[ { "content": "L'associació Softcatalà presenta la primera versió preliminar pública en català del paquet ofimàtic Open Office 6. L'Open Office és actualment el paquet ofimàtic més modern dels que es troben disponibles en català, i permet editar els formats més coneguts, incloent els del Microsoft Word, Excel i Power Point, a més dels formats propis. Atès que es tracta d'una versió beta, la seva qualitat tècnica i lingüística pot ser inferior a l'esperada en un producte final. Per tant, Softcatalà només en recomana l'ús a usuaris avançats que vulguin ajudar en el procés de proves. Podeu trobar l'Open Office en català a la següent adreça d'Internet: http://www.softcatala.org/projectes/openoffice L'Open Office funciona sobre les plataformes més populars i és molt útil per a qualsevol usuari, tant a nivell particular com professional. Aquest paquet d'aplicacions inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un gestor de base de dades, eines per a presentacions i dibuix, edició de pàgines web, correu electrònic i una agenda completa. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programes de distribució lliure. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2002-02-13 00:00:00", "id": "815", "title": "Softcatalà presenta la primera versió pública en català del paquet ofimàtic Open Office." }, { "content": "El Navegador 6.3 és el popular navegador basat en el projecte de codi font obert Mozilla, versió 0.96. Aquesta darrera versió introdueix noves tecnologies, entre les quals cal destacar Gecko, el nou motor per mostrar pàgines web, que pot treballar amb els estàndards HTML 4, CSS-1, XML, RDF, JavaScript/EcmaScript i DOM. Aquest nou motor és molt més ràpid i eficaç que l'anterior. El Navegador 6.1 inclou un nou gestor de contrasenyes que manté de forma centralitzada i segura tots els detalls dels nostres noms d'usuari i claus d'accés. També inclou el gestor de galetes, que permet controlar quines galetes tenim al sistema, millorant d'aquesta manera la seguretat i privacitat dels usuaris. Una altra de les novetats és la possibilitat de gestionar més d'una bústia de correu d'una forma còmoda i pràctica. La versió 6.3 inclou com a novetats la correcta visualització de la ela geminada, la visualització prèvia de les impressions, la possibilitat de visualitzar capçaleres i la documentació en linea completament en català. També s'han corregit un bon nombre d'errors que hi havia en versions anteriors. Aquesta nova versió en català del Navegador es pot baixar gratuïtament des de qualsevol dels servidors que trobareu al web de Softcatalà (http://www.softcatala.org), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. Com en versions anteriors, Softcatalà ha comptat amb l'assessorament lingüístic del TERMCAT. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet.\n", "date": "2002-02-07 00:00:00", "id": "816", "title": "Softcatalà presenta el Navegador 6.3 per a Windows." }, { "content": "Softcatalà presenta des d'avui la cerca de pàgines en català del conegut motor Google (http://www.google.com). Softcatalà va presentar el març de l'any passat la traducció al català del conegut cercador Google. Des d'aleshores, Softcatalà ha continuat treballant amb Google per adaptar el sistema de recerques al català, una de les opcions més sol·licitades pels usuaris. Aquesta nova opció permet fer cerques dins de pàgines que només estiguin escrites en català. Podem activar aquesta nova opció escollint \"Cerca a les pàgines de Català\" a la pàgina principal del Google. El Google és un dels motors de cerca més utilitzats a Internet, i la seva popularitat ha crescut enormement en els últims mesos. Fa unes setmanes, el prestigiós lloc web \"Search Engine Watch\" el va premiar com a millor cercador. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana a Internet i les noves tecnologies.\n", "date": "2002-02-01 00:00:00", "id": "817", "title": "Softcatalà presenta des d'avui la cerca de pàgines en català del conegut motor Google." }, { "content": "Softcatalà presenta des d'avui la versió 2.90 en català del programa WinRAR. El WinRAR és una completa utilitat d'arxivament de fitxers per a Windows 95/98/NT/XP i 2000 que pot gestionar els arxius RAR, ZIP, ARJ, CAB, LZH, TAR, GZ, ACE, BZIP2, JAR i UUE nativament. Aquesta nova versió inclou nombroses millores quant al rendiment i utilització, i permet l'ús dels formats BZIP2, JAR, ACE 2.0, que cada cop són més populars. El WinRAR crea arxius RAR, que tot sovint són més petits que els fitxers ZIP o ARJ. Els arxius RAR poden ser auto-extraïbles, poden realitzar una verificació d'autenticitat sobre si mateixos i poden incloure comentaris ANSI de color. A més dels formats RAR i ZIP, el WinRAR permet l'ús dels formats més habituals; a més, es pot integrar amb la l'intèrpret d'ordres del Windows, el que fa pràcticament instantani treballar amb gairebé qualsevol tipus d'arxiu. Pot extreure, comprovar, actualitzar, suprimir i reparar els arxius ZIP, i també us permet afegir o modificar comentaris i crear arxius ZIP auto-extraïbles. El WinRAR proporciona una ordre d'\"estimació\" que determina el grau de compressió dels fitxers i carpetes seleccionades, i un menú de \"favorits\" que conté els noms de les carpetes i arxius preseleccionats. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet. La versió 2.9 de Winrar en català es pot descarregar des de qualsevol dels servidors que trobareu al web de Softcatalà http://www.softcatala.org\n", "date": "2001-10-29 00:00:00", "id": "818", "title": "Softcatalà presenta el gestor de fitxers WinRAR 2.90" }, { "content": "Softcatalà presenta el Navegador 6.1 per a Windows i Unix El Navegador 6.1 és el popular navegador de la casa Netscape basat en el projecte de codi font obert Mozilla. Aquesta darrera versió introdueix noves tecnologies, entre les quals cal destacar Gecko, el nou motor per mostrar pàgines web, que pot treballar amb els estàndards HTML 4, CSS-1, XML, RDF, JavaScript/EcmaScript i DOM. Aquest nou motor és molt més ràpid i eficaç que l'anterior. El Navegador 6.1 inclou un nou gestor de contrasenyes que manté de forma centralitzada i segura tots els detalls dels nostres noms d'usuari i claus d'accés. També inclou el gestor de galetes, que permet tenir control sobre quines galetes tenim al sistema, millorant d'aquesta manera la seguretat i privacitat dels usuaris. Una altra de les novetats és la possibilitat de gestionar més d'una bústia de correu d'una forma còmoda i pràctica. Aquesta nova versió en català del Navegador es pot baixar gratuïtament des de qualsevol dels servidors que trobareu al web de Softcatalà (http://www.softcatala.org), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. La versió per a Unix està disponible per a totes les plataformes Unix per a les quals està disponible la versió original, incloent-hi el Linux. Com en versions anteriors, Softcatalà ha comptat amb l'assessorament lingüístic del TERMCAT. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet.\n", "date": "2001-09-27 00:00:00", "id": "819", "title": "Softcatalà presenta el Navegador 6.1 per a Windows i Unix." }, { "content": "Des de Softcatalà volem aplaudir els esforços per part del Govern català per assegurar la disponibilitat de Windows en català, però també hem de recollir els aspectes més negatius de la seva execució. Atès el gran nombre de consultes que ens arriben sobre la disponibilitat de Windows en català, hem decidit elaborar un recull amb les preguntes més freqüents que ens adrecen els usuaris. Podeu trobar aquest recull a: http://www.softcatala.org/windows/ Si voleu fer-nos arribar qualsevol pregunta, comentari, o simplement explicar-nos la vostra experiència amb el Windows i el català ho podeu fer mitjançant l'adreça de correu electrònic que trobareu al final de la pàgina. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet.\n", "date": "2001-09-22 00:00:00", "id": "820", "title": "Quant al sistema operatiu Microsoft Windows i el català." }, { "content": "A Softcatalà hem decidit recolzar la proposta de nombrosos usuaris i usuàries que l'11 de setembre volen veure el logotip del Google catalanitzat, atès que aquest popular cercador va fer-se ressò de la festa nacional francesa el 14 de juliol i també de la suïssa l'1 d'agost, entre d'altres. Us convidem a que ens ajudeu a demanar a Google que durant la Diada mostri un logotip específic per commemorar l'11 de setembre. Per fer-ho, podeu omplir el formulari que trobareu a aquesta pàgina web: http://www.softcatala.org/cagoogle/ Aquí trobareu un text en anglès, ja preparat, però que podreu modificar com vulgueu per afegir-hi els vostres comentaris, i que arribarà directament a Google. També podeu fer-ho enviant un correu electrònic a Google a l'adreça suggestions@google.com. Si us plau, feu arribar una còpia d'aquest missatge a tot aquell que penseu que ens pot ajudar a recolzar aquesta petició. Atentament, L'equip de Softcatalà\n", "date": "2001-08-30 00:00:00", "id": "821", "title": "Google i l'11 de setembre" }, { "content": "El dissabte 25 d'agost del 2001 farà exactament 10 anys que un jove estudiant finlandès de 21 anys de la Universitat de Hèlsinki, anomenat Linus Torvalds, va enviar un correu electrònic a un grup de notícies anunciant que estava treballant com a hobby en la creació d'un sistema operatiu. 10 anys després, el Linux ha representat una revolució en el món de la informàtica i Internet i ha contribuït a fer més coneguts els conceptes de \"programari lliure\" i \"codi font obert\". Volem convidar a tots els nostres amics i usuaris a visitar la pàgina que hem creat per celebrar els 10 anys del Linux a: http://linux.softcatala.org on podreu trobar la història de com va començar el Linux, saber com iniciar-se amb aquest sistema operatiu, i conèixer quines distribucions n'hi ha actualment en català. Softcatalà porta dos anys treballant en la traducció i adaptació de la distribució Linux-Mandrake, actualment en la versió 8.0, que avui dia és una de les distribucions amb més components en català, incloent-hi la instal·lació i la configuració. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet a partir de la traducció de programes de prova i de lliure distribució.\n", "date": "2001-08-23 00:00:00", "id": "822", "title": "10 anys de Linux" }, { "content": "Aquest projecte es va encetar fa tres mesos arran d'un acord signat per Softcatalà i Sun Microsystems. Arran d'aquest acord Softcatalà assumeix la traducció al català de la versió de codi obert del conegut paquet d'ofimàtica. Softcatalà ha fet pública avui mateix l'adreça web del projecte Open Office, que és la següent: http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/ . Mitjançant aquesta pàgina de projecte s'anirà informant puntualment de l'evolució del procés de traducció d'aquesta \"suite\" ofimàtica. Softcatalà també ha publicat, a la mateixa pàgina, el glossari que està fent servir per a la traducció d'aquesta \"suite\", que consta de més de 6.000 entrades. Softcatalà convida a tots els usuaris i usuàries a fer-nos arribar els comentaris que creguin adients sobre aquest glossari. L'Open Office funciona sobre les plataformes més populars i és molt útil per a qualsevol usuari tant a nivell particular com professional. Aquest paquet d'aplicacions inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un gestor de base de dades, eines per a presentacions i dibuix, edició de pàgines web, correu electrònic i una completa agenda. La primera versió d'aquest nou programari estarà disponible cap a finals d'aquest any, i tindrà edicions per a Windows, Solaris i Linux. A més, s'està estudiant la realització d'una versió per a sistemes operatius Macintosh. El producte, que serà de distribució lliure, és a dir, totalment gratuït, estarà disponible a les pàgines web de Softcatalà (www.softcatala.org) i a les de l'Open Office (www.openoffice.org). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programes de distribució lliure. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2001-07-09 00:00:00", "id": "823", "title": "Softcatalà presenta el web i el glossari del projecte Open Office en català." }, { "content": "Jordi Mas, Softcatalà. 14/11/01 1\\. Introducció Per a molts usuaris, l'any 2002 pot ser representatiu en la forma d'obtenir aplicacions informàtiques i els serveis que hi estan relacionats, i serà decisiu per a l'aposta del moviment de codi font obert cap a l'usuari domèstic. A dia d'avui, la majoria de programes es desenvolupen internament en una empresa, la qual és propietària del codi (el cor de l'aplicació), i que, un cop finalitzats, els comercialitza als usuaris finals. Els usuaris del programa no tenen accés al codi del programa, no poden cedir el programa a tercers, i el manteniment i el desenvolupament de noves versions queda a discreció de l'empresa propietària. Aquest és el model sota el qual operen empreses com ara Microsoft, Adobe, Corel, i tantes altres. El moviment de codi font obert va néixer a primers dels anys vuitanta, i plantejava un canvi radical en la forma d'escriure, mantenir, distribuir i vendre programari. La primera premissa d'aquest moviment és que la creació del programa ha de ser un procés obert a tothom i que s'ha de dur a terme de forma pública, i no pas tancat dins d'una corporació o institució, que és el model tradicional. El seu nom prové del fet que els programes d'aquest tipus es poden copiar, modificar i distribuir lliurement, no pertanyen a ningú i es poden aconseguir de forma gratuïta. Per als usuaris, el codi font obert suposa un seguit d'avantatges. El programa no està vinculat a una empresa o institució, sinó a una comunitat. Amb el model tradicional, si algun dia desapareix l'empresa que va crear el programa, l'usuari es quedarà amb un programa pel qual ha pagat i del qual mai no se'n farà cap més versió. Si el codi font del programa és públic, qualsevol pot continuar evolucionant aquella aplicació. Si l'usuari necessita fer una modificació al programa podrà fer-ho, perquè disposa del codi font, salvant així aquell escull que no li permet fer una determinada tasca, o serà capaç d'adaptar l'aplicació per a un ús específic. Si aquesta modificació és interessant per a la resta d'usuaris, publicarà la millora perquè tothom pugui gaudir-ne. Cal destacar que aquest model facilita molt més la innovació i la participació de tothom en el procés de creació del programa. Un exemple clar d'això són les traduccions a llengües com ara el català: un programa de codi font obert el podem traduir lliurement a qualsevol llengua i oferir a tothom la nostra traducció, mentre que en una aplicació tancada hem d'esperar que l'empresa trobi convenient realitzar la traducció, ja que només ella pot fer-la. Un altre aspecte molt important és la propietat intel·lectual del programa. En el model de codi obert, qualsevol persona té garantit el dret de poder distribuir, millorar i canviar el programa tant com vulgui. Per arribar als usuaris, els programes de codi font obert fan servir Internet, des d'on es pot descarregar sempre la versió més recent, CD-ROM que es regalen amb revistes mensuals que contenen programes gratuïts, o CD-ROM de venda, a un cost molt baix, que es poden trobar a les botigues, com ara les diferents versions del GNU/Linux. 2\\. Els primers passos Els primers passos del moviment van venir de la mà de Richard Stallman, qui va abandonar la seva feina al MIT (Massachusetts Institute of Technology, Institut de Tecnologia de Massachusetts) per dedicar-se a temps complet al desenvolupament de sistemes de codi font obert amb el seu propi segell, GNU Software ([www.gnu.org](http://www.gnu.org)). La seva contribució comprèn des de la creació d'eines tan importants com l'Emacs o el GCC fins a la difusió de la filosofia o la redacció de la llicència de programari més popular, sobre la qual opera la majoria de programari de codi font obert. Un altre home clau en la creació del moviment ha estat Eric S. Raymond, qui, com Stallman, ha contribuït amb diversos programes, com ara el popular Fetchmail, una aplicació de correu electrònic, i nombrosos documents que han estat decisius per establir i divulgar la filosofia del moviment. Raymond, Stallman i tants altres tenien en comú el desig que el programari fos lliure, i tots havien estat programadors fortament vinculats al món Unix en alguna de els seves variants, amb sòlids coneixements tècnics. 3\\. L'embranzida: Internet, GNU/Linux La veritable embranzida del moviment va arribar amb la combinació de dos factors: l'aparició del sistema operatiu GNU/Linux i la extensió de l'ús d'Internet. El sistema operatiu GNU/Linux va néixer de la mà d'un jove estudiant finlandès de 21 anys anomenat Linus Torvalds. L'any 1991 va publicar el nucli del sistema i, al mateix temps, demanava l'ajut de voluntaris que volguessin contribuir, de forma desinteressada, en el desenvolupament i millora del sistema. El GNU/Linux és el resultat del treball de tota una comunitat que es va anar vertebrant al voltant d'aquest sistema, la qual, i mitjançant Internet, va anar millorant-lo per satisfer les seves necessitats. En aquest sentit, la popularització de l'accés a Internet va ser un factor fonamental per tal que aquesta comunitat pogués arribar a nous desenvolupadors i per aconseguir que s'anessin creant nous projectes. La possibilitat de poder ampliar i millorar el sistema existent va atreure a milers de programadors que, amb els seus esforços individuals, van contribuir a l'establiment i solidificació del moviment. Però la comunitat no està formada només per programadors; també hi ha els usuaris avançats de les aplicacions que es constitueixen en grups per donar suport als usuaris i conferències, així com participar en la promoció del moviment o que escriuen documentació per facilitar l'ús de les aplicacions. A l'Estat espanyol, l'associació HispaLinux (http://www.hispalinux.es/), el lloc web de notícies Barrapunto (http://www.barrapunto.com), o el projecte Lucas (http://lucas.hispalinux.es/) han estat exponents d'aquest moviment. A Catalunya, una mica més tard, el grup d'usuaris Caliu (http://caliu.upc.es), el lloc de notícies (http://www.cat-linux.com) o el grup de treball de Linux de Softcatalà (http://linux.softcatala.org) han estat els pilars del moviment al nostre país. 4\\. El codi font obert al món corporatiu La gran majoria de programadors del moviment de codi font obert són voluntaris que col·laboren de forma altruista en la creació de programes, mentre que a les empreses tradicionals treballen programadors a temps complet. La connexió entre el moviment de codi font obert i les empreses de programari ha estat important per donar validesa als seus programes informàtics dins del món corporatiu. Empreses com ara IBM ([www.ibm.com](http://www.ibm.com)), Sun ([www.sun.com](http://www.sun.com)) o Netscape ([www.netscape.com](http://www.netscape.com)), malgrat que no són empreses integrades a aquest moviment, han publicat part dels seus programes en règim de codi font obert, donant així una empenta a aquesta filosofia. Tot i això, totes aquestes empreses encara continuen tenint aplicacions que segueixen el model de programari tancat. D'altra banda, existeixen empreses com ara RedHat ([www.redhat.com](http://www.redhat.com)), Suse ([www.suse.de](http://www.suse.de)) o Ximian ([www.ximian.com](http://www.ximian.com)) que formen part d'aquest moviment: duen a terme el desenvolupament de totes les seves aplicacions amb un procés de codi font obert i distribueixen els seus programes a un cost molt baix. Els beneficis els obtenen amb la venda de serveis per a aquests programes gratuïts, com ara la formació, el suport, o la seva personalització. Els usuaris no paguen pel programa, sinó pels serveis basats en ells, i això permet que un estudiant universitari pugui fer servir un programa totalment de franc mentre que un usuari professional requereixi dels serveis d'instal·lació i manteniment del mateix programa, pels quals, lògicament, ha de pagar. Això és molt positiu per l'usuari, ja que pot disposar del programa, fer-ne ús, i només pagar pels serveis que realment necessita, a diferència del model actual en què s'ha de pagar sempre una llicència per l'ús d'un programa. Fins ara, des del punt de vista de l'usuari domèstic, el màxim exponent del moviment de codi font obert era el GNU/Linux, un sistema operatiu de lliure distribució que ha estat un peça clau d'aquest moviment, ja que ha demostrat que sota aquesta filosofia es poden desenvolupar programes tan complexos com un sistema operatiu amb un alt nivell de qualitat. En el món Internet, el moviment de codi font obert ha tingut una gran acceptació. Segons el prestigiós estudi mensual Netcraft Web Server Survey (http://www.netcraft.com/survey/), durant el mes de setembre un 59,51% dels 32.398.046 llocs web analitzats feien servir el servidor de codi font obert Apache ([www.apache.org](http://www.apache.org)) seguit pel servidor de Microsoft, l'IIS, amb un 27,45%. La popularitat i qualitat d'Apache són indubtables: s'ha convertit, juntament amb el GNU/Linux, en un dels programes d'ús professional més utilitzats a Internet. Segons aquest mateix estudi, un 50% dels servidors a Internet fan servir el Windows, davant d'un 30% que fan servir el GNU/Linux. Una altra aplicació que s'està popularitzant ràpidament és mySQL (http://www.mysql.org/), un eficaç servidor de bases de dades SQL de codi font obert amb unes prestacions i rendiment equiparables als servidors comercials. 5\\. Els usuaris domèstics Aquest moviment, però, on realment té la seva assignatura pendent és amb els usuaris domèstics. Això pot canviar durant l'any 2002, ja que un bon grapat d'aplicacions d'ús quotidià veuran la llum en forma de versió 1.0 (el que indica que tindrà una qualitat acceptable per al seu ús per part del públic en general). Totes aquestes aplicacions estan disponibles sobre plataformes GNU/Linux i Windows, i això farà que molt usuaris s'animin a provar les aplicacions lliures que venen d'aquest món, ja que no els caldrà instal·lar el GNU/Linux per poder fer-les servir. En el camp de l'ofimàtica tindrem l'AbiWord (http://www.abiword.com) i l'OpenOffice (http://www.openoffice.org). El primer és un processador de textos modest, a mig camí entre el WordPad i el Microsoft Word (per donar dues referències conegudes per tothom) que permet l'ús sense problemes de tots els tipus de formats de documents, incloent el de Microsoft Word, l'HTML, i els formats de PDA. Amb una grandària de menys de 4 MB d'espai en disc, i amb la possibilitat de treballar-hi en múltiples idiomes, pot esdevenir ràpidament una eina força popular entre els usuaris domèstics que no necessiten la complexitat d'un processador de textos més avançat. L'Open Office 6.0 és un paquet de productes ofimàtics propietat de l'empresa Sun Microsystems, la qual va decidir publicar-lo com a codi font obert a primers d'aquest any. Aquest paquet inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un gestor de base de dades, eines per a presentacions i dibuix, edició de pàgines web, correu electrònic i una agenda. L'Open Office no té res que envejar, quant a prestacions, a altres paquets comercials com ara el Microsoft Office. Una altra aplicació que cal destacar és Mozilla, el navegador de codi font obert que Netscape va obrir en format de codi obert a l'any 1998. A primers de l'any vinent tindrem la primera versió final, la 1.0, però molts analistes que han avaluat les versions beta ja han destacat la seva velocitat i compatibilitat amb els estàndards més recents. Quant al GNU/Linux, ja fa temps que els esforços s'estan concentrant en fer-lo més senzill d'utilitzar, mitjançant la millora dels processos d'instal·lació i la inclusió d'entorns gràfics. En aquest sentit, hi ha gran expectació envers els entorns KDE 3.0 i Gnome 2.0, entorns d'ús i escriptori per a GNU/Linux que són força intuïtius i en faciliten l'ús als usuaris nouvinguts. Softcatalà està treballant en l'adaptació al català de totes aquestes aplicacions, incloent els correctors ortogràfics respectius. 6\\. Conclusió Les aplicacions de codi font obert són d'ús comú i quotidià a milers d'universitats, centres d'investigació i en molts àmbits a Internet, llocs amb gent amb coneixements tècnics on es valora la possibilitat de compartir idees i codi font com a sistema per a fomentar la innovació. Si les aplicacions d'ús domèstic compleixen les expectatives de qualitat i funcionalitat que tots desitgem, poc a poc el codi font obert s'obrirà pas en la informàtica com un model més just per a tothom, on els programes siguin lliures, els usuaris no hagin de pagar preus abusius, i tots puguem escollir amb llibertat els serveis pels que volem pagar. I, per descomptat, que els puguem adaptar a la nostra llengua. Bibliografia Raymond, Eric S. (2001): \"The Cathedral and the Bazaar\". http://www.tuxedo.org/~esr/writings/cathedral-bazaar/ VV.AA. (1999): Open Sources: Voices from the Open Source Revolution. O'Reilly. http://www.oreilly.com/catalog/opensources/book/perens.html Enllaços recomanats Open Source Initiative http://www.opensource.org/ Pàgina del projecte GNU i la Free Software Foundation http://www.gnu.org Notícies sobre el programari lliure i GNU/Linux en català http://www.cat-linux.com Notícies sobre el codi font obert en castellà http://www.barrapunto.com Notícies sobre el codi font obert en anglès http://www.slashdot.org Recull de programari de codi font obert http://www.freshmeat.org Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.\n", "date": "2001-11-14 20:39:25", "id": "1213", "title": "El codi font obert: el seny s'obre pas a la informàtica." }, { "content": "Per Jordi Mas i Hernàndez / www.softcatala.org 3/04/2002 Un dels fets més interessants que s'ha esdevingut d'un temps ençà al món d'empreses puntcom ha estat l'aparició del cercador Google ([www.google.com](http://www.google.com)). En uns moments en què la majoria d'empreses relacionades amb la tecnologia estan en moments baixos, el Google continua destacant per les seves innovacions i per un model de negoci assenyat i respectuós amb l'usuari i amb la comunitat Internet, cosa molt d'agrair en els temps que corren. El Google va néixer per cobrir una de les necessitats vitals d'Internet: la recerca de dades dins d'un oceà d'informació poc contrastada i mancada d'estructuració. En una societat com la d'avui, on la informació i la competència per gestionar-la són cada cop més importants, una eina com el Google permet multiplicar les nostres habilitats per trobar allò que realment necessitem. Amb més de 150 milions de consultes al dia, el Google s'ha convertit en una eina imprescindible per a les tasques quotidianes de milers d'usuaris en empreses, universitats, institucions, o simplement a la llar. El Google no solament ha aportat una eina essencial al món d'Internet, sinó que, a més, ho ha fet respectant i potenciant l'esperit original d'Internet com a xarxa per compartir coneixements de forma oberta, cosa que pràcticament totes les empreses del boom puntcom van oblidar del tot. Els creadors del Google, dos joves estudiants anomenats Larry Page i Sergey Brin, coneixien molt bé el món universitari i l'esperit d'Internet que s'hi respira, atès que, de fet, es van conèixer a la Universitat de Stanford mentre estudiaven el seu doctorat. Per a la majoria d'usuaris, el Google té la mateixa màgia que Netscape ([www.netscape.com](http://www.netscape.com)) va tenir al seu moment o que Apple ([www.apple.com](http://www.apple.com)) sempre ha tingut per a un usuari de Mac: una empresa que els proporciona un producte de qualitat i amb la qual se senten certament satisfets. A tall d'exemple, Google rep més de sis-cents currículums al dia de professionals que desitgen incorporar-s'hi com a empleats. Google està vivint un moment molt dolç. En una època en què la majoria de cercadors, com ara Altavista, MSN o Lycos saturaven les seves pàgines principals amb multitud de serveis, que comprenien des del correu electrònic fins a l'accés a Internet, Google va apostar per un disseny senzill i funcional centrat a oferir únicament la cerca d'informació a Internet. Cal destacar que, a més, Google mai no ha acceptat publicitat en forma de cibertires (banners), cosa que respon a la ferma voluntat dels creadors del cercador de mantenir-lo com una eina atractiva per als seus usuaris. Els dos eixos principals que van servir a Google per diferenciar-se dels seus competidors van ser la rapidesa en les cerques, atès que l'usuari gairebé mai ha d'esperar més de mig segon per obtenir resposta, i la tecnologia Page Rank. Aquesta tecnologia és l'encarregada de realitzar una avaluació de la popularitat d'una pàgina tenint en compte, entre altres coses, els enllaços que una pàgina rep d'altres, com a mesura democràtica de la popularitat de la informació que conté aquella pàgina. Això es basa en la idea que els usuaris només enllacen aquelles pàgines que realment són interessants. Page Rank també té en compte la importància del lloc del qual prové l'enllaç, si tenim en compte que hi ha llocs que tenen molt més pes quan fan un enllaç que altres. Per exemple, un enllaç a la nostra pàgina de la cadena de notícies CNN té molt més valor que no pas un altre d'una pàgina personal d'un usuari qualsevol. En mostrar el resultat d'una cerca, el Google mostra les pàgines ordenades per la importància assignada per Page Rank. Això fa que el Google, com a resultat d'una cerca, ofereixi, en la gran majoria de casos, informació més precisa i de més qualitat que els seus competidors. Els seus creadors estaven tan segurs d'aquest fet que van incloure un botó amb el text \"Avui tinc sort\" (I'm Feeling Lucky) que realitza la cerca sol·licitada i ens en porta directament al primer resultat. Tot i això, malgrat que Google ha representat un avenç important, encara retorna massa resultats i comença a tenir ferms nous competidors. Mencionarem només Vivisimo ([www.vivisimo.com](http://www.vivisimo.com)), que fa servir el resultat combinat de diversos cercadors per oferir-nos els resultats més adients. Molt interessant és l'opció que permet restringir les cerques a diferents àrees de coneixements i ens agrupa els resultats en forma d'arbre jeràrquic segons la seva temàtica. El Google ha despertat l'interès per un àrea on molt aviat tindrà nous i bons competidors. Ara fa menys d'un any, Google va integrar l'Open Directory Project ([www.dmoz.org](http://www.dmoz.org)) al seu cercador, un directori d'adreces de llocs web on milers de usuaris fan d'editors classificant i mantenint actualitzades les adreces i descripcions del directori. Hi col·laboren, de forma totalment desinteressada, més de 46.000 persones i hi ha classificats més de 3 milions de llocs web. Aquest directori és lliure i qualsevol pot descarregar-lo, ampliar-lo, o integrar-lo al seu lloc web (com fan alguns portals com ara [www.eresmas.com](http://www.eresmas.com)). En aquest sentit, l'aposta de Google de donar suport a un esforç desenvolupat des de la comunitat d'Internet, tot integrant-lo en el sistema de cerques, va ser una empenta incalculable per a aquesta iniciativa, en contraposició a la resta de cercadors que han decidit desenvolupar els seus propis directoris privats, imitant el pioner Yahoo. Amb l'adquisició del servei de grups de discussió Dejanews ([www.dejanews.com](www.dejanews.com)) el febrer de 2001, Google va incloure al seu repertori de serveis la cerca d'informació als missatges dels últims cinc anys publicats als grups de discussió (newsgroups) d'Internet. No contents amb això, van ampliar el contingut d'aquest índex a més de vint anys (des de 1981) gràcies a les col·laboracions altruistes d'usuaris que van donar la seva col·lecció de missatges per tal que Google els indexés. Es posaven així a disposició de tots els usuaris d'Internet més de 700 milions de missatges indexats, que contenen discussions apassionades sobre els temes més diversos, de manera que el Google esdevé un arxiu històric de l'evolució d'Internet i dels seus habitants. Un aspecte que Google va tenir en compte des del començament és la diversitat lingüística existent a Internet i la importància que té, per als seus usuaris d'arreu del món, poder treballar en les seves respectives llengües. Google va encetar fa poc més d'un any un projecte al seu lloc web mitjançant el qual els usuaris podien adaptar la interfície del cercador a la seva llengua, i, més important encara, podien restringir els resultats de la cerca a documents escrits en la seva pròpia llengua. En el cas del català, l'adaptació va ser desenvolupada per Softcatalà ([www.softcatala.org](www.softcatala.org)); això permet que l'usuari treballi amb una versió traduïda del lloc web de Google, i a més, que pugui restringir els resultats de la cerca a pàgines escrites només en català. A dia d'avui, Google està traduït a més de 70 llengües i és capaç de restringir les seves cerques a més d'una trentena. Pel que fa a l'àmbit tecnològic, Google és una empresa que ha tingut èxit, cosa no gaire sorprenent si tenim en compte que més de 50 dels seus 270 empleats actuals posseeixen doctorats en diferents àrees del coneixement humà. A part de la seva excel·lent tecnologia de cerques, Google va destacar aviat per cercar no solament en documents HTML, sinó també en documents del Microsoft Word, de l'Excel i en format PDF, per esmentar-ne alguns, posant d'aquesta manera a l'abast del seus usuaris més de 35 milions de documents que fins ara no es trobaven indexats. Google posseeix la instal·lació més gran de servidors Linux en bateria, amb més de 10.000 PC que atenen diàriament més de 150 milions de peticions de cerques. En comptes d'optar pels grans fabricants de maquinari o solucions tancades, Google va apostar per una solució basada en molts servidors Linux amb processador Intel que s'executen en maquinari clònic de baix cost. Cada cop que es rep una petició, el sistema de càrrega balancejada escull el servidor més adient per atendre la petició i la hi dirigeix. Aquest model fa que el sistema sigui altament tolerant a errades i pugui ser ampliat fàcilment. És un exemple que dóna validesa a la postura de tots aquells que defensen la utilització del Linux dins del món corporatiu. Molta gent es pregunta com fa diners Google; des dels seus inicis, va comptar amb el suport dels fons de capital risc Sequoia Capital i Kleiner Perkins Caufield & Buyers. El seu model de negoci s'ha basat en dues vessants força diferenciades: llicenciar la seva tecnologia a empreses per al seu ús i cobrar pels anuncis que es mostren als usuaris, dins del context de les seves cerques. Malgrat que Google no ha fet mai públics els seus resultats econòmics, sembla que fa mesos que són econòmicament rendibles i no tenen pressa per sortir a borsa. Google hauria de ser un model a seguir per altres empreses, respectant les formes de fer de l'Internet cooperativa, fomentant constantment la innovació i brindant eines útils als usuaris. No hi ha cap dubte que en el camp de les cerques a Internet queden moltes coses a millorar i eines a desenvolupar, i segur que Google ens continuarà sorprenent durant un bon temps. Bibliografia i enllaços recomanats Pallman, David (1999): Programming Bots, Spiders, and Intelligent Agents.O'Reilly. Microsoft Press Informació sobre Google des del seu lloc web http://www.google.com/intl/ca/about.html Lloc web de notícies Search Engine Watch http://www.searchenginewatch.com/ Job seekers search at Google http://news.com.com/2100-1023-830725.html Google - Success stories http://www.intel.com/eBusiness/casestudies/snapshots/google.htm Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.\n", "date": "2002-04-03 09:34:53", "id": "1215", "title": "Google: la recuperació de l'esperit d'Internet" }, { "content": "Per Oscar del Pozo/ www.softcatala.org 4/05/2002 Imagineu que el govern d'un país petit decideix fer que totes les gestions de la seva administració es facin des d'un sol lloc, sense que calgui anar a cada departament individualment. Lògicament, aquest projecte és un projecte importantíssim pels país i els seus ciutadans, donat que amb el temps tothom l'haurà d'acabar usant. Aquest govern decideix que es necessita construir un edifici que és on haurà d'anar el ciutadà per fer totes les seves gestions amb l'administració. Cal que aquest edifici estigui molt ben fet: caldrà que sigui molt segur perquè hi seran les dades de tots els ciutadans, haurà de ser molt resistent per no caure en cas de terratrèmols, haurà de ser accessible per tothom i haurà d'estar molt ben comunicat amb tots els departaments del govern. Aquest govern demana ofertes a les grans constructores, entre les que hi ha una anomenada LMM. LMM és la constructora líder del mercat mundial, i disposa de tècniques pròpies de construcció que li permeten fer l'edifici en molt poc temps sempre que només s'utilitzin els seus materials. A més, resulta que LMM ja ha fet un edifici similar al Regne Unit, i aquest petit país seria el segon en el món en tenir un sistema com aquest, cosa que emplena d'orgull els governants. El fet que sigui una empresa tan gran i important els dóna confiança, creuen que no poden anar errats. Així doncs, el govern escull LMM i assigna un pressupost força important a aquest projecte tant cabdal. No massa lluny d'aquest país n'hi ha un altre, també petit, que es proposa un projecte molt similar. En aquest segon país, els governants han sentit que les tècniques de construcció de LMM han estat polèmiques en el passat perquè hi han hagut problemes de seguretat, i fins i tot hi ha persones que diuen que els edificis d'aquest constructor tenen una clau mestre que permet accedir als serveis d'espionatge del seu país. A més, fonts ben informades diuen que per ampliar o reformar els edificis de LMM cal demanar permís a LMM o que ho faci LMM mateixa. També els angoixa el fet que LMM no ha fet cap esforç en el passat per retolar els edificis en la llengua del seu petit país excepte quan se'ls ha donat diners addicionals. Com que són governants i no arquitectes, decideixen preguntar a la Universitat i els arquitectes i artesans locals. Resulta que els constructors del país també poden fer edificis segurs, duradors i ben comunicats usant tècniques de construcció de domini públic, que tothom pot conèixer i millorar amb la condició que expliqui les millores a tothom. A més, tothom pot fabricar els materials i conèixer-ne la composició, de manera que es pot canviar de proveïdor ràpidament en cas de necessitat. Un problema és que l'edifici no es pot fer tant ràpidament, tot i que no els importa massa perquè ser els primers no és el més important sinó fer-ho bé. Però el govern té por de que sense una gran empresa al darrera ningú no li asseguri la realització professional del projecte. Algunes de les empreses líders competidores de LMM saben treballar amb aquestes tècniques i materials, i podrien responsabilitzar-se del projecte. A més, el recolzament del món acadèmic li dóna confiança al govern. Els governants d'aquest segon país se n'adonen de que invertint en aquesta solució es milloren les capacitats tècniques de les empreses i universitats del país, i que la solució així creada pot exportar-se creant riquesa a llarg termini. Per totes aquestes raons, finalment decideixen invertir la mateixa quantitat de diners en aquest projecte alternatiu. Al cap d'uns anys, tots dos països tenen un edifici. Els ciutadans del primer país estan molt contents perquè va ser el segon país del món en tenir aquest edifici, i el cost de manteniment de l'edifici que els cobra LMM no se'ls fa feixuc perquè estan molt orgullosos de ser un país pioner. Com en tots els edificis, es troben deficiències, però LMM les va arreglant i construir un altre edifici costaria una fortuna, a més que la mudança seria èpica. LMM també està contenta, perquè no només va cobrant dels dos primers edificis, sinó que està venent el mateix disseny d'edifici a un munt d'altres paísos. Al segon país, els ciutadans també estan molt contents, perquè tenen un edifici que costa molts pocs diners de mantenir, i l'estan ampliant sense problemes. El que els fa sentir més orgullosos de tot és que el sistema desenvolupat al seu país ara s'usa a molts altres països. Algunes empreses del país ara ja surten a competir amb LMM, i de les Universitats surten professionals molt qualificats que troben feina de seguida. Els ciutadans senten que les seves dades estan segures i sobretot saben que els diners dels seus impostos s'han reinvertit en el propi país. Molts ja us haureu adonat que el govern del primer país és el Govern de la Generalitat de Catalunya. El projecte és l'Administració Oberta de Catalunya, i no inclou la construcció d'un edifici, sinó d'un sistema informàtic per part de Microsoft i els seus associats. Les persones que formem Softcatalà no entenem que un projecte impulsat des de la Conselleria d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació no hagi tingut en compte les universitats, no impliqui cap mena d'inversió en recerca a Catalunya, i ni tant sols es plantegi la millora del teixit d'empreses tecnològiques a la nostra societat. Lògicament, el govern del segon país és el govern que voldríem tenir. Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.\n", "date": "2002-05-04 13:00:00", "id": "1216", "title": "Administració Oberta de Catalunya: La casa per la teulada." }, { "content": "Per Jordi Mas i Hernàndez/ www.softcatala.org 21/05/2002 El creixement de Netscape com a empresa va ser un dels més espectaculars viscuts al Silicon Valley. El 1996, quan no portaven ni tan sols dos anys operant, van sortir a la borsa al Nasdaq triplicant el valor de les seves accions el primer dia de cotització [1]. Netscape s'havia consolidat com l'empresa que estava liderant molts dels avenços tecnològics a Internet, tant en l'àrea de navegadors com de servidors, però Microsoft els seguia les passes molt de prop. Si Tim Berners-Lee, Jon Postel, Vint Cerf i altres havien definit Internet, Netscape estava contribuint a la popularització de la Xarxa i, en aquest procés, estava guanyant molts diners. El 23 de gener de 1998, Netscape Communications anunciava [2] la distribució gratuïta del seu navegador web Netscape Communicator 4, fins aleshores un producte comercial, així com l'alliberament, en qüestió de setmanes, del seu codi font. Aquest anunci va sorprendre a molts analistes, ja que no tenia cap antecedent en la indústria del programari. El Netscape Communicator havia encapçalat els avenços tècnics més destacats de la web amb la creació de tot un ventall de tecnologies que comprenien des de l'SSL (protocol que permet fer transaccions segures a Internet), els marcs i taules d'HTML, les galetes (cookies), o el propi llenguatge JavaScript, més tard adoptats com a estàndards pel [World Wide Web Consortium (W3C)](http://www.w3.org). Eren bones notícies per al moviment de programari lliure, ja que una empresa important en aquell moment com era Netscape feia una aposta ferma pel moviment i posava a disposició de la comunitat un navegador d'Internet amb les últimes tecnologies. Netscape es convertia en la primera empresa que alliberava un programa ja consolidat entre els usuaris i feia un gir cap un model obert de desenvolupament, i també esdevenia la primera gran empresa que apostava de ferm pel món del programari lliure. Anys després arribarien empreses com ara Sun Microsystems, que, mitjançant el lloc web [Open Office](http://www.openoffice.org), i amb una actuació molt similar a la de Netscape, obriria el programa Star Office, un paquet ofimàtic amb més de set milions de línies de codi font. \nEls motius La idea d'alliberar el codi va sorgir, entre altres motius, per la influència que va tenir el text The Cathedral and the Bazaar [3], escrit per Eric Raymond sobre diversos empleats de Netscape. Un dels grans impulsors de l'obertura del codi font va ser [Jaime Zawinski](http://www.jwz.org), el qual, abans d'incorporar-se a Netscape com a responsable de la primera versió del navegador per a Unix, va participar en diversos projectes relacionats amb el programari lliure, incloent-hi el Lucid Emacs. \nD'altra banda, Netscape havia vist decréixer la seva quota de mercat en quant a navegadors de forma alarmant. Durant l'any 1996, més del 70% d'usuaris d'Internet utilitzaven un navegador de Netscape, però a finals de 1997 aquesta quota havia baixat fins al 57% [4], mentre que Microsoft augmentava la seva quota amb l'Internet Explorer (IE). Amb l'IE, Microsoft havia aconseguit un producte robust i tecnològicament equivalent al navegador de Netscape, però que es distribuïa de forma gratuïta, mentre que Netscape venia el seu navegador a tothom que en fes ús en un entorn comercial. L'any 1997, el navegador de Netscape havia arribat a proporcionar el 18% dels beneficis de la companyia [2], però, amb la inclusió de l'IE com a part del sistema operatiu Windows per part de Microsoft [5], incloent-hi tots els nous PC, era qüestió de temps que l'IE es convertís en el navegador estàndard per a la plataforma Windows, com va quedar palès posteriorment amb la seva creixent popularització. Va ser llavors quan Netscape va portar Microsoft als tribunals, ja que considerava que la inclusió d'Internet Explorer a tots els sistemes operatius Windows representava una practica monopolística i un abús de la posició de mercat. Davant la impossibilitat de Netscape de continuar comercialitzant navegadors, el seu negoci es va centrar principalment en l'explotació del seu portal NetCenter i la comercialització de servidors per a Internet i intranets. En aquest negoci era encara molt important tenir un navegador propi per poder anar introduint-hi noves tecnologies sense dependre dels avenços de Microsoft, amb la qual també competia agressivament en l'àrea de servidors. Trencar aquesta dependència només era possible si Netscape continuava mantenint productes propis a la part client (el navegador) i a la part servidor. Netscape esperava que, alliberant el seu codi font, la comunitat ajudés a continuar la construcció i popularització del seu navegador, al més pur estil dels primers sistemes Unix. Un part difícil La publicació del codi font de Netscape no era un procés immediat, ja que Netscape només podia alliberar el codi font que li pertanyia, ja que havia de prescindir de tot el programari integrat al navegador que era propietat de tercers. Existien més de 75 components de programari que eren propietat d'altres empreses, i Netscape va haver de contactar individualment amb aquestes empreses per intentar explicar-los els avantatges d'obrir el codi font dels seus components. No totes les empreses estaven disposades a seguir el camí de Netscape i alliberar el seu codi font, i la versió que es publicaria no va incloure, ni de bon tros, tota la funcionalitat del Netscape Communicator versió 4. \nA part de publicar el codi font s'havia de crear un lloc a Internet que organitzés el desenvolupament de tot el projecte, i amb aquesta finalitat va néixer [Mozilla.org](http://www.mozilla.org) . El nom de Mozilla havia estat molt lligat a la cultura de Netscape, ja que era el nom de les versions preliminars a la versió 1.0 del navegador, el primer producte de l'empresa, que finalment es va anomenar Netscape Navigator. Després, Mozilla va esdevenir la mascota de la companyia [6] i una referència cultural per als empleats de Netscape. \nEl 31 de març de 1998 es presenta públicament Mozilla, amb l'objectiu de fer d'emmagatzem central del codi del projecte i proporcionar les eines col•laboratives necessàries per possibilitar la coordinació entre els diferents membres. Mozilla neix com una organització independent de Netscape; de fet, Netscape, a partir de la versió 6 del seu navegador, es converteix en un simple empaquetador del navegador produït per Mozilla, al qual afegeix algunes eines addicionals i el personalitza amb la seva imatge i serveis. \nMozilla és un nom que, en realitat, comprèn quatre coses: el nom del lloc web que conté el projecte, el conjunt d'eines i llibreries que s'hi creen, el nom del Navegador produït i distribuït en base aquestes eines, i la mascota del projecte. La versió del navegador conté un navegador, un programa de missatgeria, un programa de creació de pàgines web, un client de xat i un conjunt d'eines de privadesa i depuració. \nInternet es va popularitzar com un sistema de comunicació on conviuen tot tipus d'ordinadors i sistemes. Per mantenir aquest esperit original i continuar treballant amb el desenvolupament de nous protocols Tim Berners-Lee, el creador de la web, va fundar el World Wide Web Consortium (W3C). Aquesta organització s'encarrega de definir pràcticament tots els estàndards que avui en dia conformen la web. Malauradament, per moltes especificacions que es facin, al final sempre es veuen sotmeses als nivells de compatibilitat que imposa l'Internet Explorer, atès que ha esdevingut l'estàndard de facto. \nExisteixen ja navegadors de codi font obert com ara el [Konqueror](http://www.konqueror.org), que és també un gestor de fitxers i visualitzador de diversos formats, disponible per a GNU/Linux i que forma part de l'entorn d'escriptori [KDE](http://www.kde.org). Mozilla va més enllà en l'aspecte Internet, ja que és una plataforma independent del sistema operatiu (està disponible per a més de 16 sistemes). Construïda completament amb programari lliure, proporciona un conjunt d'eines amb els quals es poden construir tot tipus d'aplicacions web, més enllà del propi navegador. Mantenir un navegador basat en programari lliure amb les últimes tecnologies implementades és important de cara a no dependre d'un únic fabricant de navegadors. \nQuatre anys d'esforços La publicació del codi font i la creació de Mozilla.org van crear moltes expectatives al voltant del projecte. Malauradament, en els mesos següents a la publicació del codi font es va demostrar que la coordinació del desenvolupament d'un producte tan gran era una tasca complexa i Mozilla no va ser capaç de produir un nou navegador en el temps que molts haurien volgut, mentre que l'Internet Explorer anava guanyant quota de mercat i s'anava consolidant com el navegador més popular a Internet. \nMozilla no tenia una feina fàcil per davant, atesos els problemes amb les llicències de tercers. En la primera versió alliberada per Netscape del codi font del navegador, el llenguatge Java, els correctors ortogràfics i els mecanismes de seguretat propietat de RSA (impossibles d'alliberar en forma de codi font sota la legislació nord-americana vigent al moment), entre altres components, no van poder formar part del codi font alliberat. D'aquesta manera, Mozilla començava el seu camí amb una versió lliure del navegador, però mancada de molts dels components més bàsics per tenir un navegador competitiu. Els programadors de Netscape també eren conscients que calia tornar a dissenyar el producte, especialment del motor HTML, per poder-lo adequar als nous estàndards i tecnologies. \nDes de Mozilla es va començar a treballar en els diversos projectes que haurien de ser la base del nou navegador. Gecko, el nou motor de visualització de pàgines web de Mozilla, podia treballar amb els estàndards més moderns i va reemplaçar l'antic motor, que havia quedat obsolet. XUL també va tenir un paper molt important com a conjunt d'eines per definir la interfície d'usuari d'una forma independent a la plataforma. La idea era que, mitjançant XML, es poguessin dissenyar interfícies d'una forma similar a com dissenyem pàgines web. Evidentment, això representava reescriure tota la interfície d'usuari del navegador sota aquesta nova tecnologia. Un altre projecte força important era la creació dels components de seguretat de Mozilla, que permetrien utilitzar la signatura digital dels correus electrònics, la connexió a llocs webs segurs, la gestió de certificats digitals i la signatura digital d'aplicacions i components. \nAmb el temps, es va anar vertebrant una comunitat al voltant de Mozilla, amb llocs web independents de notícies, com ara [MozillaZine](http://www.mozillazine.org) o [MozillaNews](http://www.mozillanews.org), que donen informació relacionada amb l'evolució dels projectes de Mozilla i de tercers. També va néixer MozDev, un lloc web que informa de pàgines web i recursos de col•laboració gratuïts a tota mena de projectes relacionats amb Mozilla: avui en dia n'hi ha més de seixanta projectes relacionats i des d'aquí han sortit un bon grapat de idees i components que avui en dia ja es troben incorporats al navegador. Però Mozilla ha fet més aportacions. Algunes de les seves eines, com ara Bugzilla o Bonsai, han estat adoptades per molts altres projectes [7] i han contribuït de manera decisiva a la millora de les infraestructures de desenvolupament en el món del programari lliure. \nEl novembre de 1998 es confirmava [8] la compra de Netscape per part d'AOL (America On-line). Alguns dels empleats de Netscape van abandonar l'empresa i el projecte i es va qüestionar la independència real del projecte, i quin futur podia tenir Mozilla a AOL. Després d'uns dies d'incertesa, AOL va confirmar el seu compromís amb el projecte i va quedar clara la independència de Mozilla. \nEl novembre de 2000, 32 mesos després de l'alliberament del codi font de Mozilla, Netscape va publicar la versió 6.0 del seu navegador basada en la feina de Mozilla.org. Aquesta nova versió introduïa el nou motor de processament d'HTML, Gecko, un gran avenç sobre les antigues versions 4.7 de Netscape, així com totes les tecnologies més actuals del moment, incloent-hi eines força avançades per a la gestió de la privadesa. La versió 6.0 va ser criticada perquè tenia bastants errors, era lenta en la majoria de PC, i, en general, perquè els usuaris van tenir la sensació que no era un producte prou madur. Molts usuaris no van entendre que Netscape havia decidit empaquetar la versió 6.0 sobre Mozilla, malgrat que els propis desenvolupadors de Mozilla consideraven que no estava finalitzada ni llesta per a l'usuari final. \nEl juliol de 2001, nou mesos després, apareix Netscape 6.1, basat en Mozilla 0.92. En opinió d'alguns experts [9], aquesta hauria d'haver estat la versió 6.0, ja que era la primera versió empaquetada de Mozilla que tenia una qualitat acceptable per a l'usuari final. Aquesta versió solucionava gran part de les queixes que tenien els usuaris de la versió 6.0 i introduïa algunes noves millores. \nQuè ofereix Mozilla 1.0 per a l'usuari final? Quan ja han passat quatre anys des del llançament de Mozilla, la versió 1.0, la primera que és considerada per Mozilla com a prou sòlida i estable per a l'ús generalitzat d'usuaris finals, està a punt de veure la llum. Els esforços de la comunitat de Mozilla en els últims mesos han estat enfocats a millorar el rendiment i solucionar el màxim d'errades possibles del programa per poder publicar una versió 1.0 de gran qualitat. El fet de tenir una versió oficial 1.0 i un compromís quant a l'estabilitat de les interfícies de programació per part de Mozilla farà, previsiblement, que molts desenvolupadors de connectors (plug-ins) i llocs web dissenyats específicament per a l'Internet Explorer comencin a adaptar-los també per a Mozilla. \nLa versió 1.0 de Mozilla, que es presentarà molt aviat, ofereix les mateixes prestacions que la majoria de navegadors del mercat, però té un seguit d'opcions força atractives i innovadores, algunes de les quals s'han vist per separat en altres navegadors o aplicacions, però mai com a funcionalitat bàsica d'un mateix navegador. Per exemple, s'ofereix la possibilitat de limitar les finestres emergents que apareixen sense demanar-les (pop-ups), tan habituals i molestes. També proporciona l'opció de blocar imatges de determinats dominis, opció molt útil per eliminar les cibertires (banners) publicitàries. Una altra opció molt apreciada pels usuaris és la possibilitat d'obrir diferents finestres de navegació en la mateixa finestra i després poder canviar d'una a l'altra mitjançant pestanyes (el Galeon també disposa d'aquesta opció), que és una opció força atractiva i de la qual és difícil prescindir un cop hom s'hi acostuma. Per últim, també cal destacar que Mozilla té un sistema propi de gestió d'aparences (skins) que permet a l'usuari canviar-ne completament l'aspecte, o fins i tot, dissenyar-ne una de nova. \nEl futur de Mozilla Segons StatMarket [10], una de les empreses d'estadístiques més fiables sobre l'ús de navegadors a Internet, a finals de febrer d'enguany només el 7% d'usuaris feien servir navegadors Netscape. És possible que aquest percentatge comenci a créixer un altre cop amb la introducció final de la versió 1.0 del Mozilla i que es consolidi una comunitat d'usuaris de Mozilla. Fins ara no han estat gaires els usuaris que han apostat per aquest navegador perquè encara no estava finalitzat, però un cop alliberada la versió 1.0 esperem que aquest nombre creixi. AOL, que és el proveïdor d'un 30% dels usuaris d'Internet als EEUU, ha confirmat que està avaluant Gecko, el motor HTML de Mozilla, per integrar-lo al seu propi navegador[11] i deixar d'utilitzar l'Internet Explorer, i que està considerant seriosament introduir-lo a partir de la versió 8.0 del seu client de connexió; això faria que, en poc temps, els 34 milions d'usuaris d'AOL utilitzessin un navegador basat en tecnologia Mozilla. A dia d'avui, Mozilla ja s' utilitza com a base de dos navegadors que s'estan popularitzant ràpidament, per una banda el Galeon, un navegador web força lleuger i pràctic per a l'entorn Gnome, i per l'altra el K-Melon, un projecte molt semblant però per a l'entorn Microsoft Windows. \nA nivell tecnològic, Mozilla continuarà incorporant els últims estàndards web i continuarà treballant per reduir els seus requeriments de memòria i d'ús del processador. Empreses com ara Sun, RedHat o Nokia, i altres grans empreses del sector que necessiten una sòlida plataforma de desenvolupament de tecnologies web, estan treballant ja amb Mozilla, o considerant seriosament la possibilitat d'utilitzar-lo. Amb la popularització de dispositius com ara els PDA, els telèfons mòbils i les setup boxes, cal un navegador que serveixi de plataforma, i Mozilla pot ser un bon candidat. \nEnllaços [1] [2] [3] [http://www.tuxedo.org/~esr/writings/cathedral-bazaar/](http://www.tuxedo.org/%7Eesr/writings/cathedral-bazaar/) [4] [5] [6] [http://www.snafu.de/~tilman/mozilla/](http://www.snafu.de/%7Etilman/mozilla/) [7] Gnome (), AbiWord () [8] [9][ http://www.cnet.com/software/0-3227883-8-6804817-1.html](http://www.cnet.com/software/0-3227883-8-6804817-1.html) [10] [http://www.statmarket.com/cgi-bin/sm.cgi?sm&feature&stat032702](http://www.statmarket.com/cgi-bin/sm.cgi?sm&feature&stat032702) [11] Bibliografia Quittner, Joshua (1998): \"Speeding the Net: The inside history of Netscape\". Versió en català de Mozilla Mozilla [ http://www.mozilla.org](http://www.mozilla.org) Mozilla poised for revival [ http://news.com.com/2100-1023-881529.html](http://news.com.com/2100-1023-881529.html) Mozilla 1.0 nears release [ http://news.com.com/2100-1023-871017.html](http://news.com.com/2100-1023-871017.html) The Story of Mozilla [ http://www.oreilly.com/catalog/opensources/book/netrev.html](http://www.oreilly.com/catalog/opensources/book/netrev.html) Mozilla Readies Browser Suite [ http://www.eweek.com/article/0,3658,s=1884&a=24737,00.asp](http://www.eweek.com/article/0,3658,s=1884&a=24737,00.asp) Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.\n", "date": "2002-05-21 00:00:00", "id": "1223", "title": "Mozilla 1.0: quatre anys després" }, { "content": "Per Mercè Molist 16/09/2002 \"Per a Catalunya, domini català!\", cantava el públic congregat al barceloní monument a Rafael de Casanova, mentre una dotzena de representants de la nova Associació en Defensa del Domini .CT ofrenava un ram de flors, lligat a un teclat vell, que hi posava el toc cibernètic. Era el quart any que els i les lluitadores en defensa d'un domini de primer nivell per a Catalunya (com el .es d'Espanya) posaven flors al peu de l'estàtua, però la primera vegada que ho feien constituits en associació i amb l'objectiu de portar la reivindicació més enllà. \"Fa 6 anys vam iniciar la campanya per a aconseguir la terminació .CT per a les nostres adreces d'Internet i, durant tot aquest temps, apart de despertar en l'opinió pública la idea que és perfectament possible catalanitzar les adreces, també hem aconseguit que els nostres governants no oblidessin l'encàrrec que el Parlament de Catalunya va fer a la Generalitat aquell llunyà any 1996: assolir l'homologació ISO dels abreujaments .CT i .CAT per a les adreces d'Internet. Els ho hem anat recordant de forma discreta, però ha passat massa temps i continuem exactament en el mateix punt on érem\", denuncia el primer comunicat de l'associació. Aquell 1996, un grup espontani d'internautes posava en marxa, des d'una plana web, un campanya de signatures a favor del domini .ct on s'adheriren gairebé 7.000 persones, un nombre extraordinari per a la prehistòria de la Internet catalana, fet que interessà els poders polítics, que s'hi van sumar amb una votació afirmativa del Parlament. A partir de llavors, potser l'èxit o potser el cansament adormiren la reivindicació fins que, a finals d'agost d'aquest any, els 7.000 signataris rebien un missatge electrónic on l'acabada de crear Associació en Defensa del Domini .CT denunciava les promeses incomplertes i convocava una jornada reivindicativa, l'11 de setembre. La festa va començar amb l'ofrena a Rafael de Casanova i seguí amb una recollida de signatures i de material informàtic vell: \"Com a símbol del desencís dels internautes per la manca de voluntat de la Generalitat, els ensenyarem la nostra brutícia: portarem el material a reciclar però, abans, en farem una fotografia i la presentarem, junt amb una carta i les signatures, als presidents del Parlament i la Generalitat\", explicava Ricard Vaqué, cap de l'associació. \"Estem on érem quan vam començar. El domini .ct és tècnicament i políticament possible, però no es tira endavant perquè no interessa a la Generalitat. Si han tardat sis anys en adonar-se que l'adreça www.gencat.es havia de ser www.gencat.net, imagina què poden tardar per tenir adreces catalanes\", es queixava Vaqué al peu del monument a Casanova. L'Associació en Defensa del Domini .CT vol revitalizar i aconseguir finançament per a una lluita que fins ara s'ha fet des del voluntariat. A més, hi ha l'ànim d'aprofitar l'ajuda de la recentment creada plataforma Serveis Públics Electrónics SA o PuntCat, impulsada per l'Administració Oberta de Catalunya. Conscient de portar sis anys lluitant per una causa perduda, l'associació, que aplega els mateixos pioners que van iniciar la campanya fa sis anys, està decidida a provar nous camins, \"sense casar-nos amb ningú\", puntualitza Vaqué. Pel president de l'ADD.CT, \"l'objectiu de la nova associació és seguir pressionant la Generalitat perquè no es limiti a fer la sol.licitut de registre a l'organisme internacional ISO sinó que tingui l'autèntica voluntat d'aconseguir-ho i explori altres vies possibles, com anar directament a la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) o demanar el domini no només per a Catalunya sinó per a cada comunitat autònoma espanyola, fet que ho despolititzaria\". La Comissió 11 de Setembre, els portals Vilaweb i Girona.com, Cataweb i Softcatalà són alguns dels organismes que recolzen l'associació des de la seva renovada web, a www.domini-ct.org. 6.346 SIGNATURES PEL .CT Entre l'octubre de 1996 i el setembre de 1999, la Campanya pel Domini .CT va recollir a la seva web 6.346 adhesions. El primer acte de la nova associació ha estat evaluar-les i fer-ne estadístiques: 6.104 corresponen a particulars, 110 a empreses, 64 a associacions, 26 a grups de música, esports i esplais, 13 a partits i sindicats, 9 a acadèmies i universitats, 9 a mitjans de comunicació, 7 a centres catalans a l'estranger, 3 a l'administració pública i 1 a col.legis professionals. Per procedència geogràfica, destaquen les 245 signatures de països europeus, 98 de Nordamèrica, 6 d'Austràlia o 3 d'Àsia. Quant a les 5.890 provinents de l'estat espanyol, la majoria són de Catalunya (5.502), seguida pel País Valencià (166), les Illes Balears (92), Castella (38), Galícia (21) i el País Basc (14). Des d'Andorra van signar 62 persones, de la Catalunya Nord, 7, i 1 de Sardenya. La propera tasca de l'ADD.CT serà crear un formulari per qui vulgui modificar les dades de la seva signatura i començar una nova recollida d'adhesions. Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.\n", "date": "2002-09-16 13:00:00", "id": "1245", "title": "Reneix la lluita per un domini català a Internet" }, { "content": "Per Jordi Mas i Hernàndez/ www.softcatala.org 15/09/2002 Introducció Cada dia és més gran la comunitat de usuaris que no fem servir Internet Explorer i Microsoft Office com eines de treball, bé perquè no es troben en la nostra llengua, bé perquè no estan en la nostra plataforma, o bé perquè no són productes lliures (són programari propietari). En qualsevol cas, no els utilitzem exercint el dret legitim d'escollir amb quin programa volem treballar. Les alternatives abarquen des de els navegadors Mozilla o Galeon fins aplicacions ofimàtiques com l'OpenOffice, el Gnumeric, o l'Abiword, de les quals Softcatalà produeix les versions en català. Però exercir aquest dret no és sempre una tasca senzilla. Amb aquest article veurem com la manca de cura per complir els estàndards al publicar informació al web o els formats de intercanvi d'informació que utilitzem poden limitar la llibertat d'altres usuaris alhora d'escollir amb quins programes volen treballar. Compatibilitat de llocs web D'un temps ençà hem vist créixer alarmantment el nombre de queixes dels nostres usuaris sobre llocs web que només es visualitzen correctament amb Internet Explorer. Cada cop més sovint ens trobem que els creadors de llocs que només proven les seves pàgines amb Explorer, molts cops pel desconeixement de l'existència i grau d'implantació d'altres navegadors o a vegades simplement perquè la compatibilitat no ho consideren un tema important. El ventall de problemes amb que ens trobem els usuaris d'altres navegadors comprenen des de llocs web que són completament inaccessibles fins a llocs web que funcionen només parcialment. La frustració que sentim els usuaris davant d'aquest problema és molt gran i normalment només ens queda el dret a la queixa. Tim Berners-Lee, el pare de la web, ha comentat en diverses ocasions que la web va ser originalment dissenyada per funcionar amb qualsevol tipus de programari i maquinari [1]. Aquest esperit original d'accés universal a la informació sobre qualsevol sistema informàtic va representar un gran avanç en el seu moment i ens va allunyar dels temps on necessitaven diferents tipus de programari per accedir a diferents fonts d'informació. La restricció en l'accés de la informació a un determinat navegador representa una discriminació contra els usuaris dels altres navegadors. Així com hi ha molts usuaris, institucions i empreses que són conscients de la importància de disposar de pàgines web en diferents llengües i les ofereixen des del primer dia, és necessari el mateix tipus de conscienciació amb els temes relacionats amb la compatibilitat de navegadors i el compliment d'estandars web. Malgrat que estem davant d'un problema que es dóna a tota Internet, pensem que per proximitat resulta il·lustratiu comentar alguns llocs web que des de fa temps tenen problemes de visualització o d'accés amb navegadors diferents a l'Internet Explorer. Hem escollit aquest llocs web per la seva importància i per exemplificar els problemes diaris que podem tenir en la nostra navegació diària per Internet. Hem contactat aquests llocs repetides vegades demanant-lis suport per altres navegadors i han assegurat que és un problema que resoldran. · Administració Oberta de Catalunya (http://www.cat365.net/). Amb Netscape 4.7x es penja només entrar i no es pot accedir a cap dels continguts del lloc web. També presenta problemes amb Mozilla i Opera. Això és especialment preocupant si tenim en compte que la majoria d'universitats de parla catalana fan servir el Netscape clàssic, així com un gran nombre d'usuaris particulars i empreses. Aquest és el portal des d'on es realitzaran tots els tràmits amb l'administració pública catalana. · TV3 (http://www.tvc.es). A la seva web trobarem, si fem servir Internet Explorer, un menú a la part superior que la pantalla que ens dóna accés a tots els continguts del lloc web. Aquest menú no es pot visualitzar amb Mozilla o Netscape 6.0 o superior. Lògicament, això representa un problema ja que no podem accedir als indexs dels continguts. · Servei Línea Oberta de la Caixa (http://www.lineabierta.es). No es visualitza correctament amb Mozilla ni amb Opera. Val a dir que la seva compatibilitat ha millorat bastant en els últims mesos, però encara resulta inoperant, especialment amb Opera. I així podríem continuar fins a esmentar una llarga llista de llocs webs força populars. Com podem veure no es tracta de pàgines poc conegudes sinó pàgines que presten serveis que són utilitzats per molts usuaris. A més, sent com són empreses ubicades a Catalunya i que coneixen la realitat del català, haurien de tenir en compte els navegadors més moderns que es troben en català precisament són els que no estan suportant correctament. Les causes Internet Explorer s'ha convertit en el navegador estàndard de facto a Internet. És indiscutible que gaudeix d'una posició dominant en aquest mercat gràcies al fet de que s'inclou de sèrie amb el sistemes operatius Windows i Mac OS. Però seria injust encarnisar-se amb Internet Explorer com a peça de software ja que el problema de la compatibilitat és possible que es doni sempre que hi ha un programa que té una quota de mercat tant important. Sense anar més lluny, al mitjans dels noranta, quan Netscape tenia una posició predominant semblant a la que ara té Microsoft, Netscape va estendre el seu navegador amb les Netscape HTML extensions. Aquestes extensions només funcionaven correctament sota Netscape i feien que les les pàgines que les utilitzaven no es veiessin correctament amb altres navegadors, lògicament Microsoft va fer el mateix amb els seves extensions. Probablement si el navegador dominant no fos Internet Explorer el navegador i fos d'un altre fabricant també tindríem problemes semblants. De fet Internet ha creat els seus propis mecanismes per evitar aquest tipus de situacions. A l'any 1998 es va crear el Word Wide Consortium (W3), que agrupa als principals fabricants de programari de Internet, amb la missió principal de definir i promoure la creació d'estàndards per a la web. En realitat, quan parlem d'estàndards web ens referim pràcticament sempre a les definicions i recomanacions d'aquest consorci. Amb la feina del W3 s'ha aconseguit que pràcticament tot els navegadors moderns suportin un grau força acceptable els estàndards més recents. A part dels navegadors, un altre tipus d'eines molt importants que estan involucrades en garantir una compatibilitat són les eines de creació de llocs web. Hi hagut un esforç molt important en els últims anys per aconseguir que les eines de creació de continguts generin codi compatible amb els estàndards actuals i no codi especific per a un navegador o uns pocs navegadors. Però és important recordar que la responsabilitat final a l'hora de garantir l'accés universal de la informació d'un lloc web recau sobre el propi administrador de la pàgina que pública la informació o dóna els serveis, ja que és qui en última instància pot garantir que el lloc web es accessible amb diferents navegadors. Amb la popularització de nous dispositius d'accés a Internet com els PDA o telèfons mòbils amb capacitats d'accés web el compliment d'estàndards encara es farà encara més necessari. La majoria de webs que tenen problemes de compatibilitat només han estat provats amb Internet Explorer. S'ha de començar a estendre la cultura, de que hi ha usuaris que també tenen dret d'accés a la informació i que fan servir altres plataformes tecnològiques. Al final, qui paga els plats trencat és l'usuari que es veu privat de l'accés o prestacions d'aquests llocs. La necessitat de formats lliures Això mateix que hem vist que succeeix en la web també succeeix en un àmbit també molt important, que és l'intercanvi de dades entre aplicacions. Normalment, es defineixen formats d'intercanvi que permeten operar entre diferents aplicacions. Malauradament, no tots els formats són iguals. Malgrat que el més desitjable seria que aquests formats que ens permeten intercanviar en mots casos la nostra pròpia informació fossin coneguts per tothom i no tinguessin cap restricció d'ús. Ens podem trobar que el el contenidor de la nostra informació (el format) pot tenir absurdes limitacions d'ús o simplement no estar documentat. Per exemple, el conegut format d'imatges GIF, que està correctament documentat però sobre el qual existeix una patent sobre l'algorisme que utilitza per a la compressió d'imatges [2], de la qual és propietària, l'empresa Unisys, requereix un acord de llicència per el seu ús en certs tipus de programari, en especial comercial, la qualcosa limita la llibertat d'ús d'aquest format. Per aquest motiu, el format GIF és considerat propietari. Fa força temps que hi ha una campanya [3] que reclama per a la conversió de totes les imatges de format GIF a altres formats, especialment PNG. Així arribem a la necessitat del format lliure, que és aquell que està documentat la manera en la qual es coneixem exactament com s'estructura la informació i no té cap restricció amb el seu seu ús. A tall d'exemple, un format com l'HTML està documentat correctament i qualsevol pot fer-ne ús sense restricció de cap mena. En contrapartida, entenem com a format propietari aquell que no és lliure, com ara el format GIF. Fa pocs dies la UNESCO [4] advertia del perill de perdre part del coneixement humà emmagatzemat digitalment i posava com a exemple la impossibilitat de recuperar informació per part de la agencia espacial de les proves que va realitzar en Mart l'estació Viking perquè el programari que podia llegir aquesta informació no existia i els programadors que tenien el coneixement havien mort. És un exemple prou enlluernador de com els formats propietaris poden hipotecar l'accés a les nostres dades. Per altra banda, els formats lliures garanteixen la llibertat del usuaris per a intercanviar informació amb tothom independentment de l'aplicació que facin servir ja que permet a qualsevol desenvolupar lliurement programari que treballi amb aquests formats. Si per exemple, fem servir Microsoft Power Point per a enviar una presentació només tenen garantit l'accés amb totes les particularitats del document al usuaris d'aquest programa. El cas del format doc de Microsoft Word El format doc del Microsoft Word és avui en dia és el format més estès per l'intercanvi de documents. Aquest fet és especialment greu ja que s'adoptat com a estàndard de facto un format que dificulta l'intercanvi d'informació entre usuaris que no fan servir Microsoft Word. Els usuaris d'altres productes d'ofimàtica, com per exemple l'Open Office, el KWord, l'Abiword, o tantes altres no poden operar adequadament amb aquest format i sovint no poden ni accedir a la informació que conté. Per altra banda, existeixen moltes varietats de versions del format doc, inclús Microsoft ha tingut problemes de compatibilitat entre diferents versions del propi Microsoft Word. Quan Microsoft va introduir una variant del format doc amb la versió del Word 97 va ocassionar que fos impossible compartir documents amb versions d'anteriors del mateix producte[5]. Finalment Microsoft va haver de proporcionar un pedaç per el Word 97 per a solucionar el problema De fet, el format doc, com moltes altres tecnologies de Microsoft, arrastren una complexitat excessiva a causa al nombre de versions i ampliacions amb que tenen que mantenir compatibilitat. El .doc és un format d'intercanvi de documents difícil d'interpretar per altres aplicacions degut a la seva inecesaria complexitat, si el comparem amb qualsevol format basat amb l'estàndard XML com els d'Open Office o Abiword. Un altre problema important del format doc és que el seu llenguatge de macros ha estat una font inesgotable per a la transmissió de virus informàtics degut en gran part a la feblesa del seu model de seguretat. Per altra banda, Microsoft Word emmagatzema un identificador únic que permet determinar en gran precisió el PC que ha creat el document, aquest és el sistema que per exemple es va fer servir per determinar l'autor del virus Melissa [6]. Avui en dia es pot eliminar aquest identificador, però encara moltes versions de Word el fan servir i molts documents doc que el contenen. Quins formats lliures podem fer servir llavors per l'intercanvi de documents?En realitat, tenim moltes alternatives, cadascuna més adequada segons les necessitat que ens troben. Els formats RTF i HTML són considerats formats adequat per l'intercanvi de documents. Si necessitem precisió alhora d'imprimir els formats PDF (portable document format), PS (Postscript), o Latex són forca recomanats. Conclusions És molt important posar cura a l'hora d'escollir com codifiquem el nostre contingut i documents per permetre que tothom pugui accedir a la informació i no els estem imposant cap restricció als usuaris d'altres programes o sistemes. Addicionalment, en el cas de la web, és igualment important tenir un procés de proves adequat que asseguri la compatibilitat de del nostre lloc web amb diferents navegadors. Referències [1] http://news.com.com/2100-1023-275248.html [2] http://www.gnu.org/philosophy/gif.html i http://lpf.ai.mit.edu/Patents/Gif/unisys.html [3] http://burnallgifs.org/ [4] http://www.kampra.com/modules.php?op=modload&name;=News&file;=article&sid;=23 [5] http://news.com.com/2100-1001-279619.html [6] http://news.com.com/2100-1023-223857.html Enllaços recomanats http://www.anybrowser.org/ http://webstandards.org/ http://www.gnu.org/philosophy/no-word-attachments.html http://www.computerworld.com/softwaretopics/software/appdev/story/0,10801,64689,00.html http://www.linuxplanet.com/linuxplanet/reviews/1934/1/ http://members.tripod.com.br/ramonflores/word/pt/nao_formato_word.txt http://www.kampra.com/modules.php?op=modload&name;=News&file;=article&sid;=23 http://proinnova.hispalinux.es/ Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.\n", "date": "2002-09-15 13:00:00", "id": "1246", "title": "Els estàndards oberts garanteixen la llibertat a escollir" }, { "content": "Per María del Carmen Ugarte García 15/08/2002 Resum: De com les idees van néixer i van circular lliures. De com la impremta va irrompre en aquest procés. De per què van aparèixer les lleis de la propietat intel·lectual. De com, amb l'aparició de les noves tecnologies, aquestes lleis tornen a qüestionar-se. De com el coneixement no ha de ser un bé d'un sol ús. De com els poders públics han d'impulsar i no pas impedir la difusió del coneixement. De com aquest procés s'alimenta a si mateix. Paraules clau: llengua, coneixement, llibertat, drets d'autor, gramàtiques, diccionaris. Preàmbul Quan sentim parlar dels moviments en pro d'una llengua lliure, potser sentim parlar de coses ben diferents, des d'aquells aspectes lingüístics que fugen de tot doctrinarisme o academicisme, fins a aquells altres aspectes, molt més prosaics, que parlen de la necessitat de no posar barreres a la difusió de la llengua i dels ensenyaments que hi estan relacionats. Tot i que el primer dels aspectes és, sens dubte, molt més atractiu des d'un punt de vista teòric, aquesta reflexió la dedicarem al segon aspecte, a la necessitat de no posar barreres a la difusió del coneixement. Al començament tot va ser lliure La humanitat va prosperar gràcies a la transmissió sense traves del coneixement. Durant bona part de la història de la humanitat, i encara avui en moltes cultures, la majoria dels coneixements es transmetien per via oral, de generació a generació, i fins i tot dins de les pròpies generacions. No semblava que res ni ningú volgués posar traves a aquesta circulació d'idees; si ho hagués fet, sens dubte, l'evolució hagués anat per camins ben diferents. Vam arribar així, amb aquest bagatge, al període que ja els nostres llibres escolars denominaven \"Història\", és a dir, aquell període de les nostres vides com a humans en el qual l'aparició de l'escriptura va fer possible no solament que els coneixements es transmetessin de generació en generació, sinó que aquesta transmissió fos possible entre generacions llunyanes tant en l'espai com en el temps. Els límits a la transmissió del coneixement en aquest període de la nostra història es derivaven de l'alt cost de producció que els materials de transmissió del coneixement (taules, papirs, llibres anteriors a la impremta...) tenien, però de cap manera d'un sentit de la propietat (entès com s'entenia la propietat de terres, esclaus, aixovar domèstic o útils de producció) del contingut d'aquests materials. Al capdavall, les idees, immaterials com són, no tenien amo, i tampoc en el sentit que hom li ha donat després. L'\"única cosa\" que necessitava un home per posseir un llibre i el seu contingut era tenir la capacitat econòmica per reproduir-lo, és a dir, per copiar-lo. El fet que aquest poder econòmic que permetia l'accés a la cultura, al coneixement, estigués acumulat en molt poques mans és irrellevant per als propòsits d'aquesta reflexió, encara que, lògicament, no per a altres aspectes que es puguin suscitar. Els impressors i la seva tasca Els impressors, encoratjats pels estats, es converteixen en transmissors únics del coneixement. L'arribada de la impremta, ja s'ha dit moltes vegades, va suposar un abaratiment dels costos de producció i una possibilitat més gran, si més no teòrica, de difusió del coneixement, ja que s'escurçava el període de producció d'un llibre i el seu cost es reduïa. Però, amb l'aparició de la impremta, va aparèixer també en escena la figura de l'empresari productor de llibres com a objectes materials i, encara que a primera vista podria pensar-se que la separació de funcions entre el productor d'idees i el productor dels mitjans per a la seva transmissió podria afavorir una major independència del món de la cultura, fet i fet aquesta separació no va ser tal, i la independència dels productors d'idees va quedar supeditada a la capacitat de producció dels productors de llibres. De fet, en la pràctica, el que es va produir va ser un pas cap enrere, ja que els conceptes de coneixement (immaterial) i de suport per a la seva circulació (material), és a dir, el llibre, es van fusionar en un de sol. D'altra banda, van començar a aparèixer els intel·lectuals que \"vivien del producte del seu treball\", no solament de les classes que pronunciaven en les aules, de les manutencions que rebien dels seus mecenes, sinó de la venda d'aquestes idees materialitzades en aquests mitjans de transmissió del coneixement, de la venda de \"els seus llibres\". Aquesta simbiosi idea-llibre es va anar consolidant a causa de nombrosos mecanismes i potser va arribar a la seva plenitud amb les lleis de la propietat intel·lectual que han arribat fins els nostres dies. No obstant això, no podem passar de puntetes sobre aquest procés i cal aprofundir una mica més, encara que sigui en poques línies, en les raons que ho van propiciar. D'una banda tenim els empresaris, els impressors, que arriscaven uns diners en la producció d'uns objectes per als quals havien d'assegurar un mercat, ja que havien de recuperar la inversió realitzada. De l'altra, tenim els poders públics, interessats que la cultura i el coneixement es difonguessin, però incapaços de finançar aquesta transmissió del saber per ells mateixos. En aquest aspecte caldria recordar que el principal agent cultural d'altres èpoques, l'Església, havia començat la seva pròpia transformació i no podia atendre per si mateixa l'augment de la demanda de coneixement que es va produir a l'Edat Moderna. A més, els homes rics que havien exercit de mecenes durant segles van entrar també en crisi pels propis canvis econòmico-socials. Els estats mateixos, acabats de fundar en la seva concepció moderna, havien d'atendre amb les seves arques, no massa ben proveïdes per cert, altres necessitats més peremptòries o fins i tot les seves pròpies guerres de consolidació. La cultura, el coneixement, necessitava expandir-se, però l'única forma viable de fer-ho era recorrent a la iniciativa privada, als impressors. Però aquests, com a empresaris al cap i a la fi, no arriscaven el seus diners si no era amb garantia de recuperació, i, per tant, els estats van haver de proporcionar-los alguna mena de garantia per encoratjar-los en la seva tasca. Les garanties van venir per mitjà del \"monopoli\", amb l'assegurament de ser els únics en la producció material de l'obra intel·lectual... D'altra banda, els alts costos de producció desencoratjaven per se les iniciatives de competència que algú pogués tenir sobre una determinada obra. En qualsevol cas, produir una còpia \"il·legal\" de l'obra resultaria clarament més car que l'obra \"legal\", per la qual cosa els intents de saltar-se la llei serien tan anecdòtics que ni tan sols mereixeria la pena establir un sistema policíac que vigilés el compliment d'aquesta llei. Per la seva banda, el productor d'idees s'assegura, al costat de la difusió d'aquestes idees per l'única via possible, una remuneració, que encara que minvada i depenent de l'impressor, li permetria encarar altres projectes, altres llibres. Les noves tecnologies apareixen en escena; i un parell de rondalles explicades explicades al pas Els costos de producció s'abarateixen i les idees tornen a separar-se del seu suport Aquest model de producció-difusió ha estat funcionant durant molt de temps i s'ha arribat, fins i tot, a rendir un culte exagerat a aquests anomenats \"drets de la propietat intel·lectual\" en desvincular-los del mitjà i de les circumstàncies en què van néixer, alguna cosa que per si no té justificació, atès que000 aquests drets no són comprensibles fora de les condicions materials en què es produïen els llibres en segles passats. No obstant això, i com era de preveure en estar tan units, la revolució que les noves tecnologies han suposat per a la difusió del coneixement ha fet que aquests drets de la propietat intel·lectual s'estiguin revisant, encara que amb la resistència fèrria dels sectors més tradicionals. Fem una parada en el camí per a referir-nos a un petit conte àmpliament reproduït i traduït, escrit per un dels pares del programari lliure, Richard Stallman. En El dret a llegir (1) Richard Stallman explica una història senzilla, localitzada en temps, en la qual algú ha de decidir saltar-se una llei, absurda, però llei, la infracció de la qual pot no solament acabar amb la seva brillant carrera, sinó dur-li algun tipus de càstig penal. Aquesta llei prohibeix el \"préstec\" de llibres, entenent aquest préstec com el simple fet que una altra persona pugui passar els seus ulls pel text, ja que el dret a llegir és individual, donat individu a individu, obra a obra, mitjançant el corresponent pagament de la llicència que dóna accés a aquesta lectura. La xicota del protagonista necessita per a acabar la seva tesi aquest llibre que el seu amic té, necessita incorporar unes cites al seu treball, però no té diners per a comprar aquesta llicència que li permet fer-ho. Sense aquesta llicència ella no podrà acabar la seva carrera ni projectar una vida en comú... Però si la llei és fèrria i tallant, els controls no ho són tant, i el protagonista sap que la probabilitat de ser descobert és petita i decideix arriscar-se... Anys després, lluny d'aquell lloc i havent format una família, ambdós lluiten per un món en el qual els llibres puguin circular lliurement i cap estudiant freturós de mitjans pugui veure compromesos el seu futur i la seva vida. Des de les primeres edicions del conte, les notes a peu de pàgina avisaven que allò no era una història d'anticipació; aquestes situacions s'estaven donant d'una manera o d'una altra en algunes universitats nord-americanes on l'accés a certs treballs d'investigació passava per les conegudes llicències. Poc temps després vam llegir a la premsa que al Parlament francès s'estava discutint una llei per la qual les biblioteques haurien de pagar un cànon per cada llibre prestat i d'aquesta forma compensar les hipotètiques \"pèrdues\" que els editors tenien en no vendre aquests llibres. Alguna cosa tan normal per al món de la ciència i de la societat en general com el préstec de llibres, com el dret a llegir, podia resultar en una acció il·legal, i atenció!, que es fa necessari recordar que il·legal no vol dir il·legítim i, menys encara, immoral. Tampoc fa falta que traspassem les nostres fronteres; el copyright que reprodueixo a continuació és una còpia literal del que apareix en l'edició d'una de les nostres fites clàssiques: \"Queden rigorosament prohibides, sense l'autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes en les lleis, la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d'exemplars mitjançant lloguer o préstec públics\". L'edició material, és a dir, la transformació en llibre i CD-ROM, ha estat portada a terme per una empresa privada, però la concepció de l'obra, direcció i realització...., és a dir, de les idees i del que aporta al món del coneixement, ha estat portada a terme per una entitat pública i per descomptat, finançada amb fons públics. Aquesta prohibició de distribuir l'obra mitjançant préstec o lloguer (a deixar-se-la als amics gratuïtament, de moment, sembla que sí hi estem autoritzats) podem veure-la en més d'una publicació, però veure-la en una obra que ha estat concebuda per al millor coneixement dels nostres clàssics, de la nostra cultura, sobta doblement. On estaria millor aquesta obra que en una biblioteca de barri passant de mà en mà? Desconec si per a aquestes biblioteques de barri, universitàries o de qualsevol altra classe, fan edicions especials més permissives, però la cautela legal l'he tret de la pàgina a Internet mateixa en què es dóna publicitat a l'obra i no sé si per prudència o temor no he volgut preguntar perquès. Potser ha estat una simple negligència de l'administrador de la pàgina que s'ha limitat a copiar el que posava a l'edició impresa, però em costa pensar que aquest avís estigui a Internet per un error i que a ningú li hagi cridat l'atenció. Per a donar-nos una mica d'alleugeriment davant de situacions com la precedent recordaré un altre petit conte, una anècdota, que circula també per Internet i que els seus referents situen a la plaça d'un mercat baix medieval en el regne d'Aragó. Un home manté una paradeta de carn rostida per al refrigeri dels que acudeixen al mercat. Sobre la graella es rosteixen, convenientment enastats, els suculents trossos de carn que desprenen una olor agradable i conviden a degustar-los; un vianant es para prop del lloc, ensuma, sembla que li agrada aquesta olor que deixa la carn, però no sembla disposat a comprar un d'aquells trossos; el venedor se sent molest i li demana que es retiri, el vianant s'hi nega, la plaça és de tots; aleshores, el rostidor li demana una moneda per olorar la seva carn, el vianant torna a negar-s'hi, arriben a les mans i apareix la figura del justícia, personatge altament popular, respectat i savi. Assabentat de la causa de la disputa el justícia demana a l'ensumador una moneda, aquest la hi lliura a contracor; el justícia la llança a terra fent-la dringar i després pregunta al rostidor: \"Has sentit el seu so?\". \"És clar -contesta el negociant\". \"Aleshores, dóna't per pagat -diu el justícia retornant la moneda al vianant- perquè el so paga l'olor de la mateixa manera que una moneda paga un tros de carn\". Moralitat: material paga material, immaterial paga immaterial. De llibres i pomes On s'amplia el concepte de béns d'un sol ús i béns de múltiples usos. Si jo em menjo una poma, un altre no se la pot menjar, però pel simple fet de llegir un llibre, d'utilitzar un programa informàtic o d'escoltar una peça musical, no estic esgotant la possibilitat que uns altres ho gaudeixin també, bé simultàniament o a continuació. És més, si l'olor de la carn pot arribar a tots sense que aquesta carn minvi gens ni mica en la seva qualitat, la lectura col·lectiva del Quixot, per seguir amb l'exemple clàssic, no només no treu valor a l'obra sinó que se n'hi afegeix, ja que els lectors augmentaran el seu coneixement sobre aquesta llengua viva que és l'obra clàssica en si i amb això la possibilitat d'accedir a altres obres clàssiques i augmentar el nombre de lectors potencials. Com més gran és el consum de coneixement, més coneixement es genera. Els paladins de la llengua De com els \"poders públics\" actuen avui en dia davant la difusió de la llengua. Però això que sembla obvi deu ser molt difícil d'entendre per a aquests que es consideren a si mateixos paladins i guardians de la llengua, patrimoni pel que es veu, no del poble, sinó d'un grup de privilegiats. Elit disposada a esquinçar-se les vestidures, quan no a recórrer als atacs o vexacions (intel·lectuals, s'entén) d'aquells que gosen transgredir les lleis sagrades de la llengua; llengua que ells s'encarreguen de desar en arques que carreguen de forrellats, perquè ningú pugui penetrar en aquest secret si no pertany a aquest privilegiat grup que pot pagar l'ús de la clau. Perquè, què és aquesta llicència que restringeix la difusió i la publicació de l'obra sinó un forrellat? Seguiran dient els editors d'avui dia, hereus d'aquells impressors de l'Edat Moderna, que han de recuperar les inversions que realitzen per posar en el mercat aquesta obra que, per molt immaterial que sigui, necessita matèria per a circular. Diran els escriptors que no poden acontentar-se amb el so de les monedes perquè alguna vegada necessiten menjar carn i això es paga amb monedes... Diran, també, aquests mateixos que han de preservar els fruits del treball i esforç invertit en aquesta tasca, que d'alguna forma, el que és \"seu\" (2) en sentit d'autoria ha de protegir-se davant l'apropiació indeguda de les idees i, així, creient que emparant el material preserven també allò immaterial, es rebel·len cegament davant de tot allò que vagi en contra del que se surt del camí marcat i consagrat en segles passats. Però sobretot sorprèn que institucions públiques com les acadèmies o instituts la finalitat dels quals és difondre aquesta llengua de la qual se senten tan orgullosos, presentin tot tipus de traves a la difusió i posin amb exclusivitat en mans privades, editorials sobretot, aquesta tasca, convertint d'aquesta manera en negoci una cosa que no hauria de ser-ho. D'altra banda, ens encoratja pensar que no tot és negre ni en contra en aquest panorama, i si bé la majoria de les institucions públiques no semblen haver-se adonat de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, i alguns poders públics espanyols segueixen obstinats a protegir la seva \"ñ\" d'amenaces que fa temps van deixar de ser-ho mitjançant la promulgació de lleis, coercitives més que encoratjadores, aquests mateixos interessos polítics busquen, encara que a vegades per camins equivocats, la difusió d'una determinada llengua en cert territori. En aquest interès polític, que a molts pot molestar, pot ser que per una d'aquestes paradoxes, la llengua trobi el seu camí a la llibertat. Complexes són, certament, les circumstàncies de qui ha de menjar d'aquest treball intel·lectual que consisteix en, diguem, escriure novel·les o realitzar obres musicals per al divertiment o relaxació de l'esperit; ells i els seus editors hauran de buscar nous camins per a les seves obres, però deixem-los que ho facin per si mateixos de moment, o deixem-los que gaudeixin d'aquest status mentre puguin; encara el model antic pot servir les seves finalitats. Però centrem-nos, sense més dilació, en el coneixement que emana de les fonts, ja siguin públiques, institucionals, col·lectives, particulars o individuals. Llibertat també per al lingüista De com el professional de la llengua sortirà beneficiat d'aquests mecanismes de difusió sense traves de la seva pròpia obra. I fixem-nos en la labor del gramàtic, del lingüista (al cap i a la fi aquest article tracta de justificar per què la llengua ha de ser lliure) i com, ajudat per les noves tecnologies, la seva labor pot veure's recompensada materialment (ningú desitja que els nostres intel·lectuals visquin en la misèria) i alhora ser difosa sense traves, no només pel bé de l'objecte material dels seus treballs, la llengua mateixa, sinó dels seus usuaris, el poble, i finalment dels seus valedors: ells mateixos. És poc probable que cap lingüista, a principis del segle XXI, parteixi de zero en realitzar el seu treball d'investigació; els seus treballs estaran basats en altres molts, quan no en un sol que tractarà de millorar i és molt possible també que certs treballs de certes característiques estiguin, al seu torn, basats en les obres acadèmiques, encara que \"només sigui - com va dir algú- per a criticar-les o mostrar el seu total desacord\". Resulta una mica absurd i redundant que si jo, per exemple, volgués treure una ortografia o fer un diccionari de l'espanyol, hagi de recórrer a \"subterfugis\", com per exemple copioses cites, per a dur al meu paper el que ja està escrit. ¿No seria més pràctic per a tots poder copiar lliurement aquests textos i treballar sobre ells, introduint com a modificacions o esmenes el que jo vulgui afegir o canviar d'aquesta obra? L'autoria de l'original pot quedar fora de perill però alhora no limitar la labor dels que vénen darrere. ¿Per què no enriquir un diccionari ja fet amb les nostres pròpies aportacions? Sempre es podrà publicar un \"annex\", un volum complementari, un \"el-que-sigui crític\", diran els tercers..., però l'usuari de la llengua que camina pel carrer es trobarà al davant, en la pràctica, amb tres llibres iguals encara que en el fons siguin diferents. Pot ser que l'usuari del carrer, a l'hora d'optar per un d'ells, opti per qualsevol, doncs qualsevol d'ells suplirà les seves necessitats i pot ser que ni tan sols adquireixi el més adequat; comprarà el diccionari que en aquest moment algú li \"ofereixi\", i es desentendrà de la ciència que puguin tenir els altres. Pel sol fet de fer tres llibres diferents no es compraran tres llibres diferents; se n'escollirà un d'ells i el \"coneixement\" que puguin aportar els altres es menysprearà. Una competència absurda i \"deslleial\" s'haurà produït entre aquests autors de llibres ansiosos de protegir la seva obra \"original\". I què farà l'especialista, l'estudiós de la llengua? Es veurà obligat a adquirir per duplicat o triplicat els textos bàsics? No hi hauria manera de facilitar-li l'accés només al realment nou? Cal tenir en compte també que els autors són alhora els seus principals clients dins d'aquest mercat. No estan llençant pedres contra la seva pròpia teulada amb aquesta hiperprotecció? No els convindria treballar d'una forma més col·laboradora, i no sols a l'hora de citar-se i tractar \"reconeixements\", sinó per a fer una sola obra? Les noves tecnologies tenen ja eines que permeten organitzar aquests coneixements col·lectius com a obres úniques per al lector, preservant alhora l'autoria de cada col·laboració individual. Només manca la voluntat de fer-ho, de sotmetre's a aquests nous models, i realment tant autors com editors hauran de fer un esforç per avançar en aquest camp, en el d'oferir i \"vendre\" allò que és realment nou i no tot el coneixement anterior traslladat a l'obra nova mitjançant artefactes que a vegades freguen aquestes lleis de la propietat intel·lectual que aquests mateixos autors i editors defensen a ultrança. El que s'albira a l'horitzó Però mentre editors i autors, científics i lúdics, continuen veient la forma de \"protegir-se\" amb les lleis de segles passats, la comunitat científica, i fins i tot l'artística, està buscant nous camins més d'acord amb els temps. Fixem-nos en aquests autors científics que no tracten de treure profit, diners directes, de les lectures de les seves obres, sinó que les posen a disposició de tothom que les necessiti perquè les seves idees es difonguin i es vagi creant, al seu torn, la necessitat d'ampliar aquest coneixement. És en aquestes formes de transmissió del coneixement més personalitzades: conferències, consultes directes, treballs per encàrrec, etcètera, en els quals els nous autors científics (i fins i tot artístics) estan trobant la nova font d'ingressos. Algú ha de pagar, i de fet així és, per aquesta prestació directa, que seguint amb la metàfora de les pomes, equivaldria a aquesta poma que només un pot menjar-se, però cal pensar que gràcies a les noves tecnologies aquestes \"pomes\" poden arribar a multiplicar-se sense que el seu creador hagi hagut de multiplicar el seu esforç, ell haurà rebut el seu preu just, però els que accedeixin a aquests serveis després (per exemple a la còpia en vídeo d'una conferència) no tindran per què pagar el mateix que si haguessin estat a l'aula... els costos de producció i de reproducció no haurien de veure's encarits pel valor del coneixement, només del suport material en què viatgen. I aquest coneixement anirà alimentant la cadena i generant una nova demanda de coneixement individualitzat que satisfarà i enriquirà (potser no metafòricament, cal pensar en els casos de Richard Stallman o Linus Torvalds) els seus autors. No insistirem més en les noves possibilitats que se'ns ofereixen i en la necessitat de no posar traves a aquesta circulació lliure d'idees; creiem que ja hem dit prou... però sí es fa necessari finalitzar fent referència a les característiques de les noves llicències que van sorgint, perquè és clar que mentre no desapareguin totes, mentre convisquin les antigues \"lleis\" amb les noves, aquestes haurien d'ajustar-se d'alguna manera a la pauta que aquelles van marcar (3). I així, perquè les idees puguin circular lliurement, no necessiten només el desig de fer-ho, ja que algun desaprensiu podria apropiar-se-les i el mal no rau en què en tregui profit, sinó precisament en que no es talli la cadena, que apropiant-se d'alguna cosa que no és seva prohibeixi la seva circulació posterior. Per això és important que les obres que neixen lliures siguin marcades d'aquesta forma acollint-se a les noves lleis que protegeixen aquests drets de còpia: les noves llicències permeten marcar com a privades o inalterables aquelles parts de l'obra científica que així hagin de considerar-se alhora que protegeixen el dret a modificar i copiar aquelles que així es defineixin i, sobretot, que ningú pugui posar traves a aquesta difusió del coneixement. Notes 1\\. El dret a llegir està disponible a diversos llocs d'Internet, per exemple a http://www.gsyc.inf.uc3m.es/sobre/right-to-read-es, [consultat el març del 2001]. 2\\. Extret d'HERNÁNDEZ MONTOYA, Roberto. Breve teoría de Internet. [En línia] http://www.analitica.com/bitblioteca/roberto/teoria.asp, [consultada el març del 2001]. 3\\. Es recomana llegir el text d'algunes llicències lliures per a entendre com es protegeixen els drets d'autor en aquest món canviant. GNU. \"Various Licenses and Comments about Them\". http://www.gnu.org/philosophy/license-list.html, [consultada el març del 2001]. Copyright © 2001 María del Carmen Ugarte García. S'autoritza la seva reproducció i còpia d'acord a la GNU Free Documentation License, versió 1.1 o posterior. Totes les seccions d'aquest document són \"invariants\" però s'hi poden derivar treballs lliurement. Versió original publicada a http://www.lainsignia.org/2001/marzo/cul_063.htm. \n", "date": "2002-08-15 13:00:00", "id": "1247", "title": "Per què ha de ser lliure la llengua?" }, { "content": "Jordi Mas, Softcatalà. El sistema operatiu és l'aplicació bàsica de l'ordinador, la que s'encarrega de la gestió dels recursos de la màquina i els perifèrics, i la que permet l'execució simultània i la comunicació amb la resta d'aplicacions. Per això es considera que el sistema operatiu és una peça clau quan parlem d'informàtica i llengua. A l'Estat espanyol, un elevat nombre d'instal·lacions de sistemes operatius es duen a terme en PC nous i la majoria d'usuaris no actualizen mai el sistema operatiu durant la vida de l'ordinador. No és estrany: actualizar el sistema operatiu suposa una despesa econòmica i pot representar que algun dels perifèrics de què disposem ja no sigui reconegut, o que certes aplicacions deixin de funcionar. També ens podem trobar amb el cas que el PC antic ja no tingui la potència exigida per a la nova versió. D'altra banda, l'actualització d'un sistema operatiu a una altra llengua sempre sol ser problemàtica. Davant d'aquesta realitat, un objectiu fonamental al nostre país és aconseguir que els usuaris puguin escollir instal·lar el Windows en català quan compren un ordinador nou i no l'hagin d'actualizar. Per això és imprescindible disposar del Windows en català sempre actualitzat a l'última versió i d'establir acords amb els fabricants d'ordinadors per assegurar-ne la distribució amb PC nous. Perquè Microsoft produís la versió del Windows 98 en català, la Generalitat catalana va haver de pagar-li més de 80 milions de pessetes. Amb tot, Windows 98 en català va aparèixer mesos després de la versió castellana i amb molts problemes de distribució. Posteriorment, la Generalitat va signar un acord amb alguns fabricants de maquinari per distribuir el Windows en català en PC nous. Malauradament, pocs mesos després, molts fabricants van deixar d'oferir la versió en català ja que era antiga i no compatible amb el maquinari dels nous PC. Un cop lliurada la versió en català, Microsoft va considerar que havia complert la part de l'acord, i els usuaris ens vam quedar amb una versió del Windows en català obsoleta. L'explicació de tantes negligències en l'execució de la versió en català del Windows cal cercar-les en el nul interès de Microsoft per la nostra llengua i, des de la Generalitat, per no haver estat capaç d'executar la traducció en menys temps, d'assegurar-ne una bona distribució i, sobretot, de no haver negociat la disponibilitat de versions futures. Després de més de dos anys de silenci sobre el Windows en català, malgrat que han aparegut un bon grapat d'actualitzacions del sistema operatiu des de la darrera versió traduïda a la nostra llengua, la Generalitat va anunciar al setembre que hi hauria una versió del Windows XP en català. Windows XP, que és la propera versió del sistema operatiu de Microsoft, es presenta oficialment el 25 d'octubre. Però no en català. A més d'haver-nos d'esperar almenys tres mesos, els usuaris catalans disposarem d'una edició incompleta del sistema operatiu. En concret, s'oferirà un pedaç que s'instal·larà només sobre la versió anglesa del Windows XP Professional (no pas la domèstica), amb una traducció parcial de la plataforma. A la pràctica, els usuaris que ja tinguin un ordinador amb Windows i que vulguin actualitzar-lo hauran de pagar per la versió professional del Windows XP en anglès, instal·lar-la sobre la versió antiga i, després, afegir-hi el pedaç en català. El català, resumint, queda reservat a usuaris amb un alt nivell tècnic, econòmic i d'anglès. Qui compri un ordinador nou no ho tindrà gaire millor: disposarà de la versió domèstica del Windows XP en castellà i haurà de seguir el procediment anterior, o haurà de pagar un sobrepreu perquè li preinstal·lin la versió professional anglesa. Aquesta precària situació fa preveure que l'èxit i la qualitat d'aquesta versió serà encara més baixa que la de Windows 98 en català. Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.\n", "date": "2001-10-01 00:00:00", "id": "1248", "title": "Windows i el català, l'amor impossible" }, { "content": "© 2001, Marta Torres i Vilatarsana i Lluís Payrató.\n\nAquest article és fruit d'una comunicació presentada al I Congrés Internacional Llengua, societat, ensenyament Alacant, 8-10 de novembre 2000. Apareixerà a les actes publicades per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, en la col·lecció Symposia Philologica.\n\n## 1\\. Introducció\n\nLa utilització dels nous mitjans de comunicació interpersonal de mode escrit que tenim a l'abast gràcies a les noves tecnologies, ja sigui els mediatitzats per ordinador (xats i missatges de correus electrònic -a partir d'ara ens prendrem la llicència d'anomenar-los correus electrònics o senzillament correus-), ja sigui els missatges de text entre telèfons mòbils, s'ha generalitzat entre els joves en edat escolar. Aquest sector social s'expressa amb normalitat i en català en els nous escenaris virtuals sense necessitat d'un aprenentatge previ. Així, a l'escola, d'una banda, s'hi aprèn a escriure un model de llengua estàndard que s'usa en diferents registres formals (exàmens, treballs, cartes, etc.), però d'una altra banda s'hi desenvolupen les varietats informals que els alumnes empren espontàniament en mitjans sociotècnics com xats, correus electrònics i missatges a mòbils. Intentarem descriure, encara que de manera esquemàtica, una varietat que podem etiquetar d'emulació escrita de l'oral però que a l'hora compta, com veurem, amb recursos propis. Volem destacar en aquest article que els participants en aquests nous sistemes de comunicació donen mostres constants d'innovació lingüística, fet que es pot interpretar com un indici de vitalitat de la nostra llengua. D'aquest fet se'n desprèn que els catalanoparlants ens hem incorporat a la societat digital sense la necessitat d'haver de practicar un canvi de codi sistemàtic a favor de l'anglès, llengua dominant a la xarxa. Tot i que, evidentment, hi ha diferències notables entre les varietats lingüístiques dels xats, els correus electrònics (Herring, 1996) i dels missatges de text dels mòbils, en destacarem alguns punts en comú, com ara unes estructures sintàctiques i un lèxic col·loquial propi de la conversa presencial, trets que unifiquen aquestes diverses varietats i fan possible que les agrupem sota una sola àrea. Finalment, entrarem en la caracterització particular de cadascun d'aquests mitjans sociotècnics. \n\n## 2\\. Dades generals\n\nAbans d'entrar en matèria, voldríem oferir unes xifres que resulten rellevants. En concret, i primer de tot, la taxa de penetració d'ús d'Internet a Catalunya és del 23,7% (abril del 2000). Per sobre d'aquest nivell, hi ha els EUA i Canadà, que voregen el 50%, i per sota es troben països veïns com Itàlia, França o Espanya, a la franja del 10%. [caption id=\"attachment_12522\" align=\"aligncenter\" width=\"595\"]![](https://www.softcatala.org/uploads/2018/02/article4-imatge2.gif) Figura 1: Usuaris d'Internet l'any 1999 Font: Computer Industry Almanac Inc (http://www.c-i-a.com/199911iu.htm), NUA (www.nua.net/surveys/how_many_online), European Information Technology Observatory 2000. * Enquesta sobre la penetració de les TIC a Catalunya, abril 2000. SSI / IDESCAT.[/caption] Cal afegir que la llengua catalana té força presència a la xarxa. Així, pel que fa al nombre absolut de webs, el català es troba en el 19è lloc del món mentre que en relació amb el nombre de webs per parlant, n'ocupa el 15è lloc (Font: Vilaweb). D'altra banda, les estadístiques diuen que, de l'ús que es fa d'Internet a Catalunya, el 60% té finalitats informatives o comunicatives (Font: Secretaria per a la Societat de la Informació). Per tant, és evident que està ben justificada la necessitat d'estudiar la comunicació que s'estableix a la xarxa,i en particular de fer-ho des des d'una perspectiva interdisciplinària que inclogui la lingüística. \n\n## 3\\. Context situacional\n\nL'esquema de Biber (1994) recollit per Payrató (1998) facilita l'anàlisi dels factors relatius al context situacional dels xats, correus electrònics i missatges a mòbils, tot agrupant-los al llarg de set punts: estructura comunicactiva, relacions entre els participants, lloc i temps, canal, relació amb el text, propòsit i tema. \n\n### 3.1 Estructura comunicativa\n\nL'estructura comunicativa dels missatges a mòbils i de la majoria de correus electrònics és d'un sol emissor a un sol receptor, tot i que també es pot enviar un correu a més d'una adreça o a una llista de distribució a partir de la qual arribarà a tothom que hi estigui subscrit. Als xats, en canvi, podem trobar dos tipus de missatges: els públics (d'un a tothom) i els privats (d'un a un). Els primers els visualitzaran totes les persones connectades al mateix canal que l'emissor, independentment que vagin adreçats a tots els participants o només a un de sol -en aquest cas, solen anar encapçalats per un vocatiu que explicita a qui va dirigit el missatge. Els segons, apareixeran en una finestra visible només per a dos participants. Es tracta de missatges privats d'un emissor a un sol participant. Per tenir present la complexitat de la interacció en els xats, afegirem que una particularitat d'aquest sistema és que permet que es mantinguin converses privades paral·leles entre dos o més participants al mateix temps que tots plegats participen en la conversa que es duu a terme en el canal general (cf. figura 2). Per comparar-ho amb una conversa presencial, imaginem-nos un sopar amb vuit comensals en un restaurant sorollós: no és estrany que es mantingui una conversa principal mentre dues persones mantenen una conversa paral·lela, però sense deixar d'escoltar la principal (encara que sigui tangencialment) i amb la possibilitat de reincorporar-s'hi en qualsevol moment. \n\n### 3.2 Relacions entre els participants\n\nCom es desprèn del títol d'aquest, hem triat com a objecte d'estudi la llengua dels joves que utilitzen la telefonia mòbil i els sistemes de comunicació mediatitzada per ordinador (CMO) que la xarxa ofereix. Es tracta, doncs, d'una varietat dialectal d'un grup d'edat determinat que, a més, comparteix una sèrie d'habilitats o coneixements tècnics que els permeten desenvolupar-se en els nous entorns comunicatius de les noves tecnologies (per exemple, saben usar els programes client d'accés als xats o teclegen amb celeritat els missatges a mòbils). \n\n### 3.3 Lloc i temps\n\nPel que fa a les variables de lloc i temps, és pertinent parlar dels límits d'extensió del missatge, de la comunicació a distància i del conceptes de sincronia i asincronia. L'extensió del missatge varia en funció del mitjà sociotècnic. Els missatges a mòbils, en general, no poden superar els 160 caràcters mentre que els dels correus electrònics poden ser, enPodeu distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiqueu i no el feu servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de https://www.softcatala.org amb un enllaç. principi, il·limitats (sempre i quan el receptor ho accepti!). En els xats, les mesures de la finestreta en la qual s'escriu el text i el tipus d'interacció condicionen la llargada del missatge, que sol ser breu (d'una o dues línies). Tot i que res no impedeix que sigui més extens, les normes de la netiqueta [1. La netiqueta (l'etiqueta de la xarxa) està constituïda per un conjunt de regles o normes que vetllen per la urbanitat i la bona qualitat dels intercanvis comunicatius que tenen lloc a Internet.] aconsellen que no sigui excessivament llarg (cf. Torres, en premsa). En els tres sistemes que tractem (xats, correus electrònics i missatges a mòbils) s'estableix una comunicació a distància. Això implica que no es compta amb els recursos paralingüístics i gestuals propis de les interaccions cara a cara, com els elements vocals, els gestos, la proxèmia, les pauses conversacionals, etc. Com veurem més endavant, un dels recursos més populars per intentar emular les expressions facials és l'ús de les emoticones. El concepte de sincronia es relaciona amb la recepció immediata del missatge tan bon punt s'envia. Requereix, doncs, que emissor i receptor estiguin connectats o en línia en el moment de la interacció, com succeeix en els xats o en una conversa telefònica. Parlarem d'asincronia quan el decalatge temporal entre l'enviament i la recepció dependrà del nivell de connectivitat del receptor, és a dir, els missatges de text es reben gairebé a l'instant si el mòbil del receptor té cobertura o accés a la xarxa mentre que la recepció del correus està en funció de la freqüència amb què el consultem. En qualsevol cas, l'intercanvi de missatges demana un lapse superior al dels xats. Sovint, els usuaris no tenim en compte aquesta variable, però les indicacions de l'hora i la data que sempre apareixen en els correus i en la majoria de missatges a mòbils poden ajudar a evitar malentesos. 3.4 Canal Els tres sistemes que analitzem es valen del mode escrit, i en conseqüència podem parlar d'una permanència del text superior a la de la comunicació oral. Els correus electrònics i els missatges a mòbils s'emmagatzemen en la memòria, de manera que poden ser consultats tants cops com calgui. La permanència del text contribueix a una coherència més gran amb el missatge de resposta -no s'esvaeix com l'oral i l'emissor el pot rellegir en el moment d'elaborar el text de resposta. Per aquest motiu, la permanència facilita que el missatge de resposta es regeixi per la màxima de pertinència atès que permet satisfer les expectatives de resposta del nostre interlocutor. A l'apartat dedicat al correu electrònic, reprendrem aquesta qüestió quan parlem de la cohesió textual entre els correus. En els xats, el text perdura a la pantalla i, a més, hi ha la possibilitat de desar el document en un fitxer de text. Si volem rellegir alguna part de la conversa només cal que ens desplacem a les línies de text que desitgem. L'existència d'una transcripció de la conversa, a més de ser una font inesgotable de corpus d'anàlisi que es genera a temps real, pot evitar malentesos, com ho demostra el fet que aquest sistema s'usi per mantenir debats o reunions de treball d'empreses amb seus a diferents punts geogràfics. El fet que els tres sistemes utilitzin el canal escrit els allunya clarament de la varietat col·loquial prototípica, oral per definició (Payrató, 1996). En contrast amb molts escrits, però, el grau d'espontaneïtat dels missatges que ens ocupen sol ser més alt (o, dit a la inversa, el grau de planificació és més baix). \n\n### 3.5 Relació amb el text\n\nUna de les característiques que, d'entrada, sobta més quan s'accedeix per primer cop als sistemes que tractem és l'ús d'una varietat simplificada en els missatges. No es tracta, però, d'una transgressió de la normativa per desconeixement, atès que els joves tenen coneixements de català, sinó de l'ús d'un codi simplificat amb abreviatures, elisions, absència d'accents, etc., que permet un guany en la velocitat de producció del missatge (recordem que, en termes temporals, escriure és més costós que parlar) i evita el cansament físic que produeix teclejar. A més, la capacitat del buffer (memòria intermèdia de teclat segons el TERMCAT), és a dir, l'espai per escriure en els missatges a mòbil i xats, és limitat, fet que obliga a escurçar el missatge. 3.6 Propòsit El propòsit de la majoria de missatges que hem analitzat és la interacció social entre els participants, en combinació amb l'intercanvi informatiu, regit per parells adjacents bàsics de pregunta-resposta com els que es donen en la conversa presencial i que es poden exemplificar amb els que es presenten a continuació: \n\n> (1) in_out: pelut in_out: vas tornar be a granollers? |PeLuT: si si | PeLuT: gracies al pepma :)) (M 10, 1473-6)\n\nDe vegades, les possibilitats de transmissió de dades dels mitjans que estudiem poden superar amb escreix l'àmbit de la conversa amb l'enviament de grans blocs d'informació. Així, per exemple, amb un correu electrònic es pot enviar un document adjunt amb gran quantitat de text o imatges. En aquests casos la dimensió predominantment interactiva queda substituïda per la transaccional o informativa.\n\n### 3.7 Tema\n\nEs fa difícil sintetitzar en poques paraules quins és el tema dels tres sistemes que analitzem, però podríem dir que en els xats es parla de tot allò que gira a l'entorn del coneixement dels participants (s'intenta esbrinar l'edat, el sexe i la localització de l'interlocutor, etc.), en els correus es tracten qüestions bàsicament informatives, explicatives i argumentatives i en els missatges a mòbils predomina el camp informatiu quotidià (cites, propostes, etc.). \n\n## 4\\. Recursos comuns d'una nova varietat\n\nCom s'ha avançat més amunt, cadascun dels sistemes de comunicació mediatitzada per ordinador presenta particularitats. Ara bé, una anàlisi transversal de la nova varietat funcional que predomina en els tres sistemes que analitzem ens permet acotar quatre recursos comuns: \n\n 1. Ús d'un codi simplificat que contribueix a la disminució del cost de producció del missatge. Com es veu a l'exemple (2), el grup qu es transcriu amb k, s'elideix la a, com succeeix en els contactes vocàlics de la llengua oral i s'eliminen les vocals de quedada (kdd) tot plegat sense posar en perill que els usuaris entenguin el missatge.\n\n\n\n> (2) ei, ki va nar a la kdd? 'ei, qui va anar a la quedada?' (M 10, 268)\n\n 2. Ús de marcadors propis, que ens permeten parlar d'una varietat social donat que es poden interpretar com a marques de pertinença a un grup. Aquest codi, sovint críptic per als forans, esdevé un factor de cohesió entre els participants i es fonamenta en un joc de complicitats.\n\n\n\n> (3) holes = salutació a tots participants connectats al xat a10 = acrònim del comiat, homòfon d'adéu\n\n 3. Ús d'emoticones com a recurs per transmetre afectivitat, com per exemple, ke be, vens al cine :), però també per guiar inferències: ke be, no vens al cine ;). Així, en el segon exemple, si fem l'ullet, el nostre interlocutor no s'ofendrà i interpretarà que fem broma; dit d'una altra manera, desapareixerà l'acte d'amenaça a la imatge de l'interlocutor que implicava que ens alegréssim de la seva absència.[2. Per a una anàlisi de les funcions pragmàtiques de les emoticones, vegeu Torres 1999a i b] L'èxit de l'ús de les emoticones va en augment, fins al punt que, darrerament, hem pogut constatar que alguns models de telèfons mòbils demanen a l'usuari si vol incorporar emoticones preestablertes quan envia un missatge de text. D'altra banda, la majoria de programes client d'IRC preveuen l'enviament d'emoticones i d'accions (estic rient, t'envio un petó, etc.). Algunes de les emoticones més usades són les següents:\n\n\n\n> (4) :-) 'ric', :-( 'estic trist', ;-) 'pico l'ullet', :-* 'un petó', etc.\n\n 4. Ús freqüent de marques d'expressivitat, com ara repeticions (holaaa), exclamacions, interjeccions i fer servir majúscules per simular que estem cridant. L'ús constant d'aquest recursos contradiu les tesis que a la dècada dels 80 (i fins i tot encara avui, potser per desconeixement del medi) titllaven la CMO de freda, impersonal i, en definitiva, pobra per a la interacció social (Kiesler et al., 1984). \n\n\n\n## 5\\. Mitjans sincrònics: xats\n\nEls torns de parla truncats i la separació de parells adjacents del tipus pregunta-resposta són fenòmens originals dels xats. La possible incoherència textual que això provoca es resol amb l'ús d'interjeccions conatives i de vocatius, pràctica que Werry (1996) va batejar amb el nom d'adressivitat (addressivity). Així, com es pot veure a l'exemple (5), Caco enuncia que demà acabarà els exàmens. Meguins profereix un torn de parla constituït per una interjecció conativa anb la finalitat de cridar l'atenció (línia 3: eh!) i un retret cap a Caco (línia 5: vocabulari!). Entre les seves intervencions apareix la primera part de la salutació que Lestie dedica a Meguins (línia 4: meguins??), que continua a la línia 6 (paixa nanu?, és a dir, què passa nano?). Finalment, Nina reprèn el discurs de set línies més amunt amb un vocatiu (línia 9: caco) que ens desambigua el jo tb, que s'ha d'entendre com a jo també acabo els exàmens, seguit d'una emoticona de complicitat. [caption id=\"attachment_12533\" align=\"aligncenter\" width=\"400\"]![](https://www.softcatala.org/uploads/2018/02/irc.jpg) (5)[/caption] A la figura següent, es pot comprovar com s'estructura la interacció en un xat i quins elements intervenen en la comunicació que s'hi duu a terme: [caption id=\"attachment_12525\" align=\"aligncenter\" width=\"600\"]![](https://www.softcatala.org/uploads/2018/02/article4-image017.jpg) Figura 2: Conversa d'IRC[/caption] A la finestra de la dreta apareix el nom de tots els participants connectats al mateix canal que l'usuari. A la finestra principal apareixen, a mesura que es generen, les intervencions dels participants i els missatges del servidor. Aquest últims, encapçalats per tres asteriscos, ens anuncien, per exemple, les entrades i les sortides dels participants. Si fem clic damunt d'un nom, s'obre un xat privat entre només dos participants. Es visualitza en una finestra petita com en la que conversen 110mi mtv3 a la figura 2. El missatge s'escriu a la barra inferior i apareix a la pantalla principal quan cada cop que es pitja la tecla enter. Es tracta, doncs, d'un mitjà de comunicació sincrònic, a diferència, per exemple, del correu. \n\n## 6\\. Correus electrònics\n\nDels correus, només destacarem la rellevància del context i de la cohesió intertextual. Sense un lligam amb el missatge previ, molts correus serien incoherents i, fins i tot, inintel·ligibles. Per evitar-ho, es fan servir diversos procediments, que Herring (1999), en el seu estudi, classifica eb dues opcions: la represa o reformulació del correu que es respon (linking), com es veu a l'exemple (6), o el reenviament del text que hem rebut com a context de la nostra resposta (quoting), tal com apareix a l'exemple (7). \n\n> (6) Correu rebut: La reunió serà el dilluns a les 12h. Resposta: Et confirmo l'assistència a la reunió de dilluns. (7) >La reunió serà el dilluns a les 12h. D'acord.\n\nEn aquest darrer cas, el correu que es respon apareix en el cos del missatge de resposta amb el marge esquerre marcat amb parèntesis angulars (>), com es pot veure en la figura 3. [caption id=\"attachment_12526\" align=\"aligncenter\" width=\"600\"]![](https://www.softcatala.org/uploads/2018/02/image019.jpg) Figura 3: Missatge de correu electrònic[/caption] El missatge que apareix a la figura 3 és la resposta d'un primer correu que conté un tancament format per una fórmula de comiat Fins aviat i per un nom. El receptor del missatge respon reprenent o, més aviat, qüestionant la signatura amb les expressions Fins aviat? i Vaya morro! marcades amb molts símbols interrogatius i exclamatius, en un intent de modalitzar de manera exagerada el seu enunciat. Som davant d'un cas d'anàfora textual o, en altres paraules, de referència a una part del text apareguda prèviament. Aquest procés és anàleg al que succeeix en la conversa quan hem de referir-nos a un enunciat o a un referent temàtic del discurs que el nostre interlocutor ha proferit en un moment passat (allò que em vas dir l'altre dia d'anar al cine [...]). \n\n## 7\\. Missatges a mòbils\n\nEl caràcter críptic de la nova varietat col·loquial que ens ocupa arriba al grau màxim en els missatges a mòbil a causa de dos factors. El primer és la limitació espacial que, com ja hem dit, és d'uns 160 caràcters. El segon, té relació amb el cansament que provoca l'escriptura. Aquest últim factor afecta els tres sistemes que estem analitzant, però en els missatges a mòbils incideix d'una manera especial, atès que per escriure hem d'usar el teclat alfanumèric del telèfon. En els dotze botons d'un telèfon es concentra tot l'alfabet i els signes de puntuació. Cada número té assignades tres o quatre lletres, de manera que per escriure una a hem de pitjar la tecla del número dos un cop, per a la b, dos cops i per a la c, tres cops. A tall d'exemple, per escriure hola, hem de fer un total de nou pulsacions: h = dos cops la tecla del 4, o = tres cops la del 6, l = tres cops la del 5 i a = 1 cop la del 2. [3. Hi ha mòbils que incorporen diccionaris de predicció. Amb aquesta eina, una paraula com hola s'obté amb quatre pulsacions. Els diccionaris de predicció poden influir de manera notable en la redacció dels missatges en altres llengües però no ens consta que se n'hagi comercialitzat cap en català. En conseqüència, no poden haver incidit en el nostre corpus d'anàlisi.] A continuació, oferim la transcripció de quatre missatges a mòbil encapçalats pel nom i l'edat de l'emissor i la data i l'hora d'enviament. En el primer exemple (8) podem apreciar com és rebut un missatge a la pantalla d'un mòbil i com les lletres de l'alfabet es distribueixen en el teclat numèric del telèfon: \n\n> (8) Susanna 24 6/2/00 21:54 \n\n![](https://www.softcatala.org/uploads/2018/02/image021.jpg)\n\n> (9) Marta 23 24/3/00 10:50 HOLA! COM VA EL QUEIXAL? CREUS QUE PODRÀS MENJAR PICSA AQTA NIT? PER CERT, EL RO. NO VINDRÀ. TÉ :-* PQ TA CURIS Hola! Com va el queixal? Creus que podràs menjar pizza aquesta nit? Per cert, el Roger no vindrà. Té -emoticona d'un petó- perquè et curis.\n\n> (10) Esteve 17 4/10/00 20:01 Jo començo el dijous :P jeje Tinc ganes d veure't ;D Tb Jo començo el dijous -emoticona de treure la llengua i onomatopeia del riure. Tinc ganes de veure't -emoticona de picar l'ullet i riu- Esteve.\n\n> (11) Anna 16 23/9/00 15:59 Ei!La vaketa ta mol b,al kole mlta feina xo guenu!No vaig a Nyap,juga l barça i kurru!Aviam kuan nm tots a nyap!kunxs un xavi d la salle?Ptns Ei! La vaqueta està molt bé, al col·legi molta feina però bueno! No vaig a Nyap -nom d'un bar-, juga el Barça i curro! Aviam quan anem tots a Nyap! Coneixes un Xavi de La Salle? Petons. \n\nOferim la transcripció dels missatges per desfer el caràcter críptic que poden tenir per al lector que no està avesat a llegir-los. L'estalvi d'elements en el procés de producció arriba a tal punt que sovint els emissors ometen les fórmules de salutació o de comiat i, en general, tot allò que no sigui informació rellevant. \n\n## 8\\. Conclusions\n\nLes noves tecnologies i la implantació d'Internet han fet present la llengua catalana en noves modalitats comunicatives, com les dels xats, els correus electrònics i els missatges a mòbils. Aquest mitjans sociotècnics s'utilitzen cada cop més, sobretot per part dels joves però també per la resta de la nostra societat, i són l'hàbitat d'una nova varietat pseudocol·loquial, que és fruit, per una banda, d'un joc d'adequacions i d'interaccions entre els participants i el propòsit de l'acte comunicatiu i, per una altra, del canal i del codi. Com a resultat, ens trobem amb un conjunt de textos idiosincràtics que es vehiculen a través del canal escrit, però que a diferència de la majoria de textos escrits són informals, interactius i no planificats o espontanis, característiques que els apropen a la llengua oral. En definitiva, igual que els mitjans de comunicació de masses (o mass media) van portar al desenvolupament de noves varietats funcionals que han posat en qüestió les fronteres entre l'oralitat i l'escriptura, ara l'aparició i la difusió progressiva dels mitjans sociotècnics va aparellada amb una nova diversificació funcional del català, i doncs amb la consegüent configuració de nous registres, adequats a les necessitats comunicatives dels usuaris i generats, de fet, per aquestes necessitats. \n\n[Marta Torres i Vilatarsana](mailto:torres@lincat.ub.es) torres@lincat.ub.es\n\n[Lluís Payrató](mailto:payrato@lincat.ub.es) payrato@lincat.ub.es Departament de Filologia Catalana Facultat de Filologia Universitat de Barcelona Gran Via, 585 - 08007 Barcelona\n\n## 9\\. Bibliografia\n\nBIBER, D. i E. FINEGAN (eds.) (1994): Social Perspectives on Register, New York: Oxford University Press. HERRING, S. (1999): \"Interactional coherence in CMC.\" Journal of Computer-Mediated Communication 4(4). Special issue on Persistent Conversation, Thomas Erickson (ed.). http://www.ascusc.org/jcmc/vol4/issue4/ KIESLER, S. et al., (1984): \"Socio Psychological Aspects of Computer-Mediated Communication.\", American Psychologist, 39, pp. 1123-34. PAYRATÓ, L. (1996): Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana. València: Universitat de València, 3 ed. PAYRATÓ, L. (1998): \"Variació funcional, llengua oral i registres\" dins Lluís Payrató (ed.) Oralment. Estudis de variació funcional, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 29, pp. 9-33. TORRES, M. (1999a): Les interjeccions: aproximació pragmàtica a partir de converses presencials i virtuals, Universitat de Barcelona, tesi de llicenciatura. TORRES, M. (1999b): \"Els xats: entre l'oralitat i l'escriptura\", Els Marges, 65, pp. 113-126. TORRES, M. (en premsa): \"Com es regula la comunicació interpersonal a Internet? La netiqueta\", Els Marges. WERRY, C. C. (1996) \"Linguistic and Interactional Features of Internet Relay Chat\", Computer-Mediated Communication: Linguistic, Social and Cross-Cultural Perspectives, Susan Herring (ed.), John Benjamins, Amsterdam, pp. 47-63. NOTES Aquest treball té com a marc els projectes d'investigació PB97-0889 (Ministerio de Educación y Cultura) i 1998 SGR 0041 (Comissionat per a Universitats i Recerca). Agraïm a Daniel Becerra i a Marina Vila la facilitació de part de les dades d'aquest treball i a Jordi Mas els seus comentaris. Entenem per mitjans sociotècnics tots aquells sistemes de comunicació interpersonal mediatitzats per l'ordinador. Aquests termes corresponen als anglicismes chat o Internet Relay Chat (sovint es recorre a l'acrònim IRC), email i short message service (o SMS). Podeu consultar les definicions que ofereix Webopedia a , i . \n\nPodeu distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiqueu i no el feu servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de [https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org) amb un enllaç.\n", "date": "2002-01-21 22:51:02", "id": "12521", "title": "El català dels joves en els xats, correus electrònics i missatges a mòbils: una nova varietat col·loquial?" }, { "content": "La primera aparició pública de Softcatalà va ser el 2 d'octubre de 1998 arran de la presentació del Navegador 4.04 en català, després de més d'un any de feina treballant en aquest producte. Al llarg dels últims 5 anys Softcatalà ha participat activament en la traducció, enginyeria i manteniment de programes com ara el Navegador en català, el Mozilla, l'OpenOffice.org, l'Ispell, el GNOME, el Gimp i l'Abiword; en serveis d'Internet com la traducció de la interfície del Google; en la creació de documents i eines lingüístiques; en la creació i manteniment del lloc web http://www.softcatala.org; i en la promoció del programari lliure en general i a l'administració pública en particular. Softcatalà vol agrair de manera molt especial la feina i l'esforç de totes les persones que gràcies a la seva tasca, totalment voluntària, han permès que es duguessin a terme totes aquestes accions i projectes. Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet, a partir de la traducció de programes de prova i de lliure distribució.\n", "date": "2003-10-01 00:00:00", "id": "827", "title": "Softcatalà celebra el seu 5è aniversari" }, { "content": "L'associació Softcatalà anuncia la traducció al català de l'entorn GNOME 2.4 per a GNU/Linux El GNOME és un sofisticat entorn de treball i escriptori per a GNU/Linux que facilita enormement l'ús de GNU/Linux i que està guanyant popularitat ràpidament. Aquest entorn ofereix una sèrie de biblioteques per tal que els desenvolupadors de programari hi puguin integrar les seves aplicacions. El GNOME és part del projecte GNU i és programari lliure i està inclòs en pràcticament totes les distribucions de GNU/Linux i també funciona sobre Solaris, HP-UX, BSD i l'entorn Darwin d'Apple. El desenvolupament del GNOME no està controlat per cap empresa, sinó que és possible gràcies al treball de centenars de voluntaris de tot el món, els esforços dels quals coordina la Fundació GNOME. Podeu aconseguir GNOME 2.4 aviat amb la vostra distribució de GNU/Linux preferida ja que ve de sèrie en pràticament totes les distribucions. Entre les novetats de la versió 2.4 hi ha una millor accessibilitat, més d'onze noves aplicacions i més de cent canvis i millores sol·licitades pels usuaris. Softcatalà ha coordinat els esforços de traducció per a aquesta versió, i amb altres usuaris ha contribuït activament en el procés de traducció i correcció. Per a més informació sobre GNOME podeu adreçar-vos al lloc web de GNOME (http://www.gnome.org) o a la pàgina web del projecte de traducció http://www.softcatala.org/projectes/gnome/ Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet, a partir de la traducció de programes de prova i de lliure distribució. \n", "date": "2003-09-15 00:00:00", "id": "829", "title": "Softcatalà anuncia la traducció al català de l'entorn GNOME 2.4 per a GNU/Linux" }, { "content": "Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla 1.4 per a Windows, Mac, GNU/Linux i altres versions d'Unix. Mozilla és el nom del projecte de programari lliure creat al voltant de la comunitat mozilla.org, que des de fa més de cinc anys està treballant en la creació d'un conjunt d'eines de treball a Internet, entre les quals s'inclouen un navegador, un editor d'HTML, un programa de xat i un client de correu electrònic. El Mozilla, resultat d'aquesta tasca, permet explorar els continguts d'Internet, enviar i rebre correu electrònic, consultar i participar en els fòrums de discussió i crear pàgines web; tot això ja es pot fer en català i d'una manera senzilla, intuïtiva i eficaç que pretén aprofitar al màxim les possibilitats actuals que ens ofereix Internet. Els usuaris habituals de versions anteriors podreu comprovar que aquesta darrera versió ofereix noves opcions i que és plenament configurable; també notaran importants millores en el programa de gestió del correu. Com a novetats, la versió 1.4 permet l'autenticació NTLM, introdueix millores en el sistema de gestió d'adreces d'interès i opcions més avançades per a la detecció de correu brossa. Aquesta nova versió en català del Mozilla es pot descarregar gratuïtament des de qualsevol dels servidors que trobareu al web de Softcatalà (http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2003-07-23 00:00:00", "id": "830", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla 1.4 per a Windows, Mac i GNU/Linux." }, { "content": "Softcatalà, l'Institut Joan Lluís Vives i la Universitat de Barcelona organitzen les I Jornades sobre el català a les noves tecnologies amb l'objectiu de proporcionar als usuaris finals de les noves tecnologies una visió, com més àmplia millor, de la situació de la llengua catalana en aquest àmbit. Les Jornades es faran els dies 6 i 7 de juny a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona, i s'hi pretén aplegar una representació de les iniciatives més reeixides o interessants d'ençà que als països de parla catalana hi ha un accés ampli a Internet, fet que ha permès la formació del que podem anomenar \"Internet en català\". Les Jornades pretenen ser, a més a més, un punt de trobada dels responsables d'aquestes iniciatives, per tal que puguin exposar i intercanviar experiències, opinions i reflexions. També s'hi analitzarà l'impacte que les noves tecnologies han tingut i tenen sobre l'ús de la llengua catalana per part dels usuaris, la situació en comparació amb altres llengües, i les possibilitats que les noves eines informàtiques ens proporcionen. Les jornades estan organitzades en tres grans blocs temàtics: Internet en català, Traducció i localització de programari i Tecnologies de la llengua. Les jornades són gratuïtes, de lliure accés a tothom, i s'adrecen a usuaris finals sense coneixements tècnics específics. Tot i això, us recomanem que empleneu el formulari 'inscripció' per tal que l'organització pugui fer-se una idea de la quantitat de gent que hi assistirà. Podeu trobar tota la informació de les Jornades que inclou el programa i com arribar-hi, a l'adreça: http://www.softcatala.org/jornades \n", "date": "2003-05-29 00:00:00", "id": "831", "title": "I Jornades sobre el català a les noves tecnologies el 6 i 7 de juny a Barcelona" }, { "content": "Softcatalà anuncia la disponibilitat de la traducció en català de l'Open Office per a Microsoft Windows i GNU/Linux. L'OpenOffice és un paquet ofimàtic de programari lliure que inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un programa de gràfics vectorials i aplicacions d'edició d'HTML i presentacions. A més, incorpora correcció ortogràfica en català, castellà, francès i anglès per facilitar-ne l'ús en diferents idiomes. Les millores del programa introduïdes des de l'última versió són les següents: \\- Nou codi base (basat en l'OpenOffice 1.0.2) \\- El diccionari d'anglès ja funciona per defecte. \\- Noves plantilles. A més, ara les plantilles funcionen correctament. \\- Traducció millorada de l'editor de fórmules. \\- S'ha arreglat algun problema que hi havia amb els camins per defecte. \\- Durant el procés d'instal·lació les caselles d'utilitzar l'OpenOffice per obrir els documents de Word, Excel, etc, ja no estan activades per defecte. \\- Nova versió del motor del corrector ortogràfic. \\- Nou separador automàtic de paraules en català. \\- Millores generals en la traducció. A més, amb la nova versió del programa, posem a disposició dels nostres usuaris una nova guia d'instal·lació, pas a pas, que pot facilitar l'ús d'aquest programa per a usuaris novells i d'un tríptic amb les característiques més importants que pot servir per a la promoció del paquet. L'OpenOffice és actualment el paquet ofimàtic més modern disponible en català. Pot treballar perfectament amb una gran varietat de formats de fitxers, incloent els del Microsoft Word, Excel i Power Point, fent així més senzilla la migració a Open Office o l'intercanvi de documents amb usuaris d'altres paquets ofimàtics. L'OpenOffice és el projecte de programari lliure més gran del món, amb més de 7,5 milions de línies de codi i ha esta desevolupat per la comunitat OpenOffice.org. Softcatalà ha contribuït activament amb aquesta comunitat amb, entre d'altres aportacions, la traducció al català de l'Open Office i el desenvolupament d'un corrector ortogràfic de programari lliure. La versió en català de l'OpenOffice es pot baixar gratuïtament des d'http://www.softcatala.org/projectes/openoffice , on s'hi poden trobar també respostes a les preguntes més freqüents i documentació addicional. Es pot trobar informació tècnica addicional a OpenOffice.org http://www.openoffice.org). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. \n", "date": "2003-04-22 00:00:00", "id": "832", "title": "Softcatalà anuncia la traducció en català de l'Open Office 1.0.2 per a Windows i GNU/Linux." }, { "content": "11/05/2003 Joan Moratinos, jmo@softcatala.org - http://www.jmoratinos.com/ Presentació Quan fa dos anys la casa Sun va anunciar que havia adquirit el programa StarOffice per fer-lo servir com a base del programa obert OpenOffice, Softcatalà va pensar que era una bona ocasió per tenir una aplicació ofimàtica en català, d’un nivell digne i que pogués competir amb l’omnipresent Office de Microsoft, no disponible en català des de fa moltes versions. S’esperava molt d’OpenOffice, atesa la remarcable qualitat de l’antic StarOffice, d’una banda, i la presència de Sun entre els promotors, de l’altra. A més d’una traducció de qualitat dels programes, s’imposava dotar-los d’un corrector ortogràfic de català. OpenOffice, com a programari lliure, permetia sense restriccions la incorporació de correctors ortogràfics, i a més estava documentat com fer-ho (evidentment, això no vol dir que sigui fàcil, només que és possible). Primer contacte Tan aviat com va estar disponible la primera versió beta d’OpenOffice (s’ha de dir que el corrector és comú a tota la suite, però per a les proves el més adequat és el trac­tament de texts), es varen fer les primeres proves. Es va veure que el corrector “oficial” d’OpenOffice, anomenat MySpell, usava una llista de regles de generació de paraules i una llista d’arrels semblants a les del conegut ispell (el corrector més usat en l’entorn Linux) i per tant es varen crear fitxers a partir dels fitxers d’ispell disponi­bles, creats fa uns anys per Ignasi Labastida, a partir d’una llista de paraules de Joan Dolç. Després d’“enganar” MySpell fent-li creure que les paraules estaven en anglès es va engegar el tractament de texts. Resultat: programa penjat. Es va veure que la culpa era dels accents i altres caràcters de codi major o igual que 128. Com a conse­qüència, calia modificar el motor de correcció (es tracta d’un “component”, un pro­grama autònom que es cridat pel programa principal quan cal; en principi, és comú a totes les llengües, encara que està “ingènuament” orientat a l’anglès). Després d’aquesta prova inicial es tenia una primera “versió” del corrector, amb totes les errades i mancances que hom pugui imaginar-se (per exemple, marcava com errònies les paraules amb accent), però així i tot era un començament. Programa de feina Es varen fer les següents consideracions generals, que es varen anar refinant mentre s’anava treballant: a) Calia corregir el motor perquè acceptàs caràcters accentuats i similars. Quan es va poder modificar el motor varen sorgir noves idees de millora, que es varen aplicar posteriorment. b) S’havia de provar el corrector “arreglat” amb les paraules de l’ispell de Labastida i, eventualment, completar els fitxers. Al capdavall, es va veure que era més efectiu començar la feina des de zero. c) Es va decidir no fer feina per a cap corrector ortogràfic concret, sinó amb un format que permetés generar fitxers per a diversos correctors (com a conseqüència, OpenOf­fice, AbiWord i ispell comparteixen ara la mateixa llista de regles i d’arrels). No volíem fer el corrector “d’OpenOffice”, sinó el de Softcatalà. d) Es volia un corrector que fos exhaustiu, que reconegués, com a mínim, totes les paraules del diccionari normatiu i totes les variants geogràfiques de la llengua. Al final, es va enriquir encara amb una multitud de noms propis (com ara els topònims dels Països Catalans, antropònims i topònims d’arreu del món) i paraules comunes absents dels diccionaris generals (com gentilicis, catalans i estrangers). e) S’havia de mirar la qualitat de les propostes. El corrector, a més de detectar les errades, proposa correccions. Idealment, hauria de proposar en primer lloc les paraules més versemblants per substituir la incorrecta. Detallarem aquests punts, un darrere l’altre, però cal fer notar que tots es varen tractar en paral·lel. Canvis al motor de correcció Les errades que es varen detectar al motor es varen comunicar a la llista de correu dedicada a aquesta qüestió. Igualment, es varen sotmetre a la consideració del respon­sable del projecte les solucions proposades i altres millores. S’ha de dir que algunes varen ser acceptades (i passaren a la versió “general”) i altres no. Per tant, la nostra versió és diferent de l’altra, encara que perfectament compatible. Si algú fa servir el nostre corrector per a una altra llengua, li ha de funcionar sense problema. Igualment, els nostres fitxers de regles i arrels funcionen amb la versió “general” del motor, encara que amb unes prestacions menors. Primer de tot es va arreglar el problema dels caràcters accentuats. Es tractava d’una errada familiar a tots els programadors de C: es feien servir caràcters “amb signe” per accedir a taules de caràcters. Aquest error és típic dels programes pensats només per a l’anglès, i n’anunciava d’altres que aviat es varen trobar. Quan el corrector va començar a considerar correctes paraules com “mà”, es va veure que fallava amb “CEL·LA”. La raó era que considerava, erròniament el punt volat com una lletra minúscula, i considerava la paraula incorrecta perquè tenia una combinació “il·legal” de majúscules i minúscules (això va fer veure que hi ha lletres que no són ni “majúscules” ni “minúscules”, cosa que no estava prevista al motor ori­ginal). La solució va ser introduir al motor la idea de “caràcters neutres”, que no s’han de tenir en compte per determinar si un mot està en majúscules, minúscules, etc. A més del punt volat, són “neutres” el guionet i l’apòstrof. El guionet no es considerava part de les paraules, com tampoc el punt volat. El problema amb el guionet feia que no es poguessin detectar moltes errades de combina­ció de verbs i pronoms febles. La qüestió del punt volat encara era més greu. Es va modificar una part de l’OpenOffice per adaptar-lo a les necessitats del català. Un altre canvi important del motor va ser necessari per corregir una greu man­cança. Es donava per bo “l’institut”, però no “l’Institut”, que es considerava una paraula amb una majúscula a la tercera posició. La versió inicial del motor només havia previst que una paraula pogués estar en tres combinacions de majúscules i minúscules: tot minúscules, tot majúscules i majúscula inicial. Això es va haver d’ampliar per al cas dels apòstrofs, de manera que la lletra que precedeix l’apòstrof i la que el segueix poden ser tant minúscules com majúscules, independentment una de l’altra. Encara que aquest problema afecta altres llengües diferents del català (com ara el francès), no es va afegir a la versió “general” del corrector. De moment, és una característica exclusiva de la versió catalana d’OpenOffice. Altres modificacions profundes del motor afecten la generació d’alternatives i es descriuran més endavant. Regles i llistes de paraules El corrector funciona comparant la paraula que ha escrit l’usuari amb una llista que es guarda dins la memòria de l’ordinador. Per tal de fer la llista manejable, es “comprimeix” la llista completa fent servir “regles”, que generen moltes paraules a partir d’un nombre més reduït d’arrels. Això és especialment útil i necessari en el cas dels paradigmes verbals (i encara s’agreuja si s’afegeixen les combinacions de pro­noms febles). Per exemple, a partir de “cantava” es poden generar totes les formes del paradigma (“cant/canto/cante, cantes, canta...”). El nostre corrector té al voltant de 900 regles i 160.000 arrels (aquestes no corresponen a paraules diferents; per exem­ple, els verbs, encara que siguin perfectament regulars, tenen diverses entrades per reconèixer les formes combinades amb pronoms febles). La forma tradicional de fer els fitxers de regles i arrels és partir d’una llista de paraules exhaustiva i deixar que un programa generi aquells fitxers. En el nostre cas, es va optar per fer la feina “a mà”, un sistema més laboriós però més eficient. Es va crear un fitxer per generar les regles, amb més informació de la que s’ha fet servir de moment per al corrector, però que segurament es farà servir per a altres projectes. Igualment, es va fer un fitxer per a les arrels. A partir dels dos fitxers i emprant un programa bastant complex fet en Perl, i orientat absolutament al català, es varen gene­rar els fitxers que formen part de la versió catalana de l’OpenOffice, a més dels fitxers per a ispell i AbiWord. Unes de les dades que no s’han emprat dels fitxers originals fa referència al dialecte a què pertany una determinada forma (la majoria pertanyen al conjunt de la llengua). Es va considerar d’entrada fer diverses versions del corrector, que es diferen­ciarien només en els paradigmes verbals. Amb això es guanyaria en qualitat. Per exemple, la paraula “telefon” (sense accent) es considera correcta perquè és la primera persona sense desinència del present d’indicatiu del verb “telefonar”. Molts d’usuaris preferirien, tanmateix, que el corrector consideràs “telefon” com un error, per “telèfon”. La idea de les diferents versions del corrector es va abandonar a la vista dels malentesos que provocava, encara que segurament mereixeria ser reconsiderada (per exemple, fent que el corrector es pogués ajustar a les preferències de cadascú seleccio­nant una sèrie d’opcions). A més de les paraules del diccionari normatiu es varen incloure a la llista els noms de municipis i comarques dels Països Catalans, gentilicis de les Illes Balears, topònims i gentilicis d’arreu del món, noms propis de persona i abreviatures. Per defi­nició, la llista no és completa i es té el propòsit d’ampliar-la en pròximes versions del corrector (per exemple amb més gentilicis, cognoms comuns, marques comercials, etc.). Propostes de correcció Una de les tasques d’un corrector ortogràfic és fer propostes per a una paraula incor­recta, a requesta de l’usuari. MySpell ha heretat d’ispell el sistema de cercar alternati­ves. A partir de la paraula que ha teclejat l’usuari es generen variacions i es proposen com alternatives si resulten ser paraules correctes. Les variacions es calculen suposant que s’ha comès un dels següents errors: l’ordre de dues lletres està invertit, s’ha omès una lletra, s’ha posat una lletra de més, s’ha posat una lletra per comptes d’una altra o s’han aferrat dues paraules. S’han resolt dues de les mancances més evidents del sistema de generació de propostes, amb una ampliació del motor de correcció. D’una banda, els suggeriments es generaven “cegament”, sense tenir en compte si eren més o menys probables. Per exemple, les propostes per a “aixo” (sense accent) no incloïen “això”, no perquè no es generàs, sinó perquè la llista no era prou llarga. D’una altra banda, davant una paraula equivocada com “colaborar” no es proposava “col·laborar”, ja que està a una “distància” de més d’una lletra. La solució als dos problemes va ser crear una llista de suggeriments “preferits”, que permet crear parells de substitució (per exemple, prova “l·l” quan trobis “l”, o bé prova “ò” quan trobis “o”), que poden ser de mides dife­rents. Aquestes propostes es generen abans que les altres i per tant es mostren al cap­damunt de la llista. Aquesta idea es va suggerir també al responsable del projecte i va coincidir amb una de semblant procedent d’Hongria. Al final, la nostra versió imple­menta aquesta prestació diferentment de la versió “general” (que la inclourà en una pròxima versió del corrector) però per al fitxer es va adoptar el format que es va pro­posar des d’Hongria, amb la qual cosa els nostres fitxers continuen essent compatibles amb els de la versió “general”. Es varen haver de fer altres correccions menors a la part del motor encarregada de generar els suggeriments. Hi havia problemes amb els punts suspensius i amb els noms propis escrits completament en majúscules. El futur El corrector no està tancat però és perfectament funcional. Alguns aspectes demanen una revisió a fons, i tots es poden refinar. Una llista de desitjos podria incloure: esten­dre el corrector a altres productes (per exemple, AbiWord, que fa servir la mateixa llista de paraules però té un motor més limitat, Office de Microsoft, QuarkXpress, Eudora...), fer el corrector configurable, poder afegir paraules al diccionari personal de manera intel·ligent (per exemple, afegir paradigmes verbals sencers; escrivint aquest document amb OpenOffice, he dit al corrector que consideràs correcte el nom del pro­grama, però continua marcant-me com incorrecte “l’OpenOffice”), s’han d’afegir més paraules, es pot modificar la manera de generar suggeriments. Més informació Projecte [Ispell/MySpell en català](http://www.softcatala.org/projectes/myspell/) Web personal de [Joan Moratinos](http://www.jmoratinos.com/)\n", "date": "2003-05-11 13:00:00", "id": "1217", "title": "El corrector ortogràfic de Softcatalà" }, { "content": "Per Carmen Jané, 23/01/2003, el Periódico de Catalunya Per [Richard Stallman](http://www.stallman.org/), el software és part del coneixement humà, i com a tal, s'ha de compartir. És per això que l'anomenat últim hacker, pare del software lliure i apòstol del GNU/ Linux, va clamar, divendres passat a Barcelona, una vegada més, sobre la necessitat de permetre l'accés als codis dels programes informàtics i contra la possibilitat que els programes puguin ser subjectes a patents, una mesura que ha estat reclamada per algunes multinacionals nord-americanes i que la Unió Europea debat implantar des de fa uns quants anys. \"Les patents de software van en contra de l'esperit de la programació, que necessita posar models en comú per crear-ne altres de nous\", explica l'ideòleg dels ciberdrets. \"Si prosperen les patents, programar es podrà comparar a travessar un camp de mines\". Stallman també va denunciar el paper dels lobbies de la indústria informàtica, \"que amenacen els programadors perquè no revelin el codi i busquen convèncer els Governs perquè no s'hi oposin, perquè volen que els ordinadors els obeeixin\". Anunci de Microsoft En opinió de l'ànima de la [Free Software Foundation](http://www.fsf.org/), l'anunci de Microsoft de permetre l'accés de governs i clients al codi font de Windows s'ha d'inscriure en aquesta línia perquè \"no canvia res, i a més a més no és nou\". \"Als anys 80, ATT oferia llicències per al codi font d'Unix amb el compromís de no divulgació. Actualment, Microsoft fa el mateix. Intenten guanyar-se els governs perquè optin per ells i no pel software lliure. Els creadors de programes propietaris sempre intenten dividir la gent, i Microsoft sempre tempta els que intenten resistir\", declara. Stallman entén que la pirateria \"només és assaltar vaixells\", i per tant no accepta el terme per a la còpia indiscriminada. Ell mateix es defineix com a \"hacker\", en el sentit que tenia al MIT als anys 60, \"expert informàtic a qui mou buscar el repte, ser més llest\". Segons el seu parer, una empresa informàtica no pot basar el seu negoci en l'ocultació dels codis i en l'exclusió d'informació, sinó en \"la distribució de còpies, a crear programes a mida o a donar serveis als usuaris\", tal com fan companyies com ara Suse, Mandrake o Redhat, que distribueixen i venen serveis sobre distribucions del nucli de Linux. \"Poques empreses viuen de vendre llicències, en realitat\", afirma. Mandrake, precisament, ha presentat suspensió de pagaments aquesta setmana. [![Stallman al Parc Güell](/articles/stallman-gaudi2.jpg)](/articles/stallman-gaudi2.jpg) Stallman al Parc Güell (prémer per ampliar) Sóc Sant IGNUtius \"Sóc Sant IGNUtius, apòstol de l'església de l'Emacs, que vinc a beneir els vostres ordinadors...\", anunciava Richard Stallman, amb túnica i aurèola de santedat a sobre, a l'audiència perplexa de la [UPF](http://www.upf.es/), al final de la seva conferència de divendres passat. La broma, que ha repetit davant altres auditoris, més enllà de demostrar el seu finíssim sentit de l'humor, té, com tantes altres, una part de veritat. Stallman ha consagrat la seva vida a crear software lliure (eines per al sistema operatiu GNU i l'editor de textos Emacs) des que algú li va negar l'accés al programa d'una impressora que s'espatllava sovint. Viu amb molta austeritat dels recursos que li dóna la Free Software Foundation, a la qual contribueixen ciutadans anònims a través d'internet, des que va deixar la seva feina com a investigador al MIT perquè considerava que \"si hi seguia podrien tenir drets sobre el que jo programava\". \"Es pot viure amb 80 o 100 dòlars al mes, si les teves prioritats no són luxes superflus com un iot, una casa o tenir fills\", assegura. De fet, ell viatja, i molt, amb gairebé el que porta posat, més el seu ordinador, una càmera i una flauta, i renuncia a centenars de \"luxes superflus\", com els mocadors. Envia prèviament una llista de condicions per correu electrònic que assenyalen el que menja i que li fan canviar un hotel de luxe per un pis d'estudiants. I viu pendent de consultar els seus emails. \"El que fas és el que penses\", diu, i per això assegura que no ha volgut dedicar la seva vida \"a alguna cosa que no el pogués fer-se sentir satisfet\". La seva lluita es basa en el lema \"llibertat, política i joc net\", que converteix ràpidament en el clàssic \"llibertat, igualtat, fraternitat\". Però als 49 anys, sent que la seva tasca rere del software lliure i la seva aportació a aquest ha quedat eclipsada per la figura de Linus Torvalds, l'exestudiant finlandès que va aconseguir articular un nucli per a GNU, Linux, sobre el qual s'ha basat el model comercial. Per això reclama que el sistema es digui GNU/Linux, i no només Linux. \"Torvalds ha tret protagonisme no només a la meva feina, que només seria dolent per al meu ego, sinó també per al moviment del software lliure, i això és més important, perquè ens debilita. Torvalds ara escriu software propietari i això no és ètic, ni per a ell ni per a qualsevol persona. Va fer una feina important de software lliure però no recolza políticament la llibertat de cooperar. Evita la política, no vol veure el món en termes polítics\", explica visiblement dolgut. Stallman, en canvi, manté en la seva web opinions sobre una pila de temes candents, des de l'Iraq al Brasil i Corea del Nord. I aspira que algú --un grup palestí s'hi ha ofert-- desenvolupi un sistema operatiu per a mòbils basat en software lliure, per \"evitar el control\" dels terminals.\n", "date": "2003-01-23 12:00:00", "id": "1218", "title": "Richard Stallman, a Barcelona" }, { "content": "Per Jordi Mas i Hernàndez/ www.softcatala.org 04/12/2002 El programari [1] lliure és un tipus de programari que dóna llibertat als seus usuaris. No tan sols llibertat per a executar-lo i fer-lo servir, sinó també per a moltes altres coses: llibertat per a fer-ne còpies, per a distribuir-lo i per a estudiar-lo (la qual cosa implica tenir-ne sempre accés al codi font [2]). A més, qualsevol usuari pot millorar el programari lliure i pot fer públiques aquestes millores (amb el codi font corresponent), de tal manera que tothom se'n pugui beneficiar. Actualment, hi ha empreses que produeixen i venen programari de propietat (contraposat al lliure); de fet, és aquest tipus de programari el que fan servir la majoria d'usuaris avui dia. El programari de propietat està subjecte a diverses limitacions; d'entrada, normalment se n'ha de pagar la llicència i, a més, hom està subjecte a les possibles limitacions tècniques d'aquests programes i a les que la seva llicència imposa, amb les consegüents possibles incompatibilitats entre programes elaborats per empreses diferents, i hom està en certa manera lligat a l'empresa que el fabrica (per exemple, per traduir-lo, per a les actualitzacions, per a complements, etc.). El programari lliure, en canvi, no està subjecte a aquestes limitacions de millora, ja que la seva llicència permet de manera explícita que qualsevol usuari hi afegeixi les millores (o adaptacions) que vulgui, i amb total llibertat. Està disponible en forma de codi font i, per tant, tothom hi pot accedir i el pot fer servir com vulgui. Aquest és l'esperit del programari lliure: que tothom pugui contribuir-hi per millorar-lo sense haver de pagar ni demanar permís a ningú, i que les millores es posin a disposició de tothom. Amb l'adveniment d'Internet, el programari lliure s'ha consolidat com a alternativa, tècnicament viable i econòmicament sostenible, al programari de propietat. Contràriament al que sovint es creu, grans empreses informàtiques com ara AOL, IBM, Sun i Apple donen suport financer i comercial al programari lliure. Per exemple, avui en dia IBM facilita l'ús de GNU/Linux en els seus mainframes (grans ordinadors), i les noves versions del sistema operatiu dels ordinadors Apple (MacOS X) estan basades en programari lliure (FreeBSD). El programari lliure no exclou necessàriament l'ús de programari de propietat (hom pot continuar usant-lo si vol), al contrari, pot integrar-s'hi o complementar-lo. I, fins i tot, si es vol, pot reemplaçar-lo efectivament. Entre el programari de propietat més popular podem trobar coneguts programes que fan servir la majoria d'usuaris avui en dia, des del Microsoft Office o el Microsoft Windows fins a l'Acrobat Reader o l'Internet Explorer. Al començament tot era lliure Als inicis de la informàtica, pràcticament tot el programari era lliure. Els primers grans ordinadors de les universitats als anys 60 i 70 venien del fabricant amb un conjunt de programari, el seu codi font, i sense cap limitació per modificar-lo o millorar-lo. D'aquesta manera, el programari estava sotmès a un procés de millora contínua amb les diferents aportacions que feia cada usuari. Eren comuns els casos en què els usuaris creaven programes propis, o milloraven els que venien de sèrie amb aquests sistemes, i els enviaven al fabricant del maquinari perquè, si ho creia adient, els distribuís en la propera versió del seu sistema. Aquest model es va començar a trencar cap a principis dels anys 70, quan les empreses van observar que el programari es podia vendre i van començar a tancar-ne l'accés al codi font. Així, poc a poc, tenir accés al codi font del programa i altres llibertats, que fins aleshores eren comunes, van anar desapareixent progressivament i, amb elles, les llibertats dels usuaris. El 1983, Richard Stallman, conscient de la pèrdua de llibertats que s'estava experimentant al món del programari, abandonava la seva feina als laboratoris d'Intel·ligència Artificial del [MIT](http://www.mit.edu) (Massachusetts Institute of Technology) per començar un projecte adreçat a construir un sistema operatiu lliure. Aquest projecte, pocs mesos després, el duria a crear la [Free Software Fundation](http://www.fsf.org/), organització que ha estat la principal difusora de la filosofia del programari lliure durant els darrers 20 anys i que va organitzar el desenvolupament del principal programari lliure de sistemes. L'embranzida: Internet i el GNU/Linux La veritable embranzida del programari lliure va arribar amb la combinació de dos factors: l'aparició del sistema operatiu Linux i la extensió de l'ús d'Internet. El sistema operatiu Linux va néixer de la mà d'un jove estudiant finlandès de 21 anys anomenat Linus Torvalds. L'any 1991 va publicar el nucli del sistema i, al mateix temps, demanava l'ajut de voluntaris que volguessin contribuir, de forma desinteressada, en el desenvolupament i millora del sistema. El GNU/Linux és el resultat del treball de tota una comunitat que es va anar vertebrant al voltant d'aquest sistema, la qual, mitjançant Internet, va anar millorant-lo per satisfer les seves necessitats. En aquest sentit, la popularització de l'accés a Internet va ser un factor fonamental per tal que aquesta comunitat pogués arribar a nous desenvolupadors i per aconseguir que s'anessin creant nous projectes. La possibilitat de poder ampliar i millorar el sistema existent va atreure milers de programadors que, amb els seus esforços individuals, van contribuir a l'establiment i la solidificació del moviment. Però la comunitat que treballa amb i pel programari lliure no està formada només per programadors; també hi ha els usuaris avançats de les aplicacions que es constitueixen en grups per donar conferències i suport als usuaris. També n'hi ha que participen en la promoció del moviment, o que escriuen documentació per facilitar l'ús de les aplicacions. Mites del programari lliure Malauradament, hi ha certs conceptes erronis al voltant del programari lliure i certs mites que són falsos. Aclarim-ne alguns: \\- El programari gratuït és lliure. Un programa, pel sol fet de ser gratuït, no és ni de bon tros lliure. Per exemple, l'Internet Explorer de Microsoft és un programa gratuït però no és lliure, ja que no dóna als seus usuaris la possibilitat d'estudiar-lo (incloent l'accés al seu codi font), ni de millorar-lo, ni de fer públiques aquestes millores amb el codi font corresponent de manera que tothom se'n pugi beneficiar. Internet Explorer és un programa de propietat gratuït. \\- No hi ha programari lliure comercial. Qualsevol programari lliure es pot vendre sempre que es respectin les llibertats originals que el defineixen. Per exemple, l'empresa Mandrake [www.mandrake-software.com], que produeix una versió de GNU/Linux força popular, ven distribucions de GNU/Linux a preu raonable, i són programari lliure perquè conserven intactes totes les llibertats que defineixen el programari lliure. \\- El programari lliure només està disponible per a GNU/Linux. GNU/Linux és un dels vaixells insígnia del moviment del programari lliure, ja que és un sistema operatiu completament lliure, però també és cert que hi ha molts més programes lliures, com ara l'Open Office, el Mozilla, l'Abiword, el GIMP o molts altres que es troben disponibles per a multitud de sistemes, incloent-hi el Windows i en alguns casos el Mac. El programari lliure és un concepte que no està lligat a cap sistema; de fet, també s'aplica per a documentació i tota mena de creacions artístiques. \\- No té suport per a empreses. Avui en dia, empreses com ara IBM, Sun, Compaq, Dell, RedHat, Suse, Mandrake i moltes altres donen suport i serveis professionals de sistemes basats en programari lliure a usuaris, empreses i institucions. \\- El programari lliure no és de qualitat. Cal recordar que la gran majoria de projectes de programari lliure es fan des del voluntariat i es tendeix a comparar-los a projectes semblants desenvolupats per empreses amb uns recursos d'enginyeria i desenvolupament molt grans. Cada projecte de programari lliure, igual que cada programari de propietat, s'ha de valorar per separat. Avui en dia, projectes com el Mozilla, l'Open Office, l'Apache i altres estan produint programari d'igual o més qualitat que els productes equivalents en el món del programari de propietat. Les oportunitats per a llengües minoritàries al món del programari lliure Llengües com el bretó, el gallec, el gaèlic o el català han tingut un desenvolupament molt escàs en el món del programari de propietat. Això és degut bàsicament a que el procés de localització [3] d'aquest tipus de programes només es pot dur a terme pel fabricant del programa, que és qui determina, sota criteris comercials i fins i tot algun cop polítics, que aquestes tipus de traduccions no són viables. En contraposició, en el món del programari lliure aquestes llengües s'han desenvolupat amb un èxit notable. Projectes de programari lliure tan importants com el navegador Mozilla, l'entorn GNOME o el sistema GNU/Linux tenen traduccions completes o parcials en totes aquestes llengües [4] i en moltes altres. No cal demanar permís per traduir-los ni cal justificar cap viabilitat econòmica: només cal traduir-los o millorar les traduccions ja existents. El programari lliure representa una oportunitat sense precedents per al desenvolupament de llengües minoritàries, com ara el català, en les noves tecnologies gràcies a les llibertats que ens garanteix. A continuació, a tall d'exemple, comentarem alguns casos o algunes situacions en què el programari lliure presenta avantatges importants: · Qualsevol persona o institució pot traduir i adaptar un programari lliure a qualsevol llengua. Això representa un gran pas en comparació amb el programari de propietat, en què només l'empresa que l'ha creat té els drets per realitzar la traducció o per cedir-la a tercers, i en moltes ocasions, com ens demostra l'experiència, demanant fortes quantitats de diners per donar-nos el dret a fer la traducció. · Es garanteix la continuïtat de les noves versions. Si una persona o institució realitza una traducció d'un programa lliure, la traducció d'aquest programa queda sotmesa als mateixos drets que el propi programa, de tal manera que també esdevé lliure. Això ens garanteix que sempre tindrem accés a la traducció, i, si mai la persona o institució desisteix de continuar la traducció, qualsevol altre persona pot seguir la seva tasca. · La nostra llengua esdevé una llengua del mateix ordre que la resta. Si volem localitzar un programa lliure al català, i aquest no disposa per al català de les mateixes característiques que per a la resta, podrem desenvolupar les eines i els elements necessaris per equiparar la nostra llengua a les altres. Per exemple, si un programa lliure no disposa d'un sistema de correcció ortogràfica, podem desenvolupar el nostre propi corrector o adaptar algun dels correctors existents en el món del programari lliure. Aquest és el cas de Softcatalà, que va desenvolupar el corrector ortogràfic en català per als projectes Open Office, Abiword i Mozilla per fer que treballar en català amb aquests programes fos equivalent a treballar en altres llengües. · El programari lliure suma. Cada cop que es crea un nou recurs lingüístic sota una llicència lliure, aquest recurs es posa a disposició de tothom i tothom se'n pot beneficiar. Qualsevol persona pot accedir a les traduccions en qualsevol llengua de qualsevol projecte de programari lliure i crear un glossari o una memòria de traducció [5] que l'ajudi a traduir un nou programa o millorar-ne els existents. En món del programari de propietat, i a causa del seu model tancat, totes les traduccions són un oasi i tots els recursos lingüístics acostumen a ser específics per a aquell programa i, per tant, difícilment reutilitzables en altres projectes. · Cost mínim per l'usuari. El programari lliure sempre té un cost mínim, que acostuma a ser el cost de la distribució, el temps de baixar-lo des d'Internet o l'import d'un CD-ROM a baix preu. Després de localitzar un programa de propietat a una llengua minoritària, en la gran majoria dels casos els usuaris l'han adquirir. El programari lliure, doncs, és pràcticament gratuït, i fa possible una veritable normalització lingüística de les llengües minoritàries, ja que tothom pot obtenir-ne una còpia. En aquest sentit, podem comparar el nombre de còpies venudes de les diferents edicions de Windows en català (per sota de les 15.000 unitats) a les més de 250.000 còpies que, per exemple, s'han distribuït del Navegador en català i els costos de desenvolupament d'ambdós projectes. Un cas d'estudi: Yahoo en català L'ús de programari lliure té implicacions i avantatges que van fortament relacionades no solament amb la llengua sinó també amb el desenvolupament local, l'alliberament de monopolis i la independència del proveïdor, com tot seguit veurem en l'anàlisi del cas Yahoo. Fa aproximadament un any es va signar un acord entre Yahoo Ibérica i els governs català, andorrà i balear per a la creació d'una versió en català del conegut [directori Yahoo](http://ct.yahoo.com/) per un import total de 90 milions de pessetes (més de 540.000 euros). Per una altra banda, fa més de quatre anys que existeix l'[Open Directory](http://www.dmoz.org/), basat en la filosofia del programari lliure, per la qual cosa qualsevol pot utilitzar-ne els continguts actuals i millorar-los. Imaginem per un moment que s'hagués signat un acord amb una empresa a Catalunya per desenvolupar el servei de directori a partir dels continguts de l'Open Directory i s'hi haguessin fet millores i ampliacions. Com que l'Open Directory està alliberat sota la llicència de programari lliure, totes les millores que s'hi realitzessin serien també lliures, ja que així ho exigeix i garanteix aquesta llicència. Aquests són alguns dels avantatges que s'haurien aconseguit amb la realització del servei principal de Yahoo, és a dir, el directori, mitjançant una solució basada en programari lliure: · Drets sobre el directori. Els drets de tots els recursos desenvolupats sota aquest acord pertanyen a l'empresa Yahoo. D'aquesta manera, si mai fan fallida o es deixa de prestar el servei, ningú no podrà fer servir tots els llocs webs aplegats, ni la seva descripció, que formen avui dia el Yahoo en català. L'alternativa lliure hauria estat partir de la base de la secció catalana actual de l'Open Directory Project, afegir-hi les entrades que hi manquen, i fer-hi una correcció general. Pel fet de tractar-se d'un recurs lliure, qualsevol podria utilitzar-lo i s'asseguraria la seva continuïtat més enllà de l'empresa proveïdora. · Desenvolupament local. Yahoo Ibérica, com el seu nom indica, és una empresa nord-americana amb seu a Madrid. Amb la subvenció d'aquest tipus d'empreses s'està donant l'esquena a les empreses instal·lades al nostre país, com ara [Vilaweb](http://www.vilaweb.com/), propietària del directori [Nosaltres.com](http://www.nosaltres.com/), i amb experiència en aquest àmbit des del 1994, que han apostat fermament pel català. Amb un acord amb una empresa local per realitzar aquesta millora de l'Open Directory s'hauria fomentat el teixit d'empreses catalanes que es dediquen a les noves tecnologies. · Drets lliure contra monopoli. Apostar per Yahoo en català fomenta la creació d'un monopoli, ja que només ells tenen drets sobre el directori. En canvi, apostant per l'Open Directory ens trobem amb drets lliures i qualsevol pot fer competència amb uns recursos que, en gran part, s'han creat amb diners públics. Per exemple, avui dia podem accedir al projecte Open Directory des de www.aprop.net, un lloc independent, www.eresmas.com o [dmoz.org](http://www.dmoz.org/). Tothom pot integrar aquest directori com vulgui, millorar-lo, i retornar-ne les millores a la comunitat. · Independència del proveïdor. El fet que l'Open Directory sigui lliure ens garanteix que podem contractar l'empresa que desitgem per millorar-lo o ampliar-lo; si decidim finalitzar aquest contracte, com que tot els recursos són lliures el següent contracte el podem signar amb una altra empresa. Amb Yahoo en català, només Yahoo pot continuar la feina i estem lligats a un únic proveïdor. Com podem observar, els avantatges són evidents. Quan hom pensa en programari lliure cal pensar més enllà dels beneficis per a la nostra llengua i tenir en compte els no menys importants beneficis que representa per al desenvolupament local, perquè fomenta la competència, trenca monopolis i ens deslliga d'un únic proveïdor. Contribuint al desenvolupament del programari lliure És molt clar que el següent gran pas per al programari lliure que veurem en els propers anys és que les empreses de serveis el comencin a assumir per fer propostes més competitives, que les universitats comencin a fer formació en aquestes tecnologies, o que moltes institucions i governs, almenys de països amb certa visió i empenta, el comencin a fer servir de forma intensiva i n'estimulin el desenvolupament. És fonamental recordar que avui en dia podem gaudir del programari lliure gràcies a tot un seguit de gent que ha lluitat per tot un món de llibertats a les noves tecnologies i que han invertit moltíssimes hores en el desenvolupament i millora de productes informàtics. És important continuant estenent aquesta cultura, i no solament veure el programari lliure com un element gratuït, sinó com a quelcom que, a més, ens permet tenir certes llibertats; tenim, doncs, el dret moral de contribuir-hi sempre que ens sigui possible. És important que les institucions que desenvolupin millores i documentació del programari lliure que utilitzen facin un retorn a la comunitat que els ha brindat aquest programari. A Softcatalà, per exemple, hem contribuït a fer que avui dia l'Abiword es pugui utilitzar amb llengües com ara l'occità, el bretó, l'albanès o el serbi, i que ja es puguin desenvolupar les traduccions en aquestes llengües i incorporar-hi els correctors ortogràfics, separadors sil·làbics i altres eines lingüístiques necessàries. També estem desenvolupament un mòdul que permetrà a l'Abiword i, probablement, a l'Open Office més endavant, la detecció i correcció de barbarismes. En aquest sentit, creiem que és molt important no solament participar en la localització al català de programari, sinó també en el desenvolupament de tot aquest tipus de programes lliures, dins dels límits que la nostra estructura, basada completament en el voluntariat, ens permet. Què poden fer les administracions i institucions davant d'aquesta oportunitat? · Utilitzar programari lliure. Les institucions i administracions s'han d'implicar en l'ús del programari lliure, especialment quan està disponible en català; i, si no ho està, encara millor, perquè tenen la possibilitat de fer-lo servir i traduir-lo al català, creant un nou recurs lingüístic disponible en la nostra llengua. Per a més detalls sobre aquest plantejament, vegeu el manifest de la Campanya per a l'ús del programari lliure en l'administració pública [6] que Softcatalà va impulsar fa uns mesos, i la proposta de llei per l'ús del programari d'ERC [7]. · Alliberar recursos sota llicències lliures. Les universitats i institucions que estan desenvolupant eines de recerca lingüística o traduccions, en molts casos amb diners públics, han d'aprendre a trencar la gelosia de guardar la seva recerca i entendre que el coneixement humà només ha progressat quan s'ha fomentat el lliure intercanvi d'idees. Mantenir de portes endins les tecnologies de la llengua no beneficia en res el desenvolupament de llengües minoritàries com és la nostra. · Fer-ne difusió (amb implicació). Recomanar-lo i distribuir-lo, perquè així les entitats, la població civil, les empreses i els organismes, entre d'altres, el tinguin a l'abast. Cap a un model de societat basada en el programari lliure Sota el prisma de molts polítics, fins i tot europeus, sembla que el problema principal de la nostra societat és garantir l'accés a Internet a tota la població, especialment l'accés amb banda ampla en poblacions allunyades dels grans nuclis urbans, un problema tan greu al nostre país. L'amplada de banda està en boca de tots com un problema que pot crear la tan temuda fractura digital. Però, quin és el cost del programari necessari perquè aquesta fractura no es produeixi? El programari que fan servir la majoria dels usuaris avui en dia per accedir a les noves tecnologies és Microsoft Windows i Microsoft Office, que tenen un cost superior als 700 euros per usuari. A l'estat espanyol hi ha uns índexs de pirateria que són els més alts d'Europa. Quin tipus de societat de la informació estem creant? Una societat de la informació basada bàsicament en la pirateria perquè la majoria dels usuaris no poden assumir els costos desorbitats del programari de propietat. I un cop tinguem accessos a Internet d'alta velocitat, per a què els farem servir? Per accedir a continguts i utilitzar eines informàtiques en altres llengües? Tindrem potser les autopistes, però ens mancaran els continguts i les eines informàtiques pròpies i en la nostra llengua per poder treballar-hi. El programari lliure ens dóna l'oportunitat de salvar molts d'aquests obstacles, estalviant els costos del programari de propietat allà on sigui possible (és a dir, allà on hi hagi alternatives lliures) i reinvertir-los en formació per alfabetitzar digitalment la població i en crear les eines lliures necessàries per poder treballar amb la nostra llengua, tal com ho fan les societats més avançades. Conclusió El programari lliure representa una oportunitat sense precedents per al desenvolupament de llengües minoritàries com ara el català en el món de les noves tecnologies, el desenvolupament local, i una millora en la alfabetització digital de la població. Aprofitar aquesta oportunitat depèn en gran part de les administracions, les universitats i les institucions. Nota de l'autor. El meu especialment agraïment a Òscar del Pozo, Jesús Corrius, Quico Llach i Xavier Rull de Softcatalà pels seus suggeriments i a vegades paràgrafs sencers per a aquest article. Referències [1] Conjunt d'aplicacions informàtiques que permeten fer funcionar un sistema informàtic [2] Conjunt d'instruccions que formen un programa informàtic. El codi font és com la \"recepta\" dels programes, sense la qual no coneixem la composició dels mateixos ni els podem modificar. [3] http://developer.gnome.org/projects/gtp/status/gnome-2.0-core/ http://www.mozilla.org/projects/l10n/mlp_status.html [4] Localització es la traducció i adaptació d'una aplicació a una llengua i al seu entorn cultural corresponent. [5] Memòria de traducció: base de dades de referència amb cada unitat de traducció, de manera que tota la informació que hi és continguda es pugui reutilitzar en qualsevol casuística de repetitivitat que pugui aparèixer en una traducció posterior. [6] http://www.softcatala.org/admpub/ [7] http://www.softcatala.org/admpub/proposta.htm Bibliografia Free as in Freedom, Richard's Stallman's Crusade for the free software http://www.softcatala.org/projectes/faif (projecte de traducció al català força avançat) Free Software Fundation http://www.gnu.org/home.ca.html Principal programari lliure disponible en català L'Abiword L'AbiWord és un processador de textos amb un aspecte semblant al Microsoft Word, però molt més lleuger. Ofereix un munt de funcions per a processament de textos; inclou un corrector ortogràfic en espanyol, castellà, anglès i francès. L'Open Office Conté, de forma integrada, un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, eines per a la creació i edició de presentacions, dibuixos i fórmules, i utilitats de conversió de fitxers (inclosos els de Microsoft Office). Inclou correctors de català, espanyol, francès i anglès. El GIMP Es pot utilitzar com a simple programa de dibuix, com a programa de retoc fotogràfic professional, com a sistema de processament massiu en línia, com a dissenyador d'imatges de producció, com a convertidor de formats gràfics... El GNOME El GNOME és un sofisticat entorn d'escriptori d'escriptori que té com a missió facilitar l'ús d'entorn Unix, i en concret de GNU/Linux. El GNU/Linux El Linux, conegut correctament com GNU/Linux, és un sistema operatiu lliure. En especial, la distribució Debian i Mandrake que són les més catalanitzades. Les eines GNU Les principals eines de consola i administració que han estat creades per al projecte GNU i que s'inclouen a un gran nombre de sistemes Unix, incloent el GNU/Linux. El Mozilla Permet visualitzar els continguts d'Internet, enviar i rebre correu electrònic, consultar i participar en els fòrums de discussió i crear les vostres pàgines web; ara podeu fer tot això en català i d'una manera senzilla, intuïtiva i eficaç que pretén aprofitar al màxim les possibilitats actuals que ens ofereix Internet. L'Ispell Corrector ortogràfic multiplataforma de lliure distribució que es podrà fer servir en tots els programes que s'estan traduint al català. La idea és crear un lèxic i unes regles ortogràfiques i realitzar-ne versions per a iSpell, MySpell, AsPell. S'han tingut molt en compte les diferents variants dialectals, especialment el valencià i el balear. Copyright © 2002 Jordi Mas i Hernàndez. S'autoritza la seva reproducció i còpia d'acord a la GNU Free Documentation License, versió 1.1 o posterior. Totes les seccions d'aquest document són \"invariants\" però s'hi poden derivar treballs lliurement.\n", "date": "2002-12-04 12:00:00", "id": "1221", "title": "Programari lliure i llengües minoritzades: una oportunitat impagable" }, { "content": "Gemma Mas i Fossas TERMCAT, Centre de Terminologia gemma@termcat.net http://www.termcat.net Aquest article es va publicar originàriament a la revista Llengua i ús. En aquest article considerem alguns dels aspectes més rellevants que caracteritzen la terminologia de la societat de la informació en la llengua catalana. Per a això partim d’una experiència concreta: l’elaboració del diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet. Principalment veurem quins tipus de casos terminològics s’han estudiat, quines dificultats han sorgit, quines tendències neològiques es reconeixen en les noves creacions lèxiques, com s’ha tractat l’omnipresència de la llengua anglesa i quins recursos nous s’han emprat com a fonts documentals per a la recerca terminològica. Introducció El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha accelerat en els darrers anys l’aparició de noves formes d’organitzar el treball, l’educació, la cultura, les transaccions econòmiques, etc. i ha introduït noves maneres de comunicar-se. La societat sorgida arran d’aquestes transformacions és la que anomenem societat de la informació (SI). Aquesta societat s’ha trobat, entre altres, amb el repte d’haver de designar conceptes nous, relatius a noves idees, objectes, productes, etc. provinents especialment dels àmbits de la informàtica, els videojocs, el multimèdia, la telefonia mòbil, les noves professions, Internet i les xarxes de telecomunicacions. Al ritme accelerat d’innovació que caracteritza la SI, el TERMCAT s’ha proposat de fer-hi front, aparellant-hi un ritme de creació lèxica en català igualment ràpid. Els últims anys, el centre ha treballat en aquesta línia, recollint i estudiant els termes que designen els elements que possibiliten l’existència d’una societat basada en la informació i la comunicació. Això ha suposat posar en marxa no només els mecanismes de neologia terminològica propis de la llengua catalana, sinó també considerar una sèrie de fenòmens associats amb la creació de termes relacionats amb les TIC i, especialment, amb Internet. En aquest marc, han sorgit iniciatives terminològiques diverses, entre les quals destaquem el diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Interneti, elaborat pel Centre de Terminologia TERMCAT amb el suport del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme i el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. L’obra ha nascut amb l’objectiu de reflectir els aspectes més rellevants d’aquesta SI i reuneix els termes principals que la caracteritzen. El procés de recerca seguit en l’elaboració del diccionari constitueix el punt de partida per a la reflexió i la redacció de l’article La terminologia de la societat de la informació. El diccionari presenta gairebé 2.000 denominacions catalanes, ordenades alfabèticament, acompanyades de la categoria gramatical corresponent, la definició, les remissions entre termes (sinonímia absoluta o complementària, abreviació o sigla), quan n'hi ha, seguides de les equivalències en castellà, francès i anglès que s'utilitzen per a denominar un mateix concepte. Quan s’ha considerat necessari, es completa la informació amb notes de tipus conceptual, lingüístic o pragmàtic. Precedeix el recull terminològic una introducció explicativa sobre la naturalesa, el contingut i el maneig del diccionari, les abreviacions i l’arbre de camp; el segueixen els índexs d’equivalències en castellà, francès i anglès i l’obra es tanca amb l’apartat de bibliografia, on es dóna la referència de les fonts documentals utilitzades per a elaborar el diccionari. La selecció de la terminologia s’ha dut a terme d’acord amb l’arbre de camp, que s’ha estructurat en tres grans apartats: infraestructures tecnològiques, societat i cultura. En l’apartat d’infraestructures tecnològiques es té en compte les xarxes de telecomunicacions (tipus i elements constitutius –senyals de transmissió, canals de distribució, dispositius de connexió i protocols) i els sistemes i equips de telecomunicacions (informàtica –maquinari, programari i suports d’emmagatzematge de la informació–, telefonia –components i tipus– i televisió –dispositius i tipus). La part de societat es fixa en la terminologia referent als serveis d’Internet, de telefonia i de televisió, en general, i, específicament, en relació amb els sectors de l’economia i l’empresa, l’enginyeria, la política i l’administració, les professions, la sanitat, els transports i les indústries de la llengua. El tercer bloc considera els termes relacionats amb la cultura i, en especial, amb l’oci i l’entreteniment, l’educació i la recerca i els mitjans de comunicació. L’arbre de camp, que esquematitza l’estructura del tema del diccionari, ens ha servit per a definir-ne l’abast temàtic, controlar la pertinència dels termes seleccionats i assegurar-nos que s’hi inclouen els conceptes fonamentals de cadascun dels àmbits d’aquest gran camp temàtic que anomenem societat de la informació. Val a dir que, malgrat que hem volgut fer un èmfasi especial més en els aspectes socials i culturals que no pas en els tecnològics (en general, ja més treballats des del punt de vista terminològic), a la pràctica el buidatge de termes d’aquells àmbits ha estat força difícil. Els documents que hem pogut utilitzar com a font de buidatge sovint no han estat textos veritablement tècnics, sinó declaracions d’intencions i propòsits, propostes de plans i estratègies. Han estat sovint textos en què no apareixen unes unitats lèxiques estrictament terminològiques, sinó usos de mots comuns de la llengua en què s’afegeix l’adjectiu electrònic, virtual, digital, etc. o en què el mateix context els situa en la dimensió de les TIC. D’altra banda, hem constatat que hi ha branques de les àrees de societat i cultura en què s’ha produït un desenvolupament més gran de les TIC i, per tant, s’hi ha generat un volum considerable de termes, mentre que en altres àmbits aquest desenvolupament és més incipient i, per tant, menor la neologia terminològica. A títol il·lustratiu, si bé en l’àrea de sanitat s’han recollit únicament 8 termes o en transports 9, en canvi, en indústries de la llengua el nombre creix fins a 37 o en economia i empresa i enginyeria s’eleva a 67 i 104, respectivament. Problemes de delimitació temàtica: quina és l’àrea? Tot i que l’arbre de camp elaborat per a Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet ha estat àmpliament documentat i consensuat pels especialistes que han assessorat el diccionari, la delimitació temàtica ha estat un dels reptes més importants amb què ens hem hagut d’enfrontar. Aquest model es va començar a trencar cap a principis dels anys 70, quan les empreses van observar que el programari es podia vendre i van començar a tancar-ne l'accés al codi font. Així, poc a poc, tenir accés al codi font del programa i altres llibertats, que fins aleshores eren comunes, van anar desapareixent progressivament i, amb elles, les llibertats dels usuaris. En primer lloc, ens hem preguntat quina és l’àrea en què havíem de treballar i, en relació amb això, si és la SI una “veritable” àrea d’especialitat. Si bé la resposta és discutible, en tot cas, el que és clar és que no es tracta d’una àrea d’especialitat convencional. Sembla evident que no és un camp de coneixement amb un llenguatge d’especialitat i una terminologia propis, sinó més aviat un camp de confluència de disciplines i activitats socials diverses amb un denominador comú: la relació, més o menys directa, amb les TIC. De fet, per dir-ho sintèticament, amb l’etiqueta societat de la informació se sol al·ludir a una realitat tan àmplia com és la societat actual, amb un cert grau de desenvolupament i en què tenen un paper important les TIC. La pregunta inicial n’ha generat d’altres. D’una banda, és possible fer un diccionari que contingui la terminologia de la SI? Atesa l’amplitud gairebé inabastable i il·limitada de l’àrea, és possible recollir-ne tots els termes? La resposta és negativa. I, a més, cal reconèixer que les pretensions d’exhaustivitat donarien lloc a una obra amb un volum de termes tan gran que requeriria uns recursos humans i temporals dels quals és difícil de disposar. A això s’ha d’afegir que, tenint en compte el ritme d’evolució de les TIC i el seu creixent impacte sociocultural, no convenia arriscar-se que el diccionari sortís publicat quan els referents a què al·ludeix s’haguessin transformat notablement i, per tant, l’obra hagués quedat desfasada en diversos aspectes (veg. La pertinència temàtica: criteris de selecció de la terminologia). D’altra banda, si la SI és una àrea d’especialitat, hi ha una xarxa nocional, una estructura dels conceptes que la conformen, delimitada i sòlida que la sosté? Hi ha un grup identificable d’especialistes que la representen, que la creen i la transmeten? Hi ha unes persones que són expertes en aquesta “àrea”, les quals en són usuàries i tenen competència lingüística en la llengua d’especialitat utilitzada per a la comunicació en el seu interior? La resposta és novament negativa: qualsevol persona forma part potencialment de la SI, és experta en determinats aspectes i usuària d’aquests i d’altres. De fet, un gran component de la terminologia que constitueix la SI traspassa els límits d’una àrea d’especialitat convencional –àrea a la qual se circumscriu el lèxic científic i tècnic per definició– i “viu”, de forma habitual i no excepcionalment, en la llengua d’ús comú. Així, bona part d’aquests termes són utilitzats per persones ben heterogènies, que es dediquen a professions diverses, són emprats pels mateixos internautes, usuaris de la xarxa amb especialitats diferents, són difosos pels mitjans de comunicació, etc. Per dir-ho succintament, l’ús i la implantació de força termes de la SI i, en especial, dels relacionats amb Internet no es limita, doncs, a un àmbit d’experts i professionals, sinó que s’estén a àmbits divulgatius i pot interessar qualsevol persona. Tots aquests elements ens han fet ser conscients que una àrea temàtica tan àmplia i que abraça elements de procedència tan diversa permet enfocaments i classificacions molt diferents. En el nostre cas, hem optat per un punt de vista orientat a recollir els termes que permeten donar una visió general de la SI, que es refereixen als components que li són més característics i emblemàtics, amb un èmfasi especial en els elements més innovadors respecte de la història precedent de les societats modernes. La pertinència temàtica: criteris de selecció de la terminologia Del que s’acaba de dir ja es desprèn que en l’elaboració del diccionari, no ha estat fàcil d’establir uns límits precisos del que entenem per SI, ni tampoc trobar un equilibri entre la representativitat i l’especificitat de la terminologia seleccionada per a cadascun dels àmbits temàtics. D’entrada, ha estat indispensable d’establir uns criteris que orientessin la recerca terminològica, els quals ens han dut a valorar aspectes com l’any d’aparició de les noves realitats, la seva validesa actual o la implantació i la consolidació a la nostra societat. A més, hem tingut en compte el nivell d’especialització dels termes, el seu possible caràcter efímer i en quina mesura pertanyien a un registre col·loquial o argòtic o havien estat popularitzats pels mitjans de comunicació. Des del punt de vista de la pertinència temàtica, ha calgut plantejar-se diverses opcions i fer algunes tries condicionades per la mateixa naturalesa dels termes de la SI. Vegem alguns dels dilemes a què hem hagut de fer front. Què buidem? Què buidem? Quins termes extraiem de la documentació de buidatge? Com ja s’ha dit, hem partit d’una visió global de la SI i no hem buidat conceptes excessivament específics o tècnics i ens hem centrat en aquells termes que es refereixen a les realitats més noves en relació amb les TIC. Per exemple, no hem inclòs al diccionari els noms dels menús o dels botons dels programes informàtics i dels navegadors, pertinents potser en un diccionari d’usos informàtics (menú d'ajuda, menú d'edició, carregar imatges perdudes). En canvi, hi hem introduït termes d'ús comú en la navegació per Internet, útils per a les persones que consultin l’obra, per exemple baixar, barra de navegació, historial o penjar. Què és nou a la SI? Ara bé, què és nou a la SI? Amb això volem dir: recollim al diccionari únicament els termes relatius a les últimes novetats? Considerem únicament els conceptes referents a les innovacions més punteres? On situem els límits d’allò que és realment nou? Tot i que l'objectiu fonamental que ens hem plantejat en l’elaboració de Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet ha estat d’aplegar els termes d’aparició més recent, hi hem inclòs també alguns termes amb uns quants anys d’història però que són vigents actualment i esdevenen fonamentals en la formació de nous termes. Així , hi tenen entrada termes molt nous com ara telèfon per Internet o videoconferència i termes menys neològics com ara telèfon o vídeo. D’aquesta manera, hem tractat de conceptes que, malgrat no correspondre a realitats derivades de les tecnologies més recents, permeten d’explicar l’aparició i comprendre la naturalesa de termes relatius a les nocions més innovadores. Per exemple, no ens hem centrat en els serveis i productes relacionats amb els mitjans de comunicació o les tecnologies més convencionals –com ara la premsa escrita o la ràdio–, però hi hem recollit termes d’aquests sectors que tenen una repercussió notable a l’entorn de la SI –destaquem especialment els termes de telefonia i televisió. Sovint, però, el caràcter recent dels termes ens ha creat dubtes sobre el seu estatus terminològic. Efectivament, hi ha termes l’aparició dels quals és tan nova que a penes se n’ha parlat als mitjans de comunicació i poc a les publicacions especialitzades, els hem documentat esporàdicament en la recerca terminològica i els especialistes o bé no els coneixen o bé amb prou feines tenen una lleugera idea sobre els referents. Això ens ha fet dubtar en molts casos que els termes tinguessin una entitat terminològica suficient i, per tant, de la necessitat d’incloure’ls al diccionari. Amb tot, hi hem introduït termes amb un ús vacil·lant que són de gran actualitat o que són el germen d’aplicacions que s’estan desenvolupant en els centres d’investigació tecnològica i que estan a punt d’integrar-se a la realitat social. En són un exemple, carnet de conduir intel·ligent, paper electrònic o tinta electrònica i, en general, els termes que designen prototipus. Termes efímers? Som conscients d’haver inclòs al diccionari formes lingüístiques d’existència probablement efímera, creacions potser passatgeres, les quals tot i tenir força ús actualment semblen el resultat d’una moda. Termes com analfabet -a electrònic -a, cibercafè, ciberalumne -a o ciberbibliotecari -ària i, en general, formes creades amb el prefix ciber- o amb els adjectius digital, electrònic, virtual, etc. possiblement desapareixeran en un futur pròxim. Fixem-nos en el neologisme cibercafè. Si bé aquest terme neix motivat per l’aparició a la realitat social de bars i cafeteries que ofereixen accés a Internet, quan aquest servei no sigui excepcional sinó habitual en aquests establiments (i en altres tipus de locals), possiblement la forma cibercafè ens semblarà redundant, innecessària i, fins i tot, ridícula, desfasada i obsoleta. Diguem-ho amb altres paraules: qui sap si ben aviat la majoria de cafès no seran “ciber” perquè oferiran connexió a Internet; tot bibliotecari utilitzarà Internet com a eina de treball habitual; el mateix farà l’alumnat en general, etc. En tots aquests casos el matís semàntic que aquests formants afegeixen haurà deixat de ser necessari. Veg. també Els nous formants a Tendències neològiques: les noves creacions lèxiques. Termes tècnics o argot? Quan la recerca terminològica s’orienta a la normalització lingüística, tant en el sentit de fer que unes denominacions determinades esdevinguin normes –estandardització– com normals –extensió d’ús–, es treballa en les formes lingüístiques que denominen cadascun dels conceptes constituents de la xarxa nocional d’una àrea d’especialitat. Això es fa tendint a reduir la variació lingüística, simplificant el lèxic especialitzat en benefici de la fixació d’una única denominació per a cada noció amb l’objectiu d’afavorir la comunicació especialitzada, de fer-la inequívoca i clara. Per exemple, es tendeix a eliminar la sinonímia i, en cas de sinonímia, a prioritzar un dels termes sinònims com a forma d’ús preferent. En aquesta línia, en l’estudi dels casos terminològics es consideren sempre les diverses formes que concorren per designar un mateix concepte, les quals de vegades pertanyen a registres de comunicació diferents. Les formes d’argot en són un exemple. Llevat que no hi hagi una intenció explícita, en els diccionaris terminològics recollim justament les unitats lèxiques que, amb el consens dels especialistes, permeten de dur a terme una comunicació estàndard, sense ambigüitat. No ens proposem d’incloure formes d’argot, malgrat que en l’ús oral i en registres informals siguin força utilitzades actualment, de vegades per a referir-se a conceptes que tenen ja una denominació establerta en llengua catalana. Efectivament, el diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet presenta termes amb força repercussió en l’ús públic (sovint gràcies als mitjans de comunicació), com ara nova economia, cibercriminologia o ciberdelinqüent, però no conté unitats lèxiques de registres col·loquials o informals, com collistaire i cibervídua, o de caràcter marcadament argòtic o volgudament estilístic, com criptorebel i criptoanarquista. Un exemple paradigmàtic és snail mail o s-mail, forma pejorativa que al·ludeix al correu postal tradicional i que posa èmfasi en la seva lentitud en comparació amb la rapidesa i immediatesa i, per tant, l’eficàcia comunicativa del correu electrònic (electronic mail o e-mail, en anglès). El caràcter argòtic d’aquest cas no ha passat desapercebut en llengües com el català (i el francès), en què es recomana de continuar usant com a terme el mot correu (i courrier), ja existent en la llengua, i, si el context comunicatiu ho fa necessari, correu ordinari o correu postal (i courrier ordinaire), evitant de recórrer a calcs directes del tipus correu caragol. Un cas diferent és el de les formes baixar i penjar, de caràcter originàriament informal a les quals el Consell Supervisor del TERMCAT ha atorgat l’estatus de termes. Hi són tots, els termes de la SI actual? Malgrat haver tractat de la terminologia més representativa de l’àrea d’acord amb els criteris descrits, cal reconèixer que, atès el ritme amb què avancen les TIC, hi ha conceptes de difusió posterior a la finalització d’aquest diccionari que no hi hauran quedat inclosos. De fet, ja en la fase final d’elaboració del diccionari, durant l’última revisió, hi vam poder incorporar algun terme acabat d’aparèixer. Tanmateix, som conscients que hi hauran quedat excloses noves nocions donades a conèixer en el temps que va durar el procés d’edició i posteriorment. I les definicions? I les definicions, com han de ser? Com les redactem? Des de l’inici d’elaboració del diccionari el concepte ha estat una preocupació central. I això fonamentalment perquè la recerca terminològica es basa en un procediment onomasiològic. És a dir, treballem basant-nos en l’estructura nocional que conforma una àrea d’especialitat, establint-ne la llista de nocions que la constitueixen i les seves interrelacions i, d’aquí, en fixem les denominacions corresponents, la forma lingüística. La preocupació va néixer quan vam observar la dificultat d’identificar molts dels conceptes de la SI i de redactar-ne una definició que en recollís els trets semàntics essencials. Especialment perquè: a)ja en la llengua on s’han creat hi ha vacil·lació sobre els referents que designen; b)manca consens entre els experts a l’hora de delimitar-ne les característiques semàntiques bàsiques; c)les nocions són canviants pel que fa a l’abast semàntic i als elements definidors que les constitueixen. Aquest tres aspectes han fet difícil la fixació de les definicions, les quals, a més d’estar escrites d’acord amb els criteris terminològics internacionals de redacció de definicions, havien de ser conceptualment adequades, vàlides, actuals i tenir el consens dels especialistes. Per tot això, vam optar com a criteri general per definir les nocions de forma precisa però alhora àmplia, de manera que reflectissin les característiques essencials més acceptades a l’àrea, no quedessin restringides per trets ocasionals o circumstancials i permetessin usos previsibles i realitats futures. Així, per exemple, tot i que actualment ciberespai és conegut com a terme d’Internet, a la definició es vincula al concepte més ampli de xarxa telemàtica. O en el cas de tinta electrònica, com que és un terme en plena experimentació i evolució s’ha definit de forma no restrictiva com a ‘conjunt de partícules que mitjançant impulsos elèctrics fa possible d’escriure o dibuixar sobre paper electrònic’. Quina és la terminologia de la societat de la informació? Quina és la terminologia de la societat de la informació? La terminologia de la SI és bàsicament la terminologia que neix en relació amb les TIC. En aquest àmbit, cal dir que la terminologia informàtica ha implicat sempre, tant en català com en les altres llengües, un esforç notable de creació neològica, no únicament pel caràcter innovador del seu contingut conceptual, sinó també i en gran mesura perquè la creació lèxica, l’ús especialitzat i la difusió es duen a terme fonamentalment en anglès. A més, els termes relatius a les TIC i, en especial, a Internet presenten una idiosincràsia destacable: neixen i es transmeten a gran velocitat i amb una gran amplitud. La creació de termes segueix un ritme trepidant, a cavall de l’avenç i la innovació tecnològica en l’àmbit de la informàtica i les telecomunicacions. Certament, aquest aspecte és comú al progrés científic i tècnic i, per tant, característic de la neologia terminològica en general; ara bé, la idiosincràsia de l’àmbit temàtic fa que parlem d’una neologia amb unes particularitats remarcables. Fixem-nos, per exemple, en els termes d’Internet. El canal pel qual coneixem aquests termes, la mateixa xarxa, implica una difusió molt ràpida de la neologia terminològica –rapidesa extensible a la terminologia de qualsevol àrea d’especialitat–, per tal com la informació a Internet és d’accés gairebé immediat. I suposa, també, una difusió de gran abast, ja que potencialment arriba a qualsevol lloc del món. La xarxa difon amb celeritat tant productes o idees, com termes. I, en aquest sentit, l’atracció que el “fenomen Internet” desperta fa que en nombrosos llocs web s’ofereixi informació dels termes que li són característics, s’hi reflexioni i es convidi a la discussió sociolingüística. En pàgines web d’organismes, institucions, empreses i particulars, de naturalesa ben diversa, es recopilen els termes d’Internet, es comenten, es ponderen, s’hi opina i es difonen glossaris i lèxics que els reculleni. Fa aproximadament un any es va signar un acord entre Yahoo Ibérica i els governs català, andorrà i balear per a la creació d'una versió en català del conegut directori Yahoo [ct.yahoo.com] per un import total de 90 milions de pessetes (més de 540.000 euros). Reprenguem la pregunta inicial: quina és la terminologia de la SI? Abans d’iniciar l’elaboració de Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet hem de dir que la terminologia de la SI estava conformada per un petit grup de termes establerts i consolidats per l’ús, com ara enllaç (link), servidor (server), bucle (loop) o amplada de banda (bandwitdth). A aquí cal sumar alguns termes normalitzats, com ara allotjament (housing), clic (click), encaminador (router) o hostatge (hosting) i altres de normatius, per exemple baud (baud), contrasenya (password), en línia (on line), hipermèdia (hypermedia) o xifrar (encrypt, to). A aquest nombre reduït de termes, que anteriorment havien estat estudiats a consciència, fixats lingüísticament i difosos, s’afegien la majoria dels termes de la SI, que eren completament nous. Efectivament, la terminologia de la SI és una terminologia en bona part neològica, caracteritzada per una remarcable manca d’estabilitat formal i conceptual, tant en català, com en anglès (que és fonamentalment la llengua de partida) i en les altres llengües. D’una banda, és freqüent la inexistència de conceptes amb els trets semàntics que els constitueixen comunament acceptats, per la mateixa naturalesa innovadora o perquè el referent varia ràpidament i, per tant, també la noció. D’altra banda, sovint no hi ha una única forma lingüística consensuada pels experts per a una mateixa noció, sinó que proliferen les denominacions sinònimes i les variacions formals. El caràcter vacil·lant i inestable dels termes es fa palès en molts dels casos que s’han estudiat al llarg de l’elaboració del diccionari, marcats per la concurrència de formes. Ho il·lustra un exemple com pàgina inicial, que correspon a l’anglès home page, en què s’han documentat les alternatives pàgina arrel, pàgina casolana, pàgina d’arrancada, pàgina d’entrada, pàgina de benvinguda, pàgina domèstica, pàgina principal, portada, etc. Ja hem dit que això és observable en català, però també en la mateixa llengua anglesa: per exemple, el terme normalitzat grup de discussió equival a l’anglès conference group, discussion group, forum, interest group, newsgroup, etc. o diner electrònic, a l’anglès cybercash, digital cash, digicash, e-cash, electronic cash, electronic money, etc. Certament, la fluctuació terminològica, la concurrència de denominacions i la inestabilitat dels conceptes és una constant en l’àmbit de la SI i afecta totes les llengües. Això ens ha dut a fer una selecció dels termes equivalents en castellà, en francès i en anglès que consignàvem al diccionari, prenent com a criteri general d’incloure les formes recomanades pels organismes nacionals i internacionals d’estandardització (ISO, UNE, AENOR, AFNOR, etc.). Quan això no ha estat possible, hi hem incorporat les equivalències amb una difusió més estesa i recolzades per una documentació més sòlida i àmplia en cada llengua. En aquesta línia, atesa l’absència de consens internacional en la fixació de bona part de les unitats de mesura usades en la SI, únicament hem considerat com a símbol les establertes internacionalment de forma inequívoca (per exemple, Hz, corresponent a hertz, o V, a volt). Els altres casos, observant la variació d’una llengua a una altra, han estat tractats com a abreviacions i el Consell Supervisor del TERMCAT –òrgan encarregat de la normalització de la terminologia catalana– ha establert unes formes reduïdes de referència mentre no s’acordin uns símbols consensuats internacionalment. Així, Mbit és l’abreviació proposada per a megabit –en les altres llengües Mb i Mbit– i MB, per a megabyte –en les altres llengües Mb i MB i, a més, en francès Mo. La terminologia de la SI és una terminologia que contínuament ens fa dubtar. No únicament pel caràcter inestable de què acabem de parlar, sinó també per la pregunta que sovint ens plantegen bona part dels casos: es tracta de “veritables” termes? Freqüentment, trobem unitats lèxiques que, més que no termes per a la comunicació especialitzada, tenen l’aparença de creacions personals, ocasionals, sensacionalistes, sovint efímeres i sense voluntat de permanència. En l’àmbit de la SI es presenten les necessitats de denominació neològica comunes a qualsevol àrea d’especialitat cientificotècnica, en què sorgeixen noves formes per a designar nous conceptes, a mesura que neixen productes, objectes, tècniques, etc. Ara bé, també sembla que es tendeix a un tipus d’innovació lèxica probablement supèrflua o el caràcter innovador de la qual és força circumstancial i no respon a necessitats terminològiques reals de denominació d’una noció nova. La terminologia de la SI és també una terminologia en què proliferen les formes argòtiques i col·loquials. Es tracta de denominacions, igualment efímeres, creades de vegades per designar realitats noves però que a voltes fan referència a conceptes que ja tenen una forma que els designa. Veg. anteriorment La pertinència temàtica: criteris de selecció de la terminologia. Tendències neològiques: les noves creacions lèxiques La terminologia de la SI se serveix dels recursos lèxics de la llengua catalana per a la neologia, però si ens preguntem quines són les tendències neològiques, quins sistemes de creació lèxica predominen, la resposta és unànime: tant en català com en les altres llengües, els termes es generen fonamentalment en anglès i hi penetren com a manlleus. En aquesta línia, els termes generats en català són sovint calcs i s’utilitzen profusament les sigles, que en força casos arriben a tenir entitat terminològica pròpia i independent del sintagma que les ha originat. Finalment, volem destacar la creació de termes mitjançant formants moderns, nous afixos i adjectius altament productius, i el recurs freqüent a la metàfora per al naixement de les noves unitats. Els manlleus Un cop un manlleu arriba a una llengua, la possibilitat que hi romangui depèn de diverses raons. D’una banda, és comú que els experts usuaris de la llengua d’especialitat on s’insereix el sentin com a propi i exclusiu de l’àmbit i entenguin que té un ús internacional i recognoscible en totes les llengües. De l’altra, sovint pensen que és molt difícil (ben bé impossible) de trobar termes equivalents en la llengua pròpia que reflecteixin de forma exacta i precisa el significat que el terme anglès originari permet de designar. A més, de vegades es percep una certa comoditat, una manca de sensibilitat lingüística cap a la incorporació massiva de manlleus i una manca de confiança en la capacitat de la llengua catalana per crear unitats lèxiques igualment vàlides per a l’ús especialitzat. L’esnobisme i l’exotisme en l’ús dels termes anglesos (clarament identificable en la terminologia d’Internet, per exemple) s’afegeix a les condicions que permeten la pervivència dels manlleus en les llengües, en general, i en la llengua catalana, en concret. La introducció de manlleus al català és un recurs com un altre de neologia terminològica del qual, tanmateix, convindria no abusar. En tot cas, prèviament a l’acceptació d’unitats foranes és preferible d’exhaurir els mecanismes lèxics de la nostra llengua i, únicament si és pràcticament ineludible, admetre-les i introduir-les completament, amb la regularització ortogràfica corresponent, quan pertoqui. Així, en català s’han introduït manlleus com ara web (World Wide Web), que ha permès la formació de la família lèxica administrador –a de webs, càmera web, difusió per web, editor –a de webs, lloc web, mapa del web, pàgina web, servidor web, etc. En aquest cas, el Consell Supervisor ha normalitzat aquest terme, considerant que alternatives catalanes com ara gran malla mundial, teranyina de tota la terra (TTT), teranyina mundial, xarxa estesa mundial, etc., s’haurien vist abocades al fracàs. Hi ha altres manlleus en la terminologia de la SI que ja fa més temps que formen part de la llengua catalana, com ara mòdem (de l’anglès modem, procedent de modulator and demodulator), bit (de l’anglès bit, procedent de binary digit), píxel (de l’anglès pixel, procedent de picture element) o xip (de l’anglès chip). Els calcs El calc o traducció literal és un recurs de creació lèxica força freqüent en la neologia de la SI i, especialment, d’Internet. Els calcs paronímics (amb similitud formal) gaudeixen de més possibilitats d’èxit que els calcs no paronímics, per exemple, domain és fàcilment substituïble per domini; alias, per àlies; access, per accés; virtual reality, per realitat virtual, etc. Ara bé, també hi ha calcs no paronímics força afortunats, com ara motor de cerca (sinònim de cercador) per a l’anglès search engine, adjuntar per a attach, fil de discussió per discussion thread o tallafoc per a firewall. Cal dir que sovint els calcs plantegen problemes de correcció lingüística i de genuïnitat i generen “falsos amics”. En són un exemple *removible, utilitzat erròniament en lloc d’extraïble, corresponent a l’anglès removable, o *comandament i *comand, en lloc d’ordre, que equival a l’anglès command. La siglació Molts dels termes de la SI són sigles que arriben al català i a les altres llengües a través de l’anglès per designar noms de protocols, sistemes de transmissió, llenguatges de programació, etc. Són sigles que conserven habitualment la forma originària anglesa i sovint presenten una grafia vacil·lant, especialment pel que fa a l’ús de majúscules i minúscules, no únicament en les llengües d’arribada sinó també en la mateixa llengua de partida, l’anglès (per exemple, html, Html i HTML). A l’hora d’elaborar el diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet ens vam plantejar quin tractament donàvem a aquest recurs lèxic, atès que era un fenomen que afectava un grup molt important de termes. Vam estudiar-ne la casuística i com a criteri general, vam decidir de consignar-hi la forma desenvolupada en català, com a terme principal, sempre que es documentés en textos especialitzats i que se’n verifiqués un ús estès entre els experts. Vam comprovar que en altres llengües, com el castellà i el francès, el manteniment de les sigles angleses coexisteix paral·lelament amb els sintagmes calcats de les unitats lèxiques angleses que originen les sigles. En general, són traduccions literals paraula per paraula del tipus mode de transferència asíncrona (ATM), en anglès asynchronous transfer mode, número d’identificació personal (PIN), en anglès personal identification number, protocol de transferència de fitxers (FTP), en anglès file transfer protocol, o xarxa d’àrea local (LAN), en anglès local area network. La creació d’aquest tipus de sintagmes en català i en les altres llengües romàniques duu aparellada una qüestió ortogràfica recurrent: inapropiadament sol reproduir de l’anglès la majúscula inicial de cada element que compon el terme complex, que tractant-se de noms comuns hauria de ser minúscula. Al diccionari hem recollit la sigla com a terme únic quan la creació d’una forma desenvolupada catalana hauria estat artificial, és a dir, quan s’hauria allunyat excessivament de la realitat d’ús. Malgrat que teòricament tota sigla manté una correspondència sinonímica amb una altra forma sintagmàtica que la descodifica, en els àmbits cientificotècnics i, especialment, en informàtica sovint la forma descriptiva no té un ús real i, fins i tot, pot ser desconeguda pels especialistes. És el cas, per exemple, d’HTML (en anglès hypertext markup language ‘llenguatge d'etiquetatge d'hipertext’) o de MIME (en anglès multipurpose Internet mail extension, ‘extensió de correu d'Internet per a ús múltiple’), en què hi ha un ús exclusiu de la sigla i, per tant, hi tenen entrada com a termes únics i a títol orientatiu, en nota, s’hi indica la traducció catalana. Val a dir que sempre que ha estat possible s’ha introduït al diccionari la forma catalana de la sigla, de manera que les lletres que la constitueixen corresponguin al sintagma desenvolupat. Així, tenim, DAO, sigla de disseny assistit per ordinador; PMF, sigla de preguntes més freqüents; RV, sigla de realitat virtual, SIG, sigla de sistema d'informació geogràfica o XDSI, sigla de xarxa digital de serveis integrats. En algunes llengües, la incorporació d’aquestes sigles i sintagmes ha donat lloc a la creació de termes neològics basats en un sistema híbrid d’estructura [nom+sigla], en què la sigla ja inclou la noció del nom que és base del terme complex. D’aquesta manera, el terme resultant expressa aquesta noció dues vegades: explícitament com a base del sintagma i com a part de la sigla. És un procediment força productiu en francès on, per exemple, hem documentat protocole HTTP, coexistint amb protocole de transfert hypertexte, i langage HTML, amb langage de balisage hypertexte i langage hypertexte. Aquesta estratègia neològica, encara que de naturalesa mixta i amb elements de contingut redundants (protocole i langage en els exemples anteriors), permet la creació de termes de longitud més breu que la traducció del sintagma anglès component per component. Finalment, no cal dir que a l’àmbit de la SI trobem sigles que no són objecte de regularització formal o de proposta neològica, atès que corresponen a organismes o institucions, com ara CNI (Coalition for Networked Information), ITU (International Telecomunications Union) i NIC (Network Information Center). I també sigles la modificació gràfica de les quals es considera inadequada, ja que designen noms de programes, estàndards de codificació, xarxes, etc., per exemple, ARPANET (Advanced Research Project Agency Network), CGI (Common Gateway Interface), IRC (Internet Relay Chat) o SGML (Standardized Generalized Markup Language). Els nous formants: afixos moderns i adjectius productius Lingüísticament, la SI ha comportat l’aparició de nous formants, molt productius en la creació dels termes que la caracteritzen, fonamentalment, afixos i adjectius. D’una banda, es tracta d’afixos creats a partir de la truncació o escapçament d’unitats lèxiques modernes, que esdevenen prefixos i sufixos aptes per a la derivació lèxica i conviuen amb afixos d’arrel culta ja consolidats en la llengua catalana. Així, és força habitual la formació de neologismes amb els prefixos nous ciber- (‘xarxa de telecomunicacions, especialment Internet’), info- (‘informació o informàtica’), tele- (‘xarxa telemàtica’), o tele- (‘televisió’), al costat de creacions menys modernes amb el formant grec tele- (‘lluny’). Per exemple, ciberamic –iga, ciberart, ciberdependència, ciberllenguatge, etc.; infoaddicte –a, infògraf –a, infopista, etc.; telealarma, teleaprenentatge, teleassistència mèdica, teledistribució, teleensenyament, etc. Val a dir que la tendència a usar abusivament el formant ciber- ha creat una certa prevenció en l’ús d’aquesta unitat, tant en català com en les altres llengües, no només en les persones que ens dediquem a la llengua, sinó en general entre els usuaris de la terminologia d’Internet. En aquest sentit, podem esmentar, a més, la productivitat del mot anglès net (‘xarxa’), usat en aquesta llengua com a formant en la creació de múltiples termes i que, tractant-se d’un manlleu, en les altres llengües pren a voltes formes diferents (per exemple, subxarxa per subnet), tot i que sovint s’hi acaba introduint, com és el cas del conegut terme Internet (i també d’extranet, infranet, intranet, Telnet, Usenet, etc.) També volem cridar l’atenció sobre la creació, poc productiva en català però profusa en francès, basada en elements truncats, malgrat que actualment no podem dir que estiguin consolidats com a nous sufixos. N’és un exemple l’element –tica (‘relació amb la informàtica’), que intervé en la formació de termes, com ara buròtica, domòtica, robòtica, telemàtica, etc. Sembla que hi ha un ús considerable i creixent d’aquest element en la creació neològica, possiblement per influència de les llengües en què és més productiu. En molts casos, però, en català s’han normalitzat formes alternatives de tipus descriptiu, com ara els sintagmes animació assistida per ordinador (en lloc d’*animàtica), gestió automatitzada de bitllets (en lloc de *billètica) o gestió de diner electrònic (en lloc de *monètica). A més, cal citar el sufix –ari, que participa en la creació dels termes maquinari i programari i ha permès la generació de tota una família lèxica alternativa als manlleus de l’anglès creats amb el formant –ware. Per exemple, microprogramari (firmware), programari de domini públic (public domain software), programari de grup (groupware), programari de prova (shareware), programari educatiu (teachware), programari lingüístic (lingware), etc. A l’hora de perfilar el diccionari, hem considerat que valia la pena que els afixos més productius en català hi tinguessin entrada pròpia i quedessin definits de forma clara. D’altra banda, els termes de la SI es creen sovint afegint a un mot ja existent en la llengua catalana l’adjectiu electrònic, digital, telemàtic o virtual o bé la locució en línia. La constatació de la productivitat d’aquestes unitats ens va dur, paral·lelament al cas anterior, a incloure-les al diccionari amb estatus d’entrades independents, malgrat que poguessin semblar aparentment mots generals. Això permetia comprendre clarament el contingut de nombrosos termes creats amb aquestes unitats, però no impedia d’introduir al diccionari termes que les contenien perquè presentaven una alta freqüència d’ús, força consolidació lèxica i implantació terminològica. D’aquesta manera, trobem al diccionari campus virtual, carretó electrònic, comerç electrònic, reserva en línia o traductor digital i, en canvi, no hi tenen entrada ciberagència de viatges, cibercol·lega, client en línia, compositor digital o floristeria electrònica. Durant el procés d’elaboració de l’obra, vam estudiar globalment el conjunt de termes en què intervenien els afixos, els adjectius i la locució esmentats, atès l’ús fluctuant de formes i la proliferació de sinònims per a un mateix concepte. Davant de la concurrència de formes que contenien aquests elements, vam resoldre de donar prioritat, llevat de termes molt consolidats, a les denominacions més fidels al sentit recte de cadascuna de les unitats que les formaven. Cadascuna d’aquestes unitats havia estat definida de forma clara i s’havia introduït al diccionari, amb el consens previ dels especialistes assessors. El consens no ha estat sempre senzill d’assolir, però s’ha aconseguit de simplificar en gran mesura la concurrència de denominacions en casos com borsa electrònica (forma preferida, en detriment de borsa en línia i teleborsa), botiga electrònica (forma preferida, en detriment de ciberbotiga) o mercat electrònic (forma preferida, en detriment de mercat virtual i telemercat). Es pot preveure que la realitat d’aquests afixos i unitats adjectives canviarà força en els propers temps. Si bé actualment un prefix com ciber- és molt productiu, en part per la introducció relativament recent del món telemàtic en les nostres vides, en canvi, fa uns anys la novetat era el prefix tele-. Si bé ara qualsevol objecte o producte vinculat a les TIC és electrònic, en el passat l’adjectiu innovador era elèctric. Tot fa pensar que aquests formants aniran desapareixent de bona part dels termes complexos que els integren, de manera que per correu entendrem l’electrònic, de la mateixa manera que un virus inicialment era un virus informàtic o que un espremedor abans era un espremedor elèctric. Recursos semàntics: la metàfora No volem tancar l’apartat de Tendències neològiques: les noves creacions lèxiques sense fer referència a un recurs semàntic força usat en la neologia terminològica de la SI: la metàfora. Efectivament, ja en anglès és força productiu en aquest àmbit de recórrer a mots de la llengua comuna o d’altres àrees d’especialitat i reinterpretar-los semànticament en una dimensió metafòrica. Mitjançant el procediment del calc, s’incorporen d’aquesta llengua al català termes d’origen metafòric com ara àncora (anchor), aranya (spider) o navegar (navigate). Alguna vegada, tot i que de forma més aviat excepcional, es creen en llengua catalana metàfores pròpies alternatives als manlleus anglesos, com ara motxilla (dongle i hardware key) o penjar (upload). La normalització terminològica A Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet, l’estudi de la terminologia ha estat guiat per l’objectiu de proposar solucions terminològiques pròpies en català. Hem revisat amb deteniment el contingut terminològic del diccionari, en especial, els termes catalans que presentaven dubtes d'acceptació lingüística o sociolingüística i hem normalitzat els que ho han requerit. Cal dir que s’han realitzat nombrosos estudis sociolingüístics dels termes (dossiers de normalització) i s’han organitzat sessions de normalització que han aplegat especialistes representatius de les diverses àrees i activitats implicades. Posteriorment, en les reunions del Consell Supervisor del TERMCAT s’han resolt els casos plantejats i s’han establert les propostes denominatives en català. El balanç final ha estat de gairebé 300 termes normalitzats. Tanmateix la viabilitat i les possibilitats d’èxit de les solucions catalanes proposades no són sempre segures. D’una banda, hi ha les dificultats associades a qualsevol creació neològica, com ara la novetat, la manca d’ús o la distància formal respecte del terme conegut. De l’altra, les dificultats derivades de la idiosincràsia de l’àmbit, en què els termes són majoritàriament manllevats, la neologia terminològica està mediatitzada per l’anglès i en què es tendeix a la creació de termes vistosos, espectaculars, “amb ganxo” i sovint efímers. Per exemple, entre els neologismes d’implantació relativament senzilla podem citar el cas de pàgina inicial, per a l’anglès home page, però hi ha casos més controvertits en què les alternatives catalanes pretenen de substituir anglicismes molt estesos i de difícil suplantació. Un exemple és finger, en què la proposta catalana normalitzada, buscausuaris, ha topat amb dificultats serioses d’acceptació, especialment pel caràcter sintètic del manlleu, la manca de termes catalans alternatius de creació espontània (tant en català com en les altres llengües romàniques i, per tant, la manca també de models de creació en què emmirallar-se) o el fet que coincideix amb el nom de l’ordre que s’escriu per executar el programa. Val a dir que la majoria de termes estudiats pel Consell Supervisor han estat manlleus per als quals, d’acord amb el criteri general, en la majoria dels casos s’han normalitzat alternatives catalanes. Com ja s’ha dit anteriorment, sovint en la terminologia de la SI es tendeix al calc: una mostra de calcs normalitzats són cuc (worm), galeta (cookie), marc (frame) o tallafoc (firewall). Altres vegades, s’han fet propostes més atrevides que es diferencien força dels anglicismes que ens han arribat. Voldríem destacar especialment el cas de cibertira per a banner, concentrador per a hub, entreteniment educatiu per a edutainment, guia d’aprenentatge per a tutorial, integració automàtica per a plug and play, miniaplicació per a applet, peatge per visió per a pay per view, runtime per a versió d’execució i servidor intermediari per a proxy. A més, hi ha diversos casos terminològics que no han estat fàcils de resoldre i que han donat lloc a controvèrsies diferents. D’una banda, alguns termes normalitzats pel Consell Supervisor han comportat un debat ampli sobre formes alternatives sovint excloents. Per exemple, inicialment s'havia proposat de substituir el terme anglès cookie per testimoni, que era adequat semànticament i permetia de fugir del calc galeta, considerat poc tècnic, i de l’adaptació del manlleu cuqui. Ara bé, la coincidència de la forma testimoni amb un altre terme, en anglès token, del mateix àmbit temàtic, i, per tant, la possibilitat de crear confusions en la comunicació especialitzada, ha dut finalment a acceptar en català el terme galeta. Un cas controvertit ha estat també chat, normalitzat en català primerament com al terme únic tertúlia, però que, davant la sol·licitud de nombrosos experts, es va haver d’acceptar conjuntament amb el sinònim xat, (adaptació ortogràfica del manlleu anglès). En una altra línia, ha estat dificultós el cas de l’at anglès, és a dir, del nom del símbol @, en què la varietat d’alternatives catalanes proposades i la concurrència de formes (a amb cercle, a amb rínxol, a amb rodona, ad, can, cuc, encerclada, ensaïmada, etc.) han dut, al Consell Supervisor, a inclinar-se per la forma arrova, de força ús ja en l’àmbit d’Internet. També podem parlar del conflicte entre adreça d’interès i preferit, alternatives catalanes proposades per a bookmark i favourite, respectivament, en què hem pogut observar que es tracta de termes sinònims, en què la variació contextual d’ús depèn, en general, de la casa comercial del navegador utilitzat (Netscape Navigator o Internet Explorer). D’altra banda, força termes han estat llargament considerats des del punt de vista conceptual, atesa la manca de fixació nocional i la manca d’unanimitat entre els especialistes sobre el referent que designen. Principalment, aquests són els casos discutits en diverses sessions de normalització amb experts representatius de la SI i debatuts mitjançant el diàleg interactiu que el correu electrònic ha permès. Podem esmentar la diferència entre hacker, en català intrús –usa, i cracker, en català pirata, per als quals, a més de la dificultat de fixar unes alternatives catalanes viables, s’ha sumat la dificultat de distingir-los semànticament de forma clara. Un cas paral·lel és el de la distinció entre housing i hosting, en català allotjament i hostatge, respectivament, o entre plug-in, que correspon a connector, i add-in, a complement. Altres casos en què s’ha barrejat la dificultat de proposta d’alternatives catalanes amb les complicacions derivades de l’existència de nocions poc clares i fluctuants són bombardeig per a l’anglès mail bombing; inundació, per a spam; grup de discussió, per a conference group, discussion group, forum, interest group, newsgroup, etc. Entre els manlleus que han romàs en català, podem esmentar el cas de diverses sigles, com ara BBS, I-CASE, CPU o CD-ROM, i alguns manlleus, que s’han adaptat ortogràficament al català, quan ha estat necessari, per exemple, emoticona, extranet, intranet, Internet, web o xat. En definitiva, si haguéssim de resumir quins han estat els tipus de casos que s’han normalitzat en l’àmbit de la SI, podríem dir que, d’una banda, hi ha termes ja clàssics, com ara maquinari (hardware) i programari (software) i d’altres de més moderns però força difosos, relacionats sobretot amb Internet, com ara adreça electrònica (electronic mail address), arrova (at), bústia electrònica (electronic mailbox), cercador (search engine), enllaç (link), marc (frame), navegar (navigate, to) o web. Els termes relacionats amb la comunicació per a les xarxes de telecomunicacions i, especialment, per Internet i la seguretat són potser els més nous i els que han arribat més tard a la normalització terminològica. En el primer grup podem esmentar baralla (flamewar), emoticona (emoticon, smiley), etiqueta (netiquette), moderador –a (sysop), provocació (flame bait) o resposta irada (flame). En el segon, cavall de Troia (Trojan horse), cuc (wom), falsejament d’identitat (spoofing), filigrana (digital tattoo i watermark), marcatge (digital tattooning, fingerprinting i watermarking) o tallafoc (firewall). Hi ha terminologia normalitzada de la SI que té força difusió i que ha trascendit els àmbits d’especialitat, com ara CD i CD-ROM, DVD i DVD-ROM, globalització i mundialització, localització, tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) o veïnatge universal (global village, potser més conegut pel castellà aldea global). Contràriament, hi ha termes amb una grau d’especialització força elevat, que són en general desconeguts per les persones que no es dediquen específicament a alguna de les branques tecnològiques. Aquí podem citar mòdem ASVD (ASVD modem), muntatge (build), tecnologia de tramesa automàtica induïda (push-pull technology) o xarxa en bus de testimoni (token-bus network). També ens hem volgut avançar a la difusió de la terminologia anglesa normalitzant conceptes poc coneguts encara actualment com ara ordinador portable (wearable computer) o col··laboratori (collaboratory). Fonts documentals Les informacions amb què s’ha elaborat el diccionari procedeixen de fonts escrites, d’Internet i de les aportacions que han fet els diversos experts que hi han intervingut per cobrir les llacunes documentals existents, per confirmar l’ús dels termes documentats i la viabilitat de les propostes neològiques. La documentació utilitzada es pot classificar en tres blocs: obres especialitzades, obres terminològiques i obres lexicogràfiques. Les obres especialitzades han estat usades fonamentalment per al buidatge de les informacions d'interès terminològic. Les obres terminològiques i les lexicogràfiques han estat especialment útils en el tractament de les informacions i la compleció i la revisió dels termes catalans i els seus equivalents en les altres llengües. La peculiaritat d’aquest diccionari respecte d’altres diccionaris que al TERMCAT hem elaborat és sobretot l’ús d’Internet com a font documental bàsica i predominant. Actualment és indispensable consultar la xarxa a l’hora de completar la recerca terminològica d’un sector d’activitat i, especialment, consultem els glossaris i lèxics que s’hi publiquen. Ara bé, en el cas de la terminologia de la SI l’ús de la xarxa ha estat indispensable, d’una banda, per la manca o escassetat de referents escrits d’on extreure els termes i, de l’altra, perquè bona part dels termes és a la xarxa on tenen el seu àmbit d’ús. D’una banda, com en tot treball terminològic, hem consultat materials especialitzats en suport paper de diferent naturalesa. Podem esmentar el I Fòrum Internet-empresai, el volum La Sociedad red de l’obra de Castells La Era de la informaciónii, el document Catalunya en xarxa: pla estratègic per a la societat de la informació a Catalunyaiii, la reflexió de Cebrián La Xarxa: com canviaran les nostres vides els nous mitjans de comunicacióiv, les converses Autopistes de la informació: què hi ha darrera d'aquesta metàfora?v, les jornades La Democràcia a la societat de la informacióvi, el congrés Comunicar a l'era digitalvii, La Societat del coneixementviii o la publicació Teletreball, de l’INCANOPix. En aquesta línia, s’han consultat, com és habitual, lèxics publicats en suport paper o electrònic. Entre altres, citem el Vocabulario electrotécnico d’AENORi o els vocabularis sobre tecnologies de la informació i la comunicació de l’ISO i l’IECii, el Diccionario de las tecnologías de la imageniii, el Diccionario de Internet bilingüe: la guía esencial para comunicarse en la red, de Crumlishiv, el lèxic de l’UPC sobre tel·comunicacionsv, l’article \"Terminologie de l'informatique\" de la revista Metavi, el Dictionnaire des nouvelles technologies: anglais-françaisvii, el Dictionary of information technology: English-Frenchviii, el Multilingual dictionary of electronic publishingix, en cinc llengües, o el CD-ROM Le Grand dictionnaire terminologiquex (també accessible per Internet). A més, ha estat indispensable d’accedir a lèxics i reculls terminològics en línia penjats a Internet. Per exemple, el Glossaire informatique des termes de la Commission ministérielle de terminologie informatiquexi, l’InterDiccionarixii i l’InterQuè?xiii, en català, les bases multilingües Eurodicautomxiv, Telecommunication terminology database (TERMITE)xv, Banque de données terminologiques du Service de la langue française du Ministère de la Communité Française de Belgique xvio Base de dones terminologiques de la DGLFxvii, la Terminologie d’Internet de l’OLFxviii, el Vocabulaire de base de l'inforoutexix, el Glosario básico inglés-español para usuarios de Internet de l’ATIxx, el Vocabulario de ordenadores e Internet de Millánxxi, el FOLDOC: Free On-Line Dictionary of Computingxxii o el NetGlos Internet glossaryxxiii. La recerca terminològica en diccionaris i glossaris a Internet s’ha vist complementada necessàriament per l’extracció de termes i la cerca d’informació pertinent en documents publicats en llocs webs diversos. Destaquem documents oficials com ara l’informe Bangemann Europa y la sociedad global de la información: recomendaciones al Consejo Europeoi o Sociedad de la Información del Ministeri de Fomentii, la Bibliografia bàsica de la Societat de la Informacióiii, les publicaions periòdiques Ciberp@ís iv, Extra!-Netv, En.red.andovi o Vilawebvii i llocs web de temàtiques especials com per exemple Softcatalài, Menta o Telefónica. En els procediments de recerca terminològica volem referir-nos també a la novetat d’usar Internet per fer públiques les propostes neològiques i valorar-ne l’adequació i l’oportunitat. En concret, al web del TERMCAT, no només l’apartat InterQUÈ? ha permès d’obtenir informació i propostes sobre la terminologia d’Internet, sinó que s’ha creat un apartat específic, Què opineu de..., que ha fet possible que les persones usuàries de la xarxa ponderessin les alternatives catalanes, hi fessin observacions i contrapropostes. A tall de conclusió... A tall de conclusió, direm que l’expressió societat de la informació fa referència a una àrea de coneixement i d’activitat molt àmplia, en evolució contínua i a un ritme molt accelerat, sense uns contorns ben definits i de caràcter pluridisciplinari. La terminologia que la caracteritza és vasta, té unes característiques recognoscibles i majoritàriament ens arriba a la llengua catalana a través de l’anglès. En català no ens hem volgut quedar al marge de l’avenç tecnològic i sociocultural que el desenvolupament d’aquesta societat de la informació ha comportat i tampoc hem volgut quedar endarrere del desenvolupament lingüístic que hi va associat. Per això, s’han estudiat les unitats lingüístiques que permeten de referir-s’hi, s’han detectat les tendències neològiques actuals i s’han establert, de forma consensuada, els termes que li són propis. Això ha implicat trobar un equilibri entre les unitats foranes i les creades amb els recursos de la pròpia llengua, fer nombrosos estudis i dossiers de normalització guiats per la idea de potenciar fonamentalment la creativitat lèxica del català. La iniciativa d’elaborar el diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet s’ha emmarcat en aquest context. L’obra intenta recollir-ne els termes més significatius i convida els lectors i usuaris a servir-se’n amb l’objectiu de contribuir en l’ús de la llengua catalana en camps tan crucials actualment com són la SI, les noves tecnologies i Internet. El diccionari ha estat elaborat amb la voluntat de considerar globalment una terminologia que neix contra rellotge i arriba a la llengua catalana (i a les altres llengües) sobretot en forma de manlleu i calc lingüístic de l’anglès. La iniciativa pretén de fugir de l’admissió indiscriminada d’anglicismes i intenta fomentar la creació d’una terminologia genuïna, aprofitant els mecanismes lèxics de la llengua catalana i acceptar únicament els manlleus inevitables. Ara bé, l’omnipresència de la llengua anglesa és ineludible i també ho és en gran mesura la mediatització de la creativitat lingüística. Amb tot, la col·laboració de terminòlegs i especialistes de les diverses branques que constitueixen el camp de la SI permet l’establiment d’una terminologia catalana actual sociolingüísticament viable. Les persones que ens dediquem a la llengua i treballem en relació amb la terminologia podem contribuir-hi analitzant els termes des del punt de vista de la forma lingüística i establint les possibilitats de neologia lèxica en cada cas, tenint en compte les idiosincràsies terminològiques i sociològiques de l’àrea d’especialitat. Els experts dels diversos camps de coneixement són les persones que coneixen el component nocional dels termes així com el seu ús real i potencial, per la qual cosa són els qui millor poden contribuir a la creació de propostes terminològiques alternatives en la llengua catalana i a la validació de les propostes neològiques proposats pels terminòlegs. En definitiva, amb un bon ritme de creació neològica i, en particular, de neologia terminològica que doni respostes sociolingüísticament vàlides, acceptables i coherents, la llengua catalana pot seguir còmodament el ritme d’innovació sociotecnològica de la SI. * Vull agrair especialment la col·laboració de Jordi Bover, Marta Grané i Judit Sadurní. \n", "date": "2003-04-01 13:18:08", "id": "1228", "title": "La terminologia de la societat de la informació" }, { "content": "01/10/2003, autor Jordi Mas i Hernàndez, jmas@softcatala.org Introducció Si durant el dia d'avui ha estat utilitzant Internet segurament ja és usuari de programari lliure. La majoria de la infraestructura d'Internet està basada en protocols oberts. Més del 60% de servidors web utilitzen Apache [1], un gran nombre de servidors usen SendMail per gestionar l'enviament de correu electrònic, i pràcticament la totalitat dels servidors de noms (DNS) essencials en el funcionament de la Xarxa, usen el programa BIND o derivats del seu codi font[2]. Internet és un nou mitjà que, sens dubte, està revolucionant molts aspectes de la societat i està sent un espai fonamental per a la innovació en moltes àrees del coneixement. És indiscutible la importància que ha tingut el programari lliure en l'extensió i desenvolupament d'Internet des dels seus inicis. Així mateix, ha estat també important que els protocols que defineixen l'arquitectura d'Internet siguin oberts i no hagin estat controlats per una o unes poques empreses[3]. Com veurem, els dos factors són també determinants en les decisions tecnològiques que fan referència a l'ús de les noves tecnologies en l'administració pública. Programari lliure i codi obert Qualsevol aplicació informàtica està formada per un conjunt d'instruccions, a les quals hem anomenat codi font i que, convenientment processat, genera el programa que l'ordinador pot executar. És a dir, els programadors treballen el codi font i els ordinadors executen els programes. Sense accés al codi font no és possible fer cap canvi en el programa ni veure com ha estat dissenyat, només es pot executar. Un símil molt utilitzat és el de la recepta de cuina, en què el codi font seria la recepta de cuina que permet crear un plat, sense la recepta només es pot degustar el plat però no millorar-lo, ja que se´n desconeix la composició i la proporció dels ingredients. Les últimes dècades, les empreses de programari han utilitzat, en gairebé la majoria de casos, totes les eines disponibles per protegir la propietat intel·lectual dels seus programes informàtics, amb l'objectiu d'embarrar l'accés al codi font dels seus programes i impedir a la competència desenvolupar productes similars. Això no només s'aconsegueix no lliurant el codi font de l'aplicació, sinó utilitzant mecanismes de protecció de la propietat intel·lectual com ara el copyright o les patents de programari fins el màxim que la llei els ho permet. A aquest tipus de programari se l’anomena programari propietari, en contraposició al codi obert o programari lliure, on s’està garantit l'accés al codi font del programa. En el codi obert, els mecanismes de propietat intel·lectual s'utilitzen per garantir els drets que tenim sobre el programari i no per impedir-ne la competència o limitar-ne l’ús. El codi obert no només garanteix l'accés al codi font, sinó també la possibilitat de distribuir l'aplicació lliurement i utilitzar-la per a qualsevol propòsit. A més, permet explícitament fer modificacions al codi font per adaptar-lo a qualsevol necessitat. No obstant això, en el moment de la distribució del programari hi ha una important discrepància entre el moviment de codi obert i programari lliure, fins ara coincidents. Mentre que el moviment del codi obert permet agafar una aplicació de codi obert, modificar-la i no exigeix publicar el codi font d'aquestes modificacions, el moviment de programari lliure exigeix explícitament que qualsevol millora que es faci i es publiqui ha d’anar acompanyada del seu corresponent codi font. Aquesta millora que pot semblar una petita diferència, té grans connotacions. El programari lliure, com que obliga a publicar el codi font dels treballs derivats no permet a tercers agafar un programa, fer-ne modificacions, i apropiar-se de la versió modificada (el codi obert sí ho permet). D'aquesta manera, es garanteix que qualsevol treball derivat d’un projecte de programari lliure continuarà sent lliure. El programari lliure, a més, té un caràcter marcadament social i ètic el qual no té en gran part el codi obert[4]. Llicències de programari i garantia Una llicència de programari és un contracte que determina en quines condicions l’usuari pot utilitzar el programa informàtic i quines obligacions adquireix per al seu ús. Quan s’instal·la un programa informàtic, o de vegades, fins i tot, pel simple fet d'obrir el sobre que el conté, s'estan acceptant les condicions de la seva llicència de programari. La majoria de llicències de programari[5] propietari prohibeixen tècniques d'enginyeria inversa, descompilar, desensamblar el producte i, fins i tot, la seva traducció a altres llengües. Bàsicament no concedeixen el dret a qualsevol modificació o millora, que queda exclusivament en mans del fabricant. La majoria de llicències tampoc permeten distribuir-lo o usar-lo en més d'un ordinador personal. En certa manera, el programari propietari és com una casa llogada, on no hi ha res que pertanyi a l'inquilí, i que on només el propietari (el fabricant del programari) pot fer-hi canvis. En compensació, el programari lliure és una casa pròpia, on no hi ha limitacions d'ús i es poden fer sempre les millores que es desitgin. Un altre punt reflectit en la llicència és la garantia. Gairebé la totalitat de llicències de programari propietari tenen clàusules especifiques en què es declina qualsevol responsabilitat i garantia sobre el programari, limiten el cost de qualsevol possible indemnització, i rebutgen qualsevol possible responsabilitat causada per un error del programa. Un mite molt comú encara avui dia és pensar que el programari propietari té garantia pel simple fet que algú ven el producte, no obstant això, la realitat és molt diferent, una simple lectura a les llicències aclareix aquest punt. Models de desenvolupament de programari Una diferència fonamental entre el programari lliure i el propietari és el model de desenvolupament, és a dir com es dissenyen i es construeixen els programes. El model més habitual en les empreses de programari propietari es basa a tenir uns programadors assalariats i fer el desenvolupament de manera interna. En el model del codi obert, el programari s'escriu de manera cooperativa per programadors, moltes vegades voluntaris, que treballen de manera coordinada a través d'Internet[6]. El model de cooperació usat pel programari lliure no és nou. Sense anar més lluny, el principal diccionari de referència en llengua anglesa, l’Oxford English Dictionary (OED), va desenvolupar-se de manera cooperativa[7] en un model molt similar a l'utilitzat pel programari lliure. A la fi del segle XIX, James Murray el primer editor de l’OED va demanar ajuda públicament per completar el diccionari. Gairebé 400 persones li van enviar informació sobre paraules de la llengua anglesa i exemples il·lustratius del seu ús de manera totalment altruista que van ser recollides en l'obra. Avui dia, l’OED continua admetent col·laboracions[8]. Qui escriu el programari lliure? La millor manera de respondre a aquesta qüestió és classificar els projectes del món del programari lliure segons el seu lideratge. Aquesta classificació no pretén ser exhaustiva, ja que hi ha col·laboracions de tot tipus de persones en cada projecte lliure, especialment en els més grans, però podem diferenciar clarament en tres grups de comunitats que han estat liderant els principals projectes lliures els últims anys: \\- Projectes vinculats a empreses, com Sun Microsystems que manté OpenOffice.org; la fundació Mozilla, fins fa poc directament depenent d’America Online, que manté el projecte Mozilla.org, o Ximian que manté el sistema de correu electrònic Evolution. També hi ha projectes, com Apache, que estan representats per fundacions i que reben ajuda d'empreses com IBM. \\- Projectes que han estat desenvolupats en universitats, algunes vegades amb finançament d'empreses o del govern. Un dels més representatius és la família de sistemes operatius BSD, concretament NetBSD i FreeBSD desenvolupats a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia. \\- Projectes liderats per grups de voluntaris. Com, per exemple, Debian, GNU o Abiword, que són desenvolupats per voluntaris de tot el món. Aquests projectes són, sens dubte, els més altruistes des d'un punt de vista ètic, ja que es fan sense suport financer i des del pur voluntariat. La motivació principal dels col·laboradors d'aquest tipus de projectes és pensar que el programari lliure és un bé comú. Models de negoci en el programari lliure El model de programari lliure no imposa cap restricció sobre la quantitat de diners que podem cobrar per un programa lliure[9]. No obstant això, el fet de disposar del codi font i poder-lo distribuir fa que la venda de programari lliure sempre sigui a un preu baix, que normalment no sol ser més que el cost del CD-ROM, el manual i un petit marge per a la distribució. Intentar entendre el model del programari lliure amb els models de negoci que s'han imposat en la indústria del programari propietari des de final dels anys 70 fins als nostres dies és inviable. El programari lliure introdueix un nou concepte on el codi passa a ser un bé comú i, a més, necessari per fer-ne un negoci. Les empreses poden usar programari lliure ja existent, escriure el seu propi o participar en el procés de desenvolupament, però les fonts d'ingressos es troben en el valor afegit que es donen al producte, especialment el suport tècnic, la formació i la personalització del programari. El programari lliure introdueix un model molt més just per a l'usuari, perquè el mateix programari té un cost baix i es paga pels serveis que es requereixen. D'aquesta manera, es preval el coneixement, perquè els usuaris més experts poden prescindir dels serveis i els neòfits o amb necessitats de personalització del programari poden contractar els serveis necessaris. Aspecte social El programari lliure té un caràcter marcadament social des del seu procés de creació, pel paper protagonista que tenen els voluntaris. Davant aquest, el programari propietari -cada vegada més en mans de grans multinacionals- ha demostrat ser poc sensible amb les economies menys afavorides, per a les quals el preu de llicència es fa inassolible; amb els mateixos usuaris, que moltes vegades han sofert preus desorbitats o han hagut de pagar per pegats que solucionen problemes del mateix programari que han comprat; o amb les llengües minoritàries, que l’han arraconat amb l'argument que no \"són rendibles\". El programari lliure està basat en la cooperació i la transparència i garanteix una sèrie de llibertats als usuaris. Aquests aspectes, al costat del fet que el seu desenvolupament ha estat paral·lel al d'Internet, ha causat que sigui abanderat per un gran nombre d'usuaris que tenen una concepció llibertària de l'ús de les noves tecnologies. Quan es pensa en la societat de la informació i a apropar les noves tecnologies a tot el món, no només cal pensar en els costos de les infraestructures de comunicació i maquinari sinó també en els costos del programari. El preu del programari propietari per a un ordinador personal per poder accedir a la societat de la informació oscil·la entre l'equivalent a 400 i 800 euros[10] per ordinador, una suma totalment inassolible per a les regions més desfavorides del món i que condueix a la còpia il·legal o a la fractura digital. Per exemple, un ciutadà de Vietnam, on hi ha una renda per capita de 2,100 dòlars a l'any[11], hauria de dedicar el seu sou sencer durant sis mesos per poder pagar una llicència de Microsoft Office i Windows XP Professional. No és d'estranyar que l'índex de pirateria del país sigui del 97%[12]. I com Vietnam, molts països en vies de desenvolupament. Una altra dada interessant és que al Vietnam es parlen més de 93 llengües, i una gran varietat de dialectes[13]. El principal paquet ofimàtic, Microsoft Office només es troba traduït a una d'aquestes llengües i no hi ha plans per adaptar-lo a cap altra llengua. El seu principal competidor, Open Office pot ser traduït a qualsevol d'aquestes llengües gràcies a la seva condició de programari lliure. Hi ha actualment un projecte del govern vietnamita per traduir el paquet ofimàtic d’Open Office i usar-lo en diferents departaments governamentals. El programari lliure és probablement l'única opció que tindran molts països en vies de desenvolupament per sumar-se a les noves tecnologies. Aguments a favor del programari lliure en l'administració pública Cost Per a la majoria d'usuaris individuals, el programari lliure és una opció adequada per les llibertats que garanteix sense necessitat de veure’s llastrada pel preu. No obstant això, en el cas de l'administració pública, el cost del programari és important ja que es parla de diners públics, i hi hauria d’haver, com a mínim, certa vocació de consum responsable de les noves tecnologies per part de les administracions. Quan s'analitza el preu d'una solució tecnològica se sol parlar del TCO (Total Cost of Ownership), és a dir, el cost total de la propietat que té un determinat programari. En aquest cost hi ha reflectit el programa, el suport i el manteniment tecnològic de la solució, que en alguns casos, pot ser tant important com el cost del programa. Segons un estudi de la consultora Robert Frances Group publicat l'any 2002[14], el cost total de propietat del sistema operatiu lliure Linux era menys de la meitat del de Windows. En l'estudi s'analitza el cost de diferents servidors durant un període de tres anys i constata que gran part de l'estalvi prové de no haver de pagar llicència pel programari lliure i dels costos inferiors d'administració. No obstant això, també s’ha de tenir en compte altres aspectes positius del programari lliure, com ara la independència del proveïdor. En el mateix sentit, s'expressa un estudi elaborat per la consultora ConsultingTimes[15], en aquest cas sobre el cost de propietat de sistemes de correu i que també conclou que les solucions basades en programari lliure són molt més econòmiques en tots els casos plantejats. A més, un avantatge destacable quan es compara el cost total de propietat en diverses plataformes són els requisits de maquinari necessaris per poder executar les diferents solucions. Per exemple, Linux té uns requisits de maquinari inferiors que Windows, el seu principal competidor en el món del programari propietari. Indústria local Segons Sedisi (Associació espanyola d'empreses de tecnologies de la informació) l'any 2001, la indústria del programari a Espanya[16] va moure 1.139,84 milions d'euros, dels quals 315 milions van anar a les vendes de sistemes operatius, que en la seva totalitat estan desenvolupats als EUA. De la resta, eines de desenvolupament i programari de bases de dades representen 126,68 i 156,03 milions respectivament, la gran majoria també desenvolupats als EUA. Hi ha poca indústria pròpia del programari estàndard a Espanya, i gairebé la totalitat d'aplicacions de consum massiu són desenvolupades en altres països. Un gran percentatge de la indústria es basa a distribuir i donar suport i formació a productes fets fora de les nostres fronteres, cosa que situa el desenvolupament dels productes, que és realment la part de la indústria que requereix enginyers més qualificats i que genera valor i coneixement, en altres països. En l'àmbit de l'administració pública, una part important de la inversió en programari es fa en llicències de sistemes operatius, servidors, i paquets d'ofimàtica, que són produïts en la seva totalitat a l'estranger i que només tenen repercussió econòmica a Espanya en els marges de distribució. L'adaptació del programari és un altre tema important. El programari propietari habitualment es ven en forma de paquet estàndard, que moltes vegades no s'adapta a les necessitats específiques d'empreses i administracions. Una gran part de la indústria del programari es basa a desenvolupar projectes on es requereix programari personalitzat. El programari lliure permet personalitzar, gràcies a la disposició del codi font, els programes tot el que sigui necessari fins que cobreixin exactament la nostra necessitat. La personalització és una àrea molt important on el programari lliure pot respondre molt més bé que el programari propietari a uns costos molt més raonables. En el programari lliure no hi ha cost de llicència a causa del dret a còpia i, al disposar del codi font de l'aplicació, és possible desenvolupar internament les millores o modificacions necessàries, en comptes d'encarregar-les a empreses d'altres països que treballen amb sistemes propietaris. D'aquesta manera, es contribueix a la formació de professionals en noves tecnologies i al desenvolupament local sota els propis plans estratègics. A més, totes les millores que es facin no tenen restriccions i es poden compartir amb qualsevol altra administració, empresa, institució o organisme que les necessiti. En el programari propietari, aquestes millores o no es poden fer o queden en mans de l'empresa creadora, que normalment es reserva els drets d'ús i de propietat intel·lectual i estableix en quines condicions les comercialitzarà. Innovació tecnològica El model del programari lliure, on preval la compartició de la informació i el treball cooperatiu, és bastant similar al que tradicionalment s'ha usat en el món acadèmic i científic. En aquests àmbits, els resultats de les investigacions es publiquen i divulguen en publicacions científiques, i serveixen com a base per a noves investigacions. Aquest és el model sobre el qual principalment la humanitat ha innovat i avançat. En el món del programari propietari, les llicències de programari, la propietat intel·lectual i altres eines legals i tècniques s'usen per impedir que tercers participin en aquest coneixement i que aquest continuï sent patrimoni exclusiu de l'empresa que el va crear. La innovació pertany a una empresa, mentre que el món del programari lliure, de manera molt similar al domini públic, el coneixement pertany a la humanitat. Escrutini públic Com hem comentat anteriorment, el model de desenvolupament de programari lliure segueix un mètode pel qual el programari s'escriu de manera cooperativa per programadors, en gran part voluntaris, que treballen de manera coordinada a través d'Internet. Lògicament, el codi font del programa està a la vista de tot el món, i són freqüents els casos on es reporten errors que algú ha descobert llegint o treballant amb aquest codi. El procés de revisió pública al qual està sotmès el desenvolupament de programari lliure imprimeix un gran dinamisme al procés de correcció d'errors. Els usuaris del programa de tot el món, gràcies a la disposició del codi font del programa, poden detectar els possibles errors, corregir-los i contribuir-hi amb les seves millores. Són comuns els casos que un error de seguretat en Linux és fet públic i corregit en poques hores. Amb el programari propietari, només el fabricant pot solucionar els problemes que puguin sorgir, i això dependrà exclusivament de la capacitat i disponibilitat del seu departament de desenvolupament. Independència del proveïdor Un dels grans problemes en la indústria del programari és la dependència que es crea entre el fabricant i el client. Aquest fet s'accentua amb especial gravetat quan el fabricant no lliura el codi font, ja que inevitablement el client hi està lligat per a noves versions, i en general, qualsevol millora que necessiti. El programari lliure garanteix una independència del proveïdor gràcies a la disponibilitat del codi font. Qualsevol empresa o professional, amb els coneixements adequats, pot continuar oferint desenvolupament o serveis per a la nostra aplicació. En el món del programari propietari, només el desenvolupador de l'aplicació pot donar tots els serveis. Sovint, els proveïdors de programari propietari es veuen obligats a deixar de fabricar un producte per un canvi dràstic de les condicions del mercat, o simplement perquè consideren que ja no podran rendibilitzar la inversió. Disposant del codi font, qualsevol programador pot continuar el desenvolupament i les actualitzacions fins que el client decideixi que és el moment adequat de migrar a un nou sistema informàtic. Dades personals, privacitat i seguretat A Espanya hi ha la llei Orgànica de Regulació del Tractament Automatitzat de les Dades de Caràcter Personal (LORTAD) que regula la protecció de dades de les persones individuals[17]. No obstant això, hi ha aspectes que no estan regulats per la llei i que no per això deixen de ser menys preocupants. El programari lliure, al disposar del codi font, millora diversos aspectes relacionats amb la perennitat de les dades i la seva seguretat. Per començar, els sistemes d'emmagatzematge i la recuperació de la informació del programari són públics i qualsevol programador pot veure i entendre com s'emmagatzemen les dades en un determinat format o sistema, fet que garanteix la durabilitat de la informació i la seva posterior migració. Per exemple, el cas d'una base de dades d'un cens electoral. El programari propietari treballa habitualment amb formats propis, els mecanismes d'emmagatzematge dels quals no sempre s'han fet públics, i per tant, igual no seria possible, en cas que es necessités migrar al sistema, recuperar el contingut d'aquest cens. El programari lliure, pel caràcter marcadament obert, dificulta la introducció de codi maliciós, espia o de control remot, degut al fet que el codi és revisat per molts usuaris que poden detectar possibles portes del darrere. En el programari propietari mai podrem saber si els programadors originals van introduir a títol personal, o per encàrrec de l'empresa, portes del darrere que posin en perill la seguretat del sistema o la privacitat de les dades. Alguns fabricants de programari propietari han col·laborat amb agències governamentals[18] per incloure accessos secrets al programari per poder accedir a dades confidencials; d'aquesta manera es comprometen aspectes de la seguretat nacional quan aquests sistemes s'utilitzen per emmagatzemar dades crítiques del govern. En el món del programari lliure, qualsevol programador pot revisar i comprovar que no s'ha introduït cap codi maliciós. I, al seu torn, qualsevol entitat pot afegir lliurement encriptació addicional a l'aplicació que usi per protegir les seves dades. L'empresa Mitre ha elaborat un estudi[19] per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units on s'analitza l'ús del programari lliure i de codi obert en sistemes que es troben en producció en aquest departament. Les conclusions són clarament favorables a continuar incrementant l'ús del programari lliure, destacant la possibilitat que ofereix de solucionar errors de seguretat de manera immediata sense dependre d'un proveïdor extern. Segons aquest informe hi ha més de 115 aplicacions de programari lliure en ús en el Departament de Defensa, amb més de 250 exemples del seu ús en diferents entorns. Llengua Actualment, les llengües minoritàries com el català, l’euskera, el gallec, o l'occità han tingut poques possibilitats de desenvolupar-se en el món del programari propietari. Això és degut, que a causa de la seva llicència les traduccions només les pot fer o autoritzar el fabricant del programari. A més, tradicionalment, tant en el cas del català com en el de l’euskera les traduccions de sistemes operatius i paquets d'ofimàtica de Microsoft s'han fet a preus desorbitats[20]. En el món del programari lliure aquestes llengües, i moltes altres, gaudeixen d'una bona salut. Els principals projectes lliures, com ara Open Office, KDE, Mozilla, o GNOME[21], tenen nombroses traduccions, així com moltes altres aplicacions, gràcies al fet que no precisa autorització de cap propietari i qualsevol persona o institució pot fer-les. En canvi, en el programari propietari només l'empresa productora té els drets per fer-ne la traducció. A més, si el programa que traduïm no disposa de corrector ortogràfic en la nostra llengua podem desenvolupar el nostre corrector o adaptar-hi algun dels existents en el món del programari lliure[22]. Finalment cal destacar, que cada vegada que es crea un nou recurs lingüístic en l'àmbit del programari lliure (una traducció, un diccionari, un glossari, etc.) aquest, al quedar a la disposició de tothom, pot reutilitzar-se en futures aplicacions. En el món del programari propietari, cada traducció i recurs lingüístic creat està lligat al fabricant i a les seves restriccions d'ús. Estàndards oberts A Internet, sovint ens hem trobat amb creadors de llocs que només proven les seves pàgines amb Explorer, moltes vegades per desconeixement de l'existència i grau d'implantació d'altres navegadors o, de vegades, simplement perquè no consideren la compatibilitat com un tema important. De fet Internet ha creat els seus propis mecanismes per evitar aquest tipus de situacions. El 1994 es va crear el World Wide Consortium (W3), que agrupa els principals fabricants de programari d'Internet, amb la missió principal de definir i promoure la creació d'estàndards per a la web. En realitat, quan parlem d'estàndards web ens referim pràcticament sempre a les definicions i recomanacions d'aquest consorci, que ha aconseguit que pràcticament tot els navegadors moderns suportin un grau acceptable als estàndards més recents. Això que hem vist que passa en la web, passa també en un àmbit molt important, que és l'intercanvi de dades entre aplicacions. Normalment, es defineixen formats d'intercanvi que permeten interoperar entre elles. Malgrat que el desitjable seria que aquests formats, que contenen la nostra informació, fossin coneguts per tots i sense restriccions d'ús, de vegades poden tenir limitacions absurdes d'ús o simplement no estar documentats. Els formats lliures garanteixen la llibertat dels usuaris per intercanviar informació amb tothom independentment de l'aplicació que utilitzin, ja que permet a qualsevol programador desenvolupar programari que treballi amb aquests formats. Si per exemple, utilitzem Microsoft Power Point per a una presentació només tenen garantit l'accés amb totes les particularitats del document els usuaris d'aquest programa. La restricció en l'accés de la informació a un determinat navegador o format representa una discriminació contra els usuaris dels altres navegadors o aplicacions. Les administracions públiques han de vetllar per no discriminar cap plataforma de l'usuari i no afavorir cap fabricant especialment. De fet, es va aprovar recentment un reial decret[23] en el Butlletí Oficial de l'Estat que regula els registres i notificacions telemàtiques on s'estableix el compliment dels estàndards web. Situació legal en diversos països La Xina sempre ha estat reticent a subcontractar projectes tecnològics a les grans multinacionals[24] i ha tingut certa predisposició en la creació d'una indústria del programari pròpia. El govern xinès finança des de fa diversos anys la distribució RedFlag de Linux[25] i treballa en diversos projectes governamentals amb empreses locals i programari lliure. Diferents països com ara França, el Brasil, l’Argentina o el Perú[26] han portat a tramit lleis per afavorir l'ús del programari lliure en l'administració pública. Hi ha, sens dubte, un debat referent a l'ús del programari lliure en l'administració. El Parlament Europeu ha adoptat recentment una resolució que insta els països membres a promocionar els projectes de codi obert o programari lliure[27]. A Espanya, hi ha hagut una única proposició de llei[28] d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) que va ser rebutjada en el Congrés dels Diputats[29] al setembre del 2002. Aquesta mateixa proposició de llei va ser també presentada per ERC al Parlament de Catalunya i rebutjada el 25 d'octubre del 2002. En el primer cas va tenir els vots en contra del Partit Popular i en el cas català va tenir els vots en contra del Partit Popular i de Convergència i Unió. La proposta de llei d’ERC instava el govern i les empreses participades pel mateix a utilitzar programari lliure amb l'única excepció dels casos on no existissin solucions lliures en les quals podria utilitzar-se programari propietari. Aquesta proposta també reclamava al govern que fes tasques de difusió i de cooperació amb experiències relacionades amb el programari lliure a Espanya i a altres països. També hi ha hagut un gran nombre de mocions a favor del programari lliure, com la de Sant Bartomeu del Grau a Catalunya[30], la presentada pel grup socialista[31] al Parlament navarrès instant el Govern de Navarra a engegar un pla de desplegament de l'ús del programari lliure en l'àmbit de l'Administració, o la presentada per Coalició Canària[32] al Parlament de Canàries, favorable a l'ús del programari lliure. No obstant això, la majoria d'aquestes mocions i propostes no s'han materialitzat en fets concrets per la falta de partides pressupostàries i plans concrets d'execució. Cas d'Extremadura Un dels casos d'ús de més èxit a Espanya ha estat el projecte LinEx[33] desenvolupat per la Junta d'Extremadura i emmarcat en un projecte més ampli destinat a millorar l'alfabetització digital de la comunitat autònoma. En relació al programari lliure, el projecte ha creat una versió personalitzada delGNULinux basada en la distribució Debian. Aquesta versió personalitzada s'ha distribuït a través dels centres d'ensenyament secundari, la Xarxa Tecnològica Educativa, i la població en general a través del Pla d'Alfabetització Tecnològica (PAT). Gràcies al desplegament d'una solució basada en programari lliure, la Junta d'Extremadura calcula que ha tingut un estalvi directe de 48.000 euros per cada unitat docent, que està formada per 22 ordinadors[34]. Un cost gens menyspreable, si tenim en compte que el programari s'ha instal·lat en més de 60.000 ordinadors en comptes del corresponent programari propietari. Recentment la Junta d'Andalusia ha signat un conveni de col·laboració amb la Junta d'Extremadura per compartir experiències derivades del projecte extremeny LinEx, ja que a Andalusia es va a instal·lar Linux en 15.500 ordinadors[35]. Cas de Brasil El govern brasiler va anunciar fa uns mesos que utilitzarà programari lliure en pràcticament totes les àrees del seu govern, convertint-se així en el primer executiu a nivell mundial a fer un desplegament massiu d'aquest sistema en l'administració pública. Al Brasil, la indústria informàtica mou més de 3.000 milions de dòlars a l'any, dels quals pràcticament 1.000 van cap als EUA en concepte de llicències de programari. El govern de ‘Lula’ està apostant per la creació d'un teixit local d'empreses que donin solucions i serveis en programari lliure, fomentant així el desenvolupament local i desvinculant la inversió pública de les grans multinacionals. Al desembre del 2002, l'estat de Rio do Grande va ser el primer al Brasil a aprovar una llei a favor de l'ús del programari lliure en l'administració pública. Ja fa temps que els més de tres milions i mig de clients del banc estatal de Rio do Grande do Sul es troben el pingüí (la mascota del sistema operatiu Linux) cada vegada que van a fer qualsevol operació amb els caixers automàtics, i és que, en aquest estat, les empreses públiques i les universitats comencen a funcionar exclusivament amb programari lliure. Un part important de la responsabilitat de l'avanç del programari lliure a Brasil recau en la iniciativa Software livre[36] la qual impulsa des de fa algun temps l'ús del programari lliure en l'administració pública i ha organitzat el Fòrum Internacional de Programari Lliure, actualment ja en la seva cinquena edició. El projecte de caràcter no governamental està treballant conjuntament amb l'ajuntament de Porto Alegre, el Govern Federal, i altres seccions de l'administració pública al Brasil per a l'expansió del programari lliure en les diferents àrees del govern. Amb l'arribada d'Internet i els telèfons mòbils, el sector públic augmentarà els anys vinents la seva inversió tecnològica de manera molt considerable, pel qual cobraran encara molta més importància les polítiques relacionades en l'adquisició de noves tecnologies per part de l’administració. Intentar reduir el debat de programari lliure o programari propietari en l'administració pública a una pura qüestió tècnica és tan absurd com renunciar a una política pròpia en el sector de les noves tecnologies. La llibertat i el control que proporciona el programari lliure per fer modificacions, distribuir-les i desvincular-se d'un únic proveïdor són atractives per a qualsevol administració, que en cap cas hauria d’acceptar solucions tecnològiques per a les quals només hi ha un únic proveïdor. El programari lliure representa una oportunitat sense precedents per al desenvolupament de la societat de la informació. Exemples d'administracions públiques que comencen a combinar programari propietari amb lliure o a fer servir programari lliure exclusivament, com el cas del Brasil o Extremadura, seran cada vegada més freqüents. El meu agraïment a Reynaldo Cordero, Marcelo D'Elia Branco, David Megias i Emi Miró. Referències [1] http://news.netcraft.com/archives/web_server_survey.html [2] http://www.isc.org/products/BIND/ [3] Vegeu Internet Engineering Task Force, http://www.ietf.org/ [4] http://www.gnu.org/philosophy/free-software-for-freedom.html [5] Vegeu per exemple llicència d'Internet Explorer [6] Vegeu l'assaig The Cathedral and the Bazaar, http://www.catb.org/~esr/writings/cathedral-bazaar/ [7] http://www.askoxford.com/worldofwords/oed/wordsearchers/ [8] http://www.askoxford.com/worldofwords/oed/oedappeal/ [9] http://www.gnu.org/licenses/gpl-faq.html#DoesTheGPLAllowMoney [10] Cost d'un Windows XP i un Microsoft Office depenent si la versió és professional [11] http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/vm.html [12] http://global.bsa.org/usa/press/newsreleases/2001-05-21.566.phtml [13] http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=Viet+Nam [14] http://www-1.ibm.com/linux/RFG-LinuxTCO-vFINAL-Jul2002.pdf [15] http://consultingtimes.com/Serverheist.html [16] http://www.sedisi.es/06_index.htm [17] http://www.uniondeconsumidores.org/legislacion/lotard.htm [18] http://www.cnn.com/TECH/computing/9909/03/windows.nsa.02/ i http://www.heise.de/tp/english/inhalt/te/5263/1.html [19] http://www.egovos.org/pdf/dodfoss.pdf [20] La traducció de Windows 98 al català va costar 80.5 (vegeu http://www.softcatala.org/windows/) milions de les antigues pessetes. Per a la traducció Windows 2000, Microsoft va demanar orginalment més de 500 milions de pessetes al govern basc i català per les respectives traduccions. [21] Vegeu http://developer.gnome.org/projects/gtp/status/ o http://www.mozilla.org/projects/l10n/mlp_status.html [22] http://fmg-www.cs.ucla.edu/geoff/ispell-dictionaries.html [23] http://www.cde.ua.es/boe/frame.htm?boe20030613_22890.gif [24] http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/1749441.stm [25] http://www.redflag-linux.com/eindex.html [26] Vegeu proposta a França, http://www.senat.fr/consult/loglibre/texteloi.html, Argentina http://www.grulic.org.ar/proposicion/proyecto/ley-dragan/index.html [27] http://www.cyber-rights.org/interception/echelon/European_parliament_resolution.htm [28] Vegeu document 'Publicaciones VII Legislatura: BOCG del Congreso. Serie: B, Número: 244-1 de fecha 24 de mayo de 2002' a http://www.senado.es/ [29] http://www.congreso.es/public_oficiales/L7/CONG/DS/PL/PL_188.PDF [30] http://www.softcatala.org/admpub/grau.htm [31] http://www.parlamento-navarra.es/castellano/boletines/2002/b2002111.pdf [32] http://www.parcan.es/pub/Bop/5L/2001/122/bo122.pdf [33] http://www.linex.org/ [34]Vegeu article Software Libre en Extremadura: LinEx publicat al número 162 de la revista Novatica [35] Vegeu http://www.expansiondirecto.com/edicion/noticia/0,2458,290687,00.html [36] http://www.softwarelivre.org Aquest document és (c) 2003 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.\n", "date": "2003-10-01 13:00:00", "id": "1231", "title": "Programari lliure en el sector públic" }, { "content": "Per Richard Stallman De qui ha de seguir les ordres el teu ordinador? La majoria de persones pensen que els seus ordinadors només els han d'obeir a ells i a ningú més. Amb una estratègia anomenada \"informàtica de confiança\", les grans multinacionals (incloent les dedicades al cinema i a la música), conjuntament amb empreses informàtiques com ara Microsoft i Intel, estan planejant que el teu ordinador els obeeixi a ells en comptes de a tu. Els programes de propietat han portat característiques malignes abans, però aquesta estratègia els pot portar a dominar tots els ordinadors del món. El programari de propietat significa, fonamentalment, que no pots controlar el que fa; no pots estudiar-ne el codi font ni modificar-lo. No és sorprenent que els homes de negocis llestos trobin maneres d'utilitzar aquest control per posar-te en desavantatge. Microsoft ho ha fet moltes vegades: una versió del Windows estava dissenyada per enviar un informe a Microsoft amb una relació del programari que tenies instal·lat al disc dur; l'última actualització de seguretat del Windows Media Player requereix que els usuaris acceptin noves restriccions. Però Microsoft no està sol: el programa d'intercanvi de música Kazaa està dissenyat perquè les empreses associades amb Kazaa puguin llogar l'ús del teu ordinador als seus clients. Sovint, aquestes característiques malignes estan amagades, però una vegada les descobreixes són molt difícils d'eliminar perquè no tens el codi font de l'aplicació. En el passat, aquests eren incidents aïllats. La \"informàtica de confiança\" els pot fer omnipresents. \"Informàtica traïdora\" és un nom més adequat, perquè l'estratègia està dissenyada per fer que el teu ordinador et desobeeixi de manera sistemàtica. De fet, està dissenyada per fer que el teu ordinador deixi de ser un ordinador de propòsit general. Cada operació necessitarà permís explícit. La idea tècnica que hi ha al darrere de la informàtica traïdora és que l'ordinador inclou xifratge digital i un dispositiu de signatures, i les claus d'aquest sistema es mantenen secretes lluny del teu abast (la versió de Microsoft d'aquesta idea s'anomena \"palladium\"). Els programes de propietat utilitzaran aquest dispositiu per controlar quins altres programes es poden executar, a quins documents o dades pots accedir i amb quines utilitats. Aquests programes hauran de descarregar-se contínuament noves regles d'autorització des d'Internet, i imposaran aquestes regles automàticament a la teva feina. Si no permets que el teu ordinador obtingui noves regles regularment des d'Internet, algunes característiques deixaran de funcionar automàticament. Es clar, Hollywood i les companyies discogràfiques volen utilitzar la informàtica traïdora per a la Gestió de Restriccions Digitals, per tal que els vídeos i la música descarregada només es pugui reproduir en un ordinador determinat. Compartir-los serà impossible, com a mínim utilitzant els fitxers autoritzats obtinguts d'aquestes companyies. Tu, el públic, hauries de tenir la llibertat i habilitat de compartir aquestes coses. (Espero que algú trobarà la manera de produir versions sense xifrar, pujar-les a Internet i compartir-les de manera que la Gestió de Restriccions Digitals no tingui èxit, però això no ha de ser una excusa per a la utilització d'aquest sistema.) Fer-ho de manera que no es pugui compartir ja és dolent en sí mateix, però és pitjor. Hi ha plans per utilitzar aquestes mateixes facilitats per al correu electrònic i per als documents. D'aquesta manera ens podrem trobar correu electrònic que desapareix en dues setmanes o documents que només es poden llegir als ordinadors d'una determinada empresa. Imagineu que rebeu un correu electrònic del vostre cap ordenant-vos que feu una cosa que considereu arriscada; un mes després, quan us surti el tret per la culata, no podreu utilitzar el correu electrònic per demostrar que la decisió no era vostra. \"Tenir-ho per escrit\" no us protegeix quan l'ordre està escrita amb tinta que desapareix. Imagineu-vos que rebeu un correu electrònic del vostre cap amb una ordre il·legal o moralment inacceptable com, per exemple, eliminar els documents de l'auditoria de la vostra empresa o permetre que una amenaça perillosa per al vostre país passi inadvertida. Avui en dia podeu enviar això a un periodista i exposar l'activitat. Amb la informàtica traïdora, el periodista no serà capaç de llegir el document, el seu ordinador no l'obeirà. La informàtica traïdora esdevé un paradís per a la corrupció. Els processadors de text, com ara el Microsoft Word, poden utilitzar la informàtica traïdora a l'hora de desar els vostres documents, per assegurar-se que cap programa de processament de text de la competència els pugui llegir. Si el Word xifra els documents utilitzant la informàtica traïdora quan els desa, la comunitat de programari lliure no tindrà la oportunitat de desenvolupar programari que els pugui llegir i, si poden, aquests programes estaran prohibits per la Digital Millenium Copyright Act. Els programes que utilitzin la informàtica traïdora continuament es baixaran d'Internet noves regles d'autorització, i imposaran aquestes regles a la vostra feina. Si a Microsoft, o al govern americà, no els plau allò que dius en un document que has escrit, poden enviar instruccions a tots els ordinadors impedint que ningú pugui llegir el document. Cada ordinador obeirà quan es descarregui les noves instruccions. El teu escrit estarà sotmes a l'esborrat retroactiu a l'estil de 1984. Ni tu mateix podràs llegir el teu propi document. Pots pensar que pots descobrir les coses dolentes que fa una aplicació d'informàtica traïdora, estudiar les seves conseqüències, i decidir si les vols acceptar o no. Seria de ximples acceptar-ho, però la qüestió és que creus que l'aposta que estàs fent s'aguantarà de peus. Una vegada esdevens dependent d'un programa, estàs atrapat i ells ho saben. Llavors ells poden canviar l'aposta. Alguns programes descarregaran automàticament actualitzacions que faran alguna cosa diferent i no et donaran l'oportunitat de decidir si et vols actualitzar o no. Avui en dia pots evitar les restriccions del programari de propietat no utilitzant-lo. Si utilitzes GNU/Linux o algun altre sistema operatiu lliure, i si evites instal·lar-hi aplicacions de propietat, llavors tu estàs controlant què fa el teu ordinador. Si un programa lliure té alguna característica maligna, altres desenvolupadors de la comunitat la poden eliminar, i tu pots utilitzar la versió corregida. També pots utilitzar aplicacions i utilitats de programari lliure en sistemes operatius que no ho són, però això impedeix que la llibertat que puguis tenir sigui total, tot i que molts usuaris ho fan. La informàtica traïdora posa en perill l'existència dels sistemes operatius i utilitats de programari lliure perquè pot ser que siguis incapaç d'executar-los. Algunes versions de la informàtica traïdora necessitaran que el sistema operatiu estigui autoritzat per una determinada empresa. No es podran utilitzar sistemes operatius lliures. Algunes versions de la informàtica traïdora requeriran que cada programa estigui autoritzat pel desenvolupador del sistema operatiu. No podreu executar programari lliure en aquest sistema operatiu. Si descobriu com fer-ho, i ho dieu a algú, això seria considerat un delicte. Ja hi ha proposicions de llei als Estats Units per demanar que tots els ordinadors admetin l'ús d'informàtica traïdora i per prohibir que els ordinadors antics es puguin connectar a Internet. El CBDTPA és una d'elles. Però encara que no et forcin de manera legal a entrar en la informàtica traïdora, la pressió per acceptar-la és molt gran. Avui en dia la gent utilitza sovint el format Word per enviar missatges per correu, tot i que això causa molts problemes (vegeu http://www.gnu.org/philosophy/no-word-attachments.html). Si només els ordinadors de la informàtica traïdora poden llegir els últims documents de Word, molta gent s'hi canviarà, si veuen la situació només en termes d'acció individual (o ho agafes o ho deixes). Per fer front a la informàtica traïdora, hem de fer un front comú i ens hi hem d'enfrontar com una opció col·lectiva. Per més informació sobre informàtica traïdora, podeu visitar http://www.cl.cam.ac.uk/users/rja14/tcpa-faq.html. Per impedir la informàtica traïdora necessitarem un nombre molt gran de ciutadans organitzats. Necessitem la teva ajuda! L'Electronic Frontier Foundation (www.eff.org) i Public Knowledge (www.publicknowledge.org) estan fent campanyes en contra de la informàtica traïdora, i el mateix fa el Digital Speech Project (www.digitalspeech.org) amb el suport de la Free Software Foundation. Visiteu aquests llocs web per donar-los suport per la seva feina. També podeu ajudar escrivint a les oficines d'Intel, IBM, HP/Compaq o a qui sigui que heu comprat el vostre ordinador, explicant-los que no voleu ser pressionats per comprar equips \"d'informàtica de confiança\" i que no voleu que en produeixin cap. Si ho feu pel vostre compte, envieu còpies de les vostres cartes a les organitzacions citades anteriorment. Notes addicionals: 1\\. El projecte GNU distribueix el GNU Privacy Guard, un programa que implementa xifratge de clau pública i signatures digitals, que podeu utilitzar per enviar correus electrònics de manera privada i segura. És útil esbrinar les diferències entre el GPG i la informàtica traïdora, i veure què fa que un sigui útil i l'altre molt perillós. Quan algú utilitza GPG per enviar un missatge xifrat, i utilitzeu GPG per descodificar-lo, el resultat és un document desxifrat que podeu llegir, reenviar, copiar, i encara tornar a xifrar per enviar-lo de manera segura a algú més. Una aplicació d'informàtica traïdora us deixaria llegir les paraules a la pantalla, però no us permet produir un document desxifrat per poder-lo utilitzar d'una altra manera. GPG, una aplicació de programari lliure, posa a disposició dels usuaris característiques de seguretat. La informàtica traïdora està dissenyada per imposar restriccions als usuaris. 2\\. Microsoft presenta Palladium com una mesura de seguretat, dient que protegirà dels virus, però això és fals. A una presentació del Departament de Recerca de Microsoft a l'Octubre del 2002 es va dir que una de les especificacions de Palladium era que les aplicacions existents continuarien funcionant; llavors, els virus continuaran essent capaços de fer tot el què poden fer ara. Quan Microsoft parla de \"seguretat\" en relació amb Palladium, no ho fan de la mateixa manera que ho fem nosaltres: protegir l'ordinador de les coses que no volem. Ells volen dir protegir les dades de la teva màquina de ser accessibles d'alguna manera que ells no volen. Una diapositiva a la presentació llistava diferents tipus de secrets que Palladium podia protegir, incloent \"secrets de terceres parts\" i \"secrets de l'usuari\", però posava \"secrets de l'usuari\" entre cometes, reconeixent que Palladium no està realment dissenyat per a això. A la presentació s'utilitzava de manera freqüent terminologia que normalment associem amb la seguretat, com ara \"atac\", \"codi maligne\", \"engany\", així com \"segur\". Cap d'aquests termes s'utilitzava de la manera que ho utilitzem normalment: \"atac\" no volia dir algú que està intentant fer-te mal, sinó tu intentant copiar música. \"Codi maligne\" volia dir codi instal·lat per tu que algú altre no vol que el teu ordinador executi. I \"engany\" no vol dir algú que t'intenta enganyar, sinó tu que intentes enganyar el Palladium. 3\\. En una afirmació anterior feta pels desenvolupadors del Palladium, deien que la premissa bàsica era el fet de tenir el control total de la informació recollida o desenvolupada. Això representaria un punt d'inflexió revolucionari sobre les idees d'ètica i del sistema legal, i crearia un sistema de control sense precedents. Els problemes específics d'aquests sistemes no són cap accident; són el resultat de l'objectiu bàsic. Un objectiu que hem de refusar. Copyright 2002 Richard Stallman Verbatim copying and distribution of this entire article is permitted without royalty in any medium provided this notice is preserved. Traducció de Jesús Corrius, Softcatalà.\n", "date": "2002-12-03 08:50:26", "id": "1232", "title": "Pots confiar en el teu ordinador?" }, { "content": "12/10/2003, [Josep Maria Virgili](mailto:jomvo@correu.vilaweb.com) ¿Heu reflexionat mai sobre el fet que sabeu moltes coses que podrien ser profitoses per a molta altra gent? Són coneixements que heu adquirit gràcies a la vostra experiència professional o acadèmica, a les vostres afeccions, als vostres viatges, en definitiva, a la vostra experiència vital. Els voleu donar a conèixer? Potser més d'un cop ho heu pensat però els vostres coneixements informàtics no us han permès de dur-ho a terme. ¿Voleu aplegar-les en un lloc web al costat de les aportacions que altres internautes catalans fan des de ja fa temps en aquest mateix sentit? Si heu respost afirmativament les qüestions anteriors, necessiteu conèixer Viquipèdia, concretament la [Viquipèdia catalana](http://ca.wikipedia.org/). La [Viquipèdia](http://www.wikipedia.org/) és un lloc web que permet als internautes la lliure creació d'enciclopèdies lliures en diverses llengües, entre les quals hi ha el català. No s'hi accepta el plagi d’obres de consulta preexistents: els redactats els han de fer els viquipedistes a partir dels seus propis coneixements. Per això es consideren lliures. El seu contingut no té cap mena de drets. Tothom en pot obtenir informació i millorar-la si ho creu convenient. Com totes les altres, la [Viquipèdia catalana](http://ca.wikipedia.org/) constarà d'un nombre il·limitat de pàgines, una per a cada concepte definit. En el redactat de la pàgina, les paraules interessants es poden marcar per tal que –en clicar-les en el text acabat- se salti cap a la pàgina en què el concepte es defineix i s’explica. Els autors de cada pàgina són els encarregats de decidir si cal o no cal enllaçar un mot determinat del text d’una pàgina amb una altra. Val a dir que aquesta possibilitat de poder saltar d’un concepte a l’altre és el principal avantange d’una encilopèdia digital, enfront de les tradicionals en paper. Els continguts abasten tots els àmbits possibles: [filosofia](http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Filosofia), [ciencies](http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Ci%E8ncia), [història](http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Hist%F2ria), [tecnologia](http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Tecnologia), [arts](http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Art), [esports](http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Esport), [cultura](http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Cultura), etc. I tenen una fiabilitat contrastada, ja que si un usuari hi introdueix informació incorrecta o tendenciosa, sempre n'hi haurà un altre que la podrà esmenar. A més a més, per tal de fer ineficaços els sabotatges, el sistema guarda totes les edicions que es van fent d'una pàgina, les quals es poden recuperar fàcilment, si cal. A la Viquipèdia hi ha algunes pàgines especials. En primer lloc, la pàgina d’acollida, que és la que apareix en entrar. Hi ha uns mots de benvinguda i un índex temàtic de matèries des del qual es pot accedir als diferents apartats de l'enciclopèdia i també a les diverses viquipèdies en altres llengües. Una altra pàgina especial és la que mostra el llistat de canvis recents i que permet de saber les darreres modificacions que s'han fet a l'enciclopèdia: d'aquesta manera tots els [viquipedistes](http://ca.wikipedia.org/wiki.cgi?Viquipedistes) (ususaris de la Viquipèdia) les poden retocar immediatament si ho consideren oportú. També mereixen un comentari les pàgines de discussió, les quals serveixen per a debatre qüestions polèmiques amb els altres viquipedistes, intercanviar punts de vista, etc.; i sobretot són molt importants per consensuar criteris generals de funcionament, cosa que aconseguim amb molta facilitat. Hem d'esmentar que el sistema també disposa d'un eficaç cercador que permet de trobar en quines pàgines apareix un mot determinat del qual vulguem cercar informació. En general els viquipedistes acostumem a treballar en les pàgines recents, tot i que això no cal que sigui així forçosament. Com és obvi, cada viquipedista s’especialitza en la matèria que més coneix o que més li agrada. Si en algun punt té alguna llacuna de coneixement, només cal que no n'escrigui res: algú altre ja ho completarà. Direm per acabar que actualment la Viquipèdia catalana funciona amb un programa molt senzill. Entre altres mancances, per exemple, la dificultat per incloure-hi imatges o gràfics. Però els responsables ja treballen per aconseguir que aquesta situació canviï ben aviat i puguem disposar del programari més eficient de què ja gaudeixen algunes viquipèdies en altres llengües més poderoses. Ara mateix, l'anglès ja disposa de més de 150.000 articles i el català de 4.000. Animeu-vos doncs a col·laborar en el projecte de la [Viquipèdia catalana](http://ca.wikipedia.org/). De vosaltres depèn que es disminueixin les distàncies! Josep Maria Virgili, viquipedista\n", "date": "2003-10-12 13:00:00", "id": "1236", "title": "La Viquipèdia: l'enciclopèdia lliure en català" }, { "content": "16/10/2003, Barcelona Breakfast Un centenar d'experts vinculats a les noves tecnologies que es reuneixen periòdicament al rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya proclamen que la Catalunya tecnològica és un miratge i rebutgen que Catalunya sigui líder al sector. Barcelona Breakfast inclou veus tant dispars com Ginés Alarcón (Colt Telecom), Ramón Palacio (Alcatel), Carles Font (Microsoft), Miquel Solé (patronal CECOT), Pedro Mier (Mier Comunicaciones), Ferran Amago (Auna i degà del Colegio de Ingenieros Técnicos de Telecomunicaciones) o Ricard Ruiz de Querol (Telefónica), entre d'altres. Més informació: www.barcelonabreakfast.com Manifest del Barcelona Breakfast Barcelona Breakfast ha nascut amb la convicció de que la transformació que les tecnologies de la informació i la comunicació provocaran en la societat és extraordinària. En conseqüència aquelles comunitats que tinguin una major capacitat d’entendre l’impacte que suposaran les tecnologies de la informació i la comunicació i d’impulsar innovacions, esdevindran més competitives i gaudiran de més oportunitats de progrés en el marc d’un món profundament canviant. Tot i que aquesta sensació de canvi no és nova en la història contemporània, els ritmes de la innovació no havien estat mai comparables als actuals. És difícil sostreure’s de la sensació de vertigen històric que han provocat Internet i, en general, les tecnologies de la informació i la comunicació. Catalunya ha viscut respecte de les tecnologies de la informació i la comunicació un miratge. Ha diagnosticat amb celeritat (potser amb més mimetisme que profunditat i originalitat) el nou escenari. Ha fet documents i ha creat associacions civils i òrgans de govern. En termes de resultats però no es percep cap lideratge destacat (per descomptat tampoc es percep lideratge en termes del % del PIB que signifiquen les tecnologies de la informació i la comunicació). Hom té la sensació de que podríem guanyar el campionat del món en diagnòstic, però no correríem les finals de resultats. Tanmateix hi ha hagut més diagnòstic que estratègia. Hi ha hagut formulacions estratègiques generals però no es palpen resultats estratègics significatius. El millor que es pot dir és que les administracions catalanes han començat, amb retard equiparable al de molts altres governs, a impulsar projectes de cohesió sobre la societat de la informació, però en cap cas de lideratge. Les administracions han de posar les bases d’equilibri pel que fa a les infrastructures i a les estructures de la societat de la informació, però d’ací a assolir posicions de lidertatge hi va un bon troç. De fet, aquest és un discurs vàlid per Catalunya, però també ho és per Espanya i per Europa. El pretès lideratge inspirat en els documents de l’ “eEuropa” no es palpa. D’altra banda, és massa simple atorgar tota la responsabilitat als governs. És un error profund d’anàlisi oblidar la iniciativa empresarial i social, com ho és exculpar uns governs més retòrics que efectius en els projectes de societat de la informació. Les tecnologies de la informació i la comunicació, i en especial Internet, han modificat plenament els entorns de comunicació personals i corporatius. Han canviat empreses, han alterat cadenes de valor, però no han assolit l’hegemonia en molts dels processos econòmics. Sobre Internet encara no s’han generat models de negoci extensius a la major part de sectors de l’economia. La Xarxa és més que un canal, més que un instrument, sens dubte, però no és el substitut dels mercats. Totes les expectatives de demanda de banda ampla fetes en la segona mitat dels anys noranta han estat sistemàticament errònies i els supòsits d’operacions tan importants com la liberalització de les telecomunicacions han resultat mancats de fonament. Els resultats d’aquestes operacions són avui perfectament descriptibles: amb l’excepció de la telefonia mòbil i d’alguna empresa amb estratègies de nínxol molt clares, els operadors incumbents dominen els mercats d’arreu d’Europa. La liberalització de les telecomunicacions d’aquest moment no té res a veure amb els pronòstics que la van animar. En aquest panorama, les empreses catalanes ha optat més pels models de la prudència de veure-les venir que de grans riscs avantguardistes. Indubtablement aquest capteniment pot haver tingut el fruit d’estalviar els disgustos basats en plantejaments poc fonamentats en els valors de l’economia permanent, però tampoc ha generat grans iniciatives empresarials ni en el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, ni en el sector audiovisual o multimèdia. El que Retevisión havia de ser la nova Seat, vist a hores d’ara, és el paradigma del miratge. Synera, un projecte amb ambició global basat en un producte excel·lent, no ha sobreviscut a les exigències del curt termini. Projectes amb voluntat de “Killer application” com In/Out encara han de demostrar la seva consolidació. Projectes ja consolidats en l’àmbit multimèdia, com Mediapark, presenten un futur sinuós i nebulós. Un cop més, Catalunya no ha trencat el model de ser un país de petita i mitjana empresa, les tecnologies de la informació i la comunicació, no en són una excepció. I en aquest camp de les petites i mitjanes empreses, l’increment de la competitivitat que un ús intensiu i eficient de les tecnologies de la informació i la comunicació pot significar, és molt desigual. Sempre ens quedarà la Universitat Oberta de Catalunya, un projecte que ha tingut un impacte internacional notori i una de les innovacions locals que s’han situat a l’avantguarda global. La UOC, d’una qualitat i valor molt estimables, sense un país amb més pes en el PIB de l’economia del coneixement, és la flor que no fa estiu. D’altra banda el repte de la UOC és mantenir el lideratge que va assolir en els noranta i fer que el seu IN3 esdevingui una gran referència internacional. Pel que fa a l’administració pública, alliberada d’una pressió real dels ciutadans - fora del grup d’evangelitzadors de les tecnologies de la informació i la comunicació-, han adoptat un discurs estratègic però, amb excepcions, no l’han posat en pràctica, no han aprofitat les tecnologies de la informació i la comunicació per emprendre la gran modernització que aquestes els permeten. S’ha estat capaç d’elaborar un bon projecte d’Administració Oberta de Catalunya que tenia com a valor diferencial la col·laboració entre l’administració autonòmica i la local, però s’ha actuat amb molt poca visió estratègica a l’hora d’interconnectar les administracions en benefici del ciutadà, han pesat més les reticències partidistes que la voluntat d’innovació. En aquests cas la innovació no era tecnològica, era innovar les cultures corporatives d’administracions que treballen amb una distància i una ineficiència que només perjudica al ciutadà. Un cop més es demostra que en la tecnologia no hi ha el canvi, el canvi només és en la conjunció de l’estratègia, la cultura i la tecnologia. Més enllà de l’Administració Oberta de Catalunya, de l’administració han sortit projectes innovadors com el del districte 22@ de l’Ajuntament de Barcelona, un projecte que viu les tensions dels terminis de transformació. En el curt termini viu castigat per l’esclat de la bombolla tecnològica basada en l’especulació financera, borsària, i necessita d’un ajustament molt notori dels processos de gestió. Avui el 22@ és encara més visible en els papers, tanmateix com idea brillant, que en les illes de Poble Nou. Es perceben més grues que bits pel carrer. Si en cada pla estratègic que s’ha fet sobre la societat de la informació a Europa, Espanya, Catalunya, Barcelona i múltiples ciutats animades per Localret hi hagués hagut només un dels objectius significatius assolits, avui Catalunya seria la Irlanda o l’Escandinàvia del Sud pel que fa a la Societat de la Informació. I per descomptat el que Catalunya ha de fer és generar el seu propi model i basar-lo en les seves capacitats econòmiques reals i les seves habilitats de gestionar les oportunitats de futur. Perquè no s’ha assolit el lideratge que buscava el Pla Catalunya en Xarxa? Perquè no hi hem arribat? Ben segur que les polítiques dels governs podrien haver estat més decidides, però és un problema de govern o és un problema de model econòmic i social? Es va vendre un miratge i ens el vàrem creure, tot i que, objectivament, era molt difícil arribar-hi? És un problema de voluntats i d’encerts o és una qüestió de base econòmica? Una economia potent i oberta com la catalana (28% de les exportacions espanyoles) podia aspirar al lideratge? En qualsevol cas, tots els observatoris sobre la societat de la informació són coincidents. Hi ha bones pràctiques ( UOC, 22@, Localret, pla de connexió de banda ampla, pla de telecentres, etc.) però no hi ha lideratge, ni tan sols dintre d’Espanya. La situació no és catastròfica, però és lluny del pretès “take-off” que hom considerava que es podia assolir de la mà de les tecnologies de la informació i la comunicació. Més que desastre, cal parlar de cost d’oportunitat. La història no es repeteix, encara que la història del ferrocarril s’assembli molt a la dels primers temps d’Internet. Ni ara Espanya és un mercat proteccionista que permeti una industrialització correcte dels emprenedors catalans, ni el lideratge d’aquest canvi econòmic pivota en Europa com fou el de la industrialització del segle XVIII i XIX. Catalunya hauria de fer apostes significatives sense oblidar l’entorn econòmic en el que es mou, un entorn global. Què proposa Barcelona Breakfast per a buscar un posicionament significatiu de Catalunya en la societat de la informació ? Què proposa Barcelona Breakfast per acostar-nos al lideratge? Les propostes del Barcelona Breakfast Primera. Passa de la retòrica estratègica a l’acció. Que es facin tants plans estratègics com calgui, però que se n’apliqui algun, per exemple, el darrer signat entre la Generalitat i Localret. Per tant que es parli més d’indicadors que de diagnòstics. Segona. Exemplaritzar l’administració pública. Que el projecte d’Administració Oberta de Catalunya esdevingui un projecte de país, controlat per una comissió amb representació plural del Parlament de Catalunya. Que es discrimini positivament les administracions que impulsin una gestió del canvi basada en les tecnologies de la informació i la comunicació. Tercera. Exemplaritzar la innnovació. Que es creï per part de les corporacions econòmiques, la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Ciencia y Tecnología, un segell de qualitat en la innovació en tecnologies de la informació i la comunicació, fonamentat en la cultura de la qualitat, que beneficiï fiscalment les empreses innovadores i discrimini positivament a les universitats innovadores. Unificar els fons de capital risc amb participació pública, buscar la concertació amb els de gestió privada i convertir-los en fons d’iniciativa: seleccionar un gran projecte a l’any, català o internacional, en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i facilitar el seu desenvolupament. No descuidar les start-up, però garantir que cada any es bateja financerament un projecte sòlid. Quarta. Educar en un nou paradigma de gestió del coneixement. Generar noves iniciatives per a un ensenyament basat en el lliure intercanvi de tota mena de continguts, educar en el nou paradigma de la societat de la informació, on les barreres d’accés al coneixement venen més per excés que per escassetat d’informació. Impulsar la gestió del coneixement a l’administració pública com a factor clau d’èxit. Cinquena. Política Industrial – Model econòmic. Fer política industrial en tecnologies de la informació i la comunicació, com a factor transversal de competitivitat i com a sector específic de valor, amb especial atenció al sector de continguts multimèdia i amb iniciatives clarament adreçades a la competitivitat de les pimes com a base estructural de l’economia catalana. Sisena. Policentrisme Reclamar la presència d’organismes estatals a Catalunya en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació. Si la ubicació de la Comisión del Mercado de las telecomunicaciones no és possible, la de l’organisme que tingui cura de seguir el nou pla estratègic impulsat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología “España.es”. \n", "date": "2003-10-16 13:00:00", "id": "1238", "title": "Noves tecnologies a Catalunya: Lideratge més enllà del miratge" }, { "content": "24/07/2003. Per Jordi Mas, Softcatalà. Què és l'AOC? L'[Administració Oberta de Catalunya](http://www.cat365.net/) (AOC) té com a objectiu fer de finestra única en les relacions de les administracions públiques catalanes a Internet, és a dir, oferir al ciutadà la possibilitat de gestionar tots els seus tràmits amb l'Administració des d'un sol canal, des de sol·licitar un servei a l'ajuntament de la localitat on viu fins a demanar un ajut a un determinat departament de la Generalitat. Conceptualment, està en la línia de projectes d'altres països, com ara el Goverment Gateway del govern britànic. L'AOC és un projecte que va ser aprovat per tots els partits polítics el 23 de juliol de l'any 2001; a nivell de plantejament és totalment adequat i necessari, i, de fet, la majoria de països europeus estan iniciant o desplegant projectes semblants. Una història no gaire llunyana El divendres 14 de setembre de 2001 ens vam despertar amb una notícia sorprenent: el vinent dilluns, la Generalitat convocava els mitjans per presentar el Windows XP Professional en català. El meu primer pensament va ser que Déu existia, i que a més era català, perquè traduir un sistema operatiu d'un volum i complexitat considerables, com ara el Windows XP, requeria uns esforços força importants. La notícia, que el Govern va desvincular del projecte AOC, va tenir molta trascendència en el decurs d'aquest. El dilluns 17 de setembre s'anunciava el Windows XP Professional en català i futures actualitzacions del mateix. Tot de forma automàtica i sense cap cost per a la Generalitat; aquest fet era realment una novetat si es tenia en compte que anteriorment s'havien pagat fortes quantitats per les traduccions al català d'altres versions del Windows. [En paraules](http://www.softcatala.org/windows/nota1.htm) del propi Artur Mas i Gavarró, \"Catalunya forma part d'un club seleccionat de països que disposen d'un mercat informàtic de mentalitat oberta\". Aquell dia va ser un orgasme sense límits. Els nostres governants afirmaven que el català entrava en una nova dimensió en les noves tecnologies. Mai no vaig entendre, però, què feia un conseller en cap presentant un producte d'una empresa comercial, especialment quan cap representant de Microsoft no hi va anar, a la presentació. Es devien ensumar el xou. Malauradament per al català com a llengua i per als nostres impostos, la història era molt diferent: només cinc dies més tard, Softcatalà [desvetllava](http://www.softcatala.org/windows) que tot no era pas tan idíl·lic com la Generalitat explicava: Microsoft publicaria un pedaç que només funcionaria amb el Windows XP Professional (la versió per empreses que costa el doble que la domèstica) i que, a més, només traduiria el Windows parcialment, i solament el programari (sense la documentació ni la instal·lació). El català al Windows XP, doncs, quedava relegat a una llengua de segon ordre, lluny del francès, l'alemany o l'espanyol que disposaven de versions traduïdes completes. El setembre del 2002, quan es va presentar definitivament el Windows XP Professional en català, un any després de la versió en espanyol, la presentació la va dur a terme el conseller Andreu Mas-Colell, en uns termes molt més mesurats i menys orgàsmics, i entonant el \"sabem que això és només un petit pas per al català\". El Windows català mostrava la seva autèntica utilitat: servir de interficie pels funcionaris que havien de fer-lo servir en el projecte AOC. Era la torna de Microsoft davant la gran factura que pagàvem els catalans en llicències de programari. L'AOC i el català Uns mesos abans, Antoni Vives i Tomás, actual Secretari de Govern de la Generalitat, un polític de l'òrbita d'Àngel Colom que va que passar per ERC i que ha acabat en les files de CiU, i Lluís Jou, ex-director de Política Lingüística, van acabar confiant en Microsoft per al projecte Administració Oberta de Catalunya, gràcies a la mà d'Accenture (ex Artur Andersen Consulting) que va aconseguir la gestió del projecte sense concursos públics ni consens parlamentari. Accenture va designar Microsoft com a proveïdor únic de programari. Les empreses encarregades de dur a terme el projecte serien Accenture i, lògicament, Avanade, l'empresa compartida entre Accenture i Microsoft per desenvolupar solucions tecnològiques. També es comptava amb T-Systems, que era l'antic Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació després de la seva privatització i venda a l'operadora alemanya T-Mobile. El cost pressupostat del projecte Administració Oberta durant els primers quatre anys és de 120 milions d'euros, és a dir, 20.000 milions de les antigues pessetes, incloent la formació dels funcionaris. Estem parlant, sens dubte, de la inversió més gran feta pel Govern en noves tecnologies. El projecte dissenyat per la Generalitat i Accenture donava l'esquena a les administracions locals, l'experiència tecnològica de les quals va ser menyspreada a l'hora de plantejar el projecte. Casos d'èxit eren l'Ajuntament de Barcelona o el de Sabadell. Veus molt rellevants del món local, com ara el president de Localret , Jordi Valls, van criticar que, en temes tan bàsics, s'actués de forma unilateral. No tots hi estem d'acord El 23 d'abril de l'any 2002, Softcatalà impulsava la ['Campanya per l'ús del programari lliure en l'administració pública'](http://www.softcatala.org/admpub) i presentava un [Manifest](http://www.softcatala.org/admpub/manifest.htm) amb el suport d'algunes de les entitats més representatives del món Internet a Catalunya. L'objectiu de la campanya era sensibilitzar les administracions públiques, i el conjunt de la societat, de la importància i els efectes positius que té dur a terme una política d'ús d'aplicacions de programari lliure en les tecnologies de la informació, i de la importància de preservar els drets civils dels ciutadans en el món digital. Els conceptes plantejats al manifest eren pràcticament oposats als utilitzats pel Govern per tal de desenvolupar el projecte AOC, incloent-hi l'ús de programari de propietat, el no respectar l'ús de diferents plataformes per part dels usuaris i la manca de previsió en l'ús de formats estàndard, per mencionar-ne només alguns. Un altre tema preocupant era on acabarien les dades del ciutadà entre tant outsourcing com el projecte plantejava. Manel Sanromà, director de l'empresa PuntCat (encarregada del portal de l'AOC), en [declaracions](http://hemeroteca.diaridebarcelona.com/ddb-021211/aoc1.html) al Diari de Barcelona afirmava que \"és molt més fàcil parlar amb Microsoft que amb Linux\" i que \"és molt més fàcil arribar a acords comercials amb Microsoft perquè tradueixi part del seu software\". S'escapa al meu enteniment com una aposta estratègica i una inversió tan important no es van consensuar amb un nutrit grup d'experts reconeguts del tema, especialment amb les universitats del nostre país. Amb un debat adequat es podria haver avaluat l'ús de solucions en programari lliure, que tenen avantatges indiscutibles en molts aspectes, incloent-hi el cost, i que és la direcció que molts països estan prenent o en procés de prendre. La falta de planificació sempre es paga cara. La manca d'una planificació clara per part del govern de la Generalitat de Catalunya en temes de llengua i noves tecnologies té, com a efecte col·lateral, que finalment es decantin per Microsoft com a únic proveïdor del projecte AOC. En aquest sentit, confiar a única empresa en posició de monopoli el futur de la nostra llengua i un projecte d'aquesta mida és, com a mínim, arriscat. La presentació de l'AOC El projecte AOC es va presentar el 3 de juliol del 2002 a la Casa de La Llotja de Mar. La presentació va ser un veritable xou mediàtic, amb una mostra de despesa de recursos només vista anteriorment en la època de les puntcom; la gran diferència era que, aquest cop, els diners eren públics. En resposta a la pregunta parlamentària del Partit Popular [25/09/2002 BOPC, 337, pàg. 33] el Govern afirma que la despesa total, només d'aquesta presentació de dues hores, va ser de 75.126 euros, és a dir 12,5 milions de les antigues pessetes. Quedava clar que el projecte de l'AOC s'havia de vendre bé a major glòria del futur candidat Artur Mas, i que no s'hi escatimarien despeses. En la presentació, la Generalitat va enfocar el projecte com si fos tot seu, restant importància a les administracions locals, quelcom que aviat els passaria factura. Un altre tema que espantava era el fet que es volia vendre publicitat per al que seria la finestreta única de l'administració pública. En declaracions a El Periódico de Catalunya (06/07/2002) , Miquel Estapé, director de desenvolupament i aliances de Puntcat, afirmava que \"la publicitat serà molt suau, com la que apareix en cercadors, en què, quan es busca un concepte, apareix un enllaç amb un servei relacionat i la descripció del producte\", i també assenyalava que els ingressos per publicitat serien de 6 milions d'euros per any (1.000 milions de pessetes). Aquestes previsions, en el moment de fer-les, ja eren totalment desmesurades i fora de la lògica de mercat; esperem que no es tinguessin en compte en cap pla de negoci. Com és natural, aquestes previsions econòmiques no s'han complert, és més, els ingressos de l'AOC per publicitat tendeixen a zero. Diferents membres del PSC i Localret van mostrar el seu desacord amb la decisió d'incorporar publicitat. Aquest document és (c) 2003 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sense renumeració econòmica. Heu d'incloure sempre aquesta nota. L'Administració oberta i el cinema català 24/07/2003. Per Jesús Corrius, Softcatalà. Ja fa un any es va presentar el portal cat365, l'estendard de la de l'administració electrònica catalana. Es tracta d'un gran projecte (sobretot pel què fa al seu pressupost) que ha estat reconegut com un dels cinc millors projectes europeus de govern electrònic i que, tot sigui dit, considerem del tot necessari de cara als nous reptes que ens planteja aquest segle que acabem d'estrenar. Això sí, per fer aquesta afirmació hem de fer un esforç per deixar de banda el fet que, des del principi, el portal s'ha utilitzat sense cap mena de vergonya com a arma electoral buscant sempre benefici immediat (el què en clau política podem anomenar \"sortir a la foto\") sense tenir en compte les conseqüències negatives que es puguin derivar d'aquest fet a mig o llarg termini. En aquest aspecte s'han mostrat totalment coherents amb la política de noves tecnologies que han dut a terme al llarg dels últims anys. La política que s'està duent a terme des del govern (recordeu: buscant sempre el benefici immediat) sembla orientada exclusivament a convertir els catalans en grans consumidors de les noves tecnologies, de la mateixa manera que Catalunya ha renunciat a tenir una indústria cinematogràfica pròpia per dedicar-se a consumir el productes (o més aviat subproductes) culturals que ens venen principalment dels Estats Units. És evident que ser consumidors de noves tecnologies no és dolent, però estem segurs que volem que passi el mateix que ha passat amb el cinema? Demanar el doblatge de les pel·lícules al català no és tampoc dolent, al contrari, és un dret que tenim, i que hem d'exigir com a comunitat lingüística, però quan demanem el doblatge no estem anant al fons del problema, sinó que estem simplement arreglant les seves conseqüències. Si no tenim cinema en català és perquè no tenim una indústria cinematogràfica pròpia a Catalunya. Catalunya serà una potència important en el món de les noves tecnologies utilitzant programari lliure o no serà. Aquest és el mateix cas que el cinema. Seria un error molt greu, i estúpid, intentar competir amb Hollywood utilitzant les seves pròpies armes. No podem competir fent el mateix que ells, grans produccions molt cares i plenes d'efectes especials, perquè sempre ens passaran la mà per la cara. Per posar un exemple contundent: no podem fer un 'Titànic' a Catalunya i esperar que pugui competir amb un 'Titànic' fet a Hollywood. En aquest cas sempre tindrem les de perdre. Que no puguem fer un 'Titànic', però, no vol dir que ens hagem de donar per vençuts, simplement hem de buscar alternatives. Si no podem fer 'Titànic' fem 'Cinema Paradiso' buscant d'aquesta manera el prestigi i el benefici a llarg termini. De la mateixa manera que no podem fer un 'Titànic' tampoc podem fer un 'Windows'. Catalunya no pot competir amb els Estats Units amb el programari propietari, però si encara hi som a temps, podrem competir de tu a tu amb qualsevol país a través del programari lliure. I en última instància, en el cas català, el programari lliure significa confiar en el país. Quan el nostre govern ofereix el seu gran projecte informàtic, sense concurs públic, a una empresa alemanya i a una altra dels Estats Units ens està dient que no té confiança en la seva gent. Tenim exemples de projectes fet per la gent d'aquí que han funcionat i que s'estan exportant arreu del món (el cas del campus de la UOC és un dels més evidents) però es clar, si la nostra prioritat és el benefici immediat, sempre vesteix més fer-se una foto amb el Bill Gates que no pas amb un anònim enginyer informàtic de Manresa. Sé que les comparacions sempre són odioses, però n'hi ha una de molt evident per aquest cas que ens toca. La Generalitat ha llogat una casa a una multinacional dels Estats Units, per la qual haurà de pagar una forta hipoteca durant molts anys i, el què és pitjor, mai no serà seva, sinó que sempre viurà de lloguer, en comptes de fer-la construir per una empresa d'aquí, per molts menys diners, i tenir-la en propietat des del primer dia. Una pregunta que encara no ha contestat cap responsable del Govern català és quants diners es gasten, o s'han gastant, amb productes de la casa Microsoft i si creuen que amb aquests diners que s'han gastat podien fer haver fet un projecte propi d'administració electrònica amb tecnologia feta al país. Per últim m'agradaria deixar molt clara una cosa. El programari lliure acabarà triomfant. I si som llestos i per una vegada deixem de buscar el benefici immediat a favor el benefici a llarg termini, apostarem decididament per ell. Per tal de ser competitius en les noves tecnologies de la informació i del coneixement necessitem moltes coses, la primera de totes i la més important, una correcta formació en aquest camp, però també la confiança dels nostres dirigents. I la confiança no és demostra només amb bones paraules, sinó amb fets. Aquest document és (c) 2003 Jesús Corrius i Llavina. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sense finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota.\n", "date": "2003-07-24 13:00:00", "id": "1239", "title": "L'administració oberta de Catalunya" }, { "content": "Pilar Dellunde, investigadora i professora de la UAB, pilar@iiia.csic.es 7/11/2002 Catalunya necessita una actualització: la versió actual és obsoleta, anem, pel cap baix, per la versió 2.0.100345 i, de seguir així, de cara als propers anys, com un gran avenç, podrem arribar a la 2.0.100346. És necessari reescriure Catalunya en un codi de font obert. Fins ara només uns pocs podien fer modificacions i tenir accés a la creació, a la innovació, als mitjans de comunicació. Cal reescriure Catalunya de manera que tothom en conegui les instruccions, tothom pugui millorar-la, tothom hi pugui participar. Fa només un any que el periodista i director de Vilaweb.com, Vicent Partal, presentava en el seu llibre Catalunya 3.0 una anàlisi sobre com podien ser els Països Catalans, la nació dels catalans i les catalanes en el futur, i sobre quin paper podríem tenir a Europa. En la introducció d'aquest assaig, Partal justificava la necessitat del pas a aquesta nova versió, la Catalunya 3.0, \"Però, en tot cas, crec que allò que necessitem no és pas una nova reforma, un nou pegat, sinó un canvi de dalt a baix. I és això el que vull expressar amb el títol\". Seguint el fil de la reflexió del llibre de Partal, intentaré obrir debat sobre quins principis haurien de ser el motor d'aquesta Catalunya 3.0. pel que fa a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, sobre quin hauria de ser el paper de les nostres administracions públiques, especialment la Generalitat de Catalunya i les administracions locals. Sense ànims de ser exhaustiva, proposo quatre línies d'acció que han de permetre construir una Catalunya 3.0 moderna i del benestar social, fixant prioritats de país pel que fa a les TIC. 1\\. L'accés a Internet per banda ampla ha de ser possible per a tota la població. Tant des del punt de vista tècnic com des del punt de vista pressupostari, avui es pot fer arribar la banda ampla a tota Catalunya, i no hi ha lloc per a les excuses. Així ens ho mostren les dades d'un estudi recent efectuat pel Consorci municipalista [Localret](http://www.localret.es/). Aquest estudi, presentat a l'assemblea d'aquest consorci local el desembre de 2001, quantifica el cost de construir una xarxa troncal, una interurbana i una urbana que connectin els 946 municipis de Catalunya. Realitzar una xarxa troncal d'alta capacitat, sobre fibra òptica i dividida en quatre anelles, costaria uns 123 milions d'euros. A partir d'aquesta xarxa troncal sortiria la xarxa interurbana, amb un cost de 160 milions d'euros. Finalment, per dur la banda ampla a totes les seus municipals (ajuntaments, biblioteques, instituts...) caldrien 137 milions d'euros més. El total, uns 420 milions d'euros, aproximadament igual que el que costa, en aquests moments, la construcció de 50 o 60 quilòmetres d'autopista. No tota la xarxa seria de nova construcció, sinó que s'aprofitarien infraestructures existents, xarxes de fibra òptica d' empreses de telecomunicacions, de la xarxa de carreteres i autopistes, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya o d'empreses de serveis. A partir d'aquí, els municipis haurien de vetllar perquè la banda ampla arribés als usuaris finals, amb una pluralitat de tecnologies que es podrien fer servir (wireless...). El requeriment d'entendre Internet com a servei públic universal no és res nou (el trobem present, per exemple, a la directiva de la Unió Europea 2000/31), però mai ha estat considerat com una prioritat del govern. Pel que fa al mercat i a la recerca tecnològica, se sap què passarà en els propers 10 anys. Cal, doncs, una planificació que fins ara s'ha deixat en mans privades per tal de desenvolupar estratègies per als propers 10 anys. Però, alhora, cal aprofitar també el temps de les oportunitats i definir estratègies per al futur immediat, és a dir, per als propers dos anys. Catalunya ha de tenir una xarxa pròpia de telecomunicacions i un operador propi, i fer-se així pionera en el desenvolupament de la segona generació d'[Internet](http://www.i2cat.net/). Fins ara no s'ha tingut una actitud prou valenta com per demanar comptes de tots els compromisos no acomplerts per Menta o Telefònica (en aquest darrer cas, tampoc s'ha fet res per evitar l'aplicació de la posició dominant). No ens podem quedar només amb les accions proposades per l'estudi de Localret, esmentat anteriorment; sense anar més enllà de les infraestructures, quins mecanismes podrem tenir per poder superar en un futur la situació actual amb un únic operador dominant? Cal valorar l'experiència que ha representat Euskaltel i definir un model propi d'operador, i aquest operador no hauria d'excloure les prestacions en continguts i en serveis públics. La xarxa ha d'actuar com a factor d'equilibri territorial. La implantació de telecentres és fonamental, però sempre que esdevinguin alhora comunitats reals i espais de socialització, espais per al teletreball, un tipus de treball que cal potenciar, fent-ne una regulació legislativa perquè no s'incrementi més la precarietat laboral existent en aquest sector. És de la creativitat de les administracions locals d'on han sorgit les iniciatives pioneres, com ara el Televall impulsat per l'Ajuntament de Ribes de [Freser](http://www.televall.com/), o [Neapolis](http://www.vilanova.org/neapolis), impulsat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. El Televall ha estat el primer telecentre rural de teletreball a Catalunya, que ha utilitzat el teletreball per atraure nova població al municipi, i facilitar la recuperació del territori i del patrimoni arquitectònic. Neapolis és un projecte que neix amb la voluntat de convertir-se en l'impulsor de la societat de la informació a Vilanova i la Geltrú i la comarca del Garraf. El sector primari, agricultura i pesca, es veuran també activats en el seu desenvolupament amb l'objectiu de reduir la pèrdua d'impacte i importància en el conjunt dels recursos econòmics (llotja virtual de venda de peix...). He triat dos exemples significatius de les moltes experiències sorgides de les administracions locals, la majoria d'elles sense unes dotacions suficients de recursos. Són moltes les competències que no són seves i que en aquests moments exerceixen els ajuntaments: segons els casos, es fa una tasca de suplència d'entre un 15% i un 28%. En el context en què ens trobem actualment és especialment important que les prioritats de les inversions en els municipis es fixin a partir de processos participatius; en aquest sentit s'ha portat a terme una iniciativa del Comissionat per a la Societat de la Informació de l'Ajuntament de Rubí, on s'han utilitzat les noves tecnologies (programa [Consensus](http://mis.ictnet.es/consensus/rubi/)) per fer possible uns pressupostos participatius. 2\\. Cal trencar les barreres físiques que impedeixen la innovació. Però les barreres també es troben dins dels nostres ordinadors, les infraestructures també són el programari. Quan fa més de sis mesos que Softcatalà va endegar la campanya per a la implantació del programari lliure en les administracions, fa només uns dies, el 30 d'octubre, ha estat rebutjada al Parlament, pels vots de CIU i PP, [la iniciativa que en aquest sentit havia presentat ERC al Parlament de Catalunya](http://www.esquerra.org/programarilliure.html). Però cal continuar treballant per la implantació del programari lliure, primer a les universitats i a les administracions locals, tenint sempre present que la generalització en el seu ús passa perquè s'assumeixi des del Govern de la Generalitat i es pugui traslladar d'una manera extensiva al món educatiu. El programari lliure forma part d'un projecte de país, de la necessitat que tenim d' impulsar una indústria pròpia i de fer possible la presència de la llengua catalana en el món de la informàtica. L'èxit de les [Primeres Jornades sobre Programari Lliure a la UPC](http://jornadespl.upc.es/), o el projecte per acostar el programari lliure als estudis d'informàtica de la [FIB](http://www.fib.upc.es/ca/), són la mostra dels passos que s'han donat endavant. Iniciatives que cal consolidar i estendre al conjunt de les universitats catalanes, que s'han demostrat molt competitives en la recerca internacional. També cal valorar positivament la implantació d'aquest tipus de programari a moltes empreses. Més enllà de l'actual política de subvencions i d'institucionalització de la cultura, en la nova societat del coneixement l'administració no ha de donar només serveis, no ha de tractar la ciutadania com a usuària. Les relacions amb l'administració han de ser transparents (però sense buits de seguretat) i eficients: no ens podem permetre casos com el del portal acabat de presentar, Cat365, en què les persones que utilitzaven navegadors que no eren de Microsoft van tenir dificultats tècniques per accedir-hi. És necessària la creació de vivers d'empreses, i per obrir espais per a la innovació empresarial s'ha d'augmentar la inversió en recerca i desenvolupament (R+D), que a Catalunya se situa, en aquests moments,, en un 1,1% del PIB, la meitat que a la comunitat de Madrid, i lluny de la mitjana europea (1,82%). 3\\. Llocs de trobada per a les noves tecnologies. Malauradament, molts dels debats se situen en l'àmbit tècnic i, a vegades, poques, en el dels pressupostos. Però aquesta no és una qüestió només de possibilitats tècniques o de recursos econòmics, sinó de principis, de quina societat volem, de com construïm el nostre país. Manquen espais reals de trobada entre els diferents agents socials (universitats, empreses, associacions, administracions, ciutadania, etc.) Espais de diferents mides, a cada municipi, a cada centre de recerca..., i també grans trobades, com una fira catalana de les noves tecnologies, amb prestigi internacional. Pel que fa a les fires privades existents, podríem fer un valoració d'alguns aspectes de la recent celebrada ExpoInternet. Aquesta fira ha anat perdent pes, any rera any, envers les fires de Madrid. El llenguatge en què es parla, el de les informacions que es donen, ens diu molt de la seva importància. A ExpoInternet, enguany, l'absència de l'anglès és molt significativa, denota cap a quin mercat estem adreçant les nostres propostes. Amb l'entrada de nous països a la Unió Europea se'ns obre un mercat molt important per treballar al costat d'altres mercats on encara no ens hem adreçat prou, com el del Nord d'Àfrica. Malgrat això seguim mirant a mercats, com el llatinoamericà, que sempre se'ns ha presentat com \"el més natural\", i que s'ha demostrat especialment difícil degut a l'actual conjuntura econòmica. L'absència del català també ha estat significativa. Això denota la poca importància que es dóna al desenvolupament d'un mercat propi. El gran èxit de la fira: la demanda, la quantitat de persones que hi van pujar i, cal destacar també l'èxit dels tallers sobre programari lliure. No es tracta de bastir un escenari pessimista, ben a l'inrevés, és important recollir tota la creativitat i donar-li sortida. Cal reconèixer el treball fet per empreses i associacions, moltes d'elles, com Softcatalà, que han aconseguit crear i mantenir programes lliures traduïts al català amb èxit reconegut. Recolzament, doncs, a aquelles persones i grups d'investigació que innoven aquí, però també a les que encara són a l'estranger fent recerca i no se'ls ha ofert l'oportunitat de tornar i d'invertir a Catalunya tot el seu capital humà. 4\\. La nostra primera prioritat no ha de ser la xarxa de fibra òptica, sinó la xarxa de persones. Internet ha d'ésser una eina per combatre les desigualtats; altrament cauríem en una mena de despotisme digital. La modernitat passa per aquí, cal posar al centre del nostre discurs els usos socials d'Internet. La xarxa ha de ser factor d'integració, ha de ser accessible per a tothom, també per a les persones amb discapacitats. Cal combatre l'escletxa digital, que és especialment greu pel que fa a les desigualtats de gènere, la que ja s'anomena gender digital divide. Si bé la proporció de dones entre el col·lectiu internauta és cada cop més important, per sobre del 40% a Catalunya, hi ha moltes llicenciatures i diplomatures on la seva presència no arriba encara ni al 10%. Les dones estan cada cop més preparades i acostumen a treballar i organitzar-se en xarxa, però no participen en la producció i creació de la tècnica que utilitzen. És imprescindible trencar els estereotips, les dones han de ser presents també en la cultura de la tècnica. En la nostra societat encara es percep que, en les professions relacionades amb la tecnologia, ser dona pot ser una barrera. El [Programa Dona](http://www.upc.es/donaupc) de la UPC ha estat una iniciativa important per facilitar l'accés de la dona a les titulacions tècniques i per a la creació de consciència sobre les possibilitats d'aquests estudis i afavorir la seva inserció laboral. Però li ha mancat recolzament institucional, el que hauria possibilitat una extensió d'aquest programa a les diferents universitats catalanes i una coordinació amb l'ensenyament primari i secundari. Sembla un tòpic, quan parlem de discriminacions de gènere, fer referència a la publicitat, però només cal fer un esforç per tenir presents els missatges que es transmeten en alguns dels anuncis que s'emeten actualment sobre les noves tecnologies (anuncis com els de Wanadoo, del nen que a classe explica que \"el meu pare té una connexió...\", la dona que a la perruqueria discuteix sobre si \" el meu marit té una connexió...\", o com els de Telefònica, sobre l'ADSL, on són exclusivament nois joves els que en fan un ús). Passos endavant s'han fet en el llenguatge per part de les associacions de professionals (Col·legis oficials d'Enginyeries en Informàtica de Catalunya, Associació del Professorat de Tecnologia de Catalunya...). Internet, que és sobretot llenguatges i continguts, ha de veure's com un mitjà natural de comunicació, de creació per a tothom. Cal entendre la xarxa com una forma de relacionar-se, de crear i d'innovar, que ens ha de permetre d'aprofundir i de redefinir la participació democràtica. Han de ser-hi presents les noves formes d'associacionisme, com ara les xarxes ciutadanes, creant un sol espai comunicacional als Països Catalans. Amb aquestes reflexions, necessàriament incompletes, acabo aquest article, deixant-lo obert a totes aquelles persones que vulgueu dir-hi la vostra. Les propostes que hi són presents han començat a prendre sentit amb el compromís de molts dels que treballem en aquest camp, de redefinir i portar a la pràctica un nou projecte de país. És així com hem començat a escriure ja aquest programa Catalunya 3.0, en un codi de font obert. Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.\n", "date": "2002-11-07 12:00:00", "id": "1240", "title": "Catalunya 3.0 o com reescriure Catalunya en un codi de font obert" }, { "content": "20/07/2003, autor [Víctor Pàmies](mailto:victor.pamies@wanadoo.es), editor català de l'Open Directory Què és l’ODP? L’[Open Directory Project (ODP)](http://dmoz.org/) és un projecte de directori obert mantingut per editors voluntaris d’arreu del món. És un projecte independent de [Netscape Communications](http://www.netscape.com/) que comença a articular-se en anglès a mitjan 1998 (ara fa cinc anys) i que s’acaba obrint a altres llengües. Així, no és cap motor de cerca ni cap aranya (ara tan de moda), sinó que l’editen i mantenen persones d’arreu del món. El lema del directori, doncs, no és d’estranyar que sigui “Humans do it better” (Els humans ho fem millor). L’únic col·laborador no humà és Robozilla, un giny que revisa periòdicament que totes les adreces llistades al directori siguin funcionals. Dades generals del directori Unes quantes dades generals sobre el directori us permetran fer-vos una idea de la magnitud del projecte: \\- Més de 3.800.000 llocs indexats (1.000.000 dels quals en llengües diferents a l’anglès). \\- Més de 460.000 categories temàtiques. \\- Més de 50.000 editors de tot el món. \\- Unes 70 llengües representades. \\- Rànquing: Anglès, alemany, castellà, francès, italià, japonès, holandès, polonès, suec, danès, català, rus, turc, noruec, portuguès i txec. \\- Nodreix cercadors tan importants i coneguts com ara [Google](http://www.google.com/), [Alltheweb](http://www.alltheweb.com/), [Lycos](http://www.lycos.es/), [AOL Search](http://search.aol.com/), [Ask Jeeves](http://www.ask.com/), [Dogpile](http://www.dogpile.com/templater.gsp?id=/opendir), [Euroseek](http://www.euroseek.com/), [Excite](http://www.excite.com/) o [Webcrawler](http://www.webcrawler.com/), entre d'altres. En català trobem l’apartat català del directori [Google](http://directory.google.com/Top/World/Catal%C3%A0/), [Amunt.net](http://www.amunt.net/), [Aprop.net](http://aprop.net/), [Bergueda.org](http://bergueda.org/directori.php) o [Amfibi](http://directory.amfibi.com/c/). World/Català: l’apartat en català de l’ODP D’aquell garbuix de dades podem ressaltar que hi ha més de 27.000 adreces classificades en [català](http://dmoz.org/World/Catal%e0/) per uns 50 editors d’arreu dels Països Catalans. Això ens situa en l’onzè lloc del rànquing de llengües. Meritori, si tenim en compte que tenim per darrere llengües molt més potents i amb més parlants i mitjans que el català, com ara el rus, el xinès, l’àrab, el portuguès o el grec, entre d’altres. Aquesta és una magnífica plataforma per al català, perquè participem d’una comunitat mundial interrelacionada i amb interaccions constants entre les diferents llengües. L’estructura del directori es reprodueix més o menys fidelment en cada llengua per poder oferir enllaços de cada categoria en diferents llengües i per mostrar una unitat estructural que faciliti la navegació dels usuaris. És una molt bona possibilitat d’exportar la cultura catalana arreu del món: editors catalanoparlants editen també categories en altres llengües i donen d’alta llocs d’indrets dels Països Catalans que tenen versions en altres llengües. Què implica fer-se editor de l’ODP? Cada editor s’encarrega d’un nombre indeterminat de categories. El procediment més usual és entrar per editar una categoria petita que es coneix i, a mida que ens familiaritzem amb la tasca a desenvolupar i n’aprenem els mecanismes, podem anar-ne sol·licitant de noves, més grans i amb més responsabilitat. Però això, en darrera instància, sempre dependrà de les ganes i dedicació de cada editor. Es marquen uns mínims per mantenir el compte d’editor: fer almenys una edició cada 4 mesos. El màxim ja se’l marcarà cadascú. Als editors se’ls demana saber treballar en equip. Som una comunitat, ens posem amb contacte a través d’un fòrum propi intern (en català) o a través de correus electrònics i les decisions de reestructuracions de categories, de polítiques d’edició i de promoció del directori, tasques de manteniment i traducció de la documentació que es genera al directori, relacions amb altres World o altres tasques comunes, les prenem per consens en els fòrums. I quines tasques desenvolupa cada editor dins el directori? \\- Mantenir els enllaços que conté cada categoria assignada (revisar i actualitzar els títols i les descripcions, comprovar que els enllaços siguin actius i actualitzats, que no hi hagi duplicitats ni redireccions i que els llocs s’adeqüin a la categoria) \\- Fornir cada categoria dels complements que fan tan amigable la navegació pel directori: descripció de categories, polítiques d’enviament de llocs, categories relacionades, enllaços en altres llengües i altres personalitzacions possibles en cada categoria \\- Editar i adequar els nous llocs que proposin els usuaris, a través dels formularis d’alta que hi ha a la part superior dreta de cada pàgina pública del directori \\- Cercar-ne de nous, per tal de tenir actualitzada la categoria a les novetats que sorgeixen proposar possibles subcategoritzacions a mida que creixin les diferents categories vetllar per la integritat estructural de tot el directori (hi ha el referent d’altres idiomes, i també podem influir en aquelles estructures si tenim una estructura millor). Fer aquest manteniment d’una categoria normal d’edició (entre 25 i 100 enllaços i amb més o menys subcategories) està comptabilitzat en poc més d’una hora setmanal. Fer-se editor de l’ODP és fàcil. Cada categoria del directori [té un enllaç](http://dmoz.org/cgi-bin/apply.cgi?where=World/Catal%e0/Regional) a la part superior dreta per fer-se editor que obre un formulari de sol·licitud. Només cal facilitar unes poques dades personals, els interessos o coneixements que tenim sobre aquella categoria, proposar 3 URL que afegiríeu a la categoria, amb uns títols i descripcions que serveixin de guia de la qualitat amb què penseu editar al directori, i esperar que algun editor sènior la revisi i l’accepti. A World/Català ens vam preguntar què ens havia mogut a fer-nos editors de l’ODP. I les respostes anaven en aquest sentit: \\- Donar d’alta la pròpia pàgina web. Encara que no cal, perquè pots proposar un lloc web, sense necessitat de fer-te editor. De vegades, si l’espera perquè aparegués al directori era llarga, alguns decidien de fer-se’n editors per donar-la d’alta ells mateixos. \\- Pensar que aquella categoria que t’interessa la pots millorar. \\- Sobta trobar el català en un projecte a nivell mundial. Funcionament Encara que es busca una certa simetria entre la categorització de cada llengua (el model a seguir és el Top anglès, generalment el més desenvolupat), per facilitar-ne la interconnexió, el funcionament de cada llengua es bastant autònom, tot respectant unes mínimes normes de funcionament, recollides a la guia d’edició i algunes guies específiques per a algunes branques del directori ([Adult](http://dmoz.org/Adult/), [Nens i joves](http://dmoz.org/Kids_and_Teens/) o [Regional](http://dmoz.org/Regional/), per exemple). Així el model de funcionament del directori es basa en unes premisses bàsiques de funcionament: És un projecte integral. Les diferents llengües no són regnes de taifes, sinó que tot el directori s’estructura de manera semblant i el funcionament, encara que molt autònom per a cada llengua, té unes mínimes directrius comunes i una comunicació fluïda entre tots els editors. D’aquesta manera hi ha unes úniques guies del directori, traduïdes a totes les llengües presents. Però són traduccions i no pas adaptacions. Això no treu que cada llengua tingui unes especificitats que li són pròpies i són respectades, acceptades i potenciades. Així, en català hi ha un desenvolupament especial de les àrees de [tradicions](http://dmoz.org/World/Catal%e0/Arts_i_cultura/Tradicions/) (amb colles castelleres, geganteres o esbarts dansaires, per exemple), que difícilment tenen un desenvolupament semblant en altres llengües. I de la mateixa manera, l’estructuració regional de World/Català reflecteix els diferents indrets on es parla la llengua catalana, distribuïts en les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, Andorra com a estat independent i l’Alguer i la Catalunya Nord, dependents d’altres països. Aquesta estructura no és paral·lela, per exemple al portuguès, que engloba tant llocs de Portugal com de Brasil o les colònies o antigues colònies on encara es parla portuguès. O amb el castellà, que es parla a l’estat espanyol i a Llatinoamèrica. Busquem l’equilibri entre veterania i especialització dels nous editors. L’experiència i coneixement del directori dels primers, combinada amb l’empenta i coneixement de l’àrea que edita cada nou editor. Hi ha una voluntat de guiatge i integració dels nous editors, que són el futur del projecte. En principi, cada editor esdevé l’especialista de la seva categoria. Cadascú es fa editor d’una categoria perquè coneix el tema o hi té algun coneixement específic (proximitat amb les categories geogràfiques, aficions en les categories més lúdiques o coneixements acadèmics en les categories més tècniques). Futur de l’ODP L’Open Directory Project genera molta literatura al seu voltant. Hi ha defensors i detractors per a tots els gustos. Potser el fet de fornir la base de dades de [Google](http://www.google.com/), un dels cercadors més utilitzats provoca que molta gent tingui força interès a llistar-hi els seus llocs en aquest directori. I, paradoxalment, molta gent n’és usuària sense assabentar-se’n. Som voluntaris, amateurs d’alguna manera, en l’àrea de cercadors, posicionaments de llocs web i similars. Per això la tasca que desenvolupem pren, si cal, més relleu, pel prestigi que ostenta l'ODP. I això també provoca que sovint es vulguin integrar en el directori editors amb més interessos personals que de servei. Sovint resulta difícil trobar un punt d’equilibri i que no hi hagi abusos per part d’editors poc escrupolosos. S’està començant a tenir cura dels canals de difusió del directori i la comunicació amb els usuaris, aquells que, en darrera instància, avalen la nostra feina. Així, en poc temps s’han posat en funcionament diferents plataformes de comunicació amb els usuaris: \\- [Directori públic](http://www.resource-zone.com/) obert als usuaris, per poder-se comunicar amb editors del directori i plantejar consultes, dubtes o problemes relacionats amb l’ODP. \\- [Formulari de comunicació d'abús](http://inelegant.org/report-abuse/ca/), per notificar possibles abusos o conductes poc ètiques d’editors, que n’hi ha, perquè no podem evitar que webmestres sense escrúpols o amb interessos molt particulars pretenguin infiltrar-se al directori per beneficiar-se de l’estatus d’editor per promoure els seus propis llocs i “eliminar” els de la competència. \\- [Tots els perfils d'editors són públics](http://dmoz.org/profiles/vpamies.html), amb la salvaguarda de les dades personals que els editors no vulguin fer públiques. Permet la comunicació dels usuaris amb els editors d’una manera absolutament confidencial. La progressió de l’apartat català del directori Des que [l’apartat en català de l’ODP](http://dmoz.org/World/Catal%e0/) va veure la llum l’octubre de 1999, amb uns 200 enllaços, la progressió ha estat espectacular: \\- El desembre del 2000 s’arriba als 5.000 llocs indexats (ha passat un any). \\- L’abril de 2002 es dobla aquesta quantitat (ha passat gairebé un any i mig): 10.000 llocs. \\- El gener de 2003 (només vuit mesos després) es torna a doblar aquesta quantitat: 20.000 llocs. Amb el ritme actual d’addició de nous llocs, aviat arribarem als 30.000 llocs (a dia d'avui hi ha 28.000 llocs a World/Català). Però no només és important la progressió quantitativa. Vetllem per la pluralitat: volem editors d’arreu dels Països Catalans que s’especialitzin en les més variades àrees possibles. També ens preocupa mantenir la qualitat de la feina que ja hi ha feta. Això ho garanteix la plantilla d’una cinquantena d’editors actius. I també volem que el directori es mantingui actualitzat i que reculli les novetats que van apareixent a la xarxa. És bon senyal, en aquest sentit, que cada cop ens costi més trobar nous llocs d’interès per llistar al directori. Ara potser cal arribar als usuaris, perquè siguin ells qui ens els proposin. Entenem que el directori ha de créixer en aquelles àrees que interessi als usuaris i no pas en les àrees que coneixen o dominen els editors involucrats. Per això cal una relació directa amb els usuaris. Projectes de futur Encara hi ha molta feina per fer: \\- Apartat català per a Nens i joves (és un directori a part, amb proteccions per a infants, amb llocs de contingut adequat per a la franja d’edat que va dels 6 als 18 anys). \\- Apartat d’Adult (és un directori a part amb llocs de contingut per a adults, que no apareix a les cerques amb el cercador del directori general). \\- Traducció de la nova documentació que es va generant al directori (no oblidem la col·laboració de Softcatalà, als inicis del directori per traduir la interfície de treball d’edició i les guies d’edició, formularis i avisos i comunicacions amb els usuaris). \\- Mantenir el creixement i la qualitat dels llocs llistats \\- Aconseguir un bon índex de penetració en la societat catalanoparlant. Volem que la gent conegui el directori i l’utilitzi. I no deixen d’aparèixer noves propostes semblants, com ara projectes de la mateixa empresa però amb un enfocament i objectius diferents: [chezmoz](http://chefmoz.com/) : directori de restaurants. [musicmoz](http://musicmoz.com/) : directori de música. [open-site](http://open-site.org/) : enciclopèdia temàtica. Més informació [L'Open Directory Project (ODP)](http://dmoz.org/)\n", "date": "2003-07-20 13:00:00", "id": "1241", "title": "El projecte Open Directory català" }, { "content": "27/06/2003, autor Carlos Castro Castro, Junta d'Extremadura (Director General de SI) Traducció Mireia Farrús, mfarrus@softcatala.org Resum En aquest article es descriuen els plans del Govern de la regió espanyola d’Extremadura per incorporar aquesta regió a la Societat de la Informació, dins d’un projecte estratègic d’ampli espectre. Recolzats en els principis de la connectivitat i l’alfabetització tecnològica, aquests plans es marquen com a objectiu millorar la qualitat de vida dels extremenys des de la igualtat i la llibertat. Amb aquesta finalitat s’ha construït una potent infrastructura de comunicacions i s’han posat en marxa programes per assolir objectius tant de caràcter educatiu com socioeconòmic, entre els quals es troba l’innovador [Projecte LinEx](http://www.linex.org/) per a la utilització de programari lliure (free software). Introducció La regió espanyola d'Extremadura està decidida a no perdre el tren de la revolució tecnològica. El seu projecte estratègic d'accés a la Societat de la Informació, recolzat en els principis irrenunciables de la connectivitat i l'alfabetització tecnològica, es marca com a objectiu millorar la qualitat de vida dels extremenys des de la igualtat i la llibertat. La regió s'ha dotat d'una potent infrastructura de comunicacions, la Intranet Regional, capaç de connectar per un sistema de banda ampla més de 1.400 punts distribuïts pels 383 municipis que integren la Comunitat Autònoma. D'altra banda ha posat en marxa programes per assolir objectius tant de caràcter educatiu com socioeconòmic. Era clar que les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC) podien contribuir de manera decisiva a la millora de la qualitat de l'ensenyament i immediatament es va planejar i es va començar a executar el desplegament de la Xarxa Tecnològica Educativa que preveu dotar d'un ordinador per cada dos alumnes als centres de Secundària. També es va dissenyar un Pla d'Alfabetització Tecnològica que no oblidés les necessitats de sectors de la població que arribaven tard a aquest nou món tecnològic. Els 33 Nous Centres del Coneixement repartits pel territori extremeny, i especialment per localitats de l'àmbit rural, tenen aquesta finalitat. Després hi ha Vivernet, que compleix la funció de viver d'empreses de la nova era digital o el Centre de Foment de Noves Iniciatives, encarregat d'anar redirigint l'estratègia extremenya de la Societat de la Informació segons suggereixin les canviants circumstàncies de cada moment. I com a fons transversal hi ha el Projecte LinEx (programari lliure, o free software) nascut com a resposta a la necessitat d'evitar que l'èxit de tot el programa pogués dependre de factors externs que, com el programari de propietat, s'escapaven de qualsevol tipus de control públic. Context: característiques socioeconòmiques d’Extremadura Extremadura té una extensió de 41.634 km2 i una població de 1.073.574 habitants, la qual cosa suposa una densitat de població de 25,78 habitants por km2. El territori de la regió suposa el 8,3% del total d’Espanya i la població el 2,6 % del total d’Espanya. La població es distribueix en 383 municipis, i només a Badajoz (136.319 habitants) se superen els 100.000 habitants. El 57% dels extremenys resideixen en municipis de menys de 10.000 habitants. El segon municipi en nombre d’habitants és Càceres amb 82.034 i el tercer és la capital autonòmica, Mèrida, amb 51.056. L’economia extremenya presenta una favorable evolució els últims anys, essent la Comunitat Autònoma espanyola amb una major convergència relativa amb la Unió Europea en el període 1985-1999. Extremadura ha sabut aprofitar els Fons de Cohesió de la Unió Europea per articular diversos projectes en l’àmbit educatiu, social i en el sector empresarial. Projectes que, sota la premissa d’incorporar la regió a la revolució de les Noves Tecnologies i el Coneixement, estan propiciant un desenvolupament de la mateixa en condicions d’igualtat i llibertat, i posant-la en disposició de poder afrontar amb garanties tots els canvis que la Revolució del Coneixement comporti d’ara endavant. Antecedents: el GNU/LinEx (Programari lliure, o Free Software) com a part d’un procés Ha quedat enrere el temps en què realitzar descobriments habilitava en exclusiva per a la seva capitalització abusiva i especulativa, com s’ha vingut fent a l’Era Industrial. Calia cercar o crear un model nou que, adaptat a la realitat digital en què vivim, permetés un desenvolupament de tots els extremenys i definit per nosaltres mateixos, no imposat. I la clau per aconseguir això ha estat actuar des de la lògica de l’Era del Coneixement. La Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura entén que la millor política consisteix en l’aplicació de la innovació tecnològica per al foment de la llibertat i la igualtat dels ciutadans, aprofitant i posant a l'abast de tots els que no és patrimoni de ningú particularment: el coneixement acumulat per la Humanitat al llarg de la història. La Societat de la Informació cal construir-la com a projecte col·lectiu, per això tot això no és casual. El 1998, el President de la Junta d’Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, va llençar a la societat extremenya el repte d’incorporar-nos a la Societat de la Informació, amb el compromís de no deixar fora ningú. No estàvem disposats a perdre el primer tren de desenvolupament que era possible agafar a Extremadura, després d’haver perdut tots els anteriors. Vam començar l’execució d’un projecte estratègic d’incorporació a la Societat de la Informació basat en dos principis irrenunciables: aconseguir la connectivitat i oferir alfabetització tecnològica a tots els ciutadans, independentment del lloc on visquessin. Aquest Projecte Global de Desenvolupament de la Societat de la Informació perseguia impulsar la utilització de les NTIC entre els ciutadans, aprofitant les seves possibilitats en tots els ordres, especialment en el camp de la formació i de la generació de negocis que suposessin, en definitiva, una millora en la qualitat de vida dels extremenys. La consolidació de les diferents actuacions d’aquest projecte global, tant en el camp de l’educació com recolzant la creació d’empreses basades en noves tecnologies, o impulsant un ambiciós pla d’alfabetització tecnològica, van portar al govern regional a un punt en què mantenir-lo amb garanties depenia excessivament d’un element extern, com eren els programes utilitzats. I aquesta situació fou la que provocà la creació del GNU/LinEx: la necessitat de tenir programari lliure que permetés culminar aquest treball i del qual se’n tingués el control complet, i això només es podia fer utilitzant programes de codi obert. El programa lliure GNU/LinEx, per tant, no és un producte de la casualitat o de la generació espontània, sinó que obeeix un doble objectiu: per una banda, un objectiu educatiu per contribuir al desenvolupament de l’XTE (Xarxa Tecnològica Educativa), amb dos ordinadors per alumne en totes les aules dels centres educatius; per l’altra, banda un objectiu social i econòmic que consisteix a difondre el programari lliure a Extremadura, a través del PAT (Pla d’Alfabetització Tecnològica), les pimes i la pròpia Administració. L’existència d’un programari complet, que pot ser copiat legalment, contribueix a evitar barreres econòmiques com ara l’alt cost de les llicències de programari. L’alçament d’aquestes barreres ja dóna beneficis a les primeres empreses que han sabut descobrir en el programari lliure noves oportunitats de negoci. És el cas de Megasoft System, una empresa extremenya majorista del sector de la informàtica, convertida en la primera que ven ordinadors amb LinEx preinstal·lat en lloc d’un programari de propietat. La companyia va traslladar l’estalvi en costos de llicències al preu final del producte per aconseguir d’aquesta manera una posició més competitiva en el mercat. La creixent popularització de l’ús d’aquest tipus de programari també ha animat recentment firmes com ara OKI a desenvolupar per a les seves impressores programes de control (drivers) específics per a LinEx. Per a l’Administració Pública, la independència i l’estalvi que proporciona el sistema GNU/LinEx és també significatiu. La Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura calcula, per exemple, un estalvi de gairebé 48.000 euros en cadascuna de les seves unitats administratives amb la migració dels sistemes a programari lliure. És el que costarien les llicències d’utilització dels diferents programes de propietat que s’haurien d’instal·lar en una dotació informàtica de referència composta per 22 ordinadors. Realitats Necessitat d’una infrastructura de comunicacions Amb el procés de liberalització del mercat de les telecomunicacions a Europa, Extremadura passava a trobar-se en una situació de risc, en resultar molt poc rentable portar infrastructures de banda ampla a les localitats petites en les quals habita la majoria de la població extremenya. Es plantegen dos objectius bàsics: 1\\. Assegurar l’accessibilitat de tots els ciutadans a les infrastructures i serveis de la Societat de la Informació. 2\\. Promoure una alfabetització tecnològica del conjunt de la població, tant del medi urbà com del rural. L’element vertebrador del projecte ha estat la contractació de la xarxa corporativa de la Junta d’Extremadura (2 MB/s mínim en més de 1.400 punts) que denominem Intranet Regional, que és la primera d’aquestes característiques en el territori europeu, ja que inclou totes les dependències del govern regional, en el total del territori de la regió (escoles, instituts, consultoris sanitaris, oficines d’atenció administrativa, hospitals, oficines de treball, etc.) En assegurar que a tots els centres escolars d’Extremadura arribi la banda ampla, hem assegurat que a totes les localitats d’Extremadura (ja que fins i tot les més petites tenen escola) hi arriben unes infrastructures de les quals haurien tardat molt a disposar pel sol impuls del mercat, o de les quals no haurien disposat mai. Formació a ciutadans crítics en la Societat de la Informació. Millorar la qualitat de l’ensenyament: aquest objectiu va portar la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia a incorporar la Societat de la Informació en el Sistema Educatiu Extremeny, per la qual cosa es posà en marxa la Xarxa Tecnològica d’Extremadura (XTE). Els pilars fonamentals en aquest àmbit han estat la formació, la generació de continguts per part dels propis docents, l’adequació de l’arquitectura dels nous centres construïts pel govern autònom i la creació d’un sistema operatiu lliure i de propietat. Els cursos de formació en NTIC s’han desenvolupat per tota la regió, i han estat majoritàriament a càrrec del personal que conforma la plantilla dels Centres de Professors i Recursos (CPR). Aquests cursos, tant presencials com en línia, han arribat des del 1999 fins al 80% dels docents extremenys. Òbviament, després de la presentació del GNU/LinEx, la formació gira al voltant d’aquest sistema, tant per tenir un coneixement bàsic d’aquest com per veure les possibilitats pedagògiques que té: tractament d’imatges, multimèdia... Una dada molt destacable és el valor educatiu de la utilització entre alumnes de programes informàtics completament lliures, com ho és el GNU/Linux, realitzat a través d’Internet entre persones separades físicament, però amb un gran esperit col·laborador. Aquesta idea de tenir un ordinador funcionant gràcies a què hi ha persones que treballen compartint els seus coneixements té un valor educatiu per ell mateix molt gran. Per altra banda, i aprofitant les possibilitats de comunicació de la Intranet, s’ha creat [un portal d’educació](http://www.extremadurasi.org/), que serveix de referència a la comunitat docent; a través d’aquest portal els docents poden compartir, lliurement, els continguts que ells mateixos van creant. La generació d’aquests continguts docents es recolza, també, amb ajudes econòmiques i convocatòries de premis a l’elaboració de material curricular. En el terreny de les infrastructures, la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia, després d’assumir les competències en matèria d’Educació, ha ampliat la xarxa de centres, tenint en compte en tot moment l’ús de les noves tecnologies. Les dimensions de les aules són més grans que les tradicionals amb la finalitat que TOTES les aules puguin allotjar unes taules especials que porten a una relació de dos alumnes per ordinador. La necessitat d’aconseguir un perfecte control sobre l’ampli parc informàtic que suposa el desplegament de la XTE, de cercar un sistema estable i potent per treballar en xarxa, i el fet de disposar de programes que permetessin les seves actualitzacions sense haver de dependre de tercers, i a un cost mínim, va portar a la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia a apostar pel programari lliure i a desenvolupar el GNU/LinEx, que en els centres de nova creació és l’únic sistema que s’instal·la. També el programari utilitzat per a la gestió dels comptes de correu electrònic docent, així com el que acull les pàgines web dels CPR, és totalment lliure. Disposar d’un programari lliure --que hem dissenyat per al seu ús en l’entorn educatiu, però que posem a disposició de tots els ciutadans per al seu ús particular o empresarial-- és una peça clau d’aquesta alfabetització tecnològica, que no pretén altra cosa que assegurar l’accés universal del conjunt dels ciutadans, sense discriminació per cap motiu. Això s’està duent a terme mitjançant el Pla d’Alfabetització Tecnològica (PAT) d’Extremadura que nasqué el maig del 1999 com una iniciativa de la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura i de l’Associació Regional d’Universitats Populars (AUPEX), juntament amb els diversos ajuntaments i entitats col·laboradores. Aquest procés d’alfabetització tecnològica a Extremadura ha promogut un model de centres adequat al pla dissenyat pel govern regional per a la formació generalitzada de la població adulta: són els anomenats Nous Centres del Coneixement, popularment coneguts com a NCC. Actualment hi ha 33 centres distribuïts per la regió, principalment zones rurals allunyades de les grans ciutats i en zones urbanes desfavorides, com a mitjà d’integració social i cultural. En aquests espais físics i virtuals, ciutadans i organitzacions interactuen sobre projectes concrets a partir dels interessos i la demanda de la pròpia societat extremenya, convertint-se en llocs de formació tecnològica a la carta, al mateix temps que promouen la participació social i cultural de la població extremenya. El PAT no només està consistint a oferir formació a tots els sectors de la població (persones grans, joves, dones, professionals, estudiants, etc.) sinó que estem preocupats perquè les Tecnologies de la Informació i la Comunicació estiguin realment a l’abast de tots els ciutadans. I des de la presentació del GNU/LinEx, TOTS els centres on es desenvolupa el Pla d’Alfabetització Tecnològica utilitzen el GNU/LinEx, sense que fins ara hi hagi hagut cap problema. Cal destacar l’elevat nombre de persones grans que aprenen en aquests centres a utilitzar els ordinadors i a navegar per la Xarxa, la qual cosa demostra que la por als sistemes oberts està completament injustificada. Recolzament als creadors de negocis basats en les noves tecnologies [Vivernet](http://www.vivernet.com/) (Centre de Negocis de Noves Tecnologies) és el programa de la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura, en col·laboració amb la FUNDECYT, destinat a facilitar el desenvolupament de nous negocis en l’àmbit de la Societat de la Informació tot posant a disposició dels joves emprenedors amb capacitat creativa els recursos que els permetin desenvolupar les seves activitats. També és una eina per aconseguir l’adaptació tecnològica de la PIME tradicional, oferint a l’empresari extremeny una visió de les noves possibilitats de negoci i gestió que proporcionen les NTIC. Vivernet va néixer a mitjans de l’any 2000 i des d’aleshores estem contribuint a la consolidació de les empreses del sector de tecnologies de la comunicació i la informació que ja operen a la nostra regió, donant-los serveis de recolzament i afavorint la col·laboració i cooperació d’aquestes, procurant que Vivernet, com a Centre de Negocis d’empreses de NTIC, sigui un referent per a totes elles. Vivernet ha consolidat la seva estructura de recolzament a l’emprenedor amb dos Vivers d’Emprenedors ubicats a Càceres i Badajoz, [un espai Virtual](http://www.vivernet.com/) i un equip itinerant que desenvolupa la seva activitat a les zones rurals d’Extremadura. Vivernet recolza el desenvolupament d’un naixent sector empresarial basat en la nova economia, promovent l’esperit emprenedor i el coneixement de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, en aquells que estan en període de formació, perquè descobreixin les possibilitats que se’ls ofereix a través de la xarxa per a la generació de continguts i el desenvolupament dels negocis del futur. Destinat a aquells emprenedors que tinguin una idea de negoci de base tecnològica, que el vulguin desenvolupar a la Comunitat Autònoma d’Extremadura i necessitin l’ajuda i els recursos. Vivernet ofereix un seguit de recursos logístics, serveis d’informació, assessorament i recolzament tecnològic, jurídic, empresarial i comercial, formació continuada en tècniques i habilitats empresarials, en tecnologies de la informació i la comunicació i en gestió de la informació i el coneixement, així com el desenvolupament d’accions dirigides a potenciar la cooperació empresarial i l’intercanvi de coneixements, idees i experiències. Des de Vivernet s’està impulsant entre les PIMES d’Extremadura la utilització de programes lliures en general i de GNU/LinEx en particular, a través de cursos de formació, tant d’un nivell bàsic, com a primer aproximament a GNU/LinEx, com específics sobre algunes aplicacions concretes com Zurbarán (Gimp), sobre el tractament digital d’imatges. Alhora, s’estan realitzant jornades i fòrums de reflexió entre els empresaris i estudiants d’últims cursos sobre les possibilitats de negoci dels programes lliures entre el sector de la regió. Vivernet va rebre dos reconeixements internacional i va donar suport a 44 empreses l’any 2002. Centre de Foment de Noves Iniciatives Totes aquestes actuacions mencionades van tenir, des del 1997, un marc estratègic anomenat INFODEX, projecte de cooperació interregional finançat per la Unió Europea i la Junta d’Extremadura a través de la Fundació per al Desenvolupament de la Ciència i la Tecnologia a Extremadura (Fundecyt) i situada en el context del programa europeu RISI (Regional Information Society Initiative). Les accions, projectes, activitats formatives i col·laboracions que s’han anat realitzant i forjant a Infodex, van fer necessari el 2002 la seva evolució a \"Centre de Foment de Noves Iniciatives\" . Aquest centre està destinat a l’execució d’aquesta nova programació estratègica i a la continuació d’activitats identificatives de la Societat de la Informació a Extremadura en el marc de la infrastructura creada en les anteriors fases d’Infodex. Les activitats del Centre de Foment de Noves Iniciatives es dirigeixen al desenvolupament dels següents programes: \\- Consolidació del Centre Regional de foment de noves activitats a la Societat de la Informació. \\- Suport de la Xarxa Tecnològica Educativa (XTE) i generació de continguts per a la xarxa educativa. \\- Execució del Programa e-Extremadura. \\- Suport al desenvolupament de GNU/LinEx . Aquestes activitats es concretaran a través de les següents tasques específiques: \\- Documentar i difondre. \\- Generació de continguts per a la Xarxa. \\- Desenvolupament de la Xarxa Tecnològica Educativa. \\- Centre GNU/LinEx. \\- Propiciar la cooperació internacional en el Marc de Programes i Iniciatives de la Unió Europea. \\- Cooperació amb Amèrica Llatina. Portal Iberoamericà sobre Alfabetització Tecnològica i altres activitats en el marc de la Universitat Virtual Iberoamericana. \\- Execució del programa e-Extremadura, que impulsa la creació d’actuacions innovadores basades en noves tecnologies i aprovat per la Unió Europea. Difusió del GNU/LinEx \"Sigues legal, copia el LinEx\". Més que un eslògan, és una declaració de principis. El GNU/LinEx va néixer per a arribar a tota la societat extremenya i, en general, a tothom qui ho sol·licita. Per això, des de la seva presentació s’ha distribuït de manera massiva a través de còpies en suport CD i descàrrega del programa [a través del portal](http://www.linex.org/) \\--o dels diversos llocs rèplica (mirrors) existents-- o a través de la premsa regional i revistes especialitzades. A la figura 3 es mostra la pàgina inicial d’aquest lloc. D’altra banda, la Junta d’Extremadura promou la reflexió sobre el programari lliure. Són diverses les personalitats i col·lectius de reconegut prestigi mundial que han participat en diversos esdeveniments promoguts per l’administració autonòmica, entre els quals cal destacar Jesús González Barahona, Richard Stallman, Miguel de Icaza, Hispalinux, Gulex, José Mª Olmo... Distribució-creació del portal www.linex.org, un lloc per a la llibertat Linex.org, un lloc web per a la llibertat, és un dels elements bàsics de la integració de GNU/LinEx a la societat extremenya i de tots els que voluntàriament hi accedeixin des de qualsevol part del món. Aquest portal neix de manera paral·lela a la distribució. Com a primer objectiu, defineix què conté GNU/LinEx i permet controlar-ne l’evolució. D’una altra manera, en existir un nombre tan elevat de paquets lliures -programes-, seria pràcticament impossible poder donar suport tècnic a tots ells. Qualsevol usuari de GNU/LinEx pot trobar ajuda tècnica amb una absoluta similitud entre el que aparegui al portal i el que vegi al seu ordinador. No obstant, una de les millors aportacions de l’actuació que la Junta d’Extremadura està fent a favor del programari lliure és la possibilitat d’actualitzar el GNU/LinEx a través del portal amb un simple clic del ratolí. Aquesta possibilitat subratlla la idea que a Extremadura apostem per reduir la bretxa digital, entenent el programari com a coneixement i considerant amb actuacions reals que aquest ha de ser compartit per tothom. El portal té també una funció informativa: ser referència de l’actualitat que, sobre programari lliure en particular i Societat de la Informació en general, existeixi a Extremadura i fora d’ella. I també té una funció social: ser lloc –virtual—de trobada entre usuaris del GNU/LinEx Autor Carlos Castro Castro és Doctor en Documentació per la Universitat de Granada, Llicenciat en Filosofia i Lletres (Secció de Filosofia) i Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la mateixa Universitat, i de la qual fou professor. Professor de la Universitat d’Extremadura i Degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la mateixa Universitat des de l’inici de les seves activitats fins al seu nomenament com a Director General de Societat de la Informació de la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura el setembre del 1999. Ha participat com a expert en diferents fòrums i ha realitzat diverses publicacions especialitzades relacionades amb Internet i l’aplicació de les Noves Tecnologies a l’àmbit de les Ciències de la Informació. < dgsi@ect.juntaex.es >\n", "date": "2003-06-27 13:00:00", "id": "1242", "title": "Programari Lliure al govern extremeny: Linex" }, { "content": "Per Xavi Drudis Ferran http://patents.caliu.info Volem usar programari en català Què feu aquí? Vosaltres no ho sé. Jo, quan vaig a softcatala.org [1], sovint és per buscar programes en català. Hi ha altres recursos, també, però la majoria de vegades busco programes d'ordinador. Hi ha altres webs que també faig servir, però la majoria de programes que faig servir venen de servidors del projecte Debian o de Softcatalà, perquè són plens de programes en la meva llengua. A mi m'agrada el programari lliure[3], alguns de vosaltres potser us conformeu amb programari privatiu, o amb una barreja (un sistema operatiu tancat, un descompressor shareware i un processador de textos lliure, per exemple). En tot cas, qui es baixa un programa de Softcatalà és perquè el vol tenir en català. Molts de nosaltres entenem altres llengües, però ens agrada fer servir la nostra, i gràcies a molts voluntaris que tradueixen programes al català, i a molts autors de programes que els fan i permeten traduir-los ens podem permetre el luxe de baixar-nos-els, instal·lar-nos-els i potser contribuir-hi. I això implica una tria. Triar no sempre és fàcil en informàtica. Hi ha empreses que venen llicències (ben restrictives) de programes i fan tot el que poden per aconseguir monopolis sobre cada cop més tipus de programes. I per canviar de programa, hom ha d'aprendre a utilitzar el nou, i ha de traspassar (si pot o com pugui) la informació, la feina que havia fet amb el vell. I ha de conèixer gent que treballi amb el nou per poder ajudar-se mútuament. Tenim el que en diuen \"efectes de xarxa\"[4]: un programa és apreciat no pel que fa o per com és de bo, sinó per la quantitat de gent que el fa servir, per la xarxa d'altres programes, serveis i gent amb què pot treballar. Per això abunden els monopolis en programari, per això la gent se sent \"obligada\" a fer servir en ordinadors de la seva propietat programes que no li agraden, per això la frustració o fins i tot por de molta gent de fer servir ordinadors, per això preus cada cop més alts per a llicències cada cop més restrictives de programes cada cop de menys qualitat i amb menys garanties que necessiten cada cop ordinadors més potents per resoldre problemes que ja resolíem abans. Eppur si muove[5]. Malgrat totes les barreres psicològiques, la gent es resisteix a que el seu ordinador, la gràcia del qual és que una mateixa màquina universal es pugui usar per resoldre qualsevol problema computable, només el pugui fer servir per a les quatre coses que decideix el monopolista de torn. Encara recordo una època en què tothom feia cartes amb el WordPerfect i semblava molt poc pràctic fer servir una altra cosa. Després es va començar a posar de moda el MS Word, i ara molts es passen a l'Open Office (i jo segueixo amb LyX). Podríem dir el mateix per a sistemes operatius, bases de dades, o navegadors (i aquí ens adonaríem de la importància de tenir i respectar estàndards que permeten interactuar a programes diferents). Malgrat els monopolis, els programadors fan programes alternatius i, malgrat els efectes de xarxa, els usuaris i administradors els fan servir (i sovint els estudien i els adapten o els tradueixen). I Microsoft ja cal que es calci. I és que ens agrada triar. Microsoft, Oracle, Adobe o la consultoria de la cantonada ens poden prohibir que copiem els seus programes, que n'arreglem els defectes o que els traduïm a llengües que ells no ens ofereixen, perquè els seus programes són seus, i l'autor té dret a decidir què es fa de la seva obra (d'això se'n diu \"drets d'autor\"). Però no ens pot prohibir que en triem d'altres, que en fem de nous o que ens adaptem programes fets per altres autors que si ens ho permetin, com ara el programari lliure. És a dir, contra programes o llicències o preus que no ens agradin, tenim el recurs d'ignorar-los i fer servir una altra cosa. Molta gent segueix preferint els supervendes però molta altra diu \"no gràcies, més m'estimo allò altre\" o \"no gràcies, ja ens farem nosaltres el programa\" i utilitza i/o participa en la construcció d'alternatives. Això fa que els qui fan els programes s'hagin de preocupar d'innovar o de millorar les condicions en què els comercialitzen i que cadascú pugui triar què posa en el seu ordinador. D'això, se'n diu \"competència\", i representa que juga a favor del consumidor (quan no l'erosionen els monopolis tan freqüents en informàtica). I si ens prohibissin triar? I si ens prohibissin triar? I si decidissin que el primer que faci alguna cosa pot prohibir a la resta fer res semblant al que ell fa?. Així funcionen les patents. De fet no cal ni tan sols ser el primer en haver fet alguna cosa, només ser el primer en haver-hi pensat i haver-ne obtingut la patent. Fins i tot abans de començar a programar res. On queda la competència? Aparcada fins que caduqui la patent (20 anys si el propietari no se'n cansa abans). Vistes així, les patents semblen una aberració. Són microdictadures privades: l'advocat de patents \"transfereix les competències\" que pugui obtenir de l'oficina de patents a la seva companyia o al seu client en redactar la sol·licitud, després \"legisla\" sobre aquell nínxol de negoci en redactar les llicències de patents, \"recapta tributs\" dels qui les vulguin fer servir, i si no li fan cas \"imposa la llei i l'ordre\" amb el sistema judicial i policial de l'estat, perquè una infracció de patents es castiga amb entre sis mesos i dos anys de presó i la indemnització corresponent. Ens hem begut l'enteniment, doncs? Com poden haver-hi patents en una societat democràtica i una economia de lliure mercat? Bé, doncs resulta que les patents podrien ser una bona idea, si tot es fes ben fet. La justificació de les patents és que no es pot patentar qualsevol cosa. Idealment, l'estat només acceptaria patents per a aquelles coses que no existirien sense patents. És a dir, si per inventar alguna cosa hi has de gastar tant que no et surt a compte, no ho inventaràs. Per tant, entre no tenir l'invent i tenir-lo monopolitzat els primers vint anys, potser ens surt a compte la patent. Les patents poden ser beneficioses per a la societat si s'apliquen a coses que costen molt d'inventar i molt poc de copiar. En aquest cas, l'inventor corre amb les despeses i la competència amb els beneficis, i sense patents la inventiva es limitaria al més alt altruisme. Aquest criteri té un problema, però. El cost d'inventar una cosa és molt difícil d'avaluar. Potser a algú li costa molt i a algú altre molt poc. Per això la tradició ha estat, a més dels requeriments evidents de que el que es patenta no hagi estat inventat abans, ni sigui trivial a partir del que ja es coneix, ni sigui inútil per a la indústria, definir temes patentables i temes que no ho són. Així, no es pot patentar la literatura, els negocis, les formes d'interacció social, etc. Per a tot això se suposa que és massa barat trobar la idea i massa car copiar-la, aplicar-la novament amb èxit. En alguns casos, com ara la literatura o el cinema, la còpia literal és molt fàcil però la reelaboració d'un mateix tema sense aprofitar l'original, que és el que prohibiria una patent, és tot un art, i és un avenç que els escriptors reescriguin els clàssics i els directors facin homenatges a pel·lícules mítiques. En aquests casos, els drets d'autor eviten que es pugui reutilitzar la obra d'algú sense el seu permís, però permeten la reelaboració independent amb idees agafades d'altra gent. Què convé que sigui patentable? Què hauria de ser patentable, doncs?[6] Les aplicacions de la recerca empírica. Per concedir una patent caldria que l'invent aportés nous coneixements sobre l'ús controlat de forces de la natura per obtenir efectes previstos. En altres paraules, aquelles coses en què no hi ha prou amb un model matemàtic, formal o ideològic del que s'ha de fer, sinó que després cal comprovar que la natura realment satisfà el model. Moltes innovacions patentables es fan seguint models matemàtics de la física o química de la naturalesa, però aquests models no defineixen la innovació, només la descriuen com a aproximació, i cal sempre comprovar que la solució trobada del model matemàtic funciona a la pràctica. Però els programes són creacions dintre d'un model formal, i no hi ha realitat material que verificar, i per tant corresponen a un esforç purament intel·lectual, no empíric. El mateix passa amb la literatura, el cinema, la música... Sempre cal que la creació funcioni, sigui coherent, satisfaci les equacions o les regles de la mètrica o de la narració visual, però les innovacions patentables, a més de fer quadrar les equacions (o les rimes), han de funcionar en el món material. Això és el que ens permet parlar d'invencions. Per a les innovacions que requereixen laboratoris cars, experimentació i assajos amb prototipus, és a dir, per a aquelles que exploren una petita part del funcionament de la natura per trobar formes d'aprofitar-nos-en i obtenir resultats repetibles, ens trobem que el cost de trobar la idea útil és molt alt, i el cost de copiar-la i aplicar-la independentment és molt baix. És el cas d'una nova fórmula química o una invenció mecànica. A més a més, són indústries que produeixen béns materials i que tenen uns costos de matèries primeres, de fabricació, de distribució, etc. Si intenten competir amb productes nous, és possible que es gastin els diners de desenvolupar-los i, quan ja hagin trobat la manera de resoldre el problema, algú comenci a produir el mateix producte sense les despeses de desenvolupament. Aleshores, resulta més rendible competir en costos de matèries primeres, en magatzems, en capacitat de producció o en el que sigui, que no pas en recerca, i els consumidors es podrien quedar sense productes innovadors. O, en alguns casos, l'inventor podria guardar en secret la solució al problema, i la societat tindria el producte però es quedaria sense l'accés a aquest coneixement. Per evitar això, els estats fan una excepció al desitjable principi de lliure competència i concedeixen patents. Una patent és un monopoli temporal a canvi de la publicació d'informació sobre una invenció. L'empresa inventora explica l'invent amb prou detall com per a que un especialista el pugui construir (a l'apartat \"descripció\" de la sol·licitud), defineix quin monopoli vol a canvi (a l'apartat \"reivindicacions\"), i presenta la sol·licitud a l'oficina de patents de cada estat on vulgui el monopoli. L'oficina de patents comprova que tingui aplicació industrial, que sigui nou (és a dir, que no hagi estat publicat anteriorment) i que presenti activitat inventiva (és a dir, que no sigui òbvia per a un especialista). Hi ha tot un seguit d'activitats que no es poden patentar justament perquè no són invencions o perquè no aporten res a la tècnica (en el sentit del coneixement d'usos controlables i previsibles de forces de la natura). Recordem que el motiu per excloure la presentació d'informació, les matemàtiques, els negocis, etc. de les patents no és que no tinguin mèrit, o que no requereixin esforç o que no siguin rendibles o productives. És que no hi ha raó per pensar que amb patents tindríem més innovacions en aquests camps de les que ja tenim [7], i en canvi, n'hauríem de patir els monopolis. Les patents no són un premi a l'intel·ligència ni a l'enginy, sinó un bescanvi de llibertat per innovacions, en casos molt concrets en què hi sortim tots guanyant (si les oficines de patents fessin bé la feina). I els programes d'ordinador? Els programes d'ordinador no són un d'aquests casos. Els programadors no necessitem l'incentiu d'una patent per innovar, perquè no necessitem experimentar ni fabricar prototipus, ni fer assajos en laboratoris. Els ordinadors es comporten sempre (excepte avaries) segons un model matemàtic precís (per exemple el de la màquina de Turing). En la pràctica, mai no dubtes si una idea es podrà realitzar o no, perquè les capacitats dels ordinadors són perfectament conegudes. Pots no saber quant de temps trigaràs en crear el programa o quants errors faràs, però no et planteges si el pes dels fitxers acabarà deformant el directori o si el bucle se't desgastarà després de molt executar-se. La natura no et fa males passades, perquè la gent que es cuida de fer maquinari t'ho garanteix. Per tant, mai no cal comprovar si el teu model de solució funciona o no, que és el que cal que faci qui dissenya un medicament. Com a màxim cal provar el programa, com qui comprova que no s'hagi equivocat al sumar. En informàtica les idees són molt barates (sovint es regalen en proposar un projecte a un client), però portar-les a la pràctica és força més complicat. Assegurar-te que totes les parts de l'aplicació funcionen bé les unes amb les altres, que s'han previst tots els casos, i que el comportament del conjunt és el desitjat, requereix un procés de programació i depuració del codi una mica entretingut. És a dir, el que és car és posar les idees en pràctica. Per això, veure un programa i copiar-ne les idees per fer-ne un altre no és cap feina fàcil. Si més no, no és més fàcil que el procés de crear el programa original. Com en el cas del cinema, les reescriptures de clàssics poden ser tot un art. Però no en diem \"homenatges\", sinó \"reinventar la roda\" i procurem evitar-ho. Igual que en literatura i en cinema, els drets d'autor eviten que qualsevol copiï sense permís de l'autor la part cara del desenvolupament, que és el codi del programa. Per això no ens ha faltat mai innovació en informàtica. De fet, com que en informàtica les matèries primeres, la distribució i la manufactura (fer les còpies del programa) és gairebé de franc, l'única manera de competir és innovar, i l'única manera de no innovar és tenir un monopoli. Tot i que el conveni europeu de patents[8] diu que no es podran patentar programes d'ordinador \"com a tals\", l'oficina europea de patents n'ha concedit més de 30.000[9] . No sabem per què ho han fet, el cas és que algunes multinacionals han pressionat molt[10]; l'oficina té més feina per denegar una patent que per concedir-la, i ingressa més diners quan la concedeix[11]. El reglament que actualment utilitza l'Oficina Europea de Patents (OEP) [12] reinterpreta el conveni de tal manera que, a la pràctica, no hi ha res que es consideri un \"programa d'ordinador com a tal\", i concedeix monopolis sobre, per exemple, el carret de la compra d'una botiga en la web[13], els servidors web amb planes dinàmiques[14], o la transmissió de fitxers d'audio o vídeo comprimit per una xarxa[15]. Aquestes patents són nul·les si es fa una lectura coherent del conveni europeu de patents[16], però la única manera de saber si el jutge les considerarà nul·les o es refiarà de la interpretació de l'OEP (com sovint passa) és anar a judici; per tant, tenen un cert potencial d'amenaça. Els judicis per patents són dels més cars: als EUA es parla d'un milió de dòlars per judici[17], perquè calen advocats especialitzats i enginyers. La Comissió Europea vol permetre patentar programari Ara, la Comissió Europea vol canviar la llei per fer que el programari sigui patentable (i de fet qualsevol ús dels ordinadors: comunicacions, mètodes de negocis, etc.), de manera que els jutges no puguin anul·lar cap de les patents de programari concedides, ni cap de les que es concedeixin en un futur, pel fet de tractar-se d'un sector no patentable. Per aconseguir-ho, cal que la directiva[18] que ha proposat la Comissió sigui aprovada pel Parlament Europeu[19]. De moment han votat els dos comitès parlamentaris que han d'opinar[20]; ambdós han esmenat la directiva corregint moltes de les mesures per permetre patents de programari (tot i que tots dos han deixat un forat pel que es podrien esmunyir totes les patents de programari[21]). També ha estat molt assenyat l'informe del Consell Econòmic i Social Europeu[22], que ha criticat la directiva i ha proposat posar l'OEP sota el control de la UE (actualment és un organisme diplomàtic independent). Però el comitè més decisori, el d'Afers Legals i Mercat Intern[23], té una ponent partidària de les patents de programari i dels mètodes de negoci \"inventius\", que ha preparat un esborrany d'opinió que reforça o agreuja la directiva de la Comissió[25]. No ha fet cas de cap dels tres documents anteriors que ha considerat (de fet ha presentat el seu esborrany abans que es votés l'últim[26]), excepte per adoptar detalls marginals. Un cop aprovat l'esborrany del comitè, és probable que la majoria d'eurodiputats li facin cas en la votació al ple, perquè és materialment impossible que cada eurodiputat estudiï en profunditat cada directiva, i per això s'organitzen en comitès. Alguns dels eurodiputats més implicats en els debats han escoltat els voluntaris que critiquen les patents de programari i els influenciadors professionals que les defensen, i, malgrat els recursos d'aquests darrers, sembla que els arguments dels primers han estat prou convincents i han trobat força suport[27]. Però, per a molts eurodiputats, els estudis que analitzen les greus conseqüències de les patents de programari i les explicacions dels activistes són teories molt boniques, però les multinacionals que els parlen de la necessitat de les patents de programari són una realitat més palpable. Aparentment no els ha servit l'exemple dels EUA, on les crítiques a les patents de programari es multipliquen[28] i amenacen empreses senyera de la nova economia com ara eBay[29], gegants com ara Microsoft[30], o petites empreses extorsionades legalment[31], i els monopolis es reforcen a costa de les pimes[24] i del programari lliure[32]. Les patents i el programari lliure El programari lliure és el que permet als seus usuaris les 4 llibertats[3]: 1- usar-lo per a qualsevol fi 2- estudiar-lo per saber com funciona i com està fet, i adaptar-lo a les pròpies necessitats 3- redistribuir-lo a qui vulguem 4- millorar-lo i redistribuir les millores perquè serveixin a altri La darrera llibertat permet que puguem, per exemple, col·laborar col·lectivament per traduir programes lliures al català. La 3 ens permet que ens puguem baixar els programes traduïts d'una rèplica de l'arxiu de Debian, de Softcatalà o d'un CD que acompanyi un diari o revista, i ajuda a evitar exclusions en la societat de la informació segons el poder adquisitiu. La 2 ens permet aprendre i ens dóna la confiança que tothom pot descobrir els errors o els paranys que puguin tenir els programes que utilitzem, una garantia de transparència imprescindible a mesura que el programari entra a tots els racons de la nostra societat, des de jocs de mòbils fins a sufragis electorals. La llibertat 1 ens permet aplicar les altres per obtenir beneficis pràctics d'aquest bé cultural sense sotmetre l'explotació dels programes a restriccions artificials. Mentre els programes d'ordinador només estaven sotmesos a drets d'autor, que un programa fos lliure o no depenia només dels seus autors. Qui volia donava les quatre llibertats als seus usuaris i qui volia no, i molta gent ha volgut i ha construït un gran patrimoni cultural compartit. Si s'apliquen patents al programari, la decisió ja no és de l'autor, sinó de qui tingui la patent. Per exemple, Microsoft (MS) té patents que cobreixen certes parts del sistema que usa l'MS Windows per compartir fitxers i impressores amb altres ordinadors. Va anunciar que permetria a tothom aplicar aquests sistemes excepte al programari lliure[32]. Fins ara hi havia un projecte lliure anomenat \"samba\" que permetia que ordinadors amb GNU/Linux i molts altres sistemes operatius poguessin compartir fitxers i impressores amb ordinadors amb l'MS Windows. Si MS pot fer valdre les seves patents, podrà eliminar aquest projecte. A més, el programari lliure és més vulnerable que el no lliure pel fet que la llibertat 2 permet estudiar el programa i trobar infraccions de patents, i perquè la llibertat 3 fa impossible poder pagar una llicència de patent per cada còpia distribuïda, perquè l'autor ni tan sols sap quantes còpies circulen. El programari en general i les patents Però no és només el programari lliure el perjudicat. Els autors de programari no lliure són igualment incapaços de garantir que no infringeixen patents que ni saben que existeixen (perquè és impossible estar al corrent dels milers de patents mentre es programa, i més tenint en compte que els 18 primers mesos les patents europees són secretes[34]). Per tant, l'única manera de sobreviure és una mena de cursa armamentista on les multinacionals més riques dediquen grans quantitats de diners a acumular patents per poder contraatacar si algú els denuncia, i dissuadir així els adversaris de fer servir les seves patents[36]. El resultat és un oligopoli que exclou les pimes i perjudica els consumidors. Ni tan sols els continguts digitals podrien publicar-se amb llibertat, atès que es poden usar patents per controlar qualsevol format de fitxer (per exemple n'hi ha que afecten les imatges en format GIF[39] o JPEG[40], el so en format ASF[41] o MP3[42], el vídeo MPEG 4[43], etc.). D'aquesta manera, qui controli la patent pot impedir que algú generi continguts en aquests formats, o imposar el peatge que vulgui. En concret, si s'aprova la directiva tal com l'ha presentat la Comissió perdríem el programari lliure (cosa que eliminaria la major part de programes en català) però, a més, els oligopolistes que venguessin la resta de programari no tindrien cap mena d'incentiu per traduir o permetre la traducció dels seus programes, perquè no tindrien competència. El seu monopoli no seria resultat d'efectes de xarxa, ni de publicitat, sinó de l'ordenament jurídic i de les forces de seguretat. Posem fil a l'agulla Si us explico tot això no és perquè sigui un escriptor de novel·les d'intriga aficionat ni perquè m'agradi criticar per criticar. Ho faig perquè el nostre dret a escollir està en joc (i també la nostra llibertat d'expressió i la nostra economia). Joan Fuster deia que \"tota política que no fem serà feta en contra nostra\". La política europea, ens agradi o no, ens afecta. I no es tracta d'una pel·lícula que veiem des del sofà, sinó d'una òpera de la qual formem part (si més no, del cor) i el final dependrà del que fem o deixem de fer. El reduït grup d'activistes que estem intentant evitar les patents de programari a Europa hem aconseguit èxits importants amb recursos bastant migrats, arguments sòlids, 140.000 signatures[38] i força hores. Els resultats[21] no avalen el triomfalisme però demostren que els esforços serveixen de molt. Però la predisposició de la ponent del comitè Jurídic[23] que haurà de votar a l'abril sembla força menys favorable[25], i quan al maig votin els 626 eurodiputats[37], costarà molt que endevinin què és el que convé a la UE sense ser experts en informàtica, ni tenir temps per estudiar tots els dossiers, ni tenir consciència que el tema preocupa prou a la societat com per dedicar-li més temps que a un altre. Si hi ha un grup important de ciutadans que es preocupa d'explicar els problemes, proposar solucions, i desmentir fal·làcies (o simplement mostrar preocupació per un tema important i demanar que escoltin als qui ho fan) és més que probable que la directiva s'esmeni per evitar les patents de programari o, si de cas, que es rebutgi. Si tothom calla, és gairebé segur que el Parlament Europeu acceptarà el que diu la Comissió. La quantitat de gent activa fins ara és molt reduïda per tenir garanties d'èxit. A més, la quantitat de gent afectada, i el perjudici causat són tan desproporcionats respecte la gent i empreses que es pren la simple molèstia d'enviar un fax, una carta o fer unes trucades, que les queixes dels qui sí actuen poden arribar a semblar alarmistes i infundades. Aquesta situació només s'explica perquè, a més de l'abundant informació sobre els problemes amb les patents de programari, hi ha força desinformació i molta confusió buscada. Opinar al respecte requereix un mínim d'informació i esperit crític, i això exigeix dedicar-hi un cert temps. Si veniu a Softcatalà perquè us agrada triar, trieu un cop més: feu difusió del problema, contacteu eurodiputats, empreses, associacions i grups afectats, informeu-vos i col·laboreu amb les organitzacions en lluita contra les patents de programari[35]; en definitiva, actueu ara[33] o no feu res i deixeu que la única opinió que arribi a Brussel·les sigui la de les multinacionals i els intermediaris de patents. En altres paraules, especialment per a les empreses que creen o utilitzen programari: trieu si voleu dedicar temps ara a intentar aturar les patents de programari, o perdre després més temps, diners i llibertat per defensar-vos de patents quan ja estiguin legalitzades i no hi hagi marxa enrera. Però tingueu en compte, en triar, que, si avui trieu no actuar, demà potser no podreu venir a Softcatalà a triar idioma per als vostres programes. Agraïments Gràcies a Quico Llach, de Softcatalà per la revisió del document. Referències [1] Softcatalà Català http://www.softcatala.org [2] Projecte Debian (una recopilació de programari, en particular GNU/Linux) Català (i multilingüe) http://www.debian.org [3] Programari lliure Anglès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.html Croat http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.hr.html Txec http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.cs.html Danès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.da.html Holandès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.nl.html Francès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.fr.html Gallec http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.gl.html Alemany http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.de.html Hongarès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.hu.html Indonesi http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.id.html Italià http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.it.html Japonès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ja.html Coreà http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ko.htm Noruec http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.no.html Polonès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.pl.html Portuguès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.pt.html Romanès http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ro.html Rus http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ru.html Eslovè http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.sl.html Castellà http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.es.html Suec http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.sv.html Turc http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.tr.html [4] Efectes de xarxa. Anglès http://mason.gmu.edu/~aaviram/NWMain.htm [5] Diu la llegenda que quan l'esglèsia va obligar Galileo Galilei a retractar-se de la seva defensa de la teoria heliocèntrica de Copèrnic i reconèixer que la Terra estava quieta al centre de l'univers, ho va fer obligat i en acabar va murmurar \"eppur si muove\" (\"i, malgrat tot, es mou\"). Italià http://www.comune.pisa.it/ist.comp.tongiorgi/archivi/lavoricollodi/circoscrizweb/galileo/biografgalilei.htm [6] Concepte d'invenció, que defineix el que hauria de ser patentable Anglès http://swpat.ffii.org/analysis/invention/index.en.html [7] Un dels estudis econòmics que desaconsellen les patents de programari James Bessen & Eric Maskin Sequential Innovation, Patents and Imitation, Working Paper, Department of economics MIT, Cambridge, Massachusets. Anglès http://www.researchoninnovation.org/patent.pdf [8] Conveni Europeu de Patents Anglès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/ Alemany http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_d.html Francès http://www.european-patent-office.org/legal/epc/index_f.html [9] Estadístiques de patents europees Català (i altres) http://swpat.ffii.org/patents/stats/index.ca.html Algunes patents concedides per l'OEP Català (i altres) http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.ca.html [10] Paper d'algunes multinacionals en la inflació de patents: Microsoft Anglès http://swpat.ffii.org/players/microsoft/index.en.html IBM Anglès http://swpat.ffii.org/players/ibm/index.en.html Siemens Anglès http://swpat.ffii.org/players/siemens/index.en.html Alemany http://swpat.ffii.org/players/siemens/index.de.html Altres Anglès http://swpat.ffii.org/players/index.en.html [11] Preguntes i respostes sobre patents de programari Philippe Aigrain Head of Sector \"Software Technologies\" in the unit \"Technologies and Engineering for Software, Systems and Services\" of the European Commission Information Society Technologies R&D; Programme, Anglès http://cip.umd.edu/Aigrain.htm [12] Comentaris de Hartmut Pilch al reglament de l'OEP de 2001 Anglès http://www.aful.org/wws/arc/patents/2001-10/msg00009.html Nou reglament de l'OEP Anglès http://www.european-patent-office.org/legal/gui_lines/e/c_iv_2.htm [13] patent europea sobre el carret de la compra a una botiga a la web Català (i altres) http://swpat.ffii.org/patents/samples/ep807891/index.ca.html [14] patent europea sobre servidors web amb planes dinàmiques Anglès http://swpat.ffii.org/patents/samples/ep767419/index.en.html Alemany http://swpat.ffii.org/patents/samples/ep767419/index.de.html [15] patent europea sobre la transmissió de fitxers d'audio o vídeo comprimit per una xarxa Català http://patents.caliu.info/nota080203.html [16] Interpretació del conveni Europeu de patents al reglament de 1978 Anglès http://swpat.ffii.org/papers/epo-gl78/index.en.html Alemany http://swpat.ffii.org/papers/epo-gl78/index.de.html al cas Dispositionsprogramm Anglès http://swpat.ffii.org/papers/bgh-dispo76/index.en.html Francès http://swpat.ffii.org/papers/bgh-dispo76/index.fr.html Alemany http://swpat.ffii.org/papers/bgh-dispo76/index.de.html [17] Preus de judicis per patents Segons aquest article de le Monde Informatique els litigis poden costar entre 20 000 i 500 000 EUR a Europa i fins a 1 000 000 $ a EUA Francès http://www.weblmi.com/articles_store/973_11/Article_view [18] Directiva COM(02)92 sobre patentabilitat del programari Alemany http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92de.pdf Anglès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf Francès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fr.pdf Castellà http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92es.pdf Danès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92da.pdf Italià http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92it.pdf Neerlandès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92nl.pdf Portuguès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92pt.pdf Finès http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92fi.pdf Suec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92sv.pdf Grec http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92el.pdf Contraproposta de directiva Anglès http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/prop/index.en.html [19] Procés de codecisió a les institucions de la UE Català http://patents.caliu.info/codecisio.html [20] Opinió del comitè de Cultura del Parlament Europeu Anglès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019en.pdf Alemany http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019de.pdf Francès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019fr.pdf Castellà http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019es.pdf Danès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019da.pdf Italià http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019it.pdf Neerlandès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019nl.pdf Portuguès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019pt.pdf Finès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019fi.pdf Suec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019sv.pdf Grec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030219/487019el.pdf Esmenes del comitè d'Indústria del Parlament Europeu Anglès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455en.pdf Alemany http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455de.pdf Francès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455fr.pdf Castellà http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455es.pdf Italià http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455it.pdf Danès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455da.pdf Neerlandès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455nl.pdf Grec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455el.pdf Portuguès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455pt.pdf Finès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455fi.pdf Suec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030317/490455sv.pdf [21] Segons l'opinió del comitè de Cultura l'article 2.a permetria que es considerés invenció una cosa on totes les característiques només fossin programari. L'opinió del comitè d'indústria no va aprovar l'esmena que definia el concepte \"tècnic\" i va quedar un articulat ple de usos de la paraula \"tècnic\" sense definir. Com que l'OEP considera que n'hi ha prou amb optimitzar memòria, velocitat d'execució o seguretat d'un sistema informàtic per tenir \"efectes tècnics\" qualsevol programa en tindria. [22]informe del Consell Econòmic i Social Europeu Anglès http://www.toad.esc.eu.int/scriptsces/viewdoc.asp?doc=cesintint145ces1031-2002_ac.doc⟨=EN [23] Comitè d'afers legals i mercat intern Anglès i Francès http://www.europarl.eu.int/committees/juri_home.htm [24] Pimes contra les patents de programari Le Monde Informatique Francès http://www.weblmi.com/articles_store/973_11/Article_view [25] Esborrany d'opinió de McCarthy Portuguès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980pt.pdf Finès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980fi.pdf Suec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980sv.pdf Castellà http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980es.pdf Alemany http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980de.pdf Grec http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980el.pdf Francès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980fr.pdf Italià http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980it.pdf Holandès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980nl.pdf Anglès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980en.pdf Danès http://www.europarl.eu.int/meetdocs/committees/juri/20030324/488980da.pdf Crítica a l'esborrany d'opinió de McCarthy Anglès http://swpat.ffii.org/papers/eubsa-swpat0202/amccarthy0302/index.en.html [26] L'opinió del comitè d'indústria es va votar el 20 de febrer de 2003 (veure [20]) L'esborrany de la ponent del comitè jurídic porta data del 13 de febrer de 2003, i diu haver tingut en compte l'opinió del comitè d'indústria. Com a molt podia haver tingut en compte les diferents esmenes proposades al comitè, no el resultat de la votació. [27] Oposició a la directiva. http://patents.caliu.info/explicacio.html#L118 Audiència al Parlament Europeu http://patents.caliu.info/audiencia.html Conferència dels Verds al Parlament Europeu http://www.greens-efa.org/en/issues/?id=14 Sessió a la Comissió de societat de la informació del Senat espanyol http://proinnova.hispalinux.es/infopaquetes/senado-2003-01/ [28] Crítiques al sistema de patents dels EUA: Acadèmics: Lawrence Lessig The Exclusive Right to Stagnate Anglès http://news.ft.com/servlet/ContentServer?pagename=FT.com/StoryFT /FullStory&c;=StoryFT&cid;=1045510979794&p;=1012571727092 Empreses: Oracle, Borland, Cisco, etc. Anglès http://www.jamesshuggins.com/h/tek1/software_patent_oracle.htm Angles http://www.jamesshuggins.com/h/tek1/software_patent_borland.htm Anglès http://swpat.ffii.org/vreji/quotes/index.en.html#ftc020228-cisco Advocats: Gary Reback (antic advocat de Sun) Anglès (orginal) http://www.forbes.com/asap/2002/0624/044.html Català (extracte) http://patents.caliu.info/presentacio/ibmsun.html Director de l'oficina de patents dels EUA Anglès http://news.com.com/2100-1017-956638.html?tag=fd_top [29] e-Bay diu que pot tenir pèrdues imprevisibles o haver de plegar a EUA per culpa de litigis per patents Anglès http://news.com.com/2100-1017-956638.html?tag=fd_top [30] Microsoft patenta a ritme accelerat, però també és una presa sucosa per als posseïdors de patents. Alguns usuaris de MS SQL Server poden haver d'obtenir llicències de patents de tercers, o MS canviar de tecnologia. Anglès http://www.vnunet.com/Analysis/1139188 Anglès http://www.itworld.com/AppDev/136/030220timeline/ Anglès http://www.theregister.co.uk/content/53/29419.html [31] PanIP ataca moltes petites empreses per aconseguir diners i jurisprudència per eventualment atacar empreses més grans. Català http://patents.caliu.info/nota281002.html [32] MS ataca el programari lliure amb patents Català http://patents.caliu.info/nota08042002.html [33] Coses que podem fer per aturar les patents de programari Català http://patents.caliu.info/lluita.html [34] Entre la presentació de la sol·licitud i la publicació van 18 mesos Anglès http://www3.european-patent-office.org/dwld/applicant_guide/part_2/pct_guide_e.pdf [35] Organitzacions en lluita contra les patents de programari Català http://patents.caliu.info/organitzacions.html [36] Sobre l'acumulació de patents Anglès http://www.globalpolicy.org/globaliz/law/patents.htm i la inflació de patents Anglès http://swpat.ffii.org/analysis/inflation/index.html [37] Membres del Parlament Europeu Portuguès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=PT&iorig;=home&imsg;= Finès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=FI&iorig;=home&imsg;= Suec http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=SV&iorig;=home&imsg;= Castellà http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=ES&iorig;=home&imsg;= Alemany http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=DE&iorig;=home&imsg;= Grec http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=EL&iorig;=home&imsg;= Francès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=FR&iorig;=home&imsg;= Italià http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=IT&iorig;=home&imsg;= Holandès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=NL&iorig;=home&imsg;= Anglès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=EN&iorig;=home&imsg;= Danès http://wwwdb.europarl.eu.int/ep5/owa/p_meps2.repartition?ipid=0&ilg;=DA&iorig;=home&imsg;= [38] Recollida de signatures contra les patents de programari Mulilingüe http://petition.eurolinux.org [39] Patent sobre LZW (compressió usada en el format GIF) Català i altres http://swpat.ffii.org/pikta/xrani/gif-lzw/index.ca.html [40] Patent sobre compressió amb wavelets (usat en JPEG) Català http://patents.caliu.info/nota180702.html [41] Patent que afecta el format ASF Anglès http://swpat.ffii.org/patents/effects/asf/index.en.html [42] Patent que afecta el format MP3 Anglès http://swpat.ffii.org/patents/effects/mpeg/index.en.html Francès http://swpat.ffii.org/patents/effects/mpeg/index.fr.html Alemany http://swpat.ffii.org/patents/effects/mpeg/index.de.html [43] Patent que afecta el format MPEG 4 Anglès http://petition.eurolinux.org/pr/pr18.html\n", "date": "2003-04-09 18:11:37", "id": "1243", "title": "Patents de programari i llibertat d'escollir" }, { "content": "per Jesús Corrius / www.softcatala.org 26/09/2002 Al llarg dels últims anys el programari de Microsoft s'ha fet amo i senyor de l'entorn de treball de la majoria d'usuaris informàtics del món. Aquest és el fruit d'una estratègia comercial de dubtosa legalitat que va arribar a aconseguir que els usuaris canviessin un excel·lent processador de textos anomenat WordPerfect per un altre molt inferior conegut amb el nom de Microsoft Word que, en molt poc temps, arribaria a convertir-se en un autèntic estàndard per a l'intercanvi de documents. Aquesta situació de monopoli de fet ens obliga a adaptar-nos a totes les directrius d'aquesta companyia que, entre altres coses, s'ha mostrat molt poc sensible amb la nostra llengua. Enfront d'aquesta situació, el moviment del programari lliure, iniciat a principis dels anys 80 per la Free Software Foundation, té l'any 1998 un dels seus episodis més importants quan l'empresa californiana Netscape Corporation decideix alliberar el codi font del seu conegut navegador web. Aquest esdeveniment representa una autèntica pedra de toc per a la indústria del programari, i una de les conseqüències més sonades d'aquest esdeveniment va ser l'anunci, per part de Sun Microsystems, de la publicació del codi font de l'StarOffice. ![](/articles/imatges_article13/inici.png) L'StarOffice és un paquet ofimàtic multiplataforma creat per l'empresa alemanya StarDivision pensat per competir amb l'omnipresent Microsoft Office, i que Sun Microsystems havia adquirit l'estiu del 1999. Després de treure una primera versió del producte el juny del 2000 amb el nom d'StarOffice 5.2, es va crear la pàgina web del projecte OpenOffice.org, a partir de la qual una comunitat d'usuaris i programadors haurien de treballar en les properes versions del producte utilitzant les més de 7 milions de línies de codi que Sun posava a la seva disposició. El maig del 2002 s'anuncia la versió 1.0 de l'OpenOffice, la primera versió estable després de més d'un any i mig de feina. L'OpenOffice, igual que el Microsoft Office, és un paquet integrat d'aplicacions ofimàtiques. Inclou un processador de text, full de càlcul, eines de dibuix, creació de presentacions, gràfiques i edició de fórmules matemàtiques. Tots aquests components estan integrats dins d'una mateixa interfície d'usuari, d'aquesta manera un cop t'has familiaritzat amb una aplicació és molt fàcil utilitzar les altres que ofereix el paquet. A més, aquesta integració permet copiar les dades d'una aplicació a una altra de manera senzilla, per exemple posar un full de càlcul dins d'un document de text. A més a més, és molt important destacar la facilitat que té l'OpenOffice per interactuar amb altres paquets ofimàtics com és el Microsoft Office i altres aplicacions ofimàtiques en general. L'OpenOffice és capaç de llegir i desar els documents en els formats Word, Excel i PowerPoint, dBase, Lotus 1-2-3 i els formats oberts HTML i RTF, d'aquesta manera no tindrem cap problema per compartir la feina que hem creat amb aquesta aplicació. ![](/articles/imatges_article13/writer.png) L'equip de Softcatalà ha estat treballant intensament durant aquests últims mesos per tenir una versió en català d'aquest programa, gràcies a l'acord de col·laboració a què es va arribar amb Sun Microsystems. La versió definitiva conté una eina de correcció ortogràfica creada especialment per a aquest producte que inclou la majoria de variants dialectals de la llengua i diccionari castellà, anglès i francès en el mateix paquet, així com algunes adaptacions especials per als usuaris catalanoparlants que no inclou el producte original. És important remarcar que durant la fase de proves del producte hem tingut molt en compte les opinions i els comentaris dels usuaris sobre el producte. Per esmentar-ne un exemple, hem introduït la possibilitat d'escollir el símbol que volem usar per tal de representar un valor decimal, una opció que no existeix en el programa original per tal de satisfer les necessitats concretes d'alguns usuaris. Si bé l'OpenOffice és la gran aplicació ofimàtica que podem trobar en català, podem trobar altres programes, molt més lleugers, que permeten realitzar tasques específiques. Aquest és el cas del processador de textos Abiword que també està disponible en català i que posa a disposició de l'usuari totes les opcions habituals de formatatge de caràcters, alineament de paràgrafs, regles, tabulacions, etc. que tenen la majoria de processadors de textos més importants. D'aquest programa podem destacar que és capaç de llegir i desar documents en format Microsoft Word i HTML i que porta incorporat correctors ortogràfics en català, castellà, anglès i francès. Referències Pàgina web del projecte OpenOffice: http://www.openoffice.org Pàgina web de l'StarOffice: http://www.sun.com/staroffice Pàgina web del projecte OpenOffice en català: http://www.softcatala.org/projectes/openoffice Pàgina web de l'Abiword: http://www.abiword.com Pàgina web del projecte Abiword en català: http://www.softcatala.org/projectes/abiword/ Llicència Aquest document és (c) 2002 Jesús Corrius. Es permet l'ús, distribució, i/o modificació d'aquest document d'acord amb Llicència GNU per a documentació lliure versió 1.1 o superior publicada per la Free Software Foundation; sense cap secció invariable ni secció de text de portada. Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.\n", "date": "2002-09-26 13:00:00", "id": "1244", "title": "Noves possibilitats de l'ofimàtica en català" }, { "content": "Per [Quico Llach](mailto:quico@softcatala.org?subject=Article publicat al web de Softcatalà) i [Xavier Rull](mailto:caront@correu.vilaweb.com?subject=Article publicat al web de Softcatalà) 14/12/2002 Nota.- Aquest article es va publicar per primer cop al número 41 (hivern de 2002) de la revista [Llengua Nacional](http://fly.to/asslln). \n\n## 1\\. Introducció\n\nLa traducció anglès-català presenta unes dificultats concretes, degudes a les diferències gramaticals entre les dues llengües. Per exemple, en anglès un mateix mot pot tenir diverses funcions gramaticals; en català, en canvi, per a aquestes mateixes funcions gramaticals usem formes distintes, ja que disposem de terminacions verbals i sufixos [1]. En aquest article exposem els criteris que fem servir a Softcatalà en les traduccions de textos informàtics al català [2] i fem veure quins són els problemes més habituals, quina és l'opció que hem pres i per què. Creiem que aquests apunts poden ser útils per a altres traduccions semblants (cal tenir present que les qüestions que detallem solen ser comunes a totes les traduccions més o menys tècniques) [3]. \n\n## 2\\. Les formes verbals\n\nCom se sap, a diferència del català i altres idiomes europeus, la conjugació dels verbs anglesos és reduïda, de manera que hom depèn totalment del context per a esbrinar el sentit exacte de la frase. En el cas de textos llargs (en una novel·la o en unes instruccions d'ús d'un aparell, per exemple) el context té prou entitat, cosa que permet d'interpretar correctament el valor gramatical de cada mot. Però en el llenguatge informàtic els missatges i les instruccions solen ser molt breus i, per tant, disposem de molt poc context per a interpretar-los. Per exemple: un segment com delete file pot ser un missatge que l'ordinador adreça a l'usuari (llavors equivaldria, més o menys, a suprimiu el fitxer) o bé el text que apareix en un botó sobre el qual s'ha de picar amb el ratolí (llavors equivaldria, més o menys, a per suprimir els fitxers). En aquest cas el context és de caràcter visual i no pas de caràcter textual: el lloc on es troba el text és el que realment indica què significa. Com es pot deduir, la traducció s'ha de fer gairebé sempre tenint present l'estructura del programa informàtic i, sobretot, elements de diàleg com ara les finestres, els missatges que el programa dóna i les opcions que ofereix. A més, cal decidir si els missatges –que posem sempre en imperatiu– són instruccions adreçades a l'usuari (cas en què utilitzem la segona persona del plural, vós) o bé són ordres que l'usuari dóna a l'ordinador perquè faci tal o tal altra cosa (segona persona del singular, tu) [4]. Afortunadament, tot sovint el mateix verb ens dóna una idea del tipus de missatge de què es tracta; per exemple, els verbs to choose ‘triar, escollir' o to select ‘seleccionar' indiquen clarament que el missatge va adreçat a l'usuari, atès que l'ordinador normalment no tria ni selecciona res; en canvi, el verb to search ‘cercar' queda habitualment reservat per a ordres donades a l'ordinador, ja que és ell qui ha de fer la feina de cerca. Així, Select an option Seleccioneu una opció (l'ordinador s'adreça a l'usuari i li demana que n'esculli una) Search file Cerca el fitxer (text d'un botó mitjançant el qual l'usuari pot encomanar a l'ordinador que faci una cerca) \n\n## 3\\. El pretèrit\n\nEn català, el passat presenta més matisos que en anglès. Per això, en principi qualsevol passat anglès (en -ed) pot equivaler a qualsevol pretèrit (va fer, ha fet, feia) i al participi de passat (fet). Així, un missatge com: Connection interrupted at 18:45 PM pot traduir-se, d'entrada, per aquestes tres possibilitats: La connexió va tallar-se a les 18:45 PM La connexió s'ha tallat a les 18:45 PM Connexió tallada a (o des de) les 18:45 PM En la llengua general, l'ús d'un pretèrit o de l'altre depèn de l'hodiernitat, això és, de la ubicació temporal dels fets (dins i fora de la unitat temporal en què ens trobem) [5]. Per això, en teoria hauria de ser la connexió es va tallar si la interrupció és del dia abans, i la connexió s'ha tallat si la interrupció és del mateix dia. Però això és impredictible: caldria saber quan l'usuari llegirà el missatge (si el mateix dia de la desconnexió o un altre). Per això hem optat per prescindir del pretèrit perfet (va \\+ infinitiu) i emprar sistemàticament el pretèrit indefinit (haver \\+ participi), ja que, al capdavall, si s'interromp la connexió, el missatge que mostra l'ordinador es refereix a un fet que, als ulls de l'usuari, té lloc en un espai temporal dins el marc d'hodiernitat (el procés que s'ha interromput és el marc mateix). Cal tenir present, també, que la construcció amb el verb auxiliar to be (equivalent als verbs catalans ser i estar) + participi (en -ed) pot equivaler tant al pretèrit indefinit (ha fet) com al pretèrit perfet (va ser fet). Cal determinar quin dels dos temps és l'adequat (generalment és l'indefinit): Printing software was installed *El programa d'impressió es va instal·lar El programa d'impressió s'ha instal·lat\n\n## 4\\. El gerundi en –ing [6]\n\nEn anglès, la forma verbal en -ing té diversos usos: com a gerundi (emprat en els temps compostos), com a adjectiu i com a substantiu d'acció: We are editing (‘editem'; literalment, ‘estem editant') This is an editing program (‘això és un programa d'edició') Editing is very laborious (‘l'edició és molt entretinguda') Message is printing (‘el missatge s'està imprimint') Printing software was installed (‘el programari d'impressió s'ha instal·lat') Printing is in process (literalment, ‘la impressió està en procés') En aquests exemples el context textual és prou desambiguador; però quan no n'hi ha (p.e., el segment editing program aïllat pot ser programa d'edició o edició del programa) cal recórrer de nou al context visual. Els problemes gramaticals concrets del gerundi són bàsicament quatre: 1\\. Hi ha el cas dels missatges que indiquen que una operació s'està duent a terme (o quin és l'estat d'una operació): Printing Downloading files Hem recomanat de traduir-ho per tota la perífrasi sencera, amb estar: S'està imprimint *Imprimint-se S'estan descarregant els fitxers *Descarregant-se els fitxers 2\\. Per a traduir una forma en -ing en posició inicial absoluta, sovint sona més natural l'infinitiu que no pas el substantiu d'acció: Editing is very laborious ~L'edició és molt entretinguda Editar és molt entretingut Compressing this folder may save disk space ~La compressió d'aquesta carpeta pot estalviar espai de disc Comprimir aquesta carpeta pot estalviar espai de disc 3\\. Quan el gerundi s'acompanya de la partícula when, que indica el que podem anomenar una acció marc simultània (és a dir, una acció durant la qual passa una altra cosa), recomanem de traduir-lo amb la construcció en \\+ infinitiu: An error has occurred when reading mail S'ha produït un error en llegir el correu Bookmarks are saved when leaving the program Les adreces d'interès es desen en sortir del programa Be careful when entering your password Aneu amb compte en introduir la contrasenya Aquesta construcció pot sonar, en algun cas, un pèl forçada, ja que en \\+ infinitiu s'aplica a accions puntuals o de durada breu (en arribar va trucar-me ‘en el moment d'arribar, just quan va haver arribat'), i no pas a accions duratives (~en passejar va trobar-lo ‘quan passejava'), i, per tant, correm el risc que alguna frase grinyoli (per exemple, ~en imprimir ‘mentre imprimia') [7]. Per a evitar aquest problema, s'hauria pogut resoldre amb quan (o fins i tot mentre, segons el cas) i el verb conjugat, una fórmula que sona natural en tots els contextos: Les adreces d'interès es desen quan surts del programa Aneu amb compte quan introduïu la contrasenya. Ara bé, aquesta altra opció presenta problemes. Per exemple, segons el context s'hauria de posar algunes vegades en subjuntiu i d'altres en indicatiu, o bé fins i tot en passat: S'ha produït un error quan llegies el correu Les adreces d'interès es desaran quan surtis del programa Alhora, algun cop no sabem quin és el subjecte del verb (l'usuari, l'ordinador, el programa), i, per tant, tampoc no sabem quina forma verbal hi ha d'anar: S'ha produït un error quan llegíeu el correu (l'usuari llegia un missatge) S'ha produït un error quan llegia el correu (el programa que gestiona correu llegia un missatge) Posant-hi en \\+ infinitiu, ens estalviem tots aquests problemes, ja que és una forma verbal atemporal i apersonal: tan sols indica una acció simultània, que és el que ens interessa. D'altra banda, en els missatges informàtics la construcció when \\+ gerundi generalment indica una acció puntual o bé de durada breu i, per tant, gairebé sempre la construcció en \\+ infinitiu s'hi adiu. 4\\. Atès que el gerundi expressa una acció, no pot usar-se com si fos un adjectiu (és a dir, amb valor estàtic) [8] , i en certs casos és aconsellable traduir-lo en present anteposant-hi la conjunció que: The file containing the documentation is in... El fitxer que conté la documentació és a... See the webpage showing this problem at... Vegeu la pàgina web que mostra aquest problema a... (o en què es mostra...) CD including English version CD que inclou la versió anglesa (o amb versió anglesa) \n\n## 5\\. La veu passiva\n\nL'anglès fa un ús de la veu passiva molt més habitual que el català. Cal tenir present que els pronoms es i hom, que en català permeten de construir frases impersonals (habituals en textos acadèmics, per exemple), són desconeguts en anglès. Generalment és millor passar la veu passiva a la veu activa, sovint utilitzant l'estil impersonal (amb el pronom es): Your signature is not displayed, but is added to the message when the message is sent. ~La signatura no és visualitzada, però és afegida al missatge quan és enviat. La signatura no es visualitza, però s'afegeix al missatge quan s'envia. Això no vol dir que no puguem utilitzar la veu passiva quan calgui: This program has been written by X. ~Aquest programa l'ha escrit X. Aquest programa ha estat escrit per X. \n\n## 6\\. Construccions complement + substantiu\n\nEn anglès, els complements del nom generalment es posen davant el substantiu (complement + substantiu). D'entrada, aquesta construcció no presenta gaires problemes: text file es tradueix per fitxer de text i en cap cas no es pot traduir per text del fitxer, atès que sabem que text és el complement (perquè és al davant) i que file és el substantiu [9]. No obstant això, en anglès molts infinitius –i, per tant, altres formes del verb– tenen la mateixa forma que els seus substantius corresponents [10]. I, atesa la seva facilitat per substantivar altres partícules, no sempre és fàcil determinar el tipus de frase amb què ens trobem, sobretot si tenim en compte que sovint no hi ha preposicions ni articles que ens hi ajudin; és a dir, no sabem si ens trobem davant una construcció substantiu + substantiu o bé davant una construcció verb + substantiu. Així, en construccions com ara download manager tenim dues traduccions possibles: R26; Cas que download sigui substantiu (‘baixada, descàrrega'), és el complement de la frase, atès que va al davant, i per tant s'ha de traduir per gestor de baixades (o gestor de descàrregues). R26; Cas que download sigui verb (‘baixar, descarregar'), ens trobem davant una forma en imperatiu i per tant s'ha de traduir per baixeu (o descarregueu) el gestor. Un cop més, en casos com aquest depenem totalment del context visual: si aquesta frase apareix en un menú podem deduir que és una ordre que l'usuari dóna a l'ordinador, de manera que cal triar la segona opció (en segona persona del singular): baixa el gestor. En canvi, si es troba en un text en què es parla de diferents aplicacions informàtiques, es pot inferir que s'ha d'utilitzar la primera opció: gestor de baixades [11]. \n\n## 7\\. El tractament\n\nEn anglès, el tractament que es dóna a tothom és el mateix, you, tant si és singular com plural. Per tant, you es pot traduir per tu, vós, vosaltres, vostè o vostès. En els originals en anglès no tenim cap referent pel que fa al tractament i, per tant, a Softcatalà hem optat per utilitzar persones diferents segons qui sigui l'emissor i qui sigui el destinatari. Així, hem optat per la segona persona del singular (equivalent a tu) quan l'usuari s'adreça a l'ordinador: Desa; Imprimeix; Retalla; Copia; Enganxa (instruccions) De la seva banda, hem optat per la segona persona del plural (equivalent a vós i vosaltres) sempre que l'ordinador, d'una manera o altra, s'adreça a l'usuari: Espereu-vos un moment Seleccioneu una opció Torneu-ho a intentar Deseu l'arxiu Hem refusat l'ús de l'infinitiu per a aquests casos (~desar, ~retallar, etc.), que trobem en espanyol [12], ja que hi apliquem la recomanació que diu que les ordres no s'han d'expressar amb infinitiu, sinó amb imperatiu (~empènyer [rètol d'una porta] ha de ser empenyeu; ~emplenar el formulari ha de ser empleneu el formulari; etc.). Les raons per les quals hem triat la segona persona del plural (vós o vosaltres) en comptes de la tercera persona (vostè o vostès) són diverses: 1\\. En primer lloc, la segona persona del plural és un tractament prou neutre, que permet d'adreçar-se a un ventall ampli de persones: des dels usuaris més joves (la nostra intenció és que hi interpretin vosaltres) fins als usuaris del sector econòmic, com ara administratius o banquers (la nostra intenció és que hi interpretin vós). Si optéssim pel singular, ens trobaríem amb el dilema d'haver d'escollir entre el tractament de tu (apropiat per al jovent, però inapropiat per als clients d'una asseguradora que treballa en línia, posem per cas) i vostè (que té el mateix problema, però a la inversa). En resum: vós té molta versatilitat, ja que permet d'adreçar-se alhora informalment a uns usuaris (el jovent) i formalment a uns altres (el món empresarial i l'administració pública). 2\\. En segon lloc, el plural és vàlid, tant si hi ha un sol usuari com si n'hi ha diversos. Per exemple, hi ha entorns de treball que permeten que diversos usuaris treballin en línia i alhora sobre els mateixos arxius. Si el programa que ho gestiona ha d'enviar un missatge alhora a tots els usuaris és preferible que ho faci en plural (per exemple, deseu tots els arxius i sortiu del sistema). Si ho fes en singular (desa i surt) semblaria que només s'adreça a un usuari, i, per tant, és poc adequat. A la inversa aquest problema no hi és: deseu i sortiu poden servir per a adreçar-se a un sol usuari. 3\\. En tercer lloc, ens estalviem problemes d'identificació amb el model de llengua. Efectivament, si s'empra la tercera persona (vostè), les formes en subjuntiu poden ser, normativa en mà, tant en -i (esperi's, faci) com en -a/e (espere's,faça). Tenint en compte que els missatges que dóna el programa solen ser en imperatiu i que l'imperatiu té moltes formes en subjuntiu (esperi, no s'esperi), ens trobaríem que, tant si escollim una forma com una altra, una part dels parlants no s'hi sentirien identificats. Acceptarien els internautes d'Osona un missatge com imprimisca al seu navegador? Acceptaria un ajuntament valencià un gestor d'arxius amb un missatge com imprimeixi? L'ús de la segona persona, imprimiu, ens estalvia aquest problema. 4\\. En quart lloc, vós és la forma tradicional catalana d'adreçar-se de manera respectuosa a un desconegut. Per això, hem optat –com han fet altres entitats– per usar vós en els missatges neutres i adreçats en principi a qualsevol persona. [1] Vegeu, a tall d'exemple, la traducció al català de la novel·la Mil nou-cents vuitanta-quatre de George Orwell (Edicions 62 - Destino). El traductor fa explícita (p. 313) la dificultat de traduir certes solucions gramaticals de l'anglès en la Novoparla (p.e., que taste tant pot voler dir tast com tastar). [2] Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que es dedica a traduir programes informàtics al català. Per a més informació, vegeu l'article de Quico Llach “Softcatalà: el programari en català a la Xarxa” (Llengua Nacional, 37, p. 30). [3] Els criteris de traducció de Softcatalà es poden consultar sencers a la Guia d'estil, que es pot trobar a Internet: http://www.softcatala.org/projectes/eines/guiaestil/guiaestil.htm. El Termcat ha publicat també uns criteris per a la localització de productes informàtics, que es poden consultar a http://www.termcat.es/termgia/criteris/loc_inf.pdf. [4] Vegeu, al punt 7, algunes explicacions sobre la tria de persona. [5] La frase Avui he menjat carn i ahir vaig menjar peix es construeix amb dos temps verbals distints (he menjat i vaig menjar), tot i referir-se sempre al passat, perquè en el primer cas l'acció té lloc dins el marc en què ens trobem (el dia d'avui), i en el segon cas l'acció té lloc fora d'aquest marc (el dia anterior al d'avui). El marc bàsic sol ser el dia –d'aquí que el terme tècnic sigui hodiernitat–, però pot ser qualsevol altre: la setmana, l'any (Enguany hem anat a Praga i l'any passat vam anar a Londres), etc. L'ús d'un pretèrit o d'un altre varia del català a l'espanyol. Per exemple, allà on el català sols pot dir Avui ja he dinat: podem anar-nos-en, en espanyol pot ser Hoy ya he comido: podemos irnos, però també Hoy ya comí: podemos irnos (en català no es diu *Avui ja vaig menjar). Per això, en espanyol l'exemple reportat també podria ser La conexión se cortaba a las 18:30 PM (a part de se cortó i se ha cortado). [6] Aquí no tractem altres problemes del sufix -ing, com ara l'ús que se'n fa popularment per a indicar ‘acció' en mots com pènging ‘el fet de penjar-se un ordinador'. Per a més informació, vegeu l'article de David Casellas “-Ing: l'aparició d'un nou sufix?” (Llengua Nacional, núm. 34, p. 20). [7] Sembla que sols admet durativitat quan té el sentit causal (Si, en examinar les dades, veieu que hi ha irregularitats, notifiqueu-ho). Val a dir que no hem trobat cap referència sobre aquesta restricció en cap gramàtica que hem consultat (Francesc de Borja Moll, Gramàtica catalana, Moll, 1968; p. 203; Josep Ruaix, Català complet, volum 3, Ruaix, 1998, p. 252; Josep M. Mestres et al., Manual d'estil, Eumo, 1995, p. 732; Antoni M. Badia i Margarit, Gramàtica catalana, Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 212 i p. 670; Josep Lacreu, Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, 1990 –tampoc en la 3a ed., del 1996–; Pompeu Fabra, Gramàtica catalana, Teide, 1956, p. 86). Tans sols en alguna obra hi ha pistes sobre aquesta limitació. Per exemple, segons El llibre de la llengua catalana (Jordi Badia et al., Castellnou, 1997, p. 297) la preposició en amb infinitiu indica “simple precedència –(quasi) simultaneïtat o procedència immediata– [...]”. El Diccionari de la llengua catalana (3a ed., Enciclopèdia Catalana, 1993, s.v. en, acc. 4) explicita que “davant un infinitiu, [en] expressa relacions circumstancials que denoten precedència immediata o causalitat”. [8] Aquest ús estàtic és compartit per l'espanyol (texto incluyendo...), però en català es considera incorrecte (Josep Lacreu, Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, 1990, 1a ed., p. 234). [9] En aquest apartat s'hi podria incloure el genitiu saxó ('s), un recurs gramatical equivalent al possessiu. Val a dir, però, que és una construcció que en textos informàtics apareix molt poc, i que per norma no presenta cap problema, ja que es tradueix per de. [10] és el mateix procés que fa que en català hi hagi parells com salt/saltar,tast/tastar,bot/botar,crit/cridar,trenc/trencar, etc. En català, però, tenim més terminacions morfològiques (-a de femení, -r d'infinitiu, -o de primera persona, -s de plural, etc.); això fa la sensació que hi ha dos mots diferents (tast i tastar) i que en anglès –que té menys terminacions– hi ha un sol mot amb dues funcions gramaticals (taste). [11] Un cas similar amb gerundi podria ser running processes, que es pot traduir per s'estan executant els processos o bé per processos que s'executen. Vegeu l'apartat 4. [12] També es troba en alguna traducció de programari al català que no ha fet Softcatalà. Podeu distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiqueu i no el feu servir amb finalitats comercials. Heu d'incloure sempre aquesta nota i l'adreça web http://www.softcatala.org en un enllaç.\n", "date": "2002-12-14 12:00:00", "id": "1249", "title": "Problemàtica de la traducció anglès-català en textos informàtics" }, { "content": "Mozilla és el nom del projecte de programari lliure creat al voltant de la comunitat [mozilla.org](http://mozilla.org), que des de fa més de cinc anys treballa en la creació d'un conjunt d'eines de treball a Internet, entre les quals s'inclouen un navegador, un editor d'HTML, un programa de xat i un client de correu electrònic. El Mozilla, resultat d'aquesta tasca, permet explorar els continguts d'Internet, enviar i rebre correu electrònic, consultar i participar en els fòrums de discussió i crear pàgines web; tot això ja es pot fer en català i d'una manera senzilla, intuïtiva i eficaç que pretén aprofitar al màxim les possibilitats actuals que ens ofereix Internet. Els usuaris habituals de versions anteriors podran comprovar que aquesta darrera versió ofereix noves opcions i que és plenament configurable; també notaran millores importants en el programa de gestió del correu. Com a novetats, la versió 1.5 millora l'editor de pàgines web, la navegació per pestanyes, i hi ha una millora general del rendiment i de la compatibiliat. Aquesta nova versió en català del Mozilla es pot descarregar gratuïtament des de qualsevol dels servidors que trobareu al web (http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents (PMF) sobre el funcionament d'aquest programa. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org \n", "date": "2003-11-14 00:00:00", "id": "814", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla 1.5 per a Windows, Mac, GNU/Linux i altres versions d'Unix." }, { "content": "L'equip [KDE de traducció al català](http://ca.i18n.kde.org/) anuncia la creació d'una web per fer les traduccions d'aquest poderós entorn d'escriptori i, com que el KDE 3.2 ja està en fase Beta 1, animem a qui vulgui col·laborar-hi que s'apropi a la web per conèixer com col·laborar amb tota la comunitat. Tots hi sou benvinguts. Que gaudiu del KDE! \n", "date": "2003-12-01 00:00:00", "id": "824", "title": "Nou lloc web de l'equip de traducció de KDE al català" }, { "content": "L'equip de PalmCAT.org acaba de fer pública la traducció al català de l'editor de textos SiEd per PalmOS. SiEd és un editor senzill de text per a ordinadors de butxaca amb sistema operatiu Palm. PalmCAT,org és una iniciativa que pretén portar el català a l'informàtica de butxaca. Les característiques de SiEd inclouen: \\- Suport per a arxius grans (fins a 64 Kb) \\- Funcions de gestió d'arxius \\- Suport per a arxius de text d'estil UNIX i Windows \\- Llegeix i escriu arxius TXT en targetes d'expansió VFS (No Doc) \\- Dreceres de teclat \\- Permet l'edició ràpida per a usuaris amb teclats portàtils. \n\n![SiEd](http://www.softcatala.net/palm/imatges/sied.jpg) \nMostra dels menús desplegables \n\nCategoria: [Documents](http://www.softcatala.net/palm/) Sistema Operatiu: PalmOS 3.5 Llicència: [Programari lliure](http://www.all4you.dk/FreewareWorld/links.php?cat=019015009) Mida: 25kB (zip) Autor: [Benjamin Roe](http://benroe.com/) PalmCAT,org és una iniciativa que pretén portar el català a l'informàtica de butxaca. A la plana web de palmcat.org podeu trobar-hi vuit llibres, nou articles i catorze programes lliures a la vostra disposició, i en català! També hi trobareu un espai de notícies i un fòrum específic on podeu compartir les vostres contribucions, ja siguin notícies interessants, documents, programari o els trucs que només coneixeu vosaltres. [Més informació](http://baixar.palmcat.org)\n", "date": "2003-12-07 00:00:00", "id": "825", "title": "PalmCAT presenta el primer editor de textos en català per a ordinadors de butxaca" }, { "content": "Un equip de col·laboradors de Softcatalà està treballant en la traducció al català de la distribució [Fedora](http://fedora.redhat.com) i preveu tenir-la llesta les setmanes entrants. El projecte treballa la traducció de les eines pròpies d'aquesta distribució i la seva instal·lació, així com assegurar que es distribueixi amb els paquets necessaris per poder disposar d'un entorn d'escriptori en català. El procés de la traducció es pot conèixer des de la plana de coordinació del [projecte](http://www.softcatala.org/projectes/fedora/). El projecte està obert a nous col·laboradors. Fedora és una nova distribució GNU/Linux nascuda d'un projecte voluntari tutelat per [Red Hat](http://www.redhat.com) però que s'ha fet gran arran de la decisió de la companyia d'orientar la seva activitat al món dels servidors i l'empresa. La comunitat independent de desenvolupadors i programadors es qui impulsa Fedora, si bé l'organigrama tècnic del projecte inclou una majoria de treballadors de Red Hat. \n", "date": "2003-12-09 00:00:00", "id": "826", "title": "Softcatalà està traduint Fedora" }, { "content": "Amb l'esperit de fer-nos ressò de les notícies relacionades amb el català i les noves tecnologies hem renovat el nostre lloc i hi hem integrat una aplicació tipus bloc. Ara, podeu enviar-vos les vostres notícies i fer comentaris de les notícies que anem publicant... Com a novetat, també hi hem introduït la possibilitat de sindicar continguts a altres persones. L'equip de Softcatalà\n", "date": "2003-12-10 00:00:00", "id": "828", "title": "Presentem la nova web" }, { "content": "Sun Microsystems ha fet un pas endavant a favor del programari lliure en l'anuncia d'un servei de suport complet -alguns serveis gratuïts i altres de pagament- pel programa [OpenOffice.org](http://www.openoffice.org/), incloent-hi la versió en català. També ha anunciat una versió gratuïta de prova del seu últim paquet per a desenvolupadors, Java Studio Creator. \"El creixement sense precedents d’StarOffice i OpenOffice.org mostra que les suites i són per mantenir-s’hi,\" ha dit Curtis Sasaki, vicepresident de Sun per a solucions d’escriptori. \"Com a impulsor clau de la comunitat Open Office.org, Sun està en una posició excel·lent per proporcionar un bon servei de suport.\" La companyia californiana ha dit que ha declinat la invitació d'afegir-se al consorci Eclipse pel desenvolupament d’eines de codi obert, esmentant un conflicte d’interessos amb IBM. Això no és sorprenent, tenint en compte que el nom mateix d’Eclipse era un sarcasme irònic sobre el negoci de les eines de Sun. Sun ha dit que proporcionarà als usuaris de l'OpenOffice.org suport gratuït per a la primera incidència a través del seu centre 'users free first-incidence support'. En breu, anunciarà el preu del suport d’OpenOffice.org que serà similar als preus del suport per a l'StarOffice El juliol de 2000, Sun va donar el codi font d’StarOffice.com i va batejar-lo com a OpenOffice.org. Des d’aleshores, s’han descarregat més de 40 milions de còpies de totes dues versions d'aquesta potent suite ofimàtica. StarOffice, actualment en la seva versió 7.0, i OpenOffice 1.1 comparteixen el mateix codi font, però StarOffice inclou controls de gestió i altres característiques orientades a les empreses que Open Office no ofereix. Sun va comprar l'empresa alemanya creadora de l'StarOffice, l'any 1999 al seu fundador, Marco Boerries. Softcatalà i Sun Microsystems van signar l'any 2001 un acord de col·laboració pel qual Softcatalà assumeix la traducció al català de la versió de codi obert de l'OpenOffice. Aquesta adreça: acull tota la informació de l'equip que treballa aquest projecte. \n", "date": "2003-12-11 00:00:00", "id": "833", "title": "Sun anuncia un servei de suport per a l'OpenOffice" }, { "content": "Delfin-Shift v1.0 per a PalmOS L'equip de PalmCAT ha presentat el primer joc per a ordinadors de butxaca en català ![Delfin-Shift](http://www.softcatala.net/palm/imatges/delfin.jpg) Descripció: El conegut trencaclosques corredís amb un dolç Dofí. Que us ho passeu bé! Categoria: [Jocs](mobil.htm#jocs) Sistema Operatiu: PalmOS 3.5 Llicència: [Programari lliure](http://www.all4you.dk/FreewareWorld/links.php?cat=019015009) Mida: 19kB (zip) Autor: Juergen Lamprecht \nPalmCAT.org és una iniciativa que pretén portar el català a l'informàtica de butxaca. A la plana web de palmcat.org podeu trobar 8 llibres, 9 articles i 14 programes lliures a la vostra disposició, i en català! També trobareu un espai de notícies i un fòrum específic on podeu compartir les vostres contribucions, ja siguin notícies interessants, documents, programari o aquells trucs que només vosaltres coneixeu. \n", "date": "2003-12-12 00:00:00", "id": "834", "title": "PalmCAT presenta el primer joc per a ordinadors de butxaca en català" }, { "content": "El 18 de desembre a les 21:00 farem el sopar de Nadal de Softcatalà. Esteu convidats tots els col·laboradors, simpatizants, usuaris, i respectius acompanyants. El sopar serà al: Xalar Cafè (abans Via Fora) Roig 30 (cantonada Carme) Barcelona Tenim un menú per 19 euros que inclou: Pica-Pica: d'humus i guacamole; primer plat: amanida de vers amb carbassó, segon plat a escollir: coca de poma, quiche, o risoto de bolets i formatge; postre: Copeta de fruits vermells Pa, aigua i vi. Us pregem m'envieu una confirmació per correu electrònic a [jmas](mailto:jmas@softcatala.org) els que vingueu ja que hem de reservar. \n", "date": "2003-12-01 00:00:00", "id": "835", "title": "Sopar de Nadal de Softcatalà dijous 18 de desembre" }, { "content": "Ja està llesta la traducció al català de l'última versió del navegador Opera 7 per a Windows, GNU/Linux i FreeBSD. L'Opera 7, desenvolupat per [Opera Software](http://www.opera.com/), és un versàtil navegador, ràpid i fàcil d'utilitzar. Aquesta versió inclou un gestor de contrasenyes (Vareta), un gestor de correu i grups de discussió (M2) i noves característiques com ara botons d'avanç ràpid, rebobinatge, notes i moltes coses més. Els usuaris disposen de la versió 7.23 completa per a Windows (que inclou la instal·lació, els menús i l'ajuda en català), o els fitxers de llengua dels menús per a altres versions idiomàtiques de Windows, Linux i FreeBSD. Podeu descarregar la versió completa per a Windows des del servidor d'Opera (ftp://ftp.opera.com/pub/opera/win/723/ca/) o des del servidor de Softcatalà (http://www.softcatala.org/prog108.htm). En cas que disposeu d'altres versions de l'Opera, els fitxers de llengua per a les diferents plataformes els podeu descarregar a http://www.opera.com/download/languagefiles/ Aquesta última versió d'Opera inclou funcionalitats de versions anteriors com ara la interfície de documents múltiples, gestos del ratolí, dreceres de teclat, cerca i traducció integrades, zoom, bloqueig de les finestres emergents, i moltes altres característiques més, continuen, evidentment, incloses i millorades. Ara els usuaris poden, fins i tot, personalitzar i fer les seves pròpies barres d'eines, gestos del ratolí i dreceres de teclat, i compartir-los amb altres usuaris d'Opera. Trobareu més informació a la llista Opera (http://www.softcatala.org/llistes/).\n", "date": "2003-12-15 00:00:00", "id": "836", "title": "L'Opera 7 en català" }, { "content": "El Projecte Internet Catalunya, que dirigeixen Manuel Castells i Imma Tubella, acaba de publicar nous resultats del seu treball de recerca sobre la Societat del Coneixement a Catalunya. La primera entrega de l'estudi va ser el treball titulat 'La societat xarxa a Catalunya' i ara s'han fet públics els resultats sobre 'Les TIC i les transformacions de l'empresa catalana'. Aquesta nova entrega de resultats del treball de recerca ha coincidit amb una doble publicació de materials. Per una banda al [web](http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/index.html) del PIC hi ha els documents complets (en PDF) dels dos primers capítols del projecte. En suport paper s'ha publicat el llibre amb el títol 'La societat xarxa a Catalunya' (ISBN 84-01-38645-4) El Projecte Internet Catalunya és un programa de recerca promogut per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El projecte de recerca el dirigeixen Castells i Tobella i hi participen nombrosos professors de la UOC. L'informe ['La societat xarxa a Catalunya'](http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic1.html) analitza els usos d'Internet i la seva relació amb les pràctiques socials i de comunicació del conjunt de la població de Catalunya. Conté un apartat extens sobre l'ús de les llengües per part dels internautes catalans. El projecte de recerca ['Les tecnologies de la informació i la comunicació i les transformacions de l'empresa catalana'](http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic2.html) ha analitzat les transformacions de l'estratègia i l'organització empresarials vinculades amb la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).\n", "date": "2003-12-17 00:00:00", "id": "837", "title": "El Projecte Internet Catalunya publica noves dades sobre la Societat del Coneixement a Catalunya" }, { "content": "El català té una posició destacada, en l'àmbit digital, respecte a la resta de les anomenades 'llengües minoritàries' d'Europa. L'estudi «Academic Training, Languages and New Technologies in the Information Society», cofinançat per la Comissió Europea, remarca l'alt nivell de productes digitals existents en català i, per tant, una situació relativament bona de cara als nous contextos de la Societat del Coneixement. L'estudi es pot consultar al web de l'[Observatori Atlantis](http://www.uoc.edu/in3/atlantis) que també ofereix a través d'una base de dades tota la informació recollida per fer l'estudi. Aquesta base de dades es mantindrà oberta per mantenir actualitzada tota la informació sobre producció digital de les 'llengües minoritàries europees'. Quina és la finalitat del Projecte Atlantis? La mundialització i el desenvolupament i l'extensió de la tecnologia digital en la Societat de la Informació proporcionen oportunitats excel·lents per a la creació d'espais i eines per a l'ús de moltes llengües més aviat petites. Però els graus de desenvolupament i d'expertesa varien d'una comunitat lingüística a una altra, en gran part d'acord amb la mida d'aquesta comunitat. Si no es dóna un ajut especial a aquestes comunitats, hi ha un autèntic perill que les xarxes es desenvolupin -en àrees de creixement ràpid com l'Internet- només en llengües més grans, i en particular en les llengües hegemòniques dels estats respectius. Així, les comunitats lingüístiques petites, i en especial les llengües sense Estat, necessiten tenir a la seva disposició tant productes que puguin satisfer les noves demandes com plataformes que els permetin compartir iniciatives amb socis les llengües dels quals, afronten desafiaments semblants. Què podeu trobar al web del Projecte Atlantis?> Aquest projecte consisteix en un web que amplia de manera lògica els resultats de l'informe Euromosaic i dels seixanta informes sobre grups lingüístics del web http://www.uoc.es/euromosaic/. El resultat tangible és aquest web, l'Observatori Atlantis, en què hi ha disponible cadascun dels sis informes finals, així com múltiples enllaços dels recursos en les sis categories que conformen el projecte, consultables a través d'una base de dades. El web reuneix informació totalment actualitzada sobre eines digitals i recursos vinculats a les noves tecnologies disponibles per a les llengües minoritzades de la Unió Europea. L'informe final destaca les àrees, els projectes i la tecnologia que, a parer dels membres del projecte, ofereixen el potencial més gran per obtenir efectes multiplicadors d'un grup lingüístic a un altre. Pla de treball i dates del projecte El projecte va començar la primavera del 2001, i es va programar acabar-lo al cap d'un any. Durant aquest període, es va dissenyar un qüestionari per a l'obtenció de dades que s'ha enviat a persones i institucions clau dels vint-i-un grups de llengües minoritzades de la Unió Europea, que no són llengües oficials de la Unió. Més endavant, s'ha dissenyat i desenvolupat el web de l'Observatori Atlantis, així com la base de dades que conté. Feu clic per veure l'estructura i el contingut dels sis informes i de la base de dades. L'equip es proposa sol·licitar l'ajuda de l'EU per engegar la segona fase del Projecte Atlantis, en què la base de dades serà aprofitada al màxim, gràcies a iniciatives proactives per trobar nous socis o clients que vulguin adaptar recursos.\n", "date": "2003-12-23 00:00:00", "id": "838", "title": "Bon nivell digital del català a Internet" }, { "content": "S'ha obert el termini de presentació de comunicacions per a les II Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies que es previst que es facin el mes de març del 2004. Les Jornades, organitzades per Softcatalà i l'Institut Joan Lluís Vives, volen ser un fòrum obert d'informació i debat sobre la situació del català en les noves tecnologies. Les II Jornades estan previstes per a l'11 i el 12 de març (dates provisionals) a Barcelona. Amb la voluntat d'obrir les Jornades a tothom, s'ha obert un període que finalitzarà el 30 de gener, en què tothom pot presentar una proposta de comunicació. Aquesta vegada, es pretén tractar els temes següents: -El català en moviment: telefonia mòbil i organitzadors personals -Ofimàtica: el català a l'oficina -Món Linux: la llibertat per al català -Universitat i Llengua -L'empresa privada -Català i jocs Els requisits per presentar una comunicació són els següents: -La proposta s'ha d'enviar a l'organització (Marc Belzunces, marcbel@softcatala.org) en un fitxer amb un dels següents formats: rtf, txt, sxw, doc o pdf, i amb el títol de missatge ?Proposta de comunicació per a les II Jornades?. -El nom de fitxer ha de ser el següent: NomCognom1Cognom2.rtf/txt/sxw/doc/pdf, sense cap afegitó més. Per exemple: MontserratCatalaPuig.rtf -Dins del fitxer hi ha de constar: -Nom i cognoms del ponent -Adreça electrònica de contacte -Títol i resum de la comunicació -Tot plegat no ha d'excedir, en cap cas, les 200 paraules -NO s'admet cap tipus de figura. -La ponència ha d'estar orientada a l'usuari final. Queden excloses, per tant, comunicacions de tipus excessivament tècnic o acadèmic. -Tot i que s'ha d'adequar als blocs temàtics definits, s'admeten altres tipus de temàtiques que puguin ser d'interès per a l'usuari final. Un comitè assessor, format per representants de Softcatalà, les universitats, la comunitat informàtica, l'empresa privada i l'administració pública, determinarà la idoneïtat de cada proposta. Trobareu més informació a http://www.softcatala.org/jornades\n", "date": "2003-12-20 00:00:00", "id": "839", "title": "Convocatòria de comunicacions per a les II Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies" }, { "content": "Ara fa uns mesos, el Centre de Terminologia TERMCAT ha publicat la 2a edició revisada i ampliada del diccionari 'Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet', que ha comptat amb l'assessorament tècnic d'experts en les tecnologies de la informació i la comunicació, entre els quals s'hi inclou Softcatalà. En aquesta edició, publicada només dos anys i mig després de la primera, s'hi ha inclòs més de 2000 termes, dels quals més de 300 són nous a la segona edició. El Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat 150 neologismes. El diccionari presenta les denominacions catalanes, amb la definició i les equivalències en castellà, francès i anglès i, sovint, notes explicatives amb informació complementària. La majoria de termes recollits pertanyen als àmbits de les xarxes de telecomunicacions, Internet, informàtica, telefonia i televisió, des del punt de vista de les infraestructures econòmiques, la societat i la cultura. Per aconseguir-lo us podeu adreçar a: TERMCAT, Centre de Terminologia. 'Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet': diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. ISBN 84-393-6127-0 (21€) A la venda a les llibreries de la Generalitat (93 302 64 62, llibrbcn@correu.cattel.com) i altres llibreries de l’àmbit lingüístic català.\n", "date": "2004-01-10 00:00:00", "id": "841", "title": "2a edició del diccionari Societat de la informació" }, { "content": "L'Skype és un programa de veu sobre IP molt senzill d'utilitzar i que està aconseguint un gran nombre d'usuaris per la gran qualitat de so. El programa utilitza tecnologia P2P -client a client- i l'ha desenvolupat una nova companyia formada per una part de l'equip que va crear el Kazza. L'Skype és molt fàcil d'instal·lar i té diverses funcions que faciliten la cerca d'altres usuaris i tenir llistes de trucades més freqüents o blocar trucades indesitjades. A l'excel·lent qualitat de so cal afegir-hi l'alt nivell de seguretat que hi aporta el fet que la conversa és encriptada. La instal·lació és molt senzilla i no necessita cap configuració especial si hi ha tallafocs intermitjos. Podeu baixar l'última versió del programa amb l'arxiu de la traducció en català des d'aquesta [pàgina](http://www.softcatala.org/prog164.htm) del Rebost. La traducció al català l'ha fet David Valls i Botet .\n", "date": "2004-01-05 00:00:00", "id": "842", "title": "El programa de telefonia Skype també en català" }, { "content": "El balanç de l'any 2003 del [ Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.org/webscat.html) de [WICCAC](http://wiccac.org) \\- Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics no presenta variacions importants. La presència del català en els webs d'empresa continua essent baixa. Si comparem el [darrer](http://wiccac.org/resum.html) resum de situació del 21 de desembre del 2003 amb el del mes de desembre del 2002, veiem que el percentatge global d'ús del català en els webs d'empreses i organitzacions ha passat del 40,20% al 42,08%, només un augment d'un lleuger 1,88%. La situació continua essent molt dolenta i no presenta gaires símptomes de millora. Si repassem els percentatges dels 34 sectors que analitza el Baròmetre, n'hi ha 23 en què hi ha hagut alguna millora, 5 on ha baixat la presència del català i 6 on no hi ha hagut variacions. Malgrat que aquestes dades poden interpretar-se com a positives, el fet de partir d'un nivell força baix aquest lleuger increment no representa cap avenç significatiu. Per sectors, destaquen la millora en l'àmbit de Fires i Salons i en el de Diaris i Revistes. Si examinem les dades d'aquest últim resum s'observa que 22 dels 34 sectors analitzats tenen un percentatge d'ús del català inferior al 50%. D'aquests, 7 sectors tenen un percentatge d'ús del català del 30% al 50% (baix) i 15 sectors el tenen inferior al 30% (molt baix). D'aquests 15, n'hi ha 9 que no arriben al 20%, és a dir, només un web de cada 5 té l'opció de ser accessible en català. Els sectors d'electrodomèstics i fotografia, amb un 3,39% (2 webs de 59) d'ús del català i el de l'automòbil, amb un 0%, cap web de 44, són els sectors econòmics on la presència és pràcticament nul·la. L'article 3 de l'Estatut de Catalunya diu \"La llengua pròpia de Catalunya és el català\". Tot i això, hi ha camps, com aquest dels webs de les empreses on no es veu aquesta realitat. Si la llengua marginada fos el castellà, és ben segur que hi hauria moltes queixes. Creiem que aquesta situació tan negativa només pot millorar si tots hi posem els nostres esforços amb actituds més fermes i decidides. Principalment, i com que la majoria de les empreses, especialment les més grans i les multinacionals, no semblen prou sensibilitzades per aquesta qüestió, s'hauria de treballar des de dues vessants complementàries: des de l'administració, amb actuacions legislatives, i amb la intervenció dels usuaris i consumidors, exigint que siguin respectats els nostres drets lingüístics. Canvis d’actitud Des de l'administració, i centrant-nos en Catalunya, considerem que s'hauria de modificar la Llei de Política Lingüística i la seva aplicació, ja que la Llei actual ha demostrat ser poc eficaç. S'hi haurien de tractar explícitament les noves tecnologies i Internet, actualment una realitat emergent que gairebé no existia quan es va redactar la Llei 1/1998 ara fa sis anys. Esperem que el nou Govern de la Generalitat actuï en aquest tema de la llengua amb la celeritat i la fermesa que la situació requereix. Els usuaris i consumidors hauríem d'exigir sempre ser atesos en la nostra llengua. L'article 32 de la Llei de Política Lingüística, quan parla de l'atenció al públic, diu \"1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya\" (català i castellà). Els webs de les empreses i organitzacions són una oferta d'informació, productes i serveis com qualsevol altra i haurien d'estar sotmesos a l'aplicació de la Llei. Considerem que la política lingüística de l'administració i l'exigència dels ciutadans, com a consumidors i usuaris, són assignatures pendents que s'han de millorar. No actuar amb la fermesa i la urgència que aquesta situació requereix és una claudicació que no ens podem permetre. Cal, doncs, actuar al més aviat possible per evitar que la situació es deteriori fins a límits cada vegada més difícils de redreçar. WICCAC continuarà treballant en aquest camp amb el seu baròmetre de l'ús del català a Internet per fer pública i denunciar aquesta situació, amb l'esperança de contribuir i ajudar a normalitzar el català Barcelona, 5 de gener del 2004 Joan Soler i Martí membre de l'equip de coordinadors de WICCAC - http://wiccac.org Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics Article publicat originalment [a la Malla.](http://www.lamalla.net/canal/digitalia/reflexions/article.asp?id=142910)\n", "date": "2004-01-09 00:00:00", "id": "843", "title": "El català continua marginat en els webs de les empreses" }, { "content": "Els acords de Govern [signats](http://www.iniciativa.info/popups/acordgovern.pdf) pel PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA inclouen importants mesures per a la promoció del programari lliure en català, estàndards oberts i recursos lingüístics lliures. En concret els punts de l'acord diuen: 3.3 Fer accessibles tots els llocs web, finançats amb fons públics (respectant els estàndards establerts per World Wide Web Consortium). 3.4 Utilitzar estàndards oberts que garanteixin el dret a triar programari als usuaris. 3.5 Fomentar la producció de programari lliure i la corresponent documentació d'ús en català. 3.6 Utilitzar, per part de la Generalitat de Catalunya, els organismes autònoms públics, les empreses públiques i les de capital mixt sota control majoritari de la Generalitat de Catalunya preferentment en els seus sistemes i equipaments informàtics de programari lliure en català. 3.7 Revisar l'acord amb els principal proveïdors reclamant transparència en els encàrrecs, professionalitat en les solucions, disminució de costos i qualitat en els serveis. 4.1 Promoure i donar suport a la indústria catalana d'elaboració de programari i a la del tractament de la llengua (traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.), Permetre l'accés a tothom amb llicències lliures a la propietat intel·lectual dels recursos lingüístics fets amb fons públics. Aquests mateixos partits polítics que han signat els acords de Govern són els que van donar suport a la [Proposició de llei de programari lliure](http://www.softcatala.org/admpub/proposta.htm) en el marc de l'administració pública que ERC va presentar al Parlament de Catalunya i després al Senat espanyol. Aquests són els mateixos punts que van impulsar-se des de [la Campanya per a l'ús del programari lliure a l'Administració pública](http://www.softcatala.org/admpub) que l'any passat va tenir el [suport](http://www.softcatala.org/admpub/entitats.htm) de diferents entitats i associacions.\n", "date": "2004-01-09 00:00:00", "id": "844", "title": "Programari lliure en català, estàndards oberts i recursos lingüístics lliures a l'acord de govern de la Generalitat de Catalunya" }, { "content": "08/01/2004, Jordi Mas i Hernàndez, jmas@softcatala.org Sovint em pregunten quins són els problemes per al desenvolupament del català a la societat de la informació. La majoria de la gent espera una resposta que apunti cap a les multinacionals, que algunes, certament, tenen la culpa de diverses de les situacions, però la meva resposta és sempre la mateixa: nosaltres mateixos. L'argument mereix una explicació. La transició que estem vivint actualment cap a una societat de la informació ha modificat profundament les relacions entre les persones, empreses, i governs: les empreses usen la Xarxa per relacionar-se amb els clients i proveïdors, utilitzen també eines de gestió del coneixement per ser més eficients, els governs milloren la seva presència a Internet i els serveis als ciutadans, a través de la Xarxa, els usuaris usen les eines per millorar les seves relacions personals, etc. Anem de manera imparable cap a una societat altament interconnectada on l'eix fonamental és la informació i on les llengües tenen un paper molt destacat. Perquè el català, com a llengua, pugui afrontar amb èxit aquest repte, necessitem tot un seguit d'eines de recuperació de la informació i de tecnologies de la llengua. Aquestes eines, abracen des de sistemes capaços de detectar automàticament la llengua d'un document (i lògicament destriar el català correctament), de fer un autoresum del contingut, o de ser capaços d'elaborar respostes automàticament a preguntes sobre textos, fins a correctors ortogràfics, gramaticals, sistemes de traducció automàtica, de reconeixement de textos escanejats, o sistemes de reconeixement de veu; és a dir, totes les eines necessàries perquè el tractament de la informació en la nostra llengua sigui una realitat. Mentre que el seny mateix ens indica la importància de disposar d'aquestes eines, el que té realment d’important i potser no tan de trivial, és adonar-nos que aquestes eines han de formar part d'un bé comú, de tota la comunitat lingüística catalana, perquè són eines bàsiques en la nova societat i són d'utilitat pública, i com a tals estan fora de la llei de mercat: han de ser de lliure accés. La compartició del coneixement és el model sobre el qual han treballat sempre els científics, publicant i compartint els resultats de la seva recerca, creant una capa de coneixement comú, model sobre el qual la societat sempre ha innovat. S'ha de crear una infraestructura pública bàsica d'eines lingüístiques que puguem utilitzar els ciutadans, empreses i les institucions per treballar en català en les noves tecnologies. De la mateixa manera que tenim carreteres públiques, que garanteixen la comunicació entre un punt i un altre, necessitem que totes aquestes eines necessàries per al tractament de la informació en llengua catalana siguin públiques i estiguin a l'abast de tothom, que formi un bé compartit per tothom. Això no vol dir simplement que aquestes eines siguin gratuïtes, sinó que necessitem que el programari i els recursos lingüístics que les formen, siguin lliures, entenent per lliures que siguin, com a mínim, de domini públic juntament amb el seu codi, i com a desitjable, alliberades amb una llicència de programari lliure. Molta gent encara confon el fet que un recurs sigui gratuït amb el fet que sigui lliure. Per exemple, el CERCATERM del TERMCAT[1], que recull l'adaptació dels neologismes més recents en llengua catalana, és una base de dades de consulta gratuïta, però no és lliure. I no és lliure perquè no ofereix una descàrrega del contingut de la bases de dades ni una llicència flexible amb la qual es pugui treballar. Això, sense dubte, facilitaria molt la tasca de nombrosa gent que treballem en el món de la traducció en diferents àmbits i ens permetria tenir-ne còpies locals que es poden adaptar i millorar a les necessitats de cada moment. Un dels pocs recursos lliures de lingüística computacional que hi ha avui en dia pel català és el corrector ortogràfic de Softcatalà elaborat per en Joan Moratinos[2]. El fet que sigui lliure ha fet possible que s'hagi pogut incorporar en les versions en català dels programes Open Office, Abiword, Mozilla, o en el sistema operatiu GNU/Linux. Així mateix, també s'ha pogut acoblar a sistemes de correu electrònic tipus correuweb o a blocs com ara PuntBarra, on per exemple, els usuaris poden corregir les notícies abans d'enviar-les. Sens dubte, l'impacte que ha tingut aquest recurs lingüístic lliure pel català ha estat molt important ja que cadascú l'ha pogut adaptar lliurement a les seves necessitats. El fet que existeixi aquest recurs lliure no impedeix que hi hagi empreses amb productes com ara l'Escriu[3], el Word Correct[4], o el Maxigramar[5] que siguin comercials i no lliures. Un cas paradigmàtic en l'àrea de recursos lingüístics són els sistemes de traducció automàtica. Aquests sistemes són fonamentals per al desenvolupament del català a les noves tecnologies. Avui en dia tenim casos de molts llocs web amb continguts en castellà o anglès que podrien ser traduïts i adaptats si aquestes eines haguessin estat lliures, ja que facilitarien aquesta tasca enormement i reduirien els costos de traducció. És necessari que siguin lliures no només per tots els motius que hem exposat, sinó també perquè és l’única manera de garantir la flexibilitat que la majoria d'usuaris necessita (incloent-hi personalització del lèxic i els formats d'entrada i sortida) així com garantir una continuïtat de la tecnologia en el futur. Realment el català podria fer un salt molt important en la seva presència a Internet i en la societat de la informació en general si tinguéssim traductors català - anglès i català - castellà amb tecnologia lliure. El Govern català ha invertit molts euros en tecnologia d'aquest tipus i a casa nostra tenim universitats que treballen amb diners públics, en aquesta àrea de recerca, però que mai han produït cap recurs lliure. El fet de no poder disposar de totes aquestes eines, bé perquè no existeixen o bé perquè estan en mans d'universitats que no hi donen accés o empreses privades, representa establir una barrera d'accés per al català a la societat de la informació i dificultats afegides als que treballen en altres llengües perquè vulguin apostar pel català. Aquestes eines s'han de desenvolupar sense rebre diners i sempre de manera altruista. La resposta és no, necessàriament. Una universitat o empresa pot rebre suport d'un programa europeu o del Govern per desenvolupar aquestes eines. El que és molt important és que una vegada fet el projecte sigui un bé comú per a tothom. De fet, per al català algunes eines ja existeixen i han estat desenvolupades amb diners públics però actualment es troben tancades. L'existència d'aquesta capa comuna de béns per al català en forma de tecnologies per a la llengua deixa espai per a les empreses perquè puguin desenvolupar productes més especialitzats, personalitzats, i oferir-hi suport. Així mateix, també fomentem la innovació proporcionant una infraestructura bàsica sobre la qual puguem treballar-hi, disminuint les barreres d'entrada de noves empreses que vulguin treballar amb tecnologies en català. Hem d'evitar que les tecnologies de la llengua estiguin exclusivament en mans del sector privat i hem d'assegurar-ne la disponibilitat com a bé públic evitant així l'establiment, de manera indirecta, d'un impost encobert (en forma de llicències de programari) per treballar en la nostra llengua en la societat de la informació, un fet que avui en dia ja s'està produint. Els diferents governs dels països catalans, les institucions catalanes, les universitats (especialment els departaments de lingüística computacional) tenen una gran responsabilitat a assegurar que aquesta capa de recursos lliures per al català sigui una realitat, alliberant la recerca bàsica que ja han fet amb diners públics i tenint aquest objectiu sempre present en futurs projectes. Si no reeixim en la creació d'aquest conjunt d'eines lliures que permetin treballar, a tothom, en català, s'haurà fracassat a portar al nou model de societat de la informació el català . Enllaços [1] http://www.termcat.net/neoloteca/ [2] http://www.softcatala.org/projectes/myspell/ [3] http://www.inedit.com/ [4] http://www.market-way.net/wordcorrect/ [5] http://www.maxigramar.com/ Bibliografia recomanada La lengua que era un tesoro, Jose Antonio Millan http://jamillan.com/tesoro.htm La importància de la propietat intel·lectual per a l'avanç del català a les noves tecnologies, Jordi Mas http://www.softcatala.org/jornades/ponencies/ponencies/002-softcatala.pdf Nota: Aquest article va ser publicat en versió [reduïda](http://www.avui.com/avui/diari/03/oct/15/c40115.htm) el 15 d'octubre al Diari Avui, així com a la revista Llengua i Ús del mes de desembre. Aquest document és (c) 2004 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.\n", "date": "2004-01-08 12:00:00", "id": "1233", "title": "Llengua i societat de la informació: construint una capa de recursos lingüístics lliures pel català" }, { "content": "Barcelona, 15/12/2003, Carmen Jané, el Periódico Ràpid, seductor i amb un discurs molt clar, aquest sant Jordi amb ordinador i aire hippy ha fet del software lliure la seva bandera i de Microsoft el seu drac. Potser perquè transformar el món amb la informàtica és en el fons una utopia i, com ell explica, quan se li compleix una utopia en busca una de nova. Ara que el Govern del president Lula ha fet de la seva causa un instrument més per a la seva lluita contra la fam i per la transformació del país, D’Elia Branco, que es reconeix «de difícil seient», pot buscar una altra bandera, que defensarà, segons assegura, «lluitant, però sense perdre la tendresa». El Govern progressista brasiler dirigit per Luis Inácio Lula da Silva aposta per la modernitat de la informàtica, però sense perdre de vista les prioritats del seu programa que vénen imposades per la pobresa que hi ha al país. Per això els seus assessors, com el tècnic Marcelo d’Elia Branco, recolzen la utilització del denominat software lliure, que és un moviment que produeix programes informàtics en què els usuaris poden tenir accés al codi amb què estan escrits i distribuir-los i copiar-los sense haver de pagar drets d’autor ni llicències. Sorgit amb Richard Stallman i la Free Software Fundation el 1984, aquest moviment no té només el sistema operatiu Linux –competidor de Microsoft– com a estendard, sinó també el paquet d’ofimàtica Openoffice, els navegadors Mozilla i Konqueror, els escriptoris KDE, Redhat, Suse i Debian, i moltes altres aplicacions. ¿Per què el Brasil ha optat pel software lliure? Al nostre país, la informàtica mou 3.200 milions de dòlars a l’any, dels quals un terç es destinen a pagar drets a empreses estrangeres. Tenim un 8% de persones connectades a Internet, i la meitat utilitza software il·legal. Però no podem legalitzar aquests programes ni comprar noves llicències perquè estaríem augmentant el dèficit de la nostra balança comercial. Però també hi ha una raó social. Al Brasil, 22 milions de persones passen gana i 46 milions de persones, un terç del nostre poble, viu amb menys d’un euro al dia. El programa prioritari del Govern del president Lula és combatre la fam i per fer-ho necessita 556 milions de dòlars, menys de la meitat del que gastem en drets per software. I davant d’aquest panorama, ¿com plantegen l’accés a Internet? Combatre la bretxa digital no és únicament donar un ordinador connectat a Internet, perquè això transforma la nostra gent en consumidors d’una tecnologia sobre la qual no tenim coneixement. Hem de dominar la cultura digital, i això només és possible utilitzant software lliure, perquè podem accedir al codi i aprendre. Una altra raó és la nostra necessitat de desenvolupar una indústria nacional. La decisió del Govern, recolzada pel Projeto Software Livre, és ampliar la nostra cultura, alhora que fomentem les indústries nacionals o les multinacionals que actuen al nostre territori, generant més llocs de treball. És a dir, anar cap al desenvolupament gràcies al software. Molts problemes al Brasil necessiten solidaritat internacional. Som un país dependent en tecnologia, com Espanya. Amb software lliure podem fer un salt tecnològic que ens situï al costat de països del Primer Món. No som ni millors ni pitjors que la gent dels EUA o el Japó i, si ens donen oportunitats, podem ser tan bons com els altres. Marcelo Tosati, el supervisor mundial del nucli de Linux, és brasiler; Cristiano Anderson, un dels sis mantenidors del projecte GNU, també... Estàvem tots junts a Porto Alegre. Però davant d’aquest discurs, Bill Gates va anar al Brasil i va oferir una pila de paquets de software. El moviment de software lliure ja fa anys que regala tots els programes a governs, universitats... Si ho quantifiquéssim, això val molt més que tot el patrimoni de Microsoft, que només regala llicències immaterials. La lògica dels governs d’acceptar les donacions per fer veure que fan grans coses és una tonteria, perquè accedir al codi font d’un programa no té preu. Però Microsoft està obrint el seu codi a determinats governs. Això és màrqueting. N’estan obrint una part però no pas tot, i ho mostren en una presentació de Powerpoint, cosa que no dóna garanties. A més a més, tampoc n’hi ha prou d’obrir el codi, se l’ha de poder modificar. I no millorarem pas un codi d’un altre perquè Microsoft guanyi més diners. ¿Es pot combatre la fam amb ordinadors? Indirectament sí. La fam està originada per la dependència econòmica, i aquesta té el seu origen en la dependència tecnològica. El Brasil té una base suficient per poder ser un país ric. Els ordinadors no combaten la fam, però sí la dependència tecnològica. ¿Quin paper hi juga Porto Alegre? És la ciutat del fòrum social més important i l’Administració més forta en software lliure que hi ha al Brasil. L’organització Projeto [Software Livre](http://www.softwarelivre.org/) pertany a l’únic grup que està lligat directament al president de la república. Però no volem fer-ho tot sols al Govern. Busquem ajuda en la comunitat de software lliure internacional perquè ens ajudin a convertir el Brasil en un exemple d’independència tecnològica per a la resta del món. ![Marcelo](/articles/marcelo.jpg) Marcelo d’Elia Branco Digui’m una cosa, ¿qui va ser primer, Extremadura o el Brasil? Perquè Extremadura també ha migrat tot el seu sistema educatiu al software lliure. ¿L’ou o la gallina? Són situacions diferents. A Porto Alegre vam començar primer, però Extremadura va ser més ràpida a implantar-lo, i ara van al davant: 66.000 ordinadors per a la xarxa educativa pública, 39.000 a Andalusia, València... Espanya avui està a l’avantguarda d’Europa en implementació de software lliure. Però n’hi ha altres exemples, com el Govern de Munic, el Japó i la Xina que han anunciat una distribució pròpia. ¿La base al Brasil també és Debian, com a Extremadura? Per a un Govern, el més correcte em sembla que és treballar amb Debian, perquè és una distribució que mantenen voluntaris i no depèn de cap empresa. Debian és avui un tronc de distribució, perquè a partir d’ella es fa la distribució d’Andalusia, Extremadura, Porto Alegre. I això no significa que no es contracti una empresa privada que ens doni suport,manteniment. ¿I la connectivitat? Perquè una cosa és que no es pagui pel software, però s’ha de seguir pagant per la connexió. Els governs s’ho havien d’haver pensat abans d’haver venut les empreses públiques de telecomunicacions, perquè la intenció de privatitzar-les per millorar els serveis, augmentar la competència i abaixar els preus no s’ha complert. Podríem pensar en un altre model, potser no estatal, sinó públic, amb una partprivada i control públic. ¿El Govern brasiler ha pensat a tornar a nacionalitzar les empreses de telecomunicacions? No, no hi ha aquesta idea, perquè no volem aïllar-nos del context internacional. Hem de buscar un model alternatiu i conviure amb les multinacionals. Hi insisteixo. Una societat amb una taxa d’analfabetisme com la del Brasil, ¿pot entrar en la societat de la informació? Una àvia de 68 anys no sabia llegir, però a partir de l’experiència dels telecentres a Sao Paulo va sentir necessitat de comunicar-los als seus familiars per correu electrònic que estava sola. L’ordinador va ser un estímul perquè aprengués a llegir i escriure. Però és que els analfabets poden fer servir ordinadors. La Gnome Fundation de Miguel de Icaza està fent un projecte perquè cecs, sords i els que no sàpiguen llegir puguin utilitzar ordinadors. I hi ha un altre projecte d’Hispalinux perquè es pugui navegar sense utilitzar lletres, només amb símbols. A Espanya, la societat de la informació sembla que no avança i hi ha qui apunta que potser hi ha gent que no està interessada a connectar-se. Molta gent realment no necessita connectar-se a Internet. Aquesta és una idea estimulada pel capital financer que ha especulat al voltant de la tecnologia i ha creat més productes i serveis dels que la gent està disposada a consumir. Avui hi ha un excedent mundial de banda ampla del 97%. La tecnologia s’ha d’impulsar a partir de les necessitats bàsiques de la gent: l’educació, els serveis públics... La informàtica ha de ser útil i no supèrflua. Doncs la indústria informàtica es basa en bona mesura en la carrera d’haver de canviar els equips cada cert temps per no quedar-se obsolets. ¿Promoure el contrari alentiria la indústria? No. La nostra filosofia és que l’ordinador corri cada vegada més ràpid i necessiti menys recursos de màquina. Hi ha molta gent que no té ordinador i amb software lliure podria obrir-se el mercat perquè les màquines serien més barates. És just pagar per una màquina perquè és una cosa material, però un software és una cosa immaterial i ha de ser remunerat com a producció intel.lectual, però no per la reproducció ni la còpia. La còpia digital no té cost. A Espanya hi ha una gran polèmica pel cànon que s’ha imposat sobre els CD gravables per protegir la propietat intel·lectual. Això és una legislació tecnofeixista, que està vinculada a la Digital Millenium Act que va aprovar el Govern dels EUA. En el món analògic, els consumidors teníem dret a fer una còpia per a ús privat. Ara estan atacant les llibertats civils. El moviment del software lliure està contra qualsevol ampliació del copyright. Les patents són contràries als drets de l’autor, que són els que han de ser protegits. El creador és un autor, i ha de tenir les seves garanties, però no hi ha cap raó per cobrar perquè es toqui en un ball. La majoria dels músics no viuen dels seus CD, sinó dels seus concerts. La revolució digital ha tornat obsoletes algunes indústries, que volen mantenir els seus lucres artificialment. ¿Què en pensa de la pirateria? Les campanyes antipirateria estan estimulades per la indústria fonogràfica i no estan defensant el dret de l’autor, sinó els interessos de la indústria, que cobra segons les còpies que es distribueixin. La majoria dels autors tenen interès que la seva obra sigui distribuïda lliurement perquè vagi més gent als seus concerts. Però és un tema més complex que el del software. Hi ha un grup que tracta amb llicències obertes per a obres intel.lectuals. Però segons alguns estudis, a Espanya el gran problema de la pirateria no són tant les xarxes per Internet sinó el topmanta. No estic a favor de la còpia il·legal, però si és possible vendre-la a meitat de preu és perquè podria tenir aquest preu. La indústria té recursos per a això. La gent la compra a la manta perquè és més barata. Una sortida seria reduir el guany de l’intermediari. Perquè la botiga també té un marge petit. ¿Què pensa quan s’acusa el software lliure de demagògia? Depèn. Si la crítica ve de Microsoft, estan en el seu paper. Si ve dels governants, o no tenen coneixement sobre el tema o és que estan en nòmina de Microsoft. Aquest document és (c) 2003 Carmen Jané. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.\n", "date": "2003-12-15 12:00:00", "id": "1234", "title": "Entrevista amb Marcelo d’Elia Branco" }, { "content": "04/12/2003 Antoni Mirabete i Jordi Mas Antoni Mirabete i Eugeni Alonso, dos professors del [SIT de l'Institut d'Educació Secundària Miquel Biada](http://www.biada.org/), han creat una distribució de GNU/Linux basada en Knoppix totalment en català que es pot arrancar des d'un CD-ROM sense necessitat de fer cap instal·lació. Una oportunitat perfecta per endinsar-se en el món de Linux d'una forma senzilla. Els inicis Fa més de sis anys que al [SIT de l'Institut d'Educació Secundària Miquel Biada](http://www.biada.org/) treballen amb Linux. Inicialment només en els servidors i des de fa tres anys amb l'engegada remota del Linux, que es tracta d'engegar els clients sense disc dur des dels servidors de Linux. De fet aquest és el projecte més important ja que són tres anys de desenvolupament per aconseguir el que anomenen Elixir (Engega el Linux de Xarxa). L'èxit del Linux entre els seus alumnes i professors va fer que cada cop els hi demanèssin més còpies de Linux, fins que se'ls va ocòrrer de regalar còpies traduïdes i personalitzades al català del [Knoppix](http://www.knopper.net/knoppix/index-en.html), una distribució de GNU/Linux basada en Debian i que s'arranca des d'un CD-ROM i no requereix instal·lació prèvia. La Biadix ha estat adaptada al català per Antoni Mirabete i Eugeni Alonso, que han traduït tot el procés d'arrancada, i inclou el KDE, l'OpenOffice, el Mozilla i altres aplicacions completament en català. On aconseguir la Biadix? La Biadix es pot aconseguir gratuïtament des de la Xarxa. Cal baixar d'Internet la imatge ISO del CD-ROM. Aquesta imatge ISO és una còpia exacta del contingut des CD-ROM que distribueix l'Institut Miquel Biada. El seu pes és d'uns 600Mb. Aquests fitxer es poden trobar als URL següents: \n\n * Del servidor de l'XTEC. [Baixa'l des d'aquí](http://isolinux.xtec.es:8081/).\n * Del lloc web de Softcatalà. [Baixa'l des d'aquí](https://www.softcatala.org/pub/knoppix/biadix/1.0/biadix.iso).\n * Del lloc web de Caliu. [Baixa'l des d'aquí](ftp://caliu.info/pub/distribucions/knoppix-ca/biadix/1.0/Biadix_1.0-CA.iso).\n * Del lloc web de la Universitat de Lleida. [Baixa'l des d'aquí](ftp://ftp.udl.es/pub/biadix/biadix.iso).\n\nCreació del CD-ROM Un cop baixada la imatge del CD-ROM, cal crear el CD-ROM amb el fitxer que heu descarregat. A continuació detallem la creació d'aquesta imatge des de diferents programes Windows i GNU/Linux. Amb l'Easy CD-ROM Creator per a Windows L'Easy CD-ROM Creator és un programa que ve de sèrie amb moltes gravadores de CD-ROM. Per tal de crear les imatges ISO cal seguir el procediment següent: \\- Obriu l'Easy CD Creator. \\- Aneu a \"File\". \\- Seleccioneu l'opció \"Create CD from disc image\". \\- Assegureu-vos que teniu l'opció \"ISO image files\" escollida on diu \"Files of type:\" \\- Seleccioneu el fitxer ISO. \\- Comenceu el procés de creació de la imatge. Creació dels CD-ROM amb el Nero Burning Rom per a Windows El Nero és un programa molt popular per a la creació de CD-ROM. Per tal de crear la imatge ISO heu de seguir el procés següent: \\- Obriu el Nero. \\- Tanqueu l'assistent si és que s'ha obert automàticament \\- Aneu al menú \"File\" i seleccioneu \"Burn Image...\" \\- Seleccioneu el fitxer ISO \\- Comenceu el procés de creació de la imatge del CD-ROM prement \"Write\" Creació des de GNU/Linux Des de GNU/Linux es pot crear una imatge ISO utilitzant el programa K3b i escollint la opció 'Burn CD ISO image' de l'opció CD del menú 'Eines'. Usant Biadix Un cop hem creat la imatge ISO del CD-ROM simplemente hem d'arrancar el nostre PC amb el CD-ROM de Boadix a la unitat de CD-ROM. Potser necessari que revisem si tenim activat l'inici des de CD-ROM a les nostres BIOS. [![Captura de pantalla de la Biadix](/articles/biadix-full.png)](/articles/biadix-full.png) Captura de pantalla de la Biadix Alguns problemes tècnics comuns A continuació comentem alguns problemes tècnics comuns i les seves solucions: \n\n * En cas de que tingueu un monitor antic cal escriure, tot just quan Biadix arranca, a la línea de comandes l'ordre biadix xvrefresh=60 (per fer el signe = cal prèmer la tecla obrir admiració). Aquesta ordre estableix un rati de refresc que és addient per monitor antics.\n * En cas que tingueu una tarja de vídeo antiga, podeu usar l'ordre \"biadix screen=800x600\" per especificar una resolució més baixa.\n\nConclusió La Biadix és una gran oportunitat per a tots aquells que voleu provar el GNU/Linux sense efectuar cap canvi en la seva configuració i una gran eina per usar de forma senzilla GNU/Linux en ordinadors personals. Enllaços\n\n * [Institut d'Educació Secundària Miquel Biada](http://www.biada.org/)\n * [Projecte Knoppix](http://www.knopper.net/knoppix/index-en.html)\n * [Projecte de traducció de Knoppix al català](http://www.softcatala.org/projectes/knoppix/) (Associacions Caliu, DSL, Softcatalà i UPC)\n * [Instal·lació de Knoppix des del disc dur](http://ftp.caliu.info/pub/caliu/distros/fitxers/Knoppix_en_el_disc_dur.htm)\n\nAquest document és (c) 2003 Antoni Mirabete i Jordi Mas. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.\n", "date": "2003-12-04 12:00:00", "id": "1235", "title": "Biadix 1.0: Knoppix GNU/Linux en català" }, { "content": "21/10/2003, autors Xavi Caballé, Marc Belzunces, i Jordi Mas Introducció El 21 d'octubre Microsoft va presentar el Microsoft Office 2003 amb un preu recomanat de 660 euros de PVP, així com la disponibilitat del paquet d'idioma català. Aquest pedaç està englobat en l'acord que manté amb el Govern de la Generalitat de Catalunya per a l'adaptació del Windows XP i el Microsoft Office al català. Aquesta iniciativa s'emmarca dins del projecte Administració Oberta de Catalunya, on el Govern català ha fet una importantíssima inversió en tecnologies de Microsoft. És el primer cop que la versió en català d'un producte de Microsoft ha aparegut simultàniament amb la versió en espanyol, i això sense cap mena de dubte, és un fet d'agrair, ja que tradicionalment les versions de productes de Microsoft en català havien aparegut com a mínim mig any després que en la resta de llengües. Podeu descarregar el pedaç que tradueix des del lloc [web de Microsoft](http://www.microsoft.com/spain) o des del lloc [de Softcatalà](http://www.softcatala.org/prog163.htm). El pedaç és gratuït per a tots els usuaris que tinguin una llicència d'Office 2003 en un altre llengua i pesa aproxidament 10Mb. La tecnologia de paquets d'idioma de Microsoft La tecnologia MUI (multilanguage user interface), que és la que fa possible el paquet d'idioma català, va ser desenvolupada originalment en resposta a la demanda de grans corporacions multinacionals que demanaven tenir un sol Windows 2000, però que permetés que els usuaris de diferents països poguessin tenir la interfície d'usuari en la seva llengua. Microsoft va crear un CD-ROM addicional per a la gamma més alta de Windows 2000, només disponible per a empreses, que permetia instal·lar una llengua diferent per a cada usuari. Els que esteu acostumats a treballar amb sistemes Unix ja coneixeu que aquesta possibilitat d'escollir idioma per cada usuari és present en aquest sistema operatiu des de fa molts anys. Més endavant es va pensar que aquest sistema es podria utilizar per a llengües minoritàries i de mercats petits, llavors es va crear la tecnologia LIP (language interface paquet) que és l'utilitzada en el paquet d'idioma català. El disseny dels paquets d'idioma LIP fa possible continuar usant el paquet, fins i tot, si la versió de programari s'actualiza i no ha patit gaires canvis. El paquet d'idioma permet catalanitzar una instal·lació prèvia de Microsoft Office, és a dir, primer hem d'instal·lar la versió d'Office en un altre llengua i després a sobre afegir-hi el paquet d'idioma català. En les proves que hem fet em pogut aplicar el pedaç sobre una versió americana sense cap mena de problema i obtenint els mateixos resultats que a l’aplicar-lo sobre la versió per a Espanya. És de suposar, doncs, que el pedaç es podrà aplicar sobre qualsevol versió de l’Office 2003. El Microsoft Office 2003 La majoria dels usuaris fan servir els ordinadors personals per allò que s'ha anomenat \"l'ofimàtica\". Es tracta d'un terme força ambigu, però que vol descriure les diverses feines habituals dins d'un entorn d'oficina, on es fa servir la informàtica per a l'edició de tota mena de documents, la realització d'operacions numèriques bàsiques, la gestió de bases de dades relacionals d'una complexitat baixa o mitjana, etc. Inicialment, els diversos fabricants de programari van optar per fer aplicacions independents per a cada situació. D'altres van fer un pas més enllà i van crear una categoria de programes, avui gairebé extingida, anomenada \"Paquets integrats\" (per exemple, el Lotus Symphony, Framework d'Ashon-Tate, les primeres versions de l'StarOffice per citar només tres dels exemples més coneguts). D'altres fabricants van optar per crear les suites ofimàtiques. Són diversos productes independents, comercialitzats de manera conjunta i que ofereixen un cert grau d'homogeneïtat, amb interfícies d'usuari més o menys equivalents i facilitats per al compartiment de fitxers d'una aplicació a l'altra. Entre aquestes suites hi trobem l'SmartSuite de Lotus, el WordPerfect Office, l'OpenOffice.org i, evidentment, el Microsoft Office. ![](/articles/article30-img0.jpg) Captura de pantalla del Microsoft Office 2003 en català Què podem trobar dins del Microsoft Office A l'Office hi podem trobar els següents programes: \n\n * Microsoft Word, per a l'edició de textos\n * Microsoft Excel, full de càlcul\n * Microsoft Outlook, agenda, correu electrònic i organitzador personal\n * Microsoft PowerPoint, per a les presentacions\n * Microsoft Access, base de dades personal\n * Microsoft FrontPage, creació i gestió de seus web\n * Microsoft OneNote, aplicació per a la gestió de notes especialment pensada per a ser utilitzada amb els Tablet PC.\n * Microsoft Publisher, sistema d'autoedició.\n * Microsoft InfoPath, per a la gestió del treball en grup\n\nHi ha un parell de productes addicionals: \n * Microsoft Project, per a la gestió de projectes\n * Microsoft Visio, per a l'edició de diagrames tècnics\n\nque no formen part de cap edició de l'Office i han de ser adquirits per separat. No obstant, tot i així, Microsoft els considera parts integrants de l'Office ja que respecten la mateixa interfície d'usuari i faciliten l'intercanvi d'informació amb les altres aplicacions de l'Office. Les diverses edicions L'Office 2003 es distribueix en vàries edicions, que es diferencien pels programes inclosos: \n\n * Microsoft Office 2003, edició per a estudiants i professors. Inclou: Word, Excel, Outlook i PowerPoint.\n * Microsoft Office 2003, edició estàndard. Inclou: Word, Excel, Outlook i PowerPoint.\n * Microsoft Office 2003, edició PIME. Inclou: Word, Excel, Outlook, PowerPoint, Publisher.\n * Microsoft Office 2003, edició Professional. Inclou: Word, Excel, Outlook, PowerPoint, Access, Publisher.\n\nUn altre mecanisme habitual de distribució de l'Office es que vingui preinstal·lat amb un ordinador nou. En aquest cas, també hi ha diverses edicions: \n * Microsoft Office 2003, edició bàsica. Inclou: Word, Excel i Outlook.\n * Microsoft Office 2003, edició PIME. Inclou: Word, Excel, Outlook, PowerPoint, Publisher.\n * Microsoft Office 2003, edició Professional. Inclou: Word, Excel, Outlook, PowerPoint, Access, Publisher.\n\nFinalment, les empreses també disposaran de l'opció d'adquirir llicències corporatives. Així, al llicenciar l'edició Professional d'aquesta manera, també s'obtindrà la llicència d'ús d'InfoPath 2003. El Microsoft Office 2003 no és per a tothom La primera característica de la nova versió del Microsoft Office és que no tothom disposarà de la capacitat per poder executar-lo. A diferència de les versions anteriors del producte, Office 2003 no funcionarà als ordinadors que facin servir les versions de Windows que Microsoft considera com a obsoletes. De fet, només funcionarà als ordinadors que facin servir Windows 2000, Windows XP i Windows 2003 Server. Els usuaris de Windows NT, Windows ME, Windows 98 i Windows 95 hauran d'escollir entre continuar una versió anterior de l'Office o fer l'actualització del sistema operatiu. Una altra característica que cal destacar d'aquest Office són els recursos de maquinari que demana. Microsoft parla d'una configuració mínima d'un ordinador amb processador Pentium III, un mínim de 128 MB de memòria RAM i un espai lliure de disc que oscil·la entre els 250 MB i els 500 MB. Si bé qualsevol ordinador adquirit durant els últims dos anys segurament satisfà amb escreix aquests requeriments, serà difícil que màquines amb més antiguitat disposin de la capacitat per executar l'Office 2003 d'una manera mínimament eficient. Diem això, ja que ens ha vingut al cap els discursos de Microsoft de fa només un parell d'anys, on insistia en els seus objectius d'alleugerir les aplicacions per tal de permetre una execució més ràpida, evitant la utilització de mòduls no necessaris. Fins i tot es va arribar a parlar de pagar únicament pels mòduls (funcions) que realment es fessin servir. Al final aquest discurs s'ha limitat a únicament ocultar l'existència de determinades opcions als menús de les diferents aplicacions. El principi 80/20 Ja fa anys, en l'època de les primeres versions de l'Office, crec que va ser Jerry Pournelle al seu recordat Chaos Manor de la revista 'Byte', va definir aquests paquets com les aplicacions 80/20: el vuitanta per cent dels usuaris fa servir el vint per cent de les prestacions. Aquest principi vol mostrar que les aplicacions informàtiques actuals sovint estan sobrecarregades de funcions d'un ús força infreqüent i que la majoria dels usuaris mai no les fa servir. Aquesta abundància de funcions extres té un preu important: els recursos de maquinari necessaris i el grau de complexitat que afegeix a les aplicacions. De fet, ja fa temps que es fa difícil, alhora de parlar d'una nova versió de l'Office de dir alguna prestació nova que sigui especialment significativa pels usuaris habituals del producte. Les necessitats bàsiques ja estan prou cobertes, com a mínim, des de l'Office 97 o l'Office 2000. Les millores de les versions posteriors se centren bàsicament en tasques accessòries que faciliten la feina a l'usuari i una capacitat més gran pel tractament de les dades. Novetats de la versió de l'Office 2003 Per tant, no és fàcil indicar les novetats d'aquesta versió i quina incidència tindran sobre la feina del dia a dia amb els diversos productes integrats dins d'Office. No obstant intentaré explicar quines són les novetats que Microsoft presenta respecte les versions anteriors: \n\n * Major suport de l'XML. Malgrat que Microsoft fa molts anys que parla d'XML com un component bàsic de l'Office, en aquesta versió possiblement és la primera on el format XML pot considerar-se com una alternativa seriosa als formats nadius, sense perdre cap de les funcions. Les principals aplicacions de l'Office (Word, Excel i Access) poden treballar directament amb els documents en format XML, amb esquemes definibles per l'usuari. Aquest format serà, a priori, el mètode preferit per a l'intercanvi d'informació entre usuaris d'Office amb usuaris d'altres plataformes.\n * Smart Tags i Pannells de tasques programables. Els Smart Tags són dades o accions associades a determinades informacions introduïdes per l'usuari, pensades per a la realització de determinades operacions a partir d'allò que facilita l'usuari mentre fa servir el programa. Els Pannells de tasques programables són extensions de l'Office per treballar directament amb el document o les dades que està utilitzant l'usuari, en funció del seu contingut. Tant els Smart Tags com els Pannells de tasques programables es basen en la utilització de l'XML per a la definició de les operacions.\n * Treball en grup. Tots els mecanismes de treball en grup, per tal que diverses persones treballin simultàniament en un projecte, han estat totalment revisats a l'Office 2003. Amb una aplicació nova, Microsoft InfoPath, Office 2003 facilita als usuaris d'un grup un entorn de treball comú per treballar amb els documents comuns, un sistema de missatgeria instantània, el compartiment de les dades d'agenda i calendari i la gestió del control d'accés a la informació en funció dels perfils de l'usuari. Aquest control d'accés està basat en una tecnologia de Microsoft, anomenada IRM (Information Rights Management), que permet controlar qui pot accedir als documents, tant des de l'aplicació corresponent de l'Office com per enviar els documents per correu electrònic. A més, permet signar digitalment el contingut per tal de protegir la propietat intel·lectual, impedint la impressió no autoritzada, per exemple.\n * Outlook 2003. Aquesta aplicació, que és la combinació d'un sistema de calendari, un organitzador personal i una aplicació de correu electrònic, ha estat totalment modificada, amb una nova interfície d'usuari basada en la utilització de diversos pannells per a la presentació de la relació de carpetes, el contingut de la carpeta actual i la previsualització del contingut dels missatges. Aquests canvis en la interfície afecten, també, tant al sistema de calendari i a l'organitzador personal. Una altra característica que agrairan els usuaris de l'Outlook és la inclusió d'un sistema per a la identificació i separació del correu brossa. Aquest sistema es basa en la utilització de llistes blanques (gestionables directament per l'usuari) i llistes negres (actualitzades per Microsoft) per tal de separar el correu legítim del correu comercial no sol·licitat. Dissortadament aquest sistema d'identificació del correu brossa no està basat en la utilització de filtres bayesians, que són els que s'han demostrat com a més fiables per tal d'identificar la brossa dins el correu. Finalment, indicar que l'Outlook 2003 pot accedir als servidors Exchange a través d'una connexió directa, com fins ara, o bé a través d'una sessió HTTP. Això facilitarà als usuaris remots i als usuaris mòbils l'accés al servidor corporatiu des de qualsevol lloc de manera virtual.\n\nConsideracions de privadesa i seguretat Les aplicacions incloses dins de l'Office tenen una certa tendència a no respectar la privadesa dels usuaris. Podem recordar, per exemple, com gràcies a l'existència de metadades ocultes als documents Word va poder ser possible reconstruir els passos que havia seguit un document per diversos organismes del Govern britànic i així es va poder demostrar la falsificació de les dades relatives a l'armament de les quals disposava l'Iraq. Res d'això ha canviat al Word 2003. Les metadades continuen existint i permeten saber la història de versions d'un document, els comentaris, dades personals dels usuaris que han editat el document, text ocult, etc. Això fa que, com a norma general, no sigui aconsellable publicar documents Word a Internet. Microsoft disposa d'una nota tècnica que explica com reduir la informació oculta inclosa dins els documents de Word, instruccions que haurem de seguir en el cas que es decideixi publicar un document Word a l'abast del públic. Pel que fa a la seguretat, l'aplicació més crítica de totes és, sens dubte, l'Outlook 2003, ja que en principi és l'única dissenyada per connectar directament amb Internet. Donada aquesta condició, Microsoft hi ha posat un esforç addicional per a millorar-ne la seguretat i d'aquesta forma prevenir incidents de seguretat provocats per cucs i virus, tal com ha succeït en el passat. La seva popularitat fa que sigui víctima, sovint, de cucs especialment dissenyats per a aprofitar-se de problemes específics d'aquest programa. Les novetats de seguretat i privadesa de l'Outlook més destacades són la inclusió d'un sistema de filtrat per a detectar el correu brossa. Aquesta funció de detecció està basada en una tecnologia propietària de Microsoft, que va ser inicialment activada al servei online MSN. Per tal d'accedir a aquest filtre, cal anar al menú Opcions i escollir l'opció \"Correu brossa\". Aquí podem escollir fins a quatre nivells diferents de protecció: Cap protecció, que desactiva el filtre; Baixa, que només detectarà els missatges brossa més evidents; Alta, que serà capaç de detectar gairebé qualsevol missatge brossa però amb el risc de que algun missatge legítim també sigui capturat. Finalment hi ha l'opció de llistes de confiança, el sistema més restrictiu que només permet la recepció de missatges des d'adreces dels dominis indicats com de confiança. L'usuari, a més, té l'opció d'indicar quina acció s'ha de fer amb els missatges indicats com a brossa: esborrar-los o bé moure'ls a una carpeta especial de correu brossa. Missatges HTML, no gràcies Un altre canvi d'importància i que farà augmentar la seguretat és que, finalment, l'Outlook 2003 no visualitzarà les imatges incloses als missatges HTML. Aquest petit canvi és realment molt important, ja que sovint els missatges de correu brossa en format HTML portaven incloses unes imatges residents a servidors remots, la qual cosa permetia als remitents de correu brossa saber quins usuaris obrien els missatges. Fitxers associats: cap canvi significatiu Un altre aspecte en el que, en principi no es veu cap millora significativa, és el mètode utilitzat per tal de blocar determinats tipus de fitxers inclosos als fitxers associats als missatges. Per desgràcia, continua sent igual de dolent que a les versions anteriors i permet saltar-se fàcilment la protecció. Això fa preveure que els cucs de distribució massiva associats a missatges continuaran existint durant els propers mesos. Control de la informació Com ja hem indicat més amunt, l'Office inclou la tecnologia IRM (Information Rights Management) que permet aplicar uns criteris d'accés als documents crets amb les aplicacions de l'Office. Això també inclou els missatges enviats des de l'Outlook. D'aquesta manera, quan s'envia un missatge es poden aplicar restriccions per tal que persones no autoritzades el puguin llegir, o bé impedir-ne la impressió o el reenviament a altres adreces. Una altra possibilitat és la d'establir una data límit de validesa d'un missatge, passada la qual no serà possible visualitzar-ne el contingut. El missatge, a efectes pràctics, s'haurà autodestruït. És important indicar que IRM no és pròpiament un sistema de protecció de la informació basat en el xifrat, sinó que més aviat es basa en la inclusió de marques d'aigua als documents que permeten identificar-los i aplicar-hi les polítiques d'accés, fluxe de la informació i retenció. IRM està implementat al Word, l'Excel, el PowerPoint i l'Outlook. A més, cal indicar que IRM requereix la presència de Windows 2003 Server a la xarxa, ja que necessita Windows Rights Management que només està disponible per a aquesta plataforma. Aquells usuaris que hagin de treballar amb documents protegits i no disposin de l'Office 2003, podran accedir als documents amb l'Internet Explorer 6.0 (instal·lant-hi un connector especial). Correctors de català Tradicionalment la correcció de català ha estat un problema per als usuaris de Microsoft Office. Ni l'Office 95 ni l'Office 97 incloïen eines de correcció de català, i l’única forma d’obtenir-lo era comprar els Proofing Tools, un producte separat amb totes les eines de correcció disponibles per a Office, encaria encara més la utilització d’Office per a un usuari catalanoparlant. La majoria dels usuaris, però, miraven d’aconseguir il·legalment els fitxers necessaris, copiant-los manualment al directori d’instal·lació. Tanmateix, la correcció era ortogràfica i no pas gramatical, i si es volia aquesta segona, s’havia de comprar un corrector a part, encarint encara més la utilització d’aquest paquet ofimàtic. Amb l’Office 2000 i el posterior Office XP, tots dos en la versió per a Espanya, ja s’incloïen amb el CD les eines de correcció de català, encara que la majoria d’usuaris ho desconeixen. A més a més, durant el procés d’instal·lació estàndard no s’instal·la la correcció de català, si no és que es tria una instal·lació personalitzada, cercant manualment els fitxers d’instal·lació del corrector. Això crea nombrosos problemes a aquells usuaris que es troben amb una instal·lació estàndard de l’Office 2000/XP al seu ordinador de treball i trien el català com a llengua d’un document, ja que el programa necessita el Cd d’instal·lació per habilitar la correcció, i no cal dir que la majoria de cops no es disposa del programa. Amb l’Office 2003 treballar en català normalment esdevé molt més fàcil, encara que només obtenim correcció ortogràfica i no pas gramatical. La manera més fàcil per instal·lar les eines de correcció: pedaç de català. ![](/articles/article30-img1.gif) Tant si ens trobem amb l’Office 2003 ja instal·lat (en l’idioma que sigui), o volem fer una instal·lació estàndard sense haver de tocar les opcions per defecte, a l’instal·lar el pedaç de català, aquest instal·larà el corrector ortogràfic, el separador sil·làbic i el diccionari de sinònims, sense haver de preocupar-nos de res més. Tampoc ens hem de preocupar si hi ha més usuaris a l’ordinador ja que anant a Inicia>Tots els programes>Microsoft Office>Eines de Microsoft Office>Paràmetres de llengua de Microsoft Office 2003, cada usuari pot triar si vol el català o la llengua prèvia de l’Office. ![](/articles/article30-img2.png) Si per alguna raó hem de desinstal·lar el pedaç, perdrem també aquestes eines. Trobareu informació addicional sobre la instal·lació de les eines de correcció de català [aquí](http://www.softcatala.org/articles/article30_2.htm). Compatibilitat de formats En les proves que hem realitzat els documents creats amb l'Office 2003 es poden obrir correctament amb versions anteriors d'Office i tenen una compatibilitat semblant respecte l'Open Office que les versions anteriors. L'Open Office: la principal opció lliure Pels que no vulgueu assumir el cost de l'Office 2003, no tingueu la plataforma requerida (Windows 2000 o XP) i també volgueu un paquet ofimàtic complet en català podeu provar l'Open Office. L'[Open Office](http://www.openoffice.org/) inclou un processador de text, full de càlcul, eines de dibuix, creació de presentacions, gràfiques i edició de fórmules matemàtiques. Tots aquests components estan integrats dins d'una mateixa interfície d'usuari, d'aquesta manera un cop t'has familiaritzat amb una aplicació és molt fàcil utilitzar les altres que ofereix el paquet. A més, aquesta integració permet copiar les dades d'una aplicació a una altra de manera senzilla, per exemple posar un full de càlcul dins d'un document de text. A més a més, és molt important destacar la facilitat que té l'OpenOffice per interactuar amb altres paquets ofimàtics com ara el Microsoft Office i altres aplicacions ofimàtiques en general. L'OpenOffice és capaç de llegir i desar els documents en els formats Word, Excel i PowerPoint, dBase, Lotus 1-2-3 i els formats oberts HTML i RTF, d'aquesta manera no tindrem cap problema per compartir la feina que hem creat amb aquesta aplicació. L'Open Office és gratuït, i es troba disponible per a totes les versions de Windows, Linux i Solaris. El podeu descarregar en la versió en català des del [lloc web del projecte de traducció](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/index.htm). Conclusions Com aspectes positius de l'Office 2003 cal destacar que per primer cop la versió en català apareix simultàniament amb la versió en altres llengües, el fet que el pedaç es pugui aplicar sobre una instal·lació prèvia d'Office 2003 en qualsevol llengua, i que s'hagi inclòs de sèrie el corrector ortogràfic en català. En la part negativa, cal mencionar que el pedaç només tradueix els programes Word, Excel, PowerPoint i Outlook; la resta de components (Acces, InfoPaht, Publisher i les Eines de Microsoft Office) no els tradueix, així com tampoc tradueix la documentació en línea del producte. Finalment, és important destacar que el Microsoft Office 2003 només funciona amb Windows 2000 i XP, s'adreça l'usuari professional i té un PVP recomanat de 660 euros. Agraïments: Volem agrair a Microsoft Barcelona que ens hagi facilitat una còpia d'avaluació del Microsoft Office 2003 per poder elaborar aquest article. A Emi Miró per la correcció. Enllaços Informació addicional sobre la instal·lació de les eines de correcció de català http://www.softcatala.org/articles/article30_2.htm Microsoft Office http://www.microsoft.com/spain/Office/ Microsoft Word posa en ridícul al govern britànic http://www.quands.info/articles/html/word-metadata.html Pots confiar amb el teu ordinador? http://www.softcatala.org/articles/article15.htm How to Minimize Metadata in Microsoft Word 2003 http://support.microsoft.com/?kbid=825576 How to Minimize Metadata in Microsoft Word 97 http://support.microsoft.com/?kbid=223790 How to Minimize Metadata in Microsoft Word 2000 http://support.microsoft.com/?kbid=237361 Information Rights Management in Office Professional Edition 2003 http://www.microsoft.com/office/editions/prodinfo/technologies/irm.mspx Information Rights Management in Microsoft Office 2003 http://www.microsoft.com/technet/prodtechnol/office/Office2003/Plan/Of03IRM.asp Aquest document és (c) 2003 Xavi Caballé, Marc Belzunces, i Jordi Mas. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.\n", "date": "2003-10-21 13:00:00", "id": "1237", "title": "El Microsoft Office 2003 en català" }, { "content": "ATENCIÓ: S'ha posat en marxa la web on podeu signar per demanar a Apple la traducció del MacOs X al català. [ http://homepage.mac.com/devaleitzer/](http://homepage.mac.com/devaleitzer/) Diversos weblogs 'maqueros' han fet una crida a la comunitat d'usuaris de Mac per demanar que Apple ofereixi el seu sistema operatiu MacOs X en català. Segons diuen els weblogs, la companyia de la poma es compromet a fer una versió lingüística del seu sistema operatiu sempre que tingui garantida la venda de mil llicències. Diversos usuaris ja han expressat el seu suport i han aportat més dades sobre la política lingüística d'Apple. La darrera versió en català del MacOS va ser la 8.0. Aquestes són les adreces del weblogs promotors d'aquestes accions: [ http://homepage.mac.com/devaleitzer/iblog/B1426745867/index.html](http://homepage.mac.com/devaleitzer/iblog/B1426745867/index.html) [ http://totmac.blogspot.com](http://totmac.blogspot.com)\n", "date": "2004-01-15 00:00:00", "id": "840", "title": "Campanya per demanar el MacOs X en català (petició de signatures)" }, { "content": "Bones notícies per a tots els usuaris d'OpenOffice. Si al desembre anunciàvem en aquesta mateixa secció de notícies que Sun donaria suport als usuaris d'aquesta magnífica suite ofimàtica lliure, ara podem donar tres bones notícies més: 1\\. Hi ha disponible un manual d'OpenOffice en català i en format PDF a la pàgina del projecte OpenOffice de Softcatalà, a l'apartat de documentació. http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/manualoo.pdf 2\\. Hi ha un document multilingüe amb macros per facilitar la instal·lacio de diccionaris de verificació ortogràfica en diversos idiomes. Només heu de carregar el document des de l'OOo i quan s'executi la macro, anar seleccionant les opcions que desitgem. Recentment, aquesta macro ha estat traduïda també al català. Podeu trobar-la aquí: http://ftp.services.openoffice.org/pub/OpenOffice.org/contrib/dictionaries/dicooo/DicOOo.sxw 3\\. Hi ha una pàgina web que permet la conversió de documents d'OpenOffice a altres formats (MS Office, PDF, Postscript...). Ara també està traduïda al català. http://www.oooconv.de/ Tant l'instal·lador de diccionaris com el convertidor de documents han estat desenvolupats per la secció francesa d'OpenOffice que sembla ser molt activa.\n", "date": "2004-01-12 00:00:00", "id": "845", "title": "Manual en català i noves eines per a l'OpenOffice.org" }, { "content": "S'acosta l'estrena de la versió definitiva de l'OpenOffice 1.1 en català. Després de molts mesos de feina, els responsables del projecte OpenOffice de Softcatalà han creat una segona versió de proves de la versió catalana de l'OpenOffice 1.1 per a la Plataforma Microsoft Windows. Aquesta és probablement una de les últimes versions de prova abans del seu llançament. Per tant, és important que tots els que hi vulgueu col·laborar proveu aquesta versió i ens comuniqueu tots els problemes que hi trobeu. Podeu enviar un missatge a la [llista Open Office](http://www.softcatala.org/llistes/) o bé usar el [formulari d'enviament d'errades](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/of-bugs.htm). Aquesta és una versió preliminar que no inclou totes les característiques de la versió final. Sobretot no la utilitzeu en entorns de producció ni en documents importants. Podeu baixar-vos la RC2 des del següent enllaç: https://www.softcatala.org/pub/beta/openoffice/win32/oo-ca-11-rc2.zip La suma MD5 de l'arxiu és: 5339db95d9fdb71520ee749e284f7273 *oo-ca-11-rc2.zip És molt important provar molt bé aquesta versió ja que es tracta d'una versió gairebé final. Problemes coneguts 1\\. El readme de l'instal·lador té textos en alemany / anglès. 2\\. Només porta el corrector ortogràfic en català i anglès. 3\\. En el text automàtic hi ha textos en anglès. S'ha d'acabar de revisar. 4\\. Encara no tenim enllestida la versió per a GNU/Linux, però hi estem treballant. \n", "date": "2004-01-24 00:00:00", "id": "846", "title": "Versió de proves de l'OpenOffice 1.1 en català" }, { "content": "L'empresa [Comprendium](http://www.comprendium.es) ha fet públic un prototipus de traductor automàtic català - francès, el primer d'aquestes característiques disponible en línia. Des del novembre del 2003, Comprendium ofereix un servei de traducció automàtica a través del seu lloc web, on es poden traduir textos breus i pàgines web en més de vint direccions de traducció, a les quals, ara, s'hi incorporen el català-francès i el francès-català.\n", "date": "2004-01-26 00:00:00", "id": "847", "title": "Comprendium presenta el primer traductor automàtic català - francès" }, { "content": "Microsoft i la Welsh Language Board (organisme que promou l'ús de l'idioma gal·lès) han anunciat avui la propera disponibilitat dels pegats per fer que el sistema operatiu Windows XP i l'Office 2003 funcionin en gal·lès. Aquesta iniciativa que sufragarà totalment Microsoft (no com la producció dels pegats pel català, que van ser subvencionats per l'anterior Govern de la Generalitat) es fa, segons diu la [nota de premsa oficial](http://www.bwrdd-yr-iaith.org.uk/en/cynnwys.php?cID=6&pID=6&nID=220), per tal de promoure els drets lingüístics de les 300.000 persones que tenen el gal·lès com a primera llengua. Altres interpretacions, com les que ha recollit [The Register](http://www.theregister.co.uk/content/4/35096.html), indiquen que Microsoft respon, d'aquesta manera, al fet que el sistema operatiu Linux ja disposava d'una versió en gal·lès (un projecte fet per la comunitat d'usuaris). A [KGyfieithu](http://www.kyfieithu.co.uk/index.php?lg=en) podeu conèixer els diversos projectes que s'estan fent per disposar de programari lliure en llengua gal·lesa.\n", "date": "2004-01-26 00:00:00", "id": "848", "title": "Windows i Office en gal·lès gràcies a la pressió dels usuaris" }, { "content": "Sun Microsystems, Softcatalà, i la Universitat Oberta de Catalunya es complauen a convidar-vos a la presentació de la versió en català de l'OpenOffice.org 1.1. L'OpenOffice és un paquet ofimàtic en català que inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un programa de gràfics vectorials i aplicacions d'edició d'HTML i que incorpora correcció ortogràfica en català, castellà, francès i anglès per facilitar-ne l'ús en diferents idiomes. Aquesta nova versió inclou moltes novetats respecte de l'anterior versió en català que va aparèixer fa més d'un any. L'OpenOffice.org és en programari lliure i es podrà descarregar de manera gratuïta per Internet. En l'esdeveniment comptarem amb la presència de: * Oriol Ferran, secretari de Telecomunicacions de la Generalitat * Josep Figols, director regional de Sun Microsystems Ibèrica * Jesús Corrius, membre de l'associació Softcatalà * David Megías, professor dels estudis d'Informàtica de la UOC \n\nLloc: Universitat Oberta de Catalunya Av. Tibidabo 39-43 08035 Barcelona [Com arribar-hi](http://www.bcn.es/cgi-guia/guiamap4/cgi-guia/?actives=K001K002K003&scl=6&cnt=27637.54%2C85395.07&plt=27637.54%2C85395.07&plant=capes4c&txt1=Av+del+Tibidabo%2C+39&txt2=&idioma=0&grayscl=0&zoom=4&escala.x=249&escala.y=20) Dia: Dimecres 4 de febrer del 2004 Hora: 12.00AM Tot esperant poder comptar amb la vostra assistència, rebeu una salutació ben cordial.\n", "date": "2004-01-29 00:00:00", "id": "849", "title": "Presentació de l'Open Office 1.1 en català a Barcelona" }, { "content": "Acaba de publicar-se, amb la llicència GFDL, una guia per a usuaris, en català, del sistema operatiu GNU/Linux. La guia està basada en la distribució Knoppix 3.3, que permet executar-se directament des del CD-ROM sense que calgui fer cap modificació en el disc dur de l'ordinador. La guia, en format PDF (12,4 MB) la podeu baixar des de . El contingut és el següent: \n\n 1. Introducció \nQuè és el GNU? I el GNU/Linux? Distribucions i programes \n \n 2. Primers passos \nL'entorn d'escriptori KDE. Personalització. Configuració del sistema. Programari. \n \n 3. Ordres bàsiques \nUsuaris i grups. Sistema de fitxers. Processos. Operacions amb ordres del sistema. Connexió remota \n \n 4. Instal·lació de Knoppix \nCom instal·lar la distribució Knoppix. Instal·lació d'aplicacions. Emmagatzemar la configuració dins d'un disquet. \n \n 5. Exercicis d'OpenOffice \nProcessador de textos. Full de càlcul. Generador de presentacions. \n \n", "date": "2004-02-01 00:00:00", "id": "850", "title": "Guia de GNU/Linux per a usuaris" }, { "content": "L'equip de traduccions al català de Debian s'ha reorganitzat, i necessitem col·laboradors i ajuda per a traduir i revisar totes les coses que ens hem proposat fer. \n\nQuan vam començar a l'agost de 2001, hi havia molt treball i erem relativament poca gent fent coses, però vam aconseguir tenir les parts més importants de la web traduïdes en pocs messos. Aquella inèrcia es va perdre perque jo era l'únic desenvolupador catalanoparlant amb un compte en Debian, i el volum de traduccions em va començar a resultar impossible de gestionar, ja que normalment acabava sent l'únic que les revisava, i algunes traduccions em costaven molt de revisar, i així va ser fins que vaig decidir que així no es podia treballar, i es va intentar establir un sistema de correccions, que va morir prou ràpidament quan el grup de correctors també es va veure curt de temps per fer-ho. Des d'aquell moment, les contribucions que s'han fet han sigut esporàdiques i descoordinades. \n\nCom ja fa temps que tenim altres desenvolupadors catalans (el ja famós \"Polish Cabal\" ;) Guillem Jover i jo hem estat pensant com tornar a fer que l'equip siga dinàmic i productiu, i distribuint la càrrega de coordinació entre tots els que tinguen comptes a Debian per a que ningú es creme. Ara mateix, seriem: Jordi Mallach (jordi), Guillem Jover (guillem), Robert Millan (rmh), Jesús Climent (mooch), Sergio Talens (sto) i Steve Langasek (vorlon). \n\nHem fet una llista de les coses que cal fer, i per damunt de tot, com fer-les. \n\n> \n\nEn principi, la nostra prioritat seria fer que tots els missatges que surten quan s'instal·la Sarge siguen en catalsurten quan s'instal·la Sarge siguen en catalsurten quan s'instal·la Sarge siguen en català. Això inclou Debian-Installer, les plantilles debconf dels paquets inclossos al sistema base, els programes en sí que s'utilitzen al sistema base, i intentar mantenir al dia les pàgines web ja traduïdes, i traduir alguna nova important si cal (que caldrà, ja ho dic jo... ;) Però a banda d'això, tenim també moltes més tasques per davant: la resta de plantilles debconf sense traduir és la més evident. \n\n### COORDINACIÓ\n\nHem optat per preguntar als coordinadors dels equips més dinàmics del moment (el francès i l'holandès) i hem descobert que ho tenen muntat prou bé. Fa una setmana, a la llista de localizació al català vam decidir utilitzar aquest sistema també, i ja el tenim en marxa. La web de coordinació és: \n\n> \n\nTeniu una explicació de com funciona el sistema ací: \n\n> \n\n### TERMINOLOGIA\n\nEn el passat, haviem acordat seguir la guia d'estil de Softcatalà i el recull de termes tecnològics i el termcat per a les nostres traduccions.\n\n * [Guia d'estil](http://www.softcatala.org/projectes/eines/guiaestil/guiaestil.htm)\n * [Recull de termes](http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/3.0/recull.htm) \nTant els projectes de traducció Mozilla, OpenOffice, GNOME, KDE i segurament altres importants utilitzen aquestes regles d'estil i terminologia, així que pensem que hauriem de seguir per aquest camí. De tota manera, el món de Debian té el seu lèxic propi (concepte distint per al terme \"distribució\", etc.) i també necessitarem un recull propi. Antoni Bella va anar recopilant un recull per Debian en l'anterior etapa, segurament encara el té i el podrem fer servir. \n\n### COM COL·LABORAR\n\nTota l'activitat estarà a la llista oficial de traduccions al català, [debian-l10n-catalan@lists.debian.org](debian-l10n-catalan@lists.debian.org), així que només teniu que subscriure-vos i demanar alguna tasca. Podeu subscriure-vos des de ací: \n\n> \n\nCom ja hem dit, tot el seguiment de l'estat de les traduccions està a , pàgina que complementa la informació general que es troba a .\n", "date": "2004-01-31 00:00:00", "id": "851", "title": "Traducció de Debian al català" }, { "content": "Barcelona, 04/02/04 - Sun Microsytems i Softcatalà anuncien la traducció al català de l'[Open Office](http://www.softcatala.org/prog126.htm) per a Microsoft Windows, GNU/Linux. L'OpenOffice.org és un paquet ofimàtic de programari lliure que inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un programa de gràfics vectorials i aplicacions d'edició d'HTML i presentacions. A més, incorpora correcció ortogràfica en català, castellà, francès i anglès per facilitar-ne l'ús en diferents idiomes. L'OpenOffice.org és actualment el paquet ofimàtic més modern disponible en català. Pot treballar perfectament amb una gran varietat de formats de fitxers, incloent els del Microsoft Word, Excel i Power Point, fent així més senzilla la migració a Open Office o l'intercanvi de documents amb usuaris d'altres paquets ofimàtics. Softcatalà ha contribuït activament en aquesta comunitat amb, entre altres aportacions, la traducció al català de l'Open Office i el desenvolupament d'un corrector ortogràfic de programari lliure propi que ens ha portat més de dos anys de feina. Entre les noves característiques de la versió 1.1 hi ha la possibilitat d'exportar documents en format PDF i DocBook i presentacions en format Flash, i una millora en el rendiment. Podeu trobar una llista detallada de totes les millores a http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/oo11.htm. La versió en català de l'OpenOffice.org es pot baixar gratuïtament des d'http://www.softcatala.org/projectes/openoffice , on s'hi poden trobar també respostes a les preguntes més freqüents i documentació addicional. Es pot trobar informació tècnica addicional a OpenOffice.org (http://www.openoffice.org). Sun Microsystems, Inc. Des dels seus inicis el 1982, la seva particular visió «The Network Is The Computer» (La xarxa és l'ordinador) ha dut Sun Microsystems, Inc. (Nasdaq: SUNW) a la posició que ocupa actualment com a proveïdor capdavanter d'equips informàtics, programari i serveis que fan que la xarxa funcioni (Make The Net Work). Sun és present a més de 170 països i a Internet, a http://www.sun.com. Softcatalà (http://www.softcatala.org) és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització del català en les noves tecnologies. \n", "date": "2004-02-04 00:00:00", "id": "852", "title": "Disponible la traducció al català de l'OpenOffice.org 1.1 per Windows i GNU/Linux" }, { "content": "El proper 17 de febrer, a les 10.00 del matí, a la Sala Multimèdia de l'edifici del Rectorat de la universitat d'Alacant es farà l'acte de presentació de la versió en català de l'OpenOffice.org versió 1.1. L'OpenOffice.org és la versió de programari lliure i en català (sota la llicència LGPL) del conegut paquet ofimàtic Star Office, propietat de Sun Microsystems. Es tracta d'un producte molt complet que conté, de manera integrada, un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, diverses eines per a la creació i edició de presentacions, dibuixos vectorials, gràfics i fórmules i diverses utilitats de conversió de fitxers (entre altres, els formats de Microsoft Office). 17 de febrer 10.00 h Sala multimèdia de l'edifici del Rectorat Hi intervindran el vicerector de Convergència Europea i Qualitat, el gerent de la UA, el director del Servei d'Informàtica, el director del Secretariat de Promoció del Valencià i Jesús Corrius de Softcatalà. Es tracta d'una presentació adreçada al PAS i al PDI de la Universitat d'Alacant. Per a més informació sobre l'OpenOffice: . Per a més detalls, podeu consultar la [Nota de Premsa](http://www.ua.es/spv/observatori/openoffice.html) de la Universitat d'Alacant.\n", "date": "2004-02-10 00:00:00", "id": "853", "title": "Presentació de l'OpenOffice.org en català a Alacant" }, { "content": "[Dacco](http://dacco.sourceforge.net/cateng/index.php) és un diccionari català-anglès de codi obert. El projecte es va crear com a resposta a la manca de diccionaris bilingües gratuïts, moderns, complets i fàcilment accessibles a tots els angloparlants que aprenem català arreu del món. El resultat és Dacco - un diccionari anglès-català descarregable i personalitzable, que conté fitxers de so, llistes de col·locacions importants, cercadors, xarxes semàntiques, conjugadors verbals, informació sobre la freqüència relativa de cada entrada, i més important encara, anima els usuaris a ajudar i a influir directament en el procés de creació i expansió del diccionari. La filosofia de Dacco és que si es vol crear un diccionari que satisfaci els desitjos i les necessitats dels seus usuaris, és absolutament necessari que aquests usuaris juguin un paper actiu en la creació i expansió del diccionari. Per aquesta raó, el projecte disposa d'uns fòrums a través dels quals els usuaris poden buscar i facilitar ajuda, suggerir noves entrades, informar-nos dels errors que conté el diccionari, dir-nos si i per què no estan d'acord amb una entrada específica, votar a favor o en contra d'una nova entrada, etc. En resum, escoltem i agraïm les opinions i suggerències dels usuaris i les incorporem directament al diccionari. Actualment el diccionari anglès-català de Dacco conté 5.647 entrades i el català-anglès en conté 3.991. Amb l'ajuda dels angloparlants que aprenen català i els catalanoparlants que aprenen anglès, esperem crear un recurs, cada vegada més complet, que respongui a les necessitats de tots. Si vols participar en el projecte, no dubtis de [visitar-nos](http://dacco.sourceforge.net/cateng/index.php).\n", "date": "2004-02-10 00:00:00", "id": "854", "title": "Creació d'un diccionari anglès-català de codi obert" }, { "content": "Fa cert temps que han aparegut una sèrie de nous diccionaris en català per a Babylon: sil·làbic-tònic-gramatical, neologismes, anatomia i antroplogia. Concretament, les novetats són les següents:\n\n * [Diccionari Sil·làbic-Tònic-Gramatical](http://info.babylon.com/cgi-bin/temp.cgi?id=36321&layout=gt_new.html)\n * [Diccionari de neologismes](http://info.babylon.com/cgi-bin/temp.cgi?id=35057&layout=gt_new.html)\n * [Diccionari d'anatomia](http://info.babylon.com/cgi-bin/temp.cgi?id=35063&layout=gt_new.html)\n * [Diccionari d'antropologia](http://info.babylon.com/cgi-bin/temp.cgi?id=35062&layout=gt_new.html) \nEls diccionaris són gratuits. La relació de tots els diccionaris en català per a Babylon la podeu trobar [aquí](http://info.babylon.com/cgi-bin/search.cgi?layout=sr_new.html&cat=46&sort=&nc=2&n=10). Potser el fet més curiós (del qual en sóc l'autor) és el Diccionari Sil·làbic-Tònic-Gramatical on es divideixen les paraules per síl·labes, i se'n dóna la tonicitat així com la categoria gramatical. Salutacions i felicitats per la feina que feu. \n", "date": "2004-02-13 00:00:00", "id": "855", "title": "Nous diccionaris en català per al Babylon" }, { "content": "Fa uns dies vam saber per [Vilaweb](http://nosaltres.vilaweb.com/info/vilaweb/cerca_u.noticia?p_idint=100000809196) les dificultats que han tingut els impulsors del projecte [Mac OS X Euskaraz](http://www.macosxeuskaraz.tk/), on es treballava per fer la traducció a l'èuscar del sistema operatiu Mac OS X. Aquesta traducció la feien modificant els programes amb [AppleGot](http://developer.apple.com/intl/localization/tools.html), una eina gratuïta que proporciona Apple per a la traducció dels programes. Actualment, tenien totalment traduïts diversos components (Finder, iTunes, Safari, Chess, TextEdit i algun altre). El passat 13 de novembre, però, el departament legal d'Apple Espanya va comunicar als responsables d'aquest projecte que havien de retirar els fitxers modificats, ja que des del seu punt de vista la seva distribució era una violació dels seus drets de propietat intel·lectual. Els membres de [Mac OS X Euskaraz](http://www.macosxeuskaraz.tk/) van intentar negociar amb els responsables d'Apple, però l'única resposta que han obtingut és que estudiaran quines formules legals permeten la distribució d'aquesta mena de traduccions, esperant disposar d'un mecanisme per a mitjans d'aquest any. Però reiteraven la seva exigència de retirar els fitxers modificats en èuscar. Podeu trobar més detalls sobre tots aquests problemes legals llegint l'article recentment publicat per [Macuarium](http://www.macuarium.com/actual/especiales/2004/02/08_osxeuskaraz.shtml). Recordem que hi ha un [campanya](http://www.softcatala.org/noticies/1501200441.htm) engegada per demanar a Apple la publicació d'una versió en català del sistema operatiu Mac OS X. A diferència del projecte basc, la comunitat d'usuaris catalans demana que sigui la Apple mateixa qui s'encarregui de produir la versió catalana.\n", "date": "2004-02-15 00:00:00", "id": "856", "title": "Apple prohibeix el projecte de traducció a l'èuscar del sistema operatiu Mac OS X" }, { "content": "L'agrupació [WICCAC](http://wiccac.org) (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics) ha fet tres anys. Els webmàsters que no estem lligats a organismes oficials ni entitats comercials, fa temps, ens vam començar a interrelacionar i compartir experiències, i vam decidir, ara fa tres anys, al febrer del 2001, crear l'agrupació de webmàsters WICCAC. Els objectius de WICCAC no han estat simplement ser una mera agrupació d'ajuda mútua i intercanvi d'opinions, sinó tenir una influència social i cultural: treballar per la normalització del català a Internet, i de promoure Internet com a àmbit de cultura i d'activitats cíviques (socials, ciutadanes, reivindicatives). En aquest moments WICCAC ha arribat, en un procés de constant creixement, als 100 membres, estesos arreu dels països de llengua catalana i del món. La principal realització de WICCAC és el [Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.org/webscat.html), que ha esdevingut una referència imprescindible per a tothom que s'interessa per Internet i pel català. \n", "date": "2004-02-16 00:00:00", "id": "857", "title": "WICCAC fa 3 anys i arriba als 100 membres" }, { "content": "Finalment les [II Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades) se celebraran els dies 1 i 2 d'abril, a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la UB, a Barcelona. Les Jornades, organitzades enguany per [Softcatalà](http://www.softcatala.org/), l'[Institut Joan Lluís Vives](http://www.vives.org/), la [Universitat de Barcelona](http://www.ub.es/facfil/) i la [Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya](http://cultura.gencat.net/llengcat/dgpl/), tenen com a objectiu proporcionar a l'usuari final informació sobre la situació del català a les noves tecnologies, actuar com a punt de trobada entre tots els actors i els usuaris, contribuir a l'intercanvi d'experiències i opinions i ser un fòrum de reflexió sobre el futur del català en aquest àmbit. Aquesta vegada es tractaran els següents temes:\n\n * Ofimàtica: el català a l'oficina.\n * El català en moviment: telefonia mòbil i organitzadors personals.\n * El paper de la universitat.\n * L'oferta de l'empresa privada.\n * Món Linux: la llibertat per al català\n * El català als jocs. \nTrobareu més informació a . \n", "date": "2004-02-18 00:00:00", "id": "858", "title": "II Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies, 1 i 2 d'abril a Barcelona" }, { "content": "[Comesfa.org](http://comesfa.org/drupal/index.php) s'adreça a tots els àmbits propis dels entorns *nix en general (Unix, Linux...), especialment, dins de l'àmbit de programari lliure. Els objectius que persegueix són:\n\n * Divulgació i gestió del coneixement\n * Fomentar la contribució i projectes de programari lliure \nTot això seguint un model participatiu, col·laboratiu i descentralitzat. La idea que ens puguem ajudar els uns als altres independentment del nivell de coneixement. Perquè un projecte així funcioni és important que compti amb participació: Us convidem a que us hi afegiu. Trobareu més informació visitant \n", "date": "2004-02-23 00:00:00", "id": "859", "title": "Nou web per a entorns de programari lliure: Comesfa.org" }, { "content": "Softcatalà demana canvis en la gestió del projecte Administració Oberta de Catalunya ja que els actuals reponsables han permès la utilització d'un projecte de país amb finalitats electorals i amb un malbaratament de l'erari públic. El projecte Administració Oberta de Catalunya (AOC) té com a objectiu fer de finestra única en les relacions de les administracions públiques catalanes a Internet, és a dir, oferir al ciutadà la possibilitat de gestionar tots els seus tràmits amb l'Administració a través d'un únic canal, des de sol·licitar un servei a l'ajuntament de la localitat on viu fins a demanar un ajut a un determinat departament de la Generalitat. Des de la seva creació, el projecte Administració Oberta de Catalunya ha patit gravíssimes irregularitats, com ara l'adjudicació del projecte sense concurs públic (com a extensió d'un concurs previ), una despesa indiscriminada en publicitat (només en la presentació de dues hores es van gastar 75.126 euros), extensives campanyes en premsa i televisió quan no hi havia pràcticament cap servei funcionant, això va suposar una despesa innecesària de diners públics. Així com, la neglicència en el compliment dels estàndards web (malgrat la queixa de diferents organitzacions civils i grups d'usuaris durant més de dos anys) barrant així l'accés als navegadors lliures, o l'adjudicació de forma unilateral de la plataforma tecnològica a proveïdors de programari propietari i grans empreses en detriment del teixit empresarial propi. Però més greu encara és el fet que els actuals responsables han permès que el que havia de ser un projecte de país com Administració Oberta de Catalunya s'utilitzés amb finalitats electorals i en benefici del partit governant per la qual cosa Softcatalà demana canvis en la gestió del projecte Administració Oberta de Catalunya. Softcatalà (http://www.softcatala.org) és una associació sense ànim de lucre que treballa per la normalització del català en les Noves Tecnologies. \n", "date": "2004-02-22 00:00:00", "id": "860", "title": "Softcatalà demana canvis en la gestió del projecte Administració Oberta de Catalunya" }, { "content": "[Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada), una enciclopèdia multilingüe creada a partir d'aportacions voluntàries, ha anunciat avui que el projecte ha arribat a la fita de 500.000 articles, repartits en cinquanta idiomes, inclòs el català. Tenint en compte que el gener del 2003 hi havia 137.000 articles en vint-i-dos idiomes, la Viquipèdia és l'enciclopèdia oberta més gran i de creixement més ràpid del món. El creixement més gran ha estat el de les versions en llengua no anglesa, demostrant el creixent caràcter multilingüe del projecte. De fet, des de l'octubre del 2003, els articles en anglès són menys de la meitat del total. Hi ha deu Viquipèdies que sobrepassen el nombre de 10.000 articles cadascuna\n\n * anglès (213.000)\n * alemany (53.000)\n * japonès (32.000)\n * francès (27.000)\n * polonès (24.000)\n * suec (22.000)\n * neerlandès (21.000)\n * castellà (18.000)\n * danès (16.000)\n * esperanto (11.000).\nDivuit Viquipèdies més tenen ja més de 1.000 articles\n * italià (6.200)\n * català (5.400)\n * xinès (4.900)\n * hebreu (4.600)\n * romanès (4.400) \n * eslovè (3.900)\n * finès (3.600) \n * croat (3.000) \n * estonià(2.700) \n * Interlingua (2.600) \n * noruec (2.400) \n * afrikaans (2.100) \n * llatí (1.900) \n * portuguès(1.800) \n * rus (1.600) \n * való (1.300) \n * txec (1.200) \n * malai (1.100)\nSegons Alexa.com, aquest creixement ha fet que wikipedia.org superi Britannica.com, Infoplease.com i Encyclopedia.com, en termes de trànsit d'Internet, i ha situat wikipedia.org fermament entre els 1.000 primers llocs d'internet en la classificació d'Alexa. La Viquipèdia és un WikiWikiWeb públic, on tothom pot editar gairebé qualsevol pàgina, quan vulgui (wiki vol dir ràpid en hawaià). Cada usuari edita les contribucions d'altres persones, i entre tots es posen d'acord en temes polèmics, mirant d'arribar a un punt de vista neutral. Les pàgines incorrectes es reparen ràpidament. Aquest comunicat també s'ha desenvolupat en col·laboració mitjançant un wikiwikiweb. El projecte de la Viquipèdia va ser fundat el gener 2001 per l'empresari d'Internet Jimmy Wales i el filòsof Larry Sanger. Bomis (bomis.com), un portal d'Internet propietat de Wales, va proporcionar el suport financer i d'altres tipus, mentre que Sanger va dirigir el projecte durant el seu primer any, com a editor professional a temps complet. A partir d'aleshores, el projecte ha operat principalment per consens, desenvolupant normes d'ús que s'han anat refinant entre tots. Recentment, el projecte s'ha transferit des de Bomis a la Wikimedia Foundation (wikimediafoundation.org, una organització sense ànim de lucre, tot i que Bomis encara proporciona amplada de banda gratuïta i el manteniment bàsic dels servidors de Wikimedia. Segons Jimmy Wales, \"la Viquipèdia deu el seu èxit a la presencia d'un nucli fort de contribuïdors articulats i de nivell educatiu alt de tot el món, que mantenen els estàndards comunitaris de civilitat, qualitat i neutralitat.\" Explicant un dels mecanismes que asseguren que la qualitat dels articles es mantingui alta, va dir \"Els participants estan sempre al cas de la pàgina de 'canvis recents'. Entre ells, s'editen mútuament el seu treball de manera constant\". Fins i tot, articles que tracten temes controvertits es poden treballar amb aquest procés. Tot el contingut de Wikimedia està disponible lliurement, segons els termes de la Llicència de Documentació Lliure de GNU, que permet a qualsevol persona tornar a utilitzar el contingut de Wikimedia de qualsevol manera que cregui convenient, fins i tot comercialment, mentre passi també aquests drets a altres persones i que reconegui als editors del projecte Wikimedia com a origen del contingut. El programari utilitzat per fer funcionar els projectes de Wikimedia, MediaWiki (mediawiki.org), també es pot distribuir lliurement, amb la llicència GPL (la mateixa que utilitzen Linux i el projecte GNU) Amb edicions constants cada minut, cada dia, és impossible de preveure on poden ser Viquipèdia i els projectes germans d'aquí a un any. Una cosa sí, que és certa: gràcies a les llicències GNU, tant el contingut com el programari continuaran essent lliures. Per a més informació, vegeu\n * [Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada)\n * [La Viquipèdia: l'enciclopèdia lliure en catala](http://www.softcatala.org/articles/article31.htm)\nAquest text és una versió catalana del comunicat de premsa escrit en anglès al wiki de la Fundació Wikimedia ([meta.wikipedia.org](meta.wikipedia.org)). [Aquest text](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Primer_comunicat_de_premsa_de_wikimedia) ha estat editat més de 200 vegades, per més de trenta autors diferents, i traduït o adaptat en aproximadament vint idiomes. A diferència de la resta del contingut de la Viquipèdia, aquest comunicat és de domini públic. \n", "date": "2004-02-24 00:00:00", "id": "861", "title": "Viquipèdia: 50 idiomes, 1/2 milió d'articles" }, { "content": "Per pretender (http://www.demalaga.net/) Original a http://barrapunto.com/articles/04/02/25/1559241.shtml Fa poc em van cridar d'una empresa per reinstal·lar-los el sistema operatiu a tota la xarxa, ja que la tenien \"farcideta\" de virus, troians i similars. En tenien tota una col·lecció. D'altra banda, la xarxa era un autèntic caos. Qualsevol empleat podia instal·lar el que volgués. La primera pregunta que vaig fer va ser òbvia: Teniu llicència del que voleu instal·lar? Buscant, van localitzar una CD original de Windows 2000 Professional. Van insistir que amb el mateix número de sèrie instal·lés 30 ordinadors, al·legant que tenien llicència per a tots. No és gaire creïble, però jo ni no sóc policia ni jutge, ni hi entenc de llicències Microsoft, així que els vaig obligar a firmar una ordre de treball fent-ho constar. Per si de cas. L'ordre de treball també especificava DETALLADAMENT que \n\n * la garantia del meu treball durant tres mesos\n * el compromís a que no tornarien a aparèixer virus, troians i similars\n * en cas de desconfiguració, la reparació seria gratuïta\n * algunes \"perles\" més per l'estil.\n\nAra entenc els motius pels quals l'antic administrador de la xarxa va marxar. No obstant això, vam acordar un preu acceptable i vaig acceptar la feina. En aquesta empresa tinc un amic a qui vaig recomanar instal·lar Guadalinex en lloc de Windows. Així doncs, a aquest amic i dos altres companys que voluntàriament van voler provar-ho, els vaig instal·lar [Guadalinex](http://www.guadalinex.org/), una distribució basada en Debian i amb Gnome 2.4 L'ordre de treball dèia \"instal·lar Windows 2000 Professional\", i això vaig fer. Com que no ho deia expressament, no vaig instal·lar: \n\n * L'Internet Explorer 6. N'hi ha prou amb la versió 5\n * Les DirectX\n * Els connectors de Java i flash per a l'Internet Explorer\n * Service Packs per al Windows i l'Internet Explorer\n * Actualitzacions per al Windows i l'Internet Explorer\n * El Microsoft Messenger\n * L'Office o similar\n * Windows Media Player, DivX, RealOne, QuickTime\n * Acrobat Reader\n * Visors Word, Excel o PowerPoint\n * Programa de tractament d'imatges\n * Visor d'imatges\n * AdAware\n * Nero o similar\n\nAixò sí, tothom a l'oficina havia de treballar amb allò que el Windows 2000 anomena un \"usuari restringit\". Em vaig reservar el compte d'administrador, dipositant la contrasenya dins d'un sobre tancat dipositat a la caixa forta de l'empresa. Òbviament, contrasenya a l'encaminador i al BIOS, i deshabilitada qualsevol arrencada diferent al disc dur. La xarxa funcionava a la perfecció. El mateix amb els recursos compartits i les impressores, fins i tot una que mai no havia funcionat en xarxa (ells en sabran els motius). Ningú no podia instal·lar absolutament res. El sistema operatiu els sol·licitava la contrasenya de l'administrador cada vegada que volien instal·lar alguna cosa. Després d'instal·lar els 27 Windows i els 3 Guadalinex, vaig passar a cobrar i no vaig tornar fins a la setmana següent. Una mica més i em pengen. Ningú no es va atrevir a obrir el sobre amb la contrasenya de l'administrador que hi havia a la caixa forta, que a banda que només dues persones hi tenien accés, també hi estava escrit que es perdria la garantia en cas d'obrir-lo. Aquella setmana, tot el personal va estar fent cua als tres ordinadors amb Guadalinex, per a una cosa tan important per a l'empresa com és connectar-se al Messenger. Guadalinex inclou per defecte l'AMSN. El cap em va demanar que instal·lés el Microsoft Office, facilitant-me un CD-R amb molts uns i un dos com a número de sèrie. Per descomptat m'hi vaig negar. Els vaig instal·lar l'OpenOffice.org, cobrant per la instal·lació, és clar. I si vols que et posi el Messenger, també has de pagar pel meu temps, i així successivament amb tot el vulguis que t'instal·li. Jo cobro per hores, com bé diu l'ordre de treball. D'altra banda, cinc empleats em van demanar que els posés Guadalinex als seus ordinadors. Això va... A la segona setmana, em vaig endur una bona sorpresa amb els programes P2P. Els empleats em van demanar \"emulejar\", i el cap no tan sols els ho va consentir, sinó que a més a més es va identificar com a \"muler actiu\". Després d'advertir-lo de les implicacions legals que suposa per a l'empresa tenir una connexió de 512 kbps amb IP fixa \"emulejant\", i firmar-me una nova ordre de treball, vaig instal·lar xMule a 4 ordinadors amb Guadalinex, programats amb CRON per tal que només \"emulejessin\" en horari no laboral. Als empleats els vaig demanar (ni punyetero cas no em van fer, però per ells faran que tots són ja majors d'edat) que només descarreguessin documentació o fitxers lliures. Per donar exemple vaig compartir des de la seva xarxa: Debian, Guadalinex i Mandrake. 7 empleats més em van demanar Guadalinex. Bé, ja tenim 15 de 30 ordinadors amb Guadalinex. Per descomptat vaig cobrar per instal·lar Windows, i vaig tornar a cobrar per instal·lar Guadalinex. A més vaig posar Java i el connector de flash als 30 ordinadors i EROASTER i K3B als Guadalinex. Veient que els ordinadors amb Guadalinex podien descarregar i reproduir tota mena de formats multimèdia així com enregistrar CDs i DVDs, la setmana següent em van demanar que instal·lés Guadalinex a 14 ordinadors més. Com a anècdota, els dos més acèrrims defensors de Windows em van portar els seus ordinadors particulars (sí els de les seves cases) perquè els instal·lés Guadalinex. Els vaig regalar el live-CD, però no s'aclarien amb les particions. Hi ha un ordinador que, mal em pesi, no he pogut passar a Guadalinex. És d'un empleat àlies el \"jo-no-em-rendeixo\". No hi fa res, així sempre podran comparar.\" Només vaig tenir un conat de problema amb un programa propietari sota Windows. En vaig localitzar un equivalent per a Linux, això sí, en l'idioma dels fills de la Gran Bretanya, i que a més no se'n podien importar les dades. Vaig estar pensant a contactar amb l'autor per traduir-lo i sol·licitar-li una cosa que importés les dades, (però sembla ser que és un projecte abandonat a sourceforge)... fins que em vaig recordar el meu amic WINE. Fantàstic WINE. Aquest programa funciona a la perfecció sota WINE. Resolt!! Una altra queixa que em van plantejar és que ara no poden instal·lar-se tots aquests programes \"superguais\" que regalen amb les revistes d'informàtica. Cert. Ni poden ni ho han de fer. Aquests ordinadors no són seus. Els he recomanat que canviïn de revista, i es passin a la del meu amic i a company a http://www.linux-malaga.org, Paul: http://www.megamultimedia.com/linuxmag/. Tampoc no es podran instal·lar res, ja que no tenen la contrasenya de superusuari, i que no compartiré almenys fins que acabi el meu període de garantia. Probablement el cas d'aquesta empresa no sigui extrapolable a totes. Em va sorprendre molt la tolerància pel que fa al messenger i al P2P, però si el cap ho consent, a mi la veritat és que no m'importa el més mínim. Mentre em paguin... Resumint: La gent no es passa a Linux (segons la meva humil opinió) per: \n\n * la por a allò desconegut\n * la creença -equivocada- que no poden fer les mateixes coses que a Windows\n * no saben a qui preguntar els dubtes\n * són molt, molt còmodes\n\nEl següent repte que tinc a la vista és passar TOT un cibercafè a Guadalinex. De moment hi ha un ordinador amb Guadalinex i 9 amb Windows. Aquí canvia la cosa: l'ordinador amb Guadalinex està sempre ocupat. Els preus del meu client són de 1'50 euros l'hora a Windows, i 1 euro a Guadalinex. L'únic que he fet ha estat omplir-li l'escriptori d'accessos directes: a l'AMSN, a diverses sales de xat, al Frozen-Bubble, a FreeCraft i algun altre més. Qualsevol crítica, comentari, suggeriment o aclariment són benvinguts. :-) Antonio\n", "date": "2004-02-25 20:56:19", "id": "1214", "title": "Passar de Windows a Linux en una oficina" }, { "content": "Carmen Jané, el Periódico - Barcelona, 11 de gener de 2004 La seva trilogia sobre l'era de la informació li ha donat rellevància internacional. Castells, que va sortir d'Espanya fugint dels grisos franquistes i va trobar sota els núvols de París i el sol de Califòrnia el coneixement i el prestigi que la seva oposició al règim li negava, va tornar a Catalunya per analitzar la seva relació amb Internet, com ja va fer en estudis clàssics amb Silicon Valley, Finlàndia i Rússia. Coordina des de fa tres anys l'equip d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya, després d'haver deixat definitivament aquest hivern la Universitat de Berkeley al cap de 21 anys de docència. \n\n> La societat de la informació catalana que vostè mostra en el seu llibre no sembla la mateixa que predicava el Govern de Jordi Pujol que va subvencionar l'estudi. ¿Quina reacció van tenir? És el model que surt de les dades i la reacció va ser extraordinàriament positiva. El projecte el vam proposar Imma Tubella i jo al president Pujol, que el va considerar un projecte de país perquè faria una radiografia de Catalunya en el moment en què començava el seu camí en la societat de la informació. Els polítics tenen una pèssima imatge entre la població, però ni són tontos ni tan indiferents a la veritat. A més, l'estudi es va fer, com tot el que jo he fet a la meva vida, amb total independència. Va ser la nostra condició essencial a Pujol i la va respectar escrupolosament. El que passa és que, com que hi ha dades per a tots els gustos, cadascú accentua la part que vol. Una de les conclusions és que no hi ha una identitat catalana La primera minoria, el 38%, diuen que se senten preferentment catalans; el 36%, tan catalans com espanyols, i només el 19,7%, que se senten més espanyols. Però quan vam demanar que definissin la principal font d'identitat, va sortir amb molta força la família, no el país o la llengua, que han sigut els elements tradicionals. La nostra interpretació és que la identitat catalana forta ha sigut una resistència a l'opressió cultural i lingüística durant segles. En el moment en què s'institucionalitza, a partir dels anys 80, i comença a ser normal viure en català, la identitat de resistència té menys raó de ser, encara que és possible que això canviï aquest any, si el PP segueix així.\n\n![Manuel Castells](/articles/art36/MCastells.jpg)\n\n> I amb això, ¿es pot parlar d'un model català? No en el sentit que sigui una cosa exportable, però sí que hi ha moltes característiques pròpies. El 96% dels joves han nascut a Catalunya, veuen els seus pares sovint, tenen vida de barri, amb els veïns... Això, no té res a veure amb la societat dels EUA. Llavors, ¿què passa? Doncs que no s'utilitza Internet per relacionar-se, com passa en altres països. Aquí la sociabilitat es fa amb el mòbil i en persona. És una societat cohesionada. Això dóna un gran tret positiu: que la societat catalana té molta força per canviar, perquè no es trenca. Però vostè parla d'una bretxa Hi ha un fet que és herència directa del franquisme, i és el nivell baixíssim d'educació que existeix. El 62,3% de la gent més gran de 15 anys no ha anat més enllà dels estudis primaris, un percentatge tres vegades més elevat que a França. I això és un problema: la gran majoria de la població entra a Internet sense cap capacitat d'accedir a informació i processar-la. En canvi, quan s'agafa el grup nascut després del 1973, llavors no hi ha diferències amb França o la Gran Bretanya. El 93% dels estudiants de secundària són usuaris d'Internet. Entre els més grans de 50, només el 8%. És aquí on hi ha una societat partida per l'edat, però sobretot per dues històries: la de la immigració del franquisme i la dels seus fills, que són la nova Catalunya. I encara sort que estan units per família, perquè són dues galàxies completament diferents. Això també és específic de Catalunya, perquè hi ha poques societats en el món on una pota estigui a la societat tradicional i una altra estigui culturalment i tecnològicament a la societat de la informació. Una altra dada del seu estudi és que a molta gent no li interessa Internet A Catalunya hi ha tanta gent que jura que no tindrà mai Internet com gent que té Internet I davant d'això ¿què es fa? Sempre he manifestat que les famoses campanyes per ensenyar Internet són una estupidesa, perquè la primera regla que un educador sap és que no s'aprèn si no es vol. Si es vol que la gent entri a Internet, que avui és com la llum per a la Revolució Industrial, s'han de produir continguts i usos adequats al que a la gent li importa en la seva vida. I ¿què és? Doncs salut, educació, serveis públics, poder llegir la premsa... Aquells que s'han dedicat a tancar diaris l'únic que aconsegueixen és que ningú els llegeixi. Per pagar per llegir online, ja et compres el diari. En aquest sentit, EL PERIÓDICO té un bon model de negoci perquè serveix per publicitar-lo més enllà de les zones en què ja arriba. La gent comença per veure els resultats de futbol, però després també mira altres coses... O la informació sobre la salut. Un dels temes més essencials és el suport psicològic i la informació entre la gent que té la mateixa malaltia. Però el que hi ha a Internet sobre salut no sempre és veritat Però almenys la gent pensa. El gran problema d'Internet és la credibilitat, però vaja, segons quines coses expliquen els diaris... La informació crea un pacient conscient, que analitza i ofereix dades, i els bons metges saben que aquest és el millor pacient, en lloc del subjecte passiu que espera que li resolguin tot i que es desespera, es deprimeix i es posa més malalt. A Catalunya, hi ha un fet diferent d'altres models i és la vinculació d'Internet a un projecte d'autonomia personal. La gent que vol crear negocis i tirar endavant per si mateixa és la que utilitza més la xarxa. ¿Per què passa més a Catalunya? La meva hipòtesi és que hi ha realment una cultura emprenedora en una mesura superior a la de França o Finlàndia, encara que no tant com a Califòrnia. A Catalunya, la majoria prefereix que el seu fill sigui empresari pel seu compte abans que funcionari. Totes les enquestes espanyoles donen el contrari. ¿I per què davant d'un panorama amb tants emprenedors, no hi ha hagut una massa emprenedora d'Internet a Catalunya? Els grans projectes puntcom han vingut de Madrid Jo me n'alegro, perquè les puntcom parteixen de la idea que Internet pot ser un espai comercial, i qui vulgui fer negoci a partir de tancar la xarxa i vendre-la per trossos té un mal model. Una altra cosa és Internet com a instrument per fer funcionar bé una empresa, però a costa de canviar l'organització interna i fer-la més flexible. Les empreses catalanes més productives són les que utilitzen més Internet. La qüestió clau és no posar la tecnologia sense saber per què. Vostè destaca que la classe directiva catalana és completament reticent a utilitzar Internet La utilitza molt menys que els professionals que estan per sota. Però el fet que sigui més gran de 50 anys, perquè la classe directiva catalana és bastant gerontocràtica, és determinant. No és que pensin que no s'ha d'utilitzar Internet, és que no la utilitzen i, per tant, no l'entenen. La gran majoria delega el correu electrònic en la secretària. Llavors, el repte de l'Administració ¿quin és? Proveir de continguts que s'adaptin a la vida de la gent, però també canviar-se a si mateixa. Estic en un comitè assessor de Kofi Annan sobre societat de la informació, i una de les coses per les quals proposem el desenvolupament d'Internet al món és perquè és molt difícil tenir corrupció sistemàtica si tots els procediments administratius estan per Internet. L'Ajuntament de Barcelona, en aquest sentit, és un model d'administració flexible, amb Internet per a la resta d'Europa. Fa 10 anys que estan fent una reforma amb xarxes internes i Internet. I ara estan en el procés de connectar-les totes dues. Si haguessin començat per Internet, no funcionaria. Aquest no sembla que hagi estat el model de l'Administració Oberta Perquè van intentar utilitzar-lo com a cavall de batalla polític, quan era un projecte molt interessant de totes les administracions. Però en el que s'ha fet fins ara, hi ha coses molt dinàmiques. En el nou context polític seria interessant reprendre'l, perquè és un bon projecte per articular les diferents administracions en xarxa, no perquè una mani més sobre les altres. L'estudi també revela que el català no gaudeix de tan bona salut com sembla Clarament, no. Internet a Catalunya s'utilitza en castellà, fins i tot per part dels joves que parlen en català. Els catalans escriuen el correu electrònic en català, però no hi naveguen, per tant és obvi que el que falten són continguts en català. L'oferta és molt pobra. ¿I a què atribueix aquest retrocés? Ve del vincle familiar. Són els fills d'una classe obrera immigrada, que són els que van tenir més fills. Parlen en castellà amb la família i els amics, i com que aquest és un país molt civilitzat, si un no sap català, doncs parlen tots castellà. El perfecte bilingüisme pot ser una amenaça per al català. Maragall ha plantejat que el castellà és un patrimoni cultural català, però jo hi afegiria que a condició que el català no corri perill. La defensa del castellà s'ha de fer en el context de la llengua més amenaçada, que és el català. I ¿quin paper hi juga la nova immigració? Aquest és el gran tema. En el nostre estudi desgraciadament hem pogut captar molt poc la immigració, perquè ens havíem de basar en dades censals. El tipus d'immigració actual serà molt diferent de l'anterior. La cultura, la llengua i els nivells educatius són molt inferiors. Es calcula que Catalunya està arribant a un 8%-10% de població immigrada. És el nivell de França i Alemanya. En aquestes condicions, els processos d'integració no poden ser només a través de la feina. És fonamental una política que dispersi la immigració, que no creï guetos i que doni recursos als municipis, que s'han vist desatesos. I els immigrants sí que utilitzen Internet i els és molt important per mantenir la relació amb els seus països. ¿Què li ha semblat la cimera de Ginebra? ¿Es pot fer alguna cosa per la societat de la informació a nivell global? Realment, no a través de coses com aquesta. Quan vaig veure un any abans el que era, un típic xou sense perspectives, me'n vaig retirar. L'únic que es van prendre seriosament és el vell tema de com controlar Internet. L'altra intenció, que el 50% estigui connectat a Internet el 2015, això serà així. L'important és què passarà llavors. La bretxa digital no s'acaba quan la gent està connectada a Internet. Comença. Perquè la bretxa més gran és la cultura i l'educació. ¿Què hi va trobar a faltar? No es va plantejar el desenvolupament dels sistemes públics ni els drets de la propietat intel.lectual, que són la base de la societat de la informació. Internet s'ha desenvolupat a partir de codis oberts, sense drets de propietat intel.lectual. Si hi hagués hagut un Microsoft en els inicis de la xarxa, no hi hauria Internet avui dia. Ni es va parlar, per veto dels governs, de com els països pobres poden usar codi lliure per desenvolupar les seves pròpies tecnologies. ¿Com veu el software lliure? Tota la innovació actual de software es fa basant-se en software lliure. Linux n'és l'exemple més paradigmàtic, però les grans empreses estan funcionant sobre ell. I com que Microsoft ja ha vist que té la batalla perduda, mira d'allargar el monopoli sobre els PC, però els PC estan quedant obsolets. D'aquí a molt poc els regalaran. Són punts de xarxes i l'important és el que passa a la xarxa. El dret de propietat intel.lectual tal com existia és un bloqueig i és inaplicable, a risc de ficar tothom a la presó, però aquesta també és una opció que es planteja Bush... Vist el que hi ha, ¿per on hauria d'anar el Govern català? Jo no dono receptes, però les coses estan bastant clares en els programes dels tres partits. El problema no serà tant que no se sàpiga el que s'ha de fer, sinó decidir on es posa la prioritat. Si es gasta massa energia a reorganitzar coses i discutir amb les administracions en lloc de fer coses, li pot passar una mica com a Lula al Brasil, que hi ha una expectativa tan gran que no poden fer elmateix que un govern qualsevol. La infraestructura de la societat de la informació s'ha de considerar tan prioritària o més que les carreteres o el tren d'alta velocitat. És molt més important que el tren d'alta velocitat. I no és telecomunicacions, és recursos humans, capital d'investigació, és reforma administrativa... Tots els components del que és una societat en xarxa.\n\nAquest document és (c) 2004 Carmen Jané. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s'inclogui aquesta nota.\n", "date": "2004-01-11 12:00:00", "id": "1250", "title": "El cervell recuperat. Entrevista a Manuel Castells" }, { "content": "Barcelona, 26/02/04 - Softcatalà anuncia la disponibilitat de les seva memòria de traducció. Una memòria de traducció és una base de dades que conté el text original d'un programa i la seva traducció a una llengua diferent a l'original, en aquest cas el parell anglès - català. Les memòries de traducció són útils principalment perquè augmenten la productivitat dels traductors, atès que no han de traduir les frases que ja apareixen a la memòria, augmenten l'homogeneïtat de les traduccions, i permeten consultar com s'ha traduït anteriorment cert terme o expressió. Són d'ús força estès en el món professional de la traducció. La versió que es publica conté les traduccions dels principals programes que Softcatalà ha traduït, s'hi inclouen l'Open Office, el Gnome, el Mozilla, l'Abiword, el Netscape clàssic, i les eines de configuració i instal·lació de les distribucions de Linux Mandrake i Fedora. Teniu tota la informació sobre com utilizar aquesta memòria de traducció i d'on baixar-la a . Fent públic aquest corpus amb més de 60.000 frases traduïdes esperem posar la nostra experiència a l'abast de tothom que vulgui traduir programes en català, o que, simplement, tingui curiositat per aquest món de confluència entre la llengua i la informàtica. Aquest és el tercer recurs lliure de traducció que Softcatalà publica, després de la seva Guia d'Estil i el seu Recull de Termes. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a . \n", "date": "2004-02-26 00:00:00", "id": "862", "title": "Softcatalà anuncia la disponibilitat de la seva memòria de traducció" }, { "content": "Els propers dies 1 i 2 d'abril se celebraran les [II Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades/). Tot just aquests dies s'està ultimant el [programa](http://www.softcatala.org/jornades/programa.htm) d'activitats, centrades en aspectes com ara la presència del català en els productes d'ofimàtica, en els organitzadors personals i telèfons mòbils, en els jocs per ordinadors; les possibilitats que ofereix el món del programari lliure, el paper de la universitat i l'oferta que actualment ofereix l'empresa privada. Les [II Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades/) tenen com a objectiu proporcionar a l'usuari final informació sobre la situació del català a les noves tecnologies, actuar com a punt de trobada entre tots els actors i els usuaris, contribuir a l'intercanvi d'experiències i opinions i ser un fòrum de reflexió sobre el futur del català en aquest àmbit. Aquesta segona edició se centra en els següents temes:\n\n * Ofimàtica: el català a l'oficina.\n * El català en moviment: telefonia mòbil i organitzadors personals.\n * El paper de la universitat.\n * L'oferta de l'empresa privada.\n * Món GNU/Linux: la llibertat per al català.\n * El català als jocs. \nTot això durant [dos dies](http://www.softcatala.org/jornades/programa.htm) farcits de xerrades i taules rodones, que permetran crear el caliu necessari per facilitar l'intercanvi d'experiències, opinions i la difusió de les iniciatives que s'estan fent per a la normalització del català al món de les noves tecnologies. Les jornades són gratuïtes, de lliure accés a tothom, i s'adrecen a l'usuari final sense cap coneixement tècnic especial. Tot i això, us recomanem que empleneu el [formulari d'inscripció](http://www.softcatala.org/jornades/inscripcio.htm) per tal que l'organització pugui fer-se una idea de la quantitat de gent que hi assistirà.\n", "date": "2004-02-26 00:00:00", "id": "863", "title": "Programa de les II Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies" }, { "content": "[GForge](http://gforge.org), és una potent eina de gestió de projectes, filla alliberada amb llicència GNU/GPL del motor de [Sourceforge](http://sf.net). Aquesta eina ja disposa d'un locale català, però només hi ha un mínim percentatge dels textos traduïts. [interactors](http://interactors.coop) ha muntat un sistema GForge per oferir un entorn de desenvolupament i hostatjament lliure a projectes socials. Es troba [aquí](http://gforge.interactors.coop) (URL provisional), encara està en fase beta però ja és funcional, admet registre d'usuaris i de nous projectes (si t'interessa hi estàs convidat/da). Volem tenir el català com una de les llengües de treball i per això estem interessats a completar la traducció de la interfície. No ens consta que ningú estigui traduint-la, ni a GForge ni a Softcatalà. [El projecte ja està creat](http://gforge.interactors.coop/projects/gforge-cat/) i disposa de tot allò necessari per coordinar les tasques de traducció, des de llistes de correu a CVS, repositori d'arxius... El que faci falta. Només manquen els recursos humans. Calen traductors i també anirà bé la participació o supervisió d'algú amb experiència en projectes de traducció similars, que assessori en la metodologia de treball i garanteixi uns estàndards de qualitat.\n", "date": "2004-03-01 00:00:00", "id": "864", "title": "Projecte de traducció de GForge al català" }, { "content": "El proper dimecres, 10 de març, a les set de la tarda, es farà la presentació de la versió en català de l'OpenOffice.org versió 1.1 al saló d'actes de l'Estudi General Lul·lià. L'OpenOffice.org és la versió de programari lliure i en català (sota la llicència LGPL) del conegut paquet ofimàtic Star Office, propietat de Sun Microsystems. Es tracta d'un producte molt complet que conté, de manera integrada, un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, diverses eines per a la creació i edició de presentacions, dibuixos vectorials, gràfics i fórmules i diverses utilitats de conversió de fitxers (entre altres, els formats de Microsoft Office). L'acte es farà al saló d'actes de l'Estudi General Lul·lià, amb la intervenció del Conseller de Presidència del Consell, honorable Francesc Buils, el vicerector d'estudiants de la universitat de les Illes Balears, Joan Antoni Mesquina, Llorenç Valverde i Miquel Piulats, de Softcatalà. Per a més informació sobre l'OpenOffice: .\n", "date": "2004-03-05 00:00:00", "id": "865", "title": "Presentació de l'OpenOffice en català a Mallorca" }, { "content": "[BalearWeb](http://www.balearweb.com/), la capçalera que agrupa i dóna serveis comuns a MallorcaWeb, MenorcaWeb, EivissaWeb i FormenteraWeb, convoca el [Premi Web 2004](http://www.balearweb.com/premi2004/cat/). El concurs, que enguany arriba a la cinquena edició, sempre ha obtingut una gran participació, tant pels premis que s'atorguen, com per la seva finalitat de servir com a plataforma per promoure els webs participants. A més a més, les activitats que envolten el Premi –les votacions en línia, el debat, el xat i la festa final– són molt animades i desperten gran espectació. Aquesta nova edició del [Premi Web](http://www.balearweb.com/premi2004/cat/) compta també amb el patrocini de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i, com l'any passat, s'atorgaran tres premis: un primer premi per a l'autor del web guanyador consistent en 1.200 euros i la compra d'un domini propi i l'allotjament gratuït del web, un segon premi de 600 euros pel segon classificat i un tercer premi de 300 euros pel concursant que ocupi el tercer lloc. Alguns dels webs premiats en edicions passades del concurs són: [Rata Pinyada](http://www.ratapinyada.com), [Serra i Costes](http://www.mallorcaweb.net/serraicostes), [m.ar](http://www.m-ar.net), [Alfonduco Edicions](http://www.alfonducoedicions.com), [Fotografia de Natura](http://www.fotodenatura.com), [lavila.org](http://www.lavila.org), [Webverd](http://www.webverd.com), [9D-La Novena Dimensió](http://www.novenadimensio.net), [Folk de Mallorca](http://www.musicanostra.com) i [vinedefesta.com](http://www.vinedefesta.com). Més informació: [Premi Web 2004](http://www.balearweb.com/premi2004/cat/)\n", "date": "2004-03-04 00:00:00", "id": "866", "title": "BalearWeb convoca la cinquena edició del Premi Web" }, { "content": "El [Mozilla Firefox](http://www.mozilla.org/products/firefox/) és un navegador web gratuït, de codi obert, basat en el codi desenvolupat dins el projecte Mozilla.org. Les seves característiques principals són la rapidesa així com la facilitat d'instal·lació i utilització. El Firefox és una aplicació molt lleugera i ràpida, alhora que compleix amb els principals estàndards d'Internet. El Firefox incorpora un gran nombre de funcions que en faciliten la utilització: plenament funcional només amb el teclat, barra d'eines personalitzable, administrador de marcadors, integració de cercadors d'Internet (per exemple, amb Google), bloqueig de les finestres emergents no sol·licitades, navegació ràpida en pestanyes separades per a cada web que es visita, administrador de contrasenyes, baixada automàtica i simple de fitxers... Per als interessats en el programa, hi ha disponible versions en català per a Windows i també per a GNU/Linux a l'adreça . Es tracta de versions beta, de forma que us preguem ens feu arribar qualsevol comentari, problema o suggeriment de millora. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2004-03-23 00:00:00", "id": "867", "title": "Disponible la versió de proves del Firefox 0.8 en català" }, { "content": "[Softcatalà](http://www.softcatala.org/), l'[Institut Joan Lluís Vives](http://www.vives.org/), la [Universitat de Barcelona](http://www.ub.es/facfil/) i la [Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya](http://cultura.gencat.net/llengcat/dgpl/) organitzen les [II Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades/). Les Jornades tenen com a objectiu proporcionar a l'usuari final dels països de parla catalana informació sobre la situació del català en les noves tecnologies, actuar com a punt de trobada entre tots els actors i els usuaris, i ser un fòrum de reflexió sobre el futur del català en aquest àmbit. Les Jornades es faran els dies 1 i 2 d'abril a l'[Aula Magna de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona](http://www.softcatala.org/jornades/localitzacio.htm). En aquesta segona edició [es tractarà](http://www.softcatala.org/jornades/programa.htm) la situació del català a l'ofimàtica, la telefonia mòbil, els ordinadors de butxaca, els jocs electrònics i les possibilitats que ens ofereix el món GNU/Linux, a més a més de presentar l'oferta de diverses empreses privades i els resultats de diversos projectes d'investigació universitaris. Les Jornades són gratuïtes, de lliure accés a tothom, i s'adrecen a usuaris finals sense coneixements tècnics específics. Tot i això, es recomana [emplenar el formulari d'inscripció](http://www.softcatala.org/jornades/inscripcio.htm) a efectes organitzatius. Podeu trobar tota la informació de les Jornades, inclòs el programa i com arribar-hi, a l'adreça . [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2004-03-29 00:00:00", "id": "868", "title": "Comencen les II Jornades sobre el català a les Noves Tecnologies, aquest 1 i 2 d'abril a Barcelona" }, { "content": "L'[Abiword](http://www.abisource.com/) és un processador de textos amb un aspecte semblant al Microsoft Word, però molt més lleuger. Ofereix una pila de funcions per a processament de textos i inclou un corrector ortogràfic en català, castellà, anglès i francès. L'Abiword, que és programari lliure i que, per tant, es pot distribuir i/o modificar sota els termes de la Llicència Pública General (GNU), funciona en moltes plataformes (Windows, Linux, FreeBSD o Solaris) i està traduït a diversos idiomes. Podeu descarregar l'aplicació a través de l'adreça encara que els usuaris del sistema GNU/Linux en català poden aconseguir l'Abiword a través dels canals habituals d'obtenció de programari de seva distribució. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2004-03-28 00:00:00", "id": "869", "title": "Disponible la versió de proves de l'Abiword 2.06 en català" }, { "content": "El [TERMCAT](http://www.termcat.net) ha editat un vocabulari amb seixanta-vuit termes catalans relacionats amb el món de la telefonia mòbil, amb termes de tanta difusió com ara agenda telefònica, àrea de cobertura, bústia de veu, desviació de trucada, telèfon intel·ligent, trucada en espera o trucada perduda. Les sigles angleses d'ús habitual en català també hi tenen entrada pròpia, amb remissió a la denominació catalana desenvolupada. Per exemple, PIN (número d'identificació personal), PUK (número personal de desbloqueig) o SMS (servei de missatges curts). El vocabulari, que inclou els equivalents en castellà i anglès, s'adreça a qualsevol usuari d'un telèfon mòbil i ha estat elaborat amb l'assessorament de tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya i de Softcatalà, i amb el patrocini del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra i el Grup Auna. TERMCAT, Centre de Terminologia. Telefonia mòbil [Tríptic]. [Barcelona]: TERMCAT, Centre de Terminologia, DL 2004. Més informació a: [TERMCAT](http://www.termcat.net)\n", "date": "2004-04-02 00:00:00", "id": "870", "title": "Tríptic de telefonia mòbil" }, { "content": "[PalmCAT](http://www.palmcat.org/), el lloc web pioner de l'informàtica de butxaca en català, vol animar els programadors catalans a desenvolupar aplicacions per a la plataforma Palm. A [PalmCAT](http://www.palmcat.org/) estem a punt de reunir la primera vintena d'aplicacions de butxaca en Català, amb més d'un miler de baixades en els darrers quatre mesos, a un ritme que està arribant a la vintena de baixades diàries. Per això creiem que hi ha un espai per a les aplicacions de butxaca en català i volem fer conèixer les eines disponibles, moltes de llicència lliure als programadors del país. Per això [PalmCAT](http://www.palmcat.org) ha creat una [nova pàgina](http://www.softcatala.net/palm/00/programador.html) on els programadors poden trobar les primeres eines necessàries per començar a crear aplicacions. [PalmSource](http://www.palmsource.com/), l'empresa que desenvolupa el sistema operatiu [Palm OS](http://www.palmsource.com/palmos/), ha posat sempre des del seu inici un gran interès a donar suport a la feina dels desenvolupadors independents i ha creat el Programa de Suport als Desenvolupadors. Motiu que explica que, actualment, hi hagi més de 15.000 aplicacions desenvolupades per aquest sistema operatiu, respecte de només 4.000 per a Pocket PC. El Programa de Desenvolupadors ofereix sense cap cost als desenvolupadors les eines i recursos basics, que inclouen codi font, exemples, documentació, una base de coneixements en línia, a més de programes de suport de les vendes. Més informació: a la pàgina de projectes de .\n", "date": "2004-04-04 00:00:00", "id": "871", "title": "PalmCAT cerca programadors d'aplicacions de butxaca" }, { "content": "Les patents de programari són un greu problema per al mercat informàtic, per al programari lliure (i no lliure) i per als programadors i usuaris en general. Encara que la llei no permet patentar programes, l'[Oficina Europea de Patents](http://www.european-patent-office.org/index.en.php) (OEP) ha atorgat moltes patents per a programari (s'estimen en més de 30.000). El [Parlament Europeu](http://www.europarl.eu.int/) va votar el passat 24 de setembre a favor d'una [directiva europea lliure de patents de programari](http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf). Però no és l'única institució decisiva. Aquest mes de maig el Consell de Ministres de la Unió Europea podria aprovar una proposta que tornaria a introduir les patents de programari sense cap límit i rebutjaria així les esmenes del Parlament europeu. Per cridar l'atenció sobre aquesta possibilitat, durant el mes d'abril s'han convocat actes per protestar per la intenció del [Consell de Ministres](http://ue.eu.int/es/summ.htm) d'aprovar. Del dia 7 fins al dia 15 d'abril del 2004 hi ha una protesta en la web, que consisteix a canviar la pàgina principal de cada web participant per una de la campanya, preferentment el 7 d'abril. Aquí teniu una mostra de la pàgina: Més informació: També teniu un article detallat a: .\n", "date": "2004-04-06 00:00:00", "id": "872", "title": "Protestes contra les patents de programari durant els propers dies" }, { "content": "El [Servei de Llengües i Terminologia](http://www2.upc.es/slt/) i l'[Escola Politècnica Superior de Castelldefels](http://www-epsc.upc.es/) de la [Universitat Politècnica de Catalunya](http://www.upc.edu/) convoquen el [1r Concurs de Relats Breus de Hackers](http://www2.upc.es/slt/estudiants/index2.htm) escrits en llengua catalana. \n \nEls textos tant poden narrar experiències (fites aconseguides, d'intercanvi en xarxa...) com contenir reflexions (patents vs software lliure, l'ètica del hacker...). Aquest concurs té com a objectiu dignificar la figura del hacker i retornar-li l'esperit original: el de la persona apassionada per la programació que busca la millora contínua en les xarxes i els sistemes informàtics a partir de la cooperació i la llibertat d'accés al coneixement. Es valorarà tant el contingut com la redacció del relat. Es concediran tres premis: El primer de 300€, el segon de 150€ i el tercer de 75€. Hi pot participar qualsevol persona vinculada a la UPC i de qualsevol de les universitats de l'àmbit lingüístic català: alumnes (titulats inclosos) i personal docent i investigador i d'Administració i serveis. El relat s'ha de presentar mitjançant el formulari de participació que hi ha a la web del concurs. El termini d'admissió comença a partir del 23 d'abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi, i s'acaba el 23 de maig, a les 24 h. Més informació a la web del concurs: \n", "date": "2004-04-08 00:00:00", "id": "873", "title": "I concurs de relats breus de temàtica hacker" }, { "content": "L'[Aujac](http://www.aujac.org) (Associació d'Usuaris de Java de Catalunya) us dóna la benvinguda a les II Jornades Java Catalanes. Un espai on tothom podrà gaudir d'un event orientat dins de l'àrea de les noves tecnologies oberta per al llenguatge de programació Java. En la primera edició, van participar a les Jornades Java Catalanes, un total de 201 assistents i 47 representats d'empresa, amb un total de 248 participants. Tot un èxit de participació, en aquesta primera i no última edició. Enfocat per esdevenir un nexe d'unió entre universitat i empresa, empresa i societat de la informació, un lligam que neix des de la iniciativa de l'associacionisme tecnològic impulsat per l'Aujac des de la seva fundació. Les II Jornades Java Catalanes, es faran els dies 15 i 16 d'abril del 2004 a la [Universitat Internacional de Catalunya](http://www.unica.edu). Des d'aquesta plana volem fer l'anunci que cal l'esforç de tots per poder fer que aquest esdeveniment sigui un èxit: des del públic que ens pugui visitar, les empreses que vulguin patrocinar-lo o col.laborar en l'event, o per exemple, el suport que ja ens està donant la Universitat Internacional de Catalunya, en cedir-nos l'espai on s'hi faran aquestes jornades. Les Jornades Java Catalanes són patrocinades per:\n\n * [Bea Systems](http://www.beasys.es)\n * [Sun MicroSystems](http://www.sun.es)\n * [Oracle Corporation](http://ww.oracle.es)\n * [Caixa Penedès](http://www.caixapenedes.es)\n * [Steria](http://www.steria.es)\n * [Cast-Info](http://www.cast-info.es)\n * [IBM](http://www.ibm.es)\n * [Managament System Solutions](http://www.mss.es)\n * Data.ti\namb la participació de:\n * [DaVinci Consulting](http://www.dvc.es/)\namb la col.laboració de:\n * Filnet \n * CBA Computers \n * [SoftCatalà](http://www.softcatala.org)\ni organitzades conjuntament amb:\n * [Universitat Internàcional de Catalunya](http://www.unica.edu) \nla col.laboració espècial de:\n * [PuntBarra](http://puntbarra.com) \ni el suport de:\n * [Universitat Autonòma de Barcelona](http://www.uab.es)\n * [ATI, Associació de Tècnics d'Informàtica](http://www.ati.es)\n\n", "date": "2004-04-09 00:00:00", "id": "874", "title": "II Jornades Java Catalanes dies 15 i 16 d'abril del 2004" }, { "content": "El [Centre Golferichs](http://www.golferichs.org/), a partir de finals d'aquest mes d'abril, començarà a impartir diversos cursos de l'OpenOffice i el GIMP. Els cursos, en concret, són:\n\n * \"[Escriure amb Open Office](http://www.golferichs.org/xalet/cursos/body.htm#openof)\", els dimarts del 27 d'abril al 15 de juny, de 19.00 a 21.00 hores (16 hores en total). Tracta sobre les eines bàsiques d'OpenOffice, com ara les plantilles, l'edició de documents amb imatges, la utilització de fulls de càlcul, l'organització de la informació...\n * \"[Retoc d'imatges amb GIMP](http://www.golferichs.org/xalet/cursos/body.htm#gimp)\", els divendres del 30 d'abril al 18 de juny, de 19.00 a 21.00 hores (16 hores en total). Aquest curset tractarà de les tècniques bàsiques per al retoc d'imatges, especialment de les imatges capturades amb càmeres digitals.\nTal i com comenta la direcció del centre, \"a Golferichs volem apostar pel programari lliure o de domini públic, oferint als nostres usuaris i alumnes programes i recursos alternatius als que s'ofereixen habitualment. També apostem pels programes en català, en un moment on la informàtica és gairebé imprescindible, i on l'anglès i el castellà dominen el panorama informàtic.\" L'[OpenOffice](http://www.softcatala.org/prog126.htm) i el [GIMP](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/) són dos magnífics exemples de programari lliure que han estat adaptats a la llengua catalana i han estat traduïts per Softcatalà, associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta.\n", "date": "2004-04-10 00:00:00", "id": "875", "title": "Golferichs ofereix cursos d'OpenOffice i GIMP" }, { "content": "[Softcatalà](http://www.softcatala.org) presenta la traducció al català del processador de textos lliure [Abiword versió 2.06](http://www.softcatala.org/projectes/abiword/). L'Abiword és un programa lliure que està desenvolupat per una àmplia comunitat de desenvolupadors en què Softcatalà hi ha participat activament. L'AbiWord és un processador de textos amb un aspecte semblant al Microsoft Word, però lliure i molt més lleuger. L'AbiWord ofereix un munt de funcions per a processament de textos; inclou totes les opcions habituals de formatat de caràcters, alineament de paràgrafs, regles, tabulacions, etc. S'hi poden utilitzar tipus de lletra TrueType, desfés il·limitats i imatges del disc dur. A més del format propi de l'AbiWord, el programa pot obrir els formats del Microsoft Word, de text enriquit i de text senzill. La versió 2.0 inclou importants novetats com ara taules, notes a peu de pàgina, notes al final del document, suport per teclats internacionals, millores en els filtres d'importació i exportació de documents i una interfície d'usuari força millorada. Softcatalà ha contribuït activament a la comunitat Abiword, tant en el desenvolupament del programari i la traducció al català, com en el desenvolupament d'un corrector ortogràfic propi en què s'han invertit més de dos anys. A més, la versió en català incorporà els correctors en castellà, francès i anglès. L'Abiword es pot [descarregar gratuïtament des del web de Softcatalà](http://www.softcatala.org/projectes/abiword/), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/projectes/abiword/).\n", "date": "2004-04-11 00:00:00", "id": "876", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del processador de textos lliure Abiword versió 2.06" }, { "content": "La [Universitat de Lleida](http://www.udl.es/) i l'empresa [Internet Web Serveis (IWS)](http://www.iws.es/) organitzen la [I Jornada de Programari Lliure a l'Administració Pública a Lleida](http://jornadasl.iws.es/index.html) amb el suport del [Consell Comarcal del Segrià](http://www.segria.net/) (CCS) i la col·laboració de les entitats [Softcatalà](http://www.softcatala.org) i [Hispalinux](http://www.hispalinux.es/). La Jornada abordarà els avantatges del programari lliure per a l'administració pública així com un repàs a les principals iniciatives i experiències, entre les quals destaquen el procés de migració a programari lliure que va encetar la [Universitat de Lleida](http://www.udl.es) ara fa tres anys, o les experiències de la [Junta d'Extremadura](http://www.juntaex.es/) i la [Junta d'Andalusia](http://www.andaluciajunta.es/) en matèria d'ús i adaptació de programari lliure a les seves respectives administracions. L'esdeveniment comptarà amb la presència d'Àngel Ros, alcalde de Lleida, Gonçal Serrate president del Consell Comarcal del Segrià (CCS), Carles Vega, delegat d'Ensenyament a Lleida, Manuel Martin, Direcció General de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions de la Junta d'Andalusia, Oriol Ferran, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, entre d'altres, que debatran els diferents projectes de cada administració i les actuacions que s'estan fent. Podeu trobar tota la informació de l'esdeveninent a la pàgina web . Així mateix, l'endemà d'aquest esdeveniment, 24 d'abril, el [Lleida Linux User Group](http://www.llug.net/) (grup d'usuaris de Linux de Lleida) organitza les [III Jornades de Programari Lliure](http://www.llug.net/index.php?option=content&task=view&id=2&Itemid=29) , de caràcter més tècnic, a la mateixa [Universitat de Lleida](http://www.udl.net). Trobareu tota la informació sobre aquesta segona jornada a \n", "date": "2004-04-12 00:00:00", "id": "877", "title": "Jornada de Programari Lliure a Lleida el 23 i 24 d'abril" }, { "content": "Softcatalà i la Generalitat de Catalunya coprodueixen un CD-ROM de programari de lliure distribució en català El proper dia vint-i-cinc d’abril es lliurarà amb el diari El Periódico de Catalunya un CD-ROM elaborat per Softcatalà amb la col·laboració de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Aquest CD-ROM inclou, entre d’altres, programari de lliure distribució en català com la nova versió de l’Open Office 1.1, l’AbiWord 2.04, el Gimp 1.0 i el Mozilla 1.5. L’Open Office 1.1 és actualment el paquet ofimàtic més modern disponible en català. Aquest paquet consisteix en un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un programa de gràfics vectorials i aplicacions d’edició HTML i presentacions. A més a més, entre les noves característiques de la versió 1.1 hi ha la possibilitat d’exportar directament documents a format PDF, DocBook i presentacions en format Flash; i una millora en el rendiment. Igualment, el programari afegeix eines de correcció ortogràfica en castellà, francès i anglès, a més d’en català. El nou programari, desenvolupat per la comunitat OpenOffice.org i traduït per Softcatalà, pot treballar amb una gran varietat de formats de fitxers, incloent els del Microsoft Word, Excel i Power Point, fent així més senzilla la migració a Open Office o l’intercanvi de documents amb usuaris d’altres paquets ofimàtics. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2004-04-15 00:00:00", "id": "878", "title": "Softcatalà i la Generalitat produeixen un CD-ROM gratuït amb programari en català el 25 d'abril amb el Periódico de Catalunya" }, { "content": "### Processament del Llenguatge Natural\n\nLluís Padró padro@lsi.upc.es El terme \"Processament del Llenguatge Natural\" (PLN) engloba les tecnologies dedicades a automatitzar processos que requereixen un cert grau de comprensió de la llengua. Aplicacions típiques d'aquestes tecnologies són els traductors automàtics, els correctors sintàctics, els resumidors automàtics, les interfícies telefòniques de diàleg, etc. Per poder desenvolupar aplicacions com les anteriors, són necessaris una sèrie de recursos i eines informàtiques relacionades amb la llengua: Bases de dades amb informació morfològica i semàntica de les paraules, programes capaços d'extreure l'estructura sintàctica d'una frase, o de decidir si un nom propi (per exemple, \"Barcelona\") es refereix a una ciutat o a un equip de futbol segons el context on apareix, etc. Cadascuna d'aquestes eines bàsiques requereix molts anys d'esforç, recerca i desenvolupament, que en general només és abordable des de departaments de recerca universitaris o de grans multinacionals. La falta de disponibilitat de recursos d'aquesta mena constitueix un seriós fre a l'avenç del desenvolupament d'aplicacions finals que tractin la llengua. En el cas particular del català, s'hi afegeix el fet que sovint les grans companyies de software considerin innecessària i poc rendible el desenvolupament de productes en una llengua que veuen com minoritària o no-oficial. Per tant, cal emprendre passos en la direcció de que hi hagi disponibles eines i recursos per al PLN, que puguin ser usats sense restriccions, i que permetin avenços més ràpids en aquest camp tecnològic, i que alhora facilitin el desenvolupament d'aquest tipus de programari per a la llengua catalana. En conseqüència, el [Centre de Recerca en Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i la Parla](http://www.talp.upc.es/index.html) (TALP) de la UPC, ha llançat la primera versió de FreeLing, una suite d'analitzadors lingüístics bàsics, que ofereix la possibilitat de ser integrable en qualsevol sistema de PLN, extensible, i portable a noves llengües. Per fer possible tot això, la suite es llicencia com programari lliure, sota la llicencia [LGPL](http://www.fsf.org/copyleft/lesser.html). Més informació a [www.lsi.upc.es/~nlp](http://www.lsi.upc.es/~nlp). \n\n### Programari Lliure\n\nMalgrat que les companyies de software tradicional insisteixen en que el programari lliure no és un model viable, de fet ofereix clars avantatges per als usuaris, així com moltes oportunitats de negoci per companyies de software innovadores: Per una banda, tant els usuaris com els desenvolupadors es beneficien de les millores que gent d'arreu del món pugui fer al codi, obtenint un programari de més alta qualitat. Per l'altra, el fet que el codi sigui obert, no elimina l'activitat comercial de les companyies de software, sinó que la canvia per afavorir el consumidor: Els productors de software ja no poden basar el seu negoci en vendre productes \"prêt-à-porter\" sense cap mena de garantia, però en canvi poden oferir múltiples serveis associats a aquell programari: Instal·lació, manteniment, personalització, extensió sota demanda, suport tècnic, o qualsevol altra activitat de valor afegit. Aquest model de negoci alternatiu resulta inconvenient per a unes poques companyies productores de software a gran escala, però és una molt bona notícia per a petites i mitjanes empreses del sector de la informàtica, que poden omplir un nou nínxol del mercat, i òbviament, també per als usuaris, que finalment poden exercir el seu dret a escollir en un mercat de lliure competència. En el nostre cas, el fet d'oferir la nostra suite d'analitzadors sota llicencia LGPL, permet que pugui ser usada per construir aplicacions comercials de PLN. El fet que sigui programari lliure fa que tothom pugui usar-la en les mateixes condicions, i que ningú pugui treure profit exclusiu de les millores que faci a les eines en sí. \n\n### Analitzadors del centre TALP\n\nEls analitzadors es distribueixen en forma de llibreria C++ que pot ser cridada des de qualsevol programa per obtenir l'anàlisi lingüística d'un text. La versió actual inclou les següents funcionalitats per al castellà, el català i l'anglès:\n\n * Separació de paraules i frases. \n * Anàlisi morfològica de les paraules (determinació dels possibles lemes i categories gramaticals de cada paraula: per exemple, \"cases\" pot ser un nom -plural del lema \"casa\"- o una forma verbal del lema \"casar\"). \n * Reconeixement de multiparaules (per exemple, \"a_la_vora_de\") \n * Reconeixement de noms propis (per exemple, \"Universitat Politècnica de Catalunya\"). \n * Reconeixement de números (per exemple, \"dos milions cent trenta mil\") \n * Reconeixement de dates (per exemple, \"el vint-i-tres de març\") \n * Reconeixement de quantitats monetàries (per exemple, \"tres mil lliures esterlines\") \n * Reconeixement de percentatges i proporcions (per exemple, \"un de cada tres\", \"el dotze per cent\") \n * Desambiguació morfosintàctica (determinació de la categoria gramatical correcta de cada paraula segons el context on apareix, per exemple, a \"les cases són grans\" la paraula \"cases\" és un nom, plural de \"casa\", però a \"Quan et cases?\" és una forma verbal de \"casar\"). \nProperes versions, inclouran també chunking (reconeixement de sintagmes i la seva estructura sintàctica) i classificació del tipus de noms propis (de persona, de lloc, d'organització, ...) Els diccionaris morfològics pel català i el castellà han estat desenvolupats i revisats per experts en lingüística del [Centre de Llenguatge i Computació de la Universitat de Barcelona](http://clic.fil.ub.es) i tenen les següents característiques: \n\n * Anglès Més de 160.000 formes d'uns 78.000 lemes diferents, obtinguts automàticament de textos anotats. \n * Castellà Vora de 71.000 formes, contenint tots els lemes de categories tancades (articles, preposicions, etc.) més totes les formes dels 5.000 lemes més freqüents de categories obertes (noms, verbs, adjectius i adverbis)\n * Català Vora de 46.000 formes, contenint tots els lemes de categories tancades més totes les formes dels 5.000 lemes més freqüents de categories obertes.\n\nSobre un text general, els analitzadors morfològics cobreixen totes les ocurrències de paraules de categories tancades més el 80% de les obertes. Les paraules que no estan al diccionari es tracten amb un procés estadístic sobre els seus sufixos, que proposa la categoria gramatical correcta en el 90% dels casos. El desambiguador morfosintàctic segueix un model estadístic de Markov, i desambigua correctament més del 96% de les paraules en tots tres idiomes. L'anàlisi morfològica es realitza a una velocitat de 6.000 paraules/segon en un P4 a 2.4GHz. El desambiguador morfosintàctic va a unes 3.100 paraules/segon. Si es realitzen ambdues tasques sobre el mateix processador alhora, la velocitat conjunta és de 2.300 paraules/segon. \n\n### Conclusions i Futur\n\nFreeLing és una suite d'analitzadors lingüístics per al català, el castellà i l'anglès, completament escrita en C++, i distribuïda sota llicència LGPL. Això en facilita la portabilitat a d'altres llengües, i l'adaptabilitat a necessitats específiques dels usuaris o desenvolupadors. Esperem que aquest programari constitueixi un recurs valuós per a la comunitat que treballa en PLN, tan en temes de recerca (totes les millores al programari revertiran en benefici de la comunitat), com en el desenvolupament d'aplicacions comercials (la llicència LGPL permet l'ús dels analitzadors com un component en un sistema comercial). Les futures versions de la llibreria inclouran noves capacitats, en les següents línies:\n\n 1. Noves tasques: Classificació de noms propis, continc, anotació semàntica, desambiguació de sentits, resolució de l'anàfora i coreferència, etc.\n 2. Millor cobertura: Augmentar la mida dels diccionaris per les llengües actuals, i incloure noves llengües.\n 3. Oferir diferents opcions pel mateix servei (per exemple, diversos algorismes de desambiguació, per tal que el programador pugui escollir la més adient a les seves necessitats).\n 4. Millorar la capacitat d'incorporació de noves llengües, de manera que se'n puguin afegir modificant el mínim de codi.\n\nAquest document és © 2004 Lluís Padró. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s'inclogui aquesta nota.\n", "date": "2004-04-19 00:00:00", "id": "879", "title": "Recursos lingüístics en codi lliure" }, { "content": "19/04/2004, Vicent Partal * Deu anys després de l'aparició de la primera pàgina web feta en català, la realitat de la presència de la llengua a Internet està fortament consolidada. De fet és un cas d'èxit. El català és una de les llengües que és reconeguda de manera unànime com a important a Internet. Però això no ha passat perquè sí. Hi ha hagut el treball de molta gent que ho ha permès. Primer els dels nuclis universitaris que varen propiciar que resultés normal escriure en català a la xarxa. I més tard el de moltes associacions, empreses i grups que varen resistir el terrabastall de l'especulació financera i van fer possible que el conjunt de la xarxa reconegués en una comunitat d'internautes de, com a màxim, tres milions de persones, una de les més actives i dinàmiques del món. \n\n### Sumari\n\n1\\. Introducció 2\\. Els orígens de la xarxa en català 3\\. La febre de l'or 4\\. Una xarxa normal 5\\. Què va malament? 6\\. El paper de les institucions 7\\. El català, un cas d'èxit a Internet. Internet, un cas d'èxit per al català 1\\. Introducció Hi ha una pàgina web que es diu Alexa [ www.alexa.com ]. Alexa ha creat un servei molt interessant que avalua i estudia el nombre de visites que té cada pàgina web del món, o ho fa, com a mínim, amb uns quants milions d'elles. Més que suficients. De les dades d'Alexa, garbellades treballosament, hi ha alguns indicis que permeten mirar, per primera vegada amb una certa solidesa, el panorama de les llengües a Internet. Per exemple: entre els deu webs més visitats del món n'hi ha sis en anglès, però tres en coreà i un en japonès. Entre els vint-i-cinc més visitats l'embat asiàtic (sorprenent a primera vista) és més gran encara: nou en coreà, tres en xinès i un en japonès contra quinze en anglès. I si el càlcul es fa sobre els cinquanta webs més visitats del món aleshores la victòria és clara: vint-i-un webs, vint-i-un!, en coreà, dèsset en anglès, sis en xinès i sis en japonès. Sorpresos? La xarxa, segons com es mire, parla coreà? Mirant més dades, el primer web en cap idioma llatí apareix en el número seixanta-nou de la llista i correspon a un web brasiler, per tant en portuguès. Entre els cent primers webs del món, curiosament, n hi ha tres en portuguès i un en italià. Però cap ni un en francès, espanyol o alemany, per dir tres llengües poderoses. Per trobar els primers webs en aquests idiomes cal calcular sobre la base dels dos-cents webs més visitats del món. I aleshores sí. Entre els dos-cents webs més visitats del món es troben pàgines en les llengües ja esmentades (anglès, coreà, japonès, xinès, portuguès i italià) i també en alemany, francès, italià, suec i espanyol espanyol de Mèxic, bàsicament. Si la llista s'allarga als cinc-cents webs més importants aleshores apareixen també l'holandès, el danès, el grec, l'hebreu, l'àrab, el rus i el noruec. Però dir que apareixen vol dir que hi ha un o dos webs en aquestes llengües, tres com a molt, que se situen entre els cinc-cents més importants del món. Així doncs només hi ha divuit llengües entre els cinc-cents webs més visitats del món, webs que acumulen la major part del tràfic mundial. El primer web en català, el de «La Caixa», [ www.lacaixa.es ] apareix en la posició 1.293. Són sorprenents aquestes dades? Insòlites? No massa. No massa si es creuen amb el nombre de persones connectades a la xarxa. Aleshores es pot observar que guarden una proporció raonable. La distribució geogràfica dels usuaris d'Internet al món dibuixa un mapa fortament marcat en poques àrees. Hi ha una taca molt gran en algunes zones dels Estats Units (bàsicament a Nova Anglaterra, a Califòrnia, a Florida i a la densitat de Nova York i Nova Jersei...). Hi ha una altra taca consistent en algunes àrees de la Unió Europea (Gran Bretanya, Holanda, Alemanya, nord d'Itàlia...). I hi ha unes taques intensíssimes a Israel, el Japó, Corea del Sud i Taiwan. Això, parlant en nombre absolut d usuaris, vol dir que, aproximadament, hi ha cent seixanta-vuit milions de ciutadans dels Estats Units amb connexió a Internet, seixanta- nou milions de japonesos, cinquanta-nou milions de xinesos, quaranta-un milions d alemanys, trenta milions de britànics, vint-i-set milions de coreans, ... o més de sis dels nou milions de suecs ja que aquest país, amb el 68,5% del total de la seua població amb accés a Internet, és el país més connectat a la xarxa. O poc li falta per disputar-se el lloc capdavanter amb Corea del Sud. Pel que fa al conjunt de l'Estat espanyol hi ha desset milions de persones que tenen accés a la xarxa, segons Nielsen NetRatings. Pel que fa al nostre país, l'Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC) [ www.aimc.es ] elabora de manera sistemàtica un seguiment de l'accés a Internet per comunitats autònomes segons aquestes dades, el març de 2003 el 27% dels ciutadans de les Illes, el 21% dels ciutadans del País Valencià i el 28% dels ciutadans del Principat estan connectats a la xarxa (no hi ha dades semblants d'Andorra o la Catalunya Nord). Això, partint de la base més o menys assumida dels onze milions de ciutadans als Països Catalans ens podria donar una xifra aproximada que s'acostaria als tres milions d'usuaris; i no tots ells catalanoparlants. Posant ara en context aquesta xifra cal concloure que hi ha, com a màxim, com a màxim!, uns tres milions de catalanoparlants a la xarxa. Contra, per exemple, uns vint-i-set milions de parlants del coreà. O uns vint-i-cinc milions de parlants de l'italià, o més de sis milions de parlants del suec. Aquestes són les xifres i aquesta és per tant la divisió en la qual juga el català. Però: com ho fa? què tal li va? Un repàs a la història de la presència del català a la xarxa i de la seua realitat actual porta forçosament a afirmar que li va molt millor del que hauria estat previsible si es fa cas de les dades demogràfiques del país, de la llengua i del nombre de persones connectades. Però, també aquest mateix repàs, ha de portar a entendre que tot això no passa perquè sí ni ha estat fruit de casualitats més o menys afortunades. Molta gent hi ha ficat el coll per aconseguir fer de la presència del català a Internet un dels escassos «exemples d'èxit» lingüístic que el català s'ha pogut apuntar els darrers anys. 2\\. Els orígens de la xarxa en català Quan es van crear els primers webs al nostre país, a l'any 1993 i 1994, la majoria eren en anglès. No era estrany. Ja que en aquell moment el web era un fenomen absolutament minoritari, centrat en els ambients universitaris. Els qui viatjaven virtualment només es relacionaven sobre la base de temes molt especialitzats, normalment eren professors universitaris i per a ells l'anglès, com a mínim llegir en anglès, no era un problema. El primer web català el varen crear a la Universitat Jaume I de Castelló, Jordi Adell i els germans Carles i Antoni Bellver. Era un web molt limitat si el mirem amb els ulls d'ara (tenia una sola plana), però tenia el valor de ser un dels cent primers webs que varen existir arreu del món. La pàgina només contenia el logotip de la UJI i quatre vincles. Segons recorden els seus autors (perquè el document original no es conserva enlloc), «eren quatre icones en columna, amb un parell de frases a la dreta de cadascuna i el corresponent enllaç». Els quatre espais contenien una mena de benvinguda a la Universitat Jaume I en anglès, un vincle al directori del personal del centre, directori que estava en català, un altre al servidor Gopher que ells mateixos havien creat un any abans i un enllaç al sistema de dades de la Biblioteca de la UJI que també estava en català. Tot plegat, instal·lat en una venerable màquina Hewlett-Packard de l'època (sobre el model exacte de la qual hi ha una certa polèmica) i batejada amb el nom de Pere III... seguint el costum dels informàtics de la universitat de batejar cada màquina amb un rei de la corona catalana. Aquell, tan concret, era l'inici de la Internet catalana, precursor ja de moltes coses que vindrien després. El maig de 1995, i encara amb poquíssims webs en marxa arreu del món es posava en marxa La Infopista, el directori que anava a ser el precursor de VilaWeb [ www.vilaweb.com ]. La Infopista contenia una seixantena d'enllaços a tots els webs que tenien alguna relació amb el nostre país relació que en alguns casos era excessivament benevolent i laxa. Entre aquells webs fundadors un percentatge ja important estava en català. I en la nostra llengua tant hi havia webs d'astronomia (com la del Grup d'Astronomia), com revistes de ciència-ficció (Contes per a Extraterrestes), com les incipients pàgines d'esports (L'expedició de l'UPC a l'Everest) o de grups socials com el Moviment d Objecció de Consciència de València. La trampa era òbvia: la majoria de webs estaven en servidors universitaris perquè aquests servidors eren en la pràctica i aleshores els únics assequibles. Així, el web del Grup d'Astronomia estava al Centre de Supercomputació de Catalunya, el de Contes per a Extraterrestes a la Jaume I de Castelló, el de l'expedició a l'Everest estava a la UPC i la del Moviment d'Objecció de Consciència a la Universitat de València. I com que estaven en àmbits universitaris, neixien en àmbits universitaris i s'adreçaven a un públic universitari bàsicament, la normalitat del català era aclaparadora. Van ser uns anys enormement il·lusionants on especialment la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat de les Illes Balears, però també totes les altres universitats del país, varen saber fer de pal de paller indiscutible de la xarxa. I la varen catalanitzar en la base. Perquè en aquells moments qui arribava al web el trobava, naturalment, expressat en català. Algun dia, caldrà reconèixer públicament aquest esforç de les universitats, dels departaments, professors i investigadors que varen entendre que aquell recurs escàs que era la web no es podia limitar a funcions acadèmiques estrictes. Sense això, sense aquesta intuïció, sense aquesta capacitat creativa, les coses no serien com són avui. 3\\. La febre de l'or Especialment perquè immediatament després de l'etapa universitària va arribar l'especulativa. I aquesta va ser profundament desfavorable per al català. Tant, que va arribar un punt que semblava que acabaria amb la presència de la llengua catalana a Internet. O que la deixaria en un racó secundari i folkloritzant. Vist des d'avui és bastant difícil explicar com va passar tot el que va passar en aquells anys d'especulació i bogeria financera. Milions i milions de les velles pessetes es van canviar de mans sense massa sentit en una cursa embogida fomentada en la ignorància del que s'estava fent, en una ànsia no dissimulada de guanyar el màxim de diners en el mínim de temps possible i en el mimetisme babau del que passava a Amèrica. Una part d'aquesta cursa consistia precisament a creure que Internet era sobretot un mitjà global i que aquesta globalitat (en el nostre cas) es plasmava en la invasió d'un suposat mercat llatinoamericà que el temps ha demostrat no solament que era inexistent sinó també que intentar crear-lo era començar a soterrar diners en un pou sense fons i sense sentit. Siga com siga, el cert és que la «febre del (suposat) or» es va apoderar del país i no va quedar ni una sola empresa d'Internet sense tocar. Les ofertes esbojarrades de compra queien del cel amb una facilitat pasmosa, sempre amb la promesa d'assaltar el món a partir del petit negoci inicial. Tant es va apoderar aquesta febre del país com perquè esclatés el deplorable cas Olé. Deplorable primer, en la perspectiva dels anys passats, per l'evident innocència (per dir-ho d alguna manera) de milers de persones que es van veure enredades en una trampa matussera. I no solament de milers de persones anònimes i poc coneixedores del mercat o de la tecnologia. No. Les hemeroteques són molt cruels i estan plenes de declaracions d'importants dirigents empresarials i polítics del país que enalteixen en aquell moment l'Olé com el model a seguir. I encoratgen la gent a seguir el seu exemple. Els pocs, poquísims, que varen discrepar ja aleshores en públic i per escrit i que varen denunciar els fets, entre ells l'autor d'aquest article, són molt conscients de la soledat en la qual varen viure aquells anys terribles. Des del punt de vista de la llengua, a més, l'afer Olé va tenir unes conseqüències nefastes que encara s'arrosseguen avui. Cal recordar que el cercador (com tothom sap, avui ja inexistent) estava creat amb diners i en els locals de la Fundació Catalana per a la Recerca. Malgrat això aquell cercador va excloure els webs en català del seu repertori. És a dir, que si algú intentava registrar un web en català a la base de dades de l'Olé, aquest li responia afirmant que no podia ser i que no podien registrar- la, explícitament, per estar en català. Com que la història s'ha volgut confondre diverses vegades de manera intencionada més val refrescar-la una mica. Des dels seus inicis Olé va instaurar aquesta política consistent a no acceptar la inclusió en les seues pàgines de webs en català (cosa que no feia cap altre cercador del món, ni el Yahoo! que aleshores ja era el més simbòlic i que acceptava sense problemes webs en català). Era el moment en què alguns es pensaven que ocuparien tot el mercat llatinoamericà i en el qual aquests mateixos personatges pensaven que qualsevol mostra de catalanitat podia impedir aquest objectiu; un objectiu que, de tota manera, i com alguns ja varen afirmar aleshores, no havien d'aconseguir mai. Al Parlament de Catalunya, ERC va presentar una moció reclamant, no per quin motiu Olé estava en castellà (que això no ho qüestionava ningú), sinó com era possible que l'Olé prohibís el català, havent estat finançat amb cabals públics. La primera reacció per part de la Fundació va ser la de desqualificar els crítics. Després la de prometre un cercador en català que es diria Festa! i que mai no va aparèixer. I, finalment, la de desentendre-se'n. Uns mesos després Telefónica escenificava a través de l Olé la monumental operació especulativa que tots coneguem avui. I que podria haver escenificat amb qualsevol web de l'època. Perquè el cercador era irrellevant, com ho ha demostrat el pas dels anys, malgrat que alguns polítics intenten encara treure suc d'una història cristal·lina manipulant, conscientment o no, el que va passar. L'estil Olé, tanmateix, va marcar amb molta força l'època en la qual precisament es produiria el pas de la benevolent Internet universitària als taurons de la Internet comercial. I ho va fer deixant una petjada forta. En general, es pot dir que per al món de la indústria i del comerç la primera notícia d'Internet, la primera que els va cridar l'atenció, va ser que hi havia una empresa catalana «oberta al món» (i això havien de traduir-ho per «en castellà, per tant») que es menjaria Amèrica Llatina i que anava a produir un negoci tan imponent com no s'havia vist mai. I un enriquiment colossal dels seus propietaris que no es va produir tampoc però que aleshores semblava creïble. Aquesta imatge va fer fortuna i varen ser moltíssimes les empreses que en seguiren les petjades: webs en castellà «perquè s'adrecen al món» oblidant que a qui primer s'adrecen és als clients propis. Algun dia algun economista hauria de comptar quants milions s'han enterrat alegrement a l'Amèrica Llatina en el nom d aquest discurs. N'hi haurà per fer-se'n creus. Per altra banda, més enllà de muntatges especulatius, la bombolla va crear un altre problema greu en estratificar de manera vertical la xarxa sota les operadores telefòniques. Tant les que maldaven per competir amb Telefónica, com, encara més, aquesta, l operadora «dominant», que ara se'n diu. Telefónica, en una acció que es podria qualificar de pràctica monopolística, va envescar el parany (Infovía) en el qual els proveïdors d accés acabarien quedant atrapats i, a partir d aleshores, va comprar tot el que se li posava al davant. I això va provocar que les altres competidores en el controvertit procés de liberalització de les telecomunicacions li seguiren el camí. Si Telefónica comprava Olé, aleshores Retevisión s' embarcava en l'onerosíssima compra dels drets de creació d'un Excite en espanyol * que desapareixeria als pocs anys, totalment inútil i sense aconseguir cap ni un dels objectius que s'havia fixat. El procés d'estratificació vertical d'Internet sota les operadores telefòniques ha acabat destrossant la major part de la incipient trama empresarial pròpia de la xarxa. No queden pràcticament empreses purament Internet. I també ha capgirat la balança entre Madrid i Barcelona (i això té un gran impacte sobre la llengua) en favor de la ciutat on estan les seus centrals d aquestes companyies telefòniques les seus reals. Que no és Barcelona. L'existència de companyies fortes de telecomunicacions a Barcelona hauria estat un gran al·licient per al desenvolupament d'empreses de continguts en la nostra llengua, que n'haurien estat per definició proveïdors. Però Menta, l'aposta més clara de totes i probablement l'empresa que més il·lusions ha creat en els últims anys, no va saber remuntar el vol. El fet és que ara no hi ha res a què agafar-se. Les empreses de telecomunicacions, en general, atrapades per una liberalització a mida de Telefónica i sense possibilitats de fer negoci real, volen pocs continguts de tercers i els que volen els volen en espanyol. O desenvolupen molt pocs serveis i els pocs que desenvolupen ho fan en espanyol. Hi ha una dada enormement significativa al respecte: tots els grans cercadors internacionals ofereixen serveis en català i cap ni un dels portals espanyols ho fa. Matèria per a politòlegs, sense dubtes. Però també matèria de reflexió sobre el poder de la xarxa catalana. Perquè allà on el panorama cridava completament al pessimisme, de sobte va i apareix un escenari favorable. Una xarxa normal. 4\\. Una xarxa normal La fase especulativa va ser molt dura i ha deixat, com s'acaba de dir, rèmores importants, però passada aquesta, i anatemitzada, la normalitat ha anat creixent de manera molt constant pel que fa a la xarxa catalana. I això l'ha fet, fins i tot consolidar-se més del que era d'esperar. L'any 2000 van començar a aparèixer enquestes sobre la presència del català a Internet. La primera es va publicar a VilaWeb i estava realitzada per Jordi Fraginals a partir de cerques a AlltheWeb que prenien com a base models de llengües. L'estudi avaluava aleshores en prop de mig milió el nombre de pàgines en català existents a la xarxa. Aquest fet col·locava la nostra llengua en la posició denou respecte al total de les llengües usades a Internet. Però si es relacionaven les pàgines amb el nombre de parlants el català saltava a la quinzena posició. L'enquesta va tenir un fort ressò a la xarxa ja que en aquell moment era molt pionera i pràcticament no hi havia dades sobre la diversitat lingüística a Internet. Per això es va reproduir molt en grans webs americanes i es va publicar als mitjans especialitzats d'arreu del món, i va provocar de sobte interès, ni que fos per curiositat, respecte al català. Mentrestant algunes iniciatives començaven a posar les bases de la «comptabilitat» del català a la xarxa. Per una banda, la campanya «indexem en català» [ http://rc51.upf.es/morgana/altres/pub/indexem/indexem.htm ] i per una altra l incipient treball de Softcatalà [ www.softcatala.org ] ajudant a integrar el català als grans cercadors internacionals. La primera d'aquestes iniciatives, «indexem en català», la va engegar el professor de la Universitat Pompeu Fabra, Lluís de Yzaguirre, i consistia a reclamar a tots els creadors de pàgines que indicàrem el fet que estava en català afegint en el format HTML el metaname «català» *: Això permetia als cercadors internacionals «reconèixer» les pàgines en català i comptabilitzar-les de manera fàcil i concreta. També es va elaborar una llista de mots buits en català [ www.iula.upf.es/altres/pub/ca_stop.htm ] que es va posar a l'abast de qualsevol cercador per tal que aquests tingueren una manera correcta d'identificar les pàgines en català i de negligir totes les paraules gramaticals i altres paraules buides a l'hora de fer un índex. Aquesta era una feina imprescindible si es volia aconseguir que el català fos present en aquells cercadors. Yzaguirre també va ser responsable aleshores d'una petita trampa que va permetre en un primer moment cercar webs en català a través d Altavista [ www.altavista.com ] o de Google [ www.google.com ] un nou cercador que esdevindria en molt poc temps el punt central de la xarxa al món. Aquesta petita trampa consistia a cercar d'acord amb una sintaxi peculiar que era «+(paraula) +és +(dels quan què)». D'aquesta manera el cercador cercava la paraula desitjada i mirava si a la mateixa pàgina figurava també l'expressió «és» i una o més de les tres altres expressions. El descobriment, sensacional, era que si una pàgina web contenia les paraules és i com a mínim una de les paraules dels, quan o què aleshores aquella pàgina estava sens dubte en català. La fórmula va costar de trobar (va ser complicat, per exemple, trobar diferències entre paraules essencials en català i en romanès) Però un cop localitzada la fórmula, aquesta va precipitar molt els esdeveniments. Per una banda, va demostrar el que després seria una constant: que la iniciativa particular, la qualitat i l enginy podrien fer un paper determinant en la batalla pel català a la xarxa. I d altra banda, va demostrar a les empreses i als grans cercadors que seleccionar el català, i afegir-lo com una opció, no era ni costós ni difícil. I el març de 2001 tot això va esclatar. Per una banda Altavista i AlltheWeb van ser els primers grans cercadors internacionals en obrir un portal en català. I per una altra Google va rebre una fortíssima campanya de correus reclamant una versió en català. El 16 de març, concretament, Google va obrir el web en català, en el qual portaven treballant des de feia temps amb el suport de l organització Softcatalà. Primer van traduir la interfície i ben aviat van adoptar la possibilitat de fer cerques exclusivament en català. Com que el poder de Google començava a ser ja aleshores tan gran la seua iniciativa anava a ser ràpidament seguida per altres. El gener de 2002, Lycos se sumava als portals internacionals que obrien seccions en català * i pràcticament ja no quedava ningú sense. A banda de Lycos, Altavista, AlltheWeb i Google també havien inclòs el català Euroseek i Yahoo! El cas Yahoo! va moure una certa polèmica. I això perquè totes les iniciatives anteriors s havien fet o bé com una tàctica comercial dels portals internacionals o bé pel suport i la mobilització de la comunitat internauta catalana. Sense demanar res a canvi, ni cap subvenció. Yahoo!, en canvi, va crear un portal en català (el desembre de 2001) a canvi de vuitanta milions de pessetes aportats per diverses institucions *. Cal parar un esment especial a l'enorme activitat realitzada des de 1998 per Softcatalà. Softcatalà és una organització sense finalitat de lucre, l'objectiu bàsic de la qual és fomentar l'ús del català a la informàtica, Internet i les noves tecnologies. Està formada per professionals, estudiants i usuaris que abasten els camps propis d'una organització d'aquestes característiques: enginyers informàtics, filòlegs, dissenyadors i traductors que realitzen aquesta feina d'una manera desinteressada. Softcatalà ha estat la responsable en tots aquests anys de la traducció i adaptació al català de dotzenes de programes (bàsicament de codi lliure) amb una eficàcia demolidora ja que han aconseguit, sense reclamar mai ajuts, omplir la pantalla amb versions de tots els programes necessaris per al dia a dia d'un usuari normal. Des de l'Open Office al Navegador. La credibilitat que els ha donat el seu alt nivell de qualitat i independència els ha convertit a més en una referència moral de primer nivell a la xarxa en català. I, a més, ells van ser els qui varen convèncer Google i el varen ajudar a establir una àrea catalana dins seu. Els anys que van entre el 2000 i el 2002 varen ser, doncs, els decisius per a sedimentar la presència del català a la xarxa. Una presència que no havia estat posada mai en dubte però que havia estat qüestionada de forma clara en els anys de la voràgine especulativa. La fase final d aquesta voràgine va coincidir, però, amb la cristal·lització de molts projectes en català com els que ja s han explicat i també amb la consolidació d un nivell d audiències notable per als principals webs en català. Fet que va acabar de dissipar els dubtes sobre la potencialitat de la xarxa per a la nostra llengua. I ja al gener de 2003 les dades d'Alexa * van permetre constatar que entre els vint mil webs més visitats del món n'hi havia deu de catalans: A banda el ja esmentat de «la Caixa» [ www.lacaixa.es ], el més visitat de tots els catalans, quatre eren d institucions: Generalitat de Catalunya [ www.gencat.net ], Generalitat Valenciana [ http://www.gva.es ], Ajuntament de Barcelona [ www.bcn.es ] i Servei de Telemàtica Educativa de la Generalitat de Catalunya [ www.edu365.com ]. Dos eren d'universitats: el de la Universitat de Barcelona [ www.ub.es ] i el de la UOC [ www.uoc.edu ]. Dos més eren de mitjans de comunicació: el de El Periódico [ www.elperiodico.es ] i el de VilaWeb i el darrer era el del F. C. Barcelona [ www.fcbarcelona.es ]. Era una dada que indicava que s havia consolidat un nucli de webs amb una audiència forta que afegia un nivell més a la peça bàsica, que era l'existència de nombroses pàgines web en català. Ara es podia dir que no solament n'hi havia molts, sinó que també n hi havia de potents. Altres mètodes de comptabilitat han servit per a confirmar encara més l'existència d'aquest nucli de webs amb un públic nombrós en català que fan de pals de paller d'una comunitat molt àmplia. Així les dades de l'OJD situen, per exemple, La Caixa com el banc més visitat, o El Periódico i VilaWeb en la banda alta dels diaris amb més lectors en el conjunt de l'estat. La web de TVC [ www.tvcatalunya.com ] queda també entre les més visitades en l'apartat de televisions. I altres webs com la de l'Avui [ www.avui.com ] ocupen llocs importants. En el cas de l'Avui cal destacar, a més, que va ser el primer diari de l'Estat que va ser present a la xarxa i ha fet sempre una aposta molt rotunda per esdevenir un autèntic diari de referència a Internet. Però més enllà de les puntes de l'iceberg, sens dubte el que dóna consistència a la xarxa en llengua catalana és la seua enorme extensió. Si es va a dmoz [ www.dmoz.org ], el directori de codi lliure vinculat a Google es troba que, segons dades de juny de 2003, hi ha registrats 27.764 webs en català. Una xifra important. Sobretot si es compara amb el nombre de webs en idiomes com ara el txec (11.201) el rus (18.633), el noruec (12.289) o el suec (37.654). I cal no oblidar que Suècia és el país més connectat del món i que hi ha més del doble d'usuaris de llengua sueca que de llengua catalana. Aquest nombre tan alt de webs en català té, a més, un parell de característiques molt importants, que cal destacar. La primera és que s'hi troba de tot. Des de la més alta cultura a la pornografia. Des de les webs personals als grans projectes institucionals. Des de webs elementals d una sola pàgina a projectes complexos i que són difícils de trobar en altres llengües. Un bon exemple seria el web del Diccionari Català-Valencià-Balear [ http://dcvb.iecat.net/ ], un dels diccionaris més complets accessibles en qualsevol llengua del món de manera completa a través de la xarxa. Curiosament cal dir que el diccionari ha estat digitalitzat a Pondichery, una ciutat-estat al sud-est de l'Índia. Una altra paradoxa (o no) de la globalització. La segona característica essencial del fenomen és que és molt homogeni territorialment. Avui ja no queda cap comarca dels Països Catalans on no trobem webs en llengua catalana i en la majoria dels casos els webs més importants són els de llengua catalana. Això és molt significatiu, especialment significatiu, ateses les dificultats per concretar aquest marc per altres vies. Internet, salvant les barreres geogràfiques i administratives, ha aconseguit fer realitat el concepte de comunitat cultural o nacional catalana que en canvi no s ha pogut construir de manera ostensible en la vida presencial. Tanta és, de fet, la consistència de la xarxa catalana, ara mateix, que quan apareix un nou fenomen aquest és ràpidament assimilat. Per exemple: la darrera moda a la xarxa són els blogs. Doncs bé, la primera anàlisi lingüística dels blogs existents a Internet l'ha fet NITLE Blog Census [ www.blogcensus.net/?page=lang ]. I ho ha fet gràcies a un algorisme estadístic que identifica la llengua amb què s han redactat els diaris personals consultables a la xarxa. I, segons les dades obtingudes, el català ocupa la dotzena posició, ja, amb més de 1.600 blogs o bitàcoles. La xifra, tot i que és molt lluny dels 260.318 weblogs indexats en anglès, és força superior a la de llengües com ara el noruec, el suec, l'hongarès, el polonès, el rus i l'àrab, cap de les quals no supera els 500 blogs. Una altra dada: el català és una de les primeres llengües que té assistents virtuals personals, com ho és la Maria, creada per l'empresa sueca Artificial Solutions [ www.artificialsolutions.com ] i l'èxit de la qual ha sobtat als seus mateixos creadors. 5\\. Què va malament? Tot i el balanç positiu de la presència del català a Internet, tal com ja s'apuntava abans, si un espai hi ha, ara mateix, que resulti difícilment permeable, és el del comerç i les empreses. Des del juny de 2002 l'associació WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics) [ www.wiccac.org ] va elaborant un baròmetre sobre la presència del català als webs d'empreses i organitzacions. Els seus resultats són inquietants, per més que els autors avisen que es tracta d un sector concret de la xarxa. Segons les darreres dades d'aquest baròmetre, que analitza més d'un miler de webs d'empreses, el català a la xarxa gaudeix de bona salut en sectors com ara cercadors i directoris, fires i salons, diaris, ongs, teatre o església. Però, en canvi, té una situació deficitària en àrees molt importants de l'àmbit econòmic. Per exemple, cap marca d'automòbils fa el web en català. O només una de les empreses de treball temporal el gasta. O cap de les institucions de l'Estat*. En conjunt, tanmateix, d'un total de 1.197 webs estudiats, principalment d'empreses o institucions, n'hi ha 492, és a dir el 41,48%, que tenen versió en català. Però hi ha situacions difícils de raonar. Entre les empreses estudiades n'hi ha algunes que tenen una implantació forta al país i usen amb regularitat la llengua catalana en la seua relació quotidiana amb els clients tradicionals a través d'altres suports. En canvi a la xarxa l'ignoren completament. Així, empreses que no s'atrevirien a evitar el català en la seua publicitat al carrer o a la premsa escrita o a la televisió o en les seues relacions privades amb els clients, ho fan, en canvi, al web. L'efecte Olé, encara? Més coses que van malament: la inexistència d'empreses potents catalanes en el mercat de les telecomunicacions. S'ha dit abans però s'ha de repetir. Només cal preguntar-se, a manera de paràbola, quina és la SEAT de la societat digital al nostre país. Igual que l'empresa d automòbils va ser un gran instrument per crear una trama important d'empreses auxiliars, es pot pensar que sense un operador potent de lleialtat local el català té un peu coix. O més ben dit: hi ha raons per pensar que un operador local poderós de telefonia facilitaria molt les coses i ajudaria a créixer amb més ímpetu la xarxa en la nostra llengua. I encara un tercer problema a analitzar: Internet parla català amb molta normalitat però i els ordinadors? què parlen els ordinadors? Resulta inquietant pensar que la xarxa és l'excepció en un món on costa tant de trobar un Windows que funcione en català o un telèfon mòbil amb els comandaments en català disponibles o un proveïdor d'accés que facilite les instruccions i la línia de suport en la nostra llengua. Segurament ara caldrà actuar amb accions contundents per desfer aquest dèficit que és més incomprensible encara a la vista de la fortalesa de la xarxa en llengua catalana. En aquest sentit cal dir que una gran esperança és la difusió cada vegada més gran de les solucions basades en codi obert com és el Linux. Així la majoria de les grans distribucions d'aquest sistema operatiu com la Mandrake, la Debian o la Knoppik es troben completament traduïdes en català. Altres distribucions com Suse o RedHat també estan en català amb petites excepcions, com les eines d'instal·lació o administració. I hi ha una gran abundància de programes disponibles per als usuaris de Línux en català. I també un gran nombre de programes de codi lliure per a Mac o Windows traduïts i accessibles a través de la xarxa o de diverses edicions en CD-ROM. 6\\. El paper de les institucions L'actuació de les institucions del país ha estat més positiva com més maduresa ha anat tenint el conjunt d'Internet al país. Algunes, com l'Ajuntament de Barcelona, han mantingut una trajectòria molt coherent al llarg dels anys i han abocat molts esforços a la xarxa des dels primers temps. En general, però, es pot dir que ara mateix les institucions estan complint amb el que hauria de ser el seu servei bàsic, que és facilitar la comunicació amb els ciutadans i la informació. I que, tot sovint, fins i tot van més enllà del que se suposa que han de fer. En aquest món institucional hi ha un projecte absolutament central en clau de país que és el de l'Administració Oberta de Catalunya [ www.cat365.net ]. Aquest ha de ser el projecte més consistent i emblemàtic per diverses raons. En primer lloc perquè fa concret el concepte d'una administració al servei dels ciutadans i pensada per respondre a les seues necessitats usant les noves tecnologies. D'aquesta manera és la mateixa institució la que es reinventa dibuixant un model de relació amb els ciutadans molt més actual i eficaç. Però també perquè és un projecte creat per la suma de les institucions municipals del país, agrupades a Localret [ www.localret.es ] i de la Generalitat [ www.gencat.net ], per damunt dels colors polítics i de les petiteses que marquen els calendaris partidistes. Pocs països d'Europa poden presentar una unanimitat tan gran a l'hora d'afrontar un dels grans projectes de futur, amb totes les institucions treballant de manera conjunta. I això s'ha de valorar en la seua justa mesura. Fins i tot sabent que hi poden haver discrepàncies sobre com es desplega, sobre la velocitat o sobre l'oportunitat en un moment donat. L'Administració Oberta pot esdevenir també, amb els anys, un dels motors de la indústria telemàtica del país. Especialment si sap evolucionar situant-se a l'avantguarda i aplegant sota el seu paraigua els grups més actius i dinàmics. Un bon exemple del que pot passar es troba a Alemanya. Allà, diverses institucions públiques han decidit abandonar Microsoft. El motiu és que el sistema operatiu Windows no és de codi obert i conté, per tant, línies de codi invisibles. Això fa que les institucions no puguen garantir al cent per cent que les dades facilitades pels usuaris no siguen interceptades i enviades a llocs a través de la xarxa sense els coneixement ni dels usuaris ni de les mateixes institucions *. Per aquest motiu els ordinadors amb Windows han estat substituïts o estan en procés de ser substituïts per ordinadors amb Linux. Però les autoritats alemanyes ja han determinat que la distribució de Linux que s'usarà en aquestes institucions siga una feta per empreses alemanyes. Han invertit molts milions a ajudar a crear aquesta distribució que, en ser usada per l'Administració alemanya, esdevé gairebé immediatament la més completa a efectes d e-government del món. I així les seues empreses faran negoci amb altres institucions estrangeres, molt probablement, creant d'aquesta manera riquesa pel conjunt del país. Jugada rodona, de la qual caldria prendre nota. Per exemple, pensant en exportar part del coneixement lingüístic acumulat tot al llarg d'aquests anys per moltes empreses i associacions del nostre país. Tot això, però, no ho farà sola l'Administració Oberta. I fins i tot cal dir que és evident que les dificultats tècniques són enormes i que caldrà anar a poc a poc si es vol portar a bon terme un canvi tan radical en l'Administració catalana. Però al seu favor cal anotar l'ambició amb la qual s'ha presentat i ha començat a funcionar *. 7\\. El català, un cas d'èxit a Internet. Internet, un cas d'èxit per al català. La història de la presència de la llengua catalana a la xarxa és, doncs, la història d'un cas d'èxit. No cal abaixar la guàrdia i cal encara innovar molt. Però amb la perspectiva dels anys passats seria molt injust discutir la presència aconseguida. Seria molt injust perquè res no feia inevitable una presència important del català a la xarxa. És cert que la xarxa té uns condicionants que la fan més pròxima al català que no estranya. Bàsicament la seua descentralització i el fet que no poden existir barreres imposades de caràcter tècnic o polític. Si hi hagueren hagut barreres tècniques grosses (si els webs només els hagueren pogut fer grans empreses amb molts milions per davant o amb altíssims recursos tècnics) o hagueren hagut barreres polítiques (si les institucions hagueren hagut d'autoritzar un web abans de publicar-lo, per exemple) és ben probable que el català, a la xarxa, estaria en la situació poc confortable que ara es dóna en els telèfons mòbils, en els DVD, en els sistemes operatius o ens canals digitals de televisió. Segurament l'esforç de la base hauria topat amb una paret gegantesca al davant que no sabríem exactament com tombar. Però no ha estat així i se n'ha de treure profit. L'evidència del fet d'un cas d èxit indiscutible en un àmbit d'alta tecnologia ha d'estimular l'exigència en els àmbits en què els obstacles són més i resulta més complicat de moure'ls només des de baix. Dit això, tanmateix, hi ha una lliçó central que no s'ha d'oblidar: si el català és avui una de les llengües importants d'Internet és per l'esforç, la creativitat i la innovació generada per milers de persones. Per una bona part, gruixuda, dels probables tres milions d'habitants del nostre país virtual; que, per cert, només registra una derrota a la xarxa: no té nom. I no el té precisament perquè el registre de dominis és l'única cosa que depèn dels estats i concretament de les llistes ISO. En l'únic lloc on hi ha una barrera que no s'ha pogut passar *. A la resta, per sort, s'ha sabut ocupar el lloc que tocava en el planeta global. Sense domini .ct, doncs (per ara). Però amb una xarxa ben i ben viva. Aquest document és (c) 2004 Vicent Partal. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota. Vicent Partal és periodista. Fundador l'any 1995, amb Assumpció Maresma, de VilaWeb. Vicepresident de l'European Journalism Center, amb seu a Maastricht. L'autor d'aquest article va arribar a escoltar un important dirigent de Retevisión justificar la compra d'Excite amb l'argument que «comprar una empresa americana ens donarà titulars més grans als diaris». Ai! Curiosament Lycos era un cercador americà que havia estat comprat per Terra i aquesta empresa seguia sense afegir el català enlloc, malgrat la seua seu formal a Barcelona. La trajectòria posterior d'aquest portal, que actualment funciona sota mínims, fa pensar que van pesar més els milions que cap altra cosa a l'hora de fer ús del català en el web més emblemàtic de la xarxa però, ni que siga així, la veritat és que la presència del català a la portada de Yahoo! al costat de les altres dotze llengües en què es fa aquest, és un aparador notable per a la nostra llengua i la seua presència a Internet. Ja existia, en forma més rudimentària, des de 1997, però és a partir de gener de 2003 que les prestacions d ALEXA han permès anàlisis com les que s esmenten. Només el web http://www.administracion.es/, de l'Administració General de l'Estat, resulta accessible en totes les llengües «cooficials» de l'Estat en una versió limitada. Per altra banda, manté el criteri secessionista de considerar català i valencià llengües diferenciades. Recentment, el Senat ha aprovat una proposició no de llei instant el Govern de l'Estat a prendre mesures al respecte. Per defensar-se d'aquestes imputacions, Microsoft ha posat en marxa un programa, denominat SHARED CODE, que, sense ser de codi obert, ho és -fins a un cert límit- per a les administracions públiques i per als clients corporatius més importants. Malgrat tot, aquesta iniciativa no ha estat considerada suficient per alguns d'aquests clients, que ja han optat per fórmules obertes. Novament segons xifres de l'Alexa: el web de l'AOC ha passat, de no estar situat ni entre els 100.000 primers fins el gener de 2003, a oscil·lar, des d'aleshores, de forma constant, entre els llocs 20.000 i 40.000. Així i tot, si bé la norma ISO que fixa els codis de domini de primer nivell territorial amb dues lletres, i només dues, per a tots els estats i tota una colla de territoris ultramarins allunyats de les metròpolis, d'acord amb la llista de la Unió Postal Internacional, no s'ha d'excloure que en el futur l'ICANN pugui autoritzar la creació de dominis vinculats a entorns culturals. El Senat espanyol, per exemple, ha proposat que el govern porti a l'ICANN el tema de la implantació del domini .his per als webs en castellà de fora d'Espanya.\n", "date": "2004-04-19 13:00:00", "id": "1227", "title": "El català a la xarxa: història i raons d'un cas d'èxit" }, { "content": "19/03/2004, Jordi Mas i Hernàndez, jmas@softcatala.org Aquesta setmana Microsoft [ha anunciat](http://www.microsoft.com/Resources/Government/LocalLanguage.aspx) la disponibilitat d'un nou programa que pemetrà fer traduccions a diferents llengües del seu programari. La presència de les llengües minoritàries en el món del programari és important per poder funcionar a dia d'avui de manera natural amb una llengua, pel prestigi que té per aquesta, i sobretot, perquè és quelcom bàsic pel jovent i la nostra societat. Des de fa temps, els gal·lesos poden gaudir en la seva llengua d'un sistema operatiu complet anomenat Linux, a més de també, tot un seguit d'eines lliures; incloent-hi eines ofimàtiques per a Windows. Un grup de voluntaris agrupats al voltant del col·lectiu [KGyfieithu](http://www.kyfieithu.co.uk/index.php?lg=en) fa uns anys que treballen en la seva adaptació al gal·lès. Fa poques setmanes Microsoft i la Welsh Language Board (organisme que promou l'ús de l'idioma gal·lès) van [signar un acord](http://www.bwrdd-yr-iaith.org.uk/en/cynnwys.php?cID=6&pID=6&nID=220) per crear unes versions parcialment traduïdes de l'Office 2003 i el Windows XP. Segons molts analistes, incloent-hi la prestigiosa revista anglesa '[The Register](http://www.theregister.co.uk/content/4/35096.html)', aquesta és la reacció de Microsoft al fet que tot un seguit d'aplicacions lliures i gratuïtes es trobin disponibles en gal·lès. Uns quants mesos abans, Microsoft [anunciava](http://www.theregister.co.uk/content/4/28704.html) també que traduiria el seu programa Microsoft Office al Nynorsk, la segona llengua oficial a Noruega. En aquest cas, la decisió era la resposta a l'advertència del sector educatiu noruec que afirmava que no compraria cap còpia més d'Office si aquest no es traduïa al Nynordsk. Microsoft va acceptar a les poques setmanes. Més a prop nostre, el Govern d'Euskadi a través de la Direcció General de Promoció de l'Euskera fa temps que està traduint versions de Linux i del paquet ofimàtic lliure Open Office a l'èuscar després, d'anteriorment, haver treballat amb Microsoft. Lluny queden les èpoques en què el Govern de la Generalitat va haver de pagar 80.5 millions per la traducció del Windows 98 al català o el Govern basc una quantitat, pràcticament, cinc cops superior per una traducció parcial del Microsoft Office a l'èuscar. Microsoft, com a empresa que disposa d'un còmode monopoli, ha tingut fins recentment la paella pel mànec per decidir quines llengües eren rendibles i amb quines condicions. Sobtadament, amb la popularització del programari lliure i [la llibertat que ofereix a qualsevol persona](http://www.softcatala.org/articles/article16.htm) per adaptar un programa a la seva llengua la paella ha canviat de mans. D'un temps ençà, Microsoft afirma que pot fer traduccions parcials dels seus principals programes a molt baix cost, cosa totalment impensable fa uns anys. Malgrat que això se'ns ha venut com una bondat d'un nou avenç tècnic, realment la tecnologia estava desenvolupada des de fa anys (es deia MUI) i ha estat realment la pressió del mercat el motiu que els ha impulsat a fer-ho. Aquesta setmana, Microsoft ha anunciat que [faciliten les eines](http://www.microsoft.com/Resources/Government/LocalLanguage.aspx) per traduir els seus programes a tercers, una cosa que fa més de vint anys que es disposa en el món del programari lliure. De totes maneres, cal recordar que aquestes eines de Microsoft permeten fer traduccions parcials, com ha passat en el cas del català. Administracions de tot el món estan considerant l'ús del programari lliure per totes les llibertats que ofereix. Fa pocs dies que el Govern de Ruanda ha començat a traduir una versió de l'Open Office a la principal llengua del país. Altres països en vies de desenvolupament ja han abraçat el programari lliure i n'estan preparant versions en les seves llengües locals. Als Països Catalans, des de fa força anys podem disposar del principal programari lliure en català, gràcies a l'esforç de molts voluntaris, gran part d'ells agrupats al voltant de Softcatalà. Ara mateix, el català disposa de més bona salut i més aplicacions que la majoria de llengües minoritàries europees. Hi ha dues lliçons importants a aprendre. La primera és que l'esforç de la gent que treballa en el voluntariat pot canviar les coses, com tantes vegades ha succeït amb la nostra llengua durant la història. La segona, i la més important, és que els governs han de donar suport al programari lliure no només com a eina de normalització lingüística. Tan eficaç com ha estat en l'àmbit lingüístic pot ser-ho en molts altres, com ho demostren experiències com [Linex a Extremadura](http://www.softcatala.org/articles/article23.htm). El que tingui curiositat, fa temps en vam fer un [article](http://www.softcatala.org/articles/article28.htm) sobre alguns dels motius principals per justificar l'ús del programari lliure al sector públic. Aquest document és (c) 2004 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.\n", "date": "2004-03-19 12:00:00", "id": "1230", "title": "Les cultures minoritàries i les multinacionals del software" }, { "content": "[Softcatalà](http://www.softcatala.org) presenta la traducció al català del navegador [Mozilla Firefox 0.8](http://www.softcatala.org/prog167.htm) i el client de correu [Mozilla Thunderbird 0.5](http://www.softcatala.org/prog168.htm). Aquests dos programes són els darrers avenços del [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org), que també fa l'entorn de navegació i de correu amb aquest mateix nom. El [Mozilla Firefox](http://www.softcatala.org/prog167.htm) és un navegador web gratuït, de codi obert, basat en el codi desenvolupat dins el [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org). Les seves característiques principals són la rapidesa així com la facilitat d'instal·lació i utilització. El [Firefox](http://www.softcatala.org/prog167.htm) és una aplicació amb poc consum de recursos i ràpida, alhora que compleix amb els principals estàndards d'Internet. El Firefox incorpora un gran nombre de funcions per facilitar-ne la utilització: plenament funcional només amb el teclat, barra d'eines personalitzable, administrador de marcadors, integració de cercadors d'Internet (per exemple, amb [Google](http://www.google.com)), bloqueig de les finestres emergents no sol·licitades, navegació ràpida en pestanyes separades per a cada web que es visita, administrador de contrasenyes, baixada automàtica i simple de fitxers. El [Mozilla Thunderbird](http://www.softcatala.org/prog168.htm) és un client de correu lliure i gratuït també d'execució ràpida i que consumeix menys recursos que altres alternatives, basat en el codi desenvolupat dins el [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org). El programa té gran quantitat d'opcions de personalització i incorpora les característiques més útils que pot necessitar un client de correu avui en dia: filtres de missatges, gestió del correu brossa amb autoaprenentatge, etc.; tot això juntament amb les opcions a les que podem estar més habituats, com ara la cerca de missatges o una llibreta d'adreces personal. Als executables que s'hi ofereixen, s'incorpora l'extensió Enigmail traduïda al català, que permet afegir les funcionalitats criptogràfiques de xifratge i signatura que ajuden a garantir una comunicació de correu electrònic privada i segura. Els programes del [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org) traduïts al català poden baixar-se des de la [web de Softcatalà](http://www.softcatala.org), i pot consultar-s'hi molta informació i ajuda al voltant d'aquest projecte. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/prog168.htm).\n", "date": "2004-04-29 00:00:00", "id": "880", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla Firefox 0.8 i el Mozilla Thunderbird 0.5." }, { "content": "Sens dubte, l'escriptori és la principal eina de treball que fan servir els usuaris informàtics. El món del programari lliure ofereix múltiples opcions per a totes les necessitats. El GNOME 2.6, que està completament traduït al català, aporta una solució completa tant per a ús diari com per a plataforma de desenvolupament. \n \n[Continuació...](http://www.softcatala.org/articles/article42.htm) \n \n\n", "date": "2004-05-01 00:00:00", "id": "881", "title": "Article: el Gnome 2.6" }, { "content": "Des d'avui, el [TERMCAT](http://www.termcat.net) ofereix al seu web la [versió en línia de la segona edició del diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet](http://www.termcat.net/dicci/tsi2/index.html), que des del juny de 2003 es pot trobar a les principals llibreries. Aquesta segona edició amplia considerablement l’edició de l’any 2000, en una demostració més que aquest àmbit és especialment dinàmic, la qual cosa evidentment es reflecteix també en el nombre de novetats denominatives i conceptuals. Així mateix el TERMCAT també permet la descàrrega en PDF del seu vocabulari amb seixanta-vuit [termes catalans relacionats amb el món de la telefonia mòbil](http://www.termcat.net/dicci/telefonia/telefonia.htm). Per a més informació, consulteu el [web del TERMCAT](http://www.termcat.net).\n", "date": "2004-05-05 00:00:00", "id": "882", "title": "El Diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet consultable gratuïtament" }, { "content": "Fa poques setmanes la Generalitat Valenciana va anunciar [ Lliurex](http://www.lliurex.net/val/), un projecte de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport que té com a objectiu principal la introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, basades en el programari lliure, en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana. La distribució de GNU/Linux Lliurex està basada en Debian i portarà de sèrie aplicacions com ara l'OpenOffice, Mozilla o Gnome. Aquestes aplicacions seran adaptades al valencià per l'Àrea de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. La versió en valencià s’ajustarà a l’estàndard lingüístic ISO amb una configuració local. Les versions en valencià d'aquests programes es faran introduint les variants pròpies valencianes a les traduccions existents en català, i es mantindran com a branca separada de les versions en català estàndard. La Generalitat Valenciana contribuirà, així mateix, en la traducció de la documentació en línia del projecte GNOME Esta previst que Lliurex es trobi disponible a partir del proper mes de setembre. Per a més informació: http://www.lliurex.net/val/ \n", "date": "2004-05-10 00:00:00", "id": "883", "title": "La Generalitat Valenciana adaptarà GNU/Linux al valencià i contribuirà en la traducció de la documentació del GNOME" }, { "content": "El proper 24 de maig, a les 24 hores, finalitza el termini d'admissió de textos pel [I Concurs de relats breus de temàtica hacker](http://www.softcatala.org/noticies/0804200490.htm) escrits en llengua catalana, organitzat pel [Servei de Llengües i Terminologia](http://www2.upc.es/slt/) i l'[Escola Politècnica Superior de Castelldefels](http://www-epsc.upc.es/) de la [Universitat Politècnica de Catalunya](http://www.upc.edu/). Els textos tant poden narrar experiències (fites aconseguides, d'intercanvi en xarxa...) com contenir reflexions (patents vs programari lliure, l'ètica del hacker...). Aquest concurs té com a objectiu dignificar la figura del hacker i retornar-li l'esperit original: el de la persona apassionada per la programació que busca la contínua millora en les xarxes i els sistemes informàtics, a partir de la cooperació i la llibertat d'accés al coneixement. Es valorarà tant el contingut com la redacció del relat. Es concediran tres premis: El primer de 300&euros;, el segon de 150&euros; i el tercer de 75&euros;. Hi pot participar qualsevol persona vinculada a la UPC i de qualsevol de les universitats de l'àmbit lingüístic català: alumnes (titulats inclosos) i personal docent i investigador i d'administració i serveis. El relat s'ha de presentar mitjançant el [formulari de participació](http://www2.upc.es/slt/estudiants/formulari.htm) que hi ha a la [web del concurs](http://www2.upc.es/slt/estudiants/index2.htm). El termini d'admissió va començar el passat 23 d'abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi, i s'acaba el 23 de maig, a les 24 h. Més informació a la pàgina web del concurs: [www2.upc.es/slt/estudiants](http://www2.upc.es/slt/estudiants) i a l'adreça electrònica [alatac@upc.es](mailto:alatac@upc.es).\n", "date": "2004-05-11 00:00:00", "id": "884", "title": "Recordatori sobre el \"Concurs de relats breus de temàtica hacker\"" }, { "content": "El 5 de maig el [Coreper](http://en.wikipedia.org/wiki/COREPER) (Comitè de representants permanents) del Consell de Ministres de la UE [va decidir](ttp://www.elis.ugent.be/~jmaebe/swpat/councilanalysis/paper-en.pdf) que s'aprovaria la legalització de patents de programari per assentiment en la reunió de dilluns 17 de maig, ignorant les [esmenes significatives](http://www3.europarl.eu.int/omk/omnsapir.so/pv2?PRG=CALDOC&FILE=20030924&LANGUE=EN&TPV=DEF&LASTCHAP=31&SDOCTA=2&TXTLST=2&Type_Doc=ANNEX&POS=1) del Parlament Europeu del setembre passat i [els acords internacionals sobre drets d'autor](http://www.beauprez.net/softpat/ffii-talk140404.html). Això va provocar [reaccions en molts punts d'Europa](http://kwiki.ffii.org/index.cgi?SwpDemo0405En) ([València](http://kwiki.ffii.org/?DemoValencia040514Es) i [Madrid](http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-033.html)), per avisar als ministres corresponents que els diplomàtics i representants de les oficines de patents podien estar precipitant una decisió perjudicial per a la societat de la informació, les PIME, el progrés de la informàtica, la competitivitat de l'economia europea i el programari lliure i beneficiosa només per a certes multinacionals, certs especialistes en patents i oficines de patents. Dilluns vinent (17 de maig) hi ha una [manifestació convocada a Brussel·les](http://kwiki.ffii.org/?OZrihen040514En) convocada per una eurodiputada socialista belga, Olga Zrihen. Alguns ministres, com ara l'italià [Lucio Stanza](http://kwiki.ffii.org/?Ital040514En) (d'Innovació i Tecnologia), o l'alemany Hucko (de Justícia), [Ibarra](http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-030.html), el president d'Extremadura o el conseller Valencià d'Educació ([Pons](http://kwiki.ffii.org/?Valencia040514Es)) ho han entès i s'hi han pronunciat en contra. També s'hi han pronunciat [eurodiputats](http://patents.caliu.info/nota20040507.html) i [càrrecs del PSOE](http://kwiki.ffii.org/?Psoe040513En) i [Izquierda Unida](http://www.izquierda-unida.es/iualdia/2004/mayo/14/quinta.htm). També s'hi han oposat la [Universitat Politècnica de Catalunya](http://www.upc.es/catala/faldodocs/ManifestPatentsSoftware.pdf) i l'[Institut de Biotecnologia i Biomedicina](http://ibb.uab.es/) (altres centres com la [Universitat Jaume I](http://www.uji.es/com/noticies/mpatenta.html) o l'[Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial](http://demo.ffii.org/bxl/inserturl.php) ja s'havien expressat en el mateix sentit, com [molts altres](http://patents.caliu.info/explicacio.html#L118)). De moment la mobilització ja ha aconseguit [un canvi d'agenda]( http://kwiki.ffii.org/?Cons040514En) i per comptes d'aprovar-se sense debat, es discutirà en la sessió de dimarts, 18 de maig. La posició dels diferents països no estan del tot clares, però tenim esperances que hi hagi dubtes o oposició entre Alemanya, [Bèlgica](http://kwiki.ffii.org/?Echo040515En), Itàlia, [Eslovènia]( http://kwiki.ffii.org/?Slov040514En) i possiblement altres. No queda clar quina serà la posició final ni si les reserves que es puguin plantejar canviaran prou el text com per evitar realment les patents de programari i satisfer el Parlament Europeu, però ja és una millora. Malgrat que el Consell [ha reiterat la seva negativa](http://kwiki.ffii.org/?ConsMaebe040514En) a lliurar els documents sobre el dossier, el [debat de dimarts al Consell de ministres de la Unió Europea](http://ue.eu.int/cms3_applications/Applications/newsRoom/loadbook.asp?BID=880&LANG=1&cmsId=364) serà públic i es retransmetrà en una altra sala per circuit tancat de TV. Veurem doncs, si l'oposició a les patents de programari es queda en paraules o s'aprova el text del Parlament europeu que conté esmenes que limiten realment les patents per tal que no afectin el programari (i d'altres de menys afortunades també, perquè va ser un compromís complicat entre moltes sensibilitats diferents). Sembla ser que el programa de ràdio \"[Hoy por hoy](http://www.cadenaser.com/programas.html?anchor=serprohoy)\" de la Cadena SER retransmetrà el Consell des de Brussel·les (però pel que diuen ho faran dilluns i la votació és dimarts). [CALIU](http://www.caliu.info/) Campanya contra les patents de programari\n", "date": "2004-05-16 00:00:00", "id": "885", "title": "Augmenta l'oposició a les patents de programari al Consell (i fora)" }, { "content": "Unes setmanes després de la disponibilitat de la [primera versió en català](http://www.softcatala.org/noticies/2904200499.htm) del Mozilla Thunderbird, la 0.5, ja tenim aquí una [nova versió 0.6](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) d'aquesta potent client de correu i de grups de discussió del projecte Mozilla. De les diferents característiques cal destacar el suport per a múltiples comptes, la detecció i gestió de correu brossa, filtres de correu personalitzables, redacció de missatges en format HTML i una versàtil llibreta d'adreces, Els executables que s'ofereixen per a GNU/Linux i Windows incorporen l'extensió Enigmail traduïda al català, que permet afegir les funcionalitats criptogràfiques de xifratge i signatura que ajuden a garantir una comunicació de correu electrònic privada i segura. Aquests també inclouen l'extensió Recupera tot (Get All Mail) per poder baixar simultàniament correu de diferents comptes. Els programes del projecte Mozilla traduïts al català poden [baixar-se des de la pàgina web de Softcatalà](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), on també podreu consultar-hi molta informació i ajuda al voltant d'aquest projecte. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2004-05-17 00:00:00", "id": "886", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla Thunderbird 0.6" }, { "content": "Camp.os.Linux el 21 i 22 de maig de 2004 a Campos (Mallorca). Són unes jornades de portes obertes i es faran a Campos (Mallorca, comarca del Migjorn). Tenen el patrocini de l'Ajuntament de Campos, la Fundació IBIT i Git Consultors a més de la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears i diverses empreses locals, i que tenen com a objectiu principal la promoció del pogramari Lliure. Es faran xerrades, conferències, debats, demostracions i actes socials per formar, divulgar, intercanviar opinions, escampar dubtes i comprovar de primera mà si són veritat algunes llegendes urbanes sobre Linux. Es tractaran tant qüestions introductòries com avançades. Analitzarem les repercussions tècniques, socials i econòmiques que tindran lloc a mesura que la informàtica oberta sigui més popular. Podeu trobar més informació a Softcatalà hi estarà present amb una xerrada per part d'en Miquel Piulats (un dels socis fundadors) sobre la tasca feta per Softcatalà.\n", "date": "2004-05-18 00:00:00", "id": "887", "title": "II Jornades de Programari Lliure a Campos, Mallorca" }, { "content": "Softcatalà anuncia la [disponibilitat en català](http://www.softcatala.org/projectes/fedora/) de la distribució GNU/Linux Fedora Core 2. El projecte Fedora és un projecte de codi obert desenvolupat col·lectivament, i patrocinat per Red Hat. L'objectiu del projecte és construir un sistema operatiu complet de propòsit general, basat totalment en el programari lliure. Podeu trobar més informació (en anglès) sobre el projecte Fedora a: . Aquesta nova versió de la distribució Fedora incorpora de sèrie i, per primera vegada, les traduccions al català de l'instal·lador i les eines de configuració i manteniment, traduïdes per l'equip de Softcatalà. També incorpora les versions en català més recents dels entorns d'escriptori GNOME (2.6) i KDE (3.2.2), així com de l'OpenOffice, traduïdes per les seves respectives comunitats. Aquest sistema operatiu es basa en el nucli Linux (actualment la versió 2.6.6), i virtualment en totes les aplicacions del projecte GNU. Per a més detalls sobre el projecte de traducció consulteu el lloc web . [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](Softcatalà). \n", "date": "2004-05-19 00:00:00", "id": "888", "title": "Softcatalà anuncia la disponibilitat en català de la distribució GNU/Linux Fedora Core 2" }, { "content": "Un grup internacional d'experts defineix els reptes del programari lliure per a aquesta dècada. La Declaració de Barcelona proposa l'establiment de xarxes de cooperació, d'àmbit internacional, entre els diversos actors implicats en el món del programari lliure: els àmbits acadèmics, tècnics, estratègics, socials, legals, el voluntariat i les institucions públiques. El Document de Barcelona -reptes per a l'extensió i consolidació del programari lliure- es va presentar el passat 18 de maig, en un acte públic, en el marc de la primera reunió del Consell Científic del màster de programari lliure de la UOC, els membres del qual han desenvolupat aquest text. \n\n## Declaració de Barcelona per a l'avenç del programari lliure\n\n1\\. Context històric Internet és programari lliure La majoria de la infraestructura d'Internet està basada en programari lliure i protocols oberts. Actualment més del 60% dels servidors web fan servir Apache, un gran nombre de servidors de correu utilitzen Sendmail per a gestionar la tramesa de correu electrònic i pràcticament la totalitat dels servidors de noms (DNS), essencials en el funcionament de la Xarxa, fan servir el programa BIND o derivats del seu codi font. És indiscutible la importància que ha tingut el programari lliure en l'extensió i el desenvolupament d'Internet des del seu començament, i la influència mútua d'aquests dos àmbits tecnològics és un fet contrastat. Per tant, l'èxit del programari lliure va molt més enllà de la disponibilitat d'una enorme quantitat de programes amb llicències lliures (entre els quals el sistema operatiu GNU/Linux, el navegador Mozilla o el paquet ofimàtic OpenOffice són exemples notables). Història Encara que els orígens del programari lliure se situïn en la dècada dels seixanta, amb els primers desenvolupaments de programari, el moviment com a tal no es va formalitzar fins als vuitanta, quan van tenir lloc, entre altres, els fets següents: \n\n * La creació del projecte GNU is Not Unix (GNU), liderat per Richard Stallman.\n * La constitució de la Free Software Foundation (FSF).\n * La publicació de la primera versió de la GNU Public License (GPL).\n * El desenvolupament de BSD UNIX per part de la Universitat de Califòrnia a Berkeley.\n * La lliure circulació i intercanvi del programari per Internet.\n\nPosteriorment, la dels noranta va ser la dècada de l'expansió d'aquest moviment. Dos factors van ser clau en aquest fet. L'un és l'arribada dels primers sistemes operatius complets totalment lliures, com el 386BSD -que més endavant va evolucionar cap a NetBSD i FreeBSD (amb la contribució decisiva de la Universitat de Califòrnia a Berkeley)- i GNU/Linux, en el qual el treball d'un estudiant finlandès, Linus Torvalds, va permetre disposar d'un nucli lliure per al sistema operatiu iniciat per Stallman i l'FSF. L'altre és la popularització de l'accés a Internet, que va multiplicar la comunicació i la internacionalització de les comunitats encarregades del desenvolupament de programari lliure, a més de facilitar-ne la distribució. En la dècada actual ha començat el procés de consolidació del moviment, com demostra el fet que diversos milions de persones facin servir productes de programari lliure a tot el món. A més, el programari lliure s'utilitza de manera oficial en diverses empreses (des de les PIME fins a les grans multinacionals) i institucions públiques, i el nombre d'usuaris i desenvolupadors de programari lliure no para de créixer. També cal destacar les valuoses aportacions de grans empreses del sector informàtic, com Netscape, Sun Microsystems, IBM, Novell o Red Hat. Cal esperar que aquesta consolidació sigui palpable en els pròxims anys, però no s'ha de perdre de vista que hi ha una sèrie de reptes que el programari lliure ha d'afrontar amb èxit si vol continuar creixent. L'aportació decisiva del món universitari El món universitari ha tingut un paper molt destacat en el desenvolupament d'Internet i del programari lliure. Algunes de les tecnologies base del món lliure, com els sistemes operatius basats en BSD, el sistema gràfic X-Window, o molts altres, s'han desenvolupat i han millorat a les universitats. El mateix Richard Stallman ve del món acadèmic, i el reconegut pare del kernel Linux, Linus Torvalds, en va desenvolupar la primera versió quan encara era estudiant universitari. 2\\. Reptes i noves oportunitats per al programari lliure La dècada actual ha d'estar marcada per l'extensió i la consolidació del programari lliure. Per a assolir aquest objectiu ha d'afrontar diversos reptes i algunes amenaces, dels quals volem deixar constància en aquest document. Aquest conjunt de reptes i oportunitats s'ha classificat en set àmbits diferents: acadèmic, tècnic, estratègic, legal, social, del voluntariat i institucional. \n\n * Àmbit acadèmic\n\n\n\n> El programari lliure té unes determinades característiques que el converteixen en un centre d'interès per al món universitari. Des del punt de vista de la recerca, el programari lliure trasllada els principis bàsics del model científic de producció de coneixement (lliure difusió, revisió per part d'experts, cerca constant de millores, reproductibilitat dels resultats) al món del desenvolupament del programari, que a més s'ha convertit en una eina essencial per a la recerca en qualsevol camp. Des del punt de vista educatiu, el programari lliure proporciona molts avantatges (independència del fabricant, facilitat de compartició del coneixement, flexibilitat, etc.) que ja han estat identificats per part de moltes universitats. Per tant, sembla raonable que el programari lliure adquireixi cada vegada més importància per a les universitats i que s'eliminin les principals barreres perquè es pugui utilitzar en la recerca i la docència. Encara una mica més enllà, el model de compartició del coneixement impulsat pel programari lliure es pot estendre cap a altres àrees, com per exemple la producció de materials docents, cosa que pot representar tota una revolució en l'organització de l'ensenyament. Aquesta tendència pot portar cap a un nou model docent, i donar lloc a un veritable entorn obert per a l'educació. Moltes de les raons per les quals el programari lliure s'ajusta tan bé a les necessitats de l'educació superior també són aplicables a l'ensenyament primari i secundari. Per tant, l'ús del programari lliure en aquestes etapes hauria de ser promogut i impulsat per les institucions que tenen responsabilitat en aquestes àrees, seguint l'exemple d'alguns casos d'èxit com el de LinEx a Extremadura.\n\n * Àmbit tècnic\n\n\n\n> Des del punt de vista tècnic, el programari lliure ha de disposar de tecnologies que permetin simplificar el desenvolupament de programes lliures i millorar la integració entre diferents sistemes (com ara Mono o DotGNU). També ha de continuar l'evolució de les tecnologies d'escriptori per a facilitar l'ús dels sistemes actuals (KDE, GNOME, Mozilla, OpenOffice). A més, cal treballar per consolidar els estàndards (com OASIS) en el món del programari lliure a fi de garantir la interoperabilitat de totes les aplicacions lliures. La integració del programari en tot tipus de dispositius electrònics, més enllà dels ordinadors personals d'escriptori (per exemple, els dispositius mòbils, lectors de DVD, reproductors de música, etc.), obre una nova via d'expansió en la qual el programari lliure s'ha d'introduir com a tecnologia capdavantera, proporcionant independència del proveïdor. Una oportunitat per a l'avenç del programari lliure, des del punt de vista tècnic, seria desenvolupar una aplicació lliure que es convertís en el referent en el seu àmbit. Per exemple, el camp de la seguretat i la privadesa constitueix un terreny on és possible crear una aplicació que es converteixi en un estàndard.\n\n * Àmbit estratègic\n\n\n\n> L'alliberament del codi font dels programes, com passa amb el programari lliure, és un estímul decisiu a la competitivitat i permet millorar, mitjançant la cooperació, la qualitat de les aplicacions des del punt de vista de l'usuari. El programari lliure ha de treballar fermament per combatre les tècniques FUD (fear, uncertainty and doubt - por, incertesa i dubte) que s'utilitzen en contra seu. Per a aconseguir-ho, la informació ha de ser la millor eina. També cal fer estudis aprofundits sobre el cost total de propietat (Total Cost of Ownership, TCO) i documentar casos d'implantació amb èxit de programari lliure.\n\n * Àmbit social\n\n\n\n> En l'àmbit social cal treballar per generalitzar l'ús del programari lliure més enllà dels especialistes i dels usuaris experts. S'ha de treballar per presentar el programari lliure com una alternativa dins el món empresarial. La societat de la informació s'ha de fonamentar en la lliure circulació de la informació, però aquest procés demana tenir un domini de la tecnologia subjacent si s'hi vol participar de manera activa. El programari lliure és una eina necessària per a evitar una divisió entre els països que lideren aquest procés i els que només hi intervenen com a mers consumidors de tecnologies propietàries. Les metodologies usades en el programari lliure es poden utilitzar a més com a fórmula per a abordar determinats problemes socials. El model obert dels processos de prova i millora de les solucions es pot aplicar a àmbits com la sanitat. Aquest concepte, conegut com a web social, es desenvolupa actualment al Centre per a la Societat de la Informació de Berkeley.\n\n * Àmbit legal\n\n\n\n> Les iniciatives per a estendre l'àmbit del que es pot patentar al programari constitueixen una gran amenaça per a la indústria del programari en general i per al programari lliure en particular. Actualment aquest problema té més rellevància a Europa, on les patents de programari encara són objecte de debat, i es discuteix sobre la promulgació d'una directriu sobre aquest tema. Un altre aspecte que cal considerar és la validesa de les diferents llicències com a eina per a protegir el programari lliure, sobretot quan s'apliquen en jurisdiccions diverses. Finalment, convindria prendre mesures per a garantir la propietat intel·lectual del programari lliure, de manera que es puguin evitar situacions d'inseguretat jurídica com les que han sorgit arran de les demandes interposades per SCO.\n\n * Àmbit del voluntariat\n\n\n\n> Cal continuar trobant vies per a mantenir i promoure la col·laboració i les aportacions voluntàries al programari lliure. S'ha de preservar l'esperit de col·laboració del voluntariat (com en el cas del projecte Debian) i el paper destacat que té davant l'aposta d'empreses i institucions. El voluntariat té un rol fonamental per a garantir la qualitat dels desenvolupaments i també permet conservar l'esperit i la filosofia del moviment.\n\n * Àmbit institucional\n\n\n\n> L'estímul per a l'ús i el desenvolupament de plataformes lliures i de codi obert en les administracions públiques garanteix una major interoperabilitat dels sistemes d'informació, la possibilitat d'auditoria de codis font dels programes amb l'objectiu de preservar la seguretat i privadesa de les dades, la independència dels distribuïdors per a estimular la competitivitat i la reducció de costos en llicències de programari. A més, el programari lliure contribueix al desenvolupament d'una indústria de programari a la regió, substituint la transferència de royalties a l'exterior en forma de pagaments de llicències per contractes de serveis basats en el nou model de negocis proporcionat pel programari lliure. Aquest fet incentiva la implantació de noves empreses i la creació de llocs de treball qualificats, aprofitant el coneixement local disponible. Per aquesta raó i altres, diversos governs de tots els continents desenvolupen polítiques públiques en aquest sentit. Però cal que ens inspirem en la lògica del principal motiu de l'èxit de la comunitat del programari lliure i que estimulem la cooperació entre les diferents administracions amb vista a disminuir els costos de desenvolupament i a compartir experiències. En aquest sentit, proposem crear una xarxa de cooperació internacional entre administracions públiques que estableixi relacions institucionals amb organitzacions del tercer sector (incloent-hi les ONG), comunitats de desenvolupadors de programari lliure, universitats, organismes de les Nacions Unides i el sector privat, per a assolir aquests objectius.\n\nBarcelona, 18 de maig de 2004 Copyright (c) 2004 Manuel Castells, Vinton Cerf, Marcelo D'Elia Branco, Juantomás García, Jesús M. González Barahona, Pekka Himanen, Miguel de Icaza, Rafael Macau, Jordi Mas, David Megías, Òscar del Pozo, Pam Samuelson. Es garanteix el permís per a copiar i distribuir aquest document complet en qualsevol mitjà si es fa de manera literal i es manté aquesta nota.\n", "date": "2004-05-23 00:00:00", "id": "889", "title": "Article: Declaració de Barcelona per a l'avenç del programari lliure" }, { "content": "[WICCAC](http://wiccac.org), Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics ha publicat l'[actualització corresponent al mes de maig](http://wiccac.org/resum.html) del [Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.org/webscat.html). Resum de dades destacades:\n\n * El percentatge global d'ús del català és del 44,73% (baix), un 0,66% superior al del mes passat(44,07%).\n * Hi ha dinou dels trenta-quatre sectors analitzats a l'estudi que tenen un percentatge d'ús del català inferior al 50%.\n * Han incorporat la versió en català dues de les empreses més importants del grup [Agrolimen, Gallina Blanca](http://www.gallinablanca.es) (de manera que no ens sembla totalment satisfactòria) i [Affinity Petcare](http://www.affinity-petcare.com). També ho han fet [Adileva](http://www.xarxallibres.com) (Associació de Distribuïdors de Llibres de la Comunitat Valenciana), el [Festival Primavera Sound](http://www.primaverasound.com) i el [Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación](http://www.mapa.es).\n * Destaquem també que la`pàgina web de la nova companyia aèria de vols a baix preu [Vueling Airlines](http://www.vueling.com) té versió en català i detecta automàticament la llengua de la configuració del navegador.\n * S'hi han afegit quaranta-set noves webs al detall del baròmetre.\nEnllaços d'interès\n\n * [Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.org/webscat.html)\n * [Resum de situació](http://wiccac.org/resum.html) a 23 de maig del 2004 \n * [Distincions de WICCAC](http://www.wiccac.org/distincions)\n * [Ressò del Baròmetre](http://wiccac.org/wiccac_enll_barometre.html)\n * [Posa el Baròmetre a la teva web](http://www.wiccac.org/barometre.html)\n\n", "date": "2004-05-24 00:00:00", "id": "890", "title": "Baròmetre de l'ús del català a Internet - maig 2004" }, { "content": "De la mà de la [Fundació Wikimedia](http://wikimediafoundation.org/), apareix [Wiktionary](http://ca.wiktionary.org/): Un diccionari de català en línia que es redacta progressivament a través de la col·laboració voluntària de tots els internautes. De fet, aquest nou projecte és, tal i com diu la portada de la pàgina web, l'acompanyant lèxic de la [Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/), una enciclopèdia multilingüe en línia que ja té més de 6000 entrades en la versió catalana. Les entrades del Wiktionary, que té versions en moltes altres llengües (entre les quals hi ha el [castellà](http://es.wiktionary.org), [el gallec](http://gl.wiktionary.org) i l'[èuscar](http://eu.wiktionary.org)...) són redactades pels seus visitants i tot el contingut s'allibera sota la llicència [FDL (Free Documentation License)](http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html) de la [Free Software Foundation](http://www.gnu.org). La Fundació Wikimèdia té altres projectes interessants, si bé alguns d'aquests projectes encara no tenen una versió en català:\n\n * [Wikibooks](http://wikibooks.org): Una col·lecció de llibres de text i de manuals lliures. \n * [Wikiquote](http://wikiquote.org/): Una col·lecció de cites. \n * [Wikisource](http://sources.wikipedia.org): Font de textos originals de domini públic.\nAra mateix el [Wiktionary](http://ca.wiktionary.org/) incorpora molt poques paraules, ja que el projecte s'ha iniciat durant aquest mes de maig: Esperem, doncs, les aportacions de tothom.\n", "date": "2004-05-31 00:00:00", "id": "891", "title": "El Wiktionary: Un diccionari de català en línia" }, { "content": "L'11 de maig del 2003 va néixer [PalmCAT](http://palmcat.org) amb una simple notícia, que es titulava \"[Avui comença tot](http://palmcat.blogspot.com/2003/05/avui-comena-tot-b-finalment-comeno-el.html)\", amb la icona de la pel·lícula amb aquest títol. A l'agost vam adoptar el nom de PalmCAT i una notícia de Vilaweb ens portava una pila d'enllaços. Al principi, publicàvem el programari als llocs web dels autors mateixos dels programes que adaptaven, però diverses raons pràctiques ens impulsaren a obrir una pàgina de baixada. Poc després compràvem el domini [PalmCAT.org](http://palmcat.org) Avui, dotze col·laboradors de PalmCAT adapten, tradueixen, corregeixen i gestionen els continguts per a informàtica de butxaca en català. A més, estem renovant el nostre espai web per oferir molta més participació i interactivitats als usuaris. En la actualitat, PalmCAT.org ofereix 25 aplicacions i 22 continguts lliures per a ordinadors de butxaca, entre els quals hi ha dos lectors de llibres, un navegador sense connexió, una base de dades, una agenda, un diccionari català-anglès i una novel·la. Sobre el nostre nom Des del primer moment, PalmCAT s'ha marcat com a objectiu la informàtica de butxaca en general, i no només per a la plataforma PalmOne. Quan vam veure que convenia donar un nom a la nostra iniciativa, vam considerar diverses possibilitats. Vam descartar PDACAT, perquè en català els PDA es diuen ordinadors de butxaca, i no se'ns va acudir cap altre opció que fos curta i reflectís els nostres continguts i objectius. Amb les perspectives d'un nou domini exclusivament català, tornem a pensar en un possible canvi de nom i tots els internautes poden participar-ne en la gestació. Agrairem que envieu els vostres suggeriments a l'adreça info@palmcat.org. PalmCAT.org PalmCAT es dedica a l'adaptació de programari al nostre país i, des de fa tres anys, és un actiu usuari dels ordinadors de mà. En tres anys n'ha tingut tres i ha utilitzat milers de programes, la majoria en anglès. Una feina molt professional A PalmCAT mirem de fer servir, el recull de termes de Softcatalà, www.softcatala.org, consultem els nous termes amb el TermCat, www.termcat.com, on hem proposat diverses paraules noves relacionades amb aquest camp. Fem servir la tecnologia de Memòria de Traducció i llegeix els consells de Softcatalà sobre traduccions informàtiques al català. La nostra pàgina web Volem divulgar al màxim aquesta feina perquè serveixi per a algú. Al nostre blog () divulguem entre altres activitats les aplicacions en català per al PalmOS.\n", "date": "2004-06-03 00:00:00", "id": "892", "title": "Primer aniversari de PalmCAT" }, { "content": "Ricard Vaqué, president d'[ADD.CT](http://www.add-ct.info/) Catalunya ha estat pionera en molts aspectes relatius a Noves Tecnologies i Societat de la Informacio. La presència catalana a la Xarxa es indubtable, tant en termes relatius com absoluts, així com també ho és el sentiment de col·lectivitat entre internautes de parla catalana de diferents orígens. I ho és malgrat l'absència de símbols d'identitat a la Xarxa i malgrat la minsa existència d'instruments de cohesió social i cultural relacionats amb Internet i les noves tecnologies. L'ús del format web ha esdevingut indispensable en àmbits bàsics per a la nostra economia, com el sector turístic, o per a la nostra cultura, com la premsa electrònica. Tanmateix, aquesta important presència catalana a la Xarxa no es visualitza de forma evident fora de Catalunya. Les raons podrien ser una utilització del català que no es pot considerar generalitzada a la web, així com la manca d'un símbol inherent a la Xarxa que ens identifiqui com a país: el sufix .CT en substitució del domini .ES, o sigui, la plena catalanització de les adreces electròniques. La norma [ISO 3166](http://userpage.chemie.fu-berlin.de/diverse/doc/ISO_3166.html) estandarditza i homologa abreujaments de noms de països que, posteriorment, la [ICANN](http://www.icann.org/) (Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Números), transforma en dominis d'Internet. Pero aquesta norma ISO no s'aplica només a les adreces electròniques, sino que pot utilitzar-se també en altre nomenclatures tècniques: matrícules de vehicles, etiquetatge, transport internacional, documentació oficial internacional, cartografia, moneda, correu postal, estadística, economia i un llarg etcètera. És evident, doncs, la trascendència de l'estàndard ISO 3166 per a la projecció internacional d'un país. Però, tot i que el text de la norma ISO 3166 no es limita a reglamentar els noms dels països amb estat, sino també els noms de regions i arxipèlags, està redactat de tal manera que impedeix, avui, que la nostra nació també pugui homologar els abreujaments CT i CAT com a equivalents del nom \"Catalunya\". Per aquest motiu, l'any 1996 un grup d'internautes dels Països Catalans van organitzar-se i va iniciar una recollida de signatures a través d'Internet. En poc temps, l'[ADD.CT](http://www.add-ct.info/) (Associació per a l'homologació ISO 3166 dels abreujaments CT i CAT) va recollir més de 6.000 adhesions provinents de tots els racons del planeta, una xifra considerable atesa la baixa implantació d'Internet l'any 96. \"Nul·la voluntat política\" En resposta a les reclamacions de l'[ADD.CT](http://www.add-ct.info/), el [Parlament de Catalunya](http://www.softcatala.org/articles/www.parlament-cat.net) va aprovar per unanimitat la resolució 192/V mitjançant la qual s'instava la Generalitat de Catalunya a \"fer les gestions necessàries per a aconseguir un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet residents a Catalunya\". Avui, 8 anys després, no s'ha avançat ni un mil·límetre en aquest sentit. Els recursos humans, tècnics i econòmics que s'han posat sobre la taula durant dues legislatures són pràcticament nuls, potser perque també ha estat pràcticament nul·la la voluntat política d'avançar en aquest afer. No tocava. Atesa aquesta dificultat per assolir un domini territorial, ha sorgit recentment una iniciativa, pretesament civil, que pretén assolir el [registre d'un identificador .cat](http://www.puntcat.org/) com a domini \"per a la comunitat lingüística catalana\". Comparat amb els identificadors ISO de què disposen la resta de països, més que normalitzar la situació de Catalunya, el que aconseguiria el domini .cat és recordar la situació d'anormalitat en què es troba la nostra nació. Però és tanta la sed dels catalans per dotar-nos d'una simbologia, que milers de persones s'han adherit immediatament a la campanya del domini .cat, ignorant els interessos empresarials que podria haver-hi darrere la iniciativa. Però, en el difícil supòsit que la ICANN aprovés la candidatura del domini lingüístic .cat, Catalunya seguiria patint un dèficit, ja que, mentre no s'inscrigui el mot \"Catalunya\" a les llistes ISO 3166, l'únic significat oficial internacional que tindrà el nom del nostre país, serà \"és\" el d'un espai administratiu del Regne d'Espanya. Les diferències entre el projecte .ct i el projecte .cat son notables, tot i que ambdós es complementen i s'alimenten mútuament. L'ADD.CT, que està adherida i dona suport a PuntCAT des del primer moment, tampoc no vol deixar d'insistir que la Generalitat no hauria d'oblidar l'encàrrec que li va fer el Parlament l'any 96. .ct i .cat, al nou Estatut L'ADD.CT convida, doncs, tots els ens locals de Catalunya a aprovar una moció de suport a l'homologació ISO 3166 dels abreujaments CT i CAT, mitjançant la qual es planteja al Parlament la necessitat de constituir una Agència Catalana de Normalització i Certificació, inclosa a la xarxa internacional d'oficines ISO, que assumeixi les competències que té avui l'agència espanyola AENOR, adscrita al Ministeri d'Indústria. Aquesta moció aboga també per què els identificadors CT i CAT homologats s'incloguin en el text del nou Estatut d'Autonomia, dins l'apartat dels Símbols Nacionals, així com demana que les competències sobre normalització i certificació es regulin a bastament en el capítol estatutari de Competències. L'ISO 3166 no és, obviament, sinònim de soberania. És un petit però irrenunciable pas en el camí que ens ha de portar a ser algun dia un país normal. Un país que no hagi de pagar per tenir allò que els altres països tenen de forma natural. Publicat originalment a \"[La Malla](http://www.lamalla.net/canal/digitalia/reflexions/article.asp?id=150653)\"\n", "date": "2004-06-06 00:00:00", "id": "893", "title": "Article: Els símbols de Catalunya a la Xarxa" }, { "content": "La [Xarxa d'Observació de la Societat de la Informació](http://xosi.net) (XOSI) és un esforç col·laboratiu de seguiment, anàlisi i prospecció de la Societat de la Informació, començant per Catalunya. El seu objectiu primordial és identificar [qui és qui](http://wiki.xosi.net) i qui fa què en els sectors relacionats amb la Societat de la Informació. La XOSI és una estructura descentralitzada de nodes i grups de treball sense personalitat jurídica i oberta a qui hi vulgui participar. Raons i objectius:\n\n * Contribuir a què la informació en l'anomenada Societat de la Informació sigui transparent i arribi als actors socials i al conjunt de la ciutadania. \n * Contribuir a què la definició de Societat de la Informació i les passes per arribar-hi siguin debatudes i acordades de manera oberta i participativa a tots els nivells, com correspon a una societat democràtica. \n * Trobar-nos, conèixer-nos, aprendre, debatre i veure si arribem a consensos, propostes i a una agenda pròpia. \n * Entendre el passat i procurar no repetir errors en el present i el futur. \nLa XOSI va néixer com a idea, fa un parell de mesos, i encara es troba lluny de consolidar-se (efectivament, busquem suport i col·laborador@s). La Xarxa compta amb [el suport de diverses persones i col·lectius](http://wiki.xosi.net/index.php/Nodes_de_la_XOSI) i al wiki hi ha més d'un centenar de persones, empreses i organismes identificats.\n", "date": "2004-06-10 00:00:00", "id": "894", "title": "Xarxa d'Observació de la Societat de la Informació" }, { "content": "La plataforma CATix, el primer paquet informàtic complet que inclou sistema operatiu i programari lliure, totalment gratuït i en català. Actualizació 22/06/2004: Ja es troba disponible la web [Catix](http://www.catix.org) on trobareu més detalls tècnics i resposta a les preguntes més freqüents. La Regidoria de la Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona i el TecnoCampus de Mataró han editat 60.000 CD-ROM d'una nova i completa plataforma Linux, que disposa d'un total de 1.200 aplicacions o programes informàtics d'ús lliure, aptes per a ciutadans i empreses. Els CD-ROM es distribuiran durant els propers dies amb un mitjà de premsa escrita. Així, el 27 de juny el diari «Avui» el lliurarà de forma totalment gratuïta. CATix no necessita instal·lació, es pot iniciar des de qualsevol lector de CD-ROM d'un ordinador i permet adaptar la seva programació al perfil i a les necessitats de cada persona, entitat o grup. La diversitat d'aplicacions de les quals disposen els 1.200 programes que inclou la CATix fa que n'hi hagi per a tots els gustos. Des dels paquets ofimàtics OpenOffice 1.1.1 i Koffice 1.3., navegadors com el Mozilla 1.6 o el Konqueror 3.2.2., programes per mirar la televisió, escoltar música o dissenyar pàgines web a d'altres que permeten fer animacions i retocs fotogràfics. D'entre tots aquests, en destaquen els següents: \\- Kernel 2.6.6. \\- Els navegadors Mozilla 1.6 i Konqueror 3.2.2. \\- El programa de missatgeria instantània, Kopete. \\- Els paquets ofimàtics OpenOffice 1.1.1 i Koffice 1.3. \\- El Kdetv 0.8 útil per mirar la televisió i l'XMMS idoni per escoltar música. \\- Quanta Plus 3.2.2 per al disseny de pàgines web; Kino per produir en vídeo i el Blender 2.3.2 per fer animacions en 3D. \\- El Xine creat per visionar pel·lícules i l'Kstars per observar els estels. \\- El KDE 3.2.2 per a treballs gràfics i el Gimp 2.0 per fer retocs fotogràfics. \\- Kdevelope 3.0.2 com a entorn de programació integrat. \\- Kalzium, taula periòdica. \\- El Kontact 3.2.2 que disposa, entre altres prestacions, de KMail (per a correu), KOrganizer (per a calendari), KAddresbook (agenda), KNotes, KNode (notícies), KPilot (sincronització d'agendes electròniques), Kalarm. \\- L'Evolution 1.4.2 és una altra versió amb funcions similars al Kontact. \\- Ktouch, el programa específic per aprendre a teclejar. Per a més informació, podeu posar-vos en contacte amb la Regidoria de Ciutat del Coneixement al correu-e [coneixement@mail.bcn.es](mailto:coneixement@mail.bcn.es) o al telèfon 934.027.986.\n", "date": "2004-06-18 00:00:00", "id": "895", "title": "S'editen 60.000 CD-ROM de CATix, un sistema basat en Knoppix Linux en català. El diumenge 27 de juny, gratis amb l'«Avui»" }, { "content": "El programari lliure ha demostrat ser una eina valuosíssima per a les llengües minoritàries i minoritzades. Ara, a la llarga llista de llenguatges del conegut paquet ofimàtic s'hi afegiran l'occità i l'ainu. Els equips de localització corresponents ja hi han posat fil a l'agulla. L'occità és la llengua pròpia d'un territori que cobreix, aproximadament, un terç del territori de l'Estat francès i la Vall d'Aran. Els ainu són l'ètnia originària del Nord del Japó, històricament perseguida pels seus veïns japonesos. Encara avui dia, el Govern japonès no reconeix la identitat del poble ainu. Podeu trobar més informació en anglès sobre els ainu a: .\n", "date": "2004-06-19 00:00:00", "id": "896", "title": "L'OpenOffice.org cada vegada més útil per a les llengües minoritàries i minoritzades" }, { "content": "La [Universitat d'Alacant](http://www.ua.es) ha editat un CD-ROM amb programari de lliure distribució que repartirà a partir del setembre del 2004, a través de l'agenda universitària, a tot l'alumnat de primer, al personal d'administració i als serveis (PAS) i al professorat interessat. El CD-ROM també es facilitarà als usuaris que el sol·licitin. El CD-ROM inclou el mateix programari que va ser distribuït amb 'El Periódico de Catalunya', fa uns mesos: l'OpenOffice, el Mozilla, el Firefox, el GIMP, el Winrar, el Leechftp, l'Opera, el WebCopier, l'Abiword, una recopilació d'articles i d'enllaços interessants i un apartat d'ajuda molt complet amb instruccions, dubtes resolts i fòrums de consulta. Durant els mesos de setembre i octubre, l'alumnat de primer curs rebrà una agenda que inclou un CD-ROM amb programari de lliure distribució i en valencià que ha confeccionat [el Secretariat de Promoció del Valencià](http://www.ua.es/spv/promocio/) (Vicerectorat de Convergència Europea i Qualitat) amb la col·laboració del Servei d'Informàtica i la Gerència de la Universitat d'Alacant. La traducció i l'enginyeria del CD-ROM és d'[Softcatalà](http://www.softcatala.org), una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Teniu una mostra de la portada en [aquesta imatge](http://www.ua.es/spv/imatges/CD_2004.jpg). Si no sou membres de la comunitat universitària i voleu rebre un CD-ROM, envieu un missatge de correu amb la vostra adreça postal a [s.proval@ua.es](mailto:s.proval@ua.es?=subject:CD-ROM de programari lliure) Indiqueu en l'assumpte: CD-ROM de programari lliure.\n", "date": "2004-06-23 00:00:00", "id": "897", "title": "La Universitat d'Alacant distribueix 11.000 CD-ROM amb programari de lliure distribució en valencià" }, { "content": "[Ester Kaufman](mailto:ester_kaufman@ciudad.com.ar) Ester Kaufman és Màster en Ciències Polítiques de [FACSO](http://www.flacso.org.ar/) Argentina. Coordina el Projecte de Govern Electrònic i Societat de la Informació d'aquesta mateixa institució acadèmica. A més, és membre de [LINKS](http://www.links.org.ar/) (Associació Civil per a l'estudi i la promoció de la Societat de la Informació) Fa pocs mesos vaig tenir la sort de descobrir l'[Illa de Mel](http://www.ilhadomel.com/) (o Ilha do Mel, en portuguès). Va ser una agradable sorpresa que em va regalar el Brasil, ric en interrogants, contradiccions i sorpreses. Ho vaig entenent amb el pas del temps. Des que vaig tornar a Buenos Aires la meva ment retorna a l'illa, per trobar-se sempre amb alguna cosa nova que dispara noves preguntes i temes, moltes d'elles exposades pels mateixos illencs en paraules que havia emmagatzemat en algun lloc de la meva memòria no activa. Allà vaig trobar afectats i beneficiats a causa de disputes tecnològiques i de polítiques que els seus habitants van reformulant en la seva pròpia lògica modelada per la quotidianitat. Però primer explicaré com vaig arribar fins allà i què vaig observar. En un [seminari](http://www.pr.gov.br/tics/) realitzat a [Curitiba](http://www.curitiba.pr.gov.br/) per la [UNESCO](http://portal.unesco.org/ci/ev.php?URL_ID=14753&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201&reload=1085395956&PHPSESSID=dee492a2af9e10961f8788ccd8da8963), institucions acadèmiques, com la \"Maestría en Administración de la Pontificia Universidad Católica do Paraná\", i l'[estat de Paraná](http://www.pr.gov.br/), vaig assistir al tractament de polítiques d'estat positivament diferents a d'altres països d'Amèrica Llatina. Es tracta d'accions de govern relacionades amb la inclusió digital i el desenvolupament de programari lliure. Un dels organitzadors de l'acte, i estrella en aquests temes, va ser el [CELEPAR](http://celepar7cta.pr.gov.br/CELEPAR/SiteCel.nsf/Principal?OpenFrameSet), societat d'estat que s'encarrega de la instal·lació i provisió de programari i maquinari, del desenvolupament de programari adequat per a organismes específics, de l'estructuració de xarxes intra agencies públiques, inter governs i amb la comunitat, i de la provisió de suport tècnic. Però no només això: també executa polítiques d'inclusió digital mitjançant l'administració dels telecentres de l'Estat de Paranà. Per tant, compleix funcions informàtiques, organitzatives i socials lligades a les TIC. Per sorpresa meva, a tots els estats del Brasil es repeteixen models similars. Això em va intrigar considerant que el CELEPAR és un organisme format per informàtics. Per això vaig acceptar el suggeriment de passar alguns dies a l'Illa de Mel per poder veure amb els meus propis ulls el funcionament de dos dels seus telecentres. L'illa està situada a unes dues hores de viatge de Curitiba. És una destinació pels que desitgen pau o ecologia, o totes dues coses a la vegada. És petita, i és possible recórrer-la a peu si es disposa d'algunes hores i ganes. La seva població arriba als 1.200 habitants i es troba situada al voltant dels seus dos ports d'accés, [Brasilia](http://www.ilhadomel.com/turismo/brasilia%20turismo.htm) i [Encantada](http://www.ilhadomel.com/turismo/encantadas%20turismo.htm). Les cases i el seu mobiliari tenen el típic aspecte de l'elaboració casolana, amb adornaments fets per la comunitat amb materials del mar o de referència marina. Encara que les llars tenen electricitat, no hi ha enllumenat públic: la gent transita amb llanternes sobre un sòl que no ha deixat de ser arena. La seva població es dedica fonamentalment al turisme ecològic i a la pesca. L'illa ha rebut els beneficis de la tecnologia que s'evidencien, per exemple, en la profusió de llocs web ([cada fonda en té un](http://www.ilhadomel.com/pousadas/pousadas.htm)) que els ha permès la internacionalització de la seva oferta turística amb la consegüent visita d'europeus, israelians i argentins. La majoria dels seus habitants tenen un telèfon mòbil que fan servir per a desenvolupar el seu propi treball, com en el cas dels barquers, que també reben per correu electrònic les reserves per als seus passeigs. L'ús quotidià de les TIC suposa una alta alfabetització digital de la població, que utilitza Internet per als seus negocis, consultar els seus comptes bancaris i accedir als serveis del govern. Aquestes pràctiques creen una consciència inusual sobre els beneficis del govern electrònic i de la inclusió digital, ja que les TIC han solucionat l'aïllament que marca la seva geografia i estan aconseguint un desenvolupament econòmic donant visibilitat global als seus serveis. Cada una de les zones portuàries compta amb un telecentre organitzat per la comunitat i amb ordinadors obtinguts per diverses vies no oficials. El CELEPAR ajuda a l'administració fins que el propi nucli genera una proposta autosostenible. A més, paga dos empleats a mitja jornada per l'atenció de cada telecentre. Aquests empleats són membres de la comunitat que han desenvolupat una capacitació mínima en informàtica i que estan en condicions de transferir-la. Amb la seva assistència, organitzen cursos de Codi Obert i Internet, pels quals s'emeten certificats que tenen els logos i firmes del CELEPAR, \"Software Libre Paraná\" i del Govern de Paranà. Es desenvolupen també altres cursos d'interès comunitari que poden no ser sobre informàtica (cursos de brodat, per exemple). En definitiva, funcionen com a punts de reunió amb funció social. Per exemple, el curs d'alfabetització inicial mitjançant l'ús d'ordinadors permet als adults aprendre a llegir i a escriure a través del teclat en menys d'un mes. Són els mateixos informàtics del CELEPAR els que han desenvolupat aquests mètodes i operen com una espècie d'assistents socials i educadors de cada telecentre. Les dues reunions a les que vaig assistir estaven supervisades per l'Elisabete, també informàtica de professió. En [el primer telecentre, el de Brasilia](http://www3.pr.gov.br/e-parana/atp/telecentro/novabr.php?paginas=http://www3.pr.gov.br/e-parana/atp/telecentro/novabr.php), em vaig trobar amb un grup majoritàriament femení, de totes les edats. La seva principal preocupació era l'organització social del lloc. Van establir temps d'accés per persona, regles internes de convivència, prioritats d'ús (primer, els escolars), supervisió del xats dels nens (fins a l'edat de 16 anys), premis per a adults que es destaquen en els cursos, nomenament de les autoritats, entre altres qüestions. En aquest últim punt van sorgir disjuntives interessants: si tota la comunitat tenia dret a vot podria resultar designada gent no sensible a les polítiques d'inclusió digital, això podria posar el telecentre en perill. Si només votaven els habituals, quedaven inclosos habitants a qui només els interessava resoldre els seus assumptes (la gent consulta els seus estats bancaris per Internet i a molts d'ells no els importen les funcions socials del telecentre). Un altre punt van ser els beneficiaris de la gratuïtat dels serveis, el que suposava determinar a qui empara la política d'inclusió digital. Van establir que els habitants nous (amb una permanència inferior als dos anys) i els turistes havien de pagar, i que la resta no. Van convenir crear una biblioteca perquè la gent pogués llegir durant el temps lliure o per interès directe, i també la capacitació en anglès i espanyol pels que atenguessin el telecentre. Precisament, el poder oferir serveis de pagament a turistes era el que garantia la seva autosostenibilitat. Un altre tema va ser la tercera edat i com, a través dels telecentres, podien resoldre l'analfabetisme de molts ancians, \"perquè se sentin orgullosos de si mateixos i puguin xatejar connectant-se amb el món\" i \"també aconseguir parella si no la tenen\" (cosa que va entusiasmar especialment a una dona d'uns 80 anys). Van acordar reunir-se pròximament per organitzar grups d'ensenyament especials amb els pescadors, per un costat, i els barquers, per l'altre. Aquests sectors han tingut la mateixa ocupació durant generacions (sobretot els pescadors). Un últim punt va ser la conveniència o no de l'ús de Linux (els telecentres estan obligats a usar programari lliure). La reunió va culminar amb exercicis d'elongació facilitats per la nostra informàtica Elisabete que, a aquesta altura, revelava fer moltes més funcions que les habilitades per a la seva professió. Ella va dir que s'havia de cuidar sempre el cos després d'estar asseguts (amb ordinador o sense). [La segona reunió va ser a Encantada](http://www3.pr.gov.br/e-parana/atp/telecentro/encantadas.php?paginas=http://www3.pr.gov.br/e-parana/atp/telecentro/encantadas.php). La composició del consell era diferent aquesta vegada. Una dona de gran caràcter i formació portava la veu cantant i la resta eren, en general, homes joves. La líder va pronunciar una extensa al·locució respecte al significat de la inclusió digital com un dret de la població. Va al·ludir a que el pagament d'impostos els habilitava a tenir un accés directe a la tecnologia i a serveis com el de fibra òptica que connectava l'illa: \"un dret i no una gràcia del govern\", van ser les seves paraules. Em vaig assabentar que molts dels llibres (el telecentre estava ubicat a la biblioteca pública) es compraven i pagaven per Internet. Un altre plantejament que em va sorprendre va ser respecte al Linux. Va ser molt difícil per a mi assimilar que fos la pròpia comunitat la que fes plantejaments tecnològics que semblaven improbables en aquell medi social (suposava que era argot d'experts). Es van referir a la relació entre programari lliure i inclusió digital. Si el govern havia decidit donar impuls al primer per garantir la segona, el programari obligatori havia de tenir un desenvolupament i un suport tècnic que permetés tots els usos. Fins al moment no podien escanejar ni imprimir i moltes vegades tenien dificultats per enviar correus electrònics perquè l'assistència no havia arribat (havia d'aportar-la el CELEPAR). Per iniciativa pròpia tenien un ordinador funcionant amb programari propietari que els solucionava qüestions que eren bàsiques per als serveis escolars. Hi havia un problema més: el lloc per antonomàsia d'educació al Brasil (www.aprendebrasil.com.br) només és accessible en un 100% amb Windows, estant vetat en un 40% al desenvolupament de Linux que ells tenien. Tampoc els acceptava l'entrada, tot i que \"Aprende Brasil\" és soci dels telecentres. Vaig tenir l'oportunitat de veure els esplèndids jocs d'aquest programa per ajudar a la coordinació del ratolí, la dificultat més gran per als que s'alfabetitzen informàticament. També poden recórrer als programes d'alfabetització primària a través de jocs educatius. Els nens tenen la possibilitat de crear els seus propis llocs web, cosa que serveix de pràctica per als petits de l'illa. Jo estava decididament emocionada. Mai m'hagués imaginat poder sentir discursos semblants en sectors populars. La consciència de la necessitat d'integrar-se a la Societat de la Informació era tan forta que resultava increïble. La comprensió de la pertinència i les dificultats del programari lliure també. Faroles del Saber L'Estat de Paranà té dotze telecentres, i a Curitiba una quantitat considerable de \"Farols do Saber\" que tenen funcions similars. No vaig veure res semblant a locutoris o cabines com els dels argentins, xilens i peruans on per 0,30 cèntims de dòlar s'accedeix a una hora d'Internet i que són iniciatives econòmiques privades fruit, la majoria de les vegades, dels que s'han quedat sense feina i encara tenen alguns estalvis. L'accés als telecentres per als turistes (en el cas de l'illa) era molt car ja que pagaven de sis a deu pesos l'hora. Existeixen molt pocs punts d'accés i cada un representa un esforç titànic del govern però insuficient. Això contrasta amb la profusió de locutoris en aquests països on, en zones cèntriques, a vegades no guarden ni cent metres de distància els uns dels altres. Les zones perifèriques també compten amb una enorme quantitat d'aquests serveis privats i estan permanentment plens. Telecentres versus locutoris Ara, quins són els interrogants i contradiccions que encara sorgeixen mentre recordo l'experiència?: alguns són obvis, com la contradicció plantejada en l'ús del programari lliure, però recorrent també a un programari propietari. I és a la llum d'aquesta experiència on les declaracions polítiques i banderes tecnològiques fan aigua perquè segueixen subsistint les preguntes dels pobladors: \"funciona la impressora?\", \"puc escanejar?\", \"puc accedir a \"Aprende Brasil\"?\". La màgia dels discursos ideològics pot encendre multituds, fer caure governs, generar noves consciències sobre drets fins fa poc desconeguts. Però pot encendre l'illa? Potser es podria reconèixer aquesta màgia en la vehemència amb què reclamen la inclusió digital. Però aquest reclam no accepta només respostes de promeses de futur. Per tant, la màgia discursiva de la política troba aviat el seu límit: en la mateixa naturalesa de la tecnologia. Si bé entenen la creuada del govern en relació al programari lliure i saben que, de concretar-se, ells serien també beneficiats, necessiten paralel·lament que el desenvolupament tecnològic que porta a terme el CELEPAR estigui a l'altura de les seves necessitats. Aquesta màgia de les paraules que sí pot encendre els ànims d'experts polititzats en el tema o de polítics no experts, els és insuficient perquè relacionen inclusió digital amb desenvolupament efectiu de programari lliure. La realitat s'imposa: el Linux resol o no els seus problemes? El CELEPAR respon o no eficaçment als seus reclams? Ningú posava en dubte la feina del CELEPAR. La seva popularitat i esforços estaven a la vista. I aquí apareix una altra línia d'interrogants sobre la manca de telecentres a l'Estat de Paranà (encara que l'illa no té aquest problema) i que el desenvolupament del Linux no arriba a cobrir, a l'illa, les necessitats expressades, no perquè fos impossible sinó, i això m'ho imagino, perquè la pròpia estructura organitzativa del CELEPAR imposava els seus límits. Aleshores, en moltes situacions la baralla entre programari lliure i programari propietari té una desigualtat notable. El cas explicat remet a una competència entre David i Goliat sense que el primer descobreixi la forma de vèncer al seu contrincant. Es tractava d'un David que sap que la pròpia burocràcia que ha d'engendrar la seva força el condemna a la fatiga. Aquest David ha d'estar previngut que la solució pot trobar-se en la manera com es gestiona el coneixement i que, un pas ineludible, és obrir les comportes de la burocràcia per a associar aquests desenvolupaments a altres centres d'innovació: concebre una nova arquitectura social de la innovació que tanqui el seu propi model de gestió. Gens lluny d'aquesta proposta es troben la manca de telecentres i la profusió de locutoris (com a empresa privada) en els tres països mencionats. També aquí s'ha de reflexionar sobre una nova arquitectura juntament a un model de gestió que resolgui l'accés fora dels canals purament privats o els sostinguts des de l'esfera pública (encara que amb participació ciutadana, com és el cas). Cap política de govern pot facilitar l'accés com aquests locutoris. Cap locutori pot fer-se càrrec dels serveis donats pel CELEPAR en els telecentres. Aquí hi ha un altre David i Goliat que han de caminar de la mà. Preguntes al senyor Un altre tema: el record de l'Elisabete, amb els seus exercicis d'elongació i els seus esforços per compondre les complicacions locals que s'expressaven en cada telecentre. I aquí sorgeixen els borbolls de preguntes: \n\n * Qui hauria d'atendre les molèsties físiques d'aquests homes i dones en els seus encontres amb les TIC?\n * Qui hauria de pensar en formes d'alfabetització inicial d'adults utilitzant les TIC?\n * Qui hauria de determinar quines altres necessitats de capacitació no vinculades a les TIC requereix la comunitat?\n * Qui hauria de satisfer aquestes demandes?\n * Qui hauria d'atendre el conflicte social plantejat a cada telecentre: el problema entre joves i vells, homes i dones, residents antics i nouvinguts, residents i turistes?\n * Tot és responsabilitat de l'Elisabete o de l'informàtic de torn?\n * Què se'ls està demanant als informàtics?\n\nLa vulgarització de l'ús de les TIC transforma als informàtics en partícips creixents dels requeriments socials lligats a aquesta tecnologia que comença a creuar i a mesclar-se amb les coses de la vida, com en aquest cas. I no és l'únic exemple que tinc al cap ja que vinc observant fenòmens similars on registro una ampliació sostinguda del seu camp de competències, segurament perquè ells són la punta de la llança d'aquestes innovacions que van perforant els nostres esdeveniments diaris. Som els no informàtics els que els demanem desafiaments que estan sempre fora del límit o en el límit de les seves competències. Juntament amb ells no hi ha, generalment, els pedagogs, assistents socials, psicòlegs, antropòlegs, etc. (no al menys a l'Amèrica Llatina). Potser són consultats després però sempre queda un \"fora de temps\" i també un terror a involucrar-se amb la tecnologia. En aquests terrenys de la innovació els que van al capdavant solen estar sols. Ni el sistema d'educació formal d'altres disciplines ja necessàries, ni les burocràcies acadèmiques mostren cap dinamisme en acompanyar la travessa. Què més sobre l'illa de Mel? Les dones constitueixen un clar avançament en l'altra punta de la llança, aquesta vegada social. Però ja és massa. Ho proposo com assumpte d'un altre article que pot no ser meu. Publicat originalment a \"[en.red.ando](http://enredando.com/cas/enredados/enredados341.html)\". Agraïm el seu dret de reproducció. Traducció al català per Àngels Sala ([Softcatalà](http://www.softcatala.org/)).\n", "date": "2004-06-29 00:00:00", "id": "898", "title": "Article: Inclusió digital sobre programari lliure: el cas de l'illa de Mel" }, { "content": "Jordi Iparraguirre [ipa@astrogea.org](mailto:ipa@astrogea.org) El passat mes de març l'[associació punt.CAT](http://www.puntcat.org/) presentà en societat la proposta feta a la [ICANN](http://www.icann.org/) (Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Nombres) per tal d'obtenir un domini d'alt nivell proposat (sponsored top level domain \\- sTLD) \".cat\" que ajudi a localitzar els recursos d'Internet en català, tal com el .aero ho fa per a la indústria aeroespaial o el .biz es proposa per negocis. D'altra banda, l'[Associació en Defensa del Domini .CT](http://www.add-ct.info/), ADD-CT porta des del 1996 treballant per aconseguir un ccTLD (country code top level domain) per a Catalunya. Les propostes de ADD-CT van arribar al Parlament on, per unanimitat, s'aprovà la resolució 192/V. En preguntes a l'Executiu l'any 2000, s'anà veient una certa manca d'interès en fer canviar les coses tot assenyalant una via alternativa (.cat) aleshores encara a les beceroles tot esperant que la ICANN obrís la porta als TLD proposats. Tenim doncs dues propostes diferents i a primera vista pot semblar que hi ha un conflicte d'interessos on en realitat no n'hi ha cap. La prova més fàcil és veure que ADD-CT forma part de punt.CAT i dóna suport a la iniciativa del sTLD. El sTLD .cat és un domini esponsoritzat, és a dir, proposat i auspiciat per un grup d'associacions culturals, de comunicació, etc. que cristal·litza al voltant de la ISOC-CAT (Internet Society de Catalunya). És doncs una proposta que es mou i viu dins d'Internet, el món dels bits, i ben sabut és que a Internet les persones interactuen i s'organitzen com volen; i el sTLD .cat és una iniciativa proposada pels internautes catalanòfons d'arreu del Planeta. El ccTLD .ct és un domini amb moltes més implicacions en el món \"atòmic\". Aquests dominis es basen en una llista ISO (International Standards Organization) 3166 que assigna codis a països (country codes) i zones fora de la jurisdicció estatal o sense estat (per exemple, l'Antàrtida, Palestina). Aquests codis permeten definir matrícules, codis postals, etiquetatge, i moltes més coses. En el seu temps, la IANA (avui ICANN) va prendre com a referència la llista ISO 3166 per tal d'assignar ccTLDs i facilitar la gestió de la xarxa. Es a dir, es va aprofitar una llista estàndard ja existent i administrada per la ISO. Si voleu, que el .ct es pugui fer servir per determinar un ccTLD és una possibilitat més que ofereix ser dins la llista ISO 3166. Actualment, i independentment del resultat que pugui assolir punt.CAT, ADD-CT treballa per tal d'introduir el dret al .ct en el redactat del nou Estatut i convèncer als parlamentaris i govern de la viabilitat i avantatges de ser dins la llista ISO 3166 amb identitat pròpia. Referències Resum de la proposta presentada per punt.CAT a la ICANN http://www.icann.org/tlds/stld-apps-19mar04/cat.htm Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya 250-00296/05 Resolució 192/V del Parlament de Catalunya, sobre la creació d'un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet a Catalunya Publicació de la iniciativa; 28.05.1996 (BOPC 54, pàg. 3838) 250-00296/05 Resolució 192/V del Parlament de Catalunya, sobre la creació d'un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet a Catalunya Publicació de la tramesa a la Comissió; 03.06.1996 (BOPC 57, pàg. 3975) 250-00296/05 Resolució 192/V del Parlament de Catalunya, sobre la creació d'un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet a Catalunya Publicació de l'obertura del termini de presentació esmenes; 03.06.1996 (BOPC 57, pàg. 3975) 250-00296/05 Resolució 192/V del Parlament de Catalunya, sobre la creació d'un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet a Catalunya Publicació de l'adopció en Comissió; 05.11.1996 (BOPC 106, pàg. 7780) 340-00191/05 Control del compliment de la Resolució 192/V del Parlament de Catalunya, sobre la creació d'un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet a Catalunya Publicació de la documentació (resolució); 14.04.1997 (BOPC 159, pàg. 12358) 314-01541/06 Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre el compliment de la Resolució 192/V del Parlament de Catalunya, sobre la creació d'un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet a Catalunya Publicació de la iniciativa; 22.03.2000 (BOPC 33, pàg. 45) 314-01541/06 Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre el compliment de la Resolució 192/V del Parlament de Catalunya, sobre la creació d'un domini propi i diferenciat per als servidors d'Internet a Catalunya Publicació de la resposta del Govern; 04.05.2000 (BOPC 52, pàg. 29) BOPC 233, pag. 185 (desembre 2001) http://www.parlament-cat.org/activitat/bopc/06b233.pdf BOPC 250, pag. 28 (novembre 2001) http://www.parlament-cat.org/activitat/bopc/06b250.pdf Nicholas Negroponte http://web.media.mit.edu/~nicholas/Wired/WIRED3-01.html http://archives.obs-us.com/obs/english/books/nn/ch01c01.htm John Perry Barlow http://www.eff.org/~barlow/Declaration-Final.html Mercè Molist Reneix la lluita per un domini Català a Internet http://www.softcatala.org/articles/article12.htm Aquest document és © 2004 Jordi Iparraguirre. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s'inclogui aquesta nota.\n", "date": "2004-04-22 13:00:00", "id": "1229", "title": ".cat i .ct, per què dos dominis?" }, { "content": "El passat mes d'abril BalearWeb va posar en marxa un servei gratuït de blocs. Inicialment el sistema es va instal·lar sobre el programari MovableType, però poc després de la instal·lació, l'empresa desenvolupadora d'aquest programari va decidir canviar la seva política de llicències i l'equip de BalearWeb es va veure obligat a redefinir el servei. El nou projecte [Bloc de BalearWeb](http://bloc.balearweb.net), basat en el programari de codi obert [pLog](http://www.plogworld.org), ha estat desenvolupat conjuntament per [BalearWeb](http://www.balearweb.com) i [qDevel](http://www.qdevel.com), empresa que forma part de l'equip de programació del pLog. El nou sistema web, programat en llenguatge XHTML estricte i complint les directrius WAI d'accessibilitat, té un portal comunitari on hi surten les últimes aportacions dels diaris dels usuaris i, entre altres prestacions, ofereix l'opció d'escollir l'idioma del bloc, possibilitat d'allotjar àlbums de fitxers (fotos, documents, etc.), pàgina dedicada als enllaços preferits, calendari i moltes coses més.\n\nEl servei de blocs o bitàcoles, que en anglès s'anomenen 'weblogs', és un sistema interactiu de publicació i administració de continguts que facilita la tasca de creació i manteniment de pàgines a internet. El servei s'adreça tant als usuaris sense coneixements previs d'informàtica, com als usuaris avançats. Els usuaris sense coneixements previs podran publicar les seves pàgines simplement utilitzant formularis. Els usuaris avançats les podran personalitzar tant com vulguin, modificant-ne l'estil, les plantilles, etc. El registre, activació i creació de blocs es fa de manera immediata, amb un procés senzill de registre automatitzat. Tots els interessats a disposar del seu propi bloc, poden registrar-se i començar a publicar continguts a través d'[aquest formulari](http://bloc.balearweb.net/register.php). Més informació: \n", "date": "2004-07-01 00:00:00", "id": "899", "title": "BalearWeb rellança el servei de blocs digitals" }, { "content": "La [Generalitat de Catalunya](http://www.gencat.net) ha obert un [concurs públic electrònic](http://www.ecataleg.cat365.net/) per a la licitació dels serveis informàtics. L'accés a aquest concurs està restringit als que fan servir l'Internet Explorer i Windows. Donada la important discriminació que això suposa per als usuaris i tècnics d'altres sistemes, s'ha engegat una campanya de recollida de firmes que pretén aturar la licitació electrònica fins que es restaurin les condicions d'igualtat que tot concurs públic ha de tenir. Trobareu la web per inscriure's a [www.bredax.com](http://www.bredax.com/). Esperem que l'activisme digital i la força del moviment associatiu en línia aturin aquesta actitud tant discriminatòria. \n", "date": "2004-07-01 00:00:00", "id": "900", "title": "Manifest per aturar la licitació a l'e-catàleg per funcionar només amb l'Internet Explorer" }, { "content": "Dins la cloenda de l'Escola d'Estiu de l'[Associació d'Ensenyants d'Informàtica de Catalunya (AEIC)](http://www.aeic.es), hem convidat [Pedro Reina](http://www.pedroreina.org/). El títol de la conferència és «Programari Lliure a l'Ensenyament». La conferència d'en Pedro Reina es farà el 9 de juliol de 12.00 a 13.30 a l'edifici Vèrtex de la FIB i estarà oberta a tothom. Us hi esperem Joan de Gracia Vicepresident de l'AEIC http://www.aeic.es\n", "date": "2004-07-07 00:00:00", "id": "901", "title": "Conferència Pedro Reina: «Programari Lliure a l'Ensenyament» (9 juliol)" }, { "content": "Del 7 al 10 de juliol se celebrarà la tercera edició de les [Jornades de Programari Lliure](http://jornadespl.upc.es/), traslladada a Manresa en una aposta dels organitzadors per la descentralització territorial. El màxim responsable en TIC de la Generalitat de Catalunya, Oriol Ferran, serà present a la taula rodona inaugural sobre programari lliure i administració pública, moderada pel periodista Vicent Partal. Ian Mudock i Martin Michlmayr, fundador i líder actual del projecte Debian respectivament, seran també presents en unes III-JPL on aquesta distribució de programari lliure gaudirà d'una especial atenció. En paral·lel amb les Jornades tindrà lloc una trobada de desenvolupadors de Debian dels Països Catalans. Les prop de 20 ponències presentades ens permetran prendre el pols de què s'està fent en l'àmbit del programari lliure en el nostre entorn geogràfic proper. A més de les comunicacions, els debats, i les conferències convidades, en aquesta edició hem volgut reforçar significativament els tallers pràctics. L'oferta inclou, entre d'altres, diferents eines de desenvolupament, multimèdia amb programari lliure (GIMP, Blender, àudio), eines d'ús científic i docent, i wireless. Si vols assistir a cap taller cal primer que t'inscriguis gratuïtament a les jornades i després reservis plaça pel taller, tot a la web. Les places són limitades i estan volant! Altres activitats a remarcar són la conferència sobre openMosix a càrrec de David Santo, la sessió especial sobre legislació de propietat intel·lectual i industrial, i el tutorial de KDE per part d'Antonio Larrosa, un destacat desenvolupador del projecte. Amb la sessió especial sobre moviments socials tindrem l'oportunitat de conèixer una sèrie d'inciatives ciutadanes que utilitzen el programari lliure com a eina bàsica de treball, i que posen de manifest els avantatges socials i ètics d'aquest tipus de programari. El teixit empresarial que creix al voltant del programari lliure serà present a les III-JPL a través d'algunes ponències i de les sessions que IBM, Sun, Novell-SuSE-Ximian i HP dedicaran a explicar alguns dels seus projectes. Aquest intens programa d'activitats es completarà amb una exposició paral·lela de material informàtic històric i un concurs de projectes fi de carrera relacionats amb el programari lliure... sense descartar alguna sorpresa d'última hora! Les jornades pretenen ser un punt de trobada per a tots aquells que tenim un interès en el programari lliure o que ens hi sentim vinculats d'alguna manera, hi sou tots convidats! ** Resum del programa d'activitats ** El programa definitiu complert (amb moltes més activitats que les aquí descrites) es troba a Totes les tardes hi ha tallers de 16:30 a 19:30. Les comunicacions es reparteixen entre els matins de dijous a dissabte, de 10 a 13:30, i les tardes de dimecres a divendres, de 15:30 a 16:30. * Dimecres 7 12:00-13:30 Taula rodona: Programari Lliure i Administració Pública * Dijous 8 09:00-10:00 Conferència d'Ian Murdock sobre el projecte empresarial Progeny 10:45-13:30 Sessió especial sobre legislació de propietat * Divendres 9 10:45-13:30 Sessió especial sobre procés distribuït, amb conferències de Grid Computing (IBM) i OpenMosix (David Santo) 16:30-19:30 Tutorial de KDE, per Antonio Larrosa * Dissabte 10 10:30-13:30 Sessió especial Debian, amb conferències sobre Debian GNU/k*BSD (Guillem Jover i Robert Millàn) i \"The community driven distribution\" (Martin Michlmayr) 15:30-17:30 Sessió especial de moviments socials amb representants d'Infoespai, Pangea, Indymedia, Kernel-Panic, ... ** Com arribar-hi i allotjament ** Ves a per saber com arribar a les III-JPL. A trobaràs informació sobre l'allotjament.\n", "date": "2004-07-02 00:00:00", "id": "902", "title": "III Jornades de Programari Lliure a Manresa, del 7 al 10 de juliol" }, { "content": "[Softcatalà](http://www.softcatala.org/) presenta la traducció al català del navegador [Mozilla Firefox 0.9.2](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) i el client de correu [Mozilla Thunderbird 0.7.2](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird). Aquests dos programes són els darrers avenços del [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org/) basats en el Mozilla 1.7 que aviat també podrem gaudir en català. Com a novetats significatives, tots dos incorporen una gestió en xarxa molt atractiva de temes i extensions respecte de les versions anteriors. El [Mozilla Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) és un navegador web gratuït, de codi obert, basat en el codi desenvolupat dins el [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org/). Les seves característiques principals són la rapidesa així com la facilitat d'instal·lació i utilització. El [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) és una aplicació amb poc consum de recursos i ràpida, alhora que compleix amb els principals estàndards d'Internet. El [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) incorpora un gran nombre de funcions per facilitar-ne la utilització: plenament funcional només amb el teclat, barra d'eines personalitzable, administrador de marcadors, integració de cercadors d'Internet (per exemple, amb [Google](http://www.google.com)), bloqueig de les finestres emergents no sol·licitades, navegació ràpida en pestanyes separades per a cada web que es visita, administrador de contrasenyes, baixada automàtica i simple de fitxers. El [Mozilla Thunderbird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) és un client de correu lliure i gratuït també d'execució ràpida i que consumeix menys recursos que altres alternatives, basat en el codi desenvolupat dins el [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org/). El programa té gran quantitat d'opcions de personalització i incorpora les característiques més útils que pot necessitar un client de correu avui en dia: filtres de missatges, gestió del correu brossa amb autoaprenentatge, etc.; tot això juntament amb les opcions a les que podem estar més habituats, com ara la cerca de missatges o una llibreta d'adreces personal. Per altra banda, a la [pàgina web del projecte de traducció al català del Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), incloem la darrera versió de [l'Enigmail](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#extensions) (0.84.2) per poder afegir al Thunderbird aquelles funcionalitats criptogràfiques de xifratge i signatura que ajuden a garantir una comunicació de correu electrònic privada i segura. També incloem altres extensions com el '[Recupera tot](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#extensions)' i [connectors per a motors de cerca de recursos en català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/mycroft.html) com ara '[Google en català](http://www.google.com)', '[la Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org)' o '[la Hiperenciclopèdia](http://www.grec.net/home/cel/main.HTM)', els quals ja vénen per defecte als binaris del Firefox. Els programes del [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org) traduïts al català poden baixar-se des de la [web de Softcatalà](http://www.softcatala.org), i pot consultar-s'hi molta informació i ajuda al voltant d'aquest projecte. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a . \n", "date": "2004-07-09 00:00:00", "id": "903", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla Firefox 0.9.2 i el Mozilla Thunderbird 0.7.2." }, { "content": " \n[Ara fa mig any](http://www.caballe.com/categories/linux/2004/01/28.html#a1542), la [UOC](http://www.uoc.edu/) (Universitat Oberta de Catalunya) [va alliberar](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materiales.html) part del material utilitzat al [Màster Internacional en software lliure](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/index.html). Aleshores es va publicar una introducció al software lliure i una introducció al sistema operatiu Linux. [Ara](http://www.caballe.com/2004/07/08.html#a2902) [s'ha ampliat el material lliure](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materiales.html) amb tres nous cursos: \n\n * Administració avançada de sistema operatiu GNU/Linux (en [format PDF](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materials/Admin_GNULinux.pdf) i el [codi font](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materials/Admin_GNULinux.tgz)), per Josep Jorba i Remo Suppi. \n \n * Desenvolupament d'aplicacions web (en [format PDF](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materials/Desarrollo_web.pdf) i el [codi font](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materials/Desarrollo_web.zip)), per Carles Mateu. \n \n * Utilitats i eines (en [format PDF](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materials/Utilidades_herramientas.pdf) i el [codi font](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materials/Utilidades_herramientas.zip)), per Jesús Corrius.\n\nEl material és de molta alta qualitat i francament recomanable. Aquest material es distribueix sota la llicència GFDL (GNU Free Documentation License). El material s'ha publicat en castellà, encara que ens consta que s'estan fent gestions per a la seva traducció al català. De tota manera, la llicència GFDL permet l'elaboració de traduccions... algú s'hi anima? :-)\n", "date": "2004-07-10 00:00:00", "id": "904", "title": "La UOC allibera més material del màster de software lliure" }, { "content": "El Govern de la Generalitat de Catalunya ha publicat, recentment, el [Pla d’Acció de Política Lingüística](http://premsa.gencat.net/). Aquest Pla recull un seguit de tretze iniciatives amb l'objectiu de potenciar l'ús social del català i fer fàcil viure en català. El Pla comprèn el període 2004 - 2005 i té un pressupost de 3 milions d'euros. Quant a accions específiques a les noves tecnologies, cal destacar una web amb recursos gratuïts per ajudar a dissenyar webs multilingües que es trobarà disponible a finals d'aquest any. En l'àmbit dels videojocs, cal destacar les negociacions amb les principals multinacionals del sector, per tal de poder gaudir de la localització al català de títols d'èxit comercial i la seva sortida en versió única multilingüe. El Pla també reflecteix l'esforç continuat que s'està fent per tal d'assegurar que les operadores de telefonia a Catalunya (Telefónica, Auna i Vodafone) ofereixin els serveis per defecte en català, així com augmentar l’oferta d’aparells de telefonia mòbils amb menús i aplicacions d’ús en català. El Pla no reflecteix accions específiques per a la promoció del programari en català ni tampoc la creació de recusos lingüístics lliures, un punt d'importància vital pel català, i que es troba recollit a l'Acord de govern de la Generalitat de Catalunya, on diu textualment \"Permetre l'accés a tothom amb llicències lliures a la propietat intel·lectual dels recursos lingüístics fets amb fons públics\". \n", "date": "2004-07-14 00:00:00", "id": "905", "title": "Actuacions de noves tecnologies al Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005" }, { "content": "CosesPalm és una nova bitàcola en català, nascuda a finals de juny i dedicada, exclusivament, als ordinadors de butxaca que utilitzen el sistema operatiu Palm OS. S'hi tracten temes relacionats amb el desenvolupament d'aplicacions i webs per Palm OS, informàtica de butxaca en català, curiositats, programes i usos concrets. CosesPalm té com objectiu promoure i divulgar en català l'ús dels dispositius Palm. \n", "date": "2004-07-27 00:00:00", "id": "906", "title": "CosesPalm, nova bitàcola en català per usuaris de Palm OS." }, { "content": "Durant aquest cap de setmana començarem el trasllat del servidor de Softcatalà, actualment físicament situat a Boston (EUA), a la Universitat de Lleida (UdL), fet que permetrà una millor descàrrega dels programes a tots els usuaris i usuàries, tenir-ho sense cost, i més a mà per si requerim fer-ne reparacions o canvis. El trasllat del servidor s'ha inclòs en el conveni de col·laboració que va firmar Softcatalà i la UdL, fa unes setmanes, pel qual la Universitat de Lleida ens acull en les seves instal·lacions i ens proporciona connexió a Internet pel nostre servidor. Com sabeu aquestes operacions són delicades i intentarem que no afecti el funcionament normal de Softcatalà. Us preguem paciència.\n", "date": "2004-07-16 00:00:00", "id": "907", "title": "El servidor de Softcatalà cap a la Terra Ferma" }, { "content": "El proper diumenge, 25 de juliol, s'estrena '['Bits de Nit'](http://www.catradio.com/bitsdenit)' a [Catalunya Ràdio](http://www.catradio.com/). 'Bits de Nit' és un programa, que s'emetrà en directe a Catalunya Ràdio, durant la temporada d'estiu que acaba de començar, les nits de diumenge a dilluns, de 00.30 a 02.00 de la matinada. Els oients poden preguntar com trobar qualsevol informació que els interessi a Internet, respondre els dubtes que es plantegin, i fer recomanacions de pàgines web que puguin ser d'interès general. Qui hi ha darrera del 'Bits de Nit'? Tres periodistes especialitzades en Internet: la Karma Peiró i la Sílvia Llombart a la direcció, i la Lucía Calvo a la producció. Durant el programa, en directe, també s'aniran recollint i comentant les preguntes, respostes o suggeriments rebuts a través del correu electrònic i del xat, al qual es podrà accedir des de la plana web del programa. Així, una consulta rebuda per la ràdio pot ser resposta per la Xarxa i a l'inrevés. El programa continua a la web una vegada ha finalitzat l'emissió. Durant la setmana, es publicaran les preguntes i respostes rebudes dels internautes, i al començament de cada programa, es farà un resum del que ha passat per la pàgina web els darrers set dies. D'aquesta manera, la ràdio reprodueix l'essència d'Internet i Internet serveix de fil conductor i d'enllaç fins a la propera emissió. 'Bits de Nit' és un programa pensat per la temporada d'estiu de Catalunya Ràdio i tindrà una durada de set setmanes, des del proper diumenge 25 de juliol fins al 5 de setembre. Si vols ja pots enviar-nos consultes al correu electrònic: [bits@catradio.com](mailto:bits@catradio.com) les comentarem en directe en el primer programa. (Només a partir de diumenge 25 de juliol, i durant l'emissió del 'Bits de Nit') Per comunicar amb el programa per telèfon, truca'ns al: 93 201 74 74 Si vols fer el 'Bits de Nit' des del xat: Podeu passar aquesta informació a tothom que creieu que li pugui interessar. Les nits de diumenge a dilluns, d'aquest estiu, ens trobem a 'Bits de Nit'!\n", "date": "2004-07-21 00:00:00", "id": "908", "title": "'Bits de nit': nou programa a les nits a Catalunya Ràdio" }, { "content": "Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla 1.7.1 per a Windows, Mac, GNU/Linux i altres versions de Unix. Mozilla és el nom del projecte de programari lliure creat al voltant de la comunitat [mozilla.org](http://www.mozilla.org), que des de fa més de cinc anys està treballant en la creació d'un conjunt d'eines de treball a Internet, entre les que s'inclouen un navegador, un editor d'HTML, un programa de xat i un client de correu electrònic. El Mozilla, resultat d'aquesta tasca, permet explorar els continguts d'Internet, enviar i rebre correu electrònic, consultar i participar en els fòrums de discussió i crear pàgines web; tot això ja es pot fer en català i d'una manera senzilla, intuïtiva i eficaç que pretén aprofitar al màxim les possibilitats actuals que ens ofereix Internet. Els usuaris habituals de versions anteriors podran comprovar que aquesta darrera versió ofereix noves opcions i que és plenament configurable; també notaran importants millores en el programa de gestió del correu. Com a novetats, la versió 1.7.1 millores en l'editor de pàgines web, en la navegació per perstanyes, i una millora general del rendiment i compatibilitat. Aquesta nova versió en català del Mozilla es pot descarregar gratuïtament des de qualsevol dels [servidors que trobareu al web ](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a . \n", "date": "2004-07-23 00:00:00", "id": "909", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del Mozilla 1.7.1 per a Windows, Mac, GNU/Linux" }, { "content": "![Firefox](http://www.caballe.com/imatges/logos/firefox.jpg)![Thunderbird](http://www.caballe.com/imatges/logos/m-thunderbird.gif)Softcatalà anuncia la disponibilitat de les noves versions en català de [Firefox](http://www.softcatala.org/prog167.htm) (0.9.3) i de [Thunderbird](http://www.softcatala.org/prog168.htm) (0.7.3). Es tracta d'actualitzacions de seguretat que eliminen [quatre vulnerabilitats de seguretat](http://bugzilla.mozilla.org/buglist.cgi?bug_id=251381,249004,250906,253121):\n\n * La importació d'un certificat de seguretat fals provoca un error \n * El símbol NULL (%00) dins d'un nom de fitxer pot permetre falsificar l'extensió. \n * S'incorpora la nova versió de libpng, eliminant les vulnerabilitats de desbordament de memòria intermèdia. \n * La possibilitat d'incloure certificats falsificats i la visualització de la icona de connexió segura (podeu trobar més detalls sobre aquest problema a [Quands.info](http://www.quands.info/2004/08/03.html#a3152)).\n\nD'aquesta manera, tenim una nova versió del navegador [Firefox](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/firefox/0.9/) (0.9.3) i una nova versió del gestor de correu [Thunderbird](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/thunderbird/0.7/) (0.7.3). El [Mozilla Firefox](http://www.softcatala.org/prog167.htm) és un navegador web gratuït, de codi obert, basat en el codi desenvolupat dins el [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org). Les seves característiques principals són la rapidesa així com la facilitat d'instal·lació i utilització. El [Firefox](http://www.softcatala.org/prog167.htm) és una aplicació amb poc consum de recursos i ràpida, alhora que compleix amb els principals estàndards d'Internet. El Firefox incorpora un gran nombre de funcions per facilitar-ne la utilització: plenament funcional només amb el teclat, barra d'eines personalitzable, administrador de marcadors, integració de cercadors d'Internet (per exemple, amb [Google](http://www.google.com)), bloqueig de les finestres emergents no sol·licitades, navegació ràpida en pestanyes separades per a cada web que es visita, administrador de contrasenyes, baixada automàtica i simple de fitxers. El [Mozilla Thunderbird](http://www.softcatala.org/prog168.htm) és un client de correu lliure i gratuït també d'execució ràpida i que consumeix menys recursos que altres alternatives, basat en el codi desenvolupat dins el [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org). El programa té gran quantitat d'opcions de personalització i incorpora les característiques més útils que pot necessitar un client de correu avui dia: filtres de missatges, gestió del correu brossa amb autoaprenentatge, etc. Tot això juntament amb les opcions a què podem estar més habituats, com ara la cerca de missatges o una llibreta d'adreces personal. Els programes del [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org) traduïts al català poden baixar-se des de la [web de Softcatalà](http://www.softcatala.org), i pot consultar-s'hi molta informació i ajuda al voltant d'aquest projecte. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/prog168.htm). \n", "date": "2004-08-07 00:00:00", "id": "910", "title": "Actualitzacions de seguretat de Firefox i Thunderbird" }, { "content": "Avui he vist amb tristesa i indignació com l'[Ajuntament de Salou](http://www.salou.org/) rebutjava una moció que propugnava l'ús de programari lliure i en català en els seus ordinadors A l'equip de govern no li dol la important despesa econòmica que costen les llicències de sistemes operatius, paquets ofimàtics i altres -que paguem els ciutadans-, ni qüestiona la innegable dependència que suposa disposar del 100% de programari propietari, en un altíssim percentatge de Microsoft. Aquesta empresa gaudeix d'un tracte inigualable, \"s'adjudica\" sucosos contractes amb l'Administració sense concurs públic. Per l'equip de govern tampoc te cap importància que, tret d'un parell d'ordinadors on s'està \"provant\" el Windows en català, en la pràctica totalitat s'utilitzi el castellà. S'ha arribat a escoltar que veure el sistema operatiu en català resulta \"xocant\" a segons qui, per la manca de costum. Tot plegat pot qualificar-se d'esperpèntic pel gran desconeixement mostrat pels qui governen Salou als inicis del segle XXI. Ni tan sols s'han mostrat disposats a introduir programari lliure i més respectuós amb la llengua catalana en indrets com la Biblioteca Pública Municipal o el Punt d'Informació Juvenil, llocs on, amb la participació dels joves, es podria teixir un altre futur en aquest camp. Sens cap dubte, s'ha perdut una oportunitat d'avenç important en un nucli com Salou, que, un cop més, veu com el seu Ajuntament menysprea l'assoliment de cap lideratge en el Camp de Tarragona. \n", "date": "2004-08-26 00:00:00", "id": "911", "title": "Salou rebutja introduir gradualment el programari lliure" }, { "content": "Actualizació: versió 2.1 ja disponible. Lluís Gras, professor de l'Escola Josep Tous, ha integrat una distribució de GNU/Linux basada en Debian Sarge i el Projecte Metadistros totalment en català que es pot arrencar des d'un CD-ROM sense necessitat de fer cap instal·lació. El seu objectiu és permetre una instal·lació ràpida i preconfigurada de Linux en català als ordinadors dels usuaris, especialment orientada a fer-ho en aules en xarxa que disposin d'un servidor DHCP. Ja fa uns anys que fem servir Linux, a nivell de servidor, a l'escola i, darrerament, també l'hem començat a utilitzar compartint disc dur amb les màquines amb Windows. Els darrers mesos i fruit de les idees sorgides en el si d'un grup de treball engegat per [Xarsec](http://www.seccat.com/xarsec) ens vam posar a la feina i malgrat l'existència de tot un seguit d'alternatives similars a Knoppix i més o menys catalanitzades ens vàrem decantar per emprar l'estructura de treball del projecte [Metadistros](http://metadistros.hispalinux.es/), emprant com a distribució base la [Debian Sarge](http://www.debian.org) i l'escriptori [KDE](http://www.kde.org). La Xarnoppix ha estat adaptada al català, s'ha traduït tot el procés d'arrencada, instal·lador, gestor d'arrencada GRUB i més ... incorpora gairebé 2 GB de programari: OpenOffice, Gimp, wine + Clic, MALTED, Firefox, Thunderbird, kdeedu, gcompris, noteedit i tot el necessari per executar el JClic així com els connectors pel Flash, Java, etc... ...i descarregar la Xarnoppix 2.0? La Xarnoppix 2.0 es pot aconseguir gratuïtament des de la Xarxa. Cal baixar d'Internet la imatge ISO del CD-ROM, que ocupa uns 694 MB. Us la podeu descarregar des de l'espai . Verifiqueu la integritat del fitxer amb la suma MD5. Creació del CD-ROM Un cop baixada la imatge del CD-ROM, cal crear el CD-ROM amb el fitxer que heu descarregat. A continuació, detallem la creació d'aquesta imatge des de diferents programes Windows i GNU/Linux. * Creació dels CD-ROM amb el Nero Burning Rom per a Windows El Nero és un programa molt popular per a la creació de CD-ROM. Per tal de crear la imatge ISO heu de seguir el procés següent:\n\n * Obriu el Nero.\n * Tanqueu l'assistent, si és que s'ha obert automàticament,\n * Aneu al menú \"File\" i seleccioneu \"Burn Image...\"\n * Seleccioneu el fitxer ISO\n * Comenceu el procés de creació de la imatge del CD-ROM prement \"Write\"\n* Creació des de GNU/Linux Des de GNU/Linux es pot crear una imatge ISO utilitzant el programa K3b i escollint la opció 'Crema imatge de CD' de l'opció CD del menú 'Eines'. També ho podeu fer directament amb el cdrecord: cdrecord -v -eject speed=48 dev=0,0,0 Xarnoppix-2.0.iso ...i ara què? Un cop hem creat la imatge ISO del CD-ROM hem d'arrencar el nostre PC amb el CD-ROM de la xarnoppix 2.0 a la unitat de CD-ROM. Potser serà necessari que revisem si tenim activat l'inici des de CD-ROM a les nostres BIOS. De moment i fins que no hi trobem un lloc més adient podeu veure algunes captures de pantalla de la Xarnoppix 2.0 en funcionament, Mode Live i un cop instal·lada a En cas de problemes, dubtes, demanar l'hora, el que sigui, teniu a la vostra disposició una [llista de correu](https://lists.software-libre.org/cgi-bin/mailman/listinfo/xarnoppix-users) de lliure subscripció. [Xarnoppix-users@lists.software-libre.org](mailto:Xarnoppix-users@lists.software-libre.org)\n", "date": "2004-08-28 00:00:00", "id": "912", "title": "Xarnoppix 2.0: Metadistribució GNU/Linux en català" }, { "content": "Construir una enciclopèdia és una tasca molt laboriosa. Difícilment es pot fer sense les ajudes pertinents de les administracions públiques. Per això mateix, les llengües minoritzades ho poden tenir realment difícil per obtenir recursos per als seus parlants. Fins ara, ens sorprenia veure com poden ser acollides aquestes llengües a internet en projectes com la Viquipèdia ([en.wikipedia.org](http://en.wikipedia.org)) i com era possible que llengües minoritzades com el català ([ca.wikipedia.org](http://ca.wikipedia.org)), basc ([eu.wikipedia.org](http://eu.wikipedia.org)) i el gallec ([gl.wikipedia.org](http://gl.wikipedia.org)) tinguessin tantes facilitats a Internet quan a fora de la xarxa és tan difícil obtenir tantes coses. No content a donar cobertura a aquestes llengües des de fa poc, la Viquipèdia també n'està donant a les llengües de l'Estat espanyol que de tant minoritàries no tenen quasi ni reconeixement administratiu. Ens estem referint a l'asturià ([ast.wikipedia.org](http://ast.wikipedia.org)) i l'aragonès ([an.wikipedia.org](http://an.wikipedia.org)) dues llengües que, tal i com van les coses, aconseguiran amb el voluntariat el que totes les administracions els han negat: tenir la seva primera enciclopèdia en la seva pròpia llengua. Perquè tot això es basa en el voluntariat, i és el voluntariat el que manté vora d'un centenar d'enciclopèdies en diferents llengües i que aconseguirà que aquest mateix mes, el projecte global arribi al milió d'articles. Cada any s'hi sumen més llengües i es duplica el nombre d'articles. I no sembla que hagi de parar. Si voleu conèixer més detalls sobre la Viquipèdia, podeu llegir l'article [La Viquipèdia: l'enciclopèdia lliure en català](http://www.softcatala.org/articles/article31.htm).\n", "date": "2004-09-04 00:00:00", "id": "913", "title": "Les llengües minoritzades, també tenen el seu espai a internet" }, { "content": "Sóc membre d'un grup independent de persones que des de fa tres anys coordinem a Barcelona una Mostra d'Entitats, el dia onze de setembre. A la mostra hi venen tota mena de grups que, en un sentit ampli, treballen a la societat civil del nostre país: culturals, per la llengua, de solidaritat, mitjans de comunicació, artístics, amb l'exclusió dels partits, que creiem que ja tenen uns marcs propis d'actuació. Més de vuitanta entitats muntaran, enguany, el seu estand al [Passeig Lluís Companys de Barcelona](http://www.bcn.es/cgi-guia/guiamap4/cgi-guia/?actives=K001K002K003&zoom=1&scl=5&cnt=31560.390%2C82649.080&plt=31560.39%2C82649.08&plant=capes4c&txt1=&txt2=Pg+de+Llu%EDs+Companys%2C+13&idioma=0&grayscl=0), durant tot el dia. L'any passat vam tenir uns 20.000 visitants. Hi vindran algunes entitats o associacions relacionades amb internet o les noves tecnologies, per exemple hi seran [VilaWeb](http://vilaweb.com) o el [Racó Català](http://www.racocatala.com). Però moltes altres iniciatives n'han quedat fora, tan per manca de capacitat dels organitzadors per convidar-les o divulgar la iniciativa, com per la impossibilitat de l'associació per muntar una parada i cobrir-la tot un dia, per exemple, per manca de persones. De totes maneres la presència de grups tecnològics en català o que aprofitin la xarxa com a vehicle fonamental de l'activitat és encara limitada. Per això, hem decidit muntar una parada \"de l'organització\" (sense cap cost per als participants) per totes els grups o persones relacionats amb aquests temes, que vulguin exposar una mica al públic, en general, el que fan (penseu que gran part de la població no és internauta). De moment tindrem gent o material relacionats amb difusió cultural per internet, ordinadors i PDA en català, ciberdrets. La proposta ja existeix, així doncs, si algú hi està interessat que es posi en contacte amb nosaltres a l'adreça [gentdelaterra@correu.vilaweb.com](mailto:gentdelaterra@correu.vilaweb.com). Possibilitats:\n\n * Portar-nos material (tríptics, targetons, cartells o qualsevol altre invent) i nosaltres els repartirem a la gent interessada. \n * Enviar-nos (en format pdf i ben corregit!) un full DIN A5 per una o dues cares, que nosaltres fotocopiaríem i repartiríem. \n * Venir algú/ns personalment a fer-ho i de passada parlar amb el públic. Tindrà taula (un tros) i cadira (espero). Tot i que la mostra no és una botiga, si algun grup té material representatiu vendible, també el podria portar. \n * Qualsevol altra idea \"compatible\" que tingueu i pugueu muntar en una setmana.\nTot això està obert a associacions i grups \"potents\" a webmestres que fan feina individual. El nostra interès és, purament, dinamitzar la societat civil, de manera autònoma i com més autorganitzada millor. Podeu contactar-nos a [gentdelaterra@correu.vilaweb.com](mailto:gentdelaterra@correu.vilaweb.com) o cerqueu-me personalment a [Google](http://www.google.com/search?hl=ca&ie=UTF-8&q=Jordi+Dom%C3%A8nech+Arnau&meta=). [Softcatalà](http://www.softcatala.org) ha cedit uns 300 CD-ROM del mateix tipus que es van publicar 'El Periódico de Catalunya' fa pocs mesos, que es repartiran de franc entre els assistents fins que se n'exahureixin les existències.\n", "date": "2004-09-06 00:00:00", "id": "914", "title": "El català i les noves tecnologies presents a la Mostra d'Entitats l'11 de setembre a Barcelona" }, { "content": "A Softcatalà, fa tres anys, vam decidir donar suport a la proposta de nombrosos usuaris i usuàries que l'11 de setembre volen veure el logotip del [Google](http://www.google.com) catalanitzat, atès que aquest popular cercador va fer-se ressò de la festa nacional francesa el 14 de juliol i també de la suïssa l'1 d'agost, entre d'altres. Per tant, [vam demanar](http://www.softcatala.org/cagoogle/) a Google que durant la Diada mostrés un logotip específic per commemorar l'11 de setembre. La campanya va recollir més de 25.000 signatures. Malauradament, l'any 2001 va ser el mateix dels tràgics incidents als Estats Units, i sembla que aquesta data quedarà marcada per aquests fets per als nord-americans. Enguany, hem tornat a fer la petició sense gaire èxit. L'esperança és l'últim que es perd. La Malla [comenta també](http://www.lamalla.net/canal/11setembre2004/curiositats/article.asp?id=155858) la notícia. \n", "date": "2004-09-10 00:00:00", "id": "915", "title": "Google no celebra la Diada" }, { "content": "II Congrés ONLINE de l’Observatori per a la CiberSocietat: Cap a quina Societat del Coneixement? 2 al 14 de novembre de 2004 http://www.cibersociedad.net/congres2004 GT-86. La llengua catalana a la Societat del Coneixement Plantejament del Grup de Treball Preguntes obertes La Societat del Coneixement afavoreix les llengües minoritzades o per contra s'imposa la \"globalització lingüística\"? Quins projectes hi ha sobre llengua catalana i Societat del Coneixement al 2004? Coordinació: · Miquel Strubell i Trueta · Mercè Romagosa Huguet · Marta Torres Vilatarsana Presentació del grup: Proposem un grup de treball sobre llengua catalana i Societat del Coneixement en la línia iniciada amb les jornades presencials: 2000: I Jornada sobre Comunicació Mediatitzada per Ordinador en Català (CMO-Cat) http://www.ub.es/lincat/cmo-cat/ 2002 i 2003: I i II Jornades sobre el català a les noves tecnologies http://www.softcatala.org/jornades/ Objectiu: La Societat del Coneixement no és monolingüe com alguns auguraven inicialment. I la llengua catalana és un bon exemple de llengua sense estat que ha fet una aposta decidida per les noves tecnologies. El propòsit d'aquest grup de treball és avaluar com la llengua catalana s'ha potenciat amb l'adaptació a les noves tecnologies, què s'ha assolit fins ara i quins són els futurs reptes en aquesta adaptació. Pretenem fer un retrat dels projectes desenvolupats sobre la matèria al 2004: traducció de programes (tecnologia) premsa digital (comunicació) docència en línia de català (ensenyament) associacions pro-llengua catalana a Internet (foment de la llengua) projectes de recerca d'universitats sobre llengua i NNTT (investigació) innovació terminològica (normativa lingüística) treballs sobre llengua que s'usa als nous sistemes de comunicació: sms, missatgeria instantània, xat, email, etc. (vitalitat de la llengua) i qualsevol altre iniciativa unipersonal, grupal o institucional de recerca vinculada a la llengua catalana i Societat del Coneixement. El marc del 2n Congrés de l'Observatori per a la Cibersocietat és una bona ocasió per prendre el pols del català a la Societat del Coneixement a través de les comunicacions que es presentin en aquest grup de treball. Altres raons: \\- es publiquen les comunicacions en línia i en CD-ROM, per tant tindrem un bon retrat de com està la situació l'any 2004, d'interès per a qualsevol estudi diacrònic. \\- el diàleg a través dels fòrums de debat durant 12 dies del congrés afavorirà el coneixement entre projectes i pot crear sinergies de col·laboració. \\- és d'abast internacional, de manera que és una bona plataforma per mostrar al món què s'està fent en català i per fomentar l'intercanvi amb investigadors d'altres llengües. \\------------------------------------------------------------- NORMES DEL CONGRÉS A continuació: 1\\. Presentació 2\\. Presentació de propostes 3\\. Preguntes freqüents 4\\. Calendari 5\\. Contactes 6\\. Nota legal * Li fem arribar aquest e-mail amb tota la informació per tal que no hagi de rebre cap arxiu adjunt; però si ho prefereix, pot consultar tota aquesta informació i més detalls a http://www.cibersociedad.net/congres2004 \\-->1. Presentació L’Observatori per a la CiberSocietat http://www.cibersociedad.net convoca el seu II Congrés ONLINE que abordarà des d’una perspectiva oberta, multidisciplinària i compromesa el seu objecte d’estudi, la CiberSocietat, a través de la invitació a reflexionar sobre cap a quina Societat del Coneixement ens encaminem. El Congrés tindrà lloc al ciberespai entre els dies 2 i 14 de novembre de 2004\\. Mitjançant aquest document obrim el període de presentació de candidatures a comunicacions, dintre dels 78 grups de treball del Congrés. Els grups de treball són les unitats estructurals en las que s’organitza el Congrés, similars als habituals simposis, seminaris o tallers que composen els congressos tradicionals. Convoquem a l’Acadèmia, l’Administració, l’Empresa i la Societat Civil a participar en aquest Congrés. Donada la transcendència els plantejaments, preguntes i reflexions implícits en la línia editorial i en cadascun dels grups de treball creiem que és imprescindible la participació dels diferents actors socials per a respondre de forma legítima a la pregunta marc d’aquest esdeveniment: Cap a quina Societat del Coneixement?. En concret convoquem a investigadors i docents de ciències socials i humanes a presentar les seves recents investigacions i reflexions; investigadors i docents en àmbits científico-tecnològics a presentar les seves innovacions i reflexions; a l’administració i l’empresa a presentar les seves experiències; a la societat civil (ciutadania) a presentar les seves impressions, comentaris i experiències sobre la interacció de les TIC i la Societat del Coneixement. El Congrés s’articula en base als seus 78 grups de treball temàtics, per això els temes de les comunicacions han d’estar en relació amb algun dels grups de treball. Pot consultar la llista de grups de treball en el Web del Congrés www.cibersociedad.net/congres2004. Entenem que les comunicacions han de ser presentades dintre d’un grup concret i han d’analitzar detalladament una temàtica concreta o una experiència estretament vinculada al grup de treball al que es presenta. \\--> 2. Presentació de propostes Les COMUNICACIONS són l'element de contingut central del Congrés. Hauran d'estar enquadrades i apel·lar directament a un dels Grups de Treball acceptats del Congrés i la tramesa d'aquestes es farà des de les pàgines dels Grups i sempre utilitzant el formulari de tramesa que l'organització hi ha preparat. Així doncs, no s'acceptaran comunicacions enviades per correu electrònic ni per altres mitjans que no siguin l'esmentat. El formulari per a la tramesa de les comunicacions estarà disponible durant els pròxims dies. Altres breus notes, normes, recomanacions i informacions que afecten la tramesa de comunicacions són les següents: * TERMINI: La data màxima per a la recepció de comunicacions és el 7 d'octubre de 2004. * TEXTS ORIGINALS. Les comunicacions hauran de ser inèdites. * META-INFORMACIÓ. Totes les comunicacions hauran d'anar acompanyades de cinc paraules clau i d'un abstract o resum a la llengua de la comunicació. Recomanem, a més, la traducció del resum o abstract a l'anglès. * IDIOMES ACCEPTATS. Les llengües de treball del congrés i, per tant, en les quals l'organització acceptarà comunicacions són: català, castellà, gallec, anglès i portuguès. L'organització del congrés facilitarà la traducció automàtica de totes les comunicacions al català, castellà i anglès. Si la coordinació d'un grup de treball vol acceptar comunicacions a altres llengües, ho especificarà a la pàgina del seu grup i serà aquesta coordinació la que facilitarà a l'organització del congrés les traduccions d'aquestes comunicacions a català, castellà o anglès, per permetre la seva traducció a altres llengües. * FORMAT DE TRAMESA. El formulari de tramesa de comunicacions acceptarà els següents formats de fitxer: RTF, TXT, SXW, DOC, ZIP i RAR. L'organització del congrés anima els comunicants a utilitzar formats lliures (RTF, TXT o SXW). En cas de dubte o problemes, si us plau, posin-se en contacte amb l'organització del congrés. * TEXTS COMPLETS. Aquest congrés funciona amb la tramesa de la comunicació completa, ja en la seva versió final. És a dir, una comunicació per ser acceptada s'haurà d'enviar ja en la seva versió final i completa. No s'avaluaran ni s’acceptaran, per qüestions formals, comunicacions incompletes o trameses només de l'abstract o de propostes no completament desenvolupades. * EXTENSIÓ. Al GT-86 \"La llengua catalana a la Societat del Coneixement\" recomanem una extensió aproximada de 3 a 10 pàgines DIN A-4 a doble espai. Per a la resta dels grups de treball del congrés es recomana de 10 a 32 pàgines. * COMENTARIS INICIALS. Per a l'inici del Congrés (2 de novembre) totes les comunicacions seran publicades a la seva seu electrònica juntament amb un comentari inicial o lectura comentada que permetrà iniciar un debat sobre ella. Per aconseguir-ho, a totes les persones amb una comunicació acceptada a un determinat grup de treball els serà assignada una altra comunicació del mateix grup per a la seva lectura prèvia i elaboració d'aquest comentari inicial. Aquesta assignació la realitzarà l'equip de coordinació de cada grup de treball. L'organització considera que aquesta part del treball pre-congrés és determinant per generar un debat útil i sobre els continguts de les comunicacions. * RECOMANACIÓ. L'organització del congrés considera desitjable que totes les comunicacions explicitin de forma clara (1) l'objecte d'estudi concret a què apel·la la seva comunicació; (2) la rellevància i interès específic del tema que tracta en funció dels objectius i plantejament del grup de treball; (3) expliciti la metodologia i la/les àrea/àrees disciplinar/es des de la/les que s'elabora la comunicació; i (4) intenti finalitzar el text amb unes conclusions. * FORMAT DE CITES. Recomanem utilitzar les cites dins del text de la comunicació, entre parèntesi, indicant el cognom de l'autor, any i pàgina de referència, per exemple: (AUTOR, 1997: 101) o, també: (AUTOR & AUTOR: 1997: 101-105). Només s'usaran notes a peu de pàgina per a les cites en el cas d'aportar més informació o comentaris sobre la cita. * FORMAT DE LA BIBLIOGRAFIA. Recomanem no recórrer a endinsats o sangries per a les llistes bibliogràfiques i utilitzar els següents models per a l'elaboració de les llistes bibliogràfiques o similars: \\- Per a un llibre: TURKLE, Sherry, 1997, Life on the screen. Identity in the age of the Internet, New York: Touchstone \\- Per a un capítol d'un llibre: STRATTON, Jon, 1997, \"Cyberspace and the Globalization of Culture\", a David PORTER (ed.), Internet Culture, New York & London: Routledge, pp. 253-275 \\- Per a un article en una revista: STARRS, Paul F. 1997, \"The sacred, the regional and the digital\", a The Geographical Review, vol. 87, no. 2, pp. 193-218 * PUBLICACIÓ. Totes les comunicacions acceptades al congrés seran publicades a les Actes. Tots els materials del congrés i, per tant, totes les comunicacions, estaran regits per la llicència Creative Commons del Congrés que permetrà la lliure circulació dels continguts sempre que se n'especifiqui la font i l'autoria. \\--> 3. Preguntes freqüents [FAQ] Puc enviar més d'una comunicació? Cada congressista pot enviar tantes comunicacions com desitgi i seran discutides en el Congrés aquelles que siguin acceptades per la coordinació dels grups de treball en els quals presenti les seves comunicacions. Només s'accepten treballs acadèmics? No, l'Observatori de la Cibersociedad apel·la al món empresarial i a la Societat Civil a participar en aquest congrés, ja que entre tots hem de donar resposta a les preguntes del Congrés, presidides per la pregunta que dóna títol al mateix: Cap a quina Societat del Coneixement? He de pagar alguna quota per poder participar? Ha de consultar l'apartat “inscripció” del Web del Congrés, però la resposta a aquesta pregunta és No. La inscripció en el congrés és completament gratuïta, si bé existeix una petita quota per a aquells que desitgin obtenir el certificat d'inscripció i les Actes del Congrés. \\--> 4. Més informació * Per a més preguntes, dubtes i suggeriments, escriviu-nos a congres@cibersociedad.net * Tot sobre el Congrés: http://www.cibersociedad.net/congres2004 * Tot sobre l'Observatori per a la Cibersociedad: http://www.cibersociedad.net * E-Mail per a més informació: Si vol rebre tota la informació i novetats sobre el Congrés al seu correu electrònic, enviï un missatge a mesinfo@cibersociedad.net especificant el seu nom complet i l’adreça a la què vol rebre'l. També pot inscriure's al nostre butlletí a través del formulari: http://www.cibersociedad.net/congres2004/contacte/alta_butlleti.php \\--> 5. Calendari 12.07.2004 - Obertura del període d'inscripció al Congrés 20.07.2004 - Cridada a comunicacions 26.07.2004 - Obertura del període de recepció de comunicacions 07.10.2004 - Tancament del període d'acceptació de comunicacions 21.10.2004 - Publicació del programa oficial complet del Congrés 02.11.2004 - Inauguració del Congrés 14.11.2004 - Clausura del Congrés \\--> 6. Contactes No rebre més correus electrònics sobre el Congrés: baixa@cibersociedad.net SÍ rebre més informacions sobre el Congrés: mesinfo@cibersociedad.net http://www.cibersociedad.net/congres2004/contacte/alta_butlleti.php Opinar sobre la campanya de divulgació del Congrés: comentaris@cibersociedad.net Secretaria tècnica: C/ Carreres i Candi, 37-39, Local 1. 08028 Barcelona Tlf. +34 93 431 28 44 Fax: +34 93 298 09 42 Organització del Congrés: congres@cibersociedad.net \n", "date": "2004-09-15 00:00:00", "id": "916", "title": "II Congrés ONLINE de l'observatori per a la CiberSocietat" }, { "content": "Actualització: presentació l'1 d'octubre a Barcelona de Creative Commons. Algunes de les idees del moviment del programari lliure, com usar els drets d'autor per garantir permís a tercers per modificar i distribuir obres, han inspirat moviments similars entre autors de llibres, articles periodístics, música, o vídeo. Una de les iniciatives més populars és la [Creative Commons ](http://creativecommons.org/)una organització, sense afany de lucre, que ha estat creada perquè els seus impulsors consideren que la legislació actual de drets d'autor no s'ajusta a les necessitats dels nostres dies i és massa restrictiva. 20/03/2004, Jordi Mas i Hernàndez, jmas@softcatala.org Algunes de les idees del moviment del programari lliure, com usar els drets d'autor per a garantir permís a tercers per a modificar i distribuir obres, han inspirat moviments similars entre autors de llibres, articles periodístics, música, o vídeo. Una de les iniciatives més populars és la [Creative Commons](http://creativecommons.org/) una organització sense afany de lucre que ha estat creada perquè els seus impulsors consideren que la legislació actual de drets d'autor no s'ajusta a les necessitats dels nostres dies i és massa restrictiva. Amb molt d'enginy fan servir la legislació de drets d'autor per obrir els drets que els creadors poden cedir. L'avanç de la tecnologia en els últims anys permet que amb equips de baix cost qualsevol persona pugui crear, combinar, i distribuir amb un cost menyspreable (en Internet per exemple) continguts digitals. Són molt populars els blocs, que aporten gran contingut a la Xarxa, llibres i en general artistes que distribueixen els seus treballs a través d'Internet per la difusió que els hi ofereix. No obstant això, les facilitats de la tecnologia contrasten amb l'aridesa del sistema de jurídic, en concret els drets d'autor. Aquests són l'eina jurídica bàsica utilitzada per a la protecció de les creacions intel·lectuals. Regulen els drets reconeguts i que es concedeixen de forma exclusiva al creador d'una obra, que són principalment els drets de reproducció, distribució, comunicació, i transformació. Aquest drets s'atorguen de forma automàtica, són gratuïts (no requereixen cap taxa), i tenen reconeixement internacional a través de diferents convenis. Per a molts creadors els drets d'autor no són un mecanisme adequat per a protegir les seves creacions ja que no preveuen un sistema que permeti garantir fàcilment la distribució o modificació de les seves obres. Si estem realitzant una creació combinant creacions de tercers, com per exemple un article, hem de tenir el permís de l'autor original. Això crea una situació on es fa realment difícil compartir obres i crea un entorn on per defecte tots els drets d'una obra es troben reservats. Addicionalment, el període que deu transcórrer perquè una obra passi al domini públic, que és generalment 70 anys des de la mort de l'autor però pot variar entre diferents països, és excessiu. Avui en dia hi ha moltíssimes obres que estan bloquejades pels drets d'autor i per les quals hem esperar anys fins que puguin convertir-se en un bé comú i passar al domini públic. L'objectiu de la Creative Commons és crear un ecosistema de continguts digitals oberts on els autors puguin cedir part dels drets de les seves obres i retenir només els drets que realment tenen interès i augmentar el nombre de creacions disponibles lliurement. Creative Commons ofereix a través de la seva web [una pàgina](http://creativecommons.org/license/) que permet als creadors de les obres escollir amb dues preguntes molt senzilles què volen permetre que tercers facin amb els seus treballs. La primera pregunta fa referència a si volem permetre usos comercials dels nostres treballs, és a dir, si anem a autoritzar que la gent pugui sempre modificar, distribuir, o reproduir l'obra o només quan no hi hagi una finalitat comercial. La segona pregunta fa referència a si volem que la gent pugui o no modificar la nostra obra, i si ho fa, si volem obligar-los que les versions modificades hagin de ser compartides. Amb aquestes dues preguntes, la pàgina web ens ofereix una llicència, igual que succeeix en el programari lliure, que ens permet cedir els drets de la nostra creació sota les condicions que hem especificat. Una vegada realitzada la nostra selecció obtenim tres representacions de la nostra elecció: una en llenguatge fàcilment comprensible per tothom, una altra en llenguatge jurídic (la llicència) i altra en llenguatge informàtic (en forma de codi web). La web de Creative Commons disposa [d'un cercador](http://creativecommons.org/getcontent/) que conté les milers de creacions digitals que han estat alliberades, on s'inclouen des de cançons de Gilberto Gil fins el fons digital de la cadena pública BBC. Fa uns mesos va reeixir [una iniciativa](http://creativecommons.org/projects/international/es-ca/) impulsada per en Ignasi Labastida, del Programa de Millora i Innovació Docent de la Universitat de Barcelona (UB), per traduir al català totes les llicències i els textos de la web per tal de poder apropar totes aquestes eines als creadors de parla català. Un project força viu i que ja ha creat diverses versions de la llicència. A més, la Universitat de Barcelona ha començat a alliberar [material docent](http://www.publicacions.ub.es/) amb aquesta filosofia (Material amb DOI ) una iniciativa que també la Universitat Oberta de Catalunya ha començat [a impulsar](http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materiales.html) per alguns dels seus estudis. Iniciatives com la Creative Commons són força importants ja que faciliten als autors com volen llicenciar els seus treballs i creen un conjunt d'obres disponibles lliurement. Més informació Creative Commons en català http://creativecommons.org/projects/international/es-ca/ Explicació de les llicències en català http://cplte.blogspot.com/2004/08/creative-commons.html Aquest document és (c) 2004 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.\n", "date": "2004-09-20 00:00:00", "id": "918", "title": "Creative Commons. Continguts digitals lliures" }, { "content": "Els dies 24, 25 i 26 de setembre, amb motiu de les festes de la Mercè, la regidoria de Ciutat del Coneixement, amb la col·laboració de l'Institut Municipal d'Informàtica, presenta B Software en un estand al passeig de Gràcia de Barcelona cantonada ronda de Sant Pere. B Software és una iniciativa que vol fer públics els treballs en curs per tal d'impulsar l'ús de programari lliure als sistemes d'informació de l'ajuntament i a totes les eines informàtiques emprades pels treballadors municipals. A aquest efecte, es mostraran els prototips d'estació de treball i de servidors dissenyats per donar servei als treballadors i usuaris dels Centres Cívics Municipals, els primers que experimentaran la migració al programari lliure. Aquests prototips han estat elaborats amb el patrocini i col·laboració de les empreses Novell, Kemit i T-Systems. D'altra banda, l'empresa barcelonina FuturLink hi presentarà un punt d'accés desenvolupat amb tecnologia Bluetooth i un sistema operatiu basat en Linux embedded, que oferirà continguts adreçats a mòbils d'última generació. I al mateix temps, es faran demostracions de la distribució de Linux en català CATix 1.0, i s'hi presentarà diverses vegades el Linuxshow, un espectacle per atansar el programari lliure a la ciutadania. Un conjunt d'activitats que, juntament amb la presència de diverses empreses, associacions i particulars, com la del \"gurú\" brasiler [Marcelo d'Elia Branco](http://www.softcatala.org/articles/article33.htm), convertirà l'estand de B Software en un punt de trobada de tota la comunitat relacionada amb el programari lliure. Per a més informació us podeu posar en contacte amb la regidoria de Ciutat del Coneixement per telèfon al 934 027 986 o al correu electrònic a mpuigdomenech@mail.bcn.es Actualització: A la tarda el dia 24 a l'estand en Francesc Dorca de Softcatalà farà una xerrada sobre la versió en català de l'OpenOffice.org\n", "date": "2004-09-20 00:00:00", "id": "919", "title": "Mostra de programari lliure en català per la Mercè a Barcelona el 24, 25 i 26 de setembre" }, { "content": "La fundació Wikimedia ha anunciat avui la creació de l'article un milió a la Viquipèdia (wikipedia), el projecte per crear una enciclopèdia en línia, oberta i de contingut lliure. El projecte es va iniciar al gener del 2001, i avui dia és l'enciclopèdia més extensa del món, i la de creixement més ràpid, amb articles en més de cent llengües. Cada dia, s'hi afegeixen gairebé 2.500 articles nous, i se n'actualitzen deu vegades més. La Viquipèdia la fan només voluntaris que escriuen, actualitzen i revisen articles en un procés col·laboratiu. \"La idea de compartir coneixement és potent\", diu Jimmy Wales, el fundador de la Viquipèdia. Oficialment, la Viquipèdia segueix un punt de vista neutral, que exigeix als contribuïdors que evitin punts de vista esbiaixats en escriure els articles. Fins i tot articles sobre temes controvertits es poden escriure d'aquesta manera. Cada contribuïdor afegeix nou material al treball dels altres, i les edicions incorrectes es poden arreglar ràpidament. \"Tot es revisa en temps real\", diu Wales. Ara mateix, la Viquipèdia és un dels deu llocs de referència més populars a Internet, segons Alexa.com (http://www.alexa.com). Cada vegada més, estudiants, periodistes i investigadors l'utilitzen. També se l'ha citada milers de vegades en tota classe de documents i publicacions: notícies, reportatges, llibres, estudis acadèmics, i fins i tot, documents legals. A més, la Viquipèdia ha guanyat dos premis internacionals el 2004: el premi Ars Electronica (http://www.aec.at/en/prix/winners2004.asp) de \"comunitats digitals\" i el Webby Award (http://www.webbyawards.com) per \"millor comunitat\" El projecte utilitza la plataforma de programari MediaWiki, que permet que qualsevol pugui editar una pàgina en qualsevol moment, i que els canvis s'actualitzin instantàniament (wiki vol dir \"ràpid\" en hawaià). Es poden veure les versions antigues dels articles per veure com s'han desenvolupat. A més, ja s'estan preparant versions estàtiques de la Viquipèdia per distribuir-se en CD o DVD. Aviat, Directmedia Publishing en distribuirà una versió en alemany, i Madrakesoft inclourà una versió bilingüe en francès i anglès a la seva distribució de Linux. Tot el text de la Viquipèdia es distribueix amb la llicència de documentació lliure de GNU (GFDL), que permet que els contribuïdors puguin modificar i millorar el treball dels altres. Tothom té dret a reutilitzar i redistribuir els articles de la Viquipèdia, sempre que mantingui els mateixos drets. El programari MediaWiki es distribueix amb una llicència semblant. La Viquipèdia és cada cop més multilingüe: ja hi ha projectes en més de cent llengües, i d'aquests, catorze ja tenen més de 10000 articles, (Anglès (http://en.wikipedia.org): 343,000, Alemany (http://de.wikipedia.org): 137,000, Japonès (http://ja.wikipedia.org): 70,000, Francès (http://fr.wikipedia.org): 51,000, Suec (http://sv.wikipedia.org): 39,000, Polonès (http://pl.wikipedia.org): 37,000, Neerlandès (http://nl.wikipedia.org): 35,000, Castellà (http://es.wikipedia.org): 29,000, Italià (http://it.wikipedia.org): 23,000, Danès (http://da.wikipedia.org): 20,000, Portuguès (http://pt.wikipedia.org): 15,000, Esperanto (http://eo.wikipedia.org): 14,000, Xinès (http://zh.wikipedia.org): 13,000, Hebreu (http://he.wikipedia.org): 10,000). El projecte en català, amb més de 8.000 articles, està entre els vint més importants. A més de la Viquipèdia, la Fundació Wikimedia (wikimediafoundation.org (http://www.wikimediafoundation.org)) també sosté altres projectes multilingües: el Viccionari (wiktionary.org), Wikiquote (wikiquote.org), Viquillibres (wikibooks.org), i Wikisource (wikisource.org). Tots aquests projectes es distribueixen amb la mateixa llicència, i funcionen amb el programari MediaWiki. La Fundació ha captat vers 80.000€ des de la seva fundació. Si voleu més informació sobre com fer donacions, visiteu wikimediafoundation.org/fundraising (http://www.wikimediafoundation.org/fundraising) Amb canvis constants cada minut, cada dia, ningú no pot predir on seran la Viquipèdia i els seus projectes germans d'aquí a un any però, al ritme actual, la Viquipèdia podria ser el doble de gran a la primavera. \\-------------------------------------------------------------------------------- [edita] Més informació Per més informació o per qualsevol pregunta (en anglès), podeu contactar amb el representant de la Fundació Wikimedia, Jimmy Wales, Board of Trustees Chair, Wikimedia Foundation Telèfon: (+1)-727-527-9776 Correu electrònic: jwales@wikimedia.org (mailto:jwales@wikimedia.org) Nota de premsa treta d'aquí: http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Un_mili%C3%B3_d%27articles\n", "date": "2004-09-21 00:00:00", "id": "917", "title": "La Viquipèdia arriba al milió d'articles!" }, { "content": "El proper divendres 1 d'octubre es presentaran les llicències de [Creative Commons](http://creativecommons.org/) (CC) en la seva [versió en llengua catalana](http://creativecommons.org/projects/international/es-ca/) i adaptada al marc jurídic de l'estat espanyol. L'acte es farà a l'Aula Magna de la [Universitat de Barcelona](http://www.ub.edu), a la Gran Via de les Corts Catalanes, i serà presentat pel senyor Oriol Ferran i Riera, Secretari General de [Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya](http://www10.gencat.net/dursi/AppJava/home.jsp?area=3). La [Universitat de Barcelona](http://www.ub.edu) ha liderat el projecte d'introducció de les llicències de Creative Commons a l'estat espanyol, des que la tardor de 2003 va signar un conveni de col·laboració. El projecte ha consistit a adaptar les llicències a la jurisdicció espanyola, seguint la llei de Propietat intel·lectual i a traduir els textos al castellà i al català. Els redactats finals són el resultat d'una discussió pública que s'ha desenvolupat a través d'una llista on hi ha col·laborat persones de tot l'Estat i de tots els àmbits. A continuació és fa constar el programa de la Jornada a la que esteu convidats a assistir. Aquesta invitació podeu fer-la extensiva a qui considereu interessat en el tema:10.00| Presentació de la jornada \nOriol Ferran i Riera, Secretari General de Telecomunicacions i Societat de la Informació \n---|--- \n10.15| Creative Commons i el projecte d'internacionalització iCommons \nChristiane Asschenfeldt, Coordinadora de International Commons \n \n11.00| Carta a Hipàtia \nCarlos Sánchez Almeida, advocat i col·laborador de CC-Espanya i CC-Catalunya \n \n11.30| Pausa cafè \n \n12.00| Taula rodona: Noves formes de publicar i difondre la cultura Moderador: Pepe Cervera, Periodista especialitzat en Internet i blogger Pau Alsina, codirector i editor d'ArtNodes (UOC) Javier Candeira, periodista, fundador de Barrapunto Joan Duran, Servei de Publicacions UB Jordi Prenafeta, poeta i responsable de l'Àgora Literària dels Països Catalans Cristóbal Urbano, Departament de Biblioteconomia i Documentació, UB \n\n", "date": "2004-09-24 00:00:00", "id": "920", "title": "Jornada de presentació de les llicències de Creative Commons" }, { "content": "[Vilaweb Badalona](http://www.vilaweb.com/badalona/) organitza divendres, 24 de setembre, a les vuit del vespre una xerrada a càrrec d'en Jordi Mas, de Softcatalà amb el títol «Programari lliure i llengües minoritzades: una oportunitat impagable». L'acte es farà al local de l'Associació de Veïns del Centre, carrer Magatzem 37. Es tractarà de la primera de les activitats del [Correllengua 2004](http://www.correllengua.org/) a Badalona. SOBRE QUÈ ENS PARLARÀ ? Amb l'adveniment d'Internet, el programari lliure s'ha consolidat com a alternativa, tècnicament viable i econòmicament sostenible, al programari de propietari. Llengües com el bretó, el gallec, el gaèlic o el català han tingut un desenvolupament molt escàs en el món del programari propietari per les limitacions que imposa. En contraposició amb això, en el món del programari lliure aquestes llengües s'han desenvolupat amb un èxit notable. Analitzarem els avantatges del programari lliure per les llengües minoritzades i l'estat actual de la situació en el cas del català. La xerrada tindrà com a pròleg una presentació, d'un quart d'hora, del projecte de Vilaweb Badalona, l'edició local de Vilaweb líder en audiència.\n", "date": "2004-09-22 00:00:00", "id": "921", "title": "Xerrada: Programari lliure i llengües minoritzades. 24 de setembre" }, { "content": "Una altra mesura de la presència del català a la xarxa Paco Rivière Coordinador General de [PalmCAT](http://www.palmcat.org/) Introducció Un dels objectius de [PalmCAT](http://www.palmcat.org/), a més de l'adaptació de programes lliures al català, és l'adaptació i difusió de documents, que ja estan en català, a un format adeqüat per a poder ser llegits amb un ordinador de butxaca. Alhora de trobar documents en català, apropiats per a ser adaptats a un ordinador de butxaca, es donen moltes circumstàncies curioses. Com que el pressupost de [PalmCAT](http://www.palmcat.org/) és absolutament limitat, és lògic pensar que sent el català una llengua milenària, no serà tan difícil trobar documents que tinguin més de 100 anys, i per tan estiguin lliures de drets d'autor. Faré servir l'adaptació del Tirant lo Blanc a mode d'exemple. El projecte Gutenberg El [Projecte Gutenberg](http://www.gutenberg.net/) és la font més antiga de llibres electrònics (eBooks o etexts) a Internet. La seva col·lecció amb més de 12.000 documents, ha estat possible gràcies a centenars de voluntaris. La majoria dels documents del [Projecte Gutenberg](http://www.gutenberg.net/) són obres literàries antigues que han passat al domini públic als Estats Units. Tots es poden baixar, llegir i distribuïr gratuïtament, mentre no es modifiquin i es respecti la legalitat internacional, i de fet es pretén que sigui realment així. Convé en tot cas llegir en detall les condicions de la llicència de distribució del projecte. Aquests documents estan disponibles en 36 llengües diferents, incloent - des de fa poc el català - i em sembla que el nombre de documents en aquest projecte pot ser considerat com un indicador de l'activitat d'aquestes llengues a la xarxa. Al [Projecte Gutemberg](http://www.gutenberg.net/), s'hi pot trobar la [versió en anglés de Tirant lo Blanc](http://www.gutenberg.net/etext/378) i paradoxalment no s'hi pot trobar la versió en català. També s'hi pot trobar una [versió en anglés del Quixot](http://www.gutenberg.net/etext/7094), per a ser llegida i una altra per escoltar via MP3, i també en castellà, així com 51 obres més en castellà. Però el Tirant lo Blanc en català no hi és al Projecte Gutemberg. De fet al Projecte Gutemberg no hi ha cap llibre en català, si exceptuem una obra en alemany que tracta de temes lingüistics catalans, i que per contenir fragments en català, ha estat classificada com a obra en alemany i en català! De fet ha estat una sort que el seu autor l'hagi classificat així, ja que no fa tan de temps vaig creuar correspondència amb el responsable del [Projecte GutembergBiblioteca Cervantes](http://www.gutenberg.net/) el Tirant tampoc no hi és ni en format text ni en format audio (MP3). De fet només hi ha una \"versió facsímil\" que necessita 10 vegades més memòria que la versió en text i que no resulta apropiada per adaptarla a un ordinador de butxaca, amb el programari en català de que disposem. (I que per cert, és molt més senzilla d'obtenir amb un escànner, que una versió text, per la que cal un sistema de reconeixement òptic - OCR - i una posterior revisió manual). La Biblioteca Cervantes i la Constitució És curiós que la [Biblioteca Cervantes](http://www.cervantesvirtual.com/), que tan bé s'ocupa de fer efectiu l'article 9.2. de la [Constitució de 1978](http://www.ub.es/mercanti/Constitucio/Directconsti.html), que diu \"Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en els quals s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n'impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social\". Doncs digitalitzar el Quixot és un pas per portar la cultura a tothom. D'altra banda li costa tan fer efectiu l'article 3.3 (de la mateixa Constitució!): \"La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.\" També és curiós que justament en el cas de l'article 9.2 sigui molt més fàcil respectar-lo pel cas del castellà, que no pas del català que hauria de \"ser objecte d'especial respecte i protecció\" - segons l'article 3.3. O és que [les institucions públiques que donen suport a la Biblioteca Cervantes](http://www.cervantesvirtual.com/asociados/asociados.shtml) és nodreixen únicament [d'impostos no catalans](http://www.columbia.edu/~xs23/catala/fiscalc.htm)? Potser pagaria la pena reflexionar si és suficient que la constitució consideri una llengua mil·lenària com el català, tan sols una \"modalitat lingüística d'Espanya\" Memoware També vaig descobrir que a [Memoware](http://www.memoware.com/), la versió de butxaca del Projecte Gutemberg, amb més de 18.000 documents en format per a ordinadors de butxaca, no hi havia cap document en català. En aquest cas va ser possible - després de forces explicacions - sol·licitar la inclusió del català a la llista de llengües - a la que per cert el català és ara la primera per ordre alfabètic - i avui hi figuren una [trentena de documents](http://www.memoware.com/?&screen=search_results&p=language^!Catalan), a més de la [versió en anglès del Tirant lo Blanc](http://www.memoware.com/?screen=doc_detail&doc_id=10461&p=date_added^!0~!rating^!0~!contributor^!Paco%20Rivi%E8re~!&sort_by=downloads&start=0), procedent de l'adaptació al format de butxaca, de la versió del Projecte Gutemberg. Durant aquests dos anys, més de 480 internautes han baixat aquesta versió de butxaca en anglès, potser pel fet d'estar classificada com a novela medieval d'aventures. Si cerquem \"Cervantes\" a Memoware, trobarem el Quixot en castellà, anglès, alemany i italià. Si cerquem \"Joanot Martorell\" trobaren el Tirant en anglès, i ben aviat, espero que en català. Val a dir que és comprensible que hi hagin molts més documents en format de butxaca a Memoware, que textos al Projecte Gutemberg, ja que resulta força més agradable llegir un llibre a un ordinador de butxaca, i més \"natural\" en el sentit de que es sembla més a la forma tradicional de llegir un llibre, que es pot portar i llegir en qualsevol lloc. Tarragona Internet Fa poc vaig tenir la sorpresa de descobrir que [Tinet.org](http://www.tinet.org/) ha digitalitzat la versió original del Tirant lo Blanc a la seva [Biblioteca Digital](http://www.tinetbiblioteca.org/). Em vaig posar en contacte amb el responsable del projecte, que em va donar tota mena de facilitats per la seva adaptació a format de butxaca. Avui es pot trobar a [PalmCAT](http://palmcat.org/) en format [Plucker](http://plkr.org/). Pel que sembla, aquesta versió, es va fer amb la col·laboració de diverses escoles de Tarragona i de molts alumnes, i segons vaig saber, hi poden haver alguns errors, i encara està pendent d'una feina de correcció, que no ha trobat patrocinadors, per diversos motius. Plucker [Plucker](http://plkr.org/) és un navegador sense connexió a internet (offline) i visualitzador de llibres, que inclou moltes funcions, com imatges sensibles (desplaçables i ampliables), tipus de lletra cursiva, petit i d'alta resolució, múltiples bases de dades concurrents, paràmetres de pantalla i opcions de llapis configurables (navegació per gesticulacions i pels botons del maquinari) compressió ZLIB i DOC, conductes i interfícies amb PERL i Python, i un instal·lador per a Windows totalment integrat. PalmCAT ha adaptat aquest programa al català. De fet és un dels projectes més importants de PalmCAT i per això cercàvem un document molt especial per impulsar-lo, com el Tirant. El format Plucker és molt adeqüat per adaptar llibres que es trobin en format HTML, com el cas del Tirant de Tinet.org, ja que permet una còmoda navegació per l'index i pels capítols, a més de respectar força la tipografia i les imatges, cosa que no va ser possible en el moment que vàrem adaptar la versió anglesa, ja que ni disposavem del Plucker en català, ni aquella versió era en format HTML. Conclusió Hi ha diversos \"[baròmetres](http://wiccac.org/webscat.html)\" de la presència del català a la xarxa; la majoria es basen en comptar el nombre de pàgines en català disponibles a internet. Però el que fa realment útil la xarxa, no són les pàgines en sí mateix, sinó els continguts reals als que ens donen accès. En aquest cas el màxim exponent de la nostra literatura. I la comparació resulta aclapadora: Mentre el Quixot ha disposat d'un important projecte de digitalització recolçat per institucions públiques (finançades amb impostos dels catalans) i ha donat lloc a la creació d'una gran biblioteca virtual, que ha liderat un projecte internacional en el mateix sentit, als països de llengua castellana. El Tirant ha estat digitalitzat per professors i estudiants voluntaris d'algunes escoles, i encara està pendent la seva revisió. Tot i que per la seva maduresa, la literatura catalana és rica en obres antigues de gran valor, la dificultat està en trobar versions digitalitzades. Per cert, si en sabeu d'alguna us agrairem que us poseu en contacte amb nosaltres. Nota Pels [convenis per promoure la llengua i la cultura catalanes a l'exterior](http://www.cervantes.es/seg_nivel/institucion/Marcos_institucion_principal.jsp?pagina=/seg_nivel/institucion/GabiPrensaSPrensaActualidad.jsp), entre la Biblioteca Cervantes, l'Institut Ramon Llul, i la Biblioteca de Catalunya, s'ofereixen alguns [textos clàssics en català](http://www.cervantesvirtual.com/portal/bc/). Malauradament, la pràctica totalitat d'aquests documents són en format facsímil, que com hem explicat més amunt, no és adeqüat per la seva adaptació a un ordinador de butxaca. Per si no n'hi hagués prou, aquests documents, tot i ser molts, textos antics lliures de drets d'autor, no estan disponibles per la seva reedició, com ho són els documents del Projecte Gutemberg (com ara la versió citada del Tirant en anglès) com conseqüència d'unes [limitacions molt restrictives](http://www.cervantesvirtual.com/proyectoES/marcolegal.shtml) que ens obliguen a disposar d'una autorització per escrit, per tal de fer la conversió en format Plucker com hem fet per a tots els altres documents disponibles a PalmCAT, és a dir sense cap modificació. D'altra banda, mentre les planes web, tan de la [Biblioteca de Catalunya](http://www.gencat.net/bc/), com de l'[Institut Ramon Llull](http://www.llull.com/llull/) són en anglès i castellà, a més d'en català, la de l'[Institut Cervantes](http://www.cervantes.es/portada_b.htm) segueix sent només en castellà. Curiosa manera d'entendre el bilingüisme, que dóna la raó a en Salvador Sostres, que en parlar-nos del \"puto bilingüisme\" escribia fa poc al [diari Avui](http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/04/jul/05/ag2lli05.htm) que \"El bilingüisme és sempre que jo parli castellà però no és mai que tu parlis en català.\" (c) Paco Rivière - 2004 Es garanteix el permís per a copiar i distribuir aquest document complet en qualsevol mitjà si es fa de manera literal i es manté aquesta nota. Referències\n\n * Projecte Gutemberg: http://www.gutenberg.net/\n * Biblioteca Cervantes: http://www.cervantesvirtual.com\n * Biblioteca de Catalunya: http://www.gencat.net/bc/\n * Institut Ramon Llull: http://www.llull.com/llull/\n * Constitució Espanyola de 1978: http://www.ub.es/mercanti/Constitucio/Directconsti.html\n * Comentari sobre el tractament fiscal de Catalunya per part d'Espanya, per Xavier Sala-i-Martin, professor d'Economia de l'Universitat de Columbia: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/fiscalc.htm\n * Memoware: http://www.memoware.com\n * Tarragona Internet: http://www.tinet.org/\n * Tinet Biblioteca: http://www.tinetbiblioteca.org/\n * Portal del conveni entre la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Cervantes http://www.cervantesvirtual.com/portal/bc/\n * Plucker: http://plkr.org\n * Baròmetre de l'ús de català a internet: http://wiccac.org/webscat.html\n * PalmCAT: http://palmcat.org\n\n\n", "date": "2004-09-23 00:00:00", "id": "922", "title": "Article: El Projecte Gutemberg accepta el català. Una altra mesura de la presència del català a la xarxa" }, { "content": "[NukeCatalà](http://www.nukecatala.com) ha publicat la versió 1.1 de la NEC (Nuke en català). La NEC és una distribució per a l'àmbit català del popular sistema de gestió de continguts PHP-Nuke que permet la instal·lació ràpidament i fàcil d'un portal de continguts dinàmics. La darrera versió alliberada del [PHP-Nuke](http://phpnuke.org) és la 7.4 i es pot descarregar sense registre i, gratuïtament, des de la pàgina del seu creador F. Burzi (). Es tracta d'un programari distribuït amb la llicència GPL (General public License), escrit, fonamentalment, en codi PHP i que utilitza una base de dades (com MySQL) per guardar la informació del portal. Són molts els llocs web que, gràcies a PHP-Nuke, han passat de ser pàgines web amb contingut estàtic a portals dinàmics on el webmàster pot afegir contingut (notícies, articles, enquestes,...) utilitzant formularis molt intuïtius i sense que sigui imprescindible saber programar en PHP. En pocs minuts, en un ordinador local o en un servidor connectat a Internet, amb PHP-Nuke podrem instal·lar un portal que ofereix als usuaris diversos serveis (registre d'usuaris, fòrums, enquestes, enviament de notícies, cercador dins del portal,...) amb la possibilitat que els usuaris puguin triar l'aspecte que més els agradi, a través dels temes. El que destaca de PHP-Nuke dins del món dels gestors de continguts és la seva modularitat. Als milers de pàgines de suport que hi ha en tots els idiomes, trobarem blocs i mòduls que es poden afegir al PHP-Nuke estàndard i que poden acabar de personalitzar el portal. Podeu llegir l'article '[Beyond the Portal](https://www.linux-magazine.com/issue/46/PHPNuke_Installation_Configuration.pdf)' recentment publicat a Linux Magazine sobre PHP-Nuke. [NukeCatalà](http://www.nukecatala.com) va néixer amb la voluntat de constituir-se en un portal de suport i informació als usuaris de PHP-Nuke en llengua catalana. La distribució oficial de PHP-Nuke incorpora els fitxers de traducció a diversos idiomes. Des de NukeCatalà ens vam plantejar millorar la traducció de la versió oficial en un intent de depurar-la, ortogràficament, i des del punt de vista de la correcció lèxica. Les darreres traduccions que s'han publicat a NukeCatalà han estat obra de Rafael Carreras, de , i això ha estalviat moltes hores als usuaris de PHP-Nuke en llengua catalana. A NukeCatalà es publiquen notícies sobre PHP-Nuke, es tradueixen al català els blocs, mòduls i sistemes de seguretat més importants, es publiquen tutorials d'instal·lació i estan actius diversos fòrums que ajuden els usuaris a la correcta configuració dels seus portals. Ara, hem publicat aquesta distribució anomenada NEC. Hem reunit en un sol fitxer comprimit la darrera versió del PHP-Nuke, els pedaços de seguretat indispensables i els fitxers de traducció normalitzats de manera que els usuaris que es decideixin a provar o a instal·lar en català aquest sistema de portals puguin estalviar-se unes quantes hores de feina. I és que si la normalització lingüística en el món del programari és important en l'àmbit dels sistemes operatius i dels programes informàtics, també ho és, i molt, en l'àmbit dels sistemes de publicació en línia.\n", "date": "2004-09-26 00:00:00", "id": "923", "title": "Nova distribució en català de PHP-Nuke" }, { "content": "Acaba de publicar-se la versió 1.01 de la [CÀTix](http://www.tecnocampus.com/catix/),una compilació de programari lliure GNU/Linux que funciona completament des del CD-ROM. No cal que l'instal·lis, poses el CD-ROM, engegues l'ordinador i ja pots utilitzar el Linux. Et reconeixerà automàticament el maquinari del teu ordinador. Es pot fer servir per aprendre Linux, com a sistema operatiu portàtil, com a disc de rescat o com a sistema operatiu del teu ordinador. No cal instal·lar res al disc dur perquè funcioni: a mesura que es necessiten els programes es descomprimeixen des del CD-ROM en temps real. Aquesta nova versió ja està disponible al [servidor FTP de Softcatalà](https://www.softcatala.org/pub/knoppix/catix/) com a imatge ISO [catix-1.0.1.iso](https://www.softcatala.org/pub/knoppix/catix/catix-1.0.1.iso) (699 MB). Característiques implementades a la Catix 1.0.1\n\n * Ara els usuaris root i catix tenen contrasenya: catix. \n * Caut 1.0.1. Configuració AUTomàtica molt millorada. \n * Suport de controladors RAID. \n * No carrega el mòdul sbp2 que penjava algunes màquines especificant l'opció: \n \n nofirewire\n\nLa configuració nofirewire ja té seleccionada aquesta opció \n * Arranjada l'opció modulx= que no funcionava correctament i que permet triar el mòdul XFree86. Utilitza el mòdul vesa per defecte quan no sap quin carregar. \n * Arranjat el problema de detecció de targetes gràfiques Intel. \n * Arranjada l'opció utc/gmt per seleccionar el temps universal, coordinat com cal, en sistemes operatius potents com el Linux. \n * L'opció per defecte de país és ca, per tant no cal especificar-la. \n * Activa el primer fitxer d'intercanvi catix.swp que es trobi a l'arrel de qualsevol partició de qualsevol disc dur automàticament si no troba particions swap. \n * Crea automàticament un fitxer d'intercanvi catix.swp si la màquina té menys de 250 MB si no s'especifica el contrari per augmentar molt la velocitat en màquines amb poca memòria RAM. \n * Executa tots els programes catix.sh que trobi a l'arrel de qualsevol partició de qualsevol disc dur. \n * Arranjada la configuració fb800, fb1024, fb1280. \n * Arranjada la configuració del mòdem. \n * Arranjada la configuració del ppp. \n * Arranjada la configuració del raw1394. \n * Arranjada la configuració de l'usblp0. \n * Suprimida la configuració interactiva en les opcions d'engegada. \n * Arranjada la creació d'enllaços CD-ROM/DVD. \n * Arranjada la comprovació de checksum. \n * Arranjada la configuració del ratolí. \n * Millores en el programa d'instal·lació. Més informació. Ara copia el kernel a boot/linux-catix-1.0.1 \n * Millores en el programa d'instal·lació. Ara munta les particions si no ho estan, abans de fer la instal·lació \n * Arranjats petits detalls del fitxer de configuració catix-autoconfigura. \n * Arranjada l'opció pantalla per seleccionar la resolució. \n * Arranjada la configuració de múltiples targetes de la mateixa categoria. \n * Només carrega PCMCIA si troba controladora PCMCIA. \n * Només carrega USB si troba controladora USB. \n * Només carrega FIREWIRE si troba controladora FIREWIRE. \n * Arranjada la comprovació del checksum \n * Arranjats petits detalls del fitxer catix-autoconfigura \n * Millorada aturada del sistema \n * Actualitzada la documentació en format html.\nA la versió 1.1 (en preparació)\n\n * utilitzar el grub com a gestor d'engegada del CD-ROM \n * KDE 3.3 \n * GNOME ? (si hi cap) \n * Mozilla 1.7 i FireFox i Thunderbird (si hi caben) \n * Kernel 2.6.9 o superior \n * squashfs 2.0 \n * busybox 1.0 rc3 \n * Elixir 2.0? \n * Opció d'instal·lació del gestor d'engegada grub al disc dur en el programa d'instal·lació \n * més Debian, per tenir una distro més genuïnament Debian \n * ... s'accepten suggerències.\nA la [web](http://www.tecnocampus.com/catix/)\n\n * programa catix-autoconfigura de la versió 1.0.1 i resta de scripts modificats per no haver de baixar tota la CATix. \n * disquet d'engegada per a màquines velles.\n\n", "date": "2004-09-27 00:00:00", "id": "924", "title": "Actualització de la CÀTix" }, { "content": "Dins d'un projecte d'innovació docent anomenat [UniWiki](http://uniwiki.ourproject.org), en què hi participem deu professors de la [Universitat de Barcelona](http://www.ub.edu) i la [Universitat Autonòma de Barcelona](http://www.uab.es), oferim cursos gratuïts de 10 hores a tothom qui vulgui aprendre a fer servir el Wiki o l'OpenOffice vinculat a carpetes web (WebDAV) per facilitar la redacció col·laborativa de documents. Web del projecte, i amb més informació sobre els cursos, formularis de preinscripció, etc.: (basada en Tiki 1.8.4 en català) Curs d'eines informàtiques orientades a la redacció col·laborativa de documents (I): Wiki\n\n(CONVALIDABLE COM A 1 CRÈDIT DE LLIURE ELECCIÓ) DATES IMPARTICIÓ CURS: (4 cursos d'1 setmana, màx. 30 alumnes/aula).1er Curs:| 4, 5, 6, 7 i 8 d'octubre| 11-13 h. \n---|---|--- \n2n Curs:| 4, 5, 6, 7 i 8 d'octubre| 19-21 h. \n3r Curs:| 18, 19, 20, 21 i 22 d'octubre| 09-11h. \n4t Curs:| 18, 19, 20, 21 i 22 d'octubre| 16-18 h. \nLLOC: Aula d'informàtica 3 de la Facultat de Biologia, UB. Metro Palau Reial (L3, Verda) PREU: Gratuït (finançat pel DURSI - Generalitat de Catalunya) INFORMACIÓ GENERAL: El curs s'imparteix en 5 dies seguits, 2 hores per dia, amb la metodologia de l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), en una aula d'ordinadors amb un ordinador per alumne, preferiblement. El projecte haurà de ser realitzat per equips de, com a mínim, dues persones, i consistirà en la redacció d'una crítica constructiva sobre la qualitat de la docència rebuda el curs anterior, o altres temes (acordats amb el professorat). INSTITUCIÓ OFERENT [Departament d'Ecologia](http://www.ub.edu/ecolo/), Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. PROFESSORAT Xavier de Pedro Puente, professor del Departament d'Ecologia. Telf. 934021508, Fax 934111438 – [xavidp@bio.ub.es](mailto:xavidp@bio.ub.es) TIPUS D’AVALUACIÓ Aprofitament: Per grups d'alumnes han d'elaborar un breu projecte de redacció col·laborativa al llarg del curs, que serà avaluat al final del curs. MÉS INFORMACIÓ I PREINSCRIPCIONS Directament a la Web del projecte UniWiki: \nCurs d'eines informàtiques orientades a la redacció col·laborativa de documents (II): OpenOffice .org + Carpeta Web\n\n(CONVALIDABLE COM A 1 CRÈDIT DE LLIURE ELECCIÓ) DATES IMPARTICIÓ CURS: (4 cursos d'1 setmana, màx. 30 alumnes/aula).1er Curs| 11 i 13 octubre (10-13h) i 14, 15 octubre'04 (11-13h). \n---|--- \n2n Curs| 11 i 13 octubre (18-21h) i 14, 15 octubre'04 (19-21h) \n3r Curs| 25, 26, 27, 28 i 29 d'octubre (09-11h). \n4t Curs| 25, 26, 27, 28 i 29 d'octubre (16-18h) \nLLOC: Aula d'informàtica 3 de la Facultat de Biologia, UB. Palau Reial (L3, Verda) PREU: Gratuït (finançat pel DURSI - Generalitat de Catalunya) INFORMACIÓ GENERAL: El curs s'imparteix en 5 dies seguits, 2 hores per dia, amb la metodologia de l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), en una aula d'ordinadors amb un ordinador per alumne, preferiblement. El projecte haurà de ser fet per equips de, com a mínim, dues persones, i consistirà en la redacció d'una crítica constructiva sobre la qualitat de la docència rebuda el curs anterior, o altres temes (acordats amb el professorat). INSTITUCIÓ OFERENT [Departament d'Ecologia](http://www.ub.edu/ecolo/), Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. PROFESSORAT Xavier de Pedro Puente, professor del Departament d'Ecologia. Telf. 934021508, Fax 934111438 – [xavidp@bio.ub.es](mailto:xavidp@bio.ub.es) TIPUS D’AVALUACIÓ Aprofitament: Per grups d'alumnes han de realitzar un breu projecte de redacció col·laborativa al llarg del curs, que serà avaluat al final del curs. MÉS INFORMACIÓ I PRE-INSCRIPCIONS Directament a la Web del projecte UniWiki: \n\n", "date": "2004-10-03 00:00:00", "id": "925", "title": "Cursos lliures sobre l'ús del Wiki i l'OpenOffice en català" }, { "content": "Manifest sobre l'ús del programari lliure a l'educació, presentat per l'AEIC ([Associació d'Ensenyants d'Informàtica de Catalunya](http://www.aeic.es/)) “Per a la millora de l'ensenyament, l'educació i la cohesió social” Introducció El present Manifest intenta recollir les opinions majoritàries de les associades i dels associats de l'AEIC i d'altres persones que s'han manifestat lliurement sobre l'ús del Programari Lliure a l'educació i les implicacions que aquest comporta a l'ensenyament, en general i al desenvolupament personal dels infants, dels joves i del personal docent. A més, aquest manifest pretén ser una declaració d’intencions i opinions de l’associació amb l'única finalitat que el fonament de la nostra comunitat educativa (infantil, primària i secundària) no es quedi fora dels avenços que semblen venir sobre la política sobre les TIC del nostre país. Des dels seus inicis ara fa cinc anys, l’AEIC ha estat l’entitat capdavantera en l’impuls d’iniciatives en la millora de les TIC a l’Educació. Per aquest motiu, des d'un principi hem manifestat el nostre profund desacord amb la política seguida per la DGOIE (Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa) del Departament d’Educació en relació a les TIC, convençuts que són un dels fonaments de la qualitat i del desenvolupament de l’ensenyament. L'Associació d'Ensenyants d'Informàtica de Catalunya Manifesta: 1\\. Que l'ús del Programari Lliure representa per a la comunitat educativa una sèrie d'avantatges en diferents àmbits: a) Àmbit de valors: Els valors de comunitat col·laborativa que es trasllueixen de l'ús del Programari Lliure i el seu desenvolupament en els darrers 20 anys es poden aplicar a la difusió i creació de materials docents i als valors de solidaritat i col·laboració entre persones que impliquen els docents, joves i infants. Però més enllà d'això, la utilització de programari lliure permet “unificar” de manera “legal” l'ús de les eines informàtiques i apropa la possibilitat d'entrar en el món de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) als sectors més desafavorits i als centres escolars més pobres. Com es recull a la Declaració de Barcelona per a l'Avenç del Programari Lliure [1], l'ús de programari lliure presenta un seguit d'avantatges com ara: independència del fabricant, facilitat de compartició del coneixement i flexibilitat. A més, es tracta d'un entorn robust, segur, immune als virus informàtics, adaptable als diferents projectes educatius, integrador i respectuós amb altres sistemes informàtics. Idoni per ser usat per la comunitat educativa. Possiblement, l'avantatge més gran que representa el seu ús sigui el d'assegurar un estàndard per a la comunicació que no exclogui cap altre sistema, cosa que com és sabuda no respecten altres programaris propietaris. b) Àmbit social: L'ús il·legal del programari és un delicte. Com a ensenyants i educadors no ens podem permetre la hipocresia d'usar programari propietari de manera il·legal i, encara menys, fomentar que els nostres alumnes facin servir de forma il·lícita aquest programari, encara que sigui “necessari” per exigències del “currículum” o per la utilitat laboral que posteriorment se'n farà. L'alternativa del Programari Lliure ens permet que, amb eines “pràcticament iguals” i gratuïtes, es cobreixin les necessitats de formació dels nostres alumnes sense trencar la legalitat. A més, la implantació generalitzada a la societat catalana del Programari Lliure permetrà que els preus dels equipaments informàtics es redueixin entre un 25% i un 50% [2, 3], ja que com que no s'han de pagar les llicències d'ús, i es permet als sectors més desafavorits accedir a les TIC i reduint, d'aquesta forma, l'escletxa tecnològica de la nostra societat. El Programari Lliure és respectuós amb les particularitats locals de la comunitat més propera. Dóna un nou sentit al desenvolupament en informàtica, tot trencant la dependència dels països usuaris respecte dels països desenvolupadors de sistemes informàtics. I finalment crea una comunitat que treballa per una llengua i una manera de fer les coses diferenciadora de la resta del món, és a dir, que fomenta la identitat del país. c) Àmbit de l'ensenyament: En l'àmbit de l'ensenyament, un projecte d'ús de Programari Lliure permetrà corregir les mancances històriques dels centres d'educació primària i secundària en relació als centres universitaris. La facilitat d'ús i el baix cost d'implementació del Programari Lliure fan que es pugui dotar la comunitat educativa (professors, alumnes, pares i mares) d'unes eines de comunicació locals i adaptades a les peculiaritats dels centres educatius, respecte de les actuals solucions que són cares, disgregadores i poc participatives. L'ús del correu electrònic i de les pàgines web com a eina de comunicació entre la comunitat educativa és ja una realitat que cal potenciar i estendre a la totalitat del país. El desenvolupament d'aplicacions de gestió i d'aprenentatge (tutories, gestió econòmica, horaris, publicació de notes, teleformació) adaptades als centres i basades en Programari Lliure i en català faran que s'incrementin i enriqueixin les solucions als problemes quotidians que es presenten als centres, fent que la comunitat docent pugui centrar els esforços en l'educació dels alumnes que és, al cap i a la fi, l'objectiu principal. D’altra banda, implantar solucions de Programari Lliure permet fer un ús més racional dels recursos econòmics i informàtics, tal i com ha quedat demostrat en projectes d'altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol. La utilització de terminals i el reaprofitament de maquinari antic és una realitat que cal tenir en compte. L'oportunitat única que se'ns presenta a l'hora d'utilitzar Programari Lliure pot donar solució als dèficits de l'actual sistema. Utilitzar Programari Lliure permet corregir l'actual desfasament de les funcions del coordinador d'informàtica que ha estat una reivindicació històrica de la nostra associació: un coordinador d'informàtica dedicat a tasques de coordinació, assessorament, formació i docència, i un tècnic informàtic encarregat del manteniment dels sistemes. En l'àmbit del currículum implica un canvi d'orientació en la formació de l'alumnat. Com a docents no podem hipotecar la formació dels nostres alumnes formant futurs usuaris d'un determinat producte informàtic. Cal una alfabetització tecnològica general, integradora i globalitzadora, que permeti decidir a les persones la solució que considerin més adient. Ensenyar en la diversitat és un dels principis de l'educació actual i per fer-ho no cal marcar límits a l'ús de les eines que estan a la nostra disposició. d) Àmbit econòmic: En l'àmbit econòmic, l'ús del Programari Lliure implica deixar de pagar llicències per programari propietari, deixar d'augmentar les necessitats del maquinari destinat a aquest programari i la possibilitat de destinar aquestes despeses a altres àmbits com ara la formació del professorat, l'increment de l'equipament informàtic dels centres o la millora del personal tècnic dedicat al manteniment dels equips com ja està passant en altres comunitats autònomes de l'Estat spanyol[4]. L'ús de Programari Lliure en l'educació dóna opció també a crear una xarxa d'empreses catalanes, d'especialistes en informàtica sota la tutela del Departament d'Educació i persones voluntàries dedicades al desenvolupament i manteniment d'aplicacions de codi lliure i en català per a l'ensenyament, augmentant amb el temps la independència respecte les multinacionals del sector. Tot això repercuteix en un ús més racional dels recursos econòmics del Departament d'Educació ja que en un termini no superior a 4 anys disposaria d'un sistema de programari complet, totalment funcional i en català, i que comportaria unes despeses de manteniment mínimes. 2.- Que, considerant aquests avantatges i altres que estan reflectits en manifestos semblants al present com els de la «Declaració de Barcelona per a l'avenç del programari lliure» o més general com el «Manifest sobre l'ús del programari lliure a l'Administració pública» [5], presentat per Softcatalà, l'AEIC es declara partidària de la implantació immediata, a curt termini de solucions basades en Programari Lliure en les futures dotacions informàtiques del Departament d'Educació, tant als centres educatius com als servidors públics de la Generalitat de Catalunya, i demana expressament que el Departament d'Educació i els seus representants polítics facin una declaració pública a favor d'aquesta implantació. També demana el reciclatge dels equipaments informàtics obsolets utilitzant Projectes de Programari Lliure que permetin un ús racional i real dels equipaments. 3.- Que, considerant el canvi que representa per a la comunitat docent la utilització del Programari Lliure, és necessari que es faci la formació adient al professorat en el termini de temps més curt possible, i s'imparteixin els cursos de formació corresponents als centres i amb formació telemàtica. I que també és necessari revisar el “Carnet d'Alfabetització Informàtica” imprescindible per dur a terme una tasca meritòria en la docència en informàtica i que asseguri una formació general i globalitzadora del personal docent. 4.- Que és necessari que es creï un grup de desenvolupadors d'aplicacions informàtiques de codi lliure i en català per a l'ensenyament en tots els àmbits de la vida docent (educació, ensenyament i gestió) que treballin en cooperació amb les universitats catalanes i amb altres comunitats autònomes implicades en el desenvolupament de Programari Lliure. 5.- Que és necessari que es facin les inversions econòmiques i humanes corresponents perquè el canvi esdevingui un fet real i que la repercussió sobre el personal docent sigui com més lleu millor. 6.- I finalment que, respectant la filosofia del Programari Lliure, el Departament d'Educació hauria de tenir en compte les indicacions, precs i patiments dels professionals de l'ensenyament i l'educació del nostre país. Que hauria de considerar que la millor manera de fer “escola” és entenent que, qui ha de treballar-hi, té les millors solucions per fer que funcioni. Històricament, la direcció de la Informàtica Educativa al nostre país ha pecat de llunyana i impositiva, no ha tingut en compte les necessitats pròpies dels centres i ha ignorat la majoria de les innovacions i experiències de l'àmbit informàtic que, tant a títol individual com a col·lectiu, han fet persones i entitats en els centres educatius del nostre país, tot i no tenir cap mena de suport oficial. Per totes aquestes raons, ens veiem obligats a posar dubte que, amb els actuals recursos humans i direcció de la SGTI, es pugui fer la reconversió de les polítiques sobre les TIC a l’ensenyament, tan llargament esperades per la majoria dels coordinadors d’informàtica del país i dels docents usuaris dels recursos informàtics del Departament d'Educació. En conseqüència, i tenint en compte els punts exposats, l'AEIC prega a tots els professors i mestres, als pares i mares, als nostres alumnes, a les diferents associacions i ONGs relacionades amb l'educació i el Programari Lliure, als sindicats de l'ensenyament, a les institucions, a tots els que simpatitzin amb la nostra perspectiva, a totes les entitats preocupades per la situació actual de les TIC a Catalunya i, molt particularment, als components de l'actual Govern de la Generalitat de Catalunya que signin el present manifest, si consideren, d'antuvi i sense coaccions, que així ho han de fer. Catalunya, 29 de setembre de 2004 Referències: [1] Declaració de Barcelona per a l'avenç del programari lliure: http://www.softcatala.org/articles/article43.htm [2] La gestión del usuario del TCO: http://www.lapastillaroja.net/archives/cat_analisis_financiero_del_software_libre.html [3] Four out of four experts agree: Linux lowers TCO: http://management.itmanagersjournal.com/ [4] Programari Lliure al govern extremeny: Linex : http://www.softcatala.org/articles/article23.htm [5] Manifest sobre l'ús del programari lliure a l'administració pública: http://www.softcatala.org/admpub\n", "date": "2004-10-05 00:00:00", "id": "926", "title": "Manifest sobre l'ús del programari lliure a l'educació" }, { "content": "A continuació un avançament de la nostra intervenció que farà Òscar del Pozo de Softcatalà en la [jornada](http://www.lafarga.org/node/view/2) organitzada per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya aquest 8 d'octubre en l'apartat \"El català... cosa de qui?\". Se'ns ha demanat que contestem les següents preguntes: 1) Quina és la situació actual? 2) Quin paper ha de fer l'Administració? 3) Quina és la situació actual i els plans de Softcatalà? A continuació una transcripció del que serà la nostra intervenció. Quin paper ha de tenir l'Administració en el foment del català a les noves tecnologies? No cal explicar la necessitat de productes tecnològics en català. Si no hi ha usuaris d'una llengua, es perd, i això també és cert en cada àmbit d'ús concret. Tots sabem que no es pot construir la Societat de la Informació catalana amb programari en castellà. Quina és la realitat actual? La realitat és que, com a mínim en el camp de la informàtica, productes en català, ja en tenim: OpenOffice, Mozilla, GNU/Linux i molts altres programes de demostrada utilitat i viabilitat ens permeten treballar en català, des de fa temps. Així doncs, què esperem per fer-los servir per construir una societat de la informació en català? Cal decidir-se d'una vegada a fer el salt, que l'ensenyament i l'Administració passin a emprar-los, principalment, programari lliure en català. Aquest és el paper més important que pot jugar l'Administració en aquests moments: crear un mercat acostumat a fer servir productes en la nostra llengua. Un cop garantida la demanda, què cal fer per estimular l'oferta? Creiem, fermament, que no s'ha de fer amb els productes tecnològics el mateix que s'està fent amb el cinema. En general, traduir una versió concreta d'un producte no té sentit, pel canvi, sovint vertiginós, de la tecnologia. És necessària una visió a llarg termini. També cal tenir una visió integral dels productes, que inclogui els aspectes de manteniment, actualització, documentació, formació i suport a l'usuari. Cal centrar-se en la qualitat: els usuaris finals rebutjaran productes en català si no estan ben fets. Cal col·laborar amb les empreses foranes, facilitant-los els recursos lingüístics i tècnics necessaris per la localització al català, i amb la indústria local, proporcionant-li el coneixement per desenvolupar productes multilingües, des del començament, de la manera més racional. Cal insistir que els nous projectes relacionats amb la llengua i finançats, públicament, es creïn des del començament amb llicències lliures. I cal mirar d'alliberar recursos lingüístics de propietat pública ja existents, però només si el cost és raonable i hi ha persones, associacions o empreses que vulguin i sàpiguen fer ús d'aquests recursos. Com es veu Softcatalà enmig de tot això? Ens veiem treballant, com sempre. Els nostres plans són continuar fent la mateixa feina, i més i millor, si podem. Tenim els coneixements tècnics i lingüístics, un sistema organitzatiu que funciona i més de set anys d'experiència. A l'Administració, només li demanem que no ho espatlli. No és bo destruir el teixit associatiu que protegeix els ciutadans de les mancances dels seus governants. Si voleu ajudar-nos, benvinguts, si voleu ignorar-nos, també. Però no ens trepitgeu a menys que estigueu molt segurs que ho fareu millor que nosaltres i que tindreu la mateixa vocació de continuïtat. Finalment, tot agraint que ens hàgiu convidat a participar en aquesta reunió, vull aprofitar per convidar-vos a tots a participar en les [III Jornades del Català a les Noves Tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades), que, com el seu nom indica, estan íntegrament dedicades a aquest tema i que organitzarem, com cada any cap a la primavera. Us convidem a fer-nos arribar els vostres comentaris i suggeriments per incorporar-los al parlament.\n", "date": "2004-10-06 00:00:00", "id": "927", "title": "Softcatalà exposa la seva opinió sobre el paper de l'administració en el foment del català" }, { "content": "[Softcatalà](http://www.softcatala.org) presenta unes versions de prova públiques de les traduccions al català del [Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla) 1.7.3, el [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) 1.0PR (0.10.1) i el [Thunderbird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) 0.8, tots tres productes estrelles del [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org). Aquestes noves versions fan servir uns nous instal·lador basats en les versions oficials que facilitaran la instal·lació d'aquests programes per als nous usuaris. El Mozilla permet explorar els continguts d'Internet, enviar i rebre correu electrònic, consultar i participar en els fòrums de discussió i crear pàgines web; tot això ja es pot fer en català i d'una manera senzilla, intuïtiva i eficaç que pretén aprofitar al màxim les possibilitats actuals que ens ofereix Internet. Aquesta versió corregeix errades de seguretat i d'ús recents de les versions 1.7.x anteriors. GNU/Linux\n\n * [ftp://ftp.softcatala.org/.../mozilla-i686-full...tar.gz](https://www.softcatala.org/pub/beta/mozilla/1.7/1.7.3/mozilla-i686-pc-linux-gnu-1.7.3-full-installer-caAD.tar.gz)\n * [ftp://ftp.softcatala.org/.../mozilla-i686-installer...tar.gz](https://www.softcatala.org/pub/beta/mozilla/1.7/1.7.3/mozilla-i686-pc-linux-gnu-1.7.3-installer-caAD.tar.gz) (xarxa) \n * [ftp://ftp.softcatala.org/.../mozilla-i686-iso8859...tar.gz](https://www.softcatala.org/pub/beta/mozilla/1.7/1.7.3/mozilla-i686-pc-linux-gnu-1.7.3-installer-caAD-iso8859.tar.gz) (xarxa distribucions sense UTF8)\nWindows\n\n * [ftp://ftp.softcatala.org/.../mozilla-win32-installer....exe](https://www.softcatala.org/pub/beta/mozilla/1.7/1.7.3/mozilla-win32-1.7.3-installer-caAD.exe)\n * [ftp://ftp.softcatala.org/.../mozilla-win32-stub....exe](https://www.softcatala.org/pub/beta/mozilla/1.7/1.7.3/mozilla-win32-1.7.3-stub-installer-caAD.exe) (xarxa)\nPaquet d'idioma\n\n * [ftp://ftp.softcatala.org/.../mozilla-langpack....xpi](https://www.softcatala.org/pub/beta/mozilla/1.7/1.7.3/langpack/mozilla-1.7.3-langpack-caAD.xpi)\nEl Mozilla Firefox és un navegador web gratuït, de codi obert, basat en el codi desenvolupat dins el projecte Mozilla. Les seves característiques principals són la rapidesa així com la facilitat d'instal·lació i utilització. El Firefox és una aplicació amb poc consum de recursos i ràpida, alhora que compleix amb els principals estàndards d'Internet. El Firefox incorpora un gran nombre de funcions per facilitar-ne la utilització: plenament funcional només amb el teclat, barra d'eines personalitzable, administrador de marcadors, integració de cercadors d'Internet (per exemple, amb [Google](http://www.google.com), l'[Hiperdiccionari](http://www.grec.net/cgibin/lexicx.pgm) o la [Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/)), bloqueig de les finestres emergents no sol·licitades, navegació ràpida en pestanyes separades per a cada web que es visita, administrador de contrasenyes, baixada automàtica i simple de fitxers i lectura de fonts de notícies RSS, entre d'altres. GNU/Linux\n\n * [ftp://ftp.softcatala.org/.../firefox-installer....tar.gz](https://www.softcatala.org/pub/beta/firefox/0.10/firefox-1.0PR-i686-linux-gtk2+xft-installer-caAD.tar.gz)\nWindows\n\n * [ftp://ftp.softcatala.org/.../Firefox....exe](https://www.softcatala.org/pub/beta/firefox/0.10/Firefox%20Setup%201.0PR-caAD.exe)\nPaquet d'idioma\n\n * [ftp://ftp.softcatala.org/.../firefox-langpack...xpi](https://www.softcatala.org/pub/beta/firefox/0.10/langpack/firefox-0.10-langpack-caAD.xpi)\nEl Mozilla Thunderbird és un client de correu lliure i gratuït també d'execució ràpida i que consumeix menys recursos que altres alternatives, basat en el codi desenvolupat dins el projecte Mozilla. El programa té gran quantitat d'opcions de personalització i incorpora les característiques més útils que pot necessitar un client de correu avui dia: filtres de missatges, gestió del correu brossa amb autoaprenentatge, compte global, lectura de fonts RSS, etc. Tot això juntament amb les opcions a les quals podem estar més habituats, com ara la cerca de missatges o una llibreta d'adreces personal. A més, incorpora assistents per migrar el correu des d'altres clients de correu del mateix ordinador. GNU/Linux\n\n * [ftp://ftp.softcatala.org/.../thunderbird-...tar.bz2](https://www.softcatala.org/pub/beta/thunderbird/0.8/thunderbird-0.8-i686-linux-gtk2+xft-ca-AD.tar.bz2)\nWindows\n\n * [ftp://ftp.softcatala.org/.../ThunderbirdSetup...exe](https://www.softcatala.org/pub/beta/thunderbird/0.8/ThunderbirdSetup-0.8-ca-AD.exe)\nPaquet d'idioma\n\n * [ftp://ftp.softcatala.org/.../thunderbird-langpack....xpi](https://www.softcatala.org/pub/beta/thunderbird/0.8/langpack/thunderbird-0.8-langpack-caAD.xpi)\nAmb aquestes versions de prova públiques demanem a tota la comunitat d'usuaris d'aquests productes en llengua catalana que puguin donar-nos la seva opinió i, així, entre tots, continuar millorant dia a dia la qualitat de les traduccions d'aquests programes en la nostra llengua. Atès que són versions de prova, aquestes poden contenir errades importants i que tenen com a únic objectiu millorar la qualitat de la versió final i no pas ser versions de consum. Els [programes del projecte Mozilla traduïts al català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/) poden baixar-se des de la pàgina web de Softcatalà, i pot consultar-s'hi molta informació i ajuda sobre aquest projecte. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a . NOTA Si utilitzeu una versió oficial i teniu problemes amb els paquets d'idiomes del Firefox i el Thunderbird, podeu fer aparèixer la versió en llengua catalana afegint des de la consola (o al camí de les icones) els paràmetres \"-UILocale ca-AD -contentLocale AD\" després del nom del programa. Si tinguéssiu problemes tornant a la versió original faríeu el mateix però amb l'altre idioma, p.ex \"-UILocale en-US -contentLocale US\". Aquesta inconveniència s'arreglarà en futures versions.\n", "date": "2004-10-12 00:00:00", "id": "928", "title": "Softcatalà presenta versions de prova del Mozilla 1.7.3, Firefox 1.0PR i Thunderbird 0.8" }, { "content": "L'[ASSL (Asociación de Soporte al Software Libre)](http://www.assl-site.net/), [Mataró Wireless](http://www.matarowireless.net/) i el [Tecnocampus Mataró](http://www.tecnocampus.com/) organitzen el proper dissabte 16 d'octubre una taula rodona sobre ciberdrets, on es tractaran temes com ara el compartiment de fitxers, el nou codi civil, el cànon de la SGAE, el compartiment de l'ample de banda de les xarxes sense fils, etc... Hi participaran Javier Candeira ([Barrapunto](http://barrapunto.com)), Martí Manent ([Derecho.com](http://www.derecho.com)), Carlos Atarés ([Hispalinux](http://www.hispalinux.es)) i Alfredo Romero (OpenService). La taula rodona es farà a l'[Escola Universitària Politècnica de Mataró](http://www.eupmt.es/). Per a més informació, consulteu la web de la [3a setmana de les noves tecnologies per a tothom](http://web.tecnocampus.com/setmana2004/).\n", "date": "2004-10-14 00:00:00", "id": "929", "title": "Taula rodona sobre ciberdrets a Mataró" }, { "content": "Softcatalà ha publicat avui mateix les les conclusions i les ponències de les II Jornades sobre el català a les noves tecnologies que es poden trobar a [la web de Softcatalà](http://www.softcatala.org/jornades/2004/ponencies/). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les Noves Tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2004-10-15 00:00:00", "id": "930", "title": "Conclusions i ponències de les II Jornades sobre el català a les Noves Tecnologies" }, { "content": "A l'apartat de [llistes](http://www.softcatala.org/llistes) de Softcatalà s'ha creat una nova llista per a l'Skype en català. L'objectiu de la llista és, d'una banda, que els usuaris puguin comunicar-se entre ells per comentar qualsevol cosa, i de l'altra, anar actualitzant i millorant la traducció feta per en [David Valls](http://www.david.valls.name). Els arxius de la llista poden ser consultats mitjançant [Mail-Archive](http://mail-archive.com). [L'Skype](http://www.skype.com) és un programa gratuït de telefonia per internet (VoIP) i missatgeria instantània seguint el protocol d'igual a igual (P2P) fet pels creadors del programa KaZaA. A banda de poder fer trucades de veu de franc entre els seus usuaris, es poden fer trucades a telèfons fixos i mòbils d'arreu del món a uns preus molt competitius, mitjançant el servei SkypeOut. Cal destacar-ne la facilitat d'instal·lació, ús i qualitat de la veu.\n", "date": "2004-10-18 00:00:00", "id": "931", "title": "Nova llista de correu pels usuaris de l'Skype en català" }, { "content": "L'[Observatori per a la Cibersocietat](http://www.cibersociedad.net/) (OCS), una entitat sense afany de lucre constituïda com una comunitat-xarxa d'experts i interessats en les TIC i Internet, nascuda i liderada des de Catalunya, celebrarà del 2 al 14 de Novembre el seu [IIn Congrés Internacional Online de l'Observatori per a la Cibersocietat: Cap a quina societat del coneixement](http://www.cibersociedad.net/congres2004/index_ca.html). Acabada la recepció de comunicacions, el 14 d'octubre, es poden donar aquestes dades: 3.000 inscrits (es preveu una assistència aproximadament d'entre 4.000 i 6.000 persones) que participaran activament en els debats organitzats als 77 Grups de Treball, amb més de 400 comunicacions o ponències. Els inscrits pertanyen a mes de 50 estats diferents. El congrés es celebra en 5 versions idiomàtiques, entre les quals es troben el català i el gallec. És, doncs, una gran oportunitat per fer arribar al món l'existència del català a Internet. Podem destacar, per als visitants i usuaris de Softcatala.org, aquest Grups de Treball:\n\n * (GT-86) - La llengua catalana a la Societat del Coneixement Software Lliure \n \n * (GT-87) - Software Lliure \n \n * Dret a la propietat intel·lectual i Internet \n \n * (GT-91) - Una Societat del Coneixement accessible per a tots TIC, poder i control social\n\nLa inscripció es lliure, gràcies al suport de diverses institucions catalanes que en són sòcies organitzadores. Però què és un Congrés ONLINE? Un congrés ONLINE és un espai electrònic especialment dissenyat per a la presentació i l'intercanvi d'anàlisis, reflexions, recerques i experiències de persones de perfils diversos i interessades en temàtiques similars d'arreu del món. Persones que potser mai coincidirien físicament ni tindrien l'oportunitat d'intercanviar aquestes experiències i coneixements i que, durant un temps limitat, ho fan en línia. Com en el cas dels congressos presencials, el debat es genera a partir de les ponències i de les comunicacions presentades als diferents Grups de Treball (GT). El seu objecte, l'enfocament i dinàmica dependran dels criteris de les coordinacions de cada grup, d'acord amb la filosofia i objecte del congrés descrits a la línia editorial del congres. La moderació de l'activitat i l'avaluació de les comunicacions de cada grup són responsabilitat de les coordinacions dels grups de treball. L'organització del congrés es responsabilitza de la seu electrònica, les metodologies i ritmes de treball i, en general, d'una tasca possibilitadora. Així, conceptualitza i administra les eines telemàtiques d'interacció per tal que els GT puguin desenvolupar la seva activitat de manera autònoma, però en un entorn integrat i que potencia la relació amb altres temàtiques i GT afins. La participació en el congrés es diferencia radicalment de la participació en altres àmbits de debat existents a la xarxa i que tècnicament tenen una base similar: fòrums, llistes de distribució, grups de notícies, etc., però amb unes condicions i metodologia de treball peculiar que el fan, senzillament, diferent. Us hi esperem a tots. ;-)\n", "date": "2004-10-17 00:00:00", "id": "932", "title": "Congrés Internacional \"Cap a Quina Societat del Coneixement?\"" }, { "content": "A partir d'avui tots els continguts de la web de Softcatalà es troben llicenciats sota [la llicència de Creative Common](http://creativecommons.org/licenses/by/2.1/es/deed.ca), sempre i quan no s'indiqui el contrari com és el cas d'alguns articles. Això inclou totes les notícies del bloc, la descripció dels programes, molts dels articles i la resta del contingut. Amb aquesta llicència es permet copiar, distribuir i comunicar públicament els continguts del nostre web, fer-ne obres derivades i fer un ús comercial de l'obra, sempre i quan es reconegui i citi l'autor original.\n", "date": "2004-10-18 00:00:00", "id": "933", "title": "Els continguts de Softcatalà sota llicència Creative Commons" }, { "content": "El jurat dels premis Nacionals de Radiodifusió, Televisió, Internet i Telecomunicacions en la seva reunió del propassat 14 d'octubre de 2004, va decidir atorgar els premis Nacionals d'Internet a \"l'Associació Softcatalà, pel seu compromís amb la llengua catalana, en l'àmbit de la informàtica, les noves tecnologies i internet. Softcatalà, col·lectiu que també defensa el programari lliure, aglutina dos elements bàsics per a la vertebració del país: la defensa de la llengua i la seva normalització, en el marc de la Societat de la Informació\". Aquest és el primer cop que el premi Nacional d'Internet s'otorga a un col·lectiu de voluntaris, i esperem que això obri una nova via de reconeixement a la tasca de les persones que estan treballant des del voluntariat. Softcatalà no hauria estat possible aquests set anys sense la tasca d'Antoni Agramont, Aureli Alabert, Aleix Badia, Xavier Beà, Marc Belzunces, Xavi Caballé, Laura Casanovas, Miquel Chicano, Jordi Coll, Xavi Conde, Jesús Corrius, David de Montserrat, Òscar del Pozo, Jordi Domènech, Francesc Dorca, Mireia Farrús, Oriol Ferran, Vicent Fornés, Toni Güell, Toni Hermoso, Jordi Jover, Quico Llach, Albert Llobet, Jordi Mallach, Jordi Mas, Emi Miró, Joan Moratinos, Fingal Noguera, Pere Pasqual Pérez i Hernàndez, Miquel Piulats, Josep Puigdemont, Jaume Quintanilla, David Rios, Xavier Rull, Àngels Sala, Josep Mª Suelves, Joaquim Torres Mauri, Marc Valerio, Martí Villaret i la resta de col·laboradors que hem oblidat mencionar, i a tots els nostres usuaris i usuàries. Els altres guardonats d'aquesta distinció de la [Generalitat de Catalunya](http://www.gencat.net) d'enguany són el programa 'Futbol a Catalunya Ràdio' amb el premi Nacional de Radiodifusió, el Departament de Nous Formats de Televisió de Catalunya amb el premi Nacional de Televisió, i Ruralnet amb el premi Nacional de Telecomunicacions. Breu història de Softcatalà Des del 1997 fins a dia d'avui ha traduït, provat, i donat difusió a la versió catalana dels navegadors Netscape, amb el nom de navegador primer i, més recentment, sota el nom del projecte lliure Mozilla.org. L'any 2000 va començar el procés de traducció del paquet ofimàtic OpenOffice.org amb el suport de Sun Microsystems i des d'aleshores s'ha convertit en la principal opció ofimàtica lliure en català. També tradueix el processador de textos Abiword. L'any 2000 va encetar una col·laboració amb el cercador Google que va permetre traduir al català la interfície d'aquest cercador i, més endavant, participar en l'adaptació del motor de cerques de pàgines en català. En l'àmbit de GNU/Linux, ha participat en la seva popularització, en la traducció de l'entorn GNOME, i de les eines de configuració i instal·lació de les distribucions Mandrake i Fedora. El 23 d'abril del 2002 va impulsar una manifest amb el suport d'algunes de les entitats més representatives del país per demanar l'adopció del programari lliure i els estàndards oberts, per part de l'Administració pública a Catalunya. Durant aquests anys sempre ha cregut fermament en la creació de recursos lingüístics lliures, com a forma de reduir les barreres d'entrada a aquells que vulguin apostar pel català en les noves tecnologies. Aquesta idea s'ha materialitzat en la creació d'una guia d'estil, un glossari de més de 1500 termes, i una corrector ortogràfic català. Tots ells lliures i gratuïts. Des de fa dos anys organitza anualment les Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies que serveixen de marc d'intercanvi de tots els que treballen en el sector del català en les noves tecnologies. Els últims set anys ha coordinat amb diferents entitats la producció de més d'1 milió de còpies de CD-ROM en català.\n", "date": "2004-10-27 00:00:00", "id": "934", "title": "Softcatalà guardonada amb el Premi Nacional d'Internet 2004" }, { "content": "El [projecte SIGOSSEE](http://www.tecn.upf.es/gti/sigossee/index_cat.htm) està preparant un seminari públic a la [Universitat Pompeu Fabra](http://www.upf.es/) el 2 de novembre. Volem convidar tothom que tingui interès en l'ús del programari lliure en l'àmbit educatiu. La reunió es farà conjuntament amb el projecte JOIN, i el projecte UNFOLD (Framework 6 UE), que investiga i desenvolupa l'ús d'estàndards orientats als programes i aplicacions d'ensenyament a distància (e-learning). Els idiomes de treball són l'anglès, el castellà i el català. Programa\n\n * SESSIÓ DE MATÍ \n\n * 9:30 Cafè \n\n * 10:00 Recepció i introducció a SIGOSSEE \n\n * TEMA: OPEN CONTENT\n * 10.10 Jesus M. González-Barahona, Universidad Rey Juan Carlos, Madrid Edukalibre project: exploring libre software models to produce educational materials. \n\n * 10.30 Francesc Busquets, XTEC, Generalitat de Catalunya El projecte \"Clic\". \n\n * 10:45 Dirk Stieglitz. Universitat de Bremen, Alemanya Open Content and IPR/Copyright based on some new German developments in an European view. \n\n * 11.00 Mihkel Pilv, Miksike LearningFolders, Estònia The LearningFolders Project. \n\n * 11.15 Debat obert amb els ponents \n\n * 1145 Descans\n * TEMA: OPEN SOURCE I ESTÀNDARS OPEN E-LEARNING\n * 12.00 Dai Griffiths, Projecte UNFOLD, Universitat Pompeu Fabra The significance of the IMS Learning Design specification. \n\n * 12.20 Fred de Vries, Open University dels Països Baixos A brief introduction to CopperCore, an Open Source Learning Design engine. \n\n * 12:30 Debat obert amb els ponents\n * 13.00 DINAR (hi ha restaurants barats als voltants)\n * SESSIÓ DE TARDA \n\n * TEMA: SISTEMES DE GESTIÓ DEL OPEN SOURCE LEARNING\n * 15.00 Fred de Vries. Open University dels Països Baixos The Potential of Open Source Virtual Learning Environments.\n * 15.20 Projecte JOIN. Marta Capdevila. Universitat de Vigo Alexandra Toedt. Universitat de Colònia. Gestión de la tele-enseñanza con software libre: evaluación y buenas prácticas. \n\n * 15.40 Debat obert amb els ponents \n\n * 16:10 Descans \n\n * TEMA: MODELS ORGANITZACIONALS\n * 16.25 Enrique Félez, Ajuntament de Barcelona. Programari lliure i la ciutat de la coneixament. \n\n * 16,40 Joan Antoni Català, T-Systems, Barcelona Clusters for Innovation. \n\n * 16.55 Cristina Barrado, Universitat Politècnica de Barcelona La Càtedra de Programari Lliure, Objectius i motivació. \n\n * 17.10 Raymond Elferink, RayCom, Països Baixos The perspective of an Open Source developer. \n\n * 17.15 Debat obert amb els ponents\n * 17.45 Resum i conclusions finals \n\n * 18:15 Tancament \n", "date": "2004-10-30 00:00:00", "id": "935", "title": "Seminari sobre programari lliure i educació a Barcelona (2 de novembre)" }, { "content": "El 19, 20 i 21 de novembre està previst celebrar a Andorra el [II Congrés d'Enginyeria en Llengua Catalana](http://www.celc.net/). L'esdeveniment pretén reunir enginyers de les especialitats més diverses interessats a estudiar de forma interdisciplinària les repercussions de les seves activitats. \n\nExtret de la seva pàgina web \n\n> \"El Congrés es planteja amb els objectius següents:\n> \n> * Debatre tècnica i professionalment les implicacions de l'enginyeria en la conformació del territori i l'evolució de la societat a principis del segle XXI. \n> * Abordar les repercussions socials i ambientals de projectes i infraestructures concretes del nostre territori, en un món globalitzat que tendeix cap a la deslocalització de l'activitat econòmica. \n> * Analitzar el paper de l'enginyeria en la construcció europea i en el procés de globalització mundial. \n> * Posar en comú les experiències professionals d'enginyers dels diversos àmbits territorials.\"\n\n\nInteressant subratllar la ponència dedicada a les diferents eines d'enginyeria lingüística aplicades a la llengua catalana. \n\nUna altra vegada extret de la pàgina web\n\n> \"LES EINES D’ENGINYERIA LINGÜÍSTICA APLICADES A LA LLENGUA CATALANA \n> \n> L’enginyeria està fent progressos en l’àmbit de la llengua i de la parla en diferents aspectes, que es tractaran especialment en relació a la llengua catalana. Aquests aspectes, que s’abordaran tant genèricament com en aplicacions concretes són: la traducció automàtica; la comunicació persona-màquina, a partir de sistemes de reconeixement i síntesi de veu; i la millora de l’accessibilitat als sistemes d’informació, identificant paraules rellevants i gestionant bases de dades.\"\n\nMés informació a la pàgina web del congrés: .\n", "date": "2004-11-01 00:00:00", "id": "936", "title": "II Congrés d'Enginyeria en Llengua Catalana" }, { "content": "En el marc de la celebració de la I Jornada anual de l'[Associació d'Antics Alumnes de la Universitat de Lleida](http://www.antics.udl.es) el proper 6 de novembre, esta previst que professionals de diferents àmbits debatin sobre l'impacte que les noves tecnologies tenen sobre la llengua. Les noves tecnologies poden estar afavorint el major ús de llengües minoritàries a través de la seva presència a Internet, això pot ser una oportunitat per llengües com la catalana, que poden trobar en aquest mitjà un nou espai de difusió a nivell mundial de forma que un professional de Lleida desplaçat al Japó, per exemple, pot llegir cada dia en la nostra llengua la premsa local. De fet el català està força present a Internet. Però quin es el seu potencial en aquest mitjà? Com pot afectar tot això a la unitat lingüística de la llengua?. Però en realitat la majoria de la producció a través d'Internet continua essent en les llengües majoritàries del món, sobretot l'anglès i el castellà; com es preveu que pot anar evolucionant tot això? El que a primera vista sembla una oportunitat, en realitat no serà una amenaça per una llengua com la nostra? Probablement tot això depèn de la possibilitat d'utilitzar programaris en aquestes llengües més minoritàries, i també els continguts que apareixin a internet en aquestes llengües. Relacionat amb el mateix tema, i en un altre ordre de coses, tots estem molt habituats a l'ús dels missatges curts a través dels telèfons mòbils, en aquests missatges s'utilitza un llenguatge propi, diferent al que utilitzem de manera habitual en altres medis. Aquest llenguatge de paraules més curtes, abreviades, el podem veure ja en cartells i en publicitat, i alguns estudiants l'utilitzen en l'anotació d'apunts de classe i en els exàmens. Això es una amenaça per a la llengua? Com pot evolucionar tot això? El Sr. Lluís Foix, director de [La Vanguardia Digital](http://www.lavanguardia.es), el Sr. Miquel Pueyo, director general de [Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya](http://www.gencat.net/presidencia/llengcat), el Sr. Jordi Mas, coordinador general de [Softcatalà](http://www.softcatala.org), la Sra. Marta Alòs, escriptora i el Sr. Ricard Fité, coordinador de temes lingüístics de [El Periodico](http://www.elperiodico.es/cat/), moderats per Jesús Riverola debatran per intentar donar respostes a aquesta i altres preguntes el proper dia 6 de novembre. L'Associació d'Antics Alumnes de la Universitat de Lleida ha organitzat tota una sèrie d'actes per aquest dia entre els quals cal destacar també l'exposició 'Espais i temps: vivències de l'estudiantat universitari a Lleida', mostra senzilla que pretén donar a conèixer la importància que diferents espais, com ara les aules, les biblioteques, els bars, la festa, els pisos d'estudiants etc, i els temps, com ara estudi, la classe, la diversió etc, han tingut al llarg de més de 700 anys d'existència de la nostra Universitat, i com tan espais com temps han anat canviant durant aquests segles. L'exposició restarà oberta a tota la ciutat durant les dues setmanes següents a la seva inauguració. Finalment, cal destacar també dins d'aquesta I Jornada que l'Associació d'Antics Alumnes concedirà a títol pòstum el premi Alfons de Borja de l'Associació, al Dr. Joan Oró i Florensa. Els actes estan adreçats als socis, però resten oberts a tota la comunitat universitària i a la ciutadania de Lleida, en general. Per a més informació podeu adreçar-vos a: Associació d'Antics Alumnes de la Universitat de Lleida C/ Jaume II, 71 25001 Lleida Tel. 973 70 33 89 c/e:antics@antics.udl.es \n", "date": "2004-11-02 00:00:00", "id": "937", "title": "Taula rodona: «Impacte de les Noves Tecnologies en l'Ús de la Llengua». 6 de novembre a Lleida" }, { "content": "[Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/) és el nom del projecte de programari lliure creat al voltant de la comunitat [mozilla.org](http://www.mozilla.org), que des de fa més de sis anys està treballant en la creació d'un conjunt d'eines de treball a Internet, entre les qual s'hi inclouen un navegador, un editor d\"HTML, un programa de xat i un client de correu electrònic. El Mozilla, resultat d'aquesta tasca, permet explorar els continguts d'Internet, enviar i rebre correu electrònic, consultar i participar en els fòrums de discussió i crear pàgines web; tot això ja es pot fer en català i d'una manera senzilla, intuïtiva i eficaç que pretén aprofitar al màxim les possibilitats actuals que ens ofereix Internet. Aquesta darrera actualització al català incorpora millores importants de seguretat i manejabilitat. També s\"ofereix un nou instal·lador flexible que permet a l'usuari instal·lar només els components que li interessin. Aquesta versió pot descarregar-se gratuïtament per a [Windows](http://www.softcatala.org/prog88.htm), [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/mozilla/1.7.3/linux/mozilla-i686-pc-linux-gnu-1.7.3-full-installer-caAD.tar.gz) i com a [paquet d'idioma](http://www.softcatala.org/prog139.htm) que pot instal·lar-se sobre una versió 1.7.3 en qualsevol altre idioma o plataforma. A la pàgina del [projecte Mozilla en català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/) podeu trobar més informació sobre el programa, extensions per afegir noves funcionalitats, ajuda i les preguntes més freqüents que els usuaris podrien tenir. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a . \n", "date": "2004-11-04 00:00:00", "id": "938", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Mozilla 1.7.3" }, { "content": "03/10/2004, Jordi Mas i Hernàndez, jmas@softcatala.org El navegador de codi lliure [Firefox](http://www.mozilla.org/products/firefox/), amb més de 7 milions de descàrregues arreu del món en les últimes setmanes i amb la versió 1.0 a punt de ser presentada, s'està consolidant ràpidament com una opció cada cop més popular per a usuaris de Linux, Mac i Windows. L'Internet Explorer, que és el navegador predominant avui dia, no ha presentat cap millora substancial des de que Microsoft va assolir la posició dominant en aquest mercat cap a finals de 1999. Pitjor encara, Microsoft ha descuidat enormement l'aspecte de la seguretat, i ha trigat molt a solventar-ne les errades de seguretat i deixant llargs períodes durant els quals els creadors de virus i programari espia han tingut temps d'explotar aquestes vulnerabilitats. Molts usuaris descontents amb l'Explorer, han vist en el Firefox la solució al seus problemes i han descobert una forma més eficient de navegar. Firefox ha estat una ventada d'aire fresc en el món dels navegadors. Ha introduït tot un seguit de característiques força innovadores que l'han posicionat com el navegador més sofisticat ara mateix disponible. Utilitza com a base la tecnologia desenvolupada al voltant del projecte lliure [Mozilla](http://www.mozilla.org), que va néixer fa més de sis anys amb l'objectiu de proporcionar tecnologies web lliures. A més són els creadors del navegador amb el mateix nom. Firefox és el germà petit del Mozilla, més ràpid i lleuger, i que ofereix totes les funcions que podeu esperar d'un navegador modern. \nLa seguretat ha estat un dels seus punts forts des del principi, incloent-hi opcions força avançades de configuració dels paràmetres seguretat, i protecció contra el programari espia que tants maldecaps ocasiona als usuaris. Ofereix també navegació per pestanyes, que va ser popularitzada pel navegador Mozilla, i que permet obrir diferents pàgines web en una única còpia del programa. Les finestres emergents amb publicitat són bloquejades automàticament, permetent definir per quins llocs les volem bloquejar i per quins no i ens dóna una petita indicació visual de si la pàgina que estem visitant té anuncis bloquejats. ![Captura de pantalla del firefox](/articles/firefox.jpg) Captura de pantalla del Firefox en català Un dels aspectes on el Firefox ha innovat enormement ha estat amb les cerques. Permet des d'una barra inferior, que pot estar sempre oberta, fer cerques d'una forma molt eficient en la pàgina que estem visualizant i ressaltar, amb un efecte visual similar als llàpisos marcadors, les paraules que estàvem cercant en la pàgina. També integra de forma molt ben resolta cerques a Google o a la botiga de llibres Amazon. El Firefox també ha integrat molt bé la gestió dels continguts dels blocs introduint el concepte d'adreça d'interès activa, que permet visualitzar com a adreces d'interès els titulars més recents de les notícies dels blocs. Això esdevé tremendament útil ja que amb un sol clic podem veure els titulars més recents dels nostres blocs preferits. Al voltant del projecte Firefox s'ha creat una comunitat molt activa d'usuaris que treballen per millorar-lo i augmentar-ne la seva popularitat. Fa pocs dies van publicar un anunci a pàgina completa al diari New York Times gràcies a una col·lecta que havien organitzat a Internet amb aquest [proposit](http://news.com.com/Firefox+fans+to+take+campaign+to+NY+Times/2100-1032_3-5419504.html). Des de la pàgina [SpreadFireFox](http://www.spreadfirefox.com/)[3] s'organitzen tot un seguit d'accions per augmentar-ne la seva difusió: cartes recomanat-ne el seu ús a escoles i empreses, col·lectes per incloure anuncis a mitjans, o material per explicar-ne la seva funcionalitat a usuaris nouvinguts. Si proveu el Firefox i us agrada, el mateix equip que l'ha escrit fa temps que treballa amb el [Thunderbird](http://www.mozilla.org/products/thunderbird/), un gestor de correu electrònic que inclou tota la funcionalitat d'un sistema de correu modern i opcions avançades contra el correu brossa. \nExisteixen versions en català dels dos programes, que a més, incloeu extensions per poder fer cerques als principals cercadors catalans i als diccionaris en llengua catalana i unes adreçes d'interès web del món catalanoparlant. \nMés informació\n\n * Projecte en anglès \n * Projecte en anglès del Mozilla \n * Projecte de traducció al català \n * Dreceres de teclat pel Firefox (en català) \n * Història de Mozilla (en català) \n\nAquest document és (c) 2004 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.\n", "date": "2004-11-05 00:00:00", "id": "939", "title": "Article: Encara no feu servir el navegador Firefox?" }, { "content": "L'[Opera](http://www.softcatala.org/projectes/opera) 7.54 és un navegador versàtil multiplataforma que ofereix també un gestor de correu electrònic, un lector de grups de discussió, un client de xat compatible amb l'IRC, una llibreta de contactes, accés a les fonts RSS, gestos de ratolí, una interfície renovada i molt més... L'Opera és una alternativa excel·lent als navegadors de Netscape i Microsoft i ja ha esdevingut el tercer navegador utilizat arreu del món. Els usuaris disposen de la versió 7.54 completa per a Windows (que inclou la instal·lació, els menús i l'ajuda en català) així com els fitxers de llengua dels menús per a altres versions idiomàtiques de Windows, Linux i FreeBSD. La versió de Windows es pot descarregar des d'[Opera](http://www.opera.com/download/) o bé des de [Softcatalà](http://www.softcatala.org/prog108.htm). Els fitxers de llengua per a Windows, GNU/Linux i FreeBSD es poden descarregar des de la pàgina del [projecte de traducció](http://www.softcatala.org/projectes/opera). La traducció al català del navegador Opera ha estat possible, gràcies a l'acord entre [Opera Software](http://www.opera.com), que s'encarrega de l'enginyeria de la versió, i [Softcatalà](http://www.softcatala.org/), que s'encarrega de la traducció. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2004-11-08 00:00:00", "id": "940", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Opera 7.54 per a Windows, GNU/Linux i FreeBSD" }, { "content": "La tercera versió de la popular distribució de [GNU/Linux Fedora](http://www.softcatala.org/projectes/fedora/) (Fedora Core 3, o FC3) incorpora, de sèrie, la traducció al català de l'instal·lador, la majoria d'eines de configuració i manteniment, l'[OpenOffice.org](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/index.htm), i l'entorn d'escriptori [GNOME](http://www.softcatala.org/projectes/gnome/), que han estat traduïdes per [Softcatalà](http://www.softcatala.org/), així com les eines KDE i GNU traduïdes per les seves respectives comunitats. El projecte [Fedora](http://www.softcatala.org/projectes/fedora/) és un projecte de codi obert desenvolupat col·lectivament, i patrocinat per [Red Hat](http://www.redhat.com). L'objectiu del projecte és construir un sistema operatiu complet de propòsit general, basat totalment en programari lliure. El seu cicle de desenvolupament és força curt, l'objectiu és alliberar de dues a tres versions a l'any, amb les darreres novetats i millores en el programari lliure, així com actualitzacions regulars de seguretat i de millores del programari. La Fedora Core 3 està basada en el nucli del Linux 2.6.x, i incorpora les darreres versions del GNOME 2.8 i KDE 3.3, i virtualment totes les aplicacions del projecte GNU. A banda d'estar disponible per a PC normals (arquitectura i386 de 32 bits), també està disponible per a arquitectures de 64 bits amb processadors Athlon64, Opteron, i processadors Intel amb Intel EM64T. Actualment la Fedora és la distribució de GNU/Linux que s'està utilitzant en el projecte de migració a programari lliure de la [Universitat de Lleida](http://www.udl.es), i que serà pilot de referència per a la resta d'universitats, i que té com a objectiu migrar progressivament tota la infraestructura de programari de la universitat a solucions lliures en els propers quatre anys. La UDL es converteix d'aquesta manera en la primera universitat pública catalana a migrar completament a programari lliure. Podeu trobar més informació sobre el projecte de traducció a: Es poden descarregar les imatges dels CD (o el DVD) des de la Universitat de Lleida: . A través de BitTorrent que trobareu o a través d'altres llocs del món que podeu trobar a . [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2004-11-09 00:00:00", "id": "941", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de la distribució GNU/Linux Fedora Core 3" }, { "content": "Després d'una intensa espera, finalment ha sortit el [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) 1.0. Durant aquests darrers mesos, ha provocat una gran mobilització a la xarxa i es culminarà els següents dies amb la celebració de diferents festes arreu del món. Aquesta nova versió ha estat elaborada per la [ Fundació Mozilla](http://www.mozilla.org) amb estreta col·laboració amb el [MPL (grup de localització de Mozilla)](http://www.mozilla.org/projects/l10n/mlp.html), [Mozilla Europa](http://mozilla-europe.org/) i un gran nombre de comunitats i associacions de traducció de programari d'arreu del món, entre elles [Softcatalà](http://www.softcatala.org/). Mozilla Europa és una filial de la Fundació Mozilla que té com a objectiu promoure els productes Mozilla arreu d'Europa. Softcatalà està traduint les seves pàgines a la nostra llengua. A diferència d'anteriors versions de programes de Mozilla, en aquest Firefox 1.0 s'ha posat especial atenció a poder oferir al llarg del mateix dia de la sortida traduccions en el major nombre d'idiomes possible per a GNU/Linux, Mac OS X i Windows. Actualment, hi ha registrats trenta grups de localització (ordenats per codi d'idioma): asturià (ast-ES), català (ca-AD), txec (cs-CZ), danès (da-DK), de-DE (alemany), grec (el-GR), anglès britànic (en-GB), espanyol argentí (es-AR), espanyol castellà (es-ES), finès (fi-FI), francès (fr-FR), gaèlic (ga-IE), hebreu (he-IL), hongarès (hu-HU), italià (it-IT), japonès (ja-JP), coreà (ko-KR), noruec (nb-NO), neerlandès (nl-NL), polonès (pl-PL), portuguès (pt-BR), romanès (ro-RO), rus (ru-RU), eslovè (sl-SI), albanès (sq-AL), suec (sv-SE), turc (tr-TR), xinès simplificat (zh-CN) i xinès tradicional (zh-TW). D'entre les [característiques més destacades](http://mozilla-europe.org/ca/products/firefox/) del Firefox 1.0, trobem la [navegació amb pestanyes](http://mozilla-europe.org/ca/products/firefox/tabs), el blocatge de finestres emergents, múltiples opcions de [cerques integrades](http://mozilla-europe.org/ca/products/firefox/search), gran suport als temes de privadesa i seguretat, [integració amb fonts de notícies de RSS](http://mozilla-europe.org/ca/products/firefox/live-bookmarks), facilitat per baixar fitxers des de la xarxa i una gran capacitat de personalitzar l'aplicació al gust de l'usuari. Podeu trobar més informació sobre el Firefox i la resta de productes Mozilla a la nostra pàgina del [projecte en català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla). També podeu llegir un article recent sobre [per què utilitzar el Firefox](http://www.softcatala.org/articles/article48.htm). Podeu baixar-vos el Firefox 1.0 en català per a\n\n * [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/firefox/1.0/linux/firefox-1.0.installer.tar.gz) \n \n * [Windows](http://www.softcatala.org/prog167.htm) \n \n * [Mac OS X](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/firefox/1.0/mac/Firefox%201.0.dmg.gz)\n[Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a . \n", "date": "2004-11-09 00:00:00", "id": "942", "title": "Softcatalà presenta la traducció del Firefox 1.0 al català" }, { "content": "Amb la sortida del [Firefox 1.0](http://www.softcatala.org/noticies/09112004181.htm), arreu del món s'han organitzat festes i trobades presencials per [celebrar](http://openforce.com/mozparty2/) aquest esdeveniment. Obriu la vostra agenda i apunteu la data, el 19 de novembre a les 17.00 a la Facultat d'Informàtica de Barcelona (carrer Jordi Girona). Si llegiu el [text complet](http://www.softcatala.org/noticies/10112004182.htm) de la notícia (enllaç \"[segueix](http://www.softcatala.org/noticies/10112004182.htm)\") trobareu indicacions amb l'adreça exacta i com arribar-hi. El Firefox és el navegador de nova generació de [Mozilla](http://www.mozilla.org), amb moltes característiques que permeten una navegació més ràpida, eficient, segura i també amb un alt grau de personalització per a l'usuari. La versió en català és traduïda per [Softcatalà ](http://www.softcatala.org) i pot baixar-se des de la pàgina del [projecte en català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla). Des de Softcatalà i amb la col·laboració de la [FIB (Facultat d'Informàtica de Barcelona)](http://www.fib.upc.edu/) hem organitzat la [Fire...festa 1.0](http://openforce.com/mozparty2/?view=AD) oberta a tothom, que es farà el 19 de novembre i començarà a les 5 de la tarda a la sala d'actes de la [Facultat d'Informàtica de Barcelona, Edifici B6, Campus Nord UPC](http://www.upc.edu/catala/la-upc/planols/cn_centres.htm). Durant aquest acte es farà una presentació, en què s'explicarà el seu procés de traducció i localització, es farà una demostració de la versió catalana de Firefox i s'atendran els possibles dubtes dels assistents. Com a convidat tindrem en Martí Crespo, director de [Nosaltres.com](http://www.nosaltres.com), que parlarà de la presència del català a la xarxa. Un cop acabades les xerrades, es podrà anar als bars de la mateixa facultat on es podrà continuar parlant tranquil·lament sobre aquest navegador i de qualsevol altre tema que hom trobi adient :-) Us hi esperem!\n\n## Fire...Festa 1.0 \n \n--- \nLloc:| Facultat d'Informàtica de Barcelona Edifici B6 Campus Nord UPC [Plànol de situació](http://www.upc.edu/catala/la-upc/planols/cn_centres.htm) [Transport Públic a la zona](http://www.bcn.es/cgi-guia/guiamap4/cgi-guia/?actives=K001K014&zoom=1&scl=5&cnt=26002.490%2C82346.060&plt=26002.49%2C82346.06&plant=capes4c&txt1=&txt2=C.+de+Jordi+Girona%2C+16&idioma=0&grayscl=0) \nQuan:| 19 de novembre 17.00 hores\n", "date": "2004-11-10 00:00:00", "id": "943", "title": "Fire...Festa 1.0: festa de presentació del Firefox en català el 19 de novembre" }, { "content": "[Catux-USB](http://catux.org/catux-usb/index.php?idioma=ca) és una distribució de GNU/Linux basada en Knoppix (i, per tant, també en Debian), amb una característica que la diferencia d'altres: és executada directament des d'una memòria USB (un dispositiu del tipus Pendrive) de forma comprimida i totalment funcional. Això ens permet instal·lar la Catux-USB a la nostra memòria USB i portar-lo a qualsevol PC, ja que aquesta autoreconeix el maquinari (de la mateixa manera que ho fa qualsevol altra distribució basada en Knoppix), tenint sempre el nostre escriptori totalment personalitzat allà on estiguem, amb total llibertat per actualitzar, eliminar o afegir programes. Podem concloure sense exagerar que és talment com un petit portàtil dins la nostra mà! Les característiques fonamentals de la distribució són aquestes: \n\n 1. Catux-USB fa servir el reconeixement de maquinari de Knoppix, de manera que no hauríem de tenir problemes amb targetes de so, de xarxa, targetes gràfiques, etc.\n 2. S'executa directament des de qualsevol memòria USB, amb un mínim de 128 MB de capacitat: la podem fer servir des de qualsevol ordinador molt fàcilment.\n 3. Porta instal·lat el més bàsic (X-Window, client de correu, Web, FTP) i nosaltres hi afegim altres paquets (o traiem) com si fos una Debian normal. Suport multilingüe: català, castellà, anglès (ja sigui en els programes, amb locals; o bé en les seqüències de configuració).\n 4. Amb tot això, d'una manera molt fàcil creem una distribució per a usos concrets (com per exemple seguretat, matemàtiques, o qualsevol altre entorn).\n 5. Porta el pegat [e2compr](http://e2compr.sourceforge.net) per comprimir el sistema de fitxers per tenir més capacitat.\n 6. Hi ha dues versions (només canvia la mida, és per comoditat de la instal·lació): per les memòries de 128 MB i per les memòries de 256 MB. En tot cas, sempre podrem canviar la mida per adaptar-lo millor a les nostres necessitats, mitjançant un script.\n\nPer a més detalls respecte a la instal·lació, des d'un sistema GNU/Linux o des d'un sistema operatiu Windows, podeu visitar la [pàgina dedicada](http://catux.org/catux-usb/index.php?idioma=ca) a aquesta finalitat. Enllaços relacionats:\n\n * Pàgina principal de [Catux](http://catux.org) i de [Catux-USB](http://catux.org/catux-usb/index.php?idioma=ca).\n * [Ús de la Catux-USB](http://catux.org/index.php?contingut=articles&num=74), article ampliat \n * [Ús de la Catux-USB](http://catux.org/index.php?contingut=articles&menu=6&num=39)\n * [Llista de discussió](http://catux.org/cgi-bin/mailman/listinfo/catux-usb) respecte a la distribució\n * Servidors on poder descarregar-la: [Caliu](ftp://ftp.caliu.info/pub/distribucions/catux) i [La Salle](ftp://ftp.salleurl.edu/pub/Linux/Distributions/Catux-USB) \n[Catux](http://www.catux.org) és una associació que promou el programari lliure, sobretot, dins el seu àmbit: la Catalunya Central. S'hi fan xerrades, projectes, suport als usuaris, posem documentació a la pàgina Web, etc. \n", "date": "2004-11-11 00:00:00", "id": "944", "title": "Catux-USB, una distribució diferent..." }, { "content": "El proper dissabte, 20 de novembre, se celebrarà a Olot la [I Jornada de Programari Lliure de la Garrotxa](http://www.s3os.net/news/jornada04/jplgarrotxa) amb la finalitat de donar a conèixer i promocionar el programari lliure a totes les empreses i persones interessades. A qui van adreçades S'adrecen als professionals que tinguin relació amb les noves tecnologies i amb la societat de la informació, o que tinguin interès en el programari lliure i les noves solucions informàtiques en general. Quina mena d'activitat hi haurà\n\n * Conferències sobre programari lliure. \n * Xerrades sobre aplicacions de programari lliure desenvolupades per empreses de la Garrotxa. \n * Totes les xerrades tindran un espai de preguntes i respostes. \n * Tallers, per veure demostracions concretes sobre els temes exposats. \n * Exposició de material informàtic. \nFeu un cop d'ull al [quadre d'activitats](http://www.s3os.net/news/jornada04/jplgarrotxa/programa) i ben segur que n'hi trobareu alguna que us interessa. On seran les jornades? La jornada es farà a l'Institut d'Ensenyament Secundari Bosc de la Coma d'Olot. IES Bosc de la Coma C/ Toledo s/n 17800-OLOT [Ubicació de l'IES](http://www.s3os.net/news/jornada04/mapa_ies.jpg) \\- [Mapa de situació de la Garrotxa](http://www.olot.org/turisme/esp/mapa.htm) Què cal fer per participar-hi Cal [emplenar prèviament la inscripció](http://www.s3os.net/news/jornada04/preinscripcio/formulari), gratuïta però obligatòria. Les places són limitades.\n", "date": "2004-11-12 00:00:00", "id": "945", "title": "I Jornada de Programari Lliure de la Garrotxa" }, { "content": "Avui al migdia els membres de l'associació [Softcatalà](http://www.softcatala.org) han estat convocats al Palau de la Generalitat de Barcelona per rebre el [Premi Nacional d'Internet 2004](http://www.softcatala.org/noticies/27102004171.htm). El 14 d'octubre el jurat dels premis nacionals de radiodifusió, televisió, internet i telecomunicacions va decidir atorgar el premi en la categoria d'internet a Softcatalà \"pel compromís amb la llengua catalana, en l'àmbit de la informàtica, les noves tecnologies i internet\". Pel jurat, el col·lectiu de traductors voluntaris de programari lliure, \"aglutina dos elements bàsics per a la vertebració del país: la defensa de la llengua i la seva normalització, en el marc de la societat de la informació\". Avui en Vicent Partal ha publicat [una reflexió](http://www.vilaweb.com/mailobert/index.html) sobre el paper de Softcatalà en la normalització i com a referent moral als territoris de parla catalana. Discurs d'acceptació En els darrers vint-i-cinc anys, la nostra llengua ha anat recuperant l'ús normal en els mitjans de comunicació: ràdio, televisió, premsa; i també en la cultura: el teatre, els llibres, etc. Avui, però, la guerra per la rellevància de la nostra llengua es lliura també en altres fronts: en els programes d'ordinador que usem cada dia a la feina, a casa i a les escoles; en la Internet; en els telèfons mòbils amb què intercanviem missatges; en les videoconsoles amb què juguen els nostres fills; etc. Les noves tecnologies estan canviant la cultura de la nostra societat i el català no en pot quedar al marge. Els membres de Softcatalà ens sentim honorats i agraïm al Govern de la Generalitat de Catalunya aquest premi que avui se'ns dona, i volem que sigui un reconeixement i un homenatge a les desenes de persones que al llarg de més de set anys han cedit desinteressadament el seu temps, el seu talent i la seva il·lusió a Softcatalà. Moltes gràcies a tots. Fotografies de l'acte\n\n[![Després de rebre el premi, a la Plaça Sant Jaume. D'esquerra a dreta, en Jordi Coll, la Mireia Farrús, en Jordi Mas, en Marc Belzunces, l'Òscar del Pozo, en Jesús Corrius i el Toni Hermoso](http://www.softcatala.org/imatges/premi/m-PremiNacionalInternet01.jpg)](http://www.softcatala.org/imatges/premi/PremiNacionalInternet01.jpg) \nDesprés de rebre el premi, a la \nPlaça Sant Jaume. \nD'esquerra a dreta, en Jordi Coll, \nla Mireia Farrús, en Jordi Mas, \nen Marc Belzunces, l'Òscar del Pozo, \nen Jesús Corrius i el Toni Hermoso| [![Al Palau de la Generalitat amb l'Oriol Ferran](http://www.softcatala.org/imatges/premi/m-PremiNacionalInternet02.jpg)](http://www.softcatala.org/imatges/premi/PremiNacionalInternet02.jpg) \nAl Palau de la Generalitat amb l'Oriol Ferran \n---|--- \n[![Al fons, la Mireia Farrís, en Jordi Coll, en Miquel Chicano, en Jesús Corrius, la senyera, en Toni Hermoso, en Jordi Mas i l'Òscar del Pozo. En primer terme, en Marc Belzunces i l'Emi Miró](http://www.softcatala.org/imatges/premi/m-100_0814.jpg)](http://www.softcatala.org/imatges/premi/100_0814.jpg) \nAl fons, la Mireia Farrús, en Jordi Coll, en Miquel Chicano, en Jesús Corrius, \nla senyera, en Toni Hermoso, en Jordi Mas i l'Òscar del Pozo. \nEn primer terme, en Marc Belzunces i l'Emi Miró \n[![El diploma del Premi](http://www.softcatala.org/imatges/premi/m-100_0809.jpg)](http://www.softcatala.org/imatges/premi/100_0809.jpg) \nEl diploma del premi \n \nFonts: [Vilaweb](http://www.vilaweb.com) i Softcatalà\n", "date": "2004-11-15 00:00:00", "id": "946", "title": "Softcatalà ha rebut avui el Premi Nacional d'Internet 2004" }, { "content": "El projecte de la [Viquipedia en catala](http://ca.wikipedia.org/) ha arribat als deu mil articles. Aquest projecte preten de fer una enciclopedia electronica en catala de contingut lliure i oberta a tothom. Forma part del projecte '[wikipedia](http://www.wikipedia.org)', un projecte global per crear enciclopedies en qualsevol llengua, que ja te mes d'[un milio d'articles](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Un_mili%C3%B3_d%27articles) en mes de cent llengues. Amb aquesta fita, la Viquipedia en la nostra llengua es col·loca entre les 19 llengues grans del projecte: Alemany – Angles – Bulgar – Castella – Danes – Esperanto – Fines – Frances – Hebreu – Italia – Japones – Holandes – Noruec – Polones – Portugues – Suec – Xines simplificat – Xines tradicional. Qualsevol pot col·laborar en el projecte, be escrivint articles nous, o be corregint i ampliant els que ja hi ha. Tothom pot editar els articles i participar en els debats que es generen. Nomes cal mirar de seguir unes [regles](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Pol%C3%ADtica_i_normes) de comportament basiques. Sobretot, cal mirar d'escriure els articles seguint un criteri de [neutralitat](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Punt_de_vista_neutral) ideologica, i respectar els [drets d'autor](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Drets_d%27autor) d'altra gent. Aixi mateix, Viquipedia no sols requereix col·laboracio intelectual, sino tambe economica, car cal mantenir les infraestructures informatiques que donen suport a tota l'enciclopedia. Tot i que la Viquipedia en catala va començar el 2001, no ha estat fins fa pocs mesos que ha començat a tenir un nombre significant de col·laboradors, i s'ha accelerat el ritme de creacio d'articles. Encara manquen articles importants, i molts dels que hi ha ara son tot just [esborranys](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Esborrany) que cal ampliar. Tot i aixo, la Viquipedia en catala ja es una enciclopedia util, i ho pot ser encara molt mes si mes gent s'afegeix al projecte, i continua amb el seu creixement exponencial. Obtingut de \"\n", "date": "2004-11-17 00:00:00", "id": "947", "title": "La Viquipèdia arriba als 10.000 articles" }, { "content": "Acaba de sortir a la llum el [portal de revistes científiques](http://www.iecat.net/pperiodiques/) de l'[Institut d'Estudis Catalans](http://www.iecat.net/) (IEC). L'Institut fa un gran pas en la difusió de la recerca i els continguts científics, ara, a l'abast de la societat i de la comunitat científica. Aquesta important font de dades, a més d'apropar la ciència a la societat, serveix també per a la normalització del català en el camp científic, així com per completar i ampliar l'oferta d'aquesta mena de publicacions en català a Internet. De moment, aquest portal oferirà els títols publicats des del 1997 fins ara, però es pretén que, a mig termini, s'hi incloguin tots els que l'IEC ha editat. La idea és convertir el portal en una base de dades que abraci totes les obres de referència de l'IEC i que puguin ser consultades de manera gratuïta. L'IEC publica un centenar de títols a l'any, a través de les seccions històrico-arqueològica, filològica, ciències biològiques, ciències i tecnologia, filosofia i ciències socials, gràcies als quals l'IEC esdevé la primera editorial de cultura i alta investigació científica de Catalunya. D'aquest centenar de títols, de quaranta a quaranta-cinc són llibres, trenta són revistes especialitzades i una vintena correspon a opuscles, editats o coeditats per l'Institut, en resposta a la demanda social de divulgació científica.\n", "date": "2004-11-18 00:00:00", "id": "948", "title": "L'IEC publica les seves revistes científiques a Internet" }, { "content": "[Softcatalà](http://www.softcatala.org/) presenta la traducció al català del p[rocessador de textos lliure Abiword](http://www.softcatala.org/projectes/abiword) versió 2.14. L'Abiword és un programa lliure que està desenvolupat per una àmplia comunitat en què Softcatalà ha participat activament. L'AbiWord és un processador de textos amb un aspecte semblant al Microsoft Word, però lliure i molt més lleuger. L'AbiWord ofereix una pila de funcions per a processament de textos; inclou totes les opcions habituals de formatatge de caràcters, aliniament de paràgrafs, regles, tabulacions, etc. S'hi poden utilitzar tipus de lletra TrueType, desfers il·limitats i imatges del disc dur. A més del format propi de l'AbiWord, el programa pot obrir els formats del Microsoft Word, de text enriquit i de text senzill. La [versió 2.14](http://www.softcatala.org/prog130.htm) inclou més de 100 errades corregides des de l'última versió que es va actualitzar al català. L'Abiword es pot [descarregar gratuïtament des del web de Softcatalà](http://www.softcatala.org/prog130.htm), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les Noves Tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/). \n", "date": "2004-11-19 00:00:00", "id": "949", "title": "Disponible l'actualització de la traducció al català del processador de textos Abiword versió 2.14" }, { "content": "Mercè Molist http://ww2.grn.es/merce/ La primera versió del navegador [Firefox](http://www.mozilla.org/products/firefox/) ha tingut dos milions i mig de descàrregues durant els dos primers dies. Aquest programa lliure, que funciona amb el sistema operatiu Windows, està plantant cara a l'omnipresent Internet Explorer, que des de l'estiu i per primera vegada en la seva història perd quota d'usuaris. L'èxit de Firefox i d'altres, com el paquet d'ofimàtica [OpenOffice](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/) o el client P2P [Emule](http://www.softcatala.org/prog148.htm), és la punta de l'iceberg d'una invasió d'aplicacions la gràcia de les quals resideix a permetre als usuaris gaudir de la seguretat i senzillesa dels programes lliures, sense deixar d'utilitzar Windows o Mac. Fins a ara, el corrent majoritari en el moviment del programari lliure es dirigiria a convèncer als usuaris que adoptessin el sistema operatiu Linux, quelcom al que molts no s'atrevien, pel gran canvi que significa. Paral·lelament, s'obria una altra via que està collint grans èxits: els programes lliures que funcionen sota Windows i Mac OS. Amb ells, l'usuari no ha de canviar tot el seu sistema per a gaudir dels avantatges d'utilitzar un programa lliure. Segons [Hispalinux](http://www.hispalinux.es/), la popularització d'aquests programes no forma part de cap estratègia preconcebuda: \"El fet de que es portin a Windows és conseqüència del seu èxit en entorns Linux. Més que una estratègia, és part d'un procés lògic, que podem aprofitar per a ensenyar als usuaris que el programari lliure és tan bon o millor que el propietari\". Actualment, les principals aplicacions propietàries per a Windows conten amb alternatives lliures, perfectament estables i amb molta acceptació, com l'[OpenOffice](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/), afavorit per Sun Microsystems i que acaba de complir quatre anys, el navegador [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) o el programa de correu [Thunderbird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird), ambdós de Mozilla. La llista segueix amb programes per a escoltar música, dibuixar, manipular fotografies, comptabilitat, intercanviar fitxers, crear pàgines web, etc. Encara que funcionin amb Windows i segueixin la seva estètica, tenen les mateixes prestacions que la resta de programes lliures: l'usuari pot personalitzar-los, acostumen a ser gratuïts i més segurs. [eWeek](http://www.eweek.com/article2/0,1759,1646705,00.asp)\", la fugida d'usuaris d'Internet Explorer a Firefox va començar entre juny i agost, coincidint amb la publicació de serioses fallades de seguretat al navegador de Microsoft. A mitjans de setembre, quan va aparèixer la versió \"preview\" de Firefox 1.0, hi va haver 300.000 descàrregues en 24 hores i, recentment, ha arribat als vuit milions. El Firefox és l'èxit més clamorós dels programes lliures per a Windows, però no l'únic. Floreixen en la web els magatzems on s'ofereixen programes d'aquesta mena, cada vegada més descarregats. Bartolomé Sintes, professor d'informàtica de l'institut de secundària d'Abastos, a València manté [CDlibre.org](http://www.cdlibre.org/), on ofereix 236 programes gratuïts, la gran majoria lliures. \"Atès que Windows és el sistema operatiu utilitzat al 90% dels ordinadors del món, és lògic que un programa que aspiri a ser utilitzat per molts usuaris funcioni en Windows o, millor, que sigui multiplataforma, perquè al cap i a la fi els usuaris no presten molta atenció a quin sistema operatiu es fa servir. És innegable que cada vegada hi ha més programes lliures per a Windows, milers\", explica. Un altre magatzem és [WinSLow](http://winslow.aditel.org/), una iniciativa sorgida de la Universitat Jaume I de Castelló i l'associació Aditel, que mantenen Natxo Morell, Ignacio Gil, Luis López i Emilio Sánchez: \"El procés d'independitzar als usuaris del programari propietari no té perquè resultar traumàtic, es pot plantejar un canvi gradual, que l'usuari pugui familiaritzar-se amb programes lliures que s'executen en un entorn que ja coneixen\". El mateix opina Carlos Atarés, de Hispalinux: \"Amb aquests programes, la gent pot comprovar per ells mateixos, sense haver de migrar el seu sistema informàtic a Linux, que el programari lliure funciona correctament, amb el benefici afegit que tenen accés al codi i el suport d'una comunitat per a solucionar-los els problemes\". Molts d'aquests programes són multiplataforma, funcionen indistintament sota Windows o Linux, quelcom que valoren en WinSLow: \"Així, quan l'usuari es decideixi a donar el gran salt i abandonar definitivament el sistema operatiu propietari de sempre, ja coneix les aplicacions amb que es trobarà\". El fet de ser lliures facilita també que estiguin disponibles en diversos idiomes. El projecte [Nave](http://nave.escomposlinux.org/) tradueix tots els programes de Mozilla al castellà i, en català, [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) ha traduït els més destacats, com l'[OpenOffice](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/), el [Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), el [FireFox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox), el [ThunderBird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) o el [GIMP](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/). Jordi Mas, de Softcatalà, explica: \"Els programes lliures per a Windows solen ser molt senzills d'instal·lar. Els que no, els adaptem nosaltres mateixos, aprofitant que són de codi lliure\". Una vegada instal·lats, expliquen a WinSLow, \"les primeres versions, en fases primerenques de desenvolupament, poden tenir bastants fallades, igual que els programes tancats, la diferència és que aquests no publiquen les seves primeres versions. D'altra banda, gràcies a que el codi és obert, pot ser inspeccionat per milers de persones, creant-se un cicle de correcció i publicació molt dinàmic en el que contínuament es millora el programari\". Afegeix Sintes: \"Si un programa lliure té èxit, normalment es crea una comunitat d'usuaris que participa, traduint el programa, creant tutorials, corregint errors. En el cas d'un programa propietari, únicament l'empresa pot fer aquest treball i, si per algun motiu deixa de desenvolupar-lo, els usuaris no poden fer res\". Encara que existeixen programes lliures per a fer gairebé de tot en Windows, hi ha algunes mancances, segons WinSLow: \"Els sectors més descurats són el CAD, la maquetació de textos i l'edició de so. I un altre sector, que probablement representa una de les majors barreres d'entrada per als programes lliures, és el de l'entreteniment. Encara que hi ha jocs lliures, el seu nombre és insignificant comparat al del parc propietari\". Per a escriure un programa lliure que funcioni amb Windows no és necessari demanar permís, explica Bartolomé Sintes: \"Microsoft fa el seu sistema operatiu perquè d'altres programes funcionin amb ell. Si després qui fa els programes els fa lliures, Microsoft no pot fer res\". Jordi Mas ho explica de forma tècnica: \"Per al desenvolupament del programa no s'utilitza directament el codi propietari, excepte en el cas del compilador. Senzillament, es marca una frontera entre el codi lliure i el propietari\". Aventuren a WinSLow: \"Encara no hi ha cap clàusula a les llicències de Microsoft que impedeixi executar una aplicació sobre el seu sistema operatiu, però no es pot descartar que en un futur inclogui la prohibició d'executar aplicacions lliures. De moment, no donen cap facilitat als desenvolupadors: al no contar amb contractes amb l'empresa, no es disposa de documentació sobre les llibreries del sistema o formats utilitzats, que es mantenen en secret\". L'èxit d'un programa lliure fet a l'estat espanyol Francesc Busquets és l'autor d'un programa lliure anomenat [Clic](http://clic.xtec.net/ca/index.htm), destinat a activitats educatives multimèdia. El va crear a principis dels 90, quan Linux era un experiment i el moviment del programari lliure pràcticament no existia. Funcionava amb Windows 3.0 i es basava en un programa també lliure, per a MS-DOS, Electra, desenvolupat sota els auspicis del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. \"Em preocupava que la interfície fos visual i senzilla, amb l'objectiu que qualsevol docent s'animés a crear els seus propis materials. Així, l'ús del programa es va anar estenent entre els seminaris d'informàtica educativa i els grups de treball de renovació pedagògica, que van aportar moltes idees de millora\", explica Busquets. El 1995, quan no havia més d'un centenar de llocs web a Espanya, la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya obria un només per a aquest programa: \"[El racó del Clic](http://clic.xtec.net/ca/index.htm)\" (El racó del Clic), on es compartien el programari i els materials que es creaven amb ell. \"Va començar una fase de cooperació entre centenars d'educadors de diversos països, que ens ha dut a tenir el Clic en set idiomes i més de cent mil activitats recollides a la web\", explica. Avui, \"El racó del Clic\" té 4.000 visites diàries i el programa ha estat descarregat centenars de milers de vegades, segons Busquets: \"Els usuaris són mestres i educadors, però també ens escriuen molts pares i mares que cerquen materials didàctics per als seus fills. Encara que vam començar abans que el programari lliure, vam coincidir en molts aspectes amb aquest moviment: aprofitar el que ens ofereix la xarxa per a compartir, intercanviar, cooperar\". La propera versió del programa, JClic, desenvolupada en Java, serà multiplataforma. Browser Statistics http://www.w3schools.com/browsers/browsers_stats.asp Internet Explorer Loses More Market Share http://www.eweek.com/article2/0,1759,1646705,00.asp CDlibre.org http://www.cdlibre.org WinSLow http://winslow.aditel.org GNUWin II http://gnuwin.epfl.ch/es The OpenCD http://www.fceia.unr.edu.ar/lcc/cdrom Proyecto CDROM Software libre http://www.fceia.unr.edu.ar/lcc/cdrom Softcatalà http://www.softcatala.org Proyecto Nave http://nave.escomposlinux.org Software libre.org http://www.software-libre.org El Racó del Clic http://clic.xtec.net/ca/index.htm ALGUNS PROGRAMES LLIURES PER A WINDOWS Ofimática AbiWord Processador de textos http://www.softcatala.org/projectes/abiword OpenOffice Paquet d'ofimàtica format per un processador de textos, un full de càlcul, un programa de dibuix i un programa de presentacions. http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/index.htm Gràfics GIMP (GNU Image Manipulation Program) Retoc fotogràfic i creació i disseny d'imatges http://www.softcatala.org/projectes/gimp Blender Creació de gràfics en tres dimensions http://www.blender3d.org Inkscape Editor gràfic per a fer dibuixos http://www.inkscape.org Correu electrònic Mozilla Thunderbird Gestió del correu electrònic http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird Navegadors Mozilla Paquet d'Internet complet: navegador, correu, grups notícies, editor HTML, xat, etc. http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla Firefox El navegador de Mozilla, en una aplicació independent. http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox Editors web Nvu Editor de pàgines web. http://www.nvu.com Amaya Editor/navegador de pàgines web, desenvolupat pel [World Wide Web Consortium](http://www.w3.org/) (W3C) http://www.w3.org/Amaya Missatgeria instantània Gaim Client de missatgeria instantània, compatible amb les xarxes AIM, ICQ, MSN Messenger, Yahoo, IRC, Jabber, Gadu-Gadu i Zephyr. http://gaim.sourceforge.net Exodus Un dels primers clients Jabber per a Windows http://exodus.jabberstudio.org AMSN Messenger Desenvolupat a l'estat espanyol http://amsn.sourceforge.net/index.php?newlang=spanish P2P BitTorrent Cleint per al protocol de transferència distribuïda de fitxers del mateix nom. http://bitconjurer.org/BitTorrent eMule Popular client per a la xarxa eDonkey http://www.softcatala.org/prog148.htm Multimèdia VLC media player Reproductor multimèdia que dóna suport diversos formats d'àudio i vídeo així com DVD, VCD i \"streaming\". http://www.videolan.org MPlayer Reproductor de vídeo per a tota mena de formats de vídeo i també DVD, VCD, etc. http://www.mplayerhq.hu Zinf Reproductor multimèdia http://www.zinf.org Audacity Editor d'àudio http://audacity.sourceforge.net Copyleft 2004 Mercè Molist. Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital medium, provided this notice is preserved.\n", "date": "2004-11-24 00:00:00", "id": "950", "title": "Article: Els programes lliures per a Windows i Mac sedueixen milions d'usuaris" }, { "content": "Sou novells i us voleu iniciar en el món de GNU/Linux? Us tempta provar la [Knoppix](http://www.softcatala.org/projectes/knoppix/) però us heu trobat amb algún petit problema en usar-la? Us agradaria disposar de documentació que estigués en un llenguatge entenedor i no adreçada a \"techno-freekies\"? Doncs esteu de sort. Ja disposem d'una traducció al català d'un [magnífic tutorial de la Knoppix 3.4 CeBIT 2004 Edition](http://www.softcatala.org/projectes/knoppix/Knoppix_tutorial/index.html). Hi trobareu resposta a bona part de les vostres preguntes: procès d'arrencada, configuració, instal·lació de maquinari... i també una explicació resumida dels programes principals presents en aquesta distribució: navegadors, gestors de correu, programes d'escanejat, el magnífic paquet OpenOffice.org... \n", "date": "2004-11-26 00:00:00", "id": "951", "title": "Disponible la traducció del Tutorial de la Knoppix" }, { "content": "El suport a la coordinació de traduccions de programari lliure serà objecte d'una sessió de treball en la jornada que se celebra el dissabte 11 de desembre a Mataró, en el context de la trobada de desenvolupadors de la distribució [GNU/Linux Ubuntu](http://www.ubuntulinux.org/). Més sobre aquesta jornada en [ català](http://www.lafarga.org/node/view/196), i l'original en [anglès](https://www.ubuntulinux.org/wiki/MataroSessionsWorkshops). La sessió Supporting Translations no està, de fet, supeditada a la distribució Ubuntu, ja que es refereix també a la coordinació d'esforços de traducció de programari lliure en qualsevol idioma, sigui per a la distribució lliure o sistema operatiu propietari que sigui. Una de les intencions de la sessió de treball és explicar el projecte Rosetta, una eina pensada per a la comunitat de traductors, veure quines millores pot aportar al panorama actual i quines necessitats concretes pot cobrir, prenent com a exemple el cas de la localització al català. La coordinació d'aquesta sessió serà duta a terme per [Steve Alexander](http://www.cat-box.net/steve) i [Jordi Mallach](http://oskuro.net/), col·laborador de [Softcatalà](http://www.softcatala.org). La jornada és de portes obertes i hi sou convidats a assistir-hi i a participar-hi. Tant la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació com Hispalinux estàn col·laborant en la celebració d'aquesta jornada, perquè sigui punt de trobada dels actors relacionats amb el català al programari lliure i les distribucions GNU/Linux de tot l'Estat.\n", "date": "2004-11-27 00:00:00", "id": "952", "title": "Sessió sobre traduccions a la Ubuntu conference de Mataró" }, { "content": "Com el pare de Tanzània, el gran mestre Nyerere sempre serà recordat per la seva famosa cita: \"It can be done; play your part\" (És possible; fes la teva part!)\". Avui, 4 de desembre de 2004, el projecte de localització de programari lliure al suahili, conegut com Kilinux, té el plaer d'anunciar la primera versió de la història d'un programa complet d'ofimàtica en suahili: el Jambo OpenOffice. El Jambo OpenOffice és la versió en suahili de l'OpenOffice.org, un projecte internacional que pretén impulsar l'ús de codi obert i lliure en programes d'ofimàtica. L'OpenOffice.org utilitza estàndards oberts i funciona en qualsevol tipus de plataforma. El projecte de localització és la iniciativa més important per al desenvolupament d'un sistema operatiu totalment en suahili. El suahili és l'idioma bantu més parlat del món i les estimacions més conservadores calculen que és l'idioma principal de prop de 30 milions de persones a Kenya, Tanzània, Congo (Kinshasa) i Uganda. A més, el suahili és utilitzat en les relacions comercials de l'Àfrica de l'Est i el tenen com a segona llengua entre 25 i 50 milions de persones a la regió. El Jambo OpenOffice és el resultat del treball d'un equip multidisciplinari que inclou tant experts en informàtica com en llengües africanes. A més d'un grup de voluntaris repartits pel món sencer, l'equip el formen personal de l'Institut d'Investigació i del Consell Nacional del Suahili i el Departament de Ciències de la Informació de la Universitat de Dar es Salaam. El projecte, finançat per l'Agència Sueca de Cooperació Internacional (SIDA) i coordinat per l'empresa sueca IT+46, pretén tant traduir programes lliures al suahili com conscienciar la població dels beneficis i estendre el codi lliure. Abans de començar la traducció de les 18.000 entrades de text de l'OpenOffice, l'equip de desenvolupament va haver de treballar en un glossari de terminologia tècnica en suahili. La primera versió del glossari, que conté un total de 700 termes, es va distribuir de manera gratuïta el passat mes d'octubre. El glossari està llicenciat sota els termes de Reconeixement-CompartirIgual de Creative Commons, una llicència que permet la distribució gratuïta del material escrit amb l'única condició que qualsevol treball hi estigui directament basat, ha de reconèixer els autors originals i distribuir-se també de forma gratuïta. La primera versió del Jambo OpenOffice.org 1.1.3 ha estat totalment desenvolupada sota GNU/Linux i forma part d'un escrupolós procés de control de qualitat.\n\n[![](http://www.o.ne.tz/images/snapshot_jambo_small.gif)](http://www.o.ne.tz/images/jambo.gif) Jambo Writer en Suahili\n\n«La nostra intenció és localitzar tots els components de Linux al suahili. Tots junts prendrem part d'aquesta responsabilitat col·lectiva-- va declarar el Dr. Hashim Twaakyondo». «Amb aquesta versió del programa volem garantir que la comunitat suahili pot enviar-nos tots els seus suggeriments i comentaris abans de la següent versió oficial que tenim planejada per al febrer del 2005. La següent versió funcionarà tant en Linux com en Microsoft Windows. Avui, volem demostrar que el desenvolupament de codi lliure i obert ha aconseguit en quatre mesos el que el desenvolupament propietari no ha fet mai per la comunitat suahili» -- va dir Alberto Escudero-Pascual que dirigeix els aspectes més tècnics del projecte. El projecte de localització de programari lliure al suahili (Kilinux) dóna la benvinguda a tots aquells que vulguin «formar part» d'un esforç col·lectiu per portar el suahili al món de les noves tecnologies de la informació. Més informació a: [info@kilinux.org](mailto:info@kilinux.org) \\- Main project coordinator, UDSM Dr. Hashim Twaakyondo Email:htwaaky@cs.udsm.ac.tz Telèfon: +255 22 24 10 657 (oficina), +255 744 386261 (mòbil) Technical project coordinator, IT+46 Dr. Alberto Escudero Pascual Email: aep@it46.se Telèfon: +255 745 88 40 04 ICT Project Manager, SIDA Nils Jensen Email: nils.jensen@sida.se Telèfon: +255 22 21 22 235 (oficina), +255 744 44 44 80 (mòbil)\n", "date": "2004-12-04 00:00:00", "id": "953", "title": "Com que era possible, vam fer la nostra part: Codi Obert i Lliure en suahili" }, { "content": "Mataró acollirà del 5 al 18 de desembre la segona edició de la «Ubuntu Conference», una trobada que concentrarà mig centenar de programadors i que promou l'empresa Canonical, dedicada al desenvolupament de distribucions del sistema operatiu GNU/Linux. La cita, a l'hotel NH Ciutat de Mataró, ha estat possible gràcies a la coordinació de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i del TecnoCampusMataró (TCM). Aquesta trobada reunirà desenvolupadors de programari lliure d'arreu del món en el marc del Projecte Ubuntu que lidera Mark Shuttleworth. Aquest empresari sudafricà va ser el segon turista espacial després de viatjar l'any 2002 a bord de la nau Soyuz TM-34. [Ubuntu Linux](http://www.ubuntulinux.org/) és una distribució de Linux, un conjunt de programes que permeten tant la instal·lació en l'ordinador del sistema operatiu com el seu ús posterior. Aquesta distribució derivada de Debian, ofereix suport gratuït i actualitzacions semestrals del sistema operatiu i unes 1.300 aplicacions entre les quals hi ha les més populars entre els usuaris de programari lliure: el navegador Mozilla Firefox, el paquet ofimàtic OpenOffice, i en general les eines utilitzades per usuaris domèstic i empresarials. 'Ubuntu' és una antiga paraula africana que significa \"humanitat envers els altres\". Aquesta distribució té una especial cura en el multilingüisme i gràcies als esforços de traducció de Debian disposa d'una versió catalana. Canonical també està desenvolupant una eina-comunitat de traducció de programari lliure que serà mostrada durant la conferència. La Ubuntu Conference, denominada també The Mataró Sessions, és oberta als desenvolupadors que hi vulguin participar. Durant les dues setmanes està prevista l'assistència d'equips relacionats amb altres distribucions basades en Debian d'arreu de l'Estat espanyol, com per exemple de la Linex d'Extremadura i la Guadalinex d'Andalusia. El dia 11 de desembre se celebrarà una sessió de debat amb la col·laboració d'Hispalinux i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació que aplegarà els desenvolupadors de la majoria de distribucions que s'elaboren a l'Estat. També s'ha programat l'assistència de Ian Murdock, fundador de Debian. Un altre tema que es tractarà en aquesta jornada serà el suport a les traduccions de programari lliure, posant com a exemple el cas de la llengua catalana. L'agenda de la jornada es pot consular a [LaFarga.org](http://www.lafarga.org/node/view/196). El dia 17 de desembre a un quart de dotze del migdia, Mark Shuttleworth oferirà una roda de premsa al TecnoCampusMataró. (C/Pablo Iglesias, 63 local 16-Mataró). La promoció del programari lliure és un dels eixos principals de l'acció de govern de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació que serà una de les primeres unitats de la Generalitat a adoptar-lo en fase pilot. Les accions previstes per la STSI volen afavorir la utilització d'estàndards oberts que garanteixin el dret a triar programari als usuaris, fomentar la indústria de programari lliure i la corresponent documentació d'ús en català. BIOGRAFIA DE MARK SHUTTLEWORTH [Mark Shuttleworth](http://www.markshuttleworth.com) va néixer a Welkom (Sudàfrica) el 18 de setembre de 1973. Actualment viu a Londres, a la recerca de nous projectes relacionats amb les noves tecnologies. El seu gran interès en la recerca i investigació tecnològica el porta a viatjar contínuament arreu del món. Després de cursar estudis de Finances i Tecnologia de la Informació a la Universitat de Ciutat del Cap, el 1995, funda la companyia Thwate, especialitzada en certificats digitals i la privacitat a Internet, una de les primeres a ser reconegudes per Netscape i Microsoft en els seus navegadors, i que l'any 2000 ven a la nord-americana VeriSign. El mateix any crea HBD Venture Capital i la Shuttleworth Fundation. Així com la primera és una nova empresa dedicada a invertir en projectes de joves emprenedors i a potenciar el creixement de noves empreses sud-africanes, la Shuttleworth Fundation es dedica a la innovació social a l'Àfrica, focalitzada bàsicament en l'educació. També finança i col·labora amb la bridges.org, entitat que té com a finalitat que els països en vies de desenvolupament tinguin veu en el món digital. L'abril del 2002 vola a l'espai com a membre de la tripulació de cosmonautes de la missió Soyuz TM34 a la Base Espacial Internacional. D'aquesta manera es va convertir en el segon turista espacial de la història, després que l'any 2001 ho fés el nord-americà Dennis Tito. Recentment funda la Canonical Ltd, entitat que promou el projecte Ubuntu. Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) Gabinet de Comunicació Passeig de Gràcia,11 esc.B 6è-2a 08007 Barcelona Telf. centraleta. (+34) 93.363.83.60 ext 613 Telf. directe (+34) 93.363.83.64 comunicacio.stsi.dursi@gencat.net \n", "date": "2004-12-02 00:00:00", "id": "954", "title": "La «Ubuntu Conference» porta a Mataró desenvolupadors de programari lliure d'arreu del món" }, { "content": "Ja tenim la versió 1.0 del popular [client de missatgeria Thunderbird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird). Aquesta versió ha estat traduïda per [Softcatalà](http://www.softcatala.org) en estreta col·laboració amb la [Fundació Mozilla](http://www.mozilla.org/), el [MPL](http://www.mozilla.org/projects/l10n/mlp.html) (grup de localització de Mozilla) i [Mozilla Europa](http://www.mozilla-europe.org). El [Mozilla Thunderbird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) és un client de correu lliure i gratuït d'execució ràpida i que consumeix menys recursos que altres alternatives, basat en el codi desenvolupat dins el projecte Mozilla. El programa té gran quantitat d'opcions de personalització i incorpora les característiques més útils que pot necessitar un client de correu avui dia: filtres de missatges, gestió del correu brossa amb autoaprenentatge, compte global, lectura de fonts RSS, etc. Tot això juntament amb les opcions a les quals podem estar més habituats, com ara la cerca de missatges o una llibreta d'adreces personal. A més, incorpora assistents per migrar el correu des d'altres clients de correu del mateix ordinador. El Thunderbird incorpora moltes funcionalitats de seguretat i per a la protecció de la privadesa de l'usuari com ara el blocatge automàtic de les imatges incloses als missatges, la gestió de certificats o el xifratge i autenticació amb algorismes de clau pública amb extensions com l'[Enigmail](http://enigmail.mozdev.org). Podeu baixar-vos aquesta darrera versió per a [Windows](http://www.softcatala.org/prog168.htm), [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/thunderbird/1.0/linux/thunderbird-i686-linux-gtk2+xft.ca-AD.tar.gz) o [Mac OS X](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/thunderbird/1.0/mac/thunderbird-1.0.ca-AD.mac.dmg.gz). Amb el Thunderbird, podeu instal·lar-vos el [Calendar](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#calendar), una extensió que us permet gestionar les vostres cites d'una forma organitzada en un calendari. Un cop baixada aquesta extensió, fent clic amb el botó dret del ratolí sobre l'enllaç del vostre sistema operatiu i desant-la al disc, podeu instal·lar-la seleccionant-la d'allà on l'heu desat des del gestor d'extensions del Thunderbird. A la nostra pàgina del [projecte Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/) podeu trobar més informació sobre els programes Mozilla traduïts al català. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2004-12-09 00:00:00", "id": "955", "title": "Softcatalà presenta la traducció del programa de correu electrònic Thunderbird 1.0 al català" }, { "content": "Ja va néixer fa un temps, una pàgina web amb el nom de [Jocsweb](http://www.jocsweb.com). Actualment ja disposa de gairebé cent jocs en format Flash, tots traduïts o fets directament en la nostra llengua, el català. Des del clàssic Tetris fins al solitari o jocs d'esports i per a la mainada. Addicionalment teniu l'opció de descarregar els mateixos jocs en format executable al vostre ordinador.\n", "date": "2004-12-11 00:00:00", "id": "956", "title": "Jocsweb" }, { "content": "El proper divendres, 17 de desembre a les 21.30 hores, farem el sopar de Nadal de Softcatalà. Hi esteu convidats tots els col·laboradors, simpatitzants i usuaris amb els seus respectius acompanyants. Lloc: VIA FORA!-C.A.T (dins el Centre Artesà Tradicionarius) Trv. Sant Antoni, 6-8 Tel. 93 218 50 38 Data: Divendres 17 de desembre a les 21.30 Ens fan un menú de 15 euros on tindrem: \\- Una amanida (a escollir entre dues opcions) \\- Taula de formatges i paté \\- Postres (a escollir entre dues) \\- Pa, vi i aigua Us preguem ens envieu una confirmació de la vostra assistència per correu electrònic a [Jordi Mas](mailto:jmas@softcatala.org), indicant el nombre de persones, per tal de fer la reserva al restaurant. \n", "date": "2004-12-12 00:00:00", "id": "957", "title": "Sopar de Nadal de Softcatalà 2004" }, { "content": "El passat dissabte dia 11 de desembre en el marc de les [conferències de desenvolupadors de la distribució de GNU/Linux Ubuntu](http://www.softcatala.org/noticies/02122004194.htm), que es va fer a Mataró, es va presentar l'[eina de traducció Rosetta](https://launchpad.ubuntu.com/rosetta). Aquesta eina ha de facilitar la disponibilitat d'aquesta distribució al màxim nombre de llengües possible i permetre engrescar els usuaris a participar en el procés de traducció. Steve Alexander i Jordi Mallach van fer una demostració de com aquesta eina podia simplificar tots aquests processos. La majoria de programes lliures fan servir el format PO (Portable Object) de l'eina de [GNU GetText](http://www.gnu.org/software/gettext/) per separar en un únic fitxer les cadenes de text a traduir del programa. Tradicionalment s'han requerit diferents eines i processos per traduir aquests fitxers. Amb Rosseta tots aquests processos es poden fer via web simplificant de manera considerable el procés i eliminant el requisit de tenir eines específiques instal·lades. La gent d'Ubuntu dóna accés gratuït a aquesta eina via web perquè tothom que vulgui pugui utilitzar-la en el seus procesos de traducció. Malgrat que Rosetta és un projecte molt prometedor, en destaquen les següents mancances: una bona gestió d'usuaris i projectes, una gestió de memòries de traducció, i finalment cal dir-ho, que sigui programari lliure, ja que en el seu codi font no estarà disponible immediatament. L'equip de desenvolupament s'ha mostrat interessat a introduir aquestes millores en les properes versions. Steve Alexander va confirmar que estan considerant fer-lo lliure, però que de moment només proporcionaran Rosetta com un servei gratuït. Més informació: [https://www.ubuntulinux.org/.../Rosetta/...](https://www.ubuntulinux.org/wiki/RosettaReleaseAnnouncementCA)\n", "date": "2004-12-16 00:00:00", "id": "959", "title": "Es presenta oficialment la primera versió de l'eina de traducció Rosetta" }, { "content": "Les Jornades, que se celebraran a Barcelona els dies 14, 15 i 16 d'abril, tenen com a objectiu proporcionar a l'usuari final informació sobre la situació del català a les noves tecnologies, actuar com a punt de trobada entre tots els actors i els usuaris, contribuir a l'intercanvi d'experiències i opinions i ser un fòrum de reflexió sobre el futur del català en aquest àmbit. Les Jornades estan organitzades enguany per Softcatalà, l'Institut Joan Lluís Vives, la Universitat Pompeu Fabra, la Secretaria de Política Lingüística i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. En aquesta edició es tractaran els següents temes:\n\n 1. Navegadors en català\n 2. La terminologia de les TIC\n 3. Blocs en català\n 4. El paper de la societat civil\n 5. L'oferta de l'empresa privada\n 6. L'aportació de la universitat\nLa convocatòria de comunicacions té com a data de tancament el 10 de febrer del 2005. Tots els interessats poden presentar una proposta de comunicació per als apartats 4, 5 o 6. Els requisits d'aquesta proposta són els següents:\n\n 1. La comunicació s'ha d'enviar a l'adreça ![Email](http://www.softcatala.org/jornades/2005/grafics/email.gif) en un fitxer amb un dels formats admesos (rtf, txt, sxw, doc o pdf), i amb el títol de missatge 'Proposta de comunicació per a les III Jornades'.\n 2. El nom de fitxer ha de seguir l'estructura Nom1rCognom2nCognom.rtf/txt/sxw/doc/pdf. Per exemple: VicentValenciaObrador.rtf.\n 3. Dins del fitxer hi ha d'anar:\n * Noms i cognoms del ponent.\n * Adreça electrònica de contacte.\n * Títol i resum de la comunicació. \n * Tot plegat no ha d'excedir, en cap cas, les 200 paraules.\n * NO s'admet cap tipus de figura.\n 4. La ponència ha de ser orientada a l'usuari final. Queden excloses, per tant, comunicacions de tipus excessivament tècnic o acadèmic.\n 5. Tot i que s'ha d'adequar als blocs temàtics definits, s'admeten altres tipus de temàtiques que puguin ser d'interès per a l'usuari final.\nTrobareu més informació a . Organitzen:\n\n * [Softcatalà](http://www.softcatala.org/)\n * [Xarxa d'universitats Institut Joan Lluís Vives](http://www.vives.org/)\n * [Universitat Pompeu Fabra](http://www.upf.edu/)\n * [Secretaria de Política Lingüística](http://www6.gencat.net/llengcat/dgpl/index.htm)\n * [Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació](http://www.gencat.net/dursi/stsi)\n\n", "date": "2004-12-17 00:00:00", "id": "958", "title": "Convocatòria de comunicacions per a les III Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies" }, { "content": "[WebCalendar](http://traduit.net/WebCalendar.html) és una aplicació PHP que tant pot servir per mantenir un calendari o agenda per a un usuari com per a tot un grup d'usuaris (públicament o en una intranet). També es pot configurar com una agenda d'actes i permet enviar notificacions per correu als participants d'un acte. Es pot sincronitzar amb una agenda amb sistema operatiu Palm i permet compartir la vostra agenda amb iCalendar, vCalendar, pilot-datebook CSV (Palm Pilot) i install-datebook (Palm Pilot), amb les corresponents opcions per exportar i importar. Traducció al català: Projecte mare: \n", "date": "2004-12-17 00:00:00", "id": "960", "title": "WebCalendar - Agenda lliure en català" }, { "content": "S'acaba de publicar la primera versió Beta (és a dir encara no definitiva) de [Neooffice/J 1.1](http://www.neooffice.org/). Es tracta de l'adaptació a la plataforma Mac OS X de l'OpenOffice 1.1.3, amb funcions específiques com els menús natius Aqua i el suport de la roda dels ratolins. Aquesta versió beta [està disponible](http://www.planamesa.com/neojava/en/download.php) en més de quaranta idiomes, entre els quals el català. Neooffice/j funciona amb Mac OS X 10.2 o posterior i necessita 512 MB de memòria i 400 MB d'espai en el disc dur.\n", "date": "2004-12-23 00:00:00", "id": "961", "title": "Neooffice/j per a Mac OS X en català" }, { "content": "L'[apartat català](http://dmoz.org/World/Catal%c3%a0/) del [Projecte de Directori Obert](http://dmoz.org/) té cada vegada més vitalitat. Aquesta setmana tot just s'han superat els 35.000 llocs en català catalogats en aquest directori, mantingut per editors voluntaris. DMOZ sempre està obert a nous editors que es puguin fer càrrec d'alguna de les categories temàtiques en que està organitzat el directori. Mentre els darrers estudis sobre la llengua a la xarxa situen el català en la posició 21, els editors catalans de DMOZ s'han entossudit a mantenir-lo més amunt: en el lloc onzè, encara per sobre de llengües amb molts més mitjans o parlants, com ara el portuguès, el rus, el xinès, l'àrab, el grec o el turc, per posar només uns exemples. Una quarantena de persones d'arreu dels Països Catalans segueixen posant al dia els llocs web que es poden trobar a la xarxa en català, en una iniciativa altruista i voluntària que s'emmarca dins un projecte a nivell mundial de Netscape. Per al català són importants iniciatives consolidades com el Projecte de Directori Obert i més encara pel seu abast global: aquests 35.000 llocs del català són només una petita part dels gairebé 4.000.000 de llocs web classificats en més de 70 llengües per més de 9.000 editors d'arreu del món. La vinculació d'aquest directori amb Google, el cercador actualment més popular de la xarxa, fa que sigui important que un lloc web sigui llistat al Projecte de Directori Obert si vol aparèixer a les cerques dels principals buscadors. El [directori de Google](http://directory.google.com/) és un mirall adaptat de DMOZ i el cercador incorpora la base de dades del Projecte de Directori per a les seves cerques. Vols ser editor? Vols ajudar el Projecte de Directori? Encara hi ha moltes àrees sense cap editor assignat. Només cal una mica de temps (poqueta), coneixements en alguna àrea específica (sigui per estudis, aficions o proximitat geogràfica) i moltes dosis de ganes i il•lusió per participar en un projecte col·laboratiu que naixia el 1999 i segueix creixent en quantitat i qualitat. Cada categoria té una pestanyeta que et convida a fer-te'n editor. Només has de trobar la més adequada i emplenar el formulari. Enllaços d'interès: \\- [Projecte de Directori Obert](http://dmoz.org/). \\- [Apartat en català del Projecte de Directori Obert](http://dmoz.org/World/Catal%c3%a0/). \\- [Fòrum públic](http://resource-zone.com/forum/showthread.php?t=282).\n", "date": "2004-12-26 00:00:00", "id": "962", "title": "L'apartat en català del Projecte de Directori Obert tanca l'any amb 35.000 webs indexades" }, { "content": "Durant l'any 2002 [Esquerra Republicana de Catalunya](http://www.esquerra.org) (ERC) va presentar una proposició de llei per a l'us del programari lliure al sector públic que va ser rebutjada al [Congrés dels Diputats](http://www.congreso.es) el mes de setembre de 2002. Aquesta mateixa proposició de llei també va ser presentada per ERC al [Parlament de Catalunya](http://www.parlament-cat.es/) i rebutjada el 25 d'octubre de 2002. En el primer cas va tenir els vots en contra del Partit Popular, i en el cas català va tenir els vots en contra del Partit Popular i de Convergència i Unió. Aquesta setmana, a les acaballes de l'any 2004, ERC ha registrat novament al Congrés una proposta de llei per la implatanció del programari lliure al sector públic que inclou, com a clàusula de mèrit, el desenvolupament d'aquest programari en les diferents llengües de l'estat, incloent-hi el català. La llei recull també la necessitat de neutralitat tecnològica de tots els formats, interfícies i protocols d'interoperabilitat amb entitats privades i amb els ciutadans, que a més, es faran amb estàndards lliures de patents de programari i pagament de royalties. Aquesta proposició posa èmfasi també en el programari que ja és propietat de l'Estat el qual \"haurà de ser llicenciat segons aquestes mateixes premisses de llicència admetent el dret de modificació, còpia i redistribució, i l'obligatorietat de llicenciar en les mateixes condicions els productes derivats de la seva modificació per part de tercers\". La proposició de llei, que consta de dotze articles, una disposició addicional i una disposició final, demana al Govern, a més, que per satisfer aquesta finalitat fomenti \"amb mesures adequades la producció, distribució i comercialització\" de l'anomenat programari lliure en les llengües cooficials de l'Estat: el català, l'èuscar i el gallec. Enllaços\n\n * Proposta de llei d'ERC que va presentar a l'any 2002 \n \n\n * Transcripció de la sessió del Parlament de Catalunya on es va discutir la llei del programari lliure de l'any 2002 \n \n\n", "date": "2004-12-27 00:00:00", "id": "963", "title": "ERC ha registrat al Congrés una proposta de llei per l'ús del programari lliure al sector públic" }, { "content": "Toni Hermoso Pulido Projecte Mozilla en català \n\nEl [Mozilla Thunderbird 1.0](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) és la darrera versió d'aquest potent i innovador client de missatgeria del [projecte Mozilla](http://www.mozilla.org). Aquest es presenta com una seriosa alternativa a l'Outlook Express i potencialment també al Microsoft Office Outlook, els quals actualment encara acaparen la major quota d'usuaris.\n\nEls clients de missatgeria, com el Thunderbird, el Mozilla Mail, l'Eudora o l'Outlook Express, permeten a l'usuari poder gestionar el seu correu electrònic d'una forma còmoda i flexible utilitzant protocols estàndards com POP o IMAP; això en contraposició a la gestió via web amb el navegador. L'Outlook Express es distribueix gratuïtament juntament amb l'Internet Explorer als sistemes operatius Windows. Malgrat que és segurament el client més utilitzat arreu del món, o precisament per això, Microsoft n'ha descurat el seu manteniment i, a causa de decisions de disseny i implementació que podrien pretendre facilitar l'ús a l'usuari (integració amb l'Internet Explorer, gestió dels adjunts, interacció amb seqüències, etc.), ha esdevingut un dels majors responsables de moltes de les diferents pandèmies (de virus, cucs i altre programari malèvol) que han assolat la xarxa al llarg dels darrers anys.\n\nD'altra banda, el Thunderbird, a semblança del seu germà [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) a nivell de navegador, ha anat incorporant successives millores al cos del projecte Mozilla original. Apart de ser un client de correu i grups de discussió i incloure altres funcionalitats clàssiques com una llibreta d'adreces d'interès i filtres de correu personalitzables, ofereix moltes altres opcions que no trobem a l'Outlook Express. Destaca sobretot el gran èmfasi d'aquest producte pel que fa a la seguretat i a la privadesa de l'usuari, on trobem opcions de blocatge d'imatges, emmagatzemament de contrasenyes, gestió de certificats, signatura i xifratge digital amb els estàndards com l'S/MIME o l'OpenPGP amb el suport de l'extensió Enigmail.\n\nEl Thunderbird també disposa d'un excel·lent filtre amb capacitat d'autoaprenentatge per poder gestionar eficientment el correu brossa i de passada, també permet rebutjar més d'un virus. Això ens ajuda a que la consulta del correu diari deixi de ser una tasca tan feixuga.\n\nUna altra característica afegida de gran interès és la lectura de titulars de continguts sindicats (RSS). Gràcies a això, l'usuari pot estar al corrent de les darreres novetats i notícies d'aquells llocs web preferits que implementin sindicació de continguts, i tot des d'una mateixa interfície.\n\nEncara que estrictament potser no podríem catalogar el Thunderbird com a client de programari col·laboratiu (groupware) de la mateixa manera com ho són el Lotus Notes, el Microsoft Office Outlook, o alternatives lliures com l'Evolution i el Kontact, sí és veritat que amb conjunció amb el projecte Calendar/Sunbird, poden gaudir-se moltes de les avantatges i funcionalitats que aquest tipus de programari ofereix.\n\nEl Sunbird és una aplicació independent i encara està en desenvolupament inicial, però el Calendar ja està quelcom més madur i s'integra perfectament amb el Mozilla, el Firefox i per descomptat, també amb el Thunderbird. Aquest permet organitzar en un o múltiples calendaris les nostres cites i tasques i així poder definir els pertinents avisos. Els calendaris poden compartir-se en xarxa (p.ex.: en una empresa) i accedir-hi diferents usuaris. Per a això s'utilitza el format iCal (que per exemple, també utilitza Apple Mail) i els protocols WebDAV o FTP. Desgraciadament, encara no és possible interconnectar amb Microsoft Exchange, el producte servidor al que s'hi connecta el Microsoft Office Outlook i que és molt utilitzat en entorns empresarials. Aquesta limitació és a causa del protocol tancat que s'hi utilitza. Malgrat això, Ximian ha alliberat recentment un connector que permet la compatibilitat i obre les portes a que altres projectes de programari lliure puguin implementar-lo. Per altra banda, si és possible, la millor opció és recórrer o migrar a servidors de programari col·laboratiu de codi obert ja existents com ara l'OpenGroupWare.\n\nEn un futur, el projecte Calendar també s'afegirà suport per a intercanvi de dades amb Palm i telèfons mòbils, entre d'altres necessitats típiques d'aquests entorns de treball.\n\nMigrar des de clients com l'Outlook, l'Eudora o el Mozilla Mail és molt fàcil amb l'ajuda de l'auxiliar d'importació. L'usuari pot traslladar els missatges, llibreta d'adreces i configuració del seu programa de correu antic al Thunderbird sense que això impliqui perdre la informació i dades del client des d'on es migra.\n\nMolt útil també, recomanable especialment quan els usuaris que han de mantenir correspondència en diferents idiomes, és la possibilitat de corregir l'ortografia dels nostres missatges. Pot configurar-se que aquesta opció es realitzi automàticament abans d'enviar el missatge, cosa que ens pot estalviar planys si haguéssim ja enviat el missatge. Els correctors ortogràfics són els mateixos que utilitza l'OpenOffice.org; on en el cas del català, es respecta tota la diversitat lingüística de la nostra llengua.\n\nUn altre aspecte molt important del Thunderbird, comú amb tota la tecnologia Mozilla, és el seu caràcter multiplataforma i la seva extensibilitat. El mateix programa amb pràcticament la mateixa interfície funciona a Windows, GNU/Linux, Mac OS X i també altres plataformes, permetent així una fàcil migració i adaptació en entorns on conviuen diversos sistemes operatius. Les possibilitats de creació amb la plataforma Mozilla són enormes, atès que molts dels components i llenguatges utilitzats són els que utilitzen els mateixos desenvolupadors web. Només cal fer una ullada a update.mozilla.org per comprovar la gran varietat d'aplicacions de terceres parts que poden satisfer aquelles necessitats més específiques dels usuaris.\n\nEn conclusió, excepte en aquells casos de dependència amb tecnologia privativa com la de Microsoft o davant d'altres necessitats més particulars que encara no han estat implementades en el projecte Mozilla (però potser sí en altres alternatives lliures), el Thunderbird amb conjunció amb el projecte Calendar, és una solució excel·lent, multiplataforma i flexible per a les necessitats més habituals de missatgeria i col·laboració en xarxa.\n\n### Enllaços\n\n * [Mozilla Thunderbird](http://www.mozilla-europe.org/ca/products/thunderbird/)\n * [Projecte Mozilla Thunderbird](http://www.mozilla.org/projects/thunderbird/)\n * [Projecte Mozilla](http://www.mozilla.org/)\n * [Projecte Calendar/Sunbird](http://www.mozilla.org/projects/calendar/)\n * Extensions\n * \n * \n * [Microsoft Outlook Express](http://www.microsoft.com/windows/oe/)\n * [Microsoft Office Outlook](http://www.microsoft.com/outlook/)\n * [Eudora Mail](http://www.eudora.com/email/)\n * [Evolution](http://www.novell.com/products/desktop/features/evolution.html)\n * [Ximian](http://www.ximian.com)\n * [Kontact](http://www.kontact.org/)\n * [Apple Mail](http://www.apple.com/macosx/features/mail/)\n * [OpenGroupWare](http://www.opengroupware.org/)\n\n\n\nAquest article està llicenciat sota Reconeixement-SenseObraDerivada de Creative Commons. A nivell generic: i d'acord amb la legislació de l'Estat espanyol: \n", "date": "2004-12-28 00:00:00", "id": "964", "title": "Article: El Mozilla Thunderbird com a alternativa" }, { "content": "L'[Ajuntament de Banyoles](http://www.ajbanyoles.org) va aprovar per unanimitat en el Ple d'ahir una moció a favor de la migració gradual al programari lliure i en català a l'Administració municipal. El Ple ordinari celebrat ahir al vespre a l'Ajuntament de Banyoles va aprovar per unanimitat de tots els grups municipals una moció a favor de l'ús del programari lliure i en català a l'Ajuntament i a les administracions públiques. Aquesta iniciativa forma part del projecte d'Introducció de noves tecnologies de la societat de la informació a la ciutat de Banyoles. La migració gradual a un sistema operatiu de codi obert (com el GNU/Linux), la incorporació de programari i aplicacions desenvolupades en programari lliure en català i el foment d'aquest programari entre els ciutadans i ciutadanes, són alguns dels acords aprovats ahir. Aquesta iniciativa es començarà a aplicar en la regidoria de Participació i Comunicació i a diferents serveis municipals com el Centre Cívic, la Biblioteca Pública o l'Espai Jove Els Bombers. Així mateix, està previst que els serveis i aplicacions municipals que s'ofereixin a través del portal web siguin accessibles mitjançant les darreres versions de navegadors lliures amb traduccions al català i que utilitzin el programari lliure. L'Ajuntament també s'ha compromès a estimular l'ús d'aquest programari entre la ciutadania a través de cursos formatius i tallers, a facilitar informació sobre els seus avantatges i a distribuir gratuïtament algunes d'aquestes aplicacions. Aquest model de desenvolupament de programari es contraposa al desenvolupat sota llicència propietària (o programari tancat). El programari lliure no és propietat de cap empresa o persona i està disponible en forma de codi font obert (open source), la qual cosa permet explícitament fer modificacions a aquest codi per adaptar-lo a qualsevol necessitat. Es tracta d'un programari que dóna als seus usuaris la llibertat d'executar-lo amb qualsevol propòsit, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo, millorar-lo constantment i fer públiques aquestes millores amb el codi font corresponent, de tal manera que tothom se'n pugi beneficiar. És, per tant, un programari que no està subjecte a les limitacions pròpies del programari de llicència propietària, ja que la seva llicència lliure ho permet explícitament. Un dels altres avantatges que proporciona el programari lliure és que disposa de més línies de codi d'aplicacions traduïdes al català que el de llicència propietària. Així mateix, suposa un notable estalvi econòmic, ja que no hi ha cost de llicència i, per tant, són programes gratuïts o d'un cost notablement inferior al programari de llicència propietat. El programari lliure garanteix la independència respecte del proveïdor, gràcies a la disponibilitat del codi font i a no estar supeditat a les condicions del mercat. La regidora de Participació i Comunicació, Anna Brunsó, ha manifestat que “aquesta iniciativa és una aposta clara i important que fa Banyoles per la innovació tecnologia i per un model de programari de codi obert a l'Administració pública”. Brunsó ha destacat que també es vol impulsar “la introducció del català en un sector punter i estratègic on la nostra llengua no es troba prou implantada”. Administracions públiques d'arreu del món, com els Governs del Brasil i França o l'Ajuntament de Munic (Alemanya), els Governs autonòmics d'Extremadura, Andalusia, València i Aragó, administracions locals com l'Ajuntament de Barcelona o Mataró i, recentment, la Generalitat de Catalunya, estan defensant fermament el desenvolupament i la utilització de programari lliure en l'Administració pública. \n", "date": "2004-12-28 00:00:00", "id": "965", "title": "Banyoles puja al carro del programari lliure" }, { "content": "Aquesta setmana s'han publicat les dades de l'[enquesta a les llars sobre equipament i ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya](http://www10.gencat.net/dursi/pdf/si/observatori/documents_STSI/informe_TIC_%20llars_%20i_%20individus%202003.pdf) corresponent a l'any 2003. Aquestes dades han estat elaborades per l'[Observatori de la Societat de la Informació (OBSI)](http://www10.gencat.net/dursi/ca/si/observatori/estadistiques.htm) i l'[Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT)](http://www.idescat.es/). D'acord amb l'estadística d'usos lingüístics a Catalunya 2003, el 21,4% dels usuaris habituals d'internet té la seva pàgina inicial en català, el 66,2% en castellà i el 12,4% en altres llengües. En relació, però, a la redacció de correus electrònics s'observa un equilibri en la utilització del català i del castellà. Els que escriuen en català o més en català són un 33,7% i els que escriuen en castellà o més en castellà són un 34%. Els que escriuen per igual en ambdues llengües són un 15,4%. Ara bé, la situació inferior del català en els correus electrònics només es dóna a l'àmbit metropolità de Barcelona i s'iguala al castellà al Camp de Tarragona, mentre que a la resta del territori nacional la llengua pròpia i oficial del nostre país és netament superior. Pel que fa a les pàgines webs visitades, el 37,2% d'usuaris ha visitat pàgines en català, el 83,4% en castellà i el 31,8% en anglès. En aquest sentit és especialment preocupant la involució del percentatge d'usuaris que visiten webs en català ja que l'any 2001 arribava gairebé al 49%, com d'altra banda ha passat amb l'anglès, mentre que el castellà s'ha mantingut estable. La llengua de les pàgines web de les empreses és, a dia d'avui, majoritàriament en castellà. Sobretot a les microempreses (93%) d'entre 1 i 9 treballadors. Per contra, la presència del català a les webs empresarials augmenta a mesura que les empreses tenen una dimensió més gran. Així més del 60% de les grans empreses tenen la pàgina web en català (61,7%). Més informació Estadístiques de l'Observatori de la Societat de la Informació Projecte Internet Catalunya Estudi de la presència del català a Internet (any 2003) Baròmetre de l'ús del català a Internet \n", "date": "2004-12-29 00:00:00", "id": "966", "title": "Només un 33.7% dels usuaris catalans naveguen habitualment per pàgines en català" }, { "content": "El [GIMP](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/) és un programa de codi lliure per fer retoc fotogràfic i per crear i composar imatges, comparable a les versions professionals del Paint Shop Pro de Jasc i del Photoshop d'Adobe. Podeu treballar amb el GIMP tant en plataformes UNIX, GNU/Linux, Windows i Mac OS X. En plataformes Windows, es recomana preferentment Windows XP o Windows 2000. Entre els canvis més importants des de l'antic GIMP 1.2, hi trobareu sobretot un redisseny molt interessant de la interfície: els diàlegs flotants ara es poden agrupar en pestanyes i els menús de la imatge són més fàcilment accessibles i manejables que mai. Ara es pot assignar ràpidament una combinació de tecles a una opció del menú, prement durant uns instants la combinació quan l'opció del menú està seleccionada. També s'hi ha afegit una opció per treballar còmodament en pantalla completa. El GIMP ara suporta dos formats gràfics molt usats pels navegadors web: el SVG i el MNG. El format SVG (Scalable Vector Graphics), és un estàndard per treballar amb gràfics vectorials i el format MNG es pot considerar un PNG animat. Les eines que més s'han millorat en el GIMP 2.0 són les eines de text, que ara permeten canviar el text tantes vegades com faci falta, i les eines de selecció i edició de camins. El sistema de selecció d'àrees ara permet fer unions i interseccions, tant des de teclat com des d'una botonera senzilla. A partir d'una selecció d'un simple quadrat, es pot transformar la selecció en un camí i així es poden editar els punts vèrtexs, així com afegir-ne i treure'n per obtenir un objecte complex que finalment es pot pintar amb el color o patró desitjat. Un altre canvi important en aquesta nova versió és que ara permet programar fitxers de seqüències amb el llenguatge Python-fu, molt més potent i senzill que el seu predecessor Gimp-Perl. A partir d'ara els llenguatges Gimp-Perl i Scheme estan disponibles en uns paquets separats del programa principal del GIMP. A la nostra pàgina del [projecte GIMP](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/) podeu trobar més informació sobre aquest programa, així com uns tutorials bàsics per aprendre'l a fer servir. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/). \n", "date": "2005-01-01 00:00:00", "id": "967", "title": "Softcatalà presenta la traducció del GIMP 2.0 al català" }, { "content": "Durant aquest mes de gener, el directori de [Catapings](http://www.catapings.com) entra en funcionament. Catapings és un directori actualitzat de diaris interactius digitals en Català, de totes les plataformes. A més a més, hi ha entrevistes a bloguers, tutorials, plantilles, rànquing de blogs, etc. La iniciativa neix de la necessitat de reunir, en un mateix lloc, la comunitat de webloggers que escriuen en català, i així poder donar suport a aquest moviment a internet, que cada cop té més participants. CataPings.com no només permet als webloggers notificar les actualitzacions dels seus articles a través de pings manuals o automàtics, també disposa de seccions (algunes en període de proves) on els usuaris podran participar-hi activament, i fer créixer el projecte entre tots. Segons les dades de NITLE Blog Census, el català ocupa la 12a posició en el rànquing d'idiomes dels weblogs de tot el món, i continua pujant amb passos de gegant. CataPings.com posa a la disposició dels usuaris eines i documents amb tot tipus d'informacions, amb la col·laboració d'alguns dels principals portals de weblogs en català (com http://www.lamevaweb.info o http://www.lacomunitat.net) per ajudar a promocionar els seus weblogs als que en tinguin un, i a crear-los amb més facilitat als que encara no s'han decidit. La clau de l'èxit creixent dels weblogs en català està en el suport de la comunitat, i http://www.CataPings.com és una eina boníssima per ajudar-nos entre tots a mirar cap endavant, i demostrar que el nostre és un idioma viu i actiu, que s'adapta a les noves tecnologies, i que disposa dels seus propis mitjans per obrir-se camí en un context que no vol ser-li favorable. \n", "date": "2005-01-09 00:00:00", "id": "968", "title": "Neix CataPings.com, el directori de weblogs en català" }, { "content": "Fa uns dies la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) va presentar el servei \"[3alaCarta](http://www.3alacarta.com/)\", mitjançant el qual qualsevol internauta d'arreu del món pot accedir a molts dels programes de TVC a través de la banda ampla. A part de les emissions en directe de tots els canals (TV3, 33/K3, 3/24 i TVCi), el servei permet veure els programes poques hores després de la seva emissió per pantalla i recuperar les emissions anteriors. També disposa d'una oferta de vídeo a la carta que ja inclou més de 3.000 peces de programació, i amb l'objectiu d'augmentar el fons progressivament. El servei disposa de dues modalitats:\n\n * Oferta gratuïta: oberta a tots els usuaris, que podran veure la programació en directe i consultar els vídeos amb qualitat baixa (90 Kbps) i amb una persistència en el temps limitada (estaran disponibles entre 60 hores i 7 dies). \n \n * Oferta de pagament: ofereix el vídeo en una qualitat pensada per a les connexions de banda ampla (190 Kbps), tant per a la programació en directe com per a l’oferta a la carta, que estarà sempre disponible (persistència il·limitada dels vídeos). També inclou l’accés a l’arxiu de continguts històrics de TVC. El preu és de 7 € (+ IVA) mensualment, 18 € (+ IVA) trimestralment o 65 € (+ IVA) anualment. També s'hi pot accedir una hora mitjançant un missatge SMS a un preu de 1,04 € (+ IVA).\n\n\n### Incompliment de l'Acord del Tinell\n\nTal i com es descriu a la [pàgina d'ajuda](http://www.tvcatalunya.com/3alacarta/ajuda.htm) \"el servei utilitza tecnologies líders com el 'streaming', el format Windows Media o el Flash\". Tanmateix, la utilització d'aquestes tecnologies obliga a utilizar l'Internet Explorer per a la plataforma Windows. Softcatalà ha rebut nombroses queixes per la impossibilitat d'accedir a aquest servei utilitzant els navegadors Mozilla, Firefox i Opera, entre d'altres, amb independència de si es fan servir sota Windows, Linux o Macintosh. Tot plegat fa que clarament s'incompleixi l'Acord del Tinell, que al capítol X diu:\n\n * 3.3 Fer accessibles tots els llocs web finançats amb fons públics (respectant els estàndards establerts per World Wide Web Consortium). \n \n * 3.4 Utilitzar estàndards oberts que garanteixin el dret a escollir programari als usuaris. \n \n * 3.6 Utilitzar per part de la Generalitat de Catalunya, els organismes autònoms públics, les empreses públiques i les de capital mixt sota control majoritari de la Generalitat de Catalunya preferentment en els seus sistemes i equipament informàtic programari lliure en català.\nEls incomplements identificats són:\n * Utilització de tecnologia privativa que obliga a utilitzar exclusivament una plataforma de programari privatiu (Microsoft Windows) i un navegador (Internet Explorer de Microsoft). Els usuaris de les altres plataformes o altres navegadors no poden accedir als continguts. \n \n * La web no s'ajusta als diversos estàndards de la web definits pel World Wide Web Consortium. La conseqüència d'aquest incompliment és la inexistència de cap garantia sobre el funcionament d'aquest servei amb les properes versions del programari. \n \n * Amb anterioritat a aquest servei, Televisió de Catalunya publicava els enllaços directes als vídeos, que podien ser descarregats i visualitzats en qualsevol plataforma. Amb l'entrada en servei de \"3 a la carta\" s'ha eliminat aquesta opció.\n\n\n### Ignorància de l'existència de programari en català\n\nA més a més, tal i com [podeu comprovar](http://www.tvcatalunya.com/3alacarta/ajuda_usuaris.htm) <>, a la CCRTV desconeixen l'existència de l'Internet Explorer o el Windows en català, així com altres alternatives de navegadors en català (Mozilla, Firefox, Opera...) o d'altres sistemes operatius en català (diverses distribucions de GNU/Linux). És de suposar doncs, que la CCRTV no utilitza programari en català, fet comprovable freqüentment als Telenotícies, on sempre que s'il·lustra una notícia amb informació d'Internet es mostra una pantalla de l'Internet Explorer en espanyol, programa que està disponible en català des del 28 de juny del 2002. \n\n### Recomanacions d'(in)seguretat de la CCRTV\n\nA part d'obligar l'usuari a utilitzar programari privatiu, Televisió de Catalunya recomana als usuaris fer uns canvis en la configuració del seu ordinador consistents a eliminar algunes de les mesures més bàsiques de seguretat. Dins de la secció d'ajuda a l'usuari, la CCRTV instrueix l'usuari a entrar en la configuració avançada de l'Internet Explorer i activar l'execució dels controls Active X. La redacció d'aquesta ajuda és poc clara i no dóna cap explicació dels efectes que poden tenir els canvis realitzats. Els canvis suggerits per la CCRTV poden ser interpretats fàcilment pels usuaris de forma que es permeti l'execució indiscriminada de controls Active X. Això és especialment perillós, ja que posa l'ordinador de l'usuari a l'abast d'atacants, poden ser envaïts indiscriminadament en visitar pàgines web sota el control de persones o institucions sense escrúpols. Aquest fet va ser inicialment denunciat al [portal de seguretat Quands.info](http://www.quands.info/2004/12/19.html#a4299) el passat 19 de desembre. Des d'aleshores la CCRTV no ha fet cap modificació en les instruccions. Aquesta mena d'instruccions poden representar un incompliment del \"Segell de Qualitat\" que la CCRTV inclou a les seves pàgines. \n\n### «3alaCarta» ha de canviar\n\nUna de les funcions bàsiques de la CCRTV, finançada amb diners públics, és la normalització lingüística i la difusió de la llengua i cultures catalanes. 3alacarta és una excel·lent iniciativa dins del panorama comunicatiu en llengua catalana, perquè apropa els continguts de la Corporació a tothora i arreu del món. Malgrat això, la CCRTV ignora la tasca normalitzadora i difusora en el camp de la informàtica, incompleix l'Acord del Tinell, obliga els usuaris a utilitzar unes determinades tecnologies tancades, i estimula els usuaris a utilitzar programari en espanyol o altres llengües, i no pas en català com és la seva obligació. Seria d'esperar que la CCRTV, en l'àmbit informàtic, considerés en primer terme que els seus serveis fossin accessibles mitjançant el programari en català de més difusió, proporcionant l'ajuda prenent com a referent aquests programes.\n", "date": "2005-01-05 00:00:00", "id": "969", "title": "La CCRTV presenta el servei \"3alaCarta\", incomplint l'Acord del Tinell a més d'ignorar el programari en català" }, { "content": "La [Universitat d'Alacant](http://www.ua.es), juntament amb altres institucions i universitats de l'Estat espanyol amb àmplia experiència en tecnologia lingüística, desenvolupa un sistema de traducció automàtica de codi obert (programari lliure) entre les quatre llengües de l'Estat. El grup d'investigació [Transducens](http://transducens.dlsi.ua.es/gen.php?id=description&lang=ca) del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat d'Alacant, en col·laboració amb diverses empreses i universitats de l'Estat espanyol amb àmplia experiència en tecnologia lingüística, ha iniciat un projecte de R+D per desenvolupar un sistema de traducció automàtica de textos i webs entre l'espanyol i les altres tres llengües oficials. La principal novetat que presenta el projecte és que serà un sistema de codi obert i distribució lliure, fet que permetrà modificar-lo amb tota llibertat per adequar-lo a nous usuaris i aplicacions. Una altra novetat important és que per primera vegada es desenvoluparà simultàniament i per grups de procedència geogràfica diversa un sistema únic que considerarà les quatre llengües oficials. El projecte estarà finançat en part pel programa PROFIT del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, i es preveu que el projecte estarà acabat en el termini d'un any i que, per tant, a principis del 2006 el sistema de traducció automàtica estarà disponible en la xarxa. Les empreses i centres d'investigació que porten a terme el projecte són l'empresa Thera, Centre de Llenguatges i Computació, del Parc Científic de Barcelona; el centre d'investigació TALP, de la Universitat Politècnica de Catalunya; el grup Transducens de la Universitat d'Alacant; la fundació Elhuyar i l'empresa d'enginyeria lingüística Eleka, coordinadora del projecte, ambdues del Pais Basc; el grup d'investigació IXA de la Euskal Herriko Unibertsitatea; l'empresa gallega imaxin|software, i el Seminari de Lingüística Informàtica de la Universidade de Vigo. Amb aquest projecte, s'obrin vies de cooperació entre empreses i grups d'investigació de l'àrea de la tecnologia lingüística que poden resultar molt beneficioses per a futurs desenvolupaments. \n", "date": "2005-01-05 00:00:00", "id": "970", "title": "La Universitat d'Alacant crea un traductor automàtic de codi obert entre les quatre llengües de l'Estat Espanyol" }, { "content": "[Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla) és el nom del projecte de programari lliure creat al voltant de la comunitat [mozilla.org](http://www.mozilla.org/), que des de fa més de sis anys està treballant en la creació d'un conjunt d'eines de treball a Internet, entre les quals s'hi inclouen un navegador, un editor d\"HTML, un programa de xat i un client de correu electrònic. El Mozilla, resultat d'aquesta tasca, permet explorar els continguts d'Internet, enviar i rebre correu electrònic, consultar i participar en els fòrums de discussió i crear pàgines web; tot això en català i d'una manera senzilla, intuïtiva i eficaç que pretén aprofitar al màxim les possibilitats actuals que ens ofereix la xarxa. Aquesta darrera actualització incorpora algunes de les millores en el motor del programa que han aparegut per a les recents versions 1.0 dels productes germans [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) i [Thunderbird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird). Al mateix temps, també es corregeixen alguns [errors](http://mozillazine.org/talkback.html?article=5844) de [seguretat](http://www.quands.info/2005/01/07.html#a4447) que s'han detectat des de la versió 1.7.3. L'instal·lador d'aquesta nova versió en català incorpora per primer cop la possibilitat de poder instal·lar al mateix moment una versió actual del [Calendari del Mozilla](http://www.mozilla.org/projects/calendar/), una eina que permet a l'usuari mantenir una agenda de les tasques i cites que pugui tenir planejades. Aquesta versió pot descarregar-se gratuïtament per a [Windows](http://www.softcatala.org/prog88.htm), [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/mozilla/1.7.5/linux/mozilla-i686-pc-linux-gnu-1.7.5-installer-caAD.tar.gz) i com a [paquet d'idioma](http://www.softcatala.org/prog139.htm) que pot instal·lar-se sobre una versió 1.7.5 en qualsevol altre idioma o plataforma. A la pàgina del [projecte Mozilla en català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/) podeu trobar més informació sobre el programa, extensions per afegir noves funcionalitats, ajuda i les preguntes més freqüents que els usuaris podrien tenir. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a . \n", "date": "2005-01-08 00:00:00", "id": "971", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Mozilla 1.7.5" }, { "content": "El projecte [Diccionari del Català Contemporani](http://dcc.iecat.net/ddlc/), DCC, és un projecte lexicogràfic de gran abast que es desenvolupa a l'[Institut d'Estudis Catalans](http://www.iecat.net/) des del 1985, i té com a objectiu general la reunió sistemàtica de dades sobre el lèxic català. Dins del marc d’aquest projecte s’ha constituït el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), corpus de referència del català contemporani, i una base de dades lexicogràfica (BDLex), que són els recursos lingüístics que s’utilitzen com a referència de descripció en els treballs del DCC. El Diccionari descriptiu de la llengua catalana en la seva versió accessible per internet s'ha concebut com un conjunt estructurat de dades lexicogràfiques. Tot i que la consulta en si no s’allunya de la d’un diccionari convencional (l’accés a la informació és sempre a través del mot que constitueix l’entrada d’un article), les possibilitats que ofereix la publicació electrònica han permès d’incorporar vincles actius entre articles diferents (remissions) i entre determinades notacions utilitzades en l’obra i les seves explanacions. L'accés al diccionari, que encara està en procés d'elaboració, és gratuït però requereix un registre previ al servei. A la pàgina web també hi trobareu una completa [guia d'utilizació](http://dcc.iecat.net/ddlc/index.asp). \n", "date": "2005-01-15 00:00:00", "id": "972", "title": "El Diccionari del Català Contemporani es troba a partir d'avui accessible per Internet" }, { "content": "Des de [IRC-Catalunya](http://www.IRC-Catalunya.TV) fa temps que hem estat experimentant amb protocols de 'streaming' de veu i vídeo i creiem que ha arribat el moment de posar-ho a la pràctica. Volem donar el tret de sortida a aquest nou servei, que ja és plenament operatiu i totalment gratuït. Després de buscar molt per Internet hem vist que moltes televisions per Internet tenen una subscripció si es vol veure en una qualitat decent i que la majoria, per no dir totes, estan plenes de 'banners' publicitaris per tot el voltant. IRC-Catalunya, en canvi, no té cap ànim de lucre, no té cap suport comercial ni cap subvenció i ho mantenim tot pel nostre compte. De la mateixa manera que la xarxa de xat IRC-Catalunya.org, tot queda entre família. Ho hem fet entre el meu pare (físic i informàtic per 'hobby') i jo (traductor i informàtic per 'hobby'). El temps que ens ha portat experimentar amb aquests nous protocols és immesurable, treballant amb la nostra més humil infraestructura des de casa amb dos vells Pèntiums II a 350Mhz connectats entre si amb una antiquada xarxa de fil coaxial. Per veure [IRC-Catalunya.TV](http://www.IRC-Catalunya.TV) és tant fàcil com entrar a la pagina web i seleccionar els canals de televisió disponibles que es vulguin veure. Quan es carrega la pàgina per primera vegada demana per instal·lar un 'plugin' al navegador. Està optimitzat per veure-ho amb l'Internet Explorer, però també funciona perfectament amb Netscape. Es veu directament per web i la velocitat amb què arriba la imatge és molt superior a moltes altres televisions per Internet , ja que utilitza una compressió d'última generació. Convé destacar que no és una televisió sinó tota una plataforma de canals propis. L'emissió de vídeo utilitza entre 300 i 400 kbps d'ample de banda, per tant amb una ADSL bàsica de 512 és més que suficient per veure-ho amb bona qualitat d'imatge i sense talls, sempre que no s'estiguin baixant altres coses. En un principi la televisió emet vídeos en diferit, però no es descarta que en un futur es facin canals en directe. Per això caldria programar una graella de varietats amb participació de gent diferent. Actualment, en un canal hi emetem vídeos propis, és a dir, filmacions de paisatges de l'Alt Empordà, etc. En un altre canal emetem vídeos musicals promocionals, tant de grups coneguts com de grups que tot just comencen i ens volen enviar les seves maquetes. A més a més, prepararem un canal interactiu en què tothom hi pugui participar enviant els seus vídeos i, un cop acceptats, els emetre'm. També estem oberts a incorporar les noves propostes que ens arribin per crear nous canals. Finalment, a tall de curiositat, l'origen d'haver decidit tirar tot això endavant (després ja d'haver experimentat molt) va ser quan vàrem contactar per correu electrònic amb el propietari del domini Catalunya.tv preguntant com ho podríem fer per adquirir-lo. Em va respondre que preveu que en el futur la televisió tradicional desaparegui i que la televisió per Internet tingui molt d'èxit. Això no ho qüestiono, mai se sap. Ara bé, com a bon visionari, em va dir que valora el seu domini com a mínim en uns 18.000 euros, que és com està valorat el seu hispa.tv (també en parking \"for sale\"). A partir d'aquest moment el meu pare va dir -s'ha acabat, desempolsem les eines de la programació i tornem als orígens!- i així va començar el projecte gratuït de [www.IRC-Catalunya.TV](http://www.IRC-Catalunya.TV)\n", "date": "2005-01-19 00:00:00", "id": "973", "title": "IRC-Catalunya.TV" }, { "content": "En una entrevista al programa de Catalunya Ràdio [ 'L'Internauta'](http://www.catradio.com/) n'Albert Cabello, gestor de programa de Microsoft per a Windows a l'Estat espanyol, ha dit que el [paquet català](http://www.microsoft.com/spain/windowsxp/catalan/) per a Windows XP ha estat descarregat 75.000 cops des del lloc web de Microsoft. A aquesta xifra caldria sumar les mes de 25.000 descàrregues que, en dos anys, hi ha hagut des del [lloc web de Softcatalà](http://www.softcatala.org/prog129.htm), i totes les realitzades des del lloc web de la Generalitat de Catalunya, 'El Periódico' de Catalunya i altres llocs web que fan de mirall d'aquest paquet. A més, també és fàcil trobar el paquet de català a les xarxes d'igual a igual (P2P) com l'Emule. Tot això fa que se superin àmpliament les 100.000 descàrregues de la interfície en català per al Windows XP. Microsoft estima que hi ha 200.000 usuaris que utilitzen el Windows XP amb el paquet de català. Aquesta xifra contrasta amb les 4.000 llicències que es van vendre del Windows 98 en català, segons s'ha reconegut a la mateixa entrevista. N'Albert Cabello també ha reconegut que el cost de traducció del Windows 98 va representar uns 3 milions i mig de dòlars per cada llengua traduïda. Cal recordar que la Generalitat de Catalunya va pagar 541.000 (90 milions de pessetes) per la traducció d'aquest sistema operatiu al català. Pel Windows XP, en canvi, Microsoft ha aplicat la tecnologia Language Interface Paquet (LIP; Paquet d'interfície de llengua), la qual cosa va representar un cost de traducció al català inferior als 90.000, aquest cop assumits totalment per Microsoft. Aquesta tecnologia també s'ha aplicat a la traducció al català de [l'Office](http://www.softcatala.org/articles/article30.htm). 2003. El paquet de català per a Windows XP (completament gratuït) s'ha d'aplicar sobre una versió espanyola del sistema operatiu (Home Edition o Professional), obtenint l'usuari una traducció parcial de la interfície. Aquesta limitació a la versió espanyola ha provocat diverses queixes d'usuaris de la Catalunya Nord que voldrien aplicar el paquet sobre la versió francesa, queixes que Softcatalà ha fet arribar a Microsoft. Amb el Service Pack 2 per a Windows XP el grau de catalanització obtingut amb el paquet d'idioma ha disminuït notablement. Microsoft està treballant per treure durant el primer trimestre d'enguany un nou paquet que augmenti el grau de catalanització de la interfície i tradueixi alguna de les aplicacions incloses en el sistema operatiu que no es tradueixen amb el paquet actual.\n", "date": "2005-01-26 00:00:00", "id": "974", "title": "El paquet de català per a Windows XP ha estat descarregat més de 100.000 cops" }, { "content": "[El projecte](http://www.softcatala.org/projectes/distribucio/) té com a objectiu oferir la infraestructura necessària per poder crear fàcilment CD-ROM amb programari en català. Neix de la necessitat de tenir una manera de proveir aquest tipus de CD-ROM a associacions, universitats, governs i usuaris que volen distribuir programari en català. Entre els objectius del projecte hi ha el de crear i mantenir un instal·lador per a Microsoft Windows altament configurable i col·laborar amb institucions i col·lectius que vulguin personalitzar aquests CD-ROM. La primera institució amb la qual col·labora Softcatalà és la Generalitat de Catalunya que editarà un CD-ROM de programari gratuït en català basat en aquest projecte. El projecte es marca com a objectiu elaborar un CD-ROM de programari gratuït en català que contingui programes d'alta qualitat en català gratuïts i, per altra banda, un CD-ROM de programari lliure en català que inclogui programes en català d'alta qualitat que siguin exclusivament lliures. Si voleu suggerir un programa per afegir als CD-ROM, crear un CD-ROM en català diferent als exposats i encarregar-vos-en del manteniment, o simplement voleu col·laborar en la seva elaboració us podeu adreçar a la llista 'distribució' a http://www.softcatala.org/llistes/. Convidem a totes les associacions, universitats, governs i usuaris a modificar i distribuir el contingut d'aquests CD-ROM per augmentar la difusió del programari en català existent. Més informació sobre el projecte: http://www.softcatala.org/projectes/distribucio/\n", "date": "2005-01-27 00:00:00", "id": "975", "title": "Neix el projecte de distribució de programari en català a Softcatalà" }, { "content": "Ja s'acosta la [I Jornada de Programari Lliure la Universitat de Barcelona](http://jpl2005.dyndns.org) que es farà el 10 de febrer del 2005 a la Facultat de Matemàtiques. La iniciativa, sorgida d'un grup d'alumnes d'Enginyeria Tècnica d'Informàtica de Sistemes de la Universitat de Barcelona, pretén donar a conèixer d'una manera més detallada, aspectes relacionats amb el Programari Lliure. Tal i com s'ha pogut anar veient d'un temps ençà, el Programari Lliure s'ha convertit en el centre de totes les discussions, ja que es tracta d'un factor condicionant fonamental per a la nova societat tecnològica, tant habituada a dependre del programari propietari. Per aquests motius, vàrem decidir, fonamentalment, impulsar la celebració de la Jornada, per tal que totes les persones, iniciades o no, puguin gaudir-ne i en coneixin els avantatges de l'ús. Si voleu saber quines activitats s'hi faran, podeu consultar el programa a la [pàgina web.](http://jpl2005.dyndns.org) Us hi esperem! Atentament, Organització de la Jornada de Programari Lliure jpl2005@gmail.com \n", "date": "2005-01-31 00:00:00", "id": "976", "title": "I Jornada Programari Lliure a la Universitat de Barcelona el proper 10 de febrer" }, { "content": "Aquest «Projecte» és un programa de recerca interdisciplinari sobre la societat de la informació a Catalunya fet per investigadors de l'[Internet Interdisciplinary Institute](http://www.uoc.edu/in3/cat) de la [Universitat Oberta de Catalunya](http://www.uoc.edu). És un projecte de recerca fonamental sense cap tipus d'implicació comercial o de recomanacions polítiques. El conjunt del projecte és codirigit pels professors Manuel Castells i Imma Tubella. El Cicle de Conferències està organitzat conjuntament per la [UOC](http://www.uco.edu), [ISOC-CAT](http://www.isoc-cat.org) i la [Fundació i2CAT](http://www.i2cat.net). Inclou tres sessions:\n\n * 1a Sessió. Presentació del PIC Societat (). \\- Presidència: Francesc Vallverdú. Vicerector de Recerca, Innovació i Metodologia Educativa de la UOC. \\- Conducció de l'acte: Frederic Monràs, president d'ISOC-CAT. \\- Presentació del projecte: Imma Tubella, professora de la UOC. \\- Data: dijous 3 de febrer de 2005. \\- Lloc: Sala d'actes de la UOC. Av Tibidabo 39-43. 08035 Barcelona. \\- Hora 19.30 h. \n * 2a sessió. Presentació del PIC Empresa ([www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic2.html](http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic2.html)). \\- Presidència: Jaume Profitós, regidor de Promoció Econòmica i Comerç, i de Cooperació, Solidaritat i Drets de la Persona de l'Ajuntament de Granollers. \\- Conducció: Frederic Monràs, president d'ISOC-CAT. \\- Presentació del projecte: Joan Torrent, director del programa de Ciències Empresarials de la UOC. \\- Data: dijous 10 de febrer de 2005. \\- Lloc: Sala d'actes del Centre Tecnològic i Universitari deGranollers (CTUG). Carrer de la Mare de Déu de Montserrat, 36. 08401 Granollers. \\- Hora: 19.30 h. \n * 3a sessió. Presentació del PIC Ensenyament (). \\- Presidència: Manel Loosveldt, cap de gabinet de la Regidoria de Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona. \\- Conducció: Frederic Monràs, president d'ISOC-CAT. \\- Presentació del projecte: Carles Sigalés. Vicerector de Polític Acadèmica i Professorat. \\- Data: dijous 17 de febrer de 2005. \\- Lloc: Sala d'actes del Centre de Suport de la UOC al Barcelonès. Avinguda Drassanes 3-5. 08001 Barcelona. \\- Hora: 19:30 h.\nLes sessions tindran una durada aproximada d’una hora. Un cop hagi finalitzat la presentació del PIC, s’obrirà una ronda de preguntes per als membres d'ISOC-CAT. En cas que no pugueu assistir a les sessions, sapigueu que els continguts seran accessibles en format vídeo, a través d'un enllaç que anunciarem properament. Confiem que les conferències siguin del vostre interès, esperem la vostra assistència i les vostres preguntes. \n", "date": "2005-02-06 00:00:00", "id": "977", "title": "Conferències sobre «Projecte Internet Catalunya», 10 i 17 de febrer." }, { "content": "El propers dies 19 i 20 de febrer (dissabte i diumenge) se celebrarà la MaratOO'o 2.0 en el campus de Burjassot de la Universitat de València. La MaratOO'o 2.0 són unes jornades de treball organitzades per [Softcatalà](http://www.softcatala.org) on un grup de traductors i correctors voluntaris es reuniran per acabar d'enllestir o, si més no, acabar de donar una empenta important a la traducció i localització de la versió catalana de l'[OpenOffice.org 2.0](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/index.htm). NOTA: El dia 20 de febrer hi ha el referèndum de la Constitució europea. Podeu trobar més informació sobre el vot per correu a la següent adreça web: \n\n![MaratOO'o 2.0](http://www.softcatala.org/imatges/maratoo.gif)\n\nEl programa de la MaratOO'o 2.0 (encara provisional), és el següent: Dissabte, 19 de febrer \\---------------------- 09:00 Arribada en el campus, registre, cafè, muntar els equips informàtics 09:30 Xerrada introductòria a càrrec de Jesús Corrius, repartiment de la guia d'estil i els glossaris. 10:00 Petita sessió introductòria de traducció 10:30 Xerrada sobre traducció de fitxers PO a càrrec de Jordi Mallach 11:00 Sessió de traducció 12:30 Descans 12:45 Sessió de traducció 14:00 Dinar 15:30 Xerrada per avaluar el progrés, dubtes, etc. 15:45 Sessió de traducció 17:45 Berenar 18:15 Xerrada per avaluar el progrés, dubtes, etc. 18:30 Sessió de traducció 19:30 Fi del primer dia Diumenge, 20 de febrer \\---------------------- 09:00 Arribada al campus, cafè, muntar els equips informàtics 09:30 Xerrada per avaluar el progrés, dubtes, etc. 10:00 Sessió de traducció 12:00 Descans 12:30 Sessió de traducció 14:00 Dinar 15:30 Xerrada per avaluar el progrés, dubtes, etc. 15:45 Sessió de traducció 17:45 Xerrada de comiat i avaluació final 18:00 Fi de la MaratOO'o Durant els dos dies disposarem d'accés lliure als laboratoris d'informàtica de l'edifici d'investigació del campus de Burjassot de la Universitat de València, amb un bon accés a internet per tal que tothom, qui ho vulgui, pugui participar-hi també virtualment a través del canal #softcatala al servidor irc.gimp.org:6666. La base del programa és la traducció de la versió catalana de l'OpenOffice.org 1.1.0. Per traduir el programa es necessita un bon coneixement de l'anglès i s'utilitzaran les regles de traducció de la Guia d'Estil i el glossari de Softcatalà, per tant, és important que tots els participants els coneguin per poder participar en la MaratOO'o. Podeu trobar aquests documents a les següents adreces: Recull de termes: Guia d'estil: Glossari específic de l'OpenOffice.org: La MaratOO'o 2.0 està adreçada a persones amb coneixements informàtics de tots els nivells, és per això que al llarg d'aquesta es faran xerrades introductòries per tal que tothom qui ho desitgi pugui fer història aportant el seu gra de sorra a la versió catalana de l'OpenOffice.org 2.0. Per tal d'acabar d'organitzar la MaratOO'o (especialment per temes d'allotjament), necessitem saber el nombre de persones interessades a participar-hi. Si us plau, confirmeu la vostra assistència enviant un missatge amb el vostre nom i els dies en què voleu participar a la següent adreça de correu electrònic: maratooo@softcatala.net La MaratOO'o 2.0 és l'esdeveniment més important de l'any relacionat amb el Programari Lliure i la llengua catalana. No deixis que t'ho expliquin, perquè no es podrà explicar!\n", "date": "2005-02-07 00:00:00", "id": "978", "title": "MaratOO'o 2.0" }, { "content": "Arran d'[una proposta d'un membre de Softcatalà](http://www.softcatala.org/%7Ejmas/bloc/pivot/entry.php?id=9), hem iniciat els tràmits per presentar una candidatura de la ciutat de Barcelona per a la [GUADEC 2006](http://guadec.org), la trobada anual d'usuaris i desenvolupadors de l'escriptori lliure [GNOME](http://gnome.org). Tenim un mes per presentar un dossier i obtenir com més suport millor. Tu també hi pots col·laborar [adherint-te a la candidatura](http://guadec.rinho.net/suports.php) i aportant idees. Més detalls a [lafarga.org](http://www.lafarga.org/node/view/257). La GNOME Foundation, promotora de l'esdeveniment, calcula que unes 1000 persones assitiran a la GUADEC'06. L'adjudicació es basarà, sobretot, en tres factors: bones infraestructures i comunicacions, suport institucional/privat (patrocinis) i suport de la comunitat d'usuaris mateixa. El primer dia de campanya ja s'hi han adherit 22 persones, 6 col·lectius, 7 empreses i 1 institució. Podem ser molts més! Fes corre la veu... Veure també l'article: [GNOME 2.6 ](http://www.softcatala.org/articles/article42.htm)\n", "date": "2005-02-09 00:00:00", "id": "979", "title": "Barcelona, ciutat candidata per a la Guadec 2006" }, { "content": "En aquest país, els temes relacionats amb la Societat de la Informació desperten poc interès en la classe política i en la societat civil tradicional. Deu ser, tal com afirmava en Manuel Castells, que la gent nascuda abans del 1973 és de la generació pre-Internet i que encara haurem d'esperar uns anys fins que la gent que té responsabilitats sigui conscient de la importància d'aquests temes. El debat polític en el Principat està molt centrat en l'Estatut, el finançament, les grans infraestructures i la immigració. Dins d'aquesta dinàmica, cal assenyalar que els punts relacionats amb programari lliure, estàndards oberts, i recursos lingüístics lliures van ser inclosos a última hora en el [Pacte del Tinell](http://www.softcatala.org/noticies/0901200446.htm) per iniciativa personal d'una diputada. Originalment, els temes relacionats amb Societat de la Informació no s'hi trobaven reflectits. Si algú va pensar que amb el nou govern hi hauria un canvi transversal a curt o mitja termini que afectés tota la Generalitat en matèria de programari lliure i estàndards oberts, anava errat. El primer problema és el desconeixement generalitzat per tot allò relacionat amb les Tecnologies de la Informació dins del propi govern. Dins de la Generalitat de Catalunya, el compromís en aquestes temes està centrat en exclusivament en la [Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació](http://www10.gencat.net/dursi/AppJava/home.jsp?area=3). Es tracta, doncs, d'un compromís molt diferent a l'existent al Brasil o a Extremadura, on el programari lliure, els estàndards oberts, i el desenvolupament de la Societat del Coneixement s'han convertit en temes de país i gaudeixen d'un suport transversal molt important per part dels seus respectius governs, que han entès la seva importància. Concursos públics La primera mesura del nou executiu, i la més important des d'una perspectiva econòmica, ha estat acabar amb la manca de transparència que hi havia amb l'assignació del concursos dels serveis informàtics de la Generalitat de Catalunya. El Centre Informàtic de la Generalitat, que era el responsable de dur els serveis informàtics, va ser privatitzat per l'anterior govern i posteriorment comprat per l'empresa [T-Systems](http://www.t-systems.es/). De l'antic Centre Informàtic en va quedar un nucli molt reduït amb una importància i uns recursos més aviat anecdòtics. Es va establir una forta dependència de la Generalitat amb T-Systems, que fins fa molt poc, ha estat la responsable de dur la informàtica de la Generalitat en exclusivitat. L'Informe de l'Avaluació de la gestió de la Generalitat de Catalunya[1], presentat el 29 de desembre passat en referència al projecte més important en noves tecnologies otorgat per l'anterior govern diu que \"l'[Administració Oberta de Catalunya](http://www.cat365.net/) (AOC) va ser adjudicat de forma irregular a l'empresa T-Systems, que al seu torn va subcontractar un 71% de la inversió. El contracte de T-Systems ha estat una forma d'encarregar part d'aquests projectes a les empreses que es volia [es refereix a Accenture] eludint la tramitació dels corresponents concursos i vulnerant de forma evident els principis de publicitat i concurrència\". El nou govern actual ha dividit el concurs en quatre lots: serveis de desenvolupament d'aplicacions (98.936.000 euros), serveis d'anàlisi i disseny tècnic orientats a planificació (3.326.000 euros), i serveis d'instal·lació TIC i Serveis d'atenció i gestió d'instal·lacions TIC: 78.013.000 euros, sumant un total 180.275.000 euros (29.000 milions de les antigues pessetes). Tots aquells que treballem des del voluntariat per una Societat de la Informació millor ens hem d'adonar que aquests concursos mouen molts diners i que això explica l'interès creixent de sectors empresarials en temes relacionats amb el programari lliure. La divisió del concurs en quatre parts ha estat un gran avanç en la transparència de l'assignació d'aquesta ingent quantitat de diners. Malauradament, les tecnologies lliures i els estàndards oberts han tingut un pes insignificant en l'avaluació de possibles empreses subministradores, com queda reflectit a les [clàusules tècniques](http://www.gencat.net/cataleg/tauler/docs/plec_2004-4_serveis_informaticsCAT.pdf) del concurs de la Generalitat, l'elaboració de les quals va costar 1,2 milions d'euros. Per exemple no es fa cap menció a requeriments de treballar en estàndards oberts, només s'otorguen 2 punts sobre 40 per conèixer programari lliure, i simplement no es dóna cap puntuació al coneixement d'altenatives lliures a les tecnologies .Net, Java, sistemes de bases dades, o sistemes de gestió de continguts oberts. Estàndards oberts En l'àmbit dels estàndards oberts, remarquem-ho, un punt recollit explícitament al Pacte del Tinell, no hi hagut cap pas endavant significatiu ni per millorar els problemes existents, la majoria heretats del govern anterior, ni a l'hora de crear els nous serveis. A aquestes alçades, l'accés lliure i universal a la informació amb qualsevol plataforma, tant quant al sistema operatiu com al navegador, hauria de ser quelcom assumit per tothom, i ineludiblement per aquells que treballen en el sector públic. Casos com l'Administració Oberta de Catalunya, que continua sense funcionar amb navegadors lliures, [Agència Catalana de l'Aigua](http://mediambient.gencat.net/aca/ca/inici.jsp), o el servei [3alacarta](http://www.softcatala.org/noticies/05012005213.htm), que va presentar la CCTRV, són exemples de la necessitat d'un compromís més fort en aquest àmbit i la necessitat d'una coordinació molt més efectiva entre els diferents departaments. Programari lliure i Llengua Quan es parla de potenciar el programari lliure, bàsicament es parla de fer-ho en dues àrees amb repercussions molt diferents: la societat com a tal i la pròpia administració. En les tasques de promoció del programari lliure a la societat, el govern actual ha complert correctament: va ajudar a organitzar la trobada de desenvolupadors d'Ubuntu a Mataró, s'han invertit més d'un milió d'euros per a la creació de continguts lliures, s'han fet declaracions públiques en favor del programari lliure, s'ha creat la plataforma LaFarga, i tot això s'ha fet tenint un tacte especial amb la comunitat. Cal dir que això no és difícil d'aconseguir i és atractiu per l'administració perquè requereix pocs diners i té un impacte mediàtic important. En l'àrea més important, des d'un punt de vista econòmic i de feina a fer, les coses no han anat tan bé. Aquesta àrea és la implantació del programari lliure a la pròpia administració i és on hi ha un compromís amb la societat a través del pacte del Tinell. Es va començar amb el conseller Carles Solà [afirmant](http://www.avui.com/avui/diari/04/gen/16/250116.htm) que \"El govern projecta canviar tots els programes de Microsoft per Linux\" i hem acabat amb el compromís, uns mesos després, de fer [una prova pilot](http://www.lafarga.org/node/view/106) en una Secretaria d'una conselleria. Realment, aquesta ha estat un àrea on molta gent s'ha sentit profundament decepcionada, on ens incloem tots els voluntaris que treballem al voltant de Softcatalà. Ni tant sols s'ha començat a usar tot aquell programari lliure que ja existeix en català des de fa anys. En l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari hi hagut polseguera. La manca inicial d'interès del Departament d'Ensenyament pels temes relacionats amb el programari lliure va originar un [Manifest](http://www.aeic.es/pdf/Manifest_PLiEd_definitiu.pdf) de l'[Associació d'Ensenyants d'informàtica de Catalunya](http://www.aeic.es/). El manifest és un repàs als motius filosòfics pels quals es defensa el programari lliure com una bona opció. A principis d'octubre del 2004 el Departament d'Educació [va publicar](http://www.xtec.es/at_usuari/plliure.htm) una pàgina web amb totes les actuacions previstes en relació a l'implantació del programari lliure en el sector d'ensenyament primari i secundari. Durant els propers mesos es publicaran els plecs tècnics per proveir el Departament d'Ensenyament amb una distribució Linux i els serveis associats, formació i suport entre d'altres, en el que serà el primer concurs públic de la Generalitat directament relacionat amb programari lliure i que serà d'un import considerable. D'altra banda, ha estat decebedor veure com, a les universitats del Principat, el compromís per la llengua a les noves tecnologies i el programari lliure encara depenen d'iniciatives personals, moltes d'elles amb un gran coratge, sense suport institucional o amb un suport que podem considerar anecdòtic. Es continuen renovant llicències de programari propietari i la presència del programari lliure a les assignatures de carreres tècniques està clarament desafavorida. A tall d'exemple, a una universitat petita com la [Universitat de Lleida](http://www.udl.es/) a l'any 2003 el cost de llicències de programari va ser de 107.185 euros[2]. De fet, aquesta és l'única universitat que ha fet una aposta seriosa pel programari lliure i té un compromís ferm des de l'any 2003, abans de l'actual govern, per migrar completament a programari lliure. Com que és un projecte que ja està en marxa, s'ha agafat pel DURSI com a pla pilot del món universitari en implementació de programari lliure. Per ser realistes, hi hauria d'haver un pla pilot de programari lliure a cada universitat, perquè les necessitats de cada universitat són molts diferents i sovint són poc receptives a allò que ve de fora. Feu el petit exercici de passejar-vos per qualsevol universitat del país per veure el poc suport que té el programari lliure en l'entorn universitari, i, encara més, el poc suport que té la informàtica en la nostra llengua. En aquest darrer any el teixit de la comunitat catalana no ha crescut gaire: per exemple, no hi hagut cap iniciativa nova destacable, però han augmentat les iniciatives amb un tarannà més institucionalista: [l'Institut pel Programari lliure](http://www.lafarga.org/node/view/179) impulsat pel Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya, l'[Associació Catalana d'Empreses pel Programari Lliure](http://www.catpl.org/), o el clúster per la innovació impulsat per T-Systems, totes elles una mica desconnectades de la comunitat, amb un enfoc clarament empresarial o bé simplement orientades captar l'atenció o els recursos del sector públic. Conclusions En aquest primer any de nou govern s'ha avançat clarament en temes relacionats amb promoció de la Societat de la Informació entre la ciudadania i en l'assignació transparent dels concursos públics però això són pasos que podem considerar molt petits davant de la feina que cal fer. Quant a la implantació de tecnologies lliures, s'ha d'actuar amb la mateixa contundència que s'ha actua avui en dia amb Internet: ja no concebem una administració desconnectada de la Xarxa. Tampoc no podem concebre una administració que iniciï cap nou projecte que no sigui amb estàndards oberts, i si no hi ha cap impediment tècnic, amb programari lliure. Les excuses sobre dificutats de la implantació o migració comencen a esgotar-se quan després d'un any no s'ha presentat encara cap anàlisi sobre el programari que caldria migrar, la formació necessaria, i els costos de la mateixa migració o d'implementacions de projectes nous. Cal destacar que l'ús del català a les noves tecnologies, incloent-hi el programari, a les administracions i les universitats és molt reduït, i que no podem construir una Societat de la Informació a Catalunya amb llengües foranees. Si aspirem a que Catalunya tingui un paper destacat en en matèria de Societat del Coneixement en els propers anys, s'han d'abocar molts més esforços i recursos. La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació hauria tenir un pes molt més important dins de la Generalitat, i estar vinculada directament a Presidència com va estar-ho als seus inicis, ja que la seva acció ha de ser transversal a tot el govern. Cal fer molta pedagogia perquè els nostres governants, i polítics, entenguin la importància de la Societat del Coneixement, de l'impacte del marc jurídic en el desenvolupament de la mateixa, i de la necessitat de construir una societat competent en aquestes matèries. I no solament cal enforçar-se a la ciutadania, sinó també a la propia administració. Cal dissenyar un pla integral que abordi tots els sectors del govern i la societat en matèria de Societat del Coneixement i Societat de la Informació, actualment no hi ha cap, donar-li pressupost i terminis, i establir mètriques per poder mesurar el seu progrés. I sobretot, que no succeixi com anteriorment, on cap pla estratègic de Societat de la Informació no es va compilir ni a un nivell de mínims. Referències [1] El Periódico de Catalunya, 29/12/2004, pàgina 20. Informe de l'avaluació de la gestió de la Generalitat de Catalunya [2] Veure [Guia de migració de programari lliure](http://web.udl.es/rectorat/viti/guia.html) de la Universitat de Lleida per tenir més detall sobre els costos de llicències. Agraïments: Jesús Corrius, Xavi Caballé, Xavi de Blas, Òscar del Pozo i Quico Llach. Aquest document és (c) 2005 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.\n", "date": "2005-02-14 00:00:00", "id": "980", "title": "Article: «Un any de nou govern a la Generalitat de Catalunya: què ha canviat en matèria de noves tecnologies?»" }, { "content": "D'acord amb la [intervenció](http://www.senado.es/legis8/publicaciones/pdf/senado/ds/PS0027.PDF) de la senadora per Girona [Rosa Núria Aleixandre i Cerarols](http://bd.convergencia.org/info/cdc/pubCerca.veure_persona?p_id=1826), de la qual es fan ressò en el lloc web del [Libro Blanco del software libre en España](http://www.libroblanco.com/html/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=265&mode=thread&order=0&thold=0), el grup de [CiU](http://ciu.info/) continua amb la seva política de rebuig a la implantació progressiva del [programari lliure](http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html) al considerar-la una opció de més car desenvolupament i manteniment, i propi de països on es fa un menor ús del programari, com ara Mèxic i Perú. Aquestes declaracions es feren arran de la [moció](http://www.senado.es/legis8/publicaciones/html/maestro/index_I0137.html) presentada al [Senat espanyol](http://www.senado.es/) pel grup [Entesa Catalana de Progrés](http://www.senado.es/legis8/grupos/GPECP_index.html) en contra de la [directiva europea sobre patents de programari](http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/st09051/st09051.html). Malgrat mostrar les seves reserves inicials perquè aquesta pogués ser una llei d'implantació del programari lliure a l'Administració i considerar que l'alfabetització tecnològica europea es sustenta primordialment en patents com les posseeix [Microsoft](http://www.microsoft.com/); finalment optaren per sumar-se en contra de les [patents de programari](http://www.softcatala.org/articles/article20.htm) a Europa juntament amb la resta de grups polítics del Senat espanyol. Actualització: Convergència Democràtica de Catalunya matisa la seva posició. Veure comentaris a la notícia Aquesta moció insta el Govern espanyol a reafirmar-se en un futur en la seva [oposició](http://www.min.es/ministerio_informa/notas_prensa/np18-05-04.htm) i al mateix temps a sensibilitzar sobre el tema als eurodiputats de l'Estat espanyol. L'aprovació per unanimitat de la moció ha estat [aplaudida](http://www.nosoftwarepatents.com/phpBB2/viewtopic.php?t=338) per moltes organitzacions d'arreu d'Europa que estan fent campanya en [contra de les patents de programari](http://www.nosoftwarepatents.com/). Com a mostra d'agraïment, l'organització [Hispalinux](http://www.hispalinux.org/) ha obert un lloc web per tal que els internautes puguin enviar-hi els seus [missatges de gratitud](http://graciassenado.hispalinux.es/). Paral·lelament, els comentaris de la coalició al Senat han estat rebuts amb [enuig](http://cplte.blogspot.com/2005/02/ciu-contra-el-programari-lliure.html) des de la comunitat catalana a favor del programari lliure, els quals s'han interpretat com una greu manca de coneixement en el camp i una submissió a les polítiques de [FUD](http://www.libervis.com/modules/mylinks/) (de l'anglès por, incertesa i dubte) de les [campanyes de l'empresa de Redmon](http://www.microsoft.com/windowsserversystem/facts/). Durant l'anterior govern, el grup de CiU conjuntament amb el [PP](http://www.ppcat.org/), votà [en contra](http://www.softcatala.org/admpub/ciu.htm) en el [Parlament](http://www.parlament-cat.net/) a una [proposició de llei sobre l'adopció del programari lliure](http://www.softcatala.org/admpub/proposta.htm). Aquest grup també rebé [àmplies crítiques](http://xosi.net/node/view/7) per la preferència de solucions privatives i la seva gestió al voltant del projecte d'[Administració Oberta](http://www.softcatala.org/articles/article25.htm). [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) vol recordar que gràcies al [programari lliure](http://www.softcatala.org/articles/article28.htm) ha estat possible arribar a una [progressiva normalització lingüística](http://www.softcatala.org/articles/article39.htm) de la llengua catalana a la informàtica i a la xarxa, per exemple, amb la tasca de traducció de Softcatalà mateix i altres col·lectius. Mitjançant el programari lliure, també ha estat possible des del desenvolupament d'Internet a la creació de moltes de les eines que estan ajudant el català a abandonar el seu estatus de [llengua minoritzada](http://www.softcatala.org/articles/article05.htm).\n", "date": "2005-02-14 00:00:00", "id": "981", "title": "CiU finalment vota en contra de les patents de programari al Senat espanyol però continua oposant-se al programari lliure" }, { "content": "L'agrupació [WICCAC](http://www.wicac.org/) (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics) ha complert quatre anys. WICCAC va néixer el 16 de febrer del 2001, quan un grup de webmàsters independents que treballem en català vam començar a interrelacionar-nos i a compartir experiències i coneixements. Des d'aquella data, WICCAC ha anat creixent i consolidant el seu projecte i actualment ja té uns 160 membres. Una de les principals activitats de WICCAC és treballar per la normalització del català a internet, així com promoure internet com a àmbit de cultura i d'activitats cíviques (socials, ciutadanes, reivindicatives). Possiblement la realització més destacada de WICCAC és el [Baròmetre de l'ús del català a internet](http://wiccac.org/webscat.html), un estudi sobre l'ús del català a les pàgines web d'empreses i organitzacions, que ha esdevingut una eina de referència sobre la situació del català a la xarxa. Amb motiu d'aquest quart aniversari, WICCAC estrena [nova web](http://wicac.org/). Serà una web dinàmica i sempre atenta a l'actualitat i a les perspectives del que ens interessa, amb notícies de llengua, cultura, informàtica i internet, activitats, àmbits cívics, etc, aportades pels membres de l'agrupació. També celebrarem aquest quart aniversari el proper 26 de febrer amb una Trobada de membres de WICCAC a la Catalunya Nord. Aquesta trobada s'inscriu dins de les que els membres de WICCAC fem periòdicament per les diferents comarques dels Països Catalans.\n", "date": "2005-02-16 00:00:00", "id": "982", "title": "WICCAC fa quatre anys i estrena web" }, { "content": "Toni Hermoso Pulido Els programes del projecte [Mozilla](http://www.mozilla.org/) es caracteritzen, entre altres motius, per la gran quantitat de característiques atractives que ofereixen als usuaris per a poder gaudir d'Internet amb tota la seva intensitat. No obstant, aquells usuaris més experts, curiosos o amb interessos especials, poden voler algunes característiques o paràmetres de personalització que normalment els programes no inclouen per defecte. La resposta a aquestes necessitats poden ser les extensions. Una extensió és aquell programari, sovint de mida modesta, que s'instal·la a sobre d'unes aplicacions per a oferir noves possibilitats o capacitat de configuració. Les extensions s'han fet molt populars d'ençà de l'arribada del navegador [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox), amb el que gràcies a aquestes, es multipliquen les seves possibilitats. Alguns d'aquests extres els podíem ja trobar al conjunt d'aplicacions del clàssic [Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla); però en altres casos, s'ha contribuït amb novetats molt suggerents. No només tenim extensions per al Firefox, sinó també per al Mozilla o el [Thunderbird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird). Aquest èxit i diversitat és perquè, per a la creació d'aquestes mini-aplicacions, s'utilitza tecnologia molt coneguda i fiable basada en els mateixos estàndards de la xarxa ([XUL](http://www.mozilla.org/catalog/architecture/xul/), [CSS](http://www.w3.org/Style/CSS/), [Javascript](http://wp.netscape.com/eng/mozilla/3.0/handbook/javascript/), etc.); i també gràcies al compromís general de la comunitat d'usuaris i desenvolupadors amb els principis i hàbits del [programari lliure](http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html). Per motius de seguretat, no cal oblidar que preferiblement les extensions han d'instal·lar-se des de llocs de confiança com ara [Mozilla.org](http://www.mozilla.org/) o [Softcatalà](http://www.softcatala.org/). Per sort, els programes Mozilla, especialment el Firefox, incorporen per defecte mesures per a evitar molts dels abusos que podrien fer-se sense coneixement de l'usuari per part de possibles atacants externs. A continuació presentem un recull d'algunes de les [extensions traduïdes al català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#extensions) que podeu trobar a la pàgina de [traducció del projecte Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/). En algunes ocasions, les hem citat amb la sortida de les noves versions dels programes principals. Per a millorar la qualitat de la navegació, en destaquem unes quantes. Per exemple, [Sage](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#sage), una extensió que ofereix una alternativa al sistema d'[adreces d'interès actives](http://www.mozilla-europe.org/ca/products/firefox/live-bookmarks/) del Firefox per a gestionar els canals RSS. D'aquesta manera, podem seguir fàcilment els titulars dels nostres blocs i llocs de notícies preferits. Gràcies a l'opció d'exportació, és possible compartir la llista de canals subscrits amb altres usuaris. [Spellbound](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#spellbound) aporta al Firefox el motor de correcció que utilitza la missatgeria del Mozilla i així revisar l'ortografia dels texts que podem enviar des dels formularis o quadres de text. És un bon costum fer servir aquesta utilitat per a millorar el nostre redactat. Els altres participants als fòrums on hi freqüentem ho agrairan. Per a fer-nos la vida més fàcil amb els texts a la xarxa, també tenim [BBCode](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#bbcode), que ens serveix per a afegir sense esforços els marcadors d'estil adequats als nostres escrits. [IE View](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#ieview), que només funciona a sistemes operatius Windows, afegeix l'opció de poder visualitzar la pàgina on estem actualment o obrir un enllaç amb l'[Internet Explorer](http://www.microsoft.com/windows/ie/default.asp). Aquesta és una eina excel·lent per ajudar a detectar les mancances de disseny i menyspreu als [estàndards oberts](http://www.softcatala.org/articles/article11.htm) d'aquelles pàgines que no es puguin consultar utilitzant el nostre navegador preferit. En aquest mateix grup d'extensions tenim [MozCC](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozcc), una senzilla extensió que ajuda al navegant a identificar gràficament, a l'extrem dret de la barra d'estat, aquells continguts del web que estiguin llicenciats sota algunes de les llicències [Creative Commons](http://www.softcatala.org/articles/article47.htm). Per altra banda, per a potenciar la missatgeria tenim l'[Enigmail](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#enigmail), una extensió per al Mozilla i el Thunderbird, que ofereix aquelles possibilitats de privadesa personal del programa [GnuPG](http://www.gnupg.org/howtos/ca/GPGMiniHowto.html) que poden demanar els usuaris interessats en una correspondència més segura. Per a facilitar el desenvolupament web, tenim eines com ara l'extensió [WebDeveloper](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#webdevel), que posa a primera mà algunes de les opcions més comunes de la creació web; com ara l'edició de CSS, el control de les galetes o la inspecció de codi font. Extensions com ara el [Minimizetotray](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#minimizetotray) o el [TailleTextPlus](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#tailletext) afegeixen als programes Mozilla característiques que podrien ja venir per defecte o com a opció a les preferències, i que segurament podrien incorporar-se en un futur. En el primer cas, fer que les finestres dels programes es minimitzin a la safata del sistema. I en el segon, unes icones que poden afegir-se a les barres d'eines per a augmentar o reduir la mida del text de la pàgina amb un clic. Finalment, cal destacar altres extensions com ara el [Calendar](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#calendar), el [Chatzilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#chatzilla) o el [MozImage](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozimage), que proporcionen funcionalitats molt diferents a les que podríem associar als programes base on s'instal·len. El Calendar és una agenda i gestor de calendaris que ens permet organitzar les nostres cites i compromisos. El Chatzilla és una aplicació d'IRC amb la que podrem mantenir xerrades a diverses sales des d'una interfície amigable i segura. I el MozImage és una compacta utilitat per a visualitzar les imatges del nostre ordinador movent-nos a través de carpetes i fitxers. Les dues primeres, de fet, ja hi són incloses a les versions binàries en català del Mozilla, però han d'instal·lar-se al Firefox o al Thunderbird si en volem gaudir-ne. Hi ha moltes més extensions a la xarxa que encara no tenen traducció a la nostra llengua, si hi esteu interessats, podeu subscriure-us a la [llista](http://www.softcatala.org/llistes/) del Navegador de Softcatalà i col·laborar per catalanitzar-ne'n més amb l'ajuda d'aquestes [instruccions](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#ajuda).\n", "date": "2005-02-10 00:00:00", "id": "983", "title": "Article: «Un recorregut per les extensions en català dels programes Mozilla»" }, { "content": "Com [vam comentar](http://www.softcatala.org/noticies/1501200441.htm) fa uns mesos diversos usuaris es van organitzar per demanar a l'empresa Apple una versió del seu sistema operatiu al català, que fins la data no ha tingut cap resposta positiva per part d'Apple als Estats Units. La [Generalitat de Catalunya](http://www.gencat.net) s'ha adreçat, oficialment, a [Apple](http://www.apple.com) perquè inclogui el català en el nou sistema operatiu Mac OS 10.4 que és a punt de treure al mercat. Concretament, el conseller en cap, Josep Bargalló, ha enviat una carta al president d'Apple, Steve Jobs, en què reclama incloure el català en el seu sistema operatiu. La carta s'ha enviat per forçar la situació després de diversos mesos de contactes en què no hi ha hagut cap concreció per part d'Apple als Estats Units. A la carta el conseller en cap reclama \"la inclusió del català en igualtat de condicions amb la resta de les quinze llengües que actualment s'ofereixen en l'actual sistema operatiu\". Bargalló assegura que \"la situació ens sembla encara més greu si es confirma que la vostra empresa té la voluntat d'obrir una Apple Store a la capital del nostre país, Barcelona. No s'entendria que Apple volgués instal·lar un important punt de venda a la capital de Catalunya sense vendre els seus productes en català\", diu. \"Els usuaris de Mac, s'han mobilitzat per aconseguir el nou sistema operatiu en català, sabent que no existeixen inconvenients tècnics per a la incorporació de la llengua catalana i que, per tant, es redueix a una voluntat de la vostra empresa\". Segons fonts properes a Apple la possibilitat que s'obri una botiga Apple a Barcelona són bastant remotes. Entre els requistis que exigia Apple, inicialment per considerar la traducció al català es troba un compromís per adquirir un mínim de mil llicències que sembla que la Generalitat amb el suport d'algunes universitats podria arribar a assolir.\n", "date": "2005-02-11 00:00:00", "id": "984", "title": "La Generalitat se suma a les demandes de la comunitat Mac i demana una versió en català del Mac OS X" }, { "content": "Després de la [primera tongada de cursos](http://www.softcatala.org/noticies/03102004156.htm), dins el projecte d'innovació docent \"UniWiki\" tornem a oferir cursos gratuïts de 10 hores a tothom qui vulgui aprendre a fer servir el Wiki, per facilitar la redacció col·laborativa de documents, i el Tiki CMS/Groupware, per administrar llocs web dinàmics col·laboratius potents i rics en funcionalitats (i en català :-). Web del projecte, i amb més informació sobre els cursos, formularis de preinscripció, etc.: (aquesta pròpia web està basada en [Tiki](http://tikiwiki.org) 1.8.5) ****************************************************** CURS 1: ****************************************************** ============================= Curs d'eines informàtiques orientades a la redacció col·laborativa de documents (I): Wiki ============================= (CONVALIDABLE COM A 1 CRÈDIT DE LLIURE ELECCIÓ) DATES IMPARTICIÓ CURS: (4 grups d'una setmana, màx. 30 alumnes/aula). 5è Grup: 21, 22, 23, 24 i 25 de febrer de 2005. 09-11 h. Aula Inform. 02 6è Grup: 21, 22, 23, 24 i 25 de febrer de 2005. 16-18 h. Aula Inform. 21 7è Grup: 28 febrer, 1, 2, 3 i 4 de març de 2005. 09-11 h. Aula Inform. 02 8è Grup: 28 febrer, 1, 2, 3 i 4 de març de 2005. 18-20 h. Aula Inform. 21 LLOC: Aules d'informàtica 02 (edifici Principal) ó 21 (edifici nou), Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. Palau Reial (L3, Verda) PREU: Gratuït (finançat pel DURSI - Generalitat de Catalunya) INFORMACIÓ GENERAL: El curs s'imparteix en 5 dies seguits, 2 hores per dia, amb la metodologia de l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), en una aula d'ordinadors amb un ordinador per alumne, preferiblement. El projecte, eminentment pràctic, haurà de ser realitzat per equips de, com a mínim, dues persones, i consistirà en la redacció de documents d'interès comú en grups petits. INSTITUCIÓ OFERENT Departament d'Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. http://www.ub.edu/ecolo/ (En col·laboració amb el gclUB - http://gclub.ub.es - i l'Infoespai - http://moviments.net -) PROFESSORAT Xavier de Pedro Puente, professor del Departament d'Ecologia, coordinador del projecte UniWiki, del gclUB i dels cursos en TIC amb programari lliure de l'Infoespai. Telf. 934021508, Fax 934111438 - xavidp@bio.ub.es TIPUS D'AVALUACIÓ Aprofitament: Per grups d'alumnes han d'elaborar un breu projecte de redacció col·laborativa al llarg del curs, que serà avaluat al final del curs. MÉS INFORMACIÓ I PRE-INSCRIPCIONS Directament a la Web del projecte UniWiki: http://uniwiki.ourproject.org ****************************************************** CURS 2: ****************************************************** ============================= Curs d'administració d'entorns Web dinàmics i col·laboratius, basats en Wiki: Admin. Tiki CMS/Groupware ============================= (CONVALIDABLE COM A 1 CRÈDIT DE LLIURE ELECCIÓ) DATES IMPARTICIÓ CURS: (un únic grup, màx. 30 alumnes/aula). 1r Grup: 7, 8, 9, 10 i 11 de març de 2005. 09-11 h. LLOC: Aula d'informàtica 2, Facultat de Biologia, UB. Palau Reial (L3) PREU: Gratuït (finançat pel DURSI - Generalitat de Catalunya) INFORMACIÓ GENERAL: El curs s'imparteix en 5 dies seguits, 2 hores per dia, amb la metodologia de l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), en una aula d'ordinadors amb un ordinador per alumne, preferiblement. El projecte, eminentment pràctic, haurà de ser fet individualment o per grups reduïts, i consistirà en la posada a punt d'un lloc Web basat en Tiki per a alguna finalitat específica escollida de caire col·laboratiu. INSTITUCIÓ OFERENT Departament d'Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. http://www.ub.edu/ecolo/ (En col·laboració amb el gclUB - http://gclub.ub.es - i l'Infoespai - http://moviments.net -) PROFESSORAT Xavier de Pedro Puente, professor del Departament d'Ecologia, coordinador del projecte UniWiki, del gclUB i dels cursos en TIC amb programari lliure de l'Infoespai. Telf. 934021508, Fax 934111438 - xavidp@bio.ub.es TIPUS D'AVALUACIÓ Aprofitament: Per grups d'alumnes han de realitzar un breu projecte de redacció col·laborativa al llarg del curs, que serà avaluat al final del curs. MÉS INFORMACIÓ I PREINSCRIPCIONS Directament a la Web del projecte UniWiki: http://uniwiki.ourproject.org ****************************************************** ALTRES CURSOS: ****************************************************** Hi ha altres cursos que s'organitzaran en breu, no directament des del projecte UniWiki, però si des d'una entitat amb què s'està col·laborant. Per veure la informació d'aquests altres cursos relacionats (Open Office, GNU/Linux, Gimp, Wiki, Tiki-CMS/Groupware) que us poden ser d'interès, consulteu: .\n", "date": "2005-02-13 00:00:00", "id": "985", "title": "Cursos lliures en català sobre l'ús de Wiki i d'administració de webs dinàmiques basades en Tiki" }, { "content": "Després de [la crida que vam fer fa uns mesos](http://puntbarra.com/node/view/2252), recentment vam [acabar la primera fase](http://www.moviments.net/tiki-view_forum.php?forumId=1) de traducció del Tiki (altrament anomenat Tikiwiki). Per a qui no ho sàpiga, el Tiki () és un motor de portals Web dinàmics col·laboratius molt potent i ric en funcionalitats, fet amb [php](http://www.php.net) i [mysql](http://www.mysql.com), i amb llicència de codi lliure [LGPL](http://www.gnu.org/copyleft/lesser.html). Ara [ens queda](http://www.moviments.net/tiki-index.php?page=TikiwikiCatala) polir la traducció, el registre lingüístic emprat entre els diferents col·laboradors que hi hem participat (més de 15 al llarg de 2 anys), i adaptar-ho al [recull de termes](http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/recull.htm) i a la [guia d'estil](http://www.softcatala.org/projectes/eines/guiaestil/guiaestil.htm) de Softcatalà (que no és poc ;-). Passet a passet...;-) Ah, i per cert, si hi ha persones interessades a fer servir una web col·laborativa tant potent com aquesta, apunteu-vos als [cursos gratuïts que fem ara a través del projecte UniWiki](http://uniwiki.ourproject.org), o estigueu atents/es als propers [cursos quasi-regalats que es faran a l'Infoespai](http://www.moviments.net/cursos). \n", "date": "2005-02-13 00:00:00", "id": "986", "title": "Tikiwiki 1.8.5 (CMS/Groupware) Ja en català!" }, { "content": "[FesInternet](http://www.fesinternet.net) és un programa d'activitats que es faran entre el 22 de febrer i el 6 de març amb l'objectiu de divulgar i difondre internet com una gran xarxa de persones més enllà dels seus aspectes tecnològics. Des de 1996, cada 8 de febrer, s'ha celebrat la Festa d'Internet. Des del principi [VilaWeb](http://www.vilaweb.com) es va fer ressó de la festa de tots els internautes. Aquest any, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació assumeix el repte de coordinar les activitats i actes que se'ls proposin per aconseguir fer una internet més global i participativa. Hi haurà activitats informatives, lúdiques, de conscienciació i participatives per implicar tots els sectors (ciutadà, educatiu, cultural, empresarial, del lleure...) de la societat catalana i aconseguir la participació de tots ells en la construcció d'internet. La Festa no tindrà una seu oficial. Les activitats es faran arreu del territori català, tant de forma presencial com a l'hiperespai. Aquí mateix estem construint el web de la Festa (http://www.fesinternet.net) on trobareu el programa complet de les vostres activitats i serveis d'agenda, notícies, recursos, esdeveniments destacats, diari interactiu... Hi esteu tots convidats! Fonts: [FesInternet](http://www.fesinternet.net) i [LaMalla](http://www.lamalla.net/canal/digitalia/)\n", "date": "2005-02-18 00:00:00", "id": "987", "title": "FesInternet, la Festa d'Internet" }, { "content": "La [Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació](http://www10.gencat.net/dursi/AppJava/home.jsp?area=3), en el marc del projecte [culturalliure.org](http://culturalliure.org), presenta la traducció catalana de l'obra de [Lawrence Lessig](http://www.lessig.org/) amb llicència Creative Commons. Lawrence Lessig, catedràtic de dret de la Universitat de Standford i uns dels fundadors de [Creative Commons](http://creativecommons.org/) (CC), teòric del dret de la propietat intel·lectual i defensor del 'copyleft' posa de manifest en la seva obra que actualment, juntament amb la privadesa, la forma en què s’articulen les lleis de propietat intel·lectual són el principal escull pel desenvolupament de la cultura i l’estímul de la creativitat. El llibre està disponible en format [PDF](http://www.culturalliure.org/culturalliure.pdf), [SXW](http://www.culturalliure.org/culturalliure.sxw) (OpenOffice) i [ASCII](http://www.culturalliure.org/culturalliure.txt)... així com [HTML per a la seva lectura online](http://www.culturalliure.org/llibre.php). \n \nLa versió original en anglès del llibre es troba a . Aquest és el tercer llibre de Lessig relacionat amb la propietat intel·lectual i les noves tecnologies, els dos anteriors van ser [The Future of Ideas](http://www.the-future-of-ideas.com/) i [Code: And Other Laws of Cyberspace](http://www.code-is-law.org/), que han desdevingut llibres de referència en la seva àrea. \n", "date": "2005-02-22 00:00:00", "id": "988", "title": "Es presenta la traducció al català en línia del llibre 'Cultura Lliure'" }, { "content": "El proper dissabte dia 9 d'abril del 2005 se celebrarà la I Jornada sobre Programari Lliure del Baix Empordà al Centre Cultural Can Quintana de Torroella de Montgrí, on es mostraran les diferents solucions a problemes concrets que tinguin tant empreses com usuaris finals i que es puguin resoldre emprant programes lliures. El concepte de programari lliure Quan parlem de programari lliure (open source és el terme original en anglès) ens referim a programes d'ordinador (programari) que estan subjectes a una sèrie de llibertats d'ús, còpia i modificació que permeten la màxima llibertat al seu usuari, fet que permet, al seu torn, que aquest pugui considerar com a veritablement seus els programes que fa servir. Aquestes llibertats d'ús es poden resumir en els següents postulats (1):\n\n * Llibertat d'emprar el programa per a qualsevol finalitat. \n * Llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats particulars. L'accés al codi font n'és una necessitat prèvia. \n * Llibertat per a distribuir còpies del programa; tantes com es vulgui i a qui es vulgui. \n * Llibertat de millorar el programa i distribuir les millores a tothom qui ho vulgui, de manera que la comunitat se'n beneficii.\nLa transparència que atorga a les empreses el fet de poder veure el codi font d'una aplicació (això és com està construïda per dins) permet que aquesta s'asseguri que el programador no ha introduït portes secretes (backdoors) ni cap element que li permeti espiar o manipular les dades gestionades per aquella empresa. La gratuïtat del programari i la manca de llicències potencien l'estalvi econòmic i, finalment, sovint es necessita personal especialitzat per posar en marxa aquesta mena de sistemes (igual que en el cas del programari propietari), pel qual la contractació d'un o més tècnics informàtics proporciona llocs de feina. Els avantatges d'aquesta filosofia de fer les coses queden, doncs ben patents. La jornada La I Jornada de Programari Lliure del Baix Empordà - Torroella de Montgrí es celebrarà el proper dissabte dia 9 d'abril de 2005 al Centre Cultural Can Quintana de Torroella de Montgrí. Pel seu contingut, la jornada està adreçada a totes les persones interessades en l'aplicació del programari lliure, tant en l'àmbit de la informàtica empresarial com en l'àmbit domèstic. És per això que s'han previst una sèrie d'actes teòrics i pràctics. El programa de la jornada és el següent:\n\n * 10.00 Presentació (45') (per Carles González) \nSecretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (Generalitat de Catalunya). \nAl final de l'acte s'obrirà un torn de precs i preguntes. \n \n * 10.45 Què és el software lliure (45') (per s3os.net) \n \n * 11.30 Pausa per a esmorzar. Tothom hi està convidat (15') \n \n * 11.45 Catix (Programari Lliure en català)(45') (per Catix. Toni Mirabete i Terés) \n \n * 12.30 Programari i possibilitats de GNU/LINUX a la petita, mitjana i gran empresa. (Per Xavi) (60') \n \n * 13.30 Openoffice.org (Suite ofimàtica lliure i en català)(30') (per Alquimedia.net) \n \n * 14.00 DINAR. \n \n * 16.00 – Softcatala.org (45')– Centre de coordinació de traduccions i descàrregues de software en Català. \n \n * 16.45 – Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEIC) (45') \\- Què és l'Institut Català de Programari Lliure? \\- El programari lliure com a model de comercialització de programari \\- Repercussions que tindrà el programari lliure sobre el sector informàtic \n \n * 17:30 Tallers pràctics.(2.15h.) \\- Classe Pràctica: Instal·lació Linux Fedora (Sistema operatiu lliure) (per inatica.com) \\- Preparar un servidor LTSP a través d'un LIVE-CD i connectar un client (per inatica.com) \\- Compatibilitat / Facturació, Windows-Samba, servidor d'impressió, còpies seguretat, dhcpd xarxa, (explicar servidor correu, web, ftp, ....) (per Xavi) \\- Linux com a Sistema Operatiu Personal (DESKTOP) Gnome 2.8 gnoppix (Per Xavi). \n \n * 19:45 - Cloenda de l'acte i agraïments. (per inatica.com, interventors i representant de l'administració publica).\nInscripcions Totes les persones interessades es poden inscriure gratuïtament des d'ara i fins al 27 de març a les següents adreces web:\n\n * \n \n * \n(1) De la plana web del moviment del programari lliure GNU, segons Richard Stallman, considerat el 'pare' de l'esmentat moviment.\n", "date": "2005-02-23 00:00:00", "id": "989", "title": "I Jornada de Programari Lliure del Baix Empordà - Torroella de Montgrí - (9 d'abril)" }, { "content": "Guió de presentació de Manuel Castells al Fòrum Social Mundial Porto Alegre, 29 de gener de 2005. Traducció per Arola Torruella i Quico Llach 1\\. L'era de la informació és la nostra era. És un període històric caracteritzat per una revolució tecnològica centrada en les tecnologies digitals de la informació i de la comunicació. És concomitant però no causant, amb una estructura social en xarxa que emergeix en tots els àmbits de l'activitat humana, i amb la interdependència global d'aquesta activitat. Es tracta d'un procés de transformació multidimensional que és alhora incloent i excloent en funció dels valors i dels interessos dominants en cada procés, en cada país i en cada organització social. 2\\. Com en qualsevol procés de transformació històrica, l'era de la informació no determina un transcurs únic de la història humana. Les seves conseqüències i les seves característiques depenen del poder de qui es beneficia de cadascuna de les múltiples opcions que es presenten a la voluntat humana. Tanmateix, aquesta ideologia tecnocràtica i futurològica mira de presentar la revolució tecnològica com si només hi hagués una única forma d'organització social possible, generalment associada a la llei del mercat i al procés de globalització. D'aquesta manera, l'acceptació del caràcter extraordinari de la revolució tecnològica en transcurs comportaria, essencialment, l'aprovació de la proposta segons la qual si la ciència i la tecnologia s'apliquessin racionalment podrien solucionar els principals problemes de la humanitat. Contràriament al que hom podria pensar, un cop reconeguts els obstacles del procés de difusió del desenvolupament, es podria concloure que la crítica als usos de la tecnologia correspon a la resistència obscurantista del canvi social. Les ideologies de la bondat tecnològica i la d'una globalització orientada fonamentalment per la llei del mercat es reforcen l'una a l'altra. En ambdós casos, la societat com a procés autònom de decisió que es regeix pels interessos i pels valors dels seus membres, sotmesos a les forces externes del mercat i de la tecnologia, desapareix. 3\\. No obstant això, la observació empírica, els resultats de la investigació dels meus treballs i dels de molts altres, demostren el caràcter contradictori del procés de globalització així com la diversitat de les trajectòries tecnològiques i dels seus efectes. Així doncs: Enmig d'una de les revolucions tecnològiques mes extraordinàries de la història, la disparitat del coneixement i de la capacitat científica es concentra cada vegada més en termes relatius; per països, per classes, per institucions i per organitzacions. Les grans corporacions i els seus circuits de distribució, principalment, s'apropien dels efectes d'aquesta revolució sobre la qualitat de vida. El control sense restriccions dels drets de propietat intel·lectual es converteix en el mecanisme fonamental per a controlar la riquesa. L'eclosió de les tecnologies de llibertat -en particular la d'Internet, però també del conjunt de tecnologies informàtiques de xarxa, de telecomunicació de banda ampla, de comunicació mòbil i de computació distribuïda- és també, sota pretext de terrorisme i pornografia, l'obsessió per la seguretat, el control dels estats sobre les comunicacions, l'amenaça a la llibertat de expressió, dintre i fora d'Internet, la vigilància electrònica ubiqua i la invasió sistemàtica de la privadesa per part d'empreses comercials i agències del govern. El moment de la innovació i la creativitat com a fonts de canvi tecnològic, enriquiment cultural i qualitat de vida, és també el moment en què moltes corporacions posen traves a la innovació per a gaudir de rendes de monopoli, i en què la justícia persegueix els joves que intenten posar música a les seves vides, encara que no siguin mercat per als explotadors d'artistes. En una paraula, una vegada més en la història, la innovació tecnològica, la investigació científica i la creativitat cultural són manllevades, manipulades, restringides pels interessos i pels poders que s'interposen entre els productes d'aquesta creativitat i les persones de la societat d'on sorgeix. L'expropiació del treball s'estén a l'expropiació de les ments, tot i que una bona part, en realitat l'essencial, de les fonts d'innovació i de creació no han sorgit de la inversió de les corporacions o de les instruccions de les burocràcies, sinó de l'impuls creador i de la generositat personal dels innovadors. Un breu recordatori d'alguns processos d'innovació tecnològica i cultural permet reflexionar concretament sobre el debat que estem plantejant. 4\\. Internet, tecnologia de llibertat, produïda lliurement a partir dels seus propis usuaris. Com és sabut, Internet es va desenvolupar a partir d'un programa científic d'investigació que, tot i que estava finançat pel departament de defensa americà, no tenia objectius militars i, en realitat, no tenia més objectius que els que li van anar donant els seus propis investigadors i primers usuaris. Els protocols TPC/IP, desenvolupats per Cerf i Kahn el 1973-75, van ser posats a disposició de tothom i subsegüentment completats i adaptats de forma lliure. Les principals aplicacions d'Internet que avui utilitzem, des del correu electrònic fins a les llistes de distribució i els billboards, van ser creats i comunicats per usuaris que els van compartir lliurement amb el conjunt de la comunitat internauta. El World Wide Web va ser desenvolupat i distribuït gratuïtament per Tim Berners-Lee fora de les hores de feina. Van ser els hackers, generalment universitaris, qui van desenvolupar Internet com a xarxa de comunicació informàtica global. I va ser la comunitat internauta la que es va autogestionar, de forma diversa, al llarg del temps, des del 1969, el primer desplegament d'Internet, fins a la constitució de l'ICANN el 2000. No va ser necessari cap dret de propietat ni cap control burocràtic per a desenvolupar la xarxa de comunicació més potent de la història. De fet, va ser la no existència d'aquests controls el que ho va fer possible. L'arquitectura d'Internet va ser dissenyada expressament per a fer difícil el seu control, però no la vigilància del missatge. Per aquesta raó, Internet, encara que pateix cada vegada més interferències de la lliure comunicació, és el mitjà de comunicació local-global més lliure que existeix, i permet no ser l'intermediari dels mitjans de comunicació massius. I, malgrat els continus intents de comercialitzar Internet, tot i que s'ha convertit en un instrument essencial per a l'activitat econòmica, la gran massa de fluxos d'informació a Internet són d'ús social i personal, no comercial. Internet és sobretot un espai social, cada vegada més estès i diversificat a partir de les tecnologies d'accés mòbil a Internet. Per això, la preservació de la llibertat de expressió i comunicació a Internet és el més important en la llibertat d'expressió del nostre món. 5\\. Programari lliure i codi obert. El programari informàtic és el llenguatge de l'era de la informació. La capacitat de produir, modificar, adaptar i distribuir programari condiciona la capacitat de qualsevol comunitat o grup, gran o petit, per a interactuar amb el món de les computadores i xarxes que constitueixen l'estructura (i no solament l'infraestructura) de la nostra societat. El control tecnològic privat del programari és equivalent a l'apropiació privada de l'alfabet en els orígens de la història (i de fet, se'l van apropiar els escribes i sacerdots, els quals, segons descobriments arqueològics recents realitzats pels marines a l'Iraq, ja disposaven d'una llicència de Microsoft). Òbviament, l'accés al codi font condiciona la capacitat tant d'adaptació a altres usos, com, sobretot, la millora continuada del programari, o sigui, i en definitiva, a la innovació i al procés recurrent d'innovació. Sabem que, així com Internet es va desenvolupar en llibertat, el món del programari va evolucionar, d'una banda, mitjançant línies pròpies i incompatibles de cada sector d'usuaris, i de l'altra, mitjançant el monopoli creixent de Microsoft, amb conseqüències decisives, tant en l'apropiació de rendes monopolistes i en l'encariment dels seus productes, com en la pobresa tecnològica, derivats de l'eliminació sistemàtica dels competidors. Coneixem també el canvi de tendència a partir de les derivacions de UNIX, tant al MIT, a través de l'AI Lab i dels heroics esforços d'Stallman i del seu llançament de GNU i la llicència GPL, com de la història de BSD a través de la tempestuosa relació entre Berkeley i Bell Labs. Coneixem també l'extraordinària saga de Linux, des que Linus Torvalds va decidir, el 1991, desenvolupar el nucli del codi font del sistema operatiu que necessitava per a utilitzar UNIX al seu PC 386, i acudir a la xarxa cooperativa de voluntaris treballant sobre el codi font en un sistema de codi obert. Avui sabem que Linux és un sistema operatiu més robust que Windows i amb molta més capacitat evolutiva. Com sabem que Apache, programari per a servidors, també produït en codi obert per una comunitat lliure de voluntaris, autogestionada mitjançant una constitució pròpia, és present a més de dos terços dels servidors de la World Wide Web. És de domini públic l'existència creixent de programari, en tots els àmbits, que han estat produïts lliurement, sense dret de propietat intel·lectual, sense treball pagat i sense una estructura de poder imposada. Avui dia, el reconegut èxit del Linux ha dut a grans corporacions, com ara IBM i Oracle, així com a nombrosos governs de tot el món, a utilitzar Linux i altres programes de codi obert i a produir-ne formes simplificades per a usos socials, com és el cas del Linex a Extremadura. I, sobretot, a adoptar el sistema cooperatiu de lliure associació de productors i d'usuaris en el procés d'innovació tecnològica. Tot això, sense que necessàriament es perdi el caràcter capitalista d'aquestes empreses o dels objectius propis de cada govern (el govern xinès pot afavorir Linux i al mateix temps censurar Internet). No es tracta d'oposar el món anarquista del codi obert al món capitalista de Microsoft. Encara que dubto que hi hagi molts anarquistes a Microsoft (tret que estiguin dissecats a l'oficina de Bill Gates), sí que hi ha molts capitalistes al món del codi obert. Però no tots els capitalistes són iguals, o fins i tot, no tots els capitalismes són iguals: n'hi ha que, a més de supeditar la societat al mercat, més que capitalistes són rendistes, és a dir, que bloquen la innovació. I n'hi ha que s'adonen que tothom, fins i tot ells, guanyen més si hi ha mes innovació tecnològica i, en definitiva, més repartiment de la riquesa. Resumint, la història del programari lliure, i mes àmpliament, la del moviment de codi obert, demostra que hi pot haver més innovació tecnològica i més productivitat econòmica dins d'un context de treball cooperatiu i motivat, característic del món de la creació, sobretot si a la productivitat econòmica afegim la utilitat social, que requereix una interacció estreta entre els innovadors tecnològics i els usuaris de la tecnologia. Es planteja, doncs, en molts mitjans l'ampliació del mètode cooperatiu de creació característic del codi obert a altres àmbits de la producció i de la gestió de la societat, des de les empreses autogestionades als serveis públics, que han esdevingut més eficaços mitjançant la retroacció contínua entre proveïdors de serveis i usuaris, per exemple en l'educació o en la salut. Ara bé, entre la promesa de la innovació cooperativa i la capacitat de la societat per a gaudir del fruit d'aquesta cooperació s'alça una concepció i autista del dret de propietat intel·lectual. 6\\. La propietat és un robatori (en determinades circumstàncies). Ja ho va dir Proudhon. Però, com ja va puntualitzar, encara que hom no ho volgués entendre, no era tota la propietat, sinó la propietat que exclou innecessàriament als no propietaris del procés de desenvolupament i d'enriquiment de la societat i de cadascun dels seus membres; la propietat que destrueix una propietat superior, la propietat conjunta de la lliure associació de productors. No gaire diferent de la llicència GPL. Un tractament inadequat del dret de propietat intel·lectual és un obstacle decisiu al progrés material i a la qualitat de vida en l'era de la informació. Recordem que, el 1970, ATT podia haver posseït Arpanet, i que Microsoft no es va adonar de la importància d'Internet fins que Netscape va publicar el Navigator el desembre de 1994, i com a conseqüència va haver de comprar l'Spyglass i transformar-lo en el navegador Internet Explorer. Imaginem un món d'Internet amb una tecnologia propietària d'ATT i de Microsoft: Internet, tal i com la coneixem, no existiria, amb tot el que això significa. És per això que la tecnologia no determina la història, sinó la història la tecnologia. Però com que, gràcies a l'estupidesa d'ATT i de Microsoft, Internet existeix i encara és lliure en gran mesura, la capacitat de comunicació que permet posa en qüestió les formes restrictives de propietat intel·lectual, cosa que promou la circulació de la creació, de la innovació, de les idees, arreu del món. Desvincula els intermediaris comercials, però també obre el ventall de possibilitats de creació i d'utilització recurrent de la creació. No elimina el capitalisme, però si amplia la gamma de valors d'ús possibles sense una connotació comercial. Manté formes de benefici i de negoci, però ho aconsegueix mitjançant nous models de negoci basats en l'increment de la productivitat i de l'ampliació del mercat, mes que un control monopolístic d'un mercat excloent limitador de l'activitat no mercantilitzada. Larry Lessig ha proposat una tipologia molt útil de les propietats que protegeixen drets i d'aquelles que són parasitàries (un robatori social, en la meva terminologia), i també ha posat en pràctica les seves formes alternatives de dret de propietat adaptades a la nova funció social de la propietat en el nostre context tecnològic, mitjançant la impulsió del projecte Creative Commons, en el qual el Brasil ocupa un lloc destacat. Per tant, el camí està traçat, no hi ha res més per inventar, excepte aplicar, també aquí, el mètode d'experimentació i codi obert i anar codificant la practica mitjançant noves formes d'autoregulació del respecte al treball dels altres, però no a les rendes de situació que no es legitimen amb nova creació. Més encara, la propietat intel·lectual restrictiva, en un món en què la ciència i la tecnologia són les forces productives essencials, és el principal obstacle per al desenvolupament dels dos terços de la humanitat que encara viuen en la pobresa, i aquí rau la importància del debat en els fòrums del comerç internacional. De manera que els pobres del món, els creadors i els innovadors tenen un gran objectiu en comú: la reforma dels drets de propietat perquè la creativitat pugui ser font de riquesa i de valor d'ús sense que es marceixi en els estrets canals de la seva apropiació selectiva per part dels rendistes oligopòlics. La qual cosa, en el fons, és un problema polític, i aquí també entra en joc la tecnologia. 7\\. Llibertat, societat i tecnologia La informació és poder. La comunicació és contrapoder. I la capacitat de canviar el fluix d'informació a partir de la capacitat autònoma de comunicació, reforçada mitjançant les tecnologies digitals de comunicació, realça substancialment l'autonomia de la societat pel que fa als poders establerts. Si això sembla abstracte, José María Aznar sap de què parlo, a partir del 13 i 14 de març de 2004. La qual cosa vol dir que la reapropiació per part de la societat del fruit de la seva creativitat compta ara amb mitjans poderosos: Internet, xarxes globals de comunicació, accés a la informació en codi obert, processos de cooperació múltiple, comunicació mòbil, multimodal i ubiqua. I tot això, al servei d'interessos i de valors que es debaten, modifiquen i decideixen amb una autonomia creixent per part dels actors socials. Els creadors, els oprimits, els emprenedors, els qui senten la. vida, poden compartir els seus somnis i les seves pràctiques. En altres paraules, convergeixen en el mateix moviment la tecnologia cool la política cool i la societat cool, i aquesta convergència ha d'arribar a l'anàlisi social i cultural i a la capacitat d'integrar la comprensió de la tecnologia en els debats polítics mes avançats. Ja és hora, per exemple, que el Brasil evolucioni del positivisme d'Auguste Compte a la teoria de la complexitat i escrigui una nova màxima en la seva bandera: caos i progrés. Aquest article es distribueix d'acord amb la [Llicència Creative Commons](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/deed.ca). La versió original està disponible a http://www.softwarelivre.org/news/3635. \n", "date": "2005-02-24 00:00:00", "id": "990", "title": "Article: «Innovació, llibertat i poder en l'era de la informació»" }, { "content": "Francesc Dorca A les 05.30 hores del dissabte 19 de febrer sona el maleït despertador. Em llevo i me'n vaig a la dutxa. Poc a poc l'aigua tebiona em va reviscolant. Em vesteixo i acabo de posar les últimes coses a la bossa. Un cop a punt me'n vaig cap a l'estació de Gavà. Vull agafar un rodalies per anar fins a Sants. L'Euromed surt a les 07.00 hores. Però constato amb resignació que hi havia un tren al voltant de les 05.00 i que el següent no passarà fins a les 06.41. Massa just. Torno a casa i em veig obligat a anar fins a Sants en cotxe. Després d'unes quantes voltes trobo una plaça d'aparcament. Pujo al tren i llegeixo una mica un llibre de Saramago. Al cap d'una estona, amb puntualitat suïssa, l'Euromed surt de Sants en direcció a València. Segueixo llegint una estona i més endavant vaig a veure si trobo algú més al tren i em trobo el comandant en cap de l'OpenOffice, Jesús Corrius. Anem tots dos al vagó cafeteria i fem petar la xerrada. Una conversa agradable sempre t'escurça l'espera. Arribem a l'Estació del Nord. Sempre l'he trobada un edifici admirable. Busquem un taxi i ens dirigim al Campus de la Universitat de València, a Burjassot. Allà ens trobem la resta de la gent. Mentres nosaltres arribem, en Marc Belzunces, fent de mestre de cerimònies, ha explicat als assistents en que consistirà la feina de traducció de l'OpenOffice.org. En total són -som- unes 20 persones que participem \"en directe\" a la MaratOO'o. Altres persones a través del canal de xat també hi uneixen els seus esforços. Hi ha una majoria de valencians (i valencianes ;-) ). ![MaratOOo](http://www.softcatala.org/imatges/MaratOOo.png) La feina comença amb bona marxa. La Mireia s'encarrega d'assignar els fitxers de text a traduir. En Jesús, el Marc i esporàdicament jo atenem les questions dels pencaires. A poc a poc, la màquina de tren ha anat agafant la seva velocitat de creuer. Anem a tota vela. Aleshores constatem que l'assignació de fitxers amb llàpis i paper presenta problemes. S'ha duplicat la traducció d'alguns fitxers. En Sergio ens dóna la solució. En poca estona, ha programat un wiki en Python. Ara cadascú podrà agafar directament el seu fitxer. Aquests 'debianeros' són uns cracs. Al voltant de quarts de tres hem anat a dinar. Vam anar a un restaurant de buffet lliure a prop de l'Ajuntament de Burjassot. Entre l'anada, el dinar, els cafès i la tornada s'han fet les cinc. La feina ha continuat sense interrupció fins a quarts de nou del vespre. El nivell dels participants sembla força bo. Al dia següent les coses han continuat més o menys de la mateixa manera. Inicialment erem poques persones. Una miqueta més tard ja hi havia bastantes persones i el ritme de treball és més intens. En Jesús força alliberat de la pesada càrrega de suport ha pogut concentrar els seus esforços a la traducció d'un fitxer de dimensions colossals. \n\n![MaratOOo](http://www.softcatala.org/imatges/MaratOOo3.png)A l'hora de dinar, assessorats per en Sergio, vàrem anar al bar de la piscina. Per dinar, una bona paella i amanida. Un cafè i me'n vaig a agafar el tranvia. He d'anar cap a l'Estació del Nord. A les 17.30 surt el Talgo cap a Barcelona.\n", "date": "2005-02-26 00:00:00", "id": "991", "title": "Crònica de la MaratOO'o 2.0 - Campus de Burjassot - Universitat de València" }, { "content": "[Softcatalà](http://www.softcatala.org/) presenta la traducció al català del processador de textos lliure [Abiword](http://www.softcatala.org/projectes/abiword/) versió 2.2.4. L'Abiword és un programa lliure que està desenvolupat per una àmplia comunitat. L'[AbiWord](http://www.softcatala.org/projectes/abiword/) és un processador de textos amb un aspecte semblant al Microsoft Word, però lliure i molt més lleuger. L'AbiWord ofereix una pila de funcions per a processament de textos; inclou totes les opcions habituals de formatació de caràcters, alineament de paràgrafs, regles, tabulacions, etc. S'hi poden utilitzar tipus de lletra TrueType, \"desfés\" il·limitats i imatges del disc dur. A més del format propi de l'AbiWord, el programa pot obrir els formats del Microsoft Word, de text enriquit i de text senzill. La versió 2.2 inclou importants novetats respecte a la versió 2.0 com ara millores amb la velocitat, caixes de text, revisió de documents, taules de continguts, més estabilitat, i millores en l'exportació a HTML. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) ha contribuït activament a la comunitat Abiword, tant en la traducció al català, com en el desenvolupament del programari i d'un corrector ortogràfic propi en què s'han invertit més de dos anys. A més, la versió en català incorporà els correctors en castellà, francès i anglès. L'Abiword es pot [descarregar gratuïtament des del web de Softcatalà](http://www.softcatala.org/projectes/abiword/), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2005-02-27 00:00:00", "id": "992", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del processador de textos lliure Abiword versió 2.2.4" }, { "content": "Només dos mesos més tard de presentar la versió en català del GIMP 2.0, [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) presenta ara [el GIMP 2.2](http://www.softcatala.org/prog145.htm), una versió molt millorada d'aquest conegut programa de codi lliure per fer retoc fotogràfic i composició artística professional. Com a novetat a destacar, Softcatalà presenta juntament amb el GIMP tot un conjunt de [tutorials en català](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/tutorial/), per tal que ràpidament podeu començar a treure'n el màxim profit. El GIMP és ideal per a fotògrafs, dissenyadors de web i en general per a qualsevol persona que vulgui editar o composar imatges digitals, ja que el GIMP permet treballar en tècniques avançades de disseny gràfic: canals, capes, màscares, eines de selecció intel·ligents i eines per fer correccions de nivells i corbes de color. El GIMP és un programa lliure i, per tant, es pot distribuir i millorar indefinidament. Per això, el GIMP no té límits. I a més és multiplataforma, està disponible per a UNIX, GNU/Linux, Windows i Mac OS X. En plataformes Windows, es recomana preferentment Windows XP o Windows 2000. A partir d'aquesta versió del GIMP en català, els usuaris de Windows notaran que el procés d'instal·lació ha canviat. En comptes d'un sol programa instal·lador, ara n'hi ha dos: un per a l'entorn GTK i un per al GIMP. Els dos instal·ladors es distribueixen en un fitxer comprimit (ZIP). Primer s'ha d'instal·lar l'entorn GTK, perquè és un requisit per tal que el GIMP funcioni, i després instal·lar el GIMP. L'entorn GTK pel GIMP és equivalent al directX per als jocs de PC, moltes aplicacions gràfiques de [GNU](http://www.gnu.org), com ara el [gCAD3D](http://www.cadcam.co.at/freiter/gCAD3D_en.htm), utilitzen l'entorn GTK, i no cal reinstal·lar l'entorn per a cada aplicació gràfica. El GIMP 2.2 és molt millor que la versió anterior: és més robust, s'ha solucionat el tema de la pantalla negra d'errors; permet una millor interacció amb altres programes (l'OpenOffice, l'Abiword), i amb altres dispositius (ratolins amb rodeta, dispositius MIDI, ...); i en general és més fàcil de fer anar que mai. A la nostra pàgina del [projecte GIMP](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/) podeu trobar més informació sobre aquest programa, així com les respostes a [les preguntes més freqüents](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/pmf.htm). I si encara teniu dubtes, escriviu en [el fòrum general](http://www.softcatala.org/forum/general/index.htm). \n", "date": "2005-02-28 00:00:00", "id": "993", "title": "Softcatalà presenta la traducció del GIMP 2.2 al català" }, { "content": "El lloc sobre desenvolupament web [a.css](http://css.artnau.com/) ha presentat [aref](http://aref.arenoic.net/), un projecte per acollir una referència de CSS 2.1 i d’XHTML 1.0/1.1 en català. El CSS, de l'anglès Cascading Style Sheet (fulls d'estil en cascada), és un llenguatge informàtic que s'utilitza primordialment per definir la presentació de documents en formats com ara HTML, XHTML o XML. És doncs, una excel·lent eina per poder separar millor el contingut de l'aspecte dels documents destinats a la xarxa, amb tots els avantatges de manteniment que això representa. Per altra banda, l'[XHTML](http://ca.wikipedia.org/wiki/XHTML) no és més que una evolució de sintaxi més estricta del clàssic llenguatge de marcadors [HTML](http://ca.wikipedia.org/wiki/HTML), que encara s'utilitza activament i amb el qual nasqué el Web. Aquest nou recurs s'afegeix a la creixent llista de referències per a la creació i disseny web en la nostra llengua. Com a exemple, tenim les [traduccions de documents](http://www.w3.org/2003/03/Translations/byLanguage?language=ca) del [W3C](http://www.w3c.org/), un important consorci que s'encarrega de l'elaboració d'[estàndards web](http://www.softcatala.org/articles/article11.htm), o també diferents manuals d'[HTML i Javascript](http://www.imaginaserveis.com/manuals/), [PHP](http://www.laigu.net/ManualPHP.html) o [DTHML](http://perso.wanadoo.es/vilosell/dhtmlencatala/), entre [molts d'altres](http://dmoz.org/World/Catal%c3%a0/Inform%c3%a0tica/Programari/Llenguatges_de_programaci%c3%b3/Disseny_i_desenvolupament_web/).\n", "date": "2005-03-03 00:00:00", "id": "994", "title": "aref. Una referència de CSS i XHTML en català" }, { "content": "La [Fundació Politècnica de Catalunya](http://www.fundacio.upc.edu), la Regidoria de la Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona i la Càtedra PL de la UPC organitzen la Setmana de les Noves Tecnologies que tindrà lloc els propers dies 7, 8 , 9 i 10 de març a la Fundació UPC. Aquesta setmana porta per títol Solucions de Negoci i Serveis en Programari Lliure i té per objectiu fer visibles els projectes i les línies estratègiques de les empreses que aposten pel PL a Catalunya. Als enllaços següents podreu ampliar la informació referent als ponents que hi participen i el programa d'activitats que es durà a terme. L'assistència i la inscripció són gratuïtes, ens agradaria donar la máxima difusió d'aquest event. Esperem que l'event sigui del vostre interés. Hi esteu tots convidats/des. [http://www.fundacio.upc.edu/agendaevento.php?id=87&dia;=2005-03-07&PHPSESSID;=3a84](http://www.fundacio.upc.edu/agendaevento.php?id=87&dia=2005-03-07&PHPSESSID=3a84) \n", "date": "2005-03-04 00:00:00", "id": "995", "title": "Setmana de les TICs: SOLUCIONS DE NEGOCI I SERVEIS EN PL, 7,8 9 i 10 de març a la Fundació UPC" }, { "content": "La [Fundació UPC](http://www.fundacio.upc.edu), la Càtedra de Programari Lliure de la UPC i la Regidoria de Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona organitzen els dies 7, 8, 9 i 10 de març de 2005 la II Setmana de les TIC, enguany dedicada especialment a presentar solucions de negoci en programari lliure que han adoptat empreses, institucions i administracions públiques, així com el seu posicionament estratègic davant els projectes de codi obert. Es crearà un espai de trobada i d'intercanvi empresarial en el marc d'unes taules rodones, presentacions de casos pràctics i de solucions de negoci. Els actes programats en el Calendari d'activitats són gratuïts i estan oberts a tots els públics. Els assistents a les quatre jornades d'activitat obtindran un certificat d'assistència. Més informació: http://www.fundacio.upc.edu/agendaevento.php?id=87&dia;=2005-03-07 http://fpcweb.upc.es/butlletins/0405/fupc/Jtics.htm\n", "date": "2005-03-03 00:00:00", "id": "996", "title": "II Setmana de les TIC: Solucions de negoci en programari lliure" }, { "content": "Gairebé quatre mesos després de la [sortida del Firefox 1.0](http://www.softcatala.org/noticies/09112004181.htm) s'ha presentat la [versió 1.0.1](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox) d'aquest innovador navegador, disponible en català, gràcies a l'estreta col·laboració de [Softcatalà](http://www.softcatala.org), la [Fundació Mozilla](http://www.mozilla.org/), el [grup de localització de Mozilla](http://www.mozilla.org/projects/l10n/mlp.html) i [Mozilla Europa](http://www.mozilla-europe.org/). Aquesta versió és una actualització de seguretat d'algunes de les [errades i vulnerabilitats](http://www.mozilla.org/projects/security/known-vulnerabilities.html) que s'han detectat durant els darrers mesos. Caldrà, però, esperar uns tres mesos per a l'aparició de la [versió 1.1](http://www.mozilla.org/projects/firefox/roadmap.html), que inclourà canvis més importants i algunes correccions lingüístiques que s'han anat proposant, especialment des de la [llista del Navegador](http://www.softcatala.org/llistes/). Els usuaris de Windows podeu actualitzar el vostre navegador a la darrera versió fent un clic en una fletxa blanca, dins d'una rodona vermella, que trobareu al marge superior dret del vostre navegador. Si no veieu aquesta fletxa, podeu anar a Eines->Opcions->Avançat->Actualització de programari, feu clic a Comprova-ho ara i seguiu les instruccions. Per descomptat, també podeu baixar-vos directament l'[instal·lador d'aquesta versió](http://www.softcatala.org/prog167.htm). Per a GNU/Linux i Mac OS X, l'opció anterior encara no és funcional, però podeu baixar-vos la versió 1.0.1 des de la pàgina del [projecte Mozilla en català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox), [Mozilla Europa](http://www.mozilla-europe.org/ca/products/firefox/) o la [pàgina principal de Mozilla](http://www.mozilla.org/products/firefox/all.html). Properament tindrem també actualitzacions per al [Thunderbird](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) i el [Mozilla](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla). D'altra banda, hem corregit, els binaris en català del [Mozilla 1.7.5](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla), un error que impedia l'[exportació de la llibreta d'adreces](http://forums.mozillazine.org/viewtopic.php?t=195754). En la versió original en anglès i en altres idiomes aquest error podria no estar solucionat, de manera que, si heu instal·lat el paquet d'idioma català a sobre d'una versió 1.7.5 en altres idiomes, és molt probable que no es corregeixi. Si voleu fer servir aquesta funcionalitat, us podeu baixar els binaris des de la pàgina del [projecte Mozilla en català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/). [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org\n", "date": "2005-03-05 00:00:00", "id": "997", "title": "Actualització de seguretat del Firefox en català i correcció del Mozilla 1.7.5" }, { "content": "Aquest dilluns en una de la reunió del [Consell Europeu](http://ue.eu.int/) a Brusel·les, que aplegava els ministres d'Indústria i Energia dels 25 Estats europeus, s'ha [aprovat](http://ue.eu.int/ueDocs/cms_Data/docs/pressData/en/misc/84021.pdf) per sorpresa la [directiva sobre patents de programari](http://europa.eu.int/smartapi/cgi/sga_doc?smartapi!celexplus!prod!DocNumber&lg=en&type_doc=COMfinal&an_doc=2002&nu_doc=92\n). A la [reunió](http://wiki.ffii.org/Cons050307En), que ha estat [enregistrada](http://wiki.ffii.org/index.cgi?ConsAudio050307En) i [transcrita](http://wiki.ffii.org/ConsTrans050307En) parcialment, la [presidència luxemburguesa](http://www.eu2005.lu/) ha ignorat les propies [regles de procediment del Consell](http://wiki.ffii.org/ConsRegl0412En) per aprovar la directiva sense que hagi estat possible la discussió per part dels membres presents. Les patents són unes concessions de monopoli per un temps determinat, de per exemple vint anys, que organitzacions com l'[Oficina Europea de Patents (EPO)](http://www.european-patent-office.org/) ofereixen i regulen a la [Unió Europea](http://www.eu.int) i a països veïns. Les patents van ser originalment creades per permetre recuperar les grans inversions fetes en recerca per les empreses, a canvi de què n'avancessin els detalls de la creació, intentant cercar així un benefici social futur. Aquestes no han de confondre's amb els drets d'autor, les llicències, les marques, o el secret industrial; que són formes de protecció que ja s'utilitzen habitualment en la indústria de programari europea. L'EPO, independentment de la cobertura legal de la Unió, ja ha concedit amb anterioritat a la recent decisió [algunes patents](http://swpat.ffii.org/patents/txt/ep/last/) d'aquest àmbit. Grans companyies com ara [Microsoft](http://www.microsoft.com) i [Nokia](http://www.nokia.com), que poden tenir atorgades algunes d'aquestes patents a Europa i que ja disposen d'un ampli ventall de l'[Oficina de Patents dels Estats Units](http://www.uspto.gov), afirmen que una directiva d'aquest tipus és una excel·lent mesura per protegir qui innova en el camp informàtic. L'ample i divers grup d'individuals, empreses i associacions en contra d'aquesta mesura adverteixen de molt dels [perills](http://www.nosoftwarepatents.com/ca/m/dangers/index.html) que representa una directiva semblant per al teixit empresarial europeu, format majoritàriament per petites i mitjanes empreses, que podrien començar a veure's extorquides legalment per les més grans. També s'argumenta que les despeses associades a l'aplicació legal d'aquesta normativa limitarien la innovació, afectarien el mercat laboral i provocarien més dependència econòmica respecte als Estats Units. S'apunta que, a causa de la vaga i ampla definició d'[aquest tipus de patents](http://swpat.ffii.org/patents/index.en.html), es poden incorporar conceptes abstractes al límit de la matemàtica o propostes de patents de l'estil del de [compra en 1 clic](http://swpat.ffii.org/patents/samples/ep902381/index.en.html) feta per [Amazon](http://www.amazon.com). Per altra banda, amb l'aplicació de la directiva, el desenvolupament de [programari lliure](http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html) podria veure's seriosament afectat i fer avortar, condicionar o limitar aquells projectes que suposadament poguessin interferir en alguna de les patents atorgades. Tot i això, amb l'agreujant que aquestes podrien voler justificar-se per a funcions internes amb la inspecció del codi font, que en el programari lliure és totalment obert. Aquest darrer succés al Consell, del qual se n'han fet ressò [diferents mitjans de comunicació](http://cplte.blogspot.com/2005/03/les-patents-notcia-avui.html), s'engloba en un seguit d'esdeveniments que estan qüestionant seriosament el funcionament democràtic a les institucions europees. La polèmica directiva va ser inicialment [votada](http://swpat.ffii.org/log/03/plen0924/index.en.html) favorablement al [Parlament Europeu](http://www.europarl.eu.int/) el 24 de setembre del 2003, però amb l'addició d'un gran nombre d'esmenes que esboiraven molts dels perills que apunten els detractors de les patents de programari. Malgrat el posicionament del Parlament, des del Consell, es discuteix tornar a replantejar una directiva, fins i tot, amb criteris més laxes que l'original pel que fa a la patentabilitat i sense considerar les esmenes fetes al Parlament. Com a conseqüència d'aquests fets, es genera [gran oposició arreu d'Europa]( http://patents.caliu.info/nota20040515.html) amb una gran [manifestació a Brusel·les](http://wiki.ffii.org/?Bxl040415En). Malgrat les protestes, finalment el Consell de Ministres [vota favorablement](http://patents.caliu.info/nota20040518.html) el dia 18 de maig del 2004 per la legalització de les patents de programari amb l'[oposició de l'Estat espanyol](http://www.min.es/ministerio_informa/notas_prensa/np18-05-04.htm) entre d'altres. Posteriorment, representants com el polonès, que [asseguren haver-se abstingut](http://wiki.ffii.org/?Pietras040520En) durant el procés afirmen que no donen suport a la directiva i que se'ls ha comptat incorrectament com a sí. El dia 29 de maig a [Barcelona](http://patents.caliu.info/nota20040529.html) i a altres ciutats europees com Lisboa o [Paris](http://www.vie-privee.org/comm299) hi ha mostres de rebuig al carrer sobre el que està passant. Més tard, al mes de desembre, amb l'objectiu de tirar endavant la directiva, aquesta es proposa com a element sense discussió prèvia a una reunió de la Comissió d'Agricultura i Pesca, que [finalment és aturada](http://kwiki.ffii.org/Cons041221En) per la intervenció del ministre d'Informació i Tecnologia polonès. Aquesta oportuna aparició és motiu d'agraïment arreu del món des de la campanya '[Gràcies Polònia!](http://thankpoland.info/)'. Un mes després torna a provar-se en el [Consell d'Agricultura i Pesca](http://kwiki.ffii.org/Fish0501En), i novament és [ blocada per Polònia](http://www.theregister.co.uk/2005/01/24/software_patent_poland/). Abans dels fets d'aquesta setmana, des del Parlament es va demanar un [reinici del procés](http://wiki.ffii.org/Restart050202En) que coincidia amb l'oposició expressada a cambres com el [Parlament holandès](http://wiki.ffii.org/NlVot050210En) o el [Senat espanyol](http://www.softcatala.org/noticies/14022005235.htm). Finalment, la Comissió [ignora la petició de reinici](http://wiki.ffii.org/Pap050206En) i com hem dit, aquest dilluns s'aprovà la directiva que novament s'ha d'enviar al Parlament per ser aprovada o rebutjada per majoria. D'ençà de la successió d'aquests últims esdeveniments, un gran nombre d'internautes estan penjant [cibertires](http://demo.ffii.org/) i sumant-se al [bombardeig amb Google](http://en.wikipedia.org/wiki/Googlebombing) que titlla el Consell europeu com el propi d'una 'república bananera'. Des d'organitzacions com Hispalinux s'ha [criticat durament](http://www.hispalinux.es/noticias/256) la inacció de l'actual govern espanyol per defensar els drets dels seus ciutadans en aquesta problemàtica. En aquest sentit comparteixen la impressió expressada per molts altres contraris de les patents de programari, que opinen que els governs de molts països han mostrat una opinió públicament i han actuat de forma molt diferent a l'hora de la veritat. També a causa de les circumstàncies actuals, a l'Estat francès han començat a fer-se [sentir més i més veus](http://standblog.org/blog/2005/03/07/93114047-beuaaaaaaark#tb) mostrant-se favorables per l'opció del no al proper [referèndum del 29 de maig](http://ct.news.yahoo.com/050304/1/7cwb.html) per a una Constitució europea, que en un futur donarà precisament més poder al Consell europeu. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) es mostra totalment en contra d'aquesta directiva a favor de la patentabilitat del programari que tan nefastes conseqüències pot tenir per al desenvolupament econòmic, social i tecnològic d'Europa. També deplora les greus deficiències democràtiques en alguns òrgans europeus, que s'han pogut constatar al llarg de la discussió sobre aquesta problemàtica. Per això, des de Softcatalà es continuarà treballant i col·laborant amb les diferents persones, associacions i empreses que conjuntament estan lluitant per evitar l'aplicació d'aquesta directiva i per millorar la transparència de les institucions. Enllaços: Patents de programari i llibertat d'escollir http://www.softcatala.org/articles/article20.htm El perill de les patents de programari http://www.softcatala.org/~jmas/articles/patents.htm Campanya contra les patents de programari de Caliu http://patents.caliu.info Campanya europea contra les patents de programari http://www.nosoftwarepatents.com Foundation for a Free Information Infrastructure http://www.ffii.org/ Patentes de software a traición http://iblnews.com/noticias/03/125312.html El Consell Europeu aprova les patents de programari http://lamalla.net/canal/digitalia/bitsel_lania/article.asp?id=165913 \n", "date": "2005-03-09 00:00:00", "id": "998", "title": "El Consell Europeu aprova les patents de programari enmig de greus irregularitats" }, { "content": "[UMTSforum.net](http://www.umtsforum.net/default_cat.asp), el portal de referència sobre les noves telecomunicacions mòbils, ja es pot consultar en català. El portal, nascut el desembre de 2000, és considerat el mitjà de comunicació referent sobre els Serveis Universals de Telecomunicacions Mòbils (UMTS o 3G), i té com a missió promoure i difondre de manera totalment oberta l'ús de les noves comunicacions mòbils en l'àmbit de l'empresa, l'ensenyament i la societat, així com generar valor afegit i coneixement a tots els usuaris. Gestionat des de Vilassar de Mar (Maresme), per Laureà Folch, Enginyer Tècnic en Telecomunicacions, [UMTSforum.net](http://www.umtsforum.net/default_cat.asp) ha presentat, durant l'any 2004, uns valors de tràfic prou importants, amb més de dos-cents mil visitants únics i més de dos milions de pàgines vistes. Actualment disposa de quasi quatre mil subscriptors al seu butlletí mensual. Entre els serveis que ofereix, destaquen l'actualització diària de notícies sobre el sector, estudis i articles tecnològics, el servei de [Mobile Weblog](http://weblog.capside.net), la selecció de professionals amb perfil tècnic, la formació sobre UMTS, la consultoria tecnològica sobre xarxes sense fils i la promoció d'esdeveniments. La publicació en català era una assignatura pendent: \"durant quasi 5 anys hem treballat per situar-nos en les primeres possicions dels principals cercadors, però teníem una espina clavada amb el català, i més quan el portal es gestiona i manté des de Catalunya i és el referent dins el sector. Mica en mica anirem incorporant els mateixos serveis que gaudeix en castellà, tot i que ja hem desenvolupat serveis exclusius en català, com ara el Moblog, weblog actualitzable des de dispositius mòbils\".\n", "date": "2005-03-14 00:00:00", "id": "999", "title": "UMTSforum.net disponible en català" }, { "content": "El [projecte GNOM](http://www.gnome.org/)E ha alliberat avui la [darrera versió de la plataforma d'escriptori i desenvolupament GNOME](http://www.gnome.org/start/2.10/), l'escriptori líder per a Linux i sistemes operatius Unix. La versió 2.10 millora la usabilitat, l'estabilitat i la potència del GNOME en integrar multimèdia, afegir capacitats per a desenvolupament i incloure milers de canvis que l'estableixen com a l'escriptori lliure més senzill d'usar i amigable. Amb la intenció de mantenir la filosofia del GNOME 'el primer és l'usuari', el GNOME allibera versions estables cada sis mesos. Així es proporcionen més ràpidament millores als usuaris, i permet als desenvolupadors i distribuidors estudiar amb confiança els seus productes basats en GNOME. Com a resultat, distribucions com ara Fedora, SUSE i Ubuntu inclouran el GNOME 2.10 en el pròxim alliberament dels seus productes, proporciant el GNOME 2.10 a milions d'usuaris. Les característiques més importants que els usuaris apreciaran inclouen:\n\n * Un reproductor de vídeo integrat, extracció de CD amb un clic i suport millorat per als formats multimèdia. Així s'aconsegueix un escriptori amb suport multimèdia per a Linux més competitiu respecte els sistemes operatius propietaris.\n * Més detecció automàtica de maquinari i servidors de xarxa, demostrant l'interès del GNOME en el programari que 'simplement funciona', sense distreure ni confondre els usuaris.\n * Millor integració entre aplicacions, incloent enllaços millorats entre les aplicacions GNOME i l'ús d'estàndards multiplataforma, millorant l'experiència per als usuaris i els VSI.\n * Continuïtat en l'estabilitat i l'acabament final, basant-se en la interacció amb els usuaris. El GNOME 2.10 inclou milers de correccions d'errors i millores d'usabilitat des de l'alliberament en setembre del GNOME 2.8.\n\"Aquest alliberament del GNOME és molt emocionant\", diu Christian Schaller, Business Manager de Fluendo i membre de l'equip de desenvolupament de GStreamer. \"No només es corregeixen problemes per als usuaris finals; al treballar activament amb altres comunitats de programari lliure com freedesktop.org, GStreamer i GTK+, GNOME s'està dirigint cap a l'escriptori de programari lliure complet.\" \"Ens estem divertint molt a fer-ho\", ha dit Luis Villa, membre de la GNOME Foundation Board i contribuidor. \"En comptes de parlar de programari inexsistent que trigarà anys a veure la llum, els desenvolupadors del GNOME estan creant millores concretes i proporcionant-les als usuaris dues vegades a l'any. Ni els escriptoris de fabricants propietaris poden aconseguir-ho.\" Disponiblitat El GNOME 2.10 es trobarà disponible aviat com a part de les distribucions de Linux més populars. Per als que no puguin esperar, el nou LiveCD del GNOME (disponible des de [www.gnome.org/start/2.10/](http://www.gnome.org/start/2.10/)) permet els usuaris i interessats provar el darrer escriptori GNOME gravant un CD i reiniciant l'ordinador: no cal cap instal·lació. Els desenvolupadors i els usuaris avançats que desitgin instal·lar l'escriptori i plataforma de desenvolupament GNOME 2.10 poden desacarregar el programari des de [http://ftp.gnome.org/pub/GNOME/desktop/](http://www.gnome.org/start/2.10/). El programari inclou el codi font per a la interfície d'escriptori GNOME 2.10 i un complet conjunt d'eines de desenvolupament i biblioteques. Quant al GNOME El GNOME és un projecte de programari lliure que desenvolupa un escriptori complet i fàcil de fer servir. A més d'incloure components centrals de l'escriptori com ara menús del sistema, un gestor de fitxers, un navegador web i utilitats, el GNOME és un complet entorn de desenvolupament que permet els desenvolupadors crear noves aplicacions. Més de 500 desenvolupadors de programari de cada continent, incloent més de 100 desenvolupadors remunerats, contribueixen amb el seu temps i esforç en el projecte. Els espònsors inclouen líders de la indústria com ara Fluendo, HP, IBM, Novell, Red Hat i Sun. El GNOME se suporta en una gran varietat d'entorns, incloent GNU/Linux (més conegut com a Linux), entorns operatius Solaris, HP-UX, Unix, BSD i Darwin d'Apple. Milions de persones fan servir l'escriptori GNOME a tot el món. El GNOME és una part estàndard de totes les distribucions mundials de Linux i Unix, incloent les distribucions de la comunitat més populars, com Debian, Fedora Core i SUSE, i és l'escriptori predeterminat en les distribucions per a empresa més importants, com Red Hat Enterprise Linux i Sun Java Desktop System. El GNOME és també l'escriptori escollit per a algunes de les instal·lacions d'escriptoris més grans de Linux, incloent les dels governs d'Extremadura, Espanya i Sao Paulo, Brasil. Grans VSI, com Firefox, Eclipse Project i Real Networks fan servir la tecnologia del GNOME. Podeu trobar més informació sobre el GNOME a Quant a la GNOME Foundation Formada per centenars de desenvolupadors voluntaris i companyies líders en la indústria, la GNOME Foundation és una organització creada per donar suport a l'avenç del GNOME. La GNOME Foundation és una organització sense ànim d'enriquiment que proporciona suport financer, organitzacional i legal al projecte GNOME i ajuda a determinar la seva visió i calendari de desenvolupament. Podeu trobar més informació sobre la GNOME Foundation a http://foundation.gnome.org Quant a la traducció de Softcatalà [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) ha arribat al millor suport en català de tota la història del projecte GNOME: 99'8%, que ens situa en la llista d'idiomes oficialment suportats. Això significa que els components estàndars que s'inclouen en les distribuicions amb el GNOME, com l'escriptori Nautilus, el gestor de correu Evolution, el navegador web Epiphany, el programari de videoconferència GnomeMeeting, els quadres, les miniaplicacions i les moltes utilitats que inclou aquest entorn d'escriptori, tenen un suport complet en català. Els usuaris catalans es trobaran còmodes en un entorn on poden treballar sense obstacles en la seva llengua. A més de l'entorn estàndard d'escriptori, s'ha posat especial interés en la traducció de les aplicacions que, tot i que no formen part de la distribució del GNOME, s'hi fan servir més comunament: el programa de manipulació d'imatges GIMP, el conjunt d'aplicacions ofimàtiques OpenOffice.org, el full de càlcul Gnumeric, el processador de textos Abiword, el programa de dibuix vectorial Inkscape o l'entorn integrat de desenvolupament Anjuta. Tanmateix, a més de donar suport continuat al català en el GNOME, s'ha posat especial interés en la revisió i millora de la traducció, seguint més fidelment les recomanacions de la Guia d'estil de Softcatalà i del Termcat. Des de Softcatalà volem animar a tots aquells que encara no hagin fet servir una distribució GNU/Linux a que provin la nova versió de l'escriptori GNOME 2.10, bé mitjançant les versions LiveCD (vegeu [www.gnome.org/start/2.10/](http://www.gnome.org/start/2.10/)) o els propers alliberaments de distribucions GNU/Linux, tot convençuts que la qualitat del programari i de la traducció els farà canviar-se al món dels sistemes operatius de programari llure. Podeu trobar més informació sobre el GNOME en català a [www.softcatala.org/projectes/gnome](http://www.softcatala.org/projectes/gnome). \n", "date": "2005-03-26 00:00:00", "id": "1000", "title": "Nova versió de la plataforma d'escriptori i desenvolupament GNOME 2.10" }, { "content": "Per Xavi Drudis Ferran, coordinador de la campanya en contra de les patents de programari http://patents.caliu.info \n\n * Adopció dubtosa de la directiva de patents de programari\n * Precedent perillós\n * El govern espanyol\n * Reglament\n * Patents de programari\n * Referències\n\nAdopció dubtosa de la directiva de patents de programari Ha sigut una setmana força confusa a la UE. Dilluns al matí hi va haver una reunió del Consell de Ministres de la UE de Competitivitat[1]. La premsa en general[2] va informar el que deia el comunicat del Consell[3], que el Consell havia adoptat una posició comuna sobre la directiva de patents de programari amb l'oposició de l'estat espanyol i l'abstenció de l'italià, l'austríac i el belga. Alguns mitjans també informaven de la polèmica generada i la reacció dels detractors de les patents de programari[5], o de que a continuació havia de començar la segona lectura al Parlament Europeu. Fins i tot el ministre espanyol a aquell Consell, Montilla, va declarar que en segona lectura era difícil que la directiva sobrevisqués intacta perquè no tenia gaire suport enlloc[4]. Però com veurem més endavant no està gens clar que el Consell hagi adoptat una posició comuna en la directiva de patents de programari. Tampoc està gens clar com o perquè ho hauria fet. El mateix dilluns a la nit es va reunir el comitè d'afers jurídics del Parlament Europeu i va decidir demanar la documentació completa de la reunió del Consell per poder determinar si realment allò era una posició comuna del Consell o si no ho era i per tant no podia començar una segona lectura[6]. El ponent de la directiva al Parlament Europeu, Michel Rocard (socialista i anterior primer ministre francès) va declarar[7] en una compareixença del Comissari de Mercat Interior McCreevy \"La presidence Luxembourgeoise n'avait pas le droit de refuser le passage d'un point A a un point B et l'adoption en point A mais avec un debat, une voix contre et trois abstentions, est a peu pres sans precedent. Cette image est desastreuse, [...]\" Traducció: \"La presidència luxemburguesa no tenia dret a rebutjar el pas de punt A a punt B i l'adopció com a punt A, però amb un debat, una veu en contra i tres abstencions és una cosa sense precedent. Aquesta imatge és desastrosa, [...]\" Precedent perillós En efecte, la imatge és la de que la presidència del Consell es pot atribuir facultats que el reglament[8] no li dóna i evitar votacions per tal d'adoptar acords sense majoria qualificada. I això naturalment és alarmant perquè donaria la raó als manifestants que fa tres setmanes portaven banderes de la UE amb els estels canviats per plàtans[13]. Segur que va ser només una relliscada de la presidència, i que no tenia la intenció d'imposar pràctiques de república bananera a la UE. Però el cas és que ara no sabem si s'hauria adoptat o no una posició comuna si s'hagués seguit el reglament. Sabem que no s'hauria adoptat si s'hagués seguit el reglament i els ministres haguessin fet cas dels parlaments respectius, però ara no sabem ni si es va adoptar realment ni si els ministres van intentar fer el que demanaven els representants dels seus ciutadans però (com nosaltres) no van entendre què passava o si pel fet de no protestar van incomplir els seus encàrrecs parlamentaris. Sembla que mai abans s'havia demanat tornar a votar un acord polític. I mai abans una directiva havia rebut una petició unànime del Parlament Europeu per refer-la a aquestes alçades[14] (que la Comissió acabava de rebutjar unilateralment i també sense votar-ho dintre la Comissió[15]), ni mocions unànimes per corregir l'acord polític a dos parlaments (senat espanyol[16] i Bundestag alemany[17]), mocions a altres parlaments (holandès[18] i danès[19]) i oposició d'estats que havien inicialment acceptat els canvis fets sobre la marxa a la reunió de maig. Entre els que mai van votar a favor, les declaracions unilaterals crítiques[9] i les peticions de tornar-ho a votar, aplegaven 12 estats i 186 vots (ES, IT, BE, AT, PL, NL, DK, PT, LV, HU, CY, FR). Això no compta el govern alemany que no sembla fer res malgrat la moció unànime al Bundestag, si li afegíssim serien 13 estats i 215 vots. Per aprovar una posició comuna cal una majoria qualificada (232 dels 321 vots), i per evitar-ho cal doncs una minoria de bloqueig de només 90 vots contraris o abstencions. No és estrany que l'acord polític de maig s'hagués estat 9 mesos i mig sobre la taula sense poder-se adoptar. En aquesta situació insòlita, passés el que passés establia un precedent. El que sembla que va passar és que no es va complir el reglament, i esperem que no sigui aquest el precedent que quedi. Més preocupant encara que aquest error procedimental, molt més enllà de la legislació de patents, és la motivació que va donar la presidència luxemburguesa[1]: \"Nous adoptons aujourd'hui cette position commune pour des raisons institutionnelles et pour ne pas créer un précédent qui, s'il se répetait, aurait pour conséquences de nouveaux délais dans une procédure législative déjà assez lourde en codécision. La commission a elle-même pris ses responsabilités dans le même sens et nous devons l'en remercier. Je sais que certains membres, dans ceux que j'ai cité, le Danemark, la Pologne, le Portugal, auraient voulu que le point que nous traitons fasse l'objet d'une discussion comme point B dans notre conseil. Je n'ai pas pu l'accepter, vous me direz c'est un mauvais départ pour une présidence, mais il y a des procédures à respecter. Et parce que cela aurait été remettre en cause la logique même de l'exercice tel qu'il est prévu au niveau des procédures, et que nous sommes appelés à mener à travers l'adoption en point A.\" Traducció: \"Avui adoptem aquesta posició comuna per raons institucionals, i per no crear un precedent que, si es repetís, tindria com a conseqüència nous endarreriments en un procediment legislatiu de codecisió ja prou pesat. La Comissió s'ha pres les seves responsabilitats en el mateix sentit i li hem d'agrair. Sé que alguns membres, entre els que ja he citat, Dinamarca, Polònia i Portugal haurien volgut que el punt que tractem fos objecte d'una discussió com a punt B en el nostre Consell. Jo no ho he pogut pas acceptar. Em direu que és un mal començament per una presidència, però hi ha procediments a respectar. I perquè això hauria estat posar en qüestió la lògica mateixa de l'exercici tal i com està previst a nivell dels procediments.\" És a dir: malgrat que el reglament permet tornar a votar un text abans d'adoptar-lo, perquè un acord polític no té validesa legal (és només un pacte entre ministres) el procediment establert a la pràctica és no fer-ho mai. El discurs de la presidència es pot interpretar com a donar preferència a la lleugeresa de la presa de decisions, a estalviar feina en el procés de negociació, que a prendre decisions per la majoria qualificada que marca el tractat. El Parlament britànic[10] ja va advertir de la dificultat de que els parlaments estatals exerceixin la seva funció de control de l'executiu si s'admet que quan els executius estatals van a Brussel·les a fer la funció legislativa de la UE (és a dir, a fixar la majoria de les lleis que afecten les nostres vides, que venen de directives europees), es puguin acordar esmenes transaccionals que no havien estat a disposició dels parlaments per analitzar-les abans de la reunió del Consell. Això és el que ha passat amb la directiva de patents de programari. Al principi de la reunió de maig no hi havia majoria qualificada, la Comissió va proposar esmenes noves (insignificants)[20] en la mateixa reunió i al cap d'uns minuts alguns estats les van acceptar i es va obtenir pels pèls una majoria qualificada. Però segons el reglament del Consell, encara que passi això els ministres poden demanar una nova votació per corregir improvisacions o alinear-se amb l'opinió dels diputats del seu estat. Aquesta nova votació és la que la presidència va denegar a Dinamarca, Polònia i Portugal. La presidència luxemburguesa va deixar entendre que legislar a la UE és una tasca massa pesada per preocupar-se de fer-ho per majoria. Si acceptéssim la seva justificació estaríem admetent no només que els ministres poden ignorar els parlaments dels estats, o el Parlament Europeu, sinó que es poden ignorar a ells mateixos, per fer-ne via. Si el Consell de Ministres ha d'evitar el precedent de tornar a votar un acord polític, vol dir que ha d'acceptar el precedent de que no cal la majoria que marca el tractat en el moment d'adoptar la seva posició comuna per transmetre-la al Parlament Europeu i seguir el procediment legislatiu. I si no cal la majoria perquè no envien directament l'acord polític al Parlament Europeu (quan els traductors hagin enllestit la paperassa), en comptes d'entretenir-la uns quants mesos i adoptar-la després en una reunió on no hi ha altra possibilitat que adoptar-la?. Si realment volen fer-ne via, perquè es molesten en fer una reunió en què bàsicament es pregunten \"adoptem l'acord polític, sí o sí?\". I si no importa la majoria d'estats a favor o en contra, perquè ens hem de preocupar els ciutadans de crear opinió pública i convèncer de res els parlaments i els governs? Hi ha qui, amb més rauxa que seny, proposa deixar-ho córrer i posar-se directament a fer recapta per subornar la presidència[11]. El luxemburguès Jeannot Krecké, que presidia el Consell, no és cap dictador. No ens imaginem que fos aquest el precedent que volgués crear. Totes les presidències del Consell tenen pressa per tancar tants expedients com sigui possible en els sis mesos que ocupen el càrrec, i aquesta directiva és polèmica i s'està allargant força. El punt no es va incloure a l'ordre del dia fins divendres al vespre, i no es va saber que Dinamarca demanaria debat i vot explícit fins divendres al matí, quan es va reunir el comitè competent del parlament danès. Amb la improvisació de reaccionar d'un dia per l'altre, segurament es va oblidar del reglament i va infravalorar la gravetat del precedent. Tanmateix si els principis d'un estat de dret s'han d'aplicar a la UE, les coses no poden quedar així. Ha passat una setmana i el termini per aprovar les actes és de 15 dies, per tant la rectificació no pot esperar gaire. La situació creada és massa confusa. Segons la nota de premsa del Consell[3], la posició comuna s'hauria adoptat amb el vot favorable dels tres estats que van demanar reobrir la discussió. Els dos parlaments que van donar instruccions als seus governs sobre la reobertura de negociacions han interrogat els ministres respectius sobre el que va passar. El ministre holandès ha dit que el danès no va insistir prou en la seva petició (ha parlat de coitus interruptus[21]) i el danès ha dit que ho va demanar i s'ha queixat que només el van recolzar Holanda i Portugal[22]. Això suposaria que ES, IT, AT, BE que no van acceptar la directiva, tampoc volien reobrir les discussions?. Segons el ministre Belga[23] ningú no va demanar reobrir les discussions, el contrari del que han dit els seus col·legues holandès i danès. El cas és que la presidència va dir que sabia que tots tres estats volien obrir la discussió. El reglament estipula que un cop un estat demana rediscutir un punt no cal una majoria per rediscutir-lo, sinó si de cas una majoria per evitar la discussió. Però l'únic estat que es va oposar a la discussió va ser Luxemburg, almenys a la part enregistrada de la reunió, tot i que van tallar l'enregistrament a algun lloc i això impedeix saber què va dir cadascú. El que sabem és que hi havia prou suport en els parlaments dels estats per reobrir la discussió (Holanda, Dinamarca, Polònia, Espanya i Alemanya ja sumen una minoria de bloqueig, per exemple, si el vot contra la reobertura necessita majoria qualificada). Els ministres han d'explicar, doncs, com van seguir l'encàrrec del seu parlament: Si no volien reobrir la discussió, perquè? perquè no van voler aprofitar l'ocasió per complir amb el que demanaven els parlaments?. Si volien reobrir la discussió perquè no van evitar, reglament en mà, la decisió unilateral de la presidència luxemburguesa?. Potser tot va ser una confusió perquè la reunió no va anar com havia d'anar, aleshores cal corregir la confusió i potser repetir la reunió. És relativament comprensible que les delegacions no sàpiguen com reaccionar si la presidència prohibeix una discussió que no pot prohibir. Un dels qui ha demanat rediscutir-la diu que si no pot ser, doncs no (però sí que podia ser, per tant és com no dir res), altres representants es queden sense micròfon, se separa un punt A de la resta i no es discuteix ni es vota, i quan es pregunta si hi ha alguna objecció es fa referència a altres punts A, no queda clar si al nostre. En qualsevol cas cal deixar clar a les actes la posició de cadascú i el que va entendre que estava passant. Si es deixa passar el temps i s'aproven unes actes que no aclareixen la posició de cada representant, tindrem un nou precedent pervers: el de que els representants dels estats al Consell poden eludir la responsabilitat sobre el que decideixen simplement no deixant clara la seva posició, com si les directives s'aprovessin totes soletes al Consell. Cal que els ministres donin instruccions clares al Comitè de Representants Permanents a Brussel·les (COREPER) per evitar-ho. La premsa ja comença a apuntar la possibilitat que el Consell fos una pantomima on tots els acords estaven pactats abans[24]. No hi ha cap inconvenient en què els ministres parlin abans de la reunió, però el que s'ha de decidir en deliberacions públiques es decideix en públic, i el públic ha de saber la posició del seu representant. El govern espanyol En el cas espanyol, el ministre d'Indústria, Montilla, havia declarat el desembre al Senat[25], interpel·lat pel senador Jordi Guillot, que continuava oposant-se al text de maig i que si un estat comunicava el seu canvi de posició al Comitè de Representants Permanents es podia reobrir la discussió. Des d'aleshores hi havia hagut quatre ajornaments de l'adopció, el primer amb el ministre polonès Marcinski volant expressament a Brussel·les per evitar l'adopció en un Consell d'Agricultura i Pesca[26]. Més tard va ser ajornat per Dinamarca. Per tant hi havia tots els senyals de que prou estats havien canviat de posició. El febrer el senat espanyol va aprovar per unanimitat una moció[16] que demanava, entre altres coses, que el govern dialogués per trobar una majoria contrària a l'acord polític de maig al Consell. L'única possibilitat de fer-ho era reobrir la negociació, atès que, si s'aprovava el text, després ja sortiria del Consell i en segona lectura, si hi arribava, ja hauria estat esmenat pel Parlament, i ja no seria el text de maig. No sabem quins contactes privats ha pogut mantenir l'executiu amb altres governs per complir aquesta sol·licitud de tots els senadors i senadores, però ens agradaria saber com considera que va reaccionar al Consell quan tres nous estats es van mostrar prou contraris a l'acord polític com per demanar renegociació. Pel que sembla no va parlar. Considerava que se'l comptaria a favor de reobrir la discussió automàticament ? Creu que el reglament es va aplicar correctament? Perquè no va protestar en cas contrari? Després de la reunió, el ministre Montilla va augurar un futur magre al text de maig. Ell segueix sense haver-hi votat a favor, però haver perdut la possibilitat de corregir-lo abans que s'adoptés, suposa que qualsevol correcció es farà en una situació més difícil. El procediment de codecisió[27] comença per una primera lectura en què el Parlament Europeu i el Consell són lliures de fixar la seva posició. Si no coincideixen hi ha una segona i tercera lectura en què poden acostar posicions, però és més difícil fer-hi front sense saber si la suposada posició comuna del Consell és realment una posició comuna, atès que 12 estats en discrepen, i el Parlament no sap quin text concretament podrien acceptar. En segona lectura al Parlament europeu se li exigeix prendre una decisió en un termini de tres o, excepcionalment, quatre mesos (la primera lectura va durar un any i mig). La majoria que necessita el Parlament en segona lectura també és superior (majoria absoluta d'escons, no de vots emesos, de manera que les abstencions i absències compten a favor del Consell). A més si ha d'evitar les patents de programari, en aquesta segona lectura el Parlament tindrà més feina que en la primera, perquè partirà d'un text encara més favorable a les patents, que el de la Comissió. Pel que fa al Consell, tampoc ho tindrà fàcil per arreglar res en segona lectura. També té un límit de 3 o 4 mesos per decidir sobre el que li enviï el Parlament, i no pot esmenar, només acceptar-ho tot en entrar en la fase de codecisió. El pitjor és que per cada esmena en què vulgui portar la contrària a la Comissió en segona lectura, el Consell necessita unanimitat. És doncs una llàstima que no s'hagin aprofitat totes les possibilitats al Consell per aconseguir aquest futur tan negre que Montilla augura a les patents de programari. Reglament La FFII ha enviat una carta al Consell[28] amb una llarga llista de dubtes sobre el reglament del Consell de la UE, la seva interpretació i els fets del dilluns 7.3.2005. Però pot ser interessant repassar per sobre alguns dels aspectes més destacats. Per començar, la nostra traducció del reglament del Consell[8]: Article 3.6 \"L'ordre del dia provisional es dividirà en part A i part B. Els punts que el Consell pot aprovar sense discussió s'inclouran a la Part A, però això no exclou la possibilitat de què qualsevol membre del Consell o de la Comissió expressi una opinió al moment de l'aprovació d'aquests punts i faci constar declaracions en acta.\" Article 3.7 \"El Consell adoptarà l'ordre del dia al principi de cada reunió. La inclusió d'un punt a l'ordre del dia que no aparegui a l'ordre del dia provisional requerirà unanimitat al Consell. Els punts així introduïts a l'ordre del dia es poden posar a votació si s'han complert tots els requeriments procedimentals establerts als tractats.\" Article 3.8 \"Tanmateix, es retirarà un punt \"A\" de l'ordre del dia , tret que el Consell decideixi el contrari, si una posició sobre un punt \"A\" pogués conduir a més discussió de la qüestió o si un membre del Consell o la Comissió ho demana.\" Tanmateix la presidència va reconèixer que Portugal, Polònia i Dinamarca voldrien discutir més sobre la directiva de patents de programari, i ho va denegar unilateralment. El reglament no especifica el procediment pel qual \"el Consell decideix el contrari\", però no sembla que un sol estat, ni que sigui el president de torn, ho pugui decidir. Si el procediment per decidir-ho fos el mateix que per adoptar la directiva, majoria qualificada, sembla impossible que hi hagués una majoria qualificada que impedís discutir. Només els estats que ho havien demanat, més els que no havien acceptat el text el maig, ja serien suficients. Si la majoria fos majoria simple d'estats, no ho sabem, però sabem que tres estats ho van demanar i un de sol (Luxemburg, la presidència) s'hi va negar. Dels 21 estats restants, 9 han mostrat alguna mena de descontentament, potser algun s'hauria negat a renegociar igualment, però potser també alguns dels altres 12 no s'hi haurien negat. La tradició diplomàtica del Consell fa que els representants s'ho pensin dues vegades abans d'oposar-se a res, i per tant seria dubtós que tota la resta haguessin rebutjat la reobertura de negociacions si haguessin tingut l'oportunitat de votar-la. En qualsevol cas, no ho sabrem mai, perquè la presidència no va deixar decidir el Consell, sinó que ho va decidir sola. No va ser fins un minut i cinquanta segons després que la presidència anunciés la petició i la denegués sense consultar-ho que el representant danès, Bendt Bendtsen, digué[1]: \"Tak hr. formand. Som de ved er det Danmarks ønske at forslaget om patentering af Computerimplementerede opfindelser behandles på rådsmødet som et B-punkt. Jeg har noteret mig deres bemærkninger om at de ikke kan acceptere dette da der alene er tale om en formel bekræftigelse af den politiske enighed fra maj sidste år, således at sagen kan gå til Europaparlamentet. Jeg syntes stadig det vil være rigtigst at tage sagen som et B-punkt, men når det ikke kan lade sig gøre vil jeg ikke stå i vejen for forslagets formelle vedtagelse. Jeg vil så med beklagelse aflevere en skriftlig erklæring til optagelse i rådets mødeprotokol, synspunkterne i denne erklæring vil vi forfølge når sagen kommer tilbage til rådet, efter at Europaparlementet har afsluttet sin anden læsning. Tak. hr formand.\" Traducció (de la traducció simultània del Consell a l'anglès): \"Si, gràcies president. Bé, ja sap, el desig de Dinamarca és veure aquesta proposta sobre patentabilitat d'invencions implementades en ordinadors, ens agradaria veure això tractat en aquesta reunió del Consell com a punt B. He notat els seus comentaris a fi i efecte que no ho pot acceptar... només la confirmació formal de l'acord polític lligat el maig de l'any passat, per tal que el tema pugui anar al Parlament Europeu. Encara penso que el més adient seria tractar-ho com un punt B, però si això no és possible no posaré entrebancs a l'adopció formal del punt\". Bendtsen estava representant un parlament que li havia ordenat majoritàriament demanar un punt B, malgrat que la seva opinió i la del seu partit era una altra. Potser per això ho va fer amb poques ganes i el seu col·lega holandès va parlar de \"coitus interruptus\". Però tot i així l'únic que sé llegir és que per dues vegades s'expressa un desig en present d'indicatiu i (\"el desig de Dinamarca és\", \"penso que el més adient\") i (sempre després d'una negativa prèvia de la presidència), s'usa el condicional (\"ens agradaria\" , \"seria tractar-ho\"). Finalment, quan s'accepta adoptar la directiva es fa condicionat a \"si això no és possible\". El cas és que sí que era possible, tret que \"el Consell decidís el contrari\", però el Consell no va decidir res, per tant tampoc es pot considerar que retirés la seva petició. A continuació va parlar Holanda, però es va tallar la retransmissió de l'àudio i no podem saber què va dir (el ministre holandès ho va explicar després al seu parlament dient que havia ofert suport a Dinamarca). Ens quedem sense saber què haurien dit Portugal i Polònia si haguessin parlat, però no sembla que ho fessin. Per tant encara que s'interpretés que efectivament el representant danès va retirar la petició, encara en quedarien dues que la presidència havia anunciat com presentades i que ningú (excepte la pròpia presidència) va retirar. Si considerem que les sol·licituds de rediscussió s'havien presentat i no es van retirar, també podem considerar que estaven demanant implícitament que es retirés el punt A de l'ordre del dia. Per la definició del reglament els punts A i els punt B són una partició de l'ordre del dia, és a dir, un punt només pot ser o A o B. Per tant qui demana passar un punt A a punt B està demanant que no sigui punt A. I quina majoria cal per retirar un punt A de l'ordre del dia? Depèn de si està en l'ordre del dia provisional o és sobrevingut. Article 3.1 \"Tot tenint en compte el programa anual del Consell, el President redactarà l'ordre del dia provisional per a cada reunió. L'ordre del dia s'enviarà als altres membres del Consell i a la Comissió al menys 14 dies abans del començament de la reunió\" Com que aquest punt no es va incloure a l'ordre del dia de la reunió de dilluns fins el divendres a la tarda, hem d'interpretar que no era de l'ordre del dia provisional, sinó improvisat, i que per tant qualsevol estat en podia demanar la retirada com ja havia passat al desembre, al gener i al febrer. La Guia del Consell ho confirma Vol. 1 Capítol III 4\\. El Consell [...] Igual que l'ordre del dia per al Coreper, el del COnsell es divideix en dues parts: \\- punts \"A\", que el Consell pot adoptar sense cap discussió. Tanmateix un membre del Consell sempre pot demanar la retirada d'un d'aquests punts en el mateix dia de la reunió del Consell (i el punt es deixa per una reunió posterior del Consell, o es manté a l'agenda per una majoria simple si el punt s'havia inclòs 14 dies abans). Les delegacions a més poden fer declaracions quan s'adopten els punt \"A\" \\- punts \"B\". Aquests són els punts que el Consell discutirà. 4 d) [...] Pel que fa a l'ordre de realització, la Presidència procedirà successivament a: \\- prendre nota dels precs i preguntes i les peticions per canvis en l'ordre del dia. \\- adoptar l'ordre del dia. \\- adoptar els punts \"A\", tenint en compte les declaracions o reserves. Aquests punts \"A\" normalment s'adopten en massa. Si un punt és objecte d'una declaració d'un o més membres del Consell que és probable que porti a una discussió o una petició de retirada, pot ser retirada de l'ordre del dia o romandre a l'ordre del dia gràcies a un vot per majoria simple Per tant qualsevol estat hauria pogut forçar la retirada de la directiva de l'ordre del dia. Seria raonable pensar que demanar passar-ho a punt B implicava demanar la retirada. Però també ens podem imaginar que quan els estats contraris al text van veure que no hi havia manera de reobrir la discussió (tampoc és que siguin evidents els seus esforços) no veiessin cap motiu per demanar més ajornaments. Així doncs, sense que ens quedi clar el perquè el punt va romandre com a punt A de l'ordre del dia. Llavors se suposa que s'hauria de votar \"en massa\" amb tots els altres punt A, oi?. El vot és per assentiment, segons el reglament: Annex IV: Mètode de treball per a un Consell ampliat Desenvolupament de reunions 16\\. Tret que la Presidència indiqui el contrari, les delegacions s'abstindran de prendre la paraula quan estiguin d'acord amb la proposició en qüestió; en aquest cas el silenci es prendrà com assentiment en principi. Doncs bé la presidència, al principi del seu discurs diu \"Puis-je conclure que toutes les délégations a l'exception de l'Espagne, qui vote contre, et de l'Autriche, de la Belgique et de l'Italie, qui s'abstiennent, peuvent accepter le projet de proposition commune, et d'exposé des motifs l'accompagnant tels que contenus dans les documents devant vous.\" Traducció: \"Puc concloure que totes les delegacions, amb excepció d'Espanya, que vota en contra, i d'Àustria, Bèlgica i Itàlia que s'abstenen, poden acceptar el projecte de proposició comuna, i d'exposició de motius que l'acompanya tal i com estan continguts en els documents davant vostre.\" i això té forma de pregunta, sense acabar de donar el peu a parlar a algú per oposar-s'hi. A continuació parla uns tres o quatre minuts, dona la paraula al representant danès, pren la paraula el representant holandès, del que no es transmet l'àudio, i torna a parlar la presidència per dir: \"Je prends également acte de cette position et j'ai déjà signalé que ces pays étaient sur la liste de ceux qui avaient un problème et qu'on allait en prendre note dans la procédure qui va suivre.\" \"Je l'ai signalé devant la Commission Juridique et je m'en tiens. Maintenant j'invite le Conseil à adopter aussi les autres points de la liste points A.\" \"Tel est le cas? Je vous en remercie, les points A sont adoptés. \" Traducció \"Prenc igualment acta d'aquesta posició i ja he remercat que aquests països estaven en la llista dels que tenien un problema i que se n'anava a prendre nota en el procediment que seguirà.\" \"Ho he indicat a la Comissió jurídica i em ratifico. Ara convido al Consell a adoptar també els altres punts de la llista de punts A.\" \"És així ?. Els ho agraeixo, els punts A queden adoptats.\" Per tant no queda clar en quin moment queden votats el punt A de la directiva de patents de programari. En un moment donat la presidència s'hi refereix formulant una pregunta, però segueix parlant i no és fins sis minuts més tard, i havent parlat dues persones pel mig, que convida al Consell a adoptar els altres punts A. Els diu \"també els altres punts de la llista de punts A\". Què vol dir \"els altres\"?, que el punt A del que parlava abans ja està adoptat? Llavors, quan ho ha preguntat, exactament? O encara no està adoptat i està preguntant si s'adopta aquell punt i \"també els altres punts de la llista de punts A\", es a dir tots els punts A \"en massa\"? En aquest cas seria el final d'una pregunta que duraria 6 minuts i seria interrompuda per les intervencions d'altra gent, no sembla gaire clar. Però el cas és que hauria de quedar clar quan s'adopta el punt A de la directiva de patents de programari (que entra en el Procés de codecisió que marca l'article 251 del Tractat de la CE). La FFII ho pregunta per l'article 8 del reglament del Consell: \"Les deliberacions del Consell sobre resolucions a adoptar-se segons el procediment de codecisió seguint l'article 251 del Tractat de la CE restaran oberts al públic com segueix: [...] b. El vot sobre resolucions legislatives seran obertes al públic, així com les deliberacions finals del Consell que portin a aquest vot i les explicacions de vot que l'acompanyin. [...] En aquests casos, les deliberacions del Consell seran obertes al públic mitjançant transmissió de la reunió del Consell per mitjans audiovisuals, en una sala per a assistents. El resultat del vot serà indicat per mitjans visuals.\" Segons aquest article els assistents a aquesta retransmissió haurien d'haver vist alguna indicació visual de que s'havia adoptat la directiva de patents de programari, però se'ls va passar (i això que havien anat a interessar-se precisament en aquest punt). Patents de programari Per aquelles ironies del destí, la història es repeteix. L'origen de la directiva sobre la que tan irregularment s'ha pronunciat el Consell és una altra irregularitat. El Conveni de la Patent Europea (o conveni de Munich, de 1973) especifica a l'article 52[29] que el programes d'ordinador no es consideraran invencions i per tant no es podran patentar com a tals. Aquest conveni va crear un organisme internacional per administrar la patent europea, l'Oficina de la Patent Europea (OPE). Aquesta oficina, com la majoria d'oficines de patents, es finança amb les taxes que paguen els qui demanen i renoven periòdicament les patents europees. Concedir patents li suposa ingressos per taxes de patents i rebutjar-les, en canvi, li suposa feina en justificar la decisió al sol·licitant. I a diferència de la majoria d'oficines de patents, és una organització internacional que no forma part de cap govern, i no està sotmesa a control democràtic, sinó a la direcció d'un president i d'una junta formada per diplomàtics de la trentena d'estats membres. No forma part de la UE. Aquesta OPE va anar eixamplant les interpretacions del que es podia patentar, fins que fins i tot va establir en el seu reglament que els programes d'ordinador es podrien patentar perquè no es considerarien mai \"programes d'ordinador com a tals\"[30]. El que havia de ser un límit a allò que es podia patentar va esdevenir una norma d'estil de com s'havien de redactar les sol·licituds per ser concedides. Si es demana una patent per certa novetat en programes d'ordinador, es rebutjarà, però si es reescriu demanant la patent per ordinadors programats amb una certa novetat al programa, o per processos de computació definits per programes amb aquella novetat, segurament es concedirà. La interpretació que la OPE fa del CPE és equivalent a si l'article 52.2.c no hi fos.[31] Aquesta situació suposava un inconvenient per a la OPE i un altre per a la societat. Per a la societat hi ha una certa incertesa legal perquè hi ha milers de patents concedides per coses que la llei diu que no es poden patentar, i ningú sap fins que es va a judici si el jutge farà cas de la interpretació de l'OPE o no. Per a l'OPE, aquesta incertesa pot suposar menys demanda de patents. L'any 2000 van intentar eliminar el punt 52.2.c del CPE, però no se'n van sortir i van decidir intentar-ho per via d'una directiva Europea[323334] per evitar aquestes malinterpretacions, que s'utilitzen per patentar programari. Moltes d'aquestes esmenes han estat rebutjades pel Consell amb l'excusa, precisament, que no segueixen la pràctica establerta (per l'OPE)[12]. El text que suposadament va aprovar dilluns el Consell[35]: \\- no defineix els termes que usa per delimitar allò que és patentable. Han eliminat les definicions de \"tècnica\", \"camp de la tècnica\", \"contribució tècnica\", \"indústria\", \"invenció\". \\- admet \"contribucions tècniques\" constituïdes per característiques no tècniques. Així es pot patentar un programa nou (encara que se segueixi alguna definició com cal que no consideri els programes part de la tècnica) si en la patent parla d'ordinadors ja coneguts (però que sí són tècnics). Les condicions de patentabilitat s'apliquen a tot el que es reivindica, no només a allò que aporta de nou, per tant per patentar coses noves de camps no permesos només cal afegir-hi coses conegudes de camps permesos. \\- Permet reivindicar directament programes d'ordinador (\"reivindicar\" vol dir definir el monopoli que concedeix la patent). En la proposta inicial de la Comissió per patentar programari es feia el circumloqui de permetre reivindicar ordinadors programats (per fer infractors directes els instal·ladors i els subministradors de maquinari amb programes preinstal·lats) i els processos de programes en execució (per fer infractors directes els usuaris). El Consell permet a més reivindicacions de programa (per fer infractors directes els distribuïdors, administradors de servidors a Internet on els autors publiquin els seus programes, etc.). La única condició que imposa per monopolitzar programes és que també el sol·licitant hi afegeixi reivindicacions dels altres dos tipus anteriors, cosa que sempre pot i vol fer. A més elimina salvaguardes introduïdes pel parlament europeu: \\- Elimina el dret a la interoperabilitat. Només fa referència a les lleis generals de competència (lentes i ineficaces d'aplicar) i a la possibilitat de descompilar programari per motius d'interoperabilitat (però això no té res a veure amb patents, les patents ja haurien d'explicar com fer les coses sense necessitat de descompilar, i tampoc no prohibeixen estudiar la cosa patentada, sinó comercialitzar-la). Quan algú patenta formats de dades o protocols de comunicació no serveix de res que es puguin descompilar els programes que els utilitzen, perquè si a partir d'aquesta informació s'hi fan programes interoperables, la patent prohibeix distribuir-los o usar-los. \\- Elimina el dret a la publicació, distribució, processament, manipulació i producció d'informació sense preocupar-se de patents. I introdueix falses salvaguardes per mirar de protegir-se de l'opinió pública sense impedir patentar programari: \\- Parla de que no es podran patentar programes com a tal, ni en codi font ni en codi objecte. Això pot semblar una garantia, però és que ningú patenta programes concrets, sinó conceptes més generals. Per evitar que es copiïn o reutilitzin programes concrets els autors usen els drets d'autor que són instantanis, de franc, de més llarga durada i no necessiten burocràcia. Qui es preocupa de passar entre 1 i 3 anys de tràmits i pagar uns 30000 EUR per una patent de programari, busca evitar competència d'altres programes diferents que facin el mateix, no només evitar que algú comercialitzi el mateix codi font o codi objecte. Però introduint això el Consell, insinua que la prohibició de patentar programes d'ordinador com a tals es refereix només a hipotètiques patents inútils que cobririen un únic programa font o objecte, i no a les patents de programari que realment es demanen. \\- Insisteix en demanar novetat a les patents de programari. El que crida més l'atenció de moltes patents (no només de programari) és que es concedeixen per coses trivials. Però el text ni dóna cap mesura concreta de com valorar aquesta novetat, ni s'ocupa del problema real que és patentar coses per les quals les patents frenen l'innovació en comptes d'estimular-la. Segurament les patents de programari genuïnament noves són encara més perilloses que les trivials, perquè monopolitzen coses útils i no es poden invalidar als tribunals amb exemples d'anterioritat. I podríem allargar-nos més en els errors i els inconvenients de la directiva, però la intenció era només il·lustrar perquè segons quines polítiques són molt difícils d'adoptar amb total transparència, democràcia i coneixement de causa, i si s'adopten, ja sigui com a pràctica habitual a l'OPE, o com a proposta de directiva, acostuma a ser per mitjans menys representatius. No sembla que el més greu que passés aquell dilluns fos que s'adoptés una directiva que no en agrada, sinó que se n'adoptatés una que no agrada ni a la majoria qualificada de ministres que l'haurien d'haver votada. Això és el que cal corregir de seguida. Encara queden alguns mesos per corregir el text de la directiva, els dubtes sobre qui, com i si s'ha adoptat corren més pressa. Referències [1] Consell de ministres de competitivitat de dilluns 7.3.2005 Comunicat de la FFII http://wiki.ffii.org/Cons050307En Fotos http://ue.eu.int/cms3_applications/Applications/newsRoom/GalleryViewer.asp... Audio/video http://media.ffii.org/Council050307/ Transcripció http://wiki.ffii.org/ConsTrans050307En [2] Recull de premsa (parcial) http://wiki.ffii.org/SwpatcninoEn [3] Nota de premsa del Consell http://ue.eu.int/ueDocs/cms_Data/docs/pressData/en/misc/84021.pdf [4] Declaracions de Montilla http://www.internautas.org/html/1/2752.html [5] reaccions a la pretesa adopció de la posició comuna del Consell FFII http://wiki.ffii.org/Cons050307En Jonas Maebe http://wiki.ffii.org/OpenLtr050307En Verds/Aliança Lliure Europea http://wiki.ffii.org/Cons050307En Editorial de Leader a Zdnet.co.uk http://comment.zdnet.co.uk/other/0,39020682,39190515,00.htm Editorial de Vicenç Partal a vilaweb.com http://www.vilaweb.com/mailobert/mailobert2.html Declaracions del Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Oriol Ferran http://www.lafarga.org/node/view/292 Declaracions del regidor de la ciutat del Coneixement de Barcelona i vicepresident tercer de la Diputació, Jaume Oliveras http://puntbarra.com/node/view/2535 Reaccions a Dinamarca http://www.groklaw.net/article.php?story=20050308084230867 UEAPME, patronal europea de PiMES (11 000 000 d'empreses i 50 000 000 de treballadors) http://www.ueapme.org/docs/press_releases/pr_2005/050307_Computer_Patent.pdf Aquest article cita Sun http://www.ebcvg.com/news.php?id=4722 Aquest cita varies reaccions http://www.euractiv.com/Article?tcmuri=tcm:29-136499-16&type;=News [6] Reunió de JURI dilluns 7.3.2005 a la nit http://wiki.ffii.org/Juri050307En [7] El ponent Rocard diu que Luxemburg no tenia dret de rebutjar el punt B http://wiki.ffii.org/Eptrans050308En [8] Reglament de Consell http://europa.eu.int/smartapi/cgi/sga_doc?smartapi!celexapi!prod!CELEXnumdoc... Extracte dels punts més rellevants del reglament i la Guia del Consell http://wiki.ffii.org/ConsRules050308En [9] Declaracions de Dinamarca i Xipre http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16120-ad04.en04.pdf Declaració de Polònia http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16120-ad02.en04.pdf Declaració d'Holanda http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st14/st14574-ad01co01.en04.pdf Declaracions de Letònia i Hungria http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16120-ad01.en04.pdf Declaracions de França i Bèlgica (pàg 16-18) ( la de França justifica el seu sí, però diu que \"tanmateix alguns aspectes de la directia semblen oberts a interpretacions enfrontades\") http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st09/st09586.en04.pdf [10] Informe del 21.6.2002 del comité d'escrutini parlamentari de la Cambra dels Comuns http://www.parliament.the-stationery-office.co.uk/pa/cm200102/... [11] Recapta per sobornar la presidència del Consell http://mjr.iki.fi/texts/patentfund [12] Declaració de motius del Consell per a la directiva de patents de programari. http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st11/st11979-re01ad01.en04.pdf [13] Manifestació a Brussel·les el 17.2.2005 http://demo.ffii.org/demo0502/ [14] El Parlament demana una nova remisió de la directiva de patents de programari (el comité d'afers jurídics per 19 vots contra 2, la conferència de presidents unànimement i el plè per assentiment) http://wiki.ffii.org/Restart050202En http://wiki.ffii.org/index.cgi?Restart050217En http://wiki.ffii.org/Europarl050224En http://patents.caliu.info/nota20050203.txt [15] La Comissió Europea rebutja la petició del Parlament Europeu de refer la directiva. http://wiki.ffii.org/Com050228Ca http://wiki.ffii.org/Com050228En [16] Moció unànime del Senat espanyol http://wiki.ffii.org/Senado050208En http://wiki.ffii.org/Senado050208Es http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-039.html http://barrapunto.com/articles/05/02/08/1717239.shtml Recollida de signatures d'agraïment al senat espanyol http://graciassenado.hispalinux.es/ [17] Moció unànime del Parlament Alemany (Bundestag) http://wiki.ffii.org/Bundestag050218En http://www.heise.de/newsticker/meldung/55568 http://news.zdnet.co.uk/business/0,39020645,39170869,00.htm moció unànime presentada al Bundestag traduïda al català http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.html http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.pdf http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.sxw [18] 4 mocions al parlament holandès 3.3.2005 http://wiki.ffii.org/Nl050303En http://wiki.vrijschrift.nl/Motions050303 10.2.2005 http://wiki.ffii.org/NlVot050210En 1.7.2004 http://kwiki.ffii.org/?NlVote040701En http://kwiki.ffii.org/?SwpatnlEn [19] moció del comité per a la UE del parlament danès http://wiki.ffii.org/Dkparl050304En http://itpol.dk/bpunkt2005 [20] Reunió de maig del Consell i esmenes insignificants sobre la marxa http://patents.caliu.info/nota20040518.html [21] Declaracions del ministre Brinkhorst al parlament holandès. http://wiki.ffii.org/Brinkhorst050310En http://www.sslug.se/emailarkiv/itpolitik/2005_03/msg00134 [22] Declaracions del ministre Bendtsen al parlament danès. http://wiki.ffii.org/Bendtsen050309En http://wiki.ffii.org/Dkparl050308En http://www.groklaw.net/article.php?story=20050308084230867 [23] Declaracions del ministre belga Verwilghen al parlament belga http://wiki.ffii.org/Verwilghen050309 [24] Article que postula que les decisions sobre la directiva de patents de programari no es van prendre al Consell sinó al sopar del dia abans. http://www.webwereld.nl/ [25] Interpel·lació de Jordi Guillot al ministre Montilla al Senat espanyol http://patents.caliu.info/nota20041202.ca.txt http://patents.caliu.info/nota20041202.en.txt http://patents.caliu.info/nota20041202.es.html [26] Ajornaments de la decisió al Consell http://patents.caliu.info/nota20041222.ca.html http://patents.caliu.info/nota20041222.es.txt http://kwiki.ffii.org/Cons041221En http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-038.html http://lists.debian.org/debian-user-catalan/2005/01/msg00177.html http://kwiki.ffii.org/Cons041221En http://wiki.ffii.org/NlVot050210En [27] Sobre el procediment de codecisió (pàgina una mica vella) http://patents.caliu.info/codecisio.html [28] Carta de la FFII al Consell preguntant sobre l'aplicació del reglament al Consell de dilluns 7.3.2005 http://wiki.ffii.org/LtrFfiiCons050308En Observacions del professor de dret europeu dr. Karl-Friederich Lenz http://k.lenz.name/wordpress/index.php?cat=2 Estudi legal sobre reobertura de discussions pel Dr. Luis Fajardo López http://fajardolopez.com/Informaciones http://fajardolopez.com/informes/Fajardolopez.com_18th-May-... http://fajardolopez.com/informes/low-res_Fajardolopez.com_... http://swpat.ffii.org/papers/fajardo0406/fajardo0406.pdf [29] Convenció de la Patent Europea http://www.european-patent-office.org/legal/epc/e/ar52.html [30] Sobre el reglament i la pràctica de la OPE i altres qüestions http://patents.caliu.info/aboutMcCarthyConsiderations.html http://swpat.ffii.org/analysis/invention/index.en.html Exemples de patents de programari de l'OPE http://webshop.ffii.org/ http://swpat.ffii.org/vreji/pikta/index.en.html http://swpat.ffii.org/patents/stats/index.en.html [31] Un recent estudi econòmic/legal confirma que la proposta de la Comissió equival a eliminar l'article 52.2.c del CPE http://wiki.ffii.org/Rossi050310En [32] Primer intent de legalitzar les patents de programari via la modificació del CPE http://swpat.ffii.org/log/intro/index.en.html#reskr [33] Explicació sobre la proposta de directiva http://patents.caliu.info/explicacio.html Text de la proposta de directiva de la Comissió expedient 2002/0047 http://www.europa.eu.int/comm/internal_market/en/indprop/com02-92en.pdf [34] Esmenes del Parlament Europeu http://www3.europarl.eu.int/omk/omnsapir.so/pv2?... [35] Text del Consell http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st09/st09713.en04.pdf Diferències entre les versions del Consell i del Parlament Europeu http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/tab/index.en.html http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/index.en.html http://swpat.ffii.org/letters/cons0406/text/index.en.html http://patents.caliu.info/nota20040518.html Aquest document és sota llicència de [Reconeixement-CompartirIgual](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.1/es/deed.ca) de [Creative Commons](http://www.creativecommons.org/). \n", "date": "2005-03-21 00:00:00", "id": "1001", "title": "Article: «Patents de programari, UE, disbarats o malentesos»" }, { "content": "L'objectiu de la [Guia d'estil](http://www.softcatala.org/projectes/eines/guiaestil/guiaestil.htm) de [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és establir les normes que s'han d'aplicar en totes i cadascuna de les traduccions que es fan a [Softcatalà](http://www.softcatala.org/), i es pot considerar com el complement del [Recull de termes](http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/3.0/recull.htm), un glossari amb més de 1.400 entrades en anglès, amb la seva traducció corresponent al català, que es pot trobar al web de [Softcatalà](http://www.softcatala.org/). La [Guia](http://www.softcatala.org/projectes/eines/guiaestil/guiaestil.htm), que recull l'experiència de Softcatalà en traducció, resulta força útil per a traductors de programari i pàgines web al català, atès que recull multitud de casos i dubtes que es presenten tot sovint durant el procés de traducció. S'hi indiquen algunes normes gramaticals que són, a vegades, poc conegudes, o que provoquen confusió entre els traductors i correctors, un seguit d'errors freqüents i inclou també diversos apèndixs. Amb la [Guia d'estil](http://www.softcatala.org/projectes/eines/guiaestil/guiaestil.htm), Softcatalà espera posar la seva experiència a l'abast de tothom que vulgui traduir programes o pàgines web al català, o escriure'n en aquest idioma, o que simplement hi té curiositat. En aquesta nova edició s'han revisat o ampliat alguns apartats i se n'han afegit de nous, atès que en els darrers quatre anys han anat apareixent nous conceptes que requerien un criteri de traducció estàndard per garantir-ne la coherència. També s'han reescrit alguns apartats per tal d'incloure algunes característiques pròpies dels parlars valencians. Cal destacar també que aquesta nova edició s'ha llicenciat sota [Creative Commons](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/deed.ca). [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2005-03-21 00:00:00", "id": "1002", "title": "Softcatalà anuncia una nova edició de la seva Guia d'estil" }, { "content": "Les \"[III Jornades sobre el català a les noves tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades/)\" tenen com a objectiu proporcionar a l'usuari final informació sobre la situació del català a les noves tecnologies, actuar com a punt de trobada entre tots els actors i els usuaris, i ser un fòrum de reflexió sobre el futur del català en aquest àmbit. Les Jornades es faran els dies 14, 15 i 16 d'abril a l'[Edifici de França](http://www.upf.edu/dtecn/on.htm) de la [Universitat Pompeu Fabra](http://www.upf.edu/) (Barcelona), i seran inaugurades per la rectora de la [UPF](http://www.upf.edu/), na Maria Rosa Virós, el President de la xarxa d'universitats [Institut Joan Lluís Vives](http://www.vives.org/) i rector de la [Universitat d'Andorra](http://www.uda.edu), en David Bastida, el [Secretari de Política Lingüística](http://www6.gencat.net/llengcat/dgpl/) de la Generalitat de Catalunya, en Miquel Pueyo, el [Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació](http://www10.gencat.net/dursi/AppJava/home.jsp?area=3) de la Generalitat de Catalunya, n'Oriol Ferran i el Coordinador general de l'esdeveniment, en Marc Belzunces, de [Softcatalà](http://www.softcatala.org/). L'escriptor, antropòleg i sociòleg Joan Francesc Mira farà la conferència inaugural. Conferències Durant els tres dies que duren les Jornades es tractaran temes com ara els navegadors en català, la terminologia informàtica, el nou fenomen dels blocs, els mitjans de comunicació en català a internet, la situació del català al món Mac, l'oferta de diverses empreses privades, les darreres aportacions de la comunitat d'internet i els darrers projectes d'investigació a càrrec de les universitats. En total, hi participaran més de quaranta ponents. Podeu trobar més informació al [programa de conferències](http://www.softcatala.org/jornades/2005/programa.htm). Les conferències són d'accés lliure i gratuït, i s'adrecen a usuaris finals sense coneixements tècnics específics. Tot i això, es recomana l'emplenament del [formulari d'inscripció](http://www.softcatala.org/jornades/2005/inscripcio.htm) [10] per tal que l'organització pugui fer-se una idea de la quantitat de gent que hi assistirà. Festa d'instal·lació i tallers Com a novetat de la tercera edició, es farà un [festa d'instal·lació de programari en català](http://www.softcatala.org/jornades/2005/festa.htm) i diversos [tallers](http://www.softcatala.org/jornades/2005/tallers.htm) durant tot el dissabte. D'aquesta manera qualsevol usuari es podrà apropar a la Festa d'instal·lació amb el seu ordinador portàtil, l'ordinador de sobretaula (només cal la torre), la seva Palm o el seu Pocket PC i podrà instal·lar-se tot el programari en català lliure, gratuït o de demostració que desitgi. L'accés a la Festa d'instal·lació és lliure i gratuït, però es recomana omplir el [formulari d'inscripció a la festa](http://www.softcatala.org/jornades/2005/festa.htm). Pel que fa als [tallers](http://www.softcatala.org/jornades/2005/tallers.htm), les persones interessades podran aprendre a utilitzar el programa de retoc fotogràfic Gimp, l'Inskape de dibuix vectorial, el paquet ofimàtic OpenOffice.org o podran conèixer la metodologia de traducció de l'associació Softcatalà. L'assistència als tallers és gratuïta, però cal l'emplenament d'un formulari d'inscripció. Les \"[III Jornades sobre el català a les noves tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades/)\" són organitzades enguany per [Softcatalà](http://www.softcatala.org/), l'[Institut Joan Lluís Vives](http://www.vives.org/), la [Universitat Pompeu Fabra](http://www.upf.edu/), la [Secretaria de Política Lingüística](http://www6.gencat.net/llengcat/dgpl/index.htm) i la [Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació](http://www10.gencat.net/dursi/AppJava/home.jsp?area=3) de la Generalitat de Catalunya. També hi col·laboren les associacions Caliu, KDE en català i PalmCat. Podeu trobar tota la informació de les jornades, incloent com arribar-hi, a l'adreça [http://www.softcatala.org/jornades](http://www.softcatala.org/jornades/). [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2005-04-14 00:00:00", "id": "1003", "title": "III Jornades sobre el català a les noves tecnologies el 14, 15 i 16 d'abril a Barcelona" }, { "content": "L'Associació per a la Difusió de les Humanitats (ADH) organitza un curs d'informàtica i català per a dones immigrades. El curs es titula 'Informàtica i català, per començar' i compta amb la col·laboració del DURSI i de la Càtedra UNESCO d'Estudis Interculturals de la Universitat Pompeu Fabra. El curs està destinat a les dones immigrades llatinoamericanes de Barcelona, que s'hi poden inscriure de manera gratuïta. Les classes es fan a la mateixa Universitat Pompeu Fabra del 14 de març al 16 de juny del 2005. El tret distintiu d'aquest curs és que treballa amb la metodologia CLIL (Content Language Integrated Learning), això és, que les alumnes aprenen català a través d'introduir-se en el món dels ordinadors. Podeu trobar més informació sobre el curs i les inscripcions a . \n", "date": "2005-03-28 00:00:00", "id": "1004", "title": "Curs d'informàtica i català per a dones immigrades" }, { "content": "Des del 22 de març el paquet de català per al Windows XP Service Pack 2 està disponibles en el lloc d'actualització Windows Update de Microsoft per a tots el usuaris amb el paquet d'interfície d'idioma català instal·lat. Per tal d'accedir-hi, cal anar a Inicia>Tots els programes i triar Windows Update a la part superior. Un cop executat, cal triar l'opció Instal·lació personalitzada, anar a «Seleccionar actualizaciones de software opcionales»; i triar el paquet de català. El nou paquet inclou la traducció per als components Windows Media Player 9 i Windows Movie Maker 2.1. Abans d'instal·lar aquest nou paquet, cal tenir instal·lat el paquet de català previ, que us podeu descarregar des de Softcatalà [mateix](http://www.softcatala.org/prog129.htm). Properament, Microsoft publicarà una versió única descarregable per facilitar la instal·lació a nous usuaris. Trobareu més informació a l'article . \n", "date": "2005-03-30 00:00:00", "id": "1005", "title": "Disponible el paquet de català per a Windows XP Service Pack 2" }, { "content": "Ja tenim disponibles el [Firefox 1.0.2](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox), el [Thunderbird 1.0.2](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) i el [Mozilla 1.7.6](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla) en català. Les noves versions d'aquests programes són unes actualitzacions de seguretat que corregeixen algunes de les [errades i vulnerabilitats](http://www.mozilla.org/projects/security/known-vulnerabilities.html) que s'han detectat d'ençà de la sortida de les anteriors versions. Pel que fa al Firefox, els usuaris de Windows podeu actualitzar-lo fent un clic en una fletxa blanca, dins d'una rodona vermella, que trobareu al marge superior dret del vostre navegador. Si no veieu aquesta fletxa, podeu anar a Eines->Opcions->Avançat->Actualització de programari, feu clic a Comprova-ho ara i seguiu les instruccions. Per descomptat, també podeu baixar-vos directament el seu [instal·lador](http://www.softcatala.org/prog167.htm). Per als altres programes i per a les plataformes GNU/Linux i Mac OS X, l'opció anterior encara no és funcional. No obstant això, podeu baixar-vos aquestes versions des de la pàgina del projecte [Mozilla en català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), on també podeu trobar molta ajuda, informació i recursos que poden ser d'interès per als usuaris d'aquestes aplicacions. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org\n", "date": "2005-03-31 00:00:00", "id": "1006", "title": "Noves versions del Firefox, el Thunderbird i el Mozilla en català" }, { "content": "A principis de l'any 2002 es presentava la [versió en català](http://ct.yahoo.com/) del portal [Yahoo!](http://www.yahoo.com/) Aquesta versió era possible després que els Governs català, andorrà i balear d'aquell moment aportessin 90 milions de les antigues pessetes (més de 540.000 euros) al projecte. Aquesta setmana, tres anys després, el portal català [Racocatalà](http://www.racocatala.com/articles/7240) publicava la notícia que Yahoo! ha retallat dràsticament els serveis de la versió en català fent un pas enrere a la situació que s'havia assolit a l'any 2002 fruït de l'acord entre el portal i els tres governs. Des de Softcatalà, Racocatalà i altres col·lectius i mitjans s'ha intentat contactar els responsables de Yahoo! per conèixer el futur de la versió en català, però no s'ha obtingut cap resposta. Des dels inicis, Softcatalà es va mostrar contrària a la inversió en Yahoo! en català i va plantejar què hagués passat si s'hagués [invertit](http://www.softcatala.org/articles/article16.htm) en el directori l'[Open Directory](http://www.dmoz.org) basat en la filosofia del programari lliure. L'alternativa lliure hauria estat partir de la base de la secció catalana actual de l'Open Directory Project, afegir-hi les entrades que hi mancaven i fer-hi una correcció general. Pel fet de tractar-se d'un recurs lliure, qualsevol persona podria utilitzar-lo i s'asseguraria la seva continuïtat més enllà de l'empresa proveïdora. Un altre recurs important a la xarxa, el cercador Google, està disponible en català sense cap cost econòmic des de principis de l'any 2001, gràcies a l'acord a què van arribar Softcatalà amb aquest cercador i que grups de voluntaris hem mantingut posteriorment. Softcatalà sempre s'ha manifestat contrària al desenvolupament del català a cop de talonari, com en aquest cas, i a fer esforços puntuals (assegurar només una versió del producte) en un món com les noves tecnologies on es requereix fer una aporta ferma i contínua per assolir una normalitat.\n", "date": "2005-04-01 00:00:00", "id": "1007", "title": "Yahoo! en català redueix dràsticament els seus serveis en català" }, { "content": "La vuitena edició de les [Jornades sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació (JTIC)](http://www.uvic.es/eps/noticies/ca/jornades_tic.html), que cada any organitza l'Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de Vic (UVic), tractarà dels Recursos digitals lliures, posant al dia l'estat de la qüestió del programari i de les xarxes lliures. Les conferències es faran durant la setmana de l'11 al 15 d'abril d'enguany a l'aula Magna i l'aula 5 del campus Torre dels Frares. Els títols i ponents són:\n\n * Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible, socialment just. Jordi Mas, de Softcatalà.\n * Desenvolupament d'aplicacions amb arquitectura de capes. J.L. Baño. \n * El programari lliure a l'Administració Pública. Carlos González, DURSI. \n * Fem la xarxa lliure. Ramon Roca, Oracle i guifi.net.\nMés informació a .\n", "date": "2005-04-07 00:00:00", "id": "1008", "title": "Jornades de les TIC a la Universitat de Vic" }, { "content": "La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del DURSI distribuirà de franc entre els mesos d'abril i maig, en col·laboració amb l'associació [Softcatalà](http://www.softcatala.org), un nou CD-ROM amb un recull de programari en català. El CD-ROM també es pot descarregar [en línea](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/cd-roms/cds/programari_gratuit/). La distribució es farà a través del diari 'Avui' (el dia 23 d'abril, Sant Jordi), el setmanari 'El Temps' (18 d'abril) i les revistes 'Descobrir Catalunya' (26 d'abril), 'Sàpiens' (28 d'abril), 'NAT' (28 d'abril) i 'Enderrock' (2 de maig). També es distribuirà a través de la Xarxa de Telecentres de Catalunya. El CD-ROM inclou les versions en català de l'OpenOffice.org 1.1, l'Abiword 2.2.4, el Firefox 1.0.1, el Mozilla 1.75, l'Opera 7.54, ThunderBird 1.0, el Gimp 2.2.3, el LeechFTP 1.3 per a Windows i l'OpenOffice.org 1.1, el FireFox 1.0.1, l'Ispell i el Mozilla 1.75 per a Linux. Una de les novetats que inclou el CD-ROM és la inclusió de la versió catalana del llibre 'Cultura lliure'. Aquesta obra ha estat llicenciada sota Creative Commons (CC) per Lawrence Lessig, catedràtic de dret de la Universitat de Standford (Califòrnia, EUA) i un dels fundadors de la iniciativa Creative Commons (CC).\n", "date": "2005-04-11 00:00:00", "id": "1009", "title": "La Generalitat de Catalunya distribueix a diversos mitjans un CD-ROM amb programari en català" }, { "content": "Aquest mes d’abril el [TERMCAT](http://www.termcat.net) inicia l’alliberament progressiu de repertoris terminològics a través del seu lloc web. La proposta s’emmarca en l’objectiu impulsat per la Secretaria de Política Lingüística de facilitar als ciutadans l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits, i especialment de la terminologia científica i tècnica. El secretari de Política Lingüística, Miquel Pueyo, farà pública aquesta iniciativa en la inauguració de les III Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies que tindran lloc a la Universitat Pompeu Fabra els dies 14, 15 i 16 d’abril. Aquests recursos lliurement descarregables s’agruparan en una col·lecció anomenada «Terminologia Oberta», que s’anirà ampliant amb la incorporació de terminologies dels diversos camps del coneixement, i que s’actualitzarà periòdicament. Les dades tindran un format estàndard i s’acolliran en una llicència d’ús flexible, amb un nivell baix de restriccions, que garanteixi el seu manteniment com a recurs lliure amb el reconeixement de l’autoria del TERMCAT. El primer repertori terminològic es farà públic al web del TERMCAT el dia 15 d’abril i conté terminologia d’internet i de la societat de la informació. El recull aplega denominacions en català, castellà i anglès, la categoria gramatical i les remissions entre les formes catalanes. Dins aquesta línia d’actuació encaminada a oferir recursos descarregables, el TERMCAT alliberarà pròximament terminologies dels àmbits de recursos humans, turisme, i fires i congressos, entre altres.\n", "date": "2005-04-13 00:00:00", "id": "1010", "title": "El TERMCAT allibera terminologies en el seu web" }, { "content": "Una de les novetats d’enguany en les “[III Jornades sobre el català a les noves tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades/)” serà la possibilitat d’assistir-hi de forma virtual. Gràcies a la col•laboració de la Universitat Pompeu Fabra, totes les sessions seran retransmeses en directe, per tal que qualsevol persona que hi tingui interès pugui escoltar-les. La retransmissió de les conferències es farà en format OGG Vorbis, un format per a la transferència de so a través d’internet que té la característica ben destacable de ser totalment lliure. Per escoltar aquesta transmissió podeu utilitzar programes com ara l’xmms, el mplayer, el mpg123 i l’ogg123 (Linux), el WinAmp o el VLC (Windows) i l’Audion 3 o el VLC (Mac OS X), per citar-ne només alguns dels més coneguts que donen suport a aquest format. L’enllaç per accedir a la retransmissió es publicarà a la pàgina web de les [Jornades](http://www.softcatala.org/jornades/) així com a la plana principal de la web de Softcatalà i serà accessible durant el transcurs de les III Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies. \n", "date": "2005-04-13 00:00:00", "id": "1011", "title": "Retransmissió en directe de les sessions de les III Jornades sobre el català a les noves tecnologies" }, { "content": "Amb uns minuts de retard sobre l'horari previst van començar les III Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies el 14, 15 i 16 d'abril a Barcelona. Inauguració Marc Belzunces de Softcatalà va agrair a totes les entitats organitzadores el suport per organitzar aquesta tercera edició de les Jornades, així com a tota la gent que a títol individual a col·laborat en l'esdeveniment. Després va fer dues demandes a les universitats i al governs: que facin servir programari en català, del qual va posar com a exemple l'OpenOffice.org que es troba en català des de fa anys i encara té un ús anecdòtic en la majoria d'institucions i universitats. També va demanar a les universitats i institucions (incloent-hi l'IEC), que si realment volen que el català avanci en les TIC, alliberin amb llicències lliures el recursos lingüístics que han desevolupat amb diners públics. \n\n![](http://www.softcatala.org/imatges/noticies/dsc_0135.jpg)\n\nOriol Ferran, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya va remarcar la responsabilitat que té el seu departament en la promoció del català en les noves tecnologies. Va comentar que només un 55% de les llars a Catalunya tenien ordinadors i que la mitjana d'accés a internet era baixa respecte a la resta d'Europa. Miquel Pueyo, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya va ressaltar el canvi de paradigma que ha viscut el Govern de la Generalitat amb el nou equip de govern i va afirmar que un dels objectius de Política Lingüística és millorar la presència del català a les noves tecnologies. Va remarcar també que s'iniciava una època d'alliberament de recursos lingüístics, i va anunciar que el TERMCAT començava a [alliberar part de la seva terminologia](http://www.softcatala.org/noticies/13042005271.htm). Daniel Bastida, president de la xarxa d'universitats Institut Joan Lluís Vives i rector de la Universitat d'Andorra, va explicar que les noves tecnologies són un camp molt ampli i que cal focalitzar els esforços. Va ressaltar l'importància que tindran els sistemes de reconeixement de la parla i de síntesis de veu en el futur del català i la necessitat de disposar d'ells en la nostra llengua. Taula Rodona: Navegadors en català Albert Cabello, gestor de programa de Microsoft per a Windows a l'Estat espanyol va comentar que Internet Explorer tenia més de 400 millions d'usuaris al món i que Microsoft tenia un compromís amb els seus usuaris. Va explicar que internet s'ha convertit en un lloc insegur i que ha d'haver-hi un esforç de la indústria per solventar-ho. Va explicar que Internet Explorer 7.0 tindrà força millorada la seguretat, navegació per pestanyes, canals d'informació RSS, i un model SandBox que permetra que les aplicacions no puguin accedir al PC. Toni Hermoso, membre de Softcatalà, traductor i desenvolupador dels navegadors Mozilla i Firefox va explicar tots el ventalls de possibilitats que existeixen amb aquestes programes. Va destacar de FireFox la possibilitat de fer cerques integrades al navegador, la navegació per pestanyes, les possibilitats de personlització i connectors que ofereix. Es va parlar de l'alt grau de compliment d'estàndards web i la protecció contra finestres emergents. Marc Belzunces, membre de Softcatalà i traductor del navegador Opera va fer una demostració del navegador ensenyant-ho amb diferents webs: la navegació amb pestanya, els canals d'informació RSS, el bloqueig de finestres emergents, i altres característiques. Va mostrar també la possibilitat de navegar amb moviments de ratolí (gestures) i el nou motor de text a parla que incorpora l'Opera versió 8 que permet, només en llengua anglesa, la possibilitat de llegir pàgines web. Sebastià Pla, membre de l'equip de traducció del KDE al català i traductor del navegador Konqueror, va demostrar el navegador fent especial incidencia amb el fet que permet navegar també fitxers del disc dur i tot tipus de suports, com ara pàgines d'ajuda man, o fitxers musicals. Pla va demanar als dissenyadors de pàgines web que siguin respectuosos amb els estàndars web i va demanar als usuaris que s'envalentin a provar navegadors lliures en català. Francesc Dorca, membre de Softcatalà i traductor del navegador Epiphany, va demostrar el navegador i les possibilitats i va fer també una introducció al programari lliure i al projecte GNU/Linux. Durant el torn de preguntes es va parlar: \\- De la importància dels estàndards web per garantir als usuaris la possibilitat de triar. \\- Microsoft va reafirmar el seu compromís de continuar produint versions en català de l'Office, el Windows (incloent-hi LongHorn) i l'Internet Explorer. \\- Es va parlar de les versions dialectals catalanes i de la posició de cada traductor respecte a la situació. Si algú va estar-hi i vol ampliar la notícia, si us plau que ho faci a través dels comentaris. Jo he intentat recollir tot allò que em va semblant rellevant, però segur que m'he deixat coses.\n", "date": "2005-04-15 00:00:00", "id": "1012", "title": "Resum del primer dia de les III Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies" }, { "content": "El [Gaim](http://www.softcatala.org/prog172.htm) és un client de missatgeria instantània multiplataforma i multiprotocol desenvolupat per la comunitat de programari lliure creada al voltant del projecte [Gaim](http://gaim.sourceforge.net/) Amb el Gaim podreu comunicar-vos amb els vostres amics del MSN Messenger, però alhora, i sense canviar d'aplicació, també podreu comunicar-vos amb els que es connecten mitjançant altres tipus de servidors. El Gaim 1.2.1 pot comunicar-se amb servidors AIM, ICQ, MSN Messenger, Yahoo!, IRC, Jabber, Gadu-Gadu, SILC, GroupWise Messenger i Zephyr. El Gaim integra les característiques de cada protocol; així, quan parleu amb un amic del MSN, podreu rebre una notificació quan tanqui la finestra o quan hagi començat a escriure. A més a més, us permet instal·lar connectors per treballar amb pestanyes, corregir l'ortografia, substituir text, minimitzar-lo a la safata del sistema en sortir (per a GNOME 2, KDE 3.1 i Windows), i moltes coses més. El Gaim és una aplicació de codi lliure, que utilitza les biblioteques multiplataforma GTK per aconseguir que es vegi de la mateixa manera en GNU/Linux, en Windows XP i 2000, en BSD i en Mac OS X. En plataforma Windows, si ja teníeu instal·lades les biblioteques GTK per a altres aplicacions, com ara el GIMP 2.2, cal desinstal·lar-les i substituir-les per les del Gaim, que són més noves. El GIMP continuarà funcionant igualment. Malauradament, les biblioteques GTK del Gaim no funcionen en sistemes Windows 9x o Me, però el Gaim està disponible per a plataformes Qtopia (Sharp Zaurus i iPaq). Podeu visitar la pàgina oficial (en anglès) a d'on podeu baixar-vos les diferents versions per sistemes GNU/Linux i altres sistemes operatius.\n", "date": "2005-04-21 00:00:00", "id": "1013", "title": "Softcatalà presenta la traducció del Gaim 1.2.1 al català" }, { "content": "El Premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística, que atorga anualment la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, ha estat concedit per unanimitat en la modalitat “Premi de l’estudiant” a l’alumne Esteve Valls i Alecha, estudiant de Filologia Catalana a la UB, pel seu treball sobre el cafè-bar Jimmy Jazz d’Igualada, i el “Premi de l’entitat” a Softcatalà, per la seva contribució a la incorporació del català en les noves tecnologies. \n\n![Lliurament Premi Carme Serrallonga](http://www.softcatala.org/imatges/LliuramentPremiCarmeSerrallonga.jpg) \nLliurament del premi\n\nAixí mateix, el jurat ha decidit atorgar un premi secundari a l’estudiant Míriam Farelo, que ha estat qui ha fet la millor proposta de l’entitat guanyadora. El lliurament de la dotzena edició del Premi Carme Serrallonga anirà a càrrec de l’escriptor Lluís Anton Baulenas, i tindrà lloc el proper dimarts 26 d’abril a les 12 hores a l’Aula Capella. L’acte s’iniciarà amb la proposta Ambigú, preparada pel grup de teatre Nimú de la Facultat de Filologia, amb el suport de les associacions d’estudiants Hom i Alter-Arte. El jurat del premi està compost per Jordi Matas, Vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística de la UB, Montserrat Camps, degana de la Facultat de Filologia, Lídia Pons, presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Filologia, Farners Llinàs, de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Emili Boix, professor de Filologia Catalana de la UB.\n", "date": "2005-04-22 00:00:00", "id": "1014", "title": "Softcatalà obté el premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística" }, { "content": "El Servei de Llengües i Terminologia i l'Escola Politècnica Superior de Castelldefels de la Universitat Politècnica de Catalunya conjuntament amb l'IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) convoquen el 2n Concurs de Relats Breus de Hackers escrits en llengua catalana. Per relat s'entén un text narratiu en prosa. Es poden narrar tant experiències reals com fets imaginaris. El tema del relat és lliure, tot i que ha de centrar-se en algun aspecte de l'univers hacker: fites aconseguides, intercanvi en xarxa, patents vs programari lliure, l'ètica del hacker... Aquest concurs té com a objectiu dignificar la figura del hacker i retornar-li l'esperit original: el de la persona apassionada per la programació que busca la contínua millora en les xarxes i els sistemes informàtics a partir de la cooperació i la llibertat d'accés al coneixement. Es valorarà tant el contingut com la redacció del relat. Es concediran tres premis: el primer de 900€, el segon de 450€ i el tercer de 225€. Hi pot participar qualsevol persona vinculada a la UPC i de qualsevol de les universitats de l'àmbit lingüístic català: alumnes (titulats inclosos) i personal docent i investigador i d'administració i serveis. El relat s'ha de presentar mitjançant el formulari de participació que hi ha a la web del concurs. El termini d'admissió s'acaba el 31 de maig de 2005, a les 24 h. Més informació al lloc web del concurs: i a l'adreça electrònica: [alatac@upc.es](mailto:alatac@upc.es). \n", "date": "2005-04-23 00:00:00", "id": "1015", "title": "2na edició del «Concurs de relats breus de hackers»" }, { "content": "Malgrat que el sistema operatiu és disponible en quinze llengües diferents, tres de les quals tenen menys parlants que el català –el finès, el noruec i el danès–, l'empresa nord-americana Apple ha rebutjat incloure el català en aquesta nova versió. Com vam comentar fa uns mesos, diversos usuaris es van organitzar per demanar a l'empresa Apple una versió del seu sistema operatiu al català, que fins la data no ha tingut cap resposta positiva per part d'Apple als Estats Units. Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya ha mostrat el seu malestar perquè el català no serà inclòs però no ha anunciat cap acció concreta. Des de principis d'any diversos grups d'usuaris han alertat sobre la possibilitat que Apple iniciés la comercialització d'aquest sistema deixant de banda la llengua catalana. I així ho van fer saber a responsables de la Generalitat. Les diferents gestions que s'han fet des de diversos àmbits de la Generalitat de Catalunya han resultat infructuoses. El conseller primer, Josep Bargalló, en una carta que va enviar al president d'Apple reclamava que el català estigués en igualtat de condicions que la resta de llengües. Més encara si es té en compte que aquesta multinacional preveu obrir un punt de venda oficial a Catalunya. Apple va al·legar que traduiria al català aquesta versió si s'assumia el compromís d'adquirir un mínim de mil llicències. Aquesta és la quarta actualització d'aquest sistema operatiu des que va aparèixer ara fa cinc anys i, segons alguns analistes, és la més important: hi ha unes dues-centes innovacions respecte de l'última que es va fer fa dos anys.\n", "date": "2005-05-03 00:00:00", "id": "1016", "title": "El sistema operatiu Mac OS X Tiger prescindeix del català" }, { "content": "Ja tenim disponible la primera traducció del [Venkman](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#venkman) i el [Mozilla 1.7.7](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla) en català. El Venkman és un depurador de [JavaScript](http://search.dmoz.org/cgi-bin/search?search=JavaScript&all=no&cat=World%2FCatal%C3%A0) que ofereix un entorn integrat per a la programació en aquest llenguatge d'ús habitual a la xarxa. Pot instal·lar-se com a extensió al navegador [Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox); però també és disponible, d'instal·lació opcional, a les versions binàries del Mozilla. El Mozilla 1.7.7 és la darrera versió del popular conjunt d'aplicacions per navegar per la xarxa, utilitzar la missatgeria o redactar pàgines web. Aquesta versió inclou com a novetats el depurador de JavaScript traduït, un tema inspirat en el clàssic [Navegador](http://www.softcatala.org/projectes/navegador/) per defecte, i corregeix les errades i [vulnerabilitats de seguretat](http://www.mozilla.org/projects/security/known-vulnerabilities.html#Mozilla) més recents. Fa uns dies va aparèixer la versió 1.0.3 del Firefox, que corregia també les últimes [vulnerabilitats](http://www.mozilla.org/projects/security/known-vulnerabilities.html#Firefox) que s'havien detectat. Si encara teniu una versió anterior, podeu actualitzar-la seguint aquestes [instruccions](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/pmf.htm#update_ff_1.0.x). [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org\n", "date": "2005-05-03 00:00:00", "id": "1017", "title": "Softcatalà presenta la primera traducció al català del Venkman, el Mozilla 1.7.7 i el Firefox 1.0.3" }, { "content": "A partir del proper 10 de maig i fins al 21 de juny d'enguany, Òmnium Cultural organitza a la seva seu de Barcelona (Diputació, 276, pral.) el curs «Descobreix el programari lliure. L'alternativa en català». En aquest s'explicaran les aplicacions sobre Windows més interessants per al públic no expert en aquest camp. El preu del curs és de 15€; per al públic en general i de 10€; per als socis d’Òmnium. Als alumnes inscrits se’ls lliurarà un CD amb els programes treballats perquè se’ls puguin instal·lar i una guia ràpida d’ús de cadascun. Cada sessió serà impartida per un professor diferent especialitzat en cada aplicació. El calendari és:\n\n * 10 de maig: Inauguració del curs Oriol Ferran (secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya) Jordi Porta (president d’Òmnium Cultural) Jordi Mas (coordinador de Softcatalà) Sebastià Vila (Càtedra de Programari Lliure de la UPC) \n * 17 de maig: Navegador d’Internet (Firefox) Professor: Benjamí Villoslada, professor del Curs de Postgrau d'Especialista en Programari Lliure a la Universitat Illes Balears. \n * 24 de maig: Correu electrònic i missatgeria (Thunderbird / Gaim) Professor: Toni Hermoso, membre de Softcatalà i coordinador del projecte Mozilla en català. \n * 31 de maig: Processador de textos, full de càlcul, dibuix i presentacions (Open Office) Professor: Miquel Fitó, mestre d’informàtica i director del Centre de Formació d’Adults Manuel Sacristán. \n * 7 de juny: Processador de textos, full de càlcul, dibuix i presentacions (Open Office) Professor: Miquel Fitó mestre d’informàtica i director del Centre de Formació d’Adults Manuel Sacristán. \n * 14 de juny: Retoc d’imatges (Gimp) Professor: Xavi Giró, membre de la Càtedra de Programari Lliure de la UPC i professor de la UPC. \n * 21 de juny: Aplicacions diverses i conclusions generals del curs Professor: Orestes Mas, membre de Caliu i de la Càtedra de Programari Lliure de la UPC.\nHi col·laboren: [DURSI](http://www.gencat.net/dursi/), [Càtedra de Programari Lliure de la UPC](http://www.cpl.upc.edu), [Softcatalà](http://www.softcatala.org) i [Caliu](http://caliu.info). Referència: [Notícia a Òmnium Cultural](http://www.omniumcultural.org/articleViewPage.php?art_ID=839)\n", "date": "2005-05-06 00:00:00", "id": "1018", "title": "Curs «Descobreix el programari lliure. L'alternativa en català»" }, { "content": "[naciodigital.com](http://www.naciodigital.com/) és un diari ofereix informació contínua sobre el món d'internet i les noves tecnologies, centrant-se en l'àmbit català. Els usuaris hi poden participar deixant comentaris a les notícies o bé participant al [fòrum de discussió](http://www.naciodigital.com/index.php?seccio=forum). NacioDigital.com es defineix com un mitjà de comunicació obert, plural i democràtic, compromès en les idees de la defensa de la llengua catalana i dels principis establerts en les declaracions internacionals dels Drets Humans i dels Drets dels Pobles. Pel que fa al seu projecte informatiu, ND s'inscriu en el model del diari informatiu-interpretatiu. Enfocarà la informació des d’una mirada més social que no pas tecnicista. Tractarà temes de tecnología i internet, però amb una especial atenció als seus aspectes pedagògics i comunitaris, treballant per la superació de la fractura digital, per la utilització dels nous mitjans a favor de la democràcia, el civisme i la cohesió del poble de Catalunya, i per l’extensió de l’ús de les noves tecnologies amb una mentalitat participativa i no excloent, denunciant-ne la utilització discriminatòria o insocial que en poguessin fer persones o col·lectius. L’empresa editora està adherida a l’Internet Quality Agence. L’aportació que ND vol fer al conjunt dels mitjans és la difusió permanent en llengua catalana d’informacions i opinions sobre el sector de les noves tecnologies, amb totes les seves implicacions socials, polítiques i econòmiques, prenent el nostre país com a punt de referència, però cobrint informacions i fent seguiments de temes a escala internacional. La difusió d’aquests continguts en català és especialment rellevant per dos motius: 1.- Per la manca d’un mitjà periodístic diari especialitzat en la temàtica (després del naufragi i el tancament d’experiències promogudes per empreses que, en canvi, conserven les seves edicions digitals en castellà.) 2.- Pel fet que essent un àmbit que interessa molt en franges de població jove, és important que es tingui l’oportunitat de fer-ne un seguiment en llengua catalana i no s'hagi de recórrer obligatòriament a d’altres canals. Ens proposem fer un diari que, gràcies a la participació, sigui també en gran part, el vostre diari.\n", "date": "2005-05-09 00:00:00", "id": "1019", "title": "naciodigital.com, el nou diari català d'Internet i noves tecnologies" }, { "content": "Durant el II Congrés de Software Lliure celebrat a Castelló els dies 5 i 6 de maig a Castelló, es va fer la primera distribució oficial de [LliureX](http://www.lliurex.net/valencia/que_es.htm), el projecte del [Govern valencià](http://www.gva.es/jsp/portalgv.jsp?br=1&re=1&co=en-us&chflash=true&force=si) que té com a principal objectiu fomentar la introducció del programari lliure en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana. LliureX, que és una distribució GNU/Linux basada en Debian per iniciativa de la Conselleria de Cultura d’Educació i Esport de la Generalitat Valenciana, és gratuït i ha aparegut en una versió que permet triar entre dues llengües: la valenciana i la castellana. Segons els responsables de la distribució, la necessitat de crear un sistema operatiu complet per al sistema educatiu ha estat motivat per diversos factors, el primer dels quals és “el bilingüisme de la nostra Comunitat”. Aquesta motivació, que podria ser interpretada de moltes maneres, no és l’única, però. El factor educatiu, que quedaria en un segon terme, també hi és i està destinat a mostrar-se “especialment sensible a l’alumnat amb necessitats educatives especials i específiques”. Aquest programari, que els usuaris es poden descarregar des de la plana web: [LliureX 5.05 (Live CD)](http://www.lliurex.net/descargas/LliureX0505.iso) ([md5sum](http://www.lliurex.net/descargas/LliureX0505.iso.md5sum)), inclou un model d’Aula que, segons els responsables, s’adapta a les necessitats reals dels centres d’ensenyament. La qüestió ara és si aquest gest respon a una aposta forta del Govern valencià pel programari lliure o si simplement es tracta de mantenir el control de l’univers d’aquest tipus de programes. La primera iniciativa d’aquest tipus va ser LinEx, a Extremadura, que va veure la llum l’abril del 2002, sota els auspicis del Govern extremeny. Al Principat, la Generalitat de Catalunya té prevista la [convocatòria](http://www.xtec.es/at_usuari/plliure.htm) d'un concurs públic per seleccionar una distribució Linux en català i els seus serveis associats per a l'àmbit educatiu que tindrà com a objectiu l'ensenyament secundari.\n", "date": "2005-05-17 00:00:00", "id": "1020", "title": "LliureX, la distribució GNU/Linux del Govern valencià" }, { "content": "Després d'un temps d'haver-ne'n començat a parlar, finalment ha nascut el [Planeta Softcatalà](http://planeta.softcatala.org). Aquest és un recull dels blocs personals de diferents membres que col·laboren a [Softcatalà](http://www.softcatala.org). Amb aquesta iniciativa pretenem ajudar a fer conèixer millor què fem aquells qui treballem en els diferents projectes. Per a [muntar-ho](http://drac.homelinux.org/blog/?q=node/277), s'ha utilitzat l'eina d'agregació de canals [Planet](http://www.planetplanet.org/), que utilitzen molts altres planetes com ara [Planet Gnome](http://planet.gnome.org) o [Planet Debian](http://planet.debian.org) (els planetes originals). Com a precedents al nostre país en l'ús d'aquest tipus de solució, destacaríem [Programari lliure a les Balears](http://mnm.uib.es/), amb aportacions en català i en castellà, on hi contribueix molta gent de [Bulma](http://bulma.net); i el també recent [Formigues elèctriques](http://formigues.illadelaire.org/), amb continguts majoritàriament en català i principalment amb temes d'actualitat en noves tecnologies.\n", "date": "2005-05-22 00:00:00", "id": "1021", "title": "Neix el Planeta Softcatalà" }, { "content": "L'[Internet Global Congress](http://www.igcweb.net) és un congrés anual sobre Internet i les noves tecnologies que se celebra anualment a Barcelona i aquest any entre els dies 6 al 10 de juny al Palau de Congressos. El congrés es realitza simultàniament en anglès, català i castellà; i els temes estrelles d'aquesta edició són el programari lliure i el protocol de xarxa Internet IPv6. L'acte inaugural del dilluns anirà a càrrec de [Richard Stallman](http://www.stallman.org), Fundador de la [Free Software Foundation](http://www.fsf.org) i de Marcelo d'Elia Branco consultor de tecnologies de la informació del govern brasiler, dels quals hem publicat entrevistes en els darrers mesos ([Richard Stallman](http://www.softcatala.org/articles/article18.htm) i [Marcelo d'Elia Branco](http://www.softcatala.org/articles/article33.htm)). El programa del congrés està centrat en cinc grans àrees temàtiques que són: empresa, tecnologia, consum, societat, política i cultura i avenços estratègics que comptaran amb gran nombre de xerrades i taules rodones. Cal destacar l'àrea dedicada a multilingüisme on es faran xerrades relacionades en l'adaptació de programari al català i comptarà amb la presència de persones vinculades al sector públic i privat, així com l'àmbit associatiu; on hi trobem Palmcat que parlarà de l'adaptació de programari per a ordinadors Palm, i en Toni Hermoso de Softcatalà que parlarà de la traducció al català del Firefox i Mozilla. Les conferències inaugurals de dilluns seran d'accés gratuït, però l'assistència a la resta del congrés [té preus](http://www.igcweb.net/web/php/inscripcions/default.php) que varien de 100 euros a 400 euros depenent del nombre de dies que que hom vulgui assistir-hi. Més informació: Web del congrés - Article a la Malla- [Web de l'article](http://www.lamalla.net/canal/digitalia/bitsel_lania/article.asp?id=171344)\n", "date": "2005-06-01 00:00:00", "id": "1022", "title": "L'Internet Global Congress a Barcelona del 6 al 10 de juny" }, { "content": "El dimarts 14 de juny hi haurà la presentació de la [CATix](http://www.catix.org) a l'Ajuntament de Barcelona a dos quarts de dues de la tarda i a Mataró a les 5 de la tarda. Aquesta nova versió de la CATix implementa novetats importants com ara la presència simultània en un Live-CD dels entorns KDE 3.4 i Gnome 2.8.2, permeten als usuaris provar i utilitzar els dos entorns. El procés d'arrencada s'ha millorat molt amb el nou Cautcatix 1.1 que configura automàticament la CATix a partir del maquinari autodetectat. El procés d'arrencada és més ràpid que a la versió 1.0, carregant només els mòduls de suport del maquinari detectat. També els programes d'instal·lació, eines i configuració són nous. Ara la instal·lació és molt més fàcil, poden instal·lar la CATix totalment, parcialment o només la imatge comprimida. A més podem fer-ho en una partició dedicada per la CATix, en un directori d'una partició si ja tenim una altra distribució instal·lada o bé en un fitxer per poder instal·lar la CATix en sistemes de fitxers sense suport de permisos com per exemple el VFAT. També s'hi han afegit programes com ara el reproductor de música Amarok, el programa educatiu JClic, el reproductor de DVD i vídeo Kaffeine, el programa de gràfics vectorials Inkscape, els programes de música Rosegarden4 i Ardour i altres. S'han actualitzat tots els programes a les últimes versions i destaca l'entorn KDE, que en la seva versió 3.4 millora considerablement les prestacions de la versió 3.3. La CATix es pot utilitzar com a Live-CD o com a una distribució instal·lable. En el primer cas és útil per provar Linux, com a CD de rescat, per tenir un Linux fàcilment portable a altres ordinadors. En el segon cas permet tenir una distribució instal·lada per poder afegir o treure programes que es comporta com una instal·lació de Debian. Per instal·lar la CATix, només cal engegar-la normalment des del CD-ROM i executar el programa d'instal·lació, fet que permet tenir una instal·lació totalment gràfica i molt fàcil, ja que tenim un sistema Linux totalment funcional. Un dels objectius que es busquen ha estat fer de la CATix una metadistribució com més respectuosa millor amb Debian. Per això només s'han fet els canvis imprescindibles per poder tenir un Live-CD amb configuració automàtica de maquinari. La resta de canvis respecte a una Debian són programes com el d'instal·lació i configuració. La majoria de millores han estat possibles gràcies als suggeriments que els usuaris ens han enviat per correu electrònic o als missatges que han enviat a webs com la de Softcatalà. Des d'aquí volem agraïr a tants usuaris que ens han ajudat enviant els errors que han detectat en la versió anterior i a les alfes de la CATix 1.1.\n", "date": "2005-06-11 00:00:00", "id": "1023", "title": "La distribució de GNU/Linux CATix 1.1 es donarà de franc el diumenge 19 de juny amb El Periódico" }, { "content": "La quarta versió de la popular distribució de Linux Fedora Core 4, o FC4, incorpora de sèrie la traducció al català de l'instal·lador, la majoria d'eines de configuració i manteniment, l'OpenOffice.org, i l'entorn d'escriptori GNOME, que han estat traduïdes per Softcatalà, així com altres utilitats traduïdes per les seves respectives comunitats, com ara l'entorn d'escriptori KDE, i la majoria de les aplicacions del projece GNU, entre altres. Les principals característiques d'aquesta darrera versió són: \\- Kernel 2.6.x \\- GNOME 2.10 \\- KDE 3.4 \\- Una versió de Java totalment lliure (gcj) \\- L'entorn de desenvolupament Eclipse \\- Una versió preliminar de l'OpenOffice 2.0 \\- Instal·lable també en arquitectures basades en PowerPC (PPC, 32 i 64 bits) \\- Fedora Extres El projecte Fedora és un projecte de codi obert desenvolupat col·lectivament, i patrocinat per Red Hat. L'objectiu del projecte és construir un sistema operatiu complet de propòsit general, basat totalment en programari lliure. El seu cicle de desenvolupament és força curt, l'objectiu és alliberar de dues a tres versions a l'any amb les darreres novetats i millores en el programari lliure, així com actualitzacions regulars de seguretat i de millores del programari. Podeu trobar més informació sobre el projecte de traducció a: http://www.softcatala.org/projectes/fedora/ Si voleu descarregar les imatges de CD, ho podeu fer des de la Universitat de Lleida: [ http://ftp.udl.es/pub/fedora/linux/core/](http://ftp.udl.es/pub/fedora/linux/core/) Des de Rediris: [ http://sunsite.rediris.es/mirror/fedora.redhat/4/](http://sunsite.rediris.es/mirror/fedora.redhat/4/) A a través d'altres llocs del món: \n[ http://fedora.redhat.com/download/mirrors.html](http://fedora.redhat.com/download/mirrors.html) O a través dels torrent de BitTorrent que trobareu aquí: [ http://torrent.dulug.duke.edu/](http://torrent.dulug.duke.edu/) Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2005-06-16 00:00:00", "id": "1024", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de la distribució Linux Fedora Core 4" }, { "content": "La Generalitat de Catalunya amb la convocatòria d’aquests premis vol incentivar els millors desenvolupaments originals en llengua catalana fets en programari lliure que abastin qualsevol àmbit social, empresarial, acadèmic o de l’Administració. Els programes hauran d’estar fets sota llicència lliure (GPL –General Public License– o altres que s’ajustin a les deficicions de la Free Software Foundation). Segons es desprèn de les bases, que es poden [consultar via web](http://www.gencat.net/eadop/imatges/4375/05105144.pdf). S’estableixen dues modalitats: \\- Modalitat A: 45 premis per a desenvolupaments presentats per estudiants de les universitats catalanes com a treball o projecte final de carrera, tesi de llicenciatura, treball final de màster, treball de recerca del DEA o tesi doctoral. Els treballs han d’haver estat presentats a la universitat entre l’1 de setembre de 2003 i el 30 d’octubre de 2005. \\- Modalitat B: 5 premis a desenvolupaments de programari informàtic, elaborats per qualsevol persona física, adreçats a proporcionar recursos lingüístics per a la llengua catalana sota llicències lliures. El desenvolupament d’aquests treballs, en aquest cas, ha d’haver tingut difusió pública entre l’1 de setembre de 2003 i el 30 d’octubre de 2005. Es concediran un màxim de 50 premis, per a les dues modalitats, de 2.000 euros cadascun, als millors desenvolupaments o projectes presentats. Entre altres qüestions, es tindrà en compte l’abast social del projecte, les possibilitats d’internacionalització que tingui, la seva funcionalitat, la qualitat lingüística i terminològica i la potencialitat d’impacte i disseminació dins l’àmbit al qual va dirigit. El període per poder presentar les sol•licituds s’inicia l’1 d’octubre de 2005 i finalitza el 10 de novembre de 2005. \n", "date": "2005-06-17 00:00:00", "id": "1025", "title": "Es convoquen els Premis de programari lliure 2005 (PL.ct)" }, { "content": "[Francesc Dorca](http://benvinguts_a_transpluto.lamevaweb.info/) Fresca que encara es belluga, acaba d'arribar de Noruega una nova metadistribució en català orientada a l'educació. El seu nom és [Snøfrix](http://www.skolelinux.org/~conrad/snofrix/html/ca/programs.html) i està basada en la cèlebre [Knoppix](http://www.softcatala.org/projectes/knoppix/), és a dir, en [Debian](http://www.debian.org/). ![L'escriptori inicial de la Snøfrix](http://www.softcatala.org/articles/art56/art56-Snofrix.png) L'escriptori inicial de la Snøfrix Com es pot obtenir la Snøfrix? Es molt senzill. Primer cal baixar-se el fitxer imatge del CD del lloc web de [Softcatala](http://www.softcatala.org/) ([ISO](https://www.softcatala.org/pub/knoppix/snofrix-ca/snofrix-catalan-2005-06-04.iso), [MD5](https://www.softcatala.org/pub/knoppix/snofrix-ca/snofrix-catalan-2005-06-04.iso.md5)) o de [CALIU](http://caliu.info/) ([ISO](ftp://ftp.caliu.info/pub/distribucions/knoppix-remaster/snofrix/snofrix-catalan-2005-06-04.iso), [MD5](ftp://ftp.caliu.info/pub/distribucions/knoppix-remaster/snofrix/snofrix-catalan-2005-06-04.iso.md5)). El fitxer ISO de la Knoppix és bastant gran ,ja que té al voltant de 700 MB. Per tant és convenient fer-ho amb una connexió a Internet ràpida. El codi MD5 és una espècie de prova del nou. Per a verificar si el fitxer que us acabeu de baixar conté errors, caldrà \"fer la prova del 9\". En Linux podeu usar l'ordre md5sum des de la línia d'ordres. si treballeu amb Windows, usareu el programa [WinMD5sum](http://winmd5sum.solidblue.biz/winMd5Sum-install.exe). Seleccionant el fitxer ISO i introduïnt la cadena de caràcters que hi ha al fitxer MD5, el programa verificarà si el fitxer que us heu baixat conté errors. És molt important que feu aquesta prova abans de gravar el CD, ja que si el fitxer ISO conté errors, és molt possible que el CD gravat no funcioni bé. El fitxer imatge del CD o fitxer ISO és en realitat una còpia física del CD-ROM, tant del contingut com de l'estructura. Al vostre programa de gravació de CDs haureu d'escollir l'opció \"Gravació d'un fitxer imatge\" o alguna cosa similar. No el graveu com si es tractés d'un fitxer normal, perquè si ho feu així NO FUNCIONARÀ. I ara què he de fer per a usar la Snøfrix? Un cop gravat el CD de la Snøfrix, només cal que l'introduïu al lector de CDs i que reinicieu l'ordinador. Si tot va bé, l'ordinador arrencarà des del CD i anirà detectant i configurant tot el vostre maquinari de forma automàtica. Si teniu una connexió ADSL, fins i tot us haurà configurat la connexió. A l'acabar el procès d'arrencada, al cap de pocs minuts, tindreu a la pantalla del vostre ordinador l'escriptori KDE completament configurat i amb una colla de programes instal·lats a punt per \"tafanejar\". I no patiu pel vostre disc dur. La Snofrix no instal·la RES al vostre equip. Com s'ho fa per funcionar sense instal·lar RES al meu equip? És molt senzill, perquè per a funcionar només utilitza la memòria RAM del vostre equip i el lector de CDs. Valoració general L'aspecte general de la Snøfrix és bastant cool, amb l'escritori KDE i unes icones d'aspecte infantil que recorden l'estètica dels còmics. L'autor de la distribució, Conrad Newton, ha posat molta cura a l'hora de seleccionar el programari per a aquesta distribució. Els programes estan classificats en els següents apartats: educació, gràfics, multimèdia, oficina, jocs, internet i sistema. A l'apartat d'Educació hi trobem: [Celestia](http://www.shatters.net/celestia/), un viatge 3D pel cosmos; [Maxima](http://www.gnu.org/software/maxima/maxima.html), un sofisticat programa d'àlgebra; [gcompris](http://www.ofset.org/gcompris/), un gran nombre de programes i activitats per als més petits; [kig](http://edu.kde.org/kig/), un programa de geometria; [RasMol](http://www.umass.edu/microbio/rasmol/), per a visualitzar les molècules en 3D; [TuxMath](http://www.newbreedsoftware.com/tuxmath/), per a aprendre les operacions aritmètiques tot jugant; [KStars](http://edu.kde.org/kstars/), un planetari i [TuxTyping](http://www.geekcomix.com/dm/tuxtype/) per aprendre mecanografia. ![](http://www.softcatala.org/articles/art56/art56-clockgame.jpg)![](http://www.softcatala.org/articles/art56/art56-pastis.jpg) Dues pantalles corresponents al gcompris A Gràfics trobarem: el celebèrrim [GIMP](http://www.gimp.org/), un potent programa de gràfics i retoc d'imatge similar a Photoshop; [Kooka](http://www.kde.org/apps/kooka/) per a controlar l'escàner; [Ksnapshot](http://www.ipso-facto.demon.co.uk/ksnapshot/), per a fer captures de pantalla; [digiKam](http://www.digikam.org/Digikam-SPIP/), per a connectar la vostra càmera digital; [TuxPaint](http://www.newbreedsoftware.com/tuxpaint/), un magnífic programa de dibuix per a nens i [KDEprint](http://printing.kde.org/), el sistema d'impressió de l'escriptori KDE. La secció Multimèdia comprèn: [amaroK](http://amarok.kde.org/), un clònic d'iTunes; [Audacity](http://audacity.sourceforge.net/), un editor de fitxers d'àudio; [Grip](http://nostatic.org/grip/), un programa per a convertir les pistes d'àudio del CD a MP3 o Ogg Vorbis; [Kino](http://kino.schirmacher.de/), un editor no-lineal de vídeo DV; [Xine](http://xinehq.de/index.php), un excel·lent reproductor de vídeo; [Rosegarden](http://www.rosegardenmusic.com/), un editor professional d'àudio i MIDI; [Solfege](http://www.solfege.org/), un programa per a entrenar la vostra oïda i per últim [K3B](http://www.k3b.org/), sense dubte un dels millors programes de gravació de CDs i DVDs per a GNU/Linux. ![](http://www.softcatala.org/articles/art56/art56-K3B.png)![](http://www.softcatala.org/articles/art56/art56-OOCalc.png) El gravador de CDs/DVDs K3B i l'OpenOffice Calc A Oficina tenim: [KMyMoney](http://kmymoney2.sourceforge.net/), [OpenOffice.org](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/index.htm), Kontakt i [Scribus](http://www.scribus.org.uk/), un programa d'autoedició molt potent i de gran qualitat. L'apartat de Jocs compta amb: [TuxRacer](http://tuxracer.sourceforge.net/), [Frozen-Bubble](http://www.frozen-bubble.org/), [pingus](http://pingus.seul.org/) i [FreeCiv](http://www.freeciv.org/index.php/Freeciv), un clònic lliure de Civilization. A Internet trobarem: [Apollon](http://apollon.sourceforge.net/), per a l'intercanvi P2P; [Konqueror](http://www.konqueror.org/), el gestor de fitxers i navegador de KDE; [Mozilla Firefox](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), el navegador alternatiu a l'omnipresent Internet Explorer Kontakt, per al treball en grup; [Gaim](http://gaim.sourceforge.net/), per a la missatgeria instantània multiprotocol; Skype, per a telefonia IP; [GenomeMeeting](http://www.gnomemeeting.org/) per a la videoconferència i [XChat](http://www.xchat.org/). ![](http://www.softcatala.org/articles/art56/art56-GnomeMeeting.png) GnomeMeeting en acció A Sistema hi trobem [Wine](http://www.winehq.com/), el famós \"emulador\" que ens permet executar milers de programes de Windows sobre Linux;[QTparted](http://qtparted.sourceforge.net/), un programa gràfic per a particionar el disc dur; [NX](http://www.nomachine.com/), un servidor de terminal; [Samba](http://www.samba.org/), per a establir xarxes híbrides Linux/Windows i [klik. \n", "date": "2005-07-24 00:00:00", "id": "1033", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de l'editor de pàgines web Nvu 1.0" }, { "content": "El passat dimarts 27 de juliol es van donar [ a conèixer](http://premsa.gencat.net/display_release.html?id=20116a) els guardonats enguany amb els Premis Nacionals de Cultura. Entre els guardonats hi ha Jorge Wagensberg, Moviment popular per la pau, L’Avenç, Toti Soler, Col·lectiu Drac Màgic per la Mostra Internacional de Films de Dones, entre altres. La menció a Softcatalà diu textualment \"Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Softcatalà, organització sense ànim de lucre dedicada a la traducció i la distribució de productes informàtics en català, per la seva visió de com és d'essencial el català en les eines informàtiques i en el procés de transformació tecnològica del país. La seva feina ha consolidat el català en el projecte d'un país modern i avançat. Per la qualitat del seu treball que durant el 2004 ha completat la traducció de totes les eines bàsiques informàtiques per a un usuari personal.\" El premi serà lliurat pel president de la Generalitat de Catalunya el proper 18 de setembre al Teatre Nacional de Catalunya i serà retransmès en directe per TV3. Softcatalà no hauria estat possible aquests set anys sense la tasca d'Antoni Agramont, Aureli Alabert, Aleix Badia, Xavier Beà, Marc Belzunces, Xavier Caballé, Laura Casanovas, Miquel Chicano, Jordi Coll, Xavi Conde, Jesús Corrius, David de Montserrat, Òscar del Pozo, Jordi Domènech, Francesc Dorca, Mireia Farrús, Oriol Ferran, Vicent Fornés, Toni Güell, Toni Hermoso, Jordi Jover, Quico Llach, Albert Llobet, Jordi Mallach, Jordi Mas, Emi Miró, Joan Moratinos, Fingal Noguera, Pere Pasqual Pérez i Hernàndez, Miquel Piulats, Josep Puigdemont, Jaume Quintanilla, David Rios, Xavier Rull, Àngels Sala, Josep Mª Suelves, Joaquim Torres Mauri, Marc Valerio, Martí Villaret i la resta de col·laboradors que hem oblidat esmentar, i a tots els nostres usuaris i usuàries. Breu història de Softcatalà Des del 1997 fins a dia d'avui ha traduït, provat, i donat difusió a la versió catalana dels navegadors Netscape, amb el nom de navegador primer i, més recentment, amb el nom del projecte lliure Mozilla.org. L'any 2000 va començar el procés de traducció del paquet ofimàtic OpenOffice.org amb el suport de Sun Microsystems i des d'aleshores s'ha convertit en la principal opció ofimàtica lliure en català. També tradueix el processador de textos Abiword. L'any 2000 va encetar una col·laboració amb el cercador Google que va permetre traduir al català la interfície d'aquest cercador i, més endavant, participar en l'adaptació del motor de cerques de pàgines en català. En l'àmbit de GNU/Linux, ha participat en la seva popularització, en la traducció de l'entorn GNOME, i de les eines de configuració i instal·lació de les distribucions Mandrake i Fedora. El 23 d'abril del 2002 va impulsar una manifest amb el suport d'algunes de les entitats més representatives del país per demanar l'adopció del programari lliure i els estàndards oberts, per part de l'Administració pública a Catalunya. Durant aquests anys sempre ha cregut fermament en la creació de recursos lingüístics lliures, com a forma de reduir les barreres d'entrada a aquells que vulguin apostar pel català en les noves tecnologies. Aquesta idea s'ha materialitzat en la creació d'una guia d'estil, un glossari de més de 1500 termes, i un corrector ortogràfic català. Tots són lliures i gratuïts. Des de fa dos anys organitza anualment les Jornades sobre el Català a les Noves Tecnologies que serveixen de marc d'intercanvi de tots els que treballen en el sector del català en les noves tecnologies. Els últims set anys ha coordinat amb diferents entitats la producció de més d'1 milió de còpies de CD-ROM en català.\n", "date": "2005-07-28 00:00:00", "id": "1034", "title": "Softcatalà guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de Projecció Social de la Llengua Catalana" }, { "content": "S'obre el periode de pre-inscripcio als propers [cursos d'informatica del Grup pel Coneixement Lliure a la UB (gclUB)](http://gclub.cursos.ourproject.org) amb programari lliure (els quals [inicialment estaven ofertats per l'Infoespai](http://www.moviments.net/tiki-index.php?page=EDU-TIC-PL-Cursos)). Els cursos programats per començar en breu són:\n\n 1. Wiki (nivell inicial): La redacció col·laborativa de documents per xarxa, (no coneixeu encara la [Wikipèdia](http://ca.wikipedia.org), l'enciclopèdia lliure a Internet feta amb tecnologia Wiki?) \n 2. Admin. Tiki-CMS/Groupware (nivell inicial): Administració de llocs web dinàmics, potents i versàtils per a col·lectius, basats en la tecnologia wiki més avançada. \nVan adreçats principalment als col*lectius que mes dificultats tenen per accedir i utilitzar les tecnologies de la informacio i la comunicacio (dones, joves, persones en atur, gent gran, persones amb formacio academica mitjana/baixa, persones immigrades, persones amb discapacitat, entre altres). Per mes informacio i pre-inscripcions, aneu a: Aquests primers dos cursos són inicialment gratuïts, tot i que s'acceptaran donatius per ajudar a sufragar les despesses generades en l'organització d'aquests i futurs cursos (s'ha de pagar lloguer d'una de les aules reservades, per exemple, a més de crear els CD's i fotocòpies que eventualment es distribuiran, etc). Esta previst que es facin durant les primeres setmanes de setembre (veieu més avall), aixi que si us interessa, pre-inscriviu-vos com abans millor! I si les dates previstes d'aquestes edicions dels cursos no us van be, digueu-ho igualment a traves dels formularis, per preveure muntar nous cursos mes endavant, en funcio de la demanda que hi hagi. Us hi esperem! \n\n### Calendari del cursos\n\nCurs| Mes de 2005| Dies| Horari| Observacions \n---|---|---|---|--- \n[Wiki](http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker1)| Setembre| 05 al 09| 09h-12h| Grup Wiki 01 \n[Wiki](http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker1)| Setembre| 05 al 09| 15h-18h| Grup Wiki 02 \n[Wiki](http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker1)| Setembre| 12 al 16| 15h-18h| Grup Wiki 03 \n[Wiki](http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker1)| Setembre| 20, 21, 22, 27 i 28| 17:30h-20:30h| Grup Wiki 04 \n[Admin. Tiki CMS/Groupware](http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker2)| Setembre| 12 al 16| 09h-12h| Grup Tiki 01 \n[Admin. Tiki CMS/Groupware](http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker2)| Setembre| 12 al 16| 15h-18h| Grup Tiki 02 \n[Admin. Tiki CMS/Groupware](http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker2)| Setembre| 20, 21, 22, 27 i 28| 17:30h-20:30h| Grup Tiki 03\n", "date": "2005-08-11 00:00:00", "id": "1035", "title": "Cursos lliures sobre l'ús de Wiki, i Administració de portals Web basats en Tiki (i en català)" }, { "content": "Ja tenim disponibles en català el [ Firefox 1.0.6](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox), el [Thunderbird 1.0.6](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird) i el [Mozilla 1.7.11](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla) en català. Les noves versions d'aquests programes són actualitzacions de seguretat que corregeixen algunes de les [errades i vulnerabilitats](http://www.mozilla.org/projects/security/known-vulnerabilities.html) que s'han detectat d'ençà de la sortida de les versions anteriors. \n\nPel que fa al Firefox, els usuaris de Windows podeu actualitzar-lo fent un clic a la fletxa blanca que, dins d'una rodona vermella, trobareu al marge superior dret del navegador. Si no veieu aquesta fletxa, podeu anar a Eines->Opcions->Avançat->Actualització de programari, feu clic a Comprova-ho ara i seguiu les instruccions. Per descomptat, també podeu baixar-vos-en l'instal·lador directament. \n\nPer als altres programes i per a les plataformes GNU/Linux i Mac OS X, l'opció anterior encara no és funcional. No obstant això, podeu baixar-vos aquestes versions des de la pàgina del projecte Mozilla en català, on també podeu trobar molta ajuda, informació i recursos que poden ser d'interès per als usuaris d'aquestes aplicacions. \n\nEn aquests moments s'està treballant en les localitzacions de les versions 1.5.x del Firefox i el Thunderbird; si voleu col·laborar-hi provant-ne les noves versions, podeu fer-ho des de la [llista del Navegador](http://www.softcatala.org/llistes). \n\nL'[Abiword](http://www.softcatala.org/projectes/abiword) és un processador de textos amb un aspecte semblant al Microsoft Word, però lliure, gratuït i molt més lleuger. L'AbiWord ofereix una pila de funcions per a processament de textos; inclou totes les opcions habituals de formatació de caràcters, alineament de paràgrafs, regles, tabulacions, etc. S'hi poden utilitzar tipus de lletra TrueType, \"desfés\" il·limitats i imatges del disc dur. A més del format propi de l'AbiWord, el programa pot obrir els formats del Microsoft Word, de text enriquit i de text senzill. Inclou correctors ortogràfics en anglès, català, castellà i francès. La versió 2.2.9 incorporà més de 100 petites millores i correccions des de l'última versió en català que vam publicar. \n\nEl [GIMP](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/) és un conegut programa lliure multiplataforma per al tractament d'imatges. Està pensat per a fotògrafs, dissenyadors de webs i, en general, per a qualsevol persona que vulgui editar o compondre imatges digitals. \n\nJuntament amb la versió 2.2.8 del GIMP, Softcatalà presenta una nova ampliació de la col·lecció de [manuals en català del GIMP](http://www.softcatala.org/projectes/gimp/tutorial/). \n\nPer a sistemes Windows (només W2000 i XP), el GIMP es distribueix dins d'un fitxer comprimit conjuntament amb l'entorn GTK. Primer cal instal·lar l'entorn GTK, requisit indispensable per al funcionament del GIMP, i, després, el GIMP. \n\nSoftcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a . \n", "date": "2005-08-24 00:00:00", "id": "1036", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del Firefox 1.0.6, el Thunderbird 1.0.6, el Mozilla 1.7.1, l'Abiword 2.2.9 i el GIMP 2.2.8" }, { "content": "Des d'avui, 31 d'agost de 2005, ja és possible utilitzar en català el [Gmail](http://www.gmail.com/), el servei gratuït de correu web de Google. L'empresa californiana ha posat a disposició dels seus usuaris diverses traduccions noves de la interfície del servei, entre les quals hi el català. Fins ara, el Gmail estava disponible en els idiomes més àmpliament estesos, com ara l'anglès, el xinès o l'espanyol, però també en d'altres amb menys parlants, com ara el danès, l'eslovè o el letó. Es pot considerar que la versió que és accessible des d'avui és una versió en proves, atès que Google no n'ha fet un anunci oficial i que encara s'hi poden trobar diversos errors ortogràfics, gramaticals i d'altres tipus. Les principals característiques del Gmail, algunes de les quals són exclusives d'aquest servei, són les següents: \\- 2 GB o, el que és el mateix, 2.048 MB d'espai gratuït. \\- Agrupació de missatges en converses \\- Potent motor de cerca de missatges \\- Assignació d'etiquetes als missatges, facilitant-ne l'organització \\- Creació de filtres \\- Possibilitat d'arxivar i veure tots els missatges enviats i rebuts alhora \\- Potents filtres de correu brossa i de virus \\- Absència de cibertires i finestres emergents publicitàries \\- Interfície clara i senzilla d'utilitzar \\- Accés al vostre compte des de qualsevol lloc del món \\- Reenviament automàtic opcional de tots o alguns missatges a altres comptes \\- Utilització opcional de servidors POP A diferència d'altres serveis web, podeu accedir a Gmail amb pràcticament qualsevol navegador modern; aquests són els que podeu utilitzar: • Mozilla 1.4+ • Mozilla Firefox 0.8+ • Safari 1.2.1+ • Netscape 7.1+ • Microsoft IE 5.5+ i també, amb algunes limitacions: • Netscape 4.07+ • Opera 6.03+ • Microsoft IE 4.0+ • Konqueror Ara per ara, només es pot accedir a un compte de Gmail per invitació d'un altre usuari que ja en tingui. Segur que coneixeu algú que en té un; demaneu-li que us hi convidi! Mentrestant, us en podeu informar més àmpliament a http://mail.google.com/mail/help/about.html (en anglès). \n", "date": "2005-08-31 00:00:00", "id": "1037", "title": "El servei gratuït de correu web de Google, Gmail, ja és en català" }, { "content": "22/07/2005, Carme Jané Versió ampliada de l'entrevista publicada el 20/07/2005 a El Periódico de Catalunya. Presentació [Lawrence Lessig](http://www.lessig.org/) és professor de Dret i acadèmic de la Facultat de Dret, amb la distinció John A. Wilson, de la Universitat de Stanford, fundador del Stanford Center for Internet and Society i president de [Creative Commons](http://www.creativecommons.org/). És autor de The Future of Ideas (El futur de les idees, Random House, 2001) i Code: And Other Laws of Cyberspace (Codi: i altres lleis del ciberespai, Basic Books, 1999), és membre de les juntes de la Public Library of Science, de la Electronic Frontier Foundation i de Public Knowledge. Va ser guardonat amb el Free Software Foundation Award for the Advancement of Free Software, ha estat dos cops al \"e.biz 25\" de BusinessWeek i ha estat proclamat un dels \"50 visionaris\" per Scientific American. Va estudiar a la Universitat de Pennsilvània, a la Universitat de Cambridge i a la facultat de Dret de Yale. Quina és la seva relació amb Richard Stallman? Tinc un enorme respecte i agraïment pel seu treball sobre la llibertat, però en determinats temes no estem d'acord. Algunes vegades m'ha convençut, d'altres no. La nostra relació és respectar les nostres diferències i mantenir-nos cadascun en el seu terreny. Perquè Stallman no està gaire d'acord amb la idea de copyright que vostè té? No crec que sigui cert. Si res no hagués estat sota la llei del copyright, hagués estat molt difícil crear el moviment del programari lliure. Ell va triar no posar el programari lliure sota domini públic perquè no hagués estat possible defensar-lo davant de les grans companyies i de les tecnologies de propietat. Per a algunes coses cal un copyright, i en això estan d'acord molts autors, que veuen que el copyright és necessari per a determinades coses. No crec que tingui dret a dir als artistes o als músics el que han de fer, però si puc fer-ho amb els científics, perquè sóc membre de l'Acadèmia de Ciències. Crec que és obligació ètica dels científics crear el seu treball de manera que sigui universalment accessible. Què li sembla la legislació espanyola, que grava amb un cànon el dret de còpia privada? Si hem de pagar per fer còpies hem de tenir llibertat per a fer-les. Va passar el mateix amb les cintes de casset. Si hi ha restriccions a la còpia, basades en DRM (Digital Rights Management, gestió de drets digitals) o el que sigui, no té perquè pagar-se una taxa. Europa és estranya perquè utilitza dos sistemes alhora, i hauria de ser més conseqüent. No crec que sigui un sistema ideal, perquè grava en la part equivocada. Si troben una forma adequada d'aplicar l'impost i de distribuir els guanys per al sistema creatiu, podria ser molt valuós per a la piràmide que existeix als Estats Units, que intenta controlar cada còpia... On hauria d'estar la taxa, a parer seu? Teòricament, el millor és allà on la taxa no redueixi la demanda. Potser en la banda ampla, no ho sé. És una discussió tècnica. La distribució no és la millor manera de fer-ho, perquè el nombre d'usuaris es redueix molt si les taxes arriben a tot el mercat. Les taxes que pagues per baixar-te música per al IPod són tremendes. Però la banda ampla es pot utilitzar per a més coses que baixar música o pel·lícules. Encara pot ser més injust. Hi ha una fórmula econòmica per a saber on està l'elasticitat del mercat. No sé quina és la resposta, de fet. Potser és la banda ampla, els dispositius d'ordinador, l'electricitat, o potser caldria crear una tarifa plana per a la població per a rebre cultura, com es paguen impostos per a l'educació... De vegades sembla que quan es parla de propietat intel·lectual, tot es redueixi a diners... Solia ser així. Part del problema és que la forma en què es desenvolupa la tecnologia, coses que no tenen res a veure amb els diners, estan regulades pel copyright. Un paio que volia intercalar escenes de Superman en una pel·lícula familiar, i que només l'anava a ensenyar a casa, demana permís als estudis i li diuen que no. No tenia res a veure amb els diners, mai no ha tingut a veure amb els diners. La creativitat moltes vegades és no comercial. El copyright ho regula. El que sovint oblidem és que no sempre ha estat així: el 1906, les lleis de copyright regulaven el que era purament comercial, però llegir un llibre no és una activitat comercial i és un ús adequat per a un llibre. El que em sembla malament és que les lleis del copyright regulin coses que no tenen res a veure amb els usos comercials. Si estenem això, un idioma podria estar subjecte a regulació... Hem de preservar el dret de la gent a actuar amb llibertat. En el camp comercial, potser hi ha altres restriccions més apropiades. Sí, però quan un pregunta, se li demanen diners. Ja no es discuteix si es pot usar el personatge, se li posa preu. En el tema de les pel·lícules, la gent és molt sensible sobre quin ús se'ls dóna. I de vegades obliden que les pel·lícules s'usen per a tot. L'èxit d'una pel·lícula als Estats Units es determina amb la recaptació del primer cap de setmana d'exhibició. L'èxit o el fracàs depenen del que la gent diu sobre la pel·lícula. Quan la recrees la uses, i això en determina l'èxit. És un mitjà extraordinari en què la gent usa la cultura d'una manera diferent a l'efecte comercial amb què s'ha creat. I no ho regulem. La idea de regular que la gent usi les pel·lícules per a narrar les seves pròpies històries és ximple. Però és un exemple més de com les lleis del copyright restringeixen la llibertat creativa. Molts aspectes de les lleis del copyright no porten res de bo. Vostè dóna un termini de cinc anys per a solucionar aquestes qüestions. Per què cinc anys? Perquè ara la llei restringeix què pots fer amb el treball creatiu, però la llei no és un sistema eficient de regulació, perquè a la gent només li cal saltar-se-la. D'aquí a cinc anys, la infraestructura d'Internet s'actualitzarà per a adaptar-se a la propera versió, que inclourà una protecció molt àmplia per a la propietat intel·lectual. Els propers sistemes operatius inclouran nova tecnologia que traçarà i controlarà què pots fer amb la propietat intel·lectual. I si et saltes la llei, trenques també l'ordinador, serà així de simple. La gent no podrà demostrar el que pot fer, perquè trencarà el seu ordinador. Què pensa de les xarxes p2p? Hi ha molt intercanvi il·legal, al qual sóc contrari. Crec que està malament, que és immoral i il·legal. I que la gent ho hauria de deixar de fer. Però, d'altra banda, les tecnologies p2p seran una part essencial de la xarxa lliure, perquè redueixen substancialment els costos de distribució. El cost de distribució de pel·lícules és un 0,5% del cost de distribució habitual, perquè són els usuaris els qui comparteixen el cost de la distribució. Si ara es pot parlar usant xarxes P2P (*Skype), ho seguiran fent en el futur. Però el CD també va reduir els costos de producció i no per això els preus dels discos van baixar. Perquè en la indústria de la música no existeix una competència efectiva. Apple i Sony es posen d'acord i venen un disc per Internet gairebé al mateix preu que en el món real, quan el cost de producció és un 60% inferior. Estem al començament; quan hi hagi més competència, els preus baixaran. No crec que la forma de finançar el negoci de música en línia sigui el millor, perquè si venc música per cançons, la puc incloure en pel·lícules, mesclar-la, i tot el potencial que té per a la cultura s'elimina, solament perquè has triat una forma particular de compensar els artistes. Imaginem que passés el mateix amb la lectura, i que si llegíssim un llibre una vegada, desaparegués. Caldria aconseguir diners d'una altra manera . El problema ara és que no es pot distingir quan es copia per a crear o quan es copia per a piratejar. El que no entenem és per què es penalitza l'ús creatiu de la cultura només per a protegir els autors. Més informació: \\- [El llibre Cultura Lliure](http://www.culturalliure.org/) de Lawrence Lessig en català \\- Capítol de [Creative Commons en català](http://creativecommons.org/projects/international/es-ca/) \\- Article: Creative Commons: [continguts digitals lliures](http://www.softcatala.org/articles/article47.htm) (c) 2005 El Periódico de Catalunya. Reproduït amb permís explícit de l'autora. Traducció al català per Jordi Mas.\n", "date": "2005-07-22 13:00:00", "id": "1222", "title": "Entrevista amb Lawrence Lessig" }, { "content": "El [Gaim](http://www.softcatala.org/projectes/gaim) és un client de missatgeria instantània multiplataforma i multiprotocol. Ja no caldrà que us instal·leu una aplicació per a l'IRC, una per al MSN Messenger i una per al Yahoo. Gaim integra AIM, ICQ, MSN Messenger, Yahoo!, IRC, Jabber, Gadu-Gadu, SILC, GroupWise Messenger, i Zephyr. Fins i tot Google destaca el [Gaim](http://gaim.sourceforge.net) com a client de missatgeria per a la seva nova xarxa Google Talk. Per configurar un compte [Google Talk](http://www.google.com/support/talk/bin/answer.py?answer=24073) cal disposar d'un compte Gmail i a continuació configurar al Gaim un compte amb [protocol Jabber](http://www.softcatala.org/projectes/gaim/ajuda/intro.html) i servidor 'gmail.com'. Altres característiques d'aquest fantàstic client de missatgeria són la capacitat de xifrar els missatges i la capacitat d'integrar-se amb un corrector ortogràfic (Aspell). El Gaim és una aplicació de codi lliure, que utilitza les biblioteques multi-plataforma GTK per poder-se veure de la mateixa manera en Linux, en Windows XP i 2000, en BSD i en Mac OS X. En el paquet d'instal·lació s'inclou tant el Gaim com les GTK dins del mateix fitxer comprimit ZIP. Per instal·lar i configurar el Gaim seguiu els [aquestes instruccions](http://www.softcatala.org/projectes/gaim/ajuda/intro.html). Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a . \n", "date": "2005-09-06 00:00:00", "id": "1038", "title": "Softcatalà presenta la traducció del Gaim 1.5.0 al català" }, { "content": "[L'Internauta](http://internauta.org/), de Catalunya Ràdio, va emetre per primer cop l'any 1995, i es va convertir en el primer programa dedicat a Internet i a les noves tecnologies en el món de la ràdio en català. Des d'aleshores s'ha mantingut en antena i ha arribat sempre puntualment a la cita amb els seus oients, presentat inicialment per en Jordi Vendrell, desaparegut el 2001, i posteriorment, i fins avui, per en Vicent Partal, que n'havia estat un estret col·laborador. Des de bon començament es va configurar la llista internauta, que va esdevenir un punt de trobada dels primers internautes dels Països Catalans. Per l'Internauta han passat empresaris, entusiastes informàtics, polítics, periodistes, etc., que, a través de l'entrevista personal de cada setmana, han anat aclarint temes relacionats amb Internet i la Societat de la Informació. El 1998, en Quico Llach hi va ser entrevistat en directe des del Sonimag; aquesta va ser la primera entrevista que ens van fer com a Softcatalà a la ràdio. A més de les entrevistes, el programa ha comptat amb la col·laboració d'en Joan Jofra, que ha anat desgranant puntualment l'actualitat informativa de la Xarxa. Enguany, en el seu desè aniversari, l'Internauta [torna els dissabtes a les tres de la tarda](http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1335389), la seva hora de sempre, després d'un temps en què s'ha emès la nit de diumenge a dilluns, incorporant com a novetat la seva emissió amb [podcast](http://ca.wikipedia.org/wiki/Podcasting). A més de l'Internauta, altres espais en català sobre noves tecnologies que també s'han anat consolidant són \"Game Over\" d'Ona Catalana, \"Mallorca en Xarxa\" d'Ona Mallorca, i \"La Malla\" de COM Ràdio. \n", "date": "2005-09-08 00:00:00", "id": "1039", "title": "10 anys del programa l'Internauta de Catalunya Ràdio" }, { "content": "L'organització [EDRI](http://www.edri.org/) (European Digital Rights) està organitzant una campanya de recollida de signatures contra la iniciativa de reforma del sistema de retenció de dades a Europa. Més informació [al lloc web](http://www.dataretentionisnosolution.com/) de la campanya i [al Wiki](http://wiki.dataretentionisnosolution.com:81/index.php/Main_Page) que s'ha creat per la protesta. \n\n[![](http://www.caballe.com/media/2005/09/Dataretention-catalan2.gif)](http://www.dataretentionisnosolution.com/index.php?lang=cat)\n\nÉs un tema molt important doncs pot convertir la legislació europea en una de la més invasives del món en l'esfera privada dels seus ciutadans. L'objectiu és obligar a les companyies telefòniques i als proveïdors d'Internet emmagatzemin totes les dades de tràfic (quines pàgines web visites, a qui envies correus electrònics…) dels seus clients durant períodes de fins a 4 anys i garantir als cossos de seguretat i d'intel·ligència d'Europa l'accés. A continuació teniu traduit el [text de la petició](http://www.dataretentionisnosolution.com/index.php?lang=cat). La retenció de dades no és la solució! Els ministres europeus de Justícia i la Comissió Europea volen emmagatzemar tot el tràfic telefònic i d'Internet de 450 milions d'europeus. Si et preocupa un pla així, et demanem que signis aquesta petició. Què hi ha de dolent en la retenció de dades? La proposta de retenir les dades de tràfic revelarà qui ha estat trucant o enviant correus a qui, quins llocs web visita la gent i fins i tot on han anat amb els seus telèfons mòbils. S'ordenarà a les companyies telefòniques i als proveïdors d'Internet que emmagatzemin totes les dades de tràfic dels seus clients. La policia i les agències d'intel·ligència d'Europa tindran garantit l'accés a aquestes dades. Diverses propostes en competició actualment a Brussel·les parlen de períodes de retenció d'entre sis mesos a quatre anys. La retenció de dades és una tècnica invasiva que interfereix amb les vides privades de 450 milions d'europeus. La retenció de dades és una política que expandeix les capacitats de vigilància d'una forma sense precedents. De forma simultània revoca moltes de les garanties dels instruments europeus en favor dels drets humans, com les directives de protecció de dades i la Convenció Europea dels Drets Humans. La retenció de dades implica que els governs poden interferir amb la teva vida privada i les comunicacions privades sense importar si ets o no sospitós d'un delicte. La retenció de dades no és una solució al terrorisme i als delictes! Al juliol de 2005 el Parlament Europeu va adoptar un informe del membre del Parlament Alexander Alvaro sobre el pla de retenció obligatòria de dades. L'informe concloïa que la proposta era desproporcionada. Aquest informe també qüestionava la necessitat, efectivitat i els alts costos per a la indústria i els usuaris de telecomunicacions. No hi ha investigacions desenvolupades enlloc d'Europa que demostrin la necessitat de crear semblants bases de dades a gran escala, contenint dades tan sensibles amb l'objectiu de lluitar contra el crim i el terrorisme. Els atacs a Londres van ser atacs als drets humans. La protecció d'aquests drets humans importa més quan els governs i les societats s'enfronten a temps de crisis. La pitjor resposta possible seria posar en perill aquests drets curosament articulats amb una resposta inspirada en la por. Respondre amb vigilància massiva al terror acabaria sent un enorme èxit per als autors de semblants atacs: soscavar els nostres valors més fonamentals. Què pots fer per a detenir aquest pla? Si et preocupen els plans relacionats amb la retenció de dades, si us plau, signa la petició i alerta a totes les persones que puguis per a donar suport a aquesta campanya. Les signatures s'enviaran a la Comissió Europea i al Parlament Europeu. Petició Considero que: \n\n * La retenció de dades és una eina invasiva que interfereix en les vides privades de tots; \n * La retenció de dades personals de tots és una pràctica il·legal segons l'Article 8 de la Convenció Europea de Drets Humans, ja que és desproporcionada; \n * La seguretat aconseguida amb la retenció pot ser il·lusòria, ja que és possible que les dades de tràfics associats a una persona estiguin en realitat vinculats a una activitat portada a terme per una altra, o a un procés no relacionat amb les activitats d'aquest usuari; \n * Els mitjans emprats per a aplicar aquesta política no són legítims, ja que alguns Estats membres que no han assolit aprovar aquesta política en els seus propis Parlaments estan tractant ara d'aconseguir la seva aprovació a través de la UE en nom de l'harmonització de polítiques europees i la cooperació internacional. Sol·licito a la Comissió Europea i al Parlament Europeu que examinin la proposta de retenció de dades seriosament i que defensin la protecció dels drets humans, inclosa la privadesa, en aquests temps difícils. \nPodeu signar aquesta petició [aquí](http://www.dataretentionisnosolution.com/index.php?lang=cat). \n", "date": "2005-09-10 00:00:00", "id": "1040", "title": "Campanya pels drets civils: la retenció de dades no és la solució" }, { "content": "Marc Belzunces [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) Al començament de les TIC, i centrant-nos fonamentalment en el món informàtic, el model consistia en un nombre baix d'empreses que produïen un nombre baix d'aplicacions, les quals eren les utilitzades pels usuaris. Els costos de dur a terme aquestes localitzacions (adaptacions per a comunitats lingüístiques) eren molt elevats a causa, fonamentalment, de la mateixa arquitectura dels programes i, atès que el mercat on repercutien aquests costos era petit, hi havia un nombre molt baix de llengües. Actualment, el model ha canviat. Existeix un nombre més elevat d'empreses, amb centenars d'aplicacions usades pels usuaris diàriament, una realitat que es veurà accentuada en el futur. El nombre de llengües ha augmentat sensiblement, i encara augmentarà més, atès que el mercat és cada cop més gran, abastant un nombre més gran de comunitats lingüístiques. Però sobretot ha augmentat per l'impuls i la [popularització del programari lliure](http://www.softcatala.org/articles/article03.htm) [1], un tipus de programari multilingüe, gairebé per definició. Atesa aquesta necessitat multilingüe, el programari cada cop més té una arquitectura modular, separant el nucli del programa (el \"cos\"), de la interfície lingüística específica (la \"roba\": els menús per on navega un usuari), i de les eines lingüístiques (els \"complements\": correctors, traductors, reconeixedors de veu i d'altres). D'aquesta manera s'aconsegueix [rebaixar els costos de localització](http://www.softcatala.org/articles/article16.htm) [2] d'una manera notable. És a dir, que mentre que abans era molt difícil canviar de roba, molt car comprar-la (i s'havia de fer a mida), i era molt difícil i car trobar complements, ara podem canviar de roba cada temporada, tenim rebaixes tot l'any i tenim botigues especialitzades en complements. El que no s'ha de fer Tot això fa que, sota l'òptica de catalanitzar al màxim les TIC, un model de pagament per una versió en català d'un programa \"anar a una botiga perquè ens facin un vestit a mida\", sigui totalment inadequat per a l'estat actual en què es troben les TIC. El model que podia resultar vàlid a l'inici de les TIC, ara ja no serveix. És literalment impossible pagar o subvencionar traduccions i adaptacions al català de totes les aplicacions que utilitzen els usuaris \"no podem comprar a totes i cadascuna de les botigues\". El problema s'ha d'enfocar des d'una altra perspectiva. Cal tenir en compte, també, un segon nivell. El programari de major difusió que, tot i disposar dels menús en català o d'algun recurs lingüístic, no té els mateixos recursos que altres llengües. Tenim l'exemple del [Microsoft Office 2003](http://office.microsoft.com/) [3]. Microsoft ha fet una aposta estratègica pel català, segons Steve Ballmer, CEO de la companyia. Actualment el programa ofimàtic de la companyia està parcialment traduït al català, incorpora un corrector ortogràfic i un de gramatical molt bàsic. No incorpora, però, altres eines que sí que incorpora la versió anglesa: un bon corrector gramatical, un reconeixedor de textos escanejats (OCR), un reconeixedor de veu i un traductor en línia. L'usuari catalanoparlant haurà de pagar productes externs, si és que existeixen, per tal d'obtenir aquestes eines necessàries. És a dir, haurà de pagar un sobrecost, un peatge, que altres usuaris de llengües molt més potents no han de pagar. Per una banda, això ha permès que hagin sortit productes comercials propis, com el corrector gramatical [Maxigramar](http://www.maxigramar.com/) [4], però l'usuari en general no està acostumat a pagar per aquesta mena de productes, o no vol pagar per coses que són gratuïtes en altres llengües. Convé no oblidar la situació del català. Afirmen saber-lo escriure només un 46 % dels ciutadans dels Països Catalans. Els catalanoparlants som una comunitat bilingüitzada que pot emprar perfectament programari i eines lingüístics en espanyol, francès o italià, segons on siguem del domini lingüístic. La manca d'aplicacions en llengua catalana i d'eines lingüístiques per al català pot fer que, actualment o en un futur no gaire llunyà, davant d'una necessitat comunicativa un catalanoparlant utilitzi, d'una manera fàcil i gratuïta, una altra llengua que sí que disposi, totalment o parcialment, d'aquestes eines. Així, ens podríem trobar que, per la manca d'un traductor al català, es traduís una llengua desconeguda a l'espanyol, en comptes de traduir-la al català. O que, per manca d'un reconeixedor de veu, un usuari catalanoparlant s'adrecés oralment al seu ordinador en espanyol, francès, italià o anglès. No cal dir que això no ens ho podem permetre. Capa de recursos lingüístics lliures Un recurs lingüístic no s'ha d'entendre com una aplicació per a l'usuari final, és a dir, com un programa que executi una persona, amb les seves finestres, menús, botons, etc. Els recursos lingüístics s'han d'entendre com a mòduls que puguin ser tractats o usats per especialistes (traductors, programadors o d'altres) i ser inclosos, mitjançant enginyeria informàtica, en qualsevol tipus d'aplicació que pugui utilitzar l'usuari final. D'exemples de recursos lingüístics, sense pretendre ser exhaustiu, hi ha els motors de correcció ortogràfica i gramatical, motors de traducció i motors de reconeixement de veu. Tanmateix, aquests motors no tenen llengua, i aleshores caldria afegir altres tipus de mòduls específics de la llengua catalana: corpus lingüístics, llistats de regles morfosintàctiques i gramaticals, analitzadors, memòries de traducció, etc. Els recursos lingüístics també són modulars. Recursos lingüístics lliures no vol dir gratuïts o de lliure accés \"per exemple, a través del web, com ara el DIEC o el Cercaterm\", sinó que es puguin agafar sencers, en qualsevol moment, sense permís personal, ser copiats, ser distribuïts, ser modificats i ser distribuïts amb les modificacions fetes, per qualsevol persona, associació, institució o empresa. Hi ha diverses llicències legals que garanteixen això, amb garanties per a l'autor i el conjunt de la societat. Segurament, les llicències actualment més indicades són les [Creative Commons](http://creativecommons.org/license/?lang=ca) [5]. La modularitat abans esmentada en l'arquitectura del programari, ja sigui programari lliure o programari propietari, fa que sigui força fàcil la localització de programari des d'un punt de vista tècnic. Això fa que, en principi, una empresa privada o una comunitat de desenvolupament de programari lliure se centri a desenvolupar les versions lingüístiques que més li interessin i deixi la porta oberta perquè terceres persones puguin desenvolupar altres versions idiomàtiques que més tard puguin ser incloses sense cap més problema que la simple adaptació al funcionament del programa concret. El fet que una empresa privada desenvolupi una versió idiomàtica concreta està en funció del mercat potencial en aquella llengua. Si el mercat és clarament rendible (cas de l'anglès, l'alemany o el francès), l'empresa farà la localització i desenvoluparà eines lingüístiques pròpies (correctors, reconeixedors de llengua, de veu, etc). Tanmateix, si aquesta mateixa empresa troba recursos lingüístics lliures és força probable que els faci servir adaptant-los, com ara el corrector ortogràfic [Aspell](http://aspell.sourceforge.net/) [6], ja que pot sortir molt més barat adaptar-lo que no pas crear-ne un de nou. Aquesta és una tendència que, en la meva opinió, s'accentuarà en el futur. En aquells mercats petits o bilingualitzats, on la inversió en recursos lingüístics no tingui un retorn clar, i a les empreses que no tinguin prou recursos per crear recursos lingüístics en qualsevol tipus de mercat, hi ha diverses opcions. L'empresa pot traduir la interfície d'usuari (els menús), però no incloure les corresponents eines lingüístiques (correctors i d'altres). Pot incloure eines lingüístiques, però no traduir la interfície. O pot no fer ni una cosa ni l'altra. Tanmateix, això es farà considerant en primer terme l'aprofitament de recursos lingüístics lliures que permetin abaratir-ne costos. El que és clar és que si no hi ha aquests recursos, i l'empresa no té voluntat o capacitat de crear-ne de nous, no s'inclouran. Si hi són, l'empresa té molt a guanyar i molt poc a perdre. Pel que fa a la comunitat de desenvolupament i traducció del programari lliure, la manca d'aquests recursos pot evitar una localització al català, dificultar-la en major o menor mesura i, fins i tot, que aquesta comunitat es vegi forçada a crear-los ella mateixa, un esforç feixuc, difícil i molt llarg. Cal no menystenir l'efecte descoratjador que pot tenir, sobre voluntaris que estiguin fent aquests esforços en la creació d'un recurs lingüístic lliure (per exemple, un corpus de desenes de milers de termes), el fet de saber que aquest recurs pugui existir en mans d'institucions públiques, però que el tenen tancat amb pany i forrellat. I també a l'inrevés: l'efecte encoratjador que pot tenir l'existència de recursos lingüístics lliures sobre la creació de recursos inexistents per part d'aquesta comunitat (per exemple, un corpus específic d'una branca científica). Els recursos lliures existents En l'àmbit internacional, en l'inici de les TIC, la comunitat de desenvolupadors (programadors) de programari lliure va adonar-se, per una evolució lògica de la funcionalitat dels programes, que necessitava eines lingüístiques. Lliures, és clar. Es va trobar que no existien i es va posar a crear-les. És a dir, no es va arribar a la generació d'aquests recursos des de l'àmbit lingüístic, sinó des d'un camp que, en principi, no hi té gaire a veure, la informàtica. És un camp on encara queda molt per fer. Es pot dir que aquesta mena de \"lingüística lliure\" inicial aplicada a les TIC no es va fer ni en l'àmbit acadèmic, ni amb finançament públic, ni per lingüistes. Es va fer d'esquena a ells, malgrat ells, es pot dir fins i tot. Es va fer amb intel·ligència, imaginació, capacitat de treball, un ordinador i una connexió a Internet. Així, ens trobem que el primer corrector lliure de català, l'Ispell, el va fer un llicenciat en física, n'Ignasi Labastida, i el mateix es podria dir d'altres llengües. Aquests correctors i els seus derivats són els que s'usen en la majoria de programes lliures, i uns quants de comercials. Posteriorment, i en l'àmbit internacional, progressivament s'hi han anat sumant lingüistes amb habilitats programadores (unes raras avis) que en el seu temps lliure han contribuït a la millora dels recursos lingüístics lliures. En el cas del català, en Joan Moratinos, lingüista de Sant Joan (Mallorca) i membre de Softcatalà, va aprofitar la feina feta per n'Ignasi, per fer un nou corrector millorat. Les coses lliures sumen. Darrerament, però, s'hi han anat sumant institucions públiques, principalment universitats, a la generació de recursos lliures. Parlo de l'àmbit internacional. Als Països Catalans, comencen a haver-hi iniciatives importants des de la universitat (Universitat d'Alacant, Universitat Politècnica de Catalunya...) i altres centres (TERMCAT) per generar recursos lingüístics lliures, però també cal dir que el desconeixement, la indiferència i a vegades fins i tot el rebuig, és la nota predominant (malauradament). Cal reconèixer, però, que això està canviant i que ha estat gràcies a la pressió i divulgació que han fet les comunitats de programari lliure, i on crec que Softcatalà i el seu lideratge a les [Jornades sobre el català a les noves tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades) [7] han contribuït d'una manera significativa. Així, la col·lecció Terminologia Oberta del [TERMCAT](http://www.termcat.net/) [8] va veure la llum després d'una demanda i assessorament de Softcatalà, i cal dir que va haver-hi una predisposició absoluta per part de la institució. És un precedent petit però molt important i que s'hauria de generalitzar en un futur proper a la resta d'institucions públiques que tenen a veure amb la llengua catalana. L'exigència democràtica Als Estats Units d'Amèrica es té molt clar que les coses fetes amb diners públics han de ser realment públiques. Així, ens trobem que dades obtingudes per missions de la NASA, amb inversions de milers de milions de dòlars, no només són accessibles a qualsevol ciutadà nord-americà, sinó que fins i tot pot accedir-hi gent de qualsevol altra banda del món sense cap cost. La Unió Europea, en el seu darrer Programa Marc de recerca, incentiva a què els resultats de la recerca siguin públicament accessibles a la ciutadania mitjançant Internet. Encara, però, no ha arribat als nivells americans, on c omença ja a ser una exigència que les dades (i no només els resultats obtinguts a partir d'elles) siguin accessibles a qualsevol persona. És l'optimització màxima possible d'una inversió pública: potencialment pot accedir-hi tota la ciutadania. Als Països Catalans fins ara no existeix aquesta cultura, sinó més aviat al contrari: hi ha l'actitud que el que paga una administració o institució pública és seu i de ningú més. Es pot parlar de la consulta i l'accés, però d'entrada no és dels ciutadans. En tot cas, s'ha d'entendre que, ja que els ciutadans paguem mitjançant els nostres impostos la recerca pública, aquesta ha de ser accessible a aquests ciutadans. En el passat aquest plantejament ideològic podia resultar dificultós o inviable econòmicament, però avui dia les TIC permeten fer-ho amb un cost nul o molt baix. És cert que s'estan fent passos cap a la consulta de dades, però això no és suficient. Què cal que les institucions públiques facin La creació d'una [capa de recursos lingüístics lliures](http://www.softcatala.org/articles/article34.htm) [9], actualment gairebé inexistents pel català, és la major prioritat de la política lingüística en el camp de les TIC, però també una de les més importants en l'àmbit general. La política de les administracions públiques fins fa molt poc ha estat equivocada. Les universitats i altres àmbits acadèmics disposen de recursos lingüístics generats amb diners públics, però els tenen sota llicències que no en permeten l'ús generalitzat, els tenen segrestats. És cert que s'han començat a fer coses respecte d'això, però s'està en una fase molt inicial, amb poca gent involucrada i, sobretot, no hi ha la mentalitat general de fer les coses així. Mentrestant, s'està obligant la societat civil a reinventar la roda o la sopa d'all: reescriure recursos ja existents. Aquest, segons el meu parer, no és el camí. Una comunitat lingüística com la catalana no es pot permetre l'actual manca de recursos lingüístics bàsics, ni aquests luxes duplicatoris i malbaratadors d'esforços. La creació d'aquesta capa de recursos lliures accessible a tothom, a banda d'augmentar la presència del català i ajudar a un usuari catalanoparlant poc coneixedor de la seva llengua, impulsa el sector privat del país i estimula la innovació tecnològica. A més, el fet que el finançament públic s'apliqui sobre recursos lliures, s'ha d'entendre com l'optimització màxima possible d'una inversió pública: se'n beneficia tota la societat. En definitiva, la societat civil està esperant que les seves institucions públiques es posin del seu costat. Agraïments Vull agrair a la Mireia Farrús, al Francesc Dorca, al Jordi Mas i a l'Anna Grau la revisió de l'original, els comentaris i suggeriments. Referències [1] Jordi Mas (2001): El codi font obert: el seny s'obre pas a la informàtica http://www.softcatala.org/articles/article03.htm [2] Jordi Mas (2002): Programari lliure i llengües minoritzades: una oportunitat impagable http://www.softcatala.org/articles/article16.htm [3] Microsoft Office 2003: http://office.microsoft.com/ [4] Corrector gramatical Maxigramar: http://www.maxigramar.com/ [5] Llicències Creative Commons: http://creativecommons.org/license/?lang=ca [6] Corrector Aspell: http://aspell.sourceforge.net/ i http://aspell.net/win32/ [7] Jornades sobre el català a les noves tecnologies: http://www.softcatala.org/jornades [8] TERMCAT: http://www.termcat.net/ [9] Jordi Mas (2004): Llengua i societat de la informació: construint una capa de recursos lingüístics lliures pel català http://www.softcatala.org/articles/article34.htm Aquest document és (c) 2005 Marc Belzunces. Se'n permet l'ús i la distribució en qualsevol mitjà d'acord amb les condicions de la llicència Reconeixement-SenseObraDerivada de Creative Commons ( http://creativecommons.org/licenses/by-nd/2.5/ ).\n", "date": "2005-09-15 00:00:00", "id": "1041", "title": "L'aportació necessària de les institucions públiques a les TIC: recursos lingüístics lliures" }, { "content": "Aquesta matinada l'organisme rector dels dominis a Internet, la [ICANN](http://www.icann.org/) (Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Nombres) ha aprovat de forma definitiva la proposta realitzada per l'[associació PuntCAT](http://www.puntcat.org/) de definir un nou domini genèric .CAT, pensat per a identificar la informació sobre la llengua i cultura catalana dins d'Internet. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) vol mostrar la nostra satisfacció davant l'aprovació d'aquest domini, com una eina per a la identificació de la presència de la nostra llengua i cultura dins d'Internet. En iniciar-se el procés, puntCAT va convidar Softcatalà per tal que donéssim el nostre suport a la petició del domini .CAT. Després d'un debat intern, Softcatalà va decidir no participar en aquesta iniciativa, davant les nostres reserves en la gestió del projecte, la seva transparència i l'administració dels recursos econòmics. Malgrat això, no volem deixar d'expressar la nostra il·lusió davant l'aprovació del domini. Ara és el moment de demanar a l'associació puntCAT l'aplicació del seny i el sentit comú en la gestió del nou domini, tot evitant els personalismes i la burocratització que tot sovint han adoptat altres dominis. D'altra banda, volem recordar que la reivindicació històrica defensada durant molts anys per l'[associació ADD.CT](http://www.add-ct.info/) és l'assignació d'un domini de primer nivell .CT que ens permeti la identificació com a nació en igualtat de condicions amb la resta de nacions del món.\n", "date": "2005-09-16 00:00:00", "id": "1042", "title": "La ICANN aprova el domini .CAT" }, { "content": "Aquesta tarda, en un acte presidit pel [Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya](http://www.gencat.net/president/), senyor Pasqual Maragall i l'Honorable Consellera de Cultura, senyora Caterina Mieras, l'associació [Softcatalà](http://www.softcatala.org) ha rebut el Premi Nacional de Cultura 2005, en reconeixement per la seva tasca en la projecció social de la llengua catalana. Softcatalà no hauria estat possible sense la tasca aquests set anys d'Antoni Agramont, Aureli Alabert, Aleix Badia, Xavier Beà, Marc Belzunces, Xavier Caballé, Laura Casanovas, Miquel Chicano, Jordi Coll, Xavi Conde, Jesús Corrius, David de Montserrat, Òscar del Pozo, Jordi Domènech, Francesc Dorca, Mireia Farrús, Oriol Ferran, Vicent Fornés, Toni Güell, Toni Hermoso, Jordi Jover, Quico Llach, Albert Llobet, Jordi Mallach, Jordi Mas, Emi Miró, Joan Moratinos, Fingal Noguera, Pere Pasqual Pérez i Hernàndez, Miquel Piulats, Josep Puigdemont, Jaume Quintanilla, David Rios, Xavier Rull, Àngels Sala, Josep Mª Suelves, Joaquim Torres Mauri, Marc Valerio, Martí Villaret i la resta de col·laboradors que hem oblidat esmentar, i a tots els nostres usuaris i usuàries. El guardó l'ha recollit, en nom de tot el col·lectiu de voluntaris que forma Softcatalà, Jordi Mas, en la seva condició de coordinador general. El discurs d'agraïment del premi ha estat: \n\n> Molt Honorable President, Honorable consellera de Cultura, membres del Jurat, Senyores i Senyors, Softcatalà és una associació basada estrictament en el voluntariat que treballa per a la normalització del català a les Noves Tecnologies. En nom de tots aquests voluntaris accepto aquest premi que ens honra profundament. Aquest premi el dediquem a tota la gent, d'arreu dels Països Catalans, que treballa diàriament i des del voluntariat, per millorar la presència del català a la nostra societat. El català a les Noves Tecnologies té una bona salut a Internet i al programari lliure, però la seva situació és encara molt precària en àmbits com els vídejocs, els DVD o la telefonia mòbil. Addicionalment, molts dels productes que hi ha en català no es fan servir. Només cal que aneu a qualsevol universitat o administració i veureu que en els seus ordinadors només s'utilitzen programes informàtics en altres llengües, però no en català, com caldria esperar. Aquest fet és greu perquè ja fa anys que existeixen versions equivalents d'aquests programes en català. Només cal recular una mica en la història recent per adonar-nos que, si avui parlem en català, no és gràcies a cap institució, govern o empresa. Parlem en català gràcies a l'esforç de tota una nació que ha volgut ser fidel a la seva identitat col·lectiva, especialment quan les circumstàncies eren adverses. En les nostres mans, les de tots, persones i institucions, hi ha la possibilitat de millorar. Moltes gràcies\n", "date": "2005-09-18 00:00:00", "id": "1043", "title": "Softcatalà, guardonada amb el Premi Nacional de Cultura 2005, categoria Projecció social del català" }, { "content": "L'entrega comprèn quatre diccionaris diferents, segons el sentit de la traducció (anglès a català o català a anglès) i l'idioma matern de l'usuari (català o anglès). Cadascun d'aquests té exemples i notes d'ús específiques per a les necessitats de l'usuari. Els diccionaris s'entreguen en format PDF i són específicament dissenyats per ser impresos i usats com a referència impresa. La Dra. Linda Oxnard, editora en cap del projecte DACCO, ha dit \"Estem molt emocionats en aquesta entrega perquè és la primera que hi inclou una versió imprimible de tots quatre diccionaris. Esperem que els usuaris trobin que són un recurs valuós i estiguin motivats per contribuir amb noves addicions i, tant important si no més, correccions.\" El diccionari anglès-català adreçat a catalanoparlants conté 12.241 entrades, 17.164 traduccions, 1.754 exemples i 537 notes d'ús, mentre que el català-anglès conté 9.260 entrades, 11.092 traduccions, 882 exemples i 48 notes d'ús. Els diccionaris poden ser d'interès tant per a aprenents de qualsevol dels dos idiomes com per a traductors i professors d'idiomes que cerquin informació actualitzada. El projecte DACCO va ser iniciat el 2003 per construir un diccionari bilingüe anglès-català de codi obert que fos més detallat que una llista gratuïta de paraules. Els diccionaris DACCO s'han creat del no-res, més que a partir de diccionaris descatalogats o antiquats, i cada dia s'hi afegeixen entrades noves. El [lloc web del projecte](http://www.catalandictionary.org) conté versions en línia amb funció de cerca dels diccionaris així com recursos addicionals, com ara fitxers de so, connectors (plugins) per a Firefox i IE, llistes temàtiques de paraules, versions per a principiants o usuaris avançats (diferenciats segons uns comptadors de freqüència dels mots), conjugador verbal i una sèrie d'eines per a estudiants. Els fitxers base dels diccionaris són disponibles en format XML i es lliuren tant per als desenvolupadors que els vulguin incorporar a projectes de programari com per als qui els vulgui processar i imprimir-los en altres formats. Els continguts del diccionari s'han creat i editat per una xarxa de voluntaris, tant anglo com catalanoparlants nadius, d'arreu del món involucrats en el procés. Qui hi estigui interessat, pot visitar el [lloc web del projecte](http://www.catalandictionary.org). \n", "date": "2005-09-20 00:00:00", "id": "1044", "title": "Nova versió imprimible d'un diccionari anglès-català de codi obert disponible per baixar" }, { "content": "Jordi Mas i Hernàndez, 23/09/2005, jmas@softcatala.org M'agradaria començar definint la innovació com una millora nova i substancial adoptada per un conjunt ampli d'usuaris. Si aquesta adopció no es produeix a gran escala, no podem parlar d'innovació. En el món del programari, fins fa poc temps, la innovació estava liderada per dos grans grups: d'una banda, els laboratoris de grans empreses i centres d'investigació acadèmica, i, de l'altra, informàtics entusiastes. Com a exemples de grans institucions tenim IBM, que va introduir les bases de dades relacionals, o Xerox, que va inventar la interfície gràfica (coneguda per WIMP). Els entusiastes amb recursos més modestos també tenien innovacions destacables, com ara el full de càlcul, de Dan Bricklin, la web, de Tim Berners-Lee (adscrit al CERN en aquell moment), o la cultura, als Estats Units, dels pioners “de garatge” de la microinformàtica. En els últims anys, hi ha hagut una tendència similar, amb empreses com ara Netscape, els anys 90, Google, més recentment, i també la creació de Linux per part de Linus Torvalds i altres entusiastes. Avui dia encara està força estesa la teoria que afirma que la innovació en programari ha de realitzar-se en empreses i centres d'investigació, que exerceixen un fort control sobre la propietat intel·lectual dels resultats obtinguts, creant incentius per als innovadors. Tanmateix, aquesta teoria clàssica s'està qüestionant i es pot classificar clarament com pre-Internet, ja que no té en compte ni la Xarxa ni els seus efectes. La popularització d'Internet ha permès la creació de comunitats virtuals d'usuaris, geogràficament dispersos, que s'agrupen en objectius comuns. Hi ha usuaris que es reuneixen per a posar en comú dissenys fets amb el producte [Lego MindStorms](http://www.legomindstorms.com/), usuaris que creen enciclopèdies mitjançant col·laboracions, com ara [la Wikipèdia](http://www.wikipedia.org/), i fins i tot usuaris que desenvolupen peces complexes de programari, com és el cas del programari lliure. Els usuaris han pres un paper decisiu en els processos d'innovació; hi ha grups que converteixen una consola Xbox en un sistema Linux, que reprogramen els robots [Aibo](http://www.sony.net/Products/aibo/) de Sony per a funcions ben allunyades de les originals o que utilitzen els reproductors digitals personals per a crear i distribuir programes de ràdio. Moltes empreses encoratgen les innovacions dels usuaris, i algunes fins i tot les incorporen després als seus propis productes. Aquest creixement del nombre d'usuaris innovadors és el resultat de l'abaratiment de les noves tecnologies, que permet que qualsevol persona pugui accedir a estris altament sofisticats dels quals no podien disposar fa pocs anys i, evidentment, també es deu a l'accés generalitzat a Internet i les seves possibilitats per a vertebrar comunitats. En el món del programari, el canvi ha estat encara més profund a causa dels efectes que el programari lliure ha introduït en la creació i distribució del programari i en la gestió dels drets d'autor. Mentre que, en el programari no lliure, l'autor monopolitza els drets de distribució i de desenvolupament dels programes, en el programari lliure es col·lectivitzen, i això permet que qualsevol persona pugui desenvolupar i distribuir programes. Com a conseqüència, l'accés al coneixement està passant d'unes poques mans, principalment als EUA, a una descentralització i a un repartiment més equitatiu. Un usuari, en una zona remota del planeta té, amb els coneixements adequats de tecnologia i processos, les mateixes possibilitats d'innovar que un treballador de qualsevol empresa o universitat. La flexibilitat sobre els drets que suposa el programari lliure és la pedra angular que aconsegueix crear un ecosistema de col·laboració en què, en un mateix projecte, conviuen empreses i usuaris. Sovint, aquestes empreses són competidores (com és el cas de [Red Hat](http://www.redhat.com/), [Novell](http://www.novell.com/) o [Mandriva](http://www.mandriva.com/) en el projecte [GNOME](http://www.gnome.org/)) però, atès que cap d'elles no té drets exclusius, col·laboren i, a la vegada, competeixen en el mercat però no pel mercat. És a dir, generalment es competirà per un fragment del mercat; si una de les empreses arriba a tenir un control total del mercat serà perquè el seu producte és clarament superior. En aquest procés, els usuaris no solament són espectadors, sinó que també poden participar en els processos de creació. A més, molts projectes lliures, com ho són tots aquells que estan alliberats sota la llicència [GPL](http://www.gnu.org/copyleft/gpl.html), obliguen a què les innovacions que els usuaris introdueixen es posin a l'abast de tothom amb les mateixes condicions, evitant així les apropiacions i assegurant la retroalimentació del sistema. El programari lliure ha introduït també mètodes de producció i distribució que permeten que programes d'una complexitat tan elevada com el navegador web Firefox o el nucli del sistema Linux es desenvolupin amb la col·laboració de milers de programadors arreu del món evitant limitacions geogràfiques. Comparem aquest model d'ús d'intel·ligència col·lectiva distribuïda amb el del programari no lliure, que s'escriu en un o pocs centres de desenvolupament limitats geogràficament i que poden atraure només les habilitats de les persones de la zona on es troben. En el cas del programari lliure, l'usuari no solament pot innovar al voltant dels productes, com és el cas d'altres disciplines, sinó que també s'ha integrat en el procés de creació i innovació. Cada dia, centenars d'usuaris informen d'errors en els programes lliures, en solucionen o proposen noves funcionalitats. Només hem de veure amb l'agilitat que es responen les incidències de seguretat des del món del programari lliure. Aquestes dinàmiques són difícilment imaginables en el cas de programes no lliures. En el món del programari es creen productes estàndard per a segments específics del mercat amb l'objectiu de satisfer les necessitats d'un grup d'usuaris. Tanmateix, en molts d'aquests casos se satisfà només a l'usuari estàndard d'aquell segment; la resta d'usuaris es queda amb un producte que fa alguna cosa semblant a allò que buscaven, però que no s'adapta completament a la seva necessitat. Els ordinadors, que poden realitzar qualsevol tasca que es pugui expressar en forma de programa, són una eina creativa amb unes possibilitats que es veuen reduïdes i encasellades a les possibilitats que ofereixen els productes estàndard. Mitjançant el programari lliure, l'usuari, que sovint és una empresa, pot personalitzar un programa per a respondre a les seves necessitats de manera més precisa i deixar que els usuaris creïn solucions innovadores. Podem veure com les diferents distribucions de Linux s'han personalitzat per a usuaris neòfits, per al sector de l'educació, per a nens i nenes de poca edat o per a la introducció de les distribucions com ara les LiveCD, versions de Linux que poden funcionar sense que calgui instal·lar-les en el disc dur. Un aspecte important en el desenvolupament de nous serveis o programari és el control del fabricant de la plataforma sobre la qual creem les nostres solucions. En el camp dels sistemes operatius, Microsoft amb Windows i Apple amb Mac OS, han escollit tenir un control total de la plataforma en el primer cas i parcial en el segon. Microsoft, però, ha estat abusiu en aquest control i en altres moltes ocasions, com per exemple en la pressió que va exercir sobre les empreses distribuïdores de Windows per tal que no distribuïssin el navegador Netscape; aquesta empresa va portar Microsoft a judici l'any 2002, i va guanyar-lo. Un altre exemple és el del judici que va interposar RealNetworks, empresa creadora del reproductor multimèdia RealPlayer, ja que Microsoft va obstaculitzar la seva distribució a favor del Windows Media Player. També podem veure com l'estreta integració dels serveis d'Internet de Microsoft (MSN, MSN Messenger, Hotmail, etc.) en el sistema operatiu, en detriment d'altres proveïdors de serveis d'Internet, com ara AOL o Google, estan creant importants friccions pel control de Microsoft a la seva plataforma. En menys mesura, Apple també ha tingut actituts de clar control com evitar la publicació de la traducció realitzada per uns voluntaris del seu sistema a l'euskera. En el món del programari lliure, els sistemes operatius com ara FreeBSD o Linux són totalment oberts i lliures. Recentment, Sun Microsystems va decidir obrir un sistema Solaris a través del projecte [OpenSolaris](http://www.opensolaris.org/os/), compartint així el control de la seva plataforma amb els seus usuaris. Avui dia, Linux està disponible per a pràcticament qualsevol tipus de maquinari, incloent-hi sistemes encastats, ja que els usuaris l'han pogut adaptar. Però el que és més important i fonamental és que és molt més fàcil innovar sobre una plataforma totalment lliure, ja que no estem limitats en el seu coneixement ni per les possibles limitacions legals que el fabricant vulgui establir. Així ho han entès [Amazon](http://www.amazon.com/), la [NASA](http://www.nasa.gov/) i [Google](http://www.google.com/), i [Vilaweb](http://www.vilaweb.com/) més a prop nostre, que han escollit Linux com a plataforma per als seus serveis innovadors. La gestió de la propietat intel·lectual té un paper central en la innovació. A la indústria del programari encara s'usa, com a unitat d'innovació, el nombre de patents atorgades per milió de dòlars invertit en R+D. Tanmateix, les patents, que són la concessió d'un monopoli durant 20 anys, només fan que obstaculitzar la participació d'usuaris i petites empreses en els processos de creació i innovació, especialment quan poden protegir-se les creacions dels autors. Les patents, concebudes amb l'objectiu d'incentivar la innovació, avui dia estan produint l'efecte contrari: empreses que patenten invencions trivials, empreses que acumulen patents amb el simple objectiu d'anar a judici per tal d'obtenir un rèdit econòmic o, simplement, per a establir una barrera d'entrada molt alta a empreses petites però innovadores. En el món del programari no lliure, les llicencies de programari, les patents de programari i altres eines legals i tècniques s'usen per a impedir que terceres persones participin en el coneixement, que seguirà sent, així, patrimoni exclusiu de l'empresa que l'ha creat. La innovació pertany a una empresa, mentre que, en el món del programari lliure, i de manera molt similar al domini públic, el coneixement pertany a tota la humanitat. En el món del programari, la millora en els sistemes de comunicació, com ara Internet, i l'abaratiment de les noves tecnologies està tenint com a conseqüència que ens allunyem progressivament d'un model d'innovació impulsat únicament per empreses on només uns quants tenen accés al coneixement, i que avancem de manera creixent cap a un model en què l'usuari té un paper protagonista en la innovació, s'hi implica i es fidelitza. Evidentment, és molt més senzill i intuïtiu innovar en comunitats descentralitzades, com ho són les del programari lliure, amb un accés total a la informació i amb un alt grau de llibertat per a mesclar, distribuir o fer versions d'altres treballs, que innovar en els centres de desenvolupament de les empreses tradicionals de programari, limitades geogràficament a uns llocs determinats, altament centralitzats i jerarquitzats i amb un estricte control de les seves creacions a través de les llicències, patents, marques i altres eines jurídiques. Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d'una llicència Creative Commons. Aquest article es pot redistribuir, copiar, reutilitzar i mesclar, sempre i quan se n'esmenti l'autor i no es faci amb finalitats comercials. Es pot trobar una còpia completa de la llicència a http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.0. Agraïments: Quico Llach, Jordi Graells, Francesc Dorca, i Xènia Alonso \n", "date": "2005-09-25 00:00:00", "id": "1045", "title": "Article: Innovació al món del programari a l'era d'Internet" }, { "content": "Recentment s'ha alliberat la versió 2.12 del GNOME, un dels escriptoris més populars per a GNU/Linux, *BSD, Solaris... i els sistemes *IX en general. El GNOME incorpora tot un conjunt d'eines que cobreixen les necessitats d'un usuari informàtic normal: navegador, gestor de fitxers, missatgeria instantània, gestor de paquets de programari, extractor d'àudio de CD... En les últimes versions, el GNOME ha posat una èmfasi especial en diversos aspectes que n'han fet un escriptori diferent. La usabilitat, l'accessibilitat i la planificació de l'alliberament de versions són trets diferencials que sens dubte han influït positivament en l'èxit del GNOME. Les distribucions Linex, Guadalinex, Molinux o Ubuntu, per posar alguns exemples, l'han escollit com a escriptori per defecte. \n\n![L'escriptori GNOME 2.12 en català](http://www.softcatala.org/imatges/noticies/gnome2.jpg) \n--- \nL'escriptori GNOME 2.12 en català \n \n### L'alliberament de versions\n\nHi ha molts projectes de programari lliure que no tenen una planificació definida a l'hora d'alliberar noves versions. Sovint això representa un problema per als desenvolupadors que n'utilitzen biblioteques o aplicacions. Els desenvolupadors han pres la decisió valenta de definir l'alliberament de noves versions de l'escriptori cada 6 mesos. D'aquesta manera, les millores introduïdes al GNOME poden arribar ràpid a l'usuari final, i pel que fa als utilitzadors de la plataforma, aquests poden saber quan estarà disponible una nova funcionalitat determinada, i poden incloure aquestes fites en les seves planificacions. \n\n### Novetats per als usuaris\n\nL'equip de desenvolupadors del GNOME han fet de la usabilitat un dels pilars del seu escriptori. Han dedicat molts esforços a estudiar la millor forma d'integrar les diferents aplicacions amb l'escriptori i d'aconseguir que l'usuari normal se senti còmode amb el mode de funcionament de la interfície gràfica. No és doncs un producte orientat als hackers, sinó a l'usuari normal. Els resultats de tots aquests estudis es varen traduir en l'elaboració de les HIG (Human Interface Guidelines). Un dels canvis destacats que va suposar aquesta nova filosofia, va ser l'abandó del navegador Galeon, que en una versió anterior de l'escriptori va passar a ser substituït pel nou navegador Epiphany que és basat en Mozilla, amb una interfície simple i intuïtiva, perfectament integrat a l'escriptori, i respectuós amb els estàndards definits pel W3C. La nova versió 2.12 inclou millores com la barra de cerques, la possibilitat de compartir les adreces d'interès, missatges d'error més clars i l'ús del sistema d'impressió estàndard del GNOME. També hi ha hagut millores significatives a la nova versió del navegador de fitxers Nautilus i a les barres d'eines i menús de la majoria d'aplicacions, fent-les més intuïtives. \n\n![L'Evolution i el Totem](http://www.softcatala.org/imatges/noticies/gnome3.png) \n--- \nL'Evolution i el Totem \nEl gestor de correu Evolution i el reproductor multimèdia Totem \n \nEl reproductor de vídeo Totem ara utilitza l'estructura multimèdia del GNOME, anomenada Gstreamer i també hi ha hagut millores en l'extractor d'àudio de CDs, que ara pot extreure fitxers a servidors en xarxa o dispositius extraïbles, usant el sistema VFS del GNOME. Altres novetats són el programa gravador de CDs i DVDs del GNOME GnomeBaker, el visualitzador de documents PDF anomenat Evince i la millora dels visualitzadors de l'ajuda i d'imatges. \n\n### Novetats per als desenvolupadors\n\nLa plataforma de desenvolupament GNOME incorpora algunes millores que fan més fàcil el desenvolupament d'aplicacions que s'usin en Unix i Windows, i usa estàndards per a facilitar la interoperabilitat amb altres escriptoris. La biblioteca gràfica GTK+ 2.8 incorpora l'API de dibuix CAIRO de freedesktop, basada en gràfics vectorials. \n\n### Novetats per als administradors\n\nHi ha millores al gestor de perfils d'usuari, a l'editor del menú d'aplicacions, al visualitzador de fitxers de registre i es crea una nova eina per a l'administració de serveis. \n\n### Internacionalització\n\nLa nova versió del GNOME ofereix suport a 43 idiomes (més del 80% de cadenes traduïdes) i molts altres idiomes tenen un suport parcial amb més de la meitat de cadenes de text traduïdes. \n\n![Pantalla del GNOME en panjabi](http://www.softcatala.org/imatges/noticies/gnome4.jpg) \n--- \nPantalla del GNOME en panjabi, \nun dels idiomes oficials a la Índia \n \n### Provant el GNOME 2.12\n\nBen aviat la nova versió de l'escriptori estarà disponible per a la vostre distribució. Però potser no podeu esperar i voleu provar-la ara mateix. Per aquells que vulgueu fer-ho, GNOME ha preparat un live-CDs en diversos idiomes. Tot i que la ISO de la versió en català encara no s'ha penjat a la pàgina de baixades de GNOME (en format bit torrent), de moment podeu baixar-la de la següent [adreça temporal](http://ftp.gnome.org/mirror/temp/gnome-livecd-2.12/gnome-livecd-2.12-i386-ca-8.iso). \n\n### Equip de traducció\n\n[Softcatalà](http://www.softcatala.org/) és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a . Si voleu col·laborar en la traducció del GNOME, apunteu-vos [a la llista de traducció](http://www.softcatala.org/llistes/) que hem creat.\n", "date": "2005-10-01 00:00:00", "id": "1046", "title": "El GNOME 2.12 en català" }, { "content": "La [2a Jornada de Programari Lliure a l'Administració](http://jornadasl.iws.es/) de Lleida vol convertir-se en un acte divulgatiu i de debat en el qual es trobin diferents administracions per donar-se a conèixer realitats que s'estan duent a terme en l'àmbit del Programari Lliure al sector públic. Durant els dies 6 i 7 d'octubre al Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera, del campus de Cappont de la [Universitat de Lleida](http://www.udl.es), es parlarà de propietat intel·lectual, solucions lliures i experiències de programari lliure al sector públic. Es comptarà amb la presència de representants de la Generalitat de Catalunya, Localret, la Generalitat Valenciana, i de l'administració central. El dissabte dia 8 d'octubre es duran a terme les [IV Jornades LLUG](http://www.llug.net/) a Lleida centrada en el desenvolupament de programari lliure on es parlarà de l'entorn d'escriptori GNOME, l'entorn de programació Mono, el programari Squeak, sistemes empotrats, i l'estat de l'OpenOffice 2.0 en català. L'accés és gratuït a totes les sessions. Més Informació [Agenda](http://jornadasl.iws.es/ca/agenda/) de la 2ª Jornada de Programari Lliure a l'Administració [Agenda](http://www.llug.net/ca/agenda/) de les IV Jornades LLUG a Lleida \n", "date": "2005-10-04 00:00:00", "id": "1047", "title": "2a Jornada de Programari Lliure a l'Administració i IV Jornades LLUG a Lleida del 6 al 8 d'octubre" }, { "content": "Softcatalà actualitza la secció de Macintosh amb un nou espai que recopila programari traduït al català per a Mac OS X amb ajudes d'instal·lació, recursos diversos i vincles a altres comunitats i blocs catalans entorn a aquesta plataforma. Podeu accedir al nou espai des de l'enllaç \"Mac\" o directament a través de l'adreça Des d'aquí us animem a subscriure-us a la llista mac@softcatala.net a través de la pàgina de [llistes a Softcatalà](http://www.softcatala.org/llistes/) perquè aporteu el vostre coneixement i ens feu arribar tots aquells dubtes, programes, traduccions pròpies o pàgines web que us puguin semblar interessants per als usuaris Mac. \n", "date": "2005-10-04 00:00:00", "id": "1048", "title": "Actualitzem la secció de Macintosh" }, { "content": "A finals d'agost de 2003, el [TERMCAT](http://www.termcat.es/) va normalitzar la traducció del terme anglès \"weblog\" al català com a \"diari interactiu personal\". Aquesta decisió no va ser gaire ben acollida per una bona part dels usuaris, en part perquè, com [afirma Xavier Caballé](http://www.caballe.com/2005/10/11.html#a6084) \"un weblog no té per què ser ni diari, ni interactiu, ni tampoc personal. Ho pot ser, certament, però hi ha molts blocs que no compleixen cap d'aquestes tres condicions\". Aquesta traducció [no ha estat utilitzada](http://www.google.com/search?q=%22diari+interactiu+personal%22) per pràcticament ningú, i ara el TERMCAT ha rectificat. Vista la seva nul·la incidència, ha decidit canviar-la i, a partir d'ara, la traducció oficial de \"weblog\" és \"bloc\". Això s'ha fet atenent les \"peticions de nombrosos col·lectius de l'àmbit, que han fet notar que aquestes formes gairebé no tenen ús i que són semànticament poc reeixides, entre altres coses perquè no tots els blocs són interactius\". Pel que fa a la nova solució adoptada, es tracta d'una adaptació fonètica de la denominació anglesa \"blog\" i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme, ja que el concepte es refereix a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes. La forma bloc ja té ús i força acceptació entre els usuaris d'aquest tipus de pàgines web. \n", "date": "2005-10-12 00:00:00", "id": "1049", "title": "El TERMCAT rectifica el popular neologisme 'weblog'" }, { "content": "Com a representants dels ciutadans, professionals i negocis d'Europa i d'arreu del món, Convençuts que la llibertat, la seguretat i la prosperitat econòmica es basen en el reconeixement dels inalienables drets humans, Preocupats perquè, en la lluita contra el terrorisme i la delinqüència, estem abandonant els valors que tractem de protegir, especialment la llibertat i la democràcia, Considerant que els plans actuals per a enregistrar la informació referent a les comunicacions, moviments i utilització dels mitjans dels ciutadans pot representar l'amenaça més seriosa, fins al moment, al nostre dret a la privadesa i a viure al nostre lliure albir, Declarem que creiem profundament que:\n\n 1. La recopilació o retenció sistemàtiques de dades personals referents a les nostres comunicacions, moviments o utilització dels mitjans (\"retenció de dades\"), més enllà del que sigui estrictament necessari a efectes comercials, és inacceptable. Exigim que qualssevol plans per a introduir la retenció de dades siguin aturats immediatament. \n 2. Les raons següents ens han portat a aquesta conclusió:\n * La retenció de dades és massa invasiva per a la privadesa personal. Obstaculitza les activitats professionals (medicina, dret, religió, periodisme...) i també les activitats polítiques i comercials que es basen en la confidencialitat. \n * La retenció de dades no evita el terrorisme ni altres tipus de delictes; és innecessària i els delinqüents la poden eludir fàcilment. \n * La retenció de dades viola el dret de les persones a la privadesa i al control de la informació personal. \n * La retenció de dades és cara i representa un llast per a l'economia. \n * La retenció de dades és discriminatòria per als usuaris de telèfons, fixos i mòbils, i Internet. \n 3. Qualsevol normativa legal quant a la gestió de les dades de les comunicacions ha de ser presa a través d'un acord parlamentari. Els proveïdors han de ser indemnitzats pels costos addicionals produïts pel fet d'haver de complir amb les obligacions legals. \nPer signar la declaració: \n", "date": "2005-10-18 00:00:00", "id": "1050", "title": "Declaració conjunta sobre la retenció de dades" }, { "content": "Softcatalà presenta un estudi on es conclou que en menys de dos anys, s'ha doblat el nombre de pàgines web indexades en català, i que el català, dins del marc d'aquest estudi, és avui dia la vint-i-sisena llengua a Internet. Un informe publicat l'any 2003 per Softcatalà sobre la presència de la llengua catalana a Internet establia que existien en aquell moment 2.926.550 pàgines web indexades i era la vint-i-tresena llengua a Internet. En l'estudi d'aquest any aquest nombre s'hauria incrementat fins a les 7.140.000 pàgines web indexades i el català seria avui dia la vint-i-sisena llengua a Internet. El català a Internet continua amb una forta posició respecte a altres llengües, i la popularització dels blocs en llengua catalana ha suposat un increment important del nombre de pàgines disponibles. L'informe complet sobre l'anàlisi de la presència del català el podeu trobar a [http://www.softcatala.org/articles/article60.htm.](http://www.softcatala.org/articles/article60.htm) Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2005-10-24 00:00:00", "id": "1051", "title": "El català dobla la seva presència a la web en dos anys" }, { "content": "Ja tenim la versió 1.2 de la CATix. Aquest cop en DVD, encara que més endavant està previst fer la versió en CD-ROM i també la de 64 bits en DVD. Les principals novetats d'aquesta versió 1.2 són la utilització de unionfs que permet afegir una capa transparent a on es pot escriure damunt de la capa de només lectura que és el DVD o CD-ROM. Amb aquesta característica podem instal·lar programes fins i tot havent engegat des de DVD o CD-ROM. La capa transparent gestionada per l'unionfs pot estar en memòria si el que volem es que quan s'aturi la màquina es perdin tots els canvis fets i així en tornar a engegar la màquina tenim exactament la configuració inicial, o bé podem posar-la en una partició, directori o fitxer si el que volem és conservar els canvis. L'altre novetat important és l'ús del nou servidor gràfic X.org que ens permet tenir un servidor gràfic més potent, amb millor detecció de targetes gràfiques i soport d'acceleració gràfica. També cal destacar l'ús del gcc 4.0.2 que és el nou compilador de C, C++ i altres llenguatges molt més eficient que l'anterior. No podem oblidar tampoc l'OpenOffice 2.0 que és la segona versió d'aquest potent paquet ofimàtic. Aquesta versió és molt millor que la 1.1.4, s'engega molt més de pressa i té característiques noves importants com un gestor de base dades a nivell d'usuari. És altament recomanable migrar a la versió 1.2 de la CATix. El programa d'instal·lació és encara més fàcil i s'ha millorat molt per fer que qualsevol usuari que es vulgui instal·lar la CATix pugui fer-ho en dos clics i vint minuts. Podeu baixar-vos la CATix des dels enllaços de la pàgina [Catix](http://www.catix.org) i també hi trobareu més informació. Des de el servidor [ftp de Softcatalà](https://www.softcatala.org/pub/catix/) tenim també disponibles còpies de totes les versions de Catix.\n", "date": "2005-10-25 00:00:00", "id": "1052", "title": "Nova CATix 1.2 en DVD" }, { "content": "En breu comencen els següents cursos gratuïts d'informàtica i ofimàtica amb programari lliure de l'Infoespai d'introducció a GNU/Linux i OpenOffice.org durant el mes de novembre. Pre-inscripcions: Tríptic, [en pdf](http://www.moviments.net/tiki-download_file.php?fileId=179) (200 kb) i Cartells, [resolució alta](http://www.moviments.net/tiki-download_file.php?fileId=177) (1 Mb) o [baixa (240 kb)](http://www.moviments.net/tiki-download_file.php?fileId=176) Nov1. Curs d'iniciació a la Informàtica, amb GNU/Linux 1\\. Entre setmana: 1\\. 1a opció: Dilluns i dijous de 19h a 21h (durada total: 16h). En concret, els dies: 3, 7, 10, 14, 17, 21, 24, 28 de novembre de 2005. 2\\. 2a opció: Dimarts i divendres de 19h a 21h (durada total: 16h). En concret, els dies: 4, 8, 11, 15, 18, 22, 25, 29 de novembre de 2005. * Lloc: Infoespai, * Pre-Inscripcions: http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker3 2\\. Cap de setmana: Dissabtes, de 17h a 20h (durada total: 12h). En concret, els dies 5, 12, 19, 26 de novembre de 2005. . * Lloc: Infoespai, * Pre-Inscripcions: http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker5 Nov2. Curs d'Informàtica, nivell intermig, amb GNU/Linux 1\\. Dilluns i Dijous de 19h a 21h (durada total: 16h). En concret, els dies: 3, 7, 10, 14, 17, 21, 24, 28 de novembre de 2005. * Lloc: Biblioteca de Gràcia, * Pre-Inscripcions: http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker6 2\\. Dissabtes d'11h a 14h (durada total: 12h). En concret, els dies: 5, 12, 19, 26 de novembre de 2005. * Lloc: Infoespai, * Pre-Inscripcions: http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker9 Nov3. Curs d'Ofimàtica, amb Open Office: 1\\. Dimarts i Divendres de 19h a 21h (durada total: 16h). En concret dies: 4, 8, 11, 15, 18, 22, 25, 29 de novembre de 2005. * Lloc: Biblioteca de Gràcia, * Pre-Inscripcions al nivell Inicial: http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker4 * Pre-Inscripcions al nivell intermig: http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker7 2\\. Dissabtes d'11h a 14h (durada total: 12h). En concret, els dies: 5, 12, 19, 26 de novembre de 2005. * Lloc: Biblioteca de Gràcia, * Pre-Inscripcions: http://gclub.cursos.ourproject.org/tracker8 Cursos posteriors Tenim intenció de fer més edicions de cursos. Si estàs interessat/da, diga'ns-ho apuntat-te igualment a través dels formularis del curs que t'interessi i t'avisarem quan anunciem propers cursos que estem preparant. Característiques Les característiques són: * cursos de màxim 16 persones, 2 per ordinador. * gratuïts * tenen prioritats les persones amb perill de fractura digital: gent gran, aturats, sense estudis, etc..., segons convocatòria FTIC de la Generalitat * prioritat també per a socis de les entitats organitzadores o col·laboradores. Realització dels cursos * Biblioteca de Gràcia: C/ Torrent de l'Olla 104 * Infoespai: Plaça del Sol 19-20, baixos. 08012 Barcelona. Pre-inscripcions Si us voleu pre-inscriure-us, ompliu el formulari que trobareu als enllaços anteriors, o a través de la següent pàgina web: http://gclub.cursos.ourproject.org/trackers També podeu sol·licitar el formulari d'inscripció via correu electrònic a info@moviments.net o trobar-lo físicament a l'Infoespai, a la Biblioteca de Gràcia, i a d'altres espais on s'intentarà arribar. Les inscripcions s'acceptaran atenent els criteris de priorització i l'ordre de pre-inscripció. Atentament, Comissió d'organització dels cursos \n", "date": "2005-10-27 00:00:00", "id": "1053", "title": "Propers cursos gratuïts d'informàtica i ofimàtica en català de l'Infoespai.org" }, { "content": "[Setmana Digital a Vic](http://www.e-weekvic.net/) és un projecte que desenvolupen la Universitat de Vic i l’Ajuntament de Vic per donar a conèixer i debatre els usos i les aplicacions de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Es tracta d’un projecte sorgit des de la Universitat que vol connectar amb les persones, les entitats, les empreses i les institucions del territori. Comença el dilluns dia 7 de novembre i finalitza el dia 12. Hi un extens [programa](http://www.e-weekvic.net/activitats.php?classificacio=1) amb xerrades, taules rodones, i tallers temàtics. [Setmana Tecnològica de Granollers](http://www.ctug.net/) es presenta com uns dies per viure de ben a prop les noves tecnologies i conèixer les millores que ens aporten a tots els ciutadans, empreses i institucions de Granollers i la comarca. Se celebrarà del dia 7 al dia 12 de novembre a les instal•lacions del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, tot realitzant un seguit de seminaris i cursos tecnològics, per acostar les empreses de la comarca, moltes de les tecnologies que necessiten per no perdre el tren de la competitivitat i poder-se adaptar a la conjuntura actual, integrades plenament en aquesta societat de la informació en què estem immersos. A més, aquesta Setmana neix amb un clar sentit pedagògic i pràctic, se celebra també el primer campionat de Wardriving del Vallès Oriental, que pretén fomentar la participació ciutadana, per mitjà d’una activitat de lleure amb un clar component\n", "date": "2005-11-04 00:00:00", "id": "1054", "title": "Setmana Digital a Vic i Setmana Tecnològica de Granollers del 7 al 12 de novembre" }, { "content": "Els propers dies 26 i 27 de novembre tindran lloc unes jornades de treball MaratOO'o 2.0.1 al campus Burjassot de la Universitat de València. En aquestes jornades de treball, organitzades per Softcatalà, un grup de traductors i correctors voluntaris ens reunirem per acabar d'enllestir o, si més no, acabar de donar una empenta important a la traducció i localització de la versió catalana de l'[OpenOffice.org 2.0](http://www.openoffice.org). Teniu més informació al [Wiki de la trobada](http://www.softcatala.org/wiki/Portada/MaratO201) on també us podeu apuntar. La MaratOO'o 2.0.1 està adreçada a persones amb coneixements informàtics de tots els nivells, és per això que al llarg d'aquesta es faran xerrades introductòries per tal que tothom qui ho desitgi pugui fer història aportant el seu gra de sorra a la versió catalana de [l'OpenOffice.org 2.0](http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/index.htm). \n", "date": "2005-11-14 00:00:00", "id": "1055", "title": "La MaratOO'o 2.0.1 el 26 i 27 de novembre al campus Burjassot de la Universitat de València" }, { "content": "A hores d'ara la Viquipèdia [en català o valencià](http://ca.wikipedia.org), ja ha superat els [20.000 articles](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Vint_mil_articles_en_catal%C3%A0), i continua creixent. La Viquipèdia forma part d'un esforç mundial que té per objectiu construir una enciclopèdia d'ús general, de distribució lliure (vegeu [www.wikipedia.org](http://www.wikipedia.org)) i de qualitat, mitjançant una xarxa de lliure participació de voluntaris d'arreu del món. Les condicions d'ús del contingut de la Viquipèdia són sota els termes de la llicència [GFDL](http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html). Això significa que tothom pot utilitzar-ne lliurement els articles, copiar-los, editar-los i distribuir-los, complint bàsicament dos requisits: esmentar la font de la informació, i que les condicions d'ús siguen de la mateixa llicència GFDL, o compatible. El projecte Viquipèdia és realment internacional i multilingüe: n'hi ha més de 110 edicions en diferents llengües, que funcionen de manera autònoma i, globalment, contenen un total de prop de 2,5 milions d'articles. La Viquipèdia en català nasqué el mes de març del 2001 i fou la segona versió a veure la llum després de la Viquipèdia en anglès. En tot aquest temps s'ha consolidat entre les vint llengües més grans en nombre d'edicions. El 16 de novembre del 2004 va arribar als 10.000 articles, amb la qual cosa, en un any, la Viquipèdia ha doblat el nombre d'articles assolint l'actual xifra de 20.000. No només això; també ha augmentat en general la qualitat de les edicions (per exemple, la mida mitjana dels articles o el nombre de vegades que s'han editat), s'ha refet la Portada, la nostra Taverna té un nou aspecte, s'han establert un grapat de \"viquiprojectes\" per a millorar certes àrees de coneixement, s'ha engegat l'\"article de la quinzena\", etc. Però encara queda molt per a fer: engegarem els viquiportals, noves maneres d'entendre el món de la Viquipèdia, crearem nous viquiprojectes i nous articles que ens ajudaran a fer d'aquesta Viquipèdia una de les grans referències de saviesa en la nostra llengua. Tot això ha estat possible gràcies al notable increment de col·laboradors que hi ha hagut aquest any. En els darrers mesos hem tingut, de mitjana, 314 viquipedistes contribuint activament. Però en calen molts més! Queden encara molts articles \"importants\" per fer, i molts dels que actualment existeixen encara són lluny de l'estàndard de qualitat que voldríem. No obstant això, la viquipèdia és ja una enciclopèdia útil, que pot utilitzar-se de manera individual o col·lectiva a casa, a les escoles o als llocs de treball. Tothom pot col·laborar en la Viquipèdia. Qualsevol persona amb una connexió a Internet pot crear nous articles, o editar els que ja existeixen. Podeu ajudar al projecte creant o editant articles en aquells temes que són del vostre interès. Heu comprovat ja si existeixen articles sobre el vostre poble o comarca, la vostra professió o les vostres aficions? No cal ser un expert per a col·laborar en la Viquipèdia: qualsevol col·laboració constructiva és benvinguda, fins i tot si només és una correcció ortogràfica. Podeu crear articles de bell nou, o adaptar-los d'altres fonts, sempre que respecteu els drets d'autor. Si voleu contribuir a la Viquipèdia, podeu anar a la següent pàgina per aprendre com funciona: [http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Ajuda ](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Ajuda)(plana d'ajuda).\n", "date": "2005-11-20 00:00:00", "id": "1056", "title": "La Viquipèdia arriba als vint mil articles en català" }, { "content": "Per Jordi Mas i Hernàndez/ jmas@softcatala.org 15/10/2005 1\\. Introducció Aquest article és una revisió de l'[informe publicat l'any 2003](http://www.softcatala.org/articles/article26.htm) sobre la presència de la llengua catalana a Internet. S'ha cregut necessari, després de més dos anys --i això és molt de temps a Internet--, fer una revisió d'aquestes dades i actualitzar-les amb el màxim rigor possible. Determinar amb exactitud la presència d'una llengua a Internet és una tasca complexa i fora de l'abast dels mitjans tècnics i humans de què disposem a Softcatalà. Internet no és només la web, hi ha multitud d'espais sensibles a les llengües, com ara el correu electrònic, els xats, els grups de discussió o la missatgeria instantània, que són difícils de mesurar, quan no impossibles, sense la col·laboració dels proveïdors d'accés a la Xarxa. En aquest article ens centrarem en mesurar la presència del català a la web. 2\\. Mètode utilitzat Per a l'elaboració d'aquest article s'ha utilitzat la base de dades del cercador [Google](http://www.google.com/). Bàsicament, s'ha intentat interrogar amb la màxima fiabilitat possible la quantitat de pàgines web que té indexades per a cada llengua. S'ha utilitzat la tècnica anomenada \"complement del conjunt buit\" que es basa en cercar paraules no existents en una llengua per a determinar el nombre de pàgines indexades. Aquestes dades són una mesura molt eficaç de la presència del català a Internet. En qualsevol cas, és important tenir presents els punts següents: \\- L'informe de l'any 2003 es va fer usant el cercador [AllTheWeb](http://www.alltheweb.com/), mentre que l'actual s'ha realitzat amb el cercador [Google](http://www.google.com/). Això és un canvi força important, ja que les llengües comparades, així com la tecnologia sobre la que es basen els dos cercadors, són sensiblement diferents. \\- El sistema utilitzat per Google per a determinar la llengua d'una pàgina es basa principalment en la freqüència d'aparició de determinats mots en les pàgines (term frequency). Aquests sistemes no són totalment fiables, ja que en pàgines petites, o per a llengües properes (com ara l'occità i el català), la detecció de la llengua pot ser incorrecta. 2\\. Dades sobre la presència del català a Internet (octubre 2005) Aquestes són les dades que mostren la presència del català a Internet segons el cercador [Google](http://www.google.com/) el mes d'octubre de 2005. | Cercador Google | \n---|---|--- \n| Llengua | Pàgines l'octubre 2005 | Pàgines l'agost 2003 \n1 | Anglès | 9.200.000.000 | 1.280.041.397 \n2 | Francès | 202.000.000 | 99.737.704 \n3 | Alemany | 184.000.000 | 182.005.546 \n4 | Japonès | 150.000.000 | 69.730.375 \n5 | Castellà | 133.000.000 | 65.814.567 \n6 | Xinès | 74.700.000 | 65.730.212 \n7 | Italià | 68.400.000 | 41.849.365 \n8 | Holandès | 54.300.000 | 41.119.851 \n9 | Portuguès | 44.000.000 | 37.695.762 \n10 | Rus | 43.200.000 | 42.276.247 \n11 | Suec | 42.100.000 | 14.901.968 \n12 | Noruec | 28.700.000 | 8.123.301 \n13 | Txec | 26.700.000 | 15.580.583 \n14 | Finès | 26.200.000 | 5.678.599 \n15 | Coreà | 24.400.000 | 64.606.324 \n16 | Polonès | 23.800.000 | 22.154.325 \n17 | Danès | 22.200.000 | 12.107.133 \n18 | Hongarès | 15.100.000 | 8.540.941 \n19 | Àrab | 12.600.000 | 2.470.616 \n20 | Turc | 11.200.000 | 4.704.212 \n21 | Hebreu | 10.100.000 | 4.792.646 \n22 | Grec | 9.230.000 | 2.366.733 \n23 | Indonesi | 8.660.000 | 1.044.038 \n24 | Croat | 7.950.000 | 1.672.582 \n25 | Romanès | 7.250.000 | 2.052.990 \n26 | Català | 7.140.000 | 2.926.550 \n27 | Eslovè | 6.950.000 | 1.685.426 \n28 | Estonià | 6.510.000 | 1.464.539 \n29 | Eslovac | 6.130.000 | 5.077.965 \n30 | Letó | 5.750.000 | 559.913 \n31 | Lituà | 5.720.000 | 1.078.341 \n32 | Islandès | 5.250.000 | 1.391.302 \n33 | Búlgar | 3.810.000 | 1.120.713 \n34 | Serbi | 3.340.000 | 42.848 \nNotes 1\\. Les dades relatives al xinès inclouen les pàgines escrites en xinès tradicional i xinès simplificat. 3\\. Nombre relatiu de pàgines web per parlant La taula següent mostra, de més gran a més petit, el nombre de pàgines per parlant, és a dir, el seu nombre relatiu. | Cercador Google \n---|--- \n| Llengua | Pàgines web (mostra) | Parlants | Pàgines per parlant \n1 | Anglès | 9.200.000.000 | 341.000.000 | 26,98 \n2 | Islandès | 5.250.000 | 250.000 | 21,00 \n3 | Estonià | 6.510.000 | 1.100.000 | 5,92 \n4 | Noruec | 28.700.000 | 5.000.000 | 5,74 \n5 | Suec | 42.100.000 | 9.000.000 | 4,68 \n6 | Finès | 26.200.000 | 6.000.000 | 4,37 \n7 | Danès | 22.200.000 | 5.326.000 | 4,17 \n8 | Letó | 5.750.000 | 1.543.844 | 3,72 \n9 | Eslovè | 6.950.000 | 2.000.000 | 3,48 \n10 | Francès | 202.000.000 | 72.000.000 | 2,81 \n11 | Holandès | 54.300.000 | 20.000.000 | 2,72 \n12 | Txec | 26.700.000 | 12.000.000 | 2,23 \n13 | Hebreu | 10.100.000 | 5.150.000 | 1,96 \n14 | Alemany | 184.000.000 | 100.000.000 | 1,84 \n15 | Lituà | 572.0000 | 3.125.281 | 1,83 \n16 | Japonès | 150.000.000 | 126.000.000 | 1,19 \n17 | Italià | 68.400.000 | 62.000.000 | 1,10 \n18 | Eslovac | 6.130.000 | 5.606.000 | 1,09 \n19 | Català | 7.140.000 | 6.565.000 | 1,09 \n20 | Hongarès | 15.100.000 | 145.00.000 | 1,04 \n21 | Grec | 9.230.000 | 12.000.000 | 0,77 \n22 | Polonès | 23.800.000 | 44.000.000 | 0,54 \n23 | Búlgar | 3.810.000 | 8.954.811 | 0,43 \n24 | Castellà | 133.000.000 | 322.000.000 | 0,41 \n25 | Croat | 7.950.000 | 21.000.000 | 0,38 \n26 | Indonesi | 8.660.000 | 23.143.354 | 0,37 \n27 | Coreà | 24.400.000 | 78.000.000 | 0,31 \n28 | Serbi | 3.340.000 | 11.144.758 | 0,30 \n29 | Romanès | 7.250.000 | 26.000.000 | 0,28 \n30 | Rus | 43.200.000 | 167.000.000 | 0,26 \n31 | Portuguès | 44.000.000 | 176.000.000 | 0,25 \n32 | Turc | 11.200.000 | 61.000.000 | 0,18 \n33 | Xinès | 74.700.000 | 885.000.000 | 0,08 \n34 | Àrab | 12.600.000 | 213.223.637 | 0,06 Notes 1\\. Les dades del nombre de parlants provenen d'[Ethnologue](http://www.ethnologue.com/) 2\\. Les dades relatives al xinès inclouen pàgines escrites en xinès tradicional i en xinès simplificat. 3\\. Les dades sobre el nombre de parlants del català varien segons les fonts (vegeu [Generalitat de Catalunya](http://cultura.gencat.net/llengcat/socio/coneix.htm)). S'ha decidit usar les dades provinents d'Ethnologue per a totes les llengües i no fer cap modificació per a cap d'elles. Cal destacar que Ethnologue considera solament el nombre de parlants que tenen una llengua com a materna. Conclusió A tall de conclusió, podem afirmar que, en menys de dos anys, s'ha doblat el nombre de pàgines web indexades en català, i que el català, segons aquest estudi, és avui dia la vint-i-sisena llengua a Internet. Cal remarcar que l'increment de pàgines web és degut en part a que els cercadors actuals tenen més pàgines web indexades que l'any 2003. El català a Internet continua amb una forta posició respecte a altres llengües, i la popularització dels blocs en llengua catalana ha suposat també un increment important del nombre de pàgines disponibles. Bibliografia recomanada Informe de Vilaweb sobre la presència del català l'any 2000 http://www.vilaweb.com/especials/5anys/enquesta.html Informe de Softcatalà sobre la presència del català l'any 2003 http://www.softcatala.org/articles/article26.htm Baròmetre de l'ús del català a Internet http://wiccac.org/hist_resums.html Observatori de les llengües i cultures de Funredes http://www.funredes.org/LC/ Anàlisis d'Alis de les llengües a Internet (1997) http://babel.alis.com/palmares.html Les llengües del món http://www.ethnologue.com/ Millan, José Antonio. (2001): Internet y el español Fundación Retevisión \n", "date": "2005-10-15 13:00:00", "id": "1255", "title": "La salut del català a Internet el 2005" }, { "content": "IV JORNADA D’ACATERM. II JORNADA DE TERMINOLOGIA I TRADUCCIÓ:TRADUCCIÓ DE PRODUCTES INFORMÀTICS 24 de novembre de 2005 Universitat Autònoma de Barcelona PROGRAMA 9h45 Inauguració de la jornada, amb la participació de representants de la Secretaria General de la Societat de la Informació, la Facultat de Traducció i Interpretació i el Departament de Traducció i Interpretació de la UAB. 10h Ponència a càrrec del Sr. Oriol Ferran, SG de Societat de la Informació. 1030h Ponència a càrrec del Sr. Toni Hermoso, Softcatalà. 11h Ponència a càrrec del Sr. Xavier Maza, iDisc. 1130h Pausa-cafè 12h Ponència a càrrec de la Sra. Marta Grané, TERMCAT. 1230h Ponència a càrrec del Sr. Lluís de Yzaguirre, Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la UPF. 13h Taula rodona amb els ponents, moderada pel Sr. Ramon Piqué, Departament de Traducció i Interpretació de la UAB. Lloc: Aula 2 Facultat de Traducció i Interpretació Universitat Autònoma de Barcelona Edifici K Campus de la UAB Bellaterra Organitzen: UAB i ACATERM\n", "date": "2005-11-21 00:00:00", "id": "1057", "title": "IV Jornada ACATERM. Traducció de productes informàtics" }, { "content": "Softcatalà actualitza la secció dedicada al sistema operatiu GNU/Linux amb un nou espai que recopila informació del sistema, els seus avantatges, les versions disponibles en català, i projectes i webs d'ajuda en català relacionades. Podeu accedir al nou espai des de l'enllaç \"GNU/Linux\" que hi ha a la pàgina principal o directament a través de l'adreça . Des d'aquí us animem a subscriure-us a la llista linux@softcatala.net, a través de la pàgina de llistes de Softcatalà, i a participar en la pàgina (es pot editar col·laborativament) perquè aporteu el vostre coneixement i ens feu arribar tots aquells dubtes, programes, traduccions pròpies o pàgines web que us puguin semblar interessants per als usuaris de GNU/Linux. \n", "date": "2005-11-29 00:00:00", "id": "1058", "title": "Actualitzem la secció de GNU/Linux" }, { "content": "El Firefox és un navegador web gratuït, de codi obert, basat en el codi desenvolupat dins el projecte [Mozilla.org](http://www.mozilla.org). Les seves característiques principals són la rapidesa així com la facilitat d'instal·lació i utilització. El Firefox és una aplicació ràpida i que consumeix pocs recursos, alhora que compleix amb els principals estàndards d'Internet. Aquest incorpora un gran nombre de funcions per a facilitar-ne el seu ús: \n\n * plenament funcional només amb el teclat \n * una barra d'eines personalitzable \n * incorpora un gestor d'adreces d'interès \n * s'integra amb cercadors d'Internet (per exemple, amb [Google](http://www.google.com)) \n * blocatge de les finestres emergents no sol·licitades \n * navegació ràpida en pestanyes separades per a cada web que es visita \n * gestor de contrasenyes \n * baixada automàtica i simple de fitxers \nLa [versió 1.5](http://www.mozilla-europe.org/ca/press/2005/11/29/567-firefox-15-released) introdueix com a novetats un sistema millorat d'actualitzacions, més rapidesa en visitar les pàgines anteriors i posteriors, noves opcions per a netejar les dades privades de la navegació, reordenació de les pestanyes de negació usant arrossega i deixa anar, unes preferències redissenyades, i un sistema de blocatge de finestres emergents més robust. Se n'ha millorat encara més la compatibilitat amb els [estàndards](http://www.w3c.org), incloent-hi el format Scalable Vector Graphics (SVG) i el JavaScript 1.6. Els programes del [projecte Mozilla traduïts al català](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/) poden baixar-se des del web de Softcatalà, on s'hi pot consultar molta informació quant a aquest projecte, així com trobar-hi ajuda i referències a altres llocs d'interès, com ara [Mozilla Europa](http://www.mozilla-europe.org/ca/). Podeu baixar-vos el Firefox 1.5 en català per a: \n\n * [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/firefox/1.5/linux/firefox-1.5.ca.linux-i686.tar.gz)\n * [Windows](http://www.softcatala.org/prog167.htm)\n * [Mac OS X](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/firefox/1.5/mac/firefox-1.5.ca.mac.dmg) \nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2005-12-02 00:00:00", "id": "1059", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Firefox 1.5" }, { "content": "El proper divendres, 23 de desembre, a les 21.00 hores, farem el sopar de Nadal de Softcatalà. Lloc: [Can culleretes](http://www.culleretes.com) c/ Quintana, 5 Telèfon: 93.317.30.22 Metro: Liceu (L3) Menú: [Descripció del menú ](http://www.culleretes.com/CATALA/CATmenu2.htm). Preu 24 euros. Hi esteu convidats tots els col·laboradors, simpatitzants i usuaris amb els vostres respectius acompanyants. Podeu obtenir més informació i apuntar-vos a la pàgina [Wiki](http://www.softcatala.org/wiki/SoparNadal2005) que hem creat per a l'ocasió.\n", "date": "2005-12-06 00:00:00", "id": "1060", "title": "Sopar de Nadal de Softcatalà 2005" }, { "content": "L'any passat per aquestes dates [ens fèiem ressò](http://www.softcatala.org/noticies/27122004206.htm) del fet que ERC havia registrat al Congrés una proposta de llei per l'ús del programari lliure al sector públic. Actualització 13/12/2005: La llei s'ha rebutjat. Ha tingut a favor els vots dels partits d'IU-ICV, ERC, BNG i CHA i en contra de CiU, PNV, PP i PSOE. El [proper dimarts 13](http://www.congreso.es/actualidad/proximo_pleno.pdf) de desembre es debatrà finalment al Congrés dels Diputats la proposició de llei per la implantació del programari lliure a l'administració de l'Estat espanyol aquest cop de la mà d'Iniciativa Verds (els dos partits van registrar per separat la mateixa proposta). [Aquesta proposta de llei](http://www.congreso.es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/B/B_156-01.PDF) insta al govern espanyol, i a les empreses on hi tingui participació, a utilitzar programari lliure, amb l'única excepció dels casos on no existeixin solucions, en els quals es podria utilitzar programari privatiu. Hi ha tot un article dedicat a la importància de la neutralitat tecnològica dels formats i protocols que reclama que siguin lliures de pagament de royalties i patents. Aquesta proposta també reclamava al Govern espanyol que realitzi tasques de difusió del programari lliure. La proposta, en seu tercer article, contempla l'ús de les diferents llengües oficials de l'Estat com a clàusula obligada o de mèrit: La utilització, desenvolupament, distribució i difusió de programari lliure en les diferents llengües oficials de l'Estat s'establirà, com clàusula obligada o de mèrit, en aquells convenis de col·laboració i/o decrets de concessió de subvencions, en l'àmbit de les noves tecnologies, que l'Administració de l'Estat subscrigui amb les Comunitats Autònomes. Aquest és el segon cop que es debat una llei d'aquestes característiques al Congrés. L'anterior va ser el 16 el setembre de 2002 on es va rebutjar amb els vots en contra del Partit Popular. Aquesta mateixa proposició de llei també fou presentada per ERC al Parlament de Catalunya i rebutjada el 25 d'octubre de 2002 amb els vots en contra del Partit Popular i de Convergència i Unió. Esperem que la llei es registri també aviat al [Parlament de Catalunya](http://www.parlament-cat.net/) on probablement serà més senzill aconseguir un cert consens entre els partits abans de debatre-la. \n", "date": "2005-12-12 00:00:00", "id": "1061", "title": "Entra a debat la llei per l'ús del programari lliure al Congrés dels Diputats" }, { "content": "Amb [378 vots a favor, 197 en contra i 30 abstencions](http://www.europarl.eu.int/omk/sipade3?PUBREF=-//EP//NONSGML+PV+20051214+RES-VOT+DOC+PDF+V0//EN&LEVEL=2&NAV=S&L=EN), el Parlament Europeu ha donat el vistiplau a la directiva que regula durant quant de temps es podran retenir les dades de comunicacions electroniques amb l'objectiu de combatre el terrorisme i el crim organitzat, i que podria entrar en vigor a mitjan del 2007. La directiva preveu que es puguin retenir dades durant un minim de 6 mesos i un maxim de 24. Aquesta normativa afecta les comunicacions electroniques, com ara el correu electronic o les trucades a telefons mobils (incloent-hi les trucades perdudes). La informacio que es recollira incloura el lloc, l'hora, l'origen i el desti de la comunicacio realitzada, pero el contingut, en principi, no. \nEl text va ser acordat previament, abans de ser aprovat, pels grups [PPE](http://www.epp-eu.org) i [PSE](http://www.pes.org/) (els dos majoritaris), cosa que ha despertat les critiques dels grups [Verds](http://www.europeangreens.org/) o [Esquerra Unida Europea](http://www.european-left.org/), que s'han queixat d'haver-ne estat exclosos. L'aprovacio de la proposta, tres mesos despres que sortis una versio inicial des de la [Comissio Europea](http://europa.eu.int/comm/), ha estat considerada pels dos partits majoritaris com un triomf de la democracia parlamentaria. Al llarg de l'elaboracio de la proposta, actors com ara la [industria discografica](http://barrapunto.com/ciberderechos/05/11/25/1721225.shtml) van mostrar interes per utilitzar aquest registre, per exemple, per a perseguir el que habitualment anomenen pirateria. \nNo obstant aixo, finalment, l'acces a les dades sembla que es restringira de forma no permanent a aquells delictes greus i sota la potestat de les autoritats competents que pugui determinar cada estat. \nTal com ens van fer resso en el seu moment, diferents persones i organitzacions arreu d'Europa (entre les quals es troba [Softcatala](http://www.softcatala.org)) es van oposar a aquesta proposta, ja que consideren que no soluciona el problema que s'afronta i, a mes, representa una invasio a la privadesa dels ciutadans. \nMés informació \n* [Data Retention Petition Campaign](http://wiki.dataretentionisnosolution.com:81/index.php/Main_Page)\n* [Campanya pels drets civils: la retenció de dades no és la solució](http://www.softcatala.org/noticies/10092005316.htm)\n* [Notícia a EuropaPress](http://www.europapress.es/europa2003/noticia.aspx?cod=20051214145640&tabID=1&ch=69)\n* [EU adopts Big Brother directive, ignores industry and civil society](http://wiki.ffii.de/DataRetPr051214En)\n", "date": "2005-12-19 00:00:00", "id": "1062", "title": "Aprovada la directiva de retenció de dades al Parlament Europeu" }, { "content": "Acaba de sortir la K-DEMar 4.0 [www.k-demar.org](http://www.k-demar.org/index.php?lang=ca) Aquesta distribució assoleix la majoria d'edat deixant de basar-se en la Knoppix per passar a estar totalment basada en Debian. Incorpora les últimes versions del programari lliure més útil per l'usuari final a més de les últimes tecnologies en muntatge automàtic de dispositius extraïbles com el submount. També ha fet un gran avanç en la usabilitat i facilitat de us i configuració amb la remodelació i renovació del CADI, l'assistent de configuració i del instal·lador En un ordinador actual, instal·lar la k-demar respectant i mantenint tots els sistemes operatius que hi hagin instal·lats (tant windows com altres linux o Macs) es tan fàcil com ràpid (aproximadament uns 15 minuts). Entre altres novetats incorpora el kernel 2.6.14.2, el KDE 3.4.2, les X.org i el Unionfs, que permet la escriptura en el propi sistema trobant-se en modo live-cd, el que es molt útil per a provar nou programari sense haver de instal·lar-lo en el disc dur. També manté el bilingüisme de manera que qualsevol pot accedir a la distribució tant en català com en castellà i, parcialment, en anglès. I, en la seva web, remodelada, per donar suport als usuaris, es manté un fòrum, també en català i en castellà, on poder preguntar els dubtes que es tinguin tant respecte la distribució K-DEMar com de Linux en general. \n", "date": "2005-12-22 00:00:00", "id": "1063", "title": "Nova versió de la distribució Linux catalana K-DEMar" }, { "content": "El passat dimecres 21 de desembre la Fundació puntCAT va presentar en roda de premsa la primera web amb el domini .CAT En [Xavi Caballé](http://www.caballe.com/2005/12/21.html#a6407), membre de Softcatalà i [Vilaweb](http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1667213) van ser els primers en adonar-se de l'aparició del nou domini i comunicar el regal avançat de Nadal a la comunitat cultural i lingüística catalana. Tot i l'existència dels primers dominis .CAT que ja apunten a la web de la Fundació, el procés de registre de dominis no s'obrirà fins a finals de gener del 2006 i es farà de forma restringida a fi d'evitar el col·lapse dels servidors i minimitzar el risc de ciberokupació de dominis; és el procés habitual que segueixen tots els nous dominis. Aquest procés restringit de llançament, anomenat també \"sunrise\" en anglès, tindrà 3 fases ben diferenciades. La Fase I es reserva a institucions directament relacionades amb la promoció de la llengua i la cultura catalanes (des d'escoles a ràdios; des d'editorials a clubs esportius; des d'entitats culturals a administracions públiques amb competències sobre territoris on el català és llengua pròpia). La Fase II es reserva a entitats de tot tipus (empreses, associacions...) amb presència en català a internet (webs, blocs, llistes de correu, etc). La Fase III es reserva a les més de 68.000 persones, entitats i empreses que es van adherir a la campanya de suport a la candidatura del .cat; val a dir que la Fundació puntCAT destinarà l'import del Premi Nacional d'Internet rebut el passat novembre a subvencionar el preu de registre dels dominis de la fase 3 a fi de donar les gràcies a totes les persones que van donar el seu suport. Passat el període de llançament, es preveu que el 23 d'abril, el registre s'obri a tothom. Poc es pot dir encara dels preus dels dominis, perquè la Fundació, pel contracte amb ICANN, no els pot vendre als usuaris finals i ho ha de fer a través dels registradors acreditats per la mateixa ICANN. Això implica que diferents registradors, segons els diferents tipus de valor afegit que vulguin aportar als usuaris (hostatge, correu electrònic, DNS, suport telefònic, etc) puguin carregar marges més o menys elevats al preu de majorista que els proposarà puntCAT. Tot i així, Amadeu Abril, Director del puntCAT, digué que les previsions són que els preus estiguin en la banda mitja del mercat i que la Fundació farà tot el possible a fi de facilitar que els registradors facin promocions; i evidentment, com més dominis es registrin, més fàcil serà poder-les fer. El 2006 ens porta amb el .CAT la possibilitat de ser a Internet, no només com una de les llengües amb més presència per càpita, sinó com una xarxa ben connectada, dinàmica i en constant evolució i millora. Serem el que voldrem, ara només depèn de nosaltres. Desperta bit ! Roda de premsa: Visionat: Descàrrega: PMF: \n", "date": "2005-12-26 00:00:00", "id": "1064", "title": "El primer domini .CAT ja és a la xarxa" }, { "content": "Des de fa un any i mig, Sintesi Digital, ha estat treballant per presentar i crear l´eina [QwertyMail](http://www.qwertymail.com), des de l´antic Teatre d´Albons, Baix Empordà. A dia d´avui us presentem qwertymail, un nou concepte, que uneix la filosofia del correu electrònic a la filosofia web. D’aquesta forma es crea un híbrid, una nova aplicació que afegeix al correu electrònic totes les possibilitats web. Un usuari de Qwertymail pot crear un missatge amb estructura, el que seria un correu electrònic navegable, i donar-li un format personal, gestionar tot el seu contingut, escollir els apartats... i fer-ho tot de forma senzilla i intuïtiva. Igualment pot crear-se la seva pròpia web des de l´espai personal amb totes les prestacions del programari qwertymail, més el hostatge i domini. Les característiques principals de l´eina són la seva capacitat flexible i adaptable segons les necessitats comunicatives del teu moment. Pots crear qwerytymails amb finalitats diverses i amb una presentació moderna i professional. Des de organitzar i comunicar una trobada, realitzar la promoció del teu concert o local fins anunciar la venda d´una moto, són alguns dels molts exemples que et permet crear qwertymail. Des de el teu espai personal pots gestionar tots els teus qwertys i contactes amb totes les prestacions, d´ampliació, duplicats i llistes de correu. \n", "date": "2005-12-27 00:00:00", "id": "1065", "title": "Neix el servei QwertyMail.com" }, { "content": "Per [Lluí­s Gra](http://serni.net/)[s](http://serni.net/) serni@serni.net \n11/01/2006 A principis del 2004, fruit de la voluntat d'implementar una solució TIC i basada en GNU/Linux a les aules de l'escola on exerceixo, començo a treballar en el tema de les distribucions autònomes pensant en facilitar un desplegament ràpid d'una distribució amb programari educatiu i en català. \nLes distribucions autònomes (live en anglès) permeten arrencar un escriptori GNU/Linux complet a partir d'un CD/DVD o, fins i tot, d'altre tipus dispositius portables. El sistema no modifica al disc dur de l'ordinador i simplement es carrega a la memòria RAM. A diferència dels sistemes tradicionals, atès que els CD/DVD emprats s'utilitzen en mode només de lectura, no és possible fer-hi canvis persistents i cal recórrer a discs durs o altres components que ja puguin haver-hi en l'ordinador si volem conservar allò que puguem haver fet entre sessió i sessió d'ús. L'alternativa és pensar en instal·lar definitivament la distribució en el nostre disc dur. Entre les distribucions operatives de GNU/Linux més conegudes actualment tenim la [Knoppix](http://www.knoppix.org/) o la [Ubuntu Linux Live](http://www.ubuntulinux.org) i les catalanes com [Càtix](http://www.catix.org/), [Catux-usb](http://www.catux.org/catux-usb/), [Einam](http://lafarga.upc.edu/projects/gnupcix/), [K-DEMar](http://www.k-demar.org), etc. \n\n\nAmb tot això, la primera versió de la [Xarnoppix](http://xarnoppix.software-libre.org/), la 0.9, sorgeix com una simple remasterització d'una Knoppix. Ben aviat, m'adono que malgrat l'excel·lent funcionament i detecció de maquinari de les Knoppix, el gran nombre de personalitzacions en compliquen el manteniment i l'actualització. Aquest fet m'encara al projecte [Metadistros](http://metadistros.software-libre.org), que planteja una estructura de treball més generalista, basada en el concepte del «calçador» i l'ús del sistema de fitxers [squashfs](http://squashfs.sourceforge.net) en comptes del [cloop](http://www.knoppix.net/wiki/Cloop). D'aquesta època tenim les Xarnoppix 1.0, 1.1, 1.2 i 1.3, amb nuclis de la sèrie 2.4.x, i posteriorment, les versions 2.0 i 2.1, amb nuclis 2.6.x. Amb les versions 3.0 i 3.1 s'introdueix el sistema de fitxers [unionfs](http://www.fsl.cs.sunysb.edu/project-unionfs.html) i l'estructura de treball és una adaptació basada en [Debian](http://www.debian.org) dels [«linux-live scripts»](http://www.linux-live.org) que empra la també distribució operativa [Slax](http://slax.linux-live.org/). \nCom cada vegada es feia més difícil encabir tot el programari interessant dins els límits d'un CD, sorgeix la Xarnoppix-3.2 en format DVD ([descàrrega](https://www.softcatala.org/pub/knoppix/xarnoppix/Xarnoppix-3.2-DVD.iso)), on s'incorpora l'ús de les [initramfs-tools](http://packages.debian.org/unstable/utils/initramfs-tools) amb l'afegitó del «mode autònom» ([Juanje Ojeda, Guadalinex 2005](http://ws314.juntadeandalucia.es/guadalinex2005/generation_system/live)). Aquesta serà molt probablement la darrera versió disponible en format CD o DVD. \n[![Xarnoppix captura](/articles/xarnoppix_oriol.jpg)](/artciles/xarnoppix_oriol_L.png) Captura de pantalla de la Xarnoppix mostrar un escriptori amb el joc [Pingus](http://pingus.seul.org/) i les configuracions d'arrencada de forma emulada.\n\nAfortunadament, sembla que la comunitat educativa de Catalunya ben aviat podrà disposar d'una distribució específica i amb suport institucional [basada en OpenSuse.org](http://www.xtec.es/at_usuari/linux.htm). Per aquest motiu, i d'altres de caire operatiu, he derivat els meus esforços cap al format «USB Live», més ràpid, còmode i portable. La Xarnoppix-3.4-USB és el primer resultat d'aquest replantejament, un petit monstre per a llapis USB d'1 GB. La darrera evolució d'aquesta és la Xarnoppix-USB-MCP, que implementa un mecanisme de persistència on, d'una manera senzilla i a diferència d'altres distribucions operatives, hi podrem guardar directament vàries configuracions personalitzades, escriptoris diferents, configuracions de xarxa, instal·lar programari específic per a cada configuració, etc. Tot això en la mateixa memòria USB i després d'haver tornat a iniciar la màquina. \n\n[![Xarnoppix Softcatalà](/articles/xarnoppix_softcatala.jpg)](/articles/xarnoppix_softcatala_L.png) Captura de pantalla de la Xarnoppix mostrant quatre configuracions diferents emmagatzemades al mateix dispositiu USB. Per a aquells més agosarats que vulguin provar la Xarnoppix, hi ha tot el necessari a: juntament amb un fitxer «llegiu-me.txt» on s'explica com preparar un dispositiu USB, crear-se un mateix una versió gairebé completament personalitzada i «trastejar» amb la infraestructura que permet el funcionament en un mode plenament autònom. \n\n\n## Enllaços\n\n * [Xarnoppix](http://xarnoppix.software-libre.org/)\n * [Projecte Knoppix en català](http://www.softcatala.org/projectes/knoppix/)\n * [Linux en català](http://linux.softcatala.org)\n\nAquest document és sota llicència de [Reconeixement-CompartirIgual](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/) de Creative Commons.\n", "date": "2006-01-11 00:00:00", "id": "1066", "title": "Article: La Xarnoppix-USB-MCP. Perspectives del seu autor" }, { "content": "Aquesta setmana s'ha presentat la darrera versió del [Thunderbird](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird), el popular client de missatgeria dins del [projecte Mozilla](http://www.mozilla-world.org/). El Thunderbird és un client de correu i grups de discussió lliure i gratuït d'execució ràpida, que consumeix menys recursos que altres alternatives. El programa té gran quantitat d'opcions de personalització i incorpora les característiques més útils que pot necessitar un gestor de correu d'avui dia: filtres de missatges, gestió del [correu brossa](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird:Correu_brossa) amb autoaprenentatge, [safata d'entrada global](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird:Safata_d%27entrada_global) i, a més, lectura de [canals RSS](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird:RSS) i [podcasting](http://ca.wikipedia.org/wiki/podcasting), etc. Tot això juntament amb les opcions a les quals podem estar més habituats, com ara la cerca de missatges o una llibreta d'adreces personal. També hi trobem auxiliars per a migrar el nostre correu des d'altres clients de correu del mateix ordinador. Com a [novetats de la nova versió](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird:1.5.0/Notes_de_la_versi%C3%B3) en concret, s'hi incorporen millores en la gestió dels canals RSS, en el filtratge de missatges i en les adjuncions, com també avenços en els mecanismes de [correcció ortogràfica](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird:Corrector_ortogr%C3%A0fic). Com amb el navegador Firefox, és possible augmentar-ne les prestacions gràcies a les extensions. Un exemple n'és l'extensió [Webmail](http://webmail.mozdev.org/), la qual permet utilitzar molts dels servidors de correu web més populars. Pel que fa a la seguretat, hi ha moltes funcionalitats per a protegir la privadesa de l'usuari, com ara el blocatge automàtic de les imatges incloses als missatges, la detecció d'intents de [pesca electrònica](http://ca.wikipedia.org/wiki/pesca_electr%C3%B2nica), la gestió de certificats o el xifratge i autenticació amb algorismes de clau pública amb extensions com l'[Enigmail](http://enigmail.mozdev.org/). Podeu baixar-vos el Thunderbird 1.5 en català per a: \n\n * [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/thunderbird/1.5/linux/thunderbird-1.5.tar.gz)\n * [Mac OS X](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/thunderbird/1.5/mac/Thunderbird%201.5.dmg)\n * [Windows](http://www.softcatala.org/prog168.htm)\n\n[Podeu trobar més informació del Thunderbird al wiki de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a . \n", "date": "2006-01-13 00:00:00", "id": "1067", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del Thunderbird 1.5" }, { "content": "Segons [un estudi](http://www.xitimonitor.com/etudes/equipement13.asp) elaborat per l'empresa francesa Xiti el navegador Firefox és utilitzat per més un 20% d'usuaris a Europa. L'estudi es basa en una mostra de 32,5 milions de visites que van ser analitzades durant el transcurs del dia 8 de gener del 2006. Finlàndia amb un 38.4% d'usuaris, Eslovènia amb un 35.5%, i Alemanya amb un 30.4% són els tres estats europeus amb un índex més alt d'ús del navegador Firefox segons aquest estudi. La comunitat Firefox a través d'iniciatives com ara l'[SpreadFirefox](http://www.spreadfirefox.com/) ha dut a terme tot un seguit d'accions per augmentar-ne la difusió: cartes recomanant-ne el seu ús a escoles i empreses, col·lectes per incloure anuncis a mitjans de comunicació o material per explicar-ne la funcionalitat als nous usuaris. Pel que fa [ al web de Softcatalà](http://www.caballe.com/2005/12/24.html#a6421), els usuaris del Firefox estaven el desembre passat al voltant del 16% i els del Mozilla sobre un 33%. Els programes del projecte Mozilla traduïts al català, incloent-hi el Firefox, es poden baixar [des del web de Softcatalà](http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/), on es pot consultar molta informació quant a aquest projecte, així com trobar-hi ajuda, connectors addicionals, i referències a altres llocs d'interès, com ara [Mozilla Europa](http://www.mozilla-europe.org). Més Informació [Lloc web de Xiti](http://www.xitimonitor.com/) [ Informació sobre el primer any del Firefox ](http://standblog.org/blog/2005/11/09/93114493-firefox-market-share-study-for-the-first-anniversary)\n", "date": "2006-01-18 00:00:00", "id": "1068", "title": "Més d'un 20% d'usuaris a Europa fan servir el Firefox" }, { "content": "Tot i que Google no ha fet cap anunci oficial (possiblement el faran dilluns), ja està disponible la versió en català del popular programa gratuït de gestió de fotografies Picasa 2. Es tracta d'un programa que us ajuda a trobar, editar i compartir fotos; cada cop que l'obriu, localitza totes les fotos que teniu a l'ordinador (fins i tot aquelles de què us havíeu oblidat) i les classifica en àlbums visuals, organitzats per data, amb noms de carpeta fàcils d'identificar. Podreu arrossegar i deixar anar els àlbums i fer etiquetes per a crear nous grups. El Picasa fa també que l'edició avançada de fotografies sigui un procés senzill mitjançant potents efectes i la definició de retocs amb un sol clic. D'altra banda, us permet enviar les fotos que vulgueu per correu electrònic (fins a 10 MB mitjançant Gmail), demanar-ne còpies impreses, desar-ne una còpia en CD, publicar-les al vostre propi bloc... Malauradament, l'ajuda del Picasa no ha estat traduïda al català; si hi accediu des del programa en trobareu la versió en anglès, des de la qual, però, podreu triar entre un nombre reduït d'idiomes, l'espanyol entre ells. Podeu baixar-vos el programa des del web del Picasa a i també des [de Softcatalà](http://www.softcatala.org/prog175.htm). \n", "date": "2006-01-27 00:00:00", "id": "1069", "title": "Google publica la versió en català del programa Picasa 2" }, { "content": "Des d'avui mateix, ja es pot descarregar de la web de Fes-Ho-Cat, la recent [traducció](http://www.feshocat.com/descarregues/catalan2.0.0.73.zip) (requereix tenir instal·lada la versió anglesa previàment) de l'última versió de l'[Skype](http://www.skype.com/). Aquesta, que ja és la tercera versió traduida per l'equip del directori català, ja incorpora opcions de videotrucada. L'Skype, el programa de telefonia IP que ha revolucionat el món de les telecomunicacions per internet, ara en mans de l'empresa eBay, és un dels grans actors en la lluïta oberta per a la conquesta de la comunicació dels internautes. Google, Microsoft i Yahoo en són els principals contrincants. Amb aquesta darrera versió, l'Skype presenta les seves credencials amb la incorporació de videotrucades, així com millores en la seva usabilitat. Millores en la qualitat del so, organització dels contactes en grups, redirecció de trucades a fixes o mòbils, i d'altres opcions menys importants però força útils com la visualització de l'hora local dels contactes. Fes-Ho-Cat, és un projecte de directori local de qualitat, que intenta prioritzar els continguts de qualitat de la xarxa catalana, en front dels grans cercadors o directoris globals. Segons dades extretes d'[Alexa](http://www.alexa.com/browse/general/?&Mode=general&CategoryID=1102599&Start=1&SortBy=Popularity&Recursive=Letter), aquest ja s'ha convertit en el segon directori més popular en català, per darrera de [Cercat.com](http://www.cercat.com/).\n", "date": "2006-02-01 00:00:00", "id": "1070", "title": "Disponible la traducció al català del programa de telefonia IP Skype 2.0" }, { "content": "Ha començat el registre dels dominis .cat. De moment per a totes aquelles institucions directament relacionades amb la promoció de la llengua i la cultura catalanes. Escoles, entitats culturals, ràdios, editorials, clubs esportius, administracions públiques amb competències sobre territoris on el català és llengua pròpia... Totes i cadascuna seran les primeres a poder registrar el seu nom amb un .cat des del 13 de febrer fins al 21 d'abril. El període de llançament es farà en [tres fases](http://www.domini.cat/registrar.html) que finalitzaran el dia 21 d'abril, abans de restar obert al públic en general el dia 23 d'abril: La Fase I reservada a institucions directament relacionades amb la promoció de la llengua i la cultura catalanes, des les 17:00 hores CET(GMT+1) del 13 de febrer de 2006. La Fase II del període de llançament començarà el 20 de febrer de 2006 a les 17:00 hores CET(GMT+1) i es reserva a tota mena d'entitats (empreses, associacions...) amb presència en català a Internet (webs, blocs, llistes de correu, etc). La Fase III començarà també el 20 de febrer de 2006 a les 17:00 hores CET(GMT+1) i es reserva a les més de 68.000 persones, entitats i empreses que es van adherir a la campanya de suport a la candidatura del .cat. També teniu a la vostra disposició una pàgina amb les [preguntes més freqüents](http://www.domini.cat/faq.html) sobre el Domini.Cat. Font: [Domini.cat](http://www.domini.cat/)\n", "date": "2006-02-15 00:00:00", "id": "1071", "title": "Comença el registre oficial dels dominis .cat" }, { "content": "La Universitat Oberta publica tres temaris lliures sobre programari lliure, GNU/Linux i xarxes de computadors. [La Universitat Oberta](http://www.uoc.edu) de Catalunya [ha publicat](http://www.uoc.edu/masters/cat/web/materials_lliures.html) tres temaris lliures en català sobre programari lliure, GNU/Linux i xarxes com a part del màster en programari lliure que s'imparteix des del 2003. Aquests llibres han estat publicats en català gràcies a un acord UOC/DURSI que contempla la publicació progressiva de la resta materials del màster al català. Els temaris publicats són els següents: [Introducció al programari lliure](http://www.uoc.edu/masters/cat/img/904.pdf), dels professors Jesús González Barahona, Joaquín Seoane i Gregorio Robles. És una introducció al programari lliure, les seves motivacions ètiques, la seva història, qui són els seus desenvolupadors, els aspectes legals i els entorns de desenvolupament. [Sistema operatiu GNU/Linux bàsic](http://www.uoc.edu/masters/cat/img/905.pdf), dels professors Roger Baig i Francesc Aulí. És un manual complet d'introducció al sistema GNU/Linux tractant en força detall aspectes com ara la instal·lació, la configuració i la descripció dels components principals. [Xarxes de computadors](http://www.softcatala.org/~jmas/files/xarxes_de_computadors.zip), dels professors José María Barceló, Jordi Íñigo, Ramon Martí, Enric Peig i Xavier Perramon. És una introducció detallada a les xarxes informàtiques i tracta aspectes com ara les diferents arquitectures, topologies, el protocol TCP/IP, i els diferents serveis estàndard que podem trobar. Aquests tres llibres se sumen a [Cultura Lliure](http://www.culturalliure.org/) i [Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible](http://www.softcatala.org/~jmas/swl/), també disponibles en català i de temàtica relacionada, i que van ser presentats durant l'any passat. \n", "date": "2006-02-20 00:00:00", "id": "1072", "title": "La Universitat Oberta publica tres temaris lliures sobre programari lliure, GNU/Linux i xarxes de computadors" }, { "content": "José és un emprenedor, i com a tal, vol que la seva organització disposi de la tecnologia de tractament d'informació adequada per a desenvolupar amb èxit la seva tasca. Es fa assessorar per professionals, i finalment compra la solució ortodoxa: un PC d'escriptori per a cada empleat, amb les eines habituals més un servidor per tal que els empleats puguin compartir dades i impressores. Per tal de resoldre la problemàtica quotidiana de l'empresa, compra també un paquet de gestió i administració de negocis desenvolupat per una empresa local, que s'ajusta bastant a les seves necessitats. Ha invertit una mitjana de $500 en llicències d'ús de programari per cada ordinador d'escriptori, més de $3.000 per les llicències del servidor, i uns altres $3.000 en la llicència d'ús del programari administratiu. 21/08/2002 [Fundación Vía Libre](http://www.vialibre.org.ar/) Traducció de Francesc Dorca La Fundación Vía Libre és una organització argentina compromesa amb la difusió del coneixement i el desenvolupament sostenible, que té com a objectiu difondre l'ús del programari lliure i prestar assistència tècnica a tots aquells que vulguin utilitzar-lo, en particular a PIME, ONG, Organismes o Dependències de l'Estat, etcètera. És aquest el vostre retrat? L'odissea de milers d'usuaris en una història que es repeteix... José José és un emprenedor, i com a tal, vol que la seva organització disposi de la tecnologia de tractament d'informació adequada per a desenvolupar amb èxit la seva tasca. Es fa assessorar per professionals, i finalment compra la solució ortodoxa: un PC d'escriptori per a cada empleat, amb les eines habituals més un servidor per tal que els empleats puguin compartir dades i impressores. Per tal de resoldre la problemàtica quotidiana de l'empresa, compra també un paquet de gestió i administració de negocis desenvolupat per una empresa local, que s'ajusta bastant a les seves necessitats. Ha invertit una mitjana de $500 en llicències d'ús de programari per cada ordinador d'escriptori, més de $3.000 per les llicències del servidor, i uns altres $3.000 en la llicència d'ús del programari administratiu. Comencen els problemes... Equipat així, José es despreocupa de l'assumpte per a dedicar-se al seu negoci, que és el seu. Almenys aquesta és la seva intenció. Poc s'imagina José el que l'espera. Les màquines d'escriptori són inestables, es \"claven\" sense motiu aparent amb molta freqüència, sovint perdent hores de feina dels seus empleats. En alguns casos, fins i tot, és aparent que la falla es produeix sempre que l'usuari intenta una determinada operació. La \"solució\" que li donen els seus assessors no és satisfactòria: reiniciar la màquina restableix la funció, però no les dades, i tampoc no disminueix la probabilitat que ocorri la falla en el futur. Una treballosa lectura de les condicions de la llicència d'ús que tan onerosament va adquirir el descoratja encara més: la llicència es refereix al programari \"tal com és\", i no inclou cap garantia de funcionalitat ni d'utilitat per a cap propòsit. L'únic que el fabricant garanteix és que el medi (CD-ROM o disquet) en el qual es lliura el programari no té falles, però explícitament rebutja tota responsabilitat sobre que el programa compleixi la finalitat per al qual va ser adquirit; ni tan sols no garanteix que el programari pugui ser instal·lat. La seva única esperança de solució consisteix a esperar que l'empresa responsable del problema, molt més gran que la seva i a qui les seves prioritats no li interessen, amb seu en un país llunyà, decideixi invertir el temps necessari a corregir-lo, i que ho decideixi en un temps raonable. Mentrestant, tots els especialistes al seu voltant són impotents davant d'aquestes dificultats, i també davant de les que presenta el servidor, que malgrat el seu major cost tampoc no sembla ser molt més fiable que les màquines d'escriptori. I per si tot això fos poc... Enmig d'aquestes molèsties, un dels seus empleats rep per correu electrònic un missatge d'un amic amb una targeta animada molt simpàtica. L'empleat, veient que prové d'algú conegut, fa un clic a la targeta animada, se'n riu una estona, i continua la seva feina. El que no pot saber és que amb aquesta acció, aparentment innòcua, ha activat un virus d'acció retardada, que un parell de dies més tard ja ha infectat totes les màquines de la xarxa, i poc temps després destrueix totes les dades de les màquines d'escriptori, a més de molts dels que estaven allotjats al servidor. Setmanes de feina llençades a les escombraries, ja que el retard en l'efecte del virus ha aconseguit que fins i tot les dades a les cintes de suport estiguin infectades, de manera que són inutilitzables. José es veu forçat a comprar una llicència d'ús d'un antivirus, més un abonament a les actualitzacions, i en realitat mai no es queda tranquil, perquè sap que continua sent vulnerable a virus nous que cap antivirus no detecta encara. El sistema administratiu també té el seu... Malament que malament, els seus empleats comencen a usar el sistema administratiu. Carreguen la llista de proveïdors, el padró d'articles, la llista de clients... a poc a poc comença a veure's que el sistema, si bé no és dolent, no s'adapta del tot al model de negocis de José. Ell necessita emmagatzemar dades dels seus clients, per exemple, que el sistema no preveu. Aquest problema no hagués de ser tan difícil de resoldre, al cap i a la fi es tracta de desenvolupadors locals i no d'un monstre multinacional. José es posa en contacte amb ells, i els demana un pressupost per a les modificacions que necessita. Quan aquest arriba, ni la suma ni el termini de lliurament no són raonables. José pensa a encarregar-li a una altra empresa les seves modificacions, però es troba de nou amb què la llicència d'ús que va adquirir prohibeix explícitament l'alteració dels programes per qualsevol persona llevat dels autors, de manera que és inútil buscar competència per a aquest desenvolupament. Les seves úniques opcions són pagar el preu exigit i esperar el temps que sigui, o canviar de producte, el que significa una doble erogació: una nova llicència de programari, més la feina de carregar una altra vegada totes les seves dades. I amb això només haurà comprat la seva independència d'un proveïdor per passar a ser dependent d'un altre. El tema de les actualitzacions Un dia, una dels ordinadors de sobretaula es trenca, i ha de ser reemplaçat. No és problema, ja que és en garantia. Però la màquina de substitució que arriba de ve amb una versió actualitzada de les eines d'oficina. A primera vista, això sembla un avantatge. Però aviat sorgeix el problema de que els fitxers escrits usant les noves eines no poden ser llegits amb la versió més vella que és la que usen tots els altres empleats, i la versió vella ja no es ven. Així que l'única manera que tots els empleats puguin compartir dades consisteix a comprar una actualització a la versió més nova per a totes les màquines de l'empresa. Furiós davant d'aquest acte d'extorsió, José decideix canviar d'eines d'oficina. Però quan ho comenta als seus empleats descobreix que tots els seus fitxers ja estan emmagatzemats en el format de les eines actuals, i que canviar d'eina significa perdre bona part de la presentació dels fitxers, a més a més de ser un procés llarg i pesat. Sense alternatives, José es veu forçat a comprar l'actualització de les seves eines d'oficina. Lamentablement, aquestes no funcionen bé amb la seva versió actual del sistema operatiu, de manera que també acaba per actualitzar aquest, només per descobrir que les seves màquines d'escriptori no tenen suficient memòria per córrer el nou sistema, i requereixen d'una expansió. L'última ignomínia Poc temps després, arriba a l'empresa de José una inspecció de Programari Legal. José està tranquil, perquè té totes les llicències en regla. O això creu. Perquè no va comptar que un dels seus empleats va instal·lar, fa uns mesos una còpia d'un programa de dibuix arquitectònic perquè la seva filla, estudiant d'arquitectura, ho provés, i després va oblidar esborrar-lo. De sobte, José, que no té mitjans tècnics de controlar què instal·len els seus empleats a les màquines, ni d'impedir-los que ho facin, té un judici a sobre. I fins i tot apareix el seu nom al diari com a pirata informàtic. Una història repetida... Sí, Vostè coneix en José, ¿oi? És probable que fins i tot Vostè es senti José. La immensa majoria dels usuaris d'ordinadors s'enfronten quotidianament amb problemes com els que hem descrit, i gairebé han après a acceptar-los com a part de l'ordre natural de les coses: la informàtica és una font permanent de despeses i maldecaps, i funciona únicament quan l'horòscop de Virgo és favorable. No obstant, aquesta realitat no és inevitable. És tan sols el resultat de les accions deliberades d'una indústria que ha descobert que és molt més fàcil i rendible conservar els clients a través de l'extorsió que mitjançant la satisfacció de les seves necessitats. La solució existeix. Però José ha descobert alternatives. Algú li va parlar del Programari Lliure. ¿Què és el Programari Lliure? Una immensa col·lecció de programes basats en la contribució de programadors de tot el món, disponibles sota una llicència que permet a qualsevol persona usar-los sense cap cost, al mateix temps que anima a qualsevol persona a modificar-los, millorar-los, ampliar-los, estudiar-los, traduir-los, combinar-los, etcètera. El professional que treballa amb Programari Lliure té la possibilitat d'analitzar a fons i corregir les causes dels problemes que pugui tenir el seu client, i disposa a l'Internet del recolzament de la comunitat de desenvolupadors: les mateixes persones que varen escriure els programes, i els seus col·laboradors, persones amb un íntim coneixement dels mecanismes involucrats, estan disponibles per a respondre preguntes. Mitjançant el Programari Lliure es disposa de solucions per a la gran majoria dels problemes que pateix en José. Hi ha a la seva disposició excel·lents sistemes operatius i programes lliures que operen gran part de les tasques d'oficina: tractament de textos, bases de dades, fulls de càlcul, correu electrònic, servidors de fitxers, d'impressió, navegació d'Internet, etcètera. El seu cost d'instal·lació és molt baix i sobre tot, el seu manteniment i adaptació a las necessitats de l'usuari poden ser efectuats per tècnics locals competents. No és menys important la seva robustesa i resistència als virus que és molt superior a les de la majoria dels programes de propietat. I el seu ús és indiscriminadament lliure, per la qual cosa no cal témer les amenaces del Programari Legal. Quant als sistemes lliures d'administració i gestió empresarial, en José pot confiar en nosaltres: hem pres al nostre càrrec realitzar l'esforç necessari per tal de comptar amb aquesta eina en el menor temps possible; estem degudament capacitats per a aquesta tasca, però només podrem escurçar aquest temps si comptem amb el recolzament dels qui se sentin estimulats per la perspectiva de lliurar-se dels sistemes d'informació extorsius i de mala qualitat. La Fundación Vía Libre sap que hi ha molts Josés: el seu objectiu és acompanyar-los i aplanar-los el camí.\n", "date": "2006-02-23 00:00:00", "id": "1073", "title": "La història de José" }, { "content": "L'Inkscape és una eina de dibuix de codi obert amb capacitats semblants a l'Illustrator, Freehand i CorelDraw, que usa el format estàndard del W3C per a gràfics vectorials escalables. El seu ús principal és la creació d'il·lustracions basades en formes i camins, per emprar en documents o en pàgines web. Algunes de les característiques SVG implementades inclouen formes bàsiques, camins, textos, marcadors, clons, composició amb transparències, transformacions, degradats i agrupament. A més, l'Inkscape treballa amb metadades de Creative Commons, edició de nodes, capes, operacions complexes amb camins, text en camins i edició XML d'SVG. També importa diferents formats, com EPS, Postscript, JPEG, PNG, BMP i TIFF i exporta a PNG, així com múltiples formats basats en vectors. L'Inkscape gaudeix d'un ràpid desenvolupament, gràcies al qual noves característiques s'hi afegeixen en un temps rècord. Algunes de les noves característiques aparegudes en la darrera versió inclouen una nova eina de creació i edició de línies de connexió entre objectes, per crear diagrames; una pissarra col·laborativa, amb la que múltiples usuaris es poden comunicar mentre editen el document tots a la vegada (aquesta característica és experimental i no es troba encara en la versió estable); suport per a taules digitalitzadores per a les eines de cal·ligrafia i llapis; millores en la precisió, límits majors i millores d'usabilitat. La motivació principal d'Inkscape és proporcionar a la comunitat del programari lliure una eina de dibuix que s'ajusti completament als estàndards del W3C XML, SVG i CSS2. Està planejada la conversió del codi base de C/Gtk a C++/Gtkmm, posant èmfasi a un nucli lleuger amb potents característiques afegides mitjançant un mecanisme d'extensions, i l'establiment d'un procés de desenvolupament amicable, obert i orientat a la comunitat. Com obtenir-lo? Actualment, l'Inkscape 0.43 es troba disponible en tres plataformes: · Windows 2000 i XP: la versió recomanada és la 0.43-2. Podeu obtenir la versió amb instal·lació en català des de la pàgina de descàrregues de Softcatalà (http://www.softcatala.org/prog171.htm). També podeu obtenir el paquet original amb suport per a tots els idiomes a la web d'Inkscape (http://www.inkscape.org/). · GNU/Linux: es recomana fer servir el sistema d'actualització de paquets disponible a la vostra distribució. · Mac OS X: Podeu obtenir la versió per a Mac OS X des de la web d'Inkscape (http://www.inkscape.org). Us caldrà instal·lar les X Window per a Mac des dels CDs d'instal·lació del sistema operatiu. · Per als usuaris de Windows 98 i ME, es recomana fer servir la versió 0.42. La versió 0.43 encara no es troba disponible encara degut a problemes amb les biblioteques gràfiques emprades. Podeu descarregar la versió 0.42 des dels llocs webs de Softcatalà http://www.softcatala.org/prog171.htm) i de l'Inkscape, a les mateixes adreces mencionades abans. Quant a la traducció El projecte de traducció d'Inkscape al català (http://www.softcatala.org/wiki/Inkscape) s'encarrega de mantenir actualitzada la traducció de l'aplicació, de traduir-hi tots aquells recursos relacionats i de proporcionar versions en català instal·lables per a Windows. Entre els nostres objectius pendents es troben traduir la pàgina principal del projecte Inkscape (www.inkscape.org) a més dels tutorials restants. Si voleu col·laborar amb nosaltres en la traducció i difusió de l'Inkscape, a la pàgina del projecte de traducció (http://www.softcatala.org/wiki/Inkscape) trobareu informació de les tasques obertes i com podeu col·laborar-hi.\n", "date": "2006-03-02 00:00:00", "id": "1074", "title": "Softcatalà presenta la traducció de l'aplicació de dibuix vectorial Inkscape 0.43" }, { "content": "El [SeaMonkey](http://www.mozilla.org/projects/seamonkey/) és una solució lliure d'Internet basada en el codi de [Mozilla.org](http://www.mozilla.org) que consisteix en un navegador, un gestor de correu, un redactor web i un client de xat IRC. Aquesta aplicació es tracta de l'evolució de l'antic [Mozilla](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla_Suite) que continua a [nivell comunitari](http://wiki.mozilla.org/SeaMonkey), passa a rebre el nom de [SeaMonkey](http://www.softcatala.org/wiki/SeaMonkey \"SeaMonkey\"), i amb això, inicia també una nova numeració. De la mateixa manera, també s'hi inclouen per defecte eines per al desenvolupament web com ara un Inspector DOM o un depurador de JavaScript. \n\nRespecte a les anteriors versions del Mozilla, s'hi incorporen algunes de les característiques ja presents al [Firefox](http://www.softcatala.org/wiki/Firefox) o al [Thunderbird](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird \"Thunderbird\"). Cal destacar: \n\n * Un augment de la velocitat d'accés a les pàgines gràcies a la versió 1.8 del motor de renderització HTML [Gecko](http://www.mozilla.org/newlayout/). \n * Reordenació de les pestanyes arrossegant i deixar anar \n * Detecció de [pesca electrònica](http://ca.wikipedia.org/wiki/pesca_electr%C3%B2nica) per a protegir als usuaris dels atacs de suplantació en els missatges de correu. \n * Safata d'entrada global per a múltiples comptes. \n * [Gràfics vectorials escalables](http://ca.wikipedia.org/wiki/SVG) (SVG). \n * [Perfils en itinerància](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla:Perfils_en_itiner%C3%A0ncia) (en mode experimental) \n\nPodeu baixar-vos el SeaMonkey 1.0 en català per a: \n * [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/seamonkey/1.0/linux/seamonkey-1.0.ca-AD.linux-i686.installer.tar.gz)\n * [Windows](http://www.softcatala.org/prog176.htm)\n * [Paquet de llengua](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/seamonkey/1.0/langpack/seamonkey-1.0.ca-AD.langpack.xpi) (si ja el tinguéssiu en alguna altra llengua) \n\nPodeu trobar més informació del [SeaMonkey al wiki de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/SeaMonkey). [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a . \n", "date": "2006-03-09 00:00:00", "id": "1078", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del SeaMonkey 1.0" }, { "content": "Per Wu Ming 1, Il Mucchio Selvaggio, numero 526, 25 de març del 2003 Traducció d'Albert Sanfeliu “Però... si qualsevol pot copiar els vostres llibres i passar sense comprar-los, de què viviu vosaltres?” Aquesta pregunta ens la fan sovint, la majoria de vegades seguida del comentari: “El copyright és necessari, fa falta protegir als autors!”. Aquestes afirmacions revelen la gruixuda cortina de fum que ha creat la cultura dominant (basada en el principi de la propietat) i la indústria de l'entreteniment als ulls de la societat. Als medis i a les nostres ments es perpetua la ideologia confusionista en matèria de drets d'autor i propietat intel·lectual, a pesar de que el renaixement dels moviments i la transformació en curs l'estigui posant en crisi. Només als paràsits i als lladres els convé fer creure que “copyright” i “drets d'autor” és el mateix, o que existeix la contraposició entre “dret d'autor” i “pirateria”. No és així. Els llibres del col·lectiu Wu Ming són publicats amb la següent nota: “Es permet la reproducció total o parcial d'aquesta obra i la seva difusió telemàtica sempre que sigui per a ús personal del lector i no amb objectius comercials”. Aquesta nota està basada en el concepte de “copyleft”, inventat als anys vuitanta pel “moviment del programari lliure” de Richard Stallman i companyia, i s'està aplicant en molts sectors de la comunicació i la creativitat, de la divulgació científica i de les arts. “Copyleft” (un espès joc de paraules intraduïble) és una filosofia que es tradueix en unes quantes llicències comercials, la primera de les quals va ser la GPL [GNU Public License] del programari lliure, nascuda per a tutelar el programari i impedir que ningú (per exemple Microsoft) s'apropiàs i privatitzàs els resultats del treball de comunitats lliures d'usuaris i programadors. Per a qui no en tingui coneixement, el programari lliure es caracteritza per tenir “el codi obert”, el qual el fa potencialment controlable, modificable, millorable i copiable pels usuaris. Si el programari lliure hagués estat senzillament de domini públic, en algun moment hauria caigut sota el control dels voltors de la indústria. La solució passa per capgirar el copyright com si es tractés d'un mitjó, fer que d'un obstacle per a la lliure producció passi a ser-ne la garantia suprema. En paraules clares, si jo poso copyleft sobre la meva obra, jo en sóc el propietari, i aquest fet m'atorga poders suficients per a decidir que pots fer tu amb aquesta obra. Pots copiar-la, difondre-la, modificar-la, etc. El que no està permès és prohibir que algú altre en faci el mateix, és a dir, no te'n pots apropiar i impedir-ne la seva lliure circulació: no pots posar un copyright sobre l'obra, perquè ja en té un i em pertany, i a més si ho fas, et busques problemes amb mi. En resum: un ciutadà normal, que no té diners per a comprar un llibre de Wu Ming, o que no vol comprar-lo enquadernat, pot tranquil·lament fotocopiar-lo, escanejar-lo usant OCR o (la solució més còmoda) baixar-lo gratuïtament del nostre web [wumingfoundation](http://www.wumingfoundation.com/). Aquesta reproducció no és amb ànim de lucre, i per tant, està perfectament autoritzada per nosaltres. Ara bé, si un editor estranger vol fer-ne la traducció i comercialitzar-lo al seu país, o si un productor cinematogràfic vol traslladar-lo a la gran pantalla, això és una reproducció amb ànim de lucre, i per tant aquests senyors hauran de posar-se en contacte amb nosaltres i pagar-nos una quantitat, perquè és just que ens en “lucrem” nosaltres també, ja que el llibre l'hem escrit nosaltres. Tornant a la pregunta inicial: no estem perdent diners? La resposta és: senzillament no. Cada vegada més experiències editorials demostren que la lògica “copia pirata = copia no venuda” no té cap sentit. Si no fos així, no s'entendria el fet que la nostra novel·la Q, que es pot baixar gratuïtament des de fa tres anys, hagi arribat a la dotzena edició i hagi superat les dues-centes mil copies venudes. En realitat, dins l'àmbit editorial, com més circula una obra, més es ven. Altres exemples d'aquesta constatació provenen d'un país tan obsessionat amb la propietat intel·lectual com són els EUA, i han estat descrits amb gran precisió pel meu col·lega Wu Ming 2 en un article que es pot llegir aquí: http://www.wumingfoundation.com/italiano/Giap/giap2_IV.html#copyright1 Fins i tot sense incomodar al Massachusetts Institute of Technology, cal explicar el que està passant amb els nostres llibres. Un usuari X es connecta al nostre web i es baixa, diguem 54. Si ho fa des de la feina o la universitat o ho imprimeix allà, no es gasta ni un duro. X el llegeix, i li agrada. Li agrada tant que decideix regalar-lo, i per suposat, no pot presentar-se a la festa d'aniversari amb una pila de fulls A4. Per tant, es dirigeix a la llibreria i el compra. Una còpia “piratejada” = una còpia venuda. Hi ha qui s'ha baixat el nostre llibre i, després de llegir-lo, l'ha regalat sis o set vegades. Una còpia “piratejada” = diverses còpies venudes. Fins i tot aquells que no tenen diners per a regals, comenten a d'altres que han llegit el llibre i els ha agradat, fet que comporta que tard o d'hora, algú el comprarà o seguirà el procés anteriorment descrit (baixar-llegir-comprar-regalar). Si hi ha algú a qui el llibre no li agrada, com a mínim no s'haurà gastat ni un duro. D'aquesta manera, com succeeix amb el programari lliure i amb el codi obert, es reconcilia l'exigència d'una justa recompensa pel treball fet per un autor (o més precisament, per un treballador del saber) amb la salvaguarda de la reproducció gratuïta de l'obra i del seu ús social. Si la majoria de les editorials no s'han adonat encara d'aquesta realitat i són conservadores en matèria de copyright és per qüestions més ideològiques que mercantils, encara que creiem que no trigaran en obrir els seus ulls. El mercat editorial no està en perill d'extinció com la indústria discogràfica: són diferents les lògiques, són diferents els suports, són diferents els circuits, el consum també és diferent i, sobre tot, el mercat editorial encara no ha perdut el cap: no ha reaccionat amb batudes en massa, denúncies i processos a la gran revolució tecnològica que “democratitza” l'accés als mitjans de reproducció. Fa uns quants anys, una entregistradora de discs compactes estava únicament disponible per a un estudi d'enregistrament, mentre que avui la tenim a casa, al nostre ordinador personal. Per no parlar de les xarxes d'igual a igual (peer-to-peer), etc. És un canvi irreversible, davant del qual, tota la legislació sobre la propietat intel·lectual es converteix en simplement obsoleta. Quan es va inventar el copyright, fa tres segles, no existia cap possibilitat de “còpia privada” o de “reproducció sense ànim de lucre”, ja que només un editor tenia accés a la maquinària tipogràfica. Els altres estaven obligats a renunciar al llibre si no el podien comprar. El copyright no es percebia com a antisocial: era l'arma d'un empresari contra l'altre, no d'un empresari contra el públic. Avui en dia, la situació ha canviat dràsticament: el públic ja no està obligat a comprar, té accés a la maquinària (ordinadors, fotocopiadores ...) i el copyright s'ha convertit en una arma que dispara contra la multitud. Queden moltes coses a dir, i hem de tornar a la base: partim del reconeixement de la gènesi social del saber. Totes les idees han pres forma directament o indirecta gràcies a les relacions socials que mantenim i gràcies a les comunitats de les quals en formam part. Si la gènesi és social, l'ús també s'ha de mantenir social. Però això és una altra història. Espero haver-me explicat bé. Per a més informació: giap@wumingfoundation.com.\n", "date": "2006-01-26 12:00:00", "id": "1220", "title": "El copyleft explicat als nens. Per a desmuntar alguns equívocs" }, { "content": "Construït sobre les espatlles de gegants, el [GNOME 2.14](http://www.gnome.org) arribarà a les botigues el 15 de març completament en català. Apart de noves i més polides funcionalitats, els desenvolupadors han estat treballant contra rellotge per a millorar el rendiment de les aplicacions i biblioteques d'ús més quotidià. En aquest recorregut es detalla el treball més brillant que s'ha dut a terme, el qual ha acabat fent-se camí en aquesta nova versió del GNOME. El rei de la velocitat Millores significatives al GNOME 2.14 han conduït a una notable millora de velocitat a l'escriptori. S'ha millorat la velocitat de representació dels tipus de lletres i un nou gestor d'assignació de memòria anomenat GSlice, molt similar en moltes coses al gestor de blocs del nucli del Linux, ofereix unes notables millores de rendiment al GNOME. Determinats punts lents identificats al GNOME, com ara l'inici de sessió, també han estat optimitzats pel nostre genial equip de reis de la velocitat. ![](/imatges/articles/art64/gmemchunk.png) Comparació de rendiment del GMemChunk (l'antic gestor), El Malloc i el GSlice amb 1, 5, 10 i 20 fils cadascun fent 1 milió d'assignacions i desassignacions d'una GList. Una aplicació que ha cridat molt l'atenció és el Terminal del GNOME, que ara pot mostrar el contingut complet del diccionari a la pantalla literalment en un segon, o en menys de 2 segons si s'utilitzen tipus de lletres amb antidentat (utilitzant tipus de lletra amb antidentat, l'xterm va necessitar 1 minut i 13 segons per a fer el mateix!). ![](/imatges/articles/art64/vte.png) `time cat /usr/share/dict/words` \\- (tots els terminals amb el tipus de lletra fixa amb 80x25 caràcters). Protegit El [Pessulus](http://www.gnomefiles.org/app.php?soft_id=1082), un editor de blocatges per al GNOME, és part del nou paquet d'administració: un conjunt d'eines per a administradors. El Pessulus permet que els administradors inhabilitin determinades funcionalitats de l'escriptori GNOME. Aquesta funció és molt útil en entorns d'empresa i a cibercafès, on els usuaris no han de poder editar els quadres, utilitzar la consola, etc. ![](/imatges/articles/art64/pessulus.png) Les opcions per a blocar la pantalla, sortir de la sessió i apagar l'ordinador han estat inhabilitades per als usuaris. Push It Una altra novetat en el nou paquet d'administració és el [Sabayon](http://www.gnome.org/projects/sabayon/). Aquesta potent eina permet que els administradors creïn perfils per a grups d'usuaris, per exemple Programadors o Administradors i defineixin determinades configuracions obligatòries per defecte per a aquest grups. Els administradors poden editar i desplegar perfils ràpidament canviant les configuracions des de dins d'una nova sessió imbricada del GNOME. [![](/imatges/articles/art64/sabayon.png)](/imatges/articles/art64/sabayon-large.png) Edició interactiva del perfil Penguins Cercar l'amor El GNOME 2.14 hauria d'anomenar-se el GNOME cercable, considerant l'addició de nous i potents sistemes de cerca al Nautilus i al Yelp. Tots dos tenen un mode de cerca tradicional més un mode de cerca ràpid i superenèrgic, per a aquells qui esteu acostumats al Beagle!. ![](/imatges/articles/art64/nautilus-search.png) Les cerques al nautilus es poden desar i tornar-les a obrir més tard com a carpetes. Ajuda! Com hem dit, el Yelp, el navegador de l'ajuda del GNOME, acaba d'adquirir la capacitat de cerca, però també ha guanyat molt, molt més. Ara, l'accés a les pàgines man de l'UNIX i a les pàgines Info del GNU ara està habilitat per defecte (fins i tot s'hi poden fer cerques!), i podeu imprimir còpies en paper dels vostres manuals; i, per a acabar-ho d'arrodonir, tot va molt més ràpid. ![](/imatges/articles/art64/yelp.png) Cerqueu ajuda i llegiu manuals i fitxers d'informació. Un missatge per a la xicota L'[Ekiga](http://ekiga.org/), abans conegut com GNOME Meeting, ha arribat a la versió 2.0! Ara, l'Ekiga admet un nombre de funcions increïble, incloent-hi la compatibilitat per a SIP i H323 per a veu i vídeo per IP, configuració STUN automàtica, compatibilitat amb PC-a-telèfon per a fer trucades internacionals econòmiques, i moltes coses més. A més de ser un excel·lent client VoIP, l'Ekiga també s'integra amb la vostra llibreta d'adreces de l'Evolution o amb el directori LDAP de l'empresa, així com amb els serveis de pàgines blanques del vostre proveïdor de VoIP per tal que no us calgui haver de recordar les adreces VoIP. ![](/imatges/articles/art64/ekiga.png) Trucada SIP en progrés amb àudio i vídeo. A més de l'Ekiga, els usuaris que no tinguin cap compte SIP poden registrar-ne un amb [Ekiga.net](http://www.ekiga.net/), aconseguint presència SIP gratuïta a Internet. Mireu a través de qualsevol finestra El Metacity, el gestor de finestres del GNOME, ha adquirit algunes funcions noves interessants. En primer lloc, disposa de vores amb resistència: això significa que les vores de les finestres ofereixen resistència quan intenteu moure unes finestres sobre les altres, fent possible que alinear les finestres sigui més fàcil. Les vores dels monitors i els quadres també ofereixen resistència per a poder alinear finestres contra les vores dels monitors. S'ha millorat la funció de múltiples monitors, amb o sense el Xinerama, evitant conscientment posar finestres petites i quadres de diàleg entre els límits dels monitors. Això significa que molts quadres de diàleg d'aplicacions antigues, com ara les de GTK+ 1.2 i les de Motif, seran desplaçats del centre de la pantalla a una banda per tal que segueixin sent llegibles. Per ajudar els usuaris que usen finestres d'X remotes, el Metacity marcarà les finestres que s'estan executant a una màquina diferent de la del Metacity. Això permetrà que els usuaris identifiquin a quina màquina s'està executant una aplicació gràfica, i ajudarà a prevenir que tasques possiblement destructives s'executin a la màquina que no pertoca. Finalment, ara el Metacity té un nou gestor de composició integrat. El nou gestor de composició usa la libcm i OpenGL, i implementa totes les característiques de composició bàsiques, com ara ombres, transparències dels menús i minimitzacions animades. Ara, mostrar finestres enfosquides i canviar la mida de les finestres ja no provocarà efectes visuals desagradables, ja que ara tot això es gestiona a una memòria externa a la pantalla abans de fer la composició. La integració del gestor de composició amb el Metacity proporciona la potència d'un gestor de finestres i de composició alhora, juntament amb la gran capacitat de gestió del Metacity per a aplicacions velles o que funcionen incorrectament. El gestor de composició del Metacity necessita les darreres característiques de la versió inestable de l'X.org a més de la nova extensió «texture-from-pixmap», i per tant aquesta funció està inhabilitada per defecte. [![](/imatges/articles/art64/compositing-manager.png)](/imatges/articles/art64/compositing-manager-large.png) El gestor de composició del Metacity fent ombres sota la finestra (amb un tema que utilitza el motor basat en Clearlooks 2.7 Cairo). El món sencer a les vostres mans Arriba la barra d'escriptori, una fabulosa nova miniaplicació per als quadres de l'escriptori del GNOME. La barra d'escriptori permet executar programes, obrir adreces d'interès, utilitzar motors de cerca, fer cerques amb Google, Yahoo o Beagle al moment i molt més. Els seus connectors de cerca s'han escrit en Python, per la qual cosa se'n poden desenvolupar més de nous molt ràpidament. ![](/imatges/articles/art64/deskbar.png) La barra d'escriptori dins un quadre La barra d'escriptori també es presenta en un mode de mida reduïda per a quadres petits o verticals en què el camp d'entrada se'n desplega. Canvis Ara, una característica important per a l'usuari domèstic com és el canvi ràpid d'usuari està disponible a l'escriptori. A l'igual que el canvi opcional des del quadre, també podeu canviar d'usuari des del diàleg de final de sessió i des de l'estalvi de pantalla. ![](/imatges/articles/art64/fusa.png) Canvieu entre usuaris directament des del quadre. Evolution La darrera versió de l'[Evolution](http://www.gnome.org/projects/evolution/) permet l'ús de diversos protocols i servidors nous, incloent el nou servidor Hula i el CalDAV, un protocol d'agenda semblant al WebDAV. Es completa així una part que s'ha trobat a faltar durant molt de temps en aquest paquet ofimàtic de treball en grup lliure i obert, i ve juntament amb l'IMAP i l'LDAP per a oferir-vos una connnexió itinerant a la vostra agenda. De la mateixa manera que una agenda local, Groupwise o Exchange, aquestes agendes es poden editar i compartir amb altres usuaris. [![](/imatges/articles/art64/evolution.png)](/imatges/articles/art64/evolution-large.png) Visualització de calendaris a l'Evolution, incloent un calendari CalDAV i un calendari Webcal Ara, L'Evolution integra completament la possibilitat d'utilitzar l'Exchange com a connector (el botó per a l'Exchange ja no hi és) i admet l'ús d'entrades Memo (o VJOURNAL) en els fitxers iCal. Escriptura i composició El gedit, el flexible editor de textos del GNOME, té moltes noves funcions a la interfície d'usuari que són part de la gran feina realitzada per a admetre l'ús de múltiples documents. Com a resultat, ara és molt més fàcil treballar amb múltiples documents (per exemple de codi font) amb el gedit. Afegint això a un potent ressaltament sintàctic i a altres funcions, es fa palès que el gedit és un editor molt útil per a treballar en molts tipus diferents de projectes multidocument. ![](/imatges/articles/art64/gedit.png) El gedit, amb fitxers amb codi font oberts, pot desar-los a servidors remots La funció de poder llegir i escriure documents en servidors remots està finalment disponible i és estable, i és una potent eina per a l'edició de fitxers remots (com ara llocs web) sense haver de patir el retard de l'accés a la xarxa des d'una màquina remota. També és nova la possibilitat d'escriure connectors en Python; ara, la funcionalitat de gedit es pot ampliar fàcilment sense haver d'escriure codi en C. Entre els potents nous connectors trobem l'execució d'ordres externes, com ara el «`make`», utilitzant dreceres de teclat, la possibilitat de compleció basada en etiquetes i una consola Python interactiva. ![](/imatges/articles/art64/gedit-plugins.png) Des del diàleg de connectors del gedit, podem configurar connectors actius per a satisfer els nostres requeriments Un home ben vestit Com tot home ben vestit sap, les noies embogeixen amb els gràfics d'aspecte suau. Gràcies a la disponibilitat de Cairo a l'escriptori, la fi dels gràfics mediocres i les línies cantelludes és a prop. ![](/imatges/articles/art64/system-monitor.png) S'han acabat les línies cantelludes al monitor del sistema del GNOME. El dormilega El GNOME Screensaver és un nou mòdul d'estalvi de pantalla per al GNOME. A més dels nous estalvis de pantalla, també pot usar els nostres clàssics preferits de l'Xscreensaver. El GNOME Screensaver ofereix una bona integració amb l'imminent gestor d'energia del GNOME, admet l'acessibilitat i té diàlegs traduïbles. ![](/imatges/articles/art64/screensaver-dialog.png) La configuració del GNOME Screensaver previsualitza el Floating Feet (peu flotant) Només és so Tot millorant la capacitat multimèdia, el GNOME 2.14 es distribuirà amb el [GStreamer](http://www.gstreamer.org/) 0.10, la darrera branca d'aquesta popular plataforma multimèdia. El GStreamer 0.10 és més ràpid i més estable que qualsevol dels seus predecessors, i podreu comprovar-ho al GNOME. Tant el «Totem» com el «Sound Juicer» i el mesclador s'han convertit al GStreamer 0.10. El GStreamer 0.10 també és compatible amb els imminents connectors multimèdia amb llicència de [Fluendo](http://www.fluendo.com/) (el connector per a MP3 ja està disponible). Opcions De vegades, les coses que des de sempre havien estat molt complicades es tornen ben senzilles. és el cas del quadre de diàleg de les aplicacions preferides. La paraula seria «estètica». ![](/imatges/articles/art64/preferred-application.png) Trieu les vostres aplicacions preferides de la llista d'aplicacions registrades, o bé introduïu una ordre personalitzada ![](/imatges/articles/art64/sound-preferences.png) Les preferències de so també ofereixen més opcions i de manera més senzilla. Esteu veient el mateix que jo? Estan arribant un munt de coses fantàstiques al món del GNOME. Encara no formen part de l'escriptori oficial del GNOME, però ja s'estan integrant perfectamnent i poden aparèixer en pròximes distribucions. Quan s'hagin provat i revisat més a fons, espereu-les també al GNOME. ![](/imatges/articles/art64/gnome-power-manager.png) El gestor d'energia del GNOME El gestor d'energia del GNOME és la generació següent de sistemes de gestió d'energia construïts sobre la capa d'abstracció de maquinari (HAL, «Hardware Abstraccion Layer»). Proporciona als usuaris el poder de controlar molts aspectes de la gestió d'energia a l'escriptori, especialment en ordinadors portàtils. ![](/imatges/articles/art64/libnotify.png) Estructura de notificació L'estructura de notificació és un conjunt de ginys de notificació que es trobaven a faltar molt al GNOME. Moltes aplicacions ja poden aprofitar aquesta estructura de notificació si hi és present. Hi ha qui troba que els avisos emergents d'altres entorns d'escriptori són enutjosos, així que GNOME, per a evitar-ho, està treballant en unes directrius d'eliminació per a la seva interfície amb l'usuari («Human Interface Guidelines») abans del GNOME 2.16. Us ha agradat aquesta pàgina? Si us ha agradat aquesta pàgina, us recomanem també [The GNOME Journal](http://www.gnomejournal.org/), el diari oficial del Projecte GNOME. Llegiu-lo avui mateix! Tots els comentaris/queixes/consultes/censures, al Davyd Madeley. Gràcies a l'Andy Fitzsimon per ajudar-nos en la creació dels gràfics de rendiment. Gràcies al Ray Strode per les imatges del gestor de composicions Metacity. Gràcies al Harish Krishnaswamy per deixar-me un compte de Hula. Gràcies a l'extensa comunitat del GNOME per la correcció de proves. GNOME (C) 1997-2006, Free Software Foundation i altres Aquesta pàgina (C) 2006, Davyd Madeley [![](http://creativecommons.org/images/public/somerights20.gif)](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/) Llicència Creative Commons. Aquest treball està llicenciat sota una llicència [Creative Commons Atribució-CompartirIgual 2.5 License](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/). [Enllaç a l'article original](http://www.gnome.org/%7Edavyd/gnome-2-14/) \\- Traducció de: Toni Hermoso, Francesc Dorca, Jordi Mas, Xavier Conde, Pau Cabot, Carme Maneiro i Montserrat Arévalo.\n", "date": "2006-03-10 00:00:00", "id": "1075", "title": "Un recorregut pel GNOME 2.14" }, { "content": "L'[AbiWord](http://www.abisource.com) és un programa lliure, molt lleuger i ràpid que està desenvolupat per una àmplia comunitat. Ofereix un munt de funcions per al processament de textos; inclou totes les opcions habituals de formatació de caràcters, caixes de text, alineament de paràgrafs, regles, tabulacions, taules, control de versions, verificació ortogràfica, ressaltament i, en general, aquelles funcions que esperaríeu d'un processador de textos modern i avançat. A més del format propi de l'AbiWord, el programa pot obrir els formats del Microsoft Word, de text enriquit (RTF) i de text senzill. La versió 2.4 inclou novetats importants respecte a la versió 2.2, com ara millores en la velocitat, més estabilitat, millores als filtres d'importació i exportació, i multitud d'extensions noves, per exemple, la del format OpenDocument. L'AbiWord ha estat traduït per Softcatalà i es pot descarregar gratuïtament [des del seu lloc web](http://www.softcatala.org/wiki/Abiword), on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2006-03-13 00:00:00", "id": "1076", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del processador de textos lliure AbiWord versió 2.4" }, { "content": "Fruit de la necessitat de conèixer l'alemany, dos estudiants catalans d'enginyeria, Sergi Esteve i Martí Minoves, han començat el desenvolupament d'un [diccionari lliure alemany/català](http://diccionari.de/) basat en aportacions voluntàries El diccionari va evolucionant poc a poc ja que no és una còpia de cap altre diccionari ni una simple traducció d'un diccionari alemany d'una altra llengua, sinó que recull aquelles paraules que de mica en mica s'han anat afegit. Degut al format d'aquest diccionari i a la situació del català, una llengua minoritària, han cregut que la millor llicència per aquest projecte és una llicència de codi obert com la GNU Public License (GPL) de la Free Software Foundation, que permet que aquest projecte sigui lliure i permeti sumar esforços entre tots aquells que pensen que sumar és millor que treballar per separat. I la única manera de poder sumar transparentment són les creacions lliures. A més a més, aquest diccionari pot servir com a base d'altres projectes encara més ambiciosos, però dels quals la llengua catalana no pot quedar-se enrere. Aquest projecte s'afegeix a projectes semblants com l'enciclopèdia lliure [Wikipedia](http://www.wikipedia.org) o el diccionari lliure anglès - català [DACOO](http://www.catalandictionary.org/) d'objectius semblants. El projecte està cercant voluntaris que hi vulguin col·laborar ampliant el diccionari. Per a més informació consulteu el seu lloc web. Més informació: http://diccionari.de/\n", "date": "2006-03-14 00:00:00", "id": "1077", "title": "Neix un projecte col·laboratiu de creació d'un diccionari alemany/català" }, { "content": "Recentment s'ha alliberat [la versió 2.14](http://www.gnome.org/start/2.14/notes/ca) del [GNOME](http://www.gnome.org), un dels escriptoris més populars per a GNU/Linux, *BSD, Solaris i els sistemes UNIX en general. El GNOME incorpora tot un conjunt d'eines que cobreixen les necessitats d'un usuari informàtic normal: navegador web, navegador d'ajuda del sistema, gestor de fitxers, missatgeria instantània, gestor de paquets de programari, gestor d'arxius comprimits, extractor d'àudio de CD i molt més. En les últimes versions, el GNOME ha posat un èmfasi especial en diversos aspectes que n'han fet un escriptori diferent. La usabilitat, l'accessibilitat i la planificació de l'alliberament de versions són trets diferencials que, sens dubte han influït positivament en l'èxit del GNOME. Les distribucions Linex, Guadalinex, Molinux i Ubuntu, o a Catalunya la distribució Linkat per posar alguns exemples, l'han escollit com a escriptori per defecte. L'escriptori GNOME s'allibera cada sis mesos amb moltes característiques noves, millores, correccions de defectes i traduccions. El GNOME 2.14 continua amb la seva tradició i inclou moltes característiques interessants i correccions per a centenars d'errors. Per a aprendre més sobre el GNOME i les qualitats que el diferencien d'altres entorns d'escriptori d'ordinador (com ara usabilitat, accessibilitat, internacionalització i llibertat) visiteu la pàgina Quant al GNOME al nostre lloc web. Novetats Millores en el rendiment Tal com podríeu afinar el cotxe, els nostres experimentats enginyers s'han esforçat per afinar moltes parts del GNOME i fer-les tan ràpides com sigui possible. Moltíssims components importants de l'escriptori GNOME ara són mesurablament més ràpids, incloent la renderització de text, la ubicació de memòria i moltes aplicacions individualment. Renderitzar els tipus de lletra i ubicar a memòria més ràpidament beneficia totes les aplicacions basades en GNOME i GTK+ sense necessitat de recompilar. Algunes aplicacions han rebut una atenció especial per assegurar-se que rendeixen correctament. El terminal del GNOME, l'emulador de terminal per a l'escriptori GNOME, s'ha optimitzat des de moltes bandes per fer-lo més ràpid i, al mateix temps, més eficient en recursos. El visualitzador de registres del GNOME ara s'inicia vint vegades més ràpid que abans. Ekiga L'Ekiga, anteriorment conegut com a GNOME Meeting, és el client de veu i vídeo sobre IP del GNOME. Permet la utilització tant del protocol SIP com de l'H323. El SIP, que és una recent incorporació a l'Ekiga, és un protocol popular utilitzat en el Google Talk, l'Asterisk, i molt altre programari i maquinari de VoIP. L'H323 és un protocol de comunicació més vell, utilitzat en el Microsoft Netmeeting i algun maquinari de telecomunicacions. L'Ekiga també proporciona suport per a la característica STUN que permet passar transversalment tallafocs, a més de tallafocs de traducció d'adreces de xarxa (NAT). Això vol dir que podeu utilitzar l'Ekiga per fer i rebre trucades encara que no tingueu una IP pública o ports redirigits en el vostre encaminador. Els usuaris també poden configurar un compte amb Ekiga.net, que els permetrà obtenir una adreça SIP per poder fer i rebre trucades per Internet des de qualsevol lloc. Millores en el gestor de finestres S'han afegit moltes característiques al Metacity per millorar la gestió de finestres. Les vores de les finestres ara s'atrauen magnèticament, fent possible \"enganxar\" finestres. La gestió de múltiples pantalles s'ha millorat en el Metacity. Ara el Metacity provarà de desplaçar les finestres que han d'aparèixer a través del límit d'un monitor a un monitor o l'altre. Per ajudar els administradors i els usuaris de múltiples màquines del mateix servidor d'X, el nom de la màquina es mostrarà en la barra del títol de les finestres que no siguin locals. Això és molt útil per assegurar-se que s'estan fent els canvis en la màquina correcta quan es canvien paràmetres gràficament. Barra d'escriptori Una novetat al GNOME és la barra d'escriptori. Tant els usuaris avançats, entusiastes del teclat, com els usuaris de l'antic quadre de línia de comandes, trobaran un remplaç increïblement poderós i fàcil d'utilitzar. El Deskbar utilitza extensions (escrites en Python) per proporcionar funcionalitats de cerca per a programes, fitxers, directoris, adreces d'interès, contactes i molt més. A més, la barra d'escriptori pot fer servir les cerques actives de Google Live, Yahoo i el Beagle. Commutador d'usuari ràpid El GNOME 2.14 inclou suport per al commutador d'usuari ràpid a través de l'escriptori. Tant el diàleg de sortir com el de desbloquejar ofereixen la possibilitat de commutar a un altre usuari. També es pot afegir un menú en el quadre permetent un ràpid accés al commutador d'usuari. Calendari compartit Una nova característica en l'Evolution 2.6 és la compartició de calendari a travès de CalDAV. El protocol de compartició de calendari CalDAV està implementat per servidors de programari de grup, entre ells el servidor Hula disponible lliurement. Adreces d'interès intel·ligents El navegador web Epiphany segueix fent més fàcil navegar per la web. Una de les novetats d'aquest llançament és la construcció automàtica de jerarquies d'adreces d'interès. Amb això es redueix la càrrega de gestionar col·leccions molt llargues d'adreces d'interès, però es reté la simplicitat del sistema basat en temes del popular sistema de gestió de les adreces d'interès de l'Epiphany. Ara els temes són molt més fàcils de seleccionar i crear: l'Epiphany fins i tot suggerirà temes basats en la utilització passada. A més en aquest llançament permet que l'usuari defineixi fulls d'estil, es proporciona una accessibilitat millorada i control de l'usuari sobre la presentació de les pàgines. Darrere el teló l'Epiphany utilitza Firefox, Mozilla o el XULRunner com a rerefons. Si utilitzeu el Gestor de xarxa, l'Epiphany podrà detectar automàticament la vostra configuració de xarxa. Editor millorat El Gedit continua proporcionant la usabilitat d'un simple editor de text amb totes les característiques que necessiteu per desenvolupar aplicacions i pàgines web. Les noves característiques del Gedit 2.14 inclouen la millora de la gestió de múltiples documents i l'escriptura a fitxers remots. Ara el Gedit, per exemple, permet la navegació i edició directament des del navegador de fitxers per directoris SFTP, FTP i WebDAV. A més millora el ressalt de sintaxi per a l'HTML, PHP, PSP i molts altres. Aquestes característiques combinades fan del Gedit un editor de text molt potent que permet fer totes les tasques que un usuari pot necessitar. El darrer GStreamer El GNOME 2.14 utilitza la tecnologia de GStreamer 0.10. L'entorn multimèdia GStreamer és un potent entorn de vídeo i so basat en connectors, usat en entorns Linux i Unix, a més de dispositius encastats. Aquesta darrera versió del GStreamer és més ràpida i estable que les anteriors. S'han corregit problemes amb la sincronització d'àudio i vídeo a través de múltiples dispositius, amb els fluxos i amb la gestió de connectors multimèdia. Podeu trobar més informació sobre el GStreamer al lloc web del GStreamer. Totes les aplicacions multimèdia del GNOME s'han actualitzat per aprofitar el darrer GStreamer, incloent el Totem, el Sound Juicer i el control de volum. El GStreamer 0.10 també permetrà que els usuaris es beneficiïn dels connectors multimèdia distribuïts per altres fabricants. Això permetrà als fabricants oferir suport per a còdecs llicenciats quan no es pugui disposar de còdecs lliures o no es puguin distribuir per motius legals. Això pot incloure suport per a AC3, WMA, MP3 i d'altres. Hi ha un connector MP3 llicenciat i gratuït per a GStreamer 0.10 gràcies a Fluendo, que recolza des de fa molt de temps el GStreamer. Fàcil de configurar El GNOME presumeix de ser fàcil de configurar i d'oferir als usuaris les opcions més senzilles, a la vegada que continua sent flexible. Certs elements en el centre de control del GNOME s'han fet més senzills, de manera que podeu establir les preferències que voleu més ràpid i més fàcilment. Equip de traducció Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. Si voleu col·laborar en la traducció del GNOME, apunteu-vos a la llista de traducció que hem creat. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi a la nostra pàgina del Projecte GNOME en català. Més informació [Notes de la versió en català](http://www.gnome.org/start/2.14/notes/ca/ ) [Article un recorregut del GNOME 2.14](http://www.softcatala.org/articles/article64.html) [Projecte de traducció al català](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME)\n", "date": "2006-03-16 00:00:00", "id": "1079", "title": "Disponible el GNOME 2.14 en català" }, { "content": "El dissabte 4 de març van anunciar-se els guanyadors de l'[Extend Firefox Contest](http://developer.mozilla.org/contests/extendfirefox/), una competició organitzada per la [corporació Mozilla](http://www.mozilla.com) per a promoure el desenvolupament d'extensions d'aquest navegador. En el seu desenllaç, un dels tres màxims guardonats ha estat el gironí­ Josep del Rio amb la [Firefox Showcase](http://showcase.uworks.net/). Aquesta extensió permet trobar i seleccionar fàcilment totes aquelles pestanyes que tinguem en les finestres obertes des de la barra lateral, augmentant així­ de forma interessant la funcionalitat base del navegador. Paral·lelament, a la xarxa també podem trobar altres extensions realitzades per gent del país. És el cas de la popular [gTranslate](http://www.aditel.org/~ptomas/extensions/), del castellonenc Pau Tomàs, que utilitza els [serveis de Google](http://www.google.com/translate_t) per a traduir els textos de les pàgines web dinàmicament. Tothom interessat a aprofundir en la tecnologia Mozilla, i en el desenvolupament web en general, pot referir-se actualment al [Mozilla Development Center](http://developer.mozilla.org/), que també disposa d'una [versió en català](http://developer.mozilla.org/ca/docs/Portada) totalment oberta a contribucions.\n", "date": "2006-03-14 00:00:00", "id": "1080", "title": "Un gironí­ guanya la competició Extend Firefox" }, { "content": "S'acosta l'estrena de la versió definitiva de l'OpenOffice.org 2.0.2 en català. Després de molts mesos de feina, els responsables del projecte OpenOffice.org de Softcatalà han creat la primera de proves de la versió catalana. Aquesta és probablement una de les últimes versions de prova abans del seu llançament definitiu. Per tant, és important que tots els que hi vulgueu col·laborar proveu aquesta versió i ens comuniqueu tots els problemes que hi trobeu. Podeu enviar un missatge a la [llista OpenOffice](http://www.softcatala.org/llistes). Com que és una versió de proves, és molt important que no la utilitzeu en entorns de producció ni en documents importants. L'OpenOffice.org 2.0.2 té tot el que podeu esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Podeu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i produir dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 2.0.2 ha estat desenvolupat durant més de dos anys per la comunitat OpenOffice. És el primer paquet ofimàtic de codi obert que ofereix suport integral als estàndards Open Document Format for Office Applications (OpenDocument) OASIS. L'OpenDocument és un format de fitxer XML generat per OASIS, l'organisme internacional per al desenvolupament i el manteniment dels estàndards de l'e-Business. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc) i el de presentacions (Impress), i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, doncs, disposen de tots els recursos necessaris per ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org ens ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. Els usuaris poden baixar-se'l gratuïtament del web del projecte en català: http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org. Gràcies a la nova interfície d'usuari, l'OpenOffice.org 2.0.2 és més fàcil d'aprendre i d'utilitzar pels usuaris menys experimentats, i és significativament més compatible amb els documents del Microsoft Office. Amb el suport de diverses empreses, l'OpenOffice.org 2.0.2 estarà disponible en més de seixanta llengües. El fet que funcioni sobre Microsoft Windows, GNU/Linux, Sun Solaris i altres plataformes, fa que les empreses i les administracions optin cada vegada més per l'OpenOffice.org. De fet, des de l'inici del projecte, s'han comptabilitzat més de 49 milions de baixades de les versions anteriors. Novetats a l'OpenOffice.org 2.0.2 A més de la revisió completa de la interfície d'usuari i del mòdul nou de base de dades, en l'OpenOffice.org 2.0.2 s'han introduït moltes més característiques. Es pot trobar una llista detallada d'aquests canvis i millores en la guia de característiques noves que hi ha a http://www.openoffice.org/dev_docs/features/2.0/ i a http://www.openoffice.org/product/. Com a resum de les novetats més importants, destaquem les següents: Interfície nova Com s'ha dit anteriorment, la nova interfície d'usuari de l'OpenOffice.org 2.0.2 proporciona un bon nombre de millores de productivitat i està dissenyada per a assistir en la transició des de paquets ofimàtics propietaris, alhora que permet als usuaris existents i nous aprofitar una interfície nova, atractiva, funcional i fàcil d'utilitzar. La introducció de la visualització multipanell, les barres d'eines flotants i la integració en l'escriptori nadiu de tots els mòduls, proporciona una interfície familiar i molta flexibilitat perquè l'usuari interactuï amb l'aplicació. Per descomptat, l'OpenOffice.org proporciona la personalització extensa dels menús, les barres d'eines i les dreceres per a satisfer les necessitats particulars de qualsevol usuari. Mòdul de base de dades Aquest llançament veu el debut de l'OpenOffice.org Base, un mòdul de base de dades capaç de crear aplicacions de bases de dades autocontingudes, portables i multiplataforma. Els fitxers autocontenidors de bases de dades portables són possibles gràcies a la utilització del motor de base de dades HSQLDB, implementat en Java, que permet que la compatibilitat i la funcionalitat de plataformes entre els usuaris de GNU/Linux, Mac OS X, Microsoft Windows i Sun Solaris sigui completa. Qualsevol aplicació de base de dades desenvolupada en l'OpenOffice.org utilitzant aquesta plataforma de base de dades és immediatament portable a usuaris de qualsevol sistema operatiu amb què pugui funcionar el paquet ofimàtic OpenOffice.org. Format OpenDocument El format OpenDocument es va aprovar a principi d'any com un estàndard d'OASIS (Organització per al Foment d'Estàndards d'Informació Estructurada). OpenDocument s'ha presentat des de llavors a l'organisme de normalització ISO (Organització Internacional d'Estàndard) per ser ratificat públicament com a estàndard. L'OpenOffice.org 2.0.2 és el primer paquet ofimàtic de codi obert que ofereix suport total per al format OpenDocument, un format de fitxer XML adaptat a aplicacions ofimàtiques, com ara els documents de text, els fulls de càlcul, les taules i els documents gràfics. Per a més informació sobre OpenDocument, consulteu el web d'OASIS. Exportació a PDF Per a aquells que prefereixen distribuir els documents en formats no editables, s'ha augmentat en aquest llançament la popular funcionalitat d'exportació a PDF, introduïda en l'OpenOffice 1.1. L'exportació a PDF té ara més control sobre la qualitat i la grandària dels PDF generats, alhora que proporciona suport per a enllaços, índexs, formularis, miniatures i presentació d'efectes de transició. XForms Els formularis XForms són molt més fàcils de crear, d'editar i d'utilitzar, perquè s'han integrat completament en l'OpenOffice.org. L'ús dels XForms representa un pas important per a una major interactivitat i connectivitat dins dels mateixos documents. L'OpenOffice.org avança en aquesta direcció i ho fa donant suport als estàndards, a la llibertat i a la transparència. Els XForms són l'estàndard per als formularis web, tal com els defineix el consorci W3C (http://www.w3c.org/), l'organisme responsable dels estàndards web. Millores al full de càlcul El mòdul Calc s'ha ampliat per a funcionar amb fins a 65.536 files de dades. Aquesta millora permet als usuaris avançats fer un ús més complet de l'OpenOffice.org Calc, ja que es poden tractar quantitats enormes de dades. Addicionalment, s'han fet millores significants al DataPilot, cosa que permet dur a terme anàlisis avançades de dades emmagatzemades en els fulls de càlcul o en les bases de dades. Compatibilitat S'han fet millores significatives en la funcionalitat dels filtres de paquets ofimàtics propietaris, permetent així l'augment de la compatibilitat amb altres aplicacions d'oficina, com ara el Microsoft Office. A més, s'ha implementat la importació de documents del Corel WordPerfect, facilitant d'aquesta manera la comunicació entre els diferents paquets ofimàtics. Recompte de paraules S'ha ampliat la funció bàsica que el comptador de paraules tenia en versions anteriors de l'OpenOffice.org per a incloure informació avançada, com ara el recompte de mots i de caràcters d'una selecció. Aquesta funcionalitat s'ha traslladat a una localització més accessible. Signatures digitals L'OpenOffice.org 2.0.2 ofereix la possibilitat d'afegir signatures digitals als documents utilitzant certificats digitals estàndards. Instal·ladors nadius L'OpenOffice.org 2.0.2 incorpora mecanismes d'instal·lació nadius; per exemple, els fitxers amb extensió MSI i CAB per a sistemes Microsoft, i els fitxers RPM per a Linux. Així es facilita als usuaris finals la instal·lació al sistema. Descarrega Versió GNU/Linux \nhttps://www.softcatala.org/pub/beta/openoffice/linux/rc1/liv Versió Windows https://www.softcatala.org/pub/beta/openoffice/win32/rc1/liv Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org\n", "date": "2006-03-20 00:00:00", "id": "1081", "title": "Softcatalà presenta la versió de proves de l'OpenOffice.org 2.0.2 en català" }, { "content": "El passat dilluns 20 de març [es va alliberar](https://www.redhat.com/archives/fedora-announce-list/2006-March/msg00027.html) la cinquena versió de la popular distribució de GNU/Linux [Fedora Core 5](http://www.fedoraproject.org) (FC5), també coneguda com a «Bordeaux». Com ja es habitual, aquesta versió de Fedora Core també inclou la traducció en català de l'instal·lador, i de les eines de configuració pròpies d'aquesta distribució, així com de l'OpenOffice 2.0.2, el Firefox 1.5, i de l'entorn d'escriptori GNOME 2.14, que han estat traduïts per [Softcatalà](http://www.softcatala.cat), així com altres utilitats també en català traduïdes per les seves respectives comunitats, com ara l'entorn d'escriptori [KDE 3.5.1](http://www.kde.org), entre d'altres.\n\nLes principals característiques d'aquesta nova versió són: \n\n * Nucli Linux 2.6.15 (o superior) \n * Disponible per a arquitectures de 32 bits x86, també per a arquitectures de 64 bits x86_64 i per a PowerPC (32 i 64 bits). \n * GNOME 2.14 Com ja es va [anunciar anteriorment](http://www.softcatala.org/noticies/16032006373.htm), aquesta versió incorpora notables millores que faciliten encara més l'ús d'aquest popular entorn d'escriptori. \n * OpenOffice 2.0.2 \n * KDE 3.5.1 \n * Mono Per primera vegada s'incorpora per defecte el [Mono](http://www.mono-project.com/), que permet desenvolupar i executar clients i servidors .NET en sistemes operatius Linux, Solaris, Mac OS X, Windows i Unix. \n * Actualitzador de paquets gràfic Una de les pegues que tenien les primeres versions de Fedora Core era que el seu gestor de paquets (tota la maquinària que permet configurar i instal·lar programari), s'havia d'utilitzar des de la línia d'ordres. A partir d'ara es disposa d'un actualitzador que ens permet fer tota la feina de manera fàcil i totalment gràfica (anomenat pirut). \n * Virtualització Xen \n * Servidor web Apache 2.2 \n * Seguretat millorada Fedora Core (en la segon versió) va ser la primera distribució a incloure de sèrie les millores de seguretat del nucli Linux, conegudes com a [Security Enhanced Linux](http://www.nsa.gov/selinux/) (o simplement SELinux), i desenvolupades inicialment per la [National Security Agency](http://www.nsa.gov/) dels Estats Units. La versió que s'inclou a Fedora Core 5 proporciona millor seguretat encara. Malauradament la configuració correcta de SELinux no és trivial, tot i que els paràmetres que venen per defecte amb Fedora Core 5 són força acceptables per a la majoria d'usuaris. \n * Firefox en català Lamentablement, les anteriors versions de Fedora Core no incloïen de sèrie el Firefox en català (ni en cap altre llengua que no fos l'anglès). A partir d'aquesta si feu la instal·lació en català, se seleccionarà automàticament el paquet de llengua en català. \n * I moltes, moltíssimes altres coses més! \nPodeu descarregar aquesta versió de Fedora Core a través dels servidors de la Universitat de Lleida (que l'utilitzen en els seus ordinadors): O a través de [caliu](http://www.caliu.info): O des d'altres llocs del món: També és possible descarregar-se els CD o DVD a través de bittorrent: El [projecte de catalanització de Fedora Core](http://www.softcatala.org/wiki/Fedora) es coordina a través de Softcatalà, i qui vulgui hi pot participar. Enllaços relacionats: \n[Captures de la instal·lació pas a pas](http://www.flickr.com/photos/58772566@N00/116252341/) [Notícia disponible el GNOME 2.14 en català](http://www.softcatala.org/noticies/16032006373.htm) [Un recorregut pel GNOME 2.14](http://www.softcatala.org/articles/article64.html) [Notes de la versió del GNOME 2.14](http://www.gnome.org/start/2.14/notes/ca/) [Projecte de traducció al català del GNOME](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME) [cat >> KDE](httP://cat.kde.org) [OpenOffice en català](http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org) [Mozilla/Firefox en català](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla)\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2006-03-22 00:00:00", "id": "1082", "title": "Disponible en català la distribució Linux Fedora Core 5" }, { "content": "17/03/2006 El centre de terminologia TERMCAT ofereix des de fa un any una nova col·lecció de repertoris terminològics anomenada Terminologia Oberta<7em>, a la qual es pot accedir des de la [pàgina inicial del Centre](http://www.termcat.cat/). Aquesta iniciativa, que es va presentar en les [III Jornades sobre el català a les noves tecnologies](http://www.softcatala.org/jornades/), s’emmarca en l’objectiu general del TERMCAT de facilitar l’ús de la terminologia en català als sectors especialitzats i és un pas molt important en l’ampliació dels recursos oferts. Així, els productes que fins fa uns anys es limitaven als diccionaris en paper, es van ampliar primer amb els diccionaris en línia, més tard amb l’oferta de documents en PDF que es poden baixar des del web i ara amb recursos lliures. La Terminologia Oberta se situa en sintonia amb la voluntat del Govern català de facilitar la integració de la llengua catalana en les tecnologies de la comunicació a fi d’evitar la fractura digital lingüística i promoure la disponibilitat de recursos lliures. Per això, s’ha concebut com un recurs lliure, amb el reconeixement de l'autoria del TERMCAT, que s'acull a la llicència [Reconeixement-CompartirIgual 2.1 de Creative Commons](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.1/es/deed.ca), i en el format estàndard XML. La llicència escollida permet que el contingut de la Terminologia Oberta es pugui copiar, distribuir i difondre públicament, sempre que es reconegui i se citi l’autor original, o fer-ne un ús comercial o en obres derivades, sempre que sigui amb una llicència idèntica. Pel que fa al format XML, facilita l’estructuració, la interpretació i la reutilització de les dades, per mitjà d’etiquetes descriptives, i permet un text pla, que no depèn de la plataforma utilitzada. Quant al contingut terminològic, la col·lecció aplega repertoris d’interès general procedents dels treballs de recerca duts a terme pel Centre de Terminologia, estructurats a partir de fitxes conceptuals amb denominacions catalanes (amb la categoria gramatical), angleses i castellanes, amb indicació de les relacions de sinonímia i les àrees temàtiques corresponents. En algun cas s’han facilitat també les definicions i notes explicatives. Després d’un any s’han alliberat sis repertoris diferents, que sumen gairebé 8.000 fitxes conceptuals. De manera especial destaquen el primer, que contenia 1.690 termes de l’àmbit d’Internet i la societat de la informació, i un dels darrers, que inclou les 5.061 fitxes corresponents a tots els termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT en els seus gairebé vint anys d’exercici. Els repertoris alliberats són: TO Surf de neu | 144 fitxes conceptuals amb denominacions en català, castellà i anglès (enllaç al [XML](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Surf%20de%20neu.xml) i al [ZIP](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Surf%20de%20neu.zip)). \n---|--- \nTO Termes normalitzats | 5.061 fitxes conceptuals amb denominacions en català, castellà i anglès (enllaç al [XML](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Termes%20normalitzats.xml) i al [ZIP](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Termes%20normalitzats.zip)). \nTO Fires i congressos | 234 fitxes conceptuals amb denominacions en català, castellà i anglès (enllaç al [XML](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Fires%20i%20congressos.xml) i al [ZIP](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Fires%20i%20congressos.zip)). \nTO De vacances! | 355 fitxes conceptuals amb denominacions en català, castellà i anglès, definició i notes en català (enllaç al [XML](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20De%20vacances%21.xml) i al [ZIP](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20De%20vacances%21.zip)). \nTO Recursos humans | 233 fitxes conceptuals amb denominacions en català, castellà i anglès (enllaç al [XML](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Recursos%20humans.xml) i al [ZIP](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Recursos%20humans.zip)). \nTO Internet i societat de la informació | 1.690 fitxes conceptuals amb denominacions en català, castellà i anglès (enllaç al [XML](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Internet%20i%20Societat%20de%20la%20Informaci%F3.xml) i al [ZIP](http://www.termcat.cat/productes/toberta/TO%20Internet%20i%20Societat%20de%20la%20Informaci%F3.zip)). \nProperament hi ha previstos altres repertoris temàtics, amb una periodicitat d’aparició d’aproximadament cada dos mesos. El criteri de selecció dels continguts té en compte l’interès de l’àmbit temàtic i la seva oportunitat en relació amb algun esdeveniment o circumstància externs; també, l’homogeneïtat del conjunt de fitxes conceptuals i la seva revisió segons uns criteris de qualitat rigorosos. Ateses les baixes restriccions establertes en la [llicència Reconeixement-CompartirIgual 2.1 de Creative Commons](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.1/es/deed.ca) per a l’ús i la manipulació dels continguts, aquesta col·lecció té una funció específica en l’enriquiment de memòries de traducció, correctors automàtics o qualsevol aplicació que ho requereixi. Tanmateix, en aquests usos convé advertir del perill de l’obsolescència; i és que la terminologia evoluciona i únicament en la difosa en línia a través del Cercaterm, el servei de consultes en línia, el TERMCAT pot assegurar l’actualització constant de les dades. Esperem doncs que la col·lecció Terminologia Oberta continuï amb la bona acollida que ha tingut fins ara i que arribi al màxim nombre d’usuaris possible. I, com sempre, estem oberts a qualsevol proposta o suggeriment derivats del seu ús i que ens permeti introduir-hi millores. TERMCAT, Centre de Terminologia http://www.termcat.cat [![Creative Commons](http://creativecommons.org/images/public/somerights20.gif)](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/deed.ca) \nLlicència Creative Commons Aquest treball està llicenciat sota una llicència [Creative Commons Atribució-CompartirIgual 2.5 License](http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/deed.ca). \n---\n", "date": "2006-03-17 00:00:00", "id": "1083", "title": "La col·lecció Terminologia Oberta del TERMCAT: una iniciativa per a l’alliberament de recursos" }, { "content": "La [Regidoria Ciutat del Coneixement](http://w3.bcn.cat/V33/Home/V33HomeLinkPl/0,3249,30233995_30277348_1,00.html) de l'[Ajuntament de Barcelona](http://www.bcn.cat/) està promovent una [campanya d'alfabetització digital](http://w3.bcn.cat/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,70731677_70768215_1_105154127,00.html). La nova iniciativa, en la línia de treball oberta destinada a fomentar l'ús de les noves tecnologies per part de la població i, després de la [campanya Cibercivisme](http://w3.bcn.cat/V33/Home/V33HomeLinkPl/0,3249,30233995_93487202_1,00.html), distribuirà aquesta vegada, en forma de 7 fascicles informatius gratuïts, uns tutorials d'ús de diverses aplicacions informàtiques de programari lliure. L'objectiu de la iniciativa és fomentar l'ús d'aquest tipus d'aplicacions. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) ha participat activament en la redacció dels fascicles, que es publicaran segons la [llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya](http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca) i es podran descarregar gratuïtament per Internet. La campanya ha començat ja durant aquest mes de març amb l'edició d'un fascicle [d'introducció del programari lliure](http://w3.bcn.cat/ComuCDA/PaginaIntermediaVw/0,2205,70731677_70768215_1,00.html?link=/fitxers/regciutatconeixement/fascicle1webtancat.336.pdf) i acabarà el març de l'any vinent. El calendari de distribució dels fascicles previst és el següent: * GNU/Linux (sistema operatiu) març de 2006 * Firefox (navegador) maig de 2006 * ThunderBird (correu-e) i Gaim (missatgeria instantània) juliol de 2006 * Gimp i Inkscape (tractament gràfic) setembre de 2006 * OOo Write (tractament de textos) i OOo Calc (full de càlcul) novembre de 2006 * OOo Impress (presentacions) i OOo Draw (dibuix) gener de 2007 * OOo Base (gestor de bases de dades) març de 2007 La iniciativa, encara que destinada a la població en general, va enfocada principalment a qui no té accés a les noves tecnologies o no en té prou coneixement i per aquest motiu, els fascicles, a part de poder descarregar-se lliurement a través del web, es distribuiran en centres públics com biblioteques, casals de gent gran, escoles, centres cívics o associacions de caire social. Es distribuiran un total de 25.000 còpies per cadascun. [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a . \n", "date": "2006-03-31 00:00:00", "id": "1084", "title": "Softcatalà participa en la campanya d'alfabetització digital de la Regidoria Ciutat del Coneixement" }, { "content": "El dissabte 8 d'abril s'ha convocat la primera reunió destinada als diferents grups i entitats que vulguin col·laborar en l'organització de la [GUADEC 2006](http://www.guadec.org/GUADEC2006), que se celebrarà enguany a [Vilanova i la Geltrú](http://ca.wikipedia.org/wiki/Vilanova_i_la_Geltrú) del 24 al 30 de juny. LA GUADEC és una conferència anual d'abast internacional centrada en el desenvolupament i promoció de l'entorn d'escriptori [GNOME](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME_Usuaris). Aquesta és un esdeveniment de referència internacional que cada any acull a pioners, programadors i curiosos del camp del programari lliure. Després d'una [intensa campanya](http://guadec.rinho.net/suports.php) promoguda des de la comunitat per tal que aquest esdeveniment pogués tenir seu a la ciutat comtal, la proposta va ser finalment l'escollida i posteriorment es traslladà al municipi costaner del Garraf. La reunió del dia 8 servirà per a conèixer les instal·lacions on tindrà lloc la conferència i al mateix temps coordinar les accions necessàries perquè pugui ser un èxit amb la complicitat i participació del teixit local del país. Per a aquest propòsit, ja existeix una [llista de correu](http://mail.gnome.org/mailman/admin/guadec-local/) oberta a tothom qui estigui interessat en ajudar-hi. El lloc de trobada de la reunió del dia 8 d'abril serà l'edifici principal de l'Escola Politècnica i Superior d'Enginyeria, davant de l'estació de RENFE de Vilanova i la Geltrú, a les 11 del matí. [Com arribar-hi](http://www.epsevg.upc.edu/escola/localitzacio.asp).\n", "date": "2006-04-02 00:00:00", "id": "1085", "title": "Reunió dels grups locals per a la GUADEC 2006 a Vilanova i la Geltrú" }, { "content": "La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació [ ha presentat](http://www.lafarga.org/node/1131) el CD \"Música Lliure\" que compil·la vint cançons de diversos estils que tenen llicència [Creative Commons](http://cat.creativecommons.org/). El formen [dinou temes](http://www.culturalliure.cat/musica_lliure.php) inèdits de grups i bandes musicals dels Països Catalans i una cançó cedida de Gilberto Gil, músic i ministre de Cultura del Brasil. El CD l'han impulsat la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) i el grup Enderrock, editor de diverses publicacions musicals. Enderrock és la primera publicació europea que, seguint l'exemple de la revista nord-americana Wired, ha impulsat una edició d'un CD col·lectiu amb llicència Creative Commons. Alguns dels artistes, grups i bandes que han participat al «Música lliure» ja havien publicat amb les llicències Creative Commons, però d'altres han llicenciat temes inèdits per primera vegada i per donar suport a la iniciativa. Són cançons la llicència de les quals permetrà que es puguin copiar, remesclar o versionar, sempre sense finalitat comercial. Tots els artistes intervenen gratuïtament en el CD. La peça 'Oslodum' de Gilberto Gil ja va publicar-se al [CD de la revista Wired](http://creativecommons.org/wired/) i es l'enllaç simbòlic entre les dues edicions. El CD-ROM es distribuirà durant aquest abril amb la revista Enderrock i a partir del mes de maig les cançons es podran descarregar gratuïtament des del web Cultura lliure en format .mp3 i en format lliure .ogg. L'únic precedent de disc en llengua catalana sota llicències Creative Commons és el també recent «Els Llops no ploren» del grup punk/rock Roig, [presentat a Radio Indymedia](http://radio.indymedia.org/news/2006/03/9167.php) i una peça del qual també hi és en aquesta mateixa iniciativa. Durant la presentació també es va anunciar la disponibilitat de la traducció al català del llibre de Richard Stallman [\"Programari lliure, societat lliure\"](http://www.culturalliure.cat/llibre2.php). Es tracta d'un conjunt d'articles que tracten temes com les llicències del programari lliure, el copyleft i el copyright, entre altres. Aquest se suma a la traducció del llibre [Free as in Freedom](http://www.softcatala.org/projectes/faif/) que tracta sobre la biografia d'en Richard Stallman escrit per en Sam Williams. \n", "date": "2006-04-10 00:00:00", "id": "1086", "title": "Es presenta un CD de música catalana sota Creative Commons i la traducció del llibre \"Programari lliure, societat lliure\"" }, { "content": "La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació [ha produït](http://www10.gencat.net/dursi/ca/si/sc_cd_programari_lliure_2.htm) una nova edició del CD-ROM de programari titulat \"Programari en català. Perquè el teu ordinador parli com tu\". Concretament, se n'han fet 300.000 unitats a distribuir entre diverses publicacions en català, entre altres canals de distribució com ara la Xarxa de Telecentres de Catalunya. El CD-ROM es podrà trobar encartat a Descobrir Catalunya (24 d'abril), Sàpiens (24 d'abril), Nat (24 d'abril), Presència: amb El Punt (30 d'abril), Segre (30 d'abril), Regió 7 (29 d'abril), El 9 Nou (28 d'abril), El 3 de Vuit (28 d'abril) i Diari de Sant Cugat (27 d'abril), Avui (30 d'abril), Enderrock (2 de maig) i El Temps (2 de maig). Aquesta iniciativa, que enguany ha comptat amb el proveïment de programari per part de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió Interactiva (CCRTVi), Google, Microsoft, PalmCAT i Softcatalà, s’emmarca en la política del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació per normalitzar la nostra llengua en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació. Continguts del CD-ROM: GNU/Linux Firefox 1.5.0.1 (navegador) Thunderbird 1.5 (gestor de correu electrònic) OpenOffice.org 2.0.2 (ofimàtica) spell (corrector ortogràfic) Mac OS Firefox 1.5.0.1 (navegador) Thunderbird 1.5 (gestor de correu electrònic) Nvu 1.0 (editor web) Palm OS DB (base de dades) Weasel Reader (lector de documents) SiEd (editor de textos) Plucker Viewer (visor web) Plucker Desktop per a Windows (adaptador de pàgines web) Memòria (joc de taula) fDic (diccionari de mots encreuats) VfsBackup (copiador de seguretat) Plogit (gestor de blocs) Cultura lliure (llibre del creador de Creative Commons) Solitari (joc de taula) Fuel (gestor de despeses de vehicles) rfTidy (gestor de contactes) Windows Firefox 1.5.0.1 (navegador) Thunderbird 1.5 (gestor de correu electrònic) OpenOffice.org 2.0.2 (ofimàtica) Gimp 2.2.8 (editor d'imatges) AbiWord 2.4.3 (editor de text) Nvu 1.0 (editor web) Gaim 1.5 (missatgeria instantània) 7-Zip 4.32 (compressor de fitxers) Opera 8.01 (navegador) Salt 3.0 (traductor/corrector de text) Inkscape 0.43 (editor d'imatges) SeaMonkey 1.0 (navegador/gestor correu/editor web...) El Missatger (missatgeria instantània) Picasa (gestor/editor d'imatges) Interfície en català per al Windows XP Interfície en català de l'Office 2003 Edition Microsoft SMS Sender (comunicació SMS) Microsoft Calculator Plus (calculadora/conversor) El CD dóna dreta una oferta de registre de domini .cat a 7€ per un any. També s'inclouen explicacions de com prevenir riscos per a la salut en l'ús d'ordinadors, què és la Xarxa de Telecentres de Catalunya, com configurar la pàgina inicial del teu navegador en català i moltes coses més, com ara llibres sobre programari i cultura lliure per quan deixis l'ordinador.\n", "date": "2006-04-17 00:00:00", "id": "1087", "title": "La Generalitat de Catalunya edita un CD-ROM amb programari en català" }, { "content": "Durant els últims dies al [Parlament de Catalunya](http://www.parlament-cat.net/) s'ha estat debatent sobre les polítiques actuals en quant a Societat de la Informació (en part per la moció de CiU sobre la política en matèria de societat del coneixement, tram. 302-00169/07). En concret, s'ha parlat de telecomunicacions, presència del català a les noves tecnologies i extensió i ús del programari lliure a l'administració. En resposta [a la pregunta sobre les accions fetes](http://www.parlament-cat.net/activitat/bopc/07b319.pdf) els darrers dos anys per a promoure l'ús del català com a llengua de treball a les grans empreses en Miquel Pueyo de la [Secretaria de Política Lingüística](http://www6.gencat.net/llengcat/dgpl/) de la Generalitat de Catalunya respon: En l'àmbit de les tecnologies de la llengua, l'objectiu prioritari és posar eines lingüístiques a disposició de la ciutadania i de les empreses, especialment, traductors automàtics, un corrector gramatical, eines que facilitin la cerca d'informació a Internet en català i recursos lingüístics que facin possible el desenvolupament d'aplicacions de la veu en català. Concretament, l'any 2006 estem treballant per enllestir: \\- Traductors automàtics català-castellà-català, català-aranès-català, castellà-aranès-castellà, català-anglès-català, català-francès-català, accessibles des del web de la Generalitat a tots els ciutadans i ciutadanes amb unes prestacions bàsiques. \\- Corrector gramatical desenvolupat en codi obert i accessible als ciutadans i ciutadanes. Serà compatible amb diversos processadors de textos i amb aplicacions de correu electrònic, tant de programari de propietat com de programari lliure. Actualment no hi ha cap corrector gramatical amb bones prestacions i que sigui multiplataforma, i se n'ha de fer el desenvolupament. \\- Banc d'enregistraments de veu en català que es podrà posar a disposició de les empreses que fan aplicacions de veu (per a telefonia, per exemple), perquè puguin oferir-les també en català. Es tracta d'un projecte que es desenvoluparà amb la col·laboració del centre de recerca TALP (Centre de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i la Parla) de la Universitat Politècnica de Catalunya. \\- Traductors automàtics català-francès-català, català-aranès-català i castellà-aranès-castellà, disponibles al web de la Generalitat. Cal mencionar que els traductors automàtics no seran lliures (quelcom impossible amb la dotació que s'ha donat al pressupost del concurs) tal com faria pensar el compromís adquirit en aquest àmbit pel govern actual a través del [Pacte del Tinell](http://www.softcatala.org/noticies/0901200446.htm) en aquesta matèria. En resposta a la pregunta formulada pel grup CiU sobre el coneixement [d'ús de paquets de programari lliure](http://www.parlament-cat.net/activitat/bopc/07b319.pdf) com a mèrit en la contractació de personal en l'Administració en Joan Carretero, ex-Conseller de Govern i Administracions públiques respon: És per això que el tribunal o òrgan de selecció del procés selectiu corresponent haurà de valorar com a mèrit la formació i perfeccionament o l'experiència professional adquirida relatius a l'ús o instal·lació de software lliure en el cas que, en exercici de la funció qualificadora que li es pròpia, ho consideri rellevant per la seva relació amb les tasques a desenvolupar en els llocs convocats. El que bàsicament indica que actualment no ho és de forma explícita. Durant el ple de parlament del 6 d'abril en relació a l'expansió del programari lliure a l'administració la diputada [Teresa Serra i Majem](http://www.parlament-cat.net/portal/page?_pageid=34,34838&_dad=portal&_schema=PORTAL&p_id=llo07761) del PSC comenta: Quant a l'ús del programari lliure a l'Administració catalana, en aquest tema reconec, diputat, que no s'ha dut a terme el plantejament inicial ni amb l'empenta amb què s'havia plantejat inicialment. De totes maneres, s'ha actuat amb prudència, cosa que agraïm també des del Govern. S'ha fet na prova a la Secretaria, que sembla bastant exitosa, i en paral·lel es posa en marxa, a partir del mes d'abril, la xarxa pilot de telecentres de programari lliure, amb un pressupost de 450.000 euros. Opinió que coincideix amb el diputat [Lluís Postigo i Garcia](http://www.parlament-cat.net/portal/page?_pageid=34,34838&_dad=portal&_schema=PORTAL&p_id=llo07979) d'Iniciativa Verds: ..sobre el balanç de l'evolució de l'ús del programari lliure a l'Administració catalana, miri, fins i tot li puc arribar a reconèixer que potser el balanç a hores d'ara és una mica pobre, en tot cas. Però tampoc no s'ha d’amagar que s'ha fet ja una primera prova, que ha tingut èxit, que hi ha una previsió, i en tot cas el que faríem des d'aquí també és emplaçar el Departament perquè la tiri endavant i sigui una realitat al més aviat possible. En referència a l'estat de les Telecomunicacions el diputat [Santi Rodriguez i Serra](http://www.parlament-cat.net/portal/page?_pageid=34,34838&_dad=portal&_schema=PORTAL&p_id=llo07982) del PPC exposa: Pel que fa al sector de les telecomunicacions, aspectes «positius», entre cometes: positiva la vinguda de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, però que no ha significat absolutament res de nou per a Catalunya, ni la vinguda de noves empreses de telecomunicacions, ni un reforç del sector; al contrari, el que està passant és un procés de desaparició d'Auna, Ono ara, de Barcelona cap a Madrid, per una banda, i el que està fent també és, fruit segurament de les indecisions del Govern, sembrar dubtes sobre el futur d'Al-pi. Jo no sé si el futur d'Al-pi l'acabaran resolent, segurament, en el Govern amb alguna d'aquestes votacions que ens han anunciat, perquè sembla que hi han opinions diverses dintre el Govern respecte del futur d'aquesta empresa de telecomunicacions. Afirmacions a la quals la diputada [Teresa Aragonès i Perales](http://www.parlament-cat.net/portal/page?_pageid=34,34838&_dad=portal&_schema=PORTAL&p_id=llo07936) d'ERC contesta al seu torn: ...explicar com està l'Ens Gestor d'Infraestructures, que ja està constituït, que ja té el seu pressupost, que vostè aquí va tenir ocasió de discutir-lo quan vam aprovar els pressupostos, a finals del curs passat, de la Generalitat, i vostè sap que hi han 20 milions per desenvolupar l'Ens Gestor aquest any, i a més a més sap que el pressupost global és de més de 500 milions d'euros. Molt d'aquest debat correspon a la polítiques del DURSI en aquests àmbits. Precisament aquesta conselleria acaba de canviar de conseller d'en Carles Solà a Manel Balcells, quelcom que deixa a l'expectativa de com evolucionaran aquestes polítiques. Jordi Bosch actual responsable del CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació) de la Generalitat passarà a Secretari General de Governació i Oriol Ferran, fins ara Secretari del STSI, deixarà en breu el càrrec i ha estat substituit per Jordi Marín. Referències Butlletí oficial, 11 d'abril http://www.parlament-cat.net/activitat/bopc/07b319.pdf Ple del Parlament, 6 d'abril http://www.parlament-cat.net/activitat/dspcp/transcripcions/transt.pdf#page=114\n", "date": "2006-05-05 00:00:00", "id": "1088", "title": "Les polítiques de Societat de la Informació a debat al Parlament de Catalunya" }, { "content": "Actualment, tots els CDs i DVDs verges que adquirim estan subjectes al pagament de l'anomenat cànon per còpia privada. Es tracta d'una taxa que vol compensar els autors per les còpies privades d'obres amb drets d'autor (principalment CDs de música i pel·lícules en DVD). Dos són els motius principals de crítica que el cànon ha suscitat en les comunitats d'internautes i els usuaris d'informàtica en general: En primer lloc, s'ha criticat que l'aplicació indiscriminada de la mesura és injusta. Per exemple, a Espanya totes les dades dels judicis s'enregistren en suports digitals i cadascun d'aquests CDs o DVDs paga el canon, encara que ni un de sol serà per a fer còpies privades d'obres amb drets d'autor. En segon lloc, es critica la manca de democràcia i transparència de les organitzacions de gestió de drets d'autors, que són les beneficiàries directes del canon i el fet que només una part ínfima del canon arriba finalment als autors. Per això, diverses organitzacions varen endagar la plataforma Todoscontraelcanon.es. El matí del passat dimecres de 3 de maig, les organitzacions firmants de la plataforma Todoscontraelcanon.es varen presentar al Senat Espanyol les signatures de recolzament recollides durant la campanya en representació de 98320 ciutadans, d'acord amb les dades següents: \\- 31.421 persones que han subscrit el manifest a títol individual. \\- 106 Empreses i Organitzacions que han subscrit el manifest de forma col·lectiva en representació dels 66.899 membres de les organitzacions esmentades. I en representació de les Asociacions i Federacions empresarials, d'usuaris i consumidors que promouen la iniciativa . Més informació: [Todoscontraelcanon.es](http://todoscontraelcanon.es)\n", "date": "2006-05-07 00:00:00", "id": "1089", "title": "La plataforma Todoscontraelcanon.es va lliurar al Senat Espanyol les signatures" }, { "content": "En les darreres setmanes hi ha hagut importants actualitzacions de seguretat del [Firefox](http://www.softcatala.org/wiki/Firefox), el [Thunderbird](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird) i el [SeaMonkey](http://www.softcatala.org/wiki/SeaMonkey). Si utilitzeu una versió 1.5 del Firefox o el Thunderbird, molt segurament quan comenceu una sessió i estigueu connectat a Internet haureu rebut un avís que us informa que s'ha baixat un pedaç i s'actualitzarà la versió del vostre navegador. Si no és així, aneu a la pestanya Actualització de la secció Avançat des d'Eines > Opcions (Edita > Preferències a GNU/Linux o Firefox > Preferències a Mac OS X) i comproveu si estan activades les caselles d'actualització automàtica. Podeu esbrinar la versió de l'aplicació des d'Ajuda > Quant al Firefox/Thunderbird (Firefox > Quant al Firefox/Thunderbird a Mac OS X) i des del mateix menú també comprovar les actualitzacions de seguretat disponibles. Si encara estiguéssiu fent servir una versió 1.0.x, malgrat podeu continuar actualitzant-la, és recomanable que us passeu a la darrera versió 1.5.x. Per a això, caldrà que us baixeu una versió binària de la xarxa. Si tinguéssiu una versió anterior que proporciona la vostra distribució de GNU/Linux, haureu d'esperar fins que aquesta tregui les corresponents actualitzacions o bé podeu instal·lar el programa de forma independent [seguint aquestes instruccions](http://www.softcatala.org/wiki/Instal%C2%B7laci%C3%B3_del_Firefox). Com ja vam anunciar fa uns mesos, la clàssica suite de [Mozilla](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla) deixa de tenir suport com a tal i passa a rebre el nom de SeaMonkey. Si encara feu servir el Mozilla, és molt recomanable per qüestions de seguretat que el substituïu per el SeaMonkey. Simplement desinstal·leu el primer i instal·leu aquesta nova aplicació, que només difereix pel nom i per ser una versió més avançada de la primera. No ha d'haver-hi cap problema en el procés i el SeaMonkey utilitzarà les mateixes preferències que teníeu originalment en el Mozilla, amb correu inclòs. Si ja el teníeu instal·lat, aquest us avisarà si hi ha noves actualitzacions. Podeu comprovar que teníeu activada aquesta opció al menú Avançat > Instal·lació de programari, accessible des d'Eines > Opcions (Edita > Preferències a GNU/Linux o Firefox > Preferències a Mac OS X). En aparèixer una nova versió, s'obrirà una finestra des d'on podreu baixar la versió més adient per al vostre sistema. A partir d'aquell moment, només cal que gaudiu de les noves versions. Finalment, no oblideu tenir sempre present sempre la [vostra privadesa i seguretat](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla:Consells_de_seguretat).\n", "date": "2006-05-10 00:00:00", "id": "1090", "title": "Actualització dels programes Mozilla" }, { "content": "Sun Microsystems, un dels proveïdors més importants de solucions informàtiques globals, i Softcatalà, una associació sense ànim de lucre que fomenta l'ús del català a les noves tecnologies, tenen el plaer de convidar-vos a la presentació que tindrà lloc dimarts vinent, 16 de maig de 2006, a les 11:00 hores del matí, a la Sala de Juntes del Rectorat de la [Universitat de Barcelona](http://www.ub.es). En l'esdeveniment comptarem amb la presència de: Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística de la Universitat de Barcelona; Miquel Pueyo, Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Josep Fígols, Responsable de l'oficina de Barcelona de Sun Microsystems; i, Jesús Corrius, membre de Softcatalà i cap de projecte de la traducció al català d'OpenOffice.org. Durant la roda de premsa s'anunciarà el llançament de l'OpenOffice.org 2.0 en català, el paquet ofimàtic més modern disponible en aquesta llengua. L'OpenOffice.org 2.0 és lliure i inclou un processador de textos, un gestor de fulls de càlcul, un programa de gràfics vectorials, un gestor de bases de dades i una aplicació per a edició d'HTML i presentacions. Es pot baixar gratuïtament des d'Internet. Tot esperant poder comptar amb la vostra assistència, rebeu una salutació ben cordial. DATA: Dimarts, 16 de maig de 2006 HORA: 11:00am LLOC: Universitat de Barcelona Sala de Juntes del Rectorat Gran Via de les Corts Catalanes, 585 08007 Barcelona L'acte és obert a tothom i és d'accés gratuït.\n", "date": "2006-05-11 00:00:00", "id": "1091", "title": "Presentació de la traducció de l'OpenOffice.org 2.0 al català a Barcelona el dimarts 16 de maig" }, { "content": "L'OpenOffice.org 2.0.2 és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Té tot el que podeu esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Podeu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i produir dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 2.0.2 ha estat desenvolupat durant més de dos anys per la comunitat OpenOffice i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux, Mac i Unix. És el primer paquet ofimàtic que ofereix suport integral al nou estàndard Open Document Format que recentment ha aprovat el comitè internacional d'estàndards ISO/IEC. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc) i el de presentacions (Impress), i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, doncs, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. Els usuaris poden baixar-se'l gratuïtament del web del projecte en català: http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org. Gràcies a la nova interfície d'usuari, l'OpenOffice.org 2.0.2 és més fàcil d'aprendre i d'utilitzar pels usuaris menys experimentats, i és significativament més compatible amb els documents del Microsoft Office. Amb el suport de diverses empreses, 'OpenOffice.org 2.0.2 s'oferirà en més de seixanta llengües. El fet que funcioni sobre Microsoft Windows, GNU/Linux, Sun Solaris i altres plataformes, fa que les empreses i les administracions optin cada vegada més per l'OpenOffice.org. De fet, des de l'inici del projecte, s'han comptabilitzat més de 49 milions de baixades de les versions anteriors. Novetats a l'OpenOffice.org 2.0.2 A més de la revisió completa de la interfície d'usuari i del mòdul nou de base de dades, en l'OpenOffice.org 2.0.2 s'han introduït moltes més característiques. Es pot trobar una llista detallada d'aquests canvis i millores en la guia de característiques noves que hi ha a http://www.openoffice.org/dev_docs/features/2.0 i a http://www.openoffice.org/product. Com a resum de les novetats més importants, destaquem les següents: Interfície nova Com s'ha dit anteriorment, la nova interfície d'usuari de l'OpenOffice.org 2.0.2 proporciona un bon nombre de millores de productivitat i està dissenyada per a assistir en la transició des de paquets ofimàtics propietaris, alhora que permet als usuaris existents i nous aprofitar una interfície nova, atractiva, funcional i fàcil d'utilitzar. La introducció de la visualització multipanell, les barres d'eines flotants i la integració en l'escriptori nadiu de tots els mòduls, proporciona una interfície familiar i molta flexibilitat perquè l'usuari interactuï amb l'aplicació. Per descomptat, l'OpenOffice.org proporciona la personalització extensa dels menús, les barres d'eines i les dreceres per a satisfer les necessitats particulars de qualsevol usuari. Mòdul de base de dades Aquest llançament veu el debut de l'OpenOffice.org Base, un mòdul de base de dades capaç de crear aplicacions de bases de dades autocontingudes, portables i multiplataforma. Els fitxers autocontenidors de bases de dades portables són possibles gràcies a la utilització del motor de base de dades HSQLDB, implementat en Java, que permet que la compatibilitat i la funcionalitat de plataformes entre els usuaris de GNU/Linux, Mac OS X, Microsoft Windows i Sun Solaris sigui completa. Qualsevol aplicació de base de dades desenvolupada en l'OpenOffice.org utilitzant aquesta plataforma de base de dades és immediatament portable a usuaris de qualsevol sistema operatiu amb què pugui funcionar el paquet ofimàtic OpenOffice.org. Format OpenDocument El format OpenDocument es va aprovar a principi d'any com un estàndard de l'OASIS (Organització per al Foment d'Estàndards d'Informació Estructurada). L'OpenDocument s'ha presentat des de llavors a l'organisme de normalització internacional ISO per a ser ratificat públicament com a estàndard. L'OpenOffice.org 2.0.2 és el primer paquet ofimàtic de codi obert que ofereix suport total per al format OpenDocument, un format de fitxer XML adaptat a aplicacions ofimàtiques, com ara els documents de text, els fulls de càlcul, les taules i els documents gràfics. Per a més informació sobre 'OpenDocument, consulteu el web de l'OASIS (http://www.oasis-open.org). Exportació a PDF Per a aquells que prefereixen distribuir els documents en formats no editables, s'ha augmentat en aquest llançament la popular funcionalitat d'exportació a PDF, introduïda en l'OpenOffice 1.1. L'exportació a PDF té ara més control sobre la qualitat i la grandària dels PDF generats, alhora que proporciona suport per a enllaços, índexs, formularis, miniatures i presentació d'efectes de transició. XForms Els formularis XForms són molt més fàcils de crear, d'editar i d'utilitzar, perquè s'han integrat completament en l'OpenOffice.org. L'ús dels XForms representa un pas important per a una major interactivitat i connectivitat dins dels mateixos documents. L'OpenOffice.org avança en aquesta direcció i ho fa donant suport als estàndards, a la llibertat i a la transparència. Els XForms són l'estàndard per als formularis web, tal com els defineix el consorci W3C (http://www.w3c.org), l'organisme responsable dels estàndards web. Millores al full de càlcul El mòdul Calc s'ha ampliat per a funcionar amb fins a 65.536 files de dades. Aquesta millora permet als usuaris avançats fer un ús més complet de l'OpenOffice.org Calc, ja que es poden tractar quantitats enormes de dades. Addicionalment, s'han fet millores significants al DataPilot, cosa que permet dur a terme anàlisis avançades de dades emmagatzemades en els fulls de càlcul o en les bases de dades. Compatibilitat S'han fet millores significatives en la funcionalitat dels filtres de paquets ofimàtics propietaris, i s'ha augmentat així la compatibilitat amb altres aplicacions d'oficina, com ara el Microsoft Office. A més, s'ha implementat la importació de documents del Corel WordPerfect, de manera que es facilita la comunicació entre els diferents paquets ofimàtics. Recompte de paraules S'ha ampliat la funció bàsica que el comptador de paraules tenia en versions anteriors de l'OpenOffice.org per a incloure informació avançada, com ara el recompte de mots i de caràcters d'una selecció. Aquesta funcionalitat s'ha traslladat a una localització més accessible. Signatures digitals L'OpenOffice.org 2.0.2 ofereix la possibilitat d'afegir signatures digitals als documents utilitzant certificats digitals estàndard. Instal·ladors nadius L'OpenOffice.org 2.0.2 incorpora mecanismes d'instal·lació nadius; per exemple, els fitxers amb extensió MSI i CAB per a sistemes Microsoft, i els fitxers RPM per a Linux. Així es facilita als usuaris finals la instal·lació al sistema. Descàrrega Versió Windows http://www.softcatala.org/prog126.htm Versió GNU/Linux https://www.softcatala.org/pub/softcatala/openoffice Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2006-05-16 00:00:00", "id": "1092", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 2.0.2" }, { "content": "El Consorci World-Wide Web (W3C- http://www.w3.org/) va emprendre fa anys una iniciativa (WAI - http://www.w3.org/WAI/) per aconseguir que els llocs web fosin accessibles per tothom, en especial per a la gent amb discapacitats. El resultat més conegut han estat les directrius Web Content Accessibility Guidelines 1.0, de l'any 1999, que han estat adoptades com a obligatòries per la legislació de diversos estats, entre altres l'espanyol. Aquestes directrius van ser traduïdes l'any 2001 per un grup de professors de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (Mireia Ribera, Andreu Sulé i Miquel Térmens) i estan disponibles a: http://www.ub.es/biblio/bid/06w3c.htm. A finals de l'any passat el W3C va establir un nou procediment per validar i autoritzar traduccions oficials dels seus documents en cada idioma, que fins llavors es feien de forma lliure. Davant d'això, hem cregut que és bo que el català compti amb les directrius d'accessibilitat al web reconegudes com a traduccions oficials i hem iniciat el procés per aconseguir-ho. La iniciativa compta amb el recolzament, a més a més de la Universitat de Barcelona, de l'Oficina Espanyola del W3C, de la Fundació ONCE, de la Fundació SIDAR, de la Fundació de Cecs Manuel Caragol, de l'Associació Interació Persona-Ordinador (AIPO) i del TERMCAT. L'equip també ha expressat la seva intenció d'obtenir més endavant el reconeixement de traducció oficial per a la versió 2.0 de les WCAG, tan aviat com surti aprovada. La candidatura d'aquesta traducció de les WCAG 1.0 ha estat acceptada pel W3C i ara es troba en fase d'exposició pública per mitjà d'una llista de distribució. Encoratgem a tothom a participar-hi activament fent arribar els seus comentaris o suggeriments de canvis. \\- Com subscriure's a la llista de distribució:Tothom si pot subscriure. Només cal enviar un missatge amb l'assumpte \"subscribe\" a: public-auth-trans-ca-request@w3.org Després cal seguir les instruccions de validació, que potser són un xic feixugues. \\- Tots els missatges s'han de fer arribar a: public-auth-trans-ca@w3.org \\- L'esborrany de traducció, que anirà incorporant tots els canvis aprovats per la llista, es troba a: http://www.ub.es/biblio/bid/06w3c.htm Comptem amb vosaltres per poder millorar aquest document i aconseguir una traducció autoritzada al català de qualitat. Creiem que aquest és un procés més que contribueix a consolidar el català com a llengua reconeguda i consolidada al web. \n", "date": "2006-05-16 00:00:00", "id": "1093", "title": "En procés la traducció oficial de les WCAG 1.0 al català" }, { "content": "El passat 30 de maig es presentà a la [Universitat Politècnica de Catalunya](http://www.upc.es) el projecte [OpenTrad](http://www.opentrad.org/): El primer traductor automàtic del castellà a les quatre principals altres llengües de l'Estat (i viceversa). El programari, capaç actualment de treballar textos i documents en format TXT, HTML i RTF i també adreces web, tradueix de forma automàtica en les direccions següents: \\- Espanyol <\\--> Català (amb un marge d'error del 3,8%). \\- Espanyol <\\--> Gallec (amb un marge d'error del 4,8%). \\- Espanyol ---> Euskera (amb un marge d'error del 24,8%). El sistema, que està disponible per a descàrrega des de [SourceForge](http://www.sourceforge.net), un dels grans dipòsits internacionals de programari lliure, es basa en dos motors de traducció programats en C++ : Un per a parells de llengües pròximes (com el català, l'espanyol i el gallec), anomenat [Apertium](http://apertium.sourceforge.net/), i un altre per a parells de llengües més divergents (com l'espanyol i l'euskera), anomenat [Matxin](http://matxin.sourceforge.net/). OpenTrad ha estat desenvolupat per a 4 universitats ([Universitat Politècnica de Catalunya](http://www.upc.es), [Universitat de Vigo](http://www.uvigo.es/), [Universitat d'Alacant](http://www.ua.es/va/) i la [Universitat del País Basc](http://www.ehu.es/)) i almenys tres empreses més amb el finançament parcial del [Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç](http://www.mityc.es) a través d'un [programa PROFIT](http://www.mityc.es/profit/). El fet que el sistema s'hagi alliberat en [llicència GPL](http://ca.wikipedia.org/wiki/GPL) possibilita que usuaris i desenvolupadors interessats puguin integrar-lo en les seves aplicacions. [\"La Voz de Galicia\"](http://www.lavozdegalicia.es/), per exemple, l'ha aprofitat per a generar la [versió electrònica del diari en gallec](http://www.lavozdegalicia.es/inicio/index.htm?idioma=galego).\n", "date": "2006-06-05 00:00:00", "id": "1094", "title": "OpenTrad: El primer traductor en codi lliure per a les quatre principals llengües a l'Estat espanyol" }, { "content": "Gilberto Gil, 1/06/2006 El Ministre brasiler ha estat a Barcelona, en visita oficial, convidat pel govern de la Generalitat de Catalunya. Aquest va ser el discurs sencer a l'Internet Global Conference. En un temps avui remot, quan als ordinadors els dèiem de cervells electrònics, jo cantava en una composició meva que ells feien quasi tot. Temíem potser un fantasiós domini de les màquines i de la racionalitat per sobre dels nostres somnis i fantasies. Jo ressaltava que ells eren muts, no caminaven, no tenien sentiments, encara més, teníem por d’haver de conviure amb un món geomètric de formes i emocions a la freda i distant nit dels números. Avui, aquí, en aquest congrés internacional de l’Internet, percebem amb felicitat que avancem contra els descamins del sentit històric, com deia Nietzche, contra el desmesurat gust pel progrés - em detriment del ser i de la vida - contra l’insensat desplaçament de totes les perspectives. Contràriament a totes les nostres pors de ser engolits per les màquines, albirem en els avanços de les tecnologies digitals, especialment a l’Internet, possibilitats d’un món més ric en les relacions humanes, més ric en la preservació de les diversitats culturals, més ric en la democratització del coneixement i més transparentment ètic. La ciutadania ha conquistat victòries sobre la centralització (centralisme) tecnològica. Els llibertaris del ciberespai han passat a operar com a línia evolutiva en el procés de la construcció de noves solucions. La comprensió de les convergències tecnològiques digitals com a font de més provable llibertat i unificació de la humanitat troba aliat en les profecies prometedores de la nova demografia: Per un costat, més gent, més massa crítica afectiva/intel·lectual, més desig virtual, més compromís col·lectiu i mutu, més vigilància consensual. Per altra banda, més velocitat digital, més gran (major) possibilitat d’accessos, major comunicabilitat, major mobilitat, major abast cultural, ampla co-responsabilitat inclusora. Arribem aquí perquè militants de la contracultura passaren a veure en l’ordinador un instrument revolucionari de transformació social i cultural. O sigui, el que veiem avui al món, a la dimensió informàtica, digital, té el seu punt de partida en el moviment llibertari de la contracultura. Rés més natural, per tant, d’aquesta perspectiva política-cultural, que el moviment a favor del programari lliure, de la inclusió digital, de una política pública de banda ampla, dels instruments de realització de les xarxes virtuals i remotes, de la acceleració i multiplicació d’intercanvis i de formes més intenses, més radicals, més innovadores de l’exercici de llibertat de pensament, d’expressió i de creació. La revolució digital ens ha posat davant d’algunes paradoxes. Una d'aquests paradoxes és la convivència quotidiana entre el més arcaic discurs polític, la més bizantina forma i limitat accés als continguts, la més antiga i superada agenda, i les formes contemporànies d’accés interactiu i instantani a pràcticament tot el coneixement humà. Vivim un moment de canvi de paradigma, el punt de mutació. Vivim entre el analògic i el digital, entre (la falç i el martell) i els fluxos virtuals. Hi ha espai i probablement sentit en tot això, potser perquè el impuls bàsic del canvi, de la transformació i del progrés estigui, o hagi estat, un dia, a la gènesi de tots els moviments de contestació de l’ordre i de construcció de nous ordres. El impuls fonamental de superació, d’aventura i de peregrinació que s’ha fet i es fa present a cada pas endavant de la humanitat. Tots aquí saben que sóc un defensor, i més que un defensor, un practicant, un usuari, un entusiasta, del programari lliure, dels instruments de realització de xarxes virtuals i remotes, dels programes d’inclusió digital, de l’acceleració i de la multiplicació de intercanvis i de les formes més intenses, més radicals, més innovadores d’exercici de la llibertat de pensament, d’expressió i de creació. Tots sabem que la eradicació de la pobresa i la inclusió social estan entre les més altes prioritats del govern del president Luiz Inácio Lula da Silva. Creiem que les noves tecnologies d’informació i comunicacions són, al Brasil, instruments indispensables en la recerca del desenvolupament cultural, social i econòmic. Cultura i desenvolupament són conceptes i processos necessàriament entrelligats. El gran economista Celso Furtado, ex-ministre de Cultura del Brasil, deia que desenvolupament requereix invenció i es constitueix en acció cultural. Totes les innovacions són elements culturals. Tot coneixement, que és la clau de la economia contemporània, és cultural. Avui es troba definitivament consolidada a l’agenda internacional el debat sobre el paper de les tecnologies. Es consagra la noció de que l’evolució tecnològica no es justifica per si sola: S’ha de donar en benefici del benestar dels pobles i del desenvolupament dels països. En estreta col·laboració amb organitzacions de la societat civil i partenairs del sector privat, el govern brasiler, al llarg dels últims tres anys i mig, desenvolupa importants iniciatives a l’àrea d’inclusió digital. Es destaquen el Casa Brasil (programes de telecentres comunitaris dirigits a poblacions marginalitzades) i el Gesac – Governo Electrònic/Servei d’Atenció al Ciutadà (projecte basat en accés a banda ampla via satèl·lit, dirigit a poblacions de zones remotes). El programa del PC Per a Tots que ja ve amb programari lliure de fàbrica, a preus populars i que incrementà la venda d’ordinadors al Brasil en 40%. El Brasil fou escollit per a ser un dels països a implantar el programa Ordinador de 100 dòlars de Nicolas Negroponte. A part d’això, el jove hacker brasiler Marcelo Tossatti fou contractat amb el mantenidor del kernel (i per tant del cor) d’aquest programa innovador. País en desenvolupament de dimensions continentals, amb important contingent d’exclosos digitals, el Brasil necessita buscar productes innovadors i valorar solucions tecnològiques basades en models alternatius de llicencies i en plataformes obertes. El Brasil té avui prop de 30 milions de persones amb accés al ordinador; el que significa, en una població de 170 milions, un llarg camí a recórrer. El programari lliure i obert és econòmic, segur i permet el desenvolupament col·laborador, el compartir el coneixement i la autonomia tecnològica. És alternativa essencial per a països en desenvolupament que, com el Brasil, lluiten amb escassetat de recursos per a polítiques públiques prioritàries de inclusió i autonomia digital. Els avantatges del programari lliure són nombrosos, variant de la reducció de despeses a la generació de llocs de treball. La Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació, al incloure, sigui als documents de Ginebra o sigui als de Tunis, el programari lliure i obert, reconeix la importància d’un instrument d’eficàcia indiscutible a la reducció del hiatus digital entre països desenvolupats i en desenvolupament. El Brasil acumula experiència important en el desenvolupament de programari lliure i de codi obert, que ha compartit amb altres països de Àfrica i de Amèrica Llatina, amb els quals desenvolupa programes de cooperació per a la inclusió digital, sobretot al camp de la educació i cultura. La Cimera de la Societat de la Informació portà a la discussió el accés dels països en desenvolupament els mecanismes de decisió capaços d’influenciar el avanç tecnològic i el desenvolupament de l’Internet. Per motius històrics, la infraestructura i els sistemes centrals de funcionament de l’Internet no són gestionats en consonància amb els principis de multilateralisme, transparència i democràcia. L’Internet té avui capil·laritat mundial; la seva gestió, entretant, encara està lluny de ser transparent i inclusiva. La Cimera de la Societat de la Informació ha contribuït per a re-avaluar tal situació, al incorporar, de manera irreversible, a l’agenda internacional, el tema de la governança de l’Internet. El Brasil té la satisfacció d’haver actuat activament per a aqueix resultat, treballant per una regulació que garanteixi la major llibertat possible per a l’internet i els internautes. Trobem, en aquest començament de segle, la més important, i també la més interessant, i la més actual de les batalles polítiques. La batalla provocada pel fantàstic desenvolupament de les tecnologies digitals. És clar que hi ha una revolució francesa, o varies revolucions franceses, a fer al planeta, sigui dins els països, sigui al comerç internacional. Encara ens enfrontem no només amb discursos del Segle 19, sinó també amb realitats del Segle 19. Però no podem menysvalorar(secundaritzar) el present. I el futur. Per compte de la convergència de les tecnologies, un fenomen digital, totes les qüestions vitals per al desenvolupament de la humanitat han convergit cap a camps comuns, sobrepostos. Tots els fòrums internacionals tracten de pràcticament totes les qüestions. No existeixen més les fronteres clares del món analògic. Drets d’autor, patents, atur, accés al coneixement, diversitat cultural, privadesa, seguretat, salut, fam... en fi, totes les qüestions estan sent discutides a tots els fòrums. Es tracta, com he dit, de la més important, i també de la més interessant, i la més actual de les batalles polítiques, de la economia i de la vida social. Aquest escenari pot significar un canvi a les formes de producció i difusió de la subjectivitat humana, capaç de transformar inclús els conceptes de civilització i desenvolupament que usem actualment. Pot haver impacte més profund, i més llibertari, que aquest? Estic parlant de la construcció de territoris amples i perennes, i no només temporals, de igualtat i pluralitat. El més fascinant és que aquest moviment, aquesta marxa de les multituds contemporànies globals, un moviment que assumeix formes variades, amb banderes variades, ha sorgit de la pròpia societat, de individus que s’associen em progressió quàntica, a través de xarxes pròpies, i no de les empreses, dels partits, dels sindicats, en fi, dels mitjans tradicionals de representació i de articulació. Això implica un canvi estructural, no només en el contingut, sinó en la forma i en el procés, que es reflexa en el que es diu, en el que es proposa, i també en com es diu, com es connecta. El treball està canviant radicalment, i també la forma com es pensa, com es crea, com s’estima, com s’intercanvia i com es governa. I tot això ha ocorregut de manera descentralitzada i ampla. Es tracta de la resultant del treball individual i col·lectiu de gent amb interessos, visions i bagatges culturals diferents, que ha decidit treballar, algunes vegades de franc, recreant el sentit de la paraula treball, per a que més i més persones, al món sencer, es tornin pilots dels seus propis destins i realitzin el seu potencial humà, sigui a la vida (convivència) diària, sigui en la producció, sigui en la creació. Es tracta de compartir, en última instància una revolució ètica. Ja tenim al Brasil, una ampla experiència acumulada al camp del programari lliure, de la inclusió digital i de la constitució de territoris autònoms i articulats de reflexió, producció i difusió cultural. Hi ha milers de projectes, prototipus, xarxes i fins i tot una producció acadèmica significativa. Ara, aquesta ampla mobilització de intel·ligències i sensibilitats desemboca al propi govern. Vet aquí un altre aspecte fascinant del que estem vivenciant. El govern federal brasiler, i també alguns governs locals, com els governs de dues ciutats del estat de Rio de Janeiro, els governs (municipals) de Nova Iguaçu i de Piraí, que han abraçat la causa, transformant la cultura digital, les pràctiques digitals, les connexions digitals lliures, en una de les seves polítiques estratègiques. Al ministeri (de Cultura) estem desenvolupant un laboratori de coneixements lliures, coordinat por Cláudio Prado i articuladors de varis grups de la societat civil, responsable per la dimensió de cultura digital als punts de cultura, un projecte que porta tecnologia del segle 21 per a comunitats que encara estan vivint realitats del segle 19. Capacitem aquestes comunitats en l’ús de multimèdia en programari lliure per a que puguin interaccionar de forma plena en totes les formes que l’Internet possibilita. Text – hipertext, imatge gràfica, so-música, vídeo i programació de programari. Busquem ajudar-los a ser autònoms en tecnologia digital. Per a que no depenguin de governs i de ningú. Estem aprenent, nosaltres el govern, a treballar amb la societat civil. Individus i col·lectivitats de regions remotes i aïllades estan descobrint el ciberespai com un nou territori que canvia la noció geogràfica del “centre del món” oferint real oportunitat de una vida “glocal”: una convivència saludable entre la globalització del coneixement i dels accessos a la informació i el enfortiment i fixació de la extraordinàriament rica vida cultural local. En aquesta dimensió estem veient, als punts de cultura, la cultura digital com a eina capaç de revertir la mort de la diversitat cultural. L’indi a l’Amazònia que produeix cistelles pot comunicar-se i ser vist treballant per persones de qualsevol lloc del món i pot inclús vendre les seves cistelles de palla directament a qui està interessat en la qualitat del seu treball. Aquesta transacció comercial elimina una dotzena de intermediaris i això pot significar per al indi guanyar 100 vegades el que guanya avui i el comprador pagar desenes de vegades menys. Això valoritza el seu treball no sols a la dimensió simbòlica sinó a la dimensió financera. Una revolució extraordinària. Les pròpies iniciatives de la societat, del tercer sector, es troben avui en una nova alçada (en un altre nivell), més madures, més consistents. És amb alegria, per tant, que hem de saludar les experiències d’inclusió digital, d’adopció del programari lliure i de canvi del concepte (i de la gestió) de la creació intel•lectual, així com els debats sobre l‘impacte de la revolució digital en tots els camps. Penso, per exemple, en la qüestió dels drets connexos, amb les noves formes de llicenciament i gestió de continguts, a exemple del moviment Creative Commons, que obre perspectives totalment noves per a creadors i fruidors d’art i entreteniment, formes oxigenades, no corporatives, progressistes mateix, en temes històricament empresonats per la ortodòxia analògica reaccionària. El Brasil pot i ha d’aprofitar aquest context favorable, en que més i més persones desperten per als reptes que les noves mídies i les velles injustícies ens posen, en que el propi govern incorpora el programari lliure i el que ell representa com a prioritat, per a emprendre passos concrets en el sentit de la ampliació dels territoris d’inclusió digital, d’igualtat digital, de justícia digital. No es tracta, com he dit, de un moviment “anti”, sinó de un moviment “pro”, o sigui, a favor de la valorització i de la disseminació de una nova ciutadania global, de la capacitat d’autodeterminació de les persones, de noves formes d’interacció i articulació, de la llibertat real de producció i difusió de la subjectivitat, de la recerca del saber, de la informació, del exercici de la sensibilitat i de la col•lectivitat. Penso en un ampli moviment nacional i internacional per a la disseminació de la cultura lliure a través del programari lliure, per el abaratiment del maquinari, per la construcció de xarxes i territoris autònoms de connexió entre persones i grups, per la implantació d’espais públics d’accés wi-fi a l’Internet, per la globalització del coneixement i de l’art, per la defensa de la diversitat cultural i per la llibertat dels intercanvis múltiples. En fi, treballem per una política pública de banda ampla i autonomia digital del ciutadà i de les comunitats. Un moviment, en fi, per la disseminació de la ètica hacker, que no es confon amb les accions dels crackers. Vostès saben que hi ha al planeta una comunitat, una cultura compartida, de programadors, investigadors, creadores i pensadors, la història de la qual es remunta als primers experiments de miniordinadors, i que ha permès la creació de l’Internet i de varies experiències de canvi. Aquesta comunitat, aquesta cultura, no es restringeix més al programari. La postura hacker, una postura humanista, que busca la construcció de la nova ciutadania de la societat de la informació, aquesta postura està present avui a la música, als mèdia, a les ciències humanes, als projectes socials i als governs, constituint una forma actual i transformadora de veure el món, d’encarar els reptes del present. Els hackers creen, innoven, recerquen, allarguen i aprofundeixen el saber. Resolen problemes i tenen una creença radical en el compartir d’informacions i experiències. Exerciten la llibertat i la ajuda mútua i voluntària. La nostra convocació global ha de portar aquest esperit a totes les dimensions possibles de la vida humana, en especial a les accions d’inclusió digital i generació de renda, feina i ciutadania. Jo, Gilberto Gil, ciutadà brasiler i ciutadà del món, ministre de la cultura del govern brasiler, músic, treballo al ministeri i en la música, en tots els quefers i pensars (pensaments) que formen la meva existència, sota la inspiració de la ètica hacker, preocupat amb les qüestions que el nostre món i el nostre temps ens posen, i les seves paradoxes, les seves contradiccions, les seves virtuts i les possibilitats. En una de les meves primeres intervencions públiques com ministre, vaig dir que el Ministeri de Cultura passaria a ser l’espai de la experimentació, el territori de la creativitat i de la invenció, l’escenari dels llenguatges innovadors i de les accions transformadores, un signe viu d’aventura i gosadia. Així ha estat. Així serà. Hem de tenir en ment la noció de que vivim en un estat de flux, i que qualsevol intent d’interrompre’s el procés que s’inicià amb la revolució tecnològica serà en va. El cibercarrer pel qual viatgem avui es torna cada vegada més el camí de la transformació, de la inclusió, de possibilitats enriquidores del pensar i del fer humans. Aquí estem buscant partenariats, compartir, volent aprendre amb vosaltres i oferint la nostra experiència del desenvolupament local a través de l’ús de les tecnologies digitals als punts de cultura como un laboratori de experimentacions de noves formes d’autonomia local. La meva presencia aquí a Catalunya, celebra la fantàstica batalla per la cultura local que aquí es desenvolupa fa segles. Símbol de la valorització de la diversitat com valor cultural de la major importància. Celebra també el moviment de les comunitats autònomes de la Espanya a desenvolupar polítiques públiques en que el coneixement de tots els sabers siguin un dret de la societat. Celebra la lluita per la cultura lliure que aquí i al Brasil prioritzem de forma conscient. Traducció: Josep Zarzuela i Serrat. Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d'una llicència Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada.\n", "date": "2006-06-01 13:00:00", "id": "1219", "title": "Cultura Lliure: el cas brasiler" }, { "content": "En el marc d'[Identi'CAT 2006](http://www.airenou.cat/identi-cat/2006-manifest.htm) a final del taller-xerrada sobre la informàtica i la presència del català a Internet, es va [decidir de demanar oficialment](http://www.airenou.cat/opina/060527-up.htm) a la [Universitat de Perpinyà](http://www.univ-perp.fr/) (UdP) que publiqui la versió catalana del seu web. Joan Soler i Martí, iniciador i responsable del [Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.cat/webscat.html) va aprofitar el marc de l'Identi'CAT 2006 per denunciar el fet que totes les Universitats dels Països Catalans que formen part de la [Xarxa d'universitats Joan Lluís Vives](http://www.vives.org/) totes disposen d'una versió en català de la seva pàgina, excepte en el cas de la Universitat de Perpinyà. Davant d'aquest fet no podem callar. Els intervinents en el marc de la xerrada: \n\n * Rafael Badia i Berga per [WICCAC](http://www.wiccac.cat)\n * Joan Soler i Martí pel [Baròmetre](http://wiccac.cat/webscat.html)\n * Toni Hermoso Pulido per [Softcatalà](http://www.softcatala.cat)\n * Gil Forcada i Codinachs per [Guifi.net](http://www.guifi.net)\n * Teo Vidal i Sol per [Vilaweb Catalunya Nord](http://www.vilaweb.cat/www/catalunyanord/)\n\ni l'entitat [Aire Nou de Bao](http://www.airenou.cat) i tots els presents a l'acte firmen aquesta demanda: Senyor President Dissabte 27 de maig a Bao, en el marc d'Identi'CAT 2006, un taller xerrada va reunir unes quantes persones del món de la informàtica. Joan Soler i Martí, iniciador i responsable del Barometre va llistar la presència del català a Internet per gènere, per àmbit, per estats, per administracions.... El món universitari aconsegueix el millor nivell de presència amb 95% de webs en llengua catalana. Sigui 20 de les 21 Universitats catalanes tenen portal en llengua catalana. L'única que falta és la Universitat de Perpinyà. Per això us demanem que rectifiqueu aquesta mancança. Segur que fareu el màxim amb el mínim de temps Cordialment En nom de l'assistència, els airenovencs \n", "date": "2006-06-08 00:00:00", "id": "1095", "title": "La Universitat de Perpinyà és l'única universitat dels Països Catalans que no té el web en català" }, { "content": "El proper dia 24 de juny, tindrà lloc la primera Conferència de GNOME en l'àmbit català. La [GUADEC-CA](http://www.gnome.cat/Conferencia_GNOME) és una conferència que té com a objectiu donar a conèixer, dinamitzar i incentivar l'ús de GNOME en l'àmbit català. [GNOME](http://www.gnome.cat/) és un entorn d'escriptori lliure per a Linux, que ofereix una interfície intuitiva i atractiva als usuaris, així com una plataforma de desenvolupament amb un extens conjunt d'eines per a construir aplicacions. Aquesta primera edició de la conferència es realitza dins del marc d'activitats de la [GUADEC](http://www.guadec.org), la Conferència Europea de GNOME que aquest any té lloc a Vilanova i la Geltrú. Per a més informació i per registrar-vos com a assistent podeu consultar: http://www.gnome.cat/Conferencia_GNOME. Dins de les activitats que es durant a terme hi haurà tallers sobre desenvolupament d'aplicacions en entorn GNOME, el entorn de desenvolupament Mono, i la traducció al català d'aquest entorn. \n", "date": "2006-06-12 00:00:00", "id": "1096", "title": "Primera conferència de GNOME en l'àmbit català (24 de juny)" }, { "content": "Article original escrit per Miquel Térmens i publicat a Item núm. 41 (2005), p. 7-26 Font | [Fitxer PDF](http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/40864/68114) Les bases de dades i les revistes són realitats consolidades en el medi digital, però aquest no és el cas dels llibres. La seva translació digital es troba fragmentada i s’utilitzen diversos termes, no sempre de manera correcta, per referir-s’hi. Veurem a continuació que disposem de tres termes relacionats però que identifiquen conceptes diferents. Els llibres electrònics és refereixen al contingut; es tracta de presentar el contingut intel·lectual, però a vegades també artístic i estètic, dels llibres impresos tradicionals en forma digital. Aquests continguts es poden consultar de diverses maneres: mitjançant aparells electrònics específics –els e-books–, que d’alguna manera recorden les formes dels llibres impresos, o mitjançant dispositius informàtics com els ordinadors i les agendes electròniques –PDA, etc. Quant a la forma de distribució, els llibres electrònics es poden obtenir de manera tangible, gravats en suports òptics com el CD-ROM o el DVD, o a través de la xarxa Internet, sigui descarregant-los d’algun servidor o usant-los de manera interactiva. Miquel Térmens i Graells. Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia i Documentació. Article arribat el 8 de febrer de 2006 El concepte de llibre digitalitzat es refereix al procés de creació d’un llibre electrònic que s’ha generat a partir de l’escaneig i el processament posterior d’un llibre imprès preexistent. Parlant de manera precisa, un llibre digitalitzat és antagònic a un llibre creat digitalment des de l’inici, i ambdós són llibres electrònics. Donats aquests tres conceptes –e-books, llibres electrònics i llibres digitalitzats–, des d’inicis de la dècada del noranta, i a vegades fins i tot abans, se n’han fet desenvolupaments i se n’ha debatut de manera continuada les respectives viabilitats i repercussions. Pel que fa als e-books el problema ha estat tecnològic i industrial: és possible crear un aparell que simuli les formes dels llibres de paper (mida, pes, ergonomia, etc.) i n’augmenti les prestacions (cercabilitat, capacitat, navegació, etc.) gràcies a l’electrònica?; es podrà vendre als usuaris?; els lectors ho acceptaran?; hi haurà mercat? Pel que fa als llibres electrònics el problema només ha estat de prestacions i de viabilitat comercial. Primer, el debat, als anys noranta, es va centrar en refinar les tècniques de digitalització, després en la creació dels sistemes d’accés (portals bibliotecaris, per exemple) i més tard en les polítiques de digitalització, enteses com la priorització dels fons a digitalitzar depenent del finançament disponible. No és l’objectiu d’aquest article detallar les vicissituds de les tres vies al llarg dels darrers anys, però sí que és bo saber que els e-books encara no han resolt els seus reptes tècnics i només recentment el sistema Librie de Sony ha trobat la viabilitat comercial en el mercat japonès. Els llibres electrònics han tingut dificultats per vertebrar el seu mercat, definint unes línies determinades de producte i arribant a uns usuaris tipus; per ara, s’ha comercialitzat principalment el llibre tècnic, l’acadèmic i el de referència com ara manuals universitaris, diccionaris i enciclopèdies. A finals de la dècada dels noranta es va començar a desplegar la comercialització, mirant de vendre a les biblioteques universitàries paquets de llibres electrònics de manera similar a com es feina amb les revistes electròniques. Netlibrary es va revelar com l’empresa líder, però la crisi dels negocis puntcom va fer que fes fallida i que fos comprada per OCLC. Pel que fa als llibres digitalitzats, es tracta d’iniciatives que pel seu cost i per la necessitat de disposar dels fons originals han quedat dins de l’àmbit dels projectes públics; cal assenyalar, però, que hi ha hagut petites experiències de gestió comercial, com la pionera de l’empresa californiana Octavo, 1 que actualment encara ven en CD-ROM una col·lecció de llibres clàssics digitalitzats. DIGITALITZACIÓ: PER QUÈ ARA? En els darrers temps s’ha posat de moda parlar de la digitalització dels llibres de les biblioteques. Per a la gent de la professió aquesta idea no és nova, però sí que ho és que s’hagi convertit en un tema habitual dels mitjans de comunicació de masses. És sabut que aquesta popularitat es va iniciar a finals de 2004 amb l’anunci de Google d’emprendre un gran projecte en aquesta línia, però això no ho explica tot. Aquest article vol sistematitzar les informacions que tenim disponibles sobre la qüestió i intentar mostrar què hi ha més enllà del que ens diuen els diaris i els programes de televisió. Primer de tot hem de tenir clar que la iniciativa de Google és important, però més com a desencadenant del fenomen actual que no pas com a actuació realment innovadora. La digitalització massiva dels llibres de les biblioteques es planteja ara perquè ara és plantejable, perquè mai abans havia estat viable, això és l’important. Analitzem breument a continuació els canvis que s’han donat. Des de fa anys l’economia mundial ha entrat en una nova fase: s’ha creat un mercat mundial, tant de productors com de consumidors; en aquest canvi hi han tingut un paper fonamental els augments continuats de la productivitat, l’aplicació intensiva de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i, finalment, la concentració de capitals financers. Aquest canvi general també està tenint importants efectes en el sector de la gestió de la informació, no en va hom parla del fet que s’està creant la societat de la informació. Un d’aquests efectes és la facilitat per explotar el patrimoni documental gràcies a les eines informàtiques. Fins fa ben poc, la majoria d’organitzacions consideraven l’arxiu com una càrrega, una font de despeses que calia suportar bàsicament per raons legals (fiscals, registre de drets) i històriques. La informàtica permet ara fer una explotació intensiva dels continguts de l’arxiu i convertir-lo en una nova font de negoci corporatiu. Uns dels primers que ho ha entès és el món editorial, amb la generació de nous productes com la consulta de l’hemeroteca dels diaris i les edicions barates de llibres descatalogats. Aquest interès empresarial ha estat possible gràcies al desenvolupament de la informàtica. El més important pel que fa al nostre tema d’estudi ha estat la capacitat d’emmagatzematge: la digitalització de grans volums de premsa, de llibres, de fotografies o d’altres materials documentals requereix disposar d’unes capacitats d’emmagatzematge electrònic mai vistes. L’emmagatzematge no sols és un problema de maquinari, sinó també d’organització lògica de la informació, de disposar de les eines per a la recuperació de la informació i de seguretat de tot el sistema (fiabilitat davant de contingències, seguretat contra intrusos, servei 24x7). Segons l’Internet Archive, l’escaneig d’un milió de llibres ocupa 6 petabytes,2 volum que es pot comparar amb els 1,7 a 5 petabytes que hom calcula que ocupen les bases de dades Google de buidatge del web. Els sistemes més avançats ja permeten muntar un sistema d’emmagatzematge d’1 petabyte per «només» 2 milions de dòlars.3 Aquesta immensa capacitat d’emmagatzematge no serveix de res si no es pot processar; en aquest cas no es tracta de disposar d’una alta capacitat de computació, com en els sistemes de supercomputació orientats a la recerca, sinó de poder gestionar un gran nombre d’objectes digitals i de transaccions d’usuaris. La programació orientada a objectes i la utilització de l’XML com a llenguatge estàndard d’intercanvi i de manipulació de dades han estat fonamentals des de finals de la dècada dels noranta per crear grans bases de dades i per oferir serveis des de sistemes informàtics diferents. Pel que fa a objectes digitals l’avanç potser és encara major, ja que les tècniques de digitalització retrospectiva i d’OCR que es van començar a assajar de manera sistemàtica a partir de 1994 ara ja estan consolidades i es disposa d’un catàleg coherent de bones pràctiques a aplicar. Després de tots aquests desenvolupaments encara quedaven dos problemes per resoldre: la digitalització eficaç d’obres enquadernades i la preservació dels objectes digitals. Actualment, la digitalització de fulls solts es pot fer de manera automàtica, amb escàners que incorporen alimentadors de paper, però quan es tracta de llibres fins ara es tenien dues opcions: o digitalitzarlos manualment, passant les pàgines a mà, o bé, si és possible, guillotinant el volum per fer-lo passar per l’alimentador automàtic; no cal dir que si la primera opció és molt costosa, la segona és un atemptat contra la integritat del llibre; davant d’aquest panorama, la primera opció se sol deixar per a obres úniques o antigues i la segona per a obres més modernes. Darrerament, però,s’han fet desenvolupaments de cara a construir màquines per digitalitzar automàticament llibres sense desenquadernar-los, dotant-les amb un delicat mecanisme que els permet passar les pàgines d’una en una. En aquests moments es comercialitzen dues màquines: la suïssa 4DigitalBooks 4 i la nordamericana Kirtas;5 també se sap que Google n’ha creat per al seu ús. No cal dir que es tracta de màquines molt cares, però que gràcies a la seva elevada productivitat (fins a 3.000 pàgines per hora) compensen la inversió i, el que és més important, ningú no es plantejaria projectes de digitalització de centenars de milers de llibres si no existissin. El segon problema pendent parla del futur: quin sentit té invertir grans quantitats de diners i crear nous serveis si no podem assegurar la conservació d’aquests nous objectes digitals? La preservació digital és un tema encara no resolt però que en els darrers dos anys, almenys pel que fa a les tècniques, s’hi comença a veure la llum; en altres paraules, encara no es disposa de tècniques de preservació assentades i provades, però sí que es disposa de prototipus i de sistemes pilot prou avançats com per preveure l’obtenció de solucions en pocs anys. Davant d’aquest panorama no és estrany que moltes institucions públiques i empreses privades endeguin grans projectes de digitalització, atès que «només» han de preveure dissenyar sistemes prou oberts per migrar a mig termini cap a les solucions que s’estableixin i aquest és un requeriment que s’assoleix amb diners i amb una bona direcció. A banda dels requisits tecnològics, tres altres condicions han estat necessàries.La primera i més òbvia ha estat l’existència d’empreses amb una alta capacitat tecnològica i financera disposades a emprendre projectes de llarga durada. Tenen unes característiques ben peculiars: empreses amb molts diners, disposades a invertir-los en projectes nous, de tipus cultural (aparentment no lucratius), nous en l’aspecte tècnic i amb resultats a llarg termini. Són projectes de risc, però també de prestigi i, encara més, de caire estratègic si es vol dominar una part important dels continguts que en el futur circularan per les xarxes informàtiques. Ara aquestes empreses existeixen i es diuen Google, Microsoft, Yahoo, Amazon, Hewlett Packard, Internet Archive, etc. La segona condició no tecnològica ha estat de tipus organitzatiu: no parlem de projectes que es facin amb un amb un equip de cinc persones i un parell d’escàners i d’ordinadors personals; parlem de projectes que s’executen simultàniament en diverses ciutats o, fins i tot, a països diversos, amb centenars de persones treballant-hi, amb furgonetes dedicades a portar cada dia uns milers de llibres des de la biblioteca fins a la nau industrial on es desenvolupa el procés. Potser el servei resultant serà de tipus cultural, però el procés ha de ser totalment industrial, ha calgut la maduració de processos de workflow, de control de la productivitat i de control de la qualitat, adaptats del món industrial. La tercera condició ha estat de mentalitat. Ha calgut un canvi de mentalitat a les institucions dipositàries de documentació, que han transformat la seva antiga visió exclusivament patrimonialista i conservadora en una altra que es focalitza en les activitats de serveis, siguin portades a terme de manera directa o bé mitjançant aliances amb agents externs. Això s’ha pogut fer després del reconeixement de les pròpies debilitats però també de les fortaleses: debilitats perquè ha calgut assumir que sense ajudes externes les institucions culturals mai no podrien digitalitzar el seu patrimoni a gran escala, més enllà d’alguns documents i col·leccions triades,6 però també la consciència que aquest patrimoni només el tenen elles. COM ÉS UN PROJECTE DE DIGITALITZACIÓ DE LLIBRES La digitalització de llibres en si mateixa només és una tècnica o, si es vol, un conjunt de tècniques, però la seva caracterització definitiva ve sobretot marcada pels objectius que s’hagin definit i, en part, també pel volum de la documentació que s’ha de tractar. Anem a resseguir tot seguit les principals fases del projecte. a) Objectius de servei. El servei que es construeixi pot anar orientat a públics diversos: en el cas d’una audiència especialitzada (per exemple, orientada a la recerca) caldrà una digitalització d’alta qualitat, encara que això s’aconsegueixi a costa d’una reducció de la velocitat d’accés; en canvi, si es va cap a una audiència general (per facilitar la lectura o el coneixement de materials fins llavors no tan accessibles), serà important basarse en formats estàndard que es puguin llegir des de qualsevol ordinador i disposar també d’un sistema ràpid. També cal decidir si els llibres s’ofereixen en forma d’imatges o bé de text cercable: si és així, caldrà aplicar processos d’OCR; una bona mesura del nivell de qualitat d’un projecte de digitalització és el grau d’èxit del reconeixement òptic de caràcters, saber si les errades són esmenades a mà i com el text resultant és marcat amb etiquetes. També cal preveure si en el futur es voldran generar subproductes com ara reproduccions facsímil. b) Estàndards. És imprescindible treballar sobre estàndards, pel que fa a formats dels fitxers, a llenguatge d’etiquetat i a interoperabilitat. Les pàgines dels llibres, un cop escanejades, se solen guardar en format TIFF no comprimit i d’alta resolució, a partir del qual es poden generar, offline o de manera interactiva, les imatges de resolució mitjana i baixa en format JPEG o PNG que es transmeten als usuaris. Normalment, els fitxers obtinguts inicialment són tractats de manera automàtica amb algun programa de retoc gràfic a fi de millorar i homogeneïtzar característiques visuals com ara la gamma de colors i el contrast. Quant a programació, l’XML s’està imposant gràcies a la seva flexibilitat. També cal elegir algun estàndard de metadades (METS, MODS, Dublin Core, etc.) i, si cal, de marcatge del text (TEI o altres). c) Processos. Workflow. En un projecte es tracten milions de fitxers, molts dels quals estan interrelacionats entre ells (per exemple, els corresponents a les pàgines d’un mateix llibre, o els de les diverses resolucions gràfiques d’una mateixa pàgina); també hi intervenen multitud de professionals, sovint a diverses localitzacions físiques. Els fitxers i els programes informàtics estan distribuïts en diversos servidors i poden canviar d’ubicació segons ho demani el procés de treball. També cal controlar els mateixos llibres físics que es van escanejar per evitar que es malmetin o es perdin, però també per assegurar que tornin en el menor temps possible a les sales de lectura o als dipòsits de procedència. Tots aquests són alguns dels condicionants que fan que sigui imprescindible dissenyar uns bons processos de treball i dotar-se d’eines informàtiques que permetin el control d’activitats, d’accions i d’objectes digitals i que en facilitin la traçabilitat. d) Control de qualitat. Un dels objectius del control de processos ha de ser el control de la qualitat: amb un volum de feina de les proporcions que s’ha descrit, un mal disseny tècnic o una mala execució automatitzada poden donar com a resultat desenes de milers de fitxers inservibles per allò que van ser generats. Cal que totes les fases del treball comptin amb controls específics de qualitat; alguns dels punts que cal vigilar són: no malmetre els llibres, no deixar-se pàgines sense escanejar, no perdre la seqüència dels fitxers, generar metadades correctes, lligar les metadades amb els fitxers corresponents, calibrar l’OCR al màxim nivell possible, minimitzar les actuacions manuals, controlar el checksum dels fitxers, etc. En els projectes de digitalització de llibres també s’ha de vigilar que el personal implicat tingui la formació necessària i s’ha de mantenir un control estadístic del desenvolupament general de les activitats. Els problemes de tipus no tècnic també són fonamentals, entre els quals cal destacar els relacionats amb el finançament i amb la propietat intel·lectual dels documents. Si obtenir un finançament adequat és el problema principal que fins ara ha aturat la posada en marxa de projectes a gran escala, tenir cura de no infringir la legislació de propietat intel·lectual també pot esdevenir un fre continuat. Pel que fa a les obres sota domini públic, no hi ha problemes perquè siguin digitalitzades i ofertes per qui ho vulgui, però per les obres amb drets de propietat intel·lectual vigents cal obtenir prèviament els corresponents drets de reproducció i difusió dels autors i editors. Cal indicar que dins d’aquest darrer grup hi ha un nombre molt important d’obres que es troben en una situació particular: legalment estan dins del període de protecció però se’n desconeix el titular dels drets o no se l’ha pogut localitzar, com seria el cas d’empreses editorials que ja no existeixen i d’autors o d’hereus seus il·localitzables. Aquestes «obres orfes» actualment no es poden digitalitzar, però diverses biblioteques i altres estaments culturals estan demanant que s’hi trobi una solució que permeti posar-les a l’abast dels ciutadans en suport digital. 7 ELS PROJECTES DE GOOGLE El projecte Google Print Library va ser presentat el 14 de desembre de 2004 i es proposa la digitalització dels fons de les biblioteques de University of Michigan, Harvard University, Stanford University, The New York Public Library i Oxford University. Google assumeix totes les despeses i també hi posa el personal i els mitjans tècnics; per la seva part les biblioteques faciliten els seus fons de llibres, totalment o en part: mentre que la University of Michigan té previst digitalitzar els 7 milions de llibres del seu fons, les universitats d’Stanford, Oxford, Harvard i la NYPL, només faran, de moment, proves pilot. El concepte de prova pilot és ben diferent del que podríem considerar en el nostre país: per a Stanford significa digitalitzar 2 milions de llibres (en deixen 6 per més endavant); per a Oxford és 1 milió de llibres de la Bodleian Library; i per a Harvard són 40.000 volums (després dels quals podria seguir la seva col·lecció sencera de 15 milions de llibres). Malgrat que l’arribada a l’opinió pública de la notícia de l’acord va tenir un gran impacte, la seva gestació ja venia de lluny: Oxford, per exemple, ha reconegut que negociava amb Google des de l’any 2002.8 Els acords establerts entre les dues parts són confidencials i presenten variacions en cada cas, però hom se’n pot fer una certa idea a partir de les informacions periodístiques i de la documentació penjada a la xarxa per Michigan. 9 Es tracta d’un projecte de llarga durada, en el cas de Michigan s’estima que caldran sis anys d’escaneig i tres en el d’Oxford. Google agafa els llibres de les biblioteques per blocs i se’ls emporta en furgonetes cap a instal·lacions pròpies que ha construït fora dels campus universitaris (en el cas de les universitats de Michigan i d’Stanford) o en espais dins de la pròpia institució (en el cas de la NYPL i de les universitats d’Oxford i de Harvard). Totes les actuacions tècniques que porta a terme són secretes, atès que es troba en un mercat competitiu; se sap, però, que disposa de màquines de disseny propi per escanejar els llibres sense trencar l’enquadernació. Google lliura a les biblioteques fitxers amb la imatge d’alta resolució de les pàgines escanejades i també fitxers amb el text obtingut per OCR. Aquests fitxers són propietat de les biblioteques, amb els quals esperen muntar sistemes de biblioteca digital integral: s’espera que en el futur una part significativa de la consulta bibliogràfica es faci en suport digital en aquestes institucions, deixant les obres originals en paper com a patrimoni a preservar, i també es preveu que puguin oferir per préstec interbibliotecari les versions digitals de les obres que siguin de domini públic. Google, per la seva banda, oferirà accés complert a les obres de domini públic i permetrà també cercar el text de les obres sota propietat intel·lectual, però només en mostrarà un petit fragment. Hom ha calculat que Google potser invertirà uns 200 milions de dòlars en el projecte. 10 En el projecte només s’escanegen llibres i s’exceptuen els integrats en fons especials i de reserva. En el cas d’Oxford, de Harvard i de la NYPL s’especifica clarament que només es tractaran obres que siguin de domini públic; a Michigan es digitalitzaran tots els llibres, amb copyright i sense; a Stanford les informacions no són prou clares. Google Print Library va comptar ben aviat amb dos tipus d’oposició: per infringir suposadament els drets dels editors i per consolidar la preeminència dels continguts en anglès. Pel que fa al primer problema, ben aviat es van sentir les queixes de grups com ara l’Association of Learned and Professional Society Publishers (ALPSP),11 la Text and Academic Authors Association (TAA),12 l’Authors Guild (representant de 8.000 autors nord-americans)13 i l’Association of American Publishers (AAP).14 Es tracta de la representació de gairebé la totalitat de la indústria editorial i dels autors dels Estats Units. Al llarg de la primavera i l’estiu de 2005 Google i les associacions opositores van mantenir negociacions confidencials per arribar a algun tipus d’acord, però en no aconseguir-lo, les segones van decidir denunciar el conflicte davant dels tribunals de justícia. El 20 de setembre l’Authors Guild i tres autors individuals van demandar Google davant la New York Federal Court per infringir el copyright.15 El 19 d’octubre Google va ser demandada davant de la U.S. District Court, Southern District of New York pels grups editorials membres de l’AAP McGraw-Hill, Pearson Education, Penguin Group, Simon & Schuster i John Wiley & Sons.16 El punt legal de divergència està en l’orientació «opt-out» del projecte en lloc de la de «opt-in» que reclamen els autors i editors; en termes més simples, Google vol negociar i obtenir els permisos editorials de les obres amb copyright després de digitalitzar-les en lloc de fer-ho abans d’iniciar-la. Més enllà de les queixes concretes, sembla que l’objectiu final de les editorials és aconseguir el tancament del Google Print Library Project i continuar amb l’anterior Google Print Publisher Program, 17 un sistema d’acords bilaterals per mitjà del qual una determinada editorial permet que les obres que decideixi puguin ser parcialment cercables per Google a canvi de facilitar-ne la venda. L’altre front d’oposició va venir d’Europa. Sota el lideratge del govern francès, es va expressar la por que Google Print refermés encara més la preeminència dels continguts en anglès a la xarxa. Aquesta recança estava justificada per l’origen dels fons (quatre biblioteques nord-americanes i una d’anglesa) que, lògicament, tindrien una composició lingüística i també intel ·lectual esbiaixada respecte a la realitat mundial.18 En nom del manteniment de la diversitat cultural, es feia una crida a generar des d’Europa algun tipus de projecte d’un abast equivalent que compensés els continguts que abocaria Google a la xarxa. Bloquejada pel conflicte judicial i preocupada pels problemes d’imatge que li començaven a suposar les crítiques, Google va emprendre al llarg de la tardor una certa reorientació del projecte. A partir del 17 de novembre de 2005 Google Print es va passar a dir Google Book Search i va començar presentant-se de manera més clara, com un servei que «només» volia facilitar la cerca de llibres, com si es tractés del catàleg d’una biblioteca amb tecnologia actualitzada, perquè s’oferiria una referència bibliogràfica dels llibres a més de breus fragments del text, en el cas de les obres sota propietat intel ·lectual, o el text complert, si eren obres de domini públic. Gairebé al mateix temps es van presentar versions no angleses del servei, com l’espanyola . Cal fixar-se que aquestes versions no són en realitat el resultat de projectes de digitalització retrospectiva, sinó d’acords puntuals amb alguns dels principals editors de cada país: en el cas d’Espanya, amb els grups editorials Anaya i Planeta. ALTRES PROJECTES INTERNACIONALS El projecte de Google ha tingut un gran ressò als mitjans de comunicació i, de moment, ja ha tingut de positiu revalorar aquest tipus d’activitats. Com a resultat, les empreses competidores de Google han fet públiques iniciatives similars i també s’ha tornat a parlar de projectes més antics ja en curs. A continuació fem un repàs de les característiques de tots plegats. Open Content Alliance (OCA) L’Open Content Alliance (OCA)19 és una associació comandada per l’Internet Archive i amb la participació, entre altres, de la Smithsonian Institution, Columbia University, Toronto University, National Archives in the United Kingdom, O’Reilly Media and Prelinger Archives, University of California (California Digital Library), Johns Hopkins University, Research Libraries Group (RLG), Yahoo i Adobe. Es van presentar el 3 d’octubre de 2005 amb l’objectiu de crear un arxiu permanent de continguts textuals digitalitzats i multimèdia. Poc després, el 25 d’octubre s’hi va afegir Microsoft per mitjà del seu portal MSN. La definició del projecte és força clara. Unes institucions (biblioteques i arxius) proporcionen els fons a digitalitzar; Adobe, Hewlett Packard i Xerox bàsicament aportaran llicències de programari, Microsoft i Yahoo finançaran l’operació i Internet Archive coordinarà els aspectes tècnics, gràcies a la seva experiència en la preservació del web. Els resultats, potser sota formes diferents, es podran consultar per tres vies: al portal de Yahoo, al portal MSN de Microsoft i al propi web de l’OCA. Aquest projecte ha estat força transparent respecte a les seves característiques tècniques. 20 La tecnologia que s’emprarà és la digitalització amb màquines d’escanejar llibres desenvolupades per Internet Archive i Kirtas, i el programari de digitalització serà Scribe, de codi obert. 21 Aquesta combinació permetrà escanejar les pàgines a un cost unitari de 10 cèntims de dòlar. Cal destacar la participació de Microsoft, que ha promès l’aportació inicial de cinc milions de dòlars per escanejar 150.000 llibres al llarg de l’any 2006. Amb els continguts que obtingui, preveu obrir el nou servei MSN Book Search, un clar competidor de l’oferta de llibres de Google. Mentrestant, l’Internet Archive ja ha obert l’Open Library22 com a seu del futur portal de llibres digitalitzats i com a demostració inicial del servei que es pensa oferir. De moment només s’hi presenten deu llibres de mostra, proporcionats per la University of California, però els resultats ja són engrescadors: els llibres no es presenten en forma d’imatges separades per pàgines, com fins ara ha estat habitual en els projectes de digitalització, sinó que s’ha aplicat una il·lusió òptica que simula el pas de les pàgines per l’usuari; és una solució similar al turning the pages de la British Library, 23 però més eficient tècnicament. Els llibres no tan sols es podran llegir, sinó que també es podran descarregar en format PDF i, fins i tot, se’n podrà escoltar la lectura gràcies a la transmissió del so per streaming. The Universal Library The Universal Library24 es un projecte d’escaneig de llibres procedents de biblioteques promogut per la Carnegie Mellon University. En deu anys volen arribar a oferir deu milions de llibres escanejats, però ara el seu objectiu és la Million Book Digital Library, amb un milió de llibres, que pensen tenir completada el 2007. El finançament procedeix de subvencions de la National Science Foundation (EUA), d’aportacions en espècie (personal i instal·lacions) dels governs de la Xina i l’Índia, l’hostatge digital per l’Internet Archive i el lliurament gratuït de metadades bibliogràfiques per OCLC. 25 Aquest projecte no es basa en l’aplicació de sistemes avançats d’automatització, com els projectes de Google i l’OCA, sinó en l’ús de mà d’obra barata de països emergents. Dels 600.000 llibres fins ara escanejats, 420.000 ho han estat a la Xina, 170.000 a l’Índia i uns 20.000 a Egipte. Per fer-se càrrec de la complicada logística del projecte, cal remarcar que milers de llibres estan sent enviats per avió dels Estats Units cap als centres de digitalització d’Àsia i retornats al cap de pocs dies. La participació de la Xina i l’Índia, per mitjà dels seus governs, d’organismes de recerca i d’universitats es tradueix en un gran pes del xinès i de continguts propis d’aquests països. Els resultats del projecte ja són parcialment visibles per mitjà de tres portals: una entrada als Estats Units , una entrada a la Xina i la Digital Library of India La interfície de consulta és força austera i alguns dels resultats consultables no són de bona qualitat tècnica. Biblioteca Digital Europea L’anunci del projecte Google Print Library va provocar una gran reacció contrària a França. Cal recordar que aquest país ha estat durant anys dins d’Europa i davant de tot el món el màxim defensor de l’excepció cultural, de la idea que cal protegir les diverses cultures contra les pràctiques purament comercials, que tendeixen a promoure una cultura d’abast global, generalment en anglès i només sota estrictes regles de rendiment econòmic. El moviment es va iniciar el 22 de gener de 2005 amb un article del president de la Biblioteca Nacional de França 26 i ben aviat va obtenir el suport de les màximes autoritats franceses. La configuració política definitiva va prendre la forma d’una carta formal enviada el 28 d’abril a Jean Claude Juncker, primer ministre luxemburguès i en aquells moments president del Consell Europeu, en la qual es demanava la creació d’una biblioteca digital europea; signaven la petició el president de la República Francesa, el president de Polònia, el canceller de la República Federal d’Alemanya, el president del Consell de Ministres d’Itàlia, el president del Govern espanyol i el primer ministre d’Hongria. 27 El projecte no ha arribat a entrar dins les actuacions de la Unió Europea, sinó que s’està desenvolupant com una actuació paral·lela sota la coordinació francesa, que es va materialitzar el juliol amb la creació d’un comitè d’estudi constituït en exclusiva per representants de diversos ministeris francesos.28 Al nucli dur format per sis països, s’hi ha afegit després la resta amb l’absència, comprensible, del Regne Unit. La informació tècnica fins ara proporcionada és ben minsa. Els objectius declarats són digitalitzar de 600.000 a un milió de llibres l’any, però només França ha avançat que hi pensa invertir entre vuit i quinze milions d’euros anuals per digitalitzar de 150.000 a 200.000 llibres l’any; de la resta de països no se’n sap gairebé res. Per tot plegat, cal arribar a la conclusió que no ens trobem davant d’un veritable projecte d’abast europeu, sinó de la suma d’iniciatives nacionals i de, com a molt, l’acceleració d’alguns projectes anteriors. Per últim assenyalar que el 9 de novembre de 2005 la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya va adoptar una resolució per la qual instava el Govern de la Generalitat «a dur a terme davant del Govern de l’Estat espanyol i de les Comissions corresponents de la Unió Europea les actuacions institucionals i polítiques adients per tal que el patrimoni literari i científic català formi part de la futura Biblioteca Digital Europea».29 Project Gutenberg El Project Gutenberg30 és possiblement el projecte de digitalització més antic del món. Es va iniciar l’any 1971 amb l’objectiu de popularitzar l’accés a les principals obres del saber humà, amb independència de la llengua en què es van imprimir. Actualment té uns 17.000 llibres digitalitzats, tots a partir de llibres de domini públic. Es basa en la feina de voluntaris de tot el món, que s’encarreguen de transcriure les diverses obres. Atès que el projecte està focalitzat en els continguts, en les obres dels autors, i no pas en com es van presentar en una edició determinada, el Project Gutenberg no té fitxers gràfics amb les imatges de pàgines de llibres, sinó el text transcrit i ofert en diversos formats. Durant molts anys el text només va estar disponible en format ASCII, però actualment també es pot trobar en RTF, HTML o altres, que poden variar d’una obra a altra. Els seus fons estan oberts, sense ànim de lucre, i es poden incorporar a altres projectes de biblioteca digital. World Digital Library (WDL) La World Digital Library (WDL) actualment només és un projecte de la Library of Congress sense massa concreció.31 S’ha presentat com un portal per la consulta de les versions digitals dels materials de tipus internacional que formen part de les col·leccions de la biblioteca. Així es vol completar el paper que el portal American Memory32 ja fa respecte als materials digitals propis dels Estats Units. La WDL es crearà a partir les col·leccions que ara ja es poden consultar al Global Gateway, 33 que són el resultats de projectes pilots iniciats a redós del Grup dels Set (G-7) i d’iniciatives posteriors de la mateixa Library of Congress. La WDL serà de consulta pública i, en part, es pensa finançar amb donacions d’empreses privades; la primera va ser, significativament, de Google, amb l’aportació el novembre de 2005 de tres milions de dòlars.34 Tampoc es descarta que més endavant pugui obrir-se a col·laboracions d’organismes internacionals o d’altres països. Amazon Amazon35 és una botiga de venda en línia de llibres i de molts altres articles que sempre s’ha caracteritzat per la creativitat a l’hora d’incentivar els usuaris amb nous reclams. Ja fa uns tres anys va començar a oferir de manera gratuïta el contingut d’una part dels llibres que ven; després d’arribar a acords amb els editors, integra el text dels llibres en el seu cercador, permetent que els usuaris en facin ús i en puguin fer una visualització limitada. Segons l’empresa això ha fet augmentar les vendes dels llibres que incorporen aquesta funció que, d’altra banda, no és molt diferent al fullejar que fan els clients de les llibreries tradicionals. El novembre passat va anunciar que estan preparant nous desenvolupaments, encara no disponibles pel públic. Són: Amazon Pages, que permetrà comprar i llegir en línia només la part que es desitgi d’un llibre, sigui un capítol o una pàgina concreta; i Amazon Upgrade, que permetrà mitjançant el pagament d’un suplement accedir a la versió digital d’un llibre que prèviament s’hagi comprat en paper. 36 The European Library (TEL) The European Library37 vol actuar com a portal comú de les col·leccions digitals de 43 biblioteques nacionals europees, si bé de moment només ofereix els fons de quinze països; la coordinació tècnica va a càrrec de la Koninklijke Bibliotheek, dels Països Baixos. És el resultat de la fusió de diversos projectes pilot anteriors, com la Bibliotheca Universalis 38 i el lloc web Gabriel, que fins l’estiu de 2005 actuava com a portal d’accés a les biblioteques nacionals europees. La principal raó de ser de The European Library és actuar com a sistema d’accés comú a les col·leccions digitals de les biblioteques participants. TEL no executa projectes propis ni disposa de finançament per fer-ho, sinó que interroga les col·leccions nacionals i hi dóna accés en els seus llocs d’origen. Entre els materials disponibles ja hi ha llibres digitalitzats, molts dels quals procedeixen de Gallica,39 la biblioteca digital de la Bibliothèque Nationale de France. Potser com a resultat d’aquest origen heterogeni, resulta difícil consultar els continguts per categories, com llibre digital, i després són oferts amb formats diferents i amb interfícies de consulta pròpies de cada biblioteca. British Library La British Library va ser una de les primeres institucions del món en estudiar la digitalització de llibres. Una de les seves principals aportacions va ser el sistema turning the pages,40 que simula el pas de les pàgines d’un llibre digitalitzat en sistemes de consulta en mode quiosc o en CD-ROM. Actualment és una tecnologia que ha estat superada 41 però que continua mostrant la seva espectacularitat si hom la utilitza en llocs com la British Library o el British Museum. La British Library té un programa propi de digitalització a partir d’una selecció d’obres. En el context de la lluita entre els grans cercadors d’Internet per oferir continguts exclusius, el novembre de 2005 va aconseguir que Microsoft li financés, en una primera fase, la digitalització de 25 milions de pàgines. Els resultats seran visibles per mitjà de la British Library i dels portals de Microsoft.42 REFLEXIONS FINALS A les pàgines anteriors hem resseguit les característiques dels projectes que per volum o objectius declarats tenen un abast «universal». Cal no oblidar que paral·lelament es porten a terme molts altres projectes de menor escala que es desenvolupen en països o biblioteques determinats. Pel que fa a allò que ens és més proper, cal deixar constància que, malauradament, a Espanya no hi ha gaire projectes consolidats, 43 amb l’excepció que tothom coneix de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.44 La Biblioteca Nacional de Madrid no té un pla extens de digitalització de llibres i el gener d’enguany només oferia la consulta de 405 títols en suport digital;45 a la Biblioteca de Catalunya la situació és similar, amb uns pocs centenars de llibres digitalitzats. Ambdues institucions fins ara s’han recolzat en la col·laboració amb la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, que ha assumit els costos i els aspectes tècnics de la digitalització d’obres escollides, i la creació de portals específics d’entrada.46 Si a escala local el panorama és decebedor, a escala global la digitalització dels llibres de les biblioteques s’ha posat de moda gràcies als interessos comercials: la lluita entre Google, Yahoo i Microsoft per ser el principal distribuïdor de continguts a Internet. Les biblioteques han vist com se’n revalorava la funció de conservació del patrimoni documental i com la feina acumulada al llarg d’anys i de segles ara continua sent necessària. Els mitjans digitals fan que puguin desplegar els seus serveis més enllà del seu radi d’acció territorial i, si cal, arribar a tot el món. Algunes grans biblioteques, és cert, les més ben preparades, se n’han pogut aprofitar i aviat disposaran d’uns fons pràcticament digitalitzats que els permetran oferir nous serveis automatitzats. El moment també presenta un costat obscur. Molts professionals de la informació senten amenaçada la funció de les institucions per les quals treballen i això ha fet que s’obri un debat en el qual, de moment, trobem moltes preguntes però poques respostes concretes.47 Fins a quin punt les biblioteques estan «regalant» el seu patrimoni a canvi d’uns fitxers que potser són de pitjor qualitat que els que es queden les multinacionals? Seran necessàries les gran biblioteques de reserva si bona part dels seus continguts seran accessibles a la xarxa? O potser no es tracta de papers o de bits, sinó de biblioteques gratuïtes (però aparentment tancades) enfront de serveis digitals de pagament, sota diverses formes (però aparentment oberts)? Certament, la millora en accessibilitat i disponibilitat de les obres es notarà, però la mediatització dels cercadors i de les necessitats empresarials també. Per pensar-hi només cal navegar una mica per Amazon, l’autoanomenada «major llibreria del món», per adonar-se que ofereix centenars de milers de llibres, però sempre intenta vendre un nombre concret d’aquests, que sempre són del mateix tipus. Oberta, global, mundial són alguns dels adjectius que s’adjudiquen les noves biblioteques digitals. Aquí les xifres ens enganyen: parlen de milions de llibres a digitalitzar com si per això sols ja tinguessin un caràcter universal. Però les biblioteques, fins i tot les més grans, creen les seves col·leccions pensant en usuaris determinats, amb necessitats determinades i en un context determinat; el biaix, per tant, existeix i és bo. El problema és dels altres, els que no vivim a Califòrnia, a Nova York, a Oxford o no hem nascut d’uns pares que parlessin en anglès. Si el fals universalisme pot ser un problema per a les llengües i les cultures minoritàries (o potser per totes les no anglosaxones), el minifundisme i el localisme poden portar a mirar-se el melic sense arribar a salvar la cultura pròpia. De poc serveix en un món globalitzat omplir portals amb uns centenars de llibres locals digitalitzats i oferts amb pocs mitjans. També es pot parlar, amb una mica de nostàlgia, dels temps BG, «before Google», però aquests ja no tornaran, ara el món de la informació ha canviat amb una xarxa Internet que permet resoldre multitud de necessitats informatives en pocs de segons. 48 Michael Gorman, president de l’American Library Association (ALA), ha alertat no tant sobre l’impacte d’aquestes iniciatives en les biblioteques, sinó sobre l’ús que en fan els usuaris: Google atomitza el coneixement perquè el serveix en petites dosis, pot reduir la lectura dels llibres a només la dels petits paràgrafs que oferirà, privant als lectors desprevinguts del sentit real que només podrien obtenir amb l’obra sencera.49 La banalització dels serveis i el seu empaquetat per a públics cada cop més amplis ha portat algunes persones a parlar de manera despectiva de la macdonalització de les biblioteques, 50 però aquest potser és el preu que cal pagar per democratitzar més els serveis i ampliar-ne l’oferta. Les biblioteques han de reconèixer aquesta nova realitat en la qual han aparegut competidors cada cop més grans que, a causa dels seus interessos, han arribat per quedar-s’hi, amb la nostra col·laboració o sense. 1\\. [Consulta: 7-2-2006]. 2\\. 1 petabyte = 1.000 terabytes = 1.000.000 gigabytes = 1.000.000.000 megabytes. Més informació a: [Consulta: 7-2-2006]. 3\\. [Consulta: 7-2-2006]. 4\\. [Consulta: 7-2-2006]. 5\\. [Consulta: 7-2-2006]. 6\\. La Universitat de Michigan ha reconegut que només tenia capacitat per digitalitzar 5.000 llibres l’any mentre que l’aliança amb Google els pot portar a digitalitzar més d’un milió de llibres l’any; calculen que s’han estalviat d’estar escanejant durant 1.600 anys. [Consulta: 7-2-2006]. 7\\. La Library of Congress ha iniciat als Estats Units un procés en aquesta línia: Report on orphan works: a report of the Register of Copyrights. (Washington DC: Library of Congress. US Copyright Office, 2006) [Consulta: 7-2-2006]. 8\\. Ronald Milne, «The Google Library Project at Oxford», Internet Reference Services Quarterly, vol. 10, núm. 3/4 (2005), p. 23-28 (p. 24). 9\\. [Consulta: 7-2-2006]. 10\\. «Microsoft scans British Library», BBC News (4 november 2005), [Consulta: 7-2-2006]. 11\\. [Consulta: 7-2-2006]. 12\\. [Consulta: 7-2-2006]. 13\\. [Consulta: 7-2-2006]. 14\\. [Consulta: 7-2-2006]. 15\\. Comunicat oficial a: . 16\\. Comunicat oficial a: [Consulta: 7-2-2006]. 17\\. [Consulta:7-2-2006]. 18\\. Aquest suposat biaix ha estat força contestat per un estudi d’OCLC: segons les seves estimacions, si el projecte de Google es porta finalment a terme sobre la totalitat dels fons de les cinc biblioteques participants, només el 49 % dels llibres digitalitzats seran en anglès. Brian Lavoie; Lynn Silipigni Connaway; Lorcan Dempsey, «Anatomy of agregate collections: the example of Google Print for Libraries», D-Lib Magazine, vol. 11, núm. 9 (2005) < http://www.dlib.org/dlib/september05/lavoie/09lavoie.html>[Consulta: 7-2-2006]. 19 [Consulta:7-2-2006]. 20\\. Brewster Kahle, The Open Library, [Consulta: 7-2-2006]. 21\\. [Consulta: 7-2-2006]. 22\\. [Consulta: 7-2-2006]. 23\\. [Consulta: 7-2-2006]. 24\\. [Consulta: 7-2-2006]. 25\\. Frequently asked questions about the Million Book Project, [Consulta: 7-2-2006]. 26\\. Jean-Noël Jeanneney, «Quand Google défie l’Europe», Le Monde (22 janvier 2005). Disponible a: [Consulta: 7-2-2006]. 27\\. Text complet a: [Consulta: 7-2-2006]. 28\\. [Consulta: 7-2-2006]. 29\\. BOPC, 250 (28/11/2005), p. 6. [Consulta: 7-2-2006]. 30\\. [Consulta: 7-2-2006]. 31\\. La idea es va llançar el juny de 2005, vegeu: [Consulta: 7-2-2006]. 32\\. [Consulta: 7-2-2006]. 33\\. [Consulta: 7-2-2006]. 34\\. [Consulta: 7-2-2006]. 35\\. [Consulta: 7-2-2006]. 36\\. Comunicat oficial a: [Consulta: 7-2-2006]. 37\\. [Consulta: 7-2-2006]. 38\\. La Bibliotheca Universalis va ser un dels projectes pilot promoguts pel grup del G-7 dins del seu pla Global Information Society, desenvolupat entre el 1995 i el 2002, any en què es va obrir el lloc web per la consulta pública. Inicialment volia integrar materials de diversos països i cultures sota el títol Exchanges between people, mostrant relacions més enllà de les fronteres polítiques, però al final els problemes tècnics i d’altre tipus van reduir Bibliotheca Universalis a un simple directori que donava accés a diverses col·leccions digitals sense massa relació entre elles; hi participen les biblioteques nacionals d’Alemanya, Austràlia, Bèlgica, Canadà, Espanya, Estats Units d’Amèrica, França, Itàlia, Japó, Països Baixos, Portugal, Suïssa, Regne Unit i la República Txeca. 39\\. [Consulta: 7-2-2006]. 40\\. [Consulta: 7-2-2006]. 41\\. S. K. Card; et al. «3Book: a scalable 3D virtual book». En: Extended Abstracts of the ACM International Conference on Human Factors in Computing Systems. (Viena: ACM, 2004), p. 1095-1098. 42\\. [Consulta: 7-2-2006]. 43\\. Hom pot trobar un inventari força actualitzat a l’apèndix de l’obra Directrices para proyectos de digitalización de colecciones y fondos de dominio público, en particular para aquellos custodiados en bibliotecas y archivos. (Madrid: Ministerio de Cultura, 2005), p. 169-183. Disponible a [Consulta: 7-2-2006]. 44\\. [Consulta: 7-2-2006]. 45\\. [Consulta: 7-2-2006]. 46\\. i [Consulta: 7-2-2006]. 47\\. Un exemple d’aquesta preocupació el tenim en el número monogràfic «Libraries and Google» de la revista Internet Reference Services Quarterly, vol. 10, núm. 3/4 (2005). També John Maxymuk, «13 Ways of looking at Googlebrary», The Bottom Line: Managing Library Finances, vol. 18, núm. 4 (2005), p. 197-201. 48\\. Rick Anderson, «The (Uncertain) Future of Libraries in a Google World: Sounding an Alarm», Internet Reference Services Quarterly, vol. 10, núm. 3/4 (2005), p. 29-36. 49\\. Andreas von Bubnmoff, «The real death of print», Nature, vol. 438, núm. 7068 (1 December 2005), p. 550-552 (p. 550). 50\\. Brian Quinn, «The McDonaldization of Academic Libraries?», College and Research Libraries, vol. 61, núm. 3 (May 2000). p. 248-261.\n", "date": "2006-07-01 00:00:00", "id": "1097", "title": "Article: Digitalització dels llibres de les biblioteques" }, { "content": "L'[OpenOffice.org](http://www.openoffice.org) 2.0.3 és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Té tot el que podeu esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Podeu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i produir dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 2.0.3 ha estat desenvolupat durant més de dos anys per la comunitat OpenOffice i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux i Unix. És el primer paquet ofimàtic que ofereix suport integral al nou estàndard Open Document Format que recentment ha aprovat el comitè internacional d'estàndards ISO/IEC. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc) i el de presentacions (Impress), i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, doncs, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari Les millores de la nova versió 2.03 inclouen: \\- Millora en el rendiment. Per exemple, 23% de millora en operacions en el full de càlcul. \\- Millores en la compatibilitat amb formats del Microsoft Office. \\- Noves opcions d'integració de correu electrònic per usuaris que vulguin enviar correus amb adjuncions. \\- Més llengües amb possibilitat de tesaurus. \\- Resoltes diverses vulnerabilitats de seguretat. Es recomana a tots els usuaris actualitzar-se a l'OpenOffice.org 2.03. Descàrrega Versió Windows http://www.softcatala.org/prog126.htm Versió GNU/Linux https://www.softcatala.org/pub/softcatala/openoffice Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2006-07-06 00:00:00", "id": "1098", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 2.0.3" }, { "content": "El portàtil de 100 dòlars per als nens del tercer món és una monada. Jim Gettys, Vicepresident d'Enginyeria de la fundació [\"One Laptop Per Child\"](http://laptop.org/) (Un portàtil per a cada nen), presentava ahir el primer prototip, en el marc de les conferències de programari lliure [GUADEC](http://www.guadec.org), a Vilanova i la Geltrú (Barcelona). Pensat per a les petites mans d'un nen, és lleuger, amb les puntes arrodonides, de color taronja, connexió sense fil per a connectar-se amb els amics, fet amb materials no tòxics i parets gruixudes de plàstic, que resisteixen fins i tot la caiguda a un llac, on suraria. La producció industrial d'aquests portàtils, dirigits a les escoles del tercer món, començarà al gener i es distribuiran a la tardor de 2007. P: Vostè ha estat en l'inici de coses tan revolucionàries com el protocol HTTP, amb el qual funciona la web, o el sistema X Window, que ha fet molt més fàcil l'ús del sistema operatiu lliure Linux. Què hi ha de revolucionari en el portàtil de 100 dòlars? R: La idea de l'ordinador personal per a nens, que cada nen tingui el seu i hi pugui aprendre amb ell no només a l'escola, que ja és molt, sinó que pugui endur-se'l a casa, que no es quedi a l'aula d'ordinadors. El nostre objectiu és que sigui el portàtil dels nens, que el puguin dur a on vulguin i aprendre amb els seus amics, en qualsevol lloc i a qualsevol hora. D'aquesta forma, en poc temps tots sabran utilitzar-lo. P: Tenen ja compradors? R: Hi ha alguns governs molt interessats. Estaven esperant veure el primer prototip, que vam treure fa dues setmanes, per a decidir-se. P: Quins governs? R: Sobretot Nigèria, Brasil, Tailàndia, Argentina, Egipte, Xina i Índia. P: Se'ls critica que en aquests països els nens necessiten menjar o roba, abans que ordinadors. R: És cert, però també els hi cal educació. No tenim una solució completa per als seus problemes, però sabem que una part és que els nens puguin aprendre. P: Com s'asseguraran que els governs duguin aquests ordinadors als nens i, per exemple, no els venguin al primer món, on ja hi ha gent interessada? R: En principi no hem dissenyat cap forma de control, però si comencem a veure que no s'utilitzen per al que s'han d'utilitzar els hi retornarem els diners i deixarem de vendre'ls màquines. A més, el portàtil està fabricat per als nens, no serveix per als adults. P: -Sí, però jo en voldria comprar un per al meu nebot. R: Llavors, en el nostre web haurà un lloc on es podran comprar dos portàtils per un preu determinat: un per al teu nebot i altre per a un nen del tercer món. P: També es critica que 100 dòlars són pocs diners per al primer món, però molt per al tercer. R: Cada vegada seran més barats, a mesura que tinguem més portàtils en producció. Els primers costaran una mica més, 135 dòlars. A mesura que els governs ens encarreguin més màquines, la producció serà més barata, possiblement d'aquí a un any. P: Com aprendran els nens i professors a usar aquests ordinadors? R: Els nens ens estan demostrant a tot el món que són capaços d'aprendre a usar-los sense que ningú els n'ensenyi, els costa molt poc temps. Recordo que algú va dur un ordinador a una de les àrees més pobres de la Índia, perquè els nens el poguessin veure. Un mes després, havien après a fer tot el que es pot fer amb un ordinador. Els nens s'ensenyaran entre ells i ensenyaran als seus professors. P: Al primer món, els ordinadors són obsolets de seguida. Quin terme mitjà de vida tindran els seus portàtils? R: Cinc anys, que és el temps que dura l'educació primària de la majoria de nens del món. P: A més d'estalviar diners, reduint el cost de la pantalla i usant programes lliures i gratuïts com el sistema operatiu Linux, la seva obsessió ha estat minimitzar la despesa energètica, que és el gran problema de la majoria de portàtils. Com ho han aconseguit? R: Sobretot amb innovacions en la pantalla i l'ús d'una connexió sense fil, que gasta molt poc. També hem retocat la placa mare i la CPU, de manera que quan no està treballant, s'apaga, però la pantalla o la connexió segueixen funcionant. Això és una mica nou en el món dels portàtils. P: El seu portàtil aporta aquesta i altres innovacions importants, fins a l'extrem que em pregunto: Esteu treballant per als nens o per a millorar la indústria dels ordinadors? R: Estem treballant per als nens, però la veritat és que ningú fa bons portàtils. Per tant, hem decidit fer-lo nosaltres mateixos. Aquesta és una màquina totalment nova, hi ha més innovacions que en tots els portàtils que s'han construït fins a ara. El 90% del treball que hem fet ajudarà a l'evolució d'aquestes màquines, en temes com l'estalvi d'energia, correcció d'errors i una llarga llista amb tot tipus de detalls, com la capacitat de supervivència a una tempesta de sorra o a l'aigua. Però no ho hem fet perquè sí, sinó perquè és un ordinador per a nens que han de caminar cada dia fins a l'escola, en entorns molt diferents dels quals tenim en Estats Units o Europa. P: A més de bateries, aquests portàtils usen el que anomenen \"energia humana\". Què és això? R: Un mecanisme que pot generar energia de diferents maneres: amb una manovella a la qual es donen tornades amb la mà, mitjançant un pedal, fent força a l'estirar els braços... Aquest mecanisme pot connectar-se a l'ordinador sense perill, amb qualsevol voltatge, fins i tot si poses els pols al revés. P: A més de l'energia, un altre problema al tercer món és trobar una connexió a Internet. Com resolen això? R: No hi ha una resposta única i simple. S'ha pensat que poden connectar-se per satèl·lit, que no seria car si molta gent comparteix la connexió, o per nodes sense fil. Depèn de la zona. Certament volem que tot el món pugui connectar-se a Internet, és fonamental per a l'educació dels nens, per això estem treballat amb els governs perquè allí on duguin aquests portàtils assegurin que hi haurà connexió. P: Microsoft ha criticat el seu ordinador perquè diu que seria millor dur telèfons mòbils al tercer món. R: Jajaja. Intenta escriure una mica amb el teclat d'un mòbil, o navegar per la web còmodament. P: Per contra, la seva idea ha agradat a altres empreses, menys a Intel, que diu que també fabricarà portàtils a 100 dòlars. R: Esperem que així sigui, ens agrada aquest tipus de competència. Seria perfecte que aviat més gent faci ordinadors perquè els nens puguin aprendre, així no hauríem de construir portàtils perquè la nostra idea fos un èxit. P: Els governs han fet declaracions d'intencions ambicioses sobre el seu portàtil. Creu que les portaran a terme? P: No ho sé. Jo sóc un enginyer i em dedico a construir el portàtil, no sé res de governs. One Laptop per Child http://www.laptop.org Copyright 2006 Mercè Molist. Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital medium, provided this notice is preserved.\n", "date": "2006-07-09 00:00:00", "id": "1099", "title": "Article: Un portàtil per a cada nen" }, { "content": "Des del dia d'avui, a l'adreça web http://www.softcatala.org/corrector/ hi ha disponible un nou servei gratuït en línia de correcció ortogràfica de textos en llengua catalana. Aquest servei permet als usuaris introduir qualsevol text i corregir-ne les errades ortogràfiques. El servei, que contempla les diferents variants dialectals del català, està basat en el corrector ortogràfic lliure utilitzat a programes com ara el paquet ofimàtic OpenOffice.org. Aquest corrector és una ajuda en la millora de la qualitat de textos en català. Els seus resultats, però, són orientatius, i en cap cas no substitueixen una correcció feta per un entès. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2006-09-02 00:00:00", "id": "1100", "title": "Softcatalà presenta un nou servei gratuït web de correcció ortogràfica en llengua catalana" }, { "content": "Recentment s'ha alliberat la versió 2.16 del [GNOME](http://www.gnome.org), un dels escriptoris més populars per a GNU/Linux, *BSD, Solaris i els sistemes UNIX en general. El GNOME incorpora tot un conjunt d'eines que cobreixen les necessitats d'un usuari informàtic normal: navegador web, navegador d'ajuda del sistema, gestor de fitxers, missatgeria instantània, gestor de paquets de programari, gestor d'arxius comprimits, reproductor de mitjans multimèdia, extractor d'àudio de CD, eines de desenvolupament, visualitzador de documents PDF i molt més. Actualització: [notes de la versió](http://www.gnome.org/start/2.16/notes/ca/) disponibles en català. En les últimes versions, el GNOME ha posat un èmfasi especial en diversos aspectes que n'han fet un escriptori diferent. La usabilitat, l'accessibilitat i la planificació de l'alliberament de versions són trets diferencials que, sens dubte han influït positivament en l'èxit del GNOME. Les distribucions Linex, Guadalinex, Molinux, Fedora i Ubuntu, o a Catalunya la distribució Linkat per posar alguns exemples, l'han escollit com a escriptori per defecte. En aquesta nova versió s'han inclòs dues noves aplicacions per a l'escriptori: el programa de notes Tomboy i el llançador de miniaplicacions Deskbar. Els usuaris de portàtils es beneficiaran del «GNOME Power Manager», la nova aplicació per a la gestió de la bateria. A més de nou programari, les biblioteques del GNOME han rebut moltes optimitzacions per fer que consumeixin menys memòria i reduir el temps d'inici de les aplicacions. Així, s'ha reduït en varis segons el temps d'entrada a la sessió. L'escriptori GNOME s'allibera cada sis mesos amb moltes característiques noves, millores, correccions de defectes i traduccions. El GNOME 2.16 continua amb la seva tradició i inclou moltes característiques interessants i correccions per a centenars d'errors. Per a aprendre més sobre el GNOME i les qualitats que el diferencien d'altres entorns d'escriptori d'ordinador (com ara usabilitat, accessibilitat, internacionalització i llibertat) visiteu la pàgina «Quant al GNOME» de la [comunitat catalana de GNOME](http://www.gnome.cat/). Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. Si voleu col·laborar en la traducció del GNOME, apunteu-vos a la llista de traducció que hem creat. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi a la nostra pàgina del [Projecte GNOME en català](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME).\n", "date": "2006-09-12 00:00:00", "id": "1101", "title": "Disponible el GNOME 2.16 en català" }, { "content": "Des d'ahir es troba disponible la versió 1.0 de la [Linkat](http://linkat.xtec.net/), la distribució de GNU/Linux del Departament d'Educació i Universitats, que podeu descarregar des [del portal de l'XTEC](http://linkat.xtec.net/portal/content/view/69/148/). La Linkat 1.0 es pot fer servir en modalitat d'arrencada automàtica (CD autònom), tant des del CD-ROM com des del DVD. Aquesta modalitat permet tastar el funcionament del sistema sense que calgui instal·lar res ni modificar la configuració de l'ordinador. La LinkAt es pot aconseguir amb un complet paquet que inclou un manual d'ús, la guia breu i l'edició en CD-ROM i DVD que s'està enviant a tots els centres educatius públics de Catalunya durant aquest mes de setembre. La resta d'entitats de caire educatiu que estiguin interessades a fer-la servir poden sol·licitar-ne gratuïtament un exemplar escrivint un missatge a l'adreça electrònica [linkat@xtec.cat](mailto:linkat@xtec.cat) La Linkat ha estat provada satisfactòriament en una vintena de centres pilot durant el proppassat curs 2005-2006. El nombre de centres participants en l'experiència s'anirà ampliant progressivament al llarg d'aquest curs. D'altra banda, està prevista la realització d'un seguit d'actuacions per donar a conèixer el projecte Linkat als centres educatius i difondre'n l'ús. Linkat també es pot descarregar des del servidor [ftp de Softcatalà](https://www.softcatala.org/pub/linkat/1.0/). \n", "date": "2006-09-13 00:00:00", "id": "1102", "title": "Es publica la versió 1.0 de la distribució d'ensenyament GNU/Linux Linkat" }, { "content": "[Localret](http://www.localret.es/) publica un seguit [de guies metodològiques gratuïtes](http://www.localret.es/guies/), adreçades als tècnics municipals i als càrrecs electes locals, sobre aspectes relacionats amb la Societat de la Informació. Les guies tracten temes com ara el programari lliure, la protecció de dades per als ens locals, la televisió digital terrestre, les xarxes alternatives per a una banda ampla interactiva, la implantació de la tecnologia PLC a les xarxes elèctriques municipals, la tecnologia Wi-Fi, les telecomunicacions mòbils, els plans directors per a la societat del coneixement o les xarxes de TV per cable. Aquestes guies es poden baixar des del lloc web de Localret directament.\n", "date": "2006-09-18 00:00:00", "id": "1103", "title": "Localret publica guies metodològiques gratuïtes sobre Societat de la Informació" }, { "content": "Quatre anys després de la darrera versió, Softcatalà presenta la versió 4.0 (en proves*) del seu Recull de termes. Durant aquesta període s'han normalitzat nombrosos termes relacionats amb la informàtica i la Societat de la Informació, per la qual cosa es feia necessari posar el Recull al dia. Aquesta nova versió pren com a base les anteriors; tots els termes existents, però, han estat verificats un per un i s'han canviat quan calia. També se n'ha descartat un cert nombre, especialment locucions verbals, que s'han considerat innecessaris. Alhora, s'hi han afegit diversos neologismes i una bona part de la terminologia publicada pel TERMCAT, Centre de Terminologia, organisme que n'està realitzant la revisió, així com diversos termes que han anat apareixent a noves aplicacions traduïdes per Softcatalà. D'altra banda, s'ha creat l'adreça electrònica recull@softcatala.org per tal que tothom qui vulgui pugui donar la seva opinió sobre el nou Recull; només cal enviar-hi un correu electrònic amb el comentari desitjat. No cal dir que també es pot utilitzar aquesta adreça per a enviar-hi suggeriments o propostes de nous termes, per a avisar de possibles errades, etc. També es pot accedir a la llista de correu pública [recull@softcatala.net](http://www.softcatala.org/llistes) amb la mateixa finalitat. El nou Recull de termes és accessible a tothom al servidor FTP de Softcatalà, a l'adreça [ https://www.softcatala.org/pub/beta/recull/4.0/beta1/](https://www.softcatala.org/pub/beta/recull/4.0/beta1/). *IMPORTANT: AQUESTA VERSIÓ POT TENIR ERRORS O OMISSIONS IMPORTANTS; ES FA PÚBLICA AMB L'ÚNICA FINALITAT DE RECOLLIR L'OPINIÓ DELS USUARIS. \n", "date": "2006-09-20 00:00:00", "id": "1104", "title": "Softcatalà presenta la versió 4.0 (en proves) del seu Recull de termes" }, { "content": "Des del projecte [CDWEB](http://jasper.xtec.es:7451/cdweb/), un dipòsit de materials de formació proporcionat pel [Department d'Educació de la Generalitat de Catalunya](http://gencat.cat/educacio), s'ha fet disponible un recull d'aplicacions lliures portables en català. Les aplicacions portables són programes que poden portar-se en un dispositiu de memòria USB o bé tenir-los en una carpeta compartida a la xarxa. No cal instal·lar res, només clicar i executar l'aplicació. En aquest cas, es tracten d'aplicacions per a Windows i són una bona eina per a anar introduint els usuaris al programari lliure. El projecte original és [PortableApps](http://portableapps.com/) i des del Departament s'han aplicat els paquets de llengua disponibles a llocs com Softcatalà per a localitzar al català diferents aplicacions, com ara el Firefox, el GIMP o el Gaim. Podeu vistar la web [i baixar-vos-les del projecte CDWEB a l'XTEC](http://jasper.xtec.net:7451/cdweb/dades/comp/actual_matform/eines.html).\n", "date": "2006-09-22 00:00:00", "id": "1105", "title": "L'XTEC fa disponible programari lliure portable en català" }, { "content": "Una memòria de traducció és una base de dades que conté el text original d'un programa i la seva traducció a una llengua diferent a l'original, en aquest cas el parell anglès - català. Les memòries de traducció són útils principalment perquè augmenten la productivitat dels traductors, atès que no han de traduir les frases que ja apareixen a la memòria, augmenten l'homogeneïtat de les traduccions, i permeten consultar com s'ha traduït anteriorment cert terme o expressió. Són d'ús força estès en el món professional de la traducció. La versió que es publica conté les traduccions dels principals programes que Softcatalà ha traduït, s'hi inclouen l'OpenOffice.org 2.0, el Gnome 2.16, el Mozilla, el Firefox i Thunderbird, l'Abiword, el Netscape clàssic, i les eines de configuració i instal·lació de les distribucions de Linux Mandrake i Fedora. Teniu tota la informació sobre com utilitzar aquesta memòria de traducció i d'on baixar-la a http://www.softcatala.org/projectes/eines/mt/. Fent públic aquest corpus amb gairebé 100.000 frases traduïdes esperem posar la nostra experiència a l'abast de tothom que vulgui traduir programes en català, o que, simplement, tingui curiositat per aquest món de confluència entre la llengua i la informàtica. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2006-09-25 00:00:00", "id": "1106", "title": "Softcatalà anuncia la disponibilitat de la nova versió de la seva memòria de traducció" }, { "content": "Google acaba de publicar la versió preliminar del [Google Desktop en català](http://desktop.google.com/ca/). Aquest és el segon programa que tradueix Google al català després que [fa uns mesos publiqués](http://www.softcatala.org/noticies/27012006359.htm) la versió en català del gestor fotogràfic Picassa. A diferència del tradicional cercador del Windows (o d'escriptoris de Linux), no només cerca el nom del fitxer, sinó que cerca a dins dels fitxers. Google Desktop escaneja un cop el disc dur, genera una base de dades, i a partir d'aquí les cerques es fan sobre la base de dades, obtenint-ne resultats a l'instant. A mida que anem afegim informació a l'ordinador, la base de dades es va actualitzant. El Google Desktop permet fer cerques en els missatges de correu electrònic, els historials web i les converses del xat. Inclou una gran biblioteca de ginys amb la qual podeu ampliar la seva funcionalitat amb notícies, estat del temps, informació borsària o recordatoris de tasca. Per a l'escriptori [Gnome](http://www.gnome.cat) existeix des fa temps [Beagle](http://beagle-project.org/) (el qual es troba en català des de fa un any). Beagle permet fer cerques en local al vostre ordinador i es troba disponible per a la majoria de distribucions. El gran avantatge de Beagle es que existeixen molts connectors i es capaç d'indexar i reconèixer fitxers en gran nombre de formats. Enllaços relacionats [Pàgina web del Google Desktop en català](http://desktop.google.com/ca/) [Nota de premsa oficial de Google](http://googleblog.blogspot.com/2006/06/spend-your-summer-with-google-desktop.html)\n", "date": "2006-08-17 00:00:00", "id": "1107", "title": "Google presenta la versió preliminar del Google Desktop en català" }, { "content": "L'Ajuntament de Rubí ha presentat [Iniciació al Programari Lliure](http://guias-ubuntu.ourproject.org/index.php?title=Programari_Lliure) (140p), un llibre destinat a nous usuaris i centrat en les aplicacions lliures més populars: Firefox, Thunderbird, Gaim, OpenOffice.org, GIMP i Inkscape. L'obra està redactada en un llenguatge planer apte per a tots els públics i fa un ús extensiu de captures de pantalla i altres il·lustracions. L'Ajuntament ha imprès 15.000 còpies que seran distribuïdes gratuïtament entre la població i seran utilitzades als cursos de noves tecnologies impulsats des del consistori. El llibre ha estat escrit per [Quim Gil](http://desdeamericaconamor.org) i editat per [Edit Lin](http://librosdelinux.com), amb la col·laboració de [Carlos Fenollosa](http://weblog.topopardo.com/) i altres membres de la comunitat. Els continguts han estat publicats amb una llicència oberta i estan disponibles [al wiki de l'autor](http://guias-ubuntu.ourproject.org/index.php?title=Programari_Lliure). Tot i que està planejat repartir el llibre amb la combinació d'un LiveCD basat en Ubuntu i GNOME, el text és igualment vàlid per a usuaris d'altres sistemes operatius, incloent MS Windows. No és tracta d'un manual d'ús, sinó d'una guia d'iniciació que té com a objectiu despertar l'interès dels ciutadans i mostrar-los les vies per a seguir aprenent pel seu compte. Més informació a [la nota de premsa](http://www.rubidigital.info/houdini/comissionat/novetats/view.php?ID=41) i [el bloc de l'autor](http://desdeamericaconamor.org/blog/node/299).\n", "date": "2006-09-24 00:00:00", "id": "1108", "title": "L'Ajuntament de Rubí publica el llibre Iniciació al Programari Lliure" }, { "content": "[La segona setmana Tecnològica de Granollers](http://www.ctug.net/agenda_detail?idagendaitem=1000464) es presenta, de forma similar a la [passada edició](http://www.softcatala.org/noticies/04112005333.htm), com uns dies per viure de ben a prop les noves tecnologies i conèixer les millores que aquestes ens aporten a tots els ciutadans, empreses i institucions de Granollers i comarca. [Diferents ponències, seminaris i tallers pràctics](http://www.ctug.cat/training?idscope=1000465) conformen la proposta d'enguany, a més d'un [concurs d'animació en 3D amb programari lliure](http://www.ctug.net/news_detail?idnewsitem=1000408) que donarà la possibilitat de conèixer els treballs dels joves creatius de la comarca. Però si hi ha una activitat que donarà un caire més lúdic a aquesta Setmana, una activitat que està a mig camí de l'espectacle i el coneixement, aquest és el LinuxShow. Una barreja de \"performance\", teatre de carrer i adoctrinament informàtic per tal d'explicar en què consisteix el programari lliure, el qual l'administració vol seguir fomentant. En definitiva, prop d'una quarentena d'actes gratuïts, que es desenvoluparan entre el 2 i el 7 d'octubre a les instal·lacions del CTUG i que us convidem a participar-hi activament.\n", "date": "2006-09-28 00:00:00", "id": "1109", "title": "2ona Setmana Tecnològica de Granollers del 2 al 7 d'octubre" }, { "content": "El 13, 14 i 15 d'octubre es celebrarà a Mataró el HackIluro06, el HackMeeting d'aquest any. Es farà al Centre Social Okupat La Fibra (al barri de Rocafonda). [Com arribar-hi](http://www.sindominio.net/hackmeeting/index.php/Com_arribar-hi). El hackmeeting és una trobada lliure i autogestionada que gira entorn de les noves tecnologies: les seves implicacions socials, la lliure circulació de sabers i tècniques, la privadesa, la creació col·lectiva, el conflicte telemàtic, la impunitat de grans corporacions del sector, i molt més. Venen persones d'arreu de l'estat ja que és la trobada anual de totes aquelles que veuen les tecnologies com una eina per transformar la realitat social que els preocupa. Aquest any tenim l'alegria de poder-lo rebre a Mataró, amb la il·lusió que les persones de Mataró i arreu puguin acostar-se i conèixer, conscienciar-se, aprendre, explicar, intercanviar al voltant de la tecnologia que cada dia és més present a la nostra vida diària. Amb una visió crítica que ens permet tenir altres perspectives del que potser ja coneixem. En els hackmeetings la dicotomia organitzador/assistent es dilueix per la necessitat d'autogestionar la trobada col·lectivament. NO és una party informàtica; Està obert a qui hi vulgui participar, és dinàmic per definició. Cada lloc en el qual es celebra ho fa únic i hi ha moltes maneres de viure'l i de concebre'l. Es componen de conferències, tallers, taules rodones i altres activitats. Per tenir més informació sobre tot el que s'hi farà pots visitar: http://www.sindominio.net/hackmeeting \n", "date": "2006-10-01 00:00:00", "id": "1110", "title": "Hackiluro: experimenta la teva llibertat!" }, { "content": "[MusicaLliure.Net](http://www.musicalliure.net) és un portal de difusió de música gratuïta en català que es pot descarregar legalment. Esperem que això acabi sent un punt de trobada entre músics i tots aquells que vulguin escoltar bona música en català, un lloc de promoció d'artistes i d'accés a la cultura. Actualment hi ha publicades cinquanta-sis cançons de dotze autors diferents, un aplec que creixerà a mesura que la pàgina vagi agafant volada. Més informació a [MusicaLliure.Net](http://www.musicalliure.net)\n", "date": "2006-10-02 00:00:00", "id": "1111", "title": "Neix MusicaLliure.Net" }, { "content": "L'[Inkscape](http://www.inkscape.org/) és una eina de dibuix de codi obert que fa servir el format de gràfics de vectors escalable SVG del World Wide Web Consortium (W3C). Algunes de les característiques suportades inclouen formes bàsiques, camins, textos, marcadors, clons, transparències, transformacions, degradats i agrupació. A més, l'Inkscape suporta metadades de Creative Commons, edició de nodes, capes, operacions de camins complexes, text a camí, text a formes i edició XML de l'SVG. També importa múltiples formats com EPS, PostScript, JPEG, PNG, BMP i TIFF i exporta a PNG així com múltiples formats basats en vectors. Dels molts canvis notables en la interfície d'usuari s'inclouen un diàleg de capes, selector de color adjuntat, un diàleg de preferències redissenyat, una barra d'eines de text i noves icones. D'altres canvis més profunds inclouen centres de rotació persistents, indicació d'estil interactiva en la barra d'eines, dreceres de teclat configurables, millores en el retolador cal·ligràfic i la nova característiques per \"escolpir nodes\". A més, l'exportació en PDF suporta transparències. Quant al projecte Inkscape en català Softcatalà ha preparat paquets d'instal·lació de l'Inkscape per als usuaris catalanoparlants. Tot i que els instal·lables proporciontas pel projecte Inkscape disposen de la traducció en català per a l'aplicació, el paquet que podeu descarregar de Softcatalà té alguns tutorials traduïts addicionals i instal·lació completa en català, a més d'ocupar menys espai en disc ja que s'han suprimit la resta d'idiomes en què es troba disponible l'aplicació. Sistemes operatius suportats i com obtenir-lo * Windows 2000 i XP: la versió recomanada és la 0.44-1. Podeu baixar-vos el paquet en català des de la pàgina de descàrregues del rebost: http://www.softcatala.org/prog171.htm * Windows 98 Segona edició i Me: degut a incompatibilitats amb les biblioteques gràfiques de l'Inkscape, la darrera versió disponible és la 0.42-3. Podeu baixar-vos el paquet en català des del següent ftp de Softcatalà: https://www.softcatala.org/pub/softcatala/inkscape/Inkscape-0.42-2.win32.exe * GNU/Linux: l'Inkscape es troba disponible per a totes les distribucions. Atès la dificultat de proporcionar un únic paquet instal·lable, el mètode d'instal·lació recomenat és mitjançant el gestor de paquets de la vostra propia distribució. * Mac OSX: descarregueu l'Inkscape des de la seva pàgina web: http://www.inkscape.org/download.php?css=css/base.css Per a obtenir el codi font o l'instal·lador original de Windows amb tots els idiomes, aneu a http://www.inkscape.org/download.php?css=css/base.css. Més informació Podeu obtenir més informació quant a l'Inkscape i com col·laborar amb el nostre projecte a http://www.softcatala.org/wiki/Inkscape.\n", "date": "2006-10-07 00:00:00", "id": "1112", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de l'Inkscape 0.44-1" }, { "content": "Aquest dissabte, 28 d'octubre, se celebrarà a Barcelona el llançament de la nova versió del [Firefox](http://www.firefox.cat), la 2.0, que s'anunciarà el dimarts 24 d'aquesta mateixa setmana. La celebració es farà en el [Centre Comarcal Lleidatà](http://www.cclleidata.cat) (Gran Via de les Corts Catalanes, 592), a prop de la plaça de la Universitat. L'acte començarà a les 8 del vespre amb una presentació de les [novetats](http://softcatala.org/wiki/Firefox:2.0/Notes_de_la_versi%C3%B3) que incorpora aquesta nova versió del navegador de [Mozilla](http://wwww.mozilla.com), i es continuarà amb una festa on hi haurà les actuacions de diferents grups convidats. La festa a la capital catalana se suma a les moltes altres celebracions d'[arreu del món](http://www.firefoxparty.com) que s'esperen al llarg d'aquesta setmana. Si esteu interessat a assistir-hi, trobareu més informació i un formulari d'inscripció al lloc web: [festa.firefox.cat](http://festa.firefox.cat)\n\n[![Firefox 2 Festa](http://festa.firefox.cat/cartell.png)](http://festa.firefox.cat)\n\n * [Mozilla Europe: Celebració del llançament del Firefox 2](http://www.mozilla-europe.org/ca/press/2006/10/23/764-celebracio-del-llancament-del-firefox-2)\n * [Vilaweb: Barcelona celebrarà l'arribada del Firefox 2.0 dissabte](http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2101864)\n * [Racó Català: Festa Firefox 2.0 el dissabte a Barcelona](http://www.racocatala.cat/articles/12371)\n\n\n", "date": "2006-10-23 00:00:00", "id": "1113", "title": "Festa de sortida del Firefox 2.0 a Barcelona" }, { "content": "Softcatalà, en col·laboració amb [Mozilla](http://www.mozilla.com) i la seua [filial europea](http://www.mozilla-europe.org), presenta la traducció al català de la versió 2.0 del popular i extensament guardonat navegador [Firefox](http://www.firefox.cat), que es presenta simultàniament en [més de trenta llengües](http://ca.www.mozilla.com/ca/firefox/all.html). A banda de l'aplicació, també s'ha traduït l'ajuda i, progressivament, les pàgines oficials del programa que hi estan associades, per a així apropar-lo i facilitar-ne l'ús a l'usuari catalanoparlant en la seua experiència diària. El Firefox sorgeix del projecte de programari lliure [Mozilla.org](http://www.mozilla.org), una iniciativa que nasqué amb l'objectiu de garantir la innovació i el respecte als estàndards oberts a la xarxa, basada en el codi obert i amb una comunitat de desenvolupadors i col·laboradors d'abast mundial. Respecte de l'anterior, la versió nova incorpora, [entre d'altres](http://www.mozilla-europe.org/ca/products/firefox/features/), les característiques següents: * Un nou tema del Firefox per a millorar-ne la navegació. * [Protecció integrada contra la pesca electrònica](http://softcatala.org/wiki/Firefox:Pesca_electr%C3%B2nica), gràcies a una llista de llocs sospitosos que s'actualitza regularment de manera automàtica. * Una millor gestió dels [motors de cerca](http://www.mozilla-europe.org/ca/products/firefox/search/), alguns dels quals (com ara Google o Yahoo!) poden oferir suggeriments dels termes de cerca. * Una [navegació amb pestanyes](http://www.mozilla-europe.org/ca/products/firefox/tabs/) més potent, que permet moure-s'hi més fàcilment, i amb la possibilitat de recuperar la darrera pestanya que s'hagi pogut tancar accidentalment. * L'opció de poder recuperar una sessió de navegació anterior, perquè l'usuari ho decideix així per defecte o en el cas que es pugui haver interromput el programa involuntàriament o per una errada del sistema. * Una visualització fàcil dels canals d'informació web, mitjançant la subscripció en forma d'[adreces d'interès actives](http://www.mozilla-europe.org/ca/products/firefox/live-bookmarks/), com també per mitjà de clients locals o serveis d'agregació remots en línia. * [Correcció ortogràfica](http://softcatala.org/wiki/Mozilla:Corrector_ortogr%C3%A0fic) activada mentre s'emplena un formulari. * Addició de resums d'elements d'informació de pàgines web en forma de títols d'adreces d'interès, que a més poden actualitzar-se periòdicament si el contingut original canvia. Amb motiu del llançament d'aquesta versió nova, hi haurà [celebracions](http://www.firefoxparty.com) arreu del món, i, entre d'altres, a Barcelona. Per a més informació, visiteu [festa.firefox.cat](http://festa.firefox.cat).\n", "date": "2006-10-24 00:00:00", "id": "1114", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Firefox 2.0" }, { "content": "Ahir, 24 d'octubre, es va publicar la sisena versió de [Fedora Core](http://www.fedoraproject.org/) (FC6), una de les més populars distribucions de GNU/Linux, i ja està a disposició de tothom. Com en versions anteriors l'instal·lador i els programes de configuració són en català, gràcies a l'esforç dels col·laboradors del [projecte de catalanització de Fedora](http://www.softcatala.org/wiki/Fedora), coordinat des de [Softcatalà](http://www.softcatala.cat/). \nSi Fedora Core 6 destacarà per alguna cosa és per les millores visuals de l'escriptori. Si bé l'escriptori per defecte és el [GNOME](http://www.gnome.org/) 2.16, del que se'n va [anunciar la disponibilitat](http://www.softcatala.org/noticies/12092006470.htm) no fa gaire, també s'hi pot fer servir el [KDE](http://www.kde.org) 3.5.4. El que fa especialment atractiva aquesta versió és el gestor de finestres Compiz, que incorpora diversos efectes visuals, alguns en 3D i tot, que fan més agradable treballar davant l'ordinador. \n\n\n![Escriptori Fedora](http://softcatala.org/w/images/b/ba/Escriptori_FC6.jpg)\n\nLes millores no sempre són visuals, tot i que possiblement siguin les que als usuaris ens agradin més. Aquesta versió, com les anteriors, no descuida el rendiment, i s'han fet millores importants en aquest aspecte. Algunes fan que s'augmenti el rendiment fins a un 50%, com es pot llegir en aquest [article en anglès](http://lwn.net/Articles/192624/). També s'ha millorat el rendiment del sistema de fitxers ext3 gràcies a la nova versió del nucli del Linux, 2.6.18. \nEls enginyers que han treballat en Fedora no s'han descuidat del programa gestor de paquets. Ara s'ha modificat la manera com es divideixen els paquets informàtics i les seves dependències, el que fa més ràpid el funcionament del gestor i l'actualitzador de paquets. També ara hi ha disponible una miniaplicació per al quadre que ens informa si hi ha actualitzacions pendents al sistema. \nTambé el sistema d'impressió s'ha millorat, ara s'utilitza la versió 1.2 del CUPS, i se n'ha escrit de nou el programa de configuració, fent-lo encara més fàcil i eficaç de fer servir. L'instal·lador detecta i configura automàticament qualsevol impressora que tingueu connectada, si bé el tipus de paper configurat potser l'hàgiu de canviar (de \"Letter\" a \"A4\"). \nNo cal dir que també es disposa de l'[OpenOffice.org](http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org), versió 2.0.4, així com del [Firefox](http://www.softcatala.org/wiki/Firefox), versió 1.5.x, el Gaim 2.0 (beta 4), i les darreres versions estables del [Gimp](http://softcatala.org/wiki/Gimp), l'[inkscape](http://softcatala.org/wiki/Inkscape), etc. A més, per aquells a qui els agrada portar els comptes de l'empresa, o de la casa, Fedora Core 6 incorpora el GnuCash 2.0, un avançat sistema de gestió i comptabilitat (desafortunadament la traducció al català no és completa, però sempre hi podeu [donar un cop de mà](http://www.softcatala.org/colaborar.htm)). \nSoftcatalà ha traduït les aplicacions característiques de configuració i d'administració de Fedora Core, així com les del GNOME. Altres aplicacions, com ara les del [KDE](http://cat.kde.org/), o les del [projecte GNU](http://www.iro.umontreal.ca/translation/registry.cgi?team=ca), entre d'altres, han estat traduïdes per les seves respectives comunitats i equips de traducció. \nPodeu baixar aquesta versió de Fedora Core a través dels servidors de la Universitat de Lleida (que l'utilitzen en els seus ordinadors): \n\n\nO a través de [caliu](http://www.caliu.cat/): \n\n\nO des d'altres llocs del món: \n\n\nTambé és possible descarregar-ne els CD o el DVD a través de bittorrent: \n\n", "date": "2006-10-25 00:00:00", "id": "1115", "title": "Disponible la Fedora Core 6 en català" }, { "content": "El Consell Coordinador de Capítols Europeus de la Internet Society (ISOC-ECC) celebra la seva Assemblea General el 26 d’octubre a la seva seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona. Aquesta serà la primera Assemblea d’ISOC-ECC després d’haver finalitzat les gestions per registrar l’entitat com organització sense afany de lucre a la Ciutat Comtal. Tots els capítols europeus d’ISOC i el representant de la central d’ISOC als EUA han estat convidats per discutir sobre la situació actual de l’organització i els seus projectes, així com sobre el futur d’Internet a Europa, i més concretament sobre la governança d’Internet, el consorci EURid, que gestiona els dominis .eu, i els estàndards d’Internet. La Internet Society (ISOC) és una organització internacional amb seu a Reston, Estats Units, creada el 1992. És una organització clau en el debat sobre el futur de la xarxa i d’ella depenen els grups responsables dels estàndards de la infrastructura d’Internet, com la Internet Engineering Task Force (IETF) i la Internet Architecture Board (IAB). Les seves àrees de treball principals són els estàndards, l’educació i les polítiques públiques d’Internet. L’activitat internacional d’ISOC es fonamenta en 80 capítols distribuïts en 64 països. Els capítols són organitzacions d’arreu del món que comparteixen els principis i els objectius d’ISOC i es comprometen a defensar-los en el seu àmbit territorial. Els capítols representen el canal d’expressió principal de la opinió de la societat civil, del sector acadèmic i del sector privat envers els temes de debat sobre el futur Internet, al mateix temps que són una garantia de l’adaptació tecnològica a les realitats socio-culturals de cada territori. La Coordinadora de Capítols Europeus d’ISOC (ISOC-ECC) és la primera iniciativa al món que té com objectiu desenvolupar una coordinadora de capítols d’àmbit continental per tractar de forma conjunta el present i futur d’Internet a Europa. L'establiment legal a Barcelona ha estat possible desprès que la candidatura presentada per ISOC-CAT, amb el suport de la FOBSIC, l'IEC i i2CAT, siguès escollida al concurs internacional. El Capítol Català de la Internet Society (ISOC-CAT) és un dels primers capítols que es va crear al món, alhora que és un dels patrons permanents de la Fundació puntCAT, gestora del primer domini lingüístic i cultural a Internet.\n", "date": "2006-10-24 00:00:00", "id": "1116", "title": "ISOC-ECC celebra la seva Assemblea General a Barcelona" }, { "content": "Després de molts anys amb un sistema de fòrums propi, finalment hem actualitzat els fòrums de Softcatalà utilitzant el programa phpBB. Els fils de discussió antics segueixen a http://www.softcatala.org/forum/index.htm com a arxiu de consulta, però ja no s'hi poden crear temes nous. La finalitat dels fòrums és permetre als usuaris que plantegin problemes i ofereixin solucions sobre els diferent programes que es troben traduïts al català, tot i que també hi ha un fòrum per a consultes sobre llengua i un altre per a dubtes de traducció de programari al català. Amb aquest nou sistema de fòrums, que permet als usuaris definir els seus propis perfils, és possible tenir usuaris registrats, crear fils de discussió, afegir fòrums nous, fer cerques, etc., i tot de manera senzilla. Els nous fòrums es poden trobar a http://www.softcatala.org/forum/. \n", "date": "2006-10-30 00:00:00", "id": "1117", "title": "Renovem els fòrums d'ajuda" }, { "content": "El Firefox 2.0: la nova generació Les novetats més destacades de la nova versió del navegador de Mozilla.org Anna Grau i Toni Hermoso. Novembre de 2006 (Versió actualitzada i ampliada a partir dels articles publicats a laMalla.net1 i a la revista Enxarxa't2) El llançament del Firefox 2.0 ha tornat a revolucionar la xarxa i la comunitat d'usuaris. Per celebrar-ho, la Fundació Mozilla3 ha promogut les més de 300 festes4 que s'han fet el darrer cap de setmana d'octubre arreu del món. Al costat de les grans capitals europees, la cita de Barcelona,5 organitzada per Softcatalà,6 VilaWeb,7 Mozilla Europa8 i Racó Català,9 ha aplegat incondicionals del navegador, simpatitzants del programari lliure i defensors de l'ús del català en les noves tecnologies. Des que el Firefox es va fer públic per primera vegada el novembre del 2004, ha anat guanyant adeptes i s'ha acabat convertint en el rival directe de l'Internet Explorer. En menys de dos anys, milions d'usuaris ja han redescobert el web. Amb aquesta segona versió, feta pública una setmana després de sortir la setena de l'Explorer, s'espera que el nombre d'usuaris del Firefox augmenti —de fet s'han superat els dos milions de baixades en 24 hores. S'obre, doncs, un nou episodi d'una guerra, la dels navegadors, que no sembla tenir final. El Firefox sorgeix del projecte de programari lliure Mozilla.org, una iniciativa mundial, sense afany de lucre i de codi obert en què participen milers de voluntaris. L'objectiu del projecte no és altre que preservar la llibertat d'elecció, garantir la innovació a Internet i respectar els estàndards oberts. Tot això fa que el Firefox hagi esdevingut el producte estrella de Mozilla: lliure, gratuït, compatible amb la majoria de sistemes operatius i traduït a més de 35 llengües,10 entre d'altres el català. De fet, la traducció catalana de programari de la mà de Softcatalà es va estrenar l'any 1998 amb el Netscape Communicator —a partir del qual sorgeix el Mozilla i després, el Firefox. En aquell moment, la versió catalana del Netscape (El Navegador) va tenir una gran significació, ja que era el primer programa en català de gran difusió: al cap d'una setmana de publicar-se, Softcatalà tenia més de 1.500 baixades i 300 visites diàries. Per això, el Firefox ha heretat el llegat del símbol del programari en català. Les claus de l'èxit d'aquest navegador poden resumir-se en tres: una interfície senzilla i propera a l'usuari, la possibilitat d'ampliar-ne la funcionalitat gràcies a extensions fetes per terceres parts, i una política de promoció sense precedents en el món del programari lliure. Malgrat això, amb el llançament d'aquesta nova versió, la febre dels usuaris per detectar errors ja s'ha fet notar. Més enllà dels gustos personals, és cert que cal solucionar problemes d'incompatibilitats amb extensions, connectors i temes disponibles per a versions anteriors, com també vulnerabilitats de seguretat i de consum de memòria. Ara bé, com en qualsevol projecte de programari lliure, la comunitat d'usuaris pot fer arribar suggeriments i possibles errors al gestor d'incidències Bugzilla11 perquè els desenvolupadors els tinguin en compte i els puguin resoldre al més aviat possible. Respecte de la versió anterior, cal destacar les novetats següents del Firefox 2.0 — val a dir que algunes d'aquestes característiques ja existien com a extensions, però no s'havien integrat en el programa: Nova interfície. S'ha actualitzat la interfície per millorar-ne la usabilitat, és a dir, per augmentar la llegibilitat dels textos, la rapidesa de la baixada d'informació, la manejabilitat i la capacitat de satisfer les necessitats de l'usuari. Una mostra de la modificació del tema per defecte són, per exemple, els botons brillants sensibles al cursor i, sobretot, el quadre de preferències, més intuïtiu que en versions anteriors. Canvis en la navegació amb pestanyes. Una de les característiques més estimades del Firefox és la navegació amb pestanyes, que ha estat un dels aspectes diferencials més importants respecte del seu competidor principal en el camp dels navegadors, l'Internet Explorer. En aquest sentit, doncs, també s'han afegit millores, com ara la possibilitat de recuperar les pestanyes tancades involuntàriament, la integració d'elements visuals que faciliten encara més la navegació i la incorporació d'un botó per tancar cada pestanya de manera individual, en comptes del botó únic que hi havia anteriorment. Això no obstant, tots els usuaris que prefereixin el comportament previ tenen l'opció de poder recuperar-lo manualment.12 [![Canvis en la navegació amb pestanyes](/imatges/articles/firefox2/pestanyes-petit.png)](/imatges/articles/firefox2/pestanyes.png) Correcció ortogràfica integrada.13 A partir d'ara ja no hi ha excusa per no escriure correctament. La versió nova incorpora un motor de correcció ortogràfica que permet verificar si el que escrivim en els formularis pot enviar-se sense temor d'avergonyir-nos després. [![Correcció ortogràfica integrada](/imatges/articles/firefox2/ortografia-petit.png)](/imatges/articles/firefox2/ortografia.png) Cerques més potents. S'han incorporat força novetats pel que fa a les possibilitats de cerca a la xarxa. En aquest sentit, s'ha millorat la gestió dels motors de cerca integrats: és més fàcil afegir-ne de nous i eliminar els que ja no ens interessen, i els cercadors més populars (com ara Google i Yahoo!) tenen l'opció de suggerir termes de cerca. Millora de la gestió dels canals d'informació. Sens dubte, hi ha hagut un abans i un després en la manera de consultar la informació a Internet d'ençà de l'aparició dels canals, en formats com ara l'RSS. De fet, el Firefox pot considerar-se com una de les aplicacions que ha contribuït més a la popularització d'aquesta tecnologia; per això, no és estrany que arreu de la xarxa s'utilitzi la icona del Firefox14 per indicar la disponibilitat d'aquest servei en un lloc web. En versions anteriors, malgrat haver-hi un gran nombre d'extensions que ofereixen alternatives, els canals es gestionaven com una adreça d'interès15 que s'actualitzava a partir dels continguts nous que apareixien als llocs d'origen. Ara, aquesta funcionalitat es manté, però també es permet cedir la gestió dels canals d'informació a altres aplicacions o serveis de la xarxa. [![Millora de la gestió dels canals d'informació](/imatges/articles/firefox2/canal-petit.png)](/imatges/articles/firefox2/canal.png) Protecció contra la pesca electrònica (phishing).16 De ben segur que molts usuaris han topat reiteradament amb pàgines d'entitats bancàries, de les quals sovint no tenen compte, que els demanen dades de caràcter privat. En general, això és un mètode de frau molt estès a la xarxa dissenyat per enganyar les víctimes i suplantar-los la identitat. El client de correu electrònic Thunderbird17 fa temps que ja ha anat incorporant mecanismes de protecció contra la pesca electrònica, i era l'hora que també ho fes el seu germà, el Firefox. Per defecte, el navegador contrasta les pàgines que visita amb una llista de llocs web sospitosos que incorpora el mateix programa. Si l'usuari ho prefereix, també pot activar-se un servei remot de Google amb la mateixa funcionalitat, però d'actualització més freqüent. A més a més, si es vol informar d'aquestes activitats criminals, hi ha una opció de notificació de pàgines sospitoses en el menú Ajuda. [![Protecció contra la pesca electrònica](/imatges/articles/firefox2/phishing-petit.png)](/imatges/articles/firefox2/phishing.png) Restauració de sessions. Si durant la navegació, l'ordinador s'apaga, el sistema operatiu es penja o el Firefox es tanca inesperadament, podem tornar allà on érem abans del «desastre» i recuperar la sessió de navegació anterior. Així, ja no cal tornar a obrir les pestanyes o sessions que havíem iniciat prèviament. En relació amb això, també es pot configurar el programa de manera que, quan l'iniciem, la interfície mostri el conjunt de pestanyes amb què havíem tancat el programa la darrera vegada. Integració com a complements. Les extensions i el temes ara s'integren en un mateix quadre de diàleg, sota el nom de Complements. D'aquesta manera, és més fàcil controlar els elements de terceres parts que l'usuari pugui instal·lar. Així, si mai tenim problemes en iniciar el navegador per culpa d'algun dels complements que hàgim instal·lat, hi podem accedir en mode segur,18 desmarcar el culpable i, probablement, resoldre el problema. Títols actius. Potser aquesta és una de les característiques menys conegudes, però no per això menys útil. Permet resumir informació específica d'un lloc com a títol d'una adreça d'interès. Atès que el web al qual es fa referència pot actualitzar-se, el títol també s'actualitza. Ens referim, per exemple, al titular del darrer article d'un diari, al preu d'un objecte d'una subhasta o a la temperatura de la nostra població natal. A part d'aquestes característiques noves, s'han millorat aspectes importants d'accessibilitat19 i, per descomptat, s'han conservat les opcions de blocatge de finestres emergents, d'actualització remota o de supressió amb un sol clic de les dades privades que hàgim introduït. En relació amb la pròxima versió, el Firefox 3.0, ja s'està treballant en la integració de les adreces d'interès i l'historial — funcionalitats que van ajornar-se durant el desenvolupament de la versió 2.0 — i, fins i tot, en la possibilitat d'obrir i desar fitxers PDF sense la necessitat d'instal·lar un connector extern. En resum, baixeu-vos la nova versió del Firefox20 i tasteu-la. Navegareu més ràpid, us sentireu més segurs, veureu el web amb uns altres ulls. Més informació 1\\. 2\\. 3\\. 4\\. 5\\. 6\\. 7\\. 8\\. 9\\. 10\\. 11\\. 12\\. 13\\. [http://softcatala.org/wiki/Mozilla:Corrector_ortogràfic](http://softcatala.org/wiki/Mozilla:Corrector_ortogr%E0fic) 14\\. 15\\. 16\\. [http://softcatala.org/wiki/Firefox:Pesca_electrònica](http://softcatala.org/wiki/Firefox:Pesca_electr%F2nica) 17\\. 18\\. 19\\. 20\\. Agraïments: Jordi Mas, Marc Belzunces, Francesc Dorca i Jordi Irazuzta.\n", "date": "2006-11-08 00:00:00", "id": "1118", "title": "Article: Les novetats del Firefox 2.0" }, { "content": "L'OpenOffice.org 2.0.4 és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Té tot el que es pot esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Podeu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i produir dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 2.0.4 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux i Unix. És el primer paquet ofimàtic que implementa l'estàndard OpenDocument Format, que recentment ha aprovat el comitè internacional d'estàndards ISO/IEC. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc) i el de presentacions (Impress), i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, doncs, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. Les millores de la nova versió 2.0.4 inclouen: \\- Gestió de PDF millorada \\- Exportació directa a format LaTeX \\- Nova funcionalitat als components Calc i Impress \\- Consultes imbricades en la base de dades Es recomana a tots els usuaris actualitzar-se a l'OpenOffice.org 2.0.4. Aquests dies el projecte Openoffice.org ha complert el sisè aniversari. Durant aquest temps ha multiplicat el nombre d'usuaris i ha ajudat a establir el format OpenDocument com a estàndard internacional d'intercanvi de documents. Descàrrega Versió Windows http://www.softcatala.org/prog126.htm Versió GNU/Linux https://www.softcatala.org/pub/softcatala/openoffice Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2006-11-12 00:00:00", "id": "1119", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 2.0.4" }, { "content": "Des d’el passat dimarts ja és possible descarregar-se i instal·lar el programa de gestió [Duroty](http://duroty.com) en versió beta. Aquest programa ha estat desenvolupat integrament a casa nostra –i per tant completament en català, encara que ofereix traduccions del mateix a l’anglès i al castellà- i les primeres proves de funcionament real han estat passades amb èxit. Duroty és un programa de gestió en codi lliure, que compta amb servei de canals personals, gestió de correu electrònic, gestió d'enllaços, missatgeria entre membres de la xarxa i pròximament disposarà també de gestió d'agenda electrònica i indexació de fitxers de servidor. Duroty està orientat a petites i mitjanes empreses, o a xarxes estables que comparteixen informació i que necessiten sistemes de gestió per a disminuir la barrera d'accés a aquesta informació. La principal funcionalitat i utilitat de Duroty és la gestió del correu electrònic. Duroty indexa el contingut dels fitxers adjunts dels missatges de correu dels usuaris, essent possible fer cerques per contingut en aquests fitxers. L’aplicació fa servir sistemes de cerca de missatges simples i avançades -semblant al cercador de webs Google, però afegint la possibilitat de cercar dins dels fitxers adjunts (word, powerpoint, excel, pdf, html, etc.)- a més a més dels camps típics (from, to, subject, body, etc.) El servei de feeds permet carregar informació des de qualsevol canal RSS (fins i tot Podcast) essent il·limitat i totalment configurable. La gestió d’enllaços funciona també de manera semblant a l’aplicació de Google, permetent la classificació mitjançant tags i la cerca oberta a les pàgines seleccionades, ja que la informació continguda en aquestes és indexada pel propi Duroty. Compta també amb la funcionalitat de notebook permet magatzemar i anotar informació o qualsevol altra dada que et trobis durant la navegació a la zarza. La interfície de consulta de totes les aplicacions utilitza tecnologia AJAX (combinació de DHTML, CSS, Javascript, XML i llenguatges de servidor). A més la interfície es presenta inicialment amb 3 idiomes (català, castellà i anglès). El servidor està desenvolupat íntegrament en Java. Duroty suporta els navegadors Firefox, Internet Explorer i Mozilla \n", "date": "2006-11-16 00:00:00", "id": "1120", "title": "Disponible el sistema de gestió personal Duroty" }, { "content": "El proppassat dijous 16 de novembre a l'Hotel Carlemany de Girona s'han lliurat els premis 2006 del [fòrum de noves tecnologies de les comarques gironines](http://www.forumetech.com/), destinat a promoure el sector de les TIC en aquesta regió del país. Els guardonats d'enguany han estat en l'apartat de «web corporatiu» l'[Ajuntament de Girona](http://www.ajuntament.gi) per «10 anys a la x@arxa», [DSET](http://www.dset-solutions.com/) pel projecte empresarial del mateix nom, Eureka Kids per [Eurekakids](http://www.eurekakids.net/?idioma=cat) en aplicació de noves tecnologies a l'empresa, i [Gassó Gestió Local SL](http://www.gassogl.com/) pel que fa al millor projecte d'administració local. En el sector universitari s'ha premiat a la Universitat de Girona per [Gametools](http://www.gametools.org/). Finalment, [Vimmocat](http://www.vimmocat.com/), un catàleg immobiliari virtual de les comarques gironines, ha guanyat el premi a l'excel·lència en el tractament lingüístic destinat a programes informàtics i webs, patrocinat per la [secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya](http://www6.gencat.net/llengcat/dgpl/). Enllaços [Notícia a El Punt](http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2140564)\n", "date": "2006-11-23 00:00:00", "id": "1121", "title": "Lliurament dels premis E-tech 2006 a Girona" }, { "content": "Microsoft incorporarà el català de sèrie a la propera versió de Windows anomenada Windows Vista que estarà disponible per a fabricants de PC i empreses el proper 30 de novembre i per a usuaris domèstics a finals de gener. Microsoft també produirà el paquet d'idioma català pel programa ofimàtic Microsoft Office 2007. Actualització 21/12/2006: Diversos usuaris ens informen que el català no ve de sèrie als CD de Microsoft Vista. Aquest és el primer cop que Microsoft ofereix el català, i altres llengües minoritzades, el mateix dia que posa a la venda un nou producte i no mesos, o fins i tot anys després, com havia succeït anteriorment. Microsoft està arribant a un acord amb HP, Dell, Sony i Toshiba i altres fabricants de PC perquè els usuaris que comprin ordinadors nous a l'estat espanyol puguin escollir amb quina llengua volen treballar-hi, incloent-hi el gallec, l'èuscar, el castellà, l'anglès o el català. La traducció al català, igual que a altres llengües minoritzades, es realitza amb tecnologia LIP (Language Interface paquets). Es tracta d'un paquet d'idioma que s'aplica sobre una versió ja instal·lada en una altra llengua . La traducció, com en cas dels paquets d'idioma per a Windows XP, serà una traducció parcial de la interfície d'usuari, però encara cal veure el grau de catanalització que s'assolirà en les noves versions. El català també estarà disponible per als ordinadors Tablet PC. Microsoft té plans de destinar-ho a l'ensenyament i a la sanitat, entre altres sectors. Més informació: [El Periódico de Catalunya](http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=358535&idseccio_PK=1009)\n", "date": "2006-11-26 00:00:00", "id": "1122", "title": "Microsoft Windows Vista i Office 2007 incorporaran el català de sèrie en PC nous" }, { "content": "El web de Softcatalà és analitzat des de finals del 2005 pel [Google Analytics](http://www.google.com/analytics/), el servei gratuït de Google per a l'anàlisi de visites a un lloc web. El servei proporciona dades directament dels usuaris mitjançant la instal·lació d'una galeta al seu navegador que proporciona informació de forma completament anònima, tal i com fan la gran majoria de serveis de mesurament d'audiències. Si bé al començament només s'analitzaven les visites a la pàgina principal, d'ençà setembre d'enguany s'analitzen el conjunt de pàgines del lloc web http://www.softcatala.org, la forma que se segueix a les auditories dels llocs web. 330.000 usuaris únics i 3 milions de pàgines web mostrades Considerades totes les visites al lloc web, Softcatalà va rebre 238.490 usuaris únics al setembre, 300.981 a l'octubre i 333.401 al novembre. Per usuari únic s'entén aquell ordinador que disposa de la mateixa galeta, independentment del nombre de visites que faci al lloc web durant el període de temps considerat. Pel que fa a pàgines web mostrades als usuaris, al setembre se'n van mostrar 1.993.228, a l'octubre 2.651.870 i al novembre 2.995.495. Per contextualitzar aquestes xifres, d'acord amb les dades de l'[OJD espanyol](http://ojdinteractiva.ojd.es/alfabetico.php) (un recull de pàgines molt limitat) Softcatalà se situaria com la segona pàgina web exclusivament en català pel que fa a usuaris únics, i la sisena pel que fa a pàgines mostrades. En canvi, els mesuraments del servei [Alexa](http://www.alexa.com/), de l'empresa Amazon, situa a Softcatalà com la novena pàgina web en català més popular, segons recull [Catalexa](http://www.catalexa.com/). Els mesuraments d'Alexa són considerats menys fiables per obtenir-se de forma indirecta, però contenen una major nombre de pàgines en comparació amb l'OJD espanyol. Perfil dels visitants de Softcatalà D'acord amb els resultats del Google Analytics, els usuaris entren a Softcatalà visitant el traductor desenvolupat per la Universitat d'Alacant (40%), seguit de la pàgina principal (28%), el Wiki del projecte Mozilla (8%) i el nou corrector en línia (2%). En l'acumulatiu total, el traductor representa el 69% de les visites, la pàgina principal el 10%, el Wiki de Softcatalà el 6%, els fòrums el 3% i el nou corrector en línia el 2%. El 96,5% fa servir Windows, el 2,2% Mac i l'1,3% Linux. Pel que fa a la llengua del navegador/sistema, el 68,8% tenen definit l'espanyol, el 26,7% el català i el 3,7% l'anglès. El navegador més usat és l'Internet Explorer (68,4%), seguit del Firefox (16,1%) i el Mozilla (13,4%). La resolució de pantalla més comuna és la de 1024x768 (56,3%) seguida de la de 800x600 (17,3%).El 57% fa servir una connexió de banda ampla, mentre que el 31% fa servir un módem telefònic. Pel que fa al lloc de residència, el 77% visita Softcatalà des dels Països Catalans, el 21% des de la resta d'Europa (fonamentalment d'Espanya, amb un 19%) i l'1% des d'Amèrica. Dins dels Països Catalans, el 86,7% resideixen a Catalunya, el 6,6% a les Balears, el 5,7% al País Valencià i l'1% a Andorra. Les visites des de la Catalunya del Nord i la Franja de Ponent són inferiors al 0,01% i les de l'Alguer no es poden diferenciar de les de la resta de l'illa de Sardenya. Per ciutats, aquestes són les 10 des de les quals hem rebut més visites durant el novembre, ordenades de major a menor: Barcelona, Madrid, Palma, Badalona, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Tarragona, València, Sant Just Desvern i Ripollet. Des de Softcatalà volem agrair-vos aquest gran èxit, i continuar animant-vos a utilitzar tant el programari com les noves tecnologies en català. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2006-12-11 00:00:00", "id": "1123", "title": "Softcatalà rep 330.000 usuaris únics i mostra 3 milions de pàgines web al novembre, segons el Google Analytics" }, { "content": "Quatre anys després de la darrera versió, Softcatalà presenta la versió 4.0 del Recull de termes. Durant aquest període s'han normalitzat nombrosos termes relacionats amb la informàtica i la societat de la informació, per la qual cosa es feia necessari posar el Recull al dia; després d'aquesta actualització, el nombre de termes que s'hi recullen supera els 1.800. Aquesta nova versió pren com a base les anteriors; tots els termes existents, però, han estat avaluats un per un i s'han canviat quan calia, atès que alguns termes que ja s'havien normalitzat anteriorment han estat revisats. També se n'ha descartat un cert nombre, especialment locucions verbals, que s'han considerat innecessaris. Alhora, s'hi han afegit diversos neologismes i una bona part de la terminologia publicada pel TERMCAT, Centre de Terminologia, organisme que n'ha fet la revisió, com també diversos termes que han anat apareixent a noves aplicacions traduïdes per Softcatalà. Tothom qui vulgui fer algun comentari o suggeriment sobre aquest nou Recull ho pot fer mitjançant la llista de correu que s'ha creat amb a aquesta finalitat; per a donar-s'hi d'alta només cal accedir a la pàgina de llistes de Softcatalà (http://www.softcatala.org/llistes). El nou Recull de termes és accessible a tothom a l'adreça http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/recull.htm. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2006-12-11 00:00:00", "id": "1124", "title": "Nou Recull de termes 4.0 de Softcatalà" }, { "content": "S'acaba de publicar la Terminologia del comerç electrònic, elaborada pel TERMCAT amb el suport del Servei de Política Lingüística del Govern d'Andorra i amb l'assessorament d'experts de la Universitat Oberta de Catalunya, de la Universitat de les Illes Balears, de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Centre de Supercomputació de Catalunya. El diccionari, que esdevé una eina de gran utilitat per a professionals i usuaris de la comunicació, l'àmbit del comerç i dels serveis electrònics, aplega i defineix 284 termes, i els presenta amb els seus equivalents en castellà, francès i anglès, d'ús habitual en aquesta nova variant del comerç, que ja ocupa un lloc remarcable en els nostres hàbits de consum. Conjuntament amb aquesta obra s'han editat també un tríptic que conté vint-i-set termes bàsics de l'àmbit de la seguretat a la xarxa i un quadríptic amb trenta-sis termes del màrqueting electrònic. TERMCAT, Centre de Terminologia. Terminologia del comerç electrònic. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. 110 p. (Terminologies; 6) ISBN 84-393-7235-3 Més informació a http://www.termcat.cat\n", "date": "2006-12-15 00:00:00", "id": "1125", "title": "El TERMCAT publica un diccionari de comerç electrònic" }, { "content": "El proper divendres, 22 de desembre a les 21.00 hores, farem el sopar de Nadal de Softcatalà. Hi estan convidats tots els col·laboradors, simpatitzants i usuaris amb els seus respectius acompanyants. Lloc: [Centre Comarcal Lleidatà](http://www.cclleidata.cat) ([mapa](http://maps.google.com/?q=Corts+Catalanes+592,+08007+Barcelona&ie=UTF8&om=1&z=17&iwloc=A&hl=ca)) Gran Via de les Corts Catalanes, 592 El sopar consistirà en un menú de Nadal i té un preu orientatiu de 25 EUR. Us preguem que confirmeu de la vostra assistència com més aviat millor a la [pàgina wiki del sopar](http://www.softcatala.org/wiki/PencairesTrobades) o per [correu electrònic](mailto:info@softcatala.org), indicant-hi també el nombre de persones, per tal de poder fer-ne una previsió acurada.\n", "date": "2006-12-18 00:00:00", "id": "1126", "title": "Sopar de Nadal de Softcatalà 2006" }, { "content": "Des de fa unes poques setmanes s'ha presentat a la xarxa [la Tafanera](http://www.latafanera.net), una pàgina web on poden llegir-s'hi tot tipus de notícies i alhora també comentar-les. La gràcia d'aquest servei rau en que les notícies les envien els seus propis usuaris, i la mateix comunitat tria quines s'acaben publicant a la pàgina principal. Per tant, la Tafanera es podria definir com una pàgina de promoció participativa de notícies. La iniciativa sorgeix de dos joves de l'Alt Urgell (Jordi i Joel) i un d'Igualada (Eduard) afeccionats a serveis similars en altres llengües com ara el [Menéame](http://www.meneame.net) en castellà o el [Digg](http://www.digg.com) en anglès, que veient la mancança present en la nostra llengua, van decidir traslladar el mateix concepte al català. De fet, abans d'això fins i tot ja existien portals anàlegs en basc ([Zabaldu](http://www.zabaldu.com)) o en gallec ([Chuza](http://www.chuza.org/)). Gràcies a l'allotjament de [Racó Català](http://www.racocatala.cat), les primers proves es van iniciar amb el codi de [Pligg](http://www.pligg.com/), però posteriorment es va optar pel mateix que s'utilitza a Menéame. El funcionament és molt senzill, els usuaris previ registre envien enllaços de les històries més rellevants del panorama internauta juntament amb una petita descripció. Tot seguit, són els propis usuaris els que decideixen amb el seu vot si aquella història és prou bona per a sortir publicada a la portada o no. Si aconsegueixen prou vots, la notícia sortirà en portada, mentre que en cas contrari, la notícia continuarà en segon pla. \n", "date": "2006-12-28 00:00:00", "id": "1127", "title": "La Tafanera: una pàgina en català de promoció participativa de notícies" }, { "content": "La situació general del català a Internet és bona però té un punt feble, les webs de les empreses. Veiem alguns aspectes significatius de la bona situació general del català a Internet a les dades que s'exposen a continuació: \\- Article “[La salut del català a Internet el 2005](http://www.softcatala.org/articles/article60.htm)” (15-10-2005, Jordi Mas, Softcatalà, dades octubre 2005, cercador Google). En aquest article s'hi pot comprovar que el català, amb 7.140.000 pàgines web, és la 26a llengua a Internet i, amb 1,09 pàgines web per parlant, es troba en el lloc 19è, molt per davant d'altres llengües amb molts més parlants que el català, com el castellà, el rus, el xinès, l'àrab, el polonès, el romanès, el portuguès o el grec. \\- [ El domini .cat](http://www.domini.cat), aprovat el 16 de setembre del 2005, és el primer domini genèric (gTLD) que s'atorga a una comunitat lingüística i cultural: la catalana. Considerem l'aprovació d'aquest domini un fet molt important que pot ajudar molt a millorar i consolidar la presència del català com una de les llengües amb més projecció a Internet. El pas fet amb l'aprovació del .cat és la millor demostració de la força de la presència del català a Internet i un gran reconeixement internacional d'una llengua i una cultura. En 10 mesos, des que es va activar el 13-2-2006, ja hi havia més de 19.000 dominis .cat actius (que funcionaven), amb la qual cosa el .cat és el més exitós dels dominis restringits: ja hi ha gairebé 3,5 milions de pàgines .cat indexades al Google, moltes més que les del .museum, o del .travel, etc. creats per a una comunitat especialitzada. \\- Després de més d'un milió de visites, el català és la quarta llengua més utilitzada al Fòrum de debat Europeu, dins de la pàgina de la [Comissió Europea](http://europa.eu/debateeurope), que depèn de Relacions Institucionals, segons Eurotribune.net. Les aportacions que s'hi han fet només són superades per les fetes en anglès, francès i alemany, i estan per davant de les fetes en castellà i italià. Cal destacar-ho perquè per accedir a la pàgina en català s'ha de fer des d'un enllaç de la [pàgina en castellà](http://europa.eu/debateeurope/index_es.htm). \\- Existeixen una sèrie de campanyes inspirades en el domini .cat que intenten aconseguir per a les seves comunitats lingüístiques i culturals l'èxit que es va aconseguir amb aquest: Escòcia (.sco) - The Campaign for a .sco Internet Domain (http://www.dotsco.org). Gal·les (.cym) - Campanya dotCYM Group - Campaigning for a .cym Internet domain (http://www.dotcym.org). Galícia (.gal) - Asociación PuntoGal (http://www.puntogal.org). Bretanya (.bzh) - Association pointBZH (http://bzh.geobreizh.com). \\- El català és la segona llengua més utilitzada als blocs després de l'anglès, segons un estudi nord-americà de l'organització Nitle (http://www.blogcensus.net/?page=lang) (estudi Nitle Blog Census, blocs que contenen, com a mínim, cinc-cents bytes de text). Aquest estudi, que pot ser discutible, ens indica però una molt bona presència del català al món dels blocs. Molt important en la bona situació del català a Internet són, especialment a Catalunya, les webs de les administracions públiques, així com l'empenta de la societat civil organitzada, amb iniciatives destacades com VilaWeb (http://www.vilaweb.cat) o Softcatalà (http://www.softcatala.cat), les associacions i entitats de defensa de la llengua, culturals i de tot tipus, moltes noves publicacions digitals, així com moltes webs i blocs personals. També alguns projectes importants de programari lliure, com Mozilla o GNU/Linux. Dins d'aquesta bona situació general de la llengua catalana a Internet, el Baròmetre de l'ús del català a Internet (http://wiccac.cat/webscat.html) de WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics) (http://wiccac.cat), vol informar i denunciar que hi ha un punt feble on l'ús del català és encara molt baix i que cal treballar per a normalitzar-lo. Són les webs de les empreses, especialment de les més grans i les multinacionals, moltes de les quals no tenen versió en català. Si s'aconseguís millorar aquest punt feble, la situació del català a Internet passaria de ser bona a excel·lent. Després de més de quatre anys i mig des de la creació del baròmetre de WICCAC, es pot considerar que la situació global del català a les webs de les empreses i organitzacions radicades a Catalunya i a altres llocs dels Països Catalans, o que hi ofereixen els seus productes i serveis, algunes d'elles amb centres molt importants, malgrat haver millorat de manera significativa, segueix sent molt insuficient i cal continuar treballant per a millorar-la. Aquestes empreses demostren una manca total de sensibilitat, cultural i cívica, envers la llengua, tant com una manca de respecte a una bona part dels seus clients i usuaris. S'ha de fer veure que estan, a Catalunya i a altres llocs de parla catalana, fora de la normalitat. El català és la llengua pròpia de Catalunya i d'altres terres dels Països Catalans i hauria d'estar, com a mínim, en situació d'igualtat amb el castellà. Les empreses no poden tenir cap excusa, ni tècnica ni de costos, per a no tenir la seva web en català, ja que actualment hi ha eines de traducció automàtica que poden ajudar molt a fer-ho i el cost és molt més baix, per exemple, que el de l'etiquetatge. Només cal tenir la voluntat de fer-ho. Considerem que el baròmetre ha estat i és una eina molt útil per anar fent un seguiment de l'evolució del percentatge d'ús del català a les webs ja que, des d'agost del 2002, es va fent una actualització mensual del resum de situació (http://wiccac.cat/resum.html). Si analitzem el punt més baix (setembre del 2002) des que anem fent el seguiment d'aquesta evolució, veiem que llavors el percentatge global d'ús del català era del 38,75%, i ara, a desembre del 2006, és del 52,23%, és a dir, 13,48 punts percentuals més. Aquest percentatge s'ha anat incrementant de forma constant però, considerem, amb molta -massa- lentitud per a considerar-ho com a satisfactori. El detall de l'evolució del percentatge global de l'ús del català a les webs es pot comprovar a la pàgina de l'històric dels resums de situació del Baròmetre de l'ús del català a Internet (http://wiccac.cat/hist_resums.html), de la qual en fem una actualització cada mes des d'agost del 2002. Hi ha més de quatre anys d'històric, amb enllaços al detall del resum de cada mes, on s'hi pot veure l'evolució produïda mes a mes per sectors i global. Un dels principals problemes que existeixen per la normalització del català a Internet i a les noves tecnologies en general és la seva invisibilitat a nivell legislatiu. A la legislació actual, Internet i les noves tecnologies pràcticament no s'hi tracten, com si no existissin. Tampoc no se'n diu res al nou Estatut de Catalunya. Creiem que s'hauria de fer una modificació de la legislació existent, concretament a la Llei de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, afegint-hi un capítol sencer sobre noves tecnologies i Internet, ja que la llei actual és del 1998 (llei 1/1998 del 7-1-1998) i llavors les noves tecnologies, i molt especialment Internet, no tenien la importància, la força i la utilitat que tenen actualment, 9 anys després. Analitzant l'evolució del baròmetre en aquests més de 4 anys i mig d'existència, veiem que, dels 35 sectors o grups en que està dividit, els que tenen un percentatge més alt d'ús del català estan, en general, relacionats amb el món de la cultura i els sectors que tenen un percentatge més baix d'ús del català estan, en general, relacionats amb el món de l'economia productiva, com es pot comprovar a la pàgina del resum de situació (http://wiccac.cat/resum.html). En les empreses d'aquests darrers sectors és on hi ha més feina a fer per a aconseguir la normalització del català a les seves webs. Cal doncs continuar treballant des de tots els àmbits implicats per intentar aconseguir una normalització del català al més ràpida possible a les webs de les empreses que treballen a casa nostra. Joan Soler i Martí membre de l'equip de coordinadors de WICCAC - http://wiccac.cat Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics Barcelona, gener del 2007 \n", "date": "2007-01-03 00:00:00", "id": "1128", "title": "Balanç de l'ús del català a Internet al 2006" }, { "content": "A dia 4 de gener del 2007, la Viquipèdia en català (http://ca.wikipedia.org) ha superat els 50 000 articles, i continua augmentant. La Viquipèdia es un projecte que té per objectiu fer una enciclopèdia d'ús general, de distribució lliure i de qualitat, mitjançant una xarxa de lliure participació de voluntaris d'arreu del món. Qualsevol persona pot utilitzar-ne lliurement els articles, copiar-los, modificar-los i distribuir-los, complint bàsicament dos requisits: esmentar la font de la informació, i permetre també l'ús lliure de la seva obra mitjançant les condicions d'ús de la llicència GFDL o equivalents. El projecte Viquipèdia és internacional i multilingüe: hi ha més de 250 edicions en diferents llengües, que funcionen de manera autònoma i, globalment, contenen un total de prop de 5 milions i mig d'articles. Tothom pot col·laborar en la Viquipèdia. Qualsevol persona amb una connexió a Internet pot crear nous articles, o editar els que ja existeixen. Podeu ajudar al projecte creant o editant articles en aquells temes que són del vostre interès. Heu comprovat si ja existeixen articles sobre el vostre poble o comarca, la vostra professió o les vostres aficions? No cal ser un expert per a col·laborar en la Viquipèdia: qualsevol aportació constructiva és benvinguda, fins i tot les correccions ortogràfiques d'articles ja fets. Podeu crear articles de bell nou, o adaptar-los d'altres fonts, sempre que respecteu els drets d'autor. Si voleu contribuir a la Viquipèdia, podeu anar a [la pàgina d'ajuda](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Ajuda) per aprendre com funciona. La Viquipèdia en català nasqué el mes de març del 2001 i va tenir el privilegi de ser la primera versió en una llengua no anglesa a veure la llum. Actualment, el nombre d'edicions de la Viquipèdia supera les 250 llengües i com que el nombre d'articles de cada edició depèn de l'esforç dels usuaris, les que tenen més articles són també aquelles amb més parlants i més importància internacional. Tot i això, la Viquipèdia en català s'ha pogut consolidar entre les vint primeres posicions. Per a comprendre el creixement que ha experimentat només cal recordar que el 14 de febrer de 2006 celebràvem l'assoliment de 25 000 articles, amb la qual cosa, en poc menys d'un any, la Viquipèdia ha doblat el seu nombre d'articles assolint l'actual xifra de 50 000. Tot això ha estat possible gràcies a les aportacions desinteressades dels seus col·laboradors, a qui cal reconèixer i agrair tota la tasca realitzada per a l'assoliment d'aquesta fita tan remarcable. Cal tenir en compte que la Viquipèdia en català té molts menys usuaris registrats que d'altres viquipèdies amb un nombre similar d'articles. Tot i això, en els darrers mesos hi ha hagut, de mitjana, 150 \"viquipedistes\" contribuint molt activament. Així doncs, esperem de tothom, fins i tot d'aquells qui només han col·laborat corregint una petita falta ortogràfica, l'orgull i la satisfacció que suposa anar millorant gra a gra aquesta platja del coneixement lliure. Gràcies a tots, la Viquipèdia és ja una enciclopèdia útil, que pot utilitzar-se de manera individual o col·lectiva a casa, a les escoles o als llocs de treball. Ara bé, cal ser autoexigents i per això ens agradaria millorar-la encara més! Hem de fer molts més articles, i molts dels que actualment existeixen encara són lluny de l'estàndard de qualitat que voldríem. És per això que demanem a tots aquells que algun cop la heu utilitzada o fins i tot a aquells que no n'havíeu sentit parlar mai que us animeu a canviar aquelles coses dels articles que no són del vostre grat o afegir-ne de noves per a millorar-ne la informació. Llanceu-vos-hi i animeu-vos a participar en la Viquipèdia!\n", "date": "2007-01-05 00:00:00", "id": "1129", "title": "La Viquipèdia arriba als 50.000 articles" }, { "content": "[Google Inc](http://www.google.com/) i la [Biblioteca de Catalunya](http://www.bnc.es/digital/) han presentat avui en roda de premsa conjunta un acord mitjançant el qual Google tindrà accés al fons de cinc biblioteques catalanes per a la seva digitalització. Ells libres que es digitalitzaran són aquells que han passat al domini públic i que podrien representar un fons d'uns tres-cents mil volums (dels quals no s'ha especificat quina part es digitalitzaran). Les biblioteques que han signat l'acord són la biblioteca del Monestir de Montserrat, biblioteca pública episcopal del seminari de Barcelona, biblioteca del centre excursionista de Catalunya, la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès i la Biblioteca de Catalunya. Aquest acord permetrà a Google publicar en línia aquests volums i fer-los accessibles a través d'Internet. Algunes de les obres d'aquests fons són tant antigues que la seva simple consulta pot ocasionar-les danys. Aquest projecte pot tenir un gran impacte en la quantitat i qualitat de textos disponibles en català a la Xarxa en els propers anys. De totes maneres, no és l'únic projecte d'aquest tipus en llengua catalana, de fa molts anys hi ha el projecte [Gutenberg](http://www.gutenberg.org/) amb objectius similars. Fa pocs mesos a Softcatalà vam publicar un article d'en Miquel Térmens sota el títol [Digitalització dels llibres de les biblioteques](http://www.softcatala.org/articles/article67.html) que fa un repàs exhaustiu sobre les diferents iniciatives de digitalització que hi ha actualment en marxa. Més Informació Vilaweb - [Google publicarà a internet milers de llibres catalans](http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2225860) LaMalla - [La literatura catalana s'obre al món digital](http://www.lamalla.net/canal/digitalia/bitsel_lania/article?id=156915)\n", "date": "2007-01-10 00:00:00", "id": "1130", "title": "Google signa un acord amb biblioteques catalanes per digitalitzar part del seu fons" }, { "content": "L'[OpenOffice.org 2.1](http://www.openoffice.org) és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Té tot el que es pot esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Podeu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i produir dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 2.1 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux i Unix. És el primer paquet ofimàtic que implementa l'estàndard OpenDocument Format, que recentment ha aprovat el comitè internacional d'estàndards ISO/IEC. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc) i el de presentacions (Impress), i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, doncs, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. Les millores de la nova versió 2.1 inclouen: * Permet l'ús de múltiples monitors a Impress * Exportació a HTML de Calc millorada * Compatibilitat millorada per al Microsoft Access a OpenOffice Base * Notificació automàtica d'actualitzacions Es recomana a tots els usuaris actualitzar-se a l'OpenOffice.org 2.1. Descàrrega Versió Windows http://www.softcatala.org/prog126.htm Versió GNU/Linux https://www.softcatala.org/pub/softcatala/openoffice Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2007-01-11 00:00:00", "id": "1131", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 2.1" }, { "content": "Des de fa uns quants mesos es pot accedir a través de l'adreça [www.vilaweb.tv](http://www.vilaweb.tv) als serveis de Vilaweb televisió. Avui comença una nova etapa amb canvi de format, una pàgina renovada que inclou més continguts i noves seccions. Al nou s'hi poden trobar els més de dos-cents vídeos creats per VilaWeb TV, classificats per àrees, amb un cercador i una nova secció que permet d'accedir en directe a televisions del país i de l'estranger. VilaWeb TV és el primer canal de televisió IP en català, via Internet, creat al país amb voluntat de seguir l'actualitat i d'oferir una mirada pròpia, en la línia que, des de fa onze anys, segueix VilaWeb com a diari electrònic. VilaWeb TV va començar les emissions el febrer del 2006 i des d'aleshores ha consolidat el projecte que avui s'ha presentat oficialment. Des de Vilaweb es pensa que mentre la TDT representa el model de la televisió 'industrial', la televisió IP és la televisió de la 'creativitat'. L'objectiu de VilaWeb TV a curt termini és ampliar els continguts fins a assolir una producció d'entre 30 i 45 minuts diaris. Alguns d'aquests continguts s'elaboraran en col·laboració amb altres entitats, com el Grup Enderrock, que aviat començarà a fer vídeos sobre l'actualitat musical catalana. Malauradament, com passa amb altres serveis de vídeo a la xarxa com [YouTube](http://www.youtube.com), encara no és possible la visualització amb connectors lliures, encara que sí amb navegadors lliures que utilitzin el connector privatiu d'Adobe Flash. Es preveu que projectes de codi obert com [Gnash](http://www.gnu.org/software/gnash) o [Tamarin](http://www.mozilla.org/projects/tamarin/), puguin fer-ho possible en un futur. L'anunci del nou servei de Vilaweb coincideix amb la emissió pilot d'un canal de la [Corporació Catalana de Ràdio i Televisió](http://www.ccrtv.cat) (CCRTV), el 3/24, utilitzant per primera vegada formats de vídeo i àudio amb una codificació lliure ([Theora](http://ca.wikipedia.org/wiki/Theora) i [Vorbis](http://ca.wikipedia.org/wiki/Ogg Vorbis)). Això ocurreix aproximadament un any després que des d'aquestes pàgines es [va fer ressò](http://www.softcatala.org/noticies/05012005213.htm) de les queixes de diferents usuaris de [3 a la Carta](http://www.tv3.cat/3alacarta/) tant pel que fa a l'accés des de plataformes lliure com respecte a la consideració de la llengua catalana, incomplint-se per tant el [Pacte del Tinell](http://ca.wikipedia.org/wiki/Pacte_del_Tinell) que havia subscrit l'anterior govern. Fonts: [Vilaweb ](http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2223115) i [La Farga](http://www.lafarga.cat/node/1559)\n", "date": "2007-01-12 00:00:00", "id": "1132", "title": "Es presenta oficialment VilaWeb TV i el servei \"3alacarta\" inicia proves amb formats lliures" }, { "content": "El [SeaMonkey](http://www.mozilla.org/projects/seamonkey/) és una solució completa per a l'ús d'Internet basada en el codi de [Mozilla.org](http://www.mozilla.org), que incorpora en un mateix programa un navegador, un gestor de correu, un redactor web i un client de xat IRC. Aquest es tracta de l'evolució de l'antic [Mozilla](http://softcatala.org/wiki/Mozilla_Suite) que continua a nivell comunitari quan des de l'anterior versió va començar a rebre el nom de SeaMonkey. Apart de les aplicacions descrites, també s'hi inclou per defecte eines per al desenvolupament web com ara un Inspector DOM o un depurador de JavaScript. Respecte a l'anterior versió 1.0, cal destacar-ne: \n\n * Correcció ortogràfica en línia a les àrees de text dels formularis web, com amb el Firefox 2.\n * Previsualització dels continguts de les pestanyes en passar-hi per sobre.\n * Etiquetatge personalitzat dels missatges de correu.\n\nPodeu consultar-ne més a les [notes de la versió](http://www.softcatala.org/wiki/SeaMonkey:1.1/Notes_de_la_versi%C3%B3). Podeu baixar-vos el SeaMonkey 1.1 en català per a: \n\n * [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/seamonkey/1.1/linux/seamonkey-1.1.ca-AD.linux-i686.installer.tar.gz)\n * [Mac OS X](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/seamonkey/1.1/mac/seamonkey-1.1.ca-AD.mac.dmg)\n * [Windows](http://www.softcatala.org/prog176.htm)\n * [Paquet de llengua](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/seamonkey/1.1/langpack/seamonkey-1.1.ca-AD.langpack.xpi) (si ja el tinguéssiu en alguna altra llengua)\n\nPodeu trobar més informació del [SeaMonkey al wiki de Softcatalà](http://softcatala.org/wiki/SeaMonkey). [Softcatalà](http://www.softcatala.org) és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2007-01-29 00:00:00", "id": "1133", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del SeaMonkey 1.1" }, { "content": "Un portal web per descobrir GNU/Linux, adreçada a gent que no conegui aquest sistema operatiu lliure. [GNULinux.cat](http://www.gnulinux.cat) és la versió catalana de [GetGNULinux.org](http://www.getgnulinux.org/), la web original del projecte. El juliol de l'any passat un estudiant francès, Olivier Cleynen, va crear una web per aquelles persones que amb prou feines havien sentit a parlar, o no coneixien, el sistema operatiu lliure GNU/Linux. Des de llavors fins ara, la web s'ha anat canviant, ampliant i traduint gràcies a una comunitat de persones voluntàries d'arreu del món, amb l'objectiu de sintetitzar i fer més entenedora la informació exposada. Gràcies a l'Equip Català de GetGNULinux.org, des d'avui el Català és una de les tres llengües a la qual esta traduïda aquesta web. A partir dels tres apartats bàsics en que s'estructura la web, l'usuari pot descobrir la informació que li sigui necessària, així com decidir ampliar o no els conceptes proposats. \\- Què és Linux? Aquesta secció no és la típica parrafada amb la història de GNU/Linux des del principi sinó un petit text que respon a preguntes com, qui el fa, amb quin interès, quina aspecte te i les avantatges del programari lliure. S'afegeixen enllaços a captures de pantalla de Linux, que és el programari lliure i PMF sobre Linux. \\- Perquè no Windows? Aquesta secció pretén trencar l'immobilisme que s'imposa en les noves tecnologies, tot explicant perquè creiem que no haurien d'utilitzar Windows. Es parla de les restriccions de la llicència, dels formats i programes que t'obliga a fer servir Microsoft, els problemes que sorgeixen quan no es disposa del codi font i les repercussions que tindrà el DRM i la Computació de Confiança en les nostres vides. Cada concepte disposa d'un enllaç a un article on s'explica més detalladament. \\- Fent el salt a Linux I finalment, la migració, l'objectiu final d'aquesta web. En aquesta secció s'explica com passar de Windows a Linux, el que és igual i el que no, el que és millor i el que és pitjor. També s'anima a l'usuari triar entre tres distribucions (la web no esta afiliada a cap de les tres) i s'explica com aconseguir-la ja sigui només per provar-la o definitivament per instal·lar-la. El darrer punt és un breu recull dels recursos que es poden trobar a la xarxa, per a resoldre dubtes o problemes que puguin sorgir durant la migració. Pel que fa a l'Equip que ha fet possible la traducció esta format per: \\- Oriol Piera; Apart de Coordinador de GNULinux.cat és membre de Caliu (Associació d'Usuaris de Linux en llengua catalana) i de l' Equip Català d'Ubuntu . \\- Rafael Carreras; Coordinador de l'Equip Català d'Ubuntu, secretari de Caliu, traductor de la FSFE (Free Software Foundation Europa) i de KDE (un entorn gràfic de Linux). \\- Persones anònimes que han contribuït al wiki de traducció. Esperem que aquest projecte esdevingui d'interès i restem a la vostra disposició per a resoldre qualsevol dubte. Equip Català de GetGNULinux.org hola@gnulinux.cat\n", "date": "2007-02-12 00:00:00", "id": "1134", "title": "GNULinux.cat surt a la llum!" }, { "content": "Després de molts mesos de rumors es confirma finalment que l'empresa Adobe ha traduït al català la versió 8.0 el seu popular producte l'Adobe Reader. L'Acrobat permet de llegir documents en format PDF, que és el format més usat actualment per a l'intercanvi de documents electrònics amb format. Segons [estimacions](http://www.parlament-cat.net/activitat/bopc/07b182.pdf) del Govern de la Generalitat de Catalunya està instal·lat a més de dos milions d'ordinadors de l'àmbit lingüístic català. Al final del mes passat, Adobe va iniciar el procés perquè el format PDF complet esdevingui un estàndard ISO (hi ha parts que ja ho són), quelcom que l'afirmaria com una opció molt sòlida per esdevenir un veritable estàndard per a l'intercanvi de documents electrònics amb format. Microsoft fa temps que treballa en el seu propi format, l'XPS, amb el que intentarà substituir al PDF. La traducció al català de l'Adobe Acrobat ha estat tema de debat al Parlament de Catalunya. L'any 2002 Esquerra Republicana de Catalunya ja [va tramitar](http://www.parlament-cat.net/activitat/bopc/06b326.pdf) una proposició no de llei per a la traducció de l'Adobe Acrobat al català que també va tenir en aquella època una certa empenta internauta amb la campanya [AdobeSiUsPlau](http://groups.google.com/group/alt.fan.countries.andorra/tree/browse_frm/month/2002-05/18a773ac32addd50?rnum=21&_done=%2Fgroup%2Falt.fan.countries.andorra%2Fbrowse_frm%2Fmonth%2F2002-05%3F). El 18 de febrer del 2005, la diputada Dolors Camats, d'Iniciativa-Verds, preguntava per l'estat de la qüestió i, poc temps després, es responia que [no s'havien aconseguit](http://www.parlament-cat.net/activitat/bopc/07b182.pdf) avenços significatius. Però l'Adobe Acrobat no és el primer lector de PDF que existeix en català. Des de fa anys existeix per a Linux hi ha el [KPDF](http://kpdf.kde.org/), dissenyat per a entorns KDE (en el desenvolupament del qual participa el català Albert Astals) o l'[Evince](http://www.gnome.org/projects/evince/) que és el lector de PDF més usat en entorns GNOME (del qual forma part des de la versió 2.12). El paquet d'idioma català (de moment no hi ha la versió completa instal·lable) per a l'Adobe Reader es pot baixar des d'[una pàgina especial d'Adobe en català](http://labs.adobe.com/wiki/index.php/LanguagePack:Reader:Catala) i, de moment, només es troba disponible per al Microsoft Windows. Per a baixar el paquet d'idioma [feu clic aquí.](http://labs.adobe.com/wiki/index.php/LanguagePack:Reader:Catala)\n", "date": "2007-02-14 00:00:00", "id": "1135", "title": "L'Adobe Reader disponible en català" }, { "content": "Cara o creu. Siemens o Alcatel. Aquesta era la situació el gener de 2003 que denunciava la [Plataforma per la Llengua](http://www.plataforma-llengua.cat) en relació amb la presència del català als telèfons mòbils.1 Coincidint amb el 3GSM World Congress, que aquests dies converteix Barcelona en la capital mundial de la tecnologia mòbil, el Departament de Governació; els fabricants Nokia, Motorola, Alcatel i Grundig, i les operadores Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo, han signat un conveni per promoure el català en l'àmbit de la telefonia mòbil.2 En certa manera, tant els anuncis recents de Motorola i Nokia d'incorporar la llengua catalana als seus productes com la signatura d'aquest acord són conseqüència directa dels anys de lluita de la Plataforma per la Llengua per aconseguir la plena integració del català en els terminals, en les promocions i en les campanyes. Així doncs, aquesta iniciativa del Govern amb què es vol invertir la tendència a la marginació del català en aquest sector de les telecomunicacions no és altra cosa que la culminació de l'esforç liderat per la Plataforma. Segons les dades actuals de la Secretaria de Política Lingüística,3 actualment les empreses de telefonia mòbil que inclouen el català com a opció idiomàtica en els menús i les aplicacions són Alcatel (tots els models), Grundig (models G402i i Grundig g410i per a Movistar), Nokia (model 5200), Sagem (models myX-2m i SG341i per a Movistar), Motorola (model L7), Siemens (els models anteriors al juny de 2006) i Benq-Siemens (model EL71). El conveni amb la Generalitat estableix que els fabricants es comprometen a anar implantant progressivament el català en els menús i les aplicacions, i en els manuals d'usuari o les guies d'iniciació ràpida, dels terminals nous que es comercialitzin al Principat.4 La «implantació progressiva», però, té data límit: a partir del 31 de desembre de 2008 tots els aparells nous que les empreses adherides al conveni venguin a Catalunya hauran de parlar català. Amb això es cobreix el 72 % del mercat dels mòbils, tot i que Samsung i Sony Ericsson no s'hagin afegit a l'acord —no es descarta, però, que ho facin més endavant. D'altra banda, les operadores Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo impulsaran campanyes de renovació perquè els abonats puguin canviar els mòbils vells per aparells nous que incloguin el català. A més, s'han compromès a garantir que les comunicacions amb els usuaris puguin fer-se en llengua catalana, d'acord amb la legislació actual. De fet, ho estableixen tant la Llei de política lingüística5 com l'Estatut del consumidor,6 que preveuen que els clients puguin rebre les comunicacions i notificacions escrites (incloses les factures) en català i es puguin adreçar sempre a la companyia en la llengua que triïn. També s'ha anunciat un preacord amb Orange, HTC i Microsoft per comercialitzar un PDA amb la sisena versió del sistema operatiu Windows Mobile en català. Tenint en compte aquestes novetats, sembla que la tendència del sector sigui afavorir la consolidació de la llengua catalana i adaptar-se a les necessitats dels consumidors catalans. Malgrat això, s'avança lentament i sempre per darrera d'altres llengües, fins i tot a casa nostra. Ta With You, per exemple, és una empresa sabadellenca que ha dissenyat un programa de traducció automàtica d'SMS en vuit llengües (alemany, castellà, francès, holandès, anglès, italià i portuguès), entre les quals encara no hi ha el català.7 Amb referència al compromís que fabricants i operadores han ratificat per escrit d'incorporar gradualment el català en els seus productes i serveis, el conseller de Governació, Joan Puigcercós, «ha agraït, tant als signants i a les empreses que ja en el passat han fet telèfons mòbils en català, el pas que avui fan i que esdevé també una iniciativa de responsabilitat social corporativa mostrant el respecte que han de tenir per la identitat i la llengua d'un país que els genera bona part dels seus ingressos». De fet, d'acord amb les informacions de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, el conveni no inclou cap mena de subvenció de la Generalitat per fer les traduccions al català. De tota manera, amb els ingressos dels usuaris n'hi ha d'haver de sobres. Segons les dades de la Fundació Observatori per la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) i de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) corresponents a l'any 2006, un 82 % dels catalans majors de quinze anys asseguren que tenen mòbil, és a dir, un mínim de cinc milions de catalans. D'acord amb aquestes xifres, i en termes exclusivament de mercat, el català aporta un valor afegit indiscutible, i molt rendible, a l'hora de vendre un producte. Per afavorir l'aplicació del conveni, la Generalitat de Catalunya donarà suport institucional a les iniciatives dels fabricants o operadors que tinguin com a objectiu el foment de la llengua catalana, i els assessorà, si escau, en el procés de revisió terminològica de les traduccions. De fet, en aquest sentit, cal recordar l'acord que Telefónica i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) tenen signat per a la normalització del català en l'àmbit de les tecnologies.8 D'acord amb els termes d'aquesta col·laboració, Telefónica «es compromet a continuar treballant per aconseguir que tots els nous serveis estiguin disponibles en llengua catalana, [...] com a llengua d'interacció amb els serveis Movistar» i l'IEC li ofereix l'assessorament lingüístic i terminològic necessari per aconseguir-ho. 1 Plataforma per la Llengua (2003). [El català als telèfons mòbils a partir dels usuaris](http://www.plataforma-llengua.cat/estudis/index.php?est=34). 2 Generalitat de Catalunya (2007). [Els principals fabricants i operadors de telefonia mòbil es comprometen amb el català](http://premsa.gencat.net/display_release.html?id=24808&comp_id=1365). 3 Generalitat de Catalunya. Secretaria de Política Lingüística (2007). [Telefonia](http://www6.gencat.net/llengcat/informat/telefonia.htm). D'altra banda, [una de les entrades de la Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_tel%C3%A8fons_m%C3%B2bils_en_catal%C3%A0) conté un recull exhaustiu dels models de telèfon mòbil que incorporen el català). 4 Segons fonts de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, [en declaracions a Vilaweb](http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2272064\n), els parlants catalans que visquin al País Valencià i a les Illes també podran comprar els mòbils que es distribueixin a Catalunya amb els menús i les aplicacions en català. 5 Generalitat de Catalunya (1998). «[Capítol IV. Els mitjans de comunicació i les indústries culturals](http://www6.gencat.net/llengcat/legis/cat/lpl_cap4.htm)». Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. 6 Generalitat de Catalunya (1993). [Llei 3/1993, de 5 de març, de l'Estatut del consumidor](http://civil.udg.es/normacivil/cat/Contractes/L3-93.htm). 7 [Ta with You](http://www.tauyou.com/ca/solutions_item1.html) (2007). Diccionari/traductor via SMS. 8 Institut d'Estudis Catalans (2006). [Telefónica Movistar acorda amb l'IEC promoure l'oferta dels serveis i menús dels mòbils en català](http://www2.iec.cat/comunicacio/Telefonica.htm). \n", "date": "2007-02-15 00:00:00", "id": "1136", "title": "El català s'obre pas al món dels mòbils" }, { "content": "L'[Openoffice.org Conference](http://marketing.openoffice.org/conference/) és la trobada anual dels membres de la comunitat [Openoffice.org](http://www.openoffice.org). Aquesta comunitat té com a objectiu crear un conjunt d'eines ofimàtiques en programari lliure que permetin crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i produir dibuixos espectaculars. Aquest trobada aplega persones vingudes d'arreu del món que es reuneixen per a analitzar els avenços del projecte en els darrers dotze mesos i pensar com poden afrontar els reptes per a l'any vinent. L'OpenOffice.org Conference són unes jornades de tres dies (el primer dels quals es fa porta tancada i es dedica exclusivament als col·laboradors dels diferents projectes) i dos dies d'accés lliure. Durant aquests dies es fan ponències en diferents tracks (comunitat, usuari final, desenvolupadors) i diverses sessions plenàries. Paral·lelament a la nit s'acostumen a fer diferents activitats socials. L'Openoffice.org Conference es va celebrar per primer cop l'any 2003 a Hamburg, per després seguir l'any 2004 a Berlin, el 2005 a Koper/Capodistria, i el 2006 a Lyon. A la del darrer any van participar unes 250 persones. Barcelona com a candidata per a acollir la conferència Durant el mes de gener del 2007, el projecte de [traducció al català d'Openoffice.org](http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org), que desenvolupa Softcatalà, va fer una proposta perquè Barcelona [fos candidata](http://www.softcatala.org/wiki/OOoCon) a acollir l'any 2007 la conferència. Aquest mateix any també s'han presentat les candidatures de Beijing a la Xina i de Dehradun a l'Índia. El resultat de les votacions ha estat el següent: Barcelona, 297 vots; Dehradun, 224 vots i Beijing, 82 vots. Quan i on se celebrara La previsió actual és que l'Openoffice.org Conference 2007 se celebri els dies 19, 20 i 21 de setembre del 2007 a la [Universitat de Barcelona](http://www.ub.es). Més informació * [Openoffice.org Conference 2007](http://marketing.openoffice.org/ooocon2007) * [Proposta de Barcelona](http://www.softcatala.org/wiki/OOoCon)\n", "date": "2007-02-20 00:00:00", "id": "1137", "title": "L'OpenOffice.org Conference 2007 se celebrarà a Barcelona" }, { "content": "Recentment s'ha alliberat la versió 2.18 del GNOME, un dels escriptoris més populars per a GNU/Linux, *BSD, Solaris i els sistemes UNIX en general. El GNOME incorpora tot un conjunt d'eines que cobreixen les necessitats d'un usuari informàtic normal: navegador web, navegador d'ajuda del sistema, gestor de fitxers, missatgeria instantània, gestor de paquets de programari, gestor d'arxius comprimits, reproductor de mitjans multimèdia, extractor d'àudio de CD, eines de desenvolupament, visualitzador de documents PDF i molt més. En les últimes versions, el GNOME ha posat un èmfasi especial en diversos aspectes que n'han fet un escriptori diferent. La usabilitat, l'accessibilitat i la planificació de l'alliberament de versions són trets diferencials que, sens dubte han influït positivament en l'èxit del GNOME. Les distribucions Linex, Guadalinex, Molinux, Fedora i Ubuntu, o a Catalunya la distribució Linkat per posar alguns exemples, l'han escollit com a escriptori per defecte. Per a tothom * El Tomboy, la miniaplicació per a prendre notes, us ajuda a fer un seguiment de les notes més importants; les clava perquè siguin accessibles més fàcilment. * Crear llistes amb el Tomboy ara és tan fàcil com afegir un * o un -. * No perdeu de vista la vostra feina i repreneu-la allà on la vau deixar: trobeu els fitxers que s'han obert recentment, o cerqueu noves distraccions amb la nova miniaplicació de la barra d'escriptori. * Descobriu què omple el disc dur amb la nova visualització de diagrama d'anell de l'analitzador d'ús dels discs del GNOME. * Estalvieu bateria amb el control sobre el processador del gestor d'energia del GNOME. * Tant si teniu dos monitors com si només en teniu un, el visualitzador de documents del GNOME permet obrir múltiples instàncies d'un document al mateix temps. * Utilitzeu la nova característica de l'historial per a navegar pels documents com una pàgina web. * Lliureu notes de diapositives més ben impreses i manteniu l'interès del públic gràcies al nou mode de presentació de l'Evince. * Signeu digitalment els vostres documents o autentiqueu-los amb el Seahorse, el nou frontal per al Guàrdia de Privadesa GNU (GnuPG). * Utilitzeu el Seahorse per a gestionar la seguretat de l'escriptori i de les claus OpenPGP i SSH. * Si gireu les vostres fotografies a la càmera, continuaran girades quan les obriu amb el visualitzador d'imatges Eye of GNOME. Per a desenvolupadors * Creeu aplicacions més ràpidament amb el constructor d'interfícies gràfiques Glade. * Visualitzeu tota la documentació de referència amb el nou sistema d'ajuda integrada. * Les millores en l'informador d'errades asseguren que el GNOME millori constantment. Entreteniment * Codifiqueu l'àudio en més formats com ara l'OGG, MP3 i fins i tot AAC! * Apugeu el volum de la música i de les pel·lícules amb el control de volum millorat que ara permet gestionar targetes de so avançades com ara les Audigy 2. * Feu una pausa i proveu els dos jocs nous del GNOME: escacs amb el glChess, on podeu jugar contra un amic o bé podeu intentar guanyar l'ordinador; o poseu-vos a prova intentant solucionar un Sudoku amb el GNOME Sudoku, un trencaclosques japonès. * Desafieu un amic o amiga a jugar en línia al Nibbles, al Iagno o al Quatre en ratlla. Compartiu el vostre escriptori * Connecteu-vos al vostre escriptori des de qualsevol lloc del món. * Ensenyeu als vostres amics com heu personalitzat l'escriptori, des de la finestra d'entrada fins a l'aparença de les vostres aplicacions preferides del GNOME. Accés universal * Ja es poden fer servir les disposicions de text vertical en xinès i japonès. * S'han afegit nous controladors de conversió de text a parla, com ara el Loquendo, el Cepstral Swift i l'eSpeak. * Més programes permeten l'ús de l'Orca. * S'ha millorat la implementació del xinès mitjançant el motor IBMTTS. * S'ha millorat la implementació del Gnome Magnifier. * S'ha afegit el diccionari Thai al Diccionari del GNOME. * S'ha millorat la visualització dels resultats del Diccionari del GNOME. L'escriptori GNOME s'allibera cada sis mesos amb moltes característiques noves, millores, correccions de defectes i traduccions. El GNOME 2.18 continua amb la seva tradició i inclou moltes característiques interessants i correccions per a centenars d'errors. Per a aprendre més sobre el GNOME i les qualitats que el diferencien d'altres entorns d'escriptori d'ordinador (com ara usabilitat, accessibilitat, internacionalització i llibertat) visiteu la pàgina «Quant al GNOME» de la comunitat catalana de GNOME. Més informació [Notes de la versió 2.18](http://www.gnome.org/start/2.18/notes/ca/) [Grup d'usuaris del GNOME](http://www.gnome.cat/) [Project e de traducció al català](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME)\n", "date": "2007-03-15 00:00:00", "id": "1138", "title": "Disponible el GNOME 2.18 en català" }, { "content": "L'Inkscape és una eina de dibuix de codi obert que fa servir el format de gràfics de vectors escalable SVG del World Wide Web Consortium (W3C). Algunes de les característiques disponibles inclouen formes bàsiques, camins, textos, marcadors, clons, transparències, transformacions, degradats i agrupació. A més, l'Inkscape fa servir metadades de Creative Commons i disposa d'edició de nodes, capes, operacions de camins complexes, text a camí, text a formes i edició XML de l'SVG. També importa múltiples formats com EPS, PostScript, JPEG, PNG, BMP i TIFF i exporta a PNG així com múltiples formats basats en vectors. L'Inkscape 0.45-1 presenta un filtre de difuminat gaussià SVG, desenvolupat durant el programa Summer of Code de Google, que permet aplicar un difuminat suau i natural sobre qualsevol objecte de l'Inkscape, incloent formes, textos i imatges. Això permet un gran conjunt d'efectes fotorealístics: llums i ombres de formes arbitràries, profunditat de camp, ombres, lluentors, etc. També, els objectes difuminats es poden emprar com a màscares per a altres objectes. S'inclouen moltes altres noves característiques, millores a les eines existents i correccions d'errors: * Un diàleg d'historial, que us permet navegar per la història de canvis. * S'han afegit molts efectes i extensions, incloent un patró que segueix un camí i efectes de color. * S'ha millorat la qualitat de les imatges composades, gràcies a l'eliminació de l'efecte de bandes als degradats. Quant al projecte Inkscape en català Softcatalà proporciona paquets d'instal·lació de l'Inkscape per als usuaris catalanoparlants. El paquet que podeu descarregar de Softcatalà ocupa menys espai en disc ja que s'han suprimit la resta d'idiomes en què es troba disponible l'aplicació. Quina versió emprar per a cada sistema operatiu?\n\n * Windows 2000 i XP: la versió recomanada és la 0.45-1. Podeu baixar-vos el paquet en català des de la pàgina de descàrregues del programa (http://www.softcatala.org/prog171.htm).\n * Windows 98 Segona edició i Me: degut a incompatibilitats amb les biblioteques gràfiques de l'Inkscape, la darrera versió disponible és la 0.42-3. Podeu baixar-vos el paquet en català des de la següent adreça ftp (https://www.softcatala.org/pub/softcatala/inkscape/Inkscape-0.42-2.win32.exe).\n * GNU/Linux: l'Inkscape es troba disponible per a totes les distribucions. Degut a la dificultat de proporcionar un únic paquet instal·lable, el mètode d'instal·lació recomanat és mitjançant el gestor de paquets de la vostra distribució.\n * Mac OSX: descarregueu l'Inkscape des de la seva pàgina web: http://www.inkscape.org/download.php?css=css/base.css \n * Per a obtenir el codi font o l'instal·lador original de Windows amb tots els idiomes, aneu a http://www.inkscape.org/download.php?css=css/base.css. \n\nMés informació Podeu obtenir més informació quant a l'Inkscape i com col·laborar amb el nostre projecte a http://www.softcatala.org/wiki/Inkscape. \n", "date": "2007-03-29 00:00:00", "id": "1139", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del programari de dibuix vectorial Inkscape versió 0.45.1" }, { "content": "Des del dijous, 20 de març, ja es pot adquirir a les llibreries la segona edició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) a un preu de 67 euros. Aquesta nova edició, que consta d'uns 70.000 articles, és considerat el diccionari normatiu de la llengua catalana, tot i que el propi lloc web de l'IEC dóna encara les definicions de la primera edició. El nou DIEC recull mots de variants dialectals diferents del català central; per exemple, inclou idò, díhuit i pitavola, entre moltes altres; l'IEC ha remarcat que es tracta d'un diccionari \"per a tots els catalanoparlants, sigui del territori que siguin\", incidint indirectament, un cop més, en la unitat de la llengua. Pel que fa als neologismes, aquesta segona edició defineix termes que ja havien estat normalitzats pel Termcat; en l'àmbit de la informàtica, recull mots com ara emoticona, internauta, lloc web, mòdem, pàgina web, pirata informàtic, píxel, processador de textos o xat. També s'hi ha afegit el sufix –màtica. \n", "date": "2007-03-30 00:00:00", "id": "1140", "title": "L'IEC presenta la segona edició del seu diccionari" }, { "content": "Ja es pot baixar el paquet de traducció de l'interfície catalana del Windows Vista. El paquet es pot instal·lar sobre les versions en castellà o francès i és un pedaç que tradueix l'interfície dels programes i opcions principals del Windows. Aquesta traducció havia de sortir inicialment amb el llançament de Vista però ha patit diversos retards. La trobareu a la web de Microsoft [de baixades](http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyID=0e21eb7b-e01a-4fcc-b7f1-30e419da7f5b&displaylang=ca). Per altra banda també es troba disponible des del febrer la traducció del Microsoft Office 2007 que tradueix l'interfície d'usuari dels programes més corrents (Word, Excel, Power Point, Outlook) però no l'ajuda. Trobareu aquesta actualització a la web [de Microsoft.](http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyID=91426c33-ea45-482d-af08-cd8ea8cbfd53&DisplayLang=ca) Nota: Aquest paquet només funciona amb Windows Vista i les versions de 32-bits.\n", "date": "2007-04-06 00:00:00", "id": "1141", "title": "Disponible el paquet d'idioma català per al Windows Vista" }, { "content": "El projecte [Debian](http://www.debian.org) es complau d'anunciar la publicació oficial de la versió 4.0 de Debian GNU/Linux, amb nom clau «etch», després de 21 mesos de constant desenvolupament. Debian GNU/Linux és un sistema operatiu lliure, totalment en català, que suporta un total d'onze arquitectures de processadors i inclou els entorns d'escriptori KDE, GNOME i Xfce. També incorpora programari criptogràfic i compatibilitat amb FHS v2.3 i el programari desenvolupat per a la versió 3.1 d'LSB. Amb el nou procés d'instal·lació completament integrat, Debian GNU/Linux 4.0 permet de forma innovadora l'ús de particions xifrades. Aquest llançament introdueix un entorn gràfic d'instal·lació desenvolupat de nou que suporta sistemes d'escriptura amb caràcters compostos i idiomes complexos; el sistema d'instal·lació per a Debian GNU/Linux s'ha traduït a 58 idiomes. A partir de Debian GNU/Linux 4.0, el sistema de gestió de paquets ha millorat pel que fa a seguretat i eficiència. L'APT segur permet la verificació de la integritat dels paquets descarregats des de les rèpliques. Els índexs de paquets actualitzats no es descarregaran per complet, sinó que s'actualitzen amb fitxers més petits que contenen només les diferències respecte les versions anteriors. Debian GNU/Linux funciona en un ampli rang d'ordinadors que van des d'agendes electròniques i ordinadors portàtils fins a supercomputadors, sense descurar cap maquinari intermedi. En total, es dóna suport a onze arquitectures, incloent Sun SPARC (sparc), HP Alpha (alpha), Motorola/IBM PowerPC (powerpc), els IA-32 (i386) i IA-64 (ia64) d'Intel, HP PA-RISC (hppa), MIPS (mips, mipsel), ARM (arm), IBM S/390 (s390) i – com a novetat a Debian GNU/Linux 4.0 – AMD64 i Intel EM64T (amd64). Debian GNU/Linux es pot instal·lar des de diversos medis d'instal·lació, com DVD, CD, memòries USB i disquets, o a través de la xarxa. GNOME és l'entorn d'escriptori per defecte i es troba al primer CD. L'entorn d'Escriptori K (KDE) i l'escriptori Xfce es poden instal·lar des de dues imatges de CD alternatives. Amb Debian GNU/Linux 4.0 també s'ofereix per primera vegada CD i DVD multiarquitectura, que permeten instal·lar el sistema en diferents arquitectures emprant un únic disc. Debian GNU/Linux es pot descarregar ara mateix a través de bittorrent (la manera recomanada), jigdo o HTTP; llegiu Debian GNU/Linux en CD per a més informació. Aviat també estarà disponible en DVD i CD-ROM per part de nombrosos venedors, vegeu vendors. Aquest llançament inclou un bon nombre de paquets de programari actualitzats, com l'Entorn d'Escriptori K 3.5.5a (KDE), una versió actualitzada de l'entorn d'escriptori GNOME 2.14, l'entorn d'escriptori Xfce 4.4, l'escriptori GNUstep 5.2, X.Org 7.1, OpenOffice.org 2.0.4a, GIMP 2.2.13, Iceweasel (una versió sense marca del Mozilla Firefox 2.0.0.3), Icedove (una versió sense marca del Mozilla Thunderbird 1.5), Iceape (una versió sense marca del Mozilla Seamonkey 1.0.8), PostgreSQL 8.1.8, MySQL 5.0.32, la Col·lecció de Compiladors GNU 4.1.1, la versió del kernel de Linux 2.6.18, Apache 2.2.3, Samba 3.0.24, Python 2.4.4 i 2.5, Perl 5.8.8, PHP 4.4.4 i 5.2.0, Asterisk 1.2.13, i més de 18.000 altres paquets de programari preparats per a ser utilitzats. Les actualitzacions a Debian GNU/Linux 4.0 des del llançament anterior Debian GNU/Linux 3.1 (anomenat sarge són dutes a terme automàticament amb la utilitat de gestió de paquets aptitude, i fins a un cert grau, amb l'eina de gestió de paquets apt-get. Com sempre, els sistemes Debian GNU/Linux poden actualitzar-se de forma raonablement simple, a l'acte, sense necessitats especials d'aturada del sistema, però és molt recomanable llegir les notes de publicació i cercar-hi possibles incidents. Per les instruccions detallades sobre la instal·lació i actualització de Debian GNU/Linux, si us plau mireu-vos les notes de llançament. Tingueu present que les notes de llançament milloraran i seran traduïdes a més idiomes en les properes setmanes. Quant a Debian Debian GNU/Linux és un sistema operatiu lliure, desenvolupat per més d'un miler de voluntaris al voltant de tot el món que col·laboren mitjançant Internet. La dedicació de Debian al Programari Lliure, la seva naturalesa no comercial i el seu model de desenvolupament obert la fan única entre les distribucions GNU/Linux. Els punts forts del projecte Debian són la seva base de voluntaris, la seva dedicació al Contracte Social de Debian i el seu compromís per oferir-nos el millor sistema operatiu possible. Debian 4.0 és un altre pas important en aquesta direcció. Informació de contacte Per més informació, si us plau visiteu les pàgines web de Debian a http://www.debian.org/ o envieu un correu a press@debian.org.\n", "date": "2007-04-09 00:00:00", "id": "1142", "title": "Llançament de Debian GNU/Linux 4.0" }, { "content": "L'OpenOffice.org 2.2 és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Té tot el que es pot esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Hi podreu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 2.2 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux i Unix. És el primer paquet ofimàtic que implementa l'estàndard OpenDocument Format, aprovat pel comitè internacional d'estàndards ISO/IEC. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc), el mòdul de presentacions (Impress) i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, doncs, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. En la versió 2.2, els usuaris s'adonaran immediatament de la millora en la qualitat de presentació del text en totes les parts de l'OpenOffice.org. Ara s'utilitza per defecte l'interlletratge (anglès kerning), una tècnica per a millorar l'aspecte del text escrit amb tipus de lletra proporcionals La funció d'exportació de PDF s'ha millorat amb l'addició de l'opció per a la creació opcional d'adreces d'interès. La versió 2.2 també inclou millores per a aprofitar les noves opcions estètiques que ofereix el nou Microsoft Windows Vista. En aquesta nova versió, el gestor de fulls de càlcul Calc ha millorat la seva compatibilitat amb els formats de fitxer de Microsoft, incloent-hi la compatibilitat amb taules de Pivot i algunes funcions trigonomètriques especialitzades. S'han millorat també les opcions de compatibilitat per a alguns connectors de base de dades, com ara l'Oracle ODBC. La versió 2.2 protegeix als usuaris de vulnerabilitats de seguretat que han estat descobertes, i mitjançant les quals el PC podia ser atacat per certs tipus de documents. Es recomana a tots els usuaris que s'actualitzin a l'OpenOffice.org 2.2. Descàrrega: Versió per a Windows http://www.softcatala.org/prog126.htm Versió per a GNU/Linux https://www.softcatala.org/pub/softcatala/openoffice Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2007-04-12 00:00:00", "id": "1143", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 2.2" }, { "content": "Softcatalà, en col·laboració amb [Mozilla](http://www.mozilla.com/) i [Mozilla Europa](http://www.mozilla-europe.org), presenta la traducció al català de la versió 2 del seu popular gestor de correu Thunderbird, que es presenta simultàniament en [més de trenta llengües](http://ca.www.mozilla.com/ca/thunderbird/all.html). A banda de l'aplicació, també s'estan traduint progressivament les pàgines oficials del programa que hi estan associades, per a així apropar-lo i facilitar-ne l'ús a l'usuari catalanoparlant en l'experiència diària. El Thunderbird és un client de correu i grups de discussió lliure i gratuït d'execució ràpida, que consumeix menys recursos que altres alternatives. El programa té gran quantitat d'opcions de personalització i incorpora les característiques més útils que pot necessitar un gestor de correu d'avui dia: filtres de missatges, gestió del [correu brossa](http://softcatala.org/wiki/Thunderbird:Correu_brossa) amb autoaprenentatge, [safata d'entrada global](http://softcatala.org/wiki/Thunderbird:Safata_d%27entrada_global) i, a més, lectura de [canals RSS](http://softcatala.org/wiki/Thunderbird:RSS) i [podcasting](http://ca.wikipedia.org/wiki/podcasting), etc. Tot això juntament amb les opcions a les quals podem estar més habituats, com ara la cerca de missatges o una llibreta d'adreces personal. També hi trobem auxiliars per a migrar el nostre correu des d'altres clients de correu del mateix ordinador. Entre les novetats més notables, cal destacar: \n\n * Un nou sistema d'etiquetatge, on ara poden afegir-se noves etiquetes personalitzades, apart de les que ja s'incloïen per defecte.\n * Un historial de missatges, que permet moure's a través dels missatges de la mateixa manera que es fa amb un historial de navegació des del navegador.\n * Una cerca millorada integrada dins dels missatges, a l'estil del navegador web Firefox, activada a mesura que s'escriu.\n * Nous auxiliars de configuració, per a posar a punt comptes de correu de serveis tan populars com gmail o .mac.\n * Altres detalls per a fer més agradable el seu ús quotidià, com ara la previsualització dels nous missatges d'una carpeta quan hi passem el ratolí per sobre, o una notificació gràfica d'arribada de nou correu, ara a tots els sistemes operatius.\n\nCom amb el navegador [Firefox](http://www.firefox.cat), és possible augmentar-ne les prestacions gràcies a les extensions. Un exemple n'és l'extensió [Webmail](http://webmail.mozdev.org/), la qual permet utilitzar alguns dels servidors de correu web més populars. Pel que fa a la seguretat, hi ha moltes funcionalitats per a protegir la privadesa de l'usuari, com ara el blocatge automàtic de les imatges incloses als missatges, la detecció d'intents de [pesca electrònica](http://ca.wikipedia.org/wiki/pesca_electr%C3%B2nica), la gestió de certificats o el xifratge i autenticació amb algorismes de clau pública amb extensions com l'[Enigmail](http://enigmail.mozdev.org/). Podeu baixar-vos el Thunderbird 2 en català per a: \n\n * [GNU/Linux](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/thunderbird/2.0.0.0/linux/thunderbird-2.0.0.0.tar.gz)\n * [Mac OS X](https://www.softcatala.org/pub/softcatala/thunderbird/2.0.0.0/mac/Thunderbird_2.0.0.0.dmg)\n * [Windows](http://softcatala.org/prog168.htm)\n\nPodeu trobar més informació del Thunderbird al wiki de Softcatalà. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a . \n", "date": "2007-04-19 00:00:00", "id": "1144", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del gestor de correu Thunderbird 2" }, { "content": "El proper divendres 20 d'abril, la [Comunitat Catalana d'Usuaris del sistema operatiu Ubuntu](http://www.ubuntu.cat) farà una festa per celebrar el llançament de la nova versió 7.04, altrament coneguda amb el nom de Feisty Fawn. La festa tindrà lloc al Centre Cultural de Les Corts, c/Dolors Masferrer i Bosch 33, a partir de les 8 del vespre. Prop de l'estació \"Les Corts\" de la línia 3 del metro. Es passarà una presentació de l'equip en format lliure, s'amenitzarà la vetllada amb música lliure, hi haurà un parell d'ordinadors mostrant la nova versió, un concurs per a elegir el logotip de l'equip i es donarà recolzament i ajut a la gent no iniciada que hi assistirà. Ubuntu és una de les diverses distribucions (o variants) del Sistema Operatiu GNU/Linux, amb més de 16.000 programes lliures, gratuïts i d'alta qualitat disponibles per a instal·lar-los de forma molt simple. Utilitzant Ubuntu, l'usuari pot realitzar sense cap problema des de les tasques habituals (ofimàtica, retoc fotogràfic, reproducció multimèdia, comunicacions per internet...) fins a les més sofisticades (edició de vídeo, tasques de servidor, programes científics, etc.) amb la seguretat de veure's lliure dels típics problemes de sistemes privatius com ara els virus o les restriccions introduïdes artificialment. Amb Ubuntu, a més, es pot gaudir d'un sistema operatiu traduït al català gràcies a l'esforç de desenes de voluntaris repartits per tot el domini lingüístic. Per a més informació, consulteu la [pàgina web de la festa](http://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/festafeisty/). \n", "date": "2007-04-18 00:00:00", "id": "1145", "title": "Festa de llançament d'Ubuntu Feisty a Barcelona" }, { "content": "Aquest 17 de maig, coincidint amb la celebració del Dia d'Internet es dóna el tret de sortida de la Marató de la Viquipèdia en català als centres educatius al Principat. La [Marató Viquipèdia](http://xtec.cat/maratoviqui) és una proposta del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya adreçada als centres de primària i secundària i a la comunitat educativa en general amb motiu del Dia d'Internet, el 17 de maig. La Marató va adreçada a centres i serveis educatius, professorat i alumnat i la comunitat educativa. La Wikipedia és una enciclopèdia lliure, accessible a Internet i disponible en 250 llengües elaborada col·laborativament per alguns dels seus propis lectors. Tothom pot modificar, traduir o crear articles nous seguint unes normes d'estil senzilles i respectant les regles de bon comportament. Està sostinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu oferir el lliure coneixement a totes les persones del món. S'ocupa del manteniment, del desenvolupament i de la distribució, sense incloure-hi publicitat. La celebració del Dia d'Internet sorgeix amb l'objectiu és difondre i promoure l'ús d'Internet a tota la societat i aconseguir que Internet sigui cada vegada més accessible per a les persones que tenen alguna discapacitat. La primera edició del Dia d'Internet va tenir lloc el 25 d'octubre de 2005. Posteriorment, al novembre, la II Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació, celebrada a Tunis, va aprovar, a instàncies d'Espanya, assignar el 17 de maig el Dia Mundial de la Societat de la informació, assumint com a propis els objectius proposats per al Dia d'Internet. La Viquipèdia és l'edició en català de la Wikipedia. Va ser creada el 16 de març de 2001 i, durant dos mesos, fou l'única amb articles en llengua no anglesa. Té aproximadament, uns 60.000 articles (a mitjan del mes de maig de 2007), mentre que en anglès n'hi ha 1.706.000, en francès 466.000, en espanyol 216.000 o en una llengua minoritària, com ara el finès, 106.466. Actualment, la Viquipèdia en català és en el grup de llengües de més de 10.000 entrades. La Marató Viquipèdia tracta de presentar, en forma de repte, la superació dels 100.000 articles escrits en català durant l'any 2007. Objectius de la Marató * Donar a conèixer als alumnes l'enciclopèdia Viquipèdia en català. * Conèixer la dimensió col·laborativa d'aquest projecte d'abast internacional. * Participar-hi activament mitjançant la creació o la millora d'articles nous. * Superar els 100.000 articles en llengua catalana de la Viquipèdia durant l'any 2007. * Promoure l'ús d'Internet als centres educatius. Més informació * http://xtec.cat/maratoviqui * \n", "date": "2007-05-13 00:00:00", "id": "1146", "title": "Tret de sortida de la Marató de la Viquipèdia en català als centres educatius" }, { "content": "Reproducció de l'article publicat al número 37 de la revista [Llengua i Ús](http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/liu.htm) on s'entrevista a Marc Belzunces de Softcatalà per parlar de l'organització de l'entitat i fer un repàs de la seva activitat en els darrers anys. - Introducció Associació sense ànim de lucre que fomenta l'ús del català a les noves tecnologies. || Lloc web que recopila els projectes de Softcatalà i tot el programari existent en català. Així es defineix Softcatalà, a mode de diccionari, a la pagina principal del seu lloc web. Estudiants, programadors, aficionats, professionals vinculats a la llengua catalana o al sector de la informàtica i d'Internet, és altament probable que puguin tenir guardat el lloc web de Softcatalà a la seva llista de Preferits. Softcatalà ha esdevingut un referent imprescindible i inqüestionable arreu dels Països Catalans, i gaudeix de reconeixement a escala internacional per la seva feina de localització i per la seva filosofia sobre el programari lliure. Administracions i empreses prenen en consideració els seus articles a l'hora de planificar estratègies, actuacions o definir polítiques comunicatives. A les portes de complir-se deu anys de la seva aparició, considerem que val la pena veure com és Softcatalà des de dins, tot xerrant amb un dels seus membres més antics, Marc Belzunces. - Softcatalà va néixer el 1997. Quants éreu en aquell moment? Jordi Mas, Miquel Piulats i Jordi Coll van estar treballant durant un any en la traducció del Netscape al català i, en fer-se públic, s'hi va sumar Quico Llach. Alguns tenien experiència en internacionalització i localització de programari a l'estranger. Aquestes quatre persones van establir el que és actualment Softcatalà. Més tard, Jordi Coll va abandonar Softcatalà per manca de temps. - Quantes persones han col·laborat en aquestes traduccions? Aixà és molt difícil de calcular. Desenes, segurament centenars de persones. La localització al català (traducció i adaptació a l'entorn cultural) és un procés complex en que cal la intervenció de molts perfils: l'enginyer de programari, el traductor, el corrector, el provador de l'aplicació i finalment els usuaris, que ens comuniquen possibles errors. - Quines dimensions té l'equip habitual? En els darrers anys no ha variat gaire la quantitat de gent a Softcatalà. Una quinzena en el nucli dur, i una altra quinzena amb menys dedicació. Caldria sumar-hi una vintena més de persones que, sense ser estrictament de Softcatalà, ajuden notablement en els diversos projectes que tenim. - Compartiu uns principis que impregnen la manera de fer de Softcatalà. Ens pots explicar en què consisteixen? Els teniu presents entre els vostres criteris de selecció de col·laboradors? Primer de tot cal dir que tenim menys col·laboradors del que ens agradaria. I personalment crec que caldria una rotació en les feines de més responsabilitat que ara mateix no és possible. En general, adrecem les persones interessades a col·laborar als diversos projectes que tenim. Si aleshores veiem que comparteixen la nostra manera de fer i els nostres principis, els convidem a participar de les decisions de l'associació. Entre els principis més interioritats, potser el primer és el de la independència. Probablement perquè els membres fundadors es van inspirar en el món anglosaxó. Mai no hem demanat una subvenció i sempre hem rebutjat cordialment les que ens han ofert. Tot i que procurem dialogar amb totes les administracions públiques i fer-nos arribar les nostres opinions, volem tenir les mans lliures si cal criticar-les. Aquesta llibertat és difícil d'aconseguir tenint una subvenció. Observem amb preocupació com de manera generalitzada la societat civil és subvencionada (o vol ser-ho), amb l'element de pressió i instrumentalització política que això pot significar. Entenem que per al bon funcionament d'un país ha d'haver-hi associacions de la societat civil completament independents del poder polític. La transparència també és fonamental entre els membres de Softcatalà, perquè molts no ens coneixem, i amb els que ens coneixem ens veiem personalment molt poc. Com que ens relacionem per correu electrònic -per llistes de correu electrònic-, la transparència és òbvia: els missatges els poden veure tots els membres. Portes enfora, i per la mateixa dinàmica d'Internet i la filosofia del programari i el coneixement lliure, procurem ser al màxim de transparents possible. En la feina concreta, la meritocràcia és bàsica: les decisions últimes sobre un projecte les pren la persona que mes hi ha treballat. Entre altres coses perquè és la que coneix més bé la feina i la que pot prendre les millors decisions. Tanmateix, hi ha un procés de diàleg comú, i es pot dir que les decisions importants sempre es prenen per acord. La meritocràcia comporta iniciativa. Procurem evitar sempre el \"es podria fer això...\" i substituir-lo pel \"s'ha de fer això i jo me n'encarrego\". Per poder fer, es poden fer moltes coses, però cal que algú les faci. I als Països Catalans potser hi ha massa del primer i massa poc del segon. Potser aquesta és una de les claus del petit èxit de Softcatalà. La motivació és cabdal. Entenem que els col·laboradors han de fer feina en el que els motivi. Si no, el resultat es veu clarament afectat. Tot i que sempre es pot millorar, crec que tenim un molt bon ambient de treball que afavoreix l'activitat. Per a nosaltres, la unitat de la llengua es un fet obvi i natural. Els membres i col·laboradors de Softcatalà són d'arreu dels Països Catalans i ens comuniquem diàriament. Si bé és cert que els col·laboradors del Principat són majoria, el nombre de col·laboradors valencians i balears és molt important i porten el lideratge en projectes cabdals de programari en català. En cada projecte es pot dir que hi ha gent d'arreu. Tot i que no tenim cap problema polític amb això, i que reconeixem i respectem les autoritats lingüístiques, alguna vegada hem parlat sobre el tema, fonamental en el model de llengua. Cal conciliar el model general de la llengua amb els models d'àmbits restringits i, per sobre de tot, hem de procurar que les solucions acordades no desmotivin els nostres col·laboradors. - Com funcioneu com a col·lectiu i com a organització no lucrativa: quina és la vostra dinàmica de grup? Quin és el vostre estil de relació? Softcatalà es pot dir que és un servidor, un ordinador. Primer el teníem als Estats Units, i ara el tenim a la Universitat de Lleida. En aquest ordinador tenim allotjat el nostre web i el nostre sistema de correu. Els membres de Softcatalà ens comuniquem per llistes de correu: hi ha una llista només dels membres de l'associació, i després cada projecte de traducció té una llista pròpia oberta a tothom. Hi ha membres de Softcatalà que no ens hem vist mai; això vol dir que la residència no és cap problema, de fet, un membre nostre viu a Estocolm. Independentment d'on visquis, pots fer feina efectiva amb un ordinador, una connexió d'Internet, coneixement i ganes. No existeix un carnet de membre de Softcatalà, en el sentit clàssic. Si se't convida a la llista de correu dels membres, es pot dir que ets membre de ple dret de l'associació. En tot cas, no rebutgem la feina ni les opinions dels col·laboradors que no formin part d'aquesta llista de correu. També cal ressaltar que alguns dels nostres membres participen i lideren projectes d'àmbit internacional. Softcatalà és reconeguda per la comunitat internacional del programari lliure. Aquest element és molt important, ja que participem amb total normalitat i sense intermediaris amb la resta de traductors o col·lectius del món. Ens consta que hem estat un referent en processos de traducció a altres llengües, com per exemple al Vietnam. - Quants programes heu traduït des que vau començar? Això és molt difícil de dir. Per exemple, treballem en la traducció del GNOME, un entorn d'escriptori compost per desenes de programes. Per esmentar-ne uns quants d'actuals: OpenOffice.org, Firefox, Thunderbird, Sunbird, GNOME o Abiword. Ens agradaria traduir-ne més, però ens caldria més gent. A més, hi ha membres nostres que han traduït programes sense fer-ho en nom de Softcatalà. - En els darrers anys s'ha passat de programes que treballen contra la plataforma Internet (és a dir, instal·lables a l'ordinador, p. ex. Getright, Firefox ...) a programes web que treballen des de la plataforma lnternet (és a dir, que s'hi accedeix des del navegador; p. ex. Google, Flickr, etc.).Quin es el vostre plantejament davant d'aquesta nova perspectiva? Quina és la presencia que hi té el català? El català és anecdòtic en l'espectre lingüístic dels milers de serveis webs que s'ofereixen. Davant la impossibilitat que una o diverses organitzacions puguin traduir-los, és obvi que s'ha de crear una capa de recursos bàsics lingüístics lliures perquè les empreses els puguin utilitzar i incorporar-hi el català sense cap cost. Aquests recursos ja existeixen en altres llengües i són a l'abast de les empreses que els volen utilitzar. De fet, els gestors de continguts serveis lliures i multilingües sovint incorporen les traduccions al català de manera natural, i això demostra que aquesta és la línia a seguir. En aquest sentit, Softcatalà ha participat en la traducció de gestors lliures com el Drupal. Si ens ho demanen, no descartem assessorar empreses en serveis web, però cal dir que nosaltres no som una empresa privada de traducció ni creiem que sigui la nostra funció. A més, haurien de tenir un model que ens resultés confortable, en el sentit que fos útil per a tothom. Cal que les empreses tinguin un plantejament multilingüe. Google és un bon exemple a seguir. Des de bon començament va permetre a terceres persones traduir els seus serveis web, mitjançant un programa específic i obert. En canvi, el model de Yahoo (propietària de Flickr) no és bo. No es pot pagar amb diners públics les empreses perquè tinguin les coses en català. - Us heu plantejat introduir-vos en altres àmbits tecnològics més enllà del programari informàtic? L'objectiu de Softcatalà és la difusió de la llengua catalana a les TIC. Tot i que ens centrem en la localització de programari sempre ens han preocupat altres temes, com la telefonia mòbil, els serveis web o els usuaris. Tanmateix, som un equip limitat i ara mateix no podem anar més enllà. - El gestor de memòries de traducció de Softcatalà accepta alimentar-se procedent d'altres traduccions? Sempre hem tingut clar que nosaltres no ho podem traduir tot. Així que des de bon començament Softcatalà ha procurat proporcionar eines perquè qualsevol persona interessada pugui localitzar o traduir programari. Per això mantenim el Recull de Termes, la Guia d'estil o la memòria de traducció. La memòria de traducció és la recopilació de les cadenes de text dels principals projectes de traducció. Hi ha prop de 100.000 cadenes. A nosaltres ens serveix per anar homogeneïtzant traduccions entre projectes. De cara enfora, és probablement el recull més important sobre traducció de programari al català, la qual cosa fa que sigui una referència molt important per a qualsevol. Un fet rellevant és que és lliure. Hi ha pocs exemples de memòries de traduccions lliures en l'àmbit internacional, i sens dubte aquesta és una de les més importants. D'altra banda, a Softcatalà procurem estar al corrent de totes les traduccions de programari que tant altres associacions com empreses privades fan al català. Ens serveix per trobar solucions a nova terminologia o homogeneïtzar-la. Cal ressaltar la nostra col.laboració amb el TERMCAT. Hi tenim un dialeg fluid i cordial, i crec que és molt positiu i profitós per a tots dos. - Com és la vostra relació, si existeix, amb altres associacions que també treballen de manera voluntària en pro del català a les TIC? La relació amb altres associacions és a nivell personal. Coneixem membres d'altres associacions i procurem comunicar- nos entre nosaltres. En general, tots reconeixem i respectem la feina (feinada!) de tothom. - Quin és el vostre plantejament envers la comunitat de blocaires? Iniciatives com el vostre corrector en línia s'hi inscriuen? No tenim cap plantejament específic. Uns quants membres de Softcatalà participem d'aquest fenomen, i tenim el Planeta Softcatalà, en que s'apleguen els apunts dels blocs dels membres. No s'hi parla necessàriament de TIC, i no representa cap posició de l'associació. Són més aviat blocs personals. El corrector en línia parteix d'una mancança estructural. El 2004 el 46% dels habitants dels Països Catalans afirmaven no saber escriure el català. L'escriptura actualment es desenvolupa principalment a l'ordinador. És la principal necessitat de l'usuari catalanoparlant. L'únic corrector lliure de català (només ortogràfic) que es pot inserir a qualsevol programa informàtic parteix de la feina feta fa uns quants anys per un físic, l'Ignasi Labastida. La seva feina va ser continuada per un membre de Softcatalà, el lingüista Joan Moratinos. Aquest corrector és el que incorporen (amb variacions) programes com l'OpenOffice.org, l'Abiword o el Thunderbird, i serveis com el Gmail de Google, entre d'altres. Tot això s'ha fet des de la societat civil, sense recursos específics i poca gent. Què han fet fins ara les nombrosissimes universitats i administracions amb milers de persones i finançament disponible? Fins ara han seguit un model equivocat (amb alguna excepció molt puntual), i no hem obtingut res aprofitable per a la societat, que seria el més lògic venint del finançament públic. Després de molts anys d'explicar aquesta problemàtica des de Softcatalà, sembla que hi ha en marxa algun corrector ortogràfic i gramatical des d'institucions públiques. Però com que no tenim un producte final per avaluar, no tenim cap posició presa, i hem de continuar fent feina amb el que tenim. Sé que, previ- ament, a la UPC s'havia fet algun corrector gramatical lliure, pera per alguna raó que desconec no ha sortit de l'àmbit de la recerca. Cal dir que llengües tan amenaçades com l'anglès o l'alemany disposen de correctors ortografics i gramaticals lliures. És per aixo que ens costa molt entendre la situació actual en aquest tema. - Quina ha estat la vostra política en relació amb la traducció de programes propietaris /programes lliures i programes per a MS-Windows i programes per a altres i SO? Accepteu fer difusió de programes propietaris en català? Softcatalà vol que el català sigui a tot arreu, independentment que els programes siguin d'una empresa privada o estiguin desenvolupats per la comunitat de programari lliure. Al principi Softcatalà va traduir programes d'empreses privades per tal de poder cobrir les mancances més bàsiques. Però amb la posterior eclosió del programari lliure i la seva difusió, per a nosaltres va ser més lògic començar a treballar amb aquest tipus de programari, ja que les limitacions són mínimes i l'impacte es maximitza. Tanmateix, no descartem traduir un programa d'una empresa privada si és necessari i algun membre de Softcatalà hi esta prou motivat. Treballar amb una empresa privada comporta limitacions. A més, nosaltres no som una empresa de traducció i no volem fer-los competència, ja que no es positiu per a ningú. Creiem que les empreses han de tenir productes en català i que han de pagar altres empreses o persones per les traduccions, si així ho fan amb les altres llengües. No volem treballar per a una empresa de franc i no volem que l'associació guanyi diners per aquesta feina. Tanmateix, Softcatalà és un referent i tenim gent experta. Les principals companyies internacionals del sector ens han ofert traduccions. En parlem, però els adrecem a empreses o persones que puguin dur a terme aquestes traduccions. Algun membre de Softcatalà, a títol individual, treballa o ha treballat per a alguna empresa. Per exemple, en Quico Llach ha treballat per a Google en la revisió de les seves traduccions al català. - Resulta difícil parlar de programari en català sense parlar de Softcatalà. Com expliqueu l'èxit i la implantació social de la vostra iniciativa? Com es materialitza el reconeixement a la vostra tasca? Softcatalà va néixer quan no hi havia pràcticament res en català a les TIC. Vam crear un lloc web des d'on poder descarregar programes en català (no solament els nostres) i enviàvem un missatge mensual amb les noves incorporacions. Continuem enviant a més de 40.000 persones les nostres novetats. Vam crear recursos per a la traducció, fòrums perquè els usuaris poguessin resoldre els problemes entre ells, i un servei de llistes de correu per als nostres projectes i obert a tercers. Vam apostar per programes gratuïts des del començament, i posteriorment pel programari lliure. Es pot dir que Softcatalà va crear un model nou partint de zero, i no sols a escala nacional, sinó també en l'àmbit internacional. Actualment tenim 20.000 visites diàries al nostre web que, d'acord amb el rànquing d'Alexa, significa ser la vuitena pagina web en català amb més difusió. Tenim desenes de milers de descarregues cada mes. I potser el que més ens omple són els missatges d'agraïment sincer que rebem cada mes per part d'usuaris. L'any 2004 vam rebre per part de la Generalitat de Catalunya el Premi Nacional d'Internet. La mateixa institució ens va atorgar el Premi Nacional de Cultura en l'apartat de Difusió de la Llengua catalana l'any 2006. L'any 2005 la Universitat de Barcelona ens va atorgar el premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística. Amb certa freqüència se'ns convida a participar en taules rodones i en la realització de xerrades arreu del país. Igualment, vam liderar durant tres anys les Jornades sobre el català a les Noves Tecnologies, que vam coorganitzar amb la Generalitat de Catalunya (amb la Secretaria de Política Lingüística i posteriorment també amb la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació), l'Institut Joan Lluís Vives, la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Amb les Jornades vam voler crear un fòrum de relació entre tots els agents actius en el català a les noves tecnologies (associacions, empreses privades, usuaris i institucions públiques). Crec que van ser un èxit, però van arribar a una complexitat organitzativa que escapa a les nostres possibilitats. Tanmateix, cal relativitzar l'èxit de Softcatalà. Moltíssims usuaris catalanoparlants no tenen cap programa en català al seu ordinador, les universitats públiques dels Països Catalans mateixes prefereixen l'espanyol o l'anglès per a programes disponibles en català des de fa anys, o institucions de la significacio de la Biblioteca de Catalunya posen a disposició dels usuaris el Windows en espanyol, tot i ser en català des de fa anys. Tenim un problema molt important en la utilització efectiva. Cal fer molta mes feina. - Feu-nos cinc cèntims de les vies de difusió del vostre treball. La nostra principal via de difusió és el nostre web. Aquest novembre ens han visitat 330.000 persones diferents, la qual cosa ens situa possiblement entre els 5 primers llocs webs en català. Una altra via de difusió importantissima són els missatges que enviem als nostres subscriptors cada vegada que presentem una novetat. Amb les novetats fem notes de premsa, i diversos mitjans nacionals, tant en paper com a Internet i en català i espanyol, acostumen a fer-se'n ressò. També venem CD amb els principals programes traduïts per Softcatalà, que a més ens serveixen per al finançament de l'associació, però d'un impacte molt limitat numericament. Amb diverses administracions públiques dels Països Catalans hem produït centenars de milers de CD que després s'han distribuit a través dels mitjans de comunicació. Puntualment, també alguna revista espanyola d'informàtica ha distribuït programes traduïts per nosaltres (uns quants centenars de miler més), però aquestes revistes en general ignoren el català. Si hi hagués una revista d'informàtica en català al mercat, la difusió seria molt més gran. A més, les principals distribucions GNU/Linux de tot el món incorporen els paquets d'idioma català que nosaltres (i altres associacions) hem traduït, i això fa que el català sigui visible arreu del món en un mateix pla d'igualtat amb la resta de llengües. És difícil calcular l'impacte d'aquesta via, però no és petit. A més, a nosaltres no ens representa cap dedicació específica ni cap despesa econòmica. Finalment, el fet que els programes que traduïm siguin en general lliures permet que els usuaris els copiïn i els puguin instal·lar en qualsevol ordinador. Una via de difusió molt important. - En quina mesura la vostra iniciativa ha servit de tribuna: quin és l'impacte dels articles que heu fet? Ens consta que els nostres articles han tingut un cert ressò en determinats sectors sensibles a la llengua, tant a l'administració catalana com especialment a l'ensenyament. En àmbits més especialitzats potser també n'han tingut, però personalment desconec quantes visites ha rebut la nostra secció d'articles. Algun article sobre la presència del català a Internet ha tingut una amplia difusió en els mitjans nacionals, fins i tot internacionalment. D'altra banda, estem oberts a articles de persones externes a Softcatalà. - Quina és la participació i l'impacte dels vostres fòrums (ara renovats)? Pel que fa als fòrums, fa força temps que els volíem renovar, però tècnicament no era senzill. Sabem que són una eina de consulta important, i per això volíem introduir millores en la cerca d'informació i aprofundir en el sentiment de comunitat (amb usuaris registrats). Creiem que amb les millores seran molt més útils. - Sou optimistes pel que fa al futur del català en l'àmbit de les TIC? Cal diferenciar entre dos àmbits. El primer seria la societat preInternet reflectida a Internet. En aquest àmbit es reprodueixen a la vida electrònica els problemes que tenim a la vida presencial: les empreses no fan productes en català (pagines web, programes...), i la discriminació lingüística encara existent en el sector socioeconòmic impedeix que ens relacionem virtualment en català. El segon àmbit és tot el nou món que s'ha generat dins d'Internet: aquí el català és present amb normalitat, i fins i tot destaca a escala internacional. Penso sobretot en la comunitat de programari i coneixement lliure, en altres paraules, allò que s'ha fet des de la societat civil, on no tenim tants problemes, o tantes excuses, per fer les coses en català. Internet i les noves tecnologies ens fa més iguals a la resta. La nostra comunitat lingüística no hi té pràcticament barreres. Evidentment, hi ha relacions entre tots dos àmbits. El segon influeix en el primer positivament perquè facilita a les empreses i les administracions poder fer les coses en català. En canvi, el segon pot estar condicionat per les maneres de fer del primer. Un exemple concret: força voluntaris que contribueixen a l'enciclopèdia lliure Viquipèdia en català dediquen molts esforços a la versió en espanyol. És obvi que l'enciclopèdia en espanyol té moltíssima més gent per fer aquesta feina i no els cal la nostra ajuda, i en canvi la catalana no rep ajuda d'altres. Evidentment cada voluntari pot fer el que vulgui, però això ens resta eficàcia. Com a elements que ajuden a l'optimisme tenim d'exemple l'eclosió dels blocs. La Viquipèdia està construint des del voluntariat la que serà l'enciclopèdia en català més gran de la història. Podem comparar la dificultat de la catalanització del Windows o l'Office amb la relativa facilitat de catalanització de diverses versions de Linux o de l'OpenOífice.org, Abiword, Gnumeric o KOffice. Avui podem muntar amb relativa facilitat una ràdio i una televisió en català per a Internet, i cada vegada serà més fàcil, fet impensable fa molts pocs anys. La tecnologia juga al nostre favor, però nosaltres hem de voler i saber jugar-hi. I creiem que ho farem, per això som optimistes. - La feina duta a terme pels agents implicats en la presència de la llengua en les noves tecnologies és la correcta? Això enllaça amb la pregunta anterior. Creiem que la societat preInternet no fa bé les coses, en el sentit que no explota els recursos que ofereixen les noves tecnologies. Especialment creiem que ni la universitat ni l'IEC ni les administracions públiques ho fan bé, amb excepcions puntuals. Viuen en el model antic i se'ls escapen les noves possibilitats. Per exemple, com a comunitat lingüística necessitem una capa de recursos lingüístics lliures, i ells (que són els mes indicats) no ho han fet fins ara. Les empreses privades avancen en el multilingüisme, però no exploten totes les possibilitats de les noves tecnologies. Reprodueixen economies d'escala tradicional amb els estats com a referents i, com que nosaltres formem part de diversos estats, en sortim perjudicats. De l'experiència en el bilingüisme i en la identificació amb la llengua pròpia, n'hauríem de fer una virtut i ser uns dels referents a escala internacional, tant en arquitectures multilingües com en recursos lingüístics propis. Tenim les condicions necessàries per fer-ho. Des de la societat civil fem les coses igual o millor que altres societats. Per això crec que ho fem prou bé, però és cert que potser encara ens queixem massa i fem menys del que podríem fer. De fet, un dels problemes que en general tenim és que hi ha poca gent que fa massa coses, ja que la nostra demografia és la que és. Tanmateix, amb l'augment de la penetració d'Internet hi ha haurà més gent per repartir la feina. A més, ara mateix des de la societat civil es dediquen esforços a suplir la tasca que no han dut a terme els altres agents. Si ells s'hi dediquen, ens alliberaran de molta feina, i a mes podrem aprofitar el seu treball per a altres objectius. - Preveien alguna commemoració del desè aniversari de Softcatalà? Si sóc sincer, he de dir que no som conscients d'això amb tota la feina que volem fer. Fins ara no ens ho hem plantejat. De fet, amb aquest pregunta m'adono que tocarà fer alguna cosa d'aquí a poc. De ben segur que en farem una de grossa i convidarem tothom. -.\n", "date": "2007-05-21 00:00:00", "id": "1147", "title": "Article: entrevista a Softcatalà" }, { "content": "Fruit de la discussió i treball al voltant d'iniciatives com [orglliure](http://lliure.eu), i davant de la necessitat expressada pels diferents participants d'avançar a favor de la implantació del programari lliure a les diferents administracions, es fa públic un [manifest a favor del programari lliure i formats oberts als municipis](http://lliure.eu/manifest_2007). En aquest es detallen els requisits informàtics actuals a nivell local i es defensa el programari lliure i l'adopció dels formats oberts com a opció més respectuosa amb els ciutadans. \n \nAmb tot això, es demana als candidats a les institucions municipals que assumeixin públicament una posició al respecte, i s'anima igualment a tothom que coincideixi amb allò que s'hi exposa a adherir-s'hi.\n\n# Manifest a favor del programari lliure i formats oberts als municipis\n\n> Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) són, en aquests moments més que mai, un element fonamental en l'economia i el progrés d'una societat. Per fer-les avançar és imprescindible que la ciutadania les pugui emprar de manera universal. Els ciutadans i les ciutadanes tenim dret a accedir a les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC) sense cap discriminació de tipus social, econòmic o de qualsevol altra mena i fer-ho en la nostra pròpia llengua. Els ajuntaments han de comprometre's a defensar el dret d'accés a la societat de la informació dels seus ciutadans així com implicar-se en l'alfabetització digital i en ajudar a superar la fractura digital. L'objectiu d'aquest manifest és exigir als ajuntaments que garanteixin aquests drets dels ciutadans.\n> \n> Un dels pilars fonamentals de l'accés a les TIC és el programari (software). Malgrat això, l'accés al programari es veu restringit per polítiques diverses en forma de contractes, llicències o patents, que en limiten l'ús i discriminen a uns sectors de la ciutadania dificultant-ne o prohibint-ne l'accés en condicions legals i amb garantia de qualitat.\n> \n> Des de fa anys existeix un moviment internacional de persones i entitats que desenvolupen programari sota unes llicències que defensen que quan s'adquireix un programa, l'usuari ha de tenir el dret d'estudiar-ho, modificar-lo i redistribuir-lo lliurement. El programari que garanteix aquests drets es coneix com a programari lliure. El programari lliure permet que tots els seus usuaris puguin ajudar en la seva millora. Són programari lliure el sistema GNU/Linux, diferents navegadors web com el Firefox, els paquets ofimàtics com l'OpenOffice.org o el Koffice, els servidors que utilitza Google i molts altres programes de gran qualitat. Al darrera del programari lliure hi ha milions de voluntaris, i també grans empreses multinacionals com IBM, HP, Sun, etc. \n> \n> Fer servir programari lliure té molts avantatges. Alguns dels més importants són:\n> \n> * Qui el compra no ha de ser client a perpetuïtat del seu proveïdor; pot llogar a qui lliurement triï per fer les modificacions o adaptacions segons les seves necessitats. Si hi ha un error en l'aplicació, no es depen de l'empresa privada en qüestió per a arreglar-ho.\n> * No discrimina a ningú. Fins i tot els actuals proveïdors de programari privatiu poden oferir programari lliure, rellicenciant el seu o adaptant el programari lliure existent.\n> * La majoria del programari lliure és gratuït o de cost molt baix, al contrari que el programari privatiu. \n> * L'accés al codi permet analitzar-lo per comprovar que no fa res de dolent (per exemple, que no contingui codi espia o maliciós). També permet aplicar-hi millores.\n> * Ens permet participar en projectes internacionals punters, i per tant, potenciar una indústria local de desenvolupament de programari.\n> \n\n> \n> Hi ha àmbits estratègics en que l'impacte del programari és especialment important. A continuació n'esmentem alguns:\n\n### La comunicació del ciutadà amb l'administració\n\n> Cada vegada més, la comunicació entre l'administració i el ciutadà es fa per via informàtica. Això fa aquesta comunicació molt més àgil i eficient. Sovint ens trobem, però, que quan els ciutadans necessitem comunicar-nos amb l'administració se'ns obliga a fer servir un tipus d'ordinador o un programari concret d'alguna empresa concreta. L'administració no pot exigir a cap ciutadà ser client de cap empresa, sobretot quan aquesta comunicació es pot fer mitjançant els formats i estàndars oberts definits per comités internacionals eximint a l'usuari d'emprar programari de tal o qual empresa. L'administració hauria de garantir la no transgressió d'aquests estàndars en serveis que ofereix al ciutadà.\n> \n> Un cas especialment rellevant de l'incompliment d'aquests estàndarts es dóna quan s'incompleixen les normes d'accessibilitat. Les normes d'accessibilitat diuen què cal fer per tal que la informació, per exemple d'una pàgina web, pugui arribar a tothom i, especialment, a les persones amb dificultats visuals, auditives o motrius. És paradoxal que l'administració exigeixi als ciutadans complir aquestes normes, per exemple quan es projecta un edifici, i en canvi pràcticament les ignori quan es tracta de les seves pròpies pàgines web.\n\n### La informàtica dels ajuntaments \n\n> L'administració en general i els ajuntaments en particular fan servir molt programari. Això suposa una partida molt important del seu pressupost. Una part d'aquest programari és genèric (sistemes operatius, ofimàtica...). Molt d'aquest programari té alternatives lliures de qualitat. No fer-les servir és un malbaratament dels recursos públics. Una altra part del programari és fet a mida. Les condicions de contractació d'aquest les controla l'administració i, per tant, en pot regular aspectes com ara la titularitat de la llicència, la propietat del codi, el compliment d'estàndards... \n> \n> Malgrat que ja existeixen algunes aliances entre ajuntaments per tenir major poder de negociació davant els proveïdors a l'hora de fer comandes de programari abaratint-ne els costos, encara no hi ha prou reaprofitament de recursos. Ja que aquest programari és pagat amb diners públics, se n'hauria de fer públic el codi. D'aquesta manera s'incentiva a altres ajuntaments a reutilitzar-lo, compartint-ne els costos de manteniment i evolució.\n\n### L'educació\n\n> El sistema educatiu, des de primària fins a la formació d'adults, és un element absolutament fonamental per a la nostra societat. A les escoles, instituts, universitats i altres centres de formació el programari cada vegada hi és més present. Malgrat que la majoria de competències en educació cauen fora de l'àmbit municipal, els ajuntaments tenen una tasca molt important en la formació dels seus ciutadans, sovint dins el context dels centres cívics. Exemples típics són els cursos d'especialització per a professionals i cursos de noves tecnologies per evitar la fractura digital.\n> \n> No usar programari lliure en aquest entorn provoca disfuncions molt importants. Per exemple, sovint els alumnes no poden permetre's tenir a casa, copiat de forma legal, el programari que tenen a l'escola. Això impossibilita usar a casa el que s'ensenya al centre. No hi ha necessitat de forçar aquesta situació quan hi ha programari lliure amb les mateixes funcionalitats. Els governs d'Andalusia i Extremadura ja han aplicat aquesta política amb èxit.\n\n### L'empresa\n\n> En l'àmbit productiu, les petites i mitjanes empreses també són captives del proveïdor. Massa sovint se salten la legalitat per poder accedir al programari privatiu, ja sigui per desconeixement d'alternatives o per manca d'incentius per fer el canvi. Hi ha grans empreses que han pogut fer la migració a programari lliure, però la petita i mitjana empresa necessita informació, formació i suport econòmic per fer aquesta inversió de futur. \n> \n> La situació actual del desenvolupament de noves tecnologies, algunes de les quals encara depenen molt del programari privatiu, limita les empreses catalanes del sector tecnològic a activitats d'instal·lació, manteniment i d'intermediaris de la venda de llicències de tercers. El programari lliure és una oportunitat per a la petita i mitjana empresa del sector, ja que permet l'accés al codi de projectes grans que costarien moltes hores-home no assumibles d'altra manera.\n\n### La llengua\n\n> Un dels aspectes més crucials per l'èxit de les TIC és la integració del català al món digital. Cal que el programari que es fa servir estigui traduït a la nostra llengua. Centenars de voluntaris tradueixen al català el programari lliure mes utilitzat tan bon punt surt una nova versió, i això ho poden fer perquè tenen accés al codi font.\n\n## Demanem\n\n> És per tot això que demanem als candidats a les institucions públiques que prenguin una posició pública raonada a favor o en contra respecte a cadascuna de les següents demandes:\n\n### Comunicació amb el ciutadans utilitzant formats lliures i oberts\n\n> 1. Demanem que els llocs web de l'administració segueixin les recomanacions del Consorci [W3C](http://w3c.org \"http://w3c.org\").\n> 2. Demanem que la documentació que generi l'administració sigui plenament accessible en formats oberts. \n> \n\n> \n> I ho demanem perquè no volem que l'administració imposi als ciutadans quins programes han de fer servir per a poder-s'hi comunicar.\n\n### Ús i desenvolupament de programari lliure dins l'administració sobre plataformes lliures \n\n> 1. Demanem que els ajuntaments mantinguin la seva informació, i per tant les nostres dades, en sistemes d'emmagatzemament basats en programari lliure del qual en pugui saber què fa i de quina manera, protegint la integritat de la informació.\n> 2. Demanem que els ajuntaments alliberin tot el codi font propi fet a mida, de manera que altres administracions, o els ciutadans mateixos, puguem fer-lo servir.\n> 3. Demanem que el nou programari propi que calgui desenvolupar es publiqui sota llicències lliures i faci servir estàndards oberts, i que sigui independent de plataformes privatives (bases de dades, sistemes operatius, llibreries...) de manera que permeti fer la migració a entorns totalment lliures en un futur.\n> 4. Demanem el compromís respecte a la publicació de les despeses anuals en llicències i manteniment de programari en el conjunt de les administracions.\n> 5. Demanem que els plecs de licitació de concursos públics per a la implantació de solucions amb programari exigeixin la utilització de estàndards oberts i l'ús de programari lliure.\n> 6. Demanem que els paràmetres per valorar els mèrits de les empreses i persones que es presenten a concursos públics contemplin el model econòmic del programari lliure. Aquest és diferent del model clàssic d'empresa de programari ja que habitualment està format per xarxes de petites empreses. \n> \n\n> \n> I ho demanem perquè no volem que la nostra administració estigui subjecta als dictats de les multinacionals, perquè pensem que allò que paguem entre tots ho hem de poder aprofitar tots, i perquè les diferents administracions han de poder compartir costos.\n\n### Ús de programari lliure en l'educació.\n\n> 1. Demanem que a les escoles, els cursos de formació per adults i de divulgació de les TIC s'utilitzi programari lliure.\n> 2. Demanem que en concursos i oposicions no es demanin coneixements de determinats productes comercials, sinó de determinades habilitats amb l'ordinador.\n> 3. Demanem la creació de material didàctic específicament dirigit a l'ensenyament del programari lliure i que es difongui públicament i amb permís per ser reutilitzat.\n> \n\n> \n> I ho demanem perquè si volem una societat integrada en les TIC cal que ho fem amb eines que estiguin disponibles per a tothom, legalment i en català. I perquè no és acceptable des d'un punt de vista ètic el subvencionar l'ús de programari privatiu.\n\n### Promoció de l'ús i desenvolupament de programari lliure en el teixit social i econòmic\n\n> 1. Demanem ajudes econòmiques i un servei de suport a la petita i mitjana empresa que vulgui migrar a programari lliure.\n> 2. Demanem que es facin campanyes institucionals de conscienciació en l'ús del programari lliure i dels formats oberts.\n> 3. Demanem que els accessos públics a internet i recursos informàtics (com telecentres i biblioteques) facin ús de programari lliure. \n> 4. Demanem que els ajuntaments serveixin de catalitzadors de qualsevol iniciativa ciutadana que promogui el programari lliure.\n> \n\n> \n> I ho demanem perquè pensem que el programari lliure representa un impuls important al sector tecnològic, crea forts dinamismes socials i permet accedir a la tecnologia en igualtat de condicions.\n", "date": "2007-05-21 00:00:00", "id": "1148", "title": "Manifest a favor del programari lliure i formats oberts als municipis" }, { "content": "El Projecte Fedora és un projecte de codi obert patrocinat per Red Hat i recolzat per una gran comunitat. El seu objectiu és el ràpid progrés del programari i continguts lliures i de codi obert. El Projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, ràpida innovació, meritocràcia i transparència per a obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar. El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El projecte produeix alliberaments de Fedora aproximadament 2 vegades l'any. Per a més informació, referiu-vos a la web del Projecte Fedora a http://fedoraproject.org. Visiteu http://fedora.redhat.com/docs/release-notes/ per a veure les darreres notes de l'alliberament de Fedora. Els usuaris catalanoparlants poden gaudir d'aquesta completa distribució en la seva llengua gràcies al treball dels equips de traducció del programari inclòs. Tant la instal·lació com les eines del sistema, els entorns d'escriptori i les aplicacions més populars es troben traduïdes al català. Novetats de Fedora 7 El canvi més important és, sense dubte, l'esperada unió dels dipòsits «Core» (mantingut per Red Hat) i «Extras» (mantingut per la comunitat): ara Fedora passa a fer servir un únic dipòsit per a tots els seus paquets de programari disponible. És per això que aquest nou alliberament s'anomena «Fedora 7», perdent-se el «Core» del nom de les versions anteriors. Una de les noves característiques implementades és el canvi ràpid d'usuari, gràcies a la integració en la distribució del paquet ConsoleKit. També es poden trobar força millores per a la configuració de xarxes sense fil, gràcies al NetworkManager. Els usuaris d'ordinadors portàtils es beneficiaran dels canvis en el nucli per a reduir el consum energètic. Quant al programari disponible, cal destacar la inclusió de les versions més modernes dels escriptoris GNOME i KDE, així com el paquet ofimàtic OpenOffice.org 2.2, Firefox 2 i el client de missatgeria instantània Pidgin 2.0 (abans conegut com a Gaim). Mètodes d'instal·lació Fedora 7 es pot instal·lar en la majoria d'ordinadors. Els requeriments mínims inclouen un processador Intel Pentium II o superior (la distribució està optimitzada per a processadors Pentium 4 i 256 MiB de memòria RAM. Fedora es troba disponible també per a les arquitectures x86_64, PPC (PowerPC G3 / POWER3) i fins i tot per a PlayStation 3. Per primera vegada, Fedora inclou múltiples customitzacions amb combinacions de programari per a satisfer els requeriments dels usuaris finals. Es disposen dels següents mètodes d'instal·lació mitjançant CD/DVD: * Entorn d'escriptori GNOME o KDE, basat en imatges arrencables que es poden instal·lar en un disc dur. Aquestes customitzacions estan destinades als usuaris d'escriptori que prefereixen una única instal·lació de disc i per a compartir amb amics i, família. * Una imatge normal per a usuaris d'escriptoris, estacions de treball i servidors. Per als usuaris de versions anteriors de Fedora, aquesta customització proporciona un bon camí d'actualització i un entorn semblant a l'existent. * Un conjunt d'imatges en DVD que inclouen tot el programari disponible en els dipòsits de Fedora. Aquesta customització està orientada cap als usuaris que no disposen d'accés a Internet de banda ampla i prefereixen disposar de tot el programari en un disc. Imatges arrencables des del CD Una de les novetats més esperades de la nova Fedora són les imatges de CD autònom, que permeten als usuaris disposar d'un sistema Fedora complet sense haver de realitzar cap instal·lació. Per a emprar aquestes imatges, us caldrà un ordinador configurat per a poder arrencar des de la unitat CD/DVD. Es proporcionen els següents CD: * Fedora 7 i386 Desktop CD. Aquesta és una imatge de mida CD per a ordinadors i386. Inclou l'entorn d'escriptori Gnome, integra totes les llengües en què s'ha traduït Fedora (entre elles el català) i presenta un conjunt bàsic d'aplicacions de productivitat disponibles a Fedora. * Fedora 7 i386 KDE Desktop CD. Aquesta és una imatge de mida CD per a ordinadors i386. Inclou l'entorn d'escriptori KDE i un gran nombre d'aplicacions d'aquest escriptori. Aquesta imatge només està disponible en llengua anglesa. * Fedora 7 x86_64 Desktop DVD. Aquesta és una imatge de mida DVD per a ordinadors x86_64. Les característiques són iguals a les del «Desktop CD», i inclou paquets multilib (paquets que inclouen biblioteques en versions 32 i 64 bits). Després d'arrencar el CD, podeu entrar com a usuari «fedora» per a emprar l'entorn d'escriptori. No cal que introduïu cap contrasenya. Abans d'entrar, els usuaris poden seleccionar la seva llengua preferida. Si més endavant voleu instal·lar el contingut del CD en el vostre disc dur, cliqueu en la icona «Instal·la en el disc dur». Descàrrega Podeu obtenir les imatges ISO arrancables i d'instal·lació de Fedora pels següents mitjans: * Torrent: la forma recomanada. Obtingueu la font Torrent des d'http://torrent.fedoraproject.org/. * HTTP, FTP i RSYNC. Seleccioneu un servidor mirall del llistat de http://mirrors.fedoraproject.org/publiclist. Consulteu http://fedoraproject.org/get-fedora.html per a més informació. \n", "date": "2007-05-31 00:00:00", "id": "1149", "title": "Alliberament de Fedora 7, \"Moonshine\"" }, { "content": "Finalment hem publicat la versió final de la CÀTix 1.3 per ordinadors de 32 i 64 bits. Després de 18 mesos d'intens desenvolupament i amb moltes novetats, ja podeu baixar-vos la nova CÀTix des del servidor de la CÀTix o bé des dels miralls a [Softcatalà](https://www.softcatala.org/pub/catix/) i a la [Universitat de Lleida](ftp://ftp.udl.es/pub/catix/). Trobareu més informació a http://www.catix.cat Una de les principals novetats és la possibilitat d'utilitzar la CÀTix directament des de la partició del Windows. Podem utilitzar el gestor d'arrencada del Windows per iniciar la CÀTix i fins i tot podem fer una instal·lació total de la CÀTix en un fitxer que el programa d'instal·lació crearà a la partició Windows si així ho seleccionem. A més podem escriure en particions Windows NTFS. També es pot engegar la CÀTix des del DVD, des de memòria USB, des del disc dur i fins i tot des de la xarxa. Ja no és imprescindible tenir un lector de DVD per poder arrencar per primer cop la CÀTix. A la web de la CÀTix trobareu informació sobre com engegar la CÀTix des dels diferents dispositius i també de com fer el DVD. S'ha substituit la opció d'arrencada \"adiscdur\" per una opció \"instal\" molt més completa que permet fer tot tipus d'instal·lació sense haver d'iniciar la CÀTix, especialment pensada per administradors. Permet fer instal·lacions desateses i des de xarxa. El programa d'instal·lació gràfic segueix existint i és la preferència pels usuaris. Els usuaris també poden utilitzar la nova opció \"instal\" si volen, perquè és molt fàcil. Ara podem provar els nous escriptoris 3D, ja que la CÀTix porta el Beryl. Si teniu una targeta gràfica que ho suporti tindreu una icona a l'escriptori que us engegarà els nous escriptoris 3D. A més té les últimes versions de programari lliure: kernel 2.6.21, KDE 3.5.7, Gnome 2.18.2, entre d'altres, disponibles a Debian. També porta Mythtv que és un media center i molt programari nou. I possiblement la millor característica de la CÀTix, la voluntat de ser el més Debian possible. Des d'un punt de vista més tècnic la CÀTix utilitza l'ultim kernel disponible, el 2.6.21 amb initramfs. Això permet tenir-ho tot en mòduls, fins i tot els sistemes de fitxers i dispositius d'arrencada. Utilitza el mateix kernel 2.6 per detectar el maquinari. També utilitza l'udev. Aquest kernel porta les últimes novetats en quan a virtualització i temporització. La virtualització permet l'execució simultània de molts sistemes operatius i la temporització permet millores en la gestió de la multitasca. Utilitzant el qemu i el mòdul del kernel kqemu podem engegar qualsevol sistema operatiu, com per exemple el windows, en una finestra de la CÀTix. La CÀTix utilitza dos elements, per un costat el kernel de la CÀTix que és un fitxer que conté el kernel, el programa d'inicialització i tots els mòduls necessaris per poder accedir als dispositius on hi ha la resta de la CÀTix. Per l'altre la resta de la CÀTix que pot estar sense comprimir o bé en una imatge comprimida squashfs. Ara el kernel de la CÀTix pot fins i tot utilitzar directament la imatge iso, per si no volem gravar el DVD. Com sempre podem instal·lar en una partició, en un directori o en un fitxer. Funciona en ordinadors Pentium o superiors amb 256 Mb de RAM o bé ordinadors de 64 bits d'AMD o Intel en la versió de 64 bits. Pot engegar des de dispositius SATA, IDE, USB, Firewire, SCSI i SAS Trobareu més informació a la web de la CÀTix.\n", "date": "2007-06-06 00:00:00", "id": "1150", "title": "Es publica la distribució de GNU/Linux CÀTix 1.3" }, { "content": "Ja es pot adquirir la samarreta de Softcatalà que té un disseny exclusiu realitzat pel dissenyador afincat a Mallorca Fernandez Coca. S'han escollit una tela d'alta qualitat i un procés industrial d'estampat per tal de garantir-ne la durabilitat. El preu de venda és de 25 euros i inclou les despeses d'enviament. Podeu fer les vostres comandes des de botiga de Softcatalà a http://www.softcatala.org/botiga Tots els diners derivats d'aquests ingressos s'inverteixen en el desenvolupament de les activitats de Softcatalà que se centren en fomentar l'ús del català a les noves tecnologies. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2007-06-16 00:00:00", "id": "1151", "title": "Ha arribat l'estiu: aconsegueix la teva samarreta de Softcatalà" }, { "content": "La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha presentat el primer Diccionari de Telecomunicacions. El diccionari reuneix més de 4.000 termes en català amb les seves respectives definicions i les seves equivalències en castellà i anglès i respon a una iniciativa que va sorgir el 1999, ha explicat el professor del Departament de teoria, Senyal i Comunicacions de la UPC, Ignasi Corbella. El document també inclou una cronologia de les telecomunicacions des de l'any 4000 a.C. al 2006, una recopilació de biografies de personatges rellevants en el sector, un llistat de símbols i un glossari internacional d'institucions i de les principals empreses. El diccionari ha estat desenvolupat per 50 especialistes de la universitat coordinats pel Servei de Llengües i Terminologia, el Centre de Terminologia de la Generalitat i Enciclopèdia Catalana. L'obra s'emmarca dins de la col·lecció Ciència i Tecnologia va néixer l’any 1995, promoguda pel Servei de Llengües i Terminologia de la UPC i pel vicerectorat de Comunitat Universitària, mitjançant l’establiment d’un acord de col·laboració amb Enciclopèdia Catalana. S’hi han publicat el Diccionari de matemàtiques i estadística (2002), el Diccionari d’economia i gestió (2001), el Diccionari d’enginyeria civil (2005) i el Diccionari de telecomunicacions (2007). \n", "date": "2007-06-17 00:00:00", "id": "1152", "title": "Es publica el primer Diccionari de Telecomunicacions en català" }, { "content": "La darrera revisió de la [Suse Enterprise Linux 10 SP1](http://www.novell.com/products/desktop/), publicada fa pocs dies, incorpora finalment el català. A partir d'aquesta versió es pot fer la instal·lació i configuració del sistema completament en aquesta llengua. Addicionalment, incorporà els paquets en català per a pràcticament tot el programari inclòs. El català també serà present a la versió 10.3 del projecte [openSUSE](http://www.opensuse.org/), actualment en versió alfa. Suse se suma d'aquesta manera a distribucions com Mandriva, Ubuntu, Debian, Fedora, entre tantes d'altres, que des de fa anys l'incorporen també de forma molt completa. Suse Enterprise 10 SP1 serà la base per a construir la propera versió 2.0 de [LinkAt](http://linkat.xtec.net/), la distribució GNU/Linux del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.\n", "date": "2007-06-26 00:00:00", "id": "1153", "title": "Es publica la Suse Enterprise 10 SP1, que inclou el català per primera vegada" }, { "content": "El periodista i blocaire Saül Gordillo, director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i exdirector del diari El Punt edició Maresme, acaba de publicar Nació.cat, un llibre que recorda la lluita per aconseguir el domini .cat i repassa l'estat de la xarxa en català o 'catosfera'. Per a Gordillo, l'assoliment del .cat és un fet històric perquè no sols identifica la llengua i la cultura catalanes a internet sinó que atorga a Catalunya una \"sobirania virtual que no té en la realitat jurídica i administrativa actual\". La idea de fer aquest llibre va sorgir d'Òmnium Cultural i la Fundació puntCAT, que van pensar en Saül Gordillo per escriure'l atesa la seva experiència sobre informació política a la xarxa. El director de l'ACN es va introduir en la llarga i no sempre fàcil lluita pel domini català, una història que li ha semblat \"apassionant\". \"El final és feliç i la història ha acabat bé, i el que pretén el llibre és que això no s'oblidi –explica l'autor-, perquè fa 13 o 14 anys, quan començava a funcionar Internet, ningú s'hagués pensat que les planes en català tindrien aquesta visibilitat\". Nació.cat recull, per tant, la història del .cat, recordant com va sorgir la idea inicial i quins serien els seus promotors; el suport que van buscar al govern llavors convergent, i a la CCRTV; la constant discreció dels seus impulsors per no perjudicar el procés, que alguns interpretarien com a opacitat per amagar les dades de la inversió que suposava la candidatura del.cat; les reticències inicials de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), l'organisme nord-americà encarregat d'aprovar-lo; el rebuig del govern de José Maria Aznar i la \"no objecció\" que hi va expressar el de Zapatero, l'aprovació final i l'acollida massiva dels internautes. \"Jo vinc de fer periodisme polític i potser he posat molt l'accent en la part política –reconeix Saül Gordillo-. Però és que darrera de l'obtenció d'un domini per a la comunitat catalana hi ha decisió i negociació política\", explica l'autor. El domini de tots L'autor de 'Nació.cat' recorda que el domini .cat 'agrupa el dinamisme d'una comunitat de deu milions de parlants sense qüestionar fronteres jurídiques ni administratives. En aquest sentit, el periodista recorda que el .cat ha situat el català entre les principals llengües d'internet, reconeguda fins i tot pel rei dels buscadors, Google. 'Si estàs a la lliga de Google tens garantida la presència a internet –subratlla Gordillo- . Que Google reconegui una llengua com el català, que no té un estat al darrere, és important per al país en la mesura que a internet passen moltes coses\" Per això, Gordillo assegura que el .cat ha aconseguit donar 'visibilitat a la llengua i la cultura catalana davant del món', i per tant 'gràcies a aquest domini la nostra cultura té una sobirania virtual que no té en la realitat jurídica i administrativa actual'. A més de la història del .cat, la segona part de Nació.cat es dedica a analitzar la situació de la xarxa en català o 'catosfera', recordant els inicis i desenvolupament dels webs en català, el perfil de l'internauta del país o l'estat actual dels mitjans digitals en català, entre d'altres qüestions.\n", "date": "2007-06-26 00:00:00", "id": "1154", "title": "Saül Gordillo publica 'Nacio.cat', un estudi sobre l'estat del català a la xarxa" }, { "content": "La primera conferència internacional sobre Drupal que se celebra a Catalunya tindrà lloc d'entre el 19 al 22 de setembre al CitiLab de Cornellà de Llobregat. [Drupal](http://drupal.org/) és un dels més populars gestors de continguts per a la web, està disponible en català i és programari lliure . La de Cornellà serà la trobada internacional més important que es fa aquest any, i està orientada a oferir un espai de debat, desenvolupament i aprenentatge pels membres de la comunitat Drupal, així com a professionals, usuaris i qualsevol entitat que tinguin interès en aquest conegut sistema de gestió de contingut. Entre aquestes sessions destaca la que es farà el dia 22 sota el nom de DrupalShow, on es realitzaran diferents demostracions i xerrades didàctiques amb la intenció de mostrar el potencial i les possibilitats de Drupal com a eina de gestió de continguts. La [Drupalcon](http://barcelona2007.drupalcon.org/) serà organitzada al Citilab de Cornellà de Llobregat, un centre experimental de nova creació orientat a activar, impulsar i estendre la capacitat creativa i innovadora en tecnologia d'emprenedors, empreses, ciutadans i ciutadanes de la societat de la informació i el coneixement. Aquesta trobada està organitzada per la comunitat de Drupal, amb el patrocini entre d'altres de la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement de Cornellà de Llobregat, la Generalitat de Catalunya, PickTek, CivicActions, Development Seed, Achieve Internet, Lullabot i Makalumedia. El període d'inscripció per als participants en les conferències i per als assistents és obert, i pot consultar-se des de la pàgina http://barcelona2007.drupalcon.org La conferència coincidirà amb [l'OpenOffice.org Conference](http://marketing.openoffice.org/ooocon2007/), la trobada més important a nivell internacional sobre aquest paquet ofimàtic que s'organitzarà durant els dies 19, 20 i 21 de setembre a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. L'OpenOffice.org Conference aplega persones i empreses d'arreu del món que analitzen els avenços d'aquesta suite ofimàtica de codi lliure i l'ús d'estàndards oberts per a l'intercanvi d'informació. L'objectiu d'aquesta comunitat de programari lliure és crear un conjunt d'eines ofimàtiques en programari lliure que permetin crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions i produir dibuixos. L'OpenOffice.org Conference 2007 ha estat organitzada per la Comunitat OpenOffice.org amb el suport de Softcatalà, la Universitat de Barcelona i Sun Microsystems. Amb el patrocini, entre altres, de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, IBM, Novell, RedFlag Linux, Google, T-Systems, Cometatech, HP, EuroOffice 2007 i GravityZoo OOo. El període d'inscripció als assistents a la conferència és obert. Podeu trobar més informació a la pàgina http://marketing.openoffice.org/ooocon2007/ La llengua vehicular de les dues conferències serà l'anglès, si bé durant la Drupalshow es comptarà amb traducció simultània al català.\n", "date": "2007-06-28 00:00:00", "id": "1155", "title": "Catalunya acollirà les conferències internacionals d'OpenOffice.org i DrupalCon" }, { "content": "Recentment ha estat llançat el portal http://www.toponimiamallorca.net el qual té per objecte la difusió dels noms de lloc de l'illa de Mallorca i contribuir a la seva correcta localització geogràfica. Té també una vocació de servei, ja que pretén donar resposta a l'investigador o al simple curiós a la pregunta: on es troba ....? En el portal es conté una presentació del projecte, una petita bibliografia sobre el tema i uns quants enllaços que l'autor considera interessants. Però la potència de la web es basa en la seva capacitat de localitzar topònims introduïts per l'usuari, sobre la cartografia digital servida per Google Maps, i amb un simple clic traslladar-nos a l'indret referenciat. A tal fi s'ha construït una base de dades que conté més de 35.000 referències, a partir de nombroses fonts cartogràfiques i bibliogràfiques. Sobre aquesta base de dades es poden fer consultes, d'un topònim complet o bé d'una part del mateix, podent-se destriar també segons el municipi al qual pertanyen. Aquesta base de dades està en contínua transformació degut a la correcció de la informació continguda i a l'ampliació en base a noves fonts. El portal vol constituir un reconeixement a totes aquelles persones que s'han dedicat i es dediquen a recollir els topònims a partir de les fonts orals evitant així la seva pèrdua. \n", "date": "2007-09-06 00:00:00", "id": "1156", "title": "Es fa públic el portal toponimiamallorca.net, amb 35.000 topònims" }, { "content": "Es presenta la versió 4.1 del [Recull de termes](http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/recull.htm) de Softcatalà. En aquesta darrera actualització s'hi poden trobar alguns canvis quant a la traducció estàndard d'alguns mots, i s'hi han afegit també diversos neologismes que han anat apareixent a noves aplicacions traduïdes per Softcatalà. Actualment, els termes recollits són 1.849. Tothom qui vulgui fer algun comentari o suggeriment sobre aquest nou Recull ho pot fer mitjançant la llista de correu que s'ha creat amb a aquesta finalitat; per a donar-s'hi d'alta només cal accedir a la pàgina de llistes de Softcatalà (http://www.softcatala.org/llistes). El nou Recull de termes és accessible a tothom a l'adreça http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/recull.htm. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2007-09-16 00:00:00", "id": "1157", "title": "Nou Recull de termes 4.1 de Softcatalà" }, { "content": "El novembre del 2005 la Generalitat de Catalunya [va licitar un servei](http://www10.gencat.net/dursi/pdf/se/plec_se_ctti_51_05_ca.pdf) per al desenvolupament i implantació d'un corrector gramatical i ortogràfic per a la llengua catalana amb un pressupost màxim de 270.000 euros. Al febrer del 2006 Josep Bargalló [ho anunciava públicament](http://www6.gencat.net/llengcat/premsa/06tradcorr.htm) en roda de premsa indicant que el projecte havia estat adjudicat a la Universitat Pompeu Fabra. Finalment, el projecte es desenvoluparia des de el GLiCom, el Grup de Lingüística Computacional de la UPF i s'hauria de finalitzar en 11 mesos. Finalment, des de fa pocs dies se'n troba disponible una versió preliminar. El corrector disposa d'una pàgina provisional [a la UPF](http://parles.upf.es/corrector/), on podem utilitzar-lo en línia, sense necessitat d'instal·lar-lo al nostre ordinador (limitació a 2.500 caràcters). També existeix una pàgina des d'on podem [descarregar-ne els fitxers](http://parles.upf.es/corrector/installar.html) per a instal·lar-lo al nostre ordinador (Windows 2000 i XP, Linux i Mac). Existeixen també complements per a poder-lo instal·lar als navegadors Firefox, Seamonkey, al correu electrònic Thunderbird i als paquets ofimàtics OpenOffice.org i Microsoft Office. El codi font del Cotig està disponible [del dipòsit Subversion](https://projectes.lafarga.cat/projects/corrector/scm) del projecte al lloc web LaFarga. Avís: Aquest programa és una versió preliminar, pot contenir errors i el seu rendiment pot ser no òptim encara. Abans d'instal·lar-lo llegiu-ne els requeriments de maquinari i programari. Més Informació Cotig: el corrector ortogràfic i gramatical lliure en català http://www.softcatala.org/~jmas/bloc/pivot/entry.php?id=305 Cotig, el corrector lliure ortogràfic i gramatical de català, sobre Windows XP i OpenOffice.org, Office 2003 i Firefox http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/63675 \n", "date": "2007-09-17 00:00:00", "id": "1158", "title": "Disponible la versió preliminar del Cotig: el corrector gramatical lliure en català" }, { "content": "La primera conferència internacional sobre Drupal que se celebra a Catalunya té lloc d'entre el 19 al 22 de setembre al CitiLab de Cornellà de Llobregat. [Drupal](http://drupal.org/) és un dels més populars gestors de continguts per a la web, està disponible en català i és programari lliure. La de Cornellà serà la trobada internacional més important que es fa aquest any, i està orientada a oferir un espai de debat, desenvolupament i aprenentatge pels membres de la comunitat Drupal, així com a professionals, usuaris i qualsevol entitat que tinguin interès en aquest conegut sistema de gestió de contingut. Entre aquestes sessions destaca la que es farà el dia 22 sota el nom de DrupalShow, on es realitzaran diferents demostracions i xerrades didàctiques amb la intenció de mostrar el potencial i les possibilitats de Drupal com a eina de gestió de continguts. La [Drupalcon](http://barcelona2007.drupalcon.org/) serà organitzada al Citilab de Cornellà de Llobregat, un centre experimental de nova creació orientat a activar, impulsar i estendre la capacitat creativa i innovadora en tecnologia d'emprenedors, empreses, ciutadans i ciutadanes de la societat de la informació i el coneixement. Aquesta trobada està organitzada per la comunitat de Drupal, amb el patrocini entre d'altres de la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement de Cornellà de Llobregat, la Generalitat de Catalunya, PickTek, CivicActions, Development Seed, Achieve Internet, Lullabot i Makalumedia. El període d'inscripció per als participants en les conferències i per als assistents és obert, i pot consultar-se des de la pàgina http://barcelona2007.drupalcon.org La conferència coincidirà amb [l'OpenOffice.org Conference](http://marketing.openoffice.org/ooocon2007/), la trobada més important a nivell internacional sobre aquest paquet ofimàtic que s'organitzarà durant els dies 19, 20 i 21 de setembre a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. L'OpenOffice.org Conference aplega persones i empreses d'arreu del món que analitzen els avenços d'aquesta suite ofimàtica de codi lliure i l'ús d'estàndards oberts per a l'intercanvi d'informació. L'objectiu d'aquesta comunitat de programari lliure és crear un conjunt d'eines ofimàtiques en programari lliure que permetin crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions i produir dibuixos. L'OpenOffice.org Conference 2007 ha estat organitzada per la Comunitat OpenOffice.org amb el suport de Softcatalà, la Universitat de Barcelona i Sun Microsystems. Amb el patrocini, entre altres, de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, IBM, Novell, RedFlag Linux, Google, T-Systems, Cometatech, HP, EuroOffice 2007 i GravityZoo OOo. El període d'inscripció als assistents a la conferència és obert. Podeu trobar més informació a la pàgina http://marketing.openoffice.org/ooocon2007/ La llengua vehicular de les dues conferències serà l'anglès, si bé durant la Drupalshow es comptarà amb traducció simultània al català. \n", "date": "2007-09-18 00:00:00", "id": "1159", "title": "Comencen les conferències internacionals d'OpenOffice.org i DrupalCon" }, { "content": "Recentment s'ha alliberat la versió 2.20 del [GNOME](http://www.gnome.org), un dels escriptoris més populars per a GNU/Linux, *BSD, Solaris i els sistemes UNIX en general. El GNOME incorpora tot un conjunt d'eines que cobreixen les necessitats d'un usuari informàtic normal: navegador web, navegador d'ajuda del sistema, gestor de fitxers, missatgeria instantània, gestor de paquets de programari, gestor 'arxius comprimits, reproductor de mitjans multimèdia, extractor d'àudio de CD, eines de desenvolupament, visualitzador de documents PDF i molt més. Gràcies a l'esforç de molts col·laboradors del [projecte de traducció al català](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME) ens plau comunicar que la nova versió del GNOME també estarà plenament traduït al català, i que a més a més també s'ha iniciat la traducció de la documentació oficial, que esperem anar avançant, tant en qualitat com en quantitat en els pròxims llançaments. Per a veure totes les característiques noves del GNOME 2.20 podeu llegir les notes de llançament [al lloc web del GNOME](http://www.gnome.org/start/2.20/notes/ca/).\n", "date": "2007-09-19 00:00:00", "id": "1160", "title": "Disponible l'escriptori GNOME 2.20 en català" }, { "content": "La [tercera setmana Tecnològica de Granollers](http://www.ctug.cat/news_detail?idnewsitem=1000695) es presenta, de forma similar a la [passada edició](http://www.softcatala.org/noticies/28092006479.htm), com uns dies per viure de ben a prop les noves tecnologies i conèixer les millores que aquestes ens aporten a tots els ciutadans, empreses i institucions de Granollers i comarca. Enguany la setmana tecnològica té com a tema central la digitalització de l'àudio. El protagonista és el so i l'oportunitat que genera la tecnologia actual per emmagatzemar-lo en forma digital i perllongar-ne així la durabilitat. Entre altres activitats, es farà un [concert de videoart](http://www.ctug.cat/training_detail?idtraining=1000737) i un [concurs de digitalització de sons de la ciutat](http://www.ctug.cat/training_detail?idtraining=1000734). Una de les novetats d'aquesta edició és la instal·lació d'un punt de recollida de material informàtic obsolet al [CTUG (Centre Tecnològic i Universitari de Granollers)](http://www.ctug.cat/), de dilluns a divendres de 9 a 21 hores. La [fundació SISOSCAT](http://www.sisoscat.org/) reciclarà i enviarà tot el material recollit a països en vies de desenvolupament. La setmana tecnològica d'aquest any ha de consolidar l'aposta iniciada en l'anterior edició d'incorporar activitats adreçades a persones que treballen en el món de les arts i necessiten la tecnologia per a les seves creacions. Igualment es seguirà apostant per impulsar el programari lliure fent tallers com: [\"OpenOffice, una alternativa a l'Office de Windows\"](http://www.ctug.cat/training_detail?idtraining=1000718), [\"Linux per als mes petits\"](http://www.ctug.cat/training_detail?idtraining=1000710) i [\"Inicia't en el programari lliure\"](http://www.ctug.cat/training_detail?idtraining=1000705 ). L'adreça on està tota la informació de la Setmana és a: .\n", "date": "2007-09-24 00:00:00", "id": "1161", "title": "3era Setmana Tecnològica de Granollers de l'1 al 6 d'octubre" }, { "content": "L'[e-Week](http://www.e-weekvic.cat/inici) és una setmana tecnològica que es desplega en els vessants: acadèmic, social, econòmic i cultural. Enguany se celebrarà la setmana del 5 a l'11 de novembre i com a les anteriors edicions combina conferències sobre temes de comunicació, empresa i tecnologia, amb un gran nombre tallers de tot tipus. \n\nEn aquesta edició destaquen els ponents de prestigi:\n\n * Kevin Kelly, creador i primer director de la revista Wired, \n\n * Sr. Antonio González Barros, president i soci fundador del Grup Intercom.\n * Sara Monaci, professora de la Universitat de Torí.\n * Dídac Lee, Jove Empresari de l'Any 2006 segons l'Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya.\n * Lizzie Jackson, professora a la University of Westminster i experta en el disseny i gestió de comunitats virtuals a la BBC (Regne Unit).\n\nDins el marc de l'e-Week també es porta a terme les [Nits digitals](http://www.e-weekvic.cat/nitsdigitals), un espai d'art i espectacles multimèdia. \nAl [web d'e-Week](http://www.e-weekvic.cat) podeu consultar el [programa de les conferències](http://www.e-weekvic.cat/programa) i el [programa dels tallers. ](http://www.e-weekvic.cat/alfabetitzacio)\n", "date": "2007-10-30 00:00:00", "id": "1162", "title": "e-Week la setmana tecnològica de Vic edició 2007 del 5 a l'11 de novembre" }, { "content": "Neix [Elteumòbil.cat](http://www.elteumobil.cat), una nova web per tal de donar a conèixer les principals novetats de mòbils en català i mitjançant quins operadors es poden adquirir. La web ofereix també la possibilitat de descarregar-se tres jocs per a mòbil relacionats amb el món casteller i un apartat de recursos en català. La web compta amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. Aquesta campanya és fruit de l'acord entre el Departament de Governació i Administracions Públiques, els fabricants de telèfons mòbils Nokia, Motorola, Sony Ericsson i Alcatel i els operadors Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo. En el conveni, els fabricants de telèfons mòbils es comprometen a la implantació progressiva del català com a opció idiomàtica en els menús i aplicacions de nous terminals que es comercialitzin a Catalunya. D'altra banda, les operadores prenen el compromís d'incloure com a requisit d'homologació dels terminals en les seves comandes que els fabricants incloguin el català en els menús i aplicacions, així com fer campanyes específiques per als seus abonats per facilitar la substitució de mòbils que no estiguin en català per altres que incloguin aquesta llengua. L'objectiu de la iniciativa és la plena presència del català en el sector de la telefonia mòbil abans del 31 de desembre de 2008. Més informació \n[Llista de mòbils en català a la Wikipedia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_tel%C3%A8fons_m%C3%B2bils_en_catal%C3%A0) [Pàgina a Softcatalà sobre telefonia en català](http://www.softcatala.org/wiki/M%C3%B2bils)\n", "date": "2007-09-24 00:00:00", "id": "1163", "title": "Neix Elteumòbil.cat per a informar de serveis de telefonia mòbil en català" }, { "content": "El projecte Dacco (Diccionari Anglès-Català de Codi Obert) ha alliberat una nova versió dels seus diccionaris imprimibles. La nova versió conté 15.924 entrades, 22.909 traduccions, 2.672 exemples i 707 notes d'ús al diccionari anglès-català i 13.243 entrades, 16.726 traduccions, 1.423 exemples i 155 notes d'ús al diccionari català-anglès. Pots llegir més sobre els diccionaris (disponibles sota una llicència Creative Commons) i baixar-los a [www.catalandictionary.org/cat](http://www.catalandictionary.org/cat). Els diccionaris es poden baixar i imprimir gratuïtament (tu només has de pagar el paper i la tinta). L'equip Dacco és un equip de catalanoparlants i angloparlants – lingüistes i informàtics - d'una àmplia gamma d'edats (entre els 20 i els 70). Treballem junts des de 2002 per crear un recurs lingüístic gratuït i, més important encara, obert, que sigui de gran utilitat tant per als catalanoparlants com per als angloparlants. Sempre ens agrada donar la benvinguda a nous membres de l'equip o rebre suggeriments d'entrades noves a través del formulari que es troba al nostre web. Visita'ns a [www.catalandictionary.org/cat ](http://www.catalandictionary.org/cat) i participa.\n", "date": "2007-10-08 00:00:00", "id": "1164", "title": "Nova versió dels diccionaris imprimibles de Dacco" }, { "content": "Softcatalà, en col·laboració amb [ Mozilla](http://www.mozilla.com/ \"http://www.mozilla.com\") i [Mozilla Europa](http://www.mozilla-europe.org/ \"http://www.mozilla-europe.org\"), presenta la traducció al català de la versió 0.7 del [ Sunbird](http://www.softcatala.org/wiki/Sunbird). \nEl Sunbird és un gestor de calendaris i agenda electrònica lliure i multi-plataforma, que funciona com a aplicació independent basada amb el [Calendari del Mozilla](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla:Extensions:Calendar). \n\n\nEl Sunbird és una agenda electrònica completa però molt fàcil de fer servir que es pot utilitzar tant a la vida laboral com personal. \nEl Sunbird disposa de totes les eines habituals per organitzar-se el temps: un gestor de calendaris, una llista de tasques i un sistema d'alarmes que avisen quan s'acosta un moment determinat, com pot ser un aniversari o una cita. El Sunbird com a gestor de calendaris permet compartir calendaris mitjançant un senzill sistema d'importació/exportació de calendaris ICS o CalDAV. \n\nSoftcatalà també ha traduït el [Lightning](http://www.softcatala.org/wiki/Lightning) 0.7. El Lightning és una adaptació del Sunbird que s'integra amb el popular gestor de correu Thunderbird com a extensió, només cal anar al menú d'extensions del Thunderbird i demanar-li que afegeixi el Lightning. Amb el Lightning es poden fer les mateixes funcions que amb el Sundbird, però a més a més es poden enviar i rebre invitacions per correu lectrònic.\n\nCal destacar que aquesta nova versió ja està preparada per integrar-se amb el [Google Calendar](http://calendar.google.com/), això permet sumar la potència del calendari col·laboratiu de Google amb la simplicitat del Sunbird. La manera més senzilla d'obtenir aquesta funcionalitat és instal·lant una extensió [per al Lightning](https://addons.mozilla.org/thunderbird/addon/4631) o bé [per al Sunbird](https://addons.mozilla.org/sunbird/addon/4631). \n\nA banda d'això les novetats més notables a destacar són: \n\n * Un nou disseny del formulari per crear cites. \n\n * Una nova vista multisetmanal. \n * Creació de tasques i cites en diferents zones horàries.\n\nPodeu baixar-vos el Sunbird 0.7 en català del [ rebost de programes de Softcatalà](http://www.softcatala.cat/prog180.htm)\n\n[Podeu trobar més informació del Sunbird i del Lightning al wiki de Softcatalà ](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla:Extensions:Calendar \"Thunderbird\") \nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/ \"http://www.softcatala.org\").\n", "date": "2007-10-30 00:00:00", "id": "1165", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del Sunbird 0.7 i del Lighning 0.7" }, { "content": "Softcatalà presenta la traducció al català de la versió 2.4.0 del [GIMP](http://www.softcatala.cat/projectes/gimp), el popular programa de codi lliure i multi-plataforma de retoc fotogràfic i composició artística professional. El GIMP és ideal per a fotògrafs, dissenyadors de web i en general per a qualsevol persona que vulgui editar o composar imatges digitals, ja que el GIMP permet treballar en tècniques avançades de disseny gràfic: canals, capes, màscares, eines de selecció intel·ligents i eines per fer correccions de nivells i corbes de color. Com a novetats del nou GIMP 2.4.0 destaquen: \n\n * Reorganització dels menús: el nou GIMP està pensat per a millorar la sensació de l'usuari. Els menús són més coherents i cada opció de menú està ben explicada, així serà més senzill de trobar quin filtre es vol utilitzar.\n * Noves eines de selecció: amb el nou GIMP ara serà més fàcil de seleccionar els objectes del primer pla, per a retallar-los o aplicar-los un filtre de color. \n * Noves eines d'edició: amb la nova eina clona amb perspectiva es poden eliminar objectes de les fotografies, encara que el fons no sigui pla ni homogeni.\n * Nova eina cicatritza: amb l'eina cicatritza es poden arreglar les taques de la fotografia.\n * Filtre especial per eliminar els ulls vermells.\n * Nous tipus de format:permet obrir fitxers PS, PDF, imatges vectorials SVG, pinzells ABR i icones del Vista.\n * Els filtres ara es poden programar tant amb Python, com amb Scheme, com una altra variant més lleugera del LISP.\n\nEn el cas concret de la plataforma Windows el procés d'instal·lació també ha sofert una sèrie de canvis respecte de les versions anteriors. Anteriorment el GIMP podia estar en català o en qualsevol altre idioma mentre que el sistema operatiu estava configurat en castellà, en francès o en anglès. A partir del GIMP 2.4.0 s'ha integrat el sistema d'idioma amb el sistema operatiu, això vol dir que per tenir el GIMP en català cal anar al Tauler de control - Opcions regionals i d'idioma i seleccionar l'idioma català. Per altra banda també cal destacar que l'organització GIMP.org ha fet coincidir la sortida del GIMP amb una renovació de l'estètica del [seu lloc web](http://www.gimp.org/). \n\n\nPodeu baixar-vos el GIMP 2.4.0 en català del [ rebost de programes de Softcatalà](http://www.softcatala.cat/prog180.htm). [Podeu trobar més informació i tutorials del GIMP al wiki de Softcatalà](http://www.softcatala.cat/projectes/gimp). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2007-10-31 00:00:00", "id": "1166", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del GIMP 2.4.0" }, { "content": "Ahir es va [anunciar](http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.cc396c23f1b1adc20985bdb1b0c0e1a0/?vgnextoid=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=bbd1a19ddf0f5110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD) la concessió del Premi Nacional de Telecomunicacions, que anualment atorga la Generalitat de Catalunya, al col·lectiu [guifi.net](http://www.guifi.net/) en reconeixement a la seva tasca de treball \"perquè és una xarxa de telecomunicacions oberta, de banda ampla i neutral, que, tot respectant els criteris marcats per la normativa vigent, assoleix prestacions d'alt nivell i a baix cost, i garanteix l'accés universal a la societat de la informació i la incorporació de serveis de valor afegit allà on és implantada\". Des de Softcatalà ens sumem al reconeixement rebut per Guifi.net, totalment merescut. Iniciatives pioneres com aquesta, nascudes de la societat civil, són importants per a apropar les noves tecnologies a l conjunt de la ciutadania. D'altra banda, Guifi.net sempre s'ha destacat per la utilització i promoció de tecnologies estàndard com a forma de garantir un accés obert i igualitari per a tothom.\n", "date": "2007-10-31 00:00:00", "id": "1167", "title": "Guifi.net, Premi Nacional de Telecomunicacions" }, { "content": "El Projecte [Fedora](http://fedoraproject.org/) és un projecte de codi obert patrocinat per Red Hat i recolzat per una gran comunitat. El seu objectiu és el ràpid progrés del programari i continguts lliures i de codi obert. El Projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, ràpida innovació, meritocràcia i transparència per a obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar. El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El projecte produeix alliberaments de Fedora aproximadament 2 vegades l'any. Per a més informació, referiu-vos a la web del Projecte Fedora a http://fedoraproject.org. Visiteu http://fedora.redhat.com/docs/release-notes/ per a veure les darreres notes de l'alliberament de Fedora. Els usuaris catalanoparlants poden gaudir d'aquesta completa distribució en la seva llengua gràcies al treball dels respectius equips de traducció del programari inclòs. Tant la instal·lació com les eines del sistema, els entorns d'escriptori i les aplicacions més populars es troben traduïdes al català. Novetats de Fedora 8 Com sempre, Fedora inclou les versions més recents de les aplicacions més populars del programari lliure. En particular, es disposa dels escriptoris Gnome 2.20 i KDE 3.5.7 amb les seves aplicacions habituals. A més, s'ha integrat la darrera versió del Compiz Fusion, que permet als usuaris de targes gràfiques amb capacitats 3D gaudir d'aquesta moderna tecnologia d'efectes visuals. Una altra de les novetats és un nou tema predeterminat, Infinity, a més d'un nou tema per al Gnome, Nodoka. Els usuaris de tallafocs ara disposen d'una nova eina, system-config-firewall, que reemplaça l'antic system-config-securitylevel. Mètodes d'instal·lació Fedora 8 es pot instal·lar en la majoria d'ordinadors. Els requeriments mínims inclouen un processador Intel Pentium II o superior (la distribució està optimitzada per a processadors Pentium 4 i 256 MiB de memòria RAM). Fedora es troba disponible també per a les arquitectures x86_64 i PPC (PowerPC G3 / POWER3). Fedora inclou múltiples personalitzacions amb combinacions de programari per a satisfer els requeriments dels usuaris finals. Es disposen dels següents mètodes d'instal·lació mitjançant CD/DVD: * Entorn d'escriptori GNOME o KDE, basat en imatges arrencables que es poden instal·lar en un disc dur. Aquestes personalitzacions estan destinades als usuaris d'escriptori que prefereixen una única instal·lació de disc o per a compartir amb amics i família. * Una imatge normal per a usuaris d'escriptoris, estacions de treball i servidors. Per als usuaris de versions anteriors de Fedora, aquesta customització proporciona un bon camí d'actualització i un entorn semblant a l'existent. * Un conjunt d'imatges en DVD que inclouen tot el programari disponible en els dipòsits de Fedora. Aquesta customització està orientada cap als usuaris que no disposen d'accés a Internet de banda ampla i prefereixen disposar de tot el programari en un disc. Per als usuaris avançats, Fedora disposa d'una petita imatge d'arrencada que els permetrà realitzar tota la instal·lació mitjançant la xarxa. Descàrrega Podeu obtenir les imatges ISO arrancables i d'instal·lació de Fedora pels següents mitjans: * BitTorrent: la forma recomanada. Obtingueu la font BitTorrent des d'http://torrent.fedoraproject.org/. * HTTP, FTP i RSYNC. Seleccioneu un servidor mirall del llistat de http://mirrors.fedoraproject.org/publiclist/Fedora/7/. Consulteu http://fedoraproject.org/get-fedora.html per a més informació. Quant al projecte de traducció de Fedora El projecte de traducció de Fedora de Softcatalà és un projecte obert que té l'objectiu d'assegurar la disponibilitat d'aquesta distribució en llengua catalana. També, mitjançant la nostra llista de correu, coordinem la traducció de l'instal·lador de Fedora, les seves múltiples eines de sistema i la documentació. Al projecte de traducció estem sempre oberts a noves col·laboracions: només cal un bon domini de l'anglès i el català, uns mínims coneixements d'informàtica i molt entusiasme. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi a la nostra web, http://www.softcatala.org/wiki/Fedora. \n", "date": "2007-11-08 00:00:00", "id": "1168", "title": "Llançament de Fedora 8, Werewolf" }, { "content": "[Catosfera 2008](http://www.catosfera.net) és la primera trobada de blocaires, experts i emprenedors de la nova xarxa 2.0. És el primer cop que s'organitza un esdeveniment d'aquesta mida a casa nostra al voltant del fenomen bloc. Catosfera vol ser un punt de reflexió i aprenentatge de tres jornades de duració al voltant de la blocosfera catalana, però amb la mirada posada de manera objectiva sobre el que es fa en altres indrets. Els objectius de la trobada són: · Donar a conèixer el fenomen bloc a Catalunya. · Fomentar el seu us a nivell d’empresa, institucional i particular. · Socialitzar i desvirtualizar la majoria de blocaires · Reflexionar sobre models socials i de negoci, de gestió publica i política al voltant de la web 2.0 i dels blocs. · Aprendre a fer vídeoblocs · Conèixer les ofertes públiques i privades que aporta la web 2.0 · Descobrir el periodisme ciutadà · Conèixer els editors dels blocs més destacats de Catalunya · Intercanviar i aprendre de les experiències d’altres blocaires d’arreu de l'Estat i d'Europa · Establir un codi ètic que comporti un nivell d'excel·lència i marca a la catosfera Les jornades seran obertes i gratuïtes al públic en general, tot i que qui estigui interessat haurà de registrar-se en aquest bloc obert al efecte i vinculat des de la majoria de blocs i webs catalanes.\n", "date": "2007-11-29 00:00:00", "id": "1169", "title": "Catosfera 2008, la primera trobada de blocs a Catalunya" }, { "content": "L'operador de telefonia [Orange](http://www.orange.es/) va presentar ahir el primer terminal mòbil amb el sistema operatiu Windows Mobile 6.0 en català. El terminal que es presenta és l'[l'HTC S710](http://www.europe.htc.com/products/htcs710.html%20), que és un telefon mòbil dels anomenats intel·ligents, que ofereix la possibilitat de gestionar el correu electrònic, navegar per Internet o veure documents PDF. Aquest terminal a més inclou càmera de vídeo i fotografia i compatibilitat amb Bluetooth i Wifi. L'adaptació al català ve de l'acord signat amb la Generalitat per la promoció del català en l'àmbit de la telefonia mòbil. Cal recordar que Orange és l'operador que va guanyar l'últim concurs públic per proveir els serveis de telefonia mòbil a tota la Generalitat de Catalunya. Més informació · [Llista de mòbils en català a la Wikipedia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_tel%C3%A8fons_m%C3%B2bils_en_catal%C3%A0) · [Pàgina a Softcatalà sobre telefonia en català](http://www.softcatala.org/wiki/M%C3%B2bils) · [El teumòbil.cat](http://www.elteumobil.cat/)\n", "date": "2007-11-29 00:00:00", "id": "1170", "title": "Orange presenta el primer terminal mòbil amb Windows Mobile en català" }, { "content": "Amb la creació de l'article [Arrel cúbica](http://ca.wikipedia.org/wiki/Arrel_c%C3%BAbica), el 18 de gener a les 21.38h, la versió en català del projecte Wikipedia ha arribat a l'article número 100.000. D'aquesta manera, la [Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia) es converteix en la dissetena versió que supera aquesta simbòlica xifra, assolida gràcies a la feina dels seus editors, administradors, correctors i altres persones que han contribuït de manera voluntària al desenvolupament del projecte. La idea central de la Wikipedia, en les seves més de 250 versions idiomàtiques, és la de crear una enciclopèdia lliure el més completa possible, objectiu que cada dia pren més força. En els tres últims anys la Viquipèdia ha doblat anualment el seu nombre d'articles. El 2004 hi havia només 10.000 articles. El 14 de febrer del 2006 es va arribar als 25.000 articles. El 4 de gener del 2007 se'n van assolir els 50.000, mentre que el 16 de novembre se superaven els 75.000. Aquest creixement exponencial fa encarar el futur amb optimisme, amb un objectiu propi per a l'àmbit catalanoparlant: la creació de l'enciclopèdia en llengua catalana més completa mai elaborada, així com la seva difusió i la millora de la qualitat. La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure perquè tota la seva informació és a l'abast de tothom. És lliure perquè a més de llegir la informació, qualsevol persona pot copiar-la i utilitzar-la sota la [llicència GFDL](http://ca.wikipedia.org/wiki/Llic%C3%A8ncia_GFDL). I és lliure perquè qualsevol persona que s'hi connecti pot fer edicions i posar-hi el seu gra de sorra: des de la creació d'un nou article de gran extensió i completesa fins una petita correcció d'ortografia o d'estil, cada contribució de cada usuari ha jugat un paper en l'assoliment d'aquesta fita que avui celebra la Viquipèdia. En els seus inicis la Viquipèdia era considerada una enciclopèdia lliure però molt incompleta, que poques persones utilitzaven com a referent per a treballs o deures de l'escola, trobar una informació útil o simplement pel plaer d'aprendre. Tanmateix, a mida que ha anant creixent en nombre d'articles i d'usuaris, ha esdevingut un lloc de referència i consulta important per a la comunitat catalanoparlant, tot i que encara resta molt camí per créixer. Aquesta consolidació experimentada al llarg de l'últim any també es deu en part a la [Marató Viquipèdia](http://www.xtec.cat/maratoviqui/) en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya que, aprofitant l'experiència prèvia en escoles de Mallorca, ha fet que molts alumnes, més enllà d'usar aquesta enciclopèdia com a eina de consulta, també en siguin membres actius i hi aportin informació. En els vuit mesos que han passat des del dia en què va començar aquest projecte, encetat amb l'objectiu d'acostar Internet a les aules i la Viquipèdia als alumnes, la Viquipèdia ha pujat des del 22è lloc en la classificació per nombre d'articles fins al 17è lloc, sobrepassant llengües amb un nombre molt superior de parlants. La iniciativa també ha estat un èxit a l'hora de proposar l'Internet com una eina didàctica habitual a les escoles. A tots els que contribueixen a la Viquipèdia, als que han col·laborat a fer-la gran: GRÀCIES! Als que esteu tot just fent els vostres primers passos, aprenent a editar o descobrint com funciona tot: CORATGE! I a tots els que encara no heu pujat a bord, sapigueu que tenim moltes ganes de veure com compartiu el vostre coneixement i us convidem a no tenir por i a unir-vos al projecte. US HI ESPEREM! Per a més informació de la Viquipèdia en català, vegeu també: \n\n * [Deu coses que no sabíeu sobre la Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Deu_coses_que_no_sab%C3%ADeu_sobre_la_Viquip%C3%A8dia)\n * [Anuncis de la Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Anuncis_de_la_Viquip%C3%A8dia)\n * [Notícies sobre la Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Not%C3%ADcies_sobre_la_Viquip%C3%A8dia)\n\n\n", "date": "2008-01-18 00:00:00", "id": "1171", "title": "La Viquipèdia arriba als cent mil articles" }, { "content": "Softcatalà presenta la traducció al català de la versió 2.4.4 del [GIMP](http://www.softcatala.cat/projectes/gimp), el popular programa de codi lliure i multi-plataforma de retoc fotogràfic i composició artística professional. El GIMP és ideal per a fotògrafs, dissenyadors de web i en general per a qualsevol persona que vulgui editar o composar imatges digitals, ja que el GIMP permet treballar en tècniques avançades de disseny gràfic: canals, capes, màscares, eines de selecció intel·ligents i eines per fer correccions de nivells i corbes de color. La versió GIMP 2.4.4 és una actualització del GIMP 2.4.0 i corregeix [diverses petites errades](http://developer.gimp.org/NEWS-2.4). Des de la versió GIMP 2.4.0 la selecció de l'idioma en plataformes Windows s'integra amb la del sistema operatiu, això vol dir que per tenir el GIMP en català cal anar al Tauler de control - Opcions regionals i de llengua, i seleccionar el català a les pestanyes Opcions regionals i Avançats. Podeu baixar-vos el GIMP 2.4.4 en català del [ rebost de programes de Softcatalà](http://www.softcatala.cat/prog180.htm). [Podeu trobar més informació i tutorials del GIMP al wiki de Softcatalà](http://www.softcatala.cat/projectes/gimp). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2008-02-13 00:00:00", "id": "1172", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del GIMP 2.4.4" }, { "content": "Comencen la nova tongada de cursos d'informàtica amb programari lliure i en català que fem des de la Cooperativa sense ànim de lucre Altercoms () Introducció a la informàtica amb sistemes operatius lliures. Nivell Bàsic. Destinat a persones que volen aprendre a treballar amb soltura amb sistemes operatius lliures, com GNU/Linux. Si voleu fer-vos una idea del \"programa\" (serà massa senzill?, massa avançat?, etc.), podeu consultar l'espai de treball d'un curs similar de l'any passat aquí: Detalls d'aquest curs de 2008 1ª Edició: 3, 5, 7, 10, 12, 14, 26, 28 de març i 2 i 4 d'abril. Horari: De 17h a 20h. Lloc: Infoespai. Plaça del Sol 19-20 baixos. 08012 Barcelona. Tel. 93 3907235 Pre-inscripcions Us podeu pre-inscriure aquí: Observacions El curs serà gratuït per a l'alumnat, gràcies a una subvenció que esperem rebre (FTIC08: STSI + MEC-Plan Avanza) de nou aquest curs 2008 (i si no, doncs com a mínim alguns cursos com aquest els farem de franc igualment :-) Les persones aturades, discapacitades, sense sostre, immigrades, del poble Gitano, menors de 25 anys i majors de 65 i persones amb formació acadèmica elemental tindran prioritat sobre les altres, tot i que s'apuntin més tard. Pocs dies abans de l'inici del curs, el professor (en aquest cas, jo mateix) escriurà als pre-inscrits per confirmar que es fa el curs (ha d'haver un mínim de 8 alumnes per tirar endavant l'edició del curs), i l'ordre en què han quedat en la priorització. Assabenta't per correu-e dels nous cursos que farem Si t'apuntes al nostre butlletí de noticies de cursos, rebràs automàticament aquesta mena de missatges quan s'ofereixin cursos nous. Posa el teu correu-e aquí: \\--- Fins aviat, Xavi de l'equip de professorat dels cursos de 2008. Projecte \"Cursos d'Altercoms\" [](http://moviments.net/cursos) cursos (a) moviments.net \n", "date": "2008-02-21 00:00:00", "id": "1173", "title": "Curs gratuït de GNU/Linux en català a Barcelona" }, { "content": "L'OpenOffice.org 2.3.1 és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Té tot el que es pot esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Hi podreu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 2.3.1 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux i Unix. És el primer paquet ofimàtic que implementa l'estàndard OpenDocument Format, aprovat pel comitè internacional d'estàndards ISO/IEC. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc), el mòdul de presentacions (Impress) i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, doncs, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. En la versió 2.3, el Writer inclou la possibilitat d'exportar a MediaWiki i millores en el tractament de document en múltiples llengües. S'han incorporat també millores en la seguretat, usabilitat i navegabilitat amb teclat. La versió 2.3.1. protegeix als usuaris de vulnerabilitats de seguretat que han estat descobertes, i mitjançant les quals el PC podia ser atacat per certs tipus de documents. Es recomana a tots els usuaris que s'actualitzin a l'OpenOffice.org 2.3.1. Descàrrega Versió per a Windows http://www.softcatala.org/prog126.htm Versió per a GNU/Linux (inclòs de sèrie a la majoria de distribucions) Teniu més informació a la [web del projecte de catalanització](http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2008-02-21 00:00:00", "id": "1174", "title": "Es presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 2.3.1" }, { "content": "El [Pidgin](http://www.pidgin.im/), abans conegut com Gaim, és un client de missatgeria instantània multiplataforma. Funciona tant en Windows com en GNU/Linux, com en Mac OS X. El Pidgin és compatible amb les xarxes AIM, ICQ, MSN Messenger, Yahoo!, i moltes més. També es pot utilitzar com a client de xat IRC. I us permet també estar connectat simultàniament a diferents xarxes de missatgeria instantània des d'un únic programa. El Pidgin ofereix opcions de transferència de fitxers, de presència d'usuaris, de llistes d'amics, i d'enregistrament de converses, entre d'altres. Respecte l'antic Gaim 1.5, que es va publicar l'any 2005, el nou Pidgin 2.4.0 ofereix un gran nombre de millores sobretot en estabilitat i interfície. També s'han afegit noves xarxes com la MySpaceIM o Bonjour. El Pidgin incorpora ara més connectors que abans. Els connectors del Pidgin serveixen per modificar el comportament i afegir noves funcionalitats. Per exemple la Missatgeria de música permet que diferents usuaris puguin treballar en una mateixa peça musical, editant la mateixa peça en temps real. Podeu descarregar-vos el Pidgin del [rebost de Softcatalà](http://www.softcatala.cat/prog181.htm) o bé des del [web oficial del Pidgin](http://www.pidgin.im/download/). Trobareu més informació del Pidgin al web del [projecte de catalanització de Softcatalà](http://www.softcatala.cat/wiki/Pidgin). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2008-03-07 00:00:00", "id": "1175", "title": "Es presenta la traducció al català del Pidgin 2.4.0" }, { "content": "Recentment s'ha alliberat la versió 2.22 del [GNOME](http://www.gnome.org), un dels escriptoris més populars per a GNU/Linux, *BSD, Solaris i els sistemes UNIX en general. El GNOME incorpora tot un conjunt d'eines que cobreixen les necessitats de la majoria dels usuaris: un navegador web, un navegador d'ajuda del sistema, un gestor de fitxers, missatgeria instantània, un gestor de paquets de programari, un gestor d'arxius comprimits, un reproductor de mitjans multimèdia, un extractor d'àudio de CD, eines de desenvolupament, un visualitzador de documents PDF i molt més. Gràcies a l'esforç de molts col·laboradors del [projecte de traducció al català](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME) ens plau comunicar que la nova versió del GNOME també està plenament traduïda al català, i que a més a més la traducció de la documentació avança a un bon ritme. Per a veure totes les característiques noves del GNOME 2.22 podeu llegir les notes de llançament [al lloc web del GNOME](http://library.gnome.org/misc/release-notes/2.22/). També podeu veure les estadístiques de traducció del GNOME al català [al lloc web d'internacionalització del GNOME](http://l10n.gnome.org/languages/ca). Si voleu ajudar a traduir el GNOME al català [subscriviu-vos a la llista de traducció](http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/gnome) del projecte. \n", "date": "2008-03-14 00:00:00", "id": "1176", "title": "Disponible l'escriptori GNOME 2.22 en català" }, { "content": "Aquest dimecres 26 de març del 2008 se celebra el primer [Dia per la Llibertat dels Documents](http://documentfreedom.org/Main_Page/ca). Aquesta data ha estat triada per la [Free Software Foundation Europe](http://www.fsfeurope.org/) per a conscienciar sobre la necessitat de l'adopció dels formats de fitxer lliures d'acord amb l'aplicació d'uns també estàndards oberts. A la iniciativa s'hi han sumat diferents grups, asssociacions i empreses de la importància de Google, IBM o Sun. Els formats lliures o oberts són aquelles codificacions d'informació dels fitxers que són lliures de tota mena de restricció legal o tècnica pel que fa al seu ús i desenvolupament. Això contrasta amb els tancats, que poden ser susceptibles de facilitar el bloqueig d'un client per part d'un proveïdor (vendor lock-in), i per tant, un segrest de les pròpies dades. Els formats lliures poden ser adoptats per igual per diferents fabricants, tant de programari lliure com privatiu, i així s'eviten circumstàncies com les anteriors i alhora es garanteix una millor interoperabilitat entre diferents solucions informàtiques. Aquests tipus de formats són candidats ideals per a ser especificacions d'estàndards oberts, que són implementacions que, com a estàndards, han de ser àmpliament utilitzades en el mercat i en les administracions. Per a ser oberts, al mateix temps han de complir uns requisits adequats de transparència i participació tant durant la publicació com al llarg del desenvolupament. El cas més conegut d'estàndards oberts són els propis estàndards web, dels quals n'és responsable el [World Wide Web Consortium](http://www.w3.org/). Aquests dicten com hauria d'escriure's i dissenyar-se un lloc web perquè pugui reproduir-se la mateixa funcionalitat en tot tipus de clients i navegadors d'una forma no discriminatòria. Basant-se de fet en aquests mateixos estàndards web, un altre consorci internacional especialitzat en documentació, [OASIS](http://www.oasis-open.org), va elaborar el format obert OpenDocument. Inspirat en el que utilitzava originalment l'[OpenOffice.org](http://www.openoffice.cat), esdevé el seu format per defecte des de la versió 2. Poc temps després, aquest va ser considerat estàndard pel consorci i una de les versions de l'especificació d'aquest document va ser reconeguda com a estàndard per a usos ofimàtics per la [ISO](http://www.iso.org/) (Organització Internacional d'Estandardització) el 3 de maig del 2006. Progressivament, diferents aplicacions ofimàtiques han anat incorporant també aquest format com el seu propi de documentació, com és el cas del paquet comercial de Sun [StarOffice](http://www.staroffice.org/), la suite ofimàtica lliure [KOffice](http://www.koffice.org/), o la basada en web [Google Docs](http://docs.google.com). Microsoft, tot i que participa a OASIS, durant el procés d'estandardització de l'OpenDocument va anar desentent-se; poc més tard va presentar el seu propi format, conegut com a Office Open XML, que actualment pretén que aconsegueixi la mateixa qualificació d'ISO que ha aconseguit l'OpenDocument. Aquesta qualificació de l'OpenDocument li dóna preferència davant d'aquelles empreses i institucions que vulguin aconseguir certes certificacions. Des del principi, diferents actors han criticat aquesta acció de Microsoft perquè ja existia un format estàndard de document, l'OpenDocument, que ells mateixos ja poden utilitzar; i perquè tot i que els seus creadors afirmen que aquest és un format plenament obert, les especificacions semblarien estar orientades específicament per als productes de Microsoft i perquè no deixi les regnes del seu procés de desenvolupament. Per altra banda, Microsoft va obrir recentment les especificacions també dels seus formats binaris de documents, per exemple els encara ubicus .doc, amb la promesa que no perseguiria per infracció de patents els qui en fessin implementacions pròpies. Aquesta notícia va ser [difosa de forma errònia](http://www.softcatala.org/~jmas/bloc/pivot/entry.php?id=345) per molts mitjans no especialitzats com que Microsoft obria el codi de les seues aplicacions, que òbviament no és el cas. Tot i aquest possible acostament, molts s'han mostrat [cautelosos davant de les condicions de la promesa](http://programarilliure.wordpress.com/2008/03/18/microsofts-open-specification-promise-no-assurance-for-gpl/), especialment en l'àmbit del programari llliure. Fa uns quants mesos, després d'una votació on estaven implicats els comitès d'estandardització de diferents d'estats d'arreu del món, es va desestimar que el format Office Open XML de Microsoft fos un estàndard ISO/IEC. Ara durant aquest mateix mes s'està realitzant una segona votació per a acabar de decidir-ho, i davant de les sospites que podria haver-hi casos de frau, com denunciaven [diverses campanyes](http://www.noooxml.org/petition-cat) en contra d'aqueix format, la [Comissió Europea està estudiant actualment](http://www.ft.com/cms/s/88e570a2-ea56-11dc-b3c9-0000779fd2ac,Authorised=false.html?_i_location=http%3A%2F%2Fwww.ft.com%2Fcms%2Fs%2F0%2F88e570a2-ea56-11dc-b3c9-0000779fd2ac.html%3Fnclick_check%3D1&_i_referer=http%3A%2F%2Fes.wikipedia.org%2Fwiki%2FMicrosoft_Office_Open_XML&nclick_check=1) el cas. En aquest context tan candent, se celebra el Dia de la Llibertat dels Documents. Arreu del món es faran actes per a acostar a la gent què són els estàndards oberts, llur importància cabdal en una societat de la informació com la nostra i el panorama actual davant de fets com els anteriors. Al nostre país, l'organització [GNUAB prepara al campus de Bellaterra una xerrada](http://www.gnuab.org/?q=node/13) i farà també difusió de la problemàtica. Referències\n\n * [Els estàndards oberts garanteixen la llibertat a escollir](http://www.softcatala.org/articles/article11.htm)\n * [Programari Sobirà. Estàndards oberts, Programari Lliure, i l'Internet](http://www.fsfeurope.org/projects/igf/sovsoft.ca.html)\n\n\n", "date": "2008-03-25 00:00:00", "id": "1177", "title": "Dia de la Llibertat dels Documents" }, { "content": "L'[Abiword](http://www.abisource.com/) és un programa lliure que està desenvolupat per una àmplia comunitat en què Softcatalà ha participat activament. L'AbiWord és un processador de textos amb un aspecte semblant al Microsoft Word, però lliure i molt més lleuger. L'AbiWord ofereix una pila de funcions per a processament de textos; inclou totes les opcions habituals de formatatge de caràcters, alineament de paràgrafs, regles, tabulacions, etc. S'hi poden utilitzar tipus de lletra TrueType, desfers il·limitats i imatges del disc dur. A més del format propi de l'AbiWord, el programa pot obrir els formats del Microsoft Word, de text enriquit i de text senzill. La versió 2.6 inclou centenars de millores que s'han fet en els últims dos anys de desenvolupament, incloent-hi millores en el rendiment, millor compatibilitat amb Windows Vista o compatibilitat amb formats de text. L'Abiword es pot descarregar gratuïtament des del web de Softcatalà, on es poden consultar les instruccions d'instal·lació i les preguntes més freqüents sobre el funcionament d'aquest programa. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les Noves Tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2008-04-01 00:00:00", "id": "1178", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del processador de textos Abiword versió 2.6" }, { "content": "La propera setmana del 7 al 11 d'abril des de GNUAB conjuntament amb el vicerectorat d'Estudiants i Cultura organitzem una setmana dedicada al Programari Lliure. S'hi han plantejat activitats amb enfocs diversos i enfocades a centres d'interès variats. Programa d'activitats i la nostra agenda El dilluns dia 7 d'abril a la Sala d'Actes del Rectorat Pel matí comptarem amb la presència de Richard Stallman qui ha estat el responsable de llançar el desenvolupament del sistema operatiu GNU (veure www.gnu.org ) el 1984. GNU és un software lliure: tothom és lliure de copiar-lo i distribuir-lo, així com també de realitzar canvis grans o petits. El sistema GNU/Linux, que és, bàsicament, el sistema operatiu GNU amb Linux agregat, s'utilitza en desenes de milions de computadors avui en dia. De tot això, ens en parlarà durant la conferència El Moviment del Programari Lliure i el sistema operatiu GNU/Linux. A la tarda, a les 17 hores, continuarem l’activitat amb la Taula rodona: Programari lliure a la UAB, on s'obrirà un debat on abordar si una institució pública com la UAB ha d'utilitzar el Programari Lliure i fins a quin punt ja ho està fent. Per fer-ho comptarem amb la presència d’Immaculada Vilardell, vicerectora d'Economia, Joan Sorribes, director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, Remo Suppi, delegat del rector per l'Oficina Autònoma Interactiva Docent i l'\"e-universitat\" Vicerectorat d'Afers Acadèmics, Lorenzo Rodriguez Martin, director de Tecnologies de la Informació i la Comunicació i Modera UAB: Joan Borrell, professor titular numerari del departament d'Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions, UAB. El dimecres 9 d'abril a la Sala de Graus de la facultat de Ciències de l’Educació Proposem un programa que consta d'una exploració de diferents Experiències en Gestors d'Aprenentatge (LMS) lliures. En aquesta sessió es reuniran responsables, agents crítics i alguns dels tecnòlegs que han fet possible l'ús de plataformes web de suport a la docència en les diferents universitats catalanes. Durant la trobada, es pretén oferir una perspectiva global, valorant “entre d'altres” òptiques pedagògiques, tècniques i funcionals. Per fer-ho Marc Alier ens donarà una perspectiva institucional d'un Moodle Institucional, Lluïsa Nuñez, ens plantejarà la seva experiència amb la implantació del Moodle a la UB, en Joan Codina ens oferirà una visió sobre el conflicte entre la norma i la innovació i Alejandra Bosco i Noemí Santiver ens parlaran de la seva experiència amb aquestes eines d'aprenentatge a l'àmbit de la Tecnologia educativa. El dijous 10 a l'aula P-35 de la facultat de Psicologia Finalment, per tancar les activitats d'aquesta setmana hem preparat una Festa d’instal·lació. Aquesta és una activitat participativa on tothom que hi vulgui participar podrà instal·lar un sistema GNU/Linux al seu ordinador. En el decurs de la festa s'explicarà, pas a pas, tot el recorregut necessari per realitzar amb èxit la instal·lació així com la posterior configuració de l'equip. Amb aquesta activitat volem fer accessible el Programari Lliure a tothom, independentment del seu nivell d'informàtica, ja que la presència de monitors experts en el tema permet resoldre la totalitat dels dubtes i problemes tècnics que puguin aparèixer. Inscriu-te: http://www.gnuab.org/installparty08 Per més informació consulta:http://www.gnuab.org i http://www.uab.es/anycomputacio/ Us hi esperem!\n", "date": "2008-04-03 00:00:00", "id": "1179", "title": "Setmana de Programari Lliure a la Universitat Autònoma de Barcelona" }, { "content": "El proper dissabte 5 d'abril farem una \"GNU/Linux Install Party\" a l'Espai Jove de l'Eixample (de 10h a 18h). C/ Ali-bei 120, 93 2320613. És a dir, un dia d'instal·lació de GNU/Linux compartida: gent que no sap ve a que li ajudin a fer-ho, i gent que en sap una mica més, ve a fer un cop de mà, o proves coses noves amb algú que l'assessori, etc. Vols que t'ajudin a instal·lar-te GNU/Linux, i pre-configurar-t'ho tot en català? Pots fer un cop de mà a altres persones que es volen introduir al món del GNU/Linux en la seva llengua? Tindrem musiqueta (porteu CD's si teniu preferència per tal o qual música! :-), i al migdia, els que ens quedem a dinar per allà, podem demanar unes pizzes o similar (coneixem un lloc a prop on les fan ben bones ;-) Per confirmar assistència o dubtes, escriviu a cursos(a)moviments.net Xavi, d'Altercoms sccl, cooperativa sense ànim de lucre P.D: I aquelles persones que vulguin aprendre més sobre el món del programari lliure, la revolució cultural subjacent i eines concretes informàtiques útils, consulteu els cursos i tallers gratuïts de la cooperativa Altercoms a través de i apunteu-vos al butlletí de novetats per ser informats per correu-e quan fem nous cursos: \n", "date": "2008-04-03 00:00:00", "id": "1180", "title": "GNU/Linux Install Party a l'espai Jove de l'Eixample (Barcelona) dissabte 5 d'abril" }, { "content": "Softcatalà, en col·laboració amb [Mozilla](http://www.mozilla.com) i Mozilla [Europa](http://www.mozilla-europe.org), presenta la traducció al català de la versió 0.8 del [Sunbird](http://www.softcatala.org/wiki/Sunbird). El Sunbird és un gestor de calendaris i agenda electrònica lliure i multi-plataforma, que funciona com a aplicació independent basada amb el Calendari del [Mozilla](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla:Extensions:Calendar). El Sunbird és una agenda electrònica completa però molt fàcil de fer servir que es pot utilitzar tant a la vida laboral com personal. El Sunbird disposa de totes les eines habituals per organitzar-se el temps: un gestor de calendaris, una llista de tasques i un sistema d'alarmes que avisen quan s'acosta un moment determinat, com pot ser un aniversari o una cita. El Sunbird com a gestor de calendaris permet compartir calendaris mitjançant un senzill sistema d'importació/exportació de calendaris ICS o CalDAV. Softcatalà també ha traduït el [Lightning 0.8](http://www.softcatala.org/wiki/Lightning). El Lightning és una adaptació del Sunbird que s'integra amb el popular gestor de correu Thunderbird com a extensió. D'aquesta manera es poden enviar correus d'invitació per a les cites i viceversa. Per altra banda cal recordar que per a instal·lar el Lightning 0.8 cal un Thunderbird 2. Els usuaris del Thunderbird 1.5.x cal que s'actualitzin la versió. Tant el Sunbird com el Lightning poden comunicar-se amb el [Google Calendar](http://calendar.google.com), això permet sumar la potència del calendari col·laboratiu de Google amb la simplicitat del Sunbird. Aquesta funcionalitat addicional s'aconsegueix instal·lant una [extensió al Sunbird](https://addons.mozilla.org/sunbird/addon/4631) o [al Thunderbird](https://addons.mozilla.org/thunderbird/addon/4631) segons el cas. Els canvis més improtants d'aquesta nova versió són: * Millores en l'estètica i l'usabilitat. * S'han incorporat 14 nous calendaris de dies festius de diverses zones del món. * Millores en la gestió de les alarmes. * S'ha afegit un nou mode Tasques en el Lightning. * Nova gestió de les zones horàries i fitxers ICS. * Visualització de calendaris remots fora de línia (en fase experimental). Podeu baixar-vos el Sunbird 0.8 en català del [rebost de programes de Softcatalà](http://www.softcatala.cat/prog180.htm). Podeu trobar més informació del Sunbird i del Lightning al [wiki de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla:Extensions:Calendar). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a . \n", "date": "2008-04-10 00:00:00", "id": "1181", "title": "Es presenta la traducció al català del Sunbird 0.8 i del Lightning 0.8" }, { "content": "Ja es troba disponible la versió 2.0 de la distribució [Linkat](http://linkat.xtec.net/), impulsada pel [Departament d'Educació](http://www.gencat.net/educacio/) de la Generalitat de Catalunya. Aquesta està basada en la distribució Opensuse 10.2, s'adreça al sector d'ensenyament i es troba completament en català. Algunes de les novetats més significatives de la Linkat 2.0 són: \n* Un nou escriptori amb efectes 3D, que amplia les possibilitats d'interacció amb l'usuari/ària. \n* Més de 50 noves aplicacions, com ara l'iTalc, que permet compartir el treball entre els ordinadors d'una aula i gestionar-ne l'ús que en fa l'alumnat. \n* Síntesi de veu en català, elaborada per la Universitat Politècnica de Catalunya. \n* Compatibilitat amb la major part del maquinari existent al mercat. \n* Millores en el disseny del model de servidor i client de centre, amb la possibilitat de sincronitzar altes i baixes d'usuaris amb llistats d'alumnes provinents d'altres fonts. \n* Modalitat de treball amb terminals lleugers (LTSP) totalment integrada en el sistema. Qui hagi estat usuari de la Linkat 1.0, hi notarà un gran avanç. S'hi inclou el GNOME 2.12, l'OpenOffice.org 2.3, el Firefox 2.0 i una versió del nucli que finalment reconeix perfectament la majoria de dispositius de maquinari moderns. La Linkat es troba desplegada actualment a una vintena de centres públics d'educació primària i secundària, i es preveu la seva extensió a un centenar més durant el primer trimestre del curs 2008/09, passant a ser l'entorn operatiu de referència en totes les actuacions del Departament d'Educació. A més de la distribució de GNU/Linux, el projecte Linkat ofereix un servei de suport tècnic als centres docents i participa en l'organització d'activitats de formació permanent del professorat i de divulgació dels valors ètics, socials i tecnològics del programari lliure com a instrument educatiu. Hi ha tota la informació al web de la [Linkat](http://linkat.xtec.net/), on també s'hi poden trobar [fòrums d'ajuda](http://linkat.xtec.net/portal/component/option,com_smf/Itemid,129/) per a tothom qui tingui tota mena de dubtes. A Softcatalà ens en [fet mirall de les imatges](https://www.softcatala.org/pub/linkat/2.0/) dels discs.\n", "date": "2008-05-27 00:00:00", "id": "1182", "title": "Publicada la versió 2.0 de la distribució GNU/Linux d'ensenyament Linkat" }, { "content": "S'ha publicat la nova CÀTix 1.4 per ordinadors de 32 i 64 bits. La podeu trobar a la web de la [ CÀTix](http://catix.cat). Serà la última CÀTix 1.X i per això l'hem verificat a consciència. Entre les principals novetats hi ha el menú inicial d'engegada que permet escollir més fàcilment les diferents configuracions de la CÀTix, per exemple el KDE o el Gnome. El procés d'aturada permet una aturada ordenada i treure el DVD si es vol. La configuració automàtica, la configuració de la pantalla utilitzant el Xorg i els programades gràfics d'instal·lació i configuració han millorat molt. A més hi ha 10 veus catalanes que permeten escoltar les pàgines web seleccionant el text i escollint \"Sintetitza el text\" del menú Eines. També s'utilitza a les eines d'accessibilitat, per exemple en el Kword. Ara sí que podem dir que la CÀTix parla català. La CÀTix és una distribució tot en un que permet engegar-la des del DVD, des de l'USB, des d'un disc dur o des de xarxa. No és necessari intal·lar-la, però si es vol es pot instal·lar en una partició, en un directori o bé un fitxer. Per exemple es pot fer una instal·lació en un fitxer a la partició del windows, evitant haver de fer particions noves. O en un directori si ja utilitzem un altre Linux. Podeu tenir una instal·lació congelada si utilitzeu la imatge comprimida o la imatge iso. La CÀTix 1.4 utilitza el kernel 2.6.25.4, el KDE 3.5.9, el Gnome 2.22.1 i més de 1000 programes més que us permeten jugar, fer pel·lícules, escoltar música, mirar vídeos, xatejar, navegar per internet, programar, fer música, grabar DVDs i moltes coses més. La CÀTix és una distribució catalana basada en Debian. Es pot baixar també des del [servidor FTP](ftp://ftp.softcatala.cat/pub/catix/) de Softcatalà.\n", "date": "2008-05-28 00:00:00", "id": "1183", "title": "Es publica la distribució de GNU/Linux CÀTix 1.4" }, { "content": "La Generalitat ha presentat un programa d'ajudes, a l'estil Google Summer Code, per a impulsar la participació en projectes de programari lliure amb una dotació total de 50.000 euros. L'àmbit que s'ha definit per aquest programa d'ajuts és: * Treballs de desenvolupament de programari lliure. * Treballs de documentació de programari lliure. * Treballs de traducció, adaptació i/o localització de programari lliure. En un primer estadi es busquen: * Empreses que estiguin treballant en projectes de programari lliure * Estudiants que vulguin treballar en projectes de programari lliure Es consideren subvencionables les despeses per a la contractació d'estudiants per executar treballs en projectes de programari lliure i la dedicació dels mentors a tutelar aquests treballs. Els treballs s'executaran entre els mesos de juny i desembre de 2008. Els ajuts es repartiran en forma de beques d'un màxim de 2.500€, que es repartiran de la següent manera: fins a un 80%, 2.000 € per a l'estudiant que executi els treballs i fins a un 20%, 500 €, pel mentor que en tuteli l'execució Més informació: http://www.lafarga.cat/beques/\n", "date": "2008-06-09 00:00:00", "id": "1184", "title": "La Generalitat ofereix ajuts econòmics a traduccions de programari lliure" }, { "content": "[Softcatalà](http://www.softcatala.org), en col·laboració amb la comunitat de [Mozilla](http://www.mozilla.org) i la filial europea [Mozilla Europe](http://www.mozilla-europe.org), presenta la traducció al català de la nova versió 3.0 del mundialment reconegut navegador [Firefox](http://www.softcatala.org/wiki/Firefox). Aquesta nova versió es presenta simultàniament en més de 40 llengües i també se n'ha traduït [gran part de l'ajuda](http://support.mozilla.com/ca/kb/Firefox+Help), la qual es continuarà completant en la nostra llengua de forma col·laborativa a la xarxa. Algunes de les diverses novetats i innovacions tecnològiques a destacar són: \n\n * La integració de les adreces d'interès amb l'historial de navegació en una biblioteca de pàgines web, les quals també es poden etiquetar per a facilitar-ne la cerca i la consulta.\n * Una «barra d'ubicació intel·ligent» que mostra, a mesura que hi aneu escrivint, els llocs web del vostre historial que coincideixin amb el text introduït.\n * Un zoom més potent, que permet ampliar i reduir les pàgines que visiteu d'una forma més natural i escalada.\n * Una navegació més fluïda a través de les pestanyes, la qual permet desplaçar-se entre elles d'una forma més còmoda.\n * Un millor tractament dels gràfics, amb la inclusió de noves característiques de les tecnologies SVG i Canvas, i també l'ús de perfils de colors propis de les imatges.\n * Un menor consum de memòria, i per tant, una càrrega de les pàgines i imatges més eficient.\n * Una aparença més idònia d'acord amb la plataforma que utilitzeu (Windows, Linux o Mac)\n * Un gestor de baixades que permet aturar i reprendre les baixades que tingueu entre sessions.\n * Diferents mesures per a millorar encara més la seguretat a la xarxa, des de botons de ràpida identificació d'una pàgina a avisos de llocs web sospitosos de ser fraudulents, perillosos, o de no posseir un certificat adequat.\n * Integració amb sistemes antivirus i de control parental a Windows.\n\nPodeu obtenir-ne més informació consultant una llista detallada de les [característiques](http://www.mozilla-europe.org/ca/firefox/features/) i les [notes d'aquesta versió](http://www.mozilla-europe.org/ca/firefox/3.0/releasenotes/). Tal com en el llançament de la versió 2, hi haurà celebracions arreu del món, i com és d'esperar, també al nostre país. A continuació es llisten les que estan previstes actualment: \n\n * Barcelona. El dijous 26 de juny a partir de les 7 de la tarda al [Centre Comarcal Lleidatà](http://cclleidata.cat). Organitzada per l'[equip de traducció del Firefox al català](http://www.softcatala.org/wiki/Firefox), es farà una presentació de les novetats del Firefox 3 i diferents experts web de l'àmbit català, com ara l'equip de l'[EyeOS](http://www.eyeos.cat), n'opinaran al respecte. Poc després, hi haurà una actuació musical en directe del grup [La Carxofa i la Ceba](http://webs.racocatala.cat/carxofaceba/), i tot fent xerinola, en seguiran sortejos i regals commemoratius.\n * València. El dissabte 28 de juny a partir de les 10 del matí a [Ca Revolta](http://www.carevolta.org). Organitzada per la secció valenciana de la [comunitat catalanoparlant de l'Ubuntu](http://www.ubuntu.cat), es farà una explicació de les novetats del Firefox i una comparativa amb la resta de navegadors del mercat. S'animarà la sessió amb alguns obsequis.\n * Amposta. El dissabte 28 de juny a partir de les 5 de la tarda al [Bart's Cafè](http://www.marclaspa.com/). Organitzada per [Atictes](http://www.atictes.cat), es parlarà de les innovacions del nou navegador de Mozilla i es farà un repàs del panorama actual a la xarxa. També hi haurà diverses sorpreses per als assistents.\n\nPer a més informació de com assistir-hi, visiteu la pàgina . Aprofitant la sortida de la nova versió del navegador, des de la comunitat de Mozilla també s'ha organitzat un rècord Guiness per a aconseguir el màxim de baixades mundial que hagi tingut una aplicació de programari fins ara. N'obtindreu més detalls a la pàgina «[Download Day](http://www.spreadfirefox.com/worldrecord/ )» de la campanya SpreadFirefox. Més informació\n\n * [Mozilla llança el Firefox 3 i torna a definir com experimentar la Web](http://www.mozilla-europe.org/ca/press/2008/06/17/1163-mozilla-llanca-el-firefox-3-i-torna-a-definir-com-experimentar-la-web)\n * [Provant el Firefox 3](http://firefoxcat.blogspot.com/2008/06/provant-el-firefox-3.html)\n\n\n", "date": "2008-06-17 00:00:00", "id": "1185", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Firefox 3" }, { "content": "Amb motiu del recent llançament del navegador web [Firefox 3](http://www.firefox.cat) i el rècord mundial de baixades assolit el mateix dia de publicació, s'organitzen [festes arreu del món](http://www.mozillaparty.com) per a celebrar-ho, com ja va essent habitual amb les diferents fites i aniversaris de Mozilla. La comunitat catalanoparlant no n'és una excepció i es prepararan actes a 3 ciutats del territori. A Barcelona, la festa és el dijous 26 de juny a partir de les 7 de la tarda, organitzada per [Softcatalà](http://www.softcatala.org), responsable de la traducció al català. L'emplaçament escollit és el [Centre Comarcal Lleidatà](http://www.cclleidata.cat/), a la Plaça Universitat, que acollirà la presentació de les novetats de la versió 3 i una taula rodona per a tractar què s'aporta per als diferents perfils d'usuari. Hi intervindran: \n\n * Pascal Chevrel (secretari general de Mozilla Europe i cap de localització web de Mozilla)\n * Toni Hermoso (membre de Softcatalà i coordinador del projecte de traducció al català del Firefox)\n * L'equip d'eyeOS (els joves creadors d'un sistema operatiu basat en web i profusament guardonat)\n\nTot seguit, en el mateix local hi actuarà [la Carxofa i la Ceba](http://www.myspace.com/lacarxofailaceba), un grup barceloní que amenitzarà la vetllada festiva, on hi haurà tota mena de sorpreses i regals per als assistents. A València, la festa és el dissabte 28 de juny, organitzada per [Ubuntu.cat](http://www.ubuntu.cat), a partir de les 10 del matí a [Ca Revolta](http://carevolta.org). S'hi explicaran les novetats del Firefox 3.0, es farà una comparativa amb la resta de navegadors i haurà obsequis commemoratius. Amposta, la festa és el mateix dissabte 28 de juny, organitzada per [Atictes](http://www.atictes.cat), a partir de les 5 de la tarda al [Bart's Café](http://www.marclaspa.com/). S'hi farà un tast del nou Firefox 3 i qui s'acosti podrà gaudir també d'obsequis commemoratius. Pot consultar-se amb més detall les celebracions i com arribar-hi a: [festa.firefox.cat](http://festa.firefox.cat). L'assistència és gratuïta i oberta a tothom. \n\n * [Notícia i vídeo a Vilaweb](http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2907137)\n * [Notícia a Racó Català](http://www.racocatala.cat/noticia/festes-firefox-amposta-barcelona-valencia-aquesta-setmana)\n * [Notícia a Directe.cat](http://www.directe.cat/article/arriben-les-festes-firefox-per-celebrar-el-nou-navegador-8074)\n * [Notícia a .cat](http://blog.domini.cat/?p=75)\n\n\n", "date": "2008-06-23 00:00:00", "id": "1186", "title": "Festes a Barcelona el dijous 26 de juny i a Amposta i València el dissabte 28 per a celebrar la sortida del Firefox 3.0 en català" }, { "content": "Barcelona és i ha sigut en moltes ocasions una ciutat en la que s’ha innovat en molts aspectes, es per això que, veient que a una ciutat com la nostra faltava un esdeveniment que apropés al ciutadà les noves tecnologies d’una manera ociosa, l´Associació Sociocultural per la Promoció dels Noves Tecnologies Packet Loss presenta durant els dies 29, 30 i 31 d'Agost al Palau Sant Jordi, la primera edició de [LANCELONA](http://www.lancelona.org/index.php?lang=catalan), en la que es reuniran a 512 usuaris en una lanparty i que a més comptarà amb multitud d'activitats totalment gratuïtes, totes elles relacionades amb les noves tecnologies obertes al public. L'objectiu de LANCELONA és donar a conèixer els avenços de les noves tecnologies a la ciutat de Barcelona, tenint en compte el gran ventall de possibilitats que aquestes ofereixen i apostant pel programari lliure. El esdeveniment oferirà un espai en el qual es pretén apropar a l'usuari a les innovacions tecnològiques del moment d'una manera ociosa, fomentant aquesta cultura i fent-li partícip en conferències, taules rodones, tallers, exposicions, demostracions i espectàcles en aquest espai. Les activitats que ofereix Lancelona a l’espai gratuït son tan diverses i heterogènies com l’espai permet, els assistents podran, entre moltes altres activitats gratuites, des de veure una demo de robòtica, un torneig de Dance Dance Revolution, ponències de diferents sistemes operatius, de disseny 3D, exposicions de vehicles d’aire comprimit, espectacles de moodig i overclocking i d’altres sorpreses que la organització té preparades, totes elles amb la música de fons dels nostres DJ’s, que s’hi estaran durant 20 hores punxant en tant en directe com per xarxa per a tots vosaltres. A més a més de totes les activitats gratuïtes, tindrem una sèrie de torneigs per als 512 participants que prèviament s'hagin inscrit. L’Staff de Lancelona us convida a participar durant tot un cap de setmana al Palau Sant Jordi en el que a més de viure les noves tecnologies d’una manera divertida i apassionant, poden gaudir d’un esdeveniment pioner a la ciutat de Barcelona.\n", "date": "2008-07-03 00:00:00", "id": "1187", "title": "Lancelona, una festa tecnològica a Barcelona" }, { "content": "En el marc de les VII Jornades de Programari Lliure que s'estan desenvolupant a la Universitat Pompeu Fabra, el dissabte 5 de juliol el JUG Països Catalans organitza una jornada amb una sèrie de tallers al voltant del sistema de gestió de continguts (SGC) Joomla!, una mostra de casos emprant aquest SGC i un espai de trobada i co·loqui. Podeu llegir l'anunci complet a www.joomla.cat El Joomla! és un dels molts SGC lliures que es troben avui dia a la xarxa (d'altres prou coneguts són Drupal, Typo3 o WordPress) amb els quals la construcció de llocs o aplicacions web esdevé tasca senzilla gràcies a que no es requereixen coneixements de programació ni de disseny. El Joomla! s'ha convertit en tres anys en un dels més populars, amb més de 5 milions de descàrregues i 200.000 usuaris dels fòrums de joomla.org\n", "date": "2008-07-03 00:00:00", "id": "1188", "title": "Trobada del Joomla! User Group Països Catalans a Barcelona, dissabte 5 de juliol" }, { "content": "La comunitat d'usuaris de la [Viquipèdia en català](http://ca.wikipedia.org) ha convocat la [segona trobada de viquipedistes](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Viquitrobada_2008) el dissabte 19 de juliol del 2008, a la Sala de Llevant de la [Biblioteca Nacional de Catalunya](http://bnc.cat) (a l'antic Hospital de la Santa Creu del carrer Hospital, 56 - [vegeu-ho al mapa](http://maps.google.com/maps?ll=41.380673,2.170261&spn=0.01,0.01&q=41.380673,2.170261)). La trobada començarà a les 9:30 amb una visita a la Biblioteca de Catalunya que farà la Dra. Joana Escobedo, directora de la Unitat Bibliogràfica. Tot seguit i fins a la 13:30, els assistents es reuniran per a fer una tertúlia presencial sobre diferents temes d'actualitat de la comunitat. En acabat està previst un dinar de germanor al mateix restaurant del pati de la Biblioteca. La finalitat d'aquesta trobada és conèixer-se i tractar presencialment diversos assumptes per a millorar la Viquipèdia. La [primera Viquitrobada de viquipedistes en català](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Viquitrobada_2007) fou al [Cibernàrium de Barcelona](http://www.cibernarium.com/), carrer Marie Curie, s/n el 28 de juliol del 2007.\n", "date": "2008-07-17 00:00:00", "id": "1189", "title": "Trobada de viquipedistes a la Biblioteca de Catalunya" }, { "content": "La [Fundació puntCAT](http://puntcat.cat/) va lliurar el proppassat divendres 8 d'agost 30 ordinadors instal·lats amb la distribució de GNU/Linux Ubuntu al nou centre de secundària de la [Bressola](http://www.bressola.cat/), al municipi rossellonès d'el Soler. Les màquines, reaprofitades d'empreses i liquidacions d'estocs, van ser així configurades perquè els fins a 180 alumnes d'11 a 16 anys que pot acollir l'institut els propers cursos escolars puguin treballar íntegrament en català gràcies al programari lliure. Fins a la localitat nordcatalana van desplaçar-s'hi també diferents membres de Softcatalà, que van ajudar en la instal·lació de programari i que assessoraran juntament amb la Fundació puntCAT en l'aprenentatge i adaptació a aquests sistemes prenent l'exemple d'escoles com la [Mata de Jonc](http://www.matadejonc.cat/) de Palma, que fa anys que estan implantant amb èxit el programari lliure en català a les aules mallorquines. La Bressola és una associació cultural creada a Perpinyà l'any 1976 per a promoure una xarxa d'escoles privades que practiquen la immersió lingüística en català a les comarques de la Catalunya del Nord. Compta ja amb 8 centres, escolaritza més de 600 alumnes i tot i ampliar regularment les seves instal·lacions, no dóna l'abast a acceptar totes les sol·licituds de matrícula.\n", "date": "2008-08-12 00:00:00", "id": "1190", "title": "La Fundació puntCAT i Softcatalà col·laboren en la donació d'ordinadors a un nou centre de la Bressola" }, { "content": "L'organització de voluntaris Softcatalà compleix 10 anys des de la seva presentació en públic el 2 d'octubre del 1998. Per tal de celebrar-ho, s'ha organitzat un acte el divendres 3 d'octubre a Barcelona on hi haurà xerrades i un petit piscolabis. Convidem col·laboradors, usuaris, simpatitzants i a tot aquell que tingui interès a atansar-s'hi. Els que tingueu pensat venir us preguem que us registreu al [web de l'esdeveniment](http://10anys.softcatala.org/). Durant la seva trajectòria Softcatalà ha traduït projectes com el Netscape, el Firefox, l'entorn GNOME, l'OpenOffice.org, o les primeres versions de la interfície del Google, i ha participat en l'adaptació al català de diverses distribucions de GNU/Linux. També ha creat una infraestructura de recursos lliures com el Recull de termes, la Guia d'estil, les memòries de traducció o un diccionari ortogràfic en català. Durant els seus anys d'existència, Softcatalà ha rebut nombrosos premis i mencions, entre els quals destaquen el Premi Nacional d'Internet que atorga anualment la Generalitat de Catalunya, el premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística, el Premi Nacional de Cultura 2005, o el premi Arrova; tots ells en reconeixement a la seva tasca i trajectòria. A dia d'avui el web de Softcatalà rep una mitjana d'1 milió de visites i més de 4 milions de pàgines vistes cada mes. Lloc i hora Dia 3 d'octubre a les 19h al Museu d'Història de Catalunya. Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar) 08003 BARCELONA (Barcelonès) Agenda * 19.00h Benvinguda al museu i a l'esdeveniment per Agustí Alcoberro (director del Museu d'Història de Catalunya) i Marc Belzunces (Softcatalà). * 19.15h Jordi Bosch (Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat). Llengua, TIC i administració pública. * 19.30h Assumpció Maresma (Vilaweb). Oportunitats del català als nous formats a les TIC. * 19.45h Òscar del Pozo Triscon (Google). Futur de les aplicacions a Internet per a llengües minoritàries i la visió de Google al respecte. * 20.00h Jordi Mas (Softcatalà). Reptes de futur per a Softcatalà. * 20.15h Comença la festa al Bar del terrat. Hi haurà una visita guiada a la part de l'exposició permanent del Museu d'Història de Catalunya des de les 18.00h fins les 18.45h. La visita començarà a l'Edat Mitjana i arribarà fins a l'actualitat. Per a poder accedir a aquesta visita caldrà abonar els 4 euros d'entrada al Museu. Els que desitgeu gaudir de la visita caldrà que sigueu puntualment a les 18.00h a l'entrada del museu. Enllaços relacionats * [ Qui som a Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Qui_som) * [ Història de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Softcatal%C3%A0) * [ Els inicis de Softcatalà](http://www.softcatala.org/~jmas/articles/historia-sc.html)\n", "date": "2008-09-20 00:00:00", "id": "1191", "title": "Softcatalà celebra el seu desè aniversari" }, { "content": "L'[OpenOffice.org](http://www.openoffice.org) 2.4.1 és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Té tot el que es pot esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Hi podreu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 2.4.1 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice.org i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux i Unix. És el primer paquet ofimàtic que implementa l'estàndard OpenDocument Format, aprovat pel comitè internacional d'estàndards ISO/IEC. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc), el mòdul de presentacions (Impress) i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, doncs, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. En la versió 2.4.1 inclou millores en les capacitats gràfiques del full de càlcul, compatibilitat amb bases de dades Microsoft Office 2007 i MySQL, millores en l'exportació de PDF i dotzenes de petites correccions. Descàrrega Versió per a Windows Del lloc [web de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:OpenOffice.org) Versió per a GNU/Linux (inclòs de sèrie a la majoria de distribucions) Teniu més informació a la web del projecte de catalanització. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2008-09-06 00:00:00", "id": "1192", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 2.4.1" }, { "content": "La darrera versió de l'entorn d'escriptori [GNOME](http://www.gnome.org), la 2.24, ja està disponible. El GNOME proporciona la interfície gràfica d'usuari i un conjunt d'aplicacions que permeten la interacció amb el sistema operatiu de l'ordinador i la realització de les tasques habituals com ara l'edició de textos, la navegació per Internet, la reproducció d'àudio/vídeo i la missatgeria instantània, entre moltes d'altres. Tot això posant un èmfasi especial en l'accessibilitat, la internacionalització i els principis d'usabilitat i del programari lliure. El GNOME és compatible amb Linux, Solaris, *BSD i d'altres sistemes basats en l'UNIX, i és l'entorn d'escriptori predeterminat de les principals distribucions d'aquests sistemes operatius. Algunes de les novetats que cal destacar en aquesta ocasió se centren en un client nou de missatgeria instantània, l'addició de la navegació per pestanyes en el gestor de fitxers, els nous controls de resolució de la pantalla i de gestió de múltiples monitors i la millora de l'accessibilitat del teclat, del ratolí i de la lectura de la pantalla. Tampoc cal oblidar que el GNOME ofereix un sòlid entorn de treball per a la creació d'aplicacions, apartat en el qual s'ha de mencionar la nova plataforma de desenvolupament GNOME mòbil, dissenyada per a dispositius mòbils. Si voleu obtenir més informació sobre tot allò que aporta de nou el GNOME 2.24, podeu llegir les [notes de la versió](http://library.gnome.org/misc/release-notes/2.24/) al lloc web del GNOME. Com de costum, aquesta versió també estarà plenament [traduïda al català](http://l10n.gnome.org/languages/ca/), gràcies a l'esforç dels voluntaris del [projecte de traducció del GNOME](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME), en el qual us animem a col·laborar [subscrivint-vos a la seva llista de correu](http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/gnome). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2008-09-26 00:00:00", "id": "1193", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de l'escriptori GNOME 2.24" }, { "content": "Softcatalà, en col·laboració amb [Mozilla](http://www.mozilla.com) i [Mozilla Europa](http://www.mozilla-europe.org), presenta la traducció al català de la versió 0.9 del [Sunbird](http://www.softcatala.org/wiki/Sunbird). El Sunbird és un gestor de calendaris i agenda electrònica lliure i multi-plataforma, que funciona com a aplicació independent basada amb el [Calendari del Mozilla](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla:Extensions:Calendar). El Sunbird és una agenda electrònica completa, però molt fàcil de fer servir, que es pot utilitzar tant a la vida laboral com personal. El Sunbird disposa de totes les eines habituals per organitzar-se el temps: un gestor de calendaris, una llista de tasques i un sistema d'alarmes que avisen quan s'acosta un moment determinat, com pot ser un aniversari o una cita. El Sunbird com a gestor permet compartir calendaris mitjançant un senzill sistema d'importació/exportació de calendaris ICS o CalDAV. Softcatalà també ha traduït el [Lightning 0.9](http://www.softcatala.org/wiki/Lightning). El Lightning és una adaptació del Sunbird que s'integra amb el popular gestor de correu Thunderbird 2.0 com a extensió. D'aquesta manera es poden enviar i rebre missatges d'invitació per a cites. Tant el Sunbird com el Lightning poden comunicar-se amb el [Google Calendar](http://calendar.google.com/), això permet sumar la potència del calendari col·laboratiu de Google amb la simplicitat del Sunbird. Aquesta funcionalitat addicional s'aconsegueix instal·lant una [extensió al Sunbird](https://addons.mozilla.org/sunbird/addon/4631) o al [Thunderbird](https://addons.mozilla.org/thunderbird/addon/4631) segons el cas. Respecta a la versió anterior s'han fet els següents canvis: * Les cites de més d'un dia, tenen un indicador que les relaciona. * S'ha afegit un indicador de progrés quan s'actualitza un calendari remot. * S'ha millorat la usabilitat de les diverses vistes dels calendaris: dia, mes, mes en format mini i any. * Millores en la gestió de protocols CalDAV i iMip/iTip. * Millores en el rendiment i eficiència de l'aplicació Podeu baixar-vos el Sunbird 0.9 en català del [rebost de programes de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Sunbird). Per a baixar-vos el Lightning aneu el [wiki de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla:Extensions:Calendar). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org.](http://www.softcatala.org/)\n", "date": "2008-09-26 00:00:00", "id": "1195", "title": "Es presenta la traducció al català del Sunbird 0.9 i del Lightning 0.9" }, { "content": "Aquest divendres 24 d'octubre al matí, en el marc de la [Mozilla Camp Europe 2008](https://wiki.mozilla.org/EU_MozCamp_2008) que se celebrarà el cap de setmana al [Citilab](http://www.citilab.eu) de Cornellà de Llobregat, la [Facultat d'Informàtica de Barcelona](http://www.fib.upc.edu/) (UPC) acull una sessió d'explicació dels projectes de [Mozilla Labs](http://labs.mozilla.com) destinada tant als estudiants com al públic general. Mozilla Labs és la secció de recerca i experimentació en tecnologia web de [Mozilla](http://www.mozilla.org), la iniciativa global de codi obert darrere d'aplicacions com el Firefox, i que té com a objectiu vetllar pel progrés i obertura del WWW per al benefici públic. Durant l'exposició, conduïda per Aza Raskin i Daniel Mills, es detallaran alguns dels projectes més recents en què treballa Mozilla Labs. En concret: * Weave: una iniciativa per a integrar serveis web tot permetent als usuaris compartir de forma segura la seva informació. * Prism: una aplicació que permet als usuaris separar les aplicacions web del propi navegador. * Ubiquity: un experiment per a connectar web i llengua. * Concept Series: amb què es vol provocar la reflexió, facilitar la discussió i inspirar futures direccions en el disseny i la usabilitat. La trobada pretén ser un fòrum obert, on tothom qui vulgui aportar-hi i discutir-hi allò en què treballa pugui, també, fer-ho. L'acte tindrà lloc de 10h a 13h a la [Sala d'Actes](http://www.fib.upc.edu/fib/serveis/sales/presentacions.html) de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (UPC), gràcies a la col·laboració de [Softcatalà](http://www.softcatala.org), la [Càtedra de Programari Lliure de la UPC](http://cpl.upc.edu), i la mateixa facultat que acull l'esdeveniment. \n\n[![Mozilla Labs Barcelona](/imatges/mozillalabs-barcelona.jpg)](/imatges/mozillalabs-barcelona.pdf)\n", "date": "2008-10-20 00:00:00", "id": "1194", "title": "Mozilla Labs a Barcelona" }, { "content": "Softcatalà presenta la traducció al català de la versió 2.6.0 del [GIMP](http://www.gimp.org), el popular programa de codi lliure i multi-plataforma de retoc fotogràfic i composició artística professional. El GIMP és ideal per a fotògrafs, dissenyadors de web i en general per a qualsevol persona que vulgui editar o composar imatges digitals, ja que el GIMP permet treballar en tècniques avançades de disseny gràfic: canals, capes, màscares, eines de selecció intel·ligents i eines per fer correccions de nivells i corbes de color. La versió GIMP 2.6.0 aporta [novetats](http://gimp.org/release-notes/gimp-2.6.html) significatives respecte l'últim GIMP 2.4.7. En primer lloc hi forces millores en la interfície: el plafó principal d'eines ha canviat, ha deixat de tenir menús, per tal de convertir-se en una simple caixa d'eines. S'ha millorat les eines de selecció. En concret ara es permet la selecció de polígons, amb restricció d'angles i edició de segments. També s'ha millorat l'eina Pinzell. El nou GIMP ara permet configurar els paràmetres del pinzell de forma dinàmica en funció de diversos factors: l'opacitat, la duresa, la mida i el color es poden canviar depenent de la pressió i la velocitat amb què es mou el cursor, o bé si es vol també poden variar de forma aleatòria. D'aquesta manera el pinzell es converteix amb una eina capaç de fer efectes de gran complexitat. Però la gran novetat del GIMP 2.6 és la introducció de les operacions GEGL. Amb les operacions GEGL la qualitat de la imatge original no es perd mai. Tot i que es redueixi la mida de la imatge, o es filtri en sèpia, la informació dels píxels originals es conserva en tot moment. Finalment recordar que en el GIMP 2.6, com ja passava en el GIMP 2.4, la selecció de l'idioma en plataformes Windows s'integra amb la del sistema operatiu, això vol dir que per tenir el GIMP en català cal anar al Tauler de control - Opcions regionals i de llengua, i seleccionar el català a les pestanyes Opcions regionals i Avançats. Podeu baixar-vos el GIMP 2.6.0 en català del [rebost de programes de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Gimp). Podeu trobar més informació i tutorials del GIMP al [wiki de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Gimp). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a . \n", "date": "2008-10-05 00:00:00", "id": "1196", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del GIMP 2.6.0" }, { "content": "El proper dies 16, 17, 18 i 19 d'octubre es celebraran les Primeres Jornades Populars de Programari Lliure a Santa Coloma de Gramenet, organitzades conjuntament per l'IES Puig Castellar i l'IES Terra Roja, amb la col·laboració de nombroses entitats públiques i privades. Els objectius principals de les jornades són la divulgació del Programari Lliure com a eina de cohesió social, avançar en la democratització de les noves tecnologies i reforçar les bones pràctiques informàtiques. Per portar-ho a terme s'han organitzat al llarg de 4 dies, debats, xerrades, tallers, ... i s'ha preparat un espai especific amb 100 ordinadors connectats a la xarxa, amb Sistema Operatiu Linkat 2.0. Les activitats es poden agrupar en tres nivells: A. El primer, de caràcter més tècnic, està dirigit fonamentalment als alumnes dels cicles formatius d'informàtica i usuaris avançats. Alguns dels temes que es tractaran en aquesta secció són la organització de cooperatives de treballadors de la informàtica, sol·licitud de microcrèdits, nova economia empresarial, donar a conèixer projectes tecnològics de diferents empreses desenvolupats amb Programari Lliure, ... B. El segon, de caràcter multiusuari, està dirigit a la comunitat educativa (alumnes i professorat), amb l'objectiu principal de donar a conèixer eines per desenvolupar la tasca docent i alhora realitzar intercanvis d'experiències entre diferents centres educatius del nostre entorn. En aquest sentit, cal destacar l'organització d'unes jornades tècniques adreçades al professorat i la presentació dels cursos d'hivern de l'AEIC, entre altres activitats. C. El tercer, obert al públic en general, té com objectiu garantir l'autonomia dels usuaris finals d'informàtica respecte als diferents sistemes operatius existents. Es preveuen tallers de reparacions i instal·lacions d'ordinadors, tallers d'edició de vídeo i imatge digital, jocs, música, demostracions de programari lliure, .... Softcatalà participa el dissabte dia 18 d'octubre a l'IES Puig Castellar parlant de Programari lliure i llengües minoritàries. Per a més informació, veure pàgina oficial de la Tecnolliure: http://tecnolliure.xeill.net \n", "date": "2008-10-07 00:00:00", "id": "1197", "title": "Jornades Tecnolliure - Linkat 2008 a Santa Coloma de Gramenet" }, { "content": "Ja està disponible la versió 8.10 de l'Ubuntu en català, amb el sobrenom Intrepid Ibex. L'Ubuntu és un sistema operatiu basat en el nucli Linux i desenvolupat per la comunitat. Igualment adequat per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, o d'eines de programació o de gestió de servidors. La 8.10 és la novena versió de l'Ubuntu, la qual s'escau en el quart aniversari del primer llançament, el Warty Warthog 4.10.\n\nEn aquesta ocasió, com en edicions anteriors, pràcticament tot l'escriptori està traduït al català. També s'ha avançat molt en la catalanització de la documentació específica de l'Ubuntu, la qual es troba als voltants del 85 %.\n\nAlgunes de les novetats que es presenten són les següents: \n\n * Escriptori [GNOME 2.24](http://l10n.gnome.org/languages/ca/gnome-2-24). L'Ubuntu inclou la darrera versió de l'escriptori [GNOME](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME), amb funcions interessants com ara la navegació amb pestanyes des del gestor de fitxers, o els controls nous de la pantalla, els quals faciliten la configuració de múltiples monitors. \n * Directori privat xifrat. Els usuaris podran crear fàcilment un directori secret xifrat dins la seva carpeta personal amb el paquet «ecryptfs-utils». \n * Servidor X.Org 7.4. També trobareu la darrera versió del servidor gràfic a l'Intrepid, la qual ofereix millor compatibilitat per a dispositius de connexió dinàmica, com ara tauletes gràfiques, ratolins i teclats. A més a més, a la majoria dels usuaris ja no els caldrà un fitxer /etc/X11/xorg.conf, i també s'hi ha desenvolupat un sistema de recuperació de fallades. \n * Millores en la connectivitat. El Network Manager 0.7 presenta novetats com ara la gestió global de connexions (amb la qual cosa ja no és necessari entrar a l'ordinador per a establir una connexió), la gestió de xarxes 3G (GSM/CDMA) i la gestió de múltiples dispositius actius a la vegada, entre moltes d'altres. \n * Sessió de convidat. Aquesta nova funció permetrà a qualsevol usuari deixar el seu ordinador a altres persones sense haver de patir per les seves dades personals. El convidat podrà entrar a l'ordinador amb un compte temporal sense contrasenya i amb privilegis restringits, de manera prou segura perquè es pugui deixar l'ordinador a algú altre, per exemple, per a llegir ràpidament el correu. \n * Creador de sistemes autònoms en memòries USB, amb el qual podreu portar una instal·lació de l'Ubuntu sempre amb vosaltres, amb la possibilitat de desar-ne les dades.\n\n\n\nPer a obtenir informació més detallada sobre les novetats, consulteu les notícies de llançament de la [versió per a ordinadors de sobretaula](http://www.ubuntu.com/news/ubuntu-8.10-desktop) i de la [versió per a servidors](http://www.ubuntu.com/news/ubuntu-8.10-server) (en anglès), així com les [notes de la versió](https://wiki.ubuntu.com/IntrepidReleaseNotes/ca).\n\nCom de costum, la [comunitat d'usuaris de l'Ubuntu en català](https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam) ha organitzat [diverses festes](https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/Activitats) relacionades amb aquest llançament.\n\nSi voleu participar en la traducció de l'Ubuntu al català, aneu a la pàgina de [l'equip de traducció](https://wiki.ubuntu.com/UbuntuCatalanTranslators), on trobareu tota la informació necessària per a ajudar a traduir-lo a la vostra llengua.\n\nPer a instal·lar l'Ubuntu, o bé provar-lo sense fer canvis al vostre ordinador, teniu dues opcions: \n\n * [Baixar-vos la imatge de CD](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu), amb la qual podreu iniciar la instal·lació o bé carregar el sistema sense instal·lar-lo per veure com funciona. \n * Instal·lar el [WUBI](http://wubi-installer.org/), amb el qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu de manera molt fàcil dins d'un sistema Windows. També el trobareu al CD d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on s'iniciarà automàticament en inserir el CD. \n\n\n", "date": "2008-10-30 00:00:00", "id": "1198", "title": "La comunitat catalana de l'Ubuntu presenta la traducció de l'Ubuntu 8.10 Intrepid Ibex al català" }, { "content": "L'OpenOffice.org 3.0 és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Té tot el que es pot esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Hi podreu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 3.0 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice.org i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux, Unix, Mac i Solaris. És el primer paquet ofimàtic que implementa l'estàndard OpenDocument Format, aprovat pel comitè internacional d'estàndards ISO/IEC. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc), el mòdul de presentacions (Impress) i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, doncs, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. En la versió 3.0 incorpora moltes novetats, com el fet de disposar d'una versió nativa per a Mac, la possibilitat de llegir formats Open XML de Microsoft, i dotzenes d'altres novetats. El març de l'any passat Softcatalà va arribar a un acord amb la Generalitat de Catalunya per a finalitzar la documentació de la versió 3.0 al català. Aquest acord ha estat executat pel TERMCAT, que des del mes d'abril de 2008 està completant la traducció de la documentació. Teniu més informació a: * Projecte de catalanització: http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org * La pàgina de baixades: Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2008-10-30 00:00:00", "id": "1199", "title": "Es presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 3.0" }, { "content": "L'organització de voluntaris Softcatalà presenta el seu nou lloc web després de més de sis anys amb un disseny inspirat en l'obra de l'arquitecte Gaudí. El passat 2 d'octubre va fer [10 anys de la presentació en públic de Softcatalà](/softcatal%C3%A0_celebra_el_seu_des%C3%A8_aniversari). Els aspectes col·laboratius han tingut molt de pes en el disseny del nou lloc web, que utilitza programari lliure com el [MediaWiki](http://www.mediawiki.org), el mateix que utilitza la [Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org) com a gestor principal de continguts, i que permet l'edició col·laborativa de contingut. També s'utilitza el gestor de continguts lliure [Drupal](http://www.drupal.cat) per a les notícies i el sistema de fòrums lliure [phpBB](http://www.phpBB.cat). Aprofitant la migració al nou web, Softcatalà ha contribuït en l'actualització de la traducció al català d'aquests projectes. El nou disseny web, desenvolupat per la dissenyadora reusenca Anna Barberà, està basat en l'estètica de l'artista català Joan Miró. Segons dades del Google Analytics, en el que duem de 2008 Softcatalà ha tingut una mitjana mensual de 396.000 visitants únics, 930.000 visites i 3,5 milions de pàgines vistes, el que situa Softcatalà entre els llocs web més populars en llengua catalana. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. \n", "date": "2008-11-09 16:11:18", "id": "1200", "title": "Softcatalà presenta el seu nou lloc web" }, { "content": "L’ última setmana de novembre tindrà lloc a la nostra ciutat, la quarta edició de la Setmana Tecnològica que organitza el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers, i que pretén donar a conèixer algunes de les novetats tecnològiques o aquelles més usuals, que ens faciliten molts aspectes de la nostra vida diària, d’una manera divulgativa i propera. Per això, del 24 al 28 de novembre, el recinte de Roca Umbert, en general, i el Centre Tecnològic, en particular, viuran uns dies on es respirarà tecnologia. D’una banda, durant aquests dies es podrà assistir a tallers varis, des de retoc fotogràfic a muntar servidors web, poder penjar un àlbum fotogràfic a la xarxa o aprendre a fer anar els mòbils. També hi hauran xerrades sobre la nova generació d’internet 3.0, o el fenomen de les xarxes socials com facebook, que han marcat canvis en les formes relacionals de la societat d’avui. A més, durant aquests dies es podrà tenir un assessorament permanent en temes TIC, i poder avaluar quin grau de coneixement es té en diferents programes informàtics. Tampoc deixem de banda les tecnologies audiovisuals, realitzant diferents tallers de so i imatge, amb col·lectius que ja estan treballant a Roca Umbert Fàbrica de les Arts. Resumint, per poder-hi fer front als canvis constants de la nostra societat, creiem que la Setmana Tecnològica pot ser una bona eina per combatre l’escletxa digital existent encara en la ciutadania. Per això us oferim tot un seguit d'activitats gratuïtes que podeu trobar clicant http://www.ctug.cat/agenda_detail?idagendaitem=1000828 Centre Tecnològic i Universitari de Granollers c/ Mare de Déu de Montserrat, 36 Roca Umbert Tel 93 538 12 00 www.ctug.cat info@ctug.cat \n", "date": "2008-11-17 13:02:01", "id": "1201", "title": "Setmana Tecnològica Granollers 2008" }, { "content": "El Projecte Fedora és un projecte de codi obert patrocinat per Red Hat i recolzat per una gran comunitat. El seu objectiu és el ràpid progrés del programari i continguts lliures i de codi obert. El Projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, ràpida innovació, meritocràcia i transparència per a obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar. El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El projecte produeix aproximadament 2 versions de Fedora l'any. Per a més informació, referiu-vos a la web del Projecte Fedora a http://fedoraproject.org. Visiteu http://fedora.redhat.com/docs/release-notes/ per a veure les darreres notes quant a Fedora 10. Els usuaris catalanoparlants poden gaudir d'aquesta completa distribució en la seva llengua gràcies al treball dels respectius equips de traducció del programari inclòs. Tant la instal·lació com les eines del sistema, els entorns d'escriptori i les aplicacions més populars es troben traduïdes al català. Novetats de Fedora 10 Com sempre, Fedora inclou les versions més recents de les aplicacions més populars del programari lliure. En particular, es disposa dels escriptoris Gnome 2.24 i KDE 4.1.2 amb les seves aplicacions habituals. Una altra de les novetats és un nou tema predeterminat, Solar, desenvolupat fent servir exclusivament eines de programari obert. Els usuaris agrairan també el nou sistema d'arrencada gràfica millorat, personalitzable amb múltiples temes. La configuració de xarxes sense fil s'ha simplificat notablement, així com la instal·lació de nou programari gràcies a les millores fetes als sistemes RPM i PackageKit. Aquesta versió també integra PulseAudio, una tecnologia que permet que les aplicacions reprodueixin àudio amb fluïdesa i sense els molestos talls. Finalment, els usuaris de càmeres web i controls remots per infrarrojos també gaudiran d'una millor disponibilitat dels seus dispositius i de noves eines de configuració. Mètodes d'instal·lació Fedora 10 es pot instal·lar en la majoria d'ordinadors. Els requeriments mínims inclouen un processador Intel Pentium II o superior (la distribució està optimitzada per a processadors Pentium 4 i 256 MiB de memòria RAM). Fedora es troba disponible també per a les arquitectures x86_64 i PPC (PowerPC G3 / POWER3). Fedora inclou múltiples personalitzacions amb combinacions de programari per a satisfer els requeriments dels usuaris finals. Es disposen dels següents mètodes d'instal·lació mitjançant CD/DVD/USB: \n\n * Entorn d'escriptori GNOME o KDE, basat en imatges arrencables que es poden instal·lar en un disc dur. Aquestes versions estan pensades per als usuaris d'escriptori que prefereixen una única instal·lació de disc o per als qui les vulguin compartir amb amics i família.\n * Una imatge DVD que inclou tot el programari disponible en els repositoris de Fedora. Aquesta versió està orientada cap als usuaris que no disposen d'accés a Internet de banda ampla i prefereixen disposar de tot el programari en un disc. També es disposa d'un CD d'instal·lació.\n\nConsulteu http://fedoraproject.org/get-fedora.html per a més informació quant als mètodes de descàrrega i servidors rèplica disponibles. Quant al projecte de traducció de Fedora El projecte de traducció de Fedora de Softcatalà és un projecte obert que té l'objectiu d'assegurar la disponibilitat d'aquesta distribució en llengua catalana. Des del nostre projecte coordinem la traducció de l'instal·lador de Fedora, les seves múltiples eines de sistema i la documentació. La localització en català dels múltiples projectes que conformen la distribució Fedora correspon als respectius equips de traducció. Al projecte de traducció de Fedora estem sempre oberts a noves col·laboracions: només cal un bon domini de l'anglès i el català, uns mínims coneixements d'informàtica i molt entusiasme. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi al nostre web, http://www.softcatala.org/wiki/Fedora. El projecte de traducció de Fedora de Softcatalà vol agrair especialment la col·laboració dels estudiants del màster de programari lliure de la UDL, així com a [totes les persones](http://docs.fedoraproject.org/release-notes/f10/en_US/Legal_Stuff_and_Administrivia.html#sn-Contributors) que han aportat el seu temps per ajudar en les tasques de revisió i traducció. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a mésinformació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2008-11-26 18:13:10", "id": "1202", "title": "Softcatalà presenta la versió en català de Fedora 10, una de les principals distribucions GNU/Linux" }, { "content": "Els dies 12, 13, 14 de desembre a Térmens (a 15 km de Lleida) se celebra la [Térmens Lan Party](http://www.termenslanparty.com/). En aquesta cinquena edició apostem pel programari lliure, per això s'han organitzat tot una sèrie de ponències. \n\n * Presentació d'Hispalinux. Ponent: Jorge Fuertes, President d'Hispalinux.\n * Programari de Gestió per a PIME: Bulmages. Ponent: Tomeu Borrás, Main Developer.\n * El que ens costen les Multinacionals. Ponent: Réne Mérou.\n * VOIP i Programari Lliure .Ponent: Ramon Martínez de morrotel.com\n * Grub Avanzado per a Linux i altres SOs. Ponent: Adrian15 de Super Grub Disk.\n * Cracking de Redes Wireless. Ponent: Pol Colell\n * DD-WRT i Xarxes Lliures. Ponents: rorito i knoppix de Guifi.net.\n * KDE EDU i KDE 4. Ponents: Aleix Pol (Kalgebra) i Albert Astals Cid (oKular).\n\nA més a més, aquest any es col·labora amb la Marató de TV3 i part dels diners de les inscripcions es destinaran a aquesta Fundació per a l'estudi de les malalties mentals greus. Us hi esperem!\n", "date": "2008-11-28 23:04:19", "id": "1203", "title": "Ponències a la Térmens Lan Party" }, { "content": "Softcatalà presenta la traducció al català de la versió 2.1 del VirtualBox, un programa que permet la virtualització de sistemes operatius. Per virtualització de sistema operatiu s'entén la instal·lació d'un sistema operatiu dins d'un altre emulant un maquinari virtual. Una de les principals novetats de la versió 2.1 és la inclusió per al suport 3D a les màquines virtualitzades mitjançant OpenGL. Tot i que encara és una funció experimental, el suport 3D permetrà millorar considerablement l'experiència de l'usuari amb programes que requerisquen aquesta característica i, fins i tot, la possibilitat de poder executar alguns jocs (que funcionen amb OpenGL, no amb Directx). La resta de novetats es poden consultar a la [pàgina de canvis del projecte](http://www.virtualbox.org/wiki/Changelog). Caldria destacar també la migració total a Qt4, de forma que l'aspecte de la interfície gràfica s'integra perfectament amb KDE4 aconseguint un aspecte prou més modern. VirtualBox és multiplataforma, existeixen versions per a Windows, GNU/Linux i Mac OSX. En el cas de GNU/Linux es presenten paquets precompilats per a diferents distribucions a més de permetre afegir repositoris per a les distribucions basades en sistemes Debian. Existeixen dues versions del VirtualBox segons la seua llicència. L'única diferència notable entre ambdues versions és que la versió completament lliure no té suport per a usb. La versió completa (amb suport usb) és gratuïta per a ús personal. Per a entorns empresarials cal pagar una llicència o descarregar-se la versió lliure. Per a més informació i descàrrega en tots els sistemes operatius [visiteu el seu lloc web](http://www.virtualbox.org). Podeu baixar-vos el VirtualBox 2.1 en català (versió completa amb suport usb per a ús personal) al [rebost de programes de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:VirtualBox). La traducció del VirtualBox és un dels [darrers projectes de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/VirtualBox). Si voleu col·laborar, adreceu-vos a la llista de correu del projecte. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2008-12-21 09:00:58", "id": "1204", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del VirtualBox 2.1" }, { "content": "El programa de missatgeria instantània més utilitzat i conegut al món, Windows Live Messenger, va estrenar versió en català de forma oficial a finals de desembre. La demanda del català al Messenger és des de fa molt de temps una de les reclamacions més antigues que ara es veu feta una realitat gràcies a una multinacional informàtica que s'ha encarregat de catalanitzar el Messenger. Cal dir que a partir d'ara tot el paquet del Live Messenger vé en català tret del hotmail, l'únic que ara per ara no té cap traducció, com també el Live Messenger pel Mac. Fins a dia d'avui els usuaris s'havien de conformar amb versions no oficials en català, realitzades per ells mateixos. A partir d'ara ja no ho hauran de fer, els usuaris i usuàries de Windows poden fer servir tots, o pràcticament tots, els serveis del Windows Live en la seva llengua, en la nostra llengua (galeria fotogràfica, messenger, perfils, movie maker, writer,...). Per fer-ho, podeu descarregar-vos el messenger [des del rebost](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Windows_Live) (també des de [Microsoft.cat](www.microsoft.cat)) o bé informar-vos anat a [Windows Live](www.windowslive.com).\n", "date": "2009-01-17 13:10:02", "id": "1205", "title": "El Windows Live Messenger en català" }, { "content": "9a trobada de desenvolupadors de programari lliure a Brussel·les el 7 i 8 de febrer de 2009 Brussel·les, 6 gen. 2009 – Els propers dies 7 i 8 de febrer més de cinc mil desenvolupadors de programari lliure es trobaran al campus Solbosch de la Université Libre de Bruxelles per a celebrar la novena edició de la conferència anual FOSDEM. Els convidats per a les conferències principals d'aquest any inclouen Mark Surman (director executiu de la Fundació Mozilla), Bdale Garbee (secretari del projecte Debian) i Leslie Hawthorn (del Google Summer of Code). Pel que fa a les xerrades principals d'entre els 20 oradors hi destaquen Theodore Ts'o (sistema de fitxers del nucli Linux), Max Spevack (projecte Fedora) i Rob Savoye (del Gnash, el reproductor lliure de Flash). Segons Savoye «El programari lliure avui dia és acceptat com a un bon negoci, i no pas com una cosa de quatre eixelebrats. Fa temps, si treballaves en programari lliure et consideraven com un vagabund sense sostre. En l'actualitat pots trobar fàcilment tota mena de persones que fan servir el programari lliure per a un gran nombre de tasques diverses, per la qual cosa és gratificant veure que hem creat un impacte positiu al món durant els darrers 20 anys.» Paral·lelament a les principals, hi ha planificades 30 xerrades breus, les quals consisteixen en presentacions de 15 minuts sobre temes tan diversos com ara la notació musical MuseScore, la biblioteca de seguretat GnuTLS, el sistema wiki TikiWiki i el sistema de control de versions Bazaar, entre d'altres. Una de les característiques que fan que la FOSDEM sigui única són les sales de desenvolupadors, en les quals uns quants projectes seleccionats poden organitzar el seu propi programa: presentacions, sessions de pluges d'idees i de desenvolupament. Com a mostra d'un dels principals objectius de la FOSDEM, és a dir, la col·laboració entre diferents projectes, els projectes de l'escriptori GNOME, el KDE i l'XFCE compartiran una sala de desenvolupament el diumenge dia 8. Altres sales de desenvolupadors inclouen, entre d'altres, el Fedora i el CentOS, sistemes incrustats, el Drupal, l'X.org, i el Ruby on Rails. Entre les xerrades principals, les sales de desenvolupadors, les xerrades breus i durant les pauses, els visitants podran distreure's als estands presents a les sales: vuit distribucions de Linux i BSD, una llibreria d'O'Reilly amb descomptes, la FSF Europe, Mozilla, OpenOffice.org i d'altres. I finalment, mantenint la tradició, la FOSDEM és i seguirà essent lliure. No cal pagar ni per l'entrada ni per la inscripció. Per a obtenir més informació, aneu a l'adreça http://fosdem.org =========== Quant a la FOSDEM: La FOSDEM és un esdeveniment anual gratuït i no comercial per a desenvolupadors de programari obert i de codi lliure, organitzat per la comunitat i ofert per a la comunitat. Oferim als desenvolupadors de programari lliure i a la comunitat un lloc per a trobar-se amb altres desenvolupadors i projectes, mantenir els visitants informats de les darreres novetats en el món del programari lliure, proporcionar una plataforma als líders i desenvolupadors de projectes de programari lliure per a xerrades i presentacions i promoure el desenvolupament i els beneficis de les solucions de programari lliure. La participació i assistència a la FOSDEM és gratuïta, tot i que els organitzadors acceptaran de molt bon grat qualsevol donació o patrocini. Persones de contacte per a la premsa: Mark Van den Borre, +32 486 961726, mvandenborre@fosdem.org (NL, EN) Elise Huard, +32 123 456789, ehuard@fosdem.org (FR, NL, EN)\n", "date": "2009-01-20 07:48:35", "id": "1206", "title": "FOSDEM 2009: Linux, Mozilla, MySQL i més" }, { "content": "Softcatalà recull mensualment les descàrregues amb més èxit del seu [Rebost de programari en català](http://www.softcatala.org/wiki/Categoria:Rebost) mitjançant el Top20 a la pàgina principal. Acabat el 2008 hem recollit totes les dades de l'any i us les presentem amb detall. Durant el 2008 s'han baixat 592.390 còpies de programes en català des del nostre lloc web. Els 20 programes amb més èxit han estat els següents (indiquem entre parèntesis el total de descàrregues): 1.- OpenOffice.org (143.087) 2.- Firefox (104.818) 3.- WinRAR (39.749) 4.- The Gimp (36.512) 5.- eMule (32.183) 6.- Paquet català per al Microsoft Office 2003 (26.291) 7.- Paquet d'interfície en català per al Windows XP (25.553) 8.- PDFCreator (16.822) 9.- Salt (16.447) 10.- Thunderbird (13.975) 11.- Paquet català per al Microsoft Office 2007 (10.761) 12.- MusicTime Deluxe (10.671) 13.- Avast! antivirus Home Edition (7.914) 14.- SeaMonkey (7.780) 15.- CDex (6.546) 16.- Paquet d'interfície en català per al Windows Vista (6.095) 17.- WordCorrect (5.146) 18.- Abiword (4.038) 19.- Sunbird (3.149) 20.- Ara (3.104) Podeu consultar el llistat sencer de descàrregues per al 2008, amb els enllaços als programes, a http://www.softcatala.org/wiki/Baixades2008 . Cal tenir en compte que la majoria dels programes que apareixen a la llista es poden aconseguir també als seus respectius llocs web, com els paquets de Microsoft o els productes de Mozilla (Firefox, Thunderbird...). A més, les desenes de milers d'usuaris de [Linux en català](http://www.softcatala.org/wiki/Categoria:Rebost_Sistemes·operatius_Linux) poden obtenir el programari en català directament de les seves distribucions. Dins dels canvis al lloc web de Softcatalà durant el desè aniversari de l'associació, s'ha procedit a una revisió i renovació exhaustiva del Rebost de programari en català, que actualment compta amb unes 150 fitxes i està en fase d'expansió. A partir d'aquests canvis qualsevol persona pot ajudar i proposar afegir-hi nous programes en català seguint unes [senzilles instruccions](http://www.softcatala.org/wiki/Wiki_de_Softcatalà:Rebost). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2009-01-20 10:18:28", "id": "1207", "title": "Softcatalà presenta el programari en català més baixat durant el 2008" }, { "content": "El proper dimarts dia 27 de gener de 2009 és la data escollida per a l'alliberament de la propera versió estable de l'escriptori KDE, la 4.2.0. Ara fa un any, l'alliberament de la primera versió de la sèrie KDE4, la 4.0, ja va suposar una tasca important de modernització l'escriptori i de reescriptura de bona part del codi, a la vista de l'experiència acumulada en els [més de dotze anys d'història](http://kde.org/history/) del KDE. El resultat fou un escriptori [modern, flexible i tecnològicament avançat](http://www.kde.org/announcements/4.1/index-ca.php), però que era encara incomplet en algunes àrees. Tot aquest procés s'ha anat fent en el darrers 12 mesos, i que s'anirà polint al llarg dels propers mesos amb les aportacions que vagin fent els usuaris que el vagin adoptant. Paral·lelament al desenvolupament de la versió 4.2 a nivell mundial, l'equip de traducció del [KDE al català](http://cat.kde.org/) ha continuat la tasca de traducció per tal de poder disposar de la versió catalana del KDE4 des del primer dia del seu llançament, esforç que ha donat com a resultat l'assoliment d'un alt percentatge de la traducció en totes les parts del KDE4 que es publiquen el dia 27 (unes 92.700 cadenes o frases). Per tal de celebrar públicament aquests acompliments, s'han organitzat diversos esdeveniments a múltiples llocs del món, entre els quals hi ha Barcelona. De moment hi ha previst un sopar, però la festa es pot ampliar amb altres esdeveniments. El sopar és obert a tothom, de manera que si sou simpatitzants i/o usuaris del KDE, esteu convidats a unir-vos-hi encara que no hàgiu traduït mai l'escriptori (qui sap?, potser és una manera de començar a implicar-vos-hi :-). [Més informació a la web de l'escriptori KDE en català](http://cat.kde.org/index.php/KDE4.2_ReleaseParty). Si teniu intenció d'assistir-hi, si us plau envieu un correu a l'Albert Astals (aacid (arrova) kde (punt) org)\n", "date": "2009-01-24 21:26:05", "id": "1208", "title": "Publicació del KDE 4.2.0" }, { "content": "Barcelona, 15 de febrer de 2008 \\-- Els responsables de [MusicaLliure.net](http://www.musicalliure.cat) han anunciat que el portal torna a estar a ple funcionament i que els grups ja poden aportar noves cançons al portal, que ha canviat el seu nom per MusicaLliure.cat. MusicaLliure.net va deixar d'acceptar noves cançons fa un temps perquè l'aplicació amb què funcionava no podia fer front a totes les peticions d'autors que demanaven aparèixer al catàleg, segons han explicat els responsables del portal que permet descarregar música en català sota llicències de copyright flexible. Durant aquest temps, s'ha desenvolupat una nova aplicació que permetrà als grups de música ser més visibles, perquè està millor preparada per interactuar amb els cercadors d'Internet; inclourà fotografies del grup i més informació addicional que la versió predecessora i permetrà als grups aportar versions en formats lliures de les seves cançons. Els programadors de MusicaLliure.net, ara MusicaLliure.cat, han informat que tenen la intenció d'introduir noves millores en un futur proper i que l'adreça d'accés a la web ha canviat a http://musicalliure.cat; no obstant, l'antiga http://musicalliure.net segueix estant operativa. MusicaLliure.net és una pàgina web de promoció de la música en català que permet als seus visitants baixar cançons de manera legal, gratuïta i sense necessitat de complimentar cap registre.\n", "date": "2009-02-16 23:56:18", "id": "1209", "title": "Obre MusicaLliure.cat. L'espectacle continua!" }, { "content": "Els dies 25 a 29 de maig tindrà lloc al [Palau de Congressos de Catalunya](http://www.pcongresos.com/ca/index.php) a Barcelona, l'[Ubuntu Developer Summit](https://wiki.ubuntu.com/UDSKarmic) (UDS), una trobada de desenvolupadors del sistema operatiu [Ubuntu](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu), els quals es reuniran per a perfilar-ne la propera versió 9.10, que durà el sobrenom Karmik Koala (el koala kàrmic). A l'inici de cada cicle nou de desenvolupament, els desenvolupadors de l'Ubuntu d'arreu del món es troben per a donar forma i establir els objectius de la versió següent del sistema operatiu. Aquesta cimera és oberta al públic, tot i que no és cap conferència, exposició o cap mena d'esdeveniment per a l'audiència general. Es tracta més aviat d'una oportunitat per als desenvolupadors, els quals normalment col·laboren en línia, de treballar junts i en persona en tasques específiques. L'UDS està basat en grups reduïts de desenvolupadors que participen en sessions anomenades de fòrum i taller (Forum and Workshop sessions), a cadascuna de les quals es discuteix sobre un projecte en concret, que finalment es documenta en forma d'especificació formal. Aquestes especificacions s'utilitzen llavors com a base per a la planificació de la versió nova de l'Ubuntu. Altres edicions anteriors s'han dut a terme en ubicacions com ara [la seu de Google a Mountain View](http://maps.google.com/maps?f=q&hl=en&geocode=&q=1400+Crittenden+Lane+94043&sll=37.0625,-95.677068&sspn=31.522913,67.675781&ie=UTF8&t=h&g=1400+Crittenden+Lane+94043&ll=37.428328,-122.071892&spn=0.003553,0.006802&z=17&iwloc=addr), Califòrnia (2008), a l'[hotel Le Méridien Cambridge](http://maps.google.com/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=20+Sidney+Street+Cambridge+MA+02139&jsv=145d&sll=37.0625,-95.677068&sspn=51.708931,114.257812&ie=UTF8&latlng=42362174,-71100164,15427471300443807203&ei=wC6fSZL6MITQ2AKbmKS9Dw&sig2=oKBN4LPVmbA0FoTwiQxeNg&cd=5), al costat de l'University Park de l'[MIT](http://ca.wikipedia.org/wiki/Massachusetts_Institute_of_Technology) a Boston (2007), entre d'altres. Cal destacar que és la segona vegada que Canonical aposta per Catalunya per a un esdeveniment d'aquest tipus. El desembre de 2004 ja es va triar [Mataró com a seu de l'Ubuntu Conference](http://www.softcatala.org/la_%C2%ABubuntu_conference%C2%BB_porta_a_matar%C3%B3_desenvolupadors_de_programari_lliure_darreu_del_m%C3%B3n) (UbuCon), una conferència d'àmbit més general que també agrupa usuaris i desenvolupadors. L'Ubuntu és un sistema operatiu basat en el Linux i desenvolupat per la comunitat, adequat per a ordinadors portàtils, d'escriptori i servidors, el qual conté totes les aplicacions que necessiteu: un navegador web, programari de presentació, d'edició de textos i de full de càlcul, missatgeria instantània i molt més. Informació relacionada\n\n * [Declaracions de Mark Shuttleworth, creador de l'Ubuntu, en roda de premsa a Catalunya el 2004.](http://www.lafarga.org/noticies/mark-shuttleworth-linteres-de-catalunya-pel-programari-lliure-situa-el-pais-en-una-posicio-)\n\n\n", "date": "2009-02-21 00:18:02", "id": "1210", "title": "Trobada de desenvolupadors del sistema operatiu Ubuntu a Barcelona" }, { "content": "El servei de correu electrònic Hotmail, ja està en català. Es tracta de la interfície que permet navegar pel correu Hotmail en català. A partir del divendres 20 del mes de febrer la corporació que va traduir el Messenger Live al mes de setembre ha conclòs la traducció en llengua catalana de tots els serveis de Windows Live. D'aquesta manera Microsoft ha satisfet una petició històrica de la Plataforma per la Llengua. Al 2007 l'organització va denunciar \"el tracte discriminatori que patia la comunicat lingüística catalana\" a través de la compra de \"hotmail.cat\". Ara tot/a usuari/a que vulgui que el seu Hotmail li parli en català només haurà de modificar l'idioma per defecte de la interfície dirigint-se a Opcions de la configuració que apareix en la pantalla d'entrada del servei. L'entitat ha felicitat Microsoft per incorporar el català entre els idiomes en què està disponible la interfície de Hotmail. Tot i això, ha recordat en una nota de premsa que correus d'altres multinacionals, com el GMail de Google, ja estan disponibles en català des de fa temps. A més fa poc que el Hotmail i els productes de Windows Live incorporen també el basc. Ara només cal que el gallec s’afegeixi també al llistat.\n", "date": "2009-02-21 12:37:08", "id": "1211", "title": "El Hotmail ja està disponible en català" }, { "content": "14 de febrer de 2009 El projecte Debian es complau d'anunciar la publicació oficial de la versió 5.0 de Debian (amb nom clau \"lenny\") després de 22 mesos de desenvolupament constant. Debian GNU/Linux és un sistema operatiu lliure que suporta un total de dotze arquitectures de processadors i inclou els entorns d'escriptori KDE, GNOME, Xfce i LXDE. També és compatible amb FHS v2.3 i incorpora programari desenvolupat per a la versió 3.2 d'LSB. Debian GNU/Linux funciona en un ampli rang d'ordinadors que van des d'agendes electròniques i ordinadors portàtils fins a supercomputadors, sense descurar cap maquinari intermedi. En total, es dóna suport a dotze arquitectures, incloent Sun SPARC (sparc), HP Alpha (alpha), Motorola/IBM PowerPC (powerpc), els IA-32 (i386) i IA-64 (ia64) d'Intel, HP PA-RISC (hppa), MIPS (mips, mipsel), ARM (arm, armel), IBM S/390 (s390) i AMD64 i Intel EM64T (amd64). Això inclou el suport per a la plataforma Orion de Marvell, i per a altres dispositius basats en la plataforma Orion, com ara QNAP Turbo Station, HP mv2120, i Buffalo Kurobox Pro. Netbooks com l'Eee PC d'Asus també estan suportats. Debian GNU/Linux 5.0 \"Lenny\" també incorpora les eines de muntatge per a Emdebian, que permeten fer compilació creuada a partir de paquets font de Debian i encongir-los per tal de satisfer les necessitats dels sistemes ARM encastats. Debian GNU/Linux 5.0 (Lenny) inclou el port a la nova EABI d'ARM, \"armel\". Aquest nou port utilitza les característiques de processadors ARM moderns de forma més eficient. Per tant, l'antic port ARM (arm) és ara obsolet. Aquest llançament inclou un bon nombre de paquets de programari actualitzats, com l'entorn d'escriptori K 3.5.10 (KDE), una versió actualitzada de l'entorn d'escriptori GNOME 2.22.2, l'entorn d'escriptori Xfce 4.4.2, LXDE 0.3.2.1, l'escriptori GNUstep 7.3, X.Org 7.3, OpenOffice.org 2.4.1, GIMP 2.4.7, Iceweasel (una versió sense marca del Mozilla Firefox 3.0.6), Icedove (una versió sense marca del Mozilla Thunderbird 2.0.0.19), PostgreSQL 8.3.5, MySQL 5.0.51a, la col·lecció de compiladors GNU 4.3.2, la versió del nucli de Linux 2.6.26, Apache 2.2.9, Samba 3.2.5, Python 2.5.2 i 2.4.6, Perl 5.10.0, PHP 5.2.6, Asterisk 1.4.21.2, Emacs 22, Inkscape 0.46, Nagios 3.06, l'hipervisor Xen 3.2.1 (amb suport per a dom0 i domU), OpenJDK 6b11 i més de 23.000 altres paquets de programari preparats per a ser utilitzats (empaquetats a partir de 12.000 paquets font). Amb la integració d'X.Org 7.3, el servidor d'X es configura automàticament en la majoria d'ordinadors. Paquets afegits darrerament també permeten suportar plenament el sistema de fitxers NTFS així com utilitzar la majoria de de tecles multimèdia. Els fitxers amb format Adobe Flash funcionen ara amb connectors com swfdec o Gnash. També són presents millores generals per a ordinadors portàtils, com l'ús automàtic de l'escalat de la freqüència de la CPU. I per gaudir del temps lliure s'han afegit jocs nous, des de trencaclosques a jocs de trets en primera persona. Un canvi destacable és la introducció del \"goplay\", un navegador gràfic que permet filtrar, cercar, veure captures de pantalla i llegir les descripcions dels jocs disponibles a Debian. La incorporació d'OpenJDK, una versió lliure de la tecnologia Java de Sun, a Debian GNU/Linux 5.0 fa possible distribuir aplicacions basades en Java dins el repositori principal de Debian (\"main\"). Altres millores pel que fa a la seguretat del sistema inclouen la instal·lació de les actualitzacions de seguretat disponibles mitjançant l'instal·lador abans de reiniciar el sistema, la reducció dels binaris setuid root i del nombre de ports oberts en la instal·lació estàndard, i la compilació de paquets crítics amb les opcions d'enduriment («hardening») de GCC. Certes aplicacions també incorporen millores específiques. Per exemple, PHP està preparat amb el pedaç d'enduriment Suhosin. Per a aquells usuaris que no siguin parlants nadius d'anglès, el sistema de gestió de paquets ara permet la traducció de les descripcions dels paquets, i si estan disponibles es mostraran automàticament en la llengua de l'usuari. Debian GNU/Linux es pot instal·lar des de diversos mitjans d'instal·lació, com DVD, CD, memòries USB i disquets, o a través de la xarxa. GNOME és l'entorn d'escriptori predeterminat i es troba al primer CD. L'entorn d'escriptori K (KDE), i els escriptoris Xfce o LXDE es poden instal·lar des de dues imatges de CD alternatives. Amb Debian GNU/Linux 5.0 novament s'ofereixen CD i DVD multiarquitectura, que permeten instal·lar el sistema en diferents arquitectures emprant un únic disc, així com discs Blu-ray que permeten encabir l'arxiu sencer d'una arquitectura en únic suport d'instal·lació. A més a més dels mitjans d'instal·lació convencionals, ara és possible utilitzar Debian GNU/Linux directament sense necessitat d'instal·lar el sistema prèviament. Aquestes imatges especials també es coneixen com sistemes autònoms i estan disponibles en CD, memòries USB i diverses formes de configuracions de xarxa. De moment només estan disponibles per a arquitectures amd64 i i386. El procés d'instal·lació de Debian GNU/Linux 5.0 ha millorat de diverses maneres. Entre moltes altres novetats, s'ha recuperat la possibilitat d'instal·lar des de més d'un CD o DVD, es pot carregar el microprogramari requerit per alguns dispositius mitjançant suports extraïbles, i es suporta la instal·lació utilitzant dispositius Braille. El procés d'arrencada de l'instal·lador també incorpora millores: ara es pot utilitzar un menú gràfic per triar frontals i entorns d'escriptori, i per seleccionar el mode expert o rescat. El sistema d'instal·lació de Debian GNU/Linux s'ha traduït a 63 idiomes. Debian GNU/Linux es pot descarregar ara mateix a través de bittorrent (la manera recomanada), jigdo o HTTP; llegiu [Debian GNU/Linux en CD](http://www.debian.org/CD/) per a més informació. Aviat també estarà disponible en DVD, CD-ROM i Blu-ray per part de nombrosos [venedors](http://www.debian.org/CD/vendors). Les actualitzacions a Debian GNU/Linux 5.0 des de la versió anterior Debian GNU/Linux 4.0 (anomenada \"etch\") són dutes a terme automàticament amb la utilitat de gestió de paquets aptitude, i fins a un cert grau, amb l'eina de gestió de paquets apt-get. Com sempre, els sistemes Debian GNU/Linux poden actualitzar-se de forma raonablement simple, a l'acte, sense necessitats especials d'aturada del sistema, però és molt recomanable llegir les notes de llançament i cercar-hi possibles problemes. Per a instruccions detallades sobre la instal·lació i actualització de Debian GNU/Linux, llegiu [les notes de llançament](http://www.debian.org/releases/lenny/releasenotes). Tingueu present que les notes de llançament milloraran i seran traduïdes a més idiomes en les properes setmanes. Dedicatòria Debian GNU/Linux 5.0 \"Lenny\" està dedicada a Thiemo Seufer, un desenvolupador de Debian que va morir el 26 de desembre de 2008 en un tràgic accident de cotxe. Thiemo estava molt involucrat a Debian. Mantenia diversos paquets i era el principal responsable del port de Debian a les arquitectures MIPS. També era un membre de l'equip del nucli, així com del del Debian Installer (l'instal·lador de Debian). A més, les seves contribucions van arribar més enllà de del projecte Debian. Va treballar en el port de MIPS del nucli Linux, en l'emulació de MIPS amb qemu, i en molts altres projectes petits, massa com per anomenar-los tots aquí. Trobarem a faltar la feina d'en Thiemo, la dedicació, els amplis coneixements tècnics i la seva habilitat per compartir amb els demés. Les seves contribucions no s'oblidaran. L'alt nivell de la feina feta farà difícil continuar-la. Quant a Debian Debian GNU/Linux és un sistema operatiu lliure, desenvolupat per més d'un miler de voluntaris al voltant de tot el món que col·laboren mitjançant Internet. La dedicació de Debian al programari lliure, la seva naturalesa no comercial i el seu model de desenvolupament obert la fan única entre les distribucions GNU/Linux. Els punts forts del projecte Debian són la seva base de voluntaris, la seva dedicació al Contracte Social de Debian i el seu compromís per oferir-nos el millor sistema operatiu possible. Debian 5.0 és un altre pas important en aquesta direcció. Informació de contacte Per a més informació, visiteu les pàgines web de Debian a http://www.debian.org/index.ca.html o envieu un correu a press@debian.org. Nota: la [nota de premsa original](http://www.debian.org/News/2009/20090214) reproduïda en aquesta notícia fou traduïda per l'[equip de traducció al català de Debian](http://www.debian.org/international/Catalan/index.ca.html).\n", "date": "2009-02-22 17:46:28", "id": "1212", "title": "Llançament de Debian GNU/Linux 5.0" }, { "content": "El 25 de febrer, els governs de Catalunya, Euskadi, Galícia i les Illes Balears van guardonar l'empresa Microsoft amb el premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l'Estat Espanyol [[1](http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=79440f623bdaf110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD)][[2](http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=3547370)]. Des de Softcatalà, volem expressar la nostra sorpresa davant dels arguments adduïts per atorgar aquest guardó honorífic, que demostren el profund desconeixement que els governs implicats tenen del plurilingüisme en l'àmbit de les noves tecnologies. En especial, el desconeixement dels governs català i balear, els quals sembla que no tinguin cap notícia de la situació residual en què es troba la llengua catalana en l'àmbit de la informàtica. Des de Softcatalà, valorem positivament els avenços fets per Microsoft en l'àmbit del català, però constatem que són manifestament insuficients i que, en el seu estat actual, perjudiquen de forma efectiva l'ús del català en l'àmbit de la informàtica. Volem expressar la nostra absoluta perplexitat davant del fet que els governs català i balear hagin participat en aquest premi i posin com a exemple a seguir una tecnologia que subordina el català a l'espanyol, en conflictivitza l'ús, el manté en nivells residuals i fa que la gran majoria dels catalanoparlants s'identifiquin internacionalment a Internet com a castellanoparlants. Entenem que les tecnologies que s'han de posar com a exemple a seguir són aquelles que dispensen el mateix tracte a totes les llengües i que permeten als catalanoparlants de desenvolupar-se, en l'àmbit de la informàtica, amb la mateixa llibertat que ho fa la resta de ciutadans. \n\n## Punts d'aclariment\n\nDes de Softcatalà, creiem que és necessari aclarir a la ciutadania, usuaris, mitjans de comunicació i responsables polítics una sèrie de punts: 1.- Els productes informàtics comercialitzats amb els sistemes operatius de Microsoft infringeixen actualment la Llei de Política Lingüística de 1998. Això és plenament conegut per l'administració catalana, en concret per la Secretaria de Política Lingüística, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i l'Agència Catalana de Consum. La pròpia administració catalana incompleix les obligacions que estableix la llei en l'àmbit TIC. 2.- És fals que Microsoft hagi fet cap esforç econòmic significatiu en traduir els seus productes al català. El cost de la traducció parcial del Windows XP al català va ser de 90.000 EUR [3], i el cost de la resta de traduccions fetes al català (Office 2003, Vista, Office 2007, Windows Live) és similar. Cal tenir en compte que, l'any 2007, Microsoft Catalunya va facturar 75 milions d'euros, i que preveia arribar a una facturació de 150 milions el 2008 [[4](http://www.idg.es/computerworld/noticia.asp?id=43324)]. Globalment, el 2008 Microsoft va tenir uns beneficis de 60.700 milions de dòlars. A més, només la Generalitat de Catalunya haurà de pagar, en el període 2008-2012, 12 milions d'euros en llicències de Microsoft [[5](http://www20.gencat.cat/portal/site/governacio/menuitem.0bdfe017f64124de8e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=01635c1a0b658110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=01635c1a0b658110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=1f69ab2f65568110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD)]. 3.- L'any 2007, menys del 15% dels ordinadors a Catalunya estaven en català, segons la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) [[6](http://www.fobsic.net/opencms/opencms/ca/index?centerPage=nivell2.jsp&contentPath=/ca/nav_esq/Estudis_i_Informes/TIC_ambit_ling/2007_TIC_llengua)]. Atès que els productes de Microsoft tenen una quota de mercat superior al 90%, aquesta tecnologia és la principal responsable que el català ocupi, actualment, una posició residual en l'àmbit informàtic. 4.- Actualment, entre el 50% i el 85% dels internautes catalanoparlants s'identifiquen com a castellanoparlants mentre naveguen per Internet, sense que en siguin conscients [[7](http://www.racocatala.cat/noticia/importancia-fer-notar-google-te-navegador-configurat-catala)][[8](http://www.softcatala.org/wiki/Estadistiques)]. Els governs català i balear ho saben prou bé, atès que és un paràmetre bàsic que s'obté en les mesures d'audiència dels llocs webs. Amb una quota de mercat en navegadors d'Internet superior al 70% per als productes de Microsoft, això és provocat fonamentalment per les mancances de la seva tecnologia. En concret, l'aplicació dels paquets de català canvia la llengua dels menús del navegador, però la llengua a les preferències (la llengua d'identificació a Internet) continua sent la de la instal·lació prèvia, és a dir, l'espanyol. La llengua dels usuaris percebuda a Internet és un dels aspectes cabdals per a l'oferta de productes en català. 5.- Recordem que les traduccions al català dels productes de Microsoft són incompletes, es presenten amb diversos mesos de retard en relació a la resta de versions idiomàtiques i estan concebudes i executades com a subordinades a l'espanyol. Actualment no hi ha cap raó tècnica que justifiqui això. 6.- Els usuaris no poden triar lliurement el català als productes de Microsoft. Microsoft limita artificialment i de forma intencionada els paquets de català a determinades versions dels seus productes. I en cap cas no es pot qualificar de senzill el procediment de catalanitzar els productes de Microsoft. En comptes de poder triar el català des de l'inici o poder canviar de llengua mitjançant els menús, primer s'ha d'instal·lar el Windows -en espanyol o francès obligatòriament- o l'Office i, posteriorment, s'han de cercar a Internet els paquets necessaris, suposant que l'usuari en conegui l'existència. 7.- En cap cas no es pot afirmar que la tecnologia de Microsoft sigui un model a seguir, ja que no és cert que sigui senzill canviar o gestionar els idiomes amb aquesta tecnologia. Hi ha tecnologies alternatives a Microsoft, en especial les basades en programari lliure, on l'usuari sí que pot triar de forma lliure la llengua, i amb graus de catalanització molt superiors al dels productes de Microsoft. 8.- Mai els governs català o balear no han dut a terme cap programa de política lingüística en l'àmbit de la informàtica. Juntament amb les mancances de la tecnologia de Microsoft, aquesta és una de les raons per les quals el català ocupa una posició residual en l'àmbit de la informàtica i l'usuari final. Recordem que, a Catalunya, la Llei de Política Lingüística de 1998 obliga el govern a establir programes periòdics de planificació lingüística amb objectius i mesures concretes, i a avaluar-ne els resultats. 9.- La Secretaria de Política Lingüística de Catalunya i l'Agència Catalana de Consum desatenen sistemàticament la seva obligació legal de fer respectar els drets lingüístics de la ciutadania catalana. Avui dia és impossible relacionar-se en català amb pràcticament cap companyia de telecomunicacions, les quals menyspreen de manera sistemàtica l'usuari catalanoparlant, que sovint és víctima de vexacions i insults propis d'actituds xenòfobes i racistes pel fet d'emprar la seva llengua. Això és conegut per l'administració catalana, la qual evita sistemàticament de sancionar aquestes empreses, tot i que infringeixen clarament la legislació i desatenen els drets fonamentals de la ciutadania. \n\n## Situació actual\n\nCom a resultat de tot això, avui dia disposar d'un ordinador en català és un acte d'estricta militància [[9](http://vilaweb.tv/?video=5110)], en comptes de ser una opció natural sense connotacions de cap tipus. Softcatalà insta novament els governs català i balear a desenvolupar una política lingüística en l'àmbit de les noves tecnologies, centrada en l'assoliment d'objectius concrets, un finançament adequat i basada en l'ús del programari lliure en català i els estàndards oberts. Actualment, d'entre les diverses opcions tecnològiques existents, només el programari lliure està disponible de forma general en català, permet a la ciutadania triar lliurement la llengua dels seus productes informàtics i garanteix l'accés a la tecnologia en igualtat de condicions a totes les persones. Igual que Softcatalà, diferents associacions de Catalunya, Euskadi, Galícia (KDE en català [[10](http://cat.kde.org/)], Caliu [[11](http://caliu.cat)], EuskalGNU [[12](http://www.euskalgnu.org)], ManComun [[13](http://www.mancomun.org)]) i d'altres indrets (KDE España [[14](http://www.kde-espana.es/)]) que treballen en l'àmbit de les noves tecnologies i la llengua han expressat la seva sorpresa i perplexitat pel premi atorgat a Microsoft. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2008 el seu lloc web va ser visitat per una mitjana de 410.000 visitants únics mensuals, i va distribuir 600.000 còpies de programari en català. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. Enllaços i referències: [1] [Els governs d'Euskadi, Catalunya, Galícia i Illes Balears lliuren demà a les 12.30 al Cercle de Belles Arts de Madrid el premi Promoció de la Realitat Plurilingüe de l'Estat Espanyol](http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=79440f623bdaf110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD) [2] [Catalunya, les Balears, el País Basc i Galícia premien Microsoft per la seva contribució al plurilingüisme](http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=3547370) [3] Ignasi Faus (Microsoft), I Jornades sobre el català a les noves tecnologies (2003). [4] [ Microsoft prevé duplicar sus ventas en Cataluña](http://www.idg.es/computerworld/noticia.asp?id=43324) [5] [El Govern acorda la contractació de programari d'ús comú de l'empresa Microsoft](http://www20.gencat.cat/portal/site/governacio/menuitem.0bdfe017f64124de8e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=01635c1a0b658110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=01635c1a0b658110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=1f69ab2f65568110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD) [6] [Usos lingüístics i tecnologia: TIC llengua 2007](http://www.fobsic.net/opencms/opencms/ca/index?centerPage=nivell2.jsp&contentPath=/ca/nav_esq/Estudis_i_Informes/TIC_ambit_ling/2007_TIC_llengua) [7] [La importància de fer notar a Google que es té el navegador configurat en català](http://www.racocatala.cat/noticia/importancia-fer-notar-google-te-navegador-configurat-catala) [8] [Estadístiques Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Estadistiques) [9] [Fabricants amb poca Vista](http://vilaweb.tv/?video=5110). Reportatge de Vilaweb TV on es mostra la impossibilitat de comprar un ordinador en català. [10] [Comunitat catalana de KDE](http://cat.kde.org/) [11] [Caliu](http://caliu.cat) [12] [EuskalGNU](http://www.euskalgnu.org) [13] [Mancomun](http://www.mancomun.org) [14] [KDE España](http://www.kde-espana.es/)\n", "date": "2009-03-02 16:00:00", "id": "1224", "title": "Softcatalà expressa la seva perplexitat davant l'atorgament a Microsoft del premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l'Estat Espanyol" }, { "content": "Des de fa uns dies està disponible la versió 1.0 del [Corrector](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:El_Corrector) tipogràfic, ortogràfic i gramatical del català, desenvolupat pel [Grup de Lingüística Computacional](http://www.glicom.upf.edu/) de la [Universitat Pompeu Fabra](http://www.upf.edu/), amb la col·laboració de [Barcelona Media](http://www.barcelonamedia.org/) i el finançament de la Generalitat de Catalunya. \n\n![](http://media.caballe.cat/2009/02/corrector-en-accio.jpg)\n\nÉs un projecte de codi obert, disponible per a [Linux](http://baixades.softcatala.org/?url=http%3A%2F%2Fparles.upf.es%2Fcorrector%2Flinux.html&id=4292&mirall=&extern=1rediris&versio=1.0&so=linux), [Mac OS](http://baixades.softcatala.org/?url=http%3A%2F%2Fparles.upf.es%2Fcorrector%2Fmac.html&id=4292&mirall=&extern=1&versio=1.0&so=mac) i [Windows](http://baixades.softcatala.org/?url=http%3A%2F%2Fparles.upf.es%2Fcorrector%2Fwindows.html&id=4292&mirall=&extern=1&versio=1.0&so=win32). Un cop instal·lat es pot utilitzar l'editor que incorpora per a la correcció dels textos o bé directament des de les aplicacions d'ofimàtica del Microsoft Office (Word, Excel i PowerPoint) on es mostra com una opció al menú principal: \n\n![](http://media.caballe.cat/2009/02/corrector-word.jpg)\n\nTambé hi ha connectors per a l'[OpenOffice.org](http://parles.upf.es/corrector/openoffice.html), el [Firefox/ThunderBird/SeaMonkey](http://parles.upf.es/corrector/mozilla.html) i l'[Emacs](http://parles.upf.es/corrector/emacs.html). Com a opcions, inclou el reconeixement de les diverses variants lingüístiques catalanes: \n\n![](http://media.caballe.cat/2009/02/corrector-opcions.jpg)\n", "date": "2009-03-02 17:02:44", "id": "1225", "title": "Es publica la versió final del corrector gramatical lliure de català" }, { "content": "Dilluns 9 de març, a les 12.15 h, a l'Aula Magna de l'Edifici Històric, es presentarà l'espai web Els sons del català (http://www.ub.edu/sonscatala/), a càrrec del catedràtic de Filologia Catalana Joan Solà i les professores Josefina Carrera i Clàudia Pons. Presidiran l'acte, la vicerectora de Docència i Convergència Europea, Amelia Díaz; el degà de la Facultat de Filologia, Adolfo Sotelo, i el director del Departament de Filologia Catalana, Sebastià Bonet. L'espai web Els sons del català aplega una sèrie de materials destinats a facilitar l'aprenentatge autònom de la fonètica tant en l'ensenyament secundari com en l'ensenyament superior, però també en l'aprenentatge del català com a llengua estrangera. A més a més, també és útil per als professionals de l'assessorament lingüístic o la logopèdia. En aquest moment, els materials de l'espai web estan basats en els sons del dialecte oriental central, i constitueixen una primera fase d'un projecte més ambiciós que acollirà els dialectes més importants i contindrà exercicis generals i específics per a cada dialecte. El web s'organitza en tres pàgines: 1) Una pàgina inicial, amb uns quadres de sons animats en Flash. Quan l'usuari es desplaça per damunt dels sons de la taula, apareixen unes finestretes en què s'expliquen les característiques de cada so i l'origen del símbol que el representa. Quan l'usuari es desplaça per damunt de les altres parts de les taules, també troba explicacions relacionades amb el punt i mode d'articulació dels sons consonàntics, l'anterioritat i l'elevació lingual de les vocals, i l'origen i la funció dels diacrítics. 2) S'accedeix a la segona pàgina del web després de clicar els símbols consonàntics i vocàlics de les taules de sons. Aquesta segona pàgina conté: a) un arxiu de vídeo en què dos parlants nadius (home i dona) articulen el so en diferents contextos dins de paraules; b) un diagrama articulatori animat en Flash que representa la trajectòria de l'aire i els moviments dels articuladors en la producció dels sons; c) un espectrograma i un oscil·lograma acompanyats d'un arxiu de so que corresponen a cadascuna de les paraules pronunciades pels parlants nadius. Aquestes tres parts de la segona pàgina, que presenten tres graus de dificultat, van adreçades a usuaris amb diferents coneixements de fonètica. 3) La tercera pàgina del web, destinada a comparar sons, conté tres diagrames articulatoris animats en Flash. L'usuari, mitjançant taules de sons, pot escollir els diagrames articulatoris de les consonants o vocals que vol visualitzar, i comparar-los. Els responsables del projecte han estat els professors Joan Solà, Josefina Carrera i Clàudia Pons, que han comptat amb l'assessorament de diferents professors de fonètica de les universitats catalanes. A més dels dos informants, hi han participat diferents tècnics per a la representació acústica, els dibuixos i les animacions en Flash, el disseny i l'estructura de l'espai web, i els enregistraments de so i d'imatge. La realització d'aquest projecte ha estat possible gràcies al finançament de la Universitat de Barcelona, l'Institut Ramon Llull i la Casa de les Llengües.\n", "date": "2009-03-05 11:42:20", "id": "1226", "title": "Els sons del català" }, { "content": "La [setmana passada](http://caballe.cat/wp/actualitzacions-de-seguretat-per-ladobe-acrobat-9/) Adobe va fer una actualització de seguretat per al seu lector de fitxers PDF, l'Acrobat Reader. Aquesta actualització consistia bé en aplicar uns pegats a la versió actual, la 9.0 o bé instal·lar una nova versió, la 9.1. La bona notícia és que aquesta versió 9.1 també està disponible, per primera vegada, en llengua catalana. Fins ara, Adobe utilitzava una [tecnologia de paquets d'idioma](http://labs.adobe.com/wiki/index.php/Language_Pack:Reader:Catalan) semblant a la utilitzada per Microsoft: s'instal·lava el programa en castellà i, a continuació, amb el paquet d'idioma es canviava l'idioma de la interfície al català. Però amb la versió 9.1 Adobe finalment ha optat per distribuir una [versió completa](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Acrobat_Reader) en català per a Windows, amb el seu propi programa d'instal·lació. Amb aquesta versió l'usuari només ha de baixar un fitxer i instal·lar-lo al seu ordinador, de la mateixa forma que faria amb qualsevol altre idioma. Tot el procés d'instal·lació es realitza en català. \n\n[![](http://media.caballe.cat/2009/03/adobe01.jpg)](http://media.caballe.cat/2009/03/adobe01.jpg)\n\nUn cop instal·lat, el programa ofereix la mateixa funcionalitat disponible en la resta d'idiomes, en tractar-se d'una traducció integral. La única excepció és l'ajuda online, que es mostra en castellà. \n\n[![](http://media.caballe.cat/2009/03/padobe02.jpg)](http://media.caballe.cat/2009/03/adobe02.jpg)\n\nAra per ara aquesta nova versió en català úniament està disponible per a Windows i cal baixar-la directament del servidor de distribució d'Adobe (en forma d'[EXE](http://ardownload.adobe.com/pub/adobe/reader/win/9.x/9.1/ca_ES/AdbeRdr910_ca_ES.exe) \\--25 MB-- o [MSI](http://ardownload.adobe.com/pub/adobe/reader/win/9.x/9.1/ca_ES/AdbeRdr910_ca_ES.msi) \\--44 MB--). Si l'usuari visita la web de l'[Acrobat Reader](http://get.adobe.com/reader/otherversions/) encara no pot seleccionar de baixar la versió en català. De totes formes, es bo recordar que des de fa anys els usuaris catalans ja disposavem d'alternatives a l'Acrobat Reader en la nostra llengua, com per exemple el [Foxit reader](http://www.foxitsoftware.com/downloads/). \n\n[![Acrobat reader en català visualitzant un llibre disponible a Google Books](http://media.caballe.cat/2009/03/padobe03.jpg)](http://media.caballe.cat/2009/03/adobe03.jpg)\nAcrobat reader en català visualitzant un llibre disponible a Google Books \n", "date": "2009-03-16 13:07:42", "id": "1251", "title": "Adobe publica la versió en català de l'Acrobat Reader" }, { "content": "Ja està disponible la versió 2.26 de l'entorn d'escriptori [GNOME](http://www.gnome.org). El GNOME proporciona la interfície gràfica d'usuari i un conjunt d'aplicacions que permeten realitzar les tasques habituals amb l'ordinador, com ara l'edició de textos, la navegació per Internet, la reproducció d'àudio/vídeo i la missatgeria instantània, entre moltes d'altres. Tot això posant un èmfasi especial en l'accessibilitat, la internacionalització i els principis d'usabilitat i del programari lliure. El GNOME és compatible amb el Linux, Solaris, *BSD i d'altres sistemes basats en l'UNIX, i és l'entorn d'escriptori predeterminat de les principals distribucions d'aquests sistemes operatius. Algunes de les novetats que cal destacar en aquesta ocasió se centren en un programa nou d'enregistrament de CD/DVD, el [Brasero](http://www.softcatala.cat/wiki/Rebost:Brasero), una més senzilla compartició de fitxers, la funció d'importació de fitxers de correu PST de l'Outlook que incorpora el client de correu [Evolution](http://www.softcatala.cat/wiki/Rebost:Evolution), així com la compatibilitat amb el protocol Exchange MAPI, la integració del gestor de so PulseAudio a l'escriptori, la videoconferència a través de còdecs lliures amb el programa de missatgeria instantània Telepathy i la incorporació de lectors d'empremtes dactilars, entre d'altres. Si voleu obtenir més informació sobre totes les novetats del GNOME 2.26, podeu llegir les [notes de la versió](http://library.gnome.org/misc/release-notes/2.26/) al lloc web del GNOME. Com de costum, aquesta versió també estarà [traduïda al català](http://l10n.gnome.org/languages/ca/gnome-2-26/ui/), gràcies a l'esforç dels voluntaris del [projecte de traducció del GNOME](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/GNOME), en el qual us animem a col·laborar subscrivint-vos a la seva [llista de correu](http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/gnome). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2009-03-18 07:00:00", "id": "1252", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de l'escriptori GNOME 2.26" }, { "content": "Per al processament automàtic de la llengua (traducció automàtica, resum automàtic, recuperació d'informació, sistemes de diàleg, text-mining, etc.), són necessaries eines i recursos grans i costosos (diccionaris, ontologies, gramàtiques, analitzadors, etc), que normalment es desenvolupen en entorns universitaris, donada la baixa rendibilitat que suposen en relació al seu cost. Les llengües més majoritàries, o més solvents econòmicament, disposen de nombrosos recursos, tant lliures com privats que permeten desenvolupar millors aplicacions i avançar més en la recerca. En el cas del català, hi ha pocs recursos disponibles, i molts d'ells no són públics, i sovint no són fàcilment accessibles amb fins de recerca. Per tal d'impulsar la recerca i el desenvolupament de sistemes i aplicacions capaces de processar el català i de posar-lo en condicions similars a altres llengües europees, un grup d'investigadors del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics (LSI) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i investigadors de la Fundació Barcelona Media Universitat Pompeu Fabra (FBM-UPF), ha organitzat una jornada per potenciar l'intercanvi, compartiment, publicació, i difusió de recursos per al processament computacional del català. Aquesta Jornada se celebrarà dijous 26 de març del 2009 al Palau Robert, a Barcelona. Trobareu tota la informació a http://sites.google.com/site/jornadacatala/Home\n", "date": "2009-03-17 13:17:51", "id": "1253", "title": "Jornada de Processament Computacional del Català" }, { "content": "[CDBurnerXP](http://cdburnerxp.se/?lang=ca) és una aplicació gratuïta per a ordinadors que utilitzen el sistema operatiu Windows per a l'enregistrament de discos CD, DVD, Blu-Ray i HD-DVD. També permet editar i desar imatges en format ISO, realitzar còpies de discos i altres operacions habituals en els productes d'aquest tipus. Entre les seves característiques més destacables: \n\n * Dóna suport a la majoria de formats de disc \n * Permet generar Cd d'àudio amb o sense espai entre pistes \n * Enregistra i crea fitxers ISO \n * Verificació de les dades després de la gravació \n * Capacitat de crear discos d'inici del sistema \n * Interfície multilingüe (anglès, alemany, català) \n * Converteix de format bin/nrg a ISO \n * Eines per a la impressió de caràtules \nCDBurnerXP està disponible en català i el podeu descarregar des del [Rebost](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:CDBurnerXP). Una alternativa lliure al CDBurnerXP és l'[InfraRecorder](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:InfraRecorder), que ofereix les funcionalitats habituals d'aquest tipus de programes; accessibles des de la interfície de l'aplicació i també integrades amb l'Explorador del Windows.\n", "date": "2009-03-19 23:47:42", "id": "1254", "title": "CDBurnerXP, programa gratuït per a l'enregistrament de discos CD, DVD, Blu-Ray i HD-DVD" }, { "content": "Ara fa un any el ministeri de produccions multimèdia per a l'evangelisme i la educació [pedrAngular](http://www.pedrangular.com) feia públic, amb l'objectiu de posar la Bíblia en català al nivell de les noves tecnologies, un mòdul de bíblia (Bíblia en català BEC, o també coneguda com \"la Bíblia del 2000\") per al popular lector bíblic (gratuït i de plataforma Windows PC) e-Sword. Avui, aquest ministeri dóna una pas més envers el seu objectiu amb el llançament del seu últim projecte: la traducció al català de la interfície del lector bíblic e-Sword. D'aquesta manera l'usuari podrà disposar en català tant del programa que s'usa per llegir la Bíblia, com de la mateixa Bíblia. Aquest paquet de traducció d'interfície ja es pot [descarregar des de la pàgina oficial de l'e-Sword](http://www.e-sword.net/downloads.html).\n", "date": "2009-03-24 11:21:17", "id": "1256", "title": "Paquet de traducció d'interfície al català per al popular lector bíblic e-Sword" }, { "content": "Ja està disponible la versió 9.04 de l'Ubuntu en català, amb el sobrenom Jaunty Jackalope. L'Ubuntu és un sistema operatiu gratuït, basat en el nucli Linux i desenvolupat per la comunitat. Talment adequat per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, d'eines de programació o de gestió de servidors. En aquesta ocasió, com en edicions anteriors, totes les aplicacions predeterminades de l'escriptori estan traduïdes al català. Algunes de les novetats que es presenten són les següents: \n\n * Escriptori [GNOME 2.26](http://library.gnome.org/misc/release-notes/2.26/index.html.ca). L'Ubuntu inclou la darrera versió de l'escriptori [GNOME](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME), amb funcions interessants com ara un enregistrador de discos nou, el [Brasero](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Brasero), millores en la gestió de l'àudio amb el PulseAudio i també en la gestió de pantalles múltiples. \n * OpenOffice.org 3.0. [El popular paquet ofimàtic](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Openoffice.org), totalment compatible amb l'Office de Microsoft, permet crear presentacions, escriure documents i fulls de càlcul tant a casa com a la feina. \n * Sistema de notificacions nou. En aquesta edició s'ha dissenyat un sistema de notificacions completament nou, el qual podeu veure en acció en [aquest vídeo Flash](http://www.markshuttleworth.com/wp-content/uploads/2008/12/jaunty904_notifications_example1_web_092.swf). \n * Arrencada més ràpida. Una sèrie de millores al procés d'arrencada permeten que l'Ubuntu 9.04 s'iniciï de manera molt més ràpida. \n * Ubuntu Netbook Remix. També s'ofereix [aquesta variant nova](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu_Netbook_Remix), adaptada als ordinadors de mida reduïda i baix cost enfocats principalment per a l'ús d'Internet, els netbooks. Aquesta variant proporciona una interfície més senzilla d'utilitzar que permet als usuaris poder-se connectar a Internet i utilitzar les seves aplicacions preferides de manera molt fàcil. En [aquest vídeo](http://www.canonical.com/files/video/netbook-screencast.ogg) la podreu veure en acció ([enllaç alternatiu](http://www.canonical.com/files/video/netbook-screencast.mp4)). \n * Nucli Linux 2.6.28. Aquesta versió del nucli conté com a funcions noves més destacades el sistema de fitxers ext4 i el sistema de gestió de memòria GEM per als processadors gràfics. \n * Sistema de fitxers ext4. Es podrà instal·lar el nou sistema de fitxers ext4, tot i que l'ext3 romandrà com a opció predeterminada. Es considerarà la utilització de l'ext4 per a la propera versió basant-se en les experiències dels usuaris. \n * Servidor X.Org 1.6. També trobareu la darrera versió del servidor gràfic al Jaunty, i diverses targetes gràfiques han passat a utilitzar controladors lliures com a conseqüència d'aquesta i d'altres actualitzacions. \n * Sistemes informàtics en núvol. L'edició de servidor permet experimentar fàcilment amb núvols de càlcul. L'[Eucalyptus](http://eucalyptus.cs.ucsb.edu/), una tecnologia de programari lliure inclosa a l'Ubuntu amb aquesta finalitat, us permet utilitzar els vostres servidors per a experimentar amb el vostre propi núvol de càlcul amb l'API de l'EC2 d'Amazon. \n * Arquitectura ARM. L'estrena de la primera versió de l'Ubuntu adaptada a l'arquitectura dels microprocessadors ARM permetrà utilitzar el sistema operatiu en dispositius de molt baix consum d'energia. \n\nPer a obtenir informació més detallada sobre les novetats, consulteu les notícies de llançament de la [versió per a ordinadors de sobretaula](http://www.ubuntu.com/news/ubuntu-9.04-desktop) i de la [versió per a servidors](http://www.ubuntu.com/news/ubuntu-9.04-server) (en anglès), així com les [notes de la versió](https://wiki.ubuntu.com/JauntyJackalope/ReleaseNotes/ca).\n\nCom de costum, la [comunitat d'usuaris de l'Ubuntu en català](http://www.ubuntu.cat), de la qual Softcatalà forma part, ha organitzat una [festa](http://www.ubuntu.cat/node/76) per a celebrar aquest llançament. Si voleu participar en la traducció de l'Ubuntu al català, aneu a la pàgina de [l'equip de traducció](https://wiki.ubuntu.com/UbuntuCatalanTranslators), on trobareu tota la informació necessària per a ajudar a traduir-lo a la vostra llengua. Per a instal·lar l'Ubuntu, o bé provar-lo sense fer canvis al vostre ordinador, teniu dues opcions: \n\n * [Baixar-vos la imatge de CD](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu), amb la qual podreu iniciar la instal·lació o bé carregar el sistema sense instal·lar-lo per veure com funciona. \n * Instal·lar el [WUBI](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Wubi), amb el qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu de manera molt fàcil dins d'un sistema Windows. També el trobareu al CD d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on s'iniciarà automàticament en inserir el CD. \n\nL'Ubuntu és un sistema operatiu utilitzat diàriament per milions de persones d'arreu del món. En l'àmbit dels Països Catalans, [s'estima que l'utilitzen més de 80.000 persones](http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/130205). Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2008 el seu lloc web va ser visitat per una mitjana de 410.000 visitants únics mensuals, i va distribuir 600.000 còpies de programari en català. Per a obtenir més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2009-04-23 12:37:38", "id": "1257", "title": "La comunitat catalana de l'Ubuntu presenta la traducció de l'Ubuntu 9.04 Jaunty Jackalope al català" }, { "content": "La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) ha organitzat aquest any, per primera vegada, la I Setmana per la Llengua als Països Catalans. L’objectiu d’aquesta Setmana és dur a terme activitats entorn la llengua i la cultura catalana a través de les organitzacions que formen part de la FOLC. La setmana escollida és la de Sant Jordi (del 17 al 27 d’abril) per l'evident connotació que té al nostre país. Les activitats tindran lloc arreu dels Països Catalans i, entre els actes previstos, podem destacar: el concert de la Gira d’Escola Valenciana a Barcelona; el debat “El català, llengua d’ara, llengua de demà”, organitzat pel setmanari digital El Demà; el cicle Música per a l’exili de l’Obra Cultural Balear; la Jornada de cultura popular organitzada per l’Espai País Valencià; la inauguració de la nova seu d’Òmnium Cultural del Baix Camp; la XX Nit de Sant Jordi, organitzada per Òmnium Cultural de la Catalunya del Nord; la presentació de la revista BeCeroLes, del Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels Països Catalans; l’enquesta sobre la missatgeria instantània i el català feta per Fes-Ho-Cat, WICCAC i la FOLC; la presentació de la Campanya de Matriculació en Valencià d’Escola Valenciana; la manifestació ” El jovent en defensa del català” organitzada per Joves de Mallorca per la Llengua; la VIII edició dels Premis Joan Coromines de la CAL; el 4a Sant Jordi Jove dels Angelets de la Terra de Perpinyà; la inauguració del “Rebost dels videojocs en català” dut a terme per Softcatalà i la FOLC; les activitats incloses dins el cicle “Riu, identitat i cultura” de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, o la presentació de l Premi Ce trencada de narrativa breu organitzat per l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC), El Demà i la FOLC, entre d’altres activitats. Durant la I Setmana per la Llengua també es podrà visitar l’exposició de la FOLC “Realitat i vitalitat de la llengua catalana” a l’Espai Jove de Gràcia de Barcelona (c. Gran de Gràcia núm. 190-192). Les activitats estaran penjades al bloc http://blocs.mesvilaweb.cat/folc, de manera que es poden consultar fàcilment, fer el seguiment dels actes i opinar sobre cada un d’ells. Bon Sant Jordi i bona Setmana per la Llengua!\n", "date": "2009-04-20 09:36:15", "id": "1258", "title": "I Setmana per la Llengua als Països Catalans" }, { "content": "La Bíblia en català (versió [B.E.C.](http://www.ibec.cat/)) ara també disponible per a l'iPhone a través del [webapp iBible.mobi](http://www.apple.com/webapps/utilities/ibiblemobi.html), desenvolupat pel ministeri de produccions multimèdia per a l'evangelisme i l'educació [pedrAngular](http://www.pedrangular.com/). Aquest servei també és compatible amb d'altres dispositius (PDAs, PCs, etc.) que disposin de connexió a Internet i navegador. Usant una interfície simple i senzilla -especialment dissenyada per a dispositius mòbils-, aquest lector bíblic en línia permet a l'usuari consultar quatre traduccions bíbliques (en català, castellà, alemany i anglès respectivament) i cercar qualsevol llibre per ordre canònic o bé alfabètic. Una solució pràctica per consultar la Bíblia en qualsevol moment i des de qualsevol lloc (requereix de connexió a Internet), sense tenir que carregar el llibre físicament a sobre o instal·lar cap programa al dispositiu. Per a més informació: http://www.ibible.mobi \n", "date": "2009-04-21 15:39:05", "id": "1259", "title": "iBible: Bíblia en català online per al teu iPhone o altre dispositiu mòbil" }, { "content": "La [Fundació .CAT](http://www.domini.cat/), en col·laboració amb [Softcatalà](http://www.softcatala.cat) i l'[Any Monturiol](http://www.ictineu.cat), ha presentat la campanya «[Navega en català](http://navegaencatala.cat/)», que té per objectius fomentar l'ús del català a la xarxa tot configurant els navegadors web amb el català com a llengua predeterminada. Des de la pàgina web de la campanya s'expliquen els passos que cal realitzar per a fer del català la llengua amb la qual els usuaris navegaran per la xarxa. Els avantatges són molts: les pàgines que oferisquen el català entre les seues llengües ens el mostraran directament; el mateix passa a l'hora de baixar programes; però allò que és més important, la llengua del navegador serveix perquè els administradors de les pàgines web es facen una idea de la rellevància que té: com més visitants en una llengua, més possibilitats hi haurà perquè l'administrador la tinga en compte a l'hora de crear un lloc web. Els administradors web que vulguen adherir-se a la campanya ho poden fer fàcilment: es tracta d'un giny que s'ha d'afegir al codi de la pàgina web. Aquest giny detecta la llengua predeterminada del navegador de cada usuari que visite la pàgina indicant, si la llengua predeterminada no és el català, s'assenyalen quins són els passos per canviar-ho. Ja fa uns mesos que diferents llocs web, entre ells el de Softcatalà, han notat una davallada dels usuaris que fan servir el català com a llengua per defecte als seus navegadors. Això pot tindre un impacte negatiu quan es parla de grans serveis com Google, Microsoft o d'altres, perquè el català es troba en la frontera de les llengües que s'inclourien en els seus serveis d'acord amb el nombre de potencials usuaris. Aquesta campanya té com a finalitat augmentar la presència del català a la xarxa i reflectir una realitat que ha estat amagada pel fet que molts usuaris catalans feien servir el castellà (o d'altres llengües) com a llengua per defecte al navegador.\n", "date": "2009-04-23 09:02:11", "id": "1260", "title": "S'inicia la campanya «Navega en català» per a fomentar l'ús del català als navegadors" }, { "content": "Softcatalà presenta la traducció al català de la versió 2.2 del VirtualBox, un programa que permet la virtualització de sistemes operatius. Per virtualització de sistema operatiu s'entén la instal·lació d'un sistema operatiu dins d'un altre emulant un maquinari virtual. En aquesta versió el suport 3D a dins de les màquines virtuals ja és estable mitjançant OpenGL. Això permetrà millorar considerablement l'experiència de l'usuari amb programes que requerisquen aquesta característica i, fins i tot, la possibilitat de poder executar alguns jocs (que funcionen amb OpenGL, no amb Directx). La resta de novetats es poden consultar a la [pàgina de canvis del projecte](http://www.virtualbox.org/wiki/Changelog). Caldria destacar també una de les noves opcions, que és la característica d’importació/exportació de màquines virtuals fent servir el format OVF. Això té unes possibilitats molt interessants ja que es podran importar màquines virtuals des d’altres programes de virtualització com l’VMware (si aquests fan servir el mateix format) o el qemu. VirtualBox és multiplataforma, existeixen versions per a Windows, GNU/Linux i Mac OSX. En el cas de GNU/Linux es presenten paquets precompilats per a diferents distribucions a més de permetre afegir repositoris per a les distribucions basades en sistemes Debian. Existeixen dues versions del VirtualBox segons la seua llicència. L'única diferència notable entre ambdues versions és que la versió completament lliure no té suport per a usb. La versió completa (amb suport usb) és gratuïta per a ús personal. Per a entorns empresarials cal pagar una llicència o descarregar-se la versió lliure. Per a més informació i descàrrega en tots els sistemes operatius [visiteu el seu lloc web](http://www.virtualbox.org). Podeu baixar-vos el VirtualBox 2.2 en català (versió completa amb suport usb per a ús personal) al [rebost de programes de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:VirtualBox). La traducció del VirtualBox és un dels [darrers projectes de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/VirtualBox). Si voleu col·laborar, adreceu-vos a la llista de correu del projecte. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2009-04-28 18:44:44", "id": "1261", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del VirtualBox 2.2" }, { "content": "La [comunitat d'usuaris de l'Ubuntu en català](http://www.ubuntu.cat) conjuntament amb [l'IES Nicolau Copèrnic de Terrassa](http://www.iescopernic.com) organitzen els dies 8 i 9 de maig la [Festa de llançament del nou Ubuntu 9.04](https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/JauntyJackalope), amb el sobrenom Jaunty Jackalope. Comptem amb més de 15 activitats entre xerrades, tallers, festa d'instal·lació i tornejos de jocs lliures. Els 100 primers inscrits tenen samarreta i dinar inclosos i durant la festa sortejarem entre els assistents un disc dur multimèdia, una pocket bike i altres regals. Quins temes s'hi tractaran? Temes relacionats amb el programari i la cultura lliure. Es prioritzaran els temes més relacionats amb el sistema operatiu Ubuntu. Qui l'organitza? L'equip local i la comunitat d'Ubuntu en català conjuntament amb l'IES Nicolau Copèrnic, qui a més patrocina l'esdeveniment. Podeu consultar la llista completa de persones que col·laboren en l'organització a la wiki de la festa. L'esdeveniment compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Terrassa i del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Qui la patrocina? Us hi esperem! Us podeu inscriure [aquí](http://www.ubuntu.cat/JauntyJackalope).\n", "date": "2009-05-05 09:19:04", "id": "1262", "title": "Festa de llançament del nou Ubuntu 9.04" }, { "content": "L'OpenOffice.org 3.1 és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Té tot el que es pot esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Hi podreu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 3.1 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice.org i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux, Unix, Mac i Solaris. És el primer paquet ofimàtic que implementa l'estàndard OpenDocument Format, aprovat pel comitè internacional d'estàndards ISO/IEC. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur. El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc), el mòdul de presentacions (Impress) i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. L'OpenOffice.org en català és utilitzat diàriament per multitud de persones, tant en l'àmbit personal com en l'empresarial i l'administració pública. L'any 2008 es va descarregar prop de 150.000 vegades des del lloc web de Softcatalà, essent el programari en llengua catalana amb més difusió. La versió 3.1 de l'OpenOffice.org inclou les següents novetats: El Writer (processador de textos) * Les respostes a comentaris ara s'estructuren en converses. * Millores que faciliten la integració i el desenvolupament de correctors gramaticals. * Nivells de contorns als paràgrafs per a documents complexos. El Calc (full de càlcul) * Consells en línia per a fórmules i noves fórmules disponibles. * Millora en l'ordenació i en el rendiment de l'aplicació. * S'ha afegit un botó lliscant a la barra d'estat. * Reanomenament de fulls fent-hi doble clic. El Chart (motor gràfic) * Posicionament flexible dels eixos en un usos en l'educació i científics. * Gestió flexible dels punts de dades inexistents. L'Impress (presentacions) * Botons de mida del tipus de lletra. El Base (base de dades) * Realçament de la sintaxis SQL. * Simplificada la distribució d'aplicacions amb macros. Teniu més informació a: * Projecte de catalanització: http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org * La pàgina de baixades: http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:OpenOffice.org El març de l'any passat Softcatalà va arribar a un acord amb la Generalitat de Catalunya per a finalitzar la documentació de la versió 3.0 i 3.1 al català. Aquest acord ha estat executat pel TERMCAT, que va completar la traducció de la documentació. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2009-06-03 08:50:57", "id": "1263", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 3.1" }, { "content": "El Projecte Fedora és un projecte de codi obert patrocinat per Red Hat i recolzat per una gran comunitat. El seu objectiu és el ràpid progrés del programari i continguts lliures i de codi obert. El Projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, ràpida innovació, meritocràcia i transparència per a obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar. El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El projecte produeix aproximadament 2 versions de Fedora l'any. Per a més informació, referiu-vos a la web del Projecte Fedora a [http://fedoraproject.org](http://fedoraproject.org/). Visiteu per a veure les darreres notes completes quant a Fedora 11. Els usuaris catalanoparlants poden gaudir d'aquesta completa distribució en la seva llengua gràcies al treball dels respectius equips de traducció del programari inclòs. Tant la instal·lació com les eines del sistema, els entorns d'escriptori i les aplicacions més populars es troben traduïdes al català. \n\n## Novetats de Fedora 11\n\nCom sempre, Fedora continua desenvolupant () i integrant les darreres versions del programari gratuït i de codi obert (). A continuació en destaquem les novetats més importants incloses en Fedora 11: \n\n 1. Instal·lació automatitzada de tipus de lletres i tipus mime - Fedora 9 va introduir PackageKit com a aplicació d'usuari per a la gestió del programari, independent de la distribució. Les capacitats d'integració amb l'escriptori van resultar més evidents amb Fedora 10, oferint la instal·lació automàtica de còdecs. Ara amb Fedora 11, el PackageKit permet la instal·lació automàtica de tipus de lletres quan es requereixi, per poder veure i editar documents. També permet instal·lar gestors per a un contingut específic quan es requereixi.\n 2. Control de volum - Actualment, els usuaris de Fedora han de passar per força nivells de mescladors a diferents aplicacions per configurar apropiadament les fonts de so. Totes estan exposades al control de volum de l'escriptori, la qual cosa produeix una experiència d'usuari complicada. PulseAudio ens permet unificar els controls de volum en una interfície que fa més senzill configurar el so.\n 3. Lectors d'empremtes - S'ha treballat molt per poder usar els lectors d'empremtes digitals com a mecanisme d'autenticació. Actualment, fer servir els lectors d'empremtes és complicat, i instal·lar el mòdul d'autenticació costa més del necessari. L'objectiu d'aquesta funcionalitat és simplificar-ho, proporcionant totes les peces necessàries a Fedora, conjuntament amb una configuració ben integrada. Per habilitar aquesta funcionalitat, l'usuari ha de registrar les seves empremtes durant la creació del seu compte. Després, l'usuari serà capaç d'entrar en el sistema amb un simple moviment del seu dit.\n 4. Presto - Normalment, quan actualitzeu un paquet a Fedora, heu de descarregar el paquet sencer. Però moltes vegades la majoria de les dades de l'actualització són iguals que en l'original, i tanmateix us cal baixar tot el paquet. El Presto us permet baixar les diferències (anomenades delta) entre els paquets que heu instal·lat i el que voleu actualitzar. Així, es pot reduir la mida de les baixades entre un 60% i un 80%.\n 5. Sistema de fitxers Ext4 - El sistema de fitxers ext3 ha sigut un estàndard a Linux durant força temps. El sistema de fitxers ext4 és una important actualització, amb millor rendiment i estabilitat, capacitat per a gestionar més espai d'emmagatzematge i comprovacions i supressions de fitxers més ràpides. Ara es fa servir per defecte en les noves instal·lacions.\n 6. MinGW (compilador multiplataforma per a Windows) - Fedora 11 proporciona MinGW, un entorn de desenvolupament per als usuaris de Fedora que volen compilar els seus programes perquè funcionin a Windows sense haver de fer-ho a Windows. En el passat, els desenvolupadors havien d'adaptar i compilar totes les biblioteques i eines necessàries. MinGW elimina la duplicació d'esforç i feina per als desenvolupadors d'aplicacions en proporcionar un rang de biblioteques i eines de desenvolupament ja adaptades per a un entorn de compilació multiplataforma. Ara només s'hauran de concentrar en els canvis necessaris per a les seves aplicacions.\n\n\n\n## Quant al projecte de traducció de Fedora\n\nEl projecte de traducció de Fedora de Softcatalà és un projecte obert que té l'objectiu d'assegurar la disponibilitat d'aquesta distribució en llengua catalana. Des del nostre projecte coordinem la traducció de l'instal·lador de Fedora, les seves múltiples eines de sistema i la documentació. La localització en català dels múltiples projectes que conformen la distribució Fedora, com ara el Gnome, el KDE, el Firefox o l'OpenOffice.org, correspon als respectius equips de traducció. Al projecte de traducció de Fedora estem sempre oberts a noves col·laboracions: només cal un bon domini de l'anglès i el català, uns mínims coneixements d'informàtica i molt entusiasme. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi al nostre web, . El projecte de traducció de Fedora de Softcatalà vol [agrair](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Fedora/Agra%c3%afments) especialment la col·laboració dels estudiants del màster de programari lliure de la UDL, així com a totes les persones que han aportat el seu temps per ajudar en les tasques de revisió i traducció. \n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2009-06-10 10:36:51", "id": "1264", "title": "Softcatalà presenta la versió en català de Fedora 11 Leonidas" }, { "content": "El proppassat dissabte 13 de juny es va celebrar l'onzena edició dels premis Jaume I - Casal d'Elx. En el marc d'un sopar de gala en el camp esportiu de la ciutat, i coincidint precisament amb l'onzè aniversari del [Casal Jaume I d'Elx](http://www.acpv.cat/php/casals.php?id_casal=2&sessio=), foren guardonats enguany: Alfons López i Tena (president del [Cercle d'Estudis Sobiranistes](http://www.cercleestudissobiranistes.cat/)), Joan-Carles Martí i Casanova (vicepresident de l'associació [El Tempir d'Elx](http://www.eltempir.cat)) i l'associació Softcatalà, premiada pel seu compromís amb la llengua catalana en l'àmbit de la informàtica, les noves tecnologies i Internet. L'acte fou amenitzat per l'actuació-concert del grup valencià [Batà](http://www.myspace.com/projectebata). Al final de la gala, Jeroni Rico presentà als assistents la tasca activa de Softcatalà a favor de la normalització de la llengua catalana i els diferents motius pels quals l'associació rebé el suport per part del jurat, format per diferents membres del casal. Des de Softcatalà s'agraí cordialment l'honor rebut i es recordà el caràcter voluntarista i sense afany de lucre de l'associació en els seus recents 10 anys de vida, alhora que s'animà a la implicació de tothom qui puga estar preocupat pel paper del català en la societat del coneixement actual i futura.\n", "date": "2009-06-16 16:02:42", "id": "1265", "title": "Softcatalà és guardonada en l'onzena edició dels premis Jaume I - Casal d'Elx" }, { "content": "De l'1 al 4 de Juliol se celebren les VIII Jornades de Programari Lliure. Enguany a Universitat de Barcelona, a Plaça Universitat. A la Web de les Jornades () podeu llegir-ne els detalls. O bé podeu trobar el [programa provisional.](http://www.jornadespl.org/biblioteca/viii-jornades/papereria/programa-a4.pdf) El dia 4 de Juliol hi ha una hora amb xerrades curtes on tothom hi pot participar. Així que qui vulgui explicar-nos, en 5 minuts, algun projecte on participa, vol crear, etc. hi és benvingut per compartir el coneixement. Les inscripcions s'obren el dia 22 de Juny. Hi ha algunes activitats amb places limitades.\n\nVIII Jornades de Programari Lliure Ja les tenim aquí! De l'1 al 4 de Juliol a l'edifici històric de la UB (Plaça Universitat, Barcelona) Com ja és habitual hi podreu trobar 5 tipus de sessions repartides al llarg dels 4 dies\n\n* Comunicacions llargues (30 minuts). Experiències validades pel comitè assessor que seran explicades en profunditat pels seus autors.\n* Conferències i taules rodones (30-60 minuts): Persones i idees interessants, per estar al dia en profunditat.\n* Comunicacions curtes: Sessions àgils de 15 minuts per conèixer de tot una mica.\n* Tutorials: (100 minuts) Classes participatives guiades per experts d'alguna àrea relacionada amb el programari lliure. \n* Tallers (120 minuts): Sessions pràctiques amb ordinador per introduir eines, metodologies...\n\nI recordeu que tot i que són gratuïtes cal inscripció previa! http://www.jornadespl.org/join_form El programa en detall el podeu trobar en pdf, però a continuació teniu un resum: http://www.jornadespl.org/biblioteca/viii-jornades/papereria/programa-a4.pdf\n\n* Dues comunicacions : Impacte del programari lliure (GNU/Linux) a Catalunya: Quants fan què?, strManager: replicador de paquets d'alta capacitat.\n* Onze conferències : Science Commons, Gestió de portals en l'administració local, Business Process Management, Cenatic, GenCat, Sage (gràfics 2D i 3D), Comunidades Empresariales de Desarrollo de Software Libre, Centro de competencia sobre software libre, GeoGebra - Dynamic Mathematics & Open Source, Selecció i configuració de programari lliure per a xarxes de servidors, Presentació de BulmaGes\n* Una taula rodona: Més enllà del Programari lliure\n* Setze comunicacions curtes: Veu IP, Asterisk, gràfics i estadístiques amb R, Mistelix: una aplicació d'autoria de DVD i presentació de diapositives, La Comunitat Genweb, I-globalgest, un ERP, OpenFOAM: dinàmica de fluids computacional, Model predictiu d'actualitzacions software, El programari lliure en escoles de Barcelona, Narro: Traduccions col·laboratives via web, El projecte Sméagol de la Càtedra de Programari Lliure de la UPC, Zimbra Collaboration Suite: Einaper la comunicació i col.laboració de nova generació, Gestor de Continguts Web: Joomla, Programari lliure i educació pel desenvolupament sostenible, El Corrector: un projecte obert, Lin.cat: Una xarxa d'empreses de serveis professionals a la linkat\n* 3 tallers: Sage (gràfics 2D i 3D), Treball multimèdia amb Catix, L'Inkscape - Un editor lliure de gràfics vectorials.\n\n*Recordeu que els tallers requereixen una inscripció específica per que es fan en laboratoris amb limitació dels llocs de treball. Inscriviu-vos primer a les JPL i, a partir del dilluns 22 de juny a primera hora, als tallers en aquesta URL:** http://www.jornadespl.org/inscripcions\n\n* 4 tutorials: ERP I-Globalgest, Introducció a Octave i Scilab, Introducció a Ruby on Rails (RoR), Què és OpenERP/OpenObject?\n* Trobades i jornades específiques de diverses comunitats: Trobada de la comunitat d'ubuntaires en llengua catalana, guifi.net\n* Xerrades llampec: Vols explicar la teva experiència? La teva idea? Et donem 5 minuts per fer-ho. Vine directament el dissabte 4 a la sala B6 i ens ho expliques.\n\nOrganitza:\n\n* Càtedra de Programari Lliure de la UPC\n* Facultat de Matemàtiques - Universitat de Barcelona\n\nAmb el suport de:\n\n* Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa - UPC\n* Institut de Ciències de l'Educació - UPC\n* Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona - UPC\n\nPatrocinat per:\n\n* Universitat de Barcelona\n* Institut de Matemàtica - UB\n* Cenatic\n* Bull, Architect of an Open World\n* Plenty Solutions\n* T-Systems\n* UPCNet\n* Secretaria de Telecomunicació i Societat de la Informació\n* Fundació I2Cat\n* Caliu\n* Zikzakmedia solucions web i ERP\n", "date": "2009-06-20 21:40:11", "id": "1266", "title": "VIII Jornades de Programari Lliure" }, { "content": "Softcatalà, conjuntament amb la [comunitat de Mozilla](http://www.mozilla.org), presenta la traducció al català de la nova versió 3.5 del [Firefox](/wiki/Rebost:Firefox), el mundialment reconegut navegador web. La [publicació d'aquesta nova versió](http://mozilla-europe.org/ca/press/2009/06/30/1300-mozilla-fa-avancar-la-xarxa-amb-el-firefox-35) es realitza de forma simultània [en més de 70 llengües](http://www.mozilla.com/ca/firefox/all.html), la qual cosa fa que sigui una de les aplicacions informàtiques amb més traduccions. Algunes de les novetats més importants d'aquesta nova versió són: \n\n * Rendiment: El Firefox 3.5 inclou el TraceMonkey, un nou motor de Javascript que fa que sigui el doble de ràpid que el Firefox 3 i deu vegades més ràpid que el Firefox 2.\n * Formats multimèdia oberts: s'ofereix la primera integració nativa d'àudio i vídeo sense que calgui cap connector addicional, i gràcies a la tecnologia lliure Ogg. Això obre un nou panorama a la xarxa, on el Flash pot deixar de ser un element indispensable de les animacions i dels vídeos de reproducció habitual.\n * Mode de navegació privat: gràcies a aquesta característica, en qualsevol moment podem fer que la nostra navegació no deixi cap mena de rastre del nostre recorregut per la xarxa a l'ordinador on ens trobem.\n * [Navegació amb geolocalització integrada](http://ca.www.mozilla.com/ca/firefox/geolocation/): s'obre la porta a la creació d'aplicacions que responen d'acord amb la vostra ubicació, oferint-vos d'aquesta manera un contingut plenament personalitzat en funció del lloc on us trobeu. Alhora, aquesta funcionalitat roman a la vostra elecció en tot moment, per tal que pugui garantir-se la vostra privadesa.\n * Millor recuperació de les sessions: si sobtadament s'ha tancat el Firefox mentre navegàveu o hi escrivíeu, ara podeu recuperar les pestanyes i finestres individualment, permetent-ne excloure així aquelles que puguin ser problemàtiques.\n * Implementació de noves tecnologies web: tipus de lletra descarregables dels mateixos llocs web, millora en l'ús del CSS, gestió d'estructures de dades de Javascript (com ara JSON) més eficient, etc.\n\nPodeu obtenir-ne més informació consultant una llista detallada de les [característiques](http://mozilla-europe.org/ca/firefox/features/) i les [notes d'aquesta versió](http://ca.www.mozilla.com/ca/firefox/3.5/releasenotes/). Paral·lelament, durant els darrers mesos han aparegut diferents complements que milloren àmpliament les capacitats d'interacció de l'usuari amb el navegador. Aquest és el cas del [Personas](http://www.getpersonas.com/), que permet ampliar el ventall d'aparences disponibles per a la nostra interfície, o bé l'[Ubiquity](http://ubiquity.mozilla.com), encara en fase experimental, que enllaça la xarxa al propi llenguatge natural. Com en anteriors ocasions, i per tal de fer conèixer les innovacions darrere del llançament, hi haurà diferents [actes festius](http://festa.firefox.cat) arreu del món i també al nostre país (per confirmar a Cerdanyola del Vallès i a Barcelona). Podeu baixar Firefox 3.5 en català per a Windows, GNU/Linux i MacOSX des del [Rebost de Softcatalà](/wiki/Rebost:Firefox). Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org. Enllaços\n\n * [Nota de premsa: Mozilla fa avançar la xarxa amb el Firefox 3.5](http://mozilla-europe.org/ca/press/2009/06/30/1300-mozilla-fa-avancar-la-xarxa-amb-el-firefox-35)\n\n\n", "date": "2009-06-30 17:41:16", "id": "1267", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Firefox 3.5" }, { "content": "Softcatalà presenta la traducció al català de la versió 3.0 del VirtualBox, un programa que permet la virtualització de sistemes operatius. Per virtualització de sistema operatiu s'entén la instal·lació d'un sistema operatiu dins d'un altre emulant un maquinari virtual. Entre les principals novetats d'aquesta versió, destaquen el suport multi-nucli de forma que es poden fer servir fins a 32 nuclis virtuals; la possibilitat de fer servir Directx 8/9 a clients Windows (encara en un estat experimental, però que va millorant amb rapidesa) i suport complet per a OpenGL 2.0 a clients Windows, GNU/Linux i MacOSX. La resta de novetats es poden consultar a la [pàgina de canvis del projecte](http://www.virtualbox.org/wiki/Changelog), a nivell general han estat correcció d'errors i alguns canvis referents al registre de comptes (ara el registre requereix fer-se un compte a Sun Online, però aquest pas pot saltar-se). VirtualBox és multiplataforma, existeixen versions per a Windows, GNU/Linux i Mac OSX. En el cas de GNU/Linux es presenten paquets precompilats per a diferents distribucions a més de permetre afegir repositoris per a les distribucions basades en sistemes Debian. Existeixen dues versions del VirtualBox segons la seua llicència. L'única diferència notable entre ambdues versions és que la versió completament lliure no té suport per a usb. La versió completa (amb suport usb) és gratuïta per a ús personal. Per a entorns empresarials cal pagar una llicència o descarregar-se la versió lliure. Per a més informació i descàrrega en tots els sistemes operatius [visiteu el seu lloc web](http://www.virtualbox.org). Podeu baixar-vos el VirtualBox 3.0 en català (versió completa amb suport usb per a ús personal) al [rebost de programes de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:VirtualBox). La traducció del VirtualBox és un dels [darrers projectes de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/VirtualBox). Si voleu col·laborar, adreceu-vos a la llista de correu del projecte. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2009-07-01 07:05:35", "id": "1268", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del VirtualBox 3.0" }, { "content": "Aquesta setmana [Mozilla](http://www.mozilla.org), conjuntament amb les seves comunitats locals, inicia un programa global de voluntariat.\n\nL'objectiu principal del projecte Mozilla, tal com es descriu al seu [manifest](http://www.mozilla.org/about/manifesto.ca.html), és fer d'Internet un recurs públic per a tothom. Una de les seves missions és facilitar a qualsevol tenir accés a Internet. Per això, durant la setmana del 14 al 21 de setembre de 2009, tota la comunitat de Mozilla s'ofereix a ajudar la gent de diferents maneres, com ara: organitzar cursos web, seminaris de «com utilitzar les xarxes socials», sessions d'ajuda per a diversos perfils, etc.\n\nLa [comunitat catalana](http://www.mozilla.cat)[](http://www.mozilla.cat/), integrada dins de [Softcatalà](http://www.softcatala.cat)[](../), també n'organitzarà i hi participarà. D'entre els diferents actes, cal destacar-ne:\n\n * 19 de setembre, durant el [Dia del Programari Lliure a Barcelona](http://wiki.caliu.cat/index.php/DLP2009), la comunitat de Mozilla en català farà una presentació i organitzarà una sessió d'ajuda per a tots els participants. \n * 22 de setembre, en col·laboració amb el [Citilab de Cornellà](http://www.citilab.eu), tindrà lloc un esdeveniment especial dedicat al [OneWebDay](http://www.softcatala.org/wiki/OneWebDay).\n\n\n\nTothom qui pensi que pot ajudar-hi, si creu que té coneixements tecnològics que poden ser útils tant per a coneguts com per a no coneguts, pot sumar-s'hi lliurement. Animem a tothom que faci alguna activitat que ens ho faci saber per tal que així puguem anotar-ho al nostre lloc web.\n\nQui cregui que pot necessitar cap mena d'assistència, pot utilitzar els [fòrums de Softcatalà](http://www.softcatala.org/forum) i explicar-nos com creu que podríem ajudar-lo!\n\nEs podran seguir els apunts que se'n facin ressò a la blocosfera gràcies l'etiqueta mozservice09.\n", "date": "2009-09-15 17:41:49", "id": "1269", "title": "Mozilla al vostre servei" }, { "content": "El proper dissabte 19 de setembre se celebra a tot el món el [Dia de la Llibertat del Programari](http://softwarefreedomday.org/). Com cada any a Barcelona i impulsat per [Caliu](http://www.caliu.cat), hi haurà una altra edició. Aquest cop tindrà lloc al [Centre Cívic de Les Corts](http://www.lescorts.cc/node/393), de 10 a 20 h. Es repartiran distribucions de sistemes operatius complets i lliures entre els assistents, i usuaris avançats i experts en GNU/Linux oferiran tutorials i tallers sobre el programari lliure i respondran dubtes.\n\nEl Dia de la Llibertat del Programari és una celebració mundial del programari lliure. L’objectiu d’aquesta celebració anual és d’educar el públic general sobre els beneficis d’usar Programari Lliure d’alta qualitat en l’educació, el govern, a casa, i a les empreses, és a dir, arreu! Imagineu que, després d’uns pocs anys, la tesi que tant de temps us va portar de fer no fos llegible, o que els vostres vídeos familiars no es puguin veure. Si us queixeu a l’empresa de programari, us diran que us gasteu encara més diners en una ‘actualització’, que només resulta ser més lenta i amb més defectes que l’anterior versió. Fins i tot un nou reproductor de música, només per a trobar que refusa la música que abans podíeu escoltar en el reproductor antic? Malauradament, la majoria de gent viu en aquest món avui.\n\nEl Dia de la Llibertat del Programari existeix per a mostrar el públic en general que hi ha una manera de sortir d’aquest cercle viciós. Mitjançant l’ús del programari lliure, obteniu el control sobre el vostre ordinador i les vostres dades. Cada persona té la llibertat de participar i d’usar el programari lliure, ja sigui usant un sistema operatiu completament lliure com el GNU/Linux o una plataforma no-lliure com Windows o Mac OS usant-hi programes lliures.\n\nPodeu [consultar la taula del programa en detall](http://wiki.caliu.cat/index.php/DLP2009).\n\nExtret i adaptat de: http://caliu.cat/blog/2009/09/13/dlp-2009/\n", "date": "2009-09-18 15:29:06", "id": "1270", "title": "Dia de la llibertat del programari 2009" }, { "content": "Una memòria de traducció és una base de dades que conté el text original d'un programa i la seva traducció a una llengua diferent a l'original, en aquest cas el parell anglès - català.\n\nLes memòries de traducció són útils principalment perquè augmenten la productivitat dels traductors, atès que no han de traduir les frases que ja apareixen a la memòria, augmenten l'homogeneïtat de les traduccions, i permeten consultar com s'ha traduït anteriorment cert terme o expressió. Són d'ús força estès en el món professional de la traducció.\n\nLa versió que es publica conté les traduccions dels principals programes que Softcatalà ha traduït, s'hi inclouen l'OpenOffice.org 3.0, el Gnome 2.26, el Mozilla, el Firefox i Thunderbird, l'Abiword, i les eines de configuració i instal·lació de les distribucions de Fedora i parcialment Ubuntu.\n\nLa memòria de traducció s'ofereix en format PO seguint els estàndards de [GNU Gettext](http://en.wikipedia.org/wiki/GNU_gettext \"http://en.wikipedia.org/wiki/GNU_gettext\") i en [format TMX](http://ca.wikipedia.org/wiki/TMX \"http://ca.wikipedia.org/wiki/TMX\"), un format que facilita l'intercanvi de memòries de traducció entre sistemes de traducció assistida.\n\nTeniu tota la informació sobre com utilitzar aquesta memòria de traducció i d'on baixar-la a [http://www.softcatala.org/wiki/Mem%C3%B2ria_traducci%C3%B3_de_Softcatal%C3%A0](../wiki/Mem%C3%B2ria_traducci%C3%B3_de_Softcatal%C3%A0 \"http://www.softcatala.org/wiki/Mem%C3%B2ria_traducci%C3%B3_de_Softcatal%C3%A0\").\n\nFent públic aquest corpus amb més de 180.000 frases traduïdes esperem posar la nostra experiència a l'abast de tothom que vulgui traduir programes en català, o que, simplement, tingui curiositat per aquest món de confluència entre la llengua i la informàtica.\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](../ \"http://www.softcatala.org\")\n", "date": "2009-10-08 20:53:10", "id": "1271", "title": "Softcatalà anuncia la disponibilitat de la nova versió de la seva memòria de traducció" }, { "content": "Softcatalà, conjuntament amb el [projecte SeaMonkey](http://www.seamonkey-project.org) i la resta de la comunitat de [Mozilla](http://www.mozilla.org), presenta la traducció al català de la nova versió 2.0 de la solució integrada i lliure d'Internet SeaMonkey.\n\nEl SeaMonkey és una aplicació que combina en un sol producte un navegador d'Internet, un gestor de correu electrònic i grups de discussió, un editor HTML, un client d'IRC i diferents eines de desenvolupament web. En definitiva, la nova versió significa la posada al dia del model de programa de l'antic Netscape Communicator, que es va conèixer a l'àmbit català com al [Navegador](/wiki/Navegador), damunt de la tecnologia més recent darrere de productes actuals d'èxit com el Firefox.\n\nD'entre les novetats, caldria destacar-ne:\n\n * Una gestió de complements similar a la que s'utilitza al Firefox o al Thunderbird. \n * Un lector de canals web (RSS i Atom) incorporat en el gestor de correu. \n * Una nova interfície d'aspecte més modern. \n * Restauració de les sessions en cas que l'aplicació es tanqui inesperadament. \n * Integració de les pestanyes en el gestor de correu. \n * Diverses millores tècniques, com ara una execució més ràpida del JavaScript i l'acceptació de noves funcionalitats de l'HTML5, com ara les etiquetes de vídeo i tipus de lletra disponibles a nivell de servidor. \n\n\n\nPodeu baixar el SeaMonkey 2.0 en català per al Windows, GNU/Linux i MacOS X des del [Rebost de Softcatalà](/wiki/Rebost:SeaMonkey).\n\nQuant a Softcatalà \n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](../ \"http://www.softcatala.org\").\n\nEnllaços\n\n * [Nota de premsa del SeaMonkey 2.0](http://mozilla-europe.org/ca/press/2009/10/27/1330-seamonkey-20-ja-arribat-la-suite-d-internet-moderna)\n\n\n", "date": "2009-10-27 12:55:27", "id": "1272", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del SeaMonkey 2.0" }, { "content": "Ja està disponible la versió 9.10 de l'Ubuntu en català, amb el sobrenom Karmic Koala. L'Ubuntu és un sistema operatiu gratuït, basat en el nucli Linux i desenvolupat per la comunitat. Talment adequat per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, d'eines de programació o de gestió de servidors. \n \nEn aquesta ocasió, com en edicions anteriors, totes les aplicacions predeterminades de l'escriptori estan traduïdes al català, gràcies a l'esforç d'una àmplia comunitat en què [hi participa Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Ubuntu). \n \nAlgunes de les novetats que es presenten són les següents:\n\n * Aparença. Un dels aspectes en què s'ha treballat en el darrer cicle ha estat el disseny. L'Ubuntu Karmic ha suposat un redisseny de l'aparença de l'escriptori i la pantalla d'entrada, donant-los una estètica més agradable per als usuaris.\n * Escriptori GNOME 2.28. L'Ubuntu inclou la [darrera versió](http://library.gnome.org/misc/release-notes/2.28/index.html.ca) de l'escriptori GNOME, en el qual cal destacar el missatger instantani Empathy, que ha reemplaçat el Pidgin en la instal·lació predeterminada. El gestor d'entrada, el GDM s'ha tornat a escriure de nou per a permetre una millor integració de l'entrada a l'escriptori.\n * Firefox 3.5. La versió més nova, més ràpida i més segura del [popular navegador web](http://www.softcatala.org/softcatala_presenta_la_traduccio_al_catala_del_navegador_firefox_35).\n * OpenOffice.org 3.1. El popular paquet ofimàtic, totalment compatible amb l'Office de Microsoft, permet crear presentacions, escriure documents i fulls de càlcul tant a casa com a la feina. Cal destacar que en aquesta versió de l'Ubuntu també la documentació d'ajuda apareix traduïda, gràcies a la [col·laboració de Softcatalà amb el Termcat](http://www.softcatala.org/softcatal%C3%A0_presenta_la_traducci%C3%B3_al_catal%C3%A0_de_lopenofficeorg_31).\n * Ubuntu Netbook Remix. Com en l'edició anterior, també s'ofereix [aquesta variant](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu_Netbook_Remix) adaptada als ordinadors de mida reduïda i baix cost enfocats a l'ús d'Internet, els ultraportàtils. Aquesta proporciona una interfície més senzilla d'utilitzar que permet als usuaris poder-se connectar a Internet i utilitzar les seves aplicacions preferides de manera molt fàcil.\n * Ubuntu One. Per primera vegada s'ofereix l'Ubuntu One instal·lat de manera predeterminada, el qual permet fer còpies de seguretat, emmagatzemar, sincronitzar i compartir dades amb altres usuaris del servei. En la versió gratuïta, permet utilitzar 2 GB d'espai a la xarxa, sincronitzar fitxers, contactes i notes del Tomboy en diversos ordinadors.\n * Arrencada més ràpida. En aquesta versió els usuaris podran accedir al seu escriptori de manera més ràpida després de l'arrencada.\n * Centre de programari. Aquesta aplicació nova permet instal·lar programari per a l'Ubuntu de manera molt fàcil. Cal destacar que gràcies a l'esforç de l'equip de traducció al català les descripcions de milers de programes disponibles estan també traduïdes.\n\n\n\nPer a obtenir informació més detallada sobre les novetats, consulteu la [nota de premsa oficial](http://www.ubuntu.com/news/ubuntu-910). \n \nCom de costum, [la comunitat d'usuaris de l'Ubuntu en català](http://www.ubuntu.cat/) ha organitzat una [festa](http://www.ubuntu.cat/node/208) per a celebrar aquest llançament. \n \nSi voleu col·laborar en la traducció de l'Ubuntu al català, aneu al [lloc web de l'equip de traducció](https://wiki.ubuntu.com/UbuntuCatalanTranslators), on trobareu tota la informació necessària per a ajudar a traduir-lo a la vostra llengua. \n \nPer a instal·lar l'Ubuntu, o bé provar-lo sense fer canvis al vostre ordinador, teniu dues opcions:\n\n * [Baixar-vos la imatge de CD](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu), amb la qual podreu iniciar la instal·lació o bé carregar el sistema sense instal·lar-lo per veure com funciona.\n * Instal·lar el [WUBI](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Wubi), amb el qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu de manera molt fàcil dins d'un sistema Windows. També el trobareu al CD d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on s'iniciarà automàticament en inserir el CD.\n\n\n\nFinalment també cal destacar que el català és una de les [25 llengües](https://wiki.ubuntu.com/Translations/ReleaseLanguages/9.10) en què es considera que la traducció de l'Ubuntu és completa. \n \nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2008 el seu lloc web va ser visitat per una mitjana de 410.000 visitants únics mensuals, i va distribuir 600.000 còpies de programari en català. Per a obtenir més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2009-10-29 09:10:38", "id": "1273", "title": "La comunitat catalana de l'Ubuntu presenta la traducció de l'Ubuntu 9.10 Karmic Koala al català" }, { "content": "[La Free Software Foundation Europe](http://fsfe.org) (Fundació Europea pel Programari lliure) comença a oferir des del 3 de novembre [ajudes «Fellowship»](http://fellowship.fsfe.org/grant.en.html) cada mes a aquella gent més activa en el món del programari lliure que no es pugui permetre pagar la taxa d'una «Fellowship». Si sou un col·laborador actiu en un camp del programari lliure: desenvolupador, simpatitzant, si heu organitzat esdeveniments pel programari lliure, o bé si acostumeu a fer presentacions a esdeveniments o a universitats i escoles, llavors podeu sol·licitar una «Fellowship» gratuïta.\n\nSer «Fellow» de la FSFE us permet implicar-vos en les activitats de la Fundació, treballar amb la gent de la FSFE i, a més, utilitzar-ne la infrastructura. Aquesta és la manera amb què la FSFE vol agrair a aquella gent que ha dedicat esforços a contribuir en diferents projectes al voltant del programari lliure.\n\nDurant tot l'any es regalaran 36 ajudes de «Fellowship» (3 cada mes). Tot això ha estat possible gràcies a les donacions que ha rebut la FSFE darrerament.\n\nLa «Fellowship» <> és la via principal amb què hom pot identificar-se amb la FSFE i donar-hi suport. Aquesta consisteix en tres vessants: ajuda financera, acció política i implicació activa. Actualment s'ofereix l'ajuda de la «Fellowship» a aquelles persones que hagin demostrat llur dedicació a la causa del programari lliure. No permetrem que les problemàtiques econòmiques puguin deixar fora a qui vulgui format part de la comunitat de la Fellowship - diu Matthias Kirschner, el coordinador del programa.\n\nPodeu llegir-ne més informació a: (en anglès)\n\nLa Free Software Foundation Europe es dedica a donar suport a molts d'aquests assumptes, assegurar el programari lliure políticament i , en definitva, tot allò rellevant al programari lliure a Europa. Crear consciència legal, i donar llibertat a la gent tot oferint suport al desenvolupament del programari lliure són alguns dels principals objectius de la FSFE.\n\nLa «Fellowship» de la FSFE és un programa que ofereix la possibilitat d'ajudar la FSFE i, al mateix temps, contribuir activament en les activitats, discussions dels membres i, en funció de la col·laboració, participar a les eleccions anuals. Com a «Fellow», hom és lliure de triar com vol contribuir-hi:[ http://fellowship.fsfe.org/](http://fellowship.fsfe.org/) .\n\nQuè s'hi guanya en ser «Fellow» de la FSFE?\n\n * més visibilitat en la comunitat de programari lliure europea\n * coneixement sobre les activitats de la FSFE i la importància de la part política i legal del programari lliure\n * un alias @fsfe per a l'adreça electrònica\n * un usuari en el wiki de la «Fellowship» i a la plataforma de blogs\n * accés al sistema de missatgeria intern (Jabber), on trobar-se amb «Fellows» d'arreu del món, l'equip de FSFE i parlar/intercanviar idees o demanar opinions\n * una cripto-targeta Open PGP personalitzada <>, posant-vos en la línia de front d'aquells que estan compromesos amb les qüestions de privadesa, seguretat i autodeterminació digital.\n\n\n", "date": "2009-11-09 13:35:00", "id": "1274", "title": "Ajudes Fellowship de la FSFE per als contribuïdors actius en projectes de programari lliure" }, { "content": "El Projecte Fedora és un projecte de codi obert patrocinat per Red Hat i recolzat per una gran comunitat. El seu objectiu és el ràpid progrés del programari i continguts lliures i de codi obert. El Projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, ràpida innovació, meritocràcia i transparència per a obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar. El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El projecte produeix aproximadament dues versions de Fedora l'any. Per a més informació, referiu-vos a la web del Projecte Fedora a . Visiteu per a veure les darreres notes completes quant a Fedora 12. \n \nEls usuaris catalanoparlants poden gaudir d'aquesta completa distribució en la seva llengua gràcies al treball dels respectius equips de traducció del programari inclòs. Tant la instal·lació com les eines del sistema, els entorns d'escriptori i les aplicacions més populars es troben traduïdes al català. \n \nNovetats de Fedora 12 \n \nCom sempre, Fedora continua desenvolupant i integrant les darreres versions del programari gratuït i de codi obert. A continuació en destaquem les novetats més importants incloses en Fedora 12: \n \n 1\\. Fedora disposa de l'Empathy, una aplicació de missatgeria instantània que disposa de xat, vídeo i so. Podeu parlar amb els vostres amics a AIM, Yahoo, Google Talk, Jabber, Live (MSN), MySpace i altres plataformes. Fins i tot podeu fer servir l'Empathy per compartir el vostre escriptori amb amics, així podeu ajudar-vos a aprendre i experimentar amb Fedora. Fent servir les darreres millores en les capacitats de càmeres web i vídeo a Fedora 12, l'Empathy us permet experimentar la següent generació de missatgeria instantània. \n \n 2\\. Dispositius de so Bluetooth. Ara podeu gaudir de so en el vostre ordinador sense les complicacions dels cables. Efectivament, podeu aixecar-vos i ballar (o prendre una tassa de café) sense perdre el fil. Inicieu un xat de veu amb amics en línia, o relaxeu-vos amb algunes cançons del Rhythmbox. Fedora també suporta la majoria de dispositius que useu cada dia. Tant si mireu de tenir el vostre calendari sicronitzat o sentir música durant el vostre dia, Fedora està aquí per a vosaltres. Connecteu el vostre reproductor MP3 mòbil, PDA o smartphone i deixeu que Fedora 12 unifiqui el vostre entreteniment digital. \n \n 3\\. El NetworkManager us ajuda a estar connectats i a romandre-hi mentre viatgeu. Amb millores per a la banda ampla mòbil, connexió a internet mitjançant Bluetooth i gestió de contrasenyes integrada, el NetworkManager fa que només calgui un clic perquè navegueu i us comuniqueu amb el món. El NetworkManager també inclou:\n\n * IPv6 per a la propera generació de xarxes \n * Millores per a les connexions de xarxa estàtiques, compartides i globals\n * Una interfície renovada més senzilla d'usar\n\n\n\n 4\\. El Packagekit ara cerca programari per vosaltres, tant si esteu buscant maneres de gestionar els fitxers dels vostres amics com si voleu explorar els prop de 15.000 paquets que Fedora us proporciona gratuïtament. Podeu instal·lar grups sencers de programari relacionat només amb un parell de clics, a més el PackageKit us ajuda a conservar el vostre sistema segur i actualitzat mitjançant el seu sistema d'alertes. El PackageKit és encara més útil en Fedora 12, incloent:\n\n * Una interfície renovada, amb millor capacitat de resposta i més informativa\n * Instal·lació de paquets directament des del navegador\n * Disponible per a GNOME i KDE\n * Un connector de línia d'ordres que troba programari quan executeu noves ordres.\n\n\n\n 5\\. També hi ha d'altres petites millores, com ara:\n\n * Barres de menú més clares i navegables\n * Un nou tema d'escriptori\n * Icones per a accedir més ràpidament a les carpetes de continguts especials \n\n\n\n i molt més. \n \n Productivitat ofimàtica millorada: no importa quina sigui la vostra necessitat -- correu electrònic, navegació per la web, aplicacions ofimàtiques, disseny gràfic, robòtica, automatització dl disseny electrònic, gestió de projectes, bases de dades personals... Ho trobareu tot aquí. \n \nQuant al projecte de traducció de Fedora \n \nEl projecte de traducció de Fedora de Softcatalà és un projecte obert que té l'objectiu d'assegurar la disponibilitat d'aquesta distribució en llengua catalana. Des del nostre projecte coordinem la traducció de la instal·lació de Fedora, les seves múltiples eines de sistema i la documentació. La localització en català dels múltiples projectes que conformen la distribució Fedora, com ara el Gnome, el KDE, el Firefox o l'OpenOffice.org, correspon als respectius equips de traducció. Al projecte de traducció de Fedora estem sempre oberts a noves col·laboracions: només cal un bon domini de l'anglès i el català, uns mínims coneixements d'informàtica i molt entusiasme. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi al nostre web, . \n \nEl projecte de traducció de Fedora de Softcatalà vol agrair especialment la col·laboració dels estudiants del màster de programari lliure de la UDL, així com a totes les persones que han aportat el seu temps per ajudar en les tasques de revisió i traducció. \n \nQuant a Softcatalà \n \nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2009-11-16 23:39:47", "id": "1275", "title": "Softcatalà presenta la versió en català de Fedora 12 Constantine" }, { "content": "Softcatalà presenta la traducció al català de la versió 3.1 del VirtualBox, un programa lliure que permet virtualitzar sistemes operatius.\n\nAquesta nova versió s'ha centrat en millorar el funcionament i l'estabilitat del programa tot afegint algunes noves característiques per facilitar el treball amb les màquines virtuals: ara és possible canviar paràmetres de les màquines virtuals quan s'estan executant, s'ha millorat la migració de màquines virtuals així com el rendiment en màquines de 64bits. La resta de novetats es poden consultar a la [pàgina de canvis del projecte](http://www.virtualbox.org/wiki/Changelog).\n\nVirtualBox és multiplataforma, existeixen versions per a Windows, GNU/Linux i Mac OSX. En el cas de GNU/Linux es presenten paquets precompilats per a diferents distribucions a més de permetre afegir repositoris per a les distribucions basades en sistemes Debian com l'Ubuntu.\n\nExisteixen dues versions del VirtualBox segons la seua llicència. L'única diferència notable entre ambdues versions és que la versió completament lliure no té suport per a usb. La versió completa (amb suport usb) és gratuïta per a ús personal. Per a entorns empresarials cal pagar una llicència o descarregar-se la versió lliure. Per a més informació i descàrrega en tots els sistemes operatius [visiteu el seu lloc web](http://www.virtualbox.org/).\n\nPodeu baixar-vos el VirtualBox 3.1 en català (versió completa amb suport usb per a ús personal) al [rebost de programes de Softcatalà](../wiki/Rebost:VirtualBox).\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](../ \"http://www.softcatala.org\").\n", "date": "2009-11-30 22:16:26", "id": "1276", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del VirtualBox 3.1" }, { "content": "Softcatalà, conjuntament amb el projecte [Mozilla Messaging](http://www.mozillamessaging.com/) i la resta de la comunitat [Mozilla](http://www.mozilla.com/) i [Mozilla Europa](http://www.mozilla-europe.org/), presenta la traducció al català de la nova versió 3 del seu popular gestor de correu Thunderbird.\n\nEl [Thunderbird](http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird) és un client de correu i de grups de discussió ràpid, flexible i segur. El programa inclou les característiques més útils que pot necessitar un gestor de correu modern: filtres de missatges, gestió del [correu brossa](http://softcatala.org/wiki/Thunderbird:Correu_brossa) amb autoaprenentatge, [safata d'entrada global](http://softcatala.org/wiki/Thunderbird:Safata_d%27entrada_global) i, a més, lectura de [canals RSS](http://softcatala.org/wiki/Thunderbird:RSS) i [podcasts](http://ca.wikipedia.org/wiki/podcasting). A més, es pot personalitzar mitjançant complements. D'aquesta manera, cada usuari pot gestionar-se el correu de la manera que vulgui. Per exemple, amb l'extensió [Lightning Calendar](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Mozilla/Calendar/Lightning), l'usuari pot controlar-se l'agenda, organitzar-se les tasques i convocar reunions, o bé, amb l'extensió [Personas per al Thunderbird](https://addons.mozilla.org/ca/thunderbird/addon/10900), pot canviar l'aparença de l'aplicació i fer-la més atractiva.\n\nLa versió 3 del Thunderbird inclou novetats importants. Moltes de les novetats són idees que s'han après arran de l'èxit del navegador Mozilla Firefox i que s'han aprofitat per millorar el Thunderbird.\n\n * Configurar un nou compte de correu ara és més fàcil que mai: amb poca informació sobre el compte, el Thunderbird mira d'esbrinar la resta de la configuració.\n\n * El correu en pestanyes permet carregar els missatges en pestanyes per tal de poder saltar fàcilment d'un missatge a l'altre, sense haver de tancar i d'obrir finestres.\n\n * Els resultats de cerca també s'obren en una pestanya nova, i es mostra una línia temporal per poder ubicar els missatges en el temps.\n\n * Un nou gestor de complements permet trobar més ràpidament l'extensió que l'usuari necessita.\n\n * Si un missatge no es vol que aparegui a la safata d'entrada però no es vol suprimir, ara es pot arxivar. L'arxivament ajuda a gestionar la safata d'entrada i desa el correu en un nou sistema de carpetes d'arxivament.\n\n * Gràcies a les carpetes intel·ligents, ara en comptes d'anar a la safata d'entrada de cada un dels vostres comptes, es pot veure tot el correu entrant en una sola carpeta de safata d'entrada.\n\n * Per afegir un contacte a la llibreta d'adreces, ara només cal dos clics: fent clic a l'estrella que apareix al costat de cada contacte es pot controlar quins contactes es volen conservar i quins no.\n\n * Els missatges també tenen una estrella per marcar els que es consideren més importants, i assignar-los una etiqueta.\n\n * El Thunderbird és intel·ligent: llegeix el correu abans d'enviar-lo i avisa si veu que l'usuari s'ha oblidat d'afegir un fitxer adjunt.\n\n\n\n\nPel que fa a la seguretat, hi ha moltes funcionalitats per protegir la privadesa de l'usuari, com ara el blocatge automàtic de les imatges incloses als missatges, la detecció d'intents de [pesca electrònica](http://ca.wikipedia.org/wiki/pesca_electr%C3%B2nica), la gestió de certificats o el xifratge i autenticació amb algorismes de clau pública (amb extensions com l'[Enigmail](http://enigmail.mozdev.org/)).\n\nPodeu baixar-vos el Thunderbird 3 en català des del [Rebost de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Thunderbird).\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2009-12-09 09:15:07", "id": "1277", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del gestor de correu Thunderbird 3" }, { "content": "Softcatalà, en col·laboració amb el projecte [Inkscape](http://inkscape.org/), presenta la traducció al català del potent editor de gràfics vectorials escalables Inkscape 0.47. [L'Inkscape](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Inkscape) és una eina lliure i gratuïta de dibuix amb capacitats semblants a l'Illustrator, Freehand i CorelDraw que fa servir el format estàndard del W3C sobre gràfics vectorials escalables (SVG).\n\nEls gràfics vectorials, a diferència dels gràfics de mapes de bits, es poden escalar, girar, deformar i treballar-hi com si fossin objectes, sense cap mena de pèrdua de resolució. Per contra, els gràfics vectorials no permeten fer operacions amb els píxels. Però l'Inkscape permet incloure mapes de bits com a objectes SVG i, per tant, pot aprofitar el millor dels dos formats. Podeu veure'n les possibilitats a les [captures de pantalla de la nova versió](http://inkscape.org/screenshots/index.php?lang=en).\n\nEl programa està disponible per al Windows, Linux i Mac OS X des del [Rebost de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Inkscape).\n\nAquesta versió de l'editor de SVG és molt més ràpida que la versió anterior i inclou un gran nombre de [funcionalitats noves](http://wiki.inkscape.org/wiki/index.php/ReleaseNotes047), entre les quals cal destacar les següents:\n\n * 200 filtres SVG predefinits al menú Filtres. \n * Moltes eines i efectes de camins i de grups de camins. \n * Millora de les eines per ajustar i alinear. \n * Els Splines són una nova forma de treballar amb els camins i es poden fer servir tant amb el llapis, com amb el pinzell i amb les eines de nodes. \n * El suavitzat automàtic és un nou tipus de node que mantén les línies tant suaus com es pugui tot i que es manipulin els nodes veïns. \n * Eina d'esborrar millorada. \n * Nous modes de deformació d'objectes per a sacsejar-los, escalar-los o girar-los lleugerament amb un pinzell suau. \n * Optimitzador SVG millorat. \n * Corrector ortogràfic. \n * Exportació a PS i EPS basada en Cairo, amb més qualitat i més funcionalitats de rasterització, filtres i transparències. \n * Desament automàtic del fitxer que s'està editant per no perdre els canvis. \n\n\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2009-12-15 12:15:24", "id": "1278", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de l'Inkscape 0.47" }, { "content": "Softcatalà, conjuntament amb la [comunitat de Mozilla](http://www.mozilla.org/), presenta la traducció al català de la nova versió 3.6 del [Firefox](../wiki/Rebost:Firefox), el navegador web reconegut mundialment.\n\nLa [publicació d'aquesta nova versió](http://mozilla-europe.org/ca/press/2010/01/21/1368-mozilla-ofereix-el-firefox-36-a-milions-d-usuaris) es realitza de forma simultània [en més de 70 llengües](http://www.mozilla.com/ca/firefox/all.html), la qual cosa fa que sigui una de les aplicacions informàtiques amb més traduccions.\n\nAlgunes de les novetats més importants d'aquesta nova versió són:\n\n * Rendiment: El Firefox 3.6 ha millorat encara més el rendiment del Javascript i ara té una major capacitat de resposta general. \n * Formats multimèdia oberts: Permet fins i tot veure vídeo a pantalla completa i sense Flash.\n * Personalització amb el Personas: Podeu canviar els temes del Firefox sense haver de reiniciar-lo.\n * Millores de seguretat i d'estabilitat: Inclou un actualitzador automàtic de complements i s'han reduït considerablement les fallades causades per programari de tercers.\n * Emplenament de formularis: El Firefox 3.6 omple els camps de formularis basant-se en les respostes que l'usuari ha fet anteriorment en camps similars.\n\n\n\nPodeu obtenir-ne més informació consultant la llista detallada de les [característiques](http://mozilla-europe.org/ca/firefox/features/) i les [notes d'aquesta versió](http://ca.www.mozilla.com/ca/firefox/3.6/releasenotes/).\n\nPodeu baixar Firefox 3.6 en català per al Windows, el GNU/Linux i el MacOSX des del [Rebost de Softcatalà](../wiki/Rebost:Firefox).\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](../ \"http://www.softcatala.org\")\n\nEnllaços \n\n\n[Nota de premsa del Firefox 3.6 a mozilla-europe.org](http://mozilla-europe.org/ca/press/2010/01/21/1368-mozilla-ofereix-el-firefox-36-a-milions-d-usuaris)\n", "date": "2010-01-18 23:42:41", "id": "1279", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Firefox 3.6" }, { "content": "Softcatalà recull mensualment les descàrregues amb més èxit del seu [Rebost de programari en català](http://www.softcatala.org/wiki/Categoria:Rebost) mitjançant el Top20 a la pàgina principal. A més, disposem de dues pàgines on es poden veure totes les dades referents al [2008](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Rebost/2008) i al [2009](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Rebost/2009) de forma detallada. Acabat el 2009, volem fer balanç de les descàrregues que els usuaris han dut a terme durant l'any.\n\nAl llarg del 2009 s'han baixat 820.354 còpies de programes en català des del nostre lloc web, la qual cosa representa un increment del 38% en relació a les descàrregues del 2008. Els 20 programes amb més èxit han estat els següents (indiquem entre parèntesis el total de descàrregues):\n\n1.- OpenOffice.org (189.690)\n\n2.- Firefox (88.403)\n\n3.- Gimp (41.098)\n\n4.- Avast! Antivirus (32.855)\n\n5.- WinRAR (32.561)\n\n6.- Corrector ortogràfic de català per a l'OpenOffice.org (29.294)\n\n7.- Paquet català per al Microsoft Office 2003 (26.043)\n\n8.- Diccionari català de sinònims per a l'OpenOffice.org (25.620)\n\n9.- Paquet d'interfície en català per al Windows XP (22.345)\n\n10.- PDFCreator (21.087)\n\n11.- El Corrector (19.323)\n\n12.- Paquet català per al Microsoft Office 2007 (18.230)\n\n13.- VLC media player (18.100)\n\n14.- eMule (16.840)\n\n15.- Corrector ortogràfic de català per a Mozilla (14.242)\n\n16.- Adobe Reader (12.178)\n\n17.- 7-Zip (11.766)\n\n18.- Audacity (11.691)\n\n19.- Thunderbird (10.434)\n\n20.- aMule (9.674)\n\nEl gruix de les descàrregues, igual que al 2008, el constitueixen els programes d'escriptura amb les eines de correcció de català que hi van associades. Podeu consultar el llistat sencer de descàrregues per al 2009 (amb els enllaços als programes) a [http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Rebost/2009](../wiki/Projectes/Rebost/2009 \"http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Rebost/2009\") .\n\nCal tenir en compte que la majoria dels programes que apareixen a la llista es poden aconseguir també als seus respectius llocs web, com els paquets de Microsoft o els productes de Mozilla (Firefox, Thunderbird...). A més, tant les [desenes de milers d'usuaris de Linux en català](http://www.softcatala.org/wiki/Categoria:Rebost_Sistemes·operatius_Linux) com els usuaris de dispositius mòbils poden obtenir programari en català directament des de canals propis, via repositoris i botigues de programari específics. Per aquesta raó, des de Softcatalà estimem que, globalment, les descàrregues de programari en català durant el 2009 han superat amb escreix el milió de còpies.\n\nEl Rebost de Softcatalà té l'objectiu d'aplegar el programari disponible en català de forma còmoda per als usuaris. Recordem que qualsevol persona pot ajudar i proposar afegir-hi nous programes seguint unes [senzilles instruccions](http://www.softcatala.org/wiki/Wiki_de_Softcatalà:Rebost). Des de Softcatalà, volem agrair la confiança que els centenars de milers d'usuaris que ens visiten mensualment dipositen en nosaltres. Igualment volem fer arribar el nostre agraïment a les associacions, empreses i institucions públiques que, mitjançant la seva infraestructura, permeten la descàrrega de programari en català al qual enllaça Softcatalà.\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](../ \"http://www.softcatala.org\").\n", "date": "2010-01-25 16:26:02", "id": "1280", "title": "Softcatalà presenta el programari en català més baixat durant el 2009" }, { "content": "L'OpenOffice.org és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Hi podreu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 3.2 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice.org i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux, Unix, Mac i Solaris.\n\nEl paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc), el mòdul de presentacions (Impress) i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. La versió 3.2 de l'OpenOffice.org inclou les següents novetats.\n\nA nivell general s’ha millorat la importació de documents amb formats propietaris així com el suport per a postscript amb tipus de lletra opentype. Quant a les millores concretes de cada programa del paquet , l’únic canvi al Writer és que l’exportació a mediawiki ara serà una extensió; el Calc ha obtingut moltes millores de funcionament, a l’igual que la resta d’aplicacions.\n\nTeniu més informació a:\n\n * [Projecte de catalanització](http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org)\n * [Baixada de la darrera versió en català](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:OpenOffice.org)\n * [Pàgina amb el llistat complet de canvis](http://www.openoffice.org/dev_docs/features/3.2/)\n\n\n\n### Traducció incompleta\n\nAquesta versió de l'OpenOffice.org 3.2 no es trobarà completament traduïda al català. Tot i que [la traducció es troba al 92%](http://www.sunvirtuallab.com:32300/ca/ \"http://www.sunvirtuallab.com:32300/ca/\"), el complex procés de creació dels paquets finals no ha permès a l'equip tenir el temps suficient per comprovar si la traducció s'havia integrat correctament, per la qual cosa alguns menús interns del programa es mostraran en anglès en aquesta versió. Per descomptat, això no afectarà de cap manera al correcte funcionament del programa.\n\n### Crida a la participació\n\nEl projecte de traducció necessita més voluntaris. Si sou usuaris de l’OpenOffice.org i esteu interessats en ajudar amb el projecte, no dubteu en passar-vos per [la pàgina del projecte de l’OpenOffice.org a Softcatalà](../../wiki/Traducci%C3%B3_de_l%27OpenOffice.org#Com_participar_en_la_traducci.C3.B3.3F \"http://www.softcatala.org/wiki/Traducci%C3%B3_de_l%27OpenOffice.org#Com_participar_en_la_traducci.C3.B3.3F\") i apuntar-vos a les [llistes de correu](http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/openoffice \"http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/openoffice\"), on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per a involucrar-vos en el projecte. Probablement l’OpenOffice.org sigui un dels projectes més importants del programari lliure i una de les traduccions amb més transcendència del català.\n\n \n\n \nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2010-03-01 12:19:44", "id": "1281", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 3.2" }, { "content": "Aquesta nova edició de la Guia d'estil per a la traducció de productes informàtics amplia i detalla les normes que s'han d'aplicar en totes i cadascuna de les traduccions que es fan a Softcatalà, i aprofundeix en aspectes que la versió anterior (publicada el 2005) no recollia, a més de corregir petits errors o imprecisions. Inclou els canvis següents:\n\n * Nova estructura, que permet una consulta més ràpida i còmoda \n * Inclusió de recomanacions per a la traducció de documentació \n * Inclusió de recomanacions per l'ús d'un llenguatge sense discriminació de gènere \n * Inclusió d'un apartat sobre puntuació i un altre de localització \n * Correccions en els noms de països i ciutats del món \n * Desenes de petites correccions i matisos \n\n\n\nAmb la publicació d'aquest esborrany s'obre un període que finalitzarà el dia 16 de març i al llarg del qual es recolliran suggeriments i propostes d'esmenes. Si teniu cap comentari, el podeu fer arribar a la llista Guia d'estil de Softcatalà () o bé a l'adreça info@softcatala.org.\n\nLa Guia, que recull l'experiència de Softcatalà en traducció, resulta força útil per a traductors de programari i pàgines web al català, atès que recull multitud de casos i dubtes que es presenten tot sovint durant el procés de traducció. S'hi indiquen algunes normes gramaticals que són, a vegades, poc conegudes, o que provoquen confusió entre els traductors i correctors, un seguit d'errors freqüents i també diversos apèndixs. Es pot considerar com el complement del Recull de termes, un glossari amb més de 1.800 entrades en anglès i la traducció corresponent al català, que es pot trobar al web de Softcatalà.\n\nL'esborrany d'aquesta nova edició pot contenir errades o omissions importants. No se'n recomana l'ús fins que la versió final es publiqui a finals de març de 2010. Es pot consultar directament des del web de Softcatalà o bé en format odt o pdf:\n\n * [Enllaç a la guia en format web](http://www.softcatala.org/wiki/Guia_d%27estil/Guia_2010)\n * [Enllaç a les baixades en format odt i pdf](http://www.softcatala.org/wiki/Guia_d%27estil/Guia_2010/ODT_PDF)\n\n\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](../ \"http://www.softcatala.org\").\n", "date": "2010-02-16 09:04:38", "id": "1282", "title": "Softcatalà presenta l'esborrany de la Guia d'estil per a la traducció de productes informàtics 2010" }, { "content": "En la propera edició de la Fira Vallès Habitatge que se celebrarà a Terrassa els dies 19, 20 i 21 de març, es presentarà oficialment el projecte OpenDomo.org, basat en programari lliure i desenvolupat per programadors catalans i plenament funcional en aquesta llengua.\n\n[OpenDomo](http://ca.opendomo.org) és un projecte lliure que pretén crear un sistema de control domòtic accessible i segur. La llicència sota la qual s'està desenvolupant el projecte és la Llicència Pública General (GPL). Aquesta llicència garanteix la llibertat en l'ús del programari, un dels principals valors de la societat tecnològica actual. En termes generals, això implica que OpenDomo pot ser usat, copiat, modificat i distribuït lliurement.\n\nPodeu trobar més informació sobre el projecte a la pàgina en català (http://ca.opendomo.org/), i a les comunitats en castellà (http://es.opendomo.org/) i anglès (http://en.opendomo.org/).\n\n \n", "date": "2010-02-16 12:08:23", "id": "1283", "title": "Presentació oficial de OpenDomo.org a la Fira Vallès Habitatge 2010" }, { "content": "[Softvalencià](http://www.softvalencia.org/) és una iniciativa de [Softcatalà](http://www.softcatala.org/) i [Escola Valenciana](http://www.escolavalenciana.com/) per a promoure l'ús de programari en valencià —el programari en català al País Valencià i preferentment en variant valenciana. La iniciativa se centra en diferents aspectes:\n\n * Posar a disposició de tothom les eines i manuals necessaris per a tindre un sistema completament en valencià. \n\n\n * Proveir d'eines de [traducció](http://www.softvalencia.org/traductor) i [correcció](http://www.softvalencia.org/corrector) amb les darreres normes actualitzades de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. El traductor inclourà traduccions al castellà, anglés, francés i portugués. \n\n\n * Donar a conéixer la [guia d'estil de les adaptacions valencianes](http://www.softvalencia.org/proposta), que complementa la [guia d'estil per a la traducció de productes informàtics de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Guia_d%27estil/Guia_2010). \n\n\n * [Promoure la navegació en valencià](http://www.softvalencia.org/navega-en-valencia) per tal que la nostra llengua siga reconeguda a Internet. \n\n\n\n \nL'any 2005 els membres valencians de Softcatalà començaren a fer localitzacions a la variant valenciana. Per a dur a terme estes localitzacions s'hagué de desenvolupar una guia d'estil per a les adaptacions valencianes a partir de les traduccions en variant general.\n\nEl projecte Softvalencià té el suport dels serveis lingüístics de les universitats públiques valencianes* i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua**.\n\nLa finalitat és poder disposar de programari en variant valenciana sense haver de duplicar esforços. Això s'ha aconseguit gràcies a una eina que permet fer les adaptacions de manera ràpida i senzilla. Tot plegat ha permés que entorns d'escriptori sencers com el GNOME o el KDE estiguen íntegrament en variant valenciana, i també altres aplicacions com ara el Firefox, el Thunderbird, el VirtualBox, el Kompozer, etc.\n\nÉs important remarcar que Softvalencià no és cap associació diferent de Softcatalà, sinó una iniciativa pròpia amb els propòsits esmentats. D'altra banda, cal comentar que la localització en diferents variants d'una mateixa llengua és quelcom ja habitual a l'àmbit informàtic: és possible trobar programari en les variants d'anglés americà o britànic o d'espanyol d'Espanya o d'Argentina.\n\nLa pàgina web de Softvalencià serà el punt on s'anirà recollint tot el programari adaptat en variant valenciana i on els usuaris podran fer servir i consultar les eines posades a la seua disposició.\n\n* El mes de juliol de 2009 la Universitat de València va emetre un escrit de suport a esta iniciativa a la qual també s'afegiren les universitats d'Alacant, UJI i UPV.\n\n** La Junta de Govern de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la reunió del dia 24 de febrer del 2010, va acordar donar suport a les iniciatives de promoció de l'ús del valencià en l'àmbit informàtic organitzades per Softvalencià.\n\n \n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](../../ \"http://www.softcatala.org\").\n", "date": "2010-03-22 21:17:55", "id": "1284", "title": "Es presenta la iniciativa Softvalencià" }, { "content": "Estudiants de secundària i batxillerat de les Illes Balears han creat més de 450 articles a la Viquipèdia en català\n\nEls premis Viquibalear 2010 ja té guardonats. Entre els dies 26 i 30 de març Amical Viquipèdia lliurarà els premis als alumnes de Secundària i Batxillerat que han contribuït a millorar la [Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/ \"vp:\"). Hi van participar un total de 165 alumnes de 13 centres de les Illes Balears que, amb 472 articles nous, representa una [activitat](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=Viquibalear:Classificaci%C3%B3 \"vib:Viquibalear:Classificació\") de gairebé 3 articles nous per alumne i també de 7 articles per dia, des que va començar el concurs el 20 de desembre del 2009.\n\n[Viquibalear](http://www.viquibalear.cat/index.php?title= \"vib:\") és un [projecte de l'Amical](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=Viquibalear:Objectius \"vib:Viquibalear:Objectius\") que encoratja els alumnes de les Illes Balears a treballar en equip mitjançant la creació i millora d'articles de la [Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/ \"vp:\"). Organitzats en grups sota l'ajuda i supervisió d'un professor, que ha rebut prèviament un curs sobre el sistema col·laboratiu \"wiki\" dels projectes de la [Fundació Wikimèdia](http://wikimediafoundation.org/wiki/ \"wikimedia:\"), l'Amical consciencia el jovent sobre els valors de la col·laboració mútua i promou la lliure divulgació del coneixement i de la cultura balear.\n\nAquesta aplicació didàctica, coordinada pels professors [Pau Cabot](mailto:paucabot@gmail.com \"mailto:paucabot@gmail.com\") i Antoni Salvà, que també són viquipedistes i membres de l'Amical, ha comptat amb el suport de la [Direcció General d'Innovació i Formació del Professorat](http://www.caib.es/govern/organigrama/area.do?coduo=37&lang=ca \"http://www.caib.es/govern/organigrama/area.do?coduo=37&lang=ca\") de la [Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears](http://www.caib.es/govern/organigrama/area.ca.jsp?coduo=7 \"http://www.caib.es/govern/organigrama/area.ca.jsp?coduo=7\").\n\nLa relació dels premiats, decidida pel jurat el proppassat dimecres 4 de març, és la següent:\n\n * Alumnes amb més articles traslladats\n\n Dues alumnes, [Clauka8](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Clauka8 \"vib:User:Clauka8\") i [María Amaro Jiménez](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Mar%C3%ADa_Amaro_Jim%C3%A9nez \"vib:User:María Amaro Jiménez\"), han estat les alumnes que més articles han traslladat a la [Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/ \"vp:\"), amb un total de 77 i 12 articles, respectivament. Cadascuna rebrà el premi d'un ordinador portàtil. En el segon cas, és la guanyadora en la modalitat de més articles traslladats de temàtica balear. \n * Grup d'alumnes amb més articles traslladats\n\n El professor [Tonibaveroni](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Tonibaveroni \"vib:User:Tonibaveroni\") de l'IES Antoni Maura, de Palma de Mallorca, ha coordinat un grup d'alumnes que ha bolcat un nombre total de 232 articles a la [Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/ \"vp:\"). Els seus alumnes rebran un iPod de regal, entre els quals es troba l'alumna editora més prolífica, [Clauka8](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Clauka8 \"vib:User:Clauka8\"), i Baveroni també serà premiat amb un ordinador portàtil. \n * Millor article nou i, també, millor ampliació d'article\n\n Els alumnes [Veronica](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Veronica \"vib:User:Veronica\"), [Andrea](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Andrea \"vib:User:Andrea\"), [Antonio](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Antonio \"vib:User:Antonio\"), [Linkswordie](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Linkswordie \"vib:User:Linkswordie\") i [Suso](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Suso \"vib:User:Suso\"), de l'IES Xarc d'Eivissa, seran guardonats amb un lot de llibres i un iPod, per haver elaborat el millor article d'enguany a [Viquibalear](http://www.viquibalear.cat/index.php?title= \"vib:\"), \"[Torres de defensa de les Pitiüses](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=Torres_de_defensa_de_les_Piti%C3%BCses \"vib:Torres de defensa de les Pitiüses\")\" i, alhora, per la millor ampliació d'article amb \"[Forn de calç](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=Forn_de_cal%C3%A7 \"vib:Forn de calç\")\". El professor d'aquest grup, [Ernest](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Ernest \"vib:User:Ernest\"), també ha rebut un iPod de regal. \n\n\n\nFinalment, el jurat ha decidit guardonar amb un iPod la resta dels deu primers alumnes de la [classificació individual](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=Viquibalear:Classificaci%C3%B3 \"vib:Viquibalear:Classificació\"), que són: [Jquetgles](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Jquetgles \"vib:User:Jquetgles\"), [More](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:More \"vib:User:More\"), [Dani Caules](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Dani_Caules \"vib:User:Dani Caules\"), [Julián Correa](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Juli%C3%A1n_Correa \"vib:User:Julián Correa\"), [Marta ensesa](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Marta_ensesa \"vib:User:Marta ensesa\"), [Antonio.rodriguez](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Antonio.rodriguez \"vib:User:Antonio.rodriguez\"), [Cbenito](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Cbenito \"vib:User:Cbenito\"), [Berto Gomila](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Berto_Gomila \"vib:User:Berto Gomila\"), [Siull05](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Siull05 \"vib:User:Siull05\") i [Alexia17](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=User:Alexia17 \"vib:User:Alexia17\").\n\nL'Amical Viquipèdia, per mitjà del coordinador de Viquibalear, Pau Cabot, lliurarà els premis als joves i precoços viquipedistes en les següents dates:\n\n * Alumnes de Mallorca\n\n Data: Divendres 26 de març, a les 13h. \n Lloc: IES Antoni Maura (Palma). \n Nota: Aquest acte comptarà amb l'assistència de Joan Gomà, president de l'Amical. \n * Alumnes de Menorca\n\n Data: Dilluns 29 de març, a les 11h. \n Lloc: IES Pascual Calbó \n * Alumnes d'Eivissa\n\n Data: Dimarts 30 de març, a les 11h. \n Lloc: IES Xarc\n\n\n\n#### Contacte \n\n * Illes Balears: [Pau Cabot](mailto:paucabot@gmail.com \"mailto:paucabot@gmail.com\") (Coordinador de [Viquibalear](http://www.viquibalear.cat/index.php?title= \"vib:\")) \n * Amical Viquipèdia: [Joan Gomà](mailto:jrgoma@gmail.com \"mailto:jrgoma@gmail.com\") (President d'Amical Viquipèdia) \n * General: [Equip de premsa](mailto:comunicacio@viquimedia.cat \"mail:comunicacio\") d'Amical Viquipèdia \n\n\n\n#### Més informació \n\n * [http://www.wikimedia.cat](http://www.wikimedia.cat/ \"http://www.wikimedia.cat\")\n * Twitter (i [identi.ca](http://identi.ca/)): @wikimediacat \n * [Viquibalear](http://www.viquibalear.cat/index.php?title= \"vib:\")\n * [Bases del concurs](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=Viquibalear:Bases_del_concurs \"vib:Viquibalear:Bases del concurs\")\n * [Relació de premiats](http://www.viquibalear.cat/index.php?title=Viquibalear:Premis \"vib:Viquibalear:Premis\")\n\n\n", "date": "2010-03-25 10:19:37", "id": "1285", "title": "Amical Viquipèdia lliura els premis Viquibalear" }, { "content": "El [Joomla!Day Mallorca 2010](http://www.joomladay.cat/ \"http://www.joomladay.cat\") tindrà lloc al [ParcBIT](http://www.parcbit.es/ \"http://www.parcbit.es\") els propers 9 i 10 d'abril. Es tracta d'unes jornades de difusió d'aquest sistema de gestió de continguts lliure, on es presentaran les darreres novetats i on també hi haurà una sèrie de sessions pràctiques, tal com es pot consultar al [programa de sessions](http://www.joomladay.cat/ca/programa \"http://www.joomladay.cat/ca/programa\").\n\nEl [Joomla](http://www.joomla.org/ \"http://www.joomla.org\") és un sistema de gestió de continguts que permet construir llocs web i potents aplicacions en línia. Les seves nombroses característiques, així com la facilitat d'ús o l'extensibilitat, han fet del Joomla un dels gestors de continguts més populars del moment. I el millor de tot: el Joomla és una solució de codi obert que es troba disponible gratuïtament per a tothom.\n\nEl Joomla 1.5 es troba plenament traduït al català, i recentment hem incorporat a Softcatalà el [projecte de traducció](../../wiki/Projectes/Joomla \"http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Joomla\"). Ara bé, la nova versió 1.6 (en desenvolupament) comporta canvis als fitxers d'idioma, tant pel que fa al contingut com pel que fa a l'estructura. [Softcatalà](../../ \"http://www.softcatala.org\") i l'[equip de traducció del Joomla al català](http://www.joomla.cat/ \"http://www.joomla.cat\") presentaran al [Joomla!Day Mallorca](http://www.joomladay.cat/ \"http://www.joomladay.cat\") les iniciatives de traducció en marxa que han de garantir la bona qualitat del proper [Joomla 1.6](http://www.joomla.org/component/content/article/5252.html \"http://www.joomla.org/component/content/article/5252.html\") en català.\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](../../ \"http://www.softcatala.org\").\n", "date": "2010-04-06 23:52:23", "id": "1286", "title": "Es presenta el Joomla!Day Mallorca el 9 i 10 d'abril" }, { "content": "Sony, i concretament el [bloc oficial de PlayStation als EUA](http://blog.us.playstation.com/), ha estrenat aquesta setmana una secció on els usuaris [registrats de PlayStation Network](http://es.playstation.com/registration/) (PSN) poden demanar qualsevol millora per a les videoconsoles de Sony. [PlayStation.Blog Share](http://share.blog.us.playstation.com/) és el lloc on es podrà dir directament a Sony què es desitja que tinguin les properes actualitzacions del firmware.\n\nQualsevol usuari de PSN pot crear una petició i, quan aquesta ha passat els filtres de moderació, estarà disponible perquè els usuaris del bloc puguin votar-la positivament o negativa. Així s'anirà fent un rànquing i Sony sabrà què és allò que més desitgen els seus consumidors. La iniciativa és molt interessant i caldrà seguir amb atenció si les propostes que arriben a les primeres posicions de la llista es converteixen en realitat en properes actualitzacions de les seves videoconsoles.\n\nSón moltes les coses que els usuaris volen per a les seves videoconsoles i a dia d'avui ja hi ha 436 peticions, com per exemple:\n\n * [Xat de veu mentre juguem a qualsevol joc](http://share.blog.us.playstation.com/ideas/2010/03/17/cross-game-voice-chat/)\n * [Autosincronització de trofeus](http://share.blog.us.playstation.com/ideas/2010/03/17/auto-syncing-trophies/)\n * [Emulació de jocs de PS2](http://share.blog.us.playstation.com/ideas/2010/03/17/software-emulation-for-ps2-games/)\n\n\n\nPer tant, només cal que es voti positivament aquelles que més interessin.\n\nObre les portes al català?\n\nCom que la gran majoria de propostes ja estan cobertes, caldria centrar-se en el català. Si recordeu una de les [últimes paraules](http://www.racocatala.cat/noticia/21933/sony-podria-doblar-videojocs-playstation-catala-si-ho-demanen-consumidors) de [James Amstrong](http://www.racocatala.cat/noticia/21933/sony-podria-doblar-videojocs-playstation-catala-si-ho-demanen-consumidors), vicepresident sènior de PlayStation de Sony per al sud d'Europa:\n\n\"Si se'ns exigeix videojocs doblats o subtitulats en català i guanyem diners amb aquest producte, nosaltres estarem encantats d'incorporar-lo. (...) Només farem allò que ens exigeixi el consumidor i alhora ens asseguri rendibilitat\".\n\nDes de la pàgina VaDeJocs pensen que aquest pot ser un dels pocs llocs oficials on es pot fer escoltar la nostra veu. Per això [s'ha creat una petició](http://share.blog.us.playstation.com/ideas/2010/03/31/add-catalan-language-support-on-xmb/) que demana que afegeixin el català al sistema de menús de PlayStation 3 i PlayStation Portable. És per això que us demanem que doneu suport a aquesta petició i que, a més, en feu difusió a tots els vostres coneguts i amistats perquè així el mateix James Amstrong no ens pugui dir que el consumidor no exigeix que vol el català en les seves videoconsoles.\n\nPassos a seguir per donar suport a la petició:\n\nUsuaris no registrats \n \n--- \n \nRegistreu-vos a PlayStation Network gratuïtament ([seguiu l'enllaç](https://store.playstation.com/accounts/register/beginNewAccountRegistrationFlow.action)) \n \nUn cop registrats, accediu a [PlayStation.Blog Share](http://share.blog.us.playstation.com/) \n \nIdentifiqueu-vos a través del text [LOGIN](http://us.playstation.com/psn/signin/index.htm?returnURL=http://share.blog.us.playstation.com/wp-login.php%3Fredirect_to%3D/&back=http://share.blog.us.playstation.com/) o des d'[aquest enllaç](http://us.playstation.com/psn/signin/index.htm?returnURL=http://share.blog.us.playstation.com/wp-login.php%3Fredirect_to%3D/&back=http://share.blog.us.playstation.com/) \n \nFeu clic al següent enllaç per accedir directament a la petició sobre el català \n \nFeu clic al botó que representa el vot positiu (una fletxa verda que senyala amunt) \n \nÉs important deixar un comentari, sempre pot ajudar veure que la gent realment no vota per inèrcia. \n \nEls usuaris que ja hi estigueu registrats, només cal que us salteu els primers dos passos i continueu.\n\nAixí doncs, endavant! [Centralitzem amb aquesta petició](http://share.blog.us.playstation.com/ideas/2010/03/31/add-catalan-language-support-on-xmb/) tots els nostres esforços per aconseguir un petit gran pas per als videojugadors i videojugadores de parla catalana.\n\n \n", "date": "2010-04-09 04:14:54", "id": "1287", "title": "Campanya per incloure el català a la PlayStation 3" }, { "content": "[Softcatalà](http://www.softcatala.cat) i la [Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC)](http://www.folc.cat \"FOLC\") enceten una iniciativa per a promoure els videojocs en català, dins el marc de la [2a Setmana per la llengua als Països Catalans](%20http://www.folc.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=2864&Itemid=44 \"2a Setmana per la llengua als Països catalans\"). \n \nSoftcatalà i la FOLC presenten el [Rebost dels videojocs en català](http://www.softcatala.cat/wiki/Categoria:Rebost_Jocs \"El rebost de videojocs en català\"), un catàleg de jocs per poder jugar en català. Al Rebost, actualment, hi ha registrat més d'un centenar de jocs per jugar en línia i una vintena de jocs d'escriptori. S'espera que en un futur el nombre de jocs registrats es vagi incrementant. El [Rebost de Softcatalà](http://www.softcatala.cat/wiki/Categoria:Rebost \"El Rebost de Softcatalà\") és una eina col·laborativa on tothom pot ajudar afegint-hi nous programes o advertint quan la versió d'un programa ha canviat.\n\nParal·lelament, Softcatalà i la FOLC presentaran els videojocs en català a les escoles i organitzaran concursos entre els alumnes.\n\nSoftcatalà és membre de la FOLC des de principis d'aquest any i aquesta serà la primera acció conjunta. La Federació FOLC té com a objectius la coordinació entre les organitzacions, l’extensió de l’ús social de la llengua catalana i la unitat de la llengua catalana. \n \nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2010-04-21 20:51:04", "id": "1288", "title": "Es presenta el Rebost de videojocs en català" }, { "content": "Ja està disponible la versió 10.04 LTS de l'[Ubuntu](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu) en català. L'Ubuntu és un sistema operatiu gratuït, basat en el nucli Linux i desenvolupat per la comunitat. Talment adequat per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, d'eines de programació o de gestió de servidors. Aquesta serà una versió de manteniment ampliat, i s'oferiran actualitzacions gratuïtes de seguretat i manteniment durant 3 anys a la versió d'escriptori i 5 anys a la versió de servidor.\n\nEn aquesta ocasió, com en edicions anteriors, totes les aplicacions predeterminades de l'escriptori estan traduïdes al català, gràcies a l'esforç d'una àmplia comunitat en què [hi participa Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Ubuntu). La bona salut del català a l'Ubuntu és especialment remarcable, atès que ocupa la 16a posició en termes de percentatge de traducció de les prop de [30 llengües en què es considera totalment traduït](http://people.ubuntu.com/%7Edpm/ubuntu-10.04-translation-stats.html) aquest sistema operatiu. \n \nEn destaquen les novetats següents:\n\n * Velocitat d'arrencada: incrementada notablement en gairebé qualsevol ordinador i extremadament ràpida en dispositius basats en SSD (memòries d'estat sòlid), com ara els ultraportàtils. Això significa que els usuaris poden anar directament al navegador de manera ràpida per accedir a Internet.\n * Social de bon principi: el nou «[Me Menu](https://wiki.ubuntu.com/MeMenu)» (menú personal) de l'Ubuntu 10.04 LTS unifica el procés d'accedir i actualitzar les xarxes socials com ara el Facebook, el Digg, el Twitter i l'Identi.ca. El menú també integra canals de xat, de manera que els usuaris poden parlar amb amics o companys de feina a través del Google Talk, la xarxa MSN, el xat IRC i gairebé qualsevol altra xarxa.\n * Ubuntu One: la millora de la integració a l'escriptori del servei en línia significa que els fitxers i carpetes es poden compartir i desar a la xarxa en núvol molt més fàcilment. S'ha afegit la compartició d'adreces d'interès i dels contactes, accelerant la transició de l'ordinador personal a la computació personal.\n * Botiga de música de l'Ubuntu One: la música de les majors discogràfiques i artistes mundials, disponible directament per als usuaris de l'Ubuntu a través del reproductor de música predeterminat. Compreu cançons, emmagatzemeu-les a l'Ubuntu One i compartiu música sense DRM (gestió digital de drets) des d'un mateix lloc per a diversos ordinadors i altres dispositius. \n * Centre de programari de l'Ubuntu 2.0: una manera fàcil de trobar programari nou i gestionar-lo un cop instal·lat, en una interfície nova i més elegant. Els usuaris poden distingir entre el programari ofert per l'Ubuntu, pels associats de Canonical, o bé per desenvolupadors que utilitzen el servei personal d'hostatge de paquets (PPA) al [Launchpad](https://launchpad.net/), l'eina de col·laboració en línia de [Canonical](http://www.canonical.com/).\n * Ubuntu 10.04 Netbook Edition (UNE): a més de beneficiar-se de les millores de l'edició d'escriptori, els [usuaris dels ultraportàtils](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu_Netbook) també gaudiran de majors velocitats d'arrencada en dispositius basats en SSD, aturades temporals i represes més ràpides que incrementaran la durada de la bateria i la interfície líder de la indústria per a les pantalles reduïdes.\n\n\n\nPer obtenir informació més detallada sobre les novetats, consulteu la nota de premsa oficial, disponible per la versió d'[escriptori](http://www.ubuntu.com/news/ubuntu-10.04-desktop-edition) i de [servidor](http://www.ubuntu.com/news/ubuntu-10.04-server-edition). \n \nCom de costum, la [comunitat d'usuaris de l'Ubuntu en català](http://www.ubuntu.cat/) ha organitzat una [festa](http://www.ubuntu.cat/node/573) per celebrar aquest llançament. Enguany serà a València, els dies 22 i 23 de maig. \n \nEn aquesta versió, com en l'anterior, també es podrà configurar l'Ubuntu en la variant valenciana, gràcies al projecte [Softvalencià](http://www.softvalencia.org/). D'aquí a uns dies, es publicaran imatges de CD preconfigurades en valencià per fer-ho més fàcil encara. \n \nSi voleu col·laborar en la traducció de l'Ubuntu al català, aneu al [lloc web de l'equip de traducció](https://wiki.ubuntu.com/UbuntuCatalanTranslators%20), on trobareu tota la informació necessària per ajudar a traduir-lo a la vostra llengua. \n \nPer instal·lar l'Ubuntu, o bé provar-lo sense fer canvis al vostre ordinador, teniu dues opcions:\n\n * [Baixeu-vos la imatge de CD](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu), amb la qual podreu iniciar la instal·lació o bé carregar el sistema sense instal·lar-lo per veure com funciona.\n * Instal·leu el [WUBI](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Wubi), amb el qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu de manera molt fàcil des d'un sistema Windows. També el trobareu al CD d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on s'iniciarà automàticament en inserir el CD.\n\n\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2009 el seu lloc web fou visitat per una mitjana de 490.000 visitants únics mensuals, i va distribuir més de 800.000 còpies de programari en català. Per obtenir més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2010-04-29 11:26:21", "id": "1289", "title": "La comunitat catalana de l'Ubuntu presenta la traducció de l'Ubuntu 10.04 LTS al català" }, { "content": "El dijous 6 de maig tindran lloc les II Jornades [GPL Tarragona](http://www.gpltarragona.org) a la sala de graus del campus Sescelades de la [Universitat Rovira i Virgili](www.urv.cat) (Tarragona). L'esdeveniment és completament gratuït i es realitzaran les següents ponències:\n\n * 16.00 – Desevolupament amb iPhone – [Oleguer Huguet](http://olegueret.blogspot.com/) de [Woices](http://www.woices.com/)\n * 16.45 – La Singularitat: una perspectiva OpenSource – Joan Baz d'Adaptiva Sistemas\n * 17.30 – KISS IT – [Joan Puig](http://dartagnan.wordpress.com/)\n * 18.15 – Auditories de Sistemes, l'inici d'una carrera professional apassionant – [Sergi Blanco Cuaresma](http://www.marblestation.com/)\n * 19.00 – Clausura\n\n\n\nEl programa complet es troba disponible a la pàgina de l'associació [GPL Tarragona](http://www.gpltarragona.org).\n", "date": "2010-05-04 10:21:16", "id": "1290", "title": "II Jornades GPL Tarragona" }, { "content": "Divendres 21 de maig tindrà lloc la «I Jornada de difusió de programari informàtic en valencià» a la Universitat d'Alacant, on Softcatalà ha estat convidat a participar.\n\nLa jornada consisteix en una sèrie de xarrades divulgatives, destinades al PDI, PAS i alumnat, sobre programari i recursos informàtics en valencià, i un taller d'instal·lació de programari i aprofitament dels recursos lingüístics. També es repartirà als assistents un [DVD amb una selecció de programari](http://www.ua.es/spv/gripau/ \"Programari informàtic en valencià\") i una distribució de l’Ubuntu en valencià.\n\nEntre els ponents de la jornada hi haurà dos membres de Softcatalà com a promotors de la iniciativa Softvalencià:\n\n * Pau Iranzo, que presentarà Softvalencià i explicarà el procés de localització de programari.\n * Robert Escolano, que explicarà alguns recursos per a millorar la qualitat dels textos redactats en valencià.\n\n\n\nHi haurà un concurs i premis per als assistents.\n\n * Lloc | Sala d'actes de l'Escola Politècnica Superior I de la Universitat d'Alacant; campus de Sant Vicent del Raspeig ([punt 16 del plànol](http://www.ua.es/va/presentacion/plano/planoua.pdf \"Plànol UA en pdf\"))\n * Data | divendres 21 de maig de 2010 (de 9:30 h a 14 h)\n * Més informació i inscripció | [I Jornada de Difusió de Programari Informàtic en Valencià](http:// \"http://spv.ua.es/va/jornada-programari-en-valencia.htm\")\n\n\n", "date": "2010-05-18 13:24:13", "id": "1291", "title": "Softcatalà participa a la «I Jornada de difusió de programari informàtic en valencià» a la Universitat d'Alacant" }, { "content": "Han nascut [www.paisoscatalans.fm](http://www.paisoscatalans.fm) i [www.paisos-catalans.tv](http://www.paisos-catalans.tv) La missió d'aquestes webs és la de reagrupar totes les emissores de ràdio i tots els canals de televisió que emeten en línia en català. Les webs són molt senzilles, consisteixen en una sola pàgina des de la qual es visualitza o s'escolten totes les emissores. Les pàgines consisteixen en botons, que en prémer-los porten a una o una altra emissora de ràdio o canal de televisió. El fundador d'ambdues webs, en Miquel Marzabal i Galano és un català resident a Amsterdam des del 1992. Fa un parell d'anys va sorgir nederland.fm, que està tenint molt d'èxit i en Miquel va decidir fer l'homòleg en català. El resultat és senzill i pràctic però sobretot molt engrescador. Properament serà possible personalitzar la web d'emissores de ràdio, de manera que els usuaris podran escollir les seves emissores preferides i guardar-les allà on les vulguin. \n\n * Enllaç | [Països Catalans.fm](http://www.paisoscatalans.fm)\n * Enllaç | [Països Catalans.tv](http://www.paisos-catalans.tv)\n\n \n", "date": "2010-05-19 22:05:24", "id": "1292", "title": "Emissores de ràdio i canals de televisió agrupats en un sol web" }, { "content": "Taptu acaba de publicar a l'iTunes Store la versió traduïda al català de l'aplicació per a l'iPhone de la Wapèdia. \n \nWapèdia és la manera més ràpida per accedir a la [Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada) en el seu iPhone. Inclou característiques pròpies d'una aplicació de pagament, encara que és gratuïta, a més d'altres serveis disponibles només a Wapèdia. \n \nIncorpora totes les prestacions de la web de Viquipèdia i l'opció de personalitzar-la per treure el màxim rendiment al disseny i a la pantalla tàctil de l'iPhone. Hi han disponibles més de 130 versions en diferents idiomes de la Viquipèdia, a més d'altres wikis. \n \nCaracterístiques: \n* Cerca ràpida a la Viquipèdia i altres wikis \n* Lectura a pantalla completa (mode quiosc) \n* Guarda articles per poder llegir-los sense connexió \n* Càrrega ràpida d'articles llargs, fins i tot en les xarxes mòbils més lentes \n* Comparteix articles a través de Facebook o Twitter \n* Personalització de les preferències, com la mida de les imatges \n* Funció d'autocompletar per a una ràpida entrada dels títols dels articles \n* Taula ràpida d'enllaços als continguts \n* Emmagatzematge en memòria cau de les pàgines visitades per a una visualització ràpida \n \nWapèdia segueix proporcionant versions per a mòbil de la Viquipèdia des de l'any 2004, amb una velocitat inigualable i un disseny que s'adapta a qualsevol tipus de dispositius a tot el món. \n \nAixí doncs, també estan disponibles les versions en català per a web mòbil a i la aplicació per a Android. \n \nWapèdia és l'original, i una de les formes més populars d'accedir a l'enciclopèdia lliure mentre es desplaça. \n \nEnllaç a l'iTunes Store: \nhttp://itunes.apple.com/es/app/id353487630#\n", "date": "2010-05-21 16:42:16", "id": "1293", "title": "Wapèdia: una Viquipèdia mòbil, disponible en català" }, { "content": "Amb motiu del dia d'Internet, el proppassat dilluns 17 de maig, la [Fundació .CAT va presentar la segona edició](http://fundacio.cat/noticies/view.html?ID=381) de la campanya [Navega en català](http://www.navegaencatala.cat). L'objectiu de la iniciativa és sensibilitzar els usuaris sobre la importància de la navegació en català. Una correcta configuració de la llengua del navegador permet que accedir als continguts en la llengua escollida de forma preferent, tant a l'hora d'utilitzar cercadors com també en visitar llocs web multilingües.\n\nPer altra banda, si més usuaris accedeixen a pàgines en català, la visibilitat d'aquestes augmenta a la xarxa i, per aquesta raó, els distribuïdors de continguts poden tenir una major consideració a l'hora d'incloure el català en recursos futurs.\n\nRespecte a l'[anterior edició](/sinicia_la_campanya_navega_en_catala_fomentar_lus_del_catala_als_navegadors_web), s'ha millorat substancialment el [giny per detectar la llengua de navegació](http://www.navegaencatala.cat/giny.html), i hom pot afegir-lo fàcilment al seu propi lloc web en diferents versions. \n\nEls visitants de les pàgines on hi hagi el giny instal·lat seran informats de si naveguen o no en català i, en dirigir-se al lloc web de la campanya, podran aprendre a configurar correctament el navegador en català. Apart d'unes instruccions manuals, també s'ofereixen unes eines per fer-ho de forma automàtica. En la creació d'aquestes eines hi han col·laborat [Softcatalà](http://www.softcatala.cat) i el [Bloc d'Apple en català](http://apple.bloks.cat).\n\nPodeu consultar la [llista dels llocs web que ja s'han adherit a la campanya](http://navegaencatala.cat/la_mar_de_webs.html).\n", "date": "2010-05-24 19:04:14", "id": "1294", "title": "S'inicia la segona edició de la campanya «Navega en català»" }, { "content": "Softcatalà presenta la Guia d'estil per a la traducció de productes informàtics 2010, en la qual es recull l'experiència acumulada al llarg de més d'una dècada de traducció al català en l'àmbit de les TIC. Aquesta guia és una eina de gran utilitat per a traductors de programari i pàgines web al català, atès que recull multitud de casos i dubtes que es presenten tot sovint durant el procés de traducció.\n\nS'hi indiquen algunes normes gramaticals que són, a vegades, poc conegudes (o que provoquen confusió entre els traductors i correctors), i s'hi suggereixen consells per evitar errors freqüents de traducció. Així mateix, la guia inclou apèndixs de topònims, llengües i alfabets. Es pot considerar com el complement del [Recull de termes](../recull.html \"http://www.softcatala.org/recull.html\"), un glossari amb més de 1.800 entrades en anglès i la traducció corresponent al català, que es pot trobar al web de Softcatalà.\n\nAquesta nova edició de la Guia d'estil per a la traducció de productes informàtics amplia i detalla les normes que s'han d'aplicar en totes i cadascuna de les traduccions que es fan a Softcatalà, i aprofundeix en aspectes que la versió anterior (publicada el 2005) no recollia, a més de corregir petits errors o imprecisions. Inclou els canvis següents:\n\n * Una nova estructura, que permet consultar-la de manera més ràpida i còmoda \n * Recomanacions per a la traducció de documentació \n * Recomanacions per a l'ús d'un llenguatge sense discriminació de gènere \n * Un apartat sobre aspectes convencionals \n * Un apartat sobre localització \n * Ampliació del llistat de països, llengües i ciutats del món \n * Desenes de petites correccions i matisos \n\n\n\nLa guia es podrà consultar directament des del navegador i també serà possible baixar-la en format odt/pdf.\n\n * [Enllaç a la guia en format web (mediawiki)](../wiki/Guia_d%27estil/Guia_2010 \"http://www.softcatala.org/wiki/Guia_d%27estil/Guia_2010\")\n * [Enllaç a la guia en format web (visualització del pdf amb el navegador)](http://issuu.com/paugnu/docs/guia_d_estil_per_a_la_traducci__de_productes_infor?mode=embed&layout=http%3A%2F%2Fskin.issuu.com%2Fv%2Flight%2Flayout.xml&showFlipBtn=true \"http://issuu.com/paugnu/docs/guia_d_estil_per_a_la_traducci__de_productes_infor?mode=embed&layout=http%3A%2F%2Fskin.issuu.com%2Fv%2Flight%2Flayout.xml&showFlipBtn=true\")\n * [Enllaç a les baixades en format odt i pdf](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Guia_d%27estil_de_Softcatal%C3%A0 \"http://www.softcatala.org/wiki/Guia_d%27estil/Guia_2010/ODT_PDF\")\n\n\n\nFinalment, cal agrair al [Citilab](http://www.citilab.eu) per la disposició d'espais de treball per a algunes de les reunions presencials prèvies a la publicació de la guia.\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](../ \"http://www.softcatala.org\").\n", "date": "2010-05-30 23:44:43", "id": "1295", "title": "Softcatalà presenta la Guia per a la traducció de productes informàtics 2010" }, { "content": "Els dies 4, 5 i 6 de juny al Palau de Fires de Girona se celebrarà la Fira mercat [De Tot Cat](http://www.detotcat.cat). En un context d’interès creixent d’una part de la ciutadania per conèixer empreses sensibles a l’ús de la llengua catalana, així com el compromís adquirit per moltes d’elles incorporant el català als seus productes i serveis, neix la fira mercat “De Tot Cat”. La fira mercat “De Tot Cat” pretén donar a conèixer i fomentar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit empresarial, així com escolars, consumidors finals i institucions públiques. De caràcter multisectorial, la fira farà visible els productes que es poden consumir etiquetats en llengua catalana. \n \nLa fira tindrà un caràcter nacional i multisectorial, per tant, comptarà amb la presència d'empreses, institucions i visitants d'arreu de l'àmbit lingüístic i farà que hi siguin visibles la majoria d'àmbits de la vida quotidiana en els quals es poden consumir productes en llengua catalana. \n \n[Softcatalà](http://www.softcatala.cat/) també hi serà present a la fira. A partir de dissabte, a l'estant de Softcatalà trobareu informació dels diversos projectes, podreu provar els programes del nostre Rebost, podreu jugar amb videojocs en català i també us podreu fer-vos voluntaris de Softcatalà. \n \nEn el marc de la Fira detotCAT, Softcatalà estarà a la taula rodona \"cafè per Internet\" que tindrà lloc dissabte, 5 de juny, de 6 a 7 de la tarda, juntament amb la [Fundació PuntCAT](http://www.fundacio.cat/), la [WICCAC](http://www.wiccac.cat/) i el director general de [Societat de la Informació](http://www.gencat.cat/societatdelainformacio/) de la Generalitat de Catalunya. \n \nAl web de la fira De Tot Cat podeu consultar el [programa](http://www.detotcat.cat/cat/programacio.php) i les [activitats](http://www.detotcat.cat/cat/activitats.php) que hi tindran lloc, a més a més de diversa [informació sobre normatives i estudis de l'evolució del català en l'àmbit empresarial](http://www.detotcat.cat/cat/links.php).\n", "date": "2010-06-03 11:11:45", "id": "1296", "title": "Fira mercat De Tot CAT" }, { "content": "L'OpenOffice.org és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 3.2.1 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice.org i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux, Unix, Mac i Solaris.\n\nEl paquet ofimàtic inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari.\n\nAquesta versió no afegeix cap funcionalitat nova, sinó que corregeix errors i inclou millores de les funcions ja existents. També soluciona problemes de seguretat, per tant, és molt important que tots els usuaris s'actualitzin a la nova versió el més aviat possible.\n\nTeniu més informació a:\n\n * [Baixada de la darrera versió en català](../wiki/Rebost:OpenOffice.org \"http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:OpenOffice.org\")\n * [Projecte de catalanització](../wiki/OpenOffice.org \"http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org\")\n\n\n\n \nTraducció completa i millorada\n\nLa versió anterior, l'OpenOffice.org 3.2, no estava completament traduïda al català, tal com s'esmentava a la [nota de premsa](../softcatala_presenta_la_traduccio_al_catala_de_lopenofficeorg_32 \"http://www.softcatala.org/softcatala_presenta_la_traduccio_al_catala_de_lopenofficeorg_32\"). Això feia que una gran part dels diàlegs d'opcions de l'OpenOffice.org apareguessin en anglès. En aquesta nova versió 3.2.1, tant l'aplicació com l'ajuda estan totalment traduïdes al català. És més, l'OpenOffice.org 3.2.1 inclou una traducció molt millorada, ja que s'han corregit centenars d'errors. És per això que recomanem a tots els usuaris que s'actualitzin a aquesta nova versió de l'OpenOffice.org.\n\n \nCrida a la participació\n\nEl projecte de traducció necessita més voluntaris. Si sou usuaris de l'OpenOffice.org i esteu interessat en ajudar amb el projecte, no dubteu en passar-vos per la pàgina del projecte de l'OpenOffice.org a Softcatalà i apuntar-vos a les llistes de correu, on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per involucrar-vos en el projecte. Probablement l'OpenOffice.org sigui un dels projectes més importants del programari lliure i una de les traduccions amb més transcendència del català.\n\n \n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](../ \"http://www.softcatala.org\").\n", "date": "2010-06-04 12:13:33", "id": "1297", "title": "Softcatala presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 3.2.1" }, { "content": "La Viquipèdia en català, l'enciclopèdia lliure de referència a internet, ja té 250.000 articles. Aquesta fita s'ha aconseguit amb la creació de l'article «[Mare de Déu del Claustre](http://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Claustre \"Mare de Déu del Claustre\")» a les 13:34 h del 29 de juny del 2010.\n\nL'any 2001 vam començar la [Viquipèdia en català](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia_en_catal%C3%A0 \"Viquipèdia en català\"). Va ser la primera en tenir articles després de l'anglesa. La comunitat va assumir amb ganes el repte de fer un projecte on tothom tingués accés a tot el coneixement de la humanitat en català.\n\nNo ha estat fàcil fer créixer el nostre projecte, en situació de desavantatge al costat de llengües amb molts més parlants com ara el castellà (615.000 articles) o el francès (965.000). La Viquipèdia en català té bona salut pel que fa a participació de la societat. Però encara té molt potencial per millorar si les persones i les entitats que de fa molts anys treballen activament per crear i difondre coneixement en català s'adonen que han d'implicar-s'hi.\n\nAvui ja podem veure que l'esforç està donant un fruit: la Viquipèdia i els seus projectes germans que la complementen ([Viccionari](http://ca.wiktionary.org/wiki/ \"wikt:\"), [Viquitexts](http://ca.wikisource.org/wiki/ \"s:\"), [Viquillibres](http://ca.wikibooks.org/wiki/ \"b:\"), [Viquinotícies](http://ca.wikinews.org/wiki/ \"n:\") i [Viquidites](http://ca.wikiquote.org/wiki/ \"q:\")) s'han convertint en obres de gran qualitat que es van millorant constantment.\n\nActualment, la Viquipèdia en català és la catorzena versió idiomàtica en nombre d'articles, una posició més endavant que ara fa pocs mesos. Es manté en el primer lloc d'un [índex](http://meta.wikimedia.org/wiki/List_of_wikipedias_by_sample_of_articles) que mesura la qualitat dels 1000 articles més importants, d'un total de 272 llengües. Conté 322 [articles de qualitat](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat \"Viquipèdia:Articles de qualitat\") reconeguda, com ara «[Cristòfor Colom](http://ca.wikipedia.org/wiki/Crist%C3%B2for_Colom \"Cristòfor Colom\")», «[Pla Cerdà](http://ca.wikipedia.org/wiki/Pla_Cerd%C3%A0 \"Pla Cerdà\")», «[La Baronia de Rialb](http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Baronia_de_Rialb \"La Baronia de Rialb\")» o «[Evolució dels mamífers](http://ca.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3_dels_mam%C3%ADfers \"Evolució dels mamífers\")».\n\nTota aquesta feina l'han duta a terme internautes de forma altruista. Hi ha una frase que diu que el problema de la Viquipèdia és que només funciona a la pràctica, en teoria no pot funcionar mai. Si volem que la Viquipèdia en català segueixi prosperant i estigui entre les millors, si volem que la suma de tot el coneixement humà sigui lliurement disponible, també en català, l'important és la pràctica, cal que la societat s'hi impliqui i la gent hi col·labori des de casa seva. Tothom pot ajudar-hi!\n\nVegeu també: [Llista de Viquipèdies](http://meta.wikimedia.org/wiki/Llista_de_Viquip%C3%A8dies)\n", "date": "2010-06-29 19:55:52", "id": "1298", "title": "Viquipèdia: 250.000 articles en català" }, { "content": "El 2 de juliol se celebren les IX Jornades de Programari Lliure. Enguany a Universitat Politècnica de Catalunya , a la sala d'actes de la Facultat d'Informàtica ([mapa](http://maps.upc.edu/?iU=114&lang=ca)). Al lloc web de les Jornades ([http://www.jornadespl.org](http://www.jornadespl.org/)) podeu llegir-ne els detalls. També podeu consultar el [programa](http://www.jornadespl.org/biblioteca/ix-jornades/papereria).\n\nLes Jornades són una trobada de desenvolupadors i usuaris de programari lliure que té com a principal objectiu generar i compartir coneixement sobre el programari lliure, i difondre'l a la societat.\n\nResum del programa\n\n | | Sessions \n---|---|--- \n9:45 | 10:00 | Inauguració \n10:00 | 10:30 \n| Pau Gangonells i Pere Ramon Erro Mas. [Programari lliure en la gestió d'un centre educatiu](http://www.jornadespl.org/biblioteca/ix-jornades/conferencies-convidades/programari-lliure-en-la-gestio-dun-centre-educatiu) \n10:30 | 11:00 | Àngels Mustienes. [El Programari lliure i eduCAT 1x1 a l'IES Sant Just Desvern](http://www.jornadespl.org/biblioteca/ix-jornades/conferencies-convidades/el-programari-lliure-i-educat-1x1-a-lies-sant-just-desvern) \n11:00 | 11:30 | pausa cafè \n11:30 \n| 13:00 | Taula rodona: [Programari i coneixement lliure en eduCAT 1x1](http://www.jornadespl.org/biblioteca/ix-jornades/taules-rodones/programari-i-coneixement-lliure-en-educat-1x1) \n13:00 | 15:30 | pausa dinar \n15:30 | 16:00 | Oscar Miras. [Col·laboració i desenvolupament en xarxa d'un projecte de programari lliure com a PFC](http://www.jornadespl.org/biblioteca/ix-jornades/conferencies-convidades/colaboracio-i-desenevolupament-en-xarxa-dun-projecte-de-software-lliure-com-a-pfc) \n16:00 | 16:30 | Antoni Barba. [El programari lliure i el canvi de model productiu](http://www.jornadespl.org/biblioteca/ix-jornades/conferencies-convidades/el-programari-lliure-i-el-canvi-de-model-productiu) \n16:30 | 17:00 | Taula rodona: [Aspectes econòmics del programari lliure](http://www.jornadespl.org/organitzacio/docs/2010/taula-rodona-sobre-el-nou-model-productiu-1) \n17:00 | 17:30 | pausa cafè \n17:30 | 18:00 | Pedro López-Cabanillas.[ MIDI en Linux](http://www.jornadespl.org/biblioteca/ix-jornades/conferencies-convidades/midi-en-linux) \n \n18:00 | 18:30 | Emili Platel (CTTI). [Balanç del Full de Ruta de programari lliure](http://www.jornadespl.org/biblioteca/ix-jornades/conferencies-convidades/balanc-del-full-de-ruta-de-programari-lliure) \n21:00 | | Sopar de les jornades \n \n\n", "date": "2010-07-01 11:45:56", "id": "1299", "title": "IX Jornades de Programari lliure" }, { "content": "Softcatalà, conjuntament amb el projecte [Mozilla Messaging](http://www.mozillamessaging.com/) i la resta de la comunitat [Mozilla](http://www.mozilla.com/), presenta la traducció al català de la nova versió 3.1 del popular gestor de correu Thunderbird.\n\nEl [Thunderbird](../wiki/Thunderbird) és un client de correu i de grups de discussió ràpid, flexible i segur. El programa inclou les característiques més útils que pot necessitar un gestor de correu modern: filtres de missatges, gestió del [correu brossa](http://softcatala.org/wiki/Thunderbird:Correu_brossa) amb autoaprenentatge, [safata d'entrada global](http://softcatala.org/wiki/Thunderbird:Safata_d%27entrada_global) i, a més, lectura de [canals RSS](http://softcatala.org/wiki/Thunderbird:RSS) i [podcasts](http://ca.wikipedia.org/wiki/podcasting). A més, es pot personalitzar mitjançant complements. D'aquesta manera, cada usuari pot gestionar-se el correu de la manera que vulgui. Per exemple, amb l'extensió [Lightning Calendar](../wiki/Projectes/Mozilla/Calendar/Lightning), l'usuari pot controlar-se l'agenda, organitzar-se les tasques i convocar reunions, o bé, amb l'extensió [Personas per al Thunderbird](https://addons.mozilla.org/ca/thunderbird/addon/10900), pot canviar l'aparença de l'aplicació i fer-la més atractiva.\n\nLa versió 3.1 és un pas més en l’evolució de la versió 3.0, apareguda fa poc més de mig any. D’entre les diferents novetats, en destacaríem:\n\n * Millores de rendiment i seguretat, prenent com a base part del codi del mateix Firefox 3.6.\n * Unes capacitats de cerca més potents: ara es permet fer cerques aniuades (una condició dins d’una altra), i es pot filtrar ràpidament els missatges d’acord amb diferents propietats, això és, si són llegits, el nom del destinatari, o si s’han destacat o marcats amb cap etiqueta.\n * Un auxiliar de migració per a usuaris de la versió 2.0: des d’un diàleg se suggereix a l’usuari com vol mantenir el seu compte, i alhora es poden instal·lar complements addicionals per a certes funcionalitats.\n * Seguint el mateix model que amb el Firefox, també s’ha creat un lloc d’assistència per a l’usuari final: Ara cal l’ajuda dels voluntaris per a ampliar-lo i traduir-lo en diferents llengües.\n\n\n\nPodeu baixar-vos el Thunderbird 3 en català des del [Rebost de Softcatalà](../wiki/Rebost:Thunderbird).\n\nPer a més informació, podeu consultar:\n\n * [Característiques del nou Thunderbird 3.1](http://www.mozillamessaging.com/ca/thunderbird/features/)\n * [Mozilla.cat](http://www.mozilla.cat): amb informació del Thunderbird i la resta d'aplicacions de la tecnologia Mozilla\n\n\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](../).\n", "date": "2010-07-03 14:14:41", "id": "1300", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del gestor de correu Thunderbird 3.1" }, { "content": "El [Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.cat/webscat.html \"Baròmetre de l'ús del català a Internet\") cumpleix el vuitè aniversari l’estudi. El Baròmetre de l'ús del català és un informe de [WICCAC](http://wiccac.cat) sobre la utilització del català a les webs d'empreses i organitzacions amb presència en terres dels Països Catalans o amb una forta implantació o vinculació. \n \nEn aquests vuit anys de vida del Baròmetre, el percentatge d’ús del català a les webs de les empreses s’ha incrementat més d’un 20% percentual, ja que ha passat del 38,75% el mes de setembre del 2002 al 59,24% el 30 de maig del 2010. Un increment considerable, però encara insuficient per a poder parlar de normalització, ja que, en l'àmbit general, continuen havent-hi més d’un 40% de les webs estudiades que no tenen versió en català, moltes d’elles d’empreses molt importants. \n \nEs pot veure l'evolució de la situació, mes a mes, a la pàgina de l'[històric de resums de situació del Baròmetre](http://wiccac.cat/hist_resums.html \"Històric de Resums de situació del Baròmetre de l'ús del català a Internet\"), des del mes d'agost del 2002 fins a l’actualitat. En els darrers mesos s’hi pot constatar un cert estancament en la millora de la presència del català.\n\nWICCAC continuarà treballant en el Baròmetre de l’ús del català a Internet, ja que una de les seves principals finalitats és impulsar la normalització de l’ús de la llengua catalana a Internet.\n", "date": "2010-07-06 22:33:32", "id": "1301", "title": "Vuitè aniversari del Baròmetre de l'ús del català a Internet de WICCAC" }, { "content": "Des dels [Cavallers del Cel](http://www.cavallersdelcel.cat) podrem gaudir del [IL2-Sturmovik traduït al Català](http://www.cavallersdelcel.cat/forums/viewtopic.php?f=51&t=131). IL2 és un simulador de vol de la segona guerra mundial, molt actiu i amb un nivell de realisme molt alt.\n\nAquesta és una primera versió, per la qual cosa és molt possible que hi hagi errors, qualsevol correcció no dubteu en fer-nos-la saber a través del fòrum de [Cavallers del Cel](http://www.cavallersdelcel.cat).\n\n![Cavallers del Cel - Comunitat Catalana de Simulació](http://www.cavallersdelcel.cat/images/stories/CC/promocio_cc.jpg)\n\nCavallers del Cel \n \n \nAmb la intenció d'omplir un buit existent en la simulació, neix Cavallers del Cel, la primera comunitat catalana de simulació, que pretén impulsar la simulació catalana i en català, acollint en una mateixa comunitat, a tots aquells catalanoparlants que desitgin gaudir dels diferents simuladors en la llengua catalana. \n \nCavallers del Cel neix amb la il·lusió de poder gaudir entre tots dels nostres simuladors preferits, ja siguin aeris, terrestres, marítims o de qualsevol àmbit, civils i militars, en una llengua tan bella i tan parlada com el català. \n \nDes de Cavallers del Cel estem àvids de nous membres, que comencin a formar des de la base aquesta gran comunitat, necessitem no solament membres, també caps d'ala, moderadors, i tots aquells que creen i donen forma a una comunitat.\n\nEns podreu trobar en el fòrum i en el Team Speak 3, en el TS3 les hores de mes afluència són a la tarda-nit. \n \nVinga, que són pocs i covards, «Senglar 1, enemics a les dotze, calents, necessito ajuda».\n", "date": "2010-08-09 14:27:04", "id": "1302", "title": "El IL2-Sturmovick traduït al català des dels Cavallers del Cel - Comunitat Catalana de Simulació" }, { "content": "Durant els darrers anys Softcatalà ha utilitzat el traductor [Internostrum](http://www.internostrum.com) a la seva web per tal d'oferir un [servei de traducció automàtica](/traductor) català-castellà de qualitat. Internostrum es va desenvolupar a la Universitat d'Alacant al voltant de l'any 2000, concretament pel grup d'investigació Transducens del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics. Aquest grup també va ser el responsable del desenvolupament del traductor castellà-portugués del portal Universia.\n\nDes de l'any 2004, i sorgit d'un projecte per tal de fer traductors lliures entre les llengües oficials a l'estat espanyol, es va començar a dissenyar i desenvolupar una plataforma de traducció automàtica lliure, que permetera fer traductors entre diversos parells de llengües, i a aquesta plataforma se li va donar el nom d'[Apertium](http://www.apertium.org/?id=whatisapertium&lang=ca). Així, Apertium és hereva de la filosofia dels traductors Internostrum i Universia, però programat des de zero per aconseguir millors resultats, amb traductors més flexibles i molt més eficients. A més, durant aquestos anys, i gràcies tant a projectes finançats per organismes oficials (Generalitat de Catalunya, Govern espanyol i romanés o la Universitat d'Alacant, entre altres), empreses com Google - a través de dues participacions al Google Summer of Code -, Prompsit, Eleka... i desenes de programadors voluntaris de la comunitat d'Apertium, el traductor actualment permet traduir entre vora una trentena de llengües.\n\nAmb l'adopció d'Apertium a Softcatalà aconseguim diverses coses: en primer lloc, oferir un traductor de més qualitat als nostres usuaris, ja que es troba en constant desenvolupament. De fet, hem instal·lat Apertium al nostre servidor utilitzant l'evolució un projecte nascut al Google Summer of Code de l'any passat, [ScaleMT](http://wiki.apertium.org/wiki/ScaleMT), que permet crear serveis web eficients amb Apertium.\n\nEn segon lloc, disposar d'un traductor de codi lliure, que podem personalitzar, adaptar a les nostres necessitats, i millorar amb la col·laboració dels usuaris a partir dels seus suggeriments. Així, en poques setmanes implantarem un sistema d'enviament de suggeriments per tal d'aconseguir millorar poc a poc els traductors disponibles.\n\nEn tercer lloc, disposem de traductors entre més parells de llengües: a més del castellà ⇆ català (amb possibilitat d'utilitzar formes valencianes), ja es troben en funcionament els parells francés ⇆ català, portugués ⇆ català i anglés ⇆ català, i properament afegirem català ⇆ occità (amb possibilitat de formes araneses) i el català → esperanto.\n\nI, en quart lloc, a partir d'ara disposem del traductor instalat en els nostres propis servidors, cosa que ens permetrà tindre'l més integrat al nostre web, tindrem més control sobre el mateix i així podrem actuar més ràpidament si es produeix cap problema.\n\nJa podeu [fer ús del nou traductor de Softcatalà](http://www.softcatala.org/traductor).\n\n \n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n\n \n", "date": "2010-08-25 08:53:30", "id": "1303", "title": "Softcatalà presenta el nou traductor basat en la tecnologia Apertium" }, { "content": "La comunitat de voluntaris que desenvolupa i promou l'OpenOffice.org crea una fundació independent per tal de conduir el creixement del projecte.\n\nInternet, 28 de setembre de 2010 - La comunitat de voluntaris que desenvolupen i promouen l'OpenOffice.org, el programari lliure líder d'ofimàtica, anuncia un important canvi en l'estructura del projecte. Després d'un creixement de deu anys d'èxits amb Sun Microsystems com a fundador i patrocinador principal, el projecte posa en marxa una fundació independent anomenada \"The Document Foundation\", per tal de complir la promesa d'independència que està escrita a la carta fundacional.\n\nLa Fundació serà la pedra angular d'un nou ecosistema on els individus i les organitzacions poden contribuir i beneficiar-se de la disponibilitat d'un paquet ofimàtic lliure de veritat. Es generarà una major competència i una més gran capacitat d'elecció pel benefici dels usuaris i impulsarà la innovació en el mercat dels paquets ofimàtics. A partir d'ara, la comunitat de l'OpenOffice.org es coneixerà com \"The Document Foundation\".\n\nOracle, que va adquirir els actius de l'OpenOffice.org com a resultat de l'adquisició de Sun Microsystems, ha estat convidat a ser membre de la nova Fundació i a donar la marca de la comunitat que ha fet créixer durant els últims deu anys. Tot esperant aquesta decisió, la marca \"LibreOffice\" ha estat triada per al programari de manera provisional.\n\nThe Document Foundation és el resultat d'un esforç col·lectiu pels principals membres independents de l'antiga comunitat OpenOffice.org, incloent diversos membres clau del Consell de la Comunitat. Serà conduït inicialment per un Comitè de Direcció dels desenvolupadors i dels projectes lingüístics nacionals. La Fundació té com a objectiu reduir la barrera d'adopció per part d'usuaris i desenvolupadors, per fer del LibreOffice el paquet ofimàtic més accessible.\n\nLa Fundació coordinarà i supervisarà el desenvolupament del LibreOffice, que està disponible en versió beta a l'adreça: http://www.libreoffice.org. Els desenvolupadors estan convidats a unir-se al projecte i a col·laborar amb el nou entorn amistós i obert, per donar forma al futur de les suites de productivitat d'oficina juntament amb col·laboradors que tradueixen, proven, documenten, donen suport i promouen el programari.\n\nParlant en nom del grup de voluntaris, Sophie Gautier -una veterana de la comunitat i l'ex encarregada del projecte de llenguatge de parla francesa- ha declarat: \"Creiem que la Fundació és un pas clau per a l'evolució del paquet ofimàtic lliure, ja que allibera el desenvolupament del codi i l'evolució del projecte de les restriccions representades pels interessos comercials d'una sola empresa. Defensors del programari lliure a tot el món tenen l'extraordinària oportunitat d'unir-se al grup de membres fundadors d'avui, per escriure un capítol completament nou en la història del programari lliure\".\n\nEl president de la FSF, Richard Stallman va donar la benvinguda a l'alliberament del LibreOffice i la seva política declarada de només recomanar el programari lliure. \"Estic molt content que la Document Foundation no recomanarà extensions no lliures, ja que són el principal problema de l'actual OpenOffice.org. Espero que els desenvolupadors del LibreOffice i els desenvolupadors d'Oracle seran capaços de cooperar en el desenvolupament del codi\".\n\n\"La Fundació dóna suport al document de format obert, i està disposada a treballar amb OASIS per a la propera evolució de la norma ISO\", diu Charles Schulz, membre del Consell de la Comunitat i líder de la Native Lang Confederation. \"La Document Foundation posa sobre la taula el punt de vista dels desenvolupadors, col·laboradors i usuaris, i això podria accelerar el procés d'adopció de l'ODF en el govern i en les empreses\".\n\nChris DiBona, Open Source Programs Manager de Google, Inc, ha comentat: \"La creació de la Document Foundation és un gran pas endavant en el foment d'un major desenvolupament dels paquets ofimàtics de codi obert ja que permet tenir un nivell d'igualtat de condicions per a tots els contribuents, que és fonamental en la creació d'una comunitat àmplia i activa al voltant d'un projecte de programari de codi obert. Google s'enorgulleix de ser partidari de la Document Foundation i participar en el projecte\".\n\n\"Visca el LibreOffice\", va dir Guy Lunardi, director de gestió de producte de Novell. \"Esperem amb interès treballar amb la Fundació per ajudar a desenvolupar un producte de codi obert que permeti treballar amb documents estàndards. En última instància, preveiem que el LibreOffice farà pel mercat de productivitat d'oficina el que el Mozilla Firefox ha fet per als navegadors\".\n\nJan Wildeboer, EMEA Open Source Affairs de Red Hat, ha comentat: \"En tot el món, els usuaris, les empreses i els governs s'estan movent cap a les solucions de tecnologia innovadores basades en estàndards oberts i Red Hat es complau a unir-se a aquest esforç\".\n\nMark Shuttleworth, fundador i principal accionista de Canonical, els creadors de l'Ubuntu, ha declarat: \"El programari de productivitat d'oficina és un component crític de l'escriptori de programari lliure, i el Projecte Ubuntu es complau en distribuir el LibreOffice a les futures versions de l'Ubuntu. La Document Foundation i el LibreOffice proporcionen als desenvolupadors de l'Ubuntu un fòrum eficaç per a la col·laboració per tal de crear una solució eficaç per a l'escriptori en entorns d'oficina\".\n\n\"L'Open Source Initiative ha observat una tendència de retorn cap a comunitats obertes de col·laboració per al programari de codi obert\", va dir Simon Phipps, director de l'Open Source Initiative. \"Donem la benvinguda a la iniciativa de la Document Foundation i esperem amb interès la innovació que és capaç de conduir una comunitat veritablement oberta reunida al voltant d'un patrimoni comú de programari lliure, en l'esperit del millor programari de codi obert\".\n\n\"Acollim amb beneplàcit el projecte LibreOffice a la comunitat del programari lliure ja que creiem que és una gran oportunitat per a ells per enriquir l'experiència d'escriptori lliure\" diu Stormy Peters, directora executiva de la Fundació GNOME. \"Amb els anys la comunitat GNOME ha donat suport a l'OpenOffice juntament amb aplicacions del GNOME Office, com ara el Gnumeric, l'Abiword i el Gnucash. El LibreOffice s'uneix a la comunitat del programari lliure i creiem que els usuaris d'escriptori lliure es beneficiaran d'un ampli conjunt d'opcions\".\n\nPatrick Luby, Enginyer Cap del NeoOffice diu \"Estic content de veure una nova fundació independent per a seguir creant un paquet ofimàtic amb característiques millorades, tot empenyent l'OpenOffice.org cap a direccions noves i excitants\". Ed Peterlin, visionari en cap del NeoOffice diu \"Estic molt content de poder seguir portant excel·lents característiques del LibreOffice a la plataforma Mac. En el futur espero també poder ampliar les nostres eines basades en web per tal de donar suport als usuaris del LibreOffice en totes les plataformes\".\n\nChris Halls, UK Managing Director de credativ, una consultora independent i una companyia de serveis especialitzada en el desenvolupament, implementació i suport de solucions de codi obert: \"Acollim amb beneplàcit la fundació com una oportunitat per a donar un nou enfocament per als contribuents de la comunitat i ens permet moure el projecte endavant tots plegats. En el nostre negoci, donem suport milers d'escriptoris d'oficina en molts entorns diferents. És vital que els comentaris i el codi que podem aportar com a part del nostre dia a dia pugui fluir fàcilment en el projecte\".\n\n\"La creació de la Document Foundation està d'acord amb la visió del BrOffice.org, projecte brasiler de la comunitat OpenOffice.org. El nostre país ja compta amb una gran inversió en el format Open Document i les eines de programari complet que suporten, compartim els mateixos valors i objectius, i estem més que feliços de ser part d'ella\", diu Claudio Filho, president de l'ONG BrOffice.org del Brasil.\n\nPodeu trobar més informació sobre el projecte a la pàgina web de la Document Foundation: http://www.documentfoundation.org\n\nBiografies i fotos dels membres fundadors de la Fundació de documents estan disponibles aquí: http://www.documentfoundation.org/foundation/\n\nHi ha una pàgina específica per a les persones interessades en contribuir al desenvolupament del codi: http://www.documentfoundation.org/contribution/\n\nLa Document Foundation té un compte de Twitter en http://twitter.com/docufoundation i un compte a Identi.ca http://identi.ca/docufoundation\n\nLa llista de correu d'anuncis és a: announce+subscribe@documentfoundation.org\n\nLa llista de correu de discussions és a: discuss+subscribe@documentfoundation.org\n\nEl canal d'IRC és #documentfoundation a irc.freenode.net\n\nLa Document Foundation\n\nLa Document Foundation és una fundació independent d'autogovern democràtic creada pels principals membres de l'antiga comunitat OpenOffice.org. Es construeix sobre la base dels deu anys de treball dedicats de la comunitat OpenOffice.org, i ha estat creada en la creença que una fundació independent és el què millor s'ajusta als valors fonamentals d'obertura, transparència i la valoració de les persones segons la seva contribució. Està oberta a qualsevol persona que estigui d'acord amb els nostres valors fonamentals i contribueixi a les nostres activitats, i acull amb satisfacció la participació de les empreses, per exemple, mitjançant el patrocini de les persones a treballar d'igual a igual al costat d'altres col·laboradors en la comunitat.\n\nContactes per als mitjans\n\nFlorian Effenberger (Alemanya)\n\nTelèfon: +49 8341 99660880\n\nMòbil: +49 151 14424108\n\nSkype: floeff\n\nE-mail: floeff@documentfoundation.org\n\nOlivier Hallot (Brasil)\n\nMòbil: +55 21 88228812\n\nE-mail: olivier.hallot@documentfoundation.org\n\nCharles H. Schulz (França)\n\nMòbil: +33 6 98655424\n\nE-mail: charles.schulz@documentfoundation.org\n\nItalo Vignoli (Itàlia)\n\nMòbil: +39 348 5653829\n\nE-mail: italo.vignoli@documentfoundation.org\n\n \n", "date": "2010-09-28 00:07:57", "id": "1304", "title": "La comunitat OpenOffice.org anuncia la Document Foundation" }, { "content": "[ ![](http://www.softcatala.org/imatges/noticies/Rebost_Ubuntu_Maverick.png)](http://www.softcatala.org/imatges/noticies/Rebost_Ubuntu_Maverick.png)Ja està disponible l'[Ubuntu](../wiki/Rebost:Ubuntu) 10.10 en català. L'Ubuntu és un sistema operatiu gratuït, basat en el nucli Linux i desenvolupat per la comunitat. Talment adequat per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, d'eines de programació o de gestió de servidors.\n\nEn aquesta ocasió, com en edicions anteriors, totes les aplicacions predeterminades de l'escriptori estan traduïdes al català, gràcies a l'esforç d'una àmplia comunitat en què [hi participa Softcatalà](../wiki/Projectes/Ubuntu). La bona salut del català a l'Ubuntu és especialment remarcable, atès que ocupa la 15a posició en termes de percentatge de traducció de les prop de [40 llengües en què es considera totalment traduït](http://people.ubuntu.com/%7Edpm/ubuntu-10.10-translation-stats.html) aquest sistema operatiu. \n \nEn destaquen les novetats següents:\n\n * Unity: la nova interfície d'usuari [Unity](http://www.markshuttleworth.com/archives/383) és la predeterminada en l'edició per ultraportàtils. Inclou llocs per executar aplicacions i navegar per fitxers, cerca semàntica a través del Zeitgeist, i una acurada optimització de l'espai vertical a través del menú global. Proporciona també una barra llançadora per tenir les aplicacions més utilitzades sempre a mà.\n * Tipus de lletra de l'Ubuntu: s'ha estrenat sota una llicència lliure la versió oficial del [tipus de lletra Ubuntu](http://www.markshuttleworth.com/archives/537), el qual s'instal·larà de manera predeterminada.\n * Centre de programari: el centre de programari té un nou aspecte, on es mostren les aplicacions destacades i les novetats. També s'ha millorat la visualització de les descripcions i s'ha afegit una categoria de compra i l'historial d'instal·lacions.\n * Ubuntu One: el [servei de sincronització](https://one.ubuntu.com/) ha millorat la integració a l'escriptori en registrar-se i connectar-se a través del sistema d'entrada única de l'Ubuntu (Ubuntu SSO). La sincronització de fitxers és ara molt més ràpida, i es possible compartir enllaços a cançons de la botiga de música de l'Ubuntu.\n * Botiga de música de l'Ubuntu One: la música de les majors discogràfiques i artistes mundials, disponible directament per als usuaris de l'Ubuntu a través del reproductor de música predeterminat. Compreu cançons, emmagatzemeu-les a l'Ubuntu One i compartiu música sense DRM (gestió digital de drets) des d'un mateix lloc per a diversos ordinadors i altres dispositius. \n\n\n\nPer obtenir informació més detallada sobre les novetats, consulteu la nota de premsa oficial, disponible per la versió d'[escriptori](http://www.canonical.com/news/ubuntu-10.10-desktop-edition) i de [servidor](http://www.canonical.com/news/ubuntu-10.10-server-edition). \n \nCom de costum, la [comunitat d'usuaris de l'Ubuntu en català](http://www.ubuntu.cat/) ha organitzat una [festa](http://www.ubuntu.cat/FestaMaverick) per celebrar aquest llançament. Enguany serà a Granollers, el dia 6 de novembre. \n \nEn aquesta versió, com en l'anterior, també es podrà configurar l'Ubuntu en la variant valenciana, gràcies al projecte [Softvalencià](http://www.softvalencia.org/). \n \nSi voleu col·laborar en la traducció de l'Ubuntu al català, aneu al [lloc web de l'equip de traducció](https://wiki.ubuntu.com/UbuntuCatalanTranslators%20), on trobareu tota la informació necessària per ajudar a traduir-lo a la vostra llengua.\n\n[ ![Baixa l'Ubuntu!](http://www.softcatala.org/imatges/noticies/BaixadaUbuntu.png) ](../wiki/Rebost:Ubuntu)\n\n * De manera alternativa podeu fer servir el [WUBI](../wiki/Rebost:Wubi), amb el qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu de manera molt fàcil des d'un sistema Windows. També el trobareu al CD d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on s'iniciarà automàticament en inserir el CD.\n\n\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2009 el seu lloc web fou visitat per una mitjana de 490.000 visitants únics mensuals, i va distribuir més de 800.000 còpies de programari en català. Per obtenir més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](../).\n", "date": "2010-10-08 21:57:37", "id": "1305", "title": "La comunitat catalana de l'Ubuntu presenta la traducció de l'Ubuntu 10.10 al català" }, { "content": "La Fundació PuntCat es congratula del cinquè aniversari del domini .CAT. Fa 5 anys, la matinada del 16 de setembre de 2005, la [ICANN va aprovar la creació del .cat](http://www.icann.org/en/minutes/resolutions-15sep05.htm), el primer i únic domini d'Internet concedit a una cultura i una llengua, ila catalana. \n\nEn aquests cinc anys s'han registrat més de 44.000 dominis. Aquest estiu passat el nombre de dominis registrats en .CAT ha crescut quatre vegades més que el mateix període l'any passat i hi ha una taxa de renovacions de dominis molt superior a la mitja de la resta de dominis, ja que un 85% de les pàgines registrades es renoven anualment.\n\nUn altre indicador de la bona salud del domini, és la visibilitat de .cat i aquesta ens augura un futur molt pròsper. Cada dia [es veuen dominis .cat pel carrer](http://fotobloc.domini.cat/) i als mitjans de comunicació, el que indica la naturalitat amb la que el domini s'ha instal·lat a les nostres vides. I no només perquè utilitzen empreses i particulars catalans, sinó per la normalitat amb la que empreses estrangeres fan servir el .cat per adreçar-se als seus clients. Aquest és el cas de multinacionals com [Microsoft](http://microsoft.cat/), [Google](http://google.cat/) o [Decathlon](http://decathlon.cat/), que empren pàgines .cat per comunicar específicament els seus productes i serveis.\n\nPerò també cal reconèixer part de la positiva evolució de .cat a la bona tasca que es realitza des de la Fundació puntCAT, l'organització privada sense ànim de lucre des de la qual es gestiona el domini. L'estratègia que he seguit per aplicar al domini la tecnologia més innovadora, per reduir els preus a mida que ha estat possible i per reinvertir els beneficis d'operació en divulgació i en ajuts a projectes que potenciïn la nostra comunitat virtual, ha portat al domini .CAT a ser un referent mundial i un model a seguir per molts altres dominis. puntCAT és reiteradament convidat a compartir la seva experiència a la primera línia dels diferents fòrums i congressos sobre la governança d'Internet. A més a més, són membres en diferents associacions de dominis, com [ICANN](http://www.icann.org/), [CENTR](http://www.centr.org/), [LACTLD](http://www.lactld.org/), [ECLID](http://eclid.eu/) ... ECLID és l'associació europea de dominis culturals i lingüístics, uns dominis que, seguint les passes de .cat, treballen per aconseguir ben aviat una extensió pròpia per la seva cultura (.bzh pels bretons, .cym pels gal·lesos, .eus pels bascos, .gal pels galecs i .scot pels escocesos). Aquestes comunitats han vist clar que un domini propi ajuda a la teva cultura a sortir de la invisibilitat i a guanyar-se un lloc a la xarxa, a més de que la teva llengua es pot convertir en llengua de comunicació de multinacionals (com passa amb les empreses que empren el català en les seves pàgines .cat). És per això que puntCAT, actualment únic domini d'aquesta espècie amb 5 anys de fructífera experiència, és membre assessor d'ECLID.\n\n \nPerò la Fundació puntCat eś molt conscient que encara queda molt camí per recórrer i que per això és necessari el suport de la gent.\n\nPer molt anys i molts més èxits domini .CAT.\n\n \n", "date": "2010-10-10 18:05:55", "id": "1306", "title": "Cinquè aniversari del domini .CAT" }, { "content": "[WICCAC](http://wiccac.cat), Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics ha publicat l'[actualització corresponent al mes de setembre del 2010](http://wiccac.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=666&Itemid=2) del [Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.cat/webscat.html).\n\nResum de dades destacades:\n\n * El percentatge global d'ús del català és del 59,16% (mitjà), molt similar al del mes anterior (59,14%).\n\n\n * Hi ha 11 dels 35 sectors analitzats a l'estudi que tenen un percentatge d'ús del català inferior al 50%. N'hi ha 6 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 5 inferior al 30% (molt baix).\n\n\n\n \nEl més destacat:\n\n * Respostes de [Lufthansa](http://www.lufthansa.es/ \"Lufthansa\") i [Air France](http://www.airfrance.es/ \"Air France\") a la queixa de WICCAC per l'absència del català en les seves pàgines web. Com vam informar en l'[actualització del resum de situació del baròmetre a 31-7-2010](http://wiccac.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=661&Itemid=2 \"Actualització del resum de situació del baròmetre a 31-7-2010\"), a conseqüència de l'informe elaborat per la Plataforma per la Llengua sobre la presència del català en la megafonia dels vols i en les webs de les companyies aèries que operen en els territoris de parla catalana, WICCAC es va dirigir a deu de les principals companyies aèries que no disposen de web en català (Lufthansa, Swiss Air Lines, Air Berlin, Alitalia, Air France, Turkish Air Lines, Air Nostrum, Brussels Air Lines, Air Transat i British Airways), instant-les a realitzar la versió íntegra en català de tots els serveis de les seves webs. \n \nNomés dues d'aquestes companyies aèries han contestat a la queixa de WICCAC. Són Lufthansa i Air France - KLM. Agraïm i valorem aquestes dues respostes que, malgrat no adquirir cap compromís en ferm, expressen un respecte a la queixa feta, demostren un bon servei d'atenció a l'usuari i estan escrites en català. Esperem, però, que passin de les bones paraules al fets. Les altres vuit companyies aèries no s'han dignat a contestar la queixa feta per WICCAC. \n \n[Resposta de Lufthansa](http://wiccac.cat/documents/Resposta%20Lufthansa%206-9-2010.pdf \"Resposta de Lufthansa \\(6-9-2010\\)\") (6-9-2010) \n[Resposta d'Air France - KLM](http://wiccac.cat/documents/Resposta%20Air%20France%205-8-2010.pdf \"Resposta d'Air France - KLM \\(5-8-2010\\)\") (5-8-2010)\n\n\n * Cinquè aniversari de l'aprovació del [domini .cat](http://www.domini.cat/ \"Domini .cat\"). [Notícia a la pàgina web de la Fundació puntCAT](http://www.domini.cat/noticies/view.php?ID=459 \"Notícia a la pàgina web de la Fundació puntCAT \\(16-9-2010\\)\") (16-9-2010)\n\n\n * Campanya de la [Plataforma per la Llengua](http://www.plataforma-llengua.cat/ \"Plataforma per la Llengua\"): Sis gags humorístics, produïts conjuntament amb la productora Minoria Absoluta, conviden a reflexionar sobre les nostres actituds lingüístiques amb els nouvinguts. \n \nDes de WICCAC considerem molt oportuna aquesta campanya, ja que els gags (Catalans anònims, Reunió de veïns, Nen traductor, Esportistes integrats, L'hora catalana i Posar-ho difícil) tenen com a objectiu desemmascarar certes situacions i actituds lingüístiques que adoptem els catalanoparlants davant de persones nouvingudes, per tal de posar-ne en evidència els estereotips i tòpics que encara són ben presents en la gestió de la llengua catalana, sobretot quan aquesta es du a terme amb un nouvingut com a interlocutor. \n \n[Notícia a la pàgina web de la Plataforma per la Llengua](http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/1046 \"Notícia a la pàgina web de la Plataforma per la Llengua \\(14-9-2010\\)\") (14-9-2010) \n[Vídeos dels gags de la campanya](http://www.youtube.com/plataformaxllengua \"Vídeos dels gags de la campanya\")\n\n\n * També destaquem que de les webs incorporades aquest mes al baròmetre tenen versió en català, entre altres: [Diari Ara](http://www.arafaremundiari.cat/ \"Diari Ara\"), [Manel Camp](http://www.manelcamp.cat/ \"Manel Camp\"),[ Frit Ravich](http://www.fritravich.com/ \"Frit Ravich\") i [Rolser](http://www.rolser.com/ \"Rolser\").\n\n\n * En sentit negatiu, destaquem que de les webs incorporades aquest mes al baròmetre no tenen versió en català, entre altres: [Twitter](http://twitter.com/ \"Twitter\") i [Natura Bissé](http://www.naturabisse.es/ \"Natura Bissé\").\n\n\n", "date": "2010-10-10 18:18:03", "id": "1307", "title": "Baròmetre de l'ús del català a Internet - setembre del 2010" }, { "content": "La plataforma de vídeo en línia [Dailymotion](http://www.dailymotion.com) llança la versió en català del seu lloc web el dimecres 20 d'octubre de 2010.\n\nEs tracta de la primera pàgina de vídeos en línia a nivell internacional que ofereix en català una versió local per a l'audiència que vulgui rebre continguts en aquest idioma. El responsable a l'estat espanyol, Ferran Capo, considera que aquesta novetat pot ser un revulsiu perquè altres llocs web incorporin el català entre les seves opcions.\n\nSi teniu el navegador [correctament configurat en català](http://www.navegaencatala.cat) podreu accedir directament als continguts en aquesta versió.\n\n \n\n \n", "date": "2010-10-20 10:00:00", "id": "1308", "title": "Dailymotion en català" }, { "content": "Aquest dissabte 23 d'octubre se celebrarà una nova edició de la Viquitrobada a la [capital de la cultura catalana](http://ca.wikipedia.org/wiki/capital_de_la_cultura_catalana \"vp:capital de la cultura catalana\") d'enguany, que correspon a [Badalona](http://ca.wikipedia.org/wiki/Badalona \"vp:Badalona\"). L'objectiu de la trobada és parlar, discutir i planificar diferents aspectes del funcionament de la [Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia \"vp:Viquipèdia\"), els quals son inicialment plantejats durant la sessió per a ser portats posteriorment a deliberació a la pròpia Viquipèdia. Per altra banda, donada l'essència voluntària de la Viquipèdia, la Viquitrobada pretén ensenyar a tothom qui hi estigui interessat el funcionament dels diferents mecanismes que permeten l'avenç del projecte i que habitualment es realitzen a la xarxa.\n\nA més a més, en aquesta edició es farà coincidir, com comença a ser costum, l'assemblea general (i oberta al públic) de l'[associació Amical Viquipèdia](http://www.viquimedia.cat).\n\n## Programa \n\n * 10:00 Acollida \n * 10:30 Viquitrobada \n * Presentació, debat: La Viquipèdia i la gent gran. Anàlisi i propostes. \n * Presentació, debat: Criteris de Notabilitat. Debat i propostes per a la posterior discussió a la Viquipèdia. \n * Debat: El plagi i el parafrasejat similar. \n * Debat: Renovem la portada? Debat previ i idees. \n * Taula oberta: 10 anys de Viquipèdia, propostes i organització \n * 14:00 Dinar de germanor i sobretaula \n * 16:00 Viquitrobada \n * Capítol Wikimedia en català, o… Capítol Barcelona vs. Capítol Hong Kong / Nova York, \n * 17:00 assemblea oberta d'Amical Viquipèdia \n\n\n\n* * *\n\nTeniu més informació a la pàgina de la Viquipèdia: [Viquitrobada 2010](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Viquitrobada_2010 \"vp:Viquiprojecte:Viquitrobada 2010\").\n\nText extret de la [notícia al web d'Amical Viquipèdia](http://www.viquimedia.cat/viqui/Apunt:Viquitrobada_2010_i_Assemblea_Amical_Viquip%C3%A8dia). \n\n", "date": "2010-10-22 00:15:21", "id": "1309", "title": "Viquitrobada 2010 i Assemblea Amical Viquipèdia" }, { "content": "La natura oberta d'Internet està revolucionant la manera en què s'aprèn i es comparteix la informació. El [Festival Mozilla Drumbeat 2010](http://www.drumbeat.org/festival/ca) s'està celebrant aquesta setmana a Barcelona i està reunint a vora 400 docents, estudiants i tecnòlegs de diferents camps i de fins a més de 40 països d'arreu del món. \n \nL'objectiu de la iniciativa [Drumbeat](http://www.drumbeat.org) és aprendre mitjançant l'experimentació. En més de 130 sessions els participants estan convidats a jugar, aprendre, ensenyar, hackejar i donar forma al futur de l'educació i de la xarxa. \n \nAmb això, [Mozilla](http://www.mozilla.org) vol assegurar que Internet romangui obert i en constant evolució. Amb el Drumbeat, Mozilla assumeix un gir més enllà del navegador Firefox amb la intenció de construir quelcom més que programari i fer que la xarxa pugui ser més útil per a tothom. Per altra banda, també és una forma d'arribar a nous perfils professionals: professors, artistes, advocats, periodistes... Persones que, precisament, jugaran un paper clau en la configuració del futur de la xarxa. \n \nMozilla continua desenvolupament un Web obert i anima a tots els usuaris a fer el salt del consum a la creació. S'estan investigant altres àrees on es podrien combinar tecnologies obertes i així fomentar la creativitat per a millorar la vida de les persones i, per tant, l'educació, i l'aprenentatge virtual en particular, és un camp essencial per on començar.\n\nÉs important treballar en l'obertura del sistema educatiu i combinar-lo amb el treball que la comunitat ja està portant a terme per tal de millorar l'educació, tal com ha explicat Mitchell Baker, presidenta de Mozilla, present també al Festival.\n\n * Podeu seguir l'esdeveniment des del web: \n * Podeu també veure les fotos que s'hi han fet a: \n * Per a més informació sobre els diferents projectes sota l'aixopluc del Drumbeat podeu consultar els [articles al respecte a mozilla.cat](http://www.mozilla.cat/category/drumbeat)\n\n\n\n \n", "date": "2010-11-04 17:29:15", "id": "1310", "title": "Mozilla dóna suport a l'educació amb la iniciativa Drumbeat" }, { "content": "Ja hi ha disponible la versió en català de la distribució de GNU/Linux Fedora 14, un sistema operatiu complet de propòsit general, basat exclusivament en programari lliure.\n\nEl projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, ràpida innovació, meritocràcia i transparència per obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar. El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El projecte produeix aproximadament dues versions de Fedora l'any. Per a més informació, visiteu el lloc web del [projecte Fedora](http://fedoraproject.org).\n\nLes funcionalitats més importants en Fedora 14 són:\n\n * systemd: Substitueix el sistema d'administració del sistema i el sistema d'administració de les sessions, oferint capacitats concurrents agressives i capacitats administratives. \n\n\n * Spice: Proporciona una solució de codi obert completa per a la interacció amb escriptoris virtuals i proporciona accés remot d'alta qualitat a màquines virtuals de QEMU. \n\n\n * Meego Netbook UX: L'arquitectura Meego està dissenyada per donar suport a plataformes com netbooks, nettops i diversos dispositius incrustats. \n\n\n * Amazon EC2: Per primera vegada des de Fedora 8, Fedora es llançarà al núvol d'EC2. \n\n\n * Compilador de D: Compatibilitat amb D, un llenguatge de programació de sistemes. Està enfocat a la combinació de potència i alt rendiment de C i C++, amb la programació productiva dels llenguatges moderns com Ruby i Python. \n\n\n\nAlgunes característiques addicionals inclouen:\n\nActualització de Perl a la versió 5.12, Python a la versió 2.7, Boost a la versió 1.44, Netbeans a la versió 6.9, KDE a la versió 4.5, Eclipse al llançament Helios i Sugar a la versió 0.90.\n\nAl lloc web de Fedora hi ha [la llista completa](http://docs.fedoraproject.org/ca-ES/Fedora/14/html/Release_Notes/sect-Release_Notes-Welcome_to_Fedora_14.html#sect-Release_Notes-Overview \"http://docs.fedoraproject.org/ca-ES/Fedora/14/html/Release_Notes/sect-Release_Notes-Welcome_to_Fedora_14.html#sect-Release_Notes-Overview\") dels canvis.\n\nEls usuaris catalanoparlants poden gaudir d'aquesta completa distribució en la seva llengua gràcies al treball dels respectius equips de traducció del programari que inclou. Tant la instal·lació com les eines del sistema, els entorns d'escriptori i les aplicacions més populars estan traduïdes al català.\n\nTeniu més informació sobre com baixar la versió a la [web de Softcatalà](wiki/Rebost:Fedora \"http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Fedora\").\n\nVoluntariat per a la traducció de Fedora al català\n\nEl voluntariat per a la traducció de Fedora al català de Softcatalà és un voluntariat obert que té l'objectiu de garantir la disponibilitat d'aquesta distribució en llengua catalana. Des del nostre voluntariat coordinem la traducció de la instal·lació de Fedora, així com també les seves múltiples eines de sistema i la documentació. La localització en català dels diferents projectes que conformen la distribució Fedora, com ara el Gnome, el KDE, el Firefox o l'OpenOffice.org, correspon als respectius equips de traducció. Al voluntariat de traducció de Fedora estem sempre oberts a noves col·laboracions: només cal un bon domini de l'anglès i del català, uns coneixements mínims d'informàtica i molt entusiasme. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi al nostre web, [http://www.softcatala.org/wiki/Fedora](wiki/Fedora \"http://www.softcatala.org/wiki/Fedora\").\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2010-11-05 07:24:31", "id": "1311", "title": "Disponible la versió en català de la distribució de GNU/Linux Fedora 14" }, { "content": "Softcatalà presenta la traducció al català de la versió 4.0 del [VirtualBox](http://www.virtualbox.org), un programa lliure que permet virtualitzar sistemes operatius.\n\nAquesta versió nova, la primera sota el paraigües d'Oracle, té una interfície redissenyada que mostra ràpidament el contingut de les màquines virtuals, és compatible amb el format obert de fitxers de virtualització conegut com OPA, permet limitar la capacitat del processador a les màquines virtuals i inclou millores en l'apartat de so i accel·leració 3D. Podeu veure el [llistat complet de canvis a la pàgina del VirtualBox](http://www.virtualbox.org/wiki/Changelog).\n\nEl VirtualBox és multiplataforma, hi ha versions per al Windows, GNU/Linux i Mac OSX. En el cas del GNU/Linux, es presenten paquets precompilats per a diferents distribucions a més de permetre afegir repositoris per a les distribucions basades en sistemes Debian, com l'Ubuntu.\n\nPodeu baixar-vos el VirtualBox 4 en català (i també en variant valenciana al mateix paquet) al [rebost de programes de Softcatalà](wiki/Rebost:VirtualBox).\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/ \"http://www.softcatala.org\").\n", "date": "2011-01-04 08:30:44", "id": "1312", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del VirtualBox 4.0" }, { "content": "Es presenta la versió 4.2 del Recull de termes de Softcatalà. Es tracta d'un recull de termes informàtics en anglès amb la corresponent traducció al català, elaborat i actualitzat de manera continuada per Softcatalà. Aquests termes han estat extrets dels textos originals en anglès dels diferents programes que Softcatalà ha traduït fins ara, o que estan en procés de traducció.\n\nAquest document és una eina important i útil per a traductors ja que inclou les traduccions de gairebé 1.967 entrades, algunes de les quals apareixen força sovint en els textos que cal traduir i per a les quals -de vegades- resulta força enrevessat de trobar una traducció adequada i coherent. En altres ocasions, les traduccions ja estan normalitzades i Softcatalà es limita a deixar-ne constància en aquest recull.\n\nLa versió que es presenta avui recull 154 canvis, que inclouen termes nous i esmenes. Els termes nous que s'hi recullen són principalment de l'àmbit de la telefonia mòbil, d'aplicacions d'Internet i d'aplicacions gràfiques fruit de l'experiència recollida en aquest àmbits per Softcatalà amb projectes recents.\n\nTothom qui vulgui fer algun comentari o suggeriment sobre aquest nou Recull ho pot fer mitjançant la llista la llista de correu de terminologia; per a donar-s'hi d'alta només cal accedir a la pàgina de llistes de Softcatalà (). \n \nEs pot accedir al nou Recull de termes des de l'adreça . Aquesta edició del recull ha estat revisada pel centre de terminologia TERMCAT. \n \nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2011-01-04 20:51:22", "id": "1313", "title": "Softcatalà presenta el nou Recull de termes versió 4.2" }, { "content": "Text copiat de la [nota de premsa a la Viquipèdia en català](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Notes_de_premsa/10_anys_amb_la_Viquip%C3%A8dia). Allà podeu trobar més enllaços i imatges.\n\nEl 15 de gener de 2001 nasqué la Viquipèdia i el 16 de març del mateix any ho féu la [Viquipèdia en català](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia_en_catal%C3%A0 \"Viquipèdia en català\"). Ambdós projectes celebren deu anys d'existència l'any 2011. Amb motiu d'aquest desè aniversari, la [Fundació Wikimedia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia \"Fundació Wikimedia\") ha engegat un projecte col·laboratiu de celebració arreu del món. A la Viquipèdia en català també volem celebrar el nostre aniversari.\n\n* * *\n\n### Deu anys plens de reptes\n\nL'obra de referència més gran a Internet celebra enguany el seu desè aniversari. [Jimmy Wales](http://ca.wikipedia.org/wiki/Jimmy_Wales \"Jimmy Wales\") va fundar la Viquipèdia, «l'enciclopèdia de contingut lliure que tothom pot millorar», el mes de gener de l'any 2001. El 2004 assolí un milió d'articles repartits en 100 idiomes diferents. Actualment la Viquipèdia supera dinou milions d'articles en 270 llengües amb l'objectiu de crear «un món en què cada persona del planeta tingui accés lliure a la suma de tot el saber de la humanitat».\n\nL'any 2004, per tal de poder mantenir financerament els servidors on s'hostatja la Viquipèdia, Jimmy Wales va crear la Fundació Wikimedia. Aquesta Fundació es finança fonamentalment amb donacions i es dedica a donar suport a la comunitat d'autors de la Viquipèdia, però ni és propietària dels seus continguts ni interfereix pas en la seva línia editorial. Cada versió lingüística de la Viquipèdia l'organitza i la gestiona lliurement la seva comunitat d'autors.\n\nAl llarg d'aquests 10 anys s'han anat creant associacions per donar suport als autors de la Viquipèdia i promocionar-la a nivell local. Algunes d'aquestes associacions tenen un contracte renovable anualment amb la Fundació que els permet anomenar-se \"Local Chapters\".\n\nLa Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, fou la segona versió idiomàtica en comptar amb algun article (després de la versió anglesa) i la tercera en ser creada. En Jimmy Wles quan va anunciar la intenció de crear la Viqupèdia en altres llengües esmenta que estaria bé fer-ho en francès i alemany i diu que l'usuari [Cdani s'havia oferit a no infringir-los el seu terrible anglès si feien la Viquipèdia en català](http://lists.wikimedia.org/pipermail/wikipedia-l/2001-March/000048.html). El primer article de la Viquipèdia en català (i el primer en una versió no anglesa) fou «[àbac](http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80bac \"Àbac\")», creat el 17 de març del 2001 a les 01:41 UTC per Daniel José Queralto editant com usuari anònim [194.158.80.xxx](http://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Contribucions/194.158.80.xxx \"Especial:Contribucions/194.158.80.xxx\") amb [rang IP](http://ca.wikipedia.org/wiki/Adre%C3%A7a_IP \"Adreça IP\") a Andorra. Uns minuts despres [continuar editant](http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=%C3%80bac&action=historysubmit&diff=11351&oldid=3va) amb el compte d'[Usuari Cdani](http://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Cdani \"Usuari:Cdani\"). Al cap de dos anys es catalanitzà el nom «Wikipedia» com a «Viquipèdia»[(i)](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Nom_de_la_Viquip%C3%A8dia \"Viquipèdia:Nom de la Viquipèdia\") i d'ençà no ha parat de créixer fins arribar, aquest 21 de desembre de 2010, a 300.000 articles, tot superant la versió en noruec i situant-se tretzena en nombre d'articles.\n\nSegons les dades del passat mes de novembre, la Viquipèdia en català fou visitada 18,9 milions de vegades, és a dir una mitjana de set vegades per segon, cosa que representa un nou rècord històric. I els usuaris actius a la Viquipèdia en català ja som 1.730.\n\n« | Imagineu un món on tothom tingués lliure accés a tot el coneixement humà. Això és el que estem fent. | \n---|---|--- \n \n—Jimmy Wales \n \n### Què ens espera pel 2011\n\nAmb motiu del desè aniversari, la Fundació Wikimedia està coordinant un projecte ([ten.wikipedia.org](http://ten.wikipedia.org/w/index.php?title=Main_Page/ca&uselang=ca)) per aglutinar totes les activitats que es faran arreu del món. De moment ja hi ha una seixantena d'esdeveniments programats a sis continents. El primer fou el 19 de desembre amb una viquitrobada i recaptació de fons a Londres.\n\nA la Viquipèdia en català també celebrarem el nostre propi aniversari. Al llarg de la setmana del 16 de març es produiran diversos esdeveniments per celebrar aquesta efemèride, alguns encara per confirmar. De ben segur que els dies 17 i 18 de març es duran a terme xerrades i ponències. El dissabte dia 19 serà el dia més important pel que fa als actes: se celebrarà la Festa d'Edició Simultània, on des de diferents ubicacions dels Països Catalans (Escaldes-Engordany –on es va escriure el primer article i Capital de la Cultura Catalana 2011–, l'Alguer, Alacant, Maó, Fraga, etc.) s'intentarà arribar als 10.000 editors en un dia. Vegeu [Viquipèdia:10 anys de la Viquipèdia](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:10_anys_de_la_Viquip%C3%A8dia \"Viquipèdia:10 anys de la Viquipèdia\").\n\nPel 2011 es preveuen alguns canvis a la Viquipèdia en català i el que més notaran els visitants serà un canvi de portada que abandonarà parcialment o total l'agrupament d'informació en pestanyes, característic de la nostra Viquipèdia.\n\n### La nostra Viquipèdia, líder en qualitat\n\nDes de fa més d'un any (2 de gener de 2010), la Viquipèdia en català lidera la [llista de 1000 articles que tota viquipèdia hauria de tenir](http://meta.wikimedia.org/wiki/Llista_de_viquip%C3%A8dies_per_mostra_d%27articles \"meta:Llista de viquipèdies per mostra d'articles\"). A gener del 2011, la Viquipèdia en català . és la primera d'aquesta llista amb 90,2 punts, davant de la Viquipèdia en anglès (a 3,7 punts) i la Viquipèdia en alemany (a 22 punts). D'aquests mil articles essencials elegits per [Meta-Wiki](http://ca.wikipedia.org/wiki/Meta-Wiki \"Meta-Wiki\"), la Viquipèdia en català no en té cap d'absent ni cap esborrany i en té 823 que són considerats articles llargs. A més a més, 95 articles de la llista estan més desenvolupats a la Viquipèdia en català que en qualsevol altra edició (per exemple: [Mamífer](http://ca.wikipedia.org/wiki/Mam%C3%ADfer \"Mamífer\"), [Amèrica del Nord](http://ca.wikipedia.org/wiki/Am%C3%A8rica_del_Nord \"Amèrica del Nord\"), [Diego Velázquez](http://ca.wikipedia.org/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez \"Diego Velázquez\"), [Ovella](http://ca.wikipedia.org/wiki/Ovella \"Ovella\"), [Cristòfor Colom](http://ca.wikipedia.org/wiki/Crist%C3%B2for_Colom \"Cristòfor Colom\"), [Nombre](http://ca.wikipedia.org/wiki/Nombre \"Nombre\"), [Voltaire](http://ca.wikipedia.org/wiki/Voltaire \"Voltaire\"), [Escultura](http://ca.wikipedia.org/wiki/Escultura \"Escultura\"), [Domesticació](http://ca.wikipedia.org/wiki/Domesticaci%C3%B3 \"Domesticació\"), [Arc (arquitectura)](http://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_%28arquitectura%29 \"Arc \\(arquitectura\\)\"), [Espècie amenaçada](http://ca.wikipedia.org/wiki/Esp%C3%A8cie_amena%C3%A7ada \"Espècie amenaçada\") o [Tim Berners-Lee](http://ca.wikipedia.org/wiki/Tim_Berners-Lee \"Tim Berners-Lee\")).\n\nLa Viquipèdia en català ja compta amb 370 [articles de qualitat](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat \"Viquipèdia:Articles de qualitat\") i una vuitantena [de bons](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_bons \"Viquipèdia:Articles bons\"), cosa que la situa a la desena posició pel que fa a articles de qualitat. Per a més informació podeu veure la [llista dels articles de qualitat ordenada cronològicament](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat/Llista_cronol%C3%B2gica \"Viquipèdia:Articles de qualitat/Llista cronològica\").\n\nSom conscients que les crítiques més ferotges a la Viquipèdia solen anar dirigides als articles de poca qualitat i que presenten errades. Per aquest motiu, com cada any, hem engegat la [Gran Quinzena Anual de la Qualitat](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Gran_Quinzena_Anual_de_la_Qualitat \"Viquipèdia:Gran Quinzena Anual de la Qualitat\"), que acabà el diumenge 2 de gener, per deixar de banda la creació frenètica d'articles i centrar-nos especialment en les tasques de manteniment. Aquesta quinzena ha acabat amb un balanç d'unes 4.000 millores als articles.\n\n### La Viquipèdia al carrer\n\nMolts dels actes del 10è aniversari se celebraran amb el suport logístic de les associacions que donen suport a la Viquipèdia arreu del món. Els viquipedistes assistents a la trobada a la Biblioteca de Catalunya el 19 de juliol de 2008 van prendre la decisió, reiterada en les trobades anuals posteriors, de crear una associació pròpia i demanar el seu reconeixement com a capítol local. L'associació és una eina per sortir del ciberespai, trepitjar el carrer i promoure la Viquipèdia i els projectes germans entre la gent que no hi entraria per la xarxa. Amical Viquipèdia participa activament en l'organització de diferents actes en els [territoris de parla catalana](http://ca.wikipedia.org/wiki/Pa%C3%AFsos_Catalans \"Països Catalans\").\n\nEls membres de l'[associació](http://www.viquimedia.cat/viqui/P%C3%A0gina_principal) són una combinació de viquipedistes, contribuents a altres projectes germans i gent que encara que no escriu però que ajuda activament els projectes des de l'associació.\n\nHi ha altres associacions que donen suport a la Viquipèdia en altres llengües i països, com per exemple Wikimedia França i Wikimedia Polònia. Aquestes associacions estan presents als respectius portals comunitaris de les viquipèdies en francès i en polonès. En el nostre cas la comunitat de viquipedistes en català durant el mes de abril de 2010 decidí \"posar a la pàgina del portal comunitari de viquipèdia un espai amb dades de la associació, les activitats i un enllaç a la pàgina web\".\n\nLes activitats que ha fet la associació fins ara per tal d'ajudar la Viquipèdia es poden llegir als seus [informes periòdics](http://www.viquimedia.cat/viqui/Resums_mensuals_d%27activitats). Fonamentalment, es posa en contacte amb entitats del món cultural perquè col·laborin amb la Viquipèdia, ja sigui alliberant continguts o fomentant la participació, facilita interlocutors pels mitjans de comunicació, fa cursets d'edició a la Viquipèdia i fomenta l'ús responsable de la Viquipèdia a les escoles.\n\nLa associació encara no té l'estatus de Local Chapter de la Wikimedia Foundation tot i que l'ha demanat des del mes d'agost del 2008. Els motius d'aquest endarreriment són que l'àmbit territorial de la associació no coincideix amb un únic estat i que s'encavalca amb el territori d'actuació de les associacions francesa i italiana. Tanmateix, les normes no estableixen explícitament que això fos un impediment. Als òrgans de la Wikimedia Foundation hi ha divisió d'opinions, per exemple, el fundador de la Viquipèdia, en [Jimmy Wales ha expressat públicament el seu suport al reconeixement d'aquest Chapter igual com ho ha fet en altres casos similars](http://meta.wikimedia.org/wiki/Wikimedia_CAT/en/Survey#Board_members.27_opinion), en canvi membres molt actius del Chapters Comitee, com per exemple [Delphine Ménard, estan totalment en contra que hi hagi chapters que no coincideixin amb estats](http://meta.wikimedia.org/wiki/Wikimedia_CAT/Minutes3).\n\nAquesta situació perjudica en el sentit de no poder-se beneficiar de les facilitats que tenen els Local Chapters reconeguts per promoure els projectes com ara, per exemple, no poder compartir experiències a les reunions entre associacions de diferents països, finançar els projectes de promoció de la Viquipèdia amb part dels diners que donen els lectors. En qualsevol cas, des de la Wikimedia Foundation hi ha una clara voluntat de cooperar com més com fos possible mentre no s'aprova l'estatus de \"Local Chapter\", i donen tot el suport personal que poden.\n\n### Campanya de donacions\n\nA principis del mes de novembre començà la campanya anual de recaptació de fons per a mantenir lliure la Viquipèdia. Aquest 1 de gener es va arribar a la meta de setze milions de dòlars que s'havia proposat la [Fundació Wikimedia](http://wikimediafoundation.org/wiki/Home \"wikimedia:Home\") gràcies a mig milió de donacions individuals, sent la campanya més reeixida de la història de la Fundació.\n\nEls fons recaptats per aquesta campanya anual contribuiran als 20,4 milions de dòlars, pressupost de funcionament pel 2010–2011 de la Fundació, que cobreix les despeses de tecnologia per mantenir els llocs de Wikimedia en execució i disponible a les persones en tot el món, els programes per a facilitar l'ús de la Viquipèdia, i els programes per incentivar a participar i contribuir com a voluntaris.\n\n## Vídeo de celebració de l'aniversari del fundador Jimmy Wales\n\nFeu clic a la icona de CC per accedir als subtítols\n", "date": "2011-01-14 22:23:20", "id": "1314", "title": "10 anys amb la Viquipèdia" }, { "content": "D'ençà uns mesos, Softcatalà és present a les següents xarxes socials:\n\nFacebook: \n\nTwitter: [http://twitter.com/softcatala](http://twitter.com/softcatala)\n\nIdenti.ca: \n\nTant Facebook com Identi.ca disposen de versions en català gràcies a la feina de les respectives comunitats de traducció formada per voluntaris.\n\nSi sou usuaris d'aquestes xarxes socials, us animem a què hi formeu part per ajudar a donar la màxima difusió possible a la informàtica i al programari en català. Només heu de clicar a «M'agrada» a la pàgina de Softcatalà del Facebook, o fer-vos seguidors a les pàgines de Softcatalà del Twitter o l'Identi.ca. Addicionalment, ens hi podeu transmetre les vostres opinions mitjançant comentaris a la plana del Facebook o mitjançant l'etiqueta (hashtag) #softcatala a Twitter o Identi.ca.\n\nMitjançant aquestes xarxes socials, ens agradaria tenir una relació més fluïda amb la Comunitat Softcatalà, des d'usuaris fins a traductors, promocionar els productes informàtics en català (tant de Softcatalà com d'altres), informar sobre l'actualitat més rellevant sobre el català a les TIC per tal que els usuaris se'n puguin fer ressò en la seva xarxa social personal i, finalment, transmetre millor el dia a dia de l'associació. Tot això afegit als canals tradicionals d'informació de Softcatalà: les novetats a través del nostre web (530.000 visitants mensuals) i el butlletí per correu electrònic que actualment compta amb més de 38.000 subscriptors i al qual us podeu subscriure des de la portada del nostre lloc web.\n\nAvui dia la disponibilitat de programari en català no és el problema de fa uns anys, ja que tenim centenars o milers de programes en català que poden satisfer perfectament les necessitats diàries dels usuaris. Tanmateix, el principal problema actual del programari en català és la seva difusió, que s'enfronta amb el desconeixement de la seva existència per part dels usuaris, la manca de mitjans de referència especialitzats en català, el silenci dels mitjans tradicionals majoritaris o la manca de suport i difusió al programari en català per part de les institucions públiques. Aquesta situació és especialment preocupant quan empreses de referència estan apostant pel català i diverses comunitats de traductors voluntaris dediquen esforços de forma altruista per oferir programari en català.\n\nPer aquestes raons, la difusió que puguin fer els usuaris del programari en català és cabdal. En aquest sentit, des de Softcatalà ens agradaria comptar amb la vostra col·laboració a les xarxes socials per tal que tots els usuaris que així ho vulguin puguin gaudir de la informàtica en català.\n\nUs esperem a les xarxes socials!\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](../ \"http://www.softcatala.org\").\n", "date": "2011-01-25 10:12:14", "id": "1315", "title": "Softcatalà a les xarxes socials (Facebook, Twitter i Identi.ca)" }, { "content": "El LibreOffice ([http://www.libreoffice.org](http://www.libreoffice.org/ \"http://www.libreoffice.org\")) és un nou paquet ofimàtic creat i gestionat per la comunitat de programari lliure a partir de l'OpenOffice.org. Promogut per l'associació internacional sense afany de lucre The Document Foundation ([http://www.documentfoundation.org](http://www.documentfoundation.org/ \"http://www.documentfoundation.org\")), Softcatalà ha adaptat la traducció catalana de l'OpenOffice.org a aquest nou paquet ofimàtic, tant a l'estàndard general com a la variant valenciana de la llengua. The Document Fundation disposa del suport d'associacions i empreses d'arreu del món, entre les que s'inclouen Google, Canonical, Novell, GNOME Foundation o RedHat.\n\nEl LibreOffice 3.3, que tot i aquesta numeració és la primera versió estable del paquet, permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. El paquet ofimàtic inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per ser productius en un món modern.\n\nEl LibreOffice 3.3 es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux i Mac en 112 llengües i variants. El podeu descarregar des del Rebost de Softcatalà:\n\n[https://www.softcatala.org/programes/libreoffice/](wiki/Rebost:LibreOffice \"https://www.softcatala.org/programes/libreoffice/\")\n\nEl paquet ofimàtic incorpora diverses característiques noves i úniques. Les més populars entre els membres de la comunitat, sense cap ordre en particular, són:\n\n * Capacitat d'importar i treballar amb fitxers vectorials SVG. \n * Fàcil inserció de pàgines de títol i el format de la seva numeració en Writer. \n * Una eina de navegació més útil pel Writer. \n * Millora de l'ergonomia en el Calc per al full i la gestió de les cel·les. \n * Filtres d'importació de documents del Microsoft Works i del Lotus Word Pro. \n * Extensions que proporcionen la importació de documents PDF. \n\n\n\nEl LibreOffice 3.3 també proporciona totes les noves característiques de l'OpenOffice.org 3.3, com ara la gestió de noves propietats personalitzades, incrustació de fonts estàndard de PDF en els documents PDF, el nou tipus de lletra Liberation Narrow, la protecció de documents millorada al Writer i al Calc; dígits decimals automàtics de format al Calc, un milió de files en un full de càlcul, noves opcions per a la importació CSV al Calc, inserció d'objectes de dibuix en els gràfics, millor gestió del disseny de diapositives a l'Impress, una nova interfície fàcil d'usar a l'Impress, etiquetes de color de full al Calc, etc. Diverses d'aquestes noves característiques van ser aportades pels membres de l'equip del LibreOffice abans de la formació de la Document Foundation.\n\nQuant a la Document Foundation\n\nThe Document Foundation (TDF) té la missió de facilitar en els propers mesos l'evolució de la Comunitat de l'OpenOffice.org en una organització nova, oberta, independent i basada en el mèrit. Una fundació independent representa un millor reflex dels valors dels col·laboradors, usuaris i partidaris, i permetrà a una comunitat més eficaç, eficient i transparent. TDF protegeix les inversions anteriors, es construeix sobre els èxits de la primera dècada de l'OpenOffice.org i fomenta una àmplia participació de la comunitat, que és qui coordinarà l'activitat.\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2011-02-03 13:13:41", "id": "1316", "title": "Softcatalà i The Document Foundation presenten el LibreOffice 3.3 en català" }, { "content": "L'OpenOffice.org és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 3.3 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice.org i és la primera gran versió que es fa pública després que Oracle comprés Sun Microsystems.\n\nL'OpenOffice.org 3.3 es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux, Unix, Mac i Solaris.\n\nEl paquet ofimàtic inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari.\n\nEntre les novetats d'aquesta versió, cal destacar:\n\n * Gestió de noves propietats personalitzades als documents \n * Incrustació de tipus de lletra PDF estàndard \n * La inclusió del tipus de lletra nou «Liberation Narrow» \n * Protecció de documents millorada (Writer i Calc) \n * L'ampliació a un milió de files al full de càlcul \n * Redisseny de la interfície d'usuari de l'Impress \n\n\n\nPodeu consultar la llista completa de canvis a la [pàgina oficial de característiques noves](http://www.openoffice.org/dev_docs/features/3.3/index.html \"http://www.openoffice.org/dev_docs/features/3.3/index.html\"). Podeu baixar la darrera versió des del Rebost:\n\n[http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:OpenOffice.org](wiki/Rebost:OpenOffice.org \"http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:OpenOffice.org\")\n\nCrida a la participació\n\nEl projecte de traducció necessita més voluntaris. Si sou usuaris de l'OpenOffice.org i esteu interessats en ajudar amb el projecte, no dubteu en passar-vos per la pàgina del projecte de l'OpenOffice.org a Softcatalà i apuntar-vos a les llistes de correu, on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per involucrar-vos en el projecte. Probablement l'OpenOffice.org sigui un dels projectes més importants del programari lliure i una de les traduccions amb més transcendència del català.\n\n \n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2011-02-07 07:26:44", "id": "1317", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 3.3" }, { "content": "6 de febrer de 2011\n\nDesprés de 24 mesos de desenvolupament constant, el projecte Debian anuncia la nova versió estable 6.0 (nom en clau \"Squeeze\"). Debian 6.0 és un sistema operatiu lliure que es presenta per primera vegada en doues variants. Conjuntament amb Debian GNU/Linux, en aquesta versió s'ha introduït Debian GNU/kFreeBSD com a \"mostra de tecnologia\".\n\nDebian 6.0 inclou els entorns d'escriptori KDE, GNOME, Xfce i LXDE així com tot tipus d'aplicacions de servidor. També ofereix compatibilitat amb el FHS v2.3 i programari desenvolupat per a la versió 3.2 de la LSB.\n\nDebian funciona en un ampli rang d'ordinadors que van des d'agendes electròniques i ordinadors portàtils fins a supercomputadors, sense descurar cap maquinari intermedi. En total, Debian GNU/Linux dóna suport a nou arquitectures: PC de 32 bits / Intel IA-32 (`i386`), PC de 64 bits / Intel EM64T / x86-64 (`amd64`), Motorola/IBM PowerPC (`powerpc`), Sun/Oracle SPARC (`sparc`), MIPS (`mips` (big-endian) i `mipsel` (little-endian)), Intel Itanium (`ia64`), IBM S/390 (`s390`) i ARM EABI (`armel`).\n\nDebian 6.0 \"Squeeze\" introdueix mostres de tecnologia dels ports al nucli del projecte FreeBSD emprant el conegut entorn d'usuari Debian/GNU: Debian GNU/kFreeBSD per a PC de 32 bits (`kfreebsd-i386`) i per a PC de 64 bits (`kfreebsd-amd64`). Aquests ports són els primers a ser inclosos en un llançament de Debian sense estar basats en el nucli de Linux. El suport de programari de servidor comú és fort i combina les característiques existents de les versions de Debian basades en Linux amb les conegudes característiques úniques del món BSD. No obstant, per aquest llançament, aquests ports són encara limitats, ja que per exemple algunes característiques avançades d'escriptori encara no estan suportades.\n\nUna altra novetat és el nucli de Linux completament lliure, que ja no conté fitxers problemàtics de firmware. Aquests es van dividir en paquets separats i es van moure de l'arxiu principal de Debian a l'àrea no lliure («non-free») del nostre arxiu, que no és activada per defecte. D'aquesta manera els usuaris de Debian tenen la possibilitat d'emprar un sistema operatiu completament lliure, però també poden triar emprar els fitxers no lliures de firmware si fos necessari. En cas de necessitar fitxers de firmware durant la instal·lació, aquests poden ser carregats pel sistema d'instal·lació, també estan disponibles imatges de CD i arxius «tar» per instal·lacions des d'USB. Podeu trobar més informació a la [pàgina wiki del Firmware](http://wiki.debian.org/Firmware) de Debian.\n\nA més, Debian 6.0 introdueix un sistema d'arrencada basat en dependències, fent que l'arrencada del sistema sigui més ràpida i robusta degut a l'execució en paral·lel dels «scripts» i el seguiment correcte de dependències entre ells. Alguns altres canvis fan més còmode l'ús de Debian en portàtils petits, com per exemple la introducció del KDE Plasma shell per a Netbook.\n\nAquest llançament inclou un bon nombre de paquets de programari actualitzats, tals com:\n\n * l'entorn d'escriptori KDE 4.4.5\n * una versió actualitzada de l'entorn d'escriptori GNOME 2.30\n * l'entorn d'escriptori Xfce 4.6\n * LXDE 0.5.0\n * X.Org 7.5\n * OpenOffice.org 3.2.1\n * GIMP 2.6.11\n * Iceweasel 3.5.16 (una versió sense marca registrada de Mozilla Firefox)\n * Icedove 3.0.11 (una versió sense marca registrada de Mozilla Thunderbird)\n * PostgreSQL 8.4.6\n * MySQL 5.1.49\n * GNU Compiler Collection 4.4.5\n * Linux 2.6.32\n * Apache 2.2.16\n * Samba 3.5.6\n * Python 2.6.6, 2.5.5 i 3.1.3\n * Perl 5.10.1\n * PHP 5.3.3\n * Asterisk 1.6.2.9\n * Nagios 3.2.3\n * Xen Hypervisor 4.0.1 (amb suport tant de dom0 com de domU)\n * OpenJDK 6b18\n * Tomcat 6.0.18\n * més de 29.000 altres paquets de programari llestos per a ser utilitzats, empaquetats a partir de gairebé 15.000 paquets font.\n\n\n\nDebian 6.0 inclou més de 10.000 paquets nous com el navegador Chromium, la solució de monitorització Icinga, la interfície d'usuari per administració de paquets «Software Center», l'administrador de xarxa wicd, les eines de contenidors de Linux lxc i l'entorn de clústers Corosync.\n\nAmb aquesta àmplia selecció de paquets, Debian es manté fidel als seus objectius de ser el sistema operatiu universal. És un sistema adequat per a molts usos diferents: des de sistemes d'escriptori a netbooks; des de servidors de desenvolupament a sistemes de clústers; i per a bases de dades, servidors web o d'emmagatzemament. Els esforços addicionals de control de qualitat com les comprovacions d'instal·lació i actualització automàtiques de tots els paquets en l'arxiu de Debian, asseguren Debian 6.0 compleix amb les grans expectatives que els usuaris tenen d'un llançament estable de Debian. És tan sòlid com una roca i s'ha comprovat de forma rigorosa.\n\nComençant amb Debian 6.0, les \"Distribucions Personalitzades de Debian\" s'han reanomenat a [\"Barreges Pures de Debian\"](http://blends.alioth.debian.org/). La seva cobertura s'ha incrementat agregant [Debian Accessibility](http://www.debian.org/devel/debian-accessibility/), [DebiChem](http://debichem.alioth.debian.org/), [Debian EzGo](http://wiki.debian.org/DebianEzGo), [Debian GIS](http://wiki.debian.org/DebianGis) i [Debian Multimedia](http://blends.alioth.debian.org/multimedia/tasks/index) a les ja existents [Debian Edu](http://wiki.debian.org/DebianEdu), [Debian Med](http://www.debian.org/devel/debian-med/) i [Debian Science](http://wiki.debian.org/DebianScience) \"barreges pures\". [Es pot navegar](http://blends.alioth.debian.org/) el llistat complet de totes les barreges, incloent els paquets que els usuaris nominin a ser incloses en el pròxim llançament.\n\nDebian es pot instal·lar des de diversos suports d'instal·lació com discs Blu-ray, DVD, CD, llapis USB o des de xarxa. GNOME és l'entorn d'escriptori predeterminat i per això està inclòs en el primer CD. Els altres entorns d'escriptori (KDE, Xfce o LXDE) es poden instal·lar a través de dos imatges alternatives de CD. També es pot seleccionar l'entorn d'escriptori desitjat des dels menús d'arrencada dels CD/DVD. De nou, amb Debian 6.0 estan disponibles CD i DVD multi-arquitectura que permeten la instal·lació de múltiples arquitectures des d'un sol disc. La creació de suports arrencables d'instal·lació USB s'ha simplificat en gran mesura. Per a més detalls, veieu el [Manual d'instal·lació](http://www.debian.org/releases/squeeze/installmanual).\n\nA més dels suports d'instal·lació normals, Debian GNU/Linux també es pot emprar sense necessitat d'instal·lació. Les imatges especials emprades, conegudes com imatges en viu («live»), estan disponibles per a CD, llapis USB i arrencada des de xarxa. Inicialment, aquestes només es proporcionen per a les arquitectures `amd64` i `i386`. També és possible emprar aquestes imatges en viu per a instal·lar Debian GNU/Linux.\n\nEl procés d'instal·lació Debian GNU/Linux 6.0 ha millorat de diverses maneres, incloent una selecció més senzilla de la configuració de l'idioma i el teclat, i el procés de partir volums lògics, RAID i sistemes xifrats. S'ha afegit suport per als sistemes de fitxers ext4 i Btrfs, i (en l'arquitectura de kFreeBSD) el sistema de fitxers Zettabyte (ZFS). Els sistema d'instal·lació de Debian GNU/Linux s'ha traduït a 70 idiomes.\n\nLes imatges d'instal·lació de Debian ja es poden descarregar a través de [BitTorrent](http://www.debian.org/CD/torrent-cd/) (el mètode recomanat), [jigdo](http://www.debian.org/CD/jigdo-cd/#which) o [HTTP](http://www.debian.org/CD/http-ftp/); vegeu [Debian en CD](http://www.debian.org/CD/) per a més informació. Aviat també estarà disponible en discs físics de DVD, CD-ROM i Blu-ray per part de nombrosos [venedors](http://www.debian.org/CD/vendors).\n\nL'actualització a Debian GNU/Linux 6.0 des de la versió anterior, Debian GNU/Linux 5.0 (nom en clau \"Lenny\"), es gestiona automàticament per l'eina de gestió de paquets apt-get per la majoria de configuracions, i fins a cert punt també per l'eina de gestió de paquets aptitude. Com sempre, els sistemes Debian GNU/Linux es poden actualitzar sense problemes, sense gaire bé temps d'inactivitat, però és força recomanat llegir les [notes de llançament](http://www.debian.org/releases/squeeze/releasenotes) així com el [manual d'instal·lació](http://www.debian.org/releases/squeeze/installmanual) per evitar possibles problemes i per a les instruccions detallades de con instal·lar i actualitzar. Les notes de llançament es seguiran millorant i traduint a més idiomes en les setmanes posteriors al llançament.\n\n## Quant a Debian\n\nDebian és un sistema operatiu lliure, desenvolupat per milers de voluntaris al voltant de tot el món que col·laboren mitjançant Internet. Els punts forts del projecte Debian són la seva base de voluntaris, la seva dedicació al Contracte Social de Debian i al programari lliure, i el seu compromís per oferir-nos el millor sistema operatiu possible. Debian 6.0 és un altre pas important en aquesta direcció.\n\n## Informació de contacte\n\nPer a més informació, visiteu les pàgines web de Debian a o envieu un correu a .\n\nFont original de la notícia: \n", "date": "2011-02-10 13:49:28", "id": "1318", "title": "Llançament de Debian 6.0 \"Squeeze\"" }, { "content": "Un cop acabat el 2010, toca fer balanç del lloc web de Softcatalà. Totes les dades que us comentem, i moltes més, les trobareu a la [pàgina pública d'estadístiques de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Estadistiques), obtingudes a partir de les dades que ens proporciona el servei d'audiències [Google Analytics](http://www.google.com/intl/ca/analytics/).\n\n816.000 descàrregues de programari en català\n\nAl llarg del 2010 s'han baixat 815.566 còpies de programes en català des del nostre lloc web, la qual cosa representa una estabilització en relació als anys anteriors (820.354 còpies el 2009). Convé tenir en compte que cada vegada més programes, com per exemple el Firefox, s'actualitzen automàticament sense necessitat que l'usuari n'hagi de descarregar la nova versió des del web. A més, el programari en català no es distribueix únicament des de Softcatalà. Per exemple, organitzacions com Mozilla, empreses com Google i Microsoft, les distribucions Linux o els mateixos usuaris, distribueixen per la seva banda un nombre equivalent de còpies de programari en català. Per aquesta raó, des de Softcatalà estimem que, globalment, les descàrregues de programari en català durant el 2010 han superat amb escreix el milió de còpies.\n\nEls 20 programes amb més èxit a Softcatalà han estat els següents (indiquem entre parèntesis el total de descàrregues):\n\n1.- OpenOffice.org (224.796)\n\n2.- Firefox (74.212)\n\n3.- Avast! antivirus Home Edition (47.297)\n\n4.- WinRAR (44.947)\n\n5.- GIMP (42.196)\n\n6.- Corrector ortogràfic de català (general) per a l'OpenOffice.org (37.625)\n\n7.- Diccionari català de sinònims per a l'OpenOffice.org (25.107)\n\n8.- PDFCreator (22.241)\n\n9.- VLC media player (21.744)\n\n10.- Adobe Reader (16.600)\n\n11.- Paquet català per al Microsoft Office 2003 (15.317)\n\n12.- Paquet català per al Microsoft Office 2007 (13.949)\n\n13.- Audacity (13.730)\n\n14.- Corrector ortogràfic de català (general) per a Mozilla (13.192)\n\n15.- Thunderbird (12.821)\n\n16.- El Corrector (12.612)\n\n17.- 7-Zip (12.167)\n\n18.- Paquet d'interfície en català per al Windows XP (9.517)\n\n19.- Paquet català per a l'OpenOffice.org (8.242)\n\n20.- EMule (6.593)\n\nEl gruix de les descàrregues, com en anys precedents, el constitueixen els programes ofimàtics amb les eines de correcció de català que hi van associades. Podeu consultar el llistat sencer de descàrregues per al 2010 (amb els enllaços als programes) a [http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Rebost/2010](wiki/Projectes/Rebost/2010 \"http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Rebost/2010\").\n\n530.000 visitants únics mensuals\n\nDurant el 2010 Softcatalà ha rebut, de mitjana, 529.042 visitants únics al mes, un 8% més que al 2009. Aquests visitants han fet una mitjana de 1.135.107 visites mensuals i han visualitzat 3.129.428 pàgines cada mes. Aquests nombres situen el lloc web de Softcatalà entre [ els principals webs en llengua catalana](http://www.catalexa.com).\n\nLes parts del lloc web de Softcatalà que han tingut més èxit han estat les eines lingüístiques (traductor i corrector web) amb un 70% de les visites, la portada amb un 15%, el Rebost de programari en català (5%) i, finalment, els fòrums d'usuaris (1%).\n\nSoftcatalà a les xarxes socials\n\nDurant la segona meitat del 2010 Softcatalà ha començat la seva [presència a les xarxes socials](http://www.softcatala.org/softcatala_les_xarxes_socials_facebook_twitter_i_identica). De moment, ja comptem amb més de 2.100 seguidors al [Facebook](http://www.facebook.com/Softcatala) i més de 650 al [Twitter](http://twitter.com/softcatala). A més d'aquests canals nous, Softcatalà disposa d'un butlletí de novetats per correu electrònic amb més de 38.000 usuaris apuntats.\n\nAgraïments\n\nDes de Softcatalà, volem agrair la confiança que els centenars de milers d'usuaris dipositen en nosaltres. Així mateix, volem fer arribar el nostre agraïment a les associacions, empreses i institucions públiques que, mitjançant la seva infraestructura, permeten la descàrrega de programari en català al qual enllacem des del nostre web.\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar-ne el lloc web a .\n", "date": "2011-02-08 11:50:09", "id": "1319", "title": "Softcatalà tanca el 2010 amb 816.000 descàrregues de programari en català" }, { "content": "Softcatalà nega que hi hagi un Windows i un Office en valencià, tal com afirma la Generalitat Valenciana, i mostra la més absoluta disconformitat amb el CLIP en valencià de Microsoft\n\nEl passat 7 de febrer, la presidenta de Microsoft Ibérica, María Garaña, i el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, [ van presentar a València](http://www.rtvv.es/va/ciencia_i_tecnologia/Windows-aplicacio-treballar-valencia-operatiu_0_422957772.html) el [CLIP (Captions Language Interface Pack) de valencià](http://www.edu.gva.es/polin/val/publi_clip.html), una aplicació que subtitula al valencià els menús del Windows 7, Office 2010 i altres programes informàtics. Aquest producte és el resultat de l'acord que Microsoft i la Generalitat Valenciana [signaren fa un any](http://www.pagina26.com/tendencies/10701-microsoft-realitzara-una-versio-en-valencia-de-windows-7-i-de-loffice-2007.html) per impulsar la difusió i ús del valencià en l'àmbit de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC). L'adaptació d'aquest producte ha estat duta a terme per l'Àrea de Política Lingüística de la Secretaria Autònoma d'Educació de la Generalitat. Segons Microsoft, amb aquesta tecnologia els usuaris poden així [incorporar el valencià als seus ordinadors](http://blogs.technet.com/b/microsoftblog_es/archive/2011/02/07/clip-optimiza-windows-7-y-office-2010-al-valenciano.aspx).\n\nIgualment, el president valencià i altres membres del govern han donat a entendre que per primer cop el valencià era [present a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)](http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2011/02/07/valenciano-llega-microsoft/780756.html). Es pot veure un exemple d'aquesta tecnologia [en aquest vídeo](http://youtu.be/hUXlud1WJp0).\n\nLes característiques del producte presentat per Microsoft i les afirmacions governamentals sobre aquest (allunyades de la realitat del producte), han causat estupor entre els membres de Softcatalà.\n\n \n\nAclariments\n\nDes de Softcatalà creiem que és necessari aclarir a la ciutadania, usuaris, mitjans de comunicació i responsables polítics quina és la realitat del producte presentat per Microsoft i la Generalitat Valenciana.\n\n1.- Traducció per subtítols, una tecnologia inexistent fins ara en la traducció de programari \n\nLa tecnologia CLIP presentada per Microsoft és inèdita: no coneixem cap programa informàtic que utilitzi la subtitulació. Quan una empresa o una comunitat vol adaptar un producte als usuaris, el que s'ha fet fins ara és traduir el producte total o parcialment. Microsoft ja fa traduccions a l'estàndard general de la llengua catalana mitjançant paquets LIP (Language Interface Pack). En aquest sentit, un paquet CLIP és un clar pas endarrere en relació a un paquet LIP, i duu a l'extrem la subordinació del català a l'espanyol o l'anglès, les úniques llengües en què funciona el paquet CLIP de valencià.\n\nL'únic equivalent a la tecnologia CLIP que coneixem és el de traductors i ajudes contextuals, utilitzats en l'aprenentatge de llengües estrangeres per tal que els usuaris puguin utilitzar els productes en la llengua original, i no pas per utilitzar-ne la pròpia. Des d'un punt de vista tècnic, el paquet CLIP de valencià estaria orientat a què els valencianoparlants aprenguessin castellà o anglès, més que no pas a utilitzar el valencià.\n\n \n\n2.- La traducció a variants dialectals és un fet comú en la informàtica\n\nLa traducció a variants és un fet comú arreu del món. Fa anys que Softcatalà manté relació amb institucions acadèmiques i entitats cíviques valencianes per tal d'adaptar les traduccions de l'estàndard general a la variant valenciana. Això ha dut a la creació de [la iniciativa Softvalencià](http://www.softvalencia.org/), amb una [Guia d'Estil de traducció per al valencià](http://www.softvalencia.org/proposta/) i diverses eines informàtiques que permeten crear molt fàcilment versions valencianes a partir de les catalanes (i a l'inrevés) en segons i a un cost nul (amb un posterior control de qualitat estàndard).\n\nActualment els usuaris valencians disposen de les versions en valencià del principal programari lliure (OpenOffice.org, Firefox, Thunderbird, Gnome, Ubuntu, Gimp, LibreOffice, etc.), així com eines lingüístiques (traductors i correctors) adaptades al valencià.\n\nSoftcatalà ofereix aquests recursos i eines a qualsevol altra iniciativa que vulgui adaptar els seus productes al valencià, amb el benentès que es faran servir respectant la normativa lingüística acadèmica i els codis internacionals de llengua i variants dialectals (normes ISO i BCP-47), amb la utilització dels codis ca (català, valencià), ca-valencia (variant valenciana del català), ca_ES-valencia (variant valenciana del català, Espanya). En el cas dels entorns Linux, fa temps que s'utilitzen els seus equivalents ca@valencia i ca_ES@valencia, que asseguren la compatibilitat de les traduccions valencianes.\n\n \n\n3.- El Govern valencià del PP fa anys que intenta separar el valencià del català en l'àmbit informàtic\n\nSoftcatalà té plena constància que en els darrers anys el Govern valencià del PP ha promogut activament la separació del valencià del català en l'àmbit informàtic. En concret, ha intentat que, a les comunitats de programari lliure, les traduccions al valencià evitin utilitzar cap codi de llengua que relacioni el valencià amb el català i, fins i tot, ha preferit la utilització del codi d'estat del Vaticà (VA) en lloc dels codis que la normativa internacional determina per al valencià.\n\nLa mateixa distribució Linux del Govern valencià (LliureX) utilitza un codi de llengua local (qcv i qcv_ES) que trenca de forma premeditada la compatibilitat de les traduccions valencianes amb les traduccions al català, tot i que ens consta que les traduccions al valencià es van fer aprofitant les traduccions al català. Igualment, el Govern valencià ha preferit que les traduccions al valencià es facin en el marc d'equips de traducció a l'espanyol més que no pas en el marc d'equips de traducció al català.\n\n \n\nPeticions a Microsoft i a la Generalitat Valenciana \n\nDes de Softcatalà entenem que l'objectiu compartit és que els usuaris valencians puguin triar lliurement la utilització dels productes informàtics en valencià, en l'estàndard general del català o en qualsevol altra llengua. A més de dur a terme polítiques que promocionin l'ús de programari en valencià, que actualment pateix una minorització extrema.\n\nÉs per això que volem fer-los un seguit de peticions.\n\nA Microsoft:\n\n * Que tracti el català i qualsevol de les seves variants com a llengua de ple dret. Entenem que la dimensió del mercat catalanoparlant no justifica ni paquets CLIP ni paquets LIP parcials amb deficiències tècniques (sense canviar la configuració regional, ni el teclat, ni la llengua d'identificació del navegador). \n\n\n * Que respecti els codis internacionals de llengües i variants dialectals per tal d'assegurar la compatibilitat entre les traduccions a l'estàndard general de la llengua catalana i les del valencià. \n\n\n\nA la Generalitat Valenciana:\n\n * Que posi fi a les seves maniobres de separar el valencià del català en l'àmbit de la informàtica. \n\n\n * Que accepti els codis internacionals de llengua i variants, on el valencià té perfecta cabuda. \n\n\n * Que iniciï una política lingüística per promocionar i prestigiar l'ús del programari en valencià. \n\n\n\n \n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar-ne el lloc web a .\n", "date": "2011-02-10 07:30:34", "id": "1320", "title": "El Windows i l'Office subtitulats releguen el valencià fora dels estàndards internacionals de traducció de programari" }, { "content": "WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics) compleix deu anys aquest mes de febrer del 2011 i, per a celebrar-ho, es convida a tothom a assistir a l'acte públic de commemoració d'aquest desè aniversari de WICCAC on Softcatalà hi participarà. L'esdeveniment tractarà sobre «La situació del català a Internet». L'acte tindrà lloc el dimecres, 16 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala Nicolau d'Olwer de l'Institut d'Estudis Catalans, del carrer del Carme, 47, de Barcelona. Hi intervindran com a ponents: \n\n * Jordi Iparraguirre, director de la [Fundació puntCAT](http://www.domini.cat/ \"Fundació puntCAT \\(domini .cat\\)\") (domini .cat)\n * Pau Iranzo, membre de [Softcatalà](http://www.softcatala.cat/ \"Softcatalà\")\n * Vicent Partal, director de [VilaWeb](http://www.vilaweb.cat/ \"VilaWeb\")\n * Joan Soler, membre de l'equip de coordinadors de WICCAC\n\nUn dels principals objectius de WICCAC és impulsar la normalització de l'ús de la llengua catalana a Internet, especialment en les webs de les grans empreses i multinacionals amb presència en terres de parla catalana, tasca que, des de la seva creació el juny del 2002, estem fent amb el nostre [Baròmetre de l’ús del català a Internet](http://wiccac.cat/webscat.html \"Baròmetre de l’ús del català a Internet\"). El baròmetre de WICCAC s'actualitza cada mes amb la confecció d'un [resum de situació](http://wiccac.cat/resum.html \"Resum de situació del Baròmetre de l'ús del català a Internet\"), en el qual s'hi detallen els percentatges global i per sectors de la presència del català en les més de 3.000 webs actualment analitzades. Fins ara ja s'han fet més de 100 actualitzacions mensuals, al detall de les quals s'hi pot accedir des de la pàgina de l'[històric de resums de situació del baròmetre](http://wiccac.cat/hist_resums.html \"Històric de resums de situació del Baròmetre de l'ús del català a Internet\"). A l'acte de commemoració del desè aniversari de WICCAC s'analitzarà la situació actual de la llengua catalana a Internet des dels punts de vista dels ponents participants, els quals representen tres de les entitats més significatives en el món de la Internet en català, com són [VilaWeb](http://www.vilaweb.cat/ \"VilaWeb\"), [Softcatalà](http://www.softcatala.cat/ \"Softcatalà\") i el [domini .cat](http://www.domini.cat/ \"Fundació puntCAT \\(domini .cat\\)\"), a través de la Fundació puntCAT. Des de WICCAC es considera que la situació del català a Internet és bona, però també que s'ha de treballar per a millorar-la, ja que hi ha alguns àmbits, com els que denunciem amb el nostre baròmetre, on la normalització de l'ús de la llengua catalana és encara lluny de produir-se. Malgrat haver-se incrementat més de 20 punts percentuals en els darrers anys, hi ha encara més d'un 40% de webs que no disposen de versió en català.\n", "date": "2011-02-14 07:29:53", "id": "1321", "title": "Softcatalà participa al desè aniversari de WICCAC" }, { "content": "### Rècord d'edició\n\nDeu anys després de la seva creació, la [Viquipèdia en català](http://ca.wikipedia.org) intentarà assolir 2.000 editors en un sol dia, cosa que suposaria un nou rècord d'edició. A la Viquipèdia en català editen una mitjana de 300 editors diaris, que al cap del mes es converteixen en 1.300 editors diferents mensuals de mitjana. L'objectiu és aconseguir que el dissabte dia 19 de març col·laborin editant 2.000 persones d'arreu.\n\n \n\n### Festa de celebració\n\nVeniu a celebrar el 10è aniversari de la Viquipèdia amb nosaltres!\n\nUs convidem a participar a una jornada molt especial, on podreu conèixer millor com funciona la Viquipèdia per dins i ajudar a assolir un rècord de participants. Només heu de venir el dia 19 de març a la seu dels [Castellers de Barcelona](http://ca.wikipedia.org/wiki/Castellers_de_Barcelona), al carrer Bilbao 212.\n\nAllà podreu...\n\n * Veure una breu exposició sobre què és i com funciona la Viquipèdia\n * Conèixer alguns dels seus contribuïdors més actius\n * Trobar altres persones que creuen en la importància de compartir el coneixement de forma lliure i en català\n * Incloure els vostres coneixements a la Viquipèdia amb l'ajuda d'usuaris actius\n * Gaudir d'una bona estona xerrant amb internautes i membres de diverses comunitats\n * Col·laborar en el rècord d'edició. Volem arribar a les 2.000 persones en un dia!\n * Tenir més informació sobre els projectes [wiki](http://ca.wikipedia.org/wiki/Wiki) a la xarxa\n\n\n\nUs hi esperem! Podeu venir en qualsevol moment a partir de les 10 del matí. Passeu la informació als vostres coneguts, fem créixer la Viquipèdia!\n\n#### Altres esdeveniments organitzats\n\n#### La majoria d'aquests actes es desenvoluparan al voltant de la setmana del 16 de març.\n\n#### Algunes de les activitats que es realitzaran són:\n\n * Concurs de fotografia a [l'Alguer](http://ca.wikipedia.org/wiki/L%27Alguer): es poden lliurar les fotografies fins al dia 13 de març. El jurat, presidit pel Síndic de l'Alguer, farà públics els premiats el 19 de març. Més informació: [www.viquimedia.cat](http://www.viquimedia.cat/viqui/L%27Alguer_a_la_Viquip%C3%A8dia/ca)\n * Jornades temàtiques a Barcelona: el dia 15 a la [UOC](https://secure.wikimedia.org/wikipedia/ca/wiki/Universitat_Oberta_de_Catalunya \"Universitat Oberta de Catalunya\"), jornada sobre la recerca i la Viquipèdia; el dia 18 al [centre cívic Golferichs](https://secure.wikimedia.org/wikipedia/ca/wiki/Casa_Golferichs \"Casa Golferichs\") sobre l'ensenyament. Més informació: [jornades Wikis, Viquipèdia, educació, recerca](https://secure.wikimedia.org/wikipedia/ca/wiki/Viquip%C3%A8dia:10_anys_de_la_Viquip%C3%A8dia#Jornades_Wikis.2C_Viquip.C3.A8dia.2C_educaci.C3.B3.2C_recerca \"Viquipèdia:10 anys de la Viquipèdia\")\n * Trobada internacional a Perpinyà de Viquipèdies en llengües minoritzades el dia 19. Més informació: [viquitrobada internacional](https://secure.wikimedia.org/wikipedia/ca/wiki/Viquip%C3%A8dia:10_anys_de_la_Viquip%C3%A8dia#Viquitrobada_internacional \"Viquipèdia:10 anys de la Viquipèdia\")\n * GLAM-WIKI BCN 2011: Trobada de museus catalans i Viquipèdia: El 23 de març al Museu Picasso de Barcelona. Més informació: [aquí](http://www.viquimedia.cat/viqui/GLAM/ca)\n\n\n\n### Tallers temàtics de la Viquipèdia\n\nA més a més, a tot arreu es faran jornades d'acostament ciutadà a la Viquipèdia. Hi ha actes programats a:\n\n * Andorra: Sant Julià de Lòria (dia 18 a la [Universitat d'Andorra](https://secure.wikimedia.org/wikipedia/ca/wiki/Universitat_d%27Andorra))\n * Catalunya: Barcelona (dia 19 local dels Castellers de Barcelona), Cornellà de Llobregat (dia 19 al [Citilab](https://secure.wikimedia.org/wikipedia/ca/wiki/Citilab)), Berga (dia 18 al telecentre), Girona (dia 17 a la [Universitat de Girona](https://secure.wikimedia.org/wikipedia/ca/wiki/Universitat_de_Girona)) i Vilanova i la Geltrú (dia 17 a Neàpolis)\n * Catalunya del Nord: Perpinyà (dia 19, Casal Jaume I)\n * Illes Balears: Palma (dia 19 [Escola Mata de Jonc](https://secure.wikimedia.org/wikipedia/ca/wiki/Escola_Mata_de_Jonc)) i Ciutadella de Menorca (dia 19 [CC Sant Francesc de Sales - Calós](http://ciutadella.salesians.cat/))\n * País Valencià: Castelló (dia 10 [Casal Jaume I](https://secure.wikimedia.org/wikipedia/ca/wiki/Casal_Jaume_I)), Elx (dia ), València (dia 26 [Societat Coral El Micalet](https://secure.wikimedia.org/wikipedia/ca/wiki/Societat_Coral_El_Micalet)), Vila-real (dia 15 casal Jaume I) i Betxí (dia IES Betxí).\n\n\n\nEn aquests actes hi hauran tallers d'edició, xerrades, actes d'animació, plafons explicatius, fulletons, llibres i samarretes de la Viquipèdia. Més informació a [tallers temàtics de la Viquipèdia](https://secure.wikimedia.org/wikipedia/ca/wiki/Viquip%C3%A8dia:10_anys_de_la_Viquip%C3%A8dia#Tallers_tem.C3.A0tics_de_la_Viquip.C3.A8dia \"Viquipèdia:10 anys de la Viquipèdia\")\n\n \nIgualment, les entitats que ho desitgin poden [adherir-se a la celebració](https://secure.wikimedia.org/wikipedia/ca/wiki/Viquip%C3%A8dia:10_anys_de_la_Viquip%C3%A8dia#Entitats_adherides \"Viquipèdia:10 anys de la Viquipèdia\"), enviant un correu electrònic a [comunicacio@wikimedia.cat] i animant els seus afiliats a participar als actes de celebració i a escriure a la Viquipèdia, tot facilitant-los [vídeos explicatius](http://www.viquimedia.cat/viqui/Categoria:V%C3%Addeos), el fulletó [Benvinguts a la Viquipèdia](http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Welcome2WP_Catalan_PROD.pdf \"commons:File:Welcome2WP Catalan PROD.pdf\") o el llibre sobre la Viquipèdia, disponible a [Viquillibres](http://ca.wikibooks.org/wiki/Viquip%C3%A8dia \"b:Viquipèdia\") o [en paper](http://www.viquimedia.cat/viqui/Botiga).\n\nCal destacar també que el 16 de març es procedirà a canviar la portada actual per abandonar, parcialment, el sistema d'organització per pestanyes que la caracteritzava. Podeu veure la nova portada, en versió de prova, [clicant aquí](https://secure.wikimedia.org/wikipedia/ca/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portades/Proves \"Viquipèdia:Portades/Proves\").\n\n## Més informació\n\n * [Pàgina dels 10 anys de la Viquipèdia](https://secure.wikimedia.org/wikipedia/ca/wiki/Viquip%C3%A8dia:10_anys_de_la_Viquip%C3%A8dia \"Viquipèdia:10 anys de la Viquipèdia\")\n * [Font original de la nota de premsa](http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Notes_de_premsa/La_Viquip%C3%A8dia_en_catal%C3%A0_convida_a_tothom_a_celebrar_el_des%C3%A8_aniversari)\n * [Nota de premsa sobre els deu anys de la Viquipèdia global](https://secure.wikimedia.org/wikipedia/ca/wiki/Viquip%C3%A8dia:Notes_de_premsa/10_anys_amb_la_Viquip%C3%A8dia \"Viquipèdia:Notes de premsa/10 anys amb la Viquipèdia\") (15 de gener)\n\n\n", "date": "2011-03-13 19:03:09", "id": "1322", "title": "La Viquipèdia en català convida a tothom a celebrar el desè aniversari" }, { "content": "Softcatalà, conjuntament amb la [comunitat de Mozilla](http://www.mozilla.org/ \"http://www.mozilla.org\"), presenta la traducció al català de la nova versió 4 del ben conegut navegador Firefox.\n\nLa publicació d'aquesta nova versió es realitza de forma simultània en més de 80 llengües, la qual cosa fa que continuï essent una de les aplicacions informàtiques multiplataforma amb més traduccions.\n\nAlgunes de les novetats més importants d'aquesta nova versió són:\n\n * Redisseny de la interfície. S'ha canviat la ubicació de les pestanyes, dels botons de les barres superiors i del menú principal, que se simplifica en alguns sistemes operatius. \n * Gestió de les pestanyes. La navegació amb les pestanyes és més fàcil, poden destacar-se'n aquelles que contenen aplicacions web que emprem habitualment i se'ns permet organitzar-les en grups. \n * Sincronització. Des d'aquesta versió s'inclou ja per defecte l'opció de sincronitzar adreces d'interès, historial o preferències amb instàncies del Firefox que tinguem en altres ordinadors o en la mateix versió mòbil del navegador, que apareixerà imminentment també per a l'Android i l'N900. \n * Nova pàgina de complements. La gestió dels complements ara es porta des d'una secció amb un aspecte de pàgina web, i és més fàcil tenir un control al detall de les actualitzacions necessàries. \n * Millora del rendiment. S'ha incorporat un nou motor de JavaScript, permetent així una càrrega més ràpida de les aplicacions web més complexes i una arrencada més ràpida del navegador. \n * Web 3D. A partir d'ara s'espremen al màxim les possibilitats gràfiques que aporta l'HTML5 i és possible reproduir animacions web com les que podeu veure en [aquest lloc de demostracions](https://demos.mozilla.org/ca/ \"https://demos.mozilla.org/ca/\"). \n\n\n\nPodeu obtenir-ne més informació consultant la llista detallada de les [característiques d'aquesta versió](http://www.mozilla-europe.org/ca/firefox/features/ \"http://www.mozilla-europe.org/ca/firefox/features/\").\n\nPodeu baixar el Firefox 4 en català per al Windows, el GNU/Linux i el MacOSX des del [Rebost de Softcatalà](wiki/Rebost:Firefox \"http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Firefox\") i també des de la pàgina [firefox.cat](http://www.firefox.cat/ \"http://www.firefox.cat\"), que hem llançat coincidint amb la sortida d'aquesta versió.\n\nPodeu trobar més informació sobre les novetats de Mozilla en català al portal [Mozilla.cat](http://www.mozilla.cat/ \"http://www.mozilla.cat\").\n\nQuant a Mozilla\n\nMozilla és una comunitat global que treballa per assegurar que la xarxa segueixi sent un recurs públic, compartit i obert per a tothom. \n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2011-03-22 13:52:08", "id": "1323", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Firefox 4" }, { "content": "Amb motiu del llançament de l'entorn d'escriptori [GNOME 3.0](http://gnome3.org/), s'han organitzat festes arreu del món per celebrar l'esdeveniment. La comunitat catalanoparlant no n'és una excepció i celebrarà una festa a Barcelona el proper dijous, 7 d'abril, a partir de les set de la tarda.\n\nDurant la festa, que tindrà lloc a la sala 5a planta del centre cívic Golferichs (Gran Via de les Corts Catalanes, 491), es presentaran les característiques de la nova versió del GNOME.\n\nL'acte està organitzat per la Fundació GNOME i Softcatalà. Per saber més detalls sobre la celebració i com arribar-hi, consulteu el web de l'esdeveniment: [http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/GNOME/Festa_Versio3](wiki/Projectes/GNOME/Festa_Versio3 \"http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/GNOME/Festa_Versio3\")\n\nL'assistència és gratuïta i oberta a tothom fins al límit d'aforament de la sala.\n\nDades de l'acte: \n\nDia: Dijous, 7 d'abril de 2011 \nHora: 19 h \nLloc: Centre Golferichs, sala 5a planta ([veieu al Google Maps](http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=Gran+Via+de+les+Corts+Catalanes,+491&aq=&sll=41.380632,2.156204&sspn=0.006601,0.016512&ie=UTF8&hq=&hnear=Gran+Via+de+les+Corts+Catalanes,+491,+08015+Barcelona,+Catalunya&z=17)) \nGran Via de les Corts Catalanes, 491 \n08015 Barcelona\n\nQuant al GNOME3\n\nEl GNOME és l'entorn d'escriptori que distribucions com l'Ubuntu, el Fedora o l'OpenSUSE utilitzen per defecte. La novetat principal del GNOME 3.0 és la inclusió del Gnome Shell, una evolució de l'escriptori clàssic que vol adaptar-se als nous dispositius mòbils i aprofitar al màxim els ordinadors actuals. Els canvis interns permeten a l'usuari del GNOME tenir un escriptori més ràpid i fluid; el canvi visual més significatiu és el Gnome Shell, que aporta al GNOME les novetats següents:\n\n * S'ha redissenyat la interfície i la manera amb què l'usuari interacciona amb els elements de l'escriptori, amb el toc just d'efectes. \n\n\n * S'han programat els sistemes de comunicació i de xat de manera que l'usuari els pugui fer servir sense perdre el focus sobre les finestres actives: l'usuari pot comunicar-se fàcilment mentre treballa. \n\n\n * El disseny prova de reduir al màxim els elements de distracció. El sistema intel·ligent de notificacions desa els missatges en una cua fins que l'usuari decideixi llegir-los. \n\n\n * L'usuari disposa d'un tauler de control nou on pot configurar fàcilment qualsevol element de l'ordinador. \n\n\n * Els espais de treball permeten accedir fàcilment a totes les aplicacions obertes, desplaçar-les i fer-hi operacions. \n\n\n", "date": "2011-04-05 07:20:21", "id": "1324", "title": "Festa de llançament del GNOME 3.0 a Barcelona" }, { "content": "[![](/sites/default/files/imatges/Ubuntu_Rebost_Natty.png)](http://www.softcatala.org/sites/default/files/imatges/Ubuntu_Rebost_Natty.png)Ja està disponible l'[Ubuntu](wiki/Rebost:Ubuntu) 11.04 en català. L'Ubuntu és un sistema operatiu gratuït, basat en Linux i creat per una extensa [comunitat de voluntaris](http://www.ubuntu.com/) amb el suport de l'empresa [Canonical](http://www.canonical.com). L'Ubuntu és adequat tant per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, i inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, d'eines de programació o de gestió de servidors.\n\nEn aquesta ocasió, com en les anteriors, totes les aplicacions predeterminades de l'escriptori estan traduïdes al català, gràcies a l'esforç d'una àmplia comunitat en què [hi participa Softcatalà](wiki/Projectes/Ubuntu). La bona salut del català a l'Ubuntu és especialment remarcable, atès que ocupa la 16a posició en termes de percentatge de traducció de les [43 llengües en què es considera totalment traduït](http://people.canonical.com/%7Edpm/stats/ubuntu-11.04-translation-stats.html) aquest sistema operatiu. \n\n\n## Novetats\n\nLa interfície d'usuari Unity s'ha establert com a predeterminada a l'Ubuntu. El llançador d'aplicacions de l'Ubuntu ofereix [noves funcions](http://unity.ubuntu.com/about/) com ara l'arrossegament i el desament de les icones, dreceres i navegació per teclat, menús contextuals dinàmics i commutació d'aplicacions. \n \nEl quadre de control del servei de sincronització en núvol Ubuntu One permet sincronitzar selectivament, i el seu llançador mostra el progrés. \n \nEl Centre de programari de l'Ubuntu permet enviar valoracions i ressenyes per a les aplicacions instal·lades, així com la difusió d'aquestes a través de la integració amb xarxes socials utilitzant el gestor de microblocs Gwibber. \n \nEls programes basats en la plataforma del GNOME utilitzen ara una [barra de desplaçament millorada](https://launchpad.net/ayatana-scrollbar) que és més fàcil d'utilitzar i ocupa menys espai de pantalla\n\n## Actualitzacions de programari\n\nL'Ubuntu 11.04 inclou la darrera versió del navegador d'Internet [Firefox](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Firefox) 4.0. \n \nEl paquet ofimàtic [LibreOffice](https://www.softcatala.org/programes/libreoffice/) 3.3.2 reemplaça l'OpenOffice.org en aquesta versió. \n \nEl [Banshee](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Banshee) 2.0 reemplaça el Rhythmbox com a reproductor de música predeterminat, i s'integra en el menú de so.\n\n## Millores estructurals\n\nL'Ubuntu 11.04 inclou el nucli Linux 2.6.38.2, algunes de les novetats del qual són: l'addició de l'AppArmor de manera predeterminada, compatibilitat amb l'IPS d'Intel (Intelligent Power Sharing - compartició intel·ligent d'energia), supressió del Big Kernel Lock (blocatge de processos del nucli), millores dels sistemes de fitxers Btrfs, Ext4 i XFS, les actualitzacions habituals de controladors i més compatibilitat amb maquinari nou. \n \nEl servidor gràfic X.org s'ha actualitzat a la versió 1.10.0, el qual conté un prototip d'entrada tàctil múltiple (multitouch).\n\nPer obtenir informació més detallada sobre les novetats, consulteu les [notes de la versió](https://wiki.ubuntu.com/NattyNarwhal/ReleaseNotes) i la [nota de premsa oficial](http://www.canonical.com/content/ubuntu-transforms-your-pc-experience).\n\n## Proveu l'Ubuntu i col·laboreu-hi\n\nCom de costum, la [comunitat d'usuaris de l'Ubuntu en català](http://www.ubuntu.cat/) ha organitzat una [festa](http://www.ubuntu.cat/node/962) per celebrar aquest llançament. Enguany serà al Centre Cívic municipal de Les Borges Blanques, sota l'organització de [La Borrassa Rural Lab](http://www.laborrassa.cat/que-es.html/), el dia 7 de maig. \n \nEn aquesta versió, com en l'anterior, també es podrà configurar l'Ubuntu en la variant valenciana, gràcies al projecte [Softvalencià](http://www.softvalencia.org/). \n \nSi voleu col·laborar en la traducció de l'Ubuntu al català, aneu al [lloc web de l'equip de traducció](https://wiki.ubuntu.com/UbuntuCatalanTranslators%20), on trobareu tota la informació necessària per ajudar a traduir-lo a la vostra llengua.\n\n[![Baixa l'Ubuntu!](/sites/default/files/imatges/BaixadaUbuntu1104.png)](wiki/Rebost:Ubuntu)Podeu baixar un CD de l'Ubuntu i provar-lo sense haver-lo d'instal·lar, o bé instal·lar-lo independentment o juntament amb un altre sistema operatiu existent. De manera alternativa podeu fer servir el [WUBI](wiki/Rebost:Wubi), amb el qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu de manera molt fàcil des d'un sistema Windows. També el trobareu al CD d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on s'iniciarà automàticament en inserir el CD.\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2010 el seu lloc web fou visitat per una mitjana d'uns 530.000 visitants únics mensuals, i va distribuir més de 815.000 còpies de programari en català. Per obtenir més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2011-04-28 15:22:36", "id": "1325", "title": "La comunitat catalana de l'Ubuntu presenta la traducció de l'Ubuntu 11.04 al català" }, { "content": "El dissabte 21 de maig hem convocat una [Jornada oberta de traducció de programari lliure](http://jornades.softcatala.org/ \"Trobades de pencaires/MaratóMaig2011\"). La jornada té un doble objectiu:\n\n * Reunir-nos la gent que col·laborem habitualment en aquestes projectes per treballar plegats en la traducció de nous mòduls. \n\n\n * Convidar tots aquells que vulguin col·laborar amb nosaltres a que puguin iniciar-se en un entorn preparat juntament amb una formació adequada (xerrades). Al mateix lloc hi assistiran els traductors habituals, que podran ajudar-los a resoldre els seus dubtes al moment. \n\n\n\nSi no heu traduït mai programari al català i voleu iniciar-vos-hi, aquesta és una gran oportunitat d'adquirir uns coneixements que us permetran participar-hi des del mateix dia.\n\nLa jornada té dues parts: una de xerrades d'introducció a la traducció de programari i una segona on tots participarem amb la traducció de mòduls dels projectes lliures GNOME (entorn d'escriptori) i Mozilla (Firefox i altres eines).\n\nOn i quan: Dissabte 21 de maig\n\nLloc: [Centre Cívic Sagrada Família](http://ccsagradafamilia.net/ \"http://ccsagradafamilia.net/\"), Barcelona de 10.00 del matí fins les 20.00 (es prega puntualitat)\n\nAgenda: A [la pàgina de la jornada](http://jornades.softcatala.org/) trobareu l'agenda detallada i enllaços d'interès de l'esdeveniment.\n\nPodeu assistir com a oients sense cap més requisit a les xerrades, però si voleu participar en la traducció cal que cadascú porti el seu propi PC portàtil per tal de poder traduir.\n\nLa jornada és gratuïta i oberta a tothom fins al límit d'aforament de la sala (50 persones). Si us plau, confirmeu l'assistència [apuntant-vos a la llista d'assistents](http://jornades.softcatala.org \"Trobades de pencaires/MaratóMaig2011\") (http://jornades.softcatala.org).\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2011-05-16 06:53:58", "id": "1326", "title": "Jornada oberta de traducció dissabte 21 de maig a Barcelona" }, { "content": "Softcatalà, conjuntament amb el [projecte SeaMonkey](http://www.seamonkey-project.org/ \"http://www.seamonkey-project.org\") i la resta de la comunitat de [Mozilla](http://www.mozilla.org/ \"http://www.mozilla.org\"), presenta la traducció al català de la nova versió 2.1 de la solució integrada i lliure d'Internet SeaMonkey.\n\nEl SeaMonkey és una aplicació que combina en un sol producte un navegador d'Internet, un gestor de correu electrònic i grups de discussió, un editor HTML, un client d'IRC i diferents eines de desenvolupament web. En definitiva, la nova versió significa l'evolució més fidel al model de programa de l'antic Netscape Communicator, que es va conèixer a l'àmbit català com al Navegador.\n\nAquesta versió 2.1 funciona amb la mateixa tecnologia de Mozilla per sota del Firefox 4 i, per tant, incorpora els seus darrers desenvolupaments, com ara l'HTML5, millor acceleració gràfica i rendiment del JavaScript.\n\nD'entre les novetats existents, que el fan cada cop més convergent amb el Firefox, en destacaríem:\n\n * La possibilitat de sincronitzar adreces d'interès, contrasenyes i pestanyes en diferents dispositius d'una forma segura. \n * Els temes personalitzats tipus [Personas](http://www.getpersonas.com/ca/ \"http://www.getpersonas.com/ca/\")\n * Una barra de cerca opcional per accedir a diferents [motors de cerca](wiki/Projectes/Mozilla/Motors_de_cerca \"http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Mozilla/Motors_de_cerca\") i suggeriments. \n * Un nou gestor de dades que unifica permisos, galetes, contrasenyes i dades de formulari. \n * Una millora de la gestió dels connectors, que inclou l'habilitat de suprimir les galetes que crea el Flash i recuperar-se de les penjades que pot ocasionar. \n\n\n\nPodeu baixar el SeaMonkey 2.1 en català per al Windows, GNU/Linux i MacOS X des del [Rebost de Softcatalà](wiki/Rebost:SeaMonkey \"http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:SeaMonkey\").\n\n## Crida a la participació \n\nLa traducció del SeaMonkey queda sense responsable. Si sou usuaris del SeaMonkey i esteu interessats en garantir la traducció de properes versions, no dubteu en passar-vos per la pàgina del [projecte Mozilla de Softcatalà](wiki/Projectes/Mozilla \"http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Mozilla\") i apuntar-vos a la [llista de correu](http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/mozilla \"http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/mozilla\"), on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per demanar involucrar-vos-hi.\n\n## Quant a Softcatalà \n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n\n## Enllaços \n\n * [Nota de premsa del SeaMonkey 2.1](http://www.seamonkey-project.org/news#2011-06-10 \"http://www.seamonkey-project.org/news#2011-06-10\")\n\n\n", "date": "2011-06-14 11:35:42", "id": "1327", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del SeaMonkey 2.1" }, { "content": " Programari obert i Coneixement Lliure. \n\nLes JPL tenen com a principal objectiu la difusió del programari lliure. Es debat com potenciar el seu ús a la societat en general i a la recerca, desenvolupament i docència en particular, així com donar a conèixer les activitats on intervé el programari lliure que actualment es porten a terme a les diverses universitats catalanes i també a altres sectors del país inclosa l'administració.\n\n30 de juny i 1 de juliol de 2011.\n\n[Universitat Politècnica de Catalunya](http://www.upc.edu/) \n[Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona](http://www.etseib.upc.edu/)\n\nAula capella , Campus Diagonal Sud. \nAv Diagonal, 647 \n08028 Barcelona \nSituació i com arribar-hi [Mapa](http://maps.upc.edu/?iU=412&lang=ca)\n\nEn ocasió d'aquests 10 anys d'existència, la temàtica de les jornades girarà al voltant de 2 eixos bàsics:\n\n * Repàs històric: d'alguna manera o altra volem oferir una perspectiva de les fites més rellevants assolides pel Programari Lliure en aquest període.\n * Tendències de futur en el programari lliure: Portarem reconeguts experts en la matèria per tal que ens ajudin a discernir l'esdevenidor del programari lliure en els seus diversos àmbits (escriptori, dispositius mòbils, bases de dades, ofimàtica, temes legals, societat, educació, etc.)\n\n\n\n### [Inscripcions](http://www.jornadespl.org/inscripcio)\n\nPer assistir a les jornades és imprescindible d'inscriure's, tot i que son gratuïtes. Per inscriure's només cal que us doneu d'alta en aquest portal a través d'aquest formulari [1] (a partir de l'1 de juny). Recordeu que durant les Jornades cal que passeu pel taulell de recepció per tal d'acreditar-vos.\n\n### Programa\n\nEn aquests moments el [programa detallat d'activitats](http://www.jornadespl.org/organitzacio/docs/2011/programa-x-jpl) i l'[agenda](http://www.jornadespl.org/organitzacio/docs/2011/agenda-x-jpl) estan en preparació. Ara bé, us podem anunciar que tenim aparaulats les següents persones que ens faran una xerrada o participaran en alguna taula rodona.\n\n * Arcadi Oliveres \n * Joan Tugores \n * Josep Jover \n * Aaron Seigo\n\n\n\n \n", "date": "2011-06-20 09:34:45", "id": "1328", "title": "X Jornades de Programari Lliure" }, { "content": "Softcatalà, conjuntament amb la [comunitat de Mozilla](http://www.mozilla.org/ \"http://www.mozilla.org/\"), presenta la traducció al català de la nova versió 5 del ben conegut navegador Firefox. Aquesta nova versió, pocs mesos després de la [versió 4](softcatala_presenta_la_traduccio_al_catala_del_navegador_firefox_4 \"http://www.softcatala.org/softcatala_presenta_la_traduccio_al_catala_del_navegador_firefox_4\"), és la primera versió estable després de la nova política d'alliberament d'aplicacions de Mozilla.\n\nA partir d'ara, hi haurà pel cap baix una nova versió major aproximadament cada 4 mesos. Amb això es pretén portar a l'usuari les diferents innovacions tecnològiques que es vagin incorporant d'una forma més gradual i ràpida que abans.\n\nPel que fa a les novetats, més a nivell d'inclusió de noves tecnologies i per a desenvolupadors web, que no a nivell d'interfície d'usuari, en destaquem:\n\n * Animacions CSS ([exemple](http://ves.cat/aJeN \"http://ves.cat/aJeN\")). \n * Un major rendiment d'aplicacions web que fan ús intensiu del JavaScript. \n * Millores en la implementació de l'HTML5 i altres formats relacionats. \n * [Més detalls a Mozilla.cat](http://www.mozilla.cat/2011/06/21/ja-tenim-aqui-el-firefox-5/)...\n\n\n\nPodeu baixar el Firefox 5 en català per al Windows, el GNU/Linux i el MacOSX des del [Rebost de Softcatalà](wiki/Rebost:Firefox \"http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Firefox\").\n\nSi teniu cap dubte o cap problema amb aquesta versió o anteriors, no dubteu a formular una pregunta [als nostres fòrums](forum \"http://www.softcatala.org/forum\").\n\nCol·laboració\n\nLa traducció del Firefox, com la de la resta d'aplicacions de Mozilla, depèn de la tasca del grup de traducció de Mozilla a Softcatalà. Si voleu ajudar-hi, podeu conèixer quines són les [nostres eines i recursos](wiki/Projectes/Mozilla \"http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Mozilla\") i oferir la vostra ajuda a la [llista de treball](http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/mozilla \"http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/mozilla\").\n\nQuant a Mozilla\n\nMozilla és una comunitat global que treballa per assegurar que la xarxa segueixi sent un recurs públic, compartit i obert per a tothom. [http://www.mozilla.org](http://www.mozilla.org/ \"http://www.mozilla.org\")\n\n \nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2011-06-21 10:11:54", "id": "1329", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Firefox 5" }, { "content": " \n\n * [El percentatge d'ús del català del Baròmetre de WICCAC arriba al 60%!](http://wiccac.cat/resum.html \"El percentatge d'ús del català del Baròmetre de WICCAC arriba al 60%!\")\n * [Nou anys del Baròmetre de l'ús del català a Internet de WICCAC](http://wiccac.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=682&Itemid=2 \"Nou anys del Baròmetre de l'ús del català a Internet de WICCAC\").\n * [Ràdio Barcelona](http://www.radiobarcelona.cat/ \"Ràdio Barcelona \\(Cadena Ser\\)\") (Cadena Ser) té nova web en català, accessible des del domini radiobarcelona.cat.\n * Les perruqueries [Cebado](http://www.cebado.es/ \"Cebado\") i [Iranzo](http://www.iranzo.es/ \"Iranzo\") han incorporat versió en català a les seves webs.\n * [La Vanguardia](http://www.vanguardia.es/ \"La Vanguardia\") no sap quan sortirà la seva web en català.\n * [Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Firefox 5](http://www.softcatala.cat/softcatala_presenta_la_traduccio_al_catala_del_navegador_firefox_5 \"Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Firefox 5\").\n * [Notícies de la xerrada de WICCAC sobre 'La situació del català a Internet' a Canet de Mar](http://www.canetdemar.cat/entitats/llengua \"Notícies de la xerrada de WICCAC sobre 'La situació del català a Internet' a Canet de Mar\"): El català a Internet té en general una bona salut.\n\nActualització mensual del [resum de situació](http://wiccac.cat/resum.html \"Resum de situació del Baròmetre de l'ús del català a Internet\") del [Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.cat/webscat.html \"Baròmetre de l'ús del català a Internet\") de WICCAC a 26 de juny del 2011. Resum de dades destacades: \n\n * El percentatge global d'ús del català és del 60,00% (mitjà), un 0,06 percentual superior al del mes anterior (59,94%).\n\n\n * Hi ha 11 dels 35 sectors analitzats a l'estudi que tenen un percentatge d'ús del català inferior al 50%. N'hi ha 7 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 4 inferior al 30% (molt baix).\n\nNotícies destacades del mes de juny: \n\n * ![Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.cat/imatges/barometrep.jpg)Després de nou anys de la creació del [Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.cat/webscat.html \"Baròmetre de l'ús del català a Internet\") de WICCAC, el percentatge d'ús del català a les webs de les empreses i organitzacions radicades a Catalunya i a altres territoris de parla catalana, o que hi ofereixen els seus productes i serveis, [ha arribat aquest mes de juny del 2011 al 60%](http://wiccac.cat/resum.html \"El percentatge de l'ús del català a Internet ha arribat aquest mes de juny del 2011 al 60%\"). Recordem que el mes de setembre del 2002 aquest percentatge era només del 38,75%, la qual cosa vol dir que s'ha incrementat en més de 21 punts percentuals. El passat 12 de juny del 2011 el Baròmetre de l'ús del català a Internet de WICCAC va complir nou anys. \n * [Notícia 'Nou anys del Baròmetre de l'ús del català a Internet de WICCAC'](http://wiccac.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=682&Itemid=2 \"Notícia 'Nou anys del Baròmetre de l'ús del català a Internet de WICCAC'\"), publicada el 13 de juny.\n * [Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.cat/webscat.html \"Baròmetre de l'ús del català a Internet\")\n * [Resum de situació del baròmetre a 26-6-2011](http://wiccac.cat/resum.html \"Resum de situació del baròmetre a 26-6-2011\")\n * [Històric de resums de situació del baròmetre](http://wiccac.cat/hist_resums.html \"Històric de resums de situació del baròmetre\") (des de l'any 2002)\n\n \n * ![Ràdio Barcelona \\(Cadena Ser\\)](http://www.cadenaser.com/img/especiales/reg_cab_tit_barcelona.png)Des de fa uns dos mesos, [Ràdio Barcelona](http://www.radiobarcelona.cat/ \"Ràdio Barcelona \\(Cadena Ser\\)\") (Cadena Ser) té nova web en català, accessible des del domini radiobarcelona.cat, que redirecciona a cadenaser.com. Celebrem aquest fet que fa que, per fi, l'emissora de ràdio més antiga d'Espanya (EAJ-1), fundada a Barcelona l'any 1924, tingui web en la llengua pròpia del país.\n\n \n * ![Cebado](http://www.cebadomadrid.com/pages/ES/resources/image/cebado_logo.png)Curiosament coincidint en el temps, les cadenes de perruqueries [Cebado](http://www.cebado.es/ \"Cebado\") i [Iranzo](http://www.iranzo.es/ \"Iranzo\") han incorporat recentment versió en català a les seves webs. Totes dues van ser fundades a Barcelona i tenen molts anys d'història en el món de la perruqueria. Cebado té franquícies en diversos punts d'Espanya. Es tracta d'una nova dada positiva sobre l'ús del català a Internet.\n\n \n * ![La Vanguardia](http://wiccac.cat/imatges/La%20Vanguardia.jpg)Tal com va dir WICCAC a la [notícia de l'actualització del resum de situació del baròmetre del mes passat (29-5-2011)](http://wiccac.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=681&Itemid=2 \"Notícia de l'actualització del resum de situació del baròmetre del mes passat \\(29-5-2011\\)\"), 'Pendents encara de la versió en català de la web de La Vanguardia', VilaWeb també va publicar el 3 de juny la [notícia 'La Vanguardia no sap quan sortirà la web en català'](http://www.vilaweb.cat/noticia/3894140/20110603/vanguardia-sap-quan-sortira-web-catala.html \"Notícia de VilaWeb 'La Vanguardia no sap quan sortirà la web en català'\"), amb el subtítol 'L’edició catalana impresa del diari va sortir fa un mes, però la digital solament es pot llegir en espanyol'. Seguim esperant i sense notícies concretes.\n\n \n * ![Navegador Firefox](http://www.softcatala.cat/imatges/noticies/firefox.png)[Softcatalà](http://www.softcatala.cat/ \"Softcatalà\"), conjuntament amb la comunitat de Mozilla, va presentar la traducció al català de la nova versió 5 del navegador Firefox. Aquesta nova versió, pocs mesos després de la versió 4, és la primera versió estable després de la nova política d'alliberament d'aplicacions de Mozilla. A la [notícia de Softcatalà sobre aquest tema, publicada el passat 21 de juny](http://www.softcatala.cat/softcatala_presenta_la_traduccio_al_catala_del_navegador_firefox_5 \"Notícia de Softcatalà sobre la traducció al català de la nova versió 5 del navegador Firefox, publicada el passat 21 de juny\"), s'hi destaquen aquestes novetats: \n * Animacions CSS.\n * Un major rendiment d'aplicacions web que fan ús intensiu del JavaScript.\n * Millores en la implementació de l'HTML5 i altres formats relacionats\n\n \n * ![Plataforma per la Llengua Canet de Mar](http://www.canetdemar.org/entitats/TITOLS/8e233231ce9f.png)A la pàgina web de la [Plataforma per la Llengua Canet de Mar](http://www.canetdemar.cat/entitats/llengua \"Plataforma per la Llengua Canet de Mar\") s'hi poden trobar un parell de notícies de la xerrada que Joan Soler, membre de l'equip de coordinadors de WICCAC, hi va fer el passat 10 de juny sobre 'La situació del català a Internet'. El títol de la notícia posterior a la xerrada és un significatiu: 'El català a Internet té en general una bona salut'. Joan Soler va ser entrevistat el matí del mateix dia 10 de juny en el programa La Rierada de Ràdio Canet. Si voleu escoltar l'entrevista feu clic en [aquest enllaç](http://www.radiocanet.cat/canet/home/carta/2011-06-10-10-10/2011-06-10-12-40/3 \"Entrevista a Joan Soler al programa La Rierada de Ràdio Canet del 10-6-2011\") i a continuació aneu al minut 01:04:30, un cop descarregat el fitxer mp3 (tot el programa, 136 MB).\n\n \n * També destaquem que de les webs incorporades aquest mes al baròmetre tenen versió en català, entre altres: [Señor](http://www.trajessenor.com/ \"Señor\") i [Decántalo](http://www.decantalo.com/ \"Decántalo\").\n\n \n * En sentit negatiu, destaquem que de les webs incorporades aquest mes al baròmetre no tenen versió en català, entre altres: [Alstom](http://www.alstom.es/ \"Alstom\").\n\n \n\n* * *\n\nEnllaços Baròmetre: \n\n * [Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.cat/webscat.html \"Baròmetre de l'ús del català a Internet\")\n * [Resum de situació del Baròmetre](http://wiccac.cat/resum.html \"Resum de situació del Baròmetre de l'ús del català a Internet\")\n * [Històric dels Resums de situació del Baròmetre de l'ús del català a Internet](http://wiccac.cat/hist_resums.html \"Històric dels Resums de situació del Baròmetre de l'ús del català a Internet\") (des d'agost del 2002)\n * [Ressò del Baròmetre i de WICCAC](http://wiccac.cat/enll_barometre.html \"Ressò del Baròmetre i de WICCAC\")\n * [Posa el Baròmetre a la teva web](http://wiccac.cat/barometre.html \"Posa el Baròmetre a la teva web\")\n\nAltres enllaços relacionats: \n\n * [Distincions de WICCAC](http://wiccac.cat/distincions/ \"Distincions de WICCAC\")\n * [Webs de fora dels Països Catalans amb versió en català](http://wiccac.cat/defora/ \"Webs de fora dels Països Catalans amb versió en català\")\n * [Webs de la Catalunya Nord amb versió en català](http://wiccac.cat/catnord/ \"Webs de la Catalunya Nord amb versió en català\")\n\n\n", "date": "2011-06-27 18:13:04", "id": "1330", "title": "Actualització del resum de situació del Baròmetre de l'ús del català a Internet de WICCAC a 26-6-2011" }, { "content": "Softcatalà, conjuntament amb la comunitat [Mozilla](http://www.mozilla.com/), presenta la traducció al català de la nova versió 5.0 del popular gestor de correu Thunderbird.\n\nEl [Thunderbird](wiki/Thunderbird) és un client de correu i de grups de discussió ràpid, flexible i segur. El programa inclou les característiques més útils que pot necessitar un gestor de correu modern: filtres de missatges, gestió del [correu brossa](http://softcatala.org/wiki/Thunderbird:Correu_brossa) amb autoaprenentatge, [safata d'entrada global](http://softcatala.org/wiki/Thunderbird:Safata_d%27entrada_global) i, a més, lectura de [canals RSS](http://softcatala.org/wiki/Thunderbird:RSS) i [podcasts](http://ca.wikipedia.org/wiki/podcasting). A més, es pot personalitzar mitjançant complements. D'aquesta manera, cada usuari pot gestionar-se el correu de la manera que vulgui. Per exemple, amb l'extensió [Lightning Calendar](wiki/Projectes/Mozilla/Calendar/Lightning), l'usuari pot controlar-se l'agenda, organitzar-se les tasques i convocar reunions, o bé, amb l'extensió [Personas per al Thunderbird](https://addons.mozilla.org/ca/thunderbird/addon/10900), pot canviar l'aparença de l'aplicació i fer-la més atractiva. I amb l'extensió [Conversations](https://addons.mozilla.org/es-es/thunderbird/addon/gmail-conversation-view/) es pot tenir una vista dels missatges com si fossin converses de Gmail.\n\nLa versió 5.0 és un pas molt important per al Thunderbird. Primer de tot perquè el projecte Thunderbird que abans el portava la fundació Mozilla Messaging, ara torna a la fundació Mozilla. En segon lloc perquè el Thunderbird utilitza el motor mateix motor Gecko 5 que utilitza el Firefox 5. I finalment perquè el Thunderbird seguirà el mateix cicle de treball que el Firefox 5 i es publicarà una nova versió cada pocs mesos. Això significarà una continuïtat constant en l'avanç tecnològic i d'innovació de tots els productes Mozilla.\n\nLes novetats més destacables del Thunderbird 5.0 són:\n\n * El nou motor Gecko 5 aporta 390 millores de rendiment i seguretat. El Thunderbird s'engega més ràpid i és més àgil.\n * S'ha millorat la gestió dels fitxers adjunts, l'organització de les pestanyes i la visualització de canals RSS.\n\n\n\nPodeu baixar-vos el Thunderbird 5.0 en català des del [Rebost de Softcatalà](wiki/Rebost:Thunderbird).\n\nPer a més informació, podeu consultar:\n\n * [Característiques del nou Thunderbird 5.0](http://www.mozillamessaging.com/ca/thunderbird/features/)\n * [Mozilla.cat](http://www.mozilla.cat/): amb informació del Thunderbird i la resta d'aplicacions de la tecnologia Mozilla\n\n\n\nCol·laboració\n\nLa traducció del Thunderbird, com la de la resta d'aplicacions de Mozilla, depèn de la tasca del grup de traducció de Mozilla a Softcatalà. Si voleu ajudar-hi, podeu conèixer quines són les [nostres eines i recursos](wiki/Projectes/Mozilla \"http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Mozilla\") i oferir la vostra ajuda a la [llista de treball](http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/mozilla \"http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/mozilla\").\n\nQuant a Mozilla\n\nMozilla és una comunitat global que treballa per assegurar que la xarxa segueixi sent un recurs públic, compartit i obert per a tothom. [http://www.mozilla.org](http://www.mozilla.org/ \"http://www.mozilla.org\")\n\n \nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2011-06-30 17:07:05", "id": "1331", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del gestor de correu Thunderbird 5.0" }, { "content": "Des de fa deu anys, la [Gent de la Terra](http://www.gentdelaterra.org/) organitza la Mostra d'entitats dels Països Catalans al Passeig Lluís Companys de Barcelona amb motiu de l'11 de setembre. Per primer any, Softcatalà tindrà una paradeta a la zona de cultura, al costat de dotzenes d'altres entitats que treballen per a la llengua.\n\nAquesta és una bona ocasió per conèixer més de prop quines opcions existeixen per catalanitzar el vostre ordinador i, si hi teniu interès, per col·laborar amb Softcatalà. Repartirem tríptics informatius sobre com catalanitzar el vostre PC i com col·laborar amb Softcatalà i disposarem d'un ordinador que reproduirà diverses presentacions.\n\nLloc: Passeig Lluís Companys a Barcelona \nDia: 11 de setembre \nHora: 10 del matí fins 19.00 de la tarda\n", "date": "2011-09-09 08:35:15", "id": "1332", "title": "Softcatalà participa l'11 de setembre a la 10a Mostra d'entitats a Barcelona" }, { "content": "Durant els darrers mesos, Softcatalà ha estat treballant en el Traductor Softcatalà: una aplicació per a dispositius mòbils que permet accedir-hi d'un forma més còmode per als usuaris d'aquests tipus de plataformes. En concret, se n'han creat tres versions: una per a l'iPhone, una per a dispositius Android i una per al Nokia N900.\n\nEl servei de traducció de Softcatalà està basat en la tecnologia lliure [Apertium](http://www.apertium.org/), que ofereix la traducció entre els parells de llengües següents:\n\n * castellà ⇒ català (general o valencià)\n * català ⇒ castellà\n * anglès ⇒ català\n * català ⇒ anglès\n * francès ⇒ català\n * català ⇒ francès\n * portuguès ⇒ català\n * català ⇒ portuguès\n\n\n\nEs tracta d'un dels serveis més emprats del web de Softcatalà. Durant els primers sis mesos de 2011, va servir de mitjana 950.000 usuaris cada mes.\n\nLes versions per als diferents models ofereixen essencialment la mateixa funcionalitat; en alguns casos, però, s'hi inclouen característiques addicionals, com ara la integració amb el servei de reconeixement de veu Google Voice a la versió per a l'Android. Aquesta funció permet dictar el text que es vol traduir mitjançant la veu en anglès, castellà, portuguès i francès. Google encara no ofereix aquest servei per al català.\n\nPodeu baixar el Traductor Softcatalà per a les diferents plataformes des de: [http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Traductor_Softcatalà](wiki/Rebost:Traductor_Softcatal%C3%A0)\n\nPer a aquells usuaris que no disposin d'algun dels diferents mòbils compatibles amb les aplicacions desenvolupades, també s'ha creat una versió web compatible amb la majoria de dispositius que tinguin un navegador web incorporat. Podeu accedir-hi des de l'adreça: [http://www.softcatala.org/m/traductor](m/traductor)\n\nTots aquests traductors tenen una llicència lliure, el seu desenvolupament es coordina a través de la llista desenvolupament de Softcatalà i els detalls dels projectes, juntament amb el codi font, els podeu trobar a la web del projecte: [http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Traductor](wiki/Projectes/Traductor)\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2011-09-13 23:46:09", "id": "1333", "title": "Softcatalà anuncia el seu traductor per a l'iPhone, Android i Maemo" }, { "content": "Ja està disponible l'[Ubuntu](wiki/Rebost:Ubuntu) 11.10 en català. L'Ubuntu és un sistema operatiu gratuït, basat en Linux i creat per una extensa [comunitat de voluntaris](http://www.ubuntu.com/) amb el suport de l'empresa [Canonical](http://www.canonical.com).\n\nYour browser cannot play this video. This video requires a browser with support for open video or the [Adobe Flash Player](http://get.adobe.com/flashplayer). Alternatively, you may use the video download links to the right. \n\n[Cliqueu aquí](http://www.youtube.com/watch?v=UbobvBeQ9ic) si no podeu veure el vídeo\n\nL'Ubuntu és adequat tant per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, i inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, d'eines de programació o de gestió de servidors.\n\nEn aquesta ocasió, com en les anteriors, totes les aplicacions predeterminades de l'escriptori estan traduïdes al català, gràcies a l'esforç d'una àmplia comunitat en què [hi participa Softcatalà](wiki/Projectes/Ubuntu). La bona salut del català a l'Ubuntu és especialment remarcable, atès que ocupa la 16a posició en termes de percentatge de traducció de les [38 llengües en què es considera totalment traduït](http://people.canonical.com/%7Edpm/stats/ubuntu-11.10-translation-stats.html) aquest sistema operatiu.\n\n## Novetats\n\n * Unity: en aquesta versió la interfície gràfica d'usuari [Unity](http://unity.ubuntu.com/) està disponible per a tot tipus d' ordinadors, fins i tot aquells sense maquinari gràfic compatible amb acceleració 3D. La versió 2D de l'Unity proporciona una experiència gairebé idèntica a l'homòloga en 3D. \n\n * Lents: la part de la interfície anomenada anteriorment «llocs» s'ha redissenyat completament i els seus elements passen a anomenar-se «lents». L'Ubuntu 11.10 proporciona lents noves, com ara la de música, la qual cerca tant a les col·leccions locals del [Banshee](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Banshee) com a aquelles en línia. També permet filtratge avançat per categories, valoracions i d'altres.\n * Commutador nou: el commutador d'aplicacions que s'executa en prémer les tecles «Alt» + «Tab» també ha estat redisenyat per fer-lo més útil i atractiu.\n * Llançadors GTK+ 3: els llançadors d'aplicacions i el quadre s'han actualitzat per ser compatibles amb la biblioteca de ginys GTK+ 3 i ara ofereixen un millor rendiment.\n * Accessibilitat a l'Unity 2D: l'Unity 2D continua progressant i ja gairebé és totalment compatible amb tecnologies d'accessibilitat.\n * Indicadors nous: s'ha refrescat l'aspecte visual dels indicadors i se n'han creat dos de nous - l'indicador de potència i el de sessió.\n * Gestor de finestres nou: el [LightDM](http://www.freedesktop.org/wiki/Software/LightDM) creat des de zero, amb un codi font modern i compatible amb qualsevol distribució de Linux, reemplaça el GDM com a gestor de finestres predeterminat de l'Ubuntu.\n * Tipus de lletra nous: la família del [tipus de lletra lliure Ubuntu](http://font.ubuntu.com) ha augmentat amb l'addició de les variants Mono (amplada fixa) i Condensed (condensada).\n * Centre de programari 5.0: la interfície d'usuari del centre de programari s'ha redissenyat completament per fer-la molt més atractiva i fàcil d'utilitzar. Les aplicacions més valorades i les novetats s'actualitzen ara de manera dinàmica, talment com el bàner de la part superior, el qual oferirà una experiència més amena cada cop que s'iniciï el centre de programari.\n * Subarquitectures ARM noves: l'Ubuntu 11.10 funciona amb dues noves variants de l'arquitectura de microprocessadors ARM, la qual està present en la major part de dispositius mòbils. Són l'armel+ac100, per a l'ultraportàtil Toshiba ac100 i l'armel+mx5, per al mòdul de desenvolupament i.MX53 Quick Start de Freescale. Ambdues són exclusivament mantingudes per la comunitat.\n * Revisió del contingut al DVD: la versió en DVD de l'Ubuntu s'ha reduït a 1.5GB seguint les indicacions de la comunitat. Aquesta imatge és una extensió del CD que conté tots els paquets de llengua i altres aplicacions populars, com ara l'[Inkscape](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Inkscape), el [GIMP](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:GIMP), el Pitivi i un paquet més complet del [LibreOffice](https://www.softcatala.org/programes/libreoffice/).\n * Gestor de correu Thunderbird: el popular gestor de correu de la [fundació Mozilla](http://www.mozilla.org/), el [Thunderbird](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Thunderbird), s'integra totalment amb la interfície Unity i ha esdevingut l'aplicació predeterminada de correu.\n * Còpies de seguretat Déjà Dup: el programa de còpies de seguretat Déjà Dup s'instal·la ara per defecte a l'Ubuntu, oferint aquesta funció tan important de manera predeterminada per a tots els usuaris.\n * Redisseny del client social Gwibber: el client per a microblocs i d'altres xarxes socials Gwibber s'ha redissenyat per a ser molt més ràpid i proporcionar una interfície més intuïtiva.\n * Darrera versió del GNOME: l'[escriptori GNOME](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:GNOME) inclòs en l'Ubuntu s'ha actualitzat a la [versió 3.2](http://library.gnome.org/misc/release-notes/3.2/index.html.ca). La versió clàssica del GNOME ja no s'instal·la per defecte però es pot activar amb funcionalitat reduïda. També es pot instal·lar la interfície GNOME Shell.\n * Un lloc web nou per a desenvolupadors d'aplicacions: coincidint amb el llançament de l'Ubuntu 11.10, s'ha estrenat també un lloc web per a desenvolupadors que volen crear i publicar aplicacions a l'Ubuntu: [developer.ubuntu.com](http://developer.ubuntu.com/). Allí hi trobaran tota la informació i recursos necessaris per escriure aplicacions i distribuir-les a través del centre de programari de l'Ubuntu. Aquest important pas és part de l'estratègia per a fer de l'Ubuntu una plataforma atractiva per a desenvolupadors d'aplicacions. Llegiu-ne més a l'[article de gnulinux.cat](http://www.gnulinux.cat/2011/09/es-presenta-lubuntu-app-developer-site/).\n\n\n\n## Proveu l'Ubuntu i col·laboreu-hi\n\nCom de costum, la [comunitat d'usuaris de l'Ubuntu en català](http://www.ubuntu.cat/) ha organitzat una [festa](https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/Activitats/OneiricOcelot) per celebrar aquest llançament. Enguany serà al Punt d'Informació Juvenil EL PUNTET de Lloret de Mar, el dia 12 de novembre. \n \nEn aquesta versió, com en l'anterior, també es podrà configurar l'Ubuntu en la variant valenciana, gràcies al projecte [Softvalencià](http://www.softvalencia.org/). \n \nSi voleu col·laborar en la traducció de l'Ubuntu al català, aneu al [lloc web de l'equip de traducció](https://wiki.ubuntu.com/UbuntuCatalanTranslators%20), on trobareu tota la informació necessària per ajudar a traduir-lo a la vostra llengua.\n\n[![Baixa l'Ubuntu!](sites/default/files/imatges/BaixadaUbuntu1104.png)](wiki/Rebost:Ubuntu)Podeu baixar un CD de l'Ubuntu i provar-lo sense haver-lo d'instal·lar, o bé instal·lar-lo independentment o juntament amb un altre sistema operatiu existent. De manera alternativa podeu fer servir el [WUBI](wiki/Rebost:Wubi), amb el qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu de manera molt fàcil des d'un sistema Windows. També el trobareu al CD d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on s'iniciarà automàticament en inserir el CD.\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2010 el seu lloc web fou visitat per una mitjana d'uns 530.000 visitants únics mensuals, i va distribuir més de 815.000 còpies de programari en català. Per obtenir més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2011-10-12 10:49:21", "id": "1334", "title": "La comunitat catalana de l'Ubuntu presenta la traducció de l'Ubuntu 11.10 al català" }, { "content": "El dissabte 22 d'octubre hem convocat una Jornada oberta de traducció de programari lliure. La jornada té un doble objectiu:\n\n * Reunir-nos la gent que col·laborem habitualment en aquests projectes per treballar plegats en la traducció de nous mòduls. \n \n\n * Convidar a tots aquells que vulguin col·laborar amb nosaltres per tal que puguin iniciar la col·laboració en un entorn on hi ha una formació adequada (xerrades) i on tindran disponibles traductors amb experiència que poden ajudar-los a resoldre els seus dubtes al mateix moment.\n\n\n\nSi no heu traduït mai programari al català i voleu iniciar-vos-hi, aquesta és una gran oportunitat d'adquirir uns coneixements que us permetran participar-hi el mateix dia. \n \nPodeu assistir com a oients sense cap més requisit a les xerrades, però si voleu participar en la traducció cal que cadascú porti el seu propi PC portàtil per tal de poder traduir. \n \nLa jornada té dues parts: una de xerrades d'introducció a la traducció de programari, i una segona on tots participarem en la traducció de mòduls dels projectes lliures GNOME (entorn d'escriptori) i Mozilla (Firefox i altres eines web). \n \nOn i quan: Dissabte 22 d'octubre \nLloc: [Centre Cívic Sagrada Família](http://ccsagradafamilia.net), Barcelona de 10.00 del matí fins les 20.00 (es prega puntualitat) \nAgenda: Hi ha una agenda completa al lloc web de la trobada \n \nLa jornada és gratuïta i oberta a tothom fins al límit d'aforament de la sala (50 persones). Si us plau, confirmeu assistència apuntant-vos a la llista d'assistents. \n \nMés informació i inscripció: [http://jornades.softcatala.org/](http://jornades.softcatala.org/%20)\n", "date": "2011-10-14 09:44:09", "id": "1335", "title": "Jornada oberta de traducció dissabte 22 d'octubre a Barcelona" }, { "content": "La llengua catalana es troba en el lloc 75 entre les més de 6.900 d’arreu del món, [segons Ethnologue](http://www.ethnologue.com/ethno_docs/distribution.asp?by=size), amb aproximadament deu milions de parlants.\n\nEl català és la novena llengua de la Unió Europea segons població en el seu domini lingüístic, i la catorzena pel que fa al nombre de parlants.\n\nSegons Internet Society (ISOC), amb dades de 31 de març del 2011, hi ha al món un total de 2.095 milions de persones usuàries d’Internet, el que representa un 30,2% del total de la població mundial. La distribució dels usuaris és molt desigual: un 78,3% a Nord Amèrica; un 58,3% a Europa; un 23,8% a l’Àsia; i només un 11,4% a l’Àfrica. A Espanya hi ha un 62,2% d’usuaris d’Internet, la qual cosa representa que són més de 29 milions de persones. A Catalunya, segons dades de l’Idescat, el percentatge d’usuaris d’Internet és superior al de la resta d’Espanya i ja sobrepassa el 70%. També cal destacar que, a 31 de desembre del 2011, [Facebook](http://ca-es.facebook.com/), la xarxa social líder en nombre d’usuaris, ja té [més de 799 milions de subscriptors a tot el món](http://www.internetworldstats.com/facebook.htm) i gairebé 16 milions a Espanya.\n\nVeure les [Estadístiques Internet World Stats](http://www.internetworldstats.com/stats.htm) de la Internet Society (ISOC) a 31 de març del 2011.\n\nLa situació del català a Internet és, en general, bona, amb una presència a la xarxa molt superior al pes demogràfic dels seus aproximadament deu milions de parlants.\n\nDades positives i fites aconseguides\n\n1) Segons l’article “[La salut del català a Internet el 2005](http://www.softcatala.org/articles/article60.htm)”, de Jordi Mas (Softcatalà) el català es troba en el lloc 26 en nombre de pàgines web i en el lloc 19 en pàgines web per parlant.\n\n2) El [domini.cat](http://www.domini.cat/) és el primer domini genèric (gTLD) que s’atorga a una comunitat lingüística i cultural: la catalana, i ha contribuït a situar encara més el català al mapa mundial d’Internet. El domin.cat va fer 6 anys el 16 de setembre del 2011; el 13 de febrer del 2012 farà 6 anys que es van registrar els primers dominis .cat; el 19 de maig del 2011 va superar els 50.000 dominis registrats (ja en té [més de 52.000](http://50mil.cat/)) i té un molt bon ritme de creixement i de renovacions.\n\nSi fem una comparativa de la densitat d’informació aportada pels diferents dominis genèrics, trobem que el .cat es situa com a indiscutible número 1. \nVeure [Estadístiques del domini .cat](http://domini.cat/estadistiques/) amb aquesta informació.\n\nPuntCAT, la Fundació que gestiona el domini .cat, és membre consultiu de l’associació de dominis lingüístics i culturals d’Europa, que volen aconseguir nous dominis per a les seves respectives llengües: bretó, gal·lès, basc, gallec i escocès. També el Quebec vol aconseguir el seu domini que l’identifiqui a Internet.\n\nEl domini .cat és un gran èxit de la comunitat lingüística i cultural catalana, i és així perquè l’administrem i el gestionem nosaltres mateixos, sense dependre de ningú. De fet, és com si tinguéssim la independència a la xarxa. Per això hem de potenciar el seu ús, molt especialment entre les empreses.\n\n3) El català és un dels principals idiomes del món amb més activitat en les xarxes socials (Facebook, Twitter, YouTube, MySpace o Tuenti), i també és la vuitena llengua més utilitzada als blocs (la blogosfera).\n\n4) La [Viquipèdia en català](http://ca.wikipedia.org/), que va començar l’any 2001, va superar els 300.000 articles el mes de desembre del 2010 i ja en té més de 362.000. El català està en la [13a posició pel nombre d’articles](http://meta.wikimedia.org/wiki/List_of_Wikipedias) de les més de 280 edicions de les llengües presents a l’enciclopèdia lliure Wikipedia. A més, el català se situa en la [primera posició en el rànquing de qualitat](http://meta.wikimedia.org/wiki/Llista_de_viquip%C3%A8dies_per_mostra_d%27articles) de les viquipèdies per mostra d’articles. \nVeure la [pàgina d’Estadístiques de la Viquipèdia en català](http://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Estad%C3%ADstiques).\n\n5) Una mostra de la bona salut del català a Internet és el tractament que li dóna [Google](http://www.google.cat/), un dels gegants d’Internet, que situa la llengua catalana dins el rànquing de presència a Internet de les llengües occidentals/internacionals entre els números 10 a 15, amb un alt nivell de presència en relació al seu nombre de parlants, uns 10 milions de persones. Així ho [va manifestar el representant de Google, Luis Collado](http://wiccac.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=679&Itemid=2), director de Google Books i Google News a Espanya i Portugal, en una ponència realitzada en el Convit, el 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, adreçat a professionals de la llengua d’arreu dels Països Catalans, que es va celebrar a Reus els dies 24 i 25 de març del 2011.\n\nGoogle té la gran majoria dels seus serveis amb versió en català: Cercador, Gmail, Blogger, YouTube, Maps, Earth, Grups, Calendari, Picasa, Traductor, Llibres, Analytics, AdWords, Orkut, Google+…\n\n6) [Índex de penetració d’Internet per llengües](http://www.portalingua.info/ca/poids-des-langues/facteur/internet/), segons Portalingua\n\nS’utilitzen dades de la web d’Internet World Stats, que actualitza les dades estadístiques d’Internet a cadascun dels països del món.\n\nL’índex de penetració d’Internet és el número d’usuaris d’Internet dividit per la població total del país. La classificació és la següent: \n1 suec 88,9944 \n2 danès 84,2 \n3 finès 83,82 \n4 neerlandès 82,1713 \n5 japonès 75,5 \n6 alemany suís 73,9853 \n7 anglès 73,5474 \n8 català 71,4497\n\nEl català està per davant del francès, l’alemany, l’italià i el castellà.\n\n7) De les 10 webs més visitades del món, [segons Alexa (Top Sites](http://www.alexa.com/topsites)), 6 tenen versió en català (60%); i 6 entre les 8 primeres (75%): \n1 – [Google](http://www.google.cat/) \n2 – [Facebook](http://ca-es.facebook.com/) \n3 – [YouTube](http://www.youtube.com/) (Google) \n6 – Wikipedia –> [Viquipèdia en català](http://ca.wikipedia.org/) \n7 – [Windows Live](https://login.live.com/) de Microsoft (Messenger i Hotmail) \n8 – [Blogger](http://www.blogger.com/) – Blogspot.com (Google) \ni 4 webs no tenen versió en català: \n4 – [Yahoo!](http://es.yahoo.com/) \n5 – [Baidu](http://www.baidu.com/) (motor de cerca xinès) \n9 – [Amazon.com](http://www.amazon.es/) \n10 – [Twitter](http://twitter.com/) (en procés?) “Twitter es traduirà al català”, segons va anunciar el passat mes de febrer del 2011 a Barcelona el seu director general, Dick Costolo.\n\nSi examinem les 10 webs més visitades d’Espanya la situació és semblant. Yahoo!, Twitter i Marca no tenen versió en català.\n\nEn resum, el català es troba en el lloc 75 per nombre de parlants i entre els llocs 10 i 20 per l’ús que es fa d’Internet. En tots els casos és la primera llengua d’una nació sense Estat.\n\nReptes pendents\n\nEl punt feble de l’ús del català a Internet són les webs de les empreses i organitzacions amb presència o amb una forta implantació o vinculació a Catalunya i a altres terres de parla catalana, o que hi ofereixen els seus productes i serveis, algunes d’elles amb centres molt importants.\n\n[WICCAC](http://wiccac.cat/) va crear el [Baròmetre de l’ús del català a Internet](http://wiccac.cat/webscat.html) el 12 de juny de l’any 2002 per a informació i denúncia de la situació de l’ús del català a les webs de les empreses, especialment les més grans i les multinacionals.\n\nSegons el baròmetre de WICCAC, el percentatge global d’ús del català ha passat del 38,75% (setembre 2002) al 60,01% (desembre 2011), amb més d’un 21% percentual d’increment. La presència del català, però, és molt pitjor en els sectors del baròmetre de l’economia productiva segons es pot veure al resum de situació. \n[Resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet](http://wiccac.cat/resum.html) per sectors i global \n[Històric dels Resums de Situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet](http://wiccac.cat/hist_resums.html) de WICCAC (des del mes d’agost del 2002)\n\nExemples de webs positius i negatius \n \nPer a comprovar la millora de la presència del català a Internet, només cal veure que, des de l’any 2002 en que vam crear el Baròmetre de l’ús del català a Internet, han incorporat el català webs molt importants, com molts dels serveis de Google, Nestlé, Danone, Telefónica, Correos, Iberia, Decathlon, Gallina Blanca, Cobega, Coca-Cola, Repsol, Mango, La Seda, Grup Puig, Nutrexpa, Roca, Endesa, Renfe, Movistar, Faceebook, Messenger i Hotmail (Windows Live), YouTube, Toshiba, Regal…\n\nEn el capítol negatiu, que no tenen el català, destaquen per la seva importància les webs de El Corte Inglés, Seat o el Grup Godó. N’hi ha, però, moltes més, fins a un 40% de les analitzades al Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC.\n\nUna altra web molt important que actualment no té versió en català és el Twitter, però, com s’ha comentat abans, el seu director general va dir que el català s’inclourà en les pròximes tandes de traduccions del Twitter. Esperem que sigui aviat, ja que de moment no compleixen la promesa feta. WICCAC i La Plataforma per la Llengua s’hi van dirigir fa uns mesos, així com també a Amazon.\n\nLa importància d’Internet en la situació de la llengua és cada vegada més destacada, i ja es pot considerar que l’ús d’Internet ha de ser un dret dels ciutadans. El seu ús es massiu entre els ciutadans dels països desenvolupats, molt especialment entre els joves, i creix molt també en els dels països en vies de desenvolupament.\n\nResum d’arguments per a demanar l’ús del català a les webs de les empreses \n \n1) Per Responsabilitat Social Corporativa (o Empresarial). Els usuaris i, molt especialment els consumidors, tenen el dret d’informació adient dels productes i serveis.\n\n2) Per criteris empresarials. El pes econòmic que representa el consumidor català és molt superior al d’altres comunitats lingüístiques que ja disposen plenament d’informació de la majoria de productes i serveis en la seva llengua.\n\n3) Per complir les lleis i els drets reconeguts pels governs.\n\n4) Per naturalitat i normalitat en l’ús de la llengua pròpia d’una comunitat lingüística molt important i amb molts consumidors.\n\nWebs multilingües\n\nWICCAC és molt partidari de les webs multilingües, ja que segons diversos estudis recollits pel Govern del Quebec sobre el multilingüisme:\n\n1) Els clients prefereixen emprar la seva llengua abans que una altra llengua en qualsevol àmbit, i també a Internet. L’ús de la llengua del client és un servei més que ofereix l’empresa, és una estratègia de proximitat que augmenta la satisfacció dels clients i en facilita la fidelització.\n\n2) Els clients comprenen millor els missatges comercials produïts en la seva llengua. La incomprensió lingüística del missatge comercial implica la pèrdua d’un client.\n\n3) Els clients recorden millor els missatges comercials produïts en la seva llengua.\n\n4) Els missatges comercials produïts en la llengua dels clients els influeixen més a l’hora de comprar un producte.\n\nS’ha de donar a les noves tecnologies, i molt especialment a Internet, la importància que tenen en l’àmbit lingüístic, i cal fer-ho des de tots els actors implicats en el tema. Principalment des de l’administració, però també des del món empresarial i els usuaris i consumidors, que en definitiva són els que utilitzen les webs. Si no ho fem amb urgència ens costarà molt normalitzar la situació. En aquest sentit, és important l’aplicació de la llei a les empreses en l’àmbit de l’ús del català a Internet (les seves webs).\n\nExisteix la llei de política lingüística, aprovada el 7-1-1998, que no esmenta Internet, les noves tecnologies ni res que se li assembli, ja que en aquelles dates, fa ja gairebé 14 anys, la informació digital no tenia la importància que té avui per als consumidors i usuaris.\n\nDes de l’1-7-2010 existeix la llei del codi de consum de Catalunya i considerem que seria molt important la seva aplicació real a les empreses.\n\nLa llei del codi de consum de Catalunya estableix que les webs de les empreses que proveeixin serveis als consumidors i usuaris catalans hauran d’utilitzar ‘almenys el català’, molt especialment les que hi facin una “invitació a comprar” i les que realitzin venda online dels seus productes. Aquesta llei és d’aplicació des de l’1 de juliol del 2010, amb un període d’adaptació per a les grans empreses de 6 mesos i d’un any per les pimes, que va finalitzar el 2011.\n\nSobre els drets lingüístics, la llei estableix que les persones consumidores tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per a l’adequat consum, ús i maneig dels béns i serveis, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat. Des de WICCAC haguéssim preferit que s’hi hagués tractat més concretament el tema de les webs, dient de manera específica que el contingut de les pàgines web de les empreses és informació als consumidors.\n\nCreiem que, a nivell d’Internet, aquesta llei s’hauria d’aplicar amb (més) fermesa, molt especialment a les grans empreses i multinacionals. S’ha de recordar, però, que CiU es va abstenir en la votació de la llei al Parlament de Catalunya.\n\nImportància de la configuració de la llengua als navegadors d’Internet\n\nÉs molt important configurar en català la llengua preferida als navegadors que utilitzem per navegar per Internet, ja que està donant a conèixer la preferència lingüística al món. La llengua que es configura en primer lloc és la preferida.\n\nEl fet que les grans empreses tinguin webs específiques en català per al seu mercat catalanoparlant també depèn que el català sigui la llengua predefinida del nostre navegador.\n\nEn una web multilingüe sortirà per defecte la web en català quan el sistema reconegui el català com la llengua del navegador.\n\nSi descarreguem un programa multilingüe, aquest també es baixa en la llengua que tenim configurada en el navegador.\n\nTambé és molt important que utilitzem el programari existent en català per a la configuració dels nostres equips, i això és molt més fàcil si es fa amb programari lliure. Per això tenim la web de [Softcatalà](http://www.softcatala.cat/), que permet descarregar de manera gratuïta més de 150 programes traduïts al català, adaptats a l’entorn de diferents sistemes operatius: Windows, Linux i Mac. Cal utilitzar molt més OpenOffice, Firefox…\n\nLlengües amb Estat propi\n\nCal remarcar que moltes de les reivindicacions lingüístiques sobre el català no s’haurien de fer en el cas de tenir un Estat propi. Només el fet de tenir-lo fa que molts drets lingüístics, especialment en àmbits internacionals (Unió Europea, Nacions Unides) s’obtinguin de manera automàtica. En aquest sentit, cal recordar que el maltès, amb poc més de 300.000 parlants, és una de les 23 llengües oficials de la UE, o que Andorra, amb menys de 90.000 habitants, empra el català a l’Assemblea General de les Nacions Unides, ja que és la seva llengua pròpia i oficial.\n\nEn resum, la situació del català a Internet és bona, però s’ha de continuar treballant per anar avançant en la seva normalització total, ja que, si s’aconseguís millorar la seva presència a les webs de les empreses, que és el punt feble, la situació passaria de ser bona a ser excel·lent.\n\nUn dels principals objectius de WICCAC és impulsar la normalització d’ús de la llengua catalana a Internet, i promoure Internet com a àmbit de cultura i d’activitats cíviques. WICCAC col·labora des de l’any 2007 amb la [Plataforma per la Llengua](http://www.plataforma-llengua.cat/).\n\nJoan Soler Martí \nMembre de l’equip de coordinadors de [WICCAC](http://wiccac.cat/) \nWebmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics \n \n \nFont original de l'article: El bloc d'Escacc http://bloc.escacc.cat\n", "date": "2012-01-19 18:49:28", "id": "1336", "title": "La situació del català a Internet a gener del 2012" }, { "content": "Com hem fet en els darrers anys, un cop acabat el 2011 volem fer el balanç del lloc web de Softcatalà durant l'any passat i compartir-lo amb tota la nostra comunitat d'usuaris. Totes les dades que us comentem a continuació, i moltes més, les trobareu a la [pàgina pública d'estadístiques de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Estadistiques), obtingudes a partir de les dades que ens proporciona el servei d'audiències [Google Analytics](http://www.google.com/intl/ca/analytics/).\n\n871.000 descàrregues de programari en català\n\nUna de les dades que volem ressaltar, pel seu gran impacte, són les baixades programari en català: al llarg del 2011 s'han baixat 871.000 còpies de programes en català des del nostre lloc web. Això representa un significatiu augment del 6% en relació a les baixades del 2010 (816.000). Tanmateix, convé tenir en compte que cada vegada més programes, com per exemple el Firefox, s'actualitzen automàticament sense necessitat que l'usuari n'hagi de descarregar la nova versió des del web. A més, el programari en català no es distribueix únicament des de Softcatalà. Per exemple, organitzacions com Mozilla, empreses com Google i Microsoft, les distribucions Linux o els mateixos usuaris, distribueixen per la seva banda un nombre equivalent de còpies de programari en català. Per aquesta raó, des de Softcatalà estimem que, globalment, les descàrregues de programari en català durant el 2011 han superat amb escreix el milió de còpies.\n\nEls 20 programes amb més èxit a Softcatalà han estat els següents (indiquem entre parèntesis el total de descàrregues):\n\n1.- OpenOffice.org (235.269)\n\n2.- Firefox (81.355)\n\n3.- WinRAR (74.036)\n\n4.- Corrector ortogràfic de català (general) per a l'OpenOffice.org (46.466)\n\n5.- Avast! antivirus Home Edition (41.995)\n\n6.- GIMP (36.557)\n\n7.- VLC media player (20.731)\n\n8.- Diccionari català de sinònims per a l'OpenOffice.org (19.510)\n\n9.- PDFCreator (18.577)\n\n10.- LibreOffice (17.037)\n\n11.- Paquet català per al Microsoft Office 2003 (15.161)\n\n12.- Adobe Reader (14.196)\n\n13.- El Corrector (13.298)\n\n14.- Corrector ortogràfic de català (general) per a Mozilla (12.673)\n\n15.- Audacity (12.102)\n\n16.- Paquet català per al Microsoft Office 2007 (10.186)\n\n17.- 7-Zip (9.493)\n\n18.- Paquet català per a l'OpenOffice.org (9.205)\n\n19.- Thunderbird (8.501)\n\n20.- Paquet català per al Firefox (6.525)\n\nL'OpenOffice.org, l'eina ofimàtica lliure i gratuïta, continua sent el programari amb més acceptació, demostrant la seva validesa com a eina de treball diària. El Firefox repeteix segona posició, i continua sent el navegador preferit en llengua catalana.\n\nEn general, el gruix de les descàrregues, com en anys precedents, el constitueixen els programes ofimàtics amb les eines de correcció de català que hi van associades (OpenOffice.org i els seu corrector i diccionari, el nou LibreOffice i els paquets de catalanització del Microsoft Office). Podeu consultar el llistat sencer de descàrregues per al 2010 (amb els enllaços als programes) a .\n\nContinuem creixent: 588.000 visitants únics mensuals\n\nDurant el 2011 Softcatalà ha rebut, de mitjana, 588.057 visitants únics al mes, un 11% més que al 2010 i gairebé un 20% més en relació al 2009. Aquests visitants han fet una mitjana de 1.289.019 visites mensuals (un 13% més) i han visualitzat 2.013.159 pàgines cada mes (un 30% menys). La baixada de les pàgines visualitzades s'expliquen per un canvi de metodologia en la mesura d'audiència del traductor. Si anteriorment cada traducció es comptabilitzava com a dues pàgines visualitzades (la del text original i la del text traduït) actualment és considera com a una única pàgina visualitzada. Creiem que d'aquesta manera és dóna una dada més fidel a la realitat. En qualsevol cas, aquests nombres situen el lloc web de Softcatalà entre [els principals webs en llengua catalana](http://www.catalexa.com/).\n\nLes parts del lloc web de Softcatalà que han tingut més èxit han estat les eines lingüístiques (traductor i corrector web) amb un 70% de les visites, la portada amb un 15%, el Rebost de programari en català (5%) i, finalment, els fòrums d'usuaris (1%).\n\nSoftcatalà a les xarxes socials\n\nDurant el 2011 hem continuat i augmentat la nostra presència a les xarxes socials. Comptem amb 4.700 seguidors al [Facebook](http://www.facebook.com/Softcatala) i 1.800 al [Twitter](http://twitter.com/softcatala). , més que doblant en ambdós casos els nombres en relació al 2010. A més, Softcatalà disposa d'un butlletí de novetats per correu electrònic amb 38.000 usuaris subscrits, un nombre que s'ha mantingut estable en relació a l'any anterior..\n\nAgraïments\n\nDes de Softcatalà, volem agrair la confiança que els centenars de milers d'usuaris dipositen en nosaltres. Així mateix, volem fer arribar el nostre agraïment a les associacions, empreses i institucions públiques que, mitjançant la seva infraestructura, permeten la descàrrega de programari en català al qual enllacem des del nostre web.\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar-ne el lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n\n \n\n \n", "date": "2012-01-23 09:07:23", "id": "1337", "title": "Softcatalà tanca el 2011 amb 871.000 descàrregues de programari en català" }, { "content": "Softcatalà i The Document Foundation anuncien el LibreOffice 3.5, la tercera versió del paquet ofimàtic lliure basat originalment en l'OpenOffice.org. El LibreOffice 3.5 és el resultat de l'esforç combinat de programadors professionals a temps complet (el grup més gran de programadors de l'OpenOffice.org) i programadors voluntaris. The Document Fundation disposa del suport d'associacions i empreses d'arreu del món, entre les que s'inclouen Google, Canonical, Novell, GNOME Foundation o RedHat. Softcatalà, com en ocasions anteriors, ha adaptat i traduït el LibreOffice al català, tant a l'estàndard general com a la variant valenciana de la llengua.\n\nDurant 18 mesos, una mitjana de 80 desenvolupadors del LibreOffice han proporcionat més de trenta mil modificacions en el codi, tot introduint noves i interessants característiques:\n\n## Writer \n\n * Característiques tipogràfiques millorades per tal de crear documents d'aspecte professional, incloent una millor representació de l'ela geminada en català. \n * Un nou corrector gramatical incorporat per a l'anglès i altres idiomes. \n * Una nova finestra de recompte de paraules interactiva que actualitza les dades en temps real. \n * Una nova interfície d'usuari per a capçaleres, peus, i salts de pàgina. \n\n\n\n## Impress / Draw \n\n * Millor importació de formes personalitzades i Smart Art en els PPT/PPTX. \n * Possibilitat d'incloure paletes de color i multimèdia en els documents ODF. \n * Millores en la consola de presentació. \n * Nous finals de línia per als diagrames. \n * Filtre d'importació de documents Microsoft Visio. \n\n\n\n## Calc \n\n * Permet l'ús de fins a 10.000 fulls en cada document. \n * Un nou sistema d'entrada de dades multilínia. \n * Noves funcions del Calc que s'ajusten a l'especificació ODF OpenFormula. \n * Millor rendiment en importar fitxers d'altres paquets ofimàtics. \n * Selecció múltiple en el filtre automàtic. \n * Nombre il·limitat de regles en el format condicional. \n\n\n\n## Base \n\n * Un nou controlador natiu de PostgreSQL integrat. \n\n\n\n## Altres \n\n * Per primera vegada en la història del LibreOffice, s'han activat les comprovacions en línia, que informen als usuaris si hi ha una nova versió disponible. \n * Aquesta nova versió també representa una depuració important de l'antic codi de l'OpenOffice.org, que millora l'estabilitat i el rendiment de l'aplicació. \n\n\n\nConvidem a tots els usuaris avançats a instal·lar el LibreOffice 3.5 i que els usuaris més conservadors continuïnt utilitzant la branca LibreOffice 3.4. Recomanem als usuaris corporatius que despleguin el LibreOffice amb el suport de professionals i empreses que puguin assistir en la migració, formació dels usuaris i manteniment. The Document Foundation ben aviat proporcionarà una llista d'organitzacions certificades que poden realitzar aquests serveis professionals.\n\nEl LibreOffice 3.5 en català, per Windows, GNU/Linux i Mac, es pot obtenir des del Rebost de Softcatalà:\n\n[https://www.softcatala.org/programes/libreoffice/](wiki/Rebost:LibreOffice)\n\nNota important: El LibreOffice detecta automàticament la llengua de configuració del Windows i s'instal·la automàticament en aquesta llengua. Per tant, si voleu que el LibreOffice s'executi en català, haureu de tindre la llengua catalana com a llengua principal del Windows.\n\n## Voluntaris per a la traducció al català \n\nDes de Softcatalà volen fer una crida a aquelles persones interessades a col·laborar en la traducció al català del LibreOffice. D'aquesta manera volem assegurar la presència del català en un paquet ofimàtic que està esdevenint una referència en el món del programari lliure a nivell internacional.\n\n## Quant a Softcatalà \n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2012-02-15 17:11:59", "id": "1338", "title": "Softcatalà i The Document Foundation anuncien el LibreOffice 3.5 en català" }, { "content": "Softcatalà està treballant des d'octubre en el Catalanitzador ([http://catalanitzador.softcatala.org](http://catalanitzador.softcatala.org/)), un programa que facilita al màxim posar en català els ordinadors amb Windows. En executar el programa, aquest analitza de forma automàtica els canvis a fer i en un procés guiat de 4 pantalles els realitza sense que l'usuari s'hagi de preocupar de res més.\n\nLa versió actual disponible serà la versió final si no hi ha res de greu. Fins ara l'han provat més de 1.500 persones sense cap problema, a banda de les proves internes de Softcatalà, realitzades amb 24 configuracions base i amb 98 combinacions totals.\n\nAbans de donar la versió per bona, ens agradaria que el provessin el màxim d'usuaris possible per tal de cobrir amb garanties tots els escenaris possibles. És per això que us animem a provar el Catalanitzador.\n\nI si teniu ja el Windows en català, proveu-lo igualment, ja que amb tota seguretat teniu elements sense catalanitzar. La segona pantalla del Catalanitzador us dirà els canvis a fer abans de res. Si ja teniu l'ordinador completament catalanitzat, no hi farà res.\n\nA continuació us donem més detalls sobre el projecte del Catalanitzador, el qual es continuarà desenvolupant per afegir-hi més programes i característiques progressivament.\n\nObjectiu\n\nL'objectiu del Catalanitzador per al Windows és simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows aplicant els canvis de configuració, paquets de llengua i correctors ortogràfics necessaris per tal que l'usuari pugui treballar en català.\n\nEn sistemes operatius com ara GNU/Linux, treballar en català és molt senzill: quan l'usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s'usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows aconseguir el mateix objectiu requereix un gran esforç per part de l'usuari, que inclou: aplicar canvis a la configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu i la tria d'opcions específiques per a diversos programes.\n\nL'objectiu final del Catalanitzador és que el resultat per al català sigui el mateix que per a qualsevol de les llengües principals del Windows, que augmenti de forma significativa l'ús actual del català en aquesta plataforma, que se situa al voltant del 15% segons diverses estimacions.\n\nAccions que realitza\n\nMicrosoft publica regularment paquets de llengua que inclouen traduccions parcials per a les diferents versions i edicions del Microsoft Windows i del Microsoft Office, inclosos el Microsoft Windows XP, el Windows Vista i el Windows 7 (de 32 i 64 bits), el Microsoft Office (versions 2003, 2007 i 2010) i diferents versions de l'Internet Explorer. El Catalanitzador determina les versions dels paquets de llengua adequades segons la configuració de l'usuari, les baixa i les instal·la de forma automàtica.\n\nA més, el Catalanitzador defineix el català a les opcions regionals i de llengua del Windows. Com a conseqüència d'aquest canvi, moltes aplicacions que tenen versió en català, com ara el GIMP, el Google Picasa, el Google Earth o d'altres, es mostraran en català. També canvia la llengua d'escriptura al català, cosa que fa que moltes aplicacions determinin que, a l'hora de redactar textos, la llengua de treball de l'usuari és el català.\n\nFinalment, el Catalanitzador analitza la configuració de l'usuari i és capaç de canviar la llengua de navegació dels navegadors Firefox, Chrome i Internet Explorer. Des d'aquest moment els usuaris s'identificaran com a catalanoparlants quan naveguin i aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català.\n\nAquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment fortament subestimat. A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d'empreses i institucions públiques. Els cercadors d'Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l'estat on es troba l'ordinador i la llengua de navegació definida al navegador. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no surt en les primeres posicions, resta amagat als usuaris, els quals fan servir contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès...) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema molt real que afecta la Viquipèdia, una de les Wikipedies més actives, però amb dificultat d'arribar al seu públic objectiu.\n\nAjuda i plans futurs\n\nLa versió de proves del Catalanitzador es pot baixar des del Rebost ([http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Catalanitzador_per_al_Windows](wiki/Rebost:Catalanitzador_per_al_Windows)). Aquesta és una versió de proves que pot contenir errades. Demanem el vostre ajut per fer-nos arribar qualsevol problema o comentari que tingueu. Podeu fer arribar aquesta informació al fòrum del Catalanitzador ([http://www.softcatala.org/forum/viewtopic.php?f=1&t=3830](forum/viewtopic.php?f=1&t=3830)).\n\nLa versió final del Catalanitzador per al Windows 1.0 es publicarà el 22 de març. També hi ha disponible un full de ruta ([http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Catalanitzador_per_al_Windows#Full_de_ruta](wiki/Projectes/Catalanitzador_per_al_Windows#Full_de_ruta)) amb els plans per al proper any, que es basen en continuar ampliant el conjunt d'aplicacions que es poden catalanitzar automàticament.\n\nInstitucions i entitats que hi donen suport\n\nEl Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d'Ensenyament, Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Viquipèdia i WICCAC. Estem treballant per incorporar-ne més al projecte.\n\nLes institucions i entitats col·laboradores s'han compromès a donar difusió i promoure l'ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà.\n", "date": "2012-03-11 20:46:36", "id": "1339", "title": "Softcatalà presenta el Catalanitzador per al Windows 1.0 en versió de proves" }, { "content": " \n\nEl proper dijous 22 de març es presentarà el Catalanitzador per al Windows, una eina adreçada al públic general que permet posar l'ordinador en català en 4 passos senzills i automàtics. En l'acte s'explicaran els problemes amb què compta el català a les TIC i que han dut al desenvolupament d'aquesta eina informàtica; se'n farà una demostració i s'exposaran les accions a seguir per tal de corregir aquesta problemàtica.\n\nDesenvolupat per Softcatalà, el Catalanitzador per al Windows compta amb el suport de les principals institucions i associacions cíviques del país: Direcció General de Política Lingüística (Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya), Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya mitjançant la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC), Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Òmnium Cultural, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, la Fundació puntCAT, l'Amical Viquipèdia i Webmàsters Independents en Català de Cultura i d'Àmbits Cívics (WICCAC).\n\nEn l'acte intervindran:\n\n\\- Jordi Mas, membre de Softcatalà i de l'equip de desenvolupament del Catalanitzador per al Windows.\n\n\\- Robert Escolano, membre de la Universitat d'Alacant i representant de la Xarxa Vives d'Universitats.\n\n\\- Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural.\n\n\\- Yvonne Griley, directora de Política Lingüística, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.\n\n \n\nTambé hi assistiran representants de totes les institucions i entitats que donen suport al Catalanitzador per al Windows.\n\nL'acte està adreçat als mitjans de comunicació. En el futur se'n faran presentacions locals arreu del país adreçades a tots els usuaris i que ja anunciarem al web.\n\nData: 22 de març\n\nHora: 12h\n\nLloc: Col·legi de Periodistes de Catalunya, Rambla de Catalunya 10, pral. Barcelona\n\n \n", "date": "2012-03-19 10:03:50", "id": "1340", "title": "Softcatalà presenta el Catalanitzador per al Windows aquest dijous 22 de març" }, { "content": "El Catalanitzador representa una millora substancial en la gestió del català a la principal plataforma informàtica.\n\nEncara que tingueu l'ordinador en català, proveu-lo: segurament us faltin elements per catalanitzar. \n \nEl Catalanitzador per al Windows s'adreça al públic general amb l'objectiu de simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows aplicant automàticament els canvis de configuració, paquets de llengua i correctors ortogràfics necessaris per tal que l'usuari pugui treballar en català. D'aquesta manera, es pretén que l'usuari catalanoparlant tingui la mateixa experiència lingüística que tenen els parlants de les principals llengües del Windows, i amb un resultat equivalent al que poden obtenir en sistemes operatius com el Linux o la darrera versió del sistema operatiu d'Apple.\n\n \nEl Catalanitzador per al Windows ha estat desenvolupat com a programari lliure per Softcatalà i compta amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística (Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya), el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya mitjançant la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC), la Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Òmnium Cultural, Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, la Fundació puntCAT, l'Amical Viquipèdia i els Webmàsters Independents en Català de Cultura i d'Àmbits Cívics (WICCAC).\n\n \nQuè fa exactament, el Catalanitzador?\n\nPodeu descarregar-vos gratuïtament el Catalanitzador per al Windows des del seu lloc web: http://catalanitzador.softcatala.org\n\nEn aquesta primera versió, el programa instal·la els paquets oficials d'idioma publicats per Microsoft per al Windows (XP, Vista i 7, tant de 32 bits com de 64 bits), l'Office (2003, 2007 i 2010) i el navegador Internet Explorer (6, 7, 8 i 9).\n\nAddicionalment, configura el català com a llengua de navegació de l'Internet Explorer, el Google Chrome i el Firefox, un aspecte de gran impacte sobre la importància del català a Internet o l'accés a contingut en català a la xarxa. D'aquesta manera, el Catalanitzador per al Windows contribueix a augmentar de forma significativa la presència del català en la navegació. Aquest és també un dels objectius principals del Catalanitzador, atès que la presència residual del català com a llengua de navegació a Internet és un dels problemes més importants que té actualment la nostra llengua en l'àmbit de les TIC.\n\nFinalment, el Catalanitzador per al Windows configura el català com a llengua del sistema fent, entre d'altres coses, que els programes que en depenen també canviïn al català (com ara el Gimp, el Picasa o el Google Earth), a no ser que prèviament se'ls hagi especificat una llengua concreta.\n\nTot això es fa en un procés guiat molt senzill que consta de quatre passos. A la primera pantalla del Catalanitzador se us informarà del procés. A la segona pantalla, el Catalanitzador analitzarà automàticament el vostre ordinador i us proposarà els canvis a fer. La tercera pantalla aplicarà els canvis, que poden arribar a durar un màxim de 5 minuts. Finalment, la darrera pantalla us mostra el resultat de la catalanització i us convida a compartir el programa a les xarxes socials.\n\nProveu-lo: és de franc, senzill i automàtic.\n\nAjudeu-nos a difondre el Catalanitzador per al Windows\n\nFer augmentar l'ús del català a la informàtica, que avui se situa entorn del 15% dels usuaris, és important no només per a l'individu, sinó també per al conjunt dels catalanoparlants.\n\nÉs per això que us demanem ajuda en la seva difusió:\n\n * Executeu-lo en tots els vostres ordinadors.\n * Difongueu el programa a les xarxes socials, blocs i webs.\n * Si teniu un bloc o web, poseu-hi un bàner del Catalanitzador. Aquí (http://catalanitzador.softcatala.org/baner.html ) en trobareu uns quants.\n * Publiciteu l'existència del Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars.\n * Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador. \n * Reclameu a les institucions públiques (biblioteques, escoles, universitats...) que facin servir programari en català i suggeriu-los l'ús del Catalanitzador.\n\n\n\nMés informació i plans futurs\n\nA Softcatalà hem preparat [un petit dossier](http://www.softcatala.org/w/images/5/50/Dossier_Web_Catalanitzador.pdf) on s'explica amb detall el funcionament del Catalanitzador i les raons que han dut al seu desenvolupament.\n\nEl desenvolupament del Catalanitzador no s'atura aquí. Properes versions aniran incloent progressivament la catalanització de més programes (Firefox, Chrome, LibreOffice, Adobe Reader, Thunderbird...) i la difusió del programari lliure en català més important. El Catalanitzador vol ser una plataforma que permeti gaudir de la informàtica en català al Windows de la forma més senzilla possible.\n\nCom a projecte lliure, el Catalanitzador per al Windows està obert a la col·laboració d'usuaris i programadors. Qualsevol millora en la funcionalitat del programa dependrà de l'ajuda en el seu desenvolupament. Us animem a col·laborar-hi adreçant-vos a info@softcatala.org o a la llista de correu de coordinació del projecte (http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/desenvolupament). Podeu visitar, també, la pàgina del projecte de desenvolupament del Catalanitzador per al Windows (http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Catalanitzador_per_al_Windows).\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org \n \n\n", "date": "2012-03-22 13:31:41", "id": "1341", "title": "Softcatalà presenta el Catalanitzador per al Windows 1.0" }, { "content": "[![](https://www.softcatala.org/uploads/2012/04/miniatura-ubuntu-12.041.png)](wiki/Rebost:Ubuntu)Ja està disponible l'[Ubuntu](wiki/Rebost:Ubuntu) 12.04 en català. L'Ubuntu és un sistema operatiu lliure i gratuït, creat per una extensa [comunitat de voluntaris](http://www.ubuntu.com/) amb el suport de l'empresa [Canonical](http://www.canonical.com/). L'Ubuntu és adequat tant per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, i inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, d'eines de programació o de gestió de servidors. En aquesta ocasió, com en les anteriors, l'Ubuntu es troba disponible en català gràcies a l'esforç d'una àmplia comunitat en què [hi participa Softcatalà](wiki/Projectes/Ubuntu). La bona salut del català és especialment remarcable, atès que ocupa la 21a posició en termes de percentatge de traducció de les [més de 40 llengües en què es considera totalment traduït](http://people.canonical.com/%7Edpm/stats/ubuntu-12.04-translation-stats.html) aquest sistema operatiu.\n\n## Novetats\n\n![](https://www.softcatala.org/uploads/2012/04/unity1.png) L'Ubuntu 12.04 serà una versió de manteniment de llarga durada (Long Time Support, LTS), amb la qual cosa els esforços de disseny i desenvolupament s'han dirigit a fer-la més estable i a consolidar l'escriptori Unity per a proporcionar una interfície d'usuari més intuïtiva, amb un èmfasi especial en un disseny atractiu i funcional. \n\n### Aplicacions\n\n![](https://www.softcatala.org/uploads/2012/04/usc1.png)\n\n * El reproductor de música és ara el [Rhythmbox](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Rhythmbox), el qual inclou la botiga de música de l'Ubuntu One\n * El [LibreOffice](https://www.softcatala.org/programes/libreoffice/) s'ha actualitzat a la versió 3.5.1\n * El navegador web [Firefox](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Firefox) s'ha actualitzat a la versió 11.0\n * El centre de programari mostra recomanacions personalitzades per instal·lar aplicacions interessants\n\n\n\n### Actualitzacions de la interfície d'usuari\n\n![](https://www.softcatala.org/uploads/2012/04/hud1.png)\n\n * L'aplicació d'aparença en els paràmetres del sistema permet configurar fàcilment diversos aspectes de l'escriptori Unity\n * L'aplicació de privadesa en els paràmetres del sistema permet configurar quines dades recullen les aplicacions sobre l'usuari\n * S'ha inclòs una manera nova d'accedir i cercar als menús de les aplicacions, el HUD (anglès per Heads Up Display). Feu un toc a la tecla Alt, comenceu a escriure i us mostrarà les opcions disponibles. En utilitzar-lo continuament, el HUD posseeix l'habilitat d'aprendre per retornar resultats més acurats.\n * El tauler inicial de l'Unity s'ha modificat per a mostrar aplicacions i fitxers recents, de manera que s'hi pugui accedir ràpidament amb un sol clic de ratolí o bé prement una sola tecla\n * El nou visor de vídeos permet cercar ràpidament vídeos en l'ordinador o bé en línia. S'hi pot accedir des del tauler o bé amb la drecera de teclat Súper+V\n\n\n\n### Ubuntu One\n\n![](https://www.softcatala.org/uploads/2012/04/ubuntuone1.png) El servei gratuït de sincronització de fitxers i música [Ubuntu One](https://one.ubuntu.com/) també s'ha actualitzat: \n\n * Un quadre de control nou, on s'ha renovat també l'instal·lador, l'assistent de configuració i s'ha afegit la funció d'afegir o suprimir carpetes per sincronitzar, entre d'altres\n * Compatibilitat amb servidors intermediaris\n * Botiga de música de l'Ubuntu One music store al reproductor Rhythmbox\n\n\n\n## Participeu-hi\n\nCom de costum, la [comunitat d'usuaris de l'Ubuntu en català](http://www.ubuntu.cat/) ha organitzat una [festa](http://www.ubuntu.cat/FestaPrecise) per celebrar aquest llançament. Enguany serà a l'Institut Nicolau Copèrnic a Terrassa, el dia 12 de maig. En aquesta versió, com en l'anterior, també es podrà configurar l'Ubuntu en la variant valenciana, gràcies al projecte [Softvalencià](http://www.softvalencia.org/). Si voleu col·laborar en la traducció de l'Ubuntu al català, aneu al [lloc web de l'equip de traducció](https://wiki.ubuntu.com/UbuntuCatalanTranslators%20), on trobareu tota la informació necessària per ajudar a traduir-lo a la vostra llengua. \n\n## Instal·lació\n\n[![Baixa l'Ubuntu!](https://www.softcatala.org/uploads/2012/10/BaixadaUbuntu11041.png)](wiki/Rebost:Ubuntu)Podeu baixar un CD de l'Ubuntu i provar-lo sense haver-lo d'instal·lar, o bé instal·lar-lo independentment o juntament amb un altre sistema operatiu existent. De manera alternativa podeu fer servir el [WUBI](wiki/Rebost:Wubi), amb el qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu de manera molt fàcil des d'un sistema Windows. També el trobareu al CD d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on s'iniciarà automàticament en inserir el CD. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2011 el seu lloc web fou visitat per una mitjana d'uns 588.000 visitants únics mensuals, i va distribuir més de 870.000 còpies de programari en català. Per obtenir més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2012-04-26 11:06:27", "id": "1342", "title": "La comunitat catalana de l'Ubuntu presenta la traducció de l'Ubuntu 12.04 al català" }, { "content": "Antecedents \n \nDijous a la nit va entrar en servei la traducció al català de la web de twitter.com per a ordinadors, traduïda en un mes per uns 5.000 voluntaris a través del [centre de traducció](http://translate.twttr.com/home) de Twitter. Aquesta fita s'aconsegueix després d'una campanya encapçalada pel periodista Albert Cuesta ([@albertcuesta](https://twitter.com/albertcuesta)) que durant mesos ha demanat la possibilitat de tenir el twitter en català. \n \nLa traducció no és completa i encara cal ajuda per traduir les aplicacions mòbils, les pàgines d'ajuda i altres apartats, i que tothom qui vulgui és a temps d'apuntar-se com a traductor o de proposar millores. \n \nEl lloc web [Twitter en català](http://twitterencatala.org/) fa un seguiment del nombre d'usuaris que tenen l'aplicació en català, es van assolir els 15.000 en els primers tres dies de publicació. \n \nTwiter en català a la web \n \nPer tal de configurar l'aplicació web de Twitter en català cal seguir els següents passos: \n \n1\\. Cal entrar amb el nostre nom d'usuari a twitter.com. \n \n2\\. Cal anar a les Preferències (icona a l'extrem superior esquerra amb un home), seleccionar el català a l'opció de llengua i desar els canvis. \n \nUn cop fets aquests passos, l'aplicació apareixerà en català. \n \nTwiter en català a la Blackberry \n \nPer als usuaris de BlackBerry, piular amb una aplicació en català no és cap novetat. Fa mesos que ho fan habitualment, perquè l'aplicació oficial de Twitter per a aquest sistema operatiu és l'única que es troba disponible en el nostre idioma. L’explicació és senzilla: del seu desenvolupament no se’n fa càrrec Twitter sinó RIM (Research In Motion), que sempre ha donat suport al català. L’aplicació és gratuïta i es descarrega de l'[App World](http://appworld.blackberry.com/webstore/content/8160/%20). \n \nTwiter en català a l'Android, l'iPhone i l'Ipad \n \nEls usuaris de l'iOS (iPhone, iPad) i Android no disposen d’aplicació oficial de Twitter en català per als seus aparells. Afortunadament, n'hi ha al menys una de tercers que sí que té en compte el nostre idioma. Es tracta de [HootSuite](http://hootsuite.com/features/mobile-apps), disponible per als sistemes operatius indicats -i de fet, també per a BlackBerry i per al web-. Un equip de voluntaris amb [Miquel Labòria](http://twitter.com/miquellaboria) al capdavant va traduir HootSuite al català fa gairebé un any. \n \nArticle basat en els següents textos:\n\n * Apunt al bloc de n'[Albert Cuesta](http://blog.albertcuesta.com/post/26711724053/guia-per-posar-te-el-twitterencatala-al-mobil)\n * Informacions de [Vilaweb](http://vilaweb.com)\n\n\n\n \n", "date": "2012-07-09 21:05:48", "id": "1343", "title": "Arriba el Twitter en català i com configurar-lo" }, { "content": "Softcatalà presenta la versió 1.2 del [Catalanitzador](http://catalanitzador.softcatala.org), un programa que posa a l'abast de qualsevol usuari de forma senzilla tenir en català els ordinadors amb Microsoft Windows. En executar el programa, s'analitza de forma automàtica l'ordinador per determinar els canvis que cal fer i, en un procés guiat de 4 pantalles, es realitzen els canvis sense que l'usuari s'hagi de preocupar de res més.\n\nDes de la seva publicació el 22 d'abril de l'any passat, més de 25.000 usuaris han catalanitzat el seu ordinador amb el Catalanitzador per al Windows. Les estadístiques es troben accessibles a: \n\nViure i treballar plenament en català amb el Microsoft Windows\n\nL'objectiu del Catalanitzador per al Windows és simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows, aplicant-hi els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors ortogràfics necessaris per tal que l'usuari pugui treballar en català.\n\nEn sistemes operatius com ara GNU/Linux, emprar el català és molt senzill: quan l'usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s'usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows aconseguir el mateix objectiu requereix d'un gran esforç per part de l'usuari, que inclou: realitzar canvis en la configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d'opcions específiques per a diversos programes.\n\nL'objectiu final del Catalanitzador és que el resultat per al català sigui el mateix que per a qualsevol de les llengües principals del Windows, augmentant de forma significativa l'ús actual del català en aquesta plataforma, que se situa al voltant del 15%, segons diverses estimacions.\n\nAccions que realitza\n\nInstal·la els paquets d'idioma en català de les següents aplicacions:\n\n * Microsoft Windows XP, Windows Vista i Windows 7 \n * Microsoft Office 2003, 2007 i 2010 \n * Internet Explorer 6, 7, 8 i 9 \n * OpenOffice.org 3.2 i 3.3 \n * Adobe Reader 9 i 10 (lector de PDF) \n * Windows Live Essentials 2011 \n\n\n\nCanvia la llengua de navegació al català en qualsevol versió dels següents navegadors:\n\n * Internet Explorer \n * Chrome \n * Firefox \n\n\n\nRealitza els següents canvis de configuració:\n\n * Configura el català com a llengua del sistema \n * Configura el català com a llengua d'escriptura \n\n\n\nNovetats de la versió 1.2\n\nLa versió 1.2 presenta com a novetat la catalanització addicional de les següents aplicacions:\n\n * Adobe Reader 9 i 10 (lector de PDF) \n * OpenOffice.org 3.2 i 3.3 \n * Windows Live Essentials 2011 \n\n\n\nTambé s'han introduït moltes millores gràcies als comentaris que els usuaris han fet arribar.\n\nLa importància de navegar en català\n\nGràcies al canvi de llengua en els navegadors que realitza el Catalanitzador, els usuaris s'identificaran a partir d'aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin, i aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català.\n\nAquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment fortament subestimat. A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d'empreses i institucions públiques. Els cercadors d'Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l'estat on es troba l'ordinador i la llengua de navegació definida als navegadors. Si l'usuari no té definit el català al navegador, el contingut en català no apareix en les primeres posicions, sinó que resta amagat als usuaris. Això fa que els usuaris facin servir contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès...) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema molt real que afecta la Viquipèdia en català, que tot i estar entre les 15 edicions amb més articles i ser una de les que té més articles de qualitat, és la 29a en visites.\n\nAjudeu-nos a difondre el Catalanitzador per al Windows\n\nUs demanem ajuda en la seva difusió:\n\n * Executeu-lo en tots els vostres ordinadors. \n * Difoneu el programa a les xarxes socials, blocs i webs. \n * Si teniu un bloc o web, poseu-hi un bàner del Catalanitzador. Aquí () en trobareu uns quants. \n * Publiciteu l'existència del Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars. \n * Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador. \n * Reclameu a les institucions públiques (biblioteques, escoles, universitats...) que facin servir programari en català i suggeriu-los l'ús del Catalanitzador. \n\n\n\nInstitucions i entitats que hi donen suport\n\nEl Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d'Ensenyament, Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Viquipèdia i WICCAC.\n\nLes institucions i entitats col·laboradores s'han compromès a donar difusió i promoure l'ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà.\n", "date": "2012-07-12 14:07:41", "id": "1344", "title": "Softcatalà presenta el Catalanitzador per al Windows 1.2" }, { "content": "El LibreOffice és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. El LibreOffice.org 3.6.1 ha estat desenvolupat per la comunitat LibreOffice\n\nEl LibreOffice 3.6.1 es troba disponible per a sistemes Windows, Mac i GNU/Linux.\n\nEl paquet ofimàtic inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per ser productius en un món modern. El LibreOffice és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari.\n\nPodeu consultar la llista completa de canvis a la [pàgina oficial de característiques noves](https://www.libreoffice.org/download/3-6-new-features-and-fixes/) (en anglès).\n\nPodeu baixar la darrera versió des del Rebost: [https://www.softcatala.org/programes/libreoffice/](wiki/Rebost:LibreOffice)\n\n \n\nMillora de qualitat en la traducció catalana\n\nEntre les novetats d'aquesta versió, cal destacar la millora de qualitat de la traducció al català. Durant el 2011, Softcatalà va realitzar nombroses correccions i unificació terminològica a la versió catalana d'allò que hauria d'haver estat l'OpenOffice.org 3.4, una versió que mai no va arribar a veure la llum (vegeu més endavant) i que no va passar de versió beta. Per al Libreoffice 3.6.1, Softcatalà ha incorporat totes aquestes millores lingüístiques i ha equiparat la qualitat de la traducció catalana del LibreOffice amb la que tenia l'OpenOffice.org, el seu projecte pare.\n\n \n\nRelació amb l'OpenOffice.org\n\nL'OpenOffice.org és un projecte abandonat que ha estat substituït pel [LibreOffice](http://www.libreoffice.org/) i per l'[Apache OpenOffice](http://www.openoffice.org/). Ambdós projectes són evolucions de l'antic OpenOffice.org. Tots els documents i materials elaborats per a l'OpenOffice.org són compatibles i aprofitables en qualsevol d'aquests dos projectes hereus.\n\nEl LibreOffice és el paquet ofimàtic escollit en les distribucions GNU/Linux més habituals i té el suport de la [Document Foundation](http://www.documentfoundation.org/).\n\nSoftcatalà no pot assumir la traducció de dos paquets ofimàtics i només dóna suport al LibreOffice i se'n fa càrrec del projecte de traducció al català.\n\nSofcatalà recomana desinstal·lar l'OpenOffice.org i substituir-lo pel LibreOffice.\n\nL'Apache OpenOffice no es troba disponible en català. Els usuaris de l'Apache OpenOffice que desitgin encapçalar el projecte de traducció d'aquest paquet ofimàtic trobaran la col·laboració i assessorament de Softcatalà.\n\n \n\nCrida a la participació\n\nEl projecte de traducció necessita més voluntaris. Si sou usuari del LibreOffice o del'OpenOffice.org i esteu interessat en ajudar en el projecte, no dubteu en visitar la pàgina web del projecte del LibreOffice a Softcatalà i apuntar-vos a les llistes de correu, on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per involucrar-vos en el projecte. Probablement el LibreOffice sigui un dels projectes més importants del programari lliure i una de les traduccions amb més transcendència del català.\n\n \nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2012-08-30 08:47:15", "id": "1345", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del LibreOffice 3.6.1" }, { "content": "Amb l'objectiu de divulgar sobre l’[obertura de dades](http://ca.wikipedia.org/wiki/Dades_obertes) i la reutilització d'aquestes a Catalunya, el proper divendres 9 de novembre a Barcelona tindrà lloc una jornada centrada en aquesta temàtica mitjançant experiències i casos pràctics.\n\nTothom interessat en participar-hi pot emplenar [aquest formulari](http://www.gencat.cat/web/catalunyadades/) web fins al 5 de novembre. A més a més, la jornada també es podrà seguir via el perfil de Twitter [@catalunyadades ](http://www.twitter.com/catalunyadades)\n\nLa jornada, organitzada pel grup Catalunya Dades, ara mateix format per diferents administracions, associacions o grups d'interès, com ara la Generalitat de Catalunya, ajuntaments de Barcelona, Terrassa, Sabadell, Lleida i Badalona, Amical Viquipèdia, Softcatalà, Comunitat Mozilla, Catdroid, Guifinet, UOC (Universitat Oberta de Catalunya), UPF (Universitat Pompeu Fabra)-OpenCities, media 140, XIP (Xarxa d’Innovació Pública), CMT (Comissió del Mercat de Telecomunicacions), persegueix fer participar la societat en els processos de generació de valor a partir del coneixement i les dades obertes.\n\nParal·lelament, s'està organitzant un curs virtual Introducció a l’obertura i reutilització de dades', del qual, durant la Jornada, se n’anunciaran les dates i els continguts.\n", "date": "2012-10-15 12:48:47", "id": "1346", "title": "I Jornada Dades Obertes a Catalunya" }, { "content": "[![Ubuntu](https://www.softcatala.org/uploads/2016/03/Ubuntu-12.10-2-300x183.png)](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu)Ja està disponible l'[Ubuntu](wiki/Rebost:Ubuntu) 12.10 en català. L'Ubuntu és un sistema operatiu lliure i gratuït, creat per una extensa [comunitat de voluntaris](http://www.ubuntu.com/) amb el suport de l'empresa [Canonical](http://www.canonical.com/). L'Ubuntu és adequat tant per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, i inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, d'eines de programació o de gestió de servidors. En aquesta ocasió, com en les anteriors, l'Ubuntu es troba disponible en català gràcies a l'esforç d'una àmplia comunitat en què [hi participa Softcatalà](wiki/Projectes/Ubuntu). La bona salut del català és especialment remarcable, atès que ocupa la 23a posició en termes de percentatge de traducció de les [més de 40 llengües en què es considera totalment traduït](http://people.canonical.com/%7Edpm/stats/ubuntu-12.10-translation-stats.html) aquest sistema operatiu.\n\n## El trencament de la barrera entre l'ordinador i la web\n\n![AplicacionsWeb_0\\[1\\]](https://www.softcatala.org/uploads/2012/10/AplicacionsWeb_01.png) L'Ubuntu 12.10 integra per primera vegada l'escriptori amb Internet, fent possible accedir fàcilment a contingut i aplicacions, ja sigui en dispositius locals o en línia. Amb això el sistema operatiu lliure inicia una nova etapa en la transició cap a un futur basat en múltiples dispositius i xarxes en el núvol. ![AplicacionsWeb2_0\\[1\\]](https://www.softcatala.org/uploads/2012/10/AplicacionsWeb2_01-300x139.png)Les aplicacions web més populars estan ara disponibles com a aplicacions d'escriptori, les noves previsualitzacions proporcionen una visualització clara ràpida del contingut que apareix en el tauler, i l'opció d'entrada remota permet a empreses i usuaris virtualitzar les aplicacions d'escriptori i utilitzar-les remotament a través de la xarxa. Si voleu descobrir la resta de novetats interessants, no espereu més per provar l'Ubuntu 12.10 o bé [consulteu les notes del llançament](https://wiki.ubuntu.com/QuantalQuetzal/ReleaseNotes/UbuntuDesktop). \n\n## Participeu-hi\n\n![Ubuntaires_0\\[1\\]](https://www.softcatala.org/uploads/2012/10/Ubuntaires_01.jpg) Imatge: Pau Ferrer Ocaña Com de costum, la [comunitat d'usuaris de l'Ubuntu en català](http://www.ubuntu.cat/) ha organitzat una [festa](https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/Activitats/QuantalQuetzal) per celebrar aquest llançament. Enguany serà a l'Espai Cultural Font de La Mina a Sant Adrià de Besòs, el dia 10 de novembre. En aquesta versió, com en l'anterior, també es podrà configurar l'Ubuntu en la variant valenciana, gràcies al projecte [Softvalencià](http://www.softvalencia.org/). Si voleu col·laborar en la traducció de l'Ubuntu al català, aneu al [lloc web de l'equip de traducció](https://wiki.ubuntu.com/UbuntuCatalanTranslators%20), on trobareu tota la informació necessària per ajudar a traduir-lo a la vostra llengua. \n\n## Instal·lació\n\n[![Baixa l'Ubuntu!](https://www.softcatala.org/uploads/2012/10/BaixadaUbuntu11041.png)](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu)Podeu baixar un DVD de l'Ubuntu i provar-lo sense haver-lo d'instal·lar, o bé instal·lar-lo independentment o juntament amb un altre sistema operatiu existent. De manera alternativa podeu fer servir el [WUBI](wiki/Rebost:Wubi), amb el qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu de manera molt fàcil des d'un sistema Windows. També el trobareu al DVD d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on s'iniciarà automàticament en inserir el DVD. Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2011 el seu lloc web fou visitat per una mitjana d'uns 588.000 visitants únics mensuals, i va distribuir més de 870.000 còpies de programari en català. Per obtenir més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2012-10-18 11:16:32", "id": "1347", "title": "La comunitat catalana de l'Ubuntu presenta la traducció de l'Ubuntu 12.10 al català" }, { "content": "Des del dia 26 d'octubre ja es poden trobar a les botigues de tot el país el Windows 8 i la tauleta tàctil Windows Surface, ambdós en català.\n\nEl Windows 8 introdueix moltes millores; la més destacable, una nova interfície d'usuari que es basa amb un mosaic configurable amb elements de mida diferent que donen una previsualització dels continguts.\n\n![](/sites/default/files/imatges/usuaris/jmas/idiomes.png)\n\nAl mateix temps que s'ha presentat Windows 8, Microsoft també s'ha presentat la tauleta tàctil Windows Surface, que es troba també disponible en català.\n\nWindows 8 ofereix des del primer dia la interfície en català i en variant valenciana. En tots dos casos, la traducció continua sent un LIP (Language Interface Pack), és a dir, una traducció parcial d'aproximadament un 80%, i no un MIU (Multilingual User Interface), que seria una traducció completa, com ara tenen el castellà o el francès.\n\nMicrosoft confirma que ha estat treballant amb tots els fabricants de la indústria perquè vingui preinstal·lat a tots els equips que es venguin a l'Estat espanyol.\n\nEn l'àmbit de la internacionalització, Microsoft ha fet, amb Windows 8, un pas important, ja que integra i simplifica el model de llengua. Hi ha un nou tauler de control, anomenat \"Llengua\", des del qual es pot configurar la preferència lingüística de l'usuari.\n\nDes d'aquest nou control es pot gestionar la llengua que es mostra a la interfície d'usuari, la llengua de navegació de l'usuari a l'Internet Explorer, la llengua per defecte d'escriptura i la llengua per defecte del sistema (usada per aplicacions per a determinar la llengua).\n\nMés Informació\n\n * Sobre el Windows 8 i els productes de Microsoft en català a: \n * Notícia relacionada: [Windows 8, també en valencià ](http://www.softvalencia.org/guies/windows-8-tambe-en-valencia/)(Softvalencià)\n\n\n", "date": "2012-11-07 23:15:41", "id": "1348", "title": "Disponible el Windows 8 i la tauleta tàctil Windows Surface en català" }, { "content": "Avui s'ha fet públic el [projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada](http://www.xn--ll-0ea.cat/). El portal, que vol ser un espai de documentació, consulta i debat entorn de la ela geminada, pretén ser útil i accessible als usuaris i, alhora, una plataforma activa i portaveu de la problemàtica davant dels organismes executius, tant locals com internacionals, que permetin, en última instància, la normalització plena de la ela geminada en l’entorn digital.\n\nLa ela geminada (l·l, L·L), tal com la van concebre els seus introductors, Pompeu Fabra i Antoni M. Alcover, en les Normes ortogràfiques de 1913, té una condició de caràcter únic, format per dues eles i un punt volat enmig, amb «les dues l tan acostades l’una a l’altra com les del símbol ll, en què res no hi ha interposat entre ambdues».\n\nAquesta condició es va complir, amb presència i encert variables, fins l’arribada de les noves tecnologies. En el context informàtic actual, la ela geminada ha estat objecte de confusió i això ha ocasionat que es diluïssin els trets que la definien, amb conflictes associats que van molt més enllà de les qüestions estètica i tipogràfica: des de disfuncions d’indexació i cerca, a problemes d’identificació que poden ser causa de processos legals.\n\nDavant d’aquesta circumstància, l’any 2004, un grup de professionals, investigadors i professors, va iniciar el projecte amb l’objectiu de restituir i normalitzar el caràcter originari de la ela geminada en l’entorn digital. El grup i el projecte, sense finançament ni ànim de lucre, s’han anat consolidant al llarg dels anys i han rebut el suport de l’IEC i altres institucions compromeses amb la projecció de la llengua catalana en els mitjans tecnològics actuals. El projecte pivota sobre dos aspectes complementaris: la codificació informàtica i la construcció tipogràfica.\n\nAquests aspectes són competència de professionals especialitzats (informàtics i dissenyadors), però la seva repercussió afecta el conjunt d’usuaris de la llengua catalana i, per aquest motiu, convé divulgar tota la informació disponible al públic general.\n\nL’abast del projecte fa que els seus objectius es distingeixin segons la possibilitat de realització. Així, a curt termini, es pretén:\n\n * Detectar i fer conèixer els usos erronis de la ela geminada i les anomalies que se’n deriven. \n * Proposar i promoure solucions adequades per a esmenar els errors. \n\n\n\nAls anteriors se’ls sumen objectius a mitjà i llarg termini:\n\n * Obtenir una codificació informàtica correcta de la ela geminada. \n * Recuperar un espai propi per al caràcter en els teclats dels dispositius electrònics. \n\n\n\nMés en detall, podeu trobar en [aquest comunicat](http://www.xn--ll-0ea.cat/static/comunicat01/) algunes de les recomanacions concretes per a un ús correcte de la ela geminada.\n", "date": "2012-11-15 11:37:48", "id": "1349", "title": "Es presenta el projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada" }, { "content": "Softcatalà presenta la versió 1.4 del Catalanitzador (), un programa que posa a l'abast de qualsevol usuari de forma senzilla tenir en català els ordinadors amb el Microsoft Windows. En executar el programa, aquest analitza de forma automàtica els canvis que cal fer i, en un procés guiat de 4 pantalles, els realitza sense que l'usuari s'hagi de preocupar de res més.\n\nDes de la seva publicació el 22 d'abril de 2012, més de 38.000 usuaris han catalanitzat el seu PC amb el Catalanitzador per al Windows. Les estadístiques es troben accessibles a: \n\nViure i treballar plenament en català amb el Microsoft Windows\n\nL'objectiu del Catalanitzador per al Windows és simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows, aplicant-hi els canvis de configuració, paquets de llengua i correctors ortogràfics necessaris per tal que l'usuari pugui treballar en català.\n\nEn sistemes operatius com ara GNU/Linux, emprar el català és molt senzill: quan l'usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s'usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows aconseguir el mateix objectiu requereix d'un gran esforç per part de l'usuari, que inclou: realitzar canvis en la configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d'opcions específiques per a diversos programes.\n\nL'objectiu final del Catalanitzador és que el resultat en català sigui el mateix que per a qualsevol de les llengües principals del Windows i que augmenti de forma significativa l'ús actual del català en aquesta plataforma, que se situa al voltant del 15% segons diverses estimacions.\n\nAccions que realitza\n\nInstal·la els paquets de llengua en català de les següents aplicacions:\n\n * Microsoft Windows XP, Windows Vista, Windows 7 i Windows 8 \n * Microsoft Office 2003, 2007 i 2010 \n * Internet Explorer 6, 7, 8, 9 i 10 \n * OpenOffice.org 3.2 i 3.3 \n * Adobe Reader 9, 10 i 11 (lector PDF) \n * Windows Live Essentials 2009, 2011 i 2012 \n\n\n\nCanvia la llengua de navegació al català en qualsevol versió dels següents navegadors:\n\n * Internet Explorer \n * Chrome \n * Firefox \n\n\n\nRealitza els següents canvis de configuració:\n\n * Configura el català com a llengua del sistema \n * Configura el català com a llengua d'escriptura \n\n\n\nNovetats de la versió 1.4\n\nLa versió 1.4 presenta com a novetats:\n\n * Catalanització del Windows 8, l'Internet Explorer 10, el Windows Live Essentials 2011 i 2012 i l'Adobe Acrobat 11. \n * Nova opció 'Usa formes valencianes quan sigui possible' per donar preferència a les traduccions en versió valenciana, si existeixen (inclòs el Windows 8). \n * Nova interfície d'usuari més simple estil Aero per al Windows Vista o superior amb accions agrupades per categories. \n\n\n\nS'han introduït també moltes millores gràcies als comentaris que els usuaris han fet arribar.\n\nLa importància de navegar en català\n\nGràcies al canvi de llengua en els navegadors que realitza el Catalanitzador, els usuaris s'identificaran a partir d'aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin per Internet, i aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català.\n\nAquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment fortament subestimat. A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d'empreses i institucions públiques. Els cercadors d'Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l'estat on es troba l'ordinador i la llengua de navegació definida al navegador. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no surt en les primeres posicions, resta amagat als usuaris, els quals fan servir contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès...) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema molt real que afecta la Viquipèdia, una de les Wikipedies més actives, però amb dificultat d'arribar al seu públic objectiu.\n\nAjudeu-nos a difondre el Catalanitzador per al Windows\n\nUs demanem ajuda en la seva difusió:\n\n * Executeu-lo en tots els vostres ordinadors. \n * Difongueu el programa a les xarxes socials, blocs i webs. \n * Si teniu un bloc o web, poseu-hi un bàner del Catalanitzador. Aquí () en trobareu uns quants. \n * Publiciteu l'existència del Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars. \n * Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador. \n * Reclameu a les institucions públiques (biblioteques, escoles, universitats...) que facin servir programari en català i suggeriu-los l'ús del Catalanitzador. \n\n\n\nInstitucions i entitats que hi donen suport\n\nEl Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d'Ensenyament, Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Viquipèdia i WICCAC.\n\nLes institucions i entitats col·laboradores s'han compromès a donar difusió i promoure l'ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà.\n", "date": "2012-11-24 13:26:08", "id": "1350", "title": "Softcatalà presenta el Catalanitzador per al Windows 1.4" }, { "content": "Softcatalà tanca el 2012 amb 826.151 descàrregues de programari en català i 24 milions de pàgines vistes\n\nCom hem fet en els darrers anys, un cop acabat el 2012 volem fer el balanç del lloc web de Softcatalà durant l'any passat i compartir-lo amb tota la nostra comunitat d'usuaris. Totes les dades que us comentem a continuació, i moltes més, les trobareu a la [pàgina pública d'estadístiques](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Web/Estad%C3%ADstiques) de Softcatalà i s'han obtingut a partir de les dades que ens proporciona el servei d'audiències Google Analytics.\n\n826.151 descàrregues de programari en català\n\nUna de les dades que volem ressaltar, pel seu gran impacte, són les baixades programari en català: al llarg del 2012 s'han baixat 826.151 còpies de programes en català des del nostre lloc web. Convé tenir en compte que cada vegada més programes, com per exemple el Firefox, s'actualitzen automàticament sense necessitat que l'usuari baixi la nova versió des del web. A més, el programari en català no es distribueix únicament des de Softcatalà. Per exemple, organitzacions com Mozilla, empreses com Google i Microsoft, les distribucions Linux o els mateixos usuaris distribueixen per la seva banda un nombre equivalent de còpies de programari en català.\n\nEls [20 programes amb més èxit](http://www.softcatala.org/) a Softcatalà han estat els següents (indiquem entre parèntesis el total de descàrregues):\n\n1\\. LibreOffice (86.299)\n\n2\\. Catalanitzador per al Windows (84.704)\n\n3\\. Firefox (78.081)\n\n4\\. OpenOffice.org (61.502)\n\n5\\. Traductor Softcatalà (34.641)\n\n6\\. GIMP (33.225)\n\n7\\. Corrector ortogràfic de català (general) per a l'OpenOffice.org (32.600)\n\n8\\. Avast! antivirus Home Edition (30.845)\n\n9\\. Adobe Reader (22.666)\n\n10\\. WinRAR (22.119)\n\n11\\. Paquet català per al Microsoft Office 2007 (22.072)\n\n12\\. Paquet d'interfície en català per al Windows 7 (19.240)\n\n13\\. Paquet d'interfície en català per al Windows XP (18.706)\n\n14\\. VLC media player - (18.353)\n\n15\\. PDFCreator - (16.995)\n\n16\\. Paquet català per a l'Internet Explorer en Windows 7 - (13.965)\n\n17\\. Internet Explorer per al Windows XP - (12.313)\n\n18\\. Paquet català per al Microsoft Office 2003 - (12.087)\n\n19\\. Audacity - (11.807)\n\n20\\. Paquet català per al Microsoft Office 2010 - (11.351)\n\nEl [LibreOffice](https://www.softcatala.org/programes/libreoffice/), l'eina ofimàtica lliure i gratuïta, continua essent el programari amb més acceptació, demostrant la seva validesa com a eina de treball diària.\n\nEl [Catalanitzador](http://catalanitzador.softcatala.org/), l'aposta de Softcatalà per simplificar la catalanització d'equips amb el Windows, es situa en segon lloc. A través del Catalanitzador, que al seu torn baixa altres paquets d'idioma, s'han realitzat 114.260 baixades des que va ser presentat el març de 2012, cosa que representa el 14% de les baixades totals de Softcatalà.\n\n437.114 visitants únics mensuals\n\nDurant el 2012 Softcatalà ha rebut, de mitjana, 437.114 visitants únics al mes (5.245.375 anuals). Aquests visitants han fet una mitjana de 1.314.810 visites mensuals (15.777.722 anuals) i han visualitzat 2.008.502 pàgines cada mes (24.102.024 anuals).\n\nLes parts del lloc web de Softcatalà que han tingut més èxit han estat les eines lingüístiques, el [traductor](http://www.softcatala.org/traductor) amb un 51% de visites i el [corrector web](http://www.softcatala.org/corrector) un 25,4%. La resta de visites al directori de programari en català i pàgines de projectes.\n\nAgraïments\n\nDes de Softcatalà volem agrair la confiança que els centenars de milers d'usuaris dipositen en nosaltres. Així mateix, volem fer arribar el nostre agraïment a les associacions, empreses i institucions públiques que, mitjançant la seva infraestructura, permeten la descàrrega de programari en català al qual enllacem des del nostre web.\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar-ne el lloc web a \n", "date": "2013-01-11 20:21:54", "id": "1351", "title": "Softcatalà tanca el 2012 amb 826.151 descàrregues de programari en català i 24 milions de pàgines vistes" }, { "content": "Softcatalà presenta la versió 2.5.0 del [corrector ortogràfic](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Corrector_ortogr%C3%A0fic) lliure i gratuït català. Aquest corrector ortogràfic està compost per un lèxic i unes regles ortogràfiques. Incorpora les variants dialectals del valencià i el balear. És important destacar que, com que és ortogràfic, no fa correccions de caràcter sintàctic, semàntic ni gramatical.\n\nAquest corrector s'utilitza avui dia en més d'una dotzena de programes lliures, incloses les versions catalanes de programes com ara l'Abiword, el LibreOffice, l'OpenOffice.org, el Firefox, el Thunderbird i el Chromium i està incorporat de sèrie en la majoria de distribucions GNU/Linux. Ja s'ha començat el procés per actualitzar el corrector en totes aquestes aplicacions.\n\nSoftcatalà ofereix també aquest corrector via web com a servei gratuït de correcció ortogràfica de textos en català. Aquest servei permet als usuaris introduir qualsevol text i corregir-ne les possibles errades ortogràfiques i tipogràfiques. Al corrector s'hi pot accedir des de la pàgina . Volem recordar que els resultats són \"orientatius\" i que \"en cap cas no substitueixen una correcció feta per un entès\".\n\nAquesta aplicació permet afegir la capacitat de correcció ortogràfica en català a tots aquells programes informàtics que fins ara no en disposaven de forma gratuïta.\n\nNovetats de la versió 2.5.0\n\nAquesta versió inclou les següents novetats respecte a la darrera versió publicada l'any 2011:\n\n * Més d'un centenar d'entrades noves: superlatius (tantíssim), diminutius (menudet), adverbis acabats en -ment (massivament), paraules del Termcat i d'altres diccionaris (demoscòpic, flexiseguretat), algunes formes verbals (pertanc, pertangués), etc. \n * Correcció d'entrades errònies. \n * Addició de formes verbals valencianes formals com ara: cantasses (1a conjugació), patesca (3a conjugació incoativa). \n * Afegides entrades que mancaven del DIEC2. \n\n\n\nCol·laboreu\n\nEl corrector ortogràfic és un programa en constant millora gràcies a les aportacions dels diferents usuaris de les aplicacions que ja l'incorporen. Si teniu millores, podeu enviar-les a la llista de correu electrònic [corrector](http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/corrector) o bé afegint-les [a la pàgina web](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Corrector_ortogr%C3%A0fic/Propostes) on mantenim les propostes de millores.\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar-ne el lloc web a \n", "date": "2013-02-14 09:00:09", "id": "1352", "title": "Softcatalà presenta la versió 2.5.0 del corrector ortogràfic lliure en català" }, { "content": "El Firefox OS és un sistema operatiu mòbil basat en la tecnologia de Mozilla. Aquest funciona gràcies a una capa Linux —com és el cas també del sistema operatiu Android—, on a sobre hi descansa el motor de renderització web Gecko, element comú amb el popular navegador d'escriptori Firefox. A diferència d'altres plataformes, les aplicacions amb què l'usuari interacciona es construeixen a partir dels mateixos elements amb què es desenvolupen les pàgines web (HTML, CSS i Javascript). Contràriament al que sovint es pensa, això no exclou que els programes puguin fer-se servir sense connexió a la xarxa o que puguin accedir directament a components del dispositiu com ara la bateria o els diferents tipus de sensors.\n\nLa primera presentació pública fou el 2012 durant el Mobile World Congress. Coincidint [amb l'edició d'enguany](http://www.mozilla.org/ca/firefox/partners/), s'ha aprofitat per anunciar que diferents operadores i fabricants començarien a distribuir mòbils amb aquest sistema operatiu al llarg del 2013 —Telefònica, ZTE o T-Mobile, [entre d'altres](https://blog.mozilla.org/press/2013/02/firefox-os-expansion/)—. L'èmfasi d'aquesta distribució és ocupar l'espai dels mòbils de gamma baixa, on sovint encara no hi havien penetrat els telèfons intel·ligents.\n\nEl Firefox OS, com tots els productes de Mozilla, està disponible en català gràcies a un equip de voluntaris integrat com a [projecte de Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Mozilla). Preferentment s'utilitza una [llista de correu](http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/mozilla) oberta per tal d'organitzar-se i debatre conjuntament quins són els propers passos. Tothom qui hi vulgui col·laborar el millor que pot fer és enviar-hi un missatge.\n\nEntrant en més detall, la traducció del Firefox OS es fa des d'una interfície web, el Pootle (), que permet que tothom hi pugui col·laborar amb el temps que tingui i amb l'ajuda de tot l'equip.\n\nPer altra banda, a part del sistema operatiu, la interfície del [Marketplace del Firefox OS](https://marketplace.firefox.com/), el que seria la seva botiga virtual de les aplicacions, es pot traduir des d'aquesta [altra adreça](https://localize.mozilla.org/ca/amo/).\n\nEn tot cas, cal comentar que el Firefox OS es comercialitzi en català serà quelcom que també dependrà de l'operadora, [en el cas de l'estat espanyol, Telefònica](http://www.mozilla.cat/2013/02/27/amb-la-calor-arribara-el-primer-mobil-amb-firefox-os/), que alhora podrà incloure les seves pròpies personalitzacions al sistema.\n\n * [Més sobre el Firefox OS a Mozilla.cat](http://www.mozilla.cat/tag/firefox-os/)\n\n\n", "date": "2013-02-27 16:57:21", "id": "1353", "title": "El sistema operatiu per a dispositius mòbils Firefox OS en català" }, { "content": "El LibreOffice és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. El LibreOffice 4 ha estat desenvolupat per la comunitat LibreOffice. Es troba disponible per a sistemes Windows, Mac i GNU/Linux.\n\nEl paquet ofimàtic inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern.\n\nDurant l'any passat hi van haver-hi més de 90.000 baixades del LibreOffice només des del lloc web de Softcatalà, és a dir, sense comptar les versions distribuïdes a través d'altres llocs web o les còpies incloses a la majoria de sistemes GNU/Linux.\n\nNovetats des de la versió 4.0\n\nLa versió 4.0 inclou les següents novetats:\n\n * Neteja de codi antic i optimització del rendiment. \n\n\n * Interfície nativa per a afegir motors de correcció gramatical. \n\n\n * Possibilitat d'importar documents del Microsoft Publisher i Microsoft Visio 2013. \n\n\n * Compatibilitat millorada en la lectura de formats, fins a 127 formats diferents, inclosos els formats de Microsoft .docx, .xlsx i .pptx (Word, Excel i PowerPoint). \n\n\n * Llenguatge programació de dibuixos LibreLogo. \n\n\n * Integració amb sistemes de gestió de continguts com ara Alfresco, IBM FileNet P8, Microsoft Sharepoint 2010, Nuxeo, OpenText, SAP NetWeaver Cloud Service, entre d'altres, gràcies a l'estàndard CMIS. \n\n\n * Millores en la interfície d'usuari com ara integració amb Unity en entorn Linux o compatibilitat amb els temes del navegador Firefox per a poder personalitzar l'aparença. \n\n\n * Aplicació de control remot de l'Impress per a l'Android, que permet controlar remotament les presentacions des de dispositius Android. \n\n\n * Millores de rendiment en carregar i desar documents grans, especialment fulls de càlcul i documents de text. \n\n\n * Noves interfícies de programació d'aplicacions (API) que permeten una nova generació d'extensions molt més potents. \n\n\n\nMillora de qualitat en la traducció catalana\n\nPer a la versió 3.6 es va realitzar un control de qualitat de la traducció.\n\nA més a més de la interfície, traduïda completament, per a la versió 4.0 s'ha superat el 99% en la traducció l'ajuda, aproximadament 437.000 paraules, i se n'ha fet una revisió exhaustiva de la qualitat, incloent-hi una consolidació terminològica.\n\nBaixada\n\nEl LibreOffice és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. Podeu baixar la darrera versió des del Rebost: \n\nEines lingüístiques\n\nEl LibreOffice inclou les següents eines lingüístiques:\n\n * Incloses de sèrie: corrector ortogràfic, diccionari de partició de mots i diccionari de sinònims (autocorrecció a partir de la versió 4.0.2). \n\n\n * Corrector gramatical experimental (mitjançant l'extensió LanguageTool) \n\n\n\nRelació amb el projecte l'OpenOffice.org\n\nL'OpenOffice.org és un projecte abandonat que ha estat substituït pel LibreOffice i per l'Apache OpenOffice. Ambdós projectes són evolucions de l'antic OpenOffice.org. Tots els documents i materials elaborats per a l'OpenOffice.org són compatibles i aprofitables en qualsevol d'aquests dos projectes hereus.\n\nEl LibreOffice és el paquet ofimàtic escollit en les distribucions GNU/Linux més habituals i té el suport de la Document Foundation.\n\nSoftcatalà no pot assumir la traducció de dos paquets ofimàtics i només dóna suport al LibreOffice i es fa càrrec de la seva traducció al català.\n\nSoftcatalà recomana desinstal·lar l'OpenOffice.org i substituir-lo pel LibreOffice.\n\nL'Apache OpenOffice no es troba disponible en català. Els usuaris de l'Apache OpenOffice que desitgin encapçalar el projecte de traducció d'aquest paquet ofimàtic trobaran la col·laboració i assessorament de Softcatalà.\n\nCrida a la participació\n\nEl projecte de traducció necessita més voluntaris. Si sou usuari del LibreOffice o de l'OpenOffice.org i esteu interessats a ajudar en el projecte, no dubteu a visitar la pàgina web del projecte del LibreOffice a Softcatalà (vegeu ) i apunteu-vos a les llistes de correu, on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per involucrar-vos en el projecte.\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2013-03-22 12:58:02", "id": "1354", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del LibreOffice 4.0" }, { "content": "El Catalanitzador de Softcatalà () és un programa que posa a l'abast de qualsevol usuari de forma senzilla tenir en català els ordinadors amb el Microsoft Windows o Mac OS X. En executar-lo, el Catalanitzador analitza de forma automàtica els canvis que cal fer i, en un procés guiat, els realitza sense que l'usuari s'hagi de preocupar de res més.\n\nViure i treballar plenament en català\n\nL'objectiu del Catalanitzador de Softcatalà és simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows o Mac OS X; a aquest efecte, hi aplica els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors ortogràfics necessaris per tal que l'usuari pugui treballar en català.\n\nEn sistemes operatius com ara el GNU/Linux, emprar el català és molt senzill: quan l'usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s'usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows aconseguir el mateix objectiu requereix un gran esforç per part de l'usuari, que inclou: realitzar canvis de configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d'opcions específiques per a diversos programes.\n\nLes traduccions que aplica el Catalanitzador han estat desenvolupades per diferents empreses, com Microsoft, Apple, Adobe, Google o Softcatalà en el cas del Firefox.\n\nEstadístiques de la versió 1.0\n\nDes de la seva publicació el 22 d'abril de 2012, més de 50.000 usuaris han catalanitzat el seu ordinador. Les estadístiques es troben accessibles a: \n\nDarrere del sistema operatiu i de l'Internet Explorer, les aplicacions més populars que el Catalanitzador pot catalanitzar són:\n\n * Adobe Reader: un 80% d'usuaris el tenen instal·lat \n * Microsoft Office: un 74,73% d'usuaris el tenen instal·lat \n * Firefox: un 59% d'usuaris el tenen instal·lat \n * Windows Live: un 43,61% d'usuaris el tenen instal·lat \n * Chrome: un 33,8% d'usuaris el tenen instal·lat \n\n\n\nNovetats de la versió 2.0\n\nPer al Microsoft Windows:\n\n * Catalanització de l'iTunes \n * Catalanització de l'Skype \n * Instal·lació del paquet de llengua al Firefox \n * Instal·lació del paquet de llengua al Chrome \n\n\n\nAmb la versió 2.0 també s'introdueix per primer cop el Catalanitzador per al Mac OS X.\n\nAccions que realitza\n\nAl sistema operatiu Windows, el Catalanitzador realitza les següents accions:\n\n * Instal·la els paquets de llengua en català de les següents aplicacions: \n * Microsoft Windows XP, Windows Vista, Windows 7 i Windows 8 \n * Microsoft Office 2003, 2007, 2010 i 2013 \n * Internet Explorer 6, 7, 8, 9 i 10 \n * OpenOffice.org 3.2 i 3.3 \n * Adobe Reader 9, 10 i 11 (lector de PDF) \n * Windows Live Essentials 2009, 2011 i 2012 \n * iTunes \n * Skype \n * Firefox \n * Chrome \n\n\n * Configura el català com a llengua de navegació en qualsevol versió dels següents navegadors: \n * Internet Explorer \n * Chrome \n * Firefox \n\n\n * Realitza els següents canvis de configuració: \n * Configura el català com a llengua del sistema \n * Configura el català com a llengua d'escriptura \n\n\n\nAl sistema operatiu Mac OS X, el Catalanitzador realitza les següents accions:\n\n * Configura el català com a llengua del sistema \n * Instal·la el corrector ortogràfic català \n * Configura el català com a llengua de navegació en qualsevol versió dels següents navegadors: \n * Chrome \n * Firefox \n\n\n\n \nLa importància de navegar en català\n\nGràcies al canvi de llengua en els navegadors que realitza el Catalanitzador, els usuaris s'identificaran a partir d'aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin per Internet, i aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català.\n\nAquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment fortament subestimat. A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d'empreses i d'institucions públiques. Els cercadors d'Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l'estat on es troba l'ordinador i la llengua de navegació definida al navegador. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no apareix a les primeres posicions, resta amagat als usuaris, els quals fan servir contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès...) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema molt real que afecta la Viquipèdia, una de les Wikipèdies més actives, però amb dificultat d'arribar al seu públic objectiu.\n\nAjudeu-nos a difondre el Catalanitzador de Softcatalà\n\nUs demanem ajuda en la seva difusió:\n\n * Executeu-lo en tots els vostres ordinadors. \n * Difoneu el programa a les xarxes socials, blogs i webs. \n * Si teniu un blog o web, poseu-hi un bàner del Catalanitzador. Aquí () en trobareu uns quants. \n * Publiciteu l'existència del Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars. \n * Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador. \n * Reclameu a les institucions públiques (biblioteques, escoles, universitats...) que facin servir programari en català i suggeriu-los l'ús del Catalanitzador. \n\n\n\nInstitucions i entitats que hi donen suport\n\nEl Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d'Ensenyament, Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Viquipèdia, VilaWeb, Diari ARA, El9Nou, Acció Cultural del País Valencià, Universitat Pompeu Fabra i WICCAC.\n\nLes institucions i entitats col·laboradores s'han compromès a donar difusió i promoure l'ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà.\n", "date": "2013-05-07 14:32:18", "id": "1355", "title": "Es presenta la versió 2.0 del Catalanitzador de Softcatalà per al Windows i Mac OS X" }, { "content": "ACTUALITZAT al final del text \n\n\nAvui s’ha fet pública la primera versió del [Firefox OS](http://www.mozilla.org/firefox/os/), el sistema operatiu per a mòbils de Mozilla, que es distribuirà en primícia mundial al mercat espanyol [de la mà de Telefónica](http://pressoffice.telefonica.com/jsp/base.jsp?contenido=/jsp/notasdeprensa/notadetalle.jsp&id=0&origen=portada&idm=eng&pais=1&elem=20030), però sense incloure-hi el català... \n \nJa fa més de 15 anys va aparèixer el Navegador, la traducció al català del Netscape Navigator, antecessor de l’actual Firefox i projecte que va comportar la presentació pública de l’associació sense afany de lucre Softcatalà. \n \nPocs anys després, Mozilla va esdevenir un projecte insígnia del programari lliure i, entre moltes altres fites, va permetre que fos possible navegar per Internet en moltes i diferents llengües, actualment més de 80 per al navegador Firefox. \n \nAmb l’emergència de l’Internet mòbil, Mozilla va traslladar el seu navegador Firefox a les plataformes Android. Aquest, molt al nostre pesar, no va incloure el català d’un bon començament a la versió disponible al mercat d’aplicacions de Google. Tot i així, després de l’estiu, ens felicitem que finalment ja hi haurà una versió que inclourà la nostra llengua. \n \nParal·lelament, ja fa vora 2 anys, Mozilla va començar a treballar en el Firefox OS, un sistema operatiu per a dispositius mòbils basat en les tecnologies web obertes. Diferents operadores, entre elles Telefónica, van mostrar-hi interès i van donar-hi suport tot aportant-hi experts en el procés de desenvolupament, entre ells, també alguns catalans… \n \nPer altra banda, Softcatalà, com ha anat fent històricament amb la resta de [programes de Mozilla](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Mozilla) (Firefox, Thunderbird), ha estat contribuint amb traduccions del Firefox OS des de ja fa molts mesos ([imatges](http://www.flickr.com/photos/toniher/sets/72157632500196824/)). Igualment, el conjunt de la comunitat local ha organitzat diferents actes per apropar a usuaris i desenvolupadors tant el Firefox OS com la resta de tecnologies de Mozilla. \n \nAmb la imminent sortida d’un dispositiu amb Firefox OS al mercat espanyol que no inclou des d’un principi el català, volem denunciar la discriminació que això representa per als usuaris catalanoparlants (amb l’agreujant que, de fet, ja existeix de fa temps una traducció). Cal recordar que una situació semblant ja va tenir lloc fa un any amb Samsung, que [va decidir excloure el català](http://www.324.cat/noticia/1665832/ciencia/Samsung-Espanya-veta-el-catala-als-mobils) de la llista de llengües disponibles als seus dispositius quan aquest ja hi venia per defecte al sistema operatiu base. \n \nDes de Softcatalà, amb la col·laboració de [Plataforma per la Llengua](https://www.plataforma-llengua.cat/), hem contactat amb antelació tant Mozilla com Telefónica per veure com fer possible la inclusió del català al Firefox OS. \n \nPel que fa a Mozilla, volem agrair els esforços i compromís per corregir la situació actual i situacions futures. Malauradament, des de Telefónica, distribuïdor per a l’usuari final, encara no hem rebut una confirmació definitiva que el català serà acceptat en els propers telèfons que llanci al mercat amb aquest sistema operatiu. \n \n \nDes de Softcatalà i Plataforma per la Llengua deplorem que fabricants i distribuïdors ignorin els consumidors catalanoparlants, fins i tot quan això els suposa uns costos mínims, com és aquest cas... Conseqüentment, demanem que els propers dispositius amb Firefox OS incloguin ja el català per defecte i que els usuaris que hagin adquirit un d’aquests telèfons tinguin l’opció d’actualitzar-se a una versió que ja incorpori aquesta llengua.\n\nACTUALITZACIÓ\n\nMovistar Espanya ens confirma el dijous 4 de juliol que han demanat incloure el català a Mozilla.\n\n> Ja hem demanat a la Fundació Mozilla la versió de Firefox OS en català, la tindren en breu disponible. [#MovistarFirefoxOS](https://twitter.com/search?q=%23MovistarFirefoxOS&src=hash)\n> \n> — Movistar España (@movistar_es) [July 4, 2013](https://twitter.com/movistar_es/statuses/352692626820055040)\n", "date": "2013-07-01 14:10:38", "id": "1356", "title": "Es presenta el sistema operatiu per a mòbils Firefox OS sense incloure-hi el català" }, { "content": "Softcatalà presenta un [nou corrector gramatical i d'estil](http://www.softcatala.org/corrector) de català disponible a partir d'ara en la seva pàgina web. El nou corrector, a més de la ja habitual detecció d'errors ortogràfics, incorpora la detecció de moltes altres errades (gramaticals, tipogràfiques, sintàctiques, de puntuació, de picatge, confusions), i fa també recomanacions d'estil. Té en compte les principals variants territorials de la llengua i és completament configurable.\n\nEl corrector es pot usar de diferents maneres: en un [editor en línia](http://www.softcatala.org/corrector), com el de la pàgina web de Softcatalà; com a programa independent; com a extensió del processador de textos LibreOffice, o com a extensió del navegador Firefox. Vegeu [aquí](http://www.languagetool.org/ca) totes les possibilitats.\n\nEl corrector en català s'ha desenvolupat sobre la plataforma de programari lliure i multilingüe [LanguageTool](http://www.languagetool.org), amb els coneixements tecnològics i lingüístics de [Riurau Editors](http://riuraueditors.cat/web/content/12-eines) i Softcatalà. S'ha provat sobre un extens corpus de text, i gràcies a això té un grau notable d'exhaustivitat i precisió. És l'eina de revisió automàtica més completa que s'ha fet fins ara per a la nostra llengua. Això no obstant, els resultats s'han d'entendre com a recomanacions, i requereixen sempre una supervisió experta. El corrector està en desenvolupament continu, i anirà millorant amb el temps i amb la col·laboració dels usuaris. \n\nAmb aquesta nova eina, Softcatalà continua la seva línia de posar a l'abast de tothom eines per a millorar la qualitat del català i facilitar-ne i ampliar-ne l'ús en l'àmbit de la informàtica, amb correctors, traductors i diccionaris (ortogràfic, de sinònims, de divisió de paraules).\n", "date": "2013-07-05 14:42:29", "id": "1357", "title": "Softcatalà presenta un nou corrector gramatical de català" }, { "content": "El LibreOffice és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. El LibreOffice 4.1 ha estat desenvolupat per la comunitat LibreOffice i es troba disponible per a sistemes Windows, Mac i GNU/Linux. \n \nEl paquet ofimàtic inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un entorn d'oficina. \n \nEl LibreOffice és el programa més baixat del Rebost de Softcatalà. Durant l'any 2012 van haver-hi més de 90.000 baixades del LibreOffice només des del lloc web de Softcatalà, és a dir, sense comptar les versions distribuïdes a través d'altres llocs web o les còpies incloses a la majoria de sistemes GNU/Linux. \n \nNovetats des de la versió 4.1 \n \nLa versió 4.1 inclou les següents novetats:\n\n * Més de 3000 errors corregits\n * Possibilitat d’incrustar tipus de lletra als documents Writer, Calc i Impress (això permet que un document es visualitzi exactament igual en qualsevol equip, encara que no tingui el tipus de lletra instal·lat)\n * Importació «Photo Album» per Impress\n * Gir d'imatges en seccions de 90º al Writer\n * Millora en la gestió del peu i de les notes al peu en Writer\n * Millora en els filtres d'importació i exportació de formats de Microsoft\n * Suport per a diversos formats antics de text de Macintosh anteriors a l'OS X\n * Millora de la particó de mots al Calc, amb suport per a la ela geminada.\n * Addició com experimental de la barra lateral a la interfície d'usuari\n * Finalitzat el suport de la versió Mac PPC\n\n\n\n \nBaixada \n \nEl LibreOffice és programari lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el paquet ofimàtic. Podeu baixar la darrera versió des del Rebost de Softcatalà: http://www.softcatala.org/libreoffice \n \nEines lingüístiques \n \nEl LibreOffice inclou les següents eines lingüístiques:\n\n * Incloses de sèrie: corrector ortogràfic, diccionari de partició de mots i diccionari de sinònims.\n * Corrector gramatical i assitent d'estil, mitjançant l'extensió LanguageTool disponible també al Rebost de Softcatalà.\n\n\n\nVersió catalana del LibreOffice \n \nLa interfície del LibreOffice es troba traduïda completament al català i l'ajuda en un grau superior al 95%. \n \nL'instal·lador per a Windows detecta automàticament la llengua de configuració del sistema operatiu i s'instal·la automàticament en aquesta llengua. Per tant, si voleu que el LibreOffice s'executi en català, haureu de tenir la llengua catalana com a llengua principal del Windows. Softcatalà recomana executar abans el Catalanitzador (http://catalanitzador.softcatala.org) i, posteriorment, instal·lar el LibreOffice. \n \nRelació amb el projecte Apache OpenOffice \n \nL'Apache OpenOffice i el LibreOffice són, tots dos, evolucions de l'antic OpenOffice.org, que és un projecte abandonat. Tots els documents i materials elaborats per a l'OpenOffice.org són compatibles i aprofitables en qualsevol d'aquests dos projectes hereus. \n \nEl LibreOffice és el paquet ofimàtic escollit en les distribucions GNU/Linux més habituals i té el suport de la Document Foundation (http://www.documentfoundation.org). \n \nSoftcatalà no pot assumir la traducció de dos paquets ofimàtics i només dóna suport al LibreOffice i se'n fa càrrec de la traducció al català. \n \nL'Apache OpenOffice no es troba disponible en català. Els usuaris que desitgin encapçalar el projecte de traducció d'aquest paquet ofimàtic trobaran la col·laboració i assessorament de Softcatalà.\n\nSoftcatalà recomana desinstal·lar l'OpenOffice.org i substituir-lo pel LibreOffice. \n \nCrida a la participació \n \nEl projecte de traducció necessita més voluntaris. Si esteu interessat a ajudar en el projecte, no dubteu a visitar la pàgina web del projecte del LibreOffice a Softcatalà (vegeu http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/LibreOffice) i apunteu-vos a les llistes de correu, on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per involucrar-vos en el projecte. \n \nQuant a Softcatalà \n \nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.\n", "date": "2013-07-25 21:32:45", "id": "1358", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del LibreOffice 4.1" }, { "content": "Una memòria de traducció és una base de dades que conté el text original d'un programa i la seva traducció a una llengua diferent de l'original, en aquest cas el parell anglès - català.\n\nLes memòries de traducció són útils principalment perquè augmenten la productivitat dels traductors, atès que no han de traduir les frases que ja apareixen a la memòria, augmenten l'homogeneïtat de les traduccions i permeten consultar com s'ha traduït anteriorment cert terme o expressió. Són d'ús força estès en el món professional de la traducció.\n\nLa versió que es publica conté les traduccions dels principals programes que Softcatalà ha traduït: LibreOffice, Gnome (inclosos el GIMP i l'Inkscape), els programes de la fundació Mozilla (inclosos el Firefox i el Thunderbird), Abiword, Pootle, VLC, VirtualBox i les eines de configuració i d'instal·lació de les distribucions de Mandriva, Fedora i, parcialment, Ubuntu.\n\nPer volum de paraules, el LibreOffice 4.1 és el projecte més gran, amb 629.750 paraules i 72.904 cadenes traduïdes, el segon és el projecte GNOME, amb 551.267 paraules i 81.311 cadenes, i el projecte Mozilla és el tercer amb 106.125 paraules i 18.094 cadenes.\n\nLa memòria de traducció s'ofereix en format PO, seguint els estàndards de GNU Gettext, i en format TMX, un format que facilita l'intercanvi de memòries de traducció entre programes professionals de traducció assistida per ordinador (TAO).\n\nCom a part d'aquest projecte, Softcatalà també publica sota llicència de codi lliure totes les eines desenvolupades per crear la memòria de traducció.\n\nTeniu tota la informació sobre com utilitzar aquesta memòria de traducció i d'on baixar-la a [http://www.softcatala.org/wiki/Memòria_traducció_de_Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Mem%C3%B2ria_traducci%C3%B3_de_Softcatal%C3%A0).\n\nFent públic aquest corpus amb més de 188.180 frases i 1.383.482 paraules traduïdes esperem posar la nostra experiència a l'abast de tothom que vulgui traduir programes en català, o que, simplement, tingui curiositat per aquest món de confluència entre la llengua i la informàtica.\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2013-09-12 21:26:17", "id": "1359", "title": "Softcatalà presenta la nova versió de la seva memòria de traducció amb 1,5 milions de paraules traduïdes" }, { "content": "Softcatalà, conjuntament amb la comunitat de Mozilla, presenta la traducció al català del navegador Firefox per a dispositius Android.\n\nAquesta versió del [Firefox per a Android](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Firefox_per_a_m%C3%B2bils), amb el mateix motor que la popular versió per a escriptori, funciona en la majoria de mòbils i tauletes que tenen una versió d'Android 2.2 o superior.\n\nA més de tots els avantatges tecnològics de Mozilla, cal destacar la possibilitat de poder sincronitzar historial, adreces d'interès i preferències amb la versió del Firefox que puguem tenir al nostre ordinador d'escriptori. Igualment, com amb el seu 'germà gran', també és possible un alt grau de personalització mitjançant la instal·lació de [complements](https://addons.mozilla.org/ca/android/).\n\nA més a més, una gran part de les webapps que funcionen al nou sistema operatiu Firefox OS i disponibles al [Firefox Marketplace](https://marketplace.firefox.com/) també poden instal·lar-se mitjançant aquest navegador mòbil i esdevenen accessibles com una aplicació més a la nostra pantalla.\n\nCal dir que, tot i que la traducció estava disponible de fa temps i era possible tenir una versió del Firefox per a mòbils en català per altres vies, fins a aquesta versió no ha estat disponible al Google Play, el canal més habitual per a l'usuari.\n\nPer altra banda, cal remarcar que l'aplicació apareixerà en català sempre que el dispositiu estigui configurat correctament en aquesta llengua. Teniu més detalls de com fer-ho [aquí](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Android).\n\nSi teniu cap dubte o cap problema, no dubteu a formular una pregunta als [nostres fòrums](http://www.softcatala.org/forum/viewforum.php?f=8).\n\nCol·laboració \n\nLa traducció del Firefox, com la de la resta d'aplicacions de Mozilla, depèn de la tasca del [grup de traducció de Mozilla a Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Mozilla). Si voleu ajudar-hi, podeu conèixer quines són les nostres eines i recursos i oferir la vostra ajuda a la [llista de treball](http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/mozilla).\n\nQuant a Mozilla \n\nMozilla és una comunitat global que treballa per assegurar que la xarxa segueixi sent un recurs públic, compartit i obert per a tothom. \n\nQuant a Softcatalà \n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2013-09-18 10:47:27", "id": "1360", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Firefox per a dispositius Android" }, { "content": " \n\nRecentment s'ha alliberat la versió 3.10 del GNOME, un dels escriptoris més populars per a GNU/Linux, *BSD, Solaris i els sistemes UNIX en general. El GNOME incorpora tot un conjunt d'eines que cobreixen les necessitats d'un usuari informàtic normal: navegador web, navegador d'ajuda del sistema, gestor de fitxers, missatgeria instantània, gestor de paquets de programari, gestor d'arxius comprimits, extractor d'àudio de CD i molt més.\n\nEn les últimes versions, el GNOME ha posat un èmfasi especial en diversos aspectes que n'han fet un escriptori diferent. La usabilitat, l'accessibilitat i la planificació de l'alliberament de versions són trets diferencials que, sens dubte han influït positivament en l'èxit del GNOME. Les distribucions Fedora, Debian, gnuLinEx, Guadalinex, Lliurex, o a Catalunya la distribució Linkat per posar alguns exemples, l'han escollit com a escriptori per defecte.\n\nL'escriptori GNOME s'allibera cada sis mesos amb moltes característiques noves, millores, correccions de defectes i traduccions. El GNOME 3.10 continua amb la seva tradició i inclou moltes característiques interessants i correccions per a centenars d'errors. Per a aprendre més sobre el GNOME i les qualitats que el diferencien d'altres entorns d'escriptori d'ordinador (com ara usabilitat, accessibilitat, internacionalització i llibertat) visiteu la pàgina Quant al GNOME al nostre lloc web.\n\nNovetats\n\nAl GNOME 3.10 s'ha incorporat moltes millores, les més destacables són:\n\n * Una àrea d'estat del sistema redissenyada, que ofereix una visió més precisa de l'estat del sistema. \n * Una nova aplicació que proporciona una manera fàcil de navegar i instal·lar aplicacions. \n * Noves aplicacions específiques del GNOME, com ara les aplicacions de gestió de fotografia, música, notes o mapes. \n * Noves característiques de geolocalització, com ara les zones horàries automàtiques i rellotges mundials. \n * Compatibilitat amb pantalles d'alta resolució i per a targetes intel·ligents. \n\n\n\nCom aconseguir-lo\n\nPràcticament totes les distribucions GNU/Linux i molts sistemes Unix inclouen ell GNOME de sèrie. Algunes triguen unes quantes setmanes a incorporar la darrera versió.\n\nDistribucions que inclouen el GNOME com a escriptori:\n\n * Ubuntu () - La versió \"GNOME remix\"\n * Fedora () - La versió en CD autònom està basada en GNOME \n\n\n\nMés informació\n\n * Projecte gnome -> \n * Projecte de traducció al català -> \n\n\n\nEquip de traducció\n\nSi voleu col·laborar en la traducció del GNOME, apunteu-vos a la llista de traducció que hem creat. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi a la nostra pàgina del [Projecte GNOME en català](http://www.softcatala.org/wiki/GNOME). La col·laboració dels usuaris en aquesta tasca és esencial per poder tenir les traduccions sempre al dia.\n\nSoftcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2013-09-26 13:27:16", "id": "1361", "title": "Disponible el GNOME 3.10 en català" }, { "content": "Softcatalà presenta la traducció al català del reproductor multimèdia VLC 2.1. Les versions 1.X i 2.0 del VLC mai van estar traduïdes al 100% i requerien una revisió molt exhaustiva de la traducció. Conjuntament amb la versió catalana general, també es presenta la traducció valenciana.\n\nAquesta tasca de revisió ha estat, entre d'altres, especialment gràcies a Eva Castillo, actualment estudiant de Traducció i Interpretació, qui ha fet el seu treball de fi de grau sobre la traducció de programari. Eva va triar el VLC per fer aquesta tasca.\n\nEl VLC és un reproductor multimèdia per a diversos formats de vídeo tals com MPEG-1, MPEG-2, MPEG-4, DivX, mp3, ogg, DVDs, VCDs i molts més, disponible per a una gran varietat de sistemes operatius, també l'iOS.\n\nÉs un programa senzill, ràpid i lleuger, que reprodueix fitxers, però també discs, dispositius i fluxos de dades, per tant es converteix en una aplicació molt completa. En el Mac OS X 10.4 o posterior és capaç d'enregistrar àudio i vídeo de les aplicacions i els dispositius compatibles amb EyeTV. També pot capturar vídeo de l’iSights intern (a partir de la versió Mac OS X 10.5) i àudio (a partir de la versió Mac OS X 10.6).\n\nLa versió 2.1 del VLC s'ha desenvolupat al llarg de tot l'any 2013 i inclou un nou nucli de processament d'àudio, de codificació i decodificació per maquinari. Aquesta versió s'ha portat a dispositius mòbils i s'està preparant per al vídeo Ultra-HD i compatibilitat amb més formats de vídeo.\n\nEl VLC 2.1 millora la gestió de dispositius i formats d'entrada i n'afegeix de nous. Tots els canvis d'aquesta nova versió es poden veure a la [pàgina oficial del projecte](http://www.videolan.org/vlc/releases/2.1.0.html).\n\nPodeu baixar des del Rebost de Softcatalà () la versió d'escriptori per a Windows (32 i 64 bits), Linux i OS X, així com també accedir a la versió per a plataformes mòbils Android i iOS.\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2013-10-01 11:19:20", "id": "1362", "title": "El reproductor multimèdia VLC 2.1.0 ja es troba disponible en català, també per a l'iOS i l'Android" }, { "content": "El Catalanitzador de Softcatalà () és un programa que posa a l'abast de qualsevol usuari de forma senzilla tenir en català els ordinadors amb el Microsoft Windows o Mac OS X. En executar-lo, el Catalanitzador analitza de forma automàtica els canvis que cal fer i, en un procés guiat, els realitza sense que l'usuari s'hagi de preocupar de res més.\n\nViure i treballar plenament en català\n\nL'objectiu del Catalanitzador de Softcatalà és simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows o Mac OS X; a aquest efecte, hi aplica els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors ortogràfics necessaris per tal que l'usuari pugui treballar en català.\n\nEn sistemes operatius com ara el GNU/Linux, emprar el català és molt senzill: quan l'usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s'usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows aconseguir el mateix objectiu requereix un gran esforç per part de l'usuari, que inclou: realitzar canvis de configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d'opcions específiques per a diversos programes. Les traduccions que aplica el Catalanitzador han estat desenvolupades per diferents empreses, com Microsoft, Apple, Adobe, Google o Softcatalà en el cas del Firefox.\n\nEstadístiques del Catalanitzador\n\nDes de la seva publicació el 22 d'abril de 2012, més de 62.000 usuaris han catalanitzat el seu ordinador. Les estadístiques es troben accessibles a: \n\nDarrere del sistema operatiu i de l'Internet Explorer, en la plataforma Windows, les aplicacions més populars que el Catalanitzador pot catalanitzar són:\n\n * Adobe Reader: un 80% d'usuaris el tenen instal·lat \n * Microsoft Office: un 74,73% d'usuaris el tenen instal·lat \n * Chrome: un 61,58% d'usuaris el tenen instal·lat \n * Firefox: un 59% d'usuaris el tenen instal·lat \n * Windows Live: un 43,61% d'usuaris el tenen instal·lat \n * Skype: un 21,1% d'usuaris el tenen instal·lat \n * ITunes: un 18,2% d'usuaris el tenen instal·lat \n\n\n\nNovetats de la versió 2.2\n\nNovetats de la versió 2.2 per al Windows:\n\n * Compatibilitat amb el Windows 8.1 de 32 i 64 bits \n * Compatibilitat amb l'Internet Explorer 11 \n * Millores en el suport del valencià, incloent-hi el paquet d'idioma valencià per al Microsoft Office 2013 \n * Compatibilitat amb el Microsoft Office 2010 i 2013 de 64 bits \n * Millores en la interfície d'usuari i petites errades corregides \n\n\n\nLa importància de navegar en català\n\nGràcies al canvi de llengua en els navegadors que realitza el Catalanitzador, els usuaris s'identificaran a partir d'aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin per Internet, i aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català.\n\nAquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment fortament subestimat. A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d'empreses i d'institucions públiques. Els cercadors d'Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l'estat on es troba l'ordinador i la llengua de navegació definida al navegador. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no apareix a les primeres posicions, resta amagat als usuaris, els quals fan servir contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès...) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema molt real que afecta la Viquipèdia, una de les Wikipèdies més actives, però amb dificultat d'arribar al seu públic objectiu.\n\nAjudeu-nos a difondre el Catalanitzador de Softcatalà\n\nUs demanem ajuda en la seva difusió:\n\n * Executeu-lo en tots els vostres ordinadors. \n * Difoneu el programa a les xarxes socials, blogs i webs. \n * Si teniu un blog o web, poseu-hi un bàner del Catalanitzador. Aquí () en trobareu uns quants. \n * Publiciteu l'existència del Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars. \n * Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador. \n * Reclameu a les institucions públiques (biblioteques, escoles, universitats...) que facin servir programari en català i suggeriu-los l'ús del Catalanitzador. \n\n\n\nInstitucions i entitats que hi donen suport\n\nEl Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d'Ensenyament, Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Viquipèdia, VilaWeb, Diari ARA, El9Nou, Acció Cultural del País Valencià, Universitat Pompeu Fabra i WICCAC. Les institucions i entitats col·laboradores s'han compromès a donar difusió i promoure l'ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà.\n", "date": "2013-10-21 21:35:44", "id": "1363", "title": "Es presenta la versió 2.2 del Catalanitzador de Softcatalà per al Windows i Mac OS X" }, { "content": "Ja hi ha disponible la versió en català de la distribució de GNU/Linux [Fedora](http://fedoraproject.org/ca/) 20, un sistema operatiu complet de propòsit general, basat exclusivament en programari lliure.\n\nEl projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, ràpida innovació, meritocràcia i transparència per obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar. El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El projecte produeix aproximadament dues versions de Fedora l'any. Per a més informació, visiteu el lloc web del projecte Fedora.\n\nNovetats de la versió 20\n\nEl GNOME és l'escriptori per defecte a Fedora, però també ofereix les opcions KDE, XFCE, LXDE and MATE. La versió 20 de Fedora inclou el GNOME 3.10, on s'han inclòs noves aplicacions com gnome-music com a reproductor multimèdia, gnome-maps com a aplicació de mapes i millores generals amb les altres aplicacions.\n\nTeniu més informació sobre com baixar la versió a la web de Softcatalà: així com a la web de Fedora (en català): \n\nLa comunitat Fedora celebra aquestes dies el seu desè aniversari, 10 anys treballant per una alternativa innovadora en l'àmbit dels sistemes operatius lliures.\n\nVoluntariat per a la traducció de Fedora al català\n\nDes del projecte de traducció de la Fedora coordinem la traducció de la instal·lació de Fedora, així com també les seves múltiples eines de sistema i la documentació. La localització en català dels diferents projectes que conformen la distribució Fedora, com ara el Gnome, el KDE, el Firefox o LibreOffice, correspon als respectius equips de traducció. A l'equip de Fedora estem sempre oberts a noves col·laboracions: només cal un bon domini de l'anglès i del català, uns coneixements mínims d'informàtica i molt entusiasme. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi al nostre web, .\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2013-12-20 11:31:08", "id": "1364", "title": "Disponible la versió en català de la distribució de GNU/Linux Fedora 20" }, { "content": "Softcatalà tanca el 2013 amb 590.795 baixades de programari en català i 21 milions de pàgines vistes\n\nCom hem fet en els darrers anys, un cop acabat el 2013 volem fer el balanç del lloc web de Softcatalà durant l'any passat i compartir-lo amb tota la nostra comunitat d'usuaris. Totes les dades que us comentem a continuació, i moltes més, les trobareu a la pàgina pública d'estadístiques de Softcatalà i s'han obtingut a partir de les dades que ens proporciona el servei d'audiències Google Analytics.\n\n# Baixades de programes\n\n590.795 baixades de programari en català\n\nUna de les dades que volem ressaltar, pel seu gran impacte, són les baixades de programari en català: al llarg del 2013 s'han baixat 590.795 còpies de programes en català des del nostre lloc web. Softcatalà ha estat treballant conjuntament amb diverses comunitats, com la del LibreOffice, per tal que les versions en català es puguin baixar des dels seus respectius llocs web. També s'ha continuat treballant perquè les diferents versions en català estiguin disponibles a botigues en línia com Apple Store, Windows Store, etc.\n\nConvé tenir en compte que cada vegada més programes, com per exemple el Firefox o el LibreOffice, s'actualitzen automàticament sense necessitat que l'usuari baixi la nova versió des del web. A més, el programari en català no es distribueix únicament des de Softcatalà. Per exemple, organitzacions com Mozilla, empreses com Google i Microsoft, les distribucions Linux o els mateixos usuaris distribueixen per la seva banda un nombre equivalent o superior de còpies de programari en català.\n\nEls 10 programes amb més èxit a Softcatalà han estat els següents (indiquem entre parèntesis el total de baixades):\n\n1\\. [LibreOffice](https://www.softcatala.org/programes/libreoffice/) (91.249)\n\n2\\. [Catalanitzador de Softcatalà](http://catalanitzador.softcatala.org) (44.016)\n\n3\\. [Firefox](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Firefox) (39.846)\n\n4\\. [Traductor Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Traductor_Softcatal%C3%A0) (30.413)\n\n5\\. [GIMP](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:GIMP) (28.150)\n\n6\\. [Adobe Reader](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Adobe_Reader) (26.530)\n\n7\\. [Avast! Free Antivirus](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Avast%21_Free_Antivirus) (20.736)\n\n8\\. [WinRAR](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:WinRAR) (19.769)\n\n9\\. [VLC media player](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:VLC_media_player) (17.972)\n\n10\\. [Corrector ortogràfic de català (general) per al LibreOffice i l'Apache OpenOffice](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Corrector_ortogr%C3%A0fic_de_catal%C3%A0_%28general%29_per_al_LibreOffice_i_l%27Apache_OpenOffice) (17441)\n\nEl LibreOffice, l'eina ofimàtica lliure i gratuïta, continua essent el programari amb més acceptació i demostra la seva validesa com a eina de treball diària.\n\nEl Catalanitzador, l'aposta de Softcatalà per simplificar la catalanització d'equips amb el Windows, se situa en segon lloc. A través del Catalanitzador, que al seu torn baixa altres paquets d'idioma, s'han realitzat 78.378 baixades, que representa el 13% de les baixades totals de Softcatalà.\n\n397.898 visitants únics mensuals\n\nDurant el 2013 el web de Softcatalà ha rebut, de mitjana, 397.898 visitants únics al mes (4.774.785 anuals). Aquests visitants han fet una mitjana de 1.209.776 visites mensuals (14.517.313 anuals) i han visualitzat 2.008.502 pàgines cada mes (21.601.309 anuals).\n\nLes parts del lloc web de Softcatalà que han tingut més èxit han estat les eines lingüístiques: el traductor amb un 50.87% de visites i el corrector web un 25,62%. La resta de visites corresponen al Rebost, el directori de programari en català i pàgines de projectes. Aquestes estadístiques només tenen el compte els serveis de www.softcatala.org, és a dir, no inclouen els llocs webs del Catalanitzador, Softvalencià o altres iniciatives en altres webs.\n\n# Eines lingüístiques\n\n## Traductor \n\nEl [traductor](http://www.softcatala.org/traductor) és el servei més usat de Softcatalà. Accessible des del web de Softcatalà, Softvalencià i les aplicacions d'Android i iOS. L'any 2013 van realitzar-se 36.528.341 traduccions. Principalment foren traduccions de castellà a català, 26.050.891 a variant general i 2.084.506 en variant valenciana, seguides de les traduccions de català a castellà, 7.075.168.\n\n## Corrector \n\nEl [corrector ortogràfic i gramatical](http://www.softcatala.org/corrector) també és un servei de Softcatalà que ha tingut un gran èxit. Enguany s'han afegit funcionalitats avançades al motor de correcció que permeten fer una correcció contextual, gramatical i d'estil. De setembre a desembre del 2013 s'han realitzat 4.800.000 correccions amb el nou motor.\n\n# Catalanitzador\n\n25.984 usuaris del Catalanitzador durant 2013 i 67.700 acumulats\n\nEl [Catalanitzador de Softcatalà](http://catalanitzador.softcatala.org) és una iniciativa per simplificar la catalanització de sistemes Windows i Mac OSX. Durant l'any 2013 la web del Catalanitzador va rebre 44.054 visites. Durant aquest període, 25.984 usuaris van instal·lar el Catalanitzador als usuaris. 90.6% dels usuaris van utilitzar Windows i 9.33% OS X. Des que es va llançar la iniciativa al març del 2012, un total de 67.700 usuaris han catalanitzat el seu ordinador.\n\n# Noves plataformes\n\nFirefox OS disponible en català, amb teclat i diccionari predictiu lliure en català\n\nSoftcatalà treballa per a què el català es trobi disponible en tots els sistemes operatius, incloent-ne les noves plataformes mòbils. Amb aquest objectiu, durant l'any 2013, s'ha assolit la traducció del nou sistema operatiu Firefox OS per a dispositius mòbils, disponible completament en català, juntament amb el diccionari predictiu i teclats adaptats a la nostra llengua.\n\n# Agraïments\n\nDes de Softcatalà volem agrair la confiança que els centenars de milers d'usuaris dipositen en nosaltres. Així mateix, volem fer arribar el nostre agraïment a les associacions, empreses i institucions públiques que, mitjançant la seva infraestructura, permeten la baixada de programari en català al qual enllacem des del nostre web.\n\n# Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar-ne el lloc web a \n", "date": "2014-01-07 09:01:27", "id": "1365", "title": "Softcatalà tanca el 2013 amb 590.795 baixades de programari en català i 21 milions de pàgines vistes" }, { "content": "La Xarxa Vives d’Universitats ha organitzat [XarxaMOOC](http://xarxamooc.uaedf.ua.es/ \"XarxaMOOC\"), el primer MOOC (curs massiu, obert i en línia) en català d’introducció al llenguatge d’especialitat. El curs és coordinat per la Universitat d’Alacant, i Softcatalà hi participa com a [entitat col·laboradora](http://blooc.xarxamooc.cat/organitzadors-i-entitats-col%C2%B7laboradores/ \"entitat\").\n\nXarxaMOOC és obert i completament gratuït (només cal disposar d’un compte de Gmail per a poder inscriure-s’hi) i està constituït per 12 unitats, dedicades cadascuna a un àmbit de coneixement (educació, llengua, mitjans de comunicació, informàtica, geografia, biologia, etc.), que l’alumne pot fer lliurement, encara que els organitzadors recomanen fer les 5 primeres unitats més una de complementària. Des de Softcatalà hem participat activament en la unitat 5, dedicada a l'àrea d'informàtica, que s’ha obert recentment, atès que hem considerat el contingut del curs interessant i, a més, ens ajuda a donar difusió als projectes que desenvolupem en l'àmbit de les TIC.\n\nCada unitat de XarxaMOOC està formada per temes, que contenen vídeos i activitats de comprensió. Els temes estan enfocats a mostrar aspectes com ara un exemple de discurs docent, una caracterització del llenguatge d'especialitat, activitats de terminologia i lèxic, un recorregut per blogs de divulgació, etc. La unitat 5 té 11 temes, i la col·laboració de Softcatalà s’ha concretat en els temes 5.3 Entrevista a especialista i 5.8 Eines lingüístiques, amb els vídeos següents:\n\n * Entrevista a especialista: \n * El traductor de Softcatalà: \n * El corrector gramatical: \n * El Catalanitzador: \n\n\n\nTots els continguts del curs estan subjectes a la llicència Creative Commons següent: Reconeixement – NoComercial – SenseObraDerivada (by-nc-nd) (és a dir, no es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades).\n\nUs recomanem XarxaMOOC, un curs que aprofita el llenguatge d’especialitat per a donar a conèixer una mostra de la cultura científica de l’àmbit lingüístic català, fet per la Xarxa Vives d’Universitats, l’ens que integra 21 universitats de tots els territoris de parla catalana.\n\nEl curs es mantindrà obert fins a l’última setmana del mes de març.\n", "date": "2014-01-21 00:23:48", "id": "1366", "title": "Softcatalà participa en XarxaMOOC, el curs d’introducció al llenguatge d’especialitat de la Xarxa Vives d’Universitats" }, { "content": "El LibreOffice és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. El LibreOffice 4.2 ha estat desenvolupat per la comunitat [LibreOffice](http://ca.libreoffice.org/) i [The Document Foundation](http://www.documentfoundation.org/) i es troba disponible per a sistemes Windows, Mac i GNU/Linux.\n\nEl paquet ofimàtic inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un entorn d'oficina.\n\nEl LibreOffice és el programa més baixat del Rebost de Softcatalà. Durant l'any 2013 van haver-hi més de 90.000 baixades del LibreOffice només des del lloc web de Softcatalà, és a dir, sense comptar les versions distribuïdes a través d'altres llocs web o les còpies incloses a la majoria de sistemes GNU/Linux.\n\n \nVersió recomanada\n\nLa versió recomanada per al públic general i entorns empresarials és la 4.1.4\n\nLa branca 4.2 del LibreOffice està indicada per als usuaris i desenvolupadors que desitgen gaudir de les darreres característiques i ajudar al desenvolupament del paquet ofimàtic. Aquesta versió anirà millorant la traducció i corregint els errors que es detectin.\n\n \nNovetats des de la versió 4.2\n\nLa versió 4.2 inclou les següents novetats:\n\n * Millora de la interoperabilitat amb els formats de Microsoft Office i Abiword. \n * Nou motor de càlcul per al LibreOffice Calc. \n * Instal·lador de Windows millorat. \n * Millor integració amb Windows 7 i 8. \n * Menú de configuració avançada. \n * Nova pantalla d'inici. \n * Suport per a documents amb codi de llengua ca-ES-valencia \n\n\n\nBaixada\n\nEl LibreOffice és programari lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el paquet ofimàtic. Podeu baixar la darrera versió des del Rebost de Softcatalà: \n\nEines lingüístiques\n\nEl LibreOffice 4.2 inclou les següents eines lingüístiques:\n\n * Incloses de sèrie: corrector ortogràfic, diccionari de partició de mots i diccionari de sinònims. \n * Corrector gramatical i assistent d'estil, mitjançant l'extensió [LanguageTool](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Corrector_gramatical_en_catal%C3%A0_LanguageTool) disponible també al Rebost de Softcatalà. \n\n\n\n \nVersió catalana del LibreOffice\n\nLa traducció al català de la interfície del LibreOffice 4.2 és gairebé completa, i l'ajuda ho és en un grau superior al 90%.\n\nL'instal·lador per al Windows detecta automàticament la llengua del sistema operatiu i s'instal·la automàticament en aquesta llengua. Per tant, si voleu que el LibreOffice s'executi en català, haureu de tenir la llengua catalana com a llengua principal del Windows. Softcatalà recomana executar abans el Catalanitzador () i, posteriorment, instal·lar el LibreOffice.\n\n \nCrida a la participació\n\nEl projecte de traducció necessita més voluntaris. Com us hem indicat, la traducció d'aquesta versió 4.2 és parcial. Si esteu interessat a ajudar en el projecte, no dubteu a visitar la pàgina web del projecte del [LibreOffice a Softcatalà](http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/LibreOffice) i apunteu-vos a la llista de correu, on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per involucrar-vos en el projecte.\n\n \nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2014-02-03 09:19:34", "id": "1367", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del paquet ofimàtic LibreOffice 4.2" }, { "content": "Softcatalà presenta el nou corrector gramatical i el nou diccionari de sinònims\n\nSoftcatalà ha presentat avui el nou corrector gramatical basat en LanguageTool i el diccionari de sinònims OpenThesuarus. Ambdós projectes estan basats en programari lliure i són d'ús gratuït.\n\nCorrector gramatical\n\nDesprés de 2 anys de feina, s'ha presentat el corrector gramatical català LanguageTool, que conté més de 1.700 regles per a detectar errors ortogràfics, gramaticals, tipogràfics, i fer recomanacions d'estil. Es pot utilitzar [via web](http://www.softcatala.org/corrector) o integrant-lo amb eines com el [navegador Firefox](https://addons.mozilla.org/ca/firefox/addon/languagetoolfx/) o el paquet ofimàtic [LibreOffice](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Language_tool).\n\nAquest corrector s'ha provat sobre un extens corpus de text i, gràcies a això, té un grau notable d'exhaustivitat i de precisió. És l'eina de revisió automàtica més completa que s'ha fet fins ara per a la nostra llengua. Això no obstant, els resultats s'han d'entendre com a recomanacions i requereixen sempre una supervisió experta. El corrector està en desenvolupament continu i anirà millorant amb el temps i amb la col·laboració dels usuaris. Durant el passat mes de febrer, en període de proves de l'eina, es va fer una mitjana de 45.000 correccions diàries.\n\nAquest és el corrector que Softcatalà ha utilitzat per automatitzar la correcció, mitjançant un [robot](https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:CentralAuth/Langtoolbot), de més de 200.000 errades gramaticals i ortogràfiques a la Viquipèdia en català.\n\nDiccionari de sinònims\n\nS'ha presentat també el diccionari de sinònims lliure OpenThesaurus, del qual Softcatalà ha estat treballant durant 4 anys en l'adaptació al català. Es tracta d'un diccionari de sinònims que es pot consultar [via web](http://www.softcatala.org/diccionari_de_sinonims) o bé integrat dins del paquet ofimàtic lliure [LibreOffice](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Diccionari_catal%C3%A0_de_sin%C3%B2nims_per_al_LibreOffice).\n\nActualment el diccionari de sinònims disposa de 14.126 termes, dels quals 8.121 són únics. També han col·laborat en l'elaboració del corpus els alumnes de la [Universitat Pompeu Fabra](http://www.upf.edu). Si voleu col·laborar, o simplement donar un cop de mà, teniu tota la informació a: \n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar-ne el lloc web a \n", "date": "2014-03-02 07:37:07", "id": "1368", "title": "Softcatalà presenta el nou corrector gramatical i el nou diccionari de sinònims" }, { "content": "Dimecres 26 de març de 2014 se celebra el [Dia de la Llibertat dels Documents](http://documentfreedom.org/ca) arreu del món. Des de l'any 2008 la [Free Software Foundation Europe](http://www.fsfeurope.org/) organitza aquesta campanya mundial per a conscienciar sobre la necessitat de l'adopció dels formats de fitxer oberts d'acord amb l'aplicació d'uns també estàndards oberts. A la iniciativa s'hi han sumat diferents grups, associacions i empreses de la importància de Google, Commons Machinery o Freiheit.com; i a Catalunya s'hi ha sumat Softcatalà.\n\nEls estàndards oberts són aquelles especificacions disponibles públicament que permeten assolir una tasca específica. En estar disponibles per a tothom permeten augmentar la compatibilitat entre programari i maquinari. Ara bé, per a l'ús de l'estàndard obert poden aplicar-se restriccions de tipus legal (llicència) o econòmiques.\n\nUn subconjunt dels estàndards oberts són els formats oberts (l'HTML, el PNG o l'SVG, per exemple), els quals compleixen als mateixos requisits que els estàndards oberts però sense restriccions de cap tipus, i de fet poden implementar-se tant en aplicacions lliures com privatives. Els formats oberts tenen com a objectiu garantir l'accés a llarg termini a les dades emmagatzemades sense la incertesa actual o futura respecte dels drets legals d'ús de la tecnologia d'accés, a la disponibilitat d'aquesta tecnologia, o l'especificació tècnica del format d'emmagatzematge de les dades. A més a més els formats oberts fomenten la competència, en lloc de permetre que el control que un venedor exerceix sobre un format propietari inhibeixi l'ús dels productes de la competència.\n\nAquests tipus de formats són candidats ideals per a ser especificacions d'estàndards oberts, que són implementacions que, com a estàndards, han de ser àmpliament utilitzades en el mercat i en les administracions. Per a ser oberts, al mateix temps han de complir uns requisits adequats de transparència i participació tant durant la publicació com al llarg del desenvolupament.\n\nEl cas més conegut d'estàndards oberts són els propis estàndards web, dels quals n'és responsable el [World Wide Web Consortium](http://www.w3.org/). Aquests dicten com hauria d'escriure's i dissenyar-se un lloc web perquè pugui reproduir-se la mateixa funcionalitat en tot tipus de clients i navegadors d'una forma no discriminatòria. Basant-se de fet en aquests mateixos estàndards web, un altre consorci internacional especialitzat en documentació, [OASIS](http://www.oasis-open.org/), va elaborar el format obert OpenDocument (ODF). Inspirat en el que utilitzava originalment l'[OpenOffice.org](http://www.openoffice.cat/), esdevé el seu format per defecte des de la versió 2. Poc temps després, aquest va ser considerat estàndard pel consorci i una de les versions de l'especificació d'aquest document va ser reconeguda com a estàndard per a usos ofimàtics per la [ISO](http://www.iso.org/) (Organització Internacional d'Estandardització) el 3 de maig del 2006. Progressivament, diferents aplicacions ofimàtiques han anat incorporant també aquest format com el seu propi de documentació, com és el cas del paquet comercial de Sun [StarOffice](http://www.staroffice.org), la suite ofimàtica lliure [KOffice](http://www.koffice.org/), o la basada en web [Google Docs](http://docs.google.com/). Microsoft, tot i que participa a OASIS, durant el procés d'estandardització de l'OpenDocument se'n va anar desentenent i poc més tard va presentar el seu propi format, conegut com a Office Open XML que l'abril de 2008 va aconseguir la mateixa qualificació d'ISO. Aquest reconeixement va generar una forta polèmica perquè ja existia un format estàndard de document (l'OpenDocument) que Microsoft podia utilitzar: van realitzar-se manifestacions a Oslo i va engegar-se la campanya [NoOOXML](http://www.noooxml.org/). El cas més recent d'aquest enfrontament ha estat a partir de l'adopció de l'OpenDocument Format (juntament amb l'HTML, el CSV i el TXT) com a format de compartició i col·laboració pels documents governamentals del Regne Unit. El directiu de tecnologia nacional de Microsoft, Mark Ferrar, va escriure una proposta al portal d'estandardització del Regne Unit suggerint l'adopció també del format OOXML[[1]](http://standards.data.gov.uk/response/focus-get-job-done-not-how-it%E2%80%99s-done-1). Italo Vignoli, un dels fundadors de The Document Foundation (fundació que està al darrere del paquet d'ofimàtica [LibreOffice](https://www.libreoffice.org/)) dóna una resposta sobre perquè el Regne Unit no ha d'incloure el format OOXML com a estàndard al costat de l'ODF[[2]](http://standards.data.gov.uk/comment/974#comment-974).\n\n## Dia de la Llibertat dels Documents en català \n\nEnguany des de Softcatalà hem volgut col·laborar amb la cel·lebració del Dia de la Llibertat dels Documents amb la traducció al català de la seva pàgina web, així com el material gràfic (tríprics, pòsters, etc) per a la difusió dels estàndards i els formats oberts. A més a més, algunes personalitats catalanes com l'Ignasi Labastida (responsable de Creative Commons a l'estat espanyol) i el Jordi Mas (Softcatalà) s'han sumat als testimoniatges de la web de la campanya internacional.\n\nDes de Softcatalà hem incorporat com a novetat un identificador a les aplicacions del Rebost de Softcatalà per mostrar quines són aquelles aplicacions que utilitzen l'OpenDocument Format i les podem trobar recollides en [una pàgina](http://www.softcatala.org/wiki/Categoria:Rebost_ODF), i hem elaborat una [pàgina amb recursos](http://www.softcatala.org/wiki/DLD/2014/Recursos) per a treballar amb aquest format de document des de diferents dispositius.\n\n## Crida a la participació \n\nUs animem a sumar-vos a aquesta campanya simplement fent-ne difusió a través de les xarxes socials, amb la signatura del vostre correu electrònic, utilitzant sempre formats oberts, explicant-ho als vostres companys, etc.\n\nTambé calen més voluntaris per continuar realitzant accions en favor dels estàndards i dels formats oberts així com per donar continuïtat a aquesta campanya en català en les properes edicions. Si esteu interessat a col·laborar amb la traducció us podeu apuntar a la [llista de traductors de la FSFE](http://mail.fsfeurope.org/mailman/listinfo/translators) o contactar directament amb Softcatalà per fer-nos saber les vostres idees, interessos, etc.\n\n## Quant a Softcatalà \n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2014-03-22 09:54:45", "id": "1369", "title": "Celebrem el Dia de la Llibertat dels Documents per unes tecnologies més obertes" }, { "content": "Softcatalà presenta avui noves d'eines () per a traductors de programari en català que ha estat desenvolupat durant el darrer any.\n\nMemòries de traducció\n\nLes memòries de traducció són bases de dades que contenen el text original d'un programa i la seva traducció al català.\n\nPresentem un nou servei () que mensualment actualitza i indexa de forma automàtica la traducció de més de 60 projectes lliures, traduïts per diferents comunitats, que contenen un total de més de 4 milions de paraules. Els traductors poden cercar com s'ha traduït un terme o una frase determinats en un projecte o en tots els projectes disponibles.\n\nTambé es generen de forma automàtica les memòries de traducció d'aquests projectes, que es poden descarregar en format PO o TMX. Això permet utilitzar aquestes memòries quan estem actualitzant una traducció o fent-ne una nova.\n\nLes memòries de traducció permeten estalviar entre un 10% i un 30% de les traduccions i augmenten la productivitat dels traductors i la coherència de les traduccions. S'inclouen també instruccions detallades de com usar aquestes memòries en alguns dels principals programes de traducció lliures.\n\nGlossaris\n\nPresentem també un nou servei () que, mitjançant una extracció terminològica automàtica, genera glossaris (reculls de termes) de forma automatitzada més de 60 projectes lliures i dels projectes de Softcatalà\n\nDes de 1998 fins a 2014 Softcatalà va crear i mantenir el Recull de termes de forma manual. Va ser un període on la terminologia amb noves tecnologies s'estava establint i hi havia poc corpus disponible. A partir d'ara, els glossaris es generaran de forma automàtica. Aquests reculls es publiquen en diversos formats perquè puguin utilitzar-se amb eines de traducció. Això permet tenir un reflex més fidel de la terminologia que usem.\n\nCom a part d'aquest servei s'ha integrat la [terminologia oberta del TERMCAT](http://www.termcat.cat/ca/TerminologiaOberta/), fet que ens permet indicar quines formes es documenten en els recursos en línia del TERMCAT (ressaltades de color verd) com a possibles alternatives de les formes angleses seleccionades.\n\nAdaptador a variant valenciana\n\nAquest nou servei () permet adaptar textos de la variant general del català a la variant valenciana. Per fer l'adaptació, s'utilitzen uns criteris basats en aquesta proposta (), que compta amb el suport dels serveis lingüístics de les universitats valencianes i de l'AVL. Cal tenir en compte que inicialment està dissenyat per a frases curtes amb terminologia informàtica i que està en procés de millora contínua.\n\nProjecte lliure\n\nTotes les eines que formen part d'aquests serveis, com ara l'automatització de la creació de memòries de traducció i l'extracció terminològica, es troben disponibles de forma lliure a . Si teniu interès a ajudar en el desenvolupament d'aquestes eines podeu participar a través la llista de correu recursos ().\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar-ne el lloc web a \n", "date": "2014-05-28 20:24:28", "id": "1370", "title": "Softcatalà presenta noves eines lliures per a traductors de programari en català" }, { "content": "L'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) el passat dissabte 13 de juny de 2014 va lliurar el 28è Premi a la Normalització Lingüística i Cultural a Softcatalà (premi a l'entitat), en un acte que va tenir lloc a l'auditori Josep Irla de l'edifici de la Generalitat de Catalunya a Girona.\n\nEls reconeixements de la 28a edició del Premi a la Normalització Lingüística de l'Ateneu d'Acció Cultural edició van ser per a Jaume Piquer i Jornada amb el premi personal, Zhenze Yang per la millor carta sobre llengua catalana, Hèctor López Bofill pel millor article sobre llengua catalana, i finalment Softcatalà com a entitat per la seva feina per la normalització del català en l'àmbit de les noves tecnologies.\n\nEl representant de Softcatalà va agrair que se'ls atorgués aquest premi en reconeixement per la tasca de l'entitat i va donar les gràcies a totes aquestes persones que han col·laborat desinteressadament amb Softcatalà durant els darrers anys per la seva dedicació i esforç.\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2014-06-15 17:59:16", "id": "1371", "title": "Softcatalà rep el 28è Premi a la Normalització Lingüística d'entitats de l'Ateneu d'Acció Cultural" }, { "content": "El [Catalanitzador de Softcatalà](/catalanitzador/) és un programa que posa a l'abast de qualsevol usuari de forma senzilla tenir en català els ordinadors amb el Microsoft Windows o Mac OS X. En executar-lo, el Catalanitzador analitza automàticament els canvis que cal fer i, en un procés guiat, els realitza sense que l'usuari s'hagi de preocupar de res més. Des de la seva publicació el 22 d'abril de 2012, més de 80.000 usuaris han catalanitzat el seu ordinador. Les estadístiques es poden consultar a: [http://www.softcatala.org/stats/](https://www.softcatala.org/catalanitzador/stats/) Viure i treballar plenament en català L'objectiu del Catalanitzador de Softcatalà és simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows o Mac OS X; a aquest efecte, hi aplica els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors ortogràfics necessaris perquè l'usuari pugui treballar en català. En sistemes operatius com ara el GNU/Linux, emprar el català és molt senzill: quan l'usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s'usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows aconseguir el mateix objectiu requereix un gran esforç per part de l'usuari, que inclou: realitzar canvis de configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d'opcions específiques per a diversos programes. Les traduccions que aplica el Catalanitzador han estat desenvolupades per diferents empreses, com Microsoft, Apple, Adobe, Google o Softcatalà en el cas del Firefox. Novetats de la versió 2.4 Windows: \n\n * Nova acció que instal·la el corrector gramatical LanguageTool per al LibreOffice i Apache OpenOffice. Si cal, també instal·la el Java.\n * Nova acció que instal·la el corrector gramatical LanguageTool per al Firefox.\n * Millorada l'acció del Microsoft Office: si tenim més d'un Microsoft Office instal·lat, els catalanitzem tots (abans només el més nou), i si el paquet d'idioma està instal·lat però no és el per defecte, l'escollim.\n * Instal·la el corrector ortogràfic català per a l'Internet Explorer 11 en el Windows 7 (en el Windows 8 és part del sistema).\n * En el Windows 8.0 i 8.1 la configuració del paquet d'idioma s'aplica ja a tots els usuaris (això fa que alguns textos comuns apareguin en català quan abans ho feien en altres llengües).\n * Millores en la compatibilitat amb versions del Firefox 31.0 i superiors (detecció de paquet d'idioma).\n * En el Windows 8 i 8.1 es mostra l'opció «Configura el català com a llengua del sistema» que és necessària en algunes configuracions.\n * Mitja dotzena d'errades corregides.\n\nMac OS X: \n * S'ha afegit la versió en els recursos de l'aplicació.\n * Signada amb les noves claus digitals d'Apple.\n\nDispositius mòbils Com que no és possible automatitzar el procés de catalanització en dispositius mòbils, expliquem el procediment pas a pas perquè configureu el vostre dispositiu mòbil en català: \n\n * [Configureu l'Android en català](https://www.softcatala.org/ordinadors-i-mobils-en-catala/tutorials/configurar-android-en-catala/)\n * [Configureu l'iOS (iPhone i iPad) en català](https://www.softcatala.org/ordinadors-i-mobils-en-catala/tutorials/configurar-ios-en-catala/)\n\nLa importància de navegar en català Gràcies al canvi de llengua en els navegadors que fa el Catalanitzador, els usuaris s'identificaran a partir d'aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin per Internet, i aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català. Aquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment fortament subestimat. A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d'empreses i d'institucions públiques. Els cercadors d'Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l'estat on es troba l'ordinador i la llengua de navegació definida al navegador. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no apareix a les primeres posicions, resta amagat als usuaris, els quals fan servir contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès...) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema molt real que afecta la Viquipèdia, una de les Wikipèdies més actives, però amb dificultat d'arribar al seu públic objectiu. Ajudeu-nos a difondre el Catalanitzador de Softcatalà Us demanem ajuda en la seva difusió: \n\n * Executeu-lo en tots els vostres ordinadors.\n * Difoneu el programa a les xarxes socials, blogs i webs.\n * Si teniu un blog o web, poseu-hi un bàner del Catalanitzador. Aquí () en trobareu uns quants.\n * Publiciteu l'existència del Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars.\n * Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador.\n * Reclameu a les institucions públiques (biblioteques, escoles, universitats...) que facin servir programari en català i suggeriu-los l'ús del Catalanitzador.\n\nInstitucions i entitats que hi donen suport El Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d'Ensenyament, Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Wikimedia, VilaWeb, Diari ARA, El9Nou, Acció Cultural del País Valencià, Universitat Pompeu Fabra i WICCAC. Les institucions i entitats col·laboradores s'han compromès a donar difusió i promoure l'ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [https://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org).\n", "date": "2014-09-04 00:19:31", "id": "1372", "title": "Es presenta la versió 2.4 del Catalanitzador de Softcatalà per al Windows i Mac OS X" }, { "content": "Softcatalà presenta la guia d'aparells en català (), un web que recull més de 150 aparells electrònics (mòbils, tauletes, lectors de llibres...) que permeten treballar en català. Addicionalment, també podeu trobar informació relacionada, com ara la disponibilitat de text predictiu en català.\n\nEns agradaria que aquesta guia no fos necessària i el català tingués un suport de primer nivell en qualsevol aparell, com altres llengües del nostre entorn. Malauradament, això no és així, i els fabricants i distribuïdors d'aparells poques vegades ofereixen informació sobre quines llengües ofereix un dispositiu. Aquesta guia vol ajudar a orientar els consumidors sobre quins aparells disposen del català.\n\nImportància de configurar el català en els aparells\n\nPodem treballar en català a les TIC, com ho fem en altres àmbits. Fer-ho només depèn dels usuaris. Tenir configurat els aparells en català és molt important.\n\nSi l'aparell està configurat en català, els usuaris s'identifiquen com a catalanoparlants i les aplicacions que estiguin traduïdes apareixeran en català\n\nSi no tenim l'aparell configurat en català, les aplicacions no sortiran en català. Encara més, si l'aparell no permet configurar el català, com les aplicacions depenen de la configuració del sistema, no les podrem posar en català, encara que sí estiguin traduïdes.\n\nEls fabricants d'aparells poden recollir dades de configuració què després determinen quines característiques avançades es poden oferir en català. Per exemple, text predictiu o reconeixement de veu. La mateixa informació la poden usar els fabricants de programari per determinar la popularitat d'una llengua i si paga la pena invertir-hi. De forma similar, si l'aparell és configurat en català, en navegar sol·licita continguts en català i fa augmentar les demanda de productes i serveis en català.\n\nPer tant, tenir el català configurat ens permet usar el català amb normalitat, com en altres àmbits, i ajuda a què més fabricants i proveïdors de serveis tinguin en compte el mercat català i s'ofereixin en la nostra llengua.\n\nEstat de general del català en el sector\n\nEls diferents fabricants de sistemes operatius han incorporat el català. Totes les plataformes mòbils principals (Android, BlackBerry, iOS, FirefoxOS i WindowsPhone) estan disponibles en català. Altres serveis lingüístics, per exemple el text predictiu o el reconeixement de veu, encara no han assolit un nivell òptim generalitzat a totes les plataformes.\n\nCal tenir en compte que la disponibilitat del català en l'aparell final que compra l'usuari depèn del fabricant i de l'operadora (en el cas dels terminals no lliures), especialment en el sistema operatiu Android. També notem que la plataforma Amazon (amb el Kindle) no ofereix cap suport al català.\n\nDels 161 aparells identificats a la guia, 132 es poden configurar en català (107 mòbils, 19 tauletes i 6 lectors de llibres electrònics). Només 93 aparells, aprox. un 58%, tenen text predictiu en català.\n\nCom col·laborar en la guia d'aparells\n\nLa guia d'aparells és col·laborativa. Tothom qui ho desitgi pot aportar la informació de qualsevol aparell o corregir informació incorrecta des del propi web.\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies. Per a més informació, podeu consultar-ne el lloc web a \n", "date": "2014-11-29 23:29:09", "id": "1373", "title": "Softcatalà presenta la guia d'aparells en català" }, { "content": "Softcatalà fa una trobada cada any per fer un resum de l'estat dels projectes de l'associació, parlar de projectes futurs, campanyes i molt més.\n\nAquest any hem volgut obrir una part de la trobada (matí del dissabte) a altres grups o persones que estiguin interessats pel català a les noves tecnologies. La idea és convidar tot aquell qui vulgui assistir com a participant o ponent i definir l'agenda del matí amb el següent format:\n\n * Els assistents posen les cadires fent una rotllana \n * Cada persona es presenta i proposa tres temes que escriure a tres post-its \n * Al final es posen tots els post-its en comú i es consoliden els que toquen els mateixos temes \n * Finalment cada persona usa tres punts per votar el tres temes que té més interès \n * Els comença a tractar els temes seguint l'ordre de prioritat dels vots \n\n\n\nSi esteu interessats, us proposem inscriure-us en el formulari següent:\n\n[Formulari de registre a la sessió oberta de la trobada anual de Softcatalà](http://www.softcatala.org/registre-trobada-anual/)\n\nDia: dissabte dia 20 de desembre de 2014\n\nHorari: 10:30 a 14:00\n\nLloc: [Espai Vilaweb](http://www.openstreetmap.org/node/2322384440#map=18/41.38191/2.16576)\n", "date": "2014-12-17 08:08:33", "id": "1374", "title": "Us convidem a la trobada anual 2014 de Softcatalà" }, { "content": "El LibreOffice és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. El LibreOffice 4.4 ha estat desenvolupat per la comunitat [ LibreOffice](http://www.libreoffice.org) i [The Document Foundation](http://www.documentfoundation.org/), i es troba disponible per als sistemes operatius Microsoft Windows, Apple OSX i GNU/Linux.\n\nEl paquet ofimàtic inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un entorn d'oficina.\n\nEl LibreOffice és el programa més baixat del Rebost de Softcatalà. Durant l'any 2014 van haver-hi més de 85.000 baixades del LibreOffice només des del lloc web de Softcatalà, és a dir, sense comptar les versions distribuïdes a través d'altres llocs web o les còpies incloses a la majoria de sistemes GNU/Linux.\n\nVersió recomanada\n\nLa versió recomanada per al públic general i entorns empresarials és la 4.3.5\n\nLa branca 4.4 del LibreOffice està indicada per als usuaris i desenvolupadors que desitgen gaudir de les darreres característiques i ajudar al desenvolupament del paquet ofimàtic. Aquesta versió anirà millorant la traducció i corregint els errors que es detectin.\n\n \nNovetats des de la versió 4.4\n\nLa versió 4.4 inclou les següents novetats:\n\n * Millora significativa de la interfície gràfica. \n * Millora de la interoperabilitat amb els formats OOXML del Microsoft Office. \n * Millora de la qualitat del codi font basada en l'anàlisi Coverity Scan. \n * Signatura digital de fitxers PDF en el procés d'exportació. \n * Instal·lació dels tipus de lletra lliures Carlito i Caladea per a substituir els tipus de lletra propietaris de Microsoft Calibri i Cambria, per a evitar problemes en obrir fitxers OOXML. \n * Plantilles predeterminades noves, dissenyades per voluntaris. \n * Edició visual de pàgines mestres a l'Impress. \n * Al Writter, millores en la gestió de canvis del document, amb nous botons a la barra d'eines, i funcions d'autocorrecció. \n * Millores en els filtres d'importació dels fitxers de Microsoft Visio, Microsoft Publisher i AbiWord i fulls de càlcul del Microsoft. \n * Nous filtres per a l'Adobe Pagemaker, MacDraw, MacDraw II i RagTime \n * Suport multimèdia millorat en totes les plataformes. \n\n\n\nBaixada\n\nEl LibreOffice és programari lliure, això significa que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el paquet ofimàtic. Podeu baixar la darrera versió des del Rebost de Softcatalà: \n\nEines lingüístiques\n\nEl LibreOffice 4.4 inclou les següents eines lingüístiques:\n\n * Incloses de sèrie: corrector ortogràfic, diccionari de partició de mots i diccionari de sinònims. \n * Corrector gramatical i assistent d'estil, mitjançant l'extensió [LanguageTool](http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Corrector_gramatical_en_catal%C3%A0_LanguageTool) disponible també al Rebost de Softcatalà. \n\n\n\nVersió en català del LibreOffice\n\nLa traducció al català de la interfície del LibreOffice 4.4 és gairebé completa, i l'ajuda ho és en un grau superior al 94%.\n\nL'instal·lador per al Windows detecta automàticament la llengua del sistema operatiu i s'instal·la automàticament en aquesta llengua. Per tant, si voleu que el LibreOffice s'executi en català, haureu de tenir la llengua catalana com a llengua principal del Windows. Softcatalà recomana executar primer el Catalanitzador () a l'equip i, posteriorment, instal·lar-hi el LibreOffice.\n\nCrida a la participació\n\nEl projecte de traducció necessita més voluntaris. Com us hem indicat, la traducció d'aquesta versió 4.4 és parcial. Si esteu interessat a ajudar en el projecte, no dubteu a visitar la pàgina web del projecte del LibreOffice a Softcatalà () i apunteu-vos a la llista de correu, on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per involucrar-vos en el projecte.\n\n \nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i l'elaboració de recursos de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català i altres recursos disponibles, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2015-02-09 19:06:30", "id": "1375", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del paquet ofimàtic LibreOffice 4.4" }, { "content": "El dissabte 28 de maig hem convocat una Jornada oberta de traducció de programari lliure en el marc de la [Catosfera 2015](http://catosfera.cat/). La jornada té un doble objectiu:\n\n * Reunir-nos la gent que col·laborem habitualment en aquests projectes per treballar plegats en la traducció de nous mòduls. \n\n\n * Convidar a tots aquells que vulguin col·laborar amb nosaltres perquè puguin iniciar-se en un entorn preparat juntament amb una formació adequada (xerrades). Al mateix lloc hi assistiran els traductors habituals, que podran ajudar-los a resoldre els seus dubtes al moment. \n\n\n\nSi no heu traduït mai programari al català i voleu iniciar-vos-hi, aquesta és una gran oportunitat d'adquirir uns coneixements que us permetran participar-hi des del mateix dia.\n\nLa jornada té dues parts: una de xerrades d'introducció a la traducció de programari i una segona on tots participarem en la traducció de mòduls del projecte de programari lliure GNOME (entorn d'escriptori).\n\nQuan: Dissabte 28 de març, a les 10 del matí (es prega puntualitat).\n\nLloc: [Biblioteca Rahola de Girona ](http://www2.girona.cat/ca/1022)\n\nAgenda: A la pàgina de la jornada trobareu l'agenda detallada i enllaços d'interès de l'esdeveniment.\n\nPodeu assistir com a oients sense cap més requisit a les xerrades, però si voleu participar en la traducció cal que cadascú porti el seu propi PC portàtil per poder traduir.\n\nLa jornada és gratuïta i oberta a tothom fins al límit d'aforament de la sala (50 persones). Si us plau, confirmeu l'assistència apuntant-vos a la llista d'assistents ().\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2015-03-21 13:11:24", "id": "1376", "title": "Jornada oberta de traducció, dissabte 28 de març, a Girona, en el marc de la Catosfera 2015" }, { "content": "Ahir dimecres 25 de març de 2015 es va celebrar el [Dia de la Llibertat dels Documents](http://documentfreedom.org/ca) arreu del món. Des de l'any 2008 la [Free Software Foundation Europe](http://www.fsfeurope.org/) organitza aquesta campanya mundial per a conscienciar sobre la necessitat de l'adopció dels formats de fitxer oberts d'acord amb l'aplicació d'uns també estàndards oberts. A la iniciativa s'hi han sumat diferents grups, associacions i empreses de la importància de Google, The Document Foundation, Freiheit.com o Collabora. \n \nEls estàndards oberts són aquelles especificacions disponibles públicament que permeten assolir una tasca específica. En estar disponibles per a tothom permeten augmentar la compatibilitat entre programari i maquinari. Ara bé, per a l'ús de l'estàndard obert poden aplicar-se restriccions de tipus legal (llicència) o econòmiques. \n \nUn subconjunt dels estàndards oberts són els formats oberts (l'HTML, el PNG o l'SVG, per exemple), els quals compleixen als mateixos requisits que els estàndards oberts però sense restriccions de cap tipus, i de fet poden implementar-se tant en aplicacions lliures com privatives. \nEls formats oberts tenen com a objectiu garantir l'accés a llarg termini a les dades emmagatzemades sense la incertesa actual o futura respecte dels drets legals d'ús de la tecnologia d'accés, a la \ndisponibilitat d'aquesta tecnologia, o l'especificació tècnica del format d'emmagatzematge de les dades. A més a més els formats oberts fomenten la competència, en lloc de permetre que el control que un venedor exerceix sobre un format propietari inhibeixi l'ús dels productes de la competència. \n \nAquests tipus de formats són candidats ideals per a ser especificacions d'estàndards oberts, que són implementacions que, com a estàndards, han de ser àmpliament utilitzades en el mercat i en les administracions. Per a ser oberts, al mateix temps han de complir uns requisits adequats de transparència i participació tant durant la publicació com al llarg del desenvolupament. \n \nEl cas més conegut d'estàndards oberts són els propis estàndards web, dels quals n'és responsable el [World Wide Web Consortium](http://www.w3.org/). Aquests dicten com hauria d'escriure's i dissenyar-se un lloc web perquè pugui reproduir-se la mateixa funcionalitat en tot tipus de clients i navegadors d'una forma no discriminatòria. \nBasant-se de fet en aquests mateixos estàndards web, un altre consorci internacional especialitzat en documentació, [OASIS](http://www.oasis-open.org/), va elaborar el format obert OpenDocument (ODF). Inspirat en el que utilitzava originalment l'[OpenOffice.org](http://www.openoffice.cat/), esdevé el seu format per defecte des de la versió 2. Poc temps després, aquest va ser considerat estàndard pel consorci i una de les versions de l'especificació d'aquest document va ser reconeguda com a estàndard per a usos ofimàtics per la [ISO](http://www.iso.org/) (Organització Internacional d'Estandardització) el 3 de maig del 2006. \nProgressivament, diferents aplicacions ofimàtiques han anat incorporant també aquest format com el seu propi de documentació, com és el cas del paquet comercial de Sun [StarOffice](http://www.staroffice.org), la suite ofimàtica lliure [KOffice](http://www.koffice.org/), o la basada en web [Google Drive](https://www.google.com/intl/ca/drive/). \nMicrosoft, tot i que participa a OASIS, durant el procés d'estandardització de l'OpenDocument se'n va anar desentenent i poc més tard va presentar el seu propi format, conegut com a Office Open XML que l'abril de 2008 va aconseguir la mateixa qualificació d'ISO. Aquest reconeixement va generar una forta polèmica perquè ja existia un format estàndard de document (l'OpenDocument) que Microsoft podia utilitzar: van realitzar-se manifestacions a Oslo i va engegar-se la campanya [NoOOXML](http://www.noooxml.org/). \nEl cas més recent d'aquest enfrontament ha estat a partir de l'adopció de l'OpenDocument Format (juntament amb l'HTML, el CSV i el TXT) com a format de compartició i col·laboració pels documents governamentals del Regne Unit. El directiu de tecnologia nacional de Microsoft, Mark Ferrar, va escriure una proposta al portal d'estandardització del Regne Unit suggerint l'adopció també del format OOXML[1](http://standards.data.gov.uk/response/focus-get-job-done-not-how-it’s-done-1). Italo Vignoli, un dels fundadors de The Document Foundation (fundació que està al darrere del paquet d'ofimàtica [LibreOffice](https://www.libreoffice.org/)) dóna una resposta sobre perquè el Regne Unit no ha d'incloure el format OOXML com a estàndard al costat de l'ODF[2](http://standards.data.gov.uk/comment/974#comment-974).\n\nDia de la Llibertat dels Documents en català \n \nDe la mateixa manera que l'any passat, des de Softcatalà hem volgut col·laborar amb la celebració del Dia de la Llibertat dels Documents amb la traducció al català del seu lloc web, així com el material gràfic (tríptics, pòsters, etc) per a la difusió dels estàndards i els formats oberts. A més des d'ahir i durant una temporada, donem suport a la campanya amb la inclusió de bàners del Dia de la Llibertat dels Documents al lloc web de Softcatalà. \n \nDes de l'any 2014 a més, el Rebost de Softcatalà incorpora un identificador a les aplicacions que utilitzen l'OpenDocument Format i les podem trobar recollides en [una pàgina](https://www.softcatala.org/wiki/Categoria:Rebost_ODF). \nTambé podeu consultar la [pàgina amb recursos](https://www.softcatala.org/wiki/DLD/2014/Recursos) per a treballar amb el format OpenDocument des de diferents dispositius.\n\nDe manera informal i espontània un grup de persones interessades en el tema i liderades per la gent d'[OpenGov.cat](http://opengov.cat/ca/) es van trobar ahir a les 16h a [el Teb](http://elteb.org/) (Barcelona) per parlar sobre els estàndards i els formats oberts. La jornada va concloure amb la intenció de donar continuïtat a aquests espais de trobada en els propers mesos. \n \nCrida a la participació \n \nUs animem a sumar-vos a aquesta campanya simplement fent-ne difusió a través de les xarxes socials, amb la signatura del vostre correu electrònic, utilitzant sempre formats oberts, explicant-ho als vostres companys, etc. \n \nTambé calen més voluntaris per continuar realitzant accions en favor dels estàndards i dels formats oberts així com per donar continuïtat a aquesta campanya en català en les properes edicions. Si esteu interessat a col·laborar amb la traducció us podeu apuntar a la [llista de traductors de la FSFE](http://mail.fsfeurope.org/mailman/listinfo/translators) o contactar directament amb Softcatalà per fer-nos saber les vostres idees, interessos, etc.\n\nQuant a Softcatalà \n \nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2015-03-25 07:14:52", "id": "1377", "title": "Dia de la Llibertat dels Documents 2015: estàndards i formats oberts" }, { "content": "Quant al Telegram El [Telegram](http://www.telegram.org) és una aplicació de missatgeria instantània, senzilla i gratuïta, similar al WhatsApp. Es pot usar en tots els aparells simultàniament i inclou característiques avançades com ara xifratge dels missatges, xats secrets i noms d'usuari. El Telegram permet enviar missatges, fotografies, vídeos i fitxers de qualsevol tipus. També permet crear grups de fins a 200 persones. Versió en català del Telegram La traducció al català del Telegram es realitza des de la plataforma [Transifex](http://www.transifex.com) amb la col·laboració de traductors voluntaris. Hi han participat, entre molts altres, membres de [Softcatalà](https://www.softcatala.org) i de [Tradu.cat](http://www.tradu.cat). La traducció al català està enllestida des de febrer de 2014, però els desenvolupadors del projecte no la inclouen a l'aplicació. El procediment per a poder aplicar la traducció catalana és força complex i això dificulta que els usuaris puguin gaudir de l'aplicació en català. És per aquest motiu que posem en funcionament un robot que facilita la instal·lació del paquet de llengua catalana. Animem els usuaris a usar-lo i a fer-se'n ressò en les xarxes socials per a aconseguir que Telegram afegeixi el català de sèrie a l'aplicació. Robot per a configurar el Telegram en català Softcatalà ha desenvolupat un petit programa que facilita la configuració en català del Telegram per a l'Android, iOS i Windows Phone. Pròximament, també permetrà catalanitzar la versió d'escriptori del Telegram. Per a catalanitzar el Telegram, només cal enviar un missatge a l'usuari del Telegram [@softcatala](https://telegram.me/softcatala) i indicar la plataforma emprada: Android, iOS o WindowsPhone. Tot seguit, el robot envia a l'usuari el paquet de llengua catalana, les instruccions per a poder-lo aplicar i, finalment, el convida a fer-ne difusió al Twitter. ![Captura robot del Telgram](https://www.softcatala.org/uploads/2015/06/Captura_bot_Telegram1.jpg) Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i l'elaboració de recursos de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català i altres recursos disponibles, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2015-06-08 17:50:56", "id": "1378", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del Telegram i un robot per a facilitar-ne la catalanització" }, { "content": "[OpenStreetMap](http://www.openstreetmap.org \"Mapa oficial d'OpenStreetMap\")[![osmand_0](https://www.softcatala.org/uploads/2016/01/osmand_0-169x300.png)](http://www.openstreetmap.org) és un mapa de tot el món que es completa de manera col·laborativa, a l'estil Viquipèdia, i que es distribueix sota una [ llicència lliure](http://opendatacommons.org/licenses/odbl/ \"Llicència ODbL\") que en permet la reutilització. Existeixen moltes aplicacions i serveis que fan servir la base de dades d'OpenStreetMap, i entre aquests en destaca l'[OsmAnd](http://osmand.net/ \"Lloc web oficial de l'OsmAnd\"). L'OsmAnd és una aplicació per a dispositius mòbils que permet treure el màxim profit de les possibilitats d'OpenStreetMap. Fa uns dies va presentar-se la versió 2.0 de l'OsmAnd. Aquesta nova versió incorpora un canvi radical en el disseny (basat en [Material Design](http://www.google.com/design/spec/material-design/introduction.html \"Lloc web de Material Design\")) i una gran quantitat de millores. A més, des de l'abril ja hi ha disponible una versió de l'OsmAnd per a l'iOS i això sens dubte la convertirà en una aplicació molt a tenir en compte. Característiques principals de l'OsmAnd \n\n * Mapes completament funcionals sense connexió a Internet\n * Càlcul de rutes en diferents modalitats (cotxe, bicicleta, a peu) i guiatge per seguir-les\n * Torna a calcular la ruta automàticament si te'n desvies\n * Cerca per adreces, per tipus de punts d'interès (restaurants, museus, etc.) o per coordenades\n * Cerca de punts d'interès que són a prop (amb informació com el telèfon, el correu electrònic, horaris d'obertura, etc.)\n * Permet un gran nivell de personalització del mapa\n * Permet desar/mostrar traces GPX\n * Mostra informació de la Viquipèdia\n\nBaixada de l'OsmAnd L'OsmAnd és programari lliure i, per tant, ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir-lo. Hi ha una versió de pagament i una versió gratuïta. En la versió gratuïta, es limita el nombre de mapes que podeu baixar (10 baixades). Podeu baixar la [darrera versió de l'OsmAnd des del Rebost de Softcatalà](https://www.softcatala.org/wiki/Rebost:OsmAnd). L'OsmAnd en català Des de Softcatalà estem mantenint la traducció de l'OsmAnd al català des de l'any 2011, i estem orgullosos de poder presentar-vos aquesta versió 2.0 també traduïda al català. La versió per a iOS s'ha publicat fa molt poc i tot just en comencem la traducció al català, que esperem poder oferir-vos aviat i us animem a col·laborar-hi. El guiatge per veu de l'OsmAnd requereix un sintetitzador de veu (TTS) perquè funcioni. Actualment podeu trobar-ne paquets comercials, i des de Softcatalà estem treballant per poder oferir opcions lliures i gratuïtes. Mapes en català per a l'OsmAnd Des del gener de l'any 2014 a Softcatalà estem generant cada dilluns un mapa dels Països Catalans llest per utilitzar a l'OsmAnd. Aquest mapa s'actualitza cada setmana amb les noves aportacions a la base de dades d'OpenStreetMap. Els detalls del projecte els podeu trobar a [«Mapes en català»](https://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Mapes_en_catal%C3%A0 \"Pàgina del projecte a Softcatalà\"). ![](https://www.softcatala.org/uploads/2015/06/osmand-name_ca1.png) Beneficis que us aporta: \n\n * No us caldrà baixar tot el mapa d'Espanya (aprox. 800 MB)\n * No consumireu baixades innecessàries: la versió gratuïta té un límit de 10 baixades; per tenir el mapa dels Països Catalans, caldria fer sis baixades (Catalunya, País Valencià, Andorra, Catalunya Nord, Illes Balears i Aragó).\n * Disposareu d'un mapa dels Països Catalans, i això implica que tindreu per exemple el mapa d'Andorra o la Catalunya Nord, que d'altra manera hauria de baixar per separat\n * Inclou la nomenclatura en català dels topònims\n\nPodeu baixar els [darrers mapes en català des del Rebost de Softcatalà](https://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Mapa_catal%C3%A0_per_a_l%27OsmAnd). OpenStreetMap a Catalunya i al món OpenStreetMap és un projecte col·laboratiu que va iniciar-se l'any 2004 i que sovint s'ha comparat amb la Viquipèdia pel seu caràcter obert i la distribució lliure dels seus continguts (actualment amb llicència [Open Database License](http://opendatacommons.org/licenses/odbl/)). Encara que sovint es tendeix a pensar que OpenStreetMap és un mapa, en realitat és molt més que això: és una gran base de dades geolocalitzada. Això permet que els usuaris puguin aportar informació de tot tipus, per exemple, el nom en català d'un carrer de Perpinyà, l'estat del sòl d'un camí o el telèfon o l'horari d'un comerç determinat. En aquest sentit, l'OsmAnd és un molt bon exemple d'explotació de la base de dades d'OpenStreetMap. ![](https://www.softcatala.org/uploads/2015/06/osmand-exemples1.png) Catalunya és un centre neuràlgic d'editors d'OpenStreetMap des de ja fa temps, com ho demostra la celebració a Girona de la conferència anual d'OpenStreetMap, [State of the Map 2010](http://wiki.openstreetmap.org/wiki/State_Of_The_Map_2010 \"Pàgina de l'State of the Map 2010 celebrat a Girona\"). El maig de 2013 es va constituir oficialment la comunitat de parla catalana d'OpenStreetMap. Recentment es va publicar a OpenCage una [entrevista a Carlos Sánchez](http://blog.opencagedata.com/post/118777421933/country-profile-openstreetmap-in-catalonia \"Article sobre la comunitat catalana d'OSM a OpenCage Data\") com a representant d'aquesta comunitat. Darrerament OpenStreetMap ha estat notícia per la gran quantitat de col·laboradors que va ser capaç de mobilitzar per ajudar a crear una cartografia per a la zona de Katmandú (Nepal) [afectada pel terratrèmol](https://ca.wikipedia.org/wiki/Terratr%C3%A8mol_del_Nepal_de_2015) del 25 d'abril d'enguany; de la mateixa manera que va passar l'any passat amb el [brot d'Ebola a l'Àfrica occidental](https://ca.wikipedia.org/wiki/Brot_d%27Ebola_a_l%27%C3%80frica_de_l%27oest_de_2014) o l'any 2010 amb el [terratrèmol d'Haití](https://ca.wikipedia.org/wiki/Terratr%C3%A8mol_d%27Hait%C3%AD_del_2010). Aquesta cartografia és de vital importància per a les persones o entitats -com la Creu Roja- que treballen in situ per assistir i socórrer les víctimes. De fet, fa unes setmanes fins i tot va celebrar-se una Mapathon per al Nepal a la Casablanca, Washington. Crida a la participació El projecte de traducció necessita més voluntaris. La traducció de la versió 2.0 no està del tot acabada i tot just comencem a traduir l'OsmAnd per a l'iOS. Si teniu interès per col·laborar-hi, visiteu la pàgina web del [projecte de l'OsmAnd](https://www.softcatala.org/wiki/Projectes/OsmAnd \"Pàgina del projecte OsmAnd a Softcatalà\") a Softcatalà i apunteu-vos a la [llista de correu](https://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/geotraduccio \"Llista «Geotraducció» a Softcatalà\"), on podreu tenir un contacte directe amb l'equip de traducció. Evidentment, i encara que no és competència de Softcatalà, també animem a qualsevol qui ho desitgi a contribuir a OpenStreetMap. La millor manera de començar és visitant la pàgina de la [comunitat catalana d'OpenStreetMap](http://wiki.openstreetmap.org/wiki/WikiProject_Catalan \"Pàgina de la comunitat catalana d'OpenStreetMap\") i apuntar-vos a la seva llista de correu, [talk-cat](https://wiki.openstreetmap.org/wiki/WikiProject_Catalan/talk-cat). Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i l'elaboració de recursos de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català i altres recursos disponibles, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2015-06-22 08:04:03", "id": "1379", "title": "Presentació de la versió 2.0 de l'OsmAnd i els mapes en català" }, { "content": "Des del juny del 2013 funciona a la web de Softcatalà un nou [corrector gramatical i d’estil](https://www.softcatala.org/corrector/) de català. Aquest servei ha crescut de manera sostinguda i s’ha consolidat com un dels més utilitzats pels usuaris de la pàgina, al costat del [traductor](https://www.softcatala.org/traductor/) i el [diccionari de sinònims](https://www.softcatala.org/diccionari-de-sinonims/). A hores d’ara fa més de dos milions de revisions al mes. Aquesta eina ofereix molt més que una simple detecció d'errors ortogràfics: troba moltes altres errades (gramaticals, tipogràfiques, sintàctiques, de puntuació, confusions típiques, paraules fora de context...) i també fa recomanacions estilístiques. Gràcies al procés continuat de millora en què està sempre, ja disposa de 2.200 regles de revisió. \n\n## L’aportació fonamental dels usuaris\n\nLa llengua és una matèria viva que construïm entre tots. Per això estem atents a les necessitats dels usuaris, i des del mes de febrer qui vulgui pot suggerir paraules perquè siguin incorporades al diccionari del corrector. La sol·licitud es fa mitjançant un formulari que apareix com a opció quan es detecta un possible error ortogràfic. Ja hem incorporat centenars de mots suggerits d’aquesta manera, prèviament filtrats i comprovats. Entre les incorporacions hi ha tota mena de paraules que no es troben en els diccionaris oficials, però que són necessàries per a la comunicació escrita: derivats, compostos, neologismes, noms propis en diferents llengües, etc. També es pot col·laborar a millorar el corrector assenyalant falsos positius (detecció d'errors que no són tals) i enviant-los a l’adreça [corrector@softcatala.org](mailto:corrector@softcatala.org). \n\n## Memòries de traducció\n\nDes de fa dos anys Softcatalà descarrega, indexa i crea les memòries de traducció de més de 80 projectes de programari lliure en la seva pàgina de [recursos per a traductors](https://www.softcatala.org/recursos/). Recentment s'ha afegit l'opció d'«informes de qualitat», que mostren les errades que es troben aplicant de manera automàtica el corrector gramatical LanguageTool en els projectes de traducció. Això permet millorar la qualitat de la traducció de molts programes, i projectes com el GIMP, el KDE, l'Inkscape o el GNOME ja estan usant aquesta informació per a millorar la qualitat lingüística. \n\n## Diccionaris ortogràfics\n\nSoftcatalà manté diccionaris ortogràfics de català (en les versions [general](https://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Corrector_ortogr%C3%A0fic_de_catal%C3%A0_\\(general\\)_per_al_LibreOffice_i_l'Apache_OpenOffice) i [valenciana](https://www.softcatala.org/programes/corrector-ortografic-de-catala-valencia-per-al-libreoffice-i-lapache-openoffice/)) que es distribueixen lliurement amb alguns dels principals programes lliures: LibreOffice, Apache Office, Firefox, etc. Amb la versió 3.0.0, s'ha fet un salt important en el volum i la qualitat dels diccionaris. S'han unificat els diccionaris ortogràfics i el diccionari del corrector gramatical, s'han eliminat errors i s'han incorporat aportacions dels usuaris. A hores d'ara el diccionari conté 130.000 arrels de paraules que poden generar més d'un milió de formes. \n\n## Informació general\n\nEl corrector gramatical es pot usar de diferents maneres: en un editor en línia, com el de la [pàgina web de Softcatalà](https://www.softcatala.org/corrector/); com a extensió del processador de textos [LibreOffice](https://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Corrector_gramatical_en_catal%C3%A0_LanguageTool), com a extensió del navegador [Firefox](https://addons.mozilla.org/en-US/firefox/addon/languagetoolfx/) o com a [programa independent](https://languagetool.org/ca/). El corrector en català s'ha desenvolupat sobre la plataforma de programari lliure i multilingüe [LanguageTool](https://languagetool.org/ca/), amb els coneixements tecnològics i lingüístics de [Riurau Editors](http:/www.riuraueditors.cat) i Softcatalà. L’Institut d’Estudis Catalans ha cedit part del seu corpus lingüístic informatitzat per al desenvolupament del corrector. \n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i l'elaboració de recursos de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català i altres recursos disponibles, podeu consultar el seu lloc web a [softcatala.org](https://www.softcatala.org/).\n", "date": "2015-06-16 13:27:45", "id": "1380", "title": "El corrector gramatical de Softcatalà millora amb les aportacions dels usuaris" }, { "content": "El LibreOffice és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. El LibreOffice.org 5 ha estat desenvolupat per la comunitat LibreOffice.\n\nEl LibreOffice 5 es troba disponible per a sistemes Windows, Mac i GNU/Linux.\n\nEl paquet ofimàtic inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Per tant, els usuaris disposen de tots els recursos necessaris per ser productius en un món modern. El LibreOffice és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari.\n\nEl LibreOffice és el programa més baixat del Rebost de Softcatalà. Durant l'any 2014 van haver-hi més de 85.000 baixades del LibreOffice només des del lloc web de Softcatalà, és a dir, sense comptar les versions distribuïdes a través d'altres llocs web o les còpies incloses a la majoria de sistemes GNU/Linux.\n\nLa branca 5 del LibreOffice està indicada per als usuaris i desenvolupadors que desitgen gaudir de les darreres característiques i ajudar al desenvolupament del paquet ofimàtic. L'equip de traducció treballarà en aquesta versió, millorant la traducció i corregint els errors que es detectin.\n\nNovetats de la versió 5\n\nLa versió 5 inclou les següents novetats:\n\n * Millores importants i noves funcionalitats en el Calc. Per exemple, edició d'imatges, fórmules noves i formatació condicional millorada. \n * Millores en la importació i exportació de documents MS Office, PDF, RTF, entre altres. Ara podeu fer ús del segell de temps en els documents PDF generats amb el LibreOffice. \n * Icones noves, millores importants als menús i a la barra lateral. Previsualització dels estils en el selector. \n * Introducció ràpida d'emojis i altres caràcters de difícil accés. \n * Disponibilitat de la versió Windows de 64 bits. \n\n\n\nPodeu consultar la llista completa de canvis a la pàgina oficial de característiques noves: (en anglès)\n\nBaixada\n\nPodeu baixar la darrera versió des del Rebost de Softcatalà: \n\nEines lingüístiques\n\nEl LibreOffice 5 inclou les següents eines lingüístiques:\n\n * Corrector ortogràfic, diccionari de partició de mots i diccionari de sinònims, inclosos de sèrie en el paquet d'instal·lació. \n * Corrector gramatical i assistent d'estil, mitjançant l'extensió LanguageTool disponible també al Rebost de Softcatalà o mitjançant el Catalanitzador. \n\n\n\nVersió en català del LibreOffice\n\nLa traducció al català de la interfície del LibreOffice 5 és completa. L'ajuda està traduïda en un grau superior al 96%.\n\nL'instal·lador per al Windows detecta automàticament la llengua del sistema operatiu i s'instal·la automàticament en aquesta llengua. Per tant, si voleu que el LibreOffice s'executi en català, haureu de tenir la llengua catalana com a llengua principal del Windows. Softcatalà recomana executar primer el Catalanitzador () a l'equip i, posteriorment, instal·lar-hi el LibreOffice.\n\nCrida a la participació\n\nEl projecte de traducció necessita més voluntaris. Si sou usuari del LibreOffice i esteu interessat a ajudar en el projecte, no dubteu a visitar la pàgina web del projecte del LibreOffice a Softcatalà i apuntar-vos a les llistes de correu, on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per involucrar-vos en el projecte. Probablement el LibreOffice sigui un dels projectes més importants del programari lliure i una de les traduccions amb més transcendència del català.\n\nQuant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2015-09-09 07:40:26", "id": "1381", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del LibreOffice 5" }, { "content": "El Catalanitzador de Softcatalà () és un programa que posa a l'abast de qualsevol usuari de forma senzilla tenir en català els ordinadors amb el Microsoft Windows o Mac OS X. En executar-lo, el Catalanitzador analitza automàticament els canvis que cal fer i, en un procés guiat, els realitza sense que l'usuari s'hagi de preocupar de res més. Més de 100.000 usuaris Des de la seva publicació el 22 d'abril de 2012, més de 100.000 usuaris han catalanitzat el seu ordinador, convertint-se en un dels programes més baixats a Softcatalà. Les estadístiques es poden consultar a: Viure i treballar plenament en català L'objectiu del Catalanitzador de Softcatalà és simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows o Mac OS X; a aquest efecte, hi aplica els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors ortogràfics necessaris perquè l'usuari pugui treballar en català. En sistemes operatius com ara el GNU/Linux, emprar el català és molt senzill: quan l'usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s'usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows aconseguir el mateix objectiu requereix un gran esforç per part de l'usuari, que inclou: realitzar canvis de configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d'opcions específiques per a diversos programes. Les traduccions que aplica el Catalanitzador han estat desenvolupades per diferents empreses, com Microsoft, Apple, Adobe, Google o Softcatalà en el cas del Firefox. Novetats de la versió 2.6 En Windows la principal novetat és la compatibilitat amb Windows 10 i la possibilitat de catalanitzar-ho. Windows: \n\n * S'envien les estadístiques anònimes per connexió segura (https)\n * Compatibilitat amb LibreOffice 5.0\n * Inclou la nova versió del corrector gramatical LanguageTool 3.0\n * Millores amb la compatibilitat del Google Chrome\n * Compatibilitat amb Windows 10 i els seus paquets d'idioma (català i valencià)\n * Compatibilitat d'iTunes de 64-bits versió 12 o superior\n * Compatibilitat amb el nou Adobe Acrobat DC\n * Mitja dotzena d'errades corregides.\n\nMac OS X: \n * S'envien les estadístiques anònimes per connexió segura (https)\n * Inclou darrera versió (3.0) del corrector ortogràfic de Softcatalà\n * Millores amb la compatibilitat del Google Chrome\n * Algunes petites errades corregides\n\nDispositius mòbils Com que no és possible automatitzar el procés de catalanització en dispositius mòbils, expliquem el procediment pas a pas perquè configureu el vostre dispositiu mòbil en català: \n\n * En dispositius [Android](https://www.softcatala.org/ordinadors-i-mobils-en-catala/tutorials/configurar-android-en-catala/).\n * En dispositius amb sistema iOS (iPhone i iPad): [iOS](https://www.softcatala.org/ordinadors-i-mobils-en-catala/tutorials/configurar-lios-en-catala/).\n\nLa importància de navegar en català Gràcies al canvi de llengua en els navegadors que fa el Catalanitzador, els usuaris s'identificaran a partir d'aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin per Internet, i aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català. Aquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment fortament subestimat. A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d'empreses i d'institucions públiques. Els cercadors d'Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l'estat on es troba l'ordinador i la llengua de navegació definida al navegador. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no apareix a les primeres posicions, resta amagat als usuaris, els quals fan servir contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès...) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema molt real que afecta la Viquipèdia, una de les Wikipèdies més actives, però amb dificultat d'arribar al seu públic objectiu. Ajudeu-nos a difondre el Catalanitzador de Softcatalà Us demanem ajuda en la seva difusió: \n\n * Executeu-lo en tots els vostres ordinadors.\n * Difoneu el programa a les xarxes socials, blogs i webs.\n * Publiciteu l'existència del Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars.\n * Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador.\n * Reclameu a les institucions públiques (biblioteques, escoles, universitats...) que facin servir programari en català i suggeriu-los l'ús del Catalanitzador.\n\nInstitucions i entitats que hi donen suport El Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d'Ensenyament, Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Wikimedia, VilaWeb, Diari ARA, El9Nou, Acció Cultural del País Valencià, Universitat Pompeu Fabra i WICCAC. Les institucions i entitats col·laboradores s'han compromès a donar difusió i promoure l'ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2015-09-22 07:19:18", "id": "1382", "title": "Es presenta la versió 2.6 del Catalanitzador de Softcatalà per al Windows i Mac OS X i arribem als 100.000 usuaris" }, { "content": "Ja hi ha disponible la versió en català de la distribució de GNU/Linux Fedora 23, un sistema operatiu complet de propòsit general que està basat exclusivament en codi obert. El projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, innovació ràpida, meritocràcia i transparència per obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar. El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El projecte produeix aproximadament dues versions de Fedora l'any. Per a més informació, visiteu el lloc web del projecte Fedora. Versions i adaptacions del sistema operatiu Fedora 23 Fedora 23 es distribueix en tres variants principals segons el seu ús: \n\n * Fedora Workstation, incorpora l'entorn d'escriptori GNOME i les eines genèriques dels entorns de treball amb escriptori. Més informació a \n * Fedora Server, incorpora les eines necessàries per administrar serveis de xarxa i contenidors. Més informació a \n * Fedora Cloud, incorpora les eines necessàries per la computació als núvols privats o públics. Més informació a \n\nEl sistema operatiu Fedora 23 també es distribueix amb els entorns d'escriptoris: \n * KDE Plasma, més informació a \n * XFCE, més informació a \n * Cinnamon, més informació a \n * LXDE, més informació a \n * MATE-Compiz, més informació a \n * Sugar, més informació a \n\nEl sistema operatiu Fedora 23 també està disponible per als ordinadors basats en ARM. Més informació a El sistema operatiu Fedora 23 també es distribueix amb seleccions acurades de programari i de continguts segons l'adreçament del propòsit, i és mantinguda i acurada pels membres de la Comunitat Fedora. Es poden instal·lar com a versions completes independents de Fedora o com a complements en instal·lacions existents de Fedora. Més informació a Teniu més informació sobre com baixar la versió a la web de Softcatalà: així com a la web de Fedora (en català): Notorietats en la versió 23 Escriptori: \n\n * Fedora 23 inclou la darrera versió de l'entorn d'escriptori GNOME. La versió 3.18 del GNOME inclou moltes característiques noves, així com millores inferiors i correccions d'errors. Més informació a \n * Nou entorn d'escriptori basat en Cinnamon, més informació a \n\nProductivitat: \n * Firefox 40, més informació a \n * Thunderbird 38, més informació a \n * Libreoffice 5, més informació a \n\nGestió de paquets / actualització del sistema: \n * Nova eina integrada al DNF per gestionar les actualitzacions del sistema a nivell de versió, més informació a \n\nSeguretat: \n * Inhabilitació per defecte de SSL3 i RC4, més informació a \n * Canvi de la ubicació en el magatzem de la política de seguretat de SELinux, més informació a \n\nDesenvolupament: \n * Perl 5.2.2, més informació a \n * Migració a Python 3, més informació a\n * Actualització de la pila de Mono de la versió 2.10 a la versió 4. Més informació a \n\nPodeu consultar les notes del llançament de Fedora 23 a Podeu consultar els canvis acceptats en Fedora 23 a Podeu consultar la noticia del llançament de Fedora 23 a Voluntariat per a la traducció de Fedora al català Des de l'equip català de traducció del Projecte Fedora coordinem la traducció dels projectes del Projecte Fedora, com ara les eines d'instal·lació i d'administració del sistema operatiu Fedora, la documentació del sistema operatiu Fedora, alguns components de RHEL així com altres projectes amb desenvolupament actiu per membres del Projecte Fedora. La traducció al català dels diferents components que conformen la distribució Fedora, com ara GNOME, el KDE, el Firefox o LibreOffice, correspon als respectius equips de traducció. A l'equip de Fedora estem sempre oberts a noves col·laboracions: només cal un bon domini de l'anglès i del català, uns coneixements bàsics quant a l'administració de sistemes informàtics *nix i molt entusiasme. Tothom pot col·laborar-hi, però per a fer-ho es recomana ser un usuari real de les aplicacions que es tradueixin. Per als projectes relacionats amb l'administració de sistemes informàtics, els perfils recomanats són administradors de sistemes amb més de 5 anys d'experiència, o els qui posseeixin el títol d'enginyeria informàtica, enginyeria tècnica informàtica de sistemes o CFGS en administració de sistemes informàtics en xarxa. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi al nostre web Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2015-11-03 22:46:09", "id": "1383", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de la distribució de GNU/Linux Fedora 23" }, { "content": "Softcatalà presenta la traducció al català de la versió 2.8.16 del GIMP, el popular programa de codi lliure i multiplataforma de retoc fotogràfic i composició artística professional desenvolupat per la comunitat [gimp.org](http://www.gimp.org). Característiques El GIMP és ideal per a fotògrafs, dissenyadors de web i en general per a qualsevol persona que vulgui editar o compondre imatges digitals, ja que el GIMP permet treballar en tècniques avançades de disseny gràfic: canals, capes, màscares, eines de selecció intel·ligents i eines per fer correccions de nivells i corbes de color. Entre d'altres, hi trobem aquestes funcionalitats: \n\n * Joc complet d'eines de dibuix, incloent-hi Pinzell, Llapis, Aerògraf, Clonador, etc.\n * Eines de selecció simples, per forma o per color, i eines de selecció avançada del primer pla.\n * Disseny per capes i per canals.\n * Imatges animades I Imatges vectorials SVG.\n * Fractals.\n * Eines per a crear imatges per a pàgines web.\n * Joc complet de filtres i efectes.\n * Compatible amb la majoria de formats d'imatge propietaris i lliures. Fins i tot SVG, PDF i PS.\n * Permet incorporar diversos connectors, filtres i extensions. Per exemple, per al tractament d'imatges RAW.\n\nNovetats versió 2.8.16 Aquests són les principals novetats de la versió 2.8.16: \n\n * Compatibilitat amb grups de capes per fitxers OpenRaster\n * Millor compatibilitat amb les capes per fitxers PSD\n * Millores en l'estabilitat de l'aplicació\n\n20è aniversari El passat 21 de novembre el projecte GIMP va fer el seu 20è aniversari. Durant aquests anys s'ha consolidat com una opció lliure de retoc fotogràfic per a tot tipus d'usuaris i usat extensivament per usuaris particulars, en el món educació i l'àmbit professional. Baixada Podeu baixar-vos el GIMP en català del [rebost de programes de Softcatalà](https://www.softcatala.org/wiki/Rebost:GIMP) on trobareu les diferents versions. Crida a la participació El projecte de traducció necessita més voluntaris. Si sou usuari del GIMP i esteu interessat a ajudar en el projecte, no dubteu a visitar la pàgina web del projecte del [GIMP a Softcatalà](https://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Gimp) i apuntar-vos a les llistes de correu, on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per involucrar-vos en el projecte. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2015-11-24 08:03:46", "id": "1384", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del programa de retoc fotogràfic GIMP 2.8.16" }, { "content": "El diccionari multilingüe neix amb l'esperit d'ajudar a consolidar la competència lingüística dels seus usuaris en diferents llengües. El diccionari permet fer cerques amb múltiples idiomes i obtenir la traducció de la paraula i el seu significat en diversos idiomes. Es pot accedir-hi des de: [![Diccionari multilingüe](https://www.softcatala.org/uploads/2016/03/lluna-1-290x300.jpg)](https://www.softcatala.org/uploads/2016/03/lluna-1.jpg) Actualment el diccionari conté: 9690 paraules i 2049 definicions en català, 9449 paraules i 6072 definicions en anglès, 8913 paraules i 3973 definicions en francès, 8245 paraules i 3108 definicions en italià, 7767 paraules i 4434 definicions en alemany, 9283 paraules i 3763 definicions en espanyol, i 2062 imatges. Crèdits Aquest diccionari s'ha construït a partir d'un conjunt de corpus lliures: \n\n * [Wikidata](https://www.wikidata.org/) sota llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 3.0 No adaptada.\n * [Viccionari](https://ca.wiktionary.org/) sota llicència Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 3.0 No adaptada.\n * Imatges de la Wikimedia Commons sota les seves respectives llicències.\n\nAgraïm profundament la feina de totes les persones darrere dels projectes mencionats. Qualitat La qualitat del diccionari és un tema laboriós, especialment en aquest cas on es barregen diferents fonts. Setmanalment es comproven quines són les paraules més cercades pels usuaris i ens assegurem que la qualitat és optima. Contribuïm regularment a millorar la qualitat i ampliar els corpus que utilitzem, actualment ja n'hem fet més de 300 millores. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2016-02-18 07:45:28", "id": "7711", "title": "Softcatalà presenta un diccionari multilingüe lliure català, anglès, espanyol, francès, italià i alemany" }, { "content": "Un cop acabat el 2015 volem fer el balanç del lloc web de Softcatalà ([https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org/)) durant l'any passat i compartir-lo amb tota la nostra comunitat d'usuaris. Totes les dades que us comentem a continuació s'han obtingut a partir de les dades que ens proporciona el servei d'audiències Google Analytics i informes interns dels servidors de Softcatalà. \n\n## 406.316 visitants únics mensuals\n\nDurant el 2015 Softcatalà ha rebut, de mitjana, 406.316 visitants únics al mes (4.875.796 anuals). Aquests visitants han fet una mitjana d'1.265.180 visites mensuals (15.182.157 anuals) i han visualitzat 1.934.034 pàgines cada mes (23.208.409 anuals). Les parts del lloc web de Softcatalà que han tingut més èxit han estat les eines lingüístiques, el traductor amb un 40,19% de visites i el corrector web un 37,56%. La resta de visites al directori de programari en català i pàgines de projectes. \n\n## 2.889.540 traduccions i 1.884.424 correccions mensuals\n\nEls 2 serveis més emprats del web de Softcatalà són el traductor ([https://www.softcatala.org/traductor](https://softcatala.org/traductor)) i el corrector ([softcatala.org/traductor](https://softcatala.org/corrector)), amb una mitjana mensual de 2.889.540 traduccions i 1.884.424 correccions (34.674.483 traduccions i 22.613.088 correccions anuals). Es mostra així la confiança que els usuaris tenen en aquests dos serveis, basats en els projectes de programari lliure Apertium ([https://www.apertium.org](https://www.apertium.org/)) i LanguaTool ([https://languagetool.org](https://languagetool.org/)). \n\n## 429.183 baixades de programari en català\n\nAl llarg del 2015 s'han baixat 429.183 còpies de programes en català des del nostre lloc web. Convé tenir en compte que cada vegada més programes, com per exemple el Firefox o el LibreOffice, s'actualitzen automàticament sense necessitat que l'usuari baixi la nova versió des del web. A més, el programari en català no es distribueix únicament des de Softcatalà. Per exemple, organitzacions com Mozilla, empreses com Google, Apple, Microsoft i les distribucions Linux per la seva banda un nombre superior de còpies de programari en català. Els 20 programes amb més èxit a Softcatalà han estat els següents (indiquem entre parèntesis el total de baixades): \n\n 1. LibreOffice (64.089)\n 2. Catalanitzador de Softcatalà (31.490)\n 3. GIMP (26.771)\n 4. Firefox (25.394)\n 5. Traductor Softcatalà (21.803)\n 6. Adobe Acrobat Reader (19.106)\n 7. WinRAR (17.534)\n 8. VLC media player (13.952)\n 9. Avast! Free Antivirus (12.604)\n 10. Paquet català per al Microsoft Office 2010 (12.319)\n 11. PDFCreator (11.920)\n 12. Internet Explorer per al Windows 7 (11.023)\n 13. Paquet d'interfície en català per al Windows 7 (10.926)\n 14. Paquet català per al Microsoft Office 2007 (10.553)\n 15. Corrector ortogràfic de català (general) per al LibreOffice i l'Apache OpenOffice (9.117)\n 16. Audacity (8.764)\n 17. Paquet català per al Microsoft Office 2013 (8.690)\n 18. Corrector ortogràfic català per a l'Internet Explorer 11 (8.581)\n 19. Google Chrome (8.158)\n 20. CCleaner (6.855)\n\nEl LibreOffice, l'eina ofimàtica lliure i gratuïta, continua essent el programari amb més acceptació, demostrant la seva validesa com a eina de treball diària. El Catalanitzador (), l'eina de Softcatalà per a simplificar la catalanització d'equips amb el Windows i l'OSX, se situa en segon lloc. A través del Catalanitzador, que al seu torn baixa altres paquets d'idioma, s'han realitzat 75.787 baixades durant tot l'any 2015, un 17,66% de les baixades totals de Softcatalà. \n\n## Agraïments\n\nDes de Softcatalà volem agrair la confiança que els centenars de milers d'usuaris dipositen en nosaltres. Així mateix, volem fer arribar el nostre agraïment a les associacions, empreses i institucions públiques que, mitjançant la seva infraestructura, permeten la baixada de programari en català al qual enllacem des del nostre web. \n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar-ne el lloc web a [https://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/)\n", "date": "2016-01-28 13:55:24", "id": "7714", "title": "Softcatalà tanca l'any 2015 amb 23 milions de pàgines vistes i 4,8 milions d'usuaris anuals" }, { "content": "Softcatalà ha actualitzat la seva pàgina web amb un disseny renovat i amb continguts i serveis ampliats. Durant l'any 2015, el web de Softcatalà va rebre 4,8 milions d’usuaris que van generar 23 milions de pàgines vistes. Nou disseny responsiu Com a part del nou projecte web s'han reorganitzat els continguts en tres eixos: \n\n * Recursos i serveis, on els usuaris trobaran els serveis que ofereix Softcatalà, com el traductor, el corrector, diccionaris o directoris de programes i aparells.\n * Coneixeu Softcatalà, on s'explica què és Softcatalà, com s'organitza, en què treballa i qui són els seus membres.\n * Col·laboreu amb l'associació, on es detalla com col·laborar en els diferents projectes de Softcatalà.\n\nEl disseny nou utilitza tecnologia responsiva que permet que la web s'adapti a ordinadors d'escriptori, mòbils i tauletes de manera dinàmica i automàtica. S'ha reduït significament el nombre d'anuncis de publicitat, que ara es restringeixen a les cinc pàgines més visitades a fi de millorar l'experiència d'usuari en la resta del web. Continguts renovats Durant el procés de creació del web se n'han renovat i actualitzat exhaustivament els continguts. S'han creat nous continguts per explicar amb més detall què és Softcatalà i com col·laborar-hi, i s'ha revisat completament la informació dels més de 30 projectes en què treballa l'organització. S'ha revisat el [directori de programes](/programes), que conté més de 250 programes en català, el 30% dels quals s'ha actualitzat. En la [guia d'aparells](/aparells/), s'ha ampliat el nombre d'ordinadors i mòbils en català amb un total de 50 dispositius nous registrats. Treball en equip El web nou de Softcatalà ha estat desenvolupat per prop d'una dotzena de membres de l'associació que durant 18 mesos han treballat en definir una arquitectura de continguts, un disseny web nou, un nou sistema de continguts, una migració de dades i l'actualització de tot el contingut relacionat. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes traduïts i els projectes de l'associació, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2016-04-09 18:04:15", "id": "8279", "title": "Softcatalà posa al dia el web amb un nou disseny responsiu i continguts actualitzats" }, { "content": "Els [premis Pompeu Fabra](http://llengua.gencat.cat/ca/direccio_general_politica_linguistica/05_premis_dins_dgpl/premis_pompeu_fabra) van ser instituïts l’any 2008 per la [Direcció General de Política Lingüística](http://llengua.gencat.cat/ca/direccio_general_politica_linguistica/) de la [Generalitat de Catalunya](http://web.gencat.cat/ca/inici/). Reconeixen i premien les persones, entitats, empreses o organitzacions que contribueixin en la projecció social de la llengua catalana i, fent públic aquest reconeixement, fomenten l’acció de la societat civil en l’impuls del català en els sectors de regulació privada. Els premis porten el nom de [Pompeu Fabra](https://ca.wikipedia.org/wiki/Pompeu_Fabra_i_Poch) (1868-1948), gramàtic i lexicògraf que va dedicar la seva vida a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua, ja que la seva figura i el seu treball han estat essencials per fixar el català contemporani. [caption id=\"attachment_9036\" align=\"aligncenter\" width=\"200\"][![Bust de bronze - Premi Pompeu Fabra](https://www.softcatala.org/uploads/2016/04/DSC0049-4-200x300.jpg)](https://www.softcatala.org/uploads/2016/04/DSC0049-4.jpg) Els bustos de bronze de Pompeu Fabra[/caption] A partir del 2011, els premis es concedeixen en les sis categories següents: comunicació i noves tecnologies; àmbit socioeconòmic; projecció i difusió de la llengua catalana; trajectòria professional, científica o cívica; incorporació a la comunitat lingüística catalana i, finalment, voluntariat lingüístic. El 2013 s'estableix el caràcter biennal dels premis. Els premiats en la sisena edició dels premis Pompeu Fabra, corresponents a l’any 2016, són: \n\n * En la categoria de projecció i difusió de la llengua catalana, [The Anglo-Catalan Society](http://www.anglo-catalan.org/).\n * En la categoria de trajectòria professional, científica o cívica, [Jordi Carbonell i de Ballester](https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Carbonell_i_de_Ballester).\n * En la categoria d'àmbit socioeconòmic, [Casa Ametller](http://www.casaametller.net/).\n * En la categoria de comunicació i noves tecnologies, [Softcatalà](https://www.softcatala.org/).\n * En la categoria incorporació a la comunitat lingüística catalana, [Liz Castro](https://ca.wikipedia.org/wiki/Elizabeth_Castro).\n * En la categoria de voluntariat lingüístic, [Punt de Referència - Projecte d’extutelats](http://www.puntdereferencia.org/).\n\n[caption id=\"attachment_9032\" align=\"aligncenter\" width=\"300\"][![_DSC0343-72](https://www.softcatala.org/uploads/2016/04/DSC0343-72-300x200.jpg)](https://www.softcatala.org/uploads/2016/04/DSC0343-72.jpg) Els guardonats de l'any 2016[/caption] La VI edició del lliurament dels Premis Pompeu Fabra va ser presidida pel conseller de [Cultura](http://cultura.gencat.cat/ca/inici/), Santi Vila i va tenir la participació de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. El lliurament dels premis va tenir lloc a les 18.30 hores a l’[auditori](http://www.president.cat/pres_gov/AppJava/president/presidencia/palau-generalitat/index.html#sala02) del [Palau de la Generalitat](https://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_de_la_Generalitat_de_Catalunya). [caption id=\"attachment_9029\" align=\"aligncenter\" width=\"200\"][![_DSC0104-13](https://www.softcatala.org/uploads/2016/04/DSC0104-13-200x300.jpg)](https://www.softcatala.org/uploads/2016/04/DSC0104-13.jpg) Alguns dels membres de Softcatalà.[/caption] A més del reconeixement públic per la tasca realitzada, el premi comporta un bust commemoratiu d'en Pompeu Fabra fet de bronze, obra de l'escultor [Manuel Cusachs](https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Cusachs_i_Xivill%C3%A9). No duu associada cap dotació econòmica. [caption id=\"attachment_9033\" align=\"aligncenter\" width=\"300\"][![_DSC0375-79](https://www.softcatala.org/uploads/2016/04/DSC0375-79-300x200.jpg)](https://www.softcatala.org/uploads/2016/04/DSC0375-79.jpg) D'esquerra a dreta: [Joan Montané](https://www.softcatala.org/membres/jmontane/), [BennyBeat](https://www.softcatala.org/membres/bennybeat/), [Jordi Serratosa](https://www.softcatala.org/membres/jordis/), [Xavi Ivars](https://www.softcatala.org/membres/xavivars/), [Jordi Mas](https://www.softcatala.org/membres/jmas/) i Irene Schlotter.[/caption] En nom de Softcatalà, en [Jordi Mas](https://gent.softcatala.org/jmas/bloc/) va fer un petit discurs en què agraí la feina feta a tots els col·laboradors de Softcatalà, actuals i passats, esmentà que s'havia posat en marxa un [nou web](https://www.softcatala.org/noticies/softcatala-renova-web/), redissenyat de cap a peus, i manifestà l'alegria i l'orgull per haver rebut aquest premi. [caption id=\"attachment_9031\" align=\"aligncenter\" width=\"200\"][![_DSC0253-45](https://www.softcatala.org/uploads/2016/04/DSC0253-45-200x300.jpg)](https://www.softcatala.org/uploads/2016/04/DSC0253-45.jpg) El discurs d'agraïment del premi.[/caption] Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes traduïts i els projectes de l'associació, podeu consultar el seu lloc web a [http://www.softcatala.org](http://www.softcatala.org/).\n", "date": "2016-04-13 14:11:52", "id": "8945", "title": "Softcatalà, premi Pompeu Fabra 2016 en comunicació i noves tecnologies" }, { "content": "Ja hi ha disponible la versió en català de la distribució de GNU/Linux Fedora 24, un sistema operatiu complet de propòsit general i basat exclusivament en codi obert. El projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, innovació ràpida, meritocràcia i transparència per obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar. El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El projecte produeix aproximadament dues versions de Fedora l'any. Per a més informació, visiteu el lloc web del projecte Fedora. Versions i adaptacions del sistema operatiu Fedora 24 Fedora 24 es distribueix en tres variants principals segons el seu ús: \n\n * Fedora Workstation: inclou l'entorn d'escriptori GNOME i les eines genèriques dels entorns de treball amb escriptori. Més informació a \n * Fedora Server: inclou les eines necessàries per administrar serveis de xarxa i contenidors. Més informació a \n * Fedora Cloud: inclou les eines necessàries per a la computació als núvols privats o públics. Més informació a \n\nEl sistema operatiu Fedora 24 també es distribueix amb els següents entorns d'escriptori: \n * KDE Plasma, més informació a \n * XFCE, més informació a \n * LXDE, més informació a \n * MATE-Compiz, més informació a \n * Cinnamon, més informació a \n * Sugar, més informació a \n\nEl sistema operatiu Fedora 24 també està disponible per als ordinadors basats en ARM. Més informació a El sistema operatiu Fedora 24 es distribueix amb reculls de programari adaptats a casos d'ús. Aquests reculls són determinats i mantinguts pels membres de la Comunitat Fedora. Es poden instal·lar com a versions completes independents de Fedora o com a complements en instal·lacions existents de Fedora. Més informació a Teniu més informació sobre com baixar la versió a la web de Softcatalà: així com a la web de Fedora (en català): Notorietats en la versió 24 Escriptori: \n\n * Fedora 24 inclou la darrera versió de l'entorn d'escriptori GNOME. La versió 3.20 del GNOME inclou moltes característiques noves, així com millores inferiors i correccions d'errors. Més informació a \n * Nou spin amb un recull de programari per a l'astronomia, més informació a \n\nProductivitat: \n * Firefox 47, més informació a \n * Thunderbird 45.1.1, més informació a \n * LibreOffice 5.1, més informació a \n\nGestió de paquets / actualització del sistema: \n * Distribució d'aplicacions entre diverses distribucions de GNU/Linux amb [Flatpak](http://flatpak.org/)\n * Actualització de Fedora 23 a Fedora 24 a través de l'aplicació [Programari del GNOME](https://fedoramagazine.org/fedora-24-feature-graphical-upgrades/)\n\nDesenvolupament: \n * GCC 6, més informació a \n * Mono 4.2. Més informació a \n * Python 3.5, més informació a \n * TeX Live 2015, més informació a \n\nPodeu consultar les notes del llançament de Fedora 24 a Podeu consultar els canvis acceptats en Fedora 24 a Podeu consultar la notícia del llançament de Fedora 24 a Voluntariat per a la traducció de Fedora al català Des de l'equip català de traducció del Projecte Fedora coordinem la traducció dels projectes del Projecte Fedora, com ara les eines d'instal·lació i d'administració del sistema operatiu Fedora, la documentació del sistema operatiu Fedora, alguns components de RHEL, així com altres projectes amb desenvolupament actiu per membres del Projecte Fedora. La traducció al català dels diferents components que conformen la distribució Fedora, com ara GNOME, KDE, Firefox o LibreOffice, correspon als respectius equips de traducció. A l'equip de Fedora estem sempre oberts a noves col·laboracions: només cal un bon domini de l'anglès i del català, uns coneixements bàsics quant a l'administració de sistemes informàtics *nix i molt entusiasme. Tothom pot col·laborar-hi, però per a fer-ho es recomana ser un usuari real de les aplicacions que es tradueixin. Per als projectes relacionats amb l'administració de sistemes informàtics, els perfils recomanats són administradors de sistemes amb més de 5 anys d'experiència, o els qui posseeixin el títol d'enginyeria informàtica, enginyeria tècnica informàtica de sistemes o CFGS en administració de sistemes informàtics en xarxa. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi al nostre web [https://www.softcatala.org/projectes/fedora/ ](https://www.softcatala.org/projectes/fedora/) Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org/). Fòrum d'usuaris\n\n * [Fòrum de la comunitat d'usuaris catalans de Fedora](https://ask.fedoraproject.org/ca/questions/)\n * [Fòrum de GNU/Linux de Softcatalà](https://www.softcatala.org/forum/viewforum.php?f=3)\n\n\n", "date": "2016-06-27 22:24:44", "id": "9364", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de la distribució de GNU/Linux Fedora 24" }, { "content": "El [corrector ortogràfic i gramatical](https://www.softcatala.org/corrector/) es consolida com un dels serveis més utilitzats de Softcatalà. L'actual servei de correcció, basat en el programa de codi obert [LanguageTool](https://languagetool.org/ca/), va començar a funcionar el juliol del 2013. Durant aquell any es van fer al voltant d'un milió de correccions al mes. Enguany (2016) se n'estan fent més de dos milions i mig al mes. Vegeu el gràfic, en què s'observen pics en el mes de maig i valls en el mes d'agost de cada any (el març del 2014 falten dades). [![correccions-per-mes-2013-2016--softcatala](https://www.softcatala.org/uploads/2016/07/correccions-per-mes-2013-2016-softcatala.png)](https://www.softcatala.org/uploads/2016/07/correccions-per-mes-2013-2016-softcatala.png) El corrector s'actualitza trimestralment amb les noves versions oficials de LanguageTool. La darrera és la 3.4 de juliol del 2016. El programa està en un procés de millora contínua. S'introdueixen regles noves i es milloren les existents, de manera que avui dia treballa amb més de [2.600 regles](https://languagetool.org/languages/). També s'amplia i es millora el diccionari intern, gràcies sobretot als suggeriments dels usuaris del corrector en línia. Per exemple, entre els mesos de gener i juny del 2016, s'han introduït (o corregit) [625 lemes](https://github.com/Softcatala/catalan-dict-tools/blob/master/novetats/canvis-gener-juny-2016.txt) en el diccionari. \n\n## Noves maneres de fer servir el corrector\n\nLanguageTool es pot utilitzar de diferents maneres. A més de funcionar com a [corrector en línia](https://www.softcatala.org/corrector/) o en una [extensió](https://www.softcatala.org/programes/corrector-gramatical-en-catala-languagetool-per-al-libreoffice-apache-openoffice/) del [LibreOffice](https://www.softcatala.org/programes/libreoffice/), en els últims mesos s'han creat extensions per a usar-lo en altres entorns: \n\n * Una [extensió](https://www.softcatala.org/programes/corrector-gramatical-en-catala-languagetool-per-al-chrome/) per al navegador Chrome (que aviat també funcionarà en el Firefox). Serveix per a revisar els escrits que fem en qualsevol aplicació en línia (correu electrònic, Twitter, Facebook, formularis web, etc.).\n * Una [extensió](https://www.softcatala.org/programes/corrector-gramatical-en-catala-languagetool-per-al-microsoft-word/) per a Microsoft Word, que és encara un dels processadors de text més utilitzats. Aquesta extensió, però, té limitacions. La revisió només funciona en el mode de «quadre de diàleg», no se subratllen els possibles errors, i per tant l’usuari ha de tenir una mica més de cura. És l'única manera d'usar-lo amb el Word.\n * Com a [corrector de sistema per a ](https://play.google.com/store/apps/details?id=org.softcatala.corrector)[Android](https://play.google.com/store/apps/details?id=org.softcatala.corrector) (4.4 i posteriors), que integra el LanguageTool dins del sistema operatiu Android. En alguns models no funciona.\n\nEn aquesta [entrada](http://www.ub.edu/retrucs/languagetool-mes-enlla-dels-verificadors-ortografics/) del blog Retrucs de la Universitat de Barcelona teniu més informació sobre les diferents maneres d'usar el corrector, i en aquest [article](http://www.migjorn.cat/bd/jortola_verificadors.pdf) publicat per InfoMigjorn teniu unes explicacions una mica més àmplies sobre els errors que és capaç de detectar.\n", "date": "2016-07-13 10:47:36", "id": "9469", "title": "Actualitzem el corrector de Softcatalà. Noves maneres de fer-lo servir" }, { "content": "## Un web nou, per què?\n\n![Web responsiu](https://www.softcatala.org/uploads/2017/01/web-responsiu-300x204.png)Després de set anys i mig amb l'anterior web, el passat mes d'abril Softcatalà vam presentar el web nou. Repensar completament el web no era la primera idea que ens va vindre al cap: en un principi, necessitàvem actualitzar les versions dels gestors de continguts (Drupal i Mediawiki) i, ja de passada, volíem fer-li una llavada de cara a la imatge. Però ben prompte vam veure que no anava a ser tan fàcil. L'any 2008, [l'última vegada que havíem renovat el nostre lloc](https://www.softcatala.org/noticies/softcatala-presenta-nou-lloc-web/), sembla el segle passat a escala tecnològica. Aleshores, pràcticament no existien els telèfons intel·ligents (el primer telèfon amb Android no tenia ni un mes de vida!!!). Twitter només feia dos anys que existia. De tauletes ni parlar-ne. I dissenys responsius... què era això? D'altra banda, coses com les botigues d'aplicacions encara ni existien. De fet, ningú no parlava d'aplicacions: encara els anomenàvem programes. La gent acudia als cercadors en primer lloc, i després a llocs com el nostre [Rebost](https://www.softcatala.org/programes/), o webs com Softonic o Download.com, per a trobar els programes que necessitaven. La gent es connectava a internet a la feina o a casa, des d'un ordinador d'escriptori, i el programari lliure, des de sistemes operatius basats en Linux o navegadors com el Firefox, eren el futur. Si la primera versió del Google Chrome és també de setembre d'aquell mateix 2008! Tots els membres de Softcatalà vam veure evident que ens calia repensar el web des de zero: aprofitar tot allò bo que havíem fet durant els anys (que era molt!), però donar-li un enfocament adaptat als temps en què estem. \n\n## Pluja d'idees i definició d'objectius\n\nPer tot això, un dissabte de novembre del 2014 ens vam reunir a Barcelona per parlar del web nou. Des de les 10 del matí fins a les 6 de la vesprada, el Pau Iranzo, el Toni Hermoso, l'Anna Barberà, el Jordi Mas, el Vicent Cubells i jo mateix vam estar discutint al voltant de com imaginàvem el web nou. Per començar, vam constatar que molta gent no sabia què era Softcatalà: molta gent pensa que es tracta d'una empresa o institució pública, o fortament subvencionada, amb molts treballadors al darrere. I és tot el contrari! Som un (petit) grup de voluntaris que dediquem el nostre temps lliure a millorar la presència del català a les noves tecnologies. I ens calen mans! Però si la gent no sabia què som i que ens cal ajuda, probablement també era per culpa nostra: mai no ho havíem explicat bé. I per això, a més de deixar ben clar què és Softcatalà, volíem que posar èmfasi a aconseguir participació de la gent: atreure col·laboradors és necessari per a assegurar la viabilitat de qualsevol associació. I també havia de quedar clar que no cal ser informàtic ni filòleg per a col·laborar amb Softcatalà. Qualsevol persona amb ganes de fer feina és benvinguda: hi ha infinitat de tasques per a fer, per a tots els gustos. Finalment, també teníem clar que no podíem deixar de fer el que havíem fet fins ara: posar recursos a l'abast dels usuaris que visiten el web. Eines lingüístiques, com el traductor, el corrector o el diccionari de sinònims, eren les pàgines més visitades. També oferim un seguit de recursos per a traductors al català, com glossaris, guia d'estil o memòries de traducció. I finalment, diferents recursos per a ajudar a tothom a viure en català als seus ordinadors i mòbils: des d'un directori de programes en català, fins a tutorials o el Catalanitzador. I totes eixes coses havien de quedar clares a primera vista per a qualsevol que entrés al web. Sembla fàcil, no? \n\n## Primers passos i disseny\n\n![Prototip de la portada](https://www.softcatala.org/uploads/2017/01/wireframe-home-207x300.png)Una vegada teníem clar què volíem, tocava estructurar-ho. L'[Anna Barberà](http://www.annabarbera.cat/ca/) va ser l'encarregada de definir l'arbre de continguts (estructura de les pàgines), el pla de continguts (què conté cadascuna de les pàgines), el disseny de la navegació, el prototip de les plantilles i finalment el disseny gràfic. L'Anna ens va presentar una primera versió de l'arbre de continguts durant [la trobada anual del 2014](https://www.softcatala.org/wiki/Trobades_de_pencaires/Trobada_anual_2014). Una vegada validat, tant l'Anna com el [Toni](https://www.cau.cat) i jo mateix vam començar a treballar sobre el pla de continguts: calia definir què contindria cada pàgina del web nou: quina informació, en quin format, etc. Es tractava d'una feina pesada, però això ens ajudaria molt a tindre clar en les següents etapes què calia implementar per a cada cas. El següent pas, una vegada havíem definit la navegació, va arribar amb el prototip de les plantilles. Per primera vegada, després de mesos de treball, començàvem a \"veure\" el web. I el dia que l'Anna va enviar a la llista de correu interna la proposta de disseny de la nova portada, tots ens vam enamorar de la nova imatge. Uns pocs retocs, i ja teníem el disseny gràfic de la que seria la nova pàgina d'inici! \n\n## Maquetació en HTML\n\n![HTML5 - JS5 - CSS3 - LESS](https://www.softcatala.org/uploads/2017/01/css-logo.png)Teníem clar que volíem un web responsiu, que s'adaptara a distints dispositius (mòbils, tauletes, ...) de manera fluida. I així ho havia plantejat l'Anna en el disseny. Però ara ens calia convertir totes les plantilles a HTML5. Teníem certs requisits tècnics, com per exemple que utilitzara [Bootstrap](http://getbootstrap.com/) i [LESS](http://lesscss.org/) com a base del disseny, però no disposàvem de temps ni d'experiència suficient per a fer tota la plantilla des de zero. Després d'una primera reunió amb el Lluís, vam tindre clar que necessitàvem als amics d'[Ideamàtic](http://www.ideamatic.net/ca/) perquè ens ajudaren amb el desenvolupament d'aquesta part. L'Eduard Giménez i l'Elena Munté van implementar tot l'HTML que donaria vida al nou lloc web. En aquesta fase, tant l'Anna com el Pau Iranzo, i jo mateix, vam estar provant coses com que les plantilles s'ajustaren al disseny de l'Anna o que les diferents pàgines s'adaptaren bé per a dispositius mòbils. Entre l'agost i el setembre de 2015, vam anar rebent i revisant totes les plantilles, i per això començava a arribar l'hora de continuar el desenvolupament!\n", "date": "2017-01-30 08:30:29", "id": "9291", "title": "El \"making of\" del nou web de Softcatalà (part 1), per Xavi Ivars" }, { "content": "[Després de la fase de maquetació](https://www.softcatala.org/noticies/making-of-nou-web-softcatala/), ja teníem una versió estàtica de tot el web nou: ja teníem en una pàgina web com era exactament cada secció del web, sabíem com es veuria tant en ordinadors com en mòbils..., però ens faltava tindre un web funcional! Així que vam començar amb la implementació de les funcionalitats. \n\n## Integració i funcionalitats avançades\n\nCom he dit abans, la següent fase era la d'implementació del web nou utilitzant un gestor de contingut. Amb la quantitat de gestors de continguts lliures que existeixen, des d'un primer moment vam descartar crear-ne cap des de zero, sinó utilitzar el que la comunitat ha anat desenvolupant al llarg dels anys com a base. En aquest cas, vam optar per una combinació de WordPress i Mediawiki, substituint la combinació Drupal+Mediawiki que hi havia al web antic. De nou, vam partir d'uns requisits tècnics, amb la idea de fer una plantilla que ens permetés en el futur modificar-la sense haver de refer la funcionalitat. Per això, tot i que WordPress no ho duu de forma nadiua, vam decidir utilitzar el llenguatge de marcat [Twig](http://twig.sensiolabs.org/) (a través de l'extensió per a WordPress [Timber](https://www.upstatement.com/timber/)): és un llenguatge amb el qual ens sentíem ja còmodes (altres coses com la secció de [Recursos per a traductors](https://www.softcatala.org/recursos/) utilitza Twig per a la definició de plantilles) i, a més, permet separar molt bé la lògica de l'aplicació de l'aspecte visual. Un altre requisit tècnic va ser que volíem automatitzar la publicació de millores de codi, cada vegada que afegírem una nova funcionalitat o corregírem algun error. I ho vam aconseguir amb una combinació de [Fabric](http://www.fabfile.org/) i [Composer](https://getcomposer.org/), i gràcies a això ara mateix només fent un parell de clics podem publicar una versió nova del web. Pau Iranzo va ser el desenvolupador principal d'aquesta fase, i es va encarregar de convertir les plantilles HTML que ens havien fet els amics d'Ideamàtic a un tema per al WordPress i per al Mediawiki. Durant el desenvolupament, vam tindre l'oportunitat de contribuir a la millora de diferents programes i extensions que hem utilitzat per al web nou, com per exemple [les millores en les funcionalitats del Timber,](https://github.com/timber/timber/pulls?q=xavivars+is%3Aclosed+is%3Apr) introduïdes després de detectar alguns problemes. També vam millorar altres extensions del WordPress, com la famosa [Yoast SEO](https://github.com/Yoast/wordpress-seo/pull/4300), i fins i tot correccions al [mateix nucli del WordPress](https://core.trac.wordpress.org/ticket/37086). \n\n## Migració de continguts\n\nUna vegada teníem gairebé tot el desenvolupament acabat, era l'hora de migrar continguts del web vell al nou. Hi havia molt de contingut que abans estava escampat per moltes pàgines i que ara havíem de consolidar, tornar a redactar, millorar... També calia assegurar-se que certes seccions del web (programes, projectes) tenien tota la informació que calia per a assegurar-nos que es complien els objectius que ens havíem marcat inicialment: millorar la comunicació de qui som i què fem a Softcatalà. A aquesta fase va contribuir molta més gent: el Jordi Mas, el Jordi Serratosa, el Benny, el Jaume, el Josep M., el Toni, l'Artur, l'Aleix, el Miquel o el Robert, entre altres, van participar activament a la creació i migració dels nous textos. Mentrestant, el Pau i jo ens focalitzàrem a acabar les funcionalitats pendents, i a fer les importacions massives de dades de programes i projectes, i l'Anna repassava les imatges que apareixien en les diferents seccions del web, per a assegurar-nos que tot estava com volíem. Finalment, el cap de setmana del 8-10 d'abril, vam fer una marató presencial, i ens vam reunir 6 o 7 de nosaltres a Barcelona, i després de dos dies molt intensos i amb molt de treball, férem [públic el web](https://www.softcatala.org/noticies/softcatala-renova-web/) nou el diumenge 10 d'abril, poc abans del migdia. https://twitter.com/softcatala/status/719111753641168896 Com a dada curiosa, minuts abans de fer el canvi, vam comprovar la quantitat de gent que hi havia navegant per la web en aquell moment, i ens vam trobar amb això: d'un moment a un altre, 235 persones veurien com la web en la qual estaven navegant, canviava per complet! https://twitter.com/xavivars/status/719109735534960640 \n\n## Pla de futur\n\nTenim moltes idees per a continuar millorant els serveis que oferim als usuaris, tant millorant les eines lingüístiques com traduint més programes i manuals d'ús. Però també volem crear més contingut útil per a potenciar el català a internet. I això exigeix crear contingut rellevant, com per exemple tutorials (tant en formats de text com multimèdia) o oferir noves funcionalitats al web. I cal molta ajuda per a fer tota eixa feina. Per això, hem engegat una campanya per [atraure dissenyadors gràfics](https://www.softcatala.org/col%C2%B7laboreu/disseny/) que vulguen col·laborar amb nosaltres: necessitem que ens doneu un cop de mà preparant els continguts i les imatges que els acompanyen. També intentarem, amb l'ajuda d'eines com [Nelio Content](https://neliosoftware.com/content), que ens ofereixen els amics de [Nelio Software](http://neliosoftware.com), millorar la difusió dels continguts que ja tenim preparats a través de les xarxes socials. Així que ja sabeu, si voleu formar part d'un grup de gent molt activa que treballa cada dia per a fer del català una llengua de primera divisió a Internet i les noves tecnologies, [col·laboreu amb nosaltres](https://www.softcatala.org/col·laboreu/raons-per-col·laborar/)!\n", "date": "2017-02-15 09:15:27", "id": "9951", "title": "El \"making of\" del nou web de Softcatalà (part 2), per Xavi Ivars" }, { "content": "La nova versió d'Unicode eliminarà les limitacions tècniques que impedeixen definir l'emoji de la Senyera. La disponibilitat final d'aquest emoji dependrà dels fabricants d'aparells i aplicacions. \n\n## Què és Unicode?\n\n[Unicode](http://www.unicode.org) és un consorci, amb seu a Califòrnia, format per empreses tecnològiques, organismes estandarditzadors estatals i ciutadans que defineix un estàndard internacional amb l'objectiu de poder codificar digitalment text en qualsevol llengua, alfabet i sistema d'escriptura, i de manera universal. Per a fer-ho, Unicode defineix una taula de codis immensa, on assigna un codi únic a cada pictograma i n'estableix les propietats semàntiques. També publica un recull d'annexos on es defineixen algorismes útils en la codificació de llengües, per exemple com dividir un text en frases i paraules i elabora el CLDR, una gran base de dades amb informació de moltes llengües. A tota aquesta informació que conforma l'estàndard se la coneix amb el mateix nom del consorci: Unicode. El consorci, de forma regular, publica noves versions del seu estàndard, de manera que els fabricants que l'usen saben que la compatibilitat i interoperabilitat són garantides. Això és, qualsevol informació codificada digitalment usant Unicode es pot transmetre entre diferents plataformes i emmagatzemar-la, sense que hi hagi cap error ni pèrdua d'informació. Seria molt difícil que Internet hagués tingut el desenvolupament actual sense l'existència d'Unicode. \n\n## Els emojis i Unicode\n\nUnicode, en el seu objectiu d'unificar tots els jocs de caràcters mundials, va incloure també els caràcters usats per les companyies japoneses de telefonia mòbil, que usaven uns jocs de caràcters propis. Aquestes companyies, a més dels caràcters necessaris per al japonès, també oferien els emojis als seus aparells. Per a poder adoptar Unicode en els seus sistemes, els fabricants japonesos van sol·licitar al consorci que els emojis també s'afegissin a l'estàndard global. És així com Unicode va afegir els primers emojis al seu estàndard i va esdevenir l'organisme que en regula la seva inclusió a l'estàndard. Actualment, qualsevol persona o organisme interessat pot proposar emojis nous al consorci Unicode. Regularment se n'afegeixen a l'estàndard, sempre que compleixin uns criteris determinats. Poc després els fabricants adopten la nova versió de l'estàndard Unicode, els sistemes operatius o aplicacions s'actualitzen i l'emoji en qüestió es pot usar als aparells, aplicacions i plataformes web. Un exemple proper d'aquest procediment és l'emoji de la paella. Després un procés relativament curt ja es pot usar a Internet i en la majoria d'aparells i aplicacions. \n\n## Emojis de banderes\n\nLes banderes són un cas particular d'emojis. Avui es poden triar moltes banderes, molts ciutadans troben a mancar-ne algunes de molt populars. Per exemple, a Texas [usen la bandera de Xile](http://mashable.com/2017/02/16/texas-passes-bill-urging-residents-to-use-correct-emoji/#u1m7f.1MPkqp), que hi té molta retirada. També s'han fet campanyes per a demanar banderes no estatals al WhatsApp, per exemple de la [Senyera](https://www.facebook.com/Volem-la-Bandera-Catalana-al-Whatsapp-221131488093346/), l'[Estelada](https://www.change.org/p/facebook-icona-de-l-estelada-al-whatsapp) i les banderes d'[Escòcia](https://www.change.org/p/international-organisation-we-want-a-scotland-emoji-flag), [Gal·les](https://www.change.org/p/apple-apple-add-the-welsh-flag-emoji-to-ios-and-apple-devices). Per a entendre el perquè aquest tipus de banderes no són disponibles, cal tenir present la història dels emojis de banderes i com les codifica Unicode. Els emojis de banderes actuals són conseqüència del fet que les operadores japoneses tenien 10 banderes en els seus jocs de caràcters. Quan Unicode va incorporar aquests caràcters al codi estàndard universal va haver de decidir com incorporar-les. Les banderes sempre són font de conflictes i Unicode no volia maldecaps, així que va dissenyar un mecanisme per a rodejar la qüestió. En comptes de definir un codi per a cada bandera (i haver de definir quines banderes tenien codi i quines no), va definir 26 caràcters especials, de la A a la Z, anomenats Regional Indicator Symbols (RIS) i l'esquema següent: cada parella de codis RIS defineix un territori, segons el llistat internacional [ISO 3166](https://ca.wikipedia.org/wiki/ISO_3166-1) d'estats, territoris dependents i àrees especials d'interès geogràfic. Així, la parella AD defineix l'estat Andorrà, US els Estats Units d'Amèrica, GI Gibraltar, IC les Illes Canàries i EA el conjunt format per Ceuta i Melilla. Els fabricants poden (noteu la potestat) representar aquestes parelles de codis RIS amb la bandera del territori corresponent, o bé mostrar la parella de codis RIS. És per això que segons la plataforma algunes vegades es veuen parelles de lletres, amb una tonalitat blavosa, en comptes de la bandera. Són els codis RIS. I també per això les banderes compten com a dos caràcters a Twitter en comptes d'un, perquè internament són dos caràcters (una parella RIS). Aquest mecanisme per als emojis de banderes és prou flexible. Unicode no ha de definir què és un Estat, ni quines banderes han de mostrar-se. Cada fabricant pot triar quines banderes representar, i quines no. El MS Windows, per exemple, no en mostra cap. El mecanisme d'Unicode per a les banderes només té un però: les úniques banderes que es poden implementar s'han de correspondre amb territoris amb codi ISO de 2 lletres (Andorra, França, Estats Units, Gibraltar...). Si tens codi ISO de 2 lletres, pots tenir bandera, però sense codi ISO de 2 lletres no pots tenir bandera. Hi ha unes poques excepcions recollides en el mecanisme UTR #51. Per exemple, les banderes de la Unió Europea i de l'ONU, codificades amb les parelles EU i UN, respectivament. L'altra excepció és Kosovo, que tot i no tenir encara codi ISO 3166 assignat, es representa amb el codi XK en tot l'estàndard Unicode, també en els emojis de banderes, per un acord dels fabricants principals. La limitació de l'esquema vigent és prou evident en casos com Escòcia, Anglaterra o Catalunya. Aquests territoris no tenen codi ISO de 2 lletres i per això no es poden representar les banderes en l'estàndard Unicode, tot i que un bon nombre d'usuaris voldrien poder-les usar. El cas de les banderes britàniques, per exemple, ha tingut molta repercussió a les xarxes i als mitjans de comunicació britànics i recentment WhatsApp va afegir aquests emojis a la popular aplicació de missatgeria de forma unilateral, amb una codificació que no segueix l'estàndard Unicode, de manera que no és possible intercanviar aquestes banderes fora d'aquesta plataforma de missatgeria. La necessitat d'ampliar el catàleg de banderes fa que els fabricants diguin la seva en el consorci, i el consorci és sensible a les peticions, sempre que siguin justificades i no es creïn incompatibilitats. Així doncs, atès que els fabricants reclamaven a Unicode poder representar banderes d'entitats territorials més enllà del primer nivell de l'estàndard ISO 3166, Unicode ha variat l'esquema per a poder-ho fer. La proposta de l'annex UTR #51 està en una fase molt avançada d'elaboració i es va debatre en el darrer comitè d'Unicode que es va fer entre el 23 i 26 de febrer a la seu d'Apple, Cupertino. La [versió amb els canvis acordats](http://www.unicode.org/reports/tr51/proposed.html) en aquestes sessions es va publicar el passat 3 de març. Aquesta és l'última fase abans no es publiqui definitivament el nou esquema dels emojis de banderes i formi part de la nova versió de l'estàndard, l'Unicode 10, que es publicarà cap a finals de juny de 2017. En el nou esquema es poden definir territoris de 2n nivell de l'estàndard ISO 3166. Per exemple, es poden definir estats dels Estats Units, departaments francesos, els länder alemanys o les comunitats autònomes de l'Estat espanyol. Com passa ara, cada fabricant decidirà quins territoris mereixen ser representats amb la bandera corresponent i quins no. Un fet important a observar és que aquest nou esquema no permet definir banderes històriques, moviments polítics, ni regions que no siguin subdivisions d'estats en l'estàndard ISO. Per exemple, no es podran definir les banderes de la II República Espanyola, l'Estelada, del Tibet ni l'esperantista. Un altre factor a tenir en compte és que Unicode preveu que aquest nou mecanisme s'aplicarà en poques banderes i de moment comença amb només 3: Anglaterra, Escòcia i Gal·les. Segons el calendari previst, a finals d'aquest any 2017 aquests emojis començaran a arribar als mòbils, segons cada fabricant, i potser abans a les aplicacions web i de missatgeria. No hi haurà cap limitació tècnica a implementar qualsevol bandera de les comunitats autònomes de l'estat espanyol. En aquest sentit, els fabricants podran definir les banderes de, per exemple, el Principat de Catalunya, les Illes Balears o el País Valencià. Només cal que en tinguin la voluntat. \n\n## Ús de les banderes\n\nLa possibilitat de representar la Senyera en l'estàndard Unicode és molt important. Es pot usar per a representar Catalunya, o els catalans presents en actes internacionals. Un altre cas d'ús és per a representar la llengua catalana. Les banderes només representen territoris però, tot i que es considera una mala pràctica, sovint les banderes també s'usen per a representar llengües. Així, és força habitual trobar menús o documentació on la Senyera representa la llengua catalana. Per exemple en caixers, punts de venda, pàgines web, fulletons turístics, jocs... \n\n## Incorporació de la Senyera\n\nCal tenir present que amb el nou estàndard no és automàtic que aparegui la Senyera. Amb el nou esquema desapareixen les dificultats tècniques per a codificar-la, però seran els fabricants que tindran la facultat de mostrar la Senyera, no hi estaran obligats. Si decideixen mostrar la Senyera, aleshores caldrà esperar l'actualització corresponent als dispositius perquè els tipus de lletra digitals incorporin la Senyera. Està previst que els fabricants es coordinin i acordin quines banderes mostrar. Té sentit pensar que si, per exemple, Google mostra la Senyera, Apple també ho faci, i viceversa. O si la Senyera apareix a WhatsApp, també aparegui a Twitter. És important que ciutadans, associacions, empreses i administracions facin pressió als fabricants per mostrar la utilitat i necessitat de poder gaudir de l'emoji de la Senyera. Ara sí, la tecnologia ho permet, cal reclamar-ho. \n\nActualització (10/3/2017)\n\nPoques hores després de publicar aquest article, el consorci Unicode [ha publicat la versió beta de l'estàndard Unicode 10.0](http://unicode.org/versions/beta-10.0.0.html). Aquest és el pas preliminar a l'aprovació definitiva el juny. En aquesta versió beta no apareixen canvis en el document UTR #51 relacionats amb les banderes. Això vol dir que el consorci ha desacoblat l'actualització dels emojis de l'actualització de l'estàndard Unicode. De fet, l'esborrany UTR #51 està en[ fase de consulta pública de comentaris](http://www.unicode.org/review/pri348/), tant podria aprovar-se definitivament a l'abril com a la tardor, però està en una fase molt avançada i res fa preveure que afecti al nou mecanisme de banderes referit en aquest article.\n\nActualització (4/10/2018)\n\nEl mecanisme per a banderes descrit en aquest article es va aprovar el maig de 2017 a l'estàndard Unicode. Així doncs, l'emoji de la Senyera té la codificació . Malgrat això, només unes poques banderes regionals (Escòcia, Gal·les i Gran Bretanya) tenen la consideració de recomanades a Unicode i el compromís dels fabricants per a fer-ne la implementació.\n\nL'octubre de 2017, el consorci d'Unicode va debatre d'afegir la recomanació per a les banderes de Catalunya, País Basc, Bretanya, Irlanda del Nord i els estats dels EUA. La recomanació d'aquestes banderes es rebutjà per manca d'interès dels fabricants membres d'Unicode.\n\nAixí doncs, des de maig de 2017, qualsevol fabricant pot implementar l'emoji de la Senyera, afegint el grafisme adient a les fonts digitals que usa, però mentre no sigui recomanada a Unicode el seu ús no és garantit a la majoria de plataformes.\n", "date": "2017-03-09 10:34:53", "id": "9988", "title": "L'emoji de la Senyera serà possible ben aviat" }, { "content": "L’Inkscape és una eina de dibuix de codi obert que fa servir el format de gràfics de vectors escalable SVG del World Wide Web Consortium (W3C). Algunes de les seves característiques inclouen formes bàsiques, camins, textos, marcadors, clons, transparències, transformacions, degradats i agrupació. A més, l’Inkscape fa servir metadades de Creative Commons i disposa d’edició de nodes, capes, operacions de camins complexes, text a camí, text a formes i edició XML de l’SVG. També importa múltiples formats com EPS, PostScript, JPEG, PNG, BMP i TIFF i exporta a PNG així com múltiples formats basats en vectors. [caption id=\"attachment_9183\" align=\"aligncenter\" width=\"649\"][![Inkcape Captura 1](https://www.softcatala.org/uploads/2016/03/Inkcape-Captura-1-300x165.png)](https://www.softcatala.org/uploads/2016/03/Inkcape-Captura-1.png) Captura de pantalla de l'Inkscape[/caption] Novetats de la versió 0.92 La nova versió 0.92 ofereix les següents novetats: \n\n * Els degradats de malles permeten als artistes crear més fàcilment dibuixos més foto realistes.\n * Els efectes de camins dinàmics proporcionen noves maneres de dibuixar. Permeten per exemple, elements vectorials no destructius suavitzant camins, formes, grups, clips i màscares. \n * La resolució per defecte a canviat de 90 a 96dpi per ser compatibles amb l'estàndard CSS. Inkscape detecta els fitxers antics en resolució de 90dpi i els converteix automàticament.\n * S'han afegit nous efectes de camins, com ara de perspectiva, embolcall, deformació reticular, mirall o rotació.\n * Noves extensions i filtres (com simulació de daltonisme) i moltes de les extensions existents s'han actualitzat amb noves funcionalitats.\n * S'ha afegit compatibilitat per moltes de les noves propietats dels estàndards SVGS2 i CSS3\n\nBaixada Podeu baixar l'Inkscape de la [web Softcatalà](https://www.softcatala.org/programes/inkscape/). Tutorial bàsic per a nous usuaris S'ha treballat també en la traducció del tutorial [bàsic de l'Inkscape](https://inkscape.org/en/doc/tutorials/basic/tutorial-basic.ca.html). Explica amb detall el desplaçament i l'ampliació d'objectes, la gestió de documents, les eines de forma, la transformació d'objectes amb el selector, les tècniques de selecció, l'agrupació, la configuració de l'emplenat i el contorn, l'alineació i l'ordenació en z. Crida a la participació El projecte de traducció necessita més voluntaris. Si sou usuaris de l’Inkscape i esteu interessats en ajudar amb la traducció del projecte, no dubteu en passar-vos per la [pàgina del projecte de l'Inkscape](https://www.softcatala.org/projectes/inkscape/) a Softcatalà i apuntar-vos per ajudar en el projecte. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org/).\n", "date": "2017-01-09 07:27:42", "id": "10008", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de l'Inkscape 0.92" }, { "content": "Un cop acabat el 2016, Softcatalà fa balanç. Totes les dades que apareixen a continuació s’han obtingut a partir de les dades que proporciona el servei d’audiències Google Analytics i informes interns dels servidors de Softcatalà. \n\n## 395.091 visitants únics mensuals\n\nDurant el 2016 Softcatalà ha rebut, de mitjana, 395.091 visitants únics al mes (4.741.103 anuals). Aquests visitants han fet una mitjana d’1.265.180 visites mensuals (15.182.157 anuals) i han visualitzat 2.145.216 pàgines cada mes (25.742.601 anuals). Les parts del lloc web de Softcatalà que han tingut més èxit han estat les eines lingüístiques, el traductor amb un 40,19% de visites i el corrector web un 37,56%. La resta de visites al directori de programari en català i pàgines de projectes. \n\n## 5,2 milions de traduccions i 2,6 milions de correccions mensuals\n\nEls 2 serveis més emprats del web de Softcatalà són el [traductor](https://www.softcatala.org/traductor/) i el [corrector](https://www.softcatala.org/corrector/), amb una mitjana mensual de 5,2 milions de traduccions i 2,6 milions de correccions (62.751.696 traduccions i 31.495.062 correccions anuals). Es mostra així la confiança que els usuaris tenen en aquests dos serveis, basats en els projectes de programari lliure [Apertium](https://www.apertium.org) i [LanguageTool](https://languagetool.org). \n\n## 351,946 baixades de programari en català\n\nAl llarg del 2016 s’han baixat 351.946 còpies de programes en català des del nostre lloc web. Convé tenir en compte que cada vegada més programes, com per exemple el Firefox o el LibreOffice, s’actualitzen automàticament sense necessitat que l’usuari baixi la nova versió des del web. A més, el programari en català no es distribueix únicament des de Softcatalà. Per exemple, organitzacions com Mozilla, empreses com Google, Apple, Microsoft i les distribucions Linux per la seva banda un nombre superior de còpies de programari en català. Els 10 programes amb més èxit a Softcatalà han estat els següents (indiquem entre parèntesis el total de baixades): \n\n 1. LibreOffice (40.882)\n 2. Catalanitzador de Softcatalà (27.990)\n 3. GIMP (21.318)\n 4. Firefox (14.676)\n 5. Adobe Acrobat Reader (14.588)\n 6. WinRAR (11.772)\n 7. Paquet català per al Microsoft Office 2010 (10.231)\n 8. Paquet d'interfície en català per al Windows 10 (9798)\n 9. Audacity (8935)\n 10. Avast! Free Antivirus (8422)\n\nEl LibreOffice, l’eina ofimàtica lliure i gratuïta, continua essent el programari amb més acceptació, demostrant la seva validesa com a eina de treball diària. El [Catalanitzador](/catalanitzador/), l’eina de Softcatalà per a simplificar la catalanització d’equips amb el Windows i l’OSX, se situa en segon lloc. A través del Catalanitzador, que al seu torn baixa altres paquets d’idioma, s’han realitzat 27.990 baixades durant tot l’any 2016. \n\n## Agraïments\n\nDes de Softcatalà volem agrair la confiança que els centenars de milers d’usuaris dipositen en nosaltres. Així mateix, volem fer arribar el nostre agraïment a les associacions, empreses i institucions públiques que, mitjançant la seva infraestructura, permeten la baixada de programari en català al qual enllacem des del nostre web.\n", "date": "2017-01-16 08:05:21", "id": "10018", "title": "Softcatalà tanca el 2016 amb 25 milions de pàgines vistes i 4,7 milions d’usuaris anuals" }, { "content": "Fa gairebé any i mig vam presentar [la traducció al català del Telegram](https://www.softcatala.org/noticies/softcatala-presenta-traduccio-catala-telegram-robot-facilitar-ne-catalanitzacio/), una aplicació de missatgeria instantània enfocada en la velocitat i la seguretat de les comunicacions. Alhora vam anunciar la publicació d'una eina per facilitar-hi l'aplicació del paquet de llengua, ja que el Telegram [no inclou el català](http://blogs.uab.cat/tradumatica/2016/12/29/telegram-en-catala-i-softcatala/) com a llengua per defecte. Aquesta eina no era una altra cosa que un programa automàtic associat a un usuari del Telegram, que reaccionava als missatges que rebia d'altres usuaris; el que en aquest àmbit s'anomena [un chatbot](http://www.ara.cat/tecnologia/Contra-aplis-mobils-tornen-bots_0_1618638207.html) (un robot, en català). Des d'aleshores, la plataforma i la infraestructura al darrere del [Telegram](https://www.softcatala.org/programes/telegram/) va anar creixent i millorant. Poc després de llançar el nostre robot va sorgir [la plataforma oficial de robots del Telegram](https://telegram.org/blog/bot-revolution): una forma senzilla per a que qualsevol programador pogués crear el seu robot propi com a element diferenciat dels usuaris normals. Avui, doncs, presentem una versió nova del nostre robot del Telegram. Aquesta versió aprofita tots els avantatges que ofereix la plataforma oficial de robots: text formatat, botons integrats, enllaços discrets, més velocitat en l'enviament del paquets de llengua, etc. [caption id=\"attachment_10174\" align=\"aligncenter\" width=\"605\"]![comparativa de la versió antiga i nova del robot](https://www.softcatala.org/uploads/2017/01/comparativaRobots-1024x846.png) Comparativa entre el robot antic (esquerra) i el nou (dreta).[/caption] Per a provar-lo, només haureu de cercar l'usuari «[SoftcatalaBot](http://t.me/SoftcatalaBot)» a la cerca interna del Telegram, i prémer el botó «Inicia». El seu funcionament és força més senzill que abans i en uns pocs passos tindreu el Telegram configurat en català. Tot i així, podeu llegir [les instruccions d'ús](https://www.softcatala.org/programes/telegram/installacio/) del robot, per trobar tot el que ofereix. \n\n## Compartir els paquets de llengua és molt fàcil amb el robot.\n\nUn dels avantatges que ofereix la plataforma oficial de robots és la integració d'aquests a qualsevol xat. El nostre bot no és una excepció, així que podeu utilitzar-lo directament al vostre grup d'amics, de la feina, etc., escrivint al xat «@softcatalabot text», on text pot ser qualsevol lletra o paraula. En escriure això, el robot us mostrarà un desplegable on podreu triar el fitxer adient (segons el sistema operatiu on teniu instal·lat el Telegram) i enviar-lo al grup, per que qualsevol membre pugui catalanitzar el seu Telegram. Per descomptat, també funciona als xats individuals, xats secrets, etc. Your browser does not support the video tag.\n\n## El robot: codi i dades.\n\nSeguint la filosofia de Softcatalà, el robot és un programa de codi obert i lliure i el podeu trobar [al nostre repositori al GitHub](https://github.com/Softcatala/SoftcatalaTelegramBot). Allà podreu estudiar el seu funcionament, analitzar el codi i bifurcar-lo o enviar-nos suggeriments, millores i correccions d'errades. Des que el vam publicar, el robot no ha parat: ha enviat més de 7.000 paquets de llengua, sent l'Android la principal plataforma d'ús dels usuaris. Podeu veure a continuació l'històric d'enviament de paquets des de juliol de 2015 fins a gener de 2017. [caption id=\"attachment_10223\" align=\"aligncenter\" width=\"925\"]![Estadístiques mensuals del robot](https://www.softcatala.org/uploads/2017/02/robotEstadistiquesMensuals201701.png) Dades d'enviament de paquets de llengua del robot.[/caption] A cada versió nova del Telegram, actualitzem els paquets de llengua que ofereix el robot per tal que els usuaris tinguen les darreres novetats traduïdes al català el més aviat possible. Sempre anunciem l'actualització dels paquets de llengua al nostre [canal del Telegram](http://t.me/CanalSoftcatala), uniu-vos-hi per estar-ne assabentats! Esperem que amb aquesta versió nova de la nostra eina us sigui encara més senzill catalanitzar el Telegram. Podeu demanar-li també al [Pavel Durov](http://twitter.com/durov) (cap del Telegram) o al propi [Telegram](https://twitter.com/telegram) que incloguin el català per defecte a les seves aplicacions. \n\n#### Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i l’elaboració de recursos de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català i altres recursos disponibles, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2017-02-02 12:07:02", "id": "10167", "title": "Softcatalà presenta una versió nova del seu robot del Telegram" }, { "content": "El LibreOffice és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. El LibreOffice.org 5.3 ha estat desenvolupat per la comunitat LibreOffice i The Document Foundation. El LibreOffice 5.3 es troba disponible per a sistemes Windows, Mac i GNU/Linux i, per primera vegada, també hi ha disponible el codi per a poder tenir una versió web en línia. El paquet ofimàtic inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Per tant, els usuaris disposen de tots els recursos necessaris per ser productius en tasques d'oficina. El LibreOffice és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. El LibreOffice és el programa més baixat del web de Softcatalà. Durant l'any 2016 van haver-hi més de 40.800 baixades del LibreOffice només des del lloc web de Softcatalà, és a dir, sense comptar les versions distribuïdes a través d'altres llocs web o les còpies incloses a la majoria de sistemes GNU/Linux. La branca 5.3 del LibreOffice és indicada per als usuaris i desenvolupadors que desitgen gaudir de les darreres característiques i ajudar al desenvolupament del paquet ofimàtic. L'equip de traducció treballarà en aquesta versió, millorant la traducció i corregint els errors que s'hi detectin. Novetats de la versió 5.3 La versió 5.3 inclou les següents novetats: \n\n * Millores importants i noves funcionalitats en el Writer. Per exemple estils de taules, text en versaletes i noves eines de dibuix.\n * Millores importants i noves funcionalitats en el Calc. Per exemple, nous estils de cel·les predeterminats, fórmules noves i millor compatibilitat amb altres aplicacions de fulls de càlcul.\n * En l'Impress s'han afegit dues plantilles de presentacions i se n'han millorat les plantilles existents. També s'ha facilitat l'edició en el mode de diapositives mestres.\n * Icones noves, millores importants als menús i a la barra lateral.\n\nPodeu consultar la llista completa de canvis a la pàgina oficial de característiques noves: (en anglès) Baixada Podeu baixar la darrera versió des del web de Softcatalà: Eines lingüístiques El LibreOffice 5.3 inclou les següents eines lingüístiques: \n\n * Corrector ortogràfic, diccionari de partició de mots i diccionari de sinònims, inclosos de sèrie en el paquet d'instal·lació en català.\n * Corrector gramatical i assistent d'estil, mitjançant l'extensió LanguageTool disponible també a Softcatalà o mitjançant el Catalanitzador ().\n\nVersió en català del LibreOffice La traducció al català de la interfície del LibreOffice 5.3 és gairebé completa. L'ajuda està traduïda en un grau superior al 85%. En aquesta versió se n'ha revisat la traducció i s'han corregit errors notificats pels usuaris i detectats mitjançant el corrector gramatical i d'estil LanguageTool. L'instal·lador per al Windows detecta automàticament la llengua del sistema operatiu i s'instal·la automàticament en aquesta llengua i les eines lingüístiques associades. Per tant, si voleu que el LibreOffice s'executi en català, haureu de tenir la llengua catalana com a llengua principal del Windows. Softcatalà recomana executar primer el Catalanitzador a l'equip i, posteriorment, instal·lar-hi el LibreOffice. Crida a la participació El projecte de traducció necessita voluntaris. Si teniu interès a ajudar en el projecte, no dubteu a visitar la pàgina web del projecte del LibreOffice a Softcatalà ([https://www.softcatala.org/projectes/libreoffice](https://www.softcatala.org/projectes/libreoffice/)) i a apuntar-vos a les llistes de correu, on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per involucrar-vos en el projecte. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2017-02-06 13:07:33", "id": "10234", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del LibreOffice 5.3" }, { "content": "Al món hi ha unes 7.000 llengües aproximadament. S'estima que els 100 anys vinents en desapareixeran entre 3.000 i 3.500. Això significa que [vora el 50% de les llengües actuals desapareixeran](http://www.ccma.cat/324/La-meitat-de-les-llengues-del-mon-podrien-desapareixer-el-2100-segons-un-informe-de-la-Unesco/noticia/85715/). Les tecnologies digitals són omnipresents en el món actual. I aquesta capa tecnològica representa un repte important per a les [llengües minoritzades](https://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_minoritzada), com el català. Allò que s'havia assolit fa anys sembla que torna a estar en perill, i noves necessitats i usos que apareixen no es cobreixen per al català. \n\n## El català en el passat recent: el PC i els inicis d'Internet\n\nFa pocs anys, parlar del sector informàtic de consum era parlar del PC, de l'ordinador d'escriptori. En aquest entorn les llengües minoritzades han aconseguit grans fites. Els 3 grans ecosistemes (Linux, Windows i Mac) estan disponibles en un bon grapat de llengües (entre 70 i 100 depenent de la plataforma). Però hi ha un detall important: l'eina que s'usa per a interactuar amb el món exterior, el navegador web, es pot configurar perquè sol·liciti continguts en moltes llengües més, de fet, en qualsevol llengua, de forma independent de la llengua dels menús de l'ordinador. En l'entorn d'escriptori, la coexistència d'aquests 3 sistemes operatius ha beneficiat les llengües minoritzades. Per exemple, qualsevol comunitat lingüística pot tenir un sistema operatiu basat en GNU/Linux complet, juntament amb les aplicacions més habituals, en la seva llengua. En Windows i OSX, com a mínim, es podrà configurar el navegador per a sol·licitar continguts en la llengua pròpia. Internet fou una finestra d'oportunitat per a les llengües minoritzades. Un exemple d'èxit és el català. Allà on els ciutadans i organitzacions civils vam poder participar, el català va reeixir amb normalitat. Amb tot, en el cas català, estem lluny de ser en una situació ideal. [Les estadístiques](https://www.ara.cat/premium/media/catala-xarxa-que_0_1030097043.html) indiquen que el percentatge d'ordinadors configurats en català és inferior a la xifra que es correspondria amb la població catalanoparlant. Eines com el [Catalanitzador](/catalanitzador/) intenten facilitar la tasca de configuració dels equips d'escriptori. \n\n## El català en l'actualitat: aparells i grans serveis d'Internet ![Els grans serveis d'Internet als mòbils.](https://www.softcatala.org/uploads/2017/03/media-998990_640-300x218.jpg)\n\nLa Internet actual és força diferent de la que es va popularitzar a finals del 90 i en la primera dècada del s. XXI. Ara està molt compartimentada, el gruix dels serveis està controlat per grans empreses multinacionals. I són aquestes grans empreses que decideixen, seguint els seus criteris, en quines llengües ofereixen els seus productes i serveis. Aquí moltes llengües minoritzades no poden ni aparèixer-hi, com si no existissin. El català està en una posició intermèdia. Està disponible en molts d'aquests serveis (Google, Facebook, WhatsApp, però no pas LinkedIn, Amazon ni Netflix). Un fet que cal destacar és que tot sovint la monetització d'aquests serveis es fa via publicitat, en què el català no està admès oficialment. Cap de les grans tecnològiques permet oficialment publicitat en català. Això afecta els anunciants, que volen arribar al mercat catalanoparlant, i els generadors de continguts, que es financen amb publicitat. Tot sovint aquesta via de finançament no és possible en webs que tinguin contingut en català. Hi hauria demanda i oferta, però no hi ha canal que les comuniqui. Un sector en què les llengües minoritzades no tenen bona salut és el dels mòbils i tauletes. L'[iPhone](https://ca.wikipedia.org/wiki/IPhone) va aparèixer fa 10 anys, i tot seguit aparegué l'[Android](https://ca.wikipedia.org/wiki/Android). Amb aquests 2 sistemes operatius també va arribar una nova manera d'usar Internet. Se'ns fa difícil imaginar no poder gaudir dels serveis que ens facilita un terminal mòbil connectat permanentment a la xarxa. En aquests 2 ecosistemes, [iOS](https://ca.wikipedia.org/wiki/IOS) i Android, apareixen problemes que ja teníem superats en el sector d'escriptori. Hem trigat 10 anys per a mitigar-ne alguns, i d'altres no sembla pas que millorin. Vegem-ne alguns exemples. \n\n### Declarar la llengua pròpia\n\nEl més significatiu és la incapacitat de declarar la llengua pròpia. La llista de llengües disponibles en les plataformes mòbils és molt reduïda. Cal tenir en compte que en els mòbils (iOS i Android) la llengua configurada en l'aparell és la mateixa que la llengua que declara el navegador web. Així doncs, si no podem configurar el mòbil en català, tampoc sol·licitarà continguts en català en navegar. Per tant, no és que el català estigui minoritzat, és que directament està invisibilitzat, eliminat, de les estadístiques de navegació. Això té conseqüències importants i adultera l'oferta de continguts. L'oferta de productes i serveis en català es redueix perquè no hi ha demanda, i no hi ha demanda perquè la capa tecnològica (l'aparell) no permet declarar el català, i la capa tecnològica no es millora perquè no hi ha demanda significativa. Afortunadament això ha canviat recentment. Les últimes versions d'iOS permeten declarar qualsevol llengua disponible al [CLDR](http://cldr.unicode.org/), una gran base de dades lingüístiques usada pels grans fabricants. En el cas d'Android és més complicat. El llistat de llengües disponibles és similar a la de Windows, però cada fabricant decideix quines llengües apareixeran en els seus aparells. La realitat és que hi ha marques, [com ara Motorola](https://www.naciodigital.cat/canaldigital/noticia/15809/motorola/exclou/catala/moto), en què el català no és disponible, tot i que [sí que ho és en l'Android pur](https://www.softcatala.org/aparells/?sistema_operatiu=android). En els aparells Motorola, doncs, no només no es pot configurar el català, sinó que en usar-los ens identifiquem com a parlants d'una altra llengua, i reduïm el mercat català de serveis i continguts. Cal afegir que molts usuaris tenen recança en configurar els seus aparells en català, perquè si ho fan algunes aplicacions els apareixeran en anglès. Això, afortunadament, està resolt des del punt de vista tècnic a partir d'iOS i Android 7. En aquestes versions els usuaris poden configurar més d'una llengua en els seus aparells, establint-ne una jerarquia. Per exemple, català i castellà. Malauradament, aquesta característica encara és poc coneguda i molts usuaris opten per configurar els seus aparells en una llengua diferent del català. \n\n### Escriure en la llengua pròpia\n\nUn altre problema és la incapacitat de poder escriure correctament en la llengua pròpia. L'escriptura, el text, és el sistema d'emmagatzemament d'informació principal que tenim com a espècie. Tot i que hi ha cultures sense llenguatge escrit, podem dir que és imprescindible poder escriure una llengua perquè sigui útil. Doncs bé, tot sovint no és possible accedir als [caràcters necessaris per a escriure](http://www.ccma.cat/324/la-ela-geminada-a-la-xarxa-com-sescriu-el-punt-volat/noticia/2720829/) en llengües minoritzades. Un exemple molt proper: el teclat català dels mòbils i tauletes Samsung no permet escriure el punt volat, tampoc el dels SONY. Altres llengües ho tenen pitjor, molt pitjor: no poden escriure amb el seu alfabet. Fins fa poques versions, no era possible afegir teclats a l'iOS. Si tenies teclat per a la teva llengua, perfecte; altrament no podies escriure-la. Afortunadament, les dues plataformes ara permeten [instal·lar teclats de tercers fabricants](https://www.pcatala.cat/arriba-catala-gboard-seva-ultima-actualitzacio/), fet que possibilita accedir als caràcters adients. Això sí, els parlants de llengües minoritzades han de fer aquest esforç addicional, i molts d'ells no ho faran. \n\n### Síntesi de veu\n\nAmb els nous usos associats al mòbil, apareixen noves necessitats. Per exemple, la funció de síntesi de veu (lectura de text). Abans aquesta funció era usada principalment per persones amb discapacitat visual i, tot i que no venia de sèrie, podies instal·lar veus addicionals en català. Avui és una funció imprescindible en els mòbils, per exemple per al navegador GPS. Aquesta funció, però, s'ofereix en ben poques llengües. Podem tenir el mòbil configurat en català, però no podrem gaudir de la mateixa experiència en el navegador GPS. Allà on un francòfon rep indicacions verbals, un catalanoparlant rep una sèrie de xiulets. La funció de síntesi de veu està integrada en el nucli dels sistemes operatius, i no és possible eludir la situació. Són els 2 fabricants, des de la seva posició de duopoli, els que decideixen quines llengües tenen aquesta funcionalitat i quines no. Els usuaris de llengües minoritzades no tenen gaires opcions: o usen l'aplicació GPS sense indicacions de veu, o fan l'esforç de cercar i instal·lar una aplicació GPS que sí que ofereixi indicacions en la seva llengua, o configuren el mòbil en una llengua dominant. I en aquest últim cas, com en dèiem abans, passarà a ser considerat com a parlant de la llengua dominant, cosa que fa empitjorar més la situació de la llengua minoritzada. \n\n### Reconeixement de la parla\n\nLa funció inversa a l'anterior, la funció de dictat (és a dir, passar veu a text), pot semblar un exotisme, però és una funció útil en entorns on no és possible escriure text, bé perquè és una persona amb discapacitat, bé perquè no és còmode usar un teclat. I el futur va cap aquí. En un futur immediat interactuarem amb les màquines mitjançant la veu. Ja ho podem començar a experimentar amb els anomenats dispositius vestibles, com l'AppleWatch o aparells amb AndroidWear. Igual que abans, els dos fabricants han decidit que només unes poques llengües poden gaudir d'aquesta característica. Afortunadament, les dues plataformes mòbils ofereixen el dictat en català, però manca l'altra peça del trencaclosques: la funció d'assistent virtual. Bàsicament, que el mòbil ens entengui i respongui a les nostres peticions. \n\n### Assistents virtuals\n\nSense la funció de dictat i síntesi de veu no es pot oferir la funció d'assistent virtual. Siri en el món Apple, Google Now en el món Android, Cortana en Windows i Alexa en Amazon. Un altre filtre en què es redueix encara més el nombre de llengües. L'assistent virtual en català no està disponible en cap plataforma. Afegim-hi un mal disseny del multilingüisme en els aparells informàtics. Per exemple, si tenim configurat un aparell en català, potser voldríem gaudir de l'assistent en castellà, francès o anglès, atès que no hi ha catalans monolingües. Doncs això no és possible. Els assistents virtuals només treballen amb la llengua principal definida en l'aparell. Si vols assistent virtual, has de renunciar al català. Tornem al punt de partida. \n\n## El català en un futur immediat: la Internet de les coses\n\n![La Internet de les coses.](https://www.softcatala.org/uploads/2017/03/network-782707_640-300x195.png)La Internet dels mòbils i tauletes aviat serà la Internet de les coses. Tot estarà connectat a Internet: el cotxe, la nevera, el llum, el microones... La interacció amb aquests aparells serà amb llenguatge natural. Aviat els assistents virtuals seran el pa de cada dia i, si no canvia la situació, no serà possible fer-ho en català. Haurem de configurar els nostres aparells en espanyol o anglès, i fer reclamacions i gestions en aquesta llengua. Llevat que els fabricants afegeixin suport per al català, el mercat catalanoparlant entrarà en una espiral que farà que sigui cada cop més invisible. \n\n## Legislació sobre el suport lingüístic en les noves tecnologies\n\nI què fan les administracions davant aquesta situació? Aparentment poca cosa. Només hem trobat un cas legislatiu relacionat amb llengües minoritzades i les noves tecnologies. La tardor del 2016 el govern federal de l'Índia va publicar una llei en què obligava que l'estiu del 2017 els mòbils que es comercialitzessin a l'Índia han de permetre seleccionar i escriure en anglès, hindi i almenys una de les anomenades llengües regionals. Els fabricants es van queixar, argumentant que el disseny dels seus aparells és global (sic), però sembla que estan treballant per a complir la llei. Els darrers mesos han millorat el suport lingüístic de llengües de l'Índia. Tenint en compte que a l'Índia es parlen més de 700 llengües, no sembla pas una gran exigència que els aparells en permetin almenys 3. Però és significatiu que un estat hagi legislat en aquesta direcció. \n\n## Accions possibles\n\nEls ciutadans no han de renunciar al català. Han de poder usar-lo arreu, també en les noves tecnologies i en les activitats comercials. El mercat català és significatiu, depèn de nosaltres reivindicar-lo i fer-lo valdre. També és important gaudir de materials lliures o gratuïts en català al voltant de les aplicacions, productes i serveis: manuals, fòrums d'assistència, videotutorials, valoració de negocis... Altrament, hi ha casos d'ús en què el català no cobreix les necessitats dels parlants. Tots els recursos lingüístics que reben suport de les administracions públiques haurien d'estar disponibles sota llicències lliures. Això facilitaria que els fabricants afegissin la compatibilitat amb el català en les funcions lingüístiques avançades i la creació d'empreses del sector del processament del llenguatge natural. Potser des de la Unió Europea es podria legislar en favor del plurilingüisme i les llengües minoritzades? El plurilingüisme és [un dels valors de la UE](http://ec.europa.eu/education/policy/multilingualism_es). Això sí, si us plau: que no legislin basant-se en les llengües oficials de la UE, sinó en les [llengües parlades a Europa](http://www.linguapax.org/archives/el-respecte-de-la-diversitat-linguistica-la-discriminacio-de-les-llengues-a-la-unio-europea). Seria especialment interessant que obliguessin els fabricants a facilitar que tercers (particulars i empreses) puguin millorar el suport lingüístic dels seus aparells, afegint veus o assistents virtuals (com ara és possible fer amb els teclats). Les administracions públiques (Generalitat, ajuntaments, universitats) podrien puntuar els nivells de suport lingüístic en els concursos de telefonia. No només que els mòbils permetin configurar-se en català, sinó que també ofereixin les funcions d'assistent i síntesi de veu. En aquest sentit, la figura de [l'ambaixador digital de Dinamarca](https://www.vilaweb.cat/noticies/dinamarca-nomena-un-ambaixador-per-les-relacions-amb-google-apple-i-facebook-com-si-fossin-paisos/) és molt interessant. Les grans multinacionals tecnològiques tenen molta influència en el nostre dia a dia, i és bo que els governs hi tinguin relacions i vies de comunicació. \n\n## Conclusions\n\nLa tecnologia informàtica representa una capa tecnològica afegida en l'ús de la llengua. En el s. XXI no es pot entendre usar una llengua sense poder-la usar en el món digital. I en aquest segle moltes llengües es perdran pel camí o patiran restriccions d'ús importants. Si una llengua no és útil en el món digital, tindrà casos d'ús restringits, deixarà d'usar-se amb normalitat i [desapareixerà](http://www.elnacional.cat/ca/societat/globalitzacio-desapareixer-llengua-estat_136761_102.html). El català, igual que altres llengües minoritzades, ha anat superant obstacles. Tot sovint perquè els parlants hem trobat formes de cobrir les necessitats que se'ns presentaven. El present i futur tecnològic és molt diferent. Els fabricants tenen una posició dominant. No és possible afegir una veu o un assistent virtual en un sistema mòbil si el fabricant no ho facilita. Els fabricants defineixen la tecnologia, les possibilitats i les restriccions d'aquesta i no tenen cap marc normatiu que els obligui a un mínim de servei en relació amb les llengües minoritzades. Els consumidors poca cosa hi poden fer. Trien entre allò que hi ha en el mercat i tenen poc marge d'intervenció. Això fa que l'escletxa digital entre llengües dominants i minoritzades es vagi eixamplant. No hem de renunciar al català. Cal tenir present el significat de configurar el mòbil i els serveis web en català, i les implicacions si no ho fem. Cal tenir present que amb només això no n'hi ha prou, que el suport lingüístic té diferents nivells (menús, teclat, text predictiu, veus, dictat, assistent...). Consumidors, empreses i governs han de treballar perquè, progressivament, el català vagi assolint tots aquests nivells i es reconegui el valor del mercat catalanoparlant.\n", "date": "2017-11-08 05:21:44", "id": "10430", "title": "Llengües minoritzades i tecnologies de la informació i comunicació" }, { "content": "Durant els darrers mesos, membres de Softcatalà han estat treballant conjuntament amb voluntaris d'[Amical Wikimedia](https://www.wikimedia.cat/) i del projecte [Apertium](https://www.apertium.org) en el desenvolupament d'una nova versió del traductor francès - català. Apertium és un projecte de programari lliure per a desenvolupar traductors automàtics, i els traductors que posem a disposició dels usuaris a la nostra web [estan basats en el projecte lliure Apertium](https://www.softcatala.org/noticies/softcatala-presenta-nou-traductor-basat-tecnologia-apertium/). Aquesta versió del parell francès - català, publicada després de més d'un any de treball, inclou vora 9.000 noves paraules als diccionaris, més de 100 regles noves de selecció lèxica i més de 20 regles noves de transferència. Totes aquestes millores ja estan disponibles [en el nostre traductor](https://www.softcatala.org/traductor/). L'empenta final per aconseguir una versió estable va començar a proposta de col·laboradors d'Amical Wikimedia, que utilitzen el traductor com a part del servei [Content Translation](https://www.mediawiki.org/wiki/Content_translation). El servei Content Translation permet crear contingut a la Viquipèdia en català (i en altres llengües) prenent com a base entrades en altres idiomes i utilitzant un sistema de traducció automàtica. Des que va entrar en funcionament, ja s'han creat més de 200.000 articles utilitzant aquesta tecnologia. Els col·laboradors d'Amical Wikimedia estaven especialment interessats a millorar el sentit de traducció francès-català per diversos motius: \n\n * Ambdues llengües són prou pròximes per a poder, fàcilment, utilitzar traduccions d'una a l'altra.\n * La Wikipedia en francès té una relació entre qualitat i longitud del contingut més que acceptable (lluny de la Wikipedia en anglès, però en molts casos millor que la Wikipedia en espanyol), i conté molts articles que manquen a la Viquipèdia en català.\n\nDesprés de posar-se en contacte amb alguns membres de Softcatalà, vam començar a treballar juntament amb ells, fent de pont entre l'Amical Wikimedia i el projecte Apertium, i fent diverses sessions/tallers per a aconseguir que els col·laboradors d'Amical Wikimedia entengueren millor el funcionament intern del traductor i com fer per millorar els resultats. Poc després, Hèctor Alòs, col·laborador habitual d'Apertium, on ha treballat en el desenvolupament de diversos parells de traducció, va començar a incorporar moltes paraules als diccionaris i a millorar les regles de selecció lèxica i de desambiguació morfològica. Després de passar algunes proves de qualitat, es va procedir a la publicació de la nova versió. ![](https://www.softcatala.org/uploads/2017/05/rosetta-stone-300x200.jpg) Una de les prioritats que ens hem marcat a Softcatalà, després de la renovació de la web de l'any passat, és la millora dels serveis lingüístics que oferim als nostres usuaris: corrector, traductor i diccionaris. Concretament, en el cas dels traductors, a més del parell francès - català, estem treballant en una millora substancial del parell més utilitzat a la nostra web, castellà - català, que estarà disponible durant l'estiu. A més, gràcies als projectes del [Google Summer of Code](https://www.softcatala.org/google-summer-of-code/) del projecte Apertium, es farà una millora molt considerable dels parells anglès - català i del sard - català, que esperem posar també en funcionament abans de setembre. Des de Softcatalà volem agrair de forma especial a Joan Lleonart i Ester Bonet, d'Amical Wikimedia, i a Hèctor Alòs, sociolingüista col·laborador en el projecte Apertium, per la gran feina feta. [caption id=\"attachment_10609\" align=\"alignleft\" width=\"300\"]![Logo del projecte Apertium](https://www.softcatala.org/uploads/2017/05/logo-apertium-300x253.png) Apertium[/caption] [caption id=\"attachment_10610\" align=\"alignleft\" width=\"200\"]![Logo de l'Amical Wikimedia](https://www.softcatala.org/uploads/2017/05/amical-wikimedia.png) Amical Wikimedia[/caption]\n", "date": "2017-05-23 09:30:20", "id": "10608", "title": "Softcatalà presenta una nova versió del traductor francès - català" }, { "content": "El passat dissabte 10 de juny, vam organitzar des de Softcatalà en col·laboració amb [WordPress Barcelona](http://www.wpbarcelona.com/) un taller per a la traducció del WordPress al català. [Vicent Cubells](https://www.softcatala.org/membres/vicent/) i [Xavi Ivars](https://www.softcatala.org/membres/xavivars/), ambdós coordinadors (GTE) del WordPress en català i membres de Softcatalà, i [Núria Ramoneda](http://paddingzero.com/), també traductora del WordPress al català, van organitzar el taller pràctic al qual van assistir una dotzena de persones interessades en la localització del WordPress. El WordPress és un sistema de gestió de continguts (també conegut com a CMS pel seu nom en anglés, Content Management System) lliure i de codi obert. Es tracta probablement el més utilitzat arreu del món, i s'estima que al voltant del 28% dels llocs web funcionen sobre un WordPress. [1. [Funcionalitats del WordPress](https://wordpress.org/about/features/)]. Des de la revista [Time](http://time.com/), la web de [Walt Disney](https://thewaltdisneycompany.com/), o [la dels Rolling Stones](http://www.rollingstones.com/), fins a projectes de casa nostra com [Vilaweb](https://www.vilaweb.cat), [Mossega la Poma](http://mossegalapoma.cat/) o nosaltres mateixos, Softcatalà, utilitzem WordPress com a plataforma des de la que gestionem els continguts. \n\n## El taller\n\nLa primera part del taller va consistir en una xarrada on es va explicar a tots els assistents algunes peculiaritats del procés de traducció, quines eines s'utilitzen, quines prioritats tindre en compte a l'hora de triar què traduir, i algunes eines útils per als traductors. A continuació, tots els assistents van començar a traduir, amb l'ajuda dels col·laboradors més experimentats, algunes de les extensions i temes del WordPress més utilitzats als quals els faltava la traducció al català. A més, amb algunes de les extensions que ja estaven traduïdes però que encara no havien sigut validades, els GTE van mostrar com funciona el procés de validació a la resta de col·laboradors. A més, els participants del taller van poder comprovar com algunes de les correccions que es van fer a extensions, o fins i tot al nucli de WordPress, apareixien com a actualitzacions unes poques hores després, eixa mateixa vesprada. \n\n## Propers passos\n\nUna altra de les decisions a les que es va arribar va ser fer reunions trimestrals per mantenir i fer créixer la comunitat catalana i compartir experiències. Tot i que encara no hi ha data confirmada, la propera trobada serà durant el mes de setembre, per a preparar les activitats del tercer WordPress Translation Day, un dia en que col·laboradors de tot el món participen en activitats de traducció del WordPress a les més de 100 llengües en que es troba disponible. Des de Softcatalà volem agrair especialment a Núria Ramoneda i a [Joan Artés](https://www.joanartes.com) la participació i difusió del taller, així com a [Ramiro Tomé](https://arquera.com/) per les fantàstiques fotos que va fer durant tota la jornada. [gallery link=\"file\" ids=\"10702,10701,10703\"] \n *[GTE]: Global Translation Editor - Editor global de traduccions\n", "date": "2017-06-19 10:00:23", "id": "10698", "title": "Èxit del «Taller de traducció del WordPress en català»" }, { "content": "L'any passat es va presentar el Firefox Focus, un navegador nou per a l'iPhone, l'iPad dissenyat per a ser ràpid, senzill i amb un fort èmfasi en la privadesa dels usuaris. És el navegador més ben valorat per a l'iPhone i iPad d'una marca de confiança ([Mozilla](https://mozilla.org)), obtenint una qualificació mitjana de 4,6 a l'[App Store](https://itunes.apple.com/us/app/firefox-focus-the-privacy-browser/id1055677337?mt=8). Fa uns dies es va presentar la versió del Firefox Focus per a dispositius Android, amb les mateixes característiques de privadesa que la versió per a l'iOS. [caption id=\"attachment_10750\" align=\"aligncenter\" width=\"1024\"]![Captures del Firefox Focus](https://www.softcatala.org/uploads/2017/06/5-1024x452.png) Captures del Firefox Focus a l'Android i l'iOS.[/caption] \n\n## Què fa del Firefox Focus un navegador especial\n\nEls usuaris sovint ens pregunten què ofereix de nou aquest navegador respecte a altres opcions: \n\n * És un navegador minimalista amb una interfície d'usuari molt simple.\n * Us permet navegar per Internet evitant que els anuncis de les pàgines web puguin recopilar informació personal.\n * Bloca automàticament una gran varietat d'elements que us fan el seguiment mentre navegueu, des del moment que l'obriu fins quan el tanqueu. Esborreu fàcilment l'historial, les contrasenyes i les galetes, per a evitar que us faci el seguiment la publicitat no desitjada.\n\n\n\n## Versió nova per a l'Android\n\nIgual que la versió per a iPhone i iPad, la versió per a l'Android està lliure de pestanyes i altres desordres visuals, i esborrar les sessions és tan senzill com fer un toc. El Firefox Focus us permet navegar per la xarxa sense haver de preocupar-vos dels anuncis de seguiment, que són coneguts per menyscabar la vostra experiència mòbil. Per què bloqueja l'aplicació aquests anuncis de seguiment? Perquè no només segueixen el vostre comportament sense el vostre coneixement, sinó que també retarden la web al vostre dispositiu mòbil. \n\n## Baixada\n\nPodeu baixar el [Firefox Focus aquí](https://www.softcatala.org/programes/firefox-focus/). \n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el nostre lloc web a . \n", "date": "2017-06-26 19:57:46", "id": "10727", "title": "Es presenta la traducció al català del navegador Firefox Focus" }, { "content": "El projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, innovació ràpida, meritocràcia i transparència per obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar. El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El projecte produeix aproximadament dues versions de Fedora l'any. Per a més informació, visiteu [el lloc web del projecte Fedora](https://getfedora.org/ca/). \n\n## Versions i adaptacions del sistema operatiu Fedora 26\n\nFedora 26 es distribueix en tres variants principals segons el seu ús: \n\n * Fedora Workstation: inclou l'entorn d'escriptori GNOME i les eines genèriques dels entorns de treball amb escriptori. Més informació a \n * Fedora Server: inclou les eines necessàries per administrar serveis de xarxa. Rolekit permet el desplegament i la configuració els serveis mitjançant rols a través de D-BUS. (novetat) [Fedora 26 Boltron Server](https://docs.pagure.org/modularity/prototype/boltron.html), Més informació a \n * Fedora Atomic: inclou les eines necessàries per a executar aplicacions en contenidors. Està optimitzat per a clústers Kubernetes i Origin. Més informació a \n\nEl sistema operatiu Fedora 26 també es distribueix amb els següents entorns d'escriptori: \n * KDE Plasma 5.10, més informació a \n * XFCE 4.12, més informació a \n * LXDE 0.99.2, més informació a \n * LXQt 0.11.1, (novetat) més informació a https://spins.fedoraproject.org/ca/lxqt/\n * MATE-Compiz, MATE 1.18, més informació a \n * Cinnamon 3.4.4, més informació a \n * Sugar 0.110.0, més informació a \n\nEl sistema operatiu Fedora 26 també està disponible per als basats en ARM, servidors i informàtica d'escriptori. Més informació a El sistema operatiu Fedora 26 es distribueix amb reculls de programari adaptats a casos d'ús. Aquests reculls són determinats i mantinguts pels membres de la Comunitat Fedora. Es poden instal·lar com a versions completes independents de Fedora o com a complements en instal·lacions existents de Fedora. Més informació a . Novetat: Fedora Python Classroom Lab, un laboratori d'aula per ensenyar el llenguatge de programació Python als estudiants. Més informació a Teniu més informació sobre com baixar la versió a la web de Softcatalà: així com a la web de Fedora (en català): [https://getfedora.org/](https://getfedora.org/ca/)\n\n## Notorietats en la versió 26\n\nEscriptori: \n\n * Fedora 26 inclou la darrera versió de l'entorn d'escriptori GNOME. La versió 3.24 del GNOME inclou moltes característiques noves, així com millores inferiors i correccions d'errors. Més informació a \n * (novetat) LXQt Desktop, més informació a \n * La memòria cau de fontconfig es mou de /var/cache/fontconfig a /usr/lib/fontconfig/cache.\n\nProductivitat: \n * Firefox 53, més informació a \n * Thunderbird 52.2.1, més informació a \n * LibreOffice 5.3.4, més informació a \n\nGestió de paquets / instal·lació del sistema: \n * blivet-gui, com a eina de gestió de particions en la instal·lació del sistema.\n * dnfdragora com a frontal de l'eina de gestió de paquets dnf.\n * dnf 2.0, més informació a \n\nDesenvolupament: \n * (novetat) Python Classroom Lab, més informació a \n * Python 3.6, més informació a \n * [pkgconf](http://pkgconf.org/) com a implementació de pkg-config, més informació a \n * GCC 7.1, més informació a \n * Ruby 2.4, més informació a \n * PHP 7.1, més informació a \n * Zen Framework 3, més informació a https://fedoraproject.org/wiki/Changes/ZF3\n * (novetat) [Fedora 26 Boltron Server](https://docs.pagure.org/modularity/): La modularitat separa el part del maquinari (entorn d'execució base) de la part de l'aplicació (mòduls). Els diferents mòduls poden tenir objectius diferents com ara una versió específica, estable o seguiment de la línia de desenvolupament primària.\n\nPodeu consultar les notes del llançament de Fedora 26 a Podeu consultar els canvis acceptats en Fedora 26 a Podeu consultar la notícia del llançament de Fedora 26 a \n\n## Voluntariat per a la traducció de Fedora al català\n\nDes de l'equip català de traducció del Projecte Fedora coordinem la traducció dels projectes del Projecte Fedora, com ara les eines d'instal·lació i d'administració del sistema operatiu Fedora, la documentació del sistema operatiu Fedora, alguns components de RHEL, així com altres projectes amb desenvolupament actiu per membres del Projecte Fedora. La traducció al català dels diferents components que conformen la distribució Fedora, com ara GNOME, KDE, Firefox o LibreOffice, correspon als respectius equips de traducció. A l'equip de Fedora estem sempre oberts a noves col·laboracions: només cal un bon domini de l'anglès i del català, uns coneixements bàsics quant a l'administració de sistemes informàtics *nix i molt entusiasme. Tothom pot col·laborar-hi, però per a fer-ho es recomana ser un usuari real de les aplicacions que es tradueixin. Per als projectes relacionats amb l'administració de sistemes informàtics, els perfils recomanats són administradors de sistemes amb més de 5 anys d'experiència, o els qui posseeixin el títol d'enginyeria informàtica, enginyeria tècnica informàtica de sistemes o CFGS en administració de sistemes informàtics en xarxa. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi al nostre web [https://www.softcatala.org/projectes/fedora/ ](https://www.softcatala.org/projectes/fedora/)\n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org/). \n\n## Fòrum d'usuaris\n\n * [Fòrum de la comunitat d'usuaris catalans de Fedora](https://ask.fedoraproject.org/ca/questions/)\n * [Fòrum de GNU/Linux de Softcatalà](https://www.softcatala.org/forum/viewforum.php?f=3)\n\n\n", "date": "2017-07-13 20:57:36", "id": "10768", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de la distribució de GNU/Linux Fedora 26" }, { "content": "Ja es troba disponible la versió en català del servei [Firefox Send](https://send.firefox.com/) desenvolupat per la comunitat [Mozilla.org](http://www.mozilla.org). Aquest servei permet compartir fitxers fins a 1 GB d'espai de forma totalment segura a través d'un enllaç. L'enllaç al fitxer caduca quan es baixi una vegada o després de 24 hores. [![](https://www.softcatala.org/uploads/2017/08/firefox-send-300x166.png)](https://www.softcatala.org/uploads/2017/08/firefox-send.png)Aquesta és una nova eina que es posa a disposició dels usuaris per donar una nova alternativa a poder compartir fitxers de forma segura amb altres usuaris. El servei es troba actualment en fase de proves i la intenció és que en els propers setmanes surti del període de proves. \n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el nostre lloc web a [https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org/).\n", "date": "2017-08-07 09:53:17", "id": "10993", "title": "Es presenta la traducció del Firefox Send que permet compartir fitxers segurs" }, { "content": "## Presència del català les principals botigues d'aplicacions\n\nSi del total de 5,5 milions d'aplicacions[1. A l'agost de 2017, 3.467.996 aplicacions a Google Play i 2.113.814 a Apple Store] ens fixem en les aplicacions amb més de 100 milions de baixades[2. No s'observa una diferència rellevant entre Google Play i Apple Store. Google Play proporciona més dades i més fiables, per la qual cosa l'usem com a referència única si no s'indica el contrari.] (224 en total), un 12,5% d'aplicacions es troben en català. Si ampliem l'espectre fins a aplicacions amb 10 milions de baixades (3.319 en total), el català baixa fins al 4,2%. Finalment, si mirem el total d'aplicacions (3.467.996 en total) només un 0,42% estan traduïdes. Observem que el català té una presència més forta a mesura que l'aplicació és globalment més popular. ![](https://www.softcatala.org/uploads/2017/08/google-play-catala-e1503779649435.png)\n\n## Renovació del directori d'aplicacions mòbils a Softcatalà\n\nEn els últims mesos hem estat invertint fortament en la millora del directori d'aplicacions de Softcatalà amb l'objectiu de posar a disposició dels nostres usuaris les tres o quatre aplicacions més rellevants de cada categoria, recomanant un total d'unes 100 aplicacions per a Android i iOS. Entre altres millores: \n\n * S'han repensat totes les categories per poder classificar les aplicacions seguint una taxonomia més moderna.\n * S'han inclòs totes les aplicacions amb un nombre de baixades superiors als 10 milions, combinat amb les aplicacions més rellevants fetes a casa nostra.\n * S'ha millorat la usabilitat del directori d'aplicacions perquè sigui més senzill, intuïtiu i amigable per als mòbils.\n\nEn els pròxims mesos continuarem treballant en més millores, ja que considerem que les aplicacions mòbils són clau per als usuaris. \n\n## Quines aplicacions principals existeixen per al meu mòbil?\n\nA les seccions d'[Android](https://www.softcatala.org/programes/so/android/) i [iOS](https://www.softcatala.org/programes/so/ios/) (iPhone/iPad) trobareu les aplicacions mòbils més destacades en llengua catalana ordenades per categories. Si en trobeu a faltar cap, ens la podeu fer arribar a través del formulari «[Voleu afegir un programa nou?](https://www.softcatala.org/programes/)» La gran majoria d'aplicacions mòbils usen la llengua configurada en el dispositiu mòbil per determinar la llengua en què es mostrarà l'aplicació; per això, és essencial que useu el català al mòbil. Aquí teniu tutorials de com configurar [l'Android](https://www.softcatala.org/ordinadors-i-mobils-en-catala/tutorials/configurar-android-en-catala/) i [l'iPhone/iPad](https://www.softcatala.org/ordinadors-i-mobils-en-catala/tutorials/configurar-ios-en-catala/) en català. \n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el nostre lloc web a [https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org/).\n", "date": "2017-09-04 09:46:37", "id": "11277", "title": "Un 12,5% de les aplicacions mòbils més populars es troben en català i disponibles a Softcatalà" }, { "content": "Amb el lema Public Money? Public Code! (Si són diners públics, el codi ha de ser públic) dotzenes d'entitats i milers de persones a títol individual donen suport a la iniciativa [publiccode.eu](https://publiccode.eu/ca/) impulsada per la [Free Software Foundation Europe](https://fsfe.org/) que demana l'ús de programari lliure en el sector públic. Els serveis digitals oferts i utilitzats per les nostres administracions públiques són infraestructures crítiques del segle XXI per a les nacions democràtiques. Per a assegurar la fiabilitat d'aquests serveis, les administracions públiques han de garantir que controlen totalment el programari i els sistemes informàtics, que són el cor de la infraestructura digital de la nostra societat. \n\n## Petició per a signar la carta oberta\n\nLa campanya demana requerir per llei que el programari finançat pel sector públic estigui disponible amb una llicència de [programari lliure o obert](https://fsfe.org/freesoftware/basics/summary.html \"El programari lliure dóna el dret a tothom a utilitzar, estudiar, compartir i millorar el programari. Aquest dret ajuda a donar suport a altres llibertats fonamentals com la llibertat d'expressió, la llibertat de premsa o la privacitat.\"). Podeu familiaritzar-vos amb la campanya en . Us encoratgem a signar la carta oberta en a títol individual o com a organització. La Free Software Foundation Europe donarà totes les signatures als representants de tota Europa que estan debatent sobre la llibertat del programari en l'administració pública. \n\n## Contribució de Softcatalà\n\nSoftcatalà ha contribuït amb la traducció en català dels materials de la web de la campanya. Som una de les entitats adherides a la iniciativa i col·laborem en la seva difusió. Considerem fonamental l'ús del programari lliure en el sector públic, i [així ho hem defensat des de sempre](https://www.softcatala.org/noticies/programari-lliure-sector-public/), i a més ara és especialment oportú fer la petició a escala europea.\n", "date": "2017-09-19 10:00:34", "id": "11376", "title": "Campanya europea per l'ús de programari lliure en les contractacions públiques" }, { "content": "Publiquem la Guia d'Autodefensa Digital, un document que recull les eines i procediments necessaris per a poder protegir-vos i evitar la censura en el món digital. Pot aplicar-se tant en ordinadors de sobretaula com en dispositius mòbils. La guia aprofundeix en quatre grans àrees: \n\n * Connexió anònima i sense censura mitjançant la xarxa Tor.\n * Opcions existents de missatgeria segura.\n * Opcions existents de missatgeria sense connexió a Internet.\n * Xifratge de dades personals en diversos tipus de dispositius.\n\nPodeu consultar la guia des de l'adreça: La guia es troba en desenvolupament constant i agraïm qualsevol aportació que vulgueu fer-hi. Podeu fer-nos-les arribar mitjançant l'adreça [info@softcatala.org](mailto:info@softcatala.org). Us encoratgem a anar més enllà d’aquesta guia i ampliar els vostres coneixements en aquest àmbit, amb l’objectiu de defensar-vos i ser conscients de la vulnerabilitat de la vostra privadesa, i així tenir una ciutadania digitalment preparada en aquest aspecte. \n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el nostre lloc web a [https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org/). \n", "date": "2017-09-26 14:37:43", "id": "11596", "title": "Publiquem la Guia d'Autodefensa Digital per a saber protegir-vos i evitar la censura en el món digital" }, { "content": "## Viure i treballar plenament en català\n\nL’objectiu del Catalanitzador de Softcatalà és simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows o macOS; a aquest efecte, hi aplica els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors ortogràfics necessaris perquè l’usuari pugui treballar en català. En sistemes operatius com ara el GNU/Linux, emprar el català és molt senzill: quan l’usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s’usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows aconseguir el mateix objectiu requereix un gran esforç per part de l’usuari, que inclou: realitzar canvis de configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d’opcions específiques per a diversos programes. Les traduccions que aplica el Catalanitzador han estat desenvolupades per diferents empreses, com Microsoft, Apple, Adobe, Google o Softcatalà en el cas del Firefox. \n\n## Més de 135.000 usuaris\n\nDes de la seva publicació el 22 d’abril de 2012, més de 135.000 usuaris han catalanitzat el seu ordinador utilitzant aquesta eina, convertint-se en un dels programes més baixats a Softcatalà. Les estadístiques es poden consultar a . \n\n## Novetats de la versió 2.8\n\nLes principals novetats de la versió del Windows són: \n\n * Compatibilitat amb totes les versions de Windows 10 (incloent-hi Fall Creators Update).\n * Inclou la nova versió del corrector gramatical LanguageTool 3.9.\n * Compatibilitat del Google Chrome i Firefox en 64 bits.\n * Mitja dotzena de petites millores i correccions.\n\n[caption id=\"attachment_11829\" align=\"aligncenter\" width=\"539\"][![Finestra d'opcions del Catalanitzador al Windows.](https://www.softcatala.org/uploads/2017/11/catalanitzador-win-28-300x244.jpg)](https://www.softcatala.org/uploads/2017/11/catalanitzador-win-28.jpg) Finestra d'opcions del Catalanitzador al Windows.[/caption] Quant a la versió per a macOS, les novetats són: \n\n * S'instal·la el diccionari sinònims d'Albert Jané consultable des de l'aplicació Diccionari del sistema.\n * Millores amb la compatibilitat del Google Chrome.\n * Algunes petites errades corregides.\n\n[caption id=\"attachment_11826\" align=\"aligncenter\" width=\"498\"][![Finestra d'opcions del Catalanitzador al macOS.](https://www.softcatala.org/uploads/2017/11/Catalanitzador_Mac_version_28-300x152.png)](https://www.softcatala.org/uploads/2017/11/Catalanitzador_Mac_version_28.png) Finestra d'opcions del Catalanitzador al macOS.[/caption] \n\n## Dispositius mòbils\n\nCom que no és possible automatitzar el procés de catalanització en dispositius mòbils, expliquem el procediment pas a pas perquè configureu el vostre dispositiu mòbil en català: \n\n * En dispositius [Android](https://www.softcatala.org/ordinadors-i-mobils-en-catala/tutorials/configurar-android-en-catala/).\n * En dispositius amb sistema iOS (iPhone i iPad): [iOS](https://www.softcatala.org/ordinadors-i-mobils-en-catala/tutorials/configurar-ios-en-catala/).\n\n\n\n## La importància de navegar en català\n\nGràcies al canvi de llengua en els navegadors que fa el Catalanitzador, els usuaris s’identificaran a partir d’aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin per Internet. Aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català. Aquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment [fortament subestimat](https://www.softcatala.org/noticies/llengues-minoritzades-tecnologies-informacio-comunicacio/). A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d’empreses i d’institucions públiques. Els cercadors d’Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l’estat on es troba l’ordinador i la llengua de navegació definida al navegador. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no apareix a les primeres posicions, resta amagat als usuaris, els quals fan servir contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès…) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema molt real que afecta la [Viquipèdia](https://ca.wikipedia.org), una de les Wikipèdies més actives, però amb dificultat d’arribar al seu públic objectiu. \n\n## Ajudeu-nos a difondre el Catalanitzador de Softcatalà\n\nUs demanem ajuda en la seva difusió: \n\n * Executeu-lo en tots els vostres ordinadors.\n * Difoneu el programa a les xarxes socials, blogs i webs.\n * Publiciteu l’existència del Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars.\n * Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador.\n * Reclameu a les institucions públiques (biblioteques, escoles, universitats…) que facin servir programari en català i suggeriu-los l’ús del Catalanitzador.\n\n\n\n## Institucions i entitats que hi donen suport\n\nEl Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d’Ensenyament, Xarxa Vives d’Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Wikimedia, VilaWeb, Diari ARA, El9Nou, Acció Cultural del País Valencià, Universitat Pompeu Fabra i WICCAC. Les institucions i entitats col·laboradores s’han compromès a donar difusió i promoure l’ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà. \n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2017-11-13 06:42:29", "id": "11814", "title": "Es presenta la versió 2.8 del Catalanitzador de Softcatalà per al Windows i macOS" }, { "content": "442.658 visitants únics mensuals Durant el 2017 Softcatalà ha rebut, de mitjana, 442.658 visitants únics al mes (5.311.902 anuals). Això presenta un increment del 12% respecte a 2016 (4.741.103). Aquests visitants han visualitzat un total 34.756.268 de pàgines durant 2017, un augment del 35% respecte a l'any 2016 (25.742.601) Les parts del lloc web de Softcatalà que han tingut més èxit han estat les eines lingüístiques: el corrector amb un 37,44% de visites i el traductor web amb un 31,35%. La resta de visites es centren principalment en el directori de programari en català, el diccionari de sinònims, el diccionari multilingüe i les pàgines de projectes. 5,8 milions de traduccions i 3,4 milions de correccions mensuals Els 2 serveis més emprats del web de Softcatalà són el traductor i el corrector, amb una mitjana mensual de 5,8 milions de traduccions i 3,4 milions de correccions (més de 70 milions de traduccions i 40 milions correccions anuals). Es mostra així la confiança que els usuaris tenen en aquests dos serveis, basats en els projectes de programari lliure Apertium i LanguageTool. 307.934 baixades de programari en català Al llarg del 2017 s’han baixat 307.934 còpies de programes en català des del nostre lloc web. Convé tenir en compte que cada vegada més programes, com per exemple el Firefox o el LibreOffice, s’actualitzen automàticament sense necessitat que l’usuari baixi la nova versió des del web. A més, el programari en català no es distribueix únicament des de Softcatalà. Per exemple, organitzacions com Mozilla, empreses com Google, Apple, Microsoft i les distribucions Linux per la seva banda distribueixen un nombre superior de còpies de programari en català. Els programes amb més èxit a Softcatalà han estat els següents (indiquem entre parèntesis el total de baixades): \n\n 1. LibreOffice (39.475)\n 2. Catalanitzador de Softcatalà (22.710)\n 3. GIMP (19.693)\n 4. Paquet català per al Microsoft Office 2016 (14.129)\n 5. Adobe Acrobat Reader (13.424)\n 6. Firefox (11.072)\n 7. Paquet d'interfície en català per al Windows 10 (10.489)\n 8. Paquet català per al Microsoft Office 2010 (8859)\n 9. WinRAR (8280)\n 10. Audacity (7316)\n 11. Paquet català per al Microsoft Office 2007 (6820)\n 12. VLC media player (6589)\n 13. PDFCreator (6186)\n\nEl LibreOffice, l’eina ofimàtica lliure i gratuïta, continua essent el programari amb més acceptació, demostrant la seva validesa com a eina de treball diària. El Catalanitzador, l’eina de Softcatalà per a simplificar la catalanització d’equips amb el Windows i l’OSX, se situa en segon lloc. A través del Catalanitzador, que al seu torn baixa altres paquets d’idioma, s’han realitzat 22.710 baixades durant tot l’any 2017. Estadístiques públiques Enguany també aprofitem per presentar la pàgina on publiquem de forma oberta les dades més rellevants de Softcatalà de forma pública i actualitzada diàriament. Actualment s'ofereixen dades de visites, usuaris i usos dels principals serveis, com el traductor. Agraïments Des de Softcatalà volem agrair la confiança que els centenars de milers d’usuaris dipositen en nosaltres. Així mateix, volem fer arribar el nostre agraïment a les associacions, empreses i institucions públiques que, mitjançant la seva infraestructura, permeten la baixada de programari en català al qual enllacem des del nostre web.\n", "date": "2018-01-25 06:59:58", "id": "12187", "title": "Softcatalà tanca el 2017 amb 34 milions de pàgines vistes i 5 milions d’usuaris anuals" }, { "content": "El LibreOffice és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. Està desenvolupat per la comunitat LibreOffice. El LibreOffice està disponible per a sistemes Windows, Mac i GNU/Linux. El paquet ofimàtic inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Per tant, els usuaris disposen de tots els recursos necessaris per ser productius en un món modern. El LibreOffice és lliure; això vol dir que ofereix la llibertat d’utilitzar, d’estudiar, de millorar i de compartir el programari. Potència La barra de notes, tot i que encara és una funció experimental, s'ha enriquit amb dues noves variants: la barra agrupada completa per al Writer, Calc i Impress i la barra compacta amb pestanyes per al Writer. S'ha redissenyat el diàleg «Caràcters especials» amb la incorporació de llistes per als caràcters recents i els preferits, juntament amb un camp de cerca. El diàleg «Personalitza» també ha estat redissenyat i ara és més modern i intuïtiu. Al Writer, s'ha afegit el menú «Formulari», que fa més fàcil accedir a una de les característiques del LibreOffice més potents i sovint desconegudes: el disseny de formularis i la creació de PDF amb formularis. S'ha millorat la barra d'eines de cerca amb una llista desplegable de tipus de cerca per a agilitzar la navegació. S'ha afegit un nou estil de taula per defecte i un nou conjunt d'estils de taula que reflecteix l'evolució de les tendències visuals. S'ha millorat la funció de «Combinació de correu», i ara és possible usar documents del Writer o un XLSX com a font de dades. Al Calc, s'han afegit les funcions CERCAB (SEARCHB), TROBAB (FINDB) i REEMPLAÇAB (REPLACEB), en conformitat amb ODF 1.2, per a millorar la compatibilitat amb el format estàndard ISO. Així mateix, ara es pot exportar una selecció d'interval de cel·les o un grup de formes seleccionat (imatges) a format PNG o JPG. A l'Impress, la mida per defecte de les diapositives ha canviat a 16:9, per a donar suport als formats de les pantalles i dels projectors més moderns. En conseqüència, s'han afegit 10 plantilles noves de l'Impress i s'han actualitzat un parell de plantilles antigues. Simplicitat S'ha substituït l'ajuda WikiHelp antiga per un nou sistema d'Ajuda en línia, amb l'atractiu que les pàgines web es poden mostrar també en dispositius mòbils. En general, l'ajuda del LibreOffice s'ha actualitzat tant en termes de contingut com de codi. Els diccionaris d'usuari permeten paraules amb afixos i compostes de forma automàtica. Aquesta és una millora general en la correcció ortogràfica del LibreOffice que pot accelerar la productivitat dels usuaris del Writer. En lloc d'afegir manualment les diverses formes d'una paraula nova en una llengua rica en morfologia o composició, ara el corrector ortogràfic Hunspell pot reconèixer automàticament una nova paraula amb afixos o composta basant-se en un model flexiu. Seguretat Es poden utilitzar claus OpenPGP per a signar documents ODF en tots els sistemes operatius d'escriptori, amb compatibilitat experimental per al xifratge basat en OpenPGP. Per a activar aquesta funció, cal instal·lar el programari GPG específic per a cada sistema operatiu. També s'ha millorat la classificació de documents i es permeten diverses polítiques (que ara s'exporten a fitxers OOXML). Al Writer, es poden utilitzar les funcions de marcar i signar a nivell de paràgraf. Interoperabilitat La interoperabilitat amb OOXML s'ha millorat en diversos àmbits: importació de SmartArt i importació/exportació de controls ActiveX, compatibilitat amb documents de text i fulls de càlcul incrustats, exportació de vídeos incrustats a PPTX, exportació de referències creuades a DOCX, exportació de camps de combinació de correu a DOCX, i millores en el filtre PPTX per a evitar que es creïn fitxers malmesos. També s'han afegit filtres nous per a l'exportació de documents del Writer a ePub i importació de fitxers QuarkXPress, juntament amb un filtre millorat per a la importació de fitxers EMF+ (Enhanced Metafile Format Plus) que utilitzen els documents del Microsoft Office. S'ha millorat el filtre d'exportació a ODF, i ara és més fàcil mostrar els elements visuals en altres lectors d'ODF. El visualitzador del LibreOffice per a l'Android La propera versió del visualitzador del LibreOffice per a l'Android serà capaç de crear nous documents, oferirà una barra d'eines amb pestanyes amb opcions de format, i permetrà als usuaris afegir imatges, ja sigui des de la càmera o des d'un fitxer emmagatzemat localment o en el núvol. A més, la interfície d'usuari del Calc es millorarà amb capçaleres de columna, mentre que l'Impress oferirà un mode de presentació. El llançament està previst durant el primer trimestre de l'any 2018. Baixada Podeu baixar la darrera versió des de Softcatalà: [https://www.softcatala.org/programes/libreoffice/ ](https://www.softcatala.org/programes/libreoffice/) Versió en català del LibreOffice La traducció al català de la interfície del LibreOffice 6 és completa. L’ajuda està traduïda en un percentatge superior al 85%. L’instal·lador per al Windows detecta automàticament la llengua del sistema operatiu i s’instal·la automàticament en aquesta llengua. Per tant, si voleu que el LibreOffice s’executi en català, haureu de tenir la llengua catalana com a llengua principal del Windows. Softcatalà recomana executar primer el Catalanitzador ([https://www.softcatala.org/catalanitzador](http://www.softcatala.org/catalanitzador)) a l’equip i, posteriorment, instal·lar-hi el LibreOffice. Crida a la participació El projecte de traducció necessita més voluntaris. Si sou usuari del LibreOffice i esteu interessat a ajudar en el projecte, no dubteu a visitar la pàgina web del projecte del LibreOffice a Softcatalà i apuntar-vos a les llistes de correu, on podreu contactar directament amb l’equip de traducció per involucrar-vos en el projecte. Probablement el LibreOffice sigui un dels projectes més importants del programari lliure i una de les traduccions amb més transcendència del català. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2018-02-04 09:45:15", "id": "12287", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del LibreOffice 6" }, { "content": "El VLC és un reproductor multimèdia lliure, multiplataforma, gratuït i de codi font obert. Reprodueix la majoria de fitxers multimèdia (als com MPEG-1, MPEG-2, MPEG-4, DivX, mp3, ogg) així com DVD, àudio CD o VCD. És un programa senzill, ràpid i lleuger, que reprodueix fitxers, però també discs, dispositius i fluxos de dades, per tant es converteix en una aplicació molt completa.Principals novetats de la versió 3.0.0: \n\n * VLC 3.0 utilitza la descodificació de maquinari per defecte, obtenint [reproduccions a 4K i 8K!](https://vimeo.com/254723528)\n * Compatibilitat 10bits i HDR\n * VLC compatibilitat amb vídeo 360 i àudio 3D\n * Pot reproduir en dispositius Chromecast, inclús en que els formats no estiguin suportats nativament\n * Pot reproduir menús Java Blu-Ray (BD-J)\n * VLC permet explorar discs locals i NAS\n\n\n\nBaixada Podeu baixar des del web de Softcatalà () la versió d’escriptori per a Windows (32 i 64 bits), Linux i OS X, així com també accedir a la versió per a plataformes mòbils Android i iOS. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2018-02-11 20:56:19", "id": "12351", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del reproductor multimèdia VLC 3.0.0" }, { "content": "Actualització (13/7/2018): el projecte Liberapay ha anunciat que Mangopay, el seu proveïdor de pagaments, els cancel·la el contracte de servei. Per aquest motiu, abans de 26/7/18, cal que [buideu la cartera](https://ca.liberapay.com/jmontane/wallet/empty) de Liberapay si hi teniu compte. Teniu més informació, en anglès, al [comunicat oficial](https://medium.com/liberapay-blog/liberapay-is-in-trouble-b58b40714d82) de Liberapay. El [Liberapay](https://ca.liberapay.com/) és una plataforma web de codi lliure que permet fer donatius de forma periòdica, sense comissions de gestió. El servei web està gestionat per l'associació homònima Liberapay, amb seu social a França. Els ingressos i retirada de diners a comptes bancaris els realitza el proveïdor de pagaments Mangopay, amb seu a Luxemburg. Softcatalà ha estat treballat en la traducció al català de la plataforma en els darrers mesos. La finalitat del Liberapay és facilitar que els creadors de contingut puguin obtenir ingressos econòmics de forma regular i estable. A diferència d'altres plataformes, els donatius de Liberapay no estan condicionats a cap recompensa concreta. Els donants poden triar la quantitat i periodicitat del donatiu que volen fer i a qui vulguin fer, com a manera d'agrair-los la feina que fan. Per als donants, l'operativa de funcionament de Liberapay és la següent: \n\n * L'usuari decideix quin donatiu vol fer. A qui fer-lo i per quina quantitat i periodicitat.\n * Si no hi ha saldo en el compte de Liberapay de l'usuari, per exemple perquè és el primer donatiu que fa, el sistema el convida a ingressar saldo en el compte. Ingressar saldo sí implica comissions del soci tecnològic Mangopay, i varien en funció de la quantitat de diners transferits i el sistema emprat.\n * Mentre el compte de l'usuari a Liberapay tingui saldo, es realitzaran els donatius definits per l'usuari.\n * Si el saldo s'esgota, els donatius s'aturen i el sistema convida a ingressar-hi més diners o cancel·lar els donatius.\n\nEls beneficiaris poden crear comptes personals, col·lectius o d'organitzacions. Els donatius rebuts són públics, se saben el nombre de donatius i la quantitat de diners total, però no se saben els donants. Formalment, els donants cedeixen els diners al Liberapay i aquesta plataforma fa els donatius als beneficiaris, seguint les indicacions dels donants. El Liberapay no té cap comissió de gestió, i es finança mitjançant els donatius que rep en el seu [compte del Liberapay](https://ca.liberapay.com/LiberapayOrg/). Des de Softcatalà considerem que és important disposar d'un sistema de donatius recurrents que estigui disponible en català. Això permet recompensar els creadors de continguts de forma directa, atès que tot sovint els webs en català no poden accedir fàcilment a altres vies de finançament alternatives com podria ser la publicitat, perquè les grans empreses del sector no permeten oferir publicitat de pagament en webs en català. \n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2018-05-17 06:59:18", "id": "12577", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català de Liberapay" }, { "content": "## Introducció\n\nLa [glibc](https://www.gnu.org/software/libc/) és una biblioteca utilitzada per molts programes arreu del món, que proporciona i defineix les [crides al sistema](https://ca.wikipedia.org/wiki/Crida_de_sistema \"Crida de sistema\") i altres funcions bàsiques. Una de les funcionalitats que ofereix aquesta biblioteca és el formatat de dates, és a dir, permetre la representació de dates en diferents llengües a través d'uns codis que s'anomenen «formatadors». Per exemple, especifiquem el formatador «%d de %b» en una traducció, quan el programa s'executa es mostra «1 de gen», ja que el %d indica el dia i el %b el nom del mes. Amb els canvis introduïts en la [biblioteca glibc](https://ca.wikipedia.org/wiki/Glibc) a partir de la versió 2.28, el formatador %b inclou la preposició «de» (quelcom que no feia abans), permetent escriure aquesta preposició de forma correcta en tots els casos. També en els mesos d’abril, agost i octubre, on la preposició s’apostrofa, que fins ara no era possible. Com a efecte negatiu, en les traduccions on s'havia introduït la preposició manualment (com ara «%d de %b») ara caldrà eliminar-la per a evitar aquesta duplicació. \n\n## Què cal fer\n\nSi sou traductors de programari, tant lliure com privatiu, heu de: \n\n * Revisar si el programari que traduïu utilitza la biblioteca glibc.\n * Entendre si el programari utilitza una versió 2.28 (la que potencial introdueix el programa) o posterior, o pot usar-la en un futur proper.\n * Revisar els formatadors de data per assegurar-vos que no dupliquen la partícula «de».\n\nAlguns recursos que us poden ser útils: \n * Teniu més detalls a la pàgina del [projecte Abril](https://www.softcatala.org/projectes/abril/) que hem creat per recollir tota la informació relacionada amb aquest problema.\n * Si el vostre projecte està en [aquesta llista](https://www.softcatala.org/recursos/memories.html), podeu revisar els informes de qualitat ja que incloem la detecció d'aquests errors (heu de cercar la cadena 'La biblioteca glibc versió 2.28')\n * Si teniu dubtes o us cal ajuda podeu consultar-nos al nostre canal [Telegram per col·laboradors](https://t.me/CollaboradorsSC).\n\n \n", "date": "2018-03-19 07:03:45", "id": "12588", "title": "Canvis en el formats de dates a la biblioteca glibc i com afecten les traduccions en català" }, { "content": "Softcatalà presenta la traducció al català de la versió 2.10 del GIMP, el popular programa de retoc fotogràfic i composició artística professional, de codi lliure i multiplataforma. Aquesta nova versió arriba després de 6 anys de treball de la comunitat [gimp.org](https://www.gimp.org/). Característiques El GIMP és ideal per a fotògrafs, dissenyadors de web i en general per a qualsevol persona que vulgui editar o compondre imatges digitals, ja que el GIMP permet treballar en tècniques avançades de disseny gràfic: canals, capes, màscares, eines de selecció intel·ligents i eines per fer correccions de nivells i corbes de color. Entre altres funcionalitats, disposa d'aquestes: \n\n * Joc complet d’eines de dibuix, incloent-hi Pinzell, Llapis, Aerògraf, Clonador, etc.\n * Eines de selecció simples, per forma o per color, i eines de selecció avançada del primer pla.\n * Disseny per capes i per canals.\n * Imatges animades i imatges vectorials SVG.\n * Fractals.\n * Eines per a crear imatges per a pàgines web.\n * Joc complet de filtres i efectes.\n * Compatible amb la majoria de formats d’imatge propietaris i lliures. Fins i tot SVG, PDF i PS.\n * Permet incorporar diversos connectors, filtres i extensions. Per exemple, per al tractament d’imatges RAW.\n\nNovetats versió 2.10 Aquests són les principals novetats de la versió 2.10: \n\n * La gestió de color és una funció principal ara, la majora dels ginys i àrees de previsualització usen la gestió de color.\n * Renderització, processament i dibuixat amb múltiples fils i acceleració per maquinari.\n * La majoria d'eines inclouen millores, diverses eines noves de transformació.\n * Millora en la compatibilitat de molts formats d'imatges, en particular millor importació PSD.\n * Compatibilitat amb nous formats d'imatge: OpenEXR, RGBE, WebP, HGT…\n * Millora en el dibuix digital: rotació i capgirament del llenç, dibuix en simetria, pinzells del MyPaint.\n * Visualització i edició de metadades per Exif, XMP, IPTC, i DICOM.\n * Compatibilitat bàsica amb HiDPI: mida de la icona automàtica o seleccionada per l'usuari.\n\nDocumentació en català En els últims dos anys hem estat treballant en tenir completa la documentació en català del GIMP, que en volum equival a 3 llibres normals. La podeu consultar en . Baixada Podeu baixar el GIMP en català del [directori de programes de Softcatalà](https://www.softcatala.org/programes/gimp/) on trobareu les diferents versions. Crida a la participació El projecte de traducció necessita més voluntaris. Si sou usuari del GIMP i esteu interessat a ajudar en el projecte, no dubteu a visitar la pàgina web del [projecte del GIMP](https://www.softcatala.org/projectes/gimp/) a Softcatalà i apuntar-vos a [les llistes de correu](https://www.softcatala.org/wiki/Llistes_de_correu), on podreu contactar directament amb l’equip de traducció per a involucrar-vos en el projecte. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2018-05-03 06:17:06", "id": "12749", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del programa de retoc fotogràfic GIMP 2.10" }, { "content": "[LanguageTool](https://languagetool.org/) és el programari de revisió de texts en què es basa el [corrector](https://www.softcatala.org/corrector/) de Softcatalà. Aquest servei s'ha demostrat extremadament útil per a moltíssims usuaris: cada dia es fan al voltant de 400.000 revisions. Fora de la pàgina web del corrector, LanguageTool també es pot utilitzar com a complement de [LibreOffice](/programes/corrector-gramatical-en-catala-languagetool-per-al-libreoffice-apache-openoffice/), [Firefox](/programes/corrector-gramatical-en-catala-languagetool-per-al-firefox/), [Chrome](/programes/corrector-gramatical-en-catala-languagetool-per-al-chrome/), [MS Word (Windows)](/programes/corrector-gramatical-en-catala-languagetool-per-al-microsoft-word/), [Google Documents](https://chrome.google.com/webstore/detail/languagetool/kjcoklfhicmkbfifghaecedbohbmofkm) o com a corrector del sistema en [Android](https://play.google.com/store/apps/details?id=org.softcatala.corrector). En aquest article parlarem de com podeu fer servir el corrector en LibreOffice i de com podeu treure-li el màxim profit. LibreOffice pot ser més adequat que la pàgina web per a revisar documents llargs i que tinguin molts elements de format (cursives, taules, etc.) que en el corrector de la web es perden. \n\n# Requisits previs\n\nCal tenir instal·lat [Java 8](https://www.java.com) o superior (però de moment eviteu la versió més nova, Java 15). [Ací](https://www.java.com/en/download/help/version_manual.xml) hi ha instruccions per a comprovar la versió de Java instal·lada. Atenció: les versions de LibreOffice i Java que instal·leu han de ser coherents, totes dues de 32 bits o totes dues de 64 bits. En el cas d'ordinadors Mac hi ha uns [requisits específics](https://languagetooler.freshdesk.com/en/support/solutions/articles/44002037684-mac-specfic-issues) (en anglès). \n\n# Instal·lació de LibreOffice\n\n[Instal·leu LibreOffice](https://www.softcatala.org/programes/libreoffice/) en una versió recent (actualment la 7.0.4) per al vostre sistema operatiu i en la llengua d’interfície que vulgueu. Recordeu que per al Linux o el macOS, caldrà que instal·leu el [paquet d'interfície en català](https://www.softcatala.org/programes/paquet-catala-per-al-libreoffice/). Executeu el LibreOffice Writer i aneu al menú Eines > Opcions > LibreOffice > Avançat (LibreOffice > Preferències > LibreOffice > Avançat en macOS). Assegureu-vos que teniu activada l’opció «Utilitza un entorn d’execució de Java» i seleccioneu la versió de Java 8, que hem esmentat en els requisits previs. Aneu a Eines > Opcions > Configuració de la llengua > Llengües (LibreOffice > Preferències > Configuració de la llengua > Llengües en macOS). Seleccioneu «català» o «català (valencià)» en «Interfície d’usuari», «Configuració de llengua i regió» i (especialment) en «Llengües predeterminades per als documents». \n\n# Instal·lació de LanguageTool\n\nBaixeu l'[última versió de LanguageTool](http://languagetool.org/download/LanguageTool-stable.oxt). Per a instal·lar-lo, feu doble clic en el fitxer baixat (LanguageTool-stable.oxt), o bé seleccioneu aquest fitxer des del LibreOffice des del menú Eines > Gestor d’extensions > Afegeix. A continuació, reinicieu el LibreOffice. Per a comprovar que el corrector funciona, escriviu «Aixo es una proba», i us han d’aparèixer tres paraules subratllades en blau. Si teniu problemes amb la instal·lació, podeu consultar aquesta [llista de problemes coneguts](https://languagetool.org/issues) (en anglès). \n\n# Configuració de LanguageTool\n\nLanguageTool és un programa molt potent que té milers de regles que es poden activar o desactivar segons les preferències de l'usuari. Per a configurar-lo més fàcilment, us oferim el procediment següent. Crearem un fitxer de configuració en la pàgina web de Softcatalà. Tanqueu el LibreOffice, si el teniu obert. Aneu a la pàgina del [corrector](https://www.softcatala.org/corrector/) de Softcatalà. Trieu la vostra variant (general, valencià o balear) i llavors marqueu «Mostra més opcions». Trieu les opcions que preferiu i, quan hàgiu acabat, feu clic en «Baixa la configuració com a fitxer», que trobareu baix de tot de les opcions. El fitxer que descarregueu l'heu d'anomenar «Languagetool.cfg» i l'heu de desar en el vostre directori d'usuari sobreescrivint el fitxer si calgués. \n\n * Exemple en Windows: C:\\Users\\nom-usuari\\AppData\\Roaming\\languagetool.org\\LanguageTool\\LibreOffice\\Languagetool.cfg\n * Exemple en Linux: ~/.config/LanguageTool/LibreOffice/Languagetool.cfg\n * Exemple en macOS: Sistema/Usuaris/nom-usuari/Biblioteca/ApplicationSupport/LanguageTool/LibreOffice/Languagetool.cfg\n\n[![Configuració del corrector en Softcatalà](https://www.softcatala.org/uploads/2018/07/configuracio-corrector-softcatala-300x291.png)](https://www.softcatala.org/uploads/2018/07/configuracio-corrector-softcatala.png) Ara podeu obrir LibreOffice i començar a escriure o editar. Hauríeu d'obtenir les mateixes correccions que en la pàgina del corrector de Softcatalà, però subratllades només en color blau. [![](https://www.softcatala.org/uploads/2018/06/libreoffice-amb-lt.jpg)](https://www.softcatala.org/uploads/2018/06/libreoffice-amb-lt.jpg)\n\n# LanguageTool i el corrector ortogràfic convencional (Hunspell)\n\nHi ha la possibilitat de desactivar el corrector ortogràfic convencional (Hunspell) i que LanguageTool es faci càrrec també de marcar les paraules que no existeixen en el diccionari. D'aquesta manera, els resultats són una mica més acurats i evitem alguns petits conflictes entre tots dos correctors. Si ho voleu fer, seguiu els passos següents: \n\n * Desactivem el corrector ortogràfic convencional. Aneu a Eines > Opcions > Configuració de la llengua > Ajudes a l'escriptura. Desactiveu «Hunspell SpellChecker». En el quadre de baix de tot, activeu les opcions «Revisa l’ortografia/la gramàtica a mesura que es teclegi».\n * Activem la correcció ortogràfica en LanguageTool. Aneu a Eines > Gramàtica (LanguageTool) > Configuració... > Regles gramaticals > Errors ortogràfics, i activeu «Possible error ortogràfic».\n\n\n\n# Selecció de llengua\n\nPer a corregir un document, sempre cal que la llengua estigui ben definida. Si el programa no corregeix bé el document, assegureu-vos que la selecció de llengua és correcta en el menú Eines > Llengua > (Per a la selecció/Per al paràgraf/Per a tot el text). Per al català heu de triar «català» o «català (valencià)». \n\n# Actualitzacions\n\nCada trimestre es publica una nova versió de LanguageTool. Per a assegurar-vos que teniu l'última versió instal·lada aneu al menú Eines > Gestor d’extensions > Comprova si hi ha actualitzacions...\n", "date": "2018-07-08 21:42:59", "id": "12874", "title": "Traieu-li el màxim profit a LanguageTool en LibreOffice" }, { "content": "Presentació El projecte [Common Voice](https://voice.mozilla.org/ca) és la iniciativa de Mozilla per a ajudar les màquines a aprendre com parlem les persones de debò. La veu és natural, la veu és humana. És per això que volem crear tecnologies de veu de qualitat per a les màquines. Però el desenvolupament d'aquests sistemes requereix un gran volum de dades de veu, amb un cost força elevat, que moltes empreses només financen per a unes poques llengües. \n\nLa majoria de les dades usades per grans companyies no estan disponibles per a tothom. Considerem que això frena la innovació. Per això s'ha iniciat el projecte Common Voice, per tal de fer que la tecnologia de reconeixement de la veu estigui oberta a tothom. Per a aconseguir-ho, la proposta de Mozilla és recollir i validar un corpus lingüístic lliure de forma col·laborativa en qualsevol llengua amb una comunitat prou activa.\n\nUn objectiu clau per a qualsevol llengua L'objectiu del Common Voice és la creació d'un corpus de veu lliure. Això permetrà que tot tipus d'aplicacions i ginys puguin gaudir de sistemes de veu. Per exemple: \n\n * La comunitat Mozilla està col·laborant activament perquè, a partir d'aquests corpus, es puguin crear models lliures de reconeixement de veu, que eventualment acabaran incorporant els productes de Mozilla, com ara el Firefox.\n * Amb aquestes dades es pot millorar l'assistent de veu de codi obert [MyCroft](https://mycroft.ai/) perquè reconegui l'usuari quan parla català.\n\nLes interfícies d'usuari mitjançant la veu estan esdevenint ràpidament un dels elements clau d'interacció entre l'usuari i tot tipus d'aplicacions i serveis. A diferència d'altres iniciatives similars, el Common Voice publica les dades amb llicència [CC0](https://creativecommons.org/choose/zero/?lang=ca), cosa que permetrà que qualsevol empresa, gran o petita, pugui usar les dades lingüístiques del Common Voice per a afegir suport per al català de forma lliure i gratuïta. Com podeu ajudar? Per poder generar models de reconeixent de veu de qualitat calen, aproximadament, 1.000 hores d'enregistraments de veu. Qualsevol persona a partir de 19 anys hi pot participar. Ens interessa comptar amb la diversitat més gran possible d'edats, gènere i dialectes. \n\n 1. [Creeu un perfil](https://voice.mozilla.org/ca/profile) a la web del Common Voice. Això és opcional però important, ja que després permetrà extraure estadístiques com el gènere o dialectes i generar models lingüístics més acurats.\n 2. Després, ja podeu començar a [enregistrar talls](https://voice.mozilla.org/ca/speak) de veu llegint en veu alta els textos que se us presentin.\n\nAquesta és la manera més senzilla de col·laborar-hi. Si teniu temps i esma, també ens calen persones que ens ajudin en els següents àmbits: \n * Persones amb un domini excel·lent del català que ens ajudin a valorar els talls de veu contribuïts per altri.\n * Persones que ens ajudin en la traducció de la interfície del Common Voice al català.\n * Persones, entitats, empreses o administracions que vulguin ajudar en la creació del corpus de lectura, creant o cedint frases al projecte amb llicència [CC0](https://creativecommons.org/choose/zero/?lang=ca).\n\nSi teniu cap dubte, disposeu d'un [canal de Telegram sobre tecnologies de la parla](https://t.me/softcatala_tecnologiesparla) on podeu fer qualsevol consulta. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org/).\n", "date": "2018-07-02 09:27:48", "id": "12913", "title": "Disponible el projecte Common Voice en català" }, { "content": "El gegant de la tecnologia xinès Xiaomi ha decidit fer el pas i incloure el català entre els idiomes disponibles en els seus telèfons mòbils. Aquesta decisió arriba després de les converses mantingudes per [Plataforma per la Llengua](https://www.plataforma-llengua.cat) i Softcatalà amb la companyia asiàtica, que es va mostrar disposada a incorporar la nostra llengua als seus dispositius un cop vista l'alta demanda per part dels usuaris catalans i l'activitat de traducció que estaven duent a terme de forma voluntària en alguns projectes de roms alternatives basades en MIUI, el sistema operatiu dels mòbils de Xiaomi basat en Android. Aquesta tasca de traducció col·laborativa es duia a terme principalment al voltant de la rom de la comunitat d'usuaris de [Xiaomi.eu](https://xiaomi.eu/), que inclou molts idiomes que Xiaomi no incorpora de sèrie als seus dispositius. Fa uns dos anys que Softcatalà va oferir suport tècnic i lingüístic als voluntaris que traduïen aquesta versió del sistema operatiu MIUI, i des de llavors s'ha encarregat de la coordinació del [projecte de traducció](https://www.softcatala.org/projectes/miui/), així com dels contactes amb el fabricant. Durant mesos, l'única forma de disposar del català als mòbils de Xiaomi era canviant el sistema operatiu que duia de fàbrica per aquesta versió comunitària de Xiaomi.eu, però era un procés complex que la majoria d'usuaris prefereixen evitar. Així i tot, des de Softcatalà es va voler posar a disposició de tothom aquesta traducció i vam [publicar-la al web](https://www.softcatala.org/programes/miui-xiaomi-eu/), oferint suport per instal·lar-la als usuaris que ho demanessin. A partir d'ara, però, tot aquest procés no serà necessari, ja que els dispositius de Xiaomi inclouran, de fàbrica o a través d'una actualització del sistema, el català entre les opcions d'idioma disponibles. La traducció, que s'inclou de forma oficial a partir de la versió de MIUI 9.6, està basada en la feina feta tot aquest temps pels voluntaris amb la versió comunitària de Xiaomi.eu, tot i que des de Xiaomi també s'hi ha treballat contractant personal catalanoparlant. Ara mateix seguim treballant en els dos projectes de traducció, ambdós oberts a la col·laboració de tothom. La rom de Xiaomi.eu tindrà la traducció més actualitzada, i aquesta es va incorporant gradualment al projecte de traducció de la versió oficial del sistema operatiu. Cal recordar que Xiaomi disposava ja de dos models dels seus mòbils que incloïen el català (el Mi A1 i el Mi A2) ja que funcionen amb el sistema operatiu Android One, enlloc de MIUI (que és el propi de Xiaomi). Des de Softcatalà celebrem que una companyia d'aquestes dimensions (és la quarta marca més venuda a Europa) consideri important incloure el nostre idioma als seus dispositius, però encara trobem més important que hagin valorat i incorporat la feina dels usuaris voluntaris que han col·laborat desinteressadament en aquesta traducció per disposar dels seus aparells en el seu idioma. Per a més informació sobre el sistema operatiu dels mòbils Xiaomi i la seva traducció al català, podeu consultar la pàgina del [projecte de traducció de MIUI](https://www.softcatala.org/projectes/miui/) a Softcatalà. \n\n## Agraïments\n\nVolem donar les gràcies a totes les persones implicades en la traducció de MIUI al català. Alguns pioners en introduir el català als mòbils de Xiaomi, com en David Capdevila i en Marc Jaenes. També agraïm la feina d'en Miquel Roure i en Jordi Soley col·laboradors molt actius en el moment d'entomar la coordinació des de Softcatalà. Més recentment, però amb el mateix esforç i dedicació, també hem comptat amb en Jaime Muñoz, en Dídac Martorell, en Josep Constantí, la Muntsa Salla, en Jordi Agustí, i tants altres voluntaris anònims als qui agraïm la seva feina, que no acaba aquí, ja que segueixen fent tasques de revisió i de traducció de les noves funcions que van apareixent. \n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2018-07-25 15:15:59", "id": "13035", "title": "Xiaomi ja incorpora el català als seus mòbils" }, { "content": "Introducció Els sistemes de traducció automàtica han viscut importants avanços tecnològics. En els darrers anys dues grans tendències s'han obert pas: la [traducció automàtica estadística](https://en.wikipedia.org/wiki/Statistical_machine_translation) (SMT) i la [traducció automàtica neuronal](https://en.wikipedia.org/wiki/Neural_machine_translation) (NMT). La traducció automàtica estadística es basa en l'aplicació de models estadístics a la traducció. Softcatalà ha creat i treballat amb models estadístics usant el programari lliure [Moses](http://www.statmt.org/moses/). Els resultats que hem obtingut han estat positius, però darrerament les proves que hem fet amb sistemes neuronals, per al context concret de traducció de programari, ens han permès assolir resultats superiors[1.Per mesurar i poder comparar el resultat de sistemes de traducció automàtica usem l'algorisme [BLEU](https://en.wikipedia.org/wiki/BLEU).]. En la resta d'aquest article ens basarem en els sistemes neuronals que són els que estem usant extensivament a Softcatalà. Com funcionen Els sistemes de traducció neuronals fan servir xarxes neuronals artificials (vegeu l'explicació[2. [Making sense of neural machine translation](https://www.dlsi.ua.es/~mlf/docum/forcada17j2.pdf), per [Mikel L. Forcada](https://www.dlsi.ua.es/~mlf/).]) per predir quina serà la traducció d'un text. Aquests sistemes s'entrenen amb corpus alineats en què per una frase en anglès proporcionem una traducció al català feta per humans. S'entrena la xarxa neuronal amb aquestes entrades, i al cap de dies d'entrenament, s'obté una xarxa neuronal capaç de traduir textos que no ha vist abans. Aquests sistemes són la base de traductors automàtics com el Google Translator. A Softcatalà hem usat [OpenNMT-tf](https://github.com/OpenNMT/OpenNMT-tf), que és una implementació lliure d'un sistema traducció neuronal basat en [TensorFlow](https://www.tensorflow.org/). Després de mesos de proves i de crear dotzenes de models, publiquem els dos models de traducció que ens han donat millors resultats: \n\n * El model de traduccions de Softcatalà (). Aquest model ha estat entrenat amb 190.523 frases que provenen de traduccions fetes per Softcatalà i hem aconseguit un BLEU de 30,50.\n * El model de traduccions lliures (). Aquest model ha estat entrenat amb 566.699 frases que provenen de traduccions lliures extretes de més de 140 projectes i hem aconseguit un BLEU de 29,97.\n\nVolem destacar que per entrenar aquests sistemes és fonamental disposar de corpus de qualitat alineats. Hem pogut disposar d'aquest corpus ràpidament gràcies a la feina feta durant molts anys de recopilació de [memòries de traducció](https://www.softcatala.org/recursos/memories.html) de programari i a l'esforç constant de moltes comunitats de traducció per millorar-ne la qualitat esmenant els errors detectats en els informes de qualitat. Utilització a Softcatalà Hem començat a fer servir el model basat en traduccions de Softcatalà per completar la traducció de la documentació en català de LibreOffice. El procés consisteix a traduir les frases que queden per traduir amb el model de Softcatalà basat en xarxes neuronals, les traduccions queden marcades per revisar, i després un humà les revisa. Alguns exemples de com queden les traduccions: \n \n \n msgid \"Press the Backspace key to delete the number.\"\n msgstr \"Premeu la tecla de retrocés per suprimir el nombre.\"\n \n msgid \"Enter the text to search in the Find text box.\"\n msgstr \"Introduïu el text que voleu cercar a l'enllaçCerca la caixa del text.\"\n \n msgid \"Choose View - Styles and click the Page Styles \"\n \"icon in the Styles sidebar deck.\"\n msgstr  \"Tria Visualitza - estils i feu clic a l'enllaç sobre el \"\n \"Estils de pàgina la icona a la barra lateral barra lateral (//)\"\n\nSeguint aquest procés hem observat que podem traduir aproximadament 6 vegades més de pressa, ja que en comptes de traducció la feina es converteix en postedició. Com podeu fer-ho servir Hem publicat els models i tota la informació de com utilitzar-los de manera lliure en el dipòsit [nmt-softcatala](https://github.com/Softcatala/nmt-softcatala) de Github. També disposem d'un grup a [Telegram de tecnologia i llengua](https://t.me/Softcatala_TecnoLlengua) en què us podem ajudar si voleu intentar utilitzar aquests sistemes per a la traducció de programari lliure. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org/).\n", "date": "2018-11-11 09:26:00", "id": "13318", "title": "Publiquem models basats en xarxes neuronals per a la traducció automàtica de programari" }, { "content": "La plataforma de missatgeria Telegram [ha inclòs el català](https://telegram.org/blog/translations-iv2) al llistat de llengües oficials. D'aquesta manera és la 16a. llengua disponible en aquest aplicació, en totes les plataformes llevat la versió web. Això és, Android, iOS i ordenadors (amb les aplicacions Telegram Desktop i Telegram for macOS). En cas que l'aparell estigui configurat en català, l'usuari rebrà el suggeriment de configurar Telegram en aquesta llengua; altrament, caldrà que vagi a la configuració de l'aplicació i seleccioni el català entre el llistat de llengües disponibles. Si, a més, s'actualitza l'aplicació a l'última versió, també reconeixerà l'enllaç i l'aplicació es configurarà automàticament. Els usuaris que fins ara feien servir el paquet de llengua enviat pel nostre bot és possible que trobin dues entrades pel català: Català i Català (Personalitzat). L'entrada Català (Personalitzat) correspon al paquet de llengua instal·lat manualment i ja no és necessari, podeu suprimir-lo pitjant uns segons en aquest element. Només cal que seleccioneu l'entrada Català del llistat de llengües. Sistema de missatgeria Telegram El [Telegram](http://www.telegram.org) és una aplicació de missatgeria instantània, senzilla i gratuïta, similar al WhatsApp i altres. Es pot usar en tots els aparells simultàniament i inclou característiques avançades, com ara xifratge dels missatges, xats secrets, noms d’usuari, bots, i unes opcions de privadesa més elevades. Les aplicacions del Telegram es publiquen amb llicència lliure, però la part del servidor és propietària. Si la vostra prioritat és la seguretat de les dades, podeu considerar el sistema de missatgeria [Signal](https://www.softcatala.org/programes/signal-private-messenger/), que també es troba disponible en català. Versió en català del Telegram La traducció al català del Telegram es realitza des de la [plataforma oficial](https://translations.telegram.org/) amb la col·laboració de traductors voluntaris. Hi han participat, entre molts altres, membres de [Softcatalà](https://www.softcatala.org). La traducció al català estava enllestida des de febrer de 2014, però els desenvolupadors del projecte no la incloïen a l’aplicació. El procediment per a poder aplicar la traducció catalana era força complex i això dificultava que els usuaris poguessin gaudir de l’aplicació en català. És per aquest motiu que el juny de 2015 [Softcatalà va presentar la traducció de Telegram en català](https://www.softcatala.org/noticies/softcatala-presenta-traduccio-catala-telegram-robot-facilitar-ne-catalanitzacio/) i un bot que, a requeriment de l'usuari, permetia distribuir paquets de llengua per a les aplicacions d'iOS i Android, de manera que facilitava configurar aquestes aplicacions en català. El febrer del 2017 [es va actualitzar el bot](https://www.softcatala.org/noticies/softcatala-actualitza-robot-telegram/) que enviava els paquets per a que funcionara a través de la plataforma de bots pròpia del Telegram. Des d'ahir, aquests paquets ja no són necessaris. El català es troba disponible en l'aplicació directament, al menú Llengües, i es procedirà al reciclatge del bot. Durant aquest temps, el bot ha entregat més de 20.000 paquets de llengua: 64% Android, 25% iOS i 11% TDesktop, aproximadament. [caption id=\"attachment_13438\" align=\"aligncenter\" width=\"1024\"]![Gràfica de les baixades del paquet de llengua des del 2015 fins al 2018.](https://www.softcatala.org/uploads/2018/12/grafics-Telegram-2018-1024x505.png) Dades d’enviament de paquets de llengua del robot @SoftcatalaBot en aquests últims 3 anys.[/caption] La traducció en català del Telegram està gairebé completa al 100%, però cal mantenir-la de forma regular. Les persones interessades en ajudar en la traducció poden ingressar al [grup públic de traductors al Telegram](https://t.me/translation_ca). Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i l’elaboració de recursos de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català i altres recursos disponibles, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2018-12-10 23:43:15", "id": "13413", "title": "Telegram inclou el català en el llistat de llengües disponibles" }, { "content": "Ja està disponible al nostre web la versió nova del [traductor de Softcatalà](https://www.softcatala.org/traductor/) basat en la tecnologia d'[Apertium](https://www.apertium.org). Aquesta actualització incorpora moltes millores als parells castellà-català, francès-català i anglès-català, així com un parell nou: el romanès-català. El traductor i el [corrector](https://www.softcatala.org/corrector/) són els serveis més utilitzats pels usuaris del web de Softcatalà. \n\n## Novetats en l'actualització del traductor\n\nLa novetat més destacable és la publicació del parell nou romanès-català, desenvolupat per [Marc Riera Irigoyen](https://www.softcatala.org/membres/marcriera/) com a part d'un projecte de l'edició d'enguany del programa [Google Summer of Code](https://summerofcode.withgoogle.com/), que té com a objectiu implicar els estudiants universitaris en projectes de programari lliure. Aquesta primera versió inclou un diccionari amb més de 23.000 entrades, i permet fer traduccions bàsiques en les dues direccions. Pel que fa a parells existents actualitzats, en el parell anglès-català s'han incorporat 30.000 entrades noves als diccionaris, i s'han corregit algunes regles de transferència. També s'ha afegit un mòdul nou per a detectar verbs separables, que millora la traducció d'aquest tipus de casos. Internament, s'ha escrit documentació sobre el parell per tal de facilitar-ne el desenvolupament en el futur. Aquesta actualització es va iniciar en el marc de l'edició de l'any 2017 del programa [Google Summer of Code](https://summerofcode.withgoogle.com/), però ha continuat fins ara. També ha estat desenvolupada per Marc Riera Irigoyen. En el cas del parell castellà-català, s'han introduït 14.000 entrades noves en el diccionari i s'hi han fet correccions abundants. A més, s'han creat regles per a la traducció de paraules ambigües, especialment en la traducció del castellà al català. Així, desenes de paraules (com per exemple tráfico, contar, vela, cubo, empleo, pico, alero...) ara es tradueixen correctament segons el context en què es fan servir (tràfic/trànsit, comptar/contar, vela/espelma, galleda/cub, ocupació/ús, pic/bec, ràfec/aler). Part d'aquests canvis s'han fet en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, que ha creat el seu propi portal de correcció i traducció, el [Salt](http://www.salt.gva.es/). [caption id=\"attachment_13475\" align=\"aligncenter\" width=\"785\"]![Captura de pantalla del traductor de Softcatalà](https://www.softcatala.org/uploads/2018/12/Captura-de-pantalla-de-2018-12-16-16-13-26.png) Exemple d'un text traduït amb la versió nova del traductor, en què es veuen exemples de paraules ambigües.[/caption] Finalment, el parell francès-català ha guanyat 11.000 noves entrades en els diccionaris. A més, s'ha afinat la desambiguació morfològica i lèxica, i s'han afegit regles de transferència noves. Això suposa un pas endavant en la qualitat del traductor, especialment en la traducció del francès al català. Aquesta feina s'ha dut a terme gràcies a la feina feta per Hèctor Alòs, col·laborador habitual d'Apertium, així com Joan Lleonart i Ester Bonet, d’[Amical Wikimedia](https://www.wikimedia.cat/). Softcatalà agraeix l'esforç de tothom implicat en el desenvolupament d'Apertium en els parells de traducció que inclouen el català. \n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies. Ho fa a partir de la traducció de programari lliure i l'elaboració de recursos de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català i altres recursos disponibles, podeu consultar el seu lloc web a [https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org/)\n", "date": "2018-12-18 20:58:49", "id": "13446", "title": "Actualització important en el traductor de Softcatalà" }, { "content": "Per Andrea Brás. Traducció de Jordi Mas [Versió original en anglès](https://www.localizationlab.org/blog/2019/3/7/hl8xdh6nacw5bpe5v4skhjkv0smeda) L'accés a la informació a Internet és diferent d'una llengua a una altra; no obstant això, els usuaris poden sorprendre's de com la llengua que parlen condiciona la seva experiència a Internet. Més del 50% de la xarxa està en anglès, fet que supera amb escreix el nombre de parlants nadius d'anglès al món, i està lluny de la representació d'altres llengües majoritàries. De fet, segons alguns [investigadors](https://www.forbes.com/sites/niallmccarthy/2018/07/27/how-languages-used-online-compare-to-real-life-infographic/#3c2059322c7c), l'alemany és la segona llengua més visible en línia, malgrat que representa un conjunt molt més petit de parlants respecte a llengües com l'àrab. Per tant, com impacten aquestes estadístiques la comunitat d'Internet lliure? Per respondre a això, ens fixem en les barreres de l'idioma en els drets humans i com la comunitat de codi obert pot jugar un gran paper en el canvi de la realitat lingüística a Internet. \n\n## Els drets lingüístics són un dret humà\n\nLa traducció és només una petita part del procés de localització. En el cas de la tecnologia, la localització consisteix a adaptar la llengua i el programari a les normes locals específiques d'un usuari en una regió. Això pot incloure canvis al disseny de la interfície d'usuari, així com assegurar que la terminologia està ben reflectida en les eines. Si els dissenyadors i desenvolupadors no tenen en compte les necessitats lingüístiques i culturals dels usuaris, es corre el risc d'incorporar analogies culturalment irrellevants, argot, i/o icones que poden alienar el seu públic objectiu. La localització destaca l'adaptació d'un producte a la comunitat i no a l'inrevés. Hi ha mil raons per garantir que la tecnologia estigui disponible en diverses llengües. Des d'una perspectiva empresarial, la localització d'un producte s'ha demostrat que augmenta la penetració en nous mercats. En una [enquesta de gairebé 2.500 usuaris](https://hbr.org/2012/08/speak-to-global-customers-in-t) d'Internet en 8 països, un 72,4% va respondre que “serien més propensos a comprar un producte amb informació en la seva pròpia llengua\". Un país que il·lustra el potencial de localització, per a potenciar la captació de noves tecnologies és l'Índia. En un estudi recent, gairebé [el 50% de consumidors](https://assets.kpmg/content/dam/kpmg/in/pdf/2017/04/Indian-languages-Defining-Indias-Internet.pdf) indiquen estar disposats a comprar en línia si l'empresa localitza el seu producte. Gairebé un 70% d'aquests mateixos usuaris indiquen que tenen problemes a l'hora d'utilitzar teclats en anglès i el 60% afirma que la barrera de l'idioma és un obstacle per a accedir a plataformes en línia. En un país on l'anglès és una de les llengües oficials, els habitants de l'Índia (que en general prefereixen utilitzar Internet en la seva llengua) es preveu que representin gairebé el [75% d’usuaris d'Internet del país](https://assets.kpmg/content/dam/kpmg/in/pdf/2017/04/Indian-languages-Defining-Indias-Internet.pdf) el 2021. Quan aquests resultats s'extreuen d'un context comercial i, en canvi, s'apliquen al context dels drets humans, la necessitat i la importància de localitzar contingut digital esdevé infinitament més urgent. Com impacten aquestes barreres lingüístiques la comprensió per part de l'usuari de les polítiques de privadesa? Com poden afectar el seu criteri a l'hora de consentir la compartició d'informació personal? Com poden aquests reptes traduir-se en desigualtats en l'accés a la informació per a parlants de llengües diferents en situacions de crisis humanitàries? Un informe de [Traductors Sense Fronteres](https://translatorswithoutborders.org/wp-content/uploads/2017/04/Putting-language-on-the-map.pdfhttps://translatorswithoutborders.org/wp-content/uploads/2017/04/Putting-language-on-the-map.pdf) afirma que les barreres en l'idioma poden canviar la vida de les persones i, sovint, tenen efectes devastadors sobre els refugiats que entren a Europa. Els entrevistats han compartit problemes de comprensió dels processos de reagrupament familiar, d'informació sobre els seus drets com a immigrants, o d'instruccions sobre com es pot arribar a la seva destinació desitjada. En l'informe, [un home palestí](https://translatorswithoutborders.org/wp-content/uploads/2017/04/Putting-language-on-the-map.pdf) va expressar aquesta frustració respecte a la manca de suport d'idiomes: \n\n> \"No sé... Podria haver estat xinès per exemple. Jo no podia entendre res del que van dir [al centre de registre] i van mirar-me com si fos un idiota. Jo no sóc un idiota, només parlo una llengua diferent.\"\n\nPer la comunitat d'Internet lliure, superar les barreres de l'idioma a través de la localització pot ampliar l'abast de les noves tecnologies i solucionar els reptes relacionats amb drets humans i llibertat d'expressió, l'accés a la informació, i la manca d'igualtat en línia. En el cas de desenvolupadors, crear eines disponibles en diverses llengües significa que són més susceptibles de ser adoptades per altres usuaris. Segons Chido Musodza, coordinador del LocLab Shona: \n\n> \"Si la tecnologia i Internet han de tenir impacte en les nacions en desenvolupament, és important entendre que la tecnologia només es pot adoptar quan la cultura i de la llengua es reflecteix en la interfície de les eines que hem d'utilitzar.\"\n\n[Com a exemple](https://www.ifex.org/international/2018/12/22/press-freedom-2018/), Turquia ha empresonat més periodistes l'any 2018 que qualsevol altre país, i Cambodja, Bangladesh i Rússia han implementat lleis polèmiques que dificulten greument la llibertat de premsa. Si un desenvolupador ha creat una tecnologia que pot protegir la integritat física dels periodistes en aquestes regions, és lògic que les consideracions de disseny d'interfície d'usuari i traducció han de ser una prioritat per arribar als usuaris que realment necessiten aquestes eines de seguretat digital. Quan la comunitat a la qual ens volem adreçar està formada per usuaris en risc, aquests poden necessitar tecnologies tècnicament complexes per protegir-se d'atacs en línia i físics. Suportar la representació d'una llengua pot ajudar a prevenir que els usuaris cometin errors potencialment mortals en l'ús de noves eines. Per [voluntaris del LocLab de Cambodja](https://www.localizationlab.org/blog/2018/9/18/contributor-insights-into-cambodia), sense versions localitzades de la tecnologia, les eines són gairebé inútils dins del context de Cambodja: \n\n> \"Els joves cambodjans són realment els únics que poden entendre l'anglès, de manera que quan una eina està només en anglès cal molt de temps perquè la tecnologia sigui adoptada. No pots publicar aquestes eines i esperar que les persones les posin en marxa elles mateixes i que siguin capaços d'entendre-ho sense ajut, és simplement impossible.\"\n\nCom a defensors del moviment per una Internet lliure que estan en la primera línia, els formadors en seguretat digital estan afectats per una manca de materials traduïts. Segons un estudi de la [Tactical Tech](https://secresearch.tacticaltech.org/summary), que ha analitzat els obstacles a llarg termini per a l'adopció de pràctiques de seguretat digitals, els investigadors citen \"la dificultat en entendre els conceptes com una de les barreres a l'aprenentatge\". La mitjana d'usuaris sovint cita “dificultats per entendre els conceptes tècnics” de seguretat digital; aquesta confusió s'agreuja per als usuaris que utilitzen les mateixes eines en la seva segona o tercera llengua. Els formadors que treballen en les comunitats on les eines i els recursos no estan disponibles en la seva llengua han de transmetre la informació complexa i instruccions sobre les eines a usuaris que, quan finalitza la formació, no poden tenir accés a documents de preguntes freqüents o recursos d'ajuda en la seva llengua, elevant el risc potencial d'usar malament les eines. \n\n## Codi lliure al rescat\n\nSegons Erin McConnell, responsable de projectes de traducció de LocLab, la comunitat de codi obert ja és una de les forces principals darrere de l'esforç d'acostar la tecnologia a diverses comunitats lingüístiques: \n\n> \"L'augment de l'accés per a parlants de diferents llengües, de diferents orígens culturals i diferents perspectives també és compatible amb els principis clau de la comunitat de codi lliure, incloent-hi els principis de lliure intercanvi, de participació i de comunitat. Aquest augment de l'oportunitat d'accés incrementa la creativitat i l'enginy no només mitjançant l'augment de la participació i la construcció de la comunitat, sinó també trencant la monopolització de llengua anglesa en la informació i el desenvolupament. La tecnologia de codi obert ja ha estat un gran part d'aquesta solució. Amb organitzacions com Mozilla, centrada fortament en la construcció d'una comunitat internacional de localitzadors, i eines com ara Libreoffice, entre molts d'altres, que obrin la possibilitat de localitzar en les llengües indígenes i minoritàries.\"\n\nAixí doncs, com podem superar aquestes les barreres de l'idioma i assegurar que els actuals i futurs usuaris d'Internet puguin accedir a les eines que necessiten? Els desenvolupadors poden prendre mesures per garantir que les seves eines de codi obert estan preparades per a la localització i són personalitzables, i més important, que es pot treballar amb la comunitat local per tal de dissenyar conjuntament tecnologia que reflecteixi les necessitats dels diversos usuaris finals. Per a l'Emma Peel, [coordinadora de traduccions del projecte Tor](https://blog.torproject.org/strength-numbers-internet-freedom-movement-must-be-localized), aquest és un pas necessari per què Tor pugui combatre les desigualtats a Internet: \n\n> “...la situació actual de la localització a Internet reflecteix com el colonialisme i la imposició cultural han donat forma a la situació actual de les llengües del món. [...] No volem que aquestes diferències siguin un impediment per a la utilització d'eines que protegeixen la gent del seguiment, vigilància i censura a la web. La localització de la tecnologia fins i tot pot jugar un paper en garantir que una llengua sobrevisqui. Com més i més col·laboradors s'uneixen al moviment per localitzar Internet, més fort i més sostenible és aquest treball.\"\n\nCom a individus, fer front a la manca de la representació de llenguatge en el món en línia pot semblar una tasca d'enormes proporcions, però la crida per canviar la configuració lingüística d'Internet consisteix en ser ocupada pels usuaris habituals que a poc a poc estant suprimint les barreres per desenvolupar llengües en línia: una cadena cada cop. \n\n> \"M'agrada la idea darrere del navegador Tor i m'agradaria ajudar a aquells que estan sota una dictadura o règims autoritaris. També estic en desacord amb les corporacions que es beneficien de la nostra privacitat i m'agradaria ajudar a proporcionar anonimat per a tothom.\" \\- Coordinador de la llengua àrabiga \"L'accés descentralitzat a xarxes té el potencial per a empoderar els persones en aquell últim tram de connexió on les grans empreses no estan incentivades a arribar. No obstant això, la llengua es converteix en una barrera en alguns d'aquests casos.\" \\- Traductor del Tàmil \"Ajudo els Iranians per tenir lliure accés a internet.\" \\- Traductor del persa \"Utilitzo aquestes aplicacions i serveis, i vull que més gent ho faci al meu país per començar a utilitzar-los en la meva llengua materna.\" \\- Traductor del rus\n", "date": "2019-03-13 09:09:27", "id": "13567", "title": "Salvant la bretxa lingüística: l'impacte dels drets lingüístics sobre la llibertat a Internet" }, { "content": "El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha compilat tota la terminologia de ciències de la salut disponible actualment procedent de diferents fonts. Entre les obres aprofitades hi ha la [Classificació internacional de malalties (CIM-10-MC](https://catsalut.gencat.cat/app/cim-10-mc-scp/)), el [Diccionari enciclopèdic de medicina,](https://www.demcat.cat/ca) els diccionaris del [TERMCAT](https://www.termcat.cat/ca) i altres fonts pròpies. El nou diccionari inclou més de 110.000 entrades, incloent-hi les formes flexionades. Vegeu aquí la [nota de premsa](https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/356022/salut-crea-nova-eina-verificacio-ortografica-textos-medics-catala). Aquest recull de termes es podrà utilitzar de diferents maneres. Per una banda, és un diccionari complementari per al programa Microsoft Office. Per a fer-lo servir, [baixeu l'arxiu ZIP](http://canalsalut.gencat.cat/ca/professionals/recursos/serveis_linguistics/diccionaris_terminologia/index.html) (Diccionaris i terminologia>Eina de verificació de textos mèdics>Per a Microsoft Office), descomprimiu-lo i seguiu les instruccions d'instal·lació en el fitxer PDF. Pel que fa a programari lliure, Softcatalà, en col·laboració amb el Departament de Salut, ha incorporat la terminologia recopilada als seus diccionaris i correctors. D'aquesta manera els termes ja estan (o estaran disponibles gradualment a mesura que vagin publicant-se actualitzacions dels programes) en els serveis i els programes que difon Softcatalà: en el [corrector ortogràfic i gramatical en línia](https://www.softcatala.org/corrector/) (basat en LanguageTool), i en les diferents maneres en què s'utilitza aquest corrector: [LibreOffice/OpenOffice](https://www.softcatala.org/programes/corrector-gramatical-en-catala-languagetool-per-al-libreoffice-apache-openoffice/), [Firefox](https://www.softcatala.org/programes/corrector-gramatical-en-catala-languagetool-per-al-firefox/), [Chrome](https://www.softcatala.org/programes/corrector-gramatical-en-catala-languagetool-per-al-chrome/), [MS Word (Windows)](https://www.softcatala.org/programes/corrector-gramatical-en-catala-languagetool-per-al-microsoft-word/), [Google Documents](https://chrome.google.com/webstore/detail/languagetool/kjcoklfhicmkbfifghaecedbohbmofkm). Finalment, en el [portal de dades obertes de la Generalitat](http://governobert.gencat.cat/ca/dades_obertes/) s’oferiran els fitxers amb tota la terminologia perquè en puguin fer ús els desenvolupadors d’aplicacions tecnològiques sanitàries i lingüístiques. \n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies. Ho fa mitjançant la traducció de programari lliure i l’elaboració de recursos de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català i altres recursos disponibles, podeu consultar el seu lloc web [https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org/).\n", "date": "2019-05-22 08:38:16", "id": "13657", "title": "Softcatalà col·labora amb el Departament de Salut per a difondre la terminologia mèdica" }, { "content": "La [Paremiologia catalana comparada digital](https://pccd.dites.cat) (PCCD) és l’accés obert en línia a la base de dades fraseològica del paremiòleg Víctor Pàmies i Riudor: Amb el naixement d’aquest nou recurs en línia ja es poden consultar gairebé 150.000 frases fetes, locucions, dites, refranys, proverbis, citacions i embarbussaments, dels més de 600.000 recollits durant els darrers vint-i-cinc anys per Víctor Pàmies. Softcatalà desenvolupa i allotja l’eina de consulta. L’acte de presentació tindrà lloc el dimecres, 29 de gener de 2020, a les 19.00 hores a l’Espai VilaWeb de Barcelona (carrer de Ferlandina, 43). Intervindran Víctor Pàmies, l’autor de l’obra; Pere Orga, desenvolupador de l’eina i membre de Softcatalà, i Jordi Badia, cap d'estil del diari digital VilaWeb.\n\n## Quant a Víctor Pàmies\n\nVíctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963) és lingüista i paremiòleg. Va començar a buidar fonts fraseològiques l’any 1997. \n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies. Per a més informació sobre els seus projectes, podeu consultar el lloc web .\n", "date": "2020-01-15 09:00:52", "id": "13954", "title": "Víctor Pàmies i Softcatalà presenten el projecte «Paremiologia catalana comparada digital»" }, { "content": "Presentem un conjunt d'eines noves que hem desenvolupat i que volen ser útils als parlants de català i a les persones que l'estudien. Podeu trobar-les al nostre lloc web en el menú «Diccionaris i eines». \n\n## Hora en català\n\nEl servei d'[hora en català](https://www.softcatala.org/hora-en-catala/) permet als usuaris veure com es diu en català l'hora actual o una hora específica que es vulgui consultar. [caption id=\"attachment_14839\" align=\"aligncenter\" width=\"472\"]![Captura del servei de l'hora en català](https://www.softcatala.org/uploads/2020/05/hores-1-e1588844633709-968x1024.png) Captura del servei de l'hora en català.[/caption] L'hora s'ofereix en diversos formats. El sistema horari de rellotge i de campanar segueixen la descripció de la [Gramàtica essencial de la llengua catalana](https://geiec.iec.cat/capitol_veure.asp?id_gelc=337&capitol=28). També oferim un sistema horari de campanar tradicional, en una de les diverses variacions que pot tenir. Cal tenir present que aquests sistemes no donen una precisió de minuts. \n\n## Separador i comptador de síl·labes\n\nAquest [servei](https://www.softcatala.org/sillabes/) permet separar i comptar les síl·labes de les paraules en català. La separació es fa seguint les regles habituals, amb l'afegit de la majoria d'excepcions que es poden trobar. Entre les aplicacions pràctiques de la divisió sil·làbica hi ha la separació de paraules a final de línia i el recompte mètric en poesia. [caption id=\"attachment_14840\" align=\"aligncenter\" width=\"506\"]![Captura del comptador de síl·labes](https://www.softcatala.org/uploads/2020/05/silabes-e1588844041272-300x297.png) Captura del servei comptador de síl·labes.[/caption] L'eina pot dividir i comptar paraules, frases o poemes sencers. Oferim diferents recomptes de síl·labes: el recompte gràfic, el recompte fonètic (que inclou elisions i sinalefes), i el recompte poètic (que és l'utilitzat en la mètrica poètica). \n\n## Nombre en lletres\n\nEl servei de [nombre en lletres](https://www.softcatala.org/nombres-en-lletres/) facilita als usuaris aprendre com escriure una xifra en lletres. És un recurs útil per a usos didàctics i també per a contextos formals on, per a evitar confusions, és necessari escriure les xifres en l'expressió escrita. [caption id=\"attachment_14841\" align=\"aligncenter\" width=\"495\"]![Captura del servei nombres en lletra](https://www.softcatala.org/uploads/2020/05/nombres-e1588845309489-297x300.png) Captura del servei de transcripció de nombres en lletres.[/caption] Aquest servei ofereix també les formes numèriques pròpies valencianes i balears. A més a més, en alguns casos, s'hi indiquen expressions relacionades amb la xifra proporcionada, com per exemple ordinals, partitius, col·lectius o xifres romanes. \n\n## Conjugador de verbs\n\nEl [conjugador de verbs](https://www.softcatala.org/conjugador-de-verbs/) recull 10.158 verbs de tot el domini lingüístic generats a partir de les dades lliures dels diccionaris ortogràfics que desenvolupa Softcatalà. [caption id=\"attachment_14842\" align=\"aligncenter\" width=\"456\"]![Captura del servei de conjugador de verbs](https://www.softcatala.org/uploads/2020/05/verbs-e1588845382363-274x300.png) Captura del servei de conjugador de verbs.[/caption] La informació mostrada inclou les variants dialectals més comunes de tot el domini lingüístic, i és una de les eines més completes en la conjugació de verbs. L'eina permet la cerca per infinitius així com per qualsevol forma flexionada. \n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies. Ho fa a partir de la traducció de programari lliure i l’elaboració de recursos i eines de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català i altres recursos disponibles, podeu consultar el seu lloc web a [https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org/)\n", "date": "2020-05-07 08:26:39", "id": "14787", "title": "Conjugador verbal, hora en català, nombres en lletres, separador de síl·labes: les noves eines de Softcatalà" }, { "content": "L’Inkscape és una eina de dibuix vectorial de codi obert que fa servir el format estàndard SVG, un format de gràfics de vectors escalable del World Wide Web Consortium (W3C). Algunes de les seves característiques inclouen formes bàsiques, camins, textos, marcadors, clons, transparències, transformacions, degradats i agrupació. A més, l’Inkscape fa servir metadades de Creative Commons i disposa d’edició de nodes, capes, operacions de camins complexes, text a camí, text a formes i edició XML de l’SVG. També importa múltiples formats com EPS, PostScript, JPEG, PNG, BMP i TIFF i exporta a PNG així com múltiples formats basats en vectors. Després d'una mica més de tres anys de desenvolupament, es publica finalment la versió 1.0 del programa Inkscape. ![Captura de pantalla l'Inkscape 1.0 en català](https://www.softcatala.org/uploads/2020/05/Captura-de-pantalla-de-2020-05-05-19-19-52-1024x626.png) Construït gràcies a la feina d'un equip de voluntaris, aquest editor de vectors de codi obert representa el treball de molts cors i mans d'arreu del món, fent possible que tothom pugui seguir baixant i gaudint l'Inkscape de manera gratuïta. \n\n## Novetats de l'Inkscape 1.0\n\nNovetats principals des de la versió 0.92 (l'anterior publicada): \n\n * L'Inkscape disposa d'un sistema d'extensions on la comunitat ha desenvolupat funcionalitats complementàries, com ara tallar amb làser o exportar en formats de fitxers que no estan disponibles de forma nativa en l'Inkscape. En la versió 1.0 el sistema d'extensions s'ha migrat a la versió 3 del Python.\n * Per als usuaris interessats a personalitzar la interfície d'usuari, l'Inkscape 1.0 permet personalitzar des de menús i barres d'eines fins a mides de pàgina o els tipus de lletra.\n * Compatibilitat amb pantalles HiDPI (d'alta resolució).\n * Els dissenyadors apreciaran poder exportar PDF amb enllaços i metadades clicables.\n * S'ha millorat significament el rendiment, quelcom que és destacable si utilitzeu gràfics complexos o ordinadors antics.\n * S'ha millorat significativament la versió per a macOS (que encara es considera en proves) i s'ha migrat tota l'aplicació a GTK 3, quelcom que li dóna una funcionalitat i aspecte més actual.\n\nPodeu baixar l'Inkscape [des d'aquesta pàgina](https://www.softcatala.org/programes/inkscape/). \n\n## Crida a la participació\n\nEl projecte de traducció necessita més voluntaris. Si utilitzeu habitualment l’Inkscape i teniu interés a ajudar amb la traducció del projecte, no dubteu en passar-vos per la [pàgina del projecte de l’Inkscape](https://www.softcatala.org/projectes/inkscape/) a Softcatalà i apuntar-vos per ajudar en el projecte. \n\n### Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org/). \n", "date": "2020-05-14 09:35:46", "id": "14824", "title": "Publicat el programa de dibuix vectorial Inkscape versió 1.0" }, { "content": "![](https://www.softcatala.org/uploads/2020/08/LO70_banner_tagline_hires_CA.png) El LibreOffice 7 és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. Està desenvolupat per la comunitat LibreOffice i The Document Foundation; i és disponible per a sistemes Windows, Mac i GNU/Linux. El paquet ofimàtic inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Per tant, els usuaris disposen de tots els recursos necessaris per ser productius en un món modern. El LibreOffice és lliure; això vol dir que ofereix la llibertat d’utilitzar, d’estudiar, de millorar i de compartir el programari. \n\n## Nova versió 7.0\n\nEl LibreOffice 7 és una versió principal nova que proporciona característiques significatives: Compatibilitat amb l’ODF 1.3. L’OpenDocument, el format original, obert i estandarditzat del LibreOffice per a documents d'oficina, s'ha actualitzat recentment a la versió 1.3. Les característiques noves i més importants són la signatura digital per a documents i el xifratge basat en OpenPGP de documents XML. També presenta millores en àrees com el seguiment de canvis, i detalls addicionals en la descripció dels elements en les primeres pàgines, text, números i cartes. El desenvolupament de les funcions de l’ODF 1.3 s'ha finançat amb donacions a The Document Foundation. Motor gràfic Skia i acceleració Vulkan basada en GPU. Gràcies al patrocini d’AMD, s’ha implementat el motor gràfic Skia i ara és el motor predeterminat en Windows, per a un rendiment més ràpid. Skia és una biblioteca de gràfics 2D de codi obert que proporciona unes API comunes que funcionen a través de diverses plataformes de maquinari i programari, i es pot utilitzar per a dibuixar text, formes i imatges. Vulkan és una nova generació de gràfics i una API de computació amb accés d'alta eficiència i multiplataforma a les GPU modernes. Millor compatibilitat amb fitxers DOCX, XLSX i PPTX. DOCX ara es desa en mode 2013/2019 natiu, en comptes del mode de compatibilitat de 2007, per a millorar la interoperabilitat amb les diferents versions de MS Office. Es basa en el mateix enfocament que fa Microsoft. També és possible ara l'exportació a fitxers XLSX amb noms de full més llargs de 31 caràcters, juntament amb l'exportació de caselles de selecció en XLSX. S'ha resolt el missatge «error de contingut no vàlid» que apareix en obrir fitxers XLSX exportats amb formes. Finalment, hi ha millores al filtre d'importació/exportació PPTX. \n\n## La millor suite ofimàtica de codi lliure\n\nEl LibreOffice ofereix el nivell més alt de compatibilitat en l'àmbit de les suites d'oficina, començant pel suport natiu per al format OpenDocument (ODF) - amb millors funcions de seguretat i interoperabilitat sobre formats propietaris - per donar suport gairebé perfecte als fitxers DOCX, XLSX i PPTX. A més, el LibreOffice inclou filtres per a molts formats de documents antics, i com a tal és la millor eina d'interoperabilitat del mercat. Les noves característiques del LibreOffice 7.0 han estat desenvolupades per una gran comunitat de col·laboradors de codi: el 74% de les comissions són de desenvolupadors contractats per empreses del Consell Assessor, com Collabora, Red Hat i CIB, a més d'altres organitzacions, i el 26% són de voluntaris individuals. A més, hi ha una comunitat global de voluntaris individuals que s'encarreguen d'altres activitats fonamentals, com ara la garantia de qualitat, la localització de programari, el disseny d'interfície i l'experiència d'usuari, l'edició de continguts d'ajuda i documentació, juntament amb la promoció del programari lliure i d'estàndards de documents oberts. Podeu veure un vídeo resumint les noves funcionalitats més importants del LibreOffice 7.0 al YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=XusjjbBm81s&cc_load_policy=1&hl=ca Els productes basats en la tecnologia del LibreOffice són disponibles per als principals sistemes operatius d'escriptori (Windows, macOS, Linux i ChromeOS), per al núvol i per a plataformes mòbils. Són publicats per [The Document Foundation](https://www.documentfoundation.org), i per empreses d'ecosistemes que contribueixen al desenvolupament de programari. \n\n## Baixada\n\nPodeu baixar la darrera versió d'escriptori del LibreOffice des de Softcatalà: [https://www.softcatala.org/programes/libreoffice/ ](https://www.softcatala.org/programes/libreoffice/)\n\n## Versió en català del LibreOffice\n\nLa traducció al català de la interfície del LibreOffice 7 és completa. L’ajuda està traduïda en un percentatge superior al 86%. L’instal·lador per al Windows detecta automàticament la llengua del sistema operatiu i s’instal·la automàticament en aquesta llengua. Per tant, si voleu que el LibreOffice s’executi en català, haureu de tenir la llengua catalana com a llengua principal del Windows. Softcatalà recomana executar primer el [Catalanitzador](https://www.softcatala.org/catalanitzador) a l’equip i, posteriorment, instal·lar-hi el LibreOffice. \n\n## Crida a la participació\n\nEl projecte de traducció necessita més voluntaris. Si sou usuari del LibreOffice i teniu interés a ajudar en el projecte, no dubteu a visitar la pàgina web del [projecte del LibreOffice](https://www.softcatala.org/projectes/libreoffice) a Softcatalà i unir-vos al [grup de Telegram](https://t.me/libreoffice_catala), on podreu contactar directament amb l’equip de traducció per a involucrar-vos en el projecte. \n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a .\n", "date": "2020-08-06 16:26:24", "id": "14961", "title": "Softcatalà presenta la traducció al català del LibreOffice 7" }, { "content": "![Traductors neuronals](https://www.softcatala.org/uploads/2020/08/traductorneuronal-240x300.png) Avui hem publicat un nou traductor automàtic anglès-català i català-anglès basat en tecnologia de xarxes neuronals, un camp dins de l'aprenentatge automàtic. Podeu accedir-hi amb l'enllaç i estarà en fase de proves durant uns mesos. Durant aquest període, recollirem els comentaris dels usuaris per a continuar millorant-lo. Aquest traductor continuarà convivint amb [l'actual traductor](https://www.softcatala.org/traductor/) anglès-català, basat en tecnologia Apertium. El nou traductor neuronal té dos avantatges respecte al traductor actual, que funciona en base a regles predefinides: primer, una millor qualitat en les traduccions amb diferents textos que hem provat, i que també hem confirmat amb avaluacions independents; segon, permet la traducció de fitxers grans que després podem enviar-vos per correu electrònic. Això és ideal per a textos llargs. Actualment tots els serveis que existeixen de traducció català a anglès amb tecnologies neuronals són de pagament, com per exemple Google Translate, que cobra per cada crida al seu sistema o si voleu traduir fitxers. Softcatalà publica en obert els seus esforços i posa el servei a disposició pública, tant per al seu ús com per al seu estudi i millora. Per als usuaris avançats, posem a l'abast de tothom [la tecnologia](https://github.com/Softcatala/nmt-softcatala) que usem, de manera lliure i oberta, perquè tothom la pugui instal·lar en el seu maquinari, estudiar o millorar. Si teniu cap pregunta o qüestió, podeu unir-vos al grup públic del Telegram [Softcatalà - Diccionaris, correctors i traductors](https://t.me/Softcatala_TecnoLlengua). Imatge principal basada en l'obra de Giulia Pex (, llicenciada sota CC BY-SA 4.0 \n", "date": "2020-08-11 07:55:56", "id": "14980", "title": "Publiquem un nou traductor automàtic anglès - català en proves" }, { "content": "## “Quinze glaçons d’hidrogen” es publicarà l’últim cap de setmana de cada mes.\n\nCoincidint amb l’inici del curs, Softcatalà posa en marxa un podcast de llengua i tecnologia que, inicialment, tindrà una periodicitat mensual. Es tracta de petits episodis, d’uns quinze minuts de durada, que contenen píndoles informatives i d’entreteniment al voltant de la llengua en el seu àmbit més tecnològic. S’ha decidit titular-lo “Quinze glaçons d’hidrogen” en referència al pangrama català més popular, usat habitualment per a la previsualització dels tipus de lletra en els ordinadors.\n\n### El podcast de llengua i tecnologia\n\nDe la mà d’[Aleix Vidal](https://www.softcatala.org/membres/leixet/), es podran escoltar des de recomanacions de programari en català fins a curiositats lingüístiques del corrector gramatical. Es descobriran els diversos projectes que té l’associació entre mans, així com anècdotes i secrets de la història de Softcatalà. També hi haurà lloc per a l’humor i les tecnologies més emergents, com les relacionades amb la síntesi de veu i el reconeixement de la parla, punts en què el català necessita una forta empenta. Tot això tindrà lloc en una mena de taverna un poc estranya, on se serveixen aperitius digitals, tapes de refranys i vasos de beguda amb glaçons d’hidrogen. Una taverna on també es coneixeran diferents [membres](https://www.softcatala.org/membres/) i col·laboradors de l’entitat, gent que, de forma voluntària, fa caminar aquesta associació que ja té més de vint anys. «Aviat farem un quart de segle i tot just ara comencem a fer un podcast? I per què un podcast i no un canal de YouTube? O un perfil a TikTok? Doncs perquè som així, tenim el nostre ritme, i ens agrada!» El primer episodi es pot escoltar [aquí](https://www.softcatala.org/podcasts/quinze-glacons-hidrogen/quinze-glacons-1-hidrogen-hipercomplex/) i també a les plataformes de podcasts més populars. Tots els continguts, música i efectes utilitzats en cada episodi són lliures. El mateix podcast de llengua i tecnologia es publica sota una llicència CC-BY-SA de manera que, qualsevol oient, podrà usar-ne fragments i distribuir-los o reutilitzar-los lliurement pel que cregui oportú. [caption id=\"attachment_15111\" align=\"alignleft\" width=\"195\"][![Quinze glaçons 1: Hidrogen hipercomplex](https://www.softcatala.org/uploads/2020/09/quinze-glacons-1-hidrogen-hipercomplex-300x300.png)](https://www.softcatala.org/podcasts/quinze-glacons-hidrogen/quinze-glacons-1-hidrogen-hipercomplex/) Quinze glaçons 1: Hidrogen hipercomplex, amb Aleix Vidal[/caption] \n\n### Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà intenta, amb aquest nou format, seguir promovent l’ús del català a Internet i a les noves tecnologies. Les persones que formen part de Softcatalà col·laboren de manera desinteressada per a dur endavant l’entitat. Si qualsevol persona vol participar, trobarà més informació a la seva [pàgina web](https://www.softcatala.org/col%C2%B7laboreu/raons-per-col%C2%B7laborar/).\n", "date": "2020-09-27 13:21:27", "id": "15121", "title": "Softcatalà estrena un podcast sobre llengua i tecnologia" }, { "content": "Acabat el 2020, us presentem un resum de les principals fites que hem assolit aquest any.\n\n## Dades de la web i avenços en els serveis associats\n\nTanquem l’any amb 69,2 milions de visites al nostre web, el que representa un increment d’un 41% sobre l’any 2019. \n\n * El corrector ha finalitzat el 2020 amb 29,2 milions de visites, un increment del 46% respecte al 2019.\n * El diccionari de sinònims acomiada l'any amb 12,9 milions de visites, un increment del 44% respecte al 2019. Les expressions més cercades al diccionari de sinònims són: a més a més, tenir, gravar, realitzar i important.\n * Per últim, el traductor acaba el 2020 amb 16,7 milions de visites, un increment del 25% respecte a 2019. Durant aquest any s’ha fet una feina molt gran per a escalar els sistemes de Softcatalà per poder donar servei a la creixent demanda dels usuaris i nous serveis. Hem desplegat tota una nova infraestructura basada en contenidors amb un nou maquinari nou, cosa que ens permet desplegar nous serveis de forma més eficient.\n\n\n\n## Noves iniciatives presentades durant el 2020\n\n### Hora en català\n\n[![](https://www.softcatala.org/uploads/2021/01/noves-iniciatives-02-2-scaled.jpg)](https://www.softcatala.org/uploads/2021/01/noves-iniciatives-02-2-scaled.jpg)El servei d’[hora en català](https://www.softcatala.org/hora-en-catala/) permet als usuaris veure com es diu en català l’hora actual o una hora específica que es vulgui consultar. L’hora s’ofereix en diversos formats. El sistema horari de rellotge i de campanar segueixen la descripció de la[ Gramàtica essencial de la llengua catalana](https://geiec.iec.cat/capitol_veure.asp?id_gelc=337&capitol=28). També oferim un sistema horari de campanar tradicional, en una de les diverses variacions que pot tenir. Cal tenir present que aquests sistemes no donen una precisió de minuts.\n\n### Separador i comptador de síl·labes\n\nAquest[ servei](https://www.softcatala.org/sillabes/) permet separar i comptar les síl·labes de les paraules en català. La separació es fa seguint les regles habituals, amb l’afegit de la majoria d’excepcions que es poden trobar. Entre les aplicacions pràctiques de la divisió sil·làbica hi ha la separació de paraules a final de línia i el recompte mètric en poesia. L’eina pot dividir i comptar paraules, frases o poemes sencers. Oferim diferents recomptes de síl·labes: el recompte gràfic, el recompte fonètic (que inclou elisions i sinalefes), i el recompte poètic (que és l’utilitzat en la mètrica poètica).\n\n### Nombres en lletres\n\nEl servei de[ nombres en lletres](https://www.softcatala.org/nombres-en-lletres/) facilita als usuaris aprendre com escriure una xifra en lletres. És un recurs útil per a usos didàctics i també per a contextos formals on, per a evitar confusions, és necessari escriure les xifres en l’expressió escrita. Aquest servei ofereix també les formes numèriques pròpies valencianes i balears. A més a més, en alguns casos, s’hi indiquen expressions relacionades amb la xifra proporcionada, com per exemple ordinals, partitius, col·lectius o xifres romanes.\n\n### Conjugador de verbs\n\nEl[ conjugador de verbs](https://www.softcatala.org/conjugador-de-verbs/) recull 10.158 verbs de tot el domini lingüístic generats a partir de les dades lliures dels diccionaris ortogràfics que desenvolupa Softcatalà. La informació mostrada inclou les variants dialectals més comunes de tot el domini lingüístic, i és una de les eines més completes en la conjugació de verbs. L’eina permet la cerca per infinitius així com per qualsevol forma flexionada.\n\n### Paremiologia catalana comparada digital\n\nLa[ Paremiologia catalana comparada digital](https://pccd.dites.cat) (PCCD) és l’accés obert en línia a la base de dades fraseològica del paremiòleg Víctor Pàmies i Riudor:[ https://pccd.dites.cat/](https://pccd.dites.cat/) Amb el naixement d’aquest nou recurs en línia ja es poden consultar gairebé 150.000 frases fetes, locucions, dites, refranys, proverbis, citacions i embarbussaments, dels més de 600.000 recollits durant els darrers vint-i-cinc anys per Víctor Pàmies. Softcatalà desenvolupa i allotja l’eina de consulta.\n\n### Nou traductor neuronal anglès - català\n\nAquest any hem publicat un nou traductor automàtic anglès-català i català-anglès basat en tecnologia de xarxes neuronals, un camp dins de l’aprenentatge automàtic. El nou traductor neuronal té dos avantatges respecte al traductor actual, que funciona basant-se en regles predefinides: primer, una millor qualitat en les traduccions amb diferents textos que hem provat, i que també hem confirmat amb avaluacions independents; segon, permet la traducció de fitxers grans que després podem enviar-vos per correu electrònic. \n\n### Nou podcast: Quinze glaçons d’hidrogen\n\nTambé hem posat en marxa un podcast de llengua i tecnologia que, de moment, té una periodicitat mensual. Es tracta del [«Quinze glaçons d'hidrogen»](https://www.softcatala.org/podcasts/quinze-glacons-hidrogen/): petits episodis, d’uns vint minuts de durada, que contenen píndoles informatives i d’entreteniment al voltant de la llengua en el seu àmbit més tecnològic. Amb aquest podcast, que es publica l'últim cap de setmana de cada mes, busquem difondre els diferents projectes i la feina que duem a terme com a entitat, així com donar a conèixer qui hi ha darrere de Softcatalà. Però l'objectiu principal és entretenir amb la llengua i divulgar-ne l’ús en l’àmbit tecnològic.\n\n## Avenços en projectes existents\n\nDesprés d’una mica més de tres anys de desenvolupament, s’ha publicat finalment la versió 1.0 del programa Inkscape, totalment en català, incloent-hi [un tutorial](https://inkscape.org/doc/tutorials/basic/tutorial-basic.ca.html) per iniciar-se pas a pas. Aquest any també s’ha publicat la versió 7.0 del Libreoffice, un pas endavant important pel paquet ofimàtica lliure. Aquesta versió s’ha publicat amb la interfície gràfica completament traduïda al català i la documentació en més d’un 80%. Aquest any ha estat un any important per [la traducció al català de l’escriptori GNOME](https://www.softcatala.org/projectes/gnome/). Aquest és l’escriptori més popular en distribucions de Linux. Respecte a la traducció hem passat de 510 mil paraules traduïdes a 750, pràcticament un increment del 50%. Això vol dir que a part de mantenir les traduccions, s’han traduït moltes aplicacions noves i gran part de la documentació. Respecte al projecte [Common Voice](https://commonvoice.mozilla.org/ca) de Mozilla, durant l’any 2020 s’han aconseguit enregistrar i validar 300 hores de veu, amb un total acumulat des de juny de 2018 de 632 hores validades, gràcies a la participació de més de 5.400 persones. El català és la 4a llengua amb més hores validades del projecte CommonVoice. L’objectiu inicial és arribar a 1.000 hores i desenvolupar un motor de reconeixement de la parla lliure per al català. Les dades del CommonVoice són a disposició de tothom que vulgui, lliurement i de franc. Per exemple, [Facebook ja les fa servir](https://ai.facebook.com/blog/covost-v2-expanding-the-largest-most-diverse-multilingual-speech-to-text-translation-data-set/) per a traduir veu en català a text en anglès, o veu en anglès a text en català.\n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a [https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org).\n", "date": "2021-01-20 21:12:06", "id": "15405", "title": "Resum de l’any 2020 a Softcatalà" }, { "content": "Aquesta setmana el company de Softcatalà [Ciaran O'Reilly](https://twitter.com/ccoreilly) ha publicat el primer model de reconeixement de veu basat [wav2vec2](https://huggingface.co/transformers/model_doc/wav2vec2.html#overview). Podeu provar-lo, amb el micròfon o pujant un fitxer d'àudio, a la plataforma [Huggingface](https://huggingface.co/ccoreilly/wav2vec2-large-xlsr-catala). El model té una taxa d’error WER de només 7,57%! Us explicarem per què aquesta fita és important i que representa. Hem usat el corpus de Common Voice en català per a entrenar-ho, que conté 750 hores de veu enregistrades en dos anys i mig per més de 5.300 col·laboradors de diferents edats, gèneres i accents. Aquest corpus és clau per a construir sistemes de reconeixement de parla que incloguin la diversitat. Avui mateix, #CommonVoiceCAT segueix creixent, ja tenim 856 hores enregistrades i 725 de validades. Hem deixat enrere el francès (743/675) i de mica en mica reduïm distància amb l'alemany (895/843). Us animem a participar-hi: Hem usat un segon corpus [ParlamentParla](https://www.openslr.org/59/) creat per [Collectivat.cat](https://collectivat.cat/) (@collectivat.cat) que inclou 90 hores de veu del Parlament de Catalunya. També esperem veure aviat els primers fruits del [projecte Aina](https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/aina-el-projecte-per-garantir-el-catala-en-lera-digital/) en matèria de veu, que segur sumaran en positiu a aquests corpus ja existents. Cal agrair el paper de les diferents comunitats que creen corpus lliures i els comparteixen. Són els pilars de la feina que compartim avui. L’altre fet important és els avanços tecnològics com els models d’aprenentatge automàtic wav2vec2 permeten a llengües minoritzades crear els seus propis models de reconeixement de la veu amb poques dades i poc esforç computacional. Estem segurs que aviat hi haurà una eclosió de models reconeixement de la parla disponibles en català (i altres llengües) de diferents qualitats i adaptats a diferents tasques (generals, atenció al client, videojocs, etc.). Per últim, reconèixer iniciatives com [Huggingface](https://huggingface.co/) (on s’han publicat els models), que permeten que milers de desenvolupadors puguin incloure de forma molt senzilla aquests models de reconeixement de la parla. Aquest és una nova fita perquè les torradores entenguin català ho tinguem més a prop.\n", "date": "2021-03-30 11:34:12", "id": "15693", "title": "Publiquem un model wav2vec2 de reconeixement de la parla en català" }, { "content": "València, 23 d’abril de 2021. El recull de modismes comparatius valencians d’Eugeni S. Reig Les nostres comparances ja és una realitat. Aquest projecte s’ha fet amb la col·laboració de [Rodamots](https://rodamots.cat/) i [Softvalencià](https://www.softvalencia.org/), que hi ha aportat la programació de la pàgina web. El recull es compon de més de 3.500 modismes comparatius d’igualtat, inferioritat i superioritat, i és d’accés públic i gratuït en l’enllaç [https://reig.lletres.net/comparances/](https://reig.lletres.net/comparances/). L’autor desitja que aquest treball siga d’utilitat per a les noves generacions d’escriptors i escriptores, i espera que puguen enriquir el seu vocabulari amb comparances que de segur han sentit en més d’una ocasió. Softcatalà viu aquesta presentació amb molta il·lusió, perquè amb aquest nou contingut es promou la presència de la llengua catalana a Internet i es difon la seua diversitat i riquesa. Tenir aquest recull publicat a Internet, amb accés públic i un cercador senzill i útil, és un gran recurs lingüístic per al valencià i per al conjunt del català. Cal agrair enormement la faena d’Eugeni S. Reig i la generositat de permetre que la seua obra passe a ser un bé accessible per a tothom. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a[ https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org).\n", "date": "2021-04-27 17:30:42", "id": "15813", "title": "Presentació de ‘Les nostres comparances’, d’Eugeni S. Reig" }, { "content": "[![](https://www.softcatala.org/uploads/2021/06/TraductorCatalàAlemany-300x300.jpg)](https://www.softcatala.org/uploads/2021/06/TraductorCatalàAlemany.jpg) Hem publicat un nou traductor automàtic alemany-català i català-alemany basat en tecnologia de xarxes neuronals, un camp dins de l'aprenentatge automàtic. Podeu accedir-hi amb l'enllaç . La incorporació d'aquesta nova llengua, que fins ara no oferíem, suposa un pas més per a la llengua catalana, ja que actualment tots els serveis que existeixen de traducció català a alemany amb tecnologies neuronals són de pagament, com per exemple Google Translate, que cobra per cada crida al seu sistema o si voleu traduir fitxers. Softcatalà publica en obert els seus esforços i posa el servei a disposició pública, tant per al seu ús com per al seu estudi i millora. Per als usuaris avançats, posem a l'abast de tothom [la tecnologia](https://github.com/Softcatala/nmt-softcatala) que usem, de manera lliure i oberta, perquè tothom la pugui instal·lar en el seu maquinari, estudiar o millorar. Com a part d'aquest procés, també hem recollit i elaborat corpus bilingues lliures per a l'alemany - català (vegeu [corpus de-ca](https://github.com/Softcatala/de-ca-corpus)). Si teniu cap pregunta o qüestió, podeu unir-vos al grup públic del Telegram [Softcatalà - Diccionaris, correctors i traductors](https://t.me/Softcatala_TecnoLlengua). Imatge principal basada en l'obra de Giulia Pex (, llicenciada sota CC BY-SA 4.0 \n", "date": "2021-06-04 17:37:02", "id": "15866", "title": "Presentem un traductor alemany - català basat en xarxes neuronals" }, { "content": "Ja és actiu a la pàgina web de Softcatalà el nou [diccionari de sinònims](https://www.softcatala.org/diccionari-de-sinonims/). Es tracta d'un diccionari reescrit de cap i de nou: les 9.000 paraules de l'antic diccionari han passat a ser 35.000 paraules. Amb aquesta ampliació substancial de contingut volem donar un millor el servei al nombre creixent d'usuaris del web de Softcatalà. Durant l'últim any (setembre del 2020-setembre del 2021), la consulta del diccionari de sinònims, amb 9 milions de visualitzacions anuals, ha estat la tercera pàgina més visitada del web després del corrector (32 milions) i el traductor (17 milions). Les 35.000 paraules són agrupades en 7.000 grups etiquetats amb la corresponent categoria gramatical. A més, s'han afegit marques de col·loquialismes, vulgarismes i arcaismes, i altres aclariments, com ara l'àmbit d'ús del terme. Es mostra la flexió de gènere de noms i adjectius, en cas que en tinguin, i totes les paraules que poden portar informació extra amb més sinònims són enllaços clicables. [![Cerca de sinònims](https://www.softcatala.org/uploads/2021/09/exemple-cerca-sinonims-1-e1631451010711.png)](https://www.softcatala.org/diccionari-de-sinonims/paraula/secret/) La cerca de paraules permet localitzar paraules flexionades, i incorpora algunes funcions del [corrector gramatical](https://www.softcatala.org/corrector/): no sols suggereix alternatives per a errors ortogràfics sinó també per a barbarismes (anglicismes o castellanismes). [![Exemple de cerrca de sinònims](https://www.softcatala.org/uploads/2021/09/exemple-cerca-sinonims.png)](https://www.softcatala.org/diccionari-de-sinonims/paraula/xapussa/) El projecte lexicogràfic s'ha desenvolupat durant el darrer any, i la feina ha estat finançada amb fons propis de Softcatalà. El diccionari continuarà ampliant-se sobretot a partir de les cerques no trobades, de manera que sempre estarà actualitzat i cobrirà les noves necessitats dels usuaris. A més, tothom pot contribuir a millorar el diccionari enviant suggeriments mitjançant un formulari en la mateixa pàgina web. Aquesta actualització permanent és un dels aspectes que el distingeix d'altres diccionaris. També el distingeix el fet que es publica amb llicència [Creative Commons CC-BY 4.0](https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/) (vegeu el [repositori](https://github.com/softcatala/sinonims-cat) en GitHub). Forma part, doncs, del moviment de [dades obertes](https://ca.wikipedia.org/wiki/Dades_obertes) en què Softcatalà participa de fa anys publicant dades i recursos en obert. D'aquesta manera, les dades es podran distribuir en diferents programes i plataformes, com ara el paquet ofimàtic [LibreOffice](https://www.softcatala.org/programes/libreoffice/) o el corrector gramatical [LanguageTool](https://languagetool.org/ca). A més, servirà per a millorar els sistemes de lingüística computacional que requereixen dades de qualitat i abundants, com ara els cercadors d'internet o els mètodes d'aprenentatge automàtic. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en l'àmbit d'internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar el lloc web[ https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org). \n", "date": "2021-09-14 11:47:51", "id": "16050", "title": "Softcatalà presenta un diccionari de sinònims completament renovat" }, { "content": "A partir d’avui el [traductor de Softcatalà](https://www.softcatala.org/traductor/) disposa de dos nous parells de llengües, català-italià i neerlandès-català, que s’afegeixen als idiomes ja existents. També són novetat els parells català-francès i català-portuguès amb tecnologia neuronal, que tenen una qualitat més alta que el sistema que usàvem abans. A més, publiquem 14 models de traducció neuronal, que són els models lliures amb millor qualitat que s’han publicat fins ara per al català (segons avaluació externa). Aquests models es poden fer servir lliurement, tant des del web de Softcatalà com des del vostre propi ordinador. Publiquem dos nous corpus que permeten crear models de traducció neuronal en parells de llengües nous. La importància de la traducció Els traductors automàtics redueixen el temps i el cost de la traducció de manera considerable. En la nostra experiència en traducció informàtica, poden reduir el temps fins a una tercera part. Fan possibles edicions de diaris en català, programari informàtic, així com dotzenes de projectes d’altres empreses, especialment de l’àmbit públic i universitari, que d’altra manera no serien possibles. Sense la traducció automàtica, tindríem molta menys producció de productes i serveis en català. Corpus i dades obertes [Publiquem dos](https://github.com/Softcatala/parallel-catalan-corpus/) nous corpus ([Europarl](https://www.statmt.org/europarl/) i [Tilde)](https://tilde-model.s3-eu-west-1.amazonaws.com/Tilde_MODEL_Corpus.html) que són claus per a permetre la creació de nous models neuronals. El corpus de l’Europarl conté textos dels procediments del Parlament Europeu. El corpus que publiquem conté 1,9 milions de frases alineades del català a l’anglès. El corpus TildeModel conté dades recopilades de llocs web del sector públic i conté 3,4 milions de frases. Aquests dos corpus s’han creat traduint del castellà al català usant Apertium, que té una qualitat alta en aquest parell de llengües. A través d’aquests corpus podem pivotar a llengües com neerlandès-català o altres de què fins ara no teníem prou corpus per a crear models de traducció neuronal. Models Els models es poden baixar des del repositori i es poden fer servir amb el motor OpenNMT. Els models s’han optimitzat amb el corpus [Flores101](https://github.com/facebookresearch/flores), un corpus d’avaluació de sistemes de traducció automàtica publicat aquest any per Facebook. Tots els models compleixen la nova normativa publicada pel DIEC el 2017, i són capaços d’entendre textos amb normativa antiga i nova, però, en traduir al català, sempre generen la nova. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en l’àmbit d’internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar el lloc web[ https://www.softcatala.org](https://www.softcatala.org). \n", "date": "2021-11-08 20:52:20", "id": "16134", "title": "Presentem 14 models de traducció neuronals i les dades obertes que permeten crear-los" }, { "content": "Dissabte 18 desembre 2021, a les 11 h, a l’Espai Vilaweb. [Apunta-t’hi!](https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdUR5J2OHVeQ0oua9rDhnOv_Cvyb0qhyeHKrzVVdb44I60l5g/viewform) A Softcatalà organitzem un taller que ens ajudi a organitzar els continguts del nostre web. I necessitem la teva ajuda! Els nostres serveis no tenen cap altre destinatari que els nostres usuaris, i qui millor que tu, si ets usuari actual o potencial de Softcatalà, per donar-nos la teva opinió. En què consisteix el taller? La tècnica que utilitzarem és la d'ordenació de targetes (Card sorting, en anglès). És un joc en el qual cada participant ha de classificar el joc de targetes que se li proporciona. Cada targeta conté el títol d'una categoria, i cal que, de manera individual, es creïn grups de categories que tinguin sentit per cadascú. Per exemple, si quatre targetes tenen els següents títols: Poma, Formatge, Pera, Iogurt, es poden fer dos grups: Poma i Pera (Fruita), Formatge i Iogurt (Làctics) Quan i on es fa el taller? El taller es farà el dissabte 18 de desembre, d'11 a 12 del matí, a l'Espai VilaWeb (carrer de Ferlandina, 43, 08001 Barcelona) Com m'hi apunto? T'hi pots apuntar omplint [aquest formulari](https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdUR5J2OHVeQ0oua9rDhnOv_Cvyb0qhyeHKrzVVdb44I60l5g/viewform). Ens posarem en contacte amb tu. I jo, què n'obtinc? A part d'ajudar-nos a fer que puguem oferir un millor servei en el futur, et convidarem a esmorzar i tindràs un petit obsequi de Softcatalà. [![](https://www.softcatala.org/uploads/2021/12/sessio-taller-01-1-1-1024x576.jpg)](https://www.softcatala.org/uploads/2021/12/sessio-taller-01-1-1-scaled.jpg)\n", "date": "2021-12-04 12:47:07", "id": "16156", "title": "Taller per a organitzar els continguts del nostre web. Et necessitem!" }, { "content": "El [Catalanitzador de Softcatalà](https://www.softcatala.org/catalanitzador/) és un programa que posa a l’abast de qualsevol usuari tenir de forma senzilla en català els ordinadors amb el Microsoft Windows o l'Apple macOS. En executar-lo, el Catalanitzador analitza automàticament els canvis que cal fer i, en un procés guiat, els realitza sense que l’usuari s’hagi de preocupar de res més. \n\n## Viure i treballar plenament en català\n\nL’objectiu del Catalanitzador de Softcatalà és simplificar la configuració en català de qualsevol sistema Windows o macOS; a aquest efecte, hi aplica els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors ortogràfics necessaris perquè l’usuari pugui treballar en català. En sistemes operatius com ara el GNU/Linux, emprar el català és molt més senzill: quan l’usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s’usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows aconseguir el mateix objectiu requereix un gran esforç per part de l’usuari, que inclou: realitzar canvis de configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d’opcions específiques per a diversos programes. Les traduccions que aplica el Catalanitzador han estat desenvolupades per diferents empreses, com Microsoft, Apple, Adobe, Google o Softcatalà en el cas del Firefox. \n\n## Més de 192.000 usuaris\n\nDes de la seva publicació el 22 d’abril de 2012, més de 192.000 usuaris han catalanitzat el seu ordinador utilitzant aquesta eina, convertint-se en un dels programes més baixats a Softcatalà. \n\n## Novetats de la nova versió\n\nAquesta nova versió inclou compatibilitat per a catalanitzar el Microsoft Windows 11, Microsoft Office 2019 i Microsoft Office 2021. També s'han actualitzat i revisat totes les altres aplicacions. A més, és compatible amb el macOS Monterrey. [caption id=\"attachment_16206\" align=\"aligncenter\" width=\"788\"]![Captura de pantalla de la finestra de configuració del Catalanitzador al Windows 11.](https://www.softcatala.org/uploads/2021/12/photo_2021-12-13_16-07-54.jpg) Finestra d'opcions del Catalanitzador al Windows 11.[/caption] [caption id=\"attachment_11826\" align=\"aligncenter\" width=\"799\"]![Finestra d'opcions del Catalanitzador al macOS.](https://www.softcatala.org/uploads/2017/11/Catalanitzador_Mac_version_28.png) Finestra d'opcions del Catalanitzador al mac OS.[/caption] \n\n## Dispositius mòbils\n\nCom que no és possible automatitzar el procés de catalanització en dispositius mòbils, expliquem el procediment pas a pas perquè configureu el vostre dispositiu mòbil en català: \n\n * En dispositius amb sistema [Android](https://www.softcatala.org/ordinadors-i-mobils-en-catala/tutorials/configurar-android-en-catala/).\n * En dispositius amb sistema [iOS](https://www.softcatala.org/ordinadors-i-mobils-en-catala/tutorials/configurar-ios-en-catala/).\n\n\n\n## La importància de navegar en català\n\nGràcies al canvi de llengua en els navegadors que fa el Catalanitzador, els usuaris s’identificaran a partir d’aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin per Internet. Aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català. Aquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment [fortament subestimat](https://www.softcatala.org/noticies/llengues-minoritzades-tecnologies-informacio-comunicacio/). A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d’empreses i d’institucions públiques. Els cercadors d’Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l’Estat on es troba l’ordinador i la llengua de navegació definida al navegador. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no apareix a les primeres posicions, resta amagat als usuaris, els quals veuen el contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès…) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema molt real que afecta la [Viquipèdia](https://ca.wikipedia.org), una de les Wikipèdies més actives, però amb dificultat d’arribar al seu públic objectiu. \n\n## Ajudeu-nos a difondre el Catalanitzador de Softcatalà\n\nUs demanem ajuda en la seva difusió: \n\n * Executeu-lo en tots els vostres ordinadors.\n * Difoneu el programa a les xarxes socials, blogs i webs.\n * Publiciteu l’existència del Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars.\n * Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador.\n * Reclameu a les institucions públiques (biblioteques, escoles, universitats…) que facin servir programari en català i suggeriu-los l’ús del Catalanitzador.\n\n\n\n## Institucions i entitats que hi donen suport\n\nEl Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d’Ensenyament, Xarxa Vives d’Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Wikimedia, VilaWeb, Diari ARA, El9Nou, Acció Cultural del País Valencià, Universitat Pompeu Fabra i WICCAC. Les institucions i entitats col·laboradores s’han compromès a donar difusió i promoure l’ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà. \n\n## Quant a Softcatalà\n\nSoftcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a \n", "date": "2021-12-14 21:18:13", "id": "16168", "title": "Es presenta una nova versió del Catalanitzador de Softcatalà amb suport per al Windows 11 i Office 2021" } ]