id
stringlengths 5
23
| instruction
stringlengths 12
223
| context
stringlengths 122
8.6k
| response
stringlengths 58
2.34k
| category
stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|---|
caBreu_abstractive_1354 | Resumeix aquest text: | L'ensorrament electoral de Ciutadans ha fet olorar sang a tots els partits que fan frontera, d'una manera o altra, amb les sigles de color taronja.
Hi ha moviments de fons en el camp de l'unionisme, sobretot amb l'escenari probable d'unes eleccions catalanes properes i amb l'expectativa d'una davallada de Ciutadans a Catalunya, que ara per ara té 36 diputats al Parlament.
Un pastís sucós pel qual sospiren moltes formacions polítiques en el convuls escenari actual.
De moment, Inés Arrimadas intenta aturar la davallada recuperant un to més centrista a l'espera de més moviment.
- El PP insisteix en Catalunya Suma
Els conservadors ha aconseguit confirmar la seva posició com a primera força de la dreta espanyola, que va veure perillar en les eleccions del 28-A, quan va superar Ciutadans per només nou escons.
Ara, el partit que va ser liderat per Albert Rivera està reduït a deu representants i Pablo Casado intenta fer-li l'abraçada de l'os.
El PP ha llançat la proposta d'una coalició amb el nom de Catalunya Suma, a la qual s'ha resistit fins ara Ciutadans.
Però l'afebliment del partit taronja deixa oberta aquesta possibilitat.
- Valls busca una nova marca
Qui ja ha iniciat els seus moviments de cara al futur immediat és Manuel Valls, exprimer ministre francès i avui regidor a Barcelona.
L'intent de convertir la seva marca, Barcelona pel Canvi, en una alternativa electoral al Parlament ja ha fet les primeres passes.
De moment, ja han canviat els estatuts per deixar oberta la possibilitat de concórrer a tot Catalunya i a l'Estat, i han tancat una entesa amb Centrats per Tarragona, que aplega exmilitants de Ciutadans com Pedro Sánchez, exregidor de la ciutat.
Dijous vinent, Valls aplegarà els simpatitzants que s'estan acostant a ell en un acte tancat.
Segons fonts del seu entorn, Barcelona pel Canvi reuneix en aquests moments prop de 200 simpatitzants a la capital i l'àrea metropolitana.
Dijous, Valls mantindrà una trobada amb els seus simpatitzants, que són prop de dos-cents a Barcelona i àrea metropolitana
Valls té com a braç dret en aquesta operació Eva Parera, regidora amb ell a Barcelona, que ha passat de ser dirigent de la desapareguda Unió a un discurs molt bel·ligerant contra el sobiranisme.
Parera ha arribat a declarar recentment que el catalanisme "ha mort" i ha advocat per la "catalanitat".
Tot indica que els partidaris de Valls han optat per recollir el discurs més radical de Ciutadans per mirar d'obtenir el seu capital electoral.
Això sí, deixant molt clar que no volen saber res de Vox.
En la manifestació constitucionalista del 6 de desembre a Barcelona, el portaveu de Valls durant la campanya municipal, Fernando Carrera, va abandonar la concentració en veure el cartell de Vox contra la llei de violència de gènere.
També ho va fer Lorena Roldán, de Ciutadans.
- La Lliga, per la "seducció" dels sobiranistes
La Lliga Democràtica és una altra de les sigles sorgides del constitucionalisme més moderat i està preparant el seu congrés fundacional per al primer trimestre de l'any.
La politòloga Astrid Barrio n'és la presidenta en aquesta etapa inicial.
El seu vicepresident és José Nicolás de Salas, qui divendres es va despenjar amb un article molt dur contra Valls, sota el títol Insaciable políticament.
Mentre entorn l'exprimer ministre francès s'opta per un discurs radicalment anticatalanista per atreure els vots de Cs, la Lliga s'inclina per intentar atreure el vot sobiranista decebut
La direcció de la Lliga està formada majoritàriament per dirigents provinents de partits unionistes, com l'exeurodiputat Santi Fisas o Ricard Fernández Deu (exmembres del PP), o de perfil conservador com l'exconseller Josep Miró i Ardèvol, però aposta per un discurs catalanista moderat que eviti el frontisme.
És una de les estratègies del constitucionalisme: un intent de seducció del votant catalanista, com explicava Astrid Barrio en una entrevista a NacióDigital.
Una línia oposada de ple a la de Valls.
- Constitucionalistes, en converses
El partit Constitucionalistes, creat -com va informar NacióDigital- per un col·lectiu d'exmilitants de Ciutadans crítics amb el lideratge i la línia política imposada per Albert Rivera, comença a donar els seus passos.
Dirigit per José Antonio Navarro, exregidor a Canovelles, Constitucionalistes tenia fins ara implantació bàsicament al Vallès Oriental, però ara ha fet arrels a Barcelona.
L'exconseller de districte de Ciutadans a Sarrià, Iván Bello, liderarà la formació a la capital.
Constitucionalistes ja ha mantingut diversos contactes amb Valls. | El partit que lidera Inés Arrimadas està fent un gir cap al centre per evitar l'enfonsament que preveuen les enquestes en les properes eleccions a Catalunya. Per la seva banda, el PP; el partit de l'exprimer ministre Manuel Valls; la nova Lliga Democràtica i el partit Constitucionalistes, busquen fer-se un lloc en el panorama electoral català. | Summarization |
caBreu_abstractive_2886 | Resumeix aquest text: | L'Ajuntament de Bàscara (Alt Empordà) proposa habilitar la sala municipal per acollir alumnes i traspassa a Educació "tota la responsabilitat" d'obrir l'escola Joan Reglà.
El consistori respon al Departament dient-li que, a diferència de l'escola, tant la sala annexa a l'Ajuntament com altres locals alternatius permeten garantir "la salut i seguretat" de mestres i alumnat, perquè no tenen "racons, passadissos o altres elements" que en compliquin la neteja i desinfecció.
A la resposta al requeriment que els va enviar Educació, l'Ajuntament també recorda que, dels 124 alumnes que té el Joan Reglà, tan sols deu (el 8%) van demanar tornar-hi.
"Em sobta que la mesura es vengués com a solució per a conciliar", diu l'alcalde, Narcís Saurina.
"Si no accepten aquests nous espais, que s'assumeixi, per escrit, tota la responsabilitat de l'obertura de l'escola doncs nosaltres com a equip de govern de l'Ajuntament de Bàscara la declinem", diu l'Ajuntament de Bàscara a la resposta al requeriment d'Educació per reobrir l'escola i la llar d'infants.
L'equip de govern subratlla que la competència en matèria de conservació, manteniment i vigilància de l'escola es municipal i que això inclou, també, la neteja i desinfecció "a fons i continuada" dels espais que s'usin, seguint les mesures de "seguretat estricta" decretades pel Departament.
"Manifestem no poder responsabilitzar-nos del se compliment, igual que no podem garantir la distància de seguretat en una escola on, precisament, els alumnes de 6pe estan ubicats en un barracó", argumenta l'ajuntament.
Per això, proposen la sala municipal com a espai alternatiu per acollir alumnes.
L'alcalde de Bàscara, Narcís Saurina, defensa en declaracions a l'ACN que aquest espai annex a l'ajuntament compta amb accés directe a un carrer on no hi ha circulació de vehicles i és "relativament senzilla" de netejar: "No té goteres, ni racons, ni passadissos, ni altres problemes".
"Sol·licitem que el Departament accepti aquests nous espais que el hi oferim doncs en ells sí que es pot garantir la salut i la seguretat de l'alumnat i professorat", diuen a la resposta al requeriment.
L'equip de govern sosté que aquests espais alternatius fora de l'àmbit de l'escola "serien molt més funcionals i segurs" perquè, "a diferència" de les instal·lacions del col·legi, són espais "moderns, que es troben en bones condicions i estan equipats amb tots els serveis necessaris.
"La nostra prioritat és la salut de totes i cadascunes de les persones que fan un ús regular de la llar d'infantils i de l'escola, i aquesta és la nostra màxima preocupació i el fonament principal de la decisió de no obrir ", al·lega l'equip de govern que subratlla, a més, que l'escola està "obsoleta" i compta amb barracons "permanentment provisionals".
Tot i això, reiteren, no s'oposen a traslladar l'activitat educativa "en llocs en millors condicions d'higiene i salubritat, on aquesta seguretat, no només d'espai, pugui ser garantida".
Segons Saurina, d'aquesta manera el municipi "s'acostaria" a la petició del Departament però deixa clar que l'ajuntament aposta per no reobrir i traspassa la responsabilitat a Educació.
En aquest punt, l'alcalde recorda que a l'escola de Sant Esteve de Guialbes (Pla de l'Estany) han detectat un possible cas de coronavirus en una professora.
Es tracta d'una població propera i Saurina explica que molts veïns del municipi "fan vida" a Bàscara.
Pocs alumnes
L'alcalde de Bàscara exposa que la sol·licitud d'assistència a l'escola Joan Reglà i a la llar d'infants és "baixa", com a la majoria de centres educatius.
Per això, qüestiona que la reobertura dels centres educatius sigui una solució per a la conciliació laboral i familiar.
"Val la pena arriscar-nos per tan poca gent?", es pregunta Saurina.
En aquest sentit, reclama a Educació "començar a treballar" per definir com serà el retorn a les aules al setembre i tenir el dispositiu enllestit el 30 de juny: "Tinguem les idees clares perquè es parla de més aules i més professors, i tot això costarà molt de gestionar, com més aviat comencem i tinguem la proposat, millor".
Aquí és on Saurina posa el focus en els esforços que fan els ajuntaments de municipis petits per mantenir les escoles i carrega contra el Departament per no tenir-los en compte "per a res".
A la resposta al requeriment, l'equip de govern de Bàscara remarca que només dues famílies, amb un total de tres alumnes, van demanar assistir a la llar infantil i es van fer enrere quan els van informar sobre les mesures de seguretat que s'haurien de complir al centre.
La petició de retorn a classe a l'escola Joan Reglà va ser de deu alumnes dels 124 que hi ha (un 8%).
A més, defensen que l'ajuntament "ha garantit en tot moment el dret a l'educació de tot l'alumnat" facilitant ordinadors a les famílies que no en tenien o facilitant la connectivitat WIFI per "seguir amb l'activitat formativa i d'acompanyament emocional de manera virtual". | L'Ajuntament de Bàscara ha declinat tota responsabilitat en la resposta al requeriment que els va enviar Educació per reobrir l'escola Joan Reglà. Des del Consistori havien proposat reprendre les classes en una sala annexa de l'Ajuntament de fàcil accés i desinfecció on, a més, es pot garantir la distància de seguretat entre alumnes i professors. | Summarization |
caBreu_abstractive_1965 | Resumeix aquest text: | La Generalitat ha activat 232 milions d'euros per als 116.000 autònoms que han fet la petició de l'ajuda.
Això suposa 2.000 euros per a cada sol·licitant, que es pagaran de manera única durant el mes de desembre i abans d'acabar les vacances de Nadal.
Els requisits per inscriure's a aquest mecanisme d'ajuda eren tenir menys de 35.000 euros de base imposable l'any passat i menys de 13.000 euros d'ingressos en els primers tres trimestres de 2020.
N'han donat els detalls el vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, i el conseller de Treball, Chakir El Homrani, en una roda de premsa aquest vespre.
Sumant aquest paquet d'ajudes al de novembre, al qual s'hi van acollir 10.000 autònoms, un total de 126.000 treballadors han pogut accedir a les ajudes de la Generalitat.
Aragonès ha dit que l'ajuda es basa en un mecanisme que es podrà reproduir en els propers mesos de pandèmia i a què s'han pogut acollir "tots els treballadors autònoms que compleixen els requisits".
"Aquesta és una mesura perquè ningú quedi enrere", ha dit.
"És una xifra important però que no podrà compensar les pèrdues dels autònoms aquest any", ha admès Aragonès, tot i remarcar que és un "suport important" davant d'una situació "extrema".
Per a això, el Govern vol que els recursos "arribin de manera immediata".
Pel que fa a les peticions, un 37,8% les han fet dones i un 62,1, homes.
La franja d'edat que més ha demanat aquests diners és la de 26 a 46 anys i Barcelona és el territori que més sol·licituds ha fet.
"La convocatòria ha anat bé i s'ha treballat amb uns volums molt alts de peticions", ha dit El Homrani.
Ajuda compatible amb les mesures sectorials
Aragonès ha explicat que aquest ajuda és compatible amb les ajudes sectorials.
"És una mesura transversal, més enllà que en altres sectors el Departament competent hagi activat altres ajudes", ha apuntat.
Les ajudes de novembre van ser "d'emergència" i la d'ara és "de cobertura".
Per què s'ha pogut multiplicar per 10 el valor de les ajudes respecte al novembre?
El Homrani ha detallat que un cop es donin les ajudes, es fa una "fiscalització a posteriori" per veure si el sol·licitant compleix els requisits per accedir a l'ajuda.
"Confiem plenament en la ciutadania", ha dit el conseller, tot i recordar que si la documentació que es demani als sol·licitants no quadra amb els criteris, "es prendran mesures".
Un sistema d'ajudes fallit
L'anunci arriba després que fa unes setmanes, al novembre, es posés en marxa un sistema d'ajudes que va fracassar envoltat de polèmica i malestar per part dels afectats.
El col·lapse per accedir a la prestació anunciada per la Generalitat va obligar a una rectificació.
En un primer moment es va activar una partida de 20 milions d'euros per als més de 542.000 autònoms que va resultar clarament insuficient i va deixar la imatge de milers de treballadors per compte propi davant la pantalla de l'ordinador amb la web col·lapsada des de primera hora.
El Govern va haver de sortir a demanar disculpes en un nou episodi de les mancances de l'executiu en la gestió de la pandèmia, en aquest cas pel que fa a la derivada econòmica.
En una reunió d'urgència, es van prometre noves ajudes amb caràcter "regular" i a través d'un mecanisme "més àgil", que finalment s'han comunicat aquest dilluns.
Abans, però, la Generalitat també va haver de paralitzar a última hora un nou paquet d'ajudes per al sector, que s'havien dissenyat amb el mateix sistema que havia fallat dies enrere.
Es va ajornar sense data amb l'argument que s'havia de modificar la convocatòria per aconseguir més recursos.
Cessaments de la cúpula de Treball
El fiasco de les ajudes als autònoms va situar el conseller de Treball, Chakir El Homrani, al punt de mira per no haver previst l'allau de peticions i haver dissenyat un sistema deficient per accedir als 2.000 euros d'ajuda.
El Homrani, també assenyalat per la mala gestió de les residències durant la primera onada i pel desgavell en relació a l'obligatorietat del teletreball, va evitar dimitir però sí que va cessar la cúpula del Departament de Treball.
Concretament, va destituir dos pesos pesants de la conselleria: el secretari general de Treball, Josep Ginesta, i el secretari general d'Afers Socials, Francesc Iglesias.
El seu lloc els ocupen ara Oriol Amorós i Marta Cassany, respectivament. | Un total de 116.000 autònoms s'han inscrit per demanar l'ajut de 2.000 euros, que s'abonarà aquest mes de desembre. La franja d'edat dels sol·licitants va dels 26 als 46 anys, entre els quals el 62,1% són homes i el 37,8% són dones. L'elevat nombre de peticions va provocar el col·lapse del sistema informàtic. | Summarization |
caBreu_abstractive_2234 | Resumeix aquest text: | This Crush és una nova xarxa social on el principal atractiu és la possibilitat d'interactuar i enviar missatges o comentaris als altres usuaris de forma anònima.
És una aplicació força opaca i no hi ha dades concretes dels catalans que la utilitzen però el professor de la UOC Ferran Lalueza xifra en centenars de milers les descàrregues que s'han fet a Catalunya.
Tot i que les normes d'ús la limiten a la majoria d'edat, falsejar-ho és fàcil i es calcula que molts perfils corresponen a menors d'edat, sobretot entre 13 i 16 anys.
Per això, els experts alerten que la xarxa es pot convertir en una nova arma de ciberassetjament i, per això, estar a l'aguait és la principal recomanació per als pares.
En només un any, l'ús de This Crush ha experimentat un creixement exponencial i ja són centenars de milers les descàrregues que s'han fet en dispositius a Catalunya.
Així ho ha confirmat a l'ACN Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i expert en xarxes socials, que ha vist com l'aplicació és cada vegada més popular i que les limitacions imposades per l'empresa no garanteixen un bon ús d'aquesta, ja que tot i l'obligatorietat de ser major d'edat per obrir-se un perfil, és fàcil mentir i la companyia, amb seu social a Israel, es remet a les lleis d'aquest país i deixa tota la responsabilitat a l'usuari i, en cas que sigui menor, al seu tutor.
El perill de This Crush rau en el seu principal atractiu, l'anonimat.
Els usuaris poden interactuar amb altres usuaris, ja sigui a través de missatges o comentaris, de forma anònima.
La ''coartada'' inicial de l'empresa creadora és poder enviar ''floretes'' i afalacs, i poder facilitar la declaració d'amor entre els usuaris, però tal com explica Lalueza, aquesta primera impressió deriva cap a insults, atacs verbals o comentaris de mal gust, per la qual cosa s'acaba atacant l'autoestima de les persones.
El problema es dona, explica Lalueza, perquè tot i ser una xarxa per majors d'edat, els usuaris se situen entre els 12 i els 20 anys, i majoritàriament, entre els 13 i els 16 o 17, ja que l'atractiu de l'anonimat ''afortunadament'' va remeten amb l'edat i, tot i que també n'hi hagi, les actuacions de gent gran en aquesta línia són més residuals.
Per tant, tot i que els menors no puguin utilitzar-la, en són els principals usuaris i, a més a més, en fan un ús totalment inadequat, ja que ja s'han detectat casos de ciberassetjament entre menors, i alguns ja han arribat a la policia.
Lalueza explica doncs, que aquest anonimat és l'únic valor afegit de This Crush, que a nivell de contingut s'aprofita d'altres plataformes com Instagram o Facebook, i que a nivell d'interfície té fins i tot una aparença ''vintage''.
Amb tots aquests elements, This Crush s'està convertint en una nova arma de ciberassetjament entre joves, i ja se n'han detectat casos que han acabat amb denúncies.
Per fer-hi front, un dels esculls que s'hi poden trobar les famílies, és el desconeixement per part dels pares de la seva existència.
Lalueza recorda que altres xarxes com Facebook, Twitter o Instagram són més populars entre el públic adult i els fills hi poden coincidir amb els pares, que coneixen el seu funcionament per poder-ne detectar un ús inadequat.
Segons reconeix Lalueza, molts pares ''ignoren'' l'existència de This Crush i per tant, no en tenen control, ja que precisament els fills acostumen a ''migrar'' cap a xarxes on no hi troben la família.
Aquest expert en xarxes socials recomana als progenitors parlar molt amb els fills per formar-los i educar-los en els aspectes positius que aporten les xarxes remarcant clarament els seus riscos, i en el cas de This Crush, evitar-ne l'ús perquè no aporta res positiu, sinó només inconvenients.
Precisament en aquest aspecte, hi coincideix el membre de l'Associació NACE contra l'assetjament escolar, Josep Soler, que reconeix que als pares, els és difícil estar al dia de totes les novetats a les xarxes socials o aplicacions canviats i per tant, creu que formar-se i actualitzar-se és de les poques eines que tenen les famílies.
Soler reconeix que aquest tipus de xarxes socials, que faciliten l'anonimat, donen als assetjadors una falsa sensació d'anonimat que permet actuar amb més impunitat perquè la situació ho facilita.
Soler alerta que el ciberassetjament, tot i ser un tema minoritari dins de l'assetjament escolar que es calcula que pateixen un 20% dels escolars, cada vegada és més freqüent i sobretot, es dona en edats més baixes perquè els infants utilitzen des de més petits els dispositius mòbils i l'ordinador o els videojocs.
Per això, alerta que cada vegada es dona més aviat i amb el risc, diu Lalueza, d'afectar els adolescents en una edat en què la personalitat encara s'està definint. | "This Crush" és una aplicació que permet interactuar de forma anònima amb altres usuaris. Malgrat l'obligatorietat de ser major d'edat per donar-s'hi d'alta, l'app compta amb molts usuaris d'entre 13 i 16 anys. Els experts recomanen a les famílies que vigilin l'ús que fan els seus fills d'aquesta eina, perquè s'han donat casos de ciberassetjament.
| Summarization |
caBreu_abstractive_261 | Resumeix aquest text: | “Per què no hauria de ser independent Catalunya si té el seu territori, la llengua, la voluntat i la gent que està disposada a dirigir-la?”
És la primera pregunta que la periodista Astrid Kannel va fer ahir a la ministra espanyola d’Afers Estrangers, Arancha González Laya, en l’entrevista a la primera cadena de la televisió pública d’Estònia, ETV.
La ministra espanyola acabava a Estònia una setmana de viatge oficial a les repúbliques bàltiques, després d’haver passat per Lituània i Letònia, per a “aprofundir les relacions polítiques i econòmiques i projectar la imatge d’Espanya” en aquests països.
Precisament l’entrevista palesa la imatge malmesa de l’estat espanyol en relació amb Catalunya i, d’una altra banda, la importància estratègica de la presència militar espanyola en aquesta zona, que ha expressat tradicionalment simpatia pel procés d’independència català.
El “passaport Rumessen”: el precedent estonià de la Identitat Digital Republicana
González Laya respon a la primera pregunta tot aportant una dada per a amagar la fita del 52% de vot independentista en les darreres eleccions al parlament.
Ho fa així: “Catalunya és una part d’Espanya.
Espanya és una democràcia.
Una democràcia amb una constitució que ens ha estat donada per tots els espanyols, inclosos tots els catalans.
I finalment allò que importa és què volen fer tots els espanyols junts.
En segon lloc, perquè quan parles sobre Catalunya sembla que tots els catalans pensin igual, i no és així.
Només un 35%-37% dels catalans –si més no, així es van expressar en les darreres eleccions– voldrien seguir aquest camí.
I si això fos la norma, què ho impediria a altres regions a Espanya que també tenen el seu idioma, que també tenen autogovern, que també tenen la seva gent?”
I tot seguit, la pregunta que la periodista li fa és: “Qui i quanta gent ha de dir que sí perquè Catalunya pugui ser independent?”
González Laya li respon que o la constitució o el caos, entre imatges que el programa va difonent de manifestacions multitudinàries de la Diada: “La constitució parla de majories a Catalunya i de majories a Espanya.
D’una altra manera seria el caos.
Allò que hem après a Europa és que si tothom decideix pel seu compte sense respectar els altres, és el caos.
I ja sabem on porta el caos.
No el volem, el caos.
Volem gent amb llibertats.
I les llibertats d’alguns ciutadans són també les llibertats d’uns altres ciutadans.
Quan parlem de decidir en una direcció o en una altra, cap a la independència o no, allò que importa és de respectar les teves llibertats i les dels altres ciutadans.”
González Laya evita demanar perdó per la conquesta espanyola en una visita Mèxic
La part central de l’entrevista, arran de la visita oficial, és sobre Catalunya.
I la darrera pregunta és sobre la persecució contra Carles Puigdemont: “No s’assemblaria Puigdemont, empresonat a Espanya, a Navalni, empresonat a Rússia?”
La ministra respon que Puigdemont “gaudeix dels mateixos drets que la resta de ciutadans”, però passant per alt que té ordres de detenció, estatal i europea, que li impedeixen la llibertat de moviments; i diu que, a diferència de Navalni, ell és eurodiputat, passant per alt que va haver de ser el TJUE, contradient les autoritats administratives i judicials espanyoles, qui li va reconèixer aquesta condició.
Visiblement enfadada, González Laya respon: “En primer lloc, Carles Puigdemont no és a la presó.
Carles Puigdemont és membre del Parlament Europeu.
Carles Puigdemont viu en llibertat.
Carles Puigdemont gaudeix de tots els drets i llibertats de tots els altres ciutadans.
Ara, Carles Puigdemont no ha passat comptes davant la justícia espanyola i ha d’encarar un judici.
De moment, no ho ha fet.
Perquè com a membre del Parlament Europeu ha invocat la immunitat per no anar a judici.
Però fins i tot els qui són a la presó per haver trencat la llei espanyola… I m’ofèn que compari Espanya amb Rússia, m’ofèn.
Espanya és una democràcia.
En una democràcia, a Espanya com a Estònia, la gent que trenca la llei passa comptes davant la justícia.” | La ministra espanyola d'afers exteriors va ser entrevistada ahir a la televisió pública d'Estònia sobre la qüestió catalana. González Laya va recordar que la Constitució demana el vot majoritari tant a Espanya com a Catalunya en una hipotètica independència. La ministra va rebutjar comparar el cas de Navalni amb el de Puigdemont al·legant que aquest no està a la presó. | Summarization |
caBreu_abstractive_1267 | Resumeix aquest text: | "El museu està fort", ha assegurat Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), durant la roda de premsa celebrada aquest dilluns.
Després d’anys de reduccions pressupostàries i de profundes reestructuracions internes, l'afirmació és un bàlsam que mostra la recuperació de la bona salut d'una institució que ha de ser "una referència a Catalunya i que ha de tenir, també, molt d'atractiu a nivell internacional".
Així ho expressava el conseller de Cultura, Santi Vila, al final de l'acte.
Malgrat que aquest 2016 la institució parteix amb un pressupost prorrogat del 2015, Pepe Serra s'ha mostrat confiat en què la dotació pública de la Generalitat al museu augmentarà –enguany i en els cursos successius–, i ha explicat que la conselleria de Cultura "està en fase de concretar" aquesta millora.
La bona sintonia entre Serra –director des del 2012– i Vila ha quedat palesa durant l'acte, en què el conseller s'ha mostrat especialment satisfet "per les possibilitats de futur" que planteja el MNAC.
El museu preveu destinar enguany a projectes expositius 1,1 milions d’euros, una xifra substancialment més alta que els 700.000 euros invertits el 2015, però que dependran de l’augment de la subvenció pública.
Pressupost al marge, la planificació de projectes a més llarg termini té ja força concrecions, amb projectes tancats de cara a l’any 2017 i 2018, com una exposició dedicada a Gala Dalí, una retrospectiva de Mela Muter, una mostra al voltant de la idea de revolució en col·laboració amb un museu parisenc, o una monogràfica dedicada a la pintora Gabriele Münter, entre d'altres.
Les exposicions programades es poden consultar aquí.
El MNAC, amb "un ritme normal de planificació"
El director s'ha mostrat molt satisfet pel fet que el MNAC estigui "començant a tenir el ritme normal de planificació" que ha de tenir un museu d’aquestes dimensions.
Entre les propostes més destacades cal assenyalar la nova presentació –durant la primavera del 2017– de la col·lecció pròpia d’art Barroc i del Renaixement, el disseny de la qual ja està gairebé enllestit.
"Es tracta d'una col·lecció extraordinària", en opinió del conservador en cap, Juanjo Lahuerta, que viu "a l’ombra de les col·leccions medievals i del modernisme".
Després d’haver culminat la nova presentació de la col·lecció d’art romànic –"el fons més important del món", tal com ha recordat el conseller Santi Vila–, ara és el torn d’aquest altre fons que és un dels grans patrimonis del museu.
Els responsables asseguren que la nova presentació no respondrà a criteris cronològics, ni de gèneres, sinó a "un sistema d’associacions i afinitats, de fils, que tenen a veure amb la pròpia història de l’art".
Picasso i l'art romànic, gran reclam del 2016 al MNAC
L’exposició més destacada de la temporada serà Picasso i l’art romànic, organitzada conjuntament amb el Museu Picasso de París, una mostra que explora les influències entre l’obra de l’artista i l’art d’aquest període, del qual era coneixedor per la seva estada a Gósol (1906) i la visita al propi MNAC (1934).
L’exposició s’organitzarà precisament a les sales d’art romànic del museu, amb el propòsit de buscar possibles afinitats a establir entre l’un i l’altre.
Del nou curs també destaquen l'exposició temporal amb les 19 obres, donades per Antonio Gallardo Ballart, que s’incorporaran a la col·lecció permanent d’art medieval i del Renaixement; la mostra dedicada al pintor renaixentista Luis de Morales, el "Divino Morales", fruit de la col·laboració amb el Museu del Prado i el Museu de Belles Arts de Bilbao; l'exposició amb seu al Museu Cau Ferrat de Sitges organitzada per celebrar el 150 aniversari del naixement de Ramon Casas; o la mostra dedicada a la fotògrafa Marianne Breslauer i el viatge a l'Espanya de 1933, amb una exposició a les sales de la col·lecció permanent. | Aquest any el museu calcula gairebé duplicar el seu pressupost gràcies a les subvencions públiques. L'estrella de la temporada serà l'exposició Picasso i l'art romànic, organitzada amb la col·laboració del Museu Picasso de París. Per al proper any destaca l'exhibició d'una col·lecció privada d'art Barroc i del Renaixement, entre d'altres propostes.
| Summarization |
caBreu_abstractive_1260 | Resumeix aquest text: | Impostos i números.
Avui estarem molt pendent dels pressupostos que es presenten a Madrid i del grau de compliment dels comptes de Cristóbal Montoro amb les infraestructures catalanes.
A Catalunya els comptes ja estan aprovats gràcies als vots de Junts pel Sí i la CUP.
Una de les mesures que es van acordar en paral·lel va ser el nou impost als béns no productius de les empreses per gravar alguns productes, bàsicament de luxe, que es compren a nom de companyies.
El Govern té un lògic afany recaptatori amb aquest impost que persegueix una forma d'elusió fiscal.
Es començarà a recaptar aquest juny i s'amplia a l'art, les joies i les antiguitats.
Ho explica en primícia Roger Tugas.
Vist i llegit
Dia sí i dia també l'unionisme demana que les administracions i mitjans catalans mantinguin una exquisida i asèptica neutralitat en relació al procés.
Però els alts funcionaris de l'Estat no fan pas el mateix.
El darrer cas és el de Juan Claudio de Ramón Jacob-Ernst, secretari primer de l'ambaixada espanyola a Roma, que a més de ser diplomàtic té pretensions intel·lectuals i que ahir escrivia un article de traca i mocador al diari El País, que ens el presentava només com a "assagista".
La tesi era que la política territorial s'havia articulat en el paradigma Ortega-Cambó, que combinava la "conllevancia" orteguiana amb un reconeixement al nacionalisme, al que, segons ell, s'acceptava per evitar mals majors.
Ara això, i també el diàleg, s'han d'acabar: "No necessitem oferir res als sobiranistes; aquest cop, als nacionalistes, ni aigua", proclamava.
De Ramón (aquí el teniu intervenint en un acte de Societat Civil Catalana) té clar que només val arrasar el sobiranisme i carrega contra la tercera via perquè "qualsevol solució que passi per la renovació del llaç feudal amb els nacionalistes posa proa a les roques".
Farà carrera.
Hi ha parelles que semblen eternes.
I també trios que tenen vocació d'eternitzar-se.
És el que, en el millor dels sentits, els passa als escriptors Bru de Sala, Julià de Jòdar i Miquel de Palol.
Aquest Sant Jordi tenen llibre a càrrec de Viena Edicions: Fot-li al procés, el tercer d'una sèrie que va començar amb Fot-li, que som catalans i va seguir amb Fot-li més que encara som catalans!
El llibre és una visió satírica del moment polític que ens ajudarà, segur, a fer més digerible un estiu que es preveu com a mínim tens.
Tal dia com avui de l'any 1870 esclata la Revolta de les Quintes a Gràcia, que aleshores era un municipi veí de Barcelona.
La negativa dels joves a anar al servei militar obligatori van provocar una intervenció dels militars que es va traduir en el bombardeig de la vila.
Els militars van disparar contra la campana de la vila, que va quedar esquerdada però es va convertir en un símbol.
Als voltants de la capital catalana es van donar moltes revoltes d'aquest tipus.
Aquí podeu veure un vídeo de resum de la recreació que se'n fa cada any a Gràcia.
Un 4 d'abril de l'any 1945 naixia a Sabadell Antoni Farrés, que va morir a la mateixa ciutat el 2009.
Sota les sigles del PSUC primer i d'ICV després va ser alcalde de la ciutat, el primer dels ajuntaments democràtics, que precisament recordàvem ahir en l'efemèride de les primeres eleccions.
Va estar-se a la casa de la vila entre 1979 i 1999 i, amb ell, la transformació de la capital vallesana va ser extraordinària.
Farrés, catalanista, antifranquista i referent municipalista de l'esquerra, era també implacable amb la corrupció: el 1995 va fer fora del seu despatx i denunciar un empresari que el volia subornar.
També va ser diputat i en deixar l'alcaldia va seguir vinculat al municipalisme fins que un càncer de pulmó li va segar la vida.
És una icona de l'esquerra de Sabadell.
Aquest documental en glosa la figura.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi | Avui presenten els pressupostos a Madrid i l'unionisme crida a la neutralitat als mitjans catalans. A més, aquest Sant Jordi Bru de Sala, Julià de Jòdar i Miquel de Palol presenten el llibre: Fot-li al procés. L'efemèride del dia és la Revolta de les Quintes de Gràcia de 1870 contra el reclutament dels joves per fer el servei militar. | Summarization |
caBreu_abstractive_151 | Resumeix aquest text: | “Després d’un col·lapse de prop de dos segles, sota l’imperialisme dels Àustries i dels Borbons, per la República ha ressorgit el Parlament de Catalunya.
Els noms il·lustres de la vida nacional del nostre poble vénen ara, amb força, a la meva memòria.”
Són les paraules que va pronunciar Lluís Companys al Parlament el 13 de desembre de 1932, recollides en l’exposició inaugurada ahir a la tarda.
Coincidint amb el 75è aniversari de l’afusellament del que va ser president de la Generalitat, la Direcció d’Estudis Parlamentaris ha preparat aquesta mostra al vestíbul del Parlament, que recull una selecció dels documents que es conserven a la biblioteca i a l’arxiu del Parlament.
Són documents habitualment no visibles, que, en bona part, provenen del fons Josep Fornas (exdiputat al Parlament a l’inici dels vuitanta i home de confiança del president Tarradellas).
A través de diaris i revistes satíriques de l’època, fotografies, llibres i caricatures, entre altres materials, la mostra se centra en la trajectòria política de Companys als anys trenta, que és quan adquireix el màxim protagonisme polític: la reorganització de les esquerres fins a la fundació d’ERC, les eleccions municipals de 1931 i la proclamació de la República; la tramitació i aprovació de l’Estatut de Núria (i la corresponent passada de raspall a Madrid); la posada en marxa del Parlament, que tindria en Companys el seu primer president; la seva marxa a Madrid per ser ministre de Marina, el retorn per esdevenir president de la Generalitat, els Fets d’Octubre amb el seu empresonament i posterior retorn triomfal i, finalment, la guerra.
L’exposició s’entreté en un fet oblidat: Companys va ser el primer president del Parlament durant la República.
Hi ha profusió de curiositats de com es va obrir aquell primer Parlament, com ara la celeritat amb què es van haver de fer les obres per adequar l’edifici, fins aleshores ocupat, només en part, pel Museu Nacional d’Art, i els petits entrebancs que hi va haver, com una inoportuna vaga d’ebenistes.
Del desembre de 1932 al juny de 1933, Companys va ser el president de la cambra, i, tal com testifica la documentació que s’exhibeix, va engegar, entre altres coses, la tramitació de la llei de contractes de conreus.
Com a singularitat, es pot veure una fotografia a la premsa de l’hemicicle del Parlament en forma de rectangle (com el britànic), que és com va ser a l’inici.
Encara en l’etapa republicana, es va canviar a la forma d’hemicicle actual.
L’acte d’inauguració d’ahir va tenir un simbolisme marcat, tenint en compte el context actual, amb les amenaces que llança el govern espanyol de suspensió del Parlament i l’autonomia catalana.
La presència de la nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el seu breu discurs de tancament de l’acte hi van afegir encara contingut.
“Amb l’afusellament de Companys, el franquisme no pretenia assassinar només una persona, sinó que volien assassinar tot el que ell representava, volien derrocar les institucions catalanes”, va afirmar.
Forcadell va lamentar que l’Estat espanyol encara no hagi anul·lat el judici a Companys ni hagi demanat perdó pel seu afusellament.
“75 anys després som aquí, amb els anhels de llibertat i la voluntat d’autogovern més vius que mai”, va recalcar.
La presidenta de la cambra va reivindicar el paper que va encarnar Companys d’“unió de la Catalunya social i la nacional”, i va subratllar la importància dels historiadors a l’hora de situar la seva figura política, davant dels intents de “caricaturitzar-lo” o fer-ne “una comparació superficial i interessada amb l’actualitat”.
Es referia així a les comparacions recurrents que fa l’unionisme de la resolució independentista aprovada pel Parlament amb la declaració de l’Estat català que va fer Companys el 6 d’Octubre de 1934.
L’exposició també reflecteix aquest moment, amb el reportatge gràfic d’una revista de l’època que ensenya com vivien Companys i els seus consellers en el temps del seu captiveri en una presó espanyola.
Una exposició d’allò més recomanable per a qui frivolitza amb la reacció de l’Estat amb els Fets d’Octubre.
Article d’Anna Ballbona publicat originalment al Punt Avui | El Parlament ha recordat la figura de Lluís Companys quan es compleixen 75 anys del seu afusellament. A partir d'una selecció de documents dels anys 30 s'exhibeixen moments clau de la seva trajectòria, entre els quals la represa al 1932 de la tradició parlamentària a Catalunya amb la constitució del Parlament i l’elecció de Companys com el seu primer president. | Summarization |
caBreu_abstractive_2263 | Resumeix aquest text: | El balanç de l'activitat als col·legis electoral d'aquest 1-O a l'Alt Empordà és molt positiva, segons han destacat des de l'ANC malgrat les dificultats tècniques i l'actuació policial a alguns indrets.
Dels 114 punts de votació que hi havia a tota la comarca, només 2 han hagut de tancar forçosament.
Es tracta de Garrigàs, on hi ha hagut una càrrega policial a primera hora del matí causant tres ferits lleus, i a Sant Miquel de Fluvià on la policia espanyola també s'ha endut les urnes sense exercir la violència.
Als 112 punts de votació restants ho han pogut fer amb normalitat i, en el cas d'una part dels pobles, s'ha interromput voluntàriament l'activitat abans d'hora per protegir les urnes i evitar que se les enduguessin els cossos de seguretat.
L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha destacat la resposta "massiva" de tots els ciutadans que, malgrat la por a que arribés la policia, s'han concentrat als punts de votació per garantir el dret a vot.
"S'ha votat massivament, cívicament i pacíficament" en una jornada històrica.
Ho ha dit davant més d'un miler de persones concentrades a la plaça de l'institut Ramon Muntaner, mentre encara es feia el recompte dels vots i amb un públic cridant 'hem votat'.
Mentre els membres de la mesa estaven fent el recompte de vots a l'institut Ramon Muntaner, amb la presència de dos observadors internacionals, a l'exterior es vivia un final de jornada en un ambient festiu.
El públic ha cantat 'Els Segadors' i ha cridat lemes com ara 'els carrers seran sempre nostres' i 'hem votat, hem votat'.
L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha agraït els esforços dels ciutadans per fer possible aquest "dia històric", elogiant sobretot la feina dels voluntaris, membres de la mesa i les persones concentrades que han ocupat alguns col·legis -8 de 21- a la nit per evitar que els cossos policials el tanquessin.
I ha admès que, malgrat la ciutat "no ser una plaça fàcil", la participació ha estat massiva.
Felip s'ha referit a l'angoixa que els ha causat a tots veure les imatges de la càrrega que hi ha hagut per part de la Guàrdia Civil a Garrigàs i les notícies que els arribaven a la tarda d'altres incidents, com ara a Siurana –amb una altra càrrega policial- o amb indrets on hi ha hagut moments de tensió.
És el cas d'Agullana, on els bombers han barrat el pas a la policia per evitar que entressin al punt de votació.
Malgrat tot, la resposta ciutadana ha estat ferma.
"Ningú s'ha mogut, al contrari; la gent estava disposada a resistir contra aquells homes de negre amb casc que recorrien la comarca", ha reblat.
A la tarda, es temia que la policia també actués en alguns col·legis de la capital.
És per això que s'ha optat per deixar-ne tres d'oberts (del total de 21) i centralitzar-ho tot a l'institut Ramon Muntaner on s'ha celebrat el final de la jornada.
"La independència, més a prop"
L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha destacat que el que ha succeït avui suposa un abans i un després per Catalunya i que creu que "la independència està a un pas".
El portaveu de l'ANC de la ciutat, Lluís Benejam, s'ha referit també a la resposta ciutadana.
Ha afirmat que, davant la "brutalitat de les càrregues", la gent ha respost encara amb mes contundència anant a votar i mobilitzant-se.
A tall d'exemple, ha citat el cas de Borrassà on ha participat el 94% de les persones del cens -507 d'un total de 537-.
Una dada que els concentrats han rebut amb forts aplaudiments.
Finalment, han cridat a mobilitzar-se en els pròxims dies, tot defensant la vaga general per al 3 d'octubre.
També han convocat una cassolada a les deu d'aquesta nit. | Marta Felip, alcaldessa de Figueres, ha posat de relleu l'actitud dels ciutadans que ha garantit que no s'hagin produït incidents greus durant la jornada electoral. Només han hagut de tancar 2 dels 114 punts de votació repartits per la comarca. D'altra banda, en alguns pobles han hagut d'interrompre les votacions per resguardar les urnes dels cossos policials. | Summarization |
caBreu_abstractive_860 | Resumeix aquest text: | Investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han presentat els seus avenços per afinar en la preselecció de pacients per a teràpies cada vegada més personalitzades en el congrés anual de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO).
Una preselecció més precisa dels pacients que seran inclosos als assajos clínics ofereix més beneficis i possibilita l’accés a teràpies més personalitzades.
El congrés, que té lloc a la ciutat alemanya de Munic entre el 19 i el 23 d’octubre i és la cita de referència en oncologia a Europa, és presidit pel doctor Josep Tabernero, que és el director de VHIO.
Com més s’avança en la recerca sobre el càncer, més clara es veu la necessitat de la personalització dels tractaments.
No hi ha dos pacients que siguin iguals i, per tant, tampoc dos càncers iguals.
Per això, desenvolupar noves tècniques predictives que permetin seleccionar millor els pacients que es beneficiaran de més d’un tipus determinat de tractament és una de les prioritats en la lluita contra el càncer.
Aquí s’emmarca el treball de la doctora María Vieito, investigadora d’assajos fase I del Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs de VHIO, i al seu torn de la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) La Caixa.
Ambdós, unitat i grup d’investigació, estan liderats per la doctora Elena Garralda, investigadora principal d’aquest grup de recerca i directora de la UITM.L’equip ha revisat les dades clíniques de 145 pacients amb tumors cerebrals del tipus no glioblastoma avaluats entre el 2014 i el 2017 des del Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs de VHIO.
‘Hem vist que, encara que aquests tumors són poc freqüents, l’alta prevalença de mutacions considerades diana de tractament personalitzat en comparació amb el tumor cerebral glioblastoma, així com la probabilitat més baixa de mort primerenca, converteixen aquests pacients en ferms candidats per a la preselecció molecular i inclusió als assajos clínics de fase I’, assenyala la doctora Vieito.
Aquest treball és fruit de la col·laboració i recerca translacional entre diversos grups de VHIO, entre els quals hi ha el grup Oncology Data Science (ODysSey), liderat pel doctor Rodrigo Dienstmann.
Per la seva banda, la doctora Cinta Hierro, investigadora de la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) La Caixa, presenta en aquest congrés un nou índex de pronòstic per a pacients inclosos en assajos de fase I amb immunoteràpia, estudi liderat per la doctora Elena Garralda.
Amb l’objectiu de millorar la selecció de pacients que es beneficiaran o no dels assajos clínics precoços amb immunoteràpia s’ha dissenyat un nou índex anomenat Immuno-Oncology Prognostic Index (VIO), que inclou variables clíniques i de laboratori que es relacionen amb la supervivència global dels pacients.
‘Aquesta nova eina ens ajudarà a prioritzar el reclutament de pacients en assajos precoços amb immunoteràpia i, en aquells casos amb pronòstic desfavorable segons l’índex VIO, indicar tractaments alternatius’, subratlla la doctora Hierro.
Avaluació de nous tractaments en càncer ginecològic
Gran part de les comunicacions que tenen lloc a ESMO i una de les novetats més esperades són els nous tractaments i la seva eficàcia per combatre els diferents tipus de càncer.
La doctra Ana Oaknin, investigadora principal del Grup de Neoplàsies Ginecològiques de VHIO, ha participat en diferents treballs que avaluaven l’eficàcia de noves opcions terapèutiques.
Els anticossos anti PD-1 i PD-L1 s’han postulat com la gran promesa en l’àmbit de la immunoteràpia contra el càncer.
Cada vegada són més els assajos clínics amb anticossos monoclonals davant aquestes dianes que es duen a terme, amb resultats que, encara que es troben lluny de constituir una teràpia definitiva, són esperançadors en l’avenç del tractament d’aquesta malaltia.
És el cas per exemple del TSR-042.
Es tracta d’un anticòs monoclonal humanitzat que actua bloquejant de manera efectiva la interacció dels lligands PD-1 i PD-L1. | Investigadors de l'Institut d'Oncologia de Vall d'Hebron (VHIO) han presentat en el Congrés Europeu d'Oncologia Mèdica un índex de pronòstic per a pacients inclosos en assajos de fase I amb immunoteràpia. Això suposa un avanç en la lluita contra el càncer, ja que permetrà seleccionar quines teràpies són les més eficaces per als pacients.
| Summarization |
caBreu_abstractive_30 | Resumeix aquest text: | És un moment crític per a la legislatura i Pere Aragonès formularà avui la seva proposta en una conferència.
La pronunciarà en un espai solemne i volgudament multitudinari, la sala oval del MNAC, amb el propòsit d’encapçalar des de la presidència de la Generalitat la sortida de la crisi que viu la majoria del 52% i el moviment independentista, i alhora de travar acords en qüestions com ara la defensa de la llengua, segons que diu el gabinet presidencial.
Aragonès i el seu equip han volgut revestir el primer aniversari de les eleccions amb una curosa escenificació per a projectar una idea: la voluntat de prendre la iniciativa.
Però no és pas el primer president que recorre a aquest format cercant el mateix objectiu, sinó que Aragonès continua allò que ja s’ha convertit gairebé en una tradició.
El 24 de novembre de 2014, Artur Mas va formular la seva proposta per a després del 9-N en una altra conferència de gran format a l’auditori del Fòrum de Barcelona: va proposar de convocar unes eleccions plebiscitàries amb una llista conjunta dels partits independentistes i amb membres de la societat civil.
Hi va assistir Oriol Junqueras, que no va aplaudir quan el president va acabar el discurs i, uns dies més tard, el 2 de desembre, el líder d’ERC va respondre a Mas amb una altra conferència al Palau de Congressos de Catalunya, on va remarcar que no era partidari d’una llista unitària, sinó de formar diverses candidatures independentistes amb diferències ideològiques, però amb elements acordats per a la unitat d’acció.
Quim Torra va pronunciar una altra conferència el 2018, al Teatre Nacional de Catalunya, on va exposar l’activació d’un Fòrum Cívic, Social i Constituent per a promoure el debat constituent a Catalunya.
Una iniciativa que no va agafar l’embranzida que Torra perseguia.
Aragonès ha concebut aquest 2022 com l’any clau per a aconseguir algun fruit de la taula de diàleg.
Però sembla complicat que pugui arribar al 2023 amb aquest trumfo encara viu, si no és que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, fa un tomb inesperat.
Ara per ara, ha supeditat la convocatòria de la taula als seus interessos conjunturals, i la tercera reunió continua sense data.
Sánchez va assegurar que la taula es reuniria almenys dues vegades l’any, però l’última notícia de la Moncloa és que no es tornarà a convocar fins que no hi hagi acords a tancar-hi.
Una condició que Aragonès comparteix, després de dues reunions que no van passar de contactes inicials i en què ni tan sols es va acordar la metodologia de treball.
Però Aragonès té més pressa.
Per a mantenir viva la taula necessita que es reuneixi i, sobretot, que s’hi aconsegueixin avenços, per petits que siguin.
I, per tant, ha de poder exercir més capacitat de pressió sobre la Moncloa.
Una vegada exhaurits els límits dels acords al congrés espanyol, sobretot després de l’aprovació del darrer pressupost de Sánchez i de l’allunyament per la reforma laboral, Aragonès pretén enfortir la part catalana intentant recuperar la unitat perduda.
De fet, el president de la Generalitat ha fet una ronda de converses amb els partits i les entitats independentistes amb aquest propòsit.
Però les reunions han servit per a constatar la distància a què es troben els tres partits, i també de l’ANC amb el govern.
La crisi oberta per la pèrdua de l’escó de Pau Juvillà al parlament ha complicat encara més l’objectiu de refer la unitat d’acció independentista, que no té cap pla alternatiu de consens a la taula de diàleg que defensa Aragonès.
I tot això amb la CUP com més va més allunyada d’ERC i de Junts al parlament, amb els comuns situats com a soci preferent i amb els sotracs cíclics d’ERC i JxCat, malgrat compartir govern, amb la taula de diàleg com a font de tensions constant.
Això sí, el president de la Generalitat arriba al primer aniversari del 14-F amb un pressupost aprovat dins el termini i en la forma escaient.
Mentrestant, a Madrid, ERC ja ha manifestat la voluntat de continuar-se entenent amb el PSOE i Unides Podem.
Aragonès no farà balanç del seu primer any al govern, perquè no serà fins al maig quan arribarà l’aniversari.
Tampoc no s’espera que faci un gran tomb, però sí que concreti més la seva proposta per a una legislatura que continua encallada pels efectes de la repressió amb què l’estat espanyol va reaccionar al procés i la incapacitat de l’independentisme de refer-se i avançar, malgrat haver superat el 50% dels vots. | Un any després del 14-F, i tot i haver aconseguit la majoria del 52%, la unitat independentista continua dividida i encallada. Pere Aragonès, el president de la Generalitat, donarà avui una conferència al MNAC amb l'objectiu de prendre iniciativa i avançar. Amb tot, és complicat que s'arribi a alguna solució perquè també és difícil negociar amb el president del Govern. | Summarization |
caBreu_abstractive_2353 | Resumeix aquest text: | El temporal de llevant que afecta Catalunya des d'ahir ha deixat importants afectacions a les comarques gironines, sobretot a la Selva i a l'Alt Empordà, on encara plou.
Baixos inundats, carreteres tallades i arbres caiguts són algunes de les conseqüències de les intenses tempestes d'aquesta matinada a la demarcació.
A la Castelló d'Empúries s'han inundat algunes plantes baixes i garatges i els seus propietaris asseguren que en vint anys no havien vist res semblant.
A Llançà també s'ha inundat la zona del Sant Carles amb vehicles afectats i a l'Escala el temporal aixeca onades de grans dimensions que alguns aprofiten per fer surf.
A la Selva, algunes cases s'han quedat sense llum i a Riells i Viabrea, diversos arbres envaeixen els carrers.
Importants afectacions a les comarques gironines per temporal de llevant que afecta Catalunya des d'ahir i que ha provocat fortes tempestes i pluges aquesta matinada.
L'aigua que ha caigut i que continua caient, tot i que amb menys intensitat, ha deixat baixos inundats a municipis com Castelló d'Empúries, diverses carreteres tallades i arbres caiguts.
A la urbanització de Castelló Nou, els Bombers han estat traient aigua aquest matí i alguns veïns com en Jesús González explicava que en 25 anys que fa que viu aquí no havia vist mai res semblant.
L'aigua ha inundat els carrers i ha entrat en baixos i garatges que estan per sota del nivell del vial provocant importants destrosses.
A Llançà, s'han suspès les classes i l'aigua ha anegat la urbanització de Sant Carles deixant diversos vehicles atrapats.
També s'ha hagut de tallar l'N-260, inicialment en dos punts, i continua tallada al tram que va des d'aquesta urbanització en direcció Colera i Portbou.
El fort vent també ha provocat onades de grans dimensions a l'Escala, que algunes persones han aprofitat per fer surf.
També ha inundat el pati de l'escola Escolapi i ha obligat a tallar a la circulació un tram de l'avinguda Ave Maria per l'acumulació d'aigua.
A Figueres, continua tancada des d'ahir la carretera del Far des de la Ronda Sud, l'avinguda Rec Susana, el camí de Palol i el carrer Torras i Bages.
A la urbanització de les Forques de Vilafant el temporal també ha deixat nombrosos arbres trencats i ha provocat desperfectes en algunes línies elèctriques.
Les pluges també han inundat camps a tota la comarca de l'Alt Empordà i ha obligat a tallar diverses carreteres com la C-252 i la GIV-6024 a Vilabertran, la GIV-6212 a Fortià, la GIV-6216 a Sant Pere Pescador, la GIV-6301 a l'Armentera, la GIV-6322 a Albons o la GIV-6321 a Bellcaire d'Empordà.
Afectacions a la Selva
Les afectacions també són importants a la comarca de la Selva, on algunes cases s'han quedat sense llum per la caiguda de pals de línies elèctriques.
Es calcula que a hores d'ara hi ha uns 30.000 abonats sense llum a tota la demarcació.
A Riells i Viabrea, diversos carrers han quedat tapats per fulles i arbres caiguts.
El municipi ha decidit anul·lar les classes a la llar d'infants, l'escola i l'institut, així com també s'ha tancat el Centre Cultural.
A hores d'ara, continua tallada la Gi-552 en aquest municipi.
També s'ha hagut de tallar per esllavissades la GIV-5264 a Setcases (Ripollès) i es dona pas alternatiu a la N-260 a Campdevànol.
La GI-552 a Sant Feliu de Buixalleu també està tallada.
Suspensió de classes a tres municipis
Davant dels efectes de la llevantada a l'Alt Empordà i la previsió de pluges en les pròximes hores, s'han suspès les classes a Roses, Llançà i Sant Pere Pescador i s'han cancel·lat les línies de transport escolar d'aquestes destinacions.
En el cas de Castelló i Empuriabrava, els busos escolars tampoc han circulat pels problemes amb les carreteres.
Al Ripollès també hi ha hagut afectació però amb menor mesura.
Segons informa el Consell Comarcal, a dos quarts de set del matí, s'havia decidit suspendre el transport escolar a totes les línies per la intensitat del temporal i els efectes a la xarxa viària.
Però amb el pas de les hores i veient l'evolució de les carreteres, s'han activat progressivament totes les expedicions a partir d'un quart de vuit del matí amb l'excepció de la línia R1 (Setcases-Camprodon) que havia quedat afectada per una esllavissada a la GIV-5264.
A dos quarts de nou, s'ha reobert el trànsit d'aquesta via i s'ha activat el transport a aquest punt.
D'aquesta manera, el servei comarcal de transport escolar s'ha fet en la seva totalitat però amb uns horaris aproximats.
En alguns casos, a més, s'han fet expedicions compartides d'alumnes de secundària amb primària.
En total, el servei ha transportat 400 estudiants al Ripollès. | Les pluges de la llevantada que afecta Catalunya des d'ahir no han cessat a la Selva i a l'Alt Empordà. Baixos, garatges i patis inundats, cases sense llum, arbres caiguts, esllavissades, vehicles atrapats, carreteres tallades i classes suspeses, entre d'altres, són algunes de les afectacions que estan patint aquestes comarques gironines a causa de les tempestes. | Summarization |
caBreu_abstractive_2578 | Resumeix aquest text: | La Unió Europea amenaça amb prendre "mesures coercitives" contra els refugiats que demostrin una "manca de cooperació" i, "com a últim recurs", "detenir-los pel període màxim necessari per completar els procediments" de demanda de relocalització, d'asil o de retorn al país d'origen.
Així ho estipulen les conclusions de la reunió dels ministres de l'Interior dels 28 que s'ha celebrat aquest dilluns a Brussel·les, i que també aposten per augmentar "substancialment" el retorn dels immigrants econòmics que no necessitin protecció internacional i estudiar la creació de "centres de processament" fora de Grècia i Itàlia.
Els 28 es queixen que els refugiats rebutgen registrar-se a la seva arribada a la Unió Europea, i que en alguns casos "no volen donar les seves empremtes dactilars", segons ha explicat el responsable d'Immigració i Asil de la presidència de torn de Luxemburg, Jean Asselborn.
La UE lamenta que el procés d'acollida i distribució dels refugiats va massa lent –fins ara només han començat a rebre refugiats cinc estats, entre ells Espanya- i demana que s'agilitzin els tràmits als centres d'arribada instal·lats a Grècia i Itàlia.
"Itàlia i Grècia acceleraran substancialment els passos preparatoris necessaris per a la relocalització", diuen les conclusions del consell, que també indiquen que els estats membres han de comunicar "preferiblement abans del 16 de novembre" les seves "capacitats" per acollir refugiats.
Espanya, de moment, s'ha ofert a acollir-ne només 50, dels quals 12 van arribar diumenge.
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha dit que "en els propers dies" en podrien arribar més, perquè Madrid "manté el seu compromís" de la xifra de 50.
"Però només som cinc països", ha lamentat Fernández Díaz.
La UE, en dos anys, ha de redistribuir-se un total de 160.000 persones i per ara només ho ha fet amb 147.
"Per superar la possible manca de cooperació dels refugiats quan arriben a la UE, i tot respectant els drets fonamentals", asseguren les conclusions de la reunió, els estats membres poden "utilitzar les possibilitats que permet la llei europea".
I enumera que els refugiats han de demanar asil a "les fronteres o les zones de trànsit", que s'han d'accelerar els procediments per discernir si una persona està sota amenaça al seu país o és un immigrant econòmic, que cal "no admetre les peticions següents" dels individus que siguin descartats i posar en marxa "mesures coercitives", inclosa una possible "detenció" si es neguen a cooperar.
Tot i això, el ministre luxemburguès Jean Asselborn, ha advertit que no es tracta d'un arrest sinó que "la gent no pot marxar".
"Durant el procés hi ha d'haver algun tipus de monitorització dels moviments de la gent que vol protecció", ha dit durant una roda de premsa a Brussel·les.
El comissari de Migració, Dimitris Avramopoulos, ha dit que la seva idea no és "obrir centres de detenció, sinó centres de processament", on els demandants d'asil donin les seves dades, expliquin d'on provenen i ofereixin les empremtes dactilars.
Des d'allà, serien redistribuïts als països de la UE.
Els ministres dels 28 han advertit que els refugiats, però, no poden escollir el seu destí.
"No hi ha llibertat per escollir el país de destí, la UE ha de poder redistribuir d'acord amb el concepte humanitari", ha dit Asselborn.
Set eritreus van negar-se aquest cap de setmana a viatjar a Espanya.
Asselborn ha indicat que els centres de processament servirien per completar els 'hotspots' que s'estan creant a Grècia i Itàlia, i que estan desbordats.
"Se'ns acaba el temps, alguns estats membres no podran aguantar la pressió gaire més", ha dit el luxemburguès, recordant que a illes com Lesbos arriben cada dia 10.000 refugiats, i que molts no poden ser processats.
"No podem esperar que un sol país, en particular Grècia, gestioni tot això", ha dit el ministre, que ha apostat per "compartir les tasques" a través d'aquests centres de processament que s'instal·larien "dins i fora de la UE" en les zones de ruta que segueixen els refugiats. | Els ministres d'Interior de la UE han acordat prendre mesures coercitives contra els refugiats que no cooperin durant els procediments de relocalització, asil o tornada als seus països. També han discutit sobre la importància de retornar els immigrants econòmics i la creació de centres de processament per ajudar a Grècia i Itàlia. | Summarization |
caBreu_abstractive_862 | Resumeix aquest text: | El responsable de l’àrea econòmica i jurídica de CDC, Francesc Xavier Sànchez, ha sortit ‘tranquil i satisfet’ de declarar davant el jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata pel ‘cas 3%’.
Sànchez ha assegurat que no gestionava les donacions al partit, que no eren la seva ‘responsabilitat’ i que se n’encarregava el tresorer, Andreu Viloca (també investigat a la causa).
‘Ho portava l’administrador del partit, que crec que ho ha fet de manera impecable’, ha manifestat.
Sànchez diu que la seva funció era d’assessoria jurídica i de comunicació i que només sabia ‘els números generals’ del partit.
Segons que ha explicat, el jutge s’ha interessat molt per l’estructura general de Convergència i pel repartiment de funcions.
Segons fonts presents a la declaració citades per l’ACN, ha negat haver intercedit a favor d’empresaris per aconseguir adjudicacions i afirma que, en el cas de Josep Manel Bassols, l’empresari el va anar a trobar perquè ‘tenia un interès polític’ i volia també un càrrec per a la seva dona.
Avui han passat per l’Audiència espanyola tres responsables de l’àrea econòmica del partit: l’exresponsable econòmic i jurídic de CDC, Francesc Xavier Sànchez Vera, la que fou cap econòmica financera de CDC, Anna Dolors Benítez Bueno i Carles del Pozo Cerdà, gerent i coordinador de l’àrea econòmica de CDC.
Fonts jurídiques citades per l’ACN apunten que tots tres han negat que els diners de les donacions anessin a parar a Convergència i han remarcat que, legalment i a diferència dels partits, les fundacions no han de mantenir un control sobre les donacions.
En canvi, les acusacions sospiten que els diners de les donacions acabaven a Convergència, ja que l’estructura financera estava formada pels mateixos òrgans al partit que a les fundacions.
Segons aquestes fonts, no hi havia cap mena de ‘control o filtre’ de la procedència dels diners que arribaven a les fundacions en forma de donació.
En canvi, Convergència girava mensualment factures a les fundacions amb càrrecs molt genèrics com ‘Serveis’, sense cap control més.
Durant la declaració, la que fou cap econòmica financera del partit, Anna Dolors Benítez, ha declarat que era una pràctica que s’anava fent des del 1996 i que quan va arribar ja s’ho troba.
Ha apuntat que el responsable d’omplir aquests conceptes era l’exgerent Germà Goldó.
Fonts jurídiques apunten que les declaracions de tots tres han servit per ‘realçar l’activitat i la responsabilitat’ de l’extresorer Daniel Osàcar i l’exgerent Germà Gordó.
L’advocada de la CUP (que exerceix l’acusació popular), Montserrat Vinyets, ha dit que aquesta manca de control dificulta el fet de saber si els diners de les donacions provenien d’empreses que estaven immerses en processos de licitació.
Segons Vinyets, és ‘estrany’ que no hi hagués cap tipus de monitoratge de qui feia la donació.
‘No ens podem quedar amb el compliment formal de la llei, cal valorar si hi ha traçabilitat entre donacions, fundacions i processos d’adjudicació d’obra pública’, ha manifestat a les portes de l’Audiència espanyola.
Dues setmanes de declaracions
El magistrat de l’Audiència espanyola José de la Mata va assumir la causa que fins ara instruïa el jutge d’instrucció número 1 del Vendrell i aquestes citacions són les primeres diligències que practica.
D’altres investigats en aquest cas ja han declarat davant el jutge del Vendrell però, els vint-i-tres citats ara a l’Audiència espanyola declararan per primer cop en seu judicial i encara no han estat informats dels delictes pels quals estan investigats.
La causa està oberta per delictes de prevaricació, suborn, alteració de preus en concursos i subhastes públiques, malversació de fons públics, frau contra l’administració, blanqueig de capitals, finançament il·legal de partit polític, falsedat en documents mercantils i tràfic d’influències.
S’investiguen un total de 24 concursos que van sortir a licitació per un total de 218 milions d’euros i que, finalment, es van adjudicar per 175 milions d’euros.
L’Audiència espanyola investiga quina part d’aquests diners haurien anat a parar a CDC. | Sánchez, responsable de l'àrea econòmica i jurídica de CDC, ha declarat pel "cas 3%" assegurant que la gestió de les donacions la portava Viloca. Membres del partit també han declarat, negant que els diners de les donacions es destinessin a Convergència. Les acusacions troben sospitós, però, que els òrgans de l'estructura financera siguin els mateixos al partit i a les fundacions. | Summarization |
caBreu_abstractive_376 | Resumeix aquest text: | El pressupost que el govern espanyol va presentar ahir al congrés espanyol no convenç de cap manera els partits del país.
Cristóbal Montoro, ministre espanyol d’Hisenda, va assegurar que l’economia espanyola continuaria creixent el 2016 gràcies als nous comptes, però no és un parer que comparteixin els diputats de Compromís, CDC, UDC, ERC, el PSC o ICV-EUiA.
Tots coincideixen a dir que és perjudicial per a l’economia del país i el consideren ‘electoralista’.
La portaveu del govern català, Neus Munté, el troba ‘decebedor’ i un ‘frau’, per la manca d’inversió i per la reducció d’ingressos finalistes.
Munté va explicar que l’executiu havia fet una valoració dels comptes espanyols, que presentaven ‘carències importants’ i que eren ‘centralitzadors i antisocials’.
S’ha referit especialment a la inversió de l’estat espanyol a Catalunya, situada en un 10,7%, ‘ben lluny del 19,8%, que és el pes català al PIB espanyol, o del 16%, el percentatge de la població catalana a Espanya’.
El diputat de CDC al congrés espanyol, Pere Macias, també ha criticat els comptes i ha dit que eren ‘electoralistes’ i que s’havien presentat per a no ser executats, atès que no se sabia qui governaria el 2016.
En una línia similar, el diputat d’ERC Joan Tardà considera un ‘exercici de cinisme extraordinari’ el fet que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, pensi que el pressupost per al 2016 és ‘generós’ amb Catalunya.
En declaracions posteriors a la presentació dels comptes Tardà va assegurar que un ciutadà de Castellà i Lleó rebria l’any que ve 560 euros, mentre que un català en rebria 160 i prou.
UDC considera el pressupost ‘deslleial, injust i insolidari’ amb Catalunya
El portaveu adjunt d’UDC al congrés, Josep Sánchez Llibre, va ser especialment crític amb el pressupost.
Va assegurar que era de ‘baixa intensitat i qualitat democràtica’ i el va definir de ‘triomfalista, electoralista i propagandista’.
‘És molt deslleials, injust i insolidari amb Catalunya’, va subratllar.
I va afegir que també era ‘obsessivament recentralitzador’ i que maltractava els catalans.
Segons Sánchez Llibre, els comptes no preveuen ‘bases sòlides’ per al creixement ni per a originar llocs de treball i tenen una ‘absoluta manca’ d’ànima social.
Coscubiela el jutja antisocial
El portaveu d’ICV-EUiA al congrés, Joan Coscubiela, va definir el pressupost per ‘el més fals de la història’.
Des de la tribuna de la cambra baixa, Coscubiela va acusar Cristóbal Montoro ‘d’enganyar’ els ciutadans amb uns comptes ‘que no es podien complir’, especialment sobre la reducció del dèficit de les comunitats autònomes.
També el va trobar ‘antisocial’, amb retallades en polítiques actives d’ocupació i dependència.
Segons l’Esquerra Plural, el ‘neoliberalisme’ del PP ha incrementat les desigualtats i ha causat que l’ocupació sigui més precària.
El PSC veu que els comptes són propaganda electoral
El diputat del PSC i portaveu adjunt del grup socialista al congrés, Francesc Vallès, va afirmar que el pressupost que havia presentat el ministre Montoro era ‘propaganda electoral pura’.
‘Només hi faltava la musiqueta de fons dels mítings del PP’, va comentar.
Vallès també va lamentar que Montoro no hagués fet cap referència a Catalunya en una hora i mitja d’intervenció i va opinar que havia estat la gran oblidada com ho havien estat els ciutadans que més patien.
‘En definitiva aquests pressupostos són paper mullat perquè el PP no guanyarà les eleccions ni tornarà a governar’, va concloure.
Compromís veu el pressupost ‘electoralista i previsible’
El diputat de Compromís-Equo al congrés espanyol, Joan Baldoví, creu que el pressupost és ‘com els quatre anteriors’, és a dir, ‘electoralista, previsible i avorrit’.
Segons el diputat, el ministre va fer una presentació ‘desordenada’ dels comptes i va exposar ‘el menú del dia’ de les retallades i l’interès electoral del PP.
A més, també va criticar el govern perquè continuava mentint i maltractant els valencians amb anuncis continuats que s’acabaria la discriminació en relació amb les inversions territorialitzades.
Va dir que no havia acabat, sinó que, cinc anys després, continuava augmentant. | El pressupost presentat per al 2016 per Montoro, el ministre espanyol d'Hisenda, està sent durament criticat per la resta de partits. El consideren electoralista, totalment inadequat per assolir un creixement econòmic i per generar llocs de treball i una estafa. A més, el govern català considera que els comptes són molt injustos per a Catalunya. | Summarization |
caBreu_abstractive_416 | Resumeix aquest text: | El ministre de Foment espanyol en funcions, José Luis Ábalos, ha dit que el capità del vaixell Open Arms, Marc Reig, ‘no té capacitat jurídica’ per demanar asil per als 31 menors salvats al Mediterrani, com va fer ahir davant de l’ambaixada espanyola a Malta.
‘El capità del vaixell no té aquesta capacitat ni aquesta potestat, no li correspon poder exercir aquesta funció, entenc que per a continuar mantenint viva la qüestió pot ser un argument, però no té aquesta capacitat jurídica’, ha assegurat Ábalos a Telecinco.
El ministre espanyol ha aclarit que l’Open Arms no ha demanat dirigir-se a un port espanyol i ha opinat que les últimes accions del vaixell humanitari ‘són per pressionar al govern d’Itàlia perquè compleixi aquesta labor humanitària’.
‘A nosaltres no ens ha demanat cap port per desembarcar, no ens havia compromès al govern espanyol fins ara’, ha insistit Ábalos, qui ha recordat que el vaixell ‘té bandera espanyola’ i que ha practicat rescats encara que ‘no tenia despatx per a això’.
Ábalos s’ha queixat ‘que es comprometi la reputació d’Espanya’ en matèria de salvament i ha dit que és ‘un país compromès’ amb els valors de la solidaritat i ha tret pit dels 806 rescats de persones que s’han realitzat aquest mes d’agost i els més de 50.000 l’any passat.
Concentració a Barcelona per a exigir al govern espanyol i la UE una resposta per als salvats a la Mediterrània
‘Ens irrita profundament i ens desagrada veure la situació tan inhumana que estan vivint aquests refugiats o migrants salvats en el mar, però cal dimensionar el problema perquè aquesta acció puntual no és el problema, sinó els corrents migratoris importants’, ha asseverat.
D’altra banda, ha dit que ‘el dret del mar, el dret internacional exigeix que un salvament es practiqui en el primer port pròxim i segur, i sens dubte li correspon a Itàlia i si hagués estat a Espanya, ho faríem’.
‘Hi ha una realitat aquí que és la que cal abordar realment i tenir al cap que darrere d’un salvament hi ha una realitat més complexa i no recordar-nos d’aquest drama quan es produeixen aquestes situacions’, ha conclòs.
També ha parlat de la situació la ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero.
Sosté que el “més assenyat” és que el vaixell es dirigeixi al port més pròxim, que és a l’illa italiana de Lampedusa, i que allà s’atengui els immigrants que estan a bord.
En declaracions als periodistes, ha dit que les imatges dels 151 migrants salvats per l’Open Arms ‘commouen.’
Les paraules d’Ábalos ja han estat respostes pel coordinador legal de l’Open Arms, Jaime Rodrigo de Larrucea.
Ha insistit que Espanya té l’obligació legal de tramitar l’asil que el capità del vaixell ha sol·licitat a l’ambaixada espanyola a Malta per als 31 menors no acompanyats salvats al Mediterrani.
‘L’article 176 de Llei de Navegació Marítima del 2014 indica que el capità és el representant de l’estat a bord i exerceix funcions públiques en alta mar’, ha explicat a Efe l’advocat, qui ha afegit que en ser menors no acompanyats han de ser tutelats per l’estat.
A més, ha destacat que la Llei d’Asil ‘permet la facultat de sol·licitar aquesta protecció internacional davant ambaixades.’
‘El capità amb bon criteri ha fet el que havia de fer, demanant l’evacuació d’un grup per raons mèdiques i després aquesta sol·licitud d’asil per als més vulnerables, que són els menors no acompanyats’, ha valorat el jurista i professor de Dret Marítim de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Argumenta que la petició d’asil dels 31 menors que viatgen sols es realitza ‘per raons humanitàries evidents’, perquè ‘cal entendre l’espai petit en el que viuen les 151 persones des de fa ja molts dies i el capità entén que els menors han de desembarcar’, ha puntualitzat.
Per al lletrat es podria comprendre que ‘al govern no li agradi per raons polítiques perquè és un procediment sumari urgent”¡0, però – destaca – existeixen ‘raons tècnicojurídiques’ que obliguen a resoldre la petició d’asil.
‘La llei estableix que el capità és el representant de l’estat i exerceix funcions públiques, de notari, de registrador, de policia, d’autoritat pública; és el més sensat i amb més sentit comú que podria fer per a protegir els menors’, ha afegit.
Respecte a les condicions meteorològiques, l’advocat ha dit que l’Open Arms està atent a l’estat el mar i si augmentés el perill per als ocupants del vaixell s’optaria pel desembarcament a Malta dels 39 últims rescatats sota ordres de l’autoritat d’aquest país, la qual cosa –admet– generaria un problema amb la resta dels migrants.
‘Són situacions molt desesperades i angoixants.’
‘Està tot obert en funció de les circumstàncies del mar; si el vaixell s’enfonsés desembarcaríem els 39 últims rescatats; el tema és molt seriós i molt dur i encara que hàgim de vendre a tota l’organització se salvarà a totes les vides humanes, es farà el màxim esforç’, ha conclòs. | El ministre de Foment d'Espanya ha declarat que el capità d'Open Arms no té autoritat per sol·licitar asil per als menors salvats al Mediterrani i que ha compromès el govern espanyol, que fa una bona labor humanitària. L'advocat d'Open Arms ha argumentat que Espanya té l'obligació de gestionar l'asil i ha justificat l'actuació del capità. | Summarization |
caBreu_abstractive_1954 | Resumeix aquest text: | La vaga general del sector públic per denunciar l'abús dels interins i reclamar l'estabilització de les plantilles està tenint un seguiment desigual a Catalunya.
Les dades oficials del Govern apunten que l'han seguit un 7,13% dels treballadors.
Els sindicats convocants –CGT, IAC, CNT, Cobas i COS, SO– asseguren que el seguiment "no és homogeni, però en cap cas és anecdòtic".
La mobilització més massiva de la jornada ha sigut la manifestació pel centre de Barcelona.
"Prou abús de temporalitat" o "Les oposicions no són la solució" o "La millor avaluació, els anys de professió", són alguns dels crits que s'han sentit a la marxa.
La manifestació, que ha sortit de plaça Urquinaona en direcció plaça Sant Jaume, ha aplegat 10.000 persones segons la Guàrdia Urbana.
Els organitzadors han elevat la xifra fins als 25.000 manifestants.
Discrepàncies en les xifres
La Generalitat ha informat que la jornada s'ha desenvolupat sense incidents i que 13.436 empleats, un 7,13% de la plantilla, ha fet vaga, segons les dades de les dotze del migdia.
La participació ha sigut més alta al Departament d'Acció Exterior (17,45%) i a l'Educació (12,59%).
En nombres absoluts, el col·lectiu que més s'ha mobilitzat és dels professors, amb 12.185 vaguistes.
Aquestes xifres no concorden amb les que han calculat els sindicats convocants, que defensen que la protesta ha sigut més àmplia i les dades del Govern "no són reals", segons la portaveu de la IAC, Assumpta Barbens.
La IAC, que és majoritari a la Generalitat, xifra en un 20% la participació a educació i un 10% a l'administració.
D'altra banda, la CGT encara eleva més el seguiment, que asseguren que ha sigut "majoritari" entre els interins que podien fer vaga, amb una mobilització a ensenyament entre el 50 i el 60% i a l'administració pública municipal del 50%.
Canvis en la tramitació
Els sindicats convocants, entre els quals no hi ha UGT, CCOO o la Intersindical-CSC, denuncien que a l'administració la taxa de temporalitat és d'un 30% de mitjana, quan hauria de ser del 8%.
En alguns departaments, aquests percentatges s'enfilen fins a més de la meitat.
Les organitzacions sindicals consideren que aquests contractes es troben en frau de llei perquè fa més de tres anys que treballen a l'administració sense haver pogut optar a una plaça, perquè no es convocaven exàmens.
Ara, després d'una sentència de la justícia europea, el govern espanyol ha promogut un decret llei per reduir la temporalitat que es troba en tràmit parlamentari.
Els sindicats reclamen als partits que canviïn la proposta de tirar endavant oposicions extraordinàries i que optin per un concurs de mèrits que garanteixi una plaça fixa als interins amb més de 3 anys d'antiguitat sense noves oposicions.
FOTOS El sector públic es manifesta a favor de l'estabilització del personal interí
Previous Next
Des del de la CGT, la delegada d'Ensenyament, Marta Jové, ha demanat a la classe política que apliqui l'article 61.1 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP), que permet estabilitzar els interins.
Jové ha acusat l'administració pública de ser la "culpable" de la situació que viuen els treballadors per no haver convocat les places quan tocava.
"Ens volen passar la responsabilitat a totes les interines", ha dit la delegada d'Ensenyament de la CGT.
Per la seva banda, el secretari d'organització estatal d'administració pública de la CGT, Jose Villaverde Garcia, ha recordat que la "lluita" dels treballadors interins "no és d'ara" i, en aquest sentit, ha reiterat que és "una vergonya" la "temporalitat crònica enquistada" que hi ha a les administracions.
"Les nostres reivindicacions són molt clares, i les intencions del govern espanyol, per desgràcia, també", ha assegurat.
Al seu torn, la IAC ha demanat als partits que vegin que el moment és "excepcional" i que cal tirar endavant un concurs de mèrits o un procediment de fixesa per donar estabilitat "als milers de treballadors en frau de llei i en situació precària".
"Som els que estem aguantant el país, els que hem aguantat la pandèmia i hem tirat endavant els serveis públics", ha reivindicat la seva portaveu, Assumpta Barbens.
El coordinador de CoBas, Josep Bel, ha criticat que l'administració tingui "més percentatge de treballadors temporals que l'empresa privada" i ha assegurat que el decret conegut com a 'Icetazo' és una "arquitectura jurídica" que té per objectiu "evitar" que els empleats puguin ser fixes.
"Denunciem els polítics de tots els colors que estan permetent això", ha subratllat Bel. | Els treballadors públics lluiten per aconseguir que el govern aposti per l'estabilització del personal interí i denuncien la temporalitat i les oposicions extraordinàries que alimenten la precarietat del sector des de fa temps. Els sindicats convocants de la vaga al sector públic critiquen les dades oficials proporcionades pel Govern sobre el seu seguiment, que mostren unes xifres inferiors. | Summarization |
caBreu_abstractive_402 | Resumeix aquest text: | ‘Sembla que viure de lloguer sigui sinònim de resignació’, diu Irene Sabaté, portaveu del sindicat de llogaters de Barcelona.
Explica que ha arribat l’hora de revertir aquest concepte social i començar a reclamar els drets dels llogaters que recull la llei d’arrendaments urbans (LAU).
La inestabilitat econòmica i les dificultats per a aconseguir préstecs bancaris a l’hora de comprar un habitatge ha fet que una gran part dels ciutadans opti pel lloguer i que aquesta sigui l’única manera de tenir un habitatge digne.
De fet, segons que recull l’Institut d’Estatística espanyol, el 26,7% dels habitatges de les Illes són de lloguer; al Principat, ho són el 23,6%; i al País Valencià, el 16%.
És preferible contactar amb una agència intermediària o directament amb el propietari?
En el moment de començar a cercar un pis de lloguer, la cosa més habitual és trobar el contacte d’una agència intermediària.
Tanmateix, és preferible contactar directament amb el propietari, ja que la intermediació que fa l’agència immobiliària comporta pagar-ne uns honoraris sense que el llogater en tregui cap benefici.
‘Una de les nostres reivindicacions és que els honoraris de les agències els assumeixin els propietaris, creiem que és injust que qui realment es beneficia del servei, el propietari, no sigui qui el pagui’, diu la portaveu del sindicat.
Un altre dels aspectes a tenir en compte quan cerquem un pis és que tingui el certificat d’eficiència energètica.
Des de l’1 de juny de 2013, és obligatori que se’n faci referència en l’anunci de l’habitatge.
És un certificat que vetlla per la reducció de despeses en subministraments energètics i exigeix als propietaris el bon manteniment dels aïllaments de l’habitatge, com ara finestres, per evitar fuites d’energia que fan créixer les despeses econòmiques.
Els aspectes clau quan signem el contracte
Abans de signar el contracte, és important de llegir-lo amb cura i negociar-ne les condicions amb el propietari.
La durada del contracte pot ser pactada.
En cas que no s’arribi a cap acord, haurà de ser d’un any, prorrogable en anualitats fins als tres anys, segons que preveu la LAU.
En el cas que el llogater no vulgui prorrogar el contracte, ha d’avisar el propietari amb trenta dies d’antelació, com a mínim.
Un cop signat el contracte, el propietari ja no es podrà fer enrere, tret d’una sèrie de supòsits, entre els quals, que n’hagi de fer ús.
‘Tot es pot pactar, hi ha flexibilitat, però s’ha de ser conscient de l’asimetria de poder que hi ha entre les dues parts’, diu Sabaté.
El contracte ha d’especificar el preu exacte de l’arrendament, que serà vigent durant tota la seva durada, tot i que es pot especificar la possibilitat d’una pujada anual d’acord amb l’augment de l’IPC.
Cal tenir en compte que els preus són regulats per la llei de l’oferta i la demanda i, per tant, serà difícil que es pugui negociar el preu.
Sí que es pot consultar els índexs de referència de preus de lloguer a cada territori.
Un altre dels punts clau a l’hora de signar el contracte és deixar clar qui assumirà les despeses (comunitat, impostos, assegurances, etc.) i el pagament de les reparacions en casos d’avaries.
On va a parar la fiança del llogater?
La LAU només obliga que la fiança correspongui a una mensualitat en els habitatges sense moblar i dues en els moblats.
‘No és això, que passa a la pràctica, és una clàusula que s’incompleix sistemàticament’, explica Sabaté.
D’altra banda, segons la llei, el propietari ha de dipositar la fiança a l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), en el cas del Principat, a l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), a les Illes, i a la Conselleria d’Hisenda de la Generalitat Valenciana, en el cas dels habitatges llogats al País Valencià.
Aquests tres organismes són els encarregatsde gestionar les fiances dels llogaters en cada territori respectivament.
Un cop acabat el contracte, el propietari només podrà restar-ne la quantitat corresponent a la reparació de danys ocasionats pel llogater.
Per a assegurar-se que ho fa així, el llogater pot demanar-li les factures.
Lloguer alegal d’habitacions
Una de les pràctiques més comunes, sobretot a les grans ciutats, és el lloguer per habitacions, però la LAU no ho preveu pas.
És, doncs, una pràctica alegal sense cap mena de regulació.
De fet, en molts contractes de lloguer s’exclou la possibilitat de rellogar parts de l’immoble a altres persones.
D’altra banda, hi ha propietaris que gestionen ells mateixos aquesta mena de lloguer sota condicions que no estan establertes enlloc.
S’ha de tenir en compte, per tant, que cap contracte de lloguer d’habitació no queda emparat per la LAU.
‘Molts propietaris ja donen per fet que el llogater, segons la capacitat d’ingressos que tingui, haurà de compartir el pis.
Passa amb molts pisos d’estudiants, on ja s’entén que hi haurà com a mínim dues o tres famílies donant suport a aquells habitants.
Normalment, un dels estudiants és el titular del contracte i la resta paguen en negre’, explica la portaveu del sindicat. | En un moment que llogar és més assequible que comprar un habitatge, cal conèixer la Llei d'Arrendaments Urbans per poder reclamar els nostres drets com a llogaters. Per exemple, és preferible evitar intermediaris, el pis ha de tenir el certificat d'eficiència energètica i es poden negociar les condicions del contracte: la durada, el preu, el responsable de les despeses, entre d'altres. | Summarization |
caBreu_abstractive_1629 | Fes un resum del text següent: | Fa uns dies, les joventuts del Bloc, el partit majoritari dins de Compromís, van fer un tuit donant suport a Arnaldo Otegi.
Poc després, els joves del Bloc van rebre una trucada de la direcció i el van haver d'esborrar.
— Mónica Oltra Jarque (@monicaoltra) 28 de agosto de 2016
"Ens van dir que era irresponsable a causa de la situació que vivíem al País Valencià, on governem amb Ximo Puig, i al 'batacazo' electoral que havíem patit el 26-J", explica a NacióDigital Quique Castelló, secretari general de les joventuts del Bloc.
Castelló va advertir la direcció que era una estratègia equivocada i que avivaria la polèmica.
Joves PV Compromís té 6.000 seguidors a Twitter i Oltra, 179.000.
El sobiranisme divideix el Bloc i Iniciativa, les dues potes de Compromís
Compromís és una coalició formada per diversos partits.
El Bloc Nacionalista Valencià és el majoritari, aporta molts dels quadres de la formació i està ben arrelat al territori.
És un partit bigarrat, que havia estat extraparlamentari i beu del catalanisme.
Precisament perquè va ser una força de trinxera, és molt transversal ideològicament.
Ha passat per èpoques més progressistes i conservadores, tot i que sempre s'emmirallava en el PNB i, sobretot, en Convergència.
Els últims anys, però, va decantar-se cap a l'esquerra.
Segons Castelló, com a resposta a "la dreta més reaccionària de l'Estat, la del PP valencià".
L'altra pota de Compromís és Iniciativa del Poble Valencià, l'escissió d'Esquerra Unida que lidera Mónica Oltra.
Tot i que representa una part més minsa de l'organització, té més poder i capacitat d'influència gràcies al pes mediàtic i electoral d'Oltra.
És com si a l'època de la CiU de Pujol, Duran i Lleida fos qui remenés les cireres.
Els ecologistes d'Els Verds i els independents de Gent de Compromís també formen part de la coalició valencianista.
Mentre el Bloc beu del catalanisme i el nacionalisme, els referents d'Iniciativa es troben a l'esquerra espanyola tradicional.
No és gens estrany que Mónica Oltra no combregui ni simpatitzi amb el nacionalisme.
Quan Oltra va arribar d'Alemanya, on vivia amb els seus pares, la Batalla de València ja havia acabat i el sistema autonòmic estava consolidat.
La militància històrica del Bloc, en canvi, sí que recorda bé aquesta confrontació.
Sap, però, que la realitat social a València és ben diferent.
"Aquest país està encara per construir i nosaltres volem ser responsables i governar-lo.
Durant molts anys, aquí s'ha atacat la nostra cultura i consciència nacional.
Després de 20 anys de PP, encara no estem preparats per decidir el nostre futur", conclou.
Mentre al Bloc parlen del procés sense embuts, a Iniciativa és un tema que incomoda.
Oltra ha defensat en comptades ocasions el dret a decidir i quan ho ha fet ha estat perquè pensava, com Pablo Iglesias, que era la millor forma d'evitar la ruptura.
En una entrevista a La Sexta, la vicepresidenta va explicar que el referèndum podia ser positiu "perquè potser hi ha molta gent que vol quedar-se a Espanya i vol dir-ho" i es va mostrar segura que els catalans decidiran "seguir tots junts".
Podem i una campanya poc valencianista
Compromís es va presentar als comicis del 26-J amb Podem i Esquerra Unida, tot i que a les consultes internes una gran majoria de la militància del Bloc havia refusat el pacte.
La nova marca, A La Valenciana, no va complir les expectatives creades i va perdre suports.
Al Bloc, molts creuen que la campanya va ser massa poc valencianista i gens municipalista.
Una crítica semblant a la que se li va fer a Catalunya Sí que es Pot pel 27-S.
"Hem dedicat més estona a parlar de Rajoy que del PP valencià i no hem tractat prou el tema de l'infrafinançament", reconeix Castelló.
El líder dels joves del Bloc adverteix que no es conformen a ser el "feliç Levante espanyol" i que estan en política per "reconstruir el país".
Tanmateix, l'aliança amb Podem no va ser del tot negativa: Compromís té ara quatre diputats i dos senadors.
"Si haguéssim anat en solitari, potser no hauríem tret ni a Baldoví", admet Castelló.
Encara que els equilibris dins de Compromís trontollin, alguns sectors aposten per recosir la coalició amb una nova estructura cohesionada. | Compromís, una coalició de diversos partits, incloent-hi el Bloc Nacionalista Valencià i Iniciativa del Poble Valencià, està dividit en la seva posició respecte al sobiranisme. Els referents d'Iniciativa, amb menys representació, però més poder i influència, són a l'esquerra espanyola tradicional, mentre que el Bloc, majoritari i més arrelat a València, defensa el catalanisme i el nacionalisme. | Summarization |
caBreu_abstractive_2895 | Fes un resum del text següent: | L'editorial Fonoll de Juneda (Garrigues) ha posat en marxa #SantJordiGarrigues, una proposta cultural i solidària que té com a objectiu donar suport al comerç local de la comarca i a la vegada celebrar la tradició de Sant Jordi regalant una rosa i un llibre, des del confinament.
La iniciativa es porta a terme a través de la pàgina web de l'editorial, on tothom qui ho vulgui pot comprar els títols de Fonoll i també les roses solidàries de l'Associació Talma.
El 30% de l'import de cada llibre es destinarà a un dels tres punts de recollida que s'han adherit a la iniciativa o a qualsevol llibreria que triï el lector.
Mentre, les roses es podran recollir a les botigues de Talma una vegada s'aixequin les restriccions de mobilitat.
La proposta #SantJordiGarrigues ha estat impulsada per l'editorial Fonoll i compta amb el suport de l'Associació Talma, la Llibreria Quaderns de les Borges Blanques, Lo Quiosc de Cervià de les Garrigues i el Quiosc de Juneda.
Un dels editors de Fonoll, Jaume Graus, ha explicat que el fet de "comptar amb una editorial a la comarca i una entitat que toca el tema de la flor com és Talma" els va fer tirar endavant la iniciativa en aquests "moments complicats".
La proposta convida els habitants de les Garrigues a comprar llibres de Fonoll i la rosa de Talma a través de la pàgina web de l'editorial.
Per una banda, Fonoll destinarà el 30% de l'import de cada llibre al punt de recollida adherit a la iniciativa que hagi escollit el lector o a qualsevol altre punt, en el cas de no optar per cap dels tres quioscs participants.
Aquesta mesura pretén "donar suport a la part més propera de l'editorial" ha explicat Graus.
Així mateix, l'editorial també ofereix enviament a domicili gratuït als veïns de les Garrigues "que no vulguin sortir de les seves cases".
Pel que fa la rosa solidària, té un preu de 4 euros i tothom que la compri rebrà un val que es podrà bescanviar per la flor a qualsevol de les botigues que l'entitat social té a les Borges Blanques i Juneda una vegada finalitzi el confinament.
Segons Graus, el punt fort de la iniciativa es la vessant social i ha remarcat que és important que la gent prengui consciència que en aquests moments en què les empreses de proximitat ho passen "més malament", no és el mateix comprar un llibre i una rosa a la comarca que fer-ho a grans empreses.
"Imprimim a Tàrrega, el disseny el fem entre Juneda i Alpicat (Segrià), la maquetació a Juneda i la distribució a Catalunya i, per tant, si un llibre costa 20 euros aquests diners queden molt més repartits que si es compra a altres grans plataformes", ha indicat l'editor a tall d'exemple.
La proposta està previst que duri fins que acabi l'estat d'alarma i les llibreries puguin tornar a obrir.
Rècord de vendes online
A les portes d'un Sant Jordi "diferent", Graus ha indicat que l'important d'enguany és "fer el gest" de comprar la rosa i el llibre, ja que per aquests sectors és la data de l'any en què registren bona part de la facturació.
En aquest sentit i malgrat la situació actual, ha dit que aquests dies estant notant més moviment a les xarxes socials i que també han registrat rècord de visites i de vendes a la pàgina web.
De fet, arran de la pandèmia aquesta petita editorial ha reforçat la seva presència virtual amb diverses iniciatives amb l'objectiu de "no perdre més del que ja es perdrà".
A banda de #SantJordiGarrigues, l'editorial ha engegat altres propostes com #SantJorDiferent, ha adaptat la pàgina i la tenda web, ha fet una quinzena de presentacions de llibres per Internet i ha incrementat la seva presència a les xarxes socials.
"Volem que quan hagi passat tot no ens doni la sensació de que no hem fet tot el que podíem fer", ha afirmat Graus.
A favor de celebrar Sant Jordi al juliol
L'editor de Fonoll s'ha mostrat a favor de la proposta de celebrar la diada de Sant Jordi el 23 de juliol.
Considera que els "ajudarà" encara que dona per fet que enguany les vendes cauran, ja que és complicat "canviar un dia que està tant marcat al calendari".
Segons Graus, "la gent vol comprar el llibre i la rosa el 23 d'abril", i ha afegit que "voler canviar això no serà automàtic ja que tot el que es venia per Sant Jordi no es vendrà el 23 de juliol, encara que ajudarà". | Amb #SantJordiGarrigues, l'editorial Fonoll recorda la importància de donar suport a les llibreries i floristeries locals, sobretot en temps de confinament. La seva pàgina web ofereix la compra de llibres i roses per Sant Jordi. El 30% del preu de cada llibre estarà destinat a qualsevol punt de recollida que hi participa o una llibreria que vulgui el lector. | Summarization |
caBreu_abstractive_1493 | Fes un resum del text següent: | Vladimir Putin, en conversa telefònica amb Angela Merkel, aquest dilluns.
Foto: kremlin.ru
El procés independentista català està generant moviments i posicionaments als principals centres de decisió mundials.
I intents d'explicació de què està passant.
Així, periòdicament apareixen articles d'anàlisi als principals mitjans nord-americans, britànics, alemanys i israelians, de la mateixa manera que la premsa francesa mira de minimitzar-lo al màxim.
Tot plegat, un símptoma de quin estat d'ànim pot haver-hi en cadascun d'aquests països envers el referèndum del 9 de novembre.
En tot aquest context, les opinions que circulen per Rússia acostumen a ser una gran incògnita.
Però d'uns dies ençà, el servei internacional de la Federació Russa i emissora hereva de Radio Moscou, The Voice of Russia -amb un servei específic en castellà per a Espanya i tota l'Amèrica llatina de tendència socialista, La Voz Rusa-, ha dedicat tot un seguit d' articles que analitzen l'independentisme català, i que miren de donar-hi alguna explicació.
En línies generals, apunten que tant el procés català com l'escocès i el flamenc són fomentats per la Unió Europea (UE) per mirar de debilitar els grans països, per tal de limitar-los la influència en el si del continent.
A l'article El separatisme, arma secreta de Brussel·les, Andréi Smirnov sosté que "a Brussel·les, l'aspiració de les nacions a l'autodeterminació no genera sensacions desagradables.
Els funcionaris de la UE ja van prometre als catalans admetre'ls a la Unió en cas que se sobreposessin a Madrid.
Les mateixes promeses van rebre els escocesos, els flamencs ansiosos de separar-se de Bèlgica, els habitants de les ciutats del Nord d'Itàlia".
Smirnov no dubta en assegurar que "els funcionaris europeus volen arrencar els ressorts de comandament a la majoria de països líders de la UE".
"Amb l'actual sistema proporcional de presa de decisions tan sols quatre dels cinc "grans" europeus (Alemanya, França, Gran Bretanya, Itàlia i Espanya) són capaços d'imposar la seva voluntat als demés vint-i-tres estats de la UE.
La divisió d'aquests grans en diversos estats 'històrics' més petits poden augmentar la governabilitat de l'Europa unida.
En aquest cas, l'aparell de la UE comptaria per fi amb un paper real a la política paneuropea", raona Smirnov, que no dubta en apuntar que Còrsega també pot ser un problema per a la República francesa, així com " Elsacia y Lotaringia ", i que Alemanya "té el seu propi motiu d'inquietud" a Baviera.
"La divisió d'Europa en 'principats feudals' pot ser convenient per a Brussel·les", rebla.
Manel Parra, la veu autoritzada
En un altre article, Madrid: el referèndum independentista de Catalunay és il·legal, Alexánder Sudníshnikov assegura que la manifestació de l'Onze de Setembre del 2012 va ser "inversemblant pel nombre de participants" i, citant al "conegut politòleg i sociòleg rus" Borís Kagarlitski, escriu: "En realitat, darrere la consigna del referèndum s'hi amaga un gran joc polític.
Enarboren aquesta consigna justament aquells que en el fons de la seva ànima esperen que no passi, i que no guanyin el referèndum."
Finalment, explica que "la setmana passada, Brussel·les va compartir la postura de Madrid sobre l'il·legítim que és el referèndum català, conscient, segons sembla, que a Espanya li pot esperar la "balcanització" o la total desintegració de l'Estat".
El mateix periodista, en un altre article, Persisteix la tendència centrífuga a la UE, Alexánder Sudníshnikov explica que "el vell món fa temps que es trenca pels quatre costats en diverses regions" i recull unes declaracions de Manel Parra, líder del grupuscle D'Espanya i catalans, a qui presenta com a "conegut politòleg i president del Movimiento por la Unidad de España".
Finalment, conclou: "Un dels principis bàsics de la creació de la UE va ser l'aspiració de reduir al mínim les barreres interestatals que, com mostra la història d'Europa, no només impedeixen la normalització de les relacions econòmiques i la penetració mútua de les cultures dels seus nombrosos pobles, sinó que condueixen a xocs sanguinaris amb reclamacions territorials." | El servei de radiodifusió internacional rus defensa que Brussel·les recolza els moviments independentistes com el català perquè dividirien països grans de la Unió Europea, que tenen més poder en la presa de decisions. Així la UE guanyaria importància a la política paneuropea. Ara bé, remarca que la reducció de fronteres per evitar disputes era un dels objectius de la UE. | Summarization |
caBreu_abstractive_636 | Fes un resum del text següent: | La jutgessa que investiga els preparatius del Primer d’Octubre ha ordenat a la Guàrdia Civil personar-se en diversos departaments de la Generalitat a la recerca de documentació sobre l’organització del referèndum i ha citat com a investigat el delegat del govern a Suïssa, Manuel Manonelles.
La titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona acorda noves diligències sol·licitades per la fiscalia, entre elles el requeriment de documentació a la Generalitat i la citació de Manonelles, al que vincula amb la contractació d’observadors de l’1-O.
Concretament, la jutgessa ordena a la Guàrdia civil acudir als departaments d’Acció Exterior, Treball i Presidència, així com a la seu de la Intervenció General i del Gabinet Jurídic Central, a la recerca d’un llistat d’expedients administratius i de resolucions governamentals relacionades amb el referèndum.
La Guàrdia Civil encara no ha portat a terme la diligència ordenada pel jutge i, segons han explicat a Efe fonts de la Generalitat, aquesta mateixa tard han rebut el requeriment de documentació, per la qual cosa entre el dilluns i dimarts vinent recopilaran els expedients per lliurar-los als agents que acudeixin a la seva seu la setmana que ve.
En un escrit, a que ha tingut accés Efe, la fiscalia ha sol·licitat a la magistrada una nova bateria de diligències per aclarir la participació de funcionaris de la Generalitat en l’organització de l’1-O, després que la jutgessa processés una trentena de persones, entre elles diversos ex-alts càrrecs del govern de Carles Puigdemont.
Entre altres diligències, la fiscalia ha demanat a la jutgessa que requereixi a diversos departaments de la Generalitat implicats en l’organització del referèndum documentació relativa a la logística i els pagaments vinculats al referèndum, unes indagacions que la magistrada ha acordat en considerar-les ‘útils i no perjudicials’.
En el seu acte, la instructora ha ordenat a la Guàrdia Civil personar-se a la seu de diversos departaments de la Generalitat ‘a fi que a l’acte se li lliuri la documentació’.
Entre els documents requerits figuren els expedients dels projectes de la nau annexa del CTTI des de la qual suposadament es va gestionar la logística informàtica del referèndum, de la campanya de voluntariat i del registre de catalans a l’exterior, de la inserció publicitària sobre una conferència sobre l’1-O en mitjans internacionals i una factura girada per Unipost, empresa presumptament encarregada de la distribució postal de l’1-O.
Paral·lelament, i també a petició de la fiscalia, la jutgessa ha citat per al 19 de juliol a un nou investigat per la seva relació amb el referèndum: Manuel Manonelles, actual delegat del govern a Suïssa i que els mesos previs al primer d’octubre de 2017 va ser representant del govern català davant les organitzacions internacionals amb seu a Ginebra, Estrasburg, París i Viena.
La jutgessa considera que Manonelles podria haver incorregut en els delictes de malversació de cabals públics, prevaricació i desobediència per un expedient de contractació que la delegació de Ginebra va signar el 31 d’agost del 2017 amb The Hague Center for Strategic Studies (HCSS), document que també demana requerir al Departament d’Acció Exterior.
La Guàrdia Civil creu que els pagaments del Govern al HCSS donaven cobertura a les despeses de trasllat i allotjament dels observadors internacionals de l’1-O, indicis que han comportat la imputació d’alts càrrecs del Diplocat i del Departament de Relacions Institucionals i Exterior que dirigia Raül Romeva.
De fet, per aquesta contractació a l’HCSS, la jutgessa torna a citar a declarar com a imputats per al mateix dia 19 de juliol a Aleix Villatoro, ex-secretari general del Departament d’Exteriors, a qui la jutgessa ha processat pels delictes de malversació, desobediència, revelació de secrets i prevaricació.
També cita per al mateix dia a Marta Garsaball, directora de serveis d’Exteriors, processada per falsedat documental, i a la Interventora General de la Generalitat, Rosa Vidal, processada pels delictes de malversació, desobediència i falsedat documental.
En el seu acte, la magistrada acorda també requerir al Tribunal Constitucional la providència que, a l’abril del 2017, va remetre a Rosa Vidal i que anul·lava les partides pressupostàries que el govern català havia reservat per als costos del referèndum.
Per contra, la jutgessa ha descartat la petició de la fiscalia perquè es prengui declaració, per un delicte d’organització criminal, a la trentena de processats per la seva participació en els preparatius de l’1-O.
La magistrada Alejandra Gil recorda que ja va dictar un acte en el que rebutjava la petició de la fiscalia per processar per organització criminal a vint-i-vuit dels investigats pel referèndum, en entendre que no tenien ‘infraestructura adequada’ i que no els unia un ‘acord associatiu durador’.
En qualsevol cas, assenyala la jutgessa, si la fiscalia creu que els fets investigats constitueixen un delicte d’organització criminal haurà d’acusar pel mateix, en el seu escrit de qualificació, quan el cas arribi a judici. | La fiscalia ha sol·licitat que la Guàrdia Civil obtingui uns documents referents a la logística i els pagaments del referèndum d'alguns departaments de la Generalitat, després que la jutgessa rebutgés la petició de la fiscalia de processar a la trentena d'investigats per organització criminal. També s'ha citat a un nou investigat, Manuel Manonelles, sospitós d'haver contractat observadors de l'1-O. | Summarization |
caBreu_abstractive_467 | Fes un resum del text següent: | Rússia celebra eleccions parlamentàries aquest diumenge en les quals el partit Rússia Unida que dóna suport a al president, Vladímir Putin, s’imposarà sense sobresalts, tot i que ha experimentat una relativa pèrdua de suport, i amb l’única novetat que per primera vegada es votarà a Crimea i Sebastópol, després de la seva annexió en 2014.
En total, estan en joc els 450 escons que componen la Duma, la cambra baixa russa, la meitat dels quals es decidiran de manera proporcional mitjançant llistes amb un llindar mínim del 5% del vot a nivell estatal, i l’altra meitat en circumscripcions uninominals.
Precisament, el fet que s’hi hagi recuperat aquest sistema, en què el més votat es porta l’escó, beneficiaria, segons els experts, a Rússia Unida, ja que el partit té una major presència i pot fer un major ús dels mitjans que altres formacions.
Últim sondatge
Segons l’últim sondatge publicat dilluns pel Centre d’Investigació de l’Opinió Pública (VCIOM), Rússia Unida es faria amb el 41,1% dels vots, dos punts més que la setmana passada però lluny del 45,1% que tenia al juny .
Fundat en 2001 després de l’arribada de Putin a la presidència un any abans, el partit va disputar les seves primeres eleccions en 2003, quan malgrat recol·lectar el 38% dels vots es va fer amb dos terços dels escons gràcies al sistema mixt de llistes i circumscripcions úniques.
El seu millor resultat fins avui, i que no sembla que vagi a superar en aquesta ocasió, és el de l’any 2007, quan va obtenir el 64% dels vots, mentre que el 2011, quan es van celebrar les últimes eleccions, es va quedar al 49,32% i 238 escons.
El segon partit més votat, segons el sondeig, seria sorprenentment el Partit Liberal Democràtic de Rússia (LDPR), del controvertit Vladimir Jirinovski, que arribaria al 12,6% dels vots, relegant al Partit Comunista a la tercera posició amb el 7,4%.
Pel que fa a la resta de partits d’oposició fora del sistema, com els descriu en un recent article Andrew Monaghan per al ‘think-tank’ Chathan House, sembla poc probable que puguin aconseguir representació parlamentària, entre d’altres coses perquè, segons explica, ‘estan molt dividits entre ells i manquen d’un ampli suport públic’.
En aquest grup entren formacions com Iàbloko o el Partit per a la Llibertat del Poble (PARNAS) de l’exprimer ministre Mikhaïl Kassiànov, que també té el suport d’Alexei Navalni, un dels líders de les multitudinàries protestes que van seguir a les eleccions de 2011.
Segons Monaghan, no cap esperar protestes com les viscudes després de les últimes eleccions, entre d’altres coses perquè les autoritats, temoroses que Rússia pugui viure el seu propi ‘Maidan’ com el que va viure Ucraïna en 2014 i que va portar a la renúncia del president Víktor Ianukóvitx, han adoptat mesures per evitar-lo.
Així, ha ressaltat que s’han endurit les lleis sobre la llibertat de reunió i assemblea i les forces de seguretat, inclosa la recent creada Guàrdia Nacional s’han estat preparant davant de l’eventualitat d’una ‘desobediència civil’.
Votació a Crimea
D’altra banda, el principal interès que tenen aquestes eleccions és que per primera vegada es votarà a la península de Crimea i a Sebastòpol, després que els seus habitants decidissin en referèndum el mes de març del 2014 annexionar-se a Rússia.
Malgrat que Ucraïna ha expressat el seu malestar per aquesta raó, i diversos països, inclòs els Estats Units, han deixat clar que no reconeixeran el resultat en aquest territori, Moscou ha seguit endavant amb els seus plans que es voti allà.
‘Depèn completament de vosaltres, els ciutadans russos, com serà el futur Parlament’, ha sostingut aquest dimarts el president rus, qui gaudeix d’un suport pròxim al 80%, en un missatge animant als ciutadans a votar.
‘Estic segur que tots nosaltres estem interessats a enviar a la Duma només a persones decents, competents, enèrgiques i honestes capaços d’actuar d’acord amb la voluntat del poble i complir amb les seves expectatives’, ha afirmat.
‘Us animo a anar als col·legis electorals i votar i expressar la vostra posició’, han estat les seves paraules. | El partit de Putin, Rússia Unida, s'espera la victòria a les pròximes eleccions, que se celebraran aquest diumenge. La reintroducció del sistema mixt de repartiment d’escons afavorirà Rússia Unida, ja que s'atorguen els escons al més votat. Per primera vegada es votarà també als territoris annexats des de 2014 Crimea i Sebastòpol, tot i que Ucraïna hi està en contra. | Summarization |
caBreu_abstractive_2953 | Fes un resum del text següent: | Des d'aquest cap de setmana setze restaurants lleidatans ofereixen lots de caragols, vi Raimat i cervesa San Miguel dins la iniciativa 'Pac Família Aplec' impulsada per la Federació de Colles de l'Aplec del Caragol de Lleida (Fecoll).
Amb l'objectiu de mantenir viu l'esperit de l'Aplec del Caragol durant el mes de maig, els restaurants apropen la gastronomia lleidatana a domicili.
En el cas de l'Arrosseria Antoni Rubies d'Artesa de Lleida (Segrià), qualifiquen la iniciativa de "molt positiva", ja que els permet donar-se a conèixer a nous clients de Lleida en un moment en què el sector "ho passa molt malament".
Així mateix, aquest pac familiar també es pot adquirir als supermercats Bon Preu-Esclat i Plusfresc de Lleida.
En una primera inscripció, els restaurants participants són Aggio, Arrosseria Antoni Rubies (Artesa de Lleida), Astoria, Blasi, Caravista, De Tapas, El Celler del Roser, En Família, Gaudium, La Cuina de Martín, La Dolceta, L'Espurna, La Masia, El Mirador dels Camps Elisis, Petit Català i Tòfol.
Tot i això, la Fecoll anirà incorporant a la campanya els establiments que així ho demanin durant el mes de maig.
L'Arrosseria Antoni Rubies d'Artesa de Lleida és un d'aquests establiments que des d'aquest cap de setmana ja han començat a repartir les primeres comandes del 'Pac Familiar Aplec'.
El seu propietari, Antoni Rubies, ha explicat que l'ajornament de l'Aplec ha fet que "Lleida estigui trista".
Per aquest motiu ha afegit que la iniciativa vol que "ningú es perdi la cultura dels caragols del mes de maig", ja que considera que és el mes dels caragols "per excel·lència".
"La gent està molt contenta de poder menjar el caragol ja preparat", ha explicat Rubies.
En aquest sentit, ha afegit que hi ha moltes persones que no tenen les condicions òptimes per cuinar aquest plat a casa seva, ja que "les vitroceràmiques impedeixen fer uns caragols ben saltejats o a la llauna".
En el seu cas, el restaurant ofereix dues racions de caragols a la gormanda acompanyats d'allioli, el vi Raimat i el pac de cervesa Sant Miguel a un preu tancat de 26 euros.
Tot i que en el seu restaurant els caragols els cuinen de tres maneres diferents, han optat per oferir-los a la gormanda perquè és més fàcil que la gent els pugui "recalentar" a les seves llars.
Un altre dels objectius de la iniciativa és ajudar a la restauració lleidatana durant la pandèmia de la covid-19.
"Ho estem passant malament i això ens va molt bé per treballar una mica més, que falta ens fa", ha dit Rubies.
Tot i això, el cuiner ha afegit que gràcies al servei a domicili que han començat a fer, ja han pogut "rescatar" un dels seus treballadors i en breu esperen fer-ho amb la resta.
La iniciativa i aquest servei a domicili també els ha ajudat a donar-se a conèixer a nous clients, sobretot, de la ciutat de Lleida.
El 'Pac Família Aplec', també als supermercats
A més dels restaurants, el 'Pac Família Aplec' també es pot adquirir als supermercats Bon Preu-Esclat i Plusfresc de Lleida.
En aquest cas, el lot promocional pensat per a quatre persones, inclou un quilo de caragols, una ampolla de vi negre Raimat Abadia i sis cerveses San Miguel per 15 euros.
Es pot adquirir des d'aquest divendres, 8 de maig, en els establiments d'aquestes dues cadenes de Lleida i fins al dia 30 de maig.
41a edició de l'Aplec del Caragol, a l'octubre
La Federació de Colles de l'Aplec del Caragol va decidir ajornar la 41a edició, prevista inicialment entre el 22 i el 24 de maig, als dies 9, 10 i 11 d'octubre, sempre i quan la celebració de la festa "no suposi cap risc per a la salut dels collistes i visitants", segons remarquen des de la Fecoll.
D'aquesta manera, l'edició d'enguany coincidirà amb la trobada de l'Aplec de Tardor, que habitualment es porta a terme durant una única jornada, el primer o segon diumenge d'octubre. | El Fecoll ha inventat el 'Pac Família Aplec': caragols, cervesa i vi. Setze restaurants i alguns supermercats de Lleida s'han sumat a la iniciativa per a aquest mes de maig en honor a la festivitat de l'Aplec del Caragol, que no es podrà celebrar com normalment. D'aquesta manera, la gent podrà gaudir dels caragols ja preparats tot i estar confinats. | Summarization |
caBreu_abstractive_2505 | Fes un resum del text següent: | El centre d'atenció a les drogodependències de Girona ha fet més de 1.200 seguiments telefònics als usuaris habituals i ha atès 100 casos nous en menys de dos mesos.
Durant el confinament, els professionals han detectat un repunt en l'alcoholisme i un increment en la demanda de metadona i altres fàrmacs per la dificultat de trobar droga durant el confinament.
Segons les dades facilitades per l'IAS, l'any 2019, el 47% dels casos nous comptabilitzats a les comarques gironines (1.340 persones) tenien dependència a l'alcohol, seguits dels casos per consum de cocaïna (28%) i cànnabis (13%).
Subratllen que pandèmia de la covid-19 ha evidenciat la vulnerabilitat de les persones que tenen una addicció a substàncies.
La vulnerabilitat d'aquests pacients es deriva principalment de les complicacions orgàniques que presenten de base, la problemàtica sociosanitària associada al trastorn addictiu i, afegit ara també, la situació de confinament.
Des dels centres d'atenció i seguiment a les drogodependències de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines han fet un seguiment telefònic exhaustiu dels pacients dels centres durant aquests dos mesos.
A més, també han fet visites presencials i domiciliàries quan els casos ho han requerits, seguint el criteri de l'equip mèdic.
Concretament, des del 16 de març, el centre de Girona ha fet més de 1.200 seguiments telefònics i ha atès prop de 100 persones que no havien assistit mai al centre per la seva addicció.
Per via telefònica, han fet seguiment dels pacients vinculats a la xarxa d'addiccions per veure com es trobaven respecte a l'abstinència de substàncies d'abús o craving (ganes intenses de consumir), com portaven el confinament a casa (sols o amb la família), per resoldre els dubtes que poguessin tenir, repassar les rutines diàries, atendre l'ansietat derivada de la situació de confinament o fer seguiment del dol, en el cas d'un decés d'algun familiar o persona propera.
També han fet els grups de teràpia que es tenien organitzats prèviament a l'estat d'alarma a través de la vídeotrucada.
Demanda de metadona
D'altra banda, el centre ha ampliat l'horari d'infermeria per a l'entrega i supervisió de la medicació i per cobrir l'augment de la demanda degut a l'afectació del confinament en la distribució de substàncies il·legals, fet que ha generat un increment de l'atenció urgent a pacients que no estaven vinculats a la xarxa d'atenció a les addiccions.
Han continuat amb el programa d'administració de metadona i d'altres fàrmacs, ampliant d'un a dos els punts de dispensació, així com els horaris a causa d'un increment en la freqüentació i per agilitzar la sala d'espera.
En el cas de tractar-se d'un usuari afectat per la covid-19 i per tant, en aïllament, els professionals li han portat la medicació a domicili.
Des del centre també han fet un treball intens per assegurar l'atenció als pacients sense llar, amb presència dels professionals del CAS als dos espais habilitats per confinament sensellarisme de Girona, amb seguiment telefònic i consells als professionals i voluntaris que han estat atenent a aquestes persones.
Quan ha estat necessària una atenció més continuada, han atès l'usuari al mateix centre de manera presencial.
Així mateix, s'han coordinat amb altres dispositius que deriven pacients al CAS per un trastorn per consum de substàncies d'abús, trucant a les persones que podien necessitar visita immediata i valorant amb el pacient i el professional derivant la idoneïtat de fer una primera visita telefònica o presencial.
Repunt en l'alcoholisme
L'any 2019, els Centres d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) van atendre 4.616 persones, xifra que equival a una prevalença atesa del 0,98 i representa un 4% més que a l'any 2018.
Del conjunt de pacients, un 76% van ser homes i un 24% van ser dones.
La mitjana d'edat va ser 43 anys.
La droga que va propiciar la demanda més elevada continua sent l'alcohol en un 47% dels casos nous comptabilitzats a les comarques gironines (1.340 persones), seguida de la cocaïna en un 28%, el consum de cànnabis en un 13% i l'heroïna en un 7%.
Segons expliquen els professionals del CAS de Girona, han detectat un repunt en l'atenció a les primeres visites en els dos últims mesos, degut a les recaigudes durant el període de confinament de persones que havien tingut una addicció a l'alcohol.
Dels casos nous tractats als CAS durant el 2019, un 79% van ser homes (10.56) i un 21,5% dones (289).
En relació amb l'activitat assistencial, els CAS de comarques gironines van fer l'any passat 74.275 visites, un 5% més que el 2018 (70.739 visites).
En relació amb la tipologia de visites, el 43% (31.892) corresponen a visites d'acollida o per inici de tractament, primeres visites i visites successives.
El 39% (28.733), a control de tòxics i un 13% (9.900) a dispensació de metadona.
El 5% restant (3.750) són teràpies de grup. | Segons el centre d'atenció de drogodependències de Girona, el confinament ha incrementat el nombre de casos d'alcoholisme i també la demanda de metadona i altres medicaments, ja que és difícil trobar droga. Aquest tipus de centres de les comarques gironines s'adapten a la situació i continuen ajudant els usuaris per mitjà de trucades, videotrucades, visites o ampliacions d'horaris. | Summarization |
caBreu_abstractive_2408 | Fes un resum del text següent: | El Restaurant La Boscana de Bellvís (Pla d'Urgell), amb una estrella Michelin, acull aquest dilluns el concurs que servirà per escollir el Millor Sommelier de Catalunya 2018, organitzat per l'Associació Catalana de Sommeliers (ACS).
Enguany són catorze els sommeliers, tres dones i onze homes, que aspiren a aconseguir aquest reconeixement.
Durant el matí, els aspirants se sotmetran a un examen escrit i a les proves de decantació, tast i idioma.
Els tres millors segons el jurat passaran a la final de la tarda, en què els sommeliers hauran de demostrar les seves habilitats amb un test ràpid, un tast oral, la identificació de productes i prova d'idioma.
També hauran de superar les proves de correcció d'una carta errònia, de presa de comanda i maridatge, de decantació i d'estil.
La Boscana també serà l'escenari de la Nit del Sommelier, gala que esdevé el punt de trobada anual dels membres de l'associació i de representants del món del vi i en la en la qual es donarà a conèixer el guanyador de l'edició d'enguany del concurs.
El concurs es divideix en diferents proves.
Durant el matí, els sommeliers han començat amb una prova escrita, que ha donat pas a les proves de decantació i a les tast i d'idioma.
A la tarda, els tres finalistes demostraran les seves habilitats amb un test ràpid, un tast oral, la identificació de productes i prova d'idioma.
Finalment, també hauran de superar les proves de correcció d'una carta errònia, de presa de comanda i maridatge, de decantació i d'estil, segons ha explicat Anna Vicens, presidenta de l'Associació Catalana de Sommeliers, entitat que organitza el concurs.
En aquesta edició, se'l disputen catorze aspirants -tres dones i onze homes-, sis més que en la del 2017.
Es tracta d'Anna Casabona, Cristian Sánchez, Eric Figuerola, Fernando Arés, Ferran Vila, Ismael Costa, Ivan Camps, Jaime Abel, Jordi Palau, Marc Terés, Natàlia París, Teresa González, Toni Albiol i Yassin Boudibent.
La majoria treballen e restaurants de les demarcacions de Barcelona i Girona, entre els quals el Celler de Can Roca, i només una participant prové de Tarragona, mentre enguany no hi ha cap sommelier concursant que treballi en un restaurant lleidatà.
Els concursants són avaluats per un jurat professional integrat per reconeguts sommeliers, alguns guanyadors d'edicions anteriors del concurs, com són Carles Aymerich, Josep Pelegrín, Audrey Doré, Dani Martínez Felguera, Anna Vicens, Nan Ferreras, Jordi Bort i Sílvia Grimaldo.
Els sommeliers, tots amb experiència i bagatge al darrera, destaquen la importància i el prestigi que suposa poder ser reconegut com a millor sommelier de Catalunya.
Per això, han aprofitat els darrers dies per estudiar i preparar-se les diferents proves a les quals s'hauran de sotmetre, segons han explicat Marc Terés i Natàlia París, dos dels aspirants.
Però, a més, el sommelier guanyador del concurs del 2018, de la mateixa manera que els altres dos finalistes, es guanyaran el dret de participar en l'edició del Millor Sommelier d'Espanya 2019, que se celebrarà l'abril vinent en el marc de la Fira Gourmets de Madrid.
La Nit del Sommelier
Un showroom amb vins de la DO Costers del Segre, obert als professionals del sector, i un aperitiu donaran pas a la Nit del Sommelier 2018, que anualment organitza l'ACS coincidint amb la celebració del concurs.
El sopar, en el qual s'esperen un centenar de persones, esdevé el punt de trobada dels membres de l'associació, dels sommeliers i de representants del món del vi.
Al final de la gala, que enguany té La Boscana com a escenari, es donarà a conèixer el nom del Millor Sommelier de Catalunya 2018 i es lliuraran els premis de la Nit del Sommelier en les categories de millor celler, millor enòleg, millor comunicador, millor iniciativa i el reconeixement a la millor trajectòria, entre altres.
L'acte comptarà amb la presència de la conselleria d'Agricultura, Teresa Jordà.
El xef de La Boscana, Joel Castañé, ha destacat la importància que suposa per les comarques de Lleida poder acollir aquest concurs, així com també pel Restaurant la Boscana.
Castañé ha posat en valor la tasca del sommelier i més tenint en compte que "cada dia tothom en sap més de vins".
"Fan una cosa que és gairebé màgica i és que tu vas a dinar a algun lloc i el sommelier capta les teves idees o preferències sobre vins i sap quina ampolla trobar per oferir-te", segons ha ressaltat Castañé. | L'ACS organitza aquest dilluns el concurs del Millor Sommelier de Catalunya 2018 a La Boscana de Bellvís. Un jurat de sommeliers experts avaluarà els catorze concursants, que realitzaran proves durant el matí. Només tres passaran a la final de la tarda per demostrar les seves habilitats. A la fi de la gala nocturna, es comunicarà el guanyador. | Summarization |
caBreu_abstractive_222 | Fes un resum del text següent: | ‘Envoltem la Model’ ha tancat aquest diumenge les activitats emmarcades en la Setmana per la Llibertat d’Expressió que ha organitzat la plataforma ‘No Callarem’.
Quatre escenaris repartits al voltant de l’antic recinte penitenciari han acollit des de concerts fins a debats, passant també per activitats infantils i una zona per prendre un refrigeri.
Diversos milers de persones han passat durant el dia per aquesta fira popular i festival de música reivindicatiu, que té com a eix la defensa de la llibertat d’expressió.
Un dret que, segons els organitzadors, està en clar perill tenint en compte casos com les condemnes de presó per als rapers Pablo Hásel o Valtonyc, que han actuat durant la jornada.
El raper mallorquí, a menys d’un mes del seu ingrés a la presó si el tribunal Constitucional no invalida la condemna de tres anys i mig de presó ha volgut demanar ‘perdó’ a la reina espanyola i també a algunes polítiques espanyoles per dir que eren unes ‘putes i unes guarres’.
També s’ha volgut disculpar davant ‘porcs, rates i gossos’ per comparar-los ‘amb segons quins polítics i poderosos’.
D’aquesta manera, Valtonyc deixa ben clar que no li ha sabut greu llençar aquests insults contra membres de la família reial espanyola o polítics de dretes, sinó haver quedat com un ‘masclista i un especista’.
A més, ha especificat que segons a quins jutges tampoc demanarà disculpes.
Una proclama atrevida, la del raper mallorquí, que s’integrava en el missatge de la jornada: La llibertat d’expressió és un dret fonamental i està seriosament amenaçada.
Aura Ruano, membre del col·lectiu No Callarem, ha assenyalat que aquests greuges a la llibertat d’expressió –amb condemnes a Pablo Hásel, Valtonyc o el col·lectiu de rapers La Insurgencia-, s’han incrementat de manera alarmant en el darrer any.
Un any que ha vingut també marcat pels empresonaments i l’exili d’independentistes.
‘Tenim molts casos de repressió i davant d’això no podem callar’, ha assenyalat Ruano, qui ha afegit que el canvi d’ubicació del festival -celebrat a Badalona l’any 2017-, als entorns de la presó Model no ha estat un fet casual.
‘És un lloc històric i simbòlic i aquí fem palès i reivindiquem la injustícia de les condemnes que estan coartant la nostra llibertat d’expressió’, ha apuntat.
Però a banda de la reivindicació, ha imperat durant la jornada el ‘bon rotllo’.
Així ho ha percebut en Ges Burgès, d’Igualada.
‘Gent gran, gent petita, diferents maneres de pensar, la veritat és que m’ha emocionat’, ha expressat.
‘És molt maco tanta gent unida pel simple fet de voler expressar la llibertat, de poder dir el que penses sense tenir por’, ha afegit Marien Flores, que acompanyava Burgès.
Molts dels assistents han aprofitat la seva assistència aquest diumenge al migdia a la multitudinària manifestació convocada per la plataforma Espai Democràcia i Convivència -i que ha omplert l’avinguda Paral·lel-, per després passar-se a ‘Envoltem la Model’.
L’escenari ‘No callarem’ ha estat el més reivindicatiu amb concerts i parlaments i les actuacions programades de Valtònyc, Pablo Hasél, Núria Graham o Joan Colomo.
També hi hagut concerts sorpresa com els de Mishima o Txarango, grups que també hi van participar en l’edició del 2017 a Badalona.
L’escenari ‘Carne cruda’ s’ha reservat al debat i als concerts de petit format com el de Tory Sparks.
També s’ha retransmès per ràdio xerrades per on passat personalitats com Marina Garcés, Willy Toledo, Pau Vallvé, Aina Torres o la cantant Amparaonia.
D’altra banda, també s’ha instal·lat l’escenari ‘Soundsystem’, amb un marcat regust jamaicà, i un altre espai amb activitats infantils de la mà de Toctojocs.
La Setmana per la Llibertat d’Expressió tanca amb 3.000 assistents
La Setmana per la Llibertat d’Expressió va arrencar el passat 9 d’abril amb el llançament del videoclip ‘Los Borbones son unos Ladrones’, on diferents artistes, entre rapers, grafiters o ballarins apareixen recitant versos dels rapers condemnats per assegurar que ‘la por en cap cas serà una mordassa’.
La jornada d’inauguració va ser dimecres amb ‘Arts, moviment i activisme’, on durant tota la tarda es van dur a terme espectacles de dansa i ‘performance’ així com l’exposició col·lectiva ‘Konvent Puntzero’.
Una altra de les jornades destacades va ser la de dissabte, amb el debat ‘Veus contra la repressió’, al teatre de l’antiga presó Model.
Coordinat per Òmnium Cultural, va comptar amb la presència de Ben Emmerson, advocat especialitzat en drets humans i representant de Puigdemont, Sànchez, Cuixart i Junqueras davant l’ONU.
A més, també van expressar les seves opinions i reflexions l’activista irlandès Bill Shipseu, fundador d’Arts of Amnesty.
Emotius també van ser els testimonis de Txell Bonet, companya de Cuixart, i de Diana Riba, dona de Raül Romeva, les quals esperen que els seus companys surtin algun dia de la presó. | Arran de l'augment de casos de repressió, com les condemnes de presó a artistes per les lletres de les seves cançons, la plataforma defensora del dret a la llibertat d'expressió 'No Callarem' ha organitzat "La Setmana per la Llibertat d'Expressió". Aquesta setmana reivindicativa ha finalitzat aquest diumenge amb debats, concerts i altres activitats organitzats al voltant de l'antiga presó Model. | Summarization |
caBreu_abstractive_2917 | Fes un resum del text següent: | ERC ha posat en marxa una campanya per recollir i denunciar les incidències que pateix diàriament la carretera N-340 així com reivindicar, un cop més, l'aixecament de les barreres dels peatges de l'AP-7 com única alternativa viària segura per als usuaris de les Terres de l'Ebre , el Camp de Tarragona i el Baix Penedès.
Dirigents i càrrecs electes republicans han presentat aquest dilluns el "Viacrucis N-340" com un instrument per conscienciar i mobilitzar la ciutadania a favor d'aquest objectiu que se suma a d'altres iniciatives en marxa per part d'entitats ciutadanes.
A través de la pàgina web viacrucisn340.cat, recolliran adhesions al manifest de la campanya i, al mateix temps, les incidències que traslladin els usuaris, per reflectir la manca de seguretat i les dificultats que pateix aquest eix viari saturat, especialment, pel trànsit pesant.
"Volem que tothom hi participi, puntualitzant, a través del web, tots els incidents que es produeixin", ha explicat el senador d'ERC, Miquel Aubà, en un dels actes de presentació de la campanya, a peu de carretera, a Amposta.
Les notificacions que vagin aportant els usuaris de les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i el Baix Penedès es podran anar consultant en una llista a la mateixa adreça d'Internet.
"Demanem a la ciutadania que continuïn donant suport –a la reivindicació de la gratuïtat de l'AP-7-, es mobilitzin i signin el manifest", ha subratllat l'alcalde d'Alcanar i president de la Federació de l'Ebre d'ERC, Alfons Montserrat, per qui la campanya ha de servir, especialment, per "conscienciar del problema que tenim".
El mateix Montserrat ha recordat que entre l'última setmana de maig i mitjans de juny el tram entre l'Ametlla de Mar i Alcanar, d'uns 60 quilòmetres, va sumar cinc accidents i dotze ferits.
En aquesta línia, els republicans volen sumar aquesta campanya "a d'altres accions que s'estan portant a terme" i continuar exigint al govern espanyol que, finalment, converteixi en gratuïtat l'AP-7.
"Lamentem i condemnem que l'Estat es negui a aixecar els peatges en aquests trams de l'AP-7.
No tenim autovia gratuïta com altres territoris.
Tenim la Nacional totalment col·lapsada", ha certificat, tot recordant la negativa del PP i Cs al Congrés de fer realitat aquesta proposta arran d'una iniciativa de la mateixa ERC, que valorava en 20 milions d'euros el cost d'alliberar els peatges mentre el territori no disposi d'una via ràpida gratuïta.
"Aquesta negativa es fa encara més dolorosa quan veus que el Tribunal de Comptes xifra el rescat de les radials de Madrid en més de 3.000 milions d'euros.
Es continuen les polítiques de privatitzar beneficis i socialitzar les pèrdues: sempre per als mateixos i als mateixos territoris", ha retret.
"Volem ser un territori homologable a qualsevol altre, que tinguem vies del segle XXI i no del XIX", ha insistit.
En termes similars s'ha pronunciat també Aubà, qui ha criticat les mesures de "pacificació del trànsit" imposades pel govern espanyol al tram ebrenc –limitació de velocitat a 80 km/h, doble línia continua i construcció d'onze rotondes al llarg del traçat-.
"Les Terres de l'Ebre no tenen una alternativa viable si no és l'autopista de pagament", ha declarat, tot reclamant el dret dels ciutadans i usuaris a de disposar d'una via "segura" mentre no existeixin alternatives.
"És una mostra més que els catalans hem de votar independència l'1-O.
Estem davant d'un Estat que no resol els problemes i ho hem de fer nosaltres", ha afegit.
Amb el final de la concessió del tram entre Alacant i Salou de l'AP-7 ja a la vista, el pròxim 2019, i la indefinició del govern espanyol del PP al respecte –ha dit que no la renovarà però tampoc ha precisat si s'eliminaran finalment els peatges- els republicans no es tanquen a la proposta de vinyeta que impulsa el Govern per finançar el manteniment de les infraestructures però reclamen un tracte igualitari entre territoris.
"Tenim clar que els serveis s'han de pagar: sigui via pressupost, per ús.
Podem entendre que s'ha de pagar però es fa difícil que els partidaris del cafè per a tots, en aquests pagaments no ho siguin.
Si són vies cap a Madrid, són gratuïtes, però si no ho són, i com en aquest cas són ponts de tràfic de mercaderies importants, estan gravades.
És injust.
No podem admetre greuges comparatius", ha tancat Montserrat. | "Viacrucis N-340" és una iniciativa d'ERC per demostrar el perill i la saturació de la carretera N-340 en el tram que creua les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i el Baix Penedès. Denuncien la manca d'autovia gratuïta i veuen com a única solució la gratuïtat de l'AP-7 en aquest tram, una petició ja sol·licitada anteriorment al govern espanyol. | Summarization |
caBreu_abstractive_2451 | Fes un resum del text següent: | Més de mig miler de metges interns residents (MIR) s'han concentrat aquest dilluns davant del Departament de Salut en la primera jornada d'una vaga de tres dies als hospitals i centres d'atenció primària per reclamar millores formatives, laborals i retributives.
El portaveu del comitè de vaga, Àlex Mayer, ha anunciat que han registrat una nova petició d'aturada, de cinc dies, per la setmana que ve per si no obtenen respostes concretes a les reivindicacions.
Mayer ha assegurat que des del comitè tenen voluntat de negociar i que les seves peticions, com que se'ls garanteixi un temps de formació o un increment de sous mileuristes, són "justes".
Segons les primeres dades dels organitzadors, el seguiment de l'aturada és del 90%.
Vestint les bates blanques que distingeix el col·lectiu sanitari, centenars de MIR s'han concentrat a les portes del Departament de Salut en la protesta central de la primera jornada d'una vaga prevista per tres dies.
Els metges en formació, amb el suport del sindicat Metges de Catalunya, que és qui ha convocat la vaga, han brandat cartells de denúncia de la seva situació, amb missatges com "La nostra vocació no justifica l'explotació", "Prou metges 'low-cost'", "Necessitem els teus aplaudiments ara" i "Sense residents, no hi ha sanitat".
"Som un col·lectiu que està en peu de guerra per demanar unes millores que considerem que són justes i esperem que trobem algú a l'altra banda disposat a negociar i a arribar acords per millorar les condicions, que és el que necessitem nosaltres, però també el sistema, ja que nosaltres som els especialistes del futur", ha raonat Mayer davant dels mitjans de comunicació.
El portaveu del comitè ha explicat que han registrat una nova vaga que creuen que serà necessària "sempre i quan no hi hagi voluntat de negociar".
"No volem estar de vaga, perquè estem perdent formació i sou.
Volem una solució, que és de mínims, no estem demanant res extraordinari", ha assenyalat Mayer, altaveu en mà, després que els representants del comitè de vaga hagin mantingut una breu reunió a Salut per demanar la mediació en les eventuals reunions amb l'Institut Català de Salut (ICS) i les patronals.
De moment, n'hi ha una prevista per aquest dimarts.
Paral·lelament, els MIR han organitzat fins dimecres diverses concentracions davant dels hospitals a Lleida, Tarragona i Girona.
Els participants a la concentració també han protestat pels serveis mínims decretats pel Departament de Treball i consideren que aquesta decisió mostra que són personal "estructural".
"Han reconegut que el sistema sanitari català no s'aguanta sense tots i cadascun dels seus residents", ha clamat Mayer, mentre els participants han entonat "No hi som tots, falten els de guàrdia".
"Treballador precari"
Els MIR i el sindicat Metges de Catalunya denuncien la "degradació" que pateix el sistema de formació, sobretot arran de les retallades aplicades a partir del 2010.
En aquests anys, alerten un manifest escrit, "s'ha anat produint una progressiva reducció de la formació i un augment de la prestació de serveis assistencials", de manera que la figura del metge en formació ha evolucionat cap a la del "treballador precari".
Amb la crisi de la covid-19, consideren que ha quedat palès el seu paper "cabdal" com a metges graduats i recorden que han estat "a primera línia" en els diferents dispositius.
En els moments més durs de la pandèmia, a més de suspendre'ls les rotacions formatives, també van veure el sou disminuït, perquè els sanitaris es van organitzar en torns de 12 hores durant les primeres setmanes de la covid-19, sense guàrdies, de manera que es van quedar sense aquests complements -tot i que alguns centres van trobar mecanismes de compensació-.
En qualsevol cas, per als residents, es va fer evident que el seu sou, sense les guàrdies, és "extremadament baix".
Aquesta és una de les seves principals reivindicacions.
Els MIR exigeixen un increment salarial de la jornada ordinària.
Tot i les diferències entre convenis, la retribució de la jornada ordinària, sense les guàrdies, oscil·la entre els 900 i 1.100 euros en el primer any de residència, amb "petits increments" durant els anys següents.
També demanen una millor retribució de les guàrdies, entre altres reivindicacions.
A més de l'àmbit retributiu, els residents tenen dos blocs més de demandes.
Pel que fa al formatiu, demanen que se'ls garanteixi que el 15% de la jornada ordinària es destina a la formació i una correcta supervisió de la seva feina, entre altres reclamacions.
En l'àmbit laboral, els residents reclamen que la jornada ordinària sigui de 35 hores setmanals, com a la resta de l'estat espanyol, i que es respecti la normativa pel que fa als descansos.
Així, exigeixen que, després d'una jornada, algunes de 24 hores, es compleixin les 12 hores de descans mínim ininterromput, així com les 36 hores continuades de descans setmanal. | Centenars de MIR han reclamat aquest dilluns més formació, una pujada del sou ordinari i de la retribució de les guàrdies, una jornada setmanal de 35 hores i el respecte dels descansos establerts. Ha sigut la primera jornada d'una vaga que durarà tres dies, amb un seguiment del 90%. Si no obtenen respostes, n'hi haurà una altra la setmana vinent. | Summarization |
caBreu_abstractive_1091 | Fes un resum del text següent: | El partit havia comunicat la seva intenció dimarts passat, però el TSJC recorda que mentre l'estat d'alarma segueixi vigent, el responsable de permetre les concentracions és el Ministeri de l'Interior i no pas el Departament.
El partit al·lega que volia fer una concentració de 30 persones mantenint les distàncies de seguretat i critica que es limiti un dret fonamental.
El mateix dimarts el Departament va respondre al partit que el decret d'estat d'alarma prohibeix el dret de reunió i el partit va presentar el recurs dimecres.
En resposta a la demanda, l'advocat de la Generalitat va al·legar que el decret d'alarma prohibeix el dret de manifestació, mentre que el fiscal va dir que el decret d'alarma sí que permet el dret de reunió però de manera adequada i sota el control de l'autoritat sanitària, i diu que la competència és del Ministeri de l'Interior.
El tribunal manté la mateixa postura que la fiscalia, i per això el partit ja anunciat que està pensant recórrer fins al Tribunal Constitucional.
En un comunicat, el partit diu que el TSJC els ha reconegut que el dret de manifestació segueix vigent tot i l'estat d'alarma.
L'advocat de LI, Benet Salellas, explica que el cas versa sobre drets fonamentals, i creu que el TSJC havia de pronunciar-se sobre el fons de la qüestió.
"Aquest és el panorama que ens ofereix l'estat d'alarma: una Generalitat que elimina el dret de reunió i un TSJC que invoca la recentralització per evitar protegir un dels pilars de la llibertat d'expressió i de la pluralitat política, el dret de reunió", comenta Salellas.
LI recorda que l'aplicatiu per comunicar concentracions al Departament d'Interior seguia obert dimarts passat i va permetre comunicar la convocatòria per aquest divendres.
"Entenem que si no era competència seva resoldre sobre la nostra comunicació, l'havia d'haver traspassat al nou òrgan competent per tal que aquest resolgués, enlloc de denegar-la com va fer", considera la formació.
També denuncien que a la web d'Interior "s'informa falsament de la suspensió del dret a reunió mentre duri l'estat d'alarma".
Pel partit, "no té cap sentit que mentre s'obliga als treballadors a sortir al carrer per anar a la feina sense garantir les mesures de protecció necessàries ni durant el trajecte ni als llocs de treball, no s'autoritzi una concentració de poques persones complint amb la distància social i les normes sanitàries vigents".
"Aquesta prohibició 'de facto' s'inscriu en una escalada repressiva per l'estat d'alarma que constata que ens trobem davant un context de vulneracions flagrants dels drets fonamentals i en particular del dret a reunió i manifestació", asseguren.
Per tot això, fan una crida a sindicats, organitzacions i col·lectius a defensar i exercir el dret a manifestació i a "recuperar els carrers" el proper 1 de maig, buscant fórmules per mantenir el distanciament.
Dades: coronavirus
MAPES Quants positius i sospitosos de coronavirus ja hi ha al teu municipi i comarca?
Consulta en mapes i gràfics interactius on hi ha més casos de la Covid-19 i quina ràtio d'infectats hi ha, a nivell local i comarcal
coronavirus
GRÀFICS INTERACTIUS Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia
Catalunya supera les 11.000 víctimes mortals per la Covid-19
coronavirus
Com sortiran els nens?
Podran córrer, saltar i fer exercici vigilats i a prop de casa
Un màxim d'una hora de passeig diari de 9 del matí a 9 del vespre i un adult podrà portar fins a tres nens
GUIA Tot el que cal saber del desconfinament dels infants
Preguntes amb resposta de la mesura que s'aplica des de diumenge 26 d'abril
Des de casa
GUIA Així s'ha de netejar la casa per evitar que hi entri el coronavirus
El Departament de Salut i el Ministeri de Sanitat difonen diversos consells per minimitzar el risc
Minut a minut
EN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus
Informació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món
coronavirus
«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital
Facilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies | Lluita Internacionalista denúncia que el govern català vulnera del dret de reunió i manifestació. Segons el TSJC, es permet el dret de reunió si es respecten les mesures sanitàries i, a més, afirma que qui té la competència per decidir sobre la petició de manifestació del partit durant l'estat d'alarma és el Ministeri d’Interior, i no pas el Departament d'Interior. | Summarization |
caBreu_abstractive_1012 | Fes un resum del text següent: | Cafè per a tothom.
Avui es constitueix a Madrid la comissió d'experts que haurà de fer les deliberacions prèvies (es donen sis mesos) per acordar una reforma de l'actual sistema de finançament.
Totes les autonomies han nomenat un representant per tal que defensi la seva posició.
Totes llevat d'Euskadi i Navarra, que gràcies al sistema de concert van a part -i paguen poc-, i Catalunya, que s'hi ha negat.
Una bona decisió la de no animar l'olla de grills del "règim comú" atenent a que l'eterna reivindicació catalana d'una negociació bilateral ha estat olímpicament desatesa i que, al cap i a la fi, ja hi haurà qui defensi interessos similars.
Presó o escàndol.
L'Audiència de Palma decideix avui si el cunyat del rei Felip VI, Iñaki Urdangarin, entra a presó després de que se'l condemnés a més de sis anys per diversos delictes relacionats amb el cas Nóos.
La defensa intentarà impedir-ho al·legant que no hi ha risc de fuga ni de reiteració de delicte, però és difícil que s'escapi de passar un temps (poc) entre reixes.
La sentència, ajustada a l'interès dels poders de l'Estat, reconeix que Urdangarin i el seu soci usaven el nom del rei per aconseguir diners de les administracions.
Vist i llegit
El crític de televisió de El País, Álvaro P. Ruiz de Elvira, escrivia ahir una dura crítica ("Telebasura punta") sobre el programa del showman Javier Cárdenas, que TVE emet en el seu horari de màxima audiència.
La televisió pública estatal no frena el seu declivi i és cada cop més vulgar.
Les queixes dels comitès professionals són constants.
En el marc de la llarga precampanya per tornar a la Generalitat Artur Mas va ser ahir a Euskadi.
Va impartir una conferència amb Juan José Ibarretxe.
A l'ex-lehendakari no li fan massa cas al PNB, menys ara que el partit està en plena reconnexió amb Espanya pactant a Euskadi amb el PSE i a Madrid flirtejant amb el PP.
Però manté intacte el prestigi a Catalunya.
El proper mes de maig serà a Tarragona, convidat per Òmnium Tarragonès, que vol dur a la ciutat veus internacionals per abordar processos com el català.
A més de la d'Ibarretxe els organitzadors, ajudats per Josep-Lluís Carod-Rovira, que en va ser president, han confirmat també la presència del líder independentista cors Jean-Guy Talamoni.
Difícilment sabrem el paper del rei Joan Carles I en les malifetes del seu gendre com tampoc hem sabut fins a quin punt coneixia o beneïa el cop d'Estat del 23-F de 1981, del que tal dia com avui es complexen 36 anys.
La mala maror per la situació política -aquell dia s'investia president Leopoldo Calvo-Sotelo, de la UCD, després de la dimissió d'Adolfo Suárez- i el desplegament de l'estat de les autonomies havia inquietat els militars (la Transició va servir també per no arraconar els generals franquistes).
La tarda del 23-F un grup de guàrdies civils comandats pel tinent coronel Antonio Tejero van entrar el Congrés i van segrestar durant tota la nit els diputats.
A primera hora del matí el cop d'estat es va frustrar.
Aquí podeu recordar unes imatges que ara ens semblen un esperpent però que aleshores van atemorir i desesperar milions d'espanyols i catalans.
Un 23 de febrer de l'any 1987, avui fa just 30 anys, naixia una federació de partits anomenada Iniciativa per Catalunya.
La formaven l'històric PSUC, Nacionalistes d'Esquerra i el PCC a més d'independents.
Igual que havia fet un any abans el PCE impulsant Izquierda Unida (referent estatal d'ICV fins la crisi de finals dels 90) la nova formació buscava revitalitzar l'espai comunista.
El primer líder va ser Rafael Ribó, que la va deixar en el seu moment més baix el 1999.
A partir d'aquell moment van abraçar l'ecologisme i això els va permetre refer l'espai.
El 2003 van entrar al Govern i hi van ser fins el 2010.
ICV, ara liderada per Ernest Urtasun, Marta Ribas i David Cid, està immersa en el procés per crear un nou partit de l'esquerra catalana, el dels "comuns", i en el darrer cicle electoral ja s'ha presentat coalitzada amb Podem, Barcelona en Comú, EUiA i Equo.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi | Avui es crea la comissió que discutirà sobre la reforma del sistema de finançament. També es determinarà si Urdangarin entra a presó. Ahir, la televisió pública estatal va ser criticada durament. Ibarretxe va donar una xerrada a Euskadi i al maig serà a Tarragona. A més, avui fa 36 anys del 23-F, i 30 de la creació d'Iniciativa per Catalunya. | Summarization |
caBreu_abstractive_549 | Fes un resum del text següent: | El Tribunal de Comptes ha notificat aquest dilluns als representants de l’ex-president de la Generalitat Artur Mas que ha de dipositar una fiança màxima de 5.251.948 milions d’euros (4.831.599 euros més 420.349 euros d’interessos) per la despesa en l’organització del 9-N, segons informen fonts presents a la reunió que té lloc a la seu madrilenya d’aquesta institució.
El Tribunal de Comptes considera Mas com a màxim responsable i per tant la persona que haurà d’afrontar el total d’aquesta quantitat en el cas que la restq dels investigats no provisionin les quantitats que se’ls assignen.
Aquestes són 3.044.399 euros per a l’ex-consellera d’Educació, Irene Rigau –per l’adquisició d’ordinadors per a la consulta-, 2.127.580 a Francesc Homs per despeses del departament de Presidència relacionades amb la consulta, i 839.439 euros a Joana Ortega per partides del departament de Governació.
Les quantitats corresponen al càlcul de partides destinades al referèndum, i en alguns casos se solapen, fet que situa el màxim que pot afrontar Mas en 5,2 milions d’euros.
Tot i que hi havia set càrrecs del Govern més en aquest procediment, el Tribunal n’ha deixat fora finalment la interventora i el cap de sistemes d’informació del Consorci d’Educació de Barcelona, Carolina Pardo i Jordi Serra.
El Tribunal dóna ara a Mas, Ortega, Rigau i Homs, a més dels altres investigats 15 dies per fer efectives aquestes provisions.
Si no ho fan el Tribunal de Comptes dictarà embargaments dels seus bens i comptes per aquestes quantitats.
Actua contra ells malgrat que el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no va condemnar cap dels responsables del govern de Mas per malversació de fons públics.
La instructora de la causa del Tribunal de Comptes pel 9-N, Maria de Los Llanos Castellanos, ha comunicat la xifra al llarg de la reunió amb els representants de tots els investigats, que ha tingut lloc aquest dilluns coincidint amb la finalització de la fase d’instrucció.
El Tribunal actua fruit d’una denúncia de Societat Civil Catalana i de l’Associación de Abogados Catalanes i té encara pendent de revisar les al·legacions que presentaran els investigats, tot i que fonts d’aquesta institució asseguren que les al·legacions no aturen l’obligació de provisionar les fiances.
A partir d’ara, el cas passa a la Sala de Justícia del propi Tribunal de Comptes, que resoldrà en les pròximes setmanes.
La sentència que emeti podrà ser recorreguda, però el recurs es resoldrà en primera en segona instància dins del propi Tribunal de Comptes.
Fonts del Tribunal de Comptes asseguren que la instrucció s’ha fet en un termini estàndard, i han negat que aquesta institució hagi actuat amb una celeritat inusual pel que fa al cas del 9-N.
Amb tot, admeten que aquest mateix organisme encara té per resoldre qüestions relacionades amb el cas de l’Ajuntament de Marbella que porten anys tramitant-se.
El Tribunal de Comptes va obrir el 19 de juliol un procediment per investigar Mas, Ortega, Rigau i Homs per destinar 5 milions a l’organització del 9-N i determinar si podrien tenir ‘responsabilitats comptables’.
La investigació va arrencar per la denúncia presentada al maig per Societat Civil Catalana i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución, i va comptar amb el suport de la Fiscalia.
Posteriorment la instructora va ampliar la causa a set persones més.
Són l’exsecretari general de la Presidència Jordi Vilajoana, el director general de Difusió, Ignasi Genovès, la directora de Serveis del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Josefina Valls, el subdirector general d’Administració, Serveis i Projecció Externa, Lluís Bertran, la interventora del Departament d’Ensenyament Carolina Pardo, i el director general de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP), Jaume Domingo.
La setena persona citada és Jordi Serra, però la instructora el va deixar finalment fora de la causa. | El Tribunal de Comptes ha donat quinze dies a Mas, Ortega, Rigau, Homs i altres investigats per pagar unes quantitats que sumen més de cinc milions d'euros, i que van destinar a l'organització del referèndum 9-N. Com que Artur Mas n'és considerat el màxim responsable, haurà d'afrontar el total de la multa si cadascú no paga la seva part. | Summarization |
caBreu_abstractive_2410 | Fes un resum del text següent: | El president del govern espanyol en funcions i candidat del PSOE a la presidència, Pedro Sánchez, ha presentat aquest dilluns 35 mesures incloses al seu programa electoral entre les que hi ha "acordar el conflicte de convivència a Catalunya impulsant el diàleg entre catalans i també entre el govern d'Espanya i la Generalitat de Catalunya, sempre dins de la Constitució".
El document també recupera altres compromisos com el blindatge del sistema de pensions vinculant-les a l'IPC real, l'increment del Salari Mínim Interprofessional, l'abolició de la prostitució, la regulació de l'eutanàsia i la fi dels copagaments sanitaris.
L'avançament del programa -tan sintètic respecte a Catalunya com el de les passades eleccions- no fa referència a la possibilitat d'aplicar el 155 ni cal altra mesura.
Sánchez ha presentat la síntesi del programa –el definitiu es donarà a conèixer en les pròximes setmanes- en un acte on ha afirmat que el seu és un projecte "progressista, real i rigorós" per "superar el bloqueig" i "avançar en justícia social".
Espanya, ha afirmat, necessita "un govern coherent i estable" de caràcter "progressista" amb capacitat "d'estendre la mà per acordar" però també amb "mà ferm" per defensar els interessos de l'Estat.
Catalunya, al capdavant dels "desafiaments" a abordar
Sánchez ha situat un cop més la situació a Catalunya el primer dels "desafiaments i amenaces" que l'Estat ha d'afrontar –ha dit- amb "valentia" i "determinació".
Ha fet referència a "la resposta independentista a la sentència del Suprem" que el govern espanyol, ha assegurat, abordarà des de la "garantia" de la seguretat i apostant per "la convivència" des de la "Llei i el diàleg".
Cal, ha afirmat, "un govern amb capacitat d'actuar tota la legislatura".
El que Sánchez ha donat a conèixer aquest dilluns és una síntesi del programa que resumeix el que es presentarà posteriorment.
L'avançament del programa del 28-A també feia una referència genèrica a Catalunya apel·lant a la necessitat d'enfortir el model autonòmic, tot i que al programa definitiu el PSOE abordava amb profunditat la situació a Catalunya i rebutjava expressament tant el dret a l'autodeterminació com també "un estat d'excepció territorial amb caràcter permanent a través de l'article 155 de la Constitució Espanyola".
Segons el president espanyol, cal també donar resposta a altres "amenaces" i "reptes" com "l'ocupació, la digitalització de l'economia, la transició ecològica, la igualtat entre homes dones, la justícia social, i –tornant a Catalunya- "una Espanya cohesionada i la seva contribució a l'enfortiment de la UE".
"Sis desafiaments davant els quals no hi tenen cabuda més endarreriments" i que precisen "un govern progressista", ha dit.
Augment de les pensions
El primer punt d'aquest avançament del programa és un augment de les pensions.
"Protegirem les pensions cada any i per sempre" des del "blindatge constitucional" per assegurar-ne la sostenibilitat, l'actualització d'acord a l'IPC i l'augment de les pensions mínimes i no contributives, ha dit Sánchez.
Segons el president en funcions, ho farà des d'aquest any.
"Els anuncio que aquest 2019 actualitzarem les pensions del 2020 a l'entorn de l'IPC real", ha afirmat el president en funcions.
Augment del SMI
Sánchez també ha inclòs al seu programa un augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) que segons ha assegurat arribarà "de la mà dels agents socials".
"El nostre gran objectiu és que al final d'aquesta legislatura assolim el 60% del salari mitjà".
També ha promès un diàleg amb es agents socials per assegurar un nou estatut dels treballadors i revisar la normativa sobre feina a temps parcial i derogar els aspectes "més lesius de la reforma laboral.
Abolició de la prostitució
El programa electoral del PSOE també inclou l'abolició de la prostitució.
"L'objectiu seran els que contribueixin o es beneficiïn la prostitució aliena" ha afirmat el president en funcions.
Els socialistes prometen a més una reforma de la legislació per garantir que la manca de consentiment sigui clau en la qualificació dels delictes sexuals perquè "si una dona no diu sí expressament, tota la resta és no". | Algunes de les mesures de programa electoral del 28-A de Pedro Sánchez són apujar l'SMI i les pensions, abolir la prostitució, regular l'eutanàsia i posar fi als copagaments sanitaris. També inclou el conflicte de Catalunya, que tracta com una amenaça principal que s’ha de resoldre, des de la "Llei i el diàleg", per poder assolir una cohesió dins l'Estat espanyol. | Summarization |
caBreu_abstractive_1063 | Fes un resum del text següent: | L'acte que els socialistes catalans faran aquest dissabte amb Pedro Sánchez per onejar les virtuts dels pressupostos generals de l'Estat serà també el tret de sortida de la campanya de Jaume Collboni com a alcaldable del PSC a Barcelona.
Una posada de llarg que posa fi a mesos de moviments interns i especulacions sobre si els de Miquel Iceta acabarien finalment canviant el cap de cartell a la capital catalana.
Els socialistes són conscients que ho tenen molt difícil en uns comicis fins ara més marcats pels noms dels caps de llista que pels projectes -cap sondeig els situa amb possibilitats de guanyar-, però confien en l'efecte Sánchez per arrencar un vol que els porti almenys a tornar a entrar al govern municipal.
Collboni va ser escollit candidat l'abril de l'any passat en unes primàries plàcides sense rival que poc van tenir a veure amb les del 2015, quan fins a cinc candidats van protagonitzar una polèmica pugna per ser cap de cartell.
Des de la seva reelecció per encapçalar la candidatura, la cúpula d'Iceta ha tancat files al seu entorn malgrat els dubtes en alguns entorns del partit.
"Farem pinya amb ell", va anunciar dimarts el líder del PSC per apuntalar l'alcaldable.
El debat sobre la idoneïtat del candidat es va obrir en un sector del partit a Barcelona a partir de la confirmació de Manuel Valls i Ernest Maragall com a candidats.
No es qüestionava tant el perfil de Collboni, sinó el fet que els socialistes no generin grans expectatives.
"No transmetem el missatge que anem a guanyar, no sortim a les travesses", argumentaven els partidaris d'obrir el meló del canvi de candidat.
Un altre dels arguments que posaven sobre la taula és que, davant d'un panorama municipal que perceben com a polaritzat, el vot útil perjudica Collboni.
El suport incondicional d'Iceta
Els impulsors d'aquest debat intern van arribar a sondejar altres possibles caps de llista, alguns d'ells provinents d'altres formacions, algun altre amb ressò mediàtic o acadèmic d'alt prestigi.
Però ni cap alternativa va fructificar ni tampoc ningú del partit va gosar fer una proposta de forma pública.
De fet, l'entorn de Collboni sempre ha treballat amb la hipòtesi que ell seria el candidat perquè ha comptat sempre amb el suport de Miquel Iceta.
"Al gener començarà la nostra campanya", deien a mitjans de desembre, mes durant el qual el partit va fer una enquesta interna demanant la valoració de diversos noms.
El partit va fer una enquesta interna durant el mes de desembre demanant la valoració de diversos noms, inclòs Iceta, de cara la campanya municipal a Barcelona
El nom que va obtenir més puntuació va ser el propi Iceta, motiu pel qual algun mitjà de comunicació va arribar a apuntar la possibilitat que ell fos candidat.
En segon lloc quedava Collboni, per davant d'altres noms com els de Jordi Hereu, Meritxell Batet, Joan Clos i Josep Borrell.
Aquest fet, sumat a unes enquestes que des de que Sánchez és a la Moncloa auguren un increment del suport al PSC -dels 4 regidors actuals passaria a 7 o 8- i a què no ha reeixit tampoc cap dels noms alternatius que s'havien posat sobre la taula, han consolidat Collboni com a cap de llista.
A les eleccions del 2015 va obtenir el pitjor resultat dels socialistes a la ciutat que van governar durant 30 anys.
Aleshores, però, ho van atribuir a la conjuntura política i a la pèrdua de musculatura del partit arran de l'escissió del sector sobiranista mesos abans.
Així doncs, el líder del PSC de Barcelona serà, juntament amb Ada Colau, dels únics dirigents que repetiran el pròxim mes de maig.
Els socialistes han declinat tota oferta de Valls a forjar una candidatura conjunta i assenyalen que l'exministre de França s'ha ancorat a una formació política, Ciutadans, que a més de no ser catalanista pacta amb Vox a Andalusia.
També critiquen durament la gestió que està fent Colau, contra qui han endurit el seu discurs des de que els comuns van decidir trencar el pacte de govern pel suport del PSC a l'aplicació del 155.
Després del darrer baròmetre municipal, en què la inseguretat es va situar com a primera preocupació a la ciutat, Collboni va afirmar que mai abans un govern municipal havia tingut tant de rebuig -el 42% dels enquestats no aprovaven la gestió municipal-.
Els socialistes han declinat tota oferta de Valls a forjar una candidatura conjunta i critiquen que Ciutadans hagi pactat amb Vox a Andalusia
Veuen els socialistes ara la possibilitat de reeditar una aliança amb els comuns?
"Nosaltres sempre volem governs de progrés", responen dirigents del partit.
La força més votada serà, amb tota probabilitat, qui marqui la pauta dels pactes.
Que els comuns i els republicans tenen voluntat d'explorar una col·laboració és àmpliament conegut.
De la mateixa manera que Ernest Maragall també vol coordinar-se amb la resta de candidatures independentistes, però rebutja una aliança amb el PSC.
La batalla està servida. | Els socialistes són conscients de la dificultat que tenen de guanyar les eleccions, però no perden les esperances de tornar a entrar al govern municipal. Tot i haver proposat líders alternatius en conèixer els candidats d'altres partits polítics, Collboni tornarà a ser cap de cartell del PSC per a les eleccions municipals a Barcelona gràcies a la cúpula d'Iceta. | Summarization |
caBreu_abstractive_698 | Fes un resum del text següent: | L’escriptora Marguerite Duras, (Saigon, 1914 – París, 1996), fou autora d’una quarantena d’obres entre les quals trobem ‘L’amant’ (premi Goncourt 1984) o ‘Hiroshima, mon amour’, que va guionitzar per al cinema el 1959.
També va escriure teatre i va realitzar gairebé una vintena de films.
És tota una icona per a les lletres franceses.
Nascuda a la Indoxina francesa, va passar allí la seva infantesa i adolescència.
Després es va instal·lar a França i va formar part de la resistència durant la Segona Guerra Mundial i va viure moltes altres peripècies.
Però aquesta primera època de vida a Indoxina la va marcar profundament.
I així ho veiem en un petit llibret editat fa pocs mesos per Sd·edicions, ‘La cuina de Marguerite’, una peça deliciosa, delicada, molt cuidada, que combina algunes de les receptes que havia apuntat l’escriptora en un seu quadern vermell i en altres papers com calendaris, i que sembla que cuinava amb certa freqüència, que eren plats que dominava i li quedaven molt bé.
Moltes d’aquestes receptes provenen de l’Orient.
Però el llibre és molt més que un bonic receptari d’una escriptora cèlebre, perquè també intercala textos seus que fan referència a plats o a algun aliment relacionat amb la recepta que es reprodueix o al fet mateix de cuinar, etc. Textos dins de ‘Les Enfants maigres et jaunes’ o de ‘La Vie matérielle’ o de ‘Madame Dodin’.
I també converses, com la recollida a France Culture, ‘Le Bon Plaisir de Marguerite Duras’, el 1984 o fragments de les converses de l’escriptora amb Jérôme Beaujour per al ja citat ‘La Vie matérielle’, llibre on Duras va pensar d’incloure les receptes i al final no ho va fer.
I, importantíssim, també inclou fotografies de la cuina i el menjador de la casa que l’escriptora tenia a Neauphle-le-château, la seva casa de camp.
A més, el llibre és traduït per Anna Casassas.
El va editar el seu fill l’any 1999.
Hi trobem que diu Marguerite Duras:
«Voleu saber per què cuino?
Perquè m’agrada molt… És el lloc més antinòmic a l’escriptura i, tot i això, estàs en la mateixa solitud, quan cuines, en la mateixa inventiva… Ets un autor… La truita vietnamita… Comencen a ser molts, els qui em diuen que és la cosa més bona que han menjat mai de la vida!
Us n’adoneu!…»
I també:
«No he pretès mai fer una cuina molt refinada… Faig molt bona cuina i ja en tinc prou… No vull res més.
A més, també l’escric, escric les receptes… Me n’invento els noms, poso noms en relació amb l’origen del plat.»
Del ‘Curri a l’estil de la Reunió’ ens n’explica:
«Aquesta recepta de curri la va donar a la mare la meva professora de piano a Vinh-Long, una dona de la Reunió que el diumenge ens convidava a dinar.
Si no vaig continuar el piano va ser per ella, que s’adormia a les classes…»
I amb aquest fer, aquesta cadència, se’ns presenten altres menges en el llibre, com el Thit-Khô, que és el plat nacional de la Cotxinxina; les mandonguilles de la grega Melina, les mandonguilles Pojardsky si fa no fa, i les mandonguilles sense nom.
Duras també ens explica la manera de coure l’arròs o l’olla barrejada o un estofat de bou a la moda…
I acabem amb un altre dels seus comentaris, de geni i figura:
«Quan cuino, em molesta molt que algú altre cuini… I com que el meu fill en sap molt, quan és a casa no sempre és fàcil… però, vaja, poca cosa… El meu fill diu que la meva cuina és popular i que, en canvi, el seu pare fa una cuina molt refinada… Però és perquè el seu pare, quan fa un plat, té tot el temps del món… i jo només tinc temps de fer-lo i prou… No puc estar quatre hores per fer un bou a la doba, no hi trobo la gràcia… però igualment faig un bou a la dona molt bo… potser més… menys suculent, més senzill… però excel·lent.» | Sd·edicions ha editat fa poc 'La cuina de Marguerite', un llibre que dona a conèixer una faceta desconeguda de la cèlebre escriptora Marguerite Duras relacionada amb la cuina. Aquest petit llibret és un recull de les seves vivències barrejades amb les seves receptes populars, la majoria provinents de l'Orient, ja que va viure a la Indoxina francesa fins a l'adolescència. | Summarization |
caBreu_abstractive_1233 | Fes un resum del text següent: | Eleccions autonòmiques al gener convocades des de l'Estat, control de la Hisenda catalana, intervenció directa sobre els Mossos d'Esquadra i monitorització dels mitjans públics catalans.
Aquests són els quatre pilars de la intervenció de l'autonomia que el consell de ministres, reunit de forma extraordinària, aprovarà aquest dissabte per frenar el procés i recuperar "l'ordenament constitucional" a Catalunya.
El País, però, va més enllà i assegurar que inclourà la destitució de Puigdemont i part o tots els consellers del Govern.
El gruix l'ha pactat Mariano Rajoy amb Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, i Albert Rivera, líder de Ciutadans.
Es tracta de la iniciativa més dura que ha pres el govern espanyol per intentar liquidar la possibilitat que Catalunya es converteixi en un estat independent i suposa el desplegament d'un article, el 155 de la Constitució, que no s'ha aplicat mai.
Rajoy no va voler concretar ahir les mesures, que sí que van ser desgranades per Carmen Calvo, exministra amb José Luis Rodríguez Zapatero i integrant de la comissió mixta PP-PSOE que analitza la intervenció de l'autonomia.
El president del govern espanyol, en una roda de premsa a Brussel·les després del Consell Europeu, va insistir que qui era culpable d'haver arribar fins aquí era Carles Puigdemont.
"No hi ha alternativa per a res més", va defensar Rajoy.
El president de la Generalitat li va clarificar per carta aquest dijous que no havia declarat la independència al Parlament, com li va demanar la Moncloa, però això no ha frenat l'aplicació de l'article 155.
La rèplica catalana al consell de ministres extraordinari arribarà en forma de manifestació a Barcelona a favor de l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats des de dilluns
Populars, socialistes i Ciutadans fa setmanes que treballen en les mesures coercitives contra la Generalitat.
En la comissió hi han participat dos lampistes habituals del PP i del PSOE, com són el sociòleg Pedro Arriola -assessor de capçalera de Rajoy- i José Enrique Serrano, que va ser director del gabinet de presidència amb Felipe González i també amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa.
"No pot haver-hi un territori en el qual el seu govern no compleixi la llei", va insistir ahir Rajoy, que finalment ha convençut els socialistes per dur a terme mesures dràstiques.
De fet, el PSOE havia arribat a afirmar que no faria costat al PP en la utilització de l'article 155 per frenar el procés.
L'escenari de la intervenció ja ha estat estudiat durant les últimes setmanes pel Govern i per l'estat major del procés.
De fet, la percepció a la Generalitat -on el silenci presidencial impera des de la detenció de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart, màxims dirigents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural- és que les mesures seran "selectives".
Pel que fa a la conselleria d'Interior, per exemple, es preveu que l'Estat rellevi el seu líder, Joaquim Forn, així com també el director general de la policia, Pere Soler, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que està investigat per l'Audiència Nacional per un presumpte delicte de sedició.
La resposta catalana
Les mesures que aprovi aquest dissabte el consell de ministres han de ser validades pel Senat, que celebrarà un ple extraordinari divendres vinent.
La resposta catalana fa dies que es cou i es traduirà en una declaració de la independència al Parlament.
Puigdemont va avisar Rajoy per carta que, si es negava a dialogar, la cambra procediria a proclamar l'estat català "si ho considerava oportú".
La junta de portaveus es reuneix dilluns per tal de fixar el ple en què això es faci efectiu i tindrà forma de debat monogràfic -com vol la CUP- o de debat de política general, que és el que més convenç l'executiu.
El president va dir a Rajoy que, en tot cas, la independència es votarà.
El consell de ministres extraordinari es reunirà quan faltin poques hores per a la manifestació sobiranista a Barcelona en la qual s'exigirà l'alliberament de Sànchez i Cuixart, empresonats a Soto del Real des de fa cinc nits.
Als presidents de l'ANC i Òmnium se'ls acusa de "sedició" per les manifestacions davant del Departament d'Economia del 20 de setembre.
Dimarts, prop de 200.000 persones es van congregar a la Diagonal, entre el Passeig de Gràcia i la plaça Francesc Macià, per reclamar la posada en llibertat dels dos dirigents sobiranistes.
El consell de ministres no només enceta un període inèdit a l'Estat, sinó que també ho fa a Catalunya.
L'autonomia, tal com s'entén des de fa quatre dècades, queda tocada per sempre perquè els seus pilars -potestat per convocar eleccions, mitjans de comunicació públics, control sobre la caixa- seran desvirtuats.
El context de repressió policial -més de mil ferits l'1-O-, de detencions i d'investigacions múltiples acaben de confegir un mapa que culminarà amb un xoc institucional inèdit en democràcia. | Aquest dissabte el govern espanyol aprovarà l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya per evitar que continuï amb el procés independentista. Això implicarà una suspensió de la seva autonomia: unes eleccions autonòmiques forçades i un control de la Hisenda, la policia i els mitjans públics. Com Rajoy s'ha negat a dialogar, Puigdemont planeja proclamar l'estat català al Parlament. | Summarization |
caBreu_abstractive_1567 | Fes un resum del text següent: | Mentre cada dia des de Madrid i Barcelona arriben les novetats de la pandèmia arreu del país, diàriament també i com la resta dels 365 dies de l'any, les 90 vaques de raça frisona del Mas Bellver de Collsuspina (el Moianès) es munyen donant una llet crua, sencera, i certificada ecològicament d'alta qualitat.
Una llet eco de vaca d'autèntic km 0.
La crisi ha afectat tots els sectors de l'àmbit turístic i també a bars, restaurants, menjadors escolars i al consum habitual de productes de km 0 i de proximitat com llet fresca, iogurts, formatges, matons, etc.
És la tercera vegada que s'hi troben d'ençà que va començar la crisi de la Covid-19.
En Jaume i la Lourdes tornen a estar amoïnats perquè els dos dipòsits refrigerats de la llet de les seves vaques tornen a estar plens.
Uns ramaders i productors que porten tota la vida mantenint vaques de llet al seu mas.
I els intermediaris, que habitualment els hi venien a buscar des de principis de la pandèmia, ara no hi passen perquè no hi ha demanda al mercat d'aquest producte fresc.
Ho han provat tot, han parlat amb les formatgeries dels pobles de l'entorn com Moià, Muntanyola i Tona però no hi ha res a fer: no hi ha consum com abans i la llet és ara mateix un problema més que no pas un simple excedent làctic.
I les vaques, com cada dia, continuen menjant i a la vegada, donant llet.
Com en anteriors ocasions, per xarxes socials han fet una crida desesperada perquè la gent de proximitat i cooperatives de consumidors s'acostin al Mas Bellver a recollir-la a un preu simbòlic.
Un preu a mig camí entre què habitualment cobraven de part de l'intermediari per cada litre produït i el preu de mercat final que paga el consumidor a les botigues.
Aquest dimarts, 26 de maig, a partir de les cinc de la tarda, qui vulgui, s'hi pot arribar amb el seu recipient (ampolles de litre o garrafes) i amb les mesures de protecció de mascareta i guants.
L'única solució, si abans no se la poden treure de sobre, serà que dimecres es llencin a l'aigüera aquests mil litres.
I no és pas la primera vegada ni serà l'última, segurament.
Tot considerant que la llet del Mas Bellver de Collsuspina és única per la seva puresa i qualitats organolèptiques, i que neix al cor del Moianès i a tocar de la bonica església romànica de Sant Cugat de Gavadons.
En un entorn pintoresc i irrepetible.
Dades
MAPA Les regions de Catalunya amb més risc de rebrot i les que menys
Consulta com ha evolucionat a cada regió sanitària l'índex que avalua les possibilitats que la pandèmia torni a créixer, i els principals elements per al seu càlcul
Tornar a les aules
GUIA Com serà el desconfinament de les escoles? 10 preguntes amb resposta
El Departament d'Educació ha detallat com i quan podran reobrir els centres, i ha esbossat les línies mestres del nou curs
coronavirus
MAPA Així es divideix Catalunya en regions sanitàries
Tot Catalunya està ja en fase 3
coronavirus
Quan podré sortir de la meva regió sanitària?
Desplaçar-se sense restriccions territorials només es contempla en el tram final de la desescalada
coronavirus: FAQS
Què es pot fer i què no en aquests moments a Catalunya
122 preguntes amb resposta sobre la situació actual, tant pels que ja estan a la fase 3 com pels que es troben a la fase 2
Tornar a les aules
«Tornar a les aules»: un especial de NacióDigital
Tota la informació de l'incert retorn a l'escola aquest curs i el vinent
coronavirus
GRÀFIC INTERACTIU Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia
Salut registra 20 defuncions aquest dimecres, xifra que no es comptabilitzava des del 12 de març
País València
Sis comarques del País Valencià porten més de 15 dies sense nous positius per coronavirus
Es tracta de l'Alcalatén, l'Alt Maestrat, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Racó d'Ademús i els Serrans. | La disminució del consum de productes frescs arran de la crisi de la covid-19 obliga el Mas Bellver de Collsuspina a desfer-se de tota la llet ecològica que no pot vendre de cap manera. Qui vulgui, pot anar-hi aquest 26 de maig amb el seu recipient, a partir de les 17.00, i endur-se-la a un preu reduït per evitar malbaratar-la. | Summarization |
caBreu_abstractive_849 | Fes un resum del text següent: | LONDRES, 9 (EUROPA PRESS)
La dependència del nou govern britànic del Partit Unionista Democràtic (DUP, en les seves sigles en anglès) ha posat el focus sobre els unionistes d’Irlanda del Nord, una formació marcadament conservadora que haurà de combinar la consecució d’una fórmula de suport i col·laboració amb els ‘tories’ a Westminster, amb la formació d’un executiu en l’Ulster, després del bloqueig polític que roman després de les eleccions, també anticipades, celebrades a la província al març.
La primera ministra, Theresa May, s’ha esforçat a elogiar als seus “amics i aliats” del DUP en la seva única compareixença pública després de perdre la majoria absoluta en les generals d’aquest dijous, conscient que la seva supervivència política més immediata depèn dels deu diputats que els unionistes han recaptat en la Cambra dels comuns, dos més que el 2015.
El suport, no obstant això, no li sortirà gratis i la líder del DUP, Arlene Foster, ha aclarit ja que el partit “entrarà en converses amb els conservadors”, la qual cosa descarta l’existència d’un acord tancat.
“Explorarem com pot ser possible generar estabilitat per al nostre país en aquests temps de grans desafiaments”, ha declarat en una intervenció en la qual ha mesurat altament les seves paraules.
Encara que May havia donat el suport per fet i ha comunicat ja a la Reina Isabel II el seu desig de formar un executiu en minoria, sustentat per l’oxigen del DUP davant els vuit escons que li falten per a l’hegemonia parlamentària, fonts del DUP insisteixen que és “prematur” parlar de pacte i es limiten a reconèixer l’existència de converses.
INCÒGNITES
En conseqüència, les incògnites romanen sobre quina fórmula triaran per garantir la “certitud” que la ‘premier’ va invocar reiteradament durant la seva intervenció a Downing Street al seu retorn del Palau de Buckingham, especialment després que Foster hagués considerat difícil la continuïtat de May, l’aposta de la qual per l’avançament electoral ha resultat un fracàs personal.
Una de les prioritats del DUP serà un arranjament convenient en matèria de Brexit.
Encara que constitueix una de les formacions britàniques més euroescèptiques, solament superada per l’UKIP, els unionistes no desitgen que la frontera amb la República d’Irlanda torni a les fórmules del passat, amb punts de controls fronterers i pautes que recordin els foscos anys de l’IRA.
La paradoxa de la seva posició entorn de la sortida comunitària és que, encara que volen fluïdesa de moviment en matèria de fronteres, aposten per un ‘Brexit dur’, amb l’abandó de la unió duanera i la preferència per tractats de lliure comerç amb la resta del món, dues aspiracions amb les quals coincideixen els conservadors.
El problema és que tots dos tenen per aclarir quin sistema planegen per materialitzar les seves ambicions en la matèria.
Una de les qüestions en les quals May haurà de filar fi és en el concepte de la unió.
El Parlament britànic ha recollit en les seves recomanacions per al Brexit que, si es donen les circumstàncies, seria possible admetre un referèndum per a una potencial unificació de l’illa d’Irlanda, però el DUP no acceptaria mai un punt de partida que obrís la porta a la separació del Regne Unit.
ANTI-LABORISME
A favor seu, la primera ministra britànica té la malvolença, fregant amb la fòbia, que els unionistes senten cap als seus rivals laboristes per comptar amb un líder, Jeremy Corbyn, al qual no perdonen la seva polèmica connivència amb la causa de l’IRA i la seva suposada suavitat en matèria de seguretat.
En contra de la ‘premier’, el DUP podria aprofitar la seva privilegiada posició per recaptar concessions del Govern britànic, del qual podrien demandar més inversió en l’Ulster, així com el compromís de suplir els fons comunitaris que es perdin una vegada el Regne Unit hagi esbiaixat llaços amb Brussel·les.
En relació al seu estil, els conservadors poden preparar-se per a un sentit d’unitat gairebé militar.
Enfront de les lluites caïnites que han arrossegat als ‘tories’ durant dècades, el DUP actua com una engreixada entitat individual.
D’aquesta manera, la desena de diputats dels quals May dependrà vitalment a Westminster exerciran com a un, la qual cosa hauria de facilitar la promoció de consensos. | El nou govern britànic depèn del Partit Unionista Democràtic (DUP) d'Irlanda del Nord, que haurà d'acordar les condicions a canvi de donar suport als 'tories'. Han avisat, per això, que el seu suport no serà de franc i han deixat clar que una de les prioritats que té és arribar a un acord convenient sobre el Brèxit. | Summarization |
caBreu_abstractive_345 | Fes un resum del text següent: | El ple de les Corts Valencianes ha aprovat avui el projecte de llei de pressupost de la Generalitat per al 2019, t, amb els vots favorables de PSPV, Compromís i Podem i els vots en contra del PP i Ciutadans.
Són els quarts comptes del Botànic i els darrers de la legislatura.
Enguany, la tramitació del pressupost ha transcorregut sense cap sobresalt: ha arribat a les Corts amb un pacte previ entre les tres forces que donen suport al Consell i han destacat que era un punt de partida per a la legislatura vinent.
En concret, el pressupost preveu una despesa de 22.092 milions d’euros, un 10,7% més respecte al 2018, dels quals 16.706 milions són per a despesa no financera.
Com en anys anteriors, s’ha tornat a incloure la partida ‘reivindicativa’ de 1.325 milions per l’infrafinançament.
Les conselleries amb una dotació més gran són Sanitat, amb 6.635,4 milions (+3,1%), ‘Servei del deute’, amb 5.782,6 milions (+12%), Educació, amb 5.121,6 milions (+7,1%) i Vice-presidència i Igualtat i Polítiques Inclusives, amb 1.528,2 milions (+27,7%).
El pressupost per a la Radiotelevisió Valenciana s’ha mantingut intacte, amb els 55 milions consignats inicialment pel Consell.
A més, es manté la subvenció directa de 600.000 euros a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) per a promoció turística, i a Air Nostrum, la subvenció de tres milions d’euros.
El PP i Ciutadans han presentat esmenes a la totalitat perquè volien que el text retornés al Consell, atès que consideren que preveu 2.600 milions d’ingressos ‘ficticis’.
La principal anècdota de la sessió ha estat quan, en un moment de les votacions de les esmenes del PP en l’àrea de Sanitat, el president de les Corts, Enric Morera, ha donat l’ordre de ‘comença la reunió’.
De seguida ha corregit el lapsus i ha dit ‘votació’, però la situació ha fet riure els diputats, alguns dels quals s’han despistat.
Més de vint (de la bancada del Botànic) no han votat i l’esmena del PP –per a ampliar els recursos en obstetrícia i pediatria a l’Hospital de Llíria– ha tirat endavant, amb 41 vots a favor i solament 30 en contra.
L’explicació del vot
El portaveu socialista, Manolo Mata, ha subratllat el diàleg i la normalitat de l’aprovació del pressupost, i ha dit que el Botànic era ‘més que una aliança de tres grups’: ‘És una manera de viure, d’entendre la democràcia, de no crispar i de somriure’, enfront de la ‘cara restreta de la política’.
A més, ha celebrat la ‘germanor’ amb l’oposició i ha indicat que els valencians tindrien el 2019 un projecte que milloraria ‘permanentment la seua vida’.
Mireia Mollà, de Compromís, ha felicitat el Consell i ha dit que havia estat una legislatura ‘històrica i apassionant, però també histèrica’.
Ha demanat als diputats que imaginessin qui hi havia ‘darrere cada línia pressupostària’, atès que els comptes ‘tenen noms propis, històries reals’ i ‘abriguen els qui més ho necessiten’.
David Torres (Podem), qui no repetirà com a diputat i ha aprofitat el seu torn per a acomiadar-se, ha dit que aquest pressupost era ‘el millor, el més podemitzat i el que necessita la societat valenciana’.
En contraposició, Tony Woodward (Ciutadans) ha dit que no podien admetre que fos ‘el millor pressupost de la història’ perquè inclou ‘ingressos imaginaris sense cap aval, fruit d’enginyeria pressupostària electoralista’.
‘Seran irrealitzables.’
Una jornada de comiat
La portaveu del PP, Isabel Bonig, que considera que el pressupost ‘no és bo per a tots els valencians’, ha dedicat la intervenció a fer una reflexió personal sobre la política.
Ha dit que, com a defensora de la democràcia, creia en la confrontació política d’idees, ‘mai de persones’, per molt vehement que sigui, i ha lamentat que a l’estat espanyol la crispació política ‘ha traspassat totes les línies roges del parlamentarisme’.
La portaveu popular ha acabat repartint raïm entre els diputats i ha demanat que, quan se’ls mengin, demanin un desig: ‘Que el nostre adversari polític no és el nostre enemic i té dret de ser escoltat, si ho fem el 2019 serà bo per a la Comunitat i els valencians’.
‘Mil gràcies de cor, perdó pels errors comesos, Bon Nadal i pròspera Comunitat Valenciana’.
Després d’aquestes paraules, aplaudides des del Botànic, s’ha dirigit a l’escó del president Ximo Puig i tots dos s’han abraçat.
Els diputats del PP han acudit també a aquella bancada i, entre petons i abraçades, han repartit les caixes amb el raïm. | Avui s'ha aprovat a les Corts Valencianes el pressupost de la Generalitat per al 2019. Es contempla una despesa superior en un 10,7% a la del 2018 i amb la inversió més gran en Sanitat, Servei del deute i Educació. Malgrat les votacions en contra del PP i Ciutadans, el ple ha finalitzat amb abraçades i bons desitjos. | Summarization |
caBreu_abstractive_2389 | Fes un resum del text següent: | El president de la Generalitat, Quim Torra, ha destacat importància de la internacionalització de les empreses, el potencial de la indústria i el creixement de l'ocupació dels darrers anys com a "tractors" per a la recuperació de l'economia catalana.
De fet, aquestes són també les principals conclusions de la Memòria Econòmica de Catalunya 2019, elaborada pel Consell de Cambres i presentada aquest divendres a la Casa Llotja de Mar.
L'informe destaca aquests aspectes com els principals actius per a la recuperació i reclama una "aposta decidida" per la formació i la inversió en R+D+I i infraestructures.
"Només així aquesta crisi es podrà convertir en una oportunitat", ha assegurat la directora de la Memòria Econòmica, Carme Poveda.
Malgrat la desacceleració econòmica, Catalunya va créixer un 1,9% el 2019, el sisè any consecutiu per sobre de la mitjana de la zona euro.
A conseqüència de la crisi del coronavirus, les previsions per a aquest any s'han vist truncades i l'economia catalana patirà la caiguda més dràstica des de la Guerra Civil.
Tot i això, determinats factors de creixement de l'any passat seran "vents a favor" en la sortida de la crisi actual.
El 2019, Catalunya va assolir un saldo exterior positiu del 14% del PIB, un dels superàvits més elevats de la sèrie històrica i dels països europeus.
A més, va ampliar el percentatge de vendes a l'estranger fins a un 64%.
"Aquesta vocació d'obertura a l'estranger de l'economia catalana ens ha fet més vulnerables quan s'han tancat les fronteres per la covid-19, però també pot ser una gran oportunitat quan l'economia mundial recuperi el pols, que serà molt abans que ho faci la demanda interna", ha assegurat Poveda.
En els últims cinc anys, Catalunya també ha estat capaç de mantenir un nivell d'inversió estrangera destinada al sector manufacturer de gairebé 1.200 milions d'euros de mitjana anual, una quarta part de la inversió estrangera total rebuda a Catalunya.
A més, el 2019 s'ha produït un fort creixement de les exportacions industrials d'alt contingut tecnològic, que han augmentat un 18,2%.
Per segon any consecutiu, el 2019 els costos salarials van augmentar per sobre el 2%, més que la inflació, i va permetre als treballadors recuperar el nivell adquisitiu.
Aquest augment salarial també va anar acompanyat d'una "intensa" creació d'ocupació.
Tot i això, la taxa de temporalitat, del 21,6%, va continuar sent una de les més altes d'Europa.
"Tenir una taxa de temporalitat tan alta ha fet que l'economia fos molt vulnerable a la destrucció d'ocupació durant la crisi", ha reconegut Poveda.
De fet, aquest és un dels tres factors que jugaran en contra de la recuperació de la crisi.
A aquest element s'hi suma la despesa en R+D, lluny de la mitjana europea.
El 2019, Catalunya va augmentar aquest esforç, però ho va fer en la mateixa magnitud que la resta d'Europa, per la qual cosa no va millorar posicions en comparació amb la resta de països.
Durant la darrera dècada, les empreses europees han augmentat la despesa en R+D un 47%, molt superior a la inversió realitzada a Catalunya, d'un 8% i concentrada bàsicament en l'últim any.
En tercer lloc, el dèficit públic del conjunt de les administracions públiques espanyoles va augmentar el 2019 tres dècimes, fins al 2,8% del PIB.
"La reducció d'aquest dèficit serà el gran repte que haurà d'afrontar el sector públic una vegada passi la fase actual d'emergència", ha manifestat Poveda.
Davant aquesta situació, la Cambra ha reclamat una major inversió en R+D i en infraestructures.
En concret, el president de la Cambra de Comerç de Reus i president de la Comissió d'Infraestructures del Consell General de Cambres de Catalunya, Jordi Just, ha demanat millorar la xarxa de Rodalies i potenciar el transport de mercaderies.
Nova presidència a l'Eurogrup
En aquest context, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha assegurat que la nova presidència de l'Eurogrup, en mans del ministre de Finances d'Irlanda, Paschal Donohoe, pot ajudar a "tenir més sensibilitat" envers economies com la catalana.
"Catalunya ha d'estar preparada i presentar el seu propi pla per poder comptar amb una part important del pressupost, de 750.000 milions d'euros, que ens permeti treballar amb suficients recursos per garantir la reactivació econòmica", ha manifestat el també president del Consell de Cambres. | Torra i el Consell de Cambres destaquen la importància de la internacionalització, la indústria i l'ocupació en la recuperació econòmica catalana. La Cambra preveu que l'economia pateixi una gran caiguda a conseqüència de la pandèmia del coronavirus i demana una major inversió en R+D i infraestructures per, més endavant, poder sortir de la crisi i reactivar l'economia. | Summarization |
caBreu_abstractive_1426 | Fes un resum del text següent: | L'independentisme ha situat a l'horitzó el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) amb l'esperança que repararà la injustícia comesa pel Tribunal Suprem en el cas dels presos polítics.
Això podria ser així, tot i que és un escenari que encara trigarà uns mesos, i caldrà analitzar amb detall l'abast de la resolució d'Estrasburg.
De tota manera, és una via que no està exempta de riscos.
El cas d'Arnaldo Otegi és un precedent del que pot arribar a fer el Suprem per reivindicar la seva autoritat en un dels casos més rellevants de la democràcia espanyola.
Què ha passat amb Otegi?
El Suprem va ordenar dilluns que l'Audiència Nacional el tornés a jutjar, juntament amb altres dirigents de l'esquerra abertzale, pel cas Bateragune.
Aquesta causa fa referència a l'intent de refundar l'esquerra independentista basca en unes coordenades de no-violència.
Els aparells de l'Estat van considerar que es tractava d'un intent de reconstruir la il·legalitzada Batasuna seguint ordres d'ETA.
El 2018, nou anys després de la sentència i quan Otegi i la resta de dirigents abertzales estaven ja en llibertat, Estrasburg va dictar la seva resolució: no van tenir un judici just.
No va ser fins dos anys després, aquest juliol, que el Suprem va anul·lar-ne la condemna.
Els tempos de la justícia espanyola van impedir que Otegi participés com a candidat d'EH Bildu a les eleccions del País Basc que es van celebrar uns dies abans.
Això es pot fer?
Experts consultats per aquest diari apunten que sí.
En el cas d'Otegi, Estrasburg va detectar una vulneració d'un dret procedimental, com és el dret a un jutge imparcial.
Com explica la catedràtica de Dret Constitucional, Mercè Barceló, en aquest cas, el Suprem sí que pot fer una interpretació com la que ha fet i ordenar que es torni a celebrar el judici, amb l'argument de resoldre aquesta vulneració i que els fets no quedin sense jutjar.
Una altra cosa seria si el tribunal d'Estrasburg hagués detectat vulneracions en altres drets, com ara el dret de reunió o de manifestació.
L'amenaça als presos
Com es trasllada tot això al cas dels presos polítics?
Actualment els presos estan a l'espera que el Tribunal Constitucional (TC) resolgui els seus recursos contra la sentència del Suprem.
Continuen a la presó sense tercer grau ni sortides per treballar, i afectats per les severes restriccions arran de la Covid-19.
Quan el TC es pronunciï, desbrossarà la via per portar la sentència de Manuel Marchena al tribunal d'Estrasburg.
Primer caldrà veure si admet a tràmit els recursos, i hauran de passar uns anys fins que no emeti una resolució.
Si és favorable als presos, caldrà analitzar en quins termes es pronuncia i quins drets sosté que s'han vulnerat.
Si, com en el cas d'Otegi, sentencia que s'han vulnerat drets procedimentals, el Suprem podria ordenar que es repetís el judici.
Segons explica Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, en el cas del procés es combinen vulneracions dels dos tipus de drets, procedimentals i substantius.
Si el TEDH es decanta pels procedimentals -com ara el judici just o la vulneració del dret a la doble instància penal- es podria donar un escenari en què el Suprem ordenés la repetició del judici.
En tot cas, diu Salellas, "Estrasburg haurà de definir en la seva sentència quina és la satisfacció justa per restituir els drets vulnerats".
Des de 2015, és la jurisdicció interna, el Suprem, qui s'encarrega de regular l'abast de la sentència.
Gest de força del Suprem
La relació entre la justícia europea o internacional i la justícia dels estats, concretament l'espanyola, no és precisament plàcida, i menys encara en casos com el d'Otegi o del procés.
Una esmena a la totalitat del tribunal d'Estrasburg a una sentència d'Espanya, com en el cas d'Otegi, no és ben rebuda per les autoritats judicials, geloses de la seva autonomia.
El Suprem va trigar dos anys a anul·lar la condemna, i ara es reserva el dret que l'Audiència Nacional torni a jutjar i, eventualment, torni a condemnar uns fets que ja van ser vistos pel mateix tribunal.
Quin marge d'actuació té el Suprem davant d'una sentència del TEDH?
Salellas admet que les resolucions d'Estrasburg són "més declaratives que executives", però remarca que la justícia espanyola està obligada a complir-les.
En tot cas, el Suprem ja ha desafiat la justícia europea una vegada.
Va ser en el cas d'Oriol Junqueras, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, va dir que el líder d'ERC tenia immunitat com a eurodiputat des del moment en què va ser elegit (i per tant no podia ser jutjat ni empresonat sense el corresponent suplicatori).
El Suprem va desobeir aquella resolució i va mantenir Junqueras a la presó, sense possibilitat d'anar al Parlament Europeu per prendre possessió de l'acta d'eurodiputat, com sí que van poder fer Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. | Si el Tribunal Europeu de Drets Humans considera que la sentència dictaminada pel Suprem en el cas dels presos polítics va ser injusta o en el procés es va vulnerar algun dret, podria ser que es repetís el judici, com va passar amb el cas d'Otegi. Poden passar uns quants anys, però, fins que el TEDH emeti una resolució. | Summarization |
caBreu_abstractive_1827 | Fes un resum del text següent: | Buscant candidat desesperadament.
Així es podria titular l'esforç del president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, per buscar candidat a succeir-lo, si no fos que ja n'hi ha un.
El vicepresident de Conserves Dani, Josep Sánchez Llibre, exdiputat durant anys, avui adjunt al president de la CEOE, Joan Rosell, per a les relacions amb el Congrés, ja fa setmanes que enllesteix una candidatura a Foment avui per avui més que probable.
El problema és que Gay de Montellà vol un altre candidat.
Fonts empresarials han assegurat que el darrer presidenciable sondejat per Gay ha estat Iván Galofré, economista i membre de l'executiva de la patronal, on dirigeix l'àrea de noves tecnologies.
Gay busca algú de la seva corda, més proper a la línia dura contra el procés que ha encarnat l'actual president dels empresaris catalans i que ha fet que a Madrid se l'hagi vist amb simpatia des dels cercles més propers a la dreta política.
Però a Foment són moltes les veus que preconitzen un nou aire, amb un discurs més conciliador amb la Generalitat.
Galofré sembla el darrer consultat a qui Gay de Montellà ha insinuat que llanci la seva candidatura enfront la de Sánchez Llibre.
L'anterior dirigent sondejada ha estat Helena de Felipe, una de les vicepresidents de l'organització patronal i actual presidenta de Fepyme, les petites i mitjanes empreses de Foment.
Amb anterioritat, Gay va demanar al banquer Carles Tusquets que es presentés.
De Felipe estaria calculant les seves possibilitats, que ara per ara no estan gens clares.
Però Gay de Montellà va per feina i ja ha trucat a la porta de Galofré.
Veus amb pes de Foment descarten que pugui conformar una candidatura versemblant.
El president de Foment ja ha rebut carbasses d'un munt de figures rellevants del món de l'empresa, als qui va sondejar perquè donessin un pas al davant en la cursa per succeir-lo.
Que se sàpiga, han estat José Lara fill, Carles Tusquets i Pedro Fontana, i més recentment ho va intentar amb Susana Gallardo, coneguda pels seus posicionaments ultraespanyolistes.
Són moments de relleu a les principals corporacions econòmiques.
Junt amb Foment, ha de celebrar eleccions la Cambra de Comerç i cal renovar també la presidència de la Fira de Barcelona.
La Pimec ha reelegit recentment el seu líder, Josep González.
Gay de Montellà conclou el seu mandat a finals d'any.
Ja no pot tornar-se a presentar.
Fa mesos que el cap dels empresaris dona senyals d'incomoditat per la seva sortida imminent, que coincidirà amb la fi del mandat de Joan Rosell a la CEOE.
Candidat a la CEOE?
L'estiu ha estat ric en rumors sobre els propers passos de Gay.
Segons fonts patronals, fins i tot ha insinuat una possible candidatura a la successió de Rossell a la CEOE.
La cosa no ha passat d'una especulació, tot i que el president de Foment ha deixat anar aquesta opció en converses amb diversos dirigents empresarials espanyols.
Pocs li donen possibilitats.
"El president de la patronal es resisteix a passar a segon terme i ha insinuat fins i tot que es podria postular per liderar la CEOE"
Una altra carta de Gay per seguir remenant les cireres a Foment seria la creació d'una fundació que podria ser presidida per ell o bé en què ell hi tingués un paper rellevant.
Dilluns, executiva de Foment
El proper 3 de setembre, hi ha la primera executiva de Foment del Treball del nou curs polític.
S'espera que aleshores, Gay de Montellà aclareixi el calendari electoral de la patronal.
La tradició assenyala que les eleccions a Foment es facin abans que les de la CEOE, el desembre vinent.
D'aquesta manera, qui és elegit president dels empresaris catalans sol ser fet vicepresident de la CEOE.
Però Gay de Montellà mostra tenir poca pressa per convocar eleccions.
Sánchez Llibre, la maquinària a punt
Per la seva banda, tot és a punt perquè s'engegui la maquinària electoral de Josep Sánchez Llibre.
El directiu de Dani anunciarà la seva candidatura de manera oficial en les properes setmanes, però s'espera que a partir dels propers dies, des de sectors econòmics diversos es vagi anunciant el suport a la seva candidatura.
D'aquesta manera es confirmarà la suma de voluntats que l'exdirigent democristià ha anat acumulant en els contactes fets les darreres setmanes. | El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, està buscant un candidat per succeir-lo, però ja n'hi ha un, Josep Sánchez Llibre. Gay de Montellà en vol un altre, algú de la seva ideologia: més dur amb els empresaris catalans. Tot i això, a Foment molts demanen un canvi, algú a favor de la conciliació amb la Generalitat. | Summarization |
caBreu_abstractive_1838 | Fes un resum del text següent: | El Pla director de mobilitat del sistema integrat de mobilitat metropolitana de Barcelona (SIMMB) 2020-2025 inclou una zona de baixes emissions (ZBE) per a les capitals de comarca i per a les ciutats amb més de 50.000 habitants.
Per la seva banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que el pla preveu que el nombre total de desplaçaments s'incrementi un 6% el 2025, amb una reducció del vehicle privat i un augment de la micromobilitat i transport públic.
El pla, elaborat per l'Autoritat del Transport Metropolità, abasta 12 comarques on resideix el 75% de la població de Catalunya.
En aquesta ocasió, el document inclou l'Anoia, el Berguedà, el Bages, el Moianès i Osona, que se sumaran a l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme que ja compten amb unes directrius comunes en mobilitat.
El pla es va començar a gestar el 2018 i compta amb una estimació pressupostària de 100 milions d'euros.
Des d'aleshores, va rebre centenars de propostes i al·legacions i els informes favorables d'organismes com el Consell de la Mobilitat, la Direcció General de Pressupostos o la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, entre d'altres, fins a la seva aprovació aquest dimarts per part del Govern.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que l'aplicació de la ZBE en aquests municipis sorgeix també d'una "demanda mútua" i que en algunes localitats que no són capital de comarca ni tenen més de 50.000 habitants també ho havien requerit.
Quant a les previsions amb les quals treballa el document, hi ha un increment del 6% del nombre total de desplaçaments el 2025 respecte el 2017, que és l'any de referència.
El conseller Calvet ha explicat que l'objectiu és que es redueixi la xifra de desplaçaments en vehicle privats en valors absoluts i al mateix temps augmenti la micromobilitat.
Concretament, es treballa amb la previsió d'un augment de la quota modal del bus del transport públic del 17,6% (3,2 milions) fins al 20% (3,9 milions), mentre que el privat passi del 36,1% (6,7 milions) al 33,1% (6,5 milions).
Pel conseller, "pot semblar que les xifres són percentualment baixes" però traduït en nombre de viatges serien un augment de 700.000 desplaçaments diaris i de 200 milions anuals.
Això faria que el nombre de desplaçaments totals en transport públic s'enfilés fins als 1.200 milions de passatgers a l'any.
Quant a la font d'energia dels vehicles, la Generalitat i l'ATM esperen que el 13% dels turismes sigui d'emissions zero o molt baixes emissions (el 2017 representaven l'1,2%), que les furgonetes representin el 7,66% (davant el 0,22% del 2017) i que un de cada quatre busos sigui propulsat per energies netes (davant el 5,9% del 2017).
En definitiva, per Calvet, el pla de mobilitat representa un "punt d'inflexió" en el creixement del transport públic en detriment del privat, en l'ús de les energies alternatives i la reducció de les emissions que afecten el clima i la qualitat de l'aire.
Deu eixos amb 86 mesures
El pla està format per deu eixos d'actuació, que es distribueixen en 86 mesures, segons ha detallat el director general de l'ATM, Pere Torres.
El primer, un altre dels més destacats, hi ha la governança, on hi consten, entre d'altres, les previsions de fer vinculants els dictàmens que fins ara només eren orientatius i l'anticipació de la constitució del comitè d'emergència en el transport públic, que ja s'aplica des del març amb motiu de l'emergència sanitària.
Altres eixos giren entorn a les xarxes de mobilitat accessibles i segures, com l'elaboració d'un pla de vianants per als qui fan desplaçaments interurbans; altres formes de mobilitat "responsables i eficients" com és el transport a la demanda en zones on potser no es justifica tenir una línia de transport regular, punt en què Torres espera no entrar en conflicte amb el taxi o l'"ordenació i regulació" e la "miscel·lània" de transports, com els taxis, les VTC o els Vehicles de Mobilitat Personal.
Altres eixos són els dedicats a la logística arran de l'auge del comerç electrònic, com gestionar el transport cap als polígons industrials i d'activitat econòmica (aeroports, estacions, ports, centres hospitalaris..); la transició energètica i l'economia circular i la innovació de la mobilitat (vehicles autònoms i 5G).
La T-Mobilitat, al llarg del 2021
D'altra banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha recordat que els terminis de l'entrada en funcionament de la T-Mobilitat han quedat alterats per la pandèmia i que l'1 de gener no estarà a punt.
Segons Calvet, la Generalitat està treballant amb Som Mobilitat, encarregada de la seva implantació, per "refer el calendari", tot i que encara no ha pogut avançar cap data.
L'objectiu, ha dit, és que sigui al llarg de l'any que ve.
"Hi ha inèrcies de producció i de treball que acaben afectant més el que el període d'estat d'alarma o en el que l'activitat ha baixat", ha justificat. | Aquest pla de mobilitat conté 86 mesures. Amb la implantació de regulacions com les zones de baixes emissions a les capitals comarcals i ciutats amb més de 50.000 habitants, l'objectiu és que incrementi el nombre de desplaçaments, però disminueixi l'ús de vehicles privats, augmenti la micromobilitat i l'ús del transport públic, i predominin els vehicles de baixes emissions. | Summarization |
caBreu_abstractive_2007 | Fes un resum del text següent: | Un inspector en cap de la policia espanyola ha reconegut aquest dimarts davant el jutge de Barcelona que investiga l'actuació de l'1-O que hi havia un centre de comandament del qual contínuament rebien ordres, però no ha especificat qui en formava part.
Així ho ha explicat l'advocat d'Irídia Andrés García Berrio, després de les declaracions com a investigats aquest dimarts d'un inspector, un subinspector i dos agents que van actuar a les escoles Mediterrània, Pau Claris i Pia de Sant Antoni.
L'inspector en cap ha defensat l'actuació policial i ha afirmat que s'enfrontaven a un "mur humà" i que es van trobar amb l'"actitud hostil" de les persones congregades als centres.
L'inspector també ha justificat un cop de porra a la cara d'una dona per part d'un agent i ha assegurat que en algunes ocasions es pot actuar així.
Segons ha explicat García Berrio, l'inspector ha reconegut que hi havia un centre de coordinació, conegut com a 'comandament d'unitat d'intervenció', però no ha especificat ni qui en formava part ni qui com es comunicaven, si bé s'ha entès que era per ràdio.
Amb tot, les comunicacions que s'haurien produït entre els comandaments d'aquest centre i els subordinats no s'han lliurat per a la instrucció.
Els policies que han declarat aquest dimarts no han aclarit si algú els va donar l'ordre de carregar contra les persones concentrades a les escoles.
Els investigats han respost a les preguntes del jutge, del fiscal i de les defenses, però no de les acusacions.
El que sí que han explicat és que havien rebut l'ordre d'actuar amb el criteri policial de "rapidesa" i "major celeritat" per retirar les urnes i poder sortir dels centres.
L'inspector també hauria assenyalat davant el jutge que es van trobar amb l'"hostilitat" i l'actitud "agressiva" de les persones concentrades a fora.
Per a l'advocada d'Irídia Marta Bolinches, aquesta afirmació és "especialment greu" perquè "ells mateixos fan referència a les seves comunicacions que l'actitud de les persones era pacífica".
L'inspector ha afirmat que es van trobar "un mur humà que impedia l'actuació policial" i que les persones feien servir paraigües amb aquest objectiu.
Quan miraven les imatges, el jutge ha puntualitzat que ell no veia que utilitzessin paraigües, segons han explicat els advocats de les acusacions.
Els advocats d'Irídia també han criticat que les gravacions de les càmeres unipersonals dels agents, que s'enregistren sense interrupcions, no hagin estat lliurades per a la investigació de forma íntegra.
Justificació del cop de porra a la cara
L'inspector ha justificat que un agent pegués una dona a la cara amb la porra, a l'escola Mediterrània.
"Depèn del nivell d'agressivitat, es pot colpejar a la cara", hauria afirmat l'inspector davant el jutge instructor.
Els advocats d'Irídia han titllat aquestes afirmacions de "molt greus" ja que donar un cop de porra al cap d'una persona "és antireglamentari i està prohibit" i consideren que s'hauria de suspendre de forma cautelar tant l'agent que colpeja com l'inspector que l'ha justificat.
Per la seva banda, el subinspector no s'ha reconegut en el visionat de les imatges com l'agent que colpeja la cara de la dona, si bé llavors ha hagut d'admetre que era un policia que es trobava molt a prop de la mateixa persona en una imatge d'un vídeo on se li veu el número d'identificació.
Sang o pintura
Quan se'ls ha demanat si hi havia persones ferides i amb la cara ensangonada, l'inspector en cap ha respost que no les van veure i que en van tenir coneixement més tard a través dels mitjans de comunicació, segons ha assenyalat Bolinches.
A més, l'inspector ha posat en dubte la sang i ha afirmat que no podien saber "si era sang o pintura".
El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha citat a declarar 24 agents i comandaments de la policia espanyola entre aquesta setmana i la propera per la seva actuació durant la jornada de referèndum.
Aquest dimecres declararan quatre agents més. | Durant la investigació de l'actuació policial de l'1-O, un inspector de la policia espanyola ha confirmat l'existència d'un centre de comandament. Ha explicat que l'actitud agressiva de les persones als centres i l'ordre d'endur-se les urnes ràpidament justifiquen les actuacions violentes. Segons els advocats de les víctimes, es tracta d'unes acusacions molt greus. | Summarization |
caBreu_abstractive_368 | Fes un resum del text següent: | La portaveu de JxCat al congrés espanyol, Míriam Nogueras, ha criticat que ERC faciliti la tramitació del pressupost espanyol “a canvi de res” pel fet d’haver renunciat a presentar una esmena a la totalitat contra el projecte.
“Junts no dóna els vots a canvi de res i res és el que han aconseguit aquells que els han donat xecs en blanc”, ha afirmat Nogueras avui a la tarda en el debat.
La portaveu de Junts ha defensat que la política és “útil si la practiques”, però que el posicionament dels republicans permet que el PSOE segueixi “amb aquesta prepotència”.
“No ens hem trobat un govern disposat a negociar de manera seriosa”, ha denunciat.
Per a Nogueras, l’actitud de l’executiu espanyol és una manca de respecte al catalanisme i ha lamentat que no hi hagi un mínim de propostes concretes per a Catalunya.
“Només hem trobat un decebedor mercadeig de titulars”, ha dit Nogueras, que ha lamentat que el govern espanyol té una “llarga llista d’incompliments”.
“Tots sabem que cap llei espanyola blindarà el català”, ha afirmat, sobre l’acord assolit entre ERC i el govern espanyol per evitar el blocatge a la tramitació dels comptes.
“Mentre alguns continuïn donant suport a canvi de res, mai s’asseuran a negociar de forma seriosa i sincera a Catalunya”, ha dit.
Nogueras ha criticat que “es vengui com un gran assoliment” la possibilitat que hi hagi quotes per al català a la llei audiovisual i ha lamentat que cada any el govern espanyol “humilia” i “enganya” als catalans.
Sobre, la diputada també ha argumentat que l’execució pressupostària a Catalunya és baixa.
“De cada 100 euros pressupostats només n’arriben 66, segons la mitjana dels últims deu anys”, ha dit Nogueras.
“Som a temps de fer pinya i passar a ser útils de veritat”, ha afirmat la portaveu, que ha reiterat que l’independentisme hauria de negociar conjuntament i “cobrar per avançat”.
La portaveu de la CUP, Mireia Vehí, ha defensat que pactar el pressupost amb el PSOE sembla que no és gaire útil perquè els socialistes “no compleixen els compromisos”.
Vehí ha opinat que és més útil l’esmena a la totalitat i ha criticat les estratègies d’ERC i JxCat.
“Per forçar a negociar el PSOE cal fer política comuna”, ha dit Vehí.
La diputada de la CUP ha instat els republicans, Junts i Compromís a fer “front comú” davant dels socialistes per defensar la ciutadania “davant les grans corporacions” o “fixar data per un nou referèndum”.
Per a la CUP, els comptes públics són “molt dèbils amb els de dalt i molt valents amb els de baix”.
“Falten mesures de fiscalitat suficients i de redistribució de la riquesa”.
Una altra crítica dels anticapitalistes al projecte és que asseguren que no té mesures prou valentes contra el canvi climàtic i aposten per una “transició verda només per a qui se la pot pagar”.
Durant el debat, Baldoví s’ha referit a l'”obtusa versió de l’apocalipsi” transmesa per part del PP i Vox i ha assegurat que votaran no les esmenes a la totalitat presentades per tombar els comptes públics.
“Dibuixen un món dantesc que només existeix a la seva ment escalfada i frustrada.
Són una oposició cridanera maldient i apocalíptica que els ciutadans estan farts”, els ha retret.
Segons Bel les dues formacions –a les que no ha citat- fan el joc als que volen “fer caure el govern per entrar a governar”.
“Jo que el PP i Vox presentin una esmena a la totalitat ho entenc perfectament”, ha dit, “però el motiu per què la presenten la resta de grups l’hauran d’explicar ells”, ha sentenciat entre aplaudiments dels seus diputats, i també dels d’ERC.
Bel ha pres la paraula al debat d’esmenes a la totalitat que culminarà demà.
Previsiblement el govern espanyol refusarà les esmenes a la totalitat amb el suport entre altres dels grups del PSOE, Podem, ERC, PDECat o Compromís.
El portaveu del PDECat ha reiterat que la seva formació votarà en contra les esmenes a la totalitat presentades, per permetre així la tramitació del pressupost espanyol per al 2022, però també ha advertit l’Estat que un cop s’aprovin els pressupostos té “la responsabilitat de la seva execució”. | JxCat i la CUP critiquen ERC per donar suport al pressupost de Sánchez per al 2022 perquè aquest no compleix les seves promeses i no cobreix els interessos catalans. Pensen que d'aquesta manera Catalunya continuarà sent ignorada, sense opció a dialogar amb el govern espanyol i rebrà un finançament inferior al que se sol pactar, com fins ara. | Summarization |
caBreu_abstractive_747 | Fes un resum del text següent: | El 21 de maig és previst que es constitueixin les corts espanyoles sorgides de les eleccions del 28-A.
Ara mateix encara no se sap com recolliran les actes, presencialment, els presos polítics que són parlamentaris electes: Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva.
El Tribunal Suprem espanyol encara no els ha autoritzat, però no ha fixat sessió aquell dimarts i a més el congrés espanyol i la policia han començat els preparatius per a la presència dels presoners a totes dues cambres.
Tot fa pensar que els cinc electes podran recollir les actes i, de retruc, deixaran de ser diputats al Parlament de Catalunya.
Però, una vegada autoritzats a recollir-la, com procedirà el Suprem?
Com pot afectar el desenvolupament del judici?
Podran assistir als plens i, especialment al d’investidura del president espanyol?
O els poden suspendre com va fer Llarena el juliol passat?
Una de les prerrogatives dels diputats del congrés espanyol és la immunitat.
L’article 71.2 de la constitució espanyola estableix que els diputats i senadors ‘només podran ser detinguts en cas de flagrant delicte.
No podran ser inculpats ni processats sense la prèvia autorització de la cambra respectiva’.
En aquest precepte, també recollit als reglaments del congrés i del senat, es basen els advocats Andreu Van den Eynde i Jordi Pina per a sol·licitar la llibertat dels presos perquè puguin recollir les actes i exercir els seus drets polítics en plenitud.
És per això que han demanat un suplicatori a ambdues cambres.
Sense el vist-i-plau del congrés i del senat, amb la llei a la mà, el judici s’ha d’aturar perquè la llei d’enjudiciament criminal estableix que s’ha de paralitzar qualsevol causa durant dies o setmanes mentre les cambres, en sengles comissions de l’estatut dels diputats, no resolguin –favorablement– els suplicatoris.
Sí.
Si el tribunal segueix els procediments establerts, el judici pot restar suspès mentre el congrés i el senat no resolen el suplicatori.
De fet, Marchena només ha programat sessions fins el 20 de maig, quan és previst que acabi la prova testifical; en canvi, fins ara el tribunal fixava un calendari mensual.
Tanmateix, el tribunal ha deixat temps a la fiscalia perquè presenti al·legacions als escrits de Van den Eynde i Pina abans de resoldre la situació dels cinc presoners electes.
La decisió pot condicionar tot allò que pot passar les setmanes vinents, tant el ritme del judici com la llibertat provisional i l’assistència dels presos polítics electes als plens.
Sí.
El jutge instructor de la causa contra el procés va suspendre els cinc diputats i el president Puigdemont emparant-se en l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal.
Llarena va permetre que deleguessin les funcions en un altre diputat, una possibilitat que solament van aprofitar Junqueras i Romeva, amb l’argument que el magistrat no podia alterar així la majoria resultant de les eleccions del 21-D.
Els cinc electes continuen processats per rebel·lió, i, tot i la irregularitat de la suspensió de Llarena, el Suprem podria demanar al congrés i al senat que votessin les suspensions de càrrecs públics dels cinc presos polítics.
Una votació a les comissions que suspengui els cinc presos electes pot originar una esquerda profunda en les possibles negociacions entre el PSOE i l’independentisme, probablement després del 26-M, amb vista a la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol.
Sánchez té més fórmules possibles per a ser reelegit, però si els socialistes voten a favor de les suspensions que pot demanar el Suprem, seria molt difícil que ERC i JxCat votessin a favor seu o s’abstinguessin.
A l’altra cara de la moneda, el PP, Cs, Vox i l’aparell mediàtic de la dreta pressionaran Sánchez perquè el PSOE actuï amb fermesa per suspendre els càrrecs públics dels presos polítics, si arribés el cas que el Suprem ho demanés.
Una estratègia, la de la dreta, amb l’argument de respectar la decisió del tribunal per a disminuir les possibilitats d’una investidura reeixida, tot i que els partits independentistes tindrien l’última paraula sobre com actuen si s’arriba a aquest extrem.
Cal tenir en compte que el reglament de les corts espanyoles, a diferència del del Parlament de Catalunya, no permet el vot delegat.
En conseqüència, la presència dels presos polítics als plens, començant per la sessió d’investidura de Pedro Sánchez, dependria de la voluntat del tribunal i de si abans ja han estat suspesos.
L‘article 82.2 sí que permet el vot telemàtic, però subjecte als casos d’embaràs, maternitat, paternitat o malaltia greu.
També hi ha la possibilitat que el Suprem habiliti un mecanisme no previst al reglament del congrés espanyol, tal com va fer Llarena amb la delegació de les funcions dels diputats suspeses en un altre membre del seu grup parlamentari. | Després de les eleccions del 28-A, el 21 de maig s'han de constituir les corts espanyoles. Havent-hi parlamentaris electes que són presos, hi ha incertesa sobre els seus drets. És probable que Junqueras, Sànchez, Turull, Rull i Romeva puguin recollir presencialment les actes, però està en mans del Suprem decidir si paralitzar el judici mentre es resol el suplicatori. | Summarization |
caBreu_abstractive_1561 | Fes un resum del text següent: | Engrescats per una vetllada regada amb bon vi, complicitats i rialles, l'escriptor Jean-Claude Carrière i Luis Buñuel fan una juguesca: quants sinònims admet una paraula barroera?
El joc, més enllà del pur divertimento, amaga algunes preguntes més: el sentit d'una paraula pot alterar-se?
Els mots fan la cosa?
O és a l'inrevés?
Buñuel, tal i com Ricard Borràs explica al pròleg d'Els mots i la cosa (Blackie Books, 2016), creia que la voluntat i la imaginació eren les dues grans eines per lluitar contra la mediocritat.
Empès per aquest afany, Carrière posa fil a l'agulla i deixa el testimoni escrit –imaginatiu i irreverent– d'aquest moment de lucidesa i guanya un repte que ara arriba en doble versió catalana i castellana, tamisada per l'enginy lingüístic del traductor, Ricard Borràs.
"No va ser fàcil", confessa.
Borràs decideix endinsar-s'hi de ple quan veu l'adaptació escènica de Jean-Pierre Marielle, l'any 2007 i l'obra el sedueix per la manera com Carrière "usa la ironia per fer un tractat molt profund sobre les paraules, basant-se en la seva part amagada i més marrana".
Les mots i la chose esdevé un homenatge a la llengua, com no podia ser d'altra manera.
"El més bonic de la idea original –explica Borràs– és allò que possibilita que Carrière tingui una excusa per transformar el més groller en sublim".
Una de les moltes genialitats que han convertit l'autor un dels escriptors més respectats a França i arreu del món.
Guionista habitual de Buñuel, és un dels màxims exponents del surrealisme francès i també col·laborador de cineastes com Luis García Berlanga (Tamaño natural) i guionista de films com El tambor de hojalata (1979), La insostenible lleugeresa del ser (1987), Cyrano de Bergerac (1990) o Los fantasmas de Goya (2006).
Una traducció com a "procés de reescriptura"
Ricard Borràs, molt conegut a Catalunya com a actor de teatre i televisió, signa la seva primera incursió literària amb una traducció que és "més aviat un procés de reescriptura".
"Carrière escriu de manera molt rítmica, amb tres adjectius i no quatre", explica.
En aquest sentit, la descripció en paràgrafs breus està copiada de l'original francès.
"He intentat ser el més fidel possible a l'autor i al format, tot i que de vegades ha estat totalment impossible", confessa.
"Hi ha coses intraduïbles i això em feia buscar en cançoners i en peces de la nostra literatura per trobar els mots més semblants de tot el que trobava a l'original".
No és d'estranyar, doncs, que Borràs faci servir com a exemples L'estaca de Lluís Llach o Conillet de vellut, de Serrat, o tota la riquesa amagada als extensos cançoners mallorquins, catalans i valencians medievals.
"És un procés que Carrière també fa, amb d'altres peces de la seva pròpia tradició.
Especialment, ell ret un homenatge al segle XVIII francès i a la literatura llibertina, que neix a partir de cartes que escriu la marquesa de tal a l'altra, explicant grolleries de manera molt cerimonial i amb molta politessse".
Per la traducció al català, l'autor es val d'aquesta forma educada de la correspondència d'alt llinatge, a través de set cartes on destaca l'última, centrada en el fet de gaudir.
"La tesi final del llibre és constatar que l'objectiu de la vida no és conèixer, sinó gaudir".
Gaudir de l'art sublim de la grolleria.
El llenguatge, l'únic protagonista
"Al principi no les tenia totes de poder-ho tirar endavant.
Però, quan una cosa t'agrada molt, trobes gent pel camí que t'ajuda a portar-ho a terme".
En el cas de Borràs, han estat crucials les aportacions dels Doctors Anton Maria Espadaler (en català) i d'Alberto Blecua (en castellà), savis que han estat vital per completar l'engranatge.
"Escrivint aquesta petita joia m'he divertit molt, ha estat un plaer".
Un plaer que ve des de l'estrena teatral del text.
"Quan estreno l'obra a Catalunya, m'adono que hi ha paraules que falten, i això és vital en una peça on no hi ha trama, on el llenguatge és l'únic protagonista".
El següent pas va ser transportar els mots de Carrière dels escenaris al llibre.
"Molts espectadors em preguntaven on es podia llegir el text.
Va ser quan vaig contactar amb Blackie Books i ens vam entendre de seguida per publicar-ho".
El format, com sempre en l'editorial barcelonina, és deliciós.
"La coberta té un aire a les il·lustracions modernistes i a les primeres edicions de Pitarra, de qui en sóc col·leccionista", explica Borràs.
Fascinacions i dèries que deriven en el mateix: l'amor pels mots.
Una tasca que, reprenent la cita inicial de Buñuel, és l'eina que tenim per "lluitar contra la mediocritat". | Ha estat un repte per a Borràs traduir l'obra francesa de Carrière que gira entorn el sexe i els mots que s'hi empren amb l'objectiu principal de plasmar la riquesa de la llengua. Malgrat tot, ho ha aconseguit, sent el més fidel possible a l'original, havent fet un enorme treball d'investigació i reescriptura, i incloent-hi aportacions d'Espadaler i Blecua. | Summarization |
caBreu_abstractive_961 | Fes un resum del text següent: | Aquella lògica que diu que atacar Catalunya dóna vots, no sabem si és certa del tot, però sí que és cert que una part dels partits espanyols s’ha abraonat a aquesta teoria per retallar distàncies en els sondatges.
És el cas del PP i Ciutadans, que donen prioritat a atacar l’independentisme en els seus discursos.
Per contra, PSOE i Podem s’estimen més passar-hi de puntetes, cadascun amb matisos.
Per a fer una radiografia sobre què proposa cada partit per a Catalunya a partir del 28-A, ens hem fixat en els seus programes electorals, que dilluns es van acabar de presentar.
Els dos partits més bel·ligerants amb Catalunya són PP i Ciutadans.
Fins al punt que els seus programes comencen parlant de quines mesures volen aplicar al Principat.
El partit d’Albert Rivera comença pel bloc que anomena ‘L’Espanya de ciutadans lliures i iguals’ i la primera mesura és clara: ‘Aplicarem l’article 155 fins a assegurar el restabliment de la constitució a Catalunya per garantir la convivència entre tots els catalans.’
Diu que no es pot tolerar més temps un govern com el de Torra, que ‘sembra l’odi i l’enfrontament entre els catalans’.
També es refereix a la declaració d’independència del 27 d’octubre com a ‘cop d’estat de la tardor del 2017’, i proposa de tornar a definir els delictes de sedició i rebel·lió.
Així mateix, prejutja els Mossos i considera evident que el Primer d’Octubre no van obeir les resolucions judicials; per això diu que reformaran la llei de seguretat i de la llei d’estabilitat pressupostària.
El PP també comença el programa electoral, de cent pàgines, parlant d’allò que anomena ‘Enfortiment de la nació’, un bloc encapçalat per una fotografia de Barcelona.
Igual que Ciutadans, es refereix a la declaració d’independència com un cop d’estat i promet d’aplicar el 155 tant de temps com calgui.
Posa èmfasi en tres qüestions: les competències en educació, els mitjans públics de comunicació i la hisenda pública.
Tots dos partits preveuen de blindar més els símbols espanyols.
El PP diu que impulsarà una llei de símbols que preveurà sancions a les autoritats que no exhibeixin la bandera espanyola a les institucions públiques i el retrat de Felipe VI en els plens municipals.
Ciutadans posà èmfasi també en l’himne espanyol i demana d’augmentar les sancions.
El PP, en el camí per a endurir el discurs, comparteix mesures que proposen partits ultres com ara Vox.
N’és un exemple la que demana de ‘reforçar’ la llei de partits i il·legalitzar aquells que ‘promoguin la violència’.
Malgrat que en el panorama català no hi ha cap partit que propugni aquesta via, el concepte de violència pot conduir a interpretacions i a prohibir partits plenament democràtics.
La lluita contra la immersió lingüística va ser la raó del naixement de Ciutadans i, com no pot ser de cap més manera, ocupa un lloc destacat en el programa.
‘És inadmissible que hi hagi comunitats autònomes on les llengües s’utilitzin com a arma política per a crear ciutadans de primera i de segona.
Aprovarem una nova Llei Orgànica de Llengües Oficials que garanteixi l’ús de l’espanyol com a llengua oficial i comuna a tot Espanya.’
El requisit lingüístic és l’altre objectiu a suprimir, un propòsit que també fa seu el PP.
Casado proposa d’imposar el castellà en tots els espais i vol que els senyals, plafons i plaques, urbanes i interurbanes, siguin sempre, almenys, en castellà.
Podem reserva un apartat en el programa –amb una edició en forma de llibret que recorda la constitució espanyola– a la qüestió catalana i proposa, com ja va fer abans, un referèndum vinculant.
‘La gestió viable del conflicte a Catalunya passa per construir un procés de reconciliació que permeti el diàleg i arribar a acords.
Apostem per un referèndum pactat en el qual Podem defensarà un nou encaix per a Catalunya a Espanya’, diu el programa.
En les eleccions anteriors, les del 26 de juny de 2016, Podem parlava de convocar un referèndum ‘amb garanties a Catalunya perquè els seus ciutadans i ciutadanes puguin decidir el tipus de relació territorial que volen establir amb la resta d’Espanya’.
Els socialistes, ben situats en els sondatges, han decidit de no parlar gaire alt sobre Catalunya.
Hi reserven un espai breu al bloc número 4, titulat ‘Model territorial’, i es limiten a dir que ni el dret d’autodeterminació ni un ‘estat d’excepció territorial amb caràcter permanent a través de l’article 155’, no són solucions.
Però com que ja se sap que els programes no són fets per a complir-se, dilluns al vespre, hores després de presentar-lo, Pedro Sánchez va dir en una entrevista a Antena 3 que si havia d’aplicar el 155 ho faria. | S'han presentat els programes electorals dels partits de cara a les eleccions del 28 d'abril. El de Ciutadans i PP dediquen gran part a la qüestió catalana: tracten la declaració d'independència com un cop d'estat, aplicaran l'article 155, fortificaran els símbols espanyols, imposaran del castellà, etc. Mentre que al del PSOE i Podem s'ha tractat el tema amb més cautela. | Summarization |
caBreu_abstractive_1604 | Fes un resum del text següent: | "Llamadnos fascistas, que nos ayudáis", deia el cap de premsa de Vox a tres corresponsals de mitjans catalans a les portes del pavelló de Vistalegre de Madrid, on el 7 d’octubre va reunir 10.000 persones en el primer gran acte del partit ultra.
Vox sap –com va aprendre Hillary Clinton després d’anomenar "deplorables" als votants de Trump- que les etiquetes les carrega el diable.
Dos mesos després, aquella formació extraparlamentària -que abans de triomfar havia desaparegut en dues ocasions per inanició- ha desembarcat a les institucions espanyoles i prepara candidatures a totes les capitals de província de l’Estat a les eleccions de maig del 2019, primera estació cap al Congrés.
"D’aquí poc tindrem representants al Parlament de Catalunya", advertia aquest dilluns Santiago Abascal, que ja compta amb 19.000 militants i un finançament estable.
Vox ha arribat a les institucions a cavall de sectors socials de la dreta i de l’esquerra que ja no sintonitzen amb la primera onada dels partits "renovadors".
La seva victòria a bastions tradicionals d’Esquerra Unida (IU) a Andalusia, com Sedella, demostra l’existència d’un "espanyol enfurismat" que compra, ara, el còctel reaccionari, encara que no comparteixi bona part del seu ideari.
La "reconquesta" com a remei fàcil davant la fallida dels serveis socials, l’amenaça identitària que representa la immigració, la manca d’oportunitats, els impostos i la desaparició del sistema de valors tradicionals.
I també com a reacció al procés independentista que ha posat en escac la idea de la nació espanyola.
Darrere la irrupció de Vox hi ha, però, errors estratègics dels poders de l’Estat i del sistema tradicional de partits.
Alguns diagnosticats, com la manca de projecte, la banalització dels efectes de la immigració i la perpetuació d’estructures clientelars que han edificat autèntiques trames de corrupció, ja sigui a Andalusia o a territoris controlats pel PP.
I altres per a debatre, com la projecció que els mitjans espanyols –i també catalans- han donat al partit de Santiago Abascal com a acusació popular a la causa de l’1-O.
Vox, una formació sense gairebé estructura, ha aparegut als informatius com a referent de l’ala dura contra l’independentisme.
Campanya gratis.
En bona mesura gràcies al fet que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) –i després el Suprem- li han atorgat el paper del sindicat desaparegut Manos Limpias.
Més enllà de la seva projecció, però, Vox també deu part del seu ascens a la reacció dels poders de l’Estat per aturar el procés independentista.
El discurs del rei Felip VI el 3 d’octubre, que legitimava la resposta policial a l’1-O i la repressió posterior, va situar l’eix de la política espanyola uns quants metres a la dreta de l’equador tradicional -ja de per sí enclenxinat-, i va avalar un ‘a por ellos’ institucional.
Un escenari que va propulsar la radicalització dels discursos del PP i de Cs i la normalització del ‘tot s’hi val’ contra l’independentisme.
El Rei va fer acampar el ‘mainstream’ polític i mediàtic espanyol just allà on habita Vox.
Un autèntic regal per a la formació de Santiago Abascal, però un furt a la capacitat operativa de la política tradicional.
Després venen les factures pendents de Pablo Casado i Albert Rivera, que han extremat el to en la seva cursa pel control de la dreta, i han volgut convertir la campanya andalusa en un veredicte sobre la suposada aliança de Pedro Sánchez i l’independentisme.
PP i Cs podran governar, però no han obtingut cap avantatge estratègic en el seu cos a cos, i pel camí han acabat donant la clau de San Telmo a un partit que els disputarà els vots a totes les eleccions dels pròxims anys.
Vox ha nascut i crescut gràcies als discursos inflamats de les dues formacions sobre el procés o la immigració, i la seva irrupció dificulta, a més, el retorn al centre polític abans dels pròxims comicis espanyols.
Un panorama que propicia el blanqueig per part del PP, de Cs i de bona part de l’espectre mediàtic de la dreta.
Ho ha advertit el candidat satèl·lit de Cs a Barcelona, Manuel Valls, que sap bé com aniran els pròxims episodis dels "amics" de Le Pen.
I també el cap dels liberals europeus, Guy Verhofstadt, que ja ha recordat a Rivera el que s’hi juga Europa.
L’últim error, però, és el que ja s’està gestant: Des de Sánchez a Iglesias, i de Casado a Rivera, totes les formacions intentaran ara instrumentalitzar la irrupció de l’extrema dreta en benefici dels seus interessos estratègics, encara que això impedeixi donar una resposta compartida i efectiva al problema.
Un clàssic de la política espanyola. | La manca de solucions als problemes recents com el moviment independentista o la immigració, el discurs del Rei sobre el procés, les trames de corrupció, etc. són algunes de les raons que han afavorit Vox i el seu discurs, que pot arribar a complaure ara mateix a qualsevol espanyol frustrat, cansat de la poca efectivitat dels partits polítics de sempre. | Summarization |
caBreu_abstractive_2115 | Fes un resum del text següent: | La Guàrdia Civil ha detingut en el marc de l'operació 'Yunkai' un home de 38 anys i una dona de 30 anys, ambdós naturals de Romania i residents a la comarca del Baix Cinca, com a presumptes autors d'un delicte de tràfic de persones amb finalitats laborals.
En concret, els arrestats mantenien retingudes cinc persones, tres dones i dos homes, tots de nacionalitat romanesa, en una casa aïllada enmig del camp de la zona el Baix Cinca, sense llum, ni aigua corrent i amb les finestres trencades.
Els detinguts oferien treball en empreses agràries en unes condicions que posteriorment no es complien i una vegada a l'estat espanyol retiraven la documentació als treballadors.
Arran de l'avís d'uns familiars d'una de les víctimes efectuat el 19 de maig, la Guàrdia Civil va poder localitzar l'habitatge on es trobaven retingudes les cinc persones sota amenaces de mort.
La Guàrdia Civil d'Osca va rebre el 19 de maig passat l'avís d'una persona informant que un familiar seu es trobava retingut contra la seva voluntat en una casa enmig del camp a la comarca del Baix Cinca, juntament amb altres quatre persones més.
El cos va posar en marxa un operatiu per localitzar aquestes persones, tres dones i dos homes, totes elles de nacionalitat romanesa, a les quals s'havia ofert un treball a l'Estat però en la seva arribada se'ls havia retirat la documentació amb l'excusa d'utilitzar-la per realitzar-los contractes de treball que efectivament es formalitzaven amb empreses del sector agrícola, segons informa la Guàrdia Civil.
Per justificar la seva identitat davant els contractistes al moment de percebre els xecs bancaris pels treballs realitzats, momentàniament els eren retornats els seus documents d'identitat per retirar l'efectiu en les entitats bancàries.
A la sortida de les mateixes, els eren reclamades les oportunes comissions en concepte de suposades despeses per allotjament, transport i consecució dels treballs que suposaven el 50% del total dels diners percebuts, sent-los retirats novament els seus documents d'identificació.
Els suposats autors dels fets, un home i una dona de nacionalitat romanesa, mantenien sota amenaces als treballadors confinats en una casa de camp aïllada al Baix Cinca, arribant a amenaçar-los de mort en intentar deixar els treballs pels quals havien estat contractats, segons fons policials.
A darrera hora de la tarda del mateix 19 de maig i gràcies a una aplicació de missatgeria mòbil, la Guàrdia Civil va localitzar les tres dones en un habitatge aïllat enmig del camp.
Prèviament, els agents havien indicat a les víctimes que a través d'aquesta aplicació podien enviar a la policia la seva ubicació.
Tot plegat amb la complicació afegida que els víctimes no parlaven espanyol, per la qual cosa, els membres de l'Equip de Policia Judicial de la Guàrdia Civil van haver de traduir cada missatge del castellà al romanès i una vegada obtinguda la resposta traduir aquesta del romanès al castellà.
Les dones van informar que els dos homes s'havien dirigit a la localitat de Fraga amb la intenció d'escapar-se, però a causa de la por que sentien per les represàlies que poguessin sofrir, no volien apropar-se al lloc de la Guàrdia Civil per formular la denuncia.
Una vegada totes les víctimes es van trobar a les dependències oficials de la Guàrdia Civil, es va realitzar un registre de l'habitatge on les mantenien aïllades, en pèssimes condicions d'habitabilitat, sense llum ni aigua corrent, localitzant a l'única habitació que estava tancada amb clau documentació comptable i quadrants amb anotacions de persones i quantitats de diners corresponents, així com nombrosa documentació personal, de la seguretat social, fotocòpies de documents personals, tots ells de persones de nacionalitat romanesa.
La policia continua fent gestions per esbrinar si aquestes persones igualment han estat víctimes d'aquesta explotació laboral.
Els detinguts són un home de 38 anys i una dona de 30 anys, tots dos naturals de Romania i amb domicili a la comarca del Baix Cinca, suposats autors d'un delicte de tracta d'éssers humans amb finalitats laborals.
Les diligències han estat instruïdes per l'Equip de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Fraga i lliurades juntament amb els detinguts al Jutjat d'instrucció de Guàrdia de Fraga. | Gràcies a l'avís dels familiars d'una de les víctimes, la Guàrdia Civil ha localitzat tres dones i dos homes de nacionalitat romanesa que, sota amenaces de mort i sota condicions pèssimes, estaven confinats a una casa. Els dos detinguts, de nacionalitat romanesa també, oferien treball en empreses agràries i es quedaven amb la documentació dels treballadors en arribar al país. | Summarization |
caBreu_abstractive_218 | Fes un resum del text següent: | “Canvi de xip”, “gripalització de la covid”, “nova normalitat”, “vida pre-pandèmica”.
Són conceptes que aquests darrers dies sonen amb força.
La variant òmicron, tot i haver contagiat milers de persones, ha significat un canvi de paradigma en la manera d’afrontar la malaltia.
Entre contagiats i vaccinats, la immunitat de la població ha fet un salt i la situació actual permet de deixar enrere la pandèmia i començar a endevinar l’endèmia.
Per això, van eliminant-se les restriccions i és molt probable que arribem a la primavera amb un escenari completament diferent del que tenim ara.
Al principi de la pandèmia, hi va haver un responsable polític que va dir que estava més preocupat per la grip que no pas per la covid.
El temps no li va donar la raó, però més de dos anys després, hi ha científics que reclamen que es tractin igual totes dues malalties respiratòries.
De fet, podríem entendre que anem en aquesta direcció.
“És un procés gradual.
Hem deixat de testar contactes asimptomàtics, després vam modificar les quarantenes dels contactes vacunats i no vacunats, s’han començat a fer canvis a les escoles… Aquesta és la progressió i tendirem cap a la normalització“, explica Clara Prats, investigadora del Grup de Recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOMSC) de la UPC.
Sobre el concepte “gripalització de la covid”, fa un matís i assenyala que no hem de tractar la covid com una grip, sinó gestionar-la com a tal.
De dijous ençà, ja no és obligatori portar la màscara en exteriors i tampoc al pati de les escoles; ja no cal presentar el certificat covid per accedir a cap dels establiments, i ha reobert el lleure nocturn.
Però no acaba aquí, la cosa.
El següent pas serà la retirada de les màscares en interiors.
El primer lloc on es retiraran seran les escoles i, segons que ha confirmat Salut, serà abans no acabi el segon trimestre, el 9 d’abril.
Aquesta és una constant en la retirada progressiva que programa Salut.
Primer, pren les mesures a les escoles, n’analitzen les dades i, seguidament, les estenen a la població en general.
Per tant, els adults sí que s’hauran d’esperar a la primavera per treure’s la màscara.
Aquestes mesures aniran acompanyades d’una nova manera d’entendre la pandèmia.
El Comitè Científic Assessor de la covid-19 prepara un informe, que es farà públic d’ací a uns dies, sobre les noves estratègies per a controlar l’epidèmia.
Per una banda, damunt la taula hi ha la proposta de deixar de destinar recursos econòmics i humans a fer proves en massa a la població.
L’objectiu és que la vigilància epidemiològica se centri en sentinelles a partir de l’abril, segons que va dir ahir Salut.
Els sentinelles són grups representatius de la població als quals es fan proves de manera continuada i les dades que se n’obtenen serveixen per a tenir una fotografia de tota la població general.
Això ha de permetre de continuar vigilant si apareixen noves variants i detectar noves onades.
Els esforços, com ja passa amb la grip estacional, se centraran en els grups vulnerables.
“Ara que sabem quines són les característiques que presenta un pacient que a priori té un risc molt elevat de ser crític, hem de concentrar els esforços en aquesta població.
El testatge seqüencial, el seguiment de casos i els tractaments antivirals es dirigiran a aquesta població de risc”, explica a VilaWeb Àlex Arenas, doctor en física i membre del comitè assessor del govern.
Una altra de les mesures pendents d’eliminar són les quarantenes.
Aquest mes començaran a caure els aïllaments col·lectius a les escoles i, més endavant, es farà amb la població en general.
Si els sentinelles comencen a l’abril, tot fa pensar que la retirada de les quarantenes serà llavors.
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, demanava ahir un “canvi de xip” a la població per tots els canvis que vindran.
“Al final ens manarà la clínica, no el fet de tenir set dies de quarantena o cinc.
Hi ha gent que té infecció, no desenvolupa malaltia i que a partir del quart o cinquè dia pot fer vida normal”, va dir.
Tot aquest procés de retirada progressiva de mesures fluctuarà segons la incidència i les sorpreses que doni el virus.
En cap cas s’optarà per la via que ha pres Dinamarca, que ha decidit de conviure amb el virus retirant totes les restriccions.
“La covid ja no s’ha de considerar una amenaça per a la societat”, va dir la primera ministra, Mette Frederiksen.
Els científics consultats posen l’èmfasi a no donar per mort el virus i ser conscients que encara hi haurem de conviure un temps.
“Passarem una primavera i, segurament, un estiu molt bons, però el perill és que hi haurà una caiguda immunitària, tant vacunal com natural, a la tardor.
No sabem com evolucionarà el virus, no és predictible si hi haurà una variant més virulenta amb la mateixa capacitat de transmissió.
Per això és important dir que ara tindrem una treva, però que això no s’ha acabat“, alerta Arenas. | S'han suprimit moltes mesures anticovid i, encara que no totes, els experts asseguren que ja estem encaminats cap a una nova normalitat i maneres diferents d'entendre la malaltia. Salut ha informat que la intenció és que els esforços se centrin en grups vulnerables, com passa amb la grip, i la vigilància epidemiològica se centri en mostres recollides de grups representatius. | Summarization |
caBreu_abstractive_2382 | Fes un resum del text següent: | Nou de cada 10 persones titulades treballa, una taxa gairebé igual a la que hi havia abans de la crisi del 2008.
Aquesta és una de les conclusions de l'estudi d'inserció laboral 2020 de les universitats catalanes elaborat per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), amb dades prèvies a la crisi de la covid-19.
A més, 9 de cada 10 persones realitzava funcions de nivell universitari, més de la meitat gaudia de contractes indefinits i més de la meitat percebia ingressos mensuals superiors als 2.000 euros bruts.
Els resultats varien segons l'àmbit de coneixement, ja que per exemple les enginyeries i l'arquitectura continuen tenint major ocupació (93%) i de millor qualitat en comparació amb les humanitats (82%).
En línies general milloren els indicadors.
Així, el 89% dels graduats treballa, tot i que el 2008 eren el 94%.
Per àmbits de coneixement, més enllà d'enginyeria, s'assoleix el 92% d'ocupació a la salut, el 90% a socials i el 86% a experimentals.
En ser preguntats sobre les funcions a la feina, el 75% assegura que són específiques de la titulació, el 12% universitàries i el 13% no universitàries.
Per àmbits, els que més exerceixen tasques específiques són els que han cursat estudis de la salut (85%) i els que menys els d'humanitats (53%).
A més, en aquest àmbit un 30% assegura que no fa funcions de nivell universitari.
Pel que fa als contractes, el 56% el té indefinit, quan en l'edició del 2017 eren el 48%.
El 2008 encara està per sobre ja que eren el 59%.
Un 34% té un contracte temporal i un 7% és autònom.
Per àmbits, hi ha més contractes indefinits per als que han estudiat enginyeries i arquitectura (72%), mentre que on n'hi ha menys és a l'àmbit de la salut (43%).
La remuneració ha pujat respecte a l'edició del 2007 ja que ara la meitat assegura cobrar més de 2.000 euros, quan llavors eren el 40%.
Els que perceben entre 1.000 i 2.000 euros han baixat del 37% al 35% i els que cobren menys de mil euros s'han reduït del 22% al 15%.
Novament, a humanitats es troben els salaris més baixos.
D'altra banda, millora el nivell de competències adquirit per part dels titulats i es manté així la tendència positiva en aquest àmbit.
El director d'AQU Catalunya, Martí Casadesús, ha destacat que les millores substancials es produeixen en expressió oral, treball en equip i formació pràctica.
Casadesús ho ha atribuït a "l'immens esforç que s'ha fet en els darrers anys des de les institucions universitàries i el seu professorat per transformar la forma d'impartir els ensenyaments universitaris".
Pel que fa a la satisfacció dels estudiants respecte a la carrera cursada, es manté estable en graus i doctorats, mentre que passa del 65% al 71% en el cas dels màsters.
Tres de cada quatre tornaria a repetir la carretera que ha cursat i les persones que no ho farien argumenten la manca de satisfacció amb les sortides professionals o que sempre han tingut altres interessos.
El disseny de la titulació és un motiu per al 36% dels qui no repetirien la carrera.
En el cas dels màsters, l'ocupació arriba al 92% -creix respecte al 90% del 2017- i puja fins al 95% en l'àmbit d'infermeria i salut o el 94% en el cas d'economia, empresa i turisme.
En canvi, baixa fins al 83% en filosofia i història.
El 57% té un contracte indefinit i el 58% guanys superiors als 2.000 euros.
Per últim, l'ocupació entre els que han cursat un doctorat puja fins al 95%.
Augmenten els que treballen en una empresa o institució (del 46% al 59% en tres anys) i baixen els que ho fan a la universitat (del 34% al 25%).
L'estudi revela els resultats a partir d'una mostra de gairebé 30.000 respostes de persones titulades de grau, màsters i doctorats.
El treball de camp es va iniciar el primer trimestre del 2020 i ha finalitzat recentment. | L'estudi d'inserció laboral de l'AQU és de 2020, per tant, inclou dades anteriors a la pandèmia. Aquestes dades evidencien que la majoria de persones titulades tenen feina: la taxa s'apropa a la d'abans de la crisi del 2008. Més de la meitat executen tasques de nivell universitari, tenen contractes indefinits i sous de més de 2.000 euros bruts. | Summarization |
caBreu_abstractive_1518 | Fes un resum del text següent: | Al llarg de les últimes hores, una paraula defineix el malestar del Govern amb Nissan: "Engany".
En privat, dirigents que han participat en les converses afegeixen a NacióDigital un adjectiu -"barroer"- per emmarcar com s'ha produït l'anunci del tancament de les plantes de la companyia a Catalunya.
De fet, responsables de la Generalitat s'han dirigit al cos consular japonès per lamentar la situació, que pot desembocar en la pèrdua de 3.000 llocs de treball directes i més de 20.000 indirectes.
Malgrat que l'executiu vol revertir la situació i no dona res per fet, l'escenari és complex.
Crònica
L'ofec de Nissan qüestiona el model industrial català
La pèrdua pronunciada de beneficis en el darrer any ja feia preveure la decisió de la multinacional japonesa d'abandonar Catalunya
És així des de fa mesos, segons detallen fonts coneixedores de les negociacions.
Un responsable de la Generalitat, per exemple, assegura que va constatar les dificultats per mantenir obertes les plantes en el moment en què la companyia va deixar de fer comentaris sobre les propostes que arribaven per part de les administracions.
"Ni tan sols ens valoraven les ofertes", manté un dels consultats.
"Hi ha hagut deslleialtat", apunten des de la sala de màquines de les negociacions.
Tot plegat va desembocar en una reunió telemàtica a la qual van assistir, en nom del Govern, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.
Gianluca de Ficchy, president de Nissan a Europa, va ser l'encarregat de verbalitzar una negativa que des de la nit de dimecres ja es donava per feta.
El tancament, que afecta la factoria de la Zona Franca de Barcelona i les plantes auxiliars de Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, va generar una cadena de reaccions a la Generalitat i a la Moncloa, que ja estaven en contacte.
De fet, després de setmanes de negar-se a una reunió bilateral per abordar la desescalada i la recuperació de competències de la Generalitat per ordenar, Pedro Sánchez va mantenir una conversa telefònica amb Quim Torra.
La idea és celebrar una trobada telemàtica entre els dos governs la setmana vinent i provar de forçar Nissan a quedar-se o, si més no, garantir el futur de les plantes amb altres inversions.
"Això ha de tenir responsabilitats", sosté aquests dies Aragonès, que també ha plantejat que la Generalitat entri al capital d'aquestes empreses en lloc d'ajudar-les amb subvencions.
"No abaixarem els braços", ha insistit aquest matí el vicepresident en una entrevista a RAC1, tot i que la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, s'ha encarregat de clarificar que en cap cas es plantegen nacionalitzar -com han demanat des de la CUP fins a Gabriel Rufián, cap de files d'ERC a Madrid- les plantes.
La decisió, en tot cas, és "bastant irreversible", segons Budó.
A Presidència, segons detallen fonts governamentals, la informació sobre el cas de Nissan era "puntual", amb converses entre Empresa i l'equip de Torra i també entre el president i Chacón.
Interlocució amb Madrid
La consellera també ha mantingut contacte amb el Ministeri d'Indústria, liderat per Reyes Maroto.
En el moment en què s'hi va implicar el govern espanyol, la interlocució ja la van liderar des de Madrid.
"És el moment en què la Generalitat perd el control total de la situació", remarca un dels coneixedors de les negociacions.
En públic, això sí, els últims mesos es venia optimisme: Sánchez, després de reunir-se a Davos amb els responsables de l'aliança global entre Nissan, Renault i Mitsubishi, va fer un tuit en el qual donava per garantida la continuïtat de les plantes.
Ha influït l'escenari polític en el tancament de les plantes?
El Govern ho nega amb l'argument que, abans de la pandèmia, la inversió estrangera i el turisme estaven "batent rècords", però l'adeu de Nissan suposa un cop per a l'economia en un any que ja era negre.
Segons Pimec, per exemple, el tancament pot suposar una caiguda del 3% del PIB i fins a 30.000 llocs de treball.
Un contratemps en un 2020 en què, segons els càlculs de l'executiu, el coronavirus pot fer caure l'economia quasi un 9%.
NISSAN
La xifra real d'ajudes públiques de la Generalitat a Nissan: 74,5 milions en 20 anys
El comitè d'empresa quantifica en quasi 180 milions les transferències dels governs català i espanyol a la companyia durant la darrera dècada
En múltiples grups de whatsapp -inclosos alguns amb exconsellers del Govern- ahir al matí no es parlava pràcticament de res més.
L'adeu de Nissan, companyia a qui s'ha ajudat amb 75 milions d'euros en els últims vint anys i que ha rebut 180 milions de transferències per part del governs català i espanyol durant l'última dècada -xifra calculada pel comitè d'empresa-, ha suposat un cop dur per a l'economia catalana i per al Govern.
El grau de malestar, de fet, també s'explica per això. | L'anunci del tancament de les plantes de Nissan a Catalunya en pandèmia suposa un gran cop per a l'economia. En la gestió d'aquesta situació, la Generalitat treballarà amb el govern espanyol i la resta d'administracions per trobar una solució amb la companyia, que ha rebut 75 milions d'euros de la Generalitat, i evitar una nacionalització de les plantes. | Summarization |
caBreu_abstractive_1660 | Fes un resum del text següent: | L'1 d'octubre va marcar un punt d'inflexió.
Unitat per fer el referèndum, divisió sobre com calia gestionar-ne el resultat i, des del 21-D, junts contra la repressió i per gestionar l'autonomia.
Sobre això us deixo les opinions, una relativitzant-ho i l'altra més alarmant, de Germà Capdevila i de Jordi Costa.
També l'entrevista que Àlvar Llobet fa al nou alcalde d'ERC a Lleida, Miquel Pueyo, que, fidel al seu tarannà dialogant, fa vots per estendre a tot el país el pacte que ell té a la Paeria amb JxCat i el Comú.
El pacte de la Diputació, ordit pel PDECat, beneït per Carles Puigdemont i que només ha tingut la, per ara discreta, oposició interna de Quim Torra, és poc comparable amb la vintena de municipis que JxCat governa amb el PSC com a soci i amb la desena on és ERC qui ho fa amb els mateixos aliats.
A les diputacions hi ha una lògica nacional -que s'ha aplicat a les de Tarragona, Lleida i Girona per fer pactes JxCat-ERC- i no hi influeixen dinàmiques locals o personals.
JxCat va sortir malparada de les municipals.
Ha perdut les alcaldies de Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat, Figueres i Tàrrega, haurà de compartir les de Manresa o la Seu d'Urgell, se li escapen tres presidències de diputació i és marginal a la corona metropolitana.
I ERC les va guanyar amb un resultat que li ha donat les alcaldies i les diputacions de Lleida i Tarragona entre d'altres.
Però la seva poca traça negociadora i els interessos de la resta per barrar-li el pas l'ha deixat sense l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona.
La segona i la tercera institució del país se'ls resisteixen, i el reviscolat PSC és el gran beneficiari de la situació.
Aquesta setmana estarà plena d'intents de reconduir la situació, propostes que se saben inviables però pensades per salvar el relat, i crides a aïllar el que ha passat a la Diputació i pot passar al consell comarcal del Maresme -en d'altres, com el del Garraf o l'Anoia, ja s'ha consumat.
Seguirem escoltant crítiques gruixudes als partits en genèric, obviant que l'alternativa és el cabdillisme i el populisme.
Vist i llegit
Sònia Andolz és professora de Política Internacional a la UB i experta en temes de seguretat.
Aquest cap de setmana escrivia, després dels incidents del Masnou, un interessant article a El Periódico sobre els MENAs i com ha canviat el context de l'acollida per part de les administracions.
Sobre els MENAs us deixo també l'article que vaig escriure i el de Jordi Muñoz sobre l'acollida.
Els col·lectius en defensa del dret a l'habitatge de Barcelona s'han bolcat amb la defensa del bloc ubicat al número 99 del carrer Hospital, al Raval.
Us aconsello recuperar el reportatge d'Andreu Merino.
La trentena de persones que hi viuen han rebut un avís de desnonament amb data oberta, sol·licitat pel fons d'inversió Blackstone, propietari de l'immoble.
La plataforma ha difós les convocatòries per defensar l'edifici però la seva presència en les mobilitzacions ha estat escassa.
Alguns dels col·lectius d'habitatge de la ciutat atribueixen novament el fet a la incomoditat que genera a la PAH qualsevol reivindicació que pugui afectar directament l'Ajuntament encapçalat per Ada Colau, que havia liderat la plataforma i on han acabat fent política alguns dels seus activistes.
Tal dia com avui de l'any 1989, fa exactament 20 anys, el polític, empresari i advocat argentí Carlos Saúl Ménem arribava a la presidència del seu país.
Nascut el 1930, era el candidat del partit Justicialista i va estar-se deu anys a la Casa Rosada, la seu de la presidència, ja que va poder fer un segon mandat.
Després ho va tornar a provar sense èxit.
Les polítiques de Ménem van estar marcades pel gir dretà de l'economia i les privatitzacions massives per intentar reflotar l'economia del país, que va tenir alguns anys de creixement.
Quan va deixar la presidència va tenir problemes amb la justícia.
El 8 de juliol de l'any 1957 -en fa 62- va néixer a las Cuevas de Almanzora, a Almeria, el periodista Carlos Herrera, que des del 2015 presenta el programa matinal de la Cadena Cope.
Herrera va treballar a Ràdio Mataró i a Ràdio Miramar els anys que va viure a Catalunya.
Ja a Madrid, va passar de la música als informatius i ràpidament es va convertir en un dels referents mediàtics de la dreta.
A Herrera li agraden els toros i les processons de Setmana Santa.
Era del Barça però el va canviar pel Betis en considerar-lo massa independentista.
Herrera va acabar divendres la temporada radiofònica i així la va valorar des de Doñana.
Molt autèntic.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure-t'hi | L'1 d'octubre va ser un abans i després per a l'independentisme, generant pactes i també separacions per decidir com avançar amb el procés. Els partits independentistes han perdut alcaldies i n'han guanyat d'altres, però no s'han pogut quedar amb Barcelona. L'acollida cap als MENAs ha canviat i també genera conflictes interns. | Summarization |
caBreu_abstractive_2944 | Fes un resum del text següent: | Membres del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) van fitxar l'any 2014 Abdelbaki Es Satty, presumpte cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost del 2017.
Ho van fer a canvi de no deportar-lo, i posteriorment el van ajudar a esdevenir l'imam de Ripoll.
És el que treu a la llum 'Público' en la tercera entrega de la investigació sobre la relació que mantenien Es Satty i el CNI.
L'any 2010 se'l va detenir mentre conduïa una furgoneta amb 136 quilos d'haixix que volia embarcar al ferry Ceuta- Algesires i va al·legar que ho havia hagut de fer per les amenaces d'un grup islamista.
Això, segons 'Público', va despertar l'interès del CNI per captar-lo com a informador.
El mitjà digital publica parts d'un informe confidencial facilitat als cossos policials els dies posteriors als atemptats en què es resumia el que se sabia d'Es Satty.
S'indica que a la presó de Castelló, on complia quatre anys de condemna per narcotràfic, Institucions Penitenciàries el considerava islamista radical, així com líder secundari d'un altre pres anomenat Abdellatif Sif, amb qui exercia tasques de proselitisme entre la resta d'interns musulmans.
El març del 2012, però, és traslladat a Ceuta per assistir a judici, i quan torna, segons indicaria la documentació reservada a la qual ha tingut accés 'Público', mostra un canvi d'actitud molt pronunciat, amb un perfil baix que podria haver estat motivat pel temor a ser expulsat al Marroc.
Aquest canvi d'actitud va fer créixer l'interès dels serveis d'intel·ligència espanyols per captar-lo com a confident, assegura el rotatiu digital, i el 5 d'abril del mateix any Es Satty va rebre la primera visita de la Guàrdia Civil.
'Público' afirma que fonts del CNI li han revelat que l'any 2014, poc abans de ser posat en llibertat, es va tancar un acord amb ell perquè fes de confident a canvi de no deportar-lo.
A la sortida de la presó, la subdelegació del govern de Castelló va decidir deportar-lo, però els seus advocats van recórrer la decisió i el jutjat va considerar que el delicte no suposava amenaça ni per a l'ordre públic ni per a la seguretat ciutadana.
A més, el jutge va considerar que tenia "arrelament laboral" perquè la defensa va presentar un contracte de feina en vigor i un certificat de vida laboral que acreditava que Es Satty duia més de sis anys i mig donat d'alta a la Seguretat Social.
'Público' posa en qüestió l'origen d'aquesta documentació.
El rotatiu afirma que en tot aquest litigi va rebre ajuda "extraoficial", i afegeix que les mateixes fonts del CNI asseguren que el servei d'intel·ligència "va arreglar les recomanacions i avals" que van permetre a Es Satty ser admès com imam a Ripoll.
La idea era que des d'allà es pogués infiltrar en xarxes jihadistes europees, assegura 'Público'.
El mateix rotatiu afirma que el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils ja havia col·laborat amb les forces de seguretat l'any 2005, en el marc d'una operació infructuosa que investigava les connexions entre els atemptats a Casablanca el 2003, l'ajut a terroristes fugits dels atemptats de l'11-M i l'atac a una base de Carabinieri italians a Nasiriya, a l'Iraq.
Diverses informacions, segons el rotatiu, vinculaven a Es Satty amb l'islamisme radical, i fins i tot la Policia Nacional va demanar permís a l'aleshores jutge de l'Audiència Nacional i avui ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per punxar-li el telèfon, però un mes després es va sol·licitar aturar les escoltes argumentant que no tenia cap activitat, i que segurament utilitzava un altre terminal.
El rotatiu arriba a la conclusió que les forces de seguretat prenen aquesta decisió perquè Es Satty ja col·laborava com a informant privilegiat, atès que acudia a les reunions d'aquests grups radicals. | Segons 'Público', el CNI va demanar a Es Satty, el presumpte cervell dels atemptats de Catalunya del 2017, col·laboració anys enrere a canvi de no deportar-lo al Marroc arran d'un canvi d'actitud mentre era a la presó. Havia d'infiltrar-se en xarxes jihadistes europees, tot i haver arribat a vincular-lo amb l'islamisme radical. Suposadament, ja havia col·laborat amb la policia l'any 2005. | Summarization |
caBreu_abstractive_1080 | Fes un resum del text següent: | Sánchez Camacho amb els líders del PP basc i gallec.
Foto: ACN
Fa set anys, al Saló del Tinell, Pasqual Maragall, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura alçaven les seves mans i celebraven la signatura del Pacte del Tinell, del primer govern tripartit, després de 23 anys de Jordi Pujol.
Un pacte que, a més, excloïa el PP de qualsevol pacte possible.
Aquest diumenge, la candidata del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, acompanyada pel president de la Xunta de Galícia i líder del PP gallec, Alberto Núñez Feijóo, i el número 1 del PP basc, Antonio Basagoiti, ha tornat a l'escenari on es va rubricar la signatura, el Saló del Tinell, per firmar el compromís de Barcelona.
"Un pacte per la llibertat, la pluralitat i la unitat de tots els espanyols", ha dit Sánchez-Camacho.
Sánchez-Camacho i els seus acompanyants han incidit en el lloc en el que es trobaven.
De fet, ha recalcat que "avui el pacte del Tinell és un altre símbol, el PP en aquest Saló inicia una nova etapa per Catalunya".
"El pacte que signarem és el de la llibertat, de la unió, de l'orgull de sentir-nos bascos, catalans, gallecs i espanyols", ha assegurat.
La líder del PP català ha volgut mostrar el seu rebuig al pacte que es va signar al mateix lloc set anys enrere i han signat aquest compromís de Barcelona entre els tres partits d'aquests territoris.
Un pacte que assenyala que catalans, gallecs i bascos se senten orgullosos de la seva condició, que és la forma natural que tenen de ser espanyols.
També destaquen en el compromís el valor que representa que convisquin el basc, el gallec i el català "amb la llengua comuna que compartim amb la resta d'espanyols i que també és part de la nostra identitat".
La candidata del PP de Catalunya també ha volgut contraposar el seu compromís amb la declaració de Barcelona de CiU, el PNB i BNG, que "era una declaració per excloure i voli diferenciar-se d'Espanya".
En la seva intervenció, ha declarat que avui és un dia que representen l'Espanya de la llibertat des del Saló del Tinell.
"Avui serà un dia per la història del PP de Catalunya, d'Euskadi i de Galícia".
"Mentre molts parlen fora d'exclusió i nacionalisme, nosaltres parlem de llibertat, progrés i unió", ha destacat.
A més d'històric, Sánchez-Camacho ha declarat que era "un dia simbòlic sobre tot pel lloc" on se celebrava l'acte.
"Alguns recordareu que uns que van formar part d'un tripartit van signar un pacte d'exclusió al PP i als seus votants.
Aquell pacte del Tinell del tripartit es va fer al 2003 i a partir d'aquest es va iniciar la història més negra de tota la història del país.
La de la falta de llibertat, la de l'exclusió dels demòcrates, la dels 700.000 aturats, la de la meitat dels joves catalans que no troben feina".
Sánchez-Camacho ha manifestat que "la història negre s'acaba avui".
La candidata del PP català, així mateix, ha avisat CiU perquè el PPC "està ferm i està decidit a ser la frontissa del pròxim Govern".
Ha advertit que el PP català "no permetrà que alguns construeixin una Catalunya nacionalista amb una sola llengua i amb una sola bandera".
Ha insistit amb el missatge de que el PP és "l'únic que pot frenar l'independentisme i una majoria absoluta de CiU i pot evitar un tripartit de Laporta, Puigcercós i Mas".
Tan Núñez Feijóo com Basagoiti han fet moltes referències al que va significar aquell acord.
El dirigent del PP basc ha afirmat que en aquest Saló es va firmar l'exclusió del PP i que això es va trencar l'1 de març del 2009 quan Feijóo va guanyar per majoria absoluta a Galícia i 'aquell mateix dia al País Basc el PSE va necessitar els vots del PP'.
Segons Basagoiti, "avui s'acabarà de trencar" aquesta exclusió dels populars "amb aquest manifest i amb el resultat" de Sánchez-Camacho el 28 de novembre.
Després que el vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, fes referència a la catalanofòbia que ara amagava el president del PP, Mariano Rajoy, Basagoiti ha criticat que alguns tenen "PPfòbia".
Núñez Feijóo ha ressaltat que els populars no firmaran "en contra de ningú sinó a favor d'unes idees i principis que volem compartir amb tots".
Unes paraules per replica aquell acord entre Maragall, Carod-Rovira i Saura de fa set anys.
"No exclourem a ningú i no venim per treure a ningú de la vida política".
El líder del PP gallec també s'ha referit a quan el president de CiU, Artur Mas, va anar al notari per deixar clar que no pactaria amb el PP.
"No anirem mai a un notari per dir que no pactarem amb algú", ha assenyalat.
El president de la Xunta gallega ha recalcat que al 2009 es va iniciar un canvi a Euskadi i a Galícia, un canvi, que ha dit, que ara també es portarà a terme a Catalunya amb un bon resultat per la candidatura de Sánchez-Camacho. | Aquest diumenge, els líders del PP català, gallec i basc han firmat un pacte al Saló del Tinell per assegurar l'inici d'una nova etapa per Catalunya, unida a tots els espanyols. Ho han fet al mateix indret on set anys enrere Maragall, Carod-Rovira i Saura signaren un acord per formar un govern tripartit que excloïa el PP de qualsevol pacte. | Summarization |
caBreu_abstractive_2675 | Fes un resum del text següent: | L'Hospital Vall d'Hebron torna a tenir subministrament d'aigua i funciona amb normalitat després que la companyia d'aigües hagi fet un bypass per restaurar el servei.
El gerent del centre, el doctor Vicenç Martínez, ha explicat que cap a les 18.30 hores s'han pogut tornar a obrir les urgències, després de dues hores sense subministrament.
Tot i que el servei s'ha recuperat abans, han esperat uns quaranta-cinc minuts per "prudència" per no afectar la pròpia xarxa de l'hospital.
La incidència ha provocat l'anul·lació de dues intervencions de pròtesi de genoll i tres endoscòpies.
Martínez ha destacat però que els quiròfans han continuat funcionant i no hi ha hagut "cap impacte per als pacients".
El centre ha rebut un avís a les 15.10 hores del servei de manteniment sobre l'avaria d'aigua que ha deixat sense subministrament el centre.
Com a conseqüència d'això el centre ha activat el pla d'emergència i ha demanat al Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) que derivessin les urgències a altres centres de l'entorn.
Finalment, el servei s'ha pogut recuperar dues hores més tard, segons ha explicat la directora de Manteniment, Luisa Sarrias.
El gerent del centre ha detallat que han trigat una mica més a tornar a obrir les urgències per garantir que no hi havia cap perill i no ha estat fins les 18.30 hores aproximadament que s'hi ha anat recuperant la normalitat.
Tot i això, l'aigua no arriba al centre pel sistema habitual sinó que s'ha fet un bypass que garanteix el flux necessari com per donar servei al centre i al barri.
Martínez ha afegit que l'afectació s'ha produït a l'escomesa principal i ha explicat que s'ha pogut mantenir el funcionament gràcies als dipòsits d'aigua que té l'hospital, que garantirien el subministrament durant dos dies.
Això ha permès mantenir actius els quiròfans, les calderes, el sistema d'hemodiàlisi i poder fer els sopars tant dels pacients com dels treballadors.
Pel que fa a l'àmbit assistencial, el gerent ha destacat que els pacients han estat atesos "absolutament amb normalitat" i que l'única afectació ha estat l'anul·lació de dues pròtesi de genoll i tres endoscòpies.
De cara a demà ha assegurat que les operacions que estaven programades es podran fer i que el centre funcionarà amb normalitat.
El conseller de Salut, Antoni Comín, s'ha apropat al centre per agrair la tasca a l'hospital i a tots els serveis.
Comín ha destacat que el pla d'emergència de l'hospital ha funcionat sense problemes i s'ha "minimitzat" l'impacte de l'avaria.
Tot i això, ha dit que caldrà establir un diàleg amb la companyia d'aigües per analitzar les causes de la fuita amb l'objectiu "d'enfortir" el subministrament d'un centre de la importància del Vall d'Hebron i "evitar que es repeteixi".
El director territorial d'Aigües de Barcelona, Manel Giraldo, ha explicat que el trencament de la canonada ha afectat uns 10.000 subministraments de la zona i que "el servei s'ha anat recuperant paulatinament" al llarg de la tarda i vespre.
Giraldo ha destacar que, en el cas de l'hospital, l'aigua hi ha tornat en menys de dues hores i, pel que fa a la resta del barri, s'ha anat restablint el servei de forma gradual.
Al vespre, Agbar treballava en els últims blocs que encara no tenien aigua.
Giraldo ha explicat que, per tornar a abastir l'hospital i la zona afectada, s'ha implantat un sistema alternatiu derivant l'aigua de la xarxa existent i els dipòsits de la zona.
"Tota la zona s'està abastint amb fonts alternatives: altres dipòsits i 'bypassant' les centrals.
El que fem és donar servei continu sense la canonada que s'ha trencat", ha afegit.
Com havia confirmat la companyia a la tarda, el director territorial d'Agbar ha assenyalat que la causa del trencament de la canonada ha estat una baixada de tensió elèctrica, que ha provocat una aturada a la central de Sant Genís.
Aquesta aturada ha produït el trencament de la canonada d'impulsió als dipòsits. | El barri de la Vall d'Hebron s'ha vist afectat pel trencament d'una canonada, però, gràcies al pla d'emergència de l’hospital, aquest només ha hagut de derivar les urgències i cancel·lar dues pròtesis de genoll i tres endoscòpies. L'hospital té dipòsits d’aigua que han permès que aquest funcioni amb normalitat durant les dues hores que s'ha tardat a recuperar el subministrament habitual. | Summarization |
caBreu_abstractive_141 | Fes un resum del text següent: | Després de moltes setmanes de confinament, els infants podran sortir al carrer, finalment.
A partir de diumenge, els menors de zero a tretze anys podran sortir a fer passejades d’una hora al dia com a màxim prop de casa.
Ho ha aprovat el govern espanyol després d’haver pretès que només poguessin sortir per acompanyar els pares o mainaders en les activitats ja autoritzades, com ara anar al supermercat o a la farmàcia.
Però les crítiques van fer rectificar el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa.
Al marge de les decisions adoptades pel govern espanyol, el govern català ha elaborat el seu pla.
Unes recomanacions que el govern manté, sobretot pel que fa a la distribució de la sortida en franges horàries.
Set consells per a passar el confinament amb els fills
Els menors de catorze anys (sense incloure, per tant, els de catorze) podran sortir a passejar cada dia amb un dels progenitors, tutors o una persona que visqui a la mateixa llar.
Si no és el tutor del menor, aquesta persona haurà de sortir al carrer amb una autorització expressa del pare, la mare o el tutor.
A més, la Generalitat recomana portar a sobre el certificat de declaració autoresponsable.
Cada adult podrà acompanyar com a màxim tres nens en un mateix passeig.
Els menors podran anar acompanyats també pels seus germans si aquests són majors d’edat.
Els passejos es poden fer de 9.00 a 21.00 h.
Encara que el pla de la Generalitat de Catalunya recomana que les sortides, que no poden durar més d’una hora, es distribueixin segons l’edat: de 11.00 a 13.00, els menors de cinc anys; de 16.00 a 18.00, els que tenen entre sis anys i catorze, però l’edat màxima amb què poden sortir són tretze anys.
També recomanava que de 18.00 a 20.00 sortissin els nois de setze anys a divuit anys, tot i que el pla del govern espanyol prohibeix les passejades per a aquesta edat i per tant els adolescents d’aquesta edat no podran sortir.
L’ordre del govern espanyol especifica que no podran passejar els infants que presentin símptomes o estiguin en aïllament domiciliari a causa d’un diagnòstic per Covid-19, o es trobin en un període de quarantena domiciliària per haver tingut contacte amb alguna persona amb símptomes o diagnosticada.
No es podran allunyar més d’un quilòmetre de casa i hauran d’anar acompanyats d’un adult que convisqui amb ells.
No es podrà agafar el vehicle particular ni el transport públic per desplaçar-se i no es permetran les trobades organitzades.
Els menors podran córrer, saltar, fer exercici i jugar mantenint el distanciament social d’un mínim de dos metres amb terceres persones.
També poden aprofitar la sortida per treure a passejar el gos.
El que recomanen des de la Generalitat és evitar treure joguines al carrer.
La normativa no diu si es pot agafar la bicicleta o el patinet.
Es podrà anar a passejar pels jardins públics oberts, però no en parcs ni espais infantils i de joc, on hi ha superfícies susceptibles de contaminar-se o de ser contaminades.
Només es podrà anar aquell espai verd que estigui obert al públic i que no estigui més lluny d’un quilòmetre de casa.
No està permès anar a cap instal·lació esportiva.
Mitjà creu que el pla del govern espanyol per a la sortida de nens no és prou ‘precís’
Segons la normativa espanyola els menors de catorze anys a divuit poden fer tasques quotidianes, com ara anar a comprar, però no poden sortir al carrer a passejar.
Segons que va dir la ministra portaveu espanyola, María Jesús Montero, això ho podien fer d’ençà del dia que es va decretar l’estat d’alarma, cosa que molts progenitors ignoraven.
El pla de la Generalitat també preveia que els joves més grans de setze anys poguessin sortir sols a passejar i que en aquest cas, els pares o tutors es fessin responsables que complissin les mesures de seguretat necessàries.
Com s’ha d’acabar el curs escolar?
Un altre dels interrogants és si els infants hauran d’anar amb màscara.
La Generalitat, en el seu pla, sí que especifica que tots els membres de la família que surtin a passejar han de dur-ne, llevat dels infants de menys de tres anys.
Els infants de tres anys a dotze sí que n’hauran de dur.
El problema és que les màscares d’adults no els són útils perquè no els van ben ajustades i, ara per ara, és difícil de trobar-ne per a cares més petites.
La Generalitat recomana que es facin servir màscares casolanes i algunes iniciatives veïnals de suport mutu n’ofereixen per a les famílies que en necessitin.
Ací també podeu veure com adaptar una màscara quirúrgica per a nens.
Guia de les propostes culturals en català per a passar el confinament amb nens
Mapa interactiu: us ensenyem a calcular el quilòmetre al voltant de casa, per a poder caminar | Els menors de tretze anys ja podran sortir al carrer a passejar una hora al dia de 9.00 a 21.00 h a partir de diumenge. Hauran d'anar acompanyats d'un adult amb qui convisquin: mare, pare o tutor. Cada adult podrà passejar fins a tres nens i és obligatori que tothom dugui mascareta, excepte els menors de tres anys. | Summarization |
caBreu_abstractive_1926 | Fes un resum del text següent: | Els passatges que aquest diumenge han de passar els controls de seguretat de l'Aeroport del Prat fan de mitjana entre deu i quinze minuts de cua.
En moments puntuals, aquesta es pot allargar fins als vint minuts però els responsables de l'aeroport destaquen que malgrat la vaga de treballadors del personal de seguretat, el segon dia d'aquest pont d'agost amb més afluència de passatgers, la normalitat és la tònica general de la jornada.
El comitè de vaga de Trablisa, l'empresa concessionària d'aquest servei, insisteix que els serveis mínims del 90% fan imperceptible l'aturada i denuncien que diversos càrrecs intermedis han assumit els llocs de feina dels treballadors que si que secundaven l'aturada.
La presidenta del comitè d'empresa de Trablisa i membre del comitè de vaga, Genoveva Sierra, ha denunciat a l'ACN que els comandaments intermedis estan assumint tasques dels treballadors que poden estar fent vaga.
''Això és esquirolatge, no?'', s'ha demanat Sierra, que reconeix que les cues que es fan aquest diumenge al matí són les habituals en un pont d'agost.
Per Sierra, amb el 90% de serveis mínims i les pressions que estan rebent alguns dels treballadors per fins i tot, fer hores extres, és lògic que els passatgers no notin la vaga.
Per això, i davant d'aquesta situació és contundent: ''no tenim dret a vaga''.
En jornades com la d'avui, segons Sierra, hi ha treballadors que no surten del filtre ni per anar al lavabo ni esmorzar, suportant grans càrregues de treball.
Sierra també denuncia que l'empresa no els informa dels serveis mínims establerts ni del control que se'n fa i assegura que no tenen manera de comprovar qui està fent vaga i qui no.
El comitè d'empresa de Trablisa ja ha portat aquesta situació a Inspecció de Treball però lamenta que el procediment ha de seguir el curs habitual i el seu pronunciament podria demorar-se entre vuit i deu mesos.
La vaga es mantindrà
Des del comitè de vaga no es plantegen desconvocar l'aturada, de moment indefinida, fins que els mateixos treballadors no s'hi oposin, ja que tenen l'objectiu recuperar algunes condicions de treball que fins i tot estan acordades amb la direcció Recorda que durant les negociacions per la vaga convocada durant el MWC, a la conciliació, es van signar uns acords que ''no se n'ha complert ni un''.
Per això, mantenen la protesta.
Creu que el ''responsable'' per part de la direcció és interessar-se per la plantilla, de 500 treballadors, però de moment, no s'ha posat en contacte amb el comitè de vaga.
Entre els passatgers que aquest diumenge han de fer la cua del control de seguretat hi ha qui ve previngut i amb temps i d'altres que desconeixen la convocatòria de vaga.
En Luis és dels primers.
Se'n va a Copenhaguen per feina i ha rebut un missatge de la companyia informant-lo que les demores es podien allargar més de l'habitual.
Tot i això, com que ha vist pels mitjans que les incidències són mínimes ha vingut amb ''temps normal'' i confia en passar el control sense problemes.
En Jordi també coneixia el conflicte i ha vingut amb antelació, ja que s'esperava més cues.
La Marie, que viatja amb les amigues, sabia la vaga però no els motius.
Han vingut abans de temps i troben que és ''pitjor'' del què pensaven.
En canvi, la Jenny, que viatja a França, no sabia que hi havia vaga, però veu que la cua avança amb celeritat.
Segons ha informat l'Aeroport del Prat, aquest diumenge és el segon dia de més afluència de viatges del pont del mes d'agost, que es calcula que hi ha programats més d'1,3 milions de seients en 7.294 vols. Per aquest diumenge es preveuen 203.111 places ofertes en 1.071 vols, mentre que divendres, hi havia programats 204.341 seients en 1.096 vols. | Malgrat la vaga del personal de seguretat de Trablisa, les afectacions a l'aeroport del Prat són mínimes aquest diumenge del pont d'agost. Arran d'això, el comitè de vaga acusa els comandaments intermedis d'estar realitzant la feina dels adherits a la vaga indefinida i, d'aquesta manera, estar anul·lant la seva lluita per unes condicions de treball dignes que no s'estan respectant. | Summarization |
caBreu_abstractive_2340 | Fes un resum del text següent: | Uns 380 espectadors han estrenat aquest diumenge la nova temporada de representacions de la Passió de Cervera, una de les més antigues d'Europa i en què hi col·laboren unes 300 persones.
Aquest any s'han introduït millores tècniques en la il·luminació, el so i el vestuari i també s'han renovat alguns quadres escènics per fer l'espectacle més atractiu.
A banda de la d'aquest diumenge, es faran sis representacions més, els dies 13 i 25 de març i 3, 10, 16 i 24 d'abril.
Per segon any consecutiu seran totes en català.
L'any passat la Passió de Cervera va atreure uns 4.400 espectadors, un 15% més que l'any anterior.
El pressupost és d'uns 60.000 euros.
Segons el president del Patronat de la Passió de Cervera, Xavier Cañabate, la primera representació de l'any passat va comptar amb 200 espectadors, per tant, s'ha superat la xifra àmpliament i espera que això suposi l'inici d'una bona temporada.
El públic d'aquest diumenge ha arribat sobretot de la mateixa comarca de la Segarra i també un grup que s'ha desplaçat des d'Organyà, a l'Alt Urgell.
Aquesta és la segona temporada que dirigeix la Passió l'exmembre de Joglars Jordi Purtí, que l'any passat va assumir el repte amb l'objectiu de millorar la interpretació i humanitzar alguns dels principals personatges.
Aquest any, però, no està sol.
Del vestuari se n'ha fet càrrec l'escenògraf Llorenç Corbella, exdirector de FiraTàrrega, i també s'ha incorporat un director d'actors, Xavier Pla.
Unes 300 persones fan possible l'espectacle, de les quals 250 són actors i actrius que donen vida als pastors de Judea, els sacerdots fariseus i els soldats romans propis de la narració bíblica.
Aquest any el muntatge no presenta grans canvis estructurals però sí que s'han treballat diferents aspectes interpretatius i escenogràfics per potenciar les representacions, sobretot amb la millora de la il·luminació i la renovació dels altaveus.
També hi ha personatges que estrenen vestuari, s'han fet canvis al quadre del calvari i s'ha introduït un ball a l'escena d'Herodes.
A més, també hi ha més animals vius sobre l'escenari.
Segons el president del Patronat de la Passió de Cervera, "això fa que l'espectacle estigui en constant renovació, de fet, cada any treballem perquè no es quedi enrere, per exemple, introduint les noves tecnologies en funció de les nostres possibilitats".
Les millores d'enguany han suposat una inversió d'uns 15.000 euros i, segons Cañabate, l'any que es plantegen fins i tot invertir més diners per continuar millorant l'escenografia i renovar el terra de l'escenari per minimitzar els sorolls.
De fet, el president del Patronat insisteix que la Passió és un "projecte de futur que ha de continuar creixent, realment estem molt il·lusionats i emocionats perquè això sigui així".
També s'ha començat a treballar amb l'Escola Oficial d'Idiomes per traduir el text de la Passió al castellà, l'anglès i el francès.
L'objectiu és que d'aquí a dos anys els espectadors que ho demanin ja puguin seguir l'espectacle en aquests idiomes a través de la traducció simultània.
La Passió de Cervera forma part de la Federació Catalana de Passions juntament amb cinc representacions més (Esparreguera, Olesa de Montserrat, Ulldecona, Molins de Rei i Vilalba dels Arcs) que es va presentar el 27 de febrer.
A Catalunya se'n representen una trentena però la de Cervera és la més antiga.
També té altres singularitats, com el protagonisme de les dones.
"Li vam voler donar una mica aquest caire feminista amb papers i textos importants per a les actrius", explica Cañabate.
Cal recordar que a les primeres representacions de la Passió tots els actors eren homes, quasi tots sacerdots, que interpretaven fins i tot els personatges femenins.
Una altra característica del muntatge de la capital de la Segarra és que manté els tradicionals decorats de paper, "que omplen tota l'escena amb molta profunditat i realment no es veu que són de paper perquè estan molt ben fets".
Versió medieval de la Passió
El text actual de la Passió cerverina data de 1940 però està documentada des del 1477 i les primeres representacions, per tant, es remunten al segle XV.
De fet, aquest any es farà una representació especial el pròxim 26 de març: la versió medieval de l'obra, amb el text de l'any 1524 titulat 'El Misteri de la Passió de Cervera'.
Cent actors la posaran en escena en català antic i amb música de l'època a la col·legiata gòtica de Santa Maria, sense megafonia, sense llum elèctrica i amb les olors i el vestuari propis de fa cinc segles.
Les entrades per aquest espectacle es podran reservar a partir d'aquest dilluns 7 de març. | Les representacions de la Passió de la Cervera cada any introdueixen millores i renovacions per continuar creixent. Aquesta temporada s'ha inaugurat amb unes representacions potenciades gràcies a una il·luminació i so millors, i hi ha hagut més assistents que l'any anterior. A més, el pròxim 26 de març hi haurà una representació especial: la versió medieval de l'obra. | Summarization |
caBreu_abstractive_982 | Fes un resum del text següent: | La variant òmicron és més infecciosa a la gola que no pas als pulmons, cosa que pot explicar per què és més encomanadissa però no tan letal com variants anteriors del SARS-CoV-2.
Aquesta és la conclusió a què han arribat diversos estudis científics en teixits humans i rosegadors, que encara han de ser sotmesos a revisió entre iguals, publicats aquestes darreres setmanes.
Segons aquestes investigacions preliminars, l’òmicron és molt més veloç que no pas certes variants a l’hora d’infiltrar-se en els bronquis de la part superior del sistema respiratori humà, però molt més lenta a l’hora d’infiltrar-se en el teixit pulmonar, que és a la part inferior.
Així doncs, tot i que l’òmicron és capaç de reproduir-se en el sistema respiratori humà molt més de pressa que no pas algunes altres variants (fins a setanta vegades més de pressa que no la delta, per exemple), la capacitat de reproducció en el teixit pulmonar és deu vegades inferior a la del virus original del coronavirus-2019.
Ho assegura un estudi de la Universitat d’Hong Kong, que ha examinat mostres del teixit pulmonar de diversos infectats d’òmicron.
Segons els autors, aquesta podria ser una de les raons per què l’òmicron ha estat menys letal ara com ara (si bé més contagiosa) en comparació amb variants anteriors.
Els quadres més greus de covid-19 els trobem quan el virus penetra en els pulmons, des d’on s’escampa a la resta del cos i causa estralls en òrgans diversos.
La variant òmicron, tanmateix, sembla concentrar-se sobretot a les vies respiratòries superiors (concretament a la faringe), cosa que ajudar a explicar per què els símptomes no són tan greus com en algunes altres variants i per què, també, la velocitat de contagi ha estat molt superior: concentrant-se a les vies superiors, el virus es propaga més fàcilment per l’hoste (quan esternudem, per exemple, o fins i tot quan respirem).
Els experts justifiquen aquest contrast per la manera, diferent de la de les altres variants, amb què l’òmicron ataca les cèl·lules dels infectats.
La delta, per exemple, infecta les cèl·lules humanes tot fusionant-se amb la membrana d’aquestes.
Tanmateix, aquest procés tan sols es pot acomplir si la cèl·lula té nivells alts d’una molècula anomenada TMPRSS2, que retalla l’espícula vírica SARS-CoV-2 i en facilita la fusió.
Aquesta molècula abunda a les cèl·lules pulmonars (cosa que permet a variants com ara la delta de propagar-s’hi ràpidament) però no pas a les cèl·lules de la part superior del sistema respiratori.
Això força l’òmicron a infectar aquestes cèl·lules mitjançant un procés anomenat fusió endosomal, que causa infeccions amb símptomes no tan greus.
A més, les particularitats víriques de l’òmicron fan que l’espícula sigui molt més eficient a l’hora de propagar-se en cèl·lules sense TMPRSS2 que no pas en cèl·lules amb aquesta molècula, per la qual cosa l’òmicron és molt més encomanadissa a la part superior del sistema respiratori que no pas a la part inferior, on pot causar quadres més greus.
Aquesta hipòtesi, proposada originalment pels investigadors hongkonguesos, ha estat abonada aquestes darreres setmanes per diverses investigacions similars.
En un estudi en teixit humà fet independentment per un grup de científics de la Universitat de Glasgow, les conclusions sobre el comportament de l’òmicron han estat similars.
Alhora, dos estudis més en ratolins i hàmsters al Regne Unit i als Estats Units ha conclòs que els rosegadors infectats amb l’òmicron tenen una càrrega viral menor, no perden tant pes i no són tan proclius a morir com els rosegadors infectats amb la delta.
Si bé tots els animals experimentaren uns símptomes més lleus que no en la delta, les diferències foren particularment notables en el cas dels hàmsters daurats, una espècie que havia tingut símptomes particularment greus en algunes altres variants. | Segons la universitat de Hong Kong, la variant òmicron és més infecciosa a la gola i no tant als pulmons, a casa de la manera com infecta les cèl·lules. Òmicron resulta més veloç infectant les vies superiors del sistema respiratori, però no tant a l’hora d’infectar el teixit pulmonar, com sí que fa la delta, que provoca símptomes més greus. | Summarization |
caBreu_abstractive_2264 | Fes un resum del text següent: | La Sala Beckett ha programat un cicle dedicat a l'obra del dramaturg Josep Maria Miró del 24 de gener al 25 de febrer.
El cicle inclou l'estrena de la nova obra 'Olvidémonos de ser turistas' -una coproducció amb el Teatro Español- escrita pel dramaturg expressament per a l'ocasió, recupera l'espectacle 'Nerium Park' i també aprofundeix en el valor del conjunt de l'obra de Miró amb un curs, dues lectures dramatitzades de textos escollits per l'autor, dues xerrades sobre la seva obra i col·loquis postfunció.
Les activitats estan programades conjuntament amb el Teatre Nacional de Catalunya, on el mes de maig es podrà veure 'Temps salvatge' dirigit per Xavier Albertí.
Josep Maria Miró ha escrit l'obra 'Olvidémonos de ser turistas' expressament per l'ocasió.
La directora argentina Gabriela Izcovich i l'actriu Lina Lambert van proposar a Josep Maria Miró que escrivís un text que s'aixequés amb la participació de Barcelona, Madrid i Argentina.
La idea finalment es va materialitzar amb la Sala Beckett i el Teatro Español.
El repartiment es completa amb Pablo Viña, actor madrileny, i Eugenia Alonso i Esteban Meloni, actors argentins que han format part de la versió argentina d''El principi d'Arquimedes' a Buenos Aires.
A 'Olvidémonos de ser turistas' una parella de Barcelona es troba de vacances a la ciutat de Foz do Iguaçu (Estat de Paranà, Brasil), a prop del punt conegut com La Triple Frontera, on hi ha la cruïlla entre Argentina, Brasil i Paraguai.
En aquesta geografia es produirà el xoc, al principi aparentment inofensiu, d'un matrimoni que porten junts gairebé trenta anys.
La irrupció d'un jove viatger solitari, que han conegut casualment en una de les rutes turístiques i que se'ls ha sumat espontàniament, serà el desencadenant d'una discussió quan la parella torna a l'hotel.
Per la seva banda, 'Nerium Park' es va estrenar al Grec Festival el 2014 però l'obra no va fer temporada posteriorment a Barcelona.
Dirigida pel mateix Josep Maria Miró, està protagonitzada per una parella, en Gerard (Roger Casamajor) i la Marta (Alba Pujol), que s'han traslladat a una flamant urbanització acabada de construir.
Són joves, tenen feina i volen millorar socialment, però no haurà passat ni un mes de la seva arribada quan s'adonen que res és com s'esperaven que seria.
L'obra transcorre en dotze escenes, cadascuna corresponent a un mes de l'any, i pren com a nom el baladre (del llatí Nerium oleander), un arbust ornamental i tòxic, àmpliament consensuat per habitar en aquestes noves urbanitzacions i zones de carretera.
A part dels espectacles, el cicle comptarà també amb dues lectures dramatitzades escollides pel mateix Miró: 'Desig' de Josep Maria Benet i Jornet (7 de febrer) i 'La benvinguda' de Marc Guevara (21 de febrer).
El primer text de Benet i Jornet és, segons Miró, una peça fonamental i fundacional per entendre l'escriptura teatral d'avui, i serà dirigit per Jordi Prat i Coll.
També, l'autor ha volgut mirar al futur amb un text de Marc Guevara, la primera obra d'un alumne sorgit de l'obrador de la Sala Beckett i que dirigirà Mònica Bofill.
Després de cadascuna de les lectures, hi haurà un col·loqui postfunció.
Després de 'Desig' tindrà lloc una conversa amb Xavier Albertí, Sergi Belbel, Jordi Prat i Coll i Josep Maria Miró, mentre que 'La benvinguda' es comentarà amb Toni Casares, Marc Guevara i Josep Maria Miró.
Així mateix, la primera serà impartida per Laurent Gallardo, traductor al francès de les obres de Miró, i portarà per títol 'Josep Maria Miró, un autor polític' (2 de febrer), La segona, 'Teatre i vida', (8 de febrer) serà una conversa entre Xavier Albertí i Josep Maria Miró, còmplices i amics.
Albertí dirigirà properament el text 'Temps salvatge' de Miró, que s'estrenarà el mes de maig al TNC.
Miró També serà present el dia 31 de gener a 'La prestatgeria' de la Beckett, un col·loqui postfunció organitzat conjuntament amb tres clubs de lectura del Poblenou: el de la biblioteca Poblenou-Manuel Arranz, el de la biblioteca Xavier Benguerel i el de la llibreria NoLlegiu.
Els espectadors hauran pogut llegir anteriorment el text per comentar-lo amb l'autor a l'acabar.
El dia 22 de febrer també es farà un col·loqui amb l'autor després de la funció de 'Nerium Park'.
El cicle es completa amb un curs de Miró, 'Escriure teatre, avui', que va arrencar el passat 9 de gener i s'allargarà fins a finals de febrer. | El dramaturg estrena “Olvidémonos de ser turistas” dins del cicle que la Becket li dedica. La programació inclou “Nerium Park”, obra dirigida pel mateix Miró, i s’hi sumen dues lectures dramatitzades de l’obra "Desig", de Benet i Jornet, i de “La benvinguda”, de Marc Guevara. Miró imparteix també el curs “Escriure teatre, avui” i participarà en els col·loquis postfunció. | Summarization |
caBreu_abstractive_831 | Fes un resum del text següent: | L’Acord de Fadrell impulsa una declaració institucional de cara el pròxim Ple de l’Ajuntament de Castelló per a instar la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública a concretar oficialment la data en la qual preveu l’aprovació de l’acreditació de l’Hospital General Universitari perquè puga prendre les mesures necessàries per a la posada en marxa de la unitat de trasplantament renal.
La declaració institucional també reitera el suport a l’Associació per a la Lluita Contra les Malalties Renals de la província de Castelló, ALCER Castalia, en la seua reivindicació de més infraestructures per a fer front a aquestes malalties.
La declaració institucional promoguda pels grups municipals de PSPV-PSOE, Compromís i Podem-EUPV recalca que l’any 2020 es van realitzar més de 230 trasplantaments renals a la Comunitat Valenciana i que, des del col·lectiu de persones amb malaltia renal crònica de la província de Castelló, representada per ALCER Castàlia, s’ha vingut reclamant de manera insistent en els últims anys la posada en marxa d’una unitat de trasplantament renal a l’Hospital General Universitari.
Una mesura que, segons apunta l’associació, evitaria als malalts de la província el desplaçament als hospitals de València i reduiria la llista d’espera dels dels castellonencs que esperen a ser trasplantats.
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ja va mostrar la setmana passada, durant una reunió mantinguda a l’Ajuntament amb motiu del Dia Nacional del Donant d’Òrgans i Teixit, el suport a la reivindicació d’ALCER Castalia per a la creació de la unitat de trasplantaments renals a la província, un suport que ara es plasma en aquesta proposta de declaració institucional.
“Fem costat a l’associació en la seua reivindicació perquè la província també puga disposar d’una unitat de trasplantaments renals perquè és una demanda legítima i que suposaria un gran avanç en la qualitat de vida dels malalts renals”, ha indicat.
El portaveu socialista, David Donate, ha apuntat que la creació de la unitat de trasplantament renal per a la província va ser una reivindicació atesa amb el suport de tots els grups en les Corts Valencianes en 2018.
“Amb aquesta declaració sol·licitem a la Conselleria de Sanitat que concrete dates i terminis per a definir quan es preveu l’acreditació de l’Hospital General per a la creació d’aquesta necessària unitat per a la província”, ha manifestat Donate.
El portaveu del grup Compromís per Castelló, Ignasi Garcia ha recordat que “quan l’Hospital General Universitari de Castelló va fer la petició per a ser un centre de trasplantaments de renyons, Compromís va portar a les Corts una proposta que va ser aprovada per unanimitat i que deixava clar que aquest servei s’havia de donar a l’hospital de referència de les nostres comarques”.
L’edil ha incidit en què “la decisió de la consellera de Sanitat de denegar aquest servei a l’Hospital General de Castelló, quan està perfectament capacitat, és un greuge que s’ha de corregir”.
Garcia també ha destacat que “hem de reconéixer la solidaritat de Castelló, una de les principals donants d’òrgans”.
“Espanya lidera la classificació mundial en trasplantament d’òrgans des de fa 30 anys i mostra el comportament exemplar i solidari de la seua població.
Aquesta actitud s’ha d’acompanyar per un increment dels mitjans públics, per això considerem essencial que la Conselleria de Sanitat concrete l’acreditació de l’Hospital General Universitari de Castelló perquè puga posar en marxa una unitat de trasplantament renal”, ha afirmat la portaveu adjunta de Podem-EUPV Castelló, María Jesús Garrido.
En la declaració institucional impulsada per l’Acord de Fadrell es destaca que Espanya lidera els indicadors de donació d’òrgans a nivell mundial, amb 49,6 donants per milió d’habitants i any.
En el cas de la Comunitat Valenciana, la ràtio de donació és superior a la mitjana espanyola i encara major en el cas de la província de Castelló, amb una ràtio de 64 donacions per milió d’habitants.
Només a l’Hospital General, en 2020, i malgrat la interrupció de l’activitat de trasplantaments entre febrer i juliol, la cadència es va mantindre en termes generals i en 2021 ha iniciat amb un fort ritme de creixement.
“La consolidada consciència ciutadana és clau per a fer possibles aquestes dades i, per a mantindre-la i incrementar-la és primordial la promoció de la donació d’òrgans”, recull la iniciativa. | L’Acord de Fadrell impulsa la posada en marxa de la unitat de trasplantament renal a l’Hospital General Universitari de Castelló, pendent encara de l’aprovació de la Conselleria. Llargament reivindicada pel col·lectiu ALCER Castàlia, aquesta nova unitat evitaria el desplaçament dels pacients renals fora de Castelló, província amb una de les ràtios de donants més alta del territori espanyol. | Summarization |
caBreu_abstractive_743 | Fes un resum del text següent: | Compromís ha denunciat este dilluns que la Generalitat presidida per Francisco Camps i la Diputació de Castelló encapçalada per Carlos Fabra van pagar deu milions d’euros “a dit” –mitjançant conveni i no per concurs públic– i amb inconvenients de la Intervenció a l’empresa Matx Golf Consulting, dirigida per una testaferro de Francisco Granados i considerada part de la trama Púnica pels investigadors judicials, per organitzar entre 2008 i 2011 un torneig de golf a Castelló.
Així es desprèn dels documents als quals ha tingut accés Compromís gràcies a la petició de documentació formulada pel diputat autonòmic i alcalde de l’Alcora, Víctor García, que revelen, segons ha denunciat la coalició en un comunicat, que l’adjudicació a l’empresa de la Púnica ha estat executada “a dit” i va obtindre l’objecció de la Intervenció de la Generalitat, que ha advertit, a més, que ha estat aprovada sense els informes preceptius que exigix la llei.
Compromís ha explicat que, segons esta documentació, el Govern de la Generalitat valenciana presidit per Francisco Camps, al costat de la Diputació de Castelló de Carlos Fabra, van pagar deu milions d’euros de diners públics a l’empresa Matx Golf Consulting, dirigida per la testaferro de Granados, María José Marijuán, entre els anys 2008 i 2010.
El contracte, ha afegit la coalició, també s’ha produït el 2011, però no consten els documents sobre els pagaments per esta anualitat, que segons fonts del cas ascendixen a altres tres milions d’euros.
Els pagaments de les dues institucions del PP dirigides per Camps i Fabra, a l’empresa considerada pels investigadors com a part de l’entramat de l’operació Púnica, s’han produït per a organitzar el torneig de golf Castelló Masters Costa Azahar, que es va disputar entre 2008 i 2011 al camp de golf que precisament gestionava i dirigia el mateix Carlos Fabra, a Borriol.
Segons Compromís, Francisco Camps i Carlos Fabra “van utilitzar la mateixa fórmula que suposadament s’utilitzava en altres casos de corrupció com en ‘Nóos’ per a eludir els concursos públics: van utilitzar el conveni en lloc del contracte públic per a utilitzar Matx Golf Consulting”.
“I es va optar per este mecanisme malgrat tots els inconvenients manifestats tant des de l’Advocacia de la Generalitat, com des de la Intervenció de la mateixa”, ha destacat la coalició, que ha indicat que esta última ha advertit a més que no s’havien emès “els informes preceptius” exigits per la llei, “previs a l’aprovació per part del Govern valencià del conveni de referència”.
Segons la documentació, el conveni signat inicialment el 2008 per la llavors consellera de Cultura, Trini Miró; l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra; i per la testaferro de Granados, María José Marijuán; establia que la Generalitat i la Diputació aportarien dos milions d’euros a l’any en concepte de patrocini, però “davant de l’absència de benefactors privats, malgrat els proclamats rèdits econòmics del torneig, a l’any següent van incrementar en un milió d’euros més la seua aportació de manera anual”.
“PROBLEMA SISTÈMIC”
El cap de llista de Compromís-Podem-EUPV ‘A la Valenciana’ al Congrés per València, Joan Baldoví, ha subratllat que “resulta evident que la corrupció en el PP no és una qüestió puntual de lladres puntuals, sinó un problema sistèmic”.
Per este motiu, “a més de donar la cara Rajoy, urgix una regeneració de les institucions i això passa per portar al PP a l’oposició”, ha manifestat Baldoví, qui ha destacat que Compromís “ha col·laborat a treure a la llum els contractes que evidencien una connexió directa entre el Consell del PP de Camps i una empresa de l’assenyalada judicialment com testaferro de Granados, María José Marijuán, en una clara connexió de la Púnica amb el PP valencià”.
Alhora, la número u de la candidatura ‘A la Valenciana’ per Castelló i membre de Compromís, Marta Sorlí, ha manifestat que “en una setmana en la qual a Castelló hem conegut un suposat estafa de 25 milions de l’etapa del PP a l’Hospital Provincial, a ningú li sorprèn que en l’època de Fabra i Camps els diners públics acabara en mans de trames suposadament corruptes”.
En este sentit, Sorlí confia que “s’acabarà demostrant que els qui acusen la ciutadania d’haver viscut per damunt de les seues possibilitats, en realitat el que presumptament han fet és saquejar per damunt de les possibilitats a la ciutadania”. | Compromís ha denunciat que la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló van pagar deu milions a l’empresa de María José Marijuán, testaferro de Granados, vinculada a la trama Púnica. Seguint el model d’altres casos de corrupció, la consultora s’hauria fet, sense passar per concurs públic, amb l’organització entre el 2008 i el 2011 d’un torneig de golf a Castelló. | Summarization |
caBreu_abstractive_1500 | Fes un resum del text següent: | El president de la Generalitat, Artur Mas Foto: Rubén Moreno / Gabinet de premsa
"Negar el vot a qui veu en les urnes la solució, i no pas el problema, és un error doble", ha afegit Mas en el seu parlament tot assenyalant que "la majoria social i el consens polític" vertebren el procés català i que la seva "voluntat" és que "aquesta unitat no s’esquerdi i, fins i tot, es pugui ampliar".
Discurs des del Saló Sant Jordi
L’any de la commemoració del Tricentenari, el president ha volgut adreçar als ciutadans el missatge institucional de la Diada des del Saló Sant Jordi, per la seva “significació històrica especial”, ja que el 1706 s’hi reuniren les darreres Corts Catalanes convocades per l’arxiduc Carles.
Unes Corts creades al segle XIII i hereves de les assemblees de Pau i Treva que “són considerades el naixement del primer parlamentarisme a Europa.
El nostre sentit de la democràcia ve de molt lluny”, ha destacat Mas.
També aquest emblemàtic saló del Palau de la Generalitat va ser el lloc on l’any 1713 es prengué la decisió de defensar les Constitucions Catalanes i resistir heroicament a Barcelona, fins que es produí l’entrada de les tropes borbòniques l’11 de setembre de 1714.
El president ha assegurat que, “en moments en què es vol menystenir, desvirtuar i fins i tot negar el nostre passat com a país, es fa més necessari que mai commemorar el que hem estat”, i recordar que la defensa heroica de Barcelona, i de tot Catalunya, va ser “per defensar unes lleis de les més avançades del moment i que es contraposaven al poder absolut exercit de manera absoluta”.
Avui, tres segles després dels fets de 1714, el president ha subratllat que “la nació catalana és viva; tenim país; i ens preparem democràticament, cívicament i pacíficament per decidir el nostre futur col·lectiu”.
I ha afegit que “la majoria social i el consens polític que el vertebra” són els dos pilars sobre els quals es recolza el procés polític català.
Compromís "ferm" per convocar la consulta
“El meu compromís per convocar la consulta és ferm”, ha defensat el cap de l’Executiu, i ha aprofitat la solemnitat del moment per recordar al Govern i a les institucions de l’Estat que “encara són a temps per escoltar el clam pacífic i democràtic d’aquest poble”.
“Silenciar la veu d’un poble que vol parlar és un error; negar el vot a qui veu en les urnes la solució i no pas el problema és un error doble”, ha defensat.
Amb aquestes paraules, el president Mas ha recordat que el poble català “no vol imposar una decisió”, sinó que “vol ser escoltat, vol parlar, vol votar i vol arribar a bons acords per a tothom”.
I que vol fer-ho “per guanyar el nostre futur i poder decidir com donar millor resposta a les necessitats dels nostres conciutadans”.
En aquest sentit, el cap del Govern ha subratllat que “no ens mou l’afany de ser millors que els altres, sinó de ser millors nosaltres mateixos”, i que l’aspiració del poble és tenir “un futur millor” que passa per la “concòrdia i de solidaritat” amb la resta de pobles d’Espanya i d’Europa.
“Anhelem ser tractats com les altres nacions del món"
“Anhelem ser tractats com les altres nacions del món i, per tant, poder decidir per nosaltres mateixos sobre la nostra economia, el nostre benestar, els nostres serveis públics, la nostra identitat i la forma de relacionar-nos amb les altres nacions d’Europa i del món”, ha defensat.
I ha afegit que Catalunya vol construir aquest futur “reforçant els nostres molt antics lligams amb Europa”.
En aquesta construcció d’un país millor, el president ha assegurat que “la nostra ambició de qualitat democràtica ha d’estar a l’altura de la llarguíssima trajectòria de conviccions democràtiques del nostre país”, i que el fet d’haver tingut un dels Parlaments més antics d’Europa “hauria de ser un potent estímul per aspirar a tenir una de les millors democràcies d’Europa”.
“En aquesta hora gran que viu Catalunya, un cop més sota la mirada atenta i potser curiosa del món, us convido a totes i a tots a projectar la millor realitat del nostre país: la Catalunya convivencial, cívica, culta, respectuosa, tolerant i integradora; i la Catalunya compromesa amb la justícia social, fidel a la seva tradició dinàmica, emprenedora i creativa, i amant de la llibertat i de les llibertats”, ha reblat el president de la Generalitat al final del seu missatge. | Artur Mas ha defensat el dret a decidir del poble català en el discurs commemoratiu del tricentenari, on ha reivindicat la història i la identitat pròpia com arguments que fonamenten l’aspiració d’esdevenir una nació. El president de la Generalitat ha expressat l’anhel de l’assoliment pacífic i consensuat d’un autogovern que permeti una altra manera de relacionar-se amb el món. | Summarization |
caBreu_abstractive_1339 | Fes un resum del text següent: | Les obres de connexió del TramBesòs i el Trambaix per l'avinguda Diagonal costaran uns 100 milions d'euros.
Així ho ha anunciat aquest divendres al matí en declaracions a diversos mitjans la regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Mercedes Vidal.
Segons la regidora, la voluntat del govern municipal és que la inversió l'assumeixi l'Ajuntament i que la previsió és que les obres es realitzin durant aquesta legislatura.
Vidal ha explicat que és una obra complexa, que implica nou municipis i que s'haurà de fer un gran treball tècnic.
En aquest sentit, la regidora de Mobilitat ha dit que hi ha un gran equip de tècnics avaluant la viabilitat d'aquest projecte que ha de suposar una millora en el servei del transport públic, segons ha apuntat.
Mercedes Vidal ha assegurat que es treballarà amb totes les administracions i confia trobar una actitud col·laborativa, tot i que "res fa pensar que no sigui així", segons ha subratllat.
Els estudis previs sobre la connexió del TramBesòs i el Trambaix estan molt avançats i es preveu que estaran acabats a finals de febrer, de manera que es preveu que aquest any s'iniciï la redacció del projecte constructiu i el 2017 es puguin iniciar les obres, tal i com va anunciar ahir l'alcaldessa Ada Colau.
L'oposició lamenta la "precipitació"
L'oposició al complet ha lamentat la "precipitació" per l'anunci de connectar el tramvia per l'Avinguda Diagonal a partir del 2017.
El projecte no compta amb el consens dels grups municipals, malgrat que n'hi ha alguns, com PSC i ERC, que es mostren partidaris de la connexió si els informes tècnics demostren la seva viabilitat.
El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Gerardo Pisarello, ha defensat el projecte tot recordant que formava part del programa electoral de Barcelona En Comú.
El portaveu de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, ha trobat "precipitat i contradictori" que s'anunciï la connexió del tramvia d'aquesta manera.
"O ja coneixen els estudis i no ens els expliquen o ja han decidit que l'any 2017, per nassos, per un compromís electoral, s'ha de fer aquest tramvia", s'ha queixat Forn, que ha preguntat quin impacte tindrà això respecte a les necessitats de mobilitat de Barcelona.
També ho ha trobat precipitat el líder del PSC al consistori, tot remarcant que encara no hi ha consens polític ni a la ciutat ni tampoc amb la resta de municipis de l'àrea metropolitana, un consens necessari per aprovar també els pressupostos que serviran per finançar l'obra.
A això li ha sumat el fet de no conèixer els informes tècnics.
De tota manera, Collboni ha remarcat que el PSC sí que és partidari de fer aquesta connexió, perquè "relliga des del punt de vista del transport i de la cohesió social molts municipis del Llobregat i del Besòs".
El líder d'ERC a l'Ajuntament, Alfred Bosch, ha qualificat de "bona idea" i "raonable" el plantejament de Colau d'unir els dos tramvies, que pot ser "molt positiu" no sols per a la ciutat de Barcelona sinó per al conjunt de l'Àrea Metropolitana.
"La música del que s'està dient ens sembla lògica però s'ha d'estudiar molt bé", ha expressat fent referència a la possibilitat de soterrar part del trajecte o variar l'itinerari.
"Fer posicionament radicals sense saber què diuen els tècnics seria posar el carro davant dels bous", ha advertit tot recordant que els estudis tècnics encara no s'han conclòs.
Des de la CUP, Josep Garganté ha avisat que el seu grup mai avalarà una obra privatitzada com és la del tramvia, i que només s'hi sumaran si hi ha la derogació dels convenis de concessió corresponents.
Ha explicat que mai han parlat d'aquesta qüestió amb el govern municipal ni han vist els estudis tècnics, i ha criticat que Colau ho hagi anunciat sense comentar-ho primer amb els grups.
"No és la millor manera de trobar complicitats".
Pel que fa al PPC, el president del grup, Alberto Fernández Díaz, ha acusat Colau d'exercir "despotisme i frivolitat" a l'hora de prendre les decisions.
"Despotisme perquè menysprea el parer del 80% dels barcelonins que es van posicionar en contra de la connexió del tramvia per la Diagonal", ha recordat en referència a la consulta impulsada per l'Ajuntament l'any 2010.
"I frivolitat perquè presenta un projecte sense estudis, sense cost, sense finançament i sense dir qui gestionarà el tramvia", ha afegit.
Per al líder popular, l'anunci de Colau no és res més que "fum". | La regidora de Mobilitat ha explicat que els estudis previs per a la connexió dels tramvies per la Diagonal estan molt avançats i que es preveu executar l’obra, d’uns 100 MEUR, en la present legislatura. PSC i ERC són partidaris, però CIU en lamenta la precipitació i la CUP i el PPC també hi estan en contra. | Summarization |
caBreu_abstractive_681 | Fes un resum del text següent: | L’atenció primària ha diagnosticat enguany 32.532 casos de càncer del gener a l’octubre, un 0,27% més que el mateix període del 2019 (32.443).
Aleshores el sistema sanitari encara no havia estat afectat per la pandèmia, que va fer que el 2020 les neoplàsies detectades minvessin un 24,71% (24.425).
Així ho indica a l’ACN la directora d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), Ariadna Mas, que destaca els 8.000 casos no detectats el 2020: “Potser hauríem d’estar encara una mica per sobre.”
Mas subratlla l’esforç dels professionals dels CAP per a combinar l’atenció als pacients amb covid-19 i tota la resta: “La primària no ha estat mai tancada; ha estat molt oberta.
Hem fet més d’un 30% més d’activitat que el 2019.”
Els centres d’atenció primària han detectat un nombre lleugerament superior de casos de càncer enguany respecte del 2019 i també han incrementat els diagnòstics de malalties com ara la cardiopatia isquèmica, la insuficiència cardíaca i la diabetis, segons dades que corresponen als CAP que gestiona l’empresa pública ICS, aproximadament el 80% del total a Catalunya.
Mas assenyala que es recuperen els nivells de diagnòstic d’abans de la pandèmia, tot i que des de fa mesos els CAP també es dediquen als pacients amb covid-19, amb les proves (PCR, antígens), estudis de contactes, seguiment de pacients i la vaccinació.
Aquesta setmana, entre dilluns i divendres, amb un increment de casos a causa de la sisena onada, els CAP han fet 52.891 visites per covid-19, segons les dades obertes de Salut.
La recuperació de diagnòstics i el control clínic dels pacients amb patologies cròniques són dos dels grans desafiaments derivats de la pandèmia.
Mas preveu que a final d’any s’hagin recuperat els nivells de control clínic de pacients amb patologies cròniques.
“Es fa un esforç molt important per combinar l’atenció de covid amb tota la resta i queda reflectit en aquest 30% més d’activitat, tant presencial com no presencial”, destaca.
També ha caigut l’activitat de prevenció i encara no s’ha pogut recuperar.
“La primària té una part molt important de promoció de salut.
S’ha deixat de fer i s’ha de recuperar així que puguem.
Som força lluny encara del 2019.
És una activitat que potser no es nota a curt termini, però a llarg termini es nota molt i, si no la fas, la gent emmalalteix més”, sosté.
Tot i que l’activitat dels CAP ha augmentat molt, la presencialitat s’ha reduït, sobretot els primers mesos de la pandèmia, amb una davallada global del 27% respecte del 2019.
Amb tot, en el cas de les infermeres, l’activitat presencial ha crescut un 16%.
Ara una de les prioritats és recuperar presencialitat.
“Voldríem recuperar-la, però tot no ha de ser presencial.
Abans de la pandèmia, l’1,5% de la població feia servir l’eConsulta i ara l’empra el 25%.
Pot ser una molt bona eina per a resoldre o encaminar algunes qüestions amb els professionals de referència.
Això ho hem d’aprofitar, sobretot entre la gent jove”, indica Mas, que afegeix: “Hem de disminuir el telèfon, que aporta poc valor.”
Per a Mas, la presencialitat s’hauria de situar en el 70% del global de l’activitat dels CAP, mentre que abans de la pandèmia representava el 90%.
La covid-19 també ha causat una caiguda de la longitudinalitat, és a dir, que un pacient sigui atès pel mateix equip mèdic, el metge i la infermera de referència i amb qui forja una relació durant temps.
Segons dades de l’ICS, ha passat del 67% al 59%, sobretot per la reorganització dels equips i la diferenciació de circuits per la covid-19.
“L’evidència mostra que si un pacient té una assistència longitudinal, augmenta molt la salut de la població”, recalca.
La primària ha tingut un problema d’accessibilitat durant la pandèmia?
“Crec que no, les dades ens demostren clarament que hem estat molt oberts, ho dic molt sincerament”, afirma Mas.
“S’ha donat una imatge falsa de sales d’espera buides.
Les restriccions per a entrar als centres i les sales d’espera molt protegides per a evitar contagis potser han fet la sensació que estàvem tancats, però ha estat per l’arquitectura de l’accés.
No dic que no hagi passat que la gent no pogués contactar.
Hem augmentat molt les visites telefòniques i quan s’incrementen tant, és lògic que no s’hi pugui contactar”, assenyala.
Mas destaca que la cobertura poblacional dels CAP, és a dir, els ciutadans atesos, ha passat del 72% al 79%.
En aquesta dada es compten les proves diagnòstiques de la covid, però no la vaccinació.
En el cas dels pacients més vulnerables, han arribat al 95% de la població.
Mas indica que els CAP han passat de fer 8,01 contactes –presencials i a distància– de mitjana amb els pacients, a fer-ne 10,22.
En el cas dels metges de família, els contactes han augmentat de 4 a 4,86. | Els casos de càncer diagnosticats enguany recuperen les xifres de l’any 2019, després de caure un 24,71 % amb la pandèmia, segons explica Ariadna Mas, directora d’Atenció Primària de l’ICS. Mas destaca també d’aquest període una disminució de la presencialitat i de la longitudinalitat però un augment de l’ús de l’eConsulta, del contacte amb els pacients i de la cobertura poblacional. | Summarization |
caBreu_abstractive_799 | Fes un resum del text següent: | Aquest article forma part del monogràfic “Hàbits i salut infantil”, una sèrie de publicacions en què s’analitza la importància dels hàbits en la protecció de la salut dels infants.
En aquest lliurament, la doctora Herminia Villena, pediatre de família i membre de l’equip mèdic de “Per a pares i mares“, aborda la necessitat que els nens i nenes gaudeixin d’un bon descans per les implicacions que això té en la seva salut present i futura.
Abans d’anar-nos al llit, el meu pare ens explicava cada nit una aventura de Johnny, que era “americà”, i Gacelita, una nena “índia”.
A cada aventura corrien tota mena de perills, en una guerra que no era seva, però sempre triomfaven l’amistat, la comprensió i la tolerància per sobre de la raça, la religió i la guerra dels grans.
Altres nits, ens llegia un capítol del llibre ‘Corazón’, d’Edmundo de Amicis.
Així vam conèixer per aquells temps a Marco, recorrent mig món per trobar la seva mare.
Quan ens anàvem al llit, relaxats i feliços, solia cantar-nos una havanera al so de la qual ens quedàvem dormits.
Al meu poble vivia una dona gran que ens feia por als nois pel seu pèl blanc enredat, la seva mirada hostil i genives desdentades.
Nosaltres, amagats rere unes pedres, espantàvem els seus galls dindis i la dona sortia corrent darrere la nostra brandant el seu bastó.
Després de dies de tanta excitació, dormíem com socs.
Són només dos exemples de com els nens d’abans gaudíem del nostre temps lliure i del nostre descans.
Actualment, en què empren el seu temps lliure els nens?
De fet, tenen temps lliure?
On són els jocs i la imaginació?
Descansen de veritat, mirant un tipus o un altre de pantalla?
Poden dormir bé després i llevar-se relaxats per afrontar el dia?
Han canviat tant les coses que de vegades penso que estem en una nova era, ni millor ni pitjor que l’altra, sinó diferent, i que no es pot mirar amb els nostres ulls i la nostra ment d’abans.
De moment, en aquest trànsit d’una època a una altra, tenim les estadístiques que ens alerten que als nostres nens els falta temps lliure o en fan mal ús i, d’altra banda, de la mala qualitat del seu somni i descans.
No parlarem aquí de l’activitat física durant el temps lliure, ja que ja s’ha tractat en altres apartats de Inspira, sinó del temps lliure que els queda als nostres fills per jugar, descansar i dormir.
Tenint en compte que la seva jornada escolar dura 8 hores i que solen continuar amb activitats extraescolars i després han de fer els deures, no els queda temps per jugar, llegir, descansar o relaxar-se abans d’anar a dormir.
A tot això caldria afegir l’extensió dels horaris laborals a Espanya, que no faciliten, en absolut, la conciliació de la vida familiar.
Una enquesta de 2003 realitzada per la companyia de piles Duracell, constatava que el 56% dels nens espanyols jugava amb joguines, però passava el 45% del seu temps lliure davant del televisor i només el 28% preferien passar les seves estones d’oci a l’aire lliure, enfront del 47% dels del nord d’Europa.
O sigui que ni el sol ‘espanyol’ minva el seu entusiasme catòdic…
L’excés de TV s’ha relacionat amb l’obesitat i amb un menor nombre d’hores de son, el que al seu torn es relaciona amb l’obesitat.
El pitjor de tot és que els nens que no tenen activitats extraescolars veuen més TV, en lloc de jugar o llegir.
S’ha vist que el nivell socioeconòmic baix empitjora aquesta situació.
Encara no tenim prou evidència de com de perjudicials (o no) que poden resultar les altres “pantalles”.
Resulta si més no xocant veure al metro a les mares pendents del mòbil, sense parlar amb el seu fill, o grups d’adolescents sense pronunciar paraula, “whatsappejant”.
Què podem fer davant d’aquest panorama?
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí. | La pediatra Herminia Villena defensa que un bon descans és fonamental per a la salut dels nens i nenes. Les estadístiques indiquen que, entre l’escola i les activitats extraescolars, els infants no tenen prou temps lliure i gran part d’aquest temps el passen davant d’una pantalla, en comptes de jugar, llegir o relaxar-se abans d’anar a dormir. | Summarization |
caBreu_abstractive_876 | Fes un resum del text següent: | Un inspector en cap i un sots-inspector de la policia espanyola van vigilar la seu central de la CUP a Barcelona el 20 de setembre de l’any passat durant hores.
Així ho assegura un informe de la brigada d’Informació, que explica que els dos comandaments de la policia judicial van estar des de les 8 del matí i fins a les 13h davant de la seu, per vigilar entrades i sortides de persones i vehicles, quan finalment van intervenir dos cotxes carregats de material electoral per l’1-O.
No obstant això, la massiva presència de militants i simpatitzants va impedir als agents de requisar més material.
En l’informe, avançat pel El Periódico i confirmat per l’ACN, es justifica l’operatiu per la instrucció de la Fiscalia Superior de Catalunya del 8 de setembre que ordenava els cossos policials a investigar qualsevol preparatiu del referèndum, i autoritzava a requisar material.
Retat dels fets segons l’informe
La brigada d’Informació es va tenir coneixement que a la seu de la CUP al carrer Casp hi podia haver material per l’1-O.
Els dos comandaments s’hi van desplaçar a les 8 del matí i van fer anotacions i fotografies.
A les 9.20 hores diversos militants van obrir la porta de la seu i a continuació van anar arribant més membres de la formació política.
Poc després de les 10 es va obrir el local del costat, seu d’Arran Feminista, però només la reixa metàl·lica exterior, no pas la porta.
A les 11.25 va sortir un home de la seu de la CUP i va tornar al cap de poc amb dos homes més i un palet folrat de plàstic, sense logotips i sense que es pogués veure el contingut, que van introduir al local d’Arran.
Els dos acompanyants van marxar i la seu d’Arran va tornar a tancar la reixa.
A quarts d’una del migdia un Peugeot 206 va aparcar al costat de la seu i el conductor i altres militants van carregar-hi material a favor del referèndum que hi havia al local.
Poc abans de les 13h va arribar un Seat Altea que també va ser carregat amb material.
I a les 13h va arribar un tercer cotxe, un Peugeot 207, que també va ser carregat de material de la seu del partit.
Per això, en aquell moment els agents van parar, intervenir i requisar el material del referèndum que hi havia en els tres cotxes i a la vorera tocant als locals.
Van identificar els conductors de dos dels vehicles, però el tercer va poder entrar al local abans de ser identificat.
En total van requisar prop de 6.000 cartells on es llegia ‘Referèndum 1 octubre 2017.
Vota Sí.
Viure vol dir prendre partit’, 120 cartells amb la cara de Franco i el lema ‘No votis l’1 d’octubre.
No a la República’, 802 cartells sobre la remunicipalització de l’aigua, 326 cartells on deia ‘República des de baix’, 18 cartells triples i dues pancartes grans, 30 barrets, una caixa d’adhesius, 300 banderins de tela i prop de 60 armilles verdes de voluntaris.
Va ser aleshores quan el partit va convocar a concentrar-se davant de la seu del partit, fet que va fer que la policia espanyola i els Mossos d’Esquadra establissin un cordó de seguretat.
Com que la policia no tenia ordre judicial no va poder entrar als locals i a les 8 del vespre van desmuntar l’operatiu.
Aquesta actuació policial va ser denunciada per la CUP davant dels jutjats per violació de domicili i altres garanties de la intimitat i coaccions, però el Jutjat d’Instrucció número 9 de Barcelona va arxivar el cas en considerar que la policia havia actuat legalment, sota l’empara de la instrucció de la fiscalia i sense vulnerar cap dret fonamental.
El magistrat va recordar que els vehicles no es consideren domicilis i que els policies no van actuar amb amenaces ni violència ni van entrar a la seu del partit polític. | Dos policies vigilar la seu de la CUP i van intentar intervenir material sobre el referèndum de dos cotxes el 20-S, però els militants cupaires els ho van impedir. La CUP va denunciar els fets al jutjat per violació de domicili, però es va arxivar la causa en argumentar la Fiscalia que un vehicle no es considera domicili. | Summarization |
caBreu_abstractive_684 | Fes un resum del text següent: | La candidatura transfronterera a Patrimoni Mundial sobre els testimonis materials de la construcció del coprincipat andorrà, conformada per tretze edificis i d’entre els quals hi ha el de la Catedral de la Seu d’Urgell i el del Castell de Foix, podria entrar a formar part de la llista de la UNESCO l’estiu de l’any 2023.
La Casa de la Vall d’Andorra, que representa l’element central d’aquesta proposta, ha acollit avui l’acte de presentació d’aquest projecte que, simbòlicament, ha servit per formalitzar l’impuls dels territoris implicats per aconseguir fer-lo realitat.
Precisament, la Generalitat l’ha validat recentment i ara s’espera que l’estat espanyol l’inclogui a la seva llista indicativa.
La presentació d’aquesta precandidatura a Patrimoni Mundial és la culminació de la feina que s’ha anat duent a terme des de l’any 2015.
En aquest sentit, el coordinador del projecte, Joan Reguant, ha explicat que durant aquest període s’ha analitzat l’excepcionalitat i l’autenticitat de la proposta, criteris que valora la UNESCO a l’hora d’avaluar la possibilitat d’integrar nous elements a la seva llista.
A més, ha dit que també s’ha fet una comparativa amb diversos territoris, com ara altres microestats europeus, per concloure que el model andorrà és únic al món.
La candidatura aglutina tretze monuments del territori pirinenc, tant a la vessant atlàntica com a la mediterrània, que contribueixen a explicar la història de la construcció del coprincipat andorrà.
D’aquests, n’hi ha onze de situats en territori andorrà i la llista la completen el conjunt catedralici de la Seu d’Urgell i el Castell de Foix.
Les esglésies de Sant Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Santa Coloma, Sant Serni de Nagol i Sant Miquel d’Engolasters, la Torre dels Moros, el Jaciment del Roc d’Enclar, el Jaciment de la Roureda de la Margineda i la Casa de la Vall són les que també estan incloses en el projecte.
En aquest sentit, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, ha dit que la Generalitat ha valorat recentment la candidatura i ja ha remès el seu informe favorable a l’estat espanyol per a què aquest el tramiti.
Batalla considera que el fet que Andorra lideri la proposta la fa més viable, ja que tant l’estat francés com l’espanyol són dos dels cinc països del món que tenen més patrimoni dins d’aquesta llista.
A més, destacat que aquest marc era necessari per aconseguir que la Catedral de la Seu d’Urgell pugui convertir-se en Patrimoni Mundial.
Mentre, la ministra andorrana de Cultura en funcions, Olga Gelabert, ha explicat que un cop presentat el projecte, ara cal posar-se a elaborar un document d’unes mil pàgines que servirà per explicar tota l’essència de la candidatura, la primera de la categoria de patrimoni material que lidera el país.
Per la seva banda, el cap de govern d’Andorra en funcions, Antoni Martí, ha destacat en el seu discurs la importància d’unir esforços entre els tres estats dels Pirineus per aconseguir que els testimonis materials de la història d’Andorra puguin convertir-se en Patrimoni de la Humanitat.
A més, ha explicat que els béns immobles d’aquesta candidatura ‘parlen dels bisbes d’Urgell i dels comtes de Foix’ i de la funció històrica que van tenir els edificis de cara a la construcció del coprincipat, amb la Casa de la Vall com a ‘símbol més visible de la capacitat i la voluntat d’autogovern dels andorrans’.
A l’acte també hi han assistit altres autoritats en representació de les institucions andorranes i dels municipis de la Seu d’Urgell i de Foix (Occitània), entre elles el representant del copríncep episcopal, Josep Maria Mauri, i el cap de gabinet del representant del copríncep francès, Pascal Escande.
La intenció és que la candidatura es pugui formalitzar el 31 de gener de l’any 2021, data a partir de la qual la UNESCO decidiria, en un any i mig, a l’estiu de 2023, si la inclou a la seva llista de Patrimoni Mundial. | Avui s’ha presentat a la Casa de la Vall d’Andorra el projecte de precandidatura a Patrimoni Mundial de la UNESCO. La Generalitat ja ha validat aquesta proposta transfronterera que explica la construcció del coprincipat andorrà a través de la història i que reuneix onze monuments andorrans, junt amb la catedral Seu d’Urgell i l’occità castell de Foix. | Summarization |
caBreu_abstractive_296 | Fes un resum del text següent: | El jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha decretat presó incondicional i sense fiança per als màxims responsables de l’organització ultra Manos Limpias i per a Ausbanc, Miguel Bernad i Luis Pineda, respectivament, que van ser detinguts divendres acusats d’extorsió, amenaces i pertinença a organització criminal.
El jutge també ha pres declaració a tres detinguts més, als quals ha deixat en llibertat amb compareixences quinzenals al jutjat, retirada de passaport i prohibició de sortir de l’estat espanyol; es tracta del tresorer d’Ausbanc, Alfonso Gil Solé; l’adjunt al president d’Ausbanc, Ángel Garay Echeverría, i el director de comunicació de Manos Limpias, Francisco Castro Villacañas.
El jutge investiga si Manos Limpias i Ausbanc han incorregut en pràctiques d’extorsió quan presentaven querelles contra persones, empreses i institucions i després cobraven diners per retirar les accions jurídiques.
La implicació d’Ausbanc
Segons la investigació, l’Associació d’Usuaris de Serveis Bancaris amenaçava de publicar articles en la seva revista atacant les entitats bancàries que no hi invertissin en publicitat.
A més dels articles, durant uns quants anys Ausbanc va amenaçar amb obrir causes judicials, per la qual cosa es van aliar amb Manos Limpias.
De fet, el president de l’entitat, Luis Pineda, és amic des de fa anys de Bernad, i tots dos havien estat vinculats amb organitzacions d’ultradreta.
El 1980 Pineda era membre de les joventuts de Fuerza Nueva, va ser condemnat per assalt a mà armada en el pis d’una avià a Madrid.
Els vincles ultres de Bernad
Miguel Bernad és el president de Manos Limpias, que va crear el 1995 amb el propòsit de tenir influència en la vida política espanyola.
Una influència que no havia aconseguit a través de partits ultres –com Fuerza Nueva i Frente Nacional– durant els anys setanta i vuitanta, quan fou el cap visible de la ultradreta a l’Ajuntament de Madrid.
El passat i el present de Bernad són netament falangistes.
En unes declaracions al diari El Mundo, el febrer del 2005, deia això: ‘Objectivament, amb tots els defectes que pogués tenir Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar va exercir un paper important en la transició espanyola.
Sense una oposició d’aquesta mena, diguem-ne violenta, potser la transició s’hauria fet d’una altra manera.
Tal com va anar, hi va haver un equilibri de forces, i va acabar –amb els incidents que hi hagués pel camí– amb un text constitucional.’
L’article d’El Mundo on apareixien aquestes declaracions citava ‘fonts pròximes’ a Bernad per explicar que havia intentat de formar un partit d’extrema dreta com el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen a França, amb una gran penetració electoral, tal com s’ha vist aquest cap de setmana a les eleccions municipals.
Però Bernad va fracassar: la candidatura que va encapçalar a les eleccions al Parlament Europeu del 1994 només va esgarrapar un grapat de vots.
L’any següent ja fundava Manos Limpias, que compartia la seu del carrer de Quintana de Madrid amb el sindicat filofeixista Fuerza Nacional del Trabajo.
Però mentre s’anava intensificant l’activitat de l’organització, concentrada a denunciar casos de corrupció i tot allò que atemptés contra els seus ‘principis morals’ –el matrimoni homosexual, l’avortament…– , Bernad s’escarrassava a amagar sota la catifa aquests vincles amb l’extrema dreta.
En una entrevista al diari El Mundo més recent deia: ‘Em vaig presentar pel Front Nacional a les eleccions europees, però no he militat mai a Fuerza Nueva.
Sempre he defensat la democràcia, la constitució, l’ordenament jurídic.
No admeto lliçons de llibertat política de cap totalitari.’
Però el passat pesa molt.
I les seves denúncies contra el jutge Baltasar Garzón per haver volgut investigar els crims del franquisme el van fer mereixedor d’un reconeixement de la Fundació Francisco Franco, que el desembre del 2011 el va nomenar ‘Caballero de Honor’.
Manos Limpias fou premiada ‘pels seus serveis en defensa dels ideals del Movimiento’, segons que explicava un portaveu de la fundació al diari Público, i Bernad va rebre el guardó de mans de la filla de Franco, Carmen Franco. | El jutge Pedraz investiga les cúpules de Manos Limpias i Ausbanc. Ha decretat presó incondicional sense fiança per a Miguel Bernad i Luis Pineda, tots dos amb llarga trajectòria a la ultradreta espanyola, acusats d’extorsió, amenaces i pertinença a organització criminal. Ambdues organitzacions podrien haver estat extorsionant amb querelles a persones i empreses, o amenaçant entitats bancàries amb publicar articles. | Summarization |
caBreu_abstractive_2188 | Fes un resum del text següent: | L'enquesta que analitza el Clima Empresarial de Lleida del darrer trimestre del 2015 mostra que s'ha capgirat la tendència alcista que l'empresariat lleidatà mostrava sobre l'evolució de l'economia durant els nou primers mesos de l'any passat.
Així, Lleida contravé i es desmarca de l'evolució positiva que s'observa a la resta de Catalunya, una situació que la Cambra de Comerç de Lleida atribueix en gran part a la configuració sectorial de l'economia lleidatana, on l'alimentació i la construcció juguen un paper "clau".
Alhora, les expectatives de l'empresariat per al primer trimestre del 2016, tot i ser "més moderadament negatives" no acaben de mostrar plena confiança en l'evolució dels diferents sectors i, per tant, les dades que en resulten són més pessimistes, segons es desprèn de l'enquesta que elaboren la Cambra de Comerç de Lleida i l'Institut d'Estadística de Catalunya.
Pel que fa al funcionament actual del negoci, el 58,4% de les empreses lleidatanes es van posicionar en l'índex d'estabilitat i el 20% en posicions baixistes, mentre només el 21,6% consideren que al darrer trimestre del 2015 la marxa del seu negoci ha estat positiu.
En bon mesura, l'indicador positiu arriba de la mà del comerç i els serveis i, per tant, està clarament lligat als efectes de la campanya de Nadal, segons la Cambra.
Per contra, les empreses adscrites als sectors de la industria i de la construcció mostren un "clar desànim" en avaluar la marxa del seus respectius negocis.
A la indústria només el 13% de les empreses consideren que corren bons temps mentre que el 87% qualifiquen la situació com a estable o negativa.
Pel que fa a la Construcció només un 8,8% de l'empresariat lleidatà es mostra satisfet en la manera com es desenvolupa l'activitat econòmica en el seu sector.
Per branques de l'activitat, les que mostren els indicadors més negatius a Lleida són l'alimentació, on el 87,8% de les empreses consideren que l'activitat s'ha estabilitzat o alentit; el de la fusta, el suro, el paper i les arts gràfiques, que presenta un saldo negatiu del 37,3%, mentre la indústria metal·lúrgica i de les químiques presenten també el darrer trimestre del 2015 saldos negatius, del 26% i del 34,9%, respectivament, en la valoració de l'activitat econòmica en els seus sectors.
Si es fa una comparació amb el tercer trimestre del 2015, el "desencís" queda palès en índexs que oscil·len entre el 13,4 i el 26% en el cas de la indústria i la construcció, respectivament.
Si es comparen ambdós sectors amb la situació catalana, s'evidencia que l'evolució és clarament més positiva que a les comarques lleidatanes, amb dades que assenyalen un saldo del 10,7% en el cas de la indústria, i una major estabilitat en la construcció.
Expectatives negatives per al primer trimestre del 2016
Pel que fa a les expectatives per al primer trimestre del 2016, el saldo total és pot considerar "estable" ja que només assenyala un 2,9% de previsions a l'alça, segons la Cambra de Comerç de Lleida.
Una altra vegada, la indústria i la construcció presenten un clima negatiu amb índexs que oscil·len entre el 6,6 i el 13,3%, respectivament.
El fet que la campanya de Nadal hagi acabat i que el primer trimestre del 2016 sigui un període majoritàriament de transició fa que el comerç també consideri descensos de l'activitat al voltant del 3,1%, segons la Cambra.
Només el sector serveis manté unes expectatives positives amb vista al primer trimestre d'enguany, amb un 14,5%.
Per branques d'activitat, les expectatives del sector de l'alimentació marquen també un descens però molt més moderat que al darrer trimestre del 2015 (-2.1%).
També augura una situació més moderada el sector metal·lúrgic, amb un saldo de -19%, mentre el subsector de la fusta, suro, paper i arts gràfiques manté el clima "depressiu" amb un 37,3% de descens.
Les expectatives més positives s'esperen per al primer trimestre del 2016 de la mà de la fabricació d'equips mecànics, elèctrics, electrònics i òptics, amb un 38,9%, seguint la tendència positiva amb la qual ha tancat l'any 2015, situació similar a la que s'observa a la resta d'indústries manufactureres tot i que amb uns nivells més moderats.
Aquesta informació es desprèn dels resultats de l'enquesta elaborada per la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida i l'Institut d'Estadística de Catalunya, que permet conèixer tant el ritme que es palpa en el dia a dia de l'empresa com les expectatives empresarials per als pròxims tres mesos. | La indústria, l’alimentació i la construcció, entre els sectors més pessimistes, segons l’enquesta elaborada per la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida sobre el quart trimestre de 2015. Es mostren més optimistes, en canvi, el sector del comerç i els serveis. Les previsions pel 2016 no són millors i contrasten amb les de la resta del territori català. | Summarization |
caBreu_abstractive_1236 | Fes un resum del text següent: | Haruki Murakami ha fet un discurs antinuclear molt dur en l'acte de lliurament del premi.
Foto: Gencat.
"Els japonesos hauríem hagut de continuar dient no a l'energia nuclear.
Aquesta és la meva opinió.
Hauríem hagut de dedicar el poder tecnològic, el coneixement i el capital social que teníem com a país a desenvolupar una forma efectiva que pogués substituir la nuclear.
Aquesta hauria estat la manera d'assumir una responsabilitat col·lectiva envers les nombroses víctimes d'Hiroshima i Nagasaki."
Així s'ha expressat aquest dijous el popular escriptor nipó Haruka Murakami —molt seguit pels lectors catalans— en l'acte de lliurament del XXIII Premi Internacional Catalunya.
El literat nipó ha dedicat bona part del seu discurs a dir "no a l'energia nuclear" i ha anunciat que oferirà els 80.000 euros de dotació econòmica a les víctimes del terratrèmol i de l'accident de la central nuclear de Fukushima.
D'altra banda, el president Artur Mas ha destacat el paper dels escriptors, "capaços de transformar realitats en somnis perdurables" per afrontar moments durs com el terratrèmol japonès o la crisi econòmica.
Haurki Murakami ha pronunciat un discurs durant el qual ha fet múltiples referències al terratrèmol i al tsunami subsegüent que va patir el Japó.
L’escriptor ha anunciat que oferirà la dotació econòmica del guardó (80.000 euros) a les víctimes del terratrèmol i de l’accident de la central nuclear de Fukushima.
Murakami ha manifestat que “estic profundament agraït al poble català i a la Generalitat de Catalunya que m’hagin brindat aquesta oportunitat”.
L’escriptor japonès ha fet un paral·lelisme entre la història del poble japonès i el català i ha subratllat que “sé que, al llarg de la història, els catalans heu superat moltes dificultats i que en certes èpoques heu patit alguna crueltat, però malgrat tot heu sobreviscut fermament i heu conservat una cultura molt rica”.
“Segur que hi ha moltes coses que podem compartir”, ha reblat.
Murakami ha assenyalat en el seu discurs que “les meves obres són molt ben rebudes a Catalunya i estic orgullós que m’hagi estat concedit un premi tan important com aquest”.
Murakami s’ha mostrat satisfet que “unes quantes històries escrites per un autor japonès hagin estat traduïdes al català i llegides per la gent d’aquí”.
Respecte al terratrèmol i el tsunami que va patir el Japó fa tres mesos, el guardonat ha assenyalat que “ser japonès comporta conviure amb nombroses catàstrofes naturals”, però ha indicat que “al llarg de la història els japonesos hem superat totes les catàstrofes que ens han sobrevingut, acceptant-les com un fet en cert sentit inevitable i sobreposant-nos als danys de manera conjunta”.
L’escriptor japonès s’ha mostrat convençut que “recuperarem la moral i ens aixecarem per emprendre la reconstrucció” i ha dit no sentir-se amoïnat perquè “som un poble que ja ho ha fet molts cops al llarg de la història”.
Per al guardonat amb el Premi Internacional Catalunya, a més de la reconstrucció dels edificis i les infraestructures afectats pel terratrèmol cal “una regeneració de l’ètica i del model” i ha afirmat que “en aquesta gran tasca col·lectiva, hi ha una part que recau sobre els especialistes de les paraules, és a dir, sobre els qui ens guanyem la vida escrivint”.
En l’acte també han intervingut el president delegat del Jurat del Premi, Xavier Rubert de Ventós, i l'editor i crític literari Josep Maria Castellet, que ha fet una glosa del guardonat.
Entre les 200 persones que han assistit a la cerimònia de lliurament, que s’ha fet al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, també es trobaven l’ambaixador del Japó a Espanya, Fumiaki Takahashi, i el consul general del Japó a Barcelona, Hidehiro Tsubaki, així com el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el secretari general de la Presidència, Francesc Homs; el secretari d’Afers Exteriors, Senén Florensa; el delegat del Govern a Barcelona, Salvador Jorba, i el delegat del Govern a la Catalunya Central, Jordi Moltó, entre d’altres. | L’escriptor japonès Haruki Murakami, donarà els 80.000 euros del premi a les víctimes del terratrèmol i de l’accident nuclear de Fukushima. Murakami, que s’ha mostrat agraït per la bona acollida del públic català, ha fet del seu discurs un sentit missatge antinuclear, on també ha elogiat la capacitat del seu poble de sobreposar-se a les catàstrofes. | Summarization |
caBreu_abstractive_2098 | Fes un resum del text següent: | Joan Josep Nuet ha anunciat que aquest dimarts renunciarà a l'acta de diputat del Parlament, a la direcció de Catalunya en Comú al consell nacional i que properament prendrà les decisions "conseqüents" a EUiA, moviment del qual n'és coordinador general.
En roda de premsa a la seu d'ERC, Nuet ha confirmat que ocuparà el número 4 de la candidatura dels republicans per Barcelona a les eleccions espanyoles.
Per la seva banda, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha certificat que ERC i Sobiranistes aniran en coalició el 28-A per seguir "fent gran el front republicà" i "construir unitat" que porti a la república catalana.
Nuet ha dit que ha fet el pas per ser "fidel" i no ser "censurat" amb els ideals constituents dels Comuns: "república catalana, procés constituent i ruptura del regim del 78".
Davant les crítiques de Catalunya en Comú que el titllen de "trànsfuga", Nuet ha assenyalat que el pas que fet de sumar Sobiranistes amb ERC és "col·lectiu" i que ha estat "debatut".
Així, s'ha mostrat "respectuós" amb els Comuns i ha justificat la decisió en considerar que es viu una "situació excepcional" amb un "judici a la democràcia i una sentència que pot canviar de dalt a baix la política catalana".
"No podem fer les coses de sempre, hem de fer coses diferents i la coalició és una primera resposta democràtica", ha apuntat.
A més, també ha dit que és la resposta a l'aliança reaccionaria de dretes que vol "ocupar l'espai públic i la política a l'Estat i a Catalunya".
Finalment, també ha destacat que la república catalana ha de ser "social i democràtica" i que cal traslladar els continguts i donar-ne "bones notícies" a la ciutadania i a les classes populars.
A més de Nuet, per part de Sobiranistes, també s'incorporarà a la coalició al número 10 Adelina Escandell.
Vilalta ha subratllat que l'aliança amb Sobiranistes no és una qüestió puntual sinó que esperen poder treballar plegats i en aliança en les futures "cites i reptes".
"És una aliança estratègica per treballar i fer possible la república i garantir els drets a la ciutadania.
És evident que té una voluntat estructural d'anar més enllà", ha conclòs.
Amb tot, Vilalta ha recordat que es tracta d'un projecte que "no va contra ningú" i que "seguiran parlant amb tothom per posar-se d'acord i trobar punts en comú".
"Estem en contacte amb representants d'altres formacions i seguirem fen-t'ho quan sigui necessari", ha assegurat en ser preguntada sobre si les relacions amb els comuns poden veure's perjudicades a partir d'ara.
Vilalta també ha obert la portar a "parlar amb les formacions partidàries d'arribar a la república catalana" per "sumar de la millor manera", en relació a Pirates, Poble Lliure i Som Alternativa.
Per la seva banda, qui serà número dos d'ERC per Barcelona el 28-A Gabriel Rufían ha celebrat la coalició amb Sobiranistes en considerar que "cal anar més enllà de les nostres sigles".
"S'ha demostrat que quan més fort era ERC al Congrés, més forts som davant del combat contra el feixisme", ha expressat.
"Em sento orgullós de compartir lluita amb tot el que representa Nuet", ha conclòs.
Rufián també ha fet una crida a tots els demòcrates i ha apel·lat a la democràcia, a la justícia social, la llibertat i l'antifeixisme.
"Independentment del poble, la llengua o la bandera que portin al cor o al balcó", ha concretat.
Rufián ha avisat que ERC "no acceptarà cap xantatge" per part de les esquerres que els "fan responsables" de la possible arribada de les drets dretes a la Moncloa, en relació al PSOE.
"El que passa a Andalusia és culpa de l'abstenció", ha opinat.
També s'ha preguntat quin PSOE es trobarà després del 28-A.
"Si el de Sánchez amb la jaqueta de pell que fa la volta a Espanya per tornar a ser secretari general o bé el de la corbata que bloqueja la compareixença de Rato i Rajoy a la comissió d'investigació del finançament il·legal del PP", ha qüestionat.
En aquest sentit, ha apuntat que ERC "no bloqueja" les iniciatives socials.
Així, ha assegurat que grups parlamentaris del Congrés com ERC han tingut la capacitat en l'última legislatura "de posar i treure governs". | El fins ara diputat dels Comuns al Parlament anirà de número 4 a la llista que la coalició d’ERC i Sobiranistes presentarà en les eleccions del 28-A per a la circumscripció de Barcelona. Nuet ha justificat la seva decisió perquè vol ser conseqüent amb els ideals fundacionals dels comuns: "república catalana, procés constituent i ruptura del règim del 78". | Summarization |
caBreu_abstractive_890 | Fes un resum del text següent: | La delegada del govern d’Ensenyament a Barcelona, Montserrat Llobet, ha assegurat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el mes d’octubre passat, en dues reunions, va informar desenes de directors d’escoles i instituts sobre els preparatius del 9-N, però que en cap moment no els va donar instruccions.
Segons ella, va explicar-los quines opcions tenien arran de l’anunci del president de la Generalitat, Artur Mas, de dur a terme el procés participatiu als centres docents.
Aquesta versió matisa la que va donar la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, a la fiscalia, i contradiu la de dos inspectors que van denunciar suposades pressions als directors.
Les declaracions anteriors
Les declaracions d’avui eren les primeres davant el magistrat del TSJC que porta el cas obert arran de la querella de la fiscalia i del sindicat Manos Limpias contra Mas, Rigau i Ortega pel 9-N.
Poc després d’aquella data, la consellera va enviar un escrit a la fiscalia en què deia que ni ella ni ningú del departament no havia ‘dirigit ordres, instruccions, suggeriments o comunicacions verbals o escrites’ als directors o responsables de centres públics d’ensenyament ‘suggerint o recomanant que consentissin l’accés als col·laboradors i/o voluntaris del procés participatiu’.
A més, assegurava que no s’havien pas fet reunions entre responsables del Departament d’Ensenyament i directors de centres d’ensenyament ‘per determinar la manera de procedir en relació amb el procés participatiu’.
Nogensmenys, dos inspectors d’educació van enviar un informe a l’alta inspecció de l’estat.
Hi deien que alguns directors assistents a aquestes reunions els havien fet arribar que els responsables del departament els havien donat ‘instruccions’ sobre com col·laborar amb el procés participatiu.
Per això, la fiscalia va demanar que declaressin com a testimonis aquests dos directors i la directora dels serveis territorials d’Ensenyament a Barcelona Comarques, que engloba diverses comarques de l’àrea metropolitana.
Segons un dels inspectors, els directors li van explicar que les reunions s’havien fet el 16 i el 22 d’octubre i els havien instat a permetre l’ús dels centres i a cercar voluntaris per obrir-los el dia 9 de novembre.
El contingut de les reunions
No obstant això, fonts de la defensa han explicat que els inspectors no havien pogut certificar exactament què s’havia dit en aquelles reunions perquè no hi eren, i que tampoc no havien pogut concretar quines suposades pressions o coaccions van rebre els directors.
Un dels inspectors ha fet avinent al magistrat instructor uns quants correus electrònics que va bescanviar amb alguns directors parlant de la qüestió, i també el de la directora territorial convocant la reunió.
La reunió, segons fonts de la defensa, la va convocar per iniciativa pròpia la directora territorial i la va proposar a la secretària general del departament.
Ho féu després de rebre nombroses trucades de directors de centres que havien vist l’anunci públic del president Mas sobre el procés participatiu i volien saber com havien de procedir.
Per no haver de respondre als directors un per un, va decidir de reunir-los a tots en dues sessions.
En la primera hi van anar uns cinquanta directors, i a la segona, uns cinc.
En aquestes trobades, a la seu de la delegació d’Ensenyament a Barcelona, al carrer de Casp, la directora territorial va recordar, en presència de l’inspector en cap, que el departament no organitzava el procés participatiu però que els edificis, com que són propietat de la Generalitat, servirien aquell dia per a posar-hi les urnes.
A més, el 16 d’octubre el procés participatiu no havia estat encara suspès pel Tribunal Constitucional, cosa que va passar dies després.
En vista d’això, els directors van ser assabentats que tenien tres opcions: no col·laborar i que l’edifici no s’utilitzés, cedir l’espai i donar les claus a algú del departament, o col·laborar i obrir el centre i fer-se’n càrrec.
Si escollien aquesta tercera opció, s’havien d’apuntar com a voluntaris a la web del procés participatiu.
Les reunions, segons que ha explicat la directora territorial al TSJC, van ser ‘informals’, i els directors hi van discutir les implicacions legals de cedir els espais.
Alguns van demanar de rebre la informació per escrit, però la directora territorial va al·legar que el departament no organitzava el procés i per tant no podia fer-ho. | La delegada d’Ensenyament a Barcelona ha declarat que no va donar ordres als directors d'escoles i instituts sobre el procés participatiu. En canvi, ha admès que s'hi va reunir dues vegades, després que Artur Mas anunciés que la consulta es faria a les escoles. Llobet ha afirmat que les reunions eren informatives per tal de comunicar-los les possibilitats que tenien. | Summarization |
caBreu_abstractive_254 | Fes un resum del text següent: | La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, es deixava fotografiar diumenge davant un avió que havia aterrat a Barajas provinent de la Xina, carregat amb tones de material mèdic.
Amb un somriure als llavis, exhibia l’avió com un trofeu per provar d’amagar les deficiències de la seva gestió, que ha estat molt criticada.
L’exhibició publicitària va fer endarrerir la reunió dominical dels presidents de comunitats autònomes amb Pedro Sánchez.
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va anunciar un cinquè vol amb material sanitari, també procedent de la Xina, però amb més discreció, sense foto.
El govern autonòmic més discret ha estat el de Quim Torra, que va anunciar que també compraria material sanitari, però no ha confirmat oficialment l’arribada de cap vol. Vol fer aquestes gestions amb discreció, sense publicitat, per no provocar la reacció del govern espanyol.
Dijous de la setmana passada el president Quim Torra va anunciar que el govern estava en condicions de repartir demà, 17 d’abril, una partida de 100.000 mil màscares, però va haver d’ajornar el repartiment.
El govern va assegurar que les tindria el 20 d’abril i va apujar el nombre a repartir fins a 1,5 milions, que no són les que ha enviat l’estat espanyol, sinó unes altres.
Aquesta vegada probablement podrà complir la promesa.
Diumenge van aterrar a l’aeroport del Prat sis avions procedents de la Xina i de Catar.
Segons que han confirmat a VilaWeb fonts aeroportuàries, només diumenge de Pasqua van aterrar un Boeing 777 de Norwind Airlines procedent de Guanzgzhou, un Boeing 747 Freighter de Magma procedent d’Hong Kong, un Airbus A330-200 d’Air China procedent de Xangai, un altre Boeing 747 d’Airbridge Cargo des de Xangai via Krasnoiarsk i dos Boeing 777 Freigheter de Qatar Airways Cargo, procedents de Xangai via Doha.
Tots els vols portaven material sanitari i fonts de la Generalitat han confirmat a VilaWeb que eren remeses comprades pel govern, que es repartiran aquestes setmanes vinents.
En un comunicat emès avui, Aena ha confirmat que a l’aeroport del Prat hi ha hagut 37 vols amb material sanitari i humanitari, tot i que no precisa a quina institució o entitat va destinada la càrrega.
En total, són 16 vols provinents o amb destinació a la Xina, sis de Catar, tres de l’Uzbequistan, tres de Turquia, dos de Rússia, dos de Grècia, i un de Kènia, Alemanya, els EUA, els Països Baixos i Malta.
A més, l’aeroport de Girona va arribar a principi d’abril un altre vol provinent d’Alemanya en què va arribar material necessari per a la fabricació dels respiradors de SEAT.
La Generalitat va organitzar discretament al començament de la crisi un grup dedicat exclusivament a comprar material sanitari arreu del món, coordinat des de Presidència i Vice-presidència, amb el suport d’Acció, l’agència per la competitivitat de l’empresa que depèn del Departament d’Empresa i Coneixement.
Acció té quaranta oficines comercials a tot el món per promoure les empreses catalanes.
A la Xina, en té una a Pequín i una altra a Xangai, i també n’hi ha una a Hong Kong, antiga colònia britànica, ara sota domini xinès, tot i la contestació ciutadana.
El president de la Generalitat, Quim Torra, i el vice-president, Pere Aragonès, dirigeixen personalment aquest grup destinat a comprar material sanitari i l’operació s’ha mantingut en discreció per evitar interferències de la diplomàcia espanyola.
La compra de material a la Xina s’ha complicat extraordinàriament, segons que expliquen fonts de la Generalitat, perquè el règim ha endurit les condicions per a exportar material sanitari, molt cobejat, que sovint es disputen els estats europeus.
Els tècnics d’Acció que treballen sobre el terreny no tenen cap seguretat jurídica per a tractar amb els compradors, que sovint incompleixen comandes pagades anticipadament o no contenen tot el material emparaulat.
Fins que el carregament no arriba a Catalunya, s’ha de verificar que està en condicions, per evitar que passi com en la compra de proves defectuoses que va fer el govern espanyol.
El carregament de diumenge és dels més importants, però les fonts de la Generalitat consultades no volen parlar del contingut, per discreció.
Malgrat tot, VilaWeb ha pogut confirmar que hi ha 1,9 milions de màscares quirúrgiques, algunes FPP2, respiradors, vestits de protecció per als sanitaris que treballen als hospitals i algunes proves.
‘Fins que no arriba al magatzem i no fem inventari no en sabrem les xifres exactes’, explica un dels responsables de compra de la Generalitat.
Amb tot aquest material es podrà pal·liar en gran mesura el desproveïment que ha tingut Catalunya d’ençà del principi de la crisi. | Avui han arribat 37 vols amb material sanitari provinents de diferents països, 16 dels quals de la Xina. La Generalitat ha buscat alternatives fora del país asiàtic, perquè el règim xinès ha endurit els requisits d'exportació d'aquest tipus material. Es preveu que arribin al voltant d’1,5 milions de material sanitari, encara que cap font oficial ho ha volgut confirmar. | Summarization |
caBreu_abstractive_690 | Fes un resum del text següent: | La compareixença d’Artur Mas avui a la diputació permanent del parlament ha servit més per a parlar dels escorcolls de la guàrdia civil a la seu de CDC i de la fundació CatDem que no per a parlar dels motius de convocatòria del 27-S.
Si més no, els punts de més tensió entre Mas i els grups de l’oposició tenien relació amb les acusacions de corrupció a Convergència.
Tant ERC com el PSC i ICV-EUiA li han demanat explicacions (amb diferent grau de vehemència) sobre el presumpte cobrament de comissions de l’empresa Teyco.
Sobre els escorcolls de divendres, Mas ha dit: ‘Fou una actuació que es produïa amb eleccions convocades i un parlament dissolt, un mes abans del 27-S, que tenia una enorme càrrega política i simbòlica, i el mateix dia que una candidatura convocava un gran acte a l’Arc de Triomf.
Massa casualitat per a ser casualitat.’
Ha afegit: ‘Dijous, abans dels escorcolls, s’havia avisat alguns mitjans de comunicació que passaria allò que va passar.
Calia que hi hagués espectacle.
Quan els poders públics de l’estat avisen els mitjans del que passarà l’endemà és que es busca l’espectacle, que hi va ser.
Divendres, en ple escorcoll, la guàrdia civil es va passar cinc hores a la seu de CDC sense fer res, esperant un secretari judicial: es perllonga l’espectacle tant com es pot.
Després es filtren documents protegits pel secret sumarial.
I això és una actuació delictiva, és pitjor que l’espectacle.
Si es donen a conèixer documents vol dir que hi ha un delicte.
I cada dia sentim a parlar de l’estat de dret.
És un estat de dret aquell en què poders de l’estat puguin arribar a donar a conèixer documents sota secret sumarial?’
‘En una actuació judicial –ha afegit Mas– sota secret sumarial, després de la petició de determinats fiscals vinguts de Madrid, s’encarrega un escorcoll, i d’aquest circuit en surt un avís a alguns mitjans i un d’aquests mitjans va trucar a la seu de CDC la nit anterior dient: “Demà us organitzen un pollastre, segurament”.
La pregunta no és si ho sabíem nosaltres per un mitjà’, s’ha queixat.
I ha acabat així: ‘D’aquí al 27-S em jugo el que vulguin que hi haurà nous muntatges.
Hi ha unitats de l’estat que tenen molt poder i el fan servir de manera barroera; el fan servir al servei d’interessos espuris.
I si ho pregunten a Xavier Trias també sap de què es tracta: el van acusar de delictes que es va provar que eren falsos.
Hi havia trucades avisant que allò anava de veres.
I Trias va haver de demostrar la innocència.’
I ha reblat, encara: ‘Això és el “far west”, és la inquisició.
No és cap estat de dret ni cap democràcia, perquè és l’acusat que ha de demostrar la innocència, per bé que hauria de ser a l’inrevés.’
Sobre les donacions de Teyco, Mas ha recordat que l’empresa també en va fer a fundacions de més partits, no únicament la de CDC, i va treballar amb administracions de més colors, fins i tot en un percentatge més gran que quan governava CiU.
Ha qüestionat les xifres dels documents filtrats a diaris com El Mundo, perquè no sumen en cap cas un 3%, i ha subratllat que les obres investigades són del ‘pla Zapatero’, que especificava que s’havien d’adjudicar al projecte més barat.
‘No es podia fer favors a ningú.
Què caram s’hi havia de donar a canvi si no hi havia cap favor?’, ha preguntat.
Sobre el 27-S
‘Si l’estat hagués tingut la més mínima voluntat de diàleg, seríem en un punt diferent’, ha dit Mas en la intervenció inicial de la seva compareixença.
‘Si l’estat hagués entès la voluntat expressada a les urnes i les grans manifestacions dels últims anys, si ho haguessin admès com un fet polític i ciutadà, probablement hauríem trobat una manera d’encarrilar les coses.
Però no ha estat possible –ha afegit–.
El diumenge 27 al vespre es comptaran sís i nos; diputats a favor del sí i diputats a favor del no.’ | Artur Mas ha aprofitat per a respondre les preguntes d'ERC, PSC i ICV-EUiA sobre els escorcolls de divendres passat a les seus de CDC i CatDem, pel cobrament de suposades comissions il·legals de l’empresa Teyco. Mas ha denunciat que les actuacions han coincidit amb un moment de gran tensió política i ha recordat que Teyco ha col·laborat amb altres administracions. | Summarization |
caBreu_abstractive_2054 | Fes un resum d'aquest text: | El president destituït en aplicació de l'article 155, Carles Puigdemont, no creu que s'hagi "d'explicitar en un paper" que ERC, JxCAT i la CUP defensen una "mateixa causa".
En una entrevista a Nació Digital, Puigdemont considera que aquesta "mateixa causa" pot tenir "veus i accents diferents".
"Però és evident que ningú ha de tenir el mínim dubte que la derrota del 155 serà a moltes mans, coral; i la resposta ha de ser col·lectiva", ha apuntat des de Brussel·les mentre els partits han debatut els darrers dies sobre punts programàtics comuns de cara el 21-D.
De fet, un esborrany d'ERC i el PDeCAT va posar sobre la taula nou acords inicialment, que algunes veus han reduït a tres aquesta setmana.
Més enllà de compartir la "llibertat dels presos polítics" i el rebuig al 155 i una aposta per un procés constituent, la CUP va reclamar aquest dissabte com a tercer punt "fer efectiva" la república a Catalunya.
"Crec que cap independentista, voti el que voti, tingui cap dubte sobre què volem fer la gent d'ERC, JxCAT, CUP i potser més gent i tot", ha assegurat Puigdemont en una crida a "frenar el cop d'estat del 155".
"Ho ha de fer el poble amb els vots; ells tenen la força dels advocats de l'Estat, dels fiscals, dels jutges i l'aparell mediàtic, però mai han guanyat la força de les urnes, i ara la tenim a l'abast i estem disposats a fer-la servir tots nosaltres, sense excepció", ha assenyat Puigdemont.
Per això ha raonat ara que no creu que s'hagi "d'explicitar en un paper que en aquest propòsit" les tres candidatures independentistes són "la mateixa causa".
Carles Puigdemont diu que el 21-D, si l'independentisme supera el 50% dels vots, no proclamaran "unilateralment la dependència d'Espanya".
"Hem d'acabar en una mesa de negociació i, si superem el 50%, hi serem més a prop", afirma.
El president destituït assegura que es veu capaç de liderar un diàleg amb l'Estat a la pròxima legislatura però dubta que hi hagi "predisposició" per part del govern espanyol "per parlar amb qui sigui que no pensa com ells".
"Mentre no s'entengui que és un problema polític, malament, perquè només s'allargarà més el conflicte", conclou.
El president i cap de files de Junts per Catalunya sosté que "amb democràcia som imparables" i afirma que només "l'absència de democràcia" pot frenar la independència i que Espanya no podrà sostenir-ho en ple segle XXI.
Puigdemont diu que li "agradaria molt ser a Catalunya ara mateix" i lamenta que no pot "competir en igualtat de condicions" i que ningú defensa les seves garanties.
Avança que no vindrà a votar el 21-D perquè estaria fugint de la justícia belga "i el primer que farien seria detenir-me".
En aquest sentit, diu que ningú garanteix ni a ell ni a Junqueras que podran "fer una campanya normal" i critica que "tot i això se'ns demana la proesa de fer el millor resultat".
"Tenim tot el dret del món a dir que en aquest context farem el que podrem", afegeix.
El cap de files per Junts per Catalunya espera que quan s'hagi de fer el debat d'investidura "el cas de Bèlgica s'hagi resolt".
I apel·la al govern espanyol a què "respecti el resultat de les urnes".
"Ha de primar la voluntat de la gent", subratlla.
"El 155 ha matat l'espai centrista que reivindica el PSC"
El president considera que "aquest procés ha matat l'espai centrista o de la tercera via que ara reivindica el PSC".
Puigdemont creu que els socialistes han "escrit la pàgina més vergonyant de la seva història".
"No es pot ser moderat i partidari del 155, que és la decisió més radical i fanàtica que han pres els constitucionalistes", reflexiona en veu alta.
"D'Iceta que ningú n'esperi moderació i connexió amb les majories", sentencia. | Puigdemont ha recordat que no cal posar per escrit que ERC, JxCAT i la CUP lluiten per la mateixa causa. El programa que un primer moment van acordar ERC i PDeCAT constava de nou punts. La CUP vol reduir-los a tres: fer efectiva la República, llibertat per als presos polítics i engegar el procés constituent que acabi amb el 155. | Summarization |
caBreu_abstractive_2323 | Fes un resum d'aquest text: | El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, proposarà al ple sortir del patronat de la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) després del discurs del Rei sobre Catalunya.
Espadalé, que de moment no vol avançar esdeveniments –tot i que, personalment, ja té la decisió presa- ha dit que les paraules de Felip VI no li van semblar "correctes" i que s'esperava que el monarca "fes de mediador i d'àrbitre, intentant buscar solucions més que no pas crear problemes".
La intenció és que el ple de la Cambra que ha de debatre la continuïtat de l'ens al patronat de la FPdGi es convoqui aquesta mateixa setmana.
En paral·lel, també hi ha altres patrons que han fet sentir el seu malestar a les xarxes socials.
El director general de Metalquimia i impulsor de la Fundació per a la Creativació, Josep Lagares, ha fet una piulada on diu, literalment, "Vagi amb Déu, Majestat!".
La Cambra de Comerç de Girona va ser, de fet, una de les impulsores de la FPdGi, la fundació que treballa per al foment de l'emprenedoria entre els joves.
L'entitat va néixer el març del 2009 –aleshores, Felip VI encara era príncep d'Astúries- i, a més de la Cambra, la van promoure també Caixa Girona, la Fundació Gala-Salvador Dalí i La Caixa.
Des de llavors, la Cambra de Comerç és patrona de la Fundació.
Quan es va crear, el ple va aprovar adherir-s'hi gairebé per unanimitat.
Dels seus 46 membres, tan sols dos es van abstenir i un va votar-hi en contra.
La situació avui dia, però, és meridianament diferent.
Arran de les tensions derivades del procés, diversos membres del ple ja han demanat que la Cambra s'aparti de la FPdGi (que, d'ençà que Felip VI va passar a ser Rei, porta el nom de la princesa Elionor).
Ara, la sortida de la Cambra de Girona com a membre del patronat de la Fundació es debatrà al ple.
I personalment, el seu president Domènec Espadalé, ja té la decisió presa.
Sobretot, després del discurs que va pronunciar ahir Felip VI sobre la situació a Catalunya, on va defensar la Constitució i va acusar el Govern de "fracturar" la societat.
"Jo tinc la meva opinió, i ahir el discurs no em va agradar; no em va semblar correcte ni és el que nosaltres esperàvem", ha dit Espadalé.
"Jo esperava que fes de mediador i d'àrbitre, i que intentés buscar solucions més que no pas crear problemes; aquesta és la realitat", hi ha afegit el president.
El ple, demà o divendres
La intenció és que el ple de la Cambra de Comerç es convoqui aquesta mateixa setmana (demà o, a tot estirar, demà passat).
D'entrada, Espadalé ja ha demanat "no avançar esdeveniments" fins que no s'hagi celebrat, perquè està pendent de parlar i mantenir reunions amb el comitè executiu de la Cambra, amb els membres del plenari i també amb la FPdGi.
"Avui els whatsapp volen, i ja hem quedat que parlaríem seriosament de l'afer, tant la Cambra com la Fundació", ha precisat el president.
"De moment, però, no puc concretar res més, perquè m'agradaria consensuar la meva visió amb els companys de la Cambra", hi ha afegit Espadalé.
"Vagi amb Déu, Majestat!"
El discurs del Rei no només ha creat malestar dins la Cambra de Comerç.
Altres patrons de la FPdGi també han criticat les paraules del Rei a través de les xarxes socials.
Aquest és el cas del director general de Metalquimia, Josep Lagares, que a més de ser membre del patronat de la FPdGi també és l'ideòleg de la Fundació per a la Creativació (inclosa dins l'entitat).
Després d'escoltar el discurs de Felip VI, Lagares va fer una piulada on –literalment- va dir en castellà: "Confiava plenament en Vos, però avui m'heu decebut profundament...
Vagi amb Déu, Majestat!".
La piulada acaba citant tant el perfil de Twitter de la FPdGi com el de la Casa Real. | Arran del discurs de Felip VI sobre els esdeveniments de l’1-O, Espadalé exposarà al ple de la Cambra la possibilitat d’abandonar la Fundació Princesa de Girona. El president de la cambra afirma que es va mostrar sorprès pel missatge hostil i poc conciliador del Rei. Altres patrons de la Fundació, com Metalquimia, també han condemnat el discurs del monarca. | Summarization |
caBreu_abstractive_112 | Fes un resum d'aquest text: | La Conselleria de Sanitat Universal va notificar ahir 97 morts.
Dimecres, 95; dimarts, 93.
La setmana passada, entre el 18 i el 24 de gener, se’n van comunicar 571.
Aquesta acumulació de defuncions dificulta la gestió de les restes en alguns hospitals, dipòsits dels cementeris o fins i tot a les empreses de serveis funeraris.
En aquest context, avui entra en vigor una resolució de la conselleria que ordena que el trasllat dels cadàvers al cementeri o al dipòsit de la funerària es faça immediatament després de la mort.
L’ordre també autoritza la inhumació o cremació immediata, després de rebre’n l’acta de defunció i la llicència municipal, encara que no hagen transcorregut les vint-i-quatre hores preceptives com fins ara.
Per a emetre aquesta ordre la conselleria es basa en les lleis generals de sanitat i salut pública que preveuen l’adopció de mesures extraordinàries en casos de risc per a la salut de la població.
Fonts del departament han justificat que s’emeta justament ara aquesta resolució dient que volen evitar que els cossos de les persones mortes per covid-19 s’acumulen en les cambres de les empreses funeràries.
A la vegada han negat que responga a una sobresaturació dels dipòsits de cadàvers dels hospitals valencians.
Afirmen que és una manera d’ajudar a accelerar els tràmits administratius.
És un procediment habitual a l’hora de tractar materials infecciosos, diuen, i argumenten que la situació de la pandèmia obliga a extremar totes les mesures de prevenció i d’higiene.
I això inclou en tractament dels cossos.
L’especial infecciositat de la covid-19 va fer que des del principi de la pandèmia, hospitals i funeràries prenguessen mesures excepcionals en la manipulació dels cadàvers.
Contràriament a allò que passa quan es mor un malalt que no és de covid, els zeladors dels hospitals no amortallen ni traslladen les víctimes de la covid.
Els encarregats de fer-ho són treballadors de les empreses funeràries.
El tipus de material hermètic amb què els amortallen també és especificat per la normativa.
En un hospital gran com és el Clínic de València, la funerària que treballa al centre trasllada els cossos al dipòsit de cadàvers.
Allí hi fan les hores que transcorren entre que la família avisa l’empresa que se’n farà càrrec i el moment en què és recollit per a dur-lo al cementeri o a les cambres de l’empresa.
Diverses empreses de serveis funeraris han dit a VilaWeb que en cap moment no han tingut saturació perquè els trasllats es fan amb fluïdesa.
A l’hospital d’Alcoi el procediment és diferent.
Allà, quan falta una persona per covid, el cos tampoc no és manipulat per cap zelador, sinó per operaris de l’empresa funerària que ha triat la família del difunt.
El procediment d’amortallament i segellament hermètic del fèretre és el mateix i, per mitjà d’un circuit especial habilitat, el cos és dut directament al cotxe fúnebre.
És a dir, no passa ni pel dipòsit de cadàvers ni per cap de les dues sales de vetlla de què disposa l’hospital.
Aquest sistema té problemes de salubritat i agreuja la saturació del centre perquè, a vegades, segons fonts de l’hospital d’Alcoi, poden passar set hores des que es produeix el decés fins que el cos és recollit.
A això s’hi ha de sumar el temps que es necessita per a desinfectar l’habitació.
Un temps excessiu en una situació de saturació i de falta de llits per a ingressar els malalts que continuen requerint atenció hospitalària.
L’hospital La Fe informa que en cap moment no hi ha hagut la sobreocupació del mortuori perquè els cossos es traslladen tan aviat com és possible als cementeris o als tanatoris.
Quant al tractament dels cadàvers, el personal sanitari és qui retira les vies i la roba de la persona morta, i el personal de la funerària és qui el prepara per al trasllat. | Una resolució de la Conselleria de Salut obliga des d’avui a traslladar els cossos al cementeri o al dipòsit de la funerària just després de la defunció. Pel que fa a la inhumació o cremació, l’ordre permet que es faci una vegada es tingui en poder l’acta de defunció i la llicència municipal, sense haver d’esperar vint-i-quatre hores com actualment. | Summarization |
caBreu_abstractive_2149 | Fes un resum d'aquest text: | La Flama del Canigó ha arribat aquest dijous al migdia al Parlament de Catalunya, on ha estat rebuda per la seva presidenta, Carme Forcadell, i diversos representants de diversos grups parlamentaris.
En el seu discurs, Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, ha manifestat que és "el símbol del futur compartit dels Països Catalans" ja que arribarà a més de 400 barris, pobles i ciutats.
Forcadell, al seu torn, ha donat la benvinguda institucional a La Flama i ha col·laborat en l'encesa dels diversos quinquers que es reparteixen pel territori per encendre totes les fogueres.
Per primer cop, el manifest ha estat llegit per un escriptor ebrenc, Andreu Carranza.
"Som al servei d'una cultura diversa, forta, viva, valenta i que no renuncia a res ni a ningú" perquè "l'accés a la cultura és un dret i una eina indispensable per garantir la cohesió social", ha afegit Cuixart, que també ha traslladat tot el suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, arran de la notícia coneguda aquest dijous al matí que l'any 2013 va ser seguida tant ella com la seva família.
Per la seva part, la presidenta del Parlament ha destacat el mig segle d'història de la flama, "la flama de la nostra cultura, de la nostra identitat i d'allò que som i volem ser i no podran apagar", ha dit.
Així mateix, ha assegurat que "no renunciarem mai a construir un país millor i més just, un país sense corrupció, ni econòmica ni d'estat", i ha advertit que "no serem vençuts, perquè mantenim l'esperança ben encesa" amb l'"escalf i llum" de la flama, "símbol de la fraternitat dels pobles que conformen els Països Catalans, de la perseverança i la vitalitat de la nostra cultura i la nostra nació".
Finalment, l'escriptor ebrenc Andreu Carranza ha llegit el missatge de 'La Flama d'enguany'.
El manifest d'enguany, el primer que ha fet un escriptor ebrenc, tal com ha remarcat el mateix Carranza, ha tingut també un record per als "catalans i catalanes que com Muriel Casals van dedicar una part molt important de la seva existència a avivar la flama del país amb el seu alè d'unitat i esperança".
La Flama del Canigó arribarà aquest vespre a 400 pobles i ciutats dels Països Catalans.
Centenars d'equips de foc distribuiran la Flama portada directament del cim del Canigó seguint diverses rutes, per encendre les fogueres de la Nit de Sant Joan i viure la revetlla.
El punt de partida ha estat, aquest migdia, el Parlament de Catalunya, des d'on els equips de foc portaran la flama als seus territoris.
La tradició que va venir de França
La Flama del Canigó arriba aquest dijous, vigília de Sant Joan, a 400 municipis dels Països Catalans, tal com passa cada any des que el 1965 va creuar per primera vegada la frontera de la Catalunya del Nord, sota administració francesa.
Llavors ja feia deu anys que Francesc Pujades -acompanyat d'alguns amics- havia pujat al cim del Canigó per primera vegada en una revetlla de Sant Joan, amb un feix de llenya, i hi va encendre una foguera que es podia veure des de molts pobles.
L'any següent hi va tornar i, alhora que van encendre el foc al cim, a molts pobles des d'on es veia la flama van prendre les seves fogueres.
El 1963 es van començar a encendre les flames dels pobles amb el foc que baixaven del Canigó després d'encendre-hi la foguera.
L'any següent la flama ja no es va apagar: des de llavors entre revetlla i revetlla continua cremant al Castellet de Perpinyà.
El 1965 va creuar la frontera que separa els estats espanyols i francès i es va començar a escampar per tots els Països Catalans.
Ara, la matinada del 22 al 23 de juny es torna encendre el foc al Canigó i el dia de la revetlla la flama s'escampa per centenars de municipis. | El Parlament de Catalunya ha rebut aquest dijous la Flama del Canigó, com és tradició en la vigília de Sant Joan des del 1965. En l'acte, a més de la presidenta Carme Forcadell, ha intervingut el president d'Òmnium cultural, Jordi Cuixart, i l'escriptor ebrenc Andreu Carranza, que ha llegit el manifest d'enguany. | Summarization |
caBreu_abstractive_501 | Fes un resum d'aquest text: | El conegut mapa dels Països Catalans del llibreter i activista Joan Ballester i Canals s’ha reeditat cinquanta-vuit anys després.
Se n’ha encarregat la Fundació Reeixida, amb la campanya “El Foment del mapa“, de Foment de Girona.
Ballester i Canals amb l’ajut del cartògraf Antoni Bescós i Ramon, va editar-lo per primera vegada el 1962 i hi tornà el 1971.
La reedició d’ara, renovada, es fa amb motiu de la commemoració del quarantè aniversari de la mort de Ballester.
El mapa dels Països Catalans de Joan Ballester i Canals és hereu d’una altra imatge del 1932, elaborada per l’organització Palestra, que tenia el subtítol de “La nostra pàtria”.
Trenta anys més tard, el 1962, Ballester editava una primera versió del mapa, amb la divisió comarcal.
El 1971 se’n féu la versió definitiva.
Arran d’una denúncia contra l’exhibició i la venda del mapa, el 1967 el Tribunal de Orden Público franquista va multar Ballester per “propaganda il·legal” i el condemnà a cinc anys de presó, que finalment es convertiren en tres mesos i vint dies a la presó Model de Barcelona.
Amb tot, el mapa va ser reeditat unes quantes vegades amb grans tiratges i va esdevenir un referent per a diverses generacions.
L’escriptor Joan Fuster va dir, sobre aquest obra: “La maniobra més eficaç mai feta pels Països Catalans.”
Editorial de Vicent Partal: Ballester i Canals, la maniobra més eficaç
Ballester va començar el seu recorregut públic a l’organització cívico-política Palestra l’any 1930.
Més tard, el 1935, s’afilià al partit Nosaltres Sols.
Durant la guerra de 1936-1939 va combatre al front d’Aragó i fou ferit i capturat pels feixistes a Tarragona.
A la Segona Guerra Mundial va col·laborar activament amb els aliats anglesos i francesos.
Amb Joan Mateu i Manuel Cruells, el 1945, van crear l’organització Resistència Nacional i el grup Bandera, editora del butlletí Bandera del Poble Català.
Posteriorment, col·laborà amb el Front Nacional de Catalunya.
A la rebotiga de la llibreria Públia –coneguda com a “llibreria Ballester”–també s’hi editaven les publicacions d’Edicions d’Aportació Catalana, amb un catàleg d’una seixantena de títols de temàtica cultural i formació política.
Així mateix, edità quaderns, cartells, calendaris, fulletons i, evidentment, el mapa dels Països Catalans.
El 1963 va participar en els Jocs Florals, que aquell any es feren a Montevideo, i va guanyar el premi Presidència de la Generalitat amb el poema “Per una consciència de país”.
Als anys setanta es va implicar activament en les campanyes antirepressives i, arran d’això, la seva llibreria fou objecte d’atemptats feixistes.
La llibreria Ballester va tancar a final dels anys vuitanta, però el seu llegat ha continuat fins avui, també amb l’impuls del seu fill Berenguer, locutor de Ràdio Arrels.
Joan Ballester va encunyar el popular lema “De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”, que dibuixa els límits del país.
Aquesta edició del mapa, que té l’autorització dels descendents dels autors, porta el disseny original de l’edició de 1971.
S’hi han inclòs, per primera vegada, els noms dels autors, un petit text amb la història del mapa.
La Fundació Reeixida ha acordat amb la Federació Llull –que agrupa Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear– la difusió d’aquest nou mapa a tot el país.
Diuen els representants de la fundació: “Aquesta col·laboració encara té més importància pel fet que avui el president d’Òmnium i de la Federació Llull, Jordi Cuixart, és a la presó, igual com hi va haver d’anar Ballester i Canals.”
Després de la mort de Ballester, es va crear l’associació Amics de Joan Ballester i Canals, vinculada a Òmnium Cultural i impulsada per l’empresari i mecenes Ermengol Passola.
Durant una bona colla d’anys, l’associació va mantenir viu el seu ideari amb l’edició i difusió de documents amb continguts dedicats a la conscienciació nacional.
El 2007, Òmnium Cultural va editar la biografia de Joan Ballester i Canals, escrita per l’activista Robert Surroca i Tallaferro.
Podeu comprar el mapa a la Botiga de VilaWeb | Aquesta iniciativa s'emmarca dins de la campanya "El foment del mapa", que ha engegat Foment de Girona. El mapa es basa en una carta de 1932 anomenada "La nostra pàtria", obra de l'organització Palestra. Ballester i Canals va editar el mapa en dues ocasions, l'any 1962 i 1971, amb el cartògraf Antoni Bescós i Ramon. | Summarization |
caBreu_abstractive_2580 | Fes un resum d'aquest text: | Els coordinadors nacionals d'ICV, Dolors Camats i Joan Herrera, han refermat la seva intenció d'anar en coalició amb Podem i Equo al 20-D, i confien a sumar BComú, que aquest divendres ha de decidir si concorre o no a les eleccions generals.
Volen que la suma de les forces tingui "veu pròpia" i un marcat accent "catalanista" al Congrés i que estigui liderada per un independent.
Herrera no ha aclarit si anirà a les llistes.
El nom de la candidatura inclourà Podem i la designació que acabi tenint la coalició.
EUiA es reunirà el dia 31 per escollir els seus candidats i si van en coalició amb Podem Catalunya, decisió espinosa després que Pablo Iglesias i IU acabessin per no entendre's a nivell estatal.
En roda de premsa a la seu nacional d'Iniciativa, Dolors Camats ha clamat per una confluència d'esquerres "forta i plural" que faci sentir les reivindicacions catalanes a Madrid.
Després de les crítiques sorgides al si de Catalunya Sí que es Pot per la presència excessiva dels líders estatals de Podem durant la campanya pel 27-S, la coordinadora nacional ecosocialista ha subratllat les mostres de "generositat" d'ICV en la construcció de la coalició.
També ha ressaltat la necessitat que de cara al 20-D el projecte comú posi l'accent en la realitat pròpia catalana.
"Volem un projecte nacional fort i d'obediència catalana", ha dit.
Així mateix, haurà de propugnar els valors d'esquerres i ecologistes i la defensa "contundent" del dret a decidir i d'un referèndum independentista.
Resultats dispars de la confluència
Camats ha reconegut que la confluència amb la formació lila ha tingut resultats dispars en les anteriors cites electorals d'aquest any.
Mentre que a les municipals del maig, BComú –amb Ada Colau al capdavant- va arrabassar l'alcaldia de Barcelona a la CiU de Xavier Trias, a les catalanes del setembre va haver-hi una desfeta, i la candidatura de Lluís Rabell només va aconseguir 11 diputats.
Per la seva part, el coordinador general d'EUiA, Joan Josep Nuet, ha admès que els resultats del 27-S no van ser bons ni els esperats, però ha dit que sense la confluència podrien haver estat pitjors.
Seguint aquesta lògica, ha reclamat "potència" a la futura candidatura del 20 de desembre i uns suports electorals "espectaculars".
Així, ha fet una crida a aquells que "no van sumar" a les eleccions catalanes per tal que ara "treballin i lluitin" al seu costat.
BComú s'hi sumarà?
Barcelona en Comú ha de decidir aquest divendres a la tarda en un consell plenari a porta tancada si concorrerà al 20-D després d'haver-ho rebutjat de cara al 27-S.
En cas que ho acabin fent, tornaran a reunir-se els propers dies per concretar de quina manera i sota quina marca serà.
Tant Camats com Nuet s'han mostrat confiats que podran sumar BComú a la coalició que teixeixen amb Podem i Equo per a les generals.
EUiA, pendents del desacord Podem-IU
La militància d'Esquerra Unida votarà a finals d'octubre –els dies 30 i 31- si a Catalunya van de la mà de la formació lila.
Això tenint en compte que Pablo Iglesias i Alberto Garzón, líder d'Izquierda Unida, no van aconseguir posar-se d'acord per anar plegats a nivell estatal.
Marca de la confluència
A preguntes dels periodistes, Joan Herrera ha explicat que aquesta coalició d'esquerres per a les generals serà batejada amb la següent fórmula: Podem, un guió i el nom que acabi tenint la confluència.
Conscient que la seva formació ha renunciat a les sigles pròpies en les darreres conteses electorals, Herrera ha dit que no és moment d'apel·lar a l'"amor a les sigles", sinó de pensar en projectes "forts" i que recullin diversitat.
El que està decidit és que serà un independent qui encapçali el projecte, tal com va ocórrer a les municipals del 24-M i a les catalanes del 27-S.
Encara sense cap nom del suposat líder sobre la taula, Herrera no ha volgut aclarir si formarà part de la llista.
Podem va expressar aquesta setmana en roda de premsa que no hi veia inconvenient sempre que s'ajusti al full de ruta, la metodologia i els codis ètics establerts. | Dolors Camats i Joan Herrera són optimistes davant la possibilitat que el 20-D puguin sumar forces. Abans d’això, EUiA haurà de decidir si a Catalunya anirà de la mà de Podem. Camats ha declarat que cal un projecte fort d’esquerres que reivindiqui la realitat catalana a Madrid. La candidatura s'anomenarà Podem acompanyat del nom de la futura coalició. | Summarization |
caBreu_abstractive_2097 | Fes un resum d'aquest text: | L'Ajuntament de Viladecans (Baix Llobregat) reclamarà a Aena assumir la gestió de la franja litoral del municipi.
Més de 10 anys després que el gestor aeroportuari expropiés els terrenys que ocupaven els càmpings La Ballena Alegre, el Toro Bravo i el Filipines per construir la tercera pista de l'aeroport del Prat, el consistori creu "que ha arribat l'hora" de retornar a la ciutadania aquest espai.
Segons José Luis Atienza, segon tinent d'alcalde, l'objectiu és millorar els accessos a la platja i, garantint la protecció d'un espai molt sensible, obrir a la ciutadania uns terrenys que sempre han estat en mans privades.
"Volem que la gent de Viladecans senti com a pròpia la seva platja", destaca.
Actualment, el consistori s'encarrega de conservar les pinedes litorals de la zona amb fons propis i la seva voluntat és desplegar el Pla especial de protecció aeroportuària de Barcelona que preveu diferents usos dels terrenys.
El terrenys que l'Ajuntament de Viladecans vol passar a gestionar són els que van paral·lels a la platja del municipi entre la zona de la Murtra i la del Remolar, a tocar de la reserva natural, i que fins l'ampliació de l'aeroport del Prat ocupaven els càmpings.
En el moment de l'expropiació, el consistori i Aena van signar un conveni perquè, a canvi d'un milió d'euros, l'ajuntament s'encarregués de la conservació de la pineda litoral i de reformar l'edifici modernista de Ca la Pilar, obra de Puig i Cadafalch, que es troba dins els terrenys que ocupava el càmping Toro Bravo.
Actualment, el consistori segueix fent-se càrrec de la pineda amb fons propis que li suposen una despesa anual d'uns 40.000 euros.
Fent la vista enrere, el segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Viladecans, José Luis Atienza, assegura que el balanç de la relació amb Aena aquests últims 10 anys ha estat "positiva" perquè ha permès restaurar l'espai natural que ocupaven els càmpings, recuperar la pineda litoral, conservar els ecosistemes i fer de la platja de Viladecans "el sistema litoral més interessant des del punt de vista natural de tot el litoral metropolità".
Amb tot, el segon tinent d'alcalde creu que passats 10 anys "cal fer un pas més" i reclamar a Aena la gestió d'aquest espai perquè, amb totes les limitacions que suposa tenir l'aeroport a tocar, "passi a ser d'ús públic".
"Aena és especialista en fer volar avions i no en gestionar espais públics i el que hauria de fer és deixar que nosaltres puguem gestionar el nostre propi territori", afegeix.
Recorda que quan va tancar l'últim càmping, molta gent a Viladecans va tenir l'esperança que Aena permetés obrir més punts d'accés a la platja que se sumessin al camí de la Murtra, l'únic que durant molts anys permetia accedir a la platja.
10 anys després però, només s'han obert dos nous passos, un a la reserva natural del Remolar, amb un pàrquing amb 60 places que obre els caps de setmana i l'estiu, i un petit pas per a vianants als antics terrenys del càmping Filipines.
"És hora que la gent de Viladecans senti com a pròpia la seva platja i no marxi a la d'altres municipis propers molt més accessibles", afegeix Atienza.
Atienza recorda que el mes de maig de 2014 es va aprovar el Pla especial de protecció aeroportuària de Barcelona, referent al municipi de Viladecans, que preveu els usos que es poden fer als terrenys.
Un pla, lamenta, que a dia d'avui encara no s'ha aplicat.
En aquest sentit, el segon tinent d'alcalde assegura que des de la privatització del 49% del gestor aeroportuari el 2014, les relacions amb Aena "són més difícils" perquè qualsevol gestió "obliga a seguir un camí burocràtic que ho complica tot molt".
Concretament, el pla divideix en tres àrees la franja litoral de Viladecans.
A la primera, la que correspon als terrenys del càmping La Ballena Alegre, a la zona de la Murtra, s'hi preveu la possibilitat de restaurar i ampliar fins a un 10% les construccions de l'antic càmping per fer-hi locals de restauració i d'oci.
Al segon, el que correspon als terrenys del càmping de les Filipines, s'hi contemplen activitats relacionades amb l'educació ambiental, la recuperació de la fauna i flora silvestres, i les de caràcter cultural, d'educació,
d'esplai i esportives a l'aire lliure i les lligades a les activitats nàutiques.
Al tercer, el de la zona del Remolar, hi que queda restringida qualsevol activitat que no sigui la conservació de la pineda i l'accés a la platja. | José Luis Atienza, segon tinent alcalde, explica que l'Ajuntament exigirà la gestió dels terrenys paral·lels a la platja de Viladecans, entre la Murtra i el Remolar, per a millorar l'accés i perquè els ciutadans puguin gaudir d'aquest espai. Aena va expropiar-lo fa 10 anys, però l'Ajuntament realitza la conservació fruit d'un conveni d'un milió d'euros que ha permès preservar els ecosistemes. | Summarization |
caBreu_abstractive_1983 | Fes un resum d'aquest text: | “Ens divertirem”, li ha dit a cau d’orella Oriol Amat, un dels nous diputats, del grup Junts pel Sí, al conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en el moment d’entrar a l’hemicicle.
Emoció, il·lusió i transcendència s’han trobat avui al Parlament elegit el 27-S.
Ha estat un dia històric.
Aquest cop, fins i tot els tràmits més protocol·laris han tingut el seu contingut polític.
Com la constitució de la mesa d’edat de la cambra.
El primer discurs que ha escoltat el Parlament l’ha pronunciat un membre de la CUP, l’escriptor Julià de Jòdar, de 72 anys.
Al seu costat, Joan Giner, de Catalunya Sí que es Pot, lluïa una samarreta amb la imatge del doctor Spock ("Catalunya sí que Spock").
A l’altre costat, el jove diputat d’ERC Gómez del Moral, l’únic del seu grup que ha aixecat el puny al cantar "Els Segadors".
En la tribuna de convidats, hi eren (quasi) tots els presidents: els del Parlament, Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, i de la Generalitat, José Montilla.
No hi eren Pasqual Maragall ni Jordi Pujol.
Aquesta absència darrera, la de Pujol, la primera des que va deixar la política activa, és una notícia en si mateixa.
Diu molt del que està passant al país.
Aplaudiments per bancades
La cerimònia de constitució del Parlament ha permès visualitzar tot un seguit de gestos que, junts, conformen el mosaic de diversitat que les urnes van dibuixar el 27-S.
El discurs de Julià de Jòdar –conclòs amb el crit de “Visca la terra!”- ha estat aplaudit per l’esquerra de l’hemicicle, però no per la dreta de la Cambra (PSC, C’s i PP), tret dels diputats de Catalunya Sí que es Pot.
L’elecció de la nova presidenta, Carme Forcadell, ha estat saludada per l’aplaudiment dels qui l’han votada, més tots els diputats de Catalunya Sí que es Pot i els del PSC.
Miquel Iceta ha aplaudit a Forcadell de forma molt explícita, com perquè es veiés.
Els diputats del PP han restat asseguts.
En el moment de proclamar l’elecció dels dos vicepresidents, Lluís Corominas (Junts pel Sí) i José María Espejo (C’s), els de la CUP han restat asseguts.
Ells han votat nul en aquesta votació.
Quan ha acabat l’acte i s’ha cantat "Els Segadors", els del PP i C’s s’han aixecat però no han cantat.
Inés Arrimadas, mentre es cantava l’himne nacional, semblava buscar amb la mirada un motiu d’interès molt lluny del crit de la sega.
Els socialistes sí que s’han afegit a l'himne.
Tots els actors polítics han mostrat gestos per definir una posició pròpia.
Aquest matí, Carme Forcadell ha arribat a la Ciutadella en transport públic, venint amb Ferrocarrils (de la Generalitat, és clar) des de Sabadell.
Tot una manera de definir un estil propi.
— Carme Forcadell (@ForcadellCarme) October 26, 2015
Fora de l’hemicicle, també es podien llegir els gestos.
Molta expectació mediàtica, passadissos atapeïts de periodistes, un equip de La Sexta Noche fent una entrevista-reportatge al líder de Ciutadans, Albert Rivera, mentre s’elegia la mesa, una sala de convidats on el sobiranisme era majoritari: aplaudiments a l’elecció de Forcadell i rialles quan el dirigent del PP, García Albiol, emetia el seu vot amb cara agra.
Traspàs de poders tradicional
Carme Forcadell ha fet un discurs molt sobri.
“Que nerviosa que està!”, es deia per la sala de premsa.
No ha dit ni un sol cop la paraula “independència”, però en canvi ha acabat donant un visca a la República catalana.
En acabar, mentre els principals portaveus feien el seu “canutasso” i diversos grupets de periodistes i polítics s’aplegaven per fer valoracions, Núria de Gispert i Carme Forcadell, presidentes sortint i entrant de la cambra, feien el seu traspàs de poders.
Un acte que ja té la seva tradició en el Parlament de Catalunya, i que s’escenifica en el lliurament al nou president, en aquest cas presidenta, de la carta que el darrer president del Parlament a l’exili, Farreras i Duran, va enviar a Heribert Barrera, elegit president del legislatiu restaurat el 1980.
D’aquesta manera, avui, Forcadell, que acabava de parlar de República catalana, ha rebut el testimoni del darrer president del Parlament republicà.
Com si la història vingués en ajuda dels dies irrepetibles que s’acosten. | La cerimònia de constitució ha començat amb el discurs del cupaire Julià Jòdar. L'elecció de Carme Forcadell com a presidenta ha arrencat els aplaudiments de Catalunya Sí que es Pot i PSC. La CUP no s'ha aixecat durant la proclamació dels vicepresidents Corominas i Espejo. Finalment, l'acte ha conclòs amb tots els diputats drets escoltant "Els Segadors". | Summarization |
caBreu_abstractive_679 | Fes un resum d'aquest text: | ‘Les rutes de l’esclavatge’, l’espectacle de Jordi Savall sobre el colonialisme estrenat l’any 2015, ha aterrat finalment a Barcelona en el marc incomparable del Teatre Grec.
El festival homònim de la ciutat va acollir ahir una primera entrega del recopilatori de músiques fetes per esclaus, centrada a Amèrica del Nord i el Carib entre l’arribada dels primers colons anglesos (1620) i fins a l’abolició de l’esclavitud als Estats Units, el 1865.
A l’espectacle, Savall ha repassat aquestes composicions acompanyat per 27 músics de fins a tres continents diferents i un recitador, l’actor català d’origen gambià Babou Cham.
La segona part, un viatge d’Àfrica al Nou Món, es veurà en la inauguració del Festival de Torroella de Montgrí el 2 d’agost.
El projecte ‘Les rutes de l’esclavatge’ va néixer fa més de 20 anys, quan va investigar sobre músiques colonials i músiques que estaven als arxius de les Illes Canàries i de Colòmbia, i altres països sud-americans.
Savall es va preguntar per què sempre es reprodueixen les músiques del poder polític i religiós i va decidir investigar per anar més enllà.
Així, va descobrir ‘una història tremenda i que és la clau de la riquesa de l’imperi espanyol i l’explotació d’éssers humans per la força arrencats dels seus pobles per la força i portats d’una manera bestial al Nou Món en condicions tremendes.
Aquesta ha estat una història que s’ha amagat’, comentava el músic ara fa uns dies.
El Festival Grec ha decidit enguany tancar la seva parcel·la musical amb aquest projecte de Savall mai vist encara a casa nostra.
De fet, ho fa en aliança amb el Festival de Torroella de Montgrí, que el 2 d’agost acollirà la segona entrega del ‘viatge’ musical de Savall per les rutes de l’esclavatge.
L’estrena del projecte a Barcelona s’ha centrat amb una mostra de músiques elaborades per esclaus a Amèrica del Nord i el Carib entre 1620, data d’arribada dels primers colons anglosaxons a la costa est d’Amèrica del Nord, i el 1865, any en el qual els Estats Units d’Amèrica van abolir l’esclavitud.
El viatge s’ha iniciat amb l’arribada d’esclaus a l’Amèrica del Nord, amb textos i músiques de l’època, recitats i cantats.
En concret, els primers compassos musicals han donat pas a la recitació d’un fragment de ‘La política’, d’Aristòtil, que reflexiona sobre la divisió de la societat entre amos i esclaus.
Cham ha pujat a l’escenari amb músics del Brasil, Colòmbia, Mèxic, Mali, el Marroc i Madagascar, que mantenen un diàleg amb les formes musicals hispanes, inspirades en els cants i les danses dels esclaus i dels indígenes, i també amb les basades en les tradicions africanes, mestisses o índies.
I, amb la música, textos sobre l’esclavatge amb testimonis, cròniques i reflexions de pensadors pronunciades en la veu de Cham.
Jordi Savall ha mesclat músics d’arreu amb components de les seves dues formacions habituals, la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI.
Junts interpreten un repertori que és expressió d’aquest diàleg entre formes musicals hispanes inspirades en cants i balls dels esclaus i els indígenes americans i músiques conservades a partir de les antigues tradicions dels descendents dels esclaus i de les formes i models africans.
Exemple d’aquestes últimes són les músiques de les tradicions dels griots conservades a Mali.
Però per escoltar-les caldrà esperar a dijous, i és que el 39è Festival de Torroella de Montgrí inaugurarà edició el 2 d’agost amb la segona versió del programa, que se centra en el viatge d’Àfrica al Nou Món passant per Europa (l’estat espanyol i Portugal) i recorre gairebé 450 anys d’història des de 1444, data de la primera expedició de captura col·lectiva d’africans descrita en un text contemporani, fins a 1888, any el qual Brasil va abolir l’esclavitud.
Des de la seva estrena el 15 de juliol del 2015 al Festival de Música i Història per al diàleg intercultural de l’Abadia de Fontfroide (França), el projecte musical i de memòria històrica de Jordi Savall ‘Les rutes de l’esclavatge’ ha recorregut auditoris i festivals de bona part d’Europa, els Estats Units i diverses ciutats espanyoles, però encara no s’ha pogut veure i escoltar a Catalunya. | L’espectacle que es va estrenar l’any 2015 fa un recorregut a través de les músiques dels esclaus. Comença el 1620 amb l’arribada dels primers colons anglesos a l’Amèrica del Nord i el Carib, i finalitza el 1865 amb l'abolició de l’esclavitud als Estats Units. El segon lliurament d’aquest viatge musical serà el 2 d’agost al Festival de Torroella de Montgrí. | Summarization |
caBreu_abstractive_1677 | Fes un resum d'aquest text: | La darrera jornada del Primavera Sound al Fòrum va començar ben d’hora amb l’indie nacional de Cariño a l’escenari Adidas Original.
La banda va tocar els seus temes caracteritzats per la dolçor, el naif i la felicitat que caracteritzen el gènere ja batejat com a tontipop.
Poc abans de les 8 del vespre l’escenari Pull&Bear es va omplir per escoltar una de les grans revelacions nacionals: la cantant d’origen argentí Nathy Pelluso.
L’escenari va esdevenir tot una festa llatina amb temes que barregen la salsa, el tropicalisme i el R&B.
Pelluso va escollir cançons del seu primer EP Esmeralda, autoeditat per Nathy Peluso Music l’any 2017, i el seu darrer senzill que compren el tema Natikillah (Tastet he floor, 2019).
Al mateix escenari, ja poc abans de les 10 de la nit va començar un dels plats forts d’aquesta edició del festival: Rosalía.
La catalana va poder demostrar el seu talent i art un cop més gairebé un any després de presentar al Sónar El Mal Querer produït juntament amb El Guincho, enguany va ser diferent.
El treballat directe i la gran quantitat de públic demostren que l’èxit de Rosalía no ha fet més que créixer des del el seu primer concert.
Al Primavera però, l’artista va voler anar més enllà del seu àlbum incloent les seves col·laboracions amb artistes com J. Balvin a Con Altura o James Blake a Barefoot In The Park, amb aquest últim va poder cantar conjuntament.
També va haver-hi espai, òbviament, per als seus grans èxits com Malamente o Di mi nombre.
Fins i tot vam poder recordar una Rosalía del seu primer àlbum Los Àngeles (Universal Music, 2016) amb el tema Catalina, una versió de la cançó del gran mestre Enrique Morente.
Sens dubte, un cop més Rosalía ha estat capaç de demostrar els fruits del seu dur treball consolidant-se com una de les artistes de casa nostre amb més nom internacional.
— PRIMERA FILA (@PrimeraFilaCat) June 2, 2019
L’escenari Seat va acollir a les 11 de la nit el concert d’una de les grans dives alternatives americanes: Solange va visitar el festival per segon cop quan l’any 2017 va venir a presentar el seu primer àlbum A Seat at The Table (Saint · Columbia, 2016).
L’artista ha vingut aquest cop amb el seu darrer àlbum When I get Home (Columbia, 2019) que va presentar tot just el març passat.
El Primavera Sound va ser l’excusa perfecte per a què l’artista americana presentés el seu nou àlbum a Europa.
El concert ha anat combinant temes dels seus dos CDS.
J. Balvin i l’entrada del reaggeton al festival
Entrada ja la mitjanit va arribar el torn d’una de les grans figures de reaggeton.
El colombià J Balvin va convertir-se en l'ambaixador mundial de la música llatina de la nit al dia.
Quatre discos, especialment aquell Energía de 2016, ja el van situar com la ment més innovadora del gènere.
L’artista ha aprofitat per tocar els temes del seu darrer àlbum Vibras (Capitol latin, 2018) on el seu personal estil ha fet eclosió per convertir-lo en una de les figures més rellevants de l’escena musical llatinoamericana.
L’escenari s’ha convertit en una autèntica festa amb temes com Si necesitas reggaeton dale i Contra la pared.
Tot seguit a l’escenari del davant el britànic James Blake va demostrar en un espectacular directe que els canvis de registres i la incorporació de nous llenguatges és possible durant la carrera d’un artista sense que comporti la pèrdua de la seva pròpia identitat.
Assume Form (Polydor, 2019) ha comportat la incorporació de sons i ritmes urbans dins la producció de l’artista.
Un àlbum que compta amb col·laboracions d’artistes com la pròpia Rosalía o Kendrick Lamar.
Aquests nous temes van incorporar el hip hop, el R&B o l’electropop.
L’irlandesa Róisín Murphy ha anat tancant l’edició d’enguany al Parc del Fòrum a dos quarts de tres de la matinada a l’escenari Primavera.
Murphy ha celebrat amb força la seva tornada als escenaris interpretant temes d’àlbums com Hairless Toys (Clams & Clogs, 2015) i Take her up to Monto (RMS Studios, 2016).
La seva electrònica pop va fer ballar al públic per acomiadar els concerts d’aquesta edició del Primavera Sound. | La catalana Rosalía va saltar a l’escenari amb un directe impecable i un públic entregat. No hi van faltar els seus èxits “Malamente” i “Di mi nombre”, inclús un duet amb James Blake amb qui va interpretar "Barefoot in the Park". En la jornada de cloenda també van actuar grans noms del panorama musical com Nathy Peluso, Solange o J. Balvin. | Summarization |
caBreu_abstractive_303 | Fes un resum d'aquest text: | El president d’ERC, Oriol Junqueras, està convençut que les negociacions entre Junts Pel Sí i la CUP avancen en la bona direcció i que avui l’acord és més a prop que ara fa un mes.
Per això, el líder dels republicans veu ‘probable’ que el pacte de governabilitat i la posterior investidura d’Artur Mas arribin abans d’acabar el 2015.
‘El més probable és que tot passi abans de cap d’any’, ha explicat durant una entrevista a RAC-1.
Les negociacions es tancaran previsiblement el proper 22 de desembre i la CUP celebrarà la seva assemblea el dia 27.
La setmana següent seria, doncs, la de la investidura.
El govern resultant tindrà, entre d’altres, la missió de negociar amb l’Estat el repartiment d’actius i passius en el camí cap a la independència.
Junqueras ha advertit als dirigents espanyols que, si no discuteixen “de forma educada’, la comunitat internacional avalarà el criteri més beneficiós per a Catalunya.
Després de l’assemblea de l’esquerra anticapitalista, el 27 de desembre, Junqueras ha recordat que –si hi ha acord- la presidenta del Parlament haurà de fer una nova roda de contactes amb els grups parlamentaris i s’haurà de fixar un nou Ple d’investidura.
Que aquest Ple es faci la última setmana de l’any és, segons el president d’ERC, l’escenari ‘més probable’.
La data límit per investir un president abans que la legislatura es dissolgui de forma automàtica és el 10 de gener.
La formació del govern, un cop investit el president –que serà Artur Mas ‘tant sí com no’- hauria de ser ràpida, perquè formarà part de l’acord de governabilitat que necessàriament haurien d’haver signat prèviament Junts Pel Sí i la CUP.
Junqueras ha explicat que ell sempre ha estat optimista i que encara ho és més quan veu que les negociacions continuen avançant dia a dia.
Amb l’objectiu de la independència com a paret mestra del futur govern, Junqueras ha indicat que una de les tasques a fer serà la negociació del repartiment d’actius i passius amb l’Estat.
Una negociació que els independentistes estan convençuts que necessitarà de la mediació internacional.
Junqueras ha subratllat que ‘el principal interessat’ en aquesta negociació és el propi estat espanyol i també els seus creditors.
En cas que els dirigents estatals ‘no discutissin de forma educada’ aquest repartiment d’actius i passius, Junqueras ha avisat que la comunitat internacional acabaria avalant la fórmula més beneficiosa per a Catalunya, la de la despesa efectiva, com ja van fer els Estats Units i la Unió Europea en els acords de Dayton, que posaven fi a la guerra de l’antiga Iugoslàvia.
El repartiment per despesa efectiva (de l’estat a Catalunya) suposaria, segons Junqueras, que la República Catalana assumiria aproximadament el 9,5% del deute de l’estat espanyol, és a dir uns 95.000 milions d’euros.
Aquest repartiment també es pot fer a partir del criteri del lucre cessant (impostos que aporta Catalunya), un 22%; del percentatge del PIB (19,5%) o de la demografia (16%).
‘La diferència entre 220.000 milions i 95.000 milions és brutal.
El millor que pot fer el govern espanyol és seure a negociar’, ha afegit.
Junqueras ha recordat, a més, la incidència que tenen els organismes econòmics en les decisions que pren Espanya.
El 2011, l’FMI i el BCE van forçar a modificar l’article 135 de la Constitució perquè ‘el pagament del deute passés per davant de la despesa social’.
Els creditors de l’Estat –en bona part aquests organismes econòmics- acabarien defensant els seus interessos i forçarien, segons el president d’ERC, una negociació amistosa.
No a l’abstenció
La CUP farà campanya activa per l’abstenció durant els darrers dies de la campanya del 20-D.
Una decisió que Oriol Junqueras no comparteix.
‘Els independentistes sempre hauríem de votar a favor de la independència, a tot arreu on tinguem ocasió’, ha subratllat.
Segons ell, si bona part de l’independentisme no es mobilitza podria acabar guanyant C’s, ‘i als independentistes els hi sabria greu no haver anat a votar’.
Fent un paral·lelisme històric, Junqueras ha recordat com el poder de Benito Mussolini a l’Itàlia feixista va arribar a la seva cúspide quan els partits de l’oposició van decidir abandonar el Parlament.
‘Els meus mestres sempre em deien que mai has de renunciar a la representació institucional’, ha destacat. | Oriol Junqueras s'ha mostrat confiat en l'avanç de la negociació entre Junts pel Sí i la CUP. El president d’ERC creu que l’acord per un pacte de governabilitat es produirà el 22 de desembre. Cinc dies més tard els cupaires votaran en assemblea si recolzen o no la investidura d’Artur Mas que es faria efectiva una setmana després. | Summarization |
caBreu_abstractive_1885 | Fes un resum d'aquest text: | Un total de 24 persones s'han acollit ja a la llei d'eutanàsia a Catalunya per morir en els darrers sis mesos.
El Govern va iniciar el desplegament de la llei orgànica de regulació de l'eutanàsia a partir del mes de juny, un cop es va aprovar la comissió de garantia i avaluació per fer efectiu el dret a la prestació d'ajuda a morir.
Des de llavors i fins al 30 de novembre, Salut ha rebut un total de 53 sol·licituds, la gran majoria en centres d'atenció primària.
D'aquestes 28 han estat aprovades, amb 4 d'elles pendents encara de realitzar.
Hi ha 14 peticions en curs, i 3 han estat denegades.
També consten 6 casos en què les persones van morir abans de l'eutanàsia.
El primer pas per desplegar la llei a Catalunya va ser la creació de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), l'òrgan encarregat de valorar el compliment dels requisits legals i mèdics per obtenir la prestació de l'ajuda per morir.
També exerceix com a òrgan consultiu davant qualsevol qüestió relativa a l'aplicació o efectivitat del dret a la prestació d'ajuda per morir, juntament amb altres òrgans d'expertesa.
D'altra banda, Salut ha dut a terme un programa de formació específic i voluntari al qual ja s'han acollit unes 12.000 persones.
De fet, aquest és un dels agraïments que ha expressat avui el departament.
Així, la secretària general, Meritxell Masó, ha subratllat la importància d'aquest fet, assegurat que permet garantir el dret, així com la seva equitat territorial.
En aquesta mateixa línia, s'ha expressat la directora general d'Ordenació i Regulació Sanitària, Azucena Carranzo, que ha apuntat que es tracta d'un procés "molt dur" per als professionals, i ha recordat que des de Salut s'ofereix "suport emocional" a totes aquelles persones que ho demanin.
Més d'una cinquantena de peticions
Del total de 53 sol·licituds, la major part provenen de la demarcació de Barcelona (39), seguida de Girona (11), Tarragona (3) i Lleida, on no s'ha registrat cap petició.
Pel que fa a les ja realitzades, 18 persones s'han acollit a la llei de l'eutanàsia a Barcelona, 4 a Girona, 2 a Tarragona, i cap a Lleida.
Per altre costat, la mitjana de temps de resolució de les sol·licituds se situa en quaranta-un dies.
Pel que fa als casos denegats, el president de la CGAC, Albert Tuca, ha concretat que en tots ells els pacients eren "competents", però que no es complia l'altre variable "indispensable" en la llei.
Salut també ha afegit que s'han donat dues revocacions, casos on les persones que havien demanat acollir-se a la llei, han canviat d'opinió.
El requisit per sol·licitar l'eutanàsia és patir una malaltia greu i incurable, amb patiment insofrible, o un patiment greu, crònic i impossibilitant, amb patiment insuportable, certificat pel personal facultatiu responsable.
La prestació d'eutanàsia es pot dur a terme al centre de salut o al domicili de la persona.
El procediment de sol·licitud s'inicia quan la persona demana l'ajuda a morir a un professional de la salut, que ha de signar-li el consentiment informat.
El sistema de salut informa per escrit a la persona sol·licitant de les alternatives existents.
El procés de sol·licitud s'acaba amb la resolució definitiva i favorable de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya.
En aquest sentit, Tuca ha subratllat la importància de "posar tanta atenció en la persona que ho demana com en la seva família" i ha recalcat "que mai abandonen a ningú, fins i tot en un dictamen no favorable".
Un 0,1% d'objectors de consciència
L'aplicació de la llei a Catalunya ha comportat també la creació d'un registre d'objectors de consciència per l'aplicació de l'eutanàsia.
Ara com ara, consten en aquest registre 90 professionals, un 0,1% d'un potencial de 90.000 professionals de la salut.
La majoria d'objectors (77) són metges, dels quals 57 són de la demarcació de Barcelona, 7 de Girona, 4 de Lleida i 9 de Tarragona.
També consten un total de 12 infermeres, 11 de Barcelona i 1 de Tarragona.
Igualment consta al registre un únic farmacèutic provinent de la demarcació de Barcelona. | Vint-i-quatre persones ja han rebut assistència per morir al seu domicili o en un centre de salut. La Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya és l’encarregada de revisar si es compleixen els requisits d'accés a aquest dret: patir una malaltia greu i incurable, que comporti un patiment físic o psíquic constant inaguantable i que estigui certificada per un metge. | Summarization |
caBreu_abstractive_1520 | Fes un resum d'aquest text: | Els taxistes han provocat aquest dijous col·lapses puntuals a Barcelona coincidint amb la vaga de 24 hores que s'allargarà fins a les 06.00 h d'aquest divendres.
Als volts d'un quart d'onze del matí mig miler de taxis han sortit en marxa lenta de la Terminal 1 de l'aeroport del Prat donant inici a la protesta programada en el marc de la vaga que celebra el sector per obligar a l'Estat a limitar el nombre de llicències VTC de vehicles de lloguer amb conductor.
En paral·lel, les cues de passatgers per accedir als controls de seguretat han desbordat aquest dijous al matí l'aeroport, amb temps d'espera de dues hores segons han assegurat diversos passatgers.
En el quart dia d'incidències, Aena xifra oficialment l'espera en aproximadament 50 minuts, però nombrosos afectats han assegurat que han fet cua durant gairebé el doble.
Després de celebrar una assemblea a primera hora del matí, els taxistes han decidit fer un circuit circular a marxa lenta entre l'aeroport del Prat i la plaça Espanya per la C-31 i taponar els principals accessos de camions al port de Barcelona amb l'objectiu de col·lapsar "els punts estratègics de Foment" a la ciutat.
Retencions al centre i al port
Al voltant d'un quart d'una del migdia, la comitiva ha arribat a la plaça Cerdà i una vintena de cotxes s'han aturat ocupant dos dels tres carrils de la via, moment en què s'han iniciat les primeres retencions més importants.
Això ha fet que s'hagin viscut alguns moments de tensió entre els vianants que passaven per la zona i els conductors d'altres vehicles, fins al punt que alguns han arribat a escopir els manifestants i els han increpat per col·lapsar una de les vies d'entrada a Barcelona.
Finalment, cap a la una del migdia, els taxistes, que segons les primeres estimacions de la Guàrdia Urbana eren uns 480, han arribat a la plaça Espanya, des d'on han iniciat el camí de tornada cap a l'aeroport del Prat, punt on han iniciat la marxa lenta aquest matí.
D'altra banda, al carrer 3 de la Zona Franca s'ha originat un altre col·lapse de trànsit, ja que els taxistes han intentat tallar els accessos des d'aquest punt, per on entren els camions cap al Port de Barcelona, però la policia els ho ha impedit i les mercaderies han pogut entrar i sortir del recinte portuari.
En un to bel·ligerant, els portaveus del sindicat Elite, el convocant de la vaga, han assegurat que el sector "està en peu de guerra" i que, davant la indiferència de les administracions, a partir d'ara aniran "a sac" amb les protestes per obligar a fer que se'ls garanteixi el futur.
Els taxistes han assegurat que la protesta d'aquest dijous la mantindran "fins que el cos aguanti".
Uber i Cabify en el punt de mira
Tot i que inicialment els taxistes havien especulat amb convertir l'aturada d'aquest dijous en una vaga indefinida, finalment només aturaran 24 hores.
Fins i tot, una de les portes d'accés més apartades i exclusiva per a vols regionals va col·lapsar després que alguns mitjans se'n fessin ressò d'aquesta "porta secreta".
Les cues més importants s'acumulen entre les vuit del matí i les dotze del migdia.
Aquests dies s'han pogut veure moments de tensió, amb passatgers que han increpat els responsables de seguretat.
Els treballadors es queixen d'haver de treballar sota mínims, amb jornades maratonianes que poden enfilar les 16 hores, amb grans episodis de pressió i estrès.
Els responsables de la seguretat denuncien que, des que va entrar la nova concessionària fa un any, s'han produït 30 excedències, més de 35 baixes voluntàries i més de 30 baixes mèdiques per estrès i ansietat.
Aena col·loca noves cintes a l'aeroport
En un context de constants queixes, denúncies i conflictes Aena decideix instal·lar nous trams de cintes per ordenar el recorregut dels passatgers que volen accedir al control de seguretat principal de la terminal T1.
Les cues en els filtres de seguretat de l'Aeroport de Barcelona-El Prat es produeixen des de dilluns passat i estan emmarcades en el conflicte laboral que enfronta als treballadors de Eulen Seguridad amb la seva cúpula directiva. | El sector del taxi ha protagonitzat aquest dijous una concentració entre l'aeroport del Prat i la plaça Espanya, amb motiu de la vaga de 24 hores prevista fins divendres a les sis. L’objectiu, ha sigut col·lapsar les principals vies d’accés al centre de Barcelona per exigir a l’Estat que restringeixi l’alt nombre de llicències d’arrendament de vehicles amb conductor. | Summarization |
caBreu_abstractive_835 | Fes un resum d'aquest text: | Els inspectors en cap dels grups de la policia espanyola que van intervenir l’1-O a Barcelona van rebre criteris concrets sobre com actuar als col·legis, sobretot quant a detencions, comunicacions i factibilitat de l’actuació.
Ho han admès avui quan han declarat com a investigats al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, on han reiterat, com van fer dijous quatre inspectors, que havien rebut l’ordre d’anar als col·legis abans no obrissin i abans de saber si els Mossos d’Esquadra hi actuaven o no.
Aquestes declaracions contradiuen la versió del secretari d’estat del Ministeri de l’Interior espanyol, José Antonio Nieto, i del coronel de la Guàrdia Civil i cap de l’operatiu, Diego Pérez de los Cobos, que sempre han sostingut que no s’havia donat donar cap ordre concreta d’actuació.
Els policies que han declarat van dirigir les operacions al centre educatiu Joan Fuster, a les escoles Trini Jove i Estel, al Projecte Montserdà i Infant Jesús i finalment el que va intervenir a l’escola els Horts i l’institut Joan Boscà.
Els quatre inspectors han declarat d’una manera semblant als seus col·legues de dijous passat, però hi han aportat algun detall més.
Han explicat que el divendres 30 de setembre de 2017 van reunir-se amb el cap de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP), els antiavalots de la policia espanyola, el comissari José Miguel Ruiz Iguzquiza, amb indicatiu policial ‘Marte’.
Allà els van passar la llista d’escoles de què s’encarregaria cada grup comandat per un inspector si els Mossos no actuaven.
L’endemà, dissabte, al matí cada inspector va supervisar la situació i les condicions físiques de cada col·legi electoral que li havia estat assignat.
A la tarda es va tornar a fer una reunió amb ‘Marte’ per acabar de donar detalls.
Per exemple, es va ordenar que en general no es fessin detencions excepte en casos molt greus, i s’indicà que les comunicacions es podien fer per telèfon mòbil si la xarxa d’emissora de ràdio se saturava de converses.
Aquests inspectors també han explicat que hi havia ordres genèriques sobre l’ús de la porra per part dels agents.
Així, alguns van dir que es carregués, i alguns altres van indicar que no s’usessin les defenses si no hi havia una agressió directa d’un votant cap a un agent.
Lluís Mestres, advocat de tres víctimes, ha explicat que un dels inspectors ha reconegut que les càmeres subjectives que cada cap de grup portava al pit o al casc es podia apagar i engegar a volunta de l’agent.
Això també contradiu algunes declaracions prèvies.
El jutge instructor ha demanat més d’una vegada totes les imatges disponibles a la policia, però el cos només ha enviat alguns vídeos curts de les actuacions, no pas les actuacions senceres.
La sessió d’avui ha estat la primera en què l’Ajuntament de Barcelona no ha pogut comparèixer com a acusació popular, perquè dijous va ser-ne expulsat, seguint el criteri marcat per l’Audiència de Barcelona.
L’advocada d’Irídia, també acusació popular, Anaïs Franquesa, ha lamentat que justament ara s’unifiquin criteris i s’expulsi el consistori, que és el que més ha impulsat la causa, ‘tot i que ho havia d’haver fet la fiscalia’.
Aquestes declaracions al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona es fan a petició de l’Audiència de Barcelona, que el febrer va demanar que ‘s’aprofundís la investigació’ per esbrinar les ordres concretes que havien emès els responsables de l’operació.
En la interlocutòria, l’Audiència de Barcelona deia que s’havia d’esbrinar si les ordres als agents s’havien donat ‘de manera genèrica o bé des del centre escolar o al voltant en vista de l’aglomeració de persones’ als centres.
Per a l’Audiència, ‘la investigació concreta dels responsables de l’operatiu i de les consignes als agents permetrà a l’instructor de ponderar si l’ús de la força o les ordres donades es va ajustar a la situació plantejada allà o no’.
A més, considera que d’aquesta manera es podrà concloure si a aquests responsables se’ls podien imputar les lesions ocasionades a ciutadans que hi havia als centres. | Els quatre inspectors que han declarat al jutjat per l'actuació de l'1-O han admès que tenien ordres de personar-se als col·legis abans de l’obertura, hi anessin o no els Mossos d’Esquadra. Aquesta declaració es contradiu amb les paraules de Nieto i Pérez de los Cobos que afirmen que no van donar cap ordre concreta d’actuació. | Summarization |
caBreu_abstractive_2419 | Fes un resum d'aquest text: | Animac 2018, la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, organitzada per l'Ajuntament de Lleida i que se celebrarà del 22 al 25 de febrer, acollirà l'estrena a l'estat espanyol de la pel·lícula d'animació aclamada per la premsa internacional 'The Breadwinner', nominada recentment als Oscars i als Globus d'Or com a millor llargmetratge d'animació.
Es tracta d'un film dirigit per l'animadora i cineasta irlandesa Nora Twomey, amb segell de l'estudi d'animació Cartoon Saloon, creadors dels guardonats 'The Secret of Kells i Song of the Sea', i la producció executiva d'Angelina Jolie.
'The Breadwinner' és una història d'apoderament i imaginació de les dones enfront de l'opressió, que celebra la cultura, la història i la bellesa d'Afganistan.
A més, Animac projectarà les pel·lícules 'Loving Vincent' i 'Revolting Rhymes', i el curtmetratge 'Negative Space', totes tres nominades també als Premis de l'Acadèmica de Hollywood d'enguany.
'The Breadwinner', basada en la novel·la best-seller de Deborha Ellis, explica la història de Parvana, una nena d'11 anys que viu amb la seva família en una habitació d'un petit edifici d'apartaments a Kabul, Afganistan, devastat per la guerra el 2001.
Vivint sota el domini talibà, Parvana creix escoltant històries explicades pel seu pare mentre l'ajuda al mercat on llegeix i escriu cartes perquè la gent es guanyi la vida.
Un dia, el seu pare és arrestat, i la vida de Parvana canvia per sempre.
En un moment i lloc on les dones no poden sortir de les seves llars sense homes, la seva família es queda sense algú que pugui guanyar diners o fins i tot comprar aliments.
Per ajudar a la seva família, Parvana decideix tallar-se el cabell i disfressar-se de nena, convertint-se en ls sustentació de la família.
I a pesar que està en perill de ser descoberta, Parvana decideix trobar una manera de rescatar el seu pare.
'The Breadwinner' és una història oportuna i inspirada sobre el poder transcendent de les històries i el seu potencial per unir-nos i sanar-nos a tots.
La seva directora, Nora Twomey, explica que quan li van proposar la idea, va llegir el llibre original de Deborah Ellis i de seguida va tenir clar que volia fer la pel·lícula.
''Crec que llegir sobre Parvana va ser la meva gran inspiració.
Vaig poder veure que seria una pel·lícula bella i reflexiva, i sabia amb quines persones volia treballar per fer-ho.
Crec que per a mi, 'The Breadwinner' va ser una de les úniques experiències en la meva carrera professional en la qual vaig tenir la sensació que necessitava fer aquest projecte''.
Animac 2018 projecta una selecció de 8 llargmetratges aclamats per la crítica
Aquesta 22a edició d'Animac projectarà el premiat llargmetratge Dorota Kobiela i Hugh Welchman Loving Vincent, el primer fet a partir de pintures animades que va estar nominat als Oscars i als Globus d'Or i que va guanyar el premi del públic al Festival d'Annecy l'any passat.
Es tracta d'un film homenatge al pintor Vicent Van Gogh on cada fotograma és un quadre pintat sobre oli.
Els 56.800 fotogrames que componen la pel·lícula són quadres a l'oli pintats, un a un, per nombrosos pintors durant diversos anys, inspirant-se en l'estil del famós pintor holandès.
Una altra de les pel·lícules que es podran veure és la guanyadora al millor llargmetratge del Festival d'Annecy el 2017, 'Lu over the wall', dirigida pel japonès Masaaki Yuasa, que narra la història de Kai, un jove estudiant la vida del qual canvia quan coneix Lu, una sirena.
L'Animac 2018 està dedicat a la música i s'inaugurarà amb l'estrena internacional d''Animació per a les Quatre Estacions de Vivaldi', un film compost de quatre curtmetratges musicals realitzats per quatre grans animadors independents: Anna Budanova, que estarà present en la inauguració, Olga i Priit Pärn, Atsushi Wada i Theodore Ushev, produït per la Tokyo University of the Arts i musicat en rigorós directe per l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC). | L'Animac serà l’escenari de l’estrena a Espanya de “Breadwinner”. La pel·lícula, nominada als Oscars i als Globus d’Or, narra l’opressió que pateixen les dones a l’Afganistan, al mateix temps que enalteix la cultura del país. En l’edició d’enguany també s’hi podran veure els llargmetratges “Loving Vincent” i “Revolting Rhymes”, i el curtmetratge “Negative Space", tots tres nominats als Oscars. | Summarization |
caBreu_abstractive_1634 | Fes un resum d'aquest text: | La Mediterrània és una mar gairebé tancada, només l’estret de Gibraltar la comunica amb la resta dels oceans.
Com l’aigua que entra és menys densa, forma un corrent superficial d’uns tres-cents metres de fondària que, a dos quilòmetres per hora, segueix la costa africana fins al Pròxim Orient.
Allà, l’evaporació ha fet augmentar la densitat i l’aigua s’enfonsa.
El corrent retorna seguint les costes grega, italiana i francesa en un circuit invers a les agulles d’un rellotge.
Com a tots els mars, canvis en la temperatura i la densitat generen remolins més locals, que són permanents allà on hi ha accidents geogràfics, canvis de fondària o altres coincidències físiques.
Aquestes variacions locals són semblants a les de l’atmosfera, a fi de comptes són dos fluids que segueixen les mateixes lleis físiques.
Els remolins són ben coneguts pels pescadors, ja que si els corrents distribueixen els nutrients horitzontalment, els remolins ho fan en vertical.
En les columnes d’aigua es generen efectes de convecció pels que pugen sediments rics de minerals, que generen riquesa biològica; i, al mateix temps, aporten matèria orgànica de la superfície cap al fons, on permeten que es desenvolupi la vida en fondària.
La matèria orgànica que se submergeix fins al mar profund trigarà anys en retornar a la superfície; per tant, és crucial quantificar el carboni que s’enfonsa en els remolins per a comprendre les variacions regionals, estacionals i plurianuals en la captació de CO2 pels oceans, i el seu efecte en el cicle del carboni dins el sistema climàtic global.
La Mediterrània és una mar pobra de nutrients, especialment a la conca oriental, que és també la més profunda.
El grup de recerca en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra (UB), en col·laboració amb un equip del Centre Hel·lènic d’Investigacions Marines, quantificaven la matèria orgànica de la columna d’aigua en un dels remolins permanents de la mediterrània d’uns cent quilòmetres de diàmetre, el gir ciclònic de Rodes.
Al sud-de l'illa de Creta hi ha la conca abissal de Ierapetra, que assoleix els 4.285 metres de fondària, ja que forma part d’una falla tectònica.
I, a unes cinquanta milles de la costa, durant tres anys es van prendre dades en la zona afectada pel gir de Rodes.
Una sèrie molt curta, si la comparem amb les sèries meteorològiques, però que va oferir resultats sorprenents: les mesures de 2012 van ser molt superiors (12,2 mg/m2 i dia) a les de l’any anterior i el posterior (menors a 1 mg/m2 i dia).
Què va provocar el pic de 2012?
L’hivern de 2011-2012 va ser extraordinàriament fred, els vents siberians van fer que a Grècia s’enregistressin les temperatures més fredes dels darrers cinquanta anys.
I l’Etna, al seu torn, va entrar en erupció entre el gener i el març de 2012.
De manera que les cendres caigudes van enriquir la zona i van afavorir el creixement de diatomees.
Tot i que el plàncton vegetal està preparat per surar, amb l’adherència de les cendres s’enfonsava ràpidament; en un mes ja era baix de la columna.
I, com el fred homogeneïtza la columna d’aigua, del fons pujaven nous nutrients que permetien el desenvolupament d’una altra floració de fitoplàncton.
I es reiniciava el cicle.
La rapidesa de sedimentació i aflorament va afavorir un intercanvi elevat de nutrients de fondària i carboni atmosfèric, del que de ben segur els organismes abissals, que s’alimenten del que cau, també s’aprofitarien.
La Mediterrània és un bon lloc d’experimentació per als oceanògrafs, ja que la seva petita escala permet comprendre els processos que també ocorren als oceans.
Aquest estudi ha confirmat que el gir de Rodes juga un paper significatiu en el funcionament biogeoquímic de la mar Mediterrània oriental en generar un «oasi en un desert marí».
I fa créixer la hipòtesi de la «paradoxa mediterrània»: allà on sembla que l’entorn és molt pobre, determinades circumstàncies poder fer que floreixi la vida. | L’hivern del 2012, especialment fred, la temperatura del mar va descendir i les cendres volcàniques de l’Etna va augmentar-ne la seva densitat. Aquesta conjunció va generar remolins, que van ajudar a transportar molt ràpidament matèria orgànica de la superfície a les fondalades marines. A Aquesta conclusió han arribat investigadors de la UB i del Centre Hel·lènic d’Investigacions Marines. | Summarization |
caBreu_abstractive_2055 | Fes un resum d'aquest text: | La recepció oficial a Washington que l'organització de l'Smithsonian Folklife Festival ha donat aquesta passada nit amb les delegacions de Catalunya i Armènia no ha acabat bé.
Els discursos de contingut enfrontat del president de la Generalitat, Quim Torra, i l'ambaixador espanyol als EUA, Pedro Morenés, i la tensió política viscuda a l'interior ha acabat amb la delegació catalana d'artistes convidats escridassant l'ambaixador i clamant per la llibertat dels "presos polítics" i abandonant l'acte en ple, amb Torra al capdavant.
A la sortida, el president ha denunciat que Morenés havia fet un discurs "ofensiu" per a ell i "per al país" per haver-lo "titllat de mentider i posat en qüestió l'existència de presos polítics". i és que Torra havia dedicat part de la seva intervenció a parlar, justament, de la situació dels independentistes que estan a la presó o a l'estranger.
Segons ha explicat a l'ACN la delegació catalana, després del torn d'Armènia, a la recepció ha intervingut Torra, que ha fet un discurs en la mateixa línia que darrerament acostuma a donar, explicant que Catalunya viu una situació "de repressió" i amb "presos polítics i exiliats".
La intervenció, fortament aplaudida pels assistents catalans membres dels grups i entitats que participen al festival, ha acabat amb la delegació de Catalunya cantant Els Segadors de forma espontània.
Just després, l'ambaixador espanyol ha iniciat la seva intervenció pública, i ha començat a arrencar algun xiulet i algun crit d'alguns assistents en escoltar que intentava rebatre els arguments explicats per Torra.
Però la situació s'ha fet insostenible quan, segons el propi president, Morenés l'ha acusat de "ser un mentider" i ha negat que cap a Espanya hi hagi ningú a presó per motius polítics.
Ha estat aleshores quan la delegació catalana de participants al festival l'ha escridassat fortament, han cridat "llibertat presos polítics" i han boicotejat el final de la intervenció de Morenés.
Ha estat en aquest punt quan Torra i tota la delegació catalana han decidit marxar de l'acte en protesta pel que estaven escoltant.
L'ambaixador, per la seva part, quan ha finalitzat, s'ha acomiadat de l'organització i ha sortit del Museu d'Història Africana de l'Smithsonian on es feia la recepció, privada i sense accés a la premsa.
A fora, Torra s'ha reunit amb la delegació que havia abandonat l'acte, mentre el rebien amb crits de "president, president" i "llibertat presos polítics".
Els participants, fortament emprenyats pel discurs de Morenés, han aixecat un pilar i han interpretat balls i cançons tradicionals davant Torra.
Poc després, el president ha tornat a entrar per acomiadar-se dels organitzadors, explicar els motius del que havia passat i abandonar definitivament l'edifici.
"És intolerable"
A la sortida de l'acte, Torra, en declaracions a l'ACN, ha explicat la seva versió dels fets i, després d'admetre que ell havia parlat dels "presos polítics" a la seva intervenció, ha denunciat que l'ambaixador "ha fet un discurs insultant".
"Ha estat ofensiu per a mi, perquè m'ha titllat de mentider, i per al país, perquè ha posat en qüestió l'existència de presos polítics i ha dit que fèiem activitats que no es corresponien", ha comentat.
Això ha semblat "intolerable a Torra" i per això ha decidit marxar de la recepció.
"L'Estat espanyol s'equivoca molt en un dia com avui, dur per als catalans amb la sentència del Suprem, amb un dirigent del PP titllant de feixistes els Jordis", ha afegit valorant les paraules de Morenés.
És per això que Torra ha fet "una crida al president espanyol i per preguntar-li si el discurs de l'ambaixador ve de Madrid i si ell, el ministre d'Exteriors i el PSOE comparteixen el discurs de sis folis que ja tenia preparat i escrit per a titllar-los de mentiders i continuar falsejant la història del que passa a Catalunya".
"Demano la dimissió immediata de l'ambaixador, perquè el grau d'insult al que hem arribat no el podem tolerar i m'agradaria que el govern espanyol també fes pública la seva protesta", ha conclòs per reclamar una ràpida intervenció de Pedro Sánchez i el seu executiu. | En la recepció que ha tingut lloc aquesta matinada el president de la Generalitat ha demanat llibertat per als presos polítics. Aquestes paraules no han agradat a l'ambaixador espanyol als Estats Units, Pedro Morenés, que ha aprofitat la seva intervenció per acusar Torra de mentider. En aquest moment la delegació catalana ha marxat de l’acte escridassant a Morenés. | Summarization |
caBreu_abstractive_775 | Fes un resum d'aquest text: | Els governs català i valencià es preparen per a rebre uns 3.500 refugiats durant les setmanes vinents.
D’una banda, la setmana passada el govern valencià va anunciar que endegava una xarxa d’acolliment per a atendre uns 1.500 refugiats.
D’una altra, el govern del Principat ha explicat que, juntament amb els ajuntaments, es preparen per a rebre unes 2.000 refugiats abans de tres mesos.
Però és una xifra que pot augmentar, segons que ha explicat la vice-presidenta, Neus Munté.
Munté també ha dit que l’estada dels refugiats que arribin ha de ser ‘llarga’.
L’objectiu és donar a tots els acollits una integració plena al sistema sanitari i, als menors en edat escolar, també a l’educatiu.
La Generalitat i els municipis estudien la millor manera de coordinar aquest ajut.
La idea inicial és que la primera fase de l’acollida es faci a través de la xarxa d’albergs i, en la segona, més estable, els facilitin un habitatge.
Les famílies podrien ajudar en tasques d’acompanyament, supervisats per professionals.
La vice-presidenta i consellera de Benestar i Família, Neus Munté, i la batllessa de Barcelona, Ada Colau, han presidit avui la reunió al Palau de la Generalitat amb les principals entitats i organitzacions del tercer sector que contribuiran en l’acolliment.
Durant la reunió s’ha acordat d’exigir al govern espanyol ‘que prengui una posició sobre el nombre total de persones’ que vol acollir l’estat espanyol, que faci ‘públics’ els recursos que la Unió Europea hi destinarà i que agiliti el tràmit de les peticions d’asil als ciutadans que l’han demanat aquests darrers mesos.
L’altra gran part de la reunió ha estat destinada a coordinar les administracions i les entitats per decidir com es gestiona l’acolliment de sirians.
Fins la setmana vinent, quan es reuniran els caps d’estat de la Unió Europea, no se sabrà quants refugiats rebrà l’estat espanyol i, per tant, quants en vindran a Catalunya, però segons Munté les primeres estimacions són de dues mil persones.
El paper de les famílies tampoc no s’ha definit.
Munté ha indicat que les famílies havien de comunicar la disposició a col·laborar per mitjà dels ajuntaments.
Tindran un paper d’acompanyament per facilitar la integració dels acollits, que supervisaran els professionals.
En casos de menors que arriben sense els pares, les famílies podrien esdevenir un instrument per acollir-los.
Però d’entrada, el departament de Benestar i Família diu que s’ha d’actuar amb cautela abans de decidir que una família acabi obrint les portes als refugiats per un temps tan llarg i indefinit.
Segons la batllessa de Barcelona, més de dues mil famílies ja s’han inscrit en la llista de voluntaris.
Això, diu la batllessa, ‘demostra la solidaritat del poble català i de Barcelona’ i ha estat clau per empènyer les administracions a actuar.
1.500 refugiats al País Valencià
A més, aquesta setmana començarà a dissenyar, juntament amb més administracions i entitats socials, una xarxa més gran d’acolliment.
Ahir la vice-presidenta del govern valencià, Mónica Oltra, va dir que es podrien arribar a acollir 1.500 refugiats.
Oltra va informar divendres que disposen d’un pressupost inicial de més de 620.000 euros per a atendre refugiats i que els albergs disponibles són els d’Alboraig, Benicàssim, Piles, la Florida, Benicarló, Jaume I de Castelló i Xera.
El govern espanyol deixa a les mans de la UE la quota d’acollida de refugiats
El govern espanyol deixa a les mans de la Unió Europea el percentatge de refugiats de Síria que l’estat espanyol assumirà durant les setmanes vinents.
Ho ha dit el secretari d’estat al congrés espanyol, José Luis Ayllón, que ha explicat que la xifra definitiva la farà pública segurament dimecres el president de la Comissió Europea, Jan Claude Junker, durant el debat de política europea.
‘No es tracta d’un debat de números, sinó de persones que busquen a Espanya la seguretat que no tenen als seus països’, ha remarcat. | Tant el govern català com el valencià estan treballant en una xarxa d’acolliment per rebre uns 3.500 refugiats sirians; 2.000 i 1.500 respectivament. L’objectiu és que tots els refugiats puguin accedir al sistema de salut i que els menors d'edat puguin ser escolaritzats. A Barcelona, més de 2.000 famílies ja s'han inscrit com a voluntàries. | Summarization |
caBreu_abstractive_1227 | Fes un resum d'aquest text: | El Departament de Justícia vol reduir l'espera per complir mesures penals alternatives (MPA).
Actualment a Catalunya, els condemnats a aquest tipus de penes han d'esperar un any i mig (18 mesos) per complir-les i l'objectiu és rebaixar aquest temps a quatre mesos.
En el vintè aniversari de la implantació de les MPA, el conseller Carles Mundó ha anunciat un increment pressupostari del 12% de cara al 2017 per atendre els més de 14.000 condemnats anuals.
El pressupost total passaria de 6,5 milions d'euros a 7,2.
En l'acte que ha tingut lloc al CaixaForum de Barcelona, el conseller ha recordat que la reincidència de les persones a qui els jutges apliquen aquest tipus de penes és del 10%, mentre que la xifra creix a més del 30% en el cas dels condemnats a presó.
"Eviten la comissió de nous delictes i, per tant, fan que la nostra societat sigui més segura", ha insistit Mundó.
I ha justificat la reducció del temps d'espera perquè "la justícia, quan és ràpida, és més justa".
De 7.000 penats en llista d'espera a 4.000
La Generalitat destina uns 5,5 milions d'euros a la formació de les entitats acollidores de treballs en benefisi de la comunitat o altres tipus de MPA i als salaris del centenar de tècnics que supervisen els condemnats.
Actualment hi ha uns 7.000 condemnats esperant per complir la pena, que han d'esperar una mitjana de 200 dies i un màxim de 18 mesos.
Amb l'increment del pressupost fins als 6,2 milions es preveu reduir la llista d'espera el 2018 a 4.000 condemnats i un temps màxim d'espera de quatre mesos.
L’execució de les mesures penals alternatives es fa amb la col·laboració de més de 1.700 entitats sense afany de lucre, unes 500 de les quals són ajuntaments i altres administracions públiques, que acumulen el 65% dels condemnats.
Actualment hi ha prop de 7.000 condemnats a mesures penals alternatives i més de 8.800 interns als centres penitenciaris catalans.
En total, hi ha 6.000 places per realitzar treballs en benefici de la comunitat, i durant el 2015 es van fer 1.300 tractaments psiquiàtrics i 1.100 cursos de formació.
Els delinqüents que realitzen MPA són en un 71% condemnats per delictes de trànsit i un 20% per violència domèstica, però també hi ha condemnes per furts, robatoris o amenaces.
Normalment són penes inferiors a dos anys de presó que se substitueixen aquest tipus de mesures, o fins a cinc anys de presó amb l'obligació de realitzar també un procés terapèutic de desintoxicació de drogues, si escau.
El 80% de les MPA són treballs en benefici de la comunitat, i la resta consisteixen en l'obligació de participar en programes formatius sobre violència, educació viària o sexual, o tractament per deixar les drogues.
Alt grau d'efectivitat a Catalunya
La comparació de la reincidència amb la resta de països europeus que registren aquesta dada indica que el grau d'efectivitat de les mesures penals alternatives de Catalunya és superior al d'Holanda, el Regne Unit, Finlàndia, Dinamarca, Noruega, Suècia i Itàlia, que superen el 18% i arriben al 41% en el cas d'Holanda.
No obstant, no existeix cap registre públic que permeti comparar la dada catalana amb la de la resta de l'Estat espanyol.
REINCIDÈNCIA DELS CONDEMNATS A MESURES PENALS ALTERNATIVES A EUROPA
Reincidència dels penats a mesures penals alternatives a Europa
Create bar charts
Després de donar aquestes dades, Mundó ha destacat que són positives perquè suposen menys reincidència dels penats, els mantenen dins del seu entorn familiar, social i laboral, i suposen un cost menor per a l'administració.
En aquest sentit, ha remarcat que les MPA no són "un privilegi" i que l'administració ha de treballar per fomentar-les entre els jutges, ja que, són ells qui en decideixen l'oportunitat tot i que l'execució depèn de Justícia.
A l'acte també hi ha assistit el fiscal superior de Justícia de Catalunya, José María Romero de Tejada, que ha demanat pensar també en les víctimes a l'hora d'imposar mesures penals alternatives; la directora general d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Pilar Heras, el director de l'Àrea d'Integració Social de la Fundació La Caixa, Marc Simón, i la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso. | El conseller Carles Mundó ha anunciat que s’augmentarà la inversió fins als 7,2 milions d’euros per reduir la llista d’espera dels condemnats a complir mesures penals alternatives dels actuals divuit a quatre mesos. La majoria dels 14.000 condemnats anuals, fan treballs en benefici de la comunitat, però també reben formació sobre violència, educació viària o sexual o programes de desintoxicació. | Summarization |
caBreu_abstractive_2065 | Fes un resum d'aquest text: | Augmenten fins a 87 els cadàvers de gossos i gats localitzats pels Agents Rurals a una zona boscosa de cala Salionç, a Tossa de Mar (Selva).
Segons informa el cos, l'indret on es trobava el dipòsit està situat a la part posterior d'un xalet propietat d'un familiar de la veterinària de Vidreres Natàlia Ràfols, inhabilitada per mala praxi i condemnada a pagar una multa.
Una patrulla d'Agents Rurals, alertats per la forta olor, va descobrir els residus el gener passat mentre feia un recorregut a peu.
Els animals, que es trobaven dins bosses de forma individual, estaven en diferents estats de descomposició.
Els agents van identificar les bosses –la majoria contenien gossos-, van fer un rastreig amb detector de microxips (19 animals tenien l'identificatiu) i van traslladar els cadàvers a un centre d'incineració.
La fiscalia especialitzada en Medi Ambient ha obert diligències contra la veterinària per delictes de desobediència, falsificació documental i estafa.
En un primer moment, els Agents Rurals van fer un rastreig superficial a la zona amb un lector de microxips que va permetre obtenir tres lectures.
Gràcies a això, van poder localitzar dos propietaris de gossos que van explicar que havien portat el seu animal malalt a la veterinària Natàlia Ràfols i que, després de morir, ella mateixa s'havia fet càrrec de la gestió del cadàver.
Ara, però, s'ha descobert que els residus dels animals van acumular-se a la finca on la mare de la veterinària té un xalet, en una zona boscosa a cala Salionç de Tossa de Mar (Selva).
La retirada dels cadàvers es va fer a mitjans de febrer amb la col·laboració de l'Ajuntament, la Policia Local i el Consell Comarcal de la Selva.
La fiscalia especialitzada en Medi Ambient ha obert diligències contra la veterinària per delictes de desobediència, falsificació documental i estafa.
En paral·lel, els Agents Rurals l'han denunciat per la via administrativa per gestió incorrecta de residus.
Expulsada del Col·legi de Veterinaris i inhabilitada fins al 2020
Des del Col·legi de Veterinaris de Girona han qualificat aquests fets com a "molt greus" i han anunciat que tenen previst personar-se com a acusació particular quan el cas arribi als jutjats.
Volen defensar "el bon nom i la professionalitat" dels 500 veterinaris que el col·legi té com a socis.
"Ja hem esgotat la via administrativa; l'últim pas ha estat l'expulsió, que la junta va decidir l'octubre passat.
La veterinària va presentar un recurs contenciós que ara queda pendent de resoldre's per la via administrativa", ha explicat el seu president, Bernat Serdà.
Així mateix, recorda que Ràfols està inhabilitada fins al 2020 i confia que arran d'aquests fets es "faci justícia" i que ja no pugui continuar atenent pacients.
I és que el Col·legi assegura que Ràfols fins fa pocs dies encara estava atenent animals malgrat estar inhabilitada.
Segons Serdà, els han arribat queixes de clients per no haver rebut una bona atenció.
"Es tracta de casos de ferides infectades o de posar un xip però no donar-lo d'alta", detalla el president.
Són dues o tres les últimes que han rebut, afegeix, però "suficients" per saber que continua treballant.
Serdà també subratlla que no poden fer res més com a col·legi i que l'únic que els queda és informar els afectats perquè ho denunciïn als Mossos d'Esquadra.
El president també ha fet referència a la mala gestió dels residus i explica que a molts clients els deuria cobrar la incineració i la gestió del cadàver.
"Posar-los en una bossa no era el que havia de fer i això demostra que de gestió n'ha fet ben poca", conclou.
Natàlia Ràfols va ser condemnada el 10 d'octubre del 2016 per un delicte de desobediència a l'autoritat a pagar una multa de 900 euros.
El Jutjat Penal número 3 de Girona la va condemnar per operar gossos malgrat estar inhabilitada per part del Col·legi de Veterinaris per mala praxi. | El passat mes de gener una patrulla va trobar les bosses de 87 cadàvers de gossos i gats amuntegades a la part posterior d’un xalet. Gràcies als microxips, els Agents Rurals van arribar fins a una veterinària de Vidreres que ja havia sigut inhabilitada per actuar amb negligència. La fiscalia ha obert diligències contra ella per estafa, falsedat documental i desobediència. | Summarization |
caBreu_abstractive_2228 | Fes un resum d'aquest text: | La Llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya), que promou des de fa temps el foment de la literatura vinculada al territori i al món rural, ha presentat la segona edició del premi Terra de Cruïlla que impulsa en col·laboració amb la Fundació Carulla i el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), amb qui han signat un conveni.
L'emblemàtica llibreria del Matarranya també ha signat un conveni amb Òmnium Ebre per compartir avantatges entre els socis de l'entitat cultural i els socis del Club de lectura Serret que s'ha creat per "salvar" la llibreteria.
Tots plegats, junt amb l'Ajuntament d'Ulldecona, impulsen el Fòrum de Literatura del Món Rural que es celebrarà al municipi del Montsià el 15 de març.
El Premi Serret-Terra de Cruïlla, que es convoca cada dos anys, vol fomentar la producció literària relacionada amb el territori i el món rural.
Per al propietari de la Llibreria Serret, Octavi Serret, "la literatura rural és realment la base per recuperar els valors dels mons rurals" i ha defensat que es potenciï "la creació literària" perquè faci "d'aparador cap enfora" de tot allò que passa al territori, en aquest cas, en l'entorn lligat a l'antiga diòcesi de Tortosa, considerat el cor dels Països Catalans i que emmarca part del País Valencià, Aragó i Catalunya.
En la primera edició del premi Terra de Cruïlla es van presentar 150 obres en tres categories.
Aquest any, es pot participar en les categories de narrativa i assaig i està oberta la inscripció fins al 26 de maig.
L'obra premiada rebrà una dotació econòmica de 1.500 euros, atorgada pel Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, la publicarà l'editorial Barcino i el jurat que l'escollirà està format per Emigdi Subirats, Silvestre Hernández, Albert Pujol, Carme Martí i Jordi Llavina.
Justament Octavi Serret i Carles Duarte, president de la Fundació Carulla, han signat un conveni de col·laboració, en un acte de presentació dels premis, aquest dimecres, a la seu del Col·legi de Periodistes de les Terres de l'Ebre a Tortosa.
Serret ha fet una crida a la participació.
"Ens interessa donar a conèixer els valors i la nostra manera de fer per la literatura", ha apuntat el llibreter.
Per la seva part, Duarte ha defensat que defensar l'aspecte rural en el món literari no està desfasat.
"Ens sembla del tot oportú, esperançador i ple de sentit, en un món globalitzat, donar la veu d'allò que és local, fruit del diàleg de l'ésser humà i l'espai on està arrelat, des de punt de vista de la creació de talent i entenent que la literatura rural té singularitat, força i capacitat de commoure i interessar, i aconseguir lectors que se sentin propers a la realitat que s'hi descriu", ha apuntat el president de la Fundació Carulla.
Per a Duarte, també és important el concepte de "cruïlla".
"És un territori de connexió.
Ha de ser viscut i experimentat com un pont, com una porta que uneix mirades diferents i perspectives diferents, realitats comunes on podem confluir", ha apuntat.
"En interessa que la realitat humana associada a les terres d'aquest Tossal del Rei emergeixi.
Des de la fundació Carulla entenem que cal posar-ho en evidència", ha afegit.
Fòrum i educació rural
L'avantsala dels premis Terra de Cruïlla serà el Fòrum de Literatura del Món Rural que es farà a Ulldecona el mes vinent, el 15 de març.
La jornada es dedicarà al matí als xiquets.
Un centenar d'escolars de diversos cursos d'Ulldecona i també de Godall coneixeran les oliveres mil·lenàries de l'Arion on se'ls exposarà la importància etnogràfica i alimentària del món rural i gaudiran d'una representació de la tortosina Pilar Cugat amb la qual, a través de sons medievals, coneixeran un cant molt especial a les oliveres.
També es faran lectures de clàssics rurals i presentacions d'algunes obres.
A la tarda escriptors de diversos entorns rurals debatran a l'entorn d'una taula rodona.
Hi seran Pep Coll, Mercè Ibars, Joan Todó i Jesús Maria Tibau.
Col·laboració amb Òmnium
També s'ha signat aquest dimecres un conveni entre la Llibreria Serret i Òmnium Ebre.
Com ha explicat Josep Moragrega, president d'Òmnium Ebre, es pretén que els socis vinculats al Club de Lectura Serret (CLS) i els socis de l'entitat cultural comparteixin avantatges i descomptes en parts específiques dels programes "més oberts".
"Ser la perifèria de la perifèria té desavantatges però també et fa veí de la perifèria de la perifèria d'altres territoris i crear una permeabilitat a la frontera que es fàcil de traspassar", ha descrit Moragrega.
El CLS s'ha creat aquest mes de febrer per captar socis a la llibreria de Vall-de-roures i evitar que hagi de retornar al seu origen de papereria i abandonar la venda de llibres.
Serret ha destacat que la resposta a la crida per "salvar-la" ha estat molt bona perquè s'han subscrit una quarantena de socis en poques setmanes. | Aquesta iniciativa biennal vol donar visibilitat a les obres literàries centrades en l’àmbit rural. Hi col·laboren la Fundació Carulla i el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. A més, totes aquestes entitats, juntament amb Òmnium Ebre i l'Ajuntament d’Ulldecona, han impulsat la celebració del Fòrum de Literatura del Món Rural, el 15 de març al mateix municipi. | Summarization |
caBreu_abstractive_2177 | Fes un resum d'aquest text: | El director general d'Acuamed, Francisco Javier Baratech, s'ha desplaçat a Flix (Ribera d'Ebre) en persona per presentar els resultats dels estudis dels organismes especialitzats, CIEMAT i TRAGSA, que han verificat que la descontaminació de l'embassament no ha acabat.
Queden 79.300 metres cúbics de material per extreure, menys del 10% dels fangs tòxics localitzats.
D'aquests, només 33 tones són de material contaminat, la meitat de DDT.
Els terminis de finalització del projecte encara no estan tancats perquè cal esperar si l'empresa adjudicatària de les obres, Fomento de Construcciones y Contratas, prorroga el contracte o es resol i es torna a adjudicar.
Baratech ha assegurat que, inclosa la neteja de l'aigua, la descontaminació ha d'estar completa abans de dos anys.
La societat estatal Acuamed també garanteix que es controlarà el tablestacat de confinament per assegurar que no hi ha filtracions de contaminació a l'aigua del riu l'Ebre.
El director general d'Acuamed, Francisco Javier Baratech, s'ha reunit amb l'alcalde de Flix, Marc Mur, i el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, per explicar els resultats dels estudis sobre el grau de descontaminació de l'embassament del municipi, que han elaborat els organismes especialitzats CIEMAT (Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques) i TRAGSA (Empresa de Transformació Agrària).
Els anàlisis van ser encarregats pel nou Consell d'Administració d'Acuamed, al juliol de 2016, i s'han acabat aquest mes de gener.
Com ha ratificat Baratech, l'actuació de descontaminació del pantà de Flix no ha acabat i seguirà fins "poder culminar l'obra amb totes les garanties pertinents".
Amb el mostreig s'ha quantificat el material d'origen industrial que encara hi ha al fons de l'embassament analitzant un total de 262 mostres del fons del recinte confinat i de l'exterior, per tenir elements de contrast.
La carga contaminant està ubicada en sis localitzacions diferenciades i té un volum total de 79.300 metres cúbics, una xifra que s'aproxima als 100.000 metres cúbics que va denunciar la Generalitat.
D'aquest material pendent que s'ha de treure, 33 tones són material contaminant, dels quals gairebé la meitat és DDT, però també hi ha mercuri.
Nou contracte d'obra
Amb l'estudi resolt, s'ha instat a l'empresa adjudicatària, la UTE formada principalment per Foment de Construccions y Contratas (FCC), a acabar els treballs a partir d'una pròrroga del contracte o, si es neguen, a resoldre la licitació i fer una nova adjudicació.
El compromís és que les obres seguiran endavant aquest 2017, es reubiqui la draga i es torni a activar la planta de tractament dels fangs tòxics.
Pressupost garantit
Per altra banda, Baratech no ha descartat que el procés d'arbitratge i la investigació judicial del cas Acuamed pugui fer variar el pressupost dels treballs, de més de 138 milions d'euros, la inversió més gran feta en una obra de descontaminació a Espanya.
"Es veurà si influeix al pressupost, però no serà un problema econòmic allò que limiti les condicions de l'obra", ha dit.
Tampoc es pateix pels fons europeus amb què es cofinancien els treball perquè encara queden dos anys de termini, en els quals el director general d'Acuamed ha garantit que la neteja estarà acabada, inclosa la de l'aigua.
Vigilància al mur de confinament
El director general d'Acuamed ha remarcat el compromís d'acabar la descontaminació del pantà de Flix en el menor temps possible i amb totes "les garanties tècniques, ambientals i de seguretat".
De fet, ha assegurat que es farà una vigilància extrema del tablestacat de confinament de la zona contaminada, davant les advertències dels experts i exresponsables d'obra que es tracta d'una estructura creada amb caràcter provisional.
Baratech ha insistit que hi ha un doble mur de confinament que garanteix la seguretat aigües avall de l'Ebre però que es corregirà qualsevol anomalia que es pugui detectar.
"L'estat del tablestacat és saludable i no hi ha perill immediat de qualsevol trencament.
Això pot canviar en qualsevol moment però estarem molt vigilants", ha apuntat el director de la societat estatal.
Treball coordinat de les tres administracions
L'alcalde de Flix, Marc Mur, ha destacat que el compliment dels terminis de presentació de l'estudi i la visita de Baratech a Flix és un símptoma de la normalització del treball coordinat projecte entre el govern espanyol, el govern de la Generalitat i el consistori.
Mur ha aprofitat per convidar l'administració estatal a participar en la Comissió de Seguiment d'Experts que es constitueix, justament, aquest dijous, a Flix.
"Entenem de la conveniència i l'interès que s'incorporin representants de l'organisme estatal que el govern de l'Estat consideri".
La petició s'ha fet en persona al director general d'Acuamed i s'enviarà per escrit a la direcció general de l'Aigua, al Ministeri de Medi Ambient.
El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, també s'ha mostrat satisfet per les garanties que ha donat Acuamed que l'obra es finalitzarà.
"Volem transmetre un missatge de tranquil·litat.
El problema es resoldrà el més aviat possible i es resoldran tots els projectes de restitució pendents aigües vall de l'Ebre", ha dit Pallarès.
"Les coses es faran i es faran bé", ha afegit". | El director general de l'empresa que s'encarrega de netejar els fangs tòxics del pantà de Flix, Francisco Javier Baratech, ha reconegut que encara s’han d’extreure uns 80.000 metres cúbics de material contaminat, xifra que representa un 10% dels fangs tòxics. L'inici de les obres està pendent d'arribar a un acord amb l'antiga empresa adjudicatària, Fomento de Construcciones y Contratas. | Summarization |
caBreu_abstractive_1940 | Fes un resum d'aquest text: | Milers de persones amb banderoles d'Espanya han fet crits aquest dilluns a favor del rei Felip VI i visques a Espanya durant la tradicional desfilada militar que ha tingut lloc al centre de Madrid presidida pel monarca i amb la presència del president espanyol, Mariano Rajoy, la plana major del seu govern i de les institucions espanyoles.
Entre altres hi han estat presents el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, i el del CGPJ, Carlos Lesmes, que han mantingut una llarga conversa amb el ministre Catalá.
El president de la Generalitat, Artur Mas, no hi ha assistit novament -no ho ha fet mai- com tampoc el president basc, Iñigo Urkullu, i la de Navarra, Uxue Barkos.
Ha estat la segona desfilada presidida pel rei Felip VI i a més dels ministres i els representants de les institucions també hi ha estat present el líder del PSOE, Pedro Sánchez, que l'ha seguida molt a prop de la diputada d'UPyD Rosa Díez.
Conversa amb Catalá
Abans de l'arribada del monarca, els màxims representants del CGPJ i del TC han mantingut una llarga conversa amb els presidents del Congrés i del Senat, Jesús Posada i Pío García Escudero, a la que posteriorment s'ha afegit el ministre de Justícia, Rafael Catalá i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.
La conversa entre Catalá i Lesmes ha continuat després de l'arribada del monarca, ja amb la desfilada en marxa, des dels seus llocs a la tribuna reservada als ministres i representants de les institucions de l'Estat.
La desfilada ha tingut lloc a tres dies de la declaració del president de la Generalitat, Artur Mas, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l'organització de la consulta del 9-N.
Els nous presidents autonòmics s'estrenen a la Hispanitat
Sí que han estat presents a l'acte altres presidents autonòmics que s'han estrenat al càrrec després de les eleccions del mes de maig, com el president del País Valencià, Ximo Puig; la de les Balears, Francina Armengol; el de Castella-La Manxa, Emiliano García Page; el d'Aragó, Javier Lambán, i la de Madrid, Cristina Cifuentes.
La presidenta andalusa, Susana Díaz, hi ha assistit per tercera vegada.
3.400 militars
Enguany a la desfilada hi han participat 3.400 militars i guàrdies civils, així com 48 vehicles i 53 aeronaus.
El rei Felip VI l'ha presidida des de la plaça Neptuno de Madrid juntament amb la reina Letícia i la princesa Leonor i la infanta Sofia.
Entre les novetats la presència dels avions que participen en missions internacionals a Àfrica i el Mediterrani, com l'avió P-3 Orion que és utilitzat per detectar embarcacions d'immigrants il·legals i fer tasques de vigilància a l'Índic contra la pirateria.
També el Boeing 707 i els Falcon que van traslladar a l'Estat els afectats pel virus de l'ebola.
La cabra 'Pablo'
Com cada any, ha desfilat la Legió amb el seu pas ràpid i la seva mascota, una cabra que aquest any té com a nom "Pablo", segons han informat fonts del Ministeri de Defensa.
Fernández Díaz, amb ulleres de sol
Una de les imatges comentades de la desfilada ha estat el fet que el ministre de l'Interior, Alberto Fernández Díaz, lluís ulleres fosques.
Cap altre membre de l'executiu ni de la tribuna en portava, i no han transcendit els motius pels que les ha utilitzat.
Recepció posterior
La recepció posterior que Felip VI ofereix al Palau Reial també està marcada per absències i nous convidats.
El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha declinat la invitació formal per assistir-hi, adduint que la seva presència és "més útil en la defensa dels drets i la justícia social" al país que no pas a "aquest tipus d'actes".
Sí que està previst que hi participi el president de C's, Albert Rivera, que s'hi estrena malgrat que és el líder d'un partit extraparlamentari al Congrés.
També la nova alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena.
La festivitat del Dia de la Hispanitat al 12 d'octubre es va establir el 1987 per "recordar de forma solemne moments de la història col·lectiva que formen part del patrimoni històric, cultural i social comí, assumit com a tal per la majoria dels ciutadans". | Madrid ha tornat a acollir la tradicional desfilada militar del 12 d’octubre. L’acte l’ha presidit el Rei Felip VI, qui ha estat acompanyat de Mariano Rajoy, membres destacats del govern espanyol i d’altres institucions com el president del TC i el del CGPJ. També hi han assistit el líder del PSOE i la diputada d'UPyD Rosa Díez. | Summarization |