Datasets:

projecte-aina

/

vilaquad

like 0

Follow

Projecte Aina 126

{ "title": "Premis Vinari 2015, reconeixen com a millor vi el Vermell de Peguera de la Conca de Barberà", "paragraphs": [ { "context": "El vi negre Vermell de Peguera 2013 del celler Clos de Peguera (DO Conca de Barberà) ha rebut el el premi Gran Vinari d'Or i així ha estat destacat com el millor vi català dels Premis Vinari 2015. La vetllada d'aquests premis del vi català s'ha celebrat aquest divendres al vespre a l'Auditori de Vilafranca del Penedès. Aquesta és la tercera edició dels Premis Vinari, on s'han tastat 839 referències de vins de les dotze denominacions d'origen de Catalunya. En una primera fase es va fer deu tasts eliminatoris en el si dels diversos territoris de les diverses denominacions d'origen durant els mesos de maig, juny i juliol. El tast final es va celebrar el 14 de setembre al Celler de Rubí. En la gala vinícola s'han lliurat 166 guardons, que s'han repartit en dotze categories, cadascuna de les quals ha rebut un Vinari d'Or, tres Vinaris de Plata i cinc Vinaris de Bronze, més algun extra en cas d'empat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Clos de Peguera", "answer_start": 47 } ], "id": "P_1090_C_1090_Q1", "question": "De quin celler és el vi que ha rebut el Gran Vinari d'Or?" }, { "answers": [ { "text": "839", "answer_start": 386 } ], "id": "P_1090_C_1090_Q2", "question": "Quants vins s'han tastat per aquesta edició del premi?" }, { "answers": [ { "text": "dotze", "answer_start": 417 } ], "id": "P_1090_C_1090_Q3", "question": "Quantes denominacions d'origen té Catalunya?" } ] } ] }

{ "title": "Les polèmiques declaracions de Pablo Iglesias demanant el vot als fills d'andalusos i d'extremenys", "paragraphs": [ { "context": "El míting que va fer ahir Pablo Iglesias a Rubí, acompanyat dels candidats de Catalunya Sí que es Pot, ha aixecat molta polseguera. És especialment polèmic el moment en què diu que Artur Mas, igual com Mariano Rajoy, menysprea les classes populars i la gent de barri que té orígens extremenys i andalusos. 'Aquesta gent de barri que no vota ha d'ensenyar les dents; aquesta gent de barri que no s'avergonyeix de tenir avis andalusos o pares extremenys ha d'ensenyar les dents. No podeu consentir que us facin invisibles a Catalunya. Tothom a votar el dia 27. Aquestes classes populars han de treure el seu orgull de barri.' Heus ací el vídeo de les polèmiques declaracions de Pablo Iglesias:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Rubí", "answer_start": 43 } ], "id": "P_777_C_777_Q1", "question": "On va fer el míting ahir Pablo Iglesias?" }, { "answers": [ { "text": "candidats de Catalunya Sí que es Pot", "answer_start": 65 } ], "id": "P_777_C_777_Q2", "question": "Qui va acompanyar a Pablo Iglesias en el míting que va fer a Rubí?" }, { "answers": [ { "text": "el seu orgull de barri", "answer_start": 599 } ], "id": "P_777_C_777_Q3", "question": "Què han de treure la gent de barri segons Pablo Iglesias?" } ] } ] }

{ "title": "Iglesias diu ara a Joan Tardà que es relaxi i abaixi el to", "paragraphs": [ { "context": "El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha valorat la carta publicada pel diputat republicà Joan Tardà al Periódico, en què aquest assegurava que, havent declarat que si fos català no votaria l'1 d'octubre, Iglesias havia posat en dubte la seva pròpia credibilitat. Aquest ha demanat a Tardà que es relaxés i ha dit que calia baixar el to. 'Cal assumir que, en democràcia, es pot pensar diferent dels altres, i això s'ha de normalitzar', ha assenyalat. Així mateix, Iglesias considera que amb ERC hi ha més punts d'unió que de desacord, però també reconeix que la percepció de la qüestió del referèndum és diferent. 'Tardà voldria que Catalunya marxés i a nosaltres ens agradaria que es quedés; amb un encaixament diferent, això sí, però això s'ha de normalitzar', ha declarat. Errejón assegura que el 2-O caldrà 'continuar negociant' El número dos de Podem, Íñigo Errejón, ha assegurat que l'endemà del referèndum caldria continuar negociant.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la seva pròpia credibilitat", "answer_start": 244 } ], "id": "P_151_C_151_Q1", "question": "Què diu Tardà que havia posat en dubte Iglesias?" }, { "answers": [ { "text": "que es relaxés", "answer_start": 299 } ], "id": "P_151_C_151_Q2", "question": "Què ha demanat Iglesias a Tardà?" }, { "answers": [ { "text": "Errejón", "answer_start": 785 } ], "id": "P_151_C_151_Q3", "question": "Qui diu que el 2–O caldrà seguir negociant?" } ] } ] }

{ "title": "PP i Ciutadans s'alineen i refusaran el decret d'exhumació de Franco al congrés espanyol", "paragraphs": [ { "context": "El PP i Ciutadans no donaran suport al decret del govern espanyol per a exhumar les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos. Tots dos partits critiquen l'executiu de Pedro Sánchez, que preveu d'aprovar l'exhumació amb un decret llei que es votarà al congrés espanyol divendres. Tant el secretari general del PP, Teodoro García, com el president de Ciutadans, Albert Rivera, s'han manifestat en desacord a fer servir la via del decret llei. Segons ells aquest instrument hauria de servir per a 'qüestions urgents' i creuen que l'exhumació de Franco no ho és. El consell de ministres espanyol aprovarà divendres el decret per poder modificar la llei de la memòria històrica i exhumar les restes del dictador. En acabat, el congrés haurà de ratificar-lo.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "del Valle de los Caídos", "answer_start": 121 } ], "id": "P_332_C_332_Q1", "question": "D'on volen exhumar les restes de Franco?" }, { "answers": [ { "text": "PP i Ciutadans", "answer_start": 3 } ], "id": "P_332_C_332_Q2", "question": "Qui no donarà suport al decret llei de l'exhumació?" }, { "answers": [ { "text": "al congrés espanyol", "answer_start": 268 } ], "id": "P_332_C_332_Q3", "question": "On es votarà el decret llei de l'exhumació?" } ] } ] }

{ "title": "La Universitat de Barcelona crearà una facultat de ciències humanes i socials", "paragraphs": [ { "context": "La Universitat de Barcelona (UB) ha aprovat la memòria de creació de la nova Facultat de Ciències Humanes i Socials, que integrarà els centres de Filologia, Filosofia, Geografia i Història, Biblioteconomia i Documentació, la Unitat de Formació i Investigació i l'Escola de Treball Social. La decisió la va prendre el consell de govern, amb 26 vots a favor, 5 en contra i 9 abstencions. Amb aquesta mesura es completa la reforma d'estructures acadèmiques aprovada l'abril del 2015. La nova facultat es repartirà en els campus centrals de l'edifici històric, del Raval, de Sants i de Mundet. Millora de la projecció social i de la competitivitat Amb aquesta reforma, la UB vol millorar la projecció social d'aquests àmbits científics i acadèmics, potenciar la innovació docent, afavorir els resultats de recerca i transferència i reforçar el lideratge de les ciències humans i socials. Segons la universitat, el nou centre permetrà més sinergies en investigació, més competitivitat internacional, fomentarà la creació d'equips multidisciplinaris de recerca i podrà obtenir més recursos.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Filologia, Filosofia, Geografia i Història, Biblioteconomia i Documentació, la Unitat de Formació i Investigació i l'Escola de Treball Social", "answer_start": 146 } ], "id": "P_948_C_948_Q1", "question": "Quins centres conformaran la nova Facultat de Ciències Humanes i Socials?" }, { "answers": [ { "text": "abril del 2015", "answer_start": 465 } ], "id": "P_948_C_948_Q2", "question": "Quan es va aprovar la reforma d'estructures acadèmiques?" }, { "answers": [ { "text": "més sinergies en investigació, més competitivitat internacional, fomentarà la creació d'equips multidisciplinaris de recerca i podrà obtenir més recursos", "answer_start": 930 } ], "id": "P_948_C_948_Q3", "question": "Què possibilitarà el nou centre?" } ] } ] }

{ "title": "El bloc del 155 aprofita les suspensions de Llarena perquè el parlament demani eleccions", "paragraphs": [ { "context": "El Parlament de Catalunya ha reclamat a Quim Torra que se sotmeti 'de manera immediata' a una qüestió de confiança o convoqui eleccions. L'oposició ha aprovat una moció del PSC que constata la 'inoperància' del govern i recorda que no ha pogut aprovar el pressupost d'enguany per falta de suports. La CUP ha optat per no participar en la votació i el govern s'ha quedat en minoria, amb la resta de grups en contra. La moció ha estat aprovada amb 62 vots a favor (C's, PSC, CatECP i el PP) i 61 en contra (JxCat i ERC). Els socis de govern han acusat el PSC d'aprofitar-se de la repressió, tenint en compte que hi ha cinc diputats que no poden votar: els quatre de JxCat afectats per la suspensió dels seus drets decretada per Pablo Llarena (Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull) i Toni Comín, d'ERC. JxCat i Torra no han acceptat el resultat per aquesta raó.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "eleccions", "answer_start": 126 } ], "id": "P_248_C_248_Q1", "question": "Què vol el parlament que convoqui Quim Torra?" }, { "answers": [ { "text": "PSC", "answer_start": 173 } ], "id": "P_248_C_248_Q2", "question": "Qui ha presentat una moció?" }, { "answers": [ { "text": "cinc", "answer_start": 616 } ], "id": "P_248_C_248_Q3", "question": "Quants diputats hi ha que no poden votar?" } ] } ] }

{ "title": "Un petit grup feixista no pot impedir un acte de Tardà a València", "paragraphs": [ { "context": "Un petit grup feixista, format per uns vint individus, ha provat de boicotar un acte de l'ex-diputat d'ERC Joan Tardà a València. Tardà ha fet una conferència amb el títol 'Drets i llibertats a l'estat espanyol' juntament amb el professor de sociologia Rafa Xambó i la secretària del Moviment Estudiantil i Sindical del Jovent Republicà, Núria Marín. La policia espanyola ha hagut d'intervenir-hi per a aïllar els ultres del públic que volia entrar a la Biblioteca Gregori Maians, a la Universitat de València. El periodista Daniel Martín ho ha recollit amb una fotografia i dos vídeos als afores de la biblioteca. Una vintena de seguidors d'extrema dreta intenten impedir l'accés als assistents a la conferència 'Drets i Llibertats a l'Estat espanyol' on participa @JoanTarda @RafaXambo pic.twitter.com/e1UZgMucZz — Daniel Martín (@danielmartin_66) October 28, 2019 La policia separa els ciutadans que volen acudir a la conferència 'Drets i Llibertats a l'Estat espanyol' de @JoanTarda i @rafaxambo de la vintena de militants d'extrema que intenten impedir-ho. pic.twitter.com/votr1H0CHj — Daniel Martín (@danielmartin_66) October 28, 2019 El públic comença a accedir a la conferència 'Drets i Llibertats a l'Estat espanyol' de @JoanTarda i @RafaXambo tot i l'intent de boicot de l'extrema dreta pic.twitter.com/Jd1sBJGR6Q — Daniel Martín (@danielmartin_66) October 28, 2019 Amb una fotografia d'una pintada contra ell, Tardà ha denunciat a Twitter les amenaces de mort dels ultres, però ha celebrat que no hagin pogut rebentar l'acte.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "'Drets i llibertats a l'estat espanyol'", "answer_start": 172 } ], "id": "P_1927_C_1927_Q1", "question": "Com s'anomena la conferència que ha fet Tardà?" }, { "answers": [ { "text": "sociologia", "answer_start": 242 } ], "id": "P_1927_C_1927_Q2", "question": "De què es professor Rafa Xambó?" }, { "answers": [ { "text": "a la Biblioteca Gregori Maians", "answer_start": 449 } ], "id": "P_1927_C_1927_Q3", "question": "On volien entrar els ultres?" } ] } ] }

{ "title": "Comín tornarà l'acta de diputat si ERC li ho demana", "paragraphs": [ { "context": "El número 2 de Junts per Catalunya a les eleccions europees, Toni Comín, ha assegurat que tornarà l'acta de diputat del parlament si ERC li ho demana: 'Faré el que ells vulguin', ha subratllat en declaracions a Catalunya Ràdio. I ha insistit que si el partit que presideix Oriol Junqueras considera que ha de tornar l'acta ho farà 'd'aquesta manera'. A més, Comín ha insistit en la importància de formar una llista unitària de cara a les europees que encapçali Junqueras per davant de Carles Puigdemont. Comín ha destacat la importància que part del 'govern a l'exili' pugui entrar a l'Eurocambra. Comín també ha explicat que ERC no li va oferir pas anar a les llistes de les europees, perquè els serveis jurídics del partit consideraven que no podria agafar l'acta d'eurodiputat ni tampoc formar part de la candidatura. Finalment, Comín s'ha decidit per concórrer amb Junts per Catalunya perquè veu 'opcions reals': 'No ens podem permetre el luxe de renunciar-hi, no estem tan bé com per no fer-ho', ha reflexionat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'acta de diputat del parlament", "answer_start": 98 } ], "id": "P_881_C_881_Q1", "question": "Què tornarà Toni Comín si li ho demana ERC?" }, { "answers": [ { "text": "Catalunya Ràdio", "answer_start": 211 } ], "id": "P_881_C_881_Q2", "question": "On ha presentat declaracions Toni Comín?" }, { "answers": [ { "text": "formar una llista unitària", "answer_start": 397 } ], "id": "P_881_C_881_Q3", "question": "Què considera Toni Comín molt important de cara a les eleccions europees?" } ] } ] }

{ "title": "Els interns del CIE de la Zona Franca abandonen la vaga de fam", "paragraphs": [ { "context": "Els trenta-set interns del CIE de la Zona Franca que estaven en vaga de fam des d'ahir per reclamar el seu alliberament, han decidit abandonar la protesta avui al migdia. Els interns han portat a terme la vaga al pati del centre, però tots han retornat a les dependències de l'edifici, segons que han informat fonts policíaques. Al matí, la plataforma Tanquem els CIE's han convocat una roda de premsa davant del centre de la Zona Franca per informar de la situació dels interns. L'advocat de la plataforma, Andrés García Berrio, després de visitar els vaguistes i reunir-se amb el director, ha explicat que no hi ha hagut cap violació de drets. Segons Berrio els vaguistes són migrant d'Algeria que van arribar amb 'pastera' fa poc: 'Quinze, vint o vint-i-cinc dies' Vuit diputats del Parlament de Catalunya i el Congrés espanyol —Chakir El Homrani (Jxsí); Marta Ribas i Joan Giner (CSQP); Anna Gabriel i Mireia Vehí (CUP); Marcelo Expósito i Sònia Farré (ECP); i Anna Maria Surra (ERC)— han assistit a la roda de premsa i després han intentat reunir-se amb el director sense èxit. 'Queda en evidència que el dret es queda a la porta al CIE, espai on la impunitat i l'opacitat manen, i per això una vegada més demanem el tancament immediat d'aquests centres de la vergonya', ha afirmat la diputada de la CUP Mireia Vehí.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "trenta-set", "answer_start": 4 } ], "id": "P_858_C_858_Q1", "question": "Quants interns hi havia al CIE de la Zona Franca?" }, { "answers": [ { "text": "per reclamar el seu alliberament", "answer_start": 87 } ], "id": "P_858_C_858_Q2", "question": "Per què estaven en vaga de fam els trenta-set interns del CIE de la Zona Franca?" }, { "answers": [ { "text": "al pati del centre", "answer_start": 210 } ], "id": "P_858_C_858_Q3", "question": "En quin espai s'ha dut a terme la vaga de fam dels interns al CIE?" } ] } ] }

{ "title": "JxCat vol garantir la inviolabilitat del parlament amb la reforma del reglament", "paragraphs": [ { "context": "JxCat ha presentat una proposta per reformar el reglament del parlament que vol garantir la inviolabilitat de la cambra com a institució. Diverses fonts de la formació han explicat a Europa Press que ho han plantejat en la ponència de la reforma del reglament del parlament, que s'ha reunit aquest divendres a la tarda. Es tracta de diversos articles preliminars que JxCat pretén introduir abans del títol primer del reglament amb l'objectiu de blindar el parlament davant de qualsevol ingerència externa, com ara la dissolució de la cambra amb l'article 155 o la suspensió de diputats com la que va decretar el jutge Pablo Llarena. Les mateixes fonts han destacat que el text que plantegen s'inspira en articles del Parlament Europeu, d'altres parlaments autonòmics i recull articles del codi penal espanyol. Una de les qüestions que proposen és que el parlament només pugui ser dissolt pel president de la Generalitat, la qual cosa, segons aquestes fonts, impediria que la cambra sigui dissolta amb el 155. Els grups han debatut aquesta iniciativa durant la reunió d'aquest divendres i ara els lletrats del parlament l'estudiaran i s'abordarà en les pròximes reunions.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la inviolabilitat de la cambra com a institució", "answer_start": 89 } ], "id": "P_1437_C_1437_Q1", "question": "Què vol garantir la proposta de JxCat?" }, { "answers": [ { "text": "president de la Generalitat", "answer_start": 892 } ], "id": "P_1437_C_1437_Q2", "question": "Qui planteja la proposta que seria l'únic que podria dissoldre el parlament?" }, { "answers": [ { "text": "els lletrats del parlament", "answer_start": 1092 } ], "id": "P_1437_C_1437_Q3", "question": "Qui estudiarà ara la proposta?" } ] } ] }

{ "title": "Televisions asiàtiques transmeten via internet el Barça – Chelsea amb P2P TV", "paragraphs": [ { "context": "VilaWeb TV us ofereix una demostració de com veure el partit de franc per internet", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una demostració de com veure el partit de franc", "answer_start": 22 } ], "id": "P_1813_C_1813_Q1", "question": "Què proporciona VilaWeb TV?" }, { "answers": [ { "text": "per internet", "answer_start": 70 } ], "id": "P_1813_C_1813_Q2", "question": "Com es pot veure el partit de franc?" }, { "answers": [ { "text": "VilaWeb TV", "answer_start": 0 } ], "id": "P_1813_C_1813_Q3", "question": "Quin mitja de comunicació proporciona una demostració per poder veure el partit per internet?" } ] } ] }

{ "title": "Colau diu ara que es va plantejar amb Domènech de no presentar-se a la direcció dels comuns", "paragraphs": [ { "context": "La batllessa de Barcelona i dirigent de Catalunya en Comú, Ada Colau, ha dit que ella es va plantejar juntament amb Xavier Domènech de no presentar-se en les primàries per ser coordinadors de la direcció general del partit. 'Crèiem que s'havien de distribuir les càrregues. En aquell moment tot el nostre entorn ens va demanar que ho féssim', ha assegurat la batllessa en una entrevista al Món a Rac1. Colau considera que és necessari fer autocrítica i replantejar-se la manera de fer política, en què les cares visibles i mediàtiques, com ella i Domènech, ha dit, han d'assumir molta responsabilitat i sobrecàrrega de feina. 'No ho dic en termes dramtàtics, però la política és molt dura. Hauríem de trobar una forma més sostenible.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Catalunya en Comú", "answer_start": 40 } ], "id": "P_1499_C_1499_Q1", "question": "De què és dirigent Ada Colau?" }, { "answers": [ { "text": "tot el nostre entorn", "answer_start": 291 } ], "id": "P_1499_C_1499_Q2", "question": "Qui diu Colau que els va demanar a ella i Domènech que es presentessin a les primàries?" }, { "answers": [ { "text": "molta responsabilitat i sobrecàrrega de feina", "answer_start": 579 } ], "id": "P_1499_C_1499_Q3", "question": "Què diu Colau que han d'assumir les cares visibles en política?" } ] } ] }

{ "title": "El Suprem rectifica l'error sobre la sentència de Bassa però li manté la condemna", "paragraphs": [ { "context": "El Tribunal Suprem ha desestimat en bloc els recursos de nul·litat presentats pels polítics independentistes que van ser condemnats el mes d'octubre. Entre elles, la de la consellera Dolors Bassa, que va denunciar un error sobre el seu càrrec en la sentència. El tribunal assumeix l'error, però no en fa cabal i diu que és de 'radical irrellevància'. En la condemna sobre la consellera de Treball, el Suprem li atribuïa en els fets provats que el 29 de setembre del 2017 'va retirar als funcionaris d'Ensenyament i Treball, dels departaments dels quals era titular, la competència sobre els centres de votació'. El setembre del 2017 la consellera d'Ensenyament era Clara Ponsatí, actualment a l'exili a Escòcia. Per això la seva defensa va denunciar l'error en l'incident de nul·litat presentat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el mes d'octubre", "answer_start": 132 } ], "id": "P_583_C_583_Q1", "question": "Quan van ser sancionats els polítics independentistes?" }, { "answers": [ { "text": "El Tribunal Suprem", "answer_start": 0 } ], "id": "P_583_C_583_Q2", "question": "Quin òrgan constitucional ha desestimat els recursos de nul·litat que han presentat els polítics independentistes condemnats?" }, { "answers": [ { "text": "un error sobre el seu càrrec en la sentència", "answer_start": 214 } ], "id": "P_583_C_583_Q3", "question": "Què va denunciar Dolors Bassa?" } ] } ] }

{ "title": "Rivera i Casado convoquen a Madrid una manifestació contra el diàleg amb Catalunya", "paragraphs": [ { "context": "Ciutadans i el PP han convocat aquest diumenge una manifestació a la plaça de Colón de Madrid contra el diàleg amb Catalunya. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha assegurat que l'acte ha de ser 'un front cívic' per expressar rebuig amb la política de Pedro Sánchez amb Catalunya i per exigir eleccions anticipades. Si Sánchez no nos quiere escuchar en las instituciones, nos tendrá que escuchar en la calle. Convoco a todos los españoles que creen en nuestra nación y en nuestra Constitución este domingo a las 12h en la plaza Colón de Madrid 🇪🇸. Basta ya, señor Sánchez. pic.twitter.com/9reLRtHN61 — Albert Rivera (@Albert_Rivera) February 6, 2019 La convocatòria neix arran de la proposta del govern espanyol perquè un mitjancer actuï en la taula de diàleg dels partits catalans.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "diumenge", "answer_start": 38 } ], "id": "P_834_C_834_Q1", "question": "Per quan han convocat la manifestació Ciutadans i el PP?" }, { "answers": [ { "text": "contra el diàleg amb Catalunya", "answer_start": 94 } ], "id": "P_834_C_834_Q2", "question": "Contra què protestaran els manifestants aquest diumenge?" }, { "answers": [ { "text": "un mitjancer", "answer_start": 723 } ], "id": "P_834_C_834_Q3", "question": "Què ha proposat el govern espanyol per a que actuï en la taula de diàleg dels partits catalans?" } ] } ] }

{ "title": "Podem avala un govern de coalició amb el PSOE amb un 97% dels vots a favor", "paragraphs": [ { "context": "Els inscrits de Podem han avalat la coalició amb el PSOE, amb un 97% dels vots a favor del pre-acord signat el 12 de novembre entre el secretari general del partit, Pablo Iglesias, i el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez. La consulta, que tenia caràcter vinculant, va començar el dissabte i s'ha pogut votar fins avui a les 10.00. Un total de 130.150 inscrits han votat a favor (96,8%), 4.244 s'hi han oposat (3,16%), mentre que 366 han votat en blanc (0,27%). Segons la formació hi han votat un total de 134.760 persones, fet que suposa un 26% dels inscrits i un 59% dels que estan actius dins de la formació. En una altra consulta, els comuns ja havien avalat de manera contundent la coalició amb els socialistes (95%), de la mateixa manera que també ho ha fet Esquerra Unida (88%) i els socialistes (92%). Tanmateix, els dos grups parlamentaris no assoleixen la majoria del congrés espanyol i necessitaran que el PP o Ciutadans facilitin la investidura, o que ho faci ERC, que ja ha posat com a condició una mesa de negociació entre el govern català i l'espanyol.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la coalició amb el PSOE", "answer_start": 33 } ], "id": "P_99_C_99_Q1", "question": "Què van avalar els inscrits de Podem?" }, { "answers": [ { "text": "vinculant", "answer_start": 276 } ], "id": "P_99_C_99_Q2", "question": "Quin caràcter tenia la consulta?" }, { "answers": [ { "text": "134.760", "answer_start": 527 } ], "id": "P_99_C_99_Q3", "question": "Quantes persones han votat a la consulta?" } ] } ] }

{ "title": "Els CDR col·loquen llaços grocs a Fraga i en alguns punts de l'Aragó", "paragraphs": [ { "context": "Els CDR s'han organitzat també a la Franja de Ponent i a Fraga (Baix Cinca) han penjat llaços grocs en solidaritat envers els presos polítics i els exiliats. Dilluns, primer d'octubre, la passarel·la de vianants que mena al cementiri va aparèixer plena de llaços i pintada de groc, gests reivindicats pel CDR de l'Aragó. El batlle, Miguel Luis Lapeña, va ordenar que la fessin neta. Els llaços també han aparegut en alguns altres indrets de l'Aragó. Per exemple, a Saragossa mateix, al Balcó de San Lázaro de la basílica del Pilar, al pont de Hierro, a la tanca de l'institut Pedro de Luna o bé entorn de l'església de La Magdalena. Por #Fraga hemos estado también: pic.twitter.com/LP60jHVA0E — CDR Aragón (@cdraragon) October 1, 2018 ➡️Esta noche desde el @CDRAragon nos hemos querido solidarizar con las presas políticas catalanas en #Zaragoza y #Fraga.✊🎗#1O #LlibertatPresosPolitics pic.twitter.com/H494PlUY8v — PURNA (@PURNA_ARAGON) October 1, 2018", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en solidaritat envers els presos polítics i els exiliats", "answer_start": 100 } ], "id": "P_1887_C_1887_Q1", "question": "Per què han penjat llaços grocs els CDR?" }, { "answers": [ { "text": "a la Franja de Ponent i a Fraga", "answer_start": 31 } ], "id": "P_1887_C_1887_Q2", "question": "On s'han disposat els CDR?" }, { "answers": [ { "text": "Dilluns", "answer_start": 158 } ], "id": "P_1887_C_1887_Q3", "question": "Quin dia era el primer d'octubre?" } ] } ] }

{ "title": "El congrés nord-americà vota avui si comença el procés de destitució contra Trump", "paragraphs": [ { "context": "La Cambra de Representants dels Estats Units vota avui si comença el procés de destitució (impeachment) contra Donald Trump o arxiva el cas. La majoria demòcrata a la cambra apunta al fet que la causa continuarà endavant. El procés de destitució seria el tercer en la història dels Estats Units, després del d'Andrew Johnson per vulnerar una llei federal, el 1868, per la qual cosa va ser absolt, i de Bill Clinton el 1998, per mentir sota jurament i obstrucció de la justícia, i també va ser absolt pel senat. Per la seva part, Richard Nixon va dimitir abans que comencés tot el procés. Si el congrés vota en favor de començar el procés de destitució; aleshores el senat es constituirà en tribunal, sota la presidència del president del Tribunal Suprem, i farà un judici al president. En cas que 67 senadors votessin a favor de la destitució, Trump hauria de deixar la Casa Blanca i seria substituït pel vice-president.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "si comença el procés de destitució (impeachment) contra Donald Trump o arxiva el cas", "answer_start": 55 } ], "id": "P_1029_C_1029_Q1", "question": "Què es votarà avui en la Cambra de Representants dels Estats Units?" }, { "answers": [ { "text": "que la causa continuarà endavant", "answer_start": 188 } ], "id": "P_1029_C_1029_Q2", "question": "A què apunta la majoria demòcrata a la cambra?" }, { "answers": [ { "text": "per vulnerar una llei federal", "answer_start": 325 } ], "id": "P_1029_C_1029_Q3", "question": "Per què se li va fer un procés de destitució a Andrew Johnson?" } ] } ] }

{ "title": "L'SNP obté el seu millor resultat de la història a les europees amb tres eurodiputats", "paragraphs": [ { "context": "El Partit Nacional Escocès, l'SNP, ha guanyat les eleccions europees a Escòcia obtenint tres eurodiputats. Així, el partit de la primera ministra Nicola Sturgeon ha millorat els seus resultats en aquests comicis amb un 37,7% dels vots, vuit punts més que en les últimes eleccions, i per tant, aconseguint un escó més al Parlament Europeu. Mentre que el Partit de Brexit ha quedat segon amb un eurodiputat i els liberals i els conservadors també n'han obtingut un cadascú, els laboristes han quedat en cinquè lloc amb només un 10% dels vots, perdent els dos eurodiputats per Escòcia que tenien. Alyn Smith repetirà doncs com a eurodiputat de l'SNP que també enviarà a Christian Allard i Aileen McLeod a Brussel·les. Com a membres de l'Aliança Lliure Europea (ALE), tots tres compartiran grup parlamentari amb ERC al Parlament Europeu. Tanmateix, quan el Brexit entri en vigor els eurodiputats britànics hauran de deixar els escons.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El Partit Nacional Escocès", "answer_start": 0 } ], "id": "P_602_C_602_Q1", "question": "Quin partit polític ha obtingut la victòria en les eleccions europees a Escòcia?" }, { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 88 } ], "id": "P_602_C_602_Q2", "question": "Quants eurodiputats ha obtingut l'SNP?" }, { "answers": [ { "text": "segon", "answer_start": 380 } ], "id": "P_602_C_602_Q3", "question": "En quina posició ha quedat en les eleccions el Partit de Brexit?" } ] } ] }

{ "title": "El govern espanyol va oferir un pacte a Mas abans del 9-N, segons Homs", "paragraphs": [ { "context": "L'ex-conseller de Presidència Francesc Homs va explicar ahir en la declaració davant el Tribunal Suprem espanyol que el govern de Rajoy havia ofert a la Generalitat un acord abans de la consulta del 9-N. Segons que ha explicat avui en una entrevista a Catalunya Ràdio, va declarar que dies abans del 9-N una persona que parlava en nom del govern espanyol s'havia posat en contacte amb ell per proposar-li que si el dia de la votació el govern no sortia públicament a analitzar el resultat de la consulta l'executiu de Rajoy no emprendria cap actuació contra la Generalitat. Homs no ha revelat el nom de la persona que havia fet la trucada, però ha dit que era una proposta 'surrealista i ridícula'. Ahir, tanmateix, va admetre davant el magistrat que no podia provar aquest contacte. Però la proposta, opina, demostra que 'això del dret va segons la conveniència' del govern espanyol: 'Si et portes bé, no hi ha cap problema i si no, n'hi ha.' I afegeix: 'Algú en nom del govern espanyol em va fer arribar aquest missatge, i això demostra que hi ha hagut arbitrarietat en la presentació i en l'acceptació de la querella.' Homs ha reiterat que la voluntat del govern de la Generalitat no era desobeir el TC, sinó obeir el mandat del Parlament de Catalunya i fer possible allò que volia la ciutadania. 'Nosaltres vam complir la pròpia llei i el mandat del parlament, perquè també hi ha una llei que estableix que el govern té l'obligació de facilitar l'exercici de la participació ciutadana i la llibertat ideològica.' No acatarà 'políticament' la sentència Ahir, després de declarar davant el Suprem, Homs va insistir que no acataria 'políticament' la sentència que emetessin els tribunals contra el procés participatiu del 9-N. 'Políticament, no acatarem les decisions d'un procés polític i no jurídic sense les garanties que ha de tenir', va subratllar. Segons ell, la sentència condemnatòria del cas 'ja ha estat dictada', en una mostra més de 'l'arbitrarietat i el seguidisme dels interessos del PP' que es pot palesar en les principals institucions de l'estat espanyol, incloses les de justícia.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un acord", "answer_start": 165 } ], "id": "P_668_C_668_Q1", "question": "Què va oferir el govern de Rajoy a la Generalitat abans de la consulta del 9-N segons Homs?" }, { "answers": [ { "text": "'surrealista i ridícula'", "answer_start": 673 } ], "id": "P_668_C_668_Q2", "question": "Com titlla Homs la proposta telefònica que va rebre per part del govern espanyol?" }, { "answers": [ { "text": "allò que volia la ciutadania", "answer_start": 1270 } ], "id": "P_668_C_668_Q3", "question": "Què pretenia fer el govern de la Generalitat amb el 9-N segons Homs?" } ] } ] }

{ "title": "El Consell vol que els ports inverteixin els beneficis en el seu entorn", "paragraphs": [ { "context": "El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, ha reclamat que la llei de ports de l'estat espanyol obligui els que tenen beneficis a destinar-ne un percentatge a inversions sostenibles en la seva àrea d'influència. Els recursos s'haurien de distribuir d'acord amb els ajuntaments de l'entorn. Arcadi España ha llançat aquesta proposta durant el Fòrum Europa – Tribuna Mediterrània, aprofitant la presència del nou president de Ports de l'Estat, Francisco Toledo. El conseller ha assenyalat que els ports són fonamentals per a l'ocupació, però han de continuar avançant cap a la sostenibilitat i millorar la relació amb l'entorn. Ha explicat que treballen al port de València per ajudar els camions a modernitzar la flota progressivament i a reduir les emissions contaminants. España considera que les renúncies de l'Autoritat Portuària de València (APV) a allargar el dic d'abric i a augmentar el dragatge del canal d'accés a la futura terminal nord de contenidors són dues bones notícies perquè demostren que el port de València ha sabut escoltar.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a inversions sostenibles en la seva àrea d'influència", "answer_start": 196 } ], "id": "P_1986_C_1986_Q1", "question": "A què vol Arcadi España que es dediqui un percentatge dels beneficis obtinguts?" }, { "answers": [ { "text": "per a l'ocupació", "answer_start": 556 } ], "id": "P_1986_C_1986_Q2", "question": "Per a què son essencials els ports?" }, { "answers": [ { "text": "cap a la sostenibilitat", "answer_start": 605 } ], "id": "P_1986_C_1986_Q3", "question": "Cap on han de seguir els ports segons Arcadi España?" } ] } ] }

{ "title": "Puigdemont diu que la victòria de JxCat garantirà l'alliberament dels presos i el retorn del govern a l'exili", "paragraphs": [ { "context": "La candidatura de Junts per Catalunya (JxCat) ha exhibit múscul en l'acte central de la campanya de les eleccions del 21-D. En un acte al pavelló d'esports de la Vall d'Hebron, amb més de tres mil persones , el cap de llista, Carles Puigdemont, ha dit que la victòria de JxCat garantiria l'alliberament dels presos i el retorn del govern que és amb ell a l'exili. En un missatge en directe des de Brussel·les, el president ha volgut retornar la confiança que la Generalitat ha rebut del poble, i ha insistit que el 21-D era la segona volta del referèndum de l'1-O. A més, Puigdemont ha demanat el vot de tot l'independentisme perquè el 21-D calia votar en clau de país i no de partits, segons que ha argumentat, amb l'objectiu de restituir l'executiu legítim i plantar cara al president espanyol, Mariano Rajoy, i al 155. El número dos de la llista, Jordi Sànchez, ha demanat en el seu primer missatge de veu des del seu empresonament que els catalans votin Puigdemont per restablir el govern. Sànchez creu que JxCat té la victòria a tocar i ha criticat amb duresa l'unionisme. Ha titllat de 'tontos útils' Iceta, Albiol i Arrimadas i ha advertit que el rival real és Rajoy.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'alliberament dels presos i el retorn del govern que és amb ell a l'exili", "answer_start": 288 } ], "id": "P_1970_C_1970_Q1", "question": "Què permetria la victòria de JxCat segons ha manifestat Puigdemont?" }, { "answers": [ { "text": "de tot l'independentisme", "answer_start": 601 } ], "id": "P_1970_C_1970_Q2", "question": "De qui ha sol·licitat el vot Puigdemont?" }, { "answers": [ { "text": "Puigdemont", "answer_start": 958 } ], "id": "P_1970_C_1970_Q3", "question": "Per qui demana el vot Jordi Sànchez?" } ] } ] }

{ "title": "Pokémon Go factura més de 200 milions de dòlars en un mes", "paragraphs": [ { "context": "'Pokémon Go', l'aplicació de realitat augmentada de Niantic que permet atrapar per tot el món a les populars criatures de Nintendo, ha superat la barrera dels 200 milions de dòlars (182 milions d'euros) en el seu primer mes des del llançament del joc, fent pols així els registres d'altres jocs per a mòbils, segons la consultora Sensor Tower. D'aquesta manera, la popular aplicació hauria fet pols els registres d'altres videojocs d'èxit per a mòbils com 'Clash Royale', desenvolupat per Supercell, la facturació del qual després de 30 dies al mercat va arribar als 125 milions de dòlars (114 milions d'euros). En aquest sentit, els analistes de Sensor Tower destaquen l'impuls en els ingressos de 'Pokémon Go' a partir del 18 de juliol, arran del llançament massiu de l'aplicació a Europa, després del seu desembarcament escalonat a Austràlia i els EUA, i la seva arribada finalment el 22 de juliol al Japó. 'Pokémon Go ha facturat més de 200 milions de dòlars a través d'App Store i Google Play durant el seu primer mes', assenyala la consultora, que destaca que l'ús diari de l'aplicació de Niantic es manté en una mitjana 26 minuts.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "atrapar per tot el món a les populars criatures de Nintendo", "answer_start": 71 } ], "id": "P_730_C_730_Q1", "question": "Què possibilita l'aplicació de realitat augmentada de Niantic?" }, { "answers": [ { "text": "125 milions", "answer_start": 567 } ], "id": "P_730_C_730_Q2", "question": "Quants dòlars va facturar 'Clash Royale' durant els primers 30 dies que va sortir al mercat?" }, { "answers": [ { "text": "22 de juliol", "answer_start": 888 } ], "id": "P_730_C_730_Q3", "question": "Quan s'ha llançat l'aplicació 'Pokémon Go' al Japó?" } ] } ] }

{ "title": "L'arribada de turistes a Turquia es va desplomar el juny un 40%", "paragraphs": [ { "context": "ANKARA, 28 (Reuters/EP) Les visites de turistes estrangers a Turquia es van desplomar el juny més d'un 40% interanual, la caiguda més gran en un mínim de 22 anys, segons unes dades oficials que previsiblement seguiran caient el juliol, arran de l'atemptat contra l'Aeroport Atatürk d'Istanbul i del cop d'Estat fallit. El mes passat, 2,44 milions de persones van viatjar a Turquia, un 40,86% menys. Aquest descens supera així el rècord previ que havia marcat el maig, quan les arribades de turistes van caure un 34,7% respecte al mateix període de l'any passat. Un dels aspectes que més ha influït en aquest descens, al marge de la recent onada d'atemptats, és la tensió entre els governs de Turquia i Rússia. En els primers sis mesos del 2016, el nombre de ciutadans russos que van visitar el país veí havia caigut un 87%", "qas": [ { "answers": [ { "text": "més d'un 40%", "answer_start": 96 } ], "id": "P_855_C_855_Q1", "question": "Quin percentatge interanual havia caigut el turisme estranger a Turquia en el mes de juny?" }, { "answers": [ { "text": "la tensió entre els governs de Turquia i Rússia", "answer_start": 663 } ], "id": "P_855_C_855_Q2", "question": "Què pot haver influenciat en la caiguda del turisme estranger a Turquia a més dels atemptats?" }, { "answers": [ { "text": "87%", "answer_start": 821 } ], "id": "P_855_C_855_Q3", "question": "Quina va ser la caiguda del turisme provinent de Rússia els primers sis mesos del 2016?" } ] } ] }

{ "title": "La fira Arco de Madrid censura l'obra que denuncia l'existència de presos polítics a l'estat espanyol", "paragraphs": [ { "context": "La fira d'art Arco de Madrid ha retirat l'obra de l'artista Santiago Sierra que recull els rostres pixelats d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i una vintena de presos polítics més per a denunciar l'existència de presos polítics a l'estat espanyol. La censura ha estat confirmada per l'organització, que addueix que vol 'evitar polèmiques'. La petició, l'ha feta Ifema, la Fira de Madrid, formada per la Comunitat de Madrid, l'Ajuntament de Madrid, la Cambra de Comerç i Indústria i la Fundació Obra Social i Monte de Piedad de Madrid. L'obra no ha pogut ni tan sols ser visitada perquè era just avui que s'obria al públic. L'obra també inclou més presos polítics, com ara els joves d'Altsasu, els titellaires de Madrid empresonats el 2016, directius d'Egin i simpatitzants del 15-M que van formar part de piquets informatius de la vaga general del 29-M del 2012. Cada quadre va acompanyat d'un text breu que explica el cas.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'existència de presos polítics a l'estat espanyol", "answer_start": 209 } ], "id": "P_994_C_994_Q1", "question": "Què denúncia l'obra de l'artista Santiago Sierra?" }, { "answers": [ { "text": "'evitar polèmiques'", "answer_start": 332 } ], "id": "P_994_C_994_Q2", "question": "Què vol evitar la fira d'art Arco amb la retirada de l'obra de l'artista Santiago Sierra?" }, { "answers": [ { "text": "un text breu que explica el cas", "answer_start": 904 } ], "id": "P_994_C_994_Q3", "question": "Què té cada un dels quadres de l'artista Santiago Sierra?" } ] } ] }

{ "title": "Pablo Iglesias critica el silenci a Espanya arran de les revelacions sobre el CNI i el 17-A", "paragraphs": [ { "context": "L'endemà que el diari Público hagi publicat la segona exclusiva sobre la relació del CNI amb el cervell dels atemptats a La Rambla de Barcelona i Cambrils, Pablo Iglesias s'ha pronunciat sobre el silenci amb què els polítics espanyols i els mitjans de Madrid han rebut les informacions. Considera que 'revela com funciona el poder a Espanya.' En una piulada a Twitter, el líder d'Unides Podem es fa ressò de les informacions de Público, es queixa del silenci mediàtic i assenyala PSOE, PP i Ciutadans per haver vetat una comissió d'investigació al Congrés que esclarís la relació entre el Centro Nacional de Inteligencia i l'imam de Ripoll. 'Per què callen avui?', els espetega. El silencio de los grandes medios sobre lo que el CNI sabía de los terroristas de Las Ramblas revela cómo funciona el poder en España. Y sirve para entender ciertos vetos para que nada cambie. ¿Por qué PP, PSOE y Cs impidieron que el Congreso investigara?", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la segona exclusiva sobre la relació del CNI amb el cervell dels atemptats a La Rambla de Barcelona i Cambrils", "answer_start": 44 } ], "id": "P_2081_C_2081_Q1", "question": "Què ha difós el diari Público?" }, { "answers": [ { "text": "del silenci mediàtic", "answer_start": 449 } ], "id": "P_2081_C_2081_Q2", "question": "De què es lamenta Pablo Iglesias?" }, { "answers": [ { "text": "PSOE, PP i Ciutadans", "answer_start": 482 } ], "id": "P_2081_C_2081_Q3", "question": "Qui es va oposar a la investigació per a esclarir la vinculació entre el CNI i l'imam de Ripoll?" } ] } ] }

{ "title": "El Debat Constituent engegarà la fase participativa ciutadana a partir del febrer", "paragraphs": [ { "context": "El Debat Constituent engegarà la fase participativa ciutadana entre finals de febrer i març. Així ho ha explicat Lluís Llach durant la darrera formació i la presentació de la nova etapa de la plataforma, creada a partir de la tasca del Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent que va impulsar el president de la Generalitat, Quim Torra. El cantautor i ex-diputat de JxSí ha demanat a l'assemblea reunida aquest migdia al Poblenou (Barcelona) que s'impliqui en la fase de participació, perquè el missatge de construir la República sigui vinculant per als partits. Llach ha elogiat l”eina fantàstica' que formen les 52 Enteses comarcals i de districte, la coordinadora que articula els debats al territori. El Debat Constituent ha celebrat la seva darrera jornada formativa al Centre Moral i Cultural del Poble Nou, després de la sèrie de trobades celebrades a Girona, Sabadell, Tarragona, Corbins-Lleida i Manresa. Aquestes reunions han servit per generar eines de formació i debat i recollir aportacions dels assistents al qüestionari que guiarà la fase participativa del projecte.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "JxSí", "answer_start": 368 } ], "id": "P_1350_C_1350_Q1", "question": "De quina formació havia sigut diputat Llach?" }, { "answers": [ { "text": "vinculant per als partits", "answer_start": 538 } ], "id": "P_1350_C_1350_Q2", "question": "Com vol Llach que sigui el missatge de construir la República?" }, { "answers": [ { "text": "Centre Moral i Cultural del Poble Nou", "answer_start": 777 } ], "id": "P_1350_C_1350_Q3", "question": "On s'ha fet la darrera jornada formativa de Debat Constituent?" } ] } ] }

{ "title": "Colau proposa que les associacions de veïns facin d'interlocutores entre l'administració i el Banc Expropiat", "paragraphs": [ { "context": "La batllessa de Barcelona, Ada Colau, diu que respecta que els responsables del Banc Expropiat no vulguin parlar amb l'administració i proposa que ho facin amb les associacions de veïns per intentar resoldre el conflicte. En declaracions a 'El Matí de Catalunya Ràdio', la batllessa ha detallat que l'Ajuntament de Barcelona s'ha ofert 'per donar continuïtat a les activitats del Banc Expropiat' però ha reconegut que 'és difícil si no volen contacte amb administració'. A més, ha afegit que el consistori no vol 'tenir locals buits per motius especulatius igual que passa amb els pisos'. Colau ha reconegut que durant les tres últimes nits en aquest barri 'no hi ha hagut proporció perquè hi ha hagut uns incidents terribles que estan escandalitzant el veïnat'. Amb tot, ha volgut ser 'prudent' en les seves afirmacions, ha dit que els Mossos tenen el 'suport' de l'ajuntament i ha defensat que 'cal una actuació policial' per evitar aldarulls com els dels darrers dies. La batllessa de Barcelona ha assegurat que confia que els Mossos hagin actuat amb proporcionalitat durant les tres últimes nits, però ha matisat que si es demostra que no ha estat així caldrà 'actuar' pel bé del cos policíac.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els responsables del Banc Expropiat", "answer_start": 59 } ], "id": "P_1909_C_1909_Q1", "question": "Qui no vol parlar amb l'administració?" }, { "answers": [ { "text": "amb les associacions de veïns", "answer_start": 156 } ], "id": "P_1909_C_1909_Q2", "question": "Amb qui planteja Ada Colau que es poden reunir els responsables del Banc Expropiat?" }, { "answers": [ { "text": "incidents", "answer_start": 706 } ], "id": "P_1909_C_1909_Q3", "question": "Què ha passat al barri els últims tres dies que ha escandalitzat el veïnat?" } ] } ] }

{ "title": "Una cinquantena de torres i talaies s'encenen a Mallorca pels drets humans i els refugiats", "paragraphs": [ { "context": "Cinquanta-dues torres i talaies s'han encès avui a diversos punts interiors i costaners de Mallorca. Campanars i castells de diversos municipis s'han sumat a la reivindicació 'en defensa del patrimoni històric i el caràcter universal i inalienable dels drets humans i amb la denúncia del drama que pateixen els refugiats al Mediterrani', segons que ha explicat el Consell de Mallorca en un comunicat. El fum ha recorregut tot el perímetre de l'illa en vint-i-vuit minuts. A cada encesa, que ha començat a la Torre de na Pòpia, a Sa Dragonera, s'ha fet la lectura d'un manifest que ha reivindicat la restauració del patrimoni arquitectònic i ha denunciat les 'condicions d'esclavatge' a les quals són sotmesos els refugiats, així com els incompliments dels estats europeus en l'acollida d'aquests. La iniciativa 'Talaies de Mallorca. Torres de defensa dels drets humans' es basa en el sistema de comunicació costaner ideat per l'historiador i matemàtic Joan Binimelis.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Cinquanta-dues", "answer_start": 0 } ], "id": "P_1208_C_1208_Q1", "question": "Quantes torres i talaies s'han encès avui?" }, { "answers": [ { "text": "Torre de na Pòpia", "answer_start": 508 } ], "id": "P_1208_C_1208_Q2", "question": "On ha començat l'encesa?" }, { "answers": [ { "text": "Talaies de Mallorca. Torres de defensa dels drets humans", "answer_start": 812 } ], "id": "P_1208_C_1208_Q3", "question": "Quin nom porta la iniciativa?" } ] } ] }

{ "title": "CaixaBank i el Banc Sabadell varen amagar a la Generalitat la retirada de fons ordenada per l'estat espanyol el 2 d'octubre", "paragraphs": [ { "context": "CaixaBank i el Banc Sabadell varen amagar als dirigents de la Generalitat com l'estat espanyol els va forçar a traslladar la seu corporativa del Principat després del primer d'octubre. VilaWeb ha contrastat que tots dos bancs van referir-se a canvis de dipòsits de particulars que els traslladaven a Madrid o a la Franja, però que en cap cas no van explicar al govern la maniobra orquestrada pel govern espanyol. Segons una informació publicada ahir pel diari Ara, el 2 d'octubre el govern espanyol va ordenar una fortíssima fugida de capitals de CaixaBank i el Banc Sabadell. Entitats dependents de l'estat com Renfe, Adif, Ports de l'Estat espanyol o RTVE, sempre segons la informació publicada a l'Ara, van retirar 2.000 milions d'euros del Banc Sabadell en un sol dia. En total, l'Ara calcula que aquestes entitats van retirar fins a 10.000 milions de tots dos bancs durant aquells dies. En un segon article publicat també pel diari Ara avui mateix, afirmen que el 4 d'octubre, dos dies després, CaixaBank i el Banc Sabadell varen informar el president Puigdemont, el vice-president Junqueras, l'ANC i Òmnium que prenien la decisió de traslladar la seu social fora del Principat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una fortíssima fugida de capitals de CaixaBank i el Banc Sabadell", "answer_start": 510 } ], "id": "P_614_C_614_Q1", "question": "Què va imposar el govern espanyol el 2 d'octubre segons el diari Ara?" }, { "answers": [ { "text": "canvis de dipòsits de particulars que els traslladaven a Madrid o a la Franja", "answer_start": 243 } ], "id": "P_614_C_614_Q2", "question": "Quin va ser l'argument de CaixaBank i del Banc Sabadell per traslladar la seva seu corporativa del Principat?" }, { "answers": [ { "text": "Renfe, Adif, Ports de l'Estat espanyol o RTVE", "answer_start": 612 } ], "id": "P_614_C_614_Q3", "question": "Quines entitats dependents de l'estat espanyol van retirar del Banc Sabadell quantitats importants de diners en un sol dia segons el diari Ara?" } ] } ] }

{ "title": "La Comissió de Garanties de Podem Catalunya considera de portar les primàries als tribunals", "paragraphs": [ { "context": "Continua la polèmica a Podem Catalunya. La Comissió de Garanties del partit considera ara la possibilitat de portar les primàries als tribunals i suspendre'n el procés intern. L'òrgan català pensa en aquesta opció si Xavier Domènech no retira la seva candidatura a la secretaria general. Al seu torn, la Comissió de Garanties de Podem a l'estat espanyol sosté que la seva homòloga catalana no té competència en aquest àmbit, i exigeix que es respectin les jerarquies del partit, segons que han explicat fonts consultades de la formació lila. De fet, la direcció de Podem Catalunya manté que la Comissió de Garanties catalana està desacreditada i deslegitimada, i alerta que només vol torpedinar les primàries. Divendres passat, la Comissió de Garanties estatal va anul·lar la resolució en contra de la candidatura de Domènech que reclamava l'òrgan català.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Podem Catalunya", "answer_start": 23 } ], "id": "P_685_C_685_Q1", "question": "En quina formació política hi ha polèmica?" }, { "answers": [ { "text": "que es respectin les jerarquies del partit", "answer_start": 435 } ], "id": "P_685_C_685_Q2", "question": "Què exigeix la Comissió de Garanties de Podem a l'estat espanyol?" }, { "answers": [ { "text": "Divendres passat", "answer_start": 710 } ], "id": "P_685_C_685_Q3", "question": "Quan va anul·lar la Comissió de Garanties la resolució en contra de la candidatura de Domènech?" } ] } ] }

{ "title": "L'ONU alerta d'un repunt en les víctimes civils pel conflicte d'Ucraïna", "paragraphs": [ { "context": "El nombre de víctimes civils pel conflicte que encara persisteix a l'est d'Ucraïna ha arribat a nivells inèdits en gairebé un any, segons l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans, Zeid Raad al-Hussein, que ha considerat 'molt preocupant' aquesta tendència a l'alça. Les Nacions Unides van documentar 69 víctimes civils a l'est d'Ucraïna el juny, entre elles 12 morts. Aquesta xifra gairebé va duplicar la del maig d'aquest any i va marcar un nou màxim des de l'agost del 2015, però tot i així va ser inferior a la del juliol, quan es van registrar 73 víctimes —vuit morts i 65 ferits—. Zeid ha expressat en un comunicat la seva por per l'augment dels enfrontaments i de les víctimes civils, tenint en compte que demostraria que ni els rebels separatistes ni l'exèrcit 'estan prenent les precaucions necessàries'. Més de la meitat de morts i ferits corresponen a projectils llançats per algun dels bàndols bel·ligerants. 'Instem totes les parts a respectar l'alto el foc, a retirar combatents i armes de les zones civils i a aplicar escrupolosament els Acords de Minsk', ha reclamat el cap de Drets Humans de l'ONU, en al·lusió als 12 punts que teòricament es van comprometre a respectar el 2015.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "69", "answer_start": 307 } ], "id": "P_509_C_509_Q1", "question": "Quantes víctimes civils hi va haver a Ucraïna el juny?" }, { "answers": [ { "text": "a l'alça", "answer_start": 263 } ], "id": "P_509_C_509_Q2", "question": "Quina tendència té el nombre de víctimes civils en aquest conflicte?" }, { "answers": [ { "text": "Acords de Minsk", "answer_start": 1059 } ], "id": "P_509_C_509_Q3", "question": "Quins acords vol Zeid que apliquin els dos bàndols?" } ] } ] }

{ "title": "Vicent Soler renuncia a l'acta de diputat a les Corts", "paragraphs": [ { "context": "El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha anunciat aquest dijous que renuncia a l'acta de diputat a Les Corts, encara que manté el seu càrrec al govern valencià, amb l'objectiu de dedicar-se 'en cos i ànima' a aconseguir un finançament 'just', qüestió que considera que és la 'més transcendental' i 'prioritària' per als valencians en aquest moment. Així ho ha anunciat en una compareixença a la cambra, convocada aquest mateix matí, en la qual ha comunicat la seva decisió de renunciar a l'acta de diputat, que té des de les passades eleccions autonòmiques del 28 d'abril, a les quals va concórrer com a número tres per la circumscripció de València. Soler, de 69 anys, doctor en Economia i catedràtic d'Economia Aplicada, ha explicat que es tracta d'una decisió 'personal' que ja ha transmès al president de la Generalitat, Ximo Puig, i que es produeix en plena polèmica sobre les possibles retallades davant la falta de Pressupostos Generals de l'estat espanyol i l'infrafinançament del País Valencià. Precisament, el cap del Consell va anunciar aquest dimecres que es reunirà dimarts que ve amb la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per a exigir-li una solució 'immediata i legal' per a les entregues a compte a les comunitats autònomes perquè va advertir que és 'absolutament necessari per a garantir la tresoreria i el bon funcionament de les arques”'del govern valencià, al mateix temps que va insistir que no hi haurà 'cap retallada en els interessos generals dels drets dels valencians.' Puig insisteix que no es retallaran serveis fonamentals El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha insistit que les conseqüències per la falta d'inversions i recursos per al País Valencià derivades per l'absència dels pressupostos de l'estat espanyol no derivarà en cap cas en retallades dels serveis públics fonamentals. Després de participar en el tall del primer ram de la campanya 2019-20 del Raïm de Taula Envasat del Vinalopó, Puig ha reafirmat que 'mai es retallarà en els serveis públics fonamentals, en els drets dels valencians.' 'Però, efectivament, que no hi hagi pressupostos té alguna conseqüència', perquè se suma a 'l'infrafinançament', ha afegit. 'En aquest moment estem mirant partides que seran de difícil execució o que es puguin traslladar sense cap menyscapteal proper any', ha relatat sobre les possibles solucions, sempre dins d'una visió de 'responsabilitat' en el context de falta d'inversions i recursos per al País Valencià.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a l'acta de diputat a Les Corts", "answer_start": 94 } ], "id": "P_1848_C_1848_Q1", "question": "A què renuncia Vicent Soler?" }, { "answers": [ { "text": "en retallades dels serveis públics fonamentals", "answer_start": 1796 } ], "id": "P_1848_C_1848_Q2", "question": "En què no derivarà per als valencians la manca d'inversions originada per la falta dels pressupostos de l'estat espanyol?" }, { "answers": [ { "text": "d'Economia Aplicada", "answer_start": 719 } ], "id": "P_1848_C_1848_Q3", "question": "De què és catedràtic Vicent Soler?" } ] } ] }

{ "title": "La fiscalia investiga la licitació del Centre de tractament de residus del Vallès", "paragraphs": [ { "context": "La Fiscalia ha obert diligències d'investigació per presumptes irregularitats en la licitació de la construcció i gestió del Centre de tractament de residus del Vallès Occidental, situat a Vacarisses. La investigació s'ha obert arran d'una denúncia de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), partits locals vallesans que integren la CUP, per un presumpte delicte de prevaricació i malversació de fons públics i una altra al Tribunal de Comptes per suposada malversació. Després d'obrir diligències, la Fiscalia, a través dels Mossos d'Esquadra en funcions de policia judicial, ha citat el conseller comarcal de la CUP Jordi Muntant perquè declari com a testimoni aquest dimarts al matí a la Ciutat de la Justícia. La Sindicatura de Comptes va publicar el 2016 un informe del Consell Comarcal, de qui depèn aquest centre de residus, on s'apuntaven 'múltiples irregularitats en la licitació de construcció i gestió del centre', segons la CUP. Entre les presumptes irregularitats, hi ha suposats contractes a mida, el fet de no haver respectat els temps dels processos administratius i d'haver barrejat contractes patrimonials i administratius, per la qual cosa el grup va demanar la nul·litat del contracte amb l'empresa, que va ser ignorat. En un comunicat, la CUP cita indicis de frau en la licitació, en l'adjudicació i execució de l'obra del centre, i a més que s'han fet dues modificacions de contracte i que està en marxa una tercera: la del 2010 suposava un sobrecost del 20% i la del 2013 va eliminar la planta prevista de la fracció orgànica, indemnitzant al contractista.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Candidatures Alternatives del Vallès", "answer_start": 256 } ], "id": "P_1296_C_1296_Q1", "question": "Qui ha denunciat la construcció del centre?" }, { "answers": [ { "text": "Ciutat de la Justícia", "answer_start": 699 } ], "id": "P_1296_C_1296_Q2", "question": "On declararà com a testimoni Jordi Muntant?" }, { "answers": [ { "text": "Consell Comarcal", "answer_start": 783 } ], "id": "P_1296_C_1296_Q3", "question": "Qui va fer l'informe on es parlava de les irregularitats comeses?" } ] } ] }

{ "title": "La policia belga estudia si multa Ciutadans per l'acte a Waterloo", "paragraphs": [ { "context": "Les autoritats locals de Waterloo estan estudiant imposar set 'sancions administratives' contra Ciutadans per l'acte de la seva dirigent a Catalunya, Inés Arrimadas, davant la casa del president Carles Puigdemont del diumenge passat. En un comunicat de l'ajuntament, els responsables de la localitat han confirmat l'obertura d'un procediment sancionador contra Cs per fer una protesta 'sense autorització municipal'. En concret, s'estan considerant sancions per fer 'una manifestació a la via pública sense autorització' i per 'causar aldarulls un diumenge sense necessitat legítima i pertorbant la tranquil·litat dels habitants' amb la instal·lació d'altaveus. A més, també decidiran sobre cinc possibles multes de trànsit per l'estacionament de vehicles de Cs a la zona. Des de l'Ajuntament de Waterloo han negat però que la multa pugui ser de 7.000 euros 'com s'havia dit a les xarxes socials' i han recordat que el funcionari encarregat de gestionar el procediment administratiu encara ha d'adoptar una decisió al respecte. 'El reglament de la policia municipal no preveu cap sanció d'una quantitat tan alta', informen.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per fer una protesta 'sense autorització municipal'", "answer_start": 364 } ], "id": "P_2035_C_2035_Q1", "question": "Per què s'ha obert un procediment sancionador contra Cs?" }, { "answers": [ { "text": "de 7.000 euros", "answer_start": 843 } ], "id": "P_2035_C_2035_Q2", "question": "De quin import seria la multa que s'havia comentat a les xarxes socials que s'anava a imposar?" }, { "answers": [ { "text": "contra Ciutadans", "answer_start": 89 } ], "id": "P_2035_C_2035_Q3", "question": "Contra qui s'estan valorant les autoritats locals de Waterloo imposar sancions administratives?" } ] } ] }

{ "title": "Ciutadans s'enfonsa en una davallada històrica però Rivera no dimiteix", "paragraphs": [ { "context": "L'avanç de l'escrutini confirma la desfeta de Ciutadans arreu de l'estat espanyol, augurada per les enquestes. Amb el 98,62% escrutat, ha passat de 57 diputats a només 10. Això significa un retrocés que els convertiria en la sisena força política. Tindrien ERC per davant amb 13 diputats i JxCat trepitjant-los els talons amb 8. Malgrat aquest resultat, Albert Rivera no ha anunciat la seva dimissió i s'ha limitat a convocar l'executiva per demà al matí i ha dit que vol fer un congrés aviat. Els resultats de les eleccions espanyoles del 10-N: vots, escons i municipi Un dels grans beneficiats d'aquest declivi és el PP, que creixeria fins als 87 diputats.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per demà al matí", "answer_start": 438 } ], "id": "P_1770_C_1770_Q1", "question": "Per quan ha convocat Albert Rivera a l'executiva de Ciutadans?" }, { "answers": [ { "text": "aviat", "answer_start": 487 } ], "id": "P_1770_C_1770_Q2", "question": "Quan vol realitzar un congrés Albert Rivera?" }, { "answers": [ { "text": "98,62%", "answer_start": 118 } ], "id": "P_1770_C_1770_Q3", "question": "Quin percentatge s'ha escrutat?" } ] } ] }

{ "title": "L'Institut d'Estudis Baleàrics entra a formar part del patronat de la Universitat Catalana d'Estiu", "paragraphs": [ { "context": "L'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), dependent de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, ha entrat a formar part del patronat de la Universitat Catalana d'Estiu que se celebra de l'1 al 5 de juliol a Manresa (Bages). Segons han informat des de la Conselleria en un comunicat, ja s'ha obert el termini d'inscripció per participar i consisteix en un espai de 'llibertat” i de “trobada' d'estudiants, professors, professionals i polítics de Balears, L'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent i del País Valencià. Tindrà lloc en un campus vertebrat en tres espais al centre de Manresa, en l'Institut Lluís de Peguera s'oferiran els cursos universitaris i els actes i commemoracions; a l'Espai Plana de l'Om, els debats i les sessions de cinefòrum; i a la Plaça Major, els concerts amb l'aportació de l'IEB del de Joan Miquel Oliver. També hi haurà dues tardes amb visites guiades per la ciutat, on es podrà veure el monestir de Sant Benet de Bages i, a més, les mines de sal i el castell de Cardona Així mateix, la tradicional de Prada tindrà lloc del 16 al 24 d'agost i es retrà homenatge a Aina Moll, filla major de Francesc de Borja Moll, amb qui va col·laborar en els dos últims volums del Diccionari català-valencià-balear.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "L'Institut d'Estudis Baleàrics", "answer_start": 0 } ], "id": "P_351_C_351_Q1", "question": "Quin institut ha entrat a formar part del patronat de la Universitat Catalana d'Estiu?" }, { "answers": [ { "text": "Manresa", "answer_start": 213 } ], "id": "P_351_C_351_Q2", "question": "On se celebra la Universitat Catalana d'Estiu?" }, { "answers": [ { "text": "a l'Espai Plana de l'Om", "answer_start": 716 } ], "id": "P_351_C_351_Q3", "question": "On es faran les sessions de cinefòrum?" } ] } ] }

{ "title": "Francesc de Carreras, cofundador de Ciutadans, també deixa el partit per la negativa a investir Sánchez", "paragraphs": [ { "context": "La sagnia de baixes a Ciutadans no s'atura. I la darrera també és de pes: ni més ni menys que Francesc de Carreras, un dels fundadors del partit i considerat el pare polític d'Albert Rivera, president de la formació. No comparteix la decisió de l'executiva de Ciutadans de no pactar amb el cap del PSOE, Pedro Sánchez, per facilitar-li la investidura com a president del govern espanyol, segons que han dit a Europa Press fonts del partit. De Carreras, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona, va comunicar la baixa a l'abril, després que l'executiva de Ciutadans va acordar de no negociar la investidura de Sánchez. Fa un mes, va escriure un article a El País en què demanava a Rivera que cerqués un pacte amb Sánchez per a donar estabilitat al govern espanyol. El va acusar de prioritzar els suposats interessos de partit per damunt dels interessos d'Espanya i va retreure-li d'haver-se convertit en un 'adolescent capritxós'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Francesc de Carreras", "answer_start": 94 } ], "id": "P_1423_C_1423_Q1", "question": "Qui s'ha donat de baixa de Ciutadans?" }, { "answers": [ { "text": "per a donar estabilitat al govern espanyol", "answer_start": 752 } ], "id": "P_1423_C_1423_Q2", "question": "Per què volia Carreras que Ciutadans fes un pacte amb Sánchez?" }, { "answers": [ { "text": "adolescent capritxós", "answer_start": 939 } ], "id": "P_1423_C_1423_Q3", "question": "En què diu Carreras que s'ha convertit Rivera?" } ] } ] }

{ "title": "Irlanda del Nord supera el rècord de Bèlgica de més dies sense govern", "paragraphs": [ { "context": "Irlanda del Nord acaba de superar el rècord que tenia Bèlgica de 589 dies sense govern. Bèlgica havia assolit aquest rècord els anys 2010-2011. Irlanda del Nord no té govern d'ençà del gener del 2017, quan els republicans del Sinn Féin i els unionistes del Partit Unionista Democràtic trencaren l'acord que tenien. D'aleshores fins ara el nord d'Irlanda ha estat governat per un equip de funcionaris dirigits per la secretària britànica Karen Bradley. En virtut dels acords de pau, el nord d'Irlanda té un govern molt especial, anomenat 'coalició obligada'. D'acord amb els resultats electorals, tots els partits tenen el dret de nomenar ministres, tret del de Justícia, que obligatòriament ha de ser nomenat per consens.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Irlanda del Nord", "answer_start": 0 } ], "id": "P_932_C_932_Q1", "question": "Qui ha superat el rècord de temps sense govern?" }, { "answers": [ { "text": "'coalició obligada'", "answer_start": 537 } ], "id": "P_932_C_932_Q2", "question": "Com s'anomena el govern d'Irlanda en virtut dels acords de pau?" }, { "answers": [ { "text": "els republicans del Sinn Féin i els unionistes del Partit Unionista Democràtic", "answer_start": 206 } ], "id": "P_932_C_932_Q3", "question": "Qui tenien un acord que posteriorment van trencar?" } ] } ] }

{ "title": "Docents per la República convoca concentracions de suport a l'escola catalana i contra la repressió", "paragraphs": [ { "context": "La plataforma Docents per la República (DxR) i els Comitès de Defensa de la República (CDR) han convocat concentracions a les set del vespre en una desena de poblacions per donar suport al model d'escola catalana i denunciar la repressió que viuen els mestres i professors. Els actes coincideixen amb l'aniversari del naixement de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog perseguit i afusellat per l'estat espanyol l'octubre del 1909. Volen que se sàpiga que la censura i l'autocensura comencen a ser una realitat a les escoles, com també les denúncies falses. Les concentracions seran a Vic, Girona, la Bisbal d'Empordà, Manresa, Reus, Valls, Granollers, Igualada, Lleida, Tarragona i Terrassa. S'hi llegirà un manifest comú simultàniament per a fer palès al suport als docents, després dels casos com els de Sant Andreu de la Barca, la Seu d'Urgell i Cerdanyola del Vallès, on hi ha mestres encausats per haver parlat de l'1-O a classe i haver fet suposats comentaris despectius contra la policia espanyola i la Guàrdia Civil, arran de la violència que van exercir aquests cossos contra la població. Aquest dimecres, concentracions a diferents poblacions de Catalunya per defensar els nostres docents davant la repressió actual, coincidint amb l'aniversari del naixement de #FerreriGuàrdia10G #StopRepressióDocents pic.twitter.com/cvSY3H9WHy — Docents x República ✏️ (@DocentsxRep) January 8, 2018", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al model d'escola catalana", "answer_start": 186 } ], "id": "P_25_C_25_Q1", "question": "A què donen suport les concentracions convocades?" }, { "answers": [ { "text": "la repressió que viuen els mestres i professors", "answer_start": 225 } ], "id": "P_25_C_25_Q2", "question": "Què volen denunciar en aquestes concentracions?" }, { "answers": [ { "text": "Docents per la República (DxR) i els Comitès de Defensa de la República (CDR)", "answer_start": 14 } ], "id": "P_25_C_25_Q3", "question": "Qui convoca les concentracions?" } ] } ] }

{ "title": "El jutjat número 13 cita com a investigats Vicent Sanchis i Saül Gordillo", "paragraphs": [ { "context": "El jutjat número 13 de Barcelona ha notificat al director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, el director de TV3, Vicent Sanchis, i la directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, Àngels Barberà, que eren investigats pels preparatius del referèndum. En una providència a les defenses dels acusats, els cita a declarar el 23 de gener, però no especifica per quins delictes els investiga. Fonts coneixedores del cas expliquen a VilaWeb que els dos periodistes podrien ser investigats per haver reproduït als mitjans públics l'anunci del referèndum del primer d'octubre. Anteriorment, alguns directors de mitjans privats ja van ser interrogats per aquest mateix fet, com és el cas de Xevi Xirgo, director del Punt Avui. Aquest és el primer anunci en la investigació d'ençà que va ser assumida per Alejandra Gil. La magistrada es va fer càrrec de la instrucció després de la mort del jutge José Antonio Ramírez Sunyer, qui va començar la investigació dels preparatius del referèndum arran de les polèmiques declaracions de Santiago Vidal.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "23 de gener", "answer_start": 330 } ], "id": "P_430_C_430_Q1", "question": "Quin dia estan citats a declarar els investigats?" }, { "answers": [ { "text": "per quins delictes els investiga", "answer_start": 362 } ], "id": "P_430_C_430_Q2", "question": "Què no especifica la providència enviada als advocats?" }, { "answers": [ { "text": "Xevi Xirgo", "answer_start": 690 } ], "id": "P_430_C_430_Q3", "question": "Quin altre director d'un mitjà informatiu ja ha estat interrogat?" } ] } ] }

{ "title": "Jaume Pérez Montaner i els Cors Clavé rebran els Premis Miquelet d'Honor", "paragraphs": [ { "context": "La Societat Coral el Micalet és una més que centenària entitat de la ciutat de València. Quan arriba novembre, el ritme constant de les activitats al carrer de Guillem de Castro, on té la seu, s'accelera: hi ha les classes de música, la cafeteria, la biblioteca, xerrades, exposicions, com sempre. Però també els preparatius per a l'esdeveniment del darrer dissabte i les activitats que l'han de precedir. El Sopar dels Premis Miquelet, que se celebra el 24 de novembre, culmina la setmana cultural, que enguany, tal com expliquen des de la mateixa entitat, s'ha dedicat a un doble aniversari: 'l'any 1868, fa cent cinquanta anys, va nàixer Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana, i l'any 1893, fa cent vint-i-cinc anys, es va fundar l'Orfeó Valencià El Micalet, que el 1905 va donar lloc a la Societat Coral El Micalet'. Durant l'acte es lliuren els premis que es convoquen anualment (la beca d'estudis musicals; el premi a la difusió del patrimoni cultural; el Joan Coromines d'investigació filològica, històrica o cultural; el de teatre; i l'Enric Soler i Godes d'experiències pedagògiques a l'escola) i, a més a més, hi ha els dos Miquelets d'Honor, l'individual i el col·lectiu. Enguany el rebran el poeta i filòleg Jaume Pérez Montaner (l'Alfàs del Pi, Marina Baixa, 1938) i la Federació de Cors de Clavé.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al carrer de Guillem de Castro", "answer_start": 147 } ], "id": "P_2067_C_2067_Q1", "question": "On està la seu de la Societat Coral el Micalet?" }, { "answers": [ { "text": "24 de novembre", "answer_start": 455 } ], "id": "P_2067_C_2067_Q2", "question": "Quan es dura a terme el Sopar dels Premis Miquelet?" }, { "answers": [ { "text": "anualment", "answer_start": 891 } ], "id": "P_2067_C_2067_Q3", "question": "Quan s'emplacen els premis que es lliuren durant l'acte?" } ] } ] }

{ "title": "La UE acceptarà una segona pròrroga del Brexit si Westminster aprova l'acord de sortida abans del 12 d'abril", "paragraphs": [ { "context": "La Unió Europea concedirà una segona pròrroga del Brexit si el parlament britànic aprova l'acord de sortida abans del 12 d'abril, segons ha anunciat el president de la Comissió Europea, Jean–Claude Juncker. Després que dimarts la primera ministra britànica Theresa May anunciés que demanaria un segon ajornament de la sortida del Regne Unit de la UE, Juncker ha assegurat en un discurs aquest dimecres al Parlament Europeu que el bloc europeu estarà disposat a 'acceptar una pròrroga fins al 22 de maig' si 'una majoria viable' a Westminster dona el vistiplau a l'acord. En aquest sentit, Juncker ha reiterat l'oferta de Brussel·les per fer canvis a la declaració política que acompanya l'Acord de Retirada si això facilita un consens a Londres. A més d'anunciar la petició d'un segon ajornament, May també va oferir dimarts al líder de l'oposició, el laborista Jeremy Corbyn, treballar junts per pactar un acord sobre el Brexit i superar l'actual 'impàs'. La primera data per a la sortida del Regne Unit estava fixada per al 29 de març però la setmana abans, davant la negativa de la Cambra dels Comuns a ratificar l'acord pactat per May, la líder tory va demanar un ajornament curt que li permetés intentar un altre cop aconseguir una majoria favorable. Els 27 van concedir a May una pròrroga fins al 22 de maig si els diputats britànics aprovaven l'acord abans del 29 de març, però en cas contrari, l'ajornament seria només fins al 12 d'abril.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un segon ajornament", "answer_start": 292 } ], "id": "P_1371_C_1371_Q1", "question": "Què va dir que demanaria Theresa May?" }, { "answers": [ { "text": "Jeremy Corbyn", "answer_start": 862 } ], "id": "P_1371_C_1371_Q2", "question": "A qui va oferir May de treballar junts?" }, { "answers": [ { "text": "29 de març", "answer_start": 1026 } ], "id": "P_1371_C_1371_Q3", "question": "Quin dia estava fixada la sortida de la UE?" } ] } ] }

{ "title": "Més per Mallorca pacta amb ERC de portar l'agenda de les Illes al congrés espanyol", "paragraphs": [ { "context": "El coordinador de Més per Mallorca, Antoni Noguera, ha tancat un principi d'acord amb Esquerra Republicana que permetrà de traslladar i impulsar al congrés espanyol les reivindicacions històriques de les Illes. L'acord s'ha pactat en una reunió a Palma en què han participat delegacions de totes dues formacions. Per part d'ERC, hi ha assistit el senador Bernat Picornell, la diputada Marta Rosique i Isaac Peraire, vice-secretari general d'organització, i per part de Més, hi eren el coordinador, Antoni Noguera, el senador Vicenç Vidal i Mateu Matas, Xurí. La reunió ha acabat amb un compromís d'Esquerra Republicana d'incloure tres punts de partida que per a Més són irrenunciables: la revisió del model de finançament (incloent-hi el desenvolupament del REIB, especialment la part fiscal), el conveni de mobilitat sostenible que permeti d'implantar el tren de Llevant i el tramvia de Palma, i el conveni per a finançar infrastructures de depuració i abastiment d'aigua. En un futur, Esquerra Republicana també podria traslladar més iniciatives de Més per Mallorca a Madrid.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "traslladar i impulsar al congrés espanyol les reivindicacions històriques de les Illes", "answer_start": 123 } ], "id": "P_813_C_813_Q1", "question": "Què s'aconseguirà mitjançant el principi d'acord que han tancat Més per Mallorca i Esquerra Republicana?" }, { "answers": [ { "text": "Palma", "answer_start": 247 } ], "id": "P_813_C_813_Q2", "question": "En quina ciutat s'ha pactat l'acord entre Més per Mallorca i Esquerra Republicana?" }, { "answers": [ { "text": "el conveni de mobilitat sostenible", "answer_start": 794 } ], "id": "P_813_C_813_Q3", "question": "Què possibilitarà implantar el tren de Llevant i el tramvia de Palma?" } ] } ] }

{ "title": "El Parlament tramita la modificació de la llei de la CCMA i el CAC", "paragraphs": [ { "context": "El Parlament ha donat aquest dijous llum verda a la tramitació d'una proposició de llei de modificació de les normes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA) i del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que demanen elegir els seus dirigents per una majoria de dos terços. Segons el document recollit per Europa Press, els membres del consell de govern del CAC –que podran ser entre cinc i set– han de presentar una declaració conforme a la qual no exerceixen activitats professionals, mercantils o industrials que puguin ser causa d'incompatibilitat o conflicte. En el cas del Consell de Govern de la CCMA -d'entre cinc i set membres– es planteja elegir per dos terços del Parlament els seus membres “a proposta, com a mínim, de tres grups parlamentaris, després que el CAC els proposi i en verifiqui la idoneïtat amb criteris estrictes de competència professional”. A més, proposa que el CAC convoqui un concurs públic de selecció de candidats per formar part de la CCMA, “amb mèrits al·legats per ocupar el càrrec, els candidats del qual presentin un projecte de gestió que ha d'incloure directrius bàsiques d'organització i d'actuació empresarial en els quals s'ha d'inspirar la cooperació”. Així mateix, la modificació de la norma planteja aprovar una proposta de contracte programa, per observar el compliment dels convenis col·lectius de les empreses de la CCMA, garantir la participació dels representants dels treballadors en l'informe previ preceptiu i vetllar perquè s'emmarqui en el mandat aprovat pel Parlament. Aquest document s'ha consensuat per tots els grups parlamentaris que han destacat la necessitat que la direcció dels mitjans públics catalans s'elegeixi per criteris professionals i no per un pacte entre partits.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "elegir els seus dirigents per una majoria de dos terços", "answer_start": 236 } ], "id": "P_147_C_147_Q1", "question": "Què demanen el CCMA i el CAC?" }, { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 750 } ], "id": "P_147_C_147_Q2", "question": "Quants grups parlamentaris com a mínim han de proposar els membres del CCMA?" }, { "answers": [ { "text": "el CAC", "answer_start": 788 } ], "id": "P_147_C_147_Q3", "question": "Qui verifica la idoneïtat dels membres del CCMA?" } ] } ] }

{ "title": "Citen com a investigat per l'1-O Joan Ramon Casals, director de l'Oficina de Torra", "paragraphs": [ { "context": "Un jutjat de Sant Feliu de Llobregat ha citat com investigat a principis de juny el director de l'Oficina del president de la Generalitat, Quim Torra, Joan Ramon Casals (PDECat), acusat de desobediència per haver cedit locals per l'1-O quan era batlle de Molins de Rei (Baix Llobregat), han informat a Europa Press fonts judicials. Ho ha fet després d'admetre a tràmit la querella que la Fiscalia de Barcelona va presentar el març davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Sant Feliu de Llobregat contra Casals en haver considerat que va cedir locals per l'1-O 'desatenent deliberadament i conscientment el requeriment' del Tribunal Constitucional espanyol. Torra ha volgut expressar el seu suport a Casals. Orgullós de treballar amb tu @jrcasals. Tot el meu suport i endavant, sempre endavant. https://t.co/O9gSOUawph — Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) May 28, 2019 Segons la Fiscalia, Casals va permetre que l'1-O s'obrissin com a centres de votació en aquesta localitat els locals de titularitat municipal Ceip L'Alzina i Ceip L'Estel, el Centre Cívic Pont de la Cadena i l'Ambulatori Vell, malgrat que el TC havia suspès la votació.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per haver cedit locals per l'1-O", "answer_start": 203 } ], "id": "P_1398_C_1398_Q1", "question": "Per què acusen de desobediència a Casals?" }, { "answers": [ { "text": "Molins de Rei", "answer_start": 255 } ], "id": "P_1398_C_1398_Q2", "question": "D'on havia sigut Batlle Casals?" }, { "answers": [ { "text": "del Tribunal Constitucional", "answer_start": 632 } ], "id": "P_1398_C_1398_Q3", "question": "De quin requeriment sembla que no va fer cas Casals?" } ] } ] }

{ "title": "PP i PSOE negaran el reconeixement a Catalunya en una reforma constitucional", "paragraphs": [ { "context": "Aquest mes d'agost els dos principals partits espanyols han tornat a posar damunt la taula la possibilitat d'una reforma constitucional, quan manca poc més d'un mes per a les eleccions del 27 de setembre. Però les expectatives d'un canvi significatiu en relació amb l'encaix territorial de Catalunya a l'estat espanyol són pràcticament inexistents, tenint en compte les declaracions dels responsables del PP i del PSOE d'aquests dos darrers dies. Si dimecres era Mariano Rajoy qui va tancar de cop la porta a una disposició específica per a Catalunya que demanava Duran, ahir va ser el PSOE qui va avisar que cap comunitat autònoma no tindria un tracte diferenciat. El portaveu del PSOE al congrés espanyol, Antonio Hernando, va assegurar que eren partidaris de reformar la constitució en un sentit federal, de manera que actualitzés la norma, la modernitzés i l'adaptés als nous temps. I va afegir: 'La nostra opció passa per millorar la situació de totes les comunitats sense diferències'. Hernando va remarcar que aquesta era la via dels socialistes i va explicar que aviat la concretarien en un informe que preparaven a partir del manifest de Granada, que ja descartava que Catalunya tingués el dret d'autodeterminació.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "poc més d'un mes", "answer_start": 148 } ], "id": "P_1104_C_1104_Q1", "question": "Quant falta per les eleccions del 27 de setembre?" }, { "answers": [ { "text": "reforma constitucional", "answer_start": 113 } ], "id": "P_1104_C_1104_Q2", "question": "Quina possibilitat han posat sobre la taula PP i PSOE?" }, { "answers": [ { "text": "que Catalunya tingués el dret d'autodeterminació", "answer_start": 1174 } ], "id": "P_1104_C_1104_Q3", "question": "Què descarta el manifest de Granada?" } ] } ] }

{ "title": "Mèxic aprova la reforma del Codi Penal per a endurir les penes contra la violència de gènere", "paragraphs": [ { "context": "El ple del Congrés dels Diputats de Mèxic ha aprovat una reforma del Codi Penal per a endurir les penes per violència de gènere, per la qual cosa els feminicidis podran comportar fins a seixanta-cinc anys de presó, cinc més que en la legislació anterior, enmig d'una indignació general arreu del país per l'augment de la violència contra les dones en els darrers anys. La reforma, que ha estat aprovada amb quatre-cents quinze vots a favor, arriba després de diversos mesos a l'espera que fos presentada davant la cambra i coincideix amb l'assassinat d'una nena de set anys en una petita localitat de Ciutat de Mèxic que ha commocionat la societat mexicana. La Comissió de Justícia ha detallat que entre l'any 2015 i el setembre del 2019 s'han comès 3.488 feminicidis, un augment del 175,6%, cosa que representa una tendència alarmant de la violència contra les dones, segons el Sistema Nacional de Seguretat Pública.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "fins a seixanta-cinc", "answer_start": 179 } ], "id": "P_1753_C_1753_Q1", "question": "Quants anys de presó poden comportar els feminicidis amb la nova reforma del Codi Penal?" }, { "answers": [ { "text": "en una petita localitat de Ciutat de Mèxic", "answer_start": 574 } ], "id": "P_1753_C_1753_Q2", "question": "On van assassinar una nena de set anys?" }, { "answers": [ { "text": "3.488", "answer_start": 750 } ], "id": "P_1753_C_1753_Q3", "question": "Quants feminicidis han ocorregut entre l'any 2015 i el setembre del 2019?" } ] } ] }

{ "title": "La CUP espera res de la reunió entre Quim Torra i el president espanyol", "paragraphs": [ { "context": "La diputada de la CUP Maria Sirvent ha assegurat que la seva formació política no espera res de la reunió de demà entre el president català, Quim Torra i el president espanyol ,Pedro Sánchez. Ho ha dit avui en una entrevista a Catalunya Ràdio. 'Un diàleg amb algú que no accepta el dret d'autodeterminació és un diàleg viciat del començament, que no serà en igualtat de condicions', ha remarcat Sirvent. I hi ha afegit: 'Ja ens agradaria que n'hi hagués, però no n'hi ha'. Per a la política, en la reunió no s'hauria de plantejar el dret d'autodeterminació, sinó que el president espanyol l'hauria de reconèixer. La reunió, doncs, segons ella, servirà per a acostar Catalunya al marc de l'autonomia o apuntalar el règim del 78.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "demà", "answer_start": 109 } ], "id": "P_1693_C_1693_Q1", "question": "Quan es reuniran Quim Torra i Pedro Sánchez?" }, { "answers": [ { "text": "viciat", "answer_start": 319 } ], "id": "P_1693_C_1693_Q2", "question": "Com és la negociació amb algú que no accepta el dret d'autodeterminació per a Maria Sirvent?" }, { "answers": [ { "text": "per a acostar Catalunya al marc de l'autonomia o apuntalar el règim del 78", "answer_start": 652 } ], "id": "P_1693_C_1693_Q3", "question": "Per a què valdrà la reunió entre Torra i Sánchez segons Maria Sirvent?" } ] } ] }

{ "title": "ERC acorda amb el PSOE una taula de negociació entre governs", "paragraphs": [ { "context": "La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha anunciat que els republicans havien acordat amb el PSOE una mesa de negociació entre governs per a resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. 'Estem intentant donar forma al “Sit and talk”, que és el que la ciutadania ha expressat als carrers els últims mesos', ha dit. 'Som escèptics i no som ingenus', ha afegit sobre la desconfiança d'ERC amb el PSOE. En aquesta mesa de negociació, ha dit, s'hi ha de parlar dels 'grans consensos de país', en referència a l'amnistia i l'autodeterminació, i ha instat l'independentisme a seure-hi, en referència a JxCat. Així mateix, ha celebrat que el PSOE hagi assumit que hi havia un conflicte polític i que, per tant, calia una solució política per a abordar-lo. A més, el diari Ara ha publicat que el pacte amb el PSOE inclou una consulta als catalans sobre el resultat de la taula de diàleg, fet que fonts d'ERC han confirmat a VilaWeb.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "PSOE", "answer_start": 88 } ], "id": "P_319_C_319_Q1", "question": "Amb qui ha acordat ERC una taula de negociació?" }, { "answers": [ { "text": "Sit and talk", "answer_start": 226 } ], "id": "P_319_C_319_Q2", "question": "Què havia expressat la ciutadania els últims mesos?" }, { "answers": [ { "text": "que hi havia un conflicte polític", "answer_start": 659 } ], "id": "P_319_C_319_Q3", "question": "Què se celebra que hagi assumit el PSOE?" } ] } ] }

{ "title": "Sànchez, Turull i Rull demanen l'abstenció en la investidura de Pedro Sánchez", "paragraphs": [ { "context": "Els tres presos polítics que són diputats de JxCat al congrés espanyol, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, han demanat per carta a la direcció de la formació l'abstenció en la investidura del candidat a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, segons que ha avançat Nació Digital i ha pogut confirmar VilaWeb amb fonts de JxCat. Les mateixes fonts asseguren que el debat sobre la investidura està obert i que hi ha posicionaments diferents en el si del grup. En aquest sentit, no està definit el sentit del vot de JxCat a la investidura, que probablement serà al juliol. La diputada Laura Borràs, en una compareixença de premsa amb Míriam Nogueras, va dir que no hi havia motius per abstenir-se. Tampoc està definida oficialment la posició d'ERC, tot i que Gabriel Rufián va dir la setmana passada que els republicans no volien blocar la investidura. Sánchez, però, necessitaria almenys el vot favorable d'Unides Podem per a tirar endavant la investidura.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "abstenció", "answer_start": 167 } ], "id": "P_1449_C_1449_Q1", "question": "Quin vot demanen els tres presos polítics per a la investidura?" }, { "answers": [ { "text": "blocar la investidura", "answer_start": 845 } ], "id": "P_1449_C_1449_Q2", "question": "Què no vol fer ERC?" }, { "answers": [ { "text": "d'Unides Podem", "answer_start": 921 } ], "id": "P_1449_C_1449_Q3", "question": "De qui necessita el vot favorable Sánchez per poder arribar a ser president?" } ] } ] }

{ "title": "El Suprem confirma l'anul·lació de la taxa de l'Ajuntament de Barcelona que gravava els pisos buits", "paragraphs": [ { "context": "La Sala Tercera del Tribunal Suprem ha fet pública avui una sentència que confirma l'anul·lació de la taxa de l'Ajuntament de Barcelona que gravava els pisos buits. Els magistrats confirmen el criteri del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) que el juliol del 2017 ja va deixar sense efectes aquests gravàmens perquè considerava que el consistori no tenia competències per regular aquesta qüestió. Com el TSJC, el Suprem conclou que la taxa no es pot enquadrar 'en cap dels serveis o activitats' de la Llei d'Hisendes Locals, i la Llei de l'Habitatge del 2007 de Catalunya 'no atorga les competències municipals que invoca l'ordenança fiscal'. El Suprem dóna la raó d'aquesta manera a la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, S.A. (SAREB), que el 2016 va interposar recurs contra l'ordenança municipals que regulava la taxa de pisos buits i que ja va aconseguir que el TSJC fallés a favor seu. Ara els magistrats desestimen el recurs presentat per l'Ajuntament de Barcelona, que adduïa que la sentència del TSJC vulnerava la Llei reguladora de les Hisendes locals i la Llei del Règim Especial del Municipi de Barcelona. Segons el Suprem, la taxa no infringeix cap article de la Llei d'Hisendes Locals, i l'Ajuntament de Barcelona ni pot aprovar disposicions de caràcter general en aquesta matèria ni té competències sobre l'activitat que gravava la taxa.El motiu, segons la sentència, és que les taxes 'han de complir el principi de legalitat tributària' i el tribut de l'ajuntament de Barcelona 'no es pot enquadrar en cap dels serveis o activitats que s'inclouen' a la Llei d'Hisendes Locals ni tampoc a la Llei d'Habitatge del parlament.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els pisos buits", "answer_start": 148 } ], "id": "P_140_C_140_Q1", "question": "Què gravava la taxa de l'ajuntament de Barcelona que s'ha anul·lat?" }, { "answers": [ { "text": "el criteri del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", "answer_start": 190 } ], "id": "P_140_C_140_Q2", "question": "Què han confirmat els magistrats?" }, { "answers": [ { "text": "sobre l'activitat que gravava la taxa", "answer_start": 1362 } ], "id": "P_140_C_140_Q3", "question": "Sobre què no té competències l'Ajuntament de Barcelona?" } ] } ] }

{ "title": "Més Esquerra proposa que tots els funcionaris que obtinguin plaça a les Illes tinguin coneixement del català", "paragraphs": [ { "context": "La candidata al senat espanyol per Mallorca de Més Esquerra, Lila Thomàs, ha anunciat avui el compromís de la seva coalició per a exigir el coneixement del català a tots els funcionaris de l'estat espanyol que obtinguin plaça a les Illes. Així ho ha expressat avui Thomàs davant els mitjans de comunicació, al costat de les militants de Més Bel Busquets i Agustina Vilaret, en una trobada on s'ha parlat dels objectius de la coalició en matèria de drets lingüístics. 'Volem que el català obtingui el mateix reconeixement que el castellà', ha apuntat. Segons ha explicat, la coalició vol que els funcionaris puguin 'respectar i atendre adequadament a tota la ciutadania'. Per la seva part, la militant de Més i actual secretària d'Universitat, Recerca i Política Lingüística, Agustina Vilaret, ha explicat que 'casos recents com el de Paula Rotger demostren que la discriminació lingüística és un problema molt vigent i d'actualitat' i ha apuntat a un retrocés dels drets en matèria de llengua. Finalment, la co-coordinadora de Més per Mallorca, Bel Busquets, ha expressat que l'objectiu és 'obligar l'estat i el govern a implicar-se en la normalització de la llengua catalana i la resta de llengües minoritzades, així com en la seva promoció i projecció exterior'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el coneixement del català", "answer_start": 137 } ], "id": "P_1756_C_1756_Q1", "question": "Què vol demanar Lila Thomàs als funcionaris que aconsegueixin plaça a les Illes?" }, { "answers": [ { "text": "molt vigent i d'actualitat", "answer_start": 905 } ], "id": "P_1756_C_1756_Q2", "question": "Com està el problema de la discriminació lingüística segons Agustina Vilaret?" }, { "answers": [ { "text": "davant els mitjans de comunicació", "answer_start": 272 } ], "id": "P_1756_C_1756_Q3", "question": "On ha fet públic Tomàs el compromís de Més Esquerra d'exigir el coneixement del català als funcionaris?" } ] } ] }

{ "title": "Salmond reclama al Consell d'Europa que demani explicacions al govern espanyol per la brutalitat policíaca", "paragraphs": [ { "context": "L'ex-primer ministre d'Escòcia Alex Salmond ha demanat a la Comissió d'Afers Polítics i Democràcia del Consell d'Europa una investigació pel tracte del govern espanyol als catalans durant el referèndum. Salmond cataloga aquest tracte de violència d'estat i creu que és una vulneració flagrant dels drets humans. Considera que el govern espanyol ha violat l'article 10 de la Convenció Europea de Drets Humans: 'Tota persona té dret a la llibertat d'expressió. Aquest dret comprèn la llibertat d'opinió i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerència d'autoritats públiques i sense consideració de fronteres'. Salmond va dirigir-se directament al comissari dels Drets Humans del Consell d'Europa, Nils Muiznieks, que dilluns va demanar a Espanya d'investigar la violència policíaca. 'Hauria de ser la feina d'aquest consell investigar les violacions de la nostra convenció i prendre les mesures necessàries', va dir l'ex-primer ministre escocès.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Alex Salmond", "answer_start": 31 } ], "id": "P_792_C_792_Q1", "question": "Qui és l'ex-primer ministre d'Escòcia?" }, { "answers": [ { "text": "pel tracte del govern espanyol als catalans durant el referèndum", "answer_start": 137 } ], "id": "P_792_C_792_Q2", "question": "Per què ha sol·licitat Alex Salmond una investigació a la Comissió d'Afers Polítics i Democràcia del Consell d'Europa?" }, { "answers": [ { "text": "10", "answer_start": 365 } ], "id": "P_792_C_792_Q3", "question": "Quin article de la Convenció Europea de Drets Humans estima Salmond que ha incomplit el govern espanyol?" } ] } ] }

{ "title": "La Mesa del Parlament de Catalunya decideix avui el futur dels diputats suspesos pel jutge Llarena", "paragraphs": [ { "context": "Avui arriba la decisió de la mesa del parlament després d'haver decidit ahir de donar-se un dia més de marge per a tractar la decisió del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena de suspendre els diputats independentistes empresonats o a l'exili, és a dir, Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Raül Romeva. El president de la cambra, Roger Torrent, havia demanat de disposar de més temps per a estudiar l'informe dels lletrats de la cambra, que ja s'hi han pronunciat. En el text proposen la substitució temporal dels escons dels diputats per un altre del mateix grup parlamentari. Aquesta fórmula és la que probablement el president, Roger Torrent, deurà proposar a la mesa, atès que compliria les premisses de no permetre que cap diputat es veiés obligat a deixar l'acta ni que s'alteressin majories, tal com va dir en una entrevista a l'ACN. Fins ara, davant la petició de Torrent de garantir 'la màxima unitat política possible a la mesa', la CUP rebutja la possibilitat de suplantar temporalment els sis diputats suspesos i JxCat demana que aquesta substitució s'apliqui exclusivament en aquest ple. De moment, els comuns només s'hi han pronunciat mitjançant la diputada Elisenda Alemany, que assenyala que sempre han estat contraris a la judicialització tot i que la 'via Llarena' sempre podrà estar per sobre d'allò que es voti.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "suspendre els diputats independentistes empresonats o a l'exili", "answer_start": 190 } ], "id": "P_1955_C_1955_Q1", "question": "Què va determinar Pablo Llarena?" }, { "answers": [ { "text": "sis", "answer_start": 1054 } ], "id": "P_1955_C_1955_Q2", "question": "Quants diputats de la CUP han estat suspesos?" }, { "answers": [ { "text": "Avui", "answer_start": 0 } ], "id": "P_1955_C_1955_Q3", "question": "Quan es pronunciarà el parlament?" } ] } ] }

{ "title": "Colau demana que no es criminalitzi els joves de les manifestacions", "paragraphs": [ { "context": "La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha fet una declaració institucional per a fer balanç dels incidents dels últims dies i demanar que no es criminalitzin els joves, protagonistes en les protestes que de moment han acabat amb divuit persones amb presó sense fiança: 'Ens cal escoltar molt més què diu la gent jove i no criminalitzar-los mai. Separar entre actituds puntuals violentes, d'allò que és un malestar molt greu, profund, que prové de la frustració d'una generació que no se sent representada, i a la que segurament no s'ha escoltat prou'. Colau també ha demanat que el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, s'asseguin i parlin: 'Si poden parlar per a coordinar els dispositius policíacs, com no poden parlar del problema de fons que tenim?', s'ha preguntat, en referència a la coordinació de cossos policíacs entre el ministeri de l'Interior espanyol i el Departament d'Interior de la Generalitat. La batllessa creu que la solució no arribarà en poc temps, però que es pot treballar en una estratègia per a desblocar la situació a curt termini. També ha sol·licitat dues taules de diàleg a nivell estatal com català, que siguin permanents i que treballin per una solució política.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "divuit", "answer_start": 228 } ], "id": "P_1227_C_1227_Q1", "question": "Quantes persones hi ha amb presó sense fiança?" }, { "answers": [ { "text": "s'asseguin i parlin", "answer_start": 673 } ], "id": "P_1227_C_1227_Q2", "question": "Què vol Colau que facin Sánchez i el president de la Generalitat?" }, { "answers": [ { "text": "desblocar la situació", "answer_start": 1073 } ], "id": "P_1227_C_1227_Q3", "question": "Què diu la batllessa que es pot aconseguir a curt termini?" } ] } ] }

{ "title": "El preu del tabac enfronta Andorra i la Unió Europea", "paragraphs": [ { "context": "El preu del tabac ha afegit tensió a la relació entre Andorra i la Unió Europea (UE) per l'acord d'associació que negocien. El govern del Principat ha advertit que renunciaria a signar el pacte si la UE vol incloure-hi la qüestió de la fiscalitat i, en conseqüència, pretén obligar a apujar el preu del tabac. La ministra d'Afers Estrangers, Maria Ubach, ha estat taxativa i ha advertit: 'Si s'insisteix en la fiscalitat, no podrem continuar la negociació d'aquest acord.' Abans, tant liberals com socialistes havien expressat malestar per la possibilitat de cedir sobirania fiscal a la UE pel tabac.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El preu del tabac", "answer_start": 0 } ], "id": "P_1057_C_1057_Q1", "question": "Què ha afegit tensió a la relació entre Andorra i la Unió Europea?" }, { "answers": [ { "text": "d'associació", "answer_start": 97 } ], "id": "P_1057_C_1057_Q2", "question": "Quin acord estan negociant Andorra i la Unió Europea?" }, { "answers": [ { "text": "apujar el preu del tabac", "answer_start": 284 } ], "id": "P_1057_C_1057_Q3", "question": "A què obligaria a fer el fet d'afegir a l'acord la qüestió de la fiscalitat?" } ] } ] }

{ "title": "El PP assegura que ha pactat cinquanta mesures amb Ciutadans", "paragraphs": [ { "context": "El vice-secretari d'Organització del PP, Fernando Martínez-Maillo, ha assegurat que el seu partit ja ha acordat amb Ciutadans cinquanta mesures concretes perquè formin part d'un futur acord d'investidura a favor de Mariano Rajoy. Ha insistit en que es manté l'optimisme sobre la possibilitat des signar l'acord aviat. En la roda de premsa de després del segon dia de negociació, el dirigent popular ha rebaixat la importància de les discrpàncies que existeixen entre les dues parts. 'Hi ha un moderat optimisme perquè existeix aquesta predisposició d'acordar. Anem avançant”, ha subratllat Maillo. La comissió negociadora dedicarà avui a la tarda i demà al matí a redactar les mesures i intercanviar-se els documents, tan sobre el capítol econòmic que ja han discutit com sobre la política social i les pensions.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "cinquanta", "answer_start": 126 } ], "id": "P_1569_C_1569_Q1", "question": "Quantes mesures diu Maillo que han acordat amb Ciutadans?" }, { "answers": [ { "text": "d'acordar", "answer_start": 549 } ], "id": "P_1569_C_1569_Q2", "question": "Quina predisposició diu Maillo que hi ha entre les dues parts?" }, { "answers": [ { "text": "Mariano Rajoy", "answer_start": 215 } ], "id": "P_1569_C_1569_Q3", "question": "De qui garantirien la investidura aquests acords?" } ] } ] }

{ "title": "El govern filipí i els rebels maoistes acorden un alto el foc indefinit", "paragraphs": [ { "context": "El govern filipí i els rebels maoistes han signat aquest divendres un alto el foc indefinit en el marc dels esforços per acabar amb un conflicte que es prolonga des de fa gairebé cinc dècades i que ha deixat uns 40.000 morts. 'Hi ha un pla clar per accelerar les negociacions de pau', ha declarat Jose Maria Sison, el fundador del Partit Comunista, que viu exiliat a Països Baixos, a Reuters. Segons ha dit, l'acord d'alto el foc inclou un calendari de converses sobre reformes polítiques, econòmiques i constitucionals. A més, les converses aplanen el camí cap a una amnistia dels presos polítics. Les dues parts tornaran a reunir-se un altre cop a Oslo el pròxim 8 d'octubre. Segons havia explicat prèviament el Ministeri d'Exteriors de Noruega, país amfitrió de les converses, la declaració suposa la prolongació de l'alto el foc unilateral declarat per les dues parts el cap de setmana passat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "40.000", "answer_start": 212 } ], "id": "P_1816_C_1816_Q1", "question": "Quantes morts ha suposat el conflicte bèl·lic?" }, { "answers": [ { "text": "Reuters", "answer_start": 384 } ], "id": "P_1816_C_1816_Q2", "question": "On viu Jose Maria Sison?" }, { "answers": [ { "text": "reformes polítiques, econòmiques i constitucionals", "answer_start": 469 } ], "id": "P_1816_C_1816_Q3", "question": "Sobre què versarà el calendari de converses?" } ] } ] }

{ "title": "El TSJC torna a refusar un recurs de Foment del Treball contra la vaga general", "paragraphs": [ { "context": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat per segona vegada un recurs de Foment del Treball contra la vaga general convocada per demà. La patronal diu que no hi ha motius laborals que justifiquin la vaga, mentre que el sindicat convocant, la Intersindical-CSC, diu que sí i posa d'exemple el decret del govern espanyol per a facilitar la sortida de les empreses de Catalunya. El jutge de la sala social del TSJC ha escoltat totes les parts i ha decidit de mantenir la convocatòria de vaga. Ahir la sala contenciosa administrativa ja va rebutjar un recurs de la patronal perquè no tenia competències per a prendre una decisió.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "contra la vaga general", "answer_start": 117 } ], "id": "P_321_C_321_Q1", "question": "Contra què va presentar un recurs Foment del Treball?" }, { "answers": [ { "text": "no hi ha motius laborals que justifiquin la vaga", "answer_start": 180 } ], "id": "P_321_C_321_Q2", "question": "Quin és l'argument per presentar el recurs?" }, { "answers": [ { "text": "Intersindical-CSC", "answer_start": 267 } ], "id": "P_321_C_321_Q3", "question": "Qui convoca la vaga de demà?" } ] } ] }

{ "title": "El Macba segueix el rastre de la influència del punk en l'art contemporani", "paragraphs": [ { "context": "'No és una exposició sobre la cultura punk sinó sobre la seva influència en l'art'. Aquesta sentència resumeix a la perfecció la idea de la mostra 'Punk. Els seus rastres en l'art contemporani' que es pot veure a partir d'avui al Museu d'Art Contemporani de Barcelona. L'autor d'aquesta frase és el comissari de la mostra, David G Torres, que també sosté que algunes actituds típiques del 'punk' com ara l'inconformisme, el malestar, el soroll, la sexualitat, la violència i la protesta han perviscut en moltes expressions artístiques. La mostra, que procedeix del Centro de Arte 2 de Mayo de Madrid, arriba ampliada a Barcelona. La principal novetat és la incorporació d'un espai documental que parla dels trets del punk en la creació contemporània i un àmbit on els artistes reflecteixen el context de conflicte dels setanta.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "'Punk. Els seus rastres en l'art contemporani'", "answer_start": 147 } ], "id": "P_1966_C_1966_Q1", "question": "Com s'anomena la mostra?" }, { "answers": [ { "text": "al Museu d'Art Contemporani de Barcelona", "answer_start": 227 } ], "id": "P_1966_C_1966_Q2", "question": "On s'exposa la mostra 'Punk. Els seus rastres en l'art contemporani'?" }, { "answers": [ { "text": "l'inconformisme, el malestar, el soroll, la sexualitat, la violència i la protesta", "answer_start": 404 } ], "id": "P_1966_C_1966_Q3", "question": "Quines actituds són representatives del punk?" } ] } ] }

{ "title": "Ciutadans tenia a sou un membre de la JEC que prenia decisions contra Puigdemont", "paragraphs": [ { "context": "Ciutadans va pagar de manera mensual a un vocal de la Junta Electoral espanyola (JEC) mentre participava en debats sobre el conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol i les eleccions de 2017 i 2019. Així ho ha desvetllat una investigació d'eldiario.es, que diu que aquest vocal era Andrés Betancor, catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat Pompeu Fabra. Betancor va ingressar a la JEC l'octubre del 2017, proposat per Ciutadans. Llavors ja tenia un càrrec d'assessor al partit i un despatx a les oficines del congrés espanyol. Fonts de la formació han explicat que el tenien en nòmina a la vegada que feia les seves funcions a la JEC. Com a membre de la JEC, Betancor va participar en resolucions contra l'independentisme com l'exclusió de la candidatura del president Carles Puigdemont a les eleccions europees del 2019, després d'un recurs de Ciutadans i el PP.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Andrés Betancor", "answer_start": 284 } ], "id": "P_396_C_396_Q1", "question": "A quin membre de la JEC va pagar mensualment Ciutadans?" }, { "answers": [ { "text": "octubre del 2017", "answer_start": 398 } ], "id": "P_396_C_396_Q2", "question": "Quan va ingressar Betancor a la JEC?" }, { "answers": [ { "text": "eldiario.es", "answer_start": 242 } ], "id": "P_396_C_396_Q3", "question": "Qui ha fet la investigació que ha desvetllat la notícia?" } ] } ] }

{ "title": "El govern espanyol reclama a la Generalitat de reduir la despesa sanitària i farmacèutica", "paragraphs": [ { "context": "El govern espanyol ha reclamat a la Generalitat que elabori un pla per a reduir la despesa sanitària i farmacèutica. En una carta que ha avançat La Vanguardia, el govern espanyol justifica la demanda en el fet que Catalunya no ha complert la taxa de referència establerta per la Comissió Delegada del Govern d'Afers Econòmics els anys 2017 i 2018, que se situava en el 2,1% i el 2,4%, respectivament. El document reclama als departament d'Economia i Salut que abans del 15 de setembre lliurin un informe que analitzi la situació i detalli mesures específiques per a reduir la despesa. Pel que fa a la despesa en productes sanitaris, el govern espanyol mostra un 'especial interès' en les exopròtesis –les que substitueixen un membre– i les endopròtesis –les que substitueixen una articulació–, a més d'altres productes amb un 'cost alt'. La carta diu que, a banda del 2017 i 2018, Catalunya ja va superar les taxes de referència establertes l'any 2016 i que, per aquest motiu, cal aplicar 'mesures i propostes de millora' per a reduir la despesa en medicaments i productes sanitaris.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "sanitària i farmacèutica", "answer_start": 91 } ], "id": "P_1108_C_1108_Q1", "question": "Quina despesa vol el govern espanyol que es redueixi a Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "abans del 15 de setembre", "answer_start": 460 } ], "id": "P_1108_C_1108_Q2", "question": "Quan ha de presentar l'informe el departament d'Economia i Salut?" }, { "answers": [ { "text": "un membre", "answer_start": 723 } ], "id": "P_1108_C_1108_Q3", "question": "Què substitueixen les exopròtesis?" } ] } ] }

{ "title": "La Generalitat i les Corts posen en marxa una comissió sobre el sistema de finançament i el deute històric", "paragraphs": [ { "context": "El ple del Consell ha aprovat, complint el mandat de les Corts, la posada en marxa de la comissió mixta entre el Consell i els diferents grups parlamentaris de les Corts sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic i la valoració del deute històric. La comissió mixta serà un espai de diàleg i trobada sobre la situació i les propostes d'acció al País Valencià en estes matèries, segons ha informat la vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, en la roda de premsa posterior al ple. Esta comissió es reunirà, com a mínim, amb caràcter trimestral i també ho farà, sempre que siga possible, abans de cada Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què se'n vagen a tractar assumptes referits a finançament autonòmic i deute històric. L'objectiu serà fixar posicions i acostar postures comunes entre els membres del Consell i els representants de les Corts. En el cas que el CPFF fora convocat amb una antelació mínima que impossibilitara la convocatòria i celebració de la comissió mixta abans del mateix, es realitzarà una reunió immediatament després de la del CPFF per a donar compte d'allò tractat en la trobada. De les reunions d'esta comissió s'aixecarà una acta que deixe constància dels acords i deliberacions plantejades.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb caràcter trimestral", "answer_start": 542 } ], "id": "P_1114_C_1114_Q1", "question": "Cada quan es reunirà com a mínim la comissió?" }, { "answers": [ { "text": "la reforma del sistema de finançament autonòmic i la valoració del deute històric", "answer_start": 176 } ], "id": "P_1114_C_1114_Q2", "question": "Sobre quin tema tractarà la comissió?" }, { "answers": [ { "text": "mixta", "answer_start": 98 } ], "id": "P_1114_C_1114_Q3", "question": "Com serà aquesta comissió?" } ] } ] }

{ "title": "La Xina eleva a cinquanta-sis els morts pel nou coronavirus", "paragraphs": [ { "context": "La Comissió Nacional de Salut de la Xina ha elevat a 56 els morts pel brot del nou coronavirus (2019-nCoV) i a 1.975 els casos confirmats, entre els quals s'inclouen 324 que es troben en estat crític. A més, les autoritats sanitàries de la Xina han alertat de 2.684 casos sospitosos que s'estan investigant. Això se suma al fet que les autoritats l'estat francès van confirmar divendres els seus primers tres casos del nou coronavirus, el primer registrat a Europa. El govern nord-americà, per la seva banda, va confirmar que hi ha un segon pacient infectat al país. Es té constància també de dos casos a Corea del Sud i dos més al Japó, Hong Kong, Macau i el Vietnam. A Taiwan se n'ha registrat un, igual que a Singapur.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "324", "answer_start": 166 } ], "id": "P_820_C_820_Q1", "question": "Quantes persones es troben en estat crític per coronavirus segons la Comissió Nacional de Salut de la Xina?" }, { "answers": [ { "text": "2.684", "answer_start": 260 } ], "id": "P_820_C_820_Q2", "question": "Quants casos sospitosos s'estan analitzant a Xina?" }, { "answers": [ { "text": "dos", "answer_start": 621 } ], "id": "P_820_C_820_Q3", "question": "Quants casos hi ha hagut al Japó?" } ] } ] }

{ "title": "Una regidora de Verges deixa la CUP per assetjament psicològic d'un company", "paragraphs": [ { "context": "L'actual segona tinenta de batllia i regidora de Salut, Participació i Atenció a les persones de Verges (Baix Empordà), Susagna Ribas, ha deixat la CUP perquè un company l'assetjava psicològicament, segons que fa saber el Diari de Girona. El vot contrari al pressupost de Ribas (pels motius que va detallar a Twitter) en un ple extraordinari de dilluns passat va ser la gota que va fer vessar el got. Ribas entrarà ara al grup no adscrit, en un consistori on la resta d'edils són de Junts Fem Poble (CUP), que assegura que es va activar el protocol intern en tenir constància de la denúncia i que es va apartar l'assetjador. Tanmateix, Ribas n'ha criticat la 'mala gestió' en un fil de piulets i el poc suport que ha rebut. I evidentment no puc continuar participant d'un grup q m'indica contínuament q no em creuen, encara q l'assetjador el van convidar a marxar del grup, hi és d'altres maneres… — Susagna Ribas ⭐️ (@susagna40) January 30, 2020 . l'article no explica res més q el q vaig escriure aquí i a Twitter.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un company", "answer_start": 159 } ], "id": "P_1292_C_1292_Q1", "question": "Qui assetjava psicològicament a Ribas?" }, { "answers": [ { "text": "Verges", "answer_start": 97 } ], "id": "P_1292_C_1292_Q2", "question": "D'on era segona tinenta de batllia Ribas?" }, { "answers": [ { "text": "Salut, Participació i Atenció a les persones", "answer_start": 49 } ], "id": "P_1292_C_1292_Q3", "question": "Quina regidoria tenia Ribas?" } ] } ] }

{ "title": "La fiscalia demana sis anys de presó per un jove empresonat per les protestes contra la sentència", "paragraphs": [ { "context": "La fiscalia demana sis anys de presó i una multa de 7.200 euros per a un jove nord-americà per un presumpte delicte de desordres públics i altres de danys durant la vaga general del 18 d'octubre a Barcelona, ​​en el marc de les protestes en contra de la sentència contra el procés. En l'escrit d'acusació consultat per Europa Press, el fiscal relata que l'acusat, Charles Andrew Pittman, va fer accions 'dirigides a pertorbar l'ordre social, posant en greu perill la integritat física de les altres persones' a la manifestació i de l'immobiliari urbà. Afirma que el sospitós va intentar cremar una paperera a la cruïlla dels carrers Gran Via i Aribau, i veu en les seves accions la 'clara intenció de menyscabar la propietat aliena i pública i, al seu torn, alterar la tranquil·litat ciutadana'. També considera provat que, més tard, va intentar cremar un contenidor municipal. El fiscal atribueix a l'investigat la 'clara intenció que el foc es propagués i calcinar completament' el contenidor, i demana que pagui 489 euros a l'empresa propietària pels desperfectes. Pena d'expulsió L'acusat està en presó provisional d'ençà del 19 d'octubre, i el fiscal divideix la petició de la pena de presó a dos anys per un presumpte delicte de desordres i quatre anys per danys.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "7.200 euros", "answer_start": 52 } ], "id": "P_261_C_261_Q1", "question": "Quina multa li demana la fiscalia al jove?" }, { "answers": [ { "text": "Barcelona", "answer_start": 197 } ], "id": "P_261_C_261_Q2", "question": "On va ocasionar desordres el jove?" }, { "answers": [ { "text": "Charles Andrew Pittman", "answer_start": 364 } ], "id": "P_261_C_261_Q3", "question": "Com es diu l'acusat?" } ] } ] }

{ "title": "Us vam avisar. La salut del català, quaranta anys després", "paragraphs": [ { "context": "No són els genets de l'Apocalipsi de la llengua catalana, com suggereixen tant els detractors que els titllen de pessimistes exagerats com els qui, lloant-los, fan veure que en reprodueixen una radicalitat visceral que ells, en realitat, no prediquen. Allò que diuen és greu i preocupant, però són precisos, realistes i durs. La lingüista Carme Junyent i els filòlegs Josep Murgades i Jordi Badia van radiografiar dijous proppassat a l'Institut d'Estudis Catalans la situació del català per a desmentir els diagnòstics que diuen que va tot bé. I van alertar que, més aviat, la situació fa molt mala espina. 'El català es troba en perill d'extinció.' Fa quaranta anys, la revista de llengua i literatura Els Marges va publicar l'editorial 'Una nació sense estat, un poble sense llengua', que deu ser, juntament amb el manifest Koiné, l'escrit sobre la qüestió lingüística que ha aixecat més polseguera a Catalunya després de la dictadura. El manifest, nom amb què s'hi ha referit sempre tothom, feia una relació dels actes de repressió franquista contra el català i de la resta de causes que havien conduït la nostra societat del monolingüisme a un bilingüisme, causa, deien, de la situació precària del català.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "que va tot bé", "answer_start": 529 } ], "id": "P_365_C_365_Q1", "question": "Quins diagnòstics van desmentir Junyent, Murgades i Badia?" }, { "answers": [ { "text": "en perill d'extinció", "answer_start": 627 } ], "id": "P_365_C_365_Q2", "question": "Com diuen que es troba el català?" }, { "answers": [ { "text": "Una nació sense estat, un poble sense llengua", "answer_start": 741 } ], "id": "P_365_C_365_Q3", "question": "Quin títol duia l'editorial que es va publicar a Els Marges?" } ] } ] }

{ "title": "El PSOE insta Podem a negociar primer el programa i després els noms", "paragraphs": [ { "context": "El pas al costat del cap de Podem, Pablo Iglesias, que ha renunciat a ser present al consell de ministres espanyol per fer possible l'acord per a un govern de coalició, ha obtingut resposta del PSOE, que creu ara que és possible de 'arribar a un acord' sempre que no hi hagi vets ni tampoc 'imposicions' per part de Podem. Fonts socialistes han apuntat que el president del govern espanyol en funcions 'escoltarà les propostes' de Podem i 'decidirà l'equip'. 'Comencem pels continguts, primer programa i després govern', han apuntat aquestes fonts. Tot plegat arriba després d'haver traslladat avui, el cap de Podem, al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que renuncia a formar part de l'executiu de coalició entre el PSOE i Podem –tal com reclamava Sánchez– per fer possible un executiu amb una representació proporcional de la seva formació on el PSOE no exerceixi més 'vets'. Iglesias ho ha fet públic en un piulet i un vídeo que ha penjat a la xarxa on apunta que, després d'haver-hi reflexionat, entén que ell no ha de ser 'l'excusa' perquè no hi hagi un govern de coalició d'esquerres. 'Estar al consell de ministres o no no serà un problema sempre que no hi hagi més vetos i la presència d'Unides Podem al govern sigui proporcional als vots', apunta.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Pablo Iglesias", "answer_start": 35 } ], "id": "P_639_C_639_Q1", "question": "Qui és el cap de Podem?" }, { "answers": [ { "text": "sempre que no hi hagi vets ni tampoc 'imposicions' per part de Podem", "answer_start": 253 } ], "id": "P_639_C_639_Q2", "question": "Com es pot arribar a un acord segons el PSOE?" }, { "answers": [ { "text": "a la xarxa", "answer_start": 950 } ], "id": "P_639_C_639_Q3", "question": "On ha penjat Iglesias un piulet anunciant que renuncia a formar part de l'executiu de coalició entre el PSOE i Podem?" } ] } ] }

{ "title": "Mas, Pascal i Bonvehí es reuneixen per tancar els serrells de la candidatura al Partit Demòcrata", "paragraphs": [ { "context": "L'ex-president de la Generalitat Artur Mas i els diputats de JxSí al parlament, Marta Pascal i David Bonvehí, s'han reunit a la seu de l'extinta CDC per tancar els últims serrells de la candidatura a la direcció del Partit Demòcrata Català (PDC). Fonts consultades per Europa Press han explicat que la reunió s'ha fet hores abans que es tanqui el termini de presentació de candidatures a la presidència, la direcció executiva –integrada per 12 membres–, la presidència del consell nacional i el defensor dels associats. Després de la reunió, Pascal i Bonvehí han acudit al parlament, on hi ha ple, per acabar d'ultimar els detalls d'una candidatura que es va anunciar ahir poc després que el president del grup de JxSí al parlament, Jordi Turull, renunciés a aspirar a ser coordinador general. De fet, a Pascal i Bonvehí se'ls ha vist a la cambra parlant amb el diputat i batlle de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, i amb el diputat i batlle de Valls, Albert Batet, dos noms que no podran incorporar-se a la candidatura pel règim d'incompatibilitats aprovat al congrés fundacional del cap de setmana. En paral·lel, altres fonts han explicat a Europa Press que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha reunit amb Neus Munté, consellera de Presidència i candidata a vice-presidenta del Partit Demòcrata, i Jordi Turull. D'altra banda, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha presentat la seva candidatura a presidir el consell nacional, i Reagrupament ha anunciat que presentava candidatura a la direcció executiva del partit.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la seu de l'extinta CDC", "answer_start": 123 } ], "id": "P_878_C_878_Q1", "question": "On s'han reunit Artur Mas amb Marta Pascal i David Bonvehí?" }, { "answers": [ { "text": "per tancar els últims serrells de la candidatura a la direcció del Partit Demòcrata Català", "answer_start": 149 } ], "id": "P_878_C_878_Q2", "question": "Per què s'han reunit Artur Mas, Marta Pascal i David Bonvehí?" }, { "answers": [ { "text": "hores abans que es tanqui el termini de presentació de candidatures a la presidència", "answer_start": 318 } ], "id": "P_878_C_878_Q3", "question": "Quan s'han reunit Artur Mas, Marta Pascal i David Bonvehí?" } ] } ] }

{ "title": "Multen Borrell amb 30.000 euros per haver fet servir informació privilegiada en la venda d'accions d'Abengoa", "paragraphs": [ { "context": "La Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV) ha imposat una multa de trenta euros al ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, per haver fet servir informació privilegiada per a vendre accions d'Abengoa. La venda es va fer el 2015, quan el ministre era conseller de l'empresa, i poc abans que Abengoa presentés un pre-concurs de creditors i s'enfonsés a la borsa. La CMNV va començar a investigar el cas el juliol del 2017 i considera que Borrell ha comès 'una infracció molt greu', car va fer servir informació privilegiada per fer la transacció. Les deu mil accions eren propietat de Carolina Mayeur, ex-esposa seva, i es van vendre per un import de 9.030 euros. La multa imposada és la mínima per les faltes molt greus.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per haver fet servir informació privilegiada per a vendre accions d'Abengoa", "answer_start": 143 } ], "id": "P_2002_C_2002_Q1", "question": "Per què s'ha multat a Josep Borrell?" }, { "answers": [ { "text": "La Comissió del Mercat de Valors espanyola", "answer_start": 0 } ], "id": "P_2002_C_2002_Q2", "question": "Qui ha multat a Josep Borrell?" }, { "answers": [ { "text": "2015", "answer_start": 242 } ], "id": "P_2002_C_2002_Q3", "question": "Quan va vendre Josep Borrell accions d'Abengoa?" } ] } ] }

{ "title": "Torra reuneix a palau partits i entitats independentistes per encarar la negociació amb el govern espanyol", "paragraphs": [ { "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, avui la taula de partits i entitats independentistes al Palau de la Generalitat. El propòsit és de traslladar-los el contingut de la reunió que va tenir amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el 6 de febrer. Aquests darrers dies el govern havia expressat la voluntat que aquesta trobada es fes lluny dels focus mediàtics i de la pressió, per això no ha estat convocada públicament. Torra defensa en aquesta taula de partits i entitats la necessitat d'exigir la figura d'un mediador internacional en la taula de negociació entre els governs. Una taula que va dir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'hauria de reunir per primera vegada abans no acabi aquest mes de febrer. La figura del mediador és motiu de discòrdia entre Junts per Catalunya i ERC; si els primers el consideren un requisit imprescindible per a poder certificar la voluntat real de negociació del govern espanyol, per als segons és prescindibe i no pot esdevenir 'una escusa' per evitar que es posi en marxa la taula entre governs.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Pedro Sánchez", "answer_start": 235 } ], "id": "P_752_C_752_Q1", "question": "Amb qui es va reunir Quim Torra?" }, { "answers": [ { "text": "6 de febrer", "answer_start": 253 } ], "id": "P_752_C_752_Q2", "question": "Quan es van reunir Pedro Sánchez i Quim Torra?" }, { "answers": [ { "text": "el govern havia expressat la voluntat que aquesta trobada es fes lluny dels focus mediàtics i de la pressió", "answer_start": 287 } ], "id": "P_752_C_752_Q3", "question": "Per què no ha estat convocada públicament la reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra?" } ] } ] }

{ "title": "Albert Rivera diu ara que no ha vetat mai Mariano Rajoy", "paragraphs": [ { "context": "El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha dit l'endemà de les eleccions que mai no hi ha hagut vet al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i que el seu partit utilitzarà els seus escons perquè hi hagi canvi i regeneració. Tanmateix, aquesta afirmació contrasta amb el discurs previ a les eleccions: 'Nosaltres no volem que Rajoy governi, ja que Espanya està en un final de cicle i això requereix un nou president', va dir fa uns dies. Rivera ha mantingut aquest discurs durant tota la campanya i el seu vet a Rajoy l'ha verbalitzat més d'una vegada. De fet, un dia més tard va pronunciar aquesta frase en clara al·lusió al líder popular: 'Només frenarem al populisme amb un govern nou. Els vots de Ciutadans no donaran suport a qui va pactar amb Bárcenas.' I a continuació va afegir: 'Si Rajoy accepta que no pot governar algú que apareix en els papers de Bárcenas, llavors ens asseurem amb ells com també ens podríem asseure amb el PSOE. El líder no pot estar sota sospita de corrupció.' Avui Rivera ha proposat que es reuneixin PP, PSOE i Ciutadans per parlar de reformes i deixar per al finalel debat de les butaques.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "perquè hi hagi canvi i regeneració", "answer_start": 198 } ], "id": "P_1514_C_1514_Q1", "question": "Per a què utilitzarà els seus diputats Ciutadans?" }, { "answers": [ { "text": "el seu vet a Rajoy", "answer_start": 508 } ], "id": "P_1514_C_1514_Q2", "question": "Què ha verbalitzat Rivera en algunes ocasions durant la campanya?" }, { "answers": [ { "text": "corrupció", "answer_start": 989 } ], "id": "P_1514_C_1514_Q3", "question": "Sota quina sospita diu Rivera que no ha d'estar el líder?" } ] } ] }

{ "title": "L'error d'Espanya provant d'inhabilitar els experts de l'ONU que van exigir la llibertat dels presos", "paragraphs": [ { "context": "La resolució del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries ha preocupat a La Moncloa. Així es desprèn de la decisió del govern espanyol de protestar formalment contra la decisió d'aquest òrgan dependent del Comitè de Drets Humans de l'ONU, i que dimecres va demanar l'alliberament immediat d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per mitjà del seu ambaixador davant l'ONU a Ginebra, Cristóbal González-Aller, l'executiu de Pedro Sánchez ha presentat avui unes notes verbals davant l'ONU perquè es revisi l'opinió d'aquest grup treball al·legant que inclou diversos 'errors i distorsions' i que hi ha hagut un conflicte d'interessos per la composició del grup. Tanmateix, Espanya ja no pot modificar la resolució, perquè ja va fer les protestes pertinents en les al·legacions presentades el passat 8 de novembre. Ara el govern espanyol té sis mesos per a respondre la decisió, però no sobre el contingut, sinó per explicar si obre una investigació arran de les vulneracions de drets dels presos i si modifica lleis 'per harmonitzar-les' amb les seves obligacions internacionals. 'Van deixar escapar el moment processal per fer les protestes pertinents, i ara ja no les poden fer.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Cristóbal González-Aller", "answer_start": 401 } ], "id": "P_211_C_211_Q1", "question": "Qui és l'ambaixador espanyol davant l'ONU a Ginebra?" }, { "answers": [ { "text": "a La Moncloa", "answer_start": 80 } ], "id": "P_211_C_211_Q2", "question": "A qui ha preocupat la resolució del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries?" }, { "answers": [ { "text": "l'alliberament immediat d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart", "answer_start": 274 } ], "id": "P_211_C_211_Q3", "question": "Què va demanar dimecres el Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries?" } ] } ] }

{ "title": "Colau i Noguera aborden els reptes comuns del present i del futur de Barcelona i Palma", "paragraphs": [ { "context": "El batlle de Palma, Antoni Noguera, i la batllessa de Barcelona, Ada Colau, han abordat avui els reptes comuns de present i de futur de les seves ciutats. Segons ha detallat l'Ajuntament de Palma en una nota informativa, durant la reunió els batlles han assenyalat l'habitatge, la lluita contra el canvi climàtic i la cultura com a eixos centrals per a la transformació. Noguera ha destacat que 'ha estat una trobada per compartir relats, experiències i també iniciatives, especialment amb el tema de l'habitatge' i ha mostrat interès per com s'ha gestionat a Barcelona el contracte elèctric d'autoproducció. Així mateix, el batlle de Palma també ha ressaltat el tema de la cultura com 'un pilar imprescindible del nou relat de les ciutats mediterrànies com Barcelona o Palma'. Per la seva banda, Colau ha defensat que les ciutats han de treballar juntes i ha explicat que Palma i Barcelona comparteixen el model de ciutat 'en el qual el tema turístic és una activitat important que ha de ser d'èxit però sostenible'. 'Ja compartim amb Palma experiències per posar ordre i que l'activitat turística sigui profitosa però conciliable amb altres usos', ha manifestat la batllessa de Barcelona.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Antoni Noguera", "answer_start": 20 } ], "id": "P_186_C_186_Q1", "question": "Qui és el batlle de Palma?" }, { "answers": [ { "text": "amb el tema de l'habitatge", "answer_start": 486 } ], "id": "P_186_C_186_Q2", "question": "Quines iniciatives han compartit especialment?" }, { "answers": [ { "text": "que les ciutats han de treballar juntes", "answer_start": 815 } ], "id": "P_186_C_186_Q3", "question": "Què ha defensat Colau?" } ] } ] }

{ "title": "Puigdemont comparteix la Crida Nacional per la República amb JxCat", "paragraphs": [ { "context": " Carles Puigdemont va compartir ahir amb els membres de la candidatura de JxCat el 21-D el que ha anomenat com a Crida Nacional per la República. Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez encapçalen la conformació d'un moviment que aspira a trencar les costures dels partits independentistes i que, segons fonts de JxCat, preveu fer una convenció nacional constituent a la tardor. Segons fonts presents a la trobada, la diputada de JxCat Gemma Geis i el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, van presentar el manifest, que es farà públic dilluns en un acte a l'Ateneu Barcelonès. A partir d'aquí, començaran una campanya de recollida d'adhesions. La crida de Puigdemont per formar un nou subjecte polític arriba quan falta menys d'una setmana per a l'assemblea del PDECat, que ha de definir com vertebra la seva relació amb JxCat i concretar el seu ideari independentista.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la tardor", "answer_start": 365 } ], "id": "P_1965_C_1965_Q1", "question": "Quan està prevista la celebració de la convenció nacional?" }, { "answers": [ { "text": "a l'Ateneu Barcelonès", "answer_start": 570 } ], "id": "P_1965_C_1965_Q2", "question": "On es farà públic el manifest que han presentat Gemma Geis i Ferran Mascarell?" }, { "answers": [ { "text": "com vertebra la seva relació amb JxCat", "answer_start": 804 } ], "id": "P_1965_C_1965_Q3", "question": "Què es definirà en l'assemblea del PDECat?" } ] } ] }

{ "title": "Les Falles omplen els carrers de València en l'any del reconeixement de la Unesco", "paragraphs": [ { "context": "València viu de ple les Falles 2017, un any especial en ser el primer des que la Unesco reconegués la candidatura de les festes a ser patrimoni immaterial de la Humanitat. La 'plantà' dels monuments de les falles principals suposa el tret de sortida oficial als dies grans de les festes. Des de primera hora del matí els carrers de la ciutat s'han omplert de monuments, que despleguen la seva càrrega satírica centrada en l'actualitat política. Turistes i veïns, música i petards per tot arreu així com les tradicionals parades de xurros i bunyols conformen l'habitual ambient faller d'aquests dies, que tindran la seva culminació amb la 'Cremà', aquest diumenge, on seguint la tradició els ninots seran engolits per les flames. Només se salvarà el ninot indultat d'enguany, una composició que amb el nom de 'La peixatera', homenatja el centenari del Mercat Central de València, i que es pot veure a la falla Almirall Cadarso-Conte Altea. L'actualitat política centra la mirada dels artistes fallers durant aquests dies.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "La 'plantà' dels monuments", "answer_start": 172 } ], "id": "P_1161_C_1161_Q1", "question": "Quin és el tret de sortida oficial de les falles?" }, { "answers": [ { "text": "en l'actualitat política", "answer_start": 419 } ], "id": "P_1161_C_1161_Q2", "question": "En què es centra la temàtica dels monuments?" }, { "answers": [ { "text": "xurros i bunyols", "answer_start": 531 } ], "id": "P_1161_C_1161_Q3", "question": "Quines parades són tradicionals a les falles?" } ] } ] }

{ "title": "El Museu Picasso de Barcelona prorroga les exposicions documentals de l'arxiu Sabartés i dels editors Gustavo Gili fins el 31 de març", "paragraphs": [ { "context": "El Museu Picasso de Barcelona prorroga fins el 31 de març les exposicions 'Sabartés per Picasso per Sabartés' i 'Pablo Picasso i els editors Gustavo Gili: treball i amistat', que es van inaugurar el passat 23 de novembre. Des d'aleshores 148.287 visitants han passat per les sales del Museu per a contemplar els fons documentals de l'arxiu Sabartés i dels editors Gustavo Gil. Tot un 'èxit' que ha fet que la pinacoteca hagi decidit – 'gràcies a la generositat dels prestadors' – mantenir-les obertes més enllà de la data prevista inicialment, el 24 de febrer. Les mostres han permès mostrar per primera vegada l'arxiu personal de Jaume Sabartés, cinquanta anys després de la seva mort, format per gairebé set-centes cartes que Pablo Picasso li va enviar entre 1927 i 1967, i el Fons Anna Maria Torra i Gustau Gili Esteve adquirit pel Museu l'any 2014 així com una selecció del fons documental procedent de la Donació Editorial Gustavo Gili del mateix any. Els materials d'ambdues exposicions es completen amb obres del Musée National Picasso-París i de col·leccions particulars i d'altres arxius. En motiu de les mostres el Museu Picasso ha iniciat una nova línia editorial, la Col·lecció «Arxius / Museu Picasso Barcelona» que té com a objectiu principal la divulgació dels fons documentals del Museu per reforçar la seva funció com a centre d'estudis i investigació, donant a conèixer col·leccions específiques i altres llegats d'aquests fons i promoure noves línies de recerca sobre l'obra de Picasso.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "148.287", "answer_start": 238 } ], "id": "P_1436_C_1436_Q1", "question": "Quantes persones han visitat les exposicions?" }, { "answers": [ { "text": "24 de febrer", "answer_start": 547 } ], "id": "P_1436_C_1436_Q2", "question": "Quin dia s'havien d'acabar les dues exposicions?" }, { "answers": [ { "text": "gairebé set-centes", "answer_start": 698 } ], "id": "P_1436_C_1436_Q3", "question": "Quantes cartes de Picasso hi ha a l'arxiu de Sabartés?" } ] } ] }

{ "title": "Txell Bonet i Jordi Cuixart anuncien que tornaran a ser pares", "paragraphs": [ { "context": "La periodista Txell Bonet i Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, han anunciat que tindran un altre fill al setembre. 'Cap presó ni repressió aturarà les ganes de seguir construint la nostra família', ha piulat Cuixart. La parella ha volgut anunciar-ho el dia de Sant Jordi. Ja tenen una criatura de dos anys, que tenia sis mesos quan Cuixart va ingressar a la presó, el 16 d'octubre de 2017. Cuixart, que també és pare de dos nois de la seva parella anterior, no vol que la presó sigui cap impediment per a continuar formant una família. Cap presó ni repressió aturarà les ganes de seguir construint la nostra família, i amb la meva companya no renunciem a creure en la bellesa de la vida.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al setembre", "answer_start": 111 } ], "id": "P_1352_C_1352_Q1", "question": "Quan tindran un altre fill Bonet i Cuixart?" }, { "answers": [ { "text": "el dia de Sant Jordi", "answer_start": 259 } ], "id": "P_1352_C_1352_Q2", "question": "Quin dia ho han anunciat?" }, { "answers": [ { "text": "dos", "answer_start": 429 } ], "id": "P_1352_C_1352_Q3", "question": "Quants fills té Cuixart de la seva parella anterior?" } ] } ] }

{ "title": "La Comissió Europea no fa cas de la denúncia per vulneració de drets als afeccionats del Barça en la final de copa", "paragraphs": [ { "context": "'La Comissió [Europea] manca de competència general en el que respecta als drets fonamentals'. És la resposta de l'organisme a la demanda dels eurodiputats Jordi Solé, Josep-Maria Terricabras, Ramon Tremosa i Ernest Urtasun sobre la vulneració de la llibertat d'expressió dels afeccionats del Barça en la final de futbol de la copa de l'abril entre el Barça i el Sevilla. Als accessos al Wanda Metropolitano de Madrid la policia espanyola i la seguretat privada van prendre peces de roba de color groc i xiulets als seguidors del Barça. Malgrat la claredat de les preguntes, l'organisme ha al·legat que les qüestions plantejades no es refereixen a l'aplicació del dret de la Unió Europea. Els eurodiputats preguntaven, en primer lloc, si la Comissió considerava que la prohibició de vestir d'un color determinat és una violació del dret a la llibertat d'expressió, consagrat com a dret fonamental a l'article 11 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i l'article 6 del Tractat de Lisboa. I afegien: 'Considera, la Comissió, que portar robar i símbols de color groc entra en l'àmbit de la llibertat d'expressió, o creu que podria ser considerat delicte?'.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de color groc", "answer_start": 488 } ], "id": "P_455_C_455_Q1", "question": "Com eren les peces de roba que van prendre als seguidors del Barça?" }, { "answers": [ { "text": "la llibertat d'expressió", "answer_start": 247 } ], "id": "P_455_C_455_Q2", "question": "Quins drets dels afeccionats del Barça creuen que es van vulnerar?" }, { "answers": [ { "text": "Wanda Metropolitano", "answer_start": 388 } ], "id": "P_455_C_455_Q3", "question": "A quin estadi es va celebrar la final de copa?" } ] } ] }

{ "title": "Les Illes Balears, Còrsega, Sardenya i Gozo s'alien perquè la UE compensi la insularitat", "paragraphs": [ { "context": "Les regions insulars de les Illes Balears, Còrsega, Sardenya i Gozo han signat una declaració per a reivindicar el fet insular davant la Unió Europea. En concret, han exigit mesures per a pal·liar els efectes que origina el fet de ser territoris de doble perifèria a Europa: la insular i la que motiva el fet de ser a la conca mediterrània. En aquest acte polític conjunt a Brussel·les, que ha impulsat la presidenta Francina Armengol, és la primera vegada que es tracta sobre la insularitat mediterrània. Aquest concepte fa referència a una situació específica de territoris amb problemes de connexió en el continent, dificultats logístiques derivades d'aquesta circumstància, objectius comuns, com ara garantir que la pressió humana i turística sigui compatible amb la protecció d'un territori fràgil i la responsabilitat de fer de porta entre continents i territoris del sud d'Europa. L'objectiu és enfortir la unió d'aquests territoris perquè es puguin establir nous criteris de cohesió territorials a partir del 2020, quan s'obre un nou panorama polític i normatiu. La presidenta del govern, Francina Armengol, ha intervingut a l'acte 'Insularitat mediterrània: reptes i futur', que s'ha fet dins la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats, en la qual s'han exposat les línies fonamentals d'aquesta declaració.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dins la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats", "answer_start": 1197 } ], "id": "P_1878_C_1878_Q1", "question": "En quin marc s'ha celebrat l'acte 'Insularitat mediterrània: reptes i futur'?" }, { "answers": [ { "text": "Illes Balears, Còrsega, Sardenya i Gozo", "answer_start": 28 } ], "id": "P_1878_C_1878_Q2", "question": "Quines regions insulars han signat una declaració reivindicativa?" }, { "answers": [ { "text": "mesures per a pal·liar els efectes que origina el fet de ser territoris de doble perifèria a Europa", "answer_start": 174 } ], "id": "P_1878_C_1878_Q3", "question": "Què han reclamat a la Unió Europea les Illes Balears, Còrsega, Sardenya i Gozo?" } ] } ] }

{ "title": "El Suprem britànic diu que la llei nord-irlandesa de l'avortament va contra la Convenció Europea de Drets Humans", "paragraphs": [ { "context": "El Tribunal Suprem britànic ha expressat el seu rebuig a la llei de l'avortament d'Irlanda del Nord per considerar que és incompatible amb la Convenció Europea de Drets Humans, si bé ha reconegut que no té competències per dictar una fallada que obligui a canviar la norma. Irlanda del Nord és l'única part de Regne Unit que té una legislació tan restrictiva en matèria d'avortament, permetent únicament aquesta pràctica quan la vida de la mare corre perill. La seva posició s'ha quedat encara més aïllada després que Irlanda recolzés en referèndum la retirada de la prohibició de l'avortament. Els activistes defensors del dret a l'avortament han assegurat que la declaració del Suprem sobre la incompatibilitat de la llei nord-irlandesa de l'avortament amb la Convenció Europea de Drets Humans suposa una 'decisió fonamental' i hauria de portar al govern britànic a impulsar la seva reforma. Per la seva banda, els grups antiavortistes han dit que la declaració de l'alt tribunal no implica cap requeriment d'acció. Quatre dels set jutges del Tribunal Suprem han estat els que han considerat que la llei de l'avortament d'Irlanda del Nord és incompatible amb la Convenció Europea de Drets Humans.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la llei de l'avortament d'Irlanda del Nord", "answer_start": 57 } ], "id": "P_1702_C_1702_Q1", "question": "Què rebutja el Tribunal Suprem britànic?" }, { "answers": [ { "text": "per considerar que és incompatible amb la Convenció Europea de Drets Humans", "answer_start": 100 } ], "id": "P_1702_C_1702_Q2", "question": "Per què rebutja el Tribuna Suprem britànic la llei de l'avortament d'Irlanda del Nord?" }, { "answers": [ { "text": "Quatre", "answer_start": 1018 } ], "id": "P_1702_C_1702_Q3", "question": "Quants jutges del Tribunal Suprem han estimat que la llei de l'avortament d'Irlanda del Nord no és compatible amb la Convenció Europea de Drets Humans?" } ] } ] }

{ "title": "El jutge fa servir Miquel Buch per a justificar el processament de Quim Torra", "paragraphs": [ { "context": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya portarà a judici el president de la Generalitat, Quim Torra, acusat de desobediència per haver mantingut el llaç groc quan la Junta Electoral espanyola li va ordenar que el retirés. Manca encara fixar-ne la data, però el jutge instructor, Carlos Ramos, ha decidit de tirar endavant la causa fonamentada en les acusacions de la fiscalia i, una altra vegada, del partit ultra Vox; els uns demanen una inhabilitació d'un any i vuit mesos i una multa de 30.000 euros, i els altres dos anys i 72.000 euros. Volen que el president sigui condemnat per desobediència o subsidiàriament per un delicte de denegació de l'auxili a l'autoritat competent. Cap dels arguments contra el processament adduïts per la defensa, integrada pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, no ha estat acceptat pel jutge. Més encara: ha arribat a fer servir el conseller de l'Interior, Miquel Buch, per a justificar el processament contra Torra, contraposant l'actitud del primer amb la del president a l'hora de respondre a les ordres que van arribar de la Junta Electoral espanyola. El president va rebre dos avisos perquè retirés els llaços grocs.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el president de la Generalitat, Quim Torra", "answer_start": 63 } ], "id": "P_21_C_21_Q1", "question": "A qui portarà a judici el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "desobediència", "answer_start": 117 } ], "id": "P_21_C_21_Q2", "question": "De què acusen al president de la Generalitat Quim Torra?" }, { "answers": [ { "text": "Carlos Ramos", "answer_start": 285 } ], "id": "P_21_C_21_Q3", "question": "Qui és el jutge instructor del cas?" } ] } ] }

{ "title": "L'OMS declara l'emergència internacional pel coronavirus, però manté la confiança en la Xina", "paragraphs": [ { "context": "El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha declarat l'emergència internacional pel coronavirus a causa de l'augment de casos fora de la Xina després d'una reunió del comitè d'emergència a Ginebra. Amb tot, ha felicitat el govern de la Xina per la gestió de l'emergència sanitària i s'ha mostrat confiat en la seva manera d'actuar. 'Deixeu-me ser clar: aquesta declaració no expressa desconfiança en la Xina. Al contrari, l'OMS continua confiant en la capacitat de la Xina de controlar el brot', ha dit. Segons que ha dit, la principal preocupació és l'efecte que podria tenir el virus en un país amb un sistema sanitari més feble que el xinès. 'Hem d'actuar ara per a ajudar els països a preparar-se per aquesta possibilitat', ha dit.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'emergència internacional pel coronavirus", "answer_start": 105 } ], "id": "P_69_C_69_Q1", "question": "Què ha declarat Tedros Adhanom Ghebreyesus?" }, { "answers": [ { "text": "Ginebra", "answer_start": 241 } ], "id": "P_69_C_69_Q2", "question": "On s'ha reunit el comitè d'emergència de l'OMS?" }, { "answers": [ { "text": "de controlar el brot", "answer_start": 525 } ], "id": "P_69_C_69_Q3", "question": "Quina capacitat confien que tindrà la Xina?" } ] } ] }

{ "title": "Un vaixell alemany rescata uns cent migrants davant de Líbia", "paragraphs": [ { "context": "Uns cent migrants i refugiats que viatjaven a bord d'una embarcació en perill han estat rescatats avui davant de les costes de Líbia per un vaixell recolzat per l'ONG alemanya Mission Lifeline. El capità i propietari del vaixell 'Eleonore', Claus-Peter Reisch, ha dit que el rescat es va produir 'en l'últim segon', ja que l'embarcació, una llanxa inflable, estava ja enfonsant-se. Reisch ha reclamat a Twitter un port 'segur' per aquestes persones. Reisch ja va ser jutjat a Malta per una operació de rescat realitzada pel 'Lifeline', que continua retingut per irregularitats. El seu nou vaixell, un iot motoritzat, es troba des del dissabte davant les costes de Líbia, informa l'agència de notícies DPA. Almenys 859 persones han mort ofegades aquest any al Mediterrani intentant arribar a les costes del sud d'Europa, entre elles 594 a la zona central d'aquest mar, a la ruta que porta a Itàlia i Malta, segons dades de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Uns cent", "answer_start": 0 } ], "id": "P_263_C_263_Q1", "question": "Quants migrants i refugiats han sigut rescatats?" }, { "answers": [ { "text": "davant de les costes de Líbia", "answer_start": 103 } ], "id": "P_263_C_263_Q2", "question": "On eren quan els han rescatat?" }, { "answers": [ { "text": "Eleonore", "answer_start": 230 } ], "id": "P_263_C_263_Q3", "question": "Com es diu el vaixell que els ha rescatat?" } ] } ] }

{ "title": "Què passarà després del judici a l'1-O? Cuevillas fa una previsió dels passos fins a arribar a Estrasburg", "paragraphs": [ { "context": "Què passarà després del judici de l'1-O? Aquesta pregunta va planar ahir en l'acte de presentació del llibre La batalla de l'exili (Ara Llibres) del periodista Josep Casulleras. L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas va ser molt precís a l'hora de respondre-hi. Creu que el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) s'hi pronunciarà entre sis i vuit anys després de les sentències. I ho va desgranar així: El judici oral serà molt ràpid –'a tota pastilla', va dir–, perquè el volen tancar abans de les eleccions municipals. 'I la sentència la tindrem entre el juny i l'octubre, segons si hi ha eleccions a Espanya', va continuar.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Ara Llibres", "answer_start": 132 } ], "id": "P_74_C_74_Q1", "question": "Qui ha publicat el llibre La batalla de l'exili?" }, { "answers": [ { "text": "Josep Casulleras", "answer_start": 160 } ], "id": "P_74_C_74_Q2", "question": "Qui ha escrit el llibre La batalla de l'exili?" }, { "answers": [ { "text": "entre sis i vuit anys després", "answer_start": 327 } ], "id": "P_74_C_74_Q3", "question": "Quan es pronunciarà el TEDH sobre les sentències?" } ] } ] }

{ "title": "L'illa indonèsia de Lombok torna a ser sacsejada amb un terratrèmol de 6,9", "paragraphs": [ { "context": "Almenys deu persones han mort com a conseqüència del terratrèmol que ha sacsejat aquesta nit l'illa indonèsia de Lombok, segons han confirmat les autoritats. La zona va resultar afectada el 5 d'agost per un altre terratrèmol de similars proporcions que va deixar un nombre encara no tancat de 460 morts. 'Dues persones han mort, una a Lombok Est i una altra a Sumbawa Besar per l'ensorrament d'edificis. Hi ha molts habitatges danyats pel terratrèmol del 19 d'agost', ha informat el portaveu de la Junta Nacional d'Administració de Desastres d'Indonèsia (BNPB), Sutopo Purwo Nugroho, a través del seu compte a Twitter. 2 orang tewas (1 di Lombok Timur, 1 di Sumbawa Besar) tertimpa bangunan roboh dan banyak rumah rusak akibat gempa 7 SR pada 19/8/2018 pukul 21.56 WIB. Listrik masih padam.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Almenys deu", "answer_start": 0 } ], "id": "P_167_C_167_Q1", "question": "Quantes persones han mort per el terratrèmol?" }, { "answers": [ { "text": "Lombok", "answer_start": 113 } ], "id": "P_167_C_167_Q2", "question": "On ha sigut el terratrèmol?" }, { "answers": [ { "text": "de similars proporcions", "answer_start": 225 } ], "id": "P_167_C_167_Q3", "question": "Com va ser el terratrèmol que va afectar l'illa el 5 d'agost?" } ] } ] }

{ "title": "Torra manté el llaç groc a la façana del palau malgrat l'amenaça de la Junta Electoral espanyola", "paragraphs": [ { "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit de mantenir el llaç groc i la pancarta per l'alliberament dels presos polítics i exiliats de la façana del Palau de la Generalitat malgrat l'amenaça de la Junta Electoral espanyola (JEC). Així ho ha compartit amb la resta de consellers durant l'última reunió del consell executiu actual, abans de la sortida anunciada d'Elsa Artadi i de Laura Borràs. Torra i els consellers han convingut que actuaran de la mateixa manera als edificis principals dels departaments, però entenen que els responsables d'altres edificis públics han de respondre amb llibertat si són requerits per la Junta Electoral espanyola. Els consellers no tenen cap ordre de Torra sobre com actuar, però han pactat de fer-ho de manera coordinada perquè no s'utilitzin les diferències per desgastar políticament el govern. A l'edifici dels serveis territorials d'Educació del Vallès, per exemple, han rebut una instrucció directa de la Junta Electoral. Torra està en contacte amb el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i preveu de seguir les seves recomanacions encara que no hi estigui d'acord, segons la consellera de la Presidència, Elsa Artadi.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el llaç groc i la pancarta per l'alliberament dels presos polítics i exiliats", "answer_start": 67 } ], "id": "P_1746_C_1746_Q1", "question": "Què manté Quim Torra a la façana del Palau de la Generalitat?" }, { "answers": [ { "text": "de manera coordinada", "answer_start": 749 } ], "id": "P_1746_C_1746_Q2", "question": "Com han acordat actuar els consellers en relació a la retirada del llaç groc de les façanes dels edificis públics?" }, { "answers": [ { "text": "de la Junta Electoral", "answer_start": 953 } ], "id": "P_1746_C_1746_Q3", "question": "De qui han rebut una ordre directa els serveis territorials d'Educació del Vallès?" } ] } ] }

{ "title": "El PDECat i el PNB faran coalició a les eleccions europees", "paragraphs": [ { "context": "El president del PDECat, David Bonvehí, ha explicat avui que el PDECat va acordar ahir fer una coalició amb el PNB en les pròximes eleccions europees. En una entrevista a 'El Món a RAC-1', Bonvehí ha assegurat que el pacte encara no està tancat i s'hi poden afegir altres formacions polítiques. 'Explorarem si altres partits nacionalistes d'Espanya s'hi avenen', ha dit. El president del PDECat tampoc no ha donat detalls sobre una eventual llista electoral, ja que 'els candidats han de passar pels processos interns del partit.' Tanmateix, ha afirmat que el conseller Jordi Turull, actualment empresonat al centre penitenciari dels Lledoners, podria 'ser un bon candidat.'", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb el PNB", "answer_start": 104 } ], "id": "P_780_C_780_Q1", "question": "Amb qui va pactar ahir el PDECat fer coalició per a les properes eleccions europees?" }, { "answers": [ { "text": "nacionalistes", "answer_start": 325 } ], "id": "P_780_C_780_Q2", "question": "Quin tipus de partits són el PDECat i el PNB?" }, { "answers": [ { "text": "al centre penitenciari dels Lledoners", "answer_start": 606 } ], "id": "P_780_C_780_Q3", "question": "On està empresonat Jordi Turull?" } ] } ] }

{ "title": "La fiscalia presenta una querella contra Torra per desobediència pels llaços grocs", "paragraphs": [ { "context": "La fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha presentat una querella contra el president de la Generalitat, Quim Torra, acusant-lo d'un delicte de desobediència. La fiscalia ha presentat avui el seu escrit, actuant a instàncies de la Junta Electoral espanyola i de la fiscalia general de l'estat. La fiscalia fa seu l'argument de la junta en què diu que Torra volia 'eludir o burlar els requeriments' i que 'hi havia una voluntat desobeir, duent a terme una aparença de compliment.' El mateix dia que la junta electoral demanava a la fiscalia que actués contra Torra, el president de la Generalitat va anunciar que es querellaria contra la junta per prevaricació, considerant que les seves resolucions sobre els llaços eren 'manifestament injustes perquè són arbitràries', i afirmava que no s'aturaria pas en la defensa fe la llibertat d'expressió, 'amb totes les conseqüències que s'hagin d'assumir'. Després d'haver substituït la pancarta del llaç groc per una altra amb un llaç blanc en què mantenia la crida a l'alliberament dels presos polítics, i després de l'últimàtum de la junta electoral, el president va fer posar una pancarta que feia referència als drets fonamentals d'opinió i expressió, recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "desobediència", "answer_start": 163 } ], "id": "P_100_C_100_Q1", "question": "De què acusen al President Quim Torra?" }, { "answers": [ { "text": "de la Junta Electoral espanyola i de la fiscalia general de l'estat", "answer_start": 244 } ], "id": "P_100_C_100_Q2", "question": "A instàncies de qui actua la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "prevaricació", "answer_start": 668 } ], "id": "P_100_C_100_Q3", "question": "Per què va anunciar Torra que es querellaria contra la junta?" } ] } ] }

{ "title": "Retiren les mesures cautelars contra la Paula, detinguda per les protestes contra la sentència", "paragraphs": [ { "context": "L'Audiència de Barcelona ha retirat les mesures cautelars contra la Paula, detinguda per les protestes contra la sentència i empresonada durant nou dies a Wad-ras. Quan va ser alliberada van ordenar-li de signar al jutjat cada quinze dies, mesura que ara l'Audiència ha retirat. Així n'ha informat Alerta Solidària: ⚠️ L'Audiència Provincial, sols mes i mig després de sortir de Wad Ras @paula_absolucio, revoca la mesura cautelar d'anar a signar cada 15 dies. Empresonaments excepcionals i mesures cautelars aplicades exclusivament per aturar la mobilització.#AbsolucióEncausades pic.twitter.com/PEojuG7PbR — Alerta Solidària (@AlertaSolidaria) December 12, 2019 Dies després de la seva detenció, VilaWeb va parlar amb la Clara, una de les amigues de la Paula, qui va explicar que l'havien amenaçat amb un cúter: 'Les hores que van passar a la comissaria de la Verneda van ser les més dures. Sembla que quan van arribar els policies s'acabaven d'assabentar que un dels seus companys es trobava ferit greu. Van entrar a les cel·les i van apallissar tots els detinguts, especialment els nois.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a Wad-ras", "answer_start": 153 } ], "id": "P_2025_C_2025_Q1", "question": "On ha estat empresonada Paula?" }, { "answers": [ { "text": "per les protestes contra la sentència", "answer_start": 85 } ], "id": "P_2025_C_2025_Q2", "question": "Per què va ser arrestada Paula?" }, { "answers": [ { "text": "Clara", "answer_start": 727 } ], "id": "P_2025_C_2025_Q3", "question": "Com es diu l'amiga de Paula?" } ] } ] }

{ "title": "Cinc agrupacions comarcals del PSPV volen que Rodríguez continuï com a president de la diputació", "paragraphs": [ { "context": "La detenció aquesta setmana del president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i cinc persones més per dos presumptes delictes de prevaricació i malversació de fons públics ha obert una crisi al PSPV. Les executives de la Vall d'Albaida, Costera-Canal, Ribera Baixa i Ribera Alta i Vall d'Aiora-Cofrents i l'agrupació local d'Ontinyent han sortit en defensa de Rodríguez a través d'un comunicat a la xarxa. Es posicionen, així, en contra del criteri de la direcció de suspendre'l dels càrrecs orgànics i com a militant del partit socialista. 'S'ha de mantindre a Jorge Rodríguez de President de la Diputació, fins que no s'alci el secret de sumari', demana especificament l'organisme comarcal del partit. A més, també reclamen prudència, en favor de la presumpció d'innocència, i determinar el concepte de corrupció de forma explícita: 'Tot indica que no estem davant un cas de corrupció com estem acostumats al País Valencià'. En la causa de Jorge Rodríguez, s'investiguen presumptes delictes de prevaricació administrativa i malversació de fons públics, arran d'una denúncia de la fiscalia anticorrupció de València.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "cinc", "answer_start": 90 } ], "id": "P_1083_C_1083_Q1", "question": "Quantes persones van ser detingudes a més de Rodríguez?" }, { "answers": [ { "text": "fins que no s'alci el secret de sumari", "answer_start": 618 } ], "id": "P_1083_C_1083_Q2", "question": "Fins quan diu l'organisme comarcal del partit que s'ha de mantenir a Rodríguez com a president de la Diputació?" }, { "answers": [ { "text": "la fiscalia anticorrupció de València", "answer_start": 1089 } ], "id": "P_1083_C_1083_Q3", "question": "Qui va denunciar a Rodríguez?" } ] } ] }

{ "title": "El govern espanyol torna a amenaçar amb el 155 i elogia la ràtzia de la Guàrdia Civil a Catalunya", "paragraphs": [ { "context": "La portaveu en funcions del govern espanyol, Isabel Celáa, ha amenaçat, de nou, amb l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola contra l'autogovern de Catalunya. 'Aquest govern no està disposat a consentir cap atac a l'Estatut ni a la constitució, la nostra aposta ha estat sempre convivència, respecte i diàleg, dins de la constitució', ha dit, i ha afegit que 'la constitució també serà, si cal, l'eina per a fer defensar els nostres valors que siguin amenaçats'. A preguntes dels periodistes, ha matisat que 'per ara no es donen les condicions per aplicar el 155', però que si es donessin, el govern no dubtaria a aplicar-lo. Celáa també ha elogiat la Guàrdia Civil per la ràtzia de dilluns, a partir de la qual han empresonat set independentistes més. 'Actuant com a policia judicial a ordres de l'Audiència Nacional, ha fet un treball discret i digne d'elogi', ha dit. A més, ha anunciat que l'executiu de Sánchez impugnarà tres resolucions aprovades ahir pel Parlament de Catalunya.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Isabel Celáa", "answer_start": 45 } ], "id": "P_1465_C_1465_Q1", "question": "Qui ha amenaçat en tornar a aplicar l'article 155?" }, { "answers": [ { "text": "la Guàrdia Civil", "answer_start": 665 } ], "id": "P_1465_C_1465_Q2", "question": "A qui ha elogiat Celaà?" }, { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 444 } ], "id": "P_1465_C_1465_Q3", "question": "Quantes resolucions impugnarà el govern?" } ] } ] }

{ "title": "Catalunya i Flandes suspenen la missió comercial al Marroc, que havia d'organitzar l'ambaixada espanyola", "paragraphs": [ { "context": "Catalunya i Flandes han decidit de suspendre la missió comercial que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, havien d'encapçalar del 7 al 9 de maig al Marroc. Segons que han informat en un comunicat conjunt, s'ha pres la decisió perquè que el govern marroquí ha informat formalment, dues setmanes abans del viatge, que cap dels responsables polítics marroquins no podria rebre'ls durant la seva estada al país. Fonts de Presidència consultades per l'ACN han atribuït la posició del govern marroquí a pressions del govern espanyol per a evitar reunions polítiques. En el comunicat, el president Puigdemont i el ministre-president Bourgeois lamenten la 'decisió unilateral' del govern marroquí. Els dos caps de govern lamenten sobretot 'les conseqüències per les més de trenta empreses catalanes i flamenques que volien reforçar els vincles econòmics amb el Marroc, tenint en compte que és un soci comercial important per als dos països'. El president Puigdemont i el ministre-president Bourgeois agraeixen 'explícitament' la tasca que han fet la xarxa d'empreses flamenques VOKA-Cambra de Comerç d'Anvers-Waasland i les agències de comerç i d'inversió ACCIÓ i Flanders Investment and Trade per organitzar aquesta missió.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a pressions del govern espanyol per a evitar reunions polítiques", "answer_start": 562 } ], "id": "P_1968_C_1968_Q1", "question": "A què s'atribueix la postura del govern marroquí envers la Visita de Carles Puigdemont i Geert Bourgeois?" }, { "answers": [ { "text": "més de trenta empreses catalanes i flamenques", "answer_start": 825 } ], "id": "P_1968_C_1968_Q2", "question": "Qui desitjava intensificar els vincles econòmics amb el Marroc?" }, { "answers": [ { "text": "VOKA-Cambra de Comerç d'Anvers-Waasland", "answer_start": 1137 } ], "id": "P_1968_C_1968_Q3", "question": "Quina xarxa d'empreses flamenques havien gestionat la missió?" } ] } ] }

{ "title": "Les defenses de Cuixart, Sànchez i Forn encaren la declaració amb poques expectatives que surtin de la presó", "paragraphs": [ { "context": "Una setmana després de la declaració del vice-president Oriol Junqueras al Tribunal Suprem, avui és el torn dels altres empresonats, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots tres havien demanat de tornar a declarar davant del jutge Pablo Llarena arran de la decisió de mantenir-los a la presó el passat 4 de desembre. Serà la segona vegada que declarin davant seu, ja que, segons l'article 400 de la llei d'enjudiciament criminal, un investigat pot declarar les vegades que vulgui. Tanmateix, segons fonts de les defenses dels acusats, el resultat d'aquesta declaració –que no és previst que es resolgui avui– serà el mateix que va tenir la setmana passada Oriol Junqueras: continuar entre reixes sine die. Les expectatives dels advocats perquè Llarena dicti presó eludible amb fiança, tal com va fer amb altres consellers, són baixes. De fet, ahir, El Confidencial publicava en exclusiva que cap d'ells no sortiria de la presó.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart", "answer_start": 133 } ], "id": "P_1734_C_1734_Q1", "question": "Qui declararà avui al Tribunal Suprem?" }, { "answers": [ { "text": "les vegades que vulgui", "answer_start": 467 } ], "id": "P_1734_C_1734_Q2", "question": "Quantes vegades pot declarar un investigat atenent a la llei d'enjudiciament criminal?" }, { "answers": [ { "text": "baixes", "answer_start": 837 } ], "id": "P_1734_C_1734_Q3", "question": "Com són les expectatives dels advocats de que Llarena dicti presó eludible amb fiança?" } ] } ] }

{ "title": "Rivera converteix un incident amb un militar a Palma en un incident a Barcelona", "paragraphs": [ { "context": "El líder de Ciutadans, Albert Rivera, devia pensar ahir que allò que El Mundo qualificava d'agressió a un militar espanyol havia passat al Born de Barcelona. El fet que la notícia hagués estat publicada per El Mundo de las Islas Baleares no li devia semblar prou evident perquè, malgrat això, va piular la seva solidaritat i suport amb el militar 'agredit a Bcn' [Barcelona] quan els fets s'havien produït al Born de Palma. Això indica que no devia haver llegit la notícia, perquè era ben clar. Quan els usuaris de la xarxa van alertar-lo que la notícia feia hores que circulava i que havia passat al Born de Palma i no al de Barcelona, el líder de Ciutadans va esborrar sense més el piulet original, i a les dotze de la nit en va pujar un d'idèntic però que hi posava Palma. L'article del diari El Mundo explica una versió sobre un incident que va passar divendres al matí. Un comandant de la I Caserna General de la Comandància de Balears de l'exèrcit espanyol, vestit d'uniforme, va increpar dos joves en el passeig del Born de Palma.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en el passeig del Born de Palma", "answer_start": 1005 } ], "id": "P_939_C_939_Q1", "question": "On va reprendre el comandant de la I Caserna General de la Comandància de Balears els dos joves?" }, { "answers": [ { "text": "d'uniforme", "answer_start": 971 } ], "id": "P_939_C_939_Q2", "question": "Com vestia el comandant que va reprendre els dos joves?" }, { "answers": [ { "text": "al Born de Barcelona", "answer_start": 136 } ], "id": "P_939_C_939_Q3", "question": "On creia Albert Rivera que havia succeït allò que el Mundo qualificava d'agressió a un militar espanyol?" } ] } ] }

{ "title": "Un periodista suís explica a Rajoy per què hauria d'haver emigrat a Suïssa", "paragraphs": [ { "context": "'És una pena que els pares del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no emigressin de Galícia a Suïssa com els meus. Sens dubte, hauria gestionat amb més habilitat la crisi catalana.' Amb aquesta contundència comença un article del periodista Antonio Rodríguez a Le Temps, un dels principals diaris en llengua francesa de Suïssa. Rodríguez recorda la seva joventut a Suïssa, després d'haver-hi emigrat els seus pares, que hi arribaren als anys seixanta, i destaca una diferència entre l'estat espanyol i el país que els havia acollits: la democràcia. Explica com els va sorprendre que a Suïssa el referèndum fos una eina democràtica emprada tan sovint per a prendre decisions. D'una altra banda, la descoberta va posar de manifest una altra realitat, que la democràcia 'no era la invenció diabòlica que els havien explicat'. Rodríguez posa èmfasi en un fet històric: el referèndum d'autodeterminació que el 23 de juny del 1974 va permetre al Jura d'esdevenir un cantó independent de Berna.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Le Temps", "answer_start": 271 } ], "id": "P_1805_C_1805_Q1", "question": "En quin diari ha escrit un article Antonio Rodríguez?" }, { "answers": [ { "text": "als anys seixanta", "answer_start": 443 } ], "id": "P_1805_C_1805_Q2", "question": "Quan van anar els pares de Rodríguez a Suïssa?" }, { "answers": [ { "text": "el referèndum", "answer_start": 602 } ], "id": "P_1805_C_1805_Q3", "question": "Quina eina s'utilitza en Suïssa per prendre decisions?" } ] } ] }

{ "title": "L'ANC demana a la mesa del parlament que garanteixi els drets de Torra com a diputat i president", "paragraphs": [ { "context": "L'ANC ha instat al parlament, especialment a la mesa, a 'mantenir i garantir' la seva sobirania pel que fa a la decisió sobre si retirar o no l'escó de diputat al president Quim Torra, tal com han explicat en un comunicat difòs avui. 'Únicament és el Parlament de Catalunya qui té la potestat de decidir suspendre o no un president de la Generalitat. La Junta Electoral és simplement un òrgan administratiu electoral i, per tant, no pot decidir sobre el mandat dels diputats electes', ha manifestat l'Assemblea. L'entitat també diu que el que va fer Torra amb la pancarta del Palau de la Generalitat va ser 'complir amb el deure de denunciar la vulneració dels drets polítics, tal i com ja va resoldre el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides i que l'estat espanyol fa set mesos que incompleix'. 'L'estat vol modificar de nou la voluntat política expressada en sufragi per la ciutadania de Catalunya', afegeix. 'Per la dignitat del poble de Catalunya, el Parlament ha de fer respectar i defensar la sobirania que li hem dipositat, i donar suport al president Torra i el president Torrent davant aquesta nova ingerència de l'estat', diu l'ANC, que recorda el ple extraordinari del 4 de gener en què es va ratificar Torra com a diputat i president.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el Parlament de Catalunya", "answer_start": 248 } ], "id": "P_2055_C_2055_Q1", "question": "Qui té la jurisdicció per suspendre un president de la Generalitat segons s'ha pronunciat l'Assemblea?" }, { "answers": [ { "text": "ple extraordinari del 4 de gener", "answer_start": 1180 } ], "id": "P_2055_C_2055_Q2", "question": "En quin ple es va ratificar Torra com a diputat i president?" }, { "answers": [ { "text": "complir amb el deure de denunciar la vulneració dels drets polítics", "answer_start": 608 } ], "id": "P_2055_C_2055_Q3", "question": "Què va fer Torra amb la pancarta del Palau de la Generalitat segons ha manifestat l'Assemblea?" } ] } ] }

{ "title": "Ximo Puig diu a Sánchez que el material sanitari és molt insuficient i recorre a la Xina", "paragraphs": [ { "context": "El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha traslladat al president de govern espanyol, Ximo Puig, que el material sanitari que rep el País Valencià és 'molt insuficient', alhora que ha anunciat l'arribada de dos avions de la Xina amb subministrament que hauria d'arribar dimarts. Ho ha explicat en una compareixença després d'haver participat per videoconferència en la reunió de Sánchez amb els presidents de les comunitats autònomes per tractar la crisi del coronavirus. Ha indicat que li ha traslladat el 'suport' de la Generalitat cap al govern espanyol, 'sobretot' en la decisió de perllongar l'estat d'alarma dues setmanes més. 'Quinze dies que han de servir perquè no hi hagi quinze dies més', ha assenyalat. Puig també ha explicat que durant la cimera hi ha hagut un 'nivell de coincidència molt gran' entre els presidents autonòmics respecte de la 'necessitat de subministrar i equipar els professionals sanitaris'. La presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, ha anunciat també que “el Govern intenta fer compres de material sanitari per compte propi i que seguirà en aquesta línia”.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "'molt insuficient'", "answer_start": 154 } ], "id": "P_651_C_651_Q1", "question": "Com estima Ximo Puig la quantitat de material sanitari que rep el País Valencià?" }, { "answers": [ { "text": "dimarts", "answer_start": 275 } ], "id": "P_651_C_651_Q2", "question": "Quan hauran d'arribar els avions procedents de la Xina amb els subministraments?" }, { "answers": [ { "text": "la crisi del coronavirus", "answer_start": 451 } ], "id": "P_651_C_651_Q3", "question": "Quin tema s'ha tractat en la reunió de Sánchez amb els presidents de les comunitats autònomes?" } ] } ] }

{ "title": "Apareix la butlleta d'afiliació del candidat del PP Josep Bou al partit ultra Fuerza Nueva", "paragraphs": [ { "context": "El candidat del PP a l'ajuntament de Barcelona, Josep Bou, va formalitzar la sol·licitud d'inscripció a la formació d'extrema dreta Fuerza Nueva el 1978, segons consta en la documentació que custodiava el periodista Xavier Vinader i que avui ha publicat el periodista Jordi Borràs a Tot Barcelona. Aquests documents demostren que Bou va estar vinculat al partit ultra de Blas Piñar; es tracta d'una butlleta d'inscripció a la formació, en nom de José Bou Vila, nascut a Vic, forner de professió i amb coneixements d'escalada, paracaigudisme i alta muntanya. Efectivament Bou és forner i es vanta sovint de les seves habilitats com a escalador, reptant els altres candidats a Barcelona a escalar el Cavall Bernat de Montserrat. Entre les dades que es poden llegir a la documentació hi ha el nom i cognoms, l'adreça, la data i el lloc de naixement, el telèfon, la professió i la quantitat abonada en concepte de quota d'afiliat, que és de 100 pessetes. També s'hi pot veure una fotografia tipus carnet de Bou quan era jove. Segons el mateix diari, Bou va avalar l'entrada a la formació de Blas Piñar de dues persones la tardor de 1978, pocs mesos abans del referèndum de la constitució espanyola, sobre el qual Fuerza Nueva demanava de votar-hi en contra.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "PP", "answer_start": 16 } ], "id": "P_650_C_650_Q1", "question": "Per quin partit polític aspira Josep Bou a l'ajuntament de Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "1978", "answer_start": 148 } ], "id": "P_650_C_650_Q2", "question": "Quan es va inscriure Josep Bou a Fuerza Nueva?" }, { "answers": [ { "text": "periodista", "answer_start": 205 } ], "id": "P_650_C_650_Q3", "question": "Quina és la professió que exerceix Xavier Vinader?" } ] } ] }

{ "title": "Barcelona presenta la candidatura al Consell Europeu per ser la nova seu de l'Agència Europea de Medicaments", "paragraphs": [ { "context": "Barcelona ha presentat formalment al Consell Europeu la candidatura per acollir l'Agència Europea de Medicaments (EMA). L'equip tècnic de la candidatura, format per representants de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el govern espanyol, han presentat el dossier tècnic que inclou el pla de continuïtat que ofereixen per a l'EMA. El document analitza els sis criteris que són requisits indispensables per acollir l'agència i n'afegeix un setè en què es valora el potencial en innovació i recerca a l'estat espanyol. Aquest dilluns es tanca el termini per presentar les candidatures per ser la nova seu de l'EMA, l'organisme de la Unió Europea (UE) encarregat de garantir la seguretat i la qualitat de vida dels ciutadans en l'àmbit farmacèutic. Com a resultat del Brexit, la UE busca una nova ubicació de les dues agències presents a Londres, l'EMA i l'Autoritat Bancària Europea. Un dels punts més importants és el que explica el pla de continuïtat que ofereix l'estat espanyol a l'EMA i destaca la fortalesa de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "representants de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el govern espanyol", "answer_start": 165 } ], "id": "P_1604_C_1604_Q1", "question": "Per qui està constituït l'equip tècnic de la candidatura per acollir l'Agència Europea de Medicaments?" }, { "answers": [ { "text": "el pla de continuïtat", "answer_start": 289 } ], "id": "P_1604_C_1604_Q2", "question": "Què incorpora el dossier tècnic?" }, { "answers": [ { "text": "el potencial en innovació i recerca a l'estat espanyol", "answer_start": 468 } ], "id": "P_1604_C_1604_Q3", "question": "Què es considera en el setè criteri del dossier tècnic?" } ] } ] }