id
stringlengths 5
23
| instruction
stringlengths 12
223
| context
stringlengths 122
8.6k
| response
stringlengths 58
2.34k
| category
stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|---|
caBreu_abstractive_1430 | De qué tracta aquest text? | Mel Brusaferri és l'exemple vivent que l'Escola de Pastors de Catalunya, que s'ha presentat aquest dilluns a Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès), té èxit: ha impulsat la seva pròpia formatgeria amb vaques de llet després de fer pràctiques en dues explotacions agràries del Ripollès.
Com la gran majoria de persones que decideixen entrar en aquest món, Brusaferri prové del món urbanita.
En concret, treballava d'arquitecte a Barcelona i arrel de la crisi immobiliària del sector va haver de reinventar-se per complet.
Quan era petit, aquest italià nascut a Milà, estiuejava amb la seva família als Alps.
Allà veia com es cuidaven les vaques i es feia el formatge.
Per tant, tot i viure a la ciutat durant tota la seva vida, tenia nocions del món rural i va decidir llençar-se a la piscina per saber si valia per fer de pagès.
Brusaferri va entrar a l'Escola de Pastors l'any 2015 i va fer les pràctiques en una explotació de vaques de carn de Molló i al Mas Pujol Orra de les Llosses amb una explotació de vaques de llet.
En poc més de dos anys, el seu somni s'ha fet realitat i aquest italià s'ha quedat a viure al Ripollès i ja regenta la seva pròpia formatgeria.
Brusaferri compta amb 14 caps de bestiar -nou exemplars adults- i va començar a elaborar formatges a finals d'aquest mes de juny.
Les vaques que té són d'una raça alpina italiana.
''És sobretot per un tema de màrqueting, ja que jo sóc italià i volia fer formatges típics d'allà'', ha assenyalat.
En principi, Brusaferri va apostar per començar a poc a poc i anar creixent amb el temps, ja que es tracta d'una explotació ecològica de cicle tancat amb una producció mitjana-baixa però d'un producte selecte.
Fins fa poc, aquest pagès obtenia uns 1.000 litres de llet al mes, però ara ha baixat a uns 700 litres perquè fa poc que han nascut dues vedelles que demanden més llet.
Traduït a xifres, això suposa que si abans feia unes quatre rodes de formatge a la setmana, ara en fa entre dos i tres.
''Estan criades com si fossin nenes.
Això té un valor afegit i a un preu assequible'', ha remarcat.
El formatge que produeix Brusaferri es diu Toma -és com es diu el formatge de roda als Alps- i és un formatge de roda molt gran que pesa entre cinc i sisi quilos.
Un producte molt típic d'Itàlia, França o Suïssa.
De moment, aquest formatger va acumulant unitats del producte per tenir estoc; tot i que ja l'està venent en mercats, distribuïdors, cooperatives de consum i a clients conscienciats per buscar un producte ecològic i de qualitat.
La burocràcia, la gran trava
Brusaferri té passió pel què fa i l'Escola de Pastors de Catalunya li ha servit de trampolí per fer realitat el seu somni.
Tot i així, aquest formatger ha explicat que per començar de zero amb una nova vida al camp s'ha de tenir cert bagatge en la gestió i el ''cap sobre les espatlles'' en tot moment.
Brusaferri ha reconegut que cal fer un canvi de xip important i deixar enrere la vida a la ciutat per preparar-se alhora de treballar a ''la intempèrie i amb aquests animals''.
Aquest formatger atribueix la pèrdua d'explotacions agràries a la burocràcia, que qualifica ''d'ofegadora''.
Per il·lustrar-ho, Brusaferri ho ha exemplificat amb el decret de la llet crua impulsat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya ara fa uns mesos.
Aquest decret permet al pagès vendre la llet directament i a un preu més alt.
Amb tot, aquesta llet ha de passar per una gran quantitat de controls sanitaris.
''Està bé fer controls i registres, però això et treu moltes hores de feina i et posen moltes traves'', ha dit.
A més, Brusaferri ha detallat que quan es volen vendre quatre ampolles de llet a un lloc selecte i a preu assequible, ''en vens una i et tornen les altres''.
Això es deu al fet que la gent compra a grans distribuïdors amb qui les petites explotacions no poden competir econòmicament.
Un peix que es mossega la cua i que el sector haurà de reflexionar què s'ha de fer per capgirar-ho. | Mel Brusaferri era un arquitecte italià que treballava a Barcelona i que arran de la crisi immobiliària va haver de buscar una nova feina. Com que tenia nocions del món rural, va decidir entrar a l'Escola de Pastors i fer les pràctiques en una explotació de vaques de carn. Actualment té la seva pròpia formatgeria amb 14 caps de bestiar. | Summarization |
caBreu_abstractive_148 | De qué tracta aquest text? | L’exhumació de la fossa 21 de Paterna, que va començar el 25 d’agost, s’ha acabat amb una sorpresa desagradable per als familiars dels represaliats que hi eren enterrats, i que confiaven de trobar-los.
I és que només s’han recuperat setze cossos.
D’entrada, es va fer una llista de setanta-sis persones afusellades a Paterna en quatre saques diferents, entre els dies 15 i 21 de juliol de 1939.
D’aquesta xifra se n’ha de restar la dels qui van demanar permís o, fins i tot, van pagar per agafar els cossos i poder soterrar-los fora de la fossa comuna.
Segons la presidenta de l’associació de familiars de la fossa 21, Pilar Taberner, esperaven trobar-hi les restes de més de cinquanta persones.
Per a ells ha estat un colp molt dur i desconcertant.
Totes les esperances i l’optimisme que van manifestar per l’obertura de la fossa se n’ha anat en orris.
No hi són tots, i els qui falten no saben on són.
S’han obert molts interrogants i moltes hipòtesis per a respondre-hi.
Però no hi ha cap certesa.
Una de les explicacions possibles, segons Taberner, és que els cossos dels assassinats siguen en unes altres fosses d’allà prop.
Segons l’historiador Vicent Gabarda, els cossos trobats són dels executats en dues saques i no en quatre com s’havia cregut.
Ara falta comprovar de quins dies són.
Ha precisat que entre els setze cossos recuperats, dos són de dones.
En la llista dels soterrats a la fossa 21 n’hi havia tres.
Quan les anàlisis forenses ho confirmen, es podrà saber a quina de les quatre saques pertanyen.
Gabarda ha dit que s’han pogut extraure totes les víctimes que s’hi van enterrar, que la fossa estava intacta i que no hi ha hagut cap obertura després del 1939.
Ha dit també que per la manera com estan disposats els cossos són dues saques ben diferenciades l’una de l’altra.
“No hi ha cap llibre de registre d’enterraments al cementeri de Paterna, sinó que hi ha la memòria de la gent.”
L’historiador explica que els records de la gent s’esvaeixen amb el temps i que algú pot tenir fixada una localització, però això no és mai precís.
“En un camp sense delimitar, de terra, tu pots marcar un punt i dir que allà és on enterraren algú, però, en realitat, pot ser un pam a la dreta o un pam a l’esquerra.
Nosaltres hem anat reconstruint el mapa a partir de la memòria, i moltes vegades, la memòria falla.”
Gabarda ha recordat a VilaWeb que en unes altres extraccions allò que s’esperava no ha coincidit amb allò que s’ha trobat a la fossa.
Una d’aquestes discordances va ocórrer a la fossa 128, quan esperaven trobar executats en cinc saques i en van trobar una altra.
“Quan es pensaven que havien acabat els treballs, els arqueòlegs van detectar un altre enterrament”, ha recordat Gabarda.
D’una altra banda, dimecres començaran a fer-les anàlisis d’ADN als setze cossos recuperats de la fossa.
La majoria dels familiars ja s’han fet les proves, i quan es puguen identificar aquestes restes potser es podrà dibuixar millor el mapa de la localització de la resta.
Luz Josefina Ferre: “Després d’afusellat el pare, la Guàrdia Civil venia a casa per si havíem fugit”
Ara, l’associació ha reprès els contactes amb la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica per veure si és possible de continuar investigant el possible lloc d’enterrament de la resta de víctimes.
Això, segons que han dit a VilaWeb fonts del departament de Rosa Pérez Garijo, ara és impossible, perquè cada exhumació va vinculada amb una partida pressupostària i amb una adjudicació administrativa.
Amb tot, des de la conselleria coincideixen amb Gavarda que l’objectiu final d’aquests treballs ha de ser poder excavar totes les fosses comunes de Paterna al mateix temps que s’emmagatzema l’ADN de tots els familiars encara vius dels represaliats per a facilitar-ne la identificació.
També han demanat als familiars que encara tenen el record d’haver anat a Paterna els dies posteriors a les execucions, que vagen ara al cementeri per a facilitar sobre el terreny tots els detalls que recorden, per menuts que semblen, als investigadors. | S'ha finalitzat l'exhumació de la fossa 21 de Paterna que va començar el 25 d'agost. En aquesta fosa s’esperaven trobar unes 50 persones executades en 4 saques diferents, tanmateix només s'han recuperat 16 cossos. Malauradament la investigació ha de continuar perquè actualment es desconeix on poden estar la resta de persones que es creien enterrades en aquesta fosa. | Summarization |
caBreu_abstractive_942 | De qué tracta aquest text? | El jutjat d’instrucció número 2 de Girona, que investiga les càrregues policíaques de l’1-O, ha començat a prendre declaració als més de dos-cents afectats que van presentar denúncia.
Assistits pels advocats voluntaris, avui una vintena passaran davant la jutgessa.
El dia del referèndum, eren als col·legis electorals que hi havia a Pedret, al centre cívic Ernest Lluch o al pavelló de Sant Julià de Ramis.
Les declaracions dels afectats, a les quals s’unirà la querella conjunta interposada pels ajuntaments, duraran fins al 12 d’abril.
Un a un, els denunciants han anat esperant que els cridessin.
A la porta, el cartell que penjat ja era prou explícit: ‘Perjudicats 1 d’octubre’.
Però després d’haver passat davant la jutgessa, molts dels afectats per les càrregues sortien xocats –i alguns, fins i tot, indignats–per la situació que han viscut dins la sala.
‘Com si ens culpabilitzessin’
‘A vegades, semblava que et culpabilitzessin a tu del que va passar’, explicava una de les denunciants, Montse Oller, en referència a l’actitud ‘insistent’ de la fiscal i, fins i tot, de la jutgessa.
El dia 1 d’octubre ella era Pedret i recorda la càrrega policíaca ‘com un malson’.
‘Som aquí per intentar que hi hagi una mica de justícia, però a dins m’han preguntat què hi fèiem nosaltres, allà, si havíem oposat resistència i si havíem estat violents’, ha concretat.
En la mateixa línia també s’explicava Mireia Ripoll.
El dia del referèndum, ella també va viure les càrregues de Pedret.
Va perdre una arracada, li van estripar el jersei i avui portava fotos que testificaven les lesions que va patir.
‘Ha estat molt dur, perquè encaminen les preguntes a voler-te fer veure que has fet alguna cosa dolenta; no hi ha dret’, ha explicat, a la sortida de la declaració.
‘Et demanen si sabies que el referèndum era il·legal, quan allò que fèiem era exercir el nostre dret a votar i protestar’, i ha precisat que la policia va carregar perquè va voler, i que hauria pogut ‘entrar perfectament al col·legi sense fer ús de la força’ si ho hagués volgut.
‘Van ser inhumanes’
Entre els qui van viure les càrregues a Sant Narcís i que avui han passat pels jutjats, hi havia l’Anna i en Hicham Fellahi.
Després de declarar, ella ha explicat que s’havia sentit com si fiscal i jutgessa volguessin ‘convertir una denúncia per violència policíaca’ en un delicte ‘per impedir una votació que consideren il·legal’.
‘Feien servir un to bastant autoritari: tinc la sensació de ser una formigueta davant un imperi’, ha dit, indignada.
L’1-O, ella va anar a defensar un home gran a qui la policia donava cops.
Va ser aleshores, explica, quan un agent la va empentar, la va fer caure a terra, li va donar una puntada de peu als ronyons i li va trencar una costella.
‘Això és clarament persecució contra un poble’, ha dit.
Per la seva banda, Hicham Fellahi considera que les càrregues de la policia van ser ‘inhumanes’ i critica que el jutjat vulgui fer passar els afectats com a ‘culpables d’haver agredit la policia’.
‘Aquell dia vaig anar a votar i, mentre m’esperava, va entrar la policia i va començar a colpejar tothom’, recorda.
Protesta pacífica contra brutalitat policíaca
Un dels advocats voluntaris, Jordi Colomer, ha explicat que la seva postura és la de fer veure que l’actuació de la policia va ser ‘del tot desproporcionada’.
Colomer recorda que, el dia del referèndum, aquells qui eren als col·legis electorals van actuar de manera pacífica i en cap moment no van impedir l’actuació dels agents.
L’advocat, però, sí que admet que durant les declaracions, les preguntes de la fiscalia van més encaminades a justificar l’actuació policíaca i fer veure que els denunciants ‘podrien haver obstruït’ l’acció dels agents.
‘Nosaltres, però, entenem que en cap moment no hi va haver obstrucció, sinó brutalitat policíaca’, conclou.
Amb les denúncies rebudes fins ara, el jutjat d’instrucció ha obert un procediment per a cadascun dels centres de votació.
I aquí dins, també hi ha inclòs la querella conjunta que van presentar els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.
En paral·lel, el jutjat també ha rebut un primer informe sobre els policies i guàrdies civils que l’1-O van anar als col·legis electorals.
El document, però, identifica els responsables de l’operatiu i només algun dels agents que van prendre part a les càrregues. | El jutjat d’instrucció número 2 de Girona investiga les càrregues policials de l'1-O i ha començat aquest matí a prendre declaració als afectats que van presentar la denúncia. Tanmateix, després de declarar, els afectats han sortit sorpresos per l’actitud culpabilitzadora de la jutgessa. Els advocats dels afectats pretenen demostrar que l'actuació de la policia va ser desproporcionada. | Summarization |
caBreu_abstractive_2043 | De qué tracta aquest text? | El 17 de maig de 1997 obria a Igualada un nou espai independent de cultura, el Teatre de l'Aurora.
20 anys després, el projecte ha esdevingut un referent a la Catalunya Central, amb la programació de 460 espectacles i 22 produccions pròpies.
Al llarg dels vint anys, uns 62.000 espectadors han vist alguna de les 974 representacions que s'han fet.
L'Aurora ha celebrat aquest dimecres al vespre el vintè aniversari de la inauguració oficial del teatre amb la representació de 'Les alegres casades de Windsor', de William Shakespeare, a càrrec de la companyia Parking Shakespeare.
Durant l'acte inaugural, el president d'Unicoop Cultural –la cooperativa que gestiona el teatre-, Lluís Segura, ha destacat que l'Aurora és un projecte d'una "multitud de gent que ha aportat les seves hores de forma altruista" i ha expressat que a la sala igualadina es viu "teatre de debò".
'La tigressa i altres històries', tres monòlegs escrits per Dario Fo i Franca Rame, i interpretats per l'actor Manel Barceló, va ser el primer espectacle que el públic va poder veure al Teatre de l'Aurora d'Igualada, ara fa vint anys.
Per commemorar les dues dècades de trajectòria, la sala independent igualadina ha programat aquest dimecres una sessió especial als jardins del Cercle Mercantil on al voltant de 250 persones han pogut gaudir de l'espectacle 'Les alegres casades de Windsor', a càrrec de la companyia Parking Shakespeare.
El president de la cooperativa que gestiona el teatre, Lluís Segura, ha explicat que podria semblar un "contrasentit" que se celebrin els 20 anys del Teatre de l'Aurora fora del teatre, però ha expressat que "avui volem ser molts i teníem ganes de gaudir d'un espectacle a 'plein air'".
De fet, el Teatre de l'Aurora compta amb 110 localitats, mentre que els jardins del Mercantil han pogut encabir unes 250 persones.
La celebració de les dues dècades del naixement del teatre ha comptat també amb la presència de la directora dels Serveis de Cultura a la Catalunya Central, Maria Àngels Blasco; el diputat delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé; i del batlle d'Igualada, Marc Castells.
Tant Blasco com Castells han volgut refermar el suport de les administracions públiques en el projecte cultural del Teatre de l'Aurora i han anunciat que estan treballant per establir un conveni de col·laboració per aportar una inversió per millorar les instal·lacions del teatre.
De la seva banda, Puigcorbé ha lloat la programació que fa la sala independent igualadina i ha apuntat que "el teatre independent és precisament qui crea nous públics perquè porta gent jove al teatre".
Per ell, "és una gran notícia que hi hagi sales privades que arrisquin d'aquesta manera".
De fet, Puigcorbé ha apuntat que només hi ha quatre teatres privats fora de Barcelona, però considera que "n'hi hauria d'haver molts més".
Una comèdia de Shakespeare per celebrar el vintè aniversari
El Teatre de l'Aurora ha escollit l'espectacle 'Les alegres casades de Windsor', de William Shakespeare, per celebrar el seu vintè aniversari.
La funció, que ha anat a càrrec de la companyia Parking Shakespeare, especialitzada en els clàssics del dramaturg anglès.
De fet, aquest és el vuitè projecte que realitza la companyia amb l'objectiu d'apropar Shakespeare de manera gratuïta a tots els públics i en un espai obert.
El muntatge es va poder veure el passat mes de juliol al Parc de l'Estació del Nord de Barcelona.
D'altra banda, per commemorar l'efemèride el teatre també ha produït l'exposició '20 anys del Teatre de l'Aurora (1997-2017', on ofereix un breu repàs dels vint anys d'història de la sala independent igualadina a través d'objectes, escrits, obsequis i curiositats.
En concret, s'hi troben comentaris escrits pels espectadors a la sortida del teatre, dedicatòries d'actors i companyies que hi ha actuat o obsequis que ha rebut el teatre.
L'aposta per les produccions pròpies
Fa un any i mig el Teatre de l'Aurora va portar a escena la seva primera producció pròpia després d'haver participat en una vintena llarga de coproduccions.
Es tracta del 'Comte Arnau', un muntatge inspirat en una de les llegendes més importants de Catalunya i que ha tingut una bona acollida de públic i a dia d'avui encara està rodant per algunes sales del país.
D'aquí una setmana el teatre estrenarà la seva segona producció pròpia, un espectacle sense veu que porta per títol 'La casa perduda' i està inspirat en el drama dels refugiats.
Per a dur a terme aquestes produccions la sala igualadina ha creat una companyia de teatre pròpia, la Cia.
Teatre de l'Aurora, que compta amb un director resident, en Joan Arqué.
El president d'Unicoop Cultural, Lluís Soler, ha explicat que aquest és un projecte que feia molts anys que tenien en cartera "però per motius pressupostaris i per manca de coneixement no l'havíem pogut tirar endavant". | El Teatre de l'Aurora a Igualada s'ha convertit en un espai independent de cultura referent a la Catalunya Central. Aquest mes, es compleixen 20 anys de la seva inauguració i per celebrar-ho s'ha fet la representació de la comèdia "Les alegres casades de Windsor", de Shakespeare. Aquesta representació ha estat gratuïta i per a tots el públics. | Summarization |
caBreu_abstractive_2644 | De qué tracta aquest text? | La Generalitat de Catalunya vol sancionar amb 7,9 milions d'euros en total a Telefónica, Vodafone i Orange pels increments unilaterals dels preus al consumidor.
Concretament, la sanció més alta seria per a Telefónica, amb 5.073.519 milions, seguit de Vodafone, amb 1.695.063 milions i d'Orange, amb 1.130.002 milions.
L'Agència Catalana del Consum (ACC) proposa aquests imports després que incrementessin les reclamacions dels consumidors i que, durant el 2018, es celebrés una reunió entre la direcció general de l'ACC i les companyies afectades per avisar de la "disconformitat" per part de la Generalitat.
La mesura l'ha anunciat el secretari d'Empresa i Competitivitat, Joaquim Ferrer, durant la presentació del balanç d'actuacions de l'ACC del 2018.
Ferrer ha explicat que l'ACC va decidir iniciar la inspecció després de detectar "una allau" de reclamacions per part de consumidors i ha especificat que no es tractaven de queixes en relació al servei sinó específicament de la pujada de preus.
En aquest sentit, el secretari ha informat que es va "avisar" les tres companyies afectades, amb les que es va celebrar una reunió.
Segons el representant del Govern durant aquesta trobada les empreses "no es van donar per al·ludides".
En aquest sentit, Ferrer ha dit que l'increment dels preus podria ser lícit si respongués a una modificació tècnica imposada per una norma de rang superior, però ha assegurat que aquest no era el cas.
De fet, ha apuntat que l'augment podria ser coordinat entre les tres empreses perquè "de cop tothom va actuar igual", encara que ha reconegut que no tenen cap constatació d'això, per afegir després que el que els preocupa "no és que sigui coordinat sinó injustificat".
D'altra banda, Ferrer ha explicat que l'expedient sancionador es va comunicar aquest dimecres i que ara s'obre un termini de deu dies per presentar al·legacions, que és prorrogable.
Tot i això, les al·legacions les resol la mateixa directora de l'Agència Catalana de Consum, així que previsiblement es desestimarien i les empreses afectades podrien presentar un recurs d'alçada contra la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, amb un termini més d'un mes.
Com ha apuntat el secretari, si s'esgotés la via administrativa, que calcula que serà d'un mes i mig en total, ja es passaria a la via judicial amb un recurs contenciós.
Presentació del balanç de l'ACC del 2018
L'anunci de la sanció s'ha emmarcat en la presentació del balanç del 2018 de l'Agència Catalana de Consum, on han comunicat que es van registrar un total de 16.012 reclamacions, un 23,08% més que l'any anterior.
El sector que més reclamacions ha rebut és precisament el de les telecomunicacions i Internet, amb un 28,5% de les queixes, seguit d'altres serveis generals de consum (19,4%) i del transport (15,8%).
Desgranant les reclamacions per companyies, la que va rebre més reclamacions és Endesa, amb 1480 queixes, seguida d'Orange, Telefónica i Vodafone, amb 3.614 entre els tres, i de Vueling i Ryanair.
D'altra banda, l'informe de l'ACC apunta que la gran majoria de les queixes es van resoldre a través de la mateixa agència (un 84%) i d'aquestes més de la meitat es van resoldre per mediació o arbitratge (un 52,62%).
Pel que fa a denúncies, l'ACC detalla que el 2018 se'n van rebre un 32,92% menys que l'any anterior, mentre que, en canvi, sí que ha augmentat el nombre d'inspeccions, concretament en un 16,63% amb un total de 9.882 actuacions.
D'altra banda, l'informe apunta que el 2018 es van registrar un total de 3.004 productes alertats i que se'n va retirar un total de 24.060, la major part material elèctric i joguines.
Per la seva `banda, la directora de l'ACC, Elisabeth Abad, ha volgut posar en valor la tasca formativa que desenvolupa l'agència i ha destacat que aquesta ha estat "una de les prioritats".
Així, ha assegurat que el curs 2017-2018 més de 22.500 alumnes van participar als tallers formatius de l'Escola del Consum de Catalunya. | L'Agència Catalana del Consum ha confirmat que se sancionarà Telefónica, Vodafone i Orange, ja que les tres companyies han incrementat els preus al consumidor unilateralment. La investigació va començar quan l'ACC va veure un augment de les reclamacions dels consumidors per la pujada de preus i consideren que aquest augment no és justificat. | Summarization |
caBreu_abstractive_2081 | De qué tracta aquest text? | El Parlament ha aprovat aquest dijous la creació d'una comissió d'estudi sobre els drets civils i polítics amb els vots a favor de JxCat, ERC, la CUP i CatECP.
En canvi, Cs, PSC i PPC han votat en contra de la comissió impulsada pel president del Parlament, Roger Torrent.
Segons el text aprovat, la comissió ha de permetre "analitzar la profunditat de les vulneracions, les mesures que es poden adoptar per garantir el respecte i el compliment de la legalitat internacional".
Així mateix denuncia la regressió democràtica "sense precedents" i la resposta "autoritària" de l'Estat així com la "degradació progressiva" de la separació de poders.
El debat ha estat marcat per la intervenció de la diputada del PPC Andrea Levy que ha qualificat el president de la Generalitat, Quim Torra, de racista per dir "bèsties" a l'oposició a través dels antics escrits.
Levy s'ha negat a rectificar tot i la petició de Torrent.
La comissió d'estudi estarà integrada per vint-i-un membres, tindrà la mateixa vigència que la legislatura i podrà redactar un informe final i també de provisionals, que s'haurien de lliurar al final de cada període de sessions.
Per a la CUP, l'objectiu de la comissió és "insuficient i limitat" però hi ha votat a favor.
El diputat Carles Riera ha defensat que la comissió també ha d'abordar la repressió de l'1-O i també altres vulneracions "vinguin d'on vinguin".
En aquest sentit, ha assegurat que la CUP vol que a la comissió també es parli sobre la "repressió" del Govern contra el moviment independentista i antifeixista i les "indignes" suspensions de diputats, entre d'altres.
JxCat també ha fet referència a la suspensió de diputats.
Per al diputat Francesc de Dalmases, la política es protegeix protegint el Parlament i dient-li al jutge Pablo Llarena que "tregui les grapes dels escons i que deixi de perseguir líders polítics i socials".
"Defensar drets és cansat i no s'acaba mai però és imprescindible.
El més còmode és abaixar el cap a la repressió i substituir diputats", ha afegit.
La diputada de CatECP Elisenda Alamany ha donat suport a la creació de la comissió d'estudi però ha reclamat que s'abordi la vulneració de drets "en un sentit més ampli".
En aquest context, ha assenyalat que les institucions catalans també han de fer els deures en drets civils i polítics i "posar llum a la vulneració de drets que també han tingut com a protagonista el govern de Catalunya".
Cs, PSC i PP hi ha votat en contra i han coincidit en reivindicar que aquesta comissió hauria de tractar els drets que creuen que es van vulnerar en els ples del 6 i 7 de setembre de l'any passat, quan el Parlament va aprovar la llei de transitorietat i la llei del referèndum.
Per al diputat de Cs Manuel Rodríguez la comissió d'estudi és un "xiringuito per i per als separatistes" i no és per defensar els drets de tots els catalans.
De fet, ha qualificat d'indecència que els independentistes parlin de vulneració de drets polítics tenint en compte la situació que es va viure al Parlament fa un any amb l'aprovació de les lleis de desconnexió.
Per la seva banda, el diputat del PSC Ferran Pedret ha defensat que el seu grup no participarà d'una "farsa amb el relat escrit" que, segon ell, vol contribuir a una acció de propaganda que parteix de la premissa que es viu en un Estat autoritari.
En aquest sentit, ha considerat que és de "poca honestedat intel·lectual anticipar les conclusions", en considerar que l'exposició de motius de la proposta ja són les conclusions de la comissió.
En la seva intervenció, la diputada del PPC Andrea Levy ha fet referència als articles antics del president Torra.
"Quan vostè diu bèsties a l'oposició d'aquest Parlament, li venen a dir que no és tan intel·lectual com es creu sinó que és un racista i incita l'odi", ha afirmat.
Unes paraules que ha provocat la queixa del portaveu de JxCat, Albert Batet, que ha demanat una rectificació per haver qualificat el president de la Generalitat de racista.
Tot i que Torrent ha instat la diputada del PPC a rectificar, Levy ha respost si Torra retirarà els insults dels seus articles contra els catalans que no pensen com ell.
Davant aquesta posició, Torrent ha assegurat que es tractarà la qüestió a la Mesa.
El diputat d'ERC Gerard Gómez del Moral ha replicat Levy recordant l'eslògan del líder del PP, Xavier García Albiol, a Badalona.
"Com qualifica senyora Levy allò de netejar Badalona?".
M'agradaria que aclarís el racisme del seu partit", ha afegit.
El diputat dels republicans també s'ha dirigit al PSC per retreure-li que "giri l'esquena" als drets i li ha demanat una reflexió. | Amb els vots a favor de JxCat, ERC, la CUP i CatECP (i els vots en contra de Cs, PSC i PPC) el Parlament ha aprovat una comissió d'estudi sobre els drets civils i polítics per poder estudiar les vulneracions i poder garantir el respecte i el compliment de les lleis internacionals. | Summarization |
caBreu_abstractive_437 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, mitjançant els seus ambaixadors, va fer arribar a diversos mitjans internacionals un dossier per mirar d’intoxicar la premsa sobre el judici contra el procés independentista.
Però, ara com ara, no té l’efecte pretès.
‘La gestió del govern espanyol del moviment independentista és pitjor que un ultratge als drets humans: és un error.’
Amb aquesta claredat s’expressa l’editorial del diari anglès Independent publicat avui.
I continua amb un to igualment contundent quan assenyala que dur a judici els dirigents independentistes amb peticions de pena de vint-i-cinc anys, ‘hauria de ser impensable en un país membre de la UE i signatari de la Convenció Europea dels Drets Humans‘.
També diu que el moviment independentista no sempre ha actuat de la manera ‘més eficaç’, i posa d’exemples el referèndum i la declaració d’independència, que considera ‘imprudents’.
‘Però la resposta del govern espanyol ha estat vergonyosa.
Les acusacions contra els dirigents del moviment independentista són clarament polítiques i la detenció prolongada dels acusats no és justificable.
Hauria de remoure la consciència de tots els espanyols i, és clar, de tots els bons europeus que Carles Puigdemont, president de la suposada república, considerés que havia de fugir del país.’
I és molt clar sobre què pot passar si els acusats són declarats culpables: ‘Hauran de recórrer al TEDH, en el qual el seu dret d’expressió pacífica i les seves posicions seran reconegudes gairebé amb tota seguretat.’
Així mateix, diu a Pedro Sánchez que hauria d’adonar-se que la línia que segueix ‘no és la millor manera de derrotar les demandes d’independència’.
I ho compara amb la situació escocesa i de quina manera va decidir de resoldre-la David Cameron: ‘Va acceptar el dret d’un poble a governar-se i va intentar persuadir-los en una campanya democràtica perquè continuessin fent part de la unió més gran.
La idea de fer d’Alex Salmond, primer ministre d’Escòcia, un màrtir i empresonar-lo, no va ser mai vista com una possibilitat.’
Un altre diari digital de pes, en aquest cas de França, Mediapart, centra la crítica en l’immobilisme de la UE en un judici que ‘no s’havia produït mai a Europa’.
I compara aquesta ‘abdicació europea’, amb l’entrada de l’extrema dreta al govern d’Àustria i a Itàlia, o l’ultranacionalisme a Hongria i Polònia: ‘És una desgràcia.
Tres mesos abans de les eleccions europees, aquest judici és una invitació a la degeneració democràtica de l’Europa dels 28.’
El Neue Zürcher Zeitung, el diari de referència en alemany de Suïssa, publica una opinió d’Andres Wysling amb un títol sense matisos: ‘Separatistes catalans a la cort: el càrrec de rebel·lió és absurd’.
Diu que el càrrec de rebel·lió té una motivació política i per això poden rebre les penes més elevades.
‘Aquest delicte requereix violència i els acusats sempre s’han manifestat contra l’acció violenta’, recorda.
I compara la presó preventiva imposada als dirigents independentistes, amb un ‘arrest’ per a intimidar i evitar que continuessin tenint presència pública.
Al Herald Scotland, un altre opinant, Ian Macwhirter, escriu que si en els fets de l’octubre del 2017 hi va haver violència –la clau de volta de l’acusació del judici– va ser del govern espanyol, que va donar via lliure a la Guàrdia Civil per a emprar-la.
I que en tot el procés és incomprensible que la UE no hagi condemnat aquesta ‘violació dels drets civils’.
De tot plegat, i de la resposta del govern espanyol –que ‘recorda l’ex-dictador’– creu que els escocesos n’han d’obtenir una lliçó de què els pot arribar si Westminster no permet un altre referèndum.
A l’altra banda de l’Atlàntic, un diari de pes com el Washington Post publica una opinió de la professora de dret a la Universitat de Georgetown, Naomi Mezey, titulada: ‘No són tan sols separatistes catalans.
A Espanya també es jutja la democràcia’.
Després de situar el lector en els fets, diu el que a Espanya es duu a terme un ‘assaig’ que permetrà de veure si les democràcies poden gestionar profunds desacords entre els seus ciutadans.
‘La concentració de diumenge passat organitzada pels partits de dreta i extrema dreta va deixar clar que això és una guerra de nacionalismes competidors.’
I entrant directament en el cas que ens ocupa, Mezey creu que no es pot catalogar de violent el fet de convocar un referèndum: ‘Sembla força evident que l’única violència real que hi hagué va ser causada per la policia espanyola per aturar el referèndum.’
Opina que portar una diferència política a la justícia és un error, perquè no és un lloc per a trobar solucions, sinó per a mantenir els problemes. | El ministre d'Afers Estrangers, Josep Borrell, ha enviat als mitjans internacions un dossier sobre el judici contra el procés independentista. Tanmateix, la reacció internacional no ha estat la que el ministre esperava: diversos diaris estrangers titllen el judici d'error i opinen que un judici així no hauria de ser possible en un país membre de la UE. | Summarization |
caBreu_abstractive_1499 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Moviments rellevants a Podem després de mesos d'inestabilitat.
Xavier Domènech, coordinador general de Catalunya en Comú i cap de files dels "comuns" al Parlament, presentarà candidatura a les primàries de la formació lila, que ha encetat el procés intern per triar la nova direcció.
El moviment de Domènech, que encapçalarà una llista pròpia amb dirigents de l'antiga cúpula de Podem, pretén accelerar la fusió del partit amb el projecte dels "comuns", tal com han confirmat diverses fonts a NacióDigital.
L'abril es presenta com el mes decisiu per concretar l'aliança definitiva.
Domènech ja va pilotar fa menys d'un any el naixement del nou partit dels "comuns" i ara intentarà assegurar una confluència que no va ser possible l'abril passat.
El veto de Podem a integrar-se a Catalunya en Comú -quan Albano Dante Fachin era el secretari general de la formació lila- va impedir la confluència de tots els actors, unes tensions que van acabar amb la dimissió forçada de Fachin i l'aparició d'una nova gestora.
Pablo Iglesias, que sempre ha volgut que Podem fos part del nou partit, avala l'estratègia de Domènech.
De fet, sectors de Podem Catalunya veuen en ell l'única opció per pacificar una formació amb moltes veus diferents.
Tanmateix, aquestes fonts reconeixen que, de portes enfora, no és fàcil fer entendre com el coordinador de Catalunya en Comú optarà a ser secretari general de Podem.
Si s'imposa en la votació interna, el dirigent dels "comuns" -de la màxima confiança d'Iglesias- ostentaria la direcció dels dos partits.
La confluència, entenen les fonts consultades, seria molt més senzilla.
Un partit abonat a les turbulències
Podem no disposa d'executiva des del 6 de novembre.
Fachin, pressionat per Iglesias, va abandonar la secretaria general i la militància.
Des d'aquella dimissió, una gestora encapçalada per la diputada Jéssica Albiach i Vicenç Navarro comanda Podem Catalunya, que ja es va integrar en la coalició electoral dels "comuns" en els comicis del 21-D.
Ara, el partit posa en marxa les primàries per triar una nova direcció.
I ho ha fet sense que els cercles en tinguessin un coneixement previ: les bases no han conegut fins aquest dimecres al matí el calendari.
El procés intern arrencarà el 7 de març amb la recollida d'avals dels candidats, mentre que la votació per escollir la nova executiva i el secretari general es farà entre el 5 i el 9 d'abril.
El dia 11 se'n coneixeran els resultats.
Quan es tanquin les primàries de Podem, els "comuns" celebraran la seva assemblea organitzativa, prevista també per a l'abril, que ha de servir per reordenar el partit un any després del naixement de les noves sigles i posar el rumb cap a les municipals del 2019, un trajecte durant el qual hauran de resoldre les confluències a nivell territorial.
Més candidatures a banda de Domènech
La de Domènech no serà l'única llista que es presentarà a les primàries de Podem Catalunya.
La senadora Celia Cánovas, crítica amb l'anterior executiva, pilota una candidatura i se'n gesta una altra a partir del debat d'alguns cercles territorials del partit amb alguns integrants de la direcció de Fachin.
Domènech, que necessita ser inscrit de Podem, parteix com a favorit en una elecció pensada per acabar amb l'etapa d'incertesa a la formació i completar la fusió amb els "comuns".
A la llista hi seran presents dirigents com la mateixa Albiach i el senador Óscar Guardingo, així com integrants de la gestora.
Tant Albiach com Guardingo van integrar la primera executiva de Podem Catalunya el 2015.
La tensió viscuda amb la marxa de Fachin i la falta d'una executiva en els mesos més complexos de la política catalana -és la segona vegada des del naixement de Podem Catalunya que el partit està en mans d'una gestora- ha accentuat la fragmentació de la formació.
Les estructures territorials s'han anat debilitant, segons confirmen diversos dirigents, i part dels quadres van marxar amb Fachin a la plataforma Som Alternativa.
Els mals resultats del 21-D ha provocat una reflexió a Podem.
Veus del partit entenen que part de l'electoraT lila no es va sentir interpel·lat pel projecte dels "comuns".
El diagnòstic obliga els actors de l'esquerra alternativa a fer moviments. | Podem ha iniciat el procés per triar nova directiva després de mesos d'inestabilitat. D'altra banda, Xavier Domènech, coordinador general de Catalunya en Comú i cap d'aquest partit al Parlament, ha confirmat que presentarà la candidatura a les primàries amb Podem. Pablo Iglesias és partidari d'aquesta confluència i avala l'estratègia de Domènech. | Summarization |
caBreu_abstractive_2025 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La nova delegada del Govern a la Catalunya Central, Alba Camps, assegura que "frenar la despoblació" als municipis petits i garantir la "igualtat d'oportunitats" al territori seran dues de les prioritats del seu mandat.
En una entrevista a l'ACN i després d'haver visitat una trentena de localitats en el mes que porta al càrrec, la representant de l'executiu posa com a exemple el fet que els municipis berguedans de Vilada i Borredà s'hagin quedat sense caixer automàtic o els reiterats problemes telefònics.
Explica que treballaran per poder "oferir alternatives" i "revertir la situació".
La delegada, que lamenta que molts projectes que van quedar "encallats" amb el 155, explica que des del Govern s'està realitzant un inventari per quantificar els efectes que va tenir la intervenció de la Generalitat.
La fins ara regidora de Puig-reig (Berguedà) per ERC, Alba Camps, va assumir el càrrec de delegada del Govern a la Catalunya Central el passat 24 de juliol.
Camps ha rellevat així a la també republicana Laura Vilagrà, destituïda deu mesos enrere amb el 155.
L'endemà del traspàs ja va començar a visitar Ajuntaments.
Tot i que reconeix que a hores d'ara "la mostra és poc representativa" –duu una trentena dels 144 municipis-, afirma que "garantir la igualtat d'oportunitats" és un dels objectius que tenen damunt de la taula.
"La despoblació és un dels temes comuns i cal que vetllem per evitar-la", diu, tot afegint que "els municipis més petits són els que tenen més problemes per comunicar-se amb la Generalitat i és on més hi hem de ser i on cal incidir més".
Del telèfon al caixer
Camps posa com a exemple el municipi berguedà de Borredà, que als problemes que fa anys que arrossega amb l'antena de telèfon s'hi ha sumat que aquest estiu han perdut l'únic caixer automàtic del municipi.
Solucionar el problema del telèfon o oferir una alternativa per a la retirada de diners, diu, "és una prioritat" per garantir els serveis bàsics i evitar que la gent marxi.
Segons la nova delegada, aquesta situació i d'altres problemes similars es repeteixen als petits municipis del Solsonès i l'Alta Anoia i, per això, creu que cal fer-hi incidència.
L'inventari del 155
La nova delegada denuncia els efectes de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya que ha deixat "encallats" tots aquells projectes "que no estaven en fase de seguiment".
Així ho ha constatat en les primeres visites als Ajuntaments.
"Poden semblar coses petites però per a un municipi de 600 habitants és important", ha destacat.
Camps explica que, des de l'executiu, cada conselleria impulsa un inventari per poder palpar els efectes que ha tingut la intervenció del govern espanyol a Catalunya.
"La ciutadania també ha patit més del que som conscients", afegeix.
Territori cohesionat
De les visites que ja ha realitzat als municipis, la delegada també explica que malgrat la "diversitat" de la Catalunya Central, hi ha demandes similars entre els Ajuntaments.
En aquest sentit, insisteix, "cal que ens unim amb determinats temes i treballem plegats", ja que hi ha "temes comuns que es produeixen a diferents comarques".
La delegada apel·la a un territori més cohesionat però des d'un punt de vista "estratègic" i sense perdre de vista la "riquesa de la diversitat".
Per aquesta raó, explica, a banda de recollir les demandes locals, demana als responsables municipals que li traslladin objectius a mig termini que vagin més enllà de les seves fronteres.
La divisió de l'Anoia
La creació de la vegueria del Penedès, el febrer de 2017, ha suposat que només vuit municipis de l'Anoia formin part de la Catalunya Central.
Camps assegura que la gestió d'aquestes localitats serà exactament la mateixa que fins ara "i no notaran canvis".
Pel que fa als que passaran a formar part del Penedès, la delegada diu que ho notaran perquè per primera vegada "tindran un altre interlocutor".
Des de la Catalunya Central, Camps ha ofert al seu homòleg del Penedès, Pere Regull, el suport "en la transició".
"No tenen els serveis desplegats i els ajudarem en tot el que calgui", afegeix. | La nova delegada del Govern a la Catalunya Central, Alba Camps, ha confirmat en una entrevista que les seves prioritats per a aquest mandat són aturar la despoblació i garantir la igualtat d'oportunitats. Afirma que els municipis més petits són els que més dificultats troben per comunicar-se amb el govern i que és on més s'ha d'incidir. | Summarization |
caBreu_abstractive_2855 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El muntatge 'El sexe dels fongs' dirigit per Sílvia Delagneau i amb dramatúrgia d'Albert Arribas convida a l'espectador del Grec Festival a participar en un viatge a través d'una gran instal·lació, una espècie de fong gegant situat a l'interior de la Sala Petita del TNC.
Arribas ha dit que l'important és que l'espectador faci el viatge per si mateix quan entri a la sala i que l'espectacle l'ajudi a tenir una experiència pròpia.
Per la seva part, cabosanroque presentarà 'Dimonis' al festival, un espectacle estrenat al Temporada Alta, i que reflexiona al Grec Festival sobre les possessions a partir dels exorcismes en què participava Jacint Verdaguer.
Com ha explicat en la roda de premsa, l'escenògrafa Sílvia Delagneau va començar, al març passat, a treballar en un nou projecte de creació que havia de dur per títol 'El sexe dels mosquits' i s'havia d'estrenar dins el Grec 2020 Festival de Barcelona.
Era un espectacle de 70 minuts concebut per a un públic de més de cent persones, que s'endinsava en un viatge per les metamorfosis dels éssers vius i inanimats.
La pandèmia de la covid-19 però va obligar a variar la proposta.
L'espectacle té ara un format d'instal·lació, on l'espectador es trobarà una espècie de gran titella, que han definit com un fong, i que podrà observar-la i reaccionar davant d'aquesta.
"Proposem un viatge per a un únic espectador per passi i un paisatge a partir dels elements tècnics de l'arquitectura teatral".
El fong, com han recalcat, està creat a partir de material escènic que s'utilitza pels espectacles amb música, llum i so.
L'espectacle 'El sexe dels fongs' es podrà veure del 15 fins al 24 de juliol a la Sala Petita del TNC.
cabosanroque
La companyia cabosanroque reflexionarà al Grec Festival sobre les possessions a partir dels exorcismes en què participava Jacint Verdaguer en l'espectacle 'Dimonis', que ja es va estrenar al Temporada Alta.
El muntatge es podrà veure fins el 12 de juliol al Born Centre de Cultura i Memòria.
Els responsables de cabosanroque han explicat que 'Dimonis' és una obra de teatre expandit, és a dir, que la dramatúrgia sobrepassa els límits i l'espai convencionals d'un muntatge escènic.
"El públic entra al Born en grups reduïts en una sala d'exposicions i surt d'una obra de teatre", ha apuntat Laia Torrents Carull, de la companyia.
L'espai és la recreació de la planta d'un pis de la Barcelona del 1890 i, més concretament, el quart segona del número 7 del carrer de Mirallers, al barri de la Ribera, a tocar del passeig del Born.
Verdaguer comença a assistir en aquest pis del carrer de Mirallers a sessions d'exorcisme i pren uns apunts.
Aquests textos, que mai arriben a ser obra ni a ser publicats en vida del poeta, els recupera Enric Casasses el 2014 i en fa una edició comentada; cabosanroque en selecciona els més poètics, metafòrics i sorprenentment actuals i els utilitza per reflexionar sobre el fenomen de la possessió i les seves implicacions socials, estètiques, biològiques i, finalment, teatrals.
A través d'una cerimònia sonora i visual, amb intervencions enregistrades del cantaor Niño de Elche i la bailaora i coreògrafa Rocío Molina, entre altres, els espectadors són objecte d'una coreografia orquestrada i completen l'obra en passar de ser subjectes passius a objectes actius.
Nico Roig
Nico Roig va presentar l'any passat al Mercat de Música Viva una proposta de concert íntim amb el so binaural.
Una màquina en forma de cap de maniquí captarà el so dels artistes i el recrearà a semblança del que capta l'orella humana –l'anomenat so binaural-, que cada persona del públic escoltarà a través dels seus auriculars.
Roig estava acompanyat per les veus de Tarta Relena (Marta Torrella i Helena Ros), els efectes de Cote Fournier i els teclats de Meritxell Nedderman.
En aquesta ocasió l'acompanyaran a La Pedrera en el marc del Grec, del 28 al 30 de juliol, el mateix grup amb el canvi de Meritxell Nedderman per Marina Herlop.
'La Melancolía del Turista'
L'espectacle 'La Melancolía del Turista' de la companyia Oligor & Microscopía arribarà al Grec a la Sala Tallers del 7 al 12 de juliol.
A 'La melancolía del turista', un grup reduït d'espectadors transita per un petit escenari a escala on les coses apareixen i desapareixen enmig de petits esclats de llum: ombres, imatges analògiques, mecanismes fràgils, miniatures de paper i llauna. | Del 15 al 24 de juliol es podrà gaudir de l'espectacle "El sexe dels fongs" a la Sala Petita del TNC, que forma part de la programació del Grec Festival. "El sexe dels fongs" és una obra de Sílvia Delagneau i Albert Arribas en la qual es pretén que l'espectador participi i faci un viatge a través d'una gran instal·lació. | Summarization |
caBreu_abstractive_493 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Continuem pendents de l’erupció del volcà de l’illa de la Palma, que començà el 19 de setembre en aquest volcà que alguns ja anomenen volcà Cap de Vaca.
Va anar precedida d’una munió de moviments sísmics (eixam sísmic), molt a prop d’anteriors erupcions de l’illa.
D’ençà de llavors, la gent s’ha fet moltes preguntes.
Mirem de respondre’n algunes amb el monitoratge volcànic.
El monitoratge volcànic pretén d’avançar en el coneixement de l’estructura i la dinàmica d’aquestes zones actives.
Té l’objectiu de subministrar informació fonamental perquè Protecció Civil pugui avaluar els perills i prendre decisions.
Consisteix a analitzar les dades històriques del volcà, juntament amb les que es registren sobre el terreny i a distància.
Per interpretar-les correctament, especialment per a alertes i pronòstics, cal entendre científicament l’estructura dels volcans i dels seus processos.
Això és necessari tant en general com per a cada volcà, específicament.
Per al monitoratge volcànic hi ha diverses eines d’observació sobre el terreny: la geoquímica, l’observació tèrmica i de gasos, la geodèsia i geomàtica (que mesuren i modelen les deformacions i variacions de gravetat) i la geofísica.
El monitoratge es fa abans de les erupcions, durant i després.
Normalment, hi ha organismes que tenen oficialment aquesta responsabilitat, recolzant-se en tècniques desenvolupades i provades per la comunitat científica.
Una vegada recollides totes les observacions, cal interpretar-les amb models que les integrin i que ens indiquin què passa sota el subsòl.
L’Institut Geogràfic espanyol manté una xarxa sísmica que ha detectat eixams entre el 2017 i el 2021.
Al costat d’anomalies de gasos i geoquímiques mesurades amb l’Institut Vulcanològic de les Canàries, manifestaven efectes d’una possible intrusió.
La deformació del terreny és un precursor molt sensible a llarg termini.
Es mesura mitjançant la interferometria RADAR amb el satèl·lit (DInSAR), que permet d’analitzar les deformacions de regions molt àmplies amb una gran precisió.
A la Palma s’han analitzat aquestes deformacions i la variació que han tingut entre el 2006 i 2020, mitjançant els satèl·lits ENVISAT, RADARSAT-2 i Copernicus Sentinel.
A la figura es veuen en groc, les zones del terreny que s’allunyen del satèl·lit; en verd, les que no varien; i en blau, les que s’hi acosten.
S’han contrastat aquests resultats amb resultats d’estacions GPS (GNSS).
La interpretació d’aquestes observacions s’ha fet amb un model d’inversió de darrera generació, desenvolupat per un grup d’investigadors que, en llenguatge quotidià, és capaç de localitzar i caracteritzar els volums que exerceixen la pressió i les menes diferents de fractures (dislocacions) que poden representar les fonts magmàtiques i els seus camins.
Així es determina la localització, la grandària i la forma tridimensional de les fonts de pressió positiva representades en vermell en la figura:
La comparació i integració d’aquests resultats amb la sismicitat i les anomalies de gasos i geoquímiques ha permès de forjar un model conceptual per a explicar l’evolució del procés de reactivació volcànica detectada.
A la primeria, entre el 2009 i el 2010, el magma va començar a pujar des d’un emmagatzematge situat sota el sud de l’illa, a una profunditat entre vint-i-cinc quilòmetres i trenta.
Aquest procés va tenir lloc al límit del Complex Volcànic Nord i Cumbre Vieja.
Es pot comprovar en la figura següent:
El magma va ascendir entre vuit i deu quilòmetres de profunditat i produí anomalies de gasos i geoquímiques registrades els anys 2010 i 2011 sobre aquest camí.
Pujà per zones fracturades i fràgils, no consolidades, provinents probablement d’erupcions recents, sense activitat sísmica.
La magnitud dels desplaçaments del terreny mesurats i la falta de canvis significatius de gravetat fan pensar en un petit volum de magma acumulat.
Més tard, els anys 2011 i 2012, es mesura la deformació, però els resultats no donen gaire confiança.
Llavors, l’entrada d’una petita quantitat de magma continua seguint un camí similar, com es pot veure en les anomalies de gasos mesurades per l’Institut Vulcanològic de les Canàries a la zona de Cumbre Vieja, l’any 2013.
Petits volums de magma van pujar probablement per la mateixa ruta, sense sismicitat durant aquests períodes.
Al començament del període 2017-2020 tenim dos eixams sísmics (l’octubre del 2017 i el febrer del 2018) que van ser associats a fractures recents.
Probablement van obrir nous camins i afavoriren l’ascens del magma, novament reflectit en els senyals geoquímics observats, a més de l’augment de grandària i la importància de les fonts de dislocació a Cumbre Vieja.
Aquests resultats han estat possibles gràcies a l’ús de tècniques d’observació i d’interpretació d’última generació.
S’han detectat petites deformacions de manera significativa, que s’han interpretat d’una manera molt exhaustiva.
A la pregunta que avui es fa tothom, hi podem respondre que encara és difícil de predir el moment i el lloc d’una erupció, però que el monitoratge volcànic ens permet d’aproximar-nos-hi cada vegada més.
Juan F. Prieto Morin és professor i investigador en sistemes de localització per satèl·lit i detecció remota per a l’observació de la Terra a la Universitat Politècnica de Madrid (UPM).
Aquest article es va publicar originalment a The Conversation. | El monitoratge volcànic estudia la geoquímica, l’observació tèrmica i de gasos, la geodèsia, la geomàtica i la geofísica d'un terreny volcànic per intentar predir si els volcans del voltant tenen risc d'erupció. Aquesta ciència és el que va permetre l’Institut Vulcanològic de les Canàries predir que el volcà de la Palma tenia risc de reactivació. | Summarization |
caBreu_abstractive_1325 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Enmig de dures crítiques de l'oposició en bloc, Junts pel Sí i la CUP han fet aquest dimecres un pas més per garantir-se la via de la desconnexió exprés.
Els 72 vots dels independentistes han tombat les esmenes a la totalitat presentades per la resta de grups -avalades per 62 diputats- i han fet prosperar la proposta de reforma del reglament del Parlament, que preveu incorporar els canvis pertinents per poder tramitar per lectura única -és a dir, en un sol debat si així ho autoritza la mesa, on Junts pel Sí té la majoria- la llei de transitorietat jurídica.
Aquesta és, segons el full de ruta del Govern, la llei clau per passar de la legalitat espanyola a la catalana i convocar el referèndum sense acord amb el govern espanyol.
Amb aquesta tramitació ràpida, es dificultaria que el Tribunal Constitucional (TC) o el govern espanyol poguessin torpedinar-ne l'avenç.
Tot i això, fonts de la coalició sobiranista apunten que aquesta és només una de les opcions per tirar endavant la norma que ha de permetre la desconnexió amb la legalitat espanyola, a l'espera que una eventual victòria del sí al referèndum certifiqui la culminació de la independència.
Un periple parlamentari polèmic des del principi
A hores d'ara, les proposicions de llei només es poden tramitar per lectura única a proposta del Govern o per consens de tots els grups a la mesa o la junta de portaveus.
Ara que la proposició de llei per reforma el reglament del Parlament es debatrà en comissió, Junts pel Sí i la CUP defensaran que a petició de qualsevol grup del Parlament es pugui tramitar de forma ràpida un text normatiu.
Catalunya Sí que es Pot ha estat l'únic grup que fins ara ha assegurat que sí participarà en aquesta comissió.
El periple parlamentari d'aquesta reforma del reglament ha estat polèmic des d'un principi.
Primer perquè Junts pel Sí es va veure forçat a corregir un defecte de forma a l'hora de plantejar-la a la mesa.
L'oposició carrega contra la "retallada" del debat parlamentari
La crispació s'ha fet extensiva al debat parlamentari, especialment agitat en aquest ple per les declaracions del diputat Lluís Llach sobre una hipotètica sanció als funcionaris que no compleixin la llei de transitorietat.
L'oposició en bloc ha carregat contra Junts pel Sí i la CUP perquè, segons el seu parer, el que busquen amb la reforma del reglament és "retallar" el debat parlamentari.
Durant el reguitzell de crítiques s'ha pogut sentir des del president de CSQEP, Lluís Rabell, titllant d'"insult a la intel·ligència" la reforma, a la del portaveu del PP, Alejandro Fernández, que ha acusat els independentistes de fer ús d'un "totalitarisme identitari".
El dirigent popular ha apel·lat als orígens dels règims autoritaris europeus de segle XX i ha comparat la reforma del reglament amb Nicolás Maduro.
"Estan fent la transició cap a un sistema que no té res de democràtic", ha ressaltat Fernández, que ha demanat als independentistes que "perdin tota esperança" perquè el "totalitarisme identitari" no guanyarà.
Més suau en les formes però igual de contundent en el fons, el dirigent de Ciutadans i vicepresident segon de la mesa del Parlament, José María Espejo-Saavedra, ha acusat Junts pel Sí i la CUP de voler "canviar les regles del joc enmig d'un partit que estan perdent" perquè, al seu parer, no tenen ni majoria social ni de vots.
En nom del PSC, la diputada Eva Granados també ha lamentat la iniciativa plantejada pels grups independentistes, que ha qualificat com el "súmmum del nyap del processisme".
Granados ha firmat que els socialistes se senten "preocupats i tristos" perquè la reforma del reglament "rebaixa el prestigi de la institució".
"Està en qüestió la qualitat democràtica del Parlament", ha afirmat.
Anna Gabriel (CUP): "Cal agafar martells per rebentar candaus"
"Alguns l'únic que busquen es dirimir el conflicte de la mà del TC.
Independentment de la via, ja tenen decidit denunciar-nos per aquesta qüestió", ha sentenciat. | Els vots dels partits independentistes han tombat l'esmena a la totalitat i han aconseguit que s'aprovés la proposta de reforma del reglament del Parlament per la qual els canvis es poden tramitar per lectura única. Aquesta llei dificultaria que el Tribunal Constitucional o el Govern espanyol poguessin intervenir en l'avenç de la transitorietat jurídica. | Summarization |
caBreu_abstractive_1148 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | "Els fills que no s'alliberen de les culpes dels pares són infeliços".
Amb aquesta tesi, Pier Paolo Pasolini publicava el 1975 l'assaig Els joves infeliços, com a part de l'obra Cartes Luteranes.
Ara, Constanza Brnčić i Albert Tola han treballat a partir del treball de l'escriptor i cineasta italià per presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Oi Néoi (Els Nous), del 19 al 21 de juliol i dins la programació del Festival Grec.
El muntatge és el resultat d'anys de teatre amb els instituts i els veïns del Raval a través del projecte PI(È)CE, impulsat pel Teatre Tantarantana i que ha donat com a resultat la creació col·lectiva d'una obra que reflexiona sobre la identitat al barri.
Als Joves infeliços, l'autor culpava una generació de pares de la infelicitat dels seus fills després que ells haguessin acceptat el feixisme.
Més de 50 anys després, la pregunta que es fan els creadors d'Oi Néoi és: existeix la identitat cultural o és un invent?
"El Raval té una identitat formada per dos grans grups, els autòctons i els immigrants", resumeix Martí Castillo, un dels joves que forma part del repartiment de l'obra.
Ell ha estat alumne d'escoles del barri tota la vida i assegura que la segregació escolar és l'origen d'aquesta separació.
"Molts pares autòctons porten els seus fills a escoles de fora del Raval.
S'han creat dos mons que no es relacionen entre ells i això genera conflictes", defensa, alhora que presenta l'obra com una eina per apropar aquestes dues realitats.
Bona prova del que relata Castillo és l'índex de fracàs escolar a la ciutat, que a Ciutat Vella multiplica per vuit el de Sarrià, per exemple, si es prenen com a mostra els alumnes que superen les proves de competències bàsiques que convoca la Generalitat a quart d'ESO.
"Volem transformar els conflictes en art"
Al projecte hi participen persones nascudes al barri, altres de nouvingudes, gent gran i joves.
"Volem treballar-hi i transformar-los en art. Els problemes poden ser un motor de creació", afirma.
"El teatre pot ser una màquina de destruir prejudicis", defensa Tola, que assenyala com en anys anteriors el projecte ha reunit gent que no tenia una relació quotidiana, tant a la platea com a l'escenari.
"Oi Néoi", del 19 al 21 de juliol al CCCB.
Foto: Adrià Costa
És el cas de Gabriela Blanch, una altra de les joves del repartiment, que s'hi ha apuntat després de viure'l com a espectadora molts cops i d'Avelina Teixeira, una de les àvies de la funció.
"M'agrada participar-hi perquè penso que ajudem a integrar molta gent.
Això és com el pa, fermenta i es fa més gros", diu.
Teixeia explica com al llarg dels anys la realitat del Raval ha anat evolucionant i confessa que quan és a l'escenari li agrada veure entre el públic veïns nouvinguts.
"Allà veiem que són gent com tu i com jo", relata.
Una cultura que no penetra
Precisament, els creadors i actors de l'obra defensen el format d'Oi Néoi per fer arribar la cultura a tots els veïns.
Es tracta d'un debat molt viu al Raval, sobretot arran del conflicte obert entre el Macba i el CAP Raval Nord.
Els defensors que la Capella de la Misericòrdia fos pel museu i no per l'ambulatori han argumentat a capa i espasa que el Raval necessitava incrementar l'aportació del Macba al barri.
"No sabien ni que existia i sentien que no era un lloc per a ells.
Està pensat per un públic de classe mitjana o alta que, molts cops, no viu al barri", explica.
"El barri té molts museus i espais d'art, però s'apropen poc a les escoles", apunta Castillo, que assenyala el Teatre Tantarantana com a excepció.
El seu director, Julio Álvarez, participa com a actor al muntatge.
L'obra és una declaració d'intencions per evitar que al Raval la cultura sigui un reclam d'un barri-aparador en què els veïns només tinguin la funció de decorat o, encara pitjor, un motor de gentrificació.
Oi Néoi es presenta com un teatre per la cohesió social i l'enfortiment d'una identitat col·lectiva.
Ni més, ni menys. | "Oi Néoi" és una adaptació lliure de l'assaig Els joves infeliços de Passolini. Aquesta adaptació feta per Constanza Brnčić i Albert Tola es representarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dins de la programació del Festival Grec. A més, l'obra s'ha fet a partir de la participació col·lectiva dels instituts i veïns del Raval. | Summarization |
caBreu_abstractive_2366 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La Rambla veu aixecar un nou dia amb sentiments enfrontats, entre la crida per la pau, la ràbia pel dolor causat i les ganes d'honorar les víctimes del pitjor dels malsons que ha viscut Barcelona en els darrers 30 anys.
Fa just un any la cèl·lula jihadista de Ripoll colpejava el cor turístic de la capital catalana i una furgoneta s'enduia per davant la vida de catorze innocents i provocava desenes de ferits –dues persones més moririen hores després a la Diagonal i a Cambrils.
Des de llavors, el 17-A quedarà per sempre gravat en la memòria dels catalans i aquest divendres, coincidint amb el primer aniversari dels atemptats, se succeeixen arreu del territori actes commemoratius.
Les principals convocatòries tenen lloc al centre de Barcelona.
El Pla de l'Os de Miró es torna a omplir de flors i espelmes i la plaça de Catalunya acollirà l'acte més solemne de record a les víctimes.
Persianes amunt, soroll de cafeteres, els primers turistes, barcelonins amb rostre amarg i centenars de mitjans de comunicació omplen la Rambla de Barcelona des de primera hora del matí.
Fa un any que el terrorisme jihadista va posar la ciutat de cap per avall i ara, un any després de la massacre, torna a ser moment per recordar les víctimes.
Com ja va passar llavors, l'espontània solidaritat dels barcelonins torna a fer desaparèixer el famós mural de Miró sota una catifa del flors i records, i el silenci s'apodera per moments d'un dels punts de més ebullició de la ciutat.
Pel pla de l'Os passaran al llarg del dia centenars de persones anònimes, autoritats i representats de diversos sectors polítics, econòmics i socials.
A les deu del matí es farà l'ofrena institucional a les víctimes, amb presència de les més altes autoritats de la ciutat, del Govern de Catalunya i també de l'estat espanyol.
També hi assistiran representants de Cambrils, Ripoll, Alcanar i Subirats, així com de Rubí, Sant Hipòlit de Voltregà, Vilafranca del Penedès i Saragossa, municipis d'algunes de les víctimes.
Més tard hi seran també els representants dels CDR, el gremi de taxistes de Barcelona, que protagonitzarà una marxa lenta pels carrers de Barcelona i fins a la Rambla, o els mateixos comerciants de la Rambla i el mercat de la Boqueria, que enlairaran globus blancs en record a les víctimes.
L'altre punt d'atenció de la jornada serà la plaça de Catalunya, on es farà l'acte institucional de record a les víctimes.
Estarà conduït per la periodista Gemma Nierga, inclourà la lectura d'un manifest en les set llengües de les víctimes mortals i la interpretació del 'Cant dels Ocells' per part de les escoles municipals de música de Barcelona.
Ens els darrers dies, la tensió política a Catalunya ha provocat que s'hagin fet constants crides a la neutralitat d'aquest acte i a no utilitzar les víctimes del 17-A com a arma política.
Tot i això, està previst que abans de l'acte es concentri a l'alçada de Canaletes la Unió Monàrquica, que convoca un acte de suport al rei Felip VI.
Reunió extraordinària de Govern
Més enllà dels principals actes oficials a la Rambla i a plaça Catalunya, l'agenda del Govern començarà a tres quarts de nou del matí, amb una reunió extraordinària presidida per Quim Torra, que posteriorment oferirà una declaració institucional amb motiu de la commemoració del 17-A.
A la tarda, una representació del Govern encapçalada pel president es desplaçarà a Sant Joan de Vilatorrada per reunir-se amb l'exconseller Joaquim Forn a la presó de Lledoners i participar en l'acte organitzat per l'ANC i Òmnium a les portes del centre penitenciari per homenatjar les víctimes dels atemptats, així com als cossos d'emergències que van actuar després de l'atac.
Un monòlit per a Pau Pérez i una missa per a Pepita Codina
També fora de la capital catalana, alguns dels actes més emotius que es preveuen tindran lloc al vespre als municipis de Vilafranca del Penedès i a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona), viles natals de Pau Pérez i Pepita Codina, dues de les setze víctimes mortals dels atemptats terroristes.
Pau Pérez és el jove que va topar a la Diagonal amb el conductor de la furgoneta de la Rambla, Younes Abouyaaqoub.
El terrorista el va assassinar per continuar la seva fugida en cotxe i va acabar abandonant vehicle i cos a Sant Just Desvern.
Ara l'Ajuntament de Vilafranca instal·la un monòlit a de marbre l'entrada de la zona esportiva municipal, en record al jove.
A Sant Hipòlit de Voltregà es farà un acte senzill de record i afecte a Pepita Codina i una missa a l'Església Parroquial en record al conjunt de víctimes dels atemptats terroristes.
Arreu del país també s'han convocats minuts de silenci davant diferents Ajuntaments al llarg de tot el dia. | Fa un any dels atemptats de les Rambles de Barcelona el 17-A. Per commemorar aquest primer aniversari hi ha previstos diversos actes a la ciutat en honor a les víctimes i a favor de la pau: plaça Catalunya acollirà el acte de record a les víctimes i Quim Torra oferirà una declaració institucional amb motiu de la commemoració. | Summarization |
caBreu_abstractive_554 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L’Ajuntament de Castelló inicia aquest mes de gener la segona exposició al públic del Pla General en la qual es podran consultar els documents del Pla General Estructural (PGE) i el Pla d’Ordenació Detallada (POP), els dos documents que desenvolupen i detallen el que serà el nou model urbanístic per a una ciutat més sostenible, verda, integradora i que retornarà la seguretat jurídica per a atraure inversions.
Està previst que aquesta nova fase inicie el 5 de gener, després de la publicació de l’anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Aquest procés comptarà a més amb sessions informatives dirigides a la ciutadania de manera virtual a través de webinars participatius per a compartir el document amb el màxim nombre de persones davant les actuals circumstàncies sanitàries.
D’aquesta manera, el Pla General arriba a la seua recta final amb l’inici de la segona fase d’exposició pública, que es realitza seguint els criteris de transparència i participació que han guiat tot el seu desenvolupament, ja que aquest tràmit i el consegüent període d’al·legacions que obri el consistori és un procés al qual no obliga la normativa actual.
“Amb aquesta segona exposició al públic complim el nostre ferm compromís d’obrir el Pla General a la participació de la ciutadania.
El nou planejament urbanístic és una fita per a Castelló, perquè projecta un nou model de ciutat basat en principis de sostenibilitat ambiental, social i econòmica”, ha afirmat l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco.
Marco ha recalcat que aquest Pla General “trenca amb el model urbanístic especulador, estableix un ús racional del sòl i els recursos, i propícia un urbanisme més verd i inclusiu, amb enfocament de gènere”.
“Iniciem al gener la segona fase d’exposició pública del Pla General, un procés que no és obligatori però que fem en llaures a la transparència i la participació de la ciutadania, tal com ens vam comprometre,” ha manifestat el regidor d’Urbanisme, José Luis López.
El regidor ha apuntat que aquesta nova fase es farà” a través de consultes presencials i online, per a arribar a més persones i que puguen consultar els documents de manera segura”.
La fase d’exposició arrancarà l’11 de gener de manera presencial i el 5, previsiblement, en format virtual.
Per part seua, el segon tinent d’Alcaldia, Ignasi Garcia, ha destacat que l’elaboració del Pla General “ha sigut participatiu des del primer moment”.
“En aquesta última fase de participació, animem a la ciutadania a fer noves aportacions i a millorar el document entre totes i tots”, ha indicat.
El tercer tinent d’Alcaldia, Fernando Navarro, destaca que els governs progressistes del Pacte del Grau i l’Acord de Fadrell han reforçat “la transparència i la participació en el procés d’elaboració del Pla General per a implicar més la ciutadania i per això realitzem dos processos d’al·legacions en el Pla General Estructural”.
Navarro subratlla que el nou planejament “posa fi a les èpoques del desenvolupisme insostenible i l’especulació i situa a Castelló en l’avantguarda de l’urbanisme, amb un model que impulsarà una ciutat sostenible i compacta, desclassificant 12 milions de metres quadrats de sòl urbanitzable i ampliant en 382.000 m² les zones verdes, que incentivarà la rehabilitació del seu parc immobiliari més envellit i ajudarà, a més, a reactivar l’economia amb una mirada verda”.
Nova fase d’exposició
En aquest nou procés d’exposició pública s’ha habilitat l’edifici del Menador per a les consultes físiques, amb limitació i control d’aforament.
Així, es podran consultar els documents de l’11 de gener al 5 de febrer en horari de 9.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 19.00 hores en dies de diari i de 10.00 a 13.00 hores els dissabtes.
La primera sessió porta per títol ‘El Pla General Estructural i el Pla d’Ordenació Detallada, un nou urbanisme per a una nova ciutat’ i se celebrarà el dimecres 13 de gener entre les 17.00 i les 19.00 hores.
En segon lloc, s’ha programat el webinar ‘El Pla d’Ordenació Detallada, la ciutat consolidada’ per al 19 de gener a la mateixa hora.
Finalment, la tercera sessió estarà dedicada a ‘El Pla General Estructural i el Pla d’Ordenació Detallada, les urbanitzacions i sectors perifèrics, la Marjalería’ i es realitzarà el divendres 22 entre les 17.00 i les 19.00 hores.
Els processos participatius han sigut una constant a l’hora de definir aquest nou model de planificació d’ordenació urbana per les seues implicacions per a la ciutadania.
En aquest sentit, la fase prèvia a la redacció del Pla General s’ha articulat sobre la base dels mecanismes de participació oberts en 17 zones de la ciutat per a recollir les necessitats dels veïns i veïnes.
Després d’aquesta segona exposició pública dels dos documents que integren l’ordenament urbanístic de la ciutat i una vegada resoltes les al·legacions, el Pla General haurà de passar pel ple i, en última instància, rebre la conformitat de les diferents administracions. | El nou model urbanístic de la ciutat de Castelló ambiciona tenir una ciutat més sostenible, verda i integradora. L'alcaldessa de la ciutat vol que aquest Pla General sigui participatiu i que la ciutadania pugui estar present i donar la seva opinió. Per això s'ha habilitat l'edifici del Menador per a consultes físiques. | Summarization |
caBreu_abstractive_1623 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Tot just avui fa un any que la Guàrdia Civil entrava a l'Ajuntament de Torredembarra i detenia la junta de govern local al complet i diversos empresaris.
Hi van estar més de dotze hores, en una jornada històrica que va canviar la política a la localitat del Tarragonès i que va desembocar en dos mesos convulsos, on el municipi va conviure amb tres alcaldes (un d'ell escollit amb zero vots) i amb la presó durant 17 dies de Daniel Masagué, la cara visible del ja anomenat per tothom cas Torredembarra.
Han passat gairebé 365 dies.
Torredembarra ha tingut tres alcaldes des d’aleshores (Pere Font, Enric Grangel i Eduard Rovira) i el ple de l’ajuntament només manté a cinc regidors del darrer mandat.
El cas Torredembarra ha sacsejat la política i la societat torrenca i els partits que van signar el pacte de 2011 han passat de 9 regidors a només 3.
Pel camí, 30 persones imputades i només tres peces de quatre descobertes.
Encara mantenim part del secretisme, doncs, del que investiga el jutge, tant en una peça separada com en la investigació general, on hi ha més de 4.000 pàgines de sumar.
Tot va començar aquell 26 de juny a quarts de nou del matí.
Ja llavors es va detenir a Daniel Masagué, Pere Font, Francisca Felguera, Ignasi Duran, Èlia Rodríguez, Jose Oviedo i Santi Ardèvol.
Els va acompanyar l’empresari local Blas Niubó.
Alguns d’ells van declarar i van sortir amb càrrecs, d’altres van haver de dormir al calabós.
Acabats tots els interrogatoris, només Daniel Masagué va entrar a la presó.
S’hi va estar 17 dies i enmig va dimitir com alcalde.
Dies després es donava a conèixer la imputació de tres tècnics municipals: la cap de contractació, Montserrat Córcoles, la llavors interventora, Esther Agulló i l’enginyer municipal, Vicenç Ruiz.
S’hi sumaven els propietaris dels locals investigats quan es van llogar presumptament de manera irregular: Vicente Sànchez i Rafael Jiménez, així com el cap d’urbanisme de l’Ajuntament, Jaume Vila (ja no hi treballa) i l’empresari de Teyco, Jordi Sumarroca.
La primera peça investigada fa referència a aquests lloguers i el jutge ja va considerar que Èlia Rodríguez no hi tenia res a veure, així com Blas Niubó i Jordi Sumarroca.
Just llavors, també imputava a l’exregidor Juan Pérez, que formava part de la Junta de Govern local en els mandats entre 2007 i 2011.
La segona peça
Si al setembre el jutge va aixecar el secret de sumari de la primera peça, la segona no va ser fins aquest abril, quan es va saber que s’investigava la presumpta contractació irregular de funcionaris.
Aquí, s’hi van sumar 13 nou imputats, entre ells Josep Gili, el cap de la policia local i de baixa des del passat 26 de juny.
En els tribunals que van nomenar als tres tècnics imputats (Córcoles, Agulló i Ruiz) i a Josep Gili, hi van participar assessors externs del consistori: Ramon Cuadrado, Antonio Martos, Antonio Carné, Xavier Xifrà i Jaume Bertran.
A més a més, el jutge també té dubtes amb els presidents dels tribunals: Maria Teresa Llor, Antonio Muñoz i Luis Lacruz Allé.
Pel que fa referència a la plaça del Cap de la Policia Local, segons el jutge, alguns testimonis van assegurar dubtes sobre l’honestedat d’alguns dels membres del tribunal que va nomenar a Gili.
Aquest són Francisco de la Torre, Jesús Fernández i Óscar Bru.
El jutge també afirma en la interlocutòria que va enviar als imputats i denunciants, que algunes de les declaracions també posaven de manifest possibles influències sobre el tribunal, procedents de Jose Ovideo i Blas Niubó.
En canvi, en aquesta segona peça no imputa a Ignasi Duran, Jaume Vila, Juan Pérez, Pere Font, Èlia Rodríguez, Rafael Jiménez, Vicente Sànchez i Jordi Sumarroca.
Aquest juny s’ha desvetllat el trentè imputat: Gerard Montserrat, actual president de Convergència a la Torre i qui presumptament va guanyar a dit la concessió de les guinguetes (conegudes com xiringuitos) de la platja de la Torre.
De moment, els rumors de l'aixecament del sumari són permanents, però encara no han sortit a la llum.
S'especula amb un augment important del nombre de persones investigades i en múltiples connexions que a hores d'ara encara no s'han confirmat.
L'únic que han rebut les parts implicades són les transcripcions de les escoltes telefòniques efectuades per la Guàrdia Civil i la investigació que va justificar l'entrada del cos policial al consistori torrenc. | Fa un any, la Guàrdia Civil actuava a l'Ajuntament de Torredembarra i detenia tota la junta de govern municipal i diversos empresaris. El que es coneix com a cas Torredembarra és un dels casos de corrupció més sonats del Tarragonès, on s'han imputat ja 30 persones i un dels imputats ha estat a la presó. | Summarization |
caBreu_abstractive_673 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Una escultura al·legòrica del Països Catalans recorda, des de diumenge, a la plaça de la Sardana, que Mollerussa és la Capital de la Sardana 2016.
Una obra escultòrica, obra de Ramon Manel Moncasi, que es va descobrir durant els actes de celebració dels 70 anys de l’Agrupació Sardanista de Mollerussa.
Una festa que va tenir una primera part a la plaça de la Sardana i que van obrir els gegantons Pepito i Carme acompanyats de la colla grallera del Casal l’Arreu, seguit del ball d’una sardana com si fos una dansa clàssica, a càrrec d’alumnes de l’Escola de Dansa de Mollerussa.
Tot seguit es van presentar les noves colles sardanistes de Mollerussa, sorgides de diverses iniciatives de l’Agrupació per promoure la sardana.
Els primers varen ser els infants de l’escola Ignasi Peraire, sorgits del curs de Saltem i Ballem i que van estar acompanyats de tes alumnes del col·legi Siloé.
Els va seguir la colla del Casal de la Gent Gran, que ja havien participat en la Trobada de Centes Cívics de Catalunya que es va fer fa uns dies a Mollerussa. i per últim la colla sorgida dels dos cursos de sardanes i balls tradicionals, Mollerussa Dansa!
Monument
La descoberta del monument de Mollerussa Capital de la Sardana 2016 fou un altre moment destacat de la festa.
El seu autor, Ramon Mel.
Moncasí, va explicar que les quatre barres, que s’arrepengen una amb l’altra, simbolitzen els quatre territoris dels Països Catalans que s’han donat suport els uns als altres quan ha calgut.
Cada columna està coronada amb unes formes al·legòriques a la sardana i la unió dels Països Catalans.
El monument ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada de l’autor i a les aportacions econòmiques ciutadanes en la Guardiola del Mecenatge i de la participació de les més de 400 persones en la II Calçotada Popular de març (el benefici d’aquesta festa va ser lliurat a l’organització dels actes de Mollerussa Capital de la Sardana 2016).
Homenatge als fundadors
Per la seva part, la presidenta de l’Agrupació Sardanista, Mercè París, va voler recordar a totes aquelles persones que amb anterioritat han treballat en la promoció i defensa de la sardana amb especial record per als fundadors: “Hem d’agrair i recordar a aquelles sis persones, que amb moltes ganes i amb molta més valentia, van tenir la gosadia de fundar una Agrupació Sardanista en l’època més obscura del franquisme per donar visibilitat a una cultura i a tot un país asfixiat per una dictadura que ens pretenia esborrar com a poble i com a nació.
Ells van ser: Ramon Grañó, Jaume Marrades, Antoni Dalmases, Ramon Domingo, Llàtzer Pons i Pepito Isanda”.
Per últim, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, va destacar la llarga tradició sardanista de la ciutat i la labor constant de l’Agrupació que la convertit en l’entitat cultural més antiga de Mollerussa.
Solsona va recordar que Mollerussa és Capital de la Sardana gràcies al suport de les institucions però sobretot per la llarga trajectòria de l’Agrupació.
Aquesta part pública de la festa es va tancar amb una ballada de sardanes popular amenitzada per la Cobla Jovenívola d’Agramunt.
Dinar d’Homenatge als socis.
La celebració dels 70 anys de l’Agrupació Sardanista de Mollerussa va tenir una segona part, amb un dinar d’Homenatge als socis de l’entitat i en el que hi van assistir 75 persones.
En el mateix, l’Agrupació va voler distingir a cinc persones amb el lliurament dels Guardons de la Capital de la Sardana.
Els guardonats vans ser Magí Carner, Rafel Calvet i Rosa Maria Mir per haver treballat en la defensa de l’Agrupació en anys molt difícils.
A Ramon Manel Moncasi, per la realització del monument i per moltes altres col·laboracions amb l’Agrupació.
I a Miquel Polo, per publicitar totes les activitats de l’Agrupació al llarg de la seva vida com a cronista de la ciutat, i al Centre de Recursos Pedagògics del Pla d’Urgell, representat per la seva directora, Cèlia Torres, pel suport rebut des del primer moment en l’organització i implantació dels Cursos de Sardanes i l’ensenyament de la sardana en totes les escoles de Mollerussa amb motiu de la capitalitat.
Els guardons Mollerussa Capital de la Sardana 2016 són peces realitzades a mà, una per una i originals de les artistes locals Montse i Marta Tarragona.
Amb motiu de la capitalitat, l’organització va decidir crear uns guardons per a distingir al llarg de l’any a institucions, associacions, entitats o particulars. | Aquest diumenge, a l'acte de celebració dels 70 anys de l'Agrupació Sardanista de Mollerussa, es va inaugurar una escultura al·legòrica dels Països Catalans per commemorar que Mollerussa va ser Capital de la Sardana el 2016. L'escultura, obra de Ramon Mel, són quatre barres que s’arrepengen una amb l’altra com a símbol dels quatre territoris dels Països Catalans. | Summarization |
caBreu_abstractive_1766 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha reunit aquest divendres els 311 alcaldes de la demarcació per presentar el Pla d'Actuació de Mandat de l'organisme pels propers tres anys.
Ho ha fet acompanyada de quatre vicepresidents, Dionís Guiteras (Territori i Sostenibilitat), Marc Castells (Desenvolupament Econòmic), Martí Pujol (Cultura, Educació i Esports) i Meritxell Budó (Atenció a les Persones).
Si una cosa ha quedat clara avui en el transcurs d'aquest acte ha estat la rellevància que té una institució com la Diputació per reforçar el poder dels municipis i les administracions locals.
També que el procés de transició nacional requereix d'uns governs locals amb tots els serveis ben engreixats.
Les línies estratègiques del Pla són facilitar un model territorial sostenible, una estructura productiva que fomenti l'ocupació, convertir l'esport i la cultura en estris de cohesió, engegar polítiques socials com a eina contra la desigualtat, una administració pública professional al servei de la ciutadania i els governs locals i l'aposta per la transició nacional, aportant el potencial que suposa una administració local que disposi de suficiència financera i d'autonomia.
"Volem ser protagonistes en la travessia nacional que el país ha engegat"
D'aquesta visió estratègica sorgeixen un seguit de projectes que, sota el lema Connectem, es proposen posar els recursos de la corporació al servei de les necessitats de la gent.
Això en tots els àmbits.
Connectant la tecnologia amb les carreteres (extensió de la fibra òptica a tota la xarxa viària), connectant el territori amb l'energia verda (foment de l'ús de la biomassa), connectant les persones amb el benestar (amb una extensió de la teleassistència), connectant els ciutadans amb la cultura (amb un accés del 99% de la població a la xarxa de biblioteques i assolint els 300.000 espectadors al programa Anem al teatre) i així fins a cent mesures concretes.
La presidenta Mercè Conesa s'ha referit als reptes socials que les institucions han d'afrontar en aquests moments, i ha recordat el paper de la Diputació en els anys de la Mancomunitat.
La presidenta ha elogiat l'esforç fet pels ajuntaments, que en els darrers quatre anys han reduït un 15% el seu deute viu, el que és una xifra important.
Ha anunciat que la corporació posarà al servei dels ajuntaments 230 milions per les seves previsions d'inversió.
Aportarà igualment 15 milions per reforçar els plans d'emergència social.
Conesa ha dit que "els alcaldes i regidors som els primers que volem respondre a una situació social que ens interpel·la", i ha insistit en la pluralitat que caracteritza la dinàmica interna de la Diputació.
"Volem ser protagonistes en la travessia nacional que el país ha engegat", ha proclamat.
I ha conclòs citant Prat: "No hi ha més perill que la immobilitat".
El vicepresident Guiteras ha explicat l'acord de govern a la Diputació entre CDC i ERC, i la voluntat que suposa aquest pacte per avançar en transparència i eficàcia.
Guiteras ha afirmat que "la raó de ser de la Diputació és estar al servei dels pobles i les administracions".
Ha assegurat que presentar el Pla és una mostra de compromís amb la feina que es vol fer i ha apuntat que el Pla inclou moltes de les propostes elevades per la resta de forces polítiques i ha reblat el seu discurs dient que si fa cent anys, la Diputació va dur les carreteres als pobles, ara la modernitat és conectar-los amb les xarxes tecnològiques.
L'acte ha tingut gran solemnitat i s'ha fet al Teatre Ovidi Montllor de l'Institut del Teatre.
Hi eren també els diputats de la corporació i els presidents dels consells comarcals.
Els 311 municipis de les comarques barcelonines suposen el 24% de la superfície de Catalunya i el 74% de la seva població, 5,5 milions de persones.
El pressupost de la Diputació per al 2016 és de 820 milions d'euros, destinats a donar musculatura als pobles.
El poder local de Catalunya és també una estructura d'Estat. | La Diputació de Barcelona enceta el Pla d'Actuació de Mandat per als propers tres anys, i situa els municipis com a eix central. Les estratègies principals d'aquest pla són un model territorial sostenible, fomentar la cultura i l'esport, posar en marxa polítiques socials i invertir en l'administració pública perquè estigui al servei de la ciutadania. | Summarization |
caBreu_abstractive_2441 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El Partit Demòcrata ha presentat 153 esmenes als pressupostos de l'Estat per al 2017, per un valor de 240 milions d'euros, amb l'objectiu "d'intentar millorar" els comptes en relació amb la demarcació de Lleida.
Les esmenes se centren en tres eixos, que passen per reclamar més inversió en infraestructures, en el patrimoni històric del territori i un major suport al sector agroalimentari.
La formació reivindica l'inici aquest any de la duplicació de l'N-240 entre Lleida i les Borges Blanques, que s'avanci en l'alliberament de l'AP-2 entre Soses i Montblanc, i agilitzar la millora de l'N-230 i N-260.
D'altra banda, reclama més inversió en patrimoni històric lleidatà, especialment a la Seu Vella, incrementar la partida per les assegurances agràries, que s'inverteixi en la millora de camins que són titularitat de la CHE i que s'aturi l'actualització cadastral de terrenys rústics, entre altres propostes.
El PDeCAT considera que els pressupostos del govern espanyol "són el certificat de defunció de l'operació diàleg amb Catalunya" i, a la vegada "castiguen doblement Lleida", davant la caiguda a la meitat de la inversió prevista a la demarcació respecte als darrers comptes.
Carles Campuzano ha destacat aquest dilluns a Lleida que el Partit Demòcrata "és la formació de tot el Congrés que ha presentat més esmenes parcials als pressupostos de l'Estat" per al 2017, entorn d'unes 800, i que aquestes "són en clau territorial tenint en compte les demandes de la societat catalana i lleidatana".
El portaveu del PDeCAT al Congrés ha assenyalat que els comptes presentats per l'executiu espanyol "són el certificat de defunció de l'operació diàleg amb Catalunya" i, a més, "no inverteixen en partides fonamentals per revertir l'economia i en el terreny social".
Tot i això, Campuzano ha reconegut les dificultats que suposarà poder incorporar aquestes esmenes, tenint en compte que els pressupostos compten amb l'aval de Cs i també del PNB.
En aquest sentit, ha lamentat que "per Cs, Catalunya no és la seva prioritat en la política de l'Estat ja que ha presentat només dues esmenes per al conjunt del territori català i cap de les dues fa referència a Lleida i l'Alt Pirineu i Aran".
153 esmenes en "clau lleidatana"
Amb l'objectiu "d'intentar millorar" els pressupostos estatals 2017 en relació amb la demarcació de Lleida, el Partir Demòcrata ha presentat un total de 153 esmenes parcials, per un valor d'uns 240 milions euros, segons ha afirmat el diputat al Congrés per Lleida, Toni Postius.
Aquestes esmenes es divideixen en tres eixos d'actuació: infraestructures, patrimoni històric i suport al sector agroalimentari.
Pel que fa a infraestructures, la formació ha presentat esmenes per valor de 62,7 milions d'euros d'entre les que destaquen la reclamació per tal que les obres de duplicació de l'N-240 s'iniciïn aquest mateix any i, a la vegada, demana que s'avanci en l'alliberament de l'AP-2 entre Soses i Montblanc.
El PDeCAT també reclama més agilitat en la millora de les carreteres N-230 i N-260, entre altres inversions en infraestructures a la demarcació.
Quant a l'àmbit agroalimentari, la formació ha presentat esmenes per valor d'uns 150 milions d'euros.
Per una banda, el PDeCAT vol que s'incrementi la partida destinada a assegurances agràries per tal de "neutralitzar" l'increment del 30% que hauran d'assumir els productors a l'hora de contactar les pòlisses per la retallada de les aportacions estatals.
La formació també demana que l'Estat inverteixi en la millora de camins del territori que són titularitat de la Conferència Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), o bé que els traspassi a administracions catalanes.
Així mateix, també ha presentat una esmena reclamant l'aturada de l'actualització cadastral en les explotacions agràries situades en terrenys rústics.
D'altra banda, el Partit Demòcrata reclama l'execució de totes les actuacions compromeses de compensació per la construcció de l'embassament de Rialb en sis municipis de les comarques lleidatanes de la Noguera i l'Alt Urgell.
Un altre paquet d'esmenes, per valor d'uns 40 milions d'euros, demana una major inversió en el patrimoni històric i cultural de les comarques lleidatanes, pirinenques i araneses.
En aquest àmbit, el PDeCAT reclama que s'inverteixin 2 milions d'euros en actuacions a la Seu Vella de Lleida (en l'edifici, en el campanar i en les muralles), en lloc dels 20.000 previstos en els pressupostos 2017.
Així mateix, el partit també defensa la necessitat d'inbertir a les esglésies de Sant Llorenç, Sant Ruf, Sant Martí i al castell de Gardeny de la capital del Segrià, de la mateixa manera que a altres equipaments patrimonials de la demarcació.
Finalment, el PDeCAT ha tornat a estendre de nou la mà a la resta de forces polítiques amb representació lleidatana al Congrés i al Senat per cercar "complicitats" i "intentar corregir" el projecte de pressupostos de l'Estat per al 2017. | El Partit Demòcrata ha declarat un total de 153 esmenes als pressupostos presentats per l'Estat, que suposen un valor d'uns 240 milions d'euros. La majoria d'aquestes esmenes s'han presentat amb l'objectiu de millorar la demarcació de Lleida amb projectes com ara la duplicació de la N-240 entre Lleida i les Borges Blanques o la millora de l'N-230 i N-260. | Summarization |
caBreu_abstractive_1329 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El Govern vol agilitzar el procés de votació per als catalans que estan a l'exterior de cara el 14-F.
Per fer-ho, el Departament d'Acció Exterior i Transparència ha demanat a la Junta Electoral Central (JEC) que els ciutadans que viuen fora de Catalunya puguin rebre abans la targeta censal i el sobre amb què han de votar i que després puguin imprimir-se ells mateixos les paperetes i així "emetre el seu vot al més ràpid possible".
Fins ara, la documentació no s'envia fins que s'han proclamat de manera definitiva les candidatures, i això "retarda molt el procediment de vot" a l'exterior, segons ha explicat el conseller Bernat Solé.
D'altra banda, el Govern opta perquè les franges de votació per al 14-F siguin "recomanades" i no obligatòries.
Eleccions catalanes 14-F
Així seran les eleccions del 14-F: mítings a l'aire lliure, actes telemàtics i espais amplis per votar
El document que el Govern traslladarà aquest divendres a les forces polítiques preveu una campanya amb poc contacte al carrer i fixa les condicions que podrien ajornar els comicis
El Govern, que té una nova trobada amb els partits dilluns vinent per abordar com han de celebrar-se els comicis, plantejava votacions en franges horàries.
Així, es vol que els col·lectius de risc, els contagiats i les persones que no pertanyin a grups vulnerables o en quarantena tinguin una franja concreta assignada.
Solé ha plantejat aquest divendres que probablement aquestes franges seran "recomanades" i no obligatòries.
L'obligació podria restringir els drets dels votants.
A més, establir aquesta divisió horària requeriria una autorització per part de la JEC, que el conseller admet que seria "complicada".
A més, ha dit, la majoria dels grups parlamentaris consideraven més "oportú" plantejar-ho com una recomanació.
El conseller ha assegurat que a la taula de partits per a organitzar el 14-F hi ha "consens" i que falta acabar de perfilar el quadre d'escenaris sobre el qual es valorarà si es manté o s'ajornen els comicis, segons l'evolució epidemiològica.
La decisió es prendrà al voltant del 15 de gener.
De moment, el Departament treballa perquè siguin "segures, es garanteixi el dret a vot i siguin legítimes".
Aquesta setmana s'ha celebrat una altra reunió tècnica amb els grups per dissenyar-les.
Enviar els sobres i la targeta censal abans; imprimir la papereta després
El Departament d'Acció Exterior i Transparència ha enviat aquesta setmana una petició formal a la JEC per demanar que la documentació administrativa es trameti als catalans que viuen a l'exterior abans que les candidatures oficials estiguin proclamades.
En aquests moments, s'espera a la proclamació definitiva i això "retarda molt el procediment de vot d'un ciutadà a l'exterior", ha explicat el conseller en roda de premsa des del Parlament.
Amb aquesta mesura, creu Solé, "es resoldria la manca de participació detectada a tots els comicis anteriors".
Solé ha detallat que les paperetes es penjarien en un enllaç oficial.
El mateix dia que es proclamessin les candidatures, els catalans a l'exterior podrien imprimir la butlleta que escullin i enviar-la, amb el sobre i la targeta censal que ja haurien rebut abans.
El conseller creu que aquesta petició és "totalment raonable i factible", i que no hi hauria "cap motiu" per no permetre la impressió d'aquestes paperetes.
El conseller ha insistit en la derogació del vot pregat, i ha lamentat la poca "predisposició" per fer-ho per part del PSOE i Unides Podem.
Amb tot, ha dit que si el vot pregat es pot sol·licitar al més aviat possible i també es fa arribar la documentació administrativa de manera més àgil, "això accelerarà el vot i també es transformarà amb més participació".
El dia en què acaba la legislatura, Solé ha demanat al pròxim Parlament que treballi per regular el vot electrònic per a facilitar els catalans a l'exterior.
Ha defensat que des del Govern s'ha fet la feina però que ara mateix aquest text no compta amb els suports necessaris per poder tirar endavant, ja que compta amb l'esmena a la totalitat de Cs, PSC-Units i PPC. | Eleccions del 14-F: el Govern demana que els ciutadans que visquin fora de Catalunya puguin rebre la targeta censal abans i emetre el vot més ràpid. D'altra banda, confirma que les franges de votació seran recomanades però no obligatòries i que els grups de risc, contagiats o en quarantena tinguin una franja concreta assignada. | Summarization |
caBreu_abstractive_753 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El dret d’autodeterminació dels pobles és un dret reconegut internacionalment.
Amb el pas dels anys se n’ha anat definint l’aplicació i ha deixat de ser un dret limitat a les situacions colonials.
Tots els estats membres de les Nacions Unides resten obligats a adoptar-lo des del moment que accepten les normes de les Nacions Unides com a normes superiors dins l’ordenament jurídic propi.
La constitució espanyola, l’admet de manera explícita en l’article 10.2.
2.
Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix que s’interpretaran de conformitat amb la Declaració universal de drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.»
Hi ha dos texts fonamentals que l’estat espanyol ha signat i que es troba obligat a acceptar.
Principalment, el capítol primer de la carta fundacional de les Nacions Unides
«Els propòsits de les Nacions Unides són:
2.
Desenvolupar entre les nacions relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles altres mesures adequades per a enfortir la pau universal.»
Però aquest text va ser molt desenvolupat i matisat pel Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, signat per les Nacions Unides el 16 de desembre del 1966.
Diu:
«Article 1.
1.
Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació.
En virtut d’aquest dret, determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.»
És interessant de remarcar que aquest mateix article, en l’apartat tercer, estableix que tots els estats que signen el pacte, ‘incloent-hi’ (és a dir, no solament) els que tenen responsabilitats d’administrar territoris no autònoms, han de promoure l’exercici del dret d’autodeterminació.
3.
El 1960 Espanya també va signar la Declaració sobre l’Atorgament de la Independència als Pobles i Països Colonials.
Però la validesa d’aquesta declaració aplicada al cas català és més discutible.
És cert que s’hi diu que tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació, però fa referència a un marc restrictiu, limitat als pobles colonitzats, que a més són objecte d’una llista oficial de casos.
Aquesta declaració es va signar el 1960 i l’article segon diu::
«Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació; en virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatus polític i procuren lliurement per llur desenvolupament econòmic, social i cultural.»
Aquesta declaració ha estat molt controvertida, perquè segons alguns estats significa que el dret d’autodeterminació només es pot aplicar a països colonitzats.
L’evidència dels fets ho contradiu, car molts estats no colonials incorporen en la constitució el dret d’autodeterminació com a font de legitimitat.
És el cas d’Eslovènia:
«Eslovènia és un estat de tots els seus ciutadans i es fonamenta en el dret permanent i inalienable de la nació eslovena a l’autodeterminació.»
O també de Portugal:
«Portugal reconeix el dret dels pobles a l’autodeterminació, a la independència i al desenvolupament, com també el dret d’insurrecció contra totes les formes d’opressió.»
O el del Paraguai:
«La República del Paraguai, en les seves relacions internacionals, accepta el dret internacional i s’ajusta als següents principis: la independència nacional; l’autodeterminació dels pobles…»
O el de Sud-àfrica:
«El dret del conjunt del poble de Sud-àfrica a l’autodeterminació, tal com es manifesta en aquesta constitució, no exclou, en el marc d’aquest dret, el reconeixement de la noció del dret d’autodeterminació de qualsevol comunitat que comparteix una cultura comuna i l’herència de la llengua, dins una entitat territorial en la república o en qualsevol altra forma.»
Fins i tot Alemanya invoca el dret d’autodeterminació per a justificar la reunificació dels dos estats alemanys:
«Els alemanys dels estats de Baden-Württemberg, Baviera, Berlín, Brandenburg, Bremen, Hamburg, Hessen, Baixa Saxònia, Mecklenburg – Pomerània Occidental, Rin del Nord – Westfàlia, Renània-Palatinat, Sarre, Saxònia, Saxònia-Anhalt, Slesvig-Holstein i Turíngia han assolit la unitat i llibertat d’Alemanya per mitjà de la lliure autodeterminació.»
Així doncs el debat sobre si l’autodeterminació es pot aplicar a una nació no colonitzada en el sentit més clàssic de la paraula és un debat caduc.
I encara cal remarcar la importància de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre Kossove, del juliol del 2010, que va servir per a tancar el debat definitivament.
El tribunal deixa clar que no hi ha cap norma legal internacional que prohibeixi una declaració d’independència.
I va molt més enllà, perquè afirma que fins i tot una declaració unilateral, si no viola els drets humans, és acceptable: ‘No hi ha cap prohibició contra la unilateralitat en sí.’ | La Generalitat troba dos textos que ratifiquen el dret d'autodeterminació dels pobles com a base per al referèndum. El primer, la Declaració Universal de Drets humans, que reconeix la igualtat dels pobles i el seu dret a la lliure determinació. I l'altre és una declaració signada per Espanya el 1960 on es confirma el dret d'autodeterminació per als països colonitzats. | Summarization |
caBreu_abstractive_1486 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El president de la Generalitat, Quim Torra, va sotmetre's l'1 de juliol al primer examen parlamentari sobre la gestió feta pel Govern durant la crisi sanitària.
En aquella compareixença, Torra va xifrar en 30.000 milions el cost de fer front als estralls sanitaris, socials i econòmics provocats per la pandèmia.
I el president català hi va afegir un anunci: preveia sol·licitar al president espanyol, Pedro Sánchez, que reclamés en nom de Catalunya un préstec de 5.000 milions del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE).
D'aquella demanda formulada en seu parlamentària no en tenia coneixement el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès.
Tres setmanes després, la iniciativa està encallada.
Torra va complir el que havia dit que faria.
El 7 de juliol va enviar una carta a Sánchez i una altra missiva al director general del MEDE, Klaus Regling, en les quals advertia de la necessitat "immediata" de disposar de fons per atendre les conseqüències derivades de la crisi del coronavirus.
En el missatge traslladat a la Moncloa, el president de la Generalitat especificava que el fons Covid estatal no era "suficient" i que eren indispensables "mesures extraordinàries" que aportessin liquiditat, com els préstecs del MEDE.
Torra en sol·licitava per valor de 5.000 milions.
Sánchez encara no ha respost a la reclamació formulada pel president català, tal com confirmen a NacióDigital portaveus de Palau.
Les mateixes fonts expliquen que no s'ha fet "cap més gestió" sobre la qüestió traslladada per carta al govern espanyol.
El Departament d'Economia no hi compta en el còmput de recursos a gestionar.
Consultats per aquest diari, portaveus d'Aragonès no tenen constància de moviments de l'Estat per fer viable la petició del president.
Torra i Aragonès van presentar aquest dimarts el Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern, una estratègia fins al 2032 en el disseny del qual han participat totes les conselleries.
L'executiu calcula que s'hauran de destinar 31.000 milions per executar fins a 145 actuacions, dels quals 2.670 milions ja s'haurien de mobilitzar aquest any.
Per desplegar els projectes que s'hi han inclòs, es compta amb els fons europeus, la flexibilització del dèficit fins a l'1% -una decisió que correspon en última instància a l'Estat- i els recursos del fons Covid, dels quals Catalunya en percebrà 1.246 milions en la primera remesa de juliol.
Coronavirus
El Govern destinarà més de 31.000 milions d'euros a la reactivació econòmica
Torra i Aragonès plantegen una estratègia fins al 2032 que mobilitzarà 2.760 milions abans que acabi l'any si es flexibilitza el dèficit i arriben els recursos de l'Estat del fons Covid
En la roda de premsa del president i el vicepresident a Palau no es va fer cap referència als 5.000 milions en préstecs del MEDE, per bé que Torra sí que va xifrar en 30.000 els milions que la Generalitat entén que li pertocarien de les ajudes pactades pels estats membre de la Unió Europea, una quantitat que s'ajusta als càlculs del pla de reactivació.
A Espanya han d'arribar, segons el còmput fet per la Moncloa, més de 72.000 milions en forma de transferències directes, i 67.000 per crèdits a llarg termini.
Portaveus d'Economia recorden que el president i el vicepresident no van voler centrar-se dimarts en la procedència dels ingressos sinó en la feina feta per concretar en projectes el camí de la reactivació.
"És un pla de país", van repetir un i l'altre.
Resulta evident, però, que la petició de Torra al MEDE no figura en els càlculs d'Aragonès.
El mateix vicepresident es referia així a la iniciativa de Torra en una entrevista a NacióDigital publicada el 5 de juliol, dos dies abans que el president enviés la carta a Sánchez: "L'experiència ens apunta que el MEDE està concebut com un mecanisme de rescat i els recats van associats a mesures d'austeritat imposades.
Per això és vist amb reticències per molta gent".
MAPES
MAPES La cinquantena de punts calents del coronavirus a Catalunya
Consulta en mapes interactius quins municipis o àrees bàsiques de salut han tingut més de 100 positius recents per cada 100.000 habitants, des del 10 de juliol
coronavirus
Què es pot fer i què no amb les noves restriccions del Govern?
25 preguntes amb resposta sobre la nova situació que afecta desenes de municipis a Catalunya
coronavirus
Així hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús
El lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar
El món després del coronavirus (16)
Reconstruir el contracte social després del coronavirus: entre la regressió i la por de les elits
L'expresident de Justícia i Pau Arcadi Oliveres, la catedràtica de la UAB Miren Etxezarreta, el secretari general de la Cecot David Garrofé i Emili Ferrer, d'Economistes Davant la Crisi, analitzen el panorama que deixa la pandèmia
Tota l'actualitat, minut a minut
Segueix, en directe, el que està passant a Catalunya i al món | Quim Torra va estimar en 30.000 milions el pressupost per fer front a les despeses sanitàries, socials i econòmiques provocades per la crisi de la covid. Preveient l'ajuda dels fons MEDE, Torra va enviar una carta a Pedro Sánchez advertint de la necessitat d'aquests fons per a Catalunya. Tot i això, encara no ha hagut resposta del president espanyol. | Summarization |
caBreu_abstractive_704 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Tres de cada quatre productes i serveis inclosos al cistell de consum, dissenyat per a calcular l’Índex de Preus del Consum (IPC), van augmentar de preu el 2021 respecte de l’any anterior, amb l’electricitat i els combustibles encapçalant les pujades i el sector turístic i la telefonia mòbil al capdavant de les baixades.
Ho mostren les dades publicades per l’Institut d’Estatística espanyol (INE) sobre la inflació mitjana de l’any, que es va situar finalment a 3,1%, el valor més alt d’aquesta darrera dècada.
L’altre antecedent més alt és del 2011 (3,2%), enmig de la crisi financera.
Oli, hortalisses, carn de xai i fruita fresca | Anàlisi de Jordi Goula
La taxa mitjana de l’IPC general es va moderar a partir d’aleshores: el 2012 els preus van créixer d’un 2,4%, durant el 2013 van repuntar d’un 1,4% i després van encadenar tres anys consecutius en negatiu –van baixar entre un 0,2 i un 0,5%.
El 2017 van tornar al terreny positiu amb una pujada del 2%; van augmentar d’un 1,7% el 2018 i d’un 0,7% el 2019.
El 2020 hi va haver una caiguda del 0,3%, un exercici marcat per l’impacte de la pandèmia de la covid-19.
De les 221 subclasses en què s’estructura l’IPC –que engloben 479 articles–, en 165 es van registrar augments de preu en comparació amb el 2020, és a dir, un 75% del total.
L’electricitat va fer créixer els preus amb una alça mitjana del 35,6%, un factor clau amb un gran efecte multiplicador pel fet que va causar un augment generalitzat del rebut de la llum no solament a les cases, sinó també a les empreses.
Això va fer créixer els costs de producció de les companyies, i algunes els van traslladar als preus de venda al públic, encara que la majoria d’analistes consideren que encara hi ha sectors que es resisteixen a apujar preus a costa de reduir el seu marge de benefici.
També va contribuir a aquesta espiral alcista l’encariment de la gasolina i el gasoil –16,7% i 15,4% de mitjana, respectivament–, amb impacte, per exemple, al transport per carretera.
Els olis comestibles sense incloure el d’oliva (26,9%), els combustibles líquids (26,5%), els hidrocarburs liquats com el butà o el propà (14,9%), l’oli d’oliva (13,6%) i els refrescs (10,1%) completen la llista de productes i serveis amb augments de preu de doble dígit.
D’una altra banda, hi ha 7 subclasses que van mantenir l’IPC intacte respecte del 2020 i 49 que van registrar baixades, encara que la majoria de menys intensitat que no pas les pujades.
De fet, no va haver-hi caigudes de doble dígit.
Entre les categories que més van reduir el preu hi ha els equips i serveis de telefonia mòbil, amb una reculada del 8% i del 4,3%, respectivament, i els ordinadors personals (-5,1%).
Les dificultats del turisme per la pandèmia expliquen les baixades de preu dels vols internacionals (-7,5%) i els de l’interior de l’estat espanyol (-4,5%), com també dels paquets turístics internacionals (-5%) i els hotels, hostals, pensions i més allotjaments (-4,2%).
Les restriccions de mobilitat també han fet que s’abaratissin els automòbils de segona mà (-4,6%) i els peatges, aparcaments públics i parquímetres (-7,3%).
Els sindicats UGT i CCOO demanen pujades salarials als convenis laborals tan aviat com sigui possible per a compensar la pèrdua de capacitat adquisitiva dels assalariats.
Argumenten que els convenis amb efectes econòmics el 2021 van recollir de mitjana un creixement dels sous de l’1,5%, menys de la meitat del repunt mitjà de la inflació (3,1%).
Per contra, la patronal CEOE dóna la volta a l’argument i diu que, justament per l’augment de preus, no és moment de repercutir tot l’IPC als salaris, atès que la mitjana anual es va situar molt lluny de la dada interanual registrada al desembre (6,5%, la taxa més alta en trenta anys) i confien en una desacceleració al llarg del 2022.
Entitats com el Banc d’Espanya o la Fundació de Caixes d’Estalvi (Funcas) ja projecten taxes altes de l’IPC també per a enguany, i pronostiquen una inflació mitjana de l’entorn del 3,7%, sis dècimes per sobre de la de l’any passat. | La pujada del preu de l'electricitat i els combustibles a causa de l'impacte de la pandèmia de la covid-19 ha fet que el 75% dels productes inclosos al cistell de consum hagin augmentat de preu també. Per la seva banda, UGT i CCOO demanen un augment dels sous corresponent amb la inflació. | Summarization |
caBreu_abstractive_2231 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L'economia catalana té un model de creixement "sòlid" i "equilibrat" i està preparada per afrontar conjuntures adverses.
Això afirma la Nota d'Economia 104 del Departament d'Economia i Hisenda sobre les potencialitats de l'economia catalana, que recull reflexions de 22 experts.
El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha remarcat aquest dijous durant la presentació de l'informe que el creixement del producte interior burt (PIB) català és "robust" i "equilibrat", ja que "tots els grans sectors productius" fan una aportació positiva.
"Un any després de la tempesta de notícies negatives sobre l'economia catalana" ha passat "tot el contrari", ha destacat el titular d'Economia.
Aragonès també ha explicat que els pressupostos de 2019 tindran com un dels eixos principals la "prosperitat compartida".
Entre d'altres mesures socials, els comptes públics inclouran la creació de beques salari per facilitar l'accés a la universitat.
"Seran una mesura per també tenir present la reducció dels costos d'oportunitat que suposa centrar-se en els estudis universitaris", és a dir "no treballar", segons ha apuntat Aragonès.
Aquesta beca funcionarà en paral·lel a les beques equitat i a partir del setembre se'n farà una primera etapa de desplegament amb una dotació pressupostària encara per concretar.
Aragonès també ha dit que als pressupostos hi haurà un reforç als recursos de l'educació de 0 a 3 anys, a la millora de la fibra òptica i més línies de finançament a través de l'Institut Català de Finances (ICF) perquè administracions locals puguin adquirir habitatge per destinar-lo a lloguer social, entre d'altres.
D'altra banda, el titular d'Economia ha lamentat les "ineficiències de l'actual model de finançament" que deixa un marge de maniobra "estret" a la Generalitat.
Potencialitats de l'economia
Segons la Nota d'Economia 104, el creixement de l'economia catalana és més "sòlid" i "equilibrat" que abans de la crisi.
El model actual és més tecnològic i amb una aportació equilibrada dels diferents sectors productius, amb menys dependència del sector de la construcció.
A més, el teixit empresarial està més internacionalitzat que mai i té més capacitat exportadora i l'economia catalana és més oberta (ha passat d'un 32 a un 67% en grau d'obertura del PIB entre 1986 i 2016).
El secretari general de Vicepresidència i Economia i Hisenda, Albert Castellanos, ha celebrat que la major obertura de l'economia catalana fa que el país sigui més "sobirà" i ha afirmat que cal posar el focus en la "solidesa" del creixement, més enllà de les dades quantitatives, ara que entrem en "una etapa de creixements més moderats".
En aquest sentit, ha apuntat que la dada de creixement interanual del 2,7% del PIB català el tercer trimestre, que ha fet pública aquest dijous l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), "convida a un cert optimisme".
A banda, l'informe apunta que el model de recerca català és de prestigi i té un capital humà de qualitat.
Tanmateix, els experts també afirmen que cal millorar la inversió en educació i recerca i desenvolupament així com la cobertura del sistema de protecció social davant l'envelliment de la població i la quarta revolució industrial.
Ho han exposat la directora general d'Anàlisi Econòmica, Marta Curto, i tres dels autors (Oriol Escardíbul, Xavier López i Anna Matas).
A la cloenda de l'acte, Castellanos ha coincidit que cal "generar creixements més inclusius" per reduir les desigualtats la qual cosa, segons ha dit el secretari general, s'ha de fer combinant "polítiques redistributives" com la Renda Garantida amb "polítiques predistributives" que impulsin l'economia catalana i el teixit empresarial, com el Pacte Nacional per a la Indústria.
Crida a "avançar junts"
El secretari d'Economia també ha fet una crida a "avançar junts" i "compatibilitzar" les agendes del país.
Segons Castellanos, cal "intel·ligència col·lectiva" per "ser encara mes resilients econòmicament i políticament" davant "d'estratègies predeterminades de tensió que es volen imposar des de fora".
"El país sempre ha avançat mes quan ha sigut capaç d'avançar junts", ha dit el secretari general d'Economia, que ha afirmat que cal "treure el màxim partit de l'economia al mateix moment que seguim l'agenda de reivindicacions nacionals".
Per això, Castellanos ha dit que el Govern entoma el "repte" de "canalitzar" la "impaciència" dels col·lectius que fan sentir les seves reivindicacions sectorials o el seu malestar perquè volen un canvi de marc polític "més ràpid". | El conseller d'Economia, Pere Aragonés, ha confirmat que el creixement del PIB a Catalunya és fort i equilibrat i que les previsions de l'economia catalana són fortes i positives. Ha afirmat també que en els pressupostos generals d'aquest any es destacarà la prosperitat compartida i s'inclouran mesures socials per a la creació de beques universitàries. | Summarization |
caBreu_abstractive_1587 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El ple de l'Assemblea d'Extremadura ha aprovat una proposta del PP, amb el suport del PSOE i Cs, per la qual insten a la Junta a exigir al govern espanyol a l'"abandonament" de la "bilateralitat" amb Catalunya i es mostren a favor d'una nova aplicació de l'article 155 de la Constitució de manera "ferma" i amb l'"amplitud i durada que es requereixi".
Els tres partits assenyalen que aquesta bilateralitat amb Catalunya situa la resta de territoris en una posició de "subordinació" en assumptes que, segons opinen, han de ser abordats de manera "comuna".
La proposta aprovada, amb el vot en contra de Podem, apunta que la nova intervenció de l'autonomia ha de durar prou per "frenar el desafiament independentista català, recuperar la unitat entre els espanyols que viuen a Catalunya, el respecte de la nació espanyola i la història" compartida.
Amb aquesta proposta, s'insta també a l'executiu autonòmic a reivindicar al costat dels grups parlamentaris de la cambra regional el procés de la Transició espanyola i les lleis, acords i consensos que van sorgir del mateix, així com a rebutjar "qualsevol tipus de revisionisme" d'aquesta època "decisiva" en la "història comuna" espanyola.
La iniciativa popular finalment aprovada, a més, commina el govern espanyol a la "defensa incondicional" dels símbols que representen a la nació i als espanyols, a "defensar" la monarquia parlamentària com a forma política "consagrada" a la Constitució, per ser a més "el símbol de la unitat i permanència d'una nació mil·lenària com Espanya".
En aquest sentit, es defensa en la proposta "la inestimable i extraordinària contribució de la Corona al procés de Transició espanyola", així com "la seva exemplar defensa dels drets dels espanyols i de la unitat d'Espanya".
Així mateix, la iniciativa exigeix al govern central la "defensa" de l'espanyol com a llengua "vehicular i comuna" de l'ensenyament en "totes" les comunitats autònomes, "respectant sempre l'existència de les llengües cooficials reconegudes en els diferents Estatuts d'Autonomia, però sense que aquestes llengües siguin imposades i deixin sense efecte el dret de tots els espanyols a usar la llengua comuna, l'espanyol ".
Crítiques al govern espanyol
Durant el debat de la iniciativa, Cristina Teniente (PP) ha criticat un govern central del PSOE dedicat a "premiar els independentistes", i ha insistit en la necessària "defensa" d'Espanya davant els que els "enemics d'Espanya" que " la humilien ", ha dit, per rebutjar la" divisió "i el "xantatge" propiciat pels independentistes que afirma que, a Catalunya," trepitgen la solidaritat ".
En aquest sentit, ha lamentat que el PSOE estigui "acomplexat" i "lligat" als quals "humilien Espanya".
Per la seva banda, el portaveu del PSOE a l'Assemblea, Valentín García, ha lamentat el discurs de "la dreta" sobre Catalunya i els pressupostos de l'Estat per a 2019 "trufat de mentides per intentar guanyar les pròximes eleccions", i ha subratllat que els comptes estatals són "beneficioses" per a Extremadura.
Igualment, ha apuntat que tant la Constitució com els símbols estatals "són dels espanyols" i "no" del PP, un partit en què, segons ha considerat, "són uns patriotes i uns constitucionalistes de pacotilla".
Podem defensa el diàleg en solitari
Mentre, el portaveu parlamentari de Podem, Álvaro Jaén, ha considerat que les "dretes" busquen "escalfar els ànims del país" amb una "qüestió territorial catalana" que actualment ha arribat a un "clima insuportable".
Alhora, ha dit que és "inviable" una "Espanya que deixi de banda a Catalunya i País Basc", cosa que, segons ha dit, forma part de l'"esperit" de la Transició espanyola.
"És impossible governar Espanya odiant a Catalunya", ha insistit.
Al seu torn, la portaveu de Ciutadans a l'Assemblea, María Victoria Domínguez, ha considerat "necessari" la "defensa d'Espanya" perquè "els socialistes seran els culpables d'haver negociat els pressupostos més vergonyosos de la democràcia amb gent que està a la presó".
"Tot el que es negociï amb persones que representen a partits polítics que han volgut trencar a Espanya no és negociable", ha advertit, i alhora ha demanat al PSOE que "sumi al constitucionalisme" com una cosa "necessari". | S'ha aprovat al ple de l'Assemblea d'Extremadura una proposta del PP amb el suport de PSOE i Cs i en contra de Podem per exigir al Govern espanyol que deixi de banda la bilateralitat amb Catalunya i que es comprometi a una aplicació del 155 ferma i amb la durada que calgui. | Summarization |
caBreu_abstractive_2518 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | 'El tigre de Yuzu' retrata la història de la relació entre els xefs Ferran Adrià i Hiroyoshi Ishidam, entre els seus restaurants El Bulli i el Mibu, entre la cuina d'Occident i la d'Orient.
L'espectacle multidisciplinar de Kaiseki Teatre i dirigit per Roger Julià es podrà veure des d'aquest dilluns fins dimecres en el marc del Grec Festival al Mercat de les Flors.
Julià ha declarat que es pregunten "què és El Bulli, que és el Mibu, què és l'art, quina fina línia hi ha entre la cuina i l'art" que pel director no existeix.
Vuit actors s'encarreguen d'explicar una història que té música de Pep Sala i una escenografia que reinterpreta els llocs on va succeir la història real, que va arrencar l'any 2002, quan Ferran Adrià es troba al Japó fent unes conferències i és convidat a menjar al Mibu, ubicat al centre de Tòquio i que només atén a vuit persones i fa un tipus de cuina molt senzilla d'elaboració i basa els seus plats en històries del Japó i llegendes.
Adrià va quedar molt impressionat per menjar al restaurant d'Ishidam i posteriorment va convidar al xef japonès i la seva dona a El Bulli.
La parella va sortir per primera vegada del Japó per anar al restaurant d'Adrià.
Ishidam va quedar també molt impressionat per aquesta experiència.
I al tornar, com ha explicat Roger Zanuy, de producció de l'espectacle, els clients li van fer notar que alguna cosa havia canviat en la seva cuina després de conèixer Adrià, "havia rejovenit".
Ishidam va decidir regalar-li al xef català anar a Roses a cuinar pels clients d'El Bulli durant una setmana.
"L'obra és una trobada entre el passat i el futur", ha apuntat Zanuy.
Vuit actors s'encarreguen d'explicar aquesta història que té música de Sala i una escenografia mitjançant el videoart, la música i tot d'efectes visuals i sonors.
El director del muntatge ha manifestat que a través d'aquest llenguatge multidisciplinar van des d'El bulli, al Mibu, a espais íntims dels protagonistes, aeroports, així com l'espai metafòric del cap i els somnis dels dos protagonistes.
"Treballem d'una forma minimalista", ha apuntat, al temps que ha dit que amb "poques coses" parlen de "molt espais".
Recreen els fets reals des del punt de vista de documentalistes: "Veiem el fet amb un punt de vista allunyat".
En aquest sentit, "els actors fan de tot", toquen instruments, parlen en japonès, català i altres idiomes.
Adrià i Ishidam
Per la seva part, Ferran Adrià ha recordat que ells hi van anar el 2002 i aquest fet va ser un icona brutal en el món de la gastronomia.
"És la primera vegada que la cultura gastronòmica occidental dialoga amb Japó.
No havia passat mai", ha recalcat.
Adrià ha reconegut que comprendre què és Japó "és molt difícil, no es pot entendre, és una cultura tan diferent que no es pot entendre, si no ets allà vivint molt anys".
Adrià ha apuntat que la companyia ha fet l'obra que els ha donat la gana.
"Nosaltres no hem dit res de res perquè si jo em dedico a crear el que mi el que m'agrada és la llibertat".
Hiroyoshi Ishida, qui acudirà amb Adrià a l'estrena, ha declarat que va ser inoblidable conèixer Ferran Adrià.
"Només al veure la seva mirada va ser una cosa nostàlgica.
Em vaig quedar molt sorprès quan vaig conèixer la cuina d'Adrià".
Li va marcar un abans i un després, ha reconegut.
Aquesta és una coproducció del Grec 2017 Festival de Barcelona i Kaiseki Teatre.Amb la col·laboració d'elBulli Foundation, Mibu, Vania, AADPC, Comerjapones.com, Japan Foundation, elBarri i Fabra i Coats Fàbrica de creació.
Aquest dilluns, després de la funció, s'organitza una conversa amb alguns membres de la companyia.
El director del Grec, Francesc Casadesús, ha apuntat que és "una història molt emocionant.
No és una anècdota, ni un conte que es fa al teatre, darrera hi ha molta humanitat, una relació entre dues persones i la de la companyia amb un treball i una il·lusió", ha afegit.
Gira
La idea de l'espectacle és que ha de voltar món.
La seva intenció és fer una estrena a Tòquio i després representar-se per diferents llocs pel món, no només Catalunya i Espanya. | "El tigre de Yuzu", que es representarà dins del Grec Festival al Mercat de les Flors, és una obra multidisciplinar en la qual vuit actors, juntament amb música i efectes visuals i sonors, representen la relació entre Ferran Adrià, el xef japonès Hiroyoshi Ishidam i els seus restaurants exclusius, El Bulli i el Mibu. | Summarization |
caBreu_abstractive_23 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Quan Catalunya s’encamina cap a una quarta onada, a la regió sanitària de Lleida ja fa dies que hi són de ple.
Però no són a la quarta, sinó a la cinquena.
Les terres de Ponent van amb aquest “avantatge” perquè en ple estiu hi va haver un gran brot que va obligar el govern a confinar perimetralment el Segrià.
Aquestes darreres setmanes, el creixement ha estat incessant.
El risc de rebrot a la regió sanitària de Lleida és de 433, i si ho acotem al Segrià, la xifra augment fins a 532.
A tot Catalunya, aquesta xifra també va creixent, però encara és molt més menor, 257.
Que Lleida es troba en plena cinquena onada no ho mostren solament els indicadors epidemiològics, sinó el dia a dia de l’hospital.
“Fa una setmana i mitja que hi ha un augment exponencial i dibuixem una línia recta gairebé vertical.
Hem passat de 108 ingressats a 160 en una setmana; i tenim disset persones a l’UCI”, diu Oriol Yuguero, metge d’urgències de l’hospital Arnau de Vilanova.
Segons que explica en una conversa telefònica, l’hospital ja ha hagut de reobrir la tercera planta d’hospitalització i és molt probable que aviat consideri, novament, una aturada en l’activitat programada i quirúrgica.
“Atenem gairebé dues-centes persones d’urgència el dia.
Unes 130 són de covid, i això dificulta molt la gestió logística del centre”, afegeix.
Els sanitaris de Lleida expliquen que la situació els recorda als moments viscuts després de les festes de Nadal i que van desembocar en la quarta onada.
Però per què hi ha hagut aquest augment de casos?
Aquesta és la pregunta que costa més de respondre.
“La veritat és que no ho sabem.
Així com per Nadal molts pacients et reconeixien haver fet sopars de quinze persones quan no es podia, ara no veiem casos clars.
Els pacients no saben per què s’han infectat.”
Daniel López Codina, professor de la UPC i biofísic del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos, assenyala que aquest “creixement perillós” pot respondre a diversos motius: “La densitat de la població; els factors socioeconòmics en determinats barris amb condicions de vida més dures i treballs més precaris; o les visites turístiques que hi ha hagut en determinades comarques de Lleida.”
Aquests són els factors clàssics quan hi ha un repunt de casos, però assenyala un quart motiu, que és la predominança absoluta de la variant britànica.
Ho sosté també Yaguero, qui explica que han observat un canvi en el perfil dels pacients que ingressen: “Veiem pacients joves que, tot i no tenir factors de risc, estan força malament.
Molts pacients es descarten perquè estan bé i tornen al cap de 24 hores o 48 amb un empitjorament clínic molt important que fins ara no vèiem.
Això ho causa la nova variant i estem pendents de com ens afectarà els dies vinents”, diu.
El cribratge està dirigit a tota la població, però des de Salut s’ha convocat a través de missatges al mòbil a les persones d’entre 40 i 60 anys de les zones que tenen una incidència acumulada més elevada en els últims 14 dies.
En la memòria de Lleida i el Segrià hi ha la segona onada, la de l’estiu passat, la que no va viure la resta de Catalunya.
Va coincidir en plena temporada de recollida de la fruita dolça.
L’augment de mobilitat i d’interaccions van superar les autoritats, que no van saber reaccionar als avisos.
El resultat van ser desenes de brots i un confinament per a tallar una situació que s’havia desbocat.
Enguany la campanya de la fruita començarà a final d’abril, just en el moment en què la cinquena onada podria arriba al seu pic, una dada que posa en alerta.
Amb aquest escenari el departament de Salut ha rebutjat la demanda de molts batlles del Segrià d’implementar un pla de vaccinació massiu per a tots els treballadors de la fruita.
Considera que els vaccins s’han d’aplicar seguint un criteri sanitari i no de prevenció.
El que sí que ha programat és un cribratge massiu a tots els treballadors tan bon punt comenci la temporada.
La vacunació és observada per empresaris agroalimentaris i batlles del territori, una de les millors eines a l’abast per a poder evitar una stiució com la de l’any passat.
Per això avui el paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, ha demanat formalment a l’estat que tot el sector agroalimentari sigui considerat essencial i així pugui entrar en el pla de vaccinació.
També ha emplaçat Salut a ser més diligent i accelerar el ritme de vacunació.
“Al Pavelló Onze de Setembre podríem vacunar unes 4.000 persones al dia”, ha demanat.
La crisi perpètua dels temporers: la nova campanya de la fruita arriba sense canvis substancials | Mentre que la resta de Catalunya es prepara per a la quarta onada, la regió de Lleida ja fa dies que es troba en la cinquena, ja que aquest estiu hi va haver un gran brot al Segrià. No sols els marcadors epidemiològics marquen la cinquena onada, sinó també la tensió hospitalària de la zona. | Summarization |
caBreu_abstractive_1243 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Alejandro Fernández va heretar fa deu mesos el PP més petit de la seva història a Catalunya.
Dels 19 diputats al Parlament obtinguts el 2012 sota la batuta d'Alícia Sánchez-Camacho, els populars van passar a tenir només quatre representants a les eleccions del 2017.
La proposta, però, ha rebut un no rotund per part del partir taronja.
Si el líder del PP a Catalunya té entre cella i cella aquesta aliança és, bàsicament, per dos motius: a nivell particular, creu que els populars guanyarien pes; i a nivell de resultats, considera que seria una suma que permetria optimitzar el resultat dels constitucionalistes a Catalunya i que podria aspirar a frustrar la reedició d'una majoria independentista.
"Per guanyar unes eleccions a Catalunya, el constitucionalisme hauria de ser capaç de trobar una fórmula així", ha insistit en els darrers dies en diferents entrevistes als mitjans de comunicació.
Els populars han registrat la marca Catalunya Suma
De fet, la prova que l'aposta per la coalició amb Ciutadans és un plantejament que va més enllà del globus sonda és que el partit ja ha registrat la marca Catalunya Suma -seguint el model Navarra Suma-, segons ha avançat Economía Digital i confirmen a NacióDigital fonts de la direcció del PP.
Tot i això, des del partit d'Albert Rivera s'han afanyat a tancar ràpidament el debat rebutjant aquesta proposta.
Ho han fet en públic i, segons expliquen els populars, també en privat.
El partit taronja rebutja una coalició amb el PP conscient de la seva posició de força dins del bloc unionista.
Tot i que les enquestes auguren una davallada electoral de Cs als pròxims comicis, la formació va guanyar les eleccions catalanes del 21-D mentre que a Navarra jugava un paper molt menor.
"La coalició Navarra Suma es va conformar perquè hi havia unes característiques especials que no són extrapolables a altres llocs", argumenten fonts de la direcció de Cs, que afegeixen que, en tot cas, la suma a Navarra va ser un "èxit" perquè van guanyar les eleccions i que si no governen és pel "pacte vergonyant de Sánchez amb Otegi" -Bildu va facilitar amb l'abstenció la presidència del PSOE.
"Entenem que hi hagi partits que sí que volen aquesta fórmula després d'haver recollit uns pèssims resultats, partits que van fer concessions als nacionalistes durant 40 anys", asseguren des de la direcció de Cs
Tot i això, Ciutadans no contempla aquesta fórmula en altres territoris i el diputat Nacho Martín Blanco ha assegurat que el partit ha de preservar el seu rol de "casa gran del constitucionalisme".
Sobretot perquè entenen la proposta del PP com una manera d'intentar sortir de la crisi electoral en la qual es troba.
"Entenem que hi hagi partits que sí que volen aquesta fórmula després d'haver recollit uns pèssims resultats, partits que van fer concessions als nacionalistes durant 40 anys", responen des de la direcció de Cs fent referència als acords del PP amb els governs de Jordi Pujol o bé els pactes pressupostaris d'Alícia Sánchez Camacho amb els primers governs d'Artur Mas.
És per aquest historial que s'erigeixen en "l'única veu del constitucionalisme" a Catalunya i un "referent incontestable dels drets i llibertats" de tots els catalans.
Poc queda d'aquell PP que, liderat per Sánchez-Camacho i just després de la recollida de firmes que va propiciar la sentència que va escapçar l'Estatut, va tocar sostre amb 19 diputats.
El detonant del declivi dels populars a Catalunya va ser, com a la resta de l'Estat, l'esclat de casos de corrupció i escàndols com el de La Camarga -el cas d'espionatge en el qual es va veure involucrada Sánchez-Camacho-.
Però també, en paral·lel, l'ascens de Ciutadans, que a costa de PSC i del PP ha aglutinat la major part del vot unionista en el moment més convuls del procés català entonant un discurs altament bel·ligerant contra l'independentisme.
L'objectiu de Ciutadans de fer el 'sorpasso'
Ara, però, després del degoteig de dirigents de Ciutadans que han fet el salt a Madrid, entre ells la mateixa Inés Arrimadas, i la remuntada dels socialistes amenaça el lideratge a les urnes que van aconseguir el 21-D.
En tot cas, l'objectiu dels populars segueix sent fer el sorpasso al PP, motiu pel qual l'estratègia dels de Rivera no concep la coalició amb el PP a Catalunya encara que en aquest cas no suposin una amenaça.
El daltabaix electoral del 28-A ha abocat els populars a revisar tota la seva estratègia i des del carrer Génova tenen estudiades les 20 circumscripcions on la dreta podria haver maximitzat la representació si no s'hagués presentat dividida.
Catalunya, on el PP està massa dèbil, no estava en el llistat, però Alejandro Fernández té a les seves mans l'encàrrec d'evitar que els populars quedin condemnats a la residualitat.
De moment, però, el flirteig amb Ciutadans és fallit. | Amb un partit cada vegada més menut i amb menys presència a Catalunya (actualment el PP té només 4 diputats al Parlament), Alejandro Fernández, líder del partit a Catalunya, intenta fer una coalició amb Ciutadans. Tanmateix, la formació taronja ha rebutjat aquesta coalició perquè entenen que és la manera del PP de sortir dels mals resultats de les eleccions anteriors. | Summarization |
caBreu_abstractive_1397 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Francesc Homs, segona part.
El cap de files del PDECat al Congrés afronta aquest dilluns la segona volta del judici al 9-N després que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau ja passessin pel TSJC.
L'ex-consellera de la Presidència es defensarà al Tribunal Suprem per la seva condició de diputat a les Corts espanyoles.
Com va avançar Roger Pi de Cabanyes a NacióDigital, Homs basarà part de la seva defensa en els arguments de la mateixa Fiscalia: per descartar el testimoni de Mariano Rajoy, el ministeri fiscal va insistir que per incórrer en desobediència cal haver estat reiteradament advertit.
Isaac Meler us explicarà dilluns des de Madrid els detalls de la declaració del dirigent del PDECat.
La gestió del diàleg.
La reunió secreta -revelada per La Vanguardia- entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont a la Moncloa ha evidenciat la fina línia que separa la discreció de la mentida.
El Govern ha quedat retratat -especialment la portaveu Neus Munté- negant cap contacte el dia abans de la publicació i l'oposició no ha sabut gratar en la resposta confusa desplegada per la Generalitat.
No ens hauria d'escandalitzar que els dos executius busquessin espais de trobada discrets si abans de la ruptura unilateral es vol explorar la via pactada, però un diàleg amb conseqüències tan rellevants per al país reclama una altra gestió.
Ni que sigui per mostrar respecte als ciutadans.
Urdangarin i la vida a Ginebra.
Deia divendres passat Miquel Roca, advocat de la infanta Cristina i nom propi en la Convergència i Unió pilotada per Jordi Pujol, que la sentència del cas Nóos demostrava "que la justícia és igual per a tots els ciutadans".
Roca resumia així la satisfacció de l'establishment espanyol amb la resolució judicial -còmode amb una sentència que alliberava la infanta però no minava la credibilitat de la Zarzuela-, una lectura que aquesta setmana perd força.
Urdangarin no haurà de pagar cap fiança per eludir la presó i podrà continuar residint a Ginebra fins que es resolguin els recursos de la defensa.
Sobre el cas Nóos és interessant llegir l'entrevista que eldiario.es feia aquest dijous a Raúl Burillo, que era delegat de l'Agència Tributària a les Illes Balears quan va començar la investigació.
Burillo recorda que Cristina de Borbó, absolta dels delictes fiscals, "estava estratègicament col·locada en una trama organitzada de desviament de diners".
Un nou objectiu de "La Marató".
Cada desembre, TV3 i Catalunya Ràdio vehiculen una cita amb la solidaritat que la societat catalana ha convertit en compromís ineludible.
Aquest divendres hem sabut que la propera edició de La Marató estarà dedicada a algunes de les malalties infeccioses més greus, com l'hepatitis, la sida, la meningitis, la bronquitis o la tuberculosi.
La 26a edició del programa es farà el diumenge 17 de desembre i centrarà els seus esforços a sensibilitzar la ciutadania i recaptar fons per dissenyar mètodes de diagnòstic més eficients.
Data marcada al calendari.
Vist i llegit
Aquest no pretén ser un espai per construir teories sobre el futur de la premsa, que viu temps de transformació i d'incertesa, amb un peu al món digital i un altre a les rotatives.
Però us proposo un petit exercici per observar com ha canviat la fesomia dels diaris i la seva manera d'explicar el món.
L'artista Josh Begley ha intentat sintetitzar tota la història contemporània en un vídeo de menys d'un minut.
Com?
Ha enllaçat totes les portades de The New York Times des del 1852 fins a l'actualitat.
En un moment en què la informació audiovisual guanya terreny -també entre les capçaleres-, l'experiment ens permet rememorar el pes creixent de la fotografia en les portades.
Begley ha fet altres exercicis interessants, com aquest vídeo que convida l'usuari a recórrer la frontera entre els Estats Units i Mèxic després de cosir 200.000 imatges de satèl·lit.
Treballs amb missatge.
La frase de la setmana
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi | Després de Mas, Ortega i Rigau, ara li toca a Francesc Homs assistir a la segona volta pel judici del 9-N. La seva defensa serà al·legar que per incórrer en la desobediència calen advertiments reiterats. D'altra banda, la reunió secreta entre Mariano Rajoy i Puigdemont enfada la ciutadania per la mala gestió. | Summarization |
caBreu_abstractive_126 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, i el president de la Generalitat, Ximo Puig, han signat el protocol de cessió de l’edifici dels antics jutjats, en la plaça del Jutge Borrull.
L’immoble, propietat del Govern valencià, passarà ara al patrimoni municipal i esdevindrà un contenidor de serveis socials lligats al benestar de la ciutadania, tant del propi Ajuntament com de la Conselleria de Polítiques Inclusives.
“Castelló no podia permetre’s tenir en el cor de la ciutat un edifici d’aquestes característiques en estat d’abandó”, ha afirmat Puig, qui ha destacat el doble benefici que suposarà la recuperació de l’edifici.
“No es tracta solament de rehabilitar-ho, sinó de destinar-ho a una de les polítiques fonamentals.
Els serveis socials no són perifèrics en la política del Govern, ocupen la centralitat i per açò és tan important, que tingan la seua seu en aquest edifici.
A més, la rehabilitació ajudarà a la recuperació econòmica”.
“Avui és possible la devolució d’aquest edifici per a la ciutadania.
Era un deute que teníem amb Castelló.
El Pacte del Grau ens insta a governar per a les persones, a facilitar-los la vida en la relació que tinguen amb l’Administració.
La nostra obligació és treballar per a fer més feliç la vida dels castellonencs”, ha referit Marco.
A més, ha destacat la “receptivitat” del Consell, tant de Puig com d’Oltra, que en les seues respectives visites a la capital de la Plana van recolzar la proposta de l’Ajuntament de Castelló.
L’alcaldessa ha agraït el suport al projecte de Castelló en Moviment i Ciutadans.
La vicepresidenta del Consell i consellera de Polítiques Inclusives, Mònica Oltra, ha ressaltat també l’aposta per la millora de l’atenció integral a la ciutadania, en un àmbit tan sensible amb el del benestar públic.
En la seua intervenció, ha destacat la vocació del Govern valencià per incrementar les partides pressupostàries de l’àrea social i ha destacat la labor del funcionariat autonòmic, que ara podrà treballar en millors condicions.
La signatura del protocol s’ha fet en una de les dependències de l’edifici, habilitada per a aquest objectiu.
A més de Puig, Marco i Oltra ha estat present el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, qui ha aportat informació sobre l’edifici i el procediment de cessió a l’Ajuntament.
Per part municipal, també han assistit la vicealcaldessa, Ali Brancal, i els regidors Rafa Simó, Enric Porcar, José Luis López, José Antonio Zamora, Xavier del Senyor i Iñaki Vallejo.
L’antiga seu de l’Audiència Provincial va ser propietat estatal fins a 1985, quan va ser cedit al Govern autonòmic, en el procés de transferència de competències.
Té una superfície d’11.679 metres quadrats, distribuïts en un soterrani, planta baixa, entresòl i cinc plantes més i està valorat en 6,21 milions d’euros.
L’abandó d’aquests últims 11 anys ha ocasionat problemes estructurals, que s’escometran en una intervenció de rehabilitació integral per a adaptar-ho als nous usos i a la normativa vigent.
A partir de la signatura del protocol de cessió, la Conselleria d’Hisenda redactarà el projecte tècnic de reforma.
Les obres seran finançades i executades per l’Ajuntament.
De moment, no hi ha terminis per al desenvolupament del projecte, el pressupost definitiu del qual encara es desconeix, encara que podria rondar els 12 milions.
La distribució de la propietat es farà de forma proporcional a l’aportació que realitze cadascuna de les administracions, amb un mínim del 65% per a l’Ajuntament i del 25% per a la Generalitat.
El procés per a la cessió de l’immoble es va iniciar a l’abril de 2016, quan l’alcaldessa va sol·licitar la propietat en un escrit dirigit al conseller d’Hisenda, Vicent Soler.
Marco justificava la petició per la necessitat municipal de “augmentar les dotacions públiques per a garantir un millor servei a la ciutadania”.
Des del Govern municipal, es considera que els actuals equipaments municipals són insuficients per a oferir una resposta de qualitat a les noves i complexes necessitats que té l’Administració local.
L’edifici Borrrull, propietat del Generalitat, va quedar sense ús administratiu en 2006, quan es van inaugurar les dependències de la Ciutat de la Justícia.
Des de llavors, l’immoble ha estat tancat i en una situació de deterioració progressiva.
La cessió de l’edifici permetrà a l’Ajuntament ampliar el patrimoni municipal i millor l’atenció ciutadana, mentre que la Generalitat rendibilitzarà un immoble ara sense utilitat pública i en estat ruïnós.
Posteriorment, es va constituir una comissió mixta, que va estudiar la viabilitat jurídica i administrativa de la cessió de l’edifici a l’Ajuntament.
En un primer moment, la comissió va centrar la seua labor en l’antiga Audiència Provincial, encara que s’ha obert la possibilitat de mantenir la col·laboració entre ambdues institucions per a la redefinició dels usos d’altres instal·lacions públiques també en desús que pot acollir serveis municipals o autonòmics. | L’antiga seu de l’Audiència Provincial a Castelló, coneguda com l'edifici Borrull, ha iniciat un procés de rehabilitació per contenir els serveis socials relacionats amb el benestar de la ciutadania que ofereixen tant l'Ajuntament com la Conselleria de Polítiques Inclusives. L'edifici, que fins ara estava en estat d'abandó, passarà de ser propietat de la Generalitat al patrimoni municipal. | Summarization |
caBreu_abstractive_2495 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L'hospital Josep Trueta de Girona ha arribat als 100 trasplantaments de moll d'os.
Aquest tipus d'intervencions es van començar a fer el 2009, evitant així que pacients amb diferents tipologies de càncers de la sang haguessin de desplaçar-se a Barcelona.
Dels casos tractats, un 80% dels pacients continuen amb vida, una dada que està en la línia dels estàndards de supervivència que presenta la malaltia.
El programa va començar amb quatre intervencions el 2009 i el 2015 ja se n'han fet 23.
Els responsables valoren que el projecte està "consolidat" i funciona bé.
En els casos tractats a Girona, el trasplantament es fa a través de cèl·lules mare sanguínies del mateix pacient.
En cas de necessitar un donant, els casos se segueixen tractant a hospitals de Barcelona.
El novembre de 2009 l'Hospital Josep Trueta de Girona va fer el seu primer trasplantament de moll de l'os.
Aquestes intervencions es fan en casos de càncers de la sang que afecten tant la sang com la medul·la òssia i els ganglis limfàtics.
Segons dades del 2013, a Catalunya es van fer 245 trasplantaments de cèl·lules mares sanguínies del mateix pacient, dels quals 16 a Girona (un 6,5%).
Fins al 2009, els malalts que patien aquest tipus de patologies havien d'anar a Barcelona a tractar-se.
De mitjana, aquest tipus d'intervencions requereixen d'unes tres setmanes d'ingrés hospitalari.
Ara, però, tot el procediment es pot fer des de l'hospital gironí i això evita molèsties als pacients i els seus familiars.
En aquests anys, el centre ha anat incrementant l'activitat fins arribar a fer 100 intervencions d'aquest tipus.
Durant el 2015 es van fer un total de 23 intervencions i, segons el cap del Servei d'Hematologia Clínica de l'ICO Girona, David Gallardo, el projecte està "consolidat" i en un moment de "maduresa" i, per tant, considera que tenen poc marge més de créixer.
A Girona el tipus de casos que es tracten són aquells que es pot fer un autotrasplantament de moll d'os amb cèl·lules del mateix pacient.
En els casos de càncers més agressius –sobretot leucèmies amb alt risc de recaiguda- cal recórrer a un donant i la intervenció es fa a Barcelona.
Un 80% d'èxit
En el centenar de casos tractats a Girona, habitualment cal administrar quimioteràpia al pacient per destruir cèl·lules cancerígenes.
Aquest tractament és agressiu i afecta el moll de l'os, fins arribar a eliminar-lo.
Per això, abans d'arribar a aquest punt els metges extreuen cèl·lules mare sanguínies del pacient (les que encara estan sanes) i les mantenen congelades a 80 graus sota zero.
Un cop el malalt ha acabat el tractament amb quimioteràpia, es tornen a restituir les cèl·lules a través d'una infusió endovenosa i cal que el pacient estigui aïllat durant dues setmanes fins que les cèl·lules tornin a fer la seva funció.
En aquest període és molt important evitar infeccions ja que les defenses del malalt són molt baixes.
Segons ha explicat el cap del Servei d'Hematologia Clínica de l'ICO Girona, David Gallardo, el 80% dels casos tractats a l'hospital gironí han acabat bé.
Per tant, són pacients que no han patit recaigudes i que actualment segueixen amb vida.
El doctor apunta que aquestes xifres estan en la línia dels estàndards que presenta aquest tipus de malaltia.
Els pacients sobretot estan afectats per limfomes i mielomes i són un 50% homes i un 50% dones d'edats entre 15 i 70 anys.
"Al Trueta m'han salvat la vida"
Un dels pacients que s'ha sotmès a un autotrasplantament de moll de l'òs és Jose Antonio Repullo, veí de Girona de 49 anys.
Al mes de març va anar al metge perquè es trobava cansat i desanimat i això li va encendre les alarmes ja que és un gran aficionat a l'esport i arribava a córrer 20 quilòmetres diaris.
Li van diagnosticar un limfoma del mantell i al novembre –després de sis cicles de quimioteràpia- es va sotmetre al trasplantament amb cèl·lules del seu cos que anteriorment li havien extret i congelat.
"Ara em trobo molt bé, animat i feliç perquè al Trueta m'han salvat la vida, no puc estar prou agraït als professionals tan excel·lents que tenim", ha manifestat.
El pacient segueix prenent antibiòtics i vitamines però fa vida normal.
"Cada dia surto a caminar i ja faig sis quilòmetres diaris", diu sense amagar el somriure. | L’hospital Trueta de Girona va començar el 2009 amb un programa per fer trasplantament de moll d'os i ha arribat ja fins a les 100 intervencions. Els responsables confirmen que el projecte és sòlid i funciona bé. Aquestes intervencions eviten que els pacients hagin de desplaçar-se a Barcelona per fer el tractament. | Summarization |
caBreu_abstractive_699 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Els veïns de la urbanització Montecarlo d’Alcanar Platja, on el 16 d’agost va explotar la casa que el comando jihadista responsable dels atemptats a Cambrils (Baix Camp) i Barcelona utilitzava per a fabricar explosius, han començat a rebre indemnitzacions de l’Estat espanyol sis mesos després.
Així ho ha explicat el regidor de Governació de l’ajuntament d’Alcanar (Montsià), Jordi Bort, qui ha confirmat la recepció de les compensacions en quatre casos.
El consistori canareu, de fet, va acompanyar administrativament o va ajudar a tramitar aquestes indemnitzacions a uns vuit afectats.
Alguns més ho podrien haver fet també per altres vies.
Bort, en aquest sentit, ha celebrat la celeritat en aquest procés i ha destacat que les explosions no han suposat moviments de sortida de veïns o propietaris d’aquesta urbanització.
L’explosió inicial, que va deixar dos gihadistes morts i set persones més ferides –entre els quals, veïns i també un integrant del comando-, va sobresaltar la tranquil·la vida d’aquesta urbanització, apartada del nucli urbà d’Alcanar i estructurada al voltant d’improvisats carrers sense asfaltar.
La fabricació i manipulació d’explosiu altament volàtil, peròxid de cetona, que fabricaven en un xalet que ocupaven des de feia temps en va ser la causa.
Mentre els Mossos desenrunaven i escorcollaven les restes de la casa, l’endemà, 17 d’agost, el mateix dia dels atemptats de Cambrils i Barcelona, es produïa una segona detonació com a conseqüència dels explosius que es trobaven sota la runa.
Es van comptabilitzar, llavors, cinc ferits més.
Un total de catorze veïns van ser desallotjats de les seves cases i reubicats provisionalment durant dies en un càmping pròxim.
A banda de l’immoble que ocupaven els gihadistes, el contigu va quedar també ensorrat.
Sis mesos després d’aquest episodi, quatre dels afectats han confirmat a l’ajuntament d’Alcanar que ja han rebut les indemnitzacions sol·licitades a l’estat espanyol.
El consistori es va posar a disposició dels afectats per ajudar en el tràmit o acompanyar administrativament.
‘En els dies posteriors et venia gent i et preguntava què havien de fer’, apunta Bort.
Se’ls posava en contacte amb els serveis d’atenció a víctimes del terrorisme o se’ls facilitaven documents i certificats.
Alguns havien fer els tràmits de l’assegurança i d’altres, no.
Uns vuit veïns o famílies afectades es van adreçar als serveis municipals.
‘Hi ha diversos estaments amb responsabilitat.
Com a administració més propera al ciutadà fem l’acompanyament i suport en allò que podem, no per responsabilitat, sinó per ètica, humanitat o veïnatge.
Som empàtics amb el drama que estan passant’, afegeix el regidor.
El consistori valora positivament el termini des que es va efectuar el tràmit fins que s’han començat a fer efectius els imports.
Recorda que, habitualment, és un ‘procés complex, lent i dificultós’.
Les peticions podien cobrir, de forma paral·lela, béns o danys a les persones, que havien de valorar metges forenses.
La proposta de quantitat sol dependre de la intensitat de l’afectació i la continuïtat en el temps.
Bort considera que, malgrat l’habitual lentitud, en aquest cas els sis mesos serien un ‘termini raonablement acceptable atenent les circumstàncies’.
‘Creiem que les administracions han anat responent i l’ajuntament, com a administració més propera, hem fet l’acompanyament, fet que ens satisfà’, ha reblat.
El regidor ha evitat donar detalls sobre quantitats: ‘ens n’hem quedat al marge, estàvem ja desmarcats’.
Mig any després, a la urbanització Montecarlo el consistori no ha detectat grans canvis pel que fa a la població que hi habita.
‘Potser alguna família ha marxat, però no en tenim constància’, apunta Bort, tot recordant que, just els dies posteriors a l’explosió, van coincidir amb una família que es mudava per viure-hi.
‘No hi ha hagut un abandonament generalitzat o massificat’, sentencia.
Fins i tot, el consistori ha donat recentment una llicència d’obres per restaurar la casa del costat de la que habitaven els gihadistes i que va quedar completament destrossada per les explosions.
El que probablement haurà d’esperar serà la regularització total de la urbanització i que sigui l’ajuntament qui n’assumeixi els serveis, tal com reclamaven els veïns.
Bort recorda que, d’acord amb la llei d’urbanisme, els veïns haurien de presentar i executar un projecte d’urbanització, dotant l’espai dels serveis bàsics –enllumenat, aigua i clavegueram- perquè el consistori la pugui rebre.
‘Independentment de la visceralitat del moment, hem de ser prudents i realistes’, tanca. | El 16 d'agost va explotar una casa a la urbanització Montecarlo d'Alcanar Platja que el comando jihadista responsable dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils utilitzava per fabricar explosius. Els veïns afectats per aquesta explosió, on van resultar ferides set persones i dos van morir, han començat a rebre les indemnitzacions sis mesos després. | Summarization |
caBreu_abstractive_1853 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | A la sortida de l’institut, a la porta de la discoteca o en un banc al parc, cada vegada és més habitual veure joves que cargolen alguna cigarreta o que la fumen i la comparteixen amb els amics.
Els joves fumen, sobretot, cigarretes fetes a mà.
Les dades així ho revelen.
De fet, tal com mostren les dades del Comissionat per al Mercat de Tabacs, el nombre de fumadors de cigarretes fetes a mà ha augmentat en deu anys fins a vuit vegades.
El 2006 els consumidors de tabac de cargolar només representaven el 3,3% del total de fumadors.
El 2015 aquesta xifra ha augmentat de forma preocupant fins al 26%.
El Departament de Salut calcula que, en total, unes 420.000 persones del total de la població consumeixen aquesta mena de tabac habitualment.
A NacióDigital hem volgut preguntar els joves què els en fa addictes.
“Vaig començar per fer la tonteria amb els companys, però a mesura que ha passat el temps el tabac m’ha creat dependència”, respon gairebé sense pensar l’Ivet, de 17 anys, quan se li demana què la va atraure del fum i del tabac de cargolar.
La Jennifer, que ja en té 21, amplia els motius: “Al principi, fumes per fer-te el gran, perquè estàs amb els col·legues de festa, perquè vols molar”.
Gairebé tots els joves als quals hem preguntat, com l’Eduard, de 24 anys, o el Pau, de 17, responen coses similars.
“El meu ex fumava i em vaig acostumar.
Vaig començar a poc a poc i ara fumo gairebé cada dia, tot i que no n’estic enganxada al 100%”, argumenta la Maria, també de 17 anys.
El tabac de cargolar, "més modern, més natural i més barat"
Les modes i la sensació de maduresa els fa fumar.
La majoria cau en el parany del tabac de cargolar.
Un estudi elaborat en el marc del programa “Classe sense Fum” constata que els adolescents pensen que fumar tabac de cargolar és més “modern”, que els dóna “més llibertat” i que el producte és més “natural” i menys perjudicial per la salut que les cigarretes manufacturades.
Els motius, al capdavall, segons el Departament de Salut, són les falses creences.
“No és cert que les cigarretes fetes a mà siguin menys perjudicials.
Tenen els mateixos additius i, malgrat que hi posis menys dosi, la calada és més profunda”, argumenta la subdirectora de Promoció de la salut, Carmen Cabezas, que al maig va presentar xifres actualitzades sobre consum de tabac a Catalunya.
La Jennifer, que fuma paquets, hi coincideix.
“Jo no fumo tabac de cargolar, però tinc moltes amigues que sí que ho fan perquè és, entre cometes, més sa”.
La resta de joves responen que sobretot ho fan perquè els surt més barat, i ho expliquen: “Com que no el produeixen igual, perquè el venen sense paper i filtre, que has de comprar a banda, finalment surt millor de preu”, explica l’Eduard, que va començar a fumar, com la Jennifer, als 13 o 14 anys.
El Pau, igual que l’Ivet, també afirma que “com que cal cargolar-los, en consumeixes menys que si només els agafes del paquet”.
Cabezas, però, argumenta que “tampoc és cert que el preu sigui més baix”, tot i que reconeix que, en temps de crisi, els estudis de la Secretaria de Salut Pública demostren que el consum per persona pot baixar de dos a tres cigarretes.
A més, s’hi suma el fet que aquesta mena de productes, com la picadura del tabac per a pipa o el tabac de cargolar, reben un tractament fiscal més favorable.
La Maria, que fa un any que fuma, primer paquets i ara cigarretes fetes a mà “excepte quan surt de festa”, adverteix, tanmateix, que “els preus han pujat últimament”.
La lluita contra l’addicció, un repte per al futur
Per evitar-ne el consum, el Departament de Salut ha engegat una activitat de prevenció, “Fumar?
Jo no m’hi embolico”, dins del programa “Classe sense Fum”, en què a les aules dels instituts i les escoles mestres i adolescents reflexionen sobre el consum de tabac i combaten les creences errònies sobre les cigarretes fetes mà.
La percepció dels joves, però, és que encara són massa joves per a què les conseqüències del tabac els perjudiqui la salut.
“Amb l’angoixa i l’estrès pels estudis, mai no ho he aconseguit.
Noto que quan faig més esforç físic, quan amb els amics anem a fer una excursió, no respiro tan bé com abans i això em preocupa.
M’agradaria en un futur dur una vida més sana”, argumenta l’Eduard.
La realitat, però, és que tots els joves amb què hem parlat han provat de deixar-ho i volen a la llarga no dependre’n, però no ho han aconseguit encara. | Un estudi del Departament de Salut calcula que la majoria dels joves fumadors consumeixen, sobretot, cigarretes fetes a mà. En l'estudi s'ha revelat que això és així per la falsa creença que el tabac de cargolar és menys perjudicial que el manufacturat. També s'ha confirmat que la majoria de joves comencen a fumar per sentir-se més moderns. | Summarization |
caBreu_abstractive_522 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L’escriptor i professor Jordi Tiñena (Barcelona, 1955) s’ha mort víctima d’un càncer als 62 anys.
L’òbit es va produir divendres a migdia a Tarragona, la ciutat on vivia des de feia molts anys.
Tiñena era llicenciat en filologia castellana i catalana i doctor en filologia catalana.
Va ser mestre durant molts anys a l’institut públic de Campclar de Tarragona, on va aconseguir que diferents generacions de tarragonins que valoraren molt les seves classes i la bonhomia com a professor s’engresquessin a la lectura i la literatura.
El seu treball com a intel·lectual es va iniciar l’any 1987, quan va començar a adaptar textos medievals per als seus alumnes.
Així les coses, aquell mateix any va publicar l’anònim Blandín de Cornualla i el Viatge al Purgatori de Ramon Perellós.
Després publicà les adaptacions de El llibre de les dones de Jaume Roig; l’anònim Curial e Güelfa, una de les dues grans novel·les cavalleresques catalanes; Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, l’altra gran novel·la cavalleresca; i Lo somni de Bernat Metge.
Vinculada també al món de la cavalleria, el 1991 publicà Història de l’esforçat cavaller Partinobles, una versió catalana del segle XVI d’una novel·la anònima francesa.
El 1992 va presentar la seva tesi doctoral sobre la novel·la històrica catalana, dirigida per Antònia Tayadella.
Malgrat la dedicació a l’ensenyament i la trajectòria literària amb obra pròpia, mai no va deixar la investigació filològica i les propostes didàctiques per acostar les obres als més joves.
Segons que informa la premsa local tarragonina a les edicions digitals, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, es va mostrar ‘molt trist per la pèrdua’ i l’ha qualificat com un ‘referent cultural de la ciutat’.
‘Totes les pèrdues costen d’assumir, però aquesta ho serà molt.
A la seva edat li quedaven encara molts projectes per dur a terme.
Perdem un gran escriptor i un gran amic’, explicà a Twitter.
Divendres a la tarda l’institut de Campclar de Tarragona també va expressar el seu condol.
‘Gran escriptor, gran professor i gran persona.
Perdem un referent’.
La trajectòria literària de creació d’obra pròpia va començar el 1995 amb la publicació de Mort a Menorca, finalista del I Premi de novel·la Carlemany, que té com a protagonista un novel·lista de fulletons del segle XIX; aquest any també va publicar Un dia en la vida d’Ishak Butmic, sobre el setge de Sarajevo a la guerra de Bòsnia, guanyadora del Premi de novel·la ciutat d’Alzira i, a més a més, Els vespres de don Magí Castellarnau, la primera ambientada a la seva ciutat, Tarragona.
Després vindran La dona del grill (1996) situada a la Barcelona del segle XV, coprotagonitzada per un escrivà i una alcavota, i El comediant de Perpinyà (1997), que enllaça una època històrica clau per la Catalunya Nord, el 1659, amb el món del teatre clàssic francès.
L’any 1998 va guanyar el Premi Pin i Soler de narrativa amb Dies a la ciutat, situada a la Tarragona del segle XVI.
Amb L’ombra del coronel (2002) retorna al segle XX, concretament a la postguerra espanyola, amb un vençut com a protagonista.
L’any 2005 va publicar El mercant, inspirada en l’existència de les presons secretes.
El 2011, Peix de gat, novel·la ambientada al Serrallo, el barri pescador de Tarragona, entre els anys 30 i els 80 del segle passat.
Del 2012 és la novel·la El gos suïcida, en què un escriptor accepta l’encàrrec d’escriure les memòries d’un misteriós prohom francès en un mas aïllat de la Provença, sota la mirades de diversos personatges estranys i d’un gos inquietant.
El 2016 va publicar La mort sense ningú, amb la qual entra al gènere criminal.
Les dues darreres obres són El somriure del víking (2017) i Joc d’identitats (2018), en què tornava una altra vegada al gènere negre.
Precisament, en els darrers dos anys Tiñena havia tingut una projecció pública arreu de Catalunya gràcies als festivals de novel·la negra.
Havia participat en moltes conferències i taules rodones del gènere, que sempre havia defensat al costat, per sobre de tot, d’elements diferencials com l’humor i, especialment, la qualitat literària. | Mor l'escriptor i professor Jordi Tiñena als 62 anys. Tiñena va ser mestre a un institut públic de Tarragona on es va fer popular per la seva bonhomia i per aficionar els alumnes a la lectura i literatura. Va començar primer a publicar llibres que eren adaptacions de textos medievals i posteriorment va començar la seva carrera com a escriptor. | Summarization |
caBreu_abstractive_1317 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L'any 2014 el nombre de brots de toxiinfecció alimentària a Catalunya en el sector de l'hostaleria se situava en 27 casos notificats; l'any 2017 han estat 64, un augment que ha estat progressiu, ja que el 2015 en van ser 37 i el 2016, 52.
Malgrat aquestes dades, la subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut, Carme Chacón, ha explicat que aquest creixement també va lligat a la població catalana i l'arribada de turistes, que ha anat guanyant pes amb el pas del temps.
Si es té en compte que la població, doncs, també és superior, des de l'Agència de Salut Pública asseguren que es tracta d’un repunt “lògic” però que igualment s'ha de “revertir”.
Si a part dels establiments d'hostaleria es tenen en compte residències d'avis, escoles, llars i derivats, el nombre de brots s'eleva als 92 casos el 2017.
Dins d’aquestes intoxicacions alimentàries, l'Agència de Salut Pública de Catalunya destaca les tres més rellevants per a les persones: la Salmonel·la, la Campylobacter, i la Listèria.
“Aquestes són les que més preocupen a l'agència perquè són les que generen més problemes alimentaris”, explica Chacón.
Segons la subdirectora , les causes d’aquestes infeccions tenen a veure amb el fet de no mantenir la cadena de freds, per no tenir una higiene i manipulacions òptimes dels aliments, i pel creuament de productes crus amb d'altres i amb utensilis.
Des del 2016 al 2018, s’han analitzat més de 4.000 mostres de productes alimentaris com carns fresques, formates, llet crua, ous, preparats de carn i peix transformat (entre altres).
L’objectiu ha estat identificar els nivells de Campylobacter, Listèria i Salmonel·la presents en aquests aliments, i els resultats determinen que en els productes que hi ha més perill d’aparició d’aquests bacteris són els preparats de carn, productes càrnics, carn fresca i menjar preparat a base d’aquesta.
“Si bé la Listèria en persones sol ser un problema lleu, en el cas d’embarassades i infants pot desembocar situacions greus”, ha dit Chacón.
Davant d’això, els expedients interposats a empreses alimentàries han passat de 118 l’any 2013 a 201 el 2018.
“L’objectiu no és sancionar, sinó garantir la salut de les persones”, ha dit Guix.
En aquesta línia, Chacón ha afegit que s’apliquen sancions sobretot a les empreses reincidents, però que el més “útil” moltes vegades és activar “alertes” a Europa.
És aleshores quan es poden retirar productes dels mercats i es genera més impacte, diu la subdirectora.
Un nou indicador d’higiene als restaurants
El secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha avançat que un dels camps que Salut pretén explorar de cara al 2020 és la de crear alguna mena d’indicador que permeti als clients dels establiments de menjar conèixer el nivell d’higiene d’aquests.
Existeixen precedents als Estats Units, el Canadà i Alemanya, ha dit Guix, i el que voldria fer Catalunya en aquest cas és arribar a acords amb ens locals –“ja que seran els protagonistes”- per tirar endavant “alguna experiència” que proporcioni aquesta informació a la ciutadania.
Des de l’agència veuen imprescindible proporcionar la informació als clients sobre l’alimentació.
Malgrat tot, aquesta proposta de Guix requeriria, en cas de voler-se establir com a obligació tenir aquest tret distintiu, una nova legislació.
De moment però, ja han iniciat treballs en aquesta línia.
“Les administracions s’han de centrar a solucionar els problemes d’higiene i neteja, de formació dels professionals que manipulen aliments, de tractaments de conservació i temperatura dels productes, però és una responsabilitat compartida amb els operadors econòmics”, ha reivindicat Guix.
De la indústria que ha inspeccionat l’agència, s’han interposat prop d’un 4% de sancions a establiments.
Tots aquests resultats són fruit dels deu anys de política integrada en seguretat alimentària, en els quals les administracions han treballat conjuntament en favor d’un sistema integrat d’intervenció pública en aquest sentit.
El 5 de juny és el Dia mundial de la seguretat alimentària. | Creixen les toxiinfeccions alimentàries a Catalunya. El 2014 n'hi va haver 27, i el 2017 n'hi ha hagut 64. Les intoxicacions més rellevants són la Salmonel·la, la Campylobacter, i la Listèria. Segons Chacón, les causes són interrompre la cadena de freds, així com la mala higiene, entre altres. Salut vol idear un indicador per saber el nivell d'higiene dels establiments. | Summarization |
caBreu_abstractive_454 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La Candelera és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem.
En la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se, i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses.
Aquest ritual es materialitzava amb una ofrena i la benedicció d’espelmes de cera.
És una de les festes més antigues entre totes les que té dedicades la Mare de Déu durant l’any: la va introduir el papa Gelasi I l’any 496.
Però, com passa molt sovint en el calendari festiu, aquesta festa religiosa té un rerefons anterior, pagà.
Hi ha qui creu que podria ser hereva d’antics costums romans que es feien durant les Parentalia, en què hi havia processons amb espelmes.
Però sembla que el sentit de la festa era totalment diferent: servia per a retre una espècie de culte a les ànimes dels difunts.
Fins fa pocs anys a les esglésies es recreaven processons molt similars a les que devia fer Maria una vegada passada la quarantena.
Se n’encarregaven dones, sobretot les que havien estat mares feia poc, i portaven grans candeles enceses.
Per això és una de les moltes festes de la llum que es fan i hom creu que les espelmes beneïdes aquest dia tenen virtuts protectores.
Per tots aquests motius, i perquè clou el cicle nadalenc, la Candelera és un dia important del calendari festiu.
I per això els més puristes de la tradició dicten que no es pot treure el pessebre –ni els guarniments de Nadal– fins que no arriba aquesta data.
La Candelera, el nostre dia de la marmota
La Candelera és una festa que s’escau exactament al mig de l’estació hivernal: 44 dies després del solstici d’hivern i 50 dies abans de l’equinocci de primavera.
Per això, de sempre s’ha considerat una data idònia per a pronosticar la meteorologia i molt especialment els dies de fred que queden.
És molt coneguda la dita ‘Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, l’hivern és viu’.
Tradicionalment, s’ha entès que la intenció del refrany era que si el dia de la Candelera plou l’hivern és a punt d’acabar i si hi ha un cel clar encara queden dies de fred.
Però hi ha una altra interpretació que té a veure amb el calendari lunar i diuen que és més encertada: si hi ha lluna nova, no es veu i la Candelera ‘plora’; per tant, la primavera s’avançarà.
I si per contra hi ha lluna plena i la Candelera ‘riu’, l’hivern encara serà llarg.
A muntanya també hi havia la creença popular que pels volts de la Candelera era quan els óssos començaven a despertar-se de la hibernació: ‘Per la Candelera, l’ós surt de l’ossera.’
Al Pirineu, hom creu que aquest dia l’ós es desperta i surt de la cova i que, segons quin temps faci, es despertarà del tot o tornarà a dormir.
L’explicació diu que l’ós surt i mira el cel nocturn: si hi ha lluna plena torna al seu refugi i prolonga la letargia quaranta dies més i, si hi ha lluna nova, surt del cau, sabent que l’hivern s’ha acabat.
Aquesta creença ha deixat en moltes poblacions de muntanya dels territoris de parla catalana les festes de l’Ós.
Són especialment famoses les de la comarca del Vallespir, però el patró de la festa és si fa no fa igual a tot arreu: un home disfressat d’ós es dedica a atemorir i molestar la població perquè representa que la bèstia ja ha acabat la hibernació.
Tot i que actualment se solen fer pels volts de carnaval, que gairebé sempre és al mes de febrer, el sentit original va lligat a aquesta creença popular que es viu per la Candelera.
I aquesta idea d’un animal que decideix d’acabar la letargia hivernal segons el temps que fa no us sona de res?
El 2 de febrer en moltes poblacions dels Estats Units es fa el dia de la Marmota.
Aquesta festa, molt popularitzada gràcies a un film protagonitzat per Bill Murray, consisteix a endevinar la fi de l’hivern pels moviments de l’animal: si la marmota no es veu l’ombra perquè fa un dia núvol, deixarà el cau i, doncs, la primavera s’acosta.
Però si el dia és assolellat i es veu l’ombra tornarà al cau, cosa que significa que l’hivern durarà sis setmanes més.
És un costum folklòric d’origen força incert que seguien molts grangers dels Estats Units i del Canadà i que en alguns indrets s’ha acabat convertint en una gran festa.
(Article publicat originalment a la web de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona.) | La Candelera és una festa catòlica que, com moltes altres, segurament té origen pagà, en què hi havia processons amb espelmes. La dita "Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, l’hivern és viu", pretén pronosticar el final de l'hivern, concepte semblant al dia de la Marmota dels Estats Units que també escau en 2 de febrer. | Summarization |
caBreu_abstractive_304 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Una cinquantena de redactors del diari El Mundo han enviat al director una carta en què protesten contra l’article que el fundador de Ciutadans Arcadi Espada hi va escriure atacant el diputat d’ERC Gabriel Rufián.
A l’escrit, afirmen que senten vergonya aliena de les expressions homòfobes emprades per Espada i que en lamenten la publicació.
També hi afegeixen que alguns articles anteriors de Salvador Sostres són intolerables en democràcia.
Podeu consultar ací la carta completa:
«Els treballadors i treballadores d’El Mundo i d’El Mundo.es que signem aquest escrit ho fem per transmetre que rebutgem rotundament algunes frases que el col·laborador Arcadi Espada inclou a la columna titulada ‘Aznar, sin complejos’, publicada el 19 de setembre de 2018 al nostre diari.
Les paraules grosseres, grolleres i homòfobes que dedica al diputat d’ERC Gabriel Rufián no haurien d’haver estat publicades mai en un mitjà de comunicació.
Nosaltres no jutgem les opinions d’Arcadi Espada, perquè és ben lliure de pensar com vulgui i d’exercir el seu dret constitucional de difondre les seves idees –en aquest cas, a través de El Mundo.es–, però sí que expressem el nostre rebuig al fet que el nostre diari hagi estat utilitzat per aquest columnista per a difondre frases homòfobes.
A més, durant les últimes setmanes hem observat a la redacció, no pas sense un xic de sorpresa, el to d’uns quants articles publicats per El Mundo i més capçaleres del grup que considerem del tot impropis del nostre diari.
Hem llegit com una revista del grup (Actualidad Económica) a la portada prenia partit, literalment, ‘a favor de les putes i en contra de la hipocresia en general’ mentre parlava, també a la portada, d’un ‘govern que fa fàstic’, en referència al nou executiu socialista.
Dies després, un columnista d’El Mundo (Fernando Sánchez Dragó) en les nostres pàgines feia una defensa encesa del cop d’estat del 1936, que considerava ‘necessari’ i el comparava, a més, a l’arribada al poder de Pedro Sánchez.
El nostre llibre d’estil diu literalment que el diari ‘està disposat a publicar qualsevol article la tesi del qual sigui rellevant per als lectors i en què sigui exposada de manera atractiva, d’acord amb uns mínims de bon gust i de respecte envers les opinions i sensibilitats alienes que El Mundo sempre mantindrà’ i hi afegeix que ‘exclourà de les columnes signades els insults i les crítiques extremes –com, per exemple, la comparació del responsable dels serveis informatius de TVE amb el dirigent nazi Josef Goebbels– que podrien danyar la credibilitat mateixa del diari.
Entre els insults proscrits hi ha les desqualificacions ad hominem, incloses les referències a les creences religioses, les preferències sexuals o l’aparença física del personatge criticat’.
Considerem que aquests articles als quals fem esment, que són solament els més exagerats d’un to massa habitual últimament en les nostres pàgines, vulneren clarament les nostres normes generals d’estil i produeixen perjudici evident a la marca del diari.
Tanmateix, dificulten la feina dels redactors a l’hora de tractar amb certes fonts, que observen amb la mateixa perplexitat que nosaltres la deriva intel·lectual de la capçalera.
Director, els signants d’aquest escrit respectem profundament la llibertat d’expressió dels qui publiquen articles d’opinió al diari, independentment de les idees, sempre que respectin la constitució i la llei.
Però hi ha línies vermelles que no es poden traspassar i Arcadi Espada les ha traspassades amb els seus mots homòfobs i grollers, que no mereixen de veure la llum en qualsevol diari mínimament seriós.
En sentim vergonya aliena i lamentem que hagin estat difoses en la nostra capçalera.
No és la primera vegada que un col·laborador del diari (Salvador Sostres) ha publicat columnes intolerables en democràcia.
Per això et demanem que reforcis els controls previs per evitar que frases com aquestes apareguin al nostre diari, que pensis si El Mundo i El Mundo.es han de donar cabuda a aquests comentaris menyspreables i també et demanem que adoptis les mesures necessàries arran de la gravetat d’això que ha passat.» | Arran de l'article d'Arcadi Espada "Aznar, sin complejos", publicat al diari El Mundo el 19 de setembre de 2018, una cinquantena de redactors del diari han enviat una carta al director com a protesta queixant-se de les expressions homòfobes utilitzades per l'autor, fundador de Ciutadans, contra el diputat d'ERC Gabriel Rufián. | Summarization |
caBreu_abstractive_1277 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Preocupació entre el sector de la perruqueria i l'estètica a les portes d'un Nadal atípic amb menys clients.
Després del segon tancament dels centres d'estètica, els establiments noten que el volum de feina no s'ha recuperat.
Assenyalen que no abunden les reserves a les agendes, quan en un any normal molts clients s'afanyarien a demanar hora en aquestes dates.
Davant d'aquesta situació, el gremi de perruquers de Tarragona i Lleida assegura que la situació és "dramàtica".
A més, els professionals reivindiquen que els seus locals són espais segurs i animen la clientela a no descuidar la imatge malgrat que les trobades i reunions socials es vegin limitades per les restriccions anticovid.
A pocs dies abans de Nadal, el president l'Associació de Perruqueria i Barberia de Tarragona i Lleida, Pere Salcedo, lamenta que molts establiments tenen pràcticament buida l'agenda, quan habitualment per aquestes dates era difícil trobar hora per fer-se el tint, tallar-se el cabell o pentinar-se.
"Com que no es pot sortir, la gent jove no ve a la perruqueria i estem abocats a tenir la meitat de feina o inclús menys", assegura Salcedo.
El barber explica que els clients opten per serveis més bàsics i posposen els tractaments més cars.
"La gent s'espera a última hora i retarda tant com pot tallar-se el cabell", afegeix Salcedo.
Tot i que reconeix que no els queda altra que "aguantar i donar el millor servei", Salcedo calcula que al voltant d'un 40% de perruqueries tancaran si no se'ls rebaixa la pressió fiscal.
Per aquesta raó, demana la reducció del 21% de l'IVA per tal que el sector ho pugui "repercutir" en els preus i ser més competitius.
Així mateix, remarca que els seus locals, com els dels centres d'estètica, són "segurs" i considera que ha estat molt "injust" el tancament d'aquests establiments.
A les portes d'un Nadal amb menys cites
De fet, la presidenta l'Associació d'Esteticistes Tarraconense, Tere Rubio, assenyala que les professionals estan molt "desesperades i angoixades" perquè treballen molt poc.
A diferència del primer tancament, quan la clientela va respondre, ara l'escenari és un altre.
"La gent té por per la seva situació econòmica, la meitat no demanarà cita perquè no es pot sortir; els Nadals no seran com fins ara; si no et pots ajuntar amb els teus, tens uns altres ànims", afirma.
A més, denuncia que les ajudes promeses per les administracions han arribat amb comptagotes i titlla "d'injust" el segon tancament dels centres.
La Mònica Garcia, propietària d'una perruqueria a Valls, certifica que els negocis estan patint les conseqüències econòmiques derivades de la crisi sanitària.
Explica que la feina ha "afluixat moltíssim" i es pregunta: "Si no pots sortir, per què t'has d'arreglar i pentinar?
És un peix que es mossega la cua; un canvi molt bèstia".
Eli Expósito, responsable d'un centre d'estètica, explica que han treballat força des de la reobertura dels negocis.
Han pogut reprogramar la majoria de les cites perdudes, en bona part per haver mantingut uns preus competitius.
L'esteticista defensa que segueix al peu de la lletra els protocols sanitaris i reivindica que les estètiques són espais segurs.
"Esperem tenir més feina, no crec que la gent hagi de tenir por a fer-se els serveis de sempre; esperem que la gent s'arregli encara que sigui per estar a casa i amb els de casa perquè hem de començar l'any amb força", conclou Expósito.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | El sector de la perruqueria i l'estètica mostra la seva preocupació davant d'un Nadal amb poques reserves. Concretament, el gremi de perruquers de Tarragona i Lleida assegura que la situació és dramàtica. Asseguren que els locals són espais segurs i animen la gent a no descuidar l'aparença personal malgrat haver-hi restriccions de mobilitat. | Summarization |
caBreu_abstractive_2545 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El programa de lluita contra la pobresa #Invulnerables està atenent 40 famílies en situació de vulnerabilitat amb 85 nens i joves del barri de la Mariola de Lleida, tot i que l'objectiu és incrementar aquesta xifra, segons ha assegurat la monja dominica Sor Lucía Caram, que encapçala aquesta iniciativa social. #Invulnerables està promogut per la Fundació Rosa Oriol, l'Obra Social 'la Caixa', la Fundació del FC Barcelona i el Departament de Benestar Social i Família i té per objectiu desenvolupar, a través del treball en xarxa entre institucions, entitats i empreses, un paquet de mesures d'inversió social amb fort impacte territorial, per donar cobertura a les necessitats bàsiques dels infants i les seves famílies que viuen en un context de màxima vulnerabilitat, i permetre el desenvolupament de les seves competències i capacitats.
El projecte es desenvolupa en set barris de ciutats catalanes escollides en funció dels resultats dels Indicadors territorials del risc de pobresa i exclusió, un dels quals és el barri lleidatà de la Mariola.
El programa #Invulnerables es dirigeix als infants i les seves famílies que viuen en un context de màxima vulnerabilitat i s'està desenvolupant al barri de la Mariola de Lleida i en vuit barris d'altres ciutats del país.
El seu objectiu és intervenir i desenvolupar un paquet de mesures d'inversió social amb fort impacte al barri on s'actua, a partir del treball en xarxa entre entitats, institucions i empreses, per tal de donar resposta a les necessitats bàsiques no cobertes, tot oferint acompanyament i suport integral a la família, i orientació a pares i mares.
A Lleida, en el marc del projecte s'està atenent en aquests moments a 40 famílies amb 85 nens i joves en situació de vulnerabilitat del barri de la Mariola, gràcies al treball conjunt que porten a terme, juntament amb l'Ajuntament de Lleida, la Fundació Rosa Oriol, l'Obra Social 'la Caixa', la Fundació del FC Barcelona i Benestar Social i Família.
En el cas de la Mariola, és l'entitat Prosec qui gestiona les actuacions que es porten a terme, tot i que també compta amb la col·laboració de la Fundació Maristes-Champagnat, entre altres entitats.
Cal remarcar que les famílies i els infants que s'estan atenent a la Mariola ja eren beneficiaris fins ara del programa CaixaProinfància tot i que ara s'incorporen també a #Invulnerables.
D'aquesta manera ja s'han posat en marxa aules de reforç escolar i d'estudi assistit i també s'està oferint a les famílies del barri atenció psicoterapèutica, logopèdia i psicomotricitat, a més d'espais familiars que es posaran en marxa en breu.
Així mateix, també s'ha començat a derivar les famílies a través del programa Incorpora de l'Obra Social 'la Caixa', dedicat a formar i ajudar persones es situació de vulnerabilitat a accedir al món laboral.
Tots aquests recursos i serveis complementen els que ja estaven duent a terme a la Mariola la mateixa Paeria o l'Obra Social 'la Caixa' com ara el CaixaProinfància i l'Incorpora, segons ha explicat la coordinadora dels centres oberts de Prosec, Xesca García.
En aquest sentit, Sor Lucía Caram ha defensat la voluntat de seguir ampliant aquests recursos i també ha fet una crida per sumar el implicació de més empreses al projecte.
Durant una visita al centre materno infantil de la Mariola, Lucía Caram, que encapçala el programa #Invulnerables, ha remarcat que l'objectiu d'aquesta iniciativa, que ha qualificat de "realment transformadora"", és lluitar contra la cronificació i contra els cercles de la pobresa treballant amb nens i joves però també amb els pares i mares per tal d'evitar "que tota la vida visquin de la caritat".
La voluntat és poder oferir-los "igualtat d'oportunitats", a partir de la col·laboració publicoprivada i de la "suma d'esforços" que s'estableix del treball conjunt entre institucions, empreses i entitats socials del territori.
Per la seva banda, el director de l'Àrea d'Integració Social de la Fundació 'la Caixa', Marc Simón, ha explicat que a través del programa CaixaProinfància també s'està atenent oferint-los diferents recursos 47 famílies en situació de vulnerabilitat amb 98 infants dels barris de Balàfia, Pardinyes i del Secà de Sant Pere de Lleida.
La voluntat és incorporar la zona nord-est de la capital del Segrià al programa #Invulnerables, per tal que també puguin beneficar-se d'altres serveis i recursos que possibilita el treball en xarxa que defineix el projecte. | #Invulnerables és un programa que pretén pal·liar la pobresa familiar mitjançant la col·laboració d'institucions, entitats i empreses. A Lleida, s'estan atenent 40 famílies amb 85 nens, tot i que, segons la monja dominica Sor Lucía Caram, que encapçala aquesta iniciativa social, la intenció és augmentar aquesta xifra, incorporant la zona nord-est de Lleida. | Summarization |
caBreu_abstractive_238 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El govern expedientarà qualsevol actuació dels Mossos d’Esquadra que no compleixi els protocols i impulsarà una taula d’interlocució amb els moviments ciutadans.
Mentre el president espanyol, Pedro Sánchez, ha situat la policia catalana en el punt de mira i ha assegurat que enviarà forces de seguretat espanyoles a Catalunya si no hi veu garantida la seguretat, Quim Torra ha intentat blindar els Mossos i passar pàgina de les incomoditats que van generar dins del govern i en l’independentisme les actuacions contra els manifestants a Girona i Terrassa.
‘Hi ha imatges que no ens van agradar, s’estudiaran i expedientaran’, ha assegurat Torra a la CUP, durant la sessió de control al govern.
L’executiu ja va descartar fer canvis a la cúpula dels Mossos, malgrat l’ultimàtum que el mateix Torra va fer al conseller Miquel Buch perquè s’executessin.
Ara vol blindar el cos internament i externa, en un context d’una amenaça d’intervenció de les competències en seguretat per part del govern espanyol, avalat pel PP i Cs.
‘No posem els mossos en el pim pam pum de la política’, ha demanat Torra als anticapitalistes, amb la petició afegida que ningú no caigui en les provocacions de la ultradreta.
També ha al·legat que no es poden atacar els cordons policials ni llançar tanques, com va passar.
El diputat Carles Riera, tanmateix, ha criticat l’actuació ‘desproporcionada’ de les forces policials i ha acusat els Mossos de seguir un model d’actuació com el que van aplicar els cossos de seguretat de l’estat espanyol l’1-O.
El president de la Generalitat també ha anunciat que es crearà una taula d’interlocució amb moviments ciutadans per reforçar la mediació com a via per evitar qualsevol tipus d’incidents.
L’executiu remarca, de fet, que els Mossos i les policies locals catalanes són pioners en la mediació i ja la incorporen en els protocols d’actuació.
Segons fonts de la Presidència, pretenen que en aquesta taula hi hagi el Col·legi d’Advocats, entitats de drets humans i civils, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i organismes de diversos departaments del govern, i volen que s’hi impliqui, també, el Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya.
La líder de Cs, Inés Arrimadas, ha acusat Torra d’emparar els ‘violents’ i de criminalitzar els demòcrates.
Arrimadas es refereixia així a les actuacions dels CDR, i ha augurat que hi divendres de la setmana vinent, quan hi haurà la reunió del consell de ministres a Barcelona, es produirà un ‘caos’ i es posarà en perill la seguretat dels ciutadans.
‘És una amenaça?
Està amenaçant-nos?’, li ha preguntat el president de la Generalitat.
‘Agrairia a la coalició del 155 que deixi d’amenaçar-nos’, li ha etzibat.
Torra s’ha manifestat alarmat perquè Sánchez adopta les ‘tesis de la dreta’, i ha emplaçat el govern espanyol a tornar a la política i al diàleg.
També hi ha apostat ERC, que creu que Sánchez ha de decidir si actua com ho feia Mariano Rajoy o opta per la negociació.
‘Hi posem paciència, però no infinita’, ha advertit el president de grup d’ERC, Sergi Sabrià.
El PSC ha carregat contra la primera resposta del govern a les actuacions policials de Girona i Terrassa, i ha evitat aprofundir en l’anunci de Sánchez de recórrer a les forces de seguretat estatals.
Miquel Iceta ha acusat Torra d’haver posat en dubte l’actuació dels Mossos d’Esquadra sense cap prova i sense haver investigat els fets.
‘Es dedica a demanar als CDR que actuïn i després els envia els Mossos.
Creiem que no és la manera d’exercir la Presidència’, li ha recriminat.
Torra ha demanat ‘responsabilitat a tots’, preocupat per la construcció del relat de la violència que s’ha accentuat els darrers dies.
El president ha insistit a Sánchez que manté l’oferta que el dia 21 es puguin reunir els dos governs per parlar del dret a l’autodeterminació, de la situació dels presos i dels exiliats.
Mentre l’intent de diàleg que van iniciar amb els dos executius després de la investidura de Sánchez es manté embarrancat, i en una situació de crisi complexa de revertir, els comuns centraven les crítiques a la defensa de Torra de la via eslovena, i emplaçava ERC a desmarcar-se’n.
‘El camí de Catalunya ha estat sempre, i ho serà, cívic, pacífic i democràtic’, ha respost Torra a Jéssica Albiach.
‘No sortirem mai del carril de la democràcia i de la justícia.
Sumeu-vos-hi, és l’únic carril que necessitem’, li ha etzibat. | Lluita entre el govern català i el central pel nivell de seguretat ofert pels Mossos. Sánchez assegura que enviarà forces de seguretat espanyoles a Catalunya si no hi veu garantida la seguretat, mentre que Torra pretén blindar el cos internament i externament mitjançant una taula d’interlocució formada per diverses entitats, com les de drets humans i civils. | Summarization |
caBreu_abstractive_1958 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La presó Model de Barcelona encara l'última fase de la seva clausura.
El conseller de Justícia, Carles Mundó, va anunciar aquest dimecres que el centre penitenciari més antic de Catalunya tancarà definitivament les seves portes el proper 8 de juny.
Un dia abans que es compleixin 113 anys des de la seva obertura el 1904.
Mentrestant, el trasllat del centre culminarà aquesta setmana el moviment d'interns en règim de tercer grau cap al Centre Obert 2 de Barcelona al barri de la Trinitat Vella.
Això suposarà el tancament definitiu del Centre Obert 1 que encara existia en un mòdul de la Model després que l'edifici on estava situat originalment fos enderrocat el març de 2015.
La directora del centre de la Trinitat, Núria Ramon, concreta que les seves instal·lacions acolliran un total de 88 interns procedents de la Model a partir d'aquest divendres.
Per això ha calgut adequar set habitacions i preparar noves oficines per fer lloc als 25 professionals de tractament penitenciari que també seran traslladats cap al Centre Obert 2 fins al 8 de maig.
En paraules de Ramon, es durà a terme una "fusió entre dos centres", ja que, els interns de la Model i els de Trinitat es barrejaran i distribuiran dins dels seus nivells o galeries.
Aquesta ampliació, però, no suposarà sobrepassar la capacitat del centre ubicat al districte de Sant Andreu.
"La nostra capacitat màxima és d'entre 450 i 500 interns i amb l'arribada dels de la Model passem a 350", indica la seva directora.
La principal tasca de l'equip de treball del centre, format per juristes, psicòlegs i educadors socials, és fer un "seguiment de les activitats al carrer" dels interns i buscar la seva reinserció, especialment en l'àmbit laboral.
"Aproximadament un 70% dels interns del centre treballa", apunta Ramon.
I recorda que en els últims anys s'havia notat "especialment" la crisi en aquest col·lectiu.
Durant el dia, el centre obert de Trinitat està més aviat buit.
"Les sessions amb els interns es fan a primera hora del matí o a la tarda per permetre que segueixin el seu horari laboral", indica Ramon.
De fet, com explica l'advocada especialista en execució penal i professora de la UB, Mireia Balaguer, el règim del tercer grau busca que les persones es puguin anar adaptant de manera "progressiva" a la vida en llibertat.
"Es van augmentant les quotes de llibertat i també les quotes de responsabilitat", explica sobre aquest sistema que, assegura, redueix significativament la reincidència.
En principi, qualsevol pres pot acabar acollint-se al tercer grau des que entra a la presó o si més tard la seva evolució al centre penitenciari és favorable.
Balaguer remarca, però, que la llei veta inicialment aquest règim als condemnats a més de cinc anys per delictes comesos en organitzacions criminals o per delictes contra la llibertat sexual amb víctimes menors de 16 anys.
I per als que estiguin condemnats a més de cinc anys per altres delictes el jutge pot ordenar un "període de seguretat" de manera que el tercer grau no arribi fins al compliment de la meitat de la pena, afegeix l'advocada.
Noves expectatives dels veïns
Des del barri de la Trinitat no veuen amb mals ulls l'arribada dels 88 interns.
La presidenta de l'Associació de Veïns de la Trinitat Vella, Manoli Vera, assegura que la presència del centre obert construït el 1960 no han donat "cap problema" recentment i expressa comprensió pel fet que "els presos de tercer grau hagin d'estar a prop de la ciutat per poder anar a treballar i fer la seva vida".
"És un espai molt gran i s'hi podria fer un nou barri", afirma.
I afegeix: "Es podran construir edificis nous, botigues o locals de tot tipus".
Vera també proposa que en el buit que deixi el centre penitenciari sigui omplert per una institució o un altre equipament com un "centre universitari o una escola industrial".
Calendari del tancament de la Model
9 de febrer: el Parlament insta el Govern a tancar la Model.
I segon moviment de Brians 1 cap a Brians 2.
6 de març: entren els últims presos preventius de la Model.
20 de març: inici de l'obertura completa de Mas d'Enric.
20 d'abril: tercer moviment de la Model cap a Brians 1 i Trinitat.
5 de maig: els últims interns en règim de tercer grau de la Model es traslladen a Trinitat.
8 de juny: tancament definitiu de la presó Model de Barcelona. | La presó Model de Barcelona tancarà definitivament el 8 de juny, un dia abans de complir cent tretze anys. Els 88 presos de tercer grau que hi queden seran traslladats al Centre Obert 2 de Barcelona. Segons Manoli Vera, presidenta de l'Associació de Veïns de la Trinitat Vella, la presència del centre obert no ha causat cap problema. | Summarization |
caBreu_abstractive_1345 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Ho faria a través de la seva advocada, pagada per un empresari espanyol resident a Suïssa, segons la mateixa capçalera.
El 10 de setembre passat Macià, amb altres militants de l'extrema dreta, es va voler acostar a la Marxa de Torxes per la Independència que se celebrava a Balsareny, i, a més de proferir insults contra els manifestants, va insultar també els agents dels Mossos d'Esquadra que s'ho van impedir.
Els mossos el van denunciar pels insults a agents de l'autoritat i per l'intent de boicotejar la marxa independentista, sota l'acusació d'"intentar impedir el legítim dret de manifestació i pertorbar-ne greument el desenvolupament de la marxa".
A més a més, els Mossos d'Esquadra van aturar aquella mateixa nit també a Balsareny una persona, vigilant de seguretat, a qui van relacionar amb Macià, i que duia dins el seu cotxe un nunchaku, un doble pal lligat amb una cadena que s'usa a les arts marcials.
Degut a la denúncia, la Junta de Tractament va dictar el seu reingrés al centre penitenciari de Lledoners, d'on es trobava en tercer grau d'una condemna de 10 anys per un delicte contra la salut pública i un altre de robatori.
De fet, el febrer del mateix 2017, Raúl Macià ja havia reingressat a presó després d'arrencar un rètol indicatiu de Sallent mentre es trobava en llibertat gràcies a un altre tercer grau.
Els seus arguments
Segons el testimoni de Macià, la nit del 10 de setembre va sortir amb amics seus a fer un volt pel poble i anar a prendre alguna cosa en la terrassa d'un bar.
En un moment donat se'ls van acostar dos mossos i els van obligar a identificar-se.
Davant dels retrets d'un dels amics de Macià, un dels mossos va avisar la policia i, segons explica, van arribar quatre cotxes patrulla més.
Després de completar les identificacions, els agents els van deixar seguir, però els van prohibir expressament acostar-se a la Marxa de Torxes.
Malgrat aquestes indicacions, el grup de Macià va continuar en direcció a la plaça on hi havia la concentració independentista fins a la plaça de la Mel on una furgoneta antidisturbis els va barrar el pas, i els agents antiabalots els van ordenar dispersar-se.
El que no explica Macià és que malgrat que els mossos els van impedir avançar, van estar insultant greument i amenaçant els manifestants, en la recta final de l'acte.
L'endemà, Raúl Macià i altres membres del grup van haver d'anar a declarar a la comissaria de Mossos per la denúncia d'insults a agents de l'autoritat i per intentar boicotejar l'acte independentista.
Com que Macià es trobava en tercer grau penitenciari, va reingressar a presó, on es troba des de llavors.
La investigació
Després d'escoltar el testimoni de Raúl Macià i de diversos dels amics que anaven amb ell aquell vespre, la jutgessa ha decidit investigar els tres agents per determinar en què es basen per denunciar que el grup espanyolista havia sortit la nit del 10 de setembre per boicotejar la Marxa de Torxes independentista.
La jutgessa tampoc no veu relació directa entre l'home a qui li van trobar un nunchaku al cotxe i la colla de Macià.
Antecedents
Cal tenir en compte, però, que Raúl Macià no és desconegut per la policia catalana.
Pocs dies abans de la Marxa de Torxes -a finals d'agost- s'havia enfilat al balcó de l'ajuntament des del sostre d'un turisme per restituir-hi la bandera espanyola.
El febrer, també de l'any passat, va arrencar un rètol indicador de Sallent on hi posava Municipi per la Independència, es va gravar en vídeo i ho va penjar a les xarxes.
Per aquest delicte contra el patrimoni amb l'agreujant d'odi -pel qual va ser multat- va reingressar a presó.
Macià ha protagonitzat de forma reiterativa altres accions contra estelades, pancartes independentistes o tot allò que tingués a veure amb el procés català, de manera que aquella nit del 10 de setembre, els agents dels mossos van actuar quan s'acostava en grup cap a l'acte sobiranista que se celebrava al poble. | El 10 de setembre Raúl Macià i un grup de militants de l'extrema dreta van intentar boicotejar la Marxa de Torxes per la Independència a Balsareny. Els mossos van denunciar-lo per insults a agents de l'autoritat i per l'intent de boicot, però després d'escoltar la seva declaració, una jutgessa investigarà tres dels mossos per determinar les bases de la denúncia. | Summarization |
caBreu_abstractive_898 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L’Ajuntament de Castelló ha captat una nova línia de finançament europeu a través d’un projecte Life de valorització de residus biològics municipals com a matèria prima per a produir productes de valor afegit per a l’agricultura i la indústria química.
Una iniciativa que permetrà desenvolupar a la ciutat un pla pilot per a valorar residus i reutilitzar-los per al cultiu en horts urbans i que es farà en el marc d’un projecte europeu més ampli en el qual participaran ciutats d’Itàlia, Grècia i Xipre.
La captació de nous fons europeus, a través de l’Oficina de Planificació i Projecció Econòmica del consistori, és fruit de la col·laboració públic-privada amb Simetria Grup.
La Comissió Europea, a través del Life (Instrument Europeu Financer de Medi Ambient), aportarà un 50% aproximadament del pressupost del projecte.
Així, l’Ajuntament de Castelló rebrà 35.000 euros, aportant dels seus propis recursos altres 28.600 euros per a l’execució de les accions que li corresponen.
“Aquesta nova injecció d’Europa posa en relleu que l’Ajuntament s’ha convertit en tractor de projectes i fons europeus a través de dues vies, directament a les arques municipals mitjançant fons estructurals com els Feder, i indirectament, mitjançant el suport a projectes innovadors de les empreses de Castelló que repercuteixen en benefici de la ciutadania”, ha explicat l’alcaldessa, Amparo Marco.
“Amb l’ajuda d’Europa estem avançant en sostenibilitat i canviant el paradigma, ja que ara no és només el sector privat el que atrau projectes, sinó que l’Ajuntament actua també com a motor d’oportunitats que redunden en la cohesió social i econòmica de la ciutat”, ha ressaltat Marco.
“Amb iniciatives com aquest volem que les polítiques sostenibles arriben a tota la ciutat.
Volem que Castelló siga un referent en ecologisme i això es fa amb cada acció que fem com a institució”, ha assegurat el regidor de Reciclatge i Gestió de Residus, Ignasi Garcia.
Així, el responsable de l’àrea de Residus ha valorat molt positivament que Castelló siga reconeguda per a iniciar un projecte pilot que té com a objectiu la reutilització i la reducció de residus.
“Es tracta d’un pas més en la reducció de fem, que culminarà amb la implantació de la recollida orgànica de forma generalitzada a la nostra ciutat”, ha indicat Garcia.
El regidor de Transició Ecològica, Fernando Navarro, per la seua part, ha explicat que “la Comissió Europea està apostant per l’economia circular i per la transició ecològica i és una sort per a l’Ajuntament participar d’un projecte que aspira a aprofitar els residus orgànics per a l’abonat agrari”.
“És un moment clau per a transformar el nostre model productiu i fer-lo sostenible i hem de fer tots els esforços per a avançar en aqueixa direcció”, ha subratllat.
Castelló participarà en les fases de producció, testatge, conscienciació ciutadana i gestió, a través del pla pilot que busca demostrar la qualitat dels processos i els productes obtinguts en l’entorn real de països diferents, per a aconseguir, amb els resultats obtinguts, donar impuls a les administracions i als inversors privats de manera que acullen aquesta nova forma de reciclatge de residus urbans, protegint alhora el medi ambient.
Per a la fase de producció, l’Ajuntament aportarà els residus biològics municipals perquè la filial Tetma de Simetria Grup, els recol·lecte i valore entre l’1 d’agost i el 15 de setembre de 2021 i 2022.
En la part del testatge, es provaran els productes de base biològica obtinguts, i cada localitat aplicarà els bio-fertilitzants per a la seua validació.
A Castelló, es promocionarà entre la ciutadania l’ús d’aquest producte perquè es cultiven, en horts urbans, diferents aliments (en tots els casos, els participants hauran de cultivar obligatòriament tomaques).
Finalment, el consistori realitzarà les campanyes de difusió pertinents perquè les actuacions realitzades al llarg del desenvolupament del projecte siguen conegudes per la ciutadania, intentant conscienciar sobre la importància de reciclatge i la possibilitat d’aplicar solucions innovatives i sostenibles. | Mitjançant l'Instrument Europeu Financer de Medi Ambient, l'Ajuntament de Castelló ha aconseguit finançament per revalorar els residus i reutilitzar-los en cultius d'horts urbans. En aquest pla pilot també hi participen ciutats d'Itàlia, Grècia i Xipre. Segons l’alcaldessa, Amparo Marco, aquest finançament d’Europa posa en relleu el paper de l’Ajuntament com a tractor de projectes i fons europeus. | Summarization |
caBreu_abstractive_2108 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Els Mossos d'Esquadra i la policia espanyola han detingut a Sitges i Pinto (Madrid) dos membres d'un grup criminal itinerant especialitzat en fer encastaments a establiments comercials de marques de luxe.
Els arrestats són dos homes, de 22 i 35 anys i nacionalitat espanyola, que haurien participat en tres robatoris a establiments comercials de Catalunya.
Un d'ells també hauria col•laborat en onze robatoris a comerços i empreses de Madrid, Toledo i Albacete.
Entre 2018 i 2019, la policia calcula que s'havien endut mercaderies valorades en més d'un milió d'euros.
En alguns casos, havien accedit a les empreses encastant una retroexcavadora que havien sostret prèviament.
La investigació va començar l'1 d'octubre de 2018, quan els mossos van tenir coneixement d'un robatori a una botiga d'electrodomèstics i electrònica de Girona.
Durant la nit, un grup de mínim de 6 persones havia arribat amb dos vehicles sostrets, havia forçat la porta exterior de vidre amb un mall i havia tallat la persiana interior amb una serra radial.
Així havien creat un forat per accedir a l'interior i sostreure material electrònic –telèfons mòbils, càmeres i rellotges- valorat en més de 125.000 euros.
Els investigadors van identificar una part dels autors de l'assalt i van constatar que, tot i que un d'ells tenia residència a Sitges, el gruix del grup s'havia desplaçat des de Madrid per cometre el robatori.
Per aquest motiu, es va definir un equip conjunt d'investigació amb els serveis centrals de la policia espanyola de Madrid i Barcelona.
Amb la investigació, la policia ha conclòs que l'home resident a Sitges facilitava informació al grup criminal que estava establert a Madrid.
Els agents van identificar dos membres d'aquest grup.
Un d'ells, tenia un ampli historial d'antecedents relacionats delictes contra el patrimoni.
El segon, a més d'estar implicat en el robatori, es dedicava a recopilar informació i a fer vigilància prèvia dels establiments comercials on el grup pretenia entrar a robar.
Els investigadors van comprovar que aquest últim individu es desplaçava al Passeig de Gràcia de Barcelona i estudiava la situació de certs comerços d'articles de luxe.
L'home analitzava els aparadors i les mesures de seguretat, mentre feia fotos i vídeos dels establiments.
Amb aquesta informació, el grup criminal es desplaçava de Madrid a Barcelona.
Un cop feia l'acció, tornava a la capital espanyola amb el botí, que ràpidament introduïa al mercat de compravenda d'objectes robats.
En paral•lel, la investigació policial també va determinar que el grup hauria comès altres dos robatoris en botigues de marques exclusives del Passeig de Gràcia de Barcelona.
Un va ser el 30 de novembre de 2018, quan els autors van encastar un vehicle de gamma alta contra l'aparador, van accedir a l'interior de l'establiment i van sostreure nombrosos articles –bosses, cinturons i roba- valorats en gairebé 400.000 euros.
La segona d'aquestes accions va ser el 21 de març de 2019.
Novament, els autors van utilitzar un vehicle per forçar l'accés a l'establiment.
Cinc persones vestides amb roba fosca i amb la cara tapada van entrar a la botiga mentre un sisè individu vigilava des de l'exterior.
En aquesta ocasió, van robar bosses de mà per valor de 422.000 euros.
Després, van abandonar a Sant Pere Molanta, al terme municipal d'Olèrdola, (Alt Penedès) els cotxes utilitzats en el robatori.
La mateixa investigació policial va concloure que alguns membres del grup criminal també estaven relacionats amb un seguit d'encastaments denunciats durant el febrer en diferents punts de l'estat espanyol.
D'aquests, els van cridar l'atenció dos robatoris en una botiga de bicicletes d'alta gamma de Pozuelo de Alarcón (Madrid).
En el primer, van robar 17 bicicletes valorades en més de 142.000 euros.
En el segon, només cinc dies després, es van portar set bicicletes que la policia espanyola va recuperar el mateix dia.
A banda, la policia destaca altres dos encastaments comesos el mateix mes a les delegacions d'Albacete i Ávila d'una empresa distribuïdora de tabac.
Aquest cop, els lladres van fer servir una màquina retroexcavadora sostreta per violentar els accessos.
Davant de tots els fets recopilats amb la investigació, els Mossos d'Esquadra i la policia espanyola van establir un operatiu policial conjunt que va permetre detenir dels dos principals investigats, un a Sitges i l'altre a Pinto (Madrid), i realitzar les entrades i escorcolls als seus domicilis.
Se'ls acusa de delictes de pertinença a grup criminal, robatori amb força, i robatori i furts d'ús de vehicles. | Amb la col·laboració entre Mossos i Policia Nacional, es detenen dos membres d'una banda que fa robatoris a botigues d'alta gamma. Un dels detinguts és de Sitges, però la resta es desplaçava des de Madrid. Segons alguns càlculs, han aconseguit robar mercaderies valorades en més d'un milió d'euros. En alguns casos accedien a les botigues encastant una retroexcavadora robada. | Summarization |
caBreu_abstractive_2307 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Els alcaldes del Ripollès alerten que hi ha municipis amb sobrepoblació pel confinament.
Són persones de segones residències que han decidit passar aquests dies fora del seu habitatge habitual, fet que ha incrementat el nombre d'habitants.
Els batlles alerten que això afecta directament als serveis bàsics.
En concret, preocupa l'Hospital de Campdevànol, que té les dimensions i la capacitat per assistir la població que viu regularment al Ripollès, però "en cap cas" al nombre actual.
Una de les poblacions més afectades és Camprodon, i en concret el veïnat de Font Rubí.
El seu alcalde, Xavier Guitart, explica que van rebre una quantitat de gent "brutal" fa dues setmanes i que obertament diuen que s'hi estaran fins la fi de l'estat d'alarma.
El coronavirus ha disparat el nombre d'habitants del Ripollès les darreres setmanes.
Es tracta de famílies senceres que tenen la segona residència que, un cop es va declarar l'estat d'alarma, van pujar "massivament" cap als pobles de la comarca amb la intenció de passar-hi el confinament.
Un confinament que s'ha allargat quinze dies més i que provoca un "trasbals" als alcaldes d'aquestes poblacions ja que els serveis bàsics com el de l'aigua, l'alimentació i, sobretot, el sanitari poden veure's afectats per la quantitat de gent que ha passat a viure en aquestes localitats.
Són municipis com Camprodon, que té el veïnat de Font Rubí on majoritàriament viuen persones de segona residència.
"Està ple, i aquesta gent ha de menjar i si necessita anar al metge se l'ha d'atendre", explica l'alcalde de la localitat, Xavi Guitart.
De moment porten dues setmanes, però el batlle assegura que molts d'aquests veïns, que majoritàriament són de Barcelona i l'àrea metropolitana, li diuen obertament que s'hi quedaran fins que s'acabi l'estat d'alarma.
El que més molesta a l'alcalde, però, és l'excusa que moltes d'aquestes persones que només anaven a Camprodon els caps de setmana o durant les vacances li expliquen.
"Em diuen que venen aquí perquè no hi ha coronavirus.
Aquesta malaltia és a tot arreu", recorda l'alcalde.
En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Ripollès (CCR), Joaquim Colomer, explica que el primer cas que van tenir d'infectat per la covid-19 va ser una persona d'Igualada que té una segona residència en un poble de la comarca.
Un altre aspecte que preocupa és el fet que moltes famílies van pujar amb els nets i els avis, mentre que els pares han tornat a la ciutat a treballar.
És el cal de Ribes de Freser.
La seva alcaldessa, Mònica Santjaume, recorda que la gent gran és un col·lectiu de risc i que els nets podrien passar la malaltia.
"Sense els pares aquí, si hi ha un contagi com ens en fem càrrec", lamenta.
L'Hospital de Campdevànol pot col·lapsar
Tot plegat ha afectat als serveis bàsics que necessita el Ripollès per la població que té habitualment.
Un aspecte sensible és l'hospital de Campdevànol que té unes limitacions, ja que està pensat per un nombre de persones concret.
"Veiem que hi ha molta gent que ha anat a parar a Campdevànol sense ser originari del Ripollès", explica Colomer.
Això provoca un "principi de col·lapse" en aquest centre.
"Podríem tenir una situació controlada i ara no la tenim ja que hem d'atendre una sèrie de gent que hauria de ser atesa en altres hospitals", assenyala el president del CCR.
Colomer destaca que el Ripollès "va ser l'última comarca" on va arribar el virus.
El problema de la primera setmana
Tant Colomer com Guitart han coincidit a dir que el problema més greu va ser el "descontrol" del cap de setmana posterior a la declaració de l'estat d'alarma.
"Aleshores ni el Govern, ni la policia ni nosaltres podíem arribar a pensar que hi hagués una allau de persones tan important cap a els pobles del Ripollès", afirma Colomer.
Per això, asseguren que hauria calgut controlar les sortides del cap de setmana que es va declarar l'estat d'alarma.
Amb tot, asseguren que els controls actualment són efectius i que no han notat que vinguin més famílies. | Preocupació al Ripollès perquè, arran de l'allargament del confinament, moltes famílies que hi tenen segona residència han decidit quedar-s'hi. Això posa en perill el subministrament de serveis bàsics, com l'aigua, l'alimentació i, sobretot, el sanitari. El cas més delicat és el de l'Hospital de Campdevànol, que només té capacitat per atendre els habitants de la zona. | Summarization |
caBreu_abstractive_1153 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | D'ençà de la preparació de l'1-O, el Comitè de Defensa de la República (CDR) ha anat guanyant protagonisme a Catalunya.
Tant al Bages com al Moianès s'ha convertit en un actor principal de l'acció al carrer i el discurs polític.
De fet, al Bages, Moianès, Berguedà i Solsonès hi conviuen 33 assemblees, quatre a Manresa -una per districte- i una a les principals poblacions.
Tenen un funcionament autònom i es coordinen comarcalment amb una trobada cada quinze dies.
Ara, a més a més, comencen a estructurar-se, també, sectorialment, amb docents, artistes, bombers, i persones d’altres àmbits professionals que donen "solucions" temàtiques a problemes puntuals.
Respecte d'ANC i Òmnium, el funcionament dels CDR és més flexible i això els permet organitzar-se més àgilment en cas que hi hagi novetats.
Molts dels seus activistes comparteixen militància amb aquestes entitats, però molts altres no.
Quan feia bon temps es reunien, a vegades, en places públiques i en espais oberts.
Ara ho fan en casals i ateneus, sense la "cotilla" d'estar estructurats legalment, fet que els fa més "líquids" en la seva acció.
Inicis d'història
A Manresa, els Comitè en Defensa del Referèndum, primer, i de la República després, en tots dos casos, va tenir una estrena aclaparadora.
En una ciutat on la concentració històrica més nombrosa havia aplegat unes 5.000 persones per celebrar la Lliga ACB del TDK Manresa, el 1998, el CDR va aconseguir, amb poc més de 15 dies d'existència, una manifestació de 10.000 persones el 20 de setembre (coincidint amb els escorcolls al Departament d'Economia), i de més de 27.000 el 3 d'octubre, per l'aturada de país.
Totes dues van passar per davant la comandància de la Guàrdia Civil guardant un escrupolós silenci.
El CDR de Manresa havia nascut a mitjans de setembre seguint la crida nacional.
Ho va fer, principalment, impulsat per membres de l'esquerra anticapitalista de la capital del Bages.
La precipitació dels esdeveniments, amb els primers escorcolls a dependències de la Generalitat, i sobretot després de la resposta policial a l'1 d'octubre, quan la població encara se sorprenia de l'actuació de l'Estat, va fer que el moviment s'engreixés ràpidament.
Per gestionar aquell èxit, en primera instància es van crear divuit assemblees, una per col·legi, i ja més endavant, es va dividir l'àmbit d'actuació en les actuals quatre assemblees, reproduint els districtes de la ciutat.
Sense descuidar el camí cap a la República, l'acció dels CDR s'ha dirigit també a activitats de caràcter social o de conscienciació.
Al Pont, feu espanyolista, les accions es fan de nit "però duren poca estona"
"Al Pont de Vilomara les accions les hem de fer amb molta cura i de nit, a diferència d'altres municipis de la comarca", explica Abel Aguilar, un dels membres del CDR d'aquesta població del Bages.
"Gradualment -continua- hem anat passant d'una acció més directa a una de més estratègica", assegura, ja que, segons argumenta, si surten a penjar llaços grocs "al cap de poques hores ja no hi són".
El Pont de Vilomara és la població del Bages amb un índex d'unionistes més alt.
Des de 1979 el PSC hi ha governat amb majories absolutíssimes, però en els últims mesos la balança s'ha anat decantant cap a Ciutadans.
En les darreres setmanes, abans del 21-D, s'hi va viure l'agressió a persones que penjaven cartells de la CUP, i va ser l'escenari de diverses manifestacions espanyolistes.
El CDR del Pont de Vilomara el conformen una vintena de persones que es troben cada dues setmanes, a no ser que hi hagi algun tema urgent d'actualitat, relata Aguilar.
Les "assemblees de poble" del CDR de Castellbell i el Vilar
El CDR de Castellbell i el Vilar combat el desànim general degut per l'impàs que viu l'independentisme "amb més acció".
En aquesta població, residència del pare d'Oriol Junqueras, Toni Cusó explica que també hi ha un nucli dur d'espanyolisme "tolerat per l'alcaldessa -del PSC-" i que al llarg dels anys "s'ha establert en el moll de l'os d'entitats esportives i de tota mena del poble".
"Malgrat que ells no ho admeten, en molts casos tenen posicionaments totalitaris, propers al feixisme", assenyala.
El CDR de Castellbell i el Vilar es reuneix cada setmana, tot i que segons Cusó s'està plantejant espaiar més les trobades.
En aquest municipi, a diferència del que passava al Pont, surten sovint a posar llaços grocs o a encartellar.
"Properament pintarem un mural de suport a Junqueras", diu Cusó.
Les seves accions de vegades tampoc sobreviuen massa temps.
"Això ens encoratja a tornar a sortir", assegura.
Les assemblees del CDR, inicialment impulsades "per gent propera a ERC, tot i que actualment són molt transversals", s'han convertit "en assemblees de poble" i s'hi tracten també altres temes, "com la presència d'espanyolisme totalitari al municipi", conclou el de Castellbell. | Des de l'1-O, els CDR han guanyat molt protagonisme al Bages, Moianès, Berguedà i Solsonès. A Manresa, el CDR va organitzar una manifestació de 27.000 persones el 3 d'octubre, superant amb escreix els 5.000 que van celebrar la lliga ACB del TDK el 1998. Al Pont de Vilomara, feu espanyolista, s'hi han viscut agressions a persones que penjaven cartells. | Summarization |
caBreu_abstractive_838 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | ‘Dia de dol, de record i homenatge a la gran Eva Serra, militant sense repòs ni miquetes per la causa dels drets i les llibertats de classe, gènere i nacionals.
Va ser llum en temps obscurs i lucidesa en els que no ho semblaven però també ho eren.’
El dol per la mort d’Eva Serra es va estendre per les xarxes, el 3 de juliol, tan bon punt es va saber la mala nova.
Des del president Quim Torra fins al filòsof Xavier Antich, la piulada del qual encapçala aquest perfil, historiadors, activistes, organitzacions cíviques i polítiques on havia estat implicada, antics alumnes, institucions acadèmiques, amics, compartien estupefacció i tristesa.
Eva Serra i Puig va morir a Barcelona a l’edat de setanta-sis anys.
Historiadora veraç, sempre compromesa políticament, independentista, feminista, la seva trajectòria deixa un llegat de coneixements i avenços i perspectives.
A mitjan segle XX, quan no era moda però sí necessitat, havia pres partit a favor de l’emancipació nacional: des de l’històric Front Nacional de Catalunya (FNC), de primer, i després com a part del grup de joves marxistes que en va sortir per fundar el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN).
Hi havia la seva germana Blanca, també.
Durant anys, de fet, van ser conegudes com un tàndem polític: intel·ligents, compromeses, rigoroses, rebels, imprescindibles, les germanes Serra.
I expliquen els amics que, a les reunions del PSAN, clandestines encara i plenes de fum, l’altre germà i futur activista escoltava darrere la porta.
Es deia Josep de Calassanç, com son pare, l’historiador i arqueòleg Josep de Calassanç Serra, i tenia també aquell tremp de la família però encara era massa jove per a poder-hi participar.
Escoltava, d’entrada, per tant.
Per a poder parlar.
En Josep de Calassanç Serra fill, en Cala, afable i ferm com les germanes, va conèixer la persecució i l’exili.
Instal·lat al Rosselló, fins a la seva mort, l’any 2011, hi va esdevenir activista clau per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes.
‘Són una família extraordinària.
Tots’, ens resumeix una companya de militància dels anys setanta: ‘I, dins d’aquest ramell de gent extraordinària, l’Eva era un esperit lliure, una lluitadora completa.
Humana i ferma i dolça i de pedra picada tot alhora.’
Després del PSAN, i a partir de l’escissió del PSAN-p, va formar part d’Independentistes dels Països Catalans (IPC), va impulsar, juntament amb Lluís Maria Xirinacs, l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació que va desembocar en l’Assemblea d’Unitat Popular (AUP) i, finalment, de la CUP.
Sempre amb idèntic i necessari esperit crític, amb aquella bella combinació de mentalitat lliure i d’empatia que n’han feta una persona estimada i inoblidable.
Va ser víctima de la repressió, la més cruenta, amb detencions i tortures, a final dels anys setanta.
I va continuar treballant.
Amb la mateixa empenta.
I vehemència.
I tranquil·litat.
Que són combinables.
La passió per la història, i el rigor amb què ha exercit l’ofici, tant en el camp de la investigació com en el de la docència, han estat un altre tret característic de l’Eva Serra.
Va ser professora a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra, membre de la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i implicada en diverses publicacions especialitzades (era membre del consell de redacció de la revista Afers, per exemple, que ja ha anunciat que li dedicarà en homenatge en el pròxim número).
Va començar la recerca, i hi va centrar també la tesi doctoral, treballant sobre la història agrària de Catalunya als segles XVI i XVII.
Després va ampliar el punt de mira, mateixos segles, mateix espai, i es va fixar en la història política i de les institucions catalanes.
Les seves aportacions en aquest camp han estat clau per a comprendre coms i perquès dels fets històrics.
Per capir, també, fins i tot, algunes continuïtats.
En la reivindicació.
En l’anhel col·lectiu de llibertat.
En una entrevista a L’Avenç, l’any 1982, ja apuntava l’interès creixent que sentia per aquesta línia d’investigació, pels ‘fenòmens polítics i institucionals que tan sovint han estat abandonats i menyspreats per les esquerres’.
I hi destacava, també, la importància ‘d’analitzar les institucions catalanes de l’època moderna no tant com a institucions de govern (perquè com a tals ja eren inoperants), sinó com a institucions de resistència’.
I això va fer.
Al capdavall, tal com explicava recentment al llibre Quan la por canvia de bàndol (Tigre de Paper), ‘Sense rebel·lia no hi hauria història i la identitat catalana és una manifestació continuada de resistència i rebel·lia que explica que encara hi siguem’. | El 3 de juliol és dia de dol per Eva Serra i Puig, historiadora, independentista i feminista, que va morir als 75 anys a Barcelona. També va ser professora a la UB i a la UPF, i membre de l’IEC. Segons una companya de militància dels anys setanta, "era un esperit lliure, una lluitadora completa. Humana i ferma i dolça". | Summarization |
caBreu_abstractive_514 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Sau30 ha estrenat avui el seu nou disc, ‘Mil i una nits i uns quants dies’, en directe en un concert a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona.
Davant més d’un centenar de persones, el grup ha ofert un breu concert de presentació de cinc cançons del nou àlbum i han tancat l’actuació amb ‘El tren de mitjanit’.
Els següents concerts són el 23 d’abril a l’Strenes i el 28 d’abril al Palau de la Música, on faran la presentació oficial de l’àlbum.
En declaracions a l’ACN, Pep Sala, compositor, veu i guitarra de Sau30, ha explicat que són molt diferents als que eren als noranta, tot i que comparteixen les experiències conjuntes viscudes.
“La personalitat és la mateixa, però han passat molts anys”, ha dit.
Amics i seguidors del grup Sau30 s’han apropat per escoltar alguns dels nous temes del grup com ‘Trossets de mi’ o ‘Potser és allò que en diuen fer-se gran’.
Han tancat, però, l’actuació amb un dels clàssics de Sau: ‘El tren de mitjanit’.
A l’inici del concert Pep Sala ha demanat un aplaudiment en record de Carles Sabater.
Minuts abans de pujar a l’escenari, Sala ha admès que sempre hi ha els nervis previs a l’actuació.
“És com tirar-te a una piscina amb aigua freda, però després hi estàs de collons.
Això no canvia i espero que no canviï mai”, ha ressaltat.
Sala ha apuntat que les cançons que ha fet, són un reflex del què sent i el que li passa pel cap i les seves alegries, penes i misèries.
Reconeix que li pregunten si són semblants les cançons que fa ara amb les del grup original de Sau dels 90.
“Ara no escriuria ‘Foc al cos’ perquè tenim una altra forma d’enfocar la vida”.
El nou àlbum, que s’ha publicat avui, significa el retorn discogràfic de Sau vint-i-quatre anys després de la publicació de ‘Amb la Lluna a l’esquena’.
Sala torna a estar al capdavant del grup amb la composició, les lletres, la veu i la guitarra elèctrica dels tretze temes originals que formen part de la producció.
Amb ell i Jonathan Argüelles, nova veu del grup, han participat en l’elaboració del disc diversos músics.
Tots ells van formar part de la banda de Sau: Ramon Altimir als teclats, Quim ‘Benítez’ Vilaplana a la bateria, Pep Sànchez al baix, Josep Lluis Pérez a les guitarres, Carles ‘Xarli’ Oliver a la bateria, Jordi Mena a les guitarres i Gerry Duffy a les percussions i a les veus.
També han col·laborat al disc Joan Antonell a les veus i guitarra acústica i membres del grup Biflats.
De la retrobada, en formen part fins i tot altres figures dels inicis de Sau com Joan Capdevila, coautor d’algunes lletres, i Salvador Aumedes, col·laborador habitual d’en Sala.
Per la seva part, el cantant Jonathan Argüelles, també en declaracions a l’ACN, explica que les cançons del grup als noranta les feia Sala i actualment, també.
“Això fa que la línia sigui la mateixa”, afirma.
Declara, però, que “el Sala d’ara no és el de fa vint-i-cinc anys i per tant mai podrà sonar igual”.
Reconeix que algunes cançons recordaran molt a Sau com ‘Trossets de mi’ o ‘Deixa’t caure’, i altres no tant.
Assenyala que algunes cançons tenen “una sonoritat més “Pep Sala” en la seva etapa en solitari”, com per exemple ‘Cançó Trista per en Jordi’, que el guitarra ha escrit per un amic seu que va morir durant la pandèmia i que té un aire, diu, a cançons com ‘Deixeu que toquin les campanes’ o ‘Cor de la nit’.
D’altres potser sonen completament diferent al que havia fet fins ara.
El cantant afirma que és una gran responsabilitat cantar les cançons de Sau “pel llegat que han deixat i per la importància que han tingut i tenen per a moltes persones, en les que jo m’incloc”.
A partir d’aquí, afegeix, cantar les cançons que cantava Sabater “és i serà sempre un repte perquè el respecte que li tinc és enorme.
Crec que era un artista extremadament complet i vocalment molt preparat, cosa que ha fet que jo m’hagi de posar les piles, no per estar al seu nivell, perquè el Carles tenia unes qualitats a l’abast de molt pocs, però sí per intentar defensar les cançons de Sau com es mereixen”. | Sau30 estrena el nou disc "Mil i una nits i uns quants dies", en un breu concert a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona que conclou amb "El tren de mitjanit". Segons Pep Sala, és una gran responsabilitat cantar cançons de Sau pel llegat que han deixat i per la importància que han tingut. | Summarization |
caBreu_abstractive_1263 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Els robots, el centenari de l'"anime" i els 25 anys de la versió en paper de Bola drac seran alguns dels grans atractius d'aquesta nova edició del Saló de Manga de Barcelona, la vint-i-tresena.
La cita, part ineludible de la programació barcelonina del món del còmic, comença aquest dimecres amb una exposició de robots –entre els quals es troba un exemplar de Blade Runner 2049– i amb una mostra en homenatge al centenari del primer "anime" de la història, així com un seguiment especial en honor als 25 anys del primer manga de Bola de drac.
Bona prova de l'èxit de la proposta, i de l'expectació que provoca, és que les entrades anticipades per al cap de setmana ja estan esgotades i es preveu que les de dimecres dia 1 s’acabin en les properes hores.
Com a novetat, els tiquets seran d'un sol accés –no permetran sortir i entrar del recinte–, una circumstància que creu que no generarà problemes, segons l'organització.
Les exposicions d'aquest 2017, conjuntament amb altres activitats i mostres, formaran part de la Tamashii Nations World Tour, que passarà per Barcelona entre el 1 i el 5 de novembre.
Arròs de l'Ebre i convidats especials
També la presència dels autors Robico, autora d'El monstre del costat, i Yoshiaki Sukeno, que estaran al certamen amb la condició de convidats especials.
Els dos escriptors respondran les preguntes dels mitjans de comunicació i dels assistents, en una trobada molt especial.
D'altra banda, arròs i Japó sempre han anat estretament units, sobretot pel que fa a la clàssica iconografia del manga i de la tradició popular del país.
En aquest sentit, un altre dels punts més destacats de l'edició d'enguany serà la col·laboració de Deltebre amb el Saló del Manga.
El municipi, famós pel seu arròs, comptarà amb una paradeta en què hi haurà diferents menús depenent de cada dia.
Serà un dels punts que posarà de relleu la importància de l’arròs a la cultura japonesa, amb una connexió creada entre les dues cultures.
Celebració dels 25 anys del Manga de "Dragon Ball"
No es pot obviar, si fem una repassada de les activitats que hi haurà en aquesta 23a edició, d'un fet que demostra com el temps passa volant: enguany fa 25 anys del primer manga de Bola de Drac, un dels fenòmens del còmic japonès que més va fer per popularitzar el gènere a casa nostra.
Per celebrar el 25 aniversari de la primera edició de Dragon ball al nostre país, el Saló del Manga celebrarà una sèrie de tres conferències relacionades amb l'aclamada creació d'Akira Toriyama.
El dimecres 1 de novembre, a les cinc de la tarda, amb el títol 25 anys de la sèrie blanca de Bola de Drac, se celebrarà una conferència amb Antonio Martín, director editorial responsable de la primera edició del manga en castellà i català, Pere Olivé, director artístic de Planeta DeAgostini Cómics en l'època, David Hernando, actual director editorial de Planeta Còmic i Manu Guerrero de Selecta Visión, que sota la moderació d'Oriol Estrada Rangil, autor del llibre Songokumanía.
Parlaran de com es va aconseguir la llicència amb més d’èxit de manga al nostre país i l'impacte que va tenir la seva edició en la indústria del còmic.
L'endemà i a la mateixa hora, hi haurà la conferència Els videojocs de Bola de Drac a càrrec de David Jaumandreu, que fa un repàs dels diferents videojocs de la saga i de l'impacte que va tenir la sèrie d'Akira Toriyama en aquest sector.
Per acabar, el diumenge 5 de novembre es realitzarà la conferència L’anime de Bola de Drac, a càrrec de Manu Guerrero, que versarà sobre el procés de creació de la sèrie, fent un repàs als seus directors d'animació, anècdotes i curiositats de l'anime que va iniciar el boom del manga a Espanya.
Totes les activitats es realitzaran a la Sala d'Actes del Palau 2.1 de Fira de Barcelona. | Arranca la 23a edició del Saló de Manga de Barcelona amb una exposició de robots (en la qual destaca un exemplar de Blade Runner 2049). També s'hi commemoren dos aniversaris: els cent anys del primer anime de la història, i els vint-i-cinc anys de la primera versió en paper de Bola de Drac. | Summarization |
caBreu_abstractive_36 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El conseller d’Educació, Vicent Marzà, ja ha elaborat la proposta de reforma del règim lingüístic del sistema educatiu valencià, que ha de posar fi al sistema de línies.
Segons Marzà, ha de servir per a aconseguir ‘un plurilingüisme real i efectiu’.
L’esborrany que la conselleria ha fet arribar a les meses de negociació de la comunitat educativa proposa un Programa Plurilingüe Dinàmic, que permetrà als centres d’escollir entre sis modalitats, amb proporcions diferents d’ús vehicular de cada llengua.
Segons el govern, l’objectiu és que els alumnes valencians acreditin coneixements avançats de les dues llengües oficials, català i castellà, i almenys una altra, com ara l’anglès.
A més, estimula els alumnes a inscriure’s en els programes amb més presència de català, que proporcionen directament certificats de llengües.
L’esborrany ha tingut en compte aportacions d’experts de les universitats d’Alacant, Castelló i València, i també de membres diversos de la comunitat educativa.
Es preveu d’aplicar la nova proposta el curs vinent i que l’any 2023 s’hagi implantat completament.
Sis nivells i certificats directes
Bàsic 1 i 2, Intermedi 1 i 2 i Avançat 1 i 2.
Així s’anomenen els sis programes que la conselleria proposa als centres educatius, amb proporcions diferents d’ús vehicular del català, castellà o anglès en cadascun dels cicles.
El decret segueix les línies establertes pel Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, que també preveu sis nivells de competència lingüística.
L’adopció de cada nivell –i, per tant, el nombre d’hores en anglès, català i castellà– dependrà del centre.
La decisió, en teoria, ha d’anar vinculada a la situació sociolingüística de cada entorn educatiu.
Els centres educatius, amb una majoria de dos terços del Consell Escolar, proposaran el nivell que volen seguir, però l’administració ho haurà de validar.
Tanmateix, el decret preveu que la decisió puga variar amb el temps.
Per exemple, el nivell Bàsic 1 inclou només quatre hores vehiculars de català per a l’educació infantil i només una àrea no lingüística en català a l’educació primària.
A l’altre extrem, el nivell Avançat 2 és el que més s’aproxima a un sistema d’immersió lingüística en català.
A l’educació infantil, aquest programa proposa que quatre hores dels ‘continguts globalitzats de segon cicle’ es facen en castellà i la resta en català.
A més, els centres de majoria no catalanoparlant podran no impartir l’assignatura de castellà fins a l’educació primària.
També proposa la incorporació de l’anglès com a llengua vehicular en una àrea i, sobretot, fa del català la llengua vehicular de totes les àrees no lingüístiques tret d’una, que haurà d’escollir el centre.
El decret també posa èmfasi una nova matèria anomenada Competència Comunicativa Oral.
Aquesta assignatura té l’objectiu de potenciar la capacitat comprensiva i expressiva dels alumnes en la llengua que els presente més dificultats i, per tant, s’impartirà en català, castellà o anglès segons el nivell que aplique el centre.
Aprendre a opinar, argumentar, expressar desigs o descriure experiències són algunes de les competències que pretén estimular la matèria.
Una de les principals particularitats de l’esborrany és que la conselleria certificarà els nivells de competència lingüística en català i en anglès als nivells intermedis i avançats, de manera que els alumnes obtindran acreditacions en llengües sense necessitat d’examinar-se’n a la Junta Qualificadora de la Comunitat Valenciana o les escoles oficials d’idiomes.
L’STEPV se sent defraudat pel govern
En un comunicat, el Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià ha dit: ‘L’esborrany no compleix els objectius esperats de situar el valencià com a llengua vehicular de l’ensenyament.’
Segons que diuen, el decret defrauda les expectatives esperades del nou govern.
El sindicat critica la proposta perquè manté l’exempció del català i només una de les sis modalitats té una certa proximitat a un sistema d’immersió en català.
D’una altra banda, denuncien que el govern no té capacitat de fer que els centres a la llarga adopten el programa Avançat i, per tant, que el decret no assegura la millora de l’ús del català com a llengua vehicular de l’educació al País Valencià.
Finalment, considera que és un decret poc ambiciós i que el nou model podria perpetuar-se sense afavorir l’augment de les cotes de català al sistema educatiu.
El sindicat diu que cal una nova llei que substitueixi la LUEV i que garanteixi l’extensió de l’ús social del català. | El conseller d'Educació, Vicent Marzà, ha elaborat una reforma del règim lingüístic del sistema educatiu valencià que ha de posar fi al sistema de línies. La proposta és un Programa Plurilingüe Dinàmic, que permetrà als centres triar entre sis modalitats amb proporcions diferents d'ús vehicular de cada llengua. La proposta s'aplicarà el curs vinent i es preveu que s'implanti el 2023. | Summarization |
caBreu_abstractive_1308 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La situació política que viu Catalunya no ha passat desapercebuda, aquest dilluns, en l'acte d'entrega de despatxos judicials, en què 65 nous jutges d'arreu de l'Estat han realitzat l'últim pas que els permetrà poder exercir.
En l'acte, presidit pel rei Felip VI, el monarca ha estat contundent i clar, respecte de l'obligació de tots els joves jutges que, segons ha recordat diverses vegades, hauran de comprometre's amb la "noble causa" de defensar la Constitució.
"L'estat de dret implica que la funció dels jutges, jutjant i fent executar allò jutjat, ha d'estar guiada per la tutela dels principis constitucionals", ha afirmat, i ha remarcat que una de les seves principals obligacions és la d'actuar com a "servidors públics que salvaguarden i garanteixen els drets i llibertats de tots els ciutadans".
El context d'independència judicial ha estat un dels que més s'ha escoltat durant l'acte.
El rei ha descrit com ha de ser el jutge espanyol: "Independent, inamovible, responsable, sotmès únicament a l'imperi de la llei".
I ha tornat a reafirmar-ho més endavant: "Un jutge amarat dels valors constitucionals que presideixen el nostre ordenament jurídic.
Felip VI ha fet aquest discurs en moments clars d'escalada de tensió judicial a Catalunya, en un acte on ha destacat la manca d'institucions públiques catalanes.
En les anteriors edicions, el monarca havia estat acompanyat d'Artur Mas, fa tres anys, i Carles Puigdemont, l'any següent.
En aquesta ocasió, però, la judicatura ha optat per no convidar-hi cap representant polític.
Referències al procés català
Si bé la intervenció del rei Felip VI ha estat subtil, en referència a la causa catalana i les decisions dels tribunals alemanys de deixar en llibertat el president de Catalunya a l'exili, Carles Puigdemont, la intervenció del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha estat més atrevida.
Segons ha dit, l'obligació dels jutges ha de ser "defensar l'estat de dret" davant de "qualsevol intenció de menystenir-lo".
El president del CGPJ ha recordat que actualment s'estan vivint "moments convulsos i complicats".
Per això, ha instat els jutges a actuar amb "fermesa" davant dels "desafiaments" que s'estan presentant.
Una tasca que no és "fàcil"
"La vostra tasca no serà fàcil".
Aquesta ha estat una de les primeres frases que ha dit Gema Espinosa, directora de l'Escola Judicial -i també esposa del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena-.
Així, la dona de Llarena ha dirigit un discurs professional i serè en què ha recordat que el "jutge independent marca la decisió justa", sense que agents externs "influeixin" en la sentència final.
Un doble missatge, segons s'ha pogut entendre, dirigit per una banda als joves jutges que recollien les destinacions, però també interpretada com una defensa de la feina del seu marit.
Llarena, també present a l'acte, ha estat una de les figures més populars de l'entrega de despatxos.
Tensió a l'exterior
A l'exterior, el rebuig envers la figura del rei i la protesta per la judicialització de la causa catalana també s'ha fet notar.
Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han convocat, sota el lema "Destronem-lo", una manifestació a les 11.00 hores al Pont de la Marina, a tocar de l'Auditori.
Cap a un quart de 12, un centenar de persones ja es concentraven en aquest punt, i en els carrers adjacents, els Mossos han aixecat un fort dispositiu policial, amb desenes de furgonetes i l'helicòpter.
Paral·lelament, els estudiants de l'Esmuc també han protagonitzat una protesta contra la presència del monarca espanyol.
Després de cantar Els Segadors i entonar alguns versos de Valtònyc, s'han assegut davant d'una de les portes de l'Auditori per impedir-li l'entrada.
Tot seguit, han estat desallotjats per agents dels Mossos.
Encara que d'una manera molt lleu, des de l'interior de la sala s'ha pogut percebre, en alguns moments, la remor dels xiulets de l'exterior. | Felip VI ha presidit la presa de possessió de 65 nous jutges de tota Espanya. La independència del poder judicial ha sigut un tema clau en l'actual agitació política de Catalunya, amb una escalada de tensions a mesura que la regió pressiona per aconseguir la independència. Fora de la cerimònia, els manifestants s'han reunit per protestar contra el rei. | Summarization |
caBreu_abstractive_102 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Un jutjat penal de Barcelona ha condemnat a 13 mesos i mig de presó dues sindicalistes de la CGT, l’Eva i la Laura, per haver cremat una capsa de cartró plena de papers davant la Borsa durant la vaga general del març del 2012.
La fiscalia demanava inicialment dos anys i mig de presó per danys i desordres públics, però finalment ha accedit a rebaixar la pena, cosa que han acceptat les acusades, per tal que no entrin a presó i després d’haver pagat uns 10.000 euros.
Les sindicalistes han considerat que la pena no és justa, però l’han acceptat per ‘seguir lluitant al carrer’.
El matí del 29 de març del 2012 diversos centenars de persones convocades per la CGT van formar un gran piquet sindical de vaga pel centre de Barcelona.
Davant de la seu de la Borsa, al passeig de Gràcia, segons la policia, l’Eva va encendre una capsa de cartró de mida mitjana amb diversos papers a dins, simbolitzant bitllets.
L’acció volia denunciar el capitalisme especulador que, segons el sindicat anarquista, predomina a les borses.
El foc va provocar una fumera considerable que va afectar els vidres de les portes de l’edifici, tot i que no van haver d’actuar els bombers ni es van evacuar les dependències de la Borsa.
Va ser un mosso d’esquadra qui finament va apagar el petit foc amb un extintor.
Gairebé un mes després, la policia catalana va detenir la Laura acusada de danys, incendi i desordres, entre altres delictes que podien arribar a sumar una pena de 30 anys de presó.
La fiscalia va assumir les tesis de la policia i la jutgessa de guàrdia va decretar presó provisional.
Finalment va sortir gairebé un mes després havent pagat 6.000 euros de fiança.
També la van privar del dret a manifestació durant un any i mig.
L’acusació particular de la Generalitat i la Borsa s’han retirat després que les sindicalistes hagin consignat al jutjat uns 10.000 euros pels danys ocasionats a les portes.
Vist per sentència el judici contra els ‘quatre del Poblenou’
Les defenses dels quatre acusats van subratllat la ‘incoherència’ i la ‘manera genèrica’ del testimoni dels agents dels Mossos d’Esquadra a l’hora de relacionar els processats amb els fets de què se’ls acusa, com llançar un contenidor contra un establiment comercial o impedir la circulació de vehicles; uns fets en què els encausats neguen haver participat.
La Generalitat de Catalunya, com a acusació particular, ha ratificat la petició de 3 anys de presó.
El quart encausat va ser detingut l’endemà de la vaga general, quan sortia de casa en bicicleta i, segons els agents, va ser reconegut per dos agents dels Mossos d’Esquadra que havien format part d’aquell dispositiu del 29-M.
Quan se’l va aturar i se li va demanar si havia participat en la marxa, va respondre afirmativament i va mostrar una actitud de col·laboració, segons han coincidit a assenyalar, en la vista celebrada ahir, el mateix processat i els agents que en van practicar la detenció.
Les defenses, per contra, n’han demanat l’absolució.
Tres dels processats han explicat que van participar en la marxa pel 29-M entre un grup d’un centenar de persones i en un ambient que han descrit de ‘cercavila’ i amb ‘molt color’.
Anaven acompanyats i parlant amb veïns i coneguts d’entitats socials del barri, tal com han corroborat diversos testimonis.
El quart processat ha precisat que es va trobar el grup ja en el tram final, on hi va haver la càrrega policial, i que es va veure sorprès per les corredisses.
I tots quatre han negat haver participat en cap dels fets constitutius de delicte.
Les defenses dels quatre processats han posat èmfasi en les expressions ‘genèriques’ del relat policial a l’hora d’identificar els acusats com els autors dels fets de què se’ls acusa i consideren que, en cap cas, n’ha quedat provada la relació.
Els lletrats han lamentat que en la instrucció no es poguessin aconseguir les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat de les entitats bancàries tot i les seves peticions i les dels Mossos i que no rebessin cap explicació que ho justifiqués.
També han posat de relleu el context d’una vaga general, que, per definició, té com a objectiu paralitzar la ciutat i el país i, des d’aquesta òptica, han qüestionat que la intencionalitat de les accions fos ‘alterar la pau pública’. | A la vaga general del març del 2012, dues sindicalistes van cremar una capsa de cartó plena de paper per simbolitzar els diners davant la Borsa i un jutjat penal de Barcelona les ha condemnat a més d'un any de presó. Així i tot, l'acusació de la Generalitat i la Borsa s'han retirat, perquè les acusades han pagat 10.000 euros. | Summarization |
caBreu_abstractive_2183 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Fiscal, acusació i defensa han pactat una pena de 3 anys i mig de presó per a un jove que va entrar a casa l'exparella, la va esperar amagat sota el seu llit i va intentar violar-la.
Els fets van tenir lloc ara fa dos anys, a finals de gener del 2014.
L'acusat, Joan Alberto Bañol, havia mantingut una breu relació amb la víctima, que havia durat tan sols quatre mesos.
La noia, que tenia un fill d'un matrimoni anterior, vivia amb els seus pares en una casa d'Iscle d'Empordà (Baix Empordà).
Segons ha admès Bañol al judici, la tarda del 24 de gener va entrar a l'habitatge quan no hi havia ningú i va esperar la víctima amagat sota el seu llit.
Quan la noia va entrar a l'habitació, i un cop superat l'ensurt de trobar-se'l allà, l'acusat i ella es van discutir i va ser llavors quan el jove va intentar violar-la.
Inicialment, s'enfrontava a una pena de fins a 15 anys de presó.
L'acord entre les parts ha permès rebaixar-la fins a 3 anys i mig, però un cop l'Audiència dicti sentència, això no deslliurarà l'acusat d'haver d'entrar a presó.
Els fets que han arribat avui a judici van tenir lloc el 24 de gener del 2014.
Aleshores, Joan Alberto Bañol feia poc que havia tallat amb la seva parella.
La relació havia durat tan sols quatre mesos, durant els quals cadascú vivia a casa seva.
La noia s'estava amb els seus pares i un fill menor d'edat –fruit d'un matrimoni anterior- en una casa d'Iscle d'Empordà.
Segons ha admès el processat, aquella tarda, pels voltants de les cinc, es va esmunyir a dins de l'habitatge quan no hi havia ningú i va esperar l'exparella amagat sota el seu llit.
Quan la noia va entrar a l'habitació, i després de superar el primer ensurt en trobar-se'l allà, ella i Bañol van començar a conversar, fins que la jove va rebre un missatge al seu mòbil.
Qui l'enviava era el seu exmarit.
L'acusat, quan ho va veure, es va encabritar i va començar a discutir acaloradament amb la jove.
Va ser aleshores quan la va llançar damunt del llit, li va abaixar la faldilla, li va treure la roba interior i la va intentar penetrar.
A més, per vèncer la seva resistència, Bañol va bufetejar-la, li va agafar les cames amb força i li va arribar a dir: "Hi ha dues maneres de violar-te: una d'elles és que et deixis, i l'altra que et colpegi fins a aconseguir-ho".
Al final, la jove va aconseguir desfer-se del seu agressor (no hi ha proves que l'arribés a penetrar) i l'acusat va marxar de l'habitatge.
Aquell mateix dia, però, Bañol li va deixar un missatge de veu al seu mòbil, on amenaçava la noia.
Fins a 15 anys de presó
Per aquests fets, el processat s'enfrontava a una pena de 15 anys de presó.
El fiscal l'acusava de tot un reguitzell de delictes: violació de domicili, revelació de secrets (perquè havia mirat el missatge de l'exmarit), maltractament de gènere, agressió sexual amb accés carnal i amenaces.
A més de la presó, el ministeri públic també demanava que l'acusat no es pogués apropar a la jove durant 20 anys i que l'indemnitzés amb 10.000 euros.
Aquest matí, a les portes del judici, les parts han arribat a un acord.
Fiscal, acusació particular i defensa han pactat una rebaixa substancial de la pena.
Ara, totes demanen una condemna de 3 anys i mig de presó pels delictes de violació de domicili i intent d'agressió sexual.
A més, sol·liciten que Bañol indemnitzi la víctima amb 3.000 euros i que hagi de pagar una multa de 90 euros per una falta d'amenaces.
També que, un cop surti de la presó, s'estigui 5 anys sota llibertat vigilada i no es pugui acostar a la seva exparella durant un termini de 6 anys.
L'acusat ha admès els fets i les parts han renunciat a la prova.
El judici, que s'ha celebrat a la Secció Quarta de l'Audiència de Girona, ha quedat vist per a sentència.
Un cop el tribunal condemni Bañol, el processat haurà d'entrar a presó. | Demanen tres anys i mig de presó per al jove que va intentar violar la seva exparella després d'haver entrat a la seva casa sense permís i esperar-la amagat. La noia, després de l'ensurt, va començar a barallar-se amb ell i en aquest moment la va intentar violar. Finalment, l'acusat passarà tres anys i mig a la presó i pagarà 3000 €. | Summarization |
caBreu_abstractive_2414 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L'Hospital Clínic va arribar als 160 llits d'Unitats de Cures Intensives (UCI), 140 dels quals per a pacients amb covid-19, en el moment de màxima pressió de la pandèmia.
Després que els ingressos s'hagin reduït i les altes hagin pujat, l'hospital té un ara un centenar d'UCI, un nombre molt similar a la seva capacitat basal (90-100).
Ara bé, la meitat dels pacients a l'UCI hi són encara pel virus.
Ho explica el director d'Urgències, el doctor Miquel Sánchez, en una entrevista a l'ACN sobre com s'estan reorganitzant per recuperar l'activitat anterior al coronavirus.
"El principal repte en aquests moments és la seguretat.
Protegir la gent que vingui a l'hospital, l'entorn i els professionals.
I això farà que l'hospital vagi més lent", diu.
De les 43 sales d'hospitalització del Clínic, 7 estan destinades en aquests moments als pacients amb la malaltia covid-19.
En van ser 32 en els moments més virulents de la pandèmia, quan més del 80% de l'activitat a Urgències era per a aquesta malaltia.
"L'última setmana de març a Urgències hi va haver una tensió i una pressió assistencial com mai havia vist a la vida.
Vam quasi col·lapsar.
Sé que aquesta paraula no agrada gaire, però va arribar un punt en què quasi bé no donàvem a l'abast d'anar creant llits d'hospitalització per als malalts que anaven arribant", afirma el doctor Sánchez.
Fa uns dies el balanç entre el nombre de nous ingressos i el de pacients que tornen a casa va començar a ser negatiu.
El Clínic, com la resta de centres catalans, ha anat recuperant els llits que quedaven lliures i "retransformant-se", assenyala el director d'Urgències d'aquest hospital, que va assumir la responsabilitat de ser el de referència a Catalunya per tractar el coronavirus a l'inici.
"Aquesta situació ens ha permès ingressar des d'Urgències els malalts que tímidament han anat apareixement amb afectacions que no eren covid i també reprendre a poc a poc l'activitat quirúrgica, que amb la irrupció de la pandèmia s'havia aturat", indica.
"Anirem recuperant aquesta 'nova normalitat' amb la velocitat que la seguretat ens marqui en cada moment", afirma el doctor Sánchez, que posa d'exemples: "Llocs on es podien visitar 100 pacients, potser ara només se'n podran visitar 30.
On abans es podien fer 100 exploracions, potser ara només 20".
El director d'Urgències insisteix: "Tothom ha d'entendre que és per a la seguretat de tots.
La recuperació necessàriament ha de ser d'aquesta manera, perquè si no ens tornaríem a posar absolutament tots en risc".
"Els nostres polítics han d'entendre que la sanitat anirà recuperant la normalitat en la mesura que pugui i això no hauria de ser motiu de disputa entre ells", afegeix.
En marxa els programes quirúrgics però amb proves als pacients
Tot i que l'activitat quirúrgica no es va suspendre completament, es va limitar a les operacions més urgents.
A mesura que s'han anat recuperant taules quirúrgiques- algunes sales d'operacions i de recuperació es van transformar en UCI-, s'han reprès les operacions, amb diferències entre les especialitats, ja que s'estan prioritzant les més urgents.
El doctor Sánchez explica que hi ha establert un protocol estricte abans de les operacions per descartar que el pacient tingui el coronavirus.
En aquest cas es planteja endarrerir l'operació si és possible, ja que s'està veient vist que els pacients contagiats evolucionen pitjor després de l'operació que els que no tenen el virus.
"Sembla com si la intervenció desencadenés una tempesta vírica immunològica i de resposta inflamatòria interna que fa que el postoperatori sigui dolent", constata.
Per aquest motiu, el programa de cirurgia cardíaca és un dels que més s'està tardant a posar en marxa.
Un 25% de les consultes externes
L'hospital ha reprogramat aproximadament un 25% de les proves diagnòstiques i consultes externes que havien quedat suspeses.
"És un número prudent que pensem que podem assumir relativament bé amb la capacitat i els espais que tenim a l'hospital perquè els pacients puguin mantenir les distàncies de seguretat i els puguem citar a hores en què l'encreuament sigui el menor possible", subratlla.
Davant la possibilitat de rebrots
El doctor Sánchez espera que no hi hagi un rebrot gran en els propers mesos.
Ara bé, en cas que es produís, l'hospital tornaria a fer l'"escalat" anterior.
"L'avantatge és que hem après allò que es pot fer millor, però el desavantatge és que el personal està físicament i emocionalment estressat", contraposa.
El director d'Urgències destaca que aquestes setmanes han hagut de fer molta gestió emocional entre els professionals sanitaris.
Per a ell, hi ha hagut moments de tot.
"Al començament volia viure-ho com un repte i això em donava energia per tirar endavant; per exemple, quan havíem de reorganitzar circuits o com introduir el que anàvem coneixent del virus", explica, per continuar: "Espero que no haguem de passar per una experiència similar.
Però si l'evolució, la natura i la societat ens tornen a fer caure en un sotrac d'aquests, els professionals hi serem pel que faci falta". | El Clínic té un centenar d'UCI i la meitat dels pacients que hi ha són encara pel virus de la covid-19. El director d'Urgències destaca que la seguretat és el principal repte i que l'hospital ha anat recuperant l'activitat anterior a la pandèmia. Indica també que la recuperació serà lenta i segura, per evitar que ens tornem a posar en risc. | Summarization |
caBreu_abstractive_529 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La CUP ha fet arribar a la militància els plans de Carles Puigdemont.
En una circular, el partit anticapitalista informa que Puigdemont proposa el 18 de febrer com a data per a la seva investidura al capdavant del Consell de la República des de Brussel·les.
A més, segons que ha pogut confirmar VilaWeb, Puigdemont també proposa una altra sessió d’investidura al Parlament de Catalunya per als dies 21 o 22 de febrer.
La circular també diu que s’obre la porta a investir a la cambra catalana un altre candidat de JxCat, si no és possible d’investir Puigdemont.
La CUP considera que és una proposta de JxCat i, per tant, que hauria de ser aquest grup parlamentari que en donés els detalls.
Fonts de la CUP confirmen que han fet arribar a la militància la circular que s’ha filtrat avui a la premsa i insisteixen que no valoraran cap proposta fins que no estigui acordada conjuntament per JxCat i ERC.
Per la seva banda, fonts d’ERC diuen que no els han fet arribar la proposta del 18 de febrer.
Segons la circular de la CUP, JxCat proposa una reforma de la llei de presidència que permetria d’investir Puigdemont a distància des del parlament.
En canvi, la investidura des de Brussel·les seria el 18 de febrer amb una assemblea de càrrecs electes que situaria Puigdemont al capdavant del Consell de la República.
El text també diu que, si aquest procés no és possible, s’investiria un altre candidat de JxCat, del qual no concreten el nom.
Sobre aquest últim punt afegeixen: ‘Tota la proposta versa sobre la idea que aquesta última possibilitat implicaria que la presidència a Barcelona tingués un caràcter simbòlic obeint els mandats de Brussel·les’.
Finalment, es posa damunt la taula una proposta de resolució per a fer un reconeixement al govern legítim i invocar el referèndum de l’1 d’octubre i la posterior declaració d’independència del 27 d’octubre.
El text fixa que aquesta proposta de resolució es podria votar al parlament el 8 o 9 de febrer.
La circular íntegra:
«Benvolgudes companyes,
Dilluns, una delegació de la CUP-CC va reunir-se a Brussel·les amb Carles Puigdemont.
En aquesta circular us compartim les informacions que ens va fer arribar.
Es tracta d’una proposta de Junts per Catalunya que en aquests moments desconeixem si té l’acord explícit d’ERC.
Ens plantegen la creació d’una nova institucionalitat formada per govern i assemblea de càrrecs electes constituent que esdevingui un contrapoder a l’estat des de l’exterior.
El parlament autonòmic quedaria per gestionar les polítiques públiques tensant la legalitat constitucional, seguint les iniciatives polítiques i legislatives acordades a l’assemblea a l’exili.
Segons la proposta, aquest nou espai a l’exterior seria la direcció política real del Principat i emplacen que en formin part JxCat, ERC, CUP i independents.
Des del govern i l’assemblea constituent a l’exili es configurarien les següents realitats: govern real i assemblea constituent; política internacional i internacionalització de la República, activisme internacional, Diplocat i un think tank republicà.
Aquest plantejament va acompanyat de diferents escenaris quant a la investidura de Carles Puigdemont.
Així, proposen de presentar aquest dijous 8 o divendres 9 de febrer una proposta de resolució de reconeixement restitutori del president Puigdemont i invocació de l’1 i el 27 d’octubre, en aquest cas especialment per fer referència a l’inici del 155.
Seguidament, es proposa una reforma de la llei de presidència que permetés d’investir Carles Puigdemont de manera telemàtica.
En cas de poder-se fer aquesta reforma mitjançant el mecanisme de lectura única, aquest ple es faria el 15 de febrer.
En cas contrari, no es convocaria.
El 18 de febrer es proposa la celebració d’una ‘Assemblea d’Electes’ i la investidura de Carles Puigdemont com a president del Consell de la República.
Aquest acte es faria a Brussel·les.
El 21 o 22 tindria lloc la investidura de Carles Puigdemont al Parlament de Catalunya.
Si aquesta no és possible, la proposta que se’ns trasllada a Brussel·les és la d’investir un/a altre/a candidat/a de JxCat.
No se’ns trasllada cap nom.
Tota la proposta versa sobre la idea que aquesta última possibilitat implicaria que la presidència a Barcelona tingués un caràcter simbòlic obeint els mandats de Brussel·les.
Ens demanen posicionament sobre la proposta de resolució d’aquesta setmana i la modificació de la llei de presidència per al ple de dijous 8 de febrer i ens conviden a participar en la redacció de la PR i a presentar-la conjuntament.
En aquest sentit, entenem que en funció del seu contingut la PR i la modificació de la llei de presidència podria adequar-se al mandat del Consell Polític + GAP del 20 de gener.
Per altra banda, per establir el posicionament de la CUP-CC per les propostes que ens traslladen per al 18 de febrer primer, i després per al 21-22 de febrer, hem considerat necessari la celebració d’un Consell Polític Extraordinari de manera urgent en els primers dies.
Entre avui dimecres 7 i dijous 8 us farem arribar el calendari.
Secretariat Nacional
Grup Parlamentari» | La CUP ha informat la seva militància dels plans de Puigdemont, que proposa la data del 18 de febrer per a la seva investidura. Si no es pot investir, obre la porta a un altre candidat de JxCat. La proposta també inclou una reforma de la llei de presidència per permetre la investidura a distància i altres funcions. | Summarization |
caBreu_abstractive_2565 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La portaveu adjunta del grup socialista al Congrés, Meritxell Batet, ha desvinculat el rebuig expressat aquest dimecres al Parlament pel PSC i PP davant el debat i aprovació de les conclusions de la comissió del procés constituent d'un acostament entre socialistes i populars per a la investidura i per a la configuració d'un nou govern a l'Estat.
Per Batet, aquest debat "no s'hauria d'haver produït mai" ja que "és gravíssim que una institució pública vulneri la llei i, per tant, posi en dubte la seguretat jurídica, les garanties i la protecció de tots els ciutadans".
La socialista ha refermat que el PSOE "no donarà suport ni facilitarà govern del PP" ja que manté que ha de ser el PP i Mariano Rajoy qui assumeixen la "responsabilitat moral" de treballar, "des del diàleg i el consens", per reunir els suports necessaris per formar un nou executiu.
En aquest sentit, ha aconsellat als populars aprofundir els contactes amb CDC, davant el "recorregut fet" entre ambdues formacions," tant des del punt de vista programàtic com de polítiques compartides".
Meritxell Batet ha remarcat que el PSOE sempre ha mostrat la "màxima lleialtat en les qüestions essencials que un país necessita" com ara la defensa de la llei, de l'Estat de Dret o en la lluita contra el terrorisme, amb la resta de formacions polítiques "però per a això no cal governar junts" amb el PP "ni facilitar el govern d'aquells de qui amb tota claredat el PSOE és l'alternativa política".
La portaveu adjunta del grup socialista al Congrés considera que ni el debat ni l'aprovació per part del Parlament de les conclusions de la comissió sobre el procés constituent "s'haurien d'haver produït mai" ja que és "és gravíssim que una institució pública vulneri la llei i, per tant, posi en dubte la seguretat, la garantia i la protecció per als ciutadans".
Batet ha insistit que el PSOE "no donarà suport ni facilitarà un govern del PP" pel fet que ambdós partits defensen projecte de país "diametralment oposats" i ha defensat que ha de ser Mariano Rajoy i el Partit Popular qui assumeixin la "responsabilitat moral" de treballar per obtenir els suports necessaris per formar govern, des del "diàleg i el consens", de la mateixa manera que els populars van fer per a l'elecció de la presidenta i de la mesa del congrés.
Tot i això, ha reconegut que l'actitud de Rajoy "ha de canviar molt" ja que "ha d'entendre que ha perdut la majoria absoluta", tenint en compte que "no pot esperar a l'adhesió de la resta de forces perquè els suports no cauen del cel".
En aquest sentit, la portaveu adjunta del grup socialista al Congrés ha recomanat al PP aprofundir en les converses amb CDC pel "recorregut fet" per ambdues formacions i sobretot després dels suports que CDC hauria facilitat per a l'elecció de la mesa del Congrés.
"Les comarques de Lleida no quedaran orfes al Congrés"
Meritxell Batet ha fet aquestes afirmacions des de Lleida, des d'on el PSC ha volgut deixar clar que "les comarques de Lleida no quedaran orfes al Congrés", després que la formació es quedés el 26-J sense la representació que havia obtingut en les eleccions del 20-N.
La cap de llista del PSC per Lleida el 26-J, Mònica Lafuente, ha remarcat que els set diputats obtinguts pel PSC a Catalunya, amb el suports dels assolits pel PSOE a Aragó, es repartiran i portaran a la cambra els diferents temes d'interès que afecten la demarcació, seguint així la tasca feta per Lafuente en l'anterior i curta legislatura, qui tot i no ser diputada seguirà coordinant les propostes lleidatanes que es presentin al Congrés.
Entre les prioritats del PSC per Lleida, destaquen la presentació de proposicions no de llei sobre la reparació dels danys soferts a l'Aran per l'avinguda del Garona el 2013; de suport a l'agricultura i ramaderia de muntanya; per donar una solució definitiva al tram de la futura A-27 entre Montblanc i Lleida; per millorar les carreteres N-260 i N-230; i sobre el projecte de traçat de les obres de construcció de l'autovia A-14, en relació amb l'enllaç amb l'A-2 i amb el municipi de Rosselló (Segrià). | Meritxell Batet ha afirmat que el rebuig del PSC i del PP a les conclusions de la comissió del procés constituent no implica un acostament entre els dos partits per a la investidura. El PSOE no donarà suport al govern del PP, però recomana als populars que aprofundeixin els contactes amb CDC. | Summarization |
caBreu_abstractive_2468 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | "Aquells portaveus de grups polítics que posen en dubte el referèndum o el vinculen als pressupostos, que deixin de devaluar-lo perquè ja tenim el govern espanyol i altres formacions a Catalunya per llençar-lo a la paperera".
Amb aquesta contundència, el portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Quim Arrufat, s'ha referit a les declaracions que la presidenta de la Diputació de Barcelona i alt càrrec del PDECAT, Mercè Conesa, ha fet on diu que potser no es podrà fer si la relació amb l'estat espanyol "acaba en paràlisi".
Arrufat ha apel·lat a la defensa "sense fissures" d'un instrument que "és i serà de la gent per decidir el futur polític d'aquest país.
Ho ha dit després que aquest dissabte s'hagi reunit el Consell Polític i el Grup d'Acció Parlamentària (GAP) a Tona (Osona).
Durant el debat, s'ha fixat el 28 de gener com a data per decidir el sentit final del seu vot als pressupostos de la Generalitat.
Es decidirà també durant una reunió entre el Consell Polític i el GAP.
L'Ajuntament de Tona (Osona) ha estat l'indret on aquest dissabte la CUP ha reunit el Consell Polític (CP), que agrupa els representants de totes les assemblees territorials, i el Grup d'Acció Parlamentària (GAP) on hi ha representades les organitzacions de la Crida Constituent.
L'objectiu de la trobada era debatre sobre la situació política del país i decidir els passos a seguir per treballar en el referèndum, el procés constituent i el rescat social.
Les bases de la formació han acordat que el 28 de gener serà el dia en què decidiran el seu vot als pressupostos de la Generalitat, tal com ha explicat el portaveu del seu Secretariat Nacional, Quim Arrufat, que ha destacat que es farà entre dues cites importants de l'activitat parlamentària, com és el debat per seccions dels pressupostos de l'any vinent el 16 de gener i l'aprovació final dels comptes.
La decisió es prendrà durant una reunió entre el CP i el GAP.
Els tres criteris que més pesaran a l'hora de prendre la decisió final, és que el referèndum i el procés constituent tinguin totes les condicions tècniques, polítiques i pressupostàries necessàries perquè puguin tirar endavant i sobretot, i com a "ingredient imprescindible", que responguin a uns "mínims de rescat social" per al país.
Sobre aquest últim punt, Arrufat ha reclamat a ERC que "faci servir totes les seves sigles" i que "deixi de fer pedagogia d'uns pressupostos que no són socials ", ja que segons la formació "mantenen uns privilegis que no són exemplars i "no apuren els límits de l'autonomia".
"Hi ha marge perquè siguin millors per respondre les necessitats del poble de Catalunya", ha afegit el portaveu del Secretariat Nacional.
Defensa "sense fissures" del referèndum
Arrufat, que ha comparegut davant els mitjans acompanyat de la diputada Eulàlia Reguant, s'ha referit també a aquelles forces polítiques que posen en dubte la celebració del referèndum i molt especialment a la presidenta de la Diputació de Barcelona i alt càrrec del PDECAT, Mercè Conesa, quan aquest dissabte declarava en una entrevista al Nació Digital que potser no es podrà fer si la relació amb l'estat espanyol "acaba en paràlisi".
Aquest tipus de manifestacions, segons el diputat de la CUP, el que fan és "devaluar" el propi referèndum tot recordant que és un instrument democràtic que ""és i serà de la gent per decidir el futur polític d'aquest país".
A més a més, ha alertat que si es continua per aquesta via, "més d'un dubtarà que sigui una proposta democràtica i acabarà creient que és un instrument al servei d'algun partit per possibilitat altres decisions, un luxe que no ens podem permetre perquè no és cert".
Tot seguit ha defensat amb vehemència que el referèndum es farà i que té "data de caducitat".
Per altra banda, ha demanat enllestir amb "urgència" "l'aterratge i les estructures polítiques, socials i econòmiques" perquè el procés constituent sigui una realitat.
També ha lamentat que en els últims mesos, després de l'aprovació de les conclusions de la comissió d'estudi, s'hagi aturat el treball al voltant del procés constituent, tot recordant que juntament amb el referèndum, són els dos "pilars" d'aquesta legislatura.
Més mobilitzacions per combatre la "repressió jurídica"
La CUP veu amb "molta preocupació" la "velocitat" i "bel·ligerància" de l'ofensiva judicial que està mostrant l'estat espanyol envers els càrrecs electes, les institucions i les idees democràtiques sobre el dret a decidir.
Arrufat ha augurat que, per frenar-ho, caldrà "redoblar esforços" a nivell de mobilització ciutadana i de les institucions i s'ha mostrat convençut que així serà i que s'evitarà que aconsegueixin el seu propòsit, com es "rebentar" el procés sobiranista. | Quim Arrufat ha instat els portaveus dels grups polítics a no minvar la importància del referèndum. La CUP ha destacat la necessitat d'una defensa del referèndum, que és un instrument democràtic. A més, han anunciat que el 28 de gener decidiran el seu vot als pressupostos de la Generalitat, en funció de les condicions per al referèndum i el procés constituent. | Summarization |
caBreu_abstractive_2876 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El president espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest dimecres que avui veu més marge per a la seva investidura que després de les eleccions del 20 de desembre.
"Avui hem fet una passa", ha manifestat en la roda de premsa posterior a la reunió que ha mantingut amb el president de C's, Albert Rivera, per afegir que unes terceres eleccions en un any seria "una vergonya".
Rajoy ha assegurat que l'Estat necessita un govern "estable, sòlid i amb un ampli suport parlamentari" com més aviat millor per afrontar el reptes més urgents: "Complir amb els compromisos amb Europa, aprovar els PGE, garantir la solidesa de contra el repte independentista i consolidar el creixement econòmic".
També ha celebrat que les diferències entre el PP i C's no siguin insalvables i ha afirmat que avui marxa amb la sensació que pot negociar alguna cosa.
El president espanyol en funcions, Marino Rajoy, ha subratllat que les formacions polítiques tenen l'obligació d'evitar unes tercer eleccions que, a parer seu, serien "inadmissibles" i ha fet una crida a l'entesa.
"Estem obligats a col·laborar per superar aquesta situació que es perllonga des de fa mesos", ha sentenciat.
Rajoy ha destacat la necessitat de formar un govern que sigui "capaç de governar" com més aviat millor per resoldre les principals urgències que l'Estat té a dia d'avui sobre la taula i que passen per complir els compromisos adquirits amb la Unió Europea, per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2017, per garantir la solidesa davant l'independentisme i per mantenir el creixement econòmic.
És per això que ha proposat obrir "un marc de diàleg sincer" a Rivera per conformar l'agenda política de la legislatura i li ha lliurat un document amb un conjunt d'acords de base sobre els que negociar.
"Li he ofert diàleg i li he demanat que faci les aportacions que consideri", ha subratllat, per afegir que les diferències entre les dues formacions no són insalvables.
Durant la seva compareixença, Rajoy ha explicat que tots dos han acordat desenvolupar aquest document a través de 4 grups de treball.
El primer del grups de treball abordaria les reformes institucionals necessàries que passarien per reforçar la lluita contra la corrupció, la independència i la qualitat de la justícia o per la definició d'un marc d'enteniment sobre el debat territorial.
Els populars proposen un segon grup de treball sobre política econòmica que, en primer lloc, hauria de fer front a les necessitats més urgents com l'aprovació dels objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic i els Pressupostos Generals de l'Estat.
El tercer grup s'encarregaria per definir les bases "d'un pacte nacional d'Educació i Ciència" mentre que el quart abordaria les Polítiques Socials i passaria per garantir l'estat del benestar o per actualitzar el pacte de Toledo, entre d'altres mesures.
Rajoy considera que cal formar un govern "estable, sòlid i amb un ampli suport parlamentari" i ha destacat la necessitat de començar a treballar sobre els punts que recullen els quatre grups de treball que ha proposat i que han de servir per marcar l'agenda política de cara a la pròxima legislatura.
Rajoy ha assenyalat que l'aportació de Rivera i C's és imprescindible per aconseguir-ho, ha recordat que també cal el compromís del PSOE i que farà tot allò que estigui a les seves mans perquè no es tornin a repetir eleccions.
Finalment, Mariano Rajoy ha explicat que vol comptar de manera "molt particular" amb el PSOE en l'aprovació dels Pressupostos i del sostre de despesa i en el front comú respecte el "desafiament independentista" ja que, a parer seu, "aquests dos assumptes són els més importants".
"Rivera i jo mantindrem un canal permanent sobre la investidura i ens tornarem a reunir en dates pròximes", ha conclòs. | Rajoy proposa un govern estable per abordar els reptes urgents de l'Estat i evitar unes terceres eleccions. Després de reunir-se amb Rivera, suggereix obrir un marc de diàleg per conformar l'agenda política de la legislatura. Han acordat desenvolupar acords de base en quatre grups de treball. Rajoy vol comptar amb la col·laboració del PSOE per als pressupostos i enfront l'independentisme. | Summarization |
caBreu_abstractive_1306 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L’Hospital Clínic de Barcelona ha sigut el primer de Catalunya que ha aplicat, amb èxit, una tècnica nova fins ara per la localització i extirpació de tumors no palpables amb l’ús de material radioactiu.
Es tracta d’una intervenció que es duu a terme amb una llavor de 4 mil·límetres de longitud i 0,5 de diàmetre que conté iode 125; aquesta s’insereix dins del tumor i serveix per identificar els ganglis afectats i així, a l’hora de fer la cirurgia per extirpar-lo, evitar extreure teixit sa.
Fins ara, s’ha aplicat en 12 pacients de càncer de mama i paratiroides des de l’octubre, i hi ha 6 persones més en llista.
Es tracta d’un procediment radioguiat amb la llavor radioactiva que, com ha explicat la doctora Immaculada Alonso, es caracteritza per la precisió.
En la intervenció, el cirurgià s’ajuda del professional de Medicina Nuclear, que detecta l’activitat radioactiva inserida mitjançant l’ús d’una sonda de detecció de raigs gamma, que permet procedir a l’extirpació de la lesió de forma molt precisa.
Una vegada ressecada la lesió, es comprova la inclusió de la llavor que posteriorment es retirarà.
El doctor Antoni Castells ha remarcat que es tracta d'un "gran avenç" que confia poder aplicar, en un futur, en altres pacients.
Alonso, en aquesta línia, ha afegit que la medicina està en evolució continua "cap a la precisió", fet que permet trobar el millor tractament per a cada pacient i produir el menor dany col·lateral.
En el càncer de mama, per exemple, ha ajudat a precisar la localització de ganglis limfàtics a l'aixella afectats per la metàstasi del càncer de mama.
"Fins ara es feia un buidament complet, s'extirpaven tots els ganglis i això podia produir en les pacients, a la llarga, problemes de mobilitat del braç o inflamacions", i ha dit que amb aquesta tècnica, en els casos que hagin fet metàstasi i reaccionin bé a la quimioteràpia, es podria evitar l'extirpació completa dels ganglis limfàtics en un 40% dels casos.
Millores per a les pacients
La doctora Alonso ha explicat que actualment, gràcies als programes existents, es detecten la majoria de càncers de mama en una fase molt inicial.
"Això implica que, en el moment de la cirurgia, com que el tumor no es veu calen radiòlegs o metges nuclears que indiquin on es troba el dany", informa.
Alonso apunta que amb aquesta nova tècnica, que prové dels Estats Units, és possible extirpar només el tumor i no el teixit sa que l'envolta.
En altres paraules, a Espanya s'ha de regular internament segons el centre hospitalari i han de passar per una autorització firmada per cada pacient.
No tots els pacients se'n poden beneficiar
No amb tots els tumors no palpables es durà a terme aquesta nova tècnica.
En principi, ha puntualitzat Vidal-Sicart, dependrà de com es manifestin.
En cas que sigui una lesió "ben localitzada, estudiada i que es pugui veure per ecografia, sí", tot i que abans d'operar ha remarcat que cal estudiar molt bé quines condicions presenta cada cas.
El càncer de mama és dels més freqüents a Catalunya, ja que hi ha 4.500 nous casos per any, ha dit Antonio Castells
Per la seva banda, Alonso ha celebrat que la introducció d'una tècnica com aquesta permet "fer més ampli el ventall d'intervencions possibles per a cada cas".
La doctora ha assenyalat que, com més alternatives hi hagi, millor es podrà definir el procés per a cada pacient, segons les condicions que presenti.
Isabel Sancho ha sigut intervinguda amb aquest nou procediment i assegura que "ha anat molt bé", que no té cap dolor i que en tot moment va estar informada del procediment.
Actualment es troba en fase de recuperació.
Vidal-Sicart ha dit que "encara queda canviar la prescripció existent perquè es pugui utilitzar més aquesta tècnica" i que està negociant amb una de les empreses que subministra les llavors per fer-ho possible, "però modificar la legislació és un procediment llarg que pot durar més d'un any".
El càncer de mama és dels més freqüents a Catalunya, ja que hi ha 4.500 nous casos per any, ja dit Castells. | L'Hospital Clínic de Barcelona ha aplicat una nova tècnica per extreure tumors no palpables, que consisteix a inserir una llavor radioactiva al tumor per identificar els ganglis afectats i extreure només la zona afectada durant la cirurgia. La tècnica es duu a terme amb l'ajuda d'un professional de medicina nuclear que utilitza una sonda per detectar l'activitat radioactiva. | Summarization |
caBreu_abstractive_545 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El PSC, ERC, JxCat i ECP es donen un mes de marge per a intentar refer l’acord per a reformar la llei de política lingüística.
Després que Junts hagi congelat la seva implicació en l’acord, sense sortir-ne, els grups han optat per a intentar mantenir el consens i permetre que se’n puguin presentar esmenes fins a l’últim moment del ple de l’última setmana d’abril, el dia 28.
No serà fins llavors que es debatrà la proposició.
Així ho ha avançat el portaveu dels comuns a la cambra, David Cid, que ha insistit en la necessitat d’intentar que Junts no es despengi de l’acord.
La primera intenció dels grups era que la tramitació –d’urgència, per lectura única– s’engegués la setmana que ve, però d’aquesta manera donen aire a la negociació.
I és que Junts reclamava temps per a obrir converses amb les entitats i intentar sumar-les al pacte, amb la possibilitat de presentar-hi esmenes que modifiquin una part del text.
A més, aquestes setmanes de coll també permetrien al govern convocar el Pacte Nacional per la Llengua, una via apuntada per Òmnium per a ampliar el consens que Junts veu amb bons ulls.
Caldrà veure si la resta de partits estaran disposats o no a canviar l’articulat en cas que JxCat en presenti esmenes, i fins a quin punt.
Cid no s’ha pronunciat al respecte i ERC es va obrir ahir a introduir-hi “petites” modificacions.
En tot cas, però, tindran un mes per a negociar els possibles canvis, i la reforma s’aprovaria definitivament el 28.
El calendari encara es podria ajornar una setmana més si algú en demanés un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, cosa que es pot fer un cop s’hagin publicat formalment les esmenes.
Ho poden sol·licitar dos grups parlamentaris o 14 diputats.
És a dir, n’hi hauria prou que ho fessin Vox i C’s, o Vox i els diputats del PP.
Què passarà si JxCat es despenja de l’acord?
El PSC, ERC i els comuns tenen prou vots per a tirar endavant la reforma de la llei de política lingüística igualment: sumen la majoria absoluta que requereix l’aprovació de la reforma, tenint en compte que és una llei de desenvolupament bàsic de l’estatut.
Una altra cosa són les conseqüències polítiques que això comportaria.
S’aprimaria el consens i els dos socis de govern mantindrien una posició divergent sobre un tema tan rellevant com ho és la llengua a l’escola.
Això complicaria, a més, tots els plans de l’executiu, perquè la intenció del govern és aprovar un decret –en el termini de vuit mesos a un any– per a modificar la Llei d’Educació de Catalunya i encaixar-la amb aquesta primera reforma legislativa.
La prioritat de totes les parts, a hores d’ara, és consolidar l’acord que Junts ha deixat en suspens.
Si la llei estigués aprovada quan el tribunal hagi de sospesar una petició d’execució que consideri legítima –si és que en considera alguna– es podria interpretar que es reforça la posició del govern.
Per això els promotors de la llei han intentat que l’ajornament sigui mínim.
Podrien haver concentrat tota la tramitació la setmana que ve, però això hauria complicat l’entesa amb Junts.
I com que és habitual que el debat de les lleis per lectura única es desplegui al llarg de dos plens, Cid ha assegurat que no se n’ajorna la data d’aprovació final prevista, tot i que sí que es dilata fins a l’últim moment el termini per a la presentació d’esmenes.
És una incògnita si la proposició de llei de la CUP perquè el català sigui l’única llengua vehicular a l’ensenyament es tramitarà també en el darrer ple d’abril.
El que és segur és que no anirà al ple de la setmana que ve, perquè la junta de portaveus no ha acceptat la petició dels anticapitalistes perquè fos així.
La junta de portaveus haurà de decidir-ho quan debati l’ordre del dia del ple de final d’abril. | El PSC, ERC, JxCat i ECP tenen un mes per intentar refer l'acord per reformar la llei de política lingüística, després que Junts hagi congelat la seva implicació. Els grups opten per mantenir el consens i permetre esmenes fins a l'últim moment. Si JxCat es despenja, el PSC, ERC i els comuns tenen prou vots per aprovar la reforma. | Summarization |
caBreu_abstractive_68 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El Partit Comunista de la Xina (PCX) és el partit polític més gran del món.
Segons el portal de dades Statista, el 2016 va arribar a la xifra de 89,45 milions de militants.
Cada cinc anys, més de dos mil delegats territorials del partit es reuneixen a Pequín per decidir les directrius polítiques, socials i econòmiques dels plans quinquennals que marquen el desenvolupament de la Xina.
Avui comença el 19è congrés del PCX, l’últim abans del centenari del partit, el 2021, any que s’ha marcat al calendari com a data simbòlica perquè s’ha d’haver eradicat la pobresa al país.
Tal com apunta el periodista Wang Zeng en un article de The Guardian, el congrés servirà per a reforçar el lideratge de Xi Jinping, secretari general del PCX i president de la Xina.
Tradicionalment, el cap del partit s’escull cinc anys abans de prendre possessió.
Xi va ser escollit futur líder en el congrés del 2007 i va ser nomenat el 2012, però aquesta vegada no se n’ha promogut cap successor.
El politòleg Roger Castellanos ho explica així: ‘És un líder que s’ha fet molt popular i ha tingut una projecció pública molt important.
Tot i la crisi econòmica mundial, ha sabut fer reajustos econòmics.’
L’administració de Xi també ha hagut d’encarar la contaminació i la corrupció, oficialment reconeguda pel partit com un problema molt important.
El congrés també servirà per a renovar una part important dels membres del comitè central del partit.
‘Hi ha qui creu que Xi aprofitarà el congrés per impregnar amb el seu pensament els estatuts del partit’, diu Wang Zeng en el seu article.
Segons ell, això el situaria en un nivell similar al de Mao Zedong i seria una altra demostració de la voluntat de continuar governant durant la dècada vinent.
Però Roger Castellanos en dubta: ‘Xi Jinping recull en gran part el pensament de Mao, però no l’esmena.
M’estranyaria que s’erigís en nou pensador.
Quan escriu sempre fa referències a Mao, a Deng Xiaoping i fins i tot a Hu Jintao.’
Des dels mitjans oficials han mirat de desviar l’atenció de la figura del líder.
L’edició internacional del diari oficial del PCX va publicar un article en què deia que el congrés no era ‘Joc de trons’, i insistia en la importància del nou pla quinquennal.
‘La forma d’organització és la de qualsevol congrés d’un partit comunista: discutiran les ponències sobre les línies estratègiques de moltíssims temes, com ara la política econòmica, la corrupció, el medi o qüestions ètniques’, explica Castellanos.
Els desafiaments de la Xina
‘Per entendre el moment actual de la Xina cal situar-se en el 12è congrés del PCX (l’any 1978), en què Deng Xiaoping va emprendre la via que avui encara és oficial: el socialisme amb característiques xineses’, diu Castellanos.
És allò que al món occidental s’ha conegut com a ‘obertura al mercat’.
Llavors es van adonar que no tenien les condicions de desenvolupament econòmic necessàries per a engegar el socialisme, de manera que, com ja va fer Lenin, van preveure una fase d’acumulació de capital per a desenvolupar l’economia.
‘Diuen que aquesta fase s’acabarà el 2049, en el centenari de la revolució xinesa, quan el socialisme de característiques xineses haurà d’haver aconseguit el somni de rejovenir la Xina’, explica Castellanos.
Afegeix que, malgrat que al món occidental es consideri la Xina un país emergent, ells ho entenen com un rejoveniment de la seva civilització, com una tornada als orígens.
Abans del somni xinès del 2049, hi ha l’objectiu del 2021, quan han d’haver assolit una societat ‘moderadament pròspera’, d’acord amb la terminologia del comunisme xinès.
Segons el Banc Mundial, aquests últims trenta anys set-cents milions de persones han sortit de la pobresa a la Xina.
L’objectiu dels dirigents és que l’any 2020 n’hagin sortit cinquanta-cinc milions més.
‘En el pla internacional, la política exterior xinesa se centra en el reforçament de la Ruta de la Seda, amb inversions estratosfèriques en infrastructures’, diu Castellanos, que posa d’exemple la construcció d’un tren de gran velocitat entre la Xina i Laos.
Més enllà de l’àrea d’influència immediata, la Xina es troba còmoda en el paper que fa en la política internacional.
L’últim Fòrum Internacional de Davos va ser el primer a què assistí un president xinès.
I va sorprendre pel discurs a favor de la globalització, l’obertura econòmica i el lliure mercat, enfront de la posició proteccionista del qui llavors era el flamant president nord-americà, Donald Trump.
La qüestió catalana
Tot i que la Xina té per bandera la no-ingerència en els afers interns dels altres estats, el PCX va signar fa pocs mesos un manifest en favor del referèndum d’independència de Catalunya.
Per Roger Castellanos, la Xina podria tenir interessos en el paper que pugui fer una república catalana independent.
‘Si, posem per cas, no ens acceptessin a la Unió Europea i passéssim a ser un país no alineat, podríem arribar a tenir interès estratègic per a la Xina’, afirma. | Comença el congrés del Partit Comunista de la Xina, que es reuneix cada cinc anys per decidir les directrius dels plans quinquennals del país. Xi Jinping busca reforçar el seu lideratge en un moment en què la Xina s'enfronta a diversos desafiaments. Té 89,45 milions de militants i el congrés també servirà per renovar membres del comitè central del partit. | Summarization |
caBreu_abstractive_2968 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Un total de 14.642 pacients estan en llista d'espera a desembre del 2016 per operar-se a la regió sanitària de Girona.
Segons dades del Servei Català de la Salut, són 1.046 més que el desembre de l'any anterior, cosa que representa un augment del 7,6%.
Tot i això, Salut divideix l'espera segons si són pacients que necessiten alguna de les 27 intervencions amb temps màxim fixat perquè es consideren cirurgies prioritàries.
En aquest sentit, la llista de gironins pendents d'operacions de cirurgia oncològica, cardíaca, cataractes o pròtesis de maluc i genoll s'ha reduït un 10,4% en relació al desembre del 2015, passant de 3.809 a 3.416.
Al llarg del 2016, els centres de la regió sanitària de Girona han fet un 15% més d'intervencions quirúrgiques.
Això vol dir que s'han operat 4.302 gironins més.
El desembre del 2015 hi havia 13.596 gironins esperant per passar pel quiròfan i el desembre del 2016 són 14.642.
Això significa que d'un any per l'altre la llista d'espera global per operar-se a la regió sanitària de Girona ha augmentat un 7,6%.
I això tenint en compte que al llarg de l'any ha augmentat un 15% l'activitat quirúrgica.
Els centres de les comarques gironines han fet un total de 33.171 intervencions, 4.302 més que el 2015.
El temps mig d'espera del pacients per entrar a quiròfan s'ha mantingut i és de 110 dies (quan el 2015 eren 111).
L'estadística global de les llistes d'espera es divideix segons el tipus d'intervenció quirúrgica perquè Salut fixa un temps màxim d'espera per a un total de 27 operacions que es consideren prioritàries.
Segons aquests terminis, els pacients de cirurgia oncològica (excepte els que tinguin càncer de pròstata o bufeta que serà de 60 dies) esperaran com a màxim 45 dies abans no els operin; els de cirurgia cardíaca valvular i cirurgia cardíaca coronària han de passar pel quiròfan abans de tres mesos i els de cataractes, pròtesi de maluc i pròtesi de genoll trigaran com a màxim sis mesos per a ser intervinguts.
L'estadística recull que la llista d'espera per a alguna d'aquestes intervencions s'ha reduït un 10,4% a les comarques gironines.
El desembre del 2015 hi havia 3.809 pacients a la cua mentre que el 2016 s'ha tancat amb 3.416 pacients, 393 menys.
Desglossant les dades, un total de 3.259 pacients (el 2015 n'eren 3.626) esperen operacions de pròtesis de maluc i genoll o cataractes i el temps mig d'espera per sotmetre's a aquestes intervencions són 137 dies.
En cirurgia oncològica hi ha 140 pacients en llista d'espera i, de mitjana, trigaran 21 dies en anar al quiròfan.
Per a cirurgia cardíaca hi ha 17 gironins pendents de passar pel quiròfan i el temps d'espera és de 41 dies.
Al llarg del 2017, l'hospital Trueta com a centre de referència de la regió preveu fer un 30% més d'operacions de cor, fins a arribar a intervenir uns 130 pacients anuals.
Això permetrà reduir el nombre de malalts que han de traslladar a l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona per a la cirurgia.
El Departament també fixa terminis de referència per a tota la resta d'intervencions quirúrgiques (màxim de 365 dies) i per a les proves diagnòstiques i visites de consulta externa (90 dies).
En relació a les altres operacions que recull l'estadística, hi ha 11.226 pacients en llista d'espera, un 14,7% més dels 9.787 que hi havia el desembre del 2015.
El temps mig d'espera és de 174 dies.
Pel que fa a la llista d'espera de proves diagnòstiques, el 2016 s'han fet un total de 55.861 proves als centres de la regió sanitària de Girona, amb un temps mitjà d'espera de 39 dies.
Actualment hi ha 9.125 pacients en llista d'espera pendent de la realització d'algun dels procediments monitoritzats.
Per a primeres visites amb especialistes, hi ha 55.350 pendents de cita.
Al llarg del 2016 han realitzat un total de 238.465 primeres visites i el temps d'espera és de 62 dies de mitjana. | A Girona, la llista d'espera per operar-se ha augmentat un 7,6 % el 2016. Així i tot, el temps d'espera per a operacions oncològiques i cardíaques ha disminuït un 10,4 %. L'Hospital Trueta preveu realitzar un 30 % més d'operacions de cor durant el 2017. El Departament de Salut estableix terminis de referència per a totes les intervencions quirúrgiques. | Summarization |
caBreu_abstractive_2978 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La literatura catalana i Barcelona han desembarcat aquest dijous al matí a la Fira del Llibre de Varsòvia com a convidades especials amb un volum de traduccions al polonès que creix any rere any.
Només durant el 2015 es van publicar a Polònia fins a 18 títols catalans, un rècord fins ara.
Entre els llibres més traduïts destaca Jaume Cabré, amb el 'Jo confesso', un fenomen a Polònia l'any passat, sumats a obres de Rafel Nadal, Màrius Serra, Blanca Busquets, Jordi Puntí o Marc Pastor, que també han tingut molt èxit entre el públic del país.
A aquests títols, s'hi afegiran aquest any 9 obres més.
Un reflex, segons ha explicat a l'ACN el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, del creixent interès per la literatura catalana a nivell internacional, que cal mantenir "viu" amb nous autors, com els deu que el Llull ha traslladat fins a la fira.
Concretament, es tracta de Sebastià Alzamora, Blanca Busquets, Jaume Cabré, Jenn Díaz, Rafel Nadal, Marc Pastor, Jordi Puntí, Care Santos, Màrius Serra i Jordi Sierra i Fabra, que durant els dies que dura la fira presentaran les seves novetats, mantindran un diàleg entre ells i autors locals i signaran llibres.
La gran quantitat d'obres traduïdes al polonès s'explica, segons Forcano, pel dinamisme i la diversitat de la literatura catalana malgrat que no tingui un estat darrera.
"Això la fa exòtica i els obre una porta a la Mediterrània", ha reblat.
Els escriptors que han participat de la inauguració, que ha tingut lloc aquest dijous al migdia, han estat Jordi Puntí i Jordi Sierra i Fabra, tot dos amb traduccions recents a aquesta llengua.
En declaracions a l'ACN, Puntí ha celebrat la "normalitat" amb la qual la literatura catalana arriba a fires de tot el món.
"Formem part d'un teixit literari europeu que ens iguala a altres autors que, tot i que potser no estran traduïts al català, hi ha una sintonia cultura", ha precisat.
En una línia similar s'ha expressat Sierra i Fabra, que veu un "futur immens" per a la literatura catalana, amb la participació en fires com les de Varsòvia.
"Som petits com a país, però culturalment som grans", ha conclòs.
El 2015, un any de rècord en traduccions al polonès
El 2015 va ser un any de rècord quant a les traduccions al polonès d'obres d'escriptors catalans.
Concretament, les llibreries poloneses disposen des de fa mesos d'exemplars en la seva llengua d'obres de Guillem Balagué, Bono Bidari, Blanca Busquets, Jaume Cabré, Xavier Farré, Miquel Gallardo, Carla Gràcia, Enric Lluch, Rafel Nadal, Marc Pastor, Martí Perarnau, Jordi Puntí, Xulio Ricardo o Màrius Serra.
L'interès per la literatura contemporània catalana es consolidarà aquest any, quan es preveuen 9 traduccions d'obres d'escriptors catalans, entre les que destaquen 'L'ombra de l'eunuc' de Jaume Cabré, 'La casa del silenci' de Blanca Busquets, 'Desig de xocolada' de Care Santos, 'Bioko' de Marc Pastor o 'La maledicció dels Palmisano' de Rafel Nadal.
Aquests autors s'acumulen a les obres ja traduïdes al polonès el 2014, amb escriptors com Sebastià Alzamora, Enrich Lluch, el popular 'Les veus del Pamano' de Jaume Cabré o clàssics com 'La plaça del Diamant' de Mercè Rodoreda.
El 2013 el mercat polonès va traduir a Martí Gironell, diverses obres de Francesc Miralles o el 'Jo confesso' de Jaume Cabré que, segons dades de l'IRL, ha assolit un volum de vendes inèdit fins ara.
La participació catalana a la Fira consisteix en un estand, un programa professional i una sèrie d'activitats literàries per part dels escriptors.
L'Institut Ramon Llull (IRL) és l'organitzador de la delegació, conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de la Conselleria de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears i el FC Barcelona com a 'partner' principal. | La literatura catalana és la convidada especial a la Fira del Llibre de Varsòvia, amb un volum de traduccions al polonès en augment. El director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, creu que la diversitat i el dinamisme de la literatura catalana, tot i que no tingui un Estat darrere, la fa exòtica i obre una porta a la Mediterrània. | Summarization |
caBreu_abstractive_2202 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El president de Cs, Albert Rivera, ha presentat aquest dissabte a Sevilla un decàleg de compromisos del partit taronja amb Espanya.
El primer compromís de Rivera si governa després del 28-A és "acabar amb els privilegis dels nacionalistes", ja que "la igualtat de tots els espanyols no es negocia", afirma la formació.
"Que ningú esperi un privilegi", ha dit Rivera des de la riba del Guadalquivir, que ha tornat a insistir que no indultarà els líders independentistes acusats de rebel·lió.
El president de la formació taronja ha fet referència a l'article de 'La Vanguardia' dels candidats de JxCat en presó preventiva on apunten que donarien suport a un candidat a presidir la Moncloa que es comprometi amb el diàleg i no negui el referèndum: "Si els que volen liquidar l'Estat volen Sánchez, els que estimem Espanya l'hem de fer fora", ha argumentat.
El document presentat per Rivera, molt centrat en Catalunya, també promet "acabar amb l'adoctrinament a les escoles", una llei electoral per dificultar l'accés dels partits nacionalistes al Congrés amb un tall electoral del 3% o "l'equiparació salarial" de Guàrdia Civil, Policia Nacional i forces policials autonòmiques així com una "llei de llengües" per garantir que s'estudia el castellà a totes les aules.
En relació a Euskadi, vol acabar amb el concert econòmic.
Rivera també ha llançat un missatge al director de TV3, Vicent Sanchis, aprofitant que la televisió pública ha de fer una cobertura especial d'actes del PSC, PP i Cs aquest dissabte per ordre de la Junta Electoral Central, per compensar la cobertura informativa de la manifestació independentista a Madrid del 16 de març.
"Busqui's un bon advocat perquè nosaltres no l'indultarem com farà Pedro Sánchez", ha dit a Sanchis.
Un altre dels punts és "tolerància zero amb la corrupció" i recull el compromís d'eliminar els aforaments i els indults per als corruptes, "despolititzar la justícia", "posar fi als nomenaments a dit a l'administració" i "tancar els organismes inútils del bipartidisme".
Rivera es compromet a ajudar les famílies amb escoles bressol gratis i ajudes econòmiques de més de 1.000 euros si es tenen dos o més fills o són famílies monoparentals.
També vol "revolucionar" l'ensenyament i impulsar una targeta sanitària única a tot l'Estat.
En l'àmbit econòmic vol baixar impostos a les famílies amb fills, l'IRPF de les persones a zones rurals per combatre la despoblació, eliminar els impostos de successions i donacions i alliberar les start-up de pagar taxes els dos primers anys d'activitat.
També es compromet a fer que els autònoms "tinguin el mateix dret a l'atur que els treballadors per compte aliena" i ampliar la tarifa plana de 50 euros mensuals d'un a dos anys.
Així com a simplificar tràmits per obrir una empresa "en 24 hores des del mòbil".
Cs proposa "eliminar els contractes escombraria" amb un "nou model laboral estable" que "premia a les empreses que contractin més i acomiadin menys".
També parla de "protegir les pensions" i "recuperar el Pacte de Toledo" així com "fer compatible treballar amb cobrar el 100% de la pensió".
A banda, es compromet a treballar per una Espanya "del segle XXI amb més llibertat, igualtat i modernitat" en àmbits com els drets LGTBI o la violència masclista i els extremismes.
El partit taronja encara no ha fet públic el conjunt del seu programa electoral i per primer cop desglossa un llistat de mesures en un acte.
Rivera ha dit que el primer que farà si governa serà "trucar tots els líders polítics" per fer que sigui una legislatura de reformes i no de "guerra" entre formacions.
Rivera ha dit que no vol ser president "per anar en Falcon", en referència a l'avió presidencial i la polèmica campanya del PP, i ha reivindicat la gestió de Cs a Andalusia: "És el model a seguir" a l'Estat, ha dit, i ha tornat a criticar el líder del PP, Pablo Casado, per "tirar la tovallola" i no acceptar obertament un govern de coalició després del 28-A.
Rivera ha estat acompanyat del vicepresident de la Junta d'Andalusia, Juan Marín i dels números 3 i 4 a la candidatura de Rivera, Sara Giménez i Edmundo Bal.
Segons el partit hi han assistit unes 2.000 persones.
Durant l'acte s'han sentit xiulets per una protesta dalt del pont de Triana on manifestants amb banderes de la Segona República han fet sentir la protesta contra Cs, quan pretenien acabar la marxa al punt on es trobava Rivera. | Rivera ha presentat a Sevilla els compromisos que té Cs amb Espanya, en cas de guanyar les eleccions. Entre d'altres, vol fer reformes en l'àmbit educatiu, els impostos, les pensions i la justícia, entre d'altres. Així mateix, impulsarà mesures per a les famílies amb fills. Encara no ha presentat el seu programa electoral, però ha deixat veure una pinzellada. | Summarization |
caBreu_abstractive_1301 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Els EUA s'estan convertint en un focus d'interès essencial per al Govern.
En un moment en què Catalunya malda per aconseguir suports (per ara no explícits) al procés sobiranista, els principals membres de l'executiu han concentrat en la principal potència mundial els seus esforços.
Un mes després que Carles Puigdemont hi fes una gira, amb alguns contactes polítics inclosos, i que hi tornés uns dies més tard per entrevistar-se amb l'expresident Jimmy Carter, el seu número dos, Oriol Junqueras, inicia el seu propi tour nord-americà, de caràcter més econòmic, amb aturades a Miami i Nova York.
El viatge comença aquest diumenge cap a la ciutat de l'estat de Florida, on hi estarà fins dimarts, dia en què es traslladarà a la segona i última destinació, fins que torni divendres.
Malgrat tot, se sap relativament poc de l'agenda de Junqueras, que ha compartit amb un cercle reduït els contactes que té previstos.
Una discreció que respon a l'hostilitat mostrada per la diplomàcia espanyola davant l'activitat exterior de la Generalitat, fins al punt de boicotejar i impedir una missió comercial capitanejada per Puigdemont al Marroc la setmana vinent.
És en aquest marc que l'equip de Junqueras ha preferit reservar aquelles trobades sensibles i evitar així que l'ambaixada de l'Estat pugui pressionar i evitar certs contactes.
Evitar incerteses econòmiques els primers mesos
I és que, més enllà dels possibles acords comercials i l'entesa a nivell empresarial que es pugui forjar, el vicepresident català és conscient que algunes de les principals incògnites del procés sobiranista rauen en la viabilitat econòmica d'una eventual Catalunya desconnectada d'Espanya, en especial pel que fa als primers mesos, mentre no arribi una mediació internacional o s'iniciïn les negociacions formals amb Madrid.
La Generalitat és ara mateix una institució rescatada per l'Estat -aquest 2017 ha demanat 7.345 milions al FLA-, amb un rating del seu deute baixíssim.
Com aconseguiria el crèdit mínim per pagar les factures les primeres setmanes, mentre el sistema tributari no estigués del tot greixat ni aconseguís recaptar tots els impostos?
Qui es faria càrrec del seu deute i com finançaria els venciments que anirien arribant?
D'aquí la importància d'explicar bé als possibles inversors aquesta situació i com es pretén aconseguir i estabilitzar la independència, element clau per retornar tots els préstecs que es podrien requerir durant el període de transició.
Des de l'equip de Junqueras asseguren que, en aquests àmbits, hi ha interès pel que ocorre a Catalunya, tal com van comprovar en un viatge també econòmic a Anglaterra a principis d'any que no va transcendir i que tenia un objectiu similar a aquest.
Sigui com sigui, també expliquen que la sortida del FLA es farà tant si s'aconsegueix la independència com si no, ja que aquest mecanisme de liquiditat -on ja es troba més del 70% del deute català- difícilment s'eternitzarà i caldrà tornar al mercat privat de deute.
Reunions a Mediapro, al Barça i amb empresaris
Per això, aquesta és l'única gira internacional planificada per a Junqueras, que també realitzarà contactes discrets amb institucions de primer nivell per explicar el procés, a banda de l'agenda pública.
De fet, aquesta inclou visites a Acció i contactes amb les empreses catalanes que l'organisme públic ha contribuït a implantar als EUA, trobades amb la comunitat catalana resident allí, entrevistes amb mitjans com Telemundo, reunions amb el port de Miami, dinars amb empresaris, una visita a les instal·lacions del Barça o una presentació de la pel·lícula "Barcelona, la rosa de foc", ja estrenada el 2014.
L'empresa que la va produir, Mediapro -el grup de comunicació català més important, fundat per Jaume Roures, i un dels principals a nivell europeu i mundial- tindrà una presència destacada i rellevant en la gira, com a mínim amb dos actes a les seves seus -un a cada ciutat-.
A banda d'alguns membres del seu gabinet, Junqueras anirà acompanyat en diverses etapes del seu viatge pel delegat del Govern als EUA, Andrew Scott, la directora general d'Anàlisi Econòmica de la Generalitat, Natàlia Mas, el director executiu d'Acció, Joan Romero, i la directora de l'oficina d'Acció a Miami, Conxita Muñoz.
Diversos mitjans catalans, com NacióDigital, també hi seran presents amb un enviat especial. | El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, inicia una gira econòmica per Miami i Nova York, després de la visita del president Puigdemont als EUA a la recerca de suport. La discreció respon a l'hostilitat del govern espanyol. També es discuteix sobre la sortida del FLA, independentment de l'èxit del procés independentista. | Summarization |
caBreu_abstractive_1583 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El comissari Ferran López era la mà dreta del major Josep Lluís Trapero durant la tardor del 2017 i va ser el cap dels Mossos durant l’aplicació del 155, mentre la Generalitat estava intervinguda pel govern espanyol.
Una combinació, si més no, complicada, si es vol acusar els Mossos d’actuar en connivència amb el Govern per celebrar el referèndum i declarar la independència de Catalunya.
Menys mediàtic i sovint contraposat a Trapero quan s’ha volgut convertir en heroi el major dels Mossos, el comissari ha desgranat els fets del setembre i octubre de manera precisa i tranquil·la, en una declaració calcada a la del seu excap el 14 de març: els Mossos no estaven alineats amb el Govern, van advertir Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Quim Forn, tenien clar que complirien el mandat judicial i van mirar de col·laborar amb la resta de forces i cossos de seguretat de l’Estat per impedir el referèndum.
1.
Coincidència amb Trapero
La declaració de Josep Lluís Trapero va impactar bona part de l’independentisme, que va veure com el major que havien convertit en heroi es distanciava de les tesis del Govern, assenyalava la “irresponsablitat” de Quim Forn els dies previs a l’1-O, confirmava la voluntat dels Mossos de complir amb el mandat judicial d’impedir el referèndum i revelava un pla per detenir l'executiu de Puigdemont preveient la declaració d'independència.
Aquest dimecres, Ferran López, sovint assenyalat com l’home de l’Estat als Mossos, ha ratificat aquesta declaració punt per punt.
Com Trapero, López ha acusat el Govern de remar cap a la banda contrària dels Mossos, ha assegurat que els comandaments del cos van avisar dels riscos de tirar endavant l’1-O i van deixar clar que complirien amb les ordres judicials.
2.
Els "errors" de Forn
A preguntes de Vox, que és qui l’ha citat en primera instància, López ha explicat que la situació era “anòmala” perquè l’exconseller Forn “traccionava en el sentit oposat al cos” en tot allò relacionat amb l’1-O.
El comissari ha insistit que els Mossos treballaven per complir les ordres de la Fiscalia per impedir la votació i que sempre van estar disposats a complir les ordres judicials.
El número dos de Trapero ha dit que les declaracions de Forn i altres membres del Govern sobre la policia catalana i el referèndum van ser “un error” perquè “projectaven” una visió dels Mossos que no coincidien amb la realitat.
López ha constatat que, mentre Forn insistia que es permetria la votació, la policia treballava amb l'escenari de complir amb les resolucions judicials
És a dir: que mentre l'exconseller insistia que es permetria la votació, la policia treballava amb l'escenari de complir amb les resolucions judicials, destinades a impedir-la arran de la prohibició emesa pel Tribunal Constitucional (TC).
Com Trapero, López ha assegurat que van voler consignar les discrepàncies a mida que s'acostava el dia clau.
Això ja va ser el 28 de setembre, només tres dies abans del referèndum.
3.
Advertències al Govern
L’expresident Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i el conseller Quim Forn sabien que els Mossos no estaven alineats amb el Govern, que complirien amb el mandat judicial i que hi podia haver problemes el dia 1-O si l’executiu tirava endavant el referèndum.
Els informes dels Mossos, en aquest sentit, indicaven que abans de la votació la resistència era "passiva", però que l'1-O podia derivar en incidents.
"Així ens ho deia l'experiència de molts anys al carrer.
Ens encaminàvem a un escenari de desordre i de conflictes pràcticament segur", ha apuntat el comissari.
Seguint el camí marcat per Trapero, López ha deslligat els Mossos de l’acció política del Govern.
4.
"Si hi ha violència, declaro la independència"
La frase no és literal, però Ferran López ha revelat una conversa amb Puigdemont, Junqueras i Forn en una reunió a Palau pocs dies abans de l’1-O en què els Mossos van alertar de possibles incidents durant el referèndum.
Puigdemont, davant l'escenari de "conflictes" que traçaven els Mossos, va indicar que si es produïen procediria a la declaració de la independència.
“Ens van escoltar i ens van dir que prenien nota del que havíem dit, però no van sortir amb optimisme de la reunió”, diu López sobre la cita a Palau del 28 de setembre amb Puigdemont, Junqueras i Forn
Les intervencions de l’expresident van ser, a grans trets, en dues direccions: l'avís sobre la declaració de la independència i el missatge que els Mossos fessin "el que havien de fer".
Segons el comissari, tant Forn com Junqueras van estar d'acord de forma "unànime" amb les consideracions de l’expresident.
5.
La contradicció amb Pérez de los Cobos
La jornada d’avui ha deixat un altre concepte al Suprem: l’acarament.
Malgrat això, el coronel de la Guàrdia Civil va definir davant del Suprem com una "estafa" el pla elaborat pels Mossos. | L'excap dels Mossos d'Esquadra, Ferran López, ha declarat davant un tribunal espanyol que el cos de seguretat català va actuar d'acord amb el poder judicial i va advertir el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i altres polítics independentistes que seria difícil evitar la violència si continuaven amb el referèndum d'independència. | Summarization |
caBreu_abstractive_802 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L’actriu Carme Elias rebrà el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2021 en el marc de l’acte de difusió dels Premis Gaudí d’enguany, que es farà el diumenge 21 de març de 2021 a l’Auditori del Fòrum CCIB.
L’Acadèmia del Cinema Català reconeix enguany la trajectòria d’una actriu icònica que ha treballat a la pantalla, als escenaris i al doblatge durant cinc dècades.
En la seva filmografia destaquen films emblemàtics com ‘L’orgia’, ‘Pont de Varsòvia’, ‘La flor de mi secreto’, ‘Quién te cantará’ o ‘Camino’.
Ha rebut importants reconeixements com el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat, el Premi Sant Jordi, el Goya a la millor actriu o el premi Unión de actores.
L’Acadèmia ha distingit Elias, membre d’honor de l’entitat des del 2019, per ser “una actriu versàtil que ha fet teatre, cine i televisió sempre amb excel·lència i una bellesa que ho és també de l’ànima.
Aquesta dona que ha sembrat tant i a qui ara li ha arribat l’hora de recollir”.
Fins avui, han estat guardonats amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019) i Francesc Betriu (2020).
Carme Elias (Barcelona, 1951) va descobrir la seva vocació al teatre del seu barri del Clot al costat d’un gran mestre que li va ensenyar les bases de l’escena.
Va estudiar a l’Institut del Teatre i després va viatjar a Nova York, a l’escola de Lee Strasberg.
Ben aviat es comença a fer un lloc en l’àmbit del teatre català, i inicia la seva carrera el 1974 amb ‘La señorita Julia’, sota la direcció d’Adolfo Marsillach.
Sis anys després participa al muntatge de ‘Terra Baixa’, d’Àngel Guimerà, paper que la consolida en l’escena teatral.
La seva activitat en aquest àmbit inclou obres com ‘Los cabellos de Absalón’ (1983), de Calderón de la Barca; ‘La gata sobre el tejado de zinc’ (1984), de Tennessee Williams; ‘El hombre del destino’ (1989), de George Bernard Shaw; ‘Casi una diosa’ (1993), de Jaime Salom; ‘Els gegants de la muntanya’ (1999), de Luigi Pirandello; ‘La dama enamorada’, de Joan Puig i Ferreter; ‘La gaviota’, d’Anton Chéjov; ‘Edipo Rey’ (2008), de Sòfocles; ‘Prometeo’ (2010), d’Èsquil; ‘Purgatorio’ (2011), d’Ariel Dorfman; ‘Al galope’ (2015), o ‘Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?’, dirigida per Torlonia.
La seva primera experiència al cinema és amb ‘L’orgia’ (1978), de Francesc Bellmunt.
Ha actuat sota les ordres de cineastes de referència del cinema català: ‘Massa vell per morir jove’ (1987) d’Isabel Coixet; ‘Pont de Varsòvia’ (1989) de Pere Portabella, que li va valdre el Premi de Cinematografia de la Generalitat a la Millor actriu; ‘Capità Escalaborns’ (1990) de Carles Benpar; ‘Els de davant’ (1993) de Jesús Garay, o ‘Morir (o no)’ (2000) de Ventura Pons, entre molts més.
En l’àmbit del cinema espanyol, la seva carrera ha estat també molt fructífera, i destaquen títols com ‘Stico’ (1985) de Jaime de Armiñán; ‘Los peores años de nuestra vida’ (1994) d’Emilio Martínez-Lázaro; ‘La flor de mi secreto’ (1995) de Pedro Almodóvar; ‘Sinfonía desconcertante’ (2004) de Belén Santos, amb el que guanya el Premi especial del jurat del Festival de Cinema d’Indianapolis; ‘Los aires difíciles’ (2006), de Gerardo Herrero, o ‘Planes para mañana’ (2010), de Juana Macías.
‘Camino’ (2008), de Javier Fesser, la va portar a guanyar el premi Goya a la millor actriu, i molts altres guardons, entre els que destaquen els de la Unión de actores, el Sant Jordi de RNE o el Premi Butaca.
Més recentment, per ‘Quién te cantará’ (2018), de Carlos Vermut, va ser nominada al Premi Gaudí a Millor protagonista femenina.
L’actriu treballa en un nou projecte de la directora veneçolana Claudia Pinto.
Pel que fa a la televisió, Elias va participar en produccions emblemàtiques, en una època en què Madrid va acabar sent la seva segona casa.
Va debutar a la petita pantalla l’any 1983 amb ‘Anillos de Oro’, dirigida per Pedro Masó.
Destaquen també la seva interpretació a ‘Turno de oficio’ (1986) d’Antonio Mercero, que va convertir-la en una de les actrius més populars del moment, i altres ficcions televisives com ‘Hasta luego, cocodrilo’ (1992), ‘Señor alcalde’ (1998), ‘Mar de fons’ (2006), ‘Herederos’ (2008), ‘Gavilanes’ (2010), ‘La riera’ (2013) o ‘Cites’ (2015).
Com a actriu de doblatge Elias ha posat la veu a actrius com Demi Moore, Daryl Hannah, Sigourney Weaver o Nastassja Kinski. | Carme Elias serà premiada amb el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2021 per la seva trajectòria a la pantalla, als escenaris i al doblatge durant cinc dècades. L'Acadèmia del Cinema Català la reconeix per la seva excel·lència, sobretot per la seva filmografia. La cerimònia tindrà lloc el diumenge 21 de març, a l'Auditori del Fòrum CCIB. | Summarization |
caBreu_abstractive_706 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El número 2 d’ERC a les eleccions espanyoles, Gabriel Rufián, ha situat la formació com l’únic ‘obstacle’ perquè el PSOE pacti i negociï amb Ciutadans.
‘Som l’únic obstacle perquè Rivera sigui vice-president, Arrimadas ministra d’Interior i Cantó ministre de Cultura’, ha alertat Rufián.
Durant l’acte d’inici de campanya del 28-A dels republicans a Sant Vicenç dels Horts, poble d’Oriol Junqueras, Rufián s’ha referit a unes paraules del president de la Generalitat Carles Puigdemont i ha dit que ‘cal eixamplar la base’ independentista un extrem que, al seu entendre, és ‘pur ‘junquerisme”.
Per això, ha apel·lat als votants socialistes i catalanistes que voten el PSC ‘amb el nas tapat’ per sumar-se a ERC i ‘compartir valors democràtics, de justícia social i antifeixistes’.
L’adjunt a la presidència d’ERC i vice-president del govern, Pere Aragonès, ha anat més enllà i ha instat als independentistes que ‘dubten’ a pensar que el vot més ‘eficaç’ que pot portar a una victòria ‘eficient’ són els republicans perquè poden fer ‘impossible un pacte entre PSOE i Ciutadans’.
‘És el somni humit de l’establishment i de l’Ibex 35’, ha afegit.
‘Una victòria clara d’ERC el 28-A.
Com diu Junqueras, anem a guanyar, sortim a guanyar i guanyarem’, ha assegurat.
En aquest sentit, el número dos del govern ha criticat les declaracions del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que en les últimes setmanes ha afirmat que la ciutadania no vol la independència.
‘Ni ell, ni el Suprem, ni el TC decidiran el futur del país’, ha destacat.
Aragonès ha demanat així una victòria d’ERC davant dels que voldrien els independentistes empresonats o els que ‘perpetuen’ l’immobilisme.
També ha dit que la victòria republicana el 28-A ha de ser contra el PSOE que s’ha ‘acovardit quan tenia a les seves mans obrir el procés de diàleg i negociació amb Catalunya’.
‘Per això també hem de guanyar, per defensar el dret a l’autodeterminació’, ha sostingut.
Finalment, ha apostat per ‘tenyir’ les urnes de groc i lila, i ha tingut un record per la presidenta del parlament Carme Forcadell i l’ex-consellera Dolors Bassa.
Rufián ha iniciat la seva intervenció explicant que el 28-A és el cicle electoral ‘més important’ de la història recent.
‘No és només una cita amb les urnes, sinó amb la història’, ha argumentat.
Segons el republicà, el 28-A la ciutadania ‘s’enfronta amb els mateixos que fa 80 anys van robar als catalans la pàtria, el país, la república, els drets civils, socials i nacionals’.
‘És igual a qui votis, els teus cognoms o la llengua que parlis per saber que succeeixen coses terriblement anòmales a l’estat.
És terrible que un estat venjatiu posi un govern legítim al furgó policial amb mofes de la Guàrdia Civil’, ha criticat.
El lema d’Esquerra per les eleccions espanyoles és ‘Va de llibertat’.
La formació considera que els comicis no només són per ‘frenar i ‘arraconar’ la ultradreta, sinó que aposten per defensar la llibertat d’un país ‘per poder ser el que vulgui’, dels ‘presos polítics injustament tancats fruit de la repressió de l’estat espanyol’ i de la llibertat ‘com a sinònim de tots els drets conquerits’.
Als cartells de la campanya hi apareix la imatge dels candidats estripada.
L’estrip simbolitza la ‘censura’ i la ‘repressió’, però també la idea que ‘per molt que ens vulguin silenciar, amenacin o empresonin sempre hi seguirem’.
D’aquesta manera ERC vol reivindicar que les eleccions del 28-A van de ‘llibertat, democràcia i de combatre la repressió i la censura’.
El tret de sortida de la campanya ha coincidit amb el 50è aniversari del cap de llista d’ERC, Oriol Junqueras, que ha estat recordat al llarg de tot l’acte.
Per això, abans de l’inici de campanya amics i familiars de l’ex-batlle de Sant Vicenç dels Horts han celebrat un acte a la plaça Narcís Lunes.
L’acte ha comptat amb la presència del vice-president del govern, Pere Aragonès; la candidata dels republicans a les europees Diana Riba; la candidata a les municipals per Barcelona Elisenda Alamany i l’ex-diputat de la CUP Albert Botran.
Després de l’acte d’inici de campanya a la plaça de la Vila de Sant Vicenç dels Horts, la formació celebrarà mítings en diverses poblacions del país com Granollers, Sabadell, Amposta, Lleida, Reus, Sitges, Figueres, Cambrils, Mataró, Girona i Badalona, entre d’altres. | Rufián ha dit que la formació és l’únic obstacle perquè el PSOE pacti amb Ciutadans. Rufián ha apel·lat als votants socialistes i catalanistes que votin ERC per sumar-se als valors democràtics, de justícia social i antifeixistes. Aragonès ha instat als independentistes que pensin que el vot més eficaç són els republicans. | Summarization |
caBreu_abstractive_1015 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L'atac informàtic que ha rebut la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) continua bloquejant els serveis interns i impedint l'accés a diverses carpetes i fitxers.
Ni l'organització ni l'alumnat no poden utilitzar el campus virtual i el correu electrònic; tampoc funciona digitalment el Servei de Llengües, el Servei de Biblioteques o el Servei d'Activitat Física (SAF), ni es pot accedir a les dades internes.
Ajornament de graduacions
Aquest abordatge digital que està patint el sistema de la UAB no només ha afectat matriculats de graus i serveis, sinó també a aquells que ja han acabat la seva etapa dins la universitat i havien de celebrar l'acte de graduació en dates pròximes.
Per exemple, els graduats de la carrera de Periodisme, ja des d'un principi, i a causa de la Covid-19, no podien portar acompanyants a la cerimònia, ni tampoc rebien la típica copa de cava de la celebració per mesures de prevenció.
Però una vegada els establiments han pogut reobrir al 100% d'aforament, la cerimònia s'havia de fer de manera molt similar a com es feia abans de la pandèmia.
Els alumnes, però, han ensopegat ara amb un altre problema.
Més de dues-centes persones afectades.
"Vaig estar mirant bitllets d'avió i hotel per allotjar-me amb els meus pares, que venien d'acompanyants.
Al final vam tenir la sort que, quan ens van comunicar que es cancel·lava, encara no havíem comprat res", explica.
Altres graus que s'han vist afectats han estat el de Clàssiques i Dret.
Canvi d'organització al SAF
La Helen és una alumna d'Infermeria que fa un mes que s'ha apuntat al gimnàs de la universitat.
Reservava les activitats dos dies abans i així s'assegurava no quedar-se sense plaça.
En declaracions a NacióDigital explica que, des que es va produir l'atac informàtic, "hi ha cua per apuntar-te a les classes dirigides" i risc de, malgrat esperar, quedar-te sense lloc a la classe.
"L'altre dia em va passar amb l'aiguafit", diu.
De tota manera, ha trobat alternatives.
Com que no es pot fer reserva, és fàcil trobar lloc a la classe.
La Helen s'informa de les activitats a través de la pàgina d'Instagram del SAF.
"Com que no es pot reservar online, quasi sempre hi ha plaça i, un cop et presentes, entres directament.
Incertesa: ara per un virus informàtic
D'altres, estan pendents de conèixer el tema del seu Treball de Fi de Grau, com és el cas de la Paula.
L'estudiant de quart d'Administració i Direcció d'Empreses havia d'escollir en ordre de preferència els temes dels treballs de recerca que més li agradaven -això havia de ser entre l'11 i el 14 d'octubre, però ara potser s'allarga fins a finals d'any-.
"És temps que perdem per organitzar-nos i parlar amb el nostre tutor, hi ha molta incertesa, encara no sabem quan ens diran alguna cosa", comenta.
També l'Andrea ha hagut d'esperar a fer l'examen d'anglès que tenia previst al Servei de Llengües.
Abans de començar el curs s'ha de saber quin nivell de coneixement es té sobre l'idioma per després poder iniciar les classes amb persones de la mateixa dimensió lingüística.
Però per culpa de l'atac informàtic, no el va poder fer mitjançant el seu ordinador i ha hagut d'esperar quasi dues setmanes per escollir un dia que pogués anar a fer-ho de forma presencial.
L'Andrea explica que no només li ha passat a ella: "Dues amigues meves estan en la mateixa situació".
Començarà les classes aviat, tot i que "el curs va iniciar-se a principis d'octubre".
S'espera que el correu electrònic de la UAB estigui operatiu cap a principis de novembre, igual que la plataforma Teams que, mentre no funciona el Campus Virtual –preveuen que es mantindrà així fins a finals d'any- serveix com el servidor d'arxius per a l'alumnat i també una eina de comunicació.
El Sigma o SUMMA s'espera que puguin fer-se servir cap a finals de novembre o inicis de desembre.
Des de l'Autònoma han assegurat a NacióDigital que els altres serveis s'aniran recuperant per fases i es preveu revertir la situació abans que comenci el 2022.
Per evitar que tornin a passar situacions com aquesta, el Govern pretén ampliar el perímetre de seguretat al Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya -on s'apleguen les universitats catalanes i centres de recerca, tant públics com privats-, incorporant-los a l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya. | La Universitat Autònoma de Barcelona ha patit un atac informàtic que l'ha deixada sense serveis i està causant grans problemes tant als treballadors com a l'alumnat. No es pot accedir al correu electrònic ni als fitxers que hi havia al núvol. Aquest atac també ha afectat altres serveis, com el gimnàs del campus o els exàmens de llengües. | Summarization |
caBreu_abstractive_116 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El diari Público va revelar ahir una nova part de l’enregistrament de la conversa entre el ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel De Alfonso.
El ministre hi deixa ben clar que pretén pressionar la fiscalia perquè impulsi investigacions que comprometin els partits independentistes, ERC i CDC.
Falten només tres dies per a les eleccions al congrés espanyol, en què Fernández Díaz és candidat a la demarcació de Barcelona, i Público ja ha dit que queden hores d’enregistrament i que la part més punyent encara no s’ha destapat.
Les organitzacions polítiques han demanat la dimissió de Fernández Díaz –totes, llevat del PP– i ahir hi va haver concentracions davant les delegacions del govern espanyol a Catalunya que van aplegar milers de persones.
Ara el ministre es troba ara entre l’espasa i la paret, però, com ja ha repetit unes quantes vegades, no pensa dimitir: ‘Jo sóc la víctima’, ha arribat a dir.
Vegem quina és la situació:
—Les formacions polítiques en demanen la dimissió.
A la campanya, el cas Fernández Díaz ha eclipsat el referèndum català i el corredor mediterrani, temes de què s’havia parlat fins ara.
Els líders polítics ho han aprofitat per llançar proclames contra el Partit Popular.
ERC, CDC, CUP, PSC i en Comú Podem ja van demanar la dimissió del ministre dimarts, quan es va filtrar el primer enregistrament.
Ahir s’hi van afegir Podem, Ciutadans i PSOE, juntament amb més organitzacions polítiques, com ara Bildu.
—Daniel De Alfonso compareix al parlament.
El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, compareix avui a les 11 del matí a la Comissió d’Afers Institucionals (CAI) del parlament.
Hi parlarà sobre les converses enregistrades i filtrades que va tenir fa dos anys amb el ministre Jorge Fernández Díaz, sobre possibles casos de corrupció de partits independentistes.
La mesa del parlament ho va demanar, a petició de tots els partits llevat del PP, i va convocar la sessió extraordinària de la CAI demà.
La votació sobre la seva possible revocació es podria fer al ple de dimecres.
La mesa va iniciar el procés per revocar el nomenament de De Alfonso després de rebre dimarts les peticions de Junts pel Sí, Ciutadans, PSC, Catalunya sí que es Pot i la CUP.
—Mobilització ciutadana a Catalunya.
Milers de manifestants es van concentrar ahir al vespre davant les delegacions del govern espanyol a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, contra la corrupció i per demanar la dimissió del ministre d’Interior espanyoli del director de l’Oficina Antifrau.
Les manifestacions van ser convocades per l’Associació de Municipis per la Independència, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, sota el lema ‘Un país nou lliure de corrupció d’estat’.
—Policies i guàrdies civils també en demanen la dimissió.
El Sindicat Unificat de la Policia (SUP) i l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) també demanen la dimissió de Fernández Díaz.
Aquests dos sindicats han qüestionat en un comunicat la ‘utilització dels recursos de l’estat amb fins partidistes’, que consideren ‘absolutament inacceptable en una democràcia’, per referir-se a les converses filtrades a la premsa entre Fernández Díaz i De Alfonso.
‘No és la primera ocasió en què AUGC i SUP es veuen obligats a sol·licitar la destitució de Fernández Díaz’, han dit totes dues organitzacions, que recorden que el 29 de juliol de l’any passat ja van demanar-la per la reunió al seu despatx amb l’ex-vice-president del govern espanyol, Rodrigo Rato, investigat per emblanquiment de diners i per la gestió al capdavant de Bankia.
—El cas també ha esquitxat Rajoy.
El líder d’ERC i vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha demanat al president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, que dimiteixi per aquest escàndol.
S’hi han afegit CDC i PSC, que han dit que Rajoy hauria de plegar si estava al corrent del cas.
—Els treballadors de RTVE denuncien censures.
El consell d’informatius de TVE exigeix la dimissió immediata de la direcció dels serveis d’informatius i del director de la cadena per la censura que s’ha exercit en el cas de les escoltes de Fernández Díaz.
En un comunicat diuen que s’ha ocultat informació i se n’ha fet un tractament parcial.
‘Els teleespectadors de TVE NO han pogut escoltar els àudios, en un acte que el consell d’informatius considera clarament censor i manipulador’, diu el comunicat.
—A les capçaleres de la premsa internacional.
Finalment, i malgrat el silenci als mitjans espanyols, el cas ha arribat a moltes capçaleres europees i internacionals.
És el cas de la cadena nord-americana d’informació financera Bloomberg que titulava ahir: ‘Una filtració revela una campanya de difamació d’un ministre espanyol.’ | El ministre espanyol de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, és acusat de pressionar la fiscalia per investigar els partits independentistes ERC i CDC. La majoria de formacions polítiques exigeixen la seva dimissió. El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, compareix davant del Parlament per explicar la seva part en aquesta qüestió. | Summarization |
caBreu_abstractive_508 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha atorgat a l’Ajuntament de Castelló el premi Innovagloc 2020, en una convocatòria a la qual han concorregut quasi una vintena de projectes i en la qual Castelló ha resultat guanyadora dins de la categoria de premi a la corporació, relatiu a govern municipal.
“La ciutat de Castelló s’ha posicionat aquests anys com un referent nacional i internacional en el desenvolupament de modernes estratègies, sent, entre altres aspectes, una de les ciutats europees seleccionades per a participar en la xarxa Intelligent Cities Challenge”, ha explicat l’alcaldessa, Amparo Marco.
“L’ecosistema local de Castelló és heterogeni i està conformat per un teixit universitari de referència, una avançada societat del coneixement, grans empreses i pimes compromeses amb el creixement econòmic, així com per associacions i cooperatives tractors de caràcter empresarial, social, urbà i cultural.
En aquest sentit, hem fet vertaders esforços per transformar, adaptar i innovar, estenent la mà a la societat a través de nous models de govern”, ha detallat Marco.
“Ara, agraïm a la FEMP i a la seua Xarxa d’Entitats Locals per la Transparència i la Participació Ciutadana la creació del Premi Innovagloc 2020 i el reconeixement de l’Ajuntament de Castelló com la millor entitat local Innovadora, perquè ens ajuda a mantindre viva la nostra il·lusió per a afrontar els canvis que totes les administracions experimentarem en els pròxim anys”, ha valorat l’alcaldessa.
El premi reconeix l’aposta per la innovació que es realitza des de l’Ajuntament i és resultat de l’esforç en matèria d’impuls de la innovació que es realitza en aquests anys i pels quals Castelló ja ha sigut reconeguda anteriorment amb distincions com el Premi a la Ciutat de la Ciència i la Innovació i en l’elecció per la Comissió Europea, al costat d’altres 13 ciutats espanyoles, per a formar part de la Xarxa de Intelligent Cities Challenge.
A més, Castelló forma part del consell rector de la Xarxa Innpulso, la Xarxa de Ciutats de la Ciència i la Innovació.
Per a aquesta convocatòria, Castelló ha presentat un projecte que recull la implementació i l’avanç cap a un model de ciutat basat en el coneixement, la investigació i la innovació sostenible a nivell social, econòmic i mediambiental, un procés de transformació i estratègia municipal basada en la tecnologia, inclusió, accessibilitat, desenvolupe urbà i sostenibilitat.
Per a concórrer a Innovagloc en la categoria de governs locals, l’Ajuntament de Castelló ha analitzat els avanços i incorporació de solucions innovadores en 25 ítems.
Entre ells, el lideratge i compromís en relació amb el sistema de gestió de la innovació, la sistematització de la qual dins de la corporació ha permés la ràpida adaptació a les exigències que ha suposat la crisi de la covid-19.
També la inclusió de la innovació en plans estratègics municipals com l’Estratègia Edusi de Castelló 2014/2020, l’Agenda Urbana Castelló 2030, el Pla estratègic d’ocupació 2016/2019, el Pla Smart City Castelló 2018-2022 i l’I Pla de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i la Solidaritat 2019/2022, entre altres.
També s’han valorat els treballs de cara a l’aprovació del Pla de Transformació Tecnològica 2021/2026.
Uns altres dels aspectes rellevants són el foment del debat sobre la innovació i la modernització i la seua implementació amb els grups d’interés rellevants; la creació d’un ecosistema d’innovació compost per servidors públics, acadèmia, ciutadania, sector privat i organitzacions socials; o la creació i desenvolupament d’una nova cultura per a la innovació a través de la formació i la creació de laboratoris de coneixement.
En aquest sentit, la candidatura de l’Ajuntament de Castelló ha exposat el seu procés de gestió del canvi i obertura cap a una nova cultura innovadora amb els seus diferents plans de modernització i impuls de l’administració electrònica.
A més, destaca la selecció de Castelló per a participar en el Intelligent City Challenge (Desafiament de Ciutats Intel·ligents).
Gràcies a l’entrada en aquesta xarxa europea, Castelló tindrà al seu abast més eines, creant sinergies que encoratgen una revolució tecnològica amb impacte transversal en l’àmbit social i mediambiental, i aconseguint un benefici econòmic directe en les empreses que conformen l’ecosistema local de la innovació. | L'Ajuntament de Castelló ha guanyat el premi Innovagloc 2020 de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, en la categoria de premi a la corporació per la seva aposta per la innovació. Ha presentat un projecte basat en el coneixement, la investigació i la innovació sostenible en l'àmbit social, econòmic i mediambiental. | Summarization |
caBreu_abstractive_1440 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El "banc expropiat" encara existeix malgrat que ja no ompli diaris.
Els aldarulls violents pel desallotjament del local okupa de la Travessera de Gràcia de Barcelona van saltar a la primera línia fa un any, però avui només és un local buit: els okupes no hi han tornat malgrat els múltiples intents; els veïns conviuen amb uns baixos blindat amb planxes, i el propietari encara no l'ha llogat.
Els okupes han continuat les seves activitats en un local que es van apropiar a pocs metres del "banc expropiat" original, però hi tenen els dies comptats.
La iniciativa va néixer fa més de cinc anys amb l'okupació d'una antiga sucursal bancària de Catalunya Caixa, al número 181 de Travessera, com a denúncia contra l'especulació i la gentrificació, és a dir, el procés pel qual un barri es fa més atractiu, els preus pugen i els veïns acaben expulsats.
Allà s'hi ajudava a veïns necessitats i es feien activitats, com la xarxa d'aliments, la "botiga" de roba gratuïta de segona mà i els videofòrums.
Han continuat uns metres més enllà, en una antiga oficina de Caixa Penedès, d'on ara seran desallotjats.
"S'hi han gastat molts calers per deixar-ho ben condicionat per llogar-ho", però el local segueix buit
Un any després del desallotjament, el "banc expropiat" original, al davant del mercat de l'Abaceria, és un local buit que segueix envoltat de planxes per evitar una nova okupació.
L'últim intent dels okupes per recuperar-lo va ser el 30 de novembre, i des de principis d'any els seus propietaris l'han deixat ben arreglat perquè s'hi pugui instal·lar un comerç.
"S'hi han gastat molts calers per deixar-ho ben condicionat per llogar-ho", explica un comerciant que té visió directa de tot el que hi passa.
Ja fa dies que no s'hi veu treballar ningú, però hi han feinejat molts operaris i "ho han deixat tot pintat de blanc", relata el botiguer.
Què hi anirà encara és una incògnita, però entre els veïns comenten que podria ser un nou supermercat d'aquells que han proliferat pel barri com bolets.
El cert, però, és que a no gaire distància ja n'hi ha tres de Condis Exprés, i no tothom abona aquesta teoria.
El preu pel qual s'ha ofert el local en lloguer és de 6.000 euros mensuals, segons va publicar L'Independent de Gràcia.
Aquest arrendament mensual és fins i tot superior als 5.500 euros que en el darrer mandat el consistori governat per Xavier Trias (CiU) va pactar abonar durant un any al propietari del local, Manuel Bravo Solano.
Es tractava d'aconseguir la pau social durant les eleccions municipals del 2015 i evitar una nova tempesta política com la de Can Vies.
El conflicte es va posposar, i va esclatar al govern d'Ada Colau després que decidís que el contracte no es renovaria i el procés judicial per desallotjar els okupes es reactivés.
Evitar que es repeteixi la violència
Els comerciants del mercat de l'Abaceria van ser dels més afectats directament pels aldarulls del desallotjament, i esperen que no es torni a repetir la situació de fa un any.
Fins i tot van arribar a anunciar que denunciarien Colau per inacció, cosa que no van fer.
"En tot moment ens vam sentir molt desemparats", rememora el portaveu de l'associació dels paradistes del mercat, Jeroni Magrans, i remarca que el banc "podia haver continuat" al seu lloc amb un projecte social si s'hagués pogut dialogar en el seu dia.
Els comerciants havien anunciat que denunciarien Colau per inacció: "Ens vam sentir molt desemparats"
Segons Magrans, el banc "no molestava" mentre no va ser desallotjat, i durant els aldarulls es va plantejar una proposta d'ubicar-hi un espai social per al barri.
"Amb tot el merder que van tenir hi van sortir perdent", defensa.
Toni Ramon, que fa un any era el president de l'associació de veïns i ara segueix com a membre, creu que el nou desallotjament és "una història repetida".
En la seva opinió, "el comerç de proximitat no té accés als espais comercials del barri i és una mostra del procés d'elitització amb les plantes baixes".
És més, segons assevera, s'ha intensificat.
Les escenes de violència de fa un any encara són ben vives entre els veïns i comerciants.
"Voldria pensar que s'aprendrà del que va passar l'altra vegada", remarca, amb una referència específica per als Mossos d'Esquadra: "M'agradaria que també aprengués la policia de com va actuar".
El "banc expropiat" continua amb les seves activitats, però per ara no n'ha tornat a fer-ne a la plaça de la Revolució des del cinquè aniversari del novembre.
La Guàrdia Urbana va aixecar acta per manca de permís, però al banc, en l'única resposta que han donat a les preguntes d'aquest diari, desvinculen una cosa de l'altra. | El banc expropiat de Travessera de Gràcia va ser ocupat com a protesta contra l'especulació i la gentrificació. Després d'un any, continua buit i amb planxes, per evitar noves ocupacions. El preu del lloguer és de 6.000 euros mensuals i es creu que podria ser un supermercat. Els comerciants del mercat de l'Abaceria esperen que no es repeteixi la situació. | Summarization |
caBreu_abstractive_234 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Vist per sentència el judici contra l’empresa Vector Ronda, un dels principals operadors de llicències VTC i controlada per la multinacional Cabify, per acomiadar un treballador una volta va denunciar les seves condicions laborals davant Inspecció de Treball.
A la sortida de la vista, l’advocat del Col·lectiu Ronda i representant del treballador acomiadat, Nacho Parra, ha explicat que han demanat la nul·litat de l’acomiadament en entendre que va ser fruit d’una represàlia i, per tant, d’una vulneració flagrant dels seus drets fonamentals.
‘Cansat de treballar més de 12 hores i dels descomptes injustificats a la seva nòmina va denunciar l’empresa i al cap de dos dies el van acomiadar’, denuncia Parra.
També han intentat demostrar que Vector Ronda va acomiadar més de trenta treballadors en un període de dos mesos vulnerant el protocol especificat quan es tracta d’un acomiadament col·lectiu.
L’advocat Nacho Parra destaca que, ‘malauradament’, aquest cas és un més dels que demostra l’ús fraudulent de les relacions laborals per part d’aquestes empreses d’economia col·laborativa que sostenen tot el seu model de negoci precaritzant les condicions laborals ‘de persones especialment precàries’ amb jornades laborals de més de dotze hores, sous que ronden els mil euros mensuals i descomptes en nòmina per no complir determinades normes de funcionament imposades per Uber o Cabify, en aquest cas.
En el cas jutjat aquest dimecres, el conductor va informar el passat 23 de febrer de 2018 a l’empresa Vector Ronda que la grua s’havia endut el seu vehicle i que, tot i acceptar que la multa l’havia de pagar ell, sol·licitava que li descomptessin de la següent nòmina les despeses per retirar-lo i la multa corresponent i que li donessin un altre vehicle per seguir amb la seva jornada laboral i així no incórrer en penalitzacions addicionals per no assolir els objectius de facturació mensual fixats per l’empresa.
El treballador denuncia que tot i les seves demandes, l’empresa no li va proporcionar cap vehicle en els dos dies següents el que el va obligar a dirigir-se a Inspecció de treball per denunciar els fets així com altres incompliments laborals per part de Vector Ronda.
El mateix dia, Inspecció de Treball es va adreçar a l’empresa per reclamar explicacions sobre la denúncia efectuada pel seu empleat i, tan sols dos dies després, el 28 de gener, Vector Ronda comunicava al conductor denunciant el seu acomiadament disciplinari.
Segons l’informe d’Inspecció de Treball, ‘l’empresa Vector Ronda aplicava als seus treballadors descomptes salarials com a conseqüència de les penalitzacions aplicades per l’empresa principal, en aquest cas Cabify, per incompliments de les seves directrius repercutint directament aquest cost sobre els mateixos’.
Unes penalitzacions que, en alguns casos, feien que el sou del treballador, que normalment superava per poc els 1000 euros, quedés per sota del sou mínim.
Segons l’advocat, les penalitzacions podien ser perquè els conductors rebutgessin algun dels serveis que els assignava l’aplicació o perquè estiguessin desconnectats durant més temps del permès, entre d’altres.
Unes sancions, ha afegit, que no estan contemplades al conveni col·lectiu d’empreses d’autotaxi i lloguer de vehicles amb conductor.
Sobre els motius de l’acomiadament, Parra explica que en aquest cas i en la majoria de la trentena que es van produir en uns dos mesos es justificaven per no haver superat el període de prova quan la pràctica totalitat de treballadors afectats provenien de l’empresa Yirmi UC Fiesta Omnibus, també present al judici.
D’aquesta empresa van passar a Vector Ronda després de signar la baixa voluntària, el que suposava, de facto, haver superat amb escreix el període de prova.
Per la seva banda, l’advocada que representava Vector Ronda ha reclamat que es desestimi la sentència de nul·litat perquè no han quedat demostrades les acusacions del treballador acomiadat.
En aquest sentit, ha insistit que l’acomiadament pot ser considerat procedent o improcedent, però mai nul.
Ha negat que les jornades siguin de 12 hores o més i que el conductor fos acomiadat per haver presentat una denúncia a Inspecció de Treball.
L’avocada ha reconegut que entre les empreses del sector de les VTC hi ha molt intercanvi de treballadors però ha negat que formin part d’un mateix grup assegurant que són competència tot i treballar pel mateix client. | S'ha condemnat Vector Ronda, empresa de llicències VTC controlada per Cabify, per acomiadar un treballador que va denunciar les condicions laborals. El Col·lectiu Ronda ha demanat la nul·litat de l'acomiadament, per ser una represàlia i una vulneració dels drets fonamentals. Els conductors denuncien jornades de més de dotze hores, sous que ronden els mil euros i descomptes per incomplir normes. | Summarization |
caBreu_abstractive_974 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) de la policia espanyola ha arrestat aquest matí al secretari general de l’organització ultra Manos Limpias, Miguel Bernad.
L’acusen d’un presumpte delicte d’extorsió, organització criminal, frau contra la hisenda pública, falsedat documental i frau en subvencions.
La detenció ha tingut lloc després de la publicació de les informacions sobre la presumpte extorsió de Manos Limpias i d’associació Ausbanc, que haurien reclamat tres milions a dos bancs per retirar-se del procés contra la Infanta Cristina en el ‘cas Nóos’.
A mig matí, la policia també ha detingut el president d’Ausbanc, Luis PIneda.
L’advocat de Cristina de Borbó, Pau Molins, ha denunciat en declaracions a RAC-1 que Manos Limpias el va intentar extorquir.
Sobre la possibilitat que l’organització li demanés diners a canvi de retirar l’acusació contra la infanta, Molins ha dit: ’No puc entrar a valorar aquest tema.
Simplement confirmo que aquest xantatge, aquesta extorsió, ha existit.’
El jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz investiga si Manos Limpias i Ausbanc han incorregut en pràctiques d’extorsió quan presentaven querelles contra persones, empreses i institucions i després cobraven diners per retirar les accions jurídiques, segons que informa El País.
La cúpula de Manos Limpias ha quedat desmantellada, i la policia preveu efectuar més detencions de col·laboradors molt pròxims a Bernad.
Segons El País, la policia escorcolla les seus d’Ausbanc i de Manos Limpias, i també els domicilis de sengles presidents, Luis Pineda i Miguel Bernad.
Segons les fonts que cita aquest diari, no es tracta pas de detencions judicials, sinó d’arrestos policíacs, i n’hi ha previstos una quinzena.
La implicació d’Ausbanc
Segons la investigació, l’Associació d’Usuaris de Serveis Bancaris amenaçava de publicar articles en la seva revista atacant les entitats bancàries que no hi invertissin en publicitat.
A més dels articles, durant uns quants anys Ausbanc va amenaçar amb obrir causes judicials, per la qual cosa es van aliar amb Manos Limpias.
De fet, el president de l’entitat, Luis Pineda, és amic des de fa anys de Bernad, i tots dos havien estat vinculats amb organitzacions d’ultradreta.
El 1980, recorda El País, Pineda era membre de les joventuts de Fuerza Nueva, va ser condemnat per assalt a mà armada en el pis d’una avià a Madrid.
Els vincles ultres de Bernad
Miguel Bernad és el president de Manos Limpias, que va crear el 1995 amb el propòsit de tenir influència en la vida política espanyola.
Una influència que no havia aconseguit a través de partits ultres –com Fuerza Nueva i Frente Nacional– durant els anys setanta i vuitanta, quan fou el cap visible de la ultradreta a l’Ajuntament de Madrid.
El passat i el present de Bernad són netament falangistes.
En unes declaracions al diari El Mundo, el febrer del 2005, deia això: ‘Objectivament, amb tots els defectes que pogués tenir Fuerza Nueva, el partit de Blas Piñar va exercir un paper important en la transició espanyola.
Sense una oposició d’aquesta mena, diguem-ne violenta, potser la transició s’hauria fet d’una altra manera.
Tal com va anar, hi va haver un equilibri de forces, i va acabar –amb els incidents que hi hagués pel camí– amb un text constitucional.’
L’article d’El Mundo on apareixien aquestes declaracions citava ‘fonts pròximes’ a Bernad per explicar que havia intentat de formar un partit d’extrema dreta com el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen a França, amb una gran penetració electoral, tal com s’ha vist aquest cap de setmana a les eleccions municipals.
Però Bernad va fracassar: la candidatura que va encapçalar a les eleccions al Parlament Europeu del 1994 només va esgarrapar un grapat de vots.
L’any següent ja fundava Manos Limpias, que compartia la seu del carrer de Quintana de Madrid amb el sindicat filofeixista Fuerza Nacional del Trabajo.
Però mentre s’anava intensificant l’activitat de l’organització, concentrada a denunciar casos de corrupció i tot allò que atemptés contra els seus ‘principis morals’ –el matrimoni homosexual, l’avortament…– , Bernad s’escarrassava a amagar sota la catifa aquests vincles amb l’extrema dreta.
En una entrevista al diari El Mundo més recent deia: ‘Em vaig presentar pel Front Nacional a les eleccions europees, però no he militat mai a Fuerza Nueva.
Sempre he defensat la democràcia, la constitució, l’ordenament jurídic.
No admeto lliçons de llibertat política de cap totalitari.’
Però el passat pesa molt.
I les seves denúncies contra el jutge Baltasar Garzón per haver volgut investigar els crims del franquisme el van fer mereixedor d’un reconeixement de la Fundació Francisco Franco, que el desembre del 2011 el va nomenar ‘Caballero de Honor’.
Manos Limpias fou premiada ‘pels seus serveis en defensa dels ideals del Movimiento’, segons que explicava un portaveu de la fundació al diari Público, i Bernad va rebre el guardó de mans de la filla de Franco, Carmen Franco. | La Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals ha detingut el secretari general de l'organització ultra Manos Limpias. La detenció s'ha produït després que es publiqués la informació sobre la presumpta extorsió de Manos Limpias i de l'associació Ausbanc, que havien reclamat tres milions a dos bancs per retirar-se del procés contra la Infanta Cristina en el cas Nóos. | Summarization |
caBreu_abstractive_1738 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El conseller Josep Rull ha tornat aquest dilluns a Manresa, just quan fa una setmana del seu alliberament, com a protagonista de l'acte central de campanya de Junts per Catalunya al Bages.
I per primera vegada, des de feia molt de temps, ningú no li ha parlat de la C-55 ni de les deficitàries infraestructures que la comarca té amb la zona metropolitada.
Ni tan sols els alcaldes de Manresa, Valentí Junyent, o de Sant Vicenç de Castellet, Joan Torres, amb els qui compartia tribuna.
Avui no tocava.
En un to distès, després que els seus teloners fessin temps ja que arribava tard tot i venir des de Terrassa per l'autopista, el conseller ha explicat la seva estada a la presó durant 32 dies i l'intent "d'escarni" al que es van veure sotmesos els presos sobretot durant el trasllat al Tribunal Suprem per declarar per a la seva llibertat.
Rull s'ha mostrat agraït davant les mostres de suport que ha rebut durant tot aquest temps i ha assegurat que "no tenen prou barrots per empresonar tanta dignitat".
"Aquestes eleccions no son normals", ha assegurat, ja que a més dels consellers i activistes que hi ha a la presó o a l'exili, "nosaltres hem d'anar amb cura amb el què diem ja que tenim l'amenaça de tornar a ser tancats".
El conseller s'ha mostrat ferm en advertir que "som l'instrument dels independentistes, però també ho som dels demòcrates" i "no s'entendria enlloc que Carles Puigdemont no guanyés aquestes eleccions".
Ha tancat el seu parlament, citant a Maragall, "Catalunya és Catalunya perquè fa olor a ginesta, una olor que podem sentir els que hem nascut aquí, però també els que arriben d'altres punts del món".
Joan Torres fa de monologuista i Pilar Calvo gairebé no parla de futbol
Una de les grans descobertes retòriques de la nit, si més no davant del nombrós públic que ha fet petit l'auditori de la plana de l'Om i la sala annexa -i si n'hi hagués hagut alguna altra també-, ha estat l'alcalde de Sant Vicenç i candidat, Joan Torres.
Amb una desinvoltura extraordinària, el batlle ha exposat anècdotes, ha explicat experiències i ha alliçonat sobre com convèncer als indecisos, amb una facilitat de coaching expert, tot i advertir "que jo sóc més de parlar en proximitat".
Després dels parlaments de Junyent, Bonvehí i Calvo, Torres ha fet de pont entre la part primera de l'acte i el parlament del conseller Rull i d'Elsa Artadi.
Dirigint-se a Bonvehí li ha recordat que "em vas dir que jo era una aposta arriscada, i ara t'ho demostro", fent broma sobre la durada de la seva intervenció.
Una altra de les que s'ha vist fora del seu àmbit habitual ha estat la periodista esportiva, i tamé candidata de Junts per Catalunya, Pilar Calvo.
Lluny del seu debat habitual, però aprofitant les seves taules de retransmisions futboleres a peu dret davant la càmera per enamorar, targetes i ulleres en mà, reivindicant el castellanisme d'origen de gran part de l'electorat independentista.
De totes formes, com en la història de l'escorpi i la granota que han de creuar el riu, la periodista esportiva no se n'ha pogut estar de fer de periodista esportiva, i s'ha felicitat de la valentia de Guardiola amb el llaç groc: "igual que Mourinyo va ficar el dit a l'ull de Vilanova, aquesta setmana l'entrenador portuguès a tornat a fer servir el dir per assenyalar el llaç greoc a la solapa de Guardiola".
I ha conclòs que "el karma se li ha tornat en contra i el City de Guardiola ha guanyat al seu United".
I com diu el santpedorenc "si ara la UEFA em vol sancionar, que em sancionin".
L'acte s'ha tancat amb una gravació del president Puigdemont reivindicant "la manera de fer" dels catalans com una nova "manera de fer política". | El conseller Rull ha participat en un acte electoral de Junts per Catalunya a Manresa, una setmana després de la seva sortida de la presó. Ha explicat la seva experiència i ha advertit que no s'entendria que Puigdemont no guanyés les eleccions. L'acte s'ha tancat amb una gravació de Puigdemont que reivindica una nova "manera de fer política". | Summarization |
caBreu_abstractive_601 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La presidenta del Col·legi de Metges de València, Mercedes Hurtado, ha deixat clar que “sanitàriament, hi hauria d’haver un confinament total” al País Valencià.
A parer seu, la situació de la pandèmia del coronavirus “clama al cel” i hi haurà “un autèntic creixement al gener” després de les festes i reunions familiars.
Mercedes Hurtado ho ha dit en una entrevista a la Cadena Ser l’endemà que el País Valencià hagi registrat 3.590 nous positius de coronavirus, la xifra més elevada de la pandèmia, i 60 morts, el segon nombre més alt de morts.
La presidenta del Col·legi de Metges ha avisat que els professionals sanitaris estan “preocupats i saturats” perquè els hospitals i les UCI “tornen a estar plens” i sembla que després de les festes nadalenques i la Nit de cap d’any continuaran creixent els contagis.
“Si no es complixen les normes i la gent celebra alegrement Nadal com un altre qualsevol, passarà factura al gener”, ha alertat.
Tant el Col·legi de Metges com les institucions “no han parat d’apel·lar a la responsabilitat”, ha dit, però “hi ha una part de la població que ho espatlla tot”.
En aquest context, ha dit: “Si apel·lant a la responsabilitat no fan cas, ens tocarà tornar a un confinament per culpa d’aquests grups de població que no complixen”.
Així, s’ha mostrat “d’acord” amb el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, que va dir que “sanitàriament hauria d’haver-hi un confinament total”.
“Després està la part econòmica, però és que hi ha vides en joc“, ha assenyalat Hurtado, que no ha volgut “ficar-se en el tema econòmic”.
“Ens hem acostumat a sentir centenars de morts per dia, alguna cosa cal fer”, ha insistit, i ha demanat “quant val la vida de les persones”.
Segons que ha dit, el que es veu ara són els efectes del pont de la Puríssima, a principis de desembre, i “això de Nadal començarem a veure-ho la setmana que ve i la primera quinzena de gener”.
Hurtado ha insistit que “no s’estan complint les normes” i ha posat d’exemple una situació comú als restaurants: “La gent parlant alegrement i el cambrer s’acosta amb màscara, el cambrer que és personal de risc i pot ser un vector que el transmeta també, i la gent a viva veu amb la màscara baixada”.
“Hauria de complir-se tot rigorosament, baixar-se la màscara estrictament per a menjar”, ha insistit.
També ha parlat dels contagis entre el personal sanitari: “Si el que ha de cuidar no hi és perquè s’ha contagiat, i si ja partim que no hi ha metges suficients i els que queden es contagien, qui cuidarà?
Qui cuida al cuidador?”.
Hurtado ha dit que si creixen els contagis és perquè “no es complixen les normes” i “el país no està tancat” com altres països veïns.
“L’única manera de detenir-ho és amb la vacuna, però de la vacuna trigarem a veure’n els resultats”, ha apuntat.
“Si volem salvar el Nadal de l’any que ve, cal cuidar aquest Nadal”.
En aquest sentit, preguntada per si el Col·legi de Metges ha transmès aquests advertiments a les autoritats, ha afirmat que “estan al corrent de tot”.
També s’ha pronunciat sobre les últimes dades de l’evolució de la pandèmia el Col·legi de Metges de Castelló.
En un comunicat, ha fet “una crida a la prudència dels ciutadans, que han de redoblar les mesures de prevenció recomanades per les autoritats sanitàries, evitar les concentracions i reduir al mínim les reunions familiars en les festes de cap d’any”.
“Mesures que són la millor vacuna per a evitar el risc de contreure la covid-19”, ha subratllat.
L’òrgan ha apel·lat “al màxim rigor col·lectiu per a afrontar l’arribada d’una possible tercera ona del coronavirus”.
Igualment, s’ha referit a l'”optimisme” que ha despertat la vaccinació per a recordar que “encara falten mesos per a aconseguir percentatges de vacunació importants que augmenten la immunitat de grup”. | La presidenta del Col·legi de Metges de València ha afirmat que hi hauria d'haver un confinament total al País Valencià. El país ha registrat la xifra més alta de la pandèmia. Hurtado ha alertat que hi haurà un autèntic creixement en els contagis després de les festes i reunions familiars, i ha cridat a la responsabilitat de la població. | Summarization |
caBreu_abstractive_1131 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | François Hollande (PS), en un míting a Rennes, aquest dimecres.
El candidat socialista a la presidència de la República francesa, François Hollande, s'ha compromès per partida doble a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries , que per primer cop donaria una mínima cobertura legal al català a la Catalunya Nord, així com a l'occità, el bretó, el cors i el basc.
Dimecres s'hi va comprometre en un míting a la ciutat bretona de Rennes, per bé que també ho havia fet a principi de març a Dijon.
Conjuntament amb Hollande, el candidat del MoDem, François Bayrou, i la d'Europe Ecologie-Els Verds, Eva Joly, també s'han mostrat partidaris de reconèixer legalment les altres llengües que es parlen a França.
Per Hollande, la "República indivisible és orgullosa de la seva llengua, la llengua francesa!
Quina llengua és bella!
La llengua de la diversitat, la llengua de l'excepció, la llengua de la cultura.
Llengua que s'ofereix als altres.
I perquè tenim por de res per a la llengua francesa, ratificarem també la carta de les llengües regionals, perquè és també una demanda que ens han fet i que és legítima", va assegurar al míting de Dijon.
Aquesta setmana, a la bretona Rennes, ha concretat : "La República no ha de témer res i, per tant, promouré una revisió constitucional que permetrà ratificar, finalment, la carta de les llengues regionals, perquè aquestes llengües -sense que aquestes amenacin la llengua oficial, la llengua més bella que hi ha, la llengua francesa- puguin ser difoses i ensenyades.
Heus ací, amics meus, el que proposo.
Heus ací la meva coherència."
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per protegir les llengües sense Estat del continent.
França i Itàlia l'han signat, però no l'han pas ratificat.
D'altres països, com Portugal, Irlanda o Grècia, no l'han ni signat.
Si la República francesa l'acabés ratificant, hauria de reconèixer el català, l'occità, el bretó i la resta de llengües minoritzades com a part de la "riquesa cultural" del país, n'hauria de fomentar el coneixement i hauria de facilitar que s'ensenyessin a les escoles, entre d'altres compromisos.
El suport de Bayrou i Joly
Comparteixen una actitud favorable a les llengües minoritzades el centrista François Bayrou i la verda Eva Joly.
De fet, convidada a la universitat d'estiu de la federació de partits Regions i Pobles Solidaris (R&PS), Joly ja va mostrar les seves cartes l'any passat , quan es va mostrar partidària que el País Basc i Còrsega es dotessin d'un Estatut d'autonomia, que la Bretanya i Normandia es poguessin reunificar i que la República francesa ratifiqués la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
Bayrou, occitanoparlant, va participar a principi de març en un míting a Tolosa on, utilitzant l'occità, va demostrar que s'estima i promou les llengües de la República i que s'oposa als candidats jacobins que tan sols valoren el francès.
Sarkozy i els extrems, contraris
Enfront a aquestes postures, l'actual president i candidat a la reelecció, Nicolas Sarkozy, no ha dubtat en proclamar obertament que s'oposa a fer cap concessió a les llengües minoritzades.
En un míting a Marsella, al febrer, va assegurar: "Quan hom s'estima França, no es proposa pas de ratificar la Carta de les Llengües Regionals o Minoritàries, que no pretén fer viure les llengües regionals, en les quals jo crec, sinó reconèixer drets lingüístics a totes les minories i col·locar-los sota el control d'un jutge del Tribunal Europeu, que jutjarà sense tenir en compte la nostra història nacional i la nostra tradició republicana."
Coincideix amb Sarkozy el candidat del Front d'Esquerres Jean-Luc Mélenchon, que es proclama "orgullós de ser jacobí" i que, el 2001, no tenia cap problema en afirmar que si s'organitzava l'escolaritat d'un nen en una llengua que no parlen tots els habitants del país s'entrava en una dimensió "psicològica espantosa.
Convertiríem l'escolaritat en una pràctica sectària i no pas en una pràctica educativa".
Malgrat tot, darrerament ha admès tímidament la possibilitat d'impulsar-ne l'aprenentatge a l'escola.
La candidata del xenòfob Front Nacional, Marine Le Pen, també s'hi oposa amb l'argument que "el bilingüisme regional a les províncies justificarà demà la senyalització en àrab".
La web LanguesRegionales.org recull totes les cites dels candidats referents a les llengües, classificades per declaracions desfavorables, neutres i favorables. | Hollande es compromet a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que donaria una mínima cobertura legal al català a la Catalunya del Nord, així com a altres llengües. Altres candidats, com Bayrou i Joly, també donen suport a les llengües minoritzades. En canvi, l'actual president i candidat a la reelecció, Sarkozy, s'oposa a fer cap concessió. | Summarization |
caBreu_abstractive_2277 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Centenars de metges han tallat aquest dilluns la Gran Via i han ocupat el vestíbul de la seu de l'Institut Català de la Salut a Barcelona.
Metges de Catalunya ha assegurat que el seguiment de la vaga que ha començat aquest dilluns és pràcticament del 100%.
Apunta també que gent d'arreu de Catalunya ha vingut a Barcelona per manifestar-se davant de la seu de l'ICS.
Entre els lemes que han cridat hi ha 'Volem més temps per als nostres pacients', 'Vaga, vaga, vaga, la Primària ja no 'traga'', 'Menys discursos i més recursos' o 'Argimon enganya a tot el món', en referència al president de l'ICS.
Precisament, el sindicat és pessimista amb la reunió de negociació d'aquesta tarda perquè Argimon ja ha descartat limitar a 28 el nombre de visites per metge, tal com demanen els convocants.
A partir de les 11 del matí, els metges s'han anat concentrant davant les portes de l'ICS, a la confluència entre la Gran Via i el carrer Balmes de Barcelona, on s'ha llegit un manifest on principalment es demana més recursos per l'atenció primària que permeti una millor atenció als pacients.
En declaracions als mitjans, el president de la secció de primària del sindicat Metges de Catalunya, Javier Ofarril, ha assegurat que els metges ''no podem esperar més'' i que la situació actual suposa ''posar en risc la població''.
''La sanitat privada està malalta'' ha conclòs, Ofarril, que ha recordat que durant els darrers anys han fet ''l'impossible'' i per tant, assumeix que en aquests moments la solució ''està en mans de l'ICS''.
Amb el lema general de 'Atenció Primària, digna i respectada', els convocants han cridat consignes a favor d'una millora de les condicions de treball com ara ''Vull qualitat i no precarietat'', o ''La pressió assistencial ens fa mal''.
Els metges en vaga, amb qui també han coincidit facultatius de la sanitat concertada que també han secundat l'aturada convocada per alguns sindicats, han criticat que no hi ha temps per atendre als pacients i que els usuaris poden haver d'esperar entre tres i quatre setmanes per tenir hora amb el seu metge de capçalera.
Ofarril també ha denunciat que es puguin arribar a concertar fins a sis visites a la vegada, i per això ha qualificat de ''just i necessari'', les demandes del col·lectiu.
Precisament el nombre de visites diàries és un dels esculls de la negociació que s'està duent a terme aquests dies i després que aquest dilluns al matí, del director de l'ICS, Josep Maria Argimon, ho hagi descartat, Metges de Catalunya encara ''amb pessimisme'' la reunió d'aquesta tarda al Departament de Treball.
En aquest sentit, Carolina Roser, membre del comitè de vaga, ha criticat que l'ICS pugui acceptar donar 12 minuts per cada visita però en canvi no vulgui limitar el nombre de visites diàries.
Roser recorda que els metges tenen 6 hores d'assistència i per tant, els 12 minuts s'han de dividir i ''no hi caben infinites visites''.
''No acaben d'entendre i no ho volen acceptar'', ha dit Roser.
Per aquesta metgessa de família, el suport del col·lectiu ha estat ''històric'' perquè a la mobilització s'hi ha sumat companys de tot el territori Roser ha xifrat en ''pràcticament el 100%'' el seguiment de l'aturada dels facultatiu de primària i ha destacat que ''no havia passat mai'' per la qual cosa, confia que l'ICS es decideixi a donar als metges ''el temps suficient per a la qualitat i seguretat dels nostres pacients, i per no emmalaltir nosaltres''.
La concentració ha tingut un caire molt reivindicatiu, i els metges han fet sentir la seva indignació amb una sorollosa protesta també dins la seu de l'ICS.
De fet, el col·lectiu ha entrat de manera espontània al vestíbul de la institució per traslladar encara més a prop dels directius la seva protesta.
Després de vint minuts, els metges han decidit sortir de l'edifici i en manifestació s'han començat a desplaçar fins a la seu de la Unió Catalana d'Hospitals, al carrer València, on hi ha convocada la concentració del personal de la sanitat concertada que també han estat cridats a la vaga per part del sindicat Metges de Catalunya, que no va signar el conveni del SISCAT. | Els metges catalans es manifesten a Barcelona per demanar més recursos per a l'atenció primària i una millor atenció als pacients. Els metges es queixen de la falta de temps per atendre els pacients i que els usuaris hagin d'esperar entre tres i quatre setmanes per concertar una cita amb el seu metge de capçalera. | Summarization |
caBreu_abstractive_1087 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El judici contra en Guillem, l'icònic noi de la dessuadora taronja que va ser arrestat per la policia espanyola durant les protestes de la sentència a la Via Laietana, ha quedat vist per a sentència.
Ell i la resta de menors encausats han negat els fets i han assegurat que en cap moment van llançar objectes contra la línia policial que encerclava la prefectura el 18 d'octubre de 2019.
La Fiscalia, després de la pràctica de la prova testifical, ha decidit elevar a definitives les acusacions de desordres públics i d'atemptat contra l'autoritat.
Els quatre joves, menors d'edat en el moment de la detenció, han reiterat que l'ambient previ a la seva detenció era "pacífica i juvenil".
Tres d'ells van ser detinguts a l'interior d'un bar enfront de la façana de la Prefectura de Policia i han relatat que no es coneixen entre ells.
A més a més, han aprofitat l'ocasió per denunciar que van patir cops, vexacions i burles per part dels agents de la policia espanyola tant durant l'acte de la detenció en sí com posteriorment a l'interior de la comissaria.
Els advocats dels menors han afirmat davant del jutge que les declaracions dels sis agents del cos de la policia espanyola que han participat al judici són "contradictòries" i "incoherents" entre elles.
Han insistit, en aquest sentit, que no s'ha presentat cap tipus de prova incriminadora que pugui relacionar les acusacions amb els encausats.
Per aquest motiu, han demanat una sentència absolutòria i han rebutjat l'actuació "absolutament desproporcionada" dels agents.
La Fiscalia considera provada la participació dels joves a la protesta, d'acord amb els testimonis policials que han comparegut davant del jutge.
Els policies han dit que no van fer cap detenció sense estar segurs que es tractava dels autors dels fets.
Tornen les "mirades d'odi"
En total, sis agents de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) que custodiaven aquell dia la Prefectura Superior de Policia han prestat declaració.
Alguns d'ells relaten que els objectes, llençats amb una "violència inusitada" a menys de cinc metres de distància, eren extrets d'unes motxilles "fosques" que duien diferents grups d'entre la massa de manifestants congregada o que duien directament a les mans.
Entre els objectes llençats afirmen que hi va haver ous, pintura, ampolles de vidre, pedres, llambordes, barres de ferro, boles metàl·liques i, fins i tot, "àcid".
En concret, el cap de la UIP de Barcelona ha declarat que es van veure immersos sota una "força inusual de molta virulència" que no havia vist en tota la seva carrera professional acompanyada de "mirades d'odi" per part dels milers de manifestants que protestaven a Via Laietana.
Els agents citats també han afirmat no haver utilitzat les seves defenses durant aquella actuació i que no es va produir cap tipus d'incidència durant les detencions.
Un altre dels punts controvertits ha estat l'exposició de la situació prèvia la detenció.
Part dels agents han declarat que, en un moment donat, els manifestants van decidir retirar-se cap a plaça d'Urquinaona sense cap motiu aparent i va ser aleshores quan van aprofitar per reprendre posicions superant la triple tanca que protegia l'edifici policial dels manifestants que havien estat llençant objectes contundents i perillosos que "podrien provocar multitud de lesionats" i efectuar les detencions sense cap mena d'ordre prèvia.
Per altra banda, uns altres han dit que el motiu pel qual els manifestants es van replegar va ser perquè pujava un altre operatiu policial des de costat mar i en aquell moment van apostar per embolsar a un grup de protestants.
Suport independentista
Prop d'una vintena de persones s'han aplegat davant dels tribunals de la Ciutat de la Justícia de Barcelona per mostrar el seu suport a en Guillem i als altres tres menors encausats detinguts durant les protestes de la sentència del Tribunal Suprem de l'octubre del 2019.
Entre aquests, l'europdiputada Diana Riba i regidors d'ERC de l'Ajuntament de Sant Cugat.
El col·lectiu assegura que tots ells seran jutjats per exercir el seu dret a protesta i manifestació.
"La violència policial, les negligències judicials, la vulneració constant dels drets i llibertats de la gent, no són cap novetat, són pràctiques que només busquen erradicar les mobilitzacions populars a base d'infondre por", denuncien.
El jove santcugatenc fa uns mesos va denunciar que durant les 24 hores de la seva detenció va ser "reiteradament maltractat i humiliat" pels agents de la policia espanyola.
De la mà d'Alerta Solidària, el menor va presentar una querella per maltractaments que va acabar sent arxivada per un jutjat de Barcelona.
Una decisió que la seva advocada, Norma Pedemonte, ja ha anunciat que recorreran. | El judici contra Guillem ha acabat i s'espera la sentència. Els menors encausats han negat haver llançat objectes contra la línia policial que envoltava la prefectura. Els seus advocats han argumentat que les declaracions dels agents de policia han estat contradictòries i incoherents. La Fiscalia, basant-se en els testimonis policials, considera que la seva participació en la protesta està provada. | Summarization |
caBreu_abstractive_2566 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Podem ha demanat a l'Audiència de Madrid que acordi la nul·litat de les actuacions de la causa oberta al jutjat d'instrucció 42 sobre el presumpte finançament irregular del partit o que, subsidiàriament, l'arxivi.
En un recurs de 26 pàgines, Podem sosté que la instrucció té "greus irregularitats" que la converteixen en una "investigació prospectiva o causa general".
Segons el partit lila els fets denunciats pel seu exadvocat, José Manuel Calvente, no tenen "cap suport indiciari ni tenen la rellevància penal suficient" com perquè s'iniciï una instrucció.
"Els fets denunciats estan en la seva pràctica totalitat basats en meres apreciacions subjectives del denunciant" així com en "sospites sobre una possible il·licitud penal", diuen.
La defensa de Podem critica que el magistrat instructor, Juan José Escalonilla, "fa seves en la seva integritat" les afirmacions del denunciant "sense sotmetre-les a un mínim judici de ponderació o anàlisi objectiu per verificar si ens trobem davant veritables fets punibles".
Entre les proves aportades per Calvente, hi ha converses de Telegram que, segons Podem, obvien paràgrafs i respostes dels interlocutors mentre que només selecciona les parts "que millor encaixen en el seu quadre incriminatori".
Pel fet que la investigació s'inicia per "simples sospites sense base probatòria", Podem creu que ja s'hauria d'haver arxivat.
"El jutge d'instrucció ha decidit seguir donant curs a la instrucció i ho ha fet en termes desproporcionats, vagues i imprecisos", diu el recurs al qual ha tingut accés l'ACN.
A més, el partit creu que les diligències sol·licitades per Escalonilla -com el requeriment de despeses o nòmines de dos treballadors o el requeriment d'informació al Registre Mercantil sobre les societats que tinguin com a administrador al fundador de Podem Juan Carlos Monedero- tenen "manca de motivació específica i individualitzada" i deixa els investigats en una situació "absolutament desconcertant".
Pel que fa als arguments per demanar la nul·litat de les actuacions, d'una banda, Podem denuncia que manquen gairebé dues hores i mitja de la declaració que va fer el 29 de juliol el seu exadvocat.
El partit liderat per Pablo Iglesias al·lega que hi ha una "evident indefensió" pel fet de disposar únicament "d'un extracte parcial" de la declaració -els primers 40 minuts d'una declaració de tres hores- i, per tant, això afecta el dret a la defensa.
D'altra banda, Podem també argumenta que la informació i documentació aportada pel denunciant es va obtenir de forma il·lícita.
"La documentació aportada afecta al deure de confidencialitat en l'exercici de les seves funcions", al·leguen, ja que Calvente les va obtenir en el marc d'una "fraudulenta investigació secreta" durant l'exercici de les seves funcions a Podem.
"En totes elles li era d'aplicació el deure de sigil i confidencialitat", afirmen.
També denuncien vulneració de la intimitat pel fet que dona dades reservades de caràcter personal com liquidacions de despeses, nòmines o esborranys de contractes.
Contenen noms complets, DNI, domicilis, números de compte o d'afiliació a la Seguretat Social.
"La documentació aportada inicia un procés penal en el qual el jutge d'instrucció assumeix en la seva integritat el relat dels fets, irrellevants des del punt de vista penal, però intencionadament seleccionat per presentar-lo com un conjunt de sospites sense fonament incriminatori", afirmen.
Segons consta al recurs, el jutge va acordar iniciar diligències en una interlocutòria del 16 de juliol després de la denúncia de Calvente presentada a finals de desembre del 2019; el magistrat va acordar la personació de Podem en la causa amb la qualitat d'investigada el 25, per iniciativa del partit; va acceptar Vox com a acusació popular el 29 i acorda la pràctica de diligències en interlocutòries del 30 i 31 de juliol, entre les quals la declaració del secretari de Comunicació, la gerent i el tresorer del partit.
Podem també ha presentat un altre recurs demanant la nul·litat al jutjat d'instrucció 42.
En aquest segon recurs, eleva la qüestió a l'Audiència de Madrid amb una argumentació més àmplia. | Arran de la causa oberta sobre el presumpte finançament irregular de la formació, Podem ha demanat a l'Audiència Nacional de Madrid que l'anul·li o l'arxivi. Aquest procés es va iniciar quan l'exadvocat del partit, José Manuel Calvente, va aportar informació sobre els fets pels quals s'acusa la formació. A més, el partit argumenta que la documentació es va obtenir il·lícitament. | Summarization |
caBreu_abstractive_774 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945) ha cedit el seu fons documental personal a l’Arxiu Nacional de Catalunya, format per vint-i-sis caixes i que conté documentació de diverses entitats pioneres en el foment de la pau, l’antimilitarisme i la justícia social.
Dividit en quatre grans eixos d’activitat, l’arxiu conté documentació vinculada a l’entitat ‘Pax Christi’, de l’Institut Víctor Seix de Polemologia, Justícia i Pau i la Universitat Internacional Catalana de la Pau.
Fins ara, la documentació s’havia conservat al seu domicili familiar, al nucli de Mira-sol a Sant Cugat del Vallès, on de fet ha viscut al llarg dels darrers quaranta anys.
Arcadi Oliveres: “El capitalisme ha de desaparèixer!
No accepto matisacions en aquest sentit”
Professionalment, després d’uns primers anys dedicat a l’empresa familiar, l’any 1980 va iniciar la seva tasca docent a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (que va exercir fins el 2016), feina que va combinar amb la docència de diversos cursos d’economia crítica i valors en la pau.
Oliveres va encarregar el 2010 l’ordenació d’una petita part inicial del seu arxiu, els treballs de la qual van donar com a resultat cinquanta carpetes amb documents endreçats.
Plenament conscient del valor del fons documental produït i aplegat, i amb la intenció de poder-lo cedir el més aviat possible a un arxiu públic, va ser ja a la tardor de l’any 2019, quan va encomanar a un professional de confiança, en Jordi Algué, l’inici d’una tria i un primer tractament arxivístic més global, que permetés una ordenació i classificació bàsica.
Gaudint de la possibilitat d’intercanviar impressions amb el productor del fons i d’obtenir de primera mà un coneixement biogràfic detallat de la seva activitat al llarg de tants anys, es va iniciar aleshores l’avaluació de la documentació i l’agrupació de la documentació triada a través d’un quadre de classificació específic, amb subfons relatius a la seva activitat dins les entitats, una feina que la crisi va aturar.
Han rebut el primer tractament, aproximadament, un 60% del conjunt de la documentació del fons, que és la que ha estat objecte d’ingrés a l’Arxiu Nacional.
El fons inclou programes d’actes amb la participació com a divulgador i activista del productor organitzats per diverses entitats entre 1986 i 2009 (fulletons, impressions en color, cartells, dotze carpetes); correus electrònics impresos intercanviats amb entitats de l’àmbit social els anys 2008-2009 (quatre carpetes); articles aplegats (onze carpetes) i reculls de premsa de temàtica social (2001-2009, vint-i-tres carpetes).
En segon terme, relatius a la intervenció duta a terme entre els anys 2019 i 2020, el fons inclou documentació de l’activitat docent a la UAB, no reglada i a la Universitat Internacional Catalana de la Pau (dues caixes); de l’Institut Seix de Polemologia, relacions internacionals i les Festes de Pau i Treva (1976) (una caixa); documents textuals i gràfics singulars relatius al moviment estudiantil (Oliveres és sotmès a judici el juliol de 1968 acusat de formar del Sindicat Democràtic d’Estudiants), de ‘Pax Christi’ (en part, deteriorada) i el Memorial Joan XXIII (dues caixes); de la candidatura de Lluís Maria Xirinacs al Premi Nobel, de ‘Pax Christi Internacional’ (1975-1978), el Congrés de Montserrat i la Marxa per la Llibertat (1976) (dues caixes); de relacions internacionals, Justícia i Pau (en especial, les seves campanyes d’ajuda al desenvolupament i antimilitaristes), el Fòrum Social Mundial, les Jornades d’Economia, esmenes al pressupostos generals de l’estat espanyol, el Centro de Investigación para la Paz (Madrid), desarmament, l’Observatori del Deute i articles dels anys 1982-1983 i 1994-1995 (quatre caixes); relativa a congressos, cursos i conferències dels anys 1985, 1991-1992 i 1994-1999; d’Escoltes Catalans, formació escolar dels fills, campanyes de desarmament i contra les mines i el comerç d’armes al món i a Espanya (1996-1997) (dues caixes).
L’Arxiu Nacional espera aplegar la resta de la documentació del fons properament i posar-la a l’abast de tothom. | Arcadi Oliveres ha donat 26 caixes de documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest fons inclou materials relacionats amb la pau, l'antimilitarisme i la justícia social, com ara fulletons, cartells, correus electrònics impresos, articles i reculls de premsa. Oliveres va encarregar l'ordenació d'una part del fons el 2010. A més, ha manifestat la seva postura en contra del capitalisme. | Summarization |
caBreu_abstractive_709 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El Departament de Cultura, l’Smithsonian Folklife Festival i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) consensuaran aquest mes de maig el criteri per escollir la colla castellera que actuarà a la 50a edició del certamen de Washington, en què Catalunya serà el país convidat.
L’esdeveniment, que se celebra anualment a la capital nord-americana, tindrà lloc entre finals de juny i principis de juliol de l’any que ve i es preveu que els castells hi tinguin un paper rellevant.
Davant d’això, la Generalitat ja ha rebut nombroses peticions de colles castelleres interessades en actuar-hi.
Fins ara, s’han postulat la Joves dels Xiquets de Valls, la Jove Xiquets de Tarragona, Castellers de Vilafranca i Capgrossos de Mataró.
Segons ha pogut saber l’ACN, no es descarta cap opció.
Fins i tot, hi ha la possibilitat d’enviar-hi una delegació formada per diverses colles.
La Joves de Valls s’ha avançat a marcar perfil per convertir-se en la colla que representi el món casteller a l’Smithsonian Folklife Festival, considerat un dels grans aparadors mundials de la cultura popular i tradicional.
La colla s’ha reunit recentment amb l’alcalde de la capital de l’Alt Camp, Albert Batet, per demanar-li suport institucional a l’hora de defensar la seva candidatura i li ha lliurat una carta fent la petició formal.
Els vermells consideren que és ‘essencial’ que sigui una colla vallenca la que viatgi a Washington, i s’erigeixen com a la millor opció perquè la Colla Vella ja ha viatjat a altres continents, mentre ells no ho han fet mai.
Al mateix temps, senyalen que són d’única colla del cartell tradicional de Sant Fèlix que tampoc ha tingut l’oportunitat de viatjar amb les institucions a actes internacionals.
Fins ara, la resta de colles de la primera línia del món casteller han fet diversos viatges a actes oficials de la Generalitat fora de Catalunya.
És el cas dels Minyons de Terrassa, que a finals del 2016 van anar a Singapur.
També han tingut aquesta oportunitat els Castellers de Vilafranca i la Jove de Tarragona, a l’Expo de Milà el 2015, i la Vella dels Xiquets de Valls, que el 2010 va anar a l’Expo universal de Shangai, a la Xina.
Per aquests motius, la Joves Xiquets de Valls conclou que ‘és de justícia rebre aquesta vegada el suport de l’Ajuntament’, i ha creat un eslògan per defensar la seva candidatura: ‘Washington 2018, ens toca!’.
Mentrestant, la Vella de Valls és manté al marge d’aquesta qüestió.
Consultats per l’ACN, han declinat fer cap comentari respecte la candidatura de la colla veïna ni de les opcions de presentar-se ells per ser escollits per anar a l’Smithsonian Folklife Festival.
Tarragona, Vilafranca i Mataró també es postulen
Des de la Colla Jove Xiquets de Tarragona afirmen que estarien disposats a representar el món casteller a Washington l’any vinent, però admeten que no han començat a treballar en l’assumpte.
Un portaveu de la colla ha reivindicat que, “per nivell”, l’entitat seria mereixedora d’aquest reconeixement.
Tot i això, la Jove es manté a l’expectativa de conèixer quines serien les condicions econòmiques del viatge per decidir si s’acaba postulant o no.
Els Castellers de Vilafranca també s’han mostrat interessats en fer aquest viatge l’estiu del 2018.
Joan Badell, president de la colla, ha explicat que l’entitat ‘està treballant’ per presentar una candidatura a la Generalitat amb suficients fonaments que els garanteixin ser els escollits.
‘Primer ens hem de preparar cap endins per poder anar enfora a fer la petició formal’, ha apuntat Badell, que s’ha mostrat hermètic a l’hora de donar més detalls sobre aquesta qüestió.
Per la seva part, els Capgrossos de Mataró estan esperançats en convertir-se en la colla ambaixadora dels castells al Smithsonian Folklive Festival.
Un dels principals motius que els encoratja és el fet que fa tres anys havien d’acompanyar la Generalitat en un viatge institucional a Itàlia, però la cita es va suspendre.
‘El govern es va comprometre a tenir-nos en compte de cara a properes ocasions’, ha explicat el president dels Capgrossos, Xavier Castellví.
Fa mesos, la colla ja va tractar aquest assumpte amb el regidor de Cultura de Mataró per assegurar-se el suport del govern municipal.
Al mateix temps, Castellví ha subratllat que poder fer un viatge d’aquesta magnitud seria una gran empenta per l’entitat: ‘Aquestes oportunitats ajuden al dinamisme intern perquè la gent agafa molt més compromís als assajos i, com a colla, et posen a l’aparador mundial’.
Finalment, qui no ha adoptat una posició al respecte, són els Minyons de Terrassa.
Un portaveu de la colla egarenca ha assegurat que l’assistència al festival nord americà és una qüestió que ‘no s’ha parlat’, i de la qual preveuen debatre’n properament arran del posicionament públic que han fet les altres grans colles del panorama casteller. | El Departament de Cultura, l’Smithsonian Folklife Festival i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) escolliran la colla castellera que actuarà a la 50a edició del certamen de Washington, on Catalunya serà el país convidat. Joves Xiquets de Valls ha demanat el suport institucional, perquè consideren que és "essencial" que sigui una colla vallenca qui viatgi a Washington. | Summarization |
caBreu_abstractive_531 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | S’acosta Cap d’Any i, novament, hi ha previstes diverses mesures per a mitigar l’impacte que puguin tenir les celebracions en plena sisena onada de la covid-19.
A continuació, us expliquem què es podrà fer i què no durant la nit de Cap d’Any als Països Catalans.
Quins són els municipis en què hi ha confinament nocturn per Nadal?
A més, també es manté el límit de deu persones en trobades socials, amb l’excepció dels convivents, i el tancament dels locals d‘oci nocturn, com les discoteques i els bars musicals.
Per altra banda, el Procicat ha dictaminat que només es pot omplir el 50% de la capacitat interior dels establiments de restauració.
I en les cerimònies religioses, la capacitat s’ha fixat en un 70%.
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
A més, caldrà presentar el certificat covid, com ja cal ara, per accedir a l’interior de bars i restaurants, a residències i a concerts.
Quin certificat autoresponsable de desplaçament nocturn necessitem aquest Nadal?
A Andorra, les trobades socials dins les cases poden reunir, a tot estirar, deu persones que s’hagin fet una prova d’antígens durant les dotze hores anteriors.
Per això, durant les festes de Nadal, el govern ha donat dos tests gratuïts a tots els més grans de sis anys.
Andorra endureix les restriccions per Nadal: limita les reunions a un màxim de deu persones
Quant als establiments de restauració, serà imprescindible que els més grans de sis anys presentin el certificat covid i una prova d’antígens negativa.
També s’estableix un màxim de deu persones per taula.
No s’hi podrà ballar ni fer cap altra activitat que faciliti la interacció amb altres persones fora dels membres de la taula.
A més, els establiments hauran de tancar a les tres de la matinada.
La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?
Malgrat el risc alt de rebrot, les Illes no han establert mesures especials contra la covid per a la nit de Cap d’Any.
Així doncs, el certificat covid es manté com la principal restricció, i serà obligatori per a accedir a restaurants, bars i cafeteries i en l’oci nocturn.
També s’haurà de presentar en concerts, festivals i altres establiments culturals i esdeveniments amb motiu de festes populars.
El certificat també serà necessari per a accedir a establiments turístics d’ús compartit a Mallorca i Menorca.
Es podrà omplir el 100% de la cabuda en establiments de restauració, però la capacitat es limitarà al 80% en esdeveniments culturals i al 60% en locals d’oci nocturn.
On i quan cal mostrar el passaport covid?
Igual com les Illes, al País Valencià tampoc hi haurà mesures especials la nit de Cap d’Any.
El certificat covid torna a ser la principal eina per a frenar l’avenç de la pandèmia.
El certificat s’haurà de presentar per accedir a l’interior de bars i restaurants, en sales de joc i apostes, en locals d’oci nocturn, en celebracions i festivals de música, per entrar a les residències de gent gran i visitar malalts als hospitals i en llocs públics on hi hagi menjar i begudes, com els cinemes, circs i sales multifuncionals.
També caldrà presentar-lo en espais amb servei de restauració en allotjaments turístics.
Quant a l’hostaleria i la restauració, les taules podran agrupar deu persones a tot estirar, excepte en cas de convivents o diferents nuclis de famílies nombroses.
El Consell descarta d’imposar restriccions dures per aturar el repunt de contagis
A Catalunya Nord, el govern francès ha prohibit les reunions multitudinàries i ha limitat les celebracions a l’esfera privada.
També ha ordenat el tancament de les discoteques fins el 6 de gener i ha prohibit el ball en altres tipus d’establiments, com ara els bars.
Per altra banda, el certificat covid continuarà essent obligatori per a entrar en cafeteries, restaurants, centres comercials, hospitals, residències de gent gran i centres sanitaris, a més d’espais culturals i llocs on es facin espectacles.
També cal mostrar-lo per viatjar en transport públic en trajectes de llarga distància.
La màscara és obligatòria en espais interiors on no es demani el certificat covid.
Com obtenir el certificat covid?
Descarregueu-lo | Amb motiu de Cap d'Any, les mesures restrictives pel coronavirus s'han endurit en molts llocs dels Països Catalans. El certificat covid continua sent obligatori per entrar a restaurants i sales de ball, entre altres establiments. Així mateix, s'ha mantingut el límit de deu persones en trobades socials, exceptuant convivents, per així evitar rebrots. | Summarization |
caBreu_abstractive_1340 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Si el ple municipal de Barcelona no aprova aquest divendres revocar la cessió de la capella de la Misericòrdia al Macba per permetre-hi la instal·lació del CAP Raval Nord, les mobilitzacions per exigir el trasllat de l'ambulatori a la capella s'estendran per tota la ciutat.
El suport als professionals i usuaris del CAP Raval Nord ja es va fer evident aquest dimecres amb una aturada de 10 minuts que van secundar molts treballadors de centres d'atenció primària de Barcelona i fins i tot va tenir el suport de la gerència territorial de l'Institut Català de la Salut.
"Si els partits voten que no al ple serà un frau i nosaltres ens mobilitzarem amb tot el sector de la primària de Barcelona", ha assegurat el membre de la plataforma, Iñaki Garcia, en una roda de premsa aquest dijous a la capella.
Amenacen amb accions legals
La infermera del CAP i ajunta a la direcció, Núria Villanueva, també ha intervingut a la roda de premsa per recordar la precarietat de l'edifici que actualment acull el CAP LLuís Sayé.
"No podem garantir-hi la seguretat i això afecta els drets dels pacients", ha valorat.
La infermera i membre de la plataforma Antònia Raya ha anunciat que si la votació del ple d'aquest divendres és negativa, els professionals del CAP iniciaran "accions legals" per denunciar els riscos que l'estat de l'edifici comporta per a pacients i treballadors.
Raya també ha defensat que la precarietat del CAP Raval Nord també la pateixen altres ambulatoris de Barcelona.
"L'atenció primària és la que rep menys recursos", ha recordat.
Precisament per aquest motiu la plataforma és optimista respecte de la possibilitat que treballadors de tots els CAP de Barcelona se sumin a futures mobilitzacions.
Garcia ha parlat del CAP Raval Nord com a "símbol".
"Com més triguin a instal·lar-lo a la Misericòrdia, més ens ajuden a organitzar-nos", ha afirmat.
Els partits mantenen el suspens
De cara a la votació d'aquest divendres, només és segur que Barcelona en Comú i la CUP votaran a favor de la revocació de la cessió de la capella al Macba.
A la votació inicial a la Comissió d'Economia del 19 de març, PDECat, Ciutadans, PSC i PP van votar en contra mentre que ERC va fer reserva de vot.
Un vot positiu d'ERC no garantiria la revocació si algun dels partits que va votar-hi en contra no canvia el seu sentit de vot, però la plataforma ha dirigit bona part de les seves reivindicacions durant aquesta setmana a ERC.
"Hi ha un conflicte en el si dels partits", ha assegurat Garcia.
Hi hagi conflicte o no, ERC ha canviat la seva postura envers el trasllat del CAP Raval Nord a la capella des de l'arribada de Gemma Sendra, exgerent del Macba, al grup municipal en substitució d'Alfred Bosch.
Des d'aquest moment els republicans han evitat posicionar-se a favor de la revocació de l'espai al Macba -tot i que és l'aposta del departament de Salut- i això ha generat resistències internes.
Aquest dijous, el diputat Ruben Wagensberg ha assistit a la roda de premsa feta a la capella per donar suport a les reivindicacions de la plataforma.
La mateixa Sendra, segons la plataforma, s'ha ofert a parlar amb els veïns i treballadors del CAP aquesta setmana.
"Ja no és hora de parlar; hi és des del gener i podria haver vingut abans", ha etzibat Villanueva.
Mobilització ascendent
Després que el 19 de març l'oposició rebutgés inicialment el trasllat del CAP a la capella, la plataforma ja ha intensificat les seves mobilitzacions però asseguren que encara aniran més enllà si la votació del ple d'aquest divendres no satisfà les seves demandes.
"El Macba i els partits no s'adonen què passarà si voten que no", ha dit Garcia.
Raya ha posat el focus en les 6.500 firmes de suport a la instal·lació de l'ambulatori a la Misericòrdia i ha demanat a l'Ajuntament que no les "menystingui".
"Que no ens donin lliçons de democràcia", ha afegit.
Aquesta tarda la plataforma continuarà amb la seva pressió als partits amb una manifestació que sortirà a les set des de la capella i acabarà a la plaça de Sant Jaume. | Si el ple municipal de Barcelona no aprova revocar la cessió de la capella de la Misericòrdia al Macba, a fi d'instal·lar el CAP Raval Nord, hi haurà mobilitzacions per tota la ciutat. Només Barcelona en Comú i la CUP hi votaran a favor. La infermera del CAP LLuís Sayé ha destacat la precarietat de l'edifici actual. | Summarization |
caBreu_abstractive_1102 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Alfredo Pérez Rubalcaba, nou secretari general del PSOE Foto: ACN
Alfredo Pérez Rubalcaba ha apel·lat aquest diumenge a la unitat del partit en el seu discurs final del 38è Congrés, d'on en surt elegit secretari general dels socialistes espanyols amb només el 51% dels vots.
Per aquest motiu ha destacat que l'executiva hagi rebut el suport del 80% dels delegats.
"Són trenta punts més d'unitat", ha sentenciat entre aplaudiments abans de destacar que la nova Executiva és "representativa del conjunt dels militants socialistes espanyols".
Rubalcaba també ha demanat als seus que passin a l'ofensiva per "recuperar la confiança dels espanyols", i que facin possible que el PSOE continuï essent un partit "amb grandesa" que pensa "en els interessos d'Espanya i dels espanyols".
Alfredo Pérez Rubalcaba ha tancat aquest 38è Congrés Federal del PSOE després d'una llarga nit de negociacions per conformar la nova Executiva del partit.
La composició final, on ha premiat els barons que li han donat suport en tots aquests mesos de lluita a contra-corrent, no ha agradat a l'entorn de Carme Chacón, que l'ha acusat de no haver articulat una direcció "integradora" que plasmi l'equilibri de forces que van demostrar les urnes.
Quan s'ha sotmès al criteri dels delegats, la nova executiva ha rebut el suport del 80% dels representants, fet que implica que hi ha hagut un 20% de càstig.
Amb tot, el nou líder del PSOE ha volgut destacar que en aquestes 24 hores el seu suport ha pasat del 51% al 80%.
El PSOE, ha dit, surt d'aquest Congrés "més fort" fet que li permetrà fer una oposició "més útil per als ciutadans del país davant la crisi i la pèrdua de la feina".
És una oposició, ha dit, "capaç de pactar, discrepar i confrontar", segons la circumstància.
Demana al partit que passi a l'ofensiva
El secretari general dels socialistes espanyols també ha volgut fer una crida al partit perquè faci dilluns mateix "un canvi d'òptica".
"Després de la reflexió sobre els motius pels que els ciutadans ens van deixar de votar a les últimes eleccions, i ara toca reflexionar sobre les raons que oferirem perquè ens tornin a votar" i per "recuperar la confiança dels espanyols", ha sentenciat.
També ha afirmat que caldrà activar ja el sistema de primàries a la francesa per a l'elecció del candidat a la presidència del govern i posar en marxa els nous sistemes de participació perquè els militants s'impliquin més en el partit i les seves decisions.
El nou secretari general socialista també ha fet referència a les polítiques del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, al que ha acusat de no haver volgut aprovar els pressupostos per no danyar les expectatives del seu candidat a Andalusia, Javier Arenas.
Segons Rubalcaba, la reforma laboral que Rajoy vol impulsar unilateralment suposarà "retrocessos" importants.
Per aquest fet, i davant els secretaris generals de CCOO i UGT i diversos representants de la patronal, ha celebrat l'acord salarial signat la setmana passada i ha reclamat al president espanyol que insisteixi per la via de l'acord entre els agents socials perquè "la concertació social és la millor manera de contribuir al creixement del país".
Demana als seus que facin del PSOE un partit amb "grandesa"
Rubalcaba també ha aprofitat l'ocasió per demanar al partit que actuï "amb grandesa", és a dir "amb alçada de mires, responsabilitat i sentit de país".
Segons ha apuntat, el PSOE s'ha de dirigir als ciutadans progressistes però és i ha de ser "un partit al servei del conjunt dels espanyols".
"Siguem sent forts i audaços pensant en els interessos d'Espanya", ha sentenciat.
En aquest segon discurs al càrrec -el primer el va fer dissabte després de l'elecció- Rubalcaba ha assegurat que la seva actuació política gravitarà a l'entorn de l'ocupació, Europa i l'equitat.
Ha apuntat que cal considerar el problema de l'ocupació com una "causa nacional" i ha recordat que Europa corre el risc que quedar-se enquistada en la crisi mentre la resta del món avança.
Cal, ha dit, equitat per fer possible la cohesió amb la productivitat, i el punt de trobada ha de ser l'educació. | Rubalcaba ha estat elegit secretari general del PSOE amb el 51 % dels vots. En el seu discurs final al Congrés, ha apel·lat a la unitat del partit i ha demanat als socialistes que passin a l'ofensiva per recuperar la confiança dels espanyols. Ha promès que el PSOE farà una oposició més útil per als ciutadans del país davant la crisi. | Summarization |
caBreu_abstractive_1172 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Tot preparat perquè, a partir de les 16.30, es reuneixin a la Moncloa les delegacions de la Generalitat i del govern espanyol en la primera trobada de la taula de diàleg.
Un organisme de nova creació amb vuit membres per banda -Pablo Iglesias és baixa d'última hora per una amigdalitis- que pretén posar fil a l'agulla a la resolució del conflicte polític existent des de la una dècada entre Catalunya i l'Estat.
Què uneix i què separa les dues parts de cara a la primera trobada?
Ho repassem.
- Nova etapa
L'única qüestió de fons que suposa una coincidència entre les dues parts és la necessitat que el diàleg arrenqui.
"Avançar és començar", sostenia ahir Carmen Calvo, vicepresidenta del govern espanyol i membre de la taula de diàleg.
Des de les dues parts s'assumeix que el camí serà llarg, complex i costerut, i que la campanya electoral catalana no hi ajudarà.
Existeix la voluntat, això sí, d'encetar una nova etapa després d'una dècada de ruptura que ha comportat presó, exili i múltiples desconfiances.
"Anem a defensar un model de país, de benestar i d'oportunitats", ha ressaltat el president de la Generalitat, Quim Torra, poc abans d'agafar el tren cap a Madrid en una visita al Barcelona Supercomputing Center.
Torra ha volgut posar èmfasi en la "importància" del viatge, que l'agafa en la recta final del seu mandat.
- Calendari
La Generalitat, com assenyalava ahir la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, aspira a "encarar" un calendari de negociació.
Sense ordre del dia tancat -la Moncloa insisteix que la primera trobada ha de servir per fer un "diagnòstic"-, la part catalana sosté que cal posar mètode al diàleg perquè no sigui buit i perquè es compleixin els acords als quals es puguin arribar.
Això lliga amb la demanda del mediador, que forma part del capítol de discrepàncies entre les dues administracions.
El calendari del diàleg és rellevant perquè estarà estretament vinculat al de les eleccions catalanes -la tardor apareix ara com l'època més probable perquè Torra hi situï els comicis, tal com li reclamen sectors de Junts per Catalunya (JxCat)- i també al dels pressupostos generals de l'Estat, que aquest dijous inicien tràmit al Congrés dels Diputats amb el debat de l'objectiu d'estabilitat pressupostària.
Pedro Sánchez aspira al suport d'ERC, però els republicans necessitaran avenços per negociar-los i aprovar-los, si és el cas.
- Autodeterminació
És la principal demanda política que posarà Torra damunt la taula.
La qüestió separa les dues delegacions, perquè la Moncloa no està disposada a acceptar un referèndum sobre la independència i aposta per votar "un acord".
L'entesa entre el PSOE i ERC per investir Sánchez assegura que el resultat que surti de la taula de diàleg passarà per les urnes, però això només passarà si hi ha un acord entre les dues parts.
No sembla probable que arribi abans de les eleccions catalanes, si és que arriba.
- Llei d'amnistia
El president de la Generalitat, en la carta que va enviar dijous passat a la Moncloa, va insistir com a segon punt en la necessitat de l'amnistia i la fi de la repressió.
És per això que la part catalana reclama una llei específica d'amnistia, que ara mateix no forma part dels plans del PSOE.
El govern, integrat pels socialistes i Podem, promou una reforma del codi penal al Congrés que rebaixi les penes del delicte de sedició i que permeti aplicar-se de forma retroactiva als líders independentistes condemnats pel Suprem.
Els comuns són al darrere d'aquesta iniciativa.
Nova legislatura
Qui és qui en la taula de diàleg
La part catalana està formada per membres del Govern, representants de JxCat de l'entorn de Puigdemont i dirigents d'ERC; la banda estatal inclou només integrants del consell de ministres
- Mediador internacional
En la mateixa missiva, Torra avançava que posaria damunt la taula la necessitat d'un mediador internacional que monitoritzés el diàleg entre les dues parts.
"Els mediadors seran els 47 milions d'espanyols, perquè la negociació serà transparent", assenyala sempre que pot Sánchez.
La figura del mediador ha generat polèmica entre JxCat, que el veu "obligatori", i ERC, que el considera positiu però sense arribar a ser un motiu per no arrencar el diàleg amb l'Estat.
El Parlament hi va votar a favor fa tres setmanes. | Avui a partir de les 16.30 h, es reuniran a la Moncloa la Generalitat i el govern espanyol per començar una taula de diàleg. L'únic punt de partida en comú és la necessitat que el diàleg comenci. Això no obstant, el PSOE no contempla l'opció de l'autodeterminació que exigeix Catalunya, però necessita el suport dels catalans per aprovar els pressupostos. | Summarization |
caBreu_abstractive_1110 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Després de tretze dies navegant en aigües internacionals, finalment el vaixell Open Arms ha rebut autorització per dirigir-se cap a la costa italiana.
Ha hagut de ser un tribunal regional, doncs, qui ha forçat Itàlia a obrir les seves portes, tot i la insistència del seu ministre de l'Interior ultradretà, líder de la Lliga i home fort de l'executiu italià, Matteo Salvini, a mantenir la política de ports tancats.
El tribunal ha justificat la mesura cautelar en el dret marítim per la situació de "gravetat i urgència excepcionals" del vaixell i les persones que hi viatgen.
Nelle prossime ore firmerò il mio NO perché complice dei trafficanti non voglio essere.#portichiusi 🇮🇹 — Matteo Salvini (@matteosalvinimi) August 14, 2019
Carola Rackete, el precedent
És el segon revés judicial que rep Salvini per part de tribunals italians en un mes i mig.
El primer es va produir quan la jutgessa d'instrucció del tribunal d'Agrigento (Sicília), Alessandra Vella, va alliberar la capitana del vaixell Sea Watch 3, Carola Rackete, arrestada prèviament per la policia italiana.
La capitana va guanyar al Capitano, nom amb què els simpatitzants de Salvini han batejat el líder de la Lliga.
Rackete no només va quedar en llibertat després de portar fins a Lampedusa les 40 persones que havia rescatat al mar, sinó que la jutgessa va invalidar la detenció i va determinar que "complia el seu deure".
Un desenllaç que quedava lluny de la petició de presó que Salvini havia fet per a Rackete.
La decisió judicial enterrava els càrrecs de resistència contra nau de guerra i intent de naufragi per haver xocat amb una patrulla de la policia fronterera alemanya.
Dies després, la justícia italiana també considerava que Rackete no havia comès cap delicte per afavorir la immigració irregular i l'autoritzava a tornar a Alemanya com a ciutadana lliure.
La immigració com a arma electoral
El veto de Salvini a l'Open Arms ha arribat en un moment en què els índexs de popularitat del ministre ultradretà han tocat sostre, precisament a través del seu discurs contra la immigració.
Això ha fet que Salvini optés per forçar un avançament electoral, i el vaixell de l'ONG catalana ha estat la víctima perfecta a l'hora de demostrar als seus votants que no cediria ni un mil·límetre en la seva política de ports tancats.
Salvini va retirar el suport als seus socis de govern, el Moviment 5 Estrelles (M5E), i va presentar una moció de censura contra el primer ministre, Giuseppe Conte.
L'aliança entre l'M5E i el Partit Demòcrata, però, va evitar al Senat que la moció prosperés.
Pendents d'Europa
La decisió del tribunal regional del Lazio és una mesura cautelar i les ONG encara no poden cantar victòria.
Pocs minuts després de conèixer-se la decisió judicial, Salvini ha reiterat que mantindrà la seva política de ports tancats, i de moment Europa no pressiona Itàlia perquè canviï de parer.
De fet, a diferència dels tribunals italians, la justícia europea ha avalat implícitament les polítiques de Salvini.
Al juny, el Tribunal Europeu de Drets Humans, va declinar la possibilitat d'ordenar a Itàlia que deixés atracar al vaixell de salvament alemany Sea Watch 3, capitanejat per Rackete.
França i Alemanya han posat sobre la taula una proposta perquè les embarcacions desembarquin al Mediterrani Central a canvi que altres països es comprometin a acollir les persones que hi viatgen a bord.
Tot plegat mentre la UE manté amb Líbia l'acord que autoritza el patrullatge dels guardacostes del país africà al Mediterrani.
Sánchez guanya temps
El govern de Pedro Sánchez veu amb alleujament l'autorització perquè l'Open Arms desembarqui a Lampedusa.
Ajuntaments i societat civil havien exigit a l'executiu del PSOE que obrís els ports per acollir el vaixell de l'ONG però l'executiu del PSOE s'ha mantingut impassible.
L'última representant a pronunciar-se va ser la ministra d'Hisenda en funcions, María Jesús Montero, exigint que fos Itàlia qui permetés l'entrada de l'Open Arms.
Ara, el president espanyol guanya temps després de rebre crítiques pels seus canvis en les polítiques migratòries. | L'Open Arms ha rebut autorització per desembarcar a la costa italiana després de 13 dies navegant. El tribunal ha justificat la mesura cautelar en el dret marítim, a causa de la situació de "gravetat i urgència excepcionals". França i Alemanya han proposat que les embarcacions desembarquin al Mediterrani central i altres països acullin els immigrants. | Summarization |
caBreu_abstractive_1889 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Carles Puigdemont, traslladat a la presó de Neumünster, a l'estat de Schleswig-Holstein, al nord d'alemanya, segons ha informat la premsa alemanya.
El president ha estat traslladat en una furgoneta des de la comissaria de Schuby, on es trobava des de mig matí.
El president ha estat detingut aquest matí quan entrava a Alemanya des de Dinamarca.
Les autoritats alemanyes l'han aturat prop de la frontera mentre anava en cotxe cap a Bèlgica.
La Moncloa ha confirmat la detenció i que li ha estat comunicada per alemanya i ha informat que inicia tràmits extradició.
En aquest moment hi ha una euroordre cursada, és a dir, un procés d'extradició simplificat entre països de la Unió Europea.
Previsiblement, l'entrega de Puigdemont a Espanya no serà en qüestió d'hores perquè el procés no es pot accelerar.
En qualsevol cas, la defensa de Puigdemont podrà recórrer la decisió de la justícia alemanya.
Puigdemont compareixerà dilluns davant del jutge
La fiscalia de Schleswig-Holstein, l'estat alemany on el president destituït Carles Puigdemont ha estat detingut aquest diumenge, ha assegurat que la decisió sobre el seu futur pot trigar "dies".
Després, un tribunal superior haurà de decidir si se li apliquen mesures cautelars, entre les quals hi podria haver la presó preventiva, mentre es resol l'euroordre.
Els jutges també hauran de determinar "quines són les raons per l'euroordre" i si "hi ha base legal per entregar Puigdemont a les autoritats espanyoles".
Aquest diumenge a la nit, per tant, Puigdemont el passarà a la presó de Neumünster, segons han indicat a l'ACN fonts policials.
— Polizei SH (@SH_Polizei) March 25, 2018
Alonso-Cuevillas ha explicat que havia pogut parlar amb Puigdemont per telèfon i que li havia explicat que estava rebent un bon tracte per part de la policia alemanya.
— J. Alonso-Cuevillas (@JaumeAlonsoCuev) March 25, 2018
— J. Alonso-Cuevillas (@JaumeAlonsoCuev) March 25, 2018
— J. Alonso-Cuevillas (@JaumeAlonsoCuev) March 25, 2018
La policia alemanya ha emès un breu comunicat en què explica que ha arrestat Carles Puigdemont aquest diumenge a les 11.19h a l'estat de Schleiswig-Holstein, que és fronterer amb Dinamarca.
El líder de Junts per Catalunya circulava per l'autopista A7 (que recorre Alemanya de nord a sud) en direcció a Bèlgica.
La detenció, explica el comunicat, s'ha produït perquè pesa sobre ell l'euroordre.
"El senyor Puigdemont és actualment en custòdia policial", ha afirmat la policia en el comunicat, en el qual també es diu que per aquest moment les autoritats alemanyes no poden donar més detalls.
La rebel·lió implica violència, també a Alemanya
La Fiscalia General de l’Estat ha fet púbic un comunicat on anuncia que en motiu de la detenció de Carles Puigdemont "està fent intenses gestions amb la Fiscalia d’Alemanya i Eurojust".
Segons mitjans locals, els serveis secrets espanyols feia temps que seguien Puigdemont, ja abans que es reactivés l'euroordre.
A Alemanya, el codi penal és més dur que a Bèlgica.
El delicte equivalent a la rebel·lió s'anomena alta traïció: segons el codi penal alemany, perquè existeixi aquest delicte cal que hi hagi violència i està castigat amb una pena de 10 anys de presó fins a cadena perpètua.
— Policía Nacional (@policia) March 25, 2018
El fet que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja hagi redactat el processament, que acusa Puigdemont dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació, podria complicar la situació del president al país germànic.
— Eduard Piera Secall (@EduPiera) March 25, 2018
Torrent insisteix en la necessitat d'un "front comú"
El president assegura que està “pendent de les notícies que arriben” sobre Puigdemont i que manté contacte amb la seva defensa i amb les autoritats alemanyes” per fer-ne el seguiment.
Finlàndia no sabia on era Puigdemont
Les darreres notícies fins ara indicaven que la policia de Finlàndia ja havia rebut tota la informació addicional que havia requerit a Espanya sobre l'ordre europea de detenció contra Puigdemont i havia activat el "procés normal" del mecanisme, que implica que sigui localitzat i posat a disposició judicial per considerar si és o no extradit.
En un comunicat, però, la policia finlandesa admetia que les autoritats desconeixen on era el també líder de Junts per Catalunya.
"Finlàndia ha rebut una Ordre Europea de Detenció per un ciutadà espanyol que visitava Finlàndia.
Espanya ha ofert la informació addicional requerida dissabte a la tarda", afegia el comunicat.
"En aquests moments, la policia no sap on es troba aquesta persona", precisava el text.
Cal recordar que l'ordre de detenció estava escrita només en espanyol i Finlàndia n'ha reclamat la traducció.
Un cop rebuda una euroordre per part d'un estat membre, com Finlàndia, les autoritats d'aquest país han de localitzar la persona que l'Estat vol extradir, en aquest cas, Carles Puigdemont. | El president Puigdemont ha estat detingut aquest diumenge a Alemanya i traslladat a la presó de Neumünster. Ha estat a causa de l'euroordre emesa per Espanya i, ara, un tribunal superior haurà de decidir si a Puigdemont li apliquen mesures cautelars, mentre aquesta ordre es resol. A Alemanya la llei és més dura i pot passar 10 anys en presó. | Summarization |
caBreu_abstractive_2255 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Dos emprenedors gironins han creat un aparell que permet controlar i predir els atacs d'epilèpsia.
El dispositiu consta d'un auricular i una polsera, que monitoritza permanentment el pacient, i s'activa entre deu segons i un minut abans que aparegui la crisi.
"D'aquesta manera, per exemple, la persona pot evitar patir caigudes quan arriba l'atac", explica un dels creadors del prototipus, l'economista Salva Gutiérrez.
Juntament amb el seu soci, l'enginyer David Blánquez, tots dos han creat l'empresa MJN Neuroserveis, amb l'objectiu de començar a comercialitzar l'aparell al 2018.
Precisament, el projecte creat per aquest tàndem ha guanyat la 7a Mostra d'Emprenedors de Girona.
La convocatòria d'aquest any també ha reconegut tres iniciatives més: el d'una editorial artesanal que planteja un nou concepte de contes i jocs, el d'una nova revista digital de música catalana i el d'una empresa que ofereix paquets amb materials educatius per mantenir actives les persones.
La idea que els dos emprenedors de Blanes (Selva) han acabat materialitzant va néixer ara fa quatre anys.
Blánquez té una filla de 12 anys que pateix epilèpsia, i sempre havia pensat com ajudar-la per evitar que, quan aparegués un atac, la petita pogués prendre mal.
Ara, el nou aparell que ha desenvolupat juntament amb Gutiérrez permetrà alertar-la, tant a ella com a d'altres pacients, entre deu segons i un minut abans que aparegui la crisi.
El dispositiu consta d'un doble sistema de monitorització.
Per una banda, un auricular amb registre d'encefalograma; i per l'altra, una polsera que mesura la taxa cardíaca i l'estrès.
Via bluetooth, aquestes dades s'envien a una aplicació mòbil, que llegeix contínuament les dades, i llança un senyal d'alerta davant la imminent aparició d'una crisi.
"Pot llançar un avís sonor al pacient, avisar els cuidadors o familiars sobre el lloc on es troba o fer una trucada d'emergència", concreta l'economista.
Això permet, per exemple, que abans no aparegui la crisi d'epilèpsia, la persona afectada pugui prendre precaucions.
"Per exemple, asseure's a terra per evitar caure, ferir-se i patir lesions; amb l'aparell, evitem aquests riscos", hi afegeix Salva Gutiérrez.
A més, el registre periòdic de les constants dels pacients també és útil per als metges que els tracten.
D'aquesta manera –indiquen els dos emprenedors- tenen informació acurada sobre les crisis que pateixen.
L'objectiu dels dos emprenedors, que l'any 2014 van crear l'empresa MJN Neuroserveis, és començar a comercialitzar el dispositiu a partir del 2018.
"La intenció és fer les proves clíniques i els assajos durant l'any vinent i, després, buscar finançament per poder-lo treure a mercat", explica Gutiérrez.
Mostra d'Emprenedors
L'aparell per predir i controlar els atacs d'epilèpsia ja ha rebut el primer reconeixement.
El projecte d'aquest dispositiu ha guanyat la 7a Mostra d'Emprenedors de Girona que organitza l'Assessoria Codina i el ser servei d'estratègia digital, ElGiroscopi.
En total, en aquesta edició s'hi han presentat fins a 30 projectes.
A més del dels dos emprenedors blanencs, el jurat també n'ha escollit tres més com a finalistes.
El primer és el de l'editorial artesanal 'Los Cuscusianos', que planteja un nou concepte de contes i jocs (amb colors vius, acabats artesanals fets per artistes locals i que fomenten la creativitat, perquè molts cops el lector acaba completant la història).
El segon és el de la revista digital 'La Tornada', centrada exclusivament en la música catalana i que va néixer a finals de l'any passat.
La revista, que és setmanal, se subdivideix en 14 seccions i l'impulsen dos joves, la Rocío Rodríguez i en Pau Planas, de 23 i 22 anys.
La revista, que compta amb uns 5.000 lectors, ha impulsat propostes innovadores com un cicle de concerts a cases particulars per impulsar grups emergents.
El tercer és el de l'empresa Activpac, creada per l'empordanesa Eva Ferrer.
Orientada a fomentar l'activitat de les persones, comercialitza paquets adaptables amb materials educatius pensats per treballar habilitats motrius i de memòria.
Han començat amb les persones grans i, des d'aquí, estendre-ho a les famílies i els infants.
La Mostra d'Emprenedoria reparteix 3.000 euros entre els quatre projectes seleccionats (una part en metàl·lic i l'altra en serveis d'assessoria). | Blánquez i Gutiérrez, dos emprenedors gironins, han creat un dispositiu que pot avisar el pacient que patirà un atac d'epilèpsia. El dispositiu compta amb un auricular amb registre d'encefalograma i una polsera que mesura l'estrès i la taxa cardíaca. Així, els emprenedors blanencs amb la seva empresa, MJN Neuroserveis, han rebut un premi. | Summarization |
caBreu_abstractive_1820 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Poble Lliure ha posat sobre la taula una proposta de full de ruta per al moviment independentista, crític amb els plantejaments que han fet fins ara ERC i Junts.
La formació, una de les ànimes de la CUP, planteja la necessitat de fer "insostenible" el que qualifiquen d'"ocupació" de l'Estat a Catalunya i avançar en l'articulació d'un "espai polític republicà" que assumeixi l'objectiu de la independència en el marc d'una estratègia de transformació social.
El document, de 24 pàgines i al qual ha tingut accés NacióDigital, desgrana una proposta estratègica per al moviment independentista.
Defuig els plantejaments de "l'implementisme simplista", que es podria atribuir a Junts, i del "negacionisme neo-autonomista", que seria l'estratègia d'ERC.
Situen l'1-O com un "moment fundacional" i avisen que l'Estat no cedirà a les demandes independentistes encara que el moviment arribi al "80% dels vots".
El partit planteja el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat com un "xoc de legitimacions" i sosté que l'opressió espanyola és en forma "d'ocupació", perquè "l'existència col·lectiva del poble català es troba limitada per l'acció del règim monàrquic espanyol".
És en aquesta context, constaten que el poder "dominant" -l'Estat- no cedirà fins que el cost que li representa mantenir el poble català "sotmès" li sigui "insostenible".
"És convenient que el conjunt de l'acció independentista entengui aquesta estratègia de confrontació democràtica si vol assolir l'objectiu d'una república catalana independent", diuen.
El Consell per la República, deslligat dels partits
Poble Lliure també proposa una reforma del Consell per la República, una peça clau.
Aquest òrgan de poder "alternatiu" i "fora de l'abast de la repressió espanyola, diuen, ha de ser "independent de qualsevol tendència política, tant des del punt de vista orgànic, com ideològic i representatiu".
Això entraria en contradicció amb la presidència de Carles Puigdemont, que alhora és president de Junts, un dels grans partits independentistes i rival electoral d'ERC.
La mobilització popular, deslligat de l'estructura institucional, també ha de tenir un paper cabdal.
I en aquest context, els partits han de posar fi a "la utilització de les institucions autonòmiques" i els Mossos per "reprimir el moviment popular".
"La seva funció ha de ser sempre subordinada als objectius i tasques del conjunt del moviment independentista i republicà", planteja Poble Lliure.
També proposen la creació d'una "estructura especialitzada en informació" i en "autodefensa", incentivar "estructures estratègiques de país".
En aquest sentit, insisteixen en la importància de desplegar un sindicalisme nacional i reforçar la Intersindical-CSC.
Reforç econòmic i control del territori
Per assolir la independència, planteja Poble Lliure, hi ha una sèrie d'elements que són necessaris.
En l'àmbit econòmic, cal una banca "gestionada pel poble català", proveir d'un "fons suficient de reserva per cobrir les contingències d'un cert període de temps d'hostilitats espanyoles" en l'economia i activar la internacionalització dels intercanvis comercials fora de l'Estat.
És determinant també el control del territori i la creació d'espais "perquè el poble organitzat gestioni el territori".
"L'acció repressiva de l'estat espanyol sobre el territori es produirà i s'ha de preveure", avisa el document.
L'àmbit internacional també és important i per això Poble Lliure demana desplegar una "veritable política internacional d'aliances" que superi els "dogmatismes i prejudicis ideològics".
També alerten de la tendència a "menysprear" la defensa de la llengua i la cultura nacional i reclamen polítiques de "normalització" lingüística i promoció de la producció i difusió cultural a través d'institucions i entitats "autocentrades".
Coordinació i direcció: el Congrés Nacional del Poble Català
Tot això, planteja el partit, s'ha d'articular a través d'una "estructura de coordinació i direcció" que aglutini tots els instruments.
Poble Lliure planteja que aquesta estructura s'anomeni Congrés Nacional del Poble Català i agrupi partits, associacions, sindicats i institucions republicanes per "debatre i acordar de manera conjunta i no partidista" l'estratègia per avançar en el procés.
Aquest òrgan ha de "coordinar i dirigir el conjunt del moviment al llarg de les diferents fases de la seva expansió i implantació", rebla el document. | La proposta de full de ruta de Poble Lliure per al moviment independentista és molt crítica amb ERC i Junts. Plantegen el conflicte entre Catalunya i Espanya com un "xoc de legitimacions". A banda, la formació també considera l'àmbit internacional com a important, i per això proposa una política internacional d'aliances. | Summarization |
caBreu_abstractive_228 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La crisi diplomàtica entre Espanya i Flandes ha tingut impacte a la premsa internacional.
El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha retirat l’estatut diplomàtic al delegat de Flandes a l’estat espanyol, en represàlia per les declaracions del president del parlament flamenc, Jan Peumans, contra la justícia espanyola i l’empresonament dels dirigents independentistes.
I aquest fet ha originat un altre xoc diplomàtic entre Espanya i Bèlgica.
‘El conflicte diplomàtic esclata entre Espanya i Flandes’, diu Politico a la portada.
El diari, referent en política europea, explica que Borrell ha cridat a consultes el delegat flamenc i li ha retirat l’estatut diplomàtic.
També cita declaracions del delegat en què critica la decisió de Borrell i diu que es troba en el camí equivocat.
‘Ruptura diplomàtica entre Espanya i Flandes’, explica RTBF, que també recull les declaracions del president flamenc en què considera un ‘acte hostil insòlit a la UE’ la reacció d’Espanya.
Afegeix que cridaran a consultes l’ambaixador espanyol a Bèlgica per a demanar-li que el govern espanyol reconsideri la decisió.
El principal diari francòfon belga, Le Soir, titula ‘Conflicte Espanya-Flandes: Geert Bourgeois demana a Didier Reynders que hi intervingui’.
El diari relata que el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, ha demanat a Reynders, ministre d’Afers Estrangers belga, que cridi a l’ordre l’ambaixador d’Espanya a Bèlgica.
‘És la sanció més severa que s’aplica quan un diplomàtic es comporta malament (crims i espionatge).
No és aquest cas’, ha criticat.
El portaveu de Reynders, però, ha dit que no trucaria pas a l’ambaixador espanyol.
Reaccions a Flandes
El parlament flamenc ha defensat la llibertat d’expressió del seu president i ha dit que la decisió del govern espanyol era ‘desproporcionada’.
Durant un debat a la cambra, Bourgeois ha donat explicacions als diputats sobre el ‘greu incident diplomàtic’ amb l’estat espanyol.
‘En aquest parlament hi ha unanimitat, a la dreta i a l’esquerra, a l’hora de dir que la decisió d’Espanya és desproporcionada’, ha dit.
‘El parlament m’ha demanat que recordi que en aquest país hi ha llibertat d’expressió, també per al president del parlament’, ha afegit.
També ha recordat que Bèlgica és un estat federal on Flandes també té estatut diplomàtic i ha confiat que es pugui resoldre la crisi amb diàleg.
‘Molts potser no estan d’acord amb el contingut de les seves paraules, però estan d’acord en el principi de la llibertat d’expressió’, ha dit en referència a les declaracions de Peumans, que ha rebut el suport del ple.
Al matí, en una entrevista a l’emissora pública flamenca Radio 1 (VRT), Peumans ha criticat la decisió de la diplomàcia espanyola: ‘No havia estat mai vetat oficialment, fins ara.
Encara vivim en democràcia i encara puc dir al meu país el que crec que haig de dir.’
Peumans reitera, així, el seu punt de vista i no suavitza el to malgrat les pressions espanyoles.
I ho rebla així: ‘Ho repeteixo: per mi, és indigne d’un estat de dret que uns polítics que defensen la seva opinió política estiguin tancats en una presó.’
En la mateixa entrevista, Bourgeois ha dit que la decisió espanyola era un gest ‘molt poc amistós i inèdit en la història de la Unió Europea’.
Per aquest motiu, vol convocar l’ambaixadora espanyola, Beatriz Larrotcha, per mirar de fer rectificar Borrell.
Amb tot, poc després d’aquestes declaracions, Borrell ha reiterat que l’estat espanyol no acreditaria com a diplomàtic ‘ningú més’ del govern flamenc.
El diputat flamenc Lorin Parys també s’ha pronunciat sobre la decisió del ministre Borrell.
‘Si continuen així, molt aviat tornarem a veure el duc d’Alba’, ha escrit en un piulet.
El 1567, l’emperador Felipe II va enviar Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel, duc d’Alba, als anomenats Països Baixos espanyols –que incloïen Flandes– a sufocar una rebel·lió contra les forces ocupants.
També ha denunciat la manca de llibertat d’expressió i separació de poders a l’estat espanyol. | Josep Borrell, ministre d'Afers Estrangers espanyol, ha iniciat una crisi entre Espanya i Flandes per haver retirat l’estatut diplomàtic al delegat de Flandes, com a represàlia per les declaracions del president al parlament flamenc. Aquest ha carregat contra la justícia espanyola i l'empresonament dels dirigents independentistes. Des de Bèlgica, es veu aquest atac com una vulneració de la llibertat d'expressió. | Summarization |
caBreu_abstractive_2446 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), ha afirmat aquest divendres que és "completament innocent" i s'ha mostrat convençut que el cas Inipro s'acabarà arxivant.
Després que el jutge hagi decidit mantenir-lo com a investigat, juntament amb catorze persones més, Ballesteros ha confirmat que no té intenció de dimitir perquè "en cap cas hi ha motius" per fer-ho.
L'alcalde ha afirmat que no es planteja que no s'admetin els recursos que encara pot presentar abans que es dicti l'obertura del judici oral.
Ballesteros s'ha mostrat sorprès pel "tacticisme" d'alguns grups de l'oposició i ha celebrat que el seu soci de govern, el PP, hagi garantit que mantindrà el pacte de govern, almenys de moment.
L'alcalde ha acceptat també la demanda de Cs de convocar un ple extraordinari aquest mes per parlar de quin ha estat el seu paper en el cas Inipro.
A vuit mesos de les eleccions municipals, el batlle també ha assegurat que té "ganes" de continuar com a alcalde i que aquest mes anunciarà si es torna a presentar.
Ballesteros s'ha mostrat confiat que la seva innocència serà "declarada total i absolutament sense pegues" perquè no ha comès cap irregularitat.
L'alcalde confia que els recursos que presentarà la defensa prosperaran i l'absoldran dels delictes que el jutge considera que hauria comès: malversació, prevaricació, suborn, alteració de preus en concurs públics, falsedat documental, tràfic d'influències, frau i abús en l'exercici de la funció pública.
L'alcalde ha carregat contra l'oposició per actuar, ha dit, amb tacticisme i voluntat de desgast.
Ballesteros ha recordat al portaveu d'ERC, Pau Ricomà, que en precampanya no van utilitzar el fet que fos investigat "per un cas greu d'una caixa" i ha lamentat que ara ell recorri a Inipro "per fer mal".
Així mateix, el batlle s'ha mostrat sorprès perquè la portaveu de la CUP, Laia Estrada, encara "estigui en actiu", malgrat que és l'única persona "que ha estat acusada, imputada i condemnada en la història de l'Ajuntament democràtic".
A més, Ballesteros ha recordat que l'exalcalde de CiU, Joan Miquel Nadal, també va ser "imputat, acusat i posat a judici oral", però que "sortosament per ell va demostrar la seva innocència fins al final".
El batlle ha insistit que està plenament convençut de la seva innocència i que viu el procediment amb "moltíssima tranquil·litat".
En aquest sentit, ha afirmat que el cas Inipro no alterarà la seva voluntat de tornar-se a presentar o no a l'alcaldia de cara al 2019 i ha insistit que ho anunciarà aquest mes.
Ballesteros també ha recordat que ha posat el seu càrrec a disposició de l'executiva nacional del PSC en dues ocasions i que li han ratificat la confiança.
Per tot plegat, el batlle ha manifestat que no té voluntat de dimitir perquè "en cap cas hi haurà motius".
Pel que fa al pacte de govern amb el PP, l'alcalde ha valorat que es garanteix l'estabilitat política i institucional a la ciutat.
Els populars han manifestat que mantindran el suport als socialistes, almenys fins al moment en què s'acordi una possible obertura de judici oral.
Cal recordar que, a més de l'alcalde, entre els investigats hi ha la regidora i portaveu municipal del PSC, Begoña Floria; l'exregidora Victòria Pelegrín; l'exgerent de l'IMSS, Antonio Muñoz; l'excap de gabinet de l'alcalde, Gustavo Cuadrado; Alejandro Caballero, contractat per Inipro i vinculat amb el PSC; José Gallet, administrador de l'empresa Gallet; Enrique Manuel Miró, administrador d'Itinere Serveis Educatius; Araceli Saltó, funcionària municipal; Enriqueta Aznar, tècnica de l'IMSS; i els treballadors Maria Cecilia Mangini, Vasile Baltaretu, Judit Cepero, Juan Carlos Lozano i Mario Bulzuri.
El cas gira sobre el contracte subscrit l'any 2010 entre l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) i l'empresa Inipro, i que es va prorrogar al marge de la normativa de contractació durant els anys 2011 i 2012.
Oficialment, el contracte tenia com a objectiu la intervenció i potenciació de l'associacionisme de població immigrant però, segons el jutge, aquests treballs no han quedat acreditats en les memòries justificatives i, realment, el què es portava a terme eren activitats en benefici del PSC.
Així, el jutge assenyala que es van contractar persones afiliades o simpatitzants del PSC per tal de dur a terme activitats com ara atendre les xarxes socials i fer funcions comunicatives a favor de l'alcalde de cara a les eleccions municipals del 2011.
Tot, subratlla la interlocutòria, a compte de les arques públiques.
A més, el jutge assenyala Ballesteros i Floria com "els principals instigadors de la trama". | Ballesteros, alcalde de Tarragona, està implicat en el cas Inipro, malgrat que ell declara que és totalment innocent. El batlle confia que els recursos que es presentaran s'admetran i l'absoldran dels delictes que es considera que va cometre, com malversació, suborn, frau, falsedat documental, entre d'altres. Així, també ha confirmat que es tornarà a presentar a les eleccions. | Summarization |
caBreu_abstractive_769 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Ara fa dos anys, Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) va confluir amb Podem i Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) en la llista de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) per a les eleccions del 27-S.
La coalició va arribar després de la confluència a Barcelona i a més municipis en les eleccions del maig.
En un moment àlgid de Podem, a les portes de les eleccions espanyoles, amb un lideratge desgastat i amb un resultat discret el 27-S, ICV afrontava una situació complicada.
De fet, els pitjors auguris albiraven la dissolució del partit, assetjat pels deutes.
No obstant això, ara, dos anys més tard, el partit ha renovat la direcció, està cohesionat i té bastions de poder local i influència entre els comuns, al parlament i al congrés espanyol, tot i que a Madrid el pes de Podem i el protagonisme de Pablo Iglesias desdibuixen tots els partits que integren la coalició Units Podem.
La notable influència a l’Ajuntament de Barcelona i dins de CSQP mantenen viva la presència mediàtica del partit.
Una rentada de cara
El març de l’any passat, un cop passat el cicle electoral –amb l’única incògnita d’una segona convocatòria de comicis al congrés espanyol–, ICV va canviar de lideratge.
El tàndem format per Joan Herrera i Dolors Camats va deixar pas a David Cid i Marta Ribas com a nous coordinadors nacionals i a Ernest Urtasun com a portaveu.
El nou trident ecosocialista ha pilotat el partit durant el darrer any i mig i ha estat l’interlocutor amb els comuns, Podem i EUiA per a construir Catalunya en Comú.
La unitat interna –el 91,6% de la militància va avalar la nova direcció– i el paper secundari d’ICV en la batalla política diària han permès que, fins ara, el mandat fos tranquil.
A més, ICV té el front parlamentari cobert amb la veu de Joan Coscubiela com a portaveu de CSQP.
Fins ara, els tres líders d’ICV han mantingut un perfil baix.
El més conegut és Urtasun, ja que va protagonitzar la campanya electoral del partit com a candidat a les eleccions al Parlament Europeu.
Barcelona, pal de paller
Malgrat el discurs crític de Barcelona en Comú amb els anteriors governs de la ciutat, ICV ha governat Barcelona en les darreres legislatures juntament amb el PSC.
L’única excepció va ser el mandat de Xavier Trias, entre el 2011 i el 2015.
Els ecosocialistes tenen tres dirigents a l’equip de govern de la batllessa Ada Colau.
La persona amb més pes és Laia Ortiz, tercera tinenta de batlle.
Ortiz dirigeix l’àrea de drets socials i, a més, és portaveu de la confluència a l’ajuntament.
Novament, doncs, el càrrec de portaveu recau en un dirigent d’ICV.
La cinquena tinenta de batlle és Janet Sanz, que es fa càrrec de les àrees d’ecologia, urbanisme i mobilitat.
Finalment, Agustí Colom assumeix les carteres d’empresa i turisme.
Si bé és cert que el mandat de Barcelona en Comú no ha estat exempt de polèmiques, l’equip de govern s’ha mantingut fidel a Colau.
Amb la confluència, ICV va aconseguir de recuperar les quotes de poder a Barcelona que havia perdut en les anteriors eleccions municipals.
L’abast del poder municipal
En les eleccions municipals del 2015, ICV va aconseguir vint-i-quatre batllies arreu del Principat.
Els municipis més grans governats pels ecosocialistes són Sant Feliu de Llobregat, Montcada i Reixac, El Prat, Castelldefels, Santa Perpètua de Mogoda i Montornès del Vallès.
A més, ICV forma part del govern de Badalona, la tercera ciutat amb més habitants, i de Sabadell.
A l’àrea metropolitana, també sosté el govern de Cerdanyola del Vallès.
El pes dins de CSQP
Com van admetre els seus arquitectes, CSQP va néixer amb presses i a corre-cuita com a resposta a la llista independentista de Junts pel Sí.
ICV va fer un paper fonamental –era, juntament amb EUiA, l’únic partit de la coalició amb representació parlamentària– i va col·locar quatre dirigents als primers llocs de la llista.
A més de Coscubiela i Ribas, en són diputats Marc Vidal i Hortènsia Grau.
A banda, el cap de llista i president del grup parlamentari, Lluís Rabell, ha demostrat reiteradament la seva bona sintonia amb Coscubiela i l’entorn d’ICV.
A diferència de l’Ajuntament de Barcelona, al parlament sí que hi ha hagut desavinences dins de la coalició.
El xoc amb els membres de Podem, especialment amb Albano-Dante Fachin i Àngels Martínez, han creat tensió i divisió dins del grup.
L’oposició frontal al govern respecte de les polítiques econòmiques i socials s’ha trencat amb la qüestió del referèndum: mentre que ICV se’n manté al marge i fins i tot fa crides al boicot, Podem s’ha mostrat favorable a l’1-O.
Si bé és cert que la majoria absoluta de Junts pel Sí i la CUP rebaixen el paper i el pes de CSQP i d’ICV, el parlament és l’escenari mediàtic ideal per a mantenir-se en l’imaginari de la ciutadania.
A més, ICV s’assegura la presència als mitjans de comunicació amb el fet que Coscubiela, un dels dirigents ecosocialistes més coneguts, sigui el portaveu del grup. | ICV es va unir amb Podem i EUiA per a les eleccions del 27-S fa dos anys. El nou trident ha pilotat el partit durant l'últim any i mig i ha estat l’interlocutor per formar Catalunya en Comú. ICV ha governat Barcelona en les darreres legislatures juntament amb el PSC i va aconseguir vint-i-quatre batllies en les eleccions municipals. | Summarization |
caBreu_abstractive_2388 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La secció tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit el recurs contra la modificació puntual del POUM de Tossa de Mar (Selva) que permet la construcció d'un hotel.
Una tramitació que va fer l'ajuntament del municipi i que va aprovar de forma definitiva el Departament de Territori i Sostenibilitat amb una resolució el 24 de gener del 2019.
El recurs contenciós l'ha presentat l'Entitat de Conservació d'aquesta urbanització amb l'objectiu d'"impugnar l'expedient, combatre la requalificació de terrenys i la instal·lació d'un nou hotel".
En un comunicat, l'Entitat de Conservació de la urbanització de Santa Maria de Llorell (adherida a la plataforma ecologista SOS Costa Brava) alerta que la modificació puntual del POUM de Tossa de Mar (Selva) que ha tramitat el consistori inclou un "immens volum edificable nou" per a un hotel de 3.725 m2 de sostre i 90 habitacions.
La zona on es vol construir, té pendents superiors al 20%, un fet que comportaria un "gran impacte visual i paisatgístic" que faria impossible al seu entendre la integració en l'entorn.
També apunten l'existència de riscos geològics perquè ja hi ha un desnivell de fins a 9 metres en els propis terrenys on es vol edificar l'hotel.
D'altra banda, denuncien que també es triplicaria el volum d'edificabilitat actual als terrenys, passant dels 1.200 de sostre actual als 3.925 m2 projectats.
I afegeixen que també es preveu la requalificació de terrenys ocupats fins ara per pistes esportives a l'aire lliure (tres pistes de tenis amb piscina), l'Oficina de la urbanització i una edificació destinada a supermercat i restaurant.
Tot això estava abans qualificat com a zona d'equipaments esportius, Clau 12, amb 5.406 m2 de superfície.
Amb la modificació, se suprimeix aquesta zona esportiva i passa a ser una zona d'ús hoteler amb 3.925 m2.
Aquest nou espai es repartiria de la següent manera: 3.723 m2 de sostre per a l'hotel i 200 m2 per a zona de serveis i oficines.
L'objectiu del recurs contenciós és "impugnar l'expedient, combatre la requalificació de terrenys i la instal·lació de l'hotel".
Incompliment de la moratòria de la Generalitat
L'entitat també ha denunciat que l'Ajuntament de Tossa de Mar ha incomplert la moratòria urbanística decretada per la Generalitat que inclouria el sector de Santa Maria de Llorell.
Afirmen que la Junta de Govern Local i els serveis municipals han comès un seguit d'"irregularitats greus".
D'una banda, que la Junta de Govern Local va aprovar un acord de cessions urbanístiques que afecten la finca el 2 de maig d'aquest any, permetent "donar compliment anticipat a obligacions urbanístiques" d'aquest àmbit.
Ja abans, el secretari municipal va emetre un informe el 12 d'abril en relació a l'oferiment de cessions anticipades i els Serveis Tècnics Municipals es van pronunciar sis dies més tard sobre l'ocupació directa i sobre els aprofitaments urbanístics corresponents a les cessions anticipades.
Des de l'associació denuncien que l'acord de la Junta de Govern és un acte "d'execució i desenvolupament del plantejament del tot irregular i contrari a la moratòria urbanística".
I acusen l'Ajuntament de voler "impedir i dificultar la possibilitat de modificar i revistar el contingut des del Pla Director urbanístic de sòls no sostenibles del litoral gironí".
També hi veuen una voluntat de "legalitzar una situació anòmala" com és l'ocupació amb oficines i comercials de forma irregular en uns terrenys qualificats abans com a zona verda i que acaben de ser requalificats amb el planejament aprovat.
L'entitat assegura que el consistori sap que hi ha una sentència que ordenava el tancament de l'activitat d'oficines i comercial que eren irregulars i que amb tot això també es pretén "burlar" el seu contingut.
I alerten que hi ha un conflicte de propietat sobre els terrenys cedits, que el consistori també n'és coneixedor.
"És incomprensible acceptar una cessió de sòl anticipada d'uns terrenys a càrrec d'una persona a la que se li discuteix la condició de titular i propietària", diuen al comunitat.
Per tot plegat, exigeixen al consistori que anul·lin la tramitació feta fins ara pel conjunt "d'irregularitats greus" que han detectat. | El TSJC ha admès a tràmit el recurs presentat contra la modificació puntual del POUM de Tossa de Mar, que permetria la construcció d'un hotel a la Costa Brava. Ha estat l'entitat de conservació de la urbanització qui ha presentat el recurs per combatre la requalificació de terrenys, entre altres coses. | Summarization |
caBreu_abstractive_1530 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Les assemblees obertes parlamentàries de la CUP debatran durant els propers tres dies quin ha de ser el paper dels anticapitalistes en la propera legislatura, en la qual seran decisius gràcies als nou escons obtinguts el 14-F.
Al final del document de debat, de quatre pàgines, hi apareixen les dues preguntes clau: en quin grau hauria d'assumir responsabilitat institucional la formació i si caldria "plantejar" l'assumpció de la presidència del Parlament.
Aquesta última opció, avançada ahir per l'Ara, és rellevant en el context negociador obert a tres bandes entre la CUP, ERC i Junts.
La formació de Carles Puigdemont assegura que, tenint en compte el resultat en escons -33 per als republicans, 32 per a ells- seria "lògic" assumir la màxima representació a la cambra.
Abans del 12 de març s'ha de constituir el Parlament, en el qual les tres formacions implicades aposten perquè hi hagi majoria independentista.
En la legislatura anterior hi havia dos membres d'ERC i dos de Junts, amb la qual cosa es garantien la majoria davant dels dos representants de Ciutadans i l'únic del PSC.
Aquesta vegada la possibilitat d'entrada de la CUP a la mesa és més real que mai, i una de les dues principals formacions independentistes hauria de renunciar a una plaça per encabir-los.
"El paper de la mesa és important per tal de fer front als atacs del Tribunal Constitucional (TC) a la sobirania del Parlament", ressalta el document intern de la CUP.
Aquesta setmana no es prendrà cap decisió definitiva: al debat dins les assemblees obertes s'hi sumarà un consell polític aquest dissabte en el qual també hi haurà damunt la taula l'entrada al Govern, tot i que no s'hi adoptarà un posicionament concret.
En campanya, la candidata Dolors Sabater va fer equilibris sobre l'entrada al Govern de la CUP, tenint en compte que el debat intern és intens i no tots els sectors ho veuen igual.
eleccions 14-F
La CUP es veu «molt lluny» d'entrar al Govern però s'ofereix per ser a la mesa del Parlament
Els anticapitalistes reclamen abordar l'autodeterminació, l'amnistia, el pla de xoc social, un acord antifeixista i una entesa antirepressiva que inclou el canvi de model policial
En tot cas, els anticapitalistes ja s'han reunit amb els negociadors d'ERC -van coincidir en el gir a l'esquerra que ha fet el procés- i també amb els de Junts, amb els quals van coincidir a l'hora de demanar canvis en les actuacions policials per preservar l'ordre públic.
El paper dels Mossos és central en la negciació, fins al punt que el vicepresident i candidat d'ERC, Pere Aragonès, va haver de comparèixer ahir després de sis nits d'aldarulls per fer costat als Mossos i condemnar els "saquejos" dels últims dies.
Al marge del paper de la policia, els eixos centrals de la CUP per la negociació estan fixats en el document difós aquest matí.
Són tres: full de ruta cap a la independència, amb elements com la taula de negociació, el referèndum, estructures de control del territori, amnistia, fi de la repressió i de la judicialització i retorn dels exiliats; un pla de rescat social davant la pandèmia, amb renda bàsica universal, aturada dels desnonaments i reducció de la jornada laboral; i un canvi de model econòmic "des d'una perspectiva social, ecologista i feminista", com recull el document.
La negociació s'estableix en dues fases: explorar acords en base a aquests tres elements i, després, debatre quina representació institucional ha de tenir la CUP.
El text analitza el resultat electoral i dota d'importància el fet que l'independentisme, arran de la baixada de participació, hagi perdut vots en nombres absoluts malgrat haver superat el 50% dels sufragis per primera vegada en percentatge.
La CUP situa els comuns com a contraris al referèndum i es mostra preocupada per l'entrada de Vox al Parlament perquè ho ha fet gràcies als vots en barris humils i en barris benestants, com exemplifiquen els casos de Pedralbes i les Tres Torres a Barcelona. | La CUP farà assemblees obertes per decidir quin serà el seu paper i quin grau d'implicació en el govern ha de tenir la formació. Les principals exigències dels anticapitalistes seran abordar l'autodeterminació, l'amnistia, el pla de xoc social, un acord antifeixista i un canvi del model policial, després dels aldarulls que s'estan donant a Barcelona. | Summarization |
caBreu_abstractive_667 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L’enllumenat de Castelló llueix ja en més de 9.000 punts urbans d’una forma més eficient, sostenible, precisa i intel·ligent.
El projecte de finançament europeu gestionat per l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE) frega pràcticament l’equador del seu procés d’implementació.
Són ja més del 41% de noves lluminàries LED instal·lades en quatre dels sis districtes sobre els quals s’estén aquesta “aposta ferma” que des de l’Ajuntament de Castelló, amb la cooperació dels fons europeus FEDER, “hem realitzat per a transitar cap a una economia baixa en carboni gràcies a les més de 7.000 tones de CO₂ que s’evitaran a l’atmosfera; per a reduir els nivells de contaminació lumínica i el cost de la factura de la llum, que baixarà en 1,9 milions d’euros a l’any”, ha recordat l’alcaldessa, Amparo Marco
L’Ajuntament ha posat en marxa una campanya informativa amb l’objectiu de donar a conèixer a la ciutadania l’impacte positiu d’aquest nou il·luminat LED més eficient, verd i saludable.
Entre altres coses, aquest divendres dia 25 de juny, hi haurà un punt d’informació en la plaça de la Pescateria.
“Amb la substitució dels actuals llums de vapor de sodi per LED aconseguirem un Castelló més verd i més aliat amb el planeta, més saludable i més segur, perquè emergeix una manera d’il·luminar els carrers no sols més respectuosa amb l’entorn, sinó molt més precisa i uniforme, afavorint la visibilitat i la seguretat”, ha afegit Marco.
L’eficiència és un altre dels punts importants del projecte, que suma 10,5 milions d’euros a càrrec del FEDER i l’Ajuntament de Castelló, que revertiran positivament a la ciutat.
Els 24.000 nous fanals duren més del doble que les tradicionals.
A més, permeten ajustar el nivell d’il·luminació de la xarxa local al marc legal europeu del reglament d’eficiència energètica i converteixen a Castelló en referent en tecnologia, situant la ciutat entre les més eficients i menys contaminants.
Així, de les 24.000 lluminàries que comprén el projecte, 9.000 llueixen ja en diverses zones del Grau, el centre urbà i els districtes oest i est.
Queden pendents de l’inici dels treballs la zona sud i nord, encara que s’espera que arranquen en les pròximes dues setmanes.
L’empresa Ferrovial, una de les quatre adjudicatàries de l’actuació, ha completat pràcticament la renovació lumínica al Grau: dels 2.584 punts de llum previstos s’han instal·lat 2.195, un 84,9%.
Queda pendent l’inici dels treballs en el districte nord, on es canviaran 4.076 lluminàries.
També avança la transformació per LED de l’enllumenat urbà en la zona centre, amb el 65% de les noves llums col·locades per part de l’UTE Telecso-Aceínsa Movilidad, un total de 1.600 de les 2.500 previstes.
En aquesta zona queden pendents, entre altres, el carrer Major i Enmig; les places Santa Clara i Major; i el carrer Trinidad i Casalduch.
S’ha completat el mapa quasi al complet en l’àrea des de l’avinguda rei En Jaume a l’avinguda Barcelona, incloent el parc Ribalta i els seus voltants; la plaça Maria Agustina i adjacents; el carrer Colón i bona part d’Alloza, Cavallers i Governador.
Al 54% s’eleva el percentatge de muntatge de l’actuació en la zona est, on es renovaran 4.200 punts de llum.
Aquesta setmana els operaris de l’empresa Imesapi han acabat la instal·lació dels projectors de la línia del TRAM en l’avinguda de la Mar fins al Grau.
Els treballs s’han realitzat en horari nocturn aprofitant l’absència de trànsit per a poder llevar la tensió de la catenària.
Dins del sector est estan ja acabades també les zones principals, com el parc Rafalafena i el de l’Auditori; el bulevard Blasco Ibáñez; o el parc Geòleg José Royo Gómez.
En les pròximes setmanes s’escometran zones com les places Borrull i Fadrell; la resta de la zona de Rafalafena; el tram de l’avinguda Germans Bou fins al Museu de Belles Arts o Chatellerault.
Finalment, el barri del Raval Universitari llueix ja pràcticament al complet amb tecnologia LED.
És la zona més avançada del districte oest, que escomet Elecnor.
Ací en aquesta part de la ciutat s’han projectat 6.930 lluminàries, de les quals es porten instal·lades 3.000, el 43,29%.
Queden a l’espera del muntatge les 3.800 que il·luminaran la zona sud.
Es preveu l’inici dels treballs al llarg del mes de juliol. | L'Ajuntament de Castelló ha decidit canviar l'enllumenat de la ciutat per unes lluminàries LED que reduiran la contaminació que suposa aquest servei. A més a més, es reduirà el cost de la factura de la llum a 1,9 milions d'euros a l'any. Ja s'ha instal·lat el 41 % de les lluminàries planejades. | Summarization |
caBreu_abstractive_613 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La declaració d’intencions de l’editorial Adesiara és cristal·lina sobre el llibre Els avantatges i els desavantatges de les lletres de Leon Battista Alberti: «En una època en què el saber s’ha convertit en una vil mercaderia, en què solem triar les carreres universitàries per les ‘sortides’ professionals que suposem, sovint erròniament, que tindran, en què l’ideal de vida desitjat per molta gent és enriquir-se ben de pressa, en què es valora més un bon tiberi que un bon llibre, els estudis literaris, per força, van de mal borràs.»
Què deia l’humanista Alberti al segle XV sobre la funció de la literatura, l’home de lletres i la seva funció social?
Com s’aproximava el Renaixement en aquestes qüestions?
El volum serà a les llibreries la setmana del 17 de setembre i de ben segur que estimularà la ploma i la reflexió de molta gent de lletres d’avui.
Mentrestant, us en fem un avançament.
L’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, reflexiona en aquest escrit sobre el llibre i quin servei ens pot fer avui:
Les lletres tenen (i tenien) mala peça al teler
Confesso que un dels objectius inicials d’Adesiara va ser de donar veu a casa nostra als grans mestres del Renaixement, que penso que en general han estat bastant negligits.
Després de la publicació de títols com ara La meva ignorància i la de molts altres, de Francesco Petrarca, o Eduqueu ben aviat els infants en les lletres, d’Erasme de Rotterdam –per citar-ne dos dels més emblemàtics–, ben aviat arribarà a les llibreries, traduït per primera vegada en català pel llatinista Àlex Coroleu i en edició bilingüe, un dels més interessants i vigents, al meu parer, d’aquest període fascinant: Els avantatges i els desavantatges de les lletres (De commodis litterarum atque incommodis), de Leon Battista Alberti (1404-1472), figura destacadíssima de l’aventura cultural que coneixem amb el nom d’humanisme.
En una època com la nostra, en què el saber s’ha convertit en una mercaderia i les carreres universitàries solem triar per les ‘sortides’ professionals que suposem, sovint erròniament, que tindran, crec que val la pena de tenir present aquesta reflexió rigorosa i personal sobre la professió del literat i les privacions i els inconvenients que haurà d’afrontar el qui vulgui dedicar-se a l’estudi de les lletres.
Diu Alberti: «No trobarem en les lletres cap avantatge (entenent per aquest mot els béns materials) tret del coneixement.»
En efecte, el coneixement, l’erudició, la cultura, requereixen un esforç ben notable i sovint moltes hores de vetlla, però aporten un gaudi intel·lectual que no és possible de pagar amb diners.
És clar que, avui com ahir, «entre totes les coses vanes que els mortals consideren particularment avantatjoses, sembla que per a uns la principal són les riqueses, per a d’altres els honors, per a d’altres els plaers, i que totes siguin coses per les quals hom hagi de lluitar encaridament».
Els de lletres són una minoria, certament, i sembla que els qui remenen les cireres ho volen, vist el poc interès que solen demostrar per les humanitats.
Diu Alberti: «T’equivoques, jove, si poses els aplaudiments de la gent per davant de la virtut, si no poses el caprici de la fortuna, el tumult del fòrum, el favor popular darrere del coneixement i la saviesa.»
Com podem veure, alguns joves s’equivocaven al segle XV i molts joves i no tan joves, segons que sembla, van lluny d’osques al XXI.
Em ve al cap, no sé per quina connexió inescrutable, la imatge d’una mare que es queixava amb força vehemència del preu, irrisori, d’un llibre que volia comprar per al fill, mentre el minyó, al costat, jugava (a matar enemics, naturalment) amb un mòbil que valia cinquanta vegades més que el llibre en qüestió.
Sí, els qui remenen les cireres, en el cas d’aquesta mare, ja han vençut.
Tanmateix, ara la mare, el fill i tots els qui vulguin enriquir-se de debò poden llegir, si més no, Leon Battista Alberti en català.
Jordi Raventós, editor | El llatinista Àlex Coroleu ha traduït al català l'obra d'Alberti, "Els avantatges i els desavantatges de les lletres", destacant l'interès vigent per l'humanisme. Alberti defensa que el coneixement és l'únic avantatge que ofereixen les lletres. En una època on preval la valoració del tiberi per sobre dels estudis literaris, les humanitats sofreixen. | Summarization |
caBreu_abstractive_1624 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquesta nit, en el missatge institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, que “l’Estat s’està desconnectant dels seus compromisos i obligacions amb Catalunya, desatenent els serveis que per llei està obligat a prestar als ciutadans, al marge de conjuntures polítiques”.
El cap de l’Executiu ha lamentat l’actitud del govern espanyol envers el moment que viu el país, “ignorant les necessitats dels catalans”, i ha remarcat que, en els darrers mesos, s’ha demostrat que “la desinversió crònica en infraestructures no només afecta l’economia, sinó també el dia a dia de la gent”.
“Al costat d’aquesta situació que no canvia, continua la paràlisi institucional i política a l’estat espanyol, on els partits són incapaços de posar-se d’acord per governar”, ha remarcat.
Per aquest motiu, ha assegurat que “sense política es fa difícil dialogar, sobretot amb qui no vol i només fa servir la justícia per intentar resoldre un problema que és polític”.
“Calla qui hauria de parlar i parla qui hauria de callar”, ha reblat.
Tot i els entrebancs, Puigdemont ha subratllat que, afortunadament, “Catalunya és un país que té un projecte de futur”, i el “construirem amb el diàleg i la convivència que sempre ens han caracteritzat”.
“Els catalans no ens hem negat mai al diàleg i s’ha demostrat al llarg de la història que som capaços de pactar des de les opcions ideològiques més diverses per tirar endavant el país”, ha assegurat, per recordar que, “en els moments decisius”, des de la transició fins ara, “hem sabut crear un clima de confiança per culminar els objectius que tenim plantejats”.
“Que Catalunya pugui escollir en llibertat el seu camí”
La Diada Nacional d’enguany és important, ha dit Puigdemont, “no només per refermar aquesta voluntat de ser com a poble”, sinó també “per encarar un curs polític en què caldrà prendre decisions que garanteixin que Catalunya pugui escollir en llibertat el seu camí”.
I aquest encàrrec, ha remarcat el president, es farà, des del Govern i des del Parlament, “dialogant, pactant i votant, sempre al costat de la gent”.
En un altre moment del missatge institucional, el president del Govern ha fet referència al moment actual de la Unió Europea, que ha qualificat de “delicat”, per la crisi de refugiats i l’ascens dels populismes, la qual cosa, ha dit, “l’obligarà a refermar els seus principis fundacionals, basats en la llibertat, la democràcia i els drets humans”.
Europa, ha afegit, també s’ha de replantejar el seu funcionament després del referèndum del Brexit i en aquest sentit ha apostat per “enfortir el paper de la UE”.
Una Unió, ha dit, que “està canviant i demostra flexibilitat i pragmatisme quan li convé, enterrant els discursos immobilistes”.
En aquesta mateixa línia, el president de la Generalitat ha reivindicat la vocació europeista de Catalunya, un país que “vol continuar sent part d’aquesta Europa, amb els seus defectes i les seves virtuts”, però que “ho vol ser com a actor i no com a simple espectador”.
Pel que fa a la situació econòmica que viu el país, el cap del Govern ha recordat que Catalunya és el territori que més inversions estrangeres rep i el que més exporta, “amb una economia dinàmica que comença a sortir de la crisi gràcies a l’esforç ingent de la gent, dels empresaris, dels treballadors, dels autònoms, i d’un govern, el de la Generalitat, que vol ajudar l’emprenedoria i alhora evitar el risc de fractura amb polítiques socials que garanteixin la cohesió de la nostra societat”.
“La crisis encara és present en moltes llars catalanes, però ens n’estem sortint amb l’esforç de tots”, ha afirmat, i ha fet notar que el Govern “governa per a tots els catalans, sense distincions de cap mena, i vetllarà pel manteniment del progrés, el benestar, la cohesió i la convivència”. | Puigdemont, al missatge institucional per la Diada, ha dit que l'Estat espanyol no està compromès amb les obligacions amb Catalunya, que amb la situació política, el diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol es fa difícil, i que Espanya intenta fer servir la justícia per solucionar problemes polítics. Així mateix, el president ha parlat també de la UE. | Summarization |
caBreu_abstractive_276 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Fins a quatre monogràfics de cotxes i motocicletes clàssics, un ampli mercat d’accessoris i col·leccionisme i la secció de venda de cotxes i motos amb més de 25 anys esdevindrà la completa oferta de la XXIV Expoclàssic de Mollerussa, que tindrà lloc del els dies 4 i 5 de maig.
Ho han explicat l’alcalde de la capital del Pla d’Urgell i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, i el director de l’ens firal, Poldo Segarra, en la roda de premsa de presentació de la convocatòria d’enguany que comptarà amb 34 expositors.
29 ho faran amb una parada al Mercat de l’Automòbil, Motos, Accessoris i Col·leccionisme, mentre que els altres 5 corresponen a clubs.
Pel que fa a la procedència d’aquests expositors, Segarra ha destacat que l’àmbit d’influència va més enllà de les comarques de Ponent.
Així un 50% dels expositors venen de l’àrea metropolitana de Barcelona i la Catalunya centralprocedents de la demarcació de Barcelona, un 25% de Lleida i el 25% restant a parts iguals entre el País Valencià i Espanya.
Monogràfics
Com és habitual, a més del mercat amb recanvis i peces de col·lecció, el Saló ofereix diferents monogràfics, els quals enguany augmenten i es faran quatre.
Dues mostres seran sobre vehicles i estaran dedicades a la firma francesa Citroën, amb motiu del seu centenari, i al model 1430 de Seat.
Entre els exemplars que el públic podrà veure a la mostra de Citroën destaquen un 5 cavalls –conegut com a cua de gall- del 1925 o un Maserati del 1966.
Motos
Pel que fa al sector de les motocicletes també s’exposaran dues mostres, una dedicada a motos de preguerra, amb models dels anys 20, 30 i 40, i on es podran veure, entre altres, una Norton H16 del 1931 o una Royal Enfield del 1936.
La segona mostra serà sobre motos esportives catalanes, amb models de Bultaco, Montesa o Ossa.
Visites de clubs amb concentració de clàssics
D’altra banda, el certamen és també any rere any punt de trobada per a clubs del sector del motor clàssic amb concentracions i visita al Saló.
En aquest sentit, el club Històrics.org ha organitzat per al dissabte dia 4 una trobada de porsches a la qual està previst assisteixin entre 30 i 40 vehicles.
També està confirmada una trobada de cotxes americans, el diumenge al matí, així com una altra d’autocaravanes Volkswagen –que ja van venir l’any passat– i que enguany tornen a repetir la seva visita a la fira.
Els models d’aquestes trobades compten amb un espai al voltant del Recinte Firal per estacionar, la qual cosa permet als visitants poder veure també aquests vehicles.
XXVI Trobada de Motos Clàssiques
Diumenge, 5, es portarà a terme la tradicional Trobada de Motos Clàssiques, una cita que enguany arriba a la seva vint-i-sisena convocatòria amb la previsió d’aplegar un any més una setantena de participants.
Com en anys anteriors, la sortida tindrà un recorregut pla d’uns 75 quilòmetres i enguany farà l’habitual parada als cellers Costers del Sió a Flix-Montgai.
La concentració, en l’organització de la qual col·labora l’associació Motos Clàssiques Ponent, serà a dos quarts de nou del matí amb la recollida de pitrals per continuar amb el tradicional esmorzar i posterior sortida a les deu del matí.
El recorregut d’enguany serà Mollerussa – Golmés – Castellnou de Seana – Ivars d’Urgell – Castellserà – Preixens – Montgai – Penelles –Mollerussa.
El Saló va rebre l’any passat 10.000 visitants
Uns 10.000 visitants van passar l’any passat per la fira Expoclàssic, una xifra que des de l’organització es confia a mantenir enguany, segons ha explicat el director de Fira de Mollerussa.
Recordar que el certamen estarà obert al públic dissabte dia 4 de les deu del matí a les vuit del vespre i diumenge dia 5 de les deu del matí a les dues del migdia, sent el preu de l’entrada de 3 euros.
D’altra banda, Segarra ha recordat també que aquesta fira coincidirà igual que l’any passat amb el certamen de cavalls EquiMollerussa, si bé ha dit “són públics diferents” i esdevé una oferta “complementària”. | El 4 i 5 de maig se celebrarà la XXIV Expoclàssic de Mollerussa, on s'exhibiran fins a quatre monogràfics de cotxes i motocicletes clàssics i també comptarà amb un ampli mercat d'accessoris i col·leccionisme. Aquest certamen és també un punt de trobada per als clubs del sector del motor clàssic. S'espera que tornin a passar per l'Expoclàssic unes 10.000 persones. | Summarization |
caBreu_abstractive_588 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El Tribunal de Comptes veu un excés en el límit màxim de despeses en quatre partits del País Valencià durant les eleccions municipals de maig del 2015 i, en aquest sentit, adverteix que la superació dels límits previstos en la Llei orgànica de règim electoral General (Loreg) constitueix una irregularitat que es pot sancionar.
Segons l’Informe de fiscalització de les Comptabilitats de les Eleccions Locals del 2015, els partits valencians amb excés en el límit màxim de despeses són Liberals de Benidorm, Xàbia Democràtica-Ciutadans per Xàbia, Unió Popular de Nàquera i Ciutadans per Benidorm.
A més, en el cas dels tres primers, l’òrgan fiscalitzador adverteix de manca de coherència interna en la comptabilitat retuda.
No obstant això, en cap d’aquests casos s’estima que no procedeix la formulació de proposta de no adjudicació o reducció de la subvenció electoral que correspongui percebre a la formació política.
En el cas concret de Liberals de Benidorm, formada per ex-membres del PP i el PSOE, el Tribunal de Comptes indica que la formació política ha superat el límit màxim de despeses en 25.553,96 euros, el que ha suposat un excés del 336,63 per cent sobre el límit -7591, 10 euros-.
S’ha superat, així mateix, el límit màxim referit a les despeses de publicitat exterior en 139,48 euros, la qual cosa ha suposat un excés del 9,19 per cent.
Igualment s’ha superat el límit màxim referit a les despeses de publicitat en premsa i ràdio en 8.161,78 euros, amb un increment del 437,61 per cent.
Respecte al partit Xàbia Democràtica-Ciutadans per Xàbia, l’òrgan fiscalitzador indica que aquesta formació política ha superat el límit màxim de despeses aplicable a aquest procés electoral a 14.059,56 euros, amb un excés del 339,72 per cent.
De la mateixa manera, subratlla que la comptabilitat electoral presentada no guarda una coherència interna, en existir una diferència de 3.964,32 euros entre els ingressos i les despeses declarades per la formació política, sent aquest import no concordant amb el saldo del compte electoral al tancament de la comptabilitat fiscalitzada que ascendia a 1.269,58 euros.
Pel que fa a Unió Popular de Nàquera, el Tribunal de Comptes veu un excés en el límit màxim de despeses de 10.215,60 euros i també assenyala que la comptabilitat presentada per la formació política no guarda coherència interna, atès que s’han registrat recursos i despeses no ingressats ni pagats a través del compte bancari electoral, pels imports que es reflecteixen en l’apartat relatiu a la ‘Tresoreria de campanya’.
Indica, així mateix, que tot i que la formació política ha obert un compte bancari específic per a les eleccions locals, en la comptabilitat presentada figuren cobraments i pagaments per imports de 200,44 i 1.961,05 euros, respectivament, que no han estat efectuats a través del compte electoral, el que incompleix la Loreg.
‘Totes les despeses irregulars’
Pel que fa a Ciutadans per Benidorm, indica que totes les despeses declarades per Ciutadans per Benidorm es consideren ‘irregulars’.
En concret, 9.462,03 euros per no estar degudament justificats i 1.515,04 euros per correspondre a serveis de restauració que no tenen la consideració de despeses electorals.
L’òrgan fiscalitzador també assenyala que ha superat el límit màxim de despeses en 2.093,70 euros, el que representa un excés del 27,6 per cent sobre el límit i, a més, la comptabilitat presentada no guarda una coherència interna entre les despeses i ingressos declarats i la documentació justificativa aportada per la formació.
No obstant això, sí que parla de Compromís i d’EUPV.
Pel que fa al primer, indica que en la comptabilitat de la coalició hi figuren despeses per operacions ordinàries, per import total de 64.213,90 euros, els conceptes de les quals no tenen la consideració de despesa electoral.
A més, assenyala que la formació política ha realitzat pagaments amb posterioritat als 90 dies següents al de la votació per un import de 3.017,16 euros.
Les despeses pendents de pagament a la data de presentació de la comptabilitat sumen 789.194,66 euros.
Pel que fa a EUPV, el Tribunal de Comptes assenyala que figuren despeses per operacions ordinàries, per import total de 4.518,59 euros en el cas del partit a València, corresponents a despeses de restauració que no tenen la consideració de despesa electoral.
També apareix la mateixa indicació en el cas del partit a Castelló, per import de 2.000,13 euros. | El Tribunal de Comptes considera que quatre partits del País Valencià (Liberals de Benidorm, Xàbia Democràtica-Ciutadans per Xàbia, Unió Popular de Nàquera i Ciutadans per Benidorm) van superar el límit de despeses durant les eleccions municipals del 2015. L’organisme adverteix que segons la Llei orgànica de règim electoral General, aquests excessos en la despesa constitueixen una irregularitat sancionable. | Summarization |