Datasets:

projecte-aina

/

catalan_government_crawling

like 1

Follow

Projecte Aina 114

Article d'Alejandro Lorenzo i Ramon Roman a la revista Annals de Medicina.

Títol: Estudi de tres marededéus del bisbat de Solsona Responsables del projecte: Pep Paret conservador–restaurador de l'Àrea de Pintura i Escultura sobre fusta del CRBMC L'objecte d'aquest estudi és un millor coneixement de l'estat de conservació del patrimoni moble català, en concret de tres escultures romàniques del bisbat de Solsona. Es du a terme un estudi científic de tres marededéus del bisbat de Solsona: la Mare de Déu de Queralt, la Mare de Déu de Coaner i la Mare de Déu de la Quar. Les imatges originals són romàniques, però totes elles han patit modificacions estructurals i estètiques, les últimes fetes durant el passat segle XX. Les formes escultòriques i la policromia de les tres escultures estaven totalment modificades i emmascarades per les refeccions que havien sofert les obres al llarg dels segles. Una sèrie d'intervencions —les últimes datades segurament de mitjan segle XX— van acabar per modificar totalment els perfils i la policromia, i les van reconvertir en unes peces més modernes. Els estudis inclouen, per a cadascuna de les tres escultures, les actuacions següents: fotografies amb llum difusa, amb llum ultraviolada, amb infraroig digital i amb reflectografia d'infraroig; així mateix s'han fet radiografies i analítica dels pigments i del suport. Els estudis i analítica donen com a resultats més rellevants els següents: els suports de les fustes originals de les talles són d'àlber; les modificacions de les bases es van fer amb fusta de pi; els pigments utilitzats daten del segle XVIII en endavant (en cap cas anteriors), i en totes les obres l'aglutinant utilitzat és l'oli. Només hi ha una excepció a aquestes regles generals: la corona de la Mare de Déu de Queralt, la qual té una decoració negra sobre fons ocre, que es tracta d'un pigment negre d'ossos barrejat amb un aglutinant proteic. És per això que s'ha optat per acabar de descobrir-lo i netejar-lo, i s'ha deixat com a un possible testimoni de la policromia romànica original. Títol: Protocol de neteges: noves consideracions sobre productes gasificants en la fase de neteja Responsables del projecte: Maite Toneu, conservadora-restauradora responsable de l'Àrea de Pintura sobre Tela del CRBMC L'objecte d'aquest estudi és fer una comparativa de dos materials gasificants diferents per a la gelificació de dissolvents neutres: el Carbopol Ultrez® i el Pemulen TR2®. Es determinen els avantatges i inconvenients d'ambdós materials, tant en l'aplicació com en la posterior retirada i esbandida. La part més pràctica de l'estudi permet extreure unes conclusions que el professional conservador–restaurador podrà tenir en compte a l'hora de fer les proves de neteja necessàries sobre cada obra d'art real que hagi de restaurar. Títol: Ús de resines sintètiques de baix pes molecular per envernissar Responsables del projecte: Maite Toneu, conservadora–restauradora responsable de l'Àrea de Pintura sobre Tela del CRBMC S'elabora aquest projecte amb la finalitat d'aprofundir en la investigació sobre la utilització i pràctica amb resines de baix pes molecular per envernissar i poder posteriorment redactar un protocol d'actuació per al seu ús. Objectius: Experimentar amb l'aplicació de vernís per aconseguir un acabat final òptim, mitjançant l'aplicació a pistola. Comprovar la penetració dels vernissos. Es treballa conjuntament amb un químic especialitzat en restauració. Redactar un document d'ús dels vernissos de baix pes molecular (BPM) que s'incorpora com a "Protocol d'envernissament" per a tots els tècnics que hagin de treballar amb matèries similars. Títol: Metodologia per envernissar les superfícies pictòriques amb resines de baix pes molecular Responsables del projecte: Pep Paret i Maite Toneu, Conservadors-restauradors del CRBMC. El coneixement teòric de les bones propietats que tenen les resines de baix pes molecular tant pel que fa a la seva estabilitat al llarg del temps, com per les seves compatibilitats amb dissolvents alifàtics, que permeten reduir els nivells de toxicitat, són coneguts pels conservadors-restauradors de Catalunya però són poc utilitzats a causa de la falta de la metodologia d'aplicació i de treball. Aquest projecte de recerca pretén donar les eines necessàries per tal que sigui viable la utilització d'aquests vernissos en substitució dels comercials fets amb resines cetòniques. Estudis científics, com els de René de la Rie, han demostrat, abastament, que amb el pas del temps les resines cetòniques es deterioren i es tornem insolubles, però cal aprofundir en la metodologia d'aplicació d'aquests materials. Aquest treball es concep com una eina en constant evolució, un document que cal anar actualitzant, a mesura que avança la recerca científica. Títol: Protocol de neteges de policromies per al CRBMC Responsables del projecte: Maite Toneu, Conservadora- restauradora responsable de l'àrea de pintura sobre tela del CRBMC Dotar el CRBMC d'un protocol d'actuació i normalització en l'àmbit de la conservació-restauració a seguir en el delicat procés de neteja de policromies. Basat en els estudis de R. Wolbers i P. Cremonesi, la finalitat d'aquest estudi de caràcter transversal (perquè afecta totes les especialitats), és dotar el CRBMC d'un document marc, que desenvolupi una metodologia a seguir, en les fases de neteja, per tots aquells professionals de la conservació i restauració que col·laboren al CRBMC. El protocol es concep com una eina en constant evolució, un document que cal anar actualitzant, a mesura que avança la recerca científica. Títol: Determinació de la influència de les resines Regalrez® i Paraloid® sobre les propietats de la fusta (1a fase) L'objectiu final d'aquest estudi, encara en primera fase, és l'avaluació de productes, mètodes i procediments en la consolidació del suport de fusta en l'escultura i pintura sobre taula, a fi d'arribar, en un futur, a la definició d'un protocol d'actuació. El projecte consisteix a preparar mostres de fusta vella, sotmetre-les a una sèrie d'assajos físics i mecànics, a partir de la determinació de 4 graus de conservació (bo, regular, deficient i ruïnós) i impregnar-los després, fins a la seva saturació, de diverses resines amb proporcions i número d'aplicacions diferents. La finalitat de tot el projecte és una futura publicació, que contempli un protocol d'actuació i normalització en l'àmbit de la conservació-restauració, molt concretament en l'important procés de consolidació i estabilització del suport de fusta. Els resultats d'aquesta primera fase d'estudi s'han presentat en el simposi internacional "Adhesives and consolidants for conservation: Research and Applications", organitzat pel Canadian Conservation Institute l'octubre de 2011. Títol: Estudi sobre el comportament del Balsite ® K + Balsite® W (CTS) dissolt en aigua destil·lada i etanol com a reompliment de fusta Aquest treball empíric pretén determinar quina és la barreja més òptima per al reompliment dels suports de fusta en casos d'atac de tèrmits en obres policromades. Es testen les propietats del Balsite® K + Balsite® W barrejat amb aigua destil·lada o etanol en diferents proporcions. S'examinen les següents característiques: duresa, adhesió al suport fusta, variacions de volum i temps d'assecatge. Títol: Estudi dels consolidants en fustes cremades Responsables del projecte: Pep Paret, Conservador-restaurador del CRBMC responsable de l'àrea d��escultura i pintura sobre fusta. Aquest és un estudi que pretén avaluar, empíricament, l'eficàcia del Paraloid® B-72 al 5% en xilè i el Regalrez® 1126 al 5% en white spirit D40 com a consolidants de fustes cremades en obres d'art policromades. Títol: Proves d'estucs segons els paràmetres proposats per L. Fuster al curs 2007 –ARCC-CRBMC-UPV Responsables del projecte: Maite Toneu, Conservadora- restauradora responsable de l'àrea de pintura sobre tela del CRBMC. Aquest estudi té tres objectius: en primer lloc, conèixer i posar en pràctica els coneixements aportats en el curs de 2007, a partir dels 3 paràmetres que proposa la Dra. Laura Fuster (concentració d'adhesiu, relació aglutinant – càrrega i concentració de volum de pigment) a l'hora de preparar una massilla. En segon lloc, vol comparar empíricament els resultats a partir dels diferents aglutinants ( tots ells de cola de conill però uns en gra i altres en pols), per tal de veure quins resulten més forts i resistents, més fràgils, més trencadissos o més elàstics. I, per fi, determinar si els valors recomanables inferiors al 80% de PVC són adients per la correcta aplicació de la massilla. Títol: Projecte d'estudi de neteges químiques amb àcids per a ceràmiques Responsables del projecte: Àngels Jorba, Conservadora- restauradora responsable de l'àrea d'arqueologia i paleontologia del CRBMC. De les diferents alteracions que pot caldre eliminar en la neteja d'una ceràmica és probablement la remoció de les concrecions insolubles la que pot comportar més conseqüències per a la integritat de la peça. Per aquest motiu, el que es pretén amb aquest estudi és establir uns criteris d'utilització d'àcids gelificats amb la finalitat de fer més superficial la seva acció, a la vegada que s'introdueix menys quantitat d'ions àcids dins el substrat ceràmic, tot reduint la volatilitat de les substàncies químiques i, consegüentment, la toxicitat en l'ambient de treball. El que es busca en última instància és reduir la degradació que els ions àcids poguessin produir, alhora que també es redueix el temps necessari per a la neutralització posterior, sempre amb l'objectiu de minimitzar el debilitament que tots aquests factors poden produir, especialment en ceràmiques que ja tinguin un cert grau de disgregació per la seva pròpia naturalesa, manufactura o cocció. Projecte d'investigació Magistri Cataloniae. Catalunya i la Mediterrània, segles XI-XV El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya analitza i examina tres frontals romànics del Museu Episcopal de Vic, dins d'un projecte de recerca impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal d'estudiar la personalitat i l'ofici del pintor medieval Gràcies a un acord de col·laboració entre la UAB, el Museu Episcopal de Vic i el CRBMC, es duran a terme diferents proves d'examen i d'anàlisi (microscòpia òptica i electrònica, reflectografia d'IR, radiografia, cromatografia...) de tres taules romàniques que es conserven al MEV: l'altar de Santa Maria de Lluçà, el frontal de Sant Vicenç d'Espinelves i el frontal de Sant Martí de Puigbò. Totes les proves es duran a terme a les instal·lacions del Centre.

LOCALITZACIO: Catedral de Tarragona (Tarragonès) Restauració de la portalada de Ripoll Video fet per per un drone de la portada de Ripoll Imatges de la restauració i muntatge del Retaule de la Pietat de l'església de la Pietat de la Seu d'Urgell Restauració del Retaule del Roser de l'església de Sant Martí, Montclar (Berguedà) Trasllat del Menhir de Mollet al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya Procés de restauració de la pintura "El gran dia de Girona" de Martí Alsina realitzada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i el Museu Nacional d'Art de Catalunya i la seva instal·lació a l'Antic Hospital de Santa Caterina, seu de la Generalitat a Girona. Tasques realitzades a Santes Creus Presentació dels resultats de l'estudi del cos de la Reina Blanca d'Anjou, enterrada al Monestir de Santes Creus. roda de premsa de presentació dels resultats de l'obertura de la tomba de Pere el Gran Una història escrita fa 600 anys

- La nova seu del Museu Etnogràfic de Ripoll - La intervenció del CRBMC en les col·leccions del Museu - La restauració dels diversos materials de les col·leccions. Objectes de ferro forjat i llauna. Estris per a les feines del camp. - Els informes gràfics informatitzats. - El gran dia de Girona de Martí Alsina: una intervenció de conservació sense precedents al nostre país - Conservació–restauració preventiva i sistema de presentació de dos tapissos flamencs de la Seu Vella de Lleida - Precisions sobre la taula Pare Etern del Museu de Mataró - La descoberta i la conservació-restauració de les pintures murals romàniques de l'església de Sant Vicenç d'Estamariu - Reproducció d'un calçat romà dels segles II a IV DC a partir d'unes tatxes de ferro - La restauració del menhir de Mollet - Les restes del rei Pere II el Gran i de la reina Blanca d'Anjou analitzades i estudiades en el CRBMC - Taula Pare Etern del Museu de Mataró - Redescoberta d'una obra renaixentista - Restauració del Crist de Casarilh - Restauració del conjunt paleontològic dels jaciments de la Cova del Rinoceront i les Terrasses dels Canyars - Muntatge i restauració del retaule gòtic de pedra policromada de sant Iscle i santa Victòria - Aplicació de la tècnica d'imatge ATR–FTIR a l'anàlisi de materials de béns patrimonials - La conservació de la portada romànica de Ripoll - Estudi preliminar de resines epoxi per a l'adhesió i la reintegració de material - Muntatge del conjunt de retaules de la vall de La Vansa i Fórnols: concepte i tècnica - Pintures sobre tela de l'església de Sant Joan de Valls - El retaule de sant Francesc de Castelló de Farfanya - Restauració de la traça per a un retaule de Pere Sunyer - Un laboratori fisicoquímic renovat, al servei de la conservació-restauració - La complexitat d'emmagatzemar patrimoni tèxtil - Restauració d'un conjunt escultòric de la vil·la romana dels Ametllers - Les pintures murals de Santa Maria de Cervià de Ter - Els vernissos en la conservació-restauració de pintures: resultats de les últimes investigacions i les seves aplicacions - La conservació-restauració de fotografies a Catalunya: inicis i perspectives - Restauració del Crist de Sant Cugat - Dos tipus de suport rígid per a la presentació de les pintures romàniques i barroques del nou Museu de Sant Cugat - Dues mènsules amb l'escut de l'abat Pere Busquets - Gelosies del claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès - Penell de bronzepolicromat del Monestir de Sant Cugat del Vallès - La inauguració de les noves instal·lacions del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya - Conservació del retaule d'alabastre de l'església del Monestir de Poblet - Restauració del Retaule de Sant Pere de Púbol de Bernat Martorell - El Museu Episcopal de Vic i la nostra darrera intervenció - La tasca dels conservadors-restauradors en la renovació del Museu Episcopal de Vic - Restauració del retaule de Guimerà - Retaules de santa Clara (de Vic), del Martiri de sant Llorenç (de Preixana) i de Sistema d'aplicacions museogràfiques. - Disseny d'estructures, suport i ancoratges de retaules - Procés d'adaptació de les pintures rom��niques de Sant Sadurní d'Osormort i Sant Martí del Brull en els nous suports d'alumini - Resultats de l'aplicació d'una nova modalitat d'estructura metàl·lica per al muntatge de retaules (II) - La conservació del mausoleu renaixentista de Ramon III Folc de Cardona, - Restauració de dues mènsules gòtiques procedents de Castelló d'Empúries - Retaule dedicat a sant Llorenç, procedent de Preixana, del Museu Episcopal de Vic - "Novenari d'ànimes" de l'església parroquial de Santa Maria de Segueró - El Crist del castell d'Ulldecona - Projecte global per a la restauració de béns culturals mobles - Curs Internacional sobre la Tecnologia de la Conservació de la Pedra - El Servei de Restauració de Béns Mobles analitza i restaura la Mare de Déu de Montserrat - Resultats de l'aplicació d'una nova modalitat d'estructura metàl·lica per al muntatge de retaules - Pintures murals romàniques de Sant Víctor de Dòrria XVI amb les imatges de la Mare de Déu de Montserrat i la Verge del Pilar - Pintura d'Antoni Utrillo que representa una escena de bany en unes termes romanes - Restauració del kalathos ibèric de Missatges - El Servei de Restauració dissenya i dirigeix la instrumentalització de la Catedral de Girona - Clausura del XIII Congrés de Conservació i Restauració de Béns Culturals - Recents inauguracions de dos conjunts pictòrics murals romànics - Consideracions sobre les resines cetòniques - Armari litúrgic medieval del Museu Episcopal de Vic - Material metàl·lic de la necròpoli de Can Piteu - Can Roqueta - Arrencament i restauració de pintures murals romanes d'una domus del carrer Pere Martell de Tarragona - Monument de Setmana Santa de l'església parroquial de Santa Maria de Segueró - Actuació del Servei de Restauració a Montserrat després de l'aiguat - El trasllat de les làpides hebrees del Museu de Sant Pere de Galligants - Retirada del guerrer boiximà dissecat del Museu Darder - Excavació arqueològica al jaciment romà de Can Cabassa - XIII Congrés de Conservació i Restauració de Béns Culturals a Lleida l'octubre del 2000 - Desmuntatge i nou magatzem del Museu Duran Sanpere de Cervera - Problemàtica de la conservació del retaule de Tots els Sants - Decoració mural de la Casa Vicens, d'Antoni Gaudí - La coronació de la Mare de Déu, pintura del retaule major de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona - "Llit d'Olot" del Santuari de la Mare de Déu del Mont - Dos ferros arqueològics "únics": dues cotes de malla medievals - Calvari del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal - Restauració de dos quadres de Ramon Reig - Conservació preventiva en el Museu Picasso - Arrencament de pintura mural i mosaics d'època romana - Actuació en escultures de pedra a l'exterior: el cas dels apòstols de Tàrrega - La primera xarxa telemàtica d'Espanya de mesura i control de clima per als museus - La restitució de les corones visigòtiques del Tresor de Torredonjimeno - Inauguració del taller de restauració i magatzem del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal - Resum de les jornades tècniques organitzades per Arcc 2000 sobre "Tractament i control dels atacs biològics als materials orgànics de les obres d'art" - Els nous suports dels absis romànics del Museu Episcopal de Vic - Muntatge i conservació a l'exposició De Flandes a Itàlia - L' Oceanus, stacco a massello d'una pintura mural romana del jaciment dels Munts - Retaule de l'església de Santa Maria de Guissona - Pintura sobre tela de Josep Maria Sert: La república dels pescadors o La barca de Catalunya - Reunió tècnica per valorar les campanyes d'actuació in situ de l'estiu de 1998 - Jornades tècniques organitzades per Arcc 2000 sobre "Tractament i control dels atacs biològics als materials orgànics de les obres d'art" - Les actuacions in situ d'enguany - El condicionament ambiental a l'exposició Proemium de Lleida - Restauració de vuit quadres del Museu d'Art de Sabadell - Retaule dedicat als sants Miquel Arcàngel i Joan Baptista de l'església de Sant Llorenç de Morunys - Una restauració en el segle XVII: el pintor igualadí Salvador Martí i la intervenció en dos retaules de Rubió (1623) - TECNOART'98 Fira Internacional de Restauració, Conservació i Rehabilitació de Béns Culturals - Quatre fronts d'actuació arreu de Catalunya: Vic, Lleida, Altafulla i Tarragona - El trasllat de les col·leccions del Museu de Vic - Dos mosaics de la vil·la romana dels Munts - Fira internacional de tècniques de restauració - Descobriment de pintures murals romàniques a Dòrria - Jornades de conservació i restauració de fusta humida - Inauguració de les noves instal·lacions del Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya - Inauguració de l'exposició permanent Sant Cugat Restaura - Clausura de l'exposició Catalunya Restaura - Fira Internacional de Tècniques de Restauració de Béns Culturals - Visita a les excavacions arqueològiques dels Munts, a Altafulla, i al conjunt de pintures rupestres de la Serra de la Pietat, a Ulldecona Activitats lligades a la restauració del patrimoni cultural al Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet - A punt d'inaugurar-se l'exposició Catalunya Restaura - Finalització de les obres de consolidació i adequació del Centre de Restauració de Sant Cugat del Vallès - El cap romà de l'emperador Tiberi - Retaule dedicat als sants Miquel Arcàngel i Joan Baptista, de l'església parroquial de Sant Llorenç de Morunys - XI Congrés de Conservació i Restauració de Béns Culturals, celebrat a Castelló de la Plana

Periòdicament, el CRBMC organitza, acull i col·labora en seminaris, conferències, jornades específiques o cicles formatius que possibiliten al conservador–restaurador d'obres d'art un reciclatge professional permanent. S'expedirà certificat d'assistència i aprofitament als cursos i seminaris organitzats pel CRBMC, sempre que s'assisteixi com a mínim al 80 % de les hores lectives i se superin les proves que s'estableixin. Per inscriure-us als cursos cal enviar les vostres dades a l'adreça de correu electrònic [EMAIL], indicant el següent: El CRBMC també ofereix una activitat educativa per a les e scoles, dirigida als alumnes de Primària Persona de contacte per a informació general Seminari: El moble Déco i la seva restauració Docents: Mónica Piera, historiadora de l'art i Joan Güell, historiador de l'art i conservador‐restaurador Dates: 31 maig, 1 i 2 de juny de 2017 Formació en protecció de riscos laborals de nivell bàsic Docència: 20 hores presencials i 40 hores on-line Seminari: La conservació i la restauració de la portada de Ripoll Lloc: Sala d'actes del Palau Marc, Barcelona Curs: Captura i anàlisi d'imatge en bandes no visibles i multiespectrals en patrimoni cultural Dates: 23 i 24 de març de 2017. 2a edició: 6 i 7 d'abril de 2017 Conservador i restaurador de béns culturals per l'Escola de Galícia (ESCRBCG), especialitzat en tècniques d'imatge digital aplicades a la digitalització, documentació, conservació i investigació del patrimoni cultural. Curs d'actualització dels criteris d'intervenció i conservació preventiva de fons fotogràfics Dates: 28, 29 i 30 de setembre i 5, 6 i 7 d'octubre de 2016 Ángela Gallego: Llicenciatura en Belles Artes – Especialització en Conservació i Restauració. Postgrau "Especialitat en Conservació i Restauració de Fotografies" Programa Internacional". Llicenciada en Historia de l'art per la Universitat de València el 2011 i Diplomada en conservació‐restauració en l'especialitat de document gràfic per l'Escola de Madrid l'any 2002. Restauradora de Fotografia al MOMA de Nova York (Beca d'Investigació Andrew W. Mellon in Conservation), al The Hispanic Society of America Nova York i al George Eastman House, Rochester, Nova York (Beca d'Investigació Andrew W. Mellon). Pep Parer: Fotògraf professional des de el 1987, format a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), especialitzat en el sector del patrimoni cultural i especialitzat en tasques de reproducció de documents textuals i fotogràfics i peces d'art, en arxius, centres de documentació i museus. També és conservador de col·leccions fotogràfiques i assessor en preservació d'arxius fotogràfics i digitalització de fotografia patrimonial. Luís Pavao: Llicenciatura en Ingeriria Electrònica, 1981, Instituto Superior Técnico, Lisboa Màster en Belles Arts sobre Fotografia ‐ Museum Science, Rochester Institute of technology, Rochester, Nova York, 1989. Els vernissos i aglutinants: composició, comportament i alteracions més freqüents Dates: 15, 16 i 17 de juny de 2016 Introducció a la restauració de documents i obra gràfica sobre paper a la manera japonesa Dates: 26, 27 i 28 de maig de 2016 La conservació i restauració de les portades de pedra La fotografia del patrimoni cultural: gestió del color i fotografia científica Workshop sobre la consolidació dels materials petris: avantatges, desavantatges i reflexions sobre el tractament Doctorand en Ciència i Restauració del Patrimoni Hitòric-Artístic. Manuel Àngel Iglesias Campos: Doctor en Conservació-Restauració per la Universitat de Barcelona. Sistemes actuals de tractament de suport en pintura sobre tela: tècniques no invasives Docents: Ruth Bagan: coordinadora de l'especialitat de Conservació Preven‐tiva, CRBMC; Lídia Balust: professora de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya; Laura Fuster: professora ‐tular del Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat Politècnica de València; Esther Gual: coordinadora de l'especialitat de Pintura Contemporània, CRBMC; Maria Sala. especialista en Pintura sobre tela i de gran format; David Silvestre: especialista en Pintura sobre tela i de grans format; Maite Toneu: coordinadora de l'especialitat de Pintura sobre tela, CRBMC; Clara Bailach, becària de l'especialitat de Pintura sobre tela al CRBMC. M. Àngels Calvo, Departament de Sanitat i d'Anatomia Animals de la UAB. Alícia Roma, Servei de Prevenció i Regim Interior, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Carme Balliu, Material d'Arxiu i Obra gràfica, CRBMC. Ruth Bagan, Conservació Preventiva, CRBMC. Tècniques i procediments de laboratori per a una adequada preparació dels productes de neteja utilitzats en la restauració Professora: Victòria Beltran, llicenciada en química i especialitzada en anàlisi de materials de patrimoni cultural

Dirigeix l'organització general del Centre, planifica les actuacions de conservació–restauració que es duen a terme i promou l'avaluació de l'estat de conservació dels béns culturals d'interès nacional i dels béns catalogats en general. Gestiona i fa el seguiment de les actuacions administratives en matèria de personal, gestió econòmica i contractual, i organitza seminaris i conferències per fomentar la formació permanent dels professionals. S'intervé en obres procedents del patrimoni de la Generalitat, dels ens públics, del patrimoni eclesiàstic, i de museus i jaciments arqueològics d'arreu de Catalunya, seguint les directrius del codi deontològic professional. Així mateix es contribueix en la formació dels de futurs professionals a través dels programes de pràctiques i beques i es proposen projectes d'innovació i recerca relacionats amb aspectes patrimonials. Gestiona la documentació tècnica i fotogràfica, i s'ocupa de tenir actualitzada la biblioteca i hemeroteca especialitzades. Documenta fotogràficament les diverses etapes del procés de conservació–restauració dels béns intervinguts, ja sigui en el mateix Centre o in situ. Laboratori d'Anàlisis Fisicoquímiques Du a terme anàlisis destinades a la caracterització dels diferents components que formen part del bé, així com les possibles alteracions que l'afecten. És una instal·lació radioactiva per fer l'examen i l'estudi dels béns culturals amb RX. La instal•lació es completa amb un laboratori de revelat amb processadora automàtica i un gran negatoscopi mural per a una visió més completa de les radiografies. El Centre disposa d'una cambra d'anòxia, espai en que es crea una atmosfera inerta a partir de la utilització de gasos inactius, per eliminar totalment els insectes i microorganismes.

El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (CRBMC) és l'organisme responsable de la conservació–restauració del patrimoni cultural moble català. Intervé materials arqueològics i paleontològics; pintura mural; escultura i pintura sobre pedra; escultura i pintura sobre fusta; pintura sobre tela; conservació preventiva; document obra gràfica i fotografia; art contemporani; ceràmica, vidre i metall; material etnològic; material tèxtil; orfebreria; moble, i patrimoni industrial i béns cientificotècnics. Al mateix temps, fa extensius els seus serveis i coneixement a altres institucions i professionals de la conservació–restauració perquè puguin aprofundir en el coneixement dels aspectes materials de les obres. Per una banda, posa a la seva disposició serveis de fotografia, radiografia, laboratori d'anàlisis fisicoquímiques, biblioteca, hemeroteca i videoteca. Per l'altra, forma professionals, organitzant cursos, conferències i seminaris, sobre temes de conservació–restauració, i acull becaris i estudiants en pràctiques. La tasca del CRBMC queda recollida en diverses publicacions i exposicions periòdiques que acosten el treball d'aquest organisme a tothom que estigui interessat en el patrimoni.

Guia del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, 3er. número de la col·lecció d'institucions i equipaments culturals de la Generalitat de Catalunya La publicació 30 anys, 30 obres editada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) és una selecció molt especial d'obres restaurades durant aquest llarg període. S'han escollit peces representatives de tot el territori, i intentant abastar àmpliament èpoques i estils diversos, així com mostrar diferents tècniques i suports, o també aquelles intervencions que han estat significatives per la seva peculiaritat. Creat l'any 1996, el butlletí RESCAT és una publicació periòdica de caràcter científic del Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBMC), que explica els processos de restauració i conservació d'obres restaurades al Centre. Es difon, en la seva versió en paper (i a partir del núm. 19 només en versió digital), a museus, biblioteques, centres patrimonials i particulars vinculats al món de la conservació–restauració i també està disponible en línia al web del CRBMC. Consulta tots els butlletins RESCAT Aquesta publicació reuneix les restauracions més importants dutes a terme en els darrers 5 o 6 anys, i s'acostuma a difondre coincidint amb la celebració de les exposicions "Catalunya Restaura". Fins a l'actualitat s'han publicat 4 volums de memòries. Dins de la col·lecció Museus Documentació del Departament de Cultura, es duen a terme publicacions específiques sobre temes relacionats amb les investigacions dirigides des del Centre, en col·laboració amb altres institucions. El CRBMC organitza periòdicament aquesta mostra que permet al visitant endinsar-se en els diferents processos de conservació–restauració de les obres d'art, conèixer investigacions cientificotècniques i processos curiosos. L'objectiu és donar a conèixer la tasca del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i dels conservadors–restauradors d'obres d'art, sovint desconeguda pel gran públic. Fins ara han tingut lloc 6 exposicions d'aquest tipus a diferents indrets de Barcelona ciutat: a la sala d'exposicions de l'Escola Superior de Belles Arts, al Foment de les Arts Decoratives (FAD), a la capella Santa Àgata, al Centre d'Art Santa Mònica, a la Pia Almoina i a la sala d'exposicions del Palau Moja.

Aquest llibre és un dels registres més antics conservats a l'Arxiu Històric de Girona Aquest llibre és un dels registres més antics (registre comú dels instruments autoritzats per Bonanat Ballester a l'escrivania pública de la localitat d'Amer 1339 - 1340), conservats a l' Arxiu Històric de Girona – AHG i procedent de la notaria històrica d'Amer. Es tracta d'un volum amb un potencial de recerca destacat i que abans de la intervenció de restauració quedava impossibilitada pel seu mal estat de conservació. Les alteracions que presentava el llibre les van provocar, bàsicament, causes fisicoambientals (tensions i deformacions), biològiques (taques d'humitat, pèrdues i galeries produïdes per corcs) i sobretot per causes intrínseques (corrosió de la tinta metal·lo àcida). El procés de conservació-restauració ha consistit en una neteja i una estabilització dels materials constitutius del llibre. S'ha fet un reforç del suport, que es trobava molt afectat per la corrosió de la tinta, i de les parts fràgils. D'aquesta manera s'ha aconseguit el retorn de la funcionalitat de l'enquadernació i també s'ha donat més de protecció al llibre.

Els dies 27 i 28 de setembre es portarà a terme la Jornada sobre el centenari de l'arrencament de les pintures murals romàniques de l'Església de Santa Maria de Mur, el divendres es desenvoluparan una sèrie de conferències dedicades i el dissabte es tancarà la jornada amb una visita in situ.

Els manuals que ha desenvolupat el CRBMC són eines informàtiques que serveixen per representar gràficament els informes tècnics de conservació-restauració. Aquests manuals s'han elaborat davant la necessitat d'unificar criteris i per tal d'ajudar els professionals a plasmar gràficament les diferents patologies i les intervencions en les obres d'art. Cal tenir el programa Adobe Illustrator i llegir el manual, en PDF, per fer els informes gràfics. El contingut d'aquests manuals del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya està subjecte a una llicència de Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Cada any el CRBMC atorga beques destinades a la realització de pràctiques relacionades amb els diversos processos de la conservació–restauració dels béns culturals mobles. L'Escola d'Administració Pública de Catalunya ha convocat vuit beques de col·laboració per desenvolupar estudis i treballs relacionats amb els diferents àmbits d'actuació que li són propis. Anualment, es convoquen subvencions destinades a la conservació preventiva i la conservació–restauració de béns culturals mobles del patrimoni cultural català. Poden optar a elles els ens locals de Catalunya, organismes que en depenen, consorcis locals, fundacions i altres entitats privades sense finalitat de lucre, domiciliades a Catalunya. Avisos de Subvencions per correu electrònic Bases específiques de les subvencions de l'any 2020 Convocatòria per a la concessió de subvencions per a l'any 2020 En els següents enllaços trobareu els anuncis dels procediments oberts per a la licitació de contractes de serveis: Contractació Pública de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural Contractació Pública del Departament de Cultura Ofertes de treball de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural

20 d'octubre a les instalacions del CRBMC es fa un Homenatge a Narcís Comadira i visita guiada a les instal·lacions del CRBMC 11 h visita guiada i 12 h homenatge

En l'especialitat de pintura sobre tela es treballa per a la conservació de pintures sobre tela, principalment quadres d'artistes catalans, des del s.XVI fins a l'època actual. Les alteracions i degradacions de les pintures sobre tela solen ser diverses i ocasionades tant pel propi envelliment dels materials constitutius de l'obra, com per la interacció amb condicions mediambientals adverses o per una manipulació deficient. Les actuacions de conservació-restauració s'inicien amb l'estudi de l'obra i el seu entorn. La intervenció directa sobre l'obra comença amb les fases de conservació curativa necessàries, com la desinfecció, la neteja dels dipòsits de brutícia (revers i anvers), la fixació de la capa pictòrica i de preparació i la consolidació del suport amb tècniques de tractament localitzat. Es pot continuar amb les fases de restauració destinades a la millora de la lectura de l'obra, com són: la neteja de la superfície pictòrica, l'anivellament de les llacunes i la reintegració pictòrica. Com a mesura de conservació preventiva, els quadres es protegeixen pel revers i és millora el sistema d'exposició. L'especialitat compte amb protocols de treball implementats per garantir la qualitat tècnica i científica de les intervencions que es duen a terme en les pintures sobre tela. Cal destacar també l'experiència adquirida en el tractament de quadres de gran format. Quadre Les Noces de Canà de Marià Llavanera (PDF)

Sovint més fràgil que les obres d'art antigues, l'art contemporani requereix una constant supervisió i intervenció, per assegurar la seva conservació. Al CRBMC s'han intervingut obres de Carlos Pazos, Josep Maria Guinovart, Salvador Dalí o Antoni Tàpies. Al Centre i in situ s'han restaurat extensos conjunts de ceràmica, vidre i metall, datats des d'època medieval fins al segle XIX. La restauració d'objectes etnològics, com ballestes, mòmies, màquines de fer rajoles, torns manuals de ceràmica o brúixoles, ajuda a aprofundir en l'estudi de les cultures d'un àmbit territorial específic. Destaca la intervenció del Tapís de la Creació, de la catedral de Girona, entre d'altres brodats; un escut heràldic de la monarquia espanyola del 1700, i una alba de la tomba de sant Bernat Calbó. També s'ha restaurat el tern complet del papa Calitx III amb les dues dalmàtiques fetes en seda, fil d'argent i fil daurat. Quan s'ha considerat significatiu, s'ha restaurat també mobiliari com armaris (d'herbolari, de sagristia o de farmàcia) i llits policromats, mobles d'orgue o caixes de núvia, obres datades entre els segles XIV i el XVIII. Es dóna rellevància a la conservació preventiva de les peces que formen part del patrimoni industrial, els quals tenen unes característiques matèriques, de fabricació i funcionals molt heterogènies. Les creus processionals, fetes de plata fosa, repussada, cisellada i puntejada, amb detalls sobredaurats, són els objectes més abundants en aquesta especialitat, però també hi trobem custodies processionals, encensers, peus de reliquiari, calzes i escultures de sants o bisbes. Bàsicament, es tracta de maquetes de vaixells, que és una especialitat molt concreta. En el Centre s'han dut a terme diverses intervencions de maquetes datades des del segle XVIII al XX, fetes principalment en ferro, fusta i tela. Però també s'han restaurat maquetes d'edificis de diferents materials ( suro, fusta, terracota... ) com, per exemple, la maqueta de la catedral nova de Lleida.

El CRBMC disposa de serveis a l'abast d'institucions, professionals de la conservació–restauració, investigadors de patrimoni i conservadors de col·leccions per tal que puguin aprofundir en el coneixement dels objectes. En aquesta àrea es documenten visualment les diverses etapes de tractament de l'obra, mitjançant diferents exàmens basats en radiacions electromagnètiques: radiacions visibles (fotos amb llum difusa i amb tècniques diverses: llum rasant, macrofotografia, microfotografia, etc.) i radiacions invisibles (fotos amb llum ultraviolada o infraroja, radiografies, etc.). Les anàlisis fisicoquímiques aporten dades als conservadors–restauradors sobre la naturalesa dels materials i dels productes d' alteració i/o envelliment, i faciliten l'elaboració d'un diagnòstic que garanteix la tria de la millor intervenció. També es fan anàlisis per determinar els efectes dels nous materials i la interacció entre les tècniques, els materials i l'obra. El laboratori compta amb equips instrumentals de microscòpia òptica, espectroscòpia FTIR i cromatografia de gasos o GC-MS, i col·labora amb grups de recerca universitaris especialitzats en l'anàlisi de materials patrimonials. Disposa d'una instal·lació radioactiva de segona categoria, per fer l'examen i l'estudi dels béns culturals amb RX. La instal·lació es completa amb un laboratori de revelatge amb processadora automàtica i un gran negatoscopi mural per a una visió més completa de les radiografies. El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) disposa d'una cambra d'anòxia per a la desinsectació d'obres d'art. L'anòxia s'aconsegueix quan hi ha una absència d'oxigen. En les cambres d'anòxia es crea una atmosfera inert a partir de la utilització, com a desinsectant, de gasos inactius presents en l'aire que respirem; per això, aquestes sales són respectuoses amb el medi ambient i amb el patrimoni.

Amb motiu de la celebració de les Jornades Europees de Patrimoni- JEP 2019 i coincidint amb el dia del Conservador Restaurador de Béns Culturals, el CRBMC, en col·laboració amb CRAC - Conservadors-Restauradors Associats de Catalunya, us ofereix una visita guiada molt especial. A més de conèixer l'espai, tindreu l'oportunitat de conversar amb professionals sobre les intervencions que estan duent a terme.

La conservació preventiva té per objectiu evitar o minimitzar el deteriorament dels béns culturals, mitjançant la identificació i el control dels principals factors de degradació. És sinònim de treball sistemàtic i constant, basat en la identificació i el seguiment dels riscos que afecten l'obra o col·lecció, per així poder prendre les mesures preventives adients. Amb l'objectiu d'afavorir la implantació de la conservació preventiva a les institucions del nostre país, el CRBMC col·labora amb les institucions públiques i privades, i amb els professionals que tenen cura dels béns, tant en actuacions puntuals, com l'assessorament en el disseny de vitrines, en la redacció de plecs tècnics, en la manipulació i l'embalatge, en la revisió de propostes de climatització o d'il·luminació, etc. Així com en projectes més amplis: el la redacció de plans de conservació preventiva, en projectes expositius i de condicionament de reserves, en el disseny de plans de control de plagues, en el monitoratge i estudi de les condicions ambientals o en el disseny de protocols en cas d'emergències.

El primer taller de restauració oficial es va crear l'any 1932, al Museu d'Art de Catalunya, i formava part del Servei de Restauració de la Generalitat republicana. En aquest taller es van establir les bases dels actuals mètodes de conservació–restauració a partir de les propostes de Manel Grau, que havia estat becat a Itàlia per la Junta de Museus. La tasca iniciada durant la república va continuar durant la postguerra als tallers de restauració del Museu d'Art de Catalunya i al Museu d'Arqueologia de Barcelona, entre d'altres. Amb la recuperació democràtica, l'any 1980, el Govern de la Generalitat va crear la Secció de Conservació, Restauració i Instal·lacions, dins del Servei de Museus, i la va ubicar al monestir de Sant Cugat del Vallès. Amb la creació de la Direcció General de Patrimoni Artístic, l'any 1987, la secció es va transformar en el Servei de Restauració de Béns Mobles. L'any 2001 el Govern de la Generalitat va iniciar la construcció d'una nova seu a Valldoreix, en un terreny cedit per l'Ajuntament de Sant Cugat, que passarà a ser l'actual Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, depenent de la Direcció General del Patrimoni Cultural. L'actual seu del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) és un edifici de 4.000 m2. Les noves instal·lacions, modernes i ben equipades, inaugurades el 19 de maig de 2003, marquen l'inici d'una nova etapa per al Centre, passant a ser un Centre de referència a Catalunya.

El Centre de Restauració de Béns Mobles contribueix en la preservació del patrimoni cultural. El Centre actua, de forma directa o tutelant les intervencions, sobre els béns culturals d'interès nacional i els catalogats. - Vetllar pel bon estat de conservació dels Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) i dels béns catalogats, i fer una avaluació periòdica de l'estat de conservació dels béns intervinguts amb anterioritat. - Promoure la qualitat i el rigor en les intervencions de conservació–restauració. - Impulsar la innovació i la recerca en conservació–restauració, a base de fomentar els estudis interdisciplinaris amb altres centres especialitzats en la investigació d'àmbit patrimonial, així com els avenços en tecnologia i en la pràctica de les actuacions de conservació–restauració, en les especialitats que té el Centre. - Assessorar sobre conservació preventiva i restauració i oferir serveis tecnicocientífics als professionals de la conservació–restauració, als investigadors del patrimoni i als conservadors de col·leccions. - Oferir l'accés al fons documental tècnic i fotogràfic relatiu al patrimoni cultural de Catalunya que s'ha intervingut. - Promoure el coneixement de la disciplina a través de l'organització de cursos, seminaris i tallers per a professionals, i mitjançant els programes de beques i d'alumnat en pràctiques amb les universitats. - Donar a conèixer la importància i els valors de la conservació i la restauració de béns culturals dins la comunitat, mitjançant el desenvolupament de programes educatius adreçats a estudiants, les visites guiades i la difusió de les actuacions més rellevants als diferents públics: web, xarxes socials, butlletí digital, catàlegs, etc. - Contribuir a donar valor a la professió de conservador/a–restaurador/a i col·laborar amb els centres de formació especialitzats.

S'intervé en béns culturals únics i irreemplaçables que tenen un gran valor artístic i cultural. Des d'un mosaic romà a una pintura de Picasso, passant per una mènsula gòtica o un retaule barroc. Les àrees de conservació–restauració del CRBMC són: materials arqueològics, pintura mural, escultura en pedra, escultura i pintura sobre fusta i pintura sobre tela. Altres especialitats com materials tèxtils, orfebreria, material d'arxiu i gràfic, mobles, maquetes, art contemporani, etc. es deriven a especialistes en la matèria, que treballen sota la direcció del Centre.

Cal manipular l'obra al mínim imprescindible per tal de no sotmetre-la a tensions i riscos innecessaris, i garantir així la màxima conservació. Es rebutgen els tractaments massa intervencionistes. Cal respectar els aspectes formals, materials i estructurals de l'obra. Es preservarà tot el que proporcioni informació sobre el procés d'elaboració de l'obra d'art. Abans d'eliminar qualsevol afegit històric s'estudiarà el cas a fons, documentant-lo en profunditat per poder valorar amb rigor la decisió. Prèviament a la intervenció cal conèixer les causes que han originat el procés de degradació de l'obra. Només així es pot actuar d'una manera adequada. Preservar el missatge estètic de l'obra, sense crear un fals històric. Sempre s'ha de poder diferenciar l' original de l'afegit. Els sistemes de reintegració emprats al CRBMC són: el visible, que cerca la unitat dins la diferenciació amb diferents tècniques (tratteggio, puntillisme, etc.), l' il·lusionista, i l' arqueològic, que atenua les pèrdues que pertorben la lectura, a base de tintes neutres, o manté les pèrdues visibles però suavitzades per diferents sistemes. Que l'obra acabi en un museu o es destini al culte religiós pot condicionar el tipus de reintegració utilitzada. Qualsevol material afegit s'ha de poder retirar en un moment posterior. Per això, cal conèixer molt bé la composició dels productes que hi afegim, i veure la seva resposta al llarg dels anys. Els materials emprats en la restauració han de ser compatibles amb els components de l'obra original. S'han de mantenir al màxim possible inalterables en el temps. Cal evitar tot tractament que no tingui les degudes garanties i que pugui ser causa de degradació de l'obra. La conservació preventiva consisteix a actuar indirectament sobre l'objecte, mitjançant l'anàlisi i control de les condicions del seu entorn, per tal d'evitar, fins on sigui possible, la seva degradació. Cal crear un medi ambient d'acord amb les exigències de durabilitat de l'objecte. Això implica el coneixement del comportament físic i químic dels materials que componen l'obra i del seu entorn. Abans d'iniciar qualsevol intervenció directa cal recollir tota la informació disponible: dades tècniques, històriques, artístiques, material d'anteriors intervencions o documentació fotogràfica. Després de la intervenció, també cal deixar constància dels tractaments amb la redacció de memòries o informes tècnics. La documentació tècnica ha d'incloure les dades de l'obra, un examen del seu estat abans de la intervenció, una proposta de restauració i l'explicació del procés de restauració que s'ha seguit. És important aplegar els resultats de les anàlisis fisicoquímiques que s'han fet i el seguiment fotogràfic de tot el procés. La conservació–restauració dels béns culturals mobles és un treball en equip que requereix una metodologia científica. A més del conservador–restaurador, hi intervenen físics, químics, historiadors, fotògrafs i, fins i tot, si és necessari, biòlegs o arquitectes.

Aquesta especialitat treballa en la restauració d'un ventall de materials molt ampli procedent de museus i jaciments. Tot i així, les peces més habituals són de metall -sivelles, fíbules, penjolls, punyals, monedes o puntes de llança- o de ceràmica -àmfores, plats, bols, càlats, escudelles, etc. En procedir d'excavacions, els objectes i, sobretot, les ceràmiques arriben molt fragmentats. La intervenció de conservació–restauració d'aquest tipus de peces es basa, habitualment, en la neteja, la recomposició i la consolidació de les parts de l'objecte per, posteriorment, reintegrar-ne els volums i el cromatisme. Puntualment, per determinats conjunts arqueològics, es treballa en col·laboració amb el Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

L'especialitat de pintura mural intervé especialment en la conservació del patrimoni artístic i decoratiu integrat en els edificis i monuments. Les restauracions inclouen des de pintures decoratives d'època romana fins a obres religioses dels segles XI al XVIII. Les patologies principals amb què ens trobem estan produïdes pels efectes mediambientals adversos sobre les obres. Sovint hi ha hagut filtració d'humitat que ha atacat el suport, aparició de sals, carbonatacions, atac biològic, etc. La tasca conservativa és primordial, doncs, abans de qualsevol intervenció de restauració. Un cop estabilitzades les condicions mediambientals, es pot intervenir en el suport, en la preparació i en la capa pictòrica, per tal de retornar la integritat i la llegibilitat a la pintura. La restauració ha tornat a la llum algunes descobertes excepcionals com les pintures romanes del carrer Pere Martell de Tarragona, les romàniques de Sant Víctor de Dòrria o les romàniques i gòtiques de Sant Vicenç d'Estamariu. Es restauren obres en els tallers, però la gran majoria d'intervencions es fan in situ.

S'intervenen principalment obres provinents de patrimoni eclesiàstic, civil, museogràfic i arqueològic, ja siguin escultures exemptes, retaules o elements escultòrics integrats a monuments i conjunts arquitectònics ornamentals. Algunes de les restauracions més importants del CRBMC en aquesta especialitat són un sarcòfag romà (Ager), el retaule de Santa Llúcia (Lleida), el retaule de Sant Llorenç (Lleida), el mausoleu de Pere II (Santes Creus), el retaule de la Verge del Roser (Albesa), el retaule de la Mare de Déu (Beget), un sant enterrament de Crist (Vallbona de les Monges) o la Mare de Déu del Pla (Sant Miquel de Camarasa). Els problemes principals que presenta l'escultura en pedra són la fragmentació del suport i les repintades, que no permeten veure l'obra en la seva integritat, tal com va ser concebuda. Moltes de les obres que es tracten han perdut també, totalment o parcialment, la seva policromia. El procés de conservació–restauració es fonamenta, habitualment, en la recomposició i consolidació de les parts de l'objecte i la neteja. A causa de la dificultat de manipulació es disposa de maquinària específica. Des d'aquesta especialitat també es gestiona i es fa la conservació–restauració d'aquests béns. Es treballa en coordinació amb el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Intervenció en escultures del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona per a l'exposició "Tarraco.

Es conserven i restauren retaules, talles i pintures sobre taula, procedents d'arreu de Catalunya. La majoria són de temàtica religiosa, pertanyents a retaules d'esglésies o museus. Habitualment, es tracta d'obres amb un important debilitament del suport, aixecaments de capa de preparació i pictòrica, i abundant brutícia superficial. És imprescindible fixar, consolidar i netejar l'obra. En funció del criteri final que es decideixi, es massilla i es retoca cromàticament o s'opta per un criteri arqueològic. La presentació final dels retaules es pot fer de dues maneres diferents. Quan manca l'arquitectura de fusta del retaule, es fa, normalment, amb estructures d'alumini anoditzat i/o amb perfils d'acer inoxidable. Quan l'estructura es conserva però està en mal estat, es complementa amb l'ajuda d'estructures de perfils d'alumini anoditzat, d'acer inoxidable i/o fusta de cedre. Restauració del retaule de sant Sadurní de Malanyeu (vídeo) Restauració del retaule de la Pietat, Museu Diocesà d'Urgell (vídeo) Stop-motion del muntatge del Retaule de Salelles (vídeo)

Sèrie que radiografia, de manera planera, les dades principals sobre un tema o un àmbit cultural. Accés a les publicacions del Departament de Cultura.

El Butlletí de novetats de la Biblioteca central del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya recull periòdicament els materials bibliogràfics i documentals incorporats al fons de la Biblioteca. El Butlletí s'organitza per matèries i els registres es troben ordenats alfabèticament. A més, conté un sumari per matèries per tal d'agilitzar i facilitar la seva consulta. Tota la informació ressenyada pot ser consultada, es pot demanar en préstec, o bé se'n poden demanar fotocòpies. Si desitgeu rebre el Butlletí a la vostra bústia electrònica, envieu el vostre correu electrònic a: [EMAIL] indicant en l'assumpte ALTA BN.

El català és la llengua oficial de Catalunya juntament amb el castellà, l'occità, aranès a l'Aran, a més de la llengua de signes catalana. Gairebé tota la població adulta entén el català i dues de cada tres persones el saben parlar i escriure. Pel que fa al castellà, pràcticament la totalitat dels ciutadans l'entenen i el parlen. El català també és d'ús habitual en altres territoris (la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, una part de l'Aragó —la Franja de Ponent—, el sud de França i la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya). D'aquesta manera, es calcula que hi ha uns deu milions de persones que parlen el català. Això el situa en el 88è lloc entre les llengües més parlades del món i com la 9a llengua de la Unió Europea, al costat del suec, el grec o el portuguès. La llengua catalana és present en tots els àmbits de la vida oficial, laboral, social, cultural i en tots els mitjans de comunicació. L' Informe de política lingüística conté les actuacions més rellevants en matèria de política lingüística. És un idioma normativitzat amb una gran tradició literària, que disposa de textos escrits des del segle XII i que té més de 1.200 autors literaris vius. També és la 22a llengua més traduïda del món. Els investigadors dels 24 parcs científics i 40 centres d'alta recerca existents a Catalunya s'expressen en català paral·lelament a l'anglès. Pel que fa al reconeixement a la Unió Europea, s'han establert acords pels quals qualsevol persona es pot adreçar en català a la Comissió Europea, al Consell de Ministres o al Defensor del Poble en català. També es fa una versió catalana dels textos i les resolucions fonamentals de la UE. El català és la llengua vehicular a l'escola i el seu ús també és majoritari a la universitat. D'altra banda, un milió i mig de persones en els darrers vint anys s'han matriculat als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística, i el portal Parla.cat rep anualment més de 600.000 visites procedents de 140 països. També es fan diversos plans d'acolliment lingüístic per als nouvinguts. Una iniciativa amb molt d'èxit ha estat la del Voluntariat per la llengua, on es formen més de deu mil parelles lingüístiques cada any, entre un parlant habitual i un aprenent, per conversar i agafar fluïdesa. Per millorar l'ús de la llengua destaquen les nombroses eines de consulta disponibles, com el cercador de dubtes lingüístics Optimot, amb dotze milions de consultes, més de 80 diccionaris en línia, traductors o el cercador terminològic del TERMCAT. D'altra banda, gairebé sis mil estudiants han cursat estudis de llengua, literatura i cultura catalanes a més de 150 universitats d'arreu del món. L' Institut Ramon Llull subscriu acords amb universitats i centres de l'exterior per promoure-hi la docència d'estudis catalans. Cal destacar la vitalitat que té el català a les xarxes socials com demostra el fet que des del 2005 existeixi el domini.cat, que agrupa els webs de la comunitat lingüística i cultural catalana. És la vuitena llengua amb més penetració a Internet, per davant del francès, l'alemany, l'italià i el castellà. La versió de la Viquipèdia en català va ser la primera a aparèixer després de l'anglesa i és la quinzena en nombre d'articles. També tenen versió en català alguns dels llocs web més visitats com Google, Facebook o Youtube.

La cultura catalana ha estat una gran ambaixadora de Catalunya al món. El Departament de Cultura participa als grans esdeveniments internacionals en cada un dels àmbits per garantir la presència de Catalunya com a marca cultural pròpia i aconseguir el prestigi exterior. Les accions per afavorir la internacionalització, tant de la cultura com de la producció de les indústries culturals catalanes, es despleguen mitjançant l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i l'Institut Ramon Llull. A més a més, el Departament participa també en projectes culturals europeus que es desenvolupen en xarxa. L'any 2000 el Departament de Cultura va crear el que avui és l'Institut Català de les Empreses Culturals ( ICEC ) amb l'objectiu principal d'impulsar la producció cultural pròpia de Catalunya i contribuir al desenvolupament de les empreses culturals. L'ICEC dóna suport a la promoció a l'estranger de projectes professionals a través de la participació a fires, festivals i mercats d'arreu del món en els quals desenvolupa activitats i organitza estands per potenciar l'intercanvi entre professionals catalans i estrangers. També coordina la presència de les empreses catalanes en els circuits internacionals. A més a més, disposa d'una xarxa d'oficines a Europa a través de les quals duu a terme diverses línies de treball per accedir als mercats culturals de fora de Catalunya. L'any 2002 el govern català i el balear van crear l' Institut Ramon Llull amb la voluntat de projectar la llengua, la cultura i la creació artística catalanes a l'exterior. Actualment el consorci està format per la Generalitat de Catalunya, el Govern Balear i l'Ajuntament de Barcelona. Entre altres accions, l'Institut s'encarrega d'impulsar la participació de la cultura catalana en fires i festivals i d'assegurar la presència d'artistes de Catalunya en programes destacats de la creació contemporània internacional (teatre, cinema, circ, dansa, música, arts visuals, disseny o arquitectura) que es fan en ciutats i equipaments culturals d'arreu del món. La cultura i la literatura catalana han viatjat a cites internacionals de gran rellevància com les fires internacionals del llibre Guadalajara (2004), Frankfurt (2007), Quebec (2012), París (2013), i Göteborg, a Suècia (2014), on han estat les convidades d'honor. La presència de Catalunya com a cultura convidada a grans esdeveniments culturals de tots els àmbits ha augmentat en els darrers anys, amb la participació de focus de cultura catalana a The Great Escape de Brighton (Regne Unit) en l'àmbit de la música, Kulturbörse de Friburg (Alemanya) dedicat a les arts escèniques; Subcase d'Estocolm (Suècia) dedicat al circ; SummerStage Festival Nova York, amb l'activitat Catalan Sounds on Tour; la Documenta de Kassel (Alemanya), màxim referent de les arts visuals; o la International Tansmezze de Düsseldorf (Alemanya), festival de referència del món de la dansa, per posar uns quants exemples. La Biennal d'Art de Venècia manté la presència catalana de manera permanent i amb pavelló propi des del 2011, i la Biennal d'Arquitectura des del 2012. L'any 2014 també s'ha participat a la Beijing Design Week, el certamen més important d'Àsia en disseny, arquitectura i urbanisme, i a la Fira Internacional del Llibre Infantil i Juvenil de Xangai (2014). Pel que fa a Europa, hi ha diferents iniciatives de col·laboració en xarxa que afavoreixen sinergies de treball en matèria de cultura entre diferents països i regions. Catalunya participa en alguns d'aquests projectes vinculats amb àmbits com la música, el patrimoni, les indústries creatives o la dansa. A tall d'exemple, l'European Creative Industries Alliance és una iniciativa per definir un catàleg de polítiques de suport a les pimes en l'àmbit de les indústries culturals i creatives. El Departament també és present en sis projectes europeus de patrimoni en què participen 142 entitats internacionals més, com L' Europeana Photography, que fa un recull de fotografies d'entre el 1839 i el 1939 amb l'objectiu de documentar els canvis i els moments històrics de la vida europea d'aquell període i on el Departament hi ha contribuït amb 65.000 imatges. O el projecte IAM International Augmented Med, que aplica la realitat augmentada en l'àmbit cultural i paisatgístic a les riberes nord i sud de la Mediterrània i compta amb la col·laboració del Museu d'Arqueologia de Catalunya ( MAC ).

Catalunya té una gran vitalitat social i cultural, creativa i participativa. D'una banda, el país ha gaudit sempre d'una gran tradició de cultura associativa i de participació en activitats populars i d'aficionats arreu del territori; i de l'altra, pel que fa al consum cultural, l'assistència massiva en multiplicitat de convocatòries l'han convertit en una parada obligatòria en les gires dels artistes i de les companyies de més renom. Amb tot, el sector cultural està en plena redefinició, tant des del punt de vista de l'oferta com des del de la demanda. La irrupció d'Internet, en un primer moment, i del Web 2.0 i les xarxes socials, recentment, han conformat un nou panorama de producció, distribució, consum i participació cultural. En els darrers quaranta anys, la societat catalana ha experimentat una transformació molt profunda. Als canvis en les seves estructures demogràfiques, econòmiques i socials, cal afegir l'emergència i posterior consolidació d'un nou paradigma comunicatiu audiovisual-digital. L'hegemonia d'aquest ecosistema comunicatiu ha modificat substantivament no només els processos de producció, accessibilitat i participació, sinó també les funcions de la cultura i els esquemes de classificació cultural. Aquest nou ordre sociocultural s'insereix en un context on bona part del temps lliure es dedica a la cultura, que reforça el seu vessant d'experiència, on la cultura té uns beneficis personals i comunitaris. En aquest nou context, les funcions de la cultura i dels agents que s'hi dediquen requereixen d'una redefinició, ja que les pràctiques culturals esdevenen permeables i complementàries. Així, un esdeveniment cultural no només es defineix per la simple assistència, sinó també per la possibilitat, per exemple, de poder tenir contacte amb l'artista o de compartir l'experiència fent fotografies o vídeos i pujant-los a la xarxa amb un hashtag. El llibre en paper comparteix espai amb els llibres electrònics ( e-books ); els vinils, amb la música en reproducció en temps real ( streaming ), i la fotografia analògica, amb els telèfons intel·ligents ( smartphones ). La ciutadania, receptora passiva en l'antic model, ha esdevingut prosumidora o consumidora proactiva, que crea i comparteix continguts culturals al mateix temps. La creixent complexitat del camp cultural requereix d'enquestes especialitzades. Des d'aquesta filosofia, el principal objectiu de les estadístiques sobre participació que, al llarg d'aquests anys, ha anat elaborant el Departament de Cultura ha estat conèixer el consum efectiu de productes i serveis de caràcter cultural —en l'ampli sentit del terme cultural — i analitzar les pràctiques actives dels catalans relacionades amb la cultura, així com observar l'evolució d'aquests hàbits al llarg del temps i entre diversos grups de població. Des de l'any 2013, a més, s'ha incorporat el que podríem anomenar dimensió social de la cultura, això és, les actituds i els valors dels ciutadans de Catalunya vers el fet cultural. Analitzar la participació cultural requereix situar-se en el moment previ a la pràctica o consum i centrar l'interès en les motivacions i barreres amb les quals es troba la població a l'hora d'accedir a la cultura, així com en les vies d'informació cultural. De la mateixa manera, des d'una perspectiva de polítiques públiques, identificar incentius a la participació pot resultar útil a l'hora de desenvolupar i implementar accions concretes que permetin augmentar tant el nivell de participació com el seu contingut o la seva qualitat. I tot això, sense perdre de vista quins són els significats que les persones atorguen al fenomen cultural i com s'ubiquen en un espai social, interrelacional i participatiu com és el de la cultura. El principal motiu que porta els catalans a participar en la cultura és passar-ho bé, gaudir, desconnectar o escapar de l'estrès diari. Des d'aquesta perspectiva, la cultura esdevé, també, un element d'interrelació social, un mercat d'intercanvi de propostes que permet fer activitats amb altres persones de l'entorn. En aquest context, la recomanació hi juga un paper important; ara bé, la recomanació tradicional, de la crítica, deixa pas al consell d'amics i familiars i, cada cop més, a les opinions que es puguin trobar a Internet. Aquest vessant d'experiència es complementa amb les característiques relacionades amb el producte cultural; elements com la qualitat, els autors o els artistes són clau a l'hora de configurar els gustos i les eleccions dels ciutadans. A més, cal afegir que aquest producte ofereixi un element diferenciador de la resta, que sigui nou, que permeti estar a l'última. La facilitat en l'accés també hi té un paper força important, bé a través del preu (gratuïtat o oferta), bé a través d'altres factors, com la disponibilitat de temps, la proximitat de l'esdeveniment o el fet de poder-hi accedir de manera relativament còmoda. A les raons anteriors cal afegir també una concepció de la cultura com a coneixement, la possibilitat d'aprendre, d'adquirir nous coneixements, de transmetre'ls als fills o, fins i tot, de reafirmar la pròpia identitat. Catalunya ha tingut sempre una gran tradició de cultura associativa i de participació en activitats populars i d'aficionats, com les corals de cantaires, els castellers, el teatre amateur, les societats musicals o els esbarts. Hi ha gairebé 3.500 entitats amb més de 430.000 associats que mouen un pressupost global de 75 milions d'euros (l'any 2013) u on, a més, hi treballen gairebé 49.000 persones de manera voluntària, és a dir, no remunerada. Actualment, aquest tercer sector també es troba en un procés de canvi, empès per l'evolució de les societats modernes. No obstant això, el seu valor com a agent conservador i difusor de la cultura popular, i com a agent de cohesió i integració social, fa que avui el seu paper en la cultura catalana continuï sent molt destacat. El Departament de Cultura s'encarrega d'impulsar les polítiques públiques en aquest àmbit.

L' activitat industrial a Catalunya històricament ha tingut un gran pes en el conjunt de l'economia catalana, i ha arribat a convertir-se en l' avantguarda industrial d'Espanya. Tot i que, tradicionalment, els sectors principals d'aquest creixement han estat el químic, l'alimentari, l'energètic o el metal·lúrgic, en els darrers decennis s'ha començat a dedicar una atenció especial a l'economia creativa i del coneixement, una activitat que creix a tot el món. Dins d'aquest canvi de paradigma econòmic, vinculat a les noves tecnologies, també les indústries culturals i creatives s'han configurat com un nou motor de la innovació econòmica i social. Més enllà de les circumstàncies especials de la situació de crisi dels darrers anys, el sector de la cultura i la creació s'ha situat com un dels principals creadors de riquesa i ocupació a Catalunya: el seu pes econòmic és de l'1,9 % del total de l'economia catalana el 2013 i dóna feina a més de 148.000 treballadors (el 2015). Les gairebé 34.000 empreses culturals representen un 5,7 % del teixit empresarial català, del qual un 27 % s'emmarca dins l'activitat d'arquitectura, al voltant del 21 % d'empreses es dediquen a les arts visuals i gairebé un 19 % als llibres i la premsa. Pel que fa al volum de negoci, el sector cultural genera 9.700 milions d'euros l'any 2013, per darrera de gegants com el sector turístic (26.500 milions d'euros) i la indústria alimentària (21.900 milions d'euros), però per davant d'altres branques importants de l'economia, com ara el sector farmacèutic (6.100 milions d'euros). La cultura també aporta valor en termes econòmics a través del turisme, que en les darreres dècades s'ha convertit en una de les fonts de riquesa més destacades a Catalunya, que se situa al capdavant de l'Estat pel que fa a entrades turístiques. Gairebé 17 milions de turistes internacionals (un 26 % del total estatal l'any 2014) deixen una despesa de més de 15.000 milions d'euros al territori. En matèria de comerç internacional, les exportacions catalanes de béns i serveis culturals i de creació mantenien des de l'any 2009 una tendència a l'alça fins a la caiguda de 2013. El valor de les exportacions (625 milions d'euros) és superior al de les importacions (365,6 milions d'euros), cosa que genera una balança comercial positiva. En aquest sentit, la indústria editorial catalana és el sector cultural més internacionalitzat.

Amb una superfície de 32.107 quilòmetres quadrats, Catalunya és la sisena comunitat autònoma de l'Estat espanyol més extensa i la segona més poblada. El territori està dividit en 42 comarques i té 947 municipis, amb una majoria de població resident en nuclis urbans de més de 50.000 habitants. Segons el padró municipal del 201 4, Catalunya té 7,5 milions d'habitants, dels quals gairebé 5 milions viuen a l'àmbit metropolità de Barcelona. La capital catalana i la seva àrea d'influència configuren una de les regions de major desenvolupament econòmic i empresarial de l'àrea del Mediterrani. A l'actualitat, el 64 % dels catalans són nascuts a Catalunya, un 19 % van néixer en d'altres comunitats de l'Estat i un 17 % són d'origen estranger. Arreu de Catalunya existeixen equipaments o seus culturals que són tant de titularitat pública com privada o del tercer sector (associacions, centres d'estudi, fundacions, etc.), i que ofereixen als ciutadans la possibilitat d'accedir a la cultura, al mateix temps que s'encarreguen de preservar-la. Actualment hi ha 4.804 equipaments culturals públics distribuïts arreu del territori català entre arxius, biblioteques, museus, teatres i auditoris, espais d'arts visuals, cinemes i centres culturals polivalents. El Departament de Cultura disposa d'un cercador web d'equipaments culturals perquè el ciutadà pugui conèixer quins d'aquests equipaments hi ha al seu municipi o comarca. www.gencat.cat/equipaments i pect.cultura.gencat.cat/difusio. Els diversos equipaments culturals públics estan organitzats en sistemes específics com el Sistema de Museus, el Sistema de Lectura Pública de Catalunya, el Sistema d'Arxius, el Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya i la Xarxa de Centres i Espais d'Arts Visuals. Al llarg dels segles, Catalunya ha anat conservant per tot el territori un conjunt de béns materials i immaterials que constitueixen el patrimoni cultural català. D'una banda els museus, els arxius i les biblioteques, i el patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic són la part del llegat material i que es pot consultar amb el Pat.mapa. D'altra banda, pel que fa a la cultura popular, Catalunya aplega una gran diversitat de manifestacions, festes, tradicions i entitats d'interès cultural que configuren el patrimoni immaterial català. El Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya fa una acurada catalogació de les festes, que situa al Mapa del Patrimoni Festiu.

La finalitat de les polítiques culturals públiques és la de vetllar per la promoció de la cultura i garantir-ne l' accés a tots els ciutadans. La participació d'un govern en l'àmbit de la cultura també té la funció d'assegurar la preservació del patrimoni —material i immaterial— que una societat ha obtingut com a llegat de les generacions anteriors. A Catalunya, la necessitat de fomentar i conservar la identitat nacional del territori, amb una llengua i cultura pròpies, ha estat tradicionalment un dels eixos principals en el desenvolupament de les polítiques culturals. Així mateix, el reconeixement de la diversitat cultural o, darrerament, l'adaptació a un context general de crisi econòmica, n'han estat i són també factors determinants. L'origen de les polítiques culturals a Catalunya es troba en els primers governs democràtics de principis del segle XX. Tot i així, no és fins a l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978 que s'estableix l'actual marc normatiu i competencial en matèria de cultura. A Catalunya, tal com recull l'Estatut d'autonomia de 1979 ( Article 9 ) i després el de 2006 ( Article 127 ), la cultura és competència exclusiva de la Generalitat. A escala local, els municipis també tenen responsabilitats en patrimoni local, instal·lacions culturals i activitats. Per a més informació, es pot consultar en línia l' Informe sobre la política cultural a Catalunya, inclòs al Compendium of Cultural Policies and Trends in Europe. El Departament de Cultura treballa per a la promoció i la difusió de la cultura i la creació catalanes, amb la voluntat final d'articular els valors culturals comuns de la societat. S'estructura en diferents organismes que dirigeixen polítiques en els àmbits d'actuació corresponents: Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Direcció General de Creació i Empreses Culturals Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals Direcció General de Política Lingüística Agència Catalana del Patrimoni Cultural Museu Nacional d'Art de Catalunya Institut Català de les Empreses Culturals Institució de les Lletres Catalanes Consell Nacional de la Cultura i de les Arts Consorci per la Normalització Lingüística Consell Social de la Llengua Catalana Consell Social de la Llengua de Signes Catalana Consell de l'Associacionisme Cultural Les polítiques públiques en cultura en els darrers anys s'han orientat a transformar i actualitzar les antigues estructures amb l'objectiu de fer front a la crisi econòmica, al canvi tecnològic i demogràfic, a la minva dels pressupostos i a la disminució del consum cultural. D'altra banda, s'ha posat la creativitat al centre del sistema cultural de manera que s'amplia el concepte de cultura i es consideren àmbits nous com poden ser l'arquitectura, el sector audiovisual i els videojocs, la fotografia i la gastronomia. En el marc del finançamen t, s'han creat nous conceptes d'ajut com les aportacions reintegrables, que combinen una part de subvenció i una part de crèdit, i els préstecs participatius per a les empreses culturals digitals; s'han signat convenis amb l'Institut Català de Finances i el Triodos Bank; s'ha creat l'impost a les empreses de telecomunicacions per al foment de la indústria audiovisual; i s'ha posat en marxa l'Accelerador de Projectes Europeus per incrementar el nombre de projectes que es presenten als ajuts europeus a través del programa Europa Creativa. S'ha fet un pas endavant en la professionalització de la cultura amb el mapatge de les indústries culturals i creatives, la declaració de fires i mercats estratègics en cada àmbit o les jornades i el recolzament que l'Institut Català de les Empreses Culturals aporta al teixit cultural. Això ha afavorit la presència de la cultura catalana als grans esdeveniments internacionals de cada sector. No menys important són les polítiques adreçades a la participació i la cooperació entre els sectors, l'administració i la societat civil, amb la creació òrgans com el Consell Social de la Cultura o la Fundació Catalunya Cultura per incentivar la col·laboració entre el sector empresarial i el cultural. També s'ha arribat a acords amb altres administracions, com amb la Diputació de Barcelona per al carnet únic a la xarxa de biblioteques de Catalunya, i s'ha promogut la participació ciutadana en les manifestacions de cultura popular i associacionisme. La política lingüística promou el coneixement de la llengua entre la població adulta i l'ús del català en sectors específics. També defensa la unitat de la llengua a tot el domini lingüístic, l'occità aranès i la llengua de signes catalana. S'ha reorganitzat l'estructura administrativa del Departament i s'han creat ens per millorar la gestió, com l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural ( OSIC ), que centralitza tots els ajuts, i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural ( ACPC ). D'altra banda, s'han reestructurat els òrgans de gestió dels grans equipaments culturals amb l'objectiu que siguin més eficients i més autosuficients. A llarg termini, el Departament identifica tres reptes de futur prioritaris: tenir poder de decisió sobre l'IVA cultural, posar en marxa una llei de mecenatge i desenvolupar un marc normatiu apropiat en matèria de propietat intel·lectual. Per a més informació, podeu consultar el Balanç de Govern 2011/2015 i les Memòries d'activitat del Departament de Cultura.

L'anàlisi de les dades recollides de cadascun dels àmbits culturals permet fer una lectura de la realitat del sector. A partir de la informació més recent, Catalunya avui proposa una panoràmica actual de la cultura a Catalunya a partir de sis aspectes clau: les polítiques culturals, la cultura al territori, l'economia i la cultura, el consum i la participació cultural, la internacionalització de la cultura i la creació, i la llengua catalana.

Els fulls de difusió DeCultura ofereixen de manera periòdica una anàlisi sobre les darreres dades disponibles relacionades amb el món de la cultura. Cada número tracta una temàtica diferent, des dels resultats de l'estadística oficial dels diversos àmbits, el consum i la participació cultural o l'ocupació en el sector de la cultura i la creació, fins a temes econòmics com la distribució dels pressupostos o la fiscalitat en la cultura, a més d'anàlisis sectorials, polítiques culturals i recerca, entre d'altres. Podeu accedir als DeCultura a través d'aquest cercador, que us llistarà documents d'una mateixa temàtica o per la paraula que hàgiu introduït en el quadre de cerca.

Treballs d'anàlisi exhaustiva sobre la definició, administració i gestió de les polítiques públiques culturals des d'una aproximació qualitativa i/o quantitativa, d'interès tant per a la presa de decisions en l'àmbit públic com per als agents dels diferents sectors culturals. Aquest estudi és una aproximació al micromecenatge i analitza aquest nou sistema de finançament i l'èxit que està aconseguint a Catalunya en projectes de cultura i creació. Marta Llatcha i Marçal Terrades (Gabinet Tècnic) L'impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost indirecte que grava els lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats per empreses i que recau sobre el consumidor final. L'objectiu d'aquest treball és fer una comparativa dels tipus impositius d'IVA que s'apliquen a alguns béns i serveis culturals en diversos països de la Unió Europea l'any 2013. Per tal d'acomplir aquesta tasca, s'ha utilitzat la informació proporcionada pel treball VAT Rates. Applied in the Member States of the European Union, que fa anualment la Comissió Europea i que consisteix en un recull de tipus impositius per productes i serveis segons dades facilitades pels mateixos estats membres. Així doncs, s'ofereixen agrupacions de les dades del període 2011-2014, tant per programes i ministeris com per comunitats autònomes, prestant una especial atenció al cas català. Aquests informes presenten una anàlisi de l'impacte econòmic de dos esdeveniments de cultura popular i tradicional a Catalunya l'any 2012: les Falles d'Isil i l'Aquelarre de Cervera. El càlcul d'impacte econòmic s'ha basat en la metodologia proposada al Protocol d'avaluació de l'impacte econòmic d'esdeveniments i institucions culturals dirigida pel professor de la Universitat de Girona Modest Fluvià i en les dades recollides a través de les enquestes realitzades abans i durant els esdeveniments festius. Els resultats es mesuren en termes d'aportació d'aquests esdeveniments a l'economia local. Així doncs, s'ofereixen agrupacions de les dades del període 2010-2013, tant per programes i ministeris com per comunitats autònomes, prestant una especial atenció al cas català. L'objectiu d'aquest treball és l'anàlisi de les característiques econòmiques i ocupacionals de les activitats culturals i creatives a Catalunya pels anys 2008 i 2010, realitzat a partir de les dades contingudes a l'Enquesta Anual de Serveis de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), adaptades a l'àmbit de Catalunya per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Les variables que es presenten en aquest treball són el valor afegit brut a cost de factors (VAB), el nombre d'empreses i el nombre d'ocupats del sector. Anna Villarroya Planas i el seu equip de la Universitat de Barcelona. L'objectiu d'aquest treball és mesurar la contribució econòmica del tercer sector cultural a Catalunya, a través del càlcul del pes d'aquest sector respecte al sector cultural empresarial, el tercer sector social i l'economia catalana en el seu conjunt, en termes de volum d'ingressos, de població activa ocupada, d'organitzacions existents i de la dimensió econòmica del treball voluntari. Aquestes magnituds es treballen a partir de les dades estadístiques sobre el tercer sector cultural publicades pel Gabinet Tècnic del Departament de Cultura. Els següents documents presenten el seguiment de les principals variables per valorar l'abast i la dimensió econòmica de les activitats catalogades com a culturals durant el període 2008-2009. Aquesta és la primera anàlisi que s'ha fet del sector industrial del videojoc a Catalunya, que presenta informació relativa a 33 de les 42 empreses catalanes de producció i distribució del videojoc. Les dades que s'ofereixen fan referència a la distribució territorial de les empreses, la facturació, l'ocupació, la producció, etc. L'ús de la llengua catalana en la producció i distribució dels videojocs també és una de les qüestions abordades en aquest estudi, amb dades relatives al 2009. Els següents documents presenten el seguiment de les principals variables per valorar l'abast i la dimensió econòmica de les activitats catalogades com a culturals durant el període 2002-2007. Aquest estudi avalua l'impacte de l'edició del 2007 de la Fira Mediterrània en els sectors professionals de les arts escèniques i de la música i en els sectors no professionals de les entitats de cultura popular i tradicional que hi van participar. El 2006 ja es va fer un estudi per avaluar l'impacte de l'edició 2005, que ha estat millorat en diversos punts. L'estudi combina l'anàlisi de la demanda (els programadors) i la de l'oferta (els grups programats) Josep Maria Arauzo i Magda Lleixà Solà (Universitat Rovira i Virgili). El sector de la fotografia comprèn un ampli ventall d'activitats professionals i amateurs, i d'agents. Aquest estudi té per objectiu fer una aproximació a les definicions subjacents al sector de la fotografia i la seva importància en termes quantitatius i monetaris a Catalunya En el marc de la transició d'un model d'economia industrial a un model basat en l'economia del coneixement, el sector cultural ha experimentat una gran transformació i ha esdevingut un element clau de l'economia. Aquest estudi pretén arribar a una metodologia de mesura de l'ocupació cultural en els sectors culturals, com a factor rellevant de l'anàlisi econòmica. La cultura, cada cop més, impregna les polítiques públiques de diversos sectors. D'això, les polítiques d'immigració en són un clar exponent, ja que requereixen la gestió de la diversitat cultural dels nous col•lectius. Aquest estudi és una aproximació transversal de la cultura a les polítiques d'immigració de l'àmbit local, a partir de tres casos: Terrassa, Manlleu i Ulldecona. Entre les indústries culturals també cal incloure-hi aquelles que treballen en el sector del patrimoni cultural. Aquest estudi fa una primera aproximació a la tipologia d'aquest tipus d'empreses, sobre una mostra de 20 empreses, en funció de la seva activitat, del nombre de treballadors que tenen i dels seus indicadors economicofinancers. Aquest estudi dimensiona el sector de les arts visuals en relació a les diferents fases de la cadena de valor: formació, producció, difusió, comercialització, col·lecció i suport de les administracions públiques. El sector ocupa unes 4.000 persones i mou una despesa total de 230 milions d'euros aproximadament. Mesurar la importància del segment del turisme cultural no és fàcil donada la diversitat de criteris que s'utilitzen per definir-lo i la relativa capacitat de les diferents metodologies que hi ha per a l'obtenció de dades quantitatives. Aquest estudi proposa una definició sobre els conceptes de turisme cultural i de turista cultural, i suggereix una metodologia que serveixi de base per al recompte dels turistes culturals que visiten Catalunya. L'aplicació dels criteris internacionals en la mesura de l'R+D+I tradicionalment han estat de difícil aplicació en l'àmbit cultural. Aquest document sintetitza els principals continguts i definicions incloses en els manuals internacionals de l'OCDE per tal que, des dels sectors culturals, es pugui fer una aproximació a la seva activitat en funció d'aquests conceptes. Aquest document aporta elements de reflexió sobre el món de la recerca en els àmbits de la cultura i de la comunicació. La finalitat és definir les línies prioritàries de recerca de la Generalitat de Catalunya en aquests àmbits. L'artesania és un dels sectors emergents en l'àmbit cultural. Aquest estudi parteix de la definició d'artesania i dels criteris pels quals determinades empreses s'inclouen dins del sector. A partir d'aquí, es fa una aproximació a la dimensió i estructura del sector a Catalunya, també a partir de comparacions internacionals. Les normes ISO serveixen com a indicadors de l'adaptació de les empreses a criteris de qualitat i eficiència en la gestió i la producció. Aquest estudi té per objectiu conèixer la situació de les empreses de l'àmbit cultural respecte a la gestió de la qualitat. La noció de "creativitat" i el rol dels sectors creatius juguen un paper determinant en les economies modernes. Aquest treball tècnic té per objectiu individualitzar algunes de les qüestions relacionades amb la importància, significació i comportament dels anomenats sectors creatius (creative industries), i la seva relació o distinció amb les anomenades indústries culturals. Institut de Govern i de Polítiques Públiques (IGOP) Quin és el valor públic que afegeixen les polítiques culturals? En quines esferes de la realitat social i, sobretot, de quina manera repercuteixen de forma significativa les accions culturals que promouen les polítiques públiques? I, finalment, com es pot mesurar aquest impacte? Aquest estudi pretén generar un coneixement útil sobre aquestes qüestions i avançar en la creació d'instruments per diagnosticar el rendiment de les polítiques culturals públiques. Institut d'Economia de Barcelona), Lluís Peñuelas (Universitat Pompeu Fabra i Fundació Gala-Salvador Dalí) La finalitat dels incentius fiscals és fomentar el desenvolupament de determinades activitats que es consideren positives per a la societat general. Entre aquestes, la conservació del patrimoni històric en seria un exemple clar de l'àmbit cultural. Aquest informe planteja les possibilitats que té la Generalitat de Catalunya d'articular mesures d'incentiu fiscal per fomentar activitats d'interès general, especialment en l'àmbit de la cultura i del patrimoni. Durant les darreres dècades, l'abast i la dimensió econòmica de les activitats catalogades com a culturals han crescut significativament en la major part de les societats avançades. Això es produeix en la seva contribució al PIB i a l'ocupació, així com en la seva importància en el desenvolupament i el benestar econòmics. Aquest document recull els estudis que s'han fet per estimar el valor afegit brut de les activitats dels sectors culturals de Catalunya. Aquest estudi reprèn l'interès en les polítiques públiques de caràcter fiscal com a via de finançament dels diferents sectors culturals. Un cop més, els països anglosaxons ofereixen models inspiradors de polítiques fiscals que estimulen el finançament privat de la cultura i de les arts i, en aquest cas, s'analitzen les mesures del Canadà i del Quebec per a la incentivació del finançament privat, específicament, de les arts escèniques. Després de recollir la situació general del finançament de la cultura al Canadà i al Quebec i de presentar les diferents mesures que articulen els governs respectius, s'ofereixen casos específics que exemplifiquen la situació, el més significatiu dels quals és el de Les Grands Ballets Canadiens de Mont-real. El terme "diversitat cultural" s'ha estès àmpliament en els darrers anys i la política cultural ha d'afrontar els reptes i les necessitats sorgides de la globalització de les economies però també de la interculturalitat de les societats. Aquest estudi ofereix una síntesi de les múltiples dimensions que s'amaguen darrera de la diversitat cultural i les vincula amb els discursos implícits en les polítiques públiques que s'han originat a nivell internacional, específicament de la UNESCO. D'altra banda, s'analitzen les polítiques per la diversitat cultural de quatre estats que les han treballat àmpliament i en línies diferents: Austràlia, Brasil, Canadà i el Regne Unit. Estudi basat en entrevistes amb els líders de les federacions culturals catalanes i que recull la seva visió sobre els reptes i dificultats més importants per al sector. A partir d'aquesta anàlisi els autors presenten diverses propostes encaminades a la modernització del tercer sector cultural català. Estudi basat en l'explotació i anàlisi dels Pressupostos generals de l'Estat a fi d'obtenir dades de la despesa pública en cultura de l'Estat, eminentment a partir de les subvencions i inversions nominatives. S'hi ofereixen dades agrupades des d'un punt de vista orgànic, sectorial i territorial. El compte satèl·lit de la cultura a Catalunya és un instrument que permet mostrar les relacions entre l'economia del sector cultural i l'economia catalana en el seu conjunt; en particular, per avaluar el pes econòmic de les activitats culturals respecte a la resta d'activitats econòmiques (especialment en termes d'aportació de valor afegit brut i d'ocupació), i també per conèixer i quantificar els fluxos de finançament i les dimensions dels processos de consum dels béns i serveis culturals en el nostre país. L'estudi presenta els sistemes de formació i els models de gestió i d'organització en l'àmbit del circ a Bèlgica, França, la Gran Bretanya, Itàlia i el Quebec i l'experiència concreta de les escoles de circ següents: el Centre National d'Arts du Cirque de França, The Circus Space de la Gran Bretanya, l'École Superior des Arts du Cirque de Bèlgica i la Scuola di Cirko di Torino d'Itàlia. Estudi elaborat per l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya, amb la col·laboració del Ministeri de Cultura espanyol i de l'Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu és conèixer específicament la contribució del sector de les arts visuals a l'economia espanyola, fet que representa una novetat amb relació a estudis precedents. Una altra novetat que ofereix és l'anàlisi dels elements intangibles que integren el sector, difícilment quantificables, però que permeten obtenir una aproximació molt més completa a la dimensió econòmica de les arts visuals. Aquest és el primer d'un seguit de treballs analítics que versen sobre les polítiques fiscals com a via de finançament dels diferents sectors culturals. Aquest estudi se centra en el tractament fiscal del finançament privat de la cultura al Regne Unit i, més concretament, en l'àmbit de la preservació del patrimoni cultural i natural. L'interès rau a visualitzar quines són i quin impacte tenen les fórmules de desgravació fiscal que estableix el Govern britànic per a les donacions privades a les fundacions ( charities ) com el National Trust. A més, la política fiscal va íntimament lligada a la filantropia i, així, al desenvolupament del rol de les fundacions sense finalitat de lucre com a actors indispensables en la gestió i preservació dels entorns patrimonials i naturals. Modest Fluvià Font (investigador responsable), Ricard Rigall i Torrent, Albert Saló Mayolas (Universitat de Girona) Aquest estudi ofereix pautes i procediments per avaluar els impactes econòmics generats per les institucions i els esdeveniments culturals. És per això que procura ser homologable amb les principals i més recents experiències que avui existeixen en l'àmbit de la cultura. En definitiva, la seva finalitat bàsica és la implementació per part de les diferents institucions culturals d'aquest país: des de museus locals a grans museus, de fires locals a festivals, passant per les molt variades formes de manifestacions culturals. Presentació del Guichet Unique du Spectacle Occasionnel (GUSO), que és un servei públic del Govern francès de caràcter obligatori, que té per objectiu la simplificació administrativa en la contractació d'artistes de l'espectacle en viu. El GUSO és un servei gratuït de gestoria en línia que està reservat als organitzadors no professionals d'espectacles en viu. Treball d'anàlisi comparada de les polítiques culturals dels països europeus de la UE-15, amb alguna excepció. La perspectiva adoptada envers les polítiques culturals és considerar-les com una eina a favor del benestar de la ciutadania. L'anàlisi pren com a marc de referència els models teòrics de l'estat del benestar, que permeten classificar els estats europeus en blocs. La primera tasca de l'estudi és veure si aquests models s'ajusten a les diferències en matèria de política cultural i comprovar així si els països la inclouen dins la xarxa de polítiques socials. En segon lloc, intentar oferir una visió sistematitzada i clara sobre quins són els principals factors que estan influint en el desenvolupament de les polítiques culturals i com aquests afecten els diversos països. L'estudi té com a objectiu oferir una panoràmica de les societats gestores de drets d'autor a Espanya i aprofundir en els indicadors més rellevants de la seva gestió. El document ofereix, d'una banda, una perspectiva transversal que tracta tant l'evolució de la recaptació i la distribució de drets d'autor com la filiació a les societats. D'altra banda, conté fitxes que tracten separadament i mitjançant variables totes les societats gestores espanyoles. Les variables que es consideren per al tractament de cada entitat són: àmbit i funcions de l'entitat; membres associats; recaptació de drets d'autor; repartiment de drets d'autor; administració i funció social (assistencial, promocional i formativa) de l'entitat. Recull d'indicadors amb dades relatives als instituts i centres culturals en el marc dels diferents models de projecció exterior de la llengua i la cultura dels estats de l'Europa occidental. Inclou dades de presència a l'exterior, pressupostos, personal i activitats, i s'intenten oferir les dades des d'una perspectiva comparada. Aquest és un treball de recerca que pretén abastar una visió àmplia del que es pot entendre per projecció de la cultura i de la llengua, dins del marc de la política exterior i cultural dels respectius ens estatals o subestatals tractats. L'elecció dels estats o regions ha respost a l'especial identificació respecte del cas català des d'un punt de vista de la població, del sistema polític o de la realitat cultural o lingüística. Relació de centres públics i privats que ofereixen cursos de formació (titulació, preus i assignatures) de les diverses branques del sector audiovisual a Catalunya. Relació de centres públics i privats que ofereixen cursos de formació (titulació, preus i assignatures) de gestió cultural a Catalunya. Treball que recull i sistematitza informació al voltant de com s'estructuren i com es relacionen les entitats no governamentals internacionals formades per entitats de gestió col·lectiva dels drets d'autor. S'ofereix, a través de fitxes resum de diferents entitats internacionals, una visió introductòria molt general que fa aflorar el paper de les associacions internacionals d'entitats de gestió col·lectiva dins l'arquitectura institucional dels drets d'autor. Aquest informe pretén ordenar l'ampli ventall de programes, projectes i iniciatives que la Unió Europea dedica a la digitalització de continguts culturals. Específicament se centra en el principal programa de recerca que explora les noves tecnologies per a la preservació i digitalització del patrimoni i dels continguts culturals, DIGICULT, i n'analitza els projectes concrets inscrits en el 5è i 6è programes marc, glossant-ne els objectius i les dades més rellevants en petites fitxes. Recull d'informes sintètics sobre indicadors d'activitat i de gestió de 4 dels centres de creació, producció i exposició d'art més rellevants de França. Informe que recull la despesa pública de l'Estat a través de subvencions i inversions nominatives en cultura dels ministeris implicats. Aquestes són explícites als PGE aprovats, i s'han explotat i sistematitzat per comunitats autònomes, per capítols i per programes. Estudi presentat en dos volums que té per objectiu descriure l'obra social en l'àmbit de la cultura de les caixes d'estalvi durant el període 2000–2004 i, en particular, aquella que fan les caixes amb seu central a Catalunya. S'analitzen la despesa, els centres i les activitats de l'obra social de les caixes, i es mostren els pesos relatius de les caixes catalanes sobre el total de les espanyoles així com informació detallada per cada caixa d'estalvis. Treball de recerca que intenta examinar i valorar la contribució dels elements culturals en les actuals estratègies de desenvolupament social i econòmic que permeten el progrés dels nivells de qualitat de vida i benestar social dins del marc de la sostenibilitat. La investigació pretén contribuir a l'enriquiment del debat al voltant de l'aplicació de les polítiques culturals en les estratègies de regeneració urbana. Recull d'experiències en l'àmbit internacional de noves formes de finançar la cultura, principalment a través de la implicació del sistema bancari a través de fórmules de capital risc o de banca ètica. En el rerefons d��aquestes fórmules hi ha el debat sobre com oferir una nova distribució dels recursos, com es dóna valor als elements intangibles (culturals i socials) perquè ofereixin rendiments a mitjà i llarg termini. Estudi per a la conceptualització i especificació de les necessitats dels centres de producció artística de Catalunya Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Selecció d'indicadors de l'Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya 2001 comparables amb les estadístiques de consum cultural europees en cinc grans àmbits d'estudi: la lectura, la música, el cinema i els espectacles escènics, els equipaments audiovisuals i Internet. Presentació de l'activitat que s'ha inscrit en el marc de la biennal fotogràfica organitzada pel Departament de Cultura amb una perspectiva temporal de 20 anys. Inclou informació pressupostària i sobre les exposicions que s'han programat. Estudi que presenta elements objectius de reflexió sobre el paper dels premis literaris en la promoció cultural. S'analitzen diferents aspectes dels 1.249 premis que s'han convocat els anys 2000-2001 en català i aranès i, també, els que a Catalunya s'han convocat en llengua castellana. Estudi que vol posar a disposició del lector elements de reflexió cultural sobre els museus de disseny coincidint amb l'Any del Disseny 2003. S'hi analitza la línia de treball i les dades de gestió d'11 museus, alguns dels quals estan dedicats exclusivament al disseny mentre que altres tenen un apartat de disseny dins de la seva col·lecció. Representen un conjunt amb una certa varietat institucional i territorial. Hi ha museus de 7 països: el Regne Unit, Alemanya, Itàlia, Portugal, Suïssa, els Estats Units i Canadà.

Els resultats de l' Estadística d'arts escèniques. Companyies de teatre, dansa i circ es difonen a través de la publicació Estadístiques culturals de Catalunya i dels informes comparatius anuals. Els Fulls de Cultura presenten una anàlisi detallada del sector.

Presentació de l'estadística de síntesi i estructural de la cultura i la comunicació a través de l'anuari d'estadístiques culturals de Catalunya i dels treballs monogràfics en profunditat que presenten els sectors culturals. Presentació de les principals característiques de les associacions culturals no federades: distribució territorial, l'estructura, l'activitat, el personal i el pressupost. Aquest treball té com a objectiu analitzar l'evolució de la despesa en cultura i comunicació de les llars catalanes al llarg del període 2006-2010. A més d'analitzar el gruix d'aquestes despeses, el treball pretén aprofundir també en l'evolució de les preferències de la societat catalana per uns i altres tipus de béns i serveis. El treball, centrat en l'anàlisi de la despesa privada de les llars, més important des d'un punt de vista econòmic que la seva participació en activitats culturals i de lleure, utilitza les dades de l'Encuesta de presupuestos familiares (EPF). Presentació de les principals característiques de les associacions culturals federades: distribució territorial, l'estructura, l'activitat, el personal i el pressupost. Presentació de les principals característiques dels centres d'estudis locals i comarcals: distribució territorial, l'estructura, l'activitat, el personal i el pressupost. La informació estadística s'ha obtingut gràcies a la col·laboració dels centres d'estudis locals i comarcals en contestar el qüestionari de l'Estadística del tercer sector cultural. Aquest treball té com a objectiu analitzar l'evolució de la despesa en cultura i comunicació de les llars catalanes al llarg del període 1998-2008. A més d'analitzar el gruix d'aquestes despeses al llarg d'una dècada, l'estudi pretén aprofundir també en l'evolució de les preferències de la societat catalana per uns i altres tipus de béns i serveis. L'estudi, centrat en l'anàlisi de la despesa privada de les llars, més important des d'un punt de vista econòmic que la seva participació en activitats culturals i de lleure, utilitza les dades de l'Encuesta de presupuestos familiares (EPF). L'Estadística de col·leccions, que es va realitzar per primer cop l'any 2008, té com objectiu recollir les dades identificatives, d'atenció al públic, de fons, de recerca, d'infraestructura, de personal i pressupostàries més significatives de les col·leccions de Catalunya durant l'any 2007. Una col·lecció es defineix com un equipament que reuneix un conjunt de béns culturals conservats per una persona física o jurídica que no reuneixen les condicions que estableix la Llei per als museus. GAPS Estudis i Sistemes d'informació Presentació dels principals resultats de l'estudi Estadística de fundacions culturals a Catalunya 2008. Aquest estudi s'emmarca dins un projecte major per conèixer, dimensionar i mesurar l'impacte social i econòmic del tercer sector cultural a Catalunya. L'objectiu d'aquesta operació estadística és donar dades sobre la distribució territorial, l'estructura, l'activitat, el personal i el pressupost de les fundacions culturals a Catalunya l'any 2008. Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Presentació dels principals resultats de l'estudi Tipologies de consum i pràctiques culturals a Catalunya 2006. Aquests dos documents mostren, per una banda, tipologies de consum i pràctiques culturals de la població de Catalunya i, posteriorment, una tipologia global o general que aglutina el conjunt d'àmbits sectorials culturals; de l'altra, comparen les tipologies identificades amb les que s'havien obtingut l'any 2001, per tal de detectar les pautes d'evolució de la població catalana en el període 2001-2006. Presentació dels principals resultats de l'Estadística d'hàbits, pràctiques i consum en cultura a Euskal Herria 2007-2008, elaborada per l'Observatori Basc de la Cultura en col·laboració amb Euskal Kultur Erakundea – Institut Culturel Basque i Eusko Ikaskuntza. Aquesta operació estadística de periodicitat quinquennal té com a finalitat conèixer els usos culturals de la població de 15 anys i més que resideix als tres territoris històrics que conformen el conjunt d'Euskal Herria: Euskadi, Navarra i el País Basc del Nord. Informació estadística referida a la despesa en cultura executada pels ajuntaments, consells comarcals i diputacions durant el període 2001 – 2006 i elaborada a partir de l'Estadística de despesa en cultura de l'Administració local, operació que forma part de les activitats previstes al Pla Estadística de Catalunya (Llei 2/2006, de 6 de març) Informació estadística referida als arxius durant el període 2002 – 2006 i elaborada a partir de l'Estadística d'arxius, operació que forma part de les activitats previstes al Pla Estadística de Catalunya (Llei 2/2006, de 6 de març) Informació estadística referida a les galeries d'art durant el període 2000 – 2006 i elaborada a partir de l'Estadística de galeries d'art, operació que forma part de les activitats previstes al Pla Estadística de Catalunya (Llei 2/2006, de 6 de març) Informació estadística referida a les companyies de teatre i dansa durant el període 2002 – 2006 i elaborada a partir de l'Estadística de teatre – Companyies de teatre i dansa, operació que forma part de les activitats previstes al Pla Estadística de Catalunya (Llei 2/2006, de 6 de març) Informació estadística referida a les sales de teatre i dansa durant el període 2002 – 2006 i elaborada a partir de l'Estadística de teatre - Sales de teatre i dansa, operació que forma part de les activitats previstes al Pla Estadística de Catalunya (Llei 2/2006, de 6 de març) L'estadística presenta les macromagnituds econòmiques del sector audiovisual producció, distribució i exhibició en l'àmbit del cinema, el vídeo, la ràdio i la televisió i les dades de despesa, el finançament i l'ocupació com també les característiques bàsiques de l'oferta i el consum dels béns i serveis audiovisuals per part de la població. Selecció dels principals webs dels organismes públics o privats d'estadística cultural. De cada organisme es facilita una fitxa descriptiva que recull els ítems següents: accessibilitat a la informació, àmbit i funció cultural, periodicitat de les dades i nivell territorial de desagregació.

L'Enquesta de participació cultural és una activitat estadística desenvolupada pel Departament de Cultura. Per poder conèixer el comportament de la població catalana en les pràctiques i els hàbits de consum culturals i els usos del temps lliure, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va iniciar el juliol de 1985 el primer Estudi del comportament i les característiques tècniques de la demanda de productes culturals a Catalunya, amb una enquesta feta a partir d'una mostra de 1.491 individus de més de 15 anys en 61 municipis. Aquest estudi es va repetir els anys 1991 i 1996. L'any 2001 representa un punt d'inflexió a l'hora d'entendre els consums, les pràctiques i la participació cultural en el nostre país. El Departament de Cultura va portar a terme una profunda transformació de les enquestes anteriors, fins a convertir un estudi sobre el consum cultural en una estadística oficial sobre pràctiques i hàbits culturals. Aquesta primera edició de l' Enquesta de consum i pràctiques culturals a Catalunya va néixer amb dos objectius clars. Per una banda, generar un plantejament més ajustat a les demandes d'informació dels diversos agents del sector cultural i emmarcar la introducció d'un conjunt de millores per augmentar la qualitat de les seves dades estadístiques. En aquest darrer sentit, l'edició 2001 de l'enquesta ja incorpora aspectes del tractament de la informació completament homologables a la resta de l'estadística oficial catalana i europea, com ara les definicions, els criteris de desagregació o bé l'abast temporal de les pràctiques culturals. Aquesta mateixa filosofia va inspirar la segona edició d'aquesta Enquesta de consum i pràctiques culturals a Catalunya, realitzada l'any 2006. Cal destacar que les edicions 2001 i 2006 deixaven de banda el que podríem anomenar dimensió social de la cultura, això és, les actituds i els valors dels ciutadans de Catalunya vers el fet cultural. En l'edició 2013 de l' Enquesta de participació cultural es van incloure, per primer cop, preguntes de caràcter qualitatiu que permetien analitzar aspectes com què s'entén pel concepte de cultura, la importància que els catalans atorguen a la cultura o l'interès que despertaven diverses activitats culturals, entre altres aspectes. Les edicions 2014 i 2015 de l' Enquesta de participació cultural 2014 continuen aquesta línia analítica i incorporen nous àmbits d'anàlisi. El principal objectiu de l' Enquesta de participació cultural és obtenir informació de la demanda efectiva de productes culturals i lúdics a Catalunya, mitjançant la participació en activitats culturals i d'oci de la població catalana. Es tracta de conèixer el temps que dediquen a la cultura, així com també el contingut i la intensitat amb què ho fan i les seves motivacions a l'hora de participar-hi i les barreres d'accés. Per tal d'acomplir aquest objectiu, es va partir d'un sentit ampli de la definició de participació cultural. Així, s'han considerat pràctiques estrictament percebudes com a culturals –lectura, assistència a espectacles, audició de música- juntament amb altres que, pel seu contingut i forma, poden assolir aquesta condició, com és l'ús d'Internet o el seguiment dels mitjans de comunicació. Per altra banda, tal i com s'ha comentat anteriorment, s'incorpora també allò que s'ha vingut a anomenar la dimensió social de la cultura, això és, les actituds i els valors dels ciutadans vers el fet cultural, el que permet oferir una visió més global i enriquidora de la participació cultural en el nostre país De manera gradual s'han anat incloent preguntes de caràcter qualitatiu que permeten analitzar aspectes com què s'entén pel concepte cultura, la importància que els catalans atorguen a la cultura o l'interès que desperten diverses activitats culturals, així com l'equipament tecnològic a la llar, la percepció de preus o l'ús de les xarxes socials a l'hora d'informar-se culturalment, entre altres aspectes. L'univers de l' Enquesta de participació cultural el formen les persones de 14 anys i més, residents a Catalunya, independentment de la seva nacionalitat o situació legal. Les dades de caràcter individual de l'enquesta estan emparades pel secret estadístic en els termes establerts per la Llei d'estadística de Catalunya. Això suposa que les dades individualitzades recollides en els qüestionaris no poden fer-se públiques ni tampoc no es poden comunicar a cap persona o entitat, ni tan sols a les administracions públiques, llevat de les que també estiguin vinculades per l'obligació del secret estadístic. Igualment, l'obligació de preservar el secret estadístic s'estén a la publicació de resultats, de manera que el Departament de Cultura té especial cura a evitar que es puguin deduir dades de caràcter individual de la informació que es publica tabulada. Atès el caràcter d'interès públic, la col·laboració dels ciutadans en la resposta dels qüestionaris és legalment obligatòria, amb la finalitat d'assegurar una quota adequada de respostes i, consegüentment, uns resultats estadístics fiables (capítol V de la Llei d'estadística de Catalunya). L' Estadística d'arts escèniques. Companyies de teatre, dansa i circ es duu a terme mitjançant una metodologia TAPI (Tablet PC Assisted Personal Interviewing), és a dir, entrevistes personals realitzades a la llar habitual amb Tablet PC. Atesa l'extensió del qüestionari i la diversitat d'àmbits a avaluar, la durada mitjana d'una entrevista es situa al voltant dels 30 minuts. Els resultats de l' Enquesta de participació cultural es difonen a través de la publicació Estadístiques culturals de Catalunya i dels informes comparatius anuals. Els fulls DeCultura presenten una anàlisi detallada i exhaustiva. de la participació cultural a Catalunya.

Els resultats de l' Estadística de galeries d'art es difonen a través de la publicació Estadístiques culturals de Catalunya i dels informes comparatius anuals. Els Fulls de Cultura presenten una anàlisi detallada d'aquesta despesa.

Una operació estadística comprèn tot el conjunt d'activitats, incloses les preparatòries, que partint d'una recollida de dades individual, permet obtenir i difondre els resultats estadístics agregats sobre un determinat àmbit cultural. El Departament de Cultura agraeix la col·laboració de tots els agents enquestats a l'hora de respondre el qüestionari. Bona part de les operacions estadístiques que realitza el Departament de Cultura vénen determinades pel Pla Estadístic de Catalunya, llei aprovada pel Parlament amb l'objectiu d'ordenar i planificar l'estadística oficial de Catalunya, i emmarcar la col·laboració de les institucions i òrgans que formen el Sistema estadístic de Catalunya, així com amb altres entitats públiques i organitzacions autonòmiques, estatals, europees o internacionals, per fer-ne un sistema coherent, homogeni i comparable amb els del seu entorn. El Pla estadístic de Catalunya es desenvolupa en els programes anuals d'actuació estadística que estableixen la descripció de les actuacions estadístiques que s'han de dur a terme en un any concret. La periodicitat de les operacions estadístiques que desenvolupa el Departament de Cultura varia en funció de l'àmbit cultural. Així, per exemple, cada any es recullen dades relatives al sector de les arts escèniques o la despesa en cultura de l'Administració local; en canvi, les dades relatives a arxius o galeries d'art es recullen cada dos i tres anys, respectivament; i les dades relatives a hàbits culturals de la població es recullen cada cinc anys. En totes les operacions estadístiques es poden identificar diverses etapes de realització o fases: La recollida de dades individuals es pot dur a terme a través de quatre canals: - Directament, a partir de les unitats enquestades, mitjançant un qüestionari o joc de qüestionaris. - Indirectament, a través de registres o arxius administratius, els quals es van crear amb un objectiu diferent a l'estadístic. -L' observació directa dels fets. -L' elaboració de treballs tècnics. En el cas de recollida directa, normalment s'aplica una metodologia combinada de qüestionari en paper i suport telefònic. Tot i així, des de l'any 2006, el Departament de Cultura està implementant un pla de qüestionaris electrònics amb l'objectiu de facilitar la resposta dels agents enquestats i millorar el treball de camp de les diverses operacions estadístiques. En aquest cas, la unitat enquestada ha d'utilitzar un nom d'usuari i una contrasenya que li ha estat subministrada prèviament. Les dades de caràcter individual que el Departament recull estan emparades pel secret estadístic en els termes establerts per la Llei d'estadística de Catalunya. Això suposa que les dades individualitzades recollides en els qüestionaris no poden fer-se públiques ni tampoc no es poden comunicar a cap persona o entitat, ni tan sols a les administracions públiques, llevat de les que també estiguin vinculades per l'obligació del secret estadístic. Igualment, l'obligació de preservar el secret estadístic s'estén a la publicació de resultats, de manera que el Departament de Cultura té especial cura a evitar que es puguin deduir dades de caràcter individual de la informació que es publica tabulada.

L' Estadística de despesa en cultura de l'Administració local a Catalunya és una activitat estadística oficial integrada en el Programa anual d'actuació estadística corresponent, que desplega la Llei del Pla estadístic de Catalunya. La primera edició de l' Estadística de despesa en cultura de l'Administració local a Catalunya es va dur a terme l'any 1995, partint dels antecedents metodològics següents: el Mapa de infraestructuras, operadores y recursos culturales (MIOR) del Ministerio de Cultura i La dimensió econòmica del sector de la cultura i la comunicació a Catalunya, del mateix Departament de Cultura. En l'edició del 2010 s'incorpora la metodologia de recollida de dades a través d'un qüestionari electrònic. Els resultats de l' Estadística de despesa en cultura de l'Administració local a Catalunya es difonen a través de la publicació Estadístiques culturals de Catalunya i dels informes comparatius anuals. Els Fulls de Cultura presenten una anàlisi detallada d'aquesta despesa.

Per a què serveixen les dades que recull Departament de Cultura? Quins són els procediments seguits? El Departament duu a terme diverses operacions estadístiques que permeten analitzar la realitat cultural del país. Les dades recollides són necessàries per a la planificació de les polítiques culturals i per emprendre i avaluar accions en cadascun dels àmbits culturals. La secció Metodologia vol oferir un acostament als procediments utilitzats per mesurar el sector cultural català. Es presenta una introducció a les operacions estadístiques, i es posen a disposició pública diferents qüestionaris.

La Biblioteca central del Departament de Cultura es crea l'any 1985 amb la finalitat de donar suport a les actuacions del Departament i al seu personal. A la Biblioteca s'hi poden trobar tres fons diferenciats: La Biblioteca forma part de la xarxa de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya, que són un conjunt de biblioteques especialitzades de titularitat de l'administració de la Generalitat de Catalunya i de les entitats de dret públic que en depenen. Des de principis de l'any 2017, també s'ha incorporat al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). Aquest catàleg conté més de 5 milions de títols i dóna accés a més de 10 milions de documents físics dipositats a les biblioteques del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i d'altres biblioteques associades. Els usuaris de la biblioteca són prioritàriament el personal del Departament de Cultura, universitats, investigadors i empreses i entitats relacionades amb la recerca i la gestió cultural.

Aquest apartat recull documents sobre àmbits diversos, com per exemple, els drets d'autor, la formació en els diversos sectors de la cultura, la diversitat cultural, la planificació estratègica en cultura de diversos països, les polítiques culturals a Catalunya i Europa, el turisme cultural, la recerca, l'ocupació, la dimensió econòmica dels sectors culturals a Catalunya, etc. Trobareu la informació que fa referència a tots aquests àmbits, que no pertanyen a cap de la resta d'apartats.

Museu d'Arqueologia de Catalunya. Imatge: D. G. el Patrimoni Cultural. Els museus i les col·leccions conserven, exhibeixen i difonen un conjunt de béns culturals mobles i immobles del patrimoni català. La llei els classifica en diverses tipologies i facilita la seva agrupació en xarxes temàtiques que s'estructuren a partir dels museus nacionals. El Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya van ser creats per la Llei de Museus el 1990. Trobareu informació del nombre d'equipaments museístics i de la seva distribució territorial, dels visitants, de les activitats i consultes als seus webs, entre d'altres dades. També podeu conèixer les actuacions en restauració de béns mobles fetes pel Departament de Cultura terme a través del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, un referent en innovació en les intervencions de millora del patrimoni català.

Imatge: D.G. Patrimoni Cultural. El sistema bibliotecari català està format pel Sistema de Lectura Pública de Catalunya; per les biblioteques universitàries, les de centres d'ensenyament no universitari i les especialitzades; i per la biblioteca nacional de Catalunya. Les biblioteques del Sistema de Lectura Pública disposen d'un fons general, ofereixen un ampli ventall de serveis informatius de tipus cultural, educatiu, recreatiu i social i són accessibles a tots els ciutadans. Trobareu les dades d'activitat i les de pressupost del conjunt de biblioteques obertes al públic, tant les de titularitat pública com les finançades per entitats privades (caixes d'estalvi, associacions, etc.) i que donen servei amb finalitats informatives, d'investigació, d'educació o recreatives a Catalunya. Podeu consultar els seus fons, les seves adquisicions, els seus préstecs, les xifres dels usuaris i els treballadors, entre d'altres dades.

El Departament de Cultura porta a terme accions enfocades a la preservació i conservació dels monuments, dels jaciments i dels llocs d'interès cultural del territori català. En especial, dels béns culturals d'interès nacional (BCIN), que formen part de l'Inventari del Patrimoni Cultural Català, juntament amb els béns culturals d'interès local (BCIL) i d'altres béns que reuneixen valors artístics, arquitectònics i històrics que els distingeixen de la resta. Trobareu informació dels BCIN per tipologies i per distribució territorial, dels jaciments arqueològics per comarques i períodes històrics i del nombre de visitants als monuments gestionats pel Departament. També, documents de la dimensió econòmica del sector a Catalunya, a Espanya i a d'altres països, entre d'altres informes.

El de l' audiovisual i multimèdia és un àmbit multidisciplinari que inclou els sectors més tradicionals de l'audiovisual, com el cinema, però també els sectors emergents de continguts digitals, com el dels videojocs, les telecomunicacions, el disseny especialitzat o la publicitat. Trobareu informació de la indústria cinematogràfica a Catalunya, del nombre de sales i pantalles, llargmetratges, espectadors, recaptació i estrenes, entre d'altres dades. També de les fires i els festivals vinculats al sector i dels ajuts que el Departament de Cultura destina a les empreses audiovisuals i a la formació en l'àmbit digital.

El de les arts visuals és un sector ampli i heterogeni, en què conviuen disciplines clàssiques com la pintura, la ceràmica, la fotografia i el dibuix, amb d'altres emergents vinculades a les noves tecnologies, com el videoart. El col·lectiu empresarial més representatiu d'aquest sector vinculat a la creació és el de les galeries d'art, dedicades a l'exposició, promoció i comerç d'obres d'art. Trobareu informació de les característiques de les galeries d'art del país, així com de la seva activitat, les exposicions i els artistes que han representat. També de les dades clau del Centre d'Arts Santa Mònica, gestionat pel Departament de Cultura, i de les línies de finançament públic que es destinen a la producció, la millora de les infraestructures i la promoció i difusió d'aquest sector al país, entre d'altres.

Aquesta secció presenta les dades i els informes més rellevants sobre l'activitat que desenvolupen empreses, creadors, gestors, associacions i entitats culturals a Catalunya. Estructurat en tretze àmbits, l'apartat ofereix una mirada completa al sector cultural català, dimensiona el seu impacte econòmic i mesura la participació activa dels ciutadans. Les fonts principals d'informació que podeu consultar són les següents: Presenta les dades actualitzades de les dades estadístiques sobre els principals àmbits del sector de la cultura i la creació del darrer any disponible, amb actualitzacions contínues. Els sectors considerats són: arxius, biblioteques, museus, patrimoni arquitectònic i arqueològic, arts visuals, cinema, llibre, premsa, teatre i dansa, llengua, finançament, indústries culturals i consum i pràctiques culturals. Presenta les dades principals de l'acció cultural del Departament de Cultura en els diferents àmbits. Inclou l'organigrama, les dades d'execució pressupostària i tot el detall de funcions i activitats que ha fet cada unitat directiva. Els àmbits considerats són: creació i empreses, internalització, patrimoni cultural, cultura popular i associacionisme, llengua, equipaments culturals i administració. Dóna a conèixer les accions estratègiques del Govern en els diferents àmbits culturals durant el mandat i descriu la política cultural de la Generalitat a través de setze capítols temàtics que ordenen l'àmbit competencial. Inclou el Resum executiu, que recull les actuacions més destacades explicades al Balanç de Govern. Els àmbits considerats són: compromís social amb la cultura, internacionalització, equilibri territorial i accés a la cultura, biblioteques, finançament, creativitat i indústries culturals, equipaments culturals, patrimoni cultural, cultura popular i associacionisme, llengua, administració i defensa dels interessos culturals a Catalunya. Inclou les línies d'actuació de l'ICEC portades a terme per les diverses àrees sectorials i transversals. Les àrees considerades són: Arts escèniques, Arts visuals, Audiovisual, Desenvolupament Empresarial, Llibre, Música, Mercats, Digital i Públics. També hi trobareu les dades d'estructura, organització, execució pressupostària i el detall dels ajuts i les subvencions anuals concedides per l'ICEC. Inclou els treballs tècnics que elabora el Gabinet Tècnic del Departament de Cultura sobre cultura i creació. Els àmbits considerats són: consum i participació cultural, polítiques culturals, economia de la cultura, anàlisis sectorials i d'estadístiques i d'altres dades d'actualitat que puguin ser d'interès.

El Departament de Cultura, en compliment del Pla estadístic de Catalunya 2017-2020, elabora, recull i publica les dades estadístiques sobre els diferents àmbits culturals a Catalunya. Per tal de millorar la presentació i la visualització de les dades estadístiques, com a novetat, es publiquen informes estadístics en format Power BI. Aquest format permet una visualització gràfica dinàmica i interactiva, podent aplicar filtres sobre el propi gràfic que s'apliquen a tota la visualització. Els informes publicats són els següents:

Dades culturals és la finestra a nombrosos continguts d'informació de qualitat en matèries de cultura i creació que el Departament de Cultura posa a la lliure disposició del ciutadà. Es tracta de documentació en forma d'anuaris, informes, estadístiques, treballs tècnics, apunts d'actualitat o metodologies que elabora el Departament per tal d'analitzar la realitat cultural de Catalunya. L'objectiu és esdevenir un canal d 'informació de primer ordre en l'àmbit cultural i en la difusió d'anàlisis sectorials i d'estadístiques. Amb la voluntat de millorar-ne la visibilitat i garantir-ne un accés més ràpid, la pàgina organitza aquesta informació amb una distribució que simplifica la cerca dels documents i afavoreix la màxima disponibilitat de les dades exposades. Dades culturals vol ser un espai de consulta àgil i útil tant per a centres d'estudis, observatoris, professionals i estudiants, com per al públic en general interessat en la cultura. DeCultura és la capçalera de referència del web Dades culturals. Ofereix treballs tècnics sobre consum i participació cultural, polítiques culturals, economia de la cultura, anàlisis sectorials i d'estadístiques i d'altres dades d'actualitat que puguin ser d'interès. Les xifres del mes fa una breu presentació de cada nou número dels fulls DeCultura i introdueix notes d'actualitat que són notícia, com la publicació de dades i estadístiques dels diversos àmbits culturals. Butlletí quinzenal d'actualitat en matèria de cultura i creació. A través d'aquest Butlletí es difonen els fulls DeCultura, treballs tècnics sobre consum i participació cultural, polítiques culturals, economia de la cultura i anàlisis sectorials, així com les darreres publicacions del Departament i les novetats rebudes a la Biblioteca central. Presentació dels informes i dades vigents més rellevants sobre l'activitat que desenvolupen empreses, creadors, gestors, associacions, entitats i institucions culturals a Catalunya. Es poden consultar en forma d'estadístiques, estudis, treballs tècnics o anuaris. A partir de les últimes dades recollides pel Departament, s'ofereix una panoràmica actual de la cultura a Catalunya en sis apartats. Descripció dels estàndards adaptats, els procediments seguits i les eines analítiques utilitzades durant el desenvolupament i l'anàlisi posterior de les estadístiques. S'hi inclou un llistat amb les metodologies adoptades en algunes estadístiques concretes. L'enllaç Memòries ofereix la Memòria del Departament de Cultura des del 1980 fins a l'actualitat, i també presenta altres publicacions vinculades a l'activitat del Departament, com el Balanç de Govern 2011/2015. Així mateix, l'enllaç a la Biblioteca central permet accedir a la documentació que genera la Biblioteca central del Departament de Cultura (catàleg, ressenyes, bibliografies selectives, etc.). Per acabar, a Dades culturals en xarxa es proposa una llista d'enllaços d'interès vinculats a la gestió de la cultura, les polítiques culturals i els servidors estadístics.

Les arts escèniques i musicals comprenen diferents manifestacions artístiques que es representen en viu en escenaris tant de teatre com de carrer. Els musicals, l'òpera, els espectacles de teatre, dansa, titelles, circ i màgia són les tipologies principals d'aquest sector, en què conviuen una multiplicitat de projectes d'artistes, directors i companyies. Trobareu informació de les sales i de les companyies de teatre, dansa i circ al territori català, així com de la seva activitat, dels espectadors i dels treballadors. També de les subvencions que destina el Departament de Cultura a la producció, millora d'infraestructures i formació i promoció del sector a Catalunya, entre d'altres aspectes.

Santa Tecla, 24 setembre de 2009. La vida associativa és una de les característiques més significatives de l'activitat cultural de Catalunya i això es concreta en el nombrós conjunt de federacions, associacions i entitats que hi ha al territori català. Les festes i manifestacions de la cultura popular i tradicional del país són part del patrimoni immaterial català i un valuós llegat que es transmet de generació en generació. Trobareu informació de les manifestacions culturals, tant materials com immaterials, que tenen lloc al territori català. També de les associacions culturals, dels centres d'estudis locals i comarcals, de les fundacions i federacions que hi ha a Catalunya. I de les dades referides a la formació i gestió del sector, com les relatives al Centre de Documentació de Cultura Popular i Tradicional, als campus de cultura popular, l'Escola Folk del Pirineu, els grups de foc i la Fira Mediterrània de Manresa. Així també, aquest apartat inclou treballs que dimensionen i mesuren l'impacte econòmic de les manifestacions de la cultura popular i tradicional, com els treballs sobre les Falles d'Isil, a les Valls d'Àneu; l'Aquelarre de Cervera, a la Segarra; la Festa Major de Sant Martirià de Banyoles, al Pla de l'Estany; i la Processó de Dijous Sant de Verges, al Baix Empordà.

Imatge: D.G. del Patrimoni Cultural. Els arxius custodien, conserven i posen a disposició pública la consulta dels seus fons. Alhora, assessoren a altres institucions que ho sol·liciten en qüestions de gestió documental. Tant si són locals, comarcals o especialitzats, els arxius són imprescindibles per a salvaguardar la memòria d'una comunitat. L'Arxiu Nacional de Catalunya és l'equipament de referència d'aquest àmbit al país, ja que és l'Arxiu General de l'Administració Autonòmica, alhora que l'Arxiu Històric de Catalunya. Trobareu les dades clau de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat, l'Arxiu Nacional de Catalunya i de la resta d'equipaments arxivístics que hi ha al territori català. Podeu consultar la informació segons la tipologia, el període històric, la superfície i els fons que custodien, entre d'altres categories així com també les consultes que reben els equipaments, etc.

El sector del llibre recull les dades i estadístiques referents al sector editorial, sobretot la producció, distribució i comercialització de llibres en tots els àmbits temàtics, de públic i de territori. Les dades referents al llibre s'obtenen a partir del Gremi d'Editors de Catalunya i de l'Agència Espanyola de l'ISBN i presenten l'evolució de la producció, les vendes, el nombre de treballadors i la llengua d'edició. Des del 2005, l'ICEC assumeix les funcions de promoció d'aquest sector. Trobareu les dades de l'edició, distribució i comercialització de llibres segons l'àmbit temàtic, el públic i el territori. Alhora, podeu consultar altres documents sobre la dimensió econòmica del sector; conèixer els hàbits de lectura de la població a Catalunya que recull el Pla nacional de Lectura; i els ajuts per a la producció, digitalització, promoció i desenvolupament empresarial, entre d'altra informació.

El català, l'occità aranès i la llengua de signes catalana són objecte de la política lingüística impulsada pel Departament de Cultura, amb la finalitat de promoure el coneixement de la llengua catalana entre la població adulta i fomentar la presència i l'ús del català en sectors específics. Per conèixer la situació de la llengua catalana a la societat es fan nombrosos estudis en els diversos àmbits de l'administració pública, el sistema educatiu, els mitjans de comunicació, les indústries culturals, el món socioeconòmic i el món associatiu. En aquesta secció, trobareu les dades dels usos i la presència del català i d'altres llengües al territori, de la seva evolució temporal i de la incidència dels canvis sociodemogràfics de la població en els darrers anys.

Conèixer i aprofundir en l'anàlisi dels treballs sobre consum cultural és una de les tasques que el Departament de Cultura du a terme per millorar la planificació de les polítiques culturals públiques. Per exemple, l'estadística de participació cultural que inclou aquest apartat té per objectiu conèixer el consum efectiu dels productes i serveis de caràcter cultural, les pràctiques actives dels catalans relacionades amb la cultura, les activitats fetes durant el seu temps lliure i els equipaments disponibles a les llars. Trobareu informació detallada sobre la participació en activitats culturals com l'assistència a concerts, espectacles d'arts escèniques, cinema i exposicions, entre d'altres. Podeu consultar les dades segons les categories com el sexe, l'edat, el nivell d'educació i la dimensió del municipi. També inclou les dades proporcionades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura i estudis sobre aquest àmbit aplicats a Catalunya i a Europa.

Aquest àmbit inclou treballs tècnics de la despesa de les llars en cultura i comunicació, la dimensió econòmica dels sectors culturals a Catalunya, les aportacions en cultura de l'Estat a Catalunya i l'impacte econòmic i social de la cultura, entre d'altres. Trobareu la informació pressupostària de la despesa en cultura que s'obté dels pressupostos anuals liquidats del Departament de Cultura. I les dades de les estadístiques de les diputacions provincials, dels consells comarcals i dels ajuntaments de Catalunya, que també elabora el Departament de Cultura. També podeu consultar les dades de l'Estat, que s'obtenen del buidatge de les subvencions i inversions nominatives dels Pressupostos Generals de l'Estat.

Estadístiques culturals de Catalunya és l'anuari estadístic que el Departament de Cultura publica amb l'objectiu de facilitar a l'usuari l'accés a la informació estadística disponible de cada sector cultural a Catalunya. Per tal de millorar la presentació i la visualització de les dades estadístiques, com a novetat, es publiquen informes estadístics en format Power BI. Aquest format permet una visualització gràfica dinàmica i interactiva, podent aplicar filtres sobre el propi gràfic que s'apliquen a tota la visualització. En aquesta nova edició de les Estadístiques culturals de Catalunya s'han actualitzat els capítols següents: D'altra banda, s'ha incorporat la informació de l'ocupació per sexe als capítols Arxius i Arts visuals. Els diferents capítols es van actualitzant periòdicament en funció de la disponibilitat de dades.

Selecció de dades estadístiques sobre cultura a Catalunya. Presenta les dades actualitzades per al darrer any disponible, amb actualitzacions contínues en funció del calendari d'actualització. L'informe es pot consultar a través dels enllaços previstos entre els índexs i les taules estadístiques.

Notes d'actualitat sobre diversitat de temes relacionats amb la cultura i la creació amb enllaços a pàgines web on es pot trobar més informació. Durant el mes de maig, el web Dades culturals del Departament de Cultura ha actualitzat el seu portal amb un nou disseny responsiu. El 2015 el web Dades culturals del Departament de Cultura va rebre un 15 % més de visitants i va registrar un 25 % més de visites amb relació a l'any anterior. Declarada festa patrimonial d'interès nacional, combina les diades castelleres amb activitats populars i actes religiosos La recaptació de les representacions de 2014 creix en 10 milions d'euros respecte el 2013 i es trenca tendència a la baixa iniciada el 2011 Les companyies de dansa i circ amortitzen durant més temps els seus espectacles, mentre que les de teatre són les que fan menys aprofitament un cop passat l'any de l'estrena Les dones representen el 44 % de l'ocupació en aquest sector i un 38 % són treballadors per compte propi La recopilació d'aquesta informació permet donar resposta a les consultes de la ciutadania alhora que es converteix en un instrument per analitzar l'evolució del sector Les tres dimensions d'anàlisi són el canvi tecnològic, la dinàmica demogràfica i els efectes de la crisi econòmica en la despesa cultural Les institucions culturals apliquen les tecnologies avançades en la prestació dels seus serveis i impulsen línies d'innovació al sector Gairebé 5.000 persones han assistit a la Processó el 2015

Les ressenyes són recensions exhaustives i amb comentaris de llibres. La Biblioteca central del Departament de Cultura elabora tres tipus diferents de ressenyes: Els documents d'escullen seguint criteris professionals, prenent sempre com a base la temàtica de la Biblioteca, però també analitzant les característiques de cada document amb l'objectiu final que aquella publicació sigui també d'interès per a qualsevol persona. La finalitat d'aquest servei és facilitar l'accés al contingut dels documents i, al mateix temps, promoure la consulta del fons de la Biblioteca.

Notes d'actualitat sobre diversitat de temes relacionats amb la cultura i la creació amb enllaços a pàgines web on es pot trobar més informació. Es preveu una evolució positiva d'aquestes dades ja que el nombre d'espectadors dels teatres de Barcelona durant el 2014 ha crescut un 6,5 % respecte de l'any anterior El Departament de Cultura posa a disposició dels usuaris les dades de les companyies de teatre, dansa i circ del període 2013-2009 amb un annex detallat per a cada àmbit El 5 % de la població ocupada a Catalunya treballa en el sector de la cultura i la creació L'Enquesta de participació cultural 2014 inclou noves preguntes de caràcter qualitatiu que amplien la informació sobre els hàbits i les pràctiques culturals de la població catalana Els indicadors estadístics i econòmics més significatius d'enguany ja es poden consultar en la darrera actualització de l'Anuari estadístic El conjunt de les aportacions de l'Estat a les institucions culturals catalanes disminueix a la meitat en aquests últims quatre anys Diferents estratègies impulsen el sector de la cultura i la creativitat Els museus i les col·leccions del territori català reben més de 21 milions de visitants anuals Dos annexos sintetitzen en xifres les actuacions fetes i l'execució pressupostària Les entrades a cinemes i a funcions d'arts escèniques són els serveis culturals amb un tracte fiscal més diferenciat entre països Girona aplega enguany tres grans esdeveniments sobre arxius i indústries culturals El 57 % de la població de Catalunya ha reduït darrerament la despesa en productes i serveis culturals L'anàlisi d'hàbits culturals demanda, avui dia, noves metodologies que s'adeqüin al canvi de paradigma La publicació informa els usuaris de les darreres adquisicions del fons bibliogràfic de manera àgil i atractiva Malgrat la caiguda del nombre d'empreses entre 2008 i 2011, s'ha mantingut la taxa d'ocupació

Notes d'actualitat sobre diversitat de temes relacionats amb la cultura i la creació amb enllaços a pàgines web on es pot trobar més informació. La taxa d'atur en aquest sector es manté uns 10 punts per sota de la global catalana Anualment presenta 11 mil fitxes d'activitats culturals i rep més de 200 mil visites La formació en cultura crea nous públics A més, un 60% considera la cultura molt important i un 33,8%, bastant important Les plataformes catalanes, líders del sud d'Europa en projectes de cultura i creació L'augment del tipus impositiu de l'Estat espanyol no té ressò en la resta d'estats membres Diferents treballs recents posen de relleu l'impacte econòmic del tercer sector cultural a Catalunya

Els equipaments són la partida més afectada per la reducció Dos nous estudis subratllen la importància econòmica i el valor del treball voluntari en les associacions culturals del país Catalunya disposa de gairebé 5.000 equipaments culturals La lectura de llibres és la quarta activitat cultural que genera més interès La Comissió Europea obliga Luxemburg i França a apujar el tipus impositiu dels llibres digitals El 44,9 % d'assistents a concerts ho fa de forma gratuïta L'estudi revela que un 21,6% dels enquestats pertany a alguna associació cultural i un 14,2% hi participa activament Arqueologia i paleontologia en recerca, i empreses i creadors en innovació, principals destinataris dels ajuts El 56% dels assistents a la festivitat provenen de fora de la comarca L'Eixample de Barcelona és la zona amb major concentració de galeries Les biblioteques compten amb un fons de més de 750.000 registres L'enquesta Òmnibus valora el servei de les biblioteques públiques de Catalunya amb una mitjana de 8,14 sobre 10 El canvi de metodologia acompleix els criteris sobre estadístiques culturals que marquen Europa i la UNESCO Un 61 % de la despesa en cultura correspon a l'Administració local, un 37 % a la Generalitat i l'Estat aporta l'1,8 % restant 8 de cada 10 euros de despesa en cultura en l'àmbit local provenen dels ajuntaments

Gairebé 5.000 persones han assistit a la Processó el 2015 La Processó de Dijous Sant és un dels esdeveniments amb més ressò a la població de Verges gràcies, en part, a la Dansa de la Mort, que l'acompanya en tot el recorregut i és un dels darrers testimonis d'aquesta tradició a Europa. El fet que se celebri la Processó de Dijous Sant activa l'economia de l'àrea d'influència de Verges de manera que, en la darrera edició, augmenta el nivell de producció de béns i serveis en 456.267 euros. Pel que fa a l'ocupació, l'esdeveniment és responsable de 5,6 llocs de treball equivalents, en còmput anual i jornada completa. La singularitat d'aquesta representació – declarada festa tradicional d'interès nacional- ha atret enguany 4.627 visitants, que han fet una despesa mitjana diària de 33 euros per persona. Destaca l'alta afluència d'assistents de fora l'àrea de Verges, que arriba al 90,8 % del total de visitants. Aquestes i altres dades es recullen al document Impacte econòmic d'esdeveniments de cultura tradicional i popular a Catalunya: Processó de Dijous Sant a Verges. També podeu consultar les anàlisis de l'impacte econòmic de la Festa Major de Banyoles, l'Aquelarre de Cervera i les Falles d'Isil, que han utilitzat la mateixa metodologia.

Les institucions culturals apliquen les tecnologies avançades en la prestació dels seus serveis i impulsen línies d'innovació al sector En els darrers anys, la incidència de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) a la societat està canviant els patrons de la participació i del consum cultural els darrers anys. Avui els esforços de la majoria de les institucions i organitzacions del sector s'adrecen a potenciar les seves capacitats per utilitzar les TIC de manera eficaç. El 2014, el Departament de Cultura de la Generalitat inicia el desplegament d'una política integral en l'àmbit de la cultura digital. Al març, presenta el Pla de cultura digital per a les empreses creatives catalanes amb el qual promou programes, instruments i accions per situar les empreses culturals i creatives catalanes a primera línia de la innovació i la tecnologia. El mateix any, presenta dos nous projectes que utilitzen les tecnologies avançades per oferir un servei públic de qualitat i innovador als ciutadans: Artaccés i Ruta 1714. Es tracta de dues aplicacions per a mòbils que promouen noves vies d'acostar-se i interactuar amb la cultura, alhora que donen resposta a necessitats culturals. En concret, Artaccés permet al públic amb discapacitat auditiva i visual l'accessibilitat a les pel·lícules de cinema. Els processos de recerca i desenvolupament (R+D) que milloren l'assoliment dels objectius de les organitzacions culturals han de ser compartits ja que faciliten la transferència i intercanvi de coneixement entre sectors i, alhora, promouen la interacció d'agents amb diferents competències i capacitats. El Fons per a la Recerca i el Desenvolupament Digital per a les Arts ( Digital R&D Fund for the Arts ) és una política pública impulsada al Regne Unit del 2012 al 2015, que articula aquests propòsits en benefici de les organitzacions del sector cultural i artístic; ja siguin públiques, privades o del tercer sector. Trobareu més informació sobre el Fons per a la Recerca i el Desenvolupament Digital per a les Arts en el darrer informe publicat a la capçalera DeCultura, que també inclou les actuacions que el Departament de Cultura ha dut a terme el 2014 en la seva aposta per les polítiques d'R+D i d'altres exemples de projectes innovadors.

Les tres dimensions d'anàlisi són el canvi tecnològic, la dinàmica demogràfica i els efectes de la crisi econòmica en la despesa cultural Avui, gairebé el 80 % de les llars catalanes té connexió a Internet, una quarta part contracta un servei de televisió de pagament, un 23 % disposa de televisió intel·ligent i en un 41 % hi ha una o més tauletes portàtils. Aquestes dades es desprenen del document Enquesta de participació cultural 2015, que sintetitza els resultats del qüestionari complet, i que ja podeu consultar al web Dades culturals. Des del 2013, l'Enquesta de participació cultural que elabora anualment el Departament de Cultura inclou preguntes que tenen en compte la dimensió social de la cultura, és a dir, que fan referència a les actituds i als valors dels ciutadans vers el fet cultural. L'objectiu principal és proporcionar informació estadística el més detallada possible per contextualitzar les pràctiques culturals i d'oci de la població catalana d'acord amb els canvis esdevinguts en les formes de consum cultural. L'Enquesta del 2015 segueix la línia analítica de les dues edicions anteriors, però inclou noves qüestions que analitzen la participació cultural en relació amb l'estil de vida dels ciutadans. Així, el cicle vital, el gust gastronòmic, el seguiment a través de perfils a la xarxa d'artistes, l'assistència amb nens a les activitats culturals i la pràctica esportiva són alguns dels àmbits a què fan referència les noves preguntes. El canvi tecnològic, la dinàmica demogràfica i la crisi econòmica són les tres grans línies que dimensionen els canvis que ha experimentat la població en les seves pràctiques culturals. La publicació tracta, entre d'altres qüestions, de la digitalització de les llars catalanes i de com per mitjà de la tecnologia aquestes han deixat de ser un espais merament receptors d'informació per esdevenir un nodes de comunicació, que transformen la informació i que també són espai de producció cultural. En el document també trobareu una descripció de les pràctiques culturals en funció del moment del cicle vital de les persones i del canvi d'hàbits a conseqüència de la crisi econòmica.

La recopilació d'aquesta informació permet donar resposta a les consultes de la ciutadania alhora que es converteix en un instrument per analitzar l'evolució del sector Estadístiques culturals de Catalunya és l'anuari estadístic que el Departament de Cultura publica des de l'any 1992 amb l'objectiu de facilitar a l'usuari l'accés a la informació estadística disponible de cada sector cultural a Catalunya. L'anuari ofereix la informació en tres llengües (català, castellà i anglès) i actualment s'estructura en els capítols següents: A més de les taules seleccionades de cada sector, cada capítol ofereix una presentació metodològica i enllaços a les monografies sectorials presentades al llarg de l'any als fulls de difusió DeCultura, on s'analitzen a fons les dades de cada àmbit temàtic. El criteri de selecció per a cada capítol és, d'una banda, oferir les dades clau dels equipaments i/o serveis del Departament de Cultura i, d'altra banda, les dades sectorials del conjunt de Catalunya: qui són, que fan a Catalunya i a l'exterior, el seu pressupost i personal, sempre que aquestes informacions estiguin disponibles. Les fonts d'informació són l'Institut d'Estadística de Catalunya, el Departament de Cultura i els treballs elaborats pel mateix sector. Al llarg dels anys s'han anat ampliant els capítols i les variables a fi de recollir totes les dades disponibles. Les principals novetats d'enguany són: La publicació d'aquest Anuari, a banda de complir l'obligació establerta per la llei de fer públiques totes les estadístiques produïdes en el marc del Programa anual d'actuació estadística, té essencialment la voluntat de servei a la ciutadania.

Les dones representen el 44 % de l'ocupació en aquest sector i un 38 % són treballadors per compte propi El treball descriu el nombre d'ocupats en el sector cultural respecte del total de la població ocupada de Catalunya, fet que representa el 5 %, i ho compara també amb les dades a nivell estatal, d'on es desprèn que Catalunya té el 21 % dels treballadors del sector cultural de l'Estat. Les dades provenen de l'Enquesta de població activa (EPA) que fa trimestralment l'Institut Nacional d'Estadística i que explota l'Institut d'Estadística de Catalunya per obtenir resultats més detallats en l'àmbit català. D'altra banda, el sector cultural engloba 38 categories de la Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009) i es calcula segons la metodologia duta a terme per l'European Statistical Network on Culture, creat a instàncies de la Comissió Europea i l'Eurostat, i tenint en compte el Marc d'estadístiques culturals actualitzat per la UNESCO l'any 2009.

Les companyies de dansa i circ amortitzen durant més temps els seus espectacles, mentre que les de teatre són les que fan menys aprofitament un cop passat l'any de l'estrena A Catalunya hi ha un total de 170 companyies d'arts escèniques -118 de teatre, 28 de dansa i 24 de circ-, que l'any 2014 van representar 820 espectacles. A nivell global mouen un pressupost de 48,5 milions d'euros i generen 905 llocs de treball. Paral·lelament, el 42 % de les companyies va sortir a l'estranger, actuant en 47 països amb 1.169 representacions. Continuant la línia analítica iniciada amb el DeCultura 15, on s'establien 7 grans tipologies de companyies en el sistema escènic català, en aquest treball s'analitza el cicle de vida dels espectacles durant cinc anys per tal d'intentar establir unes pautes comunes de comportament i una comparativa entre diferents tipologies de companyies. En termes generals, s'observa que són les companyies de dansa i circ les que aconsegueixen amortitzar durant més temps els seus espectacles. Les companyies de teatre públiques i grans productores són les que més exploten els seus espectacles durant l'any d'estrena i les companyies de teatre infantil i les de dansa fan una explotació molt més distribuïda en el temps. Aquest treball s'elabora gràcies a la col·laboració de les companyies d'arts escèniques que responen els qüestionaris a partir del quals s'extreuen les dades per a l'estadística. El document està disponible a DeCultura, juntament amb un annex detallat per a cadascun dels àmbits (arts escèniques, teatre, dansa i circ).

Malgrat la caiguda del nombre d'empreses entre 2008 i 2011, s'ha mantingut la taxa d'ocupació De l'anàlisi de les tres variables principals (valor afegit brut, empreses i ocupats) i la seva combinació es desprèn que tots els sectors de la cultura i la creació han patit els efectes de la crisi econòmica de manera significativa, a excepció dels serveis i tecnologies de la informació. El valor afegit brut (VAB) generat pel total de les activitats culturals i creatives a Catalunya l'any 2011, proper als sis mil milions d'euros, representa el 3,2 % de l'economia catalana i s'ha reduït moderadament des del 2008. En canvi, el nombre d'empreses d'aquest sector, en el període entre 2008 i 2011, cau un 24% i passa de les 53 mil a les poc més de 40 mil empreses, un 6,6 % del total de l'empresariat català. La davallada més forta (37,6 %) s'ha concentrat en el sector d'altres activitats culturals, que inclou els serveis tècnics d'arquitectura, disseny especialitzat i publicitat, mentre que les empreses de serveis i tecnologies de la informació han augmentat un 18 %. Per contra, el nombre d'ocupats en cultura i creació puja lleugerament ja que l'any 2011 es torna a generar ocupació. Els 144 mil ocupats en aquest sector representen el 4,5 % de l'ocupació total a Catalunya.

La publicació informa els usuaris de les darreres adquisicions del fons bibliogràfic de manera àgil i atractiva La Biblioteca central del Departament de Cultura ha actualitzat el disseny del seu "Butlletí de novetats", una publicació que dóna notícia periòdicament dels nous materials bibliogràfics i documentals que s'incorporen al seu fons (llibres i monografies, revistes, catàlegs, audiovisuals i multimèdia). L'actual "Butlletí de novetats" presenta canvis de tipografia i de color en la capçalera i incorpora un nou sumari, amb menys categories, per agilitar i facilitar la consulta. Alhora, i per primera vegada, cada registre monogràfic està acompanyat d'una fotografia de la primera plana de cadascuna de les novetats, que fa que el butlletí sigui visualment més atractiu. Amb un sol clic sobre les imatges, es pot obtenir informació detallada de les darreres adquisicions. Així també, ja es pot consultar Economía de la cultura y la comunicación en la era digital, un recull de trenta-dues investigacions sobre l'economia en les indústries culturals i creatives que es va presentar l'any 2011 a Galícia. El "Butlletí de novetats" és una publicació que ofereix actualment la Biblioteca central a través de la web per facilitar la difusió del fons. Altres de les prestacions en línia de què disposa són la consulta del catàleg en línia, bibliografies selectives sobre temes relatius a la cultura, i ressenyes de llibres especialitzats. Creada l'any 1985 amb l'objectiu de donar suport a les actuacions del Departament de Cultura, la Biblioteca central està especialitzada en tres tipus de fons. D'una banda, els documents relatius a política cultural; d'altra banda, les publicacions editades pel Departament de Cultura des de la seva creació, i, en tercer lloc, els documents que fan referència al dret, als pressupostos i a l'Administració. Amb gairebé vint mil registres, la Biblioteca central forma part de la Xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya i, entre els seus usuaris, té entitats relacionades amb la gestió cultural, docents i investigadors.

Diferents treballs recents posen de relleu l'impacte econòmic del tercer sector cultural a Catalunya Catalunya és un territori que té una vasta tradició de cultura popular, amb nombroses festes i manifestacions que formen part del llegat patrimonial català. Al darrere d'aquesta activitat hi ha una rica cultura associativa i de participació, que en l'actualitat compta amb un milió d'associats a Catalunya. El conjunt de fundacions, federacions, associacions i entitats que treballen sense ànim de lucre en l'àmbit de la cultura és el que es coneix com a tercer sector cultural, i estudis recents sobre el seu valor econòmic han revelat el seu potencial en el conjunt de l'economia catalana, en tant que genera ingressos, ocupació i possibilitats de negoci. Tot i que encara hi ha certes mancances a l'hora de mesurar la dimensió econòmica d'aquest sector i, a més, el nombre d'estudis específics és reduït, el treball L'impacte econòmic del tercer sector cultural a Catalunya és una primera aproximació al seu coneixement. L'estudi, de consulta en línia ( estudi complet i resum executiu ), valora en 1.050 milions d'euros l'activitat d'aquest sector, que representa el 15% de la facturació del sector cultural i el 0,5% del VAB de l'economia catalana. Les més de 9.000 entitats associades representen el 18% de les empreses culturals, i al voltant de l'1,5% del total d'empreses de Catalunya. Respecte a l'ocupació, el sector té 12.000 treballadors remunerats -el 0,3% dels treballadors de l'economia catalana- i 87.000 treballadors voluntaris -el 88% del tercer sector cultural-. El Departament de Cultura també ha començat a avaluar l'impacte econòmic d'activitats específiques de la cultura popular i tradicional. En una primera fase s'han presentat dues anàlisis sobre els efectes econòmics de les Falles d'Isil a les Valls d'Àneu (Pallars Sobirà), i de l'Aquelarre de Cervera, capital de la Segarra. Els resultats dels treballs són concloents i demostren l'estreta relació que existeix entre el patrimoni cultural i l'economia al territori català: la celebració de les Falles d'Isil 2012 va deixar un impacte econòmic total de 367.536 euros a les Valls d'Àneu, i l'Aquelarre 2012 va generar una aportació de 761.338 euros a la Segarra. L'elaboració d'aquests dos estudis ha confirmat també la validesa de la metodologia utilitzada, i ha obert vies per universalitzar els càlculs d'impacte econòmic a d'altres esdeveniments de cultura popular i tradicional a Catalunya. En aquest sentit, el Departament ofereix jornades formatives específiques a gestors i tècnics de cultura per millorar la gestió de l'activitat festiva i associativa. Prenent els treballs sobre Isil i Cervera com a model, s'expliquen les eines per aprendre a calcular l'impacte econòmic d'altres manifestacions de cultura popular.

8 de cada 10 euros de despesa en cultura en l'àmbit local provenen dels ajuntaments L'Administració local és el nivell administratiu que, tot i la crisi, fa una major despesa pública en cultura al nostre país. L'any 2013, ajuntaments, diputacions i consells comarcals hi van destinar més de 562 milions d'euros. Vuit de cada deu euros provenen dels ajuntaments (82,6 %), seguits per les diputacions (16,6 %) i els consells comarcals (0,9 %). També els ajuntaments concentren el personal dedicat a la cultura en l'àmbit local, amb 8 de cada 10 treballadors. En termes globals i per programes, una tercera part de la despesa es destina a la promoció cultural (música, teatre i dansa, arts plàstiques i exposicions, cinema i audiovisual), un 20,8 % a biblioteques i arxius, un 16,5 % a l'acció cultural (cultura popular i tradicional, festes majors i altres celebracions populars), un 14,5 % a museus i un 3,7 % a l'arqueologia i patrimoni. L'objectiu de l' Estadística de despesa en cultura de l'Administració local a Catalunya és determinar la despesa en cultura que fan anualment ajuntaments, consells comarcals i diputacions provincials, així com quantificar el personal dedicat a tasques relacionades amb l'àmbit cultural. La sèrie històrica s'inicià l'any 1994; l'any 2004 s'incorporaren a aquesta estadística els consells comarcals i l'any 2004 els consorcis i fundacions amb participació local. Tanmateix, al llarg d'aquests anys també s'han incorporat nous continguts i millores metodològiques substancials, entre les que cal destacar la incorporació d'un qüestionari electrònic que facilita la recollida i validació de dades.

Un 61 % de la despesa en cultura correspon a l'Administració local, un 37 % a la Generalitat i l'Estat aporta l'1,8 % restant El treball Pressupost públic en cultura a Catalunya calcula el total de la despesa pública que es destina a l'àmbit de la cultura a Catalunya. Pel càlcul d'aquesta despesa que fa referència als pressupostos de les administracions públiques, s'identifiquen els diversos nivells de govern, es comptabilitza la part dels recursos que assignen a la cultura i s'eliminen les duplicitats que suposen les transferències entre administracions diferents. Així, es tenen en compte les aportacions que fan a l'àmbit de la cultura els ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions, la Generalitat de Catalunya i els seus ens, i l'Estat. El pressupost públic en cultura a Catalunya l'any 2014 és de 878,5 milions d'euros. L'Administració local és la que destina més recursos a l'àmbit cultural, el 61 % del total, i en especial els ajuntaments, que concentren el 80 % de la despesa local. La participació de la cultura en el total del pressupost públic del conjunt d'ens locals catalans és del 6,5 %. Cal destacar, no obstant, que per al període 2008-2014 una mitjana del 4,6 % de la despesa dels ens locals prové de les transferències del Departament de Cultura. L'any 2014 la Generalitat de Catalunya assigna a la cultura el 0,71 % del total dels recursos públics, que representen una despesa consolidada de 329 milions d'euros, uns 44 euros per capita. Aquesta despesa inclou la Generalitat de Catalunya i tots els equipaments i les entitats nacionals que s'hi relacionen de maneres diverses. Les aportacions de l'Estat en cultura a Catalunya, que l'any 2014 corresponen a 15,4 milions d'euros, es vehiculen a través de subvencions i inversions nominatives de diversos ministeris. El descens d'aquestes partides des de l'any 2010 ha estat molt significatiu i arriba al 78,6 %.

El canvi de metodologia acompleix els criteris sobre estadístiques culturals que marquen Europa i la UNESCO El treball Magnituds econòmiques i ocupacionals del sector cultural i creatiu de l'economia catalana 2012 analitza la nova Estadística i comptes de les empreses culturals, que combina dades de diverses fonts amb l'objectiu d'obtenir uns resultats més precisos i que s'ajustin millor a la descripció del sector cultural. L'Enquesta anual de serveis (EAS) es revisa mitjançant una selecció més acurada de les activitats de la Classificació catalana d'activitats econòmiques (CCAE-2009) que s'inclouen al sector de la cultura, i es combina amb la informació de l'Enquesta industrial d'empreses (EIE) i altres fonts estadístiques disponibles. D'aquesta manera s'obtenen noves variables com el valor de producció, el volum de negoci i la implantació de R+D+I i de comerç exterior en l'àmbit cultural. La revisió d'aquesta metodologia permet homologar les estadístiques econòmiques i les d'ocupació (Enquesta de població activa. EPA) ja que parteixen d'una classificació única de les activitats econòmiques. L 'Estadística i comptes de les empreses culturals s'adapta als criteris estadístics europeus de delimitació del sector cultural que marquen l'European Statistical System Network on Cultures i el Marc d'estadístiques culturals de la UNESCO.

L'enquesta Òmnibus valora el servei de les biblioteques públiques de Catalunya amb una mitjana de 8,14 sobre 10 Amb l'objectiu de conèixer el consum i la participació cultural a Catalunya, el Departament de Cultura analitza els resultats del mostreig que ha fet el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i que s'inclouen a les tres onades de l'enquesta Òmnibus del 2014. L'estudi es basa a obtenir dades sobre la despesa en cultura per part de la ciutadania, l'assistència a les diferents activitats culturals que s'ofereixen i la llengua dels productes culturals que consumeix la societat catalana. La presentació té en compte els resultats de les tres onades, fet que permet fer una anàlisi comparativa en funció de la seva evolució temporal. Per obtenir les dades, s'han fet 1.600 enquestes per via telefònica a persones majors de 18 anys i residents als diversos municipis del territori. Dels resultats obtinguts, els enquestats han augmentat en un 56,1 % el consum de continguts en línia gratuïts i en un 11,1 % l'accés a continguts de pagament. Pel que fa a les biblioteques públiques, un 99,3 % dels usuaris n'aproven el servei que valoren amb una nota mitjana de 8,14 sobre 10. D'altra banda, s'ha reduït el nombre d'enquestats que només assisteixen a activitats culturals amb ofertes, descomptes o jornades gratuïtes, que ha passat d'un 51,3 % a un 38,1 %. Tot i així, la meitat dels enquestats aprofita el dia de l'espectador per anar al cinema, primera activitat cultural de les escollides pels participants.

Les biblioteques compten amb un fons de més de 750.000 registres Les biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG) són centres de documentació que tenen com a objectiu donar suport a les activitats pròpies de cada organisme i de la ciutadania. Les BEG s'emmarquen dins el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i cadascuna d'elles recull un fons documental relacionat amb un àmbit del coneixement determinat. Els factors que les caracteritzen són l'alta especialització, el seu valor patrimonial i el treball cooperatiu. La Biblioteca del Cinema de la Filmoteca de Catalunya, la Mediateca Casa Àsia o la biblioteca de l'Escola Superior de Música, són tres exemples de les 62 biblioteques integrades al catàleg. En l'actualitat, les BEG compten amb 44.711 usuaris inscrits i el darrer any han servit un total de 39.319 documents en préstec. El llibre segueix sent el format preferit per als usuaris i representa el 73 % del fons total de les biblioteques, que compta amb 777.402 registres bibliogràfics. Les analítiques –articles de revista o capítols de llibres– destaquen com a segona tipologia amb 63.904 documents, ja que la informació actualitzada i precisa és el tret distintiu d'aquests centres especialitzats.

L'Eixample de Barcelona és la zona amb major concentració de galeries Les galeries d'art no s'han d'entendre només com a agents intermediaris entre oferta i demanda en el mercat de l'art, sinó també com a espais on es porta a terme una tasca important de creació i difusió artística. En aquest sentit, l'any 2013 es van exposar obres de 3.629 artistes en les 144 galeries d'art de Catalunya. Així ho recull l'Estadística de galeries d'art 2013, que també determina que el 84,7 % de la facturació prové de la venda directa d'obres d'art, la majoria d'art contemporani. El treball també evidencia el tancament de 51 galeries respecte el cens de l'any 2009. Tot i així, també s'han inaugurat 10 noves galeries d'art, mostra del dinamisme del sector. Aquestes galeries de nova creació presenten, a més, unes característiques que les diferencien de la resta, com ara una menor superfície o la diversificació de tècniques exposades. Constituïdes en la seva majoria com a societats limitades, les galeries d'art ocupen 260 persones, 111 homes i 149 dones. Pel que fa a la distribució territorial, l'Eixample barceloní és el barri amb la major concentració de galeries de tot el territori català, amb 52 establiments oberts. El Departament de Cultura agraeix la col·laboració de les galeries que van respondre el qüestionari.

El 56% dels assistents a la festivitat provenen de fora de la comarca La Festa Major de Sant Martirià a Banyoles aplega cada any més de 350 voluntaris que participen en la seva organització. La fundació Foment de Banyoles i l'Agrupació Barraques són dues de les entitats culturals que dinamitzen gran part de les activitats de la festa i són una mostra de la importància del moviment associatiu de la ciutat. Dels 20.587 assistents a la darrera edició, el 56 % són visitants de fora de la comarca. La majoria d'aquest públic forà assisteix a l'esdeveniment un sol dia, fet que produeix una despesa mitjana de 28,5 euros per persona. La Competència de Cobles i l'espai Barraques -un model festiu originari de Banyoles i ara estès a altres ciutats-, són els dos espais més importants d'atracció del públic. Mentre que l'espai Barraques congrega un públic més jove, a la Competència de Cobles la mitjana d'edat dels espectadors és de 56 anys. Tot i així, la festa gaudeix de certa permeabilitat de públic entre les diverses activitats. En relació amb la comarca del Pla de l'Estany, la Festa Major de Sant Martirià genera una riquesa de 270.772 euros anuals. Aquest impacte comporta l'equivalent a 7 llocs de treball a jornada completa durant un any i l'increment de la producció al territori en quasi 572.000 euros. Aquestes i altres dades es recullen al nou número de DeCultura sobre els recursos econòmics que es generen al territori gràcies a l'existència d'un esdeveniment concret, com pot ser una festa major. També podeu consultar les anàlisis de l'impacte econòmic de l'Aquelarre de Cervera (Segarra) i de les Falles d'Isil (Valls d'Àneu), que han utilitzat la mateixa metodologia.

Arqueologia i paleontologia en recerca, i empreses i creadors en innovació, principals destinataris dels ajuts Una persona que es dedica a la recerca intenta donar respostes a qüestions per resoldre, adquirir nous coneixements i buscar-ne noves aplicacions. Segurament, la imatge més comú entre la població seria algú de l'entorn biomèdic, que treballa entre provetes, ratolins i un equipament tecnològic d'última generació. En aquesta imatge no hi hauria cap equívoc: el Departament de Salut assumeix el 28 % de la despesa en R+D+I de la Generalitat en els seus àmbits competencials, mentre que el Departament d'Economia i Coneixement, que finança el personal investigador de les universitats catalanes, n'assumeix el 63 % d'un total de 688 milions d'euros. En aquest marc, els 4,24 milions d'euros que ha destinat el Departament de Cultura a l'R+D+I durant el 2013 representen el 0,6 % de la despesa en R+D+I de la Generalitat de Catalunya. No obstant això, en realitat el Departament de Salut destina un 2,3 % del seu pressupost a l'R+D+I, mentre que el Departament de Cultura en destina un 2,1 %. Aquesta dada denota que la investigació en els àmbits de les humanitats, la cultura i les arts és també una de les prioritats de les polítiques culturals del Departament. En el període 2008-2013, el Departament ha destinat uns 27 milions d'euros a la recerca, dels quals més d'un 80 % s'han canalitzat a través d'ajudes als diferents sectors culturals. El patrimoni cultural destaca per sobre de la resta: l'arqueologia i la paleontologia s'enduen la meitat dels ajuts a la recerca. Tot i això, hi ha una altra tipologia d'investigador que cal destacar: l'artista, a través de la pràctica, explora processos d'investigació que produeixen coneixement cultural i alhora participa en el desenvolupament de les formes artístiques a través de la creativitat i la innovació. Els projectes innovadors han estat finançats amb 19,2 milions d'euros, si bé en aquest cas s'han orientat en major proporció a la innovació interna, en la gestió de l'organització o bé en la provisió de nous serveis per a la població en general (un 62 % de la despesa). Les empreses culturals i els creadors i artistes han estat els principals destinataris de les ajudes a la innovació. Aquest informe recull les tipologies de recerca i d'innovació que, en els àmbits de la cultura, les humanitats i les arts, han estat finançades pel Departament de Cultura en el període 2008-2013. Així doncs, permet posar al dia l'estadística de despesa pública en R+D+I i, altrament, valorar l'acció de govern del Departament inscrita en el darrer Pla de Recerca i Innovació de la Generalitat (2010-2013).

L'estudi revela que un 21,6% dels enquestats pertany a alguna associació cultural i un 14,2% hi participa activament El treball Destacats òmnibus de la Generalitat de Catalunya. 2015 presenta un resum amb els principals resultats del mostreig que ha fet el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) inclosos a l'enquesta Òmnibus del 2015, sobre el consum i la participació cultural a Catalunya.

El 44,9 % d'assistents a concerts ho fa de forma gratuïta Més de tres quartes parts de la població catalana escolta música de manera habitual però no tothom té els mateixos gustos musicals, l'escolta a través dels mateixos mitjans ni en el mateix format. El gènere musical més escoltat per la població catalana és el pop-rock (66,7 %), amb un perfil de seguidors heterogeni. Pel que fa a la resta de gustos musicals, es troba un patró més definit, com la música melòdica i de cantautor, on la població que l'escolta són majoritàriament dones nascudes en la dècada dels 50. El grup que més s'adapta a altres estils però, són els que escolten música clàssica. Les noves tecnologies també han incidit en els hàbits culturals musicals. Tot i que la ràdio segueix sent el dispositiu més utilitzat, el 51 % dels nascuts als anys 80 escolten música a través de l'ordinador i és el dispositiu més estès en la generació dels 90, si bé en aquest cas l'ús del telèfon mòbil se situa paral·lelament en el 63,3 %. La descàrrega de música sistemàtica, per tant, augmenta en les generacions més joves. La majoria de la població catalana que escolta música ho fa de manera gratuïta i el 44,9 % dels enquestats que assisteixen a concerts també. Els concerts de música flamenca, llatina o folk són els que presenten un públic més transversal generacionalment. Els hàbits i les pràctiques musicals de les cinc generacions nascudes entre 1950 i 1990 es recullen en el nou número de DeCultura. El treball analitza les dades proporcionades a les dues onades de l' Enquesta de participació cultural 2013 i 2014.

La Comissió Europea obliga Luxemburg i França a apujar el tipus impositiu dels llibres digitals L'impost sobre el valor afegit (IVA) representa una de les formes més importants de recaptació tributària dels estats que integren la Unió Europea i, a la vegada, és un instrument clau per dur a terme polítiques culturals a través de la fiscalitat. En els darrers anys, i en el conjunt de la Unió, aquestes polítiques s'han mantingut força estables pel que fa a aquest impost. No obstant això, els estats membres tenen visions diferents sobre quins productes consideren de primera necessitat i quins són béns de luxe i, per tant, se'ls pot classificar en funció del tracte fiscal que dispensen a la cultura. A la banda alta, Dinamarca no aplica cap incentiu fiscal envers la cultura a través de l'IVA, mentre que Luxemburg, Malta i Xipre són els estats europeus on els tipus impositius en cultura són més reduïts. L'Estat espanyol va fer el darrer canvi el 2012 amb l'augment del tipus impositiu a certs àmbits de la cultura que va passar d'un 8 % a un 21 %, decisió que va provocar que Espanya gravi les entrades d'espectacles i cinema 8 punts per sobre de la mitjana europea. Els estats membres no són els únics que decideixen sobre els impostos que han de suportar els béns i serveis culturals, com prova la sentència del març passat de la Cort de Justícia de la UE, que dóna la raó a la Comissió Europea i obliga Luxemburg i França a apujar el tipus impositiu d'IVA per a la distribució de llibres electrònics fins a un 17 % i 20 %, respectivament. El treball L'IVA sobre la cultura a Espanya i a la Unió Europea. 2015 compara les dades que facilita la Comissió Europea sobre els tipus impositius que apliquen els països integrants de la UE als productes i serveis culturals en concepte d'IVA. El document fa també un apunt del cas grec i les mesures que afecten aquest impost a causa del tercer rescat econòmic. L'impacte d'aquesta reforma sobre el sector cultural s'ha traduït en tres modificacions de signe divers: l'augment del tipus impositiu en entrades de cinema del 13 % al 23 %, la reducció mínima del tipus per als llibres en paper fins al 6 % i el descens de 7 punts percentuals per a les entrades de teatre, que queden gravades al 6 %.

La lectura de llibres és la quarta activitat cultural que genera més interès L'any 2011 el Departament de Cultura posa en marxa el Pla nacional de lectura 2012-2016 amb l'objectiu d'augmentar els hàbits lectors de la població i, alhora, ajudar a la recuperació del sector del llibre, tant dels autors com de les editorials i les llibreries. Transcorreguda la meitat del període d'aplicació d'aquest Pla nacional de lectura, s'ha fet el seguiment dels principals projectes portats a terme i s'han avaluat els indicadors resultants amb els objectius marcats a l'inici. Aquestes dades, que sintetitzen l'evolució del consum lector i de la indústria editorial, estan recollides a la primera part del treball Pla nacional de lectura 2012-2016. Estat d'implementació (2012-2014). Així, es pot veure que l'índex de lectura a Catalunya passa del 61,9 % l'any 2010 al 65,3 % l'any 2013, prop del 68 % de la mitjana europea, xifra que pot ser superada l'any 2016 si se segueix amb la mateixa tendència a l'alça. Altres valors que es presenten són el nombre de lectors de les biblioteques públiques catalanes, la facturació del sector editorial o la lectura de llibres en format digital, que ha augmentat en 17 punts percentuals fins a situar-se quasi al 65 %. En la segona part d'aquest document es presenten cadascun dels set plans d'acció i els seus indicadors corresponents, i que són: Autoriactiva, Mediactiva, Xarxactiva, Lecturactiva, Editactiva, Llibreriactiva i Bibliotecativa. D'altra banda, el treball La lectura de llibres a Catalunya és una anàlisi de les enquestes de participació cultural a Catalunya dels anys 2013 i 2014 pel que fa a la lectura de llibres en temps d'oci entre la població catalana de més de 14 anys. S'aporta informació sobre el nivell d'interès per la lectura de llibres, la lectura en format digital, els gèneres més llegits, les llibreries i altres canals de compra, i la llengua de lectura. A la valoració de les tipologies de lector s'hi incorpora una mirada innovadora en clau generacional, que resulta més descriptiva que el concepte d'edat. La valoració d'aquestes enquestes de participació cultural respecte als hàbits de lectura és un instrument complementari per visualitzar els resultats de les actuacions portades a terme en el marc del Pla nacional de lectura i detectar els punts on cal incidir en el futur.

Catalunya disposa de gairebé 5.000 equipaments culturals Hi ha 4.804 equipaments culturals públics distribuïts arreu del territori català entre arxius, biblioteques, museus, teatres i auditoris, espais d'arts visuals, cinemes i centres culturals polivalents. El Departament de Cultura disposa d'un cercador web perquè el ciutadà pugui conèixer quins d'aquests equipaments culturals hi ha al seu municipi o comarca. L'aplicació en línia compta amb més de 3.500 entrades i permet visualitzar la informació en un mapa. L'usuari pot fer la cerca per nom i tipus d'equipament, per municipi, per comarca i per província. La informació del cercador prové del cens d'equipaments culturals de Catalunya, una base de dades que gestiona el Departament de Cultura i que s'actualitza periòdicament amb la informació tècnica que aporten els ajuntaments catalans dels seus municipis. L'elaboració del cens forma part de les actuacions del Departament de Cultura dirigides a garantir l'accés de la ciutadania a la cultura i fomentar la seva participació en actes i espais culturals. El Departament planifica i ordena el conjunt dels equipaments a través del Pla d'equipaments Culturals de Catalunya (PECCat 2010-2020). Aquest Pla garanteix un nivell d'activitat cultural ajustat a les necessitats de cada població i la seva àrea d'influència i estableix les noves directrius per als sectors culturals sense cap marc de regulació. Podeu trobar més informació sobre les característiques del mapa d'equipaments culturals catalans al nou número de DeCultura i al web www.gencat.cat/equipaments. Així també, podeu accedir al cercador web a través de pect.cultura.gencat.cat/difusio.

Dos nous estudis subratllen la importància econòmica i el valor del treball voluntari en les associacions culturals del país Com és el tercer sector cultural a Catalunya? Com són els seus treballadors i quin tipus de dedicació tenen? Amb quins pressupostos treballen? En els darrers anys, cada vegada són més els esforços d'organismes i institucions per a dimensionar l'activitat de l'anomenat "tercer sector cultural" (el conjunt d'associacions que desenvolupen activitats culturals i sense ànim de lucre que no formen part del sector públic) per posar de rellevància el seu impacte econòmic i social. Amb l'objectiu de conèixer a fons la realitat de les entitats culturals del país, el Departament de Cultura inicia el 2008 les sèries de l'Estadística del tercer sector cultural a Catalunya. Seguint aquesta tasca, i a fi d'ampliar el coneixement d'aquest àmbit, la capçalera DeCultura presenta dos nous documents. D'una banda, Associacions culturals a Catalunya 2013 de Núria Mutilva i Marta Llatcha (DeCultura núm.33), i de l'altra, L'impacte econòmic del tercer sector cultural a Catalunya 2013, d'Anna Villarroya (DeCultura núm. 34). Ambdós treballs es complementen i fan palès el potencial d'un moviment associatiu ric i plural al territori català, que és difusor de la cultura popular i tradicional i, alhora, instrument de cohesió social. A partir de l'Estadística del tercer sector cultural de Catalunya, Mutilva i Llatcha descriuen les característiques principals del teixit associatiu cultural català. Amb les dades recollides de la mateixa font, Villarroya fa una anàlisi exploratòria de l'evolució de l'impacte econòmic del sector. Ja podeu consultar els dos estudis a la capçalera DeCultura, juntament amb la informació complementària dels annexos.

Els equipaments són la partida més afectada per la reducció Catalunya és la segona comunitat autònoma pel que fa a assignacions de l'Estat durant el període 2011-2016, per sota de la Comunitat de Madrid. El 72 % d'aquestes subvencions es destinen a edificis que són propietat de l'Estat o que formen part d'òrgans de govern i suposen 11,8 milions d'euros. D'altra banda, pel que fa al rànquing de despesa per habitant, els catalans es situen en el desè lloc de la llista amb una aportació de 2,2 euros per ciutadà. L'Estat ha reduït les assignacions nominatives estatals a Catalunya en un 74 % des del 2011. Pel que fa a la despesa general de l'Estat, durant aquest període s'ha reduït en 313 milions d'euros, fet que significa un pressupost total de 837 milions. La principal partida afectada per aquesta reducció és la subvenció per a infraestructures, amb un 89 % menys de pressupost. Tot i així, les subvencions i inversions nominatives per a l'any que ve a Catalunya han augmentat 1,6 milions d'euros. Els programes Cinematografia i Ordenació i foment de l'edificació són els que presenten un increment significatiu del 47 % i el 33,6 % respectivament per al 2016. Aquestes i altres dades es recullen al nou número de DeCultura sobre les aportacions de l'Estat en matèria de cultura entre el 2011 i el 2016. En l'informe podeu trobar una classificació de les dades segons els programes pressupostaris, els ministeris i la destinació territorial del finançament per comunitats autònomes.

L'augment del tipus impositiu de l'Estat espanyol no té ressò en la resta d'estats membres Comparativa de tipus impositius de productes i serveis culturals a Europa. 2013 es basa en la informació que publica anualment la Comissió Europea sobre els tipus impositius que aplica cada un dels estats membres als productes culturals. Entre els 28 països de la Unió Europea, i malgrat la diversitat en l'aplicació de l'impost sobre el valor afegit (IVA) en els béns i serveis culturals, en general hi ha dos grups de pressió fiscal: l'equiparat a productes de luxe, amb un tipus impositiu general més elevat, i l'assimilat a articles de primera necessitat, amb un tipus reduït. Quant al primer grup, l'Estat espanyol grava amb un 21% -molt a prop de la mitjana europea- tant els productes de maquinari i reproductors com l'adquisició d'obres d'art i antiguitats. En el segon grup, i respecte al llibre, el tipus del 4% aplicat als llibres en paper queda per sota de la mitjana del conjunt d'Europa, que és del 8'5%, mentre que el llibre electrònic està al tipus general. La diferència més notable de l'Estat espanyol comparat amb la resta de països es troba en les entrades d'espectacles i cinema, amb un tipus general del 21%, allunyat a la banda alta de la mitjana europea del 12'8%. Només Dinamarca i Hongria tenen el tipus d'IVA més elevat en aquests serveis culturals. És a dir, que es considera el consum de cinema i espectacles com a bé de luxe i, per tant, no subjecte a cap tipus de foment. La tendència alcista de l'Estat espanyol del 8% al 21% no troba correspondència en la majoria d'estats membres de la Unió Europea. Entre 2012 i 2013, vuit països han baixat el tipus impositiu de béns i serveis culturals davant de vuit més que l'han augmentat un punt. Un increment més dràstic només es produeix a Lituània (3 punts aplicats al llibre) i França, que si bé grava amb 12'6 punts més el llibre electrònic, en canvi baixa els tipus del llibre en paper i el de les entrades d'espectacles i cinema. El mes gener de 2014, el Govern espanyol ha anunciat la rebaixa al 10% del tipus impositiu aplicat a les obres d'art i antiguitats i està estudiant també reduir progressivament el tipus de la resta de productes i serveis culturals al 10%.

Les plataformes catalanes, líders del sud d'Europa en projectes de cultura i creació L'estudi del Departament de Cultura "Una aproximació al micromecenatge o crowdfunding: Catalunya, Europa i el món" ofereix una panoràmica d'aquest sistema de finançament col·lectiu tan recent i de la repercussió que està aconseguint, especialment a Catalunya. El micromecenatge o crowdfunding consisteix en plataformes de finançament col·lectiu a través d'Internet, complementàries al finançament tradicional, de molt diverses iniciatives. Es concentra sobretot a Estats Units i Europa i el volum total de fons recaptats l'any 2013 es calcula que està al voltant dels 5.100 milions de dòlars. El nou sistema de finançament de projectes a través de micromecenatge ha crescut exponencialment en els darrers cinc anys davant la situació de crisi econòmica i financera i la reducció de les aportacions de les institucions públiques. D'altra banda, els projectes amb més èxit de recaptació col·lectiva han estat els vinculats a la cultura i la creació, especialment els projectes editorials, musicals i cinematogràfics. Catalunya és la comunitat autònoma d'origen de la majoria de les plataformes de l'Estat espanyol i en la qual es presenten més projectes i campanyes. Les plataformes principals són les catalanes Verkami i Goteo juntament amb Lánzanos, nascuda a Toledo, totes tres dedicades predominantment a projectes de cultura i creació. La plataforma Verkami, nascuda l'any 2010 a Mataró, es defineix com a "crowdfunding per a amants de la creació" i té una vintena de categories on presentar els projectes. En tres anys ha reunit 8 milions d'euros per a 1.700 projectes i més de 200.000 mecenes. Es una referència a Europa pel seu volum de contractació i té el rècord de recaptació (348.830 €) pel projecte de la pel·lícula L'endemà, d'Isona Passola. Estats Units ja té una normativa de referència, aprovada l'any 2012, per al seu model basat en donacions, però a Europa tot just s'està plantejant la regulació comunitària del model de micromecenatge basat en recompenses (normalment materials) o com a via alternativa de finançament per a petites i mitjanes empreses. Recentment el Govern espanyol ha avançat la seva intenció de gravar aquest tipus de finançament.

A més, un 60% considera la cultura molt important i un 33,8%, bastant important Són conclusions que es desprenen de l'Enquesta sobre participació cultural a Catalunya 2013 que ha elaborat el Departament de Cultura amb la col·laboració de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura. L'objectiu d'aquesta enquesta és analitzar les pràctiques culturals i d'oci de la població catalana major de 14 anys, tot relacionant-les amb l'entorn socioeconòmic de la persona entrevistada, la seva edat o la llengua d'ús, entre d'altres variables. Així, les activitats preferides de la majoria dels catalans són el consum de productes audiovisuals i escoltar música, seguit per la lectura de llibres i el cinema. Per altra banda, en dos de cada tres enquestats, el principal motiu per assistir a una activitat cultural és l'artista que hi participa, mentre que la primera raó per no anar-hi és el preu. Les activitats culturals on el català té major penetració són les exposicions i les arts escèniques, mentre que els videojocs, el cinema i la música tenen un percentatge d'ús del català per sota del 10%. El Departament de Cultura anirà publicant periòdicament d'altres informes específics sobre els resultats d'aquesta enquesta.

La formació en cultura crea nous públics Una de les maneres més sòlides d'ampliar el públic de les diferents manifestacions culturals és a través de la formació i la participació activa de les persones de tots els grups socials. Aprendre a tocar un instrument, fer classes de circ després de l'escola, cantar en una coral o formar part d'un grup de teatre amateur són experiències que condueixen a una millor valoració del fet cultural, augmenten els nivells de creació i professionalització dels participants i, alhora, fan créixer el nombre d'assistents i espectadors a les activitats culturals de tota mena. El treball Ensenyant a gaudir de la cultura. Nexes de formació mostra amb exemples concrets com, amb les iniciatives adequades, es pot implicar gairebé tota la població a participar activament en el món de la cultura. El document recull un seguit de projectes per a la formació i el foment de la pràctica en tota mena d'àmbits culturals (teatre, cinema, música, fotografia, etc.) que s'estan portant a terme tant a Catalunya com a nivell europeu, i que són un exemple d'èxit. Una introducció prèvia als casos analitzats fa un retrat bàsic de la situació de partida en diferents grups de població, des de les activitats extraescolars i els ensenyaments reglats relacionats amb la cultura a les pràctiques artístiques amateurs o els percentatges de població en risc d'exclusió social a Catalunya. Entre els projectes ressenyats hi ha l' Escola Rogelio Rivel, guanyadora del premi Zirkolika 2013 a la Millor Iniciativa per a la Projecció del Circ a Catalunya; IT Dansa Jove Companyia de l'Institut del Teatre, com a exemple de professionalització dels joves; o el programa Apropa Catalunya, que afavoreix l'accés dels col·lectius en risc d'exclusió social a les activitats de 34 auditoris, festivals i teatres i 6 museus. I també experiències internacionals com les School Cinema Weeks d'Alemanya o el Norfolk & Norwich Festival d'Anglaterra.

Anualment presenta 11 mil fitxes d'activitats culturals i rep més de 200 mil visites El web del Departament de Cultura ofereix l'apartat La cultura al teu abast amb l'objectiu de posar a disposició dels ciutadans informació cultural pràctica i actualitzada a través d'una selecció de pàgines web, tant del mateix Departament, com de gencat.cat o d'altres llocs de la xarxa. El propòsit que ha inspirat La cultura al teu abast és el d'ajudar el visitant a trobar un ampli ventall de possibilitats per tal que pugui escollir segons les seves preferències. El lloc que aplega la major part de la informació és l'Agenda Cultural, un recull d'activitats destacades que es fan arreu de Catalunya i que té diferents opcions de cerca (per a la família, per al cap de setmana, per àmbit cultural, etc.). Creada el 1990, està al servei de qualsevol que desitgi conèixer l'oferta cultural disponible i també dels organitzadors que vulguin difondre les seves programacions. Al voltant de l'Agenda Cultural es presenten els espais següents: Informació contrastada, seleccionada i fàcil de trobar és el que La cultura al teu abast vol oferir a tots els seus visitants, amb l'opció complementària d'accés a través de les xarxes socials. Per navegar i gaudir de la cultura.

La taxa d'atur en aquest sector es manté uns 10 punts per sota de la global catalana Aquest informe d'ocupació en cultura i creació corresponent al primer trimestre de 2014 recull el canvi metodològic que s'ha produït a l'incorporar les noves dades de l'Enquesta de la Població Activa (EPA), calculades sobre el Cens de Població i Habitatges de 2011 en substitució de les anteriors basades en el Cens de 2001. Per poder mantenir la continuïtat en els resultats històrics i garantir-ne la comparabilitat s'han actualitzat les sèries de població i llars i s'han revisat les dades del període 2010-2013 seguint les recomanacions de l'Oficina d'Estadística de la Unió Europea (EUROSTAT). De l'estudi de l'EPA es desprèn que l'ocupació en cultura i creació mostra una tendència positiva al llarg de 2013, que continua el primer trimestre de 2014, fet que no passa ni en aquest sector de l'Estat espanyol ni en el total de població ocupada a Catalunya. D'altra banda, el 22 % dels treballadors en cultura i creació de l'Estat estan ubicats a Catalunya. Quant a la taxa d'atur en aquest sector, continua sent molt més baixa en relació a la resta de l'economia catalana. La taxa d'atur femení es manté més alta que la dels homes, a l'inrevés que la taxa general d'atur català mentre que la taxa d'atur juvenil és 23 punts més baixa que la taxa d'atur juvenil general.

L'anàlisi d'hàbits culturals demanda, avui dia, noves metodologies que s'adeqüin al canvi de paradigma Els analògics, els quotidians, els clàssics, els digitals, els moderns, els inquiets i els apassionats són les set grans categories de catalans que presenta l'informe Els interessos culturals de la població de Catalunya 2013 elaborat pel Departament de Cultura. Els perfils s'han establert en funció de les preferències dels enquestats a l'hora de decantar-se pels diferents productes i serveis culturals, i mitjançant l'ús de tècniques estadístiques inductives. L'anàlisi, feta a partir de les dades de l' Enquesta sobre participació cultural a Catalunya 2013, examina, a més, les actituds, les motivacions i les barreres d'accés a la cultura dels catalans. La metodologia emprada té en consideració les dinàmiques actuals de canvi, determinades per la crisi econòmica i per la irrupció del paradigma digital. Alhora, distingeix entre la participació cultural (allò que es fa) i l' interès cultural (allò que es voldria fer). En concret, presta especial atenció a les preferències de consum cultural, una dimensió d'anàlisi que habitualment queda relegada a un segon terme o s'analitza de forma indirecta. La contraposició entre cultura digital i tradicional, el seguiment de ràdio i televisió, la divisió entre les activitats que es fan fora i dins de la llar, i l'interès per la lectura són les quatre dimensions a partir de les quals s'estructuren els interessos de la població catalana. L'anàlisi dóna a conèixer les activitats culturals que desperten més interès entre els catalans, i que són veure la televisió, anar al cinema, escoltar la ràdio i llegir llibres. Tot i així, una de les conclusions que es depenen de l'informe és que els interessos vers la cultura no són homogenis, i que el sexe, l'edat i el nivell d'estudis condicionen aquestes preferències.

El 57 % de la població de Catalunya ha reduït darrerament la despesa en productes i serveis culturals Segons els últims resultats de les dues enquestes òmnibus de la Generalitat d'enguany, es detecten canvis generals en les prioritats dels catalans amb relació a l'oferta cultural i d'oci avui dia. Les pautes de consum de la població estan canviant per la situació econòmica actual i per altres factors com la irrupció de la tecnologia digital que afecta les indústries culturals. En aquest sentit, les preguntes dels darrers sondejos fan referència a l'actitud del consumidor cultural en el context actual en el qual la capacitat adquisitiva de moltes famílies ha disminuït en gran mesura. Per exemple, els resultats indiquen que gairebé el 60 % de la població cerca descomptes i ofertes especials a l'hora d'anar al teatre, al cinema i als concerts. Així també, les propostes de baix cost econòmic són les que presenten avui les xifres més elevades de participació. Del qüestionari també se n'extreuen altres informacions, entre les quals destaca que un 23 % dels catalans pertanyen a alguna associació cultural, o que la meitat de la població coneix la Festa del Cinema, una iniciativa que ofereix entrades a preu reduït durant tres dies consecutius. D'altra banda, en els darrers anys, Internet ha anat guanyant penetració en el consum cultural de la població. L'entorn digital ha propiciat l'aparició d'un nou perfil d'audiències que consumeixen i distribueixen continguts per mitjà de nous canals. Els resultats del qüestionari ratifiquen que, coincidint amb l'actual conjuntura econòmica, s'observa un increment important del consum de continguts culturals gratuïts a la xarxa per damunt dels de pagament. Tota aquesta informació està disponible en l'últim número de la capçalera De Cultura, que recull la presentació completa dels principals resultats de l'enquesta feta durant els primers mesos de l'any. A més, s'hi poden trobar altres informacions, com les relatives a la llengua de preferència de la població a l'hora de consumir cultura.