el Gremi de Llibreters de Catalunya, la Fundació Catalana Síndrome de Down i l'Institut d’Estudis Baleàrics. Aquest any s’incorporen al projecte les delegacions del Govern a l'exterior, que també distribueixen el poema d’enguany i les seves traduccions. | Cultura | Lletres |
AMPLIACIÓ:Cunillera assegura que respondrà després de vacances la carta de Torra sobre l'actuació de policies espanyols. "Que no es preocupi, que tant el ministre com jo li explicarem el mateix", ha afegit la delegada del govern espanyol. La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha assegurat aquest dimecres que respondrà després de vacances la carta de Torra sobre l'actuació de policies espanyols. Així ha reaccionat la delegada a la carta que el president ha adreçat aquest matí al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaksa, en la qual lamenta el "silenci" de la delegada després que el passat 9 d'agost s'hi va adreçar per demanar-li mesures disciplinàries en aquest casos. Cunillera ha afirmat que no li hauria semblat "correcte, educat ni elegant" que un subdelegat respongués en el seu nom durant la seva absència. A més, ha afegit que el president "sap" que tots dos han parlat dels temes que demana la carta i finalment li ha etzibat: "Que no es preocupi, tant el ministre com jo li explicarem el mateix". Fonts de la delegació del govern espanyol asseguren que durant els dies que consta que Cunillera està de vacances, la delegada no pot firmar documents oficials. I aquestes mateixes fonts afegeixen que Cunillera ha mantingut l'activitat pública tot i estar oficialment de vacances. | Política | Govern |
Busquen un home de 82 anys a Olot que va sortir a caminar i no va tornar. El fill diu que el va veure per última vegada aquest dimarts. Un home de 82 anys ha desparegut a Olot. L'home hauria sortit a passejar aquest dimarts, com feia habitualment, i no va tornar a casa seva. Mossos d'Esquadra, Bombers i Policia Local d'Olot han organitzat un dispositiu per buscar-lo. El seu fill va denunciar-ne la desaparició el dimecres a la comissaria i va explicar que l'última vegada que el va veure va ser el mateix dimarts. Des del dimecres que ja es va iniciar el dispositiu de recerca, però aquest dijous s'ha ampliat en nombre de dotacions. Els Mossos d'Esquadra hi han sumat una unitat canina i els Bombers n'hi han aportat dues més. També s'hi ha afegit un helicòpter dels Bombers que ha pentinat la zona des de l'aire. A més, la unitat subaquàtica dels GRAE ha resseguit les olles, gorgues i rescloses del Fluvià i la riera de Riudaura al seu pas per Olot. Segons avancen fonts policials, l'home era molt actiu i no tenia problemes de mobilitat. | Societat | Successos |
AMPLIACIÓ:Gallego exigeix als partits derogar la reforma laboral del PP després del 20-D. CCOO fixa la transparència, la participació i l'ètica com a eixos del full de ruta del sindicat per als pròxims anys. El secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, exigeix als partits la derogació de la reforma laboral del PP després de les eleccions generals del 20-D. Gallego assegura que "s'ha evidenciat que la reforma laboral és negativa i injusta" i crida a construir "nous drets laborals" a partir dels comicis espanyols. Aquest és un dels objectius que s'han fixat en l'Assemblea Sindical Oberta que aquest dissabte ha establert l'ordre de prioritats del sindicat per als pròxims anys. Pel que fa a l'organització interna, s'ha posat èmfasi en conceptes com la participació, la transparència i l'ètica com a eixos principals del full de ruta de CCOO per als pròxims anys. L'Assemblea General Oberta de CCOO ha aprovat el full de ruta del sindicat per als pròxims anys. Les prioritats es divideixen en cinc eixos i tenen especial pes totes aquelles propostes basades en la regeneració interna des del punt de vista de la transparència, la participació i l'ètica sindical. El secretari general, Joan Carles Gallego, assegura que la gent vol evidenciar que CCOO és una "organització transparent que no té res a amagar". "El que fem ho expliquem, som transparents en els comptes i solidaris. Són valors que identifiquen la manera de ser d'una organització democràtica, propera oberta i transparent", afegeix Gallego. En aquest sentit, en l'eix de 'Valors i ètica sindical' es proposa suspendre d'afiliació a persones imputades per corrupció o assetjament sexual, exigir als càrrecs de direcció el compliment d'un codi ètic, fer públiques les tasques que es desenvolupen durant les hores sindicals i establir les percepcions econòmiques en funció de la feina que es fa i no en funció del càrrec. En el terreny de la 'Transparència' es fixa com a prioritat la realització de consultes vinculants abans de la signatura de convenis i s'aposta per potenciar la participació a través de formes no presencials, com puguin ser les xarxes socials. També està en la llista de prioritats potenciar les seccions sindicals. Pel que fa a les 'Prioritats Sindicals' i 'Acció Sindical', la primera prioritat és revertir la reforma laboral. Per Gallego, cal "construir nous drets laborals que permetin exercir la democràcia dins l'empresa" i adverteix que el 20-D també està en joc el marc de relacions laborals: "En cas de mantenir-se la reforma laboral, els treballadors estarem pitjor, amb menys drets i més desigualtat". En aquest àmbit també s'aposta per lluitar per la conciliació, eliminar de la contractació pública les empreses que no respectin unes condicions laborals dignes, lluitar contra la precarietat, recuperar el poder adquisitiu dels salaris, incrementar el salari mínim interprofessional o la defensa de l'ensenyament i la sanitat públiques. Finalment, en tems d''Organització', CCOO estableix com a prioritat millorar el funcionament de l'assessorament sindical i jurídic i avançar en la gratuïtat per a l'afiliació. També es contempla la limitació de mandats a vuit anys –dos mandats– per a càrrecs de responsabilitat, a tots els nivells. | Economia | Treball |
Collboni proposa celebrar una Exposició Universal a Barcelona l'any 2030. El candidat del PSC a l'alcaldia defensa que la ciutat torni a organitzar esdeveniments internacionals que deixin "llegat" i diu que no suposaria una "inversió milionària". El candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, proposarà, en cas que sigui elegit alcalde, celebrar una Exposició Universal l'any 2030 a Barcelona. En una conferència al Círculo Ecuestre, Collboni ha assegurat que obrirà un procés participatiu amb les diferents administracions i la societat civil en un "repte" que pot "unir de nous els barcelonins" i "deixar un llegat" a la ciutat. L'esdeveniment tindria com a escenaris centrals la Fira de Montjuïc i la part nord del 22@. El candidat del PSC a l'alcaldia ha apuntat que celebrar una Exposició Universal a la ciutat no suposaria una "inversió milionària", sinó un "esforç de sinergies públiques i privades". "Barcelona ha de tornar a ser una ciutat que organitza esdeveniments internacionals que deixin llegat", ha remarcat. | Política | Política municipal |
Set produccions catalanes es projectaran al Miami Film Festival. El certamen, en el qual hi competiran quatre films catalans en diferents seccions, comença aquest divendres. La 34a edició del Miami Film Festival que se celebrarà del 3 al 12 de març comptarà entre els seus films seleccionats amb set produccions catalanes. Dels set films, quatre competiran en diferents seccions. Aquestes pel·lícules són : 'No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas ' de Maria Ripoll; 'El hombre de las mil caras' d'Alberto Rodríguez, 'El rei borni ' de Marc Crehuet i el documental 'Sexe, maraques i chihuahues' de Diego Mas Trelles. Les altres tres pel·lícules que es projectaran són 'Proyecto Lázaro ' de Mateo Gil, 'Zipi y zape y la isla del capitán ' d'Oskar Santos i 'El ciudadano ilustre ' de Mariano Cohn i Gastón Duprat. Dos films competiran a la secció Knight Competition: 'No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas ' de Maria Ripoll (Zeta Cinema, On Cinema 2016) i 'El hombre de las mil caras' d'Alberto Rodríguez (Zeta Cinema, Atípica Films, Atresmedia Cine, Sacromonte Films). 'El rei borni ' de Marc Crehuet (Lastor Media, El terra, Moiré Films) competirà a la secció Jordan Ressler Screenwriting Competition per un premi de 10.000$. També per aquesta suma competirà el documental 'Sexe, maraques i chihuahues' de Diego Mas Trelles (Minimal Films, Televisió de Catalunya, Televisión Española) en la secció Knight Documentary Achivement Award. El festival també comptarà amb 'Proyecto Lázaro ' de Mateo Gil (Arcadia Motion Pictures, Achaman Films A.I.E, Noodles Production, Scope Pictures) i 'Zipi y zape y la isla del capitán ' d'Oskar Santos (Zeta Cinema, Atresmedia Cine, Kowalski Films, Mod Producciones). Finalment, també es projectarà 'El ciudadano ilustre ' de Mariano Cohn i Gastón Duprat (A contracorriente films, Televisión abierta) en una presentació especial. | Cultura | Cinema |
El 2017 va tancar amb un 1,1% més de pimes i el seu valor de producció va pujar un 4,3%. Pimec i Generalitat destaquen que les xifres desmenteixen les alertes sobre l'efecte del procés en l'economia catalana. Les pimes catalanes van créixer un 1,1% en nombre el 2017 fins a les 519.109 empreses, és a dir, 5.789 noves petites i mitjanes empreses en comparació amb 2016. A més, el nombre d'ocupats va augmentar un 3% fins als 1.886.581 i el seu valor afegit brut (VAB) va ascendir un 4,3% fins als 121.047 MEUR, segons l''Anuari de la Pime catalana'19' elaborat per Pimec. En aquest sentit, les pimes representen el 59,6% del valor de la producció catalana –un 0,6% més que el 2016- per davant del VAB de les grans empreses -35,9%- i de l'administració pública -4,5%-. El president de PIMEC, Josep González, ha afirmat que les xifres demostren que el 2017 "va ser un bon any" malgrat les "coses lamentables" que es van dir. En la mateixa línia, el secretari d'Empresa i Competitivitat, Joaquim Ferrer, ha destacat els increments "malgrat tot el que es va arribar a dir". El 2017 les pimes catalanes van millorar el seu valor afegit brut en general però destaca el 8,6% d'increment en el cas de les empreses de construcció. Les del sector serveis van millorar el seu valor de la producció un 4,6%, en el sector primari es va registrar un increment del 4% i d'un 1,7% en la indústria. El nombre d'ocupats va créixer especialment en el sector de la construcció (7%), seguit del primari (3,8%), el serveis (2,8%) i la indústria (1,8%). Pel que fa a la rendibilitat financera de les pimes catalanes, es va situar en el 7,4% el 2017, un nivell lleugerament inferior al del 2016 (7,7%). Per dimensió, la rendibilitat financera més alta el 2017 la va registrat la petita empresa (12,3%), seguida de la mitjana (11%) i la micro (6,5%). D'altra banda, la rendibilitat econòmica es va situar en el 5,8%. En l'estructura del passiu, el 2017 segueix augmentant el pes dels recursos propis fins a assolir el 51,8% del total. González ha insistit que durant i després dels fets polítics de la tardor del 2017 Pimec ja va dir que havia estat un bon any i ha afirmat que les dades ho corroboren. "Vam dir que anàvem bé", ha destacat, al temps que ha reclamat que quan es parli de xifres es parli de xifres i no es barregi amb política. D'altra banda, ha afirmat que per les informacions que tenen el 2018 "també serà un bon any". De la seva banda, Ferrer ha expressat la seva "satisfacció" malgrat que "es va dir que venien les plagues d'egipte". El secretari ha lamentat que els mals auguris "només perjudiquen l'economia" però ha celebrat que "malgrat que intenten influir, els números són els números". "Quan estàs dient que el 2017 el nombre d'empreses creix un 1%, els ocupats un 3% i el valor brut un 4,3%, molt mal any no ha sigut", ha declarat. Ha afegit que les xifres també revelen que els centres productius a Catalunya van incrementar l'ocupació a Catalunya el 2017. "Això demostra que hem de ser capaços d'explicar les coses com són", ha apuntat, al temps que ha apuntat que "si les pimes van bé, el país va bé". Perfil de la pime exportadora: industrials, més antigues i més grans Pimec ha presentat també aquest dimarts un monogràfic sobre les pimes exportadores que conclou que el perfil majoritari d'aquestes és el d'una empresa industrial, més antigues, més grans, més rendibles i amb més productivitat. Aquest estudi mostra que el nombre d'empreses catalanes exportadores s'ha mantingut pràcticament constant entre 2014 i 2018, amb una petita davallada el 2017. En aquest període el creixement ha estat del 0,7% fins a les 47.918 empreses, el que representa que el 9,8% de les pimes són exportadores. D'altra banda, el valor de les exportacions catalanes ha passat dels 60.291 MEUR el 2014 als 71.624 MEUR el 2018, un 18,8% més. Per dimensions, el 46,5% de les pimes mitjanes exporten, el 21,1% de les petites i el 5,3% de les micro. D'altra banda, el 25,7% de les pimes de la indústria exporten, el 7,8% de les del sector serveis, el 5,1% del primari i l'1,9% de les de la construcció. Entre les industrial, destaca que gairebé el 50% de les empreses del sector químic exporta, així com el 43% e les de material de transport. Per data de constitució, exporten el 21% de les constituïdes abans del 1990 i el 7,8% de les creades a partir del 2010. Per últim, les que exporten obtenen millor rendibilitat financera: un 12,33% contra el 8,5% de les que no ho fan. | Economia | Empresa |
AMPLIACIÓ:L'Orquestra Barroca de Barcelona "rescata" l'òpera que es tocava a la ciutat al segle XVIII de la mà de Víctor Jiménez. La nova temporada de la formació inclou un cicle al Palau de la Música amb el Cor NovAria i repertori de Vivaldi. L'Orquestra Barroca de Barcelona encara una temporada 2019-2020 amb noves aliances i amb més concerts que mai. La formació s'estableix al Palau de la Música amb un cicle de set concerts en què s'endinsarà en el repertori barroc d'Antonio Vivaldi. L'OBB aconsegueix així una de les fites que tenia marcades, actuar de manera estable al Palau, gràcies a l'aliança amb l'empresa promotora d'òperes al Palau, NovAria. D'altra banda, l'orquestra impulsa un projecte de recuperació del patrimoni musicològic de Barcelona de la mà del contratenor Víctor Jiménez. El cantant ha tret la pols a manuscrits del segle XVIII en un intens procés d'investigació amb la Universitat de Viena per tal d'explicar l'establiment de l'òpera seria italiana a Barcelona. "Hem rescatat música que no sabíem que existia", ha assegurat Jiménez aquest dilluns en la presentació de la temporada de l'OBB. "Estrenarem al cap de 400 anys la primera òpera que coneixem que es va fer a Barcelona refutant, a més, el que diuen els llibres de text". Així de categòric s'ha mostrat el ja reconegut internacionalment Víctor Jiménez, per qui el projecte amb l'OBB és "el tresor" de la seva agenda per al 2020. Es tracta de 'Zenobia in Palmira', del compositor Fiorè, un títol a què ha arribat després de molta recerca amb especialistes de la Universitat de Viena. Aquesta partitura, i moltes d'altres del repertori operístic de la Barcelona del segle XVIII, es podran escoltar en l'últim concert de les Residències Musicals a La Pedrera del 17 de maig de 2020. "No és qualsevol bajanada el que farem", avisa el contratenor. La primera part del concert serà una "rescatada" d'òperes semiescenificades que es van fer al Palau de l'arxiduc Carles, i la segona serà un homenatge a les òperes series que van arribar a la capital catalana fins al final del segle XVIII. "Els he netejat del pas del temps", explica Jiménez, d'un repertori que ara "reconstruirà" el director de l'OBB, Adolf Gassol, i el director musical, Gilles Colliard. "La música barroca pot avui en dia fer vibrar la gent de manera excepcional", ha dit el director de l'orquestra, Adolf Gassol. D'aquí sorgeix el lema de la temporada 2019-2020, 'L'OBB, on els orígens vibren'. Des del 2014, quan el músic suís Gilles Colliard va agafar la direcció musical, l'OBB ha fet una evolució ascendent fins a arribar al moment actual, que Gassol ha qualificat de "molt bo", amb participacions en festivals de renom des de França a Costa Rica. Així mateix, Gassol considera que el públic s'ha de "mentalitzar" que si vol sentir música antiga, ho ha de fer amb orquestres que es dediquin a això, amb criteris històrics. "A l'estat espanyol tothom es veu amb cor de fer música antiga. Als especialistes ens molesta el fet que quan arriba el Nadal totes les orquestres fan 'messies', o 'glòries'", ha dit Gassol com a reivindicació de l'estil propi del barroc, ple d'improvisacions i amb instruments de l'època. La temporada arrencarà a la catedral de Sant Feliu de Llobregat el 20 de desembre amb un 'Gloria' de Vivaldi en què hi col·laborarà el Cor NovAria i el violoncel·lista de 12 anys Guillem Gironès. Cicle de concerts NovAria al Palau de la Música L'obra estrella de la temporada és 'Les quatre estacions de Vivaldi'. El juliol i agost passat, l'OBB va oferir dos concerts al Palau que van funcionar com a avantsala del cicle que aquest any faran a l'escenari modernista. L'aliança amb l'empresa NovAria, promotora de l'òpera al Palau, ha apostat per un cicle de set concerts des del 29 de gener fins al 20 d'agost. L'OBB interpretarà 'Les quatre estacions de Vivaldi' juntament amb el Cor NovAris Artists, dirigit ara també per Adolf Gassol. Cicle de residències Aquest any repeteixen residències als tres ajuntaments que l'any passat els van donar suport, Martorelles, Sant Just Desvern i San Feliu de Llobregat. La temporada de residències, que augmenta el nombre de concerts, estarà dedicada a l'esplendor del virtuosisme italià i en especial a la figura del violinista Pietro Antonio Locatelli. En els concerts del 6 i 7 de juny hi haurà Carla Rovirosa com a solista violoncel·lista convidada. | Cultura | Música |
Trànsit inicia una campanya que posa el focus en els motoristes. Aquest any han mort 26 persones que anaven en motocicleta i 158 han resultat ferides greus. El Servei Català de Trànsit ha iniciat una campanya intensiva aquesta setmana que posa el focus en els motoristes. Durant l'estiu hi ha més mobilitat de motocicletes. A peu de carretera es vigilaran els motoristes com a infractors, però també com a possibles víctimes de conductes de risc dels conductors de la resta de vehicles. L’acció policial també se centrarà en el control d’un bon ús del casc, de les infraccions relatives a les normes de circulació i a les condicions tècniques del vehicle. Aquest any han mort 26 motoristes a les carreteres catalanes i 158 han resultat ferits greus. Són dos motoristes morts més que en el mateix període de l’any passat. Els motoristes morts en accidents de trànsit representen gairebé el 30% del total de les víctimes mortals registrades (89). Per demarcacions, a Barcelona és on més motoristes han mort, un total de 13; seguida de Girona, amb 5, i de Tarragona i Lleida, amb 4. La xifra d’usuaris de motocicletes que han patit ferides de gravetat és el mateix que el de l’any passat, 158. | Societat | Trànsit |
Torra es mostra "encantat" d'explicar el projecte Republicà al Congrés però avisa que no acceptarà cap "humiliació". El president de la Generalitat subratlla que només bescanviarà l'1-O per un referèndum pactat amb l'Estat i adverteix: "Si no, seguirem fent el nostre camí". El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha mostrat "encantat" d'anar al Congrés per explicar el projecte Republicà, secundant la invitació de la seva presidenta, Ana Pastor (PP). En una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dimecres al matí, Torra ha avisat, això sí, que no acceptarà cap "humiliació" a la cambra espanyola. L'endemà de la seva conferència al TNC, el president del Govern ha subratllat que només bescanviarà el mandat de l'1-O per un referèndum pactat amb l'Estat. Així mateix, ha advertit: "Si no, seguirem fent el nostre camí", i ha reiterat que només obeirà el Parlament. Torra també ha subratllat que les sentències dels encausats per l'1-O són un "momentum" per a ell, ja que no podrà acceptar res que no sigui l'absolució dels "presos polítics". | Política | Govern |
El balanç de trànsit del cap de setmana es tanca amb un mort. L'operació retorn cap a l'àrea metropolitana de Barcelona ha estat força tranquil·la. Aquest cap de setmana s'ha registrat un accident mortal de trànsit. Segons el Servei Català de Trànsit, el sinistre ha tingut lloc aquest diumenge al matí a l'N-230 al Pont de Suert (Alta Ribagorça), on un motorista ha xocat amb un tractor amb remolc. Com a conseqüència del xoc, el conductor i únic ocupant del vehicle de dues rodes ha mort. L'operació retorn cap a l'àrea metropolitana de Barcelona ha estat força tranquil·la. Les complicacions viàries més destacades s'han localitzat a la Ronda de Dalt en sentit Nus del Llobregat, on s'han registrat uns 6 km d'aturades per unes obres que afecten el tram de Vall d'Hebron. A la C-55 s'han registrat cues de 4 quilòmetres a Castellgalí en direcció Abrera. A l'AP-7 l'incendi d'un turisme a Viladasens en sentit sud ha provocat 2 quilòmetres de retencions en sentit sud. A la C-32 s'han fet cues a Sant Pol de Mar per anar cap a Barcelona i a la Pota Nord els vehicles s'han aturat a Santa Coloma de Gramenet en direcció Nus de la Trinitat. | Societat | Successos |
El govern espanyol recorre al TC la creació del municipi de Medinyà perquè té menys de 5.000 habitants. La norma catalana vulnera la Llei de Bases de Règim Local segons l’executiu en funcions. El Consell de Ministres del govern espanyol d’aquest divendres ha aprovat presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei 8/2015, de 10 de juny, del Govern de la Generalitat per la qual es va crear el municipi de Medinyà (Gironès) després de segregar-se del terme municipal de Sant Julià de Ramis (Gironès). La raó que s’argumenta és que la norma catalana vulnera la Llei de Bases de Règim Local, que estableix que els nous municipis hauran de tenir, almenys, cinc mil habitants. La impugnació es planteja sense suspensió per evitar que el municipi de Medinyà es quedi a la pràctica sense Ajuntament. L’executiu espanyol en funcions considera que la citada Llei vulnera els articles 13.2 i 9 de la Llei reguladora de les Bases de Règim Local, dictada a l’empara de l’article 149 de la Constitució, per la qual cosa “incorre” en inconstitucionalitat indirecta. Aquesta norma preveu que la creació o supressió de municipis, així com l’alteració de termes municipals, es regularan per la legislació de les Comunitats Autònomes sobre règim local, tot i que respectant sempre les normes bàsiques que estableix aquesta llei. En aquest sentit, la norma estableix, a l’article 13.2, que la creació de nous municipis només es podrà dur a terme sobre la base de nuclis de població territorialment diferenciats de, com a mínim, 5.000 habitants i sempre que els municipis resultants siguin “financerament sostenibles”, tinguin recursos suficients per al compliment de les competències municipis “i no suposi disminució en la qualitat dels serveis que ja es prestaven”. Medinyà tenia, l’1 de gener del 2014, una població de 850 habitants. Sant Julià de Ramis en tenia 3.434 en la mateixa data. El govern espanyol també recorda que la jurisprudència del Tribunal Constitucional estipula que la regulació de l’element territorial i la relació amb la resta dels elements que componen l’estructura municipal és competència estatal. | Política | Govern |
Comença la restauració de la façana sud de la Universitat de Cervera. Els treballs van a càrrec de l'Incasòl, compten amb un pressupost de més de 200.000 euros i un termini d'execució de sis mesos. L'Institut Català del Sòl, Incasòl, ha iniciat les obres de restauració de la façana del carrer Canceller Dou de la Universitat de Cervera. L'actuació compta amb una inversió de 204.168,01 euros i un termini d'execució de sis mesos. L'Incasòl, mitjançant els fons provinents dels convenis de transferències de l'any 2015 i de l'any 2016 amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, finança el 100% de les obres. L'actuació preveu la restauració de la façana sud de l'edifici d'aproximadament 90 metres de llargària i flanquejada per dues torres. Els treballs consisteixen a repicar els murs, arrebossar de nou tota la base, estucar els paraments amb morter de calç, sorra de marbre blanc i calorejat amb terres natural. El color serà el mateix que el precedent de la porta de l'arxiu junt al pati interior i l'acabat serà raspat marcant el vol de portes, finestres i juntes de les cornises de tota la façana. També està previst restaurar la pedra de les cornises, portals i finestres amb pedra marró. Es reconstruiran els brancals amb pedra i es complementarà la restauració amb l'aplicació de morter a totes les cornises de la zona alta, del primer pis i aquells ampits que no són reconstruïts amb pedra a la planta baixa i a la primera. Es reconstruiran les llosanes dels sis balcons amb pedra marró, seguint el disseny original del cantell i el plafó interior, amb acabat buixardat. També es reconstruiran les mènsules de suport dels balcons. Les baranes de forja seran fregades i pintades, recuperant els poms de bronze i polit dels originals conservats a l'obra. Pel que fa als accessos, es construiran les dues portes d'entrada de la façana sud, seguint els plànols del projecte i les característiques constructives de l'obra original de la Universitat. Es retiraran les reixes exteriors de les finestres i a la planta baixa es reconstruiran dues finestres segons plànols, que seguiran les característiques constructives originals de la Universitat. A la planta primera es reconstruirà una finestra també seguint les característiques originals. La resta de finestres i balcons de la planta primera seran restaurades, recuperant la fusteria malmesa de la zona baixa exterior, els plafons i motllurats, amb la col·locació d'un escopidor. Tots els finestrals i balcons recuperaran les vidrieres seguint indicacions dels plànols del projecte i seguint les característiques constructives de l'obra original. I finalment, es pintarà la fusteria de tota la façana amb esmalt sintètic, color mangra. La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera. És un monument històric declarat bé cultural d'interès nacional. L'obra, promoguda per l'Ajuntament de Cervera, el Departament de Cultura i l'Incasòl, dins el programa de l'1% Cultural, es basa en un projecte de l'arquitecte Enric Solsona i està sent executada per RÈCOP Restauracions Arquitectòniques, SLU. | Cultura | Equipaments i patrimoni |
Condemnen l'ICS a pagar 25.000 euros per trigar nou mesos en detectar un càncer colorectal. L'Audiència de Barcelona recrimina al CAP i l'Hospital Vall d'Hebron de fer una assistència "rutinària i descurada". L'Audiència de Barcelona ha condemnat l'Institut Català de la Salut a pagar 25.000 euros per la mort d'una anciana a qui van trigar nou mesos en diagnosticar un càncer colorectal, tot i que la dona va acudir nombroses vegades a Urgències de l'Hospital Vall d'Hebron. La dona va anar el juny del 2011 al metge per problemes abdominals, i li van programar una colonoscòpia per l'abril del 2012. Mentrestant, va acudir diverses vegades al metge per l'agreujament dels símptomes, que no van fer avançar la colonoscòpia ni canviar el diagnòstic d'hemorroides fet inicialment. Segons la sentència i l'associació 'El defensor del pacient', el juny del 2011, R.V.M., de 81 anys d'edat, va consultar al seu metge de capçalera del Centre d'Atenció Primària, per malestar abdominal, anal i dolor anal punxant a la deposició. Inicialment diagnosticada d'hemorroides internes, al cap d'un mes, va tornar a consultar per l'aparició de rectorràgies. La seva doctora de capçalera va cursar la petició d'anàlisi de sang i colonoscòpia. La colonoscòpia va ser programada per l'ICS com a ordinària per al 20 d'abril de l'any 2012. La pacient va tornar a visitar al seu metge de capçalera al setembre de 2011 per empitjorament del seu estat al qual se sumava restrenyiment. En la història clínica es va consignar que la pacient venia pels "mals de sempre", i li van prescriure laxant i analgèsics. Al cap d'un mes va requerir assistència domiciliària, constatant-se en un tacte rectal la palpació d'una zona indurada i dolorosa de més de dos centímetres, de manera que se la va remetre amb urgència al servei de cirurgia general i d'aparell digestiu, consignant que la pacient presentava pèrdua de pes, sensació d'ocupació anal i important augment de restrenyiment. No obstant això, amb un simple tacte rectal, se la va diagnosticar d'hemorràgies no complicades, limitant-se a prescriure-li dieta i més laxant, i se la va remetre al seu domicili amb molèsties. La pacient va iniciar un periple de consultes als serveis d'urgències de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, visites i trucades al CAP a mesura que els seus dolors anaven en augment fins a fer-insuportables. De manera sorprenent, en cada visita a urgències se li donava l'alta, amb diagnòstic de "proctàlgia" (dolor anal), control pel seu metge de capçalera i a l'espera de la colonoscòpia programada per al mes d'abril, la qual no va aconseguir que se li avancés. Finalment, després d'un total de més de deu visites entre urgències, especialistes i metge de capçalera, i estant ja amb taquicàrdia i dolor abdominal, després de requerir assistència a domicili per taquicàrdia i dolor abdominal, va ser traslladada en ambulància a Urgències de la Vall d'Hebron, quedant ingressada. Sospitant que el seu estat podia ser degut a una infecció, es va realitzar un TAC d'abdomen, que va constatar que la pacient presentava una neoplàsia de recte, ja amb múltiples metàstasis hepàtiques algunes de fins a 10 centímetres, en estadi IV, avançat . El diagnòstic es va fer al mes d'abril, sense possibilitat de cap tractament més que el pal·liatiu, i va morir el 13 de maig del 2012. En la sentència de l'Audiència, que revoca la dictada en primera instància, se censura l'atenció prestada per l'ICS, qualificant-la com a mancada de qualsevol justificació, la programació a nou mesos vista d'una colonoscòpia, així com la decisió de mantenir la data programada malgrat els continus requeriments d'assistència de la pacient que van motivar reiterades visites al CAP, en domicili i tres al servei d'urgències de la Vall d'Hebron. No es van esgotar els mitjans diagnòstics, arribant a qualificar la sentència de "rutinària i descurada" l'atenció prestada a R.V.M. pel servei públic, quan tot i el tractament instaurat, els símptomes no només no van remetre, sinó que es van exacerbar. Reconeixent la probabilitat que el desenllaç hauria estat diferent d'haver-se produït una activitat diagnòstica adequada, i que la inadequada atenció sanitària va reduir dràsticament les possibilitats de tractament de la malaltia -curatiu o almenys d'augmentar les expectatives de supervivència-, empitjorant la qualitat de vida de la pacient, es reconeix el dret del fill de la morta a ser indemnitzat en la suma de 25.000 euros. | Societat | Judicial |
La DO Empordà tanca el 2018 com un any "rècord" amb gairebé 6 milions d'ampolles venudes. El mercat gironí continua concentrant la majoria de vendes, amb un 44% del total. La DO Empordà ha tancat el 2018 amb un nou rècord de vendes. Durant l'any passat, els cellers empordanesos van vendre 5.939.296 ampolles al món. Una xifra que representa un increment del 6% respecte de l'any anterior i un augment del 9% a Catalunya. El mercat gironí continua concentrant la majoria de transaccions amb un 44% del total, seguit de la resta de Catalunya, amb un 32%. Les exportacions concentren l'11%, la mateixa xifra que suposen les vendes al celler. El 2% restant se l'emporten les vendes a la resta d'Espanya. El vi negre continua sent la varietat més venuda amb 3,3 milions d'ampolles venudes l'any passat, pràcticament la mateixa quantitat que l'any anterior. Els blancs ocupen el segon lloc amb 1,5 milions d'ampolles venudes i un increment del 14%. Els rosats també han augmentat les vendes un 19% amb 863.113 ampolles comercialitzades. Els vins dolços es mantenen també a prop de les 100.000 unitats venudes. Durant l'any passat, 637.078 ampolles de la DO Empordà es van vendre a l'estranger. Els principals importadors dels vins empordanesos són Suïssa, Estats Units, Alemanya, Canadà, Països Baixos, Bèlgica, Xina, França, Regne Unit i Andorra. En conjunt, els cellers empordanesos exporten els seus vins a prop d’una cinquantena de països. | Economia | Comerç |
El Trueta augmenta un 9% la cirurgia oncològica respecte el 2015. S'ha passat de les 1.258 operacions fetes l'any passat a les 1.371 del mateix període d'enguany. L'Hospital Josep Trueta de Girona ha fet un 9% més d'intervencions de cirurgia oncològica. Concretament, s'ha passat de les 1.258 fetes l'any passat a les 1.371 del mateix període d'enguany. L’activitat recollida de setembre de 2015 a setembre de 2016 també reflecteix el creixement de l’índex de complexitat de les intervencions, cosa que situa l’hospital gironí com el segon centre de l’ICS amb més complexitat, per darrere només de l’Hospital de Bellvitge. Això es deu als avenços en diferents tècniques i a l'eficàcia dels programes de detecció precoç del càncer. El tractament quirúrgic dels processos oncològics en aquest centre referent es realitza sota l’avaluació del Comitè de Tumors i en l’entorn d’un equip multidisciplinari, format per professionals d’especialitats diverses, com són cirurgia oncològica, oncologia mèdica, radiologia, anatomia patològica, anestesiologia i infermeria. A banda de la cirurgia oncològica complexa (de càncer d’esòfag, bronquis i pulmó, fetge, estómac, pàncrees, recte i sistema nerviós central), el Trueta també és el centre de referència del territori de Girona en alguns serveis de terciarisme, com ara la cirurgia cardíaca i valvular, i en la realització de cateterismes cardíacs, radiologia intervencionista i cirurgia vascular. Un 3% més d'operacions En termes generals, de gener a setembre d’aquest any, ja s'han realitzat al Trueta 8.045 operacions, mentre que en el mateix període de l'any passat se’n van fer 7.789, la qual cosa representa un augment del 3,2%. El setembre ha estat el mes en què s’han incrementat més. S'ha passat de les 708 operacions fetes l’any passat a les 821 d’enguany, 153 de les quals són de cirurgia oncològica. | Societat | Salut |
Un promotor immobiliari es compromet amb Sant Adrià de Besòs a prohibir els pisos turístics a les seves promocions. Neinor Homes inclourà una clàusula als estatuts comunitaris de tres obres que ha de fer al barri de la Catalana. El promotor immobiliari Neinor Homes ha signat una carta de compromís amb l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs perquè en les tres promocions que l'empresa prepara al barri de la Catalana estiguin prohibits els pisos turístics. La promotora inclourà una clàusula per vetar l'ús turístic dels habitatges als estatuts de les comunitats de propietaris de les futures promocions, i diu que el compromís serà extensiu per a qualsevol altra obra que es pugui fer en el futur. | Economia | Habitatge |
7 de cada 10 menors tutelats han viscut episodis de violència al llarg de la seva vida, segons un projecte europeu. La Fundació Surt alerta que cal estendre la ''cultura de la cura'' als CRAE per prevenir relacions de gènere abusives i altres expressions violentes. 7 de cada 10 nois i noies tutelats han rebut o han estat testimonis de violència al llarg de la seva vida. És una de les conclusions del projecte europeu Alternative Future en què han participat un centenar de professionals de Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE) coordinats per la Fundació Surt. Dels vint CRAE estudiats, tres són catalans i per això, la Surt aposta per millorar l'atenció a les necessitats dels tutelats per a què se sentin més segurs als centres i prevenir que reprodueixin relacions violentes que poden haver viscut i interioritzat. Per això, els professionals participants al projecte aposten per oferir espais als joves que promogui una ''cultura de la cura''. Les experiències de violència que relaten els joves són violència física, sexual o psicològica però també en relaten de masclista, racista, assetjament, institucional o LGTBfòbica. Un espai per a generar cultura de la cura permetria oferir als joves l'oportunitat de compartir les seves experiències i mostrar les seves emocions. Es tractaria, segons la fundació Surt, de desnormalitzar conductes violentes i per tant, que nois i noies puguin sentir la protecció de l'espai i facilitin els mecanismes per gestionar les emocions. Els joves que han participat al projecte expressen tenir necessitat de comptar amb un espai de seguretat que els garanteixi protecció, i que els sigui possible crear-hi vincles de confiança i sinceritat entre joves i professionals del centre. En aquest sentit doncs, des de la Fundació Surt, es destaca la necessitat que els joves tinguin moment per estar sols, descansar, relaxar-se, i sentir-se a casa, a la vegada que cal que notin que es preocupen per ells, i que poden comptar amb els professionals i la resta del grup. També demanen que els professionals tinguin coneixement de la seva història de vida, incloent les experiències negatives, i el seu estat de salut i comportament. | Societat | Serveis Socials |
Marxa enrere en el tancament de la línia de P3 a l'escola Cervantes de Lleida. El Departament d'Educació i la Paeria treballaran de forma cooperativa pel futur del centre. Educació mantindrà l'oferta de P3 a l'escola Cervantes de Lleida de cara al curs 2020-2021. Així s'ha fet saber aquest dimarts després que la setmana passada es comuniqués que l'any que ve no s'obriria aquesta línia i es comencessin a disparar les veus d'alarma de la comunitat educativa davant un imminent tancament d'aquest centre. El Departament i la Paeria treballaran de forma cooperativa pel futur de l'escola. A més a més es revisarà el mapa escolar de la ciutat on també es valorarà la funció de l'escola Cervantes, en el marc de la lluita contra la segregació escolar. L'alcalde Miquel Pueyo ha dit que s'introduiran "reformes profundes" en el funcionament del centre i es farà una "actuació intensiva" sobre l'edifici vell. Tant la Paeria com el Departament d'Educació crearan una taula de diàleg i planificació en la que també hi participaran la comunitat educativa, les famílies i les entitats vinculades a l'escola i al barri per fer una prospecció del futur del centre i abordar les actuacions urgents per revertir la situació actual de segregació. L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha explicat que el Pacte de Ciutat per a la Millora de l'Educació ha de ser "l'escenari per acordar les grans decisions" que permetin una "distribució de les famílies que faci una ciutat més cohesionada i integradora". Pueyo ha comunicat personalment al claustre de professorat de l'escola Cervantes que el grup de P3 no es tancarà ni s'iniciarà cap "procés unilateral de tancament de l'escola". | Societat | Educació |
Montcada i Ripollet aposten per l'ampliació de la nau de Lidl però reclamen a l'empresa les màximes garanties jurídiques. La proposta de la companyia per ampliar la seva nau logística no satisfà als dos consistoris. L'Ajuntament de Ripollet i el de Montcada i Reixac han assegurat aquest dilluns que aposten per l'ampliació de les instal·lacions de logística que Lidl té a Montcada, al polígon La Granja limítrof amb Ripollet, però reclamen que sigui amb les màximes garanties jurídiques. A través de dos comunicats, els consistoris han negat que s'oposin a l'ampliació de les instal·lacions i han assegurat que l'escull que hi ha és que la proposta feta per l'empresa "no oferia la suficient garantia jurídica", segons el president de l'Àrea Territorial de Montcada, Jordi Sánchez. L'Ajuntament de Ripollet coincideix en el fet que la proposta d'ampliació de les instal·lacions "no presenta totes les garanties jurídiques vigents" i és per això que els dos municipis han mantingut diverses reunions, també amb directius de l'empresa, per tal de buscar una proposta que sí que tingui aquestes garanties i poder tirar endavant l'ampliació. L'Ajuntament de Montcada i Reixac ha explicat que Lidl va presentar fa tres anys un projecte d'ampliació de la seva nau de logística "sense que s'arribés a cap acord". El juliol del 2015 l'empresa es va reunir amb el consistori montcadenc per presentar els seus plans de creixement als terrenys que toquen el cantó de Montcada però aquesta proposta no va satisfer el Consistori, aspecte en el que coincideix l'Ajuntament de Ripollet. Ambdós però han negat que això signifiqui que no volen que Lidl s'ampliïn sinó que han afirmat que estan treballant per trobar una altra proposta. "Els dos consistoris ens comprometem a facilitar la tramitació de l'ampliació per la zona que limita amb Ripollet i que sí que té plenes garanties jurídiques i legals per tal que es pugui continuar ampliant la seva activitat", ha explicat Sánchez. L'alcaldessa de Montcada, Laura Campos, ha assegurat que el municipi "no vol que marxi una empesa que té 800 treballadors i que té previst crear nous llocs de feina". Per això, ha assegurat que s'estan realitzant diferents reunions en un marc de negociació entre l'empresa, els dos consistoris i altres administracions supramunicipals. "Els ajuntaments de Montcada i Reixac i Ripollet continuarem posant a l'empresa totes les facilitats dintre de la legalitat urbanística per tal d'aconseguir que la nau de la multinacional es quedi aquí", ha declarat. De la seva banda, l'Ajuntament de Ripollet ha expressat el seu "suport" perquè l'ampliació es pugui portar a terme "i es faci respectant els procediments i normatives urbanístiques vigents". L'Ajuntament de Ripollet, encapçalat per l'alcalde Josep Maria Osuna, ha mantingut al llarg d'aquests mesos reunions bilaterals i multilaterals amb l'empesa, el consistori veí, l'Incasol i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquestes trobades, l'Ajuntament "ha posat sobre la taula possibilitats d'ampliació de la planta cap a al banda del terme municipal de Ripollet", una proposta que ha defensat "sí té plenes garanties a més del suport de l'Ajuntament de Montcada i Reixac". El govern municipal ripolletenc hac considerat que l'ampliació de Lidl és una "bona oportunitat" perquè afectaria positivament a la creació de nous llocs de treball al municipi però ha reiterat que tota la operació "ha de fer-se respectant els procediments i normatives urbanístiques existents". | Economia | Empresa |
El jutge Andreu obre judici oral contra Rato i Blesa per les targetes 'black'. El magistrat envia el cas a la Sala del Penal com la competent per a l'enjudiciament dels fets. El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha acordat obrir judici oral contra l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa i el de Bankia Rodrigo Rato i altres 64 persones més per l'ús de les targetes 'black'. El jutge ha enviat el cas a la Secció Quarta de la Sala del Penal com la competent per dur a terme l'enjudiciament dels fets. Segons els càlculs d'Andreu, Blesa va gastar-se 436.000 euros del 2002 al 2010, mentre Rato va gastar prop de 100.000 euros entre el 2010 i el 2012. | Societat | Judicial |
L'ACA destina prop de 2,4 milions d'euros a la millora de l'abastament d'aigua a l'Alt Empordà. Una de les principals actuacions resoldrà els problemes de subministrament al Port de la Selva i la Selva de Mar. L'Agencia Catalana de l'Aigua (ACA) destinarà prop de 2,4 milions d'euros (MEUR) a la millora de l'abastament d'aigua a la comarca de l'Alt Empordà. Ho farà a través d'un total de nou ajuts adjudicats de manera provisional. L'actuació que tindrà una major aportació és la connexió dels municipis altempordanesos del Port de la Selva i la Selva de Mar amb la xarxa de subministrament provinent de l'embassament de Darnius Boadella, i que compta amb un ajut d'un milió d’euros. Aquesta actuació resoldrà la vulnerabilitat de l'abastament d'aigua a la zona, que fins ara capta l'aigua de pous i que pateix problemes de garantia durant períodes de sequera. La resta d’actuacions que beneficiaran a la comarca són l'abastament d'aigua des del peu de presa del pantà de Darnius Boadella fins al dipòsit municipal de Darnius (500.000 euros); l'adequació de la presa de Portbou (prop de 384.000 euros); la planta d'eliminació de nitrats de Saus (271.440 euros); les millores d’Agullana en la captació i el pretractament de la cascada d'en Rabassa (prop de 25.000 euros articulats a través de dos ajuts); la rehabilitació del pou vell de Garrigàs (més de 20.280 euros); la rehabilitació del pou d'Escoles a Camallera (17.600 euros); i la rehabilitació del pou Ametllers a Pont de Molins (164.350 euros). Ajuts de 65 MEUR en quatre anys Representants de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) han participat aquest dilluns en el consell d'alcaldes de l'Alt Empordà, amb l'objectiu d'explicar futures inversions que beneficiaran la comarca i fer balanç dels treballs duts a terme en els últims mesos. En les darreres setmanes, l'ACA ha publicat la resolució provisional de la línia d'ajuts destinada a millorar el subministrament d'aigua als municipis catalans amb problemes d'abastament, amb una dotació de 20 MEUR. Amb aquesta nova línia d'ajuts, l'ACA està destinant entre 2016 i 2020 un total de 65 MEUR en subvencions per a millorar l'abastament d'aigua als ens locals. Dins d'aquestes línies, concretament les convocades entre 2016 i 2018, ja s'havien atorgat 46 ajuts a la comarca de l'Alt Empordà, amb una dotació total superior als 4,8 MEUR. Entre les actuacions més destacades hi ha la construcció de la potabilitzadora de l'Escala, la construcció del subministrament alternatiu d'aigua de Colera o la connexió a la xarxa de subministrament en alta de municipis de l'oest de Figueres. Cinc temporals en menys de dos anys Des de la tardor de 2018 fins l'abril de 2020 Catalunya ha viscut diversos fenòmens meteorològics extrems, amb importants episodis de pluges que han generat danys en diversos trams fluvials del territori. En els mesos d'octubre i novembre de 2018 es van produir dues intenses llevantades que van tenir més incidència en el quadrant nord-est de Catalunya. A la conca del Ter i el Daró, la Muga i algunes rieres de la Costa Brava es van dur a terme un total de 176 actuacions, amb una inversió superior als 4 MEUR, totes elles ja finalitzades. Un altre dels episodis amb més incidència a les comarques gironines ha estat el temporal Gloria. L'ACA està duent a terme més de 600 actuacions a tot Catalunya, amb una inversió prevista superior als 25,5 MEUR en actuacions de restauració. Algunes d'aquestes s'estan duent a terme a la comarca de l'Alt Empordà, consistents la majoria d'elles en la retirada d'acumulacions de vegetació i d'arbres morts i caiguts. A més de les actuacions d'emergència i dels treballs ordinaris de manteniment i conservació de lleres, recentment s'han convocat dues noves línies d'ajuts amb l'objectiu de minimitzar el risc d'inundacions en zones urbanes, amb una dotació total prevista de 6 MEUR (4 per a les conques internes i 2 per a l'Ebre i el Xúquer). | Societat | Medi ambient |
Busquen una persona desapareguda després de trobar una embarcació buida a la deriva amb el motor en marxa a Altafulla. Efectius de Salvament Marítim, Creu Roja i la Guàrdia Civil participen en la recerca. Efectius de Salvament Marítim, de la Creu Roja i de la Guàrdia Civil busquen una persona desapareguda a la costa d'Altafulla. La recerca s'ha activat després que es trobés una embarcació buida a la deriva i amb el motor en marxa. Segons ha informat Salvament Marítim, els tres cossos participen a la cerca amb llanxes i un helicòpter, mentre la Creu Roja de Tarragona ha remarcat que han activat "tots els recursos". També hi col·labora la Policia Local de Torredembarra. | Societat | Successos |
Troben un cadàver al pis del detingut per la desaparició d'una dona a Terrassa l'agost del 2018. L'home era l'exparella sentimental de la dona i els investigadors hi veuen un rerefons criminal. Els Mossos d'Esquadra han trobat un cadàver al pis del detingut per la desaparició d'una dona a Terrassa l'agost del 2018, segons ha pogut saber l'ACN. Després de ser detingut l'home ha estat traslladat aquest dimecres al seu domicili, que compartia amb la desapareguda amb la qual mantenia una relació sentimental. S'hi havia de fer una inspecció ocular ordenada pel jutjat d'instrucció número 1 de violència domèstica de Terrassa. Durant aquesta inspecció s'ha trobat el cos. De moment no han transcendit més dades sobre el cadàver, però tot apunta que podria ser el de la desapareguda. Els investigadors veuen en aquest cas un rerefons criminal. La causa està sota secret d'actuacions. Mònica Borràs, de 49 anys, va desaparèixer el 7 d'agost de l'any passat i la mateixa policia catalana va fer circular un missatge a través de Twitter demanant ajuda per trobar-la, com fa habitualment amb els desapareguts. | Societat | Policial |
Torrent reclama que s'investigui l'espionatge polític: "Durem a terme les accions polítiques i legals necessàries". El president del Parlament pregunta al govern espanyol quina opinió té davant d'aquest cas d'espionatge. El president del Parlament, Roger Torrent, ha reclamat que s'investigui i es "depurin totes les responsabilitats" per l'espionatge "per motius polítics" contra ell. "Durem a terme totes les accions polítiques i legals necessàries per arribar al fins de la qüestió", ha afegit en una declaració institucional després que 'El País' i 'The Guardian' hagin publicat aquest dimarts que el mòbil de Torrent va ser espiat el 2019 per un programa que només poden comprar els governs. El president del Parlament s'ha dirigit directament al govern espanyol per preguntar-li la seva opinió sobre l'espionatge a un president d'un Parlament i ha conclòs que aquest cas ha de servir per "posar fi a la guerra bruta contra l'independentisme". | Política | Parlament |
Els ERTO ja afecten més de 97.300 empreses i 716.800 treballadors des de l'inici de la crisi sanitària a Catalunya. Continua el degoteig de procediments amb increments de 70 expedients i 699 treballadors en les últimes hores. Els Expedients de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO) continuen creixent tot i que a un ritme moderat que a l'inici de la crisi sanitària i ja afecten 97.311 empreses i 716.878 treballadors a Catalunya. El degoteig ha seguit en les últimes hores amb 70 expedients temporals nous i 699 treballadors més inscrits, segons les dades actualitzades pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies aquest dimecres. Els ERTO per força major són més de 91.000 i representen el 93,6% dels presentats a la Direcció General de Treball, i afecten el 84,8% de les persones treballadores. En total, el 20,7% de la població ocupada a Catalunya en el primer trimestre del 2020 està inclosa en un d'aquests expedients. La gran majoria de procediments tenen com a epicentre Barcelona, que concentra 71.074 empreses i 563.860 persones. En aquesta demarcació es troben les tres comarques més castigades pel fenomen dels ERTO: el Barcelonès que té 32.305 procediments i 243.846 persones; el Vallès Occidental, amb 10.451 expedients i 91.803 treballadors inclosos; i el Baix Llobregat, amb 9.109 empreses i 96.560 treballadors. Les comarques gironines són el segon territori més castigat amb 10.920 expedients i 68.736 treballadors. El Camp de Tarragona continua la llista amb 7.661 empreses i 44.654 afectats, mentre que a la demarcació de Lleida s'han inscrit 5.354 ERTO amb 30.264 inclosos. A les Terres de l'Ebre es compten 2.302 expedients temporals per a 9.364 persones. Barcelona és la ciutat del país amb més persones que hauran de cobrar l'atur temporalment, fins a 204.800. La segueix Martorell amb 18.173 inclosos en un expedient i Terrassa amb 17.361 treballadors. Continuen el rànquing localitats de l'àrea metropolitana com l'Hospitalet de Llobregat (15.155), Sabadell (14.658) i Badalona (13.580). Per sobre de les 10.000 persones en un ERTO, també hi ha Lleida (12.312), El Prat de Llobregat (11.725), Tarragona (10.348) i Mataró (10.015). Els expedients temporals, ja siguin de suspensió de la relació laboral o de reducció de jornada, es concentren sobretot al sector serveis, on hi ha més del 80% de les empreses afectades- 79.095 exactament- i més de mig milió persones (505.242). El segon àmbit d'activitat més castigat és la indústria, on ja hi ha 144.515 treballadors que de 8.415 empreses que han de cobrar l'atur temporalment. Amb una xifra similar d'empreses però amb molts menys treballadors hi ha el sector de la construcció que suma 7.821 ERTO per 45.682 persones. En canvi, l'agricultura només ha registrat 706 expedients per a 3.984 treballadors des de l'inici de la crisi sanitària. | Economia | Treball |
La catalana Concom dissenya una planta solar al Japó que genera l'energia equivalent al subministrament de 130.000 llars. La planta ocuparà una superfície de 35 hectàrees prop de la ciutat de Hitachi. L'enginyera catalana Concom, de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), ha dissenyat una plant assolar al Japó que genera l'energia equivalent al subministrament de 130.000 llars. L'empresa està especialitzada en el desenvolupament i manteniment de grans infraestructures i s'ha expandit al mercat japonès amb el suport d'ACCIÓ. La planta ocuparà una superfície de 35 hectàrees prop de la ciutat de Hitachi, s'acabarà de construir durant el 2020 i es connectarà a la xarxa elèctrica de tot el país. Es tracta del projecte més gran que l'empresa catalana ha desenvolupat íntegrament i suposarà una inversió d'uns 65 MEUR. El parc solar dissenyat per Concom subministrarà energia a llargs, empreses, indústries o botigues. En total comptarà amb una potència pic de 32 megawatts, que equivalen al subministrament de 130.000 llars. El CEO de la companyia catalana, Josep Padró, ha explicat que el projecte busca fomentar les energies renovables i ha afegit que l'estació subministrarà energia que es podrà consumir en altres punts del país, "perquè no s'acumula en un punt concret, sinó que viatja a través de la xarxa fins allà on es necessita". L'empresa catalana també s'encarregarà del manteniment de la planta. Concom es va establir al Japó el 2014 amb l'obertura d'una filial i inicialment les seves oficines es van ubicar a les instal·lacions d'ACCIÓ al Japó. Des de llavors i fins al 2020, haurà dissenyat i desenvolupat plantes que subministraran més de 120 megawatts d'energia solar al país nipó. Actualment, té en cartera una quinzena de projectes nous per al 'any vinent al mercat nipó que valora en més de 17 MEUR. L'empresa es va fundar el 1996 i compta amb una plantilla d'una cinquantena de persones i filials a França, Itàlia, Portugal, els Països Baixos, Hong Kong, Taiwan i Mèxic, a banda del Japó. A l'Estat espanyol té previst de finalitzar el co-desenvolupament de diversos projectes d'energia fotovoltaica que sumaran un gigawatt de potència. | Economia | Empresa |
Una tortuga marina fa la posta d'ous davant una guingueta de la platja de Mataró. Les cries no naixeran fins d'aquí a dos mesos i el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat estudia si traslladar el niu o protegir-lo al lloc. Els responsables de 'El Xiringuitu' de la platja de Sant Simó de Mataró es van veure sorpresos anit per una tortuga de grans dimensions mentre feien tasques de manteniment al local. L'animal, de l'espècie babaua, va fer niu just davant de la guingueta per fer una posta que es podria aproximar als 100 ous. Aida Tarragó, del servei de Fauna i Flora de la Generalitat, ha explicat a l'ACN que si bé aquesta escena no era habitual a la costa catalana "en els últims vuit anys hi ha hagut un increment de casos de nidificació a les platges", ja sigui per un procés migratori de població atlàntica, com per efectes del canvi climàtic. Ara els tècnics estudien si traslladar el niu per afavorir la cria en incubadores o bé protegir-lo al lloc on s'ha trobat, tot i les dificultats que suposa fer-ho a les portes de la temporada d'estiu i tenint en compte que les cries que sobrevisquin no naixeran fins d'aquí a dos mesos. | Societat | Medi ambient |
Roldán nega que hagi equiparat l'independentisme amb el terrorisme ensenyant la fotografia de l'atemptat d'ETA a Vic. La líder de Cs a Catalunya diu que pretenia fer memòria perquè no es tornin a cometre "errors". La líder de Cs a Catalunya, Lorena Roldán, ha negat que hagi equiparat l'independentisme català amb el terrorisme quan va ensenyar a l'hemicicle del Parlament una fotografia de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic. En una entrevista a Ràdio 4, Roldán ha explicat que la seva intenció era avisar d'un possible efecte crida i dir que cal fer memòria per no cometre "errors" perquè, segons ha afegit, "el país ja ha vessat prou sang per idees polítiques". "Si algú relaciona independentisme amb terrorisme és Torra, que ha de fer una reflexió sobre com tracta persones com Otegi posant una catifa vermella", ha afegit. Sobre la polèmica per la fotografia que va mostrar aquest dimecres a l'hemicicle del Parlament en el marc del debat de política general, Roldán ha explicat que ha rebut missatges de persones que van viure l'atemptat d'ETA a Vic donant-li les gràcies per haver-lo recordat. Un fet que, segons Roldán, demostra que Cs està fent bé les coses. Per a Roldán, hi ha una part del moviment independentista que està radicalitzada i ha considerat que cada vegada té més pes dins del moviment. Però ha negat que hagi dit que tot l'independentisme és violent. La líder de Cs a Catalunya ha insistit que el president de la Generalitat hauria de demanar disculpes per haver defensat els membres dels CDR detinguts i l'ha instat a condemnar la violència. Segons Roldán, no hi ha violència bona perquè sempre és dolenta. "A ningú que estima Catalunya li poden agradar les imatges de l'1-O" La líder de Cs ha admès que les imatges que es van viure l'1 d'octubre del 2017 durant el referèndum "il·legal" no agraden a ningú. "A ningú que estima Catalunya li poden agradar unes imatges de trencament de la societat. Que hi hagi enfrontament entre catalans no pot agradar a ningú", ha conclòs. Roldán també ha explicat que la relació del seu grup amb els partits independentistes és més tensa ara que en els darrers anys. Tot i que hi ha "cordialitat i educació" als passadissos del Parlament, la dirigent de Cs diu que ha notat un canvi respecte a l'anterior legislatura. I en aquest context, ha lamentat que costi molt negociar propostes en temes que, en el fons, s'està d'acord. | Política | Partits |
AMPLIACIÓ:Els refugiats, la identitat sexual, la transformació social i els mons íntims, protagonistes del DocsBarcelona 2016. Neix la nova secció competitiva Latitud DocsBarcelona que agrupa una selecció de documentals d'Espanya, Portugal i Amèrica Llatina. "El DocsBarcelona reflectirà aquest any la societat actual des dels refugiats passant per la identitat sexual, la transformació social i els mons íntims". Amb aquestes paraules ha definit el director Joan Gonzàlez la dinovena edició del certamen de cinema documental, que tindrà lloc a la capital catalana del 23 al 29 de maig. Una edició que presentarà 46 pel·lícules de 28 països a l'Aribau Club i el CCCB. Una de les novetats d'enguany és Latitud DocsBarcelona, una nova secció competitiva que agrupa una selecció de documentals d'Espanya, Portugal i Amèrica Llatina, amb un premi propi. Dels 30 títols que conformen la programació de Secció Oficial, Latitud DocsBarcelona i Sessions especials, 8 són de producció catalana. Gonzàlez ha desgranat la programació del certamen que té com títol 'Mirades inquietes' i ha explicat que entre els temes principals hi ha els refugiats, la identitat sexual, la transformació social i els mons íntims. Ha indicat que això "es veurà acompanyat amb la companyia dels directors. Més del 50% de les pel·lícules tindran els seus directors que podran parlar amb el públic", ha explicat. La principal novetat d'aquest any, com ha anunciat Gonzàlez, és la nova secció Latitud DocsBarcelona, que agrupa una selecció de documentals d'Espanya, Portugal i Amèrica Llatina, amb un premi propi patrocinat per Antaviana Films. La fornada universitària de documentalistes també gaudeix de secció pròpia al festival, la secció DOC-U, un espai d'exhibició per als estudiants del Grau de Comunicació Audiovisual que tindrà lloc a l’Antiga Fàbrica Estrella DAMM comptarà amb 11 curtmetratges que competiran pel Premi DOC-U patrocinat per OVIDE. En aquesta edició 20 títols participaran a la Secció Oficial, que competeixen pel Premi DocsBarcelona TV3 al Millor Documental i el Premi Nou Talent a la millor pel·lícula dels directors debutants. Cinc títols de la programació apropen al drama dels refugiats de països com Síria, Iraq o l'Afganistan com per exemple 'Síria: una història d'amor' (A Syrian Love Story), 'The Longest Run', 'Bakur' i 'Kandahar Journals'. El festival també s'endinsarà en dues campanyes electorals paradigmàtiques. D'una banda, s'entrarà als bastidors de la campanya de Barcelona en Comú gràcies a 'Metamorphosis' i 'Alcaldessa' amb visions diferents de la mateixa història. De l'altra, es coneixerà el retrat més personal del president equatorià Rafael Correa al llarg de la campanya del 2013, amb el documental 'Instantes de campaña'. El festival també aborda l'homofòbia, la transexualitat i la pedofília. Entre d'altres, la protagonista de 'Call me Marianna' comença una nova vida després de 40 anys dins del cos d'un home, tot i que la seva mare continuï dient-li "fill", la seva exdona no la vulgui veure i els seus fills la rebutgin. 'Daniel's World' és un retrat d'un estudiant de 25 anys, el primer membre de la comunitat txeca de pedòfils que parla de la seva malaltia i que, tot i no haver abusat mai de cap menor, es planteja sotmetre’s a una castració química. La música com a eina d'alliberament queda recollida en tres propostes de la programació 'Sonita', 'City Of Dreams - A Musical' i 'Esto es lo que hay'. 'Metamorphosis' i Toni Segarra Un dels documentals que s'ha presentat aquest divendres és 'Metamorphosis' de Manuel Pérez. "Explica la construcció de Barcelona en Comú a través de la mirada d'una de les persones que hi va participar. Volia posar el focus en aquella ciutadania que va treballar i va aconseguir el canvi en la ciutat", ha explicat Pérez. José Manuel Pinillo ha explicat que l'argument del documental 'Toni Segarra: Un tipo que escribe anuncios' neix d'una constatació: "Rebem 3.000 impactes publicitaris i no coneixem qui fa la publicitat, no sabem qui son els publicitaris". La seva intenció era personalitzar els publicistes fins que es va trobar a Toni Segarra, protagonista del documental. Vuit documentals de producció catalana Dels 30 títols que conformen la programació de Secció Oficial, Latitud DocsBarcelona i Sessions especials, vuit són de producció catalana: 'Freightened', 'Campo a través' del director artístic de La Fura dels Baus, Pep Gatell; Toni Segarra, qui és protagonista del documental homònim signat per José Manuel Pinillo; 'Sexe, maraques i chihuahues' retrata el mític Xavier Cugat en un biopic alegre i glamurós', i les ja citades 'Alcaldessa' i 'Metamorphosis'. Dins de la secció Docs&Teens s'han programat les produccions ¡Joana Biarnés, una entre tots' i 'Game Over'. Amb motiu de l'estrena d''Informe General II', el cineasta català Pere Portabella serà el convidat a la màster class 7 PLANS 7, on triarà set plans o seqüències per reflexionar sobre el llenguatge cinematogràfic el divendres 27 de maig l'Auditori de La Pedrera. Així mateix, aquest any 48 dels 156 projectes presentats optaran a trobar finançament als Speed Meetings, al Latin Pitch o a l'Interactive Pitch, activitats de l'apartat Indústria de DOCSBARCELONA. El 33% d'aquests projectes provenen de Catalunya i Espanya i la resta de 42 països diferents, amb una bona representació de Regne Unit, França, Itàlia, Colòmbia i Argentina. "Hem de dir al món que "la industria documental / artesania catalana és referència internacional i al sud d'Europa és capdavantera i això ho hem de dir clarament a la nostra ciutadania i institucions", ha ressaltat Gonzàlez. En aquest sentit, ha dit que el món documental català és "capdavanter i un punt estratègic pel documental mundial". Exposició 'Seguir con vida' Metges Sense Fronteres presenta l'exposició itinerant 'Seguir con vida' al DocsBarcelona. A través de vídeos, l'espectador se situarà al bell mig de l'acció i podrà tenir una experiència propera a la realitat que es viu entrant a la costa grega damunt d'una llanxa o al camp de refugiats de Malakal a Sudan del Sud. L’exposició es podrà visitar, mentre duri el festival, al Pati de les Dones del CCCB. | Cultura | Cinema |
Andorra la Vella i la Seu d'Urgell organitzaran els Jocs Special Olympics 2018. L'esdeveniment se celebrarà del 4 al 7 d'octubre de l'any vinent i reunirà més de 2.400 esportistes de dotze disciplines. La candidatura conjunta d'Andorra i la Seu d'Urgell ha aconseguit l'organització dels Jocs Special Olympics del 2018. Així ho han fet públic el cònsol menor d'Andorra la Vella, Marc Pons, i l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, després d'una reunió divendres a la tarda amb els representants de les entitats que ostenten la titularitat d'aquest esdeveniment -Special Olympics Catalunya, Espanya i Andorra i la Federació Catalana d'Esports per a Disminuïts (ACELL)- en la qual s'ha comunicat la decisió de forma oficial. Tant Batalla com Pons han destacat que aquest repte permetrà conscienciar la ciutadania dels dos territoris de la necessitat de normalització i d'inclusió social d'aquests col·lectius i alhora promocionar les dues ciutats "com a territoris esportius i solidaris". L'esdeveniment se celebrarà del 4 al 7 d'octubre de l'any vinent i reunirà més de 2.400 persones de més de disset delegacions internacionals. La presidenta la Federació Catalana d'Esports per a Disminuïts (ACELL), Marina Gómez, ha destacat que s'ha acceptat la candidatura per la seva "unitat i coordinació" i per la voluntat de "treball futur" que desprenia. Serà la primera vegada que uns Jocs Special Olympics, l’esdeveniment esportiu més important per a persones amb discapacitat intel·lectual, se celebrin al Pirineu, i tant l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, com el cònsol menor d'Andorra la Vella, Marc Pons, s'han mostrat molt il·lusionats per dur a terme el repte. La iniciativa persegueix potenciar el vessant esportiu però també el social i solidari, per incidir sobre la necessitat de conscienciar sobre la normalització i inclusió social de les persones amb discapacitat. Alhora, també es vol aconseguir promocionar les dues ciutats, per tal que siguin un referent de territoris esportius i solidaris. Per tot plegat, els organitzadors han parlat de la necessitat d'implicar tota la ciutadania, i han fet una crida per a la recerca de voluntaris. La iniciativa costa 800.000 euros L'esdeveniment, que tindrà lloc del 4 al 7 d'octubre del 2018, comptarà amb dotze disciplines esportives, que es repartiran entre les dues seus. Mourà més de 2.400 persones, entre atletes, acompanyants, tècnics, entrenadors i organitzadors. S'hi desplaçaran disset delegacions, la majoria catalanes, però també amb presència d'atletes dels cinc continents. A partir d'ara, es constituirà un comitè organitzador que serà l'encarregat de perfilar quines disciplines es disputen en cada ciutat, i tal com ja es va anunciar, la cerimònia inaugural es farà a la Seu i la de cloenda a Andorra la Vella. Del 20 al 22 d'octubre d'enguany, les dues seus acolliran una primera prova. El pressupost necessari per dur a terme la iniciativa és de 800.000 euros globals, tot i que Batalla ha avançat que hi haurà aportacions de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Lleida i del Govern andorrà, així com una tasca potent per trobar patrocinadors, que tot plegat farà reduir la partida que hauran d'aportar, a parts iguals, la Seu i Andorra la Vella. | Societat | Esports |
Presó provisional pel detingut per la mort d'un jove de 20 anys a Malgrat de Mar aquest dilluns. L'home té 21 anys i hauria matat la víctima amb una catana. El jutjat número cinc d'Arenys ha decretat presó provisional per homicidi per l'home detingut com a presumpte autor de la mort d'un jove de 20 anys el passat dilluns a Malgrat de Mar (Maresme), segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El crim va tenir lloc la nit de dilluns quan els Mossos van rebre un avís al voltant de les deu de la nit que hi havia un jove amb ferides d'arma blanca al carrer, on va morir. Posteriorment, un jove de 21 anys es va entregar a la comissaria de la policia local. El detingut té 21 anys i és de nacionalitat espanyola. LEl detingut hauria causat la mort de la víctima pressumptament amb una catana. | Societat | Judicial |
Els fets delictius cauen un 85% a la ciutat de Tarragona durant l'estat d'alarma. La Guàrdia Urbana denuncia 556 persones per no respectar el confinament. L'estat d'alarma s'ha traduït en un 85% menys de denúncies per fets penals a Tarragona. Segons es desprèn de la reunió extraordinària de la Junta Local de Seguretat que s'ha fet aquest dimecres, entre el 16 de març i el 7 d'abril la Guàrdia Urbana ha instruït 33 denúncies i ha fet 16 detencions per diferents tipus de delictes –davant les 225 denúncies i els 37 arrestos del mateix període de l'any passat. En general, els delictes i els furts s'han reduït de forma "considerable", segons l'Ajuntament. A més, durant aquest període el cos policial ha identificat 932 persones que transitaven per la via pública i n'ha denunciat 556 per incomplir el confinament al domicili. També s'han interceptat 128 vehicles que no respectaven el confinament. A més, degut a l'increment de deixalles que s'han dipositat fora dels contenidors, incomplint l'horari o de les normes d'higiene i neteja, s'han tramitat 24 expedients sancionadors. Pel que fa a la seguretat viària, la Guàrdia Urbana ha destacat una notable reducció en el nombre d'accidents de trànsit. Des del 14 de març se'n compten onze -nou dels quals amb danys materials i dos amb ferits lleus-, davant els 61 del mateix període del 2019, el que significa una reducció del 83%. La Guàrdia Urbana també ha obert nou diligències per conduir sense carnet o amb el permís retirat, deu menys que el 2019. Durant el període de l'estat d'alarma, la Guàrdia Urbana ha fet 99 controls de mobilitat, que es planifiquen de manera coordinada amb Mossos. Els controls s'han intensificat amb motiu de la Setmana Santa per evitar desplaçaments a segones residències. El conseller de Seguretat Ciutadana, Manel Castaño, ha recordat que "tots volem que els dies de normalitat arribin aviat, però no ens podem impacientar ni relaxar". "La coordinació de tots els cossos que operen a Tarragona és una condició per mantenir l'eficàcia que hem tingut aquests dies a la ciutat i, més encara durant els dies de Setmana Santa, el confinament s'ha de mantenir", ha assenyalat. Castaño també ha afirmat que la ciutadania de Tarragona està tenint una actitud exemplar des del primer moment de confinament. La Junta Local de Seguretat de Tarragona s'ha reunit aquest dimecres en sessió extraordinària per fer seguiment de la coordinació que mantenen els diferents cossos de seguretat. A la Junta, que ha estat presidida per l'alcalde Pau Ricomà, també s'han abordat els possibles escenaris de desconfinament, atès que caldrà treballar-los de manera conjunta entre totes les forces de seguretat. | Societat | Policial |
AMPLIACIÓ:Els Verds Europeus recomanen a la Generalitat que demani suport a la Comissió de Venècia i n'apliqui les recomanacions. Ska Keller i Monica Frassoni adverteixen que el dret a decidir "només és real" si es pot aplicar el resultat del referèndum. El coordinador general d'Un País en Comú, Xavier Domènech, i el coordinador de Relacions Internacionals de l'organització, Ernest Urtasun, s'han reunit aquest divendres al migdia amb una delegació dels Verds Europeus per sumar suports a la celebració d’un referèndum efectiu i amb garanties. En una roda de premsa posterior a la trobada, al Centre Cívic Convent de Sant Agustí, les copresidentes del grup Verds-ALE Ska Keller i Monica Frassoni han recomanat a la Generalitat que demani suport a la Comissió de Venècia i n'apliqui les recomanacions, tal i com va reclamar el grup parlamentari de CSQP en el ple de fa dues setmanes. Cal recordar que JxSí va descartar recórrer-hi argumentant que el Govern no té potestat per fer-ho. A més, Keller i Frassoni han advertit que el dret a decidir "només és real" en cas que es pugui aplicar el resultat del referèndum. Keller ha reiterat que és "molt important" que Brussel·les digui "alguna cosa" al president espanyol, Mariano Rajoy, i forçar així que l'Estat s'obri al diàleg amb la Generalitat. Tot i això, la copresidenta alemanya dels Verds Europeus ha reconegut que no veu "gaire moviment" a la Comissió Europea per involucrar-se en el procés. Per això, ha dit, el seu eurogrup portarà a Brussel·les la petició perquè la Unió Europea tingui "algun paper" i que faci entendre a Rajoy que "el diàleg és important". No confiar en la comunitat internacional Encara sobre el paper d'Europa, Keller ha estat molt clara en recomanar a la Generalitat que no confiï gaire en el suport de la comunitat internacional, almenys per ara. "Seria fatal confiar en el suport d'altres estats membres i de la Comissió Europea", ha sentenciat. Des dels Verds Europeus assenyalen que l'executiu que encapçala Carles Puigdemont hauria de "fer més" per aconseguir aquests suports. Keller, així, ha deixat entendre que el vist i plau de la comunitat internacional a una eventual independència passa perquè el referèndum sigui acordat amb Madrid. Al seu torn, Frassoni ha considerat que marxen "més preocupats" del que van arribar a Catalunya, i ha reiterat el "compromís" de la seva formació per donar una "empenta" perquè les institucions europees forcin el govern espanyol a obrir un diàleg amb la Generalitat. En aquesta línia, els Verds Europeus ha emplaçat a Unidos Podemos i a la resta de l'oposició a pressionar en el mateix sentit. Pel que fa al referèndum unilateral, Frassoni ha opinat que no pertoca als Verds Europeus entrar a valorar aquesta possibilitat ja que "esperem que hi hagi acord, no està tot perdut". Finalment, la copresidenta de l'eurogrup ha destacat que Carles Puigdemont i Raül Romeva tenen "una concentració molt forta sobre el referèndum i la independència". Tot i això, ha conclòs que és un "error" pensar que la "idea màgica de la independència" es resoldrà "ràpidament", i ha posat com a exemple la situació del Brexit al Regne Unit. "No hi ha res fàcil, és millor apostar per buscar suports, negociar i pactar", ha rematat. D'altra banda, els Verds també s'han reunit aquest matí amb Puigdemont i Romeva, en una trobada a la Sala Tarongers del Palau de la Generalitat. Els Verds Europeus es troben a Catalunya de visita oficial convidats per l'executiu català. En el transcurs de la reunió, on també hi han participat el propi Urtasun i els eurodiputats Bodil Valero i Josep Maria Terricabras, Puigdemont i el conseller Romeva han analitzat amb ells la situació política actual de Catalunya així com els principals eixos de la política europea. A més, els Verds també s'han reunit amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet, així com amb representants de diversos grups parlamentaris. Per part de la CUP hi ha anat el regidor de Vic Joan Coma, i de CSQP hi han assistit el president de la coalició, Lluís Rabell, i el portaveu Joan Coscubiela. L'eurogrup també s'ha trobat amb l'alcalde en funcions de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello. | Política | Partits |
AMPLIACIÓ:Ayuso demana deixar de banda "egos" i "fer cessions" per fer possible Catalunya Suma a les properes eleccions. La presidenta madrilenya creu que l'esquerra i l'independentisme volen que als espanyols "els vagi malament". La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha defensat aquest divendres deixar de banda "egos", "el que divideix" i fer "cessions" per fer possible que PPC i Cs concorrin junts a les properes eleccions al Parlament. En un dinar al Círculo Ecuestre, Díaz Ayuso ha explicat que després que a les últimes eleccions espanyoles PP i Cs es presentessin per separat i que el PSOE arribés a la Moncloa, ara no es pot "tornar a errar". "El que serveixi per unir es benvingut tot i les diferències. El més important és defensar les regles de joc, la transició i la Constitució", ha destacat. "Ni l'esquerra ni els independentistes volen el millor per Catalunya i volen que a la resta els vagi malament. Per això des de la unió iniciatives com Catalunya Suma són imprescindibles", ha conclòs. Catalunya: "un infern fiscal i burocràtic" Durant la intervenció al Círculo Ecuestre, Ayuso ha estat especialment crítica amb el model de tributs català i ha aplaudit que a la Comunitat de Madrid faci anys que es rebaixin els impostos de forma consecutiva. "Els gestors del procés han decidit continuar pel camí de la imposició indiscriminada d'ideals. Catalunya té el dubtós honor de ser la regió que més imposts propis té, triplicant la mitjana nacional", ha subratllat. "La regió s'ha convertit en un infern fiscal i burocràtic", ha conclòs. Avís d'un nou brexit protagonitzat per l'independentisme El dia que s'oficialitza la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, Ayuso ha dit que era "inevitable" fer paral·lelismes amb l'independentisme català. "El que ens estem jugant és un nou brexit, però molt més traumàtic", ha avisat. "En el nostre cas, a més de les terribles conseqüències econòmiques, també tindríem efectes devastadors des del punt de vista emocional, social i familiar", ha alertat. La presidenta madrilenya ha manifestat que l'únic que ha aconseguit el procés independentista és "polaritzar a la societat catalana, partida en dues parts, allunyar les inversions i projectar una imatge conflictiva de Barcelona, de Catalunya i d'Espanya". Ayuso ha carregat contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i l'ha acusat de fer "concessions" a la ideologia independentista i d'estar tornant al "proteccionisme". En aquest sentit, ha avisat que el problema que hi ha a Espanya "no és polític". "Tampoc és territorial. No hi ha cap enfrontament entre Madrid i Catalunya", ha analitzat. "El que sí que hi ha és una lluita acarnissada per robar el nostre estil de vida", ha resumit. "Les polítiques col·lectives sempre tenen el mateix final: la tirania. I això és el que li espera a l'independentisme de la mà de Sánchez", ha subratllat. Polèmica pel Mobile World Congress Després d'haver protagonitzat una polèmica per oferir Madrid per acollir el Mobile World Congress, Ayuso ha estat preguntada sobre la qüestió. Ha defensat que sempre vol el "millor" per Madrid i Barcelona però que va proposar acollir el congrés quan va llegir els comentaris de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, on "qüestionava" el 5G, el pont aeri, la iniciativa privada i el capitalisme. Ha confessat que després de llegir aquesta declaracions va pensar que abans que l'Estat deixés d'acollir el congrés, perquè aquest marxés de Barcelona, va preferir que es quedés a Madrid. "Hi ha altres persones que prefereixen que marxi d'Espanya abans que es quedi a Madrid. Això és el preocupant", ha criticat. | Política | Partits |
El consumidor post-covid-19 serà més ètic i més digital, segons l'Agència Catalana del Consum. La crisi impulsa el comerç local i responsable, la reducció del malbaratament i la digitalització de la vida quotidiana. El consumidor post-covid-19 serà més ètic, per una banda, i més digital, per l’altra. Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi 'Impacte de la crisi covid-19 en els hàbits de consum a Catalunya en el post-confinament', que ha presentat aquest dilluns Beth Abad, directora de l’Agència Catalana del Consum (ACC) del Departament d’Empresa i Coneixement. L’estudi indica que la crisi de la covid-19 ha accelerat tendències de consum com ara la preferència creixent pels comerços locals i socialment responsables, per la compra de productes saludables de forma conscient i una clara reducció en el malbaratament d’aliments. Alhora, s'aposta per la incorporació de la digitalització en molts dels aspectes quotidians de la vida. L'informe, elaborat pel grup de recerca Factor Humà: Organitzacions i Mercats de la Universitat Rovira i Virgili, explica que des del confinament i tancament inicial fins a la lenta reobertura per fases, els patrons de comportament dels consumidors han anat evolucionant. I per això, anota que és molt difícil predir quins canvis hi haurà a partir d’ara en el comportament dels consumidors, quins comportaments quedaran arrelats i quins hàbits nous, adquirits com a resposta a la crisi, desapareixeran. En aquest context, la directora de l'ACC, Beth Abad, ha apuntat que “caldrà veure si amb el temps es consoliden les tendències que ens dibuixa l’estudi, ja que el seu abast dependrà de factors diversos, com ara l’impacte de la crisi sanitària en l’economia o, entre d’altres, de la capacitat i l’adaptabilitat a la nova normalitat per part d’empreses i consumidors”. “El que sí que sembla que ha vingut per quedar-s’hi és el teletreball i tot apunta que aquest fet tindrà un impacte en els nostres hàbits de compra”, ha remarcat Abad. La crisi de la covid-19 ha actuat d’accelerador en la digitalització de molts aspectes de la vida, tot i que d’altres tendències ja presents en el període pre-confinament com ara els hàbits saludables, el consum responsable, la compra de producte local o el comerç de proximitat també han trobat en la situació viscuda una manera de consolidar-se. Per altra banda, hi ha comportaments que han nascut a conseqüència de la pandèmia i semblen més "transitoris", com l’exigència per part del consumidor d’un consum segur o l’aparició de la compra de pànic, actituds que segons l'estudi s’aniran refredant a mesura que la situació avanci cap a la nova normalitat. El document apunta que "el canvi d’hàbits provocat pel teletreball, tot i que es considera fruit de la covid-19, sembla que ha vingut per quedar-se" i preveu un seguit de canvis en el consum relacionats amb el fet d’estar més a casa (tipus de compres i consums, horaris, mobilitat, etc.). També s’observen dos aspectes que han nascut amb la crisi, però que no està clar que durin en el temps: les noves actituds circumstancials, tant positives com negatives, i la crisi econòmica. I és que, tot i que sembla que el consumidor cada vegada té més consciència de la importància de fer un consum més ètic, durant la crisi també s’han detectat actituds negatives com ara el descens del reciclatge. A més, la davallada del poder adquisitiu de moltes famílies podria acabar provocant un nou canvi de prioritats, amb compres centrades en el preu. Davant les conclusions de l’estudi i amb l’objectiu de fomentar i reforçar actituds ètiques envers el consum, de manera que sigui sostenible, de proximitat, crític, solidari, conscient, i no sexista, la Generalitat ha endegat aquest mes de juny la campanya 'El consum responsable depèn de tothom' a través de l’ACC. | Economia | Comerç |
L'Aplec del Caragol de Lleida s'ajorna a l'octubre pel coronavirus. La festa gastronòmica i lúdica reuneix uns 13.500 collistes i uns 200.000 visitants. L'Aplec del Caragol de Lleida celebrarà la seva 41a edició del 9 a l'11 d'octubre. Davant l'emergència sanitària provocada pel coronavirus, la Federació de Colles de l'Apec (Fecoll) ha decidit traslladar a la tardor la multitudinària festa gastronòmica i lúdica lleidatana, prevista inicialment entre el 22 i 24 de maig. En tot moment, l'organització era contrària a suspendre la pròxima edició i ha estat treballant per trobar unes noves dates per dur-la a terme, segons ha explicat el president de la Fecoll, Ferran Perdix. L'Aplec del Caragol compta amb la participació d'uns 13.500 collistes repartits entre 107 colles i reuneix a l'entorn d'uns 200.000 visitants. L'impacte econòmic que genera a la ciutat supera els 6 milions d'euros. La Fecoll ha decidit ajornar l'Aplec a l'octubre, davant la situació "excepcional" derivada de l'emergència sanitària pel coronavirus que feia pràcticament impossible la celebració d'una festa que reuneix a la capital del Segrià desenes de milers de persones, tal com ha avançat Segre i ha confirmat Perdix a l'ACN. "Tot fa preveure que el retorn a la normalitat serà progressiu", un cop finalitzi l'estat d'alarma, amb la qual cosa "no hi havia marge" per poder celebrar l'Aplec al maig com estava previst inicialment, ja que "es necessita un període previ de preparació, tant les colles com la mateixa organització", ha explicat Perdix. Per això, la Federació de Colles de l'Aplec ha estat buscant en els darrers dies unes dates alternatives, cosa que "no ha estat senzilla donada la gran envergadura pel que a fa persones, espai i necessitats logístiques que requereix la festa". Finalment, ha optat per posposar la 41a edició l'Aplec a la tardor i no suspendre-la, tenint en compte que "l'impacte econòmic a la ciutat és molt important" i, per això, "quan es recuperi una certa normalitat, serà molt important també poder fer coses que suposin un retorn econòmic al territori", ha indicat Perdix. D'aquesta manera, la 41a edició de la festa coincidirà a la tardor amb l'Apleguet i l'organització ja està treballant amb el programa d'activitats que es duran a terme entre el 9 i l'11 d'octubre. De totes maneres, la Fecoll seguirà amatent a l'avenç de la situació en els pròxims mesos i, en cas que en aquelles noves dates encara no fos possible celebrar una reunió multitudinària com és l'Aplec, l'organització ja estudiaria aleshores la viabilitat de poder acabar fent enguany la festa. L'ajornament de l'Aplec del Caragol per la crisi del coronavirus se suma, així, al de les Festes de Maig de Lleida, que s'unificaran amb les Festes de la Tardor, i a moltes altres activitats culturals, lúdiques, festives i firals, que han quedat anul·lades o bé posposades per a més endavant. | Cultura | Festa i cultura popular |
AMPLIACIÓ:La Reina del Carnaval de Barcelona es presenta en societat. Alba Sarraute: “Que la Reina sigui dona no ha de ser una gran notícia, això seria masclista”. La Reina Belluga s’ha emprovat aquest dimecres la vestimenta que lluirà pel Carnaval 2016 de Barcelona, del qual en serà la gran protagonista. El vestuari dissenyat per Valèria Civil i inspirat en la Barcelona vuitcentista, es caracteritza pels estampats colorits i un gran barret de copa coronat per molinets de vent, que simbolitzen el moviment constant de qui els porta, d’aquí el nom de la Reina Belluga. L’artista de circ Alba Sarraute donarà vida al personatge, esbojarrat i divertit, sensual i políticament incorrecte. Per a ella no es tracta d’una opció feminista sinó de recuperar una tradició que ve d’antic. “Que la Reina sigui dona no ha de ser una gran notícia, som persones!”, proclama. Ja fa anys que Alba Sarraute desenvolupa la seva carrera professional com a pallassa i artista de circ fora de Catalunya. Actualment es troba a Bèlgica, però properament marxarà als Estats Units amb el seu company, que acaba de fitxar pel Cirque du Soleil. Potser per això li ha fet una il·lusió especial, explica, haver estat convidada per l’Ajuntament de Barcelona a participar del Carnaval, ni més ni menys que com a Reina Belluga. Sarraute recorda el Carnaval de la seva infància “com un moment màgic on tot era possible”, un espai de llibertat i diversió amb els amics que coronava l’arribada del Carnestoltes, “que deia aquells textos amb què tothom reia, i tu no entenies res, i hi havia un goig al poble”. “Formar part de tot això ara, i a més a Barcelona, és més que més”, confessa l’artista. Aquest dimecres Sarraute s’ha enfundat la disfressa de Reina Belluga que lluirà la setmana vinent per Carnaval. Està encantada de representar aquesta figura del carnaval barceloní del XVII. En declaracions a l‘ACN, l’artista demostra que s’ha documentat tot explicant que en aquell temps convivien rues de “diverses monarquies” –Rei Carnestoltes, Reina Belluga, etc.- que feien sàtires diverses sobre la política i la reialesa. La Reina Belluga “era molt catxonda”, diu tot rient, abans de puntualitzar que no li troba res de feminista al personatge. “Això no té a veure amb el feminisme” –insisteix sobre possibles valoracions polítiques pel protagonisme de la Reina enlloc del Carnestoltes-, “també som humans –les dones-, i no per ser dona ha de ser una gran notícia”, reclama. Més endavant dirà: “Que sigui notícia que enguany sigui una dona, això sí que seria masclista”. Sense voler destapar gaires sorpreses de la seva actuació, la Reina del Carnaval sí que ha avançat que l’acompanyarà una banda de músics, amb la qual han preparat un Ban musicat. El Ban, o el text que la Reina –habitualment el Rei Carnestoltes- llegeix al poble en el tradicional Arribo, serà “rapejat”, assegura, amb notes de blues, sardana i jota. “El que volem és insinuar, no dir noms ni coses concretes, sinó insinuar allò que tothom sap”, diu sobre el contingut sempre crític i vinculat amb l’actualitat política i social de la ciutat. “Intentarem tocar una mica tots els temes, tot i que són infinits”, avisa. | Cultura | Festa i cultura popular |
El Pont de Claverol reivindica el seu passat raier amb una escultura de més de cinc metres. S'ha col·locat a tocar de la Noguera Pallaresa coincidint amb la Diada dels Raiers, aquest cap de setmana. La Diada dels Raiers, que se celebrarà aquest cap de setmana a la Pobla de Segur (Pallars Jussà), recupera i manté viva la memòria de l'antic ofici de transportar els troncs pel riu Noguera Pallaresa. El recorregut, d'uns cinc quilòmetres, es fa des de la presa de Llania fins al Pont de Claverol. Per reivindicar aquest passat raier del poble i de molts dels seus veïns, aquest dijous ha quedat instal·lada una escultura a peus de la Noguera Pallaresa. L'obra, representa un raier sobre un rai baixant pel riu. L'escultura, finançada pel veí del Pont de Claverol Ramon Mitjana vol recordar el passat raier del poble i homenatjar tots els veïns que dècades enrere es van dedicar a aquest dur ofici. L'escultura fa cinc metres de llarg i més de 600 quilos. La col·locació s'ha fet amb l'ajuda d'una grua. Mitjana ha dit que el Pont de Claverol sempre ha tingut un pes important en el món raier; primer amb el descens dels rais amb fusta dels boscos del Pirineu fins a Tortosa i posteriorment com a punt d'arribada dels rais el dia de la Diada. Aquest veí del Jussà ha explicat que el Pont de Claverol a poc a poc ha anat perdent aquest pes dins el món raier i fins i tot han perdut el Museu dels Raiers que en uns inicis estava ubicat a la localitat i ara s'ha traslladat a la Pobla de Segur. Diada "simbòlica" amb un únic rai A causa de la pandèmia de la covid-19, la Diada d'enguany serà la "molt simbòlica" i solament comptarà amb la baixada d'un únic rai de tres trams, en lloc de les quatre habituals. Però també ho serà per ser la primera baixada d'ençà que els raiers de la Noguera Pallaresa i del Segre són candidats a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco. La candidatura que es tramitarà durant l'any 2022 és de caràcter internacional i està promoguda per l'Associació Internacional de Raiers, creada l'any 1989 sota la tutela del Departament de Cultura. L'opció d'aquesta activitat a ser declarada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco està encapçalada per Polònia, que actualment lidera el projecte. Actualment d'aquesta candidatura en formen part quaranta entitats d'onze països europeus i, en el cas de l'Estat, n'hi ha de Navarra, Aragó, Castella–La Manxa (riu Tajo i dos afluents). A banda, també hi són presents d'altres d'Alemanya, Àustria, República Txeca o Letònia. | Cultura | Festa i cultura popular |
Una jove francesa de 19 anys mor quan intentava passar d'una terrassa a una altra a Palamós. La jove s'ha recolzat en una mena de teulada mullada, ha relliscat i ha caigut a terra des d'un tercer pis. Una jove de 19 anys de nacionalitat francesa ha perdut la vida aquesta passada matinada de dissabte a diumenge a Palamós, al Baix Empordà. Els fets han succeït pels volts de tres quarts de sis de la matinada als apartaments Can Muntaner situats al número 15 del carrer Enric Vincke de Palamós. La jove intentava passar d'una terrassa a una altra – situades en un tercer pis- quan s'ha recolzat en una mena de teulada mullada, ha relliscat i ha caigut a terra. La jove, vinculada al món del teatre amateur i que ja havia visitat Palamós, estava passant uns dies amb uns amics en aquesta vila. Fins al lloc dels fets s'han desplaçat Mossos d'Esquadra, efectius de la Policia Local de Palamós i del SEM, que no han pogut fer res per salvar-li la vida. Els psicòlegs del Servei d'Emergències Mèdiques han hagut d'atendre els amics de la víctima. Des del cos de Mossos d'Esquadra assenyalen que es tracta d'una mort accidental i comenten que han alertat dels fets al consolat i a la policia francesa perquè informessin als familiars de la jove. | Societat | Policial |
Troben sana i estàlvia la nena de 12 anys desapareguda a Santa Coloma de Gramenet. La menor va ser vista per última vegada divendres a dos quarts de nou del matí. La nena de 12 anys desapareguda a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) ha estat localitzada sana i estàlvia. "Bones notícies ja ha aparegut la Magda Glessiene Funes. La nena que estava desapareguda des de divendres. Gràcies a la tasca de @mossos", ha anunciat poc abans de les dues del migdia d'aquest diumenge l'alcaldessa, Núria Parlon, al seu compte de Twitter. La menor va ser vista per última vegada divendres a dos quarts de nou del matí i vestia un pantaló blau i una camisa de quadres blaus i blancs. Els Mossos d'Esquadra havien fet una crida a través de les xarxes socials per demanar la col·laboració ciutadana i així poder localitzar la nena. Segons la policia catalana, es tractava d'una desaparició de risc per l'edat de la menor. | Societat | Policial |
Presó per a 7 dels 26 detinguts d'un clan familiar que controlava el barri de la Mina. Del total de persones detingudes, 15 han passat a disposició judicial. El jutge ha ordenat presó preventiva comunicada i sense fiança per a 7 dels 26 detinguts d'un clan familiar que controlava el barri de la Mina. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el jutjat de guàrdia de Badalona ha acabat aquest dilluns a la nit les 15 compareixences que entre ahir i avui ha tingut d'entre totes les detencions. Els altres 8 han quedat en llibertat amb diferents mesures cautelars. En el marc de l'operació, que es va dur a terme a finals de la setmana passada, es van fer una trentena d'entrades i escorcolls a diferents domicilis dels partits judicials de Badalona, Barcelona, Santa Coloma de Farners, Terrassa, Sabadell o Arenys de Mar. Cal recordar que dijous passat els Mossos informaven que havien desarticulat un clan familiar històric que exercia un gran control sobre els habitants del barri de La Mina. L'organització recorria a la violència i la intimidació per "atemorir" la ciutadania i operava a l'àmbit d'influència del Besòs. El clan està presumptament involucrat en diverses baralles i tirotejos, que haurien mantingut amb grups rivals als quals extorquien. La trentena d'escorcolls es van fer a Sant Adrià, Badalona, Maçanet de la Selva, Tordera, Terrassa i Palau-solità. La policia hi va trobar diverses pistoles i un subfusell d'assalt que els detinguts haurien utilitzat en els enfrontaments. Més de 500 agents van participar a l'operatiu. El jutjat de Badalona manté la causa oberta pels delictes d'organització criminal, contra la salut pública, robatori amb violència, robatori amb força, temptativa d'homicidi, tinença il·lícita d'armes, usurpació de funcions, extorsió, usurpació d'immobles i defraudació de fluids. | Societat | Judicial |
Artadi avisa que Barcelona només tindrà una alcaldia independentista si JxCat guanya les eleccions. Cuevillas carrega contra la JEC per vetar que Comín participi al debat de la CCMA. La candidata de JxCat a les eleccions de Barcelona Elsa Artadi ha avisat que la ciutat només tindrà una alcaldia independentista si JxCat guanya el 26-M. En un míting a Sants-Montjuïc, aquest dimarts a la tarda, l'exconsellera ha preguntat a l'alcaldessa en funcions i cap de llista de BComú, Ada Colau, "on era" l'-1O, per respondre ella mateixa: "Enlloc!". Precisament Colau era a escassos 100 metres, en un acte de la seva candidatura. Al seu torn, el diputat electe de JxCat al Congrés Jaume Alonso Cuevillas ha carregat contra la Junta Electoral Central (JEC) per haver vetat el candidat a les europees Toni Comín al debat de la CCMA d'avui al vespre. Artadi ha reivindicat la seva llista, després de lamentar que ERC rebutgés la proposta de fer una candidatura unitària a la ciutat. En aquest sentit, l'exconsellera ha asseverat que el "canvi republicà" a la capital catalana no ho serà si continua governant Colau: "No en tenim prou que diguin que hi ha repressió, cal fer accions i valentia", ha afegit. La número dos de la llista de JxCat també ha volgut lloar la figura del cap de cartell, Quim Forn, empresonat a Soto del Real, de qui n'ha recordat el lideratge de la gestió a Interior pels atemptats a Barcelona i Cambrils l'agost del 2017, així com durant l'organització de l'1-O. D'altra banda, Cuevillas ha criticat la JEC per haver prohibit que el president i candidat d'ERC a Europa, Oriol Junqueras, i el propi Comín puguin participar del debat d'aquesta nit a TV3 i Catalunya Ràdio. Sobre el candidat de JxCat, l'advocat ha dit amb sarcasme que la JEC l'ha vetat perquè "potser copia" des de Bèlgica, i que la Junta Electoral considera que "els exàmens són presencials". A l'acte també hi ha participat la número 4 de la llista de JxCat a Barcelona i exconsellera del Govern, Neus Munté. El 'retorn' de Puigdemont L'anècdota del míting l'han posat els autobusos que passaven per darrere l'escenari de JxCat amb propaganda del cap de llista a les europees, Carles Puigdemont. Tant Cuevillas com Artadi n'han fet referència, celebrant el simbòlic 'retorn' de l'expresident de la Generalitat. "President, estàvem parlant de vostè", ha sentenciat el seu advocat des del micròfon. "Ha vingut per quedar-se", ha afegit el diputat electe. | Política | Partits |
El Homrani assegura que el pacte social s'ha trencat i anima sindicats i patronals a enfortir la negociació col·lectiva. El conseller diu que la millora contínua de les condicions laborals des dels 80 "és un mite" només aplicable a "un cert tipus d'home" i no pas a les dones, als joves i a les minories. El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha assegurat que el pacte social del treball s'ha trencat i ha animat sindicats i patronals a enfortir la negociació col·lectiva per encarar els reptes d'aquest canvi d'era marcat per la irrupció de la indústria 4.0. El Homrani ha obert la jornada 'El futur del treball' promoguda per l'Organització Internacional del Treball (OIT) per celebrar el seu centè aniversari amb un discurs on ha posat en valor el paper moderador dels sindicats en les crisis del capitalisme i ha animat els agents laborals a avançar en la qualitat del treball més enllà del perfil de l'assalariat clàssic. A més, el conseller ha dibuixat una foto crítica de l'estat del mercat i ha assegurat que la millora contínua de les condicions laborals des dels anys 80 "és un mite" només aplicable a "un cert tipus d'home" i no pas a les dones, als joves i a les minories, especialment, als migrants. Segons El Homrani, el mercat laboral és "dual" amb treballadors que encara tenen força sindical i aconsegueixen mantenir condicions laborals dignes i amb d'altres, que ha xifrat en un terç del total, que tenen treballs precaris. "El treball no està garantit per tothom i el més preocupant és que treballar no significa està fora del risc de la pobresa", ha afirmat. Una asimetria que continua sent més pronunciada en els "alguns col·lectius migrats, en els joves i en les dones", ha dit. En aquest sentit, el conseller ha volgut "desmitificat" la idea que afirma el treball hagi millorat contínuament a partir dels anys 80, una millora que "només" han gaudit, diu, "un cert tipus d'home" reconegut socialment i no tant les dones, els joves i les minores socials. "Encara tenim un greu problema amb la bretxa de gènere. I estem en l'any 2019", ha exclamat. Alhora, el titular de Treball, Afers Socials i Famílies ha fet una fotografia crítica de l'estat de mercat laboral i ha lamentat l'existència de 395.000 persones que busquen feina i no en troben, de les quals 200.000 es troben en una situació d'atur de llarga durada. "Hem de ser conscients dels dèficits que té el mercat laboral i també de les seves potencialitats, desmitificant altres moments de la nostra història on semblava que sempre avançaríem i també la idea que sembla afirmar que sempre anirem enrere", ha dit Per això, ha dibuixat tres escenaris possibles del món del treball i ha assegurat que s'ha de treballar per un món del treball amb alts nivells de concertació social i un marc legislatiu que enforteixi sindicats i patronals. D'aquesta manera, diu, s'evitaria un món on el treball sigui extremadament escàs per la irrupció dels canvis tecnològics que requeriria que se substituís la feina com a principal via d'ingressos o un altre d'"encara més dual" amb sous baixos per la majoria de la població i treball de qualitat per una minoria. Segons el conseller, enfortir els agents socials ajudarà a allunyar-se d'aquestes conjuntures que portarien, inevitablement, al conflicte social fruit del trencament del pacte social, que garanteix que la feina porta a l'emancipació i permet viure amb condicions dignes. "Trencar un pacte sempre porta al conflicte. Les societats polaritzades busquen solucions dràstiques i això ens ha de fer reflexionar", ha afirmat. Per aquest motiu, ha apuntat que és necessària una alta concertació i lleis i mecanismes institucionals que reforcin els sindicats i donin un paper actiu a les patronals. Uns actors que han de ser "forts i creïbles", ha remarcat. Alhora, El Homrani ha admès que "no n'hi ha prou" amb la negociació col·lectiva i la concertació social per aconseguir un millor mercat laboral i ha apuntat a la formació professional com una de les "respostes clau" per empènyer el teixit productiu cap a una "lògica de plena ocupació i qualitat". "No hi ha millor manera d'estar apoderat davant del mercat laboral que tenir una bona qualificació professional i tenir les eines per requalificar-se", ha afirmat. A més, ha remarcat la necessitat de tenir un sistema educatiu "molt potent" que faciliti que el punt de sortida i l'origen de cadascú no representi una limitació en el punt d'arribada. En aquest sentit, ha opinat que és "necessari tenir polítiques socials de caràcter preventiu", tot assegurant que "no hi ha millor política social preventiva que el treball de qualitat". | Economia | Treball |
Myriam Cameros i David Priego guanyen el I Premi Bruguera de Còmic i Novel·la Gràfica. L’obra guanyadora, ‘Tierra, trágame!’, rebrà 12.000 euros i serà publicada per l’editorial. Myriam Cameros i David Priego són els guanyadors del I Premi Bruguera de còmic o novel·la gràfica. Dibuixant i guionista respectivament de '¡Tierra, trágame!', han aconseguit amb aquesta obra un premi dotat amb 12.000 euros i la publicació de l’obra. El guardó l’ha impulsat l’editorial Bruguera després de tornar a les llibreries l’octubre de 2018, per tal de donar més visibilitat a una nova generació d'historietistes. El jurat del guardó l’han format Neus Botellé, Isabel Sbert i Anna Abella. Al guardó es van presentar 22 obres inèdites, escrites en castellà, que es van presentar bé en format de còmic o de novel·la gràfica. El jurat ha dit de l’obra que és una “originalíssima i divertida sàtira de la nostra societat a través d’entranyables personatges encarants per fruites i verdures”. El veredicte del premi es va fallar dimarts a Madrid. El guardó s’estrena premiant ‘Tierra, trágame!’. A banda de la recompensa econòmica, el llibre serà publicat per Bruguera i també comercialitzat gairebé a tots els països del món a través del gegant editorial que controla el renascut segell, Penguin Random House Grupo Editorial. Bruguera va tornar de la seva ma a les llibreries l’octubre de 2018 amb el propòsit de recuperar l'esperit que durant dècades la va convertir en l'editorial de còmics de referència amb la publicació de quaranta-cinc títols a l'any. | Cultura | Lletres |
Rajoy qualifica d'"enorme mentida" que l'Estat amenacés la Generalitat amb "violència extrema" si no aturava el procés. El president espanyol dona per "absolutament superada" qualsevol diferència amb el govern de Bèlgica i mostra la seva confiança amb la justícia del país. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha qualificat d'"enorme mentida" que l'Estat amenacés la Generalitat amb "violència extrema" i "morts al carrer" si no aturava el procés, tal i com ha assegurat aquest matí la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira. Segons Rajoy, les acusacions de la dirigent republicana són "absolutament falses" i una "vergonya". En declaracions a la premsa després de participar a la Cimera Social de la Unió Europea a Göteborg (Suècia), el president del PP també ha assegurat que no ha parlat del procés amb el primer ministre de Bèlgica, Charles Michel, amb qui s'ha reunit aquest divendres. En aquesta línia, Rajoy ha donat per "absolutament superada" qualsevol diferència amb l'executiu belga. Així mateix, ha mostrat la seva confiança amb la justícia d'aquest país, el mateix dia que el jutge belga no ha decidit sobre l'ordre de detenció del president Carles Puigdemont i els consellers destituïts -els ha tornat a citar pel 4 de desembre. Rajoy ha argumentat que no ha parlat amb Michel del procés perquè la justícia belga i l'espanyola són "independents", de manera que els governs no tenen "res a fer en aquesta matèria". Així mateix, el president espanyol ha explicat que sí que han parlat d'assumptes "bilaterals", sobre la construcció d'Europa, de l'Agència del Medicament, de l'Europol o de l'Autoritat Bancària. "Els jutges han de fer la seva feina i els governs la seva", ha insistit. | Política | Govern espanyol |
Romeva defensa que "l'embat" judicial i policial és "inútil" i que no s'ha comès cap delicte. L'exconseller lamenta la "incapacitat" de l'Estat per entendre que es tracta d'una qüestió política. L'exconseller d'Afers Exteriors i diputat d'ERC, Raül Romeva, ha avisat que "l'embat" judicial i policial és inútil perquè "no servirà de res" i ha defensat que només per la via política es podrà trobar la manera de "desllorigar" la situació. "Pretendre creure que per la via de la pressió judicial, l'amenaça, les querelles, presons, sancions o inhabilitacions decaurà aquesta força pacífica i democràtica, no només és injust sinó que és sobretot inútil", ha manifestat en declaracions a l'ACN en relació a la nova operació de la Guàrdia Civil d'aquest dijous sobre el referèndum de l'1-O. Romeva ha assegurat que no s'ha comès cap delicte i ha lamentat la "incapacitat" de l'Estat per entendre que es tracta d'una qüestió de caràcter polític. | Política | Partits |
Chacón diu que la Generalitat no té marge pressupostari per nacionalitzar les plantes de Nissan. Generalitat i govern espanyol es reuniran la setmana que ve per decidir quins són els propers passos a seguir. La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha afirmat que la Generalitat no té marge "ni en els millors dels casos" per nacionalitzar les plantes de Nissan, tal com van suggerir alguns partits i sindicats. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la consellera ha dit que és una opció més i que no la descarta, tot i que l'ha qualificat "un xic demagògica". "El que no faré és enganyar al conjunt de treballadors que ara es queden en situació de precarietat laboral", ha dit la consellera, que ha insistit que és una "qüestió de pressupost". Chacón ha explicat que la setmana que ve es reunirà amb el govern espanyol per consensuar les pròximes accions a seguir després de l'anunci de la marca nipona d'abandonar les plantes catalanes. En l'entrevista, Chacón ha admès que s'ha sentit enganyada per la direcció de Nissan i que així li va traslladar al president de la marca a Europa, Gianluca De Ficchy, quan ahir al matí li va traslladar personalment la decisió de marxar de Catalunya. La consellera ha criticat que la multinacional japonesa no respongués als plans de competitivitat i d'ajudes que els governs català i espanyol li van fer arribar i que sumaven 100 milions d'euros o com en la darrera visita a Japó la direcció va deixar entreveure que la planta de pintures –que va comprometre a canvi d'un ERO a més de 600 treballadors- es faria. La consellera ha reiterat que el Govern no posarà "fàcil" la marxa de l'empresa i lluitarà "fins al final" perquè la decisió de Nissan sigui reversible. En cas contrari, ha dit, farà que a la marca els surti "el màxim de car i difícil" i ha apuntat, per exemple, a la possibilitat que hagin d'abonar un fons que serveixi per consolidar futures inversions. "Una empresa que ha estat tan deslleial amb els treballadors i les administracions no li pot sortir com si no passés res", ha remarcat. Chacón ha insistit que ara la prioritat és "intentar revertir" l'anunci de la marca però ha dit que "és obvi" que la Generalitat ha estat treballant amb "plans A,B i C". "Sinó seríem uns irresponsables", ha comentat. Pel que fa les ajudes que ha rebut la marca, ha detallat que en els darrers 20 anys ha rebut 14 milions d'euros indirectes, per exemple en forma de bonificació d'interessos si demanaven préstecs, però també 18 milions d'euros directes. Es tracta d'imports, com en tots els casos, vinculats a projectes concrets i que si la marca demostra que han estat per automatitzar la producció o treballar en un prototip, per exemple, es consideraran "ben utilitzats" ja que "en el fons donen viabilitat i competitivitat". | Economia | Empresa |
Una pastora de 90 anys de Ribes de Freser mor després que un marrà del seu ramat l'envestís. La dona va poder alertar la família però va morir a l'hospital de Campdevànol com a conseqüència de les ferides. Una veïna de Ribes de Freser (Ripollès) de 90 anys ha mort després que un marrà del seu ramat d'ovelles l'envestís. Segons ha avançat Catalunya Ràdio, la pastora va rebre el cop cap a dos quarts d'una del migdia d'aquest dimecres. Després de l'envestida, la dona va tenir temps d'avisar la seva família a través del telèfon mòbil. Immediatament, una ambulància la va atendre i la va traslladar a l'hospital de Campdevànol. La pastora, d'edat avançada, ha mort poc després com a conseqüència de les ferides que va patir. No és estrany que aquest tipus d'animal facin envestides. Es dóna la circumstància que el març passat un matrimoni de la mateixa població va resultar ferit després que una vaca els ataqués. | Societat | Successos |
La mare detinguda a Girona reconeix haver ofegat la filla a la banyera durant la reconstrucció del crim. L'Ajuntament convoca un minut de silenci aquest dimarts al migdia a la plaça del Vi en record de la menor. La mare detinguda a Girona ha reconegut haver ofegat la seva filla de 10 anys a la banyera durant la reconstrucció del crim que s'ha fet al pis de la ronda Ferran Puig. Cap a tres quarts de vuit del vespre, els Mossos s'han tornat a endur la dona, que té 49 anys, en un cotxe patrulla. La inspecció ocular, que ha durat aproximadament una hora, s'ha fet en presència de l'advocat de la detinguda, de la comitiva judicial i dels agents de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC). Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els pares de la nena estan separats i no consten antecedents de violència al nucli familiar. La detinguda queda ara sota custòdia policial, en espera de passar a disposició davant la magistrada titular del jutjat d'instrucció 1 de Girona, que és qui s'ha fet càrrec del cas. L'Ajuntament ha convocat per aquest dimarts a les dotze del migdia un minut de silenci a la plaça del Vi en record de la menor. | Societat | Policial |
Tres detinguts in fraganti quan intentaven robar en un domicili de Castelldefels. Les detencions es van fer en el marc d’un dispositiu preventiu conjunt de Policia Local i Mossos. Els Mossos i la Policia Local de Castelldefels (Baix Llobregat) van detenir dimecres, 1 de març, tres homes georgians de 19, 23 i 40 anys i veïns de Barcelona com a presumptes autors d’un delicte de robatori amb força. Els fets van tenir lloc el mateix dia, cap a dos quarts d’onze del matí, quan agents policials van veure un home, amb antecedents per robatoris amb força en domicilis, que caminava per un barri residencial del municipi i entrava en una de les porteries. Un dels agents va accedir també a la finca i va observar l’home que manipulava la porta d’un dels pisos de l’immoble amb un tros de plàstic. En comprovar que dos homes més pujaven per les escales, l’agent va demanar suport a la resta de membres de la patrulla. Els altres policies van aconseguir interceptar-los a la cinquena planta i van veure com intentaven desfer-se de tres eines que habitualment s’utilitzen per obrir portes il·lícitament. En identificar-los, cap dels tres va poder explicar què feia a la finca. Per tot plegat se’ls va detenir com a presumptes autors d’un delicte de robatori amb força en grau de temptativa. Els detinguts, amb un total de set antecedents pel mateix delicte, van passar a disposició judicial del jutjat de guàrdia de Gavà, que va decretar la seva llibertat amb càrrecs. Les detencions es van fer en el marc del dispositiu preventiu de robatoris amb força a domicili que Policia Local i Mossos fan de manera conjunta a la població, amb patrullatge uniformat i de paisà. | Societat | Successos |
AMPLIACIÓ:El jurat popular declara culpable d'homicidi amb dol eventual l'autor confés de la mort d'una dona Salou. Aprecia els atenuants el consum de drogues i alcohol però considera que va existir abús de superioritat. El jurat popular ha declarat culpable per unanimitat a Claudio Augusto Santana, l'home acusat d'asfixiar durant un joc sexual una dona que exercia la prostitució a Salou, l'agost del 2016. El judici s'ha celebrat per segona vegada aquesta setmana a l'Audiència de Tarragona després que el TSJC anul·lés la sentència de l'any passat i obligués a repetir la vista. Segons ha constatat el jurat, l'acusat va veure alterada la seva percepció del risc pels efectes euforitzants que li va provocar el consum de drogues i alcohol, que s'ha considerat atenuant així com el fet que es confessés com autor del crim. Per contra, el veredicte considera provat l'agreujant d'abús de superioritat. La defensa s'ha adherit a la petició del fiscal. El veredicte, segons el ministeri públic, avala totes les seves pretensions i, en aquest sentit, ha sol·licitat vuit anys i mig de presó per homicidi amb dol eventual. Els membres del jurat popular han acordat per unanimitat que l'acusat va estrènyer el coll de la víctima amb força sent coneixedor que la hipoxifilia –pràctica que és du a terme per obtenir plaer sexual mitjançant l'ofegament- podria comportar riscos. Segons el jurat, i basant-se en la declaració del processat, l'home va actuar sense cura i sense que li importés que pogués provocar la mort de la dona durant el joc sexual. A més, també han provat que la víctima va veure reduïda "sensiblement" les possibilitats de defensar-se tant pel consum propi de drogues i alcohol, com per la situació en què es va produir l'agressió. La dona es trobava amb els braços semiflexionats i lligats per darrere l'esquena quan l'acusat va agafar-la del coll i la va estrangular fins a la mort. La víctima, que tenia 28 anys i era originària de Lleida, va morir a causa d'asfíxia mecànica per compressió cervical, estrangulació i anòxia cefàlica. El fiscal, Ángel Villafranca, ha demanat presó per homicidi amb dol eventual i que s'adeqüi la indemnització dels familiars de la víctima segons els criteris habituals per als delictes dolosos. A banda, el jurat ha considerat que el processat no pot sol·licitar l'indult. El judici ha quedat vist per a sentència aquest divendres. Condemnat a tres anys i mig de presó en la primera vista El primer judici es va celebrar a finals del 2017. Llavors, el processat va admetre que el 23 d'agost del 2016 havia asfixiat la víctima, una jove que exercia la prostitució, mentre ella estava d'esquena i amb les mans lligades en el marc d'un joc sexual. El mateix dia a la tarda, Santana es va presentar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Salou on va reconèixer haver mantingut les relacions sexuals i va explicar que va trobar morta la noia al llevar-se al matí. Al mateix lloc dels fets va reconèixer voluntàriament davant dels agents haver estat el causant de la mort. L'home va ser condemnat a tres anys i mig de presó per un delicte d'homicidi imprudent amb els atenuants d'afectació tòxica i alcohòlica, i el de confessió. Tot i això, l'any passat el TSJC va estimar parcialment el recurs de la fiscalia, va anul·lar la sentència i va ordenar repetir el judici. Així, arran de l'anul·lació de la sentència l'home va quedar en llibertat. Tot i això, l'individu va incomplir la mesura cautelar de compareixences periòdiques al jutjat i el febrer passat l'Audiència de Tarragona en va ordenar la crida, cerca, detenció i ingrés a presó. Finalment, la policia espanyola el va detenir el 26 de juny en un centre comercial d'El Ejido, a Almería, i l'Audiència el va enviar a la presó per garantir la celebració del judici. | Societat | Judicial |
Un cop de vent fa desviar la tallada de l'arbre de maig de Cornellà de Terri i provoca un ensurt entre els espectadors. Dos assistents han vist com queia al seu costat quan corrien per escapar-se'n. Un cop de vent ha provocat un ensurt en la tallada de l'arbre de maig que es fa cada any a Cornellà de Terri (Gironès) en motiu de l'inici de la Festa Major del municipi. Tot plegat ha passat quan després de talar-lo, l'arbre s'ha desviat pel vent i s'ha dirigit on hi havia els espectadors. Ha estat aleshores quan alguns han corregut cap al centre de la plaça per evitar que els caigués a sobre, però la regata que es fa l'ha redirigit cap al centre de la plaça – tal i com estava previst -. Just en aquell moment alguns dels espectadors passaven pel punt on ha anat a caure i ha estat a punt de ferir-los. Afortunadament, tots els assistents han resultat il•lesos. L'alcalde de Cornellà de Terri, Salvador Coll, ha explicat que ha estat un ensurt, però ha anunciat que a partir d'ara ampliaran el perímetre de seguretat. | Societat | Successos |
AMPLIACIÓ:Vols de flamencs, ocells, cabres i esquirols envaeixen la planta de pediatria de l'Hospital de Tortosa. Dinou il·lustradors fan realitat un dels "anhels" dels professionals mèdics que atenen els nens. Un total de dinou il·lustradors, la majoria de les Terres de l'Ebre, liderats per Ignasi Blanch, han donat color a la planta de pediatria de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. En el marc del projecte 'Centres mèdics il·lustrats', un grup d'il·lustradors han treballat intensament durant una setmana per decorar la planta de pediatria amb dibuixos d'animals autòctons que viuen al Delta de l'Ebre o al Parc Natural dels Ports. Així, un vol de flamencs dóna la benvinguda al passadís de la planta, i a cada habitació un animal convida a treure un somriure als nens i professionals mèdics. "Era un anhel, una necessitat i una il·lusió que ara s'ha fet realitat", ha manifestat Jaume Rosal, cap de Pediatria. Amb molta cura de la gamma cromàtica i de la temàtica, fins a dinou il·lustradors han participat en un projecte per decorar la planta de pediatria de l'Hospital de Tortosa. Sense utilitzar el color negre ni el roig -associat a la sang-, les il·lustracions s'han fet amb una gamma de colors "amables", pastels, on el blanc hi té una forta presència. El projecte, liderat per l'il·lustrador de Roquetes, Ignasi Blanch, ha fet realitat un dels "anhels" dels responsables de pediatria del centre. Com ha explicat el seu responsable, Jaume Rosal, "la nova decoració ha suposat una empenta i una motivació per a la gent que treballem aquí, però també la il·lusió dels nens quan ho veuen. La cura de la salut no només és assistència, medicació i intervenció, també és molt important l'ambient i l'escenari". Blanch, que ja ha dut a terme projectes similars a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, ha agraït la col·laboració dels divuit il·lustradors que s'han sumat a la proposta de manera "altruista". Per aconseguir-ho, l'Hospital de Tortosa ha buscat patrocinadors com l'empresa de pintures 'Pots', que ha subministrat tot el material emprat pels il·lustradors, i 'la Caixa' que s'ha fet càrrec dels costos de manteniment d'àpats i, fins i tot, d'allotjament de tres il·lustradors de fora del territori. Aquest projecte es podria estendre aviat a un altre Hospital de la demarcació de Tarragona. | Societat | Salut |
Hernando defensa el discurs de l'ambaixador espanyol als EUA perquè "va defensar Espanya". El portaveu del PP al Congrés sosté que "l'objectiu del Diplocat és destruir la imatge d'Espanya, sembrar la hispanofòbia i trencar el nostre país". El portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, ha defensat el discurs de l'ambaixador espanyol als EUA, Pedro Morenés, durant l'Smithsonian Folklife Festival perquè, segons ell, ha estat "en el seu lloc" perquè "ha defensat el seu lloc". En declaracions als mitjans des del Congrés aquest dijous, Hernando ha dit que espera que la persona que substitueixi Morenés "tingui les mateixes característiques i sigui capaç de defensar Espanya" i ha retret al ministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, que hagi "oblidat els seus discursos a Catalunya" en aquest sentit. El portaveu popular ha assegurat que "l'objectiu del Diplocat és destruir la imatge d'Espanya, sembrar la hispanofòbia i tirar endavant un projecte que el que vol trencar el nostre país, atemptar contra la constitució, contra la corona i contra la sobirania nacional". Amb aquestes paraules Rafael Hernando ha valorat els discursos de contingut enfrontat del president de la Generalitat, Quim Torra, i l'ambaixador espanyol als EUA, Pedro Morenés, i la tensió política viscuda a l'interior ha acabat amb la delegació catalana d'artistes convidats escridassant l'ambaixador i clamant per la llibertat dels "presos polítics" i abandonant l'acte en ple, amb Torra al capdavant. Hernando ha qualificat aquesta situació de "desagradable" i ha assegurat que "demostra clarament el que farà Torra amb totes les ambaixades que pensa desplegar amb el Diplocat" que, segons ell, seguiran "sembrant la hispanofòbia al llarg del planeta". | Política | Govern |
Osona vol fer un salt qualitatiu en la formació professional a través d'orientar millor els joves. El Consell Comarcal i el Departament signen un conveni que implica un treball "en xarxa" molt més profund entre els diferents actors econòmics i socials. Centrar-se en orientar millor els joves és un dels reptes que planteja el Pla estratègic de Formació Professional Osona 2020 que s'ha presentat aquest divendres al migdia a l'Institut de Vic (Osona). No només fer-ho millor quan els joves estan a punt d'acabar l'ESO, que també, sinó tenir en compte l'orientació durant l'etapa dels 12 als 16 i també dels 18 al 21, quan alguns ja han quedat fora del sistema. Un altre dels aspectes en què incideix el pla és el treball en xarxa molt més profund que cal fer entre els diferents actors econòmics i socials que participen en la formació i la posterior inserció dels joves. Això significa que hi haurà una comunicació molt més fluida entre la trentena de centres de la comarca que fan FP, el Departament d'Educació, el Consell Comarcal, els ajuntaments, Creacció i la Fundació Impulsa, una associació de joves empresaris. El president del Consell Comarcal d'Osona, Joan Carles Rodríguez, ha explicat que els eixos que es marca com a repte el conveni són "molt innovadors" i pioners perquè no es fa a altres llocs de Catalunya de manera conjunta i a nivell comarcal. En el pla dels 12 als 16 anys, ja s'està duent a terme una prova pilot als instituts de Gurb i del Voltreganès on es treballa en els quatre cursos per competències transversals. Per exemple, s'ensenya als alumnes a posar en pràctica el lideratge o com gestionar l'estrès en un àmbit laboral. Quan estan a punt d'acabar l'etapa, el pla planteja que els alumnes passin per un consell orientador que, de manera estandarditzada a tota la comarca, aconsella els alumnes cap a on és millor que s'encaminin segons les seves capacitats i motivacions. Actualment la meitat dels instituts d'Osona ja treballen d'aquesta manera, però l'objectiu és que ho facin tots. En aquest punt es posa de manifest el paper del treball en xarxa dels diferents actors. El darrer repte del pla és el projecte Clau de Pas, pensat per a joves de 18 a 21 anys que han quedat "molt despenjats". Segons Rodríguez, sense aquest recurs que els "reintrodueix" al sistema els seria molt més complicat escapar de feines més precàries. Segons Joan Lluís Espinós, director general de Formació Professional, cada vegada més joves veuen la formació professional com un itinerari on seguir estudiant. Amb dades del 2018, el 60% dels alumnes que comencen un grau mitjà l'acaba, mentre que en els graus superiors aquesta xifra s'enfila al 70%. El conveni que s'ha signat és anual i es prorrogarà cada any. | Societat | Educació |
La UdG avança cap a un model "híbrid" per al curs vinent i xifra en 7,4 MEUR l'impacte de la crisi sanitària. La universitat preveu un descens d'alumnat internacional, que aquest curs representen fins al 50% dels doctorands. La Universitat de Girona avança cap a un model "híbrid" per al curs 2020-2021. El rector Quim Salvi ha reivindicat que la UdG és una universitat presencial i l'objectiu és "assolir la major presencialitat possible el més aviat possible". Tot i això, per garantir la seguretat i la salut dels docents, dels treballadors i de l'alumnat, treballen en un "nou escenari" per al curs vinent que combinarà l'activitat presencial amb la semipresencial i la docència a distància. L'adequació dels espais i la formació suposarà un increment de la despesa i, en paral·lel, preveuen menys ingressos per descens d'alumnat, sobretot internacional. Salvi ha xifrat l'impacte de la crisi sanitària en 7,4 MEUR. | Societat | Educació |
AMPLIACIÓ:Tres detinguts per clonar 250 targetes de crèdit amb el mètode de l''skimming' a Barcelona. Calculen que haurien sostret uns 18.000 euros de manera fraudulenta. Els Mossos d'Esquadra van detenir el 18 de novembre tres homes d'entre 26 i 43 anys i de nacionalitat búlgara acusats de falsificar 250 targetes de crèdit en almenys nou caixers automàtics de Barcelona. Els arrestats feien servir el que, en argot policial, es coneix com el mètode de l'skimming', que consisteix a posar dispositius electrònics als caixers per aconseguir les dades bancàries i gravar-les en targetes falses per fer reintegraments de forma fraudulenta o per vendre-les al mercat negre. La policia calcula que, amb les dades obtingudes, els detinguts van sostreure uns 18.000 euros en un curt període de temps. Els arrestats van ingressar a presó després de declarar davant l'autoritat judicial. La investigació es va iniciar a finals d’octubre, quan els agents van saber que s'havia instal·lat un dispositiu de clonatge en un caixer automàtic d’una entitat bancària de Barcelona gràcies a la denúncia presentada per diversos clients que havien estat víctimes de l'estafa. Al cap d'uns dies, els agents van localitzar dispositius idèntics en vuit caixers automàtics més de la capital catalana. La policia va concloure que les persones que havien col·locat aquests lectors de targetes en diverses entitats bancàries formaven part d'un mateix grup organitzat. Finalment, el 18 de novembre, van aconseguir imatges dels autors de les estafes quan accedien als caixers per instal·lar-hi els dispositius que els permetien clonar les targetes. A la tarda del mateix dia, els investigadors van rebre l’avís que havia saltat una alarma en un caixer automàtic exterior d’una entitat bancària de l’Eixample i van desplaçar-se ràpidament fins al lloc. Al cap d'una estona, els agents van identificar tres homes que estaven asseguts en una cafeteria del davant de l’entitat bancària i que controlaven el caixer en tot moment. En l’escorcoll que se’ls va realitzar, els policies els van trobar diverses targetes de crèdit falsificades i la clau d’un vehicle que estava estacionat en una zona propera a l’entitat. A l’interior del cotxe s’hi van localitzar eines utilitzades per a la realització d’aquestes falsificacions: adhesius, un cúter, retoladors i peces fetes amb impressores 3D que imiten les peces del caixer des d’on s’insereix la microcàmera. A més, els mossos van trobar al caixer la càmera ja instal·lada i un lector de bandes magnètiques a la ranura per on s’introdueixen les targetes. Entre els objectes intervinguts als detinguts també hi havia un plànol turístic de Barcelona amb 21 adreces encerclades, que els agents van poder constatar que feien referència a oficines bancàries de fins a sis entitats diferents. Totes elles tenien aparells automàtics exteriors i entre ells hi havia els nou caixers on havien col·locat els dispositius de clonatge. Posteriorment, els policies van fer dues entrades i escorcolls en habitatges de Castelldefels, on van recuperar deu dispositius de clonació de targetes preparats per a la seva instal·lació. Els investigadors i les entitats bancàries afectades per l'estafa han pogut acreditar que, fins al moment, amb les targetes clonades els arrestats han realitzat moviments a Filipines, República Dominicana i els Estats Units. Les extraccions de diners que han realitzat ascendeixen a 18.000 euros. Aquests moviments es van fer entre el 29 d’octubre i el 18 de novembre. Els investigadors, fins al moment, han pogut constatar que s’han instal·lat nou dispositius d’aquestes característiques en caixers automàtics de Barcelona i que han aconseguit clonar un total de 250 targetes de crèdit, tot i que es continuen les gestions per confirmar la implicació dels detinguts amb altres fets anteriors. Els arrestats van ingressar a presó després de declarar davant l’autoritat judicial. L''skimming' El mètode de l''skimming', l'usen grups criminals per aconseguir les dades bancàries i gravar-les en targetes falses per fer moviments fraudulents. Utilitzen una regleta que instal·len a la part superior del caixer, que simula formar part del rètol i que conté una microcàmera, que utilitzen per enregistrar el número PIN. D'altra banda, insereixen un dispositiu propi de lectura de la banda magnètica de targetes bancàries. Posteriorment, graven les dades obtingudes en altres suports plàstics i realitzen reintegraments de forma fraudulenta o, venen les dades per Internet al mercat negre. Per aquest motiu, algunes víctimes s'adonen que tenen càrrecs efectuats en altres països. | Societat | Successos |
La Xarxa Internacional d'Hospitals Sense Fum premia cinc hospitals catalans per les seves polítiques contra el tabac. L'entrega dels guardons es va celebrar el 12 d'abril a Viena. La Xarxa Internacional d'Hospitals Sense Fum (ENSH-Global) ha premiat l’Hospital de Campdevànol, l’Hospital Universitari de Traumatologia i Rehabilitació de la Vall d’Hebron, l’Hospital Universitari de Vic i la Clínica Sant Josep de la Fundació Althaia de Manresa per les seves polítiques contra el tabac i el desenvolupament de control dels espais sense fum. Aquests centres se sumen a la vintena d'hospitals d'arreu del món acreditats amb 'el nivell d'or' internacional. L'entrega dels guardons es va celebrar el 12 d'abril a Viena. L’ICO l’Hospitalet ha renovat aquest guardó que ja li varen atorgar l'any 2012. Per assolir el ‘nivell d'or’ els cinc hospitals guardonats han exposat la seva implantació de polítiques de control del tabac d’acord amb els exigents estàndards de l’ENSH. Les sol·licituds són avaluades per un jurat internacional que té en compte l'oferta de formació en deshabituació del tabac a tots els professionals de la salut del centre, l'oferta d'assessorament i ajuda per deixar de fumar a tots els professionals del centre i també als pacients i el compliment total de la política de recinte sense tabac que preserva tant a professionals com a pacients del fum ambiental del tabac. Segons el Departament de Salut, el reconeixement internacional de l'ENSH fa que els centres representin un exemple a seguir per a la resta d'organitzacions contra el tabac. La finalitat de la Xarxa Catalana d'Hospitals Sense Fum és fomentar canvis organitzatius que afavoreixin unes institucions sanitàries lliures de fum. Des de l’any 2004 la Xarxa compta amb el finançament del Departament de Salut. Actualment en formen part 81 hospitals, en la seva majoria centres sanitaris del sistema públic SISCAT. | Societat | Salut |
AMPLIACIÓ:Jutgen un acusat que s'enfronta a 10 anys de presó per violar una noia de 15 anys a la sortida d'una discoteca de Girona. Les acusacions sostenen que el processat es va oferir a portar-la a casa i es va aprofitar que la menor anava beguda. L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dilluns un home que s'enfronta a 10 anys de presó acusat de violar una noia de 15 anys a la sortida d'una discoteca de Girona. La fiscalia i l'acusació particular sostenen que cap a les 5 de la matinada del 22 de gener del 2017, el processat es va oferir a portar la menor fins a casa seva. "Va acceptar com a conseqüència del seu evident estat d'embriaguesa", indiquen les acusacions. Durant el trajecte, la víctima es va adormir i quan es va despertar es va trobar dins un pis que no reconeixia. Aleshores, relaten les acusacions, li va demanar al processat que la portés a casa però ell s'hi va negar, la va dur a una habitació i la va violar. L'acusat ha negat els fets. Assegura que la noia se li havia insinuat durant la nit i que van intentar mantenir relacions sexuals consentides dins el cotxe però no van poder perquè "anava tan begut que no va tenir erecció". Per això, la defensa demana que l'absolguin. El cas que ha arribat a judici aquest dilluns a la secció tercera de l'Audiència de Girona es remunta a la matinada del 22 de gener del 2017. La menor ha declarat a porta tancada. La fiscalia i l'acusació particular sostenen que, cap a les cinc de la matinada, l'acusat (que es troba en presó provisional per aquests fets) i la víctima es van troba a l'entrada d'una discoteca situada al carrer Güell de Girona. Els dos es coneixien d'abans, perquè el processat havia mantingut una relació sentimental amb la tia de la menor. L'acusat es va oferir a portar-la en cotxe a casa. Les acusacions sostenen que la denunciant va acceptar "com a conseqüència del seu evident estat d'embriaguesa". Durant el trajecte, la noia es va adormir i, quan es va tornar a despertar, es va trobar dins un pis que no coneixia. Aleshores, li va reclamar al processat que la portés a casa. "Fent cas omís a les seves indicacions, la va portar a un dormitori", relaten les acusacions. Allà, la va retenir al llit i li va començar a fer tocaments. Després, li va arrancar la roba (arribant a trencar-li la cremallera dels pantalons) i la va violar. L'acusat nega els fets. Assegura que es va trobar amb la denunciant a la discoteca i va estar una estona amb el seu grup, que estava celebrant l'aniversari de la mare de la menor. El processat ha afirmat que no sabia que tenia 15 anys. "Si estava a una discoteca per a majors d'edat i bevia alcohol, com m'havia de suposar que era menor", ha declarat. Cap a les cinc de la matinada, continua relatant, es va trobar amb la denunciant i la seva mare a l'entrada de la discoteca, que li van demanar que les portés en cotxe. La mare, però, va tornar a entrar cap a dins i, en aquest moment, la noia li va dir que marxessin ells dos. El processat assegura que van anar amb el cotxe a la zona de la Devesa i que allà van intentar mantenir relacions sexuals consentides. "No vam poder perquè no se m'aixecava per culpa de l'alcohol", ha dit. L'acusat no sap explicar per què la menor tenia restes de semen a la vagina i ha detallat que al principi, quan el van detenir, no ho va explicar perquè no sabia com dir-li a la seva dona que havia estat amb una altra dona. L'home també ha negat que portés la noia a cap pis a Sant Narcís i diu que quan la va portar a casa ella estava "enfadada" perquè no havien pogut mantenir relacions sexuals. La fiscalia i l'acusació particular acusen el processat d'un delicte d'abús sexual a menor de 16 anys i demanen que el condemnin a 10 anys de presó i que no es pugui apropar a la víctima durant 12 anys. En matèria de responsabilitat civil, la fiscalia demana que indemnitzi la víctima amb 6.000 euros i l'acusació ho eleva a 12.000. La defensa demana l'absolució. | Societat | Judicial |
Rajoy es reunirà amb el Rei a les 18h i després des de la Moncloa farà públic el nou govern. Està previst que els ministres del nou executiu jurin el càrrec aquest divendres. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es reunirà amb el Rei aquest dijous a les 18h al Palau de la Zarzuela per explicar-li la composició del nou govern i, posteriorment, es desplaçarà a la Moncloa on farà una compareixença per desvelar la llista de ministres del nou executiu espanyol. Després de la investidura dissabte passat, Rajoy ja va anunciar que seria aquest dijous quan donaria a conèixer els noms dels ministres que configuraran el nou govern. Està previst que els ministres jurin el càrrec aquest divendres i ja participaran en el nou Consell de Ministres. | Política | Govern espanyol |
Un incendi crema els dipòsits d'una empresa de Reus abandonada que es dedicava al biocombustible. Protecció Civil recomana als veïns que es confinin a casa si el fum els provoca molèsties. Un incendi crema aquest dimarts al migdia els dipòsits d'una empresa de Reus abandonada que es dedicava al biocombustible. Segons han indicat els Bombers de la Generalitat, el foc s'ha produït a un quart de dotze del migdia als dipòsits situats al recinte d'una nau de l'empresa, situada al carrer Adrià Gual al polígon Agro Reus. Vuit dotacions dels Bombers de la Generalitat treballen en les tasques d'extinció del foc, que s'allargaran durant algunes hores, segons els Bombers. No hi ha persones afectades, però Protecció Civil recomana als veïns que en cas que el fum els provoqui molèsties es confinin a casa o en un lloc tancat. El servei d'emergències 112 ha rebut 63 trucades a causa de la columna de fum molt visible que provoca el foc. | Societat | Successos |
AMPLIACIÓ:El festival Petits Camaleons demostra la seva capacitat d'adaptació amb "èxit" de públic tot i les restriccions. El certamen exhaureix les entrades en dos dels quatre concerts dobles i calcula que hi passaran unes 2.100 persones. El festival Petits Camaleons de Sant Cugat del Vallès ha demostrat en aquesta novena edició la seva capacitat d'adaptació, ja que, tot i les restriccions per garantir les mesures de seguretat, abaixarà el teló aquest diumenge amb "èxit" de públic. Així ho ha valorat el director artístic del certamen, Albert Puig, que ha destacat que ha exhaurit les entrades en dos dels quatre concerts dobles programats aquest cap de setmana. A l'espera de què aquesta tarda es faci el concert de Damaris Gelabert i Xiula, calcula que hi hauran assistit unes 2.100 persones. Tot i que aquesta xifra és molt diferent de les anteriors edicions, Puig s'ha mostrat "molt satisfet" perquè aquest any "la seguretat ha passat a ser el més important". Aquest matí ha estat el torn de Blaumut i Suu, que gairebé han exhaurit les entrades del concert. Susana Ventura ha obert l'actuació amb el tema 'Si no saltas', que ha fet moure a les butaques al públic. Destaca que en l'actuació d'aquest diumenge ha estrenat la cançó 'Nota de voz', que el públic ha pogut valorar amb els aplaudiments que han ressonat a l'Auditori de Sant Cugat del Vallès. "Gràcies per seguir consumint cultura en aquests temps", ha dit en diverses ocasions la cantant barcelonina que ha tingut molta complicitat amb els assistents. En preguntar al públic d'on eren, la majoria ha respost que de Sant Cugat, tot i que també hi havia gent vinguda de Sabadell, Terrassa i Cerdanyola. 'Lligar no és lo teu' i 'Todo lo que cantas' també han fet moure des de la cadira als més petits. De fet, alguns d'ells han fet ballar al ritme de la música les seves nines i ninots, ja que, a causa de les mesures per evitar el contagi de la covid-19, no es podien aixecar com feien en altres edicions. El punt final de la seva actuació l'ha posat el tema 'Tan de bo' que el públic ha corejat i ha aplaudit llargament. En acabar el concert, Suu ha explicat que ha hagut de concentrar l'actuació a una hora i que per ajustar-se al temps "ha xerrat menys" i "ha deixat que el públic es mogués més dins les seves limitacions". Per la seva banda, Blaumut, que ha obert la seva actuació amb el 'Pa amb oli i sal'. Durant l'hora en què ha tocat el quintet s'han escoltat temes del seu darrer treball '0001' i el moment àlgid del concert ha arribat a la part final del concert, quan han tocat 'Bicicletes'. En fer balanç d'aquesta novena edició, Albert Puig ha considerat que "el més positiu és que l'hem pogut fer, perquè tal com estan les circumstàncies cada dia canvia tot i fins a l'últim moment no saps què passarà". El director artístic del Petits Camaleons ha "agraït molt a la gent que ha vingut aquesta valentia" i ha destacat que per aquesta raó han volgut posar al festival el sobrenom de 'Petits, forts i valents'. "Sembla que avui en dia és una heroïcitat anar a concerts i més amb família i amb nens petits", ha destacat. Puig ha reconegut que "és dur estar amb mascareta en una sala tota l'estona i amb els nens aguantant-los a la butaca". "Normalment tenim un espai a davant perquè els nens ballin i és una veritable bogeria", ha recordat tot assegurant que aquest any ha estat "com passar d'una discoteca a un monestir". Les actuacions que en aquesta edició marcada per les mesures de seguretat de la pandèmia han exhaurit les entrades són les d'Els Amics de les Arts i Joan Garriga i de Doctor Prats i The Penguins, que es van fer dissabte. Els altres dos concerts dobles programats per diumenge no han pogut penjar el cartell d'"entrades exhaurides" però han omplert gairebé del tot l'Auditori de Sant Cugat. Desè aniversari especial El director artístic ha detallat que des de fa un any ja estan treballant en l'edició de l'any que ve, que serà la desena. "És el desè aniversari del festival i volem fer una cosa grossa i ja tenim alguns artistes confirmats", ha explicat tot matisant que han "d'estar a l'expectativa de si hi haurà o no una vacuna". | Cultura | Música |
L’ACC i el CEDAC signen un conveni per adherir les empreses del sector a l’arbitratge de consum. La patronal dels distribuïdors d’alimentació es compromet a millorar la informació als consumidors. La directora de l’Agència Catalana del Consum (ACC), Montserrat Ribera, i el president del Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC), Jaume Rodríguez, han signat aquest divendres un protocol de col·laboració, per tal de que les empreses integrades en aquesta patronal millorin en la informació i atenció als seus clients, especialment en relació als seus drets com a consumidors. Així mateix, el CEDAC promourà l’adhesió de les empreses associades i els seus franquiciats a la mediació i arbitratge de consum, “com a vies extrajudicials, ràpides i gratuïtes de resolució de les reclamacions de consum”. El CEDAC és la patronal de les empreses de distribució alimentària de Catalunya i aplega més d’una setantena d’empreses entre les quals hi ha Miquel Alimentació, DIA o Mercadona i entitats com el Gremi de Majoristes de Distribució Alimentària de Barcelona. Els signants “són conscients que les bones pràctiques empresarials i el respecte a les regles del mercat són elements clau per a la garantia dels drets dels consumidors i que la política de consum és necessària per a la competitivitat de l’economia, així com indicador d’una societat avançada”. En aquest context, “cada vegada són més els consumidors que, coneixedors dels seus drets, opten per la mediació i l’arbitratge de consum com a vies alternatives a la via judicial, de manera que a l’hora de comprar o contractar un servei, poden prioritzar aquelles empreses que inspiren més confiança i ofereixen als seus clients aquest plus de qualitat i professionalitat”. En virtut d’aquest protocol, el CEDAC es compromet a donar suport a l’Agencia Catalana del Consum en la seva tasca de divulgació dels consumidors, i a promoure l’adhesió de les empreses associades i els seus franquiciats a la mediació i l’arbitratge com a vies extrajudicials, ràpides i gratuïtes de resolució de les reclamacions de consum. De la seva banda, l’Agència Catalana de Consum col·laborarà amb el CEDAC en el foment de la mediació i l’arbitratge entre les empreses associades, i seguirà realitzant actuacions encaminades a fer que els ciutadans apreciïn la tinença del distintiu d’empresa adherida al Sistema Arbitral de Consum com a valor afegit de qualitat i servei. Amb la signatura d’aquest protocol, l’ACC i el CEDAC formalitzen “el seu interès de treballar coordinament per garantir la transparència en el mercat, facilitar l’exercici efectiu dels drets de les persones consumidores i la seva satisfacció pel que fa a les relacions de consum amb els establiments comercials en el seu conjunt”, segons el comunicat de Consum. Per tal de monitoritzar les accions impulsades, es constitueix un grup Tècnic de Treball que farà el seguiment i l’avaluació dels resultats derivats de l’aplicació d’aquest protocol, integrat per representants de cadascuna de les parts, i que es reunirà almenys un cop l’any. | Economia | Comerç |
El CatSalut indemnitzarà amb 130.000 euros un pacient per les seqüeles provocades després d'una operació de columna. El pacient va patir el trencament dels cargols col·locats a nivell del segment L4-L5. El CatSalut indemnitzarà amb 130.733 euros un pacient per les seqüeles ocasionades després d'una intervenció quirúrgica de columna pel trencament dels cargols col·locats a nivell del segment L4-L5, segons ha informat aquest dimecres en un comunicat el Defensor del Pacient després d'arribar a un acord amb el CatSalut per indemnitzar el pacient. El pacient, de 51 anys, havia estat diagnosticat el 2001 d'una hèrnia discal L5-S1 esquerra, motiu pel qual es va sotmetre a una intervenció quirúrgica Microdistectomía L5-S1. A partir del 2006, se li va practicar un electromiograma que informava de recidiva de l'hèrnia en l'S1, la qual cosa el va obligar a sotmetre's a diversos tractaments, així com una nova intervenció quirúrgica després de la qual es va mantenir el quadre de dolor, que augmentava amb els moviments. A l'octubre del 2008 el pacient es va sotmetre en un hospital de Barcelona a una nova intervenció quirúrgica (artrodesis lumbar) mitjançant la col·locació de dos cargols a nivell de l'L5 i dues barres a nivell de l'S1. Després de la intervenció, el quadre de dolor es va agreujar després que es convertís en invalidant i requerir la presa constant de tractament farmacològic. Tot i el quadre de dolor i al resultat de la radiografia realitzada el2010, que informava del “trencament no desplaçat d'un dels cargols inferiors de la osteosíntesis transpedicular L5-S1”, el facultatiu va manifestar que tot estava bé, ometent el resultat de la radiografia. El 2012 se li van realitzar unes noves radiografies on es va observar, en aquesta ocasió, el “trencament de tots dos cargols inferiors” que el seu resultat tampoc va ser comunicat al pacient. Segons indica el Defensor del Pacient, en la intervenció del 2008 el metge no només es va equivocar en la selecció dels cargols, en col·locar peces de poc diàmetre, sinó que la seva col·locació també va ser defectuosa en ubicar-los fora de l'espai L4 L5, una situació que va provocar el seu trencament progressiu. El pacient va continuar amb dolors lumbars importants fins que el 2014 va consultar amb un altre hospital de la capital catalana on, després de la valoració de la proves anteriors, se li va informar del trencament dels cargols des del 2010 i li van indicar que havia de sotmetre's a nova intervenció quirúrgica per a l'extracció i nova col·locació dels cargols. El quadre de dolor constant ha generat al pacient un incapacitat total, així com una trastorn depressiu, tant en ell com en la seva parella, segons apunta el Defensor del Pacient. Després de la interposició de la demanda davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona s'ha arribat a un acord amb el Servei Català de la Salut i la companyia asseguradora per indemnitzar el pacient. El cas ha estat portat pels serveis jurídics del Defensor del Pacient a Catalunya. | Societat | Salut |
Uspac denuncia Batlle i Soler per delicte contra els drets i la seguretat dels treballadors pels atemptats del 17-A. El sindicat de Mossos denuncia que les retallades al cos van fer que els agents s'enfrontessin a l'atac sense la formació adequada. Uspac ha informat aquest dijous que ha denunciat els responsables de la Direcció General de la Policia (DGP) Albert Batlle i Pere Soler per un presumpte delicte contra els drets i la seguretat dels treballadors arran dels atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. El sindicat de Mossos d'Esquadra ha lamentat que l'Administració menysté el cos "de forma sistemàtica" i ha "continuat" amb el seu "pla de retallades de condicions laborals" fins i tot en el marc del dispositiu Cronos, activat amb ocasió dels atemptats. Així, el sindicat adverteix que aquestes retallades van provocar que els agents que van actuar durant l'atemptat ho fessin, per exemple, sense la formació suficient en l'ús d'armes llargues. Això va comportar, expliquen, que el 19 d'agost de l'any passat a un agent se li escapés un tret fortuït que va impactar al terra, que li ha valgut una sanció de 16 dies de suspensió de sou i feina. El fet va tenir lloc a Reus dos dies després dels atemptats quan, segons el sindicat, l'agent es dirigia "a un grup de magribins que exaltaven consignes en àrab". El sindicat lamenta que des de la Divisió d'Afers Interns (DAI) dels Mossos no s'hagi tingut en compte aquest context i per això demanen el cessament "immediat" del seu responsable, Jaume Garcia Valls. El sindicat també lamenta que la DGP ha "paralitzat" qualsevol condecoració als agents i que denega "de forma arbitrària multitud de felicitacions" als qui "veritablement van acabar" amb la cèl·lula jihadista, "els agents de a peu" del cos que van treballar en torns "de fins a 17 hores continuades" sense "cap reconeixement". Un altre aspecte que denuncia el sindicat és que, segons afirma, no s'ha compensat la mobilització d'efectius durant els cinc dies que va durar l'operació Cronos, fins que es va desarticular la cèl·lula terrorista. Finalment, Uspac també assegura que el Departament d'Interior "ha negat suport" als agents que van ser víctimes dels atemptats per la tramitació de les declaracions com a Víctimes de Terrorisme, i que s'ha limitat a "passar-los l'enllaç" del web del Ministeri de l'Interior "perquè es busquin la vida". De la mateixa manera, l'agrupació afirma que la Generalitat "es nega" a indemnitzar els agents pels dies de baixa causats per lesions patides en acte de servei. | Política | Govern |
El Govern accepta poder compatibilitzar la Renda Garantida amb contractes a temps parcial en famílies monoparentals. L’executiu afirma que hi ha avenços en la negociació amb les entitats socials, però diu que no es parlarà d’acord fins que sigui global. El Govern ha acceptat aquest dijous que les persones amb contracte a temps parcial que no arribin a l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) –fixada des del 2010 en 664 euros- puguin cobrar una part de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), però només en el supòsit de famílies monoparentals. També des del Govern s’ha indicat que la resta de supòsits s’estan encara negociant, per bé que les entitats socials afirmaven a mitja tarda que aquest punt també estava tancat. Després d'una altra reunió amb les entitats socials que impulsen la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la RGC, la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies ha acordat implantar de manera progressiva la RGC per a les famílies monoparentals amb fills a càrrec que es trobin en aquesta situació. Per bé que des del Govern s’ha indicat que la resta de casos encara estan sobre la taula de negociació, les entitats socials han sortit de la reunió afirmant que el Govern també els havia acceptat i que els implantaria de manera progressiva, de manera que l'1 d'abril del 2020 ja afectaria a tots els treballadors a temps parcial que no arribin a l'IRSC. Segons han explicat a l'ACN fonts de les entitats socials, els caps de família monoparental podran cobrar la diferència entre el seu sou i la IRSC a més d'uns 75 euros per fill a càrrec. Les mateixes entitats explicaven que pel que fa a la resta de possibles beneficiaris de la RGC, els que no tinguin cap tipus de salari, la implantació també seria progressiva i duraria els 30 mesos que van del setembre del 2017 a l'abril del 2020. El topall màxim que podria cobrar una família seria el 182% de l'IRSC, molt per sobre dels actuals 650 euros mensuals que suposa la PIRMI. Així, aquest 2017 una família de cinc membres podrà cobrar poc més de 1.000 euros, i el 2020 podria superar els 1.200 euros si el Parlament manté congelat l'IRSC. Les entitats i el Govern es reuniran el proper 28 d'abril per seguir negociant qüestions com la complementarietat de la RGC amb altres prestacions socials com les pensions no contributives. Des del Govern s’insisteix en què es pot parlar d’avenços en la negociació però no d’acord, perquè aquest no hi serà fins que sigui global. Com a exemple expliquen que es proposa un model de RGC amb revisió anual del compromís de ser actiu en inserció social i laboral, un compromís que, si no es compleix, comportaria perdre el complement. També es negocia que no acceptar una feina provoqui la pèrdua de tota la RGC. | Societat | Serveis Socials |
Mishima enlluerna el públic del Liceu amb un concert elèctric. El quintet barceloní presenta al coliseu de la Rambla el treball 'Ara i aquí' amb les entrades exhaurides. El grup Mishima s'ha estrenat aquest dimecres al Gran Teatre del Liceu amb un concert vibrant per presentar el seu primer àlbum en viu, 'Ara i aquí'. El quintet barceloní ha desplegat un repertori que combina temes recents amb vells èxits com 'My whole life crying', 'Cert, clar i breu' i 'L'última ressaca'. El concert, amb les entrades exhaurides des de feia dues setmanes, s'emmarca en el Suite Festival i la gira de celebració dels 20 anys de Mishima, que ja acumula un bagatge de vuit àlbums d'estudi i centenars d'espectacles. El quintet tornarà a actuar a Barcelona el 29 d'octubre en un concert solidari amb Open Arms, i més endavant farà parada a Vic i a Manresa. Mishima ha fet el seu debut al Gran Teatre del Liceu amb un homenatge a les cançons que els han acompanyat durant els 20 anys que porten dalt dels escenaris. Així, el coliseu de la Rambla s'ha omplert per un concert que ha lluït una trentena de temes, la majoria dels quals estan inclosos al darrer treball del grup, 'Ara i aquí', gravat en viu a la sala Apolo de Barcelona i publicat aquest any. A les nou de la nit, els primers compassos de 'L'or' han sonat enèrgics per donar la benvinguda al públic del Liceu, que ha reaccionat amb cridòria i aplaudiments. L'ha seguit 'Tot torna a començar', amb una tornada que els assistents han corejat seguint la veu embolcallant de David Carabén. El cantant s'ha mostrat molt comunicatiu durant el concert i, després d'entonar 'Cert, clar i breu', 'Una sola manera' i la perenne 'My whole life crying' —rescatada del primer àlbum dels barcelonins, 'Lipstick traces' (2000)—, ha dirigit al públic unes paraules reivindicatives dedicades als líders independentistes empresonats. Carabén ha recordat que la vigília de l'1 d'octubre del 2017 Mishima va actuar en diverses escoles, i ha expressat que des d'aleshores la cançó 'S'haurà de fer de nit' els recorda a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. Una anècdota que el públic del Liceu ha rebut cridant consignes a favor de la llibertat que no s'han apagat fins que ha començat a sonar la cançó. El concert, amb nombroses picades d'ullet a actuacions passades del grup, ha viscut un moment àlgid quan els de Barcelona han fet pujar a l'escenari el Quartet Brossa, amb qui ja havien actuat anteriorment a la sala Apolo. Junts han interpretat 'L'ombra feixuga' i 'L'estrany'. Els acords elèctrics de 'Menteix la primavera' han fet aixecar de les butaques el públic, que ha seguit ballant i cantant amb 'Guspira, estel o carícia'. Cap a la meitat de la vetllada, el quintet ha aprofitat la cançó 'Mentre floreixen les flors' per recordar el concert que farà la setmana que ve a la sala Apolo —amb les entrades ja exhaurides— per recaptar diners per a l'ONG Proactiva Open Arms. Mishima ha encarat el tram final de l'espectacle amb temes com 'L'última ressaca' o la combativa 'No obeir', a més de 'Qui més estima', 'Mai més', 'L'olor de la nit' o 'El camí més llarg', que ha posat punt final a la nit de música. Tot plegat en un escenari fet a mida per a Mishima, amb els teclats de Marc Lloret i la bateria d'Alfons Serra en una tarima a la part superior, i una zona inferior reservada per a Carabén i Dani Vega amb les guitarres i Xavi Caparrós amb un baix. Tots cinc han actuat en molts moments amb el contorn retallat amb focus de colors per il·luminar un Liceu que s'ha acomiadat del quintet amb una gran ovació. | Cultura | Música |
AMPLIACIÓ:Condemnen a 13 anys i mig de presó l'acusat d'intentar cremar viva la dona embarassada a Salt. La sentència l'absol dels delictes d'intent d'assassinat i d'intent d'avortament. L'Audiència de Girona ha condemnat l'acusat d'intentar cremar viva la seva dona embarassada a Salt (Gironès) a 13 anys i mig de presó, a 7 anys i mig de prohibició de tinença d'armes i a 6 anys de prohibició d'acostar-se a la víctima pels delictes d'incendi, de violència domèstica habitual i dos de lesions lleus en l'àmbit domèstic. El jutge l'ha absolt, en canvi, dels delictes d'intent d'homicidi i d'intent d'avortament perquè no considera provat que la dona estigués en situació d'indefensió quan l'acusat va calar foc a l'habitació on es trobava ni tampoc que patís cremades ni una intoxicació de fum greu. El fiscal demanava 34 anys i 11 mesos de presó per intent d'assassinat i temptativa d'avortament amb un agreujant de parentiu, a més d'un delicte d'incendi, dos de maltractament i un altre de maltractament habitual. L'advocat de la defensa, Joan Pere Zapata, ha anunciat que recorrerà la sentència perquè considera que en alguns pronunciaments és "força contradictòria". La Secció Quarta de l'Audiència de Girona ha emès sentència contra l'acusat d'intentar cremar viva la seva dona embarassada de cinc mesos a Salt l'1 de gener de 2016. El magistrat ponent, Adolfo García, l'acusa d'un delicte d'incendi, d'un de violència domèstica habitual i dos de lesions lleus en l'àmbit domèstic agreujades per el domicili. Pel primer delicte el condemna a 11 anys de presó i pel segon a 1 any de presó, 3 anys i mig de privació del dret de tinença d'armes i a la prohibició d'acostar-se a la víctima durant 2 anys i mig. Per cadascun dels dos delictes de lesions lleus, li imposa 9 mesos de presó, 2 anys de privació del dret a tinença d'armes i 1 any i 9 mesos de prohibició d'acostar-se a la víctima a menys de 250 metres així com de comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà. El jutge li imposa també la meitat de les costes generades pel procediment i l'obliga a indemnitzar amb 15.426 euros el propietari de l'edifici on va calar foc. La sentència, en canvi, absol l'acusat dels delictes d'intent d'assassinat i d'intent d'avortament. Considera que tot i que ha quedat provat que l'home va calar foc a consciència a l'habitació on es va refugiar la víctima després d'una agressió, no s'ha pogut demostrar que la dona quedés atrapada per la cama sota un moble i, per tant, estigués indefensa i no es pogués escapar en el moment dels fets. Tampoc que patís cremades importants derivades d'un incendi de les característiques del que es va produir ni patís una intoxicació greu per inhalació de fum. El magistrat considera que tampoc s'ha pogut demostrar que, tal i com va declarar la víctima, una tercera persona la rescatés d'entre les flames. Els fets es remunten al primer de gener de 2016 quan l'acusat va colpejar la dona i ella es va refugiar al dormitori del domicili familiar. Aleshores, la víctima estava embarassada de cinc mesos. La sentència considera provat que l'home va entrar a l'habitació, va llençar una estanteria a terra i va amuntegar diversa roba i un matalàs i hi va calar foc. Les flames va afectar greument l'estructura de l'edifici. A conseqüència dels fets, la dona va patir diverses contusions i erosions abdominals, hematomes i una lleu intoxicació per fum. Versions oposades durant el judici Durant el judici, però, les versions de l'acusat i la víctima van ser divergents. La dona va assegurar que la tenia totalment "sotmesa" i que aquell matí li va llençar un armari al damunt, la va tapar amb roba i un matalàs i amb un encenedor li va calar foc. La víctima va relatar, a més, que tenia una cama atrapada i no va poder desfer-se de l'armari. Segons la seva versió, l'home la va deixar allà tot i que va demanar-li ajuda i que, poc després, un desconegut va entrar a l'habitació i la va alliberar. Un cop fora de l'edifici va afirmar que l'acusat la va amenaçar perquè no expliqués els fets. L'acusat, en canvi, va declarar durant el judici que el dia dels fets la seva dona es va tancar a l'habitació amb un paquet de tabac i un encenedor i que, quan va adonar-se que sortia fum de sota la porta, va ser ell qui la va treure d'allà dins "arrossegant-la pels peus" fins al rebedor. Una versió, però, que va topar també amb la dels Mossos d'Esquadra que van explicar que el foc no es va originar per cap curtcircuit i que van detectar les restes de roba "com si algú les hagués apilonat" per provocar el foc. El fiscal demanava 34 anys i 11 mesos de presó per al processat per un delicte d'intent d'assassinat i temptativa d'avortament amb un agreujant de parentiu. A més, l'acusava d'un delicte d'incendi, dos de maltractament i un altre de maltractament habitual. A banda de la pena de presó, reclamava que no es pogués apropar a menys de 500 metres de la dona durant 15 anys i que se li retirés la pàtria potestat del fill que van tenir en comú cinc anys abans. Contra la sentència es pot presentar recurs d'apel·lació i l'advocat de la defensa, Joan Pere Zapata, ja ha anunciat que la recorrerà perquè considera que en alguns pronunciaments és "força contradictòria". | Societat | Judicial |
Blanes denuncia 1.575 persones en tres mesos per incomplir les restriccions de mobilitat. Durant el període d'estat d'alarma s'han identificat 21.671 vehicles. La Policia Local de Blanes (Selva) ha interposat 1.575 denúncies a persones i conductors que han incomplert les mesures de confinament al llarg de tres mesos. Durant les primeres setmanes els controls es van combinar en carrers del nucli urbà i també als accessos del municipi per garantir que no hi havia mobilitat interna, però tampoc externa. A mesura que s'ha anat avançant en el desconfinament, els controls s'han concentrat a peu de carretera per controlar que ningú accedís a la segona residència. Al llarg dels tres mesos s'han identificat 21.671 vehicles en els controls viaris. El ritme de denúncies ha anat decreixent a mesura que s'avançava en el desconfinament i durant l'últim cap de setmana només es van aixecar només 13 actes. | Societat | Policial |
Casado qualifica la reunió entre Torra i Sánchez de "contrapartida vergonyant" pel suport a la moció de censura. "No tot s'hi val per seguir al poder. 155 o eleccions ja", reclama el líder del PP. Pablo Casado ha qualificat la reunió d'aquest dijous al vespre a Barcelona entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, de "contrapartida vergonyant" pel suport dels partits independentistes a la moció de censura del PSOE que va treure Mariano Rajoy del poder. Casado ha escrit a Twitter: "És humiliant veure un president d'Espanya complimentant qui reclama la via eslovena de confrontació civil a Catalunya". El líder del Partit Popular ha afegit: "No tot s'hi val per seguir al poder. 155 o eleccions ja". | Política | Govern |
ANUL·LA L'ANTERIOR:Crema una cabana d'un arbre a Sant Hilari Sacalm. En el moment dels fets l'estança estava reservada però els clients estaven sopant a un establiment del complex. Un incendi ha calcinat aquest dimecres a la nit una cabana penjada en un arbre a Sant Hilari Sacalm (Selva), que pertany a un complex d'allotjaments rurals. Els Bombers de la Generalitat han rebut l'avís de foc a les 23.18 hores i fins al lloc s'hi han desplaçat cinc dotacions terrestres. En el moment de l'incendi l'estança estava reservada però els clients no estaven al seu interior perquè estaven sopant a un establiment del complex. El foc ha calcinat completament la cabana i ha afectat uns 30 metres de sotabosc. Amb tot, cap persona ha resultat ferida. Els Bombers han donat el foc per extingit a la mitjanit i els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per esbrinar què ha originat el foc, ja que a les Cabanes als Arbres de Sant Hilari Sacalm no hi ha ni electricitat ni aigua corrent. (Aquesta notícia substitueix la publicada a les 8.41 hores. En el moment dels fets, la cabana estava reservada però no ocupada pels clients. La notícia original ja ha estat modificada) | Societat | Successos |
Les vendes del sector de la gran distribució pugen un 3,89% i l'ocupació un 5,78% a Catalunya en dos anys. Les empreses del sector socialment responsables tenen un rendiment un 38% superior a la mitjana, segons l'Anuari de la distribució comercial elaborat pel Govern. Les vendes del sector de la gran distribució han pujat un 3,98% en dos anys, per sobre del sector de l'alimentació i del comerç en general, segons dades que recull l'Anuari de la Distribució Comercial que elabora biennalment el Govern. A més, en dos anys, l'ocupació ha augmentat un 5,78%, quatre vegades més que en la mitjana del comerç. L'increment més accentuat s'ha donat en superfície de venda (+7,62%). Pel que fa a tendències, s'ha detectat que els operadors aposten per noves ubicacions dins de les ciutats en locals més grans. El sector s'està movent en una "molt bona línia", segons i el coordinador de l'anuari Joan Morera. En el seu torn, la directora general de Comerç, Muntsa Vilalta ha destacat que les empreses de distribució "socialment responsables" tenen una rendibilitat per sobre la mitjana, en concret, un 38% superior. | Economia | Agroalimentació |
El govern espanyol concedeix la medalla del mèrit al treball al responsable de Pronovias i al del Grup Puig. Entre els premiats també hi ha els sindicalistes Cándido Méndez i José María Fidalgo i el president de Mercadona, Juan Roig. El govern espanyol ha concedit catorze medalles del mèrit al treball, entre les quals les que ha atorgat als catalans Alberto Palatchi, responsable del grup Pronovias, i a Mariano Puig, del Grup Puig. De Palatchi es destaca que ha convertit la botiga de brodats que va crear el seu pare a Barcelona el 1922 en una empresa que ven a 90 països i dóna feina a prop de 1.000 persones. Pel que fa a Mariano Puig es destaca que a partir de l’empresa de perfumeria familiar creada el 1914 a la capital catalana, ha estès l’activitat al sector de la moda i ha abastat una dimensió internacional, amb vendes a 140 països i una plantilla de més de 4.000 persones. En el cas de Palatchi, el govern del PP distingeix un dels personatges de l’entramat econòmic català que més s’ha significat contra la independència. De fet, en el marc del debat del procés sobiranista, Palatchi va adreçar una carta als seus treballadors el setembre passat en què advertia que una Declaració Unilateral d'Independència "posaria en risc" el futur de la companyia. El desembre del mateix any, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, celebrava en un acte commemoratiu a la planta de la firma del Prat de Llobregat, que Pronovias es considerés "element clau de la marca Espanya". En paral·lel a les medalles que el govern espanyol ha atorgat a Palatchi i a Mariano Puig, també se n’han concedit als sindicalistes Cándido Méndez i José María Fidalgo. Méndez ha estat secretari general de la UGT del 1994 fins al març del 2016. El govern espanyol destaca que la seva gestió s’ha caracteritzat per la “recerca del diàleg social”. Fidalgo, de la seva banda, va ser secretari general de CCOO del 2000 al 2008. I l’executiu de Mariano Rajoy afirma també que el seu liderat es va caracteritzar per la “priorització” del diàleg social. Un altre dels guardonats és el president de Mercadona, Juan Roig Alfonso. Va crear l’empresa el 1977 a València a partir d’un negoci familiar dedicat a la indústria càrnia. Des d’allà ha esdevingut, segons el govern espanyol, “un referent singular” de la distribució a Espanya “pel compromís en l’orientació al client, la gestió basada en models de qualitat i una expansió progressiva a Espanya que l’ha dut a generar més de 61.000 llocs de treball”. La llista de premiats es completa amb l’advocat laboralista Alfredo Montoya; amb la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social; amb la creadora del web Infoempleo, María Benjumea; amb la presidenta de Galletas Gullón, María Teresa Rodríguez; amb el president del Grup Cosentino, fabricant del Silestone, Francisco Martínez-Cosentino; amb el president de l’escoxador Famadesa, Federico Beltrán; amb la galerista d’art Soledad Lorenzo; amb el ballarí Víctor Ullate, i amb la Federación Gallega de Redeiras Artesás ‘O Peirao’. | Economia | Empresa |
Els impulsors de la ILP d’Habitatge demanen a Puigdemont “l’aplicació plena” de la llei. Les entitats antidesnonaments insten el president a “assumir el compromís públic i ferm” d’executar mesures com el reglament de segona oportunitat. El grup promotor de la ILP d’Habitatge que va donar lloc a la Llei 24/2015 del Parlament de Catalunya ha demanat “l’aplicació plena” de la norma en una carta oberta al president de la Generalitat. Aquest col·lectiu, encapçalat per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), ha instat Carles Puigdemont a “assumir un compromís públic i ferm” en l’execució de mesures com el reglament de segona oportunitat per evitar “el sobreendeutament associat a l'habitatge” o garantir la cessió d’habitatges buits. A més, les entitats demanen alliberar de deute les famílies en situació de pobresa a partir de convenis amb els subministradors energètics, sancionar l’incompliment de la Llei i aprovar una dotació pressupostària “suficient per garantir a tots els efectes i tal com determina la norma, el dret a l'habitatge de les famílies en exclusió residencial”. La PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC consideren que “en algunes de les seves primeres entrevistes a mitjans de comunicació” Puigdemont ha estat “inconcret o potser confós en relació a la importància i vigència” de la norma. “Atès que el pla de xoc del nou govern ha estat al centre del debat els darrers dies, li volem recordar i aclarir que la Llei 24/2015 és plenament vigent”, han destacat les associacions signants de la carta oberta. En aquest sentit, reivindiquen que “en matèria de dret a l'habitatge, el pla de xoc l'ha marcat la ciutadania fa temps”, posant com a prioritat “aturar i revertir l'emergència habitacional i la pobresa energètica a Catalunya”. Tot i això, afegeixen que “els desnonaments, els talls de subministraments i els deutes de per vida no s'han aturat encara a Catalunya” des de l’aprovació per unanimitat de la Iniciativa Legislativa Popular d’Habitatge el 29 de juliol del 2015, presentada després d’haver reunit més de 150.000 signatures. D’altra banda, en el comunicat s’emplaça el president Puigdemont, la Consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el Conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, a una trobada “per tal de continuar treballant” en l’aplicació de la Llei d’Habitatge. Les organitzacions antidesnonaments i de lluita contra la pobresa energètica també han remarcat la feina feta fins ara en col·laboració amb la Generalitat, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i l'Agència de Consum de Catalunya, amb la creació d’eines com una guia d'aplicació de la norma per als Ajuntaments, una per als usuaris i una altra per a les entitats financeres. En qualsevol cas, segons el grup impulsor de la ILP encara queden “molts passos imprescindibles a fer” i cal “voluntat, determinació i coratge polític” en l’aplicació de la Llei d’Habitatge. | Societat | Serveis Socials |
L'alcalde de Llagostera presenta un recurs en contra del requeriment de treure pancartes i símbols de l'Ajuntament. Antoni Navarro recorda que una d'elles demanava la "llibertat d'expressió" i no es posicionava. L'alcalde de Llagostera (Gironès), Antoni Navarro, ha presentat aquest dijous al matí un recurs contra el requeriment de la Junta Electoral de Zona (JEZ) de Girona que els obligava a retirar les pancartes i símbols de la façana de l'Ajuntament. En el document, Navarro recorda a la JEZ la definició de la paraula neutralitat i creu que els símbols que hi havia penjats al balcó consistorial no anaven en contra de la neutralitat. De fet, el batlle matisa que una de les pancartes posa: "L'Ajuntament de Llagostera amb la llibertat d'expressió" i que aquesta respon "a un dret referenciat al Conveni dels Drets Humans". Navarro afegeix que aquesta pancarta representa a "un ampli sector de la població i d'ideologia diversa, ja sigui independentista o no". Per altra banda, el recurs presentat aquest dijous també fa referència als llaços grocs que hi havia al balcó de l'Ajuntament. L'alcalde considera que "no fan referència a cap opció política de cap partit" ja que "no inclouen ni les seves sigles, ni eslògans de campanya". Per últim, Antoni Navarro especifica que el col·legi electoral de Llagostera de cara als comicis del 10-N és l'institut que hi ha al municipi i aquest està "ubicat lluny de l'edifici de l'Ajuntament" i per això no creu que hi hagi "cap interferència durant la jornada electoral". Per tot això, l'alcalde demana que es revoqui el requeriment de la JEZ i puguin tornar a penjar totes les pancartes. | Política | Política municipal |
El concert del mestre del terror John Carpenter posa la cirereta al Festival de Sitges. Ángel Sala rep una emotiva carta de reconeixement de Cuixart en la qual el felicita pels bons resultats d'aquesta edició. El concert del director de cinema, guionista i compositor de bandes sonores John Carpenter ha estat un dels plats forts de la penúltima jornada del Festival de Sitges. El mestre del terror ha sigut un dels convidats estel·lars d'aquest dissabte i ha exhibit a l'Auditori en el camp musical amb les partitures de 'La cosa', 'Christine' o 'El príncipe de las tinieblas', entre molts altres títols. Just després s'ha fet la Gala de Cloenda del certàmen, on s'han entregat els premis a M. Night Shyamalan i a Ed Harris en reconeixement a les seves trajectòries i en contribució al gènere fantàstic. En la recta final de Sitges 2018, el director del festival, Ángel Sala, ha rebut una emotiva carta de reconeixement del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, actualment a la presó de Lledoners, en la qual el felicita pels bons resultats d'aquesta edició i on destaca el "poder humanitzant de la cultura". Segons un comunicat del festival, Ángel Sala ha respost a Cuixart amb una missiva en la qual denuncia la "situació injusta i il·lògica" que el president d'Òmnium i on subratlla la necessitat de "forjar aliances per reforçar consensos en els terrenys culturals, socials i de drets col·lectius". Aquest diumenge el punt final dels 11 dies del festival el posaran les tradicionals maratons en les seves quatre sales -Auditori Meliá, Sala Tramuntana, Retiro i Prado–, mentre que la Slatix Samsung Cocoon i l'espai Brigadoon continuaran amb la seva programació. | Cultura | Cinema |
Munté qualifica Tarradellas de “referent imprescindible en la defensa del dret a decidir". La consellera de la Presidència assisteix a Madrid a l'acte de commemoració del 40è aniversari del retorn del president. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha qualificat aquest dilluns el president de la Generalitat Josep Tarradellas un “referent imprescindible en la defensa del dret a decidir”. Munté ha presidit avui al Centre Cultural Blanquerna, seu cultural de la delegació del Govern a Madrid, l’acte de commemoració del 40è aniversari del retorn de l’exili de Tarradellas. Per bé que "la Catalunya de 2017 no és la de 1977. Avui tenim una llarga trajectòria democràtica i la convicció que podem i hem de resoldre els nostres grans temes polítics precisament en el terreny de la política, no als jutjats", ha afirmat Munté. I ha afegit: "Només cal voluntat política, la que clarament va existir aleshores". La consellera ha recordat que aleshores alguns ja es referien a Catalunya com el problema català, però ha destacat que "com que no som cap problema, sinó una realitat, vàrem fer sentir les nostres demandes, sempre des de plantejaments pacífics però reivindicatius, com fem ara". En aquest sentit, Neus Munté ha lamentat que "aquell govern de Madrid va ser molt més receptiu, dialogant i obert que el govern actual". En una glossa de la figura de Tarradellas, Munté ha afirmat que “per als catalans” simbolitza un tarannà de “persistència i coratge, de diàleg i negociació, de salvaguarda de les nostres institucions, de voluntat de recuperació de llibertats i il·lusions col·lectives". Després de recordar que avui ha acompanyat la presidenta i la secretària primera del Parlament a declarar davant el Tribunal Superior de Justícia “pels seus vots i les seves opinions", Munté ha apel·lat a la “serena obstinació” de Tarradellas, al “convenciment que la justícia s'acabarà imposant" i al fet que la política ha de ser “reivindicada i exercida com l'únic instrument vàlid per dirimir conflictes. Sense apriorismes, amb amplitud de mires, i amb respecte a la voluntat majoritària dels ciutadans". Per acabar, la consellera ha fet referència a la cita de Tarradellas "ens vàrem governar, ens volem governar, i ens tornarem a governar" que, a parer de Munté, expressa la voluntat “inequívoca” dels catalans de decidir “sobre els nostres interessos col·lectius". | Política | Govern |
Delafé: “Som una rara avis que tothom identifica però està en terra de ningú”. Oscar D’Aniello endureix el so del grup en el primer disc després de la marxa d’Helena Miquel (Las Flores Azules). La trajectòria de Delafé y Las Flores Azules va fer un gir l’any passat amb la marxa d’una de les seves dues ànimes, Helena Miquel. Oscar D’Aniello és ara Delafé, a seques, i publica un nou disc en què es reconeix la marca del grup de sempre, però amb menys edulcorant. ‘La fuerza irresistible’ (Warner) és segons el seu artífex un treball de so “més guerriller” i en què a voltes s’expressa amb més duresa que anteriorment. “És una mica suïcida perquè la gent identifica un grup amb una sensació, i jo estic despistant l’audiència constantment”, assumeix. En qualsevol cas, D’Aniello segueix cantant en primera persona, conjurant-se a “omplir de contingut la vida” per no sucumbir a la foscor del món. Quan l’abril del 2015 Helena Miquel li va comunicar que deixava Delafé y Las Flores Azules, Oscar D’Aniello va haver de replantejar un disc que ja tenia pràcticament enllestit (al seu cap) i que pensava publicar al setembre, explica el músic a l’ACN. Un any després i ja com a Delafé, a seques, presenta ‘La fuerza irresistible’ amb l’adéu a Las Flores Azules ben digerit. El protagonisme vocal del cantant és ara total, si bé el disc compta amb diverses col·laboracions d’artises com La Bien Querida, Carlos Cros, Priscila i la mateixa Helena Miquel (en dues cançons). És també un àlbum “menys analògic”, senyala l’artista, amb més presència de teclats, sintetitzadors i “bases gruixudes”, cosa que li permetrà dur-lo en directe a tot arreu fins i tot sense banda, en companyia de Dani Acedo (co artífex del disc). El primer disc del grup després de la marxa d’Helena Miquel és “molt més potent i guerriller”, apunta D’Aniello recordant alguns temes “bonics” i més amables de discos anteriors. Tot allò que s’havia “reprimit” llavors –“ser més dur, més ‘monkey’ (animal), cagar-me en sa puta mare”, expressa- té cabuda a ‘La fuerza irresistible’. No és, però, un disc rancuniós ni fosc, assegura el cantant. Les cançons són més aviat un al·legat a l’esperança i a creure “en ideals i impossibles” com a forma d’agafar-se a la vida. “Soc un tio molt pessimista, per això per mi les cançons són mantres que em repeteixo constantment per tirar endavant”, confessa. El millor exemple d’aquest tarannà es troba a ‘Tenemos un don’, una cançó lluminosa on Delafé reivindica que tothom té alguna cosa que el fa especial, i on reprodueix una cita de l’ex president uruguaià José Mujica: “Nada vale más que la vida. Luchen por la felicidad, y la felicidad es darle contenido a la vida”. Camaleònic, per bé i per mal Oscar D’Aniello reflexiona sobre el grup, i considera que el seu fort és haver estat una rara avis en el panorama musical català i espanyol. Un grup poc classificable en un gènere determinat però “que tothom identifica”, destaca en clau positiva. L’altra cara de la moneda és que ningú sap on col·locar-los exactament, o per dir-ho en paraules seves, “estem en terra de ningú”. Per acabar-ho d’adobar, el nou disc se separa una mica del to habitual del grup. Al respecte, D’Aniello assumeix que ser “tan camaleònic” és un “perill”, considerant que la gent identifica un grup amb una sensació, “i si en vol una altra buscarà un altre artista”. Amb tot, el músic segueix defensant la seva proposta i manté que la seva font d’inspiració és la música negra. “A vegades em diuen que faig música d’autoajuda, i jo penso ‘que no escoltin música gospel, soul o funk, perquè això és el que fan tota l’estona’”. | Cultura | Música |
El Govern assegura que l'increment de l'atur no és degut a la fi de la campanya d'estiu. El secretari general de Treball, Josep Ginesta, diu que gairebé la meitat dels aturats provenen de contractacions a través d'ETT. El Govern ha assegurat aquest divendres que l'augment de l'atur al mes d'agost en 4.424 persones no és degut a l'estacionalitat turística o la fi de la campanya de l'estiu, ja que aquesta encara no ha acabat, i que la finalització de contractes s'ha donat igual al sector de l'hosteleria que al de la indústria. Per això, el secretari general de la Conselleria de Treball i Afers Socials, Josep Ginesta, considera que les dades "recorden que continua la crisi al mercat laboral". | Economia | Treball |
Localitzada una plantació amb més de 2.400 plantes de marihuana a l'entorn de l'embassament de Santa Anna. S'estenia sobre diversos espais guanyats a la zona forestal i disposava d'un sistema de reg amb un generador que agafava l'aigua del pantà. Agents del Seprona de la Guàrdia Civil van localitzar dijous passat una plantació amb un total de 2.427 plantes de marihuana, de mida petita, en una zona forestal situada al marge dret de l'embassament de Santa Anna, al terme municipal d'Os de Balaguer (Noguera). La plantació s'estenia sobre diversos espais ocults entre la mala herba, guanyats a la zona forestal, i disposava d'un sistema de reg que prenia aigua de l'embassament i que era alimentat per un generador elèctric. Arran de la troballa, la Guàrdia Civil va detenir un ciutadà albanès de 32 anys com a presumpte responsable de la plantació. L'home va ser posat a disposició judicial. Agents del Seprona van localitzar i intervenir les plantes mentre estaven duent a terme tasques de patrullatge amb motocicleta per la zona de l'embassament de Santa Anna. Durant l'actuació també es van adonar de la presència d'un home, el qual, suposadament, era l'encarregat de cultivar la plantació. En adonar-se de la presència policial va intentar fugir a peu però va ser interceptat i detingut pels agents com a presumpte autor d'un delicte contra la salut pública pel cultiu i elaboració de drogues. El detingut, de 32 anys i nacionalitat albanesa, va ser posat a disposició judicial. | Societat | Policial |
Les dones amb feines no qualificades, les més afectades per problemes crònics a Barcelona. La tensió arterial alta, el colesterol elevat i el mal d'esquena lumbar, entre els principals trastorns detectats per l'enquesta de salut de la capital catalana. A Barcelona, el 35,9% de les dones amb feines no qualificades pateixen algun trastorn crònic, que només afecten el 10,7% de les dones directives. És un gradient social i ocupacional, és a dir, progressiu, que també es nota en homes: la prevalença d'aquests trastorns és del 20% en homes amb treballs manuals, i només del 9,3% en homes directius. Els principals trastorns crònics detectats per l'Informe de Salut de la ciutat, que elabora l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) són la tensió arterial alta i elevat, dos problemes que afecten més als homes que a les dones. En canvi, els mals d'esquena lumbars i cervicals, i l'artrosi o el reumatisme, són més habituals en dones. En població adulta doncs, la tensió arterial alta afecta, segons l'Enquesta de Salut de Catalunya, el 25,5% dels homes i el 21,8% de les dones, mentre que el colesterol en sant elevat arriba al 20,7% dels homes i al 19,1% de les dones. Els mals d'esquena, lumbars i cervicals, en canvi, afecten més a les dones. El primer limita l'activitat habitual en un 28,1% de les dones, mentre que només al 16,1% dels homes; el segon, afecta a un 23,7% de les dones i un 10,5% dels homes. L'artrosi també dona xifres similars, i la pateixen un 15,2% dels homes enfront d'un 29% de les dones. El sisè trastorn més habitual a la ciutat de Barcelona és la depressió o l'ansietat, i es detecta en el doble de dones que d'homes, del 21, 8% a l'11,9% en funció del sexe. En infància, menors de 15 anys, la bronquitis crònica i els problemes com l'otitis, l'enuresi i les al·lèrgies còrniques són els principals trastorns detectats. La prevalença més gran, és doncs, en les bronquitis, que afecten un 12% dels nois i un 8,6% de les noies. L'informe de l'ASPB doncs, conclou que les desigualtats en salut entre homes i dones, no només es donen per diferències biològiques, sinó també per desigualtats associades als rols en el nucli familiar i en el món laboral, unes diferències que persisteixen. Tot i que les dones viuen, de mitjana, més anys que els homes, els indicadors de salut i qualitat de vida de les dones, donen pitjors resultats, ja que declaren pitjors resultats, tenen més problemes que els limiten l'activitat habitual, tenen més trastorns crònics i també tenen una pitjor salut mental. | Societat | Salut |
L'Hospital Clínic de Barcelona, millor hospital català el 2015. L'Hospital Quirón de Barcelona, la Vall d'Hebron, la Teknon i Bellvitge també formen part del 10 primers llocs del rànquing del primer Índex d'Excel·lència Hospitalària. El primer Índex d'Excel·lènica Hospitalària (IEH) que ha elaborat l'Institut de Coordenades assenyala l'Hospital Clínic de Barcelona com a millor hospital català, i el tercer del territori espanyol, superat per la Fundació Jiménez Díaz de Madrid i La Paz, també de la capital espanyola. L'Hospital Quirón, l'Hospital de la Vall d'Hebron i el Centre Mèdic Teknon també entren en el rànquing de 10 millors centres hospitalaris de l'Estat, i ocupen la sisena, la vuitena i la novena posició respectivament, mentre que Bellvitge es troba a l'onzena. Gairebé 2.000 professionals han respost a l'enquesta que valora, per sobre del número total de serveis oferts, la qualitat del servei i la capacitat innovadora. | Societat | Salut |
El món local exigirà més recursos i canvis normatius per lluitar contra la pobresa energètica en un congrés al novembre. L'impulsen els ajuntaments de Barcelona, Sabadell i Badalona davant "la soledat" per afrontar la problemàtica. Els ajuntaments de Barcelona, Sabadell i Badalona, en nom del món local, han exigit aquest dimarts més recursos i canvis normatius per lluitar contra la pobresa energètica. Una "qüestió d'extrema urgència" que els ajuntaments "afronten en solitari", segons ha lamentat Laia Ortiz, tinenta d'alcalde de drets socials de l'ajuntament de Barcelona. Aquest reclam serà la base d'una declaració institucional que sortirà del 1r Congrés Català de Pobresa Energètica que impulsen els tres municipis i que tindrà lloc del 3 al 4 de novembre a Sabadell (Vallès Occidental). Un congrés, obert a tots els municipis catalans, que vol oferir solucions a problemes concrets a través d'activitats de debat i reflexió i que està co-organitzat també per la Diputació de Barcelona, la Taula del Tercer Sector i l'associació Ecoserveis. | Societat | Serveis Socials |
Els Agents Rurals de l'Alt Urgell faran una trentena de xerrades informatives a escoles i altres col·lectius. L'objectiu és sensibilitzar i educar sobre el medi ambient. Els Agents Rurals de l'Alt Urgell han començat un cicle de xerrades informatives, unes trenta, a escoles, instituts i altres col·lectius. Amb el nom d'"eduCAR" el programa va dirigit a persones de totes les edats, des d'infants de cicle inicial, primària, secundària, fins a persones de col·lectius de gent gran. L'objectiu d'aquest cicle és promoure la sensibilització i l'educació ambiental mitjançant les xerrades, sortides al bosc, alliberament de fauna, fires i festes. El cap d'Àrea Bàsica dels Agents Rurals a l'Alt Urgell, Carles Mora, ha senyalat que "va sorgir la necessitat de fer aquestes activitats per tal que els nens es consciencien de tenir cura de la natura". El programa "eduCAR" estructura les activitats en tres parts. Un marca educatiu, en el que es realitzen activitats amb les escoles i les AMPA, ja siguin xerrades, talers, gimcanes o alliberament de fauna. Un segon marc informatiu, adreçades a adults i en el que es tracten diferents temàtiques com poden ser la prevenció d'incendis, la fauna, la caça o l'accés al medi natural. I un tercer marc divulgatiu que consisteix en la participació en fires, festes o casals d'infants. Mora apunta que "el tipus d'activitats que fem consisteix a fer les xerrades a les aules, però també sortides a l'exterior, en què es treballen els tipus d'arbre o la fauna que es pot trobar en l'indret on estan o de què són les petjades que ens trobem". Segons l'Agent "és un tipus d'activitat que agrada molt als nens i nenes". La informació que es demana molt a les escoles són continguts de natura, explica Mora. "El tipus d'animals que hi ha al territori, diferenciar el que són animals protegits, dels que es poden caçar o que són els animals invasors", diu Mora. Que afegeix que "també ens demanen saber com prevenir un incendi o com apagar-lo un cop ja s'ha produït". | Societat | Educació |
Més de 9.000 persones participen en una campanya per atraure turisme de proximitat a Palafrugell. S'han sortejat nits d'allotjament i àpats en establiments del municipi. Un total de 9.152 persones han participat en la campanya 'Motius per tornar' que ha engegat l'Ajuntament de Palafrugell (Baix Empordà) amb l'objectiu de recuperar i fidelitzar el turisme de proximitat. Entre el 18 de juny i el 31 d'agost s'han fet 30 sortejos en què es feia publicitat d'alguna de les empreses turístiques del municipi. De mitjana, cada anunci s'ha vist unes 70.000 vegades. La campanya incloïa vídeos i anuncis a Youtube, Google i diverses xarxes socials i ha arribat al públic català i a zones estratègiques del sud de França i de l'estat espanyol. En aquests sortejos els participants podien aconseguir nits d'allotjament i també àpats als establiments que hi ha al municipi. | Economia | Turisme |
Albiol: “Puigdemont acaba de comprovar que Espanya és un país de la UE i la Terra no és prou gran per amagar-se”. El líder del PPC reacciona així a les xarxes després de conèixer la retenció del cap de files de JxCat. El president del PPC, Xavier García Albiol, ha volgut congratular-se de la retenció del cap de files de JxCat, Carles Puigdemont, després de conèixer la notícia. En una piulada a Twitter, el popular ha dit que Puigdemont “acaba de comprovar que Espanya és un país de la UE i el planeta terra no és prou gran per amagar-se de l'Estat de dret en una democràcia”. | Política | Parlament |
L'aeroport de Reus incrementa en prop d'un 32% el nombre d'usuaris aquest primer semestre. Aena detecta també una crescuda del nombre d'operacions aquest mes de juny, amb prop de 2.000 moviments. L'aeroport de Reus ha continuat incrementant el nombre d'usuaris durant el mes de juny i, de retruc, ha millorat les xifres acumulades del primer semestre d'aquest 2017. Segons ha informat Aena, un total de 176.627 viatgers van passar per les instal·lacions aeroportuàries durant juny, xifra un 30,6% superior a la del mateix mes de l'any passat. Aquest creixement, a més, ha contribuït també de forma decisiva a millorar els números acumulats d'aquests sis primers mesos de l'any: entre gener i juny d'aquest 2017, l'aeroport acumula 363.492 usuaris, és a dir, un 31,7% més que el mateix període de 2016. Aquests increments, de fet, queden també reflectits en les xifres d'operacions: concretament, han estat 1.966 moviments durant el mes de juny, un 18,7% superior al mateix mes de l'any anterior. En l'acumulat d'aquest primer semestre, les instal·lacions sumen 7.231 operacions, un 14,2% més que la primera meitat de 2016. | Economia | Mobilitat |
Extingits els incendis d'Esparreguera i de les Botigues de Sitges. Quatre dotacions dels Bombers continuen remullant el petit foc de Bonastre, ja controlat. Els Bombers de la Generalitat han donat per extingits aquest dissabte al migdia els incendis d'Esparreguera (Baix Llobregat) i de les Botigues de Sitges (Garraf). L'avís del primer foc es va rebre a les 17.26 d'hores d'ahir divendres a prop de la carretera B-231 i hauria cremat unes 6,5 hectàrees, 3,5 de les quals de vegetació forestal i 3 més d'agrícola. El segon incendi es va declarar en plena revetlla de Sant Joan, a les 23.17 hores, a tocar de la urbanització Rat Penat. Les flames van quedar controlades poc abans de la una de la matinada gràcies a la mobilització de 12 dotacions terrestres dels Bombers. Segons les estimacions inicials hauria afectat 3,5 hectàrees de vegetació forestal. Paral·lelament, quatre dotacions dels Bombers continuen remullant el foc de Bonastre (Baix Penedès), ja controlat, i que hauria afectat unes 2 hectàrees de vegetació a prop de la urbanització la Vinya. L’avís de l’alarma va entrar poc abans de dos quarts de dotze de la nit i es van activar 9 vehicles dels Bombers. El foc s'ha donat per controlat a les 4 de la matinada. | Societat | Successos |