Datasets:

projecte-aina

/

CATalog

like 3

Follow

Projecte Aina 114

oscar-2301_ca_20230418_6_270347

La tensió política entre l'Estat espanyol i el Marroc pel Sàhara Occidental i la crisi migratòria continua oberta. els EUA busca mediar en la crisi com a part dels seus moviments en el tauler mundial. Carlos Muro dijous 3 de juny de 2021 Dimecres passat el Departament d’Estat dels EUA declarava, a través de Jalina Porter, que: “secundem que tant Espanya com el Marroc treballin junts per a una resolució” de la crisi i que estiguin compromesos per “processos migratoris humans, ordenats i justos”. El cinisme i la hipocresia imperialista no pot ser major, sent un dels països de majors índexs de tracte inhumà cap a les persones migrants. Qüestió que el govern de Biden no ha canviat substancialment respecte als anteriors governs. Aquest intent d’aparent “equidistància” per a rebaixar les tensions entre dos aliats històrics, és part dels moviments dels EUA respecte al tauler mundial. Per això un dia abans, era Antony Blinken, secretari d’Estat dels EUA, qui assegurava per telèfon al seu homòleg marroquí, Naser Burita, que el Marroc tenia un paper “clau” per a impulsar l’estabilitat a Orient Pròxim, en relació amb l’escalada de violència que es viu a Gaza, segons va difondre el Departament d’Estat en un comunicat. El suport de Biden al Marroc significa la continuïtat de la política de Trump. El 10 de desembre passat, poc abans de deixar el càrrec, Trump va posar en un tuit que reconeixia la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental. Una devolució de favors, a canvi que el Marroc reprengués relacions amb Israel. Aquest mateix dia, el Marroc va suspendre el cim bilateral amb l’Estat espanyol o Reunió d’Alt Nivell (RAN) que estava prevista celebrar-se a Rabat el 17 de desembre. A partir de llavors, el Marroc va augmentar les pressions sobre l’Estat espanyol perquè reconegués la seva sobirania sobre el Sàhara. Per als EUA, la posició del Marroc és clau per a tenir el suport d’un país de majoria Sunnita (grup majoritari entre els musulmans). Els EUA ve tractant d’establir una xarxa de suport entorn d’Israel entre diferents països d’Orient Pròxim i del nord d’Àfrica. El Marroc es va convertir en el quart país àrab a normalitzar relacions diplomàtiques amb Israel al 2020, després dels Emirats Àrabs Units, Bahrain i Sudan -a més de disposar del suport de països com Egipte-. D’aquesta manera, els EUA tracta d’intervenir en la complexa situació d’una zona estratègica disputada per diferents potències regionals com Rússia, Turquia o l’Iran. Contra la hipocresia del govern “progressista” espanyol La crisi, que es va deslligar per la presència del secretari general del Front Polisario Brahim Galhi en un hospital de Logronyo per a tractar-se de covid-19 continua oberta. Mentrestant, tots els partits de l’arc parlamentari espanyol posen el crit al cel “per la defensa de la sobirania espanyola”. I com no podia ser d’una altra manera a les forces de l’esquerra institucional, ningú denuncia el paper imperialista de l’Estat espanyol i també de les seves empreses a la regió. No sols al Marroc -on grans empreses com Inditex té a milers de dones treballant amb salaris de misèria o important a treballadores per al camp espanyol tractades com a esclaves- sinó també en el mateix Sàhara. Et pot interessar: Contra el racisme imperialista del govern progressista Durant dècades la posició espanyola sobre el Sàhara Occidental ha estat un exemple d’hipocresia imperialista. Mentre oficialment l’Estat espanyol dóna suport a les resolucions en favor de la realització d’un referèndum d’autodeterminació per al poble sahrauí, l’única cosa que fa és continuar estrenyent llaços i acords amb el règim repressiu monàrquic marroquí per a l’accés de les empreses espanyoles a l’explotació pesquera i d’altres recursos naturals, com les sorres. Aquest dimarts, el govern del Marroc ha pressionat fins i tot més, demanant al govern espanyol que “aclareixi” la seva posició sobre el Sàhara. La crisi continua oberta, però no es podrà resoldre de la mà de les reaccionàries polítiques imperialistes de l’Estat espanyol, ni per part de la monarquia del Marroc. L’única posició progressiva és reclamar la plena autodeterminació del poble sahrauí, i la retirada de l’imperialisme espanyol del Magreb. Marroc Sàhara occidental Sàhara Política Internacional Carlos Muro Zaragoza | @muro_87 Catalunya Veus contra la criminalització de la protesta EsquerraDiari.cat Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats! Aitor M. Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics EsquerraDiari.cat Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats EsquerraDiari.cat Política Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul Juan Carlos Arias Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla Jorge Remacha Final d’any parlamentari: Pressupostos militaristes, impostos de seda per la banca i elèctriques i un enduriment del Codi Penal Sergio Linares El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d’habitatge Ainhoa Jiménez Argentina Brasil Mèxic Xile Itàlia Estat Espanyol Estats Units França Alemanya Uruguai Perú Veneçuela Bolívia Costa Rica

curate

{"ca": 0.976068376068376, "es": 0.020322886989553656, "en": 0.0036087369420702755}

https://www.esquerradiari.cat/Quin-paper-juga-els-EUA-en-la-crisi-entre-l-imperialisme-espanyol-i-el-Marroc

oscar-2301_ca_20230418_1_129777

Durant el regnat de l’emperador August i en un moment culminant de la civilització antiga, es va produir un fet transcendental en la vida de la humanitat. – El naixement de Jesús de Nazaret.- La seva predicació durant el regnat de Tiberi i la seva mort, crucificat en la creu, és el començament de la difusió per tot el món, de la doctrina cristiana. Pels anys 300 es té constància que a Barcelona hi vivien molts cristians i entre ells alguns màrtirs i sants. Durant el regnat del gods es va conviure amb la religió arriana. El cristianisme va arribar al seu punt més alt, quan el rei Recaredo a l’any 587 abandona la religió arriana i es converteix al cristianisme. Aquest fet comporta que la gran massa popular, és a dir, el poble sencer, accedeixi al cristianisme. L’any 711 els musulmans (Islam) van envair la península. Catalunya va admetre la presencia militar, pagar impostos i permetre que la Catedral es transformes en Mesquita. Els musulmans travessen els Pirineus i entren en el Imperi Carolingi (França) i el seu rei Carles Martel els derrota a Poitiers i els fa recular. Anys més tard el seu successor Carlemany envia al seu fill (Lluís “el pietós”) a conquerir nous territoris i fa fora als musulmans de Barcelona (any 801). Es va establir la frontera cristiana en el riu Llobregat i els musulmans la estableixen en el riu Gaià, prop de Tarragona. La terra que queda entre aquests dos rius era anomenada terra de ningú, i en aquesta terra estava Montserrat. Els terrenys conquerits pertanyien al rei franc i aquest quan el terreny és suficientment gran l’anomena “Comtat” i el rei posa a una persona que el governi en nom seu “el Comte”. Així comencen els comtats de Barcelona, D’Urgell, de Besalú.... etc. – Els comtes han de jurar fidelitat al rei franc. – Guifré “el Pilós” comte de Barcelona proclama la independència de Catalunya. L’any 986 el comte Borrell (successor de Guifré) va continuar conquerint territoris als musulmans. Els terrenys conquerits eren repartits entre l’església, els cavallers i els soldats que l’havien ajudat. A un d’aquests homes en Ponç de Guàrdia li va oferir els terrenys del senyoriu que envoltava una part de Montserrat. Va edificar-hi un castell i comença així la nissaga dels Ponç de Guàrdia. Pels anys 1270 es va posar de moda entre els cavallers propietaris, canviar-se els seus cognoms per el cognom del seu territori: Montcada –Manresa – Montserrat - Cardona – Girona – Anys 1570 -1580 - Algun escrit parla d’una capella construïda en aquest lloc - - També diuen que Felip II i Felip III podien haver-la visitat. Anys 1610-1620 El senyor Francesc Guàrdia, ara Francesc de Montserrat, es va casar amb Teresa Vives i d’aquest matrimoni en va néixer una filla, Gertrudis de Montserrat i Vives. – Quan aquesta pubilla es va casar amb l’hereu Antoni Camporrells, baró de Biosca, va prendre el cognom marital, tenim doncs a Gertrudis de Camporrells i Montserrat. Francesc de Montserrat en el període de la Guerra dels Segadors es va posar a favor de Felip IV i del Conde Duque d’Olivares i en contra de Catalunya i del President de la Generalitat, Pau Claris. La Generalitat d’aquell temps tenia Parlament i sobretot Constitució, de manera que va destituir al rei castellà Felip IV i va oferir la corona a Lluís XIII rei de França, sempre que respectés la Constitució i els Privilegis de Catalunya. Any 1647 – Lluis XIV successor de Lluis XIII es desentén de Catalunya. Des de 1640 que comença la Guerra dels Segadors fins a 1653 que s’acaba, han passat 12 anys d’una guerra inútil i de nou Catalunya retorna a la obediència del rei Felip IV. La fidelitat de Francesc de Montserrat a Felip IV li va proporcionar càrrecs de gran responsabilitat, sobretot econòmica; tresorer general de la Santa Croada, factor de les galeres del rei, arrendador de imposts i taxes de duana, tresorer, segrestador i administrador dels bens confiscats als seus enemics, membre del Consell Suprem d'Aragó ...... a més del títol de marqués de Tamarit. En el seu testament va nomenar a la seva filla Gertrudis, hereva universal dels seus bens, però va imposar-li la construcció d’una nova capella i les dependències per viure un monjo i el seu mosso en el lloc on la llegenda deia que s’havia trobat la imatge de la Verge. També la construcció del camí per arribar-hi. La història per explicar al turista diu que tota aquesta obra i el camí es va fer gràcies a la pietat de la senyora Gertrudis de Camporrells i Montserrat. És veritat, però la procedència dels diners i la família que va finançar l’obra no fa gaire gràcia. L’any 1705 la capella estava acabada i l’abat Félix Ramoneda hi celebrava la primera missa. L’any 1714 Felip V fa fora a l’abat Félix Ramoneda i els altres monjos, pel fet de ser catalans. Mentre, dirigeixen Montserrat els monjos vinguts de la Congregació de Valladolid. De cara a Catalunya fou un greuge molt gran, de cara a la religió no va canviar res. Per això la història explicada des del punt de vista religiós, aquests fets no apareixen. Durant la ocupació francesa (Napoleó) en el mes de juliol de l’any 1812 els edificis foren incendiats. Acabada la guerra es torna a obrir la capella, però a l’any 1834 amb un govern radical i antireligiós, el culte fou prohibit i les portes aparedades. – A l’any 1844 la reina Maria Cristina (mare de Isabel II) va signar el permís per obrir de nou la Santa Cova al culte. El començament de la guerra civil (1936-1939) va tenir conseqüències greus per la cova. Algun homes de Monistrol i un parell d’empleats van entrar a la capella i la van destrossar. – També es va produir un fet força curiós. Els radicals havien destrossat les 14 estacions del Via Crucis, el monument a la Immaculada, l’ermita del apòstols, el monument al Tambor del Bruc,.... i aquest es el fet anecdòtic, no van tocar cap dels monuments del Rosari Monumental. – Però que ningú es pensi que se’ls hi va entendrir el cor, o que va haver-hi intervenció divina...... No els van enderrocar perquè no cobraven. I com que no cobraven deixaren d’enderrocar monuments. L’any 1964 i degut a la reforma litúrgica (Vaticà II) es va desmuntar tot el conjunt i van deixar la cova totalment nua, en roca viva. Any 1986 – un gran incendi va encerclar la Santa Cova destrossant els seus voltants. Any 1994 – un altre incendi va afectar molt als edificis, va cremar bona part de la capella, la sagristia i la sala gran. Any 1995 – unes fortes pluges van esfondra la cúpula de la capella. Si en diferents vegades s’havia intentat destruir Montserrat i no s’havia aconseguit, aquesta vegada gairebé ho aconsegueix un incendi (sembla ser que intencionat) Aquest treball està basat en els escrits del P. Josep Galobart i Soler monjo historiador de Montserrat. - Ho explica a la seva manera el senyor Ramon Esteva Selva. - Guifré "el Pelós" Borrell II Antic funicular a la Santa Cova Cruïlla de camins a la Santa Cova Estació superior El camí Escales de les Monges Una part del camí Caseta de les aigües a mig camí, que serveix per bombejar l'aigua fins al monestir. Una part del camí LA SANTA COVA DE MONTSERRAT Per comprendre els orígens de la capella de la Santa Cova cal tenir molt present que tota la historiografia montserratina del segle XVI-XIX fonamentava els orígens en una llegenda: la troballa de la Santa Imatge. -- Seguint les orientacions geogràfiques que dóna la llegenda sobre el lloc de la trobada uns diuen: “una cova la qual és baix en vers Llobregat”–altres, com un monjo, que en el seu poema deia: “la Santa Cova està a un tret de sageta de la capella de Sant Miquel, en vers el riu Llobregat”. Els gravats antics situen l’indret, en forma d’una petita cova, a mig nivell entre el riu i la capella de Sant Miquel. - Sembla ser que entre 1570-1576 en va construir una petita capella (podria ser per complir el vot d’un monjo, fet en ocasió d’una gran sequera?) L’any 1588 l’abat Jaume Campmany comunicava al rei Felip II que cada dissabte s’hi cantava un ofici. L’any 1599 la va visitar Felip III, quan va pujar a Montserrat per assistir al trasllat de la Santa Imatge des de l’església romànica a l’església actual. La construcció de l’actual camí i del complex d’edificis de la Santa Cova té el seu origen en el testament del primer Marquès de Tamarit, Francesc de Montserrat. Francesc de Montserrat – (Sembla ésser descendent del cognom il·lustre Guàrdia -Montserrat,) el fundador del qual fou Ponç de Guàrdia, un dels homes que ajudaren al Comte Borrell alliberar Barcelona dels sarraïns l’any 986. Reconqueriren els voltants de Montserrat i van crear el Senyoriu del castell de Guàrdia. – Guillem de Guàrdia a l’any 1270 va canviar els seu cognom, Guàrdia, pel del seu territori, Montserrat, - així ho explica mossèn Febrer en la troba 356, quan diu: “Tomó de Montserrat el apellido el noble Guardia, siempre esclarecido; porqué con el monte que este nombre tiene, por las ásperas breñas que contiene, el primer Templo que se alzó a María fué de los Montserrat fundación pía.” En el seu testament, Francesc de Montserrat nomenà hereva universal la seva filla, Gertrudis de Montserrat Vives. Entre les diverses disposicions testamentàries, les que es referien a Montserrat, manaven: -A – la celebració, per un monjo, d’una missa diària per l’ànima de Francesc i la seva esposa Teresa – B- la celebració d’una missa aniversari per la mort de Francesc – C- la missa del dissabte seria dignificada com a record de les aparicions (en dissabte) de la Verge Maria – D- la construcció d’una nova capella i les dependències per viure el monjo i el seu mosso –E - la construcció en el termini de dos anys d’un camí des del Santuari fins a la Santa Cova. – F – la marquesa, com a testimoni d’ésser la fundadora podia posar el seu escut en els nous edificis. - Aquest document notarial assegurava el culte diari en la Santa Cova, i és l’origen de la construcció de l'actual camí, de la capella i dels edificis adjunts, que han arribat fins els nostres dies. Existeix una anècdota: davant de les grans dificultats de les obres i de l’elevat cost de construcció del camí, (60,000 ducats) la marquesa va preguntar si el feien de plata. Per això és conegut com el camí de plata. Era l’any 1693. Escut dels Marquesos de Tamarit situat a la base de la cantonera del edifici. La Santa Cova Ben aviat començaren els treballs preparatoris que havien de facilitar les obres projectades.- Arranjar el camí que puja de Monistrol al Santuari, per facilitar el transport dels materials necessaris per a la construcció. Les dependències destinades al monjo custodi estarien situades al voltant d’un claustre, en el centre del qual hi hauria una cisterna. Per anar a la Santa Cova hi havia dos camins: l’un és l’actual, però en aquell temps no hi passaven ni les cavalleries. – l’altre era el camí que des del Santuari mena al pla de Sant Miquel, i en aquest pla, cruïlla de camins, hom agafava el trencall de l’esquerra fins a l’indret anomenat actualment “coll de la fita” i des d’allà, girant vers l’esquerra es fa cap a la Santa Cova. Aquest camí és el que hauria seguit el bisbe Gotmar quan anaren a cercar la Santa Imatge. Era molt llarg (més de 4 Km de recorregut.) A l’any 1705 la capella estava acabada. L’abat Fèlix Ramoneda hi va celebrar la primera missa i des d'aleshores va començar a residir-hi el monjo sacerdot acompanyat d’un mosso. A més hi havia un altre mosso que, amb un animal d’abast, avituallava de les coses necessàries, tal com es feia amb els ermitans. Amb la construcció del camí – el contracte precisava que havia de tenir 9 pams d’ample – de la capella i de les dependències de la Santa Cova, i amb la presència d’un monjo que hi celebrava la missa diària, aquell indret on la tradició deia que hi fou trobada la Verge es va convertir en un lloc de pelegrinatge obligat dels devots de la Mare de Déu i dels visitants de Montserrat. Al Santuari, hom hi venera la Imatge; a la Santa Cova, l’indret concret on havia volgut fer-se present. - Durant cent anys, peregrinà a la Santa Cova es va convertir en una tradició per tots els catalans devots. El camí antic El camí nou – gravat de Alexandre Laborde – any 1800 En la guerra de la Independència 1808-1814 - en el mes de juliol de 1812 els edificis foren incendiats per les tropes franceses i quedaren totalment inhabitables. Acabada la guerra, durant el sexenni absolutista de Ferran VII (1814-1820) es va tornar a obrir la santa Cova amb les reparacions imprescindibles – Però l’estabilitat política no va durar gaire i amb l’arribada del Trienni Constitucional es va tornar a tancar. Ferran VII l’any 1823 instaura de nou la monarquia absolutista i la comunitat comença altra vegada. Fins que l’any 1833 mort Ferran VII va pujar al poder un govern lliberal, radical, violent i antireligiós – 1834 el culte a la capella fou prohibit, les portes foren aparedades, i el lloc restà en el més absolut silenci. Any 1844 – Per una reial ordre de la reina Maria Cristina, s’autoritzava la reobertura al culte. Per començar seriosament la restauració de Montserrat, hom aprofità la visita al Santuari, dels Ducs de Montpensièr (Antoni Mª Felip d’Orleans i Maria Lluïsa Fernanda –germana de la reina Isabel II-) per promoure la creació de la Junta de Restauració Artística de Montserrat, amb la casa central a Barcelona, sota la presidència dels mateixos Ducs de Montpensièr. Posaren de secretari a l’escriptor i polític Víctor Balaguer. Aquesta Junta va encarregar a l’arquitecte Francesc de Paula Villar Lozano un projecte global per reformar l’església de Montserrat. - La Junta començà una subscripció popular per tal de recaptar diners per dur a terme la restauració. Dels 20,000 duros recollits, 15,000 es destinaren a la restauració de la Santa Cova. Antoni Mª. Felip d'Orleans i Borbó Maria Lluïsa Fernanda Amb les lleis de desamortització i exclaustració (de Mendizabal) el Santuari, el monestir i la muntanya passaren al patrimoni de l’Estat. Però uns anys després l’Administració estatal, complint la reial ordre de reobertura, lliurava el Santuari al bisbe de Barcelona. Eclesiàsticament el Santuari i el monestir, des del seu origen pertanyien al bisbat de Vic. Però ara, civilment, n’era responsable el bisbe de Barcelona. Això comportà que la Junta que estava formada per gent de Barcelona, pensés de gastar els diners, restaurant els edificis de la Santa Cova, abans que el monestir. . . perquè la Santa Cova estava en el bisbat de Barcelona. La restauració va restituir la forma barroca d’església troglodita, és a dir, que integrà la cova natural com a part de l’edifici. L’any 1868, el dia de la festa del Sant Nom de Maria, foren inaugurats tres relleus de marbre obrats per l’escultor Josep Cerdà, al·legòrics a la llegenda. – A la paret central el relleu que representa al bisbe Gotmar i els seus acompanyants en el moment de trobar la imatge. – El relleu lateral esquerra representa als pastors contemplant la llum que indicava l’indret de la cova – i el lateral dret representa el trasllat de la imatge camí de Manresa. Per les festes del mil·lenari (1880) es feren obres a les dependències destinades a l’acolliment dels pelegrins i a més en el presbiteri i damunt del relleu central si va instal·lar una nova imatge de la Mare de Déu (era tota de marbre i consta un pagament de 450 duros). Es va donar l’acabat d’aquesta imatge decorant les cares els peus i les mans de la Mare i del Nen amb el to bru característic de la Verge de Montserrat. La Verge té la bola recolzada sobre la cama dreta, com si hi jugués, el nen Jesús també sembla jugar amb la seva bola i una mà la té mutilada. A l’any 1860 la reina Isabel II, amb el seu marit, van baixar a peu, fins a la cova; a mig camí foren sorpresos pel cant de “Les Flors de maig” que els dedicaren els corals dirigides pel mestre Anselm Clavé. - També la reina regent Maria Cristina la va visitar a l’any 1888.- RELLEUS DE L’ESCULTOR JOSEP CERDÀ – AVUI ESTAN COL·LOCATS A LA PART CONTRARIA DEL PRESBITERI La Mare de Déu de marbre El petit claustre La cada vegada més constant i creixent corrua de pelegrins a la Santa Cova va portar als custodis del Santuari a pensar d’establir una petita comunitat de monjos en aquest indret. – Per realitzar aquest objectiu, l’any 1907 hom realitzà diverses obres de reforma i adequació de les dependències que havien d’acollir als monjos. També va substituir l’altar de fusta per un de marbre, les parets de roca de la cova-presbiteri foren revestides de marbre i d’aquesta manera grades, relleus i la Imatge de la Mare de Déu quedava unificat, formant com un retaule amb tots els elements de marbre. Es varen afegir dos altars laterals dedicats, el de la dreta a Sant Benet i el de l’esquerra a Santa Escolàstica, a més es decoraren les parets oposades del creuer amb dos tapissos, representant el naixement de Jesús i l’Anunciació. Una obra important va ser també, la de construir l’any 1911 un petit atri davant l’entrada de la capella. Si va posar una figura que en una cinta que porta a les mans diu: ENTRA – ORA - i CALLA. Detall de la Verge de marbre Ara tot el conjunt és de marbre Tapis de l'Anunciació Entra ORA I CALLA Atri construït a l'any 1911 Amb la inauguració l’any 1916, del primer misteri de glòria, s’acabà la construcció del Rosari Monumental aixecat en el camí de la Santa Cova. El camí obert en la roca viva, allà pels anys 1693 i que la llegenda anomenà camí de plata, ara amb la construcció del Rosari Monumental esdevingué, camí d’or. - De nou la visita a la Santa Cova és quasi bé obligada. El començament de la guerra civil (1936-39) va tenir conseqüències greus per la cova. Alguns homes de Monistrol i un parell d’empleats del Santuari es presentaren a la casa on vivia el matrimoni que cuitava l’indret, perquè obrissin la capella o els donessin les claus. Una vegada dintre, començaren a despullar els altars, a fer malbé les creus, a llençar-ho tot per terra i tiraren daltabaix la imatge de la Verge, que en caure damunt la llosa de l’altar, la va trencar i també la imatge va quedar mutilada. (té la marca en el front) Els altars laterals així com els tapissos foren destrossats i va ser una gran sort que no se’ls acudís de calar-hi foc. A l’any 1964 i degut a la reforma litúrgica (Vaticà II) es va començar a fer el canvi del presbiteri per disposar-hi un nou altar de cara al poble. Es va desmuntar tot el conjunt escultòric de la cova-presbiteri, els tres relleus de marbre foren col·locats a la part contraria del presbiteri, la imatge de la Verge fou traslladada al claustre, (anys després al restaurar-la es va comprovar que el to bru era afegit i varen decidir de restituir-l’hi el seu color original.) Avui es pot admirar aquesta imatge en el Museu de Montserrat. La cova-presbiteri restà novament nua, en roca viva. Si va posar només, una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Aquest nou altar fou consagrat el 4 d’abril de 1964 per l’abat Gabriel Mª Brasó. En l’any 1997 s’hi posa un nou Sant Crist. És una escultura de bronze que penja d’uns cables i queda suspesa al aire. L’artista capta un instant de la vida de Crist fent-lo més proper, doncs no és un cos mort, és com el camí de l’esperança. La Imatge l’altar actual El massís de Montserrat a sofert els estralls de dos grans incendis. El més d’agost de 1986 el foc encerclà la Santa Cova i el monjo custodi, P. Ricard Mª Sans; alguns bombers i un periodista hagueren de refugiar-se a les dependències inferiors, però sortosament sortiren il·lesos. En canvi, el incendi del massís els dies 4 i 5 de juliol de l’any 1994 afectà molt els edificis de la Santa Cova, va cremar bona part de la capella, la sala dels exvots, la sagristia i la sala gran. Mentre es treballava en la restauració de les parts cremades, i després d’unes fortes pluges, en el més de desembre de 1995, es va esfondrar la cúpula de la capella. Aquests esdeveniments es poden considerar com una fita en la història de la capella. - Aquella que, seguint el testament de Francesc de Montserrat primer marquès de Tamarit, féu construir la seva filla Gertrudis de Camporrells i Montserrat. Esperem que totes les adversitats que han colpit aquest històric indret, s’hagin acabat i que arranjat així com està avui, el podrem visitar per sempre més. Aquesta instantània en que se salva la imatge del foc va guanyar un premi de fotografia. --- En una poesia que parla dels focs s'explica d'aquesta manera: de la cova amb grans afanys, va treure la Moreneta, -- un monjo de vuitanta anys, lleuger com una oreneta. -- Els monjos i els soldats, els bombers i els voluntaris, feien pinya tots plegats, per confondre als incendiaris. Tal com s'ha explicat abans, del 7 fins al 18 d'agost del 1986, van ser fins a sis focs, que van ocasionar un total de 3.216 hectàrees cremades, probablement provocats de manera intencionada, per un grup "anti independéncia catalana". La secció científica dels bombers van trobar les restes d'uns uns conills que portaven lligats draps i manyocs de cotó impregnats d'alcohol i gasolina. Bona part de la vegetació de la muntanya va quedar destruïda i es va posar en perill el monestir, que va estar incomunicat durant hores, amb unes 1.000 persones a l'interior. Un altra foc important fou en els dies 4 i 5 de juliol de 1994 i - desprès els aiguats: a l’any 1995 les pluges del mes de desembre fan molts estralls, com també las de l’any 2000 els dies 9 – 10 de juliol. - Però la natura de Montserrat és indomable, i passats pocs anys ha tornat a cobrir la muntanya de verdor. El Rosari Monumental té el seu origen en la crida feta pel canonge Dr. Jaume Collell als cristians catalans, per tal d’homenatjar al Papa Lleó XIII. Aquest havia proclamat la Verge de Montserrat, Patrona de Catalunya i també l’any 1895 havia proclamat l’encíclica De Rosario Mariali sobre el rés del Sant Rosari, que va tenir una gran ressonància arreu d’Europa. D’acord amb una tradició, la devoció del Rosari va ésser revelada per la Verge Maria, a Sant Domènec de Guzmán a l’any 1206 .- També, a cada una de les aparicions de la Verge, a Lourdes l’any 1858 i a Fàtima l’any 1917, la Mare de Déu havia demanat l’oració del Sant Rosari. Per tots aquests fets és llançava la idea de construir un Rosari Monumental, aprofitant el camí de la Santa Cova. Començaria amb una gran portalada a manera d’arc de triomf, que es posaria en la cruïlla de camins del que puja de Monistrol al Santuari i just en el lloc on comença el camí de la Santa Cova. Passaren 20 anys des de la inauguració del primer Misteri l’any 1896 fins la inauguració de l’últim l’any 1916. La construcció del Rosari representava per a la comunitat de religiosos de Montserrat el triomf sobre els poders laics i les institucions públiques que havien pensat instal·lar-hi algun complex lúdic a la muntanya. Era bo que s’hi construís, però al menys que fossin edificis o monuments religiosos. En aquells temps l’abat Josep Deàs Villar estava a Filipines i no va tornar fins l’any 1897 perquè es va posar malalt. Es va formar una Junta amb l’abat Josep Deàs – Jaume Collell – Gaietà Soler – Valentí Basart – Joan Llimona – Agapit Vallmitjana i d’altres per refusar o admetre els projectes presentats per cada Misteri. Segons la Junta, el Rosari seria per totes les classes socials, des dels treballadors del camp i de la indústria, des de la pagesa a la dama de la noblesa, fins a gent de lletres, gent militar, menestrals, sacerdots. . .Aquesta va ésser la primera il·lusió, si ve la realitat va aconsellar que l’obra és fes en agrupacions i col·lectivitats per tal de reunir més gran quantitat de diners per poder tenir les obres d’art que es mereixia el camí de la Cova amb el Rosari Monumental. Calgué arranjar i adequar el camí. L’any 1898 el monestir feia condicionar tot el camí, eixamplar i vestir d’una barana d’obra que defensi de caigudes al precipici. Imatge del Papa Lleó XIII posada al començament En moltes parts del camí sembla que s’hagi llaurat la roca. del camí com homenatge, pel fet d’haver proclamat La seva construcció va ésser molt perillosa i ho demostra a la Verge de Montserrat Patrona de Catalunya. que al llarg la seva construcció hi desfilaren tres empreses. El fet que el primer Misteri de Goig consistia en un simple Pedró, mentre que el cinquè Misteri de Dolor és una artística i monumental creu de gust modernista, i que és podien observar ambdós alhora, degut al seu lloc d’emplaçament, va despertar, per una banda, la competència i per l’altra banda la vetlla de la Junta perquè cada monument estigués a l’altesa de la idea i grandiositat del lloc. Que la il·lusió era una cosa i l’economia una altra, es va veure tot seguit al començament de l’obra. El Dr. Jaume Collell va demanar ajuda econòmica a tothom, però, els problemes de la falta de diners (el país no estava per despeses) apareixeran al llarg de tota la construcció; de fet aquell arc de triomf que reclamava des del principi no s’arribà a construir mai. Amb la conclusió del Rosari Monumental es va consolidar l’afluència dels pelegrins a la capella de la Santa Cova i això va fer que la societat de Ferrocarrils de Muntanya construís un funicular que enllacés el Santuari amb el camí. L’abat Marcet inaugurava el funicular a l’any 1929. - Té un recorregut de 262 metres i un desnivell de 118 metres. (És obra de l'Empresa Suïssa VON ROLL, constructora també del Cremallera de Montserrat i del Cremallera de Núria). A l’estació inferior s’hi va urbanitzar una plaça. Ara, per començar el rés del Rosari calia pujar un tram de camí enrere fins a trobar el primer Misteri de Goig, situat a prop d’on s’inicia la drecera que porta a Monistrol. Per no tenir que refer el camí, els misteris, primer, segon i tercer foren traslladats a la nova plaça des d’on s’iniciava el rés i es continuava el camí en direcció a la Santa Cova. La devastadora i fratricida Guerra Civil va destruir molts monuments a Montserrat. Segons el pla de ”neteja” de la muntanya fet pel comitè revolucionari de Monistrol, el Rosari Monumental també havia d'ésser destruït. S’ha de saber, que es va salvar, no perquè hi hagués intervenció divina, ni perquè s’entendrís el cor dels revolucionaris, sinó pel fet que la gent no cobrava, i, si no cobro no treballo, i si no treballo no destrueixo. Tot i això algunes figures havien estat mutilades – algun braç, més d’un nas, les figures del primer Misteri de Glòria foren trencades (llevat del Crist de bronze que està fixat a la roca) i poca cosa més. Després de la guerra la gent va tornar a la devoció de la visita a la Santa Cova. Col·locació dels tres misteris de goig que després foren traslladats Estació inferior del funicular ---------------------------------------------------------- L’any 1970, en ocasió de celebrar-ne el vuitè centenari del naixement de Sant Domènec de Guzmán, els dominics volgueren deixar un record en el camí de la Cova, ja que els dominics eren propagadors del Sant Rosari. L’escultura, formada per vuit blocs sobreposats, simbolitza els vuit segles que celebraven. L’obra és de Josep Mª Subirachs, i l’escultura més que representà la imatge del sant, vol simbolitzar l’Orde dels Predicadors fundada per Sant Domènec, (popularment coneguda com els dominics) i en cada bloc hi ha gravat el nom de figures històriques que han continuat la feina de Sant Domènec de Guzmán durant aquests vuit segles, tant en la propagació de la Fe, com a la dedicació per promoure la vida intel·lectual, com en el rés del Sant Rosari. (JORDAN I ALBERT) - (DALMAU) - (FRA ANGELICO I AGUSTÍ) - (TERESA D'ÀVILA I JOAN DE LA CREU) - (JOSEP CALASSANÇ I ROSA DE LIMA) - (LIGORIO I GARCES) - (A.M.CLARET I LLEÓ XIII) - (TORRES I BAGES I JOAN XXIII) Any 2015 - Les inclemències del temps han acabat per afectar l’obra, per la qual cosa, cal realitzar una intervenció de conservació - restauració de l’escultura, per minimitzar el seu progressiu deteriorament i per retirar el film biogènic que ha crescut al llarg dels anys. PRIMER MISTERI DE GOIG: L’ANUNCIACIÓ DE LA MARE DE DÉU Aquest misteri fou finançat per la senyora Mercè Llopart de Sivatte i la seva família. És el primer que fou construït. Va ser beneït el dia 9 de setembre de 1896. - La seva història és mereix d’ésser coneguda: de primer, es va col·locar en un lloc del camí de Monistrol a Montserrat, a prop del començament del camí de la Santa Cova. Es tractava d’un monument molt senzill – Un pedró damunt del qual, dins d’una capelleta hi havia el relleu que representava l’Anunciació. A la part de dalt té una inscripció que diu: AVE MARIA GRATIA PLENA i a la part de baix la inscripció diu: OFRENA DE LA FAMÍLIA CIVATTE LLOPART. La senzillesa d’aquest primer misteri, es feia més evident perquè, des d’aquest punt es podia veure la monumental creu de Puig i Cadafalch (cinquè misteri de dolor) i això feia que comparant-les, comencessin les crítiques. - Es va suplicar a la família Sivatte que fes possible la seva millora i el traslladés uns quinze metres més avall dins ja del camí de la Santa Cova. La família hi va accedir i aprofitant el monument inicial, el transformà, tal com el podem veure encara avui, com un altar amb un retaule i dues teieres. Això passava l’any 1903. Però és que, quan es va construir el funicular de la Santa Cova i en l’estació inferior s’hi va urbanitzar una plaça, el misteri fou novament traslladat, ara ja al lloc on està actualment. Estem a l’any 1930. Aquest primer monument era obra, en part de l’escultor Francesc Pagès, i en part del picapedrer Francesc Garcia. La reforma l’esbossà el monjo de Montserrat P. Lesmes López i l’obra la va realitzar l’artista Joan Pujol. SEGON MISTERI DE GOIG: LA VISITACIÓ DE LA MARE DE DÉU Aquest misteri, que representa la visitació de Maria a la seva cosina Elisabet el va projectar l’arquitecte Enric Sagnier i fou l’escultor Agapit Vallmitjana, va ésser beneït el maig de 1902 pel pare abat Josep Deàs. També té la seva particular història: Es va intentar que fos finançat per les dones catalanes que es deien Montserrat. Va ser conegut com “ el misteri de les Montserrats ”. Es va constituir una Junta del Misteri de les Montserrats, i aquesta Junta estava encarregada de dirigir-se particularment a les senyores catalanes que tinguessin aquest nom, per demanar la seva col·laboració econòmica. Es va nomenar presidenta de la Junta a la senyora Montserrat Arnús de Miralles. El projecte de l'escultor Enric Sagnier era de fer com un portal d’entrada a una casa, i dessota hi hauria les dues figures de Maria i de Elisabet. El problema va ser econòmic, doncs no hi havia prou diners. Aquí es demostrava que de la il·lusió a la realitat ni ha un bon tros, i menys mal que el senyor Miralles, marit de la senyora presidenta Montserrat Arnús, va posar els diners que faltaven. Tot i aquesta ajuda no es va poder fer el portal. El misteri estava col·locat a uns seixanta metres més amunt del lloc on està actualment, i també, un cop inaugurat el funicular de la Santa Cova, fou traslladat a la plaça de l’estació. Estem a l’any 1930 . Ara bé, resulta que quan s’estaven fent les obres de l’ampliació de la carretera d’accés al Santuari, es va despenjar una gran pedra que va caure damunt del misteri i el va esmicolar. El dos caps de l’escultura els recolliren i es conserven en el lapidari del monestir. Uns anys després va ser substituït per un nou grup escultòric de la Visitació. El nou misteri és una obra en bronze de l’artista Manuel Cusachs i va ser donació de la senyora Francesca Llavina (de Mataró) en memòria del seu marit. El pare abat Cassià Mª Just el va beneir el setembre de 1983. Alguns artistes creuen que si Elisabet i Maria estaven embarassades, aquí se les representa amb els cossos molt estilitzats i acabats amb uns colls exageradament llargs. TERCER MISTERI DE GOIG: LA NATIVITAT DE JESÚS El senyor Gaietà Soler director de la revista Lo Missatger del Sagrat Cor publicava en aquesta revista, que el finançament del tercer misteri, estaria molt bé que fos l’ofrena de tots els treballadors industrials catalans. Aviat es va veure que, altra vegada el problema era econòmic, doncs la resposta dels treballadors fou molt discreta. - El senyor Alexandre Pons, junt amb unes cinc famílies amigues, varen decidir de finançar el misteri de la Nativitat de Jesús, però això sí, el farien al seu gust. - Fou projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, a manera d’un retaule penjat, rematat amb una gran agulla neogòtica. El centre l’ocupa una gran majòlica amb la representació del naixement de Jesús, dibuixada per l’artista Josep Llimona. L’abat Josep Deàs afirmava en unes notes: que los azulejos fueron pintados y cocidos en València. A la sanefa de la llosa de la base del misteri hi ha la inscripció: A LA SAGRADA FAMÍLIA PER ALGUNES FAMÍLIES CRISTIANES. És molt curiosa la gran reixa de ferro forjat, a manera de portes batents, com si fossin portes per obrir i tancar el monument. - Fou beneït per l’abat Josep Deàs el maig de 1901 el dia de la festa de Pentecosta; hi assistiren les famílies que l’havien finançat. Representa el naixement de Jesús. - Fou col·locat en un lloc a prop de la plaça de l'estació inferior del funicular, però igual que amb els dos anteriors, l’any 1930 el van traslladar a la dita plaça. ----------------------------------------------------------- QUART MISTERI DE GOIG: PRESENTACIÓ DE JESÚS AL TEMPLE Sembla ser que costà bastant de trobar una entitat o gremi que volgués fer-se càrrec del finançament d’aquest misteri. La Junta del Rosari havia pensat amb els industrials catalans. També el canonge Collell havia proposat que fossin els nens de les escoles de tot Catalunya, els que amb les seves petites aportacions fessin possible la realització del misteri. El Gremi de fusters de Barcelona va decidir de fer-se’n càrrec del finançament. Deien que aquest misteri –“ és un dels dogmes de la Santa Religió en la que endemés del fill de Déu i la Verge Santíssima té una gran representació el gloriós Patriarca Sant Josep, patró de l’Església Catòlica i del sempre memorat Gremi dels Mestres Fusters.” La imatge central representa a Déu amb el nen Jesús (que té un braç trencat) – a la dreta la Verge Maria – a l’esquerra Sant Josep amb la vara. L’arquitecte fou Joan Martorell i l’escultor Josep Mª Barnadas. Està fet amb pedra de Montjuïc, doncs van considerar que era la més resistent per fer obres d’aquesta mena, a l'aire lliure. Al sòcol porta la inscripció: OFRENA DEL GREMI DE MESTRES FUSTERS // DE BARCELONA I ALTRES DEVOTS DE SANT JOSEP. La inauguració es va fer l’octubre de 1904. Al matí es va celebrar una missa solemne amb sermó i a la tarda els membres del Gremi amb llurs famílies, presidits per la bandera del Gremi, es dirigiren en processó i cantant el Rosari, fins el lloc on estava instal·lat el monument del misteri que va ésser beneït pel P. abat Josep Deàs. Segons explicava després l’abat Deàs, tampoc la Junta del Gremi de Fusters va arribar a reunir els diners que costava l’erecció del misteri. – El monestir va afegir el que faltava, per ajudar aquella bona gent, que ja havien fet un gran sacrifici econòmic. ------------------------------------------------------------------ CINQUÈ MISTERI: JESÚS ENTRE ELS DOCTORS DE LA LLEI Per aquest misteri es va pensar que seria adient que l’erigissin la gent de lletres, però no s’arribà a cap acord. Es va presentar una comissió de gent de Terrassa per fer-se càrrec en nom de la ciutat. Sembla ser que la idea va començar en el banquer senyor Joan Marcet; però es veu que el rector de Terrassa Dr. Pursals hi va posar molts entrebancs, i el projecte no va tirar endavant. El senyor Joan Marcet ja que ell havia donat la idea i per no quedar malament amb el monestir va donar 1000 duros, perquè fessin amb ells el que fos més necessari pel bé de Montserrat. Davant d’aquest fet, es reuniren una colla d’amics del senyor Marcet i completaren el finançament amb els seus donatius. Joan Martorell en fou l’arquitecte, i de l’obra d’escultura se’n va encarregar l’artista Josep Mª Barnadas. En el centre Jesús explica la doctrina als mestres de la Llei, darrera Josep i Maria miren sorpresos el que està fent el seu fill. S’explica que un dia el senyor Marcet va visitar el taller de l’escultor i li va comentar que semblava com si el retaule de pedra quedés pobre, que quedaria millor fet de marbre, però l’arquitecte no va voler modificar res del seu projecte. Quan l’arquitecte Martorell va morir, es va demanar a l’arquitecte senyor Lluís Muncunill perquè el millores el més possible. Es va aixecar tot ell amb un pedestal fet amb pedra de la mateixa muntanya, es feren uns petits retocs en els acabats i si va posar una reixa. - Avui al monument li falta algun d’aquest retoc de l’acabament. L’abat Deàs el va beneir el març de 1907, i potser degut a les pressions hagudes al començament, per les qüestions del finançament la benedicció va passar quasi bé desapercebuda. PRIMER MISTERI DE DOLOR: L’ORACIÓ A L’HORT DE GETSEMANÍ De l’erecció del primer misteri de dolor: L’oració de Jesús a l’hort de Getsemaní, se’n va fer càrrec l’Arxiconfraria Teresiana. Recordant un fragment de la vida de Santa Teresa en què feia al·lusió a la meditació de la pregària de Jesús a l’hort de Getsemaní es va creure que aquest era el misteri que més els esqueia per aixecar-lo en el camí de la Santa Cova. Els promotors del misteri anomenat de les “Teresianes” van obtenir l’adhesió de l'arquebisbe de Tarragona i la dels bisbes de Vic, Tortosa i Lleida a les quals després se n’afegiren d’altres. De seguida sortiren els primers problemes amb la Junta del Rosari Monumental per tirar endavant el projecte, els van rebutjar successivament tres projectes, doncs deien que no tenien la qualitat desitjada. Una vegada superats els problemes es va començar l’obra sota la direcció del mestre d’obres Joaquim Codina i l’escultor Josep Campeny En el bosquet de davant s’hi va col·locar una Creu Fotografia amb el calze i la creu. La imatge de Jesús orant fou col·locada arran del camí, en una petita cova excavada a la roca. Es va beneir el juny de 1897. Ara bé, resulta que passat un temps la imatge de Jesús es va posar damunt d’un pedestal de més de dos metres, en el fons de la cova si va plantar heure i també una branca d'olivera per fer ressaltar artísticament la imatge i en el bosquet de davant i a una distància proporcionada de la visual de l’estàtua s’hi col·locà una creu. El conjunt ara produïa un efecte més adient al misteri. Així restà fins l’any 1900 que es completà afegint-hi l’escultura de l’àngel. Aquesta figura igual que la de Jesús orant son de bronze i foren foses a la foneria Masriera i Campins. De nou el juny de 1900 es torna a beneir per segona vegada, i tornen també els actes i les romeries, i s’acaba l’ofrena amb una placa recordatori amb la inscripció: l’ARXICONFRARIA TERESIANA DE CATALUNYA A LA VERGE DE MONTSERRAT - 24 juny 1900. En l’actualitat l’escultura de l’àngel està mancada de dos elements ben significatius: el calze, que portava a la mà dreta en actitud d’oferir i la creu que portava a l’esquerra. A la figura del CRIST li falta la corona. SEGON MISTERI DE DOLOR: LA FLAGEL·LACIÓ DE JESÚS Aquest segon misteri de dolor és un dels que té menys història, doncs no va tenir cap problema artístic i menys de finançament. Fou sufragat per les germanes Elvira i Emília Llagostera, grans benefactores del Santuari, que ja havien ajudat econòmicament en les obres d’arranjament del camí, i que més tard finançaren la construcció de la nova façana de l’església de Montserrat. L’arquitecte del monestir Francesc de Paula Villar Carmona el va projectar i l’obra escultòrica va anar a càrrec de Agapit Vallmitjana. L’estàtua del Senyor és tota de marbre ocupant el centre del misteri que té la forma d’un altar. A cada banda hi havia una artística llàntia. A l’altar hi ha la inscripció en castellà que diu: OFRENDA DE ELVIRA Y EMILIA LLAGOSTERA. També la signatura de Agapito Vallmitjana és en castellà. A la base hi ha la inscripció: ET FUIT //FLAGELLATUS //TOTA DIE . - Actualment al monument li manquen les dues llànties que l’ornaven (una a cada banda) i a la figura del Crist li manca la corona.- L'abat Josep Deàs el va beneir el setembre de l'any 1898 TERCER MISTERI DE DOLOR: JESÚS CORONAT D’ESPINES Els caputxins de Barcelona també volgueren participar al Rosari Monumental, i animaren els Terciaris Franciscans de tot Espanya. Llançaren una crida signada per la Junta del misteri, presidida pel bisbe de Barcelona, Dr. Jaume Català i per una representació de les Germanes Terciaries. --- Es va organitzar un concurs de projectes, ja que entre els terciaris hi havia molts artistes. Entre les condicions establertes, la tercera demanava que és fes amb bronze – la quarta que el cost total no passés de 15,000 pessetes. S’hi presentaren més de quinze projectes. . fou declarat desert. Els membres del Jurat digueren que cap dels projectes interpretava l’esperit del tema. Es convocà un nou concurs i aquesta vegada fou elegit l’esbós de l’escultor Anselm Nogués, que tenia per lema: “Jesu patientíssime, miserere nobis”. Està esculpit en marbre de Carrara, (al contrari del que preveia el concurs.) L’escultura representa Jesús assegut, amb una canya a les mans, en el moment de ser coronat d’espines per un parell de soldats romans. L’obra està damunt una base de pedra treballada, en ella i és present l’escut dels Terciaris Franciscans. Al costat dret la placa recordatori: A JESÚS CORONAT D’ESPINES - ELS TERCIARIS FRANCISCANS DELS FFMM CAPUTXINS D’ESPANYA -- 22 de setembre de 1901. L a benedicció la va fer l’abat Deàs el 22 de setembre de 1901, la romeria va aplegar més de dos mil terciaris i tots portaven al pit la medalla dissenyada per aquella benedicció. La lletra de l’himne de la romeria fou escrita per Josep Mas i Casanovas i la música composta pel mestre Amadeu Vives. La banda de l’Apostolat de l’Oració d’Igualada s’encarregà de la part musical. - 6 anys més tard es va fer una nova crida, es tractava de posar una reixa davant del monument, perquè el protegís d’aquells bàrbars que no respecten res i s’entretenen fent pintades amb noms i rètols. En aquesta reixa si va posar la representació de l'anagrama de Crist JC i els tres claus, De nou es va fer una altra benedicció el dia 22 de setembre de l’any 1907. – Quan el veiem en el dia d’avui s’ha de saber que, al soldat romà que porta un casc, li manca un braç amb el qual empenyia un pal. QUART MISTERI DE DOLOR: JESÚS AMB LA CREU A COLL Les Associacions Catòliques del bisbat de Barcelona es feren càrrec de l’erecció d’aquest quart misteri de dolor. La Junta va anunciar que s’oferia a fer-ho en unió amb les altres Societats Catòliques de Catalunya. Finalment com consta en la inscripció del misteri, només hi col·laboraren les Associacions Catòliques del bisbat de Barcelona. El projecte fou de l’arquitecte Joan Martorell i l’escultura de Venanci Vallmitjana. La decoració de ferro forjat de la base, sortí dels tallers de Josep Pinart i el conjunt va ser col·locat pel mestre de cases Bartomeu Oller. La figura de Jesús és de marbre, fins fa poc temps (any 2000) li faltava part de la creu. Avui està restaurada. A la base hi ha la signatura de l’escultor i en el pedestal, la sentència de Jesús treta de l’evangeli de Marc (8.34) SI SEQUATUR ME. QUIS VULT ME SEQUI DENEGET SEMETIPSUM ET TOLLAT CRUCEM SUAM ET. I en la part central: MONUMENT PROPICIATORI ERIGIT PER LES ASSOCIACIONS CATÒLIQUES DEL BISBAT DE BARCELONA. - La benedicció estava preparada pel mes de maig de 1898, però segons la Crònica del Monestir “ per circumstàncies, no es va inaugurar”, sense explicar-ne el motiu. La inauguració i benedicció fou l’abril de 1899, d’aquí ve, que la data del monument no correspongui a la data real de la benedicció – la presidí l’abat Deàs. L’himne de la romeria el va escriure mossèn Jacint Verdaguer i fa així: Resant lo Sant Rosari – pugem a Montserrat – nos crida a son Calvari – Jesús crucificat. La música li va posar el compositor Josep Masvidal.- Sembla ser que es va sentir el crit de “mort a la maçoneria” la qual cosa explica l’ambient abrandat que envoltava la societat d’aquell temps. - Veient l’entorn del quart Misteri de Dolor, es poden entendre els efectes d’un aiguat com els que pateix Montserrat bastant sovint. - CiNQUÈ MISTERI DE DOLOR: LA CRUCIFIXIÓ DE JESÚS La magnífica i monumental creu de bronze que representa el cinquè misteri, fou costejada per l’Apostolat de l’Oració de Catalunya. Projectà el monument Josep Puig i Cadafalch – el Crist fou esculpit per l'artista Josep Llimona – la creu és obra de Josep Montserrat i totes les peces de bronze varen ser foses per la casa Masriera i Campins. S’ha de saber, que tots els artistes que intervingueren en la construcció del monument pertanyien al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. A la part de darrera de la Creu destaquen algunes aplicacions decoratives fetes en bronze amb els símbols dels evangelistes: coronant el conjunt un cap d’àguila (Sant Joan) en els braços de la Creu un cap de lleó (S. Marc) - i a l’altre un cap de brau (S. Lluc); - al peu hi ha un cap d’home (S. Mateu). En el nus de sota els peus de Jesús Crucificat hi apareixen l'escut de Catalunya i l'escut de Montserrat. Les inclemències del temps dificultaren la instal·lació, doncs no va parar de ploure – sort d’uns potents llums elèctrics que va deixar l’Ajuntament de Barcelona, que permeteren de treballar de nit i de dia, i es va poder inaugurar el dia previst. L'onze d’octubre de 1896. - El diumenge dia central de l’acte, hi havia 10,000 romeus a Montserrat. En absència del pare abat Josep Deàs (estava a Filipines), en l’acte de la benedicció representà la Comunitat el pare visitador Antoni Ruera. Hi eren presents el bisbe de Vic Josep Morgades i Gili i el bisbe de Solsona Ramon Riu i Cabanes. La lletra de l'himne la va escriure Josep Mas i Casanovas, la música la va posar el mestre Amadeu Vives. En aquesta diada hi va participar l’Orfeó Català i els seus membres aprofitaren l’ocasió per beneir la seva nova senyera i estrenà el seu nou himne “El Cant de la Senyera” Els organitzadors feren una medalla recordatori: en una banda, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, amb la llegenda: SANCTA MARIA / ORA PRO NOBIS; i en l’altra banda, la cara de Jesús coronat d’espines, amb la llegenda: RECORD DE LA ROMERIA DEL APOSTOLAT DE LA ORACIÓ CATALÀ A MONTSERRAT Enganxada a la paret de la muntanya i a uns dos metres d'alçada, hi ha una placa de metall amb la inscripció (molt difícil de llegir, crec que per la seva antiguitat) ) que diu: A la venerada senyora - a la generosa dama - Gertrudis de Montserrat - Marquesa de Tamarit - A D/ MDCXC (any 1690) ------------------------------------------- PRIMER MISTERI DE GLÒRIA: LA RESURRECCIÓ DE JESUCRIST Aquest és el més conegut del conjunt dels monuments de Rosari Monumental perquè el va projectar inicialment l’arquitecte Antoni Gaudí. Ara bé, la seva construcció també és la més accidentada, llarga i polèmica dels quinze misteris. Tenint en compte el marc natural i d’acord amb la narració bíblica, Gaudí va pensar d’excavar una gran cova a la roca per instal·lar-hi el sepulcre i la figura d'un àngel – En el seu pensament Gaudi volia fer un misteri obert, - deixant las tres Maries en el mig del camí acostant-se al sepulcre, - així els visitants es trobarien formant part i (sentint-se'n actors) del misteri. El conjunt és coronat per l’escut de Catalunya, fet amb la tècnica gaudiniana del “trencadís” – La benemèrita Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat es féu càrrec de la construcció. En aquesta decisió hi ha tot un rerefons polític i simbòlic de l’ideari de la Lliga Espiritual. Enric Prat de la Riba, l’any 1906 afirmava que aquest misteri era l’homenatge dels homes nous de la política catalana, l’humil homenatge del nostre renaixement, de la nostra resurrecció nacional, a la resurrecció suprema de la Suprema Vida.- Aquest esperit queda perpetuat en la placa de bronze d’ofrena que hi ha en el misteri: LA LLIGA ESPIRITUAL / DE NOSTRA SENYORA / DE MONTSERRAT / EN NOM DE LA PIETAT / DE CATALUNYA / FA OFRENA / D’AQUEST MISTERI / SIGNE DE TOTA RESURRECCIÓ / 29 d'abril de 1916. La Junta del misteri no donà a Gaudí l’ordre de començar-ne la construcció fins a les darreries de desembre de 1903. A finals d’agost de l’any següent la Junta havia recollit 10,000 pessetes; però, degut l'elevat cost, les obres s’anaren retardant. - Gaudí va explicà que el misteri es podia desenrotllar més o menys segons fos l’import que es recaptés – es podia construir un hort sobre l’abisme - es podia pujar l’electricitat des de Monistrol, perquè recordés cada dissabte les llums miraculoses que anunciaren als pastorets la presència de la Verge Maria a la cova. A finals de juliol de 1907 s’hi va col·locar la imatge de bronze de Jesús ressuscitat. Gaudí va situar la imatge damunt mateix de la cova i això va fer que fos molt criticat per alguns arquitectes, artistes i fins i tot per l'abat Deas, tants i tantes crítiques aconseguiren que se’l retirés del projecte. En retirar-se, Gaudí havia construït la gran cova, la figura de l’àngel i el "terraplè" que havia de simular l’hort evangèlic, havia col·locat el Crist ressuscitat i l’escut de Catalunya. Així el deixà Gaudí – any 1911 Ara només faltava la reixa. La retirada de la direcció del projecte, va coincidir amb la manca de diners i les obres quedaren totalment paralitzades. Com que el 1911 els treballs continuaven aturats, l’abat Josep Deàs insistí als dirigents de la Lliga, i els feia saber que si no el podien acabar, hi havia una entitat que s’oferia per fer-ho. La Lliga va respondre que l’acabarien ells, perquè era com un compromís d’honor. Les obres començaren de nou, però al poc temps altre cop s’aturaren. A mig juny de 1912 s’havien reprès els treballs, amb una modificació important feta per l’escultor Josep Llimona, el qual, bo i atenent suggeriments de l’abat Deàs, féu una maqueta del misteri que serviria de model per acabar-lo definitivament. Aquesta darrera i definitiva empenta es rellançà amb una nova crida a contribuir-hi econòmicament. Durant els anys 1914 i 1915 la Lliga va organitzar uns actes amb aquesta finalitat en diverses ciutats, entre les quals cal citar Sabadell, Terrassa i Manresa. L’any 1916 quedaren col·locades les tres Maries, ara només faltava la reixa. Les escultures de l’àngel i de Jesús ressuscitat són de Josep Llimona –(la de Jesús ressuscitat, daurada, va ser fosa per Esteve Barberí a la seva foneria d’Olot.) – La tres Maries – (Maria Magdalena, agenollada als peus de la tomba – Maria Salomé, dona de Zebedeu - i – Maria, dona de Cleofas, acostant-se a la tomba) són de Dionís Renart seguint el model de la maqueta de Josep Llimona.- Les dones en arribar a la tomba troben un jove àngel assegut, amb túnica blanca, que els hi diu que Jesús havia ressuscitat: Ressurrexit, non est hic. La benedicció del primer misteri de glòria i la inauguració de tot el conjunt del Rosari Monumental va tenir lloc el 29 d’octubre de 1916. Els actes revestiren una gran solemnitat. Comptà amb la presència dels bisbes de Barcelona Dr. Enric Reig i Casanova i de Solsona Dr. Francesc Vidal i Barraquer.- L’accés al conjunt és tancat per una reixa de ferro forjat de la que sorgeixen tres branques verticals – en el centre la Creu, simbolitzant el Crist i a banda i banda, les lletres Alfa i Omega, com començament i fi de tot. A la part inferior i en el centre el símbol de “La Passió”. Els primers dies de la guerra civil el misteri sofrí nombroses mutilacions, les ales de l’àngel, els caps, els braços i les mans de les escultures foren trencats. El misteri restà en un estat lamentable, l’any 1947, el dia de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, alguns membres de la Lliga Espiritual es plantejaren la necessitat de restaurar-lo; i malgrat les dificultats econòmiques, ho portaren a bon terme. Les obres de restauració foren revisades per l’arquitecte Francesc Folguera. La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, entitat fundada per Torres i Bages, va organitzar un pelegrinatge els dies 7 i 8 de juny del mateix 1947 per solemnitzar la restauració del primer misteri de glòria. SEGON MISTERI DE GLÒRIA: L’ASCENSIÓ DEL SENYOR Aquest misteri de glòria fou projectat per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i l’esculpí l’artista Josep Reynés i Gurguí . El senyor Pere Grau Maristany i Oliver, demanar de fer-se càrrec de l’erecció del misteri, per la seva devoció a la Patrona de Catalunya i amb motiu d’haver obtingut per la seva intercessió, una gràcia particular. – Pere Grau Maristany futur comte de Lavern, era Dr. En Ciències Exactes i en Ciències Físiques i Químiques, president de l’Ateneu de Barcelona, de l’Acadèmia de Belles Arts i de la Cambra de Comerç. Nascut a Masnou l’any 1836. Aquest misteri fou projectat a manera d’un gran retaule, amb un gran tauler central, emmarcat per treballades polseres i coronat amb cresteria. El tauler central està format per dos grans blocs de marbre de Carrara, amb la representació de l’Ascensió del senyor al cel, esculpida en gran relleu, que decreix, a mesura que ascendeix, a baix relleu. A les polseres hi ha encastats els símbols dels quatre evangelistes, el nom de Maria i les inicials del senyor Pere Grau i de la seva esposa que, com la cresteria i l’anagrama de Jesucrist, són de metall. A la base hi ha una balustrada, amb escales laterals, amb una barana esculpida amb motius vegetals al centre, l’anagrama de Jesucrist i una cinta amb la inscripció: OFRENA D’EN PERE GRAU MARISTANY I OLIVER // A LA VERGE DE MONTSERRAT. Monument de l'Ascenció i detall de l’Ascensió A la base de la barana hi ha els escuts del Masnou, d’on era fill, i de Montserrat. Aquest misteri és un dels més reeixits del conjunt del Rosari monumental. -- De la construcció d’aquest misteri (que va costar 25,000 duros) cal explicar-ne les dificultats per transportar els dos grans blocs de marbre del relleu central fins a l’indret del camí de la Santa Cova on s’aixeca el monument. Des de Barcelona els portaren en un carro tirat per 16 mules, però una vegada arribats a Montserrat, els treballadors d’aquí no es van atrevir a baixar-los i fou necessari que vinguessin treballadors del port de Barcelona, homes més acostumats a moure grans pesos. S’ha de saber que tardaven un mes a baixar-ne un. – el seu pes era 17,500 Kgs – també que a molts indrets es tenia que eixamplar el camí i a altres tirar a terra les parets que feien de barana al camí. La benedicció del misteri tingué lloc el 27 de juliol de 1903. just unes hores abans de l’acte s’esfondrà el talús aixecat a l’altre costat del camí .- S’havia fet a escarada i segurament per això va cedir. TERCER MISTERI DE GLÒRIA: LA VINGUDA DE L’ESPERIT SANT En ocasió de celebrar-se a Montserrat, del 18 al 20 de juliol de l’any 1900, la segona Conferència Provincial dels bisbes de la Tarraconense, l’abat Josep Deàs va invitar els bisbes de les diòcesis catalanes que la clerecia és fes càrrec de l’erecció del tercer misteri de glòria. Els bisbes en retornar a les seves diòcesis feren crides als seus sacerdots, publicades en els butlletins oficials dels bisbats, a col·laborar econòmicament a l’erecció d’aquest misteri. El bisbe de Barcelona Josep Morgades féu la primera crida al mes d’agost de 1900, va morir abans d’acabar l’any, el succeí el cardenal Salvador Casañas que va fer una nova crida el desembre de 1902. El gener de 1904 aquest cardenal havia fet dues aportacions personals amb un total de 5000 pessetes. Després de 4 anys de recaptada de (8 diòcesis catalanes,) les tres que havien recollit més, foren: la diòcesi de Barcelona 10,035 pessetes - Tarragona 1,514–i Vic 1,251. - Amb els diners recaptats, però, no es va poder dur a terme el projecte de l’arquitecte Joan Martorell i de l’escultor Josep Mª Barnadas. El monestir va col·laborar-hi amb 400 duros. El misteri està format per dues massisses columnes que emmarquen un gran mosaic central que representa la vinguda de l’Esperit Sant. Sembla ser que el mosaic havia estat fabricat a París, per la mateixa casa i el mateix artista (Mario Maragliano) que havien fet el mosaic de l’església del Rosari de Lourdes. Coronant el misteri hi ha un candeler flamejant de set braços amb la llegenda Sacrum Septenarium – Set braços representant els set dons de l’Esperit Sant (SAVIESA – ENTENIMENT – CONSELL – FORTALESA – CIÈNCIA – PIETAT – TEMOR DE DÉU -.) això explica, com deia la crida que feren els bisbes que: “ningú necessita tan, els dons de l’Esperit Sant com els sacerdots, ja que Déu els ha escollit per il·luminar i santificar els demés” Les dues grosses columnes laterals que l’emmarquen tenen quatre anelles, en les quals hi ha inscrits els noms dels vuit bisbats que formen la província eclesiàstica Tarraconense. En el nivell del terç superior de cadascuna hi ha una composició d’elements simbòlics al·lusius als quatre bisbats anunciats. Malgrat la data que hi ha en el monument, la veritat és que fou beneït el dia 1 juny de l’any 1904, pel pare abat, . . sense cap festa. . per evitar malfiances, recels.. possiblement per la desigual participació de les diòcesis. QUART MISTERI DE GLÒRIA: L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU Des del primer moment, l’erecció del quart misteri de glòria, fou assumida per l’Associació de les Filles de Maria de Catalunya. Aquesta Associació, per mitjà del seu portaveu, la Revista de les Filles de Maria, llançà la crida demanant aportacions econòmiques i el juliol de 1898 les aportacions ja pujaven a més de 3,000 pessetes. El monument (de marbre de Carrara) fou encarregat al mestre d’obres Joaquim Codina i les imatges les esculpí Venanci Vallmitjana ajudat per Pau Carbonell. L’Assumpció de la Mare de Déu al cel, està representada al fons d’una fornícula en actitud d’elevació vers Jesús, que està en la part superior en actitud de rebre-la a la glòria. A la part baixa dos àngels amb instruments musicals (un llaüt i un arpa) i l'escut de les Filles de Maria. Al capitell de la dreta s’hi representen les Filles de Maria que anhelen unir-se a ella; al de l’esquerra, el drac, símbol del mal, que en fuig. - La part de forja, és obra de Ferrer i Masriera. Els lliris de la dreta són símbol de la puresa, i els cards de l’esquerra representen els vicis. A la part inferior, hi ha un altar, amb una inscripció, de molt difícil lectura que diu: OFRENA DE LES ASSOCIACIONS DE FILLES DE MARIA. - La benedicció tingué lloc el diumenge 8 de juliol de 1900 i per impossibilitat del bisbe de Barcelona Josep Morgades, fou l’abat de Montserrat Josep Deás, qui la presidí. La festa aplegà més de 800 Filles de Maria, un centenar de les quals hi pujaren a peu des de Monistrol. Reunides a l’església de Montserrat resaren la Visita de l’Associació, i tot seguit, anaren en processó fins el lloc on s’alça el misteri tot cantant el Rosari. - A l’acte de la benedicció hi va intervenir l’Escolania sota la direcció del pare Guzmán. Acabat l’acte s’entonà l’himne per a la benedicció del misteri, escrit per mossèn Jacint Verdaguer i musicat pel mestre Càndid Candi. - L’himne diu així: Vós cridà a la Glòria - - Jesús amorós; - A cantar victòria – Pugeu-nos ab vós – Pujém, Fillas de Maria – Nostra Mara’ns crida – des de Montserrat; - alli’ns espera per darnos – lo past de la vida – de son Fill amat.- CINQUÈ MISTERI DE GLÒRIA: CORONACIÓ DE LA MARE DE DÉU El darrer misteri del Rosari Monumental de Montserrat, fou erigit pels Terciaris carmelites. A principis de l’any 1900, l’abat Deàs va oferir al Tercer Orde Carmelità, la construcció de l’últim monument. La Junta del misteri fou presidida pel canonge Dr, Ricard Cortés, futur bisbe auxiliar de Barcelona i es va constituir en una reunió celebrada a la parròquia de Santa Anna de Barcelona, on estava establerta la Confraria del Carme. De secretari fou nomenat el carmelita, pare Lino Soler i Garrigosa. En la crida als terciaris a col·laborar en l’erecció del misteri, la Junta fa constar el seu goig, perquè “aquest misteri que se’ns encarrega, tanca la sèrie de tots els altres, i serà el cant final d’aquest poema tan admirable, esculpit en marbre o bronze pels artistes de casa nostra.” El gener de 1901 la Junta començà la recaptació. Durant els anys 1902 i 1903 s’anaren publicant les llistes de donatius. Es van començar les obres d’aquest misteri, però els treballs s’allargaven molt, possiblement per manca de diners, i no fou fins a l’agost de l’any 1905 que l’obra estigué acabada, si bé no estava col·locada. Aquest misteri fou dissenyat pel mestre d’obres Joaquim Codina i Matalí, i realitzà la part escultòrica l’artista Joan Flotats i Llucià. S’alça damunt d’una base en què hi ha dos medallons de bronze, que representen dues escenes del lliurament de l’escapulari al fundador de l’orde carmelità. A sobre, en gran relleu hi ha la representació de la coronació de la Mare de Déu per la Santíssima Trinitat, emmarcada per dues esveltes columnes acabades en un capitell amb motius vegetals. El misteri està coronat per dos àngels que sostenen una cúpula emmarcada per quatre elegants pinacles. Es tanca amb una reixa de fosa semicircular. El dia 15 d’agost de l’any 1905, la Junta feia saber que l’obra estava acabada i sols faltava beneir-la. La data escollida fou 1 d’octubre de 1905. Però el misteri no es va beneir – Que va passar? – El pare Lino Soler, el secretari i l’ànima del misteri es posà greument malalt i morí l’octubre del mateix any. Les notícies sobre la inauguració feta pel pare abat Deàs, són força discretes, diuen que, com si fos una festa familiar, . . això passava el dia 10 de juny de l’any 1906. Els dos medallons de bronze, representen dues escenes del lliurament de l’escapulari al fundador de l’orde carmelità. Detall de la coronació

curate

{"ca": 0.9686472157222104, "es": 0.01670730310418746, "en": 0.010096381993421806, "it": 4.909099834726972e-05, "ru": 0.0021600039272798677, "ro": 0.0006381829785145063, "fr": 0.00011454566281029602, "ja": 0.0007854559735563155, "gl": 0.0008018196396720721}

https://totsobremontserrat.cat/index.php/homepage/la-santa-cova

cawac_ca_20200528_10_136319

1r d’ESO treballa la interioritat publicat el 5 desembre 2013 Durant la primera setmana de desembre els alumnes de 1r d'ESO han realitzat una activitat d'interioritat intensa. Tot comença amb una classe d'educació física resseguint la seva silueta en un paper mural a mida natural per tal de percebre la seva imatge corporal des d'un altre punt de vista. Després continua amb dues hores de tutoria que s'inicien amb una sessió de relaxació per a fer un viatge interior que després expressaran de forma plàstica dins de la seva silueta. S'acaba amb una posada en comú respectuosa i molt emotiva. Com cada any és una activitat que permet als alumnes deixar aflorar allò que tant sovint amaguen dins seu .

curate

{"ca": 1.0}

http://santvicenc.salesians.cat/2013/12/1r-deso-treballa-la-interioritat/

mc4_ca_20230418_8_133394

 An der Reuss 37 Luzern Suïssa - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA -, Area Museu Historisches, Luzern, Suïssa, 6003 - Veure al mapa Convenientment situat a Luzern, An der Reuss 37 és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. A An der Reuss 37, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara balcó/terrassa, telèfon, renta vaixelles, banyera per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. An der Reuss 37 és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Luzern.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.agoda.com/ca-es/an-der-reuss-37/hotel/luzern-ch.html

mc4_ca_20230418_16_349640

650 puntades són les que calen per cosir una pilota com la que han regalat a la Shakira pel seu aniversari. Una pilota perfecta, feta a mà i amb una característica especial: sis puntades en forma de creu per fora. Els records més amagats de la Shakira afloren de sobte, i la noia fa un viatge al món del passat, un viatge de 6.700 quilòmetres, que és exactament la distància que hi ha entre el Pakistan, el país on va néixer, i Barcelona, la ciutat on viu. Recorda els anys que cosia pilotes clandestinament en una fàbrica, que desitjava tenir una família i aprendre de llegir i escriure, els anys que compartia un somni amb les companyes i els companys: ser fitxats per a l ' equip de futbol Sialkot Blue i, així, poder sortir d ' aquelles quatre parets on eren tancats. Un somni molt gran, però és que, a part de cosir pilotes, en aquell taller no tenien cap altra cosa a fer que bastir d ' imaginació i de fantasia les seves míseres vides. L’oficina d’objectes perduts, talment com un cementiri de records oblidats, guarda en 665 calaixos els objectes més extraordinaris: matins de primavera extraviats, campanes de missa de difunts, maletins amb ombres robades, bombolles de sabó d’aquells que perderen la seva infantesa i encara no l’han trobada, joguines maltractades que cerquen venjança. Però el laberint, una successió de passadissos en forma de sisos, guarda encara un misteri molt més terrible: on és el calaix 666 i qui s’hi amaga? Quan l’Eduard, en perdre la seva espasa, s’hi endinsi, despertarà les forces del mal, i en una lluita a vida o mort ja res no tornarà a ser com abans. Aventura a les muntanyes dels homes ocell Masana, Hermínia En Marc no es pot ni imaginar, quan puja a aquell avió, que el seu viatge d ' estudis a Nova York està a punt de convertir-se en l ' aventura més extraordinària de la seva vida. A casa no està gaire a gust, des que el pare se ' n va anar. En Ricard és un bon home, però no pot substituir el pare. I la mare és tan possessiva que l ' ha convertit en un xicot molt introvertit. Ara s ' estarà un mes fora de casa, i està convençut que aquestes setmanes de llibertat li aniran molt bé. Però la cosa s ' esguerra. Una colla de delinqüents segresta l ' avió i el desvia cap a un país d ' Àfrica. En Marc i quatre passatgers més aconsegueixen escapar-se ' n i s ' endinsen en la selva, on topen amb una tribu amb la qual, després dels recels inicials i de divertits malentesos, acaben convivint i construint una relació força especial. Sorgeixen l ' amistat, l ' amor, en un món primitiu amenaçat pel progrés, la caça furtiva i els enfrontaments interètnics. A més, els segrestadors, assetjats per la policia, han pogut fugir de l ' avio i, ves per on, topen amb ells de manera accidental. Altre cop segrestats! En Marc i els seus companys volen ajudar els amfitrions, que ara també són ostatges dels delinqüents... L ' única salvació es troba en el cor de la selva, allà on s ' amaga el guepard silenciós, i a les muntanyes màgiques on viuen els homes ocell. Quan la Laia va lliurar el seu diari personal a l ' Albert tot dient-li " És més teu que meu " , el noi no va saber veure-hi un adéu, un punt final a un any i mig d ' amistat sincera, però el va acceptar confiant que li serviria per entendre el patiment de la seva millor amiga. L ' Albert recupera aquell diari uns anys més tard i l ' aprofita en la redacció d ' un treball literari per als seus estudis de filologia catalana. Pren el diari de la Laia com a fil conductor d ' una novel·la curiosa, original, que basteix incorporant-hi textos de moltes tipologies en una mena d ' aiguabarreig que, d ' entrada, pot generar un punt de desconcert. A mesura que el lector vagi avançant en la trama, canviarà constantment de registre: autobiogràfic, narratiu, periodístic, dramàtic, poètic, epistolar... Anirà descobrint la protagonista de mica en mica: les seves il·lusions, les seves inquietuds, les seves pors... Coneixerà la seva família i el seu cercle d ' amistats, i acabarà desitjant fer-li costat en la lluita contra la seva malaltia, una malaltia que, tristament, és massa comuna entre les noies de la seva edat.

curate

{"ca": 0.9936600829066081, "it": 0.0063399170933918555}

https://www.leoteca.es/buscar?nod=1&as_col=Llibres%20Infantils%20I%20Juvenils%20-%20Antaviana%20-%20Antaviana%20Blava

macocu_ca_20230731_8_156070

ASPROMIVISE conmemora el seu 50 aniversari L’any 1968 va nàixer ASPROMIVISE amb la finalitat de convertir-se en una entitat que vetlara pel benestar de les persones amb necessitats especials. Un punt de partida que amb els seus 50 anys de recorregut ha anat aconseguint un dels objectius principals per a aquest col·lectiu de persones: donar-los visibilitat i fer-los partícips d’una societat que pretén ser cada vegada més justa. En tots aquestos anys molts són els projectes que ASPROMIVISE ha iniciat i hui en dia són una realitat. Projectes com el CEE Pla de la Mesquita, el Centre Ocupacional La Costera, la Residència Caixa Ontinyent, els Programes de Respirs Familiars i Campaments, el Programa d’Inserció Laboral, el Programa IARAQUE, el Club d’Oci... tot serveis que tenen com a finalitat millorar la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional i les seues famílies. ASPROMIVISE pretén aprofitar aquest aniversari per agrair a totes les persones que ve de manera visible o des de l’anonimat han col·laborat per a que tots aquestos projectes s’aconseguiren. I al mateix temps llançar un missatge positiu de que si som capaços de donar a totes les persones els suports en funció de les seues necessitats viurem en una societat més justa. Totes les iniciatives d’Aspromivise no hagueren estat possible sense la implicació dels presidents i presidentes Joaquin Bernabeu, Luís Martí Cuerpo, Mercedes Montell, Carmen Vila, Amàlia Velandrino, Adela Pons i Consuelo Valero, que junt a les respectives juntes directives han lluitat pel reconeixement social de les persones amb diversitat funcional. Una tasca que al final repercuteix en la millora de les capacitat de totes les persones. Destacar les sòcies i socis que de manera desinteressada han col·laborat sempre en ASPROMIVISE i han fet possible que avui dia siga un referent en la ciutat. D’ahí destacar la bona relació que existeix entre Aspromivise i altres associacions i entitats de Xàtiva. Amb motiu d’aquest aniversari, l’associació està preparant una sèrie d’actes que presentarà en els propers dies. El primer d’ells estarà relacionat en el mon de l’art i recolzant per artistes locals.

curate

{"ca": 1.0}

cawac_ca_20200528_5_174407

El pas d'un tren podria haver provocat l'incendi que s'ha declarat aquesta tarda a Montblanc, en una zona a tocar de la via del ferrocarril. Vuit dotacions terrestres dels Bombers han actuat en les tasques d'aquest incendi, que ha començat amb tres focus actius però que finalment ha acabat amb la crema de menys de 500 metres de pi i matoll. En dues hores el foc s'ha apagat. El propi alcalde de Montblanc ha explicat que les rodes del tren haurien expulsat unes espurnes, que haurien generat els diversos focus de foc actius, al llarg d'una distància de tres quilòmetres de matolls. Els tècnics forestals han pres mostres que determinaran amb més exactitud les causes d'aquest incendi. D'altra banda, aquest migdia, els bombers han hagut d'intervenir en dos petits incendis que s'han declarat en habitatges de la ciutat de Tarragona. En un immoble del carrer 4 de Bonavista s'ha declarat un petit foc que ha afectat dues persones. Aquests veïns han hagut de ser atesos al CAP del barri, afectats per una lleugera inhalació. L'incendi ha afectat el primer dels dos pisos d'un edifici. També, aquest migdia, dues dotacions dels bombers han actuat en un foc que s'ha declarat en una paella. El cadet femení del vòlei SP i SP iniciarà en 15 dies la segona fase de la lliga on lluitarà per l’ ascens a la primera divisió. Ho fa després que en la primera part de la lliga només hagi perdut 2 partits . Él tècnic del equip és David Vilar , ha explicat les possibilitats que es tenen en aconseguir per primer cop plaça a la màxima categoria competir amb els millors equips de Catalunya. Ha fet càlculs i creu que el marge d’ error és de només poder cedir en 3 o 4 partits . Dels vuit equips que jugaran en la segona fase , 4 d’ ells pujaran . L’ excel·lent temporada del equip assegura Vilar és fruit del treball que s’ està fent des de una entitat que té a tots els seus equips de formació a la zona alta de cada una de les lligues en que competeixen La presidenta del CBT Loli Salàs afirma que està tranqui-la tot i que l’ equip EBA no acaba de trobar la regularitat encasaria per situar- se entre els millors de la competició. Els blaus acumulen 3 derrotes per cap del líder i de dues que en té el Cornellà que és el conjunt que marca l’ última plaça dels equips que jugaren les fases En declaracions a Tarragona Radio Salàs diu que estan davant una lliga estranya però mostra el seu convenciment de la reacció ja que a partir de aquesta jornada es normalitza el calendari . Recordem que en el darrer partit l’ equip va sortir molt castigat, amb fins a 3 lesionats , un d’ ells durant el compromís contra el líder i 2 jugadors que no poden jugar els minuts decisius per acumulació de faltes La presidenta del club tarragoní diu que no poden estar contents de l’ afluència de públic al Serralo. Assegura que segurament el calendari que estan tenint , porten al descontrol de la gent que desconeix quan es juga a casa i quan es fa fora del pavelló del barri mariner . El proper partit dels blaus serà dissabte a les vuit a la pista de l’ últim que és el Montgat Serà aquest dissabte amb la tradicional visita dels corredors a la seu de les diferents firmes que fan possible la continuïtat del equip a la copa Espanya i les grans voltes. La primera cursa oficial serà l’últim cap de setmana de febrer a Don Benito. No continua Benjamí Prades i la falta de recursos fa que Airan Fernández es quedi sense una segona etapa a l’equip . El president no el descarta de forma definitiva. Dependrà si es troba un espònsor. Diego Boss diu que els èxits dels darrers anys han permès incorporar 4 o 5 joves d’ arreu de Catalunya que tenen molta projecció . S’ha previst abans de l’ inici de la temporada, preparar la competició amb 3 curses socials. Una, l’organitzarà el mateix club Ciclista Camp Clar, amb prop de 100 km i que anirà de la mateixa seu del club al Port el diumenge 9 de febrer. Boss diu que aquest any n’hi ha menys equips però per contra amb més nivell Els alumnes de sisè del Col.legi del Miracle treballen durant el primer trimestre del curs en un projecte que es titula “Els estels d’Europa”. Els fa descobrir i endinsar-se en les 6 ciutats europees que estan agermanades amb Tarragona: Avinyó, Orleans, Klagenfurt, Stafford, Pompeia i l’Alguer. El conseller de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Tarragona, Paco Zapater, ha participat en un taller de treball a l’escola. Aprenen el perquè dels programes d’agermanament promoguts per la Unió Europea i les característiques físiques, culturals i socials de cadascuna de les ciutats esmentades. La metodologia de treball és l’anomenada “treball cooperatiu”. Cada grup, un per cada ciutat, té encarregades unes tasques per cadascun dels seus membres. Es fan sessions en petit grup i altres en gran grup en què els portaveus expliquen els avenços de la seva investigació. 93 treballs opten enguany al Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler. Es tracta de la segona xifra més alta de la història. L’ajuntament de Tarragona en fa una valoració positiva tot considerant que el volum d’obres rebut consolida la tendència establerta a partir de la implantació del nou cartell i model organitzatiu, ara fa tres anys. El Premi de traducció Vidal Alcover ha rebut 19 treballs, la millor de la història, mentre que opten 260 obres al Premi de narrativa curta per Internet Tinet. Aquest últim premi de narrativa breu continua sent molt participatiu i dóna cabuda sobretot a gent que comença. El Pin i Soler es manté com el premi de novel.la en català amb més participants i el Vidal Alcover s’aferma com el de traducció en català de referència. En relació al premi de traducció i per llengües, hi ha 7 propostes procedents de l’anglès, 4 en francès i 2 en japonès, entre d’altres. També s’han rebut traduccions en rus i pali, la llengua de l’Índia. Quant a gèneres, hi ha una notable diversitat, a diferència de l’any passat, en què la meitat de treballs eren de poesia. En tots tres premis es detecta que els participants provenen dels diferents territoris de parla catalana. Més d’un 21% procedeixen del Camp de Tarragona , un 3% de les Terres de l’Ebre i un 59% de la resta de Catalunya. Hi ha un 13% de treballs que arriben de la resta de territoris de parla catalana. Teràpia de Shock, a la Sala Zero aquest Divendres 24 de Gener a les 22h. El grup interpretarà cançons del seu darrer disc i segur que la cançó Sense tu, tema que va formar part de la banda sonora de la primera temporada de... Parlem amb Botiguers de Tarragona i alguns dels actes que organitzen aquests dies en plena campanya de rebaixes. Entre aquests, una calçotada el primer cap de setmana de febrer; una mostra de cerveses artesanes i una fira amb vintena de parades artesanes... Avui al Tarragona Història ens centrarem en el període que va viure la ciutat en els darrers sis mesos abans de la fi de la Guerra Civil. Què va passar abans d'aquell 15 de gener de 1939? Com i qui va rebre a les tropes franquistes, en... La campanya “Ciutats sense Fronteres” de Metges sense Fronteres desembarca per primer cop a Catalunya i ho fa a Tarragona. Durant dues setmanes, del 23 de març al 6 d’abril, es duran a terme a la ciutat diverses exposicions, xerrades... Volvemos a estar en antena después de un mes de ausencia y volvemos, como siempre, con una cantidad ingente de contenidos. Entre ellos el acústico de OSCÁRBOLES, el "Locutor invitado" de MAFALDA, cruzamos el charco hasta México... Per a nosaltres, éssers auditius de la ràdio, els textos de les vinyetes de El Roto són valuosa poesia que fa pensar amb profunditat i densitat. Dents i ungles comença el 2014 amb un programa diferent, dibuixat amb el traç... Deixar de fumar és possible. Per deixar de fumar no hi ha cap fórmula màgica. Deixar de fumar implica un esforç personal que requereix temps, una ferma decisió i una mica d’imaginació i de sentit comú... LA VEU TV, el canal televisiu que ha creat la Coordinadora d’Entitats de les Comarques de Tarragona (CECT) en col·laboració amb Mare Terra Fundació Mediterrània amb l’objectiu de donar veu a tots aquells col·lectius...

curate

{"ca": 0.965375, "es": 0.034625}

http://www.tarragonaradio.cat/noticia/dilluns_comencen_les_obres_de_la_zona_de_jocs_infantils_de_la_placa_verdaguer/contingut_programa/dents_i_ungles_el_roto/89/contingut_programa/alejandro_fernandez_portaveu_del_pp/1/813/contingut_programa/dj_parri_dissabte_4_de_gener/78/contingut_programa/alejandro_fernandez_portaveu_del_pp/1/813/contingut_programa/programacio_setmanal_amb_angel_lopera_copropietari_de_la_sala/4/831/contingut_programa/en_ruta_especial_dakar_dimarts_07_de_gener/88/contingut_programa/dj_parri_dissabte_4_de_gener/78/contingut_programa/aquest_divendres_arrenca_la_primera_marato_de_donacio_de_sang_20_de_catalunya/1/813/categoria_noticia/categoria_noticia/271

racoforumsanon_ca_20220809_0_306946

El viatge a la Lluna, UNA MENTIDA: http://www.youtube.com/watch?v=PhLzMQKyYPQ http://www.youtube.com/watch?v=-eprRKV44pg http://www.youtube.com/watch?v=g0_A4AS3mns http://www.youtube.com/watch?v=qvBBmdjm64c http://www.youtube.com/watch?v=aBc52pfySiU http://www.youtube.com/watch?v=8-w8eKs2mcU http://www.youtube.com/watch?v=EPw1fM9n3AA Els cinc primers són en anglés, els dos darrers en espanyol. Mola quan el soviètic diu "no haguèssin enganyat ni un nen de 10 anys". L'atemptat de l'11 de Setembre, UNA MENTIDA: http://www.youtube.com/watch?v=UfLduqQ8zQM http://www.youtube.com/watch?v=KRBosC3VnBk http://www.youtube.com/watch?v=JEscc6p4C5o http://www.youtube.com/watch?v=BXyu1Nz5CBI http://www.youtube.com/watch?v=2YOCebODHTE http://www.youtube.com/watch?v=v3fI0dWkLVo http://www.youtube.com/watch?v=yqxmd8YnHzQ L'atac a Pearl Harbour tambè? Aquestos nordamericans són com els espanyols: tota la seva història és una farsa (mode bilbenyista off). Es ben sabut, que la filmació del primer "aterratge" a la lluna, va ser un muntatge. Dirigit per l'Stanlei Kubric (no se com s'escriu). I es ben sabut perque es va fer. Anar-hi i van anar i unes quantes vegades. Es a dir, que el viatge no es mentida, tot i que la primera filmació es una "recreació". De l'onze de setembre, segurament hi han conexions que desconeixem, perque la veritat absoluta es com l'amor absolut. Sempre mentida. Pero d'aqui a dir que el fet en si es mentida.... De fet, crec que la gran mentida es Txernobil. Que no va ser res mes que un invent de les petrolieres per evitar el desenvolupament de energies alternatives i fer-se la barba d'or. Cosa que tambè es mentida, pero que te molt sentit. Mes sentit que les coses que exposes. Cert lo de l'home a la Lluna en certa manera, de fet se sap "públicament" com va anar la història.... ja que en Kubrick va rebre moltes pressions per a que confessés com va aconseguir que la Nasa col.laborés amb ell cedint-li unes òptiques per a rodar el film Barry Lindon.... una pel.licula fet només amb llum d'espelmes, d'increíble qualitat fotogràfica... i esclar, va haver de confessar la seva participació a la, com bé dius, "primer arribada de l'home a la lluna". De fet era només as a la màniga, pel cas en què la missió fracassés. Però sí, s'hi va arribar. Au, descrit un dels misteris de les grans conspiracions i enganys dels EEUU. I més o menys com diu en Falciot... és molt difícil no convèncer algú que vol ser convençut......

curate

{"ca": 0.7898640296662547, "en": 0.15451174289245984, "ie": 0.013185002060156572, "pt": 0.006180469715698392, "es": 0.021013597033374538, "fr": 0.015245158632056036}

cawac_ca_20200528_1_175026

El dissabte 28 d'abril, els grups representats en l'actual consistori vam participar en el programa de tertúlies "Una hora per a tot", conduit per la Judith Camps, que sempre tracta temes relacionats amb la cultura. I érem els tres caps de llista del PSC (Miquel Franch), ICV-CdG (Montse Ayats) i Esquerra (un servidor). En canvi CiU va venir la Cristina Sala, hauria estat interessant que hagués vingut Lluís Bassas, potser així, a la fi, hauria pogut parlar personalment amb ell. La Concepció Parareda, regidora d'Independents per Torelló s'ha sumat al projecte d'Esquerra a Torelló. Al llarg d'aquest mandat que ja s'acaba, la Concepció ha demostrat molta il·lusió i ganes de treballar, després d'haver hagut de substituir a Josep Solà, un clàssic de la política torellonenca. Que una bona persona i que valora molt la política municipal, com ara la Concepció, se senti representada pel projecte d'Esquerra és una bona senyal. Ahir em van presentar oficialment com a candidat. Va ser, si em permeteu, una passada veure la sala d'actes de Gestiomat plena de gom a gom, amb gent dreta i tot. Tot un èxit. Sobretot si penso amb la gent que m'ha donat recolzament aquests dies i que ha manifestat la voluntat de venir però que no li anava bé. Companys de partit, veïns de Torelló, un sorprenent Gateu, amics, l'alclade Pere Prat, el diputat Freixanet i el Xavier Vendrell, que amb la seva passió va defensar orgullosament i els seus principis ideològics, el d'un independentisme a favor de les persones i l'objectiu d'una majoria social a favor de la independència, aconseguir una majoria que dipositi un "sí" en una butlleta d'un futur referèndum de l'autodeterminació. Esquerra Republicana de Catalunya de Torelló té el plaer de convidar-vos a la presentació del candidat d’Esquerra Jordi Casals i Prat Amb la intervenció de Xavier Vendrell Vice-secretari General d’Esquerra La presentació tindrà lloc a la Sala d’Actes de Gestiomat (C/ Enric Prat de la Riba, 17), el dimecres 11 d’abril a 2/4 de 9 del vespre.

curate

{"ca": 0.9755, "pt": 0.0245}

http://blocs.esquerra.cat/jordicasals?pagina=25

crawling-populars_ca_20200525_9_62854

Aquesta sèrie de quadres fets amb tècnica mixta es titula “El futur ja no és el que era”, i vol fer repensar sobre què esperem del futur respecte als nostres avantpassats. “Avui en dia tot és tan immediat que ja gairebé no hi ha futur, tot és el futur proper que va canviant”, reflexiona l’artista. L’exposició es podrà veure fins a finals de juliol al Centre Cívic Pere Pruna. 9 de Març de 2020 10 de Març de 2020 10 de Març de 2020 11 de Març de 2020 10 de Març de 2020 10 de Març de 2020 10 de Març de 2020 10 de Març de 2020 10 de Març de 2020 10 de Març de 2020 el més vist Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l’empresa química Proquibasa Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora: 125 casos i tres morts Es pot decretar el tancament d’escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? És sexista l’anunci de Norwegian al metro de Barcelona? Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l’Ensenyament a finals d’abril o principis de maig el més vist Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l’empresa química Proquibasa Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora: 125 casos i tres morts Es pot decretar el tancament d’escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus? És sexista l’anunci de Norwegian al metro de Barcelona? Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l’Ensenyament a finals d’abril o principis de maig sobre nosaltres preguntes freqüents transparència normes de participació brànding i comunicació professionals anuncia't política de privacitat © betevé, 2020. Tots els drets reservats. Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem.

curate

{"ca": 0.8622508792497069, "es": 0.08440797186400938, "en": 0.0076201641266119575, "de": 0.008792497069167644, "fr": 0.0369284876905041}

: /cultura/exposicio-lluis-cadafalch-centre-civic-pere-pruna-futur/

racoforumsanon_ca_20220809_4_215273

No ho entès mai. L'argument és que se li diu Calella de la Costa per diferenciar-la de Calella de Palafrugell. Com si Calella de Palafrugell estigués al Pirineu o a la Terra Ferma És que el nom oficial és "Calella" a seques, no "Calella de Mar". Llavors sí que s'entén que calgui una segona part per identificar de quina Calella es parla. No cal. Com tu mateix dius el nom oficial és Calella, per tant no cal afegir-hi res més. Calella i Calella de Palafrugell i punt O sigui que si un dels 14 Sant Feliu elimina la segona part del nom quan algú digui "Sant Feliu" tothom sabrà a quin s'està referint, no? No, perquè el nom oficial dels 14 Sant Feliu no és Sant Feliu a seques, sinó que tenen una segona part per ser diferenciats. És diferent Torna'm a llegir. Bé, són dos casos diferents. Tu em parles d'eliminar una segona part del nom d'un poble que sempre l'ha tinguda, així doncs la gent es confondria, et preguntaria "Quin Sant Feliu?" i coses per l'estil. El cas de Calella és que no té aquesta segona part i la gent l'afegeix. Qui diu eliminar un nom diu crear un nou Sant Feliu. Però crec que ja m'has entès.

curate

{"it": 0.014545454545454545, "ca": 0.9790909090909091, "es": 0.006363636363636364}

mc4_ca_20230418_3_232112

Els grans supermercats en ciutats mitjanes provoquen el tancament del 30% de petits establiments - Bolsamanía.com Els grans supermercats en ciutats mitjanes provoquen el tancament del 30% de petits establiments Bolsamania 07 ago, 2020 | Actualitzat a les 20:09 06 mai, 2016 13:20 L'obertura de grans supermercats en ciutats espanyoles d'al voltant de 10.000 habitants suposa el tancament de fins al 30% dels petits establiments del centre en els quatre anys posteriors, segons un estudi fet per l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) i impulsat per RecerCaixa. Això es tradueix que baixen la persiana una mitjana d'entre 15 i 20 petits comerços d'alimentació, tot i que la majoria de locals --entre 10 i 15-- tornen a ser ocupats per negocis d'altres sectors, indica el document. L'estudi ha analitzat casos registrats entre 2003 i 2011 i també indica la tendència al desplaçament de l'activitat comercial cap a la perifèria de les ciutats, ja que, dels 317 supermercats oberts en el període, 229 es van situar en la perifèria, mentre que només 88 ho van fer al centre del municipi. Respecte a les petites botigues d'alimentació que desapareixen després d'aquestes obertures, el 60% passen a ser establiments amb productes de la llar com mobles, electrodomèstics i tèxtil, mentre que el 40% restant queda molt diversificat entre negocis com estancs, quioscos, perfumeries, joieries i floristeries, entre d'altres. L'estudi també conclou que els supermercats convencionals són els que provoquen més tancaments sobre les petites botigues d'alimentació del centre de les ciutats, mentre que les grans superfícies que venen marques pròpies i blanques tenen un efecte nul en el cessament d'activitat. La investigadora de l'IEB María Sánchez-Vidal ho atribueix que els consumidors estan acostumats a comprar uns determinats productes i marques i no és fàcil canviar els seus hàbits, de manera que els supermercats convencionals ofereixen la comoditat de reunir en un mateix local productes similars als quals venen els petits establiments.

curate

{"ca": 0.9911154985192497, "en": 0.008884501480750246}

https://www.bolsamania.com/catalunya/noticies/economia/els-grans-supermercats-en-ciutats-mitjanes-provoquen-el-tancament-del-30-de-petits-establiments--1153927.html

mc4_ca_20230418_10_159426

Camps de Cotó: Camps d'estiu prog. 5-(jazz sense paraules)-CONTINGUT Camps d'estiu prog. 5-(jazz sense paraules)-CONTINGUT El gegant d'aquesta selecció es el gran Sonny Rollins, el qual obre el nostre programa amb el seu antològic, Saxophone Colossus. Seguim amb Terence Blanchard i el seu àlbum Flow i un memorable àlbum del 1966 del gran Bobby Hutcherson anomenat Happenings. Les propostes de casa nostra arriben de la a ma de, Marco Mezquida a duet amb Celeste Alias del seu album Two Lonely People, i del trio del Ignasi Terraza i el seu directe a Bangkok, Live at The Living Room. La proposta mes clàssica arriba de la ma del gran mestre i referent del vibràfon Lionel Hampton i el mes que recomanable The Lionel Hampton Quintet del 1954. Tancarem de nou amb Sonny Rollins i el seu Way Out West del 1957 amb Shelly Manne i Ray Brown. Uuuuuffffffffff quina passssaaaaaddaaaa. Espero en gaudiu tant com jo al seleccionar-ho

curate

{"ca": 0.8842794759825328, "nl": 0.07205240174672489, "fi": 0.043668122270742356}

http://www.andreujazz.com/2013/07/el-gegant-daquestaseleccio-es-el-gran.html

cawac_ca_20200528_1_150230

Tagged With: llibres per llegir Estrenem el nostre espai de participació ciutadana amb una ruta que ens proposa la Mary Somiatruites al Facebook. Es tracta de Llibres per llegir, un espai per compartir literatura. No només s’hi poden deixar opinions sobre les novel·les que t’agraden, sinó també publicar-hi relats i rebre informació sobre activitats d’aquest àmbit. Però, sens dubte, el … Continue reading »

curate

{"ca": 1.0}

http://usr.uvic.cat/per1201/tag/llibres-per-llegir/

macocu_ca_20230731_10_11279

Cambrils adjudica la construcció d'un tram de vorera de l'avinguda Diputació

curate

{"ca": 1.0}

crawling-populars_ca_20200525_28_13127

Acolliment > Cursos de català Els nous pescallunes han participat de l’acte que tanca el Carnaval de Terra Endins El dimecres dia 26 de febrer vint alumnes de nivell Bàsic 2 de l'Oficina de Català de Torelló han fet una visita guiada a la biblioteca Dos Rius, amb l'objectiu de conèixer de prop les instal·lacions i els serveis que ofereix aquest equipament i practicar el català fora de l'aula. Durant la visita han vist el lloc on hi ha els llibres d'aprenentatge de llengües, els llibres de lectura fàcil, els diaris i revistes, el funcionament del servei de préstec i d'accés a internet, etc. i els que han volgut han aprofitat l'ocasió per fer-se el carnet de la biblioteca. Després de la biblioteca, han anat a visitar la capella ardent del rei Carnestoltes al teatre Cirviànum. Uns quants han participat a la rua i seguici del carruatge mortuori que ha traslladat el taüt fins al seu últim destí i han participat de la sardinada popular. Una de les coses que més els ha sorprès ha estat el seguici de ploraneres vídues i amants del difunt. OC de Torelló CNL d'Osona CNL d'Osona C. del Pla de Balenyà, 30-32 08500 Vic Telèfon: 938866588 Adreça electrònica: [email protected] Com arribar-hi Horari: de dilluns a dijous de 9h a 13h, divendres de 10h a 12h i de dimarts a dijous de 16.30h a 18.30h

curate

{"ca": 0.9103663289166017, "fr": 0.00857365549493375, "es": 0.08106001558846454}

: /xarxa/cnlosona/noticies/24684/els-alumnes-del-basic-2-de-torello-visiten-la-biblioteca-i-participen-en-l-enterrament-de-la-sardina

oscar-2301_ca_20230418_1_175

'''Л''', '''л''' (en cursiva ''Л'', ''л'') és una [[lletra]] de l'[[alfabet ciríl·lic]], tretzena als alfabets [[Alfabet rus|rus]], [[Alfabet bielorús|bielorús]], dotzena al [[Alfabet búlgar|búlgar]], i setzena a l'[[Alfabet ucraïnès|ucraïnès]]. El seu so en [[rus]] és semblant al de la [[L]] catalana.

curate

{"ca": 1.0}

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/19397843

oscar-2201_ca_20230904_4_115747

Aquesta toledana, no sé d’on treu el temps per teixir i dissenyar coses tant boniques. Jo estic enamorada de molts dels seus dissenys i m’he de resistir, perquè no em dóna la vida per tant teje teje... Però quan va publicar el Xal Caliope, no em vaig poder contenir… i com una esperitada vaig comprar el patró. De venda a la seva botiga de Etsy que està molt bé de preu. El Patró És fàcil, però us volia donar un parell de consells. O respostes a dubtes que jo vaig tenir a l’hora de teixir-ho. Al començar (pel punt central de la part més llarga, no pel pic ), tens la sensació que no quedarà triangle. Només hi han augments a l’inici i al final d’una volta, per tant, als laterals. El centre no augmenta i va agafant forma de lluna minvant. És per això que dubtes si ho estàs fent bé. Però sí, contínua teixint fins les voltes que marca el patró. Al final quan facis la vora veuràs que queda un triangle. I un altre punt conflictiu és la vora. Al patró no especifica quants punts has de fer a la primera volta. I això és, perquè depèn de com de gran hagis fet el cos central. I de la teva tensió. Jo vaig començar fent dos punts alts en cada espai, però em quedava curt i es corbava, així que n’hi vaig posar 3. En aquesta part del xal hauràs de jugar una mica a prova i descart, perquè com bé t’indica, tot depèn de la teva tensió i de la mida que vulguis. Al final has de bloquejar-ho i queda perfecte, el meu fa 2,20 mts de ample, 1,00 mts de dalt a baix i 1,15 mts els cantons. Els Materials El Xal Caliope que va presentar la Carmen està teixit en tons pastís. Però jo ja ho vaig veure en tons mediterranis i no em vaig poder contenir. Vaig utilitzar el Lli Flamé de 3 cabos de Casasol. I haig de dir que queda genial. He utilitzat el marí, blau cel i el combinat 6. Pel cos central 2 cabdells i per la vora un de cada color. Bé, ja saps que si tens dubtes amb el patró o prefereixes que jo et vagi dient com fer-ho pots venir al Taller de Ganxet a teixir-ho. Aquest i qualsevol peça que vulguis fer!! Em trobaràs aquí!

curate

{"ca": 0.9804707060590886, "es": 0.019529293940911366}

https://www.tallerdeganxet.cat/xal-caliope/

mc4_ca_20230418_2_256606

 Finestres de la memòriaEnric Isasi-Isasmendi Valls davant del Colmado Gabarra - Finestres de la memòria Enric Isasi-Isasmendi Valls davant del Colmado Gabarra Enric Isasi-Isasmendi Valls a la porta del Colmado Gabarra, botiga de queviures que va gestionar des del 1939 fins al 1950, quan va morir de forma sobtada. La seva vídua, Montserrat Gabarra Borrell va fer-se càrrec de la botiga primer sola i després amb el seu fill, Enric Isasi-Isasmendi Gabarra. El negoci, situat al número 297 del carrer Aragó va tancar el 1975. Botiguers, Colmado, Comerç, Queviures, queviures Gabarra

curate

{"ca": 1.0}

https://finestresdelamemoria.org/fotografia/enric-isasi-isasmendi-valls-davant-del-colmado-gabarra/

mc4_ca_20230418_3_741153

Jesuïtes Bellvitge: “Si demanem als alumnes treball cooperatiu, els mestres l'hem d'aplicar” | Catalunya Religió (M. Eulàlia Muntané i Laura Mor –CR/Hospitalet de Llobregat) Educar per millorar el món. Educar com un servei a la societat. És la visió particular Sílvia Laosa, mestra de 6è de primària a Jesuïtes Bellvitge - Centre d'Estudis Joan XXIII, a l'Hospitalet de Llobregat. Amb aquesta entrevista en vídeo reprenem una petita col·lecció de converses sobre l'educació a l'aula. I ho fem de la mà de mestres i professors que senten passió per la seva feina. Sílvia Laosa, entrevista, Jesuïtes Bellvitge, Centre d'Estudis Joan XXIII, Hospitalet de Llobregat, vocació, mestres, professors, Tria Escola Cristiana, Barcelona, Educació, Laïcat, Jesuïtes

curate

{"ca": 0.9531459170013387, "it": 0.04685408299866131}

https://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/jesuites-bellvitge-alumnes-treball-cooperatiu-docencia-compartida?qt-el_m_s_vist_columna=1

oscar-2301_ca_20230418_0_304300

EL FLÂNEUR A LA FINESTRA. VOLUM II. PENSAR A ATENES, L'HEL·LENISME I LA ROMANITAT. JUBERT, J; UYÀ, J.M.. Libro en papel. 9788412358377 Fundació Llibreria Les Voltes Mi cuenta 0 Quiénes somos Contacto Búsqueda avanzada Mi compra 0 Ver Mi Compra Inicio Libros Libros Explorar Novetats ficció Novetats no ficció i assaig Novetats infantil i juvenil Selecció per a biblioteques Home Materias Art No ficció Llengua Teoria literaria Ficció. literatura Consulta. informació. interdisc Humanitats Ciències socials psicologia. educació Economia. finances. empresa. gestió Dret Medicina Matemàtiques. ciències Ciències de la terra. geografia. medi Tecnologia. enginyeria. agricultura Computació. informàtica Salut. desenvolupament personal Estil de vida. esport. oci Infantil i juvenil Cerca avançada Recomanacions literàries Quiénes somos Contacto Català Castellano EL FLÂNEUR A LA FINESTRA. VOLUM II PENSAR A ATENES, L'HEL·LENISME I LA ROMANITAT JUBERT, J / UYÀ, J.M. 19,00 € IVA incluido Disponibilitat inmediata Editorial: EDITORIAL CAL·LÍGRAF Año de edición: 2021 Materia Filosofia ISBN: 978-84-123583-7-7 Páginas: 268 19,00 € IVA incluido Disponibilitat inmediata Añadir a mi cesta Añadir a favoritos Enviar a un amigo Sinopsis 'La sèrie El flâneur a la finestra estarà composada per cinc volums que pretenen fer una mirada a la història del pensament occidental d'una manera crítica. Aquest segon volum ens situa en la Grècia de Sòcrates, Plató i Aristòtil, fonaments de la cultura occidental. Tot seguit, una colla de cínics, hedonistes, escèptics, epicuris i estoics fundaren escoles i ens deixaren espurnes disperses de com comportar-se en un món altrament sense sentit. Més tard, la romanitat, llarga i pesant, cimentà els sòlides murs que, encara avui, aïllen Occident d'altres civilitzacions. Artículos relacionados ASSAIGS MICHEL DE MONTAIGNE A l'edat de trenta-nou anys, Michel de Montaigne (Perigord, 1533-1592) es va retirar a la biblioteca del seu castell per començar una obra que ja no deixaria fins a la mort i que iniciava un nou gènere literari: l'assaig. Fill de l'humanisme i de l'afany cultural i artístic del Renaixement, Montaigne creia que el saber havia de permetre a l'home l'aprenentatge per viure i morir... Disponibilitat inmediata 60,00 € Comprar CRÍTICA I VERITAT MUÑOZ VEIGA, JACOBO El present volum recull una tria d’assaigs i textos diversos de Jacobo Muñoz que varen veure la llum, en un arc temporal extens, del 1980 al 2014, en publicacions valencianes: Trellat, L’Espill i Pasajes. Inclou també el text d’una llarga conversa sobre la filosofia avui amb Sergio Sevilla i Nicolás Sánchez Durá, així com l’entrevista en profunditat que li va fer Faust Ripoll ... Disponibilitat inmediata 14,00 € Comprar MALES COMPANYIES GARCÉS, MARINA Aquest és un llibre sobre la llibertat i sobre la veritat. I ara ja podeu riure. Però no us protegiu en el riure sarcàstic, permeteu-vos un riure impertinent. La llibertat i la veritat són dues formes d'impertinència necessària, quan hem entès que no som realment lliures i que mai no escaparem ni de l'error ni de l'engany. D'això parlen aquests textos, i ho fan de bracet d'una ... Disponibilitat inmediata 17,00 € Comprar ¿QUINA MENA DE MÓN ÉS AQUEST? BUTLER, JUDITH La pandèmia ha alterat la nostra visió del món. Ara, més que d’un «món comú», hauríem de parlar de molts «mons» que se superposen, si tenim en compte que una bona part dels recursos no són compartits equitativament per tothom. ¿Com hauríem de viure-hi, en aquest món? ¿Què cal perquè el món sigui habitable? La destrucció mediambiental, la pobresa, el racisme, les desigualtats, l... Disponibilitat inmediata 19,00 € Comprar QI GONG I ESPIRITUALITAT PINTAT MATEU, NEUS Neus Pintat Mateu (El Masnou, 1944). Professora de Química durant vint anys. Estudia Medicina Tradicional Xinesa (MTX) a Barcelona i a Beijing i en fa classes durant dotze anys als estudiants de Fisioteràpia i d'Infermeria a Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Treballa com acupuntora durant vint anys. Es forma en Qi Gong i n'imparteix cursos a diversos llocs des de fa quasi t... Disponibilitat inmediata 19,00 € EL FLÂNEUR A LA FINESTRA. VOLUM II JUBERT, J / UYÀ, J.M. 'La sèrie El flâneur a la finestra estarà composada per cinc volums que pretenen fer una mirada a la història del pensament occidental d'una manera crítica. Aquest segon volum ens situa en la Grècia de Sòcrates, Plató i Aristòtil, fonaments de la cultura occidental. Tot seguit, una colla de cínics, hedonistes, escèptics, epicuris i estoics fundaren escoles i ens deixaren espurn... Disponibilitat inmediata 19,00 € Comprar Enviar a un amigo Tu email Email del destinatario Asunto Comentarios Cancelar Enviar Plaça del Vi, 2 17004 Girona (Espanya) Contacto (+34) 972201969 [email protected] Formulario de contacto Páginas legales Aviso legal Protección de Datos Política de Cookies Condiciones de venta Atención al cliente Quiénes somos Pedidos especiales 2022 © Fundació Llibreria Les Voltes. Todos los Derechos Reservados Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Podeu obtenir més informació aquí o canviar la configuración. Acceptar cookies ¿Què són les Cookies? Una cookie és un fitxer que es descarrega en el nostre ordinador a l’accedir a determinades webs. Les cookies permeten a una web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació de l’usuari o del seu equip, gestionar l’accés d’usuaris a zones restringides de la web, etc. Tipus de cookies que utilitza aquesta web. Cookies Tècniques Aquest tipus de cookies permeten a l’usuari la navegació a través d’una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que existeixin a la web, com per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a parts d’accés restringit, seleccionar l’idioma o compartir continguts a través de les xarxes socials. Cookies d’anàlisi Són les que possibiliten el seguiment i anàlisis del comportament dels usuaris a la nostra pàgina. La informació recollida s’utilitza pel mesurament de l’activitat dels usuaris en la web i l’elaboració de perfils de navegació dels usuaris, amb la finalitat de millorar la web, així com els productes i serveis oferits. Cookies de Personalització Aquestes cookies poden ser establertes a través de la nostra web pels nostres socis publicitaris. Poden ser utilitzades per aquestes empreses per crear un perfil dels seus interessos i mostrar-li anuncis rellevants en altres webs. No guarden directament informació personal, sinó que es basen en la identificació única del seu navegador i dispositiu d’internet. Si no permet utilitzar aquestes cookies, veurà menys publicitat dirigida.

curate

{"es": 0.11179936546306088, "de": 0.001964042906783502, "en": 0.03897869768847258, "ca": 0.7955884574709171, "sv": 0.0024172835775796947, "pt": 0.011633177217102282, "it": 0.01133101676990482, "eb": 0.0006043208943949237, "fr": 0.015561263030669285, "gl": 0.0007554011179936546, "hr": 0.0012086417887898473, "nl": 0.0010575615651911164, "uk": 0.002568363801178426, "la": 0.004532406707961928}

https://www.llibrerialesvoltes.cat/es/libro/el-flneur-a-la-finestra-volum-ii_208423

cawac_ca_20200528_4_103844

Els grups d'STO del Centre Ocupacional van d'excursió al zoo Aquest any, per fer una bona entrada a l'estiu, els grups de STO hem anat al Parc del Zoo de Barcelona. Hem començat amb una passejada entre les diferents zones del zoo per poder veure les diferents espècies i animals. Després una visita comentada pel taller, per aprendre-ho tot sobre els dofins i els lleons marins. Després de dinar, res millor que una bona passejada pel parc seguint l'itinerari senyalitzat gaudint de l'entorn i de la bona companyia. Tot això acompanyat del bon temps i de la bona predisposició tant dels diferents grups com del parc.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.fvo.cat/noticies-detall.php?id=466

mc4_ca_20230418_6_676735

blocdenkbrota: Perquè no? Quan l'últim dia de Grec cau el teló, a Barcelona sembla que de sobte hi bufa el sirocco i la ciutat es converteix en un desert, teatralment parlant. Queden obres en cartell alguns dies, però no ens enganyem: són les escorrialles. Tothom marxa? jo diria que no, i per altra banda molta gent "ve", visitants tan de fora —aquest mot tan català, "de fora"— com de la rodalia. Jo d'aquí uns dies me'n vaig a Londres i seré un "de fora" que hi anirà per veure teatre. I doncs? Doncs allà no paren mai, i no parlo només dels del West End. El West End és una mena de milla d'or on hi ha una concentració de teatres només comparable al Broadway novaiorquès. Teatres magnífics, i força antiquats, que només per connectar amb la història que traspuen les seves parets ja val la pena entrar-hi. Allí s'hi fan obres sempre, sigui hivern sigui estiu, però també hi ha vida més enllà del West End. L'Off o el Fringe, digueu-li com vulgueu, tampoc s'atura i la programació flueix i flueix, perquè els espectadors també. Jo recordo als anys 70' que per veure una obra de les "imperdibles" a Londres o Nova York t'havies havies de recórrer al conserge de l'hotel que sempre en tenia de comprades unes dotzenes pels clients. D'altra manera no aconseguies veure aquella obra de la que tothom parlava. Ara les coses van més primes i en pots trobar d'un dia per l'altra, a no ser que sigui una cosa fora del comú, però el teatre no s'atura mai i a base de marketing i fer ofertes, els teatres estan quasi plens. I jo em pregunto "perquè no?". Perquè Barcelona no pot tenir també un turisme teatral que ompli recintes on es facin obres de caire internacional, de qualitat i sobretitolades en un parell d'idiomes? A mi no em costa d'imaginar una nit al recinte del Grec amb una obra d'èxit —per començar siguem putes i no programem teatre experimental— sigui El Mètodo Grnholm, sigui Divinas Palabras. M'imagino els visitants passejant pels jardins del Laribal, admirant la Barcelona de nit des d'aquell mirador incomparable, i acudint a una sessió de teatre al aire lliure. O aprofitant una ruta turística, fer unes tapes al Rita Blue i després entrar al Romea i veure una obra del Tricicle, que aquí ni caldrien sobretítols. És evident que crear una imatge de ciutat cultural del teatre no es fa ni en dos dies ni sense l'ajut de l'administració, però penso que estaria bé combatre d'alguna forma aquest parc temàtic en que alguns intenten convertir Barcelona, la guirilàndia en que s'està convertint, tot cristo en xancletes i bermudes, caminant mentre amb una mà aguanten un gelat i amb l'altra es rasquen la regata del cul. De vegades penso que em convindria anar a dormir més d'hora i no pensar coses estranyes. Publicat per Josep M. Ribaudí a 10:30 Etiquetes de comentaris: Perquè no? Anònim 18 d’agost de 2016 a les 14:39 Haha! Doncs a mi em sembla una GENIAL IDEA! Per què no, i tant! teatrer@ Anònim 23 d’agost de 2016 a les 12:35 Molt d´acord.

curate

{"ca": 0.9757430816535702, "en": 0.00717458148274684, "eo": 0.0017082336863682953, "es": 0.012640929279125385, "tr": 0.0027331738981892723}

http://blocdenkbrota.blogspot.com/2016/08/perque-no.html

macocu_ca_20230731_0_133832

Aquesta casa va pertànyer a la família Gomà, documentada des de la primeria del segle XVIII. Consta de planta baixa i dos pisos i degué ser remodelada als inicis del segle XX. Hi destaca, al pis més alt, un balcó semicircular amb dues columnes i barana de pedra.

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_5_424889

Noah Preminger Trio Posted on 30 Juliol 2013 by danialvarezfotos Concert de Noah Preminger Trio, el 27 de juliol de 2013, dins el cicle Nits d’Estiu al Terrat de La Pedrera. Noah Preminger: saxo tenor / Masa Kamaguchi: contrabaix / Rob Garcia: bateria http://www.noahpreminger.com Etiquetat com a Galbany & Bechet Produccions, jazz, La Pedrera, Masa Kamaguchi, Nits d'Estiu al Terrat de la Pedrera, Noah Preminger, Rob Garcia, sax | Avantbrass a Encarnació 2, 23/7/2013 Posted on 26 Juliol 2013 by danialvarezfotos Concert d’Avantbrass a Encarnació 2, el 23 de juliol de 2013. Pol Padrós: trompeta i direcció / Iván González: trompa / Josep Tutusaus: trombó / David Parras: tuba / Aleix Forts: contrabaix / Guillem Arnedo: bateria Publicat dins de Jazz | Etiquetat com a Aleix Forts, Avantbrass, brass, brass band, David Parras, Encarnació 2, Guillem Arnedo, Iván González, jazz, Josep Tutusaus, Pol Padrós | Jorge Pardo & OJO del Taller de Músics al Grec, 22/7/2013 Posted on 24 Juliol 2013 by danialvarezfotos “Huellas XL Big Band”, espectacle de Jorge Pardo amb l’Original Jazz Orchestra del Taller de Músics, el 22 de juliol de 2013 al Teatre Grec. Jorge Pardo: flauta travessera, saxo soprano i saxo tenor / Josemi Carmona: guitarra / Diego … Continua llegint → Etiquetat com a Bandolero, David Pastor, Festival Grec, Flamenco, Huellas XL, jazz, Jorge Pardo, Josemi Carmona, Marc Miralta, OJO, Original Jazz Orchestra, Salao, Taller de Músics, Teatre Grec | Buika al teatre Grec, 21/7/2013 Posted on 22 Juliol 2013 by danialvarezfotos Concert de Concha Buika al teatre grec, dins el Festival Grec 2013, el 21 de juliol de 2013. Concha Buika: veu / Iván Melón Lewis: piano i percussió / Ramón Porrina: percussió http://www.conchabuikamusic.com Etiquetat com a Concha Buika, copla, Festival Grec, Iván Melón Lewis, jazz, latin, Ramón Porrina, Teatre Grec | Whooookam a La Pedrera, 18/7/2013 Posted on 20 Juliol 2013 by danialvarezfotos Concert de Whooookam a La Pedrera, dins el cicle Nits d’Estiu al Terrat de La Pedrera el 18 de juliol de 2013. Dani Domínguez: bateria i direcció / Albert Cirera: saxo tenor / David Mengual: contrabaix / Jordi Matas: guitarra Publicat dins de Jazz | Etiquetat com a Albert Cirera, Dani Domínguez, David Mengual, jazz, Jordi Matas, La Pedrera, Nits d'Estiu al Terrat de la Pedrera, Whooookam | Ciutat Flamenco, 24/5/2013 Posted on 12 Juliol 2013 by danialvarezfotos Segona jornada del festival Ciutat Flamenco al Mercat de les Flors, el 24 de maig de 2013, amb els tapeos “Siempre” d’Alya Al-Kanani i “Nostlgia” de Melisa Calero, i el concert de Sistema Tango-Ensemble de Cuarto (Tomás de Perrate, cante / Juan … Continua llegint → Etiquetat com a baile, cante, Ciutat Flamenco, Flamenco, Mercat de les Flors, Perrate, Sistema Tango, Taller de Músics, Tapeo Flamenco |

curate

{"ca": 0.8118279569892473, "en": 0.14767025089605734, "es": 0.04050179211469534}

https://wayyoulooktonight.wordpress.com/2013/07/

mc4_ca_20230418_9_105054

Plaça Sant Domènec 9 Despatx: 125 972418741 Dra. SILVIA LLACH CARLES 0000-0003-2412-115X Sílvia Llach Carles és llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, 1995; magíster en Llengua Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998; diploma de Patologia del Llenguatge de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i diploma de Postgrau en Patologia del Llenguatge del Departament de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998-2001; doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la tesi Fonaments fonètics de l'adquisició de la fonologia de les consonants del català (2007), que va obtenir el Premi Extraordinari de Recerca. Des de l'any 1996 fins al 2000 va gaudir d'una beca de recerca FIAP. Del 2000 al 2003 va ser Personal Tècnic de Suport a la Recerca al laboratori de fonètica de la UdG. És professora consultora de la UOC des de 2003 i ha format part d'equips que han elaborat materials docents de Fonètica i Fonologia Catalanes (UOC) des del l'any 2000. A partir de 2003 i fins al moment actual és professora de l'Àrea de de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Girona. En l'actualitat és professora agregada i responsable del Grup de Recerca Llengües i Aprenentatge de la UdG. També forma part de diversos projectes interuniversitaris de recerca i de transferència del coneixement. La línia principal de recerca que ha desenvolupat s'emmarca en la teoria Fonaments fonètics de la fonologia, amb la presentació del treball de recerca, diversos articles i la tesi doctoral, que aplica aquesta teoria a l'adquisició del llenguatge, concretament de la fonologia; i a la didàctica de la llengua. Junt amb altres investigadors, també ha escrit diversos treballs sobre els sistemes de representacions externes (lingüística i matemàtica) i el seu ensenyament-aprenentatge a l'escola.

curate

{"ca": 0.9659275283937263, "fr": 0.006489994591671174, "it": 0.0048674959437533805, "es": 0.002163331530557058, "pt": 0.010275824770146024, "hy": 0.010275824770146024}

http://www.udg.edu/ca/directori/pagina-personal?ID=52680

macocu_ca_20230731_1_460796

Aquesta guia pretén ajudar a tothom qui té una relació directa amb les fires comercials, com ara les persones que les organitzen, les que hi exposen productes i també les administracions públiques, perquè aconsegueixin fer una gestió més sostenible dels residus que generen i que, alhora, sigui més respectuosa amb el medi ambient. Celebrar una fira constitueix, doncs, un esdeveniment important en què cal tenir en compte diversos aspectes, com ara el consum energètic o la gestió dels residus, aspectes que no solen tenir-se en compte i que malmeten el medi ambient. Vas a comprar el ebook "GUIA DE GESTIÓ DELS RESIDUS I DE L'ENERGIA DE LES FIRES LOCALS" deseas revisar tus datos de facturación

curate

{"ca": 0.8170028818443804, "es": 0.1829971181556196}

racoforumsanon_ca_20220809_3_734388

L’alcaldessa de Barcelona assegura que “hi ha més motius per ser-hi que no per no ser-hi” L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha confirmat aquest migdia que assistirà a la manifestació de l’11 de setembre convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Durant una entrevista al programa ‘Migdia al dia’, al canal 3/24, Colau ha argumentat que “hi ha més motius per ser-hi que no per no ser-hi”. Entre aquests motius, ha assenyalat que “és la Diada de Catalunya i estem en un context de reivindicació, i els motius per sortir al carrer dels darrers anys, encara hi són”.A més, l’alcaldessa de Barcelona ha deixat clar que “cal donar a les institucions catalanes, especialment després de la judicialització de la política que ha fet el govern espanyol”. En aquesta línia, ha insistit: “Hi ha motius per ser-hi, encara que hi hagi discrepàncies”. Tot i això, ha matisat que Barcelona en Comú no ha decidit encara com participarà en la manifestació de la Diada.publicat a El Món onada d'optimistes pregonant que Ada Colau s'ha tornat independentista (una altra vegada) en 3, 2, 1... És igual si és o no independentista, és indiferent. El que ens interessa és la imatge d'Ada Colau amb un mar d'estelades al fons per sumar més gent al Sí a un RUI. Comença a ser alarmant/ preocupant la vostra actitud. Per què? Creus que la gent es farà indepe si veu que al voltant de la Colau està ple d'estelades?. En tot cas, el que s'hauria de fer es tapar la seva imatge / presencia amb estelades, i no que ella sigui un símbol per els "indecisos" Alguns votants de Podemos potser voten Sí al RUI si veuen que els seus líders estan envoltats d'estelades. - No.Podemos, ECP (Colau/Domenech), QWERTY, ICV...han dit i deixat ben clar a tots (militància i simpatitzants inclosos) que no donaran suport a la independència de Catalunya. Així, doncs, els seus votants són clarament anti-independentistes, per molta estelada que tots ells puguin estar envoltats.La resta de canterelles que han anat dient, com que estan a favor del dret a decidir o que aniran a una mani clarament independentista és el mateix teatre de sempre, el continuar jugant a la puta i ramoneta per continuar arreplegant vots, federalistes. Ja ho sé això.Jo no parlo dels partits, jo parlo dels votants d'aquestes formacions, no militants, que un dia es trobaran entre la decisió de votar sí o no a un referèndum. Alguns faran cas al que digui el seu partit favorit i altres (la majoria) tindran el seu propi criteri, i si veuen als seus més propers a la independència que a l'unionisme els tindrem més pel sí.Ai passarell que se t'ha d'explicar tot! Mar escrigué: i altres (la majoria) tindran el seu propi criteri, i si veuen als seus més propers a la independència que a l'unionisme els tindrem més pel sí.Però, i torno a dir, el seu, i ÚNIC criteri es federar-se amb la seva collonada espanya i els seus propers estaran envoltats d'estelades no perquè intentin simpatitzar amb l'independentisme sinó perquè estaran a una manifestació clarament independentista. Tot es acte de presencia, per fer-se veure, per trobar merder i sortir cara a la galeria... A ningú d'ells els tindrem mai pel si. Tatua-ho, cony.

curate

{"ca": 0.995260663507109, "en": 0.004739336492890996}

crawling-populars_ca_20200525_52_39327

junta directiva/delegats lliga catalana de futbol sala Òrgans de Justícia i Comissions imatge corporativa delegacions PORTAL DE TRANSPARÈNCIA Assemblea General Ordinària Convenció de Clubs FS Eleccions Estaments 2018-19 Estatuts / Reglament General Pla de Competició / Regles de Joc canvis de junta reconeixement mèdic esportiu Subvencions Activitats Autoritzades Campanyes jugadors procedents de l'exterior Models de Documents Llicències per Edat Certificat Negatiu Delictes Sexuals competicions clubs camps amistosos Absoluta Amateur Base Masculina Base Femenina Futbol Sala Futbol Platja Futbol Amateur Futbol Base Futbol Femení Futbol Sala Futbol Platja Copes Copa Catalunya FS notícies mèdia Intranet Portal del Federat Futbol Femení Mutualitat Formació Entrenadors Àrbitres Compliance Fundació Respecte Pilotes Futcat federació competició competicions clubs camps amistosos seleccions Absoluta Amateur Base Masculina Base Femenina Futbol Sala Futbol Platja futbol Futbol Amateur Futbol Base Futbol Femení Futbol Sala Futbol Platja Copes Copa Catalunya FS serveis Àrbitres C. Ètica Esportiva Compliance Entrenadors Formació Fundació Futbol Femení Gala Estrelles Intranet Mediació Mutualitat Pilotes Futcat Portal del Federat Respecte Competició | Temporada 1920 Canviar Competició Victòries PIERA, A.E.,A 7 de 19 MAS CATARRO, CF.B.,A 0 de 19 Empats PIERA, A.E.,A 0 de 19 MAS CATARRO, CF.B.,A 0 de 19 Derrotes PIERA, A.E.,A 12 de 19 MAS CATARRO, CF.B.,A 19 de 19 PROMIG GOLS PER PARTIT RESULTAT AMB MÉS GOLS GOL A FAVOR CADA... GOL EN CONTRA CADA... FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

curate

{"es": 0.19246298788694483, "ca": 0.5464333781965006, "en": 0.09286675639300135, "pl": 0.010767160161507403, "nl": 0.018842530282637954, "pt": 0.08882907133243607, "fr": 0.04576043068640646, "id": 0.004037685060565276}

: /comparativa/1920/cadet-primera-divisio/cadet-primera-divisio/grup-9/1c/piera-ae-a/1c/mas-catarro-cfb-a

mc4_ca_20230418_5_714865

El CB Mifas B guanya el Màsters FCEDF a la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes nivell 2 - Diari de la Discapacitat PortadaEsportsEl CB Mifas B guanya el Màsters FCEDF a la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes nivell 2 El CB Mifas B guanya el Màsters FCEDF a la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes nivell 2 En partit ajornat de la tercera jornada 10 d'Abril de 2019 Redacció/Fonts Esports 0 El partit es va decidir en el tercer quart // Foto: FCEDF Aquest diumenge 7 d’abril s’ha disputat el partit ajornat de la tercera jornada jornada de la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes Nivell 2 amb el partit entre el Màsters FCEDF i el CB MIFAS B. El partit, disputat a Badalona, va ser molt igualat durant el primer quart, on es va arribar al final amb empat a sis punts entre els dos equips. El tercer quart va resultar decisiu per la victòria del CB MIFAS B que va anotar 12 dels 28 punts finals, aconseguint un avantatge que va ser impossible de remuntar per part del Màsters FCEDF en el darrer quart. El marcador final va ser favorable a l’equip visitant per un parcial de 28 a 16. L’actual líder de la competició és el CE Costa Daurada B amb 17 punts, seguit de l’UNES – AFA en segona posició amb 15 punts, això sí, amb un partit menys. 21 d'Octubre de 2019 Redacció/Fonts Esports 0 Dos dels grans favorits per guanyar la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes, l’UNES-AFA i el CE Costa Daurada B, han guanyat amb solvència els seus partits a la segona jornada de la competició que s’ha disputat aquest cap de setmana. El CE Costa Daurada B ha debutat en aquesta edició de la Lliga Catalana davant el CB Granollers, en un partit, on els jugadors dirigits per Manel Seva, van fer una gran primera part en atac deixant […] Victòria del Valida sin Barreras CB MIFAS a la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes 7 de Novembre de 2017 Redacció/Fonts Esports 0 El Valida sin Barreras CB MIFAS es va imposar (42-37) al CE Costa Daurada en una victòria molt soferta en un partit molt igualat disputat el passat diumenge corresponent a la sisena jornada de la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes Nivell 1. El resultat a la mitja part era favorable a l’equip local només per un punt de diferència, 21 a 20. El tercer quart va resultar determinant ja que el Valida sin Barreres CB MIFAS va finalitzar-lo […]

curate

{"ca": 0.975557461406518, "es": 0.02444253859348199}

https://diarideladiscapacitat.cat/el-cb-mifas-b-guanya-el-masters-fcedf-a-la-lliga-catalana-de-basquet-en-cadira-de-rodes-nivell-2/

oscar-2301_ca_20230418_7_176167

Aquest no és un tast convencional de pernils. En aquesta proposta de tast dirigit a l’Espai Penedès BCN, tastarem els millors productes del Penedès, amb una selecció de pernils de gran qualitat. I ho farem a cegues. Creus que sabràs distingir entre un pernil d’aglà i un pernil ibèric? Saps quantes Denominacions hi ha a arreu de l’Estat Espanyol? Sabràs reconèixer un pernil amb Denominació d’Orígen, i un que no en té? Si ho creus fàcil, et reptem en aquest tast dirigit per un sommelier. Et propsem el tast de pernils més divertit i diferent de Barcelona. Et taparem els ulls, i entre tots els assistents al tast, hauriem de decidir quin és la millor proposta, quin és el millor pernil, i quin de cada ells és el de més qualitat. T’hi atreveixes? Maridarem 5 pernils de diferent procedència i qualitat, amb 6 vins del Penedès. Aprendrem les diferències que tenen entre ells, el perquè de la gran diferència de preus entre els diferents pernils, i aprendrem diferents curiositats, com per exemple què menja cada porc en l’engreix. La selecció de vins que tastarem és la següent: Cygnus Reserva Brut Nature d’ 1+1 = 3* Rosé Pinor Noir Cava Reserva 2013 de Canals i Munné* Mil·leni Brut Nature Reserva d’Eudald Massana Noya* Gran Reserva Brut Nature de Giró del Gorner* MIM Natura Brut Reserva de Vins el Cep* Miquel Pons Brut Reserva* PREU: 19 € socis Tastavins Penedès (23€ no socis) * Saps que Tastavins Penedès és una associació i te’n pots fer membre? Gaudiràs de descomptes permanents, activitats exclusives i molt més. Si ets menor de 30 anys, la quota és un 50% més econòmica! Fes l’alta a través del web en tres minuts aquí. QUAN: 28/07/2016 20:00h - 21:30h ON: Espai Penedès Muntaner, 21 08011 Barcelona Patrocinadors Amb la col·laboració de On som? © Copyright - Tastavins Penedès Plaça Àgora, 1 - 08720 Vilafranca del Penedès // Tel. Vilafranca 93 890 35 81 - Fax. 93 892 57 34 // Espai Penedès | BCN - Tel. 93 348 45 05

curate

{"ca": 0.8595564941921858, "en": 0.06282998944033791, "pt": 0.008447729672650475, "fr": 0.02587117212249208, "es": 0.025343189017951427, "uk": 0.0026399155227032735, "it": 0.005279831045406547, "hu": 0.003695881731784583, "de": 0.006335797254487857}

http://tastavinspenedes.cat/experiencia/maridatge-a-cegues-de-pernil-iberic-escumosos-del-penedes-8/

racoforumsanon_ca_20220809_3_102189

Un amic andalús m´envia aquesta lletra per publicar al xat, conseqüència del debat encetat pel tema de la bandera espanyola de Granada. Bon dia!Em permetreu fer alguns breus comentaris. No estic registrat en el xat i no puc fer-ho directament. Li he demanat a un vell amic que sigui ell qui ho faci, i de passada, si té temps, que m'ho tradueixi al català, el vostre idioma.Sóc independentista andalús, solidari amb la lluita de tots els pobles de l'Estat per la seva llibertat. Per justícia, per solidaritat, i perquè els "enemics dels meus enemics són els meus amics". Però el mateix que mostro la meva solidaritat cap a bascos, catalans, galegos, canaris, asturs, castellans, etc. (igual que cap a bretons, palestins, txetxens, corsos...), demano el mateix respecte. I aquí hi ha comentaris que em toquen un poc els collons. Perquè això de denominar "friki" a Identitat Andalusa, als joves de Jaleo!!! o al independentisme andalús en general, demostra o molt desconeixement, o una estupidesa supina, o una connivència sospitosa amb l´espanyolisme. La meva organització, Nació Andalusa, per exemple, duu ja 19 anys viva. Amb alts i baixos, amb poca militància, però aquí estem. El mateix dir d'Alliberament Andalús, de Jaleo!! !, o de qualsevol altra. No busquem copiar a ningú ni ens veiem en el mirall de ningú. Som solidaris amb altres lluites però volem reciprocitat. Suposo que qui denominen com friqui al nacionalisme andalús en realitat són galifardeus que no tenen ni puta idea. Ja maduraran. Solament espero que els nacionalistes catalans "madurs" sàpiguen fer-los callar. Perquè si no, malament anem. Per altra banda, és innegable que molts independentistes andalusos són musulmans. Una opció tan respectable com la que escullen els nostres militants cristians o ateus, que també són bastants. Aquí molts de vosaltres caeieu en el fals tòpic de creure que l'Islam és uniforme. De creure que els independentistes andalusos musulmans volen veure a les dones tapades amb burka. O que pretenen tallar-li les mans als lladres, com fa 600 anys. Si el nivell intel·lectual de la penya està així, llavors no pot haver diàleg fructífer i possible. Us demano solament que el mateix que jo m'he preocupat un poc per conèixer una mica sobre la lluita del poble català per la seva llibertat i la seva independència, i per saber una mica sobre els seus moviments d'alliberament nacional i socials del vostre país, tingueu vosaltres el mateix interès per assabentar-vos què defensem. Abans de dir bajanades en el xat o en qualsevol altre fòrum.Una salutació solidària. Maria Nieves escrigué: Suposo que qui denominen com friqui al nacionalisme andalús en realitat són galifardeus que no tenen ni puta idea. Ja maduraran.Dis-li al teu amic que baixe al món real.

curate

{"ca": 0.9952363503114694, "id": 0.004763649688530596}

cawac_ca_20200528_5_148954

Benvinguts al club dels pares i mares imperfectes Si jo fos la millor mare del món Si jo fos la millor mare del món enlloc d’un bloc que actualitzo quan puc, hauria creat una pàgina web disponible en quatre idiomes, amb seccions útils, i fòrums, i un curs online amb diploma i tot. Tindria patrocinadors i esdevindria una Oprah Winfrey de la maternitat empàtica, responsable, transversal i lluminosa tirant a fluorescent. Em convidarien a xerrades i totes les AMPAs del món subornarien a la meva agent perquè pogués arribar-me fins a la seva escola. Perquè amb l’agenda tan plena necessitaria un assistent que m’organitzés la vida, els viatges amunt i avall escampant la bona nova, i promocionant l’enciclopèdia de la MMM (millor mare del món) en versió Ipad i actualitzacions mensuals. El programa de televisió no trigaria a arribar. I vendria el format a les cadenes d’arreu però cap presentadora resultaria tan convincent com jo, perquè jo no seria una cara que parla i que actua i que alliçona, alhora que conforta, jo seria l’autèntica, la inigualable, la inimitable millor mare del món. I em concedirien la creu de Sant Jordi cada vegada que canviés el partit que governa. I a tothom li semblaria fantàstic que la tingués repetida, perquè m’ho mereixeria. I farien una peli sobre la meva vida, i renunciaria a fer jo mateixa el guió a favor de l’Aaron Sorkin, el guionista de The West Wing i The social network , perquè seria així de generosa. I quan a l’Aaron guanyés l’Òscar, el Goya i el Gaudí me’l dedicaria a mi. I sortira a les fotos al seu costat amb aquell vestit que no deixa respirar però que aconsegueix un cutis blanc e impecable. I quan arribés a casa després d’una gira de tres mesos, les meves filles em confondrien amb la típica estafadora que et vol fer canviar de companyia elèctrica sense que te n’adonis i em tancarien la porta als morros. I em sentiria satisfeta perquè hauria criat unes nenes amb capacitat de defensar aferrissadament els seus drets civils. I tant se me’n fotria que no pogués entrar a casa perquè com que guanyaria més pasta que tots els expresidents del govern del junts hauria contracta a la millor cangur del món per tenir-ne cura. Giraria cua, i m’instal·laria a la suite de l’hotel de sis estrelles, hi viuria com una reina i de tant en tant sortiria a la terrassa i el vent, o un ventilador oportú, em pentinaria els cabells mentre jo miraria les tres fotos de carnet de les nenes, desconcertada, dubtant, incapaç de recordar si la Carme és la rossa, o potser ho és la Mireia i la Laia és la que té pigues. 6 comentaris Kira, em conforta saber que no sóc l’única que es desfoga a Internet. Margarita, el que va dir “mal de muchos consuelo de tontos” no era mare. Carme, el ventilador que sigui potent. Ajuda. KIRA PERMANYER 04/02/2011 9:33 Realment formidable la teva entrada. Molt bona. Felicitats. M’ha agradat molt l’estil, el guió, el final. Vina quan vulguis al meu, no es literariament tan bo, però també veuràs que jo “soc una mare model”. http://kirapermanyer.blogspot.com/ Salutacions. No, no, no perdis aquests moments inigualables de massoquisme maternal o et faré fora del club de les pitjors mares del món. ) Mireia 01/02/2011 12:40 i qui vol ser la millor mare del món i haver de voltar tant? quina mandra! jo avui soc la pitjor mare del món, i com a tal m’he passat el matí de bronca en bronca amb les meves filles, ara pper la quantitat de cereals que he de posar a la llet, ara per la roba que s’havien de posar, ara per qui recull què… i dec ser massoca perque m’estic plantejant plegar abans de la feina per anar a recollir-les jo i no els avis, no fos cas que algú altre em prengués l’infinit plaer de barallar-m’hi! Arxiu L’autora Anna Manso L'Anna Manso (Barcelona, 1969) és la pitjor mare del món. Quan no està amb els seus tres fills escriu guions de televisió i cinema, llibres de literatura infantil i juvenil, blogs ( http://www.manso.org ) i articles. Afirma que la millor manera de viure els desastres propis i aliens és amb sentit de l'humor. De tant en tant es calça les ulleres de 3D i veu l'univers de la maternitat i la paternitat d'una forma ben peculiar.

curate

{"ca": 0.9207317073170732, "es": 0.04097560975609756, "pt": 0.01975609756097561, "hy": 0.0034146341463414634, "it": 0.006829268292682927, "id": 0.0024390243902439024, "ru": 0.003902439024390244, "de": 0.001951219512195122}

http://criatures.ara.cat/lapitjormaredelmon/2011/02/01/si-jo-fos-la-millor-mare-del-mon/

mc4_ca_20230418_5_406569

 Alpengasthof Götschenalm Bischofswiesen Alemanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Veure tots els 29 allotjaments a Bischofswiesen. Kollertradte 21, Loipl, Bischofswiesen, Alemanya, 83483 - Molt bona ubicació - Veure al mapa Més informació sobre Alpengasthof Götschenalm Al visitar Bischofswiesen, vosté es sentirà com a casa a Alpengasthof Götschenalm, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Les instal.lacions i els serveis que proveeix Alpengasthof Götschenalm asseguren una estada plaentera als seus clients. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos instal.lacions per a minusvàl.lids, express check-in/check-out, habitació familiar, restaurant, visites turístiques. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. L'hotel ofereix meravelloses instal.lacions d'oci com esquí, parc infantil, ping pong que faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Alpengasthof Götschenalm.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.agoda.com/ca-es/alpengasthof-gotschenalm/hotel/bischofswiesen-de.html

mc4_ca_20230418_6_678699

Ciències Naturals ESPA CEAfbm: mayo 2016 Activitat avaluable sobre mapes topogràfics ( ESPA 1 ) l'activitat avaluable i INDIVIDUAL sobre els mapes i els perfils topogràfics serà: dimecres 08-juny-2016. L'activitat consisteix en a partir d'un mapa topogràfic - 2D - del Puig de Benàtiga (veure mapa adjunt). Important: no oblidis recollir a classe una còpia d'aquest mapa. a) Elaboració d'una maqueta 3D en cartró del Puig de Benàtiga que inclogui des de la corba de nivell de 240 metres fins al cim del puig - 375 metres - (veure foto adjunta) b) Aixecament d'un perfil topogràfic d'una ruta concreta del Puig de Benàtiga. El professor assignarà a cada alumne individualment a classe una ruta diferent. Important: pensa a demanar-li al professor quina és la ruta que t'ha assignat. referent als mapes i als perfils topogràfics. Publicado por squevedo en 2:57 No hay comentarios: Activitat avaluable: energies i fonts d'energies convencionals - els seus usos- ( ESPA 4 matí ) Aquest missatge és un recordatori de que haurà una activitat avaluable sobre: Els usos de les energies i fonts d'energia convencionals, el dimarts 07-juny-2016. Per fer la activitat (durarà 1 hora; és a dir, la segona de la sessió d'aquest mateix dia de l'activitat), només necessitau: 1) haver assistit a les darreres classes, sobre els usos relacionats amb les fonts d'energies -convencionals i alternatives-, i els residus (o disposar dels apunts corresponents a aquestes ) . 2) Tenir fets els resums corresponents a aquests texts. 3) aplicar els vostres coneixements adquirits durant TOTA la unitat corresponents a: a) l'energia i les fonts d'energia (convencionals i alternatives). b) Els combustibles fòssils. c) Els residus ( inclòs l'article "La civilització de les deixalles") d) L'energia nuclear (de fusió i de fissió). e) Els residus nuclears i la seva gestió. Publicado por squevedo en 12:04 No hay comentarios: Treball sobre la factura elèctrica ( ESPA 4 matí ) el proper dimarts 31-maig-2016 teniu que lliurar acabat el treball INDIVIDUAL avaluable sobre: la factura elèctrica i el consum de l'electricitat en els aparells de casa. Publicado por squevedo en 0:00 No hay comentarios: Treball sobre la factura elèctrica ( ESPA 4 matí...

curate

{"ca": 0.9104613978985838, "nl": 0.02055733211512106, "es": 0.06898126998629511}

http://ceafbmccnn.blogspot.com/2016/05/

cawac_ca_20200528_2_90874

Portades que són canons Les portades dels tabloides nacionalistes espanyols han decidit passar a Defcon 1. Ara ja titulen directament amb mentides, mentre que abans només [sic] induïen els lectors a creure el contrari del que passa o a interpretar els fets com volen els amos. Avui la grolleria i el cinisme de la premsa governamental madrilenya no tenen parió. ¿Algú dubtava que les primeres d'ahir de La Razón (" Fracasados "), d' El Mundo (" De fracaso en fracaso ") o de l' Abc (" Fracaso de la huelga general. España prefiere trabajar ") no serien així? Aquest és, justament, el problema, que ja ens ho esperàvem. Què passarà si les coses van com pinten i l'opció de la secessió guanya l'inevitable referèndum? Com ho explicaran als seus lectors? Ara els diuen que els catalans hem caigut en el parany d'una colla de polítics sense escrúpols al servei de les elits que han fet de Catalunya la seva finca. Com s'ho faran? Les portades no són qualsevol pàgina. Un diari és una visió del món i la portada n'és el balcó principal. És el resultat de la tria dels directors sobre la feina diària de la redacció, feta des de les pàgines. Ara són les pàgines les que es fan des de les portades, decidides prèviament en funció de la seva eficàcia com a arma. Quan estan de bones són martell. Quan estan de males són granada de mà. Bum! Esclaten a les mans del lector. Llàstima. No qüestiono la capacitat de treball d'aquesta premsa, qüestiono el judici dels qui l'editen. No qüestiono que un diari tingui línia, qüestiono que pretengui adaptar els fets a la seva línia i que aquesta sigui l'àrbitre de la realitat. En l'extrem, ni qüestiono la veritat dels fets dels que informen, dic que en falten d'altres que són rellevants i pinten un altre panorama; que sobren interpretacions i ganes de dir a la gent com ha de pensar. La qualitat de les portades és fàcilment millorable. Comencin per no dir mentides.

curate

{"ca": 0.8754656732304418, "es": 0.10377860564129857, "eu": 0.018626929217668974, "la": 0.0021287919105907396}

http://www.arabalears.cat/premium/media/Portades-que-son-canons_0_811718860.html

colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_146606

El ple del Consell aprova declarar-les com a BIC per la contribució que han fet a la conservació i potenciació del patrimoni cultural valencià. El ple del Consell destaca la contribució de les bandes de música a la conservació i potenciació del patrimoni cultural valencià / FSMCV À Punt NTC @apuntnoticies Lorena Hernández 25 de maig 2018 - 14:47 Les bandes de música ja són Bé d'Interés Cultural (BIC). Així ho ha aprovat el Consell aquest divendres 25 de maig en un decret. A més de la declaració, el document estableix una sèrie de mesures de protecció del BIC, com la de fer tasques d'identificació, descripció, recerca, estudi i documentació del bé, entre altres, per a garantir la protecció i preservació, o vetlar pel desenvolupament i la pervivència d'aquesta manifestació cultural. Així mateix, el decret destaca el fet que la tradició musical popular valenciana està materialitzada en les societats musicals, presents en pràcticament tot el territori i "són un exemple d'èxit que perdura en el temps i que creix constantment". A la Comunitat Valenciana hi ha un total de 549 societats musicals federades, amb més de 600 escoles de música i escoles d'educands, que aglutinen 40.000 músics, 60.000 alumnes i 200.000 socis. Es tracta d'una antiga reivindicació de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), que enguany celebra el 50 aniversari. L'organització considerava que la iniciativa era necessària per tot el que constitueixen les societats musicals, tant des del punt de vista patrimonial com per la seua representació de la cultura i idiosincràsia valencianes. El Consell ha destacat el valor de les bandes de música, que "estan arrelades amb força en el municipi com a estructura de dinamització, cohesió social i de representació col·lectiva". La declaració serà determinant per a l'expansió del sector, que s'ha convertit en una de les principals indústries culturals de la Comunitat Valenciana, amb un impacte econòmic de 40 milions d'euros, segons va assenyalar recentment un estudi de l'FSMCV encomanat a la Universitat de València. Aquesta xifra representa un 0,04% del PIB valencià, i un creixement del 25% respecte del 2009. La cirereta del pastís a 50 anys d'història Enguany l'FSMCV compleix 50 anys, per la qual cosa s'han organitzat tot un seguit d'actes de commemoració que ja s'estan duent a terme en diversos racons del territori valencià. L'organització té la intenció de batre fins a 18 rècords Guinness. Se'n podrien assolir 15 aquest dissabte, 26 de maig, quan intentaran fer la banda més gran de música de la història, amb 20.100 músics tocant alhora a l'estadi de Mestalla. És una iniciativa que es podrà seguir en directe per la televisió d'À Punt i en línia, per la pàgina web. A més, el 21 d'abril més de 6.000 xiquets i xiquetes músics d'entre 10 i 16 anys, procedents de més de 200 societats musicals, van omplir la plaça de bous de Castelló amb les seues melodies per a commemorar l'efemèride. I el 12 de maig va ser el torn d'Alacant. També et pot interessar La Sala Off de València acull una obra sobre les contradiccions humanes de La Teta Calva Oriola ultima els detalls de les processons de Setmana Santa Anuel AA, Nicky Jam, Quevedo, Belén Aguilera i Ana Mena, primers confirmats de l'Arenal Sound El Museu de Belles Arts de València inaugura "Sorolla. Orígens", els inicis del pintor de la llum valencià L’exposició més gran sobre la història del tatuatge aterra a CaixaForum València Elda ret homenatge a Antonio Gades amb una escultura de bronze a grandària real L’editorial valenciana Media Vaca ven a les Filipines 50.000 exemplars d’un conte sobre la dictadura Els finalistes valencians dels premis Max de les Arts Escèniques es reuneixen a València El Museu Arqueològic d'Alacant inaugura una mostra sobre els guerrers de Xi'an

perfect

{"ca": 0.9891792029559251, "fr": 0.006598046978094484, "es": 0.00422275006598047}

oscar-2201_ca_20230904_13_1462

Fritz Vogelgsang va néixer l’any 1930 a Stuttgart. Fou autor, assagista i traductor de literatura catalana i espanyola. Va morir el 22 d’octubre de 2009 a Chiva de Morella. Un volum de poemes de Federico García Lorca li va desvetllar l’interès per les llengües i cultures hispàniques. Després d’haver traduït diversos clàssics de la literatura hispànica i hispanoamericana, va començar a estudiar també el català. La lectura de poemes de Salvador Espriu li va fer palès la necessitat de comprendre el català. Va treballar com a lector i periodista, d’ençà del 1980 es va dedicar únicament a la traducció. Els últims anys va viure a Chiva, a prop de Morella. Va rebre el Premi de Literatura Catalana (1985), el Premi Johann-Heinrich-Voß de Traducció (1991) i, l’any 2008, el Premi de la Fira del Llibre de Leipzig per la seva traducció de Tirant lo Blanc.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/204/fritz-vogelgsang.html

racoforumsanon_ca_20220809_0_292184

Solidaritat per la Independència no expulsarà Joan LaportaEl secretari general de SI, Uriel Bertran, deixa la decisió a les mans de l'ex-president del Barça · Solidaritat acceptaria que Laporta continués al subgrup de SI tot i formar part de les llistes d'ERC · Aquesta setmana, Laporta es reunirà amb Portabella per perfilar l'aliança a BarcelonaEl futur polític de Joan Laporta passa per mantenir l'escó de diputat al parlament, però segurament al marge del grup de Solidaritat (SI). La decisió, ha dit avui el secretari general de SI, Uriel Bertran, és només seva: la coalició ha decidit no expulsar-lo i considera que és Laporta qui ha de decidir què vol fer. SI no hi ha parlat i avui a la tarda no se sap si assistirà a la reunió del grup parlamentari. Laporta es va negar la setmana passada a repetir la coalició i s'ha mostrat disposat a compartir candidatura amb Esquerra i amb Reagrupament a Barcelona: de les condicions de l'acord, entre les quals el lloc a la llista que podria ocupar, en parlarà en una reunió aquesta setmana amb Jordi Portabella.Laporta s'afegirà probablement, amb Democràcia Catalana, a la coalició entre Esquerra i Reagrupament. Portabella ja va dir la setmana passada que reservaria un lloc destacat en la llista a Laporta; 'es mereix ser tractat com el president d'una força política que vol enfortir el tercer espai', va dir, i va remarcar que el lloc a la llista no seria un inconvenient per arribar a un acord amb Laporta. Democràcia Catalana no tindria el mateix grau de representació que té Reagrupament en la coalició, en l'anomenat tercer espai progressista i independentista: la formació presidida per Joan Carretero disposa del número quatre, Ignasi Planas, i tindrà un 20% de la representació a la llista. Portabella va dir que amb Laporta no es tancaria pas la incorporació de forces en aquest tercer espai.Tot amb tot, la ruptura entre Laporta i Solidaritat és total, i així ho han expressat tant els membres de la coalició com Laporta mateix. Ahir, el secretari general de Solidaritat, Uriel Bertran, va instar Laporta a decidir si considera 'èticament compatible' mantenir l'escó de diputat que va aconseguir sota el projecte i sota les sigles de Solidaritat Catalana per la Independència en les passades eleccions. Bertran ha dit que l'escó 'és seu' i és ell qui ha de prendre la decisió. Una decisió que, segons opina, 'pertany a l'àmbit de la consciència, de l'ètica i de la moral de la persona'. A més, Bertran ha afegit que Laporta entrarà a formar part d'un projecte polític que 'fa de crossa del PSC a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Barcelona'. De moment és segur que Laporta no pensa a renunciar a l'escó, i tot fa pensar que els altres tres diputats del sub-grup parlamentari de Solidaritat, Uriel Bertran, Alfons López Tena i Toni Strubell, li demanaran que se'n vagi del grup, de tal manera que quedaria com a diputat no adscrit en el grup mixt. Si fos així, Solidaritat passaria a tenir els mateixos diputats, tres, que Ciutadans.Bertran sospita que Laporta vol liderar ERC 04/03/2011El secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertran, creu que “quan Joan Laporta forma part d’un projecte, aspira a liderar-lo”, en referència a la sortida de Laporta de SI per formar part de la candidatura d’ERC i Reagrupament a l’ajuntament de Barcelona. Vaig seguint pel Twitter el que diu en Laporta en una conferència que està fent a la UPF i diversa gent piula declaracions seves en aquest sentit i veig també que surt la notícia al Directe. Laporta es planteja trencar Solidaritat Catalana per sumar-se a l'aliança amb ERC i ReagrupamentLaporta: 'No sóc partidari d'anar sols a Barcelona, i no hi aniré' · El líder de SI creu que la millor proposta a la capital és una gran aliança amb Reagrupament i ERCJoan Laporta ho té clar, va fer el salt a la política per buscar la unitat de l'independentisme i no aposta per presentar-se a les municipals de Barcelona en soitari. Ho ha tornat a reivindicar en una trobada amb estudiants de periodisme de la UPF, on ha reiterat que 'la millor proposta per Barcelona és una suma dels partits que poden treure representació, una gran coalició per Barcelona que sigui clau per la governabilitat de la ciutat'. 'Alguns partits com Solidaritat Catalana han dit que aniran a les eleccions en solitari. Ho respecto, però crec que a Barcelona s'hi ha d'anar en coalició amb ERC i Reagrupament, seríem molt forts i seria una proposta molt atractiva per la ciutadania' creu Laporta. L'expresident blaugrana, a més, ha assegurat que si Solidaritat no es replanteja la possibilitat de presentar-se amb ERC i Reagrupament, comunicarà la setmana vinent a la resta de partits de la coalició que s'hi sumarà amb Democràcia Catalana, el partit que lidera, una possibilitat que podria trencar la coalició mesos després de crear-se.Edició:Afegeixo la notícia del directe que diu que la intenció de vot de ERC+RCat+DC podria pujar un 60% d'anteriors sondejosComunicat de Joan Laporta (del web de Democràcia Catalana) Dimecres 02/03/2011El propassat estiu vaig fer el pas a la política per treballar a fi que Catalunya sigui un Estat de la Unió Europea. Al meu entendre, aquest objectiu només es pot aconseguir amb la unitat de les forces catalanistes independentistes. Democràcia Catalana, partit que presideixo, treballarà, com ha fet des dels seus inicis, per la unitat de l’independentisme, sempre amb la voluntat de sumar esforços per aconseguir els objectius de plenitud nacional que es mereixen els catalans i les catalanes.Amb aquest esperit constructiu, a les eleccions al Parlament de Catalunya Democràcia Catalana es va presentar amb coalició, amb cinc partits més, sota el nom de Solidaritat Catalana per la Independència, en la qual, cal recordar, no en van voler formar part ni CiU, ni ERC ni Rcat. El resultat d’aquella unitat va ser prou bo: quatre escons independentistes al Parlament de Catalunya.Ara, en vistes a les eleccions municipals del 22 de maig, penso que és necessari forjar una altra gran coalició independentista a la ciutat de Barcelona, una unitat política que pot ser clau en el govern de la capital del país, en una Barcelona des d’on podem projectar la catalanitat al món. Democràcia Catalana, com així va fer a les eleccions al Parlament, té la ferma voluntat de continuar sumant esforços, mai de dividir l’independentisme. Alguns dels partits que formen part de Solidaritat Catalana per la Independència volen anar en solitari a les municipals a Barcelona, postura que respecto, però que no comparteixo. Democràcia Catalana i jo mateix no participem d'aquest posicionament polític -ben legítim, per altra banda- perquè pensem que en aquestes eleccions municipals a Barcelona una candidatura unitària de tots els partits independentistes seria la millor manera que l’independentisme assolís unes quotes de poder tan necessàries des del punt de vista nacional.Confio que la majoria de partits que formen part de Solidaritat Catalana per la Independència apostin també perquè l’independentisme gaudeixi d’una unitat majoritària amb grans expectatives en quan a resultats. Respectant totes les opinions, crec que és el moment de fer política de país i no caure en polítiques endogàmiques de partit. Per Catalunya i la seva capital, Barcelona, cal unir esforços, mostrar unitat i no aixecar noves banderes que ataquin a les ja existents. En la meva opinió, cal un acte de generositat i d’humilitat a favor d’aquesta gran coalició de partits independentistes, cal deixar enrere possibles qüestions personals. En el meu cas, us asseguro, no tinc cap problema amb cap altre partit ni polític independentista, els reconec la seva trajectòria i, òbviament, no tinc cap dret a vetar a ningú.Sota el meu punt de vista, i respectant, insisteixo, tots els plantejaments dels meus companys de Solidaritat Catalana per la Independència, estic ben convençut que les municipals a Barcelona són una ocasió òptima per unir el moviment independentista. Vam sumar esforços per entrar amb força al Parlament de Catalunya, vam tenir uns bons resultats i ara cal fer-ho al cap i casal de la Nació. A Barcelona, l’independentisme pot tenir la clau de govern. És una oportunitat històrica que no podem desatendre. vpartal vicent partal Laporta trenca amb Solidaritat i anuncia que no renovarà la coalició.Laporta trenca amb Solidaritat i s'acosta a ERCEl líder independentista no assisteix al dinar que Solidaritat ha convocat aquest migdia SARA GONZÁLEZ Barcelona | Actualitzada el 03/03/2011 14:15El líder independentista Joan Laporta ha anunciat a través d'un comunicat que no signarà "l'acord de reedició de la coalició" amb Solidaritat Catalana per la Independència perquè no comparteix" que Solidaritat es presenti en solitari a les eleccions de Barcelona. Aquest mateix migdia, el líder d'ERC a Barcelona, Jordi Portabella, ja ha admès que havia mantingut diversos contactes amb Laporta i ha assegurat que, si se suma a la seva coalició, li garantirà un lloc "important" a la llista per garantir la seva entrada a l'Ajuntament de Barcelona.Laporta també ha anunciat que, davant "l'espectacle mediàtic que ha desfermat" la trobada que Solidaritat té prevista per avui al migdia, no assistirà al dinar-reunió convocat. La pregunta final és....... de qui hòsties era submarí el Laporta? En Laporta, si alguna cosa ha demostrat es que nomes es d'en Laporta, dubto que conscienment hagi acceptat ser submarí de ningú, altre cosa es que l'hagin enredat doncs dels tripijocs politics esta clar que no en té ni idea, al menys de bon principi, ara quelcom ja deu haver apres doncs tonto no ho es. sí cal buscar submarins jo miraria cap un altre banda i ha alguns que tenen molts més numeros que en Laporta a poc que repassem les seves trajectories politiques i personals.

curate

{"ca": 1.0}

crawling-ib3_ca_20230205_0_53984

Expohabitat, la fira on participen tota classe d’empreses del sector immobiliari, construcció i reformes, l’interiorisme i disseny, acaba de posar punt final a la seva tercera edició. Durant el cap de setmana, tant els particulars com els professionals del sector, han pogut conèixer tota classe de productes i serveis relacionats amb el món de la llar. Segons els expositors, han pogut posar-se en contacte amb clients potencials. Per aquells que estan dins el sector, ha servit per posar-se al dia. L’organització en fa un balanç positiu.

perfect

{"ca": 1.0}

https://ib3.org/cloenda-dexpohabitat-fira-del-sector-immobiliari-i-el-amb-el-mon-de-la-llar

macocu_ca_20230731_7_429202

Divuitena i penúltima etapa del Grand Tour on hem deixat endarrere els boscos, el camí vora Ter i les hortes. Som de ple en un paisatge urbà només oxigenat per arbres arrenglerats i escadusseres places urbanes. Quan arriba setembre, els càmpings són una bona opció. Hem dormit divinament en un bungalow a Platja d’Aro, i ens despertem ben descansats. El dia d’avui es presenta d’allò més tranquil: una passejadeta de res pel camí de ronda fins a Sant Feliu de Guíxols. Avui hem tingut de tot: sol, núvols, plugim, pluja i calamarsa, boira, sol altra vegada. I hi ha hagut moments crítics amb reunions per decidir. I música, la música d’en Marc Egea, que ens ha acompanyat des del començament fins al final.

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_16_691395

Sobre construccions derruïdes i poc conegudes a Sant Joan de l'Hospital – Església de San Juan el Hospital Sobre construccions derruïdes i poc conegudes a Sant Joan de l'Hospital Intentarem respondre a una de les habituals preguntes que fan els visitants de l'àrea cementirial de Sant Joan de l'Hospital. Al sud de l'església del Conjunt històric de Sant Joan de l'Hospital a València, es troba el cementiri medieval del s. XIII. En el que seria el centre d'aquest, s'erigeix ​​la petita capella funerària coneguda per tradició com Capella del Rei En Jaume, El Rei Conqueridor, amic del primer prior de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a València, Hugo de Folcalquier, hauria sentit missa en aquella capella, construïda en els primers temps després de la conquesta per un altre dels cavallers santjoanistes que van participar en aquesta, Arnau de Romaní. Aquesta petita construcció rectangular, d'absis romànic i nau gòtica, estava oberta en els seus tres arcs laterals de la nau. Així facilitava l'assistència a les e xequias fúnebres que en el la se celebressin. Adossada a l'absis hi havia una petita, tancada i simple construcció de mur baix. Disposava d'un pou i una Basseta amb canalització de sortida d'aigües. Un recollit lloc en què els cadàvers eren dipositats i preparats per a les exèquies fúnebres. Els morts passaven després a la capelleta en el seu taüt, o embolicats curosament en sudaris, o els més pobres en palla, per posteriorment ser sepultats bé sota arc-soli, si pertanyien a una família o gremi que disposava d'algun, o bé al terra del cementiri. El fet de donar sepultura als morts era, a més d'una de les obres de misericòrdia cristianes, una obligació per a l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que atenia pelegrins malalts, indigents i fins i tot havia de donar sepultura als ajusticiats que ningú reclamava. Així figura en la Consueta (els estatuts) establert des del s. XIII, just en l'època que es construeix Sant Joan de l'Hospital a València. Una pintura d'una altra petita capella funerària, la de l'Hospital de Memling de Sant Joan de Jerusalem a Bruges, Holanda, ens il·lustra aquestes cures. Aquestes dues representacions, realitzades al s. XVII, mostren el complex hospitalari de Memling amb les seves característiques tradicioneles, entre elles la capella funerària al centre d'un espai enjardinat; adossat a la seva capçalera es pot veure un petit i baix recinte la utilitat era la neteja i preparació dels cadàvers abans de celebrar les exèquies. Els complexos hospitalaris s'establien prop de corrents d'aigua: rierols, sèquies o assuts, o s'excavaven pous o aljubs per disposar d'aigua neta. Aquest grup monumental d'Holanda s'aixeca al costat d'un riu de considerable cabal com s'aprecia en el gravat. En el Conjunt de Sant Joan de l'Hospital de València s'han trobat a l'àrea cementirial del s. XIII, testimonis de tot això: sèquies, pous, azucatch, gots funeraris i nombroses restes de metall: ferratges, claus, frontisses ... etc. que van pertànyer als taüts. Però més interessant encara són les restes de les construccions adossades a l'absis de la capella. Són murs de maçoneria de la mateixa època de l'edificació original. De poca alçada i amb un pou (situat sota el mur (¿) que el va separar de la totalitat del recinte des del s.XVIII – XIX). Aquests són les restes semiderruïts que s'aprecien a la zona cementirial al costat de la Capuilla del Rei D. Jaume. El pou està tapat per perillositat. En el plànol adjunt poden apreciar-se les zones de sondejos arqueològics i el que es va trobar, assenyalat i ubicat el pou i la Basseta per a aigua. Margarida Ordeig Corsini Director tècnic del Museu de l'Hospital San Juan de el Hospital de Valencia posat 16:30 Dones de supressió Viacrucis (a Ingle… 12:00 Viacrucis (En anglès) 19:00 Solemne Via Crucis Processó de l's'encuen… 19:00 M. solemne Ntra. SRA. del Miracle

curate

{"ca": 0.9656786271450858, "eu": 0.007280291211648466, "es": 0.01638065522620905, "pt": 0.004940197607904316, "it": 0.005720228809152366}

https://sanjuandelhospital.es/sobre-construcciones-derruidas-y-poco-conocidas-en-san-juan-del-hospital/?lang=ca

cawac_ca_20200528_4_102686

esteladaonvas.cat emula l'anunci d''envàsonvas.cat' i treballa en paral·lel a la negativa de l'Ajuntament de col·locar la bandera independentista Com molts altres pobles del Vallès i del Principat en general, Cardedeu també vol tenir una estelada en un lloc ben visible del municipi. L'equip de govern de l'Ajuntament, però, no ho posa fàcil. Ja abans que la CUP i ERC presentessin una moció per col·locar la bandera, l'Assemblea Nacional Catalana de Cardedeu va engegar la campanya banderaonvas.cat -en record a l'anunci envàsonvas.cat- perquè els usuaris i els ciutadans decidissin quin és el millor lloc. La moció dels grups independentistes no va prosperar per la negativa de l'equip de govern (CiU, PP i Gent pel Canvi) i la feina en paral·lel del grup sorgit de l'ANC segueix endavant malgrat alguns contratemps. I és que els mateixos impulsors admeten que "és una missió més difícil del que crèiem" perquè necessita els permisos de l'Ajuntament. El web recull, a més, imatges d'estelades d'altres pobles i, a banda, es venen cupons a 2 euros -ja se n'han venut uns 600- per finançar l'estelada.

curate

{"ca": 1.0}

http://marxa.assemblea.cat/?q=node/3164

mc4_ca_20230418_4_170011

Bèlgica manté el nivell d'alerta màxima a Brussel·les davant possibles atemptats El Centre de Crisi de Bèlgica ha informat avui que es manté de moment el nivell màxim d'alerta a Brussel·les i la seva àrea limítrofa davant la possibilitat que puguin produir-se atemptats terroristes, després que aquest dissabte s'elevés al nivell 4, el màxim. Segons aquest organisme, aquesta tarda es tornarà a avaluar la situació per decidir si s'introdueixen canvis, però de moment s'ha optat per mantenir l'alerta a la regió de Brussel·les d'acord amb la "amenaça seriosa i imminent" que es va determinar divendres després els atemptats de París del 13 de novembre. Quant a la resta del país, va recordar el Centre de Crisi, es manté en el nivell 3, "que significa més vigilància i una visibilitat reforçada dels serveis de policia, eventualment amb el suport de la Defensa" en els llocs on més concentració de persones. Així mateix, ha tornat a recomanar als residents a Brussel·les i els seus voltants que evitin els llocs de gran concentració de persones, segueixin les informacions oficials de les autoritats i evitin "propagar rumors". El primer ministre de Bèlgica, Charles Michel, havia explicat aquest dissabte que l'Òrgan de Coordinació per a l'Anàlisi d'Amenaces (OCAM) va decidir elevar al màxim el nivell d'alerta a Brussel·les "pel risc d'un atemptat semblant al de París". Segons ha dit, hi ha "l'amenaça" d'un possible atemptat imminent que seria comès per "diversos individus" amb armes i explosius en "diversos llocs".

curate

{"ca": 1.0}

http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/379122/blgica-mante-nivell-dalerta-mxima-brusselles-davant-possibles-atemptats

colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_353731

IMPORTANT: DEGUT A LES CIRCUMSTÀNCIES DERIVADES DE LA CRISI SANITÀRIA PER COVID19, LES VISITES HAURAN D'ACOMPLIR LES CONDICIONS SEGÜENTS: Grups màxim de 10 persones. A l'entrada del Centre d'Interpretació es posarà gel hidroalcohòlic a disposició dels visitants i aquests hauran de fer-ne ús abans de començar la visita. Durant la visita es mantindrà la distància de seguretat i quan no sigui possible, el guia i els visitants faran ús de mascaretes. En la mesura del possible, s'evitarà l'ús de diner en efectiu tant pel pagament de la visita (el pagament es farà de forma prèvia per transferència) com per compres a l'agrobotiga (el pagament es farà amb targeta de crèdit o altres mitjans) L'ús de material (eienes per recrear la collita de l'oliva) seran desinfectats prèviament i després del seu ús. La Cooperativa compta amb 450 socis, 200 dels quals dedicats a la producció de l'oliva. L'oli d'oliva verge extra Escornabou Gourmet, elaborat a partir d'olives 100% arbequines, és el resultat d'un procés tradicional que, des de la campanya 2011-2012, es fa al nou molí dels afores de la vila. El xef Xavier Pellicer, amb dues estrelles Michelin, avala l'oli i dóna nom a una de les seves ampolles. Oliveres friendly és el lema sota el qual s'aglutinen les activitats d'oleoturisme que permeten conèixer tots els secrets de l'oli de la cooperativa i que uneixen gastronomia, turisme, paisatge, cultura tradicional i un bon tast professional. Durant la visita hi ha la possibilitat d'emprendre una ruta guiada entre oliveres centenàries, fer tallers sobre l'oli, tasts i degustacions, així com visitar el museu Setrill, dedicat a l'oli d'oliva verge extra.

perfect

{"ca": 1.0}

cawac_ca_20200528_0_166181

Juvenil A 28.09.2011 13:39 El Mini acull futbol juvenil europeu gratuït Jaume Marcet El Juvenil A del FC Barcelona debutarà a casa contra l’Olympique de Marsella a la Next Gen Series. Els d’Òscar Garcia han guanyat els dos primers partits d’aquesta competició als camps del Celtic i del Manchester City. Els amants del bon futbol tenen una cita aquest dijous al Miniestadi. Barça i Olympique de Marsella s’enfrontaran (20.15 h, Barça TV) a la tercera jornada del grup tercer de la Next Gen Series, una competició que reuneix alguns dels millors equips europeus en categoria juvenil. Un pas endavant El Barça faria un pas de gegant per classificar-se per a la fase final d’aquesta competició si aconsegueixen sumar el tercer triomf consecutiu a la Next Gen Series. Les dues sortides del Juvenil A blaugrana han acabat amb triomf. Els d’Òscar García van guanyar el Celtic (1-3) i el Manchester City (1-2) amb dues exhibicions futbolístiques dels nois del Juvenil A blaugrana. Raons per anar al Mini Els motius per anar aquest dijous a les 20.15 hores al Miniestadi són múltiples. L’entrenador Òscar Garcia n’apunta la principal: “Qui vingui podrà veure el millor futbol juvenil que es pot veure a tot Europa”. Al vestidor del Juvenil A fa il•lusió jugar aquesta mena de partits, tal com explicaven a Barça TV els jugadors un cop finalitzat el partit de diumenge contra el Mallorca. Rafinha Alcántara, un dels artífexs del triplet que l’anterior temporada va assolir el Juvenil A d’Òscar García, anima el públic a acostar-se al Miniestadi: “Jo aniré a animar-los i demanar a tots els bons aficionats al planter que no s’ho perdin, serà un gran espectacle”.

curate

{"en": 0.005497861942577886, "de": 0.009773976786805132, "ca": 0.9755650580329872, "fr": 0.00916310323762981}

http://arxiu.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/futbol_base/temporada11-12/09/28/n110928119469.html

mc4_ca_20230418_1_46015

Pedalo, ergo sum: Els Alps: el cel Publicat per jordi.t a 10:53 Margarida i Pere 22 d’agost de 2010 a les 18:11 M'acabo d'assabentar que han alliberat els cooperants segrestats, això m'ha fet pensar en la conversa que vam tenir el dia de Torelló i també en que t'havia de dir que espero que posis ben aviat la crònica de les teves sortides. jordi.t 22 d’agost de 2010 a les 18:33 No ho sabia. Fa dies que no vull saber res de les notícies, intentant allargar les vacances com si encara fos a l'estranger. Gràcies per avisar-me.

curate

{"ca": 0.85, "it": 0.07692307692307693, "fr": 0.07307692307692308}

http://pedaloergosum.blogspot.com/2010/08/els-alps-el-cel.html

oscar-2201_ca_20230904_11_182788

Veredicte 11è Premi OMBÚ de Fotografia Les restriccions que causa la Covid-19 han impedit la celebració de l’entrega de premis. https://www.pinedademar.cat/serveis/cultura/noticies/veredicte-11e-premi-ombu-de-fotografia https://www.pinedademar.cat/serveis/cultura/noticies/veredicte-11e-premi-ombu-de-fotografia/@@download/image/ombu_primerpremi.jpg Veredicte 11è Premi OMBÚ de Fotografia Les restriccions que causa la Covid-19 han impedit la celebració de l’entrega de premis. 08 de gener de 2021 Un cop finalitzada la votació del premi popular es dóna a conèixer el veredicte de les diferents categories de l’11a edició dels Premis OMBÚ de Fotografia. Primer premi: Felipe Bravo Segon premi: Josep Lluís Fillat Tercer premi: Joan Garriga Premi a la fotografia d’autor local: Xavier Palau Premi de la votació popular: Joaquín Melero Les restriccions derivades de la pandèmia han impedit la celebració de l’acte de lliurament de premis dels premis OMBÚ d’enguany. Els cinc guanyadors rebran una notificació per correu electrònic. Fotografia en temps de confinament El context sanitari i el confinament han estat el tret característic de la majoria de les fotografies participants. Així el primer premi retrata una plaça Catalunya en sol·licitud feta amb els primers rajos del dia. En contraposició el segon premi mostra una plaça d’Espanya plena de vida amb una actuació castellera prèvia a la pandèmia. Tant el tercer com el premi a l’autor local ens traslladen a la platja i concretament al búnquer de la platja dels Pescadors i d’una guingueta. Per últim, el premi votació popular representa un pi i la silueta d’una persona contra la força del vent. Primer premi: Segon premi: Tercer premi: Premi autor local: Premi votació popular: 11a edició dels premis Els premis OMBÚ de fotografia són una iniciativa de l’Ajuntament de Pineda de Mar i el Col·lectiu de Fotògrafs de Pineda. Es tracta d’un concurs de fotografies originals relacionades amb el municipi de Pineda. Els premis de la convocatòria reparteixen 500, 300 i 150 € a les tres fotografies guanyadores. També hi ha dos premis de 150 € per a l’autoria local i pel premi del públic. Enguany s’han presentat al certamen 176 fotografies originals.

curate

{"ca": 0.9820772058823529, "es": 0.017922794117647058}

https://www.pinedademar.cat/serveis/cultura/noticies/veredicte-11e-premi-ombu-de-fotografia

mc4_ca_20230418_1_791060

Andorra rep el reconeixement de 'País amic dels drets humans' - FÒRUM.ad Andorra rep el reconeixement de ‘País amic dels drets humans’ On: 07/12/18 18:33 El ministre de Salut, Carles Álvarez, ha rebut aquest divendres el reconeixement de l’organització International Solidarity for Human Rights com a ‘País amic dels drets humans’. El premi reconeix les accions dutes a terme durant el darrer any a Andorra amb motiu del 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. En la seva intervenció, el ministre de Salut ha afirmat que la Declaració Universal dels Drets Humans marca una fita en la història i que és una obligació de tots promoure’ls i protegir-los. I ha afegit que exigir aquests drets humans comporta el seu coneixement i implica una difusió en la qual tothom ha d’estar implicat. Álvarez ha felicitat la filosofia i l’impuls que l’organització International Solidarity for Human Rights fa al voltant de l’educació sobre els principis de la Declaració Universal dels Drets Humans, valors alineats amb les polítiques educatives que s’estan duent a terme a Andorra. El titular de Salut ha narrat les accions implementades per part del Principat amb motiu de la commemoració de la Declaració Universal dels Drets Humans. Al mes de juliol del 2017 es va inaugurar el camí saludable dels drets humans; un itinerari per promoure la pràctica d’activitat física, i en el qual conflueix la promoció dels drets humans, dels hàbits de vida saludables, l’entorn natural i del patrimoni cultural. Els 30 km del camí coincideixen amb els trenta drets humans. Aquesta iniciativa també està directament relacionada amb les recomanacions de l’OMS de l’estratègia per a la salut 2020, un marc polític europeu per a la millora de la salut i del benestar. Una altra iniciativa és la duta a terme pel Servei Andorrà d’Atenció Sanitària que durant tot l’any 2018 està lliurant als nounats nascuts a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell un certificat conforme el nen ha nascut l’any d’aquest aniversari. El certificat inclou els trenta articles perquè el nen i els seus pares tinguin coneixement i es familiaritzin amb els drets humans. La Universitat d’Andorra i els centres educatius també s’han adherit a aquesta celebració amb l’objectiu de promoure i sensibilitzar la comunitat educativa, acció en la qual de forma directa l’International Solidarity for Human Rights va participar en la seva visita al Principat d’Andorra. Altres accions que s’han dut a terme han estat la posada en circulació de 75.000 unitats de monedes de 2 euros de col·lecció amb la inscripció d’un arbre amb trenta fulles que representen els diferents drets. També s’han difós els drets al Canòlich Music Festival, acte que compta amb una gran afluència de gent jove. Finalment, el 4 de desembre es va inaugurar una instal·lació artística a la plaça de l’Hospital. Es tracta de 30 tòtems de fusta de diferents colors col·locats en línia recta, cadascun d’ells amb la inscripció d’un dels drets humans. El ministre ha assistit a l’esdeveniment acompanyat de l’ambaixadora d’Andorra a les Nacions Unides, Elisenda Vives, i de l’artista Pere Moles. L’ISHR és una organització sense ànim de lucre establerta a Florida i la seva missió és educar sobre els principis inclosos en la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides. Previous Post: Llum verda al projecte “Camins tradicionals dels Pirineus” Next Post: Andorra defensa, a la COP24, la feina per mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle

curate

{"ca": 0.9948994049305753, "ja": 0.005100595069424767}

https://forum.ad/andorra-rep-el-reconeixement-de-pais-amic-dels-drets-humans/

macocu_ca_20230731_9_476484

LES NOSTRES FEINETES Haureu notat que fa dies que no publiquem res en aquest bloc. No és que ens hàgim oblidat d’explicar-vos tot el que passa per l’escola, és que hem decidit unir els blogs de les escoles de la ZER. És una forma que tots estiguem informats del que passa en tots dos centres. Així doncs, us deixem la nova adreça del blog: http://blocs.xtec.cat/zerbcsud/ No oblideu visitar la pàgina EXPRESSIÓ ORAL que trobareu al menú principal. Veureu les exposicions orals dels vostres nens i nenes. Nens i nenes, degut a que tenim poc temps per preparar el concert del Fem Coral, us penjo la cançó número 4. Escolteu-la tot el que vulgueu a veure si al menys se’ns va quedant gravada. ESTIMATS NENS I NENES DE LA ZER BAIX CAMP SUD Us presentem el cartell que ens representarà en el Fem Coral “ELS PRETENDENTS DE LA RATOLINA” que interpretarem el proper 13 de maig a Reus. Us felicitem pel gran treball realitzat, ja que ens ha estat força complicat el poder escollir-ne tan sols un. Aquest trimestre hem preparat les exposicions orals sobre els animals. Cadascun hem triat el que més ens agrada. El dissabte 18 d’abril els grans de l’escola vam ser a la segona fira “Tastet de ciència” a Reus. Més de 50 centres vam exposar els seus experiments. Nosaltres vam explicar què és la tensió superficial de l’aigua. La segona endevinalla d’aquest concurs és: RIDDLE Encertants: Genís – Estel – Alba Enhorabona! A tots/es els/les participants que no heu trobat la resposta correcta, us animo que continueu participant. Ja podeu consultar la tercera endevinalla al hall de l’escola. Aquest any hem anat a Barcelona de colònies. Com sempre ens ho hem passat genial i hem conegut la ciutat i l’obra de Gaudí. Arriba una mica tard, però arriba... ens ho hem passat genial tots junts en la guerra de confetis amb els pares i mares. L’única cosa és que... esperem és que arribi ja la propera!

curate

{"en": 0.04418103448275862, "ca": 0.9224137931034483, "fr": 0.01670258620689655, "es": 0.010775862068965518, "it": 0.005926724137931034}

macocu_ca_20230731_3_337607

Autoritzen més batudes per localitzar els gossos ensalvatgits del Segrià El govern es reuneix amb el Consell Comarcal, els Agents Rurals i l'Ajuntament d'Alcarràs arran de l'atac dels animals a una granja del municipi Descarten que es tracti del mateix grup que va atacar un ramat de Seròs El departament d'Agricultura ha autoritzat una nova ronda de batudes als municipis del Baix Segrià per localitzar la canilla de gossos ensalvatgits (entre 8 i 9 animals) que han provocat la mort d'un vedell a Alcarràs (Segrià) i n'han deixat 8 més de ferits. És el principal acord de la reunió urgent que aquest divendres ha convocat el govern amb l'Ajuntament d'Alcarràs, el Consell Comarcal del Segrià i els Agents Rurals. Els Agents Rurals avisen que els gossos poden ser perillosos per les persones, sobretot si apareixen en grup. Aquest dijous la canilla va atacar una vintena de vedells d'una granja situada als afores de d'Alcarràs (Segrià). Dels animals ferits, cinc van quedar en estat crític. Es dóna la circumstància que també s'han registrat atacs similars en els darrers dies en granges del voltant i dissabte passat es va trobar un vedell mort a la zona. Els Agents Rurals descarten que es pugui tractar del mateix grup de gossos que van provocar la mort de més de 200 ovelles en una granja de Seròs en diversos atacs al novembre. Segons ha precisat el cap dels Agents Rurals a Lleida, Llorenç Ricou, l'atenció es centra, en el cas de Seròs, també a Aitona i La Granja d'Escarp, i en el cas d'Alcarràs, també a Torres de Segre. A Alcarràs ja s'havien fet un conjunt de batudes des del 31 d'octubre fins el 25 de novembre. El govern ara ha decidit renovar l'autorització per fer més batudes, junt amb les altres mesures com la instal·lació de gàbies per capturar animals. També s'estudiaran altres sistemes de captura en vida. Les batudes s'organitzaran en els propers dies amb grups d'unes 5 persones formats per alguns agents rurals i també persones recomanades per l'Ajuntament d'Alcarràs. L'alcalde d'Alcarràs, Miquel Serra, ha agraït la rapidesa de l'actuació del govern davant aquest nou succés, i ha demanat la captura d'aquests animals. Serra, però, ha lamentat les pèrdues econòmiques importants que suposen aquests fets pel sector, i també pels ajuntaments, “que necessiten més recursos per fer-se càrrec de la gestió dels animals”. Perill pels humans El cap dels Agents Rurals a Lleida, Llorenç Ricou, ha recordat que els animals són “gossos ensalvatgits” i que fa “molt temps que no estan en contacte amb humans”. Segons ell, això els fa “imprevisibles”, ja que si se senten acorralats, poden mossegar. Per tot plegant, el agents rurals demanen precaució i adverteixen que aquests gossos poden ser un perill per les persones, sobretot si van en grup, encara que habitualment actuen amb nocturnitat. El sindicat Unió de Pagesos ha demanat als Serveis Territorials d'Agricultura de Lleida que actuï ràpidament per capturar els gossos ensalvatgits que aquest dijous van atacar l'explotació de vedells a Alcarràs, per evitar que es repeteixin aquestes accions “que danyen greument la ramaderia”. UP vol que s'actuï a través del Cos d'Agents Rurals d'acord amb el canvi introduït a la Llei de protecció dels animals del 2012, que en permet la captura en cas que els animals de companyia ensalvatgits ataquin persones. Notícies relacionades Comissen a un veí de Seròs els seus 15 gossos després d'atacar un cadell i el seu amo

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_7_508462

L'aerolínia de baix cost Hapag-Lloyd Express ofereix fins dilluns 50.000 bitllets a 9,99 euros La companyia aèria alemana Hapag-Lloyd Express ha llançat una oferta de bitllets d'avió per tan sols 9,99 euros el trajecte. En total s'ofereixen 50.000 bitllets i el temps per adquiri-los s'acaba dilluns a mitjanit. L'aerolínia de baix cost té connexions des de l'aeroport de Colonia-Bonn cap a Reus, Bilbao, Sevilla, València i Madrid i des de Hannover a Reus, Bilbao, i València. Trajectes a Colonia-Bonn i Hannover L'oferta de bitllets a 9,99 euros és per viatjar entre els dies 1 i 30 de novembre en els trahjectes d'anada i de l'1 de novembre i el 14 de desembre pels vols de tornada. El preu és per trajecte i persona i les taxes i impostos hi estan inclosos. La companyia ha anunciat que un cop esgotats els bitllets de promoció en posaran a la venda 100.000 més a 19,99 euros i 29,99.

curate

{"ca": 0.960272417707151, "it": 0.039727582292849034}

http://www.ccma.cat/324/laerolinia-de-baix-cost-hapag-lloyd-express-ofereix-fins-dilluns-50-000-bitllets-a-9-99-euros/noticia/43143/

mc4_ca_20230418_5_653538

Èxit d’assistents a la Festa del Xató, coincidint amb els típics Tres Tombs (23/01/2012) - Ruta del Xató Èxit d’assistents a la Festa del Xató, coincidint amb els típics Tres Tombs (23/01/2012) - Ruta del Xató Home / Blog / Èxit d’assistents a la Festa del Xató, coincidint amb els típics Tres Tombs (23/01/2012) Vilafranca ha acollit, durant tot el diumenge, dos grans esdeveniments que han omplert els carrers del centre i de la Girada de gent que ha volgut gaudir de la Festa del Xató i dels típics Tres Tombs. La Festa del Xató, que s’ha celebrat a la Rambla de Sant Francesc, ha mostrat, un any més, ser “una de les cites tradicionals gastronòmiques que doten d’identitat la nostra població i comarca”, segons ha afirmat que l’Alcalde Pere Regull. Novament, ha estat un èxit d’assistents que des de primera hora han passejat i degustat les diferents modalitats de Xató que s’hi ha exposat. A les 11 del matí s’obrien les taquilles de venda de tiquets i des d’aquest moment i fins a 2/4 de 3 de la tarda, moment en que s’esgotaven més de 3.200 racions de xató, les cues van ser constants i sense cap mena d’interrupció. La ració de xató anava acompanyada de pa, coberts, un pitet emblemàtic de la trobada, una bossa de Vilafranca i una degustació de diferents vins de la DO Penedès, gentilesa de diferents cellers de la nostra comarca. Vilafranca és la única població de les tradicionals del xató que aplega les mostres de la resta (Vilanova, Sitges i El Vendrell). Per a Pere Regull “és una satisfacció veure l’ambient que es viu. És molt important la bona relació que s’ha establert amb la resta de poblacions”. L’Alcalde de Vilafranca també ha volgut remarcar la importància d’esdeveniments culturals com els Tres Tombs, que també s’han celebrat avui pels carrers de Vilafranca. No és la primera vegada que l’alcalde vilafranquí destaca la rellevància que té “reforçar els elements que ens donen singularitat, a la població i a la comarca del Penedès. Potenciem, i ho hem de fer encara més, la nostra part més tradicional, és la prova de l’èxit que avui dir que tenim a la Festa del Xató, i de retruc que gaudeixen dels nostres Tres Tombs.” La fidelització del públic als nostres esdeveniments més populars és la clau de l’èxit, “hem d’aconseguir que aquest públic, de fora del Penedès, sigui fidel a les nostres tradicions. Tenim molta cultura, tradició i identitat per oferir. Això genera moviment de persones i econòmic.” Pel que fa a la ubicació de la Festa del Xató a la Rambla, i dels Tres Tombs al barri de La Girada, l’alcalde l’ha tornat a defensar, “s’ha de poder diversificar les activitats per aconseguir donar vida a diverses zones de la ciutat. Però no podem oblidar dos punts importants, els gremis restauradors volen l’espai de la Rambla, i els Tres Tombs, per motius fonamentalment de seguretat no es poden fer en la mateixa ubicació. S’ha trobat un nexe entre els dos esdeveniments, la benedicció es fa just al costat de la Festa del Xató, i aquest nexe és important perquè porta el moviment de gent d’un esdeveniment a l’altre.” D’altra banda, la regidora de Consum, comerç i Turisme, i presidenta del Patronat de Turisme, M. Dolors Rius ha assegurat que la presència dels quatre gremis restauradors, de Vialfranca, Vilanova, Sitges i El Vendrell, “és tot un èxit. S’aconsegueix posar en comú aquesta part de la gastronomia que tenim. Som la única població que les agrupa a totes, i aquest punt de comparativa entre elles, entre les seves receptes, ens fa ser molt atractius.” A banda de les carpes de les quatre varietats de xató, una altra carpa acollia la primera mostra-exhibició de cuina gastronòmica, organitzada pel Gremi d’hosteleria de l’Alt Penedès. Els restaurants Trefí, El Racó de la Calma i Sol i vi, oferien en directe una demostració de la seva cuina degustant aquests plats amb tastos dels vins més adequats. Els quatre gremis participants també es van mostrar molt satisfets de la festa i valoren d’una manera molt positiva el fet de poder-se trobar tots plegats a Vilafranca, ja que permet que el públic pugui tastar i valorar les quatre maneres diferents de fer el xató al nostre territori.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.rutadelxato.com/ca/exit-dassistents-a-la-festa-del-xato-coincidint-amb-els-tipics-tres-tombs-23012012/

mc4_ca_20230418_0_758501

Elisabet Abeyà (Ramona Pérez) 4 min. 13/08/2018 18:06 651x366 Elisabet Abeyà. Elisabet Abeyà. Avui conversarem amb Elisabet Abeyà Lafontana, mestra, psicòloga, escriptora i traductora Les primeres traduccions, crec que les vaig fer per atzar, en un moment tranquil de la vida. Després, ho vaig fer per una certa vocació de fer de pont, d’acostar els lectors a textos que no podrien llegir en original i que són útils i inspiradors. Em sent molt bé quan traduesc un text que m’agrada molt i quan em sent molt a prop de l’autor o autora. M’agrada molt estar tota sola, i traduir és una feina que m’encanta perquè a la vegada estic sola i acompanyada, per les paraules i els pensaments d’algú altre. Algú va dir que, si hi hagués més traductors, hi hauria menys guerres. Jo treball amb aquesta il·lusió: que hi hagi més comprensió entre la gent de diferents llengües i cultures. Cada traducció és un repte, com la vida mateixa, i està composta per petits reptes que se succeeixen, se superposen i s’intercalen. Jo voldria ser invisible com a traductora, o sigui, que el lector percebés que és l’autor mateix qui li parla. Això em fa estar molt atenta al text i a la vegada molt oberta i receptiva. M’agradaria continuar tenint reptes d’aquest tipus, en la traducció i en la vida. La versió del ‘Bhagavad Gita’ de Joan Mascaró i Fornés. Ell el va traduir del sànscrit a l’anglès. No és únicament una traducció, sinó una versió, que manté l’esperit i la bellesa del text original i l’acosta a la comprensió del lector occidental. Jo vaig tenir el privilegi de traduir aquesta versió anglesa al català. De quines llengües traduïu? Fins ara, totes les traduccions publicades les he fetes de l’original anglès al català. Darrerament he traduït un petit llibre de l’original en esperanto. Es diu ‘Vida de Gandhi’, l’autor és Edmond Privat i serà publicat pròximament per Edicions Documenta Balear. Recoman ‘Una història d’amor i de foscor’ d’Amos Oz. És una gran novel·la, que a la vegada és una autobiografia, un relat històric i una obra d’art. Jo la puc llegir gràcies a les traductores, perquè no conec la llengua original, l’hebreu. M’agrada comparar-ne les versions catalana, castellana, francesa i anglesa, i veure com resolen diferents dificultats. És una gran obra amb molt bones traduccions fetes per: Roser Lluch, Raquel García Lozano, Sylvie Cohen i Nicolas de Lange. Anotau les obres traduïdes - ‘La no-violència en la pau i en la guerra’ (‘Non-violence in peace and war’), de M. K. Gandhi (Ahimsa Edicions, 1983). - ‘Bhagavad Gita’, de la traducció anglesa de Joan Mascaró (Editorial Moll, 1983). - ‘Llànties de foc’ (‘Lamps of fire’) de Joan Mascaró (Editorial Moll, 1986). - ‘Anna Bruixa’ (‘Anna Witch’), de Madeleine Edmonson (Col·lecció Els Grumets de mar enllà. La Galera editorial, 1985). - ‘La superiaia’ (‘Supergran’), de Forrest Wilson (Col·lecció Aliorna jove, 6. Editorial Aliorna, 1986). - ‘L'accident’ (‘Collision Course’), de Nigel Hinton (Col·lecció Cronos, 16. La Galera Editorial, 1986). - ‘Les fantàstiques proeses del doctor Boox’ (‘The fantastic feats of doctor Boox’), d’Andrew Davies (Col·lecció Els grumets de mar enllà. La Galera editorial, 1987). - ‘Carles, Emma i Alberic’ (‘Charlie, Emma and Alberic’), de Margaret Greaves (Col·lecció Els grumets de mar enllà. La Galera editorial, 1987). - ‘Guillermina Tarongina’ (‘Buttercup Willie is a great help’), de David Oakden (Col·lecció Els grumets de mar enllà. La Galera editorial, 1987). - ‘Mister Majeika’ (‘Mr. Majeika’), de Humphrey Carpenter (Col·lecció Rocabruna. Editorial Pirene, 1987). - ‘Mister Majeika i la professora de música’ (‘Mr. Majeika and the music teacher’), de Humphrey Carpenter (Col·lecció Rocabruna. Editorial Pirene, 1988). - ‘La Creació de la Fe. El testament universal d'un gran mallorquí: Joan Mascaró’ (‘The Creation of Faith’), de Kathleen Mascaró i William Radice (Col·lecció Tomir, 19. Editorial Moll, 1993). - ‘Els Upanishads’, de la traducció anglesa de Joan Mascaró (Editorial Moll, 2005). - ‘El Dhammapada’, de la traducció anglesa de Joan Mascaró (Editorial Moll, 2008). - ‘Vida de Gandhi’, d’Edmond Privat (Edicions Documenta Balear. En preparació).

curate

{"es": 0.06694255111976631, "eo": 0.0014605647517039922, "it": 0.009250243427458617, "ca": 0.9043330087633885, "pt": 0.01801363193768257}

https://www.ara.ad/opinio/Elisabet-Abeya_0_2068593290.html

naciodigital_ca_20220331_0_712471

Tot i que el Dia Mundial sense Tabac de celebra cada any el 31 de maig, des de l'Oficina Jove del Bages s'ha volgut realitzar durant la setmana del 8 al 12 de juny un seguit d'accions per tal de sensibilitzar la població juvenil de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se a consumir tabac o bé d'abandonar-lo per poder gaudir d'un ambient lliure de fum. Les accions previstes al llarg de tota la setmana inicialment planificades als centres educatius de secundària i universitats de Manresa de forma presencial, s'han adaptat al format en línia per poder arribar al màxim de persones joves. Podreu seguir la campanya als següents perfils de les nostres xarxes socials: - Twitter: @ManresaJove - Facebook: Manresa Jove_Oficina Jove del Bages - Instagram: @ManresaJove_OficinaJoveBages Setmana Sense Fum Enguany, la Setmana Sense Fum va ser del 25 al 31 de maig i anava especialment adreçada a la població juvenil, a la prevenció de l'inici del tabac i altres formes de fumar (cigarretes electròniques, catximba/xixa, cigarretes fetes a mà, etc). La Setmana Sense Fum s'emmarca a la iniciativa de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitària (semFYC) i CAMFiC a Catalunya, que durant els últims anys ha organitzat el Programa Atenció Primària Sense Fum a Catalunya (AIFICC, CAMFiC i ASPCAT). Trobareu més informació sobre la iniciativa a http://www.setmanasensefum.cat. Accions des de l'Oficina Jove Les accions que es duran a terme des de l'Oficina Jove del Bages són les següents: - 8, 9 i 10 de juny: vinyetes informatives. Cada dia es penjarà una situació propera pels i les joves en relació al tabac en format de vinyeta o tira còmica. Es posarà un èmfasi especial al fet del consum de tabac durant el confinament. - 11 de juny: live d'Instagram (manresajove_oficinajovebages) amb l'Ester Duarri, de l'Assessoria de Salut i l'Arola Molas del Punt al Pati, per resoldre dubtes i desmentir mites en relació al tabac. - 12 de juny: publicació de recomanacions per a persones joves i de recursos per a professionals. Servei gratuït i confidencial L'Oficina Jove del Bages durant tot l'any ofereix un servei gratuït i confidencial adreçat a les persones joves, familiars i professionals que necessitin informació, orientació o acompanyament sobre drogues. Podeu contactar-hi per correu electrònic a [email protected] o per WhatsApp al 670228158.

perfect

{"ca": 0.9454545454545454, "es": 0.047357293868921777, "it": 0.00718816067653277}

https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/91410/oficina-jove-bages-engega-campanya-virtual-sensibilitzar-sobre-tabac

cawac_ca_20200528_2_129230

La Unitat de Promoció Econòmica forma part de la Xarxa d'Oficines de Turisme de la Diputació de Barcelona, és membre del Consorci de Turisme de Costa de Barcelona-Maresme i de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), i col·labora amb la Federació de Comerç del Masnou. Difusió i informació turística: Ofereix informació i dóna a conèixer el Masnou en altres municipis a través de la participació en fires. Edició de material turístic: S'editen i es distribueixen materials relatius a l'oferta turística del municipi. Centre d'Acollida Turística (CAT): Es col·labora en la gestió i dinamització del CAT. Difusió de la gastronomia del territori: S'organitzen jornades. Promoció dels productes artesans: Es fa promoció de productes autòctons, com el MasnoVi, la DO d'Alella i productes locals en general. Mercat Municipal i setmanal: Es gestionen els mercats que es fan al municipi. Dinamització i promoció comercial: Es dóna suport als comerços del municipi i es col·labora en l'organització de fires.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.elmasnou.cat/ambit.php?id=26

macocu_ca_20230731_3_253861

Archive for gener, 2012 Sembla increïble, però finalment s’ha aconseguit. La Barcelona World Race passarà pel Soleràs. Un dels seus navegants ens visitarà demà i ens explicarà un munt d’aventures, històries i coses interessants. Això si, no us penseu que portarà el vaixell eeeeee ! La Barcelona World Race és una competició de vela esportiva per a vaixells de dos tripulants que es disputarà cada quatre anys. La competició és organitzada per la Fundació per la Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB) i OC Events i té com a punt de partida el port de Barcelona. La seva durada és de 3 mesos durant els quals els vaixells recorren una distància d’uns 46.300 quilòmetres pels diferents oceans i mars del món, sense escales. És oberta a vaixells de tipus IMOCA Open 60, monocascs de 18 metres. De ben segur que serà una visita força interessant ! Aquets any, l’Escola del Soleràs continua participant en el Pla de consum de fruita a les escoles “A la nostra escola mengem + fruita”. Aquesta campanya, promoguda pels Departaments d’Agricultura, de Sanitat i d’Educació, consisteix en distribuir, una setmana al mes, fruita gratuïta als alumnes de Educació infantil i primària . Durant 3 dies d’aquesta setmana els nens i nenes menjaran per esmorzar una ració de fruita diferent cada dia i, per tant, no caldrà que duguin esmorzar. La campanya comença aquesta setmana. De dimecres a divendres els vostres fills NO han de dur esmorzar. Les fruites que es menjaran aquesta setmana són: poma , mandarines i plàtan Avui es celebra el dia de la Pau i la No – Violència i és per aquest motiu que us deixo el vídeo d’una cançó molt bonica que ens parla de tot allò que podriem fer si tinguessim la màgia d’un mag ... Un cop ja teniem el disseny del vaixell, cada nen i cada nena pintem el vaixell segons el seu criteri. Posteriorment mitjançant l’estadística triem quin d’aquests dibuixos ens agrada més. Aquí us deixem les fotos. Aquest dijous a l’escola hem treballat els musculs, ossos, tendons i nervis i els hem vist en una pota de pollastre que hem disseccionat. Us deixem les imatges. Durant aquests dies, ara que encara tinc temps, us aniré penjant fotos de com vam fer el nostre vaixell pirata, el qual vam disfrutar molt durant el primer trimestre. Quan vam tornar a l’escola aquest dilluns ens vam trobar la sorpresa de que havien passat els reis i ens havien deixat una joguina pel pati i un aparell per escoltar les nostres cançons preferides. Us deixo un treball molt especial. L’he trobat simplement genial i el volia compartir amb tots vosaltres. Ja se que no és de les Garrigues, però .... Ja comentareu a veure que us ha semblat.

curate

{"en": 0.008812260536398468, "it": 0.01877394636015326, "ca": 0.9724137931034482}

mc4_ca_20230418_14_19664

Com descarregar videos de youtube i canviar-los el format? | applejux.org: analogue multimedia ← Com pintar una foto d’un còmic fet sobre paper? edició de la imatge digital amb GIMP – 07 – Com subscriure’s a un bloc o una web? Com gestionar aquestes subscripcions? → En aquest videotutorial explico com descarregar videos de youtube utilitzant i com convertir-los en un format adequat per editar-los utilitzant el Windows Movie Maker. Per fer-ho utilitzarem dos programes totalment gratuïts i segurs (podeu clicar els noms per descarregar-los): Youtube downloader: voleu visitar la pàgina oficial? Format Factory: voleu visitar la pàgina oficial? El primer ens permet descarregar qualsevol video de Youtube (per poder-los veure sense estar connectats o per posar-los en un nou muntatge). El segon permet transformar formats no només de video, sinó de audio i d’imatges. Com descarregar ràpidament un video de youtube? Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles amb video, formació i educació, microcursos i microtutorials i etiquetada amb microcurs, youtube. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. formació i educació (141)

curate

{"ca": 0.9679430097951914, "en": 0.032056990204808546}

http://www.applejux.org/2010/02/microcurs-com-descarregar-videos-de-youtube-i-canviar-los-el-format/

macocu_ca_20230731_7_451417

Escalfeu l'oli amb els alls sencers, el bitxo i les herbes aromàtiques a uns 65 graus, perquè agafi totes les aromes, i enretireu-los abans que hi incorporeu les verdures. Deixeu-les coure 10 min, perquè quedin grenyals (el tomàquet afegiu-lo l'últim). Aboqueu-hi el vinagre i els pebres vermells. Remeneu-ho suaument i deixeu que el vinagre s'evapori uns minuts a foc lent. Retireu-ho del foc i deixeu-ho refredar a temperatura ambient. Salpebreu-ho. Separeu les closques i reserveu les que tenen la carn del musclo enganxada. Farciu-les amb les verdures ben escorregudes. Serviu-ho sobre un llit d'enciam tallat ala juliana, perquè no es tombin, amb una mica de suc de la cocció ben batut per sobre i una mica de julivert picat.

curate

{"ca": 0.981994459833795, "es": 0.018005540166204988}

mc4_ca_20230418_12_526588

L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet reconeix a 9 policies locals per la seva permanència en el cos | Notícies / Noticias Tarragona diari digital Tarragona21 El consistori ha lliurat medalles a aquests funcionaris que porten entre 15 i 35 anys en servei actiu. Foto: Cedida L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha concedit a 9 policies locals les “Medalles a la permanència en servei actiu” , previstes en el reglament de distincions i recompenses d’aquest cos policial, per aquells funcionaris que porten 15 anys com a mínim desenvolupant aquesta tasca. Durant el seu discurs, el cap de la Policia Local, Jordi Jiménez, ha recordat que el cos de la Policia Local va néixer l’any 1981 amb 6 agents i actualment està integrat per un sotsinspector, un sergent, dos caporals, 13 agents (dos dels quals s’estan formant a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya) i 2 agents interins. Al primer regidor de Seguretat Ciutadana del municipi, Luis Martínez Gutiérrez, que ha assistit a l’acte, li ha donat les gràcies per crear aquest cos “després d’una gran lluita, perquè es va trobar amb molts impediments, perquè li deien que no podia existir-hi perquè el municipi no complia amb el requisit de nombre d’habitants”, segons ha explicat. També ha tingut paraules d’agraïment per a l’actual cap de Protocol i secretari del Jutjat de Pau, Xavier Martínez, que va formar part del cos als inicis, per la seva «dedicació i entrega»; i per l’Ajuntament, que està treballant en el projecte de la nova comissaria de la Policia Local. L’alcalde, Alfons Garcia, els ha agraït a tots la «feina i dedicació al poble». En aquest sentit, ha argumentat que la Policia Local és «una eina essencial de la vida del municipi, que està present en cadascun dels actes i cadascuna de les situacions». L’alcalde també ha defensat la importància de celebrar aquest acte de lliurament de medalles als policies local, perquè serveix «com a estímul i referent per als agents amb menys experiència» i esdevé «un exercici necessari d’autoestima per als policies i de reconeixement». 30/01/2020 L’Hospitalet acollirà un cicle de conferències sobre els ibers aquest mes de febrer

curate

{"ca": 0.9944341372912802, "es": 0.0055658627087198514}

http://diaridigital.tarragona21.com/lajuntament-de-vandellos-i-lhospitalet-reconeix-a-9-policies-locals-per-la-seva-permanencia-en-el-cos/

naciodigital_ca_20220331_0_191058

La Guàrdia Urbana de Reus ha informat que agents han rebut l'avís d'una dona que ha estat agredida amb una navalla per la seva companya de pis, al passeig de Sunyer. Confirmat l'avís per part del cos, la dona ferida ha estat atesa per talls a les mans i ha estat traslladada després al CAP Sant Pere. La presumpta autora ha estat detinguda per lesions.

perfect

{"ca": 1.0}

https://www.reusdigital.cat/noticia/84985/dona-agredeix-companya-pis-amb-navalla-reus

macocu_ca_20230731_9_49885

En la darrera Junta Local de govern de l’Ajuntament d’Altafulla s'ha ratificat la contractació dels serveis de Juan Cruz Benavente com a coordinador artístic adscrit a la regidoria de Cultura, que encapçala l’edil Hèctor López Bofill, amb l'objectiu específic de dirigir i gestionar la inauguració de La Violeta i la programació artística de la sala fins el desembre de 2022.

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_15_240157

EL MUSEU DE LES AIGÜES FORMARÀ PART DE LA UNESCO – WATER MUSEUMS GLOBAL NETWORK | Bonart EL MUSEU DE LES AIGÜES FORMARÀ PART DE LA UNESCO – WATER MUSEUMS GLOBAL NETWORK A partir d’aquest trimestre, el Museu de les Aigües passarà a formar part de la Water Museums Global Network, una xarxa internacional que té com a objectiu conscienciar i promoure nous models de gestió més sostenibles. D’aquesta manera, es converteix en el primer museu d’Espanya en entrar en aquesta xarxa global que està sota el paraigües de la UNESCO. La xarxa global de Museus de l’Aigua cimenta la seva activitat en l’educació i la investigació, seguint el fixat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides i les activitats del Programa Hidrològic internacional (IHP) de la UNESCO. Creat el 1975, el IHP és l’únic pla intergovernamental dedicat a la recerca de l’aigua, la gestió dels recursos hídrics, l’educació en sostenibilitat i la conscienciació. El Museu de les Aigües, que enguany celebra el seu 15è aniversari, està ubicat a les instal·lacions de la Central Cornellà d’Aigües de Barcelona, responsables del subministrament d’aigua de gran part de la ciutat de Barcelona i àrea metropolitana i que s’han mantingut en funcionament de manera ininterrompuda des de 1909. El Museu té un ric patrimoni industrial i arquitectònic, en el qual destaca l’històric edifici modernista construït per l’arquitecte Josep Amargós o la recent reconstrucció de la cascada que Antoni Gaudí va dissenyar per la Casa Vicens. A la imatge, detall del Museu de les Aigües. Etiquetes: Aigua · UNESCO

curate

{"en": 0.10603174603174603, "ca": 0.878095238095238, "es": 0.015873015873015872}

https://www.bonart.cat/actual/el-museu-de-les-aigues-formara-part-de-la-unesco-water-museums-global-network/

wikipedia_ca_20230401_0_203041

Jakob Arjouni Jakob Arjouni (nom real "Jakob Bothe"; Frankfurt del Main, 1964) és un escriptor alemany. Biografia. Va néixer el 8 d'octubre de l'any 1964 a la ciutat de Frankurt del Main, al land alemany de Hessen, fill del dramaturg Hans Günther Michelsen. El pseudònim “Arjouni” l'adoptà de la seva primera dona d'origen marroquí. De petit va anar a l'internat Odenwaldschule, una institució educativa sorgida a partir del moviment de la pedagogia llibertària de principis del segle XX. L'any 1983, després d'acabar els seus estudis de batxillerat en aquesta institució, marxà a Montpellier amb la intenció d'estudiar literatura. Va interrompre, però, els seus estudis i es quedà a la ciutat durant dos anys dedicant-se, entre altres oficis, a fer de cambrer i venedor de cacahuets. El 1985 escriví la seva primera novel·la amb el detectiu Kayankaya com a protagonista, "Happy birthday Türke! ", que fou publicada i més tard portada a la pantalla gran per la directora alemanya Doris Dörrie (1991). L'any 1986, amb només 22 anys, es traslladà a Berlin amb la intenció d'estudiar a l'escola d'art dramàtic, encara que també l'acabà abandonant. L'any 1987 rebé un premi literari del land de Baden-Württemberg per l'obra de teatre "Nazim schiebt ab". L'any 1992 se li atorgà el premi nacional alemany de literatura detectivesca (Deutscher Krimi-Preis) per l'obra "Ein Mann ein Mord". Actualment resideix a França. Obra literària. Novel·les amb el detectiu Kayankaya com a protagonista. - "Happy Birthday, Türke!" (1985) (traduïda al castellà: "Happy birthday, turco") - "Mehr Bier" (1987) - "Ein Mann ein Mord" (1991) - "Kismet" (2001) Obres de teatre. - "Die Garagen" (1988) - "Nazim schiebt an" (1990) - "Edelmanns Tochter" (1996) Altres novel·les. - "Magic Hoffmann" (1996) - "Hausaufgaben" (2004) - "Der heilige Eddy" (2009) Històries curtes, contes. - "Ein Freund" (1998) - "Idioten. Fünf Märchen" (2003)

perfect

{"no": 0.006929637526652452, "ca": 0.8065031982942431, "pt": 0.020788912579957356, "en": 0.037846481876332626, "de": 0.09275053304904052, "eo": 0.00906183368869936, "es": 0.008528784648187633, "it": 0.011727078891257996, "nl": 0.005863539445628998}

https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=203042

racoforumsanon_ca_20220809_3_43763

L'exèrcit sirià dispara indiscriminadament contra civils desarmats a Damasc, segons activistes pro drets humansBlindats de les forces fidels a Bashar al-Assad ataquen la ciutat siriana de Deraa. Actualitzat a les 13:34 h 25/04/2011 Les forces fidels al president sirià, Bashar al-Assad, han irromput violentament al barri de Duma de Damasc i han començat a disparar indiscriminadament contra civils desarmats. Així ho han denunciat activistes pro drets humans a la capital siriana, on no hi ha mitjans estrangers per contrastar les informacions. Segons aquestes fonts, uns 3.000 agents de les forces sirianes amb el suport de blindats han disparat contra la població i han provocat un nombre indeterminat de morts i ferits i nombroses detencions. També haurien atacat la ciutat de Deraa, on han mort una vintena de persones. Per la seva banda, el govern de Síria ha tancat els dos passos fronterers amb Jordània..Continua la violenta repressió del govern contra les protestes que demanen la dimissió de Bashar al-Assad. Activistes pro drets humans a la capital siriana han denunciat que forces fidels al president han irromput violentament al barri de Duma de Damasc i han disparat indiscriminadament contra civils desarmats. Segons aquestes fonts, hi ha morts i ferits i nombroses detencions. Els testimonis xifren els agents del règim en uns 3.000, amb el suport de blindats. Paral·lelament, al sud del país, a Deraa, han mort una vintena de persones, segons militants d'organitzacions de drets humans. Les mateixes fonts asseguren que els cossos han quedat al carrer i no se'ls pot recuperar perquè hi ha franctiradors. La repressió violenta continua a altres ciutats del país, com Jableh, situada a la costa del Mediterrani, on en les últimes hores han mort 13 persones durant una batuda feta per les forces lleials al president Bashar al-Assad. També a Duma, als afores de Damasc, on s'han tallat les comunicacions.El govern tanca la frontera amb Jordània Coincidint amb el desplegament de l'exèrcit i de la policia a la ciutat de Deraa, el govern de Síria ha tancat els dos passos fronterers amb Jordània. Segons l'oposició siriana, almenys 120 persones han mort des de divendres al país àrab víctimes de la repressió de les forces de seguretat. Tot i així, milers de persones van sortir un dia més aquest diumenge al carrer per reclamar la caiguda del règim. L'organització Human Rights Watch reclama a l'ONU una reunió urgent del Consell de Seguretat per debatre la violència a Síria. També demana una investigació internacional sobre l'estratègia repressiva del president Bashar al-Assad. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- EDITO: Sigles en litigi a la guerra civil de Síria per comprendre els agents implicats. Cortesia de Foguera Catalana. Turquia comença a eliminar als seus mercenaris a AfrinL'Estat turc ha iniciat una operació d'eliminació contra alguns grups mercenaris a Afrin enmig d'informes de conflicte entre soldats turcs i mercenaris aliats. ANF ​​Afrin diumenge, novembre 18, 2018, 09:302L'Estat turc ocupant ha començat a eliminar alguns mercenaris associats a ell. Segons la informació obtinguda sobre el terreny per ANF, el règim turc ha enviat equips d'operacions especials des de Turquia a Afrin aquesta setmana i aquests han iniciat una operació contra alguns grups de mercenaris de Ahrar Sharqiya i hurres al-Din. Fonts locals van argumentar que l'operació va començar a les 5 del matí d'avui, després que grups de mercenaris encarregats per l'Estat turc comencessin a construir algunes carreteres principals en Afrin a partir de la nit d'ahir. Segons fonts locals, el DShK, els tancs i les armes d'artilleria s'utilitzen en els enfrontaments al barri de Ashrafiya, situat entre les antigues i les noves regions de Afrin. Des d'aquest matí s'estan rebent informes sobre l'activitat ininterrompuda de reconeixement a la ciutat, mentre que equips especials turcs han apostat franctiradors al centre de la ciutat i en les teulades de diverses cases. Segons els informes, els enfrontaments continuen i la població de Afrin fuig als llogarets, mentre que està prohibit entrar al centre de la ciutat.

curate

{"ca": 0.9930787589498806, "es": 0.006921241050119332}

macocu_ca_20230731_0_14383

el conte del dissabte La iaia La mare de ma mare –la iaia– era una dona de caràcter. Una persona amb molta empenta i coratge que es va fer respectar a l’escala, i a tot el barri també. Era tan sonada i coneguda la seua força que, fins i tot anys després de la seua mort, els del barri me’n parlen amb admiració. “M’a que és forta, la Senyora Sunsión!”. M’ho diuen així, en present, com si no s’hagués mort, com si res ni ningú poguessen acabar amb ella. De fet, de cara a la galeria, tot i haver mort, la iaia continua tan viva com el primer dia. En l’imaginari col·lectiu del barri la seua aura i influència continuen intactes, encara que fa anys que no la veuen. Com que tenia el caràcter més bé tort, i el geni curt, ma mare no s’hi avenia. I tampoc el meu pare, amb el qual va establir una tanca de distanciament que, de mica en mica, es va convertir en una frontera infranquejable. Per això, quan es va fer vella, era jo qui la visitava i li feia algunes compres. Vivia en el mateix barri que nosaltres, a tocar de casa. A un pas lleuger, hi arribaves en deu minuts; quinze a tot estirar, si hi anaves passejant, sense pressa. Els meus pares van diferir les seues responsabilitats a poc a poc, fins a delegar totes les funcions que els eren pròpies en mi. Jo la visitava cada dia, en acabar els deures de l’institut. Hi anava de vesprada i me’n tornava a la nit, abans de l’hora de sopar. En un principi, ma mare la cridava per telèfon, per dir-li que hui tampoc no podia anar-hi, perquè tenia molta faena, però que li enviava el seu netet. I ma iaia ho celebrava amb un somriure que es podia percebre fins i tot a través de l’auricular: em preferia a mi, que no a la filla, entre altres raons perquè m’assemblava –“Eres cagat”, això em deia– al seu fill preferit, és a dir, al germà de ma mare, el meu oncle. Un germà sempre absent, per força major, perquè vivia en una ciutat llunyana. El televisor era la seua manera de contactar amb l'exterior, la seua finestra al món Totes les vesprades eren iguals. Jo entrava a ca la iaia sense tocar, perquè en tenia clau, saludava (Buenas...), li feia unes besaetes –ella, a mi, encara més– i m’asseia al seu costat. El televisor era la seua manera de contactar amb l’exterior, la seua finestra al món. Perquè amb les poques veïnes de la seua edat que li quedaven feia temps que havia partit palletes: “Senyora Sunsión, vostè es morirà abans que jo, perquè està molt delicà i té molt mal caràcter”, li deia la senyora Adela. I ma iaia contestava: “Se’n vaja a fer la mà, senyora Adela!”. (És increïble. Ara que la iaia és morta, la senyora Adela ha arribat als 104 anys! No és mentida. Tenia raó, la dona.) A la saleta d’estar, la meua iaia seia a la seua butaca, que havia adoptat ja la seua empremta, i jo en l’altra, a la qual mirava d’emmotlar-me tant com podia, perquè era rígida i summament incòmoda. Al cap d’una llarga estona d’estar asseguts tots dos, quasi sense parlar, suportant el volum desorbitat de la televisió (ma iaia estava sorda com una rella), s’alçava i em feia, tant si volia com si no, el berenar: llet amb Cola-Cao i galetes María. Recorde que li agradava molt un programa de la televisió autonòmica: un concurs en què un presentador molt fi de parla, i alhora grassonet de cos, i calb, especulava entorn d’una paella convertida per art de màgia en una ruleta. Els diversos ingredients del plat tradicional valencià, la verdura i hortalisses (la tomaca, la bajoqueta, el garrofó, els fesols, la pebrera...) i la carn (el pollastre i el conill), li servien per a jugar a l’ambigüitat, i fer-ne bromes. Bromes que al·ludien deliberadament a un sexe primigeni i coent. Aquell home feia feliç la meua iaia. Jo m’exasperava d’avorriment, perquè les facècies eren sempre les mateixes, cada vesprada. I, tímidament, li suggeria: “Iaia, vols que canviem de canal?” I ella em contestava sense malícia, amb tota la generositat del món: “N’agafa totes les que vulgues, que en tinc més”, creient que em referia a les galetes. Així era totes les vesprades. Quan no veia el concurs, posava les corregudes de bous. Jo aprofitava que feia becaetes per canviar de canal, però ella, no sé com ni de quina manera –potser en percebia el canvi de to– es despertava i m’impel·lia a restituir la “Fiesta Nacional”. I hi afegia: “Ara no toca Canal 9!”, referint-se al programa que jo havia triat d’amagatotis, que no era en realitat el del canal autonòmic propi, sinó el de “la Catalana”. (De fet, l’un i l’altre ella els confonia sovint, tot i que, més d’una vegada, em va assegurar que “català i valencià no són lo mateix”, perquè ella havia tingut un nóvio català... “I vos enteníeu, iaia?” “Clar! Ell parlava català. I jo, valencià.” “Ah, bo”). Vaig saludar però no vaig obtenir resposta No se quants anys vam passar així. Molts. És difícil de calcular perquè les vesprades eren tan semblants... Fins que un dia es va morir. Aquella vesprada, vaig entrar a ca la iaia, com sempre, sense tocar, rodant la clau. Vaig saludar (Buenas...), però no en vaig obtenir resposta. I me la vaig trobar més erta que us fust, arraulida a la butaca. Pareixia que dormia, com un angelet. Em vaig asseure al seu costat i vaig engegar la televisió, com si no hagués passat res. Vaig posar el concurs de la iaia. I, en acabat, els bous. Vaig eixir a comprar i, en tornar, em vaig fer el berenar: llet amb Cola-Cao i galetes María. Una mica més tard, abans de la posta de sol, me’n tornava cap a casa. No li he dit mai a ningú que la iaia és morta. Mai. Ni tan sols als meus pares. I totes les vesprades vaig a sa casa, a fer-li la visita de rigor. Es conserva molt bé. Para una miqueta eixuta i prima, com si fóra una moixama de primera o un pernil ben curat. Jo la pentine un poc i la perfume per damunt damunt, per sobre la roba, que també ha quedat encarcarada com un rabe. De tant en tant, però, li ix com una mena de cosa de l’orella (deu ser un corcó o una estisoreta). És l’únic que em preocupa. L’únic entrebanc que em rossega realment la consciència. Noticias relacionadas

curate

{"ca": 0.9460232049772995, "fr": 0.0035311921977467632, "oc": 0.017655960988733815, "es": 0.02202791323356314, "en": 0.005549016310744914, "it": 0.0006726080376660501, "nl": 0.0045401042542458385}

macocu_ca_20230731_4_316944

Actualitat Notícies Guia per fer un concurs en Facebook Vols augmentar els teus seguidors i generar més engagement en la teua comunitat? Un concurs en Facebook pot ser just el que estàs buscant. De fet, fer un concurs per qualsevol xarxa social s'ha posat molt de moda. Però, creus que tots ho fan correctament? Aconseguixen seguidors de qualitat? O només volen guanyar el premi i després del sorteig abandonen la fan Page? Informació

curate

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_5_18220

Cabré Junqueras construeix el tanatori de Malgrat de Mar | Asfuncat Malgrat de Mar.- Serveis Funeraris Cabré Junqueras promou la construcció del tanatori que s’està construint a Malgrat de Mar en uns terrenys ubicats a l’entrada del poble, a tocar de la carretera Nacional II. L’equipament formarà part de la Ciutat Sanitària que l’Ajuntament de Malgrat de Mar va aprovar l’any 2010. “Els treballs avancen a bon ritme. Ja hem començat amb l’estructura i la nostra previsió és tenir les obres enllestides a finals de l’any 2020 per començar a donar servei a principis de 2021”, explica Josep Maria Mons, gerent de Cabré Junqueras. El nou edifici, de 1.128m2, comptarà amb 3 sales de vetlla, un oratori per celebrar cerimònies (religioses i aconfessionals), jardí exterior i una zona d’aparcament per a 12 vehicles en una parcel·la de 3.400m2 . La posada en marxa del nou equipament de Cabré Junqueras suposa una millora en la prestació dels seus serveis a l’Alt Maresme, completant el pla iniciat en els darrers anys amb la construcció dels tanatoris de Calella, Tordera i Pineda de Mar, per tal de dotar la zona amb equipaments de proximitat a les famílies. L’empresa funerària gestionarà, sumant el de Malgrat de Mar, nou tanatoris entre el Maresme i el Vallès Oriental.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.asfun.cat/noticies/cabre-junqueras-construeix-el-tanatori-de-malgrat-de-mar/

mc4_ca_20230418_12_471876

Festa del comerç a Gràcia Els comerciants de Gràcia treuen les botigues al carrer a la festa del comerç. Un dia per passejar, mirar, comprar i participar en les activitats programades per les associacions de comerciants sense sortir del barri, amb paradetes, tallers i degustacions repartits per tot Gràcia. Podeu consultar la programació en detall de totes les activitats a la web del districte.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.timeout.cat/barcelona/ca/que-fer/festa-del-comerc-a-gracia

mc4_ca_20230418_0_469747

Comença la construcció de la passera sobre el riu Francolí a Constantí – Constantí Ràdio Aquesta setmana han començat els treballs d’execució d’una passera sobre el riu Francolí al seu pas per Centcelles, al terme municipal de Constantí. Aquesta passera es troba ubicada a l’est del nucli urbà, sobre l’antic camí dels Pallaresos, que comunica amb el barri tarragoní de Sant Salvador i amb la part del terme situada al marge esquerre del riu. Els objectius d’aquesta obra són: comunicar els nuclis habitats (nucli i masies del marge esquerre del riu i barri de Sant Salvador); facilitar l’explotació del sòl rural (fent més fàcil el desplaçament als pagesos); i potenciar el seu ús lúdic per l’oci de ciclistes, excursionistes i/o corredors. I és que les diferents activitats esportives que s’hi poden desenvolupar han experimentat un interès i una popularitat creixent que n’ha fet incrementar el nombre d’usuaris. L’obra proposa una solució que permeti el pas tant a vianants i ciclistes com a vehicles i tractors (de com a màxim 1.000 kg per roda sobre la superfície de suport). L’actuació consisteix en un pas lleugerament elevat, sobre la llera del riu, de 3 metres d’amplada amb una reixa d’engraellat d’acer galvanitzat amb murets de formigó armat de 30 cm d’amplada, elevats 80 cm sobre la llera del riu, de forma que deixin 14 passos d’aigua de 80x80cm. Aquesta solució garanteix el creuament del riu durant tot l’any, llevat d’avingudes importants. En finalitzar l’obra, es col·locaran als dos costats del pas dos panells informatius amb les condicions d’ús (el senyal d’avís que és inundable i que no s’ha d’utilitzar en cas d’avingudes). Óscar Sánchez és l’alcalde de Constantí. Pel que fa al seu impacte mediambiental, els efectes potencials que pot tenir sobre la flora i la fauna i els condicionaments paisatgístics son inexistents ja que el pas es fa sobre el traçat actual i no suposarà cap barrera infranquejable, per tant no es preveu cap alteració del procés ecològic. El cost de l’obra és de 23.539’95 euros (IVA inclòs), dels quals el Consell Comarcal n’aportarà 5.400.

curate

{"ca": 1.0}

http://eradio.constanti.cat/2019/07/24/comenca-la-construccio-de-la-passera-sobre-el-riu-francoli-a-constanti/

crawling-populars_ca_20200525_49_118816

Un test genòmic millora el tractament contra el càncer de mama HER2-positiu. EIX PUBLICITAT Investigadors de l'Hospital Clínic-IDIBAPS han liderat un estudi internacional que valida un test genòmic capaç de distingir quin subgrup de càncer de mama HER2-positiu es podria tractar amb teràpies biològiques contra la proteïna HER2 sense o amb poca quimioteràpia. Aquests tractaments cada cop més personalitzats estan dirigits a eliminar les cèl·lules tumorals, però no afecten la resta del cos del pacient. Aquest tipus de càncer suposa el 20% dels casos diagnosticats. L'estudi, publicat a la revista 'The Journal of the National Cancer Institute', l'ha coordinat Aleix Prat, cap del Servei d'Oncologia Mèdica del Clínic. La incorporació de tractaments dirigits contra la proteïna HER2 ha canviat favorablement el curs d'aquest tipus de càncer de mama. En un treball previ publicat el 2017, també coordinat per Prat, es va demostrar que un test genòmic basat en 50 gens podia ajudar a identificar pacients amb càncer de mama HER2+ que responien al tractament biològic anti-HER2 sense quimioteràpia. Eren dades preliminars i calia més evidència per implementar el test en la pràctica clínica diària. En els últims dos anys, els investigadors han col·laborat amb altres centres d'Estats Units i Itàlia per analitzar tumors de 422 pacients amb aquest tipus de càncer de mama que van participar en cinc assajos clínics diferents en els que es van avaluar teràpies biològiques sense administrar quimioteràpia. A 305 se'ls havia detectat el tumor de forma precoç i 117 tenien el càncer avançat. Els resultats d'aquest nou treball han confirmat l'estudi del 2017 i han demostrat que el test pot predir la supervivència de les pacients. El test permetrà seleccionar quines pacients tindran un benefici elevat amb les teràpies anti-HER2 i podran rebre menys quimioteràpia de l'habitual o fins i tot evitar-la. A més, també ajudarà a identificar pacients que ja no tenen el tumor i que no cal tractar-les amb cirurgia. El càncer de mama és el tumor més freqüent en dones a tot el món. Una de cada vuit el patiran al llarg de la seva vida. Tot i que la mortalitat ha baixat gràcies als programes de cribratge i a la millora dels tractaments, segueix sent la primera causa de mort per càncer en dones a l'Estat. PUBLICITAT

curate

{"ca": 0.9899563318777292, "ru": 0.0013100436681222707, "en": 0.008733624454148471}

: /m/doc.aspx?idDocument=82891

mc4_ca_20230418_11_678028

Les empreses de Lleida són "massa petites", segons un estudi | Lleida Diari.cat per Redacció - Fotografia: Universitat de Lleida 14/10/2014 00:00 Les empreses de Lleida són "massa petites", segons un estudi| Redacció - Fotografia: Universitat de Lleida "A Lleida hi ha moltes empreses massa petites i això dificulta la dinamització del teixit empresarial i la competitivitat del territori". Així ho ha afirmat Joan Ganau, professor de la UdL i director de la Càtedra Repsol de competitivitat i desenvolupament regional de la Universitat de Lleida, durant la presentació de l'estudi: 'Estructura empresarial de la província de Lleida i els seus municipis', elaborat pel propi Ganau i els investigadors Laura Capel i Iban Tarrés. L'estudi presentat aquest dimarts, que s'ha dut a terme a partir de les dades de la base Sistema de Análisis y Balances Ibéricos (SABI), ha fet palès que els sectors amb més empreses i treballadors de la província estan lligats a l'activitat comercial i de la construcció i immobiliàries (activitats tradicionals i poc innovadores) i que juntes sumen la meitat dels treballadors i el 40% de les empreses. El sector agroalimentari se situa en tercera posició quant a nombre empreses i de treballadors, la major part d'ells empleats a la Corporativa Alimentària de Guissona.

curate

{"ca": 1.0}

https://lleidadiari.cat/economia/les-empreses-de-lleida-son-massa-petites-segons-un-estudi

macocu_ca_20230731_9_370468

Quim Torra vol donar un cop de timó al seu mandat, de moment d'escàs resultat. En una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu, l'avantsala a l'inici del curs polític, el president ha donat per finiquitats els intents... Llegir-ne més Notícia Human Rights Watch denuncia en un informe "l'ús excessiu de la força" de la Policia Nacional i la Guardia Civil per aturar el referèndum de l'1-O i reclama una "investigació internacional independent". La publicació veu la llum el dia... Llegir-ne més Espanya cau fins al 41è lloc del rànquing mundial en percepció de corrupció segons l’ONG Transparència Internacional. Es tracta de la posició més baixa que l’Estat ha ocupat mai, i que comparteix amb Brunei i Costa Rica. Madrid suma 58... Llegir-ne més Notícia La Juventud Taurina de Salamanca s'ha quedat amb un pam de nas. I és que Càritas, un organisme de l'Església catòlica dedicat a la coordinació de la beneficència humanitària, ha donat tota una lliçó de coherència moral i ètica... Llegir-ne més Notícia LinkedIn ha rebutjat donar la cara de moment per donar resposta a la campanya #LinkedinInCatalan. Tot i els reiterats esforços de directe!cat per recollir la posició de la xarxa social enfocada al món professional sobre la iniciativa,... Llegir-ne més Un executiu arruïnat va trobar la manera d'ajudar els altres a partir de microdonacions que individualment no són viables però que, juntes, poden donar una empenteta a una gran varietat de projectes. Llegir-ne més Notícia El Síndic de Greuges, Rafael, Ribó, denuncia en un informe lliurat al Parlament la falta de regulació i la passivitat del Govern amb les ludoteques que funcionen com a escoles bressol. El defensor de les persones critica que ni el Departament... Llegir-ne més Notícia Barcelona commemorarà aquest dimecres el 15è aniversari de la inauguració dels Jocs Olímpics de 1992 amb una sèrie d'actes que culminaran amb una reedició de la històrica imatge de l'arquer Antonio Rebollo llançant una fletxa per encendre... Llegir-ne més Notícia La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Lleida ha presentat al jutjat contenciós administratiu una demanda contra un acord del ple de l'Ajuntament de Lleida de maig del 2005 pel qual el consistori renunciava a l'ús de l'Edifici del Roser a... Llegir-ne més L'UMP ha guanyat còmodament a la Catalunya Nord. D'altra banda, al conjunt de l'Estat Francès el partit dels conservadors ha petit un retrocés que no li ha atorgat aquella amplia majoria que desitjava. EL número dos de Sarkozy, Alain Juppé,... Llegir-ne més Més d'un milió de persones van visitar, entre el 7 de juliol i ahir diumenge, el saló de l'Automòbil de Barcelona, un certamen on s'hi han pogut veure les propostes d'un total de 171 empreses i 44 marques d'automoció, segons ha informat... Llegir-ne més Editorial Europa no passa per un bon moment. El debat segueix entre aquelles forces que aposten per una Europa on els interessos estatals (supranacional) passin per sobre d'una unió real i els que aposten per crear institucions intergovernamentals a... Llegir-ne més

curate

{"ca": 0.9719101123595506, "pt": 0.013879709187045605, "es": 0.002974223397224058, "it": 0.011235955056179775}

mc4_ca_20230418_0_22109

Breitenberg8> Cerca totes les ofertes d'hotels a Breitenberg Entrada: Breitenberger-Hof...Habitacions per nit per només167 EUR Apartment Bayerwald 2...Habitacions per nit per només225 EUR Breitenberg...Habitacions per nit per només Alter Pfarrhof...Habitacions per nit per només Apartment Bayerwald 3...Habitacions per nit per només Apartment Bayerwald 4...Habitacions per nit per només Apartment Bayerwald 5...Habitacions per nit per només Villa Breitenberg...Habitacions per nit per només Més zones a Breitenberg Breitenberg (8) Més de 1.175.000 propietats en tot el móns - cada dia n'afegim més Amb la confiança de més de 31.000.000 clients satisfets Garantia de preus més baixos 12 milions i més resenyes de clients d'Agoda Amb disponibilitat a més de 58.000 ciutats en tot el món Llocs històrics de Breitenberg Restaurants i cafeteries Blutwurz Hutt'nPension Haugeneder Hotels destacats a Breitenberg, Breitenberg Àrea Breitenberg Convenientment situat a Breitenberg, Breitenberger-Hof és una base ideal des d'on explorar aquesta... Apartment Bayerwald 2 Al visitar Sonnen, vosté es sentirà com a casa a Apartment Bayerwald 2, què li ofereix un... Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Breitenberg, Breitenberg és... Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Alter Pfarrhof és una elecció... Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Breitenberg, Apartment Bayerwald 3 és... Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Breitenberg, no busqui més enllà de Apartment... Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Breitenberg, Apartment Bayerwald 5 és... Tots els hotels de Breitenberg Hotels a Breitenberg: Alter PfarrhofApartment Bayerwald 2 Apartment Bayerwald 3Apartment Bayerwald 4 Apartment Bayerwald 5Breitenberg Breitenberger-HofVilla Breitenberg Llocs d'interès a Breitenberg: Blutwurz Hutt'n

curate

{"de": 0.12873931623931623, "ca": 0.8205128205128205, "en": 0.05074786324786325}

https://www.agoda.com/ca-es/breitenberg/maps/breitenberg-de.html

mc4_ca_20230418_5_417234

Ran de riu Actualizada 22/10/2019 a las 15:10 © Ran de riu La simpàtica cuinera Marta Nieves, assistida pel seu marit Sebastià Jordà a la sala, va recuperar fa tres anys com a restaurant l’antiga era amb corral de casa Cunilla. L’òptim resultat es concreta en un local molt bonic i un pati amb taules al bon temps, on es recomana sobretot degustar l’excel·lent carn ecològica, tendra i de sabor delicat, de les vedelles criades per la família a la vall de Boí, en forma d’hamburguesa (una quinzena a la carta) o bé de bistec, entrecot, mitjana o el plat estrella: filet amb poma caramel·litzada, foie i porto. A més, formatges artesans, embotits d’elaboració pròpia, patés, amanides, carpaccios, ous estrellats, pastissos, coulant o un deliciós formatge de cabra Truc de Taüll amb nous garapinyades. amb l’esclafit de colors botànics, quan la vegetació esdevé un festival cromàtic i el paisatge de muntanya assoleix el punt més àlgid de bellesa, sembla el període ideal per recórrer el Camí de l’Aigua de l’Alta Ribagorça. El Camí de l’Aigua és una ruta senderista, apta igualment per a BTT, que travessa quasi de punta a punta la vall de Boí, seguint el curs de la Noguera de Tor, i després continua pel marge de la Noguera Ribagorçana fins més enllà del Pont de Suert, a la font de la Mena, situada vora la carretera N-260 que va a la Pobla de Segur. El trajecte complet d’aquesta senda riberenca, que aprofita i recupera trossos d’antic camí ral, carrerades de bestiar i corriols de ferradura, és de vint-i-set quilòmetres i suposa entre set i vuit hores de marxa, amb un desnivell total de 650 metres, dels 822 del punt més baix fins als 1.470 del més alt. Un esforç ímprobe, sens dubte. Ara bé, aquest caminet fluvial pot ser recorregut per parts. L’inicial, de Caldes a Boí, un parell d’hores a bon pas, comptant aturades breus per reposar, admirar el panorama i fer fotos, surt del parc del balneari, just passat el pontet que sobrevola l’espectacular cascada del barranc de Sallent. Un senyal informatiu cobert per una teuladeta assabenta l’excursionista de diferents aspectes del que s’anirà trobant a partir d’allí. Val a dir que la pista de terra, alguna passera de fusta per salvar patamolls i rierols, més estreta o més ampla i més pedregosa o planera segons per on passi, però transitable sense gaire dificultat, discorre gairebé sempre per l’ombra de les denses capçades dels arbres de ribera que la flanquegen –faigs, bedolls, avellaners i d’altres–, de manera que no comporta cap gran suada, ni que s’emprengui al cor del dia. Tota l’estona s’hi sent la remor del corrent i una intensa olor de bosc. Des del poble de Boí, en una hora i mitja més s’arriba a Barruera, on es pot abandonar el camí a l’altura de l’església romànica de Sant Feliu o bé prosseguir uns quants minuts aigua avall a fer un passeig per la zona humida del Salencar, paradís dels ocells aquàtics.

curate

{"ca": 0.9881533101045297, "es": 0.011846689895470384}

https://www.segre.com/es/noticias/lectura/seccions/enlla/2019/10/13/ran_riu_89110_2616.html

mc4_ca_20230418_14_417228

Biblioteca Comunal de la Massana, La Massana, Sant Julià de Lòria Explica la història del jardí d’un castell. S’estructura de manera fragmentada, i en cada episodi es presenta un dels éssers (formigues, flors, etc.) que viuen al jardí o els astres i fenòmens atmosfèrics (sol, lluna, pluja, trons, arc de sant Martí, etc.) que ens acompanyen quotidianament. -Donar eines a les famílies per millorar les estratègies de l’aprenentatge de la lectoescriptura -Conèixer cançons populars tradicionals -Valorar el pas del temps associat a les costums culturals i quotidianes Per a infants de 12 a 36 mesos. Tel. 838 910 A/e: [email protected] Comú de Sant Julià de Lòria i Comú de la Massana Dissabtes de cuina - "Enrotlla't amb les creps"

curate

{"ca": 0.9436038514442916, "en": 0.005502063273727648, "de": 0.009628610729023384, "pt": 0.04126547455295736}

https://www.agenda.ad/activitat/la-massana/activitats-infantils/sessio-nascuts-per-llegir-historia-d-un-jardi-a-carrec-d-ada-cusido

crawling-populars_ca_20200525_14_21702

Conselleria d'Educació, Cultura i Esport REVISTA LLETRES VALENCIANES La revista "Lletres Valencianes" té com a objectiu, des del seu naixement, crear una comunitat de lectors usuaris de les publicacions de les editorials i llibreries valencianes. Per això, esta publicació pretén donar a conéixer, des del punt de vista cultural i artístic, els llibres més rellevants que produïxen les editorials valencianes i convertir-se amb això en un catàleg de referència en el sector editorial valencià. 1a Etapa (2000-2012) | 2a Etapa (2012-Actualitat) © 2018 Generalitat Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Avís legal | Mapa web | Contacte | Accessibilitat | Política d'us | Política de privacitat

curate

{"ca": 0.9344978165938864, "es": 0.039301310043668124, "en": 0.026200873362445413}

: /va/web/libro/revista-lletres-valencianes-

racoforumsanon_ca_20220809_0_607009

ERC fa campanya pel Sí-Sí a Ciutat Vella en àrab, urdú i panjabiEspecial: Referèndum d'independència de Catalunya 9 de novembre de 201418/01/2014Fulletó en àrab que han repartit els republicans. Foto: ERC La federació de Barcelona d'ERC s'ha proposat fer arribar els avantatges de la independència a tots els barcelonins, motiu pel qual ha posat en marxa una campanya informativa sobre la República Catalana i la consulta del 9 de novembre en nou idiomes diferents. Aquest dissabte, un centenar de voluntaris han repartit tot de fulletons independentistes a Ciutat Vella, el districte amb més població vinguda d'altres països del món, en idiomes tan diversos com el català, el castellà, l'anglès, el francès, el portuguès, l'àrab, l'urdú, l'hindi i el panjabi. Repartits en deu parades i amb el lema "La independència és la nostra oportunitat", els voluntaris han explicat els avantatges que creuen que tindrà l'Estat català, des de la creació de llocs de treball a la regeneració democràtica o la preservació de l'Estat del benestar. A més, a les 12 del migdia, Jordi Portabella i Alfred Bosch han protagonitzat un debat al carrer que ha captat l'atenció d'un centenar de persones. Portabella s'ha mostrat convençut que "quan tens un mínim de dos milions de persones mobilitzades per un objectiu polític, això és imparable".ND Loubna El Ouardi: 'el proper 9 de novembre, votaré SÍ i SÍ' nouscatalans.catLatifa El Hassani, directora de comunicació de la Fundació Nous Catalans / Fotos de Latifa El HassaniAvui ens ha visitat al programa 'els nous catalans a RKB', la jove universitària, Loubna el Ouardi, nascuda a Barcelona i que viu a Santa Coloma de Gramenet.Na Loubna fa poc va enviar una carta en un diari barceloní en la que deia 'actualment, els immigrants no tenen la culpa de la crisi econòmica que està afectant el país': el podeu consultar clicant aquí. Loubna és una jove molt integrada a Catalunya. Se sent catalana i defensa l'Estat propi per Catalunya. Pel que fa a la consulta del proper 9 de novembre ho té molt clar: "votaré SÍ SÍ" deia amb determinació. Durant l'entrevista, Loubna també ha parlat de les dificultats dels joves per trobar sortides al món laboral i també per poder pagar les matricules altes de les diferents universitats. A d'altres barris de ciutats que no són Barcelona hi ha tants o més parlants d'àrab, urdú o panjabí. D'àrab seguríssim. A Barcelona són quatre i a l'interior son molts.Pero d'urdú i panjabi? on pots trobar-ne? A l'Hospitalet n'hi ha força.

curate

{"ca": 0.9855014095851792, "ro": 0.00724929520741039, "en": 0.00724929520741039}

mc4_ca_20230418_8_714419

Mig centenar de fotografies de la dona algemesinenca al Museu de la Festa d’Algemesí | riberaexpress.es Mig centenar de fotografies de la dona algemesinenca al Museu de la Festa d’Algemesí Exposició fotogràfica “Dones treballadores” al Museu Valencià de la Festa 52 fotografies de la dona algemesinenca en el seu àmbit laboral és l’aportació de “Fotoaficionats Algemesí”, la regidoria d’Igualtat i el Museu Valencià de la Festa als actes al voltant del dia internacional de la Dona. L’exposició continua amb el treball realitzat al 2016 per aquest col·lectiu de fotògrafs i que s’inicià amb la mostra “Dones d’Algemesí“, una sèrie de retrats de destacades dones algemesinenca. En aquesta ocasió, Fotoaficionats rendeix un just reconeixement a la dona en el seu camp professional. Segons el seu president Ximo Tomás, es tracta d’una mostra més oberta pel que fa al teixit social de la dona, mostrant instantànies del seu treball diari en tots els camps: des de la dona en el camp, la indústria, l’ensenyament, la cultura, la recerca, l’adreça, l’administració o la casa. La mostra que s’inaugurarà el proper dijous 9 de març a les 19.30 hores, exposa el treball dels fotògrafs locals Ricardo Esteve, Paco Celedonio, Vicent Granell, Vicent Piquer, Antonio Roig Aliaga, Carlos Rodríguez Masià, J. Ferrando, Ximo Tomàs, Vicent Esteve, Miguel Alonso, Angel Bosch, Ximo Rosell i Raul Sánchez Guitart.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.riberaexpress.es/2017/03/08/mig-centenar-de-fotografies-de-la-dona-algemesinenca-al-museu-de-la-festa-dalgemesi/

mc4_ca_20230418_13_738592

VIQUIPÈDIA I EL CONEIXEMENT OBERT - GRAF 2376 Esdeveniments programats VIQUIPÈDIA I EL CONEIXEMENT OBERT · Conèixer què és i com funciona la Viquipèdia. · Aprendre sistemes per aplicar estratègies de difusió i posicionament de continguts a curt i a mitjà termini. · Conèixer el món de les llicències Creative Commons i les seves implicacions en la difusió de continguts en obert.

curate

{"en": 0.19518716577540107, "ca": 0.8048128342245989}

https://www.graf.cat/events/event/viquipedia-i-el-coneixement-obert/

macocu_ca_20230731_3_17641

Ruta circular pujant per Morters i baixant per la Collada del Tossal. Des del Coll de Pixaders, recorregut fins el búnquer i rodalies. Boscos molt bonics. Intersección Direcció Morters i Estelareny 797 m Ruinas Morter en runes Coll Pixader Bunquer, a 15 min de Coll Pixader Cima Vistes al Cadí, des del bunquer 1.677 m Porto de montaña Prat, seguint un camí forestal, des del Coll de Pixader. Molt bonic, i encara continua. Preciós bosc de pi. 1.567 m Intersección Cap a la dreta, Coll Pixader. A l'esquerra, per descobrir

curate

{"ca": 0.651394422310757, "es": 0.12151394422310757, "en": 0.0099601593625498, "nl": 0.08964143426294821, "it": 0.08964143426294821, "st": 0.037848605577689244}

mc4_ca_20230418_2_512159

Alerten que el codi ictus no s'activa prou vegades a les comarques gironines - Diari de Girona Alerten que el codi ictus no s'activa prou vegades a les comarques gironines girona | f.benejam 31.10.2012 | 01:00 Una usuària es fa la prova per detectar possibles ictus, al Trueta. marc martí El codi ictus, el protocol especial que mobilitza els professionals sanitaris davant l'existència d'un ictus (infart cerebral) no s'activa prou vegades a les comarques gironines. Així ho alerta el cap del servei de Neurologia de l'hospital Trueta, Joaquín Serena, en assegurar que a Girona cada any s'activen entre 400 i 500 codis ictus, quan la xifra òptima hauria de ser de 700. Serena atribueix el gruix del dèficit de 200 trucades al desconeixement dels pacients a l'hora d'interpretar els símptomes previs a un infart cerebral, com pèrdua brusca de força a un costat del cos, ceguesa parcial de forma sobtada o manca de parla. Serena alerta que encara que els símptomes siguin temporals, els afectats o familiars haurien d'avisar ràpidament el 112 per tal que es puguin activar els protocols especials del codi ictus. Malgrat aquestes xifres, el servei de Neurologia del Trueta s'ha convertit en un referent capaç d'evitar l'aparició d'una seixantena de nous ictus a persones que ja han patit prèviament un infart cerebral. Per conscienciar la població dels riscos de patir un ictus, la Societat Espanyola de Neurologia va fer proves gratuïtes a un centenar d'usuaris de l'hospital.

curate

{"ca": 0.9679399727148704, "de": 0.032060027285129605}

https://www.diaridegirona.cat/salut/2012/10/31/alerten-que-codi-ictus-no-sactiva-prou-vegades-comarques-gironines/588577.html

mc4_ca_20230418_2_86484

Passió pel Teatre – Pàgina 2 – Notes d'un amant del teatre Hi ha obres que expliquen històries. Aquesta explica persones. El pare s’ha mort i en Jacob se’n ha oblidat tan bon punt ha penjat el telèfon. Perquè se’ n’ha oblidat? Què li passa? Què li passa a una persona quan descobreix que el seu pare, o qualsevol persona propera ja ni hi és? La pols Cartell banner “La Pols” és una fantàstica muntanya russa d’emocions que traspassa dels actor al públic sense la falsa necessitat de sentir-s’hi identificat. Uns personatges ben construïts, que fugen de tots els convencionalismes per dir-nos que els convencionalismes no existeixen. Que pateixen a la seva manera sense pretendre ser verosímils ni fàcilment identificables per l’espectadors. Un text que fa tàndem amb els actors que s’entreguen als 200% quan tot semblava indicar que passarien per sobre del conflicte, que faríem com tots he fet alguna vegada: fugir-ne, amagar-nos, fer el paper. Uns Marta Aran, Laura López i Guillem Motos que reben al públic amb tota la innocència del món per després esdevenir en Jacob, l’Alba i la Rut, i dur-nos al seu terreny, que en realitat també és el nostre. Hi ha obres que expliquen històries. Aquesta explica persones, si persones, no personatges. 15 Març 2015 Albert G. drama, La Planeta, La Pols, Llàtzer Garcia, Sala La Planeta, teatre, text Deixa un comentari Normalment, a Girona i Salt, després de Temporada Alta hi havia una terrible davallada d’assistència de públic a les principal sales de teatre, i això volen dir molts de mesis, moltes funcions, i mesos. Tants com de febrer a juny… amb funcions cada cap de setmana. Però ai l’as! La setmana passada Germans de Sang al teatre Municipal tenia la platea plena, i poques llotges disponibles, el teatre de salt porta dues setmanes penjant el cartell de quasi exhaurides amb El Testamento de Maria i ara amb la Lolita fent un monòleg de La plaça del diamant. I la Sala la Planeta que aquest cap de setmana re-representa La farsa de Walworth va pel mateix camí… Què està passant? S’ha acabat la crisi? Els gironins ens hem tornat bojos? Som ara tots conscients de la gran qualitat dels espectacles que ens posen al davant? Potser és un miracle. Esperem que no sigui un somni, ni un miratge. I que els responsables de les sales aprofitin aquesta empenta per omplir setmana rere setmana, espectacle rere espectacle. Els gironins i saltencs s’ho mereixen 21 febrer 2015 Albert G. Deixa un comentari S’ha presentat avui el que vindria a ser la programació teatral de les comarques gironines. ESCENARIS es una proposta que permet als municipis disposar d’una programació on hi hagi varietat d’espectacles. Els disset municipis que participen d’aquesta iniciativa tenen a l’abast un ampli catàleg d’espectacles per oferir als seus veïns una programació elaborada per la productora Gironina La Troca. D’aquesta manera, i amb l’ajut i suport de la diputació de Girona, el consell comarcal, i els ajuntaments respectius, de Gener a Juny es podrà veure teatre, circ, màgia, teatre de carrer i espectacles infantils a poblacions com Sant Jordi Desvalls (de menys de 700 habitants) o Madremanya (de 300) Cada municipi ha pogut confeccionar la seva proposta cultural en funció de la seva disponibilitat d’espais i pressupostària. I aixi com hi ha municipis que presenten una proposta o dues n’hi ha d’altres que en presenten moltes més. L’any passat prop de 16.000 persones varen poder gaudir d’algun dels més de 300 espectacles que s’hi representen i que donen vida a molts municipis que sense aquesta oportunitat no podrien fer-se càrrec de l’esforç que suposa la contractació i exhibició d’espectacles. I és la mancomunitat de municipis la que fa possible tenir el seu propi festival. I al teu poble? Encara no teniu ESCENARIS? 16 gener 2015 Albert G. escenaris, La Troca, teatre Deixa un comentari La Jove Sala Beckett A Barcelona, on hi ha sales de teatre a cada barri, la competència es molt dura i es veuen obligades a tenir una cosa que se’n diu “línia de programació” es a dir, especialitzar-se. Fer un tipus de teatre que no faci la sala del costat. Potser pensareu que ho estic criticant. Doncs no. Tot el contrari. La Sala Beckett per exemple, esta especialitzada en dramatúrgia moderna i catalana. Fins i tot hi té un taller on forma a dramaturgs i per on hi han passat els millors dramaturgs de casa nostra ( és el que té ser dels pocs llocs on s’hi imparteixen cursos adreçats a ells) Però el que us volia explicar es que ara tenen una línia d’espectacles dedicat a Els joves! Els adolescents, aquests grup de personetes que no van mai del teatre i “passen” de tot (o almenys “passen” del teatre tal com indiquen les enquestes) En aquest cicle s’hi podràn veure entre el 16 i el 25 de gener tres espectacle fets per joves. El primer espectacle juga a casa i és que porta la firma de Els malnascuts, la jove companyia que la Sala Beckett va impulsar l’any passat i aquesta temporada continua, el text és de Marta Aguilar i es titula Collectivus. Funcionarà amb el sistema de taquilla inversa, a veure com els hi funciona. El segon espectacle el porta la companyia Barcelonina La Peleona, es titula L’efecte Perfecte i porta la signatura de Carla Torres, i situa als joves protagonistes davant d’una situació prou imaginada: un bon dia tots els adults desapareixen. I finalment… per acabar amb aquesta sèrie de teatre per a joves, un espectacle vingut desde… Berlín! Si, si Alemania! amb sobretítols i tot! La roulotte (Der Wohnwagen) de la Companyia P14. Una companyia nascuda a parir d’un projecte que permet als joves a partir de 14 anys dedicar-se al teatre. El que aquí seria un crèdit variable allà és un projecte fonamentat en una pedagogia i amb anys d’experiència a l’esquena. 14 gener 2015 Albert G. 1 comentari Girona, ciutat de…propostes Segur que coneixeu la marca Girona, Ciutat de Festivals, que l’ajuntament d’aquesta bonica ciutat impulsa per recordar-nos que més enllà del Temporada Alta, hi ha vint festivals més que omplen d’activitats la ciutat durant tot l’any. Sí, ho heu llegit bé: VINT. Teatre, música, cinema, literatura,art urbà, cultura popular… de tot hi cap en aquesta petita ciutat banyada per quatre rius. Però avui no vinc a parlar d’aquestes vint-i-una propostes, us vinc a parlar de les que no surten i apleguen un esforç semblants i uns resultats igualment d’espectacular. El Cafè-Llibreria Context organitza, des de la seva obertura activitats culturals tot i tenir un espai petit com un cop de puny. Des de teatre, exposicions i concerts a presentacions de llibres i a trobades d’artites i creadors. Al Carrer del Pou Rodò 21. Si, ara que es jubila en Guillem Terribas i tothom parla de La Llibreria 22, potser que us hi passéssiu un dia a veure si hi fan la presentació d’algun llibre o tot demanant ajuda per trobar la lectura idònia visquéssiu una història fascinant a través de la xerrameca d’un llibreter. Els bars petits com El Cercle no tan sols utilitzen el Futbol com a reclam. També organitzen els seus propis festivals aprofitant totes les propostes que no poden omplir la platea del Teatre Municipal. Aquest més de gener s’inicia un petit festival que ens proposa viure de prop les nits del dimarts. Atenció aforament limitat, reserveu entrada! La Xarxa de Centres cívics és una gran font d’activitats, tallers i cursos. Entre setmana, hi podeu trobar de tot. A Girona, en tenim vuit be repartits per tots els barris de la ciutat. 11 gener 2015 Albert G. Deixa un comentari Ecos de Temporada Alta (Sala La Planeta) Doncs si, me’n deixava un: La Sala La Planeta ha avançat part de la programació del primer semestre de 2015. Hi trobareu gran propostes, segones oportunitats, teatre documental, poesia, música i companyies que heu de conèixer. La segona oportunitat: Torna la producció de la Sala la Planeta “La Farsa de Walworth” una de les millors peces que s’han vist aquest any a Temporada Alta i que torna per qui encara no hagi pogut gaudir de les interpretacions d’Oriol Casals, Jordi Subirà, Pep Vila i Yolanda Sey. Una de les obres de les que entren a dins de l’espectador i el deixen trasvalsat. No us la perdeu. Teatre documental. Diuen que al teatre es respira realitat, a Nadia la tocareu, la sentireu i la veureu. No tenim gaires oportunitats de gaudir d’espectacles tant propers com aquest. La història d’una nena afganesa narrada per la seva pròpia protagonista. Poesia, música, denúncia, teatre compromès… Cançons d’amors i de guerres, o Remenant els boscos de la nit o Confidències a Al·là son obres que van molt més enllá de narrar una història, volen fer-nos partíceps de totes les coses que s’escapen de la nostra rutina. Riure. Si, tambè s’ha de riure i a La Planeta ho saben. Per això sempre tenen preparats alguns trucs a la màniga per aquells que volen exercitar les mandíbules. Aquest semestre se’n riuràn fins i tot del 1714 amb La Butaca, portaràn l’exit de Temporada Alta El Pillo de Marcel Tomàs i la Pepa Plana. Grans noms de l’humor al servei de l’espectador. Creació contemporània. Si, no només el festival de Tardor de Catalunya-Girona i Salt treballa amb creadors d’ara i aquí. Veurem el nou espectacle de la companyia Atresbandes Locus Amoenus, que jo personalment no em penso perdre. La Pols de la companyia Arcàdia i text de Llatzer Garcia, que han arrassat a Barcelona, i Estripar la Terra de Josep Maria Miró entre d’altres. Potser aquest noms no us diuen grans coses però fins i tot uns desconeguts poden fer sobre als Galcerans i Casanovas. M’ha sortit un article una mica llarg oi? Doncs m’he deixat coses! i encara hi ha coses per sortir, i coses molt bones, pero de moment paseu i mireu, que segur que alguna cosa trobareu al vostre gust. 22 Desembre 2014 Albert G. La Planeta, Sala La Planeta, teatre Deixa un comentari RT @FITAGGIRONA: El TEATRE d la VIDA continua! Seguim assajant,seguim aprenent,seguim somniant. "Un barret de copa"-Polònia-Catalunys https…- 6 hours ago RT @jesuspastorGI: Orgull de país ... twitter.com/policiacat/sta…- 6 hours ago RT @ProdDeFerro: Avui i sempre, el nostre cor és amb #Barcelona i amb tot Catalunya. Us estimam! https://t.co/Qdyu4PLT8m- 6 hours ago 3 people followed me // automatically checked by fllwrs.com- 16 hours ago RT @giuliapoltro: Se necesitan intérpretes de francés, inglés e italiano en Hospital del Mar (932 483 000) Clínic (932 275 400) y Vall d'He…- 16 hours ago

curate

{"ca": 0.9265365853658537, "it": 0.005853658536585366, "es": 0.03229268292682927, "pt": 0.02, "fr": 0.0046829268292682925, "en": 0.010634146341463415}

https://passiopelteatre.wordpress.com/page/2/

oscar-2301_ca_20230418_2_292388

Ajuda'ns a poder seguir fent la Revista de Ripollet. Oferim un mitjà gratuït però fer informació local no és gratis. Si pots, col·labora. Concentració al carrer Indústria // Escuderia Ripollet Bona resposta dels aficionats del motor a la primera edició de la Trobada Nocturna organitzada per l’Escuderia Ripollet. Desenes de cotxes es van reunir el dissabte dia 9 al carrer Indústria per sortir després cap a Caldes. Els participants van compartir la passió pels cotxes, el recorregut i també un sopar de germanor com a cloenda d’aquesta primera edició de l’activitat. Tags: Escuderia Ripollet motor Continue Reading Previous: El FS Ripollet guanya a Manresa i tanca la lliga en la cinquena posició Next: L’Handbol supera l’eliminatòria amb el Liceo Frances a la pròrroga Altres notícies L’esport local federat i escolar diu no a la violència masclista 2 min read L’esport local federat i escolar diu no a la violència masclista Redacció 30 novembre 2022 73 Derrota per la mínima del femení del CTT que deixa l’equip en descens 1 min read Derrota per la mínima del femení del CTT que deixa l’equip en descens Redacció 30 novembre 2022 67 Emma Tirado convocada a una concentració amb el combinat espanyol a Madrid 1 min read Emma Tirado convocada a una concentració amb el combinat espanyol a Madrid Redacció 30 novembre 2022 91 La Vinyeta de Maria Domingo Arxiu de notícies Arxiu de notícies Selecciona el mes desembre 2022 novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 agost 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 Qui som Nosaltres Contacte Especials Festa Major 2019 25è aniversari de l’AETMV 140è aniversari de la SC El Vallès 2016, Any Lorca Arxiu de notícies Arxiu de notícies Selecciona el mes desembre 2022 (13) novembre 2022 (72) octubre 2022 (79) setembre 2022 (78) agost 2022 (10) juliol 2022 (76) juny 2022 (123) maig 2022 (93) abril 2022 (77) març 2022 (100) febrer 2022 (77) gener 2022 (39) desembre 2021 (58) novembre 2021 (89) octubre 2021 (76) setembre 2021 (85) agost 2021 (7) juliol 2021 (76) juny 2021 (71) maig 2021 (67) abril 2021 (66) març 2021 (70) febrer 2021 (67) gener 2021 (56) desembre 2020 (70) novembre 2020 (72) octubre 2020 (83) setembre 2020 (77) agost 2020 (15) juliol 2020 (92) juny 2020 (44) maig 2020 (41) abril 2020 (64) març 2020 (108) febrer 2020 (85) gener 2020 (84) desembre 2019 (59) novembre 2019 (97) octubre 2019 (107) setembre 2019 (79) agost 2019 (29) juliol 2019 (62) juny 2019 (83) maig 2019 (105) abril 2019 (79) març 2019 (91) febrer 2019 (79) gener 2019 (88) desembre 2018 (66) novembre 2018 (74) octubre 2018 (92) setembre 2018 (62) agost 2018 (33) juliol 2018 (63) juny 2018 (103) maig 2018 (107) abril 2018 (93) març 2018 (97) febrer 2018 (102) gener 2018 (118) desembre 2017 (70) novembre 2017 (104) octubre 2017 (100) setembre 2017 (81) agost 2017 (6) juliol 2017 (79) juny 2017 (127) maig 2017 (125) abril 2017 (94) març 2017 (117) febrer 2017 (96) gener 2017 (79) desembre 2016 (78) novembre 2016 (95) octubre 2016 (93) setembre 2016 (77) agost 2016 (1) juliol 2016 (84) juny 2016 (115) maig 2016 (107) abril 2016 (106) març 2016 (96) febrer 2016 (91) gener 2016 (87) desembre 2015 (80) novembre 2015 (96) octubre 2015 (125) setembre 2015 (89) agost 2015 (3) juliol 2015 (100) juny 2015 (100) maig 2015 (99) abril 2015 (86) març 2015 (99) febrer 2015 (101) gener 2015 (95) desembre 2014 (57) novembre 2014 (84) octubre 2014 (97) setembre 2014 (75) agost 2014 (7) juliol 2014 (79) juny 2014 (86) maig 2014 (107) abril 2014 (76) març 2014 (89) febrer 2014 (85) gener 2014 (82) desembre 2013 (40) novembre 2013 (77) octubre 2013 (104) setembre 2013 (69) agost 2013 (3) juliol 2013 (67) juny 2013 (87) maig 2013 (98) abril 2013 (104) març 2013 (93) febrer 2013 (79) gener 2013 (87) desembre 2012 (87) novembre 2012 (96) octubre 2012 (108) setembre 2012 (66) agost 2012 (5) juliol 2012 (58) juny 2012 (96) maig 2012 (102) abril 2012 (45) març 2012 (5) febrer 2012 (3) gener 2012 (1) desembre 2011 (1) Estem associats a: Amb el suport de: Copyright © Associació Ràdio Ripollet - Revista de Ripollet Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

curate

{"ca": 0.9795197740112994, "en": 0.012535310734463278, "pt": 0.0026483050847457626, "no": 0.0012358757062146894, "fr": 0.0014124293785310734, "cs": 0.0026483050847457626}

https://revistaderipollet.cat/alta-participacio-a-la-trobada-nocturna-organitzada-per-lescuderia-ripollet/

mc4_ca_20230418_2_174305

El Bisbat de Girona té en aquests moments 153 capellans, dels quals 7 resideixen en altres diòcesis. També hi ha 3 capellans extradiocesans i 7 de la Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei residents al Bisbat, i 10 religiosos amb càrrecs pastorals diocesans i 12 diaques. Jubilat des del 2016 Passeig Marítim, 66, 6è, 5a Edifici Acapulco Tel. 676 83 17 43 Nomenat rector d'Agullana, Darnius, les Escaules, Maçanet de Cabrenys i la Vajol el 2009, i de Biure i Boadella d'Empordà el 2015. Adscrit a la parròquia de Sant Esteve d'Olot i Encarregat del santuari de la Mare de Déu del Tura d'Olot el 2010. Puig del Roser, 16, 2n Adscrit a la parròquia de Santa Maria de Vista Alegre el 2015. 630 35 12 52 Nomenat vicari judicial del Tribunal eclesiàstic de Girona el 2005 Membre del Col·legi de Consultors 19/03/2013 Consiliari diocesà de l'Obra d'Exercicis Espirituals Nomenat adscrit amb facultats de vicari de les parròquies de Colomers, Foixà, Garrigoles, Jafre, Rupià i la Sala, el 2011, i de la Tallada d'Empordà i de Marenyà el 2013. Consiliari diocesà de l'associació privada de fidels "Apostolat de l'Oració", 12/12/2014 Tel. 972 20 16 06 (ext. 217) Nomenat rector de Sant Jaume de Salt el 2011 Delegat episcopal per al Servei d'Orientació Vocacional 01/10/2013 Consiliari de la Fundació Autònoma "Fundació Esplai Girona - Mare de Déu del Mont", 13/04/2016 Capdevila Montaner, Mn. Vicenç M. Nascut el 1924 Defunció: 10 juliol 2016 Casp, 49 Tel. 93 265 22 26 i 656 36 63 37 Nomenat rector de Santa Maria de Pineda de Mar i Sant Pere de Riu el 2011, i de Santa Susanna el 2015. Casteis Barti, Mn. Miquel Nascut el 1923 Defunció: 4 abril 2016 Nomenat rector d'Anglès, Bonmatí, Constantins, Sant Julià de Llor i Sant Martí Sapresa el 2017. Tel. 972 20 16 06 (ext. 212) Nomenat rector d'Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu el 2010 i de Viabrea el 2011; i administrador parroquial de Riells de Montseny el 2014. Nomenat capellà i confessor de les Religioses Clarisses Caputxines de Girona el 2007 Nomenat rector de les parròquies de Palafrugell, Mont-ràs, Lloriu, encarregat de Calella de Palafrugell el 2016 i rector de Torrent el 2017. Nomenat rector d'Arenys de Mar, Arenys de Munt i Torrentbó, el 2013. Administrador parroquial de Sant Iscle de Vallalta. Membre del Consell Presbiteral per designació del Bisbe 24/07/2013 Nomenat rector de la Immaculada Concepció i Sant Pau i de Santa Maria de Figueres el 2009; administrador parroquial de Sant Miquel de Fluvià i Sant Mori el 2011 i Fortià, Riumors i Vila-sacra el 2014 i rector del Bon Pastor, Sant Pere, la Sagrada Família i Vilatenim de Figueres, Llers i Pont de Molins, el 2017. Nomenat administrador parroquial d'Albanyà, Sant Llorenç de la Muga i Terrades i capellà del santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades el 2016. Nomenat adscrit a la parròquia de Santa Maria de Blanes el 1999 Capellà de l'Hospital Comarcal de Blanes 08/11/2000 Esplanada del Port, 12, 3r, 1a - Apt. 353 Tel. 972 33 58 65 Guix Molas, Mn. Josep Defunció: 15 gener 2016 Adscrit a la parròquia de Sant Pau de Girona, des del 2017. Professor estable de l'Institut Superior de Ciències Religioses 29/01/2015 Castell de Peralada, 34, 1er B 972 25 05 19 i 662 31 86 51 Actualment viu a la Residència Sivilla de Girona Tel. 972 20 16 06 (ext 114) Canonge President del Capítol Catedral de Girona 31/03/2010 Nomenat rector de sant Joan Baptista de Pineda de Mar el 1986 Av. Mediterrani, 40 [email protected] Nomenat rector de les parròquies de Borrassà, Cabanelles, Ermedàs, Espinavessa, Lladó, Navata, Ordis, Pontós, Queixàs, Romanyà d'Empordà, Sant Martí Sasserres, Taravaus, Vilademires i Vilamalla i encarregat de l'Estela el 2015. Nomenat adscrit a Calella el 2007 Sant Pere, 43 Tel. 93 766 03 46 i 646 83 46 02 [email protected] Nomenat encarregat de Fares i el Mor i Ossinyà el 2016 i rector de Besalú, Beuda, Dosquers, Lligordà, Maià de Montcal, la Miana, Montagut, Oix, Sant Jaume de Llierca i Segueró el 2017. Nomenat rector de la Cellera de Ter el 1999. Rector de Sant Pere d'Osor i Santa Maria del Coll (Bisbat de Vic) Membre del Consell Presbiteral en representació del Ter-Brugent, el 2013. Arxipreste de l'Arxiprestat del Ter-Brugent, el 13/10/17 Tel. i Fax 972 42 16 64 Tel. 680 16 36 76 Padrós Claris, Mn. Josep Defunció: 11 de setembre de 2016 Nomenat rector de Vilafant, vicari col·laborador de Borrassà, Cabanelles, Ermedàs, Espinavessa, Lladó, l'Estela, Navata, ordis, Pontós, Queixàs, Romanyà d'Empordà, Sant Martí Sesserres, Taravaus, Vilademires i Vilamalla, el 2015, i administrador parroquial d'Avinyonet de Puigventós, Cistella, Vilanant, Vilarig i Santa Llogaia d'Àlguema, el 2017. Tel. 972 20 55 79 i 972 20 16 06 (ext. 314) Tel. 972 57 02 24 i 615 23 21 58 Nomenat rector de Montfullà el 1976 Rey Puiggròs, O.F.M. Cap., P. Eduard Nomenat vicari d'Arenys de Mar i de les altres parròquies de l'agrupació el 2008 [email protected] Riera Gubau, Mn. Alfons Defunció: 13 gener 2016 Nomenat rector de Massanes, Gaserans i Grions el 1991 Residència "Sant Salvador d'Horta" Argiles 60 Tel. 972 84 02 87 i 666 29 20 56 Travessia de la Creu, 39, 7 Resident a la residència sacerdotal "Bisbe Sivilla" de Girona des del 2017 972 20 16 06 (ext. 216) 608 55 70 06 Nomenat vicari general el 2009, confirmat el 2014 Nomenat capellà de la Clínica "Salus Infirmorum" de Banyoles el 1999 Mn. Baldiri Reixach, 240 Tel. 629 35 31 98 Des del 2014 resident a la Residència Sivilla de Girona. Tel. 972 20 16 06 (ext. 116) i 689 56 00 54 Nomenat rector d'Argelaguer, Sadernes, Sales de Llierca i Tortellà el 2010. Tel. 972 20 16 06 (ext. 219) Nomenat rector de Breda el 2005; d'Hostalric, Fogars de la Selva i Reminyó el 2007 Tel. 972 20 16 06 (ext. 112) Valls Serra, Mn. Manuel Prevere incardinat a l'Arquebisbat de Barcelona adscrit amb les facultats de Vicari a les parròquies del Bon Pastor, la Immaculada Concepció i Sant Pau, Sagrada Família, Sant Pere, Santa Maria i Vilatenim de Figueres, Fortià, Llers, Pont de Molins, Riumors i Vila-sacra. 972 50 24 45 i 615 10 16 86 [email protected] Residència sacerdotal "Bisbe Sivilla" Carrer de l'Església - Casella 12 Tel. 972 81 86 47 i 972 32 17 44

curate

{"ca": 0.8579960185799602, "fr": 0.03533510285335103, "es": 0.03467153284671533, "en": 0.022063702720637027, "br": 0.017916390179163903, "pt": 0.008460517584605176, "ms": 0.0029860650298606504, "sv": 0.0068015925680159255, "eo": 0.0029860650298606504, "id": 0.0026542800265428003, "nl": 0.0019907100199071004, "tr": 0.00232249502322495, "eu": 0.0038155275381552755}

http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?idm=1&subpagina=1&subseccio=7

crawling-populars_ca_20200525_41_342598

Menú BARCELONA, 30 juny (EUROPA PRESS) - El secretari d'Organització del PSC, Salvador Illa, ha reclamat aquest dissabte "responsabilitat i altura de mires" per aprofitar el nou temps polític que s'ha obert a Catalunya i Espanya, segons ell, un temps d'esperança i que dona una oportunitat al diàleg. "S'ha obert un temps nou en la política catalana i espanyola. Demanem a tothom que estigui a l'altura d'aquest nou temps, que és temps d'esperança, i un temps que dona una oportunitat al diàleg", ha dit en declaracions als mitjans en una visita al barri La Salut de Badalona (Barcelona), acompanyat per l'alcalde, Àlex Pastor. En relació a l'incident entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i l'ambaixador d'Espanya als Estats Units, Pedro Morenés, a Washington, Illa ha considerat que la del president català no és l'actitud correcta i que no s'ha comportat com el president de tots els catalans, sinó "més com un activista". Per això, ha exigit que Torra actuï pensant en tots els catalans, ha apel·lat als votants d'ERC i JxCat que "no estan d'acord que Catalunya sigui una partida de pòquer", i ha reclamat que es defensin els interessos dels catalans a través d'un període de reformes que ara, segons ell, hi ha l'oportunitat d'obrir a Catalunya i Espanya. Preguntat per la situació en RTVE, ha dit que hi ha un procés de negociació obert, en el qual serà necessari que tots els participants "tinguin la responsabilitat i generositat necessària per donar una bolcada a RTVE", i ha mostrat la seva confiança en què surti bé. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés © 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.

curate

{"es": 0.16491637495138078, "ca": 0.8195254764683003, "en": 0.015558148580318941}

: /espanya/noticia-illa-psc-reclama-responsabilitat-altura-mires-per-nou-temps-politic-20180630150706.html

mc4_ca_20230418_17_77704

Manifiesto del PCE en el día internacional contra la violencia de género – EL SOVIET DE LES VALLS Aquesta entrada s'ha publicat en PCE, PCPV i etiquetada amb Manifest. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. ← Reunió d’urgencia a les Valls sobre 5 possibles pedreres per a l’AVE VAGA INDEFINIDA DE COLLIDORS →

curate

{"es": 0.40189873417721517, "ca": 0.5981012658227848}

https://pcpvlesvalls.wordpress.com/2011/11/23/manifiesto-del-pce-en-el-dia-internacional-contra-la-violencia-de-genero/

mc4_ca_20230418_13_428140

17/03/2010 - Conferència a TortosaTortosaConferència: Convivència, cultura de pau i diversitat cultural: els reptes de la societat actual, a cà rrec de Miquel Àngel Essomba Director del Centre UNESCO de Catalunya Dia dimecres 17 de març Hora: a les 18:30h Lloc:a la... 15/03/2010 - Conferència “El agua y la fábrica textil de Metepec (México): pasado, presente y futuro”,GironaDilluns, 15 (*) Conferència “El agua y la fábrica textil de Metepec (México): pasado, presente y futuro�, a cà rrec de Mariano Castellanos, doctorand de la UdG. Lloc: Sala d’Actes Cambra... 14/03/2010 - Museu de les Mines de Cercs i BergaGironaDiumenge, 14 Itinerari 4 (Berguedà ): Museu de les Mines de Cercs i Berga Lloc de sortida: Estació d’autobusos de Girona. Hora de sortida: ¼ de 9 del matí. Prèviament, cal fer la inscripció a... 14/03/2010 - SORTIDA AL BERGUEDÀ- Itinerari turístic de patrimoni industrial 4‎GironaActivitat del IV Cicle de patrimoni industrial ‎Diumenge 14 de març Programa: A les 8 del matí, sortida de l’estació d’autobusos de Girona.‎ Parada en ruta per... 11/03/2010 - Converses amb....Hospitalet de LlobregatJORDI PUJOL un dià leg amb el professor Pepe Menendez Hora:a les 19.30 h LLoc: al Centre Cultural Barrades, Rambla Just Oliveres 56 933377962 Organitza: 3/4 X 5/4 Grup d'Opinió 11/03/2010 - Jornada Revitalització cultural i lingüística a Amèrica LlatinaBarcelonaEl proper 11 de març a la seva seu (C/ Nà pols, 346 1r – Barcelona) La jornada comptarà amb: - La participació del representant de Linguapax-Amèrica Llatina (José Antonio Flores Farfán) que presentarà les... 11/03/2010 - Conferències Altaveu 11 de marçBarcelonaEls dijous d’Afganistan Un burka “sin� amor La imposició violenta d’aquest símbol de l’agressió integral contra la dona tenia un objectiu polític. El silenci que avui el cobreix, també. 08/03/2010 - XARRADA: "Fuerte como la vida, dulce como el amor: cuando la interculturalidad se hace historia",AlcoiXARRADA: "Fuerte como la vida, dulce como el amor: cuando la interculturalidad se hace historia", a cà rrec d'Inmaculada Calderón Gutiérrez. La ponent és escriptora, llibretera i responsable de l'editorial "Los libros de Umsaloua".... Veient del 1611 al 1620 (de 1661 activitats) « Anterior12...160161162163164...166167Próxima »

curate

{"ca": 0.7146047342563644, "es": 0.22152746761947298, "id": 0.0080393032603841, "en": 0.03439035283608754, "uk": 0.021438142027690933}

http://fcacu-unesco.org/ca/activitats/162.html

cawac_ca_20200528_7_75108

L’ONG Tale- Tálamo exposa al Centre Social 29 de novembre de 2005 Un recull fotogràfic que és podrà veure fins el 10 de desembre L’ONG cubellenca Tale-Tálamo ha organitzat una exposició fotogràfica sobre els projectes i viatges que els cooperants han realitzat al País Bassari, lloc on la organització treballa intensament. L’exposició, que ja està inaugurada, és podrà veure fins el proper 10 de desembre en la sala d’exposicions del Centre Social, en l’horari habitual del centre (de dilluns a dissabte de 10 a 14 h.). El secretari de l’ONG i representant a Cubelles, Sergi Marin, ha destacat que “les fotografies estan fetes per tres fotògrafs que ens han acompanyat en els nostres viatges al Senegal, plasmant el dia a dia dels nostres cooperants i dels habitants d’aquella regió”. L’organització sense ànim de lucre, treballa intensament amb les tribus del País Bassari, regió situada al sud-est de Senegal, a la frontera amb Guinea. Tot i que l’organització començarà a finals de mes un nou projecte en altres zones del Senegal, conjuntament amb l’Agencia Espanyola de Cooperació. Paral·lelament l’organització segueix amb la recollida permanent de material sanitari. Les persones interessades en col·laborar amb la campanya, aportant medicaments, gasses, benes, iode, esparadrap, antibiòtics, analgèsics, entre d’altres coses, ho poden fer als establiments col·laboradors que s’identifiquen amb el cartell i el logo de l’ONG Tale-Tálamo. Totes aquelles persones interessades en conèixer com treballa aquesta ONG de Cooperació Internacional de caràcter sanitari, és poden adreçar a la pagina web www.taletalamo.org, o bé trucar al telèfon 636 71 74 12.

curate

{"en": 0.025469981807155852, "fr": 0.013341419041843541, "ca": 0.9611885991510006}

http://www.cubelles.cat/pl253/actualitat/noticies/hemeroteca/id1538/long-tale-talamo-exposa-al-centre-social.htm

oscar-2301_ca_20230418_5_67702

Les fotografies que es van usar de model per a aquests treballs són en blanc i negre. Després d’ampliar l’escala de la foto en un dibuix al llapis minuciós amb les formes dels buits, les formes de les llums i les ombres i els detalls més importants, és el moment de decidir sobre els colors de l’obra. En una sèrie de dibuixos iguals a l’original però més petits, es faran les proves de color que permetran prendre les decisions sobre aquest tema. L’alumne va triar un color per començar, per exemple el color del fons, i amb l’ajuda del professor va buscar totes les variants i possibilitats de colors que podien harmonitzar amb aquest fons. Una vegada aconseguit un nombre important de variants, s’analitzen els resultats entre tota la classe, i en la majoria dels casos s’efectua una votació per decidir quins són les combinacions o harmonies preferides. No sempre l’alumne està d’acord amb la majoria, i per descomptat és l’autor el que té l’última paraula, però la discussió, les opinions, l’observar i el decidir formen part de l’aprenentatge no només de l’autor del treball, sinó de tota la classe. El segon pas és transformar totes les tonalitats de gris en els diferents tons de color, respectar els contrastos, i en alguns casos també les textures. Aquests són els primers exercicis en color i amb pinzell i pintura del nostre programa, de vegades compartint aquest lloc amb experiències amb llapis de colors i aquarel·les. La pintura usada, el gouache o tempera i el suport triat (paper) tenen també la intenció de demostrar que no fa falta una gran parafernàlia per pintar. La majoria d’aquests treballs van ser realitzats amb quatre tubs de pintura, alguns amb sis. L’alumne descobreix que només amb els tres colors primaris i el color blanc, pot aconseguir una gamma infinita de colors i matisos.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.elvisortaller.com/cat/portfolio/el-treball-partir-de-la-fotografia/

mc4_ca_20230418_16_401495

El Canaletes tancarà aquest dijous el cicle de tres concerts que les darreres setmanes ha portat la música de duets al Passeig de Manresa. En el concert d’aquesta setmana, el guitarrista Gerins estarà acompanyat per la solista Laia Badrenas, i tots dos oferiran un repertori a base de música negra, soul i funk, sense deixar de banda grans èxits de la música pop d’artistes com Jamiroquai, Amy Winehouse, Stevie Wonder, Beatles o Adèle. El concert començarà a les 8 del vespre i és gratuït. El cicle, que ha constat de tres concerts i que ha estat molt ben rebut pel públic, ha estat una iniciativa de Quin Passeig i Regió7 amb el suport de Sibelius.

curate

{"ca": 1.0}

http://www.catpress.cat/2015/08/18/aquest-dijous-ultim-concert-de-duets-al-canaletes-amb-laia-badrenas-gerins/

racoforumsanon_ca_20220809_0_626428

Hola a tots, proposo fer un únic fil per recopilar les diferents notícies que vagin sortint relacionades amb la campanya #novullpagar. Usuari de Youtube que recopila tots els vídeos de #novullpagar Pàgina de Facebook. Perfil de Twitter. Guia per realitzar un #novullpagar 3r #novullpagar popular i concentració-dinar davant la seu de La Caixa (propietària d’Abertis), el 17 de juny a les 12h Aquí teniu el full d'al·legacions de diemprou per a conductors propietaris dels vehicleshttp://diemproucatalunya.files.wordpress.com/2012/05/identificacioalegacionsnou.pdfInstruccions->http://www.novullpagar.cat/2012/05/ja-tenim-el-nou-model-dallegacio.html Els qui no en som propietaris, de moment esperem a que modifiquin les al·legacions. Malgrat això, ens diuen que ens hem d'identificar igualment (jo m'esperaré una mica car hi ha 20 dies naturals)El document està per a no-propietaris ja està fet. L'heu de demanar a ian@ email.cat En cas que us hagin enviat un escrit vomitiu per obstrucció a la via us hi heu de posar en contacte per mail. El mail de contacte és ian@ email.cat #Novullpagar amb 2 CULLONS HOME!! !Ja està bé de ser tant educats els catalans, CULLONS!!! ! Diu:"HU! HA!" com diu el Johny Bravo

curate

{"ca": 0.9430962343096234, "es": 0.01506276150627615, "hu": 0.03096234309623431, "fr": 0.0008368200836820083, "ja": 0.0066945606694560665, "ds": 0.0033472803347280333}

mc4_ca_20230418_10_323558

El Parc Samà posa en marxa el concurs de música en línia Joves Talents, adaptat al confinament - Revista Cambrils El Parc Samà posa en marxa el concurs de música en línia Joves Talents, adaptat al confinament El concurs es fa per celebrar l'Any Albèniz i qui obtingui la primera posició obtindrà 300 euros en metàl·lic Publicat el Dimecres, 25 de març de 2020 12:18h Enguany es compleix el 160 aniversari del naixement d'Isaac Albéniz | Cedida El Parc Samà posa en marxa el concurs de música en línia Joves Talents per celebrar l'Any Albéniz. Aquesta iniciativa s'ha adaptat a la circumstància actual i per combatre el confinament, ha variat la previsió i bases de el concurs per poder participar de forma online. L'objectiu és que hi participin joves músics, fins als 16 anys, interpretant una obra d'Isaac Albéniz. La participació és a través de les xarxes socials mitjançant un vídeo gravat a casa. Els participants s’ hauran d'inscriure mitjançant email a [email protected] i podran enviar les seves interpretacions fins al 15 d'abril. S'ofereixen fins a 10 premis, que inclouen la participació en un esdeveniment especial al parc i el passi anual Samalina, entre d'altres. El concursant que aconsegueixi la primera posició obtindrà 300 euros en metàl·lic. L'Any Albéniz al Parc Samà Coincidint amb el 160 aniversari del naixement d'Isaac Albéniz el 29 de maig de 1860 a Camprodon (Girona), el parc el rendeix homenatge amb diferents actes vinculats amb el romanticisme en tots els àmbits especialment en jardineria i música. El Romanticisme és un moviment cultural que dóna prioritat als sentiments enfront de la raó, una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'ésser humà. A Espanya es va desenvolupar a finals del segle XIX i primers del XX, i va deixar la seva empremta en literatura, la pintura i la música, també en jardineria: Parc Samà és un clar exemple de jardí romàntic.

curate

{"ca": 1.0}

https://www.revistacambrils.cat/noticia/28976/el-parc-sama-posa-en-marxa-el-concurs-de-musica-en-linia-joves-talents-amb-motiu-de-lany-a

mc4_ca_20230418_17_3349

El motiu pel qual Clara Ponsatí encara pot ser eurodiputada La República Josep Costa explica per què encara Lliures per Europa té possibilitats d’escollir el tercer eurodiputat Lliures per Europa, el partit de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, ha aconseguit superar el milió de vots però no ha assolit la tercera plaça que ocupava qui va ser la consellera d’educació durant l’1-O. Tot i això, el diputat de Junts per Catalunya, Josep Costa, ha fet una piulada que explica que Ponsatí encara té possibilitats de sortir escollida. I és que resulta que si finalment el Brexit es consolida i, per tant, els eurodiputats britànics han de deixar l’Eurocambra, això significaria que l’Estat espanyol, que actua com a circumscripció única, obtindria 5 escons més. Amb la llei D’Hondt a la mà, segons Costa, Lliures per Europa obtindria el tercer escó i, per tant, Ponsatí seria Eurodiputada. Això no és tot, amics: Si en els propers mesos es consuma el Brexit, la consellera @ClaraPonsati també serà eurodiputada.#LliuresPerEuropa@JuntsXCat pic.twitter.com/UzoxdavTRP — Josep Costa🎗 (@josepcosta) May 26, 2019

curate

{"ca": 0.9560143626570916, "es": 0.04398563734290844}

https://www.larepublica.cat/el-motiu-pel-qual-clara-ponsati-encara-pot-ser-eurodiputada/

colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_336595

Via Pirena és una associació especialitzada en la recuperació, conservació i difusió de béns culturals de l’Alt Empordà. Ajudem al patrimoni a fer-se entendre. Això és el que diu la nostra targeta de presentació. Però hi ha molt més. Portem treballant des del 2010, ens agrada el que fem i comptem amb una extensa xarxa de socis col·laboradors amb molt talent. Hem treballat en multitud de projectes: des de la localització i estudi de restes fins a la recuperació de camins, la reconstrucció de barraques de pedra seca, passant per la publicació o l’organització de jornades i conferències per donar-ho a conèixer. Iniciatives locals, comarcals i també internacionals, fent de les Alberes un punt de connexió amb França.

perfect

{"ca": 0.938375350140056, "pt": 0.05322128851540616, "et": 0.008403361344537815}

macocu_ca_20230731_9_4097

Shim Sung-bo Biografia Shim Sung-bo és un dels més destacats guionistes coreans, conegut sobretot per la famosa cinta Memories of Murder (‘Crónica de un asesino en seriee’, 2003), el guió de la qual va escriure juntament amb el seu director Bong Joon-ho i que els va valer nombrosos guardons, entre ells la Concha de Plata i el Premi Altadis-Nous Directors del Festival de Sant Sebastià, a més del Premi al Millor Guió dels Premis del Cinema Coreà. Haemoo (‘Niebla’) suposa el seu debut com a director, amb un guió coescrit també amb Bong Joon-ho. Filmografia 2014 Niebla Premis

curate

{"en": 0.02097902097902098, "pt": 0.03496503496503497, "ca": 0.9248251748251748, "pl": 0.019230769230769232}

colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_145419

Descobrir i conèixer quins són els escenaris i professionals del procés de producció de la fruita, des del camp, la central fruitera, el transport, el mercat i fins que aquesta arriba al plat. Missió de l'activitat: Donar valor a les tasques que es desenvolupen en l'agricultura per gaudir de la fruita de cada estació i a la vegada promocionar-ne el consum entre els escolars de primària. Funcionament de l'activitat: Els escolars se separen en 2 grups, uns visiten el camp i la central i, al mateix temps, els altres comencen amb una xerrada sobre els beneficis de menjar fruita i un taller de cuina (lectura d'un conte per CI). En acabar s'intercanvien els grups.

perfect

{"ca": 1.0}

mc4_ca_20230418_9_513640

Anunci de l Excel lentissima Diputacio Provincial de Valencia sobre extracte de l acord de 16 de maig de 2017 de la Junta de Govern, pel qual s aprova la convocatoria de concessio de subvencions a entitats locals per a museus i col leccions etnografiques Xarxa de Museus Etnologics Locals 2017. BDNS (Identif. ): 348083. | Iberley Anunci de l'Excel·lentíssima Diputació Provincial de València sobre extracte de l'acord de 16 de maig de 2017 de la Junta de Govern, pel qual s'aprova la convocatòria de concessió de subvencions a entitats locals per a museus i col·leccions etnogràfiques Xarxa de Museus Etnològics Locals 2017. BDNS (Identif. ): 348083. - Boletín Oficial de Valencia de 06-06-2017 Anuncio de la Excelentísima Diputación Provincial de Valencia sobre extracto del acuerdo de 16 de mayo de 2017 de la Junta de Gobierno, por el que se aprueba la convocatoria de concesión de subvenciones a entidades locales para museos y colecciones etnográficas Xarxa de Museus Etnològics Locals 2017. BDNS (Identif. ): 348083. 2017/8423

curate

{"ca": 0.5753424657534246, "fr": 0.0410958904109589, "es": 0.3659491193737769, "en": 0.01761252446183953}

https://www.iberley.es/subvenciones/anunci-l-excel-lentissima-diputacio-provincial-valencia-sobre-extracte-l-acord-16-maig-2017-junta-govern-pel-qual-s-aprova-convocatoria-concessio-subvencions-entitats-locals-per-museus-i-col-leccions-etnografiques-xarxa-museus-etnologics-locals-2017-bdns-identif-348083-25207234

mc4_ca_20230418_1_16258

Internacionalización | Externa Consulting "; if(g.firstChild&&typeof g.firstChild.getAttribute!=="undefined"&&g.firstChild.getAttribute("href")!=="#")n.attrHandle.href=function(h){return h.getAttribute("href",2)};g=null})();s.querySelectorAll&&function(){var g=k,h=s.createElement("div");h.innerHTML=" ¿Tienes un buen producto "ready to export"? Lo exportaremos en un periodo recomendado de 12 a 24 meses. · Amb el Diagnòstic, l’empresa veurà el seu potencial exportador, quins són els productes i serveis més adequats per a ser exportats, se l’ajudarà a adaptar els mitjans de comunicació als mercats internacionals i s’identificaran les mesures necessàries per poder començar a exportar de forma competitiva. · El Pla de Promoció Internacional. Un cop finalitzat l’anterior diagnòstic elaborem aquest pla per tal que les empreses puguin esbrinar a quins països del mon hi ha clients que estan interessats en comprar-nos-els i mitjançant quin canal podem arribar a contactar-los. Un pla operatiu que defineix les accions específiques a posar en marxa per començar a exportar a destinacions concretes. · Totes dues parts del programa les du a terme un consultor expert en exportació d´EXTERNWORLD , que dedicarà en sessions de 4 hores al projecte, amb estreta col·laboració de l’equip directiu de l’empresa. Nota Legal | Copyright 2014 Externa Consulting » Internacionalización

curate

{"uk": 0.21986851716581446, "es": 0.12490869247626005, "ca": 0.6552227903579255}

http://www.externaworld.com/2014/02/internacionalizacion.html

oscar-2301_ca_20230418_5_64845

És el règim d'intervenció a través del qual la persona o empresa que vol realitzar un espectacle públic o activitat recreativa de caràcter extraordinari ho posa en coneixement de l'Ajuntament i acompanya la documentació que acredita el compliment dels requisits que exigeix la normativa aplicable. En termini Requisits previs Sol·licitar prèviament o simultàniament l'autorització d'utilització o aprofitament de béns de domini públic quan calgui. Haver pagat la corresponent taxa associada a aquest tràmit. Presentar el pla d'autoprotecció a través del Registre electrònic de plans d'autoprotecció - Hermes, si cal, d'acord amb el que disposa el Decret 82/2010, i haver-lo implantat abans de l'inici de l'activitat, en els casos següents: Que l'activitat es trobi inclosa a l'annex I del Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i es fixa el contingut d'aquestes. Que l'activitat es realitzi en un centre, establiment, instal·lació o dependència que disposi d'autorització per a una activitat diferent de la que es pretén realitzar. Preu / Taxa La taxa que estableixi l'ordenança fiscal. Documentació a aportar Comunicació prèvia d'acord amb el model normalitzat que inclou la declaració responsable següent: • Que en cas d'actuar com a representant legal, es disposa de tots els poders necessaris per presentar la comunicació i rebre, si escau, les corresponents comunicacions i/o notificacions. • Que es disposa d'una assegurança de responsabilitat civil que cobreix el risc que pugui derivar-se de la seva organització i realització (segons les quanties mínimes del Decret 112/2010, de 31 d'agost). • Que les dades que hi ha a la comunicació són certes, així com tota la documentació que s'adjunta. Una memòria amb el contingut mínim següent: Identificació del tipus d'espectacle públic o activitat recreativa de caràcter extraordinari. Data o dates i horari previst per a la realització. Nom, cognoms, adreça i telèfons de, com a mínim, dues persones responsables de la seva organització. Descripció breu de l'espectacle o activitat i del nombre màxim de persones que previsiblement assistiran o participaran en la seva realització amb indicació dels serveis o prestacions que se'ls oferiran. Indicació de les mesures adoptades, incloses la contractació del personal de seguretat privada i de control d'accés, i de les que convindria adoptar per part dels serveis municipals afectats, per tal de prevenir riscos per a la salut i la seguretat i per prevenir inconvenients o molèsties per a terceres persones interessades, en matèria de sorolls i trànsit. Identificació de la persona o persones titulars de l'establiment, recinte o espai obert, en cas que no sigui la mateixa persona promotora o organitzadora, i document que expressi la seva conformitat amb l'espectacle públic o amb activitat recreativa projectats. En prevenció i seguretat en matèria d'incendis, cal acompanyar l'informe de la Generalitat, d'acord amb el que disposa l'article 23 de la Llei 3/2010, de 18 de febrer. Còpia de l'autorització (o de la sol·licitud si encara no s'ha resolt), per a l'ocupació del domini públic, si cal i aquell pertany a una administració diferent de l'Ajuntament. Comença Per a tramitar per internet Cal un servei d'identificació digital reconegut: idCAT Mòbil, certificat digital o Cl@ve Més informació Menys informació Descripció És el règim d'intervenció a través del qual la persona o empresa que vol realitzar un espectacle públic o activitat recreativa de caràcter extraordinari ho posa en coneixement de l'Ajuntament i acompanya la documentació que acredita el compliment dels requisits que exigeix la normativa aplicable. Se sotmeten a aquest règim els espectacles públics i activitats recreatives de caràcter extraordinari següents: Els que es duen a terme amb motiu de festes o revetlles populars. Els que siguin d'interès artístic o cultural amb un aforament reduït de menys de 150 persones, en el cas que es duguin a terme ocasionalment en espais oberts al públic o en qualsevol tipus d'establiment de concurrència pública. Les actuacions en directe en establiments inclosos en el catàleg del Decret 112/2010, del 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives i en l'annex I de l'Ordenança d'intervenció municipal. Organisme competent / Responsable Ajuntament. Àrea tramitadora Àrea municipal de gestió de les activitats i llicències. Qui el pot demanar La persona física o jurídica que vol dur a terme l'espectacle públic o l'activitat recreativa extraordinaris o el seu representant legal. En aquest darrer cas, s'ha de declarar la representació amb la qual s'actua. Canals de tramitació Electrònic / Presencial / Correu postal Per mitjans electrònics o de manera presencial. Descarregar la sol·licitud per a tramitació presencial Període de l'any en què es pot demanar Durant tot l'any. Mitjans de pagament Els que estableixi l'ordenança fiscal. Impresos del tràmit Imprès de comunicació prèvia per a espectacles públics o activitats recreatives de caràcter extraordinari. Normativa Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives Decret 112/2010, de 31 d'agost, Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives Ordenança d'intervenció municipal en espectacles públics i activitats recreatives. Termini de Resolució No hi ha resolució. Silenci administratiu No opera. Vies de reclamació Les ordinàries del procediment administratiu. Altra informació d’interès Segons si és o no competent, caldrà que l'Ajuntament emeti o sol·liciti un informe de conformitat de l'activitat proposada en matèria de seguretat ciutadana i trànsit si l'activitat afecta aquests àmbits. Quan el servei tècnic municipal comprovi les dades consignades a la comunicació prèvia i detecti qualsevol inexactitud, falsedat o omissió ho posarà en coneixement de la persona titular, que tindrà deu dies per corregir-la i/o perfeccionar-la. Si la inexactitud, falsedat o omissió tenen caràcter essencial, el servei tècnic municipal elevarà proposta a l'òrgan municipal competent per tal que, prèvia audiència a la persona interessada, dicti un acte administratiu en virtut del qual es declari sense efecte la comunicació prèvia. La memòria de l'activitat ha d'estar a disposició de qualsevol inspecció posterior. Informació bàsica sobre protecció de dades: En compliment del previst a l’article 11 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, en relació amb l’establert a l’article 13 del Reglament General de Protecció de dades , l’informem que les seves dades són necessàries per a la gestió del tràmit o prestació del servei que esteu realitzant. Al respecte, s’indica que Ajuntament de Balsareny és el responsable del tractament d’aquestes dades personals, que conservarà de conformitat amb les disposicions legals i reglamentàries aplicables en cada cas. Així mateix s’informa de la possibilitat d’exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, oposició i limitació mitjançant la remissió d’un escrit dirigit per mitjans electrònics ([email protected]), o en format paper, ja sigui presencialment o per correu postal a l’adreça següent: Pl. Ajuntament, 2, 8660, Balsareny, (Barcelona) Per a més informació, consulti la nostra política de privacitat Actualitzat el 31/12/2021 Tràmits relacionats Comunicació prèvia de modificació no substancial d'un establiment i/o un espectacle o activitat recreativa Comunicació prèvia d'establiments fixos oberts al públic d'espectacles públics i activitats recreatives ordinàries Llicència municipal d'establiments oberts al públic de règim especial Comunicació prèvia de modificació no substancial d'una activitat amb efectes sobre les persones o el medi ambient Llicència ambiental (Annex II) Comunicació prèvia ambiental municipal (Annex III) Comunicació d'inici i modificació substancial d'activitat en un establiment amb projecte tècnic i certificat Declaració responsable en matèria de salut alimentària Consulta prèvia de classificació de l'activitat Comunicació de canvi de titularitat d'activitats Sol·licitud informe urbanístic associat a la tramitació d'activitats Sol·licitud informe previ en matèria d'incendis Comunicació d'inici i modificació substancial d'activitat en un establiment amb certificat tècnic Llicència per a espectacles públics o activitats recreatives de caràcter extraordinari Comunicació prèvia d'establiments no permanents desmuntables Autònoms i empreses Assistent de tràmits per negocis Conèixer tots els tràmits necessaris del vostre negoci ara serà més sencill amb l'assistent d'activitats econòmiques. Presenteu una factura Sou proveïdor d'aquest ens? Doncs, recordeu que heu d'enviar les factures electrònicament. Presenteu una licitació Consulteu i presenteu-vos a les licitacions en curs d'aquest ens. Canal empresa (FUE) Teniu o voleu obrir un negoci? Tramiteu des d'un únic lloc amb les diferents administracions. Els teus drets Sabíeu que no heu de presentar documentació que ja tinguin les administracions? Identitat digital Per tramitar per Internet amb seguretat us caldrà una identitat digital. Contacte Vegeu diverses formes de contactar amb l'ajuntament. Indicadors de transparència Dades que avaluen aspectes del teu ajuntament. Dades obertes Catàleg amb dades de caràcter públic en format reutilitzable. Atenció ciutadana Les diverses formes de contactar amb el teu ajuntament. Seu electrònica Tràmits i gestions El meu espai Atenció ciutadana Accessibilitat Política de privacitat Els teus drets Data i hora oficials: Ajuntament de Balsareny Consorci Administració Oberta de Catalunya Servei prestat pel Consorci Administració Oberta de Catalunya

curate

{"ca": 0.9804953560371517, "es": 0.010113519091847266, "en": 0.001651186790505676, "oc": 0.0007223942208462332, "it": 0.0027863777089783283, "fr": 0.004231166150670795}

https://seu-e.cat/ca/web/balsareny/tramits-i-gestions/-/tramits/tramit/12922920?p_auth=jUOim236