Datasets:

projecte-aina

/

casum

like 0

Follow

Projecte Aina 127

El Museu de Cal Trepat de Tàrrega ha donat el tret de sortida a la sisena edició del Festival Embarra’t, que enguany proposa el progrés com a tema de reflexió. Ho fa a través d’una vintena d’obres contemporànies, que s’exposen en les diferents naus d’aquesta antiga fàbrica. En aquesta edició, com a novetat, la direcció del festival ha inclòs un cicle audiovisual anomenat ‘STOP Sobreexposició’, que vol fer reflexionar el públic sobre quina realitat l’envolta. El seu director i co-comissari, Jesús Vilamajó, ha explicat que han seleccionat una vintena d’artistes, nacionals i internacionals, d’entre un total de 200 i que l’objectiu del festival segueix sent "apropar la creació contemporània al públic del territori, amb el pensament com eix principal". A part, el Petit de Cal Eril estrena aquest dissabte a la nit en el marc del festival el seu nou disc. Vilamajó ha destacat que el certamen està “arrelat” al territori i també “dins la comunitat artística” perquè “iniciatives que combinin art contemporani en un espai com és Cal Trepat, n’hi ha poques”, ha afirmat. El director també ha explicat que el festival pretén ser un espai “per a gaudir” que no sigui “excessivament intel·lectual” i que “entri per la sensibilitat de la pell”. Entre les novetats d’aquesta edició, han presentat un cicle audiovisual que parla de la sobreexposició. “Vivim un moment en el qual ens arriben moltes imatges, que ens ceguen i no deixen reflexionar ni conèixer el seu vertader significat", diu Vilamajó. Una vintena d’artistes, seleccionats d'entre uns 200, són els creadors de les obres que s’exposen en les diferents naus de Cal Trepat. El conjunt d'autors procedeix de diferents punts del mapa català, com Lleida, Sabadell, Barcelona, Girona, Capellades i Molins de Rei; d'altres territoris de l'Estat espanyol, com Madrid, Bilbao, Pamplona, Vitòria-Gasteiz, Osca, Saragossa i León; i també de l’àmbit internacional, des del Regne Unit, Argentina, Portugal i França. La Laura Bergillos, de Girona, defineix la seva obra ‘Espirando’ com el terme musical que explica l’acabament d’un moviment. El que l’artista fa és desfilar una tela per acabar embolicant el fil en una bobina. Es tracta, diu l’artista de “retrocedir per poder avançar”. Al seu torn, l’Estefanía Santiago és una creadora argentina que exposa el seu documental al festival. En ell, ha volgut explicar la seva història personal i, en concret, la del seu poble originari, Federación, que va ser relocalitzat per la construcció d’un embassament. El relat l’explica a través del seu pare i d’ella mateixa i el defineix com l’explicació d’un “desarrelament heretat”. D'altra banda, en Llorenç Ugas, de Sabadell, també ha exposat la seva obra a l’Embarra’t i, en aquest cas, explica el mateix artista, està feta amb material de l’hotel Algarrobico, d'Almería, dins el Parc Natural del Cabo de Gata. La creació d'Ugas té com a objectiu ser “un símbol de la destrucció del Mediterrani”, així com també d’un ”fals progrés” que, diu, “ens van vendre fa uns anys”.Els artistes han fet una trobada aquest dissabte al matí, on han pogut compartir experiències mentre han esmorzat xurros amb xocolata. Una altra de les novetats d'aquesta edició del festival és també la recuperació del Premi Embarrat-Museu Trepat que compta amb una dotació econòmica de mil euros. El cantant de Guissona, El Petit de Cal Eril, estrenarà aquest dissabte a la nit el seu nou disc, ‘Energia Fosca’, a l’espai del certamen. L’Embarra’t és un festival organitzat per l'ajuntament de Tàrrega i el Museu Fàbrica J. Trepat, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, l'Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), el Centre d’Art La Panera de Lleida i el Festival Panoràmic de Granollers.

El Festival Embarra’t reflexiona sobre el progrés a través d’una vintena d’obres de joves artistes contemporanis

El jutjat penal número 3 de Lleida ha absolt els dos tècnics encarregats de fer el manteniment de l'helicòpter que el 25 d'abril de 2006 es va estavellar al Pallars, tot i que la fiscalia demanava tres anys i tres mesos de presó per a cadascun dels tècnics per quatre delictes d'homicidi per imprudència professional. A causa de l'accident van morir els quatre ocupants de l'aparell; el pilot de la nau, un operador de càmera i dos tècnics inspectors de Red Eléctrica de España SA que revisaven les línies elèctriques. Segons la sentència, la causa de l'accident va ser el despreniment en ple vol de la roda lliure de l'helicòpter per la corrosió. Segons el magistrat, els acusats van fer el manteniment seguint el manual vigent i afegeix que les anomalies que van causar el sinistre no es podien detectar en aquestes revisions visuals. L'accident va tenir lloc quan faltaven deu minuts per les dues del migdia del 25 d'abril de 2006 a un quilòmetre de la Pobleta de Bellvei, a la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).

Absolen els dos tècnics encarregats del manteniment de l'helicòpter que el 2006 es va estavellar al Pallars

L'Estat suma en les últimes 24 hores 838 noves morts i 6.549 positius per coronavirus. Amb aquestes noves xifres, s'ha arribat a les 6.528 defuncions des de l'inici de la pandèmia i als 78.797 casos. Del total, 4.907 persones han requerit l'ingrés a la Unitat de Cures Intensives (UCI). Ja hi ha 14.709 persones que han estat donades d'altes. Per comunitats, Madrid registra 22.677 casos i 3.082 morts. Al darrere se situa Catalunya, amb 15.026 positius i 1.226 persones que han perdut la vida. Al País Basc hi ha detectats 5.740 casos i 265 morts; a Castella i Lleó hi ha 5.414 positius i 380 persones mortes, i a Castella-la Manxa, 5.246 nous casos i 539 defuncions.

L'Estat suma 838 noves morts i 6.549 positius i arriba a les 6.528 defuncions i 78.797 casos de coronavirus

L'alcaldable d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a la ciutat de Barcelona, Alfred Bosch, per a les eleccions municipals del 2019 ha condicionat la creació d'una llista per "anar units" a la "fórmula Barcelona" en què es prioritzi el model de ciutat. D'aquesta manera Bosch ha anunciat: "digues quina ciutat vols i et diré si ens podem posar d'acord". A més, el republicà també ha recordat que van ajudar a investir Xavier Trias el 2011 i Ada Colau el 2015, però també han "buscat acords" com ara l'abaratiment dels enterraments o el tancament de la Model. Alfred Bosch ha pronunciat aquestes paraules en una conferència a l'Escola Industrial en què també s'ha referit als presos polítics, moment que ha motivat els aplaudiments del públic i crits de "llibertat". Bosch també ha recordat altres polítics a l'exili com Marta Rovira o Carles Puigdemont. L'alcaldable d'ERC ha recordat diferents episodis de la ciutat com ara l'atemptat de La Rambla o les càrregues policials de l'1 d'octubre però també la celebració dels Jocs Olímpics o la creació de festivals com el Grec. La conferència que ha pronunciat Bosch també ha servit per introduir algunes de les seves prioritats de cara a les municipals de 2019 en què ha fet especial incidència en el problema de l'habitatge i ha proposat la gratuïtat de les escoles bressol. Bosch també ha retret a Colau que no hagi sabut entendre "l'ADN de la ciutat" i per això creu que el seu govern "no ha funcionat". De fet, ha recordat que fa tres anys era un partit amb molta "il·lusió" en què compartien alguns dels punts, però aquesta il·lusió s'ha transformat en "por". D'aquesta manera, Bosch considera que si ve Barcelona s'ha caracteritzat sempre per ser la "capital de les solucions" el govern de Colau l'ha transformat en la "capital dels problemes" i ara toca recuperar el treball "en xarxa" que ha tingut la ciutat durant tota la seva història. De fet, el republicà assegura que "el petroli" de la ciutat "són les persones" i que per això es diferencia d'altres ciutats amb un "clima natural" similar com ara Nàpols o Atenes i ha destacat que la potència de Barcelona és el "clima personal". L'alcaldable d'ERC també ha destacat "l'orgull" dels barcelonins i "l'autoestima" que té la ciutat, tot i que ha recordat que últimament està "una mica tocada", per això ha demanat seguir lluitant "per tots i cada un dels nostres barris". D'altra banda, Alfred Bosch també ha explicat la seva proposat per a crear un Pla de Mobilitat i ha recordat que al seu partit li "sembla bona idea" la implantació del tramvia per la Diagonal però que aquesta setmana van votar que no al projecte de Colau perquè no els convencia el model. D'aquesta manera, ha apostat per la unió de les línies del metro de la L9 i la L10 en el seu tram central o la unió de la L4 entre La Pau i La Sagrera, a banda de la unió dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya entre les estacions de Plaça Espanya i Gràcia. En la conferència hi ha assistit cares conegudes com Toni Albà, Ada Parellada o Àlex Casanovas. També hi havia representants municipals com la portaveu del Grup Demòcrata, Sònia Recasens, la portaveu del PSC, Carmen Andrés, i el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy. Per part del partit hi ha assistit Pere Aragonès i Carles Mundó.

Bosch condiciona una llista transversal a les municipals al model de ciutat

La festa 'rave' il·legal que se celebrava des de la nit de Cap d'Any en una cantera abandonada de Mont-ral (Alt Camp) ha finalitzat aquest dilluns al matí. Segons han informat els Mossos d'Esquadra, diversos agents que s'han personat a l'esplanada on tenia lloc la trobada han pogut comprovar que la música s'havia aturat i que només hi quedaven una cinquantena de vehicles estacionats, amb diverses persones dormint al seu interior. Els Mossos han aixecat una acta administrativa per la celebració de la festa, n'han identificat al responsable i han comissat material acústic de forma preventiva. Al llarg del matí i migdia, els assistents han recollit les seves pertinences i han començat a marxar de l'antiga cantera. Els Mossos d'Esquadra han mantingut els controls de trànsit a la carretera d'Alcover. La policia ha optat per no desallotjar la festa, tot i que era il·legal, i des de la nit de Cap d'Any ha mantingut diversos controls de trànsit a la zona per evitar una major afluència de persones. Es calcula que la trobada, que ha durat cinc dies, ha aplegat poc més de mig miler de persones. Al seu torn, l'Ajuntament de Mont-ral ha anunciat que emprendrà accions legals contra els organitzadors de la festa i que instarà l'empresa propietària dels terrenys perquè tanqui i restringeixi l'accés a l'antiga cantera abandonada.

Els Mossos identifiquen el responsable de la 'rave' de Mont-ral i comissen material acústic

La direcció i el consell rector del Col·legi Lestonnac de Lleida ha demanat que es traslladi o reubiqui el dispositiu especial de la policia espanyola que hi ha al carrer del davant del centre, on es troba la comissaria del cos policial a la capital del Segrià. El director de Lestonnac, Josep Tarragó, ha explicat que ja fa un mes que estan ''convivint'' amb un desplegament que pot anar de les 3 a 10 furgonetes policials amb agents uniformats i armats que ''alteren la convivència'' de la comunitat educativa, sobretot a les entrades i sortides dels alumnes. És per això, que ahir dimarts van enviar cartes a l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, per instar-los a què estudiïn una solució a aquesta situació que divendres a la tarda va derivar en una picabaralla entre uns pares que repartien papers amb informació dels Comitès de Defensa de la República (CDR). El director de Lestonnac ha explicat que passat un mes de convivència amb aquesta situació de tenir permanentment un dispositiu de la policia espanyola al davant de l'escola, ahir dimarts es va decidir des de la direcció del centre i el consell rector enviar una carta institucional a Àngel Ros, com alcalde de la ciutat i president de la Junta local de seguretat, i a la subdelegada del govern espanyol Inma Manso, com a responsable dels cossos policials de l'Estat a la ciutat. Via registre, els han emplaçat formalment a què valorin si hi ha la possibilitat de trobar una solució a la situació que des del centre passa per una ''reubicació o trasllat de la policia'', ja que entenen que l'espai que ocupen ''afecta la convivència del centre i el seu dia a dia''. El desplegament afecta sobretot a les entrades i sortides dels alumnes, que coincideixen amb les furgonetes policials i els agents uniformats i armats amb metralletes que fan guàrdia al carrer. Segons Josep Tarragó, en aquests moments, té lloc el factor que al tractar-se d'un espai fora de l'escola ''nosaltres no podem controlar certes iniciatives'' que tenen lloc com el repartiment de propaganda o manifestacions contra la policia. Tarragó ha volgut deixar clar que ells no estan en contra de la policia o de la seva retirada sinó que el que demanen és que es reubiquin els agents.

El Col·legi Lestonnac de Lleida demana el trasllat del dispositiu de la policia espanyola de davant del centre

Unes 300 persones s'han concentrat aquest diumenge a Montblanc per reclamar justícia per Sara Lozano, víctima d'un crim ara fa dos anys. Amics i familiars han mostrat la seva indignació perquè l'acusat dels fets està en llibertat provisional des del juliol després d'haver pagat una fiança de 30.000 euros. "És un cop molt dur perquè mai haguéssim pensat que sortiria en llibertat i s'estaria passejant per Montblanc tan tranquil·lament, quan nosaltres no ho podem fer perquè ens sentim cohibits", ha explicat la portaveu de la família, Raquel Crisol. A l'acte de record, que ha fet omplir la plaça major del municipi, hi han participat també l'alcalde de Montblanc i altres representants del consistori. El judici està fixat per al febrer i el ministeri fiscal sol·licita una pena de 20 anys de presó per l'únic acusat.

Unes 300 persones reclamen justícia per Sara Lozano, víctima del crim de Montblanc, dos anys després dels fets

La policia espanyola ha detingut sis persones en una operació contra una xarxa d'explotació sexual de dones asiàtiques en un pis de Tarragona que funcionava com a prostíbul. El negoci, que havia estat inicialment regentat per ciutadanes d'origen xilè i va passar a ser gestionat posteriorment per un home d'origen xinès, anunciava els seus serveis en diferents pàgines web especialitzades i a la premsa escrita de la demarcació. Durant l'operació d'escorcoll, els agents van intervenir 2.200 euros en efectiu, documentació diversa relativa al funcionament del negoci, factures de pagaments, així com targetes publicitàries i d'ubicació del prostíbul. Els detinguts en la batejada com a operació Tropical, cinc d'origen xinès i un de xilè, entre els quals els quatre responsables de la xarxa, van sortir en llibertat provisional després de passar a disposició judicial.

Sis detinguts en una operació contra una xarxa d'explotació sexual de dones asiàtiques a Tarragona

La consellera d'Educació, Cultura i Esport del govern d'Aragó, Mayte Pérez, ha assenyalat aquest dimarts que l'objectiu de l'executiu aragonès és que les 44 peces de Sixena que es troben al Museu de Lleida siguin lliurades ''d'immediat'' perquè així ho dictamina la justícia. Pérez ha fet aquestes manifestacions després de conèixer que el Jutjat d'instrucció número 1 d'Osca ha requerit a la Generalitat que compleixi la sentència i hagi donat un termini fins al 25 de juliol per materialitzar el lliurament de les obres. La consellera de Cultura ha lamentat que ja fa dos anys que estan pendents de l'execució de la sentència i gairebé un any del lliurament parcial de 51 peces i és per això que ha assenyalat que ''no podem esperar més''. En aquest sentit, ha recordat que el passat 9 de juny ja van enviar un escrit a la jutgessa per recordar-li que el lliurament de les obres continuava ''enquistat''. La jutgessa ha exigit també a través de la interlocutòria emesa aquest dimarts que es comuniqui al govern d'Aragó amb temps suficient – com a molt tard el dia 25 de juliol – la manera en com es farà el trasllat dels béns del Museu de Lleida i l'hora d'arribada al lloc escollit per poder adoptar les mesures necessàries i perquè els tècnics designats per l'executiu ho puguin controlar. La jutgessa ha afegit que si a la data fixada no s'han lliurat els béns, es demanarà l'obertura de causa penal per desobediència a la Generalitat. Mayte Pérez confia que el d'aquest dimarts sigui el darrer auto i que al juliol ''tornin a casa els béns que mai haurien hagut de sortir de Sixena''. En aquest sentit, la consellera espera que el juliol ''sigui tant fructífer com el de l'any passat'' i si no ho és ''exigirem per totes les vies el compliment''. El 27 de juliol de 2016 van arribar a Sixena 51 de les 53 peces del monestir que es trobaven en dipòsit al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Segons el govern d'Aragó, la Generalitat va al·legar que dos de les peces s'havien extraviat i que es desconeixia on estaven. Després de rebre i analitzar els béns, ara s'exhibeixen als antics dormitoris del Monestir de Sixena, que ha estat rehabilitat i condicionat pel mateix executiu aragonès amb una inversió de 400.000 euros.

El govern d'Aragó reitera el seu objectiu de posar fi al litigi i que les obres de Sixena es lliurin ''d'immediat''

L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, no es presentarà "voluntàriament" dijous davant la Fiscalia Provincial de Barcelona, on està citada a declarar pel seu suport explícit al Govern en l'organització del referèndum de l'1-O. Sabater es reafirma en el fet que convocar un referèndum "no és cap delicte" i assegura que malgrat no té cap problema en explicar-ho on calgui, no es personarà a la Ciutat de la Justícia per una qüestió de "dignitat democràtica". L'alcaldessa diu que els fets ocorreguts aquest dimecres suposen un "desmantellament" de l'estat de dret i ho contraposa amb la "reacció popular, democràtica, alegre, persistent i ferma" de la ciutadania en defensa dels seus drets. "El que ha passat avui a Catalunya ens desborda i posa en evidència el que fa dies que diem: l'1 d'octubre no va d'independència, va de democràcia". L'alcaldessa de Badalona ha expressat així el seu malestar amb la situació que viuen aquest dimecres les institucions catalanes, amb la intervenció per part de la Guàrdia Civil. "Es parla de com d'estat i d'estat d'excepció, que tot i que no s'ha anunciat explícitament ja s'està exercint", denuncia Sabater. L'estat espanyol, assegura l'alcaldessa, està mostrant "la seva cara menys democràtica". Hi ha assegura, una situació d'"abús de poder" vers les institucions catalanes. Tot i que la seva decisió de no comparèixer davant la fiscalia ja estava presa, Sabater reconeix que els fets del 20-S només fan que "reforçar" la seva opció: "A l'hora que em toca declarar seré aquí. No tinc res a amagar, però celebrar un referèndum no és constitutiu de delicte i la meva posició de no anar a declarar és per dignitat democràtica". Sabater denuncia una "estratègia de la por" per part del fiscal general de l'estat i avisa que si acaba personant-se als jutjats serà "acompanyada d'algun cos policial". Tot i això, ja avança que, si es dóna el cas, s'acollirà al seu dret de no declarar. 'Encartellada' massiva L'alcaldessa de Badalona ha fet aquestes declaracions l'endemà de rebre la citació de la Fiscalia i ha aprofitat per fer-ho en el marc d'una gran concentració convocada pel Pacte Local pel Referèndum de Badalona amb un doble objectiu: donar suport a l'alcaldessa i encartellar la ciutat. Més d'un miler de persones s'ha aplegat a la plaça de la Vila i els cartells que havia previst l'organització –s'havien imprès cartells oficials de la Generalitat, així com els que porten l'eslògan 'Votem per ser lliures' que tan s'han popularitzat– s'han esgotat en qüestió de segons. L'organització ha demanat als participants que actuïn en grups per poder afrontar possibles identificacions o requeriment de material per part dels cossos policials.

Sabater: "No tinc res a amagar, però per dignitat democràtica no aniré voluntàriament a declarar"

Berga ha aprofitat la cessió del fons bibliogràfic i documental de Josep Maria Ballarín a l’Arxiu Comarcal del Berguedà per homenatjar al capellà, recordant la seva figura i alguns dels seus treballs. La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha celebrat “el tresor” que suposa per la ciutat rebre aquest llegat. No obstant això, ha volgut deixar clar que es tracta d’una obra “de rang nacional” i que el nou Pla d’Arxius que prepara l’executiu ha de ser l’eina per a fer-ho possible. “Hem d’estar a l'altura perquè tothom hi pugui accedir i segueixi viu a partir del seu llegat”, ha assegurat. El fons inclou documentació inèdita, peces audiovisuals i fotogràfiques del capellà i escriptor. El fons està format per manuscrits inèdits, versions, correccions i notes personals que fan referència a les obres publicades per Ballarín. També conté l’enregistrament de centenars de conferències i xerrades realitzades pel capellà arreu del món; les seves agendes, documentació personal i familiar, llibres de la seva biblioteca particular amb anotacions i un recull de fotografies dels múltiples viatges del capellà a Grècia, Egipte, Terra Santa, entre d’altres. Borràs ha qualificat de “tresor” el material d’una figura “d’aquesta grandesa intel·lectual”. Per aquesta raó, ha apel·lat al nou Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya, en el que actualment treballa l’executiu, com a eina per a una major difusió. “Tota la xarxa d’arxius de Catalunya són nodes del nacional i hem de treballar per assistir-los”, ha assegurat, tot afegint que el fet que el llegat de Ballarín sigui al Berguedà no li pot treure “el seu rang de caràcter nacional”. L’Arxiu Comarcal del Berguedà serà l’encarregat de catalogar tots els elements que formen part del fons. Del conjunt de la producció literària de Ballarín destaquen títols com ‘La paràbola dels retorns’, ‘Francesco’, ‘Mossèn Tronxo’, ‘Santa Maria, pa de cada dia’, i diversos llibres de contingut biogràfic, com ‘El sac dels records’. Lectures i música En l’acte per celebrar la recepció del fons, Borràs ha estat acompanyada de l’arxiver comarcal, Xavier Pedrals; el president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara; i la fins fa no fa gaire alcaldessa de Berga, Montse Venturós. Membres de la companyia Anònim Teatre i persones properes a Ballarín, com pel seu marmessor, Agustí Mariné, o l’exalcalde de Berga, Jaume Farguell, han llegit alguns texts seus. N'hi havia de dedicats al Berguedà, espirituals, nacionalistes i altres de més personals, com un sobre el Barça de Guardiola. Finalment s'han interpretat peces de cant gregorià per l’afecció de Ballarín a aquest gènere musical.

Berga homenatja mossèn Ballarín per celebrar la cessió del seu fons bibliogràfic a la ciutat

L'alcalde de Vilanova de Bellpuig, Joan Trull, és des d'aquest divendres el nou president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell. Trull ha pres el relleu del fins fa poc alcalde de Sidamon, Josep Maria Huguet, que en accedir l'any 2015 a la presidència del consell ja va manifestar la seva voluntat de presidir-lo només dos anys per tal de poder-se jubilar. El nou president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell –també del PDeCAT com Huguet - ha posat en valor els eixos estratègics de la institució per als pròxims dos anys. Joan Trull estarà acompanyat en el mandat pels vicepresidents Rosalia Carnicer (regidora de l'Ajuntament de Mollerussa), Melcior Claramunt (alcalde de Miralcamp), Jordi Llanes (alcalde de Castellnou de Seana) i Jordi Calvís (alcalde de Golmés). L'acte de presa de possessió ha comptat, entre altres, amb la presència del president de la Diputació de Lleida i alcalde de Fondarella, Joan Reñé.

Joan Trull pren el relleu de Josep Maria Huguet al capdavant del Consell Comarcal del Pla d'Urgell

El Sindicat Unificat de Policia (SUP) ha reclamat davant el Defensor del Poble que insti el Ministeri d'Interior a condecorar els agents de la policia espanyola que van desplaçar-se en el dispositiu contra l'1-O. El sindicat ha registrat una "queixa" contra la Direcció General de la Policia per incompliment de la normativa en la concessió de condecoracions i distintius per als policies involucrats en les operacions 'Copérnico' i 'Avispa'. Apunten que ja han esgotat "totes les instàncies possibles" i exigeixen que no es deixi sense reconeixement professional, o només amb felicitacions públiques, que creuen que no arriben a reconèixer l'esforç i rellevància d'aquesta "missió transcendental per al conjunt de la societat espanyola". A l'escrit, que el SUP ha penjat a les xarxes, assenyalen que la feina de la policia espanyola en aquelles dates va ser "fonamental per a defensar l'ordre constitucional". A més, afirmen que si hi ha "algun consens polític i social generalitzat" és en relació a la "excepcional tasca" del cos, que va actuar amb "professionalitat, rigor i valentia". Per tot plegat, consideren que el Ministeri d'Interior "pot i ha d'iniciar un acte de reconeixement professional mitjançant la proposta 'ingrés en l'ordre del mèrit policial, amb la condecoració que correspongui, als professionals que es van integrar en els dispositius especials". També veuen adient la creació d'un distintiu de participació en el dispositiu de seguretat en motiu de la celebració del "referèndum il·legal", com s'ha fet en anteriors ocasions, com en la boda dels Reis Felip VI i Letizia.

El SUP reclama davant el Defensor del Poble que el Ministeri de l'Interior condecori els agents desplaçats per l'1-O

El Govern i el Parlament homenatjaran la ciutadania i les víctimes del coronavirus als actes de la Diada de l'Onze de Setembre. La portaveu del Govern, Meritxell Budó, i el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, han presentat el programa en una roda de premsa a Palau, aquest dimarts a la tarda. Els actes tindran un format més reduït, tant al Parlament com a Govern, "més íntim", sense públic, i complint les mesures de seguretat. El 10 de setembre es projectaran imatges dels "presos polítics" a les parets del Palau de la Generalitat, per visualitzar-ne el seu "retorn". El Parlament homenatjarà els exdiputats i exdiputades de les onze legislatures. El marc del programa es titula 'Aquesta terra', en referència al país i al planeta.

Govern i Parlament homenatjaran la ciutadania i les víctimes del coronavirus als actes de la Diada de l'11 de Setembre

L'humor a través de la intervenció dels pallassos d'hospital ajuda a reduir el nivell dels símptomes psicològics en els pacients adults amb càncer. Així ho mostra un estudi sobre l'efecte terapèutic que tenen aquests professionals centrat en els pacients adults oncològics, una àrea menys explorada que en els pediàtrics. D'acord amb l'estudi, publicat a la revista Arts & Health i finançat per la Fundació Nous Cims, l'humor dels Pallapupas redueix en un 32% la sensació de por en pacients adults amb càncer i en un 39% la d'ansietat. A més, millora la sensació de felicitat en un 43% dels casos. La seva tasca també presenta millores en el benestar dels familiars així com en els professionals sanitaris. El 50% dels acompanyants ha sentit menys tristesa i i el 87% més ganes de riure. En el cas dels sanitaris, es posa de manifest que l'ambient de treball al centre millora i contribueix a rebaixar l'estrès del personal alhora que els facilita la intervenció en els pacients. Investigació La investigació es va dur a terme amb un grup de 99 pacients amb càncer i 113 acompanyants, que van ser avaluats abans i després de les intervencions realitzades per pallassos d'hospital professionals. També es va preguntar a 31 professionals de la salut sobre la possible influència de la seva presència al centre. L'estudi publicat ha estat liderat per Pallapupas i dut a terme per la doctora Anna Casellas-Grau, investigadora de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), i el seu equip. "Amb el nostre treball hem avaluat com la població adulta d'una malaltia tan altament estressant com és el càncer també es pot beneficiar d'aquest enfocament de l'humor en l'atenció sanitària", explica Casellas-Grau. La doctora remarca també que gràcies als resultats obtinguts es mostra com els hospitals per a adults podrien considerar promoure intervencions d'aquests professionals. Per altra banda, des de Pallapupas recorden que la crisi de la covid-19 va demostrar també que l'humor continua sent "clau" per poder suportar situacions extremes dins dels hospitals i defensen que la salut emocional és un aspecte "de gran transcendència" en la cura dels pacients.

L'humor dels Pallapupas redueix més d'un 30% la sensació de por o ansietat en pacients adults amb càncer

La festa anual del turó de la Seu Vella de Lleida s'ha viscut aquest diumenge enmig de la preocupació per la intervenció dels comptes de la Generalitat que ha paralitzat les obres de restauració projectades al monument més emblemàtic de la ciutat. El director del consorci del Turó, Joan Baigol, i l'associació d'Amics de la Seu Vella reclamen una solució el més aviat possible i que no es perjudiqui la candidatura del conjunt monumental per ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Els treballs que havien de començar de forma imminent preveien actuacions al claustre, al campanar i a la porta dels Apòstols de l'antiga catedral de Lleida. Una inversió d'un milió i mig d'euros, dels quals 400.000 els aportava el ministeri de Cultura i la resta el govern català. Baigol assegura que "estem expectants que la situació es desbloquegi i que es puguin fer unes obres que són importants i necessàries". El president dels Amics de la Seu Vella, Joan Ramon Gonzàlez, ha demanat que les partides pressupostàries que ja estaven compromeses per a la restauració del monument "no es perdin". L'entitat cada any organitza actes festius i lúdics l'últim diumenge d'octubre, coincidint amb el Dia de la Seu Vella, per demostrar l'estima dels lleidatans al conjunt monumental que aspira a ser reconegut patrimoni mundial per la Unesco. La documentació definitiva de la candidatura estarà enllestida d'aquí un any. Obres temporalment aturades El 22 de setembre el conseller de Cultura, Lluís Puig, va alertar que la intervenció del pressupost de la Generalitat per part del Ministeri d'Hisenda paralitzava les obres previstes al monument, en concret, els treballs per consolidar la coberta del claustre i els pisos interiors del campanar i la restauració de la porta dels Apòstols. Malgrat tot, el director del consorci del Turó confia que l'aturada sigui curta i que aviat es reprengui la tramitació per adjudicar les obres, que haurien de començar l'any que ve amb un termini d'execució d'onze mesos. Reorientació de la candidatura Paral·lelament, el que sí que avança és la feina per reorientar la candidatura a Patrimoni Mundial d'acord amb els criteris que marca la Unesco, una candidatura que actualment és a la llista indicativa de l'estat espanyol. Baigol ha explicat que la primavera que ve es farà una presentació prèvia del dossier al Consejo de Patrimonio del Ministeri de Cultura i el dossier definitiu' s'entregarà a la tardor. A partir d'aleshores, ja podrà passar l'avaluació definitiva de l'organisme internacional a París. Activitats lúdiques La festa anual del monument ha omplert d'activitats el turó de la Seu Vella. El programa ha inclòs un concurs de pintura ràpida, una trobada de col·leccionistes, jocs de fusta, una exhibició de vehicles històrics i el mercat 'Seuvellamania' amb productes relacionats amb l'antiga catedral. Tot plegat animat a ritme de batukada. Els actes relacionats amb el Dia de la Seu Vella van començar ahir dissabte al vespre. Els Amics de la Seu Vella van entregar els diferents premis i distincions del 2017 en un acte a la Sala de la Volta de l'edifici de la Canonja amb una glossa que va llegir el director de l'Orfeó Lleidatà, Xavier Quinquillà. Són guardons que distingeixen la investigació, la creativitat i la divulgació sobre el conjunt monumental. També hi va haver l'actuació del cor Veus.Kat i es va organitzar un sopar amb degustació de productes inspirats en el monument batejat com a 'Menja't la Seu Vella un altre cop'.

Els Amics de la Seu Vella i el consorci del Turó reclamen el "desbloqueig" de les obres de restauració del monument

El president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, s’ha negat a disculpar-se aquest dimarts per haver dit que els estats del sud de l’Eurozona, com Grècia, Portugal o Espanya, van malgastar tots els diners “en dones i vi”. Durant una compareixença de Dijsselbloem al comitè d’Afers Econòmics del Parlament Europeu, l’eurodiputat d’ICV, Ernest Urtasun, li ha preguntat si demanaria perdó. “No, i no ha de llegir la meva declaració, perquè me la sé, va sortir de la meva boca”, li ha etzibat l’holandès. L’eurodiputat del PDeCAT, Ramon Tremosa, també ha dit a Dijsselbloem que la seva frase “és un error” i que “parli d’AVEs sense passatgers i aeroports i autovies sense tràfic”. L’eurodiputat Ernest Urtasun ha dit que les declaracions de Dijsselbloem, que va fer en una entrevista al diari ‘Frankfurter Allgemeine Zeiting’, són “masclistes i plenes d’estereotips absolutament falsos sobre els països del sud” i "impròpies de qui se suposa que ha de ser un dels líders de la UE”. Al Parlament Europeu, l’holandès s’ha defensat assegurant que “la solidaritat ha d’anar lligada a un gran compromís i a responsabilitat”. Dijsselbloem, que a les passades eleccions holandeses va veure com el seu partit s’esfondrava i quedava només amb 9 escons, ha criticat que les seves paraules només s’assenyalin des de la premsa de l’Estat. “Em sorprèn que s’hagi difós a la premsa espanyola, per alguna raó, d’aquesta manera”, ha indicat Dijsselbloem. El ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, va ser el rival de l’holandès el 2015 per arribar a la presidència de l’Eurogrup. Però amb la derrota del seu partit a les eleccions de dijous passat, la seva posició s’ha debilitat molt. Dilluns, De Guindos va dir que “en principi” ell no és candidat a la presidència de l’Eurogrup però que Dijsselbloem hauria de valorar la seva situació d’acord amb el “sentit comú”. El PP espanyol a l'Eurocambra també ha estat molt crític amb Dijsselbloem durant la seva compareixença al Parlament Europeu i li ha exigit que plegui. "S'ha de disculpar o deixar el seu càrrec, ja no és neutral", ha piulat el líder del PP, Esteban González Pons, titllant l'afirmació de l'holandès de "masclista i racista".

Dijsselbloem es nega a disculpar-se després de dir que els estats del sud gasten tots els diners “en dones i vi”

Al Mobile World Congress (MWC), on només un de cada quatre assistents són dones, els dispositius connectats per 5G, el mòbil plegable o el vehicle autònom han compartit espai amb un robot per fer les feines de la llar amb forma, veu i nom de dona. Aquest contrast entre la "tecnologia punta" i les "desigualtats de tota la vida" s'ha fet present dins dels pavellons del MWC, a les conferències Women4Tech. Unes xerrades que han fet palès que la falta de persones de gèneres i ètnies diferents als bastidors de la indústria 4.0 són el motiu pel qual els avenços tecnològics, i sobretot, la intel·ligència artificial, reprodueix biaixos i estereotips. "Desenvolupes un món nou i repeteixes els mateixos estereotips que hem vist en l'últim mil·lenni? Aquesta era ens dóna l'oportunitat de dissenyar un món millor però encara hi ha un llarg camí per recórrer", ha valorat una de les empresàries assistents als debats, Katryna Dow.

Dones tecnòlogues alerten del contrast entre la tecnologia punta i els estereotips de gènere al MWC

Madrid continua al capdavant en nombre de contagis a tot l'Estat, amb 20.512 en els últims set dies ACN Madrid .-El Ministeri de Sanitat ha registrat 10.653 nous positius i 84 morts més per coronavirus a Espanya en relació amb el total de casos confirmats aquest dimecres, amb 31.118 defuncions totals. Segons l'últim informe publicat, des que va començar la pandèmia hi ha hagut 704.209 casos confirmats per proves diagnòstiques. Madrid continua al capdavant de les noves infeccions per la covid-19 i acumula 210.768 casos, 20.512 diagnosticats en els últims set dies. A Catalunya s'acumulen 134.825 des que va començar l'epidèmia, 5.611 en la darrera setmana.

Espanya registra 10.653 nous positius per covid-19 i 31.118 morts, 84 més que dimecres

Deu trams amb un total de 6.500 metres del riu Corb, dins dels termes municipals de Llorac i Vallfogona de Riucorb (a la Conca de Barberà), Guimerà, Ciutadilla, Nalec, Maldà, Belianes i Bellpuig (Urgell), Bellvís (Pla d'Urgell) i Vilanova de la Barca (Segrià) estan sent adequats entre aquest any i el passat per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Les actuacions s'integren en els treballs en llera coordinades i acordades entre ambdues administracions, per millorar l'estat de diversos cursos fluvials de la conca catalana de l'Ebre. Fins al moment s'han executat totes les actuacions previstes a la zona, excepte les de Maldà, Belianes i Bellvís, que s'iniciaran properament. Els treballs executats per CHE suposen una inversió superior als 70.000 euros i han consistit en la neteja de la llera mitjançant el desbrossament selectiu de vegetació, eliminant les espècies invasores, la retirada de vegetació morta i en mal estat, la correcció morfològica del riu redistribuint els materials dipositats per augmentar la secció hidràulica i permetre un millor comportament de les avingudes extraordinàries així com la protecció dels marges. Un cop finalitzades aquestes actuacions es garanteix el lliure flux de l'aigua en els trams i minimitzar d'aquesta manera possibles afectacions en cas d'avingudes. Fins a la data s'han executat totes les actuacions previstes en aquesta zona, excepte les de Maldà, Belianes i Bellvís que s'iniciaran properament. L'acord entre CHE i l'ACA preveu l'execució d'unes 100 actuacions abans que acabi l'any, amb un pressupost total d'1,5 milions d'euros. Cal tenir en compte que durant el 2014 ja es van dur a terme actuacions amb un pressupost d'1,3 milions d'euros. Les actuacions es decideixen de manera conjunta entre els tècnics de la CHE i l'ACA i es finança amb els recursos del cànon del transvasament a Tarragona recaptat durant el tercer i quart trimestre del 2013.

La CHE i l'ACA i adeqüen uns 6,5 quilòmetres del riu Corb a la Conca de Barberà, l'Urgell, el Pla d'Urgell i el Segrià

La socialista Susana Díaz guanyaria les eleccions a Andalusia amb 45-47 escons, segons l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) que s'ha fet pública aquest dimecres poques hores abans de l'inici de la campanya de les eleccions del 2 de desembre. L'enquesta preveu un triple empat en la segona posició: PP i Cs obtindrien entre 20 i 22 escons i Podem n'aconseguiria 20. D'aquesta manera, en relació a les últimes eleccions andaluses del 2015, el PP perdria entre 11 i 13 diputats que anirien a parar a Cs. D'altra banda, el CIS preveu que VOX tingui un diputat.

Susana Díaz guanyaria les eleccions andaluses mentre que PP, Cs i Podem es disputen la segona posició, segons el CIS

Investigadors de l'Institut de Recerca de la Sida Irsicaixa han descobert que els filovirus, família que engloba virus com el de l'Ebola, comparteixen amb el VIH una de les rutes d'entrades a les cèl·lules mieloides del sistema immunitari, i han dissenyat anticossos que bloquegen totalment aquesta via en cèl·lules humanes. Les cèl·lules mieloides són les encarregades d'iniciar la resposta de defensa de l'organisme quan es produeix una infecció. Si es confirmen els resultats, els anticossos es podrien utilitzar per prevenir o tractar la infecció en teràpies combinades amb altra fàrmacs, perquè aquesta no és l'única ruta d'entrada a les cèl·lules. El treball s'ha publicat a la revista 'Nature Microbiology'. En concret, els investigadors han demostrat que els virus de la família Filovirdae, que engloba les diferents espècies de l'Ebola i altres virus que causen febres hemorràgiques, utilitzen la proteïna Siglec-1 per penetrar en les cèl·lules mieloides del sistema immunitari. Siglec-1 és la mateixa porta d'entrada que fa servir el VIH. Aquest fet va ser descobert el 2012 pel mateix equip investigador. En aquest estudi, els científics han treballat amb Virus-Like Particles (VLP) de l'Ebola, partícules virals sintètiques que imiten l'estructura del virus però no tenen la capacitat infecciosa, i per tant poden manipular-se als laboratoris de forma segura. Segons Daniel Perez-Zsolt, primer autor del treball, la clau dels nous anticossos és que serien útils independentment de l'espècie del virus que sorgís. L'estudi també ha detectat que altres receptors que se suposava que tenien un paper important no tenen una contribució tan clara en la infecció de les cèl·lules mieloides del sistema immunitari. El proper pas serà provar els anticossos amb virus reals en models animals i en laboratoris de nivell 4 de bioseguretat, el màxim existent i necessari per treballar amb un virus de la capacitat infecciosa de l'Ebola. A més, un altre estudi d'Irsicaixa va identificar persones portadores d'una mutació que fa que no tinguin Siglec-1, el que permetria convertir aquesta molècula en una candidata segura per desenvolupar nous fàrmacs antivirals d'ampli espectre.

Desenvolupen anticossos que bloquegen una de les vies d'entrada del virus de l'Ebola a les cèl·lules humanes

La covid-19 destrueix 223.700 llocs de treball en tres mesos ACN Barcelona.-La taxa d'atur durant el segon trimestre a Catalunya es va situar en el 12,78% i la xifra de desocupats es va enfilar fins als 472.900, és a dir, 61.300 més respecte els tres primers mesos de l'any com a conseqüència de la covid-19, segons l'Enquesta de Població Activa. Es tracta de la taxa més alta des del quart trimestre del 2017, quan aleshores va quedar fixada en el 12,63%. En comparació amb el primer trimestre, l'increment del nombre de desocupats ha augmentat un 14,8% i la variació interanual ha estat d'un 9,67%, 41.700 treballadors més. Quant a l'ocupació, s'han destruït 223.700 llocs de treball en comparació al primer trimestre (-6,48%) –la dada més baixa des del primer trimestre del 2017- i 203.600 respecte fa un any (-5,94%).

La taxa d'atur en el segon trimestre se situa en el 12,78% i la xifra de desocupats s'enfila fins als 472.900

L'equip tècnic de restauració de la xarxa de museus Carmen Thyssen ha localitzat un esbós desconegut a sota de l'obra 'Paisatge de dunes amb cabana i figures', del pintor neerlandès Jan Van Goyen. La troballa, que ha sortit a la llum al passar el quadre pels infrarojos, es podrà veure en exclusiva a la pinacoteca andorrana de la mà de les noves tecnologies i en el marc de la nova exposició 'Influencers en l'art: de Van Goyen al Pop Art', que obrirà portes aquest diumenge. La mostra compta amb prop d'una trentena de peces, entre les quals tres escultures, originàries d'entre el segle XVII i fins a l'actualitat. L'objectiu és difondre el potencial influenciador que han tingut els artistes, tant en les creacions dels seus coetanis com els d'èpoques posteriors. El museu pretén demostrar amb aquesta exposició que "la influència en l'art ha estat present tota la vida", segons ha explicat el comissari i director artístic de l'equipament, Guillermo Cervera. La idea és "crear un diàleg" entre artistes inspiradors i inspirats, tot confeccionant onze històries a través del temps, com ara la del mateix Van Goyen amb el modernista Eugène Boudin i amb l'impressionista francès Claude Monet. En aquest sentit, també hi destaca la de l'estranya relació que uneix a Francisco Antolinez, del barroc espanyol, l'expressionista Carlos Saura i el colorista Antonio de Felipe, que, a més, ha creat l'obra 'California Dreams 2' expressament per a la mostra. Dels lligams entre artistes n'hi ha un d'especial, en el qual Ramon Casas i Maurice Lobre conversen a 'Retrat al mirall, París'. Es tracta d'un oli sobre llenç on, amb l'ajuda de les explicacions del museu, el visitant pot veure com el traç dels objectes que es veuen sobre la taula és de Casas, mentre que la composició és de Lobre. A més, també destaca el fet que el pintor francès va signar a la cantonada dreta del quadre i el català ho va fer a un sobre enganxat al mirall. Cervera ha explicat que a una de les làmpades hi ha una mosca, difícil de veure a simple vista però fàcil de trobar a la imatge en alta definició. L'exposició, que es podrà visitar fins al pròxim mes de setembre de 2020, arriba amb noves maneres d'explicar l'art, i per això ha buscat la manera de facilitar la comprensió de les obres a les persones amb dificultats visuals. D'aquesta manera, es compta amb dues escultures bessones de les originals, fetes a través d'una reproducció 3D i a les quals se li ha respectat "fins i tot la pàtina i el material utilitzat per poder tenir la temperatura de l'obra en tocar-la amb les mans", ha dit Cervera. A més, també hi ha sis còpies de les obres en petit format, amb un text en braille amb relleu i que podran "ser enteses amb els dits". Per al nou curs, des de la pinacoteca també fan una aposta per crear noves formes de transmetre el coneixement a través de les audioguies. Si a la resta de museus el seu ús es situa, de mitjana, en un 20% del públic, al Carmen Thyssen Andorra el percentatge és del 99% a causa de la seva gratuïtat. "Creiem que és vital accedir a l'audioguia per entendre el missatge completament", ha explicat Cervera. Per aquest motiu, ha afegit que han incorporat als aparells una versió per a persones amb dificultats visuals, així com diferents tipus de visites o jocs relacionats amb les obres de la sala.

El Museu Carmen Thyssen d'Andorra troba un esbós original a sota de la pintura d'un paisatge de Van Goyen

De Páramo diu que Junqueras ha estat "el líder de la oposició somiat" per Convergència per donar-li "un xec en blanc" i no demanar-li explicacions sobre corrupció ACN Barcelona.-El portaveu parlamentari de Ciutadans (Cs), Fernando de Páramo, ha dit que aquesta setmana "assistirem a una salvatjada parlamentària", referint-se al debat sobre la reforma del reglament del Parlament. Una iniciativa de Junts pel Sí i la CUP que el que pretén, segons el també Secretari de Comunicació de Cs, és "tapar la boca a la oposició". En roda de premsa, De Páramo s'ha referit a les informacions que publica aquest dimarts el digital 'El Español', que parlen d'un informe intern encarregat per Infraestructures –depenent de l'àrea que encapçala el president d'ERC-, que indicaria irregularitats en la concessió d'obra pública durant el mandat de Mas. De Páramo ha dit de l'actual vicepresident del Govern que, fins que es va formar Junts pel Sí i va entrar a la Generalitat, va ser "el líder de la oposició somiat". "L'any següent, Junqueras es passa al Govern i li dóna un xec en blanc a Convergència, i no li demana explicacions sobre corrupció", assenyala el portaveu de Ciutadans.

Cs titlla de "salvatjada parlamentària" la reforma del reglament perquè intenta "tapar la boca" a la oposició

La Guàrdia Civil ha detingut tretze persones en l'operació iniciada a primera hora d'aquest dimarts al matí contra el presumpte sobrecost de 82 milions d'euros a les obres de La Sagrera, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), malgrat que la Fiscalia havia xifrat les detencions en catorze. La investigació la dirigeix el jutjat d’instrucció 26 de Barcelona. El TSJC ha informat que han acabat els registres previstos per a aquest dimarts i que dels tretze detinguts, set seran posats a disposició de la magistrada. La resta seran citats més endavant. La causa està oberta per malversació i falsedat documental, sense perjudici de qualificacions posteriors, segons s’indica des del TSJC. (S'ha actualitzat la xifra de detinguts i s'ha afegit detalls de la seva disposició judicial) La investigació es va iniciar el novembre del 2014 després de rebre una denúncia presentada pel president d'Adif en detectar "dobles mesuraments que reflectien diferències substancials entre l'obra certificada com a realitzada i la que en realitat s'hauria executat", segons fonts de la Fiscalia Anticorrupció. Concretament, la denúncia d'Adif feia referència a la construcció dels accessos a l'Estació de la Sagrera, a l'estructura de l'estació i a la construcció de la plataforma de la línia d'alta velocitat en el sector de Sant Andreu el tram La Sagrera-Nus de la Trinitat. En el marc de l’operació s’han registrat quinze domicilis, tant particulars com seus professionals dels ens públics i privats que participen en les obres, a Barcelona i a Madrid. La investigació es va iniciar el novembre del 2014 després que la Fiscalia Anticorrupció donés credibilitat a la denúncia d’Adif. Va detectar, a més, un projecte complementari a una de les adjudicacions en què les quantitats haurien estat inflades. Segons la Fiscalia Anticorrupció, els indicis apunten que en la trama no només hi haurien participat funcionaris directament relacionats amb les obres sinó també treballadors d'empreses encarregades de l'auxili tècnic a les anteriors, a més de personal directiu de les empreses contractistes que s'haurien beneficiat del desviament de diners públics. Per a la Fiscalia hi ha "sòlids indicis" que el falsejament de les certificacions de l'obra responia a la intenció d'afavorir "indegudament" a les empreses contractistes, que haurien rebut quantitats "molt superiors" a les que hagués correspost i que s'haurien emès de "forma reiterada i intencional successives certificacions d'obra amb uns imports molt superiors als treballs realitzats per les empreses contractistes". En un comunicat, Adif ha explicat que el 2013 es va posar en marxa un paquet de mesures de control, entre les que hi havia la creació de la Direcció d'Auditoria Interna amb l'objectiu de millorar els sistemes de gestió i contractació a l'ens d'infraestructures ferroviàries. També, ha comentat com el president d'Adif, Julio Gómez-Pomar, va informar al consell d'administració de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat el passat 7 de juny que les obres s'havien aturat perquè s'havien detectat totes aquestes irregularitats. El maig del 2014, la Guàrdia Civil ja va detenir una desena de persones per la seva presumpta implicació en malversació de fons en les obres de construcció en el tren d'alta velocitat en un tram de La Sagrera, i en què s'hi van implicar membres d'Adif i de la constructora Corsan Corviam, ara integrada a Isolux Corsan. Aleshores, la Fiscalia Anticorrupció sospitava que s'hauria comès un frau de 6 milions d'euros.

ACTUALIZACIÓ:Tretze detinguts en l'operació contra el presumpte sobrecost de 82 MEUR a les obres de La Sagrera

El vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ha assegurat que no pensa trucar al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per reactivar la taula de diàleg i ha avisat que després de la inhabilitació de Quim Torra aquest espai no es pot reunir "amb les mateixes condicions". En una entrevista a Rac 1, ha afegit que el Govern no es pot quedar amb una "fotografia i símbols". El també dirigent d'ERC ha assegurat que els indults no seran un intercanvi per als pressupostos de l'Estat i que la seva formació decidirà el vot en funció del contingut dels comptes i dels passos cap a la solució política. Segons Aragonès, seria "molt estrany" que es facilitessin els pressupostos sense que s'anés resolen la "qüestió de fons". Aragonès ha subratllat que el govern espanyol ja sap quina és la posició de l'executiu català: l'amnistia i un referèndum d'autodeterminació. I davant de la nova situació després de la inhabilitació del Torra, ha alertat que les condicions han canviat. "Qui encapçalava la part catalana ha estat inhabilitat per posar una pancarta que diu el que anem a defensar a la taula de diàleg", ha remarcat. Tot i així, ha afegit que si hi ha un "contingut concret" per a la pròxima reunió i "possibilitats d'avançar", els dos socis de Govern, JxCat i ERC, treballaran conjuntament per veure com es fan les trobades. Pel que fa als pressupostos estatals, Aragonès ha volgut deixar clar que els indults no són un intercanvi de res, sinó que l'Estat els ha de fer perquè vol. "La llibertat no hauria de ser a canvi de res", ha afegit. I ha insistit que l'aposta d'ERC és una llei d'amnistia perquè dona una "solució global". Aragonès ha afirmat que el seu partit no s'oposarà a tot el que suposi la llibertat dels polítics empresonats però ha insistit que la solució és l'amnistia. Davant d'aquesta situació, el vicepresident ha avisat que per arribar a un acord amb ERC sobre els pressupostos, cal que el govern espanyol compleixi amb el compromís d'investidura i es comenci el camí de la resolució política. Preguntat per l'aposta de JxCat de plantejar les pròximes eleccions com un plebiscit de l'1-O, Aragonès ha respost que "més enllà dels adjectius, l'important són les propostes per avançar". I en aquest context, ha recordat que ERC ja ha fet una proposta. Precisament, sobre el líder de JxCat Carles Puigdemont, ha explicat que ahir després d'aprovar el decret de substitució i assumir funcions de president va trucar a l'expresident per posar-se a la seva disposició. Aragonès també ha replicat les crítiques al fet que el Govern en funcions no hagi organitzat cap acte en commemoració de l'1-O. Segons el vicepresident, l'executiu ha fet pública una declaració i no vol fer un acte "fent veure que no han inhabilitat el president". En relació a les aliances després de les eleccions, ha apostat per repetir un govern amb JxCat i sumar-hi també a la CUP. "M'agradaria que la CUP s'impliqués en la governabilitat", ha afegit.

Aragonès no trucarà a Sánchez per reactivar la taula de diàleg: "No la podem reunir amb les mateixes condicions"

El consistori vol que s’investiguin els fets i anuncia que emprendrà mesures contra els autors ACN Calaf.-L’Ajuntament de Calaf ha denunciat l’acte vandàlic que ha patit l’escultura que homenatja els polítics empresonats. El consistori ha avançat que té intenció de presentar una denúncia per tal que s'investiguin els fets i poder emprendre les mesures pertinents. Segons manifesta en un comunicat, l'escultura, ubicada a la plaça dels Arbres, va ser traslladada momentàniament a la plaça Ravalet perquè on estava ubicada s'hi feia neteja i manteniment. Expliquen que dissabte a la matinada va patir nombrosos desperfectes i la van acabar llançant al mig de la carretera, entre l'encreuament de la plaça dels Arbres, l'avinguda de la Pau i el passeig Santa Calamanda, causant el xoc d'un vehicle que hi va passar més tard. Tot i que l’incident no va causar ferits, el consistori, que desconeix a hores d’ara qui n’és l’autor, ha anunciat que presentarà una denúncia per tal que s'investiguin els fets i poder emprendre les mesures pertinents.

L’Ajuntament de Calaf denuncia que han destrossat l'escultura que homenatjava els polítics presos

El president destituït i cap de llista de JxCat, Carles Puigdemont, ha exigit a l'estat espanyol que "rectifiqui", "repari el dany causat" i s'assegui a "negociar políticament amb el Govern legítim de Catalunya". "Vull posar en relleu que el govern espanyol té al davant una nova oportunitat de comportar-se com la democràcia europea que assegura ser i, per tant, reconèixer el resultat de les eleccions del 21 de desembre", ha assenyalat Puigdemont en el tradicional missatge de Cap d'Any, enguany gravat des de Bèlgica i que ha difós a través dels seus perfils de Twitter, Facebook i Instagram. "Molts ciutadans esperen que, fracassada la recepta de la violència, la repressió i la liquidació de l'autogovern, comenci finalment l'era del diàleg i la negociació que venim reclamant des de fa anys", ha continuat Puigdemont, que no ha aclarit si tornarà a Catalunya per ser investit però sí que ha assegurat que el 2018 el discurs de Cap d'Any del president es farà des del Palau de la Generalitat.

Puigdemont exigeix a l'estat espanyol que "rectifiqui", "repari el dany causat" i s'assegui a "negociar políticament"

Assegura que l’actuació del jutge del Tribunal Suprem no afectarà la campanya electoral ACN Barcelona.-El candidat del PPC a la presidència de la Generalitat, Xavier Garcia Albiol, ha afirmat aquest dimarts que “respecta” però no valora la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de retirar les ordres europees de detenció contra el president destituït, Carles Puigdemont, i els consellers que es troben a Bèlgica. Segons ha afirmat, evita aquesta valoració per “no seguir el joc” ni “caure en la trampa” de Puigdemont, que busca “enredar la pel·lícula” i “barrejar constantment l’àmbit de la Justícia i la política”. S’ha mostrat convençut que la decisió de Llarena no afecta la campanya electoral. “Estem davant d’una campanya electoral singular perquè hi ha candidats fugits de la Justícia, però a aquestes alçades qualsevol numerat de Puigdemont i els seus companys de fugida està descomptat electoralment”. Albiol ha fet aquestes manifestacions abans de fer una visita al mercat de carrer de Sant Adrià del Besòs, on ha mantingut un contacte informatiu amb la premsa en aquesta segona jornada de campanya. “La decisió que ha pres el jutge la respectem i no l’entrem a valorar perquè tècnicament tindrà els seus motius, i està clar que Puigdemont i la resta de membres que l’han acompanyat a la fugida a Bèlgica volen jugar a la confusió entre la Justícia i la política”, ha dit. Segons Albiol, Puigdemont s’enfronta a la Justícia perquè “quan un presumeix d’estar infringint qualsevol norma de convivència ha d’acabar pagant les conseqüències”. “Es pensava que la Justícia espanyola anava de broma i no era seriosa, i s’està demostrant que som un país exemplar amb una democràcia envejable i un sistema jurídic que dona totes les garanties perquè els ciutadans es puguin defensar i alhora actuar de manera equitativa, justa i amb certa contundència contra els que posen en risc la convivència”. El registre de l’IDESCAT “no té res a veure” amb la campanya El registre que està tenint lloc a l’IDESCAT per ordre del jutjat 13 de Barcelona, segons Albiol, tampoc afecta ni té “res a veure” amb la campanya. “No té res a veure la investigació que està duent a terme des de fa setmanes un jutjat amb el que és propi de la campanya. No té cap tipus de relació ni en farem cap valoració”, ha dit.

Albiol “respecta” però evita valorar la decisió de Llarena per no “caure en la trampa” de Puigdemont

L’aiguat que ha caigut aquest dimarts a la nit a la ciutat de Tarragona, amb registres superiors als 130 litres per metre quadrat, ha afectat especialment els barris del Port i del Serrallo. Aquest dimecres al matí al barri mariner s’hi respira normalitat després que l’aiguat inundés els dos passos principals d’accés a la zona i la deixés incomunicada. Un dels llocs més afectats per l’acumulació d’aigua ha estat el carrer Smith, al barri del Port, on s’han inundat comerços, pàrquings i s’han avariat vehicles aparcats al carrer. Diversos veïns consultats per l’ACN s’han mostrat indignats i han exigit a l’Ajuntament que actuï per evitar que la zona s’inundi i s’ompli d’aigües residuals quan plou. La tromba d'aigua també ha escombrat el Baix Camp. A Reus, on han caigut 144 litres per metre quadrat en dotze hores, la Guàrdia Urbana ha atès una quarantena d'incidències durant tota la matinada, totes de poca consideració, bàsicament per acumulació d'aigua en determinats carrers que va obligar a tallar el trànsit de vehicles. Els agents van haver d'assistir els conductors de tres vehicles que van quedar aturats per la forta pluja. A Cambrils la policia també va haver d'intervenir per cotxes atrapats per l'aiguat. Un turisme va ser arrossegat per l'aigua a la riera de Maspujols. La patrulla policial va localitzar la parella, que havia sortit pel seu propi peu del cotxe, refugiada en una illeta a la mateixa riera. L'aigua va convertir en un riu l'avinguda Diputació, que es va haver de tallar a l'altura del camí del Corralet. Es van inundar diversos baixos i també el centre cívic Les Basses. Aquest matí seguien tallades algunes vies secundàries, com el barranc de la riera de Maspujols, el barranc de Regueral o el camí de Mont-roig. Al poble de Vinyols i els Arcs s'han arribat a registrar fins a 128 litres per metre quadrat. També va diluviar a la Selva del Camp, on l'aigua ha tombat algun arbre a la carretera d'Almoster. Actualment, en aquesta zona del Baix Camp, pràcticament totes les incidències estan tancades i la situació normalitzada.

Baixos, pàrquings i vehicles inundats per les pluges indignen els veïns del barri del Port de Tarragona

La sala penal de l'Audiència Nacional ha confirmat que no admet a tràmit les querelles interposades pel partit d'extrema dreta Vox i l'Asscociació Moviment 24DOS contra la jutgessa belga que va citar el jutge del Suprem encarregat d'instruir la causa del procés, Pablo Llarena, en la demanda civil contra ell a Bèlgica. També confirma que no tramitarà una segona querella contra l'advocat Gonzalo Boye, l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers a l'estranger. Vox –que exerceix l'acusació popular a la causa del procés- s'havia querellat pels delictes de rebel·lió (i alternativament sedició), contra la pau i la independència de l'Estat, prevaricació judicial, usurpació de funcions, fals testimoni, falsedat documental i estafa processal). La sala rebutja els recursos presentats contra la decisió de la jutgessa de l'Audiència Nacional María Tardón que ja va tombar ambdues querelles al gener. Els magistrats de la sala penal van en la línia de la jutgesa Tardón i assenyalen que un dels motius per no admetre les querelles és la falta de competència de la justícia espanyola per tramitar aquestes querelles, que afecten una causa oberta a Bèlgica. En la interlocutòria, però, els magistrats aprofiten per criticar que Puigdemont i els exconsellers hagin denunciat per la via civil Llarena a Bèlgica i consideren que no busca més que "inquietar la independència del magistrat o menystenir els tribunals espanyols". Tanmateix, reconeixen que no es donen cap de les condicions establertes a la llei per reclamar la competència del cas i enjudiciar-lo Espanya. Per altra banda, també indiquen que l'actuació de la jutgessa belga –que no va desestimar de ple la demanda i va citar Llarena- "no pot ser en absolut considerava delictiva ni correspondria als tribunals espanyols el seu enjudiciament". "Els querellants volen aplicar els criteris espanyols a l'hora de no admetre les demandes civils prescindint olímpicament de la regulació que pugui existir sobre això en el dret belga que ni tan sols esmenten", renyen els magistrats a Vox i Moviment 24DOS.

L'Audiència Nacional confirma que no admet la querella de Vox contra la jutgessa belga que va citar Llarena

Junts per Catalunya (JxCat) presentarà la seva candidatura per les eleccions del 21-D en un acte aquest dissabte a Brussel·les, segons ha pogut saber l'ACN. A l'acte hi participaran el president Carles Puigdemont i els dos consellers a l'exili que també formen part de la candidatura, Clara Ponsatí i Lluís Puig, tots ells destituïts pel govern espanyol. S'espera que també hi hagi un nombre considerable dels membres independents de la llista de JxCat, tot i que alguns han confirmat a l'ACN que no hi podran anar. Per ara, es desconeix el lloc oficial de la presentació. L'acte serà el primer esdeveniment oficial de la llista des que es va fer públic que Puigdemont concorreria a les eleccions sota unes sigles diferents a les del PDeCAT. Cal recordar que Brussel·les ha estat el centre d'operacions de la candidatura de JxCat, on Puigdemont i el seu equip de confiança han elaborat la llista que concorrerà a les eleccions del 21-D.

Junts per Catalunya presentarà la seva llista dissabte a Brussel·les

Els universitaris tornen a sortir el carrer aquest dijous per protestar contra l'aplicació de l'article 155 i la intervenció de la Generalitat. La plataforma Universitats per la República convoca aquest dijous una nova mobilització estudiantil que culminarà amb manifestacions a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Amb el lema 'Ara, República' els estudiants volen fer complir el mandat del referèndum de l'1-O, protestar per l'empresonament dels presidents d'Òmnium Cultural i de l'ANC. A la protesta, a banda dels sindicats i agrupacions incloses dins la plataforma, també s'hi ha sumat el Sindicat d'Estudiants que amplia la crida als estudiants de Secundària ''contra la repressió franquista''. A Barcelona, els universitaris han organitzat diferents columnes per concentrar-se a les 12 del migdia a la plaça Universitats i omplir els carrers. Universitats per la República fa una crida als manifestants a portar clavells per reclamar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Els estudiants aturen les classes contra l'aplicació de l'article 155

L'economia catalana ha crescut aquest segon trimestre el 0,7% en relació amb l'activitat del primer trimestre i ha deixat un PIB anual del 3,1%, segons les dades publicades aquest dilluns per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). Aquestes xifres, deixen el creixement trimestral català en el mateix percentatge que la mitjana espanyola (0,7%) i una dècima per sota en relació amb el càlcul d'augment interanual que a Catalunya es preveu que sigui del 3,1% mentre que en el conjunt de l'estat espanyol s'apunta el 3,2%. L'Airef publica les seves xifres de creixement del PIB per comunitats autònomes després que l'Institut d'estadística espanyol publiqui les xifres per l'estat espanyol. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) va publicar les dades avançades de la Comptabilitat Nacional Trimestral de l'economia espanyola corresponent al segon trimestre el divendres passat 29 de juliol. Les xifres oficials del creixement del PIB del segon trimestre es publicaran per part de l'INE el 25 d'agost pròxim.

L'Airef fixa un creixement del 0,7% per Catalunya el segon trimestre amb un PIB anual del 3,1%

El PSOE ha registrat aquest dijous una petició de compareixença per tal que la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, doni explicacions als grups polítics sobre "possibles ingerències estrangeres" en la situació política a Catalunya. Concretament, el Grup socialista sol·licita que comparegui a la comissió sobre despeses reservades on –a porta tancada- es tracten secrets oficials. La portaveu socialista, Margarita Robles, vol que el govern espanyol i els membres del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) informin sobre quines actuacions s'han fet al respecte, quines previsions de futur hi ha i que confirmin si, realment, hi hagut algun país estranger que hagi intercedit en la vida política catalana. "Volem estar informats de si hi ha alguna actuació estrangera perquè això no afecta només Espanya sinó també tota la Unió Europea", ha manifestat. Robles ha fet referència a informacions periodístiques que apunten aquestes "possibles ingerències" i creu que són "rigoroses" i que, per tant, el govern ha d'aclarir als grups polítics quina és la situació actual. El tema sobre les ingerències externes en la situació de Catalunya l'ha denunciat el mateix govern espanyol. El passat 13 de novembre, el ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, va assegurar des de la reunió del Consell de Ministres de la UE que Rússia havia intervingut en el conflicte polític de Catalunya amb una campanya de "desinformació i manipulació en relació amb el referèndum i els posteriors esdeveniments a Catalunya". El ministre va afirmar que havien pogut "confirmar" aquesta suposada ingerència i que existien dades "sobre com després de l'1-O el tràfic a les xarxes va passar per xarxes situades a Rússia i altres països". A més, Dastis també va assegurar que existeixen "molts indicis" que hi ha persones que estan intentant "intervenir, manipular i afectar el que hauria de ser un desenvolupament democràtic natural a Catalunya". Al seu torn, el govern rus ha assegurat aquest dimecres que "no existeixen proves" de la suposada ingerència russa denunciada per l'estat espanyol. El ministre rus d'Exteriors assenyala que les acusacions del govern espanyol són "histèria sensacionalista provocada per problemes interns no resolts". Ara, el PSOE se suma a aquest tema demanant la compareixença de Sáenz de Santamaría a la comissió on es tracten els secrets oficials per poder aclarir si, realment, han existit aquestes ingerències i què està fent al respecte tant el govern espanyol com el CNI.

El PSOE demana explicacions al govern espanyol per "possibles ingerències estrangeres" en la situació política catalana

ERC i la CUP aposten perquè el Parlament aprovi la llei de transitorietat abans del referèndum de l'1 d'octubre i que només entri en vigor en cas que guanyi el 'sí', segons han explicat fonts de les dues formacions a l'ACN. Els republicans veuen necessari que l'aprovació de la llei que estableix la legalitat de la república catalana no es deixi per després del referèndum per evitar així que les interpretacions sobre el resultat de l'1-O reobrin el debat sobre la llei. A més, defensen que és la manera més segura perquè no hi hagi un buit legal. La CUP coincideix amb els republicans que aquesta fórmula garanteix la "irreversibilitat" del procés. Per la seva banda, fonts del PDeCAT integrades a JxSí han evitat fixar una posició tenint en compte que és una qüestió que encara s'està debatent. Està previst que la llei de transitorietat jurídica s'expliqui públicament durant l'última setmana de juliol. ERC, PDeCAT i la CUP van acordar tramitar de manera separada la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica després de mesos de debat però encara queda pendent de resoldre si el Parlament ha d'aprovar la llei de transitorietat abans o després de l'1-O. La llei del referèndum estableix que es proclamarà la república catalana 48 hores després de validar els resultats en cas de victòria del 'sí'. Però no estableix quan s'ha d'aprovar la llei de transitorietat jurídica que ha de permetre establir la nova legalitat catalana. De fet, en un inici aquesta qüestió formava part de la llei del referèndum però com que no va ser possible arribar a un acord abans de presentar públicament la llei, finalment es va decidir treure la referència de la norma i continuar negociant una fórmula compartida. ERC defensa que després del referèndum no es pot tornar a obrir el debat sobre la transitorietat cap a la república i que, per això, cal que prèviament a l'1-O el procés estigui aprovat per la cambra catalana. De fet, els republicans sempre han defensat que no hi hauria salt al buit perquè es passaria de la llei a la llei. El calendari que defensa la CUP és que, abans de l'1 d'octubre, el Parlament ha d'aprovar primer la llei del referèndum i, posteriorment, la llei de transitorietat. D'aquesta manera, defensen els cupaires, es garanteix la irreversibilitat del procés. Fonts del PDeCAT han explicat a l'ACN que la formació està valorant els pros i contres de les diferents fórmules i que encara no s'ha pres una decisió. En aquest context, han evitat explicitar quin és el calendari preferit per la formació, tenint en compte que és una qüestió que s'està negociant. Després que la setmana passada es fes públic el contingut de la llei del referèndum, està previst que al llarg de l'última setmana de juliol s'expliqui la llei de transitorietat. Però la tramitació al Parlament de les dues normes es deixarà per la segona quinzena d'agost. I segons va apuntar el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, la previsió és que la cambra catalana aprovi la llei del referèndum a principis de setembre.

ERC i la CUP aposten perquè el Parlament aprovi la llei de transitorietat abans de l'1-O

El Banc Santander va obtenir un benefici de 1.391 MEUR en el segon trimestre del 2019, un 18% menys que en el mateix període del 2018. L'entitat bancària ha fet públics aquest dimarts els resultats, que mostren també un benefici de 3.231 MEUR en els primers sis mesos de l'any, un 14% menys que l'any anterior. El banc atribueix aquesta reducció als 814 MEUR destinats a costos per reestructuració previstos als plans per reduir la base de costos anuals a Europa un 10%. La presidenta del Banc Santander, Ana Botín, ha afirmat en un comunicat que el banc "ha obtingut el seu millor benefici ordinari trimestral dels darrers vuit anys, el que reflecteix el progrés de la transformació comercial i digital".

El Santander guanya 1.391 MEUR en el segon trimestre, un 18% menys

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha encapçalat aquest dijous l’acte d’homenatge als republicans repressaliats pel franquisme, celebrat a un dels jardins de la cambra catalana. En el seu discurs, Forcadell ha volgut “denunciar la democràcia espanyola” per haver-se “demostrat incapaç de fer justícia amb els crims” de la dictadura, i per haver “ignorat, un cop més, al Parlament” quan ha demanat que s’iniciïn processos en aquest sentit. En un sentit semblant s’ha expressat el president de l’Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Pere Fortuny, que ha reconegut que les víctimes i els familiars se senten “enganyats” pels polítics, després que durant els anys de democràcia no hagin passat de les promeses i “tot segueixi igual, 40 anys després de la mort del dictador Franco”. Una ofrena floral al monument ‘La Pietat’ ubicat al pati de la biblioteca del Parlament, i un minut de silenci musicat, han donat inici a l’acte en memòria dels republicans represaliats pel franquisme. En el temps dels discursos, Carme Forcadell ha aprofitat per carregar durament contra els “assassinats i repressió” que el franquisme va imposar sobre els republicans, i ha recordat que a Catalunya “queden milers de fosses comunes sense identificar i sense recuperar”. “No ens en podem oblidar, no ens podem permetre oblidar-ho”, ha sentenciat. En aquest context, la presidenta ha volgut “denunciar la democràcia espanyola”. Segons Forcadell, l’Estat ja en democràcia “s’ha demostrat incapaç de fer justícia amb tots aquests crims, s’ha negat a revisar i anul·lar aquella falsedat de judicis militars, i quan alguns familiars han anat a Argentina on sí han acceptat revisar casos, l’Audiència Nacional i el govern espanyol han denegat les extradicions dels acusats”. De la mateixa manera, s’ha queixat que quan el Parlament ha reclamat a l’Estat que “autoritzés” aquestes extradicions o reobrís causes, “un cop més, l’Estat ens ha ignorat”. Per tot això, Forcadell ha aprofitat l’acte d’homenatge per “exigir justícia, preservar la memòria de la nostra nació, i mantenir viu el record dels republicans”. “Si defensem els seus valors, la llibertat, la igualtat i la fraternitat, aconseguirem un país millor, més just, més democràtic i més lliure”, ha conclòs la presidenta del Parlament. Abans que Forcadell, però, ha intervingut el president de l’Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Pere Fortuny, que ha criticat que “per la manca de voluntat i la covardia política dels governants”, els represaliats republicans segueixen sent formalment considerats “com a delinqüents”. “Han passat 40 anys des de la mort del dictador Franco, i tot continua igual. No sabem què fer per motivar els governants. Hem aconseguit moltes promeses però res de realitzats. Ens sentim enganyats”, ha denunciat, contundent, Fortuny. I és que el fet que no es puguin anul·lar ni els consells de guerra que van condemnar a moltes de les víctimes republicanes suposa “una humiliació” per als seus familiars. Segons el president de l’Associació, aquesta actitud de les institucions “ha estat un imperdonable oblit i una manca de respecte per no voler tancar les ferides que cada cop són més profundes”. És per això que ha conclòs el seu discurs demanant “la col·laboració, un cop més, dels diputats” de tots els grups, presents a l’acte d’homenatge, per “aconseguir el que se’ns ha vingut negant”. “Mentre tinguem forces, seguirem amb la nostra tasca, a veure si per esgotament o per vergonya arriba el moment oportú i aconseguim justícia”, ha sentenciat. L’homenatge ha acabat amb el cant d’Els Segadors i els aplaudiments dels assistents.

Forcadell “denuncia” la “democràcia espanyola” per “no fer justícia” amb els republicans repressaliats

Seguint els passos del Banc Sabadell i altres empreses, Gas Natural ha acordat el trasllat de la seva seu social de Barcelona a Madrid, segons han explicat a l'ACN fonts del sector. La companyia presidida per Isidre Fainé ha pres aquesta decisió en un consell d'administració convocat d'urgència per aquest mateix divendres, el mateix dia que el Consell de Ministres ha aprovat un decret urgent per agilitzar el trasllat de seus socials d'empreses i davant la possibilitat que hi hagi una declaració d'independència a Catalunya la setmana vinent. El canvi de seu social no implica un impacte en els treballadors ni els centres de treball de la companyia. Sí que tindrà un impacte en la recaptació de l'impost de societats, un impost recaptat per l'Estat, ja que a partir d'ara la companyia tributarà a Madrid. L'accionista principal de Gas Natural és Criteria Caixa, amb un 24,4% de l'accionariat. Repsol té un 20% de la companyia i el fons americà Global Infraestructure Partners (GIP), un altre 20%. La companyia, presidida per Isidre Fainé, té Rafeael Villaseca com a conseller delegat. Gas Natural està valorada en borsa en més de 18.400 milions d'euros i el preu de les seves accions superen els 18 euros. Fundada l'any 1843, l'energètica té presència en més de 30 països i gairebé 22 milions de clients. Té la seu social a la plaça del Gas, número 2, a tocar de la Ronda Litoral. Fa 175 anys, va ser la companyia que va portar a l'enllumenat públic a la ciutat de Barcelona. Gas Natural Fenosa va obtenir un benefici net en el primer semestre del 2017 de 550 milions d'euros, un 14,7% menys que en el mateix període de l'any passat. L'Ebitda, els beneficis abans d'impostos, amortitzacions i interessos financers, es va situar en el període en 2.176 milions, amb un descens de l'11,4%.

Gas Natural acorda el trasllat "temporal" de la seu social de Barcelona a Madrid

La Universitat de Barcelona (UB) ha escalat una posició en l'edició 2020 del QS World University Rankings i s'ha situat, en el 165, com la primera universitat espanyola millor valorada. A diferència de les universitats espanyoles, en què 14 de les 27 que apareixen al rànquing han perdut posicions en aquest nou índex , la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han aconseguit millorar cinc i set posicions respectivament, mentre que la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) s'ha mantingut entre les 300 primeres tot i perdre 25 llocs. La Universitat Autònoma de Madrid, que l'any passat va ser la primera universitat de l'Estat, ha caigut fins a la posició 192, tot i que es manté entre les tres universitats espanyoles més ben valorades, al costat de la UB i la UAB. La UB destaca en reputació acadèmica, indicador en el qual s'obté la posició 80 a escala global. Per la seva banda, la UPF, que és la sisena de tot l'Estat, encapçala el nombre de citacions que reben els articles dels seus investigadors, i destaca també en percentatge de professorat internacional, en el lloc 263. La UAB és el quart any consecutiu que millora resultats, i la reputació acadèmica també ha estat del més valorat. La UPC, per la seva banda, ha perdut 25 posicions després de dos anys a la 275, i venint d'un salt considerable en l'edició del 2018, que va passar de la 321 a la 275. El rànquing l'encapçalen tres universitats americanes, l'Institut Tecnològic de Massaschusetts, per vuitè any consecutiu, la Universitat d'Stanford i la Universitat de Harvard, seguides de la Universitat d'Oxford que és la primera institució europea que hi apareix.

La UB encapçala les universitats espanyoles als QS World University Rankings 2020

La coalició En Comú Podem ha guanyat a la demarcació de Tarragona amb el 20,66% dels vots i obté un diputat, el primer cop que ICV –integrant de la formació juntament amb Podem- té representació a la circumscripció en unes eleccions generals. El vot a la demarcació ha quedat molt repartit i hi ha hagut un empat a sis on només Unió ha quedat fora. A poca distància d'En Comú Podem, ERC puja i ascendeix a la segona posició amb un diputat i el 17,48% dels vots. El PSC es queda amb la tercera posició amb un diputat i el 15,78% dels vots; mentre que Democràcia i Llibertat (DL) -hereva de CDC- baixa al quart lloc, molt a prop dels socialistes, i obté un diputat. C's i PP queden en cinquena i sisena posició amb un diputat cadascun. Els sis diputats al Congrés per a la demarcació de Tarragona són: Fèlix Alonso (En Comú Podem); Jordi Salvador (ERC); Joan Ruiz (PSC); Ferran Bel (DL); Sergio del Campo (C's) i Jordi Roca (PP). Amb un 99% dels vots escrutats, En Comú Podem ha aconseguit guanyar a la demarcació de Tarragona amb 75.632 vots i un 20,66% del total. Malgrat això, la fragmentació del vot ha fet que a la circumscripció tarragonina s'hagi obtingut un empat a sis entre les formacions catalanes que han obtingut representació al Congrés, i només deixant fora Unió. Com a segona força i doblant amb escreix els resultats de fa quatre anys ha quedat ERC que ha aconseguit 63.788 vots i ha passat d'obtenir un 7,4% dels suports al 17,48% d'aquest 20D. El PSC es queda amb la tercera posició però patint una forta davallada i la pèrdua d'un diputat respecte els dos aconseguits fa quatre anys. El socialistes han passat del 26,1% dels vots al 15,7% d'aquest 2015 amb un total de 57.815 vots. Però la gran derrotada de la nit ha estat Democràcia i Llibertat (DL) que ha quedat en quarta posició i, malgrat que obté la mateixa representació que la resta de forces polítiques, rebaixa a la meitat el percentatge de vots obtingut fa quatre anys amb la federació de CiU, que va ser primera força a la circumscripció i dos diputats. En aquests comicis ha aconseguit 55.988 vots, que representen un 15,3% del total. En cinquena posició ha quedat C's amb un 14,23% dels vots i un total de 52.115 suports, superant fins i tot al PP que cau fins al darrer lloc amb un 12,25% dels vots (44.955). Fa quatre anys el PP va obtenir el 23% dels vots i malgrat quedar tercer va obtenir també dos diputats. La participació ha estat del 68,48% (372.157) i l'abstenció del 31,52%. Els vots nuls han suposat el 0,89% i un 0,72% han sigut en blanc. Ara fa quatre anys la participació va ser del 63,67% (353.244) i l'abstenció del 36,33%.

Empat a sis a Tarragona on guanya En Comú Podem

"Hi ha molt per investigar". La responsable del Servei de Gestió Documental i Arxiu de la UVic, Núria Cañellas, ha ressaltat amb aquestes paraules que després de la fase d'anàlisi del material, ara serà l'oportunitat pels investigadors per generar coneixement al voltant de la figura i l'obra de l'escriptor i pedagog Emili Teixidor. Cañellas ha explicat que des del servei que dirigeix s'han elaborat dos instruments de descripció documental, dues guies, que serviran perquè els investigadors puguin identificar i localitzar amb facilitat tota la documentació. D'altra banda, Cañellas també ha destacat que el fons "no es pot quedar en aquestes parets", i per això es plantegen transformar-lo digitalment, donar-li visibilitat i fer-ne difusió a través de la xarxa. L'antiga sala de juntes de la UVic ara s'ha convertit en la sala que acull l'extens llegat de l'escriptor amb, entre d'altres, més de 4.000 llibres, i l'exposició d'alguns dels premis que va rebre, com el Serra d'Or. Manuscrits, llibres de lectura, guions de ràdio, el títol de periodista o el Doctor Honoris Causa que li va entregar la Universitat de Vic-Universitat de Catalunya són alguns dels elements que formen part del llegat de l'escriptor i pedagog Emili Teixidor, mort el juny del 2012. Es tracta de centenars de documents que el Servei de Gestió Documental i Arxiu de la Uvic i la mateixa Biblioteca s'han encarregat de catalogar. Amb tot, segons ha explicat la responsable de la biblioteca, Mireia Salgot, la catalogació no està completa, tot i que han aconseguit dibuixar una primera radiografia. L'equip de Salgot i Cañellas han elaborat dos tipus de catàlegs, un on es recull el fons personal, amb documents que van des de l'any 1945 fins el 2012, i un sobre els objectes, amb més d'una cinquantena d'elements, alguns d'ells en una vitrina de la sala que es troba a l'edifici A del carrer Miramarges. Quan aquesta ordenació es doni per finalitzada, caldrà avançar cap a la digitalització i la difusió del fons. La responsable del servei de gestió documental, Núria Cañellas, ha destacat que hi ha alguns documents, com per exemple un volum de 300 fotografies de Teixidor, que ja s'ha aprofitat per digitalitzar. Cañellas ha puntualitzat que la tasca de catalogació encara no s'ha completat perquè existeix un gruix de documentació i escrits de Teixidor que no se sap del cert si han estat publicats en la seva totalitat. Per això, encara queda molta feina per fer i esbrinar si hi ha algun escrit que pugui ser inèdit. "És emocionant tot el que queda per descobrir", ha destacat Núria Cañellas. Salgot ha destacat que el fons té un gran valor per a la recerca acadèmica, i ara caldrà trobar un investigador que vulgui posar fil a l'agulla al llegat i començar-lo a estudiar. "Ara caldrà trobar els encaixos amb els grups de recerca de la pròpia universitat i donar visibilitat al fons", ha destacat la directora de la biblioteca. L'investigador actuaria com un mentor del fons. El rector de la UVic-UCC Jordi Montaña i l'hereu de Teixidor, Lluís Fernàndez, han acompanyar a Salgot i Cañellas durant la presentació dels avenços sobre el fons d'Emili Teixidor. El rector ha destacat que aquest fons augmenta el prestigi de la universitat i, a més, els fa molt il·lusió "perquè és una manera de continuar la vida d'un escriptor i fer que es mantingui viu".

La UVic-UCC obre una sala per acollir el llegat de l'escriptor i pedagog Emili Teixidor que la família va donar al centre

Els exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull han arribat ja al Centre Penitenciari de Zuera, a Saragossa, on està previst que dinin i passin la nit abans del trasllat a Catalunya. Han arribat a tres quarts de tres de la tarda després de sortir cinc minuts abans de les deu del matí de la presó de Valdemoro, on han passat la nit després d'abandonar el centre penitenciari d'Estremera, a Madrid. De la mateixa manera que els altres polítics independentistes empresonats la setmana passada, està previst que demà dimecres a primera hora abandonin aquesta presó aragonesa per dirigir-e cap a Brians 2, on passaran a estar sota custòdia dels Mossos d'Esquadra, i posteriorment seran traslladats a la presó de Lledoners, al Bages. A Zuera l'arribada s'ha produït sense incidents i sota expectació mediàtica a les portes de la presó per captar la imatge de l'autocar de la Guàrdia Civil amb els exconsellers a l'interior. Després d'abandonar la presó de Valdemoro, al twiter dels tres exconsellers s'hi ha penjat el mateix missatge: ''Marxem d'Estremra. Volem agrair als funcionaris i als presos el seu tracte que ens ha ajudat a fer un pèl més suportable aquesta greu injustícia. Tornem cap a l'enyorada i estimada Catalunya, però la injustícia persisteix, com persisteix en el nostre compromís amb Catalunya''. Institucions Penitenciàries seguirà amb ells el mateix procediment que va utilitzar la setmana passada en el trasllat d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que van ser primer concentrats a Valdemoro, des d'on van anar a parar a Zuera i posteriorment a Can Brians 2. En el cas de la presidenta Carme Forcadell i l'exconsellera Dolors Bassa, el trasllat es va fer en un dia, des de la presó d'Alcalà Meco, amb parada a Zuera per dinar i posteriorment cap a Figueres. Amb Forn, Rull i Turull es posa punt i final a la presència de polítics independentistes catalans a les presons espanyoles. El Ministeri de l'Interior ha autoritzat els trasllats després de constatar al Tribunal Suprem que el jutge Llarena no tenia previstes noves diligències que requereixin la seva presència. El trasllat coincideix amb el dia que Llarena ha tancat el sumari de la causa per als processats que estan a l'Estat i també amb la suspensió dels presos que encara són diputats.

Forn, Rull i Turull arriben a la presó de Zuera on passaran la nit abans d'arribar a Catalunya

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha utilitzat per primera vegada a l'estat espanyol un holograma com a imatge de suport per a una intervenció quirúrgica d'alta complexitat. L'holograma recrea l'anatomia exacte del pacient que s'està operant i s'ha portat dins del quiròfan en una piràmide de vidre de prop de 2 metres d'altura, de manera que tot l'equip pot veure aquesta imatge en 3D. El director del Servei de Cirurgia General, el doctor Antonio Moral, destaca que l'holografia representa un "pas més" per a la visió en tres dimensions en intervencions quirúrgiques, ja que fins ara s'utilitzen ulleres 3D o la imatge traslladada als monitors, mètodes que, tot i la seva precisió, impliquen una lleugera interferència per al cirurgià. El model anatòmic amb holografia és fruit de la col·laboració entre l'Hospital de Sant Pau i l'empresa catalana Newtonlab Space, amb el suport de la fundació Mobile World Capital Barcelona, i s'ha presentat aquest dilluns en una roda de premsa en què s'ha connectat amb el quiròfan on s'estava utilitzant aquesta tecnologia. Aquest model permet al cirurgià veure la reconstrucció en 3D de l'anatomia del pacient mentre l'està operant. Altres tecnologies 3D que s'han utilitzat en cirurgia, com les ulleres de realitat virtual, només permeten que una sola persona vegi la imatge, normalment el cirurgià. "En la piràmide hologràfica disposem de tota la tecnologia i tota la informació sense cap interferència", ha ressaltat el doctor Moral. Aquesta tecnologia està pensada per a intervencions quirúrgiques d'alta complexitat, com per exemple de pàncrees o fetge, en què els cirurgians han de ser extremadament precisos per no lesionar cap vas sanguini o altres estructures que envolten aquests òrgans. Poder disposar d'una reconstrucció fidel de l'anatomia del pacient -amb el tumor que s'ha d'extirpar- en 3D; poder consultar-la i provar-hi les maniobres és molt útil per aconseguir el millor abordatge. L'holograma, creat a partir d'una impressió en 3D de l'anatomia exacte del pacient, mostra els diversos òrgans i estructures pintats de diferent color per facilitar encara més l'abordatge de l'operació. Els cirurgians mouen l'holograma a través d'un sensor, sense haver de tocar cap aparell, per garantir en tot moment l'esterilitat de l'espai. El primer cas clínic en què s'ha utilitzat el model anatòmic hologràfic 3D, aquest dilluns, és el d'un pacient afectat per una tumoració poc freqüent al pàncrees, que ha requerit una intervenció per via laparoscòpica per extirpar el cap del pàncrees, el duodè, la vesícula biliar, la via biliar extrahepàtica i els ganglis limfàtics regionals, seguit de la reconstrucció de la continuïtat anatòmica del pàncrees, biliar i gàstrica. La cirurgia laparoscòpica és una tècnica mínimament invasiva, que utilitza un tub petit que s'introdueix per una incisió, i que té avantatges importants, sobretot en el procés postoperatori. El cirurgià, però, té molta menys visió que en una operació oberta i per això la tecnologia és un suport fonamental. Aquest dilluns s'ha fet aquesta primera operació i la voluntat és que la incorporació de l'holograma a quiròfan "tingui continuïtat" com "una eina més de suport" als professionals, però encara s'ha d'establir un conveni que ho permeti, ha assenyalat la directora gerent de l'Hospital de Sant Pau, Gemma Craywinckel. Sense el Mobile, però amb la tecnologia En la presentació de l'holograma, hi ha participat el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que ha reconegut que els hauria agradat presentar aquesta tecnologia en el marc del Mobile World Congress (MWC), que havia de començar aquest dilluns però que es va cancel·lar per la por de contagi del coronavirus. Ara bé, Aragonès ha recalcat que "l'aparador canvia, però la tecnologia, la tenim". Per la seva banda, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha remarcat que les noves tecnologies "generen oportunitats" en l'àmbit de la salut per als professionals i per als pacients. El director de 5G a Mobile World Capital Barcelona, Eduard Martín, també ha recalcat que amb aquesta nova tecnologia demostren que continuen treballant, encara que aquest any falti la "finestra" del Mobile. Martín ha assenyalat que el model hologràfic demostra que Catalunya "té l'ecosistema empresarial per desenvolupar sistemes exportables a tot el món" i que els hospitals "aprofiten" aquests tecnologies.

Sant Pau utilitza per primera vegada a l'Estat un holograma dins del quiròfan com a guia per a una operació complexa

Cristian Alcázar, regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat investigat per presumptes irregularitats econòmiques al Consell Esportiu, ha anunciat que renuncia a representar el consistori en aquesta entitat per “facilitar la investigació” i preparar la seva defensa. Alcázar ha afirmat que és innocent dels fets que se li atribueixen en una causa judicial que instrueix el jutjat número dos de l'Hospitalet. També ha afirmat que des del 10 de juny, dia en què hi va haver un registre policial a la seu del Consell Esportiu, col·labora “plenament” amb la justícia per “esclarir ràpidament” els fets. El regidor ha agraït “totes les mostres de suport” que afirma haver rebut en "aquests difícils moments”.

Alcázar renuncia a representar l'Ajuntament al Consell Esportiu de l'Hospitalet per “facilitar la investigació”

El Grup de Defensa del Ter (GDT) ha denunciat un “nou abocament de purins” a la riera de Sant Julià de l’Esquirol (Osona). Els fets van tenir lloc el dilluns 6 de febrer. En ser alertats del fet, membres de l’entitat s’hi van adreçar, i segons informen en un comunicat, hi van trobar agents dels Mossos i els encarregats de la granja La Masellera que inspeccionaven el terreny. Malgrat que en aquell moment l’aigua ja no baixava bruta, els membres del GDT van analitzar el contingut de nitrats a l’aigua. Segons els seus càlculs, n’hi havia una concentració d’entre 10 i 25 mil·ligrams per litre, quan la quantitat normal per a una riera és d’entre 0 i 10. El GDT subratlla que la riera de Sant Julià te un valor ecològic “important” i que es troba dins un espai natural protegit. L’entitat també subratlla que el 6 de setembre passat ja hi va haver un primer episodi d’abocament de purins en aquesta riera que consideren “un delicte mediambiental”, ja que “va contaminar la riera i va provocar una gran mortaldat” de la fauna, en especial del cranc de riu autòcton, amenaçat i en perill d’extinció. El GDT acusa obertament de l’abocament la granja La Masellera, una instal·lació de grans dimensions –l’entitat l’anomena macrogranja- que pertany al grup de l’industrial Josep Ramisa. L’entitat recorda que aquest empresari vinculat al món porcí va ser condemnat el 2010 per un altre abocament, en aquest cas a la riera Gavarresa d’Oristà. El primer abocament està essent investigat pels mossos d’Esquadra i aquest segon, passarà a formar part de la mateixa investigació. Per tot plegat el Grup e Defensa del Ter presentarà un escrit a fiscalia per demanar que se’ls inclogui com a part denunciant i poder seguir el procés judicial. Des del GDT demanen que s’anul·li la llicència de la granja i es desmantelli l’explotació “si es demostra la gravetat dels fets”. També demanen que el culpable restableixi la qualitat ambiental de la riera i de tot l'entorn contaminat. Finalment recorden que la comarca d'Osona “pateix la pressió d'un excés de cabana porcina”, fet que provoca la contaminació de les aigües i una pèrdua de qualitat de vida al territori. Es tracta d’un “greu problema” que s’arrossega “des de fa dècades”, i l’entitat lamenta que l'administració “no està posant les eines per revertir-lo”.

El Grup de Defensa del Ter denuncia un “nou abocament de purins” a la riera de Sant Julià de l’Esquirol

L'editor Jorge Herralde ha recollit aquest dimecres la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de Barcelona al Saló de Cent de l'Ajuntament en un acte presidit per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Després de rebre el guardó, Herralde ha fet una defensa dels escriptors que publiquen en les editorials: "Els premis als editors els guanyen en realitat els seus autors, els millors autors possibles que hagin pogut reunir al seu catàleg, publicats de la millor manera possible i promocionats incansablement". Ha admès, acte seguit, que són unes activitats apassionants, tot i que "s'ha de pasturar els seus egos, cosa no tant apassionant", però això "va inclòs en el lot". El Plenari del Consell Municipal del 20 de desembre de 2018 va atorgar-li aquesta distinció en reconeixement al seu paper per situar Barcelona com una de les capitals editorials del món i per l'enriquiment intel·lectual que ha generat a la ciutat. Herralde, al capdavant de l'editorial Anagrama durant gairebé cinquanta anys, ha estat llargament reconegut pel sector del llibre català i hispano-americà. Anagrama va començar a publicar el 1969 i des de llavors ha posat en circulació més de 4.000 títols. Després de recollir la Medalla, Herralde ha recordat principalment els inicis d'Anagrama l'any 1969. "No va ser fàcil, però sí molt excitant", ha dit l'editor qui ha remarcat les dificultats dels anys del franquisme i la censura. Ha reconegut que va pensar fins i tot que l'edició s'havia "inventat per a ell", a la seva mesura: "Em sento molt afortunat per haver gaudit tants anys d'aquest ofici". Dels anys 60, ha recordat "els molts estímuls polítics i culturals" amb la revolució cubana, la revolució Xina, la guerra de Vietnam, entre d'altres. L'editor ha reconegut que la primera època d'Anagrama va ser "la més agitada, la més estimulant i difícil, una col·lecció de muntanyes russes". En 10 anys, ha especificat, van publicar 400 títols repartits en 16 col·leccions amb "un equip mínim". "En aquella època l'editorial va ser "una caixa de ressonància de totes les radicalitats i heterodòxies polítiques", i va ser "penalitzada per la censura amb prohibicions, processos i segrests". Sobre èpoques ja més actuals, Herralde ha dit que van superar la crisi econòmica del 2008 "en part gràcies a un catàleg molt viu i fiable, amb incomptables reedicions i sempre present a les llibreries per l'anomenada política d'autor". Ada Colau Per la seva part, Colau ha agraït a Herralde tot el que ha donat a la societat. "Gràcies per fer de la cultura i el pensament un antídot contra la intolerància i indiferència en uns moments en els quals creixen els populismes i un cop més l'extrema dreta a nivell global, on la velocitat s'utilitza per justificar i normalitzar les pitjors trampes discursives i la mediocritat". També li ha agraït per posar el seu talent i l'esforç i la seva estima pels llibres a Barcelona. "En aquests temps de crueltats i banalitats, gràcies Jorge perquè amb la teva feina enorme ens has donat 50 anys de biblioteca a la que tornar, refugiar-nos i retrobar-nos", ha afegit l'alcaldessa.

Jorge Herralde: "Els premis als editors els guanyen en realitat els seus autors"

Un grup d'uns 300 estudiants des de la UAB han tallat aquest dimecres al matí la C-58, al seu pas per Badia del Vallès, i han iniciat una marxa a peu des d'aquest punt fins al Parlament de Catalunya, on aquest dijous es debatrà una moció de la CUP per aplicar una moratòria del 3+2. El tall s'ha produït en sentit Barcelona i després que els manifestants hagin esquivat diverses dotacions dels Mossos, que els esperaven a l'alçada de les Quatre Columnes, al lateral de la B-30. Finalment, els estudiants han travessat el campus i han iniciat la protesta a la C-58, per on han ocupat el carril dret fins que els Mossos els han desviat a la N-150 per on continuen la marxa fins arribar al Parlament, on arribaran entre quatre i cinc de la tarda. Els estudiants formen dues files índies i caminen per la part dreta de la carretera cridant consignes contra el decret del 3+2 i consignes com 'El futur és nostre', 'Així així, ni un pas enrere' i 'L'únic terrorista, l'Estat capitalista". Poc abans del migdia, els manifestants han arribat a Cerdanyola del Vallès per la N-150. La moció presentada per la CUP, que es debatrà aquest dijous al Parlament, també reclama que durant aquesta legislatura se "salvaguardin" els ensenyaments universitaris existents "a l'espera de tenir un debat de fons sobre el model universitari català en el context del Procés Constituent". Així, la formació anticapitalista reclama mentrestant que no s'iniciïn els graus de tres anys a les universitats públiques previstos pel curs que ve i que es garanteixi que no es produirà cap increment en el nombre de places de màster que no pertanyin en el sistema públic. En aquest sentit, demana la CUP demana que si hi ha increments de places en màsters privats no vagi "en detriment" de la proporció d'oferta pública. Així mateix, s'emplaça a iniciarà un debat a partir del setembre que ve amb tots els estaments de la comunitat universitària , es reclama que no s'augmenti el preu per crèdit ECTS ni de grau ni de màster durant aquesta legislatura i que el preu de les matrícules es rebaixi primer un 30% fins arribar a la seva "gratuïtat real" més endavant.

Un grup d'estudiants de la UAB tallen la C-58 i inicia una marxa a peu fins al Parlament contra el 3+2

Els Mossos d'Esquadra han detingut dos homes, de 19 i 32 anys i veïns de Manresa, com a presumptes autors de dos delictes de robatori amb força. Els fets es remunten als dies 27 d'agost i 4 de setembre, quan es van produir dos robatoris amb força a Manresa, el primer en un bar i l'altre en una farmàcia. En tots dos casos, els autors eren dos individus, i mentre un d'ells aixecava la persiana del local, l'altre entrava a l'interior i sostreia els diners de la caixa enregistradora. Després de diverses gestions d'investigació, els agents van poder reconèixer els autors a través de les imatges de videovigilància. Finalment, entre el 14 i el 15 de setembre, es van detenir els dos homes com a presumptes autors dels dos robatoris. Els arrestats han quedat en llibertat amb càrrecs després de declarar als jutjats.

Detenen els autors d'un robatori amb força en un bar i una farmàcia de Manresa

L'Escola del Cuidar d'Amposta ha rebut la Beca Bertha del Consell de Col·legis d'infermeres i Infermers de Catalunya. Es tracta d'una iniciativa dels professionals del CAP Amposta, l'Associació de Familiars d'Alzheimer del Montsià i els Serveis Socials de l'Ajuntament d'Amposta on es dona suport als cuidadors no professionals que atenen de manera continuada persones en situació de dependència o discapacitat. El projecte el lideren cinc infermeres de l'ICS Terres de l'Ebre, Ester Gavaldà, com a investigadora principal, Mar Lleixà, Núria Brunet, Maria Teresa Irigoyen i Begonya Tomàs, i avalua l'efectivitat de l'Escola del Cuidar en la qualitat de vida, la sobrecàrrega, l'autoeficàcia i el grau de suport social dels cuidadors comparant aquests paràmetres abans i després de la intervenció. L'estudi pot establir la base per iniciar la intervenció als cuidadors de familiars de demència i donar-los suport des del moment del diagnòstic de la malaltia. També es vol determinar com millorar la seva qualitat de vida, evitar que els cuidadors pateixin alteracions físiques i psicològiques, disminuir la sobrecàrrega i augmentar el seu grau de suport social. Alhora es vol contribuir a donar visibilitat a la dedicació d'aquestes persones.

L'Escola del Cuidar d'Amposta per a cuidadors de persones amb demència guanya la Beca Bertha

La protesta es podria allargar de dilluns a divendres si no s'arriba a un acord entre els treballadors i la DGT el pròxim dia 22 ACN Barcelona.-La vaga d'examinadors ja ha deixat 30.000 persones sense poder aspirar a treure's el carnet de conduir a Catalunya, segons ha explicat aquest dimarts al matí el president de la Federació d’Autoescoles de Catalunya, Raül Viladrich, en una entrevista a RAC1. La protesta del personal de la DGT, que denuncia una manca de personal administratiu i examinador a Catalunya, ha obligat a tancar algunes autoescoles –concretament a la demarcació de Barcelona ja en són set- tot i que la incidència real es veurà a partir del setembre ja que l'agost és inhàbil. D'altra banda, Viladrich ha alertat que si no s'arriba a un acord entre els treballadors el pròxim dia 22 d'agost la vaga es podria endurir i es passaria de la mobilització de dilluns a dimecres a dilluns a divendres a partir del 4 de setembre, el que provocarà que les repercussions siguin "pitjors". El president de la Federació d’Autoescoles de Catalunya ha lamentat que les autoescoles siguin "escut i víctimes" al mateix temps del conflicte entre els treballadors i la Direcció General de Trànsit. "És legítima la reivindicació dels examinadors, és la seva guerra amb la DGT i la respectem. No obstant això, reclamem que es doti de personal les prefectures i denunciem que aquestes reivindicacions estan afectant els ciutadans i les autoescoles", s'ha queixat Viladrich. D'altra banda, també ha explicat que el període de dos anys entre l'examen teòric i pràctic "no s'amplia" però que es respectarà si l'aspirant va presentar la sol·licitud per fer l'examen pràctic dins del termini. Per Viladrich, però, el problema "serà l'endemà de la vaga". Si es desconvoca, quant trigarem a recuperar la normalitat?", s'ha preguntat el president de la Federació d'Autoescoles de Catalunya, que també ha assenyalat com en diverses ocasions els aspirants es presenten a examen però no poden fer la prova perquè l'examinador decideix no presentar-se aquell dia i els estudiants han de ser reubicats.

La vaga d'examinadors deixa 30.000 persones sense poder accedir al carnet de conduir a Catalunya

El Parlament insta el Govern a "posar en marxa les iniciatives oportunes per disposar de l'assessorament, el reconeixement i l'aval de la Comissió de Venècia pel que fa a les condicions que hauria de complir la convocatòria del referèndum per reunir els requisits establerts en el codi de bones pràctiques de la Comissió". Aquest punt de la moció presentada per CSQP s'ha aprovat amb els vots a favor de JxSí i CSQP. Els deu diputats de la CUP s'hi han abstingut mentre que PPC, PSC i Cs hi han votat en contra. El text aprovat fa esment a deu recomanacions del codi de bones pràctiques de la Comissió de Venècia, entre elles, la de deixar un termini d'un any entre l'aprovació de la normativa que regula el referèndum i la data de celebració.

El Parlament insta el Govern a buscar "l'aval" de la Comissió de Venècia al referèndum amb els vots de JxSí i CSQP

El primer secretari del PSC i president del grup parlamentari socialista, Miquel Iceta, ha defensat que el seu partit recorrerà "allà on calgui" quan consideri que els drets són trepitjats, i ha posat d'exemple al reforma del reglament del Parlament i el fet que el Govern no doni informació sobre el referèndum al Parlament. En el marc de la sessió de control, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, li ha replicat amb una pregunta retòrica: "Com defensarà vostè els dos milions de catalans que volen la independència si no és capaç de defensar els drets dels seus alcaldes que volen participar al referèndum i els amenaça amb sancions?". Tant Iceta com el president de CSQP, Lluís Rabell, han demanat a Puigdemont que presenti els detalls del referèndum en seu parlamentària en comptes de fer-ho en un acte públic el proper 4 de juliol. Segons Rabell, es tracta d'un "menysteniment" de la cambra catalana. "Sempre hem anat al TC en defensa dels nostres drets que vostès trepitgen, com la reforma del reglament", ha reivindicat Iceta, que ha insistit en demanar a Puigdemont que es donin les explicacions en seu parlamentària. "No estan fent res o estan furtant a la cambra informació crucial del que diuen que és la iniciativa més important dels 300 anys de la història de Catalunya. En defensa dels grups parlamentaris recorrerem allà on calgui quan considerem que els drets són trepitjats i negant aquesta informació es trepitja un dret", ha argumentat. Puigdemont s'ha mostrat sorprès per la preocupació d'Iceta sobre la informació relacionada amb el referèndum i ha recordat que en altres ocasions el PSC a recorregut al Tribunal Constitucional quan s'ha fet pública aquest tipus d'informació. "No sé si vol anar al TC o vol de debò que es debati", ha sospitat el president de la Generalitat. A més Puigdemont ha assenyalat l'amenaça de sancionar els alcaldes socialistes favorables al referèndum com un exemple que el PSC no respecta els drets. "Com defensarà vostè el dret dels dos milions de ciutadans que volen la independència si no és capaç de defensar els drets dels seus alcaldes que volen participar al referèndum?", li ha etzibat. Per la seva banda, Rabell s'ha mostrat preocupat per una "certa deriva de menysteniment del Parlament" i ha afirmat que hi ha "fortes sospites de l'opinió pública" que creu que difícilment hi pot haver una cosa que sigui un referèndum amb garanties. En aquest context, ha fet una crida formal al Govern a portar el debat sobre la cobertura legal de l'1-O "allà on correspon".

Iceta recorrerà al TC perquè no es "trepitgin" els drets i Puigdemont li retreu que no defensi els seus alcaldes

Les víctimes mortals a les autopistes AP-7, AP-2, C-32 i C-33, gestionades per la concessionària Abertis, s'han reduït un 68% durant l'última dècada en passar de 31 el 2005 a 10 el 2015. En un comunicat, Abertis apunta que tot i l'increment del trànsit durant l'any passat, els accidents amb víctimes mortals continuen decreixent en la línia de l'objectiu de reduir a la meitat el nombre de víctimes mortals a les carreteres europees de cara el 2020. Segons la concessionària, les causes més comunes d'accident amb víctimes són pel mal ús o absència del cinturó, excés d'equipatge mal col·locat als seients de darrera del vehicle, sortides de via per distraccions o fatiga, i no mantenir la distancia de seguretat amb els camions.

Les víctimes mortals a l'AP-7, AP-2, C-32 i C-33 es redueixen un 68% durant l'última dècada

La Pastisseria Cosp, situada al centre de la vila de Puigcerdà, celebra els seus 209 anys d'existència i és un dels pocs comerços bicentenaris del país. Aquest dimarts passat va rebre un reconeixement durant l'acte de lliurament dels Premis Nacionals a la Iniciativa Comercial i de reconeixement als comerços centenaris que va presidir el president Carles Puigdemont al Palau de la Generalitat. L'actual propietària de la Pastisseria, Susana Cosp, ha assenyalat que "enguany farem 210 anys, tot i que el reconeixement se'ns ha fet pels 209". Cosp ha apuntat que "és un reconeixement més dels que ja tenim". Aquesta és la sisena generació de la família que regenta l'establiment. La propietària ha dit que "després de sis generacions sóc la primera dona al capdavant de la Pastisseria Cosp". El 24 d'agost de 1806 la capitania general de Puigcerdà, en nom del rei Carles IV, atorgava a Antonio Cosp la llicència a obrir un establiment per tal de fer "tortas, bizcochos, pan de tallas,...", segons es pot llegir en el pergamí que presideix la Pastisseria Cosp. Aquest document, que va trobar el pare de l'actual propietària, és el que acredita l'antiguitat de la pastisseria, probablement diu Cosp, "la més antiga de Catalunya". Cosp ha afirmat que "sense aquest document no sabríem quants anys té la pastisseria; a molts comerços els passa, saben que són molt antics, però no ho poden acreditar". Les especialitats La Pastisseria Cosp es caracteritza per dues pastes que són l'especialitat de la casa i pioners en la seva elaboració al país. El més tradicional és el mil fulls que està documentat que el rebesavi de Susana Cosp ja va elaborar per una visita del rei Alfons XII. Cosp explica que el mill fulls és fa amb mantega, crema i merenga, torrat al forn, i assegura que "ara ja el fa tothom, però en vam ser els pioners". L'altra especialitat, explica Cosp, és la magdalena, que encara elaboren tal i com la feia la primera generació de la família pastissera. Cosp manifesta que "molta gent ens demana la recepta, però es secreta".

La Pastisseria Cosp de Puigcerdà celebra 209 anys d'existència

El Ministeri de Sanitat ha registrat 5.114 nous positius per covid-19 a Espanya en relació amb el total de casos confirmats aquest dilluns. Segons l'últim informe, des que va començar la pandèmia hi ha hagut 364.196 casos confirmats per proves diagnòstiques. D'aquests, 2.128 s'han diagnosticat el dia anterior. La CCAA amb més diagnòstics el dia previ és Madrid amb 704 seguida de l'Aragó (374) i el País Basc (282). Catalunya n'ha diagnosticat 69. Pel que fa a les defuncions, Sanitat xifra en 28.670 el total de morts per coronavirus a tot l'Estat espanyol, 24 més que aquest dilluns. Segons l'últim informe, hi ha hagut 63 defuncions en els últims set dies de les quals 25 a Madrid. A Catalunya se'n van produir tres. En l'última setmana hi ha hagut 1.096 hospitalitzacions i 65 ingressos en UCI.

Sanitat registra 5.114 nous positius per covid-19 a Espanya i 28.670 morts, 24 més que dilluns

La vicepresidenta de la Cambra dels Comuns, Eleanor Laing, ha afirmat aquest dijous durant una sessió ordinària a Westminster que es pren “molt seriosament” la vigilància espanyola a diputats britànics. Segons ha defensat davant les queixes d’un parlamentari per l’espionatge, “els principis d’honestedat i obertura són la base del funcionament de la democràcia”. “Ha de ser respectat sempre”, ha dit Laing, que ha recomanat al diputat Hywell Williams que presenti un escrit de queixa exposant el cas perquè el president de la cambra, John Bercow, pugui donar-hi “la consideració plena que es mereix”. Williams, president de l’intergrup sobre Catalunya al parlament britànic, ha denunciat aquest dijous que el Plaid Cymru, el Partit Nacional Escocès i el Partit Conservador han estat “subjectes a vigilància” per les seves activitats com a membres de l’intergrup. “Els principis d’obertura i debat lliure són la pedra angular d’aquesta cambra; és espionatge per part d’un país suposadament amic, i això aquí no hi té cabuda”, ha lamentat. Segons ha explicat Williams, en els documents lliurats pel Ministeri d'Exteriors al TSJC hi ha referències al mateix Bercow, a reunions de l’intergrup o a la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, entre altres. Concretament, el diputat del Plaid Cymru ha destacat que la intervenció de Bercow favorable a Carme Forcadell i expressada fa uns mesos durant una sessió a Westminster no va ser “imparcial” segons consta en les notes aportades pel govern espanyol. Referència als eurodiputats catalans Durant la sessió d’aquest dijous, un diputat gal·lès del Partit Conservador, David Davies, també ha denunciat que hi ha eurodiputats catalans als quals se’ls ha “prohibit” ocupar els seus escons i ha plantejat que l’speaker de la cambra ho abordi.

La vicepresidenta de la Cambra dels Comuns sobre la vigilància espanyola a diputats: “M’ho prenc molt seriosament”

Fins a quinze eurodiputats de cinc grups diferents al Parlament Europeu han denunciat a la Comissió Europea el cas de “discriminació lingüística” que va patir el professor de la UPC Xavier Casanovas, que s’enfronta a una sanció de 600 euros per parlar en català a dos policies a l’Aeroport del Prat. L’exprimer ministre de Malta, el laborista Alfred Sant, així com també l’eurodiputat polonès del grup popular europeu Marek Plura, s’han afegit a una iniciativa impulsada per eurodiputats catalans i han signat una pregunta parlamentària a la Comissió Europea en què adverteixen que “la discriminació per motius lingüístics està explícitament prohibida a l’article 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea”. En el seu escrit, els parlamentaris europeus indiquen que Casanovas ha estat multat amb 600 euros per “haver parlat en català a un agent espanyol als controls de passaport de l’aeroport de Barcelona”. Segons expliquen els eurodiputats a la Comissió Europea, “els agents justifiquen la sanció dient que Casanovas va alterar la seva feina al dirigir-s’hi en català”. Els eurodiputats recorden a Brussel·les que “el català és llengua oficial a Catalunya” i que l’agent de policia va “ordenar” al professor que parlés castellà. “Casanovas s’hi va negar i la policia el va advertir que si no complia podria perdre el vol. La policia li va dir que parlar en català era irrespectuós”, expliquen en la pregunta parlamentària, on també especifiquen que la multa es justifica amb l’anomenada Llei Mordassa. Els eurodiputats demanen a la Comissió Europea “quins passos” pensa prendre per “evitar aquest tipus de discriminacions” i reclamen, també, que consideri incloure la discriminació per motius lingüístics en la implementació del seu programa de Drets, Igualtat i Ciutadania pel període 2014-2020. La pregunta parlamentària, impulsada per l’eurodiputat del PDeCAT Ramon Tremosa, ha rebut també el suport dels catalans Josep-Maria Terricabras (ERC), Jordi Solé (ERC), Ernest Urtasun (ICV), Francesc Gambús (Independent); de la gallega Maria Lidia Senra Rodríguez (Alternativa Galega); i dels bascos Izaskun Bilbao (PNB) i Josu Juaristi (Bildu). A nivell internacional, a més de l’exprimer ministre maltès i eurodiputat laborista Alfred Sant i del polonès popular Marek Plura, també s’hi han afegit el flamenc Mark Demesmaeker (N-VA) i els irlandesos Matt Carthy, Martina Anderson, Lynn Boylan i Liadh Ní Riada (Sinn Féin).

Quinze eurodiputats de cinc grups denuncien a Brussel·les el cas de “discriminació lingüística” a l’aeroport del Prat

El director del Catsalut, Adrià Comella, diu que encara "hi ha marge per ingressar pacients greus". "Com a sistema no estem en col·lapse, però hi ha un nivell de tensió altíssim i cada dia té amenaça de possible trencament", ha explicat en una entrevista al programa 'Via Lliure' de RAC1. En ser preguntat pels respiradors de Seat i Leitat, Comella ha detallat que confien que "a mitjans de setmana puguin funcionar" tot i que ha explicat que "són prototips" que "no són una solució definitiva que pugui ser molt extensa" perquè "cobreixen pocs dies d'oxigen". El director del CatSalut ha destacat que "només poden funcionar 4 o 5 dies" i que esperen "rebre prototips de respiradors més sofisticats en 8-10 dies".

Adrià Comella, director del CatSalut: “No estem en col·lapse però cada dia té amenaça de trencament”

El text pretén evitar situacions "conflictives" i garantir la transparència ACN Igualada.-L'Ajuntament d'Igualada ha elaborat, per primera vegada, una normativa que fixa els valors ètics i els principis de conducta dels representants polítics locals. El document, batejat com 'Codi d'Ètica i de Bon Govern', inclou aportacions de la resta de forces del govern municipal i ha estat analitzat per un comitè assessor presidit per la Síndica de Greuges i integrat per tècnics, juristes i càrrecs electes. Segons ha explicat el regidor d'Entorn Comunitari i Cooperació, Fermí Capdevila, l'objectiu és garantir una gestió íntegra, eficient i transparent de l'Ajuntament. A més, també proporciona eines per a la resolució d'eventuals conflictes ètics de les persones destinatàries. El document, que ara caldrà aprovar al ple municipal, recull principis relatius als conflictes d'interessos; a la gestió i aplicació dels recursos públics; a la transparència i l'accés a la informació; en matèria contractual; en matèria de subvencions i ajuts públics; i d'actuació amb els grups d'interès.

L'Ajuntament d'Igualada impulsa per primera vegada un codi ètic pels representants municipals

Manuel Forcano ha anunciat a l'equip de l'Institut Ramon Llull que en deixarà la seva direcció el pròxim 26 de setembre, coincidint amb la reunió del patronat que nomenarà el seu relleu, segons ha avançat l''Ara' i ha confirmat l'ACN. Es tractarà, segons les mateixes fonts, d'una dona. Les raons per prendre aquesta decisió responen a la voluntat de tornar-se a dedicar a l'escriptura i a la traducció. Forcano ocupa el càrrec des del març del 2016, quan va substituir Àlex Susanna, que va passar a dirigir l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Durant el seu mandat, la literatura catalana ha estat la convidada d'honor a la Fira del Llibre infantil i juvenil de Bolonya i Catalunya ha estat el país convidat a l'Smithsonian Folklife Festival de Washington i al Festival de Cinema de Guadalajara. Actualment, el consorci està format per tres institucions, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i el Govern de les Illes Balears.

Manuel Forcano deixarà la direcció de l'Institut Ramon Llull el 26 de setembre

El vicepresident i conseller delegat d'Abertis, Francisco Reynés, s'ha mostrat convençut que, sigui quin sigui el color polític del proper govern d'Espanya, cap partit "es dispararà al peu" per anar en contra de l'economia espanyola. "Ningú vindrà a dirigir un país per carregar-se el país", ha assegurat Reynés, qui ha afegit que la companyia es manté "prudent" i "raonable" davant la situació política, que pot derivar en "diversos escenaris". Preguntat sobre els efectes que poden tenir Podem i la CUP en l'economia, Reynés també ha manifestat que, passi el que passi a Espanya i Catalunya, Abertis no deixarà de negociar amb cap administració. Pel que fa la seguretat jurídica, "fins ara no hem notat cap moviment en cap dels contractes que tenim amb les concessions ni a Espanya ni a Catalunya que ens faci estar preocupats", ha afegit. Reynés ha deixat clar que, amb independència del color polític dels governs, la companyia seguirà vetllant per defensar l'estat de dret i els interessos dels accionistes, ja sigui per la via judicial o de la negociació.

El vicepresident d'Abertis confia que el proper govern d'Espanya no "es dispararà al peu" anant contra l'economia

La nova secretària general de Podem Catalunya, Noelia Bail, ha apostat aquest dimarts per estendre la mà a totes les sensibilitats de la formació per "tenyir" de color morat Catalunya i guanyar les properes eleccions municipals i europees. Durant la seva primera roda de premsa després d'haver estat escollida secretària general, Bail ha destacat que l'alta participació registrada al procés de primàries per rellevar Xavier Domènech demostra que l'organització "està molt viva". La nova líder de Podem ha admès que arriba al capdavant del partit després d'una etapa en que es van produir "tensions" per la qüestió nacional. En aquest sentit, ha recordat que manté la defensa d'un referèndum acordat sobre l'autodeterminació de Catalunya.

Bail estén la mà a totes les sensibilitats del partit de cara a les municipals i manté l'aposta d'un referèndum acordat

El Banc Central Europeu ha decidit aquest dijous mantenir els tipus d’interès al 0%, el seu nivell més baix des de la creació de l’euro, i on se situen des del mes de març, quan el president de l’entitat, Mario Draghi, va anunciar fortes mesures per contrarestar la baixa inflació i el lent creixement econòmic. El BCE també ha mantingut invariables el tipus marginal de crèdit al 0,25%, i el tipus que s’aplica a la facilitat de dipòsit, que seguirà en negatiu al -0,4%. Frankfurt ha posat en marxa aquest abril un programa de compra de deute de fins a 80.000 milions d’euros mensuals. Mario Draghi oferirà una roda de premsa a les 14.30 hores per explicar les seves decisions.

El BCE manté els tipus d’interès al mínim històric del 0%

La crisi del covid-19 provocarà un augment de l'atur "com no s'ha vist mai abans" concentrat en dos mesos i en un moment en què es mobilitzaran milers de milions d'euros en ajudes a empreses i autònoms. Només la despesa en ERTO a Catalunya ja frega els 600 milions d'euros cada mes. Experts consultats per l'ACN creuen que les arques públiques poden assumir aquest cost amb més deute, ja que els governs europeus tenen "carta blanca" després que s'aixequés el control de la UE sobre el dèficit i el BCE anunciés un pla de compres de bons de 750.000 milions d'euros però alerten dels efectes que pot tenir per l'Estat del benestar si la pandèmia s'allarga més de dos mesos en forma de pujades d'impostos o retallades de les pensions. Després de decretar l'estat d'alarma, la Moncloa va prometre una mobilització de 200.000 milions d'euros per pal·liar l'impacte de la pandèmia sobre l'economia, 117.000 milions dels quals provindran íntegrament de les arques públiques. De moment, "no hi ha un límit definit" al deute que pugui assumir l'Estat espanyol per fer front a la crisi en un moment en què la UE ha donat "carta blanca" als 27 perquè facin la despesa que considerin i permet que els costos extraordinaris no es computin com a dèficit públic, explica l'economista Àngel Hermosilla. Director de l'Àrea Institucional a Pimec, defensa una actuació "contundent", injectant la liquiditat "que calgui" i "no escatimar en esforços" perquè com més tard se surti de la crisi serà amb "pitjors condicions". Els primers estudis sobre els càlculs de l'impacte de la crisi sobre l'economia apunten a una caiguda del PIB de 8.000 milions cada mes que duri el confinament a Catalunya. Segons Oriol Amat, vicedegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra la pèrdua de producció estatal pot rondar els 40.000 milions al mes. Comptant que el confinament pugui durar dos mesos, Amat creu que l'Estat ha d'abonar aquesta quantitat i fer-ho, en part, a fons perdut. "No hi ha massa diferència entre tenir el deute actual o afegir-hi 80.000 milions. (Espanya) seguirà sent un estat molt endeutat però crec que no hi ha opció", assegura, abans d'afegir que "si no es para el cop en pocs mesos ens trobarem amb un atur del 25% i a l'Estat encara li serà més car". Ara mateix la taxa d'atur estatal se situa al 14%. L'expert en Seguretat Social i advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, Miguel Arenas, apunta que el sistema ja gestiona 10 milions de pensionistes i és un "aparell força important que funciona" i que "està perfectament preparat" per afrontar la crisi durant dos o tres mesos, un període en el qual es preveuen augments de l'atur "mai vistos". I és que segons les previsions del Departament de Treball, en els pròxims mesos es pot arribar a superar el pic de prop de 950.000 aturats del 2013. Tot i mirar amb "preocupació" les dades absolutes, el secretari general de Treball del Govern, Josep Ginesta, apunta que cal tenir en compte que molts dels treballadors "tornaran al mercat ràpidament" un cop aixecades les restriccions. El Ministeri de Treball ha promès que tots els afectats pels ERTO cobraran l'atur quan toca i ha prohibit els acomiadaments relacionats amb el covid-19. Tot i que algunes patronals han demanat una moratòria d'impostos, l'Estat no hi ha accedit i fins i tot la CEOE s'hi ha mostrat contrària tot argumentant que les arques de l'estat s'han de nodrir. Tenint en compte que el deute de l'Estat frega el 100% del PIB, el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Sergi Jiménez considera que qualsevol augment a curt termini tindrà conseqüències a mitjà termini en la capacitat d'invertir i de fer despeses en altres partides com l'educació i la sanitat. L'estudiós assegura que a conseqüència d'aquesta crisi "les pensions podrien quedar indirectament molt tocades o s'haurien d'introduir nous impostos". "Ens hem de conscienciar que serà difícil sostenir les pensions si no creixen les fonts impositives de manera molt forta i més encara si volem dedicar una part substancial de la despesa a educació i sanitat de qualitat", afirma. L'economista apunta que l'Estat pot garantir aquests pagaments extraordinaris a curt termini, mentre que a mitjà termini pot tenir problemes molt importants. Una prolongació d'aquests costos a llarg termini, situaria Espanya "prop de la fallida". Jiménez no descarta que es pugui entrar en una crisi a mitjà termini "molt més profunda" que el primer sotrac de la crisi financera entre el 2008 i el 2010. De la mateixa manera, el secretari de Treball del Govern, Josep Ginesta, considera que les despeses extraordinàries a les quals haurà de fer front l'Estat obligaran a fer "un reajustament impositiu per poder fer-hi front", ja que serà molt difícil absorbir el xoc "només amb endeutament". La capacitat d'actuació de la Seguretat Social "és baixa" amb un dèficit de 17.000 milions, que s'afegirà al cost de les mesures transitòries, afegeix. L'Estat espanyol afronta aquesta crisi amb menys múscul per prendre mesures dràstiques que altres països europeus com Alemanya perquè està més endeutat, apunta Jiménez. Aquest fet que genera tensions entre els 27 a l'hora de pactar una política econòmica conjunta per a fer front al covid-19, que els estats del sud consideren que hauria de passar per una mutualització del deute i una emissió d'eurobons. Tot plegat per sortir d'una crisi la magnitud de la qual "es veu molt severa però encara està per veure", conclou el catedràtic.

La crisi del covid-19 provocarà un augment de l'atur "com no s'ha vist mai abans", segons els economistes

El Departament d'Ensenyament proposa incloure en les instruccions als centres del curs que ve un apartat per a l'atenció a infants i adolescents transgènere o intersexuals. Una de les mesures que hi ha sobre la taula és indicar a la comunitat educativa que es dirigeixi a l'alumne pel nom del gènere en què s'identifica. Així ho ha avançat Catalunya Ràdio aquest dimarts i ho ha confirmat l'ACN. També planteja que les escoles adaptin la documentació interna, com les llistes de classe, al nom i al gènere en què se sent identificat l'alumne i que en garanteixin la llibertat de vestir. El paràgraf també podria incloure que es faciliti l'accés als lavabos i als vestuaris que corresponguin a l'alumne d'acord amb la seva identitat de gènere, que s'evitin activitats diferenciades per sexe quan sigui possible i que s'orientin els professionals del centre. Aquestes mesures s'emmarquen en el seguit d'actuacions que està fent el Departament d'Ensenyament en relació a la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va recomanar la setmana passada al Departament d'Ensenyament que garanteixi el respecte a la identitat sexual a l'alumnat, després que dues famílies li fessin arribar la humiliació que patien les seves filles davant la negativa dels centres de fer servir els noms de nena amb els quals s'identifiquen.

Ensenyament planteja demanar a les escoles que es dirigeixin als alumnes amb el nom del gènere en què s'identifiquen

L'Ajuntament de Calafell ha denunciat públicament que les urbanitzacions del municipi s'han convertit en el "lloc ideal" per amagar grans plantacions de marihuana, gràcies a la baixa densitat de població, a les segones residències i al desconeixement entre veïns. Així ho ha assegurat l'alcalde, Ramon Ferré, després que ahir diumenge dos joves quedessin ferits greus per una deflagració provocada per la manipulació de productes químics en una plantació amagada en un xalet. Ferré ha assegurat que l'ocupació de cases unifamiliars per destinar-les al cultiu de droga és un fenomen que els cossos policials segueixen de prop i ha garantit que ja hi ha diverses investigacions obertes per desmantellar finques que acullen fins a 800 plantes. En el cas de la casa afectada per l'explosió, l'alcalde ha explicat a l'ACN que els dos joves estaven tramitant la llicència per obrir un club cannàbic al municipi.

Calafell denuncia que les urbanitzacions s'han convertit en el "lloc ideal" per amagar grans plantacions de marihuana

L'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha anunciat que demanarà explicacions a Protecció Civil i la Generalitat per la decisió de no activar les sirenes d'emergència després de l'explosió a la planta de l'empresa IQOXE aquest dimarts al vespre. "S'haurien d'haver activat. Això és la forma fàcil i ràpida que tenim per avisar la població, és el protocol i l'entrenament que tenim", ha manifestat, visiblement contrariat i reconeixent que aquesta és la principal pregunta que li traslladen els veïns l'endemà del sinistre. Muñoz ha anunciat que, juntament amb l'alcalde de la població veïna de Vila-seca, Pere Segura, demanaran una reunió amb els responsables de Protecció Civil i la Generalitat per traslladar-los la seva "disconformitat" al respecte. Muñoz creu que, si bé de vegades els veïns "fan el que els sembla" quan es programen simulacres, en aquest cas l'avís de la sirena hauria estat secundat majoritàriament davant d'una explosió com la d'aquests dimarts. De moment, Protecció Civil i la Generalitat ha transmès a l'Ajuntament que no van activar els avisos sonors perquè "van avaluar que no havia gasos tòxics i no era necessari". En aquesta línia, i juntament amb Segura, reclamaran que es revisin aquestes protocols i es canviïn. Això, però, no ha evitat que els veïns de la Canonja li hagin fet arribar nombroses crítiques per aquesta decisió, tot i reconèixer que la població està habituada a conviure amb la química amb certa tranquil·litat. Aquest dimarts, recorda, però, es va viure un episodi "greu". "La crítica que tinc al poble és perquè no van sonar si tots sabíem que havien de sonar. Hi ha un cap d'emergències amb potestat per pitjar el botó perquè sonin. Està també connectat amb Barcelona i van prendre la decisió de no fer-ho. Jo sóc alcalde però no tinc aquesta responsabilitat", ha adduït. El mateix Muñoz relata que, en el seu cas, es trobava en un centre comercial. L'explosió es va fer notar a la teulada i totes les persones van ser desallotjades. "Quan surts fora i veus la columna de foc i fum s'havia de fer el contrari: confinar-te dins. Això és el que marca el protocol", ha afegit, tot acceptant que les decisions en aquests moments complicats poden "fer trontollar l'experiència" de les persones que les assumeixen. L'alcalde de la Canonja va analitzar la situació aquest dimarts amb els batlles de pobles veïns afectats com Vila-seca o Constantí. Aquest dimecres al matí, ha explicat, ha rebut la trucada de part del CEO d'IQOXE, qui li ha traslladat que encara "no saben" les causes del sinistre. "S'hauran de revisar totes les dades de la sala de control per saber què ho ha provocat", ha tancat Muñoz, que té experiència com a treballador del sector químic.

L'alcalde de la Canonja, contrariat perquè Protecció Civil no va activar les sirenes d'emergència després de l'explosió

El Govern ha ratificat aquest dimarts el vot favorable dels representants de l'Administració de la Generalitat a l'acord per dissoldre la Fundació privada de l'Auditori i l'Orquestra, constituïda el juny de 2005. En el procés de simplificació i racionalització de la gestió de l'Auditori de Barcelona, l'activitat que desenvolupava la Fundació es va traslladar el passat 1 de setembre al Consorci de l'Auditori i l'Orquestra, tal com van establir els estatuts del Consorci que van ser aprovats al maig d'aquest any, segons recorda el Govern. Des d'aleshores, la totalitat de l'activitat cultural que té lloc a l'Auditori, com ara la gestió i promoció del Museu de la Música, del Centre Robert Gerhard i de la Banda Municipal de Barcelona; l'organització, la promoció i producció de concerts i activitats musicals; els enregistraments i les produccions musicals i audiovisuals, és desenvolupada pel Consorci de l'Auditori i l'Orquestra.

El Govern ratifica l'acord per dissoldre la fundació de l'Auditori i l'Orquestra

El president de Cs, Albert Rivera, ha afirmat que "per fi s'ha fet justícia" amb la publicació aquest dilluns de la sentència del Tribunal Suprem (TS) i ha afegit: "Avui hem guanyat els bons, els demòcrates, els que defensem la democràcia". En roda de premsa al Congrés, ha afirmat que els "demòcrates" no volien venjança però que tampoc volen "privilegis" per als condemnats i que vigilaran que així sigui. D'altra banda, ha demanat al president del govern en funcions, Pedro Sánchez, que convoqui una reunió urgent d'Estat per analitzar "què fer" a Catalunya davant les mobilitzacions convocades després de la sentència. Rivera ha assegurat que la sentència fa justícia pel "cop a la democràcia" de fa dos anys però que per a que hi hagi justícia de veritat no hi poden haver privilegis penitenciaris i que tots "compleixin fins a l'últim dia" les penes imposades pel TS. Ha afegit que han estat condemnats "els que han intentat treure el passaport als catalans, trencar les famílies i fer que marxin més de 5.000 persones". "No ens volem venjar, els hi diem que això és justícia", ha declarat. El president de Cs ha defensat que aquestes condemnes no són pers les seves idees sinó "pels delictes comesos". "A Espanya no es jutgen idees, sinó delictes i delinqüents", ha asseverat, al temps que ha dit que "es pot ser independentista però el que no es pot ser és un delinqüent que intenta trencar el país". Per això, ha dit que és un dia "per a la satisfacció de la justícia i l'estat de dret i males notícies pels que es pensaven que tindrien impunitat". Reunió entre govern, Cs i PP D'altra banda, ha afirmat que el president de la Generalitat, Quim Torra, està "cridant al desacatament" i per això l'ha alertat que cada cop que algú intenti "aixecar fronteres entre els espanyols, acabarà a la presó". Davant d'aquesta situació, ha reclamat al president del govern espanyol en funcions que convoqui una reunió urgent amb ells i el PP per analitzar la situació post sentència a Catalunya. Ha afegit que porta mesos demanant Sánchez "que rectifiqui" i l'ha instat a fer-ho encara més quan s'estan veient imatges "on no es garanteix la llibertat de circulació". "Necessitem seure en la mateixa taula per defensar la llibertat i la seguretat", ha declarat. Ha assegurat que "és el moment d'estar junts" i deixar de banda les qüestions electorals. "És el moment que el govern rectifiqui, agafi la mà estesa, ens asseguem i posem les condicions per garantir la llibertat, la seguretat i la Constitució en qualsevol poble o ciutat Catalunya", ha declarat. Rivera ha volgut reconèixer els "veritables herois del procés", que segons ell són els "valents que han aguantat" i que han estat "assetjats" i "assenyalats". Canviant al català, Rivera ha agraït a tots aquests catalans la seva paciència "per ser els veritables herois d'aquesta democràcia".

Rivera: "Avui hem guanyat els bons, els demòcrates, els que defensem la democràcia"

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha resolt l'incident d'execució del sentència que el govern espanyol va presentar contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i ha emplaçat a la Fiscalia a obrir la via penal per determinar si va cometre cap tipus de delicte en permetre la votació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent. Els magistrats no han aplicat a Forcadell cap de les atribucions de què disposen per a la suspensió o inhabilitació de càrrecs que incompleixin les seves sentències. La Fiscalia haurà de determinar ara si Forcadell va cometre o no algun tipus de delicte penal en la seva actuació i, en cas d'apreciar-ho, podria instar a l'obertura d'una causa contra ella. Ha estat una decisió adoptada per unanimitat que deixa ara a mans de la Fiscalia la resolució del cas. Els magistrats reclamen a la Fiscalia que determini si hi ha cap tipus de responsabilitat penal per part de Forcadell "o en el seu cas, qualsevol altra persona" per l'incompliment "del seu deure d'acatar les decisions del Tribunal". Al seu escrit, els magistrats apunten que el TC "no es considera cridat a resoldre si la conducta de Forcadell és constitutiva o no d'infracció penal" però "constaten" que les actuacions del Parlament "constitueixen un conjunt d'entitat suficient com per traslladar-les al Ministeri Fiscal" perquè aquest "si ho estima pertinent, promogui l'exercici de les accions penals que consideri procedents". Anul·len les conclusions de la Comissió A més, la decisió del TC suposa la nul·litat de la Resolució 263/XI del Parlament aprovada el passat 17 de juliol que ratifica les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent. Segons el TC, el text "dóna continuïtat al procés de creació d'un Estat català independent prèviament declarat inconstitucional pel Tribunal". Ho fan adduint que la resolució que recull les conclusions de la Comissió d'Estudi "té efectes jurídics propis i no merament polítics" perquè implica "el reconeixement en favor del Parlament o del poble de Catalunya d'atribucions inherents a la sobirania superiors a les que deriven de l'autonomia reconeguda a la Constitució". Segons el TC, el Parlament podria discutir sobre "propostes que pretenguin modificar el fonament mateix de l'ordre constitucional" però només "en el marc dels procediments de reforma de la Constitució". En aquest sentit, el TC adverteix que "la legalitat democràtica del Parlament de Catalunya no es pot oposar a la primacia incondicional de la Constitució", i l'autonomia parlamentària no pot "servir de pretext" perquè el Parlament "arribi a atribuir.se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional". L'escrit recull les actuacions on, segons els magistrats, el Parlament "eludeix els pronunciaments" i "ignora es advertències" del mateix Tribunal per "donar continuïtat i suport al denominat 'procés constituent a Catalunya' dirigit a la seva desconnexió de l'Estat espanyol". Advertència al Parlament, a Puigdemont i al Govern En aquest marc, el TC acorda notificar "personalment" la decisió a la presidenta del Parlament, a la resta de membres de la Mesa i al Secretari General, així com al President de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la resta de membres del seu Govern perquè "sota avís de les responsabilitats en que puguin eventualment incórrer" s'abstinguin de donar compliment a les conclusions de la Comissió. Els recorda "el seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la nul·litat d'aquesta resolució". El trasllat a la Fiscalia era precisament una de les peticions que l'incident d'execució de sentència que el govern espanyol va presentar davant el Tribunal Constitucional contra Forcadell. L'escrit de l'Advocat de l'Estat instava els magistrats a "deduir testimoni" a la Fiscalia, és a dir, a instar el Ministeri Fiscal a obrir la via penal contra la presidenta. En canvi els magistrats no activen cap de les noves atribucions que tenen a la seva disposició des de la reforma de la Llei Orgànica del TC, que li permetrien suspendre, multar o inhabilitar càrrecs públics que incompleixin les seves sentències. Precisament aquesta qüestió està a mans dels propis magistrats a través d'un recurs dels governs català i basc. Els magistrats estudien si les atribucions s'ajusten a la Constitució, com sosté el govern espanyol, o van més enllà de les seves competències.

El TC demana a la Fiscalia que obri la via penal contra Forcadell

La Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC) ha acusat el Departament d'Educació, com també ho ha fet el sindicat CCOO, de perjudicar el col·lectiu de treballadores dels menjadors escolars per haver modificat el decret que permetia mantenir els llocs de treball. El sindicat xifra en 10.000 les persones afectades. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha explicat a TV3 que el decret per garantir els llocs de treball havia estat modificat per introduir alguns aspectes, sense ser “conscients” que la modificació podia comportar aquesta conseqüència. Per això ha afirmat que els serveis jurídics estudien ara la norma i que, si cal, es tornarà a canviar. En tot cas, la FaPaC ha denunciat que Educació “exclou ara” les empreses de menjador escolar d'aquelles que es poden acollir al decret publicat la setmana passada, a través del qual la Generalitat es comprometia a assumir el pagament dels salaris dels treballadors d'empreses amb contracte públic. Segons la Federació, el decret “prohibia” que les empreses fessin Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) i suposava “una garantia” per a les treballadores d'aquest sector. Ara, però, lamenta l'entitat, el Departament “es retracta de manera sobtada i exclou explícitament les empreses de menjador escolar”, fet que obre la porta, segons la FaPaC, a que sí puguin presentar ERTO. La FaPaC considera que aquesta exclusió és “del tot injustificada”, ja que “justament” les empreses de menjador escolar són les que, per volum de plantilla, es veuen més afectades pel tancament de les escoles. A més, suposa una “discriminació” cap a les treballadores d’un sector laboral altament feminitzat i que compta amb unes condicions laborals “ja molt precàries”, com ara “contractes discontinus, salaris baixos, jornades molt reduïdes i horaris normalment incompatibles amb altres activitats laborals”. D'altra banda, la federació reitera també que les AMPA/AFA porten gairebé 15 dies sense obtenir respostes sobre com han d’actuar en relació als serveis que gestionen, ja sigui de manera directa o mitjançant la contractació d’empreses externes. Algunes entitats ja han advertit que es troben “en una situació límit” i ja han alertat que no tenen capacitat per mantenir el pagament dels salaris de manera indefinida.

La FaPaC també acusa Educació de perjudicar les treballadores dels menjadors escolars per la modificació d'un decret

L’exèrcit espanyol s’enlairarà per primera vegada a Tarragona aquest diumenge al migdia. La Patrulla Àguila i la Unitat de Paracaigudistes realitzaran taules verticals i horitzontals, maniobres invertides i creuaments durant mitja hora per “transmetre la cultura de defensa a la societat que servim”, segons ha reblat el subdelegat de Defensa, Joaquín Ballesteros, i mostrar “la marca espanya” que representen les forces armades. Pel conseller de Mobilitat i Domini Públic del consistori tarragoní, Josep Acero, és un “orgull i honor” que aquesta formació aèria s’exhibeix a la ciutat i no la considera “cultura”. Acero no ha entrat a qualificar les protestes previstes de la Coordinadora per la Pau de Tarragona i ha rebutjat que l’actuació s’hagi programat “pensant en el panorama polític”. L’exhibició aèria s’emmarca dins del Pla Cultural dels Jocs del Mediterranis. L’actuació aèria de la Patrulla Àguila i de la Unitat de Paracaigudistes de l’exèrcit espanyol comptarà amb set avions que faran maniobres acrobàtiques tant verticals com horitzontals conjuntament durant la primera part de l’espectacle i, tot seguit, es dividiran en tres grups per seguir oferint -si la meteorologia ho permet- encreuaments i “vols sols o loopings invertits” que segons ha detallat la pilot número dos de la formació Rosa Maria García-Malea “només la patrulla sap realitzar”. L’actuació tindrà una durada d’uns 30 minuts i es podrà veure des del Balcó del Mediterrani a partir d’un quart d’una del migdia d’aquest diumenge. De fet, la Patrulla Àguila està formada per professors de l’Acadèmia General de l’Aire, que voluntàriament visualitzen la marca Espanya a nivell local, estatal i internacional. Malgrat que és “normal i freqüent” que participin en aquests tipus d’esdeveniments és una “oportunitat única” perquè a Tarragona no s’havien exhibit fins al moment, a diferència d’altres municipis de Catalunya com Lleida o Mataró. Precisament, transmetre la “cultura de defensa i portar les forces armades a la societat que servim és un plaer”, ha afirmat el subdelegat de Defensa, Joaquín Ballesteros qui ha afegit que fa dos anys van proposar al consistori aquest festival aeri per recolzar el “gran esdeveniment dels Jocs del Mediterrani, que tant ens han costat”. Per la seva part, el conseller de Mobilitat ha justificat que aquesta actuació estigui contemplada dins del Pla Cultural dels Jocs i ha al·legat que es tracta d’una exhibició cultural per “donar cabuda a tothom i a tots els gustos”. I en aquest sentit, ha remarcat que la formació militar “va per tot el món, igual que altres patrulles àguiles” mostrant els seus moviments. A més, Acero ha insistit que des de l’Ajuntament estan “contents i orgullosos” que els representants de l’exèrcit espanyol estiguin a la ciutat i no ha volgut entrar a valorar les protestes previstes per la Coordinadora Tarragona Patrimoni per la Pau. Ha afirmat que les “respecta” però que no les “compateix”. Per altra, també ha desvinculat l’exhibició militar del context polític català, no “l’hem pensat pel panorama polític”, ha clos.

L’exèrcit espanyol s’exhibirà diumenge a Tarragona per reivindicar “la marca Espanya” de les forces armades

L'Institut Municipal d'Ocupació (IMO) Salvador Seguí de l'Ajuntament de Lleida ha posat en marxa una campanya de comunicació sota el lema #petjadaIMO per fer visible "l'empremta" que l'organisme deixa a la ciutat, amb la tasca que porta a terme com ara les 1.878 insercions laborals que va facilitar durant el 2018. La iniciativa, desenvolupada per personal i alumnes de l'IMO, consta d'un web on es poden trobar mapes interactius amb les accions dutes a terme en matèria d'inserció i formació, i imatges i vídeos en què usuaris expliquen les seves experiències personals i professionals després de passar per l'IMO. La campanya, que s'allargarà fins a mitjans de gener, es difondrà a través de les xarxes socials, amb publicitat i grafisme en autobusos i amb cartells a diferents punts de la ciutat amb un codi QR que enllaça amb el web. L'IMO ha presentat la campanya de comunicació #petjadaIMO que ha posat en marxa aquest dimarts i amb què vol donar a conèixer i fer visible la tasca de desenvolupa aquest organisme autònom de la Paeria de Lleida a través de les accions, obres i serveis que porta a terme i que aporten valor afegit als barris de la ciutat; la col·laboració entre empreses o l'IMO, i les insercions laborals impulsades per l'organisme. La campanya l'han ideat i creat personal i alumnes que han passat per l'IMO, com ara el contingut del web i el grafisme que l'identifiquen i que es podrà veure en cartells en diferents punts de la ciutat. Els cartells s'acompanyen d'un codi QR que enllaça amb el web de la campanya on s'hi poden trobar mapes interactius amb les actuacions dutes a terme i empreses que col·laboren amb l'IMO. També inclou imatges i vídeos en què usuaris expliquen les seves experiències personals i professionals després de passar per l'Institut Municipal d'Ocupació, segons ha explicat Gustau Dos Santos, tècnic de l'IMO. Una d'aquestes usuàries, la Isabel Sáez, ha explicat que l'IMO la va ajudar a obrir-li portes, després de fer-hi un curs de formació en una empresa simulada. La Isabel havia estudiat un cicle Formatiu de Grau Superior en Imatge a l'Institut de la Caparrella. Per continuar amb la seva projecció professional va marxar a Barcelona però amb la crisi es va quedar sense feina i, al cap de tres anys, va decidir tornar a Lleida on es va haver de "reinventar" laboralment per anar treballant en diferents llocs amb contractes temporals. Actualment i després de passar per l'IMO, ha vist estabilitzada la seva situació professional amb una feina d'auxiliar administrativa. "Em torno a sentir útil i a sentir bé, l'IMO m'ha aportat molt", ha explicat A més d'experiències com la de la Isabel, la campanya dona a conèixer que l'IMO va efectuar durant el 2018 múltiples intervencions en diferents espais i equipaments culturals de la ciutat, ja sigui a través de pràctiques de l'alumnat o bé durant el procés d'experimentació laboral de les persones que hi treballen. Entre aquestes accions destaquen tasques de mantinent i puntura a l'escola Cervantes al Castell de Templers i a l'Associació de Veïns de Jaume I; fabricació i muntatge de grades de metall del camp de futbol de Gardeny; senyalització al Museu del Clima i de la Ciència; tasques de mantinent de jardineria en diferents parcs, jardins i piscines municipals, així com visites guiades per part d'alumnes de la Casa d'oficis de dinamització sociocultural a la Seu Vella, al Castell de Templers, a l'Arborètum, la Mitjana i a la Panera. L'alcalde Miquel Pueyo ha destacat que, durant l'any passat, l'IMO va facilitar 1.878 insercions laborals, 1.326 a través dels diferents programes d'ocupació que desenvolupa i en els quals s'ofereix orientació professional i formació, i 552, a través de la borsa de treball del Servei d'Intermediació Laboral. L'IMO va subscriure 116 contractes a persones en situació d'atur, les quals han estat ubicades en diferents departaments i àmbits d'intervenció municipals (brigades de jardineria i electricitat, cementiri, canera, arxiu arqueològic, Guàrdia Urbana, mercats, esports, serveis personals, informàtica, entre altres). Així, mitjançant la pràctica laboral, aquestes persones van tenir l'oportunitat d'adquirir les competències professionals bàsiques per exercir una ocupació i millorar la seva futura inserció laboral al mercat de treball ordinari. L'Institut Municipal d'Educació també va comptar durant l'any passat amb la col·laboració de 113 empreses que van acollir alumnes per tal que poguessin dur-hi a terme pràctiques desenvolupant tasques d'auxiliar de cuina o de cambrer, personal de neteja, dependent de comerç, carretoner, mosso de magatzem o d'auxiliar de serveis i recepció. Pel que fa al Servei d'Intermediació Laboral de l'IMO, 190 empreses van presentar ofertes de treball per trobar la persona candidata a ocupar el lloc de treball que oferien.

L'IMO de Lleida posa en marxa una campanya per donar a conèixer la tasca que porta a terme

La CUP ha assegurat aquest dijous que no votarà a favor de l'aprovació dels pressupostos del 2020 de l'Ajuntament de Tarragona, si no s'incorporen algunes de les seves demandes. Els cupaires han lamentat que l'equip de govern encara no els hagi facilitat el contingut dels comptes i han apuntat que no hi ha hagut un "un procés de negociació real" amb ERC i En Comú Podem (ECP). El PSC ha estat menys contundent i ha assenyalat que fins que no puguin estudiar els pressupostos, no es posicionaran. Per aquest divendres al migdia hi ha prevista una comissió informativa en la qual es decidirà si s'aproven inicialment i si es poden sotmetre a votació del plenari. Un ple que se celebraria, a priori, el 20 de desembre.

La CUP assegura que a dia d'avui no aprovarà els pressupost del 2020 de l'Ajuntament de Tarragona

El fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres, ha presentat una demanda per suposada responsabilitat comptable contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i membres del seu Govern per l'1-O, segons han confirmat fonts del tribunal a l'ACN. Es tracta d'una demanda separada de l'escrit presentat aquest dimecres per Societat Civil Catalana (SCC) i Abogados Catalanes por la Constitución. Segons ha avançat 'El País', el fiscal els acusa de desviar més de 8 MEUR per al referèndum, una xifra molt superior a la quantitat fixada pel Tribunal Suprem pel suposat delicte de malversació de fonts públics. A poques setmanes de l'inici del judici de l'1-O al Suprem, doncs, el referèndum també arriba al Tribunal de Comptes com ja va passar amb el 9-N, pel qual Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau han estat condemnats a pagar gairebé 5 MEUR.

El fiscal del Tribunal de Comptes presenta una demanda contra Puigdemont i membres del seu Govern per l'1-O

El jutjat d'instrucció número 5 d'Alacant, que instrueix el 'cas Brugal', ha obert judici oral contra els exalcaldes de la ciutat, Luis Díaz Alperi i Sonia Castedo (tots dos amb el PP) per presumptes irregularitats en adjudicacions vinculades al Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU). Segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià amb Díaz Alperi i Castedo també seran jutjats per suborn, tràfic d'influències, revelació i aprofitament d'informació privilegiada i corrupció d'autoritats o funcionaris públics l'empresari Enrique Ortíz i altres sis persones més. Segons que informa el TSJ el jutge considera que hi ha indicis suficients que la planificació del desenvolupament urbanístic d'Alacant es va realitzat per part dels acusats en benefici de l'empresari. Anticorrupció sol·licita 10 anys de presó per als exalcaldes i 8 anys per a l'empresari. Les acusacions particulars d'Esquerra Unida i l'Ajuntament d'Alacant reclamen 10 i 4 anys respectivament per als exdirigents i 3 i 5 anys per Ortíz. El jutge ha establert una fiança d'1,2 milions que han d'abonar de manera solidària tots els acusats.

Els exalcaldes d'Alacant Díaz Alperi i Sonia Castedo aniran a judici per presumptes irregularitats urbanístiques

"S'ha de buscar la fórmula més pragmàtica i que sigui més possible". Així ha respost el líder de Més País, Íñigo Errejón, en preguntar-li si és més partidari de l'amnistia o de l'indult perquè els presos independentistes surtin de la presó si la sentència és condemnatòria. En una entrevista a TV3, Errejón no s'ha tancat a cap fórmula, però ha rebutjat només quedar-se "amb criteris de legitimitat, sinó de possibilitat". "Potser ens hem passat amb l'èpica. Hem de seure i intentar arribar a solucions el més de consens possibles", ha indicat. El líder de Més País ha avisat que una sentència condemnatòria allunya d'un gran acord per solucionar el conflicte català i farà més difícil la convivència. Errejón ha recordat que si l'ordenament constitucional espanyol permet l'indult és perquè entén que per sobre del càstig pot haver interessos generals. "I a mi em sembla que hi ha un interès general per sobre: la convivència, a Catalunya i amb la resta d'Espanya", ha reblat. En tot cas, ha remarcat que hi ha un debat entre els propis presos sobre la fórmula que prefereix cadascú.

Errejón, sobre l'amnistia o l'indult: "S'ha de buscar la fórmula més pragmàtica i que sigui més possible"

El líder dels socialistes critica que Iglesias negociï a través de "rodes de premsa", però "estudiarà" les propostes de Podem ACN Madrid.-El líder dels socialistes, Pedro Sánchez, ha reiterat aquest dimarts el seu 'no' a un referèndum a Catalunya, malgrat que ERC i DiL ho situen com a condició indispensable per a una hipotètica abstenció i Podem fixa al seu document que és quelcom "imprescindible" per assolir un acord. En roda de premsa al Congrés, Sánchez ha assegurat que si ell esdevé president intentarà obrir "un nou temps polític a Catalunya" basat "en el diàleg i les coses que ens uneixen, no les que ens separen". "Per tant els he dit tan a ERC com a DiL que si construïm aquest govern estendrem la mà i recuperarem els 23 punts que Mas va lliurar a Rajoy on es tracten coses tan importants com la sanitat i les infraestructures", ha dit. El líder dels socialistes també ha criticat que Podem pretengui negociar a través de rodes de premsa i ha apuntat que la seva formació estudiarà les propostes del document que el partit de Pablo Iglesias va presentar aquest dilluns per veure si les pot incorporar a la negociació, tot i que no es reunirà de nou amb Iglesias si no és per "signar un acord". Sánchez s'ha reunit aquest dimarts amb els portaveus d'ERC i DiL al Congrés dels Diputats i segons ha explicat després en roda de premsa els ha traslladat que el procés sobiranista és "un error" i que el PSOE busca una "solució política" a la "crisi política" a Catalunya, perquè "sempre ha treballat per una Espanya unida en la seva diversitat i pluralitat de cultures". Ha descartat el referèndum perquè implicaria necessàriament una reforma prèvia de la Constitució i ell prefereix que els catalans votin "un acord" i no la "ruptura" de la sobirania nacional. Els ha promès que si és investit en aquest temps "obrirà la mà per resoldre els problemes que afecten els catalans" que tenen a veure amb la de la resta dels espanyols. En aquest marc, ha apuntat a la seva voluntat de reformar el sistema de finançament i en dur a terme la i derogació de lleis que "han vulnerat la política educativa", com la LOMCE. "Volem garantir l'autonomia del govern de Catalunya per tenir una política educativa d'acord al sentir de la societat catalana i una política cultural que respecti la pluralitat de la societat catalana", ha dit. També ha recordat que els socialistes volen la creació d'una subcomissió al Congrés per obrir una ponència constitucional. En definitiva, segons Sánchez, la seva investidura implicaria obrir "un nou temps polític per a Catalunya", amb "un diàleg més constructiu i permanent entre l'Estat i la Generalitat" i "fer normal el que mai havia deixat de ser normal: el diàleg entre formacions polítiques malgrat que els socialistes no compartim el seu full de ruta". Negociació amb Podem Sánchez ha criticat que Iglesias pretengui negociar amb el PSOE a través de rodes de premsa i ha advertit que no es reunirà amb Iglesias quan ja estigui enllestit un acord. Mentrestant, ha afirmat, cal que ho faci la comissió negociadora, malgrat que Podem encara no ha designat els seus membres. Amb tot, ha afirmat que ja donat ordre a la comissió negociadora per veure quines propostes del document que va presentar Podem aquest dilluns "podem compartir" per "incorporar-les" a la seva proposta. "M'agradaria reunir-me amb ell per signar un acord, i per fer-ho cal negociar i treballar", ha dit. "Raonablement optimista" Malgrat que elm portaveu d'ERC, Joan Tardà, ha dit que ha vist a Sánchez "preocupat", ell és "raonablement optimista". "Ningú em va dir que seria fàcil i avui està molt millor que fa 10 dies", ha sentenciat. Segons Sánchez, "del que es tracta és de si hi haurà canvi o continuïtat, i el PSOE ja va elegir canvi".

Sánchez reitera el seu 'no' al referèndum i promet "recuperar" els 23 punts que Mas va plantejar a Rajoy

Els alcaldes del Lluçanès demanen "celeritat" al Parlament en la redacció de la Llei de creació de la nova comarca. De la darrera reunió entre els batlles dels tretze municipis que conformen el territori ha sorgit una nova proposta dirigida a la ponència redactora perquè pugui avançar en els seus treballs. Si la primera proposta preveia la inclusió d'una disposició addicional per tal que les poblacions que no en volguessin formar part se'n poguessin desvincular més endavant, ara els alcaldes proposen que sigui al revés. D'aquesta manera, la creació de la comarca podria tirar endavant inicialment amb els vuit municipis on va guanyar el 'sí' en la consulta del 26 de juliol del 2015, i la resta s'hi podria adherir més endavant. El president del Consorci del Lluçanès i alcalde de Prats, Isaac Peraire, ha assenyalat que el canvi de posició "crea més consens" entre tots els alcaldes, tot i que la voluntat final és acabar disposant d'un comarca "amb tretze municipis". Nou pas endavant del conjunt dels alcaldes del Lluçanès per poder desencallar la situació amb què es troben en relació a la creació de la comarca després de la consulta del passat 26 de juliol del 2015. Els alcaldes no han amagat mai que el resultat era difícil de gestionar, tot i que es complien els requisits que es van marcar des de Governació per tirar endavant la comarca: vuit dels tretze municipis van apostar pel 'sí', mentre que cinc van votar 'no'. La proposta que va sortir de la ponència redactora de la proposició de llei de la nova comarca del Lluçanès el passat novembre incorporava un mecanisme a través del qual els municipis del 'no' se'n podrien desvincular un cop constituïda la comarca. Aquesta proposta no va crear consens entre els alcaldes del 'no' des d'un principi i des de llavors el debat ha avançat molt tímidament. En la darrera reunió d'alcaldes, el president del Consorci i alcalde de Prats, Isaac Peraire, ha explicat que es va donar un canvi de posicionament que hauria de facilitar el treball dels grups parlamentaris de la ponència. Sense renunciar a una comarca de tretze municipis, els batlles veurien bé la creació inicial d'una comarca amb els vuit municipis del 'sí'' (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Perafita i Sant Martí d'Albars). La llei hauria d'incloure una disposició addicional perquè els municipis del 'no', a mesura que ho vagin decidint, s'hi poguessin anar afegint. "Volem una clàusula d'adhesió, en positiu", ha destacat Peraire. Aquesta és una fórmula que genera "molt més consens" entre els alcaldes que ja des d'un principi no veien bé la creació d'una comarca amb tretze municipis després que el seu poble hagués obtingut un resultat negatiu a la consulta. Amb una tramitació al Parlament de lectura única, com la llei de la comarca del Moianès, "tot hauria anat molt més ràpid", però com que això no va passar, i sense ànim de repartir culpes, Peraire ha apel·lat a la "responsabilitat política" dels parlamentaris de tots els grups polítics de la ponència perquè es posicionin clarament i desencallin la redacció de la futura llei. Isaac Peraire ha explicat que aquesta no és l'única opció que hi ha hagut sobre la taula, ja que els batlles també han sospesat la creació d'una comunitat de municipis. Tot i que és una fórmula que no es descarta, el president del Consorci ha assenyalat que "pot ser una eina més de transició cap al Consell Comarcal". Treball conjunt entre els tretze municipis Isaac Peraire ha assenyalat que l'objectiu final és que els ciutadans coneguin els beneficis que els reporta el treball conjunt de tots els pobles a través de la tasca que desenvolupa el Consorci del Lluçanès. Aquest organisme, que degut a la implantació de l'RSAL estava abocat a desaparèixer, ara depèn circumstancialment de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, fins que es creï el nou Consell Comarcal. Aquest dimecres el Consorci ha aprofitat per fer balanç i presentar les xifres del 2016. Entre totes les àrees que gestiona l'ens, s'ha prestat un total de 52 serveis dels quals se n'han beneficiat més de 15.200 persones. El director tècnic del Consorci, Xavier Barniol, ha valorat molt positivament el retorn econòmic que el Consorci genera entre la població. Per cada euro invertit a l'ens el passat 2016, s'ha retornat 3,64 euros. De cara al 2017, entre els projectes a futur, destaca un projecte per mancomunar la gestió de residus entre els diferents municipis o la posada en marxa d'una nova escola de música comarcal.

Els alcaldes del Lluçanès exigeixen "celeritat" al Parlament i proposen la creació inicial d'una comarca amb vuit municipis

Una dona i una nena han resultat ferides de menys gravetat en un càmping de Gualba (Vallès Oriental), que ha quedat totalment afectat pels aiguats. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha atès una nena de 7 anys i una dona de 35 i les ha evacuat a l'Hospital de Sant Celoni. Les tres unitats que s'hi han desplaçat han atès una tercera persona. S'està treballant per descartar altres danys personals.

Una dona i una nena ferides de menys gravetat en un càmping de Gualba pels aiguats

El Grup de Defensa del Ter, acusació popular en el judici per la contaminació de pous i aqüífers de Torelló, no s'ha mostrat gaire satisfet amb la sentència que es va conèixer aquest dilluns. El president del GDT, Sergi Solà, ha destacat que si bé la sentència aporta les proves que confirmen la contaminació i n'assenyala públicament els culpables, "les penes que els imposa són lleus i sobretot el text no contempla la restitució de l'aqüífer". Solà ha assenyalat que si no es realitza cap intervenció, "la contaminació perdurarà molts anys". Els ecologistes també s'han mostrat molt crítics amb el paper de la Generalitat en l'afer i han acusat l'administració de "desídia" a l'hora d'imputar els costos de descontaminació que ha realitzat l'ACA. Una sentència "amb llums i ombres". Així ha qualificat el president del Grup de Defensa del Ter, Sergi Solà, el text que ha emès l'Audiència de Barcelona referent al cas de la contaminació dels pous i els aqüífers de Torelló. La part positiva que destaquen és que per fi s'hagi assenyalat els culpables de la contaminació, "gràcies a uns fets provats que són molt greus" i que els condemnats "coneixien". Aquesta part positiva, però, contrasta amb unes penes "molt lleus" pels acusats i, sobretot, perquè no es contempla el rescabalament del dany ocasionat. Per Solà, el paper de la Generalitat en tot l'afer s'ha posat en "entredit", sobretot per la gestió dels residus que practica l'administració. "Veiem que hi ha un descontrol total pel que fa als balanços, les declaracions de residus i al control que se'n fa", ha assenyalat el president de l'entitat. "El descontrol per part de la Generalitat i la mal praxis de les empreses s'ha posat damunt la taula", ha afegit. Per altra banda, el Grup de Defensa del Ter també acusa la Generalitat d'actuar amb despreocupació a l'hora d'imputar els costos de la descontaminació que va fer l'Agència Catalana de l'Aigua a partir del moment en què es va conèixer que els pous i els aqüífers del municipi estaven contaminats. Ara l'ACA rebrà 1'1 MEUR per part de les asseguradores, però els ecologistes preveuen que els costos per descontaminació podrien ascendir fins als 4 milions. En el terreny judicial, el GDT també ha destacat que la Generalitat ha anat "a remolc" de les actuacions de l'entitat, "fins i tot durant els dies del judicis actuaven amb desídia". L'advocat del GDT, Antoni Iborra, ha assenyalat que la gravetat dels fets "no es correspon amb el pronunciament de la sentència". Tot i que els fets no queden totalment impunes, perquè les asseguradores hauran de pagar a l'Ajuntament de Torelló i a l'ACA els costos de la descontaminació realitzats, "no és una sentència dissuassòria que asseguri que els fets no es tornaran a repetir", ha dit Iborra. De fet, la sentència condemna els dos exdirectius, Líber Antonio S. I Ramón T.S., a catorze mesos de presó, que molt probablement no hauran de complir, i les multes que hauran de pagar personalment els condemnats ascendeixen a uns pocs milers d'euros. Unes penes que, a més, segons el lletrat, s'han acabat reduint per una dilació "intencionada" de tot el procés judicial. La restitució dels aqüífers i pous contaminats és una de les grans preocupacions dels ecologistes. Un dels membres del col·lectiu, Jesús Soler, ha assenyalat que els costos seran "astronòmics", i més tenint en compte que els terrenys contaminats estan molt a prop del nucli urbà. Extreure el subsòl contaminat de sota les cases, "si no és impossible és molt difícil". L'ecologista s'ha queixat que aquest aspecte no es recull en la sentència i que el greu dany que s'ha provocat "queda aquí i no se sap ni quan ni com es podrà resoldre". Per altra banda, el Grup de Defensa del Ter ha destacat el paper de l'Ajuntament de Torelló en tot el procés. Ara, un cop coneguda la sentència, els ecologistes no descarten portar el cas al Tribunal Suprem.

El Grup de Defensa del Ter veu insuficients les penes per la contaminació dels pous i aqüífers de Torelló

Al voltant d'un terç de les llars d'infants de Catalunya ha obert aquest dilluns, segons informen en un comunicat conjunt l'Associació Catalana de Llars d'Infants, l'Associació de Llars d'Infants de Catalunya i la Coordinadora d'Escoles Bressol de Catalunya. Les associacions adverteixen que les llars d'infants han obert "per responsabilitat" i "assumint un greu perjudici econòmic" que les situa "en el terreny de la inviabilitat a mitjà termini". També alerten que si no arriben les ajudes del Pla de rescat o d'altres de suport econòmic universal, moltes de les llars que ara han obert hauran de tancar. El 10% de llars d'infants de Catalunya ha tancat les portes de manera definitiva: 2.500 places menys i 1.200 llocs de treball extingits. Les tres associacions destaquen en un comunicat aquest dilluns -quan Barcelona i les regions metropolitanes i Lleida han passat a la fase 2- que les llars d'infants han obert "per responsabilitat amb les famílies, infants i la societat en el seu conjunt", en un "compromís compartit" per totes les escoles però que "no ha estat suficient perquè la majoria pogués obrir, ja que no es disposa dels recursos econòmics per poder-ho fer després de gairebé tres mesos sense ingressos". En el comunicat, el sector assenyala que les mesures dictaminades per l'administració per poder obrir, després dels primers mesos de la pandèmia del coronavirus, "obligaven a una readaptació dels espais que, en molts casos, requereix una inversió econòmica que les llars d'infants no estan en condicions d'assumir". Els centres que han obert aquest dilluns ho han fet amb una disponibilitat del 40 % de les places que en condicions normals ofereixen per les restriccions de les ràtios establertes. En la fase 2, són cinc infants per educadora i en la 3, deu alumnes, segons va anunciar el Govern aquest diumenge. Les associacions parlen d'una situació "molt greu" i, al 10% de les llars d'infants que ha tancat definitivament, se n'hi afegiran més "en un termini no gaire llarg si no reben les ajudes econòmiques del Pla de Rescat al qual es va comprometre el Departament d'Educació i si no s'articulen mesures d'ajut econòmic immediat per a tot el col·lectiu", adverteixen en el comunicat. El 10 % de llars d'infants que ha clausurat l'activitat es tradueix en uns 50 centres no integrats a primària. A la pràctica, són 2.500 places que no existiran al setembre per a les famílies i l'extinció de 1.200 llocs de treball. D'altra banda, els representants de les llars d'infants catalanes valoren de forma positiva el canvi de ràtios anunciat pel Govern aquest diumenge, però demanen conèixer "de manera immediata quines seran les definitives, per poder planificar el curs i les plantilles de professionals per al 2020-2021". En aquest sentit, exigeixen al Departament d'Educació "planificació i directrius amb caràcter immediat". Les tres entitats refermen la voluntat de tots els associats de poder obrir els centres "com més aviat millor en benefici de les famílies, els infants i el conjunt de la societat". "La societat no pot permetre's tenir un servei bàsic essencial com és l'educació 0-3 en un escenari de permanent improvisació i fent-ne molt complicada la pervivència", subratllen.

Un 30% de les llars d'infants de Catalunya obre aquest dilluns mentre que un 10% tanca de manera definitiva

L'Índex de Preus de Consum (IPC) s'ha moderat fins al 0,8% a la demarcació de Lleida, després de l'1,2% interanual registrat el mes anterior, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La taxa però està per sobre del 0,7% de mitjana catalana. Pel que fa a la variació mensual, ha estat del -0,1%. L'augment de preus s'ha moderat per la baixada d'un 1,8% dels preus de l'aigua, l'electricitat i altres combustibles. En canvi, han pujat un 3,1% els preus de restaurants i hotels, un 2,3% el d'ensenyament i un 1,7% els d'aliments i begudes no alcohòliques.

L'IPC se situa en el 0,8% al juny a la demarcació de Lleida

El nou model de gestió i nou model tecnològic de l'enllumenat públic de Lleida ha generat un 65% d'estalvi en quilovat per hora i any, i un estalvi d'un milió d'euros anual respecte a l'anterior model d'enllumenat. Així ho ha afirmat l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, durant la presentació dels resultats de l'aplicació de polítiques d'estalvi i eficiència energètica en l'enllumenat públic de Lleida. La ciutat s'ha convertit en una de les que té un percentatge més elevat de tecnologia LED en el seu enllumenat públic arreu de l'Estat. D'aquesta manera s'ha passat del 5 al 40% en dos anys. Actualment, la Paeria està treballant per disminuir els consums dels equipaments municipals. Ros ha recordat que la Paeria va posar en funcionament fa dos anys un nou model de gestió de l'enllumenat públic i del seu manteniment, que tenia en l'estalvi energètic i econòmic, en el compliment de la normativa i en la reducció de les emissions de CO2 els seus objectius principals. ''Un nou model d'enllumenat públic amb què ens vam anticipar a una normativa que ara hauran de complir tots els ajuntaments del país, adaptant criteris provinents d'Europa'', ha posat de manifest Àngel Ros. El nombre total de punts de llum de la ciutat ha augmentat en 1.697, passant de 23.014 a 24.711 en dos anys. Per tipus de font de llum, destaca que l'any 2011 Lleida tenia un 71% de lluminàries de vapor de sodi, un 11% d'hal·logenurs metàl·lics, un 7% de llum fluorescent, un 6% de vapor de mercuri i un 5% de LED. Actualment, l'enllumenat públic de Lleida funciona amb un 47% de lluminàries de vapor de sodi, un 10% d'al·logenurs metàl·lics, un 3% de llum fluorescent i un 40% de LED. El consum en quilovat per hora i la despesa de l'enllumenat públic a Lleida han disminuït progressivament des de l'any 2011. Aquell any es van consumir 13.563.100 quilovats per hora anuals, una xifra que ha disminuït fins a 5.315.613 quilovats per hora l'any 2015, un fet que suposa un estalvi del 65% en quilovats per hora i any. La despesa econòmica en enllumenat públic també s'ha reduït considerablement. L'any 2011 la despesa en enllumenat públic va ser de 2.133.108 euros a Lleida, mentre que l'any 2015 ha estat de 893.023 euros. L'any 2011, el pes de l'enllumenat públic en el consum total d'electricitat de la Paeria suposava un 57% i els consums en els edificis municipals suposava un 27% del total. Actualment, l'actuació realitzada en l'enllumenat públic ha fet que aquest suposa només un 34,6% del total del consum de l'Ajuntament de Lleida. Ara, però, es treballa en reduir els consums dels edificis municipals, on encara hi ha marge de millora. Ara també es vol continuar treballant en l'enllumenat públic per eliminar els punts foscos que es puguin produir, que han estat denunciats pel principal grup a l'oposició, CiU. També es vol augmentar el percentatge de tecnologia LED. Una altra de les properes actuacions serà la millora dels sistemes de regulació i de telegestió. La Paeria preveu, en aquest sentit, tenir el 100% dels quadres de llum telegestionats a finals d'any, un fet que permet una gestió més intel·ligent de l'energia a la ciutat.

Lleida aconsegueix un estalvi del 65% en quilovats per any i 1 MEUR anual amb el nou model d'enllumenat públic

La sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional ha rebutjat el recurs de la Fiscalia contra la decisió del jutge Diego De Egea, que va deixar en llibertat provisional amb mesures cautelars l'activista dels CDR detinguda a Viladecans a principis d'abril. Després de prendre-li declaració, el jutge va rebaixar l'acusació de terrorisme i rebel·lió a desordres públics. El ministeri públic havia demanat a la sala que reconsiderés la decisió i sol·licitava al tribunal que decretés presó provisional per a la jove o, de manera subsidiària, que li imposés una fiança per eludir-la. A més, defensava que cal mantenir la imputació de terrorisme i/o rebel·lió, uns delictes que, a més, justificarien que la investigació es mantingués en aquest tribunal. La sala, en canvi, ha confirmat que Tamarca C. G. ha de continuar en llibertat i no ha entrat a valorar la qualificació dels delictes. De moment, es mantenen les mesures cautelars que va dictar el jutge que, entre d'altres, com l'entrega del passaport, la prohibició de sortir del seu municipi (a excepció d'anar a treballar) i compareixences setmanals al jutjat. La Guàrdia Civil va detenir el passat 10 d'abril l'activista dels CDR Tamara C. G. per terrorisme i rebel·lió, a petició del jutjat d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional. El tribunal actuava arran d'una denúncia de la Fiscalia. La policia la va traslladar directament a Madrid i el jutge de l'Audiència Nacional li va prendre declaració dos dies més tard. Tot i que la Fiscalia va demanar presó preventiva, el magistrat va rebaixar l'acusació a desordres públics i la va deixar en llibertat amb mesures cautelars. El ministeri públic, però, va recórrer la decisió pocs dies després i va presentar un escrit a la sala d'apel·lacions. Demanava agreujar les mesures cautelars i que la jove entri a la presó o que se li imposi una fiança per eludir-la. A més, la Fiscalia sosté que és "prematur" retirar la imputació de terrorisme i/o rebel·lió i argumenta que aquests delictes justificarien que la investigació es mantingués en el sí de l'Audiència Nacional. Confirma la llibertat Ara, la sala d'apel·lacions ha rebutjat el recurs i confirma que l'activista ha de continuar en llibertat. Tot i això, la sala no es pronuncia, de moment, sobre la qualificació definitiva dels delictes que se li imputen a l'espera que es completi la instrucció. Ara bé, considera que els indicis "no revesteixen la gravetat necessària per adoptar una mesura de privació de llibertat". A més, destaca que la investigada ha complert "escrupolosament" les mesures cautelars i les restriccions imposades pel jutge De Egea, i determina que és suficient mantenir-les. A més, apunta que no consta que disposi de "mitjans ni contactes internacionals idonis per escapar-se de l'acció de la justícia" i, per tant, no existeix risc de fugida. Detalls sobre el cas Quan el jutge De Egea va deixar lliure amb cautelars Tamara C.G., no es va fer pública la interlocutòria del jutge. Ara, amb la resolució de la sala, han transcendit alguns detalls de la investigació. En l'escrit de la sala s'explica que les diligències policials argumentaven que la investigada va "desenvolupar activitats de direcció i coordinació" en els actes de "sabotatge" portats a terme durant la Setmana Santa "de forma coordinada entre els CDR". També recull que se li va atribuir l'autoria d'un àudio on donava instruccions sobre com s'hauria d'actuar en cas de vaga general o indefinida. Segons el jutge De Egea, no existeixen proves de pertinença a organització criminal i "menys encara terrorista". També apunta que al registre de casa seva no es va trobar cap document "amb text amenaçant, ni fotografies ni projectes d'atacs" i que no hi ha indicis per creure que tingués informació necessària "per cometre un atemptat". "Per tant, no existeixen en l'actualitat indicis suficients de pertinença a organització criminal, ni a la coordinació d'actuacions pròpies de violència al carrer com el llançament de còctels molotov, sabotatges a instal·lacions elèctriques, etc", recull la interlocutòria del jutge instructor. A més, el jutge recorda que els CDR no estan il·legalitzats i que els actes protagonitzats per Tamara C. G. s'emmarcarien en actes de "propaganda política per a la conscienciació popular dels fins polítics". Un segon jove, pendent de detenir L'ordre del jutge De Egea també ordenava una segona detenció d'un veí d'Esplugues de Llobregat. El dia de l'operació de la Guàrdia Civil, els agents no el van trobar a casa seva. Dijous passat, el jutge va dictar ordre de detenció. Tot i això, encara no ha estat arrestat ni s'ha entregat davant la policia.

L'Audiència Nacional rebutja el recurs de la Fiscalia i confirma la llibertat de l'activista dels CDR

L'Ajuntament de Blanes (Selva) ha iniciat els tràmits per excavar la penya dels Pedrets, on hi ha un jaciment arqueològic de l'edat romana. Aquesta és una de les últimes poblacions romanes de Catalunya que segueixen sota terra. La zona, que es situa al barri de Sa Massaneda, hauria acollit la ciutat de Blanda. Abans d'iniciar les excavacions, l'Ajuntament haurà de construir un mur de contenció per estabilitzar el talús. Es preveu que la construcció comenci aquest desembre i posteriorment es farà una primera excavació per delimitar l'abast del jaciment. Es calcula que en els Padrets hi podria haver construccions fetes entre el 75 abans de Crist (aC) i el 50 després de Crist (dC). Als anys 70 es va fer una primera excavació a la zona que va permetre identificar algunes cases romanes disposades en perpendicular al terreny. Ara, l'objectiu és poder analitzar amb més detall totes les edificacions que hi havia en aquest nucli urbà durant l'època romana. Segons el director de l'Arxiu Municipal de Blanes , Toni Reyes, ha destacat que les restes que hi ha als Padrets podrien ser coetànies a dues altres ciutats que tenen destacats jaciments del principi de l’època romana, Iluro (Mataró) i Bétulo (Badalona). De tota manera, es preveu que el jaciment blanenc sigui més petit. De cara al primer informe sobre el perímetre del jaciment, l'Ajuntament de Blanes l'ha encarregat a l'empresa Atri, Cultura i Patrimoni per 4.5000 euros. Es tracta de la mateixa que ha fet altres excavacions romanes a la Selva, com ara les de Caldes de Malavella. Després de l'informe que es farà aquest desembre, es calendaritzaran les excavacions. L'Ajuntament de Blanes hi ha destinat 615.600 euros per a tot el projecte, inclosa la museïtzació de les restes. Part del finançament prové del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) de la Generalitat. De moment, l'Ajuntament de Blanes ja ha començat a desbrossar els camins i han convocat als veïns del barri de Sa Massaneda de cara al diumenge 1 de desembre per netejar la zona. En la zona del jaciment hi ha les restes d'un receptacle antic on s'hi acumulen una gran quantitat de deixalles.

Blanes excavarà el jaciment romà dels Padrets, un dels pocs que encara queden per descobrir a Catalunya

Junts per Catalunya (JxCat) confia que si té un bon resultat faria complicada una eventual detenció del seu cap de llista, Carles Puigdemont. El candidat número 6 per Barcelona, Josep Rull, ha afirmat que un suport "sòlid i potent" que esculli i avali el president destituït faria "molt difícil" que se'l detingués, emmanillés i empresonés. En una roda de premsa a l'agència EFE aquest dijous al migdia, Rull ha subratllat que JxCat no contempla "cap escenari" que no sigui investir Puigdemont, en cas d'haver-hi una majoria parlamentària que així ho permeti. A més, el conseller destituït ha lamentat que el Suprem no permeti que el número dos de la llista per Barcelona, Jordi Sànchez, surti de la presó per fer campanya. Rull ha asseverat que si contemplessin alguna altra opció que no fos investir Puigdemont "s'afebliria" la posició del sobiranisme respecte el 155 i s'acceptaria que la suspensió de l'autonomia fos "vàlida" i "legítima". En aquesta línia, el conseller destituït ha refermat que si el sobiranisme perd les eleccions no es podrà restituir el Govern "legítim" i es complicarà la sortida de la presó d'Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. També ha especulat que, en cas d'una victòria de les forces constitucionalistes, hi hauria "expectatives negatives" pels líders independentistes que estan pendents de judici, com el propi Rull. Encara sobre un possible retorn de Puigdemont a Palau, el número sis de JxCat ha constatat que reforçar les fronteres per evitar que el president destituït entri a l'Estat és un fet "inaudit" a Europa. Per Rull, aquest "blindatge" de les fronteres és "pintoresc", perquè evitar que un candidat defensi les seves idees és "inaudit". De fet, el conseller ha subratllat que aquest fet està a les "antípodes" d'un plantejament "democràtic homologable" en termes europeus. Preguntat directament sobre si JxCat es negaria a investir el cap de llista d'ERC, Oriol Junqueras, en cas que els republicans guanyin les eleccions, Rull ha insistit que la seva candidatura només es planteja investir Puigdemont després d'imposar-se en els comicis del 21-D. Així mateix, el número sis de la llista ha deixat clar que no entrarà a criticar Esquerra -"no en tenim cap retret, l'adversari és el tripartit del 155"- , amb qui ha destacat que comparteix "moltes coses" com ara "presó, patiment i esperança de construir la República". Forn i els 'Jordis' no podran fer campanya Rull ha insistit que la decisió del Suprem de denegar el permís perquè Sànchez surti de la presó i pugi fer campanya és una mostra més que el 21-D no són unes eleccions "normals". Així, el titular de Territori i Sostenibilitat destituït per l'Estat ha apuntat que les llibertats estan "limitades". "Torna a ser una molt mala notícia", ha continuat Rull, que ha apel·lat als vots de la ciutadania per aconseguir restablir la "normalitat democràtica" del país. D'altra banda, Rull ha lamentat que la citació del jutge del Suprem Pablo Llarena hagi citat a declarar Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per l'11 de gener, fet que indica que els tres dirigents independentistes no podran sortir de la presó abans de les eleccions. En cas contrari, el conseller destituït ha opinat que, si poguessin sortir, seria una notícia "excel·lent per a la democràcia espanyola". Finalment, Rull ha qualificat d'"exòtic" que el candidat del PSC, Miquel Iceta, demani l'indult pels dirigents independentistes. Segons el candidat de JxCat, si el líder dels socialistes demana l'indult és perquè els dona ja per "sentenciats i condemnats". "Som innocents, i els indults només els tenen els culpables", ha sentenciat. Així doncs, Rull ha conclòs que si Iceta els volia ajudar no ho ha fet pas, perquè en tot cas els ha "perjudicat".

Rull confia que un suport "sòlid i potent" a JxCat dificulti la detenció de Puigdemont

La indústria química torna a alçar la veu contra la manca de competitivitat davant les grans potències europees. Una factura elèctrica fins a un 25% més elevada que la dels seus principals competidors i la manca d’accés a l’ample europeu ferroviari són alguns dels principals esculls del sector, que aquest dijous s’ha reunit a Tarragona amb motiu d’una jornada organitzada per la Fundació Gas Natural-Fenosa. Els responsables de les principals associacions empresarials químiques del territori han carregat, un cop més, contra la manca de voluntat política del govern espanyol a l’hora d’implantar les xarxes tancades. Defensen que aquest sistema els permetria accedir a una energia més barata i, de retruc, atreure més empreses als polígons. A més, critiquen que l’executiu espanyol prioritza la reducció del dèficit tarifari en lloc de vetllar per la competitivitat del sector. Catalunya acull el 50% de la indústria química de tot l’Estat. El cost de l’energia és un factor competitiu clau per al sector davant les “amenaces” existents a l’entorn mundial, com ara el ‘fracking’ als Estats Units o les noves plantes de producció a l’Orient Mitjà. Així ho ha assegurat el president de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona, Jesús Loma-Ossorio, qui ha reclamat poder disposar de la mateixa competitivitat que la resta de països europeus. En aquest sentit, Loma-Ossorio ha recordat que els costos energètics són aquí un 25% més cars que al nord d’Europa, amb el problema que les empreses competeixen en un mateix mercat de preu. Això, ha dit, els suposa “un desavantatge” competitiu que han de compensar “amb altres factors com la mà d’obra”. El president de l’AEQT ha insistit que les xarxes tancades permetrien que més empreses invertissin al territori, “cosa que ara no està passant”. El sector vol accedir al sistema elèctric com a un únic consumidor, amb una xarxa de distribució tancada i amb una única escomesa elèctrica. A la pràctica, això es traduiria en una reducció dels costos de prop d'un 25%, que el sector veu com un requisit indispensable per poder mantenir la seva competitivitat. El director general d’Energia i Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya, Pere Palacín, ha presentat un estudi sobre l’experiència internacional de la indústria química i les xarxes energètiques tancades. De l’estudi se’n desprèn que, allà on hi ha regulació, hi ha una major inversió en el sector químic, tot i que les xarxes tancades també funcionen en aeroports europeus com Brussel·les, Amsterdam i Frankfurt, de forma parcial en ports i en centres comercials. Segons aquest estudi, les xarxes tancades donen seguretat jurídica i actuen de tractora per a noves indústries. El sistema aporta energia més barata i peatges més petits. Palacín ha afirmat que l’administració catalana té voluntat d’impulsar les xarxes tancades, però ha advertit que això passa per canviar la regulació estatal. “Si tenim energia més barata, podrem atreure més inversions”, ha sentenciat. Al seu torn, el president de la Federació d’Empreses de la Indústria Química Espanyola, Anton Valero, ha carregat contra la manca de voluntat política del govern espanyol. “El ministeri només està preocupat pel dèficit tarifari i per no contreure més dèficit, però cal una aposta clara per la indústria i defensar els nostres interessos, perquè no és just que estiguem treballant en desavantatge”, ha denunciat Valero. Anton Valero ha destacat que la indústria química espanyola és el sector industrial que més creixement ha experimentat a Espanya des de la crisi i ja genera el 12,4% del PIB i prop de 600.000 llocs de treball directes i indirectes. Valero ha explicat que també és el segon major exportador de l’economia i el primer inversor en I+D+i i en protecció del medi ambient. A més, ha denunciat que més del 60% dels costos regulats a l’Estat són aliens al transport i distribució d’electricitat. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha donat el seu suport a les demandes del sector per una major competitivitat en base a uns menors costos energètics i millors infraestructures. Baiget ha subratllat l’aposta per la indústria en aspectes com la qualificació professional, amb programes com l’FP Dual, pels quals ha demanat una aposta nítida per part del sector empresarial. El titular del Departament ha recordat que el Govern té molt poques competències en matèria energètica i, per aquest motiu, ha reivindicat el model eficient i basat en les renovables que propugna el pla nacional de transició energètica. Mentrestant, ha dit, el Govern ha optat per recórrer als tribunals les lleis impulsades pel govern espanyol en aquesta matèria. “De moment, amb poc èxit”, ha admès. El conseller ha situat la indústria com un puntal de l’economia catalana. “Hi ha d’haver política industrial i les empreses n’han de ser les protagonistes”, ha afirmat. Baiget s’ha compromès a impulsar el Pacte Nacional per la Indústria a curt o mitjà termini. El Corredor del Mediterrani L’endemà de la reunió de la Taula Estratègica del Corredor del Mediterrani, el sector químic també ha reivindicat la importància del projecte. El responsable de Compres de Serveis Logístics del Hub Iberia de BASF, Carlos José Pastor, ha recordat que la companyia disposa, des de fa dos anys, d’una estació intermodal de mercaderies a Tarragona que continua esperant la connexió a l’ample europeu, segons els seus càlculs de cara al 2017. Pastor ha subratllat que Tarragona pot esdevenir un ‘hub’ de la distribució ferroviària a la península, no només per al sector químic, sinó també per a l’alimentari o l’automobilístic. Per aquesta raó, ha opinat que “és el moment de fer veure als governants que cal apostar per aquest transport intermodal com han fet els grans països europeus”. Actualment, a l’Estat només el 4% de les mercaderies es mouen per ferrocarril, enfront dels nivells de fins al 20% que s’assoleixen al nord d’Europa. Igualment, el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha reptat el pròxim govern a espanyol a que, “la primera decisió que adopti en matèria d’infraestructures sigui l’impuls del Corredor del Mediterrani”. “Ja n’hi ha prou de retards”, ha exclamat el conseller, alhora que ha denunciat que les vies entre Vandellòs i el Camp de Tarragona -ara de via única- continuïn incloent l’ample ibèric. Sostenibilitat Per la seva banda, el catedràtic d’Enginyeria Química i professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili , Francesc Castells, ha explicat els impactes ambientals de la indústria química i petroquímica en tot el seu cicle de vida, i ha assenyalat que el gran repte del sector és posar al mercat productes que utilitzin un mínim de recursos i energia, generant menys impactes ambientals negatius. En aquest sentit, el catedràtic ha defensat la incorporació dels costos ambientals dins l’estructura de costos del sector.

La indústria química reivindica xarxes energètiques tancades per poder atraure més empreses i guanyar competitivitat

El pavelló de Torres de Segre (Segrià) que ha acollit temporers de la campanya de la fruita que havien donat positiu de covid-19 i necessitaven fer l'aïllament ha tancat aquest dilluns després d'estar la setmana passada ja sense cap inquilí. L'alcalde Joan Carles Miró ha dit que des que va entrar en funcionament no hi ha hagut cap problema i ha qualificat la gestió entre el consistori, el consell comarcal i l'ONG Open Arms de "perfecta". Hi han passat entre 45 i 50 temporers, i només 1 ha requerit ser traslladat a l'Arnau de Vilanova per problemes respiratoris. Miro ha lamentat que ara, el poble, amb només 2 positius en els darrers 15 dies, ha tornat a ser "castigat" amb més restriccions que municipis de la costa o Barcelona. Els primers temporers amb covid-19 i simptomatologia lleu van entrar a fer la quarantena al pavelló municipal de Torres de Segre el 18 de juliol. Des de llavors hi han passat entre 45 i 50 persones de les quals només una va haver de ser traslladada a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida perquè la febre no li parava de pujar i també tenia problemes respiratoris. Joan Carles Miró ha qualificat de perfecta la gestió que s'han fet d'aquest equipament malgrat les incerteses que hi havia al principi, ja que aquesta zona fructícola, ha estat "per sort o per desgràcia" la primera de Catalunya a haver d'afrontar una situació nova com ha estat compaginar la campanya de la fruita amb el virus i els treballadors que venen de fora. Segons Miró, gràcies al voluntariat d'Open Arms l'equipament ha pogut funcionar. Ells han estat els responsables de mantenir contacte amb els infectats i d'atendre'ls. De la seva banda, el Consell Comarcal del Segrià s'ha fet càrrec de l'alimentació i la neteja dels espais. Els temporers estaven distribuïts en llits amb distància de seguretat i a l'altra part del pavelló menjaven i passaven l'estona fent activitats diverses. La majoria de temporers treballaven al Baix Segre però també n'han passat de d'altres punts com el Pla d'Urgell. Segons Miró, per sort, la majoria era gent jove i forta i això ha fet que el virus els hagi afectat menys que al març i abril, quan els infectats eren gent gran i la mortaldat era major. Ara els voluntaris d'Open Arms han de recollir el material que han fet servir i des de l'Ajuntament i el Consell Comarcal es retiraran els llits i altres equipaments que s'han fet servir perquè el pavelló passi a tenir el seu ús habitual els propers dies. Crítica a les restriccions del Procicat Joan Carles Miró ha explicat que Torres de Segre porta 15 dies amb només 2 positius nous i per tant el virus està "estabilitzat" des de fa temps. El poble té 111 positius acumulat des del març i ara la gent de la campanya de la fruita ja van marxant. Només queden una vintena de treballadors que no ho poden fer perquè van estar en contacte amb un positiu i tot i que ells han donat negatiu, han de fer la quarantena. Per aquest motiu i també perquè a municipis del voltant com Seròs i la Granja d'Escarp, on hi ha zero positius, Miró no entén el perquè de les noves restriccions del Procicat, que divendres va comunicar una prorroga de 15 dies per a Lleida ciutat i 6 municipis del Segrià de les que ja s'havien portant fent des de l'inici dels rebrots i també s'hi va afegir la de reduir al 50% la capacitat a les terrasses dels bars. Segons Miró, aquest "càstig" costa ser acceptat per la població, ja que altres zones del país de la costa o Barcelona, està tot obert gairebé al 100%.

Tanca el pavelló de Torres de Segre que ha acollit temporers positius amb un balanç de funcionament "perfecte"

L'atur registrat al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ha crescut aquest mes d'agost en 1.182 persones més, revertint el descens experimentat el juliol. En termes relatius, l'evolució respecte el mes passat representa un increment del 2,12% mentre que, en relació amb l'any passat, l'increment és d'un 35,24%, amb 14.815 persones. En total, les oficines d'ocupació de la demarcació tenen aquests moments 56.855 inscrits. La majoria, 32.007 en concret, són dones. Novament, el sector serveis –on s'enquadren les activitats de restauració, hostaleres i turístiques, que es troben entre les més perjudicades per la pandèmia de la covid-19- lidera la destrucció d'ocupació, amb 855 persones més inscrites a l'atur respecte el mes de juliol. Del total de 56.855, 40.445 corresponen al sector serveis. Les caigudes, per contra, no són tan pronunciades a la construcció, amb 201 inscrits més, o la indústria, amb 55. Per contra, en el sector primari l'atur es redueix en 83 persones amb l'arribada de les collites de finals d'estiu com la verema. Pel que fa a la xifra d'afiliats a la Seguretat Social, a l'agost hi ha hagut un increment de 986 persones respecte el mes anterior, el que suposa un 0,32% més, fins a les 272.527. En el darrer any però, la caiguda és de 16.588 afiliats, un 5,09% menys. Pel que fa als contractes registrats, la caiguda és de 10.497 respecte el passat mes de juliol, un 35,56 menys. El descens respecte fa un any és de 3.683, un 16,22% menys. El total de contractacions a la demarcació, aquest juliol, ha estat de 19.026: 17.306 han estat de caràcter temporal. Per sectors, serveis lidera la llista amb 13.036 contractes nous.

Augmenta l'atur registrat al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre aquest mes d'agost amb 1.182 persones més

Els caps de llista de Democràcia i Llibertat (DL) i ERC al Congrés, Jordi Xuclà i Teresa Jordà, han celebrat que aquest 20-D el sobiranisme hagi tornat a guanyar a Girona. Tots dos han ressaltat que el missatge que envien els gironins és clar. "Girona té 5 dels 6 diputats a favor del dret a decidir", han dit els dos candidats. Dolors Terradas (En Comú Podem) que estrenarà escó per a la demarcació, destaca que les propostes de canvi social han "il·lusionat" i el candidat socialista, Marc Lamuà es mostra "relativament satisfet" perquè el partit resisteix a la demarcació. A l'altre costat hi ha Ciutadans (C's), el PPC i Unió, que han quedat fora. C's prefereix valorar els resultats en clau estatal i Veray (PPC) i Surroca (Unió) asseguren que hi ha projecte i continuaran treballant. "Hem de seguir per la línia del sobiranisme" Cares de satisfacció a l'Hotel Carlemany de Girona, on Democràcia i Llibertat ha fet seguiment de la nit electoral. El candidat ha estat tancat amb el seu equip en una sala apart fins que, amb més del 80% escrutat i pràcticament amb la certesa de la victòria a la butxaca, ha sortit a valorar els resultats. Jordi Xuclà tornarà al Congrés dels Diputats –on l'acompanyarà l'exmilitant d'Unió Elena Ribera- i ha valorat sobretot el triomf del bloc sobiranista a Girona. "Democràcia i Llibertat ha guanyat clarament, a Girona fa el millor resultat de les quatre demarcacions catalanes", ha remarcat. El candidat considera que els quasi 83.000 vots que han aconseguit serveixen per avalar la proposta de Democràcia i Llibertat, que havia plantejat el 20-D com una "revàlida" als resultats del 27 de setembre, quan els gironins es van posicionar clarament a favor de les forces independentistes. En aquest sentit, ha assegurat que el suport dels gironins els anima a "seguir per la mateixa línia. Xuclà també ha llençat un missatge als antics companys de viatge de la federació. Respecte a Unió, ha recordat que no s'ha volgut sumar a la defensa de la independència i que els electors l'han deixat sense cap escó. A més, el candidat ha posat de relleu que cinc dels sis diputats gironins estan a favor del dret a decidir i ha reptat la candidata d'En Comú Podem, Dolors Terradas, a passar-se al bàndol sobiranista si en un any no aconsegueixen arrencar a l'Estat l'acord per fer un referèndum pactat, tal i com defensa la coalició d'esquerres. "Més que desconnectat amb l'Estat" Alegria i aplaudiments també a la DO Taverna Catalana, on ERC de Girona ha seguit l'escrutini aquest 20-D. El partit ha escollit un escenari eloqüent per veure el recompte de vots (no només pel nom del bar, sinó també perquè es troba a la plaça Independència). A diferència d'aquell 2011, on el diputat per a la demarcació va fer patir fins al darrer moment, aquesta nit els percentatges han estat clars ja arribats al 50%. ERC no només ha consolidat Jordà com a diputada, sinó que també ha recuperat un segon escó al territori, que ocuparà Joan Olòriz. La cap de llista ha assegurat que "és evident que Girona ha més que desconnectat amb l'Estat". Jordà ha recordat que, sumant els d'ERC i els de DL, el sobiranisme ha "tornat a guanyar" a la demarcació aquest 20-D, aconseguint quatre de sis diputats. Però la cap de llista no s'ha quedat només aquí, sinó que també ha inclòs En Comú Podem dins la lectura. "I un dels dos restants està a favor del dret a decidir; dit d'una altra manera, a favor de l'autodeterminació", ha subratllat. Jordà també ha volgut fer evident que, per primer cop, ERC enviarà un senador per Girona (Jordi Martí). I ja en clau general, s'ha felicitat perquè els republicans han aconseguit "el millor resultat de la seva història" i seran "cinquena força al Congrés espanyol". "Hem omplert les urnes de dignitat, de sobirania i de República", ha dit. Per la seva banda, el número 2, Joan Olòriz, que estrenarà escó al Congrés ha insistit en què "ara més que mai, la solució per a Catalunya es diu República". Olòriz, històric militant d'ICV que ara s'ha sumat al projecte republicà, ha assegurat que aquest 20-D "permet que el procés continuï endavant amb més força". Satisfets d'haver "il·lusionat" amb el programa Des d'En Comú Podem han celebrat amb "gran satisfacció" i "molta il·lusió" haver aconseguit un diputat a la demarcació. La formació s'ha presentat englobant ICV –que mai havia aconseguit entrar al Congrés per Girona- juntament amb EUiA, Podem, Barcelona en Comú i Equo. La cap de llista, Dolors Terradas, ha agraït la confiança dels ciutadans i ha destacat que el "rescat social" per a la gent que més ho necessita i el referèndum a Catalunya han "il·lusionat" els votants. En clau gironina, Terradas ha dit que els partits d'esquerres ho han tingut "difícil" però que en els últims dies ja notaven que "hi havia un gran respecte" envers la formació que representa. I ha afegit: "Estem molt contents de portar la veu de les comarques gironines al govern de Madrid i ser decisius per a la governabilitat del nostre país". "Relativament satisfets" El PSC afrontava aquestes eleccions conscient que era un moment difícil per al partit a Catalunya i apostant per cares noves al capdavant de la llista a Girona. Marc Lamuà (candidat després d'un procés de primàries) ha aconseguit mantenir l'escó del 2011, tot i que el partit ha perdut més de 23.000 vots a la demarcació. "El moment era complicat i hem resistit", ha reconegut Lamuà, que assegura que va a Madrid amb la intenció de defensar els interessos dels gironins. Segons Lamuà, el fet d'haver baixat en nombre de vots ha d'entendre's com una senyal per tal que el partit estigui atent als reptes per aconseguir mantenir la confiança dels gironins. Lamuà es pren la tasca al Congrés com una oportunitat per defensar els treballadors, acabar amb l'escletxa social i aconseguir la igualtat entre homes i dones. El candidat tampoc oculta que li agradaria que hi hagués un acord d'esquerres al Congrés perquè creu que "l'encàrrec" que els han fet els ciutadans és "fer un pacte perquè no governi la dreta". C's no es desanima Ciutadans no ha aconseguit cap diputat al Congrés per la demarcació de Girona, territori on era la primera vegada que es presentava en unes generals. El cap de llista, Fernando López de Castro, no ha fet declaracions i la valoració ha anat a càrrec del coordinador territorial, Jean Castel, que ha dit que això no els desanima i que seguiran treballant a partir de demà perquè "la gran victòria" ha estat que Ciutadans hagi entrat al Congrés dels diputats amb força. "Mai els partits nous que es presentaven a unes generals han entrat amb tanta força partint de zero", ha assenyalat Castel, que també ha subratllat que ho han fet "sols" i sense aglutinar cap altra formació com han fet d'altres. Castel també ha dit que, tot i no haver aconseguit representació per Girona, senten que estan fent una "bona feina" perquè en alguns municipis gironins han aconseguit convèncer els ciutadans amb el seu programa tot posant l'exemple de Roses (Alt Empordà), on han estat la força més votada. I ha finalitzat la seva intervenció dient que seguiran fent la feina amb "responsabilitat" i "sentit comú" i en la "nova manera de fer i d'entendre" la política. "Seguirem treballant, nosaltres treballem sempre" Els resultats no han jugat a favor del PPC, que ha perdut l'escó que el 2011 va aconseguir per a la demarcació. El president del partit a Girona, Enric Millo, creu que els ha perjudicat directament que s'hagi presentat Ciutadans. "La irrupció d'un partit que no vull ni esmentar i que es creia que aconseguiria dos diputats ha fet que ni ells ni nosaltres estiguem al Congrés per Girona", ha lamentat. Malgrat la crítica, Millo ha ressaltat que el PP ha estat el guanyador a l'Estat i que, per tant, trobaran les vies per fer arribar la veu dels gironins i les seves demandes. La cap de llista, Concepció Veray, ha llançat un missatge d'optimisme i ha defensat el seu partit. "Tenim el projecte i l'equip més sòlid, fort i amb experiència i per això d'aquí a quatre anys arribarem encara més forts independentment del que facin altres partits emergents", ha manifestat, en clara al·lusió novament a la formació d'Albert Rivera. Veray, però, no ha pogut amagar el malestar per quedar fora del Congrés perquè considera que "hi perd Girona". "He estat quatre anys defensant els interessos dels gironins, com el desdoblament de l'N-II, del que ara en campanya ningú no n'ha volgut parlar per no reconèixer la feina feta", ha assegurat. "Ha estat un cop dur però seguirem treballant perquè al Partit Popular treballem sempre", ha conclòs. "Farem una reflexió profunda" La cap de llista d'Unió per Girona, Montse Surroca, no ha amagat el regust amarg que li ha suposat no haver obtingut representació. "Hem fet una bona campanya malgrat no hem assolit els objectius; ni de bon tros ens esperàvem aquest resultat, gens satisfactori", ha valorat. Surroca, però, ja ha volgut deixar clar que encara hi ha Unió. "Ens pertoca fer una reflexió profunda, i la farem, però tenim clar que Unió seguirà endavant, perquè ve de lluny i té projecte des de fa molts anys", ha dit Surroca. La candidata també ha lamentat que els resultats del 27-S i les enquestes els han jugat en contra, perquè han fet que els electors "no veiessin Unió com un vot útil". "Però nosaltres continuarem defensant el catalanisme de centre i moderat", ha conclòs.

Xuclà i Jordà aplaudeixen la victòria del sobiranisme i subratllen que "Girona té 5 diputats a favor del dret a decidir"

La intenció de la parella era fer una excursió amb caiac per la zona ACN Susqueda.-Els serveis d'emergència continuen buscant aquest dilluns una parella de joves de 21 i 23 anys que van desaparèixer dijous passat pels voltants del Pantà de Susqueda (Selva). Aquest matí el dispositiu de recerca el formen vuit dotacions terrestres i una unitat subaquàtica dels Bombers de la Generalitat i diversos efectius dels Mossos d'Esquadra. La intenció dels joves era fer una excursió amb caiac per aquesta zona. En el moment de la desaparició circulaven amb un Opel Zafira de color blau. Els desapareguts són veïns de Cabrils i Arenys de Munt (Maresme). La família ha demanat la col·laboració de la ciutadania a través de les xarxes socials per tal de poder trobar els joves el més aviat possible. A més de Susqueda, es creu que també podrien haver anat a Tamariu o al Montseny.

Continua la recerca d'una parella de joves desapareguts a Susqueda des de dijous passat

Cervera ha inaugurat aquest dijous l'espai 'Empremtes' al cementiri, dedicat a les famílies que han patit una pèrdua perinatal. Es tracta d'un lloc simbòlic, presidit per una olivera, llargament reivindicat, per ajudar a passar el dol a les famílies que han perdut el fill durant la gestació. "En el cas de les criatures de menys de 25 setmanes de gestació o de menys de 500 grams, els hospitals no donen el cos a les famílies i no podem enterrar-los", explica la coordinadora del Servei de Suport al Dol de Ponent, Begoña Giménez. "Tenir un espai així ajuda a passar el dol i a tirar endavant", afegeix la presidenta de l'entitat, Gemma Asensio. És el primer espai a les comarques de Lleida i el segon a Catalunya, després de l'espai de Calaf (Anoia). La iniciativa neix de la petició de l'Associació de Suport al Dol de Ponent. Va demanar als ajuntaments de Lleida, Tàrrega i Cervera, dedicar algun espai als seus cementiris a les famílies que han patit una pèrdua perinatal. "Ens van traslladar la necessitat de les famílies de tenir un espai i ens va semblar una idea molt maca que havíem de fer possible", ha dit l'alcalde de Cervera, Ramon Royes, en la inauguració de l'espai 'Empremtes. "És un espai per meditar, carregat d'espiritualitat. Hi havia una olivera molt maca a l'espai i vam decidir col·locar-hi una placa", ha explicat Royes. A Tàrrega estan preparant també un espai, on volen col·locar-hi un monument, i des de l'entitat esperen que, almenys, existeixi un espai al cementiri de les capitals de comarca. És un espai molt important per donar visibilitat, asseguren des de l'entitat. "Perdre un fill durant la gestació és una experiència molt traumàtica, les famílies se senten molt soles, és un dol molt silenciat i tenir un espai així ajuda a tirar endavant", assegura Asensio. L'Associació de Suport al Dol de Ponent neix l'any 2003, arran de la necessitat de les famílies de ser acompanyades durant el temps de dol i donar-les suport d'una manera professional. "La pèrdua és inevitable i no podem viure d'esquenes a aquest fet inevitable", conclou Giménez.

Cervera inaugura un espai al cementiri dedicat a les morts gestacionals, pioner a Lleida i el segon a Catalunya

En un míting a Girona, el president de Cs, Albert Rivera, ha demanat el vot dels indecisos dins de les opcions constitucionalistes com única solució per vèncer ''el separatisme'' i no haver de lamentar, la nit electoral ''vots a la paperera'' per formacions que poden no treure diputats en demarcacions com Girona. Rivera, en un discurs que ha tancat l'acte al Palau de Congressos, ha recordat que Cs és l'única formació amb projecte reformador per Espanya dins d'Europa i ha recalcat que no s'han de donar ''privilegis'' a ningú. Per la seva banda, la candidata Inés Arrimadas ha demanat als independentistes que deixin de mentir. Arrimadas ha estat contundent i ha declarat ''ja n'hi ha pou de mentides'' i ha apel·lat directament a ERC perquè ''no estem vivint a una república, senyora Rovira''.

Albert Rivera demana votar Cs per evitar que els vots a altres opcions constitucionalistes vagin ''a la paperera''

El Parlament Europeu reclama als estats membres de la Unió Europea que no criminalitzin les ONGs humanitàries com ProActiva Open Arms. El comitè de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interns ha aprovat aquest dilluns una resolució que recolza les entitats no lucratives que ajuden refugiats i immigrants i que serà sotmesa a votació en el ple de l’Eurocambra de la setmana que vinent. El text defensa que els estats no poden aplicar procediments judicials contra “les organitzacions de la societat civil que ajuden els immigrants per motius humanitaris” d’acord amb la legislació europea. Diverses ONGs que operen al mediterrani per rescatar persones com Proactiva Open Arms han hagut de fer front a demandes judicials per aquesta feina. A més, recentment, Hongria ha aprovat una llei que permet penes de presó contra el personal d’entitats socials que ajudin immigrants considerats “il·legals” pel govern de Viktor Orbán. Actualment la legislació europea permet als estats membre penalitzar aquelles persones o organitzacions que ajudin a persones estrangeres a entrar al territori europeu “vulnerant la legislació de l’Estat” en qüestió, però estableix que aquests països “poden decidir” no imposar sancions quan l’objectiu sigui prestar “ajuda humanitària”. Ara el Parlament Europeu vol acabar amb l’ambigüitat d’aquesta excepció i exigeix a la Comissió Europea regles que aportin “claredat i uniformitat” sobre com s’ha d’aplicar la normativa. En aquest sentit, la resolució, que ha obtingut 38 vots a favor, 16 en contra i dues abstencions en el tràmit parlamentari inicial, demana a l’executiu europeu que adopti “pautes” dirigides als estats membres sobre com aplicar la legislació per tal de “limitar la criminalització injustificada” de les ONGs que proveeixen ajuda humanitària. També exigeix a les capitals europees que registrin de manera anual el nombre de persones arrestades, amb procediments judicials oberts i amb condemnes per ajudar a estrangers a accedir a la UE.

El Parlament Europeu reclama no criminalitzar ONGs com ProActiva Open Arms

La ministra d'Igualtat diu que s'han d'evitar "polèmiques innecessàries" i que cal promoure la renovació del CGJP, "bloquejat" pel PP i la dreta ACN Madrid.-La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha sortit en defensa del vicepresident segon, Pablo Iglesias, assegurant que "és evident que quan un tribunal europeu treu la raó a alguns jutges no és bo per a Espanya". Montero ha insistit, però, que cal evitar "polèmiques innecessàries" i que la prioritat ha de ser la renovació del CGPJ, "bloquejada pel PP i la dreta". Montero ha insistit en la llibertat d'expressió i ha assegurat que l'únic que intenta utilitzar la justícia, tant si governa com si està a l'oposició, és el PP. "És qui ha vulnerat els principis mínims de separació de poders", ha afegit. La titular d'Igualtat també ha defensat la proposta de nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat: "No hi ha dubte que ho farà amb total independència". Montero ha tancat files al voltant de les declaracions de Pablo Iglesias i de la declaració institucional del CGPJ d'aquest dimecres. "És evident que quan un tribunal europeu li treu la raó a alguns jutges, no és una cosa bona per a Espanya". Malgrat això, ha dit que cal evitar "polèmiques innecessàries" i ha defensat la "llibertat d'expressió": "Només faltaria que no es pogués opinar en aquest país". La ministra ha defensat la proposta de Delgado, que ha qualificat com una decisió de "govern", i ha dit que no té cap dubte que actuarà amb total "independència". Montero també ha defensat que a Espanya hi ha separació de poders i ha acusat directament el PP. Al seu entendre, la dreta intenta "tant si està a l'oposició com si no" que la justícia "li serveixi". "És un dels partits més corruptes i qui ha vulnerat els principis mínims de separació de poders", ha insistit. Montero ha admès que el govern de coalició és una fita històrica i que tothom entén que "hi haurà contradiccions" però també molts "reptes per endavant". La ministra també ha dit que una de les prioritats del seu departament serà la lluita per les llibertats sexuals de les dones.

Irene Montero, sobre Iglesias: "Crec que quan un tribunal europeu treu la raó als jutges no és bo per a Espanya"

La patronal càrnia Anafric, les direccions de Mercabarna i Condialiment Serveis i la representació de les plantilles han arribat a un principi d’acord que “obre la possibilitat” de trobar una sortida que permeti garantir l’activitat i els llocs de treball de la plantilla de Condialiment, segons ha informat el sindicat CCOO. Segons el sindicat, les parts han acordat iniciar un procés de negociació perquè Anafric, que representa els operadors actuals, construeixi un nou escorxador de titularitat privada al lloc on hi ha l’actual escorxador municipal, amb el compromís de mantenir l’activitat industrial i l’ocupació actual. En el marc d’aquest principi d’acord també s’ha pactat la readmissió d'un treballador acomiadat recentment per Condialiment. Amb la consecució d’aquest acord queda desconvocada la vaga de la plantilla de Condialiment, prevista per als dies 23, 25 i 26 de juny.

Principi d'acord per garantir l'activitat i l'ocupació de la plantilla de Condialiment

La líder de Cs, Inés Arrimadas, no dona credibilitat a l'oferta de diàleg a l'Estat del candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Turull. "Els que han trencat els ponts amb Espanya no els poden construir. No pot venir com a part de la solució perquè és part del problema", ha defensat Arrimadas en el seu discurs durant el ple d'investidura. Arrimadas ha instat Turull a "aprofitar l'última oportunitat" abans d'anar al Tribunal Suprem i tenir la "valentia" de dir que és una mentida i no seguir allargant "fictíciament" la "novel·la del procés". I és que, segons Arrimadas, el seu discurs ha decebut tothom perquè no ha reconegut errors però tampoc ha parlat de República. La líder de Cs tampoc ha donat credibilitat a les paraules que Turull ha dirigit als espanyols argumentant que el candidat a la presidència és l'ideòleg d'eslògans com 'L'Espanya subsidiària viu a costa de la Catalunya productiva'.

Arrimadas, sobre l'oferta de diàleg de Turull: "Els que han trencat els ponts amb Espanya no els poden reconstruir"