text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
Un replicant és un ésser biorobòtic, un producte d'enginyeria genètica, encunyat per al film Blade Runner, dirigit per Ridley Scott l'any 1982. A la pel·lícula, els replicants de la sèrie "Nexus" (produïts per l'empresa Tyrell Corporation) són virtualment idèntics a un ésser humà adult, però amb una força, agilitat i intel·ligència superior i variable depenent del model. A causa de la seva similitud amb els humans, els replicants només poden ésser identificats mitjançant el test Voight-Kampff, una sèrie de preguntes dirigides a detectar l'absència d'emocions.
L'origen del concepte, cal cercar-lo en la novel·la en anglès Somien els androides amb ovelles elèctriques? de Philip K. Dick, que va inspirar Blade Runner. A la novel·la, però, es fa servir el terme androide i no pas el de replicant. Va ser Ridley Scott qui van insistir en la necessitat d'utilitzar un terme nou. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El MagSpoof és un emulador de banda magnètica wireless (xarxa sense fil), creat per l'investigador de seguretat Samy Kamkar. Permet utilitzar les dades de la banda magnètica d'una tarjeta sense haver de copiar-los a una altre.L'emulador no permet utilitzar targetes de crèdit no autoritzades legalment. No és suficient tenir el número de targeta i la seva data de venciment, ja que la informació del Chip-and-PIN i l'Amex no està implementada i utilitzant el MagSpoof es requereix tenir les magstripes (ratlles magnètiques) que es volen emular.
El MagSpoof permet efectuar una recerca en altres àrees de magstripes, microcontroladors i electromagnetisme, així com crear els nostres propis dispositius similars a un altre existent, tecnologies comercials com Samsung MST i Coin.
El dispositiu també pot ser utilitzat com a targeta de crèdit tradicional (i amb modificació, tècnicament pot impossibilitar requisists de xip) i en diverses formes de factor. Així mateix, pot ser utilitzat per recerques de seguretat en qualsevol àrea que tradicionalment requeririen una magstripe, com lectors per targetes de crèdit, llicències de conductors, claus d'habitació d'hotel, etc. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els mobles són els objectes mòbils d'un indret. Segons la seva funció es distingeixen:
els mobles per emmagatzemar, com els armaris;
els mobles per suportar el cos humà, com el llit o la cadira;
els mobles per suportar objectes, com la taula.El conjunt dels mobles és el mobiliari, el moblatge, el moblam o l'aparament. Solen tenir una funció decorativa o artística, en el sentit que el mobiliari dona un estil propi a l'espai que omple, sigui una casa, l'espai públic o la seu d'una institució.
La periodització de la història del mobiliari rep les mateixes denominacions que les empleades a la història de l'art, els mobles comparteixen amb les obres d'art arquitectòniques, pictòriques i escultòriques gran part de les seves característiques formals, amb les limitacions que permeten el seu caràcter artesanal. Mentre la pintura i l'escultura poden tenir un camp de fantasia il·limitat, els mobles estan necessàriament subjectes a certes normes físiques d'estabilitat, adequació a l'ús i proporció al cos humà, que comparteix amb l'arquitectura.
La pràctica d'utilitzar objectes naturals com a mobles rudimentaris probablement data de l'inici de la civilització humana, i és probable que els primers humans hagin utilitzat les soques dels arbres com a seients, les roques com a taules rudimentàries i les zones amb molsa per dormir. Al final del paleolític o el període neolític primerenc, des de fa uns 30.000 anys, la gent va començar a construir i tallar els seus propis mobles, utilitzant canyes, fusta, pedra, metalls, palla i ivori. L'evidència més antiga de l'existència de mobles construïts és una Venus trobada al jaciment de Gagarino a Kazakhstan, que representa la deessa en posició asseguda, en un tron. Una estàtua similar d'una dona asseguda es va trobar a Catal Huyuk a Turquia, datada entre els anys 6000 i 5500 aC. La inclusió d'aquest seient a les figuretes implica que ja eren artefactes comuns d'aquella època. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El cagaferro és el material de rebuig que resulta de la reducció dels minerals, especialment l'escòria que es produeix en un forn de ferro quan se separa, a alta temperatura, el metall fos dels minerals. El cagaferro té un aspecte similar a les roques volcàniques, de tonalitat fosca pròxima al negre mat, i acostuma a tenir la superfície plena de vacúols produïts per l'expulsió dels gasos en el moment del refredament cosa que li dona una densitat molt baixa. El cagaferro s'ha usat tradicionalment en aquells països amb una indústria metal·lúrgica important sobretot en zones pròximes a les fargues i a les vies de tren. S'ha utilitzat com a material de construcció o per la preparació de terrenys en carreteres i per drenatges. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una serendipitat és un descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d'una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents. Les serendipitats es produeixen sense planificació i es donen de manera inesperada. Al llarg de la història de la ciència, les serendipitats i els descobriments vinculats a l'atzar han constituït una constant permanent.Segons alguns autors, aquests fenòmens no obeeixen només la casualitat, sinó també una actitud que les propicia i que es tradueix en el fet de ser curiosos, flexibles i sagaços. Es parla, doncs, de casualitat buscada com a part important en els processos d'innovació i creativitat. En aquest sentit, Nicholas George Carr afirma que Internet és “el major motor de serendipitat de la història de la cultura”, per la capacitat que té de descobrir camins inesperats i fer-nos anar per senders d'informació que no havíem previst". Marcel Proust ja apuntava que la serendipitat neix de la curiositat: “La vertadera màgia del descobriment no consisteix a buscar paisatges nous, sinó a canviar la mirada". | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La creació audiovisual en l'àmbit educatiu ha esdevingut una activitat i una eina essencial del procés d'ensenyament i aprenentatge. Després que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) van arribar a tots els àmbits laborals i de la vida quotidiana, l'aprenentatge va requerir una nova alfabetització. A més, la forma com s'aprèn va evolucionar i es va transformar radicalment en poques dècades, la qual cosa va portar a repensar els processos d'ensenyament així com els elements que els componen. L'ensenyament i l'aprenentatge s'enfronta contínuament a noves formes de pensament, de processament de la informació, didàctiques d'aprenentatge, etc. i és aquí on cobra importància la realització de continguts multimèdia com a suport als processos educatius. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Revolució Digital a Andorra apareix si fa no fa amb la mateixa rapidesa que a la resta de països europeus. El país visqué una introducció lenta de les tecnologies primitives com ara els ordinadors industrials fins que finalment la dècada de 2000 accelera i força la introducció de les noves tecnologies. Llavors el país es mostra del tot capdavanter en haver-hi iniciatives públiques que incentivaven una penetració abans d'hora de les TIC. Així, Andorra fou dels primers països d'Europa a fer l'apagada analògica, com també dels primers a implantar ordinadors a les aules escolars, primer i, després, les tauletes inaugurades mercès a la marca Apple.
En aquest sentit, el país visqué el canvi cultural propi de la Revolució Digital. La societat esdevé més narcisista, més dependent de les noves tecnologies, sobretot d'internet. Internet envaeix tots els camps. Primerament els ordinadors, després els mòbils, seguits de la televisió, de la música, el cinema, l'entreteniment i, fins i tot, el transport. Així el transport públic passa a tenir el seu propi seguiment a través d'internet. La capital andorrana, en aquest àmbit, s'adaptà lentament estèticament parlant a l'era digital. Els projectes de construcció d'edificis deconstructivistes, regionalistes, neofuturisime i arquitectura blob es veu palpable únicament a la premsa. En aquesta s'hi parla dels esbossos que voldria el govern andorrà. Principalment s'hi parla de la construcció d'un The Cloud, edifici connectat a la ciutat, però l'oposició i la manca de pressupost, endarrereixen, bloquen, cancel·len i tornen a obrir el projecte, per cancel·lar-se i tornar-se a obrir.
En tot cas Andorra es troba llavors en consonància amb el món industrialitzat. La Xina comença a fer-hi negocis i obre les seves botigues de tecnologia com ara Xiaomi. Alhora la competència, com és el cas d'Apple, envaeix el mercat per fer-se depassar per Android. El país és tractat com a colònia digital. En efecte, la guerra ideològiques que portaren a terme França, el món anglosaxó i la Xina per situar la nova superpotència, fe que les companyies multinacionals, les quals havien d'exportar el soft-power de cada imperi, simplement no incorporessin Andorra com a país a banda i mercat potencial, de forma que els andorrans hagueren de fer-se passar per espanyol, francesos i britànics per accedir a les compres d'Apple, Fnac, Google, Amazon, AliExpress, etc. Algunes excepcions les presenten Spotify i Netflix que tot i així, seguint la tendència d'imperialisme lingüístic, imposaven el castellà, francès o anglès, en lloc de presentar els seus productes en llengua catalana. Les queixes no es deixaren esperar i des dels Països Catalans com des d'Andorra hi hagué necessitat de voler consumir en llengua pròpia malgrat la imposició jeràrquica d'aquestes empreses.
El país introdueix finalment i amb força paral·lelisme amb el seus veïns les tecnologies robòtiques. En relativament poc temps el país veié els primers anuncis d'aspiradores robots, alhora que el mercat andorrà proposava els seus endolls, llums, termòstats, persianes, detectors d'inundació, gestors del control de l'aire o cuines robots. La robòtica no obstant trigà a introduir xips en persones tot i que sí veiem una incorporació força prompte de panys elèctric o automòbils electrònics. Els primers edificis ecològics acompanyen la tendència cap a un capitalisme circular. Aix i tot, contràriament a la primera revolució digital, la Xina seguí encapçalant la segona, és a dir, la robòtica, amb els primers trens de levitació magnètica mentre la robòrica esdevenia gairebé un tarannà de la població japonesa. Andorra depèn aleshores i molt del comerç occidental i, per això, la robòtica hi arriba tard, així com també arribava tard al mercat europeu. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'anàlisi elemental en química analítica representa la determinació de quins elements químics i en quina quantitat s'uneixen per formar un material donat o una substància química (per exemple, sòl, aigua potable o residual, fluids corporals, minerals, compostos químics...). De vegades es fa el mateix respecte la composició d'isotòpica. La quantitat dels elements presents s'expressa normalment en percentatge.
L'anàlisi elemental pot ser qualitativa (determinant quins elements hi ha presents), i pot ser quantitativa (determinar la quantitat de cadascun d'ells presents). L'anàlisi elemental s'emmarca dins de l'àmbit de la química analítica, el conjunt d'instruments implicats en el desxiframent de la naturalesa química del nostre món. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La ciència i la Bíblia és l'estudi comparatiu entre la Bíblia i els coneixements actuals de la ciència.
Els diferents llibres de la Bíblia contenen descripcions del món físic en el moment en què foren escrits. Aquestes descripcions són importants per determinar quines influències varen tenir els seus autors, i si es poden considerar inspirats per una força divina tal com interpreten autors posteriors i en gran part la majoria de creients jueus, cristians i musulmans. També és important l'estudi per establir el desenvolupament d'una història de la ciència a l'Edat del Ferro. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Biometrika és una revista científica publicada per Oxford University Press per al Biometrika Trust. L'editor en cap és A. C. Davison. El focus principal d'aquesta revista és l'Estadística Teòrica. Es va fundar l'octubre de 1901 i va aparèixer originalment amb periodicitat trimestral. Va canviar a tres números a l'any en 1977, però va tornar a la publicació trimestral el 1992. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un filtre ADSL és un filtre passabaix analògic instal·lat entre dispositius analògics (com ara telèfons i mòdems analògics) i un línia telefònica POTS, usat per evitar interferències entre aquests dispositius i un servei DSL operant en la mateixa línia. Sense els filtres ADSL, els senyals o ecos dels dispositius analògics a la zona d'alta freqüència poden reduir el rendiment i produir problemes de connexió amb el servei DSL, mentre que per als dispositius analògics la zona de baixa freqüència del DSL pot produir soroll en la línia i altres problemes.
La instal·lació típica requereix la instal·lació de filtres DSL en cada telèfon, fax, mòdem analògic, i altres dispositius que utilitzin la línia telefònica, deixant el mòdem DSL com l'únic dispositiu sense filtrar. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Errare humanum est és una locució llatina antiga de la qual hi ha diverses variants i que significa: és humà de fer errors. El refrany català «Qui té boca, s'equivoca» expressa la mateixa idea. Sovint s'hi afegeix el complement, perseverare autem diabolicum: perseverar en l'error és diabòlic.
La frase és un proverbi popular utilitzat per a excusar una persona o un mateix amb una certa elegància. N'hi ha diversos antecedents en l'obra d'autors clàssics Titus Livi, Ciceró i d'autors catòlics primerencs. Generalment, la locució és atribuïda a l'Agustí d'Hipona. Però és difícil atribuir la paternitat definitiva de la idea a qualsevol autor, perquè és molt antiga i es remunta al sentit comú de tots els temps. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El canvi tecnològic fa referència a la incorporació de nous objectes tecnològics, formes d'ús, noves reglamentacions i nous productes derivats de la tecnologia. És un procés temporal i acumulatiu, que incrementa l'habilitat dels grups per resoldre els seus problemes socials, econòmics i quotidians. En un altre sentit, el canvi tecnològic també pot ser caracteritzat en termes generals com l'efecte combinat de diverses activitats tecnològicament relacionades, tals com invenció, innovació, desenvolupament, transferència i difusió. Igualment pot ser entès com un conjunt d'activitats enfocades en la solució d'un problema.El canvi tecnològic pot ser analitzat a partir de tres angles complementaris: Des de la seva trajectòria determinada per interessos polítics, econòmics i socials; *des de la seva naturalesa, que està dictada pels atributs culturals i cognitius dels membres del grup social involucrat; i des de la seva dinàmica interna, que està determinada pels atributs funcionals de la tecnologia. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una eslinga és una eina d'elevació. És l'element intermedi que permet enganxar una càrrega a un ganxo d'hissat o de tracció. Consisteix en una cinta amb un ample o llarg específic (varien segons la seva resistència, els models i els fabricants) en què els extrems acaben en un llaç. El material de què està feta l'eslinga pot ser material sintètic o acer. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La prospectiva tecnològica és un procés sistemàtic que analitza l'estat actual i les perspectives de progrés científic i tecnològic per tal d'identificar àrees estratègiques de recerca i tecnologies emergents en les que concentrar els esforços d'inversió i així obtenir els majors beneficis econòmics o socials. La prospectiva tecnològica s'utilitza dins de la gestió del R+D+I per tal de donar suport a les decisions d'inversió en tecnologia, conjuntament amb la vigilància tecnològica.
El terme “prospectiva” i l'expressió “antropologia prospectiva” foren proposats pel filòsof i funcionari francès Gaston Berger. Al costat de la prospectiva hi ha els conceptes semblants de futurologia i previsió. Algunes definicions no fan cap distinció entre les tres disciplines. En altres casos la diferenciació és prou categòrica. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una màquina del Pare Noel és una màquina hipotètica que és capaç de crear qualsevol objecte o estructura requerit a partir de qualsevol material donat. Normalment l'anomenen les persones interessades en invenciones futures i els escriptors de ciència-ficció en discutir projectes hipotètics d'escala gegantesca, tals com una esfera de Dyson. Aquest tipus de construccions futures serien massa grans perquè una civilització les construeixi directament, de manera que necessitarien que una sèrie de màquines intel·ligents de construcció construïssin la màquina amb poc o cap mena de control directe. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els Congressos Solvay (sovint anomenats Conferències Solvay) són unes trobades entre científics que tenen lloc des de 1911. N'hi ha de dos tipus: de física i de química. A principis del segle xx, aquestes conferències, especialment les de física, reunien els més grans científics del moment per a discutir les noves teories i experiments que van revolucionar la física de l'època com ara la mecànica quàntica, la teoria de la relativitat i la radioactivitat. Van ser ideades i organitzades pel químic i industrial belga Ernest Solvay.
Després de l'èxit de la primera conferència, el 1912 es van fundar els Instituts Internacionals Solvay per a la Física i la Química, situats a Brussel·les, que s'encarregaven de coordinar les conferències, tallers, seminaris i col·loquis.
De les 23 conferències de física que s'han organitzat fins ara, 7 es van produir abans de la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, les conferències tenen lloc cada tres anys. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Premi ASIS&T al Mèrit Acadèmic, en anglès ASIS&T Award of Merit, és un guardó lliurat per l'Association for Information Science and Technology (ASIS&T) a un investigador en el camp de la Informació i Documentació científica. És considerat com un dels més prestigiosos en aquest camp.
El nom anterior de l'entitat era American Society of Information Science and Technology, d'aquí les sigles ASIS&T.Va ser lliurat per primera vegada el 1964 a Hans Peter Luhn, i té una periodicitat anual. Es lliura juntament amb altres premis, entre ells, el Premi ASIS&T al millor llibre publicat en Ciències de la Informació, i un altre a la recerca més significativa en aquests camps del saber. Encara que el premi pot ser atorgat a qualsevol investigador sense importar la seva nacionalitat, la veritat és que la majoria dels premiats són anglosaxons.
El 1984 va ser l'única ocasió en què el premi va ser concedit ex aequo: els guardonats van ser els nord-americans Joseph Becker i Martha Williams.El guanyador es fa públic al Bulletin of the Association for Information Science and Technology i el premi es lliura a l'ocasió de l'assemblea anual de l'associació. El discursos d'acceptació del premi es poden llegir al butlletí mencionatː 2015, 2014, 2013 | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Dia Mundial de la Metrologia és un esdeveniment que té lloc el 20 de maig per celebrar el Sistema Internacional d’Unitats. La data és l’aniversari de la signatura de la Convenció del Metre que es va fer el 1875 a París a càrrec de representants de disset països. S'organitza mundialment de forma conjunta pel BIPM i l'OIML. La metrologia és la ciència dels mesuraments i les seves aplicacions.Les edicions de 2018 i 2019, dedicades al canvi del Sistema Internacional van ser commemorades per la Secció Catalana de Metrologia a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú de la Universitat Politècnica de Catalunya (2018) i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2019). La del 2020, ajornada, va celebrar-se a l'IEC.
A partir del 2017, la Secció Catalana de Metrologia realitza l'adaptació al català dels pòsters del Dia Mundial emesos pel BIPM. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El mimeoscopi, era un aparell patentat als anys 1914-16, per l'A.B. Dick Company com mimeoscope, és bàsicament una taula de llum, que disposava d'una retro-il·luminació elèctrica molt potent, amb un vidre a la part superior sobre el que l'artista podia calcar dibuixos per al ciclostil. La diferència més important respecte a una taula de llum és que el mimeoscopi necessita una llum elèctrica molt potent perquè els clixés de mimeograf eren més gruixuts i menys transparent que el paper de calc. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un tècnic és un expert o algú que es dedica professionalment a qualsevol àmbit de la tècnica o la tecnologia. La tècnica és una aplicació pràctica de la cultura que és pròpia de cada societat i que inclou moltes branques de gran diversitat, abastant tot l'art (la paraula art deriva del grec τέχνη, téchne) i tota l'enginyeria. Hi ha tècnics més generalistes i altres de més especialitzats.
En l'àmbit catalanoparlant, en el passat, art i tècnica eren sinònims, com encara ocorre en la llengua italiana, per exemple, i en llatí i grec la mateixa paraula volia dir art, tècnica i ofici. Així, el concepte de la professió de tècnic està molt lligat amb el d'artesà.
Els tècnics es caracteritzen per tenir alts coneixements teòrics i pràctics i, especialment, per portar-los a la pràctica amb creativitat. En cada cas es troba amb allò que és nou i on cal «inventar» la manera concreta de fer. En general, cadascun té la seva personalitat i experiència. És de manera que, tot i que tinguin com a base les mateixes metodologies, filosofies i coneixements científics, rarament obtindran exactament el mateix resultat de la mateixa manera. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La tecnologia digital és un factor que va fer la seva aparició recentment a la història de la humanitat. A l'hora d'entendre el concepte és necessari analitzar les mateixes paraules que el formen: tecnologia és "la ciència que tracta de les arts industrials, de tal manera que ve a ser com la teoria de la indústria pràctica" i l'adjectiu digital es refereix a "dit dels sistemes de transmissió o de tractament de la informació en què les variables són representades per caràcters (sovint dígits o xifres) d'un repertori finit." Per tant podem arribar a la conclusió que la tecnologia digital fa referència al conjunt de procediments i estudis que són necessaris per poder realitzar avenços científics que són expressats en dígits.Aquesta disciplina ha estat durant aquestes últimes dècades el protagonista més important dins de tots els descobriments tecnològics moderns que s'han pogut realitzar. La seva funció principal és que millorar la vida de l'ésser humà a la terra a partir de diferents eines i recursos científics que permeten elaborar productes tecnològics. D'aquesta manera això produeix que el nostre món totalment mecànic i analògic passi a regnar-se per tot allò digital, el qual ens permet expressar la nostra realitat a partir de números (0 i 1), considerada una forma molt més fàcil. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un tren d'engranatges és una associació de diverses transmissions per engranatge. L'objectiu és augmentar o disminuir la relació de transmissió fins a valors que amb només dos engranatges no seria possible, ja que la diferència de diàmetres entre l'un i l'altre seria exagerada. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El factor de conversió o factor unitat (mètode de Walshaw de la unitat sense dimensions, en anglès "unity bracket method") és un mètode de conversió que es basa a multiplicar una dada per una o diverses fraccions en les quals el numerador i el denominador són quantitats iguals expressades en unitats de mesura diferents, de tal manera, que cada fracció equival a una unitat adimensional. És un mètode molt efectiu per a canviar d'unitats i per a la resolució d'exercicis senzills deixant d'utilitzar la regla de tres. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La codificació per predicció adaptativa o APC (adaptive predictive coding), és un tipus de conversió analògica-digital de banda estreta àmpliament utilitzada en àudio digital. En sistemes de processament de veu, s'usa partint de la idea que la veu es pot modelar com una combinació lineal de p mostres anteriors més un senyal d'error. Utilitza un sistema de mostreig d'un nivell o de nivells múltiples en el qual es prediu el valor del senyal a cada instant de mostreig d'acord amb una funció lineal dels valors passats del senyal quantitzat. L'APC és similar a l'LPC o codificació per predicció lineal (en anglès, linear predictive coding) en el fet que ambdues codificacions utilitzen predictors adaptatius. No obstant això, l'APC utilitza menys coeficients de predicció, per la qual cosa requereix una major Freqüència de mostratge que l'LPC. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un ordinador de bord (sovint anomenat ECU de « Electronic Control Unit ») és un ordinador especialitzat (integrat en un vehicle) instal·lat en el tauler del cotxe segons les especificacions del vehicle per ajudar a la conducció i a respectar de les normes de seguretat. La majoria d'ordinadors de bord moderns, calculen i mostren informacions bàsiques: Duració del viatge, distància recorreguda, velocitat mitjana, consum mitjà i consum instantani de carburant en temps real, etc. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico, abans Alternativa Racional a las Pseudociencias, és una entitat espanyola sorgida en 1986 (a imitació de la CSICOP americana),. que proposa a les persones que afirmen que han patit experiències paranormals, o que defensen alguna pseudociència, que se sotmetin a un experiment per demostrar-ne la validesa, mitjançant el mètode científic. Els seus membres es declaren escèptics amb aquests fenòmens, que veuen com il·lusions falses o intents de guanyar diners. Alguns dels col·laboradors més coneguts són Fernando Savater, Gustavo Bueno o Victòria Camps i Cervera. L'ARP publica un butlletí periòdic, llibres divulgatius i materials per a treballar a les escoles.
El nom original de l'associació era Alternativa Racional a las Pseudociencias. Les seves sigles mantenen encara una referència a aquest nom (ARP-SAPC). | 0Ciència_i_Tecnologia
|
En prospectiva, la singularitat tecnològica (algunes vegades anomenada simplement la Singularitat) és un esdeveniment futur del qual es prediu que el progrés tecnològic i el canvi social s'acceleraran a causa del desenvolupament d'intel·ligència sobrehumana, fins al punt singular en què el context humà es canvia de tal manera que cap ésser humà anterior a la Singularitat seria capaç de comprendre'l.
Aquest esdeveniment s'ha nomenat així per analogia amb la singularitat espaitemps observada en els forats negres, on hi ha un punt en el qual les regles de la física deixen de ser vàlides, i on la convergència cap a valors infinits fa impossible definir-ne una funció. El temps que resta abans que s'arribi a aquest fenomen s'accelera amb la utilització de màquines per donar suport a tasques de disseny o millores de disseny de nous invents.
Si la Singularitat succeirà o no, és un fet molt debatut. L'aproximació més comuna entre els prospectivistes la situa a la tercera dècada del segle XXI. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Estructures sintàctiques és el títol de l'obra de Noam Chomsky en què explica els fonaments del generativisme, un dels corrents cabdals en lingüística contemporània. Publicat el 1957, va revolucionar l'estructuralisme dominant amb la relació entre ment i llenguatge, explicant com sorgien les frases a partir de bases universals al cervell humà. És considerat un dels 100 llibres més influents de la història. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Journal of Morphology (J. Morphol.) és una revista científica publicada per Wiley-Blackwell. Fou fundat el 1887 i surt amb una periodicitat mensual. S'hi presenten obres de diversos àmbits de la morfologia.El 2014 tenia un índex d'impacte d'1,735. Segons l'ISI Web of Knowledge, això el situava en vuitè lloc entre vint revistes de la categoria «Anatomia i Morfologia». | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un calçador és un estri que facilita l'encabiment del peu a la sabata i en altres calçats tancats. S'utilitza com a separador del taló i la part posterior del calçat, per a evitar trepitjar-la i doblegar-la. Hi ajuda una certa rigidesa del calçador i la forma de banda lleugerament còncava que té. Els calçadors poden ser de diversos materials, formes i colors. N'hi ha fets de plàstic, fusta, metall, banya i d'altres materials. Pel que fa a la forma, destaquen els calçadors de mànec llarg, que permeten a les persones amb problemes articulatoris (com molta gent gran) calçar-se sense haver d'ajupir-se. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Beinn Dearg (en gaèlic escocès significa "Muntanya vermella" pronunciat [peiɲ tʲɛɾɛk]). És a la zona d'Iverlael de les Terres Altes d'Escòcia (Regne Unit). Té una alçada de 1.084 msnm. S'escala normalment seguint el riu Lael fins a Gleann na Sguaib. Començant des de gairebé el cap del Loch Broom una sendera segueix el glen fins a un bealach al voltant d'un quilòmetre al nord del cim. Des d'aquest serral, es pot pujar també als cims veïns d'Amb a' Mheall i Meall na Ceapraichean. Eididh nan Clach Geala, que queda al voltant de 3 km al nord del Beinn Dearg es pot afegir també per completar 4 munros d'una sola tacada.
A principis de l'any 2005, forts vents van causar gran dany als arbres del Bosc d'Inverlael, bloquejant de manera gairebé total la ruta descrita.
Beinn Dearg és considerada una ZEPA. La zona abasta una diversitat d'hàbitats, incloent bosc, pantans, aigües obertes, bruguerars nans i precipicis. De manera molt significativa, les zones del cim serveixen de suport a ocells de muntanya com el Corriol pit-roig.
Aquest Beinn Dearg de Ullapool és la més alta de les elevacions escoceses que tenen aquest nom. Les altres són:
Beinn Dearg – 1008 m, munro al nord de Blair Atholl
Beinn Dearg – 914 m, a la zona de Torridon
Beinn Dearg – 830 m, al nord de Glen Lyon
Beinn Dearg – 706 m, a la zona de Glenartney
Beinn Dearg– 427 m, en els turons Menteith | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Medalla de la Royal Society (en anglès Royal Medal), també dita la Medalla de la Reina, és un guardó atorgat anualment per la Royal Society per dues contribucions importants a l'avenç del coneixement de la natura i per una contribució distingida a les ciències aplicades, fetes dins l'àmbit de la Commonwealth.
La medalla fou establerta pel rei Jordi IV. Van comptar amb el suport, amb alguns canvis en les seves condicions, pel rei Guillem IV i Victòria I | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El salt cromosòmic en biotecnologia és un mètode de clonatge, quan aquest és difícil de realitzar amb altres mètodes com el de chromosome walking. El salt cromosòmic es pot fer servir per aïllar clons a la distància que es desitgi (dins del rang de 100 - 300 kb) del cromosoma inicial. És un sistema útil per buscar un gen en particular. En el salts cromosòmics, l'ADN que interessa s'identifica, es talla en fragments amb un enzim de restricció i es circularitza (l'inici i el final de cada fragment s'uneixen per a fer un bucle circular). | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La rella és la peça de l'arada que fa la funció de tallant horitzontal del sòl.
A l'agricultura, la rella és un component d'una arada. Es tracta d'una fulla metàl·lica que trenca el perfil del sòl per causa d'una força exterior. Aquesta peça de forma trapezoïdal va precedida normalment d'altres peces que completen l'acció de tallat amb la de remenar o capgirar la massa edàfica.
En les arades modernes, la rella o parts de la rella són desmuntables per a una fàcil substitució quan es desgasten o es trenquen. La unió entre les peces és filetada.
La rella, modernament, també és la part extrema de la pala d’una excavadora formada per unes urpes curtes o per una làmina tallant, que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un portal espaciotemporal, porta estel·lar o portal multidimensional (en anglès: space-time portal) és un concepte que té el seu origen en la literatura fictícia tot i que també s'ha estès en el cinema i en la ciència. Aquest concepte és sovint usat en les novel·les i pel·lícules de ciència-ficció, també en teories de l'Univers o en àmbits d'astronomia, astrobiologia o física quàntica. Un portal espaciotemporal consisteix en un portal —no sempre amb una estructura visible— que consta d'una obertura en l'espai-temps i que sovint permet viatjar a espais i temps diferents a l'instant i el lloc en els quals s'ha accedit al portal. En el cinema i la literatura també, les anomenades màquines del temps obririen un portal d'aquests per tal de poder realitzar un viatge en el temps, malgrat viatjar en el temps, aquestes màquines normalment només obririen portals temporals, ja que se suposa que viatgen al mateix lloc. També hi ha portals unidimensionals en l'espai, aquests portals el que farien seria tan sols un trasllat espacial (anar del punt X a un punt Y; on X i Y no són iguals) mantenint el mateix temps que l'inicial abans d'entrar al portal.
Els avenços de la ciència en l'actualitat permeteren que la NASA descobrís l'existència d'uns tipus de portals com aquests que s'usen en la ciència-ficció, als quals anomenà punts-X (X-points) o regions de difusió d'electrons (electron diffusion regions), i que són —segons el físic de la Universitat d'Iowa Jack Scudder— «llocs on el camp magnètic de la Terra es connecta al camp magnètic del Sol, creant un camí ininterromput que va des del nostre propi planeta a l'atmosfera del sol a 93 milions de milles de distància». | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Almagest (àrab: الكتاب المجسطي, al-kitāb al-majisṭī, ‘El més gran llibre’) és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el segle ii per Claudi Tolomeu d'Alexandria, Província romana d'Egipte. Conté el catàleg estel·lar més complet de l'antiguitat, que va ser utilitzat àmpliament pels àrabs i els europeus fins a l'alta edat mitjana i en el que es descriu un sistema geocèntric i el moviment aparent de les estrelles i els planetes.
Ptolemeu va establir una inscripció pública a Canop, Egipte, el 147 o 148. N. T. Hamilton va descobrir que la versió dels models de Ptolemeu establerta a la Inscripció canòpica era anterior a la versió de l'Almagest. D'aquí que l'Almagest no es podria haver completat abans del 150 aproximadament, un quart de segle després que Ptolemeu comencés a observar. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La vàlvula de disc o rotatòria és una mena de vàlvula usada als motors de dos temps. Consta d'un disc que es mou solidàriament amb el cigonyal. En aquest disc hi ha un forat per on passen els gasos de combustió en una posició en concret del cilindre. La funció d'aquesta vàlvula és permetre l'entrada de gasos frescos al motor en el moment desitjat pel dissenyador per tal d'augmentar-ne les prestacions. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una galleda (o galleta), un poal, un ferrat o una ferrada és un recipient capaç de retenir líquids o substàncies que flueixen. La forma és habitualment bastant similar a un tronc de con invertit perquè la seva concavitat pugui retenir els líquids (o substàncies fluides) i que sol tenir una nansa semicircular a la part superior per a facilitar-ne el transport. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Premi Wolf ha estat lliurat anualment des de 1978 a científics i artistes vius "pels seus assoliments en interès de la humanitat i de les relacions fraternals entre els pobles (...) sense distingir nacionalitat, ètnia, color, religió, sexe o tendències polítiques". El premi es lliura a Israel per la Fundació Wolf, fundada pel Dr. Ricardo Wolf, un inventor alemany i antic ambaixador plenipoteciari de Cuba a Israel. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La següent llista d'antibiòtics es mostra segons la classe d'antibiòtic: | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un prova de malalties víriques és l'ús d'una varietat de tècniques de prova per a una varietat de propòsits, incloent condicions de diagnòstic, l'avaluació de la immunitat i la comprensió de la prevalença de la malaltia. Els enfocaments primaris inclouen proves d'ADN/ARN, proves serològiques i proves d'antigen. S'empren per poder detectar, entre altres: SARS-CoV-2, SARS, H1N1, MERS coronavirus, Ebola… | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un salabre és un instrument manual per atrapar animals menuts, normalment peixos o insectes. Els salabres consisteixen en un pal més o menys llarg que duu una anella fixada a un extrem amb una bossa de xarxa més o menys gran o profunda en forma de mitjó. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Visa Cash és una aplicació de moneder electrònic per targetes intel·ligents propietat de VISA.
Provat en diversos llocs del món (pe. Leeds, Regne Unit a 1997), el sistema funciona a través d'un xip integrat en una targeta bancària.
La targeta es carrega amb efectiu a través de caixers automàtics especialitzats, i els diners pot ser més tard gastat inserint la targeta en el lector de targeta d'un minorista i prement un botó per confirmar la quantitat. No es necessita PIN ni signatura, la qual cosa el converteix en una forma ràpida d'operar per a l'usuari. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La tecnofatiga és un tipus de tecnoestrès que afecta negativament a qui la pateix, tot causant-li una sensació de malestar físic i mental gens plaent a conseqüència d'un ús excessiu de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Concretament, la persona que desenvolupa la tecnofatiga se sent pròpiament fatigada, això és, molt cansada tant a escala corporal com psíquica i amb una falta d'energia i motivació causada per l'estrès emocional. Entre d'altres, també pot desencadenar un cansament cognitiu que sovint deriva en dolors musculars persistents i irritants, en la pèrdua de la memòria, en la pèrdua de la concentració, en una son poc renovadora, i, per últim, en una migranya aguda en els casos més extrems. En definitiva, la tecnofatiga és un estat d'esgotament total que s’origina per l'exposició, el consum i l'ús immoderat, exagerat i continu de la tecnologia. Sovint s’associa a la síndrome de fatiga informativa, que és un quadre simptomàtic que també produeix fatiga a causa de la sobreinformació: una persona es relaciona amb la informació de forma abusiva, la qual cosa esdevé perjudicial per a l'organisme, fins i tot causant pèrdua de visió. Aleshores, la tecnofatiga impacta en els pensaments, l'actitud i les conductes d'una persona, ocasionant alteracions i disfuncions en els sistemes fisiològics. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Multivac és el nom d'una computadora fictícia que apareix en moltes de les històries o contes d'Isaac Asimov, entre 1955 i 1975. D'acord amb la seva autobiografia In Memory Yet Green, Asimov va escollir el nom de Multivac com a referència a UNIVAC, la primera computadora mainframe fabricada als Estats Units. Mentre que inicialment, Asimov va pensar el nom per referir-se a "Multiple vacuum tubes (tubs de buit múltiples)”, en una de les seves últimes històries, "L'última pregunta", es llegeix que el sufix -ac vindria de "analog computer (computadora analògica)”.
Com la majoria de la tecnologia que Asimov descriu en la seva ficció, les especificacions de Multivac varien entre les seves diferents aparicions. En tots els casos, és una computadora operada pel govern, amb la finalitat de prendre decisions pel desenvopament del país. Se situa en instal·lacions subterrànies a gran profunditat com a mesura de seguretat; té un quilòmetre i mig de longitud. A diferència de les intel·ligències artificials representades en les seves sèries sobre Robots, la interfície de Multivac està mecanitzada i és impersonal -excepte en el relat "Tots els mals del món"-, consistint en complexes consoles d'instruccions que només uns pocs humans poden operar.
Tot i que la tecnologia depenia de voluminosos tubs de buit, el concepte -que tota la informació es podia contenir en un ordinador i accedir des d'un terminal domèstic- constitueix una primera referència a la possibilitat d'Internet (com a "Aniversari"). A "L'última pregunta", es mostra a Multivac una vida de molts milers d'anys, creixent cada vegada més enorme amb cada secció de la història, cosa que pot explicar les seves diferents mides reportades com que es produeixen més avall en la línia interna de la història general. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Vida y Color 3 fou un àlbum de cromos creat per l'editorial barcelonina Álbumes Españoles, SA el 1970 i publicat a Vitòria (País Basc) per Heraclio Fournier. Adreçat a un públic infantil i dedicat a la divulgació de nocions de ciències naturals i etnografia, l'àlbum fou el darrer d'una trilogia iniciada pel primer Vida y Color (1965) i seguida per Vida y Color 2 (1968). Tal com va passar amb els dos anteriors, aquest tercer va tenir una gran difusió a tot l'estat espanyol.L'obra, amb textos de José Miranda i Emili Balagué i il·lustracions de Joaquim Vehí -autor també dels dibuixos de l'àlbum precedent-, versava sobre mineralogia, diverses branques de la biologia (botànica, zoologia i anatomia humana) i etnografia (estudiava diversos grups ètnics del món, anomenats «races» a l'àlbum). | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Margaret W. Rossiter (1944) és una escriptora, editora i historiadora de la ciència estatunidenca. De 1994 a 2003 va ser l'editora de la revista Isis, publicació oficial de la History of Science Society. Actualment ensenya història de la ciència a la Universitat Cornell. Seva és la denominació de l'efecte Matilda, en referència a la feminista Matilda Joslyn Gage, per a designar la manca de reconeixement sistemàtic de les contribucions de les dones a la ciència, que són considerats anònims o atribuïts als seus col·legues homes. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Element d'una càmera de televisió que modifica la seva resistència en funció de la intensitat que reb i que condueix el corrent elèctric en ser exposat a la llum. El sistema de lents enfoca la escena sobre el mosaic que és, al mateix temps, explorat pel feix d'electrons procedents del canó. El material fotoconductiu presenta una resistència molt alta quan la intensitat lluminosa que incideix sobre ell és petita i una resistència molt baixa quan l'incideix una alta lluminositat.La capa fotoconductora pot considerar-se composta per un gran nombre d'elements resistius a través dels que es produeix una capacitat al prendre, per una banda, el material fotoconductiu i, per l'altra, a la pel·lícula fotoconductiva. El mosaic pot considerar-se com un conjunt de resistències amb un condensador en paral·lel amb cada una d'aquestes resistències. Un extrem de tot aquest conjunt és l'elèctrode comú del mosaic (que té una carga positiva) i l'altre extrem és un circuit obert que es tancarà quan, sobre cada punt, incideixi el feix d'electrons (carga negativa). Un dels avantatges del tub fotoconductor és que pot treballar sota nivells d'il·luminació molt baixos.
Els primitius tubs han evolucionat i, en la televisió professional actual, s'utilitzen tubs més perfeccionats. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
En les proves mèdiques i, més generalment, en la classificació binària (del sí o no), on un fals positiu és un error en què el resultat de la prova indica indegudament la presència d'una condició, com una malaltia (un resultat positiu), quan en realitat no hi és present; mentre que un fals negatiu és un error en què un resultat de prova no indica, indegudament, la presència d'una condició (el resultat és negatiu), quan en realitat hi és present.
Es tracta dels dos tipus d'errors d'una prova binària (i es contrasten amb el resultat correcte, ja sigui un vertader positiu o un vertader negatiu). Un fals positiu es distingeix del sobrediagnòstic (quan augmenten els criteris per a incloure més pacients sota un diagnòstic), i també és diferent de la d'un excés de proves diagnòstiques.A les proves d'hipòtesis estadístiques, els conceptes anàlegs es coneixen com a errors de tipus I i de tipus II, on un resultat positiu correspon a rebutjar la hipòtesi nul·la i un resultat negatiu correspon a no rebutjar-la. Els termes s'utilitzen sovint de forma intercanviable, però hi ha diferències en el detall i la interpretació a causa de les diferències entre proves mèdiques i proves d'hipòtesis estadístiques. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La tecnologia de la informació (sovint també abreujada IT) és l'aplicació d'ordinadors i d'equipaments de telecomunicacions per emmagatzemar, recuperar, transmetre i manipular informació, sovint en un context d'un negoci o qualsevol empresa. El terme s'utilitza sovint com a sinònim per a ordinadors i xarxes de computadores, però també engloba altres distribucions de tecnologia com la televisió i els telèfons. Diverses indústries s'associen amb tecnologia de la informació, com maquinari d'ordinadors, programari, electrònica, semiconductors, Internet, equipament de telecomunicacions, comerç electrònic i serveis d'ordinadors.En un context de negocis, l'Associació de tecnologia de la informació d'Amèrica ha definit la tecnologia de la informació com "l'estudi, disseny, desenvolupament, aplicació, implementació, suport i administració de sistemes d'informació basats en computadores". Les responsabilitats d'aquelles persones que treballen en aquest camp inclouen l'administració de xarxes, desenvolupament i instal·lació de programari, i el disseny i l'administració del cicle vital d'una organització a través del qual el maquinari es manté, es millora i es reemplaça.
Els humans han anat guardant, recuperant, manipulant i comunicant informació des que els sumeris a Mesopotàmia van desenvolupar l'escriptura cap a l'any 3000 aC, però el terme "tecnologia de la informació" en el seu sentit modern va aparèixer per primera vegada en un article del 1958 publicat a Harvard Business Review; els autors Leavitt i Whisler van comentar que "la nova tecnologia encara no té cap nom establert. L'hauríem d'anomenar tecnologia de la informació." Basant-se en l'emmagatzematge i la processió de la tecnologia utilitzada, es pot distingir quatre fases diferents en el desenvolupament de la tecnologia de la informació: la fase pre-mecànica (3000 aC – 1450 dC.), la mecànica (1450–1840), l'electromecànica (1840–1940) i l'electrònica (1940-actualment). Aquest article es concentra en el període més recent (l'electrònic), que va començar al voltant de l'any 1940. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'Observatori ornitològic de Rossitten (Vogelwarte Rossitten en alemany) va ser el primer observatori ornitològic de tot el món. Estava situat a Rossitten, Est de Prussia (ara Rybachy, Kaliningrad Oblast, Rússia), en el Istme de Curlàdia a la costa sud-oriental de la Mar Baltica. Es va construir gràcies a la iniciativa de l'ornitòleg alemany Johannes Thienemann i va estar operatiu fins al 1944. En acabar la Segona Guerra Mundial, el 1945 la Prússia Oriental es va dividir entre Polònia, Rússia i Lituània, i molts habitants d'ètnia alemanya van ser expulsats. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un teixell és una peça de pell, paper o tela que hom enganxa al llom d'un llibre, habitualment al segon entrenervi d'un llibre enquadernat en pell o a la meitat superior si no porta nervis i que conté el nom de l'autor i el títol del llibre. Per extensió, és l'etiqueta que es col·loca a les biblioteques al llom amb la signatura topogràfica d'aquest. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'avaluació o anàlisi del cicle de vida (ACV), conegut també com a equilibri ecològic i anàlisi del bressol a la tomba, és una tècnica per avaluar els impactes ambientals associats a totes les etapes de la vida d'un producte des del bressol fins a la tomba, és a dir, des de l'extracció de primeres matèries fins al processament de materials, fabricació, distribució, ús, reparació i manteniment, i gestió com a residu (dipòsit o reciclatge). L'anàlisi del cicle de vida és útil per: avaluar els impactes potencials associats amb les entrades identificats i comunicats de premsa, interpretar els resultats per ajudar a prendre una decisió més informada i elaborar un inventari de l'energia rellevant i recursos materials i emissions al medi ambient. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El premi Pfizer és atorgat anualment per la History of Science Society «en reconeixement per un destacat llibre sobre la història de la ciència». | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El modelatge 3D és el procediment de creació d'objectes tridimensionals i virtuals mitjançant un software determinat, del qual s'obté un model 3D que es pot gestionar algorítmicament amb un ordinador. Per portar a terme aquest model, s'han fer una sèrie de passos, inicialment amb entitats bàsiques, les quals poden ser des de primitives geomètriques, és a dir, obtingudes a partir d'una equació matemàtica, o bé obtingudes per un escàner 3D.El software del modelatge 3D és un tipus de software de gràfics 3D utilitzat per produir models tridimensionals. Els programes individuals d'aquest tipus són anomenats «Aplicacions de modelatge» o «modeladors». | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories. En un sentit més reduït, vol dir capacitat per a establir inferències. La raó és estudiada per la psicologia i la filosofia, sobretot la branca de l'epistemologia.
El Renaixement i, sobretot la Il·lustració, són les èpoques en què s'ha donat més importància a la raó. Són períodes que coincideixen amb un auge de la ciència i un qüestionament de la religió. Els segueixen èpoques marcades per la passió. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'enginyeria nuclear és l'aplicació pràctica del nucli atòmic tractat pels principis de la tecnologia, química, física nuclear, etc. i la interacció entre radiació i matèria. Als Països Catalans és una especialitat de l'enginyeria industrial. Aquest camp de l'enginyeria inclou per exemple el disseny, anàlisi, desenvolupament, proves, operació i manteniment dels sistemes i components de fusió o fissió nuclear, específicament reactors nuclears i centrals nuclears, així com de la creació d'armes nuclears. Aquest camp de l'enginyeria pot incloure també la seguretat nuclear, transport de calor, tecnologia de combustibles nuclears, aplicacions mèdiques i hospitalàries, aplicacions a processos industrials, detecció i control de les radiacions (tant la radiació natural com l'artificial) als diferents medis, seguiment i models de la seva evolució, control, monitoratge i tractament de residus i ambients radioactius, o creació i desenvolupament de normes, lleis i pràctiques relacionades amb la seguretat i el respecte al medi ambient. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. La promotora del projecte i actual propietària és la Societat Anònima Torre de Collserola (els seus accionistes són Telefónica amb un 30,40%, Retevisión, amb un 41,75%, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya amb un 22,85% i l'Entitat Metropolitana del Transport amb un 5%). L'autor del projecte fou l'arquitecte britànic Norman Foster. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'acoblament de remolc és un suport mecànic estàtic, que va muntat integralment amb el bastidor d'un vehicle de manera que permet unir-lo a un remolc per actuar com vehicle tractor. En els vehicles de carrosseria auto-portant cal collar-lo amb una superfície prou gran per a poder repartir l'esforç entre uns quants punts de tracció.En aquest suport s'hi pot inserir el mecanisme d'acoblament del remolc (l'argolla, la cavitat per a la bola, etc..), quedant assegurats els dos elements en la seva posició de treball mitjançant un sistema de retenció adequat. Aquest sistema de bloqueig ha de permetre girar un cert angle, cap ambdós costats i amunt i avall, per tal d'adaptar-se als canvis de direcció del conjunt vehicle-remolc. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Pirineos. Revista de Ecología de Montaña, anomenada fins al 1986 com a Pirineos. Revista del Instituto de Estudios Pirenaicos, és una revista cientifica, fundada el 1945, i editada per
l'Instituto Pirenaico de Ecología del Consell Superior d'Investigacions Científiques que s'ocupa de temes de medi ambient i geografia ambiental.Pirineos inclou publicacions de treballs relacionats amb la dinàmica dels ecosistemes de muntanya, és a dir, amb els processos i les relacions que s'estableixen entre els éssers vius i entre aquests últims i el medi ambient, en un espai tan peculiar com el de les regions més elevades de la planeta. Tracta de contribuir a explicar el funcionament global de les regions de muntanya i l'organització espacial de recursos i processos, amb una perspectiva integradora en la qual l'home exerceix també un paper destacat.Pirineus recull treballs científics originals importants per al conjunt de l'Ecologia de Muntanya, especialment aquells que aporten informació sobre els fluxos existents entre subsistemes, la influència de l'home en la transformació de l'entorn montà, les relacions tròfiques entre els éssers vius i el funcionament dels diferents aspectes que constitueixen la base dels ecosistemes de muntanya.Pirineos, els articles de la qual són revisats per l'avaluació d'experts, externs, es troba indexada a la Web of Science, a SCOPUS, CWTS Leiden Ranking, REDIB i a DOAJ. Es tracta d'una revista en accés obert que facilita l'accés sense restriccions a tot el seu contingut immediatament després de la seva publicació. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Disrupció, tecnologia disruptiva o innovació disruptiva és aquella tecnologia o innovació que marca una ruptura significativa en la manera de fer les coses i que condueix a l'aparició de productes i serveis que utilitzen preferiblement una estratègia disruptiva (de disruptiu, 'que produeix ruptura brusca') enfront d'una estratègia sostenible a fi de competir contra una tecnologia dominant, buscant una progressiva consolidació en un mercat. Encara que inicialment el terme prové de l'economia, actualment comença a tenir molta importància a l'hora de plantejar estratègies de desenvolupament en els departaments de R+D de moltes companyies. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El AMD Duron és un processador compatible x86 fabricat per AMD. Va ser comercialitzat el 19 de juny de 2000 com a alternativa de baix cost pels processadors Athlon (de la mateixa AMD) o pel Pentium III de Intel. Va deixar-se de fabricar el 2004, rellevada per la familia Sempron. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La reixa de pantalla és un element d'un tub de buit. La reixeta pantalla és la segona reixa en els tubs de reixetes múltiples, i està situada entre el càtode i l'ànode. La seva construcció és el·líptica o circular (depenent del format del càtode), amb la secció perpendicular al càtode, que queda a l'eix central. Com el seu nom implica, la reixeta està construïda amb filferro en forma d'espiral. Està situada entre la reixa de control i l'ànode i transforma així un tríode en un tètrode. La reixa pantalla està normalment connectada a l'alta tensió a través d'una Resistència desacoblada per un condensador connectat a massa. La reixeta pantalla actua com un blindatge entre la reixa de control i l'ànode reduint així la capacitància entre aquests dos elements, fet que permet el funcionament a freqüències més altes. Hi ha tubs de buit amb més d'una reixa pantalla, que estan normalment connectades entre si. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'Acadèmia CHI (CHI Academy) és un grup d'investigadors premiats pel SIGCHI. Cada any, de 5 a 8 nous membres són elegits per a les seves contribucions importants en el desenvolupament del domini de les interaccions persona-ordinador i la seva influència sobre altres investigacions. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El llenguatge tecnològic és, a grans trets, el nom que rep el vocabulari que sorgeix arrel de l'aparició de noves tecnologies o tècniques i que, acceptat o no, s’instaura fortament a la societat. El llenguatge com a tal és canviant, no té una estructura inmutable ni definida, sinó que és fecund a constants transformacions i revisions: algunes paraules desapareixen, d'altres n’apareixen, l'ús d'algunes paraules creix, l'ús d'altres decreix. La tecnologia està molt vinculada al canvi del llenguatge, perquè en gran manera és l'agent que marca la manera en què les persones es relacionen i comuniquen entre elles, de tal forma que l'avenç tecnològic i l'aparició de tecnologies noves implica, també, l'aparició de nous termes. Aleshores, precisament a causa de tot l'anterior, el diccionari i el llenguatge han d'ésser objectes de revisió sovint. Un altre factor que afavoreix la incorporació de noves paraules relacionades amb la tecnologia és la globalització que, conjuntament amb l'aparició d'Internet i la creació de les xarxes socials, provoca que els termes que neixen a la red es transportin de manera ràpida a qualsevol país, incorporant-lo immediatament en el diccionari del territori. És aquest el perquè del fet que hi hagi tants anglicismes a l'idioma espanyol, com “email” o “chat”, puix que arriben i s’integren gairebé instantàniament al llenguatge oral, la qual cosa de vegades implica que s’instal·lin de forma definitiva al diccionari. Per exemple, les paraules “clic”, “clicar” o “tui” estan acceptades per la RAE (Real Academia Española). Alguns dels conceptes fonamentals que conformen el llenguatge tecnològic són els següents: | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El xassís és l'estructura que sosté, aporta rigidesa i forma a un vehicle o objecte portable. Per exemple, en un automòbil, el xassís és l'equivalent a l'esquelet en un ésser humà, sostenint el pes, aportant rigidesa al conjunt, i condicionant la forma i la seva dinàmica final.
Es realitza en diferents materials, depenent de la rigidesa, preu i forma necessàries. Els més habituals són d'acer o alumini. Les formes bàsiques que el componen solen ser forma de tub o de biga. De vegades, sobretot en aparells electrònics, el xassís és la pròpia carcassa que el recobreix, car no és necessària rigidesa addicional. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El ratolí de laboratori és un rosegador, usualment de l'espècie Mus musculus, que s'utilitza en la investigació científica. El seu cariotip està compost per 40 cromosomes i solen ser albins.
Per a cada experiment s'escullen ratolins de laboratori que pertanyin a un mateixa soca pura o endogàmica. Els individus d'un mateixa soca porten els mateixos gens, per la qual cosa es facilita la comparació dels efectes dels diferents tractaments experimentals (fàrmacs, entorn físic, etc.), sense que es produeixi confusió a causa de les diferències genètiques. La soca més utilitzat ha estat la BALB/c (ratolí albí), encara que existeixen altres disponibles(C57 BL/6), especialment des del desenvolupament de tècniques de manipulació de gens que han proveït una gran quantitat de soques amb modificacions genètiques particulars.Algunes investigacions particulars poden requerir una espècie de ratolí diferent de Mus musculus. Per exemple, el 2004, investigadors de la Universitat de Emory van utilitzar ratolins de les prades (Microtus ochrogaster) i ratolins dels pantàns (Microtus pennsylvanicus) per estudiar un gen relacionat amb el comportament monògam.
Les característiques que han fet del ratolí de laboratori el model biològic i biomèdic més utilitzat en les investigacions científiques són:
El seu fàcil maneig.
La seva grandària apropiada per a la criança i manipulació.
No requereixen massa cures.
Tenen un sistema immunològic similar al dels éssers humans.
Tenen un alt nombre de cries.
Posseeixen un breu període de gestació (19-21 dies), i el seu deslleti és ràpid.
Les femelles produeixen un gran nombre d'òvuls, els quals en ser fecundats són molt resistents.
En ser mamífers euteris, posseeixen un genoma molt similar al dels éssers humans. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Proofs from THE BOOK (en català: Demostracions del LLIBRE) és un llibre de demostracions matemàtiques escrit per Martin Aigner i Günter M. Ziegler. El llibre està dedicat al seu mestre, el matemàtic Paul Erdős, que sovint mencionava aquest llibre com "el Llibre en què Déu anota les demostracions més elegants de cada teorema matemàtic". En una classe magistral que va fer l'any 1985, Erdős va dir "No cal que creguis en Déu, però has de creure en el Llibre". | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El marbre és un instrument elemental de verificació utilitzat en el control de superfícies planes. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) es va fundar el mes de maig de 1991 com a societat científica filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). És una societat filial de la Secció de Ciències Biològiques i de la Secció de Ciències i Tecnologia.La SCHCT publica la revista Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, participa en ARBAN. Agenda CVB d'història de la ciència, tècnica i medicina i és membre nacional de la Division of History of Science and Technology de la International Union of History and Philosophy of Science. Entre altres activitats, la SCHCT organitza cada curs el cicle Col·loquis. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Graellsia és una revista científica, fundada el 1943, i publicada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques, dedicada a temes d'entomologia i zoologia.La revista Graellsia rep el seu nom en homenatge a Marià de la Pau Graells. Des de la seva creació el 1943 i fins a 1987 fou una revista dedicada a l'entomologia Ibèrica. A partir d'aquell any, amb el subtítol de Revista de zoología, va passar a ser una revista de zoologia en general. Posteriorment, va restringir el seu àmbit científic i actualment publica treballs científics originals i inèdits sobre Diversitat Zoològica incloent estudis taxonòmics, faunístics, biogeogràfics, corològics, evolutius i de conservació. Així mateix publica, en les seves corresponents seccions, notes, notícies i recensions.Graellsia és una publicació que sorgeix en el si de l'Instituto Español de Entomología, centre creat el 1941 i integrat per la biblioteca, col·leccions i personal de l'anterior Secció d'Entomologia del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN). Els fundadors de Graellsia, Gonzalo Ceballos Fernández de Córdoba, Eduardo Zarco i Ramon Agenjo expressen la necessitat de tenir una revista que dirigida a les persones interessades en el món dels insectes.Els articles publicats a Graellsia se sotmeten a un procés de d'avaluació d'experts externs a la institució. Graellsia apareix indexada en Web of Science, SCOPUS, CWTS Leiden Rànquing (Journal indicators), AGRIS - International Information System for the Agricultural Sciences and Technology, LIFE - Life Sciences Collection Plus Marina Biology & Bioengineering Data Base, REDIB i DOAJ. Des de l'any 2013 passa a publicar-se exclusivament en format electrònic. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La pell artificial és pell biofabricada al laboratori. La finalitat principal és l'ús en persones que han patit una ferida de trauma a la pell, com grans cremats (cremats crítics) o que pateixen malalties dermatològiques, entre d'altres. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'abeurada de calç o lletada de calç és una barreja de calç amb molta aigua. Els paletes la fan servir per a emblanquinar parets, unir o rejuntar peces de revestiment en una paret o en un paviment. Aquesta tasca s'anomena "passar abeurada" i és el darrer pas en la col·locació de rajoles, taulellets o tessel·les en un paviment o sobre una paret. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'eosina (del grec εωs eos, aurora) és un colorant, en forma de pols vermell cristall, del grup dels trifenilmetans derivat de la fluoresceïna, d'ús àmpliament estès en l'àmbit industrial, des de la indústria tèxtil fins a l'estudi biològic i histològic. També s'utilitza per a la coloració de la benzina. La seva fórmula és C20H6Br4Na2O5.L'eosina és un compost àcid, la propietat de la qual està basada en la seva polaritat negativa, que li permet enllaçar-se amb constituents cel·lulars de càrrega positiva. Per aquest motiu acoloreix components i orgànuls citoplasmàtics, col·lagen i fibres musculars, però no els nuclis (que són bàsicament àcids nucleics i estan carregats negativament). Aquells components que es tenyeixen amb eosina són coneguts com a acidòfiles o eosinòfils. La coloració resultant de la tinció amb eosina és rosada-taronja per citoplasmes, i vermell intens en el cas dels eritròcits. És fortament fluorescent, encara que aquesta característica és molt poc utilitzada.
L'eosina és un colorant molt usat en tincions de vitalitat. Com que és un colorant aniònic (càrrega negativa) no penetra a l'interior cel·lular a menys que la membrana sigui permeable. Això només succeeix en cèl·lules mortes. Per tant, en una tinció amb eosina es troben cèl·lules amb l'interior tenyit (mortes) i cèl·lules només tenyides en el seu entorn (vives).
Se sol utilitzar juntament amb l'hematoxilina, un colorant bàsic, per a tincions generals (s'anomena llavors tinció d'hematoxilina-eosina). | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un invent o invenció és un dispositiu o tècnica nova.
Una qüestió que tot sovint es fa la societat és: "quines condicions condueixen al desenvolupament d'un invent?". Existeixen dos punts de vista principals pel que fa a aquest aspecte; una escola de pensament, argumenta que la manca d'un recurs condueix la gent a inventar; contràriament, l'altra escola de pensament argumenta que només un excés de recursos produirà com a resultat els invents.
En la música, una invenció és una composició curta generalment per a un instrument de teclat, amb contrapunts de dues o tres parts. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un motor OHC (de l'anglès Overhead camshaft, "arbre de lleves al cap" o "arbre de lleves a la culata") és aquell que té l'arbre de lleves situat a la part superior del capçal del motor, és a dir, de la culata. La situació, per tant, de l'arbre de lleves per sobre de la cambra de combustió contrasta amb els motors de vàlvules aèries (OHV), un disseny més antic on l'arbre de lleves està situat al bloc del motor, sota la cambra de combustió.
El fet de tenir l'arbre de lleves a la culata permet l'activació directa de les vàlvules d'admissió i d'escapament del motor. A la vegada, l'acció directa de les vàlvules permet una major precisió, cosa que es tradueix en una major eficiència energètica. L'eficiència d'aquest sistema s'incrementa quan es combina amb la transmissió variable contínua, la qual, en variar el temps d'activació de les vàlvules, aporta una major economia de combustible, així com una corba de parell motor més lineal.Hi ha dos tipus de motor OHC:
SOHC (de l'anglès Single Overhead camshaft): quan el sistema té només un arbre de lleves i, generalment, dues vàlvules per cilindre.
DOHC (de l'anglès Double Overhead camshaft): quan el sistema té dos o més arbres de lleves i, generalment, quatre vàlvules per cilindre. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La soldadura per xoc és una forma particular de la soldadura per punts, utilitzada per unir làmines d'acer inoxidable.S'aconsegueix prement les dues peces entre si i fent passar a través d'elles un corrent elèctric molt fort durant un lapse molt breu. En utilitzar la quantitat exacta de corrent elèctric i el temps exacte per als materials a unir, s'aconsegueix una petita zona en la qual les dues peces metàl·liques es fonen i solidifiquen en una sola. La tècnica va ser inventada a 1932 per Earl J. Ragsdale, un enginyer mecànic que treballava per a l'empresa Budd, amb el propòsit d'unir peces d'acer inoxidable utilitzades per construir el tren Pioneer Zephyr. El 1934 va rebre una patent. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Philosophical Transactions of the Royal Society (Phil. Trans.) és una revista científica publicada per la Royal Society de Londres. Es va iniciar l'any 1665, sent la primera revista del món exclusivament dedicada a la ciència, i ha continuat publicant-se des d'aleshores sent la revista científica de més llarga vida del món. La revista francesa Journal des sçavans és una mica anterior però a més de ciència contenia també molt material no científic. L'ús del terme "philosophical" en el seu títol deriva de la frase filosofia natural "natural philosophy", la qual és l'equivalent al que actualment se'n diu genèricament "ciència". | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El ciclostil, també anomenat de vegades mimeògraf o polígraf, és un instrument utilitzat per fer còpies de paper escrit en grans quantitats. Utilitza en la reproducció un tipus de paper anomenat estergit. El ciclostil es va utilitzar com a mitjà barat per produir moltes còpies d'un text, sobretot a les escoles. Aquestes màquines, inventades a l'inici del segle xx, eren totalment manuals, després van ser perfeccionades en afegir-hi un motor elèctric. Els textos eren preparats amb l'ajuda d'una màquina d'escriure (un punxó per als dibuixos), sobre una plantilla (o motlle) d'un paper especial, anomenada estergit, s'impregnava amb tinta per una de les cares i llavors era capaç de trametre la tinta a les còpies per capil·laritat. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El blanc de plom o blanquet és un pigment de color blanc a base de carbonat de plom o cerussa, de fórmula química (PbCO3)2·Pb(OH) o bé per mescles de cerussa i de blanc de zinc.És un pigment homogeni, dur, gens porós i resistent, sobretot amb oli, que es fa des de l'antiguitat a partir de tires de plom atacades per vinagre. Es tracta del pigment més important de la història de la pintura occidental, entre altres coses per ser l'únic pigment de color blanc disponible fins al segle xix.És tòxic, pel fet d'estar fet a base d'un metall pesant (el plom), i pot causar algunes formes de saturnisme. Per això el seu comerç ha estat prohibit i progressivament s'ha anat substituint per altres pigments, com el blanc de titani. Tanmateix, molts gravats i pintures antics en tenen. Avui permet desvelar el que hi ha sota la superfície d'un quadre per mitjà de raigs X, ja que aquest pigment els absorbeix.A l'antiga Grècia s'havia usat com a cosmètic i posteriorment com a fàrmac per a tractar les infeccions, per a emblanquir parets, etc. Un altre ús que encara avui té el blanc de plom polvoritzat és el de palesar empremtes digitals. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El tub de rajos catòdics (CRT, de l'anglès Cathode Ray Tube) és una tecnologia que permet visualitzar imatges mitjançant un feix de raigs catòdics constant dirigit contra una pantalla de vidre recoberta de fòsfor i plom. El fòsfor permet reproduir la imatge provinent del feix de raigs catòdics, mentre que el plom bloqueja els raigs X per protegir a l'usuari de les seves radiacions. Va ser desenvolupat per William Crookes l'any 1875. Es fa servir principalment en monitors, televisors, i osciloscòpis, encara que actualment s'està substituint gradualment per tecnologies com el plasma, LCD, LED, etc. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els repositoris cientìfics són dipòsits electrònics de publicacions científiques. Les revistes científiques més valorades actualment estan incloses en portals científics que són d'obligada consulta per a qualsevol investigador: [Web of Knowledge (WOK) Sciverse-Scopus, ScienceDirect, IEEE més conegut com ( IE3 ), Wiley Interscience, EBSCOhost, i bases de dades del CSIC.
Totes aquestes són de caràcter interdisciplinari i són les que més es consulten a Espanya. Hi ha moltes més bases de dades i algunes molt especialitzades, que són essencials per a professionals d'aquestes matèries com PubMed, per a la comunitat de recerca de Biomedicina i Ciències de la Salut, o CAS_ACS (Chemical Abstracts de l'American Chemical Association), per a la centrada en la química. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un motor DOHC (de l'anglès Double overhead camshaft, "doble arbre de lleves al cap" o "doble arbre de lleves a la culata") és aquell que té dos arbres de lleves situats a la part superior del capçal del motor, és a dir, de la culata. Al costat del SOHC, el DOHC és una de les dues possibles configuracions dels motors OHC i es fa servir en motocicletes, automòbils i qualsevol altre motor de combustió interna. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Les ciències forenses són un conjunt de disciplines que tenen per objectiu comú la materialització de la prova a efectes judicials mitjançant una metodologia científica. Qualsevol titulat en ciències pot esdevenir forense en el moment en què serveix per al procediment judicial. Si bé les principals són:
Antropologia
Biologia
Grafologia
Medicina legal i forense
Odontologia forense
Psicologia forense
Lingüística forense
Química
Toxicologia | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Exoticorum libri decem ("Deu llibres de les formes de vida exòtica") és un compendi zoològic i botànic il·lustrat en llatí, que es va publicar a Leiden el 1605 per Carolus Clusius.En la pàgina principal del títol apareix el nom de l'autor en la seva forma llatina coneguda com a Carolus Clusius. El títol complet és: Exoticorum libri decem, quibus animalium, plantarum, aromatum, aliorumque peregrinorum fructuum historiae describuntur ("Deu llibres de exòtics: la història i usos d'animals, plantes, perfums i altres productes naturals de terres llunyanes").
Clusius no va ser només un biòleg destacat sinó també un lingüista notable. Esdevingué un reconegut traductor i editor de les obres d'altres científics naturalistes. Exoticorum libri decem consisteix per una part sobre les seves pròpies descobertes, i per l'altra, la traducció i edició de versions de publicacions prèvies, sempre correctament citades i amb reconeixement, i incorporant noves il·lustracions. Podem identificar com a obra diferenciada dins d'aquest compendi, les traduccions llatines de Clusius traduccions llatines, amb les seves pròpies notes pròpies, de:
Garcia de Orta, Colóquios dos simples e drogas ell cousas medicinais da Índia (1563)
Nicolás Monardes, Historia medicinal de las cosas que se traen de nuestras Indias Occidentales (1565–1574)
Cristóbal Acosta, Tractado de las drogas y medicinas de las Indias orientales ([[1578]])Hi ha també material de Prosper Alpini (Prosper Alpinus) amb notes fetes per Clusius. Com a apèndix, apareix amb paginació separada la traducció llatina de Clusius (publicada el 1589 de:
Pierre Belon, Observacions (1553) | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La tecnologia dels aliments, és una branca de la trofologia que tracta dels processos de producció per fer els aliments. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La matemàtica de la història és el nom amb què es coneix la teoria que formulà el polític i filòsof de la història català Alexandre Deulofeu, la qual és una teoria cíclica i determinista sobre l'evolució de les diferents civilitzacions dins la història. En paraules del filòsof i pantòleg Francesc Pujols —un pròleg del qual a la matemàtica de la història ha estat reconstruït i publicat recentment a partir de documents inèdits— pronunciades els anys 50: “L'obra de Deulofeu assenyala fets a punt de produir-se i està destinada a canviar el concepte de la història”.
Segons aquesta teoria, les diferents civilitzacions i els imperis tenen uns cicles que serien equivalents —o més o menys equivalents, si més no— als cicles naturals en la vida dels éssers vius; s'ha arribat a formular com que les civilitzacions-imperis que han existit han resultat processos biològics perfectes i que l'esquema d'aquesta tesi de Deulofeu parteix de la teoria que les civilitzacions neixen, creixen i moren en un temps de 5100 anys repartits en tres cicles de 1700 anys cadascun. I el coneixement d'aquests cicles, tan predictibles —amb una precisió gens menystenible i marges d'error de pocs anys— permet, i ha de possibilitar com a repte, evitar les guerres al món i entre països. En aquest sentit, es tracta que el coneixement d'aquests cicles —que ara especificarem— permeti que tots els esdeveniments històrics siguin pacífics i no violents, ja que —almenys segons les prediccions de la teoria— han de succeir indefectiblement de tota manera, sota la presuposició de la mateixa teoria que preveu que hi hauria com un determinisme històric inamovible i inesmenable fins a cert punt: podem saber què passarà i quan amb un marge d'error prou reduït, per exemple de menys de 10 anys —tal com podem veure en l'exemple que Alexandre Deulofeu va preveure la desintegració de l'URSS l'any 2000 quan va esdevenir-se l'any 1989– però no la manera com s'esdevindrà: si serà d'una manera més o menys pacífica o violenta, etc.
Concretament, pel que fa als cicles a què ens referíem en el paràgraf anterior, segons la matemàtica de la història, cada civilització comprèn diferents imperis cadascun dels quals té una durada mitjana de 550 anys. I cada civilització pot arribar a viure tres cicles de 1700 anys cadascun. Les civilitzacions que va —poder— analitzar, però, són només —tot i que són admirablement nombroses—, entre altres: Mesopotàmia, Egipte, l'Índia, la Xina, la civilització maia, la civilització inca, Grècia, Roma, Alemanya, l'Aràbia, Castella, Mongòlia, Rússia, França i Otomània.
També afirmà que la humanitat podrà ser capaç de conèixer els esmentats cicles de la història, així com també alterar-los, per poder organitzar-se sota la forma d'una confederació universal de pobles lliures. Proposa que s'hi adopti una llengua auxiliar internacional de comunicació, com l'esperanto, amb què es farien les deliberacions el parlament mundial que ell mateix imaginava.
L'enunciat de la llei matemàtica que, segons ell, determina l'evolució dels pobles es resumeix en els punts següents (capítol III de La matemàtica de la història en català, edició de 1967):
1. Tots els pobles passen per èpoques de gran fraccionament demogràfic, alternades amb unes altres èpoques de gran unificació o èpoques imperialistes.
2. Les èpoques de gran fraccionament tenen una durada de sis segles i mig. Les èpoques de gran unificació tenen una durada de deu segles i mig. El cicle evolutiu comprèn, doncs, disset segles.
3. Durant aquest procés evolutiu els pobles passen per fases perfectament establertes per a arribar, al final del cicle, a ocupar la mateixa posició que al seu començament.
4. El cicle evolutiu comprèn tots els ordres de l'activitat humana, és a dir, que hem de considerar, a més d'un cicle polític, un cicle social, artístic, filosòfic, científic...
5. Tots els pobles segueixen la mateixa evolució, però aquesta queda avançada o endarrerida segons la posició geogràfica de cada país.
6. La força creadora no és la mateixa per a tots els pobles. Per a cada cicle existeix una zona de màxima intensitat creadora, i aquesta zona es va desplaçant d'un cicle al següent en el mateix sentit del procés general. Aquest avança a Europa, de l'Orient cap a l'Occident mediterrani i passa després de la península Ibèrica a la Gàl·lia, segueix a les Illes Britàniques, continua a través dels pobles germànics i arriba finalment als pobles nòrdics i eslaus.
7. Els nuclis imperialistes que donen lloc a les èpoques de gran unificació política segueixen processos biològics perfectes, idèntics entre si i amb una longevitat que dura de cinc a sis segles.
8. La transformació dels règims politicosocials no segueix cap línia constant ascendent o descendent, sinó que fa avenços i retrocessos alternativament, els uns més intensos que els altres, cosa que dona com a resultat una línia trencada. La resultant d'aquesta línia equival a un avenç en un sentit determinat. Se'n diu "llei de les dues passes endavant i una enrere".
El pensament de Deulofeu té relació amb les idees d'Oswald Spengler i d'Arnold Joseph Toynbee, que també van enunciar teories sobre el caràcter cíclic de les civilitzacions, però sense arribar a la mesura matemàtica més precisa que exposa Deulofeu.
Durant el seu exili i també després, Deulofeu va recórrer temples i monuments d'uns quants països on, entre altres conclusions, va deduir haver trobat l'origen de l'art romànic durant el segle IX entre l'Empordà i el Rosselló, que era l'origen del segon cicle de la civilització europea occidental, després del primer cicle. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Facilitat d'accés a la tecnologia té relació amb el desenvolupament d'un país. Ja que les riqueses i el creixement de la societat està molt lligat al nivell d'accés a la tecnologia i la innovació. Creant així a escala global la necessitat que els ciutadans es vegin obligats a estar cada vegada més interconnectats.Per una banda, s'observa que aquesta facilitat envers l'accés a moltes d'aquestes tecnologies pot ajudar a crear un món més equitatiu, pacífic i just. Fent així que aquests avenços digitals donin suport a alguns dels 17 objectius de desenvolupament sostenible establerts per les Nacions Unides. Entre els quals s'aprecien, la reducció de la mortalitat materna i infantil, la reducció de la pobresa extrema, l'alfabetització universal, l'agricultura sostenible, entre d'altres.No obstant això, l'accés a la tecnologia també pot provocar una amenaça envers la privacitat de cada individu, o la seguretat d'aquest. A més també pot alimentar la desigualtat, tenint així implicacions en els principals drets humans. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Weather Research and Forecasting Model (WRF) és un model numèric de pronòstic del temps, dissenyat per aplicacions operatives i de recerca. Un dels seus objectius és, precisament, accelerar la introducció dels avenços en recerca als processos operatius. Actualment, el WRF pot utilitzar-se un ampli rang d'escales, de manera que pot actuar com a model global o d'àrea limitada, permetent simulacions a molt alta resolució.Al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) s'ha implementat la versió coneguda com a WRF-ARW (Advanced Research WRF), desenvolupada sota el lideratge del NCAR (National Center for Atmospheric Research, EUA) i funciona com a model d'àrea limitada, amb l'objectiu de simular circulacions atmosfèriques de mesoscala. Aquestes, inclouen aquells fenòmens que tenen lloc a escales espacials que van des d'uns quants quilòmetres fins a uns quants centenars, com per exemple les tempestes, les brises, o els sistemes frontals entre d'altres. A les computadores del SMC, dos cops al dia, a les 00 i 12 UTC, s'integra el model WRF-ARW en 3 dominis diferents (veure operativa SMC) de 27, 9 i 3 km de pas de malla, que són les que es difonen a través del web del SMC. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Captació d'energia (energy harvesting en anglès) és el procés mitjançant el qual l'energia d'una font externa (ex: solar, tèrmica, eòlica, cinètica, RF) és captada i emmagatzemada per petits dispositius sense fils. Possibles aplicacions en dispositius portables i xarxes de sensors. Els captadors d'energia proveeixen una petita quantitat d'energia que alimenta circuits electrònics de molt baix consum. Tipus de captació d'energia més importants:
Energia cinètica captada per alguns rellotges de polsera.
Elergia fotovoltaica captada per alguns rellotges i calculadores.
Energia tèrmica captada en punts amb diferent gradient de temperatura.
Energia piezoelèctrica captada en punts amb vibracions mecàniques.
Energia radiant captada per petites antenes o rectenes. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Network-On-Chip (NoC) és un subsistema de comunicació en un circuit integrat (IC o comunament "xip"), entre els nuclis lògics anomenats IP core, dins un sistema en xip (System-On-Chip o SoC). La tecnologia NoC aplica teoria i mètodes de xarxes de computació a la comunicació dins del xip, i aporta notables millores sobre la comunicació amb el bus convencional. NoC millora l'escalabilitat dels SoC i l'eficiència energètica dels SoC complexos en comparació amb altres dissenys. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una tira reactiva d'orina és un instrument de diagnòstic bàsic que té per finalitat detectar durant un examen rutinari d'orina alguns dels canvis patològics que poden aparèixer en l'orina d'un pacient.
Les tires reactives utilitzades en l'actualitat proporcionen un mitjà ràpid i simple per dur a terme l'anàlisi química de l'orina, molt important des del punt de vista mèdic. Aquesta anàlisi abasta el pH, la presència de proteïnes, glucosa, cetona, hemoglobina, bilirubina, urobilinogen, nitrits, leucòcits i la densitat de l'orina. D'altra banda, les tires reactives també poden servir per reafirmar la sospita d'infeccions per part de diferents agents patògens. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El protocol EHS (de l'anglès European Home Systems) va ser dissenyat per a controlar electrodomèstics mitjançant la comunicació a través de la línia de potència, i desenvolupat per EHSA (European Home Systems Association).Avui en dia forma part del protocol KNX, que compleix la normativa CENELEC EN 50090 i té opcions de convertir-se en el primer estàndard obert per controls domòtics. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La WiTricity (de l'anglès, wireless electricity, electricitat sense fils) és un sistema de transmissió d'energia sense cables desenvolupat per investigadors del MIT. La witricidad utilitza camps de ressonància magnètica propers (near field) per disminuir la pèrdua d'energia.
L'experiment més conegut va consistir a encendre una bombeta de 60 watts, mitjançant l'oscil·lació simultània per ressonància de dues bobines situades a dos metres de distància, amb una eficiència del 40% per raó de la pèrdua d'energia per dissipació. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El model d'acceptació de tecnologia (de l'anglès Technology Acceptance Model o TAM) és una teoria de l'àrea de sistemes d'informació que modela com els usuaris accepten i usen una certa tecnologia. El model suggereix que quan els usuaris són introduïts a una nova tecnologia, un nombre de factors influeix en la seva decisió respecte a com i quan l'usaran, destacant:
Utilitat percebuda - Definida per Fred Davis com "el grau amb el qual una persona creu que usant un sistema en particular millorarà el seu rendiment".
Facilitat d'ús percebuda - Davis ho defineix com "el grau amb el qual una persona creu que usar un sistema en particular és lliure de dificultats" (Davis 1989).El TAM ha estat contínuament estudiat i desenvolupat, sent les dues majors actualitzacions els models TAM2 (Venkatesh & Davis 2000 & Venkatesh 2000) i la Teoria Unificada d'Acceptació i Ús de Tecnologia (Unified Theory of Acceptance and Use of Technology o UTAUT, Venkatesh et al. 2003). Una extensió anomenada TAM3 també ha estat proposada (Venkatesh & Bala 2008). | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una targeta magnètica és una làmina amb una banda magnètica on es poden registrar unes dades i llegir-les posteriorment amb rapidesa (p. ex.: per identificació d'un usuari). | 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'enginyeria del Coneixement és la disciplina que estudia les tecnologies del coneixement, va ser definida per Feigenbaum i McCorduck (1983) Les tecnologies del coneixement (TC) són un conjunt de tecnologies amb les quals es construeixen, mantenen i desenvolupen sistemes basats en el coneixement. (Kendal, 2007). | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La pinya de rosa o puny del mico és un tipus de nus, anomenat d'aquesta manera atès que s'assembla a una rosa tancada o a puny petit. També sembla una pilota de voleibol o futbol d'estil antic.
Es lliga al final d'una corda per servir com a pes, fent-lo més fàcil de llançar, i també com un nus ornamental. Una corda que té aquest tipus de nus en un extrem pot ser utilitzada com una arma improvisada, anomenada slungshot pels mariners. També va ser utilitzada en el passat com una àncora en escalades de roca. El puny de mico és més utilitzat com el pes de guia. La línia tindria el puny del mico en un extrem, en un as de guia en l'altre, amb prop de 30 peus (10 metres) entre línia. Un puny de mico pot ser utilitzat en dos extrems d'una línia de remolc d'un costat d'una xarxa de pesca que és després llançada d'un vaixell a l'altre, permetent a la xarxa enfonsar i ser colocanda entre dos vaixells així la xarxa d'arrossegament pot ser utilitzada entre els dos, en una pesca d'arrossegament
on el remolc es negocia entre ambdues parts. Les tres bobines de cordes en forma de puny de mico efectuen un conjunt de nusos borromeus en tres dimensions. Un puny de mico flotant pot ser creat lligant un material que suri, com un suro o poliestirè. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els biofiltres són uns dispositius emprats per controlar la contaminació, eliminant compostos contaminants des d'un corrent fluid (ja sigui aire o aigua) degradant-los biològicament. Habitualment s'utilitza per al tractament d'aigües residuals, per oxidar mitjançant els microorganismes els contaminants de l'aire i per atrapar productes químics nocius. | 0Ciència_i_Tecnologia
|