Datasets:

projecte-aina

/

vilaquad

like 0

Follow

Projecte Aina 124

{ "title": "El Consell de la República es presentarà al Palau de la Generalitat el 30 d'octubre", "paragraphs": [ { "context": "El Consell de la República ja té data de naixement. Serà el 30 d'octubre, tres dies després del primer aniversari de la declaració d'independència, a Barcelona, al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. 'El Consell per la República és un dels instruments imprescindibles per a desplegar la República, atès que no hi hauria un equilibri si la legislatura caminés només sobre les institucions de la Generalitat i la mobilització social', ha dit el conseller Toni Comín, una de les peces principals de l'organisme, juntament amb el president Carles Puigdemont. En una reunió d'avui a un hotel de Waterloo, el president Puigdemont i el president Quim Torra han explicat a representants polítics i socials quin era el pla d'aquest organisme. Torra ha dit que s'havia desencallat una de les 'peces clau' de la legislatura, perquè el Consell de la República seria una 'via d'acció republicana', i ha explicat que mantindria tots els contactes perquè la CUP, que no ha assistit a la reunió, fos a la presentació de la nova institució la setmana vinent. Per la seva banda, Puigdemont ha dit que s'havia acorat una 'estratègia conjunta' que els permetia d'arribar a la creació del consell i ha negat que els partits independentistes s'haguessin desviat de l'objectiu.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "30 d'octubre", "answer_start": 60 } ], "id": "P_94_C_94_Q1", "question": "Quin dia es presentarà el Consell de la República?" }, { "answers": [ { "text": "al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat", "answer_start": 161 } ], "id": "P_94_C_94_Q2", "question": "On es presentarà el Consell de la República?" }, { "answers": [ { "text": "una 'via d'acció republicana'", "answer_start": 863 } ], "id": "P_94_C_94_Q3", "question": "Què serà el Consell de la República segons Torra?" } ] } ] }

{ "title": "L'independentisme podria augmentar la majoria al Parlament, segons el CEO", "paragraphs": [ { "context": "Si ara com ara hi hagués unes noves eleccions al Parlament de Catalunya, l'independentisme podria arribar a una projecció màxima de 74 diputats, quatre per sobre dels que tenen ara. La projecció del CEO indica que podrien arribar a un mínim de 69 diputats. Així, ERC (33-35 escons) empataria com a primer força amb Ciutadans (33-35 escons) i superaria Junts per Catalunya (29-31 escons), segona força el 21-D. La CUP per la seva banda pujaria dels 4 diputats, a un interval de 7-8. El PSC, per la seva banda, perdria entre un i dos diputats, Catalunya en Comú mantindria els vuit que té ara i el PP, es quedaria amb un interval d'entre tres i quatre, que són els que té ara. L'estudi, que està realitzat sobre una mostra de 1.200 persones, es va fer entre el 10 i el 30 de gener. Al marge de les projeccions sobre eleccions, destaca la caiguda del suport a la independència.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "74 diputats", "answer_start": 132 } ], "id": "P_1209_C_1209_Q1", "question": "Quina és la projecció màxima de l'independentisme?" }, { "answers": [ { "text": "entre un i dos", "answer_start": 517 } ], "id": "P_1209_C_1209_Q2", "question": "Quants diputats perdria el PSC?" }, { "answers": [ { "text": "1.200", "answer_start": 724 } ], "id": "P_1209_C_1209_Q3", "question": "Quantes persones van participar a la mostra?" } ] } ] }

{ "title": "Torra proposa d'explorar una candidatura àmplia de catalans, bascs, valencians, gallecs i mallorquins a les eleccions europees", "paragraphs": [ { "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, pronuncia aquest vespre una conferència a Sant Sebastià amb el títol 'Sobirania, democràcia i llibertat'. Torra ha proposat d'explorar una candidatura àmplia de catalans, bascs, valencians, gallecs i mallorquins a les eleccions europees. 'Podem fer sentir la nostra veu a Europa?', s'ha preguntat a la recta final de la conferència. Abans, el president havia instat els espanyols a promoure un referèndum sobre la monarquia i Felipe VI, i havia lamentat que hi hagués presos polítics i exiliats. També ha explicat que a Catalunya hi ha tres grans consensos a favor de la llibertat dels presos, de l'exercici del dret d'autodeterminació i del republicanisme. L'acte ha estat organitzat per la plataforma cívica Gure Esku Dago, que defensa el dret d'autodeterminació del País Basc.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Sobirania, democràcia i llibertat", "answer_start": 114 } ], "id": "P_350_C_350_Q1", "question": "Quin títol porta la conferència de Torra?" }, { "answers": [ { "text": "Podem fer sentir la nostra veu a Europa?", "answer_start": 283 } ], "id": "P_350_C_350_Q2", "question": "Què s'ha preguntat Torra al final de la conferència?" }, { "answers": [ { "text": "Gure Esku Dago", "answer_start": 754 } ], "id": "P_350_C_350_Q3", "question": "Qui ha organitzat l'acte?" } ] } ] }

{ "title": "L'homenatge a Guillem Agulló d'Ovidi4 omplirà el Palau de la Música de València", "paragraphs": [ { "context": "Dimecres que ve farà vint-i-cinc anys de l'assassinat de Guillem Agulló, el jove de Burjassot (l'Horta) assassinat brutalment el 1993 per un grup de joves d'ideologia neonazi. Entitats, institucions i personalitats de tot el país recorden aquests dies el crim, que va commocionar l'independentisme i l'antifeixisme. Aquest diumenge, 8 d'abril, hi haurà l'ocasió d'homenatjar-lo musicalment, amb Ovidi4 com a motor d'un concert que es farà a les nou del vespre al Palau de la Música de València. El conjunt format per la cantant Mireia Vives, el periodista David Fernàndez, el guitarrista Borja Penalba i el poeta David Caño presenten l'espectacle 'Cuidem-nos' en el marc del cicle 'Rock, pop… al Palau'. Els quatre components han preparat una llista de convidats ben atractiva. Hi haurà Feliu Ventura, Miquel Gil, Flora Sempere (El Diluvi), Berta Iñíguez (Herba Negra) i l'actor Francesc Anyó.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "vint-i-cinc", "answer_start": 21 } ], "id": "P_1503_C_1503_Q1", "question": "Quants anys farà dimecres de l'assassinat de Guillem Agulló?" }, { "answers": [ { "text": "Palau de la Música de València", "answer_start": 463 } ], "id": "P_1503_C_1503_Q2", "question": "On es farà un concert d'homenatge a Agulló?" }, { "answers": [ { "text": "Cuidem-nos", "answer_start": 648 } ], "id": "P_1503_C_1503_Q3", "question": "Com es diu l'espectacle que presenta Ovidi4?" } ] } ] }

{ "title": "La justícia dictamina que el govern britànic necessita el permís del parlament per a sortir de la UE", "paragraphs": [ { "context": "El parlament de la Gran Bretanya haurà de votar si el govern pot començar el procés de divorci amb la Unió Europea –anomenat Brexit–, segons que ha dictaminat avui el tribunal suprem britànic. La justícia considera que el govern no té potestat per a acollir-se a l'article 50 del tractat de Lisboa, que permet de començar les negociacions reals per a la separació. El jutge suprem, Lord Thomas de Cwmgiedd, ha defensat la decisió del tribunal dient: 'La llei més fonamental de la constitució de la Gran Bretanya és que el parlament és sobirà.' De moment no hi ha hagut reacció formal de la primera ministra, Theresa May, ni del govern. Tanmateix, la BBC informa que l'executiu apel·larà contra la decisió. May ha fet saber reiteradament la voluntat d'activar l'article cinquanta a final del mes de març. I aquesta mesura que, segons ella, no ha de ser consultada al parlament.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El parlament de la Gran Bretanya", "answer_start": 0 } ], "id": "P_282_C_282_Q1", "question": "Qui ha de votar si el govern britànic pot començar el Brexit?" }, { "answers": [ { "text": "article 50 del tractat de Lisboa", "answer_start": 265 } ], "id": "P_282_C_282_Q2", "question": "A quin article no es pot acollir el govern?" }, { "answers": [ { "text": "Lord Thomas de Cwmgiedd", "answer_start": 382 } ], "id": "P_282_C_282_Q3", "question": "Qui és el jutge suprem?" } ] } ] }

{ "title": "L'obra censurada de Santiago Sierra sobre els presos polítics arriba a Estocolm", "paragraphs": [ { "context": "L'obra 'Presos polítics a l'Espanya contemporània', de l'artista Santiago Sierra, arriba a Estocolm. La galeria privada Galleri Duerr obre d'avui fins al 22 de setembre l'exposició Democracy Under Siege, que tracta de vulneracions dels drets humans al món, especialment referides a la censura, al racisme o als empresonaments per motius polítics. Amb fotografies, pintures, dibuixos, performances, instal·lacions i escultures, l'exposició és una reflexió sobre les conseqüències d'aquestes vulneracions, tant en l'àmbit individual com col·lectiu. El reclam principal de la mostra és la rèplica de l'obra de Santiago Sierra, que recull els rostres estrafets d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i una vintena de presos polítics més i que l'any passat va ser censurada a la fira Arco de Madrid. 'Presos polítics a l'Espanya contemporània' s'ha convertit així en un símbol de la denúncia de l'existència de presoners polítics a l'estat espanyol i de la reivindicació de la llibertat d'expressió. Serveix, per tant, per a fer una doble denúncia.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Santiago Sierra", "answer_start": 65 } ], "id": "P_698_C_698_Q1", "question": "De qui és l'obra 'Presos polítics a l'Espanya contemporània'?" }, { "answers": [ { "text": "fins al 22 de setembre", "answer_start": 146 } ], "id": "P_698_C_698_Q2", "question": "Fins quina data obre la Galleri Duerr l'exposició Democracy Under Siege?" }, { "answers": [ { "text": "els rostres estrafets d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i una vintena de presos polítics més", "answer_start": 635 } ], "id": "P_698_C_698_Q3", "question": "Què recull la rèplica de l'obra de Santiago Sierra?" } ] } ] }

{ "title": "Batlles d'ERC denuncien el judici a la democràcia que començarà el 12 de febrer", "paragraphs": [ { "context": "Una trentena de batlles d'ERC ha signat avui una declaració a Sant Vicenç dels Horts, poble d'Oriol Junqueras, per a reafirmar el seu compromís amb el referèndum de l'1-O, en defensa dels drets i les llibertats i per a denunciar el judici a la democràcia que començarà el dia 12 de febrer vinent. A la declaració, titulada 'Alcaldes i alcaldesses per la democràcia', han denunciat la persecució política i judicial de l'estat espanyol. La declaració dels regidors d'ERC ha estat llegida per la batllessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno; el batlle de Prats de Lluçanès i vice-secretari general de coordinació interna, territori i organització, Isaac Peraire; l'ex-batlle de Sabadell, Juli Fernández; i la batllessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich. Tots tornaran a encapçalar la candidatura d'ERC als seus pobles i ciutats. 'Reiterem el nostre compromís amb les urnes i afirmem solemnement que tornaríem a actuar de la mateixa manera, pacífica, cívica i ferma, lleials als nostres conciutadans i conciutadanes', han defensat. També han afirmat que els presos polítics s'enfrontaran a un judici polític, injust i vergonyant, que ha estat precedit d'una presó preventiva que els ha convertit en ostatges.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Sant Vicenç dels Horts", "answer_start": 62 } ], "id": "P_1255_C_1255_Q1", "question": "On han signat la declaració els batlles d'ERC?" }, { "answers": [ { "text": "Alcaldes i alcaldesses per la democràcia", "answer_start": 324 } ], "id": "P_1255_C_1255_Q2", "question": "Com es titula la declaració que han fet els batlles?" }, { "answers": [ { "text": "la persecució política i judicial de l'estat espanyol", "answer_start": 381 } ], "id": "P_1255_C_1255_Q3", "question": "Què denuncia la declaració?" } ] } ] }

{ "title": "El govern xinès registra dos-cents un casos per un brot víric d'origen desconegut i anuncia una tercera mort", "paragraphs": [ { "context": "Les autoritats sanitàries de la Xina han anunciat que s'ha produït una altra mort per pneumònia derivada del brot víric d'origen desconegut que ja s'ha estès a diverses ciutats del país i ha xifrat en dos-cents un els casos que s'han registrat fins ara. Les autoritats mèdiques de Wuhan, la ciutat del centre de la Xina on es va identificar per primera vegada la pneumònia al desembre, han confirmat tres morts d'ençà del començament del brot. La malaltia també s'ha estès a Pequín, on s'han identificat dos pacients al districte de Daxing, a la part sud de la ciutat, mentre que l'altre cas s'ha registrat al sud de Shenzhen, prop de la frontera amb Hong Kong. Les autoritats mèdiques han confirmat que aquests tres casos corresponen a persones que havien viatjat a Wuhan darrerament, mentre que s'ha donat l'alta a vint-i-cinc pacients. Aquest brot s'assembla al que va causar la síndrome respiratòria aguda greu o SARS que es va desencadenar al sud de la Xina ja fa divuit anys i que va matar vuit-centes persones arreu del món, però la comissió de Sanitat de la localitat de Wuhan, província de Hubei i epicentre del brot, encara completa l'estudi genètic d'aquesta soca.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dos-cents un", "answer_start": 201 } ], "id": "P_1358_C_1358_Q1", "question": "Quants infectats hi ha fins ara?" }, { "answers": [ { "text": "Wuhan", "answer_start": 281 } ], "id": "P_1358_C_1358_Q2", "question": "On van identificar la pneumònia per primera vegada?" }, { "answers": [ { "text": "divuit anys", "answer_start": 969 } ], "id": "P_1358_C_1358_Q3", "question": "Quant temps fa que es va aparèixer la SARS a Xina?" } ] } ] }

{ "title": "L'ambaixador espanyol a l'estat francès recrimina al batlle de Perpinyà que rebés el president Torra", "paragraphs": [ { "context": "El batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, ha rebut una carta de l'ambaixador espanyol a l'estat francès, ​Fernando Carderera, en què li recrimina la rebuda institucional al president de la Generalitat, Quim Torra, el passat 31 d'agost. Pujol va rebre Torra amb un llaç groc com a mostra de solidaritat i va signar el manifest per l'alliberament dels presos polítics. Ho ha denunciat el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert. Segons la carta, Cardedera li diu a Pujol que Torra és un 'president anticonstitucional'. També ha fet arribar la missiva al president de l'estat francès, Emmanuel Macron, i als presidents de l'Assemblea Nacional francesa i del senat. 'Es pensen que Europa és el seu feu', ha criticat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una carta", "answer_start": 49 } ], "id": "P_1798_C_1798_Q1", "question": "Què li ha escrit Carderera a Jean-Marc Pujol?" }, { "answers": [ { "text": "amb un llaç groc", "answer_start": 255 } ], "id": "P_1798_C_1798_Q2", "question": "Com va rebre Pujol a Torra?" }, { "answers": [ { "text": "com a mostra de solidaritat", "answer_start": 272 } ], "id": "P_1798_C_1798_Q3", "question": "Per què va rebre Pujol a Torra amb un llaç groc?" } ] } ] }

{ "title": "El govern balear documenta 2.077 assassinats durant la guerra del 36-39", "paragraphs": [ { "context": "El govern ha elaborat un cens de víctimes de la guerra del 36-39 i la dictadura franquista que recull els casos de 2.077 persones que van ser assassinades durant la contesa i en l'etapa de repressió posterior. La Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha informat al consell de govern de la conclusió dels treballs d'elaboració d'aquest cens, previst a la llei de memòria, que està pendent de ser ratificada per la comissió que gestiona el desenvolupament de la normativa. Dels 2.077 assassinats sense consell de guerra o executats, 1.544 van morir a Mallorca, 346 a Menorca i 187 a Eivissa i Formentera. Aquest registre oficial recull la llista de persones que tenen la consideració de víctimes segons uns criteris establerts a la llei de memòria i reconeixement democràtics. El cens es digitalitzarà i tindrà caràcter públic perquè pugui ser consultat. Disposarà d'informació diversa sobre els fets ocorreguts i la tipologia de la repressió que va patir la víctima, a més d'altra informació rellevant.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un cens de víctimes de la guerra del 36-39 i la dictadura franquista", "answer_start": 22 } ], "id": "P_1858_C_1858_Q1", "question": "Què ha confeccionat el govern?" }, { "answers": [ { "text": "2.077", "answer_start": 115 } ], "id": "P_1858_C_1858_Q2", "question": "Quantes persones es van executar durant la guerra i la repressió posterior?" }, { "answers": [ { "text": "perquè pugui ser consultat", "answer_start": 835 } ], "id": "P_1858_C_1858_Q3", "question": "Per què es digitalitzarà el cens?" } ] } ] }

{ "title": "L'acord del Rialto preveu la taxa turística, treure al mercat els pisos buits i l'impuls de l'energia renovable", "paragraphs": [ { "context": "Un mes i onze dies després de les eleccions municipals, Joan Ribó i Sandra Gómez s'han tornat a trobar al teatre Rialto per signar l'acord de govern per a l'Ajuntament de València. L'acord recull seixanta-quatre mesures repartides en sis eixos programàtics: 'una ciutat feminista'; 'una ciutat d'oportunitats i millors treballs'; 'dret a la ciutat'; 'ciutat de les persones'; 'València sinònim de llibertat i cultura', i 'València capital metropolitana, participativa i oberta'. En aquesta ocasió, el pacte entre totes dues formacions es va tancar divendres, després de quaranta-set dies des de les eleccions municipals, amb unes dures negociacions. L'acord és una reedició de la Nau però inclou novetats importants, com ara la implantació de la taxa turística, traure al mercat els pisos buits i l'impuls de l'energia renovable. Una de les mesures més destacables per a garantir un lloguer assequible és un pla d'impuls d'habitatge públic, en què es preveuen recàrregues a l'IBI per als grans propietaris que tinguin més de deu pisos buits i fora de mercat. De fet, el pacte incideix que tot aquell terreny disponible per a la construcció d'aquests propietaris serà mobilitzat per a construir habitatges a un preu de lloguer adient.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al teatre Rialto", "answer_start": 103 } ], "id": "P_816_C_816_Q1", "question": "On s'han vist Joan Ribó i Sandra Gómez?" }, { "answers": [ { "text": "sis", "answer_start": 234 } ], "id": "P_816_C_816_Q2", "question": "De quants eixos programàtics consta l'acord signat entre Joan Ribó i Sandra Gómez?" }, { "answers": [ { "text": "grans propietaris que tinguin més de deu pisos buits i fora de mercat", "answer_start": 988 } ], "id": "P_816_C_816_Q3", "question": "Qui suportarà les recàrregues a l'IBI?" } ] } ] }

{ "title": "Podem rectifica i inclou en el programa electoral el referèndum a Catalunya", "paragraphs": [ { "context": "Podem ha inclòs en el programa electoral de les eleccions espanyoles del 20 de desembre 'un referèndum amb garanties a Catalunya' per a decidir quina 'relació territorial desitgen establir [els catalans] amb Espanya'. Dilluns, a la pàgina web del partit, es va fer públic un document en què no constava el referèndum tal com s'explicita ara. Hi havia un apartat dedicat al dret de decidir, que parlava d'obrir 'un ampli debat ciutadà sobre el reconeixement i les formes d'exercici del dret de decidir en el marc del debat sobre el canvi constitucional'. I afegia: 'Reconeixerem constitucionalment la naturalesa plurinacional d'Espanya, com també assegurarem el dret dels governs autonòmics a fer consultes a la ciutadania sobre l'encaix territorial del país.' Parlava de recuperar 'el respecte com a fonament bàsic de les relacions entre els governs i els parlaments de tots els nivells territorials' de l'estat espanyol. Però no s'esmentava en cap moment la proposta de convocar un referèndum perquè els ciutadans de Catalunya decidissin el seu futur. Simplement, es limitava a dir que impulsaria 'un procés de canvi constitucional orientat a resoldre, entre més, els problemes d'estructuració territorial de l'estat' i que avaluaria i debatria les experiències del Regne Unit i el Canadà.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un referèndum amb garanties a Catalunya", "answer_start": 89 } ], "id": "P_1091_C_1091_Q1", "question": "Què ha inclòs Podem al seu programa electoral?" }, { "answers": [ { "text": "el referèndum tal com s'explicita ara", "answer_start": 303 } ], "id": "P_1091_C_1091_Q2", "question": "Què no constava en el document que es va fer públic dilluns?" }, { "answers": [ { "text": "pàgina web del partit", "answer_start": 232 } ], "id": "P_1091_C_1091_Q3", "question": "On es va fer públic el document dilluns?" } ] } ] }

{ "title": "El partit de Varufakis critica Colau per l'acceptació dels vots de Valls", "paragraphs": [ { "context": "DiEM25, el partit paneuropeu de l'ex-ministre de Finances grec Ianis Varufakis, ha criticat que Ada Colau pretengui acceptar els vots Manuel Valls per a ser reelegida batllessa de Barcelona. En un piulet, DiEM25 França escriu: 'Estimada Ada Colau, de debò que acceptaries el suport de Manuel Valls? L'amic dels negocis, racista, autoritari i oportunista polític que va arruïnar el Partit Socialista [francès] i que fins i tot va degradar la paraula “esquerra” a França? De debò, no caiguis en aquest parany!' Dear @AdaColau, really, you could welcome the support of Manuel Valls? The pro-business, racist, authoritarian and opportunist politician who ruined the Socialist Party and even damaged the word \"Left\" in France??? Please don't fall in this trap!", "qas": [ { "answers": [ { "text": "que Ada Colau pretengui acceptar els vots Manuel Valls per a ser reelegida batllessa de Barcelona", "answer_start": 92 } ], "id": "P_848_C_848_Q1", "question": "Què ha reprovat DiEM25?" }, { "answers": [ { "text": "Manuel Valls", "answer_start": 285 } ], "id": "P_848_C_848_Q2", "question": "Qui va arruïnar el Partit Socialista francès segons DiEM25?" }, { "answers": [ { "text": "En un piulet", "answer_start": 191 } ], "id": "P_848_C_848_Q3", "question": "On li ha dirigit un escrit DiEM25 França a Ada Colau?" } ] } ] }

{ "title": "La mesa del parlament no fa cas del TC i admet una proposta sobre l'autodeterminació", "paragraphs": [ { "context": "La majoria independentista de la mesa del parlament ha desafiat el Tribunal Constitucional admetent a tràmit una proposta de resolució conjunta de JxCat, ERC i la CUP, que reitera la defensa del dret d'autodeterminació, la reprovació de la monarquia i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya. Són les tres qüestions que el TC havia advertit a la cambra que no es podien votar, després d'haver suspès les resolucions parlamentàries del juliol i les aprovades durant el debat de política general. Segons fonts de la mesa, els lletrats han advertit que aquest punt de la resolució contradeia el TC, que ja va advertir de les possibles conseqüències penals que implicaria tramitar iniciatives sobre aquests temes. Aquesta és la resolució conjunta que JxCat, ERC i la CUP han acordat finalment per a respondre a la sentència contra el procés, tot i que no es preveu que es voti al ple que comença demà sinó passades les eleccions espanyoles, quan farà gairebé un mes de la sentència del Suprem. La resolució conclou que 'no hi ha cap més opció que defensar el dret a la representació política' i la llibertat d'expressió dels diputats perquè, si la censura entra al parlament, 'es desvirtua el sentit de la institució'. Per aquesta raó, el text diu que la cambra 'reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats' la reprovació de la monarquia, la defensa del dret d'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble català.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'autodeterminació", "answer_start": 200 } ], "id": "P_839_C_839_Q1", "question": "Quin dret es defensa en la proposta de resolució conjunta de JxCat, ERC i la CUP?" }, { "answers": [ { "text": "dret d'autodeterminació, la reprovació de la monarquia i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya", "answer_start": 195 } ], "id": "P_839_C_839_Q2", "question": "Sobre quins temes ha avisat el Tribunal Constitucional a la cambra que no es poden votar?" }, { "answers": [ { "text": "passades les eleccions espanyoles", "answer_start": 918 } ], "id": "P_839_C_839_Q3", "question": "Quan està previst que es voti la proposta de resolució que han elaborat JxCat, ERC i la CUP?" } ] } ] }

{ "title": "El TC torna a amenaçar Torrent perquè no permeti que el parlament respongui a la sentència", "paragraphs": [ { "context": "El Tribunal Constitucional torna a amenaçar el president del parlament, Roger Torrent, i la resta de membres de la mesa: si permeten la votació de la proposta de resolució de JxCat, ERC i la CUP com a resposta a la sentència poden incórrer en responsabilitats penals. El TC ha admès a tràmit aquest matí la impugnació que va fer dijous el consell de ministres espanyol de l'acord de la mesa per tramitar la resolució i de la decisió de refermar-s'hi que la mesa va prendre dimarts passat, desestimant les peticions de resonsideració que havien presentat Cs, el PSC i el PP. El TC ha suspès els dos acords per a tramitar la resolució i la majoria independentista haurà de decidir ara si permet que es debati i es voti i, per tant, s'arrisca a haver d'assumir possibles inhabilitacions, o frena la iniciativa. Torrent ha deixat clar que no faran marxa enrere, insistint que la mesa 'no censurarà cap debat'. 'Ens mantenim on ens hem mantingut sempre', ha refermat, al·legant que el parlament ha de poder debatre totes les qüestions que preocupen a la ciutadania. La proposta parla de l'autodeterminació, la reprovació de la monarquia i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya, les tres qüestions que el TC ja havia advertit a la cambra que no es podien votar i que, segons la resolució, el parlament 'reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Cs, el PSC i el PP", "answer_start": 554 } ], "id": "P_1994_C_1994_Q1", "question": "Qui ha presentat peticions de desestimació?" }, { "answers": [ { "text": "totes les qüestions que preocupen a la ciutadania", "answer_start": 1010 } ], "id": "P_1994_C_1994_Q2", "question": "Què s'ha de poder debatre al parlament segons ha fet constar Torrent?" }, { "answers": [ { "text": "l'autodeterminació, la reprovació de la monarquia i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya", "answer_start": 1082 } ], "id": "P_1994_C_1994_Q3", "question": "Quins temes ha prohibit el TC a la cambra que es votin?" } ] } ] }

{ "title": "El parlament del Brasil vota a favor de destituir Dilma Rousseff", "paragraphs": [ { "context": "La cambra baixa del parlament del Brasil ha acceptat aquesta nit la moció de censura de la presidenta Dilma Rousseff. Aquesta votació és l'inici del procés de destitució de la màxima autoritat del país. Superada aquesta votació, la més difícil, ara serà el senat que haurà de decidir si duu endavant el judici contra la presidenta. Per superar la votació d'anit calia el vot de les dues terceres parts dels diputats. Al senat, en canvi, la votació només necessita la majoria simple, i una majoria de senadors ja han fet saber que votaran a favor de processar Roussef. Si és el cas, el Senat serà l'encarregat de jutjar Dilma Rousseff, que serà apartada del poder durant 180 dies mentre duri el judici.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dues terceres parts", "answer_start": 382 } ], "id": "P_1917_C_1917_Q1", "question": "Quants diputats havien de votar a favor de la moció de censura?" }, { "answers": [ { "text": "Dilma Rousseff", "answer_start": 102 } ], "id": "P_1917_C_1917_Q2", "question": "A qui se li vol fer una moció de censura?" }, { "answers": [ { "text": "180 dies", "answer_start": 670 } ], "id": "P_1917_C_1917_Q3", "question": "Durant quant de temps se separarà a Rousseff del seu càrrec?" } ] } ] }

{ "title": "La mediació acaba sense acord i es manté la vaga a l'aeroport del Prat", "paragraphs": [ { "context": "La mediació entre el personal de terra d'Ibèria i la direcció de la companyia aèria que s'ha celebrat avui a la tarda al Departament de Treball ha acabat sense acord. Així doncs, la vaga convocada per al cap de setmana a l'aeroport del Prat es manté. La reunió ha durat sis hores, però no ha servit per trobar punts d'entesa entre les dues parts que permetessin fer marxa enrere pel que fa a l'aturada del servei. Les dues parts ja s'havien reunit ahir també sense arribar a cap acord. El personal de terra d'Iberia dóna servei a 27 companyies a l'aeroport de Barcelona, per la qual cosa, el número de vols afectats podria ser de l'ordre de 1.000 durant el termini previst de la vaga. El Ministeri de Foment ha dictat serveis mínims que obligaran a enlairar el 100% dels vols domèstics amb els territoris no peninsulars, el 54% dels serveis internacionals i el 32% dels peninsulars que tinguin una alternativa de transport inferior a 5 hores.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per al cap de setmana", "answer_start": 197 } ], "id": "P_1598_C_1598_Q1", "question": "Per quan està convocada l'aturada del servei a l'aeroport del Prat?" }, { "answers": [ { "text": "sis hores", "answer_start": 270 } ], "id": "P_1598_C_1598_Q2", "question": "Quant de temps s'han estés les negociacions entre el personal de terra i la direcció de l'organització?" }, { "answers": [ { "text": "serveis mínims", "answer_start": 718 } ], "id": "P_1598_C_1598_Q3", "question": "Què ha dictaminat el Ministeri de Foment en relació a la vaga del personal d'Ibèria?" } ] } ] }

{ "title": "Nomenen nou cap de la Guàrdia Civil a Madrid Diego Pérez de los Cobos, responsable de la coordinació policíaca l'1-O", "paragraphs": [ { "context": "El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha estat nomenat nou cap del cos policíac a Madrid. Fonts de la Guàrdia Civil confirmen que el seu nomenament ja s'ha produït i s'ha publicat en el butlletí intern del cos. Pérez de los Cobos s'incorporarà la propera setmana al nou càrrec. Fins ara, era el director del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat. És el germà de l'ex-president del Tribunal Constitucional espanyol Francisco Pérez de los Cobos. Pérez de los Cobos va ser l'encarregat de coordinar tot el dispositiu policíac dels diferents cossos i forces de seguretat implicats en l'1-O. El coronel ha declarat com a testimoni tant a l'Audiència espanyola com al Suprem, en les causes obertes contra el govern i els líders d'ANC i Òmnium per rebel·lió i sedició.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en el butlletí intern del cos", "answer_start": 198 } ], "id": "P_665_C_665_Q1", "question": "On s'ha fet públic el nomenament de Diego Pérez de los Cobos com a nou cap del cos policíac a Madrid?" }, { "answers": [ { "text": "la propera setmana", "answer_start": 264 } ], "id": "P_665_C_665_Q2", "question": "Quan començarà Diego Pérez de los Cobos la seva tasca com a cap del cos policíac a Madrid?" }, { "answers": [ { "text": "com a testimoni", "answer_start": 663 } ], "id": "P_665_C_665_Q3", "question": "En qualitat de què ha declarat Diego Pérez de los Cobos en les causes obertes contra el govern i els líders d'ANC i Òmnium per rebel·lió i sedició?" } ] } ] }

{ "title": "Els Mossos diuen que és més senzill confinar el Principat que diverses ciutats a la vegada", "paragraphs": [ { "context": "El comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, ha assegurat que el cos treballa amb tots els escenaris, inclòs el d'un confinament general del Principat si l'avanç del coronavirus 2019 ho requereix. En declaracions a Catalunya Ràdio, Sallent ha explicat que el confinament general no seria tan dificultós com la 'concurrència' de diferents tancaments parcials. Els Mossos han desplegat 106 efectius a la Conca d'Òdena. Si s'hagués de tancar tot el Principat, els agents estarien a les vies principals i a les grans infraestructures. 'Seria un repartiment més pròxim al lloc d'on estan les patrulles', ha argumentat. Sallent també ha apuntat que hi ha un positiu al cos i trenta agents en aïllament per ser contactes de positius.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el confinament general", "answer_start": 271 } ], "id": "P_1580_C_1580_Q1", "question": "Què seria més factible per a Sallent que diferents tancaments parcials?" }, { "answers": [ { "text": "106", "answer_start": 399 } ], "id": "P_1580_C_1580_Q2", "question": "Quants efectius dels Mossos estan operatius a la Conca d'Òdena?" }, { "answers": [ { "text": "trenta", "answer_start": 684 } ], "id": "P_1580_C_1580_Q3", "question": "Quants mossos estan aïllats per ser contactes de positius?" } ] } ] }

{ "title": "JxCat, ERC i la CUP es reuneixen per primera vegada per parlar de la investidura i el programa de govern", "paragraphs": [ { "context": "Representants de JxCat, Esquerra Republicana i la CUP s'han reunit avui al matí al parlament. Les formacions independentistes es veuen, a petició de la CUP, per parlar de la investidura de Carles Puigdemont, d'una possible reacció comuna si el Constitucional espanyol impugna el tràmit i del programa de govern que presentaria el candidat. La CUP va fer arribar a JxCat i ERC una llista de propostes per negociar el suport a la investidura i, segons la resposta que rebin dels altres grups independentistes, el consell polític de la formació haurà de fixar una posició en la reunió de demà al matí. Ple convocat El Butlletí Oficial del Parlament ha publicat la convocatòria de la sessió d'investidura que es farà dimarts a les 15.00. La convocatòria, signada pel president de la cambra, Roger Torrent, té un únic punt de l'ordre del dia: 'Debat del programa i votació d'investidura del diputat Carles Puigdemont i Casamajó, candidat proposat a la presidència de la Generalitat'. El BOP publica la convocatòria l'endemà del dia que el govern espanyol va anunciar que duria al Tribunal Constitucional la proposta de Torrent d'investir president Puigdemont, cap de llista de Junts per Catalunya.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al parlament", "answer_start": 80 } ], "id": "P_598_C_598_Q1", "question": "On s'han reunit els representants de JxCat, Esquerra Republicana i la CUP?" }, { "answers": [ { "text": "una llista de propostes per negociar el suport a la investidura", "answer_start": 376 } ], "id": "P_598_C_598_Q2", "question": "Què ha enviat la CUP a JxCat i ERC?" }, { "answers": [ { "text": "dimarts a les 15.00", "answer_start": 713 } ], "id": "P_598_C_598_Q3", "question": "Quan es realitzarà la sessió d'investidura?" } ] } ] }

{ "title": "Xavi Castillo i Lalo Kubala parodien Alfonso Rus i Marcos Benavent a la Ciutat de la Justícia", "paragraphs": [ { "context": "L'actor i còmic Xavi Castillo i l'humorista gràfic Lalo Kubala han parodiat aquest matí l'ex-president de la Diputació de València Alfonso Rus i l'ex-gerent d'Imelsa Marcos Benavent, a l'entrada de la Ciutat de la Justícia. Avui declara l'ex-dirigent popular en una de les peces del cas Imelsa, la dels contractes 'zombi'. Tots dos han arribat a la Ciutat de la Justícia moments abans de Rus, i han parodiat a l'autodenominat 'ionki dels diners' i l'ex-president del PP provincial, posant darrere d'una reixa, com si es tractés de la cel·la d'una presó. L'acció s'ha fet davant d'una gran expectació mediàtica. Castillo s'ha posat de genolls per fer de Rus, a qui han arribat a descriure com 'the little man' ('l'home xicotet'). L'humorista ha representat juntament amb el seu company una de les gravacions incorporades en la causa principal d'Imelsa en les que suposadament se sent a Rus comptant diners procedents de comissions il·legals: 'Mil, dos mil, tres mil…', han enumerat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "moments abans de Rus", "answer_start": 371 } ], "id": "P_915_C_915_Q1", "question": "Quan han arribat Xavi Castillo i Lalo Kubala a la Ciutat de la Justícia?" }, { "answers": [ { "text": "la cel·la d'una presó", "answer_start": 531 } ], "id": "P_915_C_915_Q2", "question": "Què simulava la reixa en la que han posat Xavi Castillo i Lalo Kubala?" }, { "answers": [ { "text": "Rus", "answer_start": 653 } ], "id": "P_915_C_915_Q3", "question": "A qui estava imitant Castillo quan s'ha posat de genolls?" } ] } ] }

{ "title": "La fiscalia qüestiona que els presos polítics es puguin quedar a Catalunya després de la sentència", "paragraphs": [ { "context": "La memòria anual de la fiscal general de l'estat espanyol, Maria José Segarra, la va lliurar dijous al rei Felipe VI i s'ha fet pública avui, coincidint amb l'obertura de l'any judicial. El text posa en dubte l'actuació de les autoritats penitenciàries catalanes en relació amb els presos del procés. Segons que consta en el document –de 1.500 pàgines–, les manifestacions de les autoritats catalanes, com l'actual director general d'Institucions Penitenciàries, mostrant 'públicament el seu rebuig a la presó provisional acordada', posen en dubte la seva imparcialitat. La fiscalia fins i tot posa en dubte que l'administració catalana pugui fer-se càrrec dels presos si són condemnats. Diu que té una sensació 'agredolça' pel resultat de les interlocutòries que el Tribunal Suprem va emetre contra el president Puigdemont i els consellers exiliats. Segons la fiscalia, malgrat que ha rebut la col·laboració dels seus homòlegs europeus, 'en aquest cas la sensació ha estat agredolça perquè la sintonia mostrada amb les fiscalies d'altres membres de la UE no s'ha reflectit en les decisions adoptades per determinats òrgans judicials'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "La memòria anual", "answer_start": 0 } ], "id": "P_259_C_259_Q1", "question": "Què va lliurar Segarra a Felipe VI?" }, { "answers": [ { "text": "1.500", "answer_start": 338 } ], "id": "P_259_C_259_Q2", "question": "Quantes pàgines té la memòria anual?" }, { "answers": [ { "text": "agredolça", "answer_start": 713 } ], "id": "P_259_C_259_Q3", "question": "Quina sensació té la fiscal pel resultat de les interlocutòries?" } ] } ] }

{ "title": "Les exportacions valencianes agroalimentàries al Canadà augmenten un 38% després del CETA", "paragraphs": [ { "context": "El secretari valencià d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Francisco Rodríguez Mulero, ha destacat avui que les exportacions agroalimentàries del País Valencià al Canadà han augmentat un 38% en l'última campanya de 2018, a causa de l'acord entre Europa amb aquest país, el CETA. Així ho ha indicat davant els mitjans de comunicació a la fira Fruit Logística a Berlín, que enguany celebra la seva 27 edició i en la qual participen noranta mercantils del sector agroalimentari valencià, de les quals unes trenta es troben a l'estand del País Valencià. Mulero ha destacat que gràcies a l'acord amb el Canadà, CETA, i a la missió empresarial que el president de la Generalitat, Ximo Puig, va realitzar a aquest país 'les exportacions s'hagin incrementat un 38% en una sola campanya', fet que suposa multiplicar l'exportat amb anterioritat. Així mateix, ha fet valdre que l'acord entre Europa i el Japó ha permès que vins valencians s'hagin convertit en un 'referent' al país. De fet, ha assenyalat que una cadena de supermercats que compta amb uns 2.000 establiments té en exclusiva un vi del celler Cherubino Valsangiacomo i és actualment la que més exporta al Japó. 'Som líders', ha emfatitzat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Canadà", "answer_start": 165 } ], "id": "P_384_C_384_Q1", "question": "Amb quin país té l'acord Europa?" }, { "answers": [ { "text": "CETA", "answer_start": 275 } ], "id": "P_384_C_384_Q2", "question": "Com és diu l'acord d'Europa amb el Canadà?" }, { "answers": [ { "text": "noranta", "answer_start": 432 } ], "id": "P_384_C_384_Q3", "question": "Quants mercantils del sector agroalimentari valencià participen a la Fruit Logística a Berlín?" } ] } ] }

{ "title": "Moragas, mà dreta de Rajoy, plega després del fracàs del 155 a les urnes", "paragraphs": [ { "context": "L'endemà mateix de la derrota del bloc del 155 en les eleccions al Parlament de Catalunya i de la nova victòria de l'independentisme, Jorge Morgas ha anunciat que dimitia de cap de gabinet de Mariano Rajoy a la presidència del govern espanyol. Segons l'agència Europa Press, ha dit que 'deixava la primera línia política' per fer 'un canvi professional important', i que ocuparia el càrrec d'ambaixador d'Espanya a l'ONU, a Nova York. Ha afegit que havia pres la decisió feia un any. Però el cas és que ho anuncia l'endemà de la derrota estrepitosa de Rajoy, oimés tenint en compte que el PP ha estat l'últim partit del parlament, amb tres diputats, darrere la CUP, amb la qual haurà de compartir espai i temps al grup mixt. Des de l'any 2011, quan Rajoy va arribar a la presidència del govern espanyol, Moragas n'ha estat la mà dreta, i un dels estrategs més destacats de la Moncloa en l'ofensiva contra l'independentisme català. Foren polèmics, per exemple, els missatges de mòbil que l'any 2012 va bescanviar amb l'ex-amant de Jordi Pujol Ferrusola, en què l'encoratjava a 'salvar Espanya' tot esbombant els draps bruts del fill gran de l'ex-president.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Jorge Morgas", "answer_start": 134 } ], "id": "P_3_C_3_Q1", "question": "Qui ha anunciat que plegava de cap de gabinet de Rajoy?" }, { "answers": [ { "text": "ambaixador d'Espanya a l'ONU", "answer_start": 392 } ], "id": "P_3_C_3_Q2", "question": "Quin càrrec ocuparà ara Moragas?" }, { "answers": [ { "text": "amb l'ex-amant de Jordi Pujol Ferrusola", "answer_start": 1012 } ], "id": "P_3_C_3_Q3", "question": "Amb qui va bescanviar missatges Moragas?" } ] } ] }

{ "title": "Hongria barra el pas als refugiats sirians que es dirigeixen a Alemanya", "paragraphs": [ { "context": "La policia hongaresa prohibeix el pas a centenars de refugiats sirians que volen entrar a l'estació de ferrocarrils de Keleti, a Budapest, per dirigir-se a Alemanya i Àustria. La multitud congregada a l'exterior crida amb força 'Alemanya' i branda els bitllets de tren que tenen comprats per a dirigir-se a la seva destinació, però de moment la policia els prohibeix el pas. Molts d'aquests refugiats feia setmanes que acampaven a Keleti i protestaven perquè els permetessin de continuar el viatge. Ahir, prop d'un miler, van aconseguir de pujar a trens amb destinació a Àustria, Salzburg i Munic, la porta d'occident. Però la treva ha durat poc i aquest matí la policia hongaresa els ha tornat a barrar el pas i els ha impedit primer l'entrada a les andanes i després ha buidat l'estació, una operació que ha durat una hora, segons que ha informat el portal hongarès HVG. Més tard l'estació ha estat reoberta, però de moment no deixen entrar els refugiats, que continuen esperant fora de l'edifici.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a l'estació de ferrocarrils de Keleti", "answer_start": 88 } ], "id": "P_1000_C_1000_Q1", "question": "On volen accedir els refugiats sirians?" }, { "answers": [ { "text": "fora de l'edifici", "answer_start": 981 } ], "id": "P_1000_C_1000_Q2", "question": "On esperen els refugiats que volen entrar a l'estació?" }, { "answers": [ { "text": "'Alemanya'", "answer_start": 228 } ], "id": "P_1000_C_1000_Q3", "question": "Què crida la multitud a l'exterior de l'estació de ferrocarrils?" } ] } ] }

{ "title": "El Consell ja demana el FLA del 2020 a l'espera del finançament", "paragraphs": [ { "context": "El govern valencià té pressa i no es refia de les promeses de Pedro Sánchez de tenir una proposta de nou model de finançament d'ací a vuit mesos. El Consell ha aprovat l'acord pel qual el País Valencià sol·licitarà l'adhesió al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) del 2020, pendent que el govern espanyol comenci el procés de reforma del sistema de finançament autonòmic. L'acord de sol·licitud d'adhesió al FLA aprovat pel Consell autoritza el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, a adoptar les mesures i actuacions necessàries. A més, faculta i delega a la Secretaria Autonòmica de Model Econòmic i Finançament perquè faci totes les actuacions i gestions per a subscriure els préstecs bilaterals que permeten la disposició dels fons. Després de la reunió del Consell, la vice-presidenta Mónica Oltra ha denunciat que el FLA era el mecanisme pel qual el govern espanyol els canviava 'drets per préstecs'. Tot i això, ha dit que el Consell s'adheria a aquest mecanisme, a l'espera que el president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, compleixi el compromís de presentar un esborrany per a la reforma del sistema.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El govern valencià", "answer_start": 0 } ], "id": "P_579_C_579_Q1", "question": "Qui no confia en les promeses de Pedro Sánchez al voltant del nou model de finançament?" }, { "answers": [ { "text": "al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) del 2020", "answer_start": 225 } ], "id": "P_579_C_579_Q2", "question": "A quina línia de crèdit sol·licitarà el País Valencià la seva adhesió?" }, { "answers": [ { "text": "vuit mesos", "answer_start": 134 } ], "id": "P_579_C_579_Q3", "question": "En quant de temps ha estimat Pedro Sánchez que tindrà una proposta de nou model de finançament?" } ] } ] }

{ "title": "Presidència deixarà d'oferir les beques que la Inspecció de Treball va considerar fraudulentes", "paragraphs": [ { "context": "El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha informat que l'any vinent el gabinet de Presidència deixarà de comptar amb becaris, cosa que, a parer seu, resoldrà la situació creada. Tot i això, creu que s'ha actuat correctament en tot moment i ha dit que recorreria contra la decisió. La Inspecció de Treball, a instàncies de CCOO, va denunciar unes 'falses beques' de vint-i-vuit persones que feien feina a Presidència, de manera que hauran de ser donades d'alta a la Seguretat Social. Puig ha dit que la tasca que feien no era incorrecta, i per això els serveis jurídics del Consell recorreran contra la decisió. Segons el president, aquestes beques han servit a molts joves periodistes per a poder treballar més endavant als mitjans de comunicació mitjançant 'una via raonable' que, en alguns casos, els oferia fins i tot condicions més bones que les dels contractes laborals d'uns altres llocs. Tanmateix, ha anunciat que a partir de l'any que ve ja no hi haurà aquestes beques.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "'falses beques'", "answer_start": 350 } ], "id": "P_1007_C_1007_Q1", "question": "Què va denunciar la Inspecció de Treball?" }, { "answers": [ { "text": "vint-i-vuit", "answer_start": 369 } ], "id": "P_1007_C_1007_Q2", "question": "Quantes persones treballaven a Presidència amb 'falses beques'?" }, { "answers": [ { "text": "recorreran contra la decisió", "answer_start": 585 } ], "id": "P_1007_C_1007_Q3", "question": "Què faran els serveis jurídics del Consell?" } ] } ] }

{ "title": "Arriba 'No tinc paraules', novel·la àcida sobre la farsa dels premis literaris", "paragraphs": [ { "context": "Aquesta setmana arriba a les llibreries una novetat de l'editorial Raig Verd, ben allunyada de les darreres obres que ha publicat aquest segell. 'No tinc paraules' és una sàtira entorn de la farsa dels premis literaris. L'obra, traduïda per Yannick Garcia, parteix d'un premi literari inventat, l'Elisi, que ha de triar el millor llibre de l'any. Per això, el jurat d'aquest premi s'ha de llegir centenars d'obres. Al mateix temps, una colla d'escriptors estan desesperats per captar l'atenció d'aquest jurat: la brillant escriptora i trencacors Katherine Burns, el novel·lista debutant malalt d'amor Sam Black i en Sonny, convençut que 'L'elefant morat' –el seu 'magnum opus'– arrasarà el món literari com un huracà. 'No tinc paraules' tracta d'algunes qüestions profundes sobre el paper de l'art en una cultura obsessionada per la celebritat, i es pregunta com podem esperar a reconèixer el talent real quan tothom té interessos personals.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "és una sàtira entorn de la farsa dels premis literaris", "answer_start": 164 } ], "id": "P_981_C_981_Q1", "question": "De què tracta 'No tinc paraules'?" }, { "answers": [ { "text": "centenars", "answer_start": 396 } ], "id": "P_981_C_981_Q2", "question": "Quantes obres s'ha de llegir el jurat del premi l'Elisi?" }, { "answers": [ { "text": "Yannick Garcia", "answer_start": 241 } ], "id": "P_981_C_981_Q3", "question": "Qui ha traduït 'No tinc paraules'?" } ] } ] }

{ "title": "Espadaler veu previsible que el govern espanyol suspengui l'autonomia de Catalunya en cas d'una DUI", "paragraphs": [ { "context": "El secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, ha dit que seria previsible que l'autonomia de Catalunya fos suspesa mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola davant d'una eventual declaració unilateral d'independència del govern català. 'Des del moment que sento per part de la candidatura de CDC i ERC que es farà sí o sí una declaració unilateral d'independència, em sembla previsible que l'estat tingui algun tipus de reacció dins la legalitat', ha asseverat Espadaler durant una conferència a la Cambra de Barcelona, qui ha responsabilitzat també el govern d'espanyol d'arribar aquesta situació en no traspassar més competències amb l'article 150.2.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la constitució", "answer_start": 115 } ], "id": "P_1393_C_1393_Q1", "question": "Com diu Espadaler que es suspendria l'autonomia de Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "dins la legalitat", "answer_start": 454 } ], "id": "P_1393_C_1393_Q2", "question": "Quin tipus de reacció és previsible que tingui l'estat?" }, { "answers": [ { "text": "Cambra de Barcelona", "answer_start": 525 } ], "id": "P_1393_C_1393_Q3", "question": "On ha fet una conferència Espadaler?" } ] } ] }

{ "title": "Els lletrats del senat espanyol avalen la suspensió de Romeva en base a la Llei d'Enjudiciament Criminal", "paragraphs": [ { "context": "Els lletrats del senat espanyol han avalat la suspensió del senador d'ERC Raül Romeva en base a l'article 384bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim). L'informe dels serveis jurídics de la cambra alta, al qual ha tingut accés l'ACN, determina que 'resulta indubtable' que la mesa del senat espanyol pot suspendre automàticament Romeva, tal com va fer el congrés amb els diputats presos. Els lletrats argumenten que la mesa presidida pel socialista Manuel Cruz és 'competent' per donar efectivitat a la suspensió de forma immediata. L'informe diu que correspon a la mesa determinar els efectes de la suspensió però apunta que 'sembla que ha de tenir un caràcter indefinit' fins que canviï la situació de Romeva, i l'article de la LECrim, que determina la suspensió en el supòsit que un parlamentari estigui en presó preventiva, deixi de ser aplicable. Els lletrats també asseguren que 'no procedeix' suspendre Romeva en base a l'article 22.6 del reglament del Senat. La Mesa del Senat està reunida des de les dotze hores d'avui amb aquest informe sobre la taula per decidir sobre la suspensió.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Els lletrats del senat espanyol", "answer_start": 0 } ], "id": "P_1257_C_1257_Q1", "question": "Qui ha avalat la suspensió de Romeva?" }, { "answers": [ { "text": "donar efectivitat a la suspensió", "answer_start": 487 } ], "id": "P_1257_C_1257_Q2", "question": "Quina competència té la mesa del senat?" }, { "answers": [ { "text": "indefinit", "answer_start": 669 } ], "id": "P_1257_C_1257_Q3", "question": "Quin caràcter sembla que tindrà la suspensió que determinarà la mesa?" } ] } ] }

{ "title": "Colau assumirà la decisió que prenguin les seves bases per l'1-O amb una consulta al setembre", "paragraphs": [ { "context": "L'alcaldessa de Barcelona i impulsora de Catalunya en Comú, Ada Colau, ha assegurat aquest dijous que assumirà la decisió que les seves bases prenguin sobre el referèndum de l'1 d'octubre, en una consulta que els comuns preveuen celebrar al setembre amb els seus inscrits per decidir de forma democràtica 'si hi ha una posició prioritària' de l'espai polític. 'Com a posició majoritària els que siguem veus públiques, quan responguem no a títol individual sinó a títol polític, haurem de respectar la decisió de la majoria', ha assegurat Colau en una entrevista a Onda Cero recollida per Europa Press. També ha insistit que els comuns defensen un referèndum efectiu i que ella treballarà per una proposta perquè Catalunya pugui votar per 'una República, que no té perquè estar separada d'una República espanyola, pot ser confederada, per exemple'. Preguntada per la seva participació al 9N, ha recordat que va votar 'sí-sí' però que va ser un 'vot de protesta' en un context en el qual el Govern central podia prohibir la votació, liderada per la societat civil i amb un caràcter cívic que convidava a la mobilització, i ha assegurat que la seva eventual resposta a l'1-O dependrà de com es plantegi. Colau ha assegurat que l'Ajuntament no ha rebut cap requeriment de la Generalitat i ha insistit que no posaran en perill la institució ni els funcionaris en cap situació compromesa: 'No es traslladarà als funcionaris el que han de resoldre els polítics'. Ha insistit que l'1-O tal com ho planteja el Govern català no reuneix les condicions perquè sigui el referèndum que Catalunya necessita: 'No es donen les condicions.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al setembre", "answer_start": 238 } ], "id": "P_115_C_115_Q1", "question": "Quan preveuen celebrar la consulta amb els inscrits?" }, { "answers": [ { "text": "un referèndum efectiu", "answer_start": 644 } ], "id": "P_115_C_115_Q2", "question": "Què diu Colau que defensen els Comuns?" }, { "answers": [ { "text": "de protesta", "answer_start": 948 } ], "id": "P_115_C_115_Q3", "question": "Com va ser el vot de Colau al 9N?" } ] } ] }

{ "title": "La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen", "paragraphs": [ { "context": "Avui la fiscalia ha fet aigües a la sala de vistes del Tribunal Suprem espanyol. Ha estat un fracàs estrepitós, perquè els testimonis que hi han desfilat, tots proposats per l'acusació, no tan sols no han servit per a fonamentar el relat acusatori, sinó que l'han fet trontollar. El cas més cridaner ha estat el de Montserrat del Toro, una de les principals testimonis contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, pel seu paper en l'escorcoll a la seu del Departament d'Economia del 20 de setembre de 2017 com a secretària judicial. Ella va servir durant la fase d'instrucció per a construir el relat que aquell dia hi havia hagut sedició, i rebel·lió, en la manifestació per a protestar contra l'assalt a la Generalitat. Perquè ella va explicar, i avui ho ha reiterat, que va haver de fugir pel terrat, entrar a l'edifici contigu del Teatre Coliseum i sortir per allà perquè no ho podia fer per la porta principal. Però la credibilitat del testimoni de Del Toro ha trontollat, i ha suscitat molts dubtes sobre un dels puntals del relat acusatori: per les contradiccions en què ha caigut i per algunes mentides.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el relat acusatori", "answer_start": 229 } ], "id": "P_1272_C_1272_Q1", "question": "Què han fet trontollar els testimonis d'avui?" }, { "answers": [ { "text": "per les contradiccions en què ha caigut i per algunes mentides", "answer_start": 1041 } ], "id": "P_1272_C_1272_Q2", "question": "Per què ha suscitat dubtes el relat de Del Toro?" }, { "answers": [ { "text": "20 de setembre de 2017", "answer_start": 476 } ], "id": "P_1272_C_1272_Q3", "question": "Quin dia hi va haver l'escorcoll al Departament d'Economia?" } ] } ] }

{ "title": "El govern impulsa la igualtat efectiva entre homes i dones en la contractació pública", "paragraphs": [ { "context": "L'executiu català ha aprovat la Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en els contractes públics. L'objectiu és promoure la integració de la perspectiva de gènere en la contractació pública i facilitar les pautes per a fer-ho als òrgans de contractació. Consisteix a tenir en compte, mitjançant diagnòstics de gènere, els possibles desequilibris existents entre les dones i els homes i incorporar clàusules per a erradicar-los i evitar la generació de noves desigualtats, segons ha indicat el govern. Una contractació aparentment amb resultat neutral per a les persones pot desencadenar efectes diversos sobre les dones i els homes, raó per la qual cal incloure la perspectiva de gènere i determinar les clàusules d'igualtat i en quin moment de la contractació es poden incloure. La Guia contribueix a erradicar possibles discriminacions o desigualtats per raons de sexe; impulsar una major i millor ocupació laboral de les dones, sobretot aquelles que tenen dificultats d'inserció laboral; facilitar la conciliació entre la vida familiar, personal i professional de dones i homes, promoure la distribució corresponsable d'aquests espais, i promoure la responsabilitat empresarial en matèria d'igualtat, entorns laborals lliures de violències masclistes i accions positives en aquelles empreses amb plantilles masculinitzades. Aquesta nova eina que impulsa la igualtat efectiva des de l'Administració facilita exemples de clàusules d'igualtat de gènere en les diferents fases del procés de contractació: en la definició de l'objecte del contracte, en la fase de selecció de les empreses licitadores, en els criteris d'adjudicació, en els criteris de desempat, en la fase d'execució, en la subcontractació i en el control del compliment de les clàusules de perspectiva de gènere.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la generació de noves desigualtats", "answer_start": 452 } ], "id": "P_1574_C_1574_Q1", "question": "Què vol evitar la Guia?" }, { "answers": [ { "text": "L'executiu català", "answer_start": 0 } ], "id": "P_1574_C_1574_Q2", "question": "Qui ha aprovat la Guia?" }, { "answers": [ { "text": "per raons de sexe", "answer_start": 869 } ], "id": "P_1574_C_1574_Q3", "question": "Quines discriminacions contribueix a erradicar la Guia?" } ] } ] }

{ "title": "La fiscalia rebaixa a la meitat la petició de presó per Millet", "paragraphs": [ { "context": "Paral·lelament al debat al Parlament de Catalunya sobre el paper que ha de jugar el govern en el judici del cas Palau, una de les parts ha fet pública la seva demanda de pena. El fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled ha complert l'acord amb Fèlix Millet i Jordi Montull i ha rebaixat les demandes de presó pels dos acusats a la meitat després que aquests tots dos assenyalessin CDC com l'artífex del presumpte cobrament de comissions. Concretament demanava 27 anys de presó per tots dos i ara la rebaixa ha passat a 14 anys i 9 mesos en el cas de Millet, i 10 anys i 10 mesos per Montull. Per la seva banda ha elevat mig any la petició de pena per a l'ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar. En el tràmit de presentació de conclusions definitives, el fiscal Emilio Sánchez Ulled ha passat a demanar per a la filla de Jordi Montull, Gemma Montull, dos anys de presó dels 26 que li demanava, ja que passa de considerar-la de coautora a còmplice, i així podria evitar la presó. El fiscal ha tingut en compte com a atenuant la confessió dels tres a l'hora de fixar la seva sol·licitud de penes definitives, i per a Daniel Osàcar ha demanat elevar la pena de presó de set anys i sis mesos a vuit anys de presó.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Fèlix Millet i Jordi Montull", "answer_start": 245 } ], "id": "P_1549_C_1549_Q1", "question": "Amb qui va arribar a un acord Emilio Sánchez Ulled?" }, { "answers": [ { "text": "26", "answer_start": 868 } ], "id": "P_1549_C_1549_Q2", "question": "Quants anys de presó demanava el fiscal a Gemma Montull?" }, { "answers": [ { "text": "Daniel Osàcar", "answer_start": 675 } ], "id": "P_1549_C_1549_Q3", "question": "A qui s'ha elevat la pena de presó?" } ] } ] }

{ "title": "Borrell ordena de pressionar el govern belga per salvar Llarena", "paragraphs": [ { "context": "El ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha ordenat a l'ambaixadora d'Espanya a Bèlgica, Cecilia Yuste, que demani al govern belga de comparèixer en la causa oberta en aquest país contra el jutge Pablo Llarena i defensi la immunitat de jurisdicció d'Espanya i del magistrat. Ho han explicat fonts del ministeri a Europa Press. D'aquesta manera, Borrell accedeix a la petició del Tribunal Suprem espanyol. El president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha enviat avui una carta a Borrell i a la ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado, per demanar-los que intervinguin per tal que el govern de Bèlgica defensi la justícia espanyola i Llarena davant el tribunal belga. Llarena té una demanda civil pendent amb Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret i és citat a declarar a Bèlgica el 4 de setembre. El Suprem ha criticat contundentment aquesta demanda i ha afirmat que pretén defraudar la independència judicial de Llarena i posar en dubte el funcionament de la justícia espanyola.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "4 de setembre", "answer_start": 842 } ], "id": "P_1030_C_1030_Q1", "question": "Quan ha estat citat Llarena a declarar a Bèlgica?" }, { "answers": [ { "text": "la immunitat de jurisdicció d'Espanya i del magistrat", "answer_start": 235 } ], "id": "P_1030_C_1030_Q2", "question": "Què hauria de defensar el govern belga segons la petició que li farà Cecilia Yuste?" }, { "answers": [ { "text": "Carlos Lesmes", "answer_start": 486 } ], "id": "P_1030_C_1030_Q3", "question": "Qui ha enviat avui una carta a Borrell?" } ] } ] }

{ "title": "El govern balear defensa el seu model de turisme a la cimera del clima", "paragraphs": [ { "context": "El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha participat en la cimera del clima (COP25), en què ha refermat que el govern de les Illes Balears vol aconseguir un turisme més sostenible i respectuós amb el medi. Negueruela ha intervingut en el debat 'Cap a un model de turisme sostenible', en què ha desgranat totes les iniciatives impulsades per les Illes aquests últims anys per a protegir el medi i la sostenibilitat. També ha destacat el compromís del govern en tot aquest temps, amb iniciatives pioneres com ara la llei de canvi climàtic, la limitació de vehicles a Formentera i l'impuls d'accions per a la circularitat i la sostenibilitat en el sector turístic. Davant la directora general de Turisme de Navarra, Maitena Ezkutari; el president de Paradores, Óscar López; el president de Segittur, Enrique Martínez; i el subdirector general de Desenvolupament i Sostenibilitat del govern espanyol, Ignacio Angulo, Negueruela ha recordat que el màxim actiu de les Balears és el seu patrimoni natural i, per tant, cal aconseguir mecanismes de sostenibilitat perquè l'activitat turística pugui tenir un llarg recorregut. Així mateix, ha destacat la importància de treballar conjuntament amb el sector privat per a abordar aquestes qüestions i ha recordat que totes aquestes mesures han estat molt ben rebudes pel sector turístic de les Illes.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un turisme més sostenible i respectuós amb el medi", "answer_start": 183 } ], "id": "P_1638_C_1638_Q1", "question": "Què vol assolir el govern de les Illes Balears?" }, { "answers": [ { "text": "'Cap a un model de turisme sostenible'", "answer_start": 273 } ], "id": "P_1638_C_1638_Q2", "question": "En quin debat ha participat Negueruela?" }, { "answers": [ { "text": "el seu patrimoni natural", "answer_start": 1002 } ], "id": "P_1638_C_1638_Q3", "question": "Quin està considerat el màxim actiu de les Balears segons Óscar López?" } ] } ] }

{ "title": "Compromís fixa les condicions pel sí al pressupost de Sánchez", "paragraphs": [ { "context": "Compromís està disposat a donar suport al pressupost de l'estat espanyol que el govern de Pedro Sánchez vol aprovar abans de l'estiu, però com ja va fer amb la investidura, ho condiciona a l'agenda valenciana. El diputat al congrés, Joan Baldoví, i el batlle de València, Joan Ribó, han comparegut per recordar els acords d'investidura, que ara volen que siguin incorporats en els comptes de l'estat del 2020. Per exemple, el contracte programa per a la mobilitat metropolitana de València, per valor de 52 milions d'euros; el soterrament de les vies del Parc Central; el canal d'accés i el túnel ferroviari; el projecte de prolongació del túnel de Serreria; la partida pressupostària per a la prolongació de la línia 10 del metro; i la millora del finançament per als espais culturals de la ciutat, com ara l'IVAM, el Palau de les Arts, el Sant Pius V i el Palau de la Música. Joan Baldoví ha recordat que per primera vegada a la història una organització d'estricta obediència valenciana, Compromís, ha aconseguit de signar un acord amb el govern espanyol que inclou una agenda valenciana. Ha dit que era 'l'acord del seny', perquè moltes de les reivindicacions tracten directament de complir la llei, com és el cas de la renovació del sistema de finançament, del qual el govern espanyol s'ha compromès a presentar una proposta en vuit mesos; les aportacions de l'estat al fons per a l'atenció a la dependència; i la protecció de l'agricultura valenciana.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els acords d'investidura", "answer_start": 311 } ], "id": "P_1536_C_1536_Q1", "question": "Què vol que s'incorpori Compromís als comptes de 2020?" }, { "answers": [ { "text": "una agenda valenciana", "answer_start": 1069 } ], "id": "P_1536_C_1536_Q2", "question": "Què diu Baldoví que inclou l'acord amb el govern espanyol?" }, { "answers": [ { "text": "de complir la llei", "answer_start": 1184 } ], "id": "P_1536_C_1536_Q3", "question": "De què tracten moltes de les reivindicacions?" } ] } ] }

{ "title": "Renfe recupera el 12 de novembre l'oferta de Rodalies entre València i Castelló", "paragraphs": [ { "context": "La Generalitat demana “rigor” perquè “estem massa acostumats a anuncis que després no es complixen” VALÈNCIA, 4 (EUROPA PRESS) Renfe recuperarà el pròxim 12 de novembre l'oferta del servici de Rodalies de la línia C-6 València-Castelló anterior al començament de les obres d'implantació del tercer carril en el Corredor Mediterrani, segons ha informat la companyia en un comunicat. Així, reposa la programació existent abans de l'execució dels treballs d'infraestructura: 79 servicis circularan novament, entre les dues ciutats, d'ells 39 en sentit València-Castelló i 40 en sentit Castelló-València. El servici està reduït i modificat des del 7 de setembre de 2015, amb el començament de la primera fase de les obres d'implantació del tercer carril del Corredor Mediterrani. Així, el servici d'autobusos complementari deixarà de funcionar a partir de la implantació de la nova programació. Durant la cinquena reunió del grup de treball, celebrada este dimarts, la companyia ha exposat al director general d'Obres Públiques, Transport i Vertebració del Territori, Carlos Domingo, la futura nova programació del servici entre les dues ciutats. Durant la trobada, els tècnics han analitzat les incidències ocasionades i els retards “puntuals” durant el mes de setembre amb motiu del desenvolupament final de les obres en diversos punts de la línia i les demores ocasionades.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "rigor", "answer_start": 23 } ], "id": "P_2003_C_2003_Q1", "question": "Què sol·licita la Generalitat?" }, { "answers": [ { "text": "a partir de la implantació de la nova programació", "answer_start": 849 } ], "id": "P_2003_C_2003_Q2", "question": "Quan finalitzarà els servei d'autobusos complementari?" }, { "answers": [ { "text": "este dimarts", "answer_start": 957 } ], "id": "P_2003_C_2003_Q3", "question": "Quin dia s'ha dut a terme la cinquena reunió del grup de treball?" } ] } ] }

{ "title": "ERC entrega una carta al cònsol dels EUA a Barcelona per denunciar el vet a reunir-se amb Obama", "paragraphs": [ { "context": "BARCELONA, 10 (EUROPA PRESS) El portaveu d'ERC al congrés espanyol, Joan Tardà, i al senat, Santiago Vidal, han lliurat aquest diumenge al Consolat dels Estats Units (EUA) a Barcelona una carta dirigida al president dels EUA, Barack Obama, 'en nom de tots els diputats i senadors republicans de les Corts espanyoles'. Tardà ha denunciat en el vet imposat per Felipe VI i el govern espanyol als grups parlamentaris d'ERC, CDC i PNB, perquè no assistissin a la reunió a Madrid amb Obama. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez; el de Podem, Pablo Iglesias, i el líder de C's, Albert Rivera, han estat convidats com a representants de l'oposició. Lliurem consolat EEUU carta a Obama del q som, del q fem i denunciem q s'hagi vetat bascos i catalans @Esquerra_ERC pic.twitter.com/dW6n8onDmH — Joan Tardà i Coma (@JoanTarda) July 10, 2016", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Barack Obama", "answer_start": 228 } ], "id": "P_1895_C_1895_Q1", "question": "A qui es dirigeix la carta que han presentat Joan Tardà i Santiago Vidal?" }, { "answers": [ { "text": "al Consolat dels Estats Units", "answer_start": 138 } ], "id": "P_1895_C_1895_Q2", "question": "On han lliurat la carta Joan Tardà i Santiago Vidal?" }, { "answers": [ { "text": "ERC, CDC i PNB", "answer_start": 418 } ], "id": "P_1895_C_1895_Q3", "question": "A quins grups parlamentaris ha denunciat Tardà?" } ] } ] }

{ "title": "El banc central d'Alemanya avisa d'una possible recessió al país", "paragraphs": [ { "context": "El Bundesbank, el banc central d'Alemanya, ha admès que és cada vegada més probable que l'economia del país entri en recessió tècnica aquest tercer trimestre del 2019. Segons el darrer butlletí mensual del banc, el PIB alemany pot tenir una lleugera contracció, que s'afegiria a la caiguda del 0,1% del segon trimestre. El principal responsable de la pèrdua d'activitat és la recessió persistent del sector industrial. Si es confirmen aquestes dades, l'economia alemanya, la més important d'Europa, entraria en recessió tècnica, és a dir, s'haurien encadenat dos trimestres seguits de caiguda de l'activitat. Seria la primera vegada en sis anys que es trobaria en aquesta situació; l'última va ser la concatenació d'una caiguda del 0,4 el darrer trimestre del 2012 i del 0,5 el primer del 2013. El Bundesbank reconeix que no es veu el final de la recessió del sector industrial alemany, fet que podria perjudicar gradualment alguns segments del sector de serveis.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la recessió persistent del sector industrial", "answer_start": 373 } ], "id": "P_908_C_908_Q1", "question": "Quina seria la primera responsable de la pèrdua d'activitat?" }, { "answers": [ { "text": "alemanya", "answer_start": 462 } ], "id": "P_908_C_908_Q2", "question": "Quina economia és la més important d'Europa?" }, { "answers": [ { "text": "dos", "answer_start": 559 } ], "id": "P_908_C_908_Q3", "question": "Quants trimestres seguits de caiguda de l'activitat s'han d'encadenar per a que es consideri recessió tècnica?" } ] } ] }

{ "title": "El parlament podrà multar els diputats que actuïn per interès personal o acceptin regals", "paragraphs": [ { "context": "La Comissió del Reglament del Parlament ha aprovat aquest dilluns el primer Codi de Conducta dels Diputats, que preveu multes de fins a 12.000 euros en cas d'incompliment d'algun dels articles, entre els quals destaca l'actuació per interès personal i acceptar regals valorats en més de 150 euros. La iniciativa és fruit de la llei de transparència i defineix els principis bàsics als quals els diputats han d'ajustar-se en cada moment, entre els quals figura la integritat, l'honorabilitat, l'objectivitat, la imparcialitat, la transparència, la responsabilitat i l'austeritat. Una de les principals novetats del Codi de Conducta se centra en el conflicte d'interessos: fins ara, es tenia en compte l'activitat del propi diputat però ara el cercle s'ha ampliat fins al segon grau de consanguinitat i afinitat. Així, els diputats s'hauran d'abstenir en les decisions que tinguin relació directa amb matèries en les quals puguin estar implicats familiars de fins a segon grau i, en cas de sospita, la Mesa del Parlament podrà requerir informació concreta. Els diputats tampoc podran acceptar regals o obsequis de més de 150 euros i, en cas de rebre'ls, hauran d'entregar-los al parlament per després ser destinats a activitats o serveis socials. Tampoc podran acceptar certes ofertes d'hospitalitat, invitacions i altres serveis que impliquin despeses a tercers en benefici propi o de familiars, ni percebre dietes o despeses de representació addicionals a les de la seva pròpia estructura retributiva.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el primer Codi de Conducta dels Diputats", "answer_start": 66 } ], "id": "P_1533_C_1533_Q1", "question": "Què s'ha aprovat aquest dilluns?" }, { "answers": [ { "text": "de la llei de transparència", "answer_start": 321 } ], "id": "P_1533_C_1533_Q2", "question": "D'on sorgeix la iniciativa?" }, { "answers": [ { "text": "de més de 150 euros", "answer_start": 1109 } ], "id": "P_1533_C_1533_Q3", "question": "Quins regals no podran acceptar els diputats?" } ] } ] }

{ "title": "Obama felicita Clinton per aconseguir els delegats necessaris per obtenir la nominació a la Casa Blanca", "paragraphs": [ { "context": "El president dels Estats Units, Barack Obama, ha felicitat aquest dimarts a l'ex-secretària d'Estat Hillary Clinton per aconseguir el nombre de delegats necessaris per obtenir la nominació del Partit Demòcrata a la Casa Blanca. 'La seva històrica campanya ha inspirat milions de persones i és una extensió de la llarga lluita per les famílies de classe mitjana i els nens', ha indicat la Casa Blanca en un comunicat. En el mateix comunicat, ha apuntat que Obama es reunirà dimecres amb el pre-candidat demòcrata Bernie Sanders, després de la celebració de l'últim 'superdimarts' a les primàries del partit.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a l'ex-secretària d'Estat Hillary Clinton", "answer_start": 74 } ], "id": "P_146_C_146_Q1", "question": "A qui ha felicitat Barack Obama?" }, { "answers": [ { "text": "el nombre de delegats necessaris per obtenir la nominació del Partit Demòcrata a la Casa Blanca", "answer_start": 131 } ], "id": "P_146_C_146_Q2", "question": "Què ha aconseguit Hillary Clinton?" }, { "answers": [ { "text": "Bernie Sanders", "answer_start": 512 } ], "id": "P_146_C_146_Q3", "question": "Amb quin pre-candidat demòcrata es veurà Obama?" } ] } ] }

{ "title": "La CUP vol que el parlament reiteri els objectius de la declaració d'inici del procés del 9-N", "paragraphs": [ { "context": "La CUP ha presentat una moció al parlament per tal d'instar-lo a 'ratificar la ferma voluntat de dur a terme les actuacions necessàries previstes i aprovades' per la cambra per tal d”assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya'. És per això, que al document, els cupaires demanen de 'reiterar els objectius' de la declaració d'inici del procés que es va aprovar el 9 de novembre de 2015, poc després de les eleccions del 27-S, amb els vots de JxSí i la CUP. El document es durà a votació de la cambra. Creuen que el parlament s'ha de ratificar en aquesta voluntat davant de les actuacions del Constitucional espanyol, l'Audiència espanyola i la Fiscalia en 'judicialitzar i perseguir els actes conseqüents amb el mandat democràtic'. A més, l'esquerra anticapitalista també vol que el parlament insti el govern a fer efectiu el contingut dels articles suspesos pel Tribunal Constitucional espanyol en lleis com la d'emergència habitacional i pobresa energètica o la d'igualtat efectiva entre homes i dones. També ho reclamen en el mateix sentit per la norma sobre el canvi climàtic o la llei d'universalització de l'assistència sanitària.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "reiterar els objectius", "answer_start": 305 } ], "id": "P_1201_C_1201_Q1", "question": "Què demanen de fer els cupaires al document?" }, { "answers": [ { "text": "9 de novembre de 2015", "answer_start": 386 } ], "id": "P_1201_C_1201_Q2", "question": "Quan es va aprovar la declaració d'inici del procés?" }, { "answers": [ { "text": "la cambra", "answer_start": 512 } ], "id": "P_1201_C_1201_Q3", "question": "Qui votarà el document?" } ] } ] }

{ "title": "Pablo Iglesias celebra l'alliberament d'Otegi i posa en evidència Albert Rivera", "paragraphs": [ { "context": "La sortida d'Arnaldo Otegi de la presó coincideix amb l'inici del debat d'investidura a les corts espanyoles. I dos dels seus protagonistes han tingut una topada significativa a Twitter. El dirigent de Podem, Pablo Iglesias, ha publicat un piulet en què celebrava l'alliberament d'Otegi: 'La llibertat d'Otegi és una bona notícia per als demòcrates. Ningú no hauria d'anar a la presó per les seves idees', ha dit. El dirigent de Ciutadans, Albert Rivera, li ha respost, també a Twitter, dient: 'Otegi fou condemnat per la justícia per pertinença a banda armada. Empresonat per les seves idees hi ha Leopoldo López.' I Iglesias li ha etzibat: 'No tants fums, Albert Rivera, que vau marxar del parlament amb el PP per no haver de condemnar el franquisme.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de la presó", "answer_start": 27 } ], "id": "P_728_C_728_Q1", "question": "D'on ha sortit Arnaldo Otegi?" }, { "answers": [ { "text": "Leopoldo López", "answer_start": 599 } ], "id": "P_728_C_728_Q2", "question": "Qui ha estat empresonat per les seves idees segons Albert Rivera?" }, { "answers": [ { "text": "per no haver de condemnar el franquisme", "answer_start": 712 } ], "id": "P_728_C_728_Q3", "question": "Per què es va retirar Albert Rivera del parlament segons Iglesias?" } ] } ] }

{ "title": "Els periodistes posen contra les cordes el portaveu de la Comissió Europea arran de la repressió contra l'independentisme", "paragraphs": [ { "context": "L'empresonament de cinc polítics independentistes divendres (Turull, Forcadell, Rull, Bassa i Romeva) i la detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya han estat motiu de pregunta al portaveu de la Comissió Europea Alexander Winterstein durant la conferència de premsa a Brussel·les. Diversos periodistes l'han posat contra les cordes amb preguntes relacionades amb la repressió i la detenció de Puigdemont, així com la persecució dels exiliats amb les euroordres. Un dels periodistes ha preguntat al portaveu quins arguments utilitzarà Jean-Claude Juncker per a denunciar la violació de drets humans a Turquia 'si un líder electe català està empresonat a Alemanya i altres polítics catalans estan a la presó per haver organitzat un referèndum'. Winterstein s'ha limitat a respondre que veu 'inapropiat' comparar la situació dels drets humans a Espanya amb Turquia. També ha insistit que la Comissió no valorarà la situació judicial de polítics catalans perquè no comenta els processos judicials. Un altre periodista li ha preguntat per l'empresonament dels consellers de la Generalitat i la detenció de Puigdemont, però Winterstein ha contestat que es tracta de 'casos individuals'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Alexander Winterstein", "answer_start": 222 } ], "id": "P_1194_C_1194_Q1", "question": "Com es diu el portaveu de la Comissió Europea?" }, { "answers": [ { "text": "la situació dels drets humans a Espanya amb Turquia", "answer_start": 820 } ], "id": "P_1194_C_1194_Q2", "question": "Quina comparació veu Alexander Winterstein que és inapropiada?" }, { "answers": [ { "text": "processos judicials", "answer_start": 983 } ], "id": "P_1194_C_1194_Q3", "question": "Què diu Winterstein que no comenta la Comissió?" } ] } ] }

{ "title": "Si una resolució de les Corts no t'agrada, posa-la al congelador", "paragraphs": [ { "context": "Quan es va crear, el PP dominava les institucions autonòmiques valencianes i va mantenir l'autarquia, l'obsessió de separar economia i gent i territori del seu espai natural i actiu de relació. Com que l'aïllament era una postura difícil de defensar, però, potser empesos per un atac de vergonya, potser seguint per solució algun acudit, es van inventar una cosa de recorregut efímer i nom ridícul: Eje de la Prosperidad. I van fer reunions i dibuixets i van riure mentre van poder: traçaven sobre el paper una línia que els unia Palma, València i Madrid (el condemnat per corrupció Jaume Matas, el multiimputat per corrupció Francisco Camps i la igualment imputada Esperanza Aguirre) amb l'única intenció de tallar, separar i esborrar tota relació amb el Principat de Catalunya, i de mirar, en canvi, oh sorpresa, cap a Madrid. En fi. Això no té més història que el retrat que perfila, i la constatació (un cop més, sí) dels esforços que esmercen a esquarterar-nos això que som i que tant neguen que existeixi (i que, tanmateix, els obsessiona). La qüestió és que, justament per aquesta obsessió (la mateixa que posposa i anul·la les inversions que reclama l'Arc Mediterrani mentre alimenta estructures radials i perpètuament buides), el País Valencià no va entrar a formar part de l'Euroregió Mediterrània, ni quan es va crear, l'any 2004, ni posteriorment.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "2004", "answer_start": 1336 } ], "id": "P_2041_C_2041_Q1", "question": "Quan es va crear l'Euroregió Medierrània?" }, { "answers": [ { "text": "per corrupció", "answer_start": 569 } ], "id": "P_2041_C_2041_Q2", "question": "Per què ha estat condemnat Jaume Matas?" }, { "answers": [ { "text": "això que som i que tant neguen que existeixi", "answer_start": 966 } ], "id": "P_2041_C_2041_Q3", "question": "Què pretenen esquarterar els polítics del PP?" } ] } ] }

{ "title": "El TSJIB obre judici oral contra el jutge Florit per la confiscació de mòbils a periodistes", "paragraphs": [ { "context": "El Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) va notificar ahir una interlocutòria en la qual acorda l'obertura de judici oral contra el magistrat Miguel Florit i contra l'estat espanyol com a responsable civil subsidiari per la confiscació de mòbils a redactors que cobrien el cas Cursach. Per a assegurar les responsabilitats en aquesta causa, coneguda per cas Mòbils, la magistrada-instructora, Felisa Vidal, requereix a l'acusat una fiança de 60.116 euros. La Sala Civil i Penal del TSJIB ha tramès al jutge una còpia de l'escrit d'acusació i de les actuacions perquè presenti un escrit de defensa. També insta l'Advocacia de l'estat espanyol perquè s'hi personi. L'acusació demana 42 anys d'inhabilitació La representació d'Europa Press, Diari de Mallorca i EFE i els periodistes Blanca Pou i Kiko Mestre demanen de condemnar el jutge a penes de 42 anys d'inhabilitació per prevaricació, vulneració del secret professional, delicte contra la inviolabilitat del domicili i intercepció il·legal de comunicacions.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "ahir", "answer_start": 69 } ], "id": "P_526_C_526_Q1", "question": "Quan va notificar la interlocutòria el Tribunal Superior de Justícia de les Balears?" }, { "answers": [ { "text": "a redactors que cobrien el cas Cursach", "answer_start": 261 } ], "id": "P_526_C_526_Q2", "question": "A qui es van requisar els mòbils?" }, { "answers": [ { "text": "60.116 euros", "answer_start": 457 } ], "id": "P_526_C_526_Q3", "question": "Quina fiança demanà a l'acusat la magistrada-instructora Felisa Vidal?" } ] } ] }

{ "title": "La Junta Electoral espanyola multa la CCMA amb 1.200 euros pel documentari sobre les famílies dels presos polítics", "paragraphs": [ { "context": "La Junta Electoral espanyola ha imposat una multa de 1.200 euros a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per l'emissió a TV3 del documentari 'Un procés dins el Procés' sobre els familiars dels presos polítics el 9 d'abril, durant el període electoral pels comicis del 28 d'abril. La resolució considera que el documentari afavoria les candidatures independentistes que concorrien a les eleccions espanyoles, per la qual cosa va vulnerar 'els principis d'igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa'. Argumenta que no va haver-hi intencionalitat de la CCMA de cometre una infracció i persistir en la conducta infractora, però que 'la culpabilitat de la CCMA radica en la falta de diligència per evitar la vulneració del principi de neutralitat informativa que els mitjans de comunicació de titularitat pública han de respectar durant el procés electoral'. Segons la Junta electoral espanyola, a més, el documentari 'ofereix una imatge de victimització d'un sector de la societat catalana que resulta obertament favorable a posicions polítiques que coincideixen amb les defensades per una part de les formacions que es presenten a les eleccions espanyoles del 28 d'abril de 2019'. També diuen que el documentari transmet un 'missatge legitimador de la causa separatista'. A les al·legacions que va presentar la CCMA s'argumentava que l'emissió del documentari encaixa amb el dret fonamental a comunicar lliurement informació sobre fets d'indubtable actualitat i interès informatiu i que el tractament del documentari no era electoral o partidista.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals", "answer_start": 65 } ], "id": "P_1758_C_1758_Q1", "question": "A qui ha multat la Junta Electoral espanyola?" }, { "answers": [ { "text": "'Un procés dins el Procés'", "answer_start": 157 } ], "id": "P_1758_C_1758_Q2", "question": "Quin documental ha originat la multa imposada a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals?" }, { "answers": [ { "text": "TV3", "answer_start": 137 } ], "id": "P_1758_C_1758_Q3", "question": "En quin mitja de comunicació s'ha emès el documental 'Un procés dins el Procés'?" } ] } ] }

{ "title": "Macron guanya amb molta claredat, segons l'enquesta a peu d'urna publicada ja a Bèlgica", "paragraphs": [ { "context": "Emmanuel Macron guanyarà les eleccions presidencials davant Marine Le Pen amb molta claredat, segons l'enquesta a peu d'urna que ja han publicat alguns mitjans a Bèlgica. El 60% dels electors haurien votat pel candidat liberal, segons avança el diari Le Soir. La ràdio-televisió pública belga, RTBF, dóna un percentatge d'entre un 62% i un 64% a Macron. A França està prohibit publicar cap sondatge abans que tanquin els col·legis electorals a les vuit de la tarda.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "60%", "answer_start": 174 } ], "id": "P_749_C_749_Q1", "question": "Quin percentatge dels electors haurien votat al candidat liberal segons el diari Le Soir?" }, { "answers": [ { "text": "Emmanuel Macron", "answer_start": 0 } ], "id": "P_749_C_749_Q2", "question": "Qui triomfarà en les eleccions segons l'enquesta a peu d'urna?" }, { "answers": [ { "text": "publicar cap sondatge", "answer_start": 377 } ], "id": "P_749_C_749_Q3", "question": "Què no està permès a França abans de que tanquin els col·legis electorals a les vuit de la tarda?" } ] } ] }

{ "title": "Amnistia Internacional s'adreça a Espanya perquè alliberi Sànchez i Cuixart", "paragraphs": [ { "context": "Amnistia Internacional ha fet públic avui, poc més d'un mes després de la sentència contra el procés del Tribunal Suprem espanyol, les conclusions a què ha arribat sobre aquest procediment, que VilaWeb va avançar dissabte per la filtració de la informació en una web de l'organització. La conclusió principal és que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez han de ser alliberats immediatament i la seva condemna a nou anys de presó per sedició ha de ser anul·lada. Considera que 'trepitja els seus drets de llibertat d'expressió i reunió pacífica'. Critica que la condemna es basi en 'la definició vaga del delicte de sedició del codi penal espanyol i en la interpretació massa general i perillosa d'aquesta definició'. Recorda que 'la desobediència civil pacífica és protegida per la legislació internacional sobre drets humans' i que 'una acusació excessiva per fets de desobediència civil restringeix indegudament el dret de reunió pacífica i viola el dret internacional'. Diu, a més: 'S'obre el camí perquè les autoritats estableixin un sostre il·legal en el nombre de persones que poden exercir a la vegada el seu dret de manifestar-se pacíficament.' I afegeix: 'Una manifestació no perd el caràcter pacífic perquè s'hi cometin actes il·legals o alguns manifestants facin ús de la violència.' Els altres presos condemnats Sobre els altres dirigents independentistes condemnats, diu: 'La imprecisió d'aquesta definició [de sedició] i la seva interpretació àmplia també posen en dubte les condemnes per la sedició.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a nou anys", "answer_start": 401 } ], "id": "P_946_C_946_Q1", "question": "A quants anys de presó s'ha condemnat a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez?" }, { "answers": [ { "text": "per sedició", "answer_start": 421 } ], "id": "P_946_C_946_Q2", "question": "Per què s'ha condemnat a nou anys de presó a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez?" }, { "answers": [ { "text": "en una web de l'organització", "answer_start": 256 } ], "id": "P_946_C_946_Q3", "question": "On es van filtrar les conclusions d'Amnistia Internacional?" } ] } ] }

{ "title": "La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d'un jutge que remuga", "paragraphs": [ { "context": "Els membres del Tribunal Suprem espanyol han posat avui cara i ulls als murs humans. Per primera vegada, han declarat en el judici contra el procés com a testimonis votants de l'1-O que van ser agredits per la policia espanyola i la Guàrdia Civil, o que van veure de primera mà la brutalitat exercida contra els seus conciutadans. No han calgut vídeos, avui, ningú no els ha demanat. No únicament perquè ja sabien que Manuel Marchena ho hauria impedit, sinó perquè el relat de la quinzena llarga de testimonis ha estat tan contundent que hauria de motivar l'obertura de procediments interns en aquests cossos policíacs per a determinar què va passar i quines responsabilitats s'haurien d'assumir. Això potser passaria en una policia democràtica. En canvi, la realitat és que moltes de les víctimes d'aquella violència són perseguides judicialment o amenaçades per la fiscalia per 'actitud rebel'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per la policia espanyola i la Guàrdia Civil", "answer_start": 203 } ], "id": "P_724_C_724_Q1", "question": "Per qui van ser agredides les persones que han declarat en el judici contra el procés?" }, { "answers": [ { "text": "'actitud rebel'", "answer_start": 880 } ], "id": "P_724_C_724_Q2", "question": "De què son acusades per la fiscalia moltes de les víctimes de la violència suscitada durant l'1-O?" }, { "answers": [ { "text": "vídeos", "answer_start": 345 } ], "id": "P_724_C_724_Q3", "question": "Quin tipus de prova no s'ha demanat avui en el judici?" } ] } ] }

{ "title": "El govern ordena de tancar Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena", "paragraphs": [ { "context": "El govern català ha ordenat el confinament immediat de la població d'Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena pel brot de la Covid-19. La mesura es pren per mirar de contenir el brot de coronavirus que hi ha a la zona, amb 58 casos confirmats segons l'últim balanç de Salut. L'anunci s'ha fet poc després de les nou del vespre. A partir d'aquella hora ja no s'ha pogut circular entre la zona confinada i la resta del país. Tanmateix, fins a mitjanit es permetrà que en surtin els qui no hi tinguin la residència. Aquesta sortida serà controlada pels Mossos d'Esquadra.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "pel brot de la Covid-19", "answer_start": 133 } ], "id": "P_606_C_606_Q1", "question": "Per què el govern català ha ordenat el confinament d'Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena?" }, { "answers": [ { "text": "58", "answer_start": 246 } ], "id": "P_606_C_606_Q2", "question": "Quants casos confirmats de Covid-19 hi ha a la zona?" }, { "answers": [ { "text": "les nou del vespre", "answer_start": 331 } ], "id": "P_606_C_606_Q3", "question": "Fins quina hora podran sortir aquelles persones que no siguin residents en la zona confinada?" } ] } ] }

{ "title": "Artur Mas diu que Jordi Sànchez és el seu candidat", "paragraphs": [ { "context": "Artur Mas ha estat el convidat del programa FAQS de TV3, hores després que la Crida votés Jordi Sànchez com a candidat de Junts per Catalunya al congrés espanyol i poc abans que avui es reuneixi d'urgència el Consell Nacional del PDeCAT per a valorar aquesta decisió. Davant la tensió que això ha despertat en un sector crític del partit demòcrata que tem perdre el control a la cambra espanyola, Mas ha volgut deixar clar que Sànchez és el seu candidat. \"Jordi Sànchez és també el meu candidat\" Artur Mas #FAQSjeroniTV3 ▶️ https://t.co/98MHSZs9fB pic.twitter.com/bKduJFSCo1 — Preguntes freqüents (@FAQSTV3) March 9, 2019 Quant a la tensió entre el PDeCAT i Junts per Catalunya en l'elaboració de les llistes, Mas destaca que el fet important és formar una candidatura que aplegui com més gent millor al voltant de la candidatura. \"L'important és que tanta gent diferent puguem anar junts\" Artur Mas #FAQSjeroniTV3 ▶️ https://t.co/98MHSZs9fB pic.twitter.com/tOgm6EgfJg — Preguntes freqüents (@FAQSTV3) March 9, 2019 L'ex-president creu que el PDeCAT no ha d'interpretar el paper de la Crida com a una amenaça i destaca la necessitat que els diferents corrents es posin d'acord i basteixin unes candidatures com més àmplies millor. \"No hem d'entendre la Crida com una OPA al PDeCAT\" Artur Mas #FAQSjeroniTV3 ▶️ https://t.co/98MHSZs9fB pic.twitter.com/7iKmoHqhbY — Preguntes freqüents (@FAQSTV3) March 9, 2019 Mas, que descarta tornar de moment a la política activa, aposta perquè la Crida sigui l'espai que aplegui tota aquella gent que quedi fora d'ERC i de la CUP. \"La Crida ha d'aplegar el màxim de gent fora d'ERC i de la CUP\" Artur Mas #FAQSjeroniTV3 ▶️ https://t.co/98MHSZs9fB pic.twitter.com/5BfWqbcGzA — Preguntes freqüents (@FAQSTV3) March 9, 2019", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Jordi Sànchez", "answer_start": 90 } ], "id": "P_1452_C_1452_Q1", "question": "Qui ha estat votat com a candidat per Junts per Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "Artur Mas", "answer_start": 496 } ], "id": "P_1452_C_1452_Q2", "question": "Qui diu que Sànchez és el seu candidat?" }, { "answers": [ { "text": "com més àmplies millor", "answer_start": 1209 } ], "id": "P_1452_C_1452_Q3", "question": "Com diu Mas que han de ser les candidatures que es facin?" } ] } ] }

{ "title": "El govern de Trípoli anuncia una ofensiva per a expulsar les forces d'Haftar de la perifèria de la capital", "paragraphs": [ { "context": " El govern de Trípoli ha anunciat avui el començament d'una contraofensiva a gran escala per expulsar dels voltants de la capital les forces lleials al general Khalifa Haftar, que s'ha proposat ocupar la ciutat des de la seva base de l'est de Líbia. L'operació, denominada Wadi Doum 2, es concentrarà en un perímetre d'uns 50 quilòmetres a la perifèria de la capital, on aproximadament 150 efectius del general han sigut detinguts durant les darreres hores per les forces lleials a les autoritats de Trípoli, que tenen el reconeixement internacional. Els 145 presoners van ser capturats a la ciutat de Zawiya, a 40 quilòmetres a l'oest de la capital, segons ha informat el comandant Mohammed Alhudairi a l'agència Reuters. Les forces del govern de Trípoli també han confiscat durant l'operació 60 vehicles, una part de la columna armada d'Haftar, apostats al voltant d'un lloc de control proper a la localitat, segons 'The Libya Observer'. Hores abans, segons les fonts del mateix mitjà, l'armada líbia va interceptar un vaixell i va detenir diversos homes armats d'Haftar després d'una operació de les forces de Trípoli contra els homes del general destacats a Sidi Bilal, també a l'oest de la capital. Líbia està sumida en el caos d'ençà de la caiguda del règim de Moammar al-Gaddafi el 2011 arran d'un alçament popular i de la intervenció de l'OTAN.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Khalifa Haftar", "answer_start": 161 } ], "id": "P_1442_C_1442_Q1", "question": "A qui són lleials les forces que hi ha al voltant de la capital?" }, { "answers": [ { "text": "Zawiya", "answer_start": 603 } ], "id": "P_1442_C_1442_Q2", "question": "A quina ciutat van capturar a 145 soldats de Khalifa Haftar?" }, { "answers": [ { "text": "60", "answer_start": 795 } ], "id": "P_1442_C_1442_Q3", "question": "Quants vehicles han confiscat a les forces de Khalifa Haftar?" } ] } ] }

{ "title": "Forcadell i Simó recusen Marchena pel control que té el PP sobre el jutge", "paragraphs": [ { "context": "L'advocat de Carme Forcadell i d'Anna Simó ha presentat un escrit per recusar el jutge Manuel Marchena arran del WhatsApp del portaveu del PP al Senat espanyol, Ignació Cosidó. Segons l'escrit de la defensa, de les manifestacions de Cosidó s'infereix un 'suposat control' del PP sobre el jutge, el que implica que hi hagi 'indicis racionals i públics que la imparcialitat de Marchena pot estar afectada per determinades posicions polítiques que generen un interès en una determinada resolució' del procediment judicial. L'escrit esgrimeix el dret a un procés amb totes les garanties, i el dret a un judici just i a un jutge imparcial per sustentar la seva petició de recusació. En el seu escrit, la defensa cita el polèmic WhatsApp de Cosidó, on ell mateix diu que el partit controlaria des del darrere la sala que ha de jutjar Forcadell i Simó. 'El que ha succeït presenta indicis racionals sobre la possible existència de motivacions que poguessin afectar la imparcialitat de Marchena', apunta l'advocat, que opina que les manifestacions de Cosidó 'impliquen una gravetat extrema en termes d'independència judicial'. Al seu parer, en aquest cas es pot aplicar el supòsit previst en l'article 219 de la Llei Orgànica del Poder Judicial espanyol que parla de 'tenir un interès directe o indirecte en la causa'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "PP", "answer_start": 276 } ], "id": "P_1068_C_1068_Q1", "question": "Qui té un suposat control sobre Marchena?" }, { "answers": [ { "text": "imparcial", "answer_start": 358 } ], "id": "P_1068_C_1068_Q2", "question": "Com ha de ser el jutge que tenen dret a tenir els acusats?" }, { "answers": [ { "text": "Ignació Cosidó", "answer_start": 161 } ], "id": "P_1068_C_1068_Q3", "question": "Qui va enviar el WhatsApp?" } ] } ] }

{ "title": "El govern balear avisa que hi ha mig miler de pots de mongetes contaminades a mans de consumidors", "paragraphs": [ { "context": "La consellera balear de Salut, Patricia Gómez, ha advertit que hi ha 489 pots de mongetes blanques amb toxina botulínica en mans de consumidors de les Balears, per la qual cosa ha fet una crida urgent a la població perquè s'abstinguin de consumir-los i tornin l'envàs a l'establiment on el van adquirir. Segons ha informat en una roda de premsa, tot i que la setmana passada es van retirar 7.056 pots dels supermercats, encara n'existeixen 238 a Eivissa i 251 entre Mallorca i Menorca que no s'han localitzat en mans de consumidors. El Centre Nacional d'Alimentació de l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició ha confirmat la presència de toxina botulínica en el lot L-146-16 de mongetes blanques cuites de la marca Bonpreu, envasat per Hermanos Cuevas, S.A., en pot de vidre de 400 grams, amb data de consum preferent 31-12-2021, i distribuït a Balears sota la marca IFA Eliges. El Govern ha recomanat que, si ja s'ha consumit aquest aliment i presenten manifestacions digestives, oculars o fatiga, han d'acudir als serveis d'urgències, ja que cal recordar que dos bombers han estat hospitalitzats a Girona després de compartir un àpat en què estava present aquest producte. El botulisme és una intoxicació poc freqüent però greu, que s'associa amb la producció d'una toxina en alguns aliments en què s'han desenvolupat determinats bacteris del gènere 'Clostridium'. S'associa normalment amb aliments en conserva esterilitzats de manera incorrecta i amb altres tipus d'aliments en els quals no es respecten les condicions de conservació en refrigeració i es mengen sense cuinar.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "489", "answer_start": 69 } ], "id": "P_1095_C_1095_Q1", "question": "Quants pots de mongetes contaminats hi ha a les Balears?" }, { "answers": [ { "text": "botulínica", "answer_start": 110 } ], "id": "P_1095_C_1095_Q2", "question": "Quina toxina hi ha en aquests pots de mongetes?" }, { "answers": [ { "text": "la setmana passada", "answer_start": 356 } ], "id": "P_1095_C_1095_Q3", "question": "Quan es van retirar 7056 pots de mongetes dels supermercats?" } ] } ] }

{ "title": "Rèplica contundent d'Empar Moliner a Albert Boadella, recordant-li què es jutjava a Nüremberg", "paragraphs": [ { "context": "El dramaturg Albert Boadella, cofundador de Ciutadans, va fer ahir unes altres declaracions provocadores contra el catalanisme. Va dir a l'agència Efe que 'això que han fet els dirigents polítics catalans és per a un judici de Nüremberg', fent referència al procés que es va fer entre el 1945 i el 1946 contra els principals dirigents de l'Alemanya nazi per crims de guerra i contra la humanitat. Avui l'escriptora Empar Moliner hi ha respost, al programa 'Els matins de TV3', explicant els crims que es van jutjar a Nüremberg, i parlant de casos de gent que va patir els camps d'extermini nazis. I acaba així: 'No em sap greu que un senyor banal parli així del Tardà, del Rufián, del Puigdemont, de la Munté, del Mas, de l'Ortega, de la Rovira… Però em sap molt greu pels que van patir l'holocaust. Et recomano, Boadella, una obra de teatre (el teatre encara et deu agradar). Es diu 'Un cel de plom', i la fa la Mercè Arànega a la Sala Muntaner, basada en la vida de la Neus Català, que la van deportar a Ravensbruck.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "provocadores", "answer_start": 92 } ], "id": "P_1644_C_1644_Q1", "question": "Com són les declaracions envers el catalanisme que va realitzar ahir Albert Boadella?" }, { "answers": [ { "text": "a l'agència Efe", "answer_start": 135 } ], "id": "P_1644_C_1644_Q2", "question": "A quin mitja de comunicació va fer declaracions Albert Boadella?" }, { "answers": [ { "text": "'Un cel de plom'", "answer_start": 884 } ], "id": "P_1644_C_1644_Q3", "question": "Quina obra de teatre li recomana Empar Moliner a Albert Boadella?" } ] } ] }

{ "title": "Graupera guanya les primàries i serà el candidat a la batllia de Barcelona", "paragraphs": [ { "context": "El filòsof i periodista Jordi Graupera ha guanyat la votació de Primàries Catalunya a Barcelona, amb 7.715 vots. El segon candidat més votat ha estat Adrià Alsina, ex-membre del secretariat de l'ANC, amb 1.933 vots. La votació va començar divendres a les 20.00 i s'ha acabat avui a les 20.00. Tal com han explicat Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, i Anna Arqué, representant de Primàries Barcelona, hi han participat més de 10.000 persones de les 28.000 inscrites al cens oficial. Arqué ha assegurat que havien estat les primàries amb més participació que s'havien fet mai a la ciutat. Com que Graupera ha superat el 50% dels vots, es converteix directament en el candidat a la batllia de Barcelona.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Jordi Graupera", "answer_start": 24 } ], "id": "P_265_C_265_Q1", "question": "Qui ha guanyat la votació?" }, { "answers": [ { "text": "filòsof i periodista", "answer_start": 3 } ], "id": "P_265_C_265_Q2", "question": "Què és Jordi Graupera?" }, { "answers": [ { "text": "1.933", "answer_start": 204 } ], "id": "P_265_C_265_Q3", "question": "Quants vots ha tingut Alsina?" } ] } ] }

{ "title": "La ciutat congolesa de Goma, amb més d'un milió d'habitants, declara el seu primer cas d'Ebola", "paragraphs": [ { "context": "La ciutat congolesa de Goma, amb més d'un milió d'habitants, ha declarat el seu primer cas d'Ebola, en un senyal del progrés cap al sud de l'epidèmia que va començar l'agost de l'any passat. L'epidèmia és la segona més greu de la història recent de l'Àfrica i fins ara ha matat més de 1.600 persones i n'ha afectat gairebé 2.500. El Ministeri de Salut congolès ha explicat que el pacient és un pastor provinent de la ciutat de Butembo, que es troba a 200 quilòmetres al nord i és un altre dels epicentres de la malaltia. L'afectat hauria arribat a Goma el passat 14 de juliol, segons recull el ministeri en un comunicat. Segons recull el text, cal ressaltar que 'el risc de propagació de la malaltia a la resta de la ciutat és baix perquè el pacient ha estat aïllat i traslladat al centre de Goma per rebre tractament'. 'El personal mèdic del centre de salut va reaccionar ràpidament a l'hora d'abordar el cas', sostenen les autoritats de Sanitat, que han agraït 'la professionalitat de l'empresa de transport i l'actuació dels equips mèdics'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "més d'un milió", "answer_start": 33 } ], "id": "P_1559_C_1559_Q1", "question": "Quants habitants té Goma?" }, { "answers": [ { "text": "l'agost de l'any passat", "answer_start": 166 } ], "id": "P_1559_C_1559_Q2", "question": "Quan va començar l'epidèmia?" }, { "answers": [ { "text": "un pastor", "answer_start": 391 } ], "id": "P_1559_C_1559_Q3", "question": "Qui és l'afectat per l'Ebola?" } ] } ] }

{ "title": "El govern balear concerta crèdits amb quatre bancs i fa efectiu el retorn als mercats financers", "paragraphs": [ { "context": "Les Illes han començat a tornar als mercats per obtenir finançament, concertant operacions de crèdit amb quatre bancs, per valor de 178 milions d'euros. Això permet al govern de començar a desvincular-se dels mecanismes de liquiditat de l'estat espanyol. El govern explica que aquests crèdits extraordinaris concertats eviten haver de recórrer als fons i mecanismes de liquiditat de l'estat espanyol, com preveu el pla d'endeutament plurianual. N'ha informat la Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques en un comunicat. Aquestes operacions per concertar crèdits extraordinaris s'han acordat amb Caixabank, Banca March, Colonya Caixa d'Estalvis de Pollença i BBVA i es destinen, d'una banda, a finançar la concessió d'ajudes als afectats per les inundacions a la comarca del Llevant de Mallorca, per un import de 45 milions, i, d'una altra, a cobrir l'abonament d'indemnitzacions derivades de sentències judicials en matèria de protecció urbanística, per un import de 133 milions. Alhora, es tramita finançament per aconseguir 517 milions del mercat, gairebé la meitat de les necessitats ordinàries d'endeutament d'aquest any.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "quatre", "answer_start": 105 } ], "id": "P_644_C_644_Q1", "question": "Amb quants bancs han concertat les Illes operacions de crèdit?" }, { "answers": [ { "text": "Caixabank, Banca March, Colonya Caixa d'Estalvis de Pollença i BBVA", "answer_start": 604 } ], "id": "P_644_C_644_Q2", "question": "Amb quines entitats financeres han acordat els crèdits les Illes?" }, { "answers": [ { "text": "45 milions", "answer_start": 821 } ], "id": "P_644_C_644_Q3", "question": "Quin import es destina a indemnitzar a les víctimes de les inundacions a la comarca del Llevant de Mallorca?" } ] } ] }

{ "title": "JxCat i ERC rebutgen la petició de la CUP d'aturar el diàleg mentre negocien amb Sánchez", "paragraphs": [ { "context": "JxCat i ERC han refusat aturar el diàleg polític amb l'estat espanyol mentre continuen negociant amb Pedro Sánchez la constitució d'una taula de partits amb un relator independent que permeti la retirada de les esmenes que poden tombar el pressupost del PSOE al congrés. Els dos socis de govern han impedit al parlament que prosperessin diversos punts d'una moció de la CUP que emplaçava el govern a trencar les converses si no hi ha una condició prèvia: el reconeixement del dret a l'autodeterminació, la fi de la repressió, l'alliberament dels presos, el retorn dels exiliats i el ple exercici dels drets socials, civils i polítics. JxCat s'han abstingut en la votació i, d'aquesta manera, també han afavorit que la resta de grups tombessin un altre punt que instava el govern català a 'avançar unilateralment en l'exercici de l'autodeterminació' desenvolupant sobiranies en tots els àmbits de les polítiques públiques i garantint drets socials per a tothom. En aquest sentit, la proposta de la CUP emplaçava el govern a desobeir el topall de dèficit i el FLA, a expropiar els pisos buits en mans de grans tenidors per a fer-ne habitatge social, i a aturar el desnonaments a famílies en risc social. També exigia al govern la creació d'una banca pública i l'assoliment de la plena sobirania de les infraestructures i els recursos energètics, així com la reducció d'un 30% de les taxes universitàries. La CUP ha marcat perfil mentre el govern català i l'espanyol mantenen contactes per a intentar arribar a un acord que permeti a Sánchez tramitar els comptes i, alhora, s'obrin negociacions serioses sobre el conflicte polític.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "CUP", "answer_start": 370 } ], "id": "P_328_C_328_Q1", "question": "Qui ha presentat una moció al Parlament?" }, { "answers": [ { "text": "desnonaments a famílies en risc social", "answer_start": 1162 } ], "id": "P_328_C_328_Q2", "question": "Què volia aturar la proposta de la CUP?" }, { "answers": [ { "text": "universitàries", "answer_start": 1387 } ], "id": "P_328_C_328_Q3", "question": "Quines taxes volia reduir la CUP en la proposta?" } ] } ] }

{ "title": "El ministeri d'Educació espanyol destinarà 1.420 milions d'euros en beques a l'estudi el curs vinent", "paragraphs": [ { "context": "El consell de ministres del govern espanyol ha aprovat aquest divendres un pressupost de 1.240 milions d'euros per a beques generals i ajuts a l'estudi per al curs vinent. És la xifra més alta de la història i suposa un 25% més del pressupost que es va donar el 2012, que era de 1.138 milions. A partir del reial decret, el ministeri espanyol també ha regulat els mòduls de grau mitjà de formació professional que seran convalidats automàticament en alguns ensenyaments de grau superior, i es modifica l'antiga Prova d'Accés a la Universitat (PAU) per l'actual 'Avaluació de Batxillerat per a l'Accés a la Universitat', un canvi que a Catalunya no es durà a terme perquè es manté la nomenclatura de PAU. El reial decret també regula els llindars de renda i patrimoni, i les quanties de les beques per al proper curs, en imports similars als del curs anterior. Així mateix, també explicita la resta de condicions per accedir a aquestes beques, ja siguin els requisits acadèmics dels candidats, les condicions d'incompatibiltiat, i altres factors que asseguren l'equitat en l'accés a aquestes ajudes arreu del territori. El ministeri espanyol també ha fet públic el pressupost executat en beques l'any passat, que va ser de 1.453 milions d'euros; 37 més que els pressupostats l'any passat, 1.416.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1.240 milions d'euros", "answer_start": 89 } ], "id": "P_549_C_549_Q1", "question": "De quant és el pressupost que ha autoritzat el consell de ministres per a beques i ajuts a l'estudi?" }, { "answers": [ { "text": "'Avaluació de Batxillerat per a l'Accés a la Universitat'", "answer_start": 561 } ], "id": "P_549_C_549_Q2", "question": "Com es diuen els exàmens que substitueixen la Prova d'Accés a la Universitat?" }, { "answers": [ { "text": "els mòduls de grau mitjà de formació professional que seran convalidats automàticament en alguns ensenyaments de grau superior", "answer_start": 360 } ], "id": "P_549_C_549_Q3", "question": "Què regula el reial decret en relació a la formació professional?" } ] } ] }

{ "title": "La Comissió Europea confirma que el govern espanyol no ha demanat formalment cap solució per a l'Open Arms", "paragraphs": [ { "context": "Dos portaveus de la Comissió Europea han desautoritzat aquesta tarda el govern espanyol, que havia demanat a la Unió Europea que coordinés la situació de l'Open Arms i la resta de vaixells de salvament a la Mediterrània. Carlos Martín Ruíz de Gordejuela ha dit que cap govern s'havia adreçat formalment a la Comissió per coordinar cap solució. I la portaveu Mina Andreeva també ha negat haver rebut cap petició de Madrid per a agilitar el desembarcament i enviar després els migrants a diversos països de la Unió, com s'havia fet anteriorment. Al matí, la portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Celaá, s'havia escudat en la Unió Europea per esquivar la responsabilitat sobre la situació de blocatge de l'Open Arms. Celaá havia dit que la política migratòria era 'responsabilitat de la Unió Europea en el seu conjunt' i que l'executiu de Pedro Sánchez volia que la Unió Europea la sentís 'com a pròpia'. El ministre de Foment espanyol en funcions, José Luis Ábalos, havia dit que l'acollida dels migrants no podia 'ser una qüestió voluntarista' i hi havia 'd'haver una política comuna'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Dos", "answer_start": 0 } ], "id": "P_882_C_882_Q1", "question": "Quant portaveus de la Comissió Europea han desautoritzat el govern espanyol?" }, { "answers": [ { "text": "que coordinés la situació de l'Open Arms i la resta de vaixells de salvament a la Mediterrània", "answer_start": 125 } ], "id": "P_882_C_882_Q2", "question": "Quina petició ha fet el govern espanyol a la Unió Europea?" }, { "answers": [ { "text": "l'acollida dels migrants", "answer_start": 989 } ], "id": "P_882_C_882_Q3", "question": "Què no pot ser una qüestió voluntària segons José Luis Ábalos?" } ] } ] }

{ "title": "La Reserva Federal dels EUA baixa els tipus d'interès per primera vegada d'ençà del 2008", "paragraphs": [ { "context": "El Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès) de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) ha decidit rebaixar els tipus d'interès en un quart de punt percentual, fins a un rang objectiu d'entre el 2% i el 2,25%, complint així les expectatives del mercat. Es tracta de la primera baixada del preu dels diners d'ençà de finals del 2008, quan el llavors president de la Fed, Ben Bernanke, va baixar de forma efectiva els tipus fins al 0%. La Fed ha justificat la seva decisió en les 'implicacions' dels desenvolupaments globals per als pronòstics econòmics, així com en les 'febles' pressions inflacionistes, que han allunyat l'augment dels preus de l'objectiu del 2%. La rebaixa de tipus 'dóna suport a la visió del FOMC que l'expansió sostinguda de l'activitat econòmica, unes fortes condicions del mercat laboral i la inflació propera al 2% són els resultats més possibles, però que les incerteses sobre aquest pronòstic romanen', ha subratllat l'institut emissor. De cara al futur, l'organisme ha insistit que prendrà les seves decisions basant-se en les noves dades econòmiques que rebi amb l'objectiu de 'sostenir l'expansió', pel que no ha prefixat un camí a seguir ni ha anticipat una nova retallada abans que acabi l'any. La decisió de rebaixar els tipus ha estat aprovada per vuit vots a favor, incloent-hi al president de la Fed, Jerome Powell, i tot i els vots en contra de la presidenta del Banc de la Fed de Kansas, Esther George, i el president del Banc de la Fed de Boston, Eric Rosengren, que han votat a favor de mantenir sense canvis els tipus d'interès.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en un quart de punt percentual", "answer_start": 153 } ], "id": "P_1859_C_1859_Q1", "question": "Fins quin rang objectiu disminuirà el tipus d'interès?" }, { "answers": [ { "text": "fins al 0%", "answer_start": 447 } ], "id": "P_1859_C_1859_Q2", "question": "Fins quan es va reduir el tipus d'interès el 2008?" }, { "answers": [ { "text": "vuit", "answer_start": 1306 } ], "id": "P_1859_C_1859_Q3", "question": "Quants vots han recolzat la baixada del tipus d'interès?" } ] } ] }

{ "title": "Els lletrats del parlament van advertir Forcadell i la cambra sobre les conseqüències d'aprovar les conclusions del procés constituent", "paragraphs": [ { "context": "Dos dels principals responsables dels serveis jurídics del parlament han explicat avui que van elaborar un breu informe jurídic sobre les possibles conseqüències d'aprovar les conclusions de la comissió del procés constituent per pròpia iniciativa, sense que cap diputat ni grup els ho demanés i sense avisar a la presidenta del parlament, Carme Forcadell. De fet, el breu informe es va llegir al ple de la cambra just abans de la votació del 27 de juliol, però també han reconegut que l'informe no tenia cap dictamen que indiqués si la votació incomplia o no el mandat del Tribunal Constitucional espanyol. Pere Sol, que va dimitir de secretari general setmanes després, i Antoni Bayona, lletrat major de la mesa, han declarat com a testimonis davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la causa oberta contra Forcadell per desobediència i prevaricació. D'altra banda, en la providència del Tribunal Superior de Justícia, demana al Parlament de Catalunya diversa documentació, com l'informe jurídic del dia 15 de desembre del 2015 a la Cambra al que es refereix l'Acta de la Junta de Portaveus del 20 de juliol, quan va prendre nota de les conclusions de la comissió del Procés Constituent tot i que no les va incloure en el ple del 27 de juliol; la notificació de la interlocutòria del 19 de juliol del 2016 remesa pel TC que demanava impedir la creació de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent i l'ordre del dia del ple del 26 de juliol. La reconstrucció dels fets La Fiscalia Superior de Catalunya es va querellar contra Forcadell per permetre la votació de les conclusions de la Comissió d'estudi del Procés Constituent el passat 27 de juliol, tot i que el Tribunal Constitucional (TC) l'havia advertit que no ho podia fer. La declaració d'inici del procés aprovada el 9 de novembre del 2015 va ser anul·lada pel TC el 2 de desembre, que ja advertia aleshores que no es podia desenvolupar cap acció parlamentària o administrativa derivada d'aquella declaració.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Carme Forcadell", "answer_start": 340 } ], "id": "P_1823_C_1823_Q1", "question": "Qui és la presidenta del parlament?" }, { "answers": [ { "text": "just abans de la votació del 27 de juliol", "answer_start": 414 } ], "id": "P_1823_C_1823_Q2", "question": "Quan es va llegir l'informe jurídic al ple de la cambra?" }, { "answers": [ { "text": "Forcadell", "answer_start": 1552 } ], "id": "P_1823_C_1823_Q3", "question": "Contra qui s'ha querellat la fiscalia?" } ] } ] }

{ "title": "El Homrani acusa el president andalús de practicar una política etnicista", "paragraphs": [ { "context": "El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha acusat el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, de fer polítiques etnicistes quan ofereix ajudes per als andalusos que viuen a Catalunya. 'Aquest és un exemple molt clar d'una política etnicista', ha dit a Catalunya Ràdio El Homrani, que s'ha preguntat si Moreno considera els catalans d'origen andalús que se senten independentistes com andalusos de segona classe o que no són purs. 'A aquests no els ajudaran?', ha afegit el conseller, que ha dit que no tenen cap queixa formal de les entitats de persones d'origen andalús. El Homrani ha defensat que les identitats se sumen, no es contraposen, i ha criticat que PP i Cs pretenguin construir un relat on acusen l'independentisme de ser identitari. 'Quan qui fa la denúncia és qui té aquesta visió ètnica i identitària', ha destacat. El conseller ha assegurat que a ningú li agrada que el redueixin a un aspecte de la seva identitat, i s'ha mostrat convençut que a les persones d'origen andalús els molesta que les identifiquin a través de l'estereotip.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "etnicistes", "answer_start": 151 } ], "id": "P_1464_C_1464_Q1", "question": "Com considera El Homrani que són les polítiques que està fent Juanma Moreno?" }, { "answers": [ { "text": "de ser identitari", "answer_start": 766 } ], "id": "P_1464_C_1464_Q2", "question": "De què diu El Homrani que acusen l'independentisme PP i Cs?" }, { "answers": [ { "text": "a través de l'estereotip", "answer_start": 1064 } ], "id": "P_1464_C_1464_Q3", "question": "Com diu El Homrani que els molesta que els identifiquin als andalusos?" } ] } ] }

{ "title": "Capella garanteix que no s'han espiat els ordinadors dels jutjats catalans", "paragraphs": [ { "context": "La consellera de Justícia, Ester Capella, ha negat que el seu departament hagi espiat els ordinadors dels jutjats catalans. En aquest sentit, ha reiterat, com va fer la conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública la setmana passada, que el missatge que ha aparegut als ordinadors judicials és una instrucció sobre l'ús correcte de les tecnologies de la informació en uns aparells que pertanyen a la Generalitat. A més, ha dit que en trenta anys que fa que el govern proveeix els mitjans materials als jutjats, mai s'ha espiat ni s'espiarà, al contrari del que 'han fet i segueixen fent altres governs'. 'És una instrucció innòcua que no produeix cap efecte' i que el Departament de Polítiques Digitals va 'enviar de forma massiva', ha dit, i que només afecta els treballadors dels jutjats, no pas als jutges, fiscals i secretaris judicials. En una resposta oral al diputat de Ciutadans Manuel Rodríguez durant la sessió de control al govern del ple del parlament, Capella ha retret a la diputada que no s'interessés per la difusió de dades privades que va patir el sistema informàtic del Ministeri de Justícia espanyol, LexNet, fa uns anys. Segons ella, allò va ser 'un gran fiasco' que va provocar 'inseguretat jurídica' que no ha passat mai als jutjats catalans.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els ordinadors dels jutjats catalans", "answer_start": 86 } ], "id": "P_348_C_348_Q1", "question": "Què diu Capella que no ha espiat el departament de Justícia?" }, { "answers": [ { "text": "trenta", "answer_start": 448 } ], "id": "P_348_C_348_Q2", "question": "Quants anys fa que la Generalitat proveeix de material als Jutjats?" }, { "answers": [ { "text": "de forma massiva", "answer_start": 728 } ], "id": "P_348_C_348_Q3", "question": "Com va enviar la instrucció el Departament de Polítiques Digitals?" } ] } ] }

{ "title": "Guanyem Girona defineix les primeres posicions de la llista electoral per a les municipals", "paragraphs": [ { "context": "La formació política de Guanyem Girona ha anunciat que Laia Pèlach i Roser Maeso formaran part dels primers llocs de la llista electoral de cara als propers comicis municipals. Pèlach és l'actual portaveu de la CUP a l'Ajuntament de Girona i Maeso és militant de Moviment d'Esquerres (MES) i ha estat vice-rectora de la Universitat de Girona. El cap de llista de la plataforma, Lluc Salellas, ha defensat que les dues incorporacions demostren 'un projecte transversal per transformar la ciutat de Girona'. Per això es posicionen com el relleu natural a l'hora d'arribar a la batllia. Salellas també ha anunciat que el manifest fundacional del moviment ja compta amb 580 signatures de persones independents que no formen part de cap partit polític.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Laia Pèlach i Roser Maeso", "answer_start": 55 } ], "id": "P_309_C_309_Q1", "question": "Qui hi haurà als primers llocs de les llistes de Guanyem Girona?" }, { "answers": [ { "text": "Moviment d'Esquerres", "answer_start": 263 } ], "id": "P_309_C_309_Q2", "question": "En quin moviment milita Maeso?" }, { "answers": [ { "text": "580", "answer_start": 666 } ], "id": "P_309_C_309_Q3", "question": "Quantes signatures té el manifest fundacional del moviment?" } ] } ] }

{ "title": "Ciutadans vol tenir a punt una nova candidatura a la Generalitat abans de l'octubre", "paragraphs": [ { "context": "El secretari d'Organització de Ciutadans, Francisco Hervías, ha assegurat que el partit tindrà una candidatura 'forta' a Catalunya de cara a l'octubre. 'Tenim el costum que hi hagi democràcia interna i seran els afiliats els que trien a qui lideri Ciutadans en un procés de primàries', ha dit en una entrevista a Onda Cero. Ha aclarit que seran els òrgans del partit els que definiran quan seran les primàries, tot i que marca l'horitzó d'octubre per culminar aquest procés. 'Estem parlant de començar octubre amb una candidatura forta i formada', ha indicat. Des que Inés Arrimadas va deixar el parlament per a ser diputada al congrés espanyol el pes del lideratge l'han compartit Carlos Carrizosa, que s'ha convertit en cap de l'oposició president parlamentari del grup, i Lorena Roldán, que fa de portaveu.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "forta", "answer_start": 112 } ], "id": "P_1366_C_1366_Q1", "question": "Com serà la candidatura que tindrà Ciutadans?" }, { "answers": [ { "text": "en un procés de primàries", "answer_start": 258 } ], "id": "P_1366_C_1366_Q2", "question": "Com s'escollirà el nou candidat?" }, { "answers": [ { "text": "Lorena Roldán", "answer_start": 775 } ], "id": "P_1366_C_1366_Q3", "question": "Qui fa de portaveu?" } ] } ] }

{ "title": "Sturgeon anuncia que comença el procediment per a un segon referèndum a Escòcia", "paragraphs": [ { "context": "La ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha anunciat després de la gran victòria de Partit Nacional Escocès (SNP) que comença el procediment per a fer un segon referèndum d'independència. Segons que ha dit, demanarà formalment al primer ministre Boris Johnson el traspàs al parlament escocès la competència per a fer un nou referèndum, tràmit que en el seu moment ja va fer l'ex-ministre principal Alex Salmond. Llavors, el primer ministre britànic David Cameron va accedir a traspassar la competència i el referèndum es va fer de manera acordada, però Johnson ja s'ha manifestat en contra de repetir el que va fer el seu antecessor. SNP leader Nicola Sturgeon says next week the Scottish government will publish \"the detailed, democratic case\" for a second independence referendum, adding Boris Johnson has \"no right to stand in the way\"https://t.co/TMj4hIwvQM pic.twitter.com/agxwd4GoWg — BBC News (UK) (@BBCNews) December 13, 2019 Tot i la majoria absoluta de Johnson al conjunt del Regne Unit, Sturgeon ha remarcat que no té el mandat per a treure Escòcia de la Unió Europea i ha remarcat que el futur d'Escòcia ha de dependre dels escocesos. 'Independentment de si Escòcia s'acaba convertint o no en un país independent, s'ha de decidir votant. No és una decisió que pugui prendre un primer ministre des de Westminster, i encara menys després de la derrota patida ahir', ha dit en referència al fracàs electoral del Partit Conservador a Escòcia, on ha passat de tretze diputats a només sis.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dels escocesos", "answer_start": 1141 } ], "id": "P_2010_C_2010_Q1", "question": "De qui ha de dependre el futur d'Escòcia segons ha manifestat Sturgeon?" }, { "answers": [ { "text": "Partit Conservador", "answer_start": 1431 } ], "id": "P_2010_C_2010_Q2", "question": "Quin partit polític ha fracassat electoralment?" }, { "answers": [ { "text": "sis", "answer_start": 1501 } ], "id": "P_2010_C_2010_Q3", "question": "Quants diputats té actualment el Partit Conservador?" } ] } ] }

{ "title": "La justícia europea diu que les hipoteques amb IRPH poden ser abusives", "paragraphs": [ { "context": "El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que les hipoteques referenciades amb l'índex IRPH poden ser abusives. En la sentència, el tribunal amb seu a Luxemburg insta els tribunals espanyols a 'assegurar-se del caràcter clar i comprensible' de les clàusules de contractes dels préstecs hipotecaris i a substituir-les en cas que siguin considerades abusives amb l'objectiu de protegir els consumidors. El TJUE contradiu així la decisió del Tribunal Suprem espanyol, que considera que els préstecs hipotecaris referenciats a l'IRPH no poden sotmetre's a control judicial perquè no impliquen cap abús per part dels bancs.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "referenciades amb l'índex IRPH", "answer_start": 79 } ], "id": "P_1277_C_1277_Q1", "question": "Quines hipoteques diu el TJUE que poden ser abusives?" }, { "answers": [ { "text": "Luxemburg", "answer_start": 169 } ], "id": "P_1277_C_1277_Q2", "question": "On és la seu del TJUE?" }, { "answers": [ { "text": "Tribunal Suprem espanyol", "answer_start": 457 } ], "id": "P_1277_C_1277_Q3", "question": "De qui contradiu la decisió el TJUE?" } ] } ] }

{ "title": "Torra accepta la recomanació del Síndic i retirarà els llaços grocs de la Generalitat", "paragraphs": [ { "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, accepta les recomanacions del Síndic de Greuges i retirarà els llaços grocs i les estelades de la Generalitat i els edificis dels departaments. De fet, Torra s'havia compromès a seguir les instruccions de Rafael Ribó, que aquesta tarda ha avalat les ordres de la Junta Electoral espanyola: 'El govern va acordar dimarts que, més enllà de la seva voluntat política, se seguirien les recomanacions de la Sindicatura de Greuges, mantenint un respecte ple a la llibertat d'expressió', ha comunicat la Presidència de la Generalitat. El president estudia de fer visible el suport als presos polítics amb més elements, com ara penjar al balcó del Palau de la Generalitat llaços blancs amb un traç vermell, que signifiquen democràcia i llibertat d'expressió. El síndic ha comunicat aquesta tarda que coincideix amb l'argumentari de la Junta Electoral i ha apel·lat a la necessitat 'excepcional' de preservar la neutralitat ideològica durant el període electoral. Ribó ha explicat que el 15 de març ja es va adreçar al president de la Generalitat, Quim Torra, mitjançant una resolució per a recomanar-li que acatés la petició de la junta. 'Arran dels aclariments sol·licitats per part de Presidència de la Generalitat, el Síndic s'hi ha tornat a adreçar per donar resposta a les qüestions plantejades.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els llaços grocs i les estelades", "answer_start": 103 } ], "id": "P_1767_C_1767_Q1", "question": "Què traurà Quim Torra de la Generalitat i els edificis institucionals?" }, { "answers": [ { "text": "democràcia i llibertat d'expressió", "answer_start": 759 } ], "id": "P_1767_C_1767_Q2", "question": "Quin significat se li atribueix als llaços blancs amb traç vermell?" }, { "answers": [ { "text": "amb l'argumentari", "answer_start": 847 } ], "id": "P_1767_C_1767_Q3", "question": "Amb què concorden el síndic i la Junta Electoral?" } ] } ] }

{ "title": "Un empresari vincula l'ex-conseller Gordó amb el finançament irregular de CDC", "paragraphs": [ { "context": "L'empresari Joan Manuel Parra ha declarat davant del jutge de l'Audiència espanyola José de la Mata que l'extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va utilitzar un sistema de facturacions falses a una productora de programes de TV3, Triacom, per finançar actes de la campanya electoral de 2010. Parra ha estat cridat a declarar com a testimoni davant del jutge de l'anomenat cas 3% després que l'empresari confessés al jutjat d'instrucció número 23 de Barcelona haver cobrat treballs realitzats a CDC per l'esmentada campanya amb factures girades a una productora audiovisual. A l'Audiència espanyola ha concretat que es tractava de Triacom, i que els conceptes en les factures es van fer a programes com Fish and Xips i El gran Dictat per valor de més de 200.000 euros. Parra va presentar un escrit en aquest jutjat admetent que tres empreses que administra no havien prestat serveis a la productora a la qual havien girat i cobrat una sèrie de factures, sinó que aquestes tasques les va realitzar per a CDC en la campanya electoral del 2010 al Parlament. L'home que hauria orquestrat tota la maniobra d'ocultació de finançament irregular va ser segons aquest testimoni l'ex-secretari de Govern de la Generalitat, Germà Gordó, qui li va indicar què fer en una reunió a la qual Parra va acudir amb els albarans dels serveis efectivament prestats per els actes de campanya. El dirigent de Convergència que enviés les factures a Oriol Carbó, ex-gerent de TV3 i responsable de Triacom.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Triacom", "answer_start": 243 } ], "id": "P_1370_C_1370_Q1", "question": "A quina productora es van enviar factures falses?" }, { "answers": [ { "text": "3%", "answer_start": 389 } ], "id": "P_1370_C_1370_Q2", "question": "Com s'anomena el cas que s'està investigant?" }, { "answers": [ { "text": "Oriol Carbó", "answer_start": 1437 } ], "id": "P_1370_C_1370_Q3", "question": "Qui és el responsable de Triacom?" } ] } ] }

{ "title": "Colau retreu a PSC i ERC que facin el joc a la dreta per desgastar els comuns", "paragraphs": [ { "context": "La batllessa de Barcelona i candidata de Barcelona en Comú (BComú), Ada Colau, ha inagurat la pre-campanya electoral fent un retret a PSC i ERC, els quals acusa de 'fer el joc a la dreta' que per a ella representen les candidatures de Manuel Valls i Elsa Artadi. 'Tots estan disposats a ajuntar-se contra natura només per fer fora aquest govern', ha dit. Colau demana a PSC i Esquerra 'altura de mires' davant l'auge de l'extrema dreta i els insta a cercar aliances després del 26-M per impulsar polítiques d'esquerres en un moment 'greu' en què, segons ella, són més necessàries que mai. Ada Colau ha tornat a l'espai on el 2014 ja va presentar la candidatura que la dugué a la batllia de Barcelona l'any següent: les Cotxeres de Sants. Hi han assistit més d'un miler de persones. La candidata ha fet balanç de les principals polítiques socials impulsades aquests darrers quatre anys i ha tornat a reclamar el suport popular 'sense famílies de poder ni elits econòmiques'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "fer el joc a la dreta", "answer_start": 165 } ], "id": "P_1262_C_1262_Q1", "question": "De què acusa Colau a PSC i ERC?" }, { "answers": [ { "text": "cercar aliances després del 26-M", "answer_start": 450 } ], "id": "P_1262_C_1262_Q2", "question": "A què insta Colau a PSC i ERC?" }, { "answers": [ { "text": "Cotxeres de Sants", "answer_start": 719 } ], "id": "P_1262_C_1262_Q3", "question": "On ha fet Colau la inauguració de la campanya?" } ] } ] }

{ "title": "Telefònica guanya 1.241 milions el primer semestre, un 42,1% menys", "paragraphs": [ { "context": "MADRID, 28 (EUROPA PRESS) Telefónica va obtenir en el primer semestre de 2016 un benefici net atribuïble de 1.241 milions d'euros, fet que suposa un 42,1% menys que els 2.142 milions d'euros que va guanyar en el mateix període de l'any anterior, segons ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Els ingressos de la multinacional espanyola en els sis primers mesos de l'any es van situar en els 25.235 milions d'euros, cosa que representa un 7,1% menys en termes reportats, però un 1,3% més en termes orgànics respecte al primer semestre de l'exercici anterior. Per la seva banda, el benefici brut abans d'amortitzacions (Oibda) en els sis primers mesos de l'any es va situar en 7.756 milions d'euros, un 6,4% menys en termes reportats, però un 2,9% més en termes orgànics. En aquesta línia, el benefici operatiu (Oi) de Telefónica en el primer semestre ha estat de 3.083 milions d'euros, un 10,9% menys en termes reportats, però un 4,6% més en termes orgànics. La companyia destaca que la millora de l'Oibda ha permès que el flux de caixa operatiu creixi orgànicament en els primers sis mesos de l'any fins a superar els 4.100 milions d'euros, cosa que representa una pujada del 3,1%. El president executiu de Telefónica, José María Àlvarez-Pallete, ha explicat que amb aquests resultats i la millora esperada en la generació de caixa en la segona meitat de l'any, la companyia confirma els objectius per a 2016, 'inclòs el dividend de 0,75 euros per acció i la ràtio de desapalancament en el mitjà termini'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1.241 milions d'euros", "answer_start": 110 } ], "id": "P_643_C_643_Q1", "question": "A quin import ascendeixen els guanys nets que ha obtingut Telefònica el primer semestre de 2016?" }, { "answers": [ { "text": "la millora de l'Oibda", "answer_start": 1023 } ], "id": "P_643_C_643_Q2", "question": "Què ha permet augmentar orgànicament el flux de caixa de Telefònica?" }, { "answers": [ { "text": "José María Àlvarez-Pallete", "answer_start": 1259 } ], "id": "P_643_C_643_Q3", "question": "Qui és el president executiu de Telefònica?" } ] } ] }

{ "title": "L'ex-president Bauzá deixa el PP perquè el veu poc anticatalanista", "paragraphs": [ { "context": "L'ex-president de les Illes Balears José Ramón Bauzá ha anunciat que deixa l'escó al senat espanyol i que es dóna de baixa del PP perquè ja no s'hi sent representat. En una carta de quatre pàgines adreçada a la militància del partit, diu: 'Després d'un llarg procés de reflexió, no puc eludir que no puc continuar essent part d'un partit que, si més no en l'àmbit regional, m'és impossible de votar.' A la carta, Bauzá acaba dient que es podrà continuar comptant amb ell per a defensar 'una Espanya de ciutadans lliures i iguals, liberal, unida i de futur'. Segons que diu, va prendre la decisió ara fa un any i va voler esperar a la convocatòria del nou congrés del PP, que va escollir Pablo Casado com a president del partit, però la nova direcció no satisfà les seves expectatives: 'Com pot ser que la direcció nacional del PP permeti i potenciï que al seu propi partit es defensin les mateixes polítiques que considerem aberrants quan les promouen unes altres formacions polítiques? Com es pot dir que cal defensar els castellanoparlants i l'espanyol quan el mateix partit a les Balears dóna suport a subvencionar rètols en català o que sigui un requisit en l'accés a la funció pública, fins i tot en llocs que no demanen l'atenció directa al públic?' Bauzá també critica que la direcció de Casado no denunciï la suposada existència d'un adoctrinament a les Balears. 'Com es pot dir que es lluita sense complexos contra el nacionalisme?', demana. Defensa la seva política lingüística contra el català Al text, Bauzá defensa la seva gestió com a president 'perquè el castellà tingués la mateixa prevalença' que el català i per intentar de 'revertir anys de catalanització de les Balears'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "perquè ja no s'hi sent representat", "answer_start": 130 } ], "id": "P_773_C_773_Q1", "question": "Per què es dona José Ramón Bauzá de baixa del PP?" }, { "answers": [ { "text": "quatre", "answer_start": 182 } ], "id": "P_773_C_773_Q2", "question": "Quantes pàgines té la carta que ha escrit José Ramón Bauzá al partit?" }, { "answers": [ { "text": "la suposada existència d'un adoctrinament a les Balears", "answer_start": 1314 } ], "id": "P_773_C_773_Q3", "question": "Què no denúncia la direcció de Casado segons Bauzá?" } ] } ] }

{ "title": "La fiscalia es querella contra el conseller Buch per l'escorta del president Puigdemont", "paragraphs": [ { "context": "La fiscalia superior de Catalunya ha presentat una querella per prevaricació i malversació contra el conseller de l'Interior, Miquel Buch, per l'escorta que s'ha donat a Carles Puigdemont a l'exili. La querella també afecta el sergent dels Mossos que va oferir el seu servei al president. Segons el ministeri públic, el sergent a la vegada exercia com a escorta i com assessor del conseller. La investigació sobre l'equip d'escortes de Puigdemont va començar arran de diverses denúncies presentades per diputats de Ciutadans al parlament.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "prevaricació i malversació", "answer_start": 64 } ], "id": "P_519_C_519_Q1", "question": "De què acusen a Buch?" }, { "answers": [ { "text": "fiscalia superior de Catalunya", "answer_start": 3 } ], "id": "P_519_C_519_Q2", "question": "Qui ha presentat la querella?" }, { "answers": [ { "text": "Ciutadans", "answer_start": 515 } ], "id": "P_519_C_519_Q3", "question": "Qui va denunciar al parlament l'equip d'escortes de Puigdemont?" } ] } ] }

{ "title": "El Principat i el País Valencià fan front comú a favor del corredor mediterrani", "paragraphs": [ { "context": "Les diputacions de Tarragona, Barcelona, Lleida, Girona, Castelló i València volen presentar un front comú per a impulsar el corredor del mediterrani, segons informa la institució tarragonina, on s'han reunit. En aquesta primera reunió de treball han participat la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; la de Barcelona, Núria Marín; el de Castelló, José Pascual Martí; el de Girona, Miquel Noguer; el de Lleida, Joan Talarn, i el de València, Toni Gaspar. El president de la Diputació d'Alacant, Carlos Mazón (PP), ha refusat de participar per l'exclusió de Múrcia i Almeria i considera que és una 'estratègia dels Països Catalans'. Aquesta primera reunió pretén ampliar el nombre de participants que 'comparteixen projectes comuns' des de la col·laboració institucional. A més de defensar el corredor del mediterrani, els presidents també han posat sobre la taula de treball el problema de la despoblació i han reclamat més flexibilitat administrativa per als municipis més petits. Tot el que s'ha acordat avui es traslladarà a la Comissió de Diputacions, Cabildos i Consells Insulars, que es reunirà el 9 de març a Barcelona, convocada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el corredor del mediterrani", "answer_start": 122 } ], "id": "P_1862_C_1862_Q1", "question": "Què volen promoure les diputacions de Tarragona, Barcelona, Lleida, Girona, Castelló i València?" }, { "answers": [ { "text": "Noemí Llauradó", "answer_start": 306 } ], "id": "P_1862_C_1862_Q2", "question": "Qui és la presidenta de la Diputació de Tarragona?" }, { "answers": [ { "text": "per l'exclusió de Múrcia i Almeria", "answer_start": 559 } ], "id": "P_1862_C_1862_Q3", "question": "Per què no ha volgut formar part de les reunions el president de la Diputació d'Alacant?" } ] } ] }

{ "title": "El parlament de Tobruk rebutja l'acord per a formar un govern a Líbia", "paragraphs": [ { "context": "El Parlament libi de Tobruk, reconegut per la comunitat internacional, es va negar dilluns a concedir la seva confiança al nou govern d'unitat nacional format fa una setmana sota la pressió de la comunitat internacional, avortant així les esperances d'una sortida crisi de Líbia. Dels 104 diputats presents en la sessió celebrada pel parlament dilluns a Tobruk, 89 es van oposar al govern d'unitat nacional. La principal raó donada per aquesta oposició és el nombre de ministres, 32, considerat com massa alt. El Parlament va concedir 10 dies per a la formació d'un nou govern amb menys ministres. Sense l'aprovació parlamentària de Tobruk, aquest govern, que ha de representar un pas important en l'aplicació de l'acord polític assolit al desembre a Skhirat al Marroc sota els auspicis de l'ONU, no pot prendre possessió del càrrec. Fins que aquesta situació es resolgui, Líbia es queda amb tres autoritats; el govern reconegut per la comunitat internacional amb seu a l'est del país, el govern de 'salvació nacional' que administra la capital Trípoli i les regions occidentals, amb el suport d'algunes milícies islamistes, i el govern d'unitat nacional el poder del qual és, de moment, només virtual.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "104", "answer_start": 285 } ], "id": "P_715_C_715_Q1", "question": "Quants diputats es van presentar a la sessió del parlament a Tobruk?" }, { "answers": [ { "text": "al govern d'unitat nacional", "answer_start": 379 } ], "id": "P_715_C_715_Q2", "question": "A què es van oposar 89 dels diputats presents a la sessió del parlament?" }, { "answers": [ { "text": "virtual", "answer_start": 1194 } ], "id": "P_715_C_715_Q3", "question": "Com és per ara el poder del govern d'unitat nacional?" } ] } ] }

{ "title": "El Parlament Europeu exigeix que els veïns siguin indemnitzats en futurs desastres com el del Castor", "paragraphs": [ { "context": "El Parlament Europeu vota avui un informe sobre prospeccions de gas i petroli mar endins, per demanar que la població afectada per desastres com el del Castor pugui cobrar indemnitzacions. En concret, la cambra proposarà d'incorporar les víctimes de danys col·laterals causats per prospeccions marítimes dins el grup de possibles beneficiaris d'indemnitzacions. El document inclou els més de cinc-cents terratrèmols que hi va haver a les terres de la Sénia l'any 2013. L'eurodiputat català Francesc Gambús (PPE) recorda que si anys enrere hi hagués hagut una normativa com aquesta els veïns de la Sénia haurien pogut reclamar i cobrar pels danys soferts. L'informe preveu que, en cas de futurs episodis com el del Castor, no es tinguin en compte solament els efectes directes de les prospeccions, sinó també els indirectes, com els terratrèmols. El diputat d'ICV Ernest Urtasun denuncia que l'empresa ja ha començat a cobrar una indemnització, malgrat totes les accions que s'han fet per evitar-ho.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "més de cinc-cents", "answer_start": 385 } ], "id": "P_601_C_601_Q1", "question": "Quants terratrèmols es van succeir a les terres de la Sénia l'any 2013?" }, { "answers": [ { "text": "els terratrèmols", "answer_start": 828 } ], "id": "P_601_C_601_Q2", "question": "Quin són els efectes indirectes de les prospeccions?" }, { "answers": [ { "text": "un informe sobre prospeccions de gas i petroli mar endins", "answer_start": 31 } ], "id": "P_601_C_601_Q3", "question": "Què es vota en el dia d'avui al Parlament Europeu?" } ] } ] }

{ "title": "El Consell pressiona el ministre Ábalos per l'alliberament de la AP-7", "paragraphs": [ { "context": "La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, i el senador de Compromís Carles Mulet han exigit al Ministeri de Foment espanyol que garanteixi la gratuïtat de la AP-7, arran dels dubtes que hi ha sobre el futur d'aquesta infrastructura quan acabi la concessió el 31 de desembre de 2019. El ministre José Luis Ábalos va dir dijous que encara no era clar que la AP-7 fos una via gratuïta a partir de l'1 de gener del 2020. Oltra ha recordat que el govern valencià defensa la liberalització de l'autopista perquè els valencians i els usuaris d'aquesta via ja l'han pagada amb escreix. També ha explicat que la consellera d'Obres Públiques, María José Salvador, del PSPV, havia demanat una reunió amb el ministre i que, per 'lleialtat institucional', hauria de valorar la proposta després de la reunió, amb coneixement de causa. Per la seva banda, Mulet ha qualificat aquesta incertesa de 'traïció' als valencians i de manca de compromís del govern espanyol amb el País Valencià. El president de la Generalitat, Ximo Puig, també s'ha pronunciat sobre la qüestió, i ha mirat de rebaixar la polèmica justificant la intervenció d'Ábalos.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al Ministeri de Foment espanyol", "answer_start": 96 } ], "id": "P_535_C_535_Q1", "question": "A quin organisme han demanat Mónica Oltra i Carles Mulet la gratuïtat de la AP-7?" }, { "answers": [ { "text": "el 31 de desembre de 2019", "answer_start": 260 } ], "id": "P_535_C_535_Q2", "question": "Quan finalitza la concessió de la AP-7?" }, { "answers": [ { "text": "Ximo Puig", "answer_start": 1008 } ], "id": "P_535_C_535_Q3", "question": "Qui és el president de la Generalitat?" } ] } ] }

{ "title": "La comissió bilateral d'infrastructures entre la Generalitat i el govern espanyol acaba sense acord", "paragraphs": [ { "context": "La comissió bilateral d'infrastructures entre la Generalitat i el govern espanyol, que no es reunia des del 2007, ha acabat sense acord. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat després de la reunió amb el secretari d'estat d'Infrastructures, Transport i Habitatge, Pedro Saura, que només han decidit d'impulsar un grup de treball per a determinar el mètode de pagament de 200 milions d'euros que l'estat espanyol deu a Catalunya procedents de la disposició addicional tercera de l'Estatut. La comissió d'afers econòmics i fiscals va acordar que aquests 200 milions es pagarien el 2019, però encara no s'ha concretat com. El deute de l'estat amb Catalunya de la disposició addicional tercera de l'Estatut han estat un dels greuges que ha denunciat la Generalitat els últims anys. S'estableix que el govern espanyol ha de compensar el dèficit d'inversió en infrastructures respecte al pes de Catalunya en el PIB estatal. Entre el 2007 i el 2013, l'estat espanyol només ha pagat 335 milions corresponents al primer any.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "2007", "answer_start": 108 } ], "id": "P_1560_C_1560_Q1", "question": "Des de quan no es reunia la comissió?" }, { "answers": [ { "text": "200 milions d'euros", "answer_start": 402 } ], "id": "P_1560_C_1560_Q2", "question": "Quin és el deute de l'estat espanyol amb Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "2019", "answer_start": 610 } ], "id": "P_1560_C_1560_Q3", "question": "Quan s'havien de pagar aquests 200 milions?" } ] } ] }

{ "title": "Charles Michel pren el relleu a Tusk al capdavant del Consell Europeu", "paragraphs": [ { "context": "Defensor del diàleg i crític amb les càrregues del Primer d'Octubre, el nou president del Consell Europeu, Charles Michel, ha estat l'únic líder europeu que ha plantejat l'opció de la mediació internacional per resoldre la crisi catalana. Aleshores primer ministre belga del partit liberal való Moviment Reformador, Michel ha fet reiterades crides al diàleg entre el govern català i espanyol Al capdavant del Consell Europeu substitueix Donald Tusk, membre del Partit Popular Europeu i a partir d'ara també el seu cap, que també va mantenir un discurs més conciliador durant els dies més transcendentals de l'octubre de 2017. Michel arriba en un moment d'impàs El belga pren demà el relleu al polonès en un moment d'impàs polític al bloc europeu. Amb l'esperada sortida del Regne Unit de la Unió Europea a principis del 2020, el bloc comunitari confia reactivar a temps un projecte europeu estancat pel Brexit. Les reformes econòmiques i financeres, la gestió de la immigració i els refugiats o el canvi climàtic formaran part de l'agenda política del club europeu en els dos anys i mig vinents de mandat, renovable fins a cinc. Com a president del Consell Europeu, Michel haurà de presidir les reunions periòdiques dels caps d'estat i de govern de la Unió Europea i facilitar el consens en la seva presa de decisions.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Charles Michel", "answer_start": 107 } ], "id": "P_732_C_732_Q1", "question": "Qui és el nou president del Consell Europeu?" }, { "answers": [ { "text": "la mediació internacional", "answer_start": 181 } ], "id": "P_732_C_732_Q2", "question": "Quina opció ha presentat Charles Michel per resoldre la crisi catalana?" }, { "answers": [ { "text": "Donald Tusk", "answer_start": 439 } ], "id": "P_732_C_732_Q3", "question": "A qui relleva Charles Michel del càrrec de president del Consell Europeu?" } ] } ] }

{ "title": "La Revolució dels Colors aconsegueix de frenar les eleccions a Macedònia", "paragraphs": [ { "context": "El govern de Macedònia s'ha escarrassat –especialment aquests darrers mesos– a fer que el país sigui vist des de l'exterior com el dic de contenció de la Unió Europea contra els refugiats. 'Macedònia defensa Europa de si mateixa', en paraules de Gjorge Ívanov, president de la república. D'aquesta manera vol eludir la crisi política que ofega el país des de fa més d'un any. Recentment, el boicot de l'oposició i la pressió popular –autoanomenada Revolució dels Colors– han obligat el Tribunal Constitucional a ajornar, per segona vegada en pocs mesos, les eleccions generals que s'havien de fer el 5 juny. El partit socialdemòcrata, SDSM, el primer de l'oposició, ha dit: 'A Macedònia hi haurà eleccions només quan es donin totes les condicions perquè siguin lliures, justes i democràtiques.' Una dona fa malbé un adhesiu on es pot llegir: 'Eleccions el 5 de juny'Una plantilla per fer pintades amb el lema 'sense justícia, sense pau' Una manifestant de la Revolució dels Colors discutint amb un antiavalotLa seu del govern de Macedònia després d'una acció dels manifestants La crisi política va esclatar el maig de l'any passat. Zoran Zaev, líder de l'SDSM, va destapar que el primer ministre, Nikola Gruevski, havia ordenat de fer escoltes telefòniques a més de 20.000 funcionaris i figures públiques.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "més d'un any", "answer_start": 362 } ], "id": "P_683_C_683_Q1", "question": "Quant de temps està suportant Macedònia una crisi política interna?" }, { "answers": [ { "text": "Revolució dels Colors", "answer_start": 448 } ], "id": "P_683_C_683_Q2", "question": "Com s'autoanomena la pressió popular?" }, { "answers": [ { "text": "el 5 de juny", "answer_start": 860 } ], "id": "P_683_C_683_Q3", "question": "Quan s'haurien d'haver celebrat les eleccions generals?" } ] } ] }

{ "title": "El jutjat 7 de Barcelona cita Pérez de los Cobos com a testimoni", "paragraphs": [ { "context": "El jutjat 7 de Barcelona ha citat a declarar com a testimoni el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos l'11 de juliol a les 10.30 a la Ciutat de la Justícia. També li dóna l'opció de fer-ho per videoconferència. Aquest jutjat és el que investiga diversos agents de la policia espanyola per les càrregues de l'1-O a Barcelona. Pérez de los Cobos, que ja va declarar com a testimoni al Tribunal Suprem espanyol en el judici contra el procés, era el coordinador del dispositiu policíac del Primer d'Octubre. La setmana passada va declarar, també com a testimoni, l'ex-secretari d'estat de seguretat José Antonio Nieto, que va dir que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van actuar de manera 'exemplaritzant' per evidenciar que el referèndum era 'il·legal' i així fer-ho entendre a la ciutadania catalana.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "11 de juliol", "answer_start": 119 } ], "id": "P_953_C_953_Q1", "question": "Quan ha emplaçat el jutjat 7 de Barcelona a Diego Pérez de los Cobos?" }, { "answers": [ { "text": "10.30", "answer_start": 138 } ], "id": "P_953_C_953_Q2", "question": "A quina hora ha emplaçat el jutjat 7 de Barcelona a Diego Pérez de los Cobos?" }, { "answers": [ { "text": "per les càrregues de l'1-O", "answer_start": 300 } ], "id": "P_953_C_953_Q3", "question": "Per què investiga el jutjat 7 de la capital catalana diversos policies?" } ] } ] }

{ "title": "Torrent insta els grups a renovar els 106 càrrecs caducats que depenen del parlament", "paragraphs": [ { "context": "Un total de 25 de la trentena d'òrgans dependents del Parlament de Catalunya tenen integrants amb el mandat caducat. En la llista hi ha el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Síndic de Greuges i membres del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries i la Sindicatura de Comptes, entre més. La rellevància política d'aquestes renovacions ha complicat els relleus, però el president del parlament, Roger Torrent, ha iniciat avui una primera ronda de contactes amb tots els grups parlamentaris per intentar desencallar-los. Comptant que la proximitat de les eleccions espanyoles del 28-A i les municipals i europees del 26-M no facilitaran la constitució de les majories qualificades que requereixen algunes d'aquestes renovacions, amb acords molt complicats entre els independentistes i Cs, Torrent planteja començar pels organismes més tècnics i, en teoria més fàcils de rellevar, com ho serien els consells socials de les universitats, on tots els membres exerceixen el càrrec amb els mandats caducats. Hi ha 106 vacants que la cambra hauria de cobrir, però no serà senzill ni ràpid. El portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, ha apuntat que 'el clima difícil' a Catalunya fa augurar que les dificultats continuïn.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "25", "answer_start": 12 } ], "id": "P_1120_C_1120_Q1", "question": "Quants òrgans dependents del Parlament tenen càrrecs caducats?" }, { "answers": [ { "text": "La rellevància política d'aquestes renovacions", "answer_start": 359 } ], "id": "P_1120_C_1120_Q2", "question": "Què complica els relleus d'aquests càrrecs?" }, { "answers": [ { "text": "qualificades", "answer_start": 737 } ], "id": "P_1120_C_1120_Q3", "question": "Quines majories parlamentàries requereixen algunes renovacions?" } ] } ] }

{ "title": "Fuster-Fabra declara demà al parlament per la seva vinculació amb l'Operació Catalunya", "paragraphs": [ { "context": "El 21 de juny de 2014 va ser el dia que la policia espanyola va contactar per primera vegada personalment amb els banquers andorrans per aconseguir el compte corrent de Jordi Pujol. La proposició es va fer durant una boda a Madrid, irònicament en un lloc conegut com la Camarga. Ho va revelar, com tants altres detalls, el diari Público. Explicava el periodista Carlos Enrique Bayo ací que la boda era d'un parent de l'advocat Fuster-Fabra. I a la taula on seia Fuster-Fabra, històric advocat de la ultradreta barceloní, també hi havia els policies Eugenio Pino, Martín–Blas, el banquer andorrà Higino Cierco i un alt executiu del BPA. Pocs dies després la banca BPA entregava a la policia espanyola l'extracte del compte corrent del president Pujol.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "21 de juny de 2014", "answer_start": 3 } ], "id": "P_600_C_600_Q1", "question": "En quina data va contactar la policia espanyola amb els banquers andorrans per obtenir el compte corrent de Jordi Pujol?" }, { "answers": [ { "text": "periodista", "answer_start": 351 } ], "id": "P_600_C_600_Q2", "question": "Quina professió exerceix Carlos Enrique Bayo?" }, { "answers": [ { "text": "els policies Eugenio Pino, Martín–Blas, el banquer andorrà Higino Cierco i un alt executiu del BPA", "answer_start": 536 } ], "id": "P_600_C_600_Q3", "question": "Amb quines persones seia Fuster-Fabra en la celebració de la boda?" } ] } ] }

{ "title": "Els visitants al Palau de la Generalitat dipositen roses grogues espontàniament a l'estàtua de Sant Jordi", "paragraphs": [ { "context": "Els actes institucionals de la diada de Sant Jordi han estat suspesos per la intervenció de la Generalitat pel 155. Però s'ha mantingut la jornada de portes obertes del Palau als ciutadans des de les onze del matí. Espontàniament, els visitants han anat dipositant roses grogues a la font de Sant Jordi que hi ha al pati dels Tarongers, en record dels presos polítics i dels exiliats en aquesta diada excepcional. Palau de la Generalitat. La font de Sant Jordi del pati dels Tarongers s'omple de roses grogues. #SantJordiCR pic.twitter.com/hDLW9lahwI — Jordi Corbalan (@jcorbalan) April 23, 2018 A la conselleria de Cultura, l'entrada ha quedat plena de roses grogues.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per la intervenció de la Generalitat pel 155", "answer_start": 70 } ], "id": "P_1703_C_1703_Q1", "question": "Per què s'han parat els actes institucionals de la diada de Sant Jordi?" }, { "answers": [ { "text": "des de les onze del matí", "answer_start": 189 } ], "id": "P_1703_C_1703_Q2", "question": "Des de quan podien entrar els ciutadans al Palau?" }, { "answers": [ { "text": "roses grogues", "answer_start": 265 } ], "id": "P_1703_C_1703_Q3", "question": "Què han deixat els visitants a la font de Sant Jordi que està situada al pati dels Tarongers?" } ] } ] }

{ "title": "Surt de la presó Santi Potros, l'històric dirigent d'ETA condemnat per l'atemptat de l'Hipercor de Barcelona", "paragraphs": [ { "context": "L'històric dirigent d'ETA Santiago Arrospide Sarasola, àlies Santi Potros, ha sortit de la presó avui a primera hora del matí, després de passar-hi més de trenta anys. Se'l considera l'inductor de l'atemptat de l'Hipercor de Barcelona, en què van morir vint-i-una persones, quatre de les quals eren nens, i hi va haver quaranta-cinc ferits, el més sanginari de la història d'ETA. Ha estat excarcerat després d'estar-se tretze anys en presons de França, on va ingressar el 1987, i divuit a Espanya, on s'hi ha estat des de l'any 2000. Potros va formar part de la cúpula de la banda terrorista durant els anys 80, els anomenats anys de plom, i va ser condemnat a més de tres mil anys de presó. En l'atemptat de l'Hipercor, l'acció va ser executada pel comandament Barcelona d'ETA, format per Rafael Caride Simón, màxim dirigent, Domingo Troitiño i Josefa Ernaga. Fins al setembre d'aquell any no es van fer les primeres detencions.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Santi Potros", "answer_start": 61 } ], "id": "P_637_C_637_Q1", "question": "Amb quin sobrenom es coneix a Santiago Arrospide Sarasola?" }, { "answers": [ { "text": "més de trenta anys", "answer_start": 148 } ], "id": "P_637_C_637_Q2", "question": "Quants anys ha estat a la presó Santi Potros?" }, { "answers": [ { "text": "vint-i-una", "answer_start": 253 } ], "id": "P_637_C_637_Q3", "question": "Quantes persones van morir a l'atemptat de l'Hipercor de Barcelona?" } ] } ] }

{ "title": "El PP indaga si la Generalitat té un còpia del cens de les eleccions 27-S", "paragraphs": [ { "context": "BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS) El PP ha registrat diverses preguntes en el parlament dirigides al govern en les quals mostra interès per si la Generalitat té una còpia del cens electoral que es va utilitzar a les eleccions del 27-S. Recollides per Europa Press, les preguntes dels populars són: 'Ha tingut el govern una llista del cens electoral amb motiu de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya? En cas afirmatiu, va fer alguna còpia ja sigui en format físic o electrònic?'. En cas que el govern hagués accedit al cens, el PP també vol saber si va procedir a la seva 'devolució o destrucció', tant del cens original com d'una hipotètica còpia. El cens s'ha convertit en una de les qüestions més polèmiques del referèndum, ja que és clau per a una votació així. Dijous, el diputat de la CUP Benet Salellas va explicar que la Generalitat els havia confirmat que tenia un cens i també els havia dit com ho havia aconseguit, sense revelar-ho. La pregunta del PP, però, és anterior a les declaracions de Salellas.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al govern", "answer_start": 94 } ], "id": "P_842_C_842_Q1", "question": "A qui anaven dirigides les preguntes que ha fet el PP en el parlament?" }, { "answers": [ { "text": "si la Generalitat té una còpia del cens electoral que es va utilitzar a les eleccions del 27-S", "answer_start": 136 } ], "id": "P_842_C_842_Q2", "question": "Què ha volgut saber el PP mitjançant les preguntes que li ha presentat al govern?" }, { "answers": [ { "text": "la Generalitat", "answer_start": 832 } ], "id": "P_842_C_842_Q3", "question": "Qui ha confirmat a la CUP que té un cens?" } ] } ] }

{ "title": "El jutge envia Mas, Ortega i Rigau a judici per desobediència i prevaricació el 9-N", "paragraphs": [ { "context": "El magistrat que investiga la causa del 9-N, Joan Manel Abril, n'ha tancat la instrucció i ha conclòs que havia de mantenir l'acusació contra l'ex-president de la Generalitat Artur Mas, l'ex-vice-presidenta Joana Ortega i l'ex-consellera d'Ensenyament Irene Rigau, pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació administrativa. El magistrat ha enviat la causa a judici i ho ha notificat a les parts. D'aquesta manera, ha desestimat la petició d'arxivament que havien sol·licitat les defenses dels encausats La causa contra l'ex-conseller de presidència, Francesc Homs, és investigada pel Tribunal Suprem espanyol, perquè és diputat al congrés i, per tant, aforat: resta fora de la competència del TSJC. Els acusats han dit que recorreran l'obertura de judici oral per la causa del 9-N. Vegeu també la notícia: Indignació i celebració, entre les reaccions al judici a Mas, Ortega i Rigau pel 9-N.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Joan Manel Abril", "answer_start": 45 } ], "id": "P_1088_C_1088_Q1", "question": "Com es diu el jutge que investiga el 9–N?" }, { "answers": [ { "text": "desobediència i prevaricació administrativa", "answer_start": 293 } ], "id": "P_1088_C_1088_Q2", "question": "Quins delictes s'imputen als acusats?" }, { "answers": [ { "text": "Tribunal Suprem espanyol", "answer_start": 600 } ], "id": "P_1088_C_1088_Q3", "question": "Qui investiga la causa contra Francesc Homs?" } ] } ] }

{ "title": "La Crida esperarà la refundació de JxCat per decidir si hi conflueix", "paragraphs": [ { "context": "La Crida Nacional per la República es manté formalment al marge de les negociacions per a l'endreça de l'espai de JxCat. Esperarà que Carles Puigdemont i la resta d'actors implicats tanquin l'operació de refundació per decidir quina relació hi vol tenir. Fonts de la Crida no descarten, a posteriori, de confluir amb JxCat, però aquesta és una decisió que hauran de prendre els socis en una consulta quan arribarà el moment, probablement a la tardor. La voluntat de Puigdemont per a encapçalar la reorganització de JxCat com a marca de futur semblava posar en perill la viabilitat organitzativa de la Crida. Tanmateix, es preserva i es continua desplegant al territori amb assemblees territorials i sectorials. En tot cas, el futur de la Crida el decidiran els socis, diuen.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "La voluntat de Puigdemont per a encapçalar la reorganització de JxCat com a marca de futur", "answer_start": 451 } ], "id": "P_898_C_898_Q1", "question": "Què pot fer perillar la viabilitat organitzativa de la Crida?" }, { "answers": [ { "text": "els socis", "answer_start": 757 } ], "id": "P_898_C_898_Q2", "question": "Qui decidirà en tot cas el futur de la Crida?" }, { "answers": [ { "text": "Carles Puigdemont i la resta d'actors implicats", "answer_start": 134 } ], "id": "P_898_C_898_Q3", "question": "Qui ha de tancar l'operació de refundació?" } ] } ] }

{ "title": "El vice-canceller d'Àustria, d'extrema dreta, dimiteix arran del vídeo filmat a Eivissa que el compromet", "paragraphs": [ { "context": "El vice-president d'Àustria, Heinz-Christian Strache, ha dimitit del seu càrrec al govern i al capdavant del partit d'ultradreta Partit de la Llibertat després de l'acusació d'haver contactat amb un mecenes rus i haver-li ofert contractes estatals en canvi de suport polític al seu partit. Ahir es va publicar un vídeo de l'any 2017 filmat a Eivissa divulgat pels diaris alemanys Der Spiegel i Süddeutsche Zeitung en el qual Strache apareix amb una dona que podria tractar-se de la néta d'un oligarca rus. Li ofereix contractes de construcció a un preu exagerat en canvi de rebre suport per al seu partit. Strache li demana que tota l'operació es faci dins la legalitat. Ell mateix ha informat en conferència de premsa que l'ex-candidat presidencial del Partit de la Llibertat i actual ministre de Transport, Norbert Hofer, el substituirà en tots dos càrrecs.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Partit de la Llibertat", "answer_start": 129 } ], "id": "P_1384_C_1384_Q1", "question": "De quin partit ha dimitit Heinz-Christian Strache?" }, { "answers": [ { "text": "Der Spiegel i Süddeutsche Zeitung", "answer_start": 380 } ], "id": "P_1384_C_1384_Q2", "question": "Quins rotatius han publicat la gravació?" }, { "answers": [ { "text": "dins la legalitat", "answer_start": 652 } ], "id": "P_1384_C_1384_Q3", "question": "Com demana Strache que es faci l'operació?" } ] } ] }

{ "title": "El baròmetre del CEO atorga una clara victòria a ERC en unes eleccions al parlament", "paragraphs": [ { "context": "El sí a la independència continua essent majoritari i amplia la distància respecte del no, segons l'últim sondatge del CEO, que s'ha publicat avui al matí. Un 47,2% dels catalans vol que Catalunya esdevingui un estat independent, per un 43,2%, que s'hi oposa. Un 9,6% no ho sap o no contesta. La diferència respecte de l'anterior baròmetre, del juliol, s'ha ampliat; era d'un 46,7% pel sí i un 44,9% pel no. El 57% dels catalans votaria contra la constitució espanyola, segons el CEO Pel que fa al resultat d'unes hipotètiques eleccions al Parlament de Catalunya, el CEO dibuixa una cambra amb majoria absoluta independentista amb 69-73 escons. La participació seria del 68%.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "majoritari", "answer_start": 41 } ], "id": "P_1463_C_1463_Q1", "question": "Com és el sí a la independència?" }, { "answers": [ { "text": "9,6", "answer_start": 263 } ], "id": "P_1463_C_1463_Q2", "question": "Quin percentatge dels enquestats no ho sap o no contesta?" }, { "answers": [ { "text": "69-73", "answer_start": 631 } ], "id": "P_1463_C_1463_Q3", "question": "Quants escons tindrien els independentistes?" } ] } ] }

{ "title": "Renzi forma un nou partit i abandona el Partit Democràtic", "paragraphs": [ { "context": "L'ex-cap del Partit Democràtic Matteo Renzi ha anunciat avui que deixarà la seva formació per muntar un nou grup polític, en el que d'entrada s'integraran uns trenta diputats de la cambra baixa italiana i des del qual seguirà donant suport al govern encapçalat pel primer ministre, Guiseppe Conte. 'El que em porta a abandonar és la manca d'una visió sobre el futur', ha afirmat l'ex-primer ministre italià, en una entrevista al diari 'La Repubblica'. L'ex-cap del govern italià ha assegurat que compta amb el suport de 'més o menys' una trentena de parlamentaris i que planeja fer una bateria de propostes amb la seva nova formació política. Renzi ha posat èmfasi en el fet que seguirà donant suport al nou govern de Conte, integrat pel Partit Democràtic i el Moviment Cinc Estrelles, i ha afirmat que ara el seu objectiu serà combatre ideològicament el líder del partit ultradretà Lliga, l'ex-vice-primer ministre Matteo Salvini. 'Vull passar els mesos vinents combatent a Salvini'. L'ex-cap del Partit Democràtic ha avançat que els 'grups autònoms' que ell encapçalarà 'naixeran aquesta setmana' i ho faran 'pel bé de tots'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per muntar un nou grup polític", "answer_start": 90 } ], "id": "P_1655_C_1655_Q1", "question": "Per què es retira Matteo Renzi de la seva formació?" }, { "answers": [ { "text": "Guiseppe Conte", "answer_start": 282 } ], "id": "P_1655_C_1655_Q2", "question": "Qui és el primer ministre italià?" }, { "answers": [ { "text": "'La Repubblica'", "answer_start": 435 } ], "id": "P_1655_C_1655_Q3", "question": "Quin mitja de comunicació ha entrevistat Matteo Renzi?" } ] } ] }

{ "title": "Un sindicat de mossos demana d'investigar responsables del Cesicat per un atac a la seva pàgina web", "paragraphs": [ { "context": "El Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) ha demanat al jutjat que investigui responsables del Centre de Seguretat de la Informació a Catalunya (Cesicat) pel ciberatac que van rebre a la pàgina web el 2013 i que va deixar al descobert dades personals de policies, segons l'escrit a què ha pogut accedir Europa Press. Sostenen que, a més de l'informàtic acusat en la causa de la qual s'encarrega el jutjat d'instrucció 2 de Barcelona, hi ha indicis d'actuació il·lícita dels responsables del Cesicat, segons que ha publicat El Periódico. L'empresa que gestiona la pàgina web de l'SPC sosté que es va accedir a la web des d'IP de l'estranger i que presumiblement hi van participar persones o responsables de la fundació Cesicat. Creuen que algú va dictar instruccions per al control del sindicat, segons ells algú del Cesicat, amb la intenció de conèixer o controlar el funcionament i mesures de seguretat de la pàgina web, és a dir, el funcionament i estructura de la pàgina, i perpetrar l'atac des d'una IP no identificada. Per això, han demanat al jutjat que se citi en qualitat d'investigats el director general de Cesicat, Xavier Gatius, i el responsable del centre d'operacions de Seguretat, Luis Calero, a més d'un treballador.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dades personals de policies", "answer_start": 236 } ], "id": "P_1408_C_1408_Q1", "question": "Què va quedar al descobert amb el ciberatac?" }, { "answers": [ { "text": "responsables del Cesicat", "answer_start": 475 } ], "id": "P_1408_C_1408_Q2", "question": "Qui diuen que va actuar il·lícitament?" }, { "answers": [ { "text": "des d'una IP no identificada", "answer_start": 995 } ], "id": "P_1408_C_1408_Q3", "question": "Des d'on es va fer l'atac?" } ] } ] }

{ "title": "Biden guanya les primàries demòcrates de Carolina del Sud amb gairebé la meitat dels vots", "paragraphs": [ { "context": "L'ex-vice-president dels Estats Units Joe Biden ha guanyat amb un marge ampli del 48,4% dels suports les primàries demòcrates de Carolina del Sud. En concret, ha aconseguit 255.320 vots i 31 delegats, amb un 99% escrutat. El segon lloc ha estat pel senador per Vermont, Bernie Sanders, que ha obtingut el 19,9% dels suports, 104.984 vots i deu delegats. Davant d'aquesta victòria, Biden ha assegurat que estan 'molts més vius'. 'Fa pocs dies, la premsa i els comentaristes havien declarat morta aquesta campanya. Gràcies a vosaltres, el cor del Partit Demòcrata, hem guanyat', ha dit davant dels seus seguidors.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Joe Biden", "answer_start": 38 } ], "id": "P_1786_C_1786_Q1", "question": "Qui ha obtingut la victòria en les primàries demòcrates de Carolina del Sud?" }, { "answers": [ { "text": "31", "answer_start": 188 } ], "id": "P_1786_C_1786_Q2", "question": "Quants delegats ha obtingut Joe Biden?" }, { "answers": [ { "text": "el cor del Partit Demòcrata", "answer_start": 534 } ], "id": "P_1786_C_1786_Q3", "question": "Qui ha permès la victòria de Joe Biden segons ha manifestat ell mateix?" } ] } ] }

{ "title": "Trenta mil especialistes es reuneixen a Barcelona en un dels congressos oncològics més importants del món", "paragraphs": [ { "context": "Més de vint-i-nou mil especialistes de cent trenta-vuit estats es reuneixen des d'avui a Catalunya en un dels congressos oncològics més importants a nivell internacional. Es tracta del congrés anual de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO), que té lloc a Fira Gran Via Barcelona, a l'Hospitalet de Llobregat, fins dimarts. 'El congrés acull professionals com metges, infermeres, investigadors bàsics, representants dels pacients i d'altres associacions que contribueixen a anar guanyant la batalla contra el càncer. És una lluita lenta però n'anem millorant el pronòstic i la supervivència', afirma el president d'ESMO, el doctor Josep Tabernero. S'hi presentaran més de dos mil estudis d'avenços científics en el tractament del càncer, però també en el diagnòstic i prevenció. D'aquests, noranta-tres són considerats del més alt impacte i, per tant, podrien canviar en el futur la pràctica clínica per tractar el càncer.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Més de vint-i-nou mil", "answer_start": 0 } ], "id": "P_118_C_118_Q1", "question": "Quants especialistes es reuneixen?" }, { "answers": [ { "text": "de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica", "answer_start": 199 } ], "id": "P_118_C_118_Q2", "question": "De quin congrés es tracta?" }, { "answers": [ { "text": "Fira Gran Via Barcelona", "answer_start": 263 } ], "id": "P_118_C_118_Q3", "question": "On es fa el congrés?" } ] } ] }

{ "title": "El Tribunal de Luxemburg admet a tràmit el recurs de Puigdemont i Comín contra els impediments per a entrar al Parlament Europeu", "paragraphs": [ { "context": "El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, ha admès a tràmit el recurs del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín contra els impediments per a entrar al Parlament Europeu; només feia quatre hores que l'havien presentat. N'ha informat en un piulet l'advocat Gonzalo Boye. Estas decisiones consistieron en privar a Eurodiputados electos y proclamados de su derechos de sufragio pasivo, impidiéndoles ejercer como representantes de una minoría nacional.Siempre dijimos que este partido se iba a decidir en Europa y no en España — Gonzalo Boye (@boye_g) July 1, 2019 La petició reclama mesures urgents perquè siguin reconeguts com a eurodiputats i puguin prendre possessió dels seus escons al Parlament Europeu, que es constituirà demà. El recurs va contra la decisió de la Junta Electoral espanyola d'excloure els dos eurodiputats de JxCat de la llista enviada al Parlament Europeu amb els eurodiputats electes a l'estat espanyol. Després d'haver presentat el recurs, el president d'aquest tribunal haurà de prendre una decisió en un termini breu, tot i que no hi ha calendari precís. Tanmateix, és probable que es prengui de seguida, abans de constituir-se el nou Parlament Europeu.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el recurs del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín contra els impediments per a entrar al Parlament Europeu", "answer_start": 83 } ], "id": "P_1828_C_1828_Q1", "question": "Què ha admès a tràmit el Tribunal de Justícia de la Unió Europea?" }, { "answers": [ { "text": "Luxemburg", "answer_start": 54 } ], "id": "P_1828_C_1828_Q2", "question": "On és la seu del Tribunal de Justícia de la Unió Europea?" }, { "answers": [ { "text": "demà", "answer_start": 765 } ], "id": "P_1828_C_1828_Q3", "question": "Quan es constituirà el Parlament Europeu?" } ] } ] }

{ "title": "Lliuren les restes de set represaliats de la fossa 22 de Paterna als seus familiars", "paragraphs": [ { "context": "El cementiri de Paterna ha acollit el lliurament a les famílies de les restes de set víctimes de la repressió franquista, identificades després dels treballs d'exhumació realitzats durant la passada legislatura en la fossa 22 d'aquest cementiri. Paterna, fossa 22: recuperar els cossos, fer justícia La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha participat en la cerimònia i ha anunciat que també es faran exhumacions a Castelló i Alacant. 'Es demostra que han començat les exhumacions quan les institucions s'hi han implicat', ha assegurat. Ha recordat que durant la legislatura anterior la Diputació de València va començar les tasques quan era responsable de Memòria Democràtica, i que ara 'hi participen més institucions'. 📹 Cerimònia de lliurament de les restes de les víctimes del franquisme de la Fossa 22 al cementiri de Paterna. Interpreta \"Para la Libertad\" el Cor de l'Eliana.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Castelló i Alacant", "answer_start": 477 } ], "id": "P_553_C_553_Q1", "question": "On ha manifestat en la cerimònia Rosa Pérez que també es faran exhumacions?" }, { "answers": [ { "text": "el Cor de l'Eliana", "answer_start": 925 } ], "id": "P_553_C_553_Q2", "question": "Qui interpreta \"Para la Libertad\"?" }, { "answers": [ { "text": "El cementiri de Paterna", "answer_start": 0 } ], "id": "P_553_C_553_Q3", "question": "En quin cementeri ha donat lloc el lliurament a les famílies de les restes dels set morts per la repressió franquista?" } ] } ] }