id
stringlengths 5
23
| instruction
stringlengths 12
223
| context
stringlengths 122
8.6k
| response
stringlengths 58
2.34k
| category
stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|---|
caBreu_abstractive_725 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El divorci entre Junts per Catalunya i el PDECat sembla ja irreversible.
Ambdós partits encara han tingut converses aquest mes d’agost, però la decisió de la formació de David Bonvehí de portar el partit del president Carles Puigdemont als tribunals per reclamar el nom de Junts per Catalunya ha dinamitat els últims ponts que els quedaven.
El PDECat va interposar a començament d’agost una demanda al jutjat en contra del canvi de titularitat de Junts per Catalunya, que es va materialitzar el 10 de juliol, quan dirigents afins a Puigdemont van aconseguir la titularitat de la marca electoral després d’una assemblea telemàtica.
El partit de Bonvehí diu que aquesta assemblea telemàtica no va existir i per això ha recorregut a la justícia espanyola.
Això farà que d’aquí a poc el jutge convoqui una vista per a decidir si pren mesures cautelars i suspèn l’ús del nom Junts per Catalunya, que ara fa el congrés constituent, el qual va començar el 25 de juliol i acabarà el 4 d’octubre vinent.
Malgrat haver interposat la demanda a començament d’agost, Bonvehí va continuar negociant un possible acord electoral amb Junts per Catalunya fins la setmana passada.
Després de veure rebutjada la proposta de fer una coalició electoral, amb un repartiment del 50% de les llistes electorals, aquest mes Bonvehí ha proposat en diverses reunions amb el secretari general de Junts, Jordi Sánchez, d’incloure membres del seu partit en quatre llocs de sortida a la candidatura a les eleccions catalanes, en canvi d’ajornar un any la decisió sobre el futur del PDECat.
A més de reunir-se amb Sánchez, Bonvehí també ho ha proposat a Quim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, amagant-los que havia portat el contenciós als tribunals.
Però la setmana passada va informar Sánchez d’aquesta iniciativa, cosa que va fer miques les negociacions.
La proposta d’incloure quatre noms a la candidatura de Junts per Catalunya tenia partidaris dins la formació de Carles Puigdemont, però una vegada l’executiva va assabentar-se de tot, no tan sols s’hi ha tancat la porta sinó que els càrrecs electes de Junts i quadres del partit que encara mantenien doble militància n’han començat a plegar en bloc.
Junts considera que Bonvehí els ha enganyats intentant de negociar quan ja havia obert la via judicial.
Una via judicial que no preocupa Junts, perquè creuen que no reeixirà, però que sí que ha malmès el clima de confiança amb Bonvehí.
La tesi de Junts és que Bonvehí ha fet un doble joc, mirant d’arribar a un acord amb el partit de Puigdemont, mentre preparava el PDECat per anar a les eleccions tot sol.
L’entorn de Bonvehí diu que Junts sabia que s’havia presentat la demanda, però no precisa d’ençà de quan.
El resultat és que ha començat una escalada pública d’estripades de carnet del PDECat que va arrencar dissabte amb tot el grup de Junts al senat espanyol i amb el conseller Lluís Puig, va continuar ahir amb els responsables i quadres del partit al Baix Llobregat, i continuarà probablement aquests dies vinents.
La ruptura causarà el trencament del grup parlamentari al congrés espanyol, perquè hi ha diputats del PDECat lleials a Bonvehí, com Genís Boadella i Sergi Miquel.
La ruptura també pot tenir conseqüències al grup del Parlament de Catalunya, tot i que els diputats, tant de Junts com del PDECat, ja van acordar abans de l’estiu d’acabar la legislatura sense trencadissa.
Una vegada dinamitada qualsevol possibilitat d’entesa, la situació més probable és que el PDECat opti per presentar-se a les eleccions tot sol.
Una opció defensada d’ençà del primer dia pel batlle d’Igualada, Marc Castells, i el de Mollerussa, Marc Solsona.
Tanmateix, diuen que la candidata més ben situada pot ser la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, tot i que la decisió oficialment no ha estat presa.
I si la iniciativa judicial no va endavant, ho haurà de fer amb les seves sigles, cosa que no ha passat mai fins ara. | Mentre negociava la inclusió de quatre noms del PDECat a les llistes de Junts per Catalunya per a les pròximes eleccions catalanes, David Bonvehí ja havia denunciat el partit de Carles Puigdemont per reclamar el nom de Junts per Catalunya. Això ha precipitat el trencament entre les formacions, fet que podria tenir conseqüències al Congrés dels Diputats i al Parlament. | Summarization |
caBreu_abstractive_1910 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L'Acadèmia del Cinema segueix escalfant motors per als XII Premis Gaudí, que es lliuren diumenge vinent.
En una nova sessió de les Converses de l'Acadèmia celebrada aquest dimarts a Barcelona l'entitat ha convocat els quatre directors nominats enguany: Neus Ballús, directora i co-guionista de El viatge de la Marta; Belén Funes, directora i co-guionista de La hija de un ladrón.
Lucía Alemany, directora i co-guionista de La innocència; i Carlos Marques-Marcet, director i co-guionista de Els dies que vindran.
La necessitat que el domini de les dones enguany en aquesta categoria (i en d'altres) no es quedi en anècdota, així com la capacitat de resistència i d'excel·lència d'unes produccions els pressupostos de les quals són molt petits han estat dos dels temes centrals del debat.
Moderada pel periodista i crític de cinema Àlex Gorina, membre de l'Acadèmia del Cinema Català, la taula rodona amb els nominats a la Millor direcció dels XII Premi Gaudí ha abordat qüestions com la naturalesa de la feina dels directors, els temps de producció, la família com a tema present en les quatre produccions nominades, les limitacions pressupostàries que també agermanen els quatre films i la reclamació de més fons públics i privats pel cinema català, o la qüestió del gènere en una edició dels premis amb més nominacions femenines que mai, i de forma especial en aquesta categoria, amb tres directores nominades i un director.
Per donar peu, Àlex Gorina ha apuntat el "nivell excepcional" de les pel·lícules nominades (i els directors) d'aquesta edició, així com la "feminització excepcional, que no està passant en altres cinematografies.
Ja no és un tema de paritat sinó d'un ímpetu femení", ha analitzat.
Produccions, ha afegit Gorina, que també comparteixen la seva modèstia pressupostària (cap de les nominades supera el milió d'euros).
Al respecte, directors com Marqués-Marcet han apuntat que "no és casual" que les quatre millors direccions siguin de films de baix pressupost, en el sentit que en un context de manca de finançament, "les pel·lícules que surten bé són les que són capaces d'adaptar-se".
"Dirigir és saber treure les castanyes del foc, en funció dels recursos.
La flexibilitat fa que puguem arribar a la meta", hi ha afegit Lucía Alemany, que debut amb 'La innocència'.
No obstant això, Neus Ballús ha considerat "evident" que calen més recursos pel cinema català i ha apuntat a una gran dolència del sector a Catalunya.
"Estem fent molt bé el dimensionament dels projectes, però tenim un problema d'impacte en la societat, que tot això no arriba com hauria d'arribar i no es viatja prou bé", ha lamentat respecte la projecció interior i exterior del cinema català.
Cal seguir "vigilants"
En relació a l'emergència de les dones del sector, especialment en les nominacions d'aquesta edició dels Gaudí, la taula ha celebrat que així sigui, però les directores i el director no es conformen, ni es refien.
"Tenim una fotografia molt bona de nominacions, que reflecteix una decisió dels acadèmics, però el total de la producció cinematogràfica no és paritària", ha alertat Neus Ballús.
Per això, "hem d'exercir la vigilància, perquè sinó (en anys vinents) tornarem a ser on som", ha vaticinat.
Belén Funes ('La hija de un ladrón') l'ha secundat, i ha valorat que la igualtat efectiva "s'haurà aconseguit" quan "el relat es reparteixi" i comencin a sortir "altres històries, altres punts de vista, altres personatges i altres recursos que no siguin els de sempre; estem començant", ha afirmat.
Els nominats a Millor Muntatge clouran dijous les Converses de l'Acadèmia amb una nova sessió a la seu barcelonina de l'SGAE.
Són Ana Pfaff, co-muntadora de 'Els dies que vindran'; Bernat Aragonés AMMAC, muntador de 'La hija de un ladrón'; Juliana Montañés, muntadora de 'La innocència'.
Unes Converses que en aquesta ocasió van arrencar el darrer mes de desembre amb una primera trobada dels nominats a Millor Guió en aquesta edició dels Premis Gaudí.
Amb aquesta fórmula de trobades entre els professionals i el públic les setmanes i dies previs als Gaudí (estrenada amb aquest format l'any passat), l'Acadèmia del Cinema no només escalfa motors de la propera edició dels seus premis, sinó que pretén acostar al públic els professionals que treballen darrere de les càmeres de les pel·lícules premiades o nominades. | L’Acadèmia del Cinema ha celebrat una taula rodona amb Neus Ballús, Belén Funes, Lucía Alemany i Carlos Marqués-Marcet, nominats en la categoria de Millor direcció als XII Premis Gaudí, que se celebraran diumenge vinent. Moderats per Àlex Gorina, han posat en comú la seva visió de la professió, l’auge de les directores i la situació de la indústria cinematogràfica catalana. | Summarization |
caBreu_abstractive_2227 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L'exlíder serbobosinà Radovan Karadzic ha estat declarat culpable de genocidi per la matança d'Srebrenica, on l'any 1995 van morir 8.000 musulmans.
El Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia també el considera culpable de crims contra la humanitat en diversos municipis bosnians, tot i que en aquest cas no l'ha considerat responsable de genocidi.
Karadzic, de 70 anys, feia front a 11 acusacions, i a més del genocidi a Srebrenica i els crims contra la humanitat a Bòsnia, ha estat considerat culpable dels delictes de persecució, extermini, deportació i assassinat pel setge de Sarajevo.
Per tot plegat, el tribunal de La Haia el condemna a 40 anys de presó.
21 anys després, Karadzic ha estat declarat culpable "per haver organitzat la campanya de destrucció de Bòsnia i posterior neteja ètnica de la població que no fos d'ascendència sèrbia", entre els anys 1992 i 1996, mentre era al capdavant del govern.
Segons el jutge responsable del cas, O-Gon Kwon, se'l considera "una figura clau de la propaganda contra els musulmans i els croats" que identificava aquests dos grups ètnics com a "enemics històrics dels serbis" i amb els quals "la convivència era impossible".
El magistrat ha responsabilitzat Karadzic dels crims de les tropes serbobosnianes durant el conflicte bosnià, entre els que ha remarcat "assassinats massius que equivalen a exterminació" i que les víctimes van ser "escollides per la seva identitat com a musulmans bosnians i croates bosnians".
Dos dels càrrecs més representatius que pesaven sobre l'exlíder serbobosnià i pels que finalment ha estat condemnat són la presa de la ciutat de Srebrenica, l'any 1995, i el setge de Sarajevo, entre els anys 1992 i 1996.
Només aquests dos episodis van suposar l'assassinat de més de 20.000 persones.
En el cas de Srebrenica, on 8.000 musulmans van ser exterminats en el que es considera una de les pitjors matances des de la Segona Guerra Mundial, el tribunal l'acusa de "genocidi, persecució, exterminació, assassinat, deportació, actes inhumans, terror, atacs il·legals i presa d'ostatges".
El tribunal considera provat que Karadzic va ordenar la presa d'aquesta ciutat i que era coneixedor dels assassinats "sota la direcció i l'ordre del general Ratko Mladic", cap de l'exèrcit serbo-bosnià, que també està pendent de condemna en el mateix tribunal.
En relació al setge de Sarajevo, durant el qual "es va disparar i bombardejar als ciutadans pràcticament cada dia i de forma deliberada", el tribunal conclou que Karadzic en tenia coneixement, ja que era "la màxima autoritat política i, a la vegada, comandant suprem de l'exèrcit".
Per això, considera que "va donar ordres estratègiques" i que el setge "hauria estat impossible sense el seu suport".
Pel que fa a les matances perpetrades a set poblacions bosnianes, si bé el tribunal ha considerat que "es va assassinar i maltractar físicament i psicològicament a bosnians musulmans i bosnians croats" per la seva identitat, ha descartat que l'objectiu fos "destruir-los com a grup", considera que "no hi ha prou proves" per parlar de genocidi i, per tant "no fa a l'acusat responsable" d'aquest crim.
Sí que ha de fer front però a nombroses acusacions de crims contra la humanitat, ja que el jutge considera que l'acusat "no només era informat i plenament conscient" de les atrocitats comeses sinó que, a més, "no va prendre prou mesures per prevenir o castigar" els exterminis, les deportacions, les persecucions i els trasllats forçosos.
El jutge ha considerat provat que hi havia un "model organitzat i sistemàtic de crims contra els bosnians musulmans i croates".
Més de 7 anys de judici
El judici contra Karadzic va començar l'octubre del 2009, quan l'exlíder serbobosnià va ser detingut a Belgrad.
Durant els 498 dies que ha durat la vista, s'han interrogat 586 testimonis i s'ha imputat fins a 161 persones acusades de crims contra la humanitat, comesos a l'antiga Iugoslàvia entre els anys 1991 i 2001.
La complexitat del cas residia, en gran part, en demostrar la relació directa entre els soldats que van executar aquests delictes i l'acusat, que sempre havia defensat les seves ordres i la legitimitat de les seves accions.
De fet, Karadzic atribuïa la guerra de Bòsnia a "individus que actuaven pel seu compte" i no pas soldats a les seves ordres.
Ratko Mladic, màxim responsable de l'exèrcit serbi durant el mandat de Karadzic, haurà de respondre davant el Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia pels mateixos càrrecs.
Mladic era el presumpte braç executor de les ordres del seu superior polític. | El tribunal de La Haia ha declarat culpable de genocidi l'ex líder serbobosnià Radovan Karadzic per l’assassinat de 8.000 musulmans l’any 1995 a la ciutat d’Srebrenica. Karadzic, que va estar al capdavant del govern entre el 1992 i el 1996, també ha estat considerat culpable de crims contra la humanitat a Bòsnia i d’extermini i persecució durant el setge de Sarajevo. | Summarization |
caBreu_abstractive_668 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La capella ardent de Neus Català ha rebut familiars, amics i autoritats d’ençà d’aquest matí a les deu matí, al tanatori de Móra d’Ebre.
La filla, Margarita Català, ha explicat que s’havia mort i conscient fins a l’últim moment.
‘He pogut estar al seu costat l’última setmana, parlar-hi i hem cantat cançons revolucionàries’, ha dit, emocionada.
També ha destacat que el millor llegat que els havia deixat la mare eren els valors i l’educació transmesa, la d’una dona lluitadora.
És previst que el funeral es faci dimarts al punt de migdia al tanatori de Móra la Nova, una cerimònia que serà oberta i en què es preveu que assisteixi una àmplia representació del govern.
Familiars i amics li diran l’últim adeu en un acte més íntim al tanatori de Móra d’Ebre.
La consellera de Justícia, Ester Capella, creu que el millor homenatge que es pot fer a Neus Català és impedir que l’extrema dreta sigui representada a les institucions de l’estat espanyol i de Catalunya.
‘La pèrdua de Neus Català –ha dit– ens interpel·la a lluitar contra l’oblit i a continuar treballant en polítiques de memòria.’
Així mateix, ha dit que Català havia dedicat tota la vida a explicar què passava als camps d’extermini i que havia estat la veu perquè el patiment de les dones que van passar-hi no restés oblidat.
‘Neus Català representa la voluntat de combatre el totalitarisme, el feixisme i el nazisme –ha recordat–.
La seva manera de combatre el nazisme no era un altre que poder-ho explicar perquè no tornés a passar.’
La consellera ha explicat que el govern se sentia interpel·lat a continuar treballant en les polítiques de memòria, ‘perquè els nois i noies sàpiguen perfectament què va passar i estiguem tots preparats perquè la barbàrie no torni’.
La consellera ha dit finalment: ‘Neus Català ens deixa un llegat inabastable de compromís i de lleialtat al país.’
Encara ha recordat que un dels darrers actes que va fer Català va ser anar a votar al referèndum de l’1-O.
S’ha mort Neus Català, supervivent dels camps nazis
La presidenta de l’Amical de Ravensbrück, Anna Sallés, ha dit que amb la mort de Neus Català es perdia una de les figures més notòries de la lluita republicana i antifeixista.
Ha recordat la lluita feminista de Català i la inesgotable tasca perquè cap de les dones víctimes de la barbàrie dels camps de concentració nazis no caigués en l’oblit.
‘Era una demòcrata de pedra picada i comunista fins al final’, ha afegit.
Sallés també ha destacat que Català va votar el Primer d’Octubre malgrat que ja li restaven poques forces, una mostra de la voluntat constant a favor de la democràcia.
Joan Saura, ex-conseller i ex-dirigent d’Iniciativa per Catalunya – Verds ha subratllat el paper de Neus Català en la lluita per la democràcia, tant a Catalunya com a França.
També ha dit que en un moment en què la política és malvista, Català és un referent polític i moral.
‘Mai no es va cansar de lluitar per les llibertats i la democràcia.
És una persona que portarem sempre dintre i que ha estat meravellosament lúcida fins als últims moments’, ha acabat dient.
Aragonès ha visitat la capella ardent de la lluitadora antifeixista a Móra d’Ebre i ha traslladat el condol del govern, d’ERC i dels presos polítics als familiars i amics.
‘Mai va deixar de lluitar.
Sempre va estar al peu del canó, defensant la dignitat, la llibertat i lluitant contra un possible oblit de la barbàrie del nazisme i del feixisme.
Cal no oblidar, perquè si ho fem estem condemnats a repetir aquests errors’, ha declarat a la sortida, defensant el reconeixement públic de la seva figura.
‘Era una persona molt estimada a Catalunya perquè comparteix amb Neus Català els valors de l’antifeixisme, la dignitat i la llibertat de les persones i dels pobles’, ha afegit
1-O.- La supervivent del nazisme Neus Català vota en el referèndum | Aquest matí a les deu del matí, el tanatori de Móra d'Ebre s'ha omplert de familiars, amics i representants polítics per a acomiadar Neus Català, supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück. Els assistents han destacat la convicció i l'esperit lluitador de Català en la defensa de la democràcia i dels ideals republicans i antifeixistes. | Summarization |
caBreu_abstractive_2794 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El Govern ha anunciat aquest dimarts que el 2025 preveu obrir una presó a la Zona Franca de Barcelona destinada a presos preventius i dones.
Amb una inversió de 75 milions d'euros, això permetrà tancar la vella presó de dones de Wad-Ras, al Poblenou.
A més, el Consell Executiu ha donat llum verda al finançament del nou centre obert, que s'inaugurarà el 2021, i que costarà 33 milions d'euros.
En canvi, el conseller de Justícia, Carles Mundó, encara no ha concretat quan tancarà la presó Model, tot i que abans de març es podria saber la data, que el Parlament va instar fa uns dies que fos abans del 2018.
El nou centre obert tindrà capacitat per a 800 presos, procedents dels centres oberts de la Model, Trinitat Vella i Wad-Ras, en un solar de 6.500 metres quadrats i una superfície construïda de 13.000 metres quadrats.
Aquest 2017 es preveu licitar i redactar el projecte per 1,5 milions d'euros.
Per al 2018 es reservaran 210.000 euros, per a licitar l'obra, que haurien de començar a finals del proper any.
Les obres duraran uns dos anys, dedicant-hi 9,8 milions el 2019 i 18,8 milions el 2020.
A principis del 2021 s'haurien d'acabar les obres, instal·lar-hi els equipaments per valor d'uns 3 milions d'euros i inaugurar el nou centre.
En total, costarà 33,3 milions.
Segons el conveni signat entre Ajuntament de Barcelona i Generalitat, quan tanqui el centre obert de la Trinitat Vella es podrà enderrocar i construir-hi pisos socials.
Per la seva banda, el nou centre per a preventius i dones es construirà en un solar de 20.000 metres quadrats, tindrà 55.000 metres quadrats de superfície total i una capacitat per a 700 persones, 400 dones i 300 preventius.
Aquest 2017 no hi haurà cap partida per aquest centre, ja que es dissenyarà el pla funcional.
El 2018 es dedicaran 125.000 euros per a convocar un concurs d'idees i licitar el projecte.
El 2019 es redactarà el projecte, valorat en 1,9 milions d'euros, i el 2020 s'hi dedicaran 1,2 milions d'euros més.
El 2021 es licitarà l'obra, per valor de 0,5 milions d'euros, i a finals d'aquell mateix any es començaran les obres.
L'any 2022 s'hi dedicaran 20,3 milions, el 2023 uns 27,3 milions més, i el 2024 18,7 milions.
A finals d'aquell any s'haurien d'acabar les obres i començar a instal·lar l'equipament.
A principis del 2025 s'invertiran 4,8 milions més i s'inaugurarà el centre.
En total s'hi invertiran 75 milions d'euros.
El nou centre es construirà amb "visió de gènere", segons ha dit Mundó, per acollir les dones penades, que ara són 197, les preventives, que són 84, i els seus fills de menys de tres anys, que solen ser una dotzena.
L'edifici va ser inaugurat el 1916 com a reformatori per a menors, i l'any 1983 es va convertir en centre per a dones.
També hi ha 273 homes en règim obert que aniran al primer centre, el que s'inaugurarà el 2021.
Els 300 presos preventius de l'àrea del Barcelonès, que representen el 40% dels interns actuals de la Model, aniran a un espai específic d'aquest nou centre
A banda d'aquests dos nous centres, s'invertiran 26 milions d'euros mes en millores a les presons de Quatre Camins (La Roca del Vallès, 1989), Ponent (Lleida, 1984), Brians 1 (Sant Esteve Sesrovires 1991) i Brians 2 (2007).
A més a més, durant el 2018 començaran les obres d'un nou centre obert a la ciutat de Tarragona, que costarà 9,6 milions i s'inaugurarà el 2019.
Aquest centre substituirà les actuals funcions de l'antiga presó al centre de la ciutat, i complementarà el centre de Mas d'Enric, al Catllar, posat en marxa a finals del 2015.
Amb totes aquestes inversions, de més de 140 milions en vuit anys, es podran tancar les quatre presons més antigues de Catalunya: la Model, del 1904, la de Wad-Ras, del 1915, la de Tarragona, del 1950, i la de Trinitat Vella, del 1962.
En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Mundó ha dit que "aquest calendari respon als compromisos del Govern amb l'Ajuntament de Barcelona", plasmats en el conveni signat a principis de febrer amb l'alcaldessa, Ada Colau, i l'acord de Govern permet assegurar el finançament, almenys pel centre obert.
Sobre la Model, ha reiterat que en menys de dues setmanes se sabrà si es tanca o no aquest 2017, però ha tornat a remarcar la importància de la moció del ple del Parlament aprovada la setmana passada per 123 vots a favor per clausurar-la aquest mateix any. | Aquest dimarts, Generalitat ha anunciat que preveu obrir una presó a la Zona Franca per a dones i presos preventius el 2025. Amb una superfície de 13.000 metres quadrats, la presó tindrà una capacitat de 800 persones, procedents en la seva majoria dels centres de la Model, Trinitat Vella i Wad-Ras. Es preveu una inversió total de 75 milions d’euros. | Summarization |
caBreu_abstractive_2013 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Cs "culpa" els comuns de la impossibilitat de tenir un president del Parlament no independentista i tanca la porta a cedir un diputat al PPC afirmant que vol grup propi pels diners
ACN Barcelona.-La líder de Ciutadans al Parlament, Inés Arrimadas, ha llençat un missatge dirigit al candidat de JxCat per presidir la Generalitat, Carles Puigdemont, un dia després que s'hagi conegut la sentència del 'cas Palau', que condemna exdirigents de CDC i el propi partit per les comissions cobrades.
"Puigdemont ha de donar la cara.
Que s'oblidi de ser president, perquè ha perdut les eleccions, perquè està fugit de la justícia i perquè s'ha presentat amb els sigles de CDC, que ha està condemnada pel 'cas Palau'", ha sentenciat.
I és que per a Cs, que JxCat fos registrat com una coalició del PDeCAT i CDC per presentar-se al 21-D, vincula directament a Puigdemont amb la condemna feta pública aquest dilluns.
"Mentre alguns s'emportaven el 3% en comissions, deien que no hi havia cas i que Espanya ens robava.
I els que ens robaven eren la cúpula de CDC i els tresorers", ha etzibat.
Arrimadas ha fet aquestes declaracions en roda de premsa a poc menys de 24 hores que el Parlament celebri la seva sessió constitutiva.
I és això el que fa que Cs encara pressioni Catalunya en Comú-Podem perquè "eviti" que un independentista sigui president de la cambra.
Arrimadas ha recordat que, fins i tot en el cas que els tres presos de JxCat i ERC poguessin delegar el seu vot i participar de la constitució de la Mesa, hi hauria una possibilitat perquè Cs acabés presidint la cambra si els comuns donen suport a José Maria Espejo-Saavedra, donat que el candidat d'Arrimadas i el dels independentistes empatarien en vots tres cops i, segons el reglament, si això passa acaba accedint al càrrec el proposat per la formació que ha guanyat les eleccions, que en aquest cas és Cs.
Per fer això, però, els comuns haurien de donar suport explícit al candidat de Cs, i sembla que, al menys de moment, no entra en els seus plans.
És per això que Arrimadas ha "culpat" CatECP de la situació.
"Encara hi ha opcions aritmètiques perquè el Parlament el presideixi algú que respecta les lleis, i l'únic impediment és que Podem ha decidit de nou posar-se del costat independentista i aplanar-los el camí.
Per culpa de Podem, demà tornarem a veure com el Parlament el presideix algú independentista i disposat a posar potes en l'aire el Parlament", ha sentenciat.
El que no ha volgut desvetllar Arrimadas és si Cs impugnarà d'alguna manera el vot delegat si finalment es concedeix als diputats electes que són a presó o a Brussel·les.
"Nosaltres no estem d'acord en que es garanteixi que les persones que se salten les lleis i estan fugides tinguin drets que no els hi corresponen.
Les tres circumstancies del reglament que permeten la delegació del vot són la malaltia greu, la maternitat o la incapacitat.
Està clar i és de sentit comú que no es donen aquestes circumstàncies", s'ha limitat a dir.
Per últim, davant la insistència del PPC que Cs li cedeixi un diputat perquè pugui formar grup parlamentari propi amb els seus quatre escons, Arrimadas ha volgut explicar perquè la seva formació rebutja aquesta possibilitat.
La líder de Ciutadans repeteix des de fa dies que garantiran i "faran tot el possible perquè el PPC tingui els mateixos drets que un grup parlamentari com a subgrup", però dins el grup mixt.
De fet, la líder de Cs assegura que els populars no volen tenir grup parlamentari per garantir-se més iniciativa política a la cambra, sinó per disposar de més diners.
"La diferència entre tenir grup i el que els oferim és que tots els catalans li haurien de pagar part de la campanya, uns 800.000 euros.
Volem que tinguin els mateixos drets però no que els catalans paguin aquests diners quan els resultats no han estat així.
No és la manera més adient", ha dit. | La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha carregat contra Carles Puigdemont, a qui ha relacionat amb els casos de corrupció del cas Palau. També ha retret als comuns que no donin suport al seu candidat a la presidència del Parlament i la cedeixin als independentistes. A més, ha rebutjat cedir un diputat al PPC perquè puguin formar grup propi. | Summarization |
caBreu_abstractive_1747 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El govern espanyol ha allargat fins al 31 de gener la moratòria de desnonaments que acabava el 2 d'octubre.
La decisió arriba després que grups i sindicats d'habitatge, la PAH i administracions com l'Ajuntament de Barcelona demanessin una ampliació de la mesura.
Els mateixs actors també reclamaven que el ventall de persones que es poden beneficiar de la mesura fos més ampli però l'executiu de Pedro Sánchez ha decidit no canviar el contingut de la moratòria, segons ha anunciat aquest dimarts la portaveu de l'executiu, María Jesús Montero.
La moratòria, per tant, conserva les seves llacunes.
La mesura estatal estableix que només es tindrà en compte la vulnerabilitat en cas que aquesta estigui causada per la crisi sanitària de la Covid-19 i sempre que els afectats no tinguin alternativa habitacional.
El contingut de la mesura queda recollit al reial decret 11/2020, ara porogat.
Els criteris que marquen qui es pot beneficiar de la suspensió queden recollits a l'article 5.
El text detalla que les persones que podran demanar l'ajornament del llançament hauran d'haver patit un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) al seu lloc de treball, haver perdut la feina, haver reduït la seva jornada per assumir tasques de cures o haver vist reduïts els ingressos en el conjunt de la unitat familiar en comparació amb el mes anterior.
Concretament, els ingressos del mes anterior a la sol·licitud no podan superar els 1.614 euros, el resultat de multiplicar per tres l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples.
HABITATGE
Els llogaters podran demanar sis mesos de pròrroga del seu contracte fins al 31 de gener
El govern espanyol allarga la moratòria que obliga la propietat a mantenir les mateixes condicions d'arrendament
Alhora, s'haurà de complir el requisit que l'import de l'arrendament, més les despeses de subministrament i totes les relacionades directament amb l'habitatge -com el telèfon o les despeses de la comunitat- siguin igual o superiors al 35% dels ingressos conjunts de tota la unitat familiar.
Es calcularan els ingressos de la persona afectada, el seu cònjuge o parella de fet inscrita i els fills de la parella.
En cas de trobar-se en situació de vulnerabilitat, hauran de ser els afectats que sol·licitin la suspensió i ho hauran de fer presentant un document acreditatiu de l'atur ingressat després d'haver perdut la feina o haver patit un ERTO, o un comprovant del cessament d'activitat en cas de ser autònom.
La mesura, doncs, continua deixant sense cobertura persones que no puguin acreditar vulnerabilitat econòmica causada per la COvid-19, començant per totes aquelles que treballin en l'economia submergida.
Tampoc se'n poden beneficiar les persones sense papers ni tampoc aquelles que hagin hagut de recórrer a l'ocupació per tenir accés a un habitatge.
La realitat és que la moratòria no serveix a l'hra d'aturar bona part dels desnonaments previstos, com evidencia el centenar d'avisos de desallotjament que hi ha hagut a Barcelona des que ha acabat l'estiu.
Més temps per a la pròrroga de lloguers
El govern espanyol també ha anunciat aquest dimarts que s'allarga la moratòria que permet als llogaters prorrogar durant sis mesos els contractes d'arrendament que estiguin a punt de finalitzar, sempre que aquest estigués vigent durant l'estat d'alarma.
La mesura, aprovada a l'inici de l'epidèmia, caducava inicialment al juliol i aleshores l'executiu de Pedro Sánchez ja la va prorrogar fins al 30 de setembre.
Amb la pròrroga sobre la taula, qualsevol llogater amb un contracte en vigor durant l'estat d'alarma pot demanar fins al 31 de gener una pròrroga de sis mesos a la propietat.
La pròrroga, a més, s'ha d'executar mantenint les mateixes condicions i preu del contracte actual.
Aquesta no és l'única mesura anunciada avui per la Moncloa.
Montero també ha informat que el 31 de gener també és la nova data límit perquè les famílies en situació de vulnerabilitat acreditada puguin sol·licitar un ajornament de fins al 50% en el pagament del seu lloguer.
Aquesta mesura només la poden sol·licitar els llogaters vulnerables que visquin en pisos propietat de grans tenidors o administracions públiques. | El govern de Pedro Sánchez ha anunciat que s’allarga la moratòria de desnonaments fins al 31 de gener. Malgrat això, i com ja han denunciat sindicats d’habitatge, la PAH o l’Ajuntament de Barcelona, la mesura deixa sense cobertura les persones que no puguin acreditar la vulnerabilitat econòmica provocada per la Covid-19, un requisit imprescindible per a acollir-se a la moratòria. | Summarization |
caBreu_abstractive_1062 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El líder de C's, Albert Rivera, ha opinat aquest dimecres a la tarda que la reunió entre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, Artur Mas, "no ha servit de res".
Segons ell, Mas ha rebut de Rajoy l'única resposta esperable, "que no es pot negociar la sobirania espanyola", i haurien d'haver abordat els "problemes reals que preocupen els catalans i els espanyols", o sigui la crisi econòmica i la corrupció, segons ell.
Rivera s'ha mostrat sorprès pel document de 23 propostes sobre temes diversos aportat per Mas, ja que no s'havia debatut al Parlament, i li ha demanat al president català que prioritzi una reforma del sistema de finançament.
En la seva compareixença al Parlament per valorar la reunió entre Mas i Rajoy, Rivera s'ha mostrat escèptic sobre el seu resultat.
Segons ell, Rajoy no pot negociar la unitat d'Espanya perquè depèn de la sobirania de tot el poble espanyol, i Mas no ho podia esperar.
Per això, s'ha mostrat sorprès pel fet que Mas hagi aportat un document amb 23 propostes que el Parlament desconeix.
Per a Rivera, el que haurien d'haver parlat Mas i Rajoy són els problemes que més preocupen els espanyols i els catalans, la crisi, l'atur, la corrupció i el finançament.
Sobre aquest últim punt, creu que Mas hauria d'haver debatut prèviament al Parlament una proposta de finançament autonòmic equiparable a totes les comunitats, amb el suport de pràcticament tota la cambra, i no pas un pacte fiscal com el que va proposar fa dos anys.
Això, segons Rivera li hagués donat més força a Mas per pressionar Rajoy i el ministre d'Economia, Cristóbal Montoro, per a forçar una reforma de la LOFCA que s'hauria de fer aquest any mateix.
Rivera demana a Rajoy que "espavili" i que abordi la qüestió, tot i tenir l'oposició d'alguns barons territorial del PP.
Però Rivera ha estat dur amb Mas, qualificant-lo de "cadàver polític" i "feble" que, encerclat per casos de corrupció, "ha muntat un relat" sobre les expectatives de la reunió que sabia que no es complirien.
"Ha fet teatre i ha intentat tapar amb l'estelada les retallades, la crisi i la corrupció, però no ho aconsegueix", ha dit Rivera.
Segons ell, Mas no podrà convocar la consulta i per tant serà un fracàs d'ell i Oriol Junqueras i "té els dies comptats".
Per això, li ha demanat que deixi d'actuar "a cop d'enquesta, de cas de corrupció o de confessió", i convoqui eleccions anticipades al Parlament.
Per al líder de C's, Mas es va posar "una bomba adossada al pit que li explotarà el 9-N".
"Volem una tardor d'esperança, no pas una tardor calenta", ha dit.
D'altra banda, Rivera també ha lamentat que Rajoy no hagi comparegut després de la reunió per donar la seva versió de viva veu davant de la premsa.
"És molt trist que el president d'un país no surti quan algú vol trencar aquest país; s'amaga?", s'ha preguntat.
"Els espanyols necessitem veure i sentir Rajoy defensant la sobirania espanyola", ha dit.
Sobre la corrupció, ha mostrat preocupació perquè Mas i Rajoy hagin pogut intentar-se tapar mútuament els casos que afecten els seus partits.
Per això, s'ha preguntat si tothom és igual davant de la llei, i si la fiscalia actuarà ràpidament contra Jordi Pujol després de la seva confessió de frau fiscal.
Sobre la mateixa qüestió, ha reclamat a CiU que voti a favor d'una comissió d'investigació sobre el cas i que "ja no doni més lliçons de catalanitat".
Rivera diu que no es creu la versió de Pujol sobre l'origen dels diners a l'estranger, una suposada herència del seu pare, i sospita que poden procedir de comissions irregulars del Palau de la Música o obres públiques, o de Banca Catalana.
Tot i que Pujol no té obligació legal de comparèixer al Parlament, Rivera creu que sí que té l'obligació "moral" de fer-ho, després de cobrar durant molts anys diners dels catalans. | Aquest dimecres, Albert Rivera, líder de Ciutadans, ha comparegut al Parlament per a valorar la reunió celebrada entre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el president de la Generalitat, Artur Mas. Rivera ha lamentat que no s’hagin tractat temes com la crisi, l'atur o la corrupció i que Mas hagi acudit a la reunió per a negociar la independència. | Summarization |
caBreu_abstractive_793 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El Ministeri d’Interior espanyol ha denegat al Partit Demòcrata Català (PDC) el registre de les sigles, segons que ha comunicat la plana major del partit.
En una conferència de premsa amb tots els líders demòcrates –excepte Carles Puigdemont, que tenia obligacions institucionals–, el PDC ha acusat el govern espanyol de voler il·legalitzar la formació pels seus objectius polítics.
Segons la portaveu, Marta Pascal, el document que han rebut els commina a canviar de nom i els adverteix que l’objectiu independentista podria entrar en contradicció amb la llei de partits.
Les paraules ‘Demòcrata’ i ‘Català’ poden conduir a la confusió i, per tant, no poden ser utilitzades per un partit, segons els arguments del ministeri.
Pascal ha recordat que hi ha més de 70 partits que fan servir la paraula ‘Demòcrata’ i més de 40 que fan servir ‘Català’.
‘El fet més greu no és que no inscriguin un nom, sinó que intentin impedir que un partit existeixi perquè defensa la independència de Catalunya’ ha dit el president del PDC, Artur Mas.
En la notificació del registre de partits, el ministeri no accepta el nom de Partit Demòcrata Català ni tampoc capgirant les paraules (Partit Català Demòcrata) i insta el partit a fer una nova proposta per evitar que el nom es confongui amb el de Demòcrates de Catalunya.
Tampoc no accepta que les sigles del partit siguin PDCat, perquè són les que actualment fa servir el partit Pàtria i Dignitat.
Demana al PDC que consulti el registre de partits polítics a la seva web per escollir un nom que no porti confusió.
Pel que fa al preàmbul del document fundacional del partit, el govern espanyol diu que la independència per la via unilateral entra en contradicció amb la constitució espanyola, fet pel qual els adverteix que podria vulnerar la llei de partits.
En concret, al segon paràgraf del preàmbul, s’hi diu que el PDC vol que Catalunya s’organitzi políticament com un estat independent, sense renunciar a la via unilateral per a assolir aquest objectiu.
Segons el ministeri, aquesta unilateralitat és directament contrària a l’ordenament jurídic.
Artur Mas i Marta Pascal, acompanyats de la resta de dirigents del PDC, han dit que el partit és exclòs del registre per motius polítics.
‘La conclusió és molt clara: no ens volen ni en pintura –ha dit Mas–.
No volen que hi siguem, no volem que fem política, no volen que puguem articular una proposta de centre ampli que busqui la construcció d’un estat per a Catalunya.’
I ha afegit: ‘El fet més greu no és que no inscriguin un nom, sinó que vulguin impedir que un partit existeixi perquè defensa la independència de Catalunya.’
Amb tot, ha volgut llançar un missatge clar: ‘El nostre partit s’acabarà inscrivint i defenserà un estat per a Catalunya.’
La resposta s’estudiarà
La setmana que ve els òrgans del PDC –que ja s’havien pogut crear encara que el partit no fos registrat– es reuniran per decidir una nova estratègia.
Segons que han explicat Mas i Pascal, probablement, seguiran una doble via.
A curt termini, el partit mirarà de registrar un nom contra el qual el govern espanyol no tingui ‘arguments ni excuses’ per a no inscriure’l.
A llarg termini, els dirigents demòcrates no descarten la via judicial perquè s’acabi reconeixent el dret de dir-se com han decidit les bases i a tenir la independència com a objectiu fundacional.
La via dels tribunals és més llarga i el partit no disposa de temps si no vol quedar exclòs de les següents eleccions, probablement les espanyoles de final d’any.
Pascal ha ironitzat sobre els dos termes que el ministeri pretén que desapareguin del nom, ‘demòcrata’ i ‘català’.
‘Diuen que es poden confondre amb els d’unes altres formacions.
És ben curiós que nosaltres puguem confondre amb la resta i la resta no es puguin confondre amb nosaltres’, ha dit.
Pascal ha recordat que setanta-set partits tenen la paraula ‘demòcrata’ en el seu nom i una quarantena fan servir ‘català’ per definir-se.
El PDC està convençut que el criteri que ha fet servir el govern espanyol per a excloure el seu registre és polític i no pas tècnic i forma part de l’estratègia del govern espanyol per a combatre l’independentisme.
Ens volen convertir en delinqüents pel fet de defensar determinades idees i, per tant, no van contra la independència sinó contra l’essència de la democràcia.’
Mas ha dit que decisions com aquesta hauria de fer que més gent es mobilitzés l’Onze de Setembre, ‘fins i tot aquells que no són independentistes’. | En una conferència de premsa, la plana major del Partit Demòcrata Català ha anunciat que el Ministeri d'Interior ha denegat el registre del seu nom, al·legant que porta a confusió i que el document fundacional, obertament independentista, entra en contradicció amb la Constitució espanyola. A curt termini, el partit registrarà un nou per a presentar-se a les pròximes eleccions catalanes. | Summarization |
caBreu_abstractive_1694 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L'aeroport del Prat ha recuperat fins a dia d'avui 39 rutes intercontinentals a 27 destinacions a mesura que s'han anat relaxant les restriccions a la mobilitat.
L'Àfrica és el continent amb més vols des de Barcelona, amb un total de 23 rutes a 14 destinacions, mentre que amb l'Orient Mitjà s'han restablert cinc destinacions amb set rutes, a l'Àsia una (Singapur) i al continent americà se serveixen set destinacions amb vuit rutes.
La darrera incorporació ha estat el vol de LATAM que uneix Barcelona amb Sao Paulo.
Aquest dimecres va arribar per primer cop al Prat des del març del 2020 i aquest dijous té previst sortir de nou cap al Brasil.
Fins abans de la pandèmia, el Prat oferia mig centenar de destinacions intercontinentals.
Segons dades consultades per l'ACN, al continent americà Barcelona torna a estar connectada amb Nova York JFK a través d'American Airlines -des de fa pocs dies- i Delta; a Nova York-Newark (United), a Miami mitjançant American Airlines, a Bogotà (Avianca), Buenos Aires (Level), Mèxic (Emirates) i la recent recuperada de LATAM a Sao Paulo.
Level, a més, ja ha anunciat noves destinacions de cara a la temporada d'estiu com Boston, San Francisco i Los Angeles, i més a curt termini a Cancún i Punta Cana.
Amb tot, el continent africà és el que concentra més rutes, un total de 23 a 14 destinacions.
Es tracta d'Alger (Air Algerie, Vueling), Oran (Vueling), Casablanca (Royal Air Maroc, Air Arabia Maroc), Marràqueix (Ryanair, Vueling), Tànger (Air Arabia Maroc, Royal Air Maroc, Vueling), Nador (Air Arabia Maroc, Royal Air Maroc, Ryanair), Fez (Air Arabia Maroc, Ryanair), El Caire (Egypt Air), Tunis (Tunis Air), Banjul (Vueling), Dakar (Air Senegal, Vueling), Rabat (Ryanair), Agadir (Ryanair) i Oujda (Ryanair).
Pel que fa a l'Orient Mitjà, se serveixen cinc destinacions a través de set rutes: Abu Dhabi (Etihad), Dubai (Emirates), Amman (Royal Jordanian), Tel Aviv (El Al Israel, Vueling, Arkia Israel), Doha (Qatar).
Fins abans de la pandèmia, l'aeroport tenia fins a 47 destinacions intercontinentals.
De fet, el CDRA va elaborar un Pla Estratègic per recuperar algunes rutes de forma prioritària, entre elles Nova York i Miami, que ja s'han restablert, però d'altres encara no com Atlanta, Chicago, Lima, Beijing, Shanghai, Hong Kong i Seül.
Altres que falten per operar de nou són les que uneixen El Prat amb Santiago de Xile, Teheran, Islamabad o Lahore, entre d'altres, que es van posar en servei entre el 2017 i el 2019.
En total, l'aeroport servia fins a 212 destinacions, incloent les de curt, mig i llarg radi.
LATAM torna a unir Barcelona i Brasil
L'aerolínia LATAM ha recuperat aquesta setmana el vol entre Barcelona i Sao Paulo Guarulhos, que operarà amb tres freqüències setmanals des de l'aeroport del Prat.
El primer vol cap a la capital catalana va aterrar aquest dimecres al matí i aquest dijous farà el primer trajecte cap al Brasil.
La companyia espera anar restablint freqüències gradualment l'any que ve des del Prat i tornar a les set que tenia abans de la pandèmia, quan la demanda també augmenti.
Fonts de la companyia han apuntat a l'ACN que el gran objectiu és recuperar l'oferta prepandèmia, inclòs el vol Barcelona-Lima.
A banda de Sao Paulo -i Lima més endavant-, l'aerolínia no preveu obrir noves rutes de Barcelona cap a altres capitals sud-americanes, tot i que assegura que "sempre està atenta a qualsevol oportunitat que pugui sorgir".
Segons la companyia, s'ha avançat el retorn directe dels vols entre les dues ciutats després de la reducció de les restriccions de mobilitat als viatgers entre Barcelona i Brasil.
"Hem observat un creixement constant de l'interès dels europeus i brasilers pels viatges internacionals, principalment entre països oberts a qui estiguin completament vacunats de la Covid-19", assegura el director general de la companyia a Europa, Thibaud Morand.
L'aerolínia i el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) van celebrar aquest dimecres al vespre la recuperació del vol entre Barcelona i Sao Paulo, interromput al març del 2020 per la pandèmia, en un acte amb representants de la Generalitat, la Cambra de Comerç, Aena i l'Ajuntament de Barcelona, tots ells membres del CDRA. | Fins al dia d'avui, l'aeroport del Prat ja ha recuperat 39 rutes internacionals a 27 destinacions gràcies al relaxament de les restriccions de mobilitat per l'emergència sanitària provocada per la Covid-19. El continent que rep més vols des de Barcelona és Àfrica; seguida del continent americà, amb set destinacions i vuit rutes; l'Orient Mitjà, amb cinc, i l'Àsia, amb una. | Summarization |
caBreu_abstractive_1053 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Josep Manel Busqueta i Julià de Jòdar, els dos diputats de la CUP que han plegat arran del pacte de Junts pel Sí, s'han acomiadat del seu càrrec amb amb una carta on asseguren que "retornen l'acta per continuar treballant i lluitant per fer de la República Catalana un reflex exemplar de la societat que volem bastir".
"No hi ha dimissió possible", afirmen per evidenciar clar que el fet de ser diputats només "els fa més públics".
Busqueta, en una entrevista a NacióDigital aquest dilluns, va assegurar que la seva dimissió "formava part del preu a pagar, això que, en aquesta mena de flagel·lació, se’n pot dir autocrítica".
Carta de Julià de Jòdar i Josep Manel Busquet
Dimissió de res
Cap dimissió de la lluita per la construcció de la República Catalana.
Ens hi reafirmem ara i sempre!
El 27 de setembre per la CUP-CC es va encetar un moment històric, il·lusionant, que batega amb passió, al mateix ritme que el cor de tantes i tantes persones que aquella nit celebraven la majoria parlamentària independentista que obria les portes, de bat a bat, per avançar cap a la construcció de la República.
Des de l'endemà mateix ens posàvem mans a la feina reconeixent la tasca que es derivava d'acceptar que els resultat electorals ens donaven una majoria formidable per començar el procés cap a la independència, però no per cloure'l.
Així que a la vegada que encetàvem el procés de ruptura, havíem de donar senyals inequívocs que ens permetessin sumar a aquest projecte col·lectiu totes aquelles persones que encara no s'hi senten identificades.
Per nosaltres això significava que les polítiques que s'havien d'emprendre durant aquests divuit mesos excepcionals havien de mostrar, tant a nivell social com constituent, que la República que emergia era la República de la justícia social i la democràcia real.
Que amb l'autonomia, la corrupció i l'austeritat es deixaven enterrades per sempre èczemes que no havien parat de supurar en el marc del caduc i irreformable Estat espanyol.
Del 27 de setembre ençà han estat tres mesos durs i difícils, tres mesos que ens han permès constatar, un cop més, que la discussió i el debat respectuós, franc i honest no són sempre les premisses des de les quals s'articula la democràcia en les nostres societats.
Hem constatat que la democràcia en el món “lliure” del capitalisme resta agotzonada darrera litres i litres de tinta i hores i hores de tertúlies on professionals de l'opinió conformen els relats de les majories.
Aquest ha estat el nostre defecte durant aquest mesos, la ingenuïtat de creure que un debat de país, i no només de poder, era possible.
Hem clos la negociació.
Ni Mas ni Març.
Tenim nou president i la legislatura ha començat.
La CUP-CC en aquesta etapa que comença serà com sempre l'accelerador del procés i el fre de totes les polítiques que pretenguin continuar agredint, a cop de tisora, el conjunt de les classes populars.
Ho seran les nostres deu diputades al parlament i ho serem la resta des de cada lluita, des de cada poble, des de cada barri dels Països Catalans.
Això som i a això ens devem els i les diputades de la CUP-CC.
Dos d'ells, fruit de l'acord amb JXSI, retornem l'acta de diputats però, per nosaltres, no hi ha dimissió possible.
El desconeixament de la CUP-CC els ha fet pensar que això ens podia fer mal, però l'acta de diputat no ens fa més forts a la CUP-CC, només ens fa més públics.
Deixem 10 veus al parlament, com ahir, i tornem als carrers a fer feina, incansablement.
Cap acta de cap parlament pot encabir ni la rebel·lia ni l'esperança.
Retornem l'acta per restar on érem, disposats a continuar treballant i lluitant per fer de la República Catalana un reflex exemplar de la societat que volem bastir.
Julià de Jòdar i Josep Manel Busqueta,
13 de gener del 2016 | Julià de Jòdar i Josep Manel Busqueta, els dos diputats de la CUP que han retornat la seva acta, s’han acomiadat amb una carta. Els cupaires expliquen que marxen del Parlament arran del pacte d’investidura amb Junts pel Sí, tot i que especifiquen que aquesta marxa no significa que abandonin el projecte independentista ni la política als carrers. | Summarization |
caBreu_abstractive_2346 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha explicat que l'Ajuntament té constància de 38 recursos judicials contra la moratòria hotelera i 17 contra el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics.
Ara bé, pel que fa a aquesta última xifra, ha reconegut que encara hi ha temps perquè arribin més notificacions al respecte.
Sanz ha afegit, a més, que dels primers 38 recursos, que ja estan tancats, només s'ha demanat en un cas indemnització, i és de 22.000 euros.
Pel que fa al PEUAT, no es coneixen encara les peticions, que l'oposició augura que seran "milionàries".
En tot cas, la tinenta ha subratllat que el Grup Demòcrata, Cs i el PPC porten dos anys fent les "pitjors previsions" i de moment només hi ha una petició d'indemnització, que encara s'ha de jutjar.
El PPC ha defensat durant la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat una proposició arran dels recursos anunciats pel Gremi d'Hotels de Barcelona contra el PEUAT.
El regidor Javier Mulleras ha demanat quantes accions judicials s'han interposat i quin impacte econòmic poden tenir per a l'Ajuntament.
Sanz ha avançat les dades que té el consistori, 38 pel que fa a la moratòria hotelera, xifra que ja està tancada, i 17 pel Pla Especial d'Allotjaments Turístics.
En aquest cas, ha explicat que encara no coneixen el contingut dels mateixos i ha reconegut que poden acabar sent més, perquè encara hi ha marge per rebre notificacions al respecte.
Al voltant de l'estiu es podrà tancar una xifra definitiva.
Ara bé, l'Ajuntament sí que coneix ja quines peticions d'indemnitzacions s'han fet en el cas dels 38 recursos judicials contra la moratòria hotelera.
S'ha demanat en un cas i per un valor de 22.000 euros.
"Vostès han estat dos anys dient que tothom demanaria no sé quant, però això és el que tenim.
Ens sembla que actuen amb una manca de rigor i de defensa de l'interès públic flagrant", ha etzibat Sanz al Grup Demòcrata, Cs i PPC.
La tinenta ha remarcat que des de l'actual govern municipal estan treballant per "acabar amb la barra lliure" que fins ara tenien els hotelers, i ha recriminat a aquests mateixos grups que no atenguin les peticions dels veïns.
"Vostès estan defensant uns interessos concrets", ha conclòs.
Sanz ha argumentat que regular vol dir rebre en moltes ocasions recursos judicials, i ha explicat que tenen registrats 116 pels plans especials aprovats entre el 2015 i el 2016.
Des del PPC, Mulleras ha recordat que el Gremi d'Hotels de Barcelona ha anunciat la presentació d'un centenar de recursos.
En tot cas, ha replicat a Sanz que és el govern qui ha iniciat "una barra lliure d'ordenances, reglaments i actituds que van en contra de Barcelona i dels barcelonins, en contra de l'activitat econòmica, dels emprenedors, dels restauradors i de la gent que vol crear activitat econòmica a la ciutat".
El Grup Demòcrata creu que aquestes xifres són "la punta de l'iceberg"
Des del Grup Demòcrata, Jordi Martí ha augurat que aquestes xifres que ha donat Sanz són només "la punta de l'iceberg", i ha pronosticat peticions d'indemnització de "centenars de milions d'euros".
Martí ha demanat a la tinenta que vigili l'equilibri financer de l'Ajuntament, i ha advertit de possibles "responsabilitats civils i penals de funcionaris" del consistori per tot aquest assumpte.
El regidor de Cs Koldo Blanco ha recriminat a l'executiu municipal que estigui basant la seva gestió "exclusivament en la prohibició i la sanció", i ha avisat que "si les coses segueixen com ara", la quantitat d'indemnitzacions que haurà d'abonar l'Ajuntament pels recursos judicials que s'han presentat superarà en molt els 16 MEUR que s'havien reservat a tal efecte.
Per la seva part, el portaveu d'ERC, Jordi Coronas, ha demanat a tots els grups una mica de prudència, perquè està per veure què passa amb tots aquests litigis.
La regidora de la CUP María José Lecha ha ironitzat sobre "l'afició als jutjats" que té el PP, i ha fet mofa sobre els "pobríssims empresaris del turisme que no poden seguir depredant la ciutat enmig d'una orgia de voltors que s'alimenten de la vida dels barris". | Durant la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, l'Ajuntament de Barcelona ha avançat que ha rebut 38 recursos judicials contra la moratòria hotelera i 17 contra el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics. Els grups de l'oposició com el Grup Demòcrata, Cs i PPC han augurat que les peticions contra aquestes mesures augmentaran i suposaran una despesa milionària per al consistori. | Summarization |
caBreu_abstractive_794 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L’ex-presidenta del parlament Carme Forcadell ha presentat un recurs d’apel·lació a la sala segona del Tribunal Suprem espanyol contra la decisió del jutge de Pablo Llarena d’enviar-la a la presó d’Alcalá Meco.
Forcadell argumenta que no té cap intenció de fugir i que ha abandonat la política activa.
L’escrit de l’advocada Olga Arderiu és força contundent i recrimina a Llarena diversos aspectes.
Així mateix, considera que la citació de Forcadell i altres cinc diputats per divendres no és legal, ja que cap part acusadora l’havia demanat i estava clar que era per dictar mesures cautelars més restrictives de les que ja tenia, cosa que la llei no preveu.
Sobre el delicte de rebel·lió, diu que és inexistent perquè no hi va haver cap aixecament públic ni violent, i menys encara amb participació seva.
De fet, recorda que el codi penal espanyol estableix una atenuant pels acusats de rebel·lió si deposen les armes abans d’usar-les.
Per això, l’advocada constata la paradoxa que Forcadell, en no tenir armes, no pugui gaudir d’aquesta atenuant.
Sobre els escorcolls del 20 de setembre, diu que no hi va haver cap incident violent, i com a molt un delicte de danys als cotxes de la Guàrdia Civil comesos per una minoria anònima.
Ella va passar per la zona uns dos minuts i no va fer cap proclamació pública.
La mateixa tarda va anar a una concentració a Sabadell en el mateix sentit.
L’endemà va demanar davant del TSJC l’alliberament dels detinguts i va instar a votar l’1-O, i el 22 de setembre va anar a la Ciutat Judicial a rebre els detinguts.
En tots els casos, va fer tuits a favor de la pau i la participació en el referèndum.
Sobre el dia 1 d’octubre, ha dit que hi va haver més de mil ciutadans ferits, i que si haguessin volgut fer mal a la policia haguessin causat més lesions entre els agents.
En canvi, només hi va haver una persona arrestada.
Sobre les manifestacions del següents dies, Forcadell diu que no eren per demanar la independència, sinó per protestar per la violència policíaca.
Finalment, sobre el 27 d’octubre, reitera que ella com a presidenta del parlament no pot vetar cap proposta de resolució si està vinculada al debat que s’ha tingut al ple de la cambra.
Per això va permetre la votació de totes les propostes.
La que va ser aprovada, en la seva fase declarativa, no resolutiva, propugnava la república catalana.
Segons la lletrada, les resolucions del parlament són manifestacions de voluntat i aquella en concret tenia com a finalitat ‘exclusivament aconseguir iniciar una via de negociació amb el govern espanyol’.
La prova, segons Forcadell, és que el mateix dia es va aprovar l’aplicació de l’article 155 i no es va instar a la violència de les masses, es va acatar la decisió i es va participar a les eleccions del 21 de desembre.
De fet, en diversos apartats del recurs, l’advocada assegura que Forcadell sempre va seguir el reglament, que no li permet limitar els debats o les votacions ja que el ple és sobirà.
Per això, diu que no se la pot acusar de rebel·lió, sinó com a màxim de desobediència, com a la resta de membres sobiranistes de la mesa.
Tot i així, considera que la inviolabilitat parlamentària impedeix jutjar-la per opinions expressades a la cambra.
Llarena també retreia a Forcadell el seu passat com a presidenta de l’ANC per situar-la en el centre de l’estratègia independentista.
La seva advocada recorda que va deixar l’entitat el 2015, quan va ser nomenada presidenta del parlament, i que fins aleshores cap manifestació massiva convocada per l’entitat va patir cap incident.
Sobre el risc de fugida, diu que no pot tenir-se en compte només perquè Marta Rovira fugís del país.
Així mateix, recorda que Forcadell ja era investigada al TSJC i va acudir a totes les cites, des del primer moment se la va encausar per rebel·lió al Suprem i sempre ha complert els requeriments judicials, com entregar el passaport, no sortir de l’estat espanyol i acudir setmanalment als jutjats.
També assegura que si hagués volgut fugir ja ho hauria fet, i no creu que hi hagi cap element nou que augmenti aquest risc com la suposada infrastructura internacional dels independentistes.
Sobre el possible risc de reiteració delictiva, l’advocada recorda que dos dies abans Forcadell havia renunciat a l’escó i que això mateix va ser el que la fiscalia va tenir en compte, entre altres coses, per demanar la llibertat sota fiança de Joaquim Forn.
A més, Forcadell ja ha anunciat que vol tornar a la seva plaça de funcionària a l’Escola Industrial de Sabadell.
L’advocada, a més, recrimina a Llarena que insti els acusats a admetre els delictes, cosa que la llei no permet.
Per tot això, Forcadell demana la seva llibertat provisional i al·lega que s’estan vulnerant el seu dret a un judici just i les seves llibertats d’expressió, de manifestació, d’ideologia i de representació política. | Carme Forcadell ha presentat un recurs d'apel·lació al Tribunal Suprem contra la decisió del jutge Pablo Llarena d'enviar-la preventivament a la presó d'Alcalá Meco com a mesura cautelar contra la seva possible fugida. L'ex presidenta del Parlament ha argumentat la seva innocència pel que fa al delicte de rebel·lió del qual se l'acusa i ha negat la seva intenció de fugir. | Summarization |
caBreu_abstractive_670 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El procés judicial arran del procés participatiu del 9-N comença a veure el final.
Avui declaren al Tribunal de Comptes espanyol, a Madrid, l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i els ex-consellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau.
Després de les condemnes d’inhabilitació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Mas, Ortega i Rigau i del Suprem contra Homs per desobediència i prevaricació, ara els quatre ex-dirigents afronten un judici per la despesa del 9-N.
Del 9-N, en va derivar una despesa de 5,25 milions d’euros que, preventivament, els quatre encausats han hagut d’avançar amb una fiança i l’aval de les seves propietats, embargades pel Tribunal de Comptes.
Tots quatre respondran a les preguntes dels seus advocats, que preveuen que avui mateix o demà es facin les conclusions del judici i que la sentència es publiqui les setmanes vinents.
Fonts de la defensa de Mas han explicat a VilaWeb que, en el cas que el tribunal els absolgui o bé redueixi la culpabilitat de l’ex-president i els ex-consellers, demanaran immediatament que es retornin les garanties.
És a dir, que es retornin els diners de la fiança –2,9 milions van sortir de la caixa de solidaritat de l’ANC– i que s’aixequi l’embargament de les propietats dels acusats.
Concretament, els immobles embargats com a aval de la resta de la fiança que calia pagar són un pis de Mas al carrer Tuset de Barcelona, la meitat d’un immoble d’Homs a Taradell (Osona), finques d’Ortega a Barcelona i de Rigau a Ribes de Freser (Ripollès) i també una propietat de l’ex-secretari general de Presidència Jordi Vilajoana.
Les línies argumentals de la defensa
L’ex-president i els ex-consellers han argumentat que no hi ha responsabilitat comptable sobre la despesa del 9-N.
Mas ha dit que el procés participatiu el van organitzar els voluntaris i que no es van gastar diners públics específicament per a aquest objectiu.
‘Neguem que això sigui constitutiu de malversació’, diuen fonts de la defensa.
La principal despesa és la compra d’ordinadors que es van emprar per crear la base de dades dels votants.
Posteriorment, aquests ordinadors s’han fet servir a les escoles públiques, per la qual cosa la defensa argumenta que no hi ha cap perjudici per a la Generalitat.
‘Es van adquirir per a les necessitats del servei educatiu i van tenir un ús puntual i per a dos dies per al procés participatiu’, ha argumentat Mas.
L’acusació, exercida per l’advocacia de l’estat, Societat Civil Catalana i l’entitat Abogados Catalanes por la Constitución, s’aferra a l’argument que el procés participatiu del 9-N era una consulta encoberta –suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol el 4 de novembre– i que, per tant, totes les despeses van ser il·legals.
‘La realitat documental i el desenvolupament del 9-N demostren que, en els termes en què es va presentar, no va ser cap consulta encoberta, sinó un procés participatiu’, raona la defensa.
De fet, després de les condemnes del TSJC, consideren que el judici al Tribunal de Comptes és un ‘doble càstig’.
La defensa també critica durament que les tres parts acusadores sostinguin que la fiscalia del TSJC va ‘oblidar-se’ d’acusar Mas, Ortega i Rigau de malversació de fons públics, un delicte que comporta penes de presó.
Va ser durant el judici, que la fiscalia del TSJC va desestimar aquesta acusació.
‘La fiscalia va dir que era evident que la consulta s’havia suspès i que no se’ls podia responsabilitzar de les despeses anteriors al 4 de novembre’, diu la defensa.
‘No es pot parlar de despesa indeguda abans del dia 4, això ja es va analitzar.’
Possibles recursos d’apel·lació i al Suprem
Sigui quina sigui la sentència, ambdues parts poden presentar sengles recursos d’apel·lació al mateix Tribunal de Comptes.
En última instància, també poden presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem espanyol.
Les fonts consultades per VilaWeb dubten com actuaria l’advocacia de l’estat, però tenen clar que tant Societat Civil Catalana com l’entitat Abogados Catalanes por al Constitución recorrerien fins a l’última instància.
A més, sostenen que el procediment pot prolongar-se dos anys o tres, fins que es resolguin tots els recursos posteriors a la sentència del Tribunal de Comptes.
‘Hi ha molta jurisprudència contradictòria entre el Suprem i el Tribunal de Comptes.
És força habitual que el Suprem modifiqui una resolució del Tribunal de Comptes o no hi estigui d’acord’, expliquen.
En tot cas, el màxim càstig per a Mas, Homs, Ortega i Rigau seria una condemna a pagar els 5,25 milions, i fins que no els paguessin, les seves propietats continuarien embargades. | Avui declaren al Tribunal de Comptes l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els ex consellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau. Els ex dirigents hauran de respondre les preguntes dels seus advocats sobre la despesa derivada de la consulta de 5,25 milions d'euros, els quals han hagut d'avançar amb una fiança i l'aval de les seves propietats. | Summarization |
caBreu_abstractive_792 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Jordi Puigneró (1974) serà l’home fort de Junts dins el govern de Pere Aragonès.
Serà vice-president, càrrec de fort component polític, i a la vegada conseller de Polítiques Digitals (àrea de la seva expertesa) Infrastructures i Agenda Urbana.
Això vol dir que Puigneró haurà de gestionar una enorme àrea que abasta les polítiques d’habitatge de la Generalitat, les obres públiques, els ports, aeroports, carreteres i transports, al costat de la ciberseguretat i les telecomunicacions.
L’enginyer Jordi Puigneró, doncs, portarà quatre àrees molt delicades: ciberseguretat, habitatge, obres públiques i línia política en un govern de coalició.
Nascut a Sant Cugat del Vallès el 1974, és enginyer en sistemes d’informació per la Universitat de Surre (Gran Bretanya).
Dels vint-i-tres anys als vint-i-set va treballar al departament d’informàtica d’un banc alemany; i amb trenta-un anys va entrar com a regidor a la seva ciutat natal, on va impulsar les noves tecnologies.
Aquesta ha estat la seva àrea, i ja dins el govern català, ha estat director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació amb trenta-nou anys (2013), secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital amb quaranta-dos anys (2016), i conseller de Polítiques Digitals amb quaranta-quatre anys (2018).
És a dir, haurà estat en posicions clau durant el 9-N i el Primer d’Octubre, quan la Generalitat va rebre forts atacs informàtics per a evitar la consulta del 2014 i el referèndum del 2017.
L’enlairament de l’Enxaneta, el primer nanosatèl·lit de la Generalitat: per a què servirà?
Sota el govern de Quim Torra ha posat en marxa el projecte del nanosatèl·lit Enxaneta, que ha de millorar les telecomunicacions 5G, i que Madrid ha mirat amb tant de recel, pensant que Catalunya guanyava espais de llibertat.
Puigneró ha teoritzat en el llibre El 5è poder, la república digital a les teves mans (La Campana) sobre la república digital que ha de precedir la república catalana, i des del govern ha plantat la llavor d’IdentiCat, un projecte que permetria als catalans de votar, fer tràmits amb l’administració o engegar empreses amb una identitat electrònica.
Però faltarà veure fins a quin punt podrà aplicar un model que, explicat per ell mateix en aquesta entrevista a VilaWeb, vol que la identitat dels ciutadans a la xarxa quedi resguardada del control dels estats i les grans empreses.
Just al contrari del que passa ara.
O encara més: faltarà veure si en cas d’un nou embat democràtic dels independentistes, Puigneró podrà garantir la ciberseguretat des d’una Generalitat autonòmica controlada per Madrid o, com en el cas del Primer d’Octubre, la ciberseguretat, el cens, les urnes i les telecomunicacions segures hauran de ser fora del govern, que l’any 2017 estava totalment vigilat per Madrid.
Puigneró mateix no nega aquest dubte: “No en puc estar segur al cent per cent, ni que no s’empesquin alguna iniciativa per a fer que aquest projecte no avanci.”
Jordi Puigneró: ‘L’IdentiCAT pot servir per a votar, no ens n’amaguem’
Políticament parlant, Puigneró ha servit en un ajuntament (Sant Cugat del Vallès) i quatre governs de la Generalitat: els de Mas, Puigdemont, Torra i ara Aragonès.
Però Puigneró no és un home de govern i prou, també ho és de partit.
Va ser president de la Joventut Nacionalista de Catalunya a Sant Cugat amb vint-i-vuit anys, president de Convergència a la mateixa ciutat amb trenta-cinc anys, i fundador del PDECat amb quaranta-dos.
Dins l’Ajuntament de Sant Cugat va ser cap de gabinet i mà dreta de dos batlles de la ciutat, Lluís Recoder i Mercè Conesa, moderats dins els moderats.
Però mentre Recoder va acabar anant amb el fallit PNC de Marta Pascal i Mercè Conesa va quedar a l’extraparlamentari PDECat d’Àngels Chacón, Puigneró va seguir Puigdemont, va deixar el PDECat, se’n va anar a Junts i ara és un dels consellers amb més responsabilitat dins el govern d’Aragonès.
També serà una de les cares visible del partit, i un dels quatre consellers amb carnet de Junts per Catalunya.
Són ell i tres dones, Lourdes Ciuró, Violant Cervera i Gemma Geis.
La resta de noms proposats per Junts són independents (Josep Maria Argimon, Jaume Giró i Victòria Alsina).
Puigneró és pare de dues filles i fa dotze anys va perdre un fill de sis anys a causa d’un càncer fulminant.
Amant de l’excursionisme, ha coronat tots els cims de 3.000 metres que tindria una Catalunya independent, i juntament amb Damià Calvet va pujar a l’Aneto per celebrar els cinquanta anys de Josep Rull, ex-conseller de Territori i persona amb qui té bones relacions. | Nascut el 1974 a Sant Cugat del Vallès, Jordi Puigneró, de Junts per Catalunya, serà el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana del nou govern de Pere Aragonès. Enginyer de professió i amb una dilatada carrera política, Puigneró ha servit a l'Ajuntament de Sant Cugat i als governs de Mas, Puigdemont, Torra i ara Aragonès. | Summarization |
caBreu_abstractive_653 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Junts per Catalunya (JxCat) Mollerussa va presentar dimecres al vespre, al Teatre L’Amistat, la seva proposta municipal pels propers 4 anys, on es vol «parlar de persones».
En l’acte central de campanya de la candidatura encapçalada per Marc Solsona, també hi van intervenir Anna Tarrés i Xavier Trias, que el van obrir i tancar, respectivament.
L’actual alcalde de Mollerussa i candidat per JxCat Mollerussa, Marc Solsona, va anar cridant un per un als diversos membres de la llista, que van pujar a l’escenari de L’Amistat on van exposar les raons per ser-hi i on també hi va haver un record per als presos i exiliats polítics catalans.
Solsona va anar exposant d’una manera ràpida diverses propostes pels propers 4 anys, matisant algunes de les més destacades i dient que serien explicades en els propers dies.
Ho va fer amb la prèvia de que «el que portem ho puguem complir», cosa que creia s’havia fet en gran mesura durant aquest mandat, amb el «compromís de la feina feta» i que encara hi havia moltes coses per fer.
Va recordar que s’havien executat grans actuacions en infraestructures (enumerant-les), a l’hora que «un sanejament econòmic» de l’erari públic, i que ara era temps de «parlar de persones».
Pisos tutelats
El candidat de JxCat Mollerussa va recordar que hi ha dèficit de places residencials per a la gent gran, però que Mollerussa no té la capacitat per a construir una residència, pel que va fer una crida al «enginy cooperatiu».
Així , va dir que ja s’estava parlant per finalitzar i convertir «immobles inacabats» en «pisos tutelats» que ajudin a cobrir aquestes mancances.
També va apuntar altres actuacions que s’anirien presentant durant els propers dies relacionades amb el benestar directe de les persones.
Pla Comunitari
Una altra proposta fou el Pla Comunitari on es contemplin i es preveguin les diverses etapes de la vida a Mollerussa i sigui «un solucionador de la realitat».
També va parlar d’una aplicació per participar en la vida de la ciutat o fomentar les activitats i promocionar els joves.
Va fer esment a l’aplicació d’un Pla de Protecció d’animals i el desenvolupament d’un refugi d’animals a la comarca.
Infraestructures
Tot i el que s’ha fet aquests anys, Marc Solsona va parlar de propostes d’infraestructures com la creació d’un parell de polígons (a tocar de l’autovia i a la carretera de Torregrossa).
També hi entraria l’estudi d’un autobús urbà (fins i tot amb ramificacions comarcals), una xarxa de carri-bici, la implementació de vehicles elèctrics o el desenvolupament del vial nord.
També va parlar de plantejar un institut d’emprenedoria empresarial i la utilització de les noves tecnologies.
Tot plegat per aconseguir una ciutat millor i que «la gent miri Mollerussa amb certa enveja» i des de la «estima irrenunciable al municipi».
Tarrés
Marc Solsona va agrair la presència suport de l’ara parlamentaria Anna Tarrés i l’ex-alcalde de Barcelona, Xavier Trias, així com la també parlamentària Montse Macià.
Tarrés també va agrair a Solsona l’ajuda que li havia donat en la seva nova etapa com a política i va considerar que el candidat per JxCat a l’alcaldia de Mollerussa reunia les qualitat de «treball, innovació i gestió d’equip» que calia per a ser un bon alcalde.
Trias
L’exalcalde de Barcelona va valorar el treball en grup a l’hora de gestionar adequadament un consistori i va considerar que la proposta de JxCAt era una bona opció.
Trias, però, també va dirigir el seu missatge cap el record als candidats de JxCat que o be són a la presó «d’una manera injusta i indignant» (Jordi Font) o a l’exili (Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí).
I va fer una crida al vot de la llista encapçalada per Puigdemont «perquè pugui explicar (a Europa) que Catalunya és una nació en situació difícil i en un estat de dependència de l’Estat espanyol humiliant».
Va retornar al sentit de l’acte dient que «necessitem ser forts» als ajuntaments i que es guanya amb un equip i lideratge clars» en referència a la candidatura de Marc Solsona i JxCat Mollerussa. | Aquest dimecres, Junts per Catalunya Mollerussa ha presentat al Teatre l'Amistat la seva proposta municipal per als pròxims quatre anys, amb la presència d'Anna Tarrés i Xavier Trias. Durant l'acte, l'alcalde, Marc Solsona, ha plantejat la creació de pisos tutelats per a la gent gran, un pla de protecció d'animals o la construcció de noves infraestructures, entre d'altres propostes. | Summarization |
caBreu_abstractive_1751 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | De la rebel·lió al terrorisme.
I de l'article 472 del codi penal al 578.
La causa judicial sobre el procés català ja no oscil·la pel camí de la desobediència i, des de fa gairebé dos anys, les acusacions han anat pujant diversos graus.
Coincidint amb el segon aniversari de l'1-O, la proximitat de la sentència del Tribunal Suprem i l'acusació per terrorisme contra nou persones vinculades als CDR -set de les quals resten empresonades preventivament per ordre de l'Audiència Nacional-, el procés penal pel referèndum i la batejada com a operació Judes s'entrellacen.
No és casualitat, doncs, que s'hagin començat a traçar punts de trobada entre els acusats per terrorisme i aquells que, des de l'exili, han quedat al marge del judici al Suprem gràcies al fracàs de les euroordres.
Segons l'emissora, els dos presidents haurien utilitzat els CDR detinguts per passar "informació sensible" i, concretament la germana de l'expresident hauria mantingut una "reunió secreta" amb ells l'any 2018.
Ahir dilluns, però, Anna Puigdemont ha negat haver establert cap enllaç.
El líder de Junts per Catalunya (JxCat), en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha assegurat aquest dimarts que l'Estat està actuant per "penjar-li la llufa del terrorisme" i així fer triomfar una tercera euroordre.
Porta oberta
La pregunta, per tant, és clara: fins a quin punt pot esquitxar l'operació Judes als exiliats per l'1-O i, concretament, a Puigdemont?
Diversos experts en dret ho analitzen en declaracions a NacióDigital.
Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la UB, assegura que "és una possibilitat que s'ha de valorar".
També deixen la porta oberta Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal per la UOC i la Universitat de Lleida, i Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal per la UB, tot i que amb més reserves.
— Carles Puigdemont (@KRLS) September 29, 2019
El juliol del 2017, el magistrat instructor de la causa contra l'1-O, Pablo Llarena, va retirar l'ordre de detenció europea sobre Puigdemont per evitar que fos extraditat a l'estat espanyol només per un delicte de malversació de fons públics, tal i com havia determinat el Tribunal Regional de Schleswig-Holstein.
Una causa diferent per terrorisme
"El tema és si el que s'està plantejant és una operació anti-Puigdemont per abusar del terrorisme", planteja Queralt, que considera que, si el delicte prosperés, hauria d'encabir-se en una altra investigació separada de la de l'1-O.
Nieva assegura que si hi hagués cap prova que vinculés Puigdemont amb l'operació Judes, la seva germana ja hauria estat detinguda o interrogada
D'indicis, però, considera que no n'hi ha, i veu aquesta posició com "una cosa molt agafada pels pèls".
Nieva, per la seva part, afegeix que si hi hagués cap prova la germana de Puigdemont ja hauria estat detinguda o interrogada i, per tant, ho veu "molt poc probable".
A més, recorda que Puigdemont o Torra es podrien haver reunit amb alguns dels CDR acusats de terrorisme sense que això fos delicte.
Nieva i Tamarit, però, sí que creuen que una possible causa per terrorisme contra Puigdemont es podria relacionar directament amb la de l'1-O.
La diferència entre França i Bèlgica
Més enllà de l'euroordre, Queralt destaca que amb França hi ha un acord de cooperació policial reforçada.
Això dona llum verda a qualsevol detenció sol·licitada entre policies, només trepitjant territori francès, motiu pel qual, segons el catedràtic, seria poc recomanable que Puigdemont travessés aquesta frontera.
Bèlgica té una legislació contrària a extradicions i euroordres vinculades al que consideren delictes de "persecució política"
"N'ha rebutjat [d'euroordres] fins i tot d'ETA", afegeix Nieva, que explica que els belgues tenen una legislació contrària a extradicions i euroordres vinculades al que consideren delictes de "persecució política".
En qualsevol cas, totes les portes es mantenen obertes.
El delicte de terrorisme forma part de la llista dels 32 que permet l'entrega immediata d'un acusat, si ho sol·licita la justícia d'un país.
Puigdemont podria ser entregat?
Sí.
Però, en tot cas, seria indispensable una nova investigació oberta i el vist-i-plau de la justícia belga, dos elements que encara queden lluny de la situació actual. | Josep Maria Tamarit i Jordi Nieva, catedràtics de dret, han valorat fins a quin punt és possible que la justícia espanyola vinculi Carles Puigdemont amb els CDR i sigui acusat de terrorisme. Ho consideren poc probable, ja que els indicis són febles i la legislació belga, on es troba Puigdemont, és contrària a extradicions i euroordres vinculades a persecucions polítiques. | Summarization |
caBreu_abstractive_620 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | L’exconseller, expresident de les Corts Valencianes i exdirector general de la policia, Juan Cotino, assegura que la decisió que fora l’ens públic C9 o una altra cadena l’encarregada de retransmetre la visita del papa Benet XVI a València el juliol del 2006 per al V Encontre Mundial de les Famílies (VEMF) “li corresponia al Vaticà” i que l’arquebisbe Agustín García-Gasco, ja mort, era qui tenia “l’última paraula”.
Alhora, va participar en esta decisió el cardenal Alfonso López trujillo.
Així consta en el seu escrit de defensa davant del jutjat d’Instrucció número cinc de l’Audiència Nacional que ha instruït la causa pels contractes de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) amb una empresa pantalla de la trama Gürtel per a la retransmissió de la visita del papa a València el juliol del 2006 per al VEMF.
A l’escrit, a què ha tingut accés Europa Press, la defensa de Cotino demana la lliure absolució del seu client, per al que Fiscalia Anticorrupció reclama onze anys de presó perquè considera que va impulsar “activament” la contractació d’una empresa pantalla de la trama ‘Gürtel’ per a esta retransmissió.
El ministeri públic acusa Cotino de quatre delictes de malversació de cabals públics, frau en l’Administració Pública, suborn passiu i prevaricació continuada, mentre que sol·licita que siga inhabilitat durant 10 anys per a l’exercici de la funció pública.
El fiscal assegura que “malgrat no ostentar cap càrrec en la Fundació VMEF ni formar part de les seues competències com a conseller d’Agricultura, va impulsar activament i va gestionar ‘de facto'” la contractació sobre la instal·lació de les pantalles gegants i els servicis de vídeo i megafonia perquè els assistents a l’acte seguiren el recorregut del Pontífex.
“CONVIDAT” PER L’ARQUEBISBE
La defensa de Cotino, tot i això, nega les acusacions i assegura a l’escrit que l’assistència del seu representat a les reunions del patronat de la Fundació ho han estat com a “convidat” per l’arquebisbe –García-Gasco– “de la mateixa manera que altres més”, i qualifica de “gratuïtes i infundades” les manifestacions de les acusacions, tant pel contingut de les actes d’esta entitat com per la prova personal, ja que cap dels components de la Mesa de contractació han assegurat haver tingut contacte o relació amb el seu client.
Alhora, recalca que consta a l’informe de la UDEF que a Juan Cotino, tot i que el seu nom apareix en el llistat de personalitats, “no ha rebut cap regat” de la trama i cap testimoni o acusat ha afirmat este extrem.
Sobre la contractació amb RTVV, apunta que la decisió que fora l’ens públic Canal 9 o una altra televisió “li corresponia al Vaticà”, tal com consta a l’Informe del professor de Dret Canonge de la UV, José Landete, i precisa que la decisió que fora la televisió pública valenciana l’encarregada del senyal per a la difusió del VEMF i proposar-ho al Vaticà “la van prendre el cardenal López Trujillo i l’Arquebisbe García-Gasco, que era qui tenia l’última paraula”.
“És el secretari de l’Arquebisbe el que informa amb molta antelació de la visita del Nunci Apostòlic i del responsable dels viatges del papa Sr.
Gasbarri.
Esta visita s’havia planificat des de l’Arquebisbat perquè estes personalitats del Vaticà donaren el vistiplau als acords amb Canal 9 com indiquem anteriorment sobre els ‘drets d’imatge del Sant Pare'”, defensa a l’escrit el lletrat de Cotino.
Alhora, afegix que l’Arquebisbe, una vegada visitades les instal·lacions de C9 amb els representants del Vaticà, el 23 de febrer es reunixen el patronat per a prendre les decisions, entre d’altres, sobre C9, ja que els representants del Vaticà “havien donat la seua conformitat”.
FIGURA DE FACTUM
D’igual manera, rebutja la figura de ‘factum’ que li atribuïxen les acusacions, i assenyala que ha estat el cardenal López Trujillo, president del Consell Pontifici per a les Famílies, qui en una visita a València el 14 de juny del 2005 va suggerir a García-Gasco que “seria bo” fer fullets divulgatius sobre el VEMF per a repartir-los i donar a conèixer l’esdeveniment.
Per estes circumstàncies, l’arquebisbe va cridar a voluntaris per a preparar la vista del papa i veure ‘in situ’ l’organització d’un esdeveniment.
El viatge ho va organitzar l’Arquebisbat de València a través de la Conferència Episcopal Espanyola, al·lega, i apunta que el grup ho formava l’intendent general de la Policia Local, Andrés Rabadán; la regidora de Seguretat Miguel Domínguez; l’arquitecte Juan Pablo Mas; José Selva, responsable d’infraestructures; Antonio Puig i el mateix Cotino, per a contactar amb el dispositiu de seguretat. | L’ex conseller de les Corts Valencianes Juan Cotino ha assegurat que la contractació de C9 per a retransmetre la visita del Papa a València el 2006 va ser decisió del Vaticà i l’arquebisbe Agustín García-Gasco, ja mort. Tot i aquestes declaracions, Fiscalia Anticorrupció considera que Cotino va impulsar la contractació d’una empresa pantalla de la trama "Gürtel" per a la retransmissió. | Summarization |
caBreu_abstractive_1093 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Guanyes el Sona9 i titules el teu primer disc Fortuna.
Ras, curt, clar, elegant i definitori del que ha suposat l’últim any pel teu grup.
Els vigatans Est Oest són el grup en qüestió, ja inqüestionables després de tancar el primer capítol de la seva trajectòria coronant-se el novembre passat amb el premi.
La de ser portada a l’Enderrock del mes que ve, la de defensar Fortuna, la de disseccionar els assajos perquè els directes no tinguin fissures, la d’esperar amb candeletes concerts com els del setembre al Festival Acústica de Figueres o al Mercat de Música Viva de Vic –a l’imponent escenari de la Plaça Major-.
Tots aquests reptes són oportunitats per “aconseguir que la gent deixi d’identificar-nos amb l’etiqueta Sona9 i ens identifiqui per tal com som”, diu Martí Ferrer, teclista i guitarra d’Est Oest.
Més enllà del boom de la setmana posterior, la calma els ha acompanyat des de llavors.
“Venim d’on venim i la gent se’n va adonant mica en mica”, diu el baixista Joan Paré.
De totes maneres, agraeixen les portes que els ha obert el concurs.
Carta de presentació
Però, qui són Est Oest i què fan?
Amb Fortuna (LAV Records, 2016) exhibeixen onze cançons de pop eteri i espacial que floten constantment en una voràgine de textures i sensacions que la veu de Joan Rial intenta guiar.
El color blau de la portada els hi escau, però no un blau metàl·lic i corporatiu, més aviat un blau oceànic en el qual l’oient s’enfonsa i escolta la immensitat de capes sonores a mesura que les orelles se li van destapant.
Tot i ser un grup ordenat i treballador, confessen estar molt lluny de la professionalització.
Ferrer diu: “al final som cinc tios amb vides independents que ens ajuntem quan podem o una mica més sovint”.
El tarannà és el d’anar per feina sabent, però, que en això de la música també s’ha de saber respirar.
“A l’hora de compondre som capficats però també ens deixem anar” diu Paré, que també explica com els tres membres originals (Joan Rial, Martí Ferrer i Ferran Cases) solen portar les idees perquè després es treballin conjuntament amb ell i el bateria Nil Ordeig.
Aquest procés no és immutable, l’espontaneïtat hi ha de ser des del principi.
Per això – com diu Rial -: “Mai hem dit: necessitem una cançó lenta, fem-la.”
Surt com raja i després ja es modela, “sense deixar res a l’aire”.
Les lletres van per un altre canal, Rial és qui les porta i qui les col·loca deixant espai entre versos, la intenció és que siguin “curtes, amb poques paraules, amb poca pretensió i parlant normal sense voler lluir-me”.
El cantant i guitarrista també estudia filologia catalana, és normal doncs que optimitzi coneixements, “el dia que vaig saber què era una al·legoria vaig escriure Enveja”.
O que begui de referents propers com Calders o Manel perquè li surti la historieta de Margarida.
Els suports
El nucli dur del grup ja s’ha comentat, el quintet fa les cançons, les toca en directe, vol tocar-les més i vol fer-ne de noves.
No són com els Monkees.
Ara bé, tot grup s’ha d’ajudar de suports i Est Oest han arribat fins aquí amb algunes compenetracions importants.
Per una banda, el mànager Miqui Puig que, com diu el guitarrista Ferran Cases, “és com un pare que va vigilant el que fas, sense ser invasiu ni pretendre-ho”.
LAV Records, el segell de Puig, va fitxar el grup just després del triomf al Sona9 i des de llavors que no s’ha desempallegat de la banda.
L’altre aliat és Jordi Casadesús, el músic de la Plana que els ha ajudat molt en la producció de Fortuna.
Com diu Cases, el component de La Iaia els ha servit de: “línia vermella, perquè si passa la seva aprovació, sabrem que no ens en hem anat molt de la castanya”.
Durant la gravació a l’estudi de Cal Pau, Casadesús ha estat una figura clau per estructurar les cançons i fer-les sonar bé.
Dos suports però no dues crosses, el protagonisme sempre ha recaigut sobre ells i ara volen aprofitar que el punt àlgid –assolit mentre feien el disc- va baixant per gaudir de la pendent, que serà llarga.
Encara els queda una bona temporada de presentació amb ganes d'anar amunt i avall.
Tot el que queda d’any i segurament també el següent es submergiran en concerts per tot el país amb l’única intenció que cada cop més gent és mulli amb ells. | Els vigatans Est Oest, els guanyadors de l’última edició del concurs Sona9, presenten “Fortuna”, un primer disc format per onze cançons de pop eteri i espacial. El grup, que aquest setembre actuarà al Festival Acústica de Figueres i al Mercat de Música Viva de Vic, busca allunyar-se de l’etiqueta del Sona9, tot i que agraeix l’impuls que els ha donat. | Summarization |
caBreu_abstractive_917 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La coordinadora nacional dels comuns, Jéssica Albiach, ha instat ERC a arribar a un acord d’investidura per poder conformar un govern estatal, per la qual cosa els ha demanat de ‘mirar al futur i menys a JxCat‘.
‘ERC ha de dir si vol deixar-se arrossegar pel bloqueig del president Quim Torra o si vol tenir una proposta oberturista com la que proposa Joan Tardà’, ha expressat en una entrevista d’Europa Press.
Ha criticat els republicans per dir que no tenen pressa per abordar la investidura, perquè el govern progressista que es vol crear té molts enemics i, com més temps passi, ‘més en perill i en risc està’.
Els comuns representen una quarta part d’Unides Podem, que va arribar a un preacord amb el PSOE per formar un govern a l’estat espanyol, insuficient per constituir-se i que requereix de més suports.
D’aquí que es negociï amb ERC per a obtenir els avals suficients i investir Pedro Sánchez, en unes converses que Albiach assegura que es donen a diferents nivells.
S’ha mostrat prudent sobre els detalls de la negociació, tot i que ‘està anant bé, malgrat el soroll de determinats grups mediàtics, de la dreta i de l’extrema dreta; a més s’ha vist sortir des de l’Ibex la CEOE i les elèctriques’, i creu que aquestes negociacions continuen avançant precisament per la discreció.
Tot i així, la líder dels comuns al parlament manté els seus dubtes sobre ERC: ‘Històricament quan s’han trobat en una cruïlla no sempre han escollit bé.
Ho vam veure a la declaració unilateral d’independència i les 155 monedes de plata, ho vam veure quan van tombar els PGE, i ara jo crec que que no farien bé si no entenguessin la necessitat que aquest govern es conformi al més aviat possible’.
Aquesta setmana, l’acord dels partits progressistes amb els republicans ha provocat que Vox perdés un lloc a la mesa del congrés espanyol a favor dels progressistes, i Albiach considera que és el camí que ERC no ha d’abandonar per aconseguir un acord que creuen possible tancar aquest any: ‘No tiro la tovallola i tinc l’esperança que sigui abans de Nadal’.
Fins ara, s’han celebrat dues reunions al congrés espanyol entre representants dels socialistes i representants dels republicans en les quals han constatat la voluntat de dialogar i han assumit que hi ha un conflicte polític a Catalunya que s’ha de solucionar políticament -una de les reivindicacions d’ERC.
En plena negociació sobre com se substanciarà el diàleg per solucionar aquest conflicte, Albiach demana de normalitzar el diàleg bilateral entre governs -que creu que hauria de ser natural, perquè existeixen les comissions bilaterals-, i que segons ella s’hauria de donar periòdicament; però no creu que d’aquest espai pugui emanar la solució al conflicte.
Per això, considera que seria més potent i cohesionador si fos una taula de partits: ‘Si volem que reculli grans consensos i grans acords, n’hi ha d’haver més que els qui hi ha ara mateix al govern espanyol.
Penso que quanta més gent i més actors participem, millor’.
En aquesta taula de diàleg, els comuns volen traslladar que ‘no hi haurà normalitat política mentre hi hagi líders independentistes a la presó’, perquè ho consideren part de la situació d’excepcionalitat i perquè és un assumpte que asseguren que preocupa Catalunya i els partits independentistes, i per això demanen que en aquesta taula no hi hagi línies vermelles.
Els comuns tampoc no veuen un problema una altra de les reivindicacions dels republicans: calendaritzar aquest diàleg; és més, ha recordat que ells ja ho van defensar en la taula de diàleg dels partits catalans (la propera reunió dels quals no té data tot i que el govern va anunciar la convocaria per la primera quinzena de desembre).
‘Aquestes taules de diàleg han de tenir un calendari, han de tenir un ordre del dia fix, han de tenir un pla de treball, i crec que, en aquest sentit, és cap a on hauríem de caminar’, ha conclòs. | La coordinadora dels comuns, Jéssica Albiach, ha instat Esquerra Republicana a arribar com abans millor a un acord d’investidura per a facilitar la constitució del govern del PSOE amb Podem. Albiach ha admès que les negociacions van en el bon sentit. També ha expressat la seva preferència per una taula de partits per a la resolució del conflicte polític català. | Summarization |
caBreu_abstractive_2823 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Les detencions per violència de gènere han augmentat fins a l'octubre un 2,6% respecte al 2018, segons dades dels Mossos d'Esquadra.
En total, han arrestat 4.538 homes, 113 més que fa un any.
A més, 19 dels detinguts són menors d'edat, sis menys que l'any passat.
La franja d'edat amb més arrestats se situa entre els 21 i els 50 anys, i especialment entre els 31 i els 40, unes edats que coincideixen amb les de les víctimes de violència de gènere que més denuncien.
A més, creixen els delictes d'homicidi en grau de temptativa i els abusos sexuals denunciats en el marc de la parella.
Vuit dones han mort aquest any per violència de gènere, una d'elles menor d'edat, que han deixat 11 fills orfes.
La cap del Grup Central d'Atenció a la Víctima dels Mossos d'Esquadra, Andre Garcia, ha remarcat que aquest augment de les detencions és "prou significatiu" perquè "qualsevol dona ha de ser protegida després d'una denúncia, i la detenció és un element més, tot i que no l'únic, per tal de protegir-les".
Els Mossos d'Esquadra han instruït fins a l'octubre 11.103 denúncies en l'àmbit de la violència de gènere, una xifra semblant a la de l'any passat (un 1,5% més).
Enguany s'han denunciat 19.868 fets delictius recollits, perquè en una denúncia es pot recollir més d'un fet.
El delicte d'homicidi en grau de temptativa ha pujat un 43,8%, de 16 denunciats el 2018 a 23.
També han augmentat un 42,9% els abusos sexuals denunciats, de 28 a 40.
Garcia ha apuntat que l'augment de denúncies per abusos sexuals és positiu perquè "visualitza la violència sexual en l'àmbit de la parella com una forma més de control, sotmetiment a la dona i masclisme".
Garcia ha remarcat que al llarg dels anys, algunes dones han "normalitzat, minimitzat o silenciat" algunes conductes o comportaments sexuals.
Des del 2016, els Mossos pregunten a les víctimes de violència de gènere si al llarg de la relació també han patit abusos o agressions sexuals.
Per contra, s'ha registrat un descens de les víctimes menors d'edat ateses pels Mossos, un 12,1% respecte al 2018 (96 víctimes menys).
La franja d'edat de víctimes adolescents que més denuncien és la situada entre els 15 i els 17 anys (2,5% del total).
Aquest any han mort vuit dones per violència masclista en l'àmbit de la parella, una més que l'any passat en aquesta època.
Set víctimes eren majors d'edat i una tenia 17 anys.
La franja d'edat amb més víctimes mortals és la de 41 a 50 anys.
Sis tenien una relació sentimental amb l'autor i hi convivien.
Dues dones ja havien interposat una denúncia prèvia i una d'elles tenia vigent una mesura judicial de protecció.
Les sis dones mortes tenien 11 fills, que han quedat orfes, dels quals 8 eren menors d'edat.
Pel que fa als agressors, en set casos van ser detinguts, mentre que l'altre es va suïcidar.
Cal denunciar la violència psicològica
La violència psicològica (amenaces, coaccions, vexacions, assetjament i tracte degradant) representa un 52,4% del total de denúncies; la violència física suposa un 40,6%; la ciberviolència, un 3,7%, i la sexual un 3,3%.
El delicte per si sol més denunciat és el de maltractaments en l'àmbit de la llar, que representa el 38,8% de tots els fets delictius.
Garcia ha reconegut que la violència psicològica és més difícil de demostrar, però ha animat les víctimes a denunciar.
Ha explicat que hi ha maneres de provar-la, com ara amb informes d'un psicòleg o testimonis.
"És molt més difícil però no impossible, i s'ha de denunciar perquè no és menys greu que una lesió que sigui visible", ha apuntat.
Els Grups d'Atenció a la Víctima dels Mossos fan un seguiment de 17.080 casos, dels quals 11.590 són víctimes amb mesura judicial de protecció concedida i en vigor.
En aquest grup hi ha les víctimes de violència de gènere, domèstica, abusos o agressions sexuals, mutilació genital femenina i matrimonis forçats.
Els grups realitzen 10.983 seguiments, dels quals 7.980 són a víctimes que tenen una mesura judicial de protecció en vigor, un 8% més que l'any passat.
La franja d'edat amb més víctimes és la dels 21 als 50 anys, especialment entre els 31 i els 40.
Aquest any, el 5,8% de les dones ateses pels Mossos són menors d'edat i la franja on se'n concentren més és la dels 17 anys.
El nombre de sol·licituds d'ordre de protecció recollides pels Mossos ha estat de 7.870, amb un petit augment d'un 1,4%.
Actualment els Mossos fan100 proteccions policials: 11 de risc molt alt, 13 de risc alt i 76 de risc mitjà. | Segons dades dels Mossos d’Esquadra, fins a l’octubre d’aquest any s’han registrat un 2,6% més de detencions per violència masclista respecte del 2018. En total, han arrestat 4.538 homes, 113 més que l’any passat, i han instruït 11.103 denúncies per violència de gènere. La violència psicològica representa el 52,4% de les denúncies, mentre que la física suposa un 40,6%. | Summarization |
caBreu_abstractive_2609 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Les Terres de l'Ebre començaran dilluns vinent el nou curs escolar amb 27.220 alumnes, 219 menys que el curs passat.
La davallada d'alumnat es nota sobretot al segon cicle d'educació infantil, que inclou els cursos de P3, P4 i P5, on hi ha prop de 300 alumnes menys respecte el curs passat.
Respecte el cos de docents, enguany hi haurà 2.216 professors, 35 menys que l'any passat ja que també s'han reduït els grups i n'hi ha 19 menys que el curs passat.
Com a novetats, les Terres de l'Ebre implementen en vuit escoles més el pla experimental del primer cicle d'educació infantil, incorporant el servei de llar d'infants al centre educatiu.
L'any passat es va fer a Freginals, Godall i Mas de Barberans, al Montsià; i enguany es farà també a Paüls, Campredó, i Benifallet, al Baix Ebre; a Bot (Terra Alta); i a Garcia, Ginestar, la Torre de l'Espanyo i Vinebre, a la Ribera d'Ebre.
La davallada d'alumnes es percep sobretot al segon cicle d'educació infantil, on hi haurà 4.824 nens, 293 menys que el curs passat.
La directora dels serveis territorials d'Ensenyament a les Terres de l'Ebre, Manolita Cid, ha explicat que la causa és doble: la baixa natalitat i la disminució del nombre d'alumnat d'origen estranger.
De fet, en els darrers cinc anys la xifra d'alumnes d'educació infantil s'ha reduït a l'Ebre en un 14%.
La xifra de matrícula incrementa a primària on hi haurà 10.781 alumnes, 114 més; es manté a secundària amb 6.610 alumnes, 13 menys que el curs passat; s'incrementa a Batxillerat amb 1.803 alumnes, 46 més; i davalla als cicles formatius amb 3.202 alumnes, 73 menys que l'any passat.
La davallada d'alumnes també ha fet que s'hagin reduït 19 grups i aquest cus hi haurà 1.285.
La plantilla de docents és de 2.216, 35 menys que l'any passat.
Respecte les ràtios es manté per sota de la mitjana catalana i a P3 és de 20 alumnes per grup i a primer d'ESO de 26 alumnes.
Nous serveis al territori
Aquest curs les Terres de l'Ebre tindran onze escoles al pla experimental del primer cicle d'educació infantil en escoles rurals de poblacions de menys de 3.000 habitants i amb un màxim de deu nens.
L'any passat es va implementar a Freginals, Mas de Barberans i Godall, i enguany s'amplia a vuit centres més.
Cid ha explicat que el servei ha estat molt ben valorat per part de la comunitat educativa i ajuntaments i que l'any vinent s'incrementarà perquè ja hi ha municipis que s'han interessat.
El Departament aporta un mestre d'educació infantil i l'Ajuntament assumeix la contractació d'un tècnic d'educació infantil.
Aquest curs també s'ofereixen dos nous cicles de grau mitjà a Tortosa: un en forneria, pastisseria i confiteria a l'IES Joaquim Bau; i un en instal·lacions de telecomunicacions a l'IES de l'Ebre.
A més, s'incorporen dos nous cicles al programa de formació professional Dual, un de grau superior d'automatització i robòtica industrial a l'IES de l'Ebre de Tortosa, i un de grau mitjà en gestió administrativa a l'IES Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
En aquest sentit, les empreses que participen de l'ensenyament dual es doblen i passen de 30 a 65 en aquest nou curs.
D'altra banda, aquest curs també es crea una unitat més de suport a l'educació especial que se suma a les 17 que hi ha al territori; i s'implementa un nou servei educatiu específic de suport psicopedagògic als EAP, docents i alumnes amb espectre autista, trastorns de conducta i mentals.
Les Terres de l'Ebre també comptaran amb un Itinerari Formatiu Específic (IFE) que garanteix l'oferta formativa en alumnes amb discapacitat intel·lectual lleu o moderada, que s'ubicarà a l'IES Montsià.
Respecte les obres en centres educatius, aquest 2016 s'han invertit 420.000 euros en una vintena d'actuacions de reforma, ampliació i millora; i 7.197 euros en la conservació de tres escoles.
Els mòduls prefabricats es mantenen respecte el curs passat i al territori n'hi ha vuit. | Les Terres de l’Ebre començaran dilluns vinent el nou curs escolar amb 27.220 alumnes, 219 menys que el curs passat. Segons els serveis territorials d'Ensenyament a les Terres de l'Ebre, aquesta davallada de l’alumnat, que es nota sobretot al segon cicle d’educació infantil, es deu a dos motius: la baixa natalitat i la disminució d’alumnes d’origen estranger. | Summarization |
caBreu_abstractive_1264 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La mascareta serà obligatòria en tot moment per a majors de sis anys encara que es puguin mantenir les distàncies de seguretat.
Així ho ha anunciat el Govern de la Generalitat després de la reunió del Procicat.
Tant a l'aire lliure com en els espais públics ja siguin oberts o tancats, la mascareta serà sempre obligatòria.
Amb tot, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que es mantenen exempcions, com ara quan es practica esport.
Tenint present que la mesura entra en vigor aquest mateix dijous, la consellera ha explicat que, en el cas dels estudiants que estan fent la selectivitat, es continuarà com fins ara.
És a dir, amb la mascareta obligatòria quan es desplacin i la possibilitat d'estar sense mentre fan l'examen.
Tampoc es preveuen canvis ni als casals ni a les escoles de cara al curs que ve, ja que entren en la categoria de grups estables.
Aquesta tarda, però, la conselleria en donarà més detalls.
La sanció per no portar mascareta quan és obligatori és de 100 euros i s'aplicaran en base a la llei de seguretat pública.
coronavirus
Així hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús
El lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar
L'endemà del debat parlamentari sobre la gestió del Govern a les residències durant la fase crítica del coronavirus, el president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha sotmès a la sessió de control a la cambra, marcada encara per la pandèmia.
En aquest sentit, Torra ja ha avançat que a partir de demà, dijous 9 de juliol, serà obligatori portar mascareta en tot moment, encara que es pugui mantenir la distància social.
Ho aprovarà al llarg del dia d'avui el Procicat, que també detallarà si hi ha excepcions depenent de la situació.
L'objectiu és frenar els contagis i posar fre al "relaxament" que l'executiu veu en part de la ciutadania.
"Si els experts ens ho recomanen, ho farem", ha assenyalat Torra en resposta a Miquel Iceta, primer secretari del PSC.
Durant la sessió de control als consellers, tant els socialistes com el PP han estat crítics amb el paper de la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha defensat que ja s'estaven rastrejant contactes a Lleida abans que proliferessin els positius.
Les dues primeres preguntes, de la CUP i Catalunya en Comú Podem, han estat crítiques amb el rol del Govern en relació a la situació dels temporers a Lleida.
"Ens neguem a criminalitzar la pagesia i els temporers.
Aquesta no és la causa de tot el que està passant allà.
Aquest missatge el vull deixar clar des de bon inici del debat", ha ressaltat Torra en resposta tant a Natàlia Sànchez, diputada anticapitalista, i Jéssica Albiach, cap de files dels comuns al Parlament, que també han reclamat explicacions al president sobre el rastreig de contactes de les persones que donen positiu per coronavirus.
Dades: coronavirus
MAPES On es concentren els brots del Segrià i quins hi ha a la resta del país?
L'augment de la mobilitat no incrementa de forma rellevant els contagis fora de Lleida i tan sols n'hi ha algunes petites concentracions al Barcelonès o la Catalunya Central
Estiu 2020
A quins països es pot viatjar aquest estiu?
Molts punts del planeta tenen les fronteres tancades als turistes de l'Estat, que si volen marxar hauran de triar entre una llista força limitada
Tornar a les aules
Pati per torns i menjadors més reduïts: així s'organitzaran les escoles a partir del setembre
L'entrada als centres serà per franges horàries amb intervals de deu minuts i que les famílies hauran d'esperar-se a la porta
coronavirus
Així hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús
El lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar
Coronavirus
Les cicatrius de la pandèmia
El coronavirus lesiona el teixit productiu i obliga a obrir l'aixeta de recursos a costa de l'endeutament mentre es constaten reformes pendents del sistema de salut i afloren tensions polítiques després de tres mesos d'estat d'alarma | Després d’una reunió amb el Procicat, el govern de la Generalitat ha anunciat que a partir de demà, dijous 9 de juliol, la mascareta serà obligatòria tant en espais oberts com en espais tancats per a tothom major de 6 anys. Hi haurà exempcions, com ara quan es practica esport, i la sanció per no portar-la serà de 100 euros. | Summarization |
caBreu_abstractive_570 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha criticat avui els agents més joves del cos. Ha dit que, en general, mostren ‘falta de compromís’ amb el cos i la ‘queixa constant’.
Segons Trapero, els agents de l’anomenada generació ‘mil·lenial’, nascuts entre el 1980 i mitjan anys noranta, que són un 16% dels efectius, tenen ‘baixa tolerància a la frustració’ i ‘poca paciència’.
La generació Y
Un 16% dels agents, en total de 2.727, pertanyen a l’anomenada generació Y. D’aquests, 2.046 són homes i 681, dones.
La immensa majoria són agents, 128 són caporals i 9 són sergents.
Per categories laborals, 237 pertanyen al grup A, però quasi la meitat són del grup C.
La majoria dels comandaments actuals són de la generació X, nascuts a les dècades de 1960 i 1970, la que volia ‘independència’.
En canvi, la generació Y ‘té pocs incentius per independitzar-se’ perquè ha viscut en un relatiu benestar econòmic i social.
Segons Trapero, les diferències entre la seva generació i la Y és que la seva tenia moltes més ganes d’emancipació personal, d’ambició professional dins de l’organització.
En canvi, la Y, penúltima de les existents actualment, prioritza els seus drets laborals, i depèn massa, segons ell, dels seus caps i ‘d’estímuls externs’.
‘Els falta motivació, capacitat d’iniciativa, es queixen per tot, no estan mai contents’, ha explicat.
‘No hem tingut mai tant material com ara, i es continuen queixant’, ha afegit.
A més, considera que aquesta última generació no és gaire pacient i té ‘poca capacitat interna per processar la crítica i acceptar el fracàs’.
A això s’afegeix una concepció diferent de la feina, que ha passat ‘de necessitat a obligació’.
També els ha retret manca de lleialtat i compromís amb l’organització, i ha posat d’exemple la gran mobilitat laboral i l’absentisme.
‘Aquesta generació valora més les relacions personals que els resultats de l’organització’, ha dit.
I ha afegit que difícilment la societat podria permetre’s un cos policíac amb la flexibilitat horària i la conciliació familiar que reclamen els sindicats.
D’una altra banda, creu que aquests joves comparteixen un seguit de valors, com l’ambició individual o el fet d’estar permanentment informats, que s’han d’harmonitzar amb els principis de les generacions anteriors.
Per exemple, ha lamentat que molt sovint l’ús intensiu del telèfon mòbil i les xarxes socials pugui arribar a perjudicar la tasca policial, per exemple en operatius de vigilància i seguiment o per la transmissió instantània d’informació policial, que pot posar en risc una investigació i que ha considerat que es confon amb la transparència.
Per resoldre aquest ‘conflicte generacional’, ha conclòs que la comunicació és l’eina per ‘transmetre doctrina’ i ‘establir objectius’ que permetin progressar a nivell individual i col·lectiu.
Trapero afirmat que la comunicació és ‘l’element clau’ per afrontar el relleu generacional dintre el cos i situar els ‘mil·lenials’ en càrrecs de més responsabilitat.
‘La comunicació és l’aliment de la generació Y’, ha dit en la seva ponència a la 7a Escola d’Estiu de l’Institut de Seguretat Pública i Ciutadana, que ha tingut lloc al World Trade Center de Barcelona.
Sota l’enunciat ‘Generació mil·lenista, preparada per liderar?’, el major ha assenyalat que ‘les noves generacions demanen més lideratge i menys gestió’, i per això les organitzacions han de ser ‘més permeables’.
En resposta al títol de la ponència, Trapero ha apuntat que els més joves ‘estan capacitats per governar’ però que ‘cal ajudar-los’ perquè ‘no es pot retardar el traspàs de poder’.
En aquest sentit, ha reconegut que en els alts càrrecs els perfils joves són escassos, i que ‘desapareixen a partir de la categoria de sergents’, on només n’hi ha nou.
Per garantir un bon relleu generacional, Trapero ha apostat per aconseguir la seva ‘cooperació’ per un simple ‘càlcul egoista’ dels propis agents, que vegin que les seves expectatives individuals poden servir a l’estructura orgànica. | En una ponència a la 7a Escola d’Estiu de l’Institut de Seguretat Pública i Ciutadana, Josep Lluís Trapero, el major dels Mossos d’Esquadra, ha criticat els agents més joves del cos, assegurant que els falta compromís i tolerància a la frustració. També ha lamentat l’ús intensiu del mòbil i les conseqüències negatives que pot tenir per al funcionament del cos. | Summarization |
caBreu_abstractive_2719 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Els quatre principals sindicats de funcionaris de justícia de Catalunya, STAJ, CSIF, CCOO i UGT han demanat aquest dijous a la nit la dimissió del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, i dels membres de la comissió permanent per haver indicat a les autonomies que no limitin de cap manera la prestació dels serveis essencials als jutjats, tot i el coronavirus.
Això ha desfermat la "indignació" dels sindicats, que consideren que les autonomies s'han mostrat amb les seves mesures "més d'acord amb l'estat d'alarma i més sensibilitzades amb la
recomanació sanitària" de mantenir el menor nombre de persones exposades i
promocionar el teletreball, per tal de controlar l'expansió del coronavirus.
En aquesta línia, les autonomies estan intentant que el CGPJ autoritzi encara més disponibilitat de personal des dels seus domicilis i menys presència permanent als jutjats.
Segons els sindicats, el comunicat fet públic aquest dijous pel CGPJ té una introducció "aspra i amenaçant" dirigida a les administracions i "insulta el personal funcionari que presta servei en jutjats i tribunals".
"Paradoxalment, els jutges i magistrats en aquests dies, per indicació precisament de CGPJ, romandran en la seva majoria a casa seva, excepte en els supòsits de serveis essencials, mentre que als funcionaris els exigeixen presència, inclosa en aquells òrgans judicials en els quals no cal per no constituir serveis essencials, o romandre en aquests un major nombre de persones de les necessàries per cobrir-los.
A més, destaquen que aquests funcionaris que han de prestar els serveis essencials no tenen, en la majoria de les comunitats autònomes, material de seguretat i
prevenció contra el coronavirus.
En el seu comunicat, el CGPJ indica que "l'essencialitat de l'estat de dret és ara, en moments de crisi, quan la seva vigència i permanència s'ha de fer evident als ciutadans, i que els jutjats i tribunals romanguin oberts i dotats amb el personal necessari per assegurar la protecció dels seus drets és part d'aquesta evidència".
Des dels sindicats assenyalen que "la prioritat dels espanyols en aquests
moments de crisi no és la protecció dels seus drets civils ni processals, sinó de la seva
salut".
Per tant, "tots aquells òrgans judicials que no presten serveis essencials, la desatenció dels quals no crea un greu menyscapte i irreparable perjudici,
han de romandre servits en règim de disponibilitat, és a dir, ser requerits en
cas de ser necessari", afirmen.
"Les mesures preses amb prudència per part de les administracions d'algunes
comunitats autònomes no posen en risc la prestació d'aquests serveis essencials i
contribueixen a la protecció de la salut dels treballadors i el control de la propagació
del virus", asseguren.
"El comunicat insulta els funcionaris judicials quan insinua que estem pretenent l'abandó dels serveis públics al temps que posa en valor l'entrega de col•lectius com el sanitari, les forces de seguretat de l'estat, o diversos col•lectius de treballadors del sector privat, oblidant que la disponibilitat del personal funcionari al servei de l'administració de Justícia és absoluta sempre i, per descomptat, més encara en situacions com les que desgraciadament estem vivint", conclou.
Per això, els sindicats consideren que la comissió permanent "està demostrant la seva absoluta incompetència i incapacitat per gestionar adequadament una situació de crisi".
A més, donen suport a la mesura dictada pel Departament de Justícia assegurant els serveis essencials amb els serveis de guàrdia que romanen ininterrompudament oberts amb absoluta normalitat, mantenint a la resta en situació de disponibilitat per a aquelles eventualitats que puguin anar sorgint, el que permetria minimitzar el risc de contagi entre els funcionaris i per tant la propagació de virus alhora que se salvaguardin els drets de la ciutadania.
Per als sindicats signants, el CGPJ amb aquest comunicat mostra una "greu falta de
sensibilitat, responsabilitat i solidaritat" amb la situació d'alarma que viu el país i amb la salut dels treballadors de l'administració de justícia, així com una "falta d'atenció al compromís de tots els ciutadans de mantenir-se fora de circulació, excepte per a actuacions d'estricta necessitat vital". | Els quatre principals sindicats de funcionaris judicials han demanat la dimissió de Carlos Lesmes, el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), per haver indicat a les comunitats autònomes que no limitin els serveis essencials als jutjats, malgrat el coronavirus. Segons els sindicats, és possible mantenir els serveis essencials de forma remota i protegir la salut dels treballadors. | Summarization |
caBreu_abstractive_2385 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha assegurat que amb ella els agents socials i econòmics el primer que notaran serà un canvi de ''formes'' en relació amb l'anterior etapa del conseller Felip Puig.
''Podrem estar d'acord o no'' però el que és segur és que hi haurà ''molt més diàleg del que hi hagut fins ara'', ha assegurat la nova consellera poc després de finalitzar la primera reunió de la ronda de contactes que ha obert el Departament amb sindicats i patronals.
Bassa també s'ha referit a la concessió de la renda mínima d'inserció i ha anunciat que el nou Govern no posarà límits de nombre de persones que rebran aquest ajut que actualment perceben unes 29.000 persones.
Dolors Bassa s'ha reunit aquest dimecres al migdia amb el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, amb la que és la primera reunió d'una ronda de contactes que la consellera vol tenir entre aquest dimecres i divendres amb els dos sindicats majoritaris i les patronals Cecot, Foment i Pimec.
Poc després de celebrar la primera reunió, la consellera ha comparegut amb el secretari general de CCOO, per explicar que ''la prioritat'' del Departament és un primer moment modificar les condicions de percepció de la renda mínima d'inserció que en aquests moments perceben 29.000 persones i que en el govern tripartit la rebien a l'entorn d'unes 33.000 persones.
Bassa ha explicat que la renda mínima d'inserció passarà a ser un ''dret subjectiu'' i per tant no hi haurà una limitació de nombre de persones que la puguin rebre.
La consellera ha explicat que si hi ha pressupost nou, es podrà comptar amb una partida addicional de 70 milions d'euros que podrà permetre que la quantitat a rebre pugui augmentar o sigui la mateixa que fins ara, si hi ha un increment important de perceptors.
Si no hi ha pressupost, tampoc hi haurà limitació de persones però la quantitat a percebre no seria la mateixa, ha reflexionat la consellera.
La titular del Departament ha explicat que en aquests moments el Departament està treballant amb altres Departaments en la revisió de la renda mínima d'inserció per tenir enllestida la nova normativa ''el més aviat possible''.
Per a la consellera aquesta actuació és ''prioritària'' i ha recordat que forma part del pla de xoc contra la pobresa que els grups parlamentaris Junts pel Sí i la CUP van aprovar per fer possible la investidura.
La consellera també s'ha referit a la denúncia del diputat Joan Coscubiela de Catalunya Sí que es Pot sobre que el Govern condicionava la percepció de la renda mínima d'inserció a saber català.
Bassa ha negat de totes totes aquesta denúncia i ha explicat que fer cursos de català forma part d'una sèrie de condicions per la renda mínima d'inserció però que no necessàriament s'ha de complir per rebre la prestació.
En relació amb l'anterior conseller Felip Puig, i a preguntes dels periodistes, la consellera ha assegurat que amb ella els agents econòmics i socials el primer que notaran és un canvi ''en les formes'' i una consellera que serà ''més propera'' als treballadors.
''Podem estar d'acord o no però el diàleg és el més important i tindrem molt més diàleg del que hi hagut fins ara'' amb l'anterior conseller Felip Puig.
En relació amb el fet que la patronal Fepime no formi part de la ronda de contactes amb els agents econòmics i socials que ha dissenyat el departament per aquesta setmana, bassa ha negat que això suposi un exclusió de Fepime del mapa de representació de patronals de Catalunya.
El mapa de representativitat de les patronals l'han de solucionar les organitzacions empresarials i el Govern es reunirà també amb Fepime, ha reblat la consellera.
El secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, ha destacat el grau de ''sintonia'' amb la consellera sobre el diagnòstic del mercat de treball marcat per les desigualtats, la pobresa i la precarietat. | La nova consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha promès que amb la seva arribada al Departament hi haurà molt més diàleg amb els agents socials i econòmics. Després d’una primera reunió amb el secretari general de CCOO, Bassa ha declarat que la seva prioritat és modificar les condicions de percepció de la renda mínima d'inserció. | Summarization |
caBreu_abstractive_1569 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | La secretària general del Parlament, Esther Andreu, ha fet un pas més per certificar que Pau Juvillà ja no exerceix com a diputat, atesa l'exigència notificada per la Junta Electoral Central (JEC).
En una carta enviada a la mesa de la cambra catalana -avançada per RAC1 i el contingut de la qual ha confirmat NacióDigital-, Andreu ha motivat la decisió per la voluntat de protegir la seva funció i la del conjunt del funcionariat.
El Parlament ha validat el text que el defensava com a membre de la cambra, però ja no ha pogut votar per un "conflicte d'interessos", com ha indicat Borràs a l'inici del ple quan ha estat interpel·lada per Ciutadans i Vox.
En la missiva traslladada a l'òrgan de govern del Parlament, la secretària general és clara.
"Per evitar que s'imputi a la meva persona i a d'altres funcionaris de la cambra qualsevol tipus de responsabilitat disciplinària, comptable o penal, em veig obligada a donar a l'administració parlamentària les instruccions estrictament necessàries per no desatendre el que exigeixen els acords de la Junta Electoral Central", detalla el text, de tres paràgrafs i signat aquest mateix dijous.
De fet, a la pàgina web del Parlament ja s'ha donat de baixa Juvillà de tots els càrrecs parlamentaris, amb data de divendres passat.
Una data, la de divendres, que contrasta amb el fet que la presidenta del Parlament hagi dit al ple que no podia acceptar la delegació de vot del diputat per "conflicte d'interessos".
Aquest divendres, el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya ja publica que Juvillà ha deixat de ser diputat.
Eulàlia Reguant, diputada dels anticapitalistes, ha defensat la posició del seu partit, que passa per no participar en la votació perquè no s'ha acceptat la delegació de Juvillà.
"La condició de diputat de Juvillà ja ha estat suspesa.
No ha estat convocat al ple", ha assenyalat Reguant, que ha constatat com s'ha posat la sobirania del Parlament per sota de la decisió de la Junta Electoral.
També ha reclamat que el cas del diputat condemnat sigui útil a l'hora de denunciar internacionalment la repressió.
Fonts de la formació indiquen que la negativa a votar també s'explica pel fet que entra en contradicció amb els fets, com el fet que Juvillà ja no hagi estat convocat al ple.
El debat parlamentari ha estat dur, tant en el fons com en les formes.
L'ha arrencat Jaume Alonso-Cuevillas, president de la comissió de l'Estatut del Diputat, que ha reconegut que hi haurà funcions de Juvillà que no es podran "garantir".
La portaveu del PSC, Alícia Romero, ha retret a l'independentisme que hagi dut a terme un "esperpent polític" al llarg de la setmana perquè -segons ella- no s'està dient "la veritat" a la ciutadania.
"No tenen el coratge de fer-ho", ha indicat Romero.
La dirigent socialista també ha acusat la majoria parlamentària de tenir "segrestada" la sobirania de la cambra.
Acusacions que, després, Ignacio Garriga, líder de Vox, ha elevat de decibels amb la tradicional amenaça de dur els responsables de la mesa als tribunals.
David Cid, portaveu dels comuns, ha lamentat el "ridícul" que, segons ell, ha fet l'independentisme al llarg d'aquesta setmana.
"Han intentat no seguir la doctrina Torrent i, al final, hi ha hagut un torrent de realitat", ha assenyalat Cid, que ha carregat contra els "trucs de màgia" de Borràs, a qui ha descrit com una dirigent centrada en ser "candidada permanent" de Junts en lloc de fer de presidenta del Parlament.
"És un teatre", ha resumit el portaveu dels comuns.
Li ha donat la raó Carlos Carrizosa, líder de Ciutadans, que ha donat per fet que Juvillà ja no és diputat.
Alejandro Fernández, del PP, ha ironitzat amb el fet que Borràs proposés una "setmana blanca de vacances".
El redactat recull, com ja es va votar el 16 de desembre de l'any passat, que Juvillà continua sent diputat perquè un òrgan administratiu no té capacitat per apartar-lo i la seva ordre topa amb el reglament vigent del Parlament.
Els anticapitalistes s'han ofert per presidir la cambra, però van topar amb el rebuig de Junts i d'ERC.
El dictamen adverteix que no hi ha sentència ferma del Suprem.
Es tracta d'una novetat que fa evident les dificultats de la cambra per desobeir una eventual ordre, no només del Suprem, sinó també de la pròpia JEC.
A no ser que políticament es decidissin desobeir el tribunal amb totes les conseqüències. | Amb l’objectiu d’evitar la seva imputació i la de la resta del funcionariat, la secretària general del Parlament, Esther Andreu, acatant l’exigència de la Junta Electoral, ha certificat la retirada de l’acta de diputat de Pau Juvillà. Tot i que el Parlament ha validat un text defensant el cupaire com a membre de la cambra, no s’ha pogut votar. | Summarization |
caBreu_abstractive_129 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Dels 19.000 refugiats que hauria d’acollir l’estat espanyol, Catalunya està preparada per rebre’n entre 3.000 i 5.000.
De moment però encara no n’ha acollit cap, en part, perquè la Unió Europea està retardant el compliment de l’acord que xifrava en 160.000 les persones que havien de rebre asil al continent.
Així ho ha explicat en una entrevista a l’ACN Àngel Miret, coordinador del Comitè d’Ajuda als Refugiats, que malgrat el ‘desgavell’ europeu i la manca d’informació ministerial té a punt el dispositiu d’acollida.
Els tres allotjaments, la Casa Bloc de Barcelona, la casa de Tiana i el local de Manresa de Sant Joan de Déu, estan a punt per començar a rebre els refugiats sirians que ha d’acollir Catalunya.
El pla d’acollida també preveu atenció psicològica i un equip multidisciplinari que s’ha d’encarregar de donar opció, als nouvinguts, d’anar a altres llocs del territori català en funció d’expectatives, necessitats o perfils.
Tanmateix, encara no ha arribat cap sirià procedent d’Itàlia o Grècia, camps d’on han d’arribar els que ho facin a l’estat espanyol.
I és que segons el coordinador del comitè d’Ajut als Refugiats, Àngel Miret, a Europa hi ha ‘desgavell’ a l’hora de complir el compromís d’acollir fins a 160.000 refugiats entre tots els estats, precisament per la pressió que fan aquests i que podrien minimitzar la força de la Unió Europea.
De fet, només n’han arribat 150 i per Miret, és remarcable que Canadà ja n’hagi acollit més en una sola arribada que tots els estats europeus.
A l’estat espanyol, haurien d’arribar-ne 19.000 i d’aquests, Catalunya està disposada i preparada per rebre’n entre 3.000 i 5.000, una xifra assumible, segons Miret, si es té en compte que només el 2014 van arribar més de 117.000 estrangers a territori català.
L’entrada del Nord d’Àfrica és una segona porta d’accés per les persones que fugen de la guerra, principalment de Síria però també d’altres països, però tampoc no està registrant un flux massa gran.
La setmana passada es calcula que van entrar per Ceuta i Melilla una quinzena de persones.
I és que la situació econòmica de l’estat espanyol, amb alts índex d’atur, i la poca tradició de refugi que ha tingut al llarg de la història fan que no sigui un territori ‘cobejat’.
Així ho assegura Miret, que afirma que només el 0’1% de les persones refugiades estan disposades a venir a l’Estat, davant el 52% que prioritza entrar a Alemanya.
Per Miret, també és rellevant que en alguns casos, l’entrada i acollida a l’Estat s’utilitza com una plataforma per arribar als països del nord d’Europa.
Moltes d’aquestes persones, quan arriben a l’Estat, esperen poder estabilitzar-se emocionalment per poder fer el salt a països com Alemanya, Suècia o Holanda, i per tant, l’estada a Espanya és molt curta.
El contingent més gran, a finals de gener
Àngel Miret assegura que no es disposa d’informació suficient per saber quan començaran a arribar grups més nombrosos de refugiats però confia que serà a partir de mitjan de mes de gener, quan es desencallarà la situació política a l’Estat després de les eleccions i Europa veurà que no pot retardar més la solució al problema.
Dels ministeris implicats en aquest assumpte, Miret en crític ala manca d’informació i transparència que els arriba a les comunitats autònomes que acabaran gestionant la situació.
En marxa l’inventari de recursos informatitzat
Una de les fites del comitè ha estat consensuar un text de reflexió per a la ciutadania catalana sobre la visió dels refugiats, una manera de conscienciar als autòctons la necessitat de ser solidari i sobretot, recalcar que l’asil és un dret del qual disposen els refugiats.
A més, s’està elaborant la pàgina web amb respostes per als nouvinguts i ajuda als tècnics que els acolliran.
Són iniciatives de l’administració que complementen les que han sortit de la pròpia societat civil com és el banc de recursos.
Les grans onades de refugiats que van aparèixer als mitjans de comunicació al final de l’estiu, van fer que la ciutadania es comencés a mobilitzar per oferir recursos als possibles nouvinguts, ja siguin materials de qualsevol tipus, ajuda familiar o acompanyament a infants.
Per aquest motiu, des del comitè d’Ajut es va vehicular l’inventari d’aquests recursos que han anat gestionant els ajuntaments i que des d’aquesta setmana, s’ha convertit en un registre informàtic que permet saber de què es disposa a cada municipi.
Per Miret, l’inventari és rellevant perquè ‘ha estat fruit de la realitat’ i la logística que requeria l’ha hagut de posar l’administració perquè no és senzill, i menys si es vol fer un inventari únic.
De moment, l’inventari ha nascut per als refugiats però Miret no descarta que es pugui obrir a qualsevol persona amb risc d’exclusió en un futur proper. | Tot i que Espanya està preparada per a acollir 19.000 refugiats sirians, encara no n’ha arribat cap perquè la Unió Europea està retardant l’acord per a acollir 160.000 refugiats al continent. De totes maneres, només un 0,1% dels refugiats vol anar a l’estat espanyol degut a l’elevat atur i la poca tradició de refugi, i un 52% prioritza anar a Alemanya. | Summarization |
caBreu_abstractive_380 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Podem venia preparant una estratègia que comptava amb obtenir el suport de forces polítiques com Compromís.
ICV i MÉS per tal de reforçar la seva candidatura i aspirar així a uns resultats que poguessin mantenir la possibilitat de guanyar les eleccions espanyoles.
L’estratègia de Podem passava per aïllar tant com fos possible Izquierda Unida i reunir al seu voltant forces d’esquerra nacionalista tant als Països Catalans com a Galícia i a un nivell menor al País Basc o l’Aragó.
Abans de l’estiu molts d’aquests pactes semblaven gairebé tancats però després de les eleccions catalanes les coses s’han complicat molt per al partit de Pablo Iglesias.
País Valencià.
Amb Compromís.
El cas més paradigmàtic és el cas valencià.
Podem donava per fet que concorreria amb Compromís en una mateixa candidatura, impulsada per la vice presidenta valenciana Mónica Oltra, fervent partidària de l’acord.
Ahir, de fet, Iniciativa pel Poble Valencià, el partit d’Oltra va acordar donar suport a aquest acord però en les darreres setmanes els dos grups més importants que integren Compromís amb Iniciativa s’han mostrat contraris a la candidatura.
Tant els militants del Bloc Nacionalista Valencià com els independents de Gent han votat ja en contra del pacte.
Des d’Iniciativa defensen que ells podrien presentar-se amb Podem, a banda de Compromís però és evident que si això passa els resultats que podrien aconseguir les dues candidatures es restarien l’un a l’altre dificultant un bon resultat pel partit de Pablo Iglesias.
Des de Compromís confien, però, que la presència de Joan Baldoví, l’actual únic diputat valencianista a Madrid, seria un molt bon reclam fins i tot si cal enfrontar-se a Oltra.
Principat.
Amb ICV i EUiA
El pacte per crear Catalunya Sí que es Pot incorporava anar a les eleccions espanyoles de desembre també amb la mateixa aliança.
El mal resultat aconseguit i la manca d’autocrítica de Pablo Iglesias ha causat malestar en alguns sectors d’Iniciativa, malestar que no és previsible que causi problemes pel que fa al pacte però que genera un ambient enrarit.
Però l’agressivitat d’Iglesias i el mal resultat aconseguit han rebaixat ara molt les expectatives.
Ciutadans, a més, ha aconseguit imposar-se en els barris populars on Podem pensava obtenir més fàcilment els vots amb la qual cosa l’aportació catalana al grup de Podemos a Madrid no sembla que pugui ser la que s’esperava.
Després del fracàs electoral ha aparegut encara una nova complicació.
A les Illes.
Amb Més.
A les Illes, com al País Valencià, Podem va intentar incidir en la formació dels nous governs proposant una aliança amb els nacionalistes per a desbancar el PSOE.
No ho va aconseguir en cap dels dos territoris però va generar un ambient en el qual semblava segur que concorreria a les eleccions espanyoles al costat de MÉS, la força que dirigeixen els nacionalistes del PSM.
Tanmateix l’estil de la campanya catalana ha aixecat molts recels en els cercles nacionalistes.
Els nacionalistes temen el to lerrouxista de Pablo Iglesias, especialment a Palma i Eivissa i es pregunten en què els afavoriria.
El fet que recentment Podem hagi votat al parlament Balear amb el PP contra uns nomenaments del nou govern ha despertat també recels gens dissimulats.
A Galícia.
L’escenari més complicat.
L’escenari més complicat de tots és el de Galícia.
No només per la divisió de les forces nacionalistes d’esquerra sinó també perquè el pacte no és només un pacte de partits sinó que incorpora les ‘marees’, el moviment de base que tant d’èxit va tenir a les eleccions municipals.
El BNG, el moviment històric del nacionalisme gallec, s’ha desmarcat ja del pacte, que compta amb Anova i amb la pròpia Esquerda Unida com a potencial socis, cada cop menys entusiasmats.
Particularment el moviment de la Marea Atlántica a Corunya, Compostela Aberta i Ferrol en Común, una espècie de Barcelona en Comú que van guanyar les eleccions a les principals ciutats gallegues, sembla cada cop menys decidit a sumar-se a la jugada dissenyada per Pablo Iglesias.
Finalment les possibilitats de formar acords importants en altres territoris s’han anat allunyant també.
Especialment al País Basc i Navarra.
Abans de l’estiu diverses veus van advocar per una aliança entre Podem i EH Bildu però la perspectiva és cada cop més allunyada perquè cap de les dues bandes veu quin seria el benefici.
Podem tem la identificació ‘amb els d’ETA’ i a EH Bildu les formes de Pablo Iglesias en la campanya catalana han causat una autèntica commoció negativa.
En el disseny electoral d’Iglesias aquests escons eren imprescindibles per a superar el PSOE i obligar-lo a fer un govern presidit per ell mateix.
I en aquest sentit la campanya catalana ha aportat dues males notícies als anticapitalistes espanyoles, perquè al fracàs de Catalunya Sí que es Pot cal sumar-li el resultat del PSC, millor del que ells esperaven. | De cara a les eleccions generals del desembre, Podem tenia la intenció d'aïllar Izquierda Unida i reforçar la seva candidatura amb forces polítiques com Compromís, ICV i MÉS. No obstant això, el mal resultat del partit morat a les eleccions catalanes ha fet trontollar aliances que semblaven tancades en diversos territoris dels Països Catalans, Galícia, el País Basc i Aragó. | Summarization |
caBreu_abstractive_1484 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | És un dels noms de referència de la cançó d'autor del país, però també un dels més oblidats i desconeguts.
Fa 30 anys que va publicar el seu darrer disc, Fugida, i des d'aleshores no ha tornat a actuar ni a presentar discos.
"Ha estat un silenci voluntari i molt conscient", diu.
És Ramon Muntaner, té nom de cronista –i això li ha comportat més d'un equívoc entre entusiastes despistats– i la seva obra va ser una meravellosa glopada d'aire fresc que ara viurà una segona vida en forma de concert.
Autor de 9 discos, alguns tan memorables com Cançó de carrer, Cròniques o Presagi, aquest dissabte serà el gran protagonista d'un dels moments més especials del Barnasants 2018, en una actuació al Teatre Joventut de l'Hospitalet amb la presència de Joan Manuel Serrat, Roger Mas, Joan Isaac, Gemma Humet, Eduard Iniesta, Sílvia Comes, Rusó Sala, Enric Hernàez, Borja Penalba, Turnez & Sesé i el grup Coses, que cantaran les seves cançons.
Un homenatge "merescudíssim" que serà "un concert molt emocionant", com bé s'encarrega de subratllar Pere Camps, director del festival.
"Crònica de carrer és un dels discos de referència de tota una època i Ramon Muntaner tenia una manera genuïna de musicar els poemes, molt més modern que la resta", assegura Camps, en la presentació a premsa de l'esdeveniment.
Aquesta manera de composar va ser allò que el va fer singular: totes les cançons que va publicar el cantant, van ser "mèrit" compartit amb un poeta.
"Sóc un cantautor a mitges, no tinc cap lletra meva", rememora el propi Muntaner, qui va formar el grup de l'anomenada "novíssima cançó" conjuntament amb Marina Rosell, el grup Coses i Joan Isaac.
Un concert que és un "desgreuge històric"
Precisament, ha estat l'impuls de Joan Isaac qui ha fet possible aquest concert-homenatge.
"Aquest país té una memòria molt fràgil, s'ha oblidat d'una generació que vam cavalcar entre el final del franquisme i el principi de la democràcia".
Una terra de ningú que va entrar al "desert immens" de la cançó d'autor dels anys 80.
"Reivindicarem les cançons magnífiques de Muntaner –continua Isaac– amb un concert que és un desgreuge històric.
Personalment, volia que la imatge del Ramon sortís de l'SGAE –actualment, n'és el delegat a Catalunya– per ser allò que és: un autor de grans discos".
El concert porta per nom Cançó de carrer, com el primer disc de l'autor, on musicava diversos poetes catalans.
El seu segon àlbum, Presagi, el va dedicar monogràficament a la poesia de Miquel Martí i Pol i el va presentar en concert al Palau de la Música.
"Ell va ser qui va musicar per primera vegada Martí Pol seriosament", remarca Isaac.
"Presagi és un disc meravellós que ha d'estar a la història de la música en català".
L'autor d'A Margalida ha apuntat la dificultat d'elaborar una escaleta de cançons, i com finalment ha decidit per enfocar el concert en la primera època de Ramon Muntaner,.
Isaac també ha assenyalat que tenia molt clar que havia de ser un espectacle intergeneracional i amb músics de diferents parlar del país.
La presència de Serrat i el silenci de Muntaner
Isaac ha anunciat que Joan Manuel Serrat serà una de les veus del concert d'aquest dissabte, tot cantant una cançó amb Gemma Humet.
"Que el Joan s'hagi ofert a fer això és molt important, perquè el Serrat i el Llach eren els nostres mites d'aquell moment", ha assegurat l'organitzador, amb la complicitat del propi Muntaner.
Al seu torn, Muntaner ha assegurat que no cantarà durant el concert, tot i que no ha descartat dir algunes paraules al final del directe.
"Ho vaig deixar i vaig dir que no tornaria a cantar, i no tinc previst fer-ho aquest dissabte.
No ho faig per cap altra cosa que perquè no tinc ganes de fer el ridícul", ha reblat.
En tot cas, hi serà.
I la data serà una de les més assenyalades de la vida del Barnasants. | Aquest dissabte se celebrarà al festival Barnasants un concert d'homenatge al cantautor Ramon Muntaner amb la participació de Joan Manuel Serrat, Roger Mas, Gemma Huguet i Eduard Iniesta, entre d'altres. Autor de nou discos, Muntaner va publicar el seu darrer treball, "Fugida", fa trenta anys. El concert portarà per nom "Cançó de carrer", com el primer àlbum de l'autor. | Summarization |
caBreu_abstractive_660 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Pares caminant orgullosos amb els seus fills agafats de la mà, una nena jugant al sorral amb la motxilla, més gran que ella, penjada a l’esquena.
A la vora uns altres alumnes intercanvien la nova col·lecció de cromos, i recolzats a una moto aparcada davant de l’escola, una parella de joves es retroba després de l’estiu.
Sóna un timbre estrident.
Els alumnes entren a classe i, tant els de primària com els de secundària, obriran els llibres per començar la matèria del nou curs.
L’eina més utilitzada per adquirir coneixements és la lectura, ja sigui del llibre de text per resoldre exercicis o dels apunts per preparar-se un examen.
A més, els alumnes de totes les edats són evaluats a través de proves escrites.
Aquesta homogeneïtzació de les tècniques d’estudi i qualificació complica l’escolarització d’alguns alumnes com, per exemple, els dislèxics.
Carme Huguet, pedagoga de Trivium, un centre especialitzat en trastorns de llenguatge i aprenentatge, explica que la dislèxia implica un processament diferent de la informació amb dificultats fonològiques.
Els infants dislèxics els costa discriminar i jugar amb sons, com també executar bé el ritme de les paraules.
De petits, tampoc tenen consciència de les paraules com a entitats: “no són conscient que ‘Lacasa’ no existeix, i que és simplement el nom ‘casa’ acompanyat d’un determinant”, explica Huguet.
Aquesta disfunció cognitiva se sol diagnosticar a tercer de primària, “fins aleshores hi ha bastant respecte en els ritmes diferents d’aprendre a llegir i a escriure de cada infant”, ens diu.
Quan les assignatures es compliquen els alumnes no avancen i tant pares com mestres es comencen a preocupar.
És el cas de Marc Homs, estudiant de matemàtiques, a qui li van diagnosticar dislèxia als vuit anys: “a tercer de primària es començava a llegir en públic a classe i a mi em costava molt”.
A casa seva, quan se’n van adonar, de seguida van recórrer a un centre especialitzat: “la meva mare és logopeda i em va dur a un centre on hi anava dos cop per setmana i feia exercicis de comprensió i la velocitat lectora”, explica en Marc.
Però no tots els dislèxics es senten tant entesos en el diagnòstic.
Eva Oliveras, estudiant de Disseny d’Interiors a l’Escola Llotja va rebre el diagnòstic a 4t d’ESO, amb 16 anys, després de molts temps en que, tan pares com mestres, li diguéssin que no s’esforçava prou.
“Em vaig endur algun càstig dels meus pares perquè es pensaven que no m’aplicava en els estudis”, diu l’Eva.
A la universitat, malgrat tenen a disposició un protocol d’actuació en dislèxia, no són molts els alumnes que s’hi adhereixen.
La majoria ja tenen uns recursos adquirits de fa anys i són capaços de fer front a les assignatures sense necessitar suport.
D’altres, com és el cas del Marc i l’Eva, fan carreres que no requereixen una excessiva comprensió lectora ni redacció.
A la Universitat Pompeu Fabra les actuacions del protocol es centren en què l’alumne disposi de més temps per fer els exàmens o les pràctiques.
En aquests, tampoc es tenen en compte les faltes d’ortografia repetides dins la prova.
A més, els exàmens es poden realitzar mitjançant ordinadors especials i fent servir el corrector.
La universitat s’acull al document redactat per a Comissió Tècnica UNIDISCAT el maig del 2012 i aprovat per la Comissió d’Accés i Afers Estudiantils del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) el 6 de novembre del 2012.
“L’adaptació del protocol no és rígida sinó que s’adapta a les necessitats específiques de cada alumne”, diu Núria Farriols, psicòloga i coordinadora d’aquest servei.
En el cas de Blanquerna, les adaptacions pertinents es comuniquen al professor i, només si l’alumne ho vol, es comunica quina dificultat o trastorn té.
Però per arribar a la universitat cal haver superat la selectivitat.
A les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), els exàmens comuns per a tots els alumnes són llengua catalana, castellana i estrangera, a més de filosofia o història.
Totes les proves són escrites i moltes inclouen comentaris de text.
Els dislèxics es veuen molt perjudicats per aquest tipus d’examen i se’ls intenta compensar amb trenta minuts més .
Tant en Marc com l’Eva van acollir-se a les PAU per dislèxics i els dos creuen que els va ajudar a obtenir les notes que necessitaven per entrar a la carrera.
Tot i així, els dos estudiants asseguren que la millor manera d’encarar les proves és l’estudi constant durant tot el batxillerat.
Pel que fa al perfil d’estudis triats, “és habitual trobar dislèxics que despunten en el disseny, les matemàtiques o les enginyeries” explica Carme Huguet.
La intel·ligència espacial sol ser una de les seves millors competències.
La dislèxia, sobretot durant els primers anys d’escolarització, pot frenar l’aprenentatge.
Però és un obstacle que amb el treball es supera.
En aquesta línia, en Marc apunta que un dels punts dèbils dels dislèxics és recolzar-se en el diagnostic: “si justifiques les teves faltes d’ortografia dient que ets dislèxic, mai milloraràs perquè no tindràs la intenció de fer-ho”. | L'èxit i l'autonomia dels estudiants dislèxics depèn en gran mesura dels recursos adquirits durant l'etapa escolar, moment en què se sol realitzar el diagnòstic, sobretot a partir de tercer de primària. A més d'atorgar més temps per a fer els exàmens, la majoria d'universitats ofereixen programes d'atenció, tot i que molts estudiants amb dislèxia no s'hi acullen. | Summarization |
caBreu_abstractive_579 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Corea del Nord ha anunciat aquest dijous “l’èxit” del llançament d’un míssil balístic d’abast mitjà que, en paraules del líder nord-coreà, atorga al país “la capacitat” d’atacar els estatunidencs en el marc de les seves operacions a l’oceà Pacífic.
L’agència de notícies nord-coreana KCNA ha anunciat aquesta prova, de la qual el líder, Kim Jong-un, n’hauria estat testimoni, sense donar més detalls sobre aquesta qüestió.
“Tenim la capacitat d’atacar, de manera general i pràctica, els estatunidencs al teatre d’operacions del Pacífic”, ha assegurat Kim, segons cites recollides per l’agència nord-coreana.
“La prova de llançament (del míssil Hwasong-10) s’ha dut a terme amb èxit sense cap efecte mínim a la seguretat dels països veïns”, ha afegit Pyongyang, tal com recull l’agència sud-coreana Yonhap.
Aquest dimecres, Pyongyang havia intentat, per cinquena i sisena vegada, de fer llançaments de míssils d’abast mitjà, capaços d’arribar a sòl japonès o l’illa de Guam, on els Estats Units té una de les seves bases militars.
Tal com recull Yonhap, el primer llançament hauria estat infructuós però el segon, llançat des d’un angle superior, hauria volat uns 400 quilòmetres i hauria arribat a una altura de 1.000 quilòmetres, cosa que els analistes atribueixen a la resolució d’un dels problemes que Corea del Nord ha tingut en els anteriors llançaments de ‘Musudan’.
“Cal incrementar, de manera sostinguda, la nostra habilitat d’atac nuclear preventiu i seguir estudiant i desenvolupant diferents armes d’atac estratègic”, ha afegit el líder nord-coreà.
“Aquest actual llançament marca una fita important en el reforç de l’habilitat d’atac del nostre estat”, ha afegit.
Es tracta de la sisena prova amb tecnologia balística de Pyongyang, que s’enfronta a més crítiques per part de la comunitat internacional, que acusen el país de no complir amb les seves obligacions internacionals i violar les sancions imposades pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides respecte al seu programa nuclear.
ELS ESTATS UNITS DUBTA, PERÒ VOL MÉS DEFENSA
El secretari de Defensa dels Estats Units, Ashton Carter, ha reconegut que un dels dos llançaments realitzats per Pyongyang “va volar durant una estona”, tot i que ha plantejat dubtes sobre si finalment ha tingut èxit o no.
“No sé si va tenir èxit.
No sé quins eren els objectius de la prova des del punt de vista del nord-coreans”, ha afirmat, segons declaracions recollides per l’agència britànica Reuters.
“Tot i això, per la raó que sigui i independentment del grau del seu èxit, això demostra que necessitem seguir fent el que estem fent: construir míssils de defensa de diversos abast per protegir els nostres aliats sud-coreans, les forces nord-americanes a la península nord-coreana, el Japó i el sòl estatunidenc”, ha afegit.
SIS INTENTS DES D’ABRIL
Amb les dues ocasions d’aquest dimecres, ja són sis els intents de Pyongyang.
El passat 15 d’abril, Corea del Nord va intentar llançar un ‘Musudan’, però el projectil va explotar poc després de sortir des de la costa est.
Dies després, el 28 del mateix mes, va repetir l’intent, tot i que en aquesta ocasió el míssil va caure segons després del tret.
Aquell mateix dia, Pyongyang va intentar portar a terme un segon intent de llançament, també fallit, i ho va tornar a intentar al mes de maig .
A més, durant tot el mes d’abril, va llançar més d’una desena de míssils de curt abast al mar del Japó, un exercici militar que va arribar en el marc de la resposta de Pyongyang a les maniobres militars conjuntes de Corea del Sud i els Estats Units, raó per la qual justifica la seva escalada nuclear i militar.
Pyongyang va emprendre aquestes accions tot i les noves sancions imposades pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides per la bomba d’hidrogen que va llançar el 6 de gener i el satèl·lit d’observació terrestre que va posar en òrbita el 7 de febrer amb tecnologia de míssils balístics. | Aquest dijous, el govern de Corea del Nord ha anunciat l'èxit del llançament d'un míssil balístic d'abast mitjà. Es tracta de la sisena prova d'aquest tipus, pensada amb l'objectiu de donar capacitat al país d'atacar la zona d'operacions del Pacífic, on actuen els Estats Units. La comunitat internacional acusa Pyongyang de violar les sancions imposades respecte al seu programa nuclear. | Summarization |
caBreu_abstractive_2859 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Deu membres de la Direcció i el Consell de Moviment d'Esquerres (MES), entre els quals el seu fundador, l'eurodiputat Ernest Maragall, ha anunciat que deixen els òrgans de direcció del partit perquè no s'identifiquen amb la seva "orientació política", i consideren que ha pres un "rumb erroni i contradictori".
En una carta que han fet arribar al Consell de partit, lamenten el "bagatge modest i amb clara tendència a minvar" de la formació política que va néixer d'una escissió del PSC, constaten la "pèrdua de persones" de l'organització.
Argumenten que MES no ha sabut desmarcar-se de la "temptació orgànica" i "el manteniment de la convicció ideològica socialista" i no ha aconseguit "l'eixamplament de l'espai social i ideològic".
Signen la carta Ernest Maragall, Pere Almeda, Jordi Angusto, Francesc Colomé, Zacarías Henar, Fina Masip, Pep Mòdol, Inma Ranera, Gemma Sendra i Max Vives.
MES no s'ha convertit en la "gran esquerra catalana" que els seus fundadors creien "tan possible com necessària" en no aconseguir "sumar tradicions i cultures polítiques".
Així ho consideren deu dels seus membres de la direcció, que han fet arribar al Consell del partit els motius de la seva renúncia.
Afirmen que no comparteixen "ni en la seva definició ni en la seva execució" l'orientació del partit; que s'ha distanciat de la concepció inicial de NECAT per convertir-se en "una nova sigla" del mapa polític català.
Una sigla "menor –recorden- que té només cert pes a les comarques gironines, una diputada al Parlament i un eurodiputat –Maragall-.
Lamenten la "silenciosa però no menys significativa pèrdua de persones valuoses" de l'organització i la "clamorosa absència" com a força política tant al Parlament com al Congrés i a la ciutat de Barcelona.
Argumenten que MES havia de superar la forma "partit" per "sumar per construir quelcom de nou", i erigir-se en un "moviment" capaç d'aglutinar diferents corrents: el republicanisme progressista, l'ecologisme i el socialisme, però també ha de comptar amb "els nous radicalismes alternatius" catalans, espanyols o europeus de "l'acció política transformadora".
Pel que fa a la seva posició davant el procés independentista, els ja ex dirigents de MES refermen el seu compromís amb la independència de Catalunya en una "Europa federal avui presonera dels vells Estats" però "mantenint sempre la ma estesa a un eventual acord amb l'Estat" però sense esperar que es verifiqui el canvi de posició de Madrid i amb l'horitzó d'una "nova transició democràtica i plurinacional".
Els signants afegeixen que a partir d'ara treballaran per defensar aquestes idees des del mateix partit o des de fora i que no trenquen "amb res ni ningú".
Almeda: "Hi ha una deriva, un rumb equivocat"
"És una decisió meditada de fa temps i que no és fàcil perquè molts de nosaltres hem contribuït a fundar aquest partit.
I sempre et dol abandonar un projecte en el qual hi creies", ha assenyalat a l'ACN Pere Almeda, un dels deu signants de la carta de renúncia a la direcció de MES.
"En els darrers temps creiem que s'ha produït una deriva, un rumb equivocat en la organització tant a nivell ideològic com a nivell orgànic", ha continuat Almeda, que considera que el moment polític actual català s'ha d'interpretar bé "i ara l'important no està en la construcció clàssica d'un partit".
"Ara cal construir una nova hegemonia de les esquerres catalanistes.
Però l'actual direcció de MES no permetia fer-ho", ha lamentat el ja exdirigent.
"Per tant, els deu signants hem cregut que més no valia ser còmplices d'aquesta orientació", ha reblat Almeda, que ha deixat la porta oberta però "a seguir fent política, veurem si des de MES o en d'altres espais que creiem més oportuns".
De fet, el que era coordinador d'acció política de MES afirma que el gran repte de la política catalana passa avui per "intentar trencar l'empat infinit".
"Per superar-lo cal ser ambiciosos en la definició de l'estratègia i els objectius.
Tots aspiràvem a un canvi del sistema polític però no s'està produint", ha criticat Almeda.
"Des del punt de vista del procés creiem que l'ampliació de la majoria sobiranista ve per les esquerres", ha insistit.
"Cal un plantejament clarament catalanista, progressista, transformador i d'esquerres", ha puntualitzat Almeda.
De fet, l'excoordinador d'acció política de MES alerta que la indefinició pot fer que el món sobiranista no pugui superar el 48% de l'electorat de les passades eleccions del 27-S.
"Per aconseguir-ho cal jugar amb intel·ligència i pactar amb les esquerres que volen transformar el sistema polític.
I hem de ser conscients que, si no ho fem, pot passar al revés i que guanyin terreny els que no aspiren a un canvi polític a Catalunya", ha finalitzat Almeda. | El fundador de Moviment d'Esquerres (MES), Ernest Maragall, i nou membres de la Direcció i el Consell del partit han abandonat els llocs de direcció per no sentir-se identificats amb l'orientació del partit. Consideren que MES no ha aconseguit l'objectiu d'erigir una formació que anés més enllà dels partits tradicionals i titllen el rumb del partit d'erroni i contradictori. | Summarization |
caBreu_abstractive_2996 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | ERC no descarta cap camí "democràtic" i "pacífic" que permeti "transitar cap a la independència".
Així ho recull la proposta de ponència política que la direcció sotmetrà a votació de la militància al congrés d'ERC d'aquest dissabte.
El text transaccionat a partir de diverses esmenes, apunta que cal assumir que per assolir la república catalana s'apostarà per una via o una altra en funció de la "correlació de forces amb l'Estat" i que "mai no es renunciarà" als drets ni al que estableix la legalitat internacional.
La ponència política que els militants debatran planteja tres escenaris per materialitzar un nou referèndum d'autodeterminació: el referèndum negociat amb l'Estat, "forçat" a partir de la mobilització constant o bé la consulta sense acord "amb complicitats internacionals".
El text, però, prioritza en primera instància la via acordada.
Tres vies per aconseguir el referèndum
En concret, en primer lloc es parla d'una consultada pactada i negociada amb l'Estat tot i ser conscients que l'escenari "ara per ara és impossible atesa les reiterades negatives".
En segon lloc, aposten per "forçar la convocatòria del referèndum" per aconseguir que l'Estat "no tingui cap alternativa que avenir-se a pactar una solució democràtica".
L'escenari es faria possible a partir de la mobilització constant i les accions de desobediència civil i lluita no violenta, grans consensos i avals internacionals.
Finalment, tot i que la ponència prioritza la via acordada, no descarta la possibilitat de fer un referèndum independentment d'un acord amb l'Estat "acompanyat de complicitats internacionals".
"Acumular forces"
La ponència política aposta per enfortir el partit després d'haver guanyat vots en les darreres eleccions espanyoles i municipals i d'haver "conquerit la centralitat política".
Així, aposten per "enfortir per guanyar" i "acumular forces".
Fan una crida a "ampliar la base", conscients que aquest discurs ha topat amb la "incomprensió" d'altres sectors de l'independentisme en la "incapacitat" d'interpretar de manera correcta la complexitat i heterogeneïtat sociològica de la societat catalana.
"Sens dubte un enfortiment quantitatiu i qualitatiu ha de servir per guanyar més legitimitat tant interna com externa", sostenen.
"Culminar el procés demana ser capaços de bastir propostes noves, realistes i realitzables, adreçades als ciutadans que no estan convençuts de la independència o no en participen", expressen.
"Ens cal fer-ho amb mesures concretes i efectives de benestar, de combat contra les discriminacions i les desigualtats, des d'un ferm compromís amb la dignitat de totes les persones", afegeixen.
Crida al diàleg amb negociació "bilateral"
A la ponència es fa una apel·lació al diàleg, la negociació i a una resolució democràtica.
"Mai deixarem d'aixecar la bandera del diàleg i de la negociació i d'assenyalar que és l'Estat, independentment del color dels eu govern, que ha deixat la cadira buida", destaquen.
En aquest sentit, fan una crida al diàleg, també entre les forces polítiques catalanes, i reclamem negociació i acords de caràcter bilateral entre Catalunya i Espanya.
Segona fase del congrés d'ERC
La segona fase del Congrés d'ERC estarà marcada per la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat del president d'ERC, Oriol Junqueras, i de les negociacions d'investidura a l'Estat amb el PSOE, actualment congelades per part dels republicans.
El congrés té per objecte valorar els informes de la presidència política dels últims quatre anys, es debatrà la ponència estratègica política que marcarà el camí d'ERC i la reforma dels estatuts.
Segons va explicar en roda de premsa la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, hi ha inscrits 1.700 militants, en un congrés que inicialment està previst únicament per dissabte al matí a l'Auditori del Fòrum.
El partit ha fet públic que a la ponència política s'han presentat 475 esmenes, 107 s'han desestimat i 368 han estat estimades, acceptades o transaccionades.
Així, al congrés s'hi arriba amb 4 esmenes vives.
La major part de les esmenes a la ponència política s'han presentat des de les territorials de Barcelona, País València, Vallès Oriental, Catalunya Central i Penedès.
Pel que fa a les temàtiques la majoria han estat al voltant d'ampliar majories, el referèndum i el context global.
A la ponència d'estatuts els militants han presentat 653 esmenes, de les quals 197 han estat transaccionades o estimades i 456 desestimades. | Aquest dissabte, la direcció d’ERC sotmetrà a votació de la militància una proposta de ponència política sobre les diferents estratègies per a aconseguir la independència de Catalunya. La ponència planteja tres escenaris per a materialitzar un referèndum d’autodeterminació: la votació pactada amb l’Estat, l’ús de la mobilització per a forçar un referèndum, o una consulta sense acord però amb suports internacionals. | Summarization |
caBreu_abstractive_458 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat les bases de la línia d’ajuts directes de 618 milions d’euros destinats als col·lectius i als sectors més afectats per la crisi de la covid-19.
Segons ha indicat aquest dilluns el Govern a través d’un comunicat, les empreses, cooperatives i els treballadors en Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) podran sol·licitar les subvencions a partir del pròxim dilluns 15 de febrer, mentre que els treballadors autònoms podran fer-ho a partir del divendres 19 de febrer.
L’objectiu d’aquesta línia és mantenir els 104.000 llocs de treball afectats per aquesta situació.
Quant a les subvencions gestionades pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, es tracta de dos ajuts directes.
El primer, dotat amb 105 milions d’euros, és per a persones treballadores amb baixos ingressos en situació d’ERTO o amb contracte fi discontinu amb dret a la prestació extraordinària.
El segon, que suma 280 milions d’euros, és per a autònoms individuals o per a autònoms que formin part d’una microempresa de qualsevol sector.
En el cas de les ajudes a petites empreses, microempreses i cooperatives, cal que tinguin la seu social a Catalunya i que els seus treballadors estiguin en situació d’ERTO actiu amb data de 31 de gener de 2021.
S’hi podran acollir les petites empreses de menys de 50 treballadors i amb una facturació anual de fins a 10 milions d’euros, les microempreses de menys de 10 treballadors i unes vendes anuals inferiors a 2 milions d’euros i les cooperatives de menys de 50 empleats o socis i uns ingressos de fins a 10 milions d’euros.
D’aquesta línia queden exclosos els autònoms a títol individual, les fundacions i les empreses participades en més d’un 50% per capital públic.
Els ajuts es podran demanar entre el dilluns 15 de febrer a les 12.00 h i el dilluns 22 de febrer a les 12.00 h de forma telemàtica a través del Canal Empresa.
Les subvencions s’atorgaran per ordre d’arribada i el criteri de valoració serà la disminució de la facturació de l’exercici 2020 respecte a l’any anterior.
En cas que l’empresa que sol·licita les ajudes s’hagi creat després de l’1 de gener de 2019, es prendran com a referència els resultats dels últims mesos de 2019.
Per altra banda, les empreses s’han de comprometre a mantenir el mateix nombre de treballadors a 31 de desembre de 2021 respecte a desembre de 202 si volen rebre els ajuts.
Pel que fa a les ajudes per a treballadors amb baixos ingressos en situació d’ERTO o amb contracte fix discontinu, el termini d’inscripció s’obrirà el pròxim dilluns 15 de febrer a les 9.00 h i finalitzarà el 25 de febrer a les 15.00 h.
En aquest cas, la Generalitat efectuarà un pagament únic que rondarà els 600 euros i que està previst que arribi a 175.000 persones.
En relació amb les ajudes pels autònoms, el termini per sol·licitar-les serà del divendres 19 de febrer a les 9.00 h al divendres 26 de febrer a les 15.00 h.
La subvenció serà de 2.000 euros i també serà compatible amb la resta d’ajuts de la Generalitat.
Tant en el cas dels autònoms com en el cas dels treballadors en situació d’ERTO, l’ordre d’inscripció no determinarà la preferència en l’atorgament de l’ajut.
Els treballadors en ERTO que vulguin accedir a aquests diners hauran de tenir el seu domicili en un municipi de Catalunya, hauran de trobar-se incloses dins un ERTO a desembre de 2020 amb suspensió total o parcial de la seva jornada per causes relacionades amb la covid-19 i hauran d’estar cobrant la prestació contributiva per desocupació del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) o bé han de tenir pendent el reconeixement de la prestació per part del SEPE.
Pel que fa als treballadors autònoms, aquests han d’estar donats d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms o per compte propi de la Seguretat Social (RETA).
Per altra banda, el nombre de persones treballadores autònomes i les persones contractades per compte d’altri a una unitat de negoci no pot ser superior a sis.
A les ajudes també hi poden accedir els autònoms donats d’alta a una mutualitat com a sistema alteratiu al RETA.
Com en els casos anteriors, és necessari que tinguin el domicili fiscal en un municipi de Catalunya.
A més, el rendiment de l’activitat de l’any 2020 no ha de superar els 17.500 euros –o la xifra proporcional en cas d’haver causat alta al RETA- més enllà de l’1 de gener de 2020. | La Generalitat de Catalunya ha publicat al DOGC les bases del pla d'ajuts de 618 milions d'euros destinats als col·lectius afectats per la crisi sanitària de la Covid-19 amb l'objectiu de protegir 104.000 llocs de treball. Les empreses i el personal en ERTO podran començar a sol·licitar-los a partir del 17 de febrer, i els autònoms a partir del 19. | Summarization |
caBreu_abstractive_1173 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | La majoria de partits s'han compromès aquest dilluns a impulsar, d'una forma o una altra, una llei que recuperi el decret del lloguer social tombat pel TC, com reclamen els moviments per l'habitatge.
Així ho han fet explícitament des d'ERC, JxCat, En Comú Podem, el PDeCAT i la CUP durant el debat electoral sobre habitatge organitzat pel Sindicat de Llogateres i les PAH catalanes.
De forma més ambigua s'han expressat des del PSC i Cs.
Els socialistes han manifestat voluntat per analitzar la normativa actual, veure en quin punt queda i modificar-ho per un millor "encaix jurídic constitucional".
Des de Cs han afirmat que defensaran el dret a l'habitatge.
El PPC ha remarcat que les lleis "s'han d'adaptar al marc competencial".
Des de Cs, Sonia Rodríguez ha demanat "avançar en polítiques" que blindin els drets per l'habitatge però ha criticat, en relació a decrets del Govern, que és "molt problemàtic" no tenir "seguretat jurídica".
Des del PDeCAT, Marc Rodés ha apel·lat a recuperar "l'esperit d'unanimitat" que va permetre aprovar la llei 24/2015 i impulsar "una senyora llei" que refongui decrets que l'amplien i que són suspesos per tribunals.
Jose Rodríguez, en nom d'ERC, ha afirmat que si hi hagués una iniciativa estatal en la línia del decret suspès tindria el seu suport i ha criticat que el govern del PSOE i Podem no hagi fet "cap regulació".
"Recuperarem el decret 17/2019 en forma de llei des del minut u de la legislatura", ha afirmat, augurant, però, que segur que seria impugnada.
Rosa Maria Ibarra, del PSC, ha reblat al govern d'ERC i JxCat que hagi apostat per decrets i lleis "que només generen soroll en un àmbit tan sensible" com l'habitatge i ha recordat que el seu grup ja va advertir que el decret 17/2019 de lloguer social tenia aspectes que podrien ser objectes de recurs.
"Es podria haver engegat el projecte de llei per trobar fórmules per millorar el text però això no es va voler fer", ha apuntat.
Susanna Segovia, d'En Comú Podem, ha assegurat que la seva formació es compromet "des de ja" a defensar la 24/2015 i la seva reforma a partir del decret tombat pel TC.
"Estem disposats a rescatar tot el contingut com una nova proposició de llei que es tramiti per la via d'urgència i sigui la primera llei que s'aprovi després de les eleccions del 14-F", ha assenyalat.
Per part de la CUP, Maria Sirvent ha promès el compromís dels cupaires per no només recuperar la llei amb les seves ampliacions sinó també per defensar-la al carrer.
En relació a la suspensió del TC, Sirvent ha recordat que les seves aspiracions no caben en la constitució mentre que hi ha un "gran consens" a Catalunya perquè els grans tenidors ofereixin lloguer social abans d'executar un desnonament.
Per últim, Elena Fort, en representació de JxCat, ha garantit el seu compromís perquè la nova llei sigui "prioritària i amb el consens de tots".
Altres notícies que et poden interessar
Dades: Eleccions catalanes 14-F
Què voten els barris més rics i més pobres de les ciutats catalanes?
El PSC obté més suports en els districtes humils, mentre que Junts en suma més allà on hi ha més recursos; la resta de forces tenen comportaments més variables
Eleccions catalanes 14-F
La desfeta del PDECat, en 10 actes
La formació postconvergent celebrarà a principis de març un consell nacional per decidir el futur del projecte, que sobreviu per ara amb 170 alcaldies i els quatre diputats al Congrés
Eleccions catalanes 14-F : INTERACTIU
INTERACTIU Coneix els 135 diputats del nou Parlament
Perfils i trajectòries de tots els representants al Parlament elegits aquest 14-F per Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida
Mapes interactius: Eleccions catalanes 14-F
MAPES L'independentisme supera el 50% de vots a nou de cada deu municipis
Les candidatures partidàries de la República catalana augmenten el percentatge de suports a 40 de les 42 comarques, entre les quals totes les metropolitanes
Eleccions catalanes 14-F
El municipi més independentista de Catalunya
Un vot a En Comú Podem va ser l'únic que es va endur un partit que no defensi la separació d'Espanya | Aquest dilluns, la majoria de partits del Parlament de Catalunya (ERC, JxCat, En Comú Podem, el PDeCAT i la CUP) s'han compromès a impulsar una llei que recuperi el decret 24/2015 de lloguer social que el Tribunal Constitucional va tombar. Tot i mostrar-s'hi a favor, PSC i Ciutadans han reclamat una major seguretat jurídica per a l'aplicació de la llei. | Summarization |
caBreu_abstractive_1441 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | L'atenció als sense sostre a Barcelona es reorientarà cap a un model que anteposi el dret a l'habitatge i que té el repte d'eliminar el sensellarisme de llarga durada, el d'aquelles persones que ja fa tres anys que pernocten al carrer.
L'Ajuntament ha presentat aquest dilluns el Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-20, amb el qual triplicarà els 50 pisos del programa Primer la Llar –Housing First-, augmentarà els equips d'atenció al carrer –i en tindrà per primer cop a l'estació ferroviària de Sants i la d'autobusos del Nord, que se sumaran al de l'aeroport, cosa que permetrà la detecció ràpida de situacions de vulnerabilitat- i incrementarà el pressupost en 10 milions d'euros anuals extra, arribant als 37,42 milions el 2017.
El programa Primer la Llar consisteix en el fet que els sense sostre es puguin traslladar a viure a pisos, que gairebé sempre finança íntegrament l'Ajuntament o les entitats perquè els seus destinataris no disposen d'ingressos, ja que es considera que tenir una llar és un pas previ fonamental per sortir definitivament del carrer.
L'any que ve aquest programa creixerà en 50 habitatges a través de la incorporació d'habitatge públic provinent del Patronat Municipal de l'Habitatge, i entre el 2018 i el 2019 s'hi sumaran 50 pisos més.
Ara ja en disposa de 50 i el consistori en finança 15 més del programa Habitat de RAIS Fundació.
A més, la fundació Arrels també té 45 pisos individuals d'aquestes característiques.
Pel que fa a l'increment del personal, el nou contracte del Servei d'Inserció Social (SIS) permetrà passar de 43 treballadors a 57, i el seu pressupost creixerà en un milió d'euros, fins a arribar als 2,84 l'any que ve.
El SIS Medi Obert, destinat exclusivament al carrer, s'ampliarà amb 11 educadors socials, arribant a un equip de 28, i incorporarà un psicòleg.
L'Equip de Salut Mental en Sense Sostre, formant per set professionals i finançat pel Servei Català de la Salut, doblarà el personal, una ampliació que assumirà l'Ajuntament.
A més, el consistori preveu dedicar 5 milions per millorar les condicions dels equipaments existents i oferir una atenció més especialitzada en dos de nous, cosa que permetrà incrementar en 300 places les 1.200 existents en equipaments.
L'any que ve obrirà un centre residencial de 20 places per a joves extutelats sense llar, i que se sumarà al centre de dia que es preveu posar en marxa aviat per als nens de la cola.
A més, també l'any pròxim s'inaugurarà un altre centre residencial per a persones sense llar amb trastorns mentals, el qual tindrà 41 places i estarà concertat amb la Fundació Hospitalària Sant Pere Claver.
Un 37% més de sense sostre en vuit anys
El pla es complementa amb una nova campanya de sensibilització les pròximes setmanes, titulada "Podries ser tu", per trencar estereotips.
La tinent d'alcalde Laia Ortiz ha destacat que "simplement el fet de no tenir una xarxa forta familiar fa que moltes persones puguin acabar en aquesta situació" d'haver de viure al carrer, i és un fenomen que no para de créixer.
En els últims vuit anys han crescut un 37% el nombre de persones que dormen al ras, de manera que en el recompte del 2008 s'havien localitzat 658 i en el d'aquest any, 941.
En el mateix període s'ha incrementat un 60% els que dormen en recursos residencials especialitzats d'entitats i el consistori, passant de 1.190 a 1.907.
El fet d'acabar al carrer pot resultar d'entrada inimaginable, però no és impossible per a ningú, segons han evidenciat Ortiz i el portaveu de la Xarxa d'Atenció de Persones Sense Llar (XAPSLL) –agrupa una trentena d'entitats-, Jesús Ruiz.
La tinent d'alcalde ha relatat el cas d'una noia de 30 anys que havia encadenat contractes "cada vegada pitjors" i ha acabat dormint en un alberg malgrat treballar, i el d'un home de 55 anys que pernocta al carrer després que fes fallida la seva empresa.
Ortiz ha constatat que no s'ha pogut complir l'objectiu que s'havia inicialment fixat per al 2015 de no tenir ningú dormint al carrer, i la tendència és inversa.
El coordinador del nou pla municipal, Albert Sales, ha insistit en el fet que el sensellarisme no és una patologia, sinó "un problema amb causes estructurals molt dures".
Explica l'augment de persones sense llar per l'impacte de la desocupació; la desprotecció social, associada al fet que les pensions són molt baixes, i "la duresa del mercat de l'habitatge", la qual s'ha vist alimentada per l'increment dels preus de lloguer.
El nou pla s'articula en nou eixos, 24 objectius i 70 mesures, i també aborda la prevenció, amb mesures com mirar d'evitar que algú que surt de la presó es quedi al carrer, i la perspectiva de gènere. | L’Ajuntament de Barcelona ha presentat el Pla de lluita contra el sensellarisme 2016-2020, el qual pretén combatre el sensellarisme de llarga durada. Es triplicaran els 50 pisos actuals destinats a acollir persones sense llar del programa Primer la Llar i es crearan equips d’atenció a les estacions de Sants i del Nord per a detectar més ràpidament les situacions de vulnerabilitat. | Summarization |
caBreu_abstractive_858 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | VALÈNCIA, 12 (EUROPA PRESS)
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i el secretari autonòmic d’Educació i Investigació, Miquel Soler, han presentat este dilluns davant els diferents agents de la comunitat educativa els eixos del procés de participació per a elaborar la Llei Integral Valenciana d’Educació (LIVE), l’esborrany de la qual esperen tindre llest a la fi d’enguany, per a poder portar-la a debat a les Corts en 2018.
El procés participatiu, que arranca este dilluns, busca fer una “reflexió conjunta” entre totes les persones implicades en l’educació amb l’objectiu de tindre una norma “més digna, més lliure, més dinàmica”, que arreplegue els “punts en comú” de totes les parts i que “blinde pressupostàriament la inversió en educació”, a més de “tindre en compte l’aprenentatge al llarg de la vida, amb un consens pedagògic”, ha defès el conseller.
A diferència d’altres territoris, ha dit, la Comunitat Valenciana no compta amb una “llei pròpia” que s’emmarque en el marc normatiu estatal, per la qual cosa ha reivindicat la necessitat d’una normativa valenciana que definisca “el model educatiu que volem i responga les necessitats del nostre territori”.
En este sentit, Marzà ha assenyalat que mentre la majoria de les lleis existents fan que els xiquets hagen d’adaptar-se al sistema, des del seu departament defenen el contrari: “que els alumnes han d’estar en el centre del sistema i, per tant, és el sistema el que ha d’adaptar-se.
Les escoles no són fàbriques per a traure rèpliques de desigualtats, volem una escola crítica, més justa, més inclusiva, més solidària i més oberta a l’entorn que ajude a canviar el model productiu del nostre territori.
Una escola garant de la igualtat d’oportunitats”, ha reivindicat.
La futura Llei Integral Valenciana d’Educació emana de l’Acord del Botànic que té en compte la creació l’any 2011 de la comissió d’estudi no permanent en les Corts Valencianes per a estudiar tècniques i actuacions per a millorar el rendiment escolar i les possibilitats d’ocupació dels joves, que va generar l’aprovació de la resolució 566/VIII al març de 2015.
A partir d’este treball, el Consell Escolar Valencià (CEV) va elaborar un decàleg baix el paraigua de l”Estratègia Europea 2020′ que plantejava els desafiaments vinculats i enfocats al desenvolupament educatiu de l’alumnat sobre la base de la motivació, implicació, benestar, autonomia, responsabilitat i autoexigencia, pensament crític i creatiu, maduració equilibrada, participació i protagonisme, convivència, implicació de la família, qualitat de l’oci, el talent i rendiment d’aprenentatges.
Estos 12 desafiaments han tingut com a resultat 343 propostes d’acció concretades en un document estratègic, fruit de processos de participació ciutadana.
“A partir d’estos documents de diagnosis i reflexió, volem fer un pas més enllà i fer partícip a tota la comunitat educativa, de forma individual i de forma col·lectiva a través d’un procés consultiu” per a l’elaboració de la Llei en el qual s’escoltarà als especialistes i als qui estan en el dia a dia en les aules.
“Ha de ser una llei en la qual participe la comunitat educativa i que s’aprove amb el màxim consens possible”, ha apuntat el conseller.
CALENDARI DEL PROCÉS PARTICIPATIU
En este context, el secretari autonòmic d’Educació i Investigació, Miquel Soler, ha traçat les línies participatives del procés que consten d’un calendari de reunions per a escoltar, abans de l’estiu, a sindicats, grups parlamentaris, associacions de directors, associacions d’inspectors, AMPA, escoles de Magisteri, patronals de l’escola concertada, cooperatives i patronals de l’ensenyament privat, entre d’altres.
També s’han elaborat diferents qüestionaris dirigits al professorat, a les AMPA dels centres educatius i a les famílies en general, que podran ser contestats per totes aquelles persones implicades que ho desitgen.
En definitiva, este procés pretén plantejar i respondre preguntes com “Què volem ser de majors?”, “quin model educatiu volem per a acompanyar-ho?” i què podem fer per a trobar punts d’equilibri i “avançar junts”, ha subratllat.
Acabat el procés consultiu, es realitzaran una sèrie de trobades per les diferents comarques valencianes per a acostar les reflexions i les diferents aportacions de la comunitat educativa.
ABSÈNCIA DE STEPV
L’acte ha comptat entre els seus assistents amb representants de tota la comunitat educativa a excepció del STEPV-Intersindical Valenciana, que ha decidit no acudir perquè considera que es tracta d’un “acte merament propagandístic quan en el sistema educatiu existixen problemes importants que no estan sent resolts per l’administració educativa valenciana”.
Sobre este tema, el conseller Marzà ha assenyalat que estan segurs que es reuniran amb ells més endavant i que “participaran en l’elaboració” de la Llei Integral Valenciana d’Educació.
“Els anem a tindre en compte igual que al conjunt de la comunitat educativa que hui ha estat present”, ha garantit.
En el dia a dia un pot tindre posicions diferents, ha apuntat el conseller, “però si posem en el centre els xiquets estem segurs que totes les aportacions estaran” i ha augurat que arribaran a “equilibris i consensos entre les diferents parts de la comunitat educativa” que “estaran en la Llei”. | Aquest dilluns, conseller d'Educació Vicent Marzà, i el secretari autonòmic d'Educació i Investigació, Miquel Soler, han presentat els eixos del procés participatiu de la Llei Integral Valenciana d'Educació, l'esborrany de la qual es portarà a debat a les Corts el 2018. Marzà ha destacat la necessitat de blindar la inversió en educació i adaptar el sistema als alumnes. | Summarization |
caBreu_abstractive_1287 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Només quatre organismes del govern espanyol tenen previst fer campanyes institucionals o comercials diferenciades en català i valencià, aquest any.
Dos d'ells estan liderats per un membre del PSC i són els que acumulen la majoria de la publicitat.
Es tracta del Ministeri de Sanitat, en mans de Salvador Illa, i Aena, amb Maurici Lucena com a president i conseller delegat, segons consta en el pla 2020 de publicitat i comunicació institucional del govern espanyol, aprovat el 27 de maig.
El document, que preveu 107 campanyes amb un cost total de 66,1 milions, detalla les llengües en què s'encarregarà cada publicitat, a més del pressupost, el període de difusió, el format, el territori o el públic a qui va dirigida.
Moltes de les campanyes estan previstes només en castellà i d'altres també incorporen llengües cooficials com el català, l'euskera o el gallec, mentre que n'hi ha 13 que preveuen el català i el valencià, de forma diferenciada.
És una quantitat similar a la dels plans d'anys anteriors, amb el PP a la Moncloa.
En concret, n'hi ha dues de previstes sobre el coronavirus, una sobre la grip estacional, una sobre el sistema estatal de salut, una de prevenció de les drogues i una altra del tabaquisme, i una sobre l'abús dels antibiòtics.
El cert, però, és que aquest ministeri ha diferenciat històricament entre català i valencià en la seva publicitat -i també en el web-, no ha estat Illa qui ha iniciat aquesta tradició.
En canvi, sí que és el primer cop que Aena farà campanyes en català i valencià per separat, ja que els anys anteriors tan sols les feia en castellà, català, euskera i, en ocasions, gallec o fins i tot llengües estrangeres.
És amb un català com Lucena al capdavant, doncs, que s'impulsaran tres campanyes amb versions diferenciades en català i valencià: una de genèrica, una sobre responsabilitat social i una altra sobre serveis com els aparcaments, les sales VIP o el wifi.
Aquesta publicitat de Sanitat i Aena suma un pressupost total de 22,2 milions.
Les altres tres campanyes que trenquen la unitat de la llengua són del Ministeri d'Igualtat -dues contra la violència masclista-, en mans de la dirigent de Podem Irene Montero, i del ministeri de Cultura i Esport -sobre les biblioteques-, liderat pel socialista José Manuel Rodríguez Uribes.
El ministre, de fet, va néixer a València i va llicenciar-se en dret a la Universitat de València, malgrat que després va anar a viure a Madrid i allí ha fet la seva carrera política.
Aquest no és, de fet, l'única acció del ministeri de Montero que avala el secessionisme lingüístic, ja que el departament va licitar i adjudicar entre març i juny un servei telefònic d'informació i assessorament jurídic en matèria de violència de gènere que, segons els plecs tècnics, havia d'oferir atenció en 53 llengües diferents.
I entre aquestes, hi havia també el català i el valencià per separat.
Igualment, Illa i Lucena no són els únics membres del PSC que, des del govern espanyol, han distingit recentment aquestes llengües.
L'actual presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va impulsar la legislatura passada, com a ministra de Política Territorial, un servei d'ensenyament de llengües cooficials per a funcionaris i treballadors públics de l'Estat amb cursos diferenciats de català, euskera, gallec i valencià.
El valencià, en tot cas, va ser l'opció menys triada per empleats d'altres territoris fora de la comunitat d'on és cooficial.
Llengua catalana
El català, en situació d'«emergència lingüística»
La Plataforma per la Llengua recull 50 dades sobre l'estat de la llengua catalana a l'InformeCAT 2020
Així mateix, durant el mandat de Batet, el seu ministeri va aprovar l'informe de diagnòstic sobre el grau de compliment de l'ús de les llengües cooficials de l'administració general de l'Estat, el qual lamenta que "no deixa de ser rellevant la quantitat d'unitats d'anàlisi que reconeixen tenir un nul o escàs avanç en la diferenciació del valencià i el català".
Es referia a l'opció de consultar els webs i les seus electròniques dels ministeris i els organismes públics amb una versió separada per al català i per al valencià, un objectiu fixat el 2017 pel govern de Mariano Rajoy que s'implementa progressivament i que Batet no va esmenar.
Aquesta mateixa setmana, la Plataforma per la Llengua ha publicat un informe sobre el català que alerta de la situació d'"emergència lingüística" d'aquest idioma, que criticava l'avenç del secessionisme lingüístic als webs del govern espanyol i que contenia una enquesta conforme el 51% dels catalans "afirma que la llengua que es parla a Catalunya no és la mateix que la que parlen valencians i mallorquins".
Una dada preocupant, per bé que no quadra amb els resultats de l'enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat, segons la qual el 70% dels catalans avala la unitat de la llengua i menys del 8% la qüestiona. | Aquest any, quatre organismes de govern faran campanyes institucionals diferenciades en català i valencià. Dos d'aquests, Sanitat i Aena, estan liderats per Salvador Illa i Maurici Lucena, del PSC. La Plataforma per la Llengua ha publicat aquesta setmana un informe sobre l'emergència lingüística del català, i ha criticat el secessionisme lingüístic del govern espanyol entre el català i el valencià. | Summarization |
caBreu_abstractive_1482 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Quan un espanyolista vol punxar un independentista, una de les coses que li pot dir és: "A veure, què hi posa al teu DNI?
Que ets espanyol!"
A continuació, l'independentista li respon: "El que hi posa és que caduca aquest 2014!"
I, immediatament després, l'independentista passa al contraatac: "I què hi posa al deute públic?
Que és espanyol!"
L'espanyolista es queda mut.
Ara, el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), depenent del departament de Presidència de la Generalitat, dóna categoria d'amenaça política a a aquest acudit.
En un dels informes presentats aquesta setmana, La distribució d'actius i passius (pdf), deixa ben clar que l'eventual Estat català "només" haurà d'assumir el deute públic contret per la Generalitat, les quatre diputacions, els consells comarcals i els ens locals catalans, i que només assumirà la part proporcional del deute públic espanyol general si hi ha un divorci pactat.
És a dir, si per exemple el Regne d'Espanya té deutes amb la Unió Europea (UE), hi veta l'entrada de l'Estat català i, a més, pretén que el nou país assumeixi el pagament d'una part del deute de titularitat espanyola, el CATN entén que l'Estat català tindrà legitimitat internacional per desentendre's d'aquests pagaments.
Perquè seran deutes espanyols, no catalans.
Els creditors, els "més interessats en trobar una solució"
De fet, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ja ho va apuntar a Brussel·les el novembre de l'any passat: "Potser els que estan més interessats en trobar una solució són els creditors, i no els polítics, perquè l'Estat espanyol l'any passat va tenir un dèficit de més del 10% del seu PIB".
"Nosaltres també tenim els nostres instruments", va insinuar.
I ara el CATN ha concretat quins serien, aquests arguments.
Partint de la premissa que els creditors internacionals volen cobrar el deute contret pel Regne d'Espanya, el CATN aporta tot d'arguments que justifiquen que l'hipotètica República catalana només hauria de pagar la part proporcional del deute espanyol si aquest facilita les coses al nou país.
"Pel que fa a la transmissió de deutes de l'Estat predecessor amb organitzacions internacionals, en principi no hi hauria la possibilitat de transmetre aquest deute a l'Estat català, al menys fins que aquest sigui considerat part de l'organització com a membre de ple dret", assegura l'informe.
I és que, si a nivell internacional el que quedi de l'Estat espanyol "és considerat únic hereu i continuador de la personalitat jurídica de l'Estat espanyol", també "hauria de ser l'Estat espanyol qui assumís íntegrament el seu deute en cada organització".
L'AVE, un deute espanyol
El CATN també diferencia entre deute públic territorialitzable i el no-territorialitzable.
El primer s'assumiria íntegrament si es va contreure per fer obres al país, però aquell "contret per l'Estat espanyol per fer obres i inversions fora del territori de Catalunya no es pot transmetre a l'Estat català".
És a dir, el deute per pagar l'AVE Madrid-Galícia continuaria sent un deute espanyol.
El deute no-territorialitzable, també detalla, és aquell contret "per donar serveis comuns a tots els ciutadans espanyols, com per exemple, el deute dels ministeris de Defensa, Afers Exteriors, Justícia..."
El repartiment d'aquestes despeses entre la futurible Catalunya independent i les restes del Regne d'Espanya "té diverses contrapartides", avisa l'organisme.
Com, per exemple, la transferència a l'Estat català "dels béns i serveis vinculats al deute que assumeixi aquest últim".
També en aquest cas, si el Regne d'Espanya "no volgués transferir algun dels seus actius, l'Estat català no tindria cap obligació d'assumir el seu deute o l'obligació corresponent"
De tot plegat se'n desprèn que, preveient que els creditors internacionals voldran cobrar el seu deute, el més raonable per a totes les parts implicades és que acabin pactant el divorci.
La part proporcional de les ambaixades
Més enllà d'aquestes reflexions, l'informe del CATN també posa de manifest que el Regne d'Espanya hauria de cedir al nou Estat català la part proporcional d'aquells béns no-territorialitzables amb què compta actualment, com podrien ser tant les reserves del Banc d'Espanya com els títols d'empreses públiques i privades, els 4.823 comptes corrents que té en entitats bancàries d'arreu del món, les ambaixades, les bases militars i científiques, els satèl·lits artificials...
També avisa que s'haurien de transferir els arxius que facin referència a Catalunya, les bases de dades "necessàries per al bon funcionament de les institucions i serveis públics", com les d'hisenda, del cens electoral, el registre de penats, arxius hospitalaris, policials... | Aquesta setmana, el Consell Assessor per a la Transició Nacional ha presentat un informe on assegura que un estat català només hauria d'assumir el deute espanyol contret per la Generalitat, les diputacions, els consells comarcals i els ens locals. En cas que aquest estat independent quedés fora de la UE a conseqüència de l'acció d'Espanya, no hauria d'assumir cap deute. | Summarization |
caBreu_abstractive_361 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | BARCELONA, 6 (EUROPA PRESS)
Les sales teatrals barcelonines acolliran en 2017 una selecció de textos clàssics i contemporanis, amb gran protagonisme de Federico García Lorca –al 80 aniversari de la seva mort–, a més de peces de Wajdi Mouawad, Henrik Ibsen, Anton Chéjov i Thomas Bernhard, entre d’altres.
Al TNC, els espectadors podran veure propostes com ‘La senyora Florentina i el seu amor Homer’, de Mercè Rodoreda, amb direcció de Sergi Belbel i interpretació de Mercè Sampietro i Toni Sevilla, així com la protagonitzada per Lluís Homar, Joel Joan i Carme Elias ‘Ricard III’, de William Shakespeare i direcció de Xavier Albertí.
Aquesta sala acollirà ‘Letter to a man’, amb direcció de Robert Wilson al costat del ballarí Mikhaïl Baryshnikov; i el seguirà ‘L’Aplec del remei’, de Josep Anselm Clavé i direcció de Wanda Pitrowska amb la soprano Maria Hinojosa.
El Teatre Lliure de Montjuïc enfilarà gener amb ‘Les noces de Fígaro’, de Caron de Beaumarchais amb reposició de Homar; ‘Give me a reason to live’, amb creació i direcció de la coreògrafa Claire Cunningham; el drama ‘L’Ànec salvatge’, de Henrik Ibsen, amb adaptació de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique; la història de capitalisme ‘Masacre’, d’Alberto San Juan, i la claustrofòbica ‘Ivànov’, d’Anton Txékhov, amb direcció d’Àlex Rigola i interpretació d’Àgata Roca i Pep Cruz.
En la seva seu de Gràcia, el Teatre Lliure desplegarà la revisita del feixisme de Thomas Bernhard amb direcció de Krystian Lupa, amb l’obra ‘Davant la jubilació’, que tindrà Pep Cruz, Mercè Arànega i Marta Angelat; celebra el 200 aniversari del naixement de la novel·lista Charlotte Brontë amb ‘Jane Eyre: una autobiografía’, amb adaptació d’Anna Maria Ricart i direcció de Carme Portaceli, i reposarà ‘Hamlet’, de Shakespeare, amb versió i direcció de Pau Carrió.
REPOSICIONS D’ÈXIT
El Teatre Romea proposarà la reposició de ‘Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano’, d’Alberto Iglesias i Mario Gas; commemorarà l’aniversari de la mort de Lorca amb ‘Federico García’, amb direcció de Pep Tosar; i també evocarà el 25 aniversari de T de Teatre, amb ‘E.V.A.’.
El Teatre Goya mantindrà fins a febrer ‘Art’, de Yasmina Reza, amb Pere Arquillué; passarà a la comèdia distòpica amb ‘La autora de las Meninas’, amb Carmen Machi i Mireia Aixalà, i reposarà ‘El preu’, d’Arthur Miller, amb direcció de Sílvia Munt.
Prendran La Villarroel ‘La Treva’, de Donald Margulies i direcció de Julio Manrique, amb Clara Segura; el dolor maternal de ‘La mare’, de Florian Zeller i direcció d’Andrés Lima, amb Emma Vilarasau; la feminista ‘Broken heart story’, de Saara Turunen, i la familiar ‘Els tres aniversaris’, de Rebekka Kricheldorf, amb direcció de Jordi Prat.
I el teatre Condal aposta pel musical familiar ‘Geronimo Stilton’, per seguir amb ‘Homes!
La comèdia musical’, de Sergi Belbel i Carol López.
En la Biblioteca de Catalunya, La Perla 29 començarà amb ‘L’Hostalera’, de Carlo Goldoni, amb versió i direcció de Pau Carrió; seguirà amb la culminació de la tetralogia de Wajdi Mouawad ‘La sang de les promeses’ amb la programació de ‘Boscos’ sota la direcció d’Oriol Broggi; i acabarà amb ‘Bodas de sangre’, de Lorca, amb direcció de Broggi i interpretació de Clara Segura, Nora Navas, Pau Roca i Montse Vellvehí.
La sala Beckett tindrà l’adaptació contemporània ‘Odisseus’, de Quimet Pla; el projecte d’Obskené ‘De carenes al cel’; la migratòria ‘El rey del Gurugú’; i ‘Dybbuk’, de Sixto Paz.
El Teatre Akadèmia oferirà el drama ‘No exit’, de Jean-Paul Sartre, amb direcció de Loredana Volpe, i la tragèdia ‘Yerma’, de García Lorca, amb direcció de Marc Chornet.
El Grup Balañá estrenarà ‘Dirty dancing’ i ‘Brincabros’ al Tívoli i ‘Vinyes privades’ al Borràs; reposarà ‘Els homes són de mart i les dones de Venus’ en el Club Capitol, i ‘Carmina Burana’ –de la Fura dels Baus– al Tívoli, on també tindrà al Ballet Nacional de Cuba.
El Teatre del Raval programarà ‘Orgasmos’, de Dan Israely, amb Roger Pera, que deixarà pas a l’adaptació ‘El miracle d’Anne Sullivan’, de Tamar Aguilar; i el Teatre Victòria escenificarà ‘Scaramouche’, de Dagoll Dagom.
La Sala Muntaner proposarà ‘Camarades’, de José Luis Martín; ‘L’Electe’, de Ramon Madaula, i ‘Dansa de mort’, d’August Strindberg; el Maldà tindrà ‘Déu és bellesa’, de Parking Shakespeare, i ‘Vremya Musei’, de Voltäla; La Seca Espai Brossa acollirà ‘Amor de don Perimplín con Belisa en su Jardín’, de Lorca, i ‘Oques cretines’, de Karl Valentin, i el Teatre Gaudí suggerirà ‘Te lo contaré en un viaje’, de Carlos Garrido, i ‘Amics íntims’, d’Ever Blanchet. | Les sales de teatre de Barcelona oferiran una selecció de textos clàssics i contemporanis durant la temporada 2017. En el 80 aniversari de la seva mort hi haurà representacions d’obres de Federico García Lorca al Teatre Romea, a la Biblioteca de Catalunya i al Teatre Akadèmia. També destaquen representacions d’Anton Txékhov i Thomas Bernhard al Teatre Lliure de Montjuïc. | Summarization |
caBreu_abstractive_481 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Més de 20.579 persones designades per anar a una mesa electoral ja han presentat al·legacions formals a les juntes electorals de zona.
Arran d’aquest allau d’al·legacions per a no presentar-se a les meses de les eleccions del 14 de febrer, molta gent es demana si aquell dia els col·legis electorals podran funcionar amb normalitat.
Encara més, el president de la Junta Electoral de Barcelona, Santiago Garcia, s’ha mostrat preocupat pels problemes que hi pot haver per a constituir les meses aquell diumenge.
Puc negar-me a ser membre d’una mesa electoral?
Què passarà si els membres d’una mesa electoral no es presenten?
I si no es poden constituir totes les meses?
Qui haurà de seure a substituir-los?
Us resolem tots els dubtes a continuació:
Per a cada mesa electoral s’ha cridat nou persones, encara que només hauran d’acabar quedant-se-n’hi tres: un president i dos vocals.
Però a la convocatòria hi han d’anar també dos substituts de cada càrrec.
Els qui han presentat al·legacions a la Junta Electoral de Zona per a no anar a la mesa i els les han acceptades seran substituïts per una altra persona.
Els ajuntaments de Catalunya han d’assegurar que aquell dia siguin cridades a anar al col·legi nou persones de cada mesa.
Els qui hagin presentat al·legacions però no els les hagin acceptades no podran rebatre la decisió i hauran de presentar-se a la mesa el dia de les eleccions.
Per evitar quedar-se sense membres a les meses, els ajuntaments ja busquen alternatives.
Alguns consistoris ja van fer el sorteig incloent més suplents dels habituals i s’estan enviant les noves notificacions després de la primera tongada d’excuses.
Altres ajuntaments estan fent nous sortejos.
Com votarem el 14-F?
Així seran tots els protocols
Però posem el cas que en una mesa no es presenta prou gent per a constituir-la.
La solució més lògica, i que alguns ajuntaments com el de Berga ja han explicat que aplicaran, és omplir els llocs que falten amb substituts de meses electorals que ja hagin estat constituïdes en aquell mateix col·legi.
Té sentit, perquè la Generalitat haurà fet proves d’antígens uns dies abans a tots els primers substituts.
D’aquesta manera, es podria assegurar que tots els membres de la mesa són nets de qualsevol contagi.
Què passa si qui s’ha de quedar és un segon substitut, a qui no han fet les proves pertinents?
És una hipòtesi que encara han d’acabar de resoldre el Departament d’Exteriors, Relacions Internacionals i Transparència conjuntament amb el de Salut.
La intenció seria que es fessin proves d’urgència aquell mateix dia.
Però fonts del govern diuen que no poden assegurar que es puguin fer, a causa de la tensió en el sistema sanitari.
Si no hi ha prou substituts, poden obligar a quedar-se a la mesa persones que en aquell moment siguin al col·legi electoral.
El principal problema és que a primera hora del matí s’ha previst que vagi a votar la gent de més risc.
Per això la Generalitat ja ha dit que en cap cas no es farà quedar a la mesa gent vulnerable.
Això sí, estar-se en una mesa o no estar-s’hi no és pas voluntari.
Si algú és al col·legi electoral i un membre de la Junta Electoral de Zona l’insta a seure a la mesa, ho haurà de fer obligatòriament: no fer-ho implica una sanció, com la prevista per a les persones cridades que no s’hagin presentat.
Acudir a les meses és un deure i la llei preveu sancions econòmiques –fins a 1.800 euros– i fins i tot penes de presó –entre tres mesos i un any– per a qui no es presenti al col·legi electoral el dia de les eleccions.
Ningú no ha entrat mai a la presó per no haver-se presentat a una mesa, i la multa la decideix un jutge.
On votaré el 14-F?
Com saber si el meu col·legi electoral ha canviat
Santiago Garcia ha explicat que, atesos els problemes, la Junta Electoral de Barcelona pensa en solucions alternatives, com ara que s’hi presentin voluntaris.
En principi, aquesta mesura és fora de la llei, però tenint en compte la situació d’emergència del país, podria ser que les Juntes Electorals de Zona estudiessin aquesta opció per enviar-la a la Junta Electoral espanyola (JEC).
Com a màxima responsable de les eleccions, la JEC podria fer alguna modificació en aquest cas.
Si amb tot això encara no s’aconsegueix de constituir la mesa, la normativa preveu que els qui hagin de votar en aquella urna votin al cap de dos dies.
És a dir, que votarien el dimarts 16 de febrer. | De cara a uns comicis marcats per la pandèmia de la Covid-19, més de 20.579 persones designades per a formar part d'una mesa electoral el diumenge 14 de febrer ja han presentat al·legacions per no haver d'acudir-hi. En cas que una mesa no es pugui constituir, el més segur és que s'ompli amb els substituts d'altres meses ja constituïdes. | Summarization |
caBreu_abstractive_1960 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | El procés de canvi de govern a l'Ajuntament de Barcelona ha tingut també ressò a Turisme de Barcelona.
El consorci tot just estrena president, Joan Canadell, que també pilota la Cambra de Barcelona i que relleva a Joan Gaspart, i tot just s'acaba d'incorporar Xavier Marcé com a regidor de turisme.
Turisme de Barcelona acumula polèmiques en els darrers mesos, com el cas de la indemnització a un alt càrrec qüestionada per l'interventor municipal o les despeses sense justificar de Jordi William Carnes, l'anterior director general.
Ara, segons ha pogut saber NacióDigital, tot apunta que les desconfiances entre la cúpula de l'ens amb el representant que va escollir l'Ajuntament en un consorci que té naturalesa público-privada han estat el detonant del relleu de De Gregorio.
Una no renovació comunicada en la data límit
De Gregorio, exgerent de la regidora d'Empresa i Turisme quan el regidor era Agustí Colom, és funcionari de la Diputació de Barcelona però estava en comissió de serveis.
És a dir, en una mena d'excedència per poder desenvolupar, en aquest cas, la seva funció al govern municipal primer i a Turisme de Barcelona després.
I aquest parèntesi caducava el 9 de juliol.
"El passat 9 de juliol es va extingir aquesta comissió de serveis, i va demanar el reingrés a la Diputació de Barcelona.
El Comitè Executiu de Turisme de Barcelona se'n va donar per assabentat el passat mes de juliol", sosté l'Ajuntament.
Per part del consorci, en declaracions a NacióDigital, el president de la Cambra de Comerç i també ara de Turisme de Barcelona, Joan Canadell, assegura que està assabentat del relleu de De Gregorio, però que s'ho ha trobat fet.
Tot just estrena el càrrec, amb la qual cosa afirma no poder dir "massa res" sobre aquesta decisió en la qual no ha participat.
En tot cas, manifesta "confiança" en l'equip executiu encapçalat per Torrella.
El nou president de Turisme de Barcelona, Joan Canadell, manifesta "confiança" en l'equip executiu i les decisions del director general, Joan Torrella
Altres fonts consultades expliquen que, si De Gregorio no va ser renovat per continuar al càrrec és perquè Torrella va argumentar que l'escenari no era l'adient perquè encara no havia estat designat un regidor de Turisme.
Asseguren, però, que el director general mai va veure amb bons ulls la presència de De Gregorio, que entenien que era una mena d'enviat de l'Ajuntament per supervisar l'activitat del consorci, participat també per la Cambra de Comerç i la Fundació per a la Promoció de Barcelona.
De fet, el consistori el va proposar primer com a sotsdirector, quan el director general era encara Jordi William Carnes, exregidor del PSC durant el mandat de Jordi Hereu.
L'exidirgent socialista va acabar plegant del càrrec al febrer del 2018 després que es fes públic un informe sobre despeses no justificades pagades amb una Visa pública.
"Curiosament, s'ha apartat les dues persones amb més sensibilitat cap a la gestió pública que hi havia al comandament del consorci", asseguren fonts consultades
A més, De Gregorio no ha estat l'únic que cessa de la seva funció.
També al responsable de contractació i transparència des del maig del 2018, Francisco Galán, se "l'ha empès" ha demanar el retorn a la seva plaça com a funcionari de la Generalitat.
De fet, des de la regidoria d'Agustí Colom l'anterior mandat és des d'on es va impulsar l'auditoria sobre les polèmiques despeses sense justificar de William Carnes i des d'on es va demanar també un informe a l'interventor municipal que va posar en dubte la regularitat de la indemnització pagada a un alt càrrec.
També va ser l'exregidor qui va plantejar al final del mandat un canvi dels estatus de Turisme Barcelona, que no s'han modificat des de la creació de l'ens l'any 1993.
També que si l'interventor de l'Ajuntament estableix un criteri i no es compleix, s'incorri en responsabilitat dels dirigents del consorci. | L'ens publicoprivat Turisme de Barcelona ha rellevat Albert de Gregorio, el director de recursos proposat pel govern d'Ada Colau el 2017. El relleu, suggerit pel director general de Turisme de Barcelona, Joan Torrella, es va produir a principis de juliol, i es podria deure a la voluntat de l'ens de reduir el pes de decisió de l'Ajuntament. | Summarization |
caBreu_abstractive_2956 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | A partir de la setmana vinent, l'Hospital Sant Joan de Déu posarà en marxa el nou bloc quirúrgic, un espai que amb 2.200 metres quadrats i que constarà de vuit sales d'operacions amb alta tecnologia integrada.
Aquests, seran els primers quiròfans que integrin en un mateix espai una ressonància magnètica, un TAC i un arc híbrid que permetrà als professionals obtenir imatges en temps real i per tant, més precisió.
A més, l'hospital també ha apostat per ''humanitzar'' el pas dels infants pels quiròfans i ha treballat l'espai perquè els pares puguin acompanyar el pacient fins a la sala de preparació quirúrgica, estar al seu costat fins que l'adormin i també al despertar-se.
El nou bloc ha suposat una inversió de 20 milions d'euros, 7 dels quals els ha assumit el CatSalut per a les obres.
La resta prové de donacions de diverses fundacions i s'ha utilitzat per als equipaments.
En els 2.200 metres quadrats del bloc quirúrgic s'hi ubiquen doncs, vuit sales d'operacions, una sala de reanimació de 10 llits, dels quals quatre són per a pacients crítics i estan concebuts per potenciar l'àrea del cor.
La principal novetat d'aquest bloc, segons ha destacat el seu director, Juan José Lázaro, és la integració de tecnologia en tot el procés quirúrgic.
Així, en aquestes vuit sales s'hi pot trobar una ressonància magnètica, un TAC i un arc híbrid, a més d'una connexió audiovisual de les més avançades.
Pel cap d'infermeria del bloc, Osmeli Navarro, aquesta integració no només permet innovar sinó que aporta valor perquè ''és més precisa'' i permet una més ràpida recuperació del pacient.
Tota aquesta cirurgia innovadora, permetrà a l'Hospital, segons Lázaro, donar resposta a la ''complexitat'' que presenten molts dels pacients que arribin al centre i que requereixen d'''ajut tecnològic''.
Així, per exemple, es preveu que es milloraran els temps i els èxits de la cirurgia amb l'ús de tècniques menys invasives.
Ha posat d'exemple, l'avantatge de tenir la ressonància magnètica a dins d'un quiròfan.
Lázaro ha explicat que normalment, en una operació d'un tumor al cap es podia esperar dos o tres dies per fer la primera ressonància i comprovar-ne el resultat, i en canvi ara, es podrà fer a la mateixa intervenció, sense trasllats, cosa que permetrà comprovar, sense treure'l del quiròfan, que no queden restes del tumor i si ni ha, continuar la intervenció.
Espai més humà i pensat per a famílies
Des de l'Hospital Sant Joan de Déu, han dissenyat aquest espai pensant en el confort dels professionals però també de les famílies.
Així, i seguint la línia que ja havia començat amb l'ambientació de l'edifici i alguns canvis, com que els pares poden dormir amb els nens al centre, el nou bloc quirúrgic incorpora més novetats.
Així, per primera vegada els pares podran acompanyar els infants fins al quiròfan.
Podran ser-hi fins que s'adormin i també seran presents al despertar, ja que es permetrà la seva entrada a la nova sala de reanimació.
Segons ha destacat Lázaro, tothom va ''molt estressat'' en un quiròfan i els pares ho pacient malament.
Per això, han apostat per un lloc ''bonic'', que els nens vinguin ''a Port Aventura'' i sobretot, que permeti l'acompanyament dels progenitors als pacients.
Pel cap, no té sentit separar els infants dels seus pares perquè són ''el millor ansiolític'' pels nens.
A més, els pares podran saber en tot moment on es troba el seu fill gràcies a l'aplicació mòbil i a un sistema de geolocalització mitjançant una aplicació al mòbil.
Els quiròfans, per la seva banda, estan ambientats amb animals a les parets i tenen un sistema de música i d'il·luminació que permet modificar-se en funció de cada situació quirúrgica.
A més, i en contra de l'habitual, els nous quiròfans tenen llum natural que permetrà als professionals treballar amb més bones condicions sempre que les necessitats de l'operació ho necessitin. | La setmana vinent, l'Hospital Sant Joan de Déu estrenarà un nou bloc quirúrgic que constarà de vuit sales d'operacions amb alta tecnologia integrada. Els espais comptaran amb ressonància magnètica, TAC i arc híbrid, de manera que es puguin obtenir imatges precises en temps real durant les operacions. L'espai també estarà adaptat al confort dels pacients infants i les seves famílies. | Summarization |
caBreu_abstractive_87 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Hi ha molta gent que aquests dies té dubtes sobre si per Nadal podrà visitar la família que viu lluny.
A continuació detallem quines són les restriccions de mobilitat vigents per Nadal a tots els Països Catalans:
La Generalitat de Catalunya ha anunciat que les festes de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis tenien un protocol anticovid especial i restaven al marge del pla de reobertura.
Fins l’11 de gener a Catalunya hi ha confinament comarcal tota la setmana.
Si fins ara entre setmana es podia circular per tot Catalunya sense restriccions, a partir d’ara la mobilitat es limitarà a la comarca de dilluns a diumenge.
Però se n’exceptua la mobilitat essencial indicada abans i el desplaçament de bombolles de convivència a una segona residència, al domicili d’un familiar o persona propera o a un establiment turístic, a excepció de la Cerdanya i el Ripollès.
Així com per visitar a un familiar per les festes de Nadal.
A banda, Andorra i l’Alt Urgell es consideraran una sola comarca i es permetrà la mobilitat entre aquests territoris.
Aquesta mobilitat, però, queda limitada als residents, les persones que hi tenen segona residència o un establiment hoteler contractat.
A banda, es permetrà la tornada al domicili familiar dels qui siguin fora de Catalunya per motius laborals o d’estudis.
Malgrat tot, la Generalitat demana de reduir al màxim la mobilitat.
I recorda que les reunions han de ser íntimes, de deu persones a tot estirar i dues bombolles de convivència.
Quines restriccions s’aplicaran durant les festes de Nadal per la covid-19?
Només podran entrar al País Valencià els qui tornin al seu lloc de residència habitual.
Les Illes és l’únic territori del país que no tindrà la mobilitat limitada, tot i que s’hi enduriran els controls als aeroports a partir del 20 de desembre.
Armengol ha anunciat que tots els turistes de l’estat espanyol hauran de presentar una PCR o una prova d’antígens negativa si hi arriben de comunitats amb una incidència superior als 150 casos per 100.000 habitants.
Per Nadal, el govern de Francina Armengol ha implantat mesures sanitàries específiques per a facilitar la tornada a les Illes dels residents que per algun motiu s’hagin desplaçat fora del territori.
A tots els residents que han estat més de 72 hores fora, però que no han sortit de l’estat espanyol, els oferiran una prova gratuïta.
Per poder-se fer les proves de la covid-19 de franc, els residents han d’anar a un dels centres concertats que el Servei de Salut de les Illes ha posat a la seva disposició.
I han de lliurar un comprovant del viatge, el document d’identitat o certificat de residència i l’abonament de proves covid-19.
Els no-residents que tinguin previst d’anar a les Illes aquests dies es podran fer les proves en aquests centres, però hauran de pagar la tarifa establerta.
A partir de dilluns, la comarca de l’Alt Urgell integrarà Andorra dins els seus límits de restricció de mobilitat.
D’aquesta manera, el govern català vol restablir la mobilitat amb Andorra.
Aquesta mobilitat, però, queda limitada als residents, les persones que hi tenen segona residència o un establiment hoteler contractat.
A més, avui Andorra ha recuperat la mobilitat amb Catalunya Nord.
Aquesta setmana l’estat francès ha flexibilitzat la mobilitat després d’haver-la restringida durant mesos.
Ara només hi ha el confinament nocturn a partir de les 20.00.
Els qui viuen fora de l’estat espanyol, aquests dies poden tenir unes certes dificultats per a tornar.
Si fan el viatge amb avió i vénen d’alguns dels 37 països que tenen una incidència alta –consulteu-ne la llista–, l’estat els exigirà una PCR negativa feta, a tot estirar, setanta-dues hores abans a entrar.
Altrament, s’exposen a una multa que pot anar de 3.000 euros fins a 60.000, atès que es pot considerar un delicte contra la salut pública.
En canvi, si la tornada es fa amb automòbil o amb tren, ningú exigeix cap PCR amb resultat negatiu.
Si veniu per carretera, hi ha controls intermitents pel confinament perimetral.
La incertesa de tornar a casa per Nadal: calendaris impossibles i PCR a preus astronòmics | Aquest Nadal hi haurà restriccions de mobilitat arreu dels Països Catalans per a prevenir els contagis de Covid-19. A Catalunya la mobilitat es limitarà a la comarca de dilluns a diumenge, al País Valencià només podrà entrar qui torni al seu lloc de residència habitual, i a les Illes no es limitarà la mobilitat, però s’enduriran els controls als aeroports. | Summarization |
caBreu_abstractive_593 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | L’Associació Cultural Socarrats de Vila-real va celebrar passat divendres una taula redona amb el títol “L’educació en valencià, qualitat i garantia plurilingüe”.
Amb aquest acte s’iniciaren les activitats d’homenatge a Vicent Pascual i Granell, anomenat “Socarrat Major 2016”, un premi que rebrà el dia 6 de febrer, al restaurant El Molí de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, en un acte solemne.
La Biblioteca Universitària del Coneixement va divendres de vesprada, a Vila-real, la celebració de la taula redona “L’educació en valencià, qualitat i garantia plurilingüe”.
Experts en educació i en llengua van exposar els seus punts de vista sobre com l’aprenentatge i l’ensenyament de les llengües té sentit si es vehicula des de la nostra llengua.
Componien el debat: Isabel Ríos (ocupà molts anys càtedra i docència al Departament d’Educació de la Universitat Jaume I de Castelló), Vicent Moreno (president de la Federació Escola Valenciana), Elsa Vilalta (cap del Servei d’Educació Plurilingüe de la Conselleria d’Educació) i Joan Lluís Martín (director de l’escola pública CEIP Concepció Arenal); la taula va estar moderada per Manel Pitarch (membre de la junta de Socarrats) .
L’acte va començar amb les paraules del president de l’entitat, Fermí Font, i va comptar amb una sorpresa, la presència del recent nomenat Socarrat Major, que va voler assistir a l’acte i agrair públicament la iniciativa de Socarrats en el seu honor, i va obsequiar els assistents amb una completa reflexió sobre el significat de fer una bona política lingüística i la importància de l’ensenyament en valencià per al plurilingüisme.
Entre un públic nombrós molt interessat en el tema, també van fer acte de presència diverses autoritats: Maria José Palmer (subdirectora territorial d’Educació), Vicent Doménech (cap de la Inspecció educativa), Pasqual Batalla (tinent d’alcalde i regidor de Normalització Lingüística i Tradicions), Rosario Royo (regidora d’Educació) i Mònica Mañas (regidora de Noves Tecnologies).
Isabel Ríos, entre altres idees, va apuntar que la recerca en llengües ha de fer-se des del marc del plurilingüisme i que en la situació de minorització que es troba la nostra llengua, cal una societat plurilingüe i cohesionada des del vehicle lingüístic del valencià.
Per la seua part, Vicent Moreno reclamava la necessitat que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià siga desenvolupada novament i va assenyalar com Vicent Pascual ha estat clau en l’assessorament dels documents que Escola Valenciana i les universitats públiques han llançat en diverses fases per oferir models d’organització de la política educativa i l’ensenyament de les llengües als centres educatius.
En la seua intervenció, Elsa Vilalta va fer una repassada històrica de l’evolució dels programes d’ensenyament en valencià que va motivar Vicent Pascual i la importància que va assolir la immersió lingüística per a una metodologia favorable a l’aprenentatge.
Finalment, Joan Lluís Martín va tancar els torns d’intervenció exposant un recorregut dels projectes que ha estat aplicant l’escola, per als quals –va puntualitzar- es van trobar tres suports fonamentals: Escola Valenciana, els assessors didàctics per a l’ensenyament en valencià amb què comptava la Conselleria i els documents de Vicent Pascual.
I va deixar clares les dificultats amb què es troben els mestres quan l’escolarització està molt descompensada, cosa que finalment no ha impedit el treball d’una escola pública integradora i educadora.
Tots els ponents van coincidir a destacar la rellevància de Vicent Pascual en tot el procés d’ensenyament en valencià a les escoles i instituts del País Valencià.
També les seues investigacions sobre didàctica de la llengua i la literatura i sobretot, el seu tarannà integrador i democràtic.
Abans del comiat, l’oganització va recordar als assistents que el dia 6 de febrer tindrà lloc el sopar i lliurament del premi Socarrat Major 2016, al restaurant El Molí, de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, de Vila-real, al qual estan invitades totes les persones que vullguen sumar-se a homenatjar el guardonat, el pedagog i lingüista Vicent Pascual i Granell. | El passat divendres, l'Associació Cultural Socarrats de Vila-real va celebrar la taula rodona "L'educació en valencià, qualitat i garantia plurilingüe", amb què s'iniciaven les activitats de l'homenatge al pedagog i lingüista Vicent Pascual i Granell, nomenat "Socarrat Major 2016". Diversos experts en educació i en llengua van debatre sobre el paper del valencià a l'hora de vehicular l'ensenyament d'altres llengües. | Summarization |
caBreu_abstractive_640 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Velocitat de reproducció, incidència acumulada, taxa de confirmats per PCR, taxa de positivitat, risc de rebrot, pressió hospitalària… Els informes diaris que avaluen la situació epidemiològica han obligat la societat a comprendre conceptes i indicadors que no havien sentit mai fins ara.
Aquestes darreres setmanes, arran de l’augment i la consolidació de la segona onada, a Catalunya s’ha posat molt d’èmfasi en el risc de rebrot, que no s’atura i ja supera els tres-cents punts.
Però això què vol dir, exactament?
El risc de rebrot es calcula multiplicant la incidència acumulada de casos per cada 100.000 habitants els darrers catorze dies i la velocitat reproductiva del virus, la famosa R, que calcula el nombre d’infeccions que pot originar una persona contagiada amb coronavirus.
El resultat, doncs, és una estimació de la incidència acumulada a dues setmanes vista: ‘El risc de rebrot és un indicador d’allò que passarà els catorze dies següents si tot continua igual; ens mostra en quina direcció anem’, explica Martí Català, enginyer físic del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC.
Les dades utilitzades no inclouen els positius en residències, no perquè no es considerin importants, sinó perquè científicament no són representatius de les dinàmiques de la població general.
El risc de rebrot s’ha fet popular pel Departament de Salut, que és l’únic que el comunica.
‘D’alguna manera, creiem que oferint aquesta xifra es resumeixen dues dades de cop i, alhora, s’ajuda a entendre a la població on som i cap on anem’, diu Català.
En canvi, ni la Conselleria de Sanitat de les Illes, ni la del País Valencià, ni tampoc el ministeri espanyol, no comuniquen pas el risc de rebrot; no per falta de transparència sinó perquè opten per informar de la velocitat reproductiva del virus i de la incidència acumulada per separat.
El risc de rebrot, doncs, dependrà molt de la manera com es calculin els dos valors d’origen.
En el cas de la R, depèn del model matemàtic que s’utilitzi, però també de les mesures que es prenguin en aquell moment.
En aquest sentit, és valuós observar el nombre de proves que es fan i, per tant, el nombre de positius que es detecten: ‘Per posar-ho en context: si ara nosaltres deixem de fer proves i no es calcula cap positiu, la R passarà a ser 0.
Però això és mentida, el virus continuarà propagant-se.
Si un dia, de cop, fas vint vegades més de tests i comences a testar tota la població, la R es dispararà.
Però això no voldrà dir que la R real de la població es dispari.’
I com menys proves es facin, menys incidència acumulada hi haurà.
Aquesta és la trampa per la qual va optar el govern de la Comunitat de Madrid, que d’aquesta manera justificava una falsa millora en les dades i la retirada de l’estat d’alarma.
Però el Ministeri de Sanitat espanyol va aixecar la llebre i, aportant dades i defensant-se de les exigències d’Ayuso, va assenyalar que Madrid havia reduït prop d’un 40% el nombre de proves PCR.
I com menys PCR, menys incidència acumulada, menys velocitat de reproducció i, per tant, menys risc de rebrot.
Tornant al risc de rebrot, a Catalunya ara mateix és de 362 punts, que és el resultat de multiplicar una R d’1,37 i una incidència acumulada de 263.
Ara mateix hi ha zones crítiques on aquest risc de rebrot voreja els mil punts.
És a dir, que d’ací a pocs dies podrien tenir una incidència de 1.000 casos per cada 100.000 habitants.
Per exemple, Manlleu i Vic tenen un risc de rebrot de 1.500 i 1.300, respectivament; Salt, de 781; i Tortosa, de 918.
Cal tenir en compte que en molts casos són municipis que no tenen poblacions de masses i on es fan PCR a gran escala arran d’un brot, de manera que el risc de rebrot puja més fàcilment.
Sigui com sigui, cal tenir-hi l’ull posat i controlar-les per evitar que el contagi es desboqui. | Arran de la segona onada de contagis de Covid-19 de les darreres setmanes, s’ha posat molt èmfasi al risc de rebrot, que a Catalunya no s’atura i ja supera els 300 punts. Aquest índex es calcula multiplicant la incidència acumulada de casos per cada 100.000 habitants els darrers catorze dies i el nombre d’infeccions que pot originar una persona contagiada. | Summarization |
caBreu_abstractive_1850 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Versió en valencià del bàndol municipal Foto: XBP.
En un balafiament d'entusiasme, l'alcaldessa de València crida els valencians i valencianes "a celebrar amb il·lusió i esperança" el nou regnat.
Barberá qualifica Felip VI com a "legítim hereu de la dinastia històrica" i vincula "els millors anys de progrés i benestar" a la corona borbònica.
L'alcaldessa li reconeix a Joan Carles I el seu "transcendent gest de generositat i responsabilitat, fermesa i patriotisme, que obri la porta de la Història al seu legítim hereu".
València, dues vegades lleial
Lloant la figura del nou monarca, Barberá destaca el "seu suport a la ciència, la cultura i les tradicions valencianes" i recorda que l'escut de la ciutat incorpora la doble L que l'acredita com a "dues vegades lleial".
"Un símbol -continua el bàndol municipal- de la seua històrica i indestructible fidelitat a la Corona."
L'alcaldessa finalitza animant els valencians a "celebrar aquest magne esdeveniment" i a expressar la seua "lleialtat i confiança" cap a Felip VI, a qui cataloga com a "saba nova per a una Institució troncal que farà reviure amb força valors com la unitat d'Espanya i la fe en el nostre futur”.
I culmina amb un: "VISCA EL REI, VISCA ESPANYA."
Per a no deixar insaciada la curiositat de cap lector, transcrivim literalment el bàndol:
RITA BARBERÀ NOLLA
ALCALDESSA DE VALÈNCIA
Valencians,
Valencianes
La Constitució del 1978, garant dels nostres drets i deures des que els espanyols van decidir caminar junts en plenitud de llibertat i democràcia, estableix que la forma política de l'Estat Espanyol és la Monarquia parlamentària i disposa, així mateix, que la Corona d'Espanya és hereditària en els successors de SM Joan Carles I de Borbó, legítim hereu de la dinastia històrica.
Este és l'inexcusable punt de partida d'esta crida a tots els valencians i valencianes per a celebrar amb il·lusió i esperança la Proclamació davant les Corts Generals del nou Rei d'Espanya, SM Felip VI.
Els valencians, com la resta dels espanyols, hem viscut una transició exemplar i els millors anys de progrés i benestar gràcies al decidit -i decisiu- impuls de la Corona, encarnada en SM el Rei Joan Carles I, que va unir el poble espanyol en la construcció d'una nova història comuna de democràcia, de drets i llibertats individuals, de justícia, i de consens.
A ell li devem el nostre més sincer reconeixement i gratitud pels molts servicis a Espanya que, amb l'incondicional suport de SM la Reina Sofia, culmina amb este transcendent gest de generositat i responsabilitat, fermesa i patriotisme, que obri la porta de la Història d'Espanya al seu legítim hereu, Sa Altesa Reial el Príncep d'Astúries, que regnarà amb el nom de Felip VI.
Felip VI, durant els anys que ha exercit de manera exemplar les responsabilitats com a Príncep d'Astúries, sempre ha estat amb el poble valencià, de manera que ha mostrat el seu interès i proximitat amb les nostres inquietuds i legítimes aspiracions.
Perquè amb la intensitat adequada en cada moment, la Corona ha acompanyat els esdeveniments més importants de la vida dels valencians, sempre a l'altura de les circumstàncies i, de forma especial, ha evidenciat el seu suport a la ciència, cultura i tradicions valencianes, com a major i lleial testimoni de la seua implicació amb l'avanç i desenvolupament de la nostra societat.
La ciutat de València -incorporada al món occidental i cristià pel Rei Jaume I- fa gala en el seu escut de l'ensenya de ser “dos vegades lleial”, símbol de la seua històrica i indestructible fidelitat a la Corona.
Per això, els valencians -amb renovada il·lusió i alegria- manifestem la nostra esperança davant la Proclamació de Felip VI i li donem la benvinguda com a Cap de l'Estat i Rei de tos els espanyols.
Com a alcaldessa de València anime els valencians a celebrar este magne esdeveniment i a expressar la nostra lleialtat i confiança cap a Felip VI, saba nova per a una Institució troncal que faça reviure amb força valors com la unitat d'Espanya i la fe en el nostre futur.
VISCA EL REI,
VISCA ESPANYA
València, 19 de juny de 2014 | En un discurs des de l’Ajuntament de València, l’alcaldessa Rita Barberá ha expressat el seu entusiasme per la monarquia espanyola arran de la recent coronació de Felip VI després de l’abdicació de Joan Carles I. Barberá, que ha vinculat els millors anys de progrés i benestar a la Corona borbònica, i ha animat a tots els valencians a celebrar aquest esdeveniment. | Summarization |
caBreu_abstractive_6 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | En un context en què el soroll de la ferralla del xoc de trens ha esdevingut plenament protagonista de l’actualitat política, la tercera via, aquell concepte que tant va abraçar l’extinta Unió de Josep Antoni Duran i Lleida, cerca una escletxa per on treure el cap i tornar a tenir influència en el debat polític.
O, dit d’una altra manera, aconseguir ‘diàleg, negociació i pacte’, les paraules més repetides ahir en la presentació del llibre La tercera via.
Puentes para el acuerdo (Catarata), de Miquel Iceta.
És escrit en castellà, perquè ‘s’adreça a tot Espanya’, va dir el primer secretari general del PSC, que va anar acompanyat del seu antecessor, Pere Navarro, i de l’ex-secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba.
Tanta expectació com xafogor a la sala Alibri de la llibreria homònima per a veure asseguts en una mateixa taula passat i present del PSC i el PSOE.
Entre el públic, d’una mitjana de quaranta-cinc anys, grans garants de l’estabilitat i el pacte com l’ex-president del Cercle d’Economia Anton Costas, l’ex-secretari general d’Unió Ramon Espadaler i personalitats amb càrrec com el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, i la batllessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín.
Pere Navarro, que en el seu moment va defensar el dret de decidir, va ser el primer a intervenir per aplaudir la proposta d’Iceta, un polític que no és mainstream però que és partidari d’aportar solucions enfront d’aquells innombrables que només assenyalen els problemes.
‘A tots se’ns acudeixen alguns noms, però en fi…’ I la sala va somriure de manera còmplice.
Navarro també va augurar que el concepte de la tercera via tornaria a viure temps millors.
‘Ja no és aquella tercera via tan feble, sinó que ha guanyat força.
I amb el temps serà la majoritària.
Cal presentar unes propostes que puguin aplegar la major part dels ciutadans, on ens puguem trobar de manera majoritària, no només a Catalunya sinó a Espanya.’
I és que la tercera via que proposa Iceta no té pas una interpretació únicament catalana.
Les idees bàsiques de la reforma constitucional que proposa són la transformació de l’estat de les autonomies en un estat federal i el reconeixement de la realitat nacional catalana en una disposició addicional a la constitució espanyola, proposta que Unió ja havia fet al congrés espanyol.
Rubalcaba, el més moderat
Alfredo Pérez Rubalcaba, ex-secretari general del PSOE i ex-ministre d’Interior, a diferència de Navarro i Iceta, que van atacar únicament el govern català, va alertar el govern espanyol que el temps del dret administratiu i els caramels en forma de pressupost ja ha passat i va dir que ara calia posar un projecte sobre la taula per a Catalunya.
Per ell, el missatge que cal enviar ja no és el dels perills de l’independentisme, sinó que l’estat vol continuar comptant amb Catalunya, fet que es contraposa amb el missatge del Tribunal Constitucional (TC) amb la sentència de l’estatut dient que Catalunya ‘no té lloc’ en la constitució espanyola.
Sobre la possibilitat que les singularitats de Catalunya siguin reconegudes en una constitució espanyola, Rubalcaba va recórrer a l’orgull pactista de la constitució del 1978.
‘Si ho vam fer amb gent tan diferent i distant, per què no ho podrem fer ara?’.
No hi ha impossible, venia a dir.
Penals i congressistes cubans
El torn final d’Iceta, el protagonista de la vesprada, va ser el més amè de tots.
Va fugir de la teoria i el contingut polític, i en un ambient còmode i favorable, va recórrer a l’humor per a criticar les posicions independentistes i defensar que és possible fer una reforma.
Cap retret a l’immobilisme de l’estat espanyol ni a les males pràctiques del govern, actor imprescindible per a dur a terme una reforma de la constitució com proposa.
Sense pronunciar la paraula ‘referèndum’, Iceta va alertar que aquest hauria de ser l’últim recurs.
Ho va explicar així: ‘Jo no sóc entès en futbol.
Però quan un partit empatat es dirimeix a penals, no és a un únic a penal.
Primer en fan una tanda, després una altra… No és a un únic penal que s’ho juguen tot.
No ens ho juguem tot al primer penal.’
De Rajoy, no en va dir res, però dels polítics independentistes sí.
Segons ell enganyen conscientment i proposen la construcció d’un gran temple basant-se en materials dèbils i sense manobres.
I sobre Puigdemont, de qui creu que va a l’estranger i no el rep ningú.
‘Només alguns congressistes cubans pels passadissos…’, una escena que va fer riure els presents.
Iceta va acabar l’acte assegurant que el llibre presentat és d’un català que vol continuar essent-ho, que se sent espanyol però que se sentirà més feliçment espanyol si Espanya reconeix Catalunya com allò que és. | Acompanyat de Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba, Miquel Iceta va presentar ahir a la llibreria Alibri "La tercera via. Puentes para el acuerdo". Al llibre, Iceta proposa una alternativa a la independència i l'immobilisme amb la transformació de l'estat de les autonomies en un estat federal i el reconeixement de les particularitats de Catalunya a la Constitució espanyola. | Summarization |
caBreu_abstractive_1288 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Quatre entitats i sis creadors del país han estat reconeguts aquest dijous pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) amb els Premis Nacionals de Cultura.
Entre ells, el magazín cultural Catorze, impulsat per Eva Piquer i mitjà adscrit a NacióDigital.
El jurat l'ha reconegut per ser "un intèrpret rellevant de la contemporaneïtat" i per haver-se consolidat amb una audiència lectora cada vegada més nombrosa.
A banda de Catorze, els Premis Nacionals de Cultura també han recaigut en les fundacions Pau Casals i Festa Major de Gràcia, el Centre de Titelles de Lleida, els escriptors Jordi Pàmias i Valentí Puig, els directors d’escena Josep Anton Codina i Albert Vidal, l’artista visual Fina Miralles i l’il·lusionista Hausson (Jesús Julve).
Els guardons es lliuraran el divendres 29 de juny al Teatre Zorrilla de Badalona.
Eva Piquer: "La nostra feina és fer i propagar cultura"
El jurat ha destacat de Catorze el fet de ser "un mitjà que escriu amb llibertat absoluta i amb cura en els dissenys i continguts".
Ha subratllat que el premi ha estat donat "per la qualitat, originalitat i rigor que presenta".
Eva Piquer ha explicat el context de l'aparició del mitjà, ara fa quatre anys: "Quan vam crear Catorze, la cultura era un sector segrestat pel desànim.
Però Catorze és un digital a favor de la cultura, que sempre fa cultura en positiu, no publiquem crítiques destructives de llibres i no ens interessa alimentar polèmiques culturals.
La nostra feina és fer i propagar cultura".
Els premis són lliurats per desè any consecutiu pel CoNCA, en un format de selecció que incorpora candidatures provinents del sector i on conflueixen "el talent i la creativitat, però també la solidesa i la trajectòria", tal com explica la mateixa entitat.
Els deu guardonats amb la màxima distinció del país en l'àmbit cultural destaquen "per la singular empremta" que han deixat en disciplines com la literatura, les arts escèniques i visuals i el periodisme.
Escriptors, "body art" i arts escèniques, protagonistes del 2018
Dues entitats amb de sòlid i sostingut bagatge cultural han estat premiades per la seva capacitat de relligar la nostra vida cultural amb les seves profundes arrels: la Fundació Festa Major de Gràcia, "motor cultural de la Vila de Gràcia amb dos-cents anys d’història", i la Fundació Pau Casals, "gran impulsora de la música com a mitjà d’expressió cultural i humanístic".
En aquest sentit, Jordi Pardo ha posat de relleu la vàlua de Casals, "conegut per ser el millor músic, però també per estar sempre en defensa aferrissada d'uns valors i d'un compromís".
Els guardons també han reconegut "la dimensió imaginativa i pedagògica de la cultura" amb els premis al Centre de Titelles de Lleida, "organitzador d'una fira única a Catalunya en el seu gènere"; l’obra d’Albert Vidal, autor escènic "amb una visió instintiva i essencial del teatre i la cultura popular"; i Hausson, Jesús Julve, "renovador de l’il·lusionisme al nostre país".
Amb el premi al director i gestor teatral Josep Anton Codina es reivindica "la importància de la pedagogia en el món artístic"; i l’artista Fina Miralles, per ser "pionera del land art i el body art" a casa nostra.
Jordi Pàmias ha estat reconegut per "l’excel·lència en la representació cultural del territori, per ser una de les veus més representatives de les Terres de Ponent i una de les trajectòries més coherents de la literatura catalana".
El poeta lleidatà ha expressat en el seu discurs que "la immersió lingüística és avui més necessària que mai per la supervivència de la nostra llengua".
Al seu torn, Valentí Puig, premiat per l’exigència en la construcció "d’una veu i una mirada personals", ha constatat "la destrucció de la paraula".
"Hi ha una creixent desconnexió entre la cultura i la societat", ha reblat.
El prestigi d'uns premis històrics
Els Premis Nacionals van ser instituïts per la Generalitat republicana el 1932, es van interrompre amb la Guerra Civil el 1938 i es van reprendre el 1982, han reconegut al llarg del temps la tasca de més de 800 creadors, professionals i entitats del sector cultural del país en 43 edicions.
Distingeixen figures i col·lectius que han contribuït a donar més rellevància a la cultura catalana, ja sigui "per la seva tasca intel·lectual, artística o d’identitat compartida que desenvolupen".
Des del 2009 els Premis són concedits pel Plenari del CoNCA, format per Carles Duarte (president), Gemma Sendra (vicepresidenta), David Albet, Mercè Gisbert, Pilar Parcerisas i Isona Passola. | El 29 de juny es lliuraran al Teatre Zorrilla de Badalona els guardons dels Premis Nacionals concedits pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Els guardons han reconegut el talent i la creativitat, a més de les trajectòries rellevants per a la cultura de Catalunya. Catorze destaca com a mitjà positiu i lliure de polèmiques. | Summarization |
caBreu_abstractive_1001 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | JxCat i la CUP no renuncien a la investidura de Carles Puigdemont i al mandat de l'1-O.
Així ho han asseverat respectivament els diputats Gemma Geis i Carles Riera en la seva intervenció inicial en el ple d'aquest dimecres en què l'independentisme reivindica el president català i els drets polítics dels electes presos i exiliats en base a dues resolucions registrades conjuntament que es basen en les mesures cautelars dictades pel comitè de Drets Humans de les Nacions Unides en relació a la situació de Jordi Sànchez.
L'ANC els ha fet costat en unes declaracions posteriors de la seva nova presidenta, Elisenda Paluzie.
"No renunciarem a la investidura de Carles Puigdemont", ha asseverat Geis, que ha reivindicat "els drets polítics de tots i cadascun dels diputats d'aquest Parlament", i ha demanat el suport de la resta de diputats perquè "un país que no lluita pels seus drets civils i polítics és un país que no té futur".
Malgrat tot, també s'ha referit al mandat extret del referèndum, vinculat al president exiliat, reiterant el "compromís amb l'1-O i el president Puigdemont".
Així, Geis ha començat denunciant que a 2018 hi hagi "presos polítics a les presons espanyols, perquè s'inventen fets que no es van produir", quan "l'única violència que van exercir van ser els policies l'1-O", i ha lamentat que "s'han proposat fins a tres candidats" a la presidència i tots ells han estat vetats per la justícia espanyola.
En aquest sentit, ha reconegut que, en referència a les mesures cautelars dictades per l'ONU en defensa dels drets polítics de Jordi Sànchez, "és possible l'incompliment per part del jutge Pablo Llarena d'aquestes mesures, cosa que malmetria encara més la imatge internacional d'Espanya".
La CUP reclama un ple ja
Així, ha aplaudit també que Suïssa hagi reconegut la "naturalesa política dels càrrecs pels que vol jutjar Anna Gabriel", motiu pel qual no l'entregarà.
Aquest ple, ha insistit Riera, "pot reobrir l'esperança pel que fa a la unitat de les forces independentistes", la qual ha de passar per "investir Puigdemont com a president, fer República".
"Aquest és el camí per la unitat", ha insistit, motiu pel qual ha reclamat un "ple d'investidura ja per investir Puigdemont com a president", davant del qual, ha afegit, els diputats de la CUP assumiran "totes les responsabilitats personals i polítiques per fer-ho realitat".
En la mateixa línia, Elisenda Paluzie ha insistit en el que ja va defensar diumenge, que s'investeixi ja Puigdemont.
En unes declaracions als passadissos del Parlament, ha aplaudit les iniciatives parlamentàries, però ha avisat que estaran "molt decebuts" si es queden en uns mera resolució, motiu pel qual reclama fer "un acte de sobirania investint el president Puigdemont" com una resposta al "mandat democràtic del 21-D".
Així, rebutja la idea de Govern d'independents defensada pel líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, perquè creu que seria contrari al resultat electoral i defensa que el president exiliat és "la figura que internacionalitza millor la causa dels presos".
Preguntada pels detinguts i ferits en les protestes d'aquests dies, Paluzie ha reconegut que hi ha una "societat indignada" per la repressió política i la detenció de Puigdemont, motiu pel qual determinats sectors aposten per "accions de resistència pacífica i no violenta".
Tot i això, demana als "Mossos intervinguts que no facin actuacions desproporcionades que derivin en violència", ja que "els últims temps han tingut actuacions proporcionades".
Pel que fa als manifestants, ha reclamat "que no caiguin en la provocació que pot estar buscant el govern espanyol", que controla la policia catalana des del ministeri de l'Interior.
Sigui com sigui, ha afegit que, més enllà de l'independentisme, "ningú no està segur en aquest estat", en referència a la persecució que viuen també músics, artistes o tuitaires.
En aquest sentit, ha lamentat que el país viu "un moment d'emergència nacional" i ha burxat la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, per la seva incapacitat per fer Govern: "Mireu-vos al mirall, cara a cara, sense vestits de luxe ni postureig de paper setinat, amb vostès no vol pactar ningú".
Així mateix, ha aplaudit les victòries recents de la "democràcia enfront l'estat injust i repressiu en què s'ha convertit l'espanyol", referint-se al referèndum o a cada cop més reaccions d'organismes internacionals, com l'ONU o la justícia suïssa.
Les dues resolucions, aprovades
Finalment, el Parlament ha aprovat les dues resolucions de l'independentisme amb els vots de JxCat, ERC i la CUP en tots els punts, mentre que els "comuns" s'han oposat a aquells en què es defensava garantir els drets de Puigdemont i Sànchez a ser investits, però han avalat els que defensaven l'alliberament dels presos i a l'exigència que l'Estat compleixi la resolució de l'ONU.
Al seu torn, Cs, PSC i PP s'han oposat per complet a les dues resolucions, excepte que els liberals no han votat en el punt que reclama l'alliberament dels presos. | JxCat, ANC i la CUP reivindiquen els drets polítics de Carles Puigdemont i els presos després de l'1-O. Carles Riera demana la immediata investidura de Puigdemont com a president, ja que és la figura que representa internacionalment millor la causa dels presos, l'independentisme i el procés. Paluzie demana als Mossos i als manifestants actuar sense violència. | Summarization |
caBreu_abstractive_2660 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | La plataforma veïnal AireNet ha assegurat aquest dimarts que la planta incineradora de residus del Besòs de l'empresa Tersa incompleix la llei.
Una auditoria impulsada pels veïns i paral·lela a la feta pública per l'Ajuntament de Barcelona fa uns dies indica diverses irregularitats i incompliments de la normativa ambiental.
Així, acusen Tersa d'enganyar la ciutadania i demanen que s'apliquin millores urgents a la planta per reduir les males olors i la contaminació ambiental i atmosfèrica de la zona del Fòrum i la desembocadura del riu Besòs.
L'auditoria feta pública pel consistori deia que la planta no té afectació ambiental, cosa que els veïns consideren "parcial".
Segons l'auditoria impulsada pels veïns, Tersa incompleix el decret llei 512/2017 de la Generalitat, que diu que només es poden cremar els residus amb un poder calorífic mínim de 2.760 kcal/kg, però la mitjana de la incineradora és de 2.500 kcal/kg. Igualment, també assegura que incompleix el Reial Decret 815 del 2013, ja que Tersa no sap concretar com es mereix la temperatura i tampoc descarrega de forma "estanca" les cendres.
També acusen Tersa d'enganyar, ja que uns electrofiltres promesos el 2016 no s'instal·laran fins el 2020 o el 2021.
A més, la incineradora ha augmentat un 74,6% el consum de carbó actiu per minimitzar les emissions.
Tot i així, segons l'auditoria, utilitza menys carbó actiu del recomanat per la Unió Europea.
També acusen l'empresa de desconnectar els captadors continus de dioxines justament en els períodes de major emissió de contaminants, com les arrancades i parades dels forns.
Així mateix, Tersa ha "extraviat" els captadors corresponents als incidents mediambientals denunciats per AireNet el 2017.
La plataforma també critica que 85% dels materials cremats eren reciclables com plàstic, cartró, tèxtil, metalls, vidres i matèria orgànica.
De fet, el 67% dels residus cremats el 2018 eren matèria orgànica, i el 0,5% eren residus perillosos que no van ser separats prèviament.
En l'últim any amb dades disponibles, el 2017, Tersa va emetre 331.000 tones de CO2, 406 de diòxid de nitrogen, el 13% del trànsit de Barcelona, 24,2 quilos de crom, 16 quilos de níquel, 16.700 quilos de compostos clorats, 10.482 de partícules i 5.378 de compostos orgànics volàtils.
Aquests resultats contrasten amb les conclusions de l'auditoria feta pública per l'Ajuntament a finals d'octubre, encarregada al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya (CEIC) com a part del compromís adquirit amb AireNet després de l'incident registrat el juliol del 2017 a la planta, quan es va superar "durant unes hores" els límits d'emissió de dioxines.
El document es va elaborar després de nou reunions de treball i dues visites conjuntes a les instal·lacions entre cinc enginyers del CEIC, vinculats a Tersa, segons l'entitat, i un enginyer i un físic proposats per l'entitat veïnal i contractats per l'Ajuntament.
Segons aquest estudi, l'impacte de la incineradora a l'entorn "no és rellevant".
El document reitera que la planta compleix amb les prescripcions i que el seu impacte en relació amb l'entorn "no és rellevant en quant a dioxines", que assegura que actualment el nivell d'emissió és "deu vegades inferior" al nivell exigit de mitjana.
AireNet acusa l'auditoria feta publicar pel consistori de "parcial".
Les recomanacions que fan tant enginyers com els experts proposats pels veïns fan referència a la incorporació de tècnics en medi ambient en la societat pública, una recomanació que, segons indica l'Ajuntament, ja s'ha posat en marxa mitjançant la creació del Departament de Medi Ambient a Tersa.
També se suggereix la millora de la comunicació interna i externa del funcionament de la planta.
Per aquesta raó, el consistori vol constituir una taula de seguiment de Tersa, amb totes les administracions implicades, on pugui incorporar-se també personal expert independent proposat per ells i pel Col·legi d'Enginyers.
A més, s'afegeix des del consistori, la planta disposarà en breu d'un sistema catalític per reduir l'emissió d'òxids de nitrogen en fins a 60 punts.
L'obra, d'uns 16 milions d'euros, ja està adjudicada i començarà a muntar-se a principis del 2020 per entrar en funcionament a finals del mateix any.
D'altres millores proposades pels experts són la implantació d'un sistema de detecció de residus radiactius i d'un sistema de control d'olors al fossat de residus, un altre per evitar l'entrada de residus quan els forns estiguin per sota dels 850 graus. | Els veïns acusen la planta incineradora de residus de Tersa d'enganyar els ciutadans, després de demostrar amb una auditoria que la planta no compleix la llei i utilitza menys carbó actiu del que recomana la UE. També demanen solucions per a les males olors i la contaminació produïda. L´auditoria de l´Ajuntament assegura que l´impacte de la planta no és notable. | Summarization |
caBreu_abstractive_2485 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | El Tarragonès i el Barcelonès van ser les comarques que durant el 2016 van tenir una població estacional –el saldo o la diferència entre les entrades a un municipi de persones que no hi resideixen i les sortides per treballar, estudiar, segones residències o vacances- més elevada amb 44.137 i 39.483 persones ETCA, respectivament, seguides del Baix Empordà (27.635) i la Selva (27.029), segons les estimacions provisionals de l'Idescat.
L'ETCA és la unitat de mesura de població equivalent a temps complet anual, tenint en compte que cada persona només es compta segons el nombre de dies que està present en cada municipi.
Junt amb aquests dos territoris, l'Aran i vint comarques més tenen una població estacional positiva, mentre que en l'altre extrem hi ha el Baix Llobregat, amb -32.832 persones ETCA, el Vallès Occidental (-19.349) i el Vallès Oriental (-13.420).
En termes relatius, el Pallars Sobirà (29,1%), Aran (25,3%), el Baix Empordà (20,8%) i la Cerdanya (19,7%) són les comarques amb més població estacional.
A l'altra banda, hi ha 19 comarques on la població estacional és de signe negatiu, però en totes la disminució de població és inferior al 5% de la població empadronada.
En termes relatius, el Pallars Sobirà (29,1%), Aran (25,3%), el Baix Empordà (20,8%) i la Cerdanya (19,7%) són les comarques amb més població estacional.
A l'altra banda, hi ha 19 comarques on la població estacional és de signe negatiu, però en totes la disminució de població és inferior al 5% de la població empadronada.
L'estadística ofereix informació de 220 municipis (capitals comarcals, municipis de més de 5.000 residents i municipis de més de 5.000 persones ETCA).
Així, per municipis, n'hi ha 88 que tenen un signe positiu i en termes absoluts, a banda de Barcelona, que és el municipis amb una major població estacional (85.279 persones ETCA), també destaquen Salou (23.305), Lloret de Mar 816.941), Cerdanyola del Vallès (12.741) i Tarragona (10.198).
En termes relatius, destaca Santa Susanna perquè s'estima que en la seva població estacional equival al 175% de la població empadronada al municipi.
El segueixen Salou, Tossa de Mar, Castell-Platja d'Aro i Torroella de Montgrí, amb un increment sobre la població resident que oscil·la entre el 88,3% i el 45,9%.
Dels 132 municipis on la població estacional és negativa (i, per tant, la població present al municipi és inferior a l'empadronada) destaquen, en termes absoluts, l'Hospitalet de Llobregat (-15.693 persones ETCA), Badalona (-15.168) i Santa Coloma de Gramenet (-12.565).
Els municipis que tenen més població estacional negativa en termes relatius són Tiana (-16,0%), Alpicat (-15,7%) i Torrelles de Llobregat (-14,8%).
Entre les capitals comarcals, els municipis amb més proporció de població estacional són Sort (31,4%), Vielha e Mijaran (24,2%) i el Vendrell (14,9%) i els municipis amb més població estacional negativa, en termes relatius, són Sant Feliu de Llobregat (-9,9%), Sabadell (-6,0%) i Terrassa (-5,1%).
La població estacional dels municipis pot oscil·lar de manera important al llarg de l'any, perquè reflecteix les entrades i sortides de la població per motius laborals, d'estudis, de segona residència o turístics.
Així, per exemple, la població estacional de Barcelona el 2016 ha estat de 85.729 persones equivalents a temps complet anual (un 5,3% de la població empadronada).
Barcelona ha registrat el valor més alt al quart trimestre de l'any, amb 124.433 persones equivalents a temps complet anual (gairebé el mateix que en el segon trimestre, 123.279); en canvi, a l'estiu Barcelona ha tingut una població estacional negativa (-17.388 persones equivalents a temps complet anual).
En termes relatius, els valors més alts de població estacional es registren al tercer trimestre i en municipis litorals, que tenen un important component turístic i de segona residència.
Els encapçala Santa Susanna, que a l'estiu del 2016 ha arribat a acollir una mitjana de 12.077 persones equivalents a temps complet anual, a més dels seus 3.323 habitants.
Dos municipis més van triplicar la població mitjana a l'estiu (Tossa de Mar i Salou) i 5 municipis més la van duplicar (Castell-Platja d'Aro, Torroella de Montgrí, Creixell, Roda de Berà i Calonge).
També hi ha municipis turístics del Pirineu que registren el valor més alt de població estacional a l'estiu, com ara Vielha e Mijaran i Sort. | Les persones es compten pel nombre de dies que romanen en un municipi. L'ETCA ha fet una estadística amb aquests comptes, calculant les entrades i sortides per feina, estudis, turístics o segona residència. El Tarragonès i el Barcelonès són els municipis amb més població estacional, mentre que, per exemple, Tossa de Mar o Salou tripliquen la població a l'estiu. | Summarization |
caBreu_abstractive_2322 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Música de l'ànima teixida amb paraules'
ACN Barcelona.-Catalunya celebrarà el Dia Mundial de la Poesia amb més de 200 actes i activitats, la majoria d'ells aquests dijous, en més de 100 municipis distribuïts per 41 comarques del país.
Aquesta és la dotzena edició en què la Institució de les Lletres Catalanes participa en aquesta iniciativa de la Unesco, que compleix enguany vint anys.
La diada té com a data el 21 de març de 2019, Equinocci de Primavera a l'Hemisferi Septentrional.
La poeta i doctora en Farmàcia, Rosa Fabregat (Cervera, 1933) ha escrit el poema d'aquesta edició: 'Poesia.
Música de l'ànima teixida amb paraules'.
El director sortint de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Joan-Elies Adell, ha dit a la presentació aquest dimarts que la diada ha de ser "una taca d'oli poètica" arreu del territori, que tindrà com a part central un acte a l'Arts Santa Mònica.
A l'acte central de l'Arts Santa Mònica es primarà la part artística a la institucional, ha detallat Adell, amb diverses lectures i projeccions que volen convertir la cita amb "la festa de la poesia".
En l'acte hi serà present la poeta Rosa Fabregat, que llegirà el poema escrit per a l'ocasió.
A més, la ILC divulgarà el poema escollit per celebrar la diada en un gran nombre de llengües, algunes de les quals extremament minoritzades, gràcies també al compromís i il·lusió de moltes persones voluntàries.
Aquesta activitat a Catalunya està concebuda en plena sintonia amb el principal 'leit motiv' d'aquesta acció global de la Unesco: donar suport a la diversitat lingüística a través de l'expressió poètica i oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística en les seves comunitats respectives.
"És important celebrar-ho per donar veu a la llengua.
Som conscients que hem d'alimentar la nostra llengua i donar-li suport cada dia", ha dit la presidenta de la Federació Catalana d'Associacions i Clubs Unesco, Dolors Reig.
També permet traçar la llengua com un patrimoni que considera que és "fràgil" i necessita "cura".
La diada, com ha explicat la Institució de les Lletres Catalanes, té com a propòsit promoure l'ensenyament de la poesia, fomentar la tradició oral dels recitals poètics i donar suport a les petites editorials.
Així mateix, té l'objectiu de crear una imatge atractiva de la poesia en els mitjans de comunicació "per tal que no es consideri una forma antiquada d'art, sinó una via d'expressió que permeti a les comunitats transmetre els seus valors més interns i reafirmar-se en la seva identitat".
Finalment, segons l'ILC, es tracta també de restablir el diàleg entre la poesia i les altres manifestacions artístiques, com el teatre, la dansa, la música i la pintura.
Aquest any s'ha editat el fullet commemoratiu del Dia Mundial de la Poesia amb el poema 'Poesia.
Música de l'ànima teixida amb paraules', escrit per a l'ocasió per la poeta Rosa Fabregat, en català i traduït a vint llengües.
Ha estat distribuït per tot el país gràcies a la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat, a la xarxa de centres del Consorci per a la Normalització Lingüística, al Gremi de Llibreters de Catalunya i a les delegacions del Govern a l'exterior.
Les vint llengües a les quals ha estat traduït el poema en el fullet són alemany, amazic, anglès, àrab, castellà, eslovè, filipí, francès, grec, guaraní, hindi, italià, mandinga, occità, polonès, portuguès, romanès, rus, urdú i xinès.
"Són les llengües que més es parlen a Catalunya a més del català", ha explicat Adell.
El fins ara director de la Institució de les Lletres Catalanes serà substituït per l'editor, traductor, rapsode i escriptor Oriol Ponsatí-Murlà, segons s'ha donat a conèixer aquest dimarts.
El 2012 es van organitzar arreu del territori 83 activitats.
Els anys 2013 i 2014, des de la Institució es van impulsar 120 i 150 actes respectivament.
El 2015 van ser 246; el 2016, 268; el 2017, 255 actes i el 2018, 270.
Dels més de 200 actes convocats -de moment-, 45 són a l'àmbit metropolità; 20 a la Catalunya Central; 22 a Terres de l'Ebre; 30 a Girona; 31 a Lleida; 53 al Camp de Tarragona, i també un al País Valencià i a un altre a les Illes Balears.
Organitzadors
En les dates al voltant del 21 de març s'han programat activitats a diverses poblacions de les terres de parla catalana, a càrrec de diferents poetes i lectors i en diferents llengües.
Aquestes lectures són promogudes per la Institució de les Lletres Catalanes i organitzades a través de la Federació Catalana d'Associacions i Clubs Unesco, els Serveis Territorials del Departament de Cultura, el Departament d'Educació el Departament de Justícia, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, l'Institut Ramon Llull, el Gremi de Llibreters de Catalunya, la Fundació Catalana Síndrome de Down i l'Institut d'Estudis Baleàrics.
Aquest any s'incorporen al projecte les delegacions del Govern a l'exterior, que també distribueixen el poema d'enguany i les seves traduccions. | El 21 de març, més de 100 municipis acolliran més de 200 activitats per celebrar el Dia Mundial de la Poesia a Catalunya. Es donarà suport a la diversitat lingüística, les llengües minoritàries, l'art i la poesia. Aquest any s´ha repartit un fullet al voltant del país d´un poema en català traduït a 20 llengües diferents. | Summarization |
caBreu_abstractive_152 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Amb el flamant Premi Nacional de Cultura que atorga el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) sota el braç, aquest cap de setmana la programació del festival Litterarum arriba al seu punt culminant.
El jurat va reconèixer el certamen de Móra d’Ebre per ser un espai on conflueixen literatura i espectacle en totes les seves disciplines, des de les arts escèniques fins a les musicals, prenent com a eix la llengua catalana.
La fira especialitzada en espectacles literaris programa trenta-quatre propostes escèniques inspirades en escriptors catalans contemporanis i clàssics.
S’hi poden veure, per exemple, espectacles de dansa que parlen dels records de la guerra de 1936-39 de Carles Riba i George Orwell; una versió musical i familiar del Josafat de Prudenci Bertrana; i sentir els Contes portàtils de Pere Calders al so del clarinet.
A més, les figures de Teresa Pàmies i de Joan Brossa són dos dels eixos del programa.
Més novetats d’enguany: un cafè amb els escriptors Maria Carme Roca i Jesús Maria Tibau en què els lectors podran gaudir del contacte directe amb tots dos i demanar-los qualsevol dubte o curiositat sobre els seus llibres.
Big Mama, un de les referents musicals del blues a casa nostra, homenatjarà l’escriptora Teresa Pàmies amb l’espectacle ‘Teresa Pàmies, la llengua com a ofici’.
Serà una conferència-concert amb deu cançons, divendres a les 20.30 a la plaça de Dalt.
Per una altra banda, Albert Estengre i Mercè Boher presentaran ‘La vida escrita, un espectacle de petit format’, que repassa la vida de l’escriptora a partir de teatre, cançons i lectures.
I per als més petits, divendres al migdia, Berta del Poblet hi interpretarà ‘Hola, sóc la Teresa’, una escenificació teatralitzada de la seva biografia.
Els poetes Vicent Andrés Estellés, Enric Casasses, Anna Montero i Teresa Pascual, entre més, són a la base de Geometries, el nou àlbum de Miquel Gil.
Un disc carregat d’elements polièdrics i sonors de la música mediterrània que inclou cançons de nova composició, cants oberts a l’estil de la música andalusina i sonoritats i textures per sobre de melodies tradicionals.
Oferirà un concert divendres a les 22.30 a la Llanterna Teatre.
La poeta Dolors Miquel i el músic Marc Egea presenten l’espectacle ‘Un cor de carn’, un recital de poesia medieval catalana d’autors com ara Ramon Llull, Ausiàs Marc, Pere Torroella i Jordi de Sant Jordi.
Els textos aniran acompanyats d’una selecció de danses medievals i improvisacions interpretades amb la viola de roda.
El recital es fa divendres a les 19.30 a la passera del castell, un nou espai que s’incorpora al programa.
El quartet contemporani Obeses sempre s’ha caracteritzat per cercar nous espais d’expressió artística en els quals han sabut fer confluir l’atreviment, l’excel·lència i, a voltes, també la sana bogeria.
Per un altre costat, el poeta Jaume Coll ha estat guardonat amb el Premi Ausiàs March pel llibre Un arbre molt alt i és considerat una de les veus de la poesia catalana amb més projecció.
Plegats han creat un espectacle on música i poesia neixen i creixen juntes, amb el riu Ebre com a imatge de fons.
Aquest espectacle és el resultat de la residència artística Litterarum Móra d’Ebre 2019, que es va fer el segon cap de setmana d’abril.
El resultat es podrà veure divendres a les 23.45 a la llibreria Bassa.
Enguany, se celebra per tot el país el centenari del naixement del poeta, dramaturg i artista Joan Brossa amb un Any Brossa que aplega tot d’activitats.
I aquesta efemèride no faltarà a Móra d’Ebre, perquè la companyia Màgia Diver s’encarregarà de recordar la seva figura.
Ho farà amb l’espectacle ‘Brossabadat’, una obra que barreja màgia i lectura, llibres i fantasia amb contes i rondalles de Brossa.
Serà dissabte a les 20.45 a la plaça de Dalt.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. | Aquest cap de setmana s'ha fet el festival Litterarum amb 34 actuacions inspirades en la literatura clàssica i contemporània catalana. Alguns poetes s'han sumat al nou àlbum de Miquel Gil i als recitals de poesia de Ramon Llull i Ausiàs March. S'ha fet un homenatge a Teresa Pàmies amb una conferència concert, i s'ha celebrat el centenari de Joan Brossa. | Summarization |
caBreu_abstractive_2988 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | L'Audiència Nacional ha rebutjat la recusació contra els tres magistrats de la Sala d'Apel·lació d'aquest tribunal presentada per sis dels condemnats per l'agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles a Altsasu (Navarra) el 2016.
La recusació anava dirigida al president de la Sala d'Apel·lació, José Ramón Navarro, que també és president de l'Audiència Nacional, i als magistrats Eloy Velasco i Enrique López, que han de revisar la sentència després que els condemnats la recorreguessin.
En una resolució dictada per una sala especial, els magistrats imposen als recusants una sanció de 600 euros per apreciar mala fe en la seva conducta per tractar-se d'una recusació amb "falta de fonament que ha ocasionat una dilació indeguda en la tramitació de la causa" i els condemnen a pagar les despeses de la recusació.
Sis dels condemnats van presentar la recusació en considerar que la condecoració de la Guàrdia Civil a dos dels magistrats que han de revisar la sentència en posava "en entredit greument l'aparença d'imparcialitat", ja que si bé el cos policial no forma part de la causa, sí que hi té un "paper essencial", van argumentar.
A més, segons els recusants, en el cas del magistrat Eloy Velasco "la possible pèrdua d'imparcialitat s'accentua" en participar el 2017 com a convidat a un acte del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite), acusació popular en aquesta causa, i on va parlar de la "suposada existència d'uns joves ideologitzats que formarien part de la dissidència d'ETA".
Per als recusants, aquestes declaracions "revelen una contaminació incompatible amb l'aparença d'imparcialitat", tenint en compte que Covite ja s'havia personat a la causa i Velasco ja era magistrat de la Sala d'Apel·lació, que acabaria rebent els recursos.
La recusació recollia unes altres declaracions del 2018, sobre "posicionaments apriorístics de qüestions referides al desconeixement jurídic del'Audiència Provincial de Navarra, que no va considerar indiciàriament que existís un delicte de terrorisme".
El fiscal va considerar que es tractava d'una "percepció subjectiva de falta d'imparcialitat".
En el seu escrit va argumentar que les condecoracions es troben previstes per la llei de l'Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil com una "recompensa moral i pública" i que s'intenta "sembrar el dubte que en realitat es tracta d'una causa general de la Guàrdia Civil contra els condemnats, la qual cosa no és certa".
Sobre les declaracions de Velasco, el fiscal va assenyalar que responen al "fet de resultar essencial que jutges i magistrats tinguin opinions o criteris sobre temes que poden ser objecte d'un procediment".
La sala especial de l'Audiència Nacional segueix la línia de la fiscalia i conclou que no hi ha "dades objectives" més enllà de les "simples sospites, impressions o opinions personals".
Pel que fa a les declaracions de Velasco, la sala considera que es van realitzar "en termes absolutament generals i desconnectades per complet de l'assumpte concret que s'ha d'enjudiciar" i que tampoc resulta "rellevant" que fossin en un acte de Covite, perquè es van fer sis mesos abans de l'inici del judici.
També sosté en la resolució que les declaracions aquest any en una conferència a Pamplona són de "caràcter general".
Un dels arguments que aporta la sala, com va fer la fiscalia, és que quan se li va preguntar sobre el cas concret de si donar puntades a un agent havia de ser castigat amb 50 anys de presó, va respondre que no ho sabia i que no es mullava.
L'Audiència Nacional va condemnar el juny passat els acusats d'Altsasu a penes d'entre 2 i 13 anys de presó per l'agressió a dos agents de la Guàrdia Civil i les seves parelles el 15 d'octubre del 2016 en una discussió a la sortida d'un bar de la localitat.
El tribunal va considerar provat els delictes d'atemptat contra els agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces, i va afegir que els fets es van cometre per motius ideològics i per animadversió a la Guàrdia Civil.
Per aquest motiu, va aplicar els agreujants d'abús de superioritat i d'odi i va imposar les penes màximes previstes al Codi Penal.
En canvi, va rebutjar el delicte de terrorisme en considerar que no va quedar acreditat que en fos la finalitat ni que els acusats pertanyin a cap grup terrorista. | El 2016, sis persones van agredir dos guàrdies civils i les seves parelles a la sortida d'un bar per motius ideològics. Els condemnats van presentar una recusació per possible imparcialitat en aquest cas. En canvi, el fiscal ha considerat aquest pensament com a subjectiu o simple opinió personal. L'Audiència Nacional els va condemnar a entre 2 i 13 anys de presó. | Summarization |
caBreu_abstractive_1347 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | El president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, ha manifestat el seu recel d'aconsellar pactes CiU-ERC abans de les eleccions municipals, perquè augura que hi ha municipis on l'aliança arribarà amb naturalitat però en altres serà impossible.
"És molt probable que hi hagi acords CiU-ERC de manera natural.
No calia ni que Junqueras ni Mas diguessin: 'Això seria interessant", ha sostingut en una entrevista d'Europa Press, després que el líder republicà i el president de la Generalitat acordessin prioritzar aquests pactes.
Tot i això, entén que la recomanació d'aquests acords es posi sobre la taula si cal encarar a Catalunya cap a unes eleccions el setembre "que tenen símptomes de ser en qualitat de referèndum, tot i que no ho serà".
Però Buch creu que no fa falta instar a pactes d'aquest tipus perquè en alguns municipis aquesta aliança "serà del tot impossible, i n'hi ha altres en les que, tot i que no se'ls hagués dit res, ho haguessin fet", a més que ho considera molt vinculat a les relacions personals a nivell local.
"El partit et pot aconsellar anar d'una banda o un altre, però tu acabes decidint d'acord amb el que perceps dels ciutadans del teu poble", ha afegit el també alcalde convergent de Premià de Mar (Barcelona), que optarà a la reelecció el 24 de maig.
Així, ha explicat que a Premià de Mar van governar vuit anys amb ERC, mentre que aquest mandat ho han fet amb el PSC perquè els republicans no van aconseguir representació; i, si els de Junqueras recuperen la seva presència al consistori, no és descartable que tornin pactar: "És possible que hi hagi pacte? sí.
Ara estem pactant amb el PSC?
Sí.
Estem bé?
Sí.
Ho estàvem abans?
També".
També ha avisat que s'equivocaran els que interpretin que les autonòmiques del 27-S no aniran bé si no hi ha un acord CiU-ERC en la majoria de municipis: "A vegades les coses t'agradarien que fossin d'una manera i no són com t'agradarien, però no significa que surtin malament".
Després de preguntar-li què ha de passar a Barcelona, Buch ha evitat concrecions i ha apel·lat a tots els partits a limitar-se a treballar per intentar guanyar les eleccions, i a seure l'endemà per segellar "els millors pactes que serveixin a la ciutadania".
Sobre si la federació i ERC han de buscar aliances tot i que obtinguin majoria absoluta, ha posat l'exemple que així ho farà si és el seu cas a Premià de Mar: "No governaré sol.
Faré el possible perquè hi hagi un soci de govern.
És bo tenir a algú que no pensa com tu i confrontar idees".
Respecte al 27-S ha assenyalat que, si bé ha fracassat la proposta de concórrer en llista única, "l'endemà hi ha d'haver unitat sí o sí" en el cas que els partits que defensen la independència de Catalunya sumin majoria absoluta, alguna cosa del que està convençut.
Aquest camí cap a un Estat català --ha afegit-- ha de comptar amb UDC i amb tots els qui persegueixin aquest objectiu, i ha destacat que els democratacristians i CDC sempre han anat junts "i no ha de ser diferent".
Convenció municipalista
Al marge del full de ruta sobiranista que negocien CDC i ERC, ha explicat que el món local està escrivint també el seu Llibre Blanc per saber quin paper han de tenir els ajuntaments en una Catalunya independent, i per això estan preparant una Convenció Municipalista, encara sense data.
"Cal tenir els deures fets perquè, en el cas que Catalunya sigui independent, cal decidir com han de ser els ajuntaments: que no ens vinguin des del parc de la Ciutadella a explicar-nos-ho", ha sentenciat referint-se al Parlament el també president del Consell de Governs Locals de Catalunya.
Sobre si la federació i ERC haurien de buscar aliances encara que obtinguin la majoria absoluta, ha posat com a exemple el cas de Premià, on sí que ho farà: "No governaré sol.
Faré tot el possible perquè hi hagi un soci de govern.
És bo tenir algú que no pensa com tu i confrontar idees".
Respecte el 27-S ha assenyalat que, tot i que ha fracassat la proposta de concórrer amb un llista única, "el dia següent hi ha d'haver unitat sí o sí" en el cas que els partits que defensen la independència de Catalunya sumin major absoluta, cosa de la que està convençut.
Aquest camí cap a un estat català -ha afegit- ha de fer amb UDC i amb tots els que persegueixin aquest objectiu i ha destacat que els demòcratacristians i CDC sempre han anat junts i "no ha de ser diferent". | Miquel Buch, president de l’ACM, assegura que en alguns municipis ja es produirà una aliança entre CiU-ERC de forma natural per les relacions personals dins de l'àmbit local, mentre que en altres poblacions aquests pactes son improbables. Suggereix que cadascú se centri a guanyar les eleccions, i tot sorgirà en funció de les necessitats i percepcions dels ciutadans. | Summarization |
caBreu_abstractive_2532 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | El grup gironí Corcho del País, que produïa taps de suro, es desintegra i tanca les fàbriques.
La firma, immersa en un concurs de creditors, no ha pogut remuntar el deute de més de 15 milions d'euros (MEUR) que arrossegava.
La crisi, la baixada de comandes i la forta competència que hi ha al sector s'han traduït en fortes pèrdues, i el gerent, Francesc Jiménez, assegura que no han tingut "cap altra sortida que no fos el tancament".
El grup (format per Corcho del País, Subertap i UPRODECO) té plantes a Cassà de la Selva, Sant Feliu de Guíxols i Santa Coloma de Farners.
El Jutjat Mercantil de Girona ja n'ha ordenat la liquidació, que es fa de manera esgraonada.
Subertap ja va tancar a l'abril, la seu central ho va fer aquest agost i UPRODECO preveu fer-ho a finals de mes (tot i que, en aquest cas, s'està a punt de tancar la venda de l'empresa a un altre grup, que permetria reflotar-la).
Jiménez assegura que en tot el procés, sobretot, s'ha vetllat pels treballadors.
Aquesta és la fi d'un grup que havia arribat a produir fins a 250 milions de taps de suro anuals.
Corcho del País va néixer ara fa gairebé 30 anys a les comarques gironines.
Fabricava taps de suro per a vins tranquils, escumosos i cava.
El conglomerat que el formava era l'exemple d'allò que es coneix com una empresa vertical; és a dir, que abastava tots els processos de producció (des que el suro s'extreu de l'alzina fins que els taps surten de les màquines).
El grup gironí va arribar a produir fins a 250 milions de taps de suro anuals.
El seu embrió van ser les empreses Corcho del País (que donava nom al grup i amb seu a Cassà de la Selva) i UPRODECO (amb planta a Santa Coloma de Farners).
La firma també agrupava una altra fàbrica de la demarcació (Subertap, a Sant Feliu de Guíxols) i havia tingut plantes a Còrdova i a la Rioja.
L'arribada de la crisi, lligada a l'auge dels nous tapaments (com els sintètics o de plàstic) va passar factura als números del grup.
Any rere any, Corcho del País va començar a acumular pèrdues, es va replegar a comarques gironines i al febrer del 2015 va presentar concurs de creditors al Jutjat Mercantil amb un deute que s'elevava a 15 MEUR.
Aleshores, Corcho del País havia tancat el darrer exercici facturant-ne 8.
Abocada a la liquidació
El grup gironí va intentar tirar endavant un pla de viabilitat i renegociar amb els bancs, però no ha pogut capgirar la situació.
"Per refinançar-nos ens obligaven a pagar un interès molt elevat, i a tot això s'hi ha sumat una davallada de comandes i la impossibilitat de poder fer front a la competència del sector", concreta el fins ara gerent de Corcho del País, Francesc Jiménez.
La pèrdua de clients, els crèdits bancaris a satisfer i, novament, una baixada de la facturació, han fet que no hi hagués cap altra sortida que no fos la liquidació.
És a dir, que el grup Corcho del País es desfà i els seus béns surten a subhasta per cobrir deute i pagar indemnitzacions a la plantilla (que dels 130 treballadors que tenia al 2011, en el moment d'obrir la liquidació havien passat a ser tan sols una quarantena).
De manera esgraonada
Francesc Jiménez concreta que, en tot aquest procés, des de l'antiga gerència (ara, qui porta l'empresa és l'administració concursal) s'ha vetllat pels interessos de la plantilla.
"Sempre han cobrat i tenen les indemnitzacions pactades; a més, alguns ja han trobat noves feines en empreses del sector", precisa.
El procés de liquidació que posa fi a Corcho del País s'ha fet de manera esgraonada.
A l'abril va tancar Subertap de Sant Feliu de Guíxols, on hi treballaven setze empleats.
A principis d'agost, va fer el mateix la seu central, situada al polígon de Cassà de la Selva i on hi havia una quinzena de treballadors.
"D'aquests, però, la meitat ja han trobat una nova feina al mateix sector", indica Jiménez.
Ara, l'única firma que encara treballa és UPRODECO, on hi ha set empleats.
L'empresa ha de tancar portes el 29 de setembre, però podria no fer-ho.
I és que ja hi ha un comprador interessat (l'operació ja està quasi tancada) que adquirirà la firma, la reflotarà i assumirà el personal que ara hi treballa.
Tot allò què s'obtingui de la venda dels actius (maquinària, edificis, etc.) es destinarà ara a cobrir deute.
Aquesta és la fi d'un conglomerat que va començar a caminar l'any 1987 i que, a més del mercat estatal, havia arribat a portar el seu segell a l'Argentina, França o Itàlia, on hi feia exportacions recurrents. | Corcho del País tanca les portes després d'intentar superar una crisi que li ha provocat un deute de 15 MEUR. L'empresa fabricava taps de suro per a vins i cava, però les pèrdues acumulades i les competències del sector la van endeutar. Ara està immersa en un concurs de creditors per cobrir el deute i pagar la indemnització als treballadors. | Summarization |
caBreu_abstractive_2083 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | La sala Hiroshima acull el 14 i 15 de febrer l'obra 'Before' de la companyia portuguesa Teatro Praga que estrena a Barcelona el text del dramaturg Pedro Penim.
L'autor protagonitza també l'obra, acompanyat d'un dinosaure i un terapeuta als quals dona veu.
A través de l'animal prehistòric, Penim reflexiona sobre la idealització que la humitat fa del passat en un present en crisi, amb un recorregut per diferents esdeveniments tràgics de la història que completen el "mapa de la melancolia".
"El dinosaure ens representa com a humanitat.
Sempre va tornant enrere perquè li sembla millor", ha dit l'autor aquest dimecres a la presentació de l'obra, que es va estrenar el 2017 a Lisboa i ha viatjat a París, Istambul, Madrid i Salamanca.
La sala Hiroshima ha assegurat haver descobert una "joia teatral" i ha ressaltat la importància de vincular la seva programació amb Portugal.
A través d'un drama personal però amb un to còmic encarnat per la figura d'un dinosaure a l'escenari, 'Before' fa un recorregut per fets tràgics i alhora claus de la història com les guerres mundials, la caiguda de l'imperi otomà o Estat Islàmic.
El text aborda el sentiment portuguès de 'saudade', o nostàlgia del passat, a través d'un personatge –el dinosaure- que "no està bé" en un present dolorós i en crisi.
Aquest va remuntant-se a èpoques passades, fins a l'època de la seva espècie, un neguit es representa a través d'un diàleg amb segon personatge, una mena de terapeuta que també pot interpretar-se com una antiga parella o un amic.
"Són dues posicions molt extremes, i mentre un vol tornar al passat l'altre li diu que s'ha de concentrar en el present", ha dit Penim.
Ell mateix posa veu als dos personatges, en anglès amb subtítols en català, amb una posada en escena molt minimalista que dona espai a la interpretació àgil d'un diàleg trepidant.
Aquest anhel de retorn al passat és, segons l'autor, una malaltia compartida per moltes civilitzacions al llarg de la història.
Eclosió de la dramatúrgia portuguesa
Amb la col·laboració del consolat general de Portugal a Barcelona, la sala Hiroshima s'obre a la nova dramatúrgia portuguesa que representa la companyia Teatro Praga.
El col·lectiu va néixer el 1995 a Lisboa i s'ha erigit com un dels referents de la creació contemporània del país lusità.
El director de la sala Hiroshima, Gastón Core, ha destacat precisament la contemporaneïtat de la peça com l'element que entronca l'obra amb la línia artística de la sala, que malgrat s'enfoca en gran part a la dansa, no deixa de banda la representació teatral.
"És una pena no tenir més presencia d'artistes portuguesos", ha lamentat.
En aquesta línia, el director de l'obra, Pedro Penim, ha celebrat que dos països "que s'han donat l'esquena", ara "es descobreixin".
"És un moment de gran eclosió artística", ha assegurat el dramaturg respecte l'auge de creativitat en les arts escèniques portugueses.
El cònsol portuguès a Barcelona, Miguel Silvestre, ha afirmat que l'obra 'Before' marca un "inici prometedor" pel que fa a la relació de la sala Hiroshima i Portugal, on pretenen col·laborar amb més espectacles.
Innovació i projecció internacional
La companyia Teatro Praga la formen quatre directors que realitzen obres la gran majoria de nova creació, allunyant-se "del que feien els seus mestres".
En el cas de reeditar clàssics, sempre ho fan "amb un nou llenguatge, per diferenciar-se".
Les seves obres s'han programat a festivals i teatres de tot Europa o la Xina, i 'Before' segueix el seu recorregut després d'haver-se representat recentment al Théatre de la Ville de Paris o La Casa Encendida de Madrid.
La vida de l'obra ha passat al cinema a través de la pel·lícula 'Past perfect', del director Jorge Jácome i que es va estrenar aquest dimarts a la Berlinale.
Jácome ha realitzat el film a partir de les imatges que va idear per a les projeccions a l'escenari de 'Before'.
Per la seva banda, la sala Hiroshima ha canviat aquesta temporada el seu model de treball i amb aquest gir han presentat 17 propostes que els han permès mantenir "un nivell alt en totes les seves peces", ha apuntat Core.
La sala s'ha pogut enfocar en l'acompanyament professional d'artistes residents i associats, una "necessitat real del sector", i a fer un recolzament a artistes nouvinguts com Teatro Praga. | El 14 i 15 de febrer, la companyia portuguesa Teatro Praga representarà a la sala Hiroshima l'obra "Before". Es tracta de la història d´un dinosaure que, juntament amb un terapeuta, recorre els esdeveniments tràgics de la història de la humanitat, ensenyant el valor de viure el present. Amb aquesta obra se celebra la unió entre els espais catalans i Portugal. | Summarization |
caBreu_abstractive_2839 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | El Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou, abans conegut com a 'BCN World', iniciarà les obres l'estiu del 2017, d'acord amb el calendari anunciat aquest dijous després de la reunió de la junta extraordinària del Consorci a Salou.
El projecte, remodelat, ha reduït l'espai destinat al joc i contempla un màxim de dos casinos que ocuparan un 4% del sostre del projecte, uns 30.000 metres quadrats, la meitat de l'espai que ocupava al Pla Director Urbanístic anterior.
El projecte preveu una inversió privada d'uns 2.500 MEUR i s'estima que es crearan fins a 10.000 llocs de treball quan estigui en ple funcionament.
Durant el juliol, els inversors prequalificats -Hard Rock, Melco i el Grup Peralada- obtindran formalment el dret d'accés als terrenys on es podran desenvolupar els complexos del CTI i dipositaran una fiança de 2,5 MEUR per mostrar el compromís amb el projecte.
Novetats del projecte
Entre les novetats, el sostre màxim del projecte passa d'1.000.000 m2 a 745.000 m2, una reducció d'un 25,5% respecte al PDU aprovat el 2015.
Pel que fa al joc, l'espai destinat a l'activitat es redueix a la meitat i passa de 60.000 m2 a 30.000 m2.
El sostre hoteler també es rebaixa en un 29,2% i passa de 600.000 m2 a 425.000 m2.
Finalment, es mantenen els sostres considerats per a usos comercials en 50.000 m2 i a oci, amb 120.000 m2.
Així, amb el nou projecte remodelat, el 96% del sostre edificable anirà destinat a turisme de convencions, esdeveniments i oci.
En concret, un 57% del sostre edificable anirà destinat a l'ús hoteler, un 16% a l'oci, un 7% a l'activitat comercial i només un 4% destinat al joc.
Entre els canvis destacats, hi ha també la intenció d'aconseguir una millora paisatgística de projecte amb l'entorn, tot rebaixant l'alçada dels edificis de 90 metres a 75 metres.
La superfície total ha passat de 600 hectàrees a 101,7 hectàrees.
Llicències casinos
El projecte contempla que hi haurà un màxim de dos casinos limitats a un sostre de 30.000 m2 però dependrà de qui dels inversors prequalificats guanyi el concurs.
Segons ha detallat Junqueras, Hard Rock i Melco es presentaran conjuntament al concurs i, d'altra banda, es presentarà el Grup Peralada.
Així, si Hard Rock i Melco guanyen el concurs, hi haurà dos casinos -un per cadascun-, mentre que si guanya el Grup Peralada, només n'hi haurà un.
Tot plegat, sempre dins dels límits de sostre permesos.
Inversions i llocs de treball
Segons el vicepresident del Govern, el CTR suposarà uns 2.500 MEUR d'inversió privada, una xifra que suposa gairebé la meitat de la inversió estrangera que hi va haver a Catalunya el 2015, quan va arribar al seu màxim.
La posada en marxa del projecte crearà 10.000 llocs de treball directes, "una xifra considerable pel volum, la qualitat i l'estabilitat", segons Junqueras.
Els llocs de treball comptaran amb un seguit de garanties a través de les oficines del SOC.
El CTR permetrà desestacionalitzar l'oferta turística de la Costa Daurada, centrada en període estiuenc, així com de la resta de Catalunya.
A més, hi ha previst un fons social i cultural equivalent de l'1% de la inversió que anirà destinat a activitats socioculturals del territori.
BCN World, enterrat
El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, s'ha reunit amb la junta del Consorci per avançar les novetats del CRT, "un projecte realista, sostenible, que dóna confiança als inversors però que també s'integra bé en la realitat territorial i el conjunt del país".
Per Junqueras, "els projectes coneguts com a Eurovegas, i BCN World estan morts i enterrats".
El Centre Recreatiu i Turístic, abans conegut com a Eurovegas i 'BCN World', tindrà un canvi de nom que dependrà dels inversors.
Segons ha detallat el vicepresident del Govern, hi haurà un incentiu perquè el nom final inclogui alguna referència a les comarques tarragonines.
Sobre la consulta que s'havia plantejat que es podria arribar a fer, Junqueras l'ha descartat completament en considerar que aquest projecte sí que genera consens entre la ciutadania.
"És un projecte que val la pena, genera inversions importants, és més realista que els anteriors i més integrat des del punt de vista urbanístic i social", ha defensat el conseller d'Economia.
A partir de l'informe favorable per part de la Junta de Govern del Consorci, el projecte comptarà amb l'aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) inicial aquest dijous a la tarda i es farà l'aprovació definitiva al novembre.
També s'iniciarà el concurs de llicències de casino, que inclou la transmissió de la propietat del sòl al futur adjudicatari, que es resoldrà el 2017.
Les obres s'engegaran abans de l'estiu de l'any vinent. | El Centre Recreatiu i Turístic de Vila-Seca ocuparà 30.000 m2 i compta amb 2.500 MEUR d'inversió. A més, ha creat un total de 10.000 llocs de treball. Els hotels ocuparan el 57% de l'espai, el lleure un 16%, el comerç un 7% i el joc un 4%. Es destinarà un 1% de la inversió a activitats socioculturals del territori. | Summarization |
caBreu_abstractive_944 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | El batlle de Tortosa i diputat al congrés espanyol pel PDECat, Ferran Bel, ha assegurat que l’ajuntament que encapçala farà tant com pugui perquè l’1 d’octubre es pugui votar ‘amb normalitat’.
En una entrevista de l’ACN, Bel ha lloat la tasca feta pel conseller Baiget i la seva ‘fidelitat’ al procés.
I ha dit que també té dubtes sobre l’1-O i que està preocupat per situacions que es poden viure en l’àmbit personal o familiar, però que això ‘no treu un centímetre’ de la seva ‘determinació’ per impulsar l’1-O amb èxit.
‘Qui digui que no el preocupa o és un inconscient o enganya, i no és el cas del senyor Baiget.
Jo també tinc dubtes, però tant de bo tots els batlles del país tinguessin la determinació que tinc jo per a possibilitar el vot’, ha dit.
Sobre la tasca del PDECat al congrés espanyol, Bel l’ha reivindicada i ha reconegut estar ‘esgotat’ perquè la seva posició respecte d’algunes propostes que es debaten a Madrid són objecte de controvèrsia constant.
Ferran Bel va ser un dels molts que va agrair, per Twitter, la tasca feta pel conseller Jordi Baiget quan se’n va saber la destitució.
Sap que va ser una decisió que el president Puigdemont va prendre amb ‘molt dolor i neguit’, i se sent molest per les crítiques ‘alegres i banals’ que alguns han fet sobre l’ex-conseller.
‘Va ser el secretari del govern que va signar el 9-N i entenc que el reivindiqui.
Jo també el reivindico, i crec que no és una cosa de la qual puguem prescindir’, diu.
Sobre el contingut de les declaracions de Baiget que van precipitar la destitució, Bel diu que l’ex-conseller té uns ‘antecedents’ que molt poques persones poden acreditar en aquest país.
Sobre la seva preocupació entorn del procés que mena cap a l’1-O, la troba òbvia.
Ferran Bel ha recordat que el seu partit, el PDECat, ha assumit condemnats i processats perquè la gent pogués votar o perquè es poguessin comprar urnes que no s’han comprat.
‘Ens hem d’espolsar la son de les orelles i no tenir cap mena de complex a l’hora de reivindicar aquesta feina’, diu, molest per les crítiques que rep la formació.
Algunes d’aquestes crítiques són per votacions o negociacions que ell mateix ha encapçalat –al sector de l’estiba– des del congrés espanyol.
‘En totes les iniciatives legislatives que es tramiten al congrés, hi participen totes les formacions polítiques, com per exemple la llei d’autònoms.
Totes volen reivindicar la seva part d’autoria i el PDECat no pot fer-ho?
Seria un exercici d’hipocresia.
Nosaltres no ens hem de fer perdonar res.
El nostre compromís és clar i amb respecte a tothom.
Comencem a estar esgotats que el nostre posicionament sigui objecte de controvèrsia i el dels altres no.
Alguns esmenen i pacten amb el PP encara que siguin lleis, però si ho fa el PDECat estem sota sospita.
Això no pot ser’, ha dit.
Admet que és ‘pragmàtic’ i defensa tenir punts d’entesa amb tothom, també amb el PP, i que continuarà així si és per a millorar la tramitació de lleis que continuaran afectant Catalunya passi el que passi l’1-O.
‘Pactar-hi el pressupost és inimaginable, però treballo per esmenar la llei de contractes del sector públic, com també ho fa ERC o En Comú Podem.
Si ho fa el PDECat és malvist, però si ho fan els altres és un èxit.
Hem de ser una mica estrictes perquè tota la legislació que es produeix a l’estat espanyol també s’aplicarà a Catalunya, durant la transitorietat, en el cas hipotètic que guanyés el sí en el referèndum’, ha dit.
‘En 48 hores proclamarem la república si guanyem, però això no vol dir que estarem en un estat sense norma, i la que se’ns aplicarà serà la que hi ha ara a Espanya, i té tot el sentit que hi continuem incidint’, ha acabat dient. | Ferran Bel assegura que, malgrat els riscos i les preocupacions que pot provocar l'1-O, es votarà. Afirma que el PDECat ha assumit condemnats i processats per aconseguir les urnes i que la gent pugui votar. A més, denuncia que, malgrat els esforços, el PDECat rep més critiques que la resta de partits, i estan cansats. | Summarization |
caBreu_abstractive_870 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | El vicealcalde i regidor de Transparència i Modernització, Enric Nomdedéu, ha presentat a el Panell de Govern Obert, “un instrument informàtic que ens permet posar-nos al dia, no solament en el que marca la llei de transparència, sinó també en els indicadors internacionals.
Es tracta també de complir amb el compromís de transparència amb la ciutadania de Castelló que aquest Govern va adquirir des del primer dia”.
El Panell de Govern Obert, accessible des d’un destacat en la portada de la web municipal, consta de set apartats diferents: Participa, Indicadors, Observatori, Pressupostos, Transparència, Laboratori i Pla de Transparència i Govern Obert.
A més, també es pot accedir a les ‘Píndoles de Transparència’, que són xicotetes dades singulars, com per exemple el nombre de vehicles que conformen la flota municipal, quina entitat és la que més subvencions rep per part de l’Ajuntament o quina és l’obra més important realitzada enguany.
Aquestes píndoles, que aniran canviant periòdicament, permeten demostrar a la ciutadania fins a quin grau de transparència es pot accedir gràcies al Panell de Govern Obert.
Nomdedéu ha declarat que “complim així amb un compromís estructural del govern, la transparència, que havia de veure’s plasmat en la pàgina web municipal”.
A més, el vicealcalde ha informat que “aquest no és el treball definitiu, sinó una primera aproximació.
Es tracta, no obstant açò, d’un treball excel·lent per part dels tècnics de l’Ajuntament però ells volen cercar l’excel·lència fent un pas més enllà amb la segona versió”.
El vicealcalde també ha manifestat que “ja hi ha una importantíssima quantitat d’informació, molt ben sistematitzada, de manera que és de molt fàcil accés, requisit indispensable perquè un Govern siga de debò transparent”.
Finalment, cal destacar que el pròxim 3 de febrer, a València, la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, dirigida per Manuel Alcaraz, ha convocat a totes les grans ciutats valencianes que disposen d’àrea de transparència a una trobada on el vicealcalde i regidor de Transparència de l’Ajuntament de Castelló, Enric Nomdedéu, presentarà, dins de l’apartat de bones pràctiques, el Panell de Govern Obert com a exemple a seguir per la resta d’ajuntaments valencians.
Descripció per apartats
L’apartat Participa, una aplicació que es va presentar al setembre, permet prioritzar les accions de govern.
A través de la mateixa, la ciutadania pot votar les propostes que més els interessen o fer consultes i preguntes sobre les prioritats de l’equip de Govern.
La pestanya Indicadors, es refereix als indicadors internacionals ITA (Índex de Transparència dels Ajuntaments) i estan organitzats per temàtiques i en format pregunta a la qual es respon amb la informació municipal.
Aquests indicadors avaluen a l’Ajuntament com a organització i marquen si s’està donant la informació correcta.
L’Observatori Estadístic, que es va presentar a l’octubre, és un portal amb més de 800 entrades d’informació actualitzada bolcada a la xarxa per diferents organismes i administracions i que es refereix a la ciutat de Castelló.
Es tracta d’un instrument que facilita molt la tasca de recerca.
L’apartat de Pressupostos és una aplicació que permet saber on va els diners dels pressupostos municipals, partida per partida de cadascuna de les àrees i en què gasta l’Ajuntament cada euro que recapta.
Aquesta informació “encara no està disponible perquè el pressupost de 2016 encara no és oficial fins que no passe el període d’exposició i al·legacions.
Calculem que a primers de febrer estarà en marxa”, ha informat Nomdedéu.
El bloc de Transparència fa referència a la informació pública i de bon govern que s’ha de complir per mandat de la Llei 19/2013 de transparència, accés a la informació pública i bon govern amb dades bolcades i actualitzades d’última hora.
El Laboratori “mostra nous enfocaments o noves formes de mostrar informació al ciutadà de forma transparent per a la informació municipal on farem aparèixer les experiències més singulars i noves.
De moment estan totes les aplicacions que van construir els nostres tècnics per a la gestió de Xarxa Llibres”, ha matisat el vicealcalde.
Finalment, el pla de Transparència i Govern obert “explica el compromís del govern amb la transparència, a través del Pla de Transparència i Govern Obert de l’Ajuntament de Castelló i informa d’allò al que estem sotmesos per la nova legislació en matèria de transparència”, ha manifestat Enric Nomdedéu. | Enric Nomdedéu presenta el Panell de Govern Obert per mantenir la transparència que es va prometre entre el Govern i la ciutadania. Es tracta d'una pàgina web municipal on, per exemple, els veïns poden votar quin projecte els interessa. Aquest pla es presentarà a la resta dels Ajuntaments valencians per servir-ne d'exemple. | Summarization |
caBreu_abstractive_1633 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i del Laboratori per la Innovació Tecnològica d’Estructures i Materials (LITEM), centre específic de recerca de la UPC al Campus de Terrassa, han modelat la biomecànica de la mossegada de la salamandra gegant de la Xina a partir d’imatges de tomografia computada en tres dimensions de cranis d’aquesta espècie.
En aquest cas, aquest mètode ha estat especialment útil per investigar la distribució de forces en l’interior del crani d’animals extints o en animals vius de forma no invasiva.
El treball revela que aquesta salamandra s’alimenta especialment de preses localitzades just davant seu, però que també pot realitzar ràpides captures d’animals que es troben en una posició més lateral.
Entendre com caça aquesta espècie no només permet avançar en el coneixement de la seva biologia sinó que ajudarà a reconstruir com s’alimentaven els primers tetràpodes i amfibis extints.
Un fòssil vivent
L’interès dels paleontòlegs en la mossegada d’aquest animal rau en què la salamandra gegant de la Xina pertany al grup més antic d’amfibis conegut, els criptobrànquids, que apareix fa 161 milions d’anys, durant el Juràssic.
És el que sovint es mal anomena un “fòssil vivent”, un animal que ha canviat relativament poc respecte dels seus ancestres al llarg de l’evolució.
De fet, els primers amfibis eren depredadors aquàtics, amb un crani llarg i pla, semblant al d’aquesta espècie, de manera que la caracterització de la seva mossegada pot ajudar a entendre com s’alimentaven els seus antecessors.
Enginyeria, biologia i paleontologia
Per part seva, el grup del LITEM de la UPC ha realitzat la part més tècnica de l’estudi, que ha consistit en transformar les imatges tomogràfiques en un model CAD i elaborar un model d’elements finits que permet veure com es distribueixen les forces musculars.
“Hem utilitzat mètodes habituals en el camp de l’enginyeria mecànica, utilitzats per estudiar i calcular el comportament d’estructures tals com edificis, xassís de cotxes, avions, etc,. i els hem aplicat als vertebrats, que es diferencien bàsicament per tenir una geometria molt més complexa i ser d’os en lloc d’acer o formigó”, explica l’investigador del LITEM, Jordi Marcé-Nogué, qui afegeix que, d’aquesta manera, han pogut saber “quin és el comportament mecànic del crani de la salamandra quan realitza una mossegada i, a partir d’aquests resultats, extreure les conclusions biològiques que es publiquen en l’estudi”.
L’alimentació de la salamandra gegant de la Xina
La salamandra gegant s’alimenta de crustacis i cucs, però també de peixos, d’altres amfibis i de petits mamífers, als quals espera immòbil fins que es troben al seu abast.
Aquesta salamandra sol alimentar-se usant mecanismes de succió, un sistema habitual en els amfibis, però també mossegant de forma directa les seves preses.
La captura és especialment òptima quan la presa es troba just davant de l’animal, moment en què la mossega amb la zona anterior del musell.
L’estudi revela, però, que aquesta salamandra també pot capturar les seves preses realitzant una mossegada asimètrica, és a dir, fent treballar només un dels costats de la boca.
Aquesta és una característica única entre els vertebrats i li permet capturar preses que s’apropen lateralment.
Un cop atrapada, desplaça la presa viva cap a la part posterior de la mandíbula, on fa una mossegada més potent que evita que la presa s’escapi.
Un gegant en perill d’extinció
La salamandra gegant de la Xina pot arribar fer gairebé dos metres de llarg i viu exclusivament en ambients aquàtics.
La seva distribució està restringida a la Xina, on viu en boscos d’altitud mitjana solcats per rierols o llacs.
Disposa de pulmons malgrat que la captació principal d’oxigen la fa a través de la pell, de color marró, negre o verdós i sovint amb taques disperses irregularment a la seva superfície.
És d’hàbits generalment nocturns, malgrat que durant l’època reproductiva també caça durant el dia.
Aquest amfibi és una espècie inclosa en la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) i en perill crític d’extinció a causa de la caça indiscriminada per al consum humà i per la degradació del seu hàbitat. | Els paleontòlegs s'interessen per la salamandra gegant de la Xina, un dels anfibis més antics. Al centre específic de recerca de la UPC, han realitzat una biomecànica de la seva mossegada a partir d'imatges del seu crean i transformant-les en un model CAD. L'estudi revela que és capaç de caçar movent només un costat de la boca. | Summarization |
caBreu_abstractive_1460 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | 7.800 missatges de WhatsApp, 315 trucades i 791 missatges SMS.
Aquest és el resultat de la campanya d'assetjament i escarni que desenes de persones van dirigir contra Marta Torrecillas, una de les agredides pels cossos policials estatals l'1-O.
En el seu cas particular, va convertir-se en una de les protagonistes de la jornada per haver denunciat tocaments, i també que els agents li havien aixafat voluntàriament els dits.
La imatge de Torrecillas votant posteriorment a l'IES Pau Claris amb la mà embenada va recórrer ràpidament la xarxa i es va convertir en un dels símbols de la jornada.
De tot això, però, les conseqüències no van tardar a arribar.
Tal com ara Torrecillas ha denunciat en el marc de la campanya "Ara responem, ara acusem", algunes persones van difondre el seu número de telèfon i dades personals per la xarxa -concretament a través de ForoCoches i en espais de comentaris d'alguns mitjans de comunicació-, fet que va generar una allau de missatges amenaçadors contra ella que, en ocasions, va rebre directament al mòbil o a casa seva.
Això és el que ara Torrecillas ha portat als jutjats.
En concret, les amenaces i insults de tres homes -un d'ells, agent de la Guàrdia Civil, segons ha pogut constatar NacióDigital-.
Vinculacions amb la Guàrdia Civil
Actualment la instrucció d'aquest episodi està tancada al jutjat d'instrucció 27 de Barcelona, i l'acusació de Torrecillas ja ha presentat l'escrit de petició de penes contra les quatre persones.
L'acusació insta el jutge a condemnar-los a tots per un delicte d'odi i un d'amenaces, amb l'agreujant de discriminació per ideologia i gènere de la víctima, i demana dos anys i nou mesos de presó per a cadascun d'ells, així com una multa de nou mesos amb raó de 25 euros de quota diària.
Mentre que un dels acusats és agent de la Guàrdia Civil des del 2012, un altre en va quedar exclòs com a aspirant el 2008, i el tercer va ser condemnat per enfrontar-se als Mossos
La situació que preocupa l'entorn de Torrecillas, i que ha pogut constatar NacióDigital, és la forta vinculació amb la Guàrdia Civil dels tres acusats.
Mentre que un d'ells n'és agent des del 2012, un altre va quedar exclòs com a aspirant del cos l'any 2008, segons consta en documentació oficial de l'Estat.
El motiu, en aquest cas, va ser no poder acreditar estar en possessió del títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria (ESO) o qualsevol altre equivalent acadèmic o superior.
Tal com es relata en aquesta, l'acusat es va enfrontar als agents de la policia catalana i, en "to de menyspreu i vexatori" va proferir l'expressió "Visca la Guàrdia Civil".
Altres causes i el fals testimoni contra Millo
L'equip d'advocats que porta el cas de Torrecillas també té oberta una altra peça vinculada a l'anterior per intentar recuperar els 90 missatges de la bústia de veu que diverses persones li van deixar després del referèndum, i que en funció del resultat de les diligències podran esdevenir noves acusacions.
També s'instrueix un altre cas sobre la difusió inicial de les dades personals de la dona a través d'Internet, amb l'objectiu de perjudicar-la i incitar l'assetjament.
Els advocats de Torrecillas demanaran a Enric Millo que rectifiqui les seves paraules com a testimoni i, en cas contrari, se'l demandarà per vulnerar el dret a l'honor
Una altra causa és la que vol donar resposta a les declaracions de l'exdelegat del govern espanyol a Barcelona Enric Millo com a testimoni al Suprem, que va assegurar que Torrecillas havia demanat disculpes per haver "mentit" en l'informe mèdic.
Segons ella, el que va fer va ser precisar aquest document i, per tant, s'està estudiant denunciar Millo per fals testimoni.
El llindar fixat està en els 12.000 euros, i els diners que sobrin seran destinats a altres causes antirepressives o a caixes de solidaritat i resistència vinculades a l'1-O, segons indica el seu equip de defensa.
Conversa de WhatApp del grup "Arriba España hija puta" on es va incloure Marta Torrecillas
4/10/17, 11:09 - Creat el grup "Arriba España hija puta"
4/10/17, 11:09 - Acusat 1: caidas
4/10/17, 11:11 - Acusat 1: tatuatelo
4/10/17, 11:11 - Acusat 1: mira por detras
4/10/17, 11:13 - Acusat 3: Mándala a la mierda a la cerda está
4/10/17, 11:16 - Acusat 3: Jajajaja | El cas de Marta Torrecillas es va fer viral després que la seva foto votant l'1-O amb la mà embenada recorregués les xarxes. Va patir tocaments i aixafament dels dits per part de la Guàrdia Civil. Els acusats reben una multa i una condemna de dos anys i nou mesos de presó per delicte d'odi, amenaces y discriminació ideològica. | Summarization |
caBreu_abstractive_434 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | La jutgessa del jutjat penal 25 de Barcelona, Maria Lluïsa Maurel Santasusana, ha absolt finalment l’activista Tamara Carrasco.
La sentència, de nou pàgines i escrita en català, només ha trigat vuit dies des que se’n va fer el judici, dilluns de la setmana passada.
Carrasco era acusada d’incitació a cometre desordres públics per les protestes dels CDR durant la Setmana Santa del 2018, quan es van tallar carreteres i es van aixecar peatges, entre altres accions contra la detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya.
El 9 d’abril de 2018, la fiscalia va interposar una denúncia a l’Audiència espanyola, que va assumir el cas.
Es va ordenar la detenció de Tamara Carrasco i d’Adrià Carrasco, acusats de rebel·lió, sedició i terrorisme.
Adrià Carrasco va esquivar la Guàrdia Civil i va exiliar-se a Bèlgica.
Tamara Carrasco va ser detinguda durant setanta-dues hores i confinada més d’un any a Viladecans, amb compareixences setmanals al jutjat.
L’Audiència espanyola va acabar descartant els tres delictes inicials i va inhibir-se del cas a favor dels jutjats de primera instància de Catalunya.
La sentència declara com a fet provat l’àudio enviat per Carrasco a un grup d’amics, però no queda acreditat que l’enviés a ningú més, que el difongués per WhatsApp ni que exercís de coordinadora dels CDR.
A més, adverteix que la difusió per aquesta aplicació de missatgeria no pot considerar-se difusió pública.
És més, la jutgessa critica durament la Guàrdia Civil, perquè durant el judici ni l’instructor de l’atestat ni el secretari no van saber dir d’on havien extret l’àudio de Carrasco.
‘Resulta poc seriós que en una investigació policial per delictes tan greus com terrorisme, rebel·lió i sedició no s’indiqui la font per la qual es va obtenir un missatge que és la base de tota la investigació i acusació penal’, resol.
El biaix dels atestats de la Guàrdia Civil ha estat molt polèmic, especialment en el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol i també en la instrucció del jutjat 13 contra alts càrrecs del govern per l’organització de l’1-O.
Vegeu-ho en aquest fragment:
La sentència, a més, desmunta tot el relat de criminalització dels CDR per les protestes no violentes que van fer aquells dies.
Tallar vies de comunicació, com autopistes, autovies i carreteres, protestar a la seu de la Seguretat Social o envoltar l’estació de Sants ‘no suposen actes de violència contra les persones o béns ni amenacen de produir-los’.
Perquè hi hagi desordres públics, cal exercir violència contra els béns i les persones, segons el codi penal espanyol.
La fiscalia, en el seu escrit, argumentava que Carrasco ‘impartia directrius per a accions reivindicatives dels CDR durant la Setmana Santa del 2018’ i que la nit del 26 de març i durant el 27 hi hagué actes d’una ‘multitud de persones indeterminada’ per a ‘pertorbar la convivència i el normal desenvolupament’.
Però la jutgessa també desfà aquest relat, i diu que la doctrina jurídica ha criticat el codi penal per la indeterminació del concepte de ‘manifestació’ o ‘reunió nombrosa’.
‘Si una manifestació o reunió requereix un mínim de 21 persones, quan es pot dir que és nombrosa, quan hi hagi més de 1.000, 100.000, 1.000.000?
En qualsevol cas, el que ja resulta absolutament impossible és determinar quan es produeix la incitació a cometre desordres públics en una manifestació o reunió nombrosa, i és evident que en el missatge remès per l’acusada no es dóna cap consigna d’aquest tipus.’
Vegeu-ho a continuació:
La detenció de Carrasco, en una instrucció fictícia basada en indicis molt febles, va desencadenar una campanya de criminalització contra els CDR, equiparats a la violència dels anys més durs del País Basc.
La fiscalia va assegurar que Tamara Carrasco i Adrià Carrasco havien ‘desenvolupat activitats de direcció i coordinació en els actes de sabotatge duts a terme durant la Setmana Santa de forma coordinada pels denominats CDR, concebuts per provocar un clima d’agitació social’.
L’ex-ministre d’Interior espanyol, José Ignacio Zoido, també va contribuir-hi: ‘És veritat que les imputacions que els fan són per rebel·lió i terrorisme.
Els CDR són els que van començar a fer accions violentes abans de l’1 d’octubre i durant l’1 d’octubre.’ | L'activista Tamara Carrasco queda absolta després de ser acusada per incitació al desordre, sedició i terrorisme públic per protestes dels CDR. La jutgessa critica la falta de proves que tenia la Guàrdia Civil al judici per a una acusació tan greu. L'acusació que van fer va provocar una campanya per criminalitzar la imatge dels CDR. | Summarization |
caBreu_abstractive_2002 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | El xef de El Celler de Can Roca, Joan Roca, ha destacat la "bona feina" que fa el Fòrum per mantenir la "capitalitat gastronòmica" de Girona.
"La realitat és que està plenament consolidat i això és un gran símptoma pels professionals que estem en aquest sector", assenyala.
El cuiner gironí ha estat el gran atractiu de la primera jornada del certamen que estarà obert fins el proper dimarts.
Roca ha fet una demostració de cuina a partir d'arrels, plantes, brots, flors i espècies de la demarcació.
"Volem posar en valor tot allò que el territori dona de sí, com quan anàvem a buscar-ho al bosc.
Ara ho volem recuperar", ha destacat.
Just abans de la demostració, Roca ha participat en un diàleg conduït pel periodista Ricard Ustrell i que ha servit d'homenatge al gastrònom i músic mort fa un any, Pere Tàpies.
Joan Roca ha passat aquest diumenge pel Fòrum Gastronòmic de Girona.
El xef de El Celler de Can Roca ha donat una classe magistral de cuina davant d'un Auditori del Palau de Congressos ple a vessar.
Roca s'ha centrat en les plantes i el projecte 'Terra Animada' que estan desenvolupant des del restaurant els últims anys, i que consta en explorar les múltiples possibilitats que ofereixen les plantes, flors, arrels i espècies de les comarques gironines.
Roca ha explicat que, malgrat que fa temps que hi treballen, "encara no s'havia aprofundit prou".
El xef ha destacat les "múltiples opcions" que permeten aquests productes, i recorda que el què pretenen dur a terme és el mateix que feien els avis fa molts anys.
"La idea és recuperar brots, llavors, flors, plantes, arrels que utilitzem a la cuina i que anem a buscar al bosc", ha reblat.
La demostració ha durat uns 45 minuts i a Roca l'han acompanyat diversos membres del seu equip habitual del restaurant a més d'un especialista botànic que ha fet un repàs acurat dels diferents productes que s'utilitzaven.
Un certamen consolidat
Joan Roca també s'ha referit a la importància que el Fòrum Gastronòmic té per a Girona.
En aquest sentit, el cuiner català ha explicat que certamens com aquest ajuden a mantenir la ciutat com un referent culinari a nivell mundial.
Un Fòrum que Roca considera "plenament consolidat" a la ciutat de Girona.
De fet, aquesta és la sisena vegada que la fira passa per la ciutat i la del
2017 ha estat l'edició que ha batut més rècords, amb un augment d'un 30% tant en expositors com en espai.
Un record a Pere Tàpies
Abans de la demostració de Roca, l'Auditori de Girona ha viscut un moment emocionant quan s'ha fet un record al gastrònom i músic Pere Tàpies, mort fa prop d'un any.
Ha estat una conversa en la que també hi ha participat Joan Roca i que conduïa el periodista i amic personal de Tàpies, Ricard Ustrell.
Una xerrada on s'ha recordat la figura del músic i la seva vinculació a la gastronomia.
Roca ha volgut recordar l'aportació de Tàpies "quan eren temps complicats que ningú creia en la cuina".
L'acte s'ha acabat amb un brindis on també hi ha estat present la vídua de l'artista.
El pota blava, el menjar preferit dels catalans
Durant la tarda s'ha fet l'acte per designar quin era el plat preferit dels catalans.
El guanyador ha estat el Confit de pota blava amb prunes, moniatos i vermut Terrida.
Es tracta d'un plat de la cuinera del Prat de Llobregat Susana Aragon que ha reconegut que era "tot un honor" haver elaborat el plat
preferit pels catalans.
El pota blava, competia amb un altre producte amb denominació d'origen: les avellanes de Reus, amb un plat elaborat pel xef José Miguel Lozano, que ha quedat segon, les mandonguilles de peus de porc amb avellanes i sípia.
En total han votat més de 200.000 persones. | Aquest 2017 ha augmentat l'espai del Fòrum gastronòmic de Girona, i hi ha hagut un 30% més d'expositors. Joan Roca hi ha participat per tal de donar valor a la gastronomia i a Girona, fent una demostració centrada en les plantes durant 45 minuts, acompanyat de membres del seu equip. També s'ha fet un homenatge al gastrònom i músic Pere Tàpies. | Summarization |
caBreu_abstractive_1038 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Una ajustada majoria dels catalans defensa que el Govern celebri un referèndum d'independència, encara que aquest no compti amb el suport de l'executiu central, segons el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), presentat aquest dijous.
Així, un 50,3% dels enquestats està a favor del referèndum, "tant si ho vol com si no el govern espanyol", mentre que el 23,3% el defensa només si és acordat.
En total, per tant, el volen quasi tres quartes parts dels catalans, mentre que s'hi oposa només un 22,7% i la resta no ho sap o no contesta.
De fet, el referèndum unilateral gaudeix del suport del 47,7% dels votants de Catalunya Sí que es Pot, el 35,5% dels quals el condiciona a un acord amb l'Estat i un 14% no el vol en cap cas.
Més del 90% dels electors de Junts pel Sí i la CUP són partidaris del referèndum, amb o sense pacte amb el govern espanyol.
En cas de celebrar-se aquest referèndum unilateral, el CEO assenyala que un 43,3% aniria a votar-hi i ho faria a favor de la independència, un 22,2% hi votaria en contra, un 6,2% votaria en blanc i un 1,7% nul.
La participació, per tant, arribaria al 73,4%, mentre que un 20,7% s'abstindria i un 4,7% està indecís.
De fet, fins i tot una majoria dels votants del PP (68,4%), PSC (60,7%) i de C's (57,1%) participarien al referèndum no pactat, per votar-hi en contra, i només una quarta part dels electors de Catalunya Sí que es Pot s'abstindria o dubta si fer-ho (un 34,1%, de fet, votaria i ho faria a favor).
Per tot això, el director del CEO, Jordi Argelaguet, ha opinat que la clau del referèndum, en cas que es convoqui unilateralment, dependrà de com s'hi arribi, de si el govern espanyol presenta una oposició activa o més passiva, de si l'executiu català dóna credibilitat a que el resultat serà vinculant i s'aplicarà, i de si l'unionisme sap fixar una estratègia conjunta i mobilitzar els seus electors cap a una o altra actuació (ja que els votants independentistes ja estan mobilitzats).
El dilema dels contraris a la independència, per tant, és que, en cas de votar-hi, podrien legitimar la votació, però, de no fer-ho, regalarien la victòria folgada als partidaris del sí.
Un 48,5% dels catalans rebutja la independència i un 44,3% la vol
Sigui com sigui, els partidaris de la independència perden terreny en relació als seus detractors.
Així, en la pregunta sobre si es vol que Catalunya sigui independent, el sí obté un 44,3% de les respostes, un punt menys que en el baròmetre del desembre passat, mentre que el no puja del 46,8% al 48,5%, aconseguint un marge superior als quatre punts, cosa que no ocorria des del juny del 2015.
Per partits, el sí és hegemònic a Junts pel Sí i la CUP, el no ho és a C's, PSC i PP, mentre que un 32,2% dels votants de Catalunya Sí que es Pot vol la independència i el 51,9% la rebutja.
En canvi, en una pregunta sobre model d'estat amb diferents opcions, la de l'estat independent es manté com a primera opció (37,3%), mentre que l'estat autonòmic recupera el segon lloc (28,5%), per davant de l'estat federal (21,7%) i d'una regió d'Espanya (7%).
De fet, el federalisme només s'imposa entre l'electorat de Catalunya Sí que es Pot (47,2%), mentre que el seu suport en el del PSC (28,6%) queda molt per sota del suport a l'estat autonòmic (52,1%).
Pel que fa a les conseqüències de la independència respecte la Unió Europea, els que creuen molt o bastant que Catalunya en quedaria automàticament fora són lleugerament més que els que pensen que s'hi quedarà (47,7% i 45,1%, respectivament).
Així mateix, només un 17,6% dels enquestats creu que el govern espanyol acabarà oferint un acord acceptable per la majoria del Parlament.
Ni tan sols ho esperen els votants del PP (ho creu un 21% d'aquests) i, de fet, els més optimistes en aquest sentit són els electors de C's, però només arriben al 26,5%. | Un 50,3% dels enquestats estan a favor del referèndum vulgui o no el govern espanyol, i només s'hi oposa el 22%. Segons el CEO, 43,3% votarien sí, 22,2% no, un 6,2% votaria en blanc i 1,7% nul. Els que no volen independència i no voten estaran donant la victòria als independentistes, però si voten estaran donant legitimitat al referèndum. | Summarization |
caBreu_abstractive_1593 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | En deu anys, les infeccions per sífilis han pujat un 300% a Catalunya, les de gonocòccia un 350% i les de clamídia un 600%.
Són les tres principals malalties de transmissió sexual (ITS) que es controlen des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i que, segons el secretari, Joan Guix, han registrat un ‘’salt brutal’’ entre el 2013 i el 2015.
En una entrevista a l’ACN, Guix ha recalcat que les xifres són tan elevades perquè hi ha més diagnòstic i més declaració de les infeccions, però també per una ‘‘pèrdua de respecte’’ d’alguns col·lectius que es demostra en què la tendència es dona també a Europa.
Per combatre-ho, Salut ha unificat les unitats que lluitaven contra les mateixes ITS, el VIH i la sida, i l’hepatitis C per veure d’aquí un temps, una reducció considerable del fenomen.
Per Guix, hi ha alguns col·lectius que no volen renunciar a unes determinades maneres ‘‘de relació i de vida’’, un fet que considera ‘‘respectable’’ però que alhora, demostra una manera de ‘’perdre el respecte’’ a les malalties de transmissió sexual.
Segons Guix, ‘‘s’ha abaixat la guàrdia’’ perquè tot i que hi hagi més informació i més accessible, ha canviat el pronòstic de les malalties que anys enrere significaven la mort ‘‘relativament en poc temps’’.
El fet que actualment s’hagin convertit en ‘‘malalties cròniques’’ al nostre entorn, que es tracten amb normalitat i que no signifiquen tampoc una ‘‘pèrdua important d’anys de vida’’, és per Guix, la causa d’aquesta pèrdua de respecte a unes patologies que es combaten bàsicament amb l’ús del preservatiu.
Unificar la lluita contra les malalties de transmissió sexual
Per potenciar i unificar la lluita contra les ITS en general, l’Agència ha reorganitzat les unitats que es dedicaven a la lluita contra el VIH, les ITS i l’hepatitis C, de manera que s’ha creat un programa unificat amb una direcció conjunta que pretén donar ‘‘més potència i més fragmentació’’ a les accions que es dissenyin des de l’ASPCAT, compartint protocols i potenciant la col·laboració entre els equipaments que treballen al carrer, entitats, iONGs.
El programa, que tot i estar pendent de publicar-se al DOGC fa temps que està en marxa, ha de donar més efectivitat amb eines comunes i poder estancar, en un primer moment, i reduir, com a objectiu bàsic, aquestes infeccions d’aquí uns anys.
La sensibilització entre els col·lectius, sobretot pel que fa a les ITS, en serà un dels cavalls de batalla per conscienciar que no tenir simptomatologia no exclou ser portador d’alguna d’aquestes malalties.
Tres estudis per comprovar l’efectivitat de la PrEP
En l’àmbit del VIH i la sida, una de les reivindicacions habituals els darrers anys entre els col·lectius afectats, és la implantació de la PrEP, la profilaxi preexposició, per evitar el contagi que es registra cada any a Catalunya, principalment en homes que tenen sexe amb homes, que suposen dos terços de les infeccions.
Des de l’ASPCAT, no s’ha pres cap decisió a l’espera dels resultats de tres estudis que s’estan engegant actualment.
D’una banda, els propers mesos ha de començar un treball en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat que durarà aproximadament un any.
De l’altra, la convocatòria del PERIS, el programa de recerca en salut, també inclou un projecte d’implantació de la Truvada, mentre que des de Checkpoint, s’està duent a terme un altre per comparar aquest nou medicament i la Truvada.
Amb els resultats d’aquests treballs, es podrà avaluar la idoneïtat de posar en marxa algun programa per administrar la PrEP a Catalunya.
Per Guix, posar-ho en marxa és ‘‘relativament simple’’ però cal preveure les conseqüències que se’n puguin generar, com per exemple, que pugui ser un estímul per deixar d’utilitzar el preservatiu i, per tant, creixin encara més les infeccions per altres ITS.
Guix assegura que els estudis en altres països van en aquesta direcció i, per tant, els estudis en marxa demostraran el comportament dels catalans en aquest àmbit, així com l’adherència al tractament o possibles reaccions.
Tanmateix, el secretari de Salut Pública reconeix que la profilaxi preexposició és una ‘‘bona eina’’ per al ‘‘magatzem d’eines’’ de lluita contra el VIH.
Guix també ha recordat que l’Agència Espanyola del Medicament encara no ha aprovat la PrEP i, per tant, no es poden prendre decisions de forma precipitada.
Respon així a les crítiques que fan les entitats, que alerten de la compra d’aquestes pastilles per internet, en el mercat negre, amb els perills i els riscos que això suposa.
Per Guix, cal prendre’s temps per ‘‘fer les coses ben fetes’’ i assenyala que ja hi ha una eina ‘‘molt potent’’ per lluitar contra el VIH, que és el preservatiu. | Entre el 2013 i el 2015 s'ha registrat un augment de les ETS fins a un 600%. Guix assegura que és degut a l'augment de declaracions dels infectats, però també per una pèrdua de respecte a aquestes patologies per part d'alguns col·lectius. Salut s'uneix a un programa per reduir aquestes infeccions. | Summarization |
caBreu_abstractive_666 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | El Tribunal Constitucional acaba l’any amb una nova ofensiva contra el procés català.
Ahir al matí transcendia que l’alt tribunal havia anul·lat les ponències parlamentàries de les tres lleis de desconnexió, argumentant que s’havien vulnerat els drets dels diputats.
A banda, estimava parcialment el recurs del govern espanyol i tombava una part de la llei d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea del govern català.
Per part seva, el TSJC donava a conèixer també ahir els dies del judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel cas del 9-N.
Pel que fa a les ponències de les lleis de desconnexió, la sentència del Constitucional dóna resposta al recurs d’empara que va presentar Ciutadans.
Amb la resolució, s’anul·len els acords de la mesa del Parlament de l’1 de març i el 8 de març, que van aprovar la creació d’aquestes ponències per a la redacció de tres lleis: la de protecció social catalana, la de règim jurídic i la de l’administració tributària.
Ahir també va rebre l’acció exterior del govern.
D’una banda, el TC va avalar-la però, paral·lelament, va negar la capacitat de Catalunya per tenir relacions diplomàtiques amb altres països.
En aquest sentit, l’alt tribunal va afirmar que l’executiu català no té competències per reconèixer el dret d’autodeterminació d’altres pobles.
‘Les Comunitats Autònomes han de respectar la competència exclusiva de l’estat en matèria de relacions internacionals’, va argumentar el Tribunal.
Malgrat donar suport a la decisió, tres magistrats van emetre un vot particular per no estar d’acord amb l’argumentació.
Entre els preceptes considerats inconstitucionals, hi ha el del reconeixement del dret a decidir dels pobles en considerar que la Generalitat “no té competències per portar a terme el reconeixement del dret a l’autodeterminació o a la sobirania de cap poble, ja que aquest tipus de reconeixement només correspon a l’Estat espanyol com a subjecte de dret internacional públic”.
Pel que fa a l’establiment de relacions institucionals amb cossos consulars d’estats estrangers presents a Catalunya i a la promoció de consolats en altres països, el TC apunta que es propicia l’assumpció per part de la Generalitat que té una funció representativa en l’àmbit internacional que no li correspon.
Afegeix que el fet que la Generalitat es relacioni amb una oficina consular per tal de potenciar les relacions bilaterals “pot suposar un condicionament o una minva de la política exterior d’Espanya”.
Pel que fa a l’impuls de la diplomàcia pública afirma que es planteja “sense respectar” la competència exclusiva en matèria de relacions internacionals ni la funció de direcció de la política exterior, que recorda que també és estatal.
La sentència afegeix que la promoció exterior de Catalunya prevista a l’Estatut “no empara la diplomàcia pública” i apunta que el seu article 200, que fa referència a la promoció de les organitzacions socials, culturals i esportives; es va considerar en el seu dia constitucional en tant que deixava clara “la supeditació de l’acció de la Generalitat” al que estableixi l’Estat.
“No sent Catalunya subjecte de dret internacional, no té cabuda pretendre que aquesta comunitat autònoma s’atorgui la capacitat d’establir relacions diplomàtiques”.
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, a judici del 6 al 10 de febrer
A part de les decisions del TC, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anunciar ahir que el judici pel 9-N a Mas, Ortega i Rigau serà del 6 al 10 de febrer.
L’ex-president, l’ex-vice-presidenta i l’ex-consellera s’asseuran davant del jutge acusats dels delictes de prevaricació i desobediència, pels quals s’enfronten a penes d’entre deu i nou anys d’inhabilitació.
Abans d’aquest judici, però, el tribunal haurà de trobar un tercer magistrat.
El tribunal estarà format pel president del TSJC i de la Sala Civil i Penal, Jesús María Barrientos, que presidirà el judici, i el magistrat Carlos Ramos.
Tanmateix, l’actual conformació de la sala no compleix els requisits legals.
Quatre dels magistrats ja han participat en la instrucció o a la sala d’apel·lacions i, per tant, no poden jutjar els ex-dirigents catalans.
Per a cercar el magistrat que cobreixi aquesta vacant s’optarà per la borsa de substituts del TSJC.
Si no se’n troben allà, caldrà buscar entre els magistrats del TSJC de les sales social o contenciosa, segons que recull l’article 199 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.
En resposta a aquesta decisió del TSJC, la diputada de Junts pel Sí i coordinadora executiva del PDECat, Marta Pascal, responia l’alt tribunal refermant-se en la decisió dels partits independentistes: ‘Junts pel Sí i la CUP seguiran endavant amb el mandat del 27-S’. | El TC va anul·lar les tres lleis de desconnexió i va incapacitar Catalunya per establir relacions institucionals amb altres països, ja que això correspon a l'Estat espanyol. El judici pel 9-N serà del 6 al 10 de febrer, on Mas, Ortega i Rigau s'enfronten a una inhabilitació de fins a 10 anys per prevaricació i desobediència. | Summarization |
caBreu_abstractive_2358 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Uns 20.000 taxistes s'han mobilitzat aquest dimecres al centre de Madrid en una manifestació que ha reunit representants del sector d'arreu de l'estat espanyol, segons la xifra que donen els organitzadors de la protesta.
La Delegació del Govern la rebaixa fins als 4.000.
Els participants han exhibit pancartes diverses però amb un mateix missatge de fons: exigir al govern espanyol que "compleixi la llei" i limiti la concessió d'autoritzacions VTC (vehicles amb conductor professional) amb una proporció d'1/30 respecte les llicències de taxi.
"Estem farts, indignats i cansats", ha assegurat a l'ACN Pedro Garcia Ramírez, vicepresident de l'Agrupació del Taxi Companys, que ha advertit que empreses com Uber i Cabify estan "especulant tremendament" amb el traspàs d'autoritzacions "adquirides per 36,02 euros, que després venen per 60.000 euros".
Quan ha acabat la manifestació, uns quants taxistes s'han adreçat a la plaça Neptuno i s'hi han assegut "a l'espera de respostes de l'Administració".
(En aquesta actualització s'ha afegit la dada de participants facilitada pels organitzadors de la protesta)
Els portaveus consultats durant la manifestació d'aquest dimecres han coincidit en instar el govern espanyol, i en especial el Ministeri de Foment, a "aplicar-se la premissa de que cal complir la llei".
Així, diversos representants dels taxistes han fet un paral•lelisme entre les exigències legals que fa el govern de Mariano Rajoy amb el compliment de la Constitució a Catalunya i la situació que viu el sector del taxi pel que fa al compliment de la regulació sobre les llicències VTC.
"Estem farts de veure com el govern, per allò que li interessa, diu que s'ha de complir la llei, però, en canvi, la normativa de l'1/30 se l'estan saltant per afavorir empreses nord-americanes", ha etzibat Pedro Garcia Ramírez, des de l'Agrupació del Taxi Companys, que ha definit la situació com "indignant".
Alhora, ha alertat que hi ha 16.000 famílies a Catalunya amb llicències de taxi que en aquests moments estan "en perill de mort" degut a la competència que suposen els VTC.
Garcia Ramírez ha senyalat també que les empreses de vehicles amb conductor professional estan "especulant" amb les autoritzacions, i ha assegurat que el volum de negoci que estan aconseguint "arriba als 700.000 euros".
"D'aquí a uns anys veurem si es dediquen a dur diners a paradisos fiscals, però de moment estan posant en perill l'existència del sector del taxi", ha afegit.
Al seu torn, des del Sindicat del Taxi de Catalunya, Luis Berbel també ha reclamat a Foment que ampliï el període mínim que ha de passar abans que es pugui revendre una autorització VTC.
Berbel ha apuntat que l'estat espanyol proposa un termini de dos anys, que considera "insuficient" per aturar "l'especulació".
Més contundent s'ha mostrat Julio Sanz Garcia, president de l'Associació Nacional del Taxi, que ha lamentat que la d'aquest dimecres ha estat la setena protesta que el sector organitza durant el 2017 per reclamar més control en l'atorgament d'autoritzacions VTC.
"Hem arribat al límit de la nostra bona voluntat", ha afirmat, exigint a Foment que atengui les peticions del sector.
"Si no, pensarem que són còmplices de l'escarni col•lectiu que estem patint", ha reblat.
En aquest sentit, Sanz Garcia ha criticat que l'estat espanyol anunciï públicament el fre a les concessions VTC mentre, alhora, regularitza noves autoritzacions, en relació a les recents sentències judicials que l'han obligat a fer-ho.
Segons el president de l'Associació Nacional del Taxi, Foment actua "per la porta del darrere" i li retreu "manca de voluntat política".
La manifestació d'aquest dimecres a Madrid ha estat el punt àlgid d'una aturada de 24 hores que el sector ha convocat arreu de l'estat espanyol per protestar contra l'arribada de noves llicències de vehicle amb conductor professional.
Com a mesura de pressió, Julio Sanz Garcia ha amenaçat amb mantenir el sector en vaga de forma indefinida, però altres associacions de taxistes i sindicats consultats per l'ACN han declinat arribar a aquest extrem per no perjudicar excessivament els usuaris. | 20.000 taxistes han mostrat la seva indignació i enuig contra el Govern en una manifestació a Madrid i han fet una aturada de 24 hores a tot el país. Acusen el Govern de posar en perill el sector del taxi i afavorir les empreses americanes. Demanen la regulació de les llicències VTC i que compleixin la llei. | Summarization |
caBreu_abstractive_2181 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | El secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, ha assegurat que "la major part de les motivacions" de la vaga d'aquest dijous contra el 3+2 "ja estan solucionades" i ha destacat que el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) ha arribat a acords per a una "flexibilització" en la implantació del model 3+2 amb què "queda garantida la qualitat" acadèmica i l'"accessibilitat" dels estudiants.
"Hem guanyat flexibilitat per apropar-nos al model europeu", ha remarcat Navarro en declaracions a l'ACN.
A Catalunya es treballa perquè en el sistema universitari convisquin graus de 3 i 4 anys amb màsters d'1 i 2 anys com passa en universitats europees.
Navarro també ha reivindicat la política del Govern de "tarificació social en els preus dels graus".
La Comissió de garantia del finançament de les universitats va acordar que el Govern compensi les eventuals reduccions per crèdits matriculats i preus atribuïbles als canvis d'estructura dels estudis.
La secretaria assenyala que aquesta és una mesura que, juntament amb el compromís de mantenir l'aportació de la Generalitat al finançament del conjunt del sistema universitari, evitarà que els possibles canvis en graus i màsters de l'oferta de titulacions tingui efectes econòmics negatius per a les universitats.
Aquesta comissió té per objectiu preservar que, en cas de canvi, no tingui cap efecte respecte al finançament de les institucions universitàries.
Després de la formalització dels acords de les dues comissions de caràcter econòmic, ja s'han iniciat els treballs de la Comissió de garantia de la qualitat acadèmica, que analitza àrea de coneixement per àrea de coneixement si hi ha algun àmbit en què té sentit reduir els graus a tres anys.
La secretaria puntualitza en el comunicat que a Catalunya no es treballa per fer un canvi de sistema cap a l'anomenat 3+2 sinó que el model a estudiar és la possibilitat de si alguns graus poden passar a 180 crèdits perquè en el sistema català convisquin graus de 3 i 4 anys amb màsters d'1 i 2 anys.
La Secretaria d'Universitats defensa la flexibilitat que ha guanyat Catalunya amb el decret 3+2
La secretaria adverteix que la retirada de l'actual decret 3+2 "significaria que Catalunya perdria la competència de decidir com articula l'oferta de titulacions".
"L'actual decret significa una major autonomia per al sistema universitari català que li permet avançar cap a la qualitat i la internacionalització", destaquen en el comunicat.
"Hem guanyat en flexibilitat", ha insistit el secretari.
Navarro ha subratllat que els graus generalitzats i obligatoris de 240 crèdits –de quatre anys–formen part del model universitari de l'estat espanyol, Turquia i alguns països de l'antiga URSS o Iugoslàvia.
Els graus de 180 crèdits són majoritaris a Europa i suposen un 75% de l'oferta de graus.
"Ens volem apropar al model flexible, en què puguin passar coses com, per exemple, que convisquin graus de tres o quatre anys en la mateixa universitat i la gent s'hi apunta en funció de les seves necessitats o voluntats vitals", ha defensat.
La Secretaria d'Universitats destaca que "la flexibilització és una reivindicació històrica del sistema català" i argumenta que "l'actual decret dóna l'instrument que necessitaven les universitats catalanes per apropar-se a la majoria de països europeus".
Navarro ha recalcat que la diferència respecte a l'any passat és que fins ara aquesta decisió estava en mans del govern espanyol.
Sobre les crítiques per l'encariment dels estudis universitaris amb el decret 3+2, el secretari d'Universitats ha reivindicat una política "molt clara" de tarificació social del Govern, centrada sobretot en el preu dels graus, i ha assegurat que "determinades famílies amb determinat nivells de renda paguen uns preus més alts, però automàticament això implica que altres famílies tinguin unes beques que cobreixen la majoria del cost de la universitat".
Quant a les protestes pels preus dels màsters, Navarro ha destacat que tots els màsters oficials de les universitats públiques catalanes "estan subjectes a un decret de preus que estableix un màxim d'uns 3.900 euros anuals".
Quatre graus nous el curs que ve
Paral·lelament, de cara al curs 2016-2017, es posaran en marxa quatre graus de 180 crèdits i la Secretaria d'Universitats en destaca la singularitat i la seva voluntat d'internacionalització.
Són producció digital, a la UB; Bioinformàtica, grau interuniversitari de la UPF, la UB i la UPC; Global studies, de la UPF, i Disseny i art digital, de la UOC.
Pel que fa a la resta del sistema i de titulacions, formada per475 titulacions en ambdós casos, la secretaria assenyala no s'hi introduiran canvis fins que no es coneguin les conclusions de la Comissió de garantia de la qualitat acadèmica. | Aquest dijous hi ha convocada una manifestació contra el model 3+2. Aquest és un model de 180 crèdits, com a tot Europa, en lloc de 240, com és el cas d'Espanya. Arcadi Navarro assegura que gran part dels motius de crítica del model ja estan solucionats, i s'han arribat a acords per flexibilitzar el 3+2. | Summarization |
caBreu_abstractive_754 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Daniel Carasso (Salònica, 1905 – París, 2009) ha estat durant molts anys el president d’honor de la companyia de productes alimentaris Danone.
I amb això, sense saber-ho, va començar l’era dels «probiòtics».
Un probiòtic és un microorganisme viu que, ingerit en determinades quantitats, produeix un efecte beneficiós per a la salut del consumidor, segons la definició de l’OMS/FAO el 2001.
La definició inclou bé productes que contenen microorganismes (com llets fermentades, iogurts), o bé un preparat de microorganismes (per exemple en forma de pastilles o pols).
Aquests microorganismes poden formar part de la dieta normal, i són suplements dietètics i no productes farmacèutics.
Els bacteris de l’àcid làctic formen part de la microbiota habitual de plantes, animals i aliments fermentats, com ara el iogurt, el formatge, les olives o els embotits.
El desenvolupament de la microbiota intestinal sembla un factor importantíssim per al desenvolupament correcte de la fisiologia i anatomia intestinal, i del sistema immunitari que protegeix contra al·lèrgies i desordres inflamatoris o autoimmunitaris en etapes posteriors del desenvolupament de l’hoste.
L’adquisició de la microbiota d’una persona depèn tant de l’hoste com de factors ambientals.
Dins dels factors ambientals s’inclou la microbiota genital materna, les condicions sanitàries, el tipus de part (natural o per cesària) i l’alimentació (materna o llets comercials).
Els infants que naixen per cesària presenten diferències en el patró de successió microbiana respecte dels nadons que naixen de manera natural, ja que no es dóna el contacte inicial amb la microbiota vaginal de la mare.
Amb això, produeixin per fermentació àcid làctic i acètic, que semblen protegir millor contra les infeccions gastrointestinals, en comparació amb els bebès alimentats amb llets comercials, en què s’afavoreix la colonització per gèneres de bacteris de l’àcid làctic.
El canvi de dieta progressiu en el nen durant el primer any i mig de vida determina profunds canvis en la microbiota intestinal, els quals faciliten la digestibilitat dels aliments.
El pioner de la utilització com a probiòtics dels lactobacils va ser l’ucraïnès Ilià Ilitx Métxnikov (1845-1916), premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1908 pels estudis sobre la immunitat cel·lular i la fagocitosi.
Després de treballar a Rússia i Ucraïna, el 1888 es va traslladar a l’Institut Pasteur de París, ciutat on va residir fins a la seva mort.
Métxnikov estudiava sistemes de prevenir les malalties mitjançant les defenses del propi organisme i va observar que l’intestí podia mantenir-se lliure de bacteris patògens amb la ingestió regular de iogurt i llets àcides.
Fins i tot va pensar que el iogurt podria prolongar la vida humana, atesa l’observació de la longevitat dels pastors búlgars i altres poblacions que prenien iogurt habitualment al llarg de la seva vida.
Métxnikov va estudiar l’efecte beneficiós dels productes fermentats en la regulació intestinal.
Quan Daniel Carasso es va traslladar de Barcelona a París, on va conèixer l’obra de Métxnikov a l’Institut Pasteur.
Ha de quedar clar que els Carasso, Isaac i Daniel, no van «inventar» el iogurt, que és un aliment mil·lenari, un altre producte de la «revolució neolítica».
El que van fer és produir-lo industrialment i comercialitzar-lo.
En els primers temps, a través de les farmàcies i sempre com un producte no estrictament alimentari o nutritiu, sinó que podia prevenir les malalties.
Quan es parla de la «revolució neolítica» sempre es menciona que, a part d’una nova tècnica de treballar els instruments de pedra, aquesta revolució va canviar el sistema de l’alimentació humana.
Els humans van passar de ser recol·lectors-caçadors a ser agricultors i ramaders.
Per tant, havien aconseguit dues domesticacions, la de les plantes i la dels animals.
Però també n’hi va haver una «tercera» domesticació: la dels microbis.
El pa, la cervesa, el vi, el formatge, el iogurt, molts embotits, etc., són productes alimentaris preparats mitjançant una intervenció microbiana.
A més dels microorganismes probiòtics, hi ha una altra estratègia alimentària per a aconseguir efectes beneficiosos per a la salut: la ingestió d’aliments prebiòtics.
Ricard Guerrero.
Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i director acadèmic de la Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea.
Mercè Berlanga.
Professora agregada interina del departament de Microbiologia i Parasitologia.
Universitat de Barcelona.
Carles Puche.
Il·lustrador, Barcelona.
Què és Mètode? | Daniel Carasso va comercialitzar el primer iogurt a Danone juntament amb els probiòtics. Es tracta de suplements dietètics que formen part de la microbiota de l'intestí, que ajuden al seu desenvolupament i al del sistema immunitari. Durant els primers anys de vida, la microbiota de l'ésser humà va canviant i en facilita la digestió. | Summarization |
caBreu_abstractive_1394 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | La sortida d'escena de Soraya Sáenz de Santamaría posa fi a un capítol de la història del poder a Espanya.
Probablement no hi hagi hagut una imatge més emblemàtica del que era l'Estat aquests darrers anys que les compareixences de qui va ser la vicepresidenta de l'executiu amb Mariano Rajoy.
En pocs mesos, Santamaría ha vist com els astres s'han alineat en contra d'ella.
De ser la persona més temuda de la política espanyola, tant fora com -potser especialment- dins del Partit Popular i de l'administració, l'exnúmero dos de Mariano Rajoy ha vist en poques setmanes com se li escolava entre les mans tot el poder immens que atresorava.
Una moció de censura inesperada i atrevida es va endur el govern que ella conreava per Rajoy des de la Moncloa.
Després, creient que podria fer-se amb el partit, es va veure derrotada en un congrés humiliant.
La fi de Santamaría en aquell conclave tenia trets, sense sang, del drama de Cèsar, víctima d'un complot multitudinari al Senat.
Nascuda a Valladolid el 1971, advocada de l'Estat, va arribar al Congrés el 2004 i va anar pujant esglaons en l'estructura de poder de la formació, en aquell moment a l'oposició.
Rajoy era el president del PP, però no pas el líder, i necessitava de noves lleialtats.
I allí estaven María Dolores de Cospedal i Santamaría, joves i pretensioses.
Per Cospedal va ser el partit.
Per ella, el càrrec de portaveu al Congrés.
Va ser el seu trampolí per accedir a la vicepresidència del govern espanyol quan Rajoy va arribar a la Moncloa, el 2011.
L'executora de la judicialització
Santamaría va coordinar l'acció de l'executiu davant del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat.
Ella va dirigir l'estratègia de judicialització contra el procés, que ha topat amb la justícia europea i ha provocat una forta erosió del govern Rajoy fins a la seva caiguda.
Del seu equip de col·laboradors -els sorayos- se'n va dir la Brigada Aranzadi.
En els mesos més àlgids del procés, jutges del Suprem i magistrats del Constitucional devien notar ben a prop l'escalf de la vicepresidenta.
En el seu actuar hi ha una part gens irrellevant de la degradació de les institucions de l'Estat.
Una de les seves maniobres a Catalunya va ser assajar una mena d'"Operació diàleg" que no va ser presa amb serietat per ningú.
Un estil feridor
Santamaría ha estat una veritable "primera ministra" del president Rajoy.
Sense aquesta idea no s'entén el seu poder, amb ramificacions també en els mitjans de comunicació estatals.
Sense la manera com l'ha administrat, no es comprèn tampoc la manera amb què ha estat vençuda.
Cada gest seu d'autoritat, li aportava un nou detractor.
Cada victòria seva era l'anunci d'una revenja que vindria.
Per això el dia del congrés que va elegir Casado, eren molts els antics derrotats per ella que esperaven pels passadissos veure passar el seu cadàver.
No hi eren per donar suport a Casado, sinó per assistir al funeral de la fins aleshores totpoderosa aspirant a la presidència.
Com l'exministre José Manuel Soria, que explicava obertament que la volia mirar als ulls.
Soria recordava el dia que, fa dos anys, va ser convocat per la vicepresidenta després que el nom del ministre aparegués vinculat als papers de Panamà.
Tot el despatx de Santamaría era ple de retalls de diari...
Va sortir dimitit.
Santamaría se'n va.
No podia fer altra cosa.
Perdedora del congrés, o s'aplanava a Casado o es quedava sense espai.
A no ser que volgués competir per una plaça forta (l'alcaldia de Madrid?).
Però és una dona jove i ambiciosa, i en política mai es pot posar un epitafi abans d'hora.
Amb un lideratge encara tendre com el de Casado, i amb la política espanyola emboirada per la incertesa -i així serà durant un temps-, res es pot descartar.
Santamaría fa un pas al costat, perquè sap que anar-se'n és la millor manera de poder tornar un dia. | La vicepresidenta del govern des del 2011 amb el govern de Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, va ser derrotada en un congrés de manera deningrant, del qual en va sortir líder Pablo Casado, i va abandonar el partit. Després de la diligència de la judicialització contra el procés, Sáenz de Santamaría va anar acumulant enemics, els quals esperaven la seva derrota. | Summarization |
caBreu_abstractive_1028 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | La sortida de pares amb nens de diumenge va ser un acte de civisme o una irresponsabilitat?
Algunes imatges van aixecar polèmica, per bé que el nombre de sancions va situar-se en el nivell dels dies precedents.
Les dades que ofereix Apple sobre trajectes a peu permet oferir més eines d'anàlisi i, pel que apunten, no sembla que la mesura impactés gaire a Barcelona, sobretot en comparació a Madrid o el conjunt de l'Estat.
De fet, va sortir més gent a passejar per la capital catalana dijous passat, dia de Sant Jordi.
Vulneració de la prohibició d'anar a regalar llibres i roses a les persones estimades?
Aquell dia, els passejos van equivaldre, en tot cas, a un 11,2% dels que es farien un dia normal.
Diumenge, quan els nens van poder tornar a trepitjar el carrer, el percentatge va ser del 9,9%, fins i tot per sota també de dissabte (10,2%), quan els comerços d'alimentació estaven oberts, i pràcticament empatat amb divendres.
Sigui com sigui, la mobilitat a peu a Barcelona va ser el cap de setmana passat netament superior a la del cap de setmana anterior (6,5% dissabte i 5,2% diumenge), quan va fer pitjor temps.
De fet, el gràfic superior indica que el nombre de passejos va començar a augmentar a partir de dimecres respecte qualsevol altra setmana de confinament, amb activitats no essencials prohibides o no.
Esgotament i relaxament de la ciutadania?
Si fos així, caldria vigilar per evitar que futures passes en el desconfinament siguin massa abruptes.
En tot cas, la mobilitat a peu Barcelona segueix molt per sota de la mitjana estatal o la de Madrid -els dos altres àmbits de què Apple dona dades-.
I allí l'augment generalitzat dels passejos és també més elevat.
Mentre els passejos han passat de representar un 5,2% a un 9,9% en els dos anteriors diumenges a la capital catalana, l'augment ha estat molt més pronunciat a Madrid (del 7% al 16,4%) i al conjunt de l'Estat (del 7,8% al 19,5%, quasi el doble que a Barcelona), on s'han més que duplicat.
La sortida dels nens hi pot haver impactat més, malgrat les polèmiques imatges de la platja barcelonina.
Les dades d'Apple, en tot cas, també ofereixen informació sobre els trajectes fets en cotxe o en transport públic.
Centrant l'anàlisi en la ciutat de Barcelona, s'observen canvis diferenciats en els hàbits de transport, en favor de l'ús del cotxe, més segur per evitar els contagis i recomanat per les administracions, per davant dels mitjans de transport públic.
Curiosament, el dia en què s'ha usat més en el darrer mes i mig ha estat també per Sant Jordi (22,2%).
El repartiment d'amor en forma floral o literària no entén de distàncies.
En canvi, l'ús del transport públic ha crescut molt poc, passant del 10,6% fa tres setmanes a 11,9%, fa dues, i finalment a 12,9%, la setmana passada, tal com es pot observar detalladament en el gràfic interior.
Dades: coronavirus
MAPES Quants positius i sospitosos de coronavirus ja hi ha al teu municipi i comarca?
Consulta en mapes i gràfics interactius on hi ha més casos de la Covid-19 i quina ràtio d'infectats hi ha, a nivell local i comarcal
coronavirus
GRÀFICS INTERACTIUS Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia
Catalunya supera les 11.000 víctimes mortals per la Covid-19
coronavirus
Grífols preveu tenir un tractament contra el coronavirus al juliol
L'empresa catalana també anuncia que els primers lots de detecció de la Covid-19 arribaran a principis de maig
GUIA Tot el que cal saber del desconfinament dels infants
Preguntes amb resposta de la mesura que s'aplica des de diumenge 26 d'abril
Des de casa
GUIA Així s'ha de netejar la casa per evitar que hi entri el coronavirus
El Departament de Salut i el Ministeri de Sanitat difonen diversos consells per minimitzar el risc
Minut a minut
EN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus
Informació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món
coronavirus
«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital
Facilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies | Segons les dades recollides, el dia amb més desplaçaments a peu durant el confinament va ser per Sant Jordi. Apple aporta informació que la població fa més ús del cotxe que de transport públic, cosa que evita l'augment de contagis. A més, la mitjana de mobilitat a Barcelona és molt inferior a la de Madrid o de la resta del país. | Summarization |
caBreu_abstractive_543 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Divendres passat, 14 de setembre, a Bétera, començaven els actes de l’Aplec de Camp de Túria, una iniciativa popular que té per objectiu fer una reflexió social, potenciar el teixit associatiu local i comarcal i oferir una alternativa cultural i d’oci.
Hi havia activitats per a xiquets i xiquetes, concerts, xarrades i moltes coses més.
No obstant això, el programa contenia algunes intervencions per videoconferència que ‘van irritar’ les susceptibilitats d’algunes persones.
Aquestes xarrades entraven dins la lògica de l’acte.
El lema d’enguany era ‘Juntes contra el feixisme, la censura i la repressió’ i volia denunciar la deriva autocràtica que duu Espanya a temps foscos.
No obstant això, i malgrat l’absoluta legalitat de la convocatòria, aquestes susceptibilitats ferides, aquestes persones que van veure fantasmes independentistes en lloc d’activitats culturals, van decidir de fer una crida a la protesta, al seu particular ‘a por ellos’ contra la suposada promoció d’actes que podien ‘trencar Espanya’, la unitat nacional, i advertint que es podia provocar la confrontació a Bétera.
Aquesta crida a la defensa de la unitat nacional, mitjançant un comunicat del Partit Popular de Bétera, en què afirmaven que no s’havia de promoure la confrontació, i un vídeo penjat a la seua pàgina de Facebook, van fer que el 14 de setembre, al Junqueral de Bétera, s’ajuntaren membres del Partit Popular de Bétera amb la flor i nata de la ultradreta valenciana, aquesta mateixa ultradreta que va assassinar Guillem Agulló, que reparteix violència cada Nou d’Octubre a València i que porta tatuada la cara de Hitler.
Sí, gràcies al Partit Popular de Bétera el 14 de setembre vam tindre insignes visitants, que vingueren com a companys ocasionals de viatge seus, com José Luis Roberto, fosc president del partit ultradretà España 2000.
Aquesta persona, juntament amb els seus coreligionaris, es van deixar veure i sentir per Bétera, en un espai on hi havia xiquets i xiquetes que van haver de suportar com deien ‘perros’ als seus pares o com els escopien, com els deien ‘guarros’ i més insults que utilitzen generalment aquestes persones.
En el vídeo penjat a la pàgina de Facebook d’Espanya 2000 es pot veure com un regidor del grup popular de Bétera comparteix alegria i diversió amb aquests subjectes, com grava els esdeveniments, com es troba perfectament integrat amb persones que proclamen la vulneració de la constitució, perquè l’ajuntament ha organitzat, segons ells i el Partit Popular de Bétera, un ‘acto independentista’.
Els vídeos que ací es comenten ja tenen quasi 30.000 reproduccions.
Són dos en concret.
30.000 visualitzacions i uns 500 comentaris d’una qualitat sublim, com: ‘Aquí no nos vais a meter bolas separatas somos valencianos y españoles iros a tomar por culo con buestra república sois una basura compromis viva España’ (sic), ‘Es que yo veo ha uno por Alicante y me lío a ostia!!!
Y luego que me lleven con el visco si quieren coño!!
Que gentuza de MIERDA’ (sic), ‘Vamos a reventarlos??’, o ‘Hay que tomar las armas contra estos perros ROJOS COMUNISTAS hijos de puta’.
No són els únics comentaris que criden a ‘prendre les armes’, n’hi ha molts més.
Al Partit Popular de Bétera li formularia diverses qüestions després de poder veure que estaven tan de gust en aquesta concentració: aquesta constitució que tant trauen a passejar quan els convé pot emparar aquesta mena de comentaris que criden a la violència, a l’agressió, a la caça del roig?
Comparteixen aquesta ideologia que aposta per la desaparició de la Unió Europea o que opta per expulsar els estrangers en massa, en contra del que disposen diversos convenis internacionals que Espanya ha ratificat?
I, finalment, se senten bé en companyia de persones com José Luís Roberto, les proclames racistes del qual són ben conegudes, a més d’haver estat secretari general de l’associació d’empresaris de la prostitució?
Per cert, vostès són els que han portat a Bétera subjectes com aquest, encausats per agressió, violents i vells coneguts de la policia; els han portat a Bétera, sí, els han ensenyat on és el nostre poble, ens han assenyalat amb el dit els que no pensem com ells i ens van advertir que ens veuríem el 9 d’octubre, i no per anar a fer unes canyes.
Si posem en una balança deixar material municipal i un espai públic a associacions culturals, igual com vostès van fer el 2012 per a aquest mateix acte i que fem sempre amb qualsevol que ens ho demana, i obrir les portes de Bétera a la ultradreta violenta, crec que la balança es desequilibra cap al seu costat, el costat de la insensatesa.
Han jugat amb foc, s’han cremat, però el pitjor és que ens poden cremar a nosaltres, els demòcrates, els que de veritat creiem en la constitució.
Enric Álvarez Blaya, portaveu del grup municipal de Compromís per Bétera | Divendres passat va tenir lloc l'Aplec de Camp de Túria, on es convidava a reflexionar contra el feixisme i la repressió amb activitats i xerrades. El programa va fer pensar que era una convocatòria independentista. Després de la crida a la unitat nacional del PP, la ultradreta es va autoinvitar a Bétera i van produir-se insults cap als assistents a l'aplec. | Summarization |
caBreu_abstractive_206 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | L’escriptora Marina Espasa (Barcelona, 1973) acaba de publicar la seva segona novel·la, ‘El dia del cérvol‘ (L’Altra), una obra plena de capes i d’aventures, de lectures i d’intencions, que juga amb els espais temporals, amb paral·lelismes medievals, que fa crítica social i política, amb una pàtina inquieta i plena d’amplitud que li dóna l’ús de la ciència-ficció, que parla de Barcelona, una ciutat que és la que ella trepitja (la de l’Heliogàbal per entendre’ns).
Una novel·la que provoca la riallada i també l’angoixa, i que converteix Patricia Heras, la desventurada poetessa de ‘Ciutat morta’, en personatge literari.
L’autora ho explica així: ‘La novel·la té moltes capes i línies de força que la travessen.
Per això, quan em fan la fatídica pregunta: “De què va el llibre?”, sempre penso, per on començo?
Perquè ‘El dia del cérvol’ tracta sobre una noia que viu a Barcelona aclaparada i esmorteïda pel doctorat que prepara sobre el temps circular en la literatura artúrica, a l’edat mitjana.
Però també és una història d’amor, amb un final poc bonic, com totes les històries d’amor… Però també és una història política, que tracta sobre el control polític del món, d’un grup de neonazis contra un grup de resistents, i això fa que l’obra tingui aires de novel·la d’espionatge… Però també és una novel·la sobre Barcelona, des del 1986, quan Samaranch va anunciar que Barcelona seria la seu dels Jocs Olímpics del 92 (sempre recordo aquell moment estel·lar del peveter, quan tots pensàvem que l’arquer fallaria i que tots els mecanismes també fallarien i la flama no s’encendria, ha, ha, ha), fins a la Barcelona que explica el documental “Ciutat morta”, de l’any 2006, i la tràgica mort de Patricia Heras…’
Continua Espasa: ‘Alhora, és una obra que es divideix en dues parts.
La primera correspon a la idea de novel·la urbana i passa a Barcelona, i la segona part esdevé una novel·la rural ambientada a Suècia.
Potser ho he fet per trencar i combatre les etiquetes.
En les novel·les necessitem tant l’una cosa com l’altra, perquè tot són organismes vius.
I cal viure!
Perquè també és una història de vida i de mort: la protagonista, que es diu Minerva, se sent morta i vol sentir-se viva.
I és quan comença a veure a tot arreu imatges de cérvols, que li comencen a passar situacions extraordinàries i fora del que és comú.’
I, afegiríem, comença a beure cervesa, una cervesa sueca amb logotip cèrvid, que no deixarà de beure durant tota la peripècia.
Una novel·la que incorpora elements del present de l’escriptura
Durant els tres anys d’escriptura de la novel·la, Marina Espasa va anar construint-la com un ésser viu i canviant, al qual va incorporar elements que la commovien.
Després de llegir-lo, Marina Espasa, impressionada, va decidir que la novel·la havia de transcórrer a Suècia.
Explica: ‘Em va agradar molt.
Tant, que al principi vaig ordir una trama que passava al voltant d’aquest llibre.
Me’n vaig anar de vacances a Copenhaguen i vaig visitar Escània.’
Més: ‘Això dels cérvols, doncs, va començar en una botiga de roba que descric al llibre i que existeix.
Es diu Boo, és d’un amic meu, al carrer de Bonavista, i és plena de cérvols.
I vaig començar a veure cérvols per tota la ciutat.
En aquell moment es recuperava la figura de Francisco Casavella i vaig rellegir “El día del Watusi” (Anagrama) i vaig incorporar la idea de marcar la ciutat.
Ell ho feia amb W, jo amb cérvols.
I d’aquest llibre també hi ha allò dels morts i els vius que parlen.’
L’altra incorporació, segurament la més colpidora de tot el llibre, que dota l’obra d’intensitat, malestar i profunditat, l’enrobusteix, és la creació del personatge literari de Patricia Heras, la poetessa madrilenya que va ser víctima de la corrupció i la violència policíaca i política de l’Ajuntament de Barcelona.
Marina Espasa va veure el documentari ‘Ciutat morta’, que explica la història, al festival DocsBarcelona, un parell de mesos abans que s’emetés per la televisió i fes impacte en la societat catalana.
Es va comprar el llibre que els amics de Patricia Heras van editar amb els seus poemes i el seu diari, i la va incorporar al relat, en una escena gòtica, al cementiri del Poblenou.
Marina Espasa va acabar la novel·la a l’estat de Nova York, en una residència de creadors, Leding House.
Només va agafar un llibre, això sí, gruixut.
I es va endur la ‘Divina comèdia’ en la traducció de Josep Maria de Sagarra.
Se’n va llegir la part de l’infern.
No és pas casualitat. | La nova novel·la de Marina Espasa, "El dia del cérvol", tracta sobre l'amor, el control polític d'un grup de neonazis i una protagonista que prepara un doctorat a Barcelona. L'autora afirma que per escriure la seva obra s'ha inspirat durant tres anys en elements impactants, com ara una botiga de roba, un documentari o llibres com "La Divina comèdia". | Summarization |
caBreu_abstractive_2885 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Els observadors del judici del Tribunal Suprem de l'equip de l'International Trial Watch (ITW) han criticat que el president de la sala, Manuel Marchena, fes preguntes al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, que havia prohibit fer a la fiscalia.
Això podria ser un "indici de falta d'imparcialitat objectiva del tribunal", segons la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Consideren que també hi hauria falta d'imparcialitat en el fet que Marchena no hagi acceptat les protestes de les defenses quan es va preguntar a testimonis per la seva afiliació a Òmnium, i en canvi es va prohibir a les defenses preguntar quines webs consultava la secretària judicial d'instrucció 13.
Un altre indici de falta d'imparcialitat és el fet que Marchena hagi retret a alguns testimonis la seva falta de memòria, quan el nombre de preguntes sense resposta ha estat elevat, però no a altres com Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría o Juan Ignacio Zoido.
En canvi, només a un, el va advertir del delicte de fals testimoni.
Aquest advertiment, consideren els juristes, pot "condicionar" les respostes següents del testimoni.
En un sentit similar, els juristes recorden que els testimonis investigats en altres procediments poden negar-se a declarar, però Marchena "pot coaccionar la seva declaració" des del moment que els obliga a jurar o prometre dir la veritat, cosa que no està prevista a la llei, segons aquests juristes.
De fet, els juristes creuen que aquesta situació ve provocada per la disgregació de la causa en fins a quatre procediments.
"Això genera distorsions en l'ordre de les declaracions (que ha estat evident, aquesta setmana, en el cas del major Trapero, que hagués declarat com a acusat abans que, per exemple, Diego Pérez de los Cobos); en la possible afectació del seu dret de defensa; en la limitació de les preguntes de les parts no proposants dels testimonis; i, en definitiva, en vista a aclarir la veritat dels fets", expliquen.
Tot això, a més, "està directament relacionat amb un fals punt de partida: és qüestionable que el Suprem sigui, en aquest cas, el jutge predeterminat per la llei", recorden.
Els juristes critiquen també que el dret de defensa també es podria veure vulnerat per l'aparició de nou material probatori "sorpressiu" que només tindria la fiscalia i que procedeix del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.
Sobre l'exhibició d'imatges durant el judici, els observadors adverteixen que serà important aquesta setmana vinent davant dels testimonis de guàrdies civils.
"En aquest sentit, reiterem que el dret a un procés sense dilacions no pot ser invocat pel tribunal en detriment del dret de defensa, i menys tenint en compte les altes peticions de presó que sol·liciten les acusacions", assegura l'ITW.
Per últim, els juristes adverteixen d'una "descompensació temporal de les sessions", amb durades de fins a deu hores o només de vint minuts.
Aquesta descompensació es deu, en part, al fet que dos magistrats són membres de la Junta Electoral Central.
"Això posa de relleu que funcions no jurisdiccionals d'alguns membres de la sala, que són perfectament renunciables, estan condicionant la bona marxa de les sessions".
D'altra banda, segons els observadors, no consta en l'Acord 55/2019 que aquests dos magistrats s'hagin abstingut en la votació que obliga la Generalitat a retirar els llaços grocs dels edificis públics, cosa que "podria també suposar un indici de falta d'imparcialitat objectiva del Tribunal".
Igualment, critiquen que l'ordre dels testimonis no permet concentrar l'examen dels diversos delictes imputats per l'acusació, cosa que afectaria el dret de defensa.
Com a aspectes positius, els juristes destaquen la "flexibilitat" de Marchena per a certs testimonis que no resideixen a l'estat, permetent l'ajornament de la citació, o que els que tenen dret a no declarar no s'hagin de desplaçar a Madrid, i puguin renunciar per escrit.
També valoren positivament que Marchena hagi limitat les preguntes en les que l'interrogador fa valoracions conclusives que poden condicionar la resposta del testimoni.
La setmana passada els observadors han estat Ralph J. Bunche, secretari general d'Unrepresented Nations and People Organization (UNPO), de Bèlgica; Hannibal Uwaifo, soci director de l'African Bar Association, de Malawi, i Ricardo Juan Sánchez, professor titular de Dret Processal a la Universitat de València.
Aquesta setmana, els observadors seran Ernesto Moreau, vicepresident de l'Associació Americana de Juristes, d'Argentina, i Alejandro Forero, professor de dret penal a la Universitat de Barcelona. | Segons el TEDH, hi podria haver indicis de falta d'imparcialitat de Marchena, que va recriminar a alguns testimonis la manca de memòria i a d'altres, com Rajoy o Zoido, no. També s'han notat descompensacions en la durada de les sessions, algunes de dues hores i altres de minuts, o el permís d'ajornament de sessions en alguns casos. | Summarization |
caBreu_abstractive_306 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | La XXX Autotrac de Mollerussa, que es va celebrar del 13 al 15 d’abril i que està adreçat al sector d’ocasió, tant de l’automòbil com de la maquinària agrícola i industrial, va tancar, pel que fa al sector dels cotxes, i segons les dades fetes públiques pel director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, 144 operacions de venda per un import de 2.002.005 euros.
Aquesta xifra suposa per primer cop sobrepassar la barrera dels dos milions i alhora un increment d’un 1,7% respecte al volum de negoci registrat l’any 2017, mentre que el nombre de cotxes venuts (144) representa la tercera millor dada històrica.
Segarra ha valorat aquests resultats com a “molt bons” que “confirmen i reafirmen la fira com a eina útil i de negoci”.
Mitjana més alta
L’augment de l’import ha estat degut en bona part a la pujada de la mitja de preu dels automòbils venuts, la qual ha estat enguany de 13.902 euros, un 8% més que la de l’any passat i també la més alta des què es tenen xifres.
En aquesta mateixa línia se situa també l’increment de cotxes venuts de major preu, amb un 57% amb un preu superior als 12.000 euros.
Per franges, el 4% dels cotxes venuts van tenir un cost inferior als 3.000 euros, el 8% entre 3.000 i 6.000, el 31% entre 6.000 i 12.000, el 34% entre 12.000 i 18.000, el 16% entre 18.000 i 24.000, el 6% entre 24.000 i 35.000 i un 1% de més de 35.000.
D’altra banda, l’àmplia gamma dels automòbils exposats es va reflectir també en els preus dels cotxes venuts, que van oscil·lar entre els 43.500 euros, el més car venut, i els 800, el més barat.
En aquest sentit, el director ha valorat positivament l’espai de Low Cost amb vehicles més econòmics, ja que també donen resposta a una demanda de la societat.
Procedència
Pel que fa a la distribució de les vendes per la procedència dels compradors, Segarra ha destacat que encara que la majoria dels compradors són de les comarques de Ponent hi ha prop d’un 15% de fora de la demarcació, un percentatge que deixa patent que “la influència –en referència a la fira- es nota a tot el territori”.
Desglossat, la procedència va ser del 19% de Mollerussa, un 16% d’altres poblacions de la comarca del Pla d’Urgell, un 13% de Lleida, un 38% d’altres poblacions de Ponent i un 14% de fora (10% de Catalunya i 4% de fora de Catalunya).
Pel que fa als dies, el diumenge és com en anteriors edicions el dia amb més tancaments de vendes amb el 47% de les operacions realitzades en total.
Sorteig dels 3.000 euros
D’altra banda, aquest matí s’ha portat a terme també el sorteig davant notari del Premi de 3.000 euros entre els compradors d’un cotxe d’ocasió en el marc de l’Autotrac, premi que ha recaigut en Aaron López, de Montblanc, per la seva compra d’un Seat Ibiza a l’expositor Servisimó de Golmés.
El premi té com a objectiu incentivar la venda dins el mateix certamen i està patrocinat per Fira de Mollerussa juntament amb els expositors participants en la fira.
L’Autotrac va comptar amb la participació d’una quarantena d’expositors dels quals 21 corresponien al sector automobilístic, 13 de maquinària agrícola i industrial, 1 de camions, 1 de furgonetes, 1 de serveis i 1 de caravanes.
L’Autotrac és la segona de les tres fires anuals que organitza Fira de Mollerussa i on està present el sector automobilístic, sent les altres dues la Fira de Sant Josep –de cotxe nou–, al mes de març, l’Autotardor –també d’ocasió– a l’octubre.
Entre les dues que s’han celebrat ja –la Fira de Sant Josep i l’Autotrac – el nombre total de cotxes venuts puja a 423, mentre que el volum de negoci assolit entre les dues ascendeix als 9.161.451 euros.
Recordar que l’any 2017 entre els tres certàmens les xifres van ser de 554 automòbils venuts per un import superior als 11,2 milions d’euros. | Del 13 al 15 d'abril es va fer la 30a fira Autotrac de Mollerussa. Aquest any ha tingut 40 expositors i ha tancat 144 vendes de cotxes d'ocasió. A causa de la pujada de preus dels automòbils venuts, s'han facturat un total de 2.002.005 euros. Els compradors d'aquesta edició eren de dins i fora de Lleida. | Summarization |
caBreu_abstractive_1535 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | El Peneloppegate, l’escàndol que afecta la dona de François Fillon i dos dels seus fills per unes feines fictícies, ha deixat la candidatura del candidat d’Els Republicans al caire del precipici.
La decisió dels jutges de cridar-lo a declarar el 15 de març vinent, en què serà imputat, no detura, però, l’aspirant, qui ha anunciat aquest migdia la seva voluntat de mantenir la seva campanya i ser candidat a l’Elisi.
“No cediré, no em retiraré”, ha clamat Fillon davant els mitjans.
El candidat ha emprat paraules fortes.
Ha denunciat un intent d’“assassinat polític” no només contra ell sinó contra la mateixa elecció presidencial.
Ha dit que declararà davant els jutges per dir “la meva veritat, que és la veritat”.
Ha fet una crida als seus partidaris a resistir.
Ha denunciat que no se l’està tractant de manera justa i ha pronunciat una d’aquelles frases que tant agraden els polítics francesos: “França és molt més gran que els meus errors”.
L’anunci a primera hora d’aquest matí que Fillon havia anul·lat la seva visita al Saló de l’Agricultura, acte obligat en tot candidat a la presidència, ha desfermat tots els rumors.
Els primers sorpresos per l’anul·lació de la visita han estat alguns dels seus col·laboradors principals, cosa que ha afegit desconcert en el camp conservador.
Fillon ha mantingut un seguit de contactes al llarg del matí, abans de la seva compareixença, per demanar consell.
El fet que hagi parlat amb Alain Juppé, un dels seus adversaris i amb qui havia competit en les primàries, ha fet córrer la possibilitat que Juppé fos convocat a la seu de la candidatura en el cas d’una eventual retirada.
Fillon també ha parlat amb l’expresident Nicolas Sarkozy.
Un dels barons de la dreta conservadora, Henri Guaino, va declarar ahir que Fillon no estava en condicions de fer una campanya presidencial.
Aquesta és una idea compartida entre sectors d’Els Republicans.
Però la impressió és que a aquestes alçades, canviar el cartell del candidat a la presidència podria ser pitjor per a les expectatives electorals.
Macron, el gran beneficiat
Macron, el gran beneficiat
Mentre la tempesta s’abat sobre Fillon, Emmanuel Macron, l’opció independent, el presidenciable que després de ser ministre d’Economia de François Hollande, apareix com l’encarnació de la renovació, no fa més que solidificar-se.
El suport que el centrista François Bayrou va donar a Macron fa uns dies ha estat el darrer cop que ha rebut un Fillon extenuat.
Un polític discret que sempre ha aspirat a la glòria
El destí de François Fillon no semblava cridar-lo als destins més alts de França.
Diputat del neogaullista RPR fundat per Jacques Chirac, va ser un diputat gris durant anys.
El temps ha demostrat que mirava ja cap al “tron” republicà.
Fillon, però, tenia ambició.
Durant la campanya pel referèndum sobre el tractat de Maastricht, el 1991, es va alinear a favor del “no” darrera de Philippe Séguin, líder dels gaullistes més nacionalistes i crítics amb el projecte europeu.
Però el triomf del sí, tot i que per la mínima, va tornar a posar en segon terme el sector anti-Maastricht.
Va ser Nicolas Sarkozy qui va treure Fillon de l’obscuritat quan, després de guanyar les eleccions del 2007, el va fer primer ministre.
Sí, fet.
Perquè en el sistema polític francès, el primer ministre és un segon amb totes les de la llei, avui ungits i demà apartats pel president de la República.
El Fillon d’aquells anys (2007-12) va ser un home ponderat i prudent, sempre per sota d’un Sarkozy omnipresent.
Alguns odis devien covar-se en aquell temps i amb motiu d eles primàries a la dreta francesa, Fillon va voler demostrar que no tenia afany de ser sempre el número dos.
La victòria de Fillon sobre Sarkozy i Alain Juppé va ser una revenja del dirigent menystingut de sempre.
L’ex-primer ministre va gaudir d’un triomf espectacular en què va passar a l’ofensiva.
No hi ha precedents d’un cas així: un presidenciable que assoleix una victòria aclaparadora… i efímera.
El que no s eli pot negar és capacitat de resistència. | François Fillon manté la seva candidatura, i de ben segur que no hi renunciarà, malgrat estar citat per declarar pel Peneloppegate. Henri Guaino creu que Fillon no està en el millor moment per fer cap campanya electoral, i això beneficia Macron. Fillon denuncia que no se l'està tractant de manera justa. | Summarization |
caBreu_abstractive_707 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Les excavacions al jaciment del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella (la Selva), han permès d’identificar petjades d’un mamífer de fa 3,1 milions d’anys.
La troballa s’ha fet al sector de Ca n’Argilera, al vessant sud de l’edifici volcànic, una zona que no s’havia intervingut abans.
Tot i que encara no se sap quin animal era, sí que s’ha pogut determinar que caminava en un espai subaquàtic.
Després de la identificació, l’equip encarregat dels treballs va extreure les petjades i les ha traslladat al laboratori per ser restaurades.
Malgrat que se sabia que en el període de temps en el qual el llac del Camp dels Ninots va ser actiu, hi havia presència d’animals i plantes de tipus subtropicals, aquesta és la primera vegada en divuit anys que es localitzen petjades al jaciment.
De fet, el jaciment ha proporcionat proves directes dels diferents taxons animals i vegetals que ocupaven les proximitats de les aigües, amb esquelets complets i en connexió anatòmica de grans i petits vertebrats.
Però mai abans s’havien localitzat proves indirectes de la presència dels mateixos i això proporcionarà informació “molt rellevant” a l’hora de conèixer quins eren els comportaments d’aquests animals tant dins com fora de l’aigua.
En concret, s’han trobat quatre petjades alineades en direcció sud-oest.
Els treballs d’excavació d’aquesta campanya, que porta a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), s’ha centrat en l’exploració de les cales 9/10 de Ca n’Argilera.
En concret, l’actuació ha consistit en el desmuntatge horitzontal dels nivells 10 i 11, tots dos de 3,1 milions d’anys d’antiguitat.
A la zona 10 és on s’ha trobat el rastre del mamífer.
Pel que fa a l’11, el que els estudiosos consideren el més ric des del punt de vista paleontològic, és on s’han localitzat la major part dels esquelets de macrovertebrats recuperats fins ara.
Malgrat això, no es coneixia a fons què hi havia a la base d’aquest nivell i s’ha actuat en aquest punt.
Als nivells lacustres d’aquesta àrea, s’hi han trobat gran quantitat de restes de petits vertebrats, especialment peixos, rèptils, aus i amfibis, en un estat de conservació excepcional, preservant-se en alguns casos restes de possible matèria orgànica.
Fins ara, els estudis realitzats sobre les macrorestes vegetals (empremtes de fulles, fruits, troncs, etc.) han permès de reconstruir amb detall el paisatge dominant d’aquest entorn d’ençà del moment que es va formar el llac fins que aquest es va assecar i es va omplir de sediments.
A les vores d’aquestes zones pantanoses es va desenvolupar un bosc de ribera, constituït fonamentalment per verns, tot i que s’hi ha documentat altres espècies vegetals, com ara els pollancres, els salzes i els plataners.
Lluny de les aigües del llac i darrere dels boscos de ribera, hi havia les laurisilves.
Les diferents línies d’investigació que es duen a terme han posat al descobert una “seqüència sedimentària contínua”, molt ben conservada i amb un “alt grau de resolució temporal”, essencial per al coneixement de l’evolució climàtica i paisatgística del continent europeu de finals del Pliocè (3,1 milions d’anys).
En els sediments del llac acumulats en el volcà, s’hi ha preservat un ecosistema complet.
Unes dades que permeten d’aportar un coneixement de la biodiversitat d’aquella etapa de la història.
La campanya s’ha fet sota la direcció dels doctors Gerard Campeny, Bruno Gómez de Soler i Jordi Agustí, tots tres investigadors de l’IPHES-CERCA.
Hi han participat una vintena de persones, entre professionals de l’arqueologia, la paleontologia, la biologia, la geologia i la restauració, principalment d’aquest centre de recerca, però també de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), del Research Centre in Applied Geosciences (ICRAG), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB).
També hi ha participat alumnat del màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV.
“La conservació excepcional d’esquelets complets i en connexió anatòmica de grans i petits vertebrats, corresponents a espècies molt poc representades en el registre fòssil internacional, el fan un patrimoni singular i únic en el país”, asseguren.
Aquesta és la segona campanya d’excavació que es du a terme amb el centre d’interpretació Espai Aquae obert.
Ubicat a l’antic castell de Caldes de Malavella, és un equipament municipal on es combina la recerca, la didàctica i la socialització del patrimoni.
Hi ha materials originals del Camp dels Ninots de 3,1 milions d’anys i es proposa un recorregut per conèixer el llegat natural i cultural del municipi.
Durant aquesta campanya també s’han reactivat les visites escolars, seguint les mesures contra la covid-19.
Els treballs d’intervenció i investigació arqueològica en el Camp dels Ninots estan subvencionats per l’Ajuntament de Caldes de Malavella, el Departament de Cultura amb el projecte ‘El Plio-pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes II’ i el grup de recerca consolidat de l’AGAUR Paleoecologia Humana del Plio-Pleistocè. | L'Institut Català de Paleontologia Humana i Educació Social és l'encarregat de la campanya d'excavacions del Camp dels Ninots, on participen vint persones. Després de 18 anys de campanya, s'han trobat quatre empremtes alineades de mamífer de fa 3,1 milions d'anys. Les excavacions se centren en les cales 9/10 de Ca n'Argilera, i a la dècima s'ha fet el descobriment. | Summarization |
caBreu_abstractive_2497 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | El president de Ciutadans, Albert Rivera, emplaçarà aquest divendres el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a portar al Tribunal Constitucional l'admissió a tràmit per part de la Mesa del Parlament de la declaració de ruptura que Junts pel Sí i la CUP han presentat al Parlament.
Segons Rivera "en aquesta ocasió el Tribunal hauria de pronunciar-se sobre això" perquè "la Mesa del Parlament no és un registre, sinó un òrgan de govern d'un parlament i no es pot discutir en un parlament si les lleis es compleixen o no ni es pot afirmar que els tribunals no són legítims".
En aquest sentit ha recordat que el govern espanyol "de moment no ha actuat" en aquesta direcció.
"És legítim que ells tinguin una altra estratègia" però "pensem que cal fer tot el que estigui a les nostres mans" i que és al Constitucional qui pot recórrer l'admissió a tràmit i si no s'accepta aquesta impugnació fer-ho després "tenim una oportunitat de fer-ho ara ja", ha dit.
Rivera ha fet aquestes manifestacions abans d'oferir a Madrid un dinar informatiu on ha assistit, entre altres, la president de la Comunitat, Cristina Cifuentes.
Amb tot, ha assegurat que divendres "escoltarà" el president del govern, Mariano Rajoy, a la reunió que tots dos mantindran a La Moncloa, i espera conèixer "quin és el pla" que té a Catalunya.
També li exposarà les seves propostes jurídiques i li manifestarà "la ferma convicció que els demòcrates hem d'estar junts i els que no respecten la democràcia i les lleis democràtiques han de saber que governi qui governi a Espanya a partir del 20-D rebrà la col·laboració dels altres partits i per tant no hi haurà ni una sola fissura".
Segons Rivera, el primer pas a fer és el recurs que C's, PP i PSC ja han presentat a l'admissió a tràmit de la declaració de Junts pel Sí i la CUP, que és "anticonstitucional i antidemocràtica", però cal portar també l'admissió ja al Tribunal Constitucional.
"Hem de passar de la passivitat a l'acció"
El líder de Ciutadans ha aclarit que al seu entendre aquest recurs davant el Tribunal Constitucional només el pot interposar el president del govern espanyol.
"Davant el desafiament a la democràcia espanyola els ciutadans hem de donar respostes amb paraules, però també amb fets, accions i mesures per evitar la ruptura que alguns pretenen", ha dit.
Segons Rivera "cal passar de la passivitat a l'acció" i "el primer que cal fer és impedir que el parlament autonòmic debati una proposta com la que s'ha presentat".
En aquest sentit ha assegurat que aquest debat "autodestrueix l'Estatut d'autonomia de Catalunya" i es du a terme "contra la majoria dels catalans i del poble espanyol".
El 155 com a "últim recurs"
Rivera ha apuntat també que al seu entendre l'ús de l'article 155 de la Constitució per suspendre l'autonomia de Catalunya ha de ser només un "últim recurs".
"Si algú comet un delicte actuem contra les persones que ho fan, no contra 7,5 milions de catalans", ha dit abans de recordar que C's té membres a la Mesa del Parlament.
"Pacte d'Estat per Espanya"
Rivera també ha avançat que aquest divendres plantejarà al president del govern espanyol, així com al PSOE "un pacte d'Estat per Espanya" que deixi clar que "Espanya no es trenca ni és negociable ni divisible" i per tant que "l'article 1 de la Constitució no és toca", és a dir, que no es pot discutir la sobirania nacional malgrat que es reformi la Constitució.
El pacte també busca un compromís sobre la unitat d'Espanya i sobre el fet que la Constitució és l'únic marc on es pot reformar Espanya.
A més, un compromís que "governi qui governi" treballarà per a una Europa sense fronteres.
Per últim, que els partits que signin el pacte "no governaran de la mà dels que volen trencar Espanya".
"Prohibit governar de la mà dels que volen trencar Espanya", ha reiterat, perquè "això ho entén un nen de cinc anys".
Segons Rivera, son "cinc punts" negociables que, en el cas que s'obtingui un acord, serà "la base" de la política espanyola en els pròxims anys. | Segons Rivera, el TC s'hauria de pronunciar davant la ruptura presentada al Parlament per JxSí i la CUP, a què han recorregut Cs, PP i PSC, ja que ho consideren anticonstitucional i antidemocràtic. Mentre Rajoy espera saber quin pla té Catalunya, Rivera afirma que l'aplicació del 155 hauria de ser l'última opció. | Summarization |
caBreu_abstractive_829 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Les conseqüències del trencament del marc polític de la investidura de Pere Aragonès s’estenen.
L’acord entre el govern i els comuns ha deixat en suspens el pacte amb la CUP, i això tindrà efectes sobre l’estabilitat parlamentària quotidiana del govern.
L’executiu cerca ara suports per a validar el decret llei d’energies renovables en el ple del parlament de la setmana que ve.
La CUP ja ha decidit que hi votarà en contra, segons que han explicat a VilaWeb fonts del grup parlamentari.
La CUP va negociar fins a l’últim moment amb l’executiu la redacció del decret i critica que el govern decidís a última hora de no incloure les seves demandes ni les dels territoris afectats –malgrat que asseguren que els havien dit que ho farien– en la redacció aprovada pel consell executiu.
Abans que la CUP decidís d’oposar-se a la tramitació del pressupost, ja va dir que considerava el contingut d’aquest decret com un incompliment de l’acord d’investidura que havien pactat amb ERC, perquè no s’havia aplicat la moratòria dels grans projectes “d’impacte territorial negatiu” del decret anterior, el 16/2019, i en canvi s’havia tirat endavant aquest altre, que troben insuficient.
El nou decret de renovables és el projecte insígnia de la conselleria d’Acció Climàtica que encapçala Teresa Jordà.
Una prova de la importància política que té per al projecte d’Aragonès és que el president de la Generalitat i la consellera el van presentar conjuntament en una conferència sobre la transició energètica, en què Jordà va defensar de no aturar més els projectes d’energia renovable i modificar, i no pas derogar, el decret anterior.
En una entrevista a VilaWeb, Jordà va explicar que la intenció principal del decret és liquidar “el model extractivista i els oligopolis” i fer-hi participar la ciutadania.
Fonts de la CUP asseguren que no han tornat a parlar de la validació del decret amb els socis de l’executiu.
En canvi, fonts d’ERC diuen que tenen una negociació oberta a moltes bandes que també els inclou.
Els comuns sí que confirmen que són a les converses.
El grup de Jéssica Albiach, de fet, també protagonitzarà el primer debat de l’anomenada llei de barris verds en el ple següent.
Una proposició de llei amb què els comuns han volgut marcar perfil i que finalment va restar fora de l’acord pressupostari, segons fonts d’Esquerra, malgrat que era una de les reivindicacions amb què havien començat a negociar el pressupost.
Però això no impedeix que puguin obtenir igualment el suport dels socis del govern perquè es tramiti, tenint en compte que el grup d’extrema dreta Vox és l’únic que hi ha presentat una esmena de refús.
Fonts de Junts es limiten a apuntar que hi treballen.
El nou decret d’energies renovables: utopia, realisme o trampes al solitari?
Els socialistes sembla més difícil que el puguin avalar, el decret.
La portaveu a la cambra, Alícia Romero, es demanava abans-d’ahir del faristol del parlament estant amb qui el validaria el govern i apuntava que els socialistes no hi podran donar suport.
El projecte també ha topat amb l’oposició de l’empresariat.
La Cambra de Comerç de Barcelona, el Consell General de Cambres de Catalunya, les patronals PIMEC i Foment del Treball van demanar ahir als grups que no validessin el decret i que es tramités com a llei perquè pogués ser modificat “substancialment” al parlament.
Perquè els decrets llei aprovats pel govern s’han de sotmetre a la validació del parlament en un termini de trenta dies i, una vegada validats, es poden tramitar com a projecte de llei per a introduir-hi canvis si almenys un grup ho demana i ho aprova la majoria, segons el reglament de la cambra.
Els empresaris demanen que es creï un comissionat per a dirigir les polítiques energètiques de manera “inclusiva” i transversal.
Al marge dels continguts del decret, la posició dels socialistes també s’explica per la situació parlamentària derivada del pacte amb els comuns pel pressupost.
El PSC creu que no solament s’ha trencat la majoria de la investidura, sinó també el govern, i no veu recorregut a la legislatura.
Després de la negativa d’Aragonès de voler negociar-hi la tramitació dels comptes malgrat els oferiments reiterats del PSC, els socialistes continuen abocats a convertir-se en alternativa electoral, i demà presentaran un document sobre l’impuls de les renovables en el marc del seu govern alternatiu.
Malgrat això, ERC –segons fonts pròpies– també en parla amb els socialistes i fins i tot ha sondat Cs i el PP per saber la seva posició.
Fonts de Ciutadans neguen haver tingut converses amb el govern i apunten que encara no han decidit què votaran, mentre que fonts del PP avancen que hi votaran en contra. | Es trenca el marc polític de la investidura d'Aragonès i aquest cerca suports per validar el decret de les renovables, amb la intenció d'acabar amb els oligopolis i l'extractivisme. El PSC proposa un document alternatiu sobre l'impuls de les renovables, aprofitant els negatius i els dubtes de vot dels partits al decret d'Aragonès. | Summarization |
caBreu_abstractive_2621 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | El concert de la navarresa Iseo ha donat el tret de sortida al cicle Cruïlla XXS, amb fins a 200 propostes programades a diferents indrets de Barcelona les nits de juliol i agost.
L'artista ha comparegut en solitari al Poble Espanyol aquest dimecres, sense la companyia de Dodosaund, amb qui sí que va actuar els darrers Festival Cruïlla i Cruïlla de Tardor.
Però el d'avui ha tingut poc a veure amb aquells dos concerts, i la cantant s'ha defensat només amb la veu, la guitarra i un pedal 'looper' per donar més gruix i accents a les cançons.
En paral·lel, a l'Anella Olímpica, l'XXS ha organitzat un acte per celebrar l'estrena d'aquest cicle inèdit, que és el fruit de l'adaptació del festival d'estiu del Fòrum cancel·lat per la crisi sanitària.
Iseo ha exhaurit les entrades tant del concert inaugural d'aquest dimecres com del que ofereix novament demà.
L'artista ha actuat davant de 430 persones, el límit de l'aforament al Poble Espanyol per tal de poder mantenir les distàncies de seguretat.
L'aspecte poc atapeït de la plaça, amb el públic assegut i molts amb taula, així com les mascaretes i les indicacions per megafonia eren el recordatori de la raó de ser d'aquest cicle: un programa dissenyat després de la cancel·lació del Festival Cruïlla 2020 amb actuacions en espais de format petit o mitjà que respecten les restriccions sanitàries davant la crisi del coronavirus.
Amb part del públic encara intentant aconseguir una beguda tot respectant les distàncies de seguretat, Iseo ha arrencat l'actuació en aquest escenari que l'organització ha batejat com 'Vallformosa'.
La cantant ha tornat als seus orígens com a artista, és a dir, amb un concert en solitari amb la guitarra.
És un retorn puntual a aquest format, ha comentat als espectadors.
Tres anys enrere va canviar aquesta tessitura per la companyia de Dodosaund i junts es van apropar al dancehall i al dub a través de l'electrònica.
Avui Iseo recuperava la seva essència com a cantant més propera al soul, i per això ha hagut de fer memòria, i fins i tot ha admès que havia oblidat la lletra d'algunes de les seves cançons antigues.
Malgrat la intimitat de la proposta, i el públic escoltant assegut, artista i espectadors han celebrat amb entusiasme el retrobament mutu després de mesos sense música en directe.
Una edició 'XXS' però carregada de propostes
El 'Cruïlla XXS', batejat així en relació a la reducció obligada d'aforaments, finalment ha resultat ser molt gran quant al nombre de propostes, gairebé 200 sumant la programació musical, d'arts escèniques, humor i les converses i reflexions del 'Cruïlla Talks', també adaptades per l'ocasió.
Des d'avui i fins a finals d'agost, el cicle omplirà de música, teatre i altres propostes escèniques fins a nou emplaçaments de Barcelona: Poble Espanyol, Camp Nou, l'Anella Olímpica, Disseny HUB, els jardins del TNC, el Recinte Modernista de Sant Pau, el jardí del Museu Marítim i la Plaça Univers (Fira Montjuïc).
La companyia La Fura dels Baus tindrà un paper protagonista en aquest programa, ja que ha creat dos espectacles per a l'ocasió.
El Recinte Modernista de Sant Pau acollirà el primer muntatge –'Nova normalitat'– en dues funcions el 3 i 4 de juliol, en què la companyia homenatjarà les persones que "promouen la salut", des del personal de neteja als metges.
L'espectacle farà gira per tot l'Estat, i començarà per "la zona 0" de la pandèmia a Catalunya, l'Hospital d'Igualada, tal i com ha detallat aquest dijous el director de l'espectacle, Carlus Padrissa.
La segona aportació de la Fura al Cruïlla XXS serà un 'Espectacle Sorpresa' el 17 i 18 de juliol a la plaça Univers de Montjuïc.
Entre el reguitzell d'actuacions programades destaquen també els dobles concerts de Sopa de Cabra i Ismael Serrano dins del Camp Nou; Miki Núñez, Rapsusklei i M-Clan a l'Anella Olímpica; Roger Mas, Pau Riba i Pi de la Serra al TNC; 'Barbes de Balena', de Maldà Teatre al Teatre Victòria; el cicle d'humor al Museu Marítim; i les nits a l'Anella Olímpica que combinen actuacions musicals amb espectacles escènics.
I a l'Anella Olímpica és precisament on aquest vespre, en paral·lel al concert d'Iseo al Poble Espanyol, s'ha celebrat l'acte inaugural del Cruïlla XXS, només per a convidats, i amb l'assistència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, entre altres autoritats.
La trobada ha servit per oferir un tastet del que serà el cicle: un monòleg de Tomàs Fuentes, un fragment de l'espectacle 'Flotados', un petit concert de Roger Mas i una conversa introductòria del director de l'esdeveniment, Jordi Herreruela. | Cruïlla rep el nom de Cruïlla XXS a causa de la reducció d'aforament per la distància de seguretat. Durant les nits de juliol i agost, més de 200 propostes programades, amb música, arts escèniques, humor i xerrades, estaran repartides per diferents espais de Barcelona, com el Camp Nou o l'Anella Olímpica. Les entrades ja estan esgotades. | Summarization |
caBreu_abstractive_164 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | Amb l’aparició i propagació de la COVID-19, el món sencer ha hagut d’enfrontar-se a una epidèmia global de dimensions encara desconegudes.
Això ha obligat els governs a prendre unes mesures de confinament extremes que han comportat, entre altres efectes, el tancament total o parcial de l’economia mundial durant algunes setmanes o mesos, la substitució de les activitats docents presencials per altres de tipus virtual, i l’ajornament o suspensió d’esdeveniments massius de caràcter social, cultural, esportiu o lúdic.
Des que es detectà aquesta malaltia altament contagiosa a la darreria del 2019 a Wuhan (Xina) el nombre de persones infectades ha augmentat exponencialment arreu del món.
L’11 de març la COVID-19 fou declarada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pandèmia mundial.
Només tres mesos després, l’1 de setembre, ja hi havia 26 milions de persones infectades i prop de 900.000 decessos.
Les noves epidèmies han constituït, fins a l’aparició de la COVID-19, una amenaça molt menor per a la salut humana que altres aparegudes en segles anteriors (algunes encara ben vigents com ara el VIH i la sida, la malària i altres malalties infeccioses).
Al llarg del segle actual, cada pocs anys creava alarma el brot d’alguna nova «pesta» global (la SARS el 2002-2003, la grip aviària el 2005, la grip porcina el 2009-2010, i l’ebola el 2014), que fins ara havien provocat un nombre de víctimes relativament reduït i concentrat territorialment.
No obstant això, autors com Yuval Harari (2016) advertien que aquesta podia ser només una victòria temporal de la medicina, però que ningú no podia garantir que noves malalties infeccioses no reaparegueren, principalment com a resultat de mutacions aleatòries en el genoma dels patògens que permetrien el pas d’aquests des dels animals als humans.
El primer objectiu d’aquest article és mostrar l’efecte territorial –a diferents escales– de la COVID-19.
Per a tal fi es mostren i s’analitzen diversos mapes que ajuden a conéixer el desigual abast territorial de la nova pandèmia del segle XXI, per tal d’entendre l’aparent correlació entre la latitud d’un lloc i la incidència de la malaltia.
Un altre objectiu és esbrinar el possible lligam entre el brot de la COVID-19 i la progressiva degradació de la natura provocada per causes antròpiques, derivades de la implementació d’un model de creixement econòmic curtterminista que és especialment agressiu en determinades parts del planeta.
Un tercer objectiu és l’anàlisi de l’impacte de la pol·lució ambiental induïda per l’ésser humà en la pròpia expansió de la COVID-19.
Finalment, un quart i últim objectiu és l’observació dels efectes col·laterals positius per al medi ambient que han tingut les mesures de confinament mentre aquestes han durat.
Per a dur a terme la cartografia de la COVID-19 s’ha partit d’informació pública sobre contagis i decessos per coronavirus al món a diferent escala: per estats, comunitats autònomes (Espanya), estats federats (Estats Units) i regions (Itàlia).
No obstant això, els mapes han estat confeccionats amb les dades oferides per cada país, ja que són les úniques fonts oficials disponibles.
Causes ambientals de la COVID-19
Els brots de malalties zoonòtiques representen un repte important per a la salut mundial, com ja assenyalava Quammen (2012) en afirmar que l’Ebola, el SARS i el VIH/SIDA eren resultat de salts de microbis d’animals a persones.
Segons Johnson et al.
(2020), les noves malalties infeccioses en humans són causades freqüentment per patògens originats en dos grups d’animals.
D’una banda, en mamífers, com ara alguns primats i rates penades, que s’han adaptat amb èxit i han proliferat en paisatges dominats per humans; i de l’altra, en animals salvatges amenaçats per la cacera i el comerç, com ara els pangolins que, com a resultat de les activitats antròpiques que han degradat el seu hàbitat, han augmentat la interacció amb els humans, fet que ha facilitat la transmissió de patògens.
Encara que podia haver estat un ratpenat l’origen del nou coronavirus del 2019, Zhang i Zhang (2020) creuen que la transmissió als humans s’hauria produït a través d’un altre animal: probablement dos pangolins malais.
En qualsevol cas, siga quin siga l’origen últim de la transmissió zoonòtica, sembla que existeix una correlació entre la sobreexplotació dels ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat, amb l’emergència de noves malalties virals transmeses des d’animals.
Quant a l’origen geogràfic de la malaltia, a la darreria del 2019 es van notificar els primers casos de pacients amb pneumònia associada a la COVID-19 a Wuhan (Hubei, Xina).
Des d’aquesta ciutat subprovincial de vuit milions i mig d’habitants, situada a la vora del riu Iang-Tsé, aquest virus enormement contagiós es va escampar ràpidament per la resta del món, afectant de manera particularment greu l’Europa occidental i els Estats Units durant la primavera de 2020, i el continent americà (incloent-hi de nou els EUA) i l’Índia durant l’estiu.
Joan Carles Membrado.
Professor del Departament de Geografia de la Universitat de València. | Després de l'aparició de la covid-19 a Wuhan i propagar-se per tot el món, l'OMS la va declarar pandèmia mundial l'11 de març. Es creu que la transmissió als humans va ser a través de dos pangolins malais. El virus, al cap de sis mesos, ja havia causat més de 7 milions d'infectats i 400.000 morts. | Summarization |
caBreu_abstractive_346 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | De tot el cicle de Nadal, el dia de Reis és una de les festes més estimades i celebrades: el país s’omple de cavalcades i els infants d’il·lusió; i, generalment, Ses Majestats de l’Orient deixen una bona carretada de presents.
Però a la Bíblia l’adoració dels Reis de l’Orient té un paper molt discret en el conjunt d’actes que formen part del natalici de Jesús.
De fet, dels quatre evangelistes, només els esmenta sant Mateu i encara de passada.
Per això se saben tan poques coses d’aquests Reis: no és clar que fossin tres; ni que es diguessin Melcior, Gaspar i Baltasar; ni se sap exactament si eren reis, astrònoms o mags.
Segons que explica Judit Verdaguer, conservadora del Museu Episcopal de Vic, en aquest article, “a partir d’una breu referència, la història s’ha ocupat de crear altres narracions que han anat guarnint la llegenda d’aquests personatges”.
Amb ella, desconstruïm el mite dels Reis de l’Orient i repassem com ha anat evolucionant en el curs dels segles.
També explica des de quan existeix el rei negre i què signifiquen l’or, l’encens i la mirra, els misteriosos regals que van oferir al nen Jesús.
Un dels principals esculls que té la figura dels Reis de l’Orient és que només apareixen esmentats en un sol relat bíblic: l’evangeli de sant Mateu.
A més, hi fa una referència força breu: “Només explica que uns mags vinguts de l’Orient i guiats per una estrella van arribar fins al Messies, el van adorar i li van oferir or, encens i mirra”, diu Verdaguer.
Sant Mateu no especifica en cap moment que fossin tres: “Sí que diu que li van oferir tres presents: or, encens i mirra.
Però no diu enlloc quants mags hi havia.”
Per tant, segons ella, la creença que fossin tres és una deducció pel nombre d’obsequis.
I si sant Mateu no especifica ni quants eren, tampoc no detalla com es deien.
El responsable que els Reis de l’Orient tinguin nom és l’Evangeli armeni de la infància, que data del segle VI.
Però és un evangeli apòcrif que presenta una versió molt novel·lada, monòtona i redundant de la vida de Jesús.
Enmig de vint-i-vuit capítols llarguíssims, parla de l’arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar acompanyats d’una escorta de dotze mil homes.
Originalment, sant Mateu es refereix als Reis de l’Orient anomenant-los mags i no pas monarques.
Segons Verdaguer, això és perquè hom creu que es referia als sacerdots perses, que eren anomenats mags.
Possiblement, eren seguidors del zoroastrisme, uns savis molt respectats que es dedicaven a l’astrologia i a llegir el missatge de les estrelles.
“Però com que, amb el pas del temps, el terme ‘mag’ va adquirir un significat pejoratiu, es va acabar substituint pel mot ‘rei’.”
Verdaguer explica que si es repassa la iconografia dels Reis de l’Orient en la història de l’art, veiem que a l’edat mitjana els van relacionar amb l’al·legoria de les tres edats de la vida.
Són relativament freqüents en pintures i retaules del període romànic i gòtic i normalment s’hi veu Melcior simbolitzant la vellesa, Gaspar la maduresa i Baltasar la joventut.
El rei negre comença a aparèixer en algunes obres del segle XIV encara que de manera esporàdica.
Tanmateix, no va ser fins al segle XVI que Baltasar, amb la pell fosca, es va incorporar plenament en la representació dels reis.
Segons Verdaguer, això pot respondre a la intenció d’avivar el missatge d’universalitat del cristianisme.
Una de les poques coses clares que hi ha sobre els Reis de l’Orient són els presents que van oferir a Jesús: or, encens i mirra.
Verdaguer explica que són tres regals carregats de simbolisme: “En aquell moment, l’or, l’encens i la mirra eren regals de luxe, perquè eren matèries molt cares i tenien un significat teològic.
L’or, un metall preciós propi de reis, simbolitzava la reialesa de Jesús; l’encens, una espècie utilitzada com a ofrena als déus i amb propietats purificadores, era un homenatge a la divinitat de Jesús, i la mirra, amb què s’ungien els cadàvers en els ritus funeraris, presagiava la passió i mort de Crist.” | Als evangelis, amb prou feines es parla dels Reis Mags, així que no se sap el seu nom, la seva professió, ni quants eren. Només Sant Mateu els anomena breument. Se'ls va donar nom 600 anys més tard i no va ser fins al segle XVI que va aparèixer el rei negre a les il·lustracions. | Summarization |
caBreu_abstractive_1401 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | La segona jornada de vaga a l’escorxador Esfosa de Vic, aquest dimecres, ha tingut un seguiment del 100%, segons ha informat la COS, el sindicat majoritari del comitè d’empresa, que ha qualificat l’aturada com un “gran èxit”.
Els treballadors, però, no han aconseguit ni una sola de les seves reivindicacions, ja que ni tan sols s'han arribat a reunir amb la direcció de l'empresa per acostar posicions.
En aquest marc, la COS ha convocat una assemblea per al proper dissabte, on es decidirà si es continua amb noves mobilitzacions.
La direcció d’Esfosa ha declinat fer cap valoració sobre el tema.
La vaga ha durat dos dies, es va iniciar el dilluns a les 12 de la nit i va finalitzar a la mateixa hora de dimecres.
L’aturada estava secundada per la COS, amb set membres al comitè d'empresa, però no per la UGT ni CCOO, amb un representant cadascun.
Aquests dos sindicats han anunciat que emetran una nota de premsa en les properes hores per explicar la seva postura.
Durant la primera jornada de la vaga, la producció va estar parcialment aturada.
Al llarg del dia, l’empresa va portar treballadors de cooperatives, temporals d’ETT o d’altres empreses càrnies, alguns dels quals van arribar amb autobusos i furgonetes, i quatre treballadors fixes de la plantilla, que no es van adherir a la vaga.
Així, Esfosa va aconseguir lligar un torn, amb un centenar de persones, que s’hauria allargat fins a la mitjanit i hauria pogut matar uns 2.400 porcs, una xifra molt per sota de la producció habitual.
Una acció que no va agradar a la COS, que va denunciar a Inspecció de Treball que l’empresa estava omplint els torns de la vaga amb treballadors no qualificats.
Esfosa té uns 250 treballadors: 149 de fixes més un centenar de treballadors temporals d'ETT i de cooperatives, conegudes com "cooperatives falses".
En el primer dia de vaga, la van secundar uns dos-cents treballadors: 145 de la plantilla fixa i una cinquantena d'ETT i cooperatives (o sigui, una setantena de treballadors per cada un dels tres torns, de mitjana).
L'altre cinquantena va treballar, juntament amb altres operaris que l'empresa va portar de fora.
La segona jornada ha estat diferent.
Tot i que han entrat alguns camions a l’escorxador, l’activitat ha estat totalment aturada, ja que l’empresa no ha aconseguit completar cap torn.
Alguns dels vaguistes es van desplaçar ahir al punt de Vic on sortien els autocars amb els treballadors puntuals, els van informar de la situació i van aconseguir que declinessin l’oferta laboral.
En aquest segon dia, tampoc s’ha registrat cap incident important.
Recordem que a la primera jornada hi va haver una picabaralla entre alguns vaguistes i Josep Ramisa, el principal accionista d’Esfosa, que va acabar amb empentes, amenaces i insults racistes.
Precisament, Ramisa ha estat denunciat i haurà d’anar a declarar el dimarts als jutjats de Vic.
Esfosa és un escorxador que té com a accionistes cinc empreses del sector de la carn: Càrniques Montronill, Especialitat Vic Carn (de Casa Tarradellas), Osona Agrícola (vinculada a l'empresa càrnia Toni Josep), Embotits Subirats i Grup Baucells Alimentació.
L'entorn dels vaguistes ha iniciat a Twitter una campanya de boicot a Casa Tarradellas, amb l'etiqueta #BoicotTarradellas.
Esfosa duu a terme el sacrifici d’un gran nombre de porcs, en una quantitat que supera els deu mil caps diaris.
Subministra bona part de la carn que és utilitzada a les altres indústries càrnies de la comarca.
El treballadors han convocat la vaga perquè volen que se’ls millorin les seves condicions laborals.
En concret, reclamen: negociació i acord de la jornada irregular de treball, el correcte pagament del plus de nocturnitat, la realització urgent i posada en practica del pla de prevenció i salut, millora de les mesures de seguretat i emergència en cas d'accident, prevenció de malalties professionals, rotació de personal en el lloc de treball i la revisió de les categories professionals. | La vaga de dos dies de l'escorxador d'Esfosa de Vic ha tingut un seguiment complet i ha provocat una producció molt per sota del que és habitual. El motiu de la vaga és demanar una millora de les condicions laborals i mesures de seguretat, encara que aquestes reivindicacions no es compliran, perquè no s'han pogut reunir amb els dirigents de l'empresa. | Summarization |
caBreu_abstractive_1313 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | Els boscos de l'Empordà, assolats pel foc.
Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.
El titular del jutjat d'instrucció número 6 de Figueres ha arxivat les dues causes que s'instruïen pels incendis que van tenir lloc a l'Empordà el juliol passat.
El jutge ha decidit arxivar provisionalment les dues instruccions perquè, malgrat les investigacions, no s'ha pogut identificar l'autor o autors que van llençar les burilles.
No obstant això, el titular del jutjat considera que, tant en el foc de la Jonquera com en el de Portbou, la causa que va originar el foc va ser una cigarreta mal apagada.
En aquests dos focs van morir tres persones i es van cremar més de 10.500 hectàrees.
Les dues interlocutòries del jutge de Figueres recorden com es van originar els incendis i les pèrdues que van provocar.
Per una banda, en referència a l'incendi de la Jonquera, el jutge recull que el foc es va originar al costat de l'aparcament conegut com "pàrquing de la comtessa" a causa d'una cigarreta mal apagada.
Concretament, el jutge exposa que es van trobar entre una i sis burilles en aquest punt on es va determinar que es van originar les flames.
El foc es va propagar ràpidament a causa del fort vent fins a cremar més de 10.200 hectàrees, algunes situades a espais d'interès natural com el massís de l'Albera o els estanys de la Jonquera.
En aquest foc va perdre la vida un ciutadà francès a qui li va explotar una bombona de gas mentre apagava les flames, que havia arribat fins a casa seva.
A més, van resultar ferides 31 persones i va caldre evacuar-ne 1.400.
En el cas del foc originat poques hores després del mateix dia 22 a Portbou, l'auto del jutge recull que l'incendi es va iniciar també per una burilla mal apagada.
Aquí, l'escrit del jutjat, considera que el foc va començar a causa "d'una o varies burilles que es van llençar des de la finestreta d'un vehicle que circulava per l'N-260".
En aquell moment, a la carretera hi havia molts vehicles ja que, a causa del focus de la Jonquera s'havia tancat el trànsit a l'N-II i l'autopista i s'havia desviat els vehicles per aquesta via.
El jutge reconeix que la ràpida propagació del foc va causar "pànic" entre els conductors ja que la carretera es va convertir en una autèntica ratera.
"Hi va haver un abandonament massiu dels vehicles i la gent va córrer muntanya avall per evitar que els atrapés el foc", exposa el jutge, que apunta que "els nervis i la por" van fer que diverses persones resultessin ferides i que dos ciutadans francesos (pare i filla) morissin al tirar-se a l'aigua fugint de les flames i impactessin contra unes roques.
En aquest foc es van cremar 46 hectàrees.
Autor o autors sense identificar
El jutge ha fet servir la mateixa argumentació per arxivar de manera provisional les dues causes que s'estaven instruint als jutjats de Figueres.
El titular del jutjat d'instrucció número 6 ha remarcat que no s'han pogut identificar els autors que van llençar les burilles i, per això, s'ha trobat que no pot continuar amb la instrucció de les causes.
El jutge també apunta que, en no identificar-se l'autor o autors del foc, no es pot tampoc determinar si darrera de la seva acció hi havia intencionalitat.
"No es pot determinar si les persones que presumptament van llençar les burilles tenien intenció o més aviat l'incendi es va causar per una imprudència", recull la interlocutòria.
Exemple de "vàlua humana"
El jutge també ha volgut destacar l'esforç humà que es va fer per apagar el foc, que es va originar el dia 22 i, en el cas de la Jonquera, no es va donar per extingit fins el dia 30 de juliol.
El jutge posa de relleu la "humanitat i la solidaritat" tant entre els ciutadans com entre els cossos d'emergència i destaca que només les persones que van viure en primera persona el foc poden saber el que van patir.
A més, remarca que, tant si hi va haver intencionalitat o no en el llançament de les burilles, la societat ha de ser conscient dels danys que es poden causar si es tiren cigarretes mal apagades "en llocs on no toca".
"Els incendis d'ara fa un any haurien de ser no només un exemple de la vàlua humana que s'uneix per protegir a les persones i el que és de tothom sinó un exemple recordat per la societat per evitar que es torni a repetir", recull l'auto del jutge.
La resolució del jutjat d'instrucció número 6 de Figueres no és ferma i es pot interposar un recurs de reforma en el termini de tres dies davant del mateix òrgan judicial i d'apel·lació en el termini de cinc dies davant de l'Audiència de Girona. | Es creu que els dos incendis del juliol passat de l'Empordà els van causar uns cigars mal apagats. Com que no se sap qui els va causar ni quina era la seva intenció, s'han arxivat les instruccions. El jutge ha volgut destacar els esforços per apagar els focs que van posar fi a la vida de tres persones i 10.500 hectàrees. | Summarization |
caBreu_abstractive_25 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | La sal és un condiment alimentari format per clorur de sodi, un compost de sodi i clor.
El sodi és un mineral essencial que té la funció de regular el contingut d’aigua a l’interior de les cèl·lules i està implicat en la transmissió nerviosa del cervell i en la relaxació de les fibres musculars.
Una dieta molt baixa en sal pot ser perjudicial i si algú sent la necessitat de menjar aliments salats, ha de comunicar-ho al seu metge perquè això pot indicar que li falten minerals.
D’altra banda, una dieta elevada en sal també pot ser molt perjudicial perquè pot causar hipertensió arterial.
La sal és imprescindible, però en petites quantitats.
L’OMS va establir que la quantitat de sal diària havia de ser, com a màxim, de 5 grams per persona, és a dir, la quantitat que cap en una culleradeta de postres.
D’aquests 5 grams, n’hi ha 2 que són de sodi, el mineral responsable que pot causar retenció de líquids.
Aquesta és la quantitat que es recomana en total, tenint en compte la sal que ja contenen alguns aliments i la que hi afegim.
Hi ha aliments que en contenen, com els plats industrials precuinats, els brous preparats, les conserves, els fumats, les olives i envinagrats, els formatges, els aperitius, la fruita seca salada, les galetes, les torrades, els bastonets de pa, les salses, els embotits i la brioixeria.
Podem trobar que alguns d’aquests productes ja es comercialitzen amb un baix contingut de sal, cosa que és indicada a l’embolcall.
Si a les cases es cuina per a més d’una persona, quan es bull la verdura, la pasta o l’arròs i s’hi afegeixen dues cullerades de sal a l’aigua, la quantitat de sal queda repartida en tot l’aliment que es cuina per a totes les persones i també es perd diluïda dins l’aigua.
Es pot saber la quantitat de sal que consumeix cadascú tenint en compte la que s’afegeix a les amanides, a la carn o al peix quan es cuina.
A més, cal tenir present que també hi haurà inclosa una part de sal de la cocció de la pasta, de l’arròs, dels brous o les verdures.
La sal que es fa difícil de calcular és la que ingerim dels productes preparats (galetes, pizzes, snacks, salses industrials, conserves, brioixeria…) perquè no en sabem la composició.
Per aquest motiu, es recomana un consum molt moderat de tots aquests aliments.
Fa uns anys, es va decidir que a tot el món se subministraria sal iodada per posar fi al dèficit de iode d’alguns territoris, que és la causa de l’hipotiroïdisme.
Però si es consumeix peix, marisc i algues, el consum de iode està assegurat, de manera que aquest suplement no és imprescindible.
La sal ha estat un mètode de conservació dels aliments durant molts anys.
A l’antiguitat, ja es van adonar que amb la salaó s’eliminava la humitat dels aliments i, d’aquesta manera, s’inhibia el procés de putrefacció.
A més, l’efecte de la sal en la carn i el peix també té propietats antisèptiques i evita que els bacteris hi puguin actuar.
Precisament, perquè té aquesta facultat de segrestar i captar l’aigua, un excés de sal a la dieta afavoreix que el nostre organisme retingui els líquids.
És per aquesta raó que cal ser moderat amb la ingesta de sal (tant la que utilitzem nosaltres quan cuinem com amb el consum de productes preparats que ja en duen) i és per aquest motiu que les persones hipertenses han de seguir dietes baixes en sal, per evitar aquest augment de líquid i de pressió a les artèries.
La manera d’equilibrar el sodi dins l’organisme és la de mantenir una dieta rica en potassi, perquè es contraresten.
Els aliments rics en potassi són les verdures, les fruites fresques i la fruita seca.
La sal potàssica que es troba als comerços no té sodi, només conté potassi, i pot ser un bon recurs per a les persones hipertenses o amb problemes cardíacs que han de seguir dietes hiposòdiques.
Us aconsello que ho consulteu amb el dietista o el metge.
Arròs i pasta
Brous
Verdures
Ous
Peix i productes del mar
Carns
Carns preparades
Coure a la sal
Amanides
Pa amb tomàquet
És aconsellable tenir una cullera de postres al saler per tenir la mesura (5 grams) ja presa a l’hora d’afegir sal a l’aigua de cocció de la pasta, l’arròs o la verdura.
Quan parlem d’afegir un polsim de sal volem dir que amb tres dits de la mà (el polze, l’índex i el del mig) n’agafem un pessic (són 2 grams) per tirar als ous, la carn, les amanides… Cal tenir present que la humitat fa la sal grumollosa, de manera que en aquests casos, quan se n’agafa un pessic, n’hi ha més quantitat.
També és molt important agafar els polsims de sal amb les mans ben seques perquè la sal caigui ben repartida i no quedi ni grumollosa ni enganxada als dits. | La sal regula el contingut d'aigua de les cèl·lules, per això en excés o en poca quantitat pot ser perjudicial per a la salut. Es recomana que una persona consumeixi un màxim de 5 g de sal diaris i que reguli el consum dels aliments ja cuinats. Una dieta rica en potassi és molt recomanable, perquè controla el nivell de sodi. | Summarization |
caBreu_abstractive_2316 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | La finalitat de la nova Sala Versus Glòries és consolidar el concepte Off, basat en la proximitat amb els artistes, i amb la programació d'espectacles teatrals de professionals consolidats i companyies i espectacles emergents.
Els seus nous directors Ramon Godino i Jofre Blesa han presentat la programació i els eixos de la nova etapa.
La nova gestió de la sala anirà a càrrec d'Apunta Teatre SCCL amb més de 15 anys treballant dins l'àmbit de les arts escèniques.
"Tothom pot entrar aquí, hi ha cabuda per a tothom, hi haurà dansa, música i presentacions que farem d'autors de llibres, a més de teatre", ha destacat Blesa.
Entre altres espectacles programats, el cineasta Ventura Pons dirigirà una obra teatral amb 'Quina feinada!' amb Roger Pera com a únic actor.
L'actual espai es va obrir l'any 1995 al carrer de Castillejos com equipament per a l'activitat de creació pròpia amb una clara aposta per a ser un espai no convencional.
Al llarg de tot aquest temps, Versus Teatre ha creat i produït espectacles amb dramatúrgia i directors emergents i fixant el seu interès pel teatre alternatiu, el teatre de creació i les dramatúrgies emergents.
Han fet 30.000 representacions en 20 anys, ha destacat Ever Blanchet, qui havia estat director de la sala.
El nou Versus Glòries aposta pel concepte Off de les grans ciutats com Nova York i Londres.
Un espai de proximitat on hi tinguin cabuda les obres que queden fra del circuit de les grans sales, sempre tenint "la qualitat com a eix vertebrador".
El mateix teatre ha definit el concepte Off, que fa referència a les produccions teatrals que compten amb un format no comercial, ja sigui per pressupost, nombre d'actors, text i qualsevol situació que impliqui una intimitat entre l'espectador i els realitzadors.
La nova sala Versus Glòries es presenta com a centre de producció i d'exhibició d'espectacles artístics.
L'objectiu, han indicat, és "consagrar-se com un agent vertebrador del sector de les arts escèniques de la ciutat i apostar per la cerca constant de nous públics i generar a l'espectador un conjunt d'experiències, sensacions i emocions a través de l'art".
S'ha creat una nova imatge amb el nou nom Sala Versus Glòries.
"Volem fer un teatre popular, per a tots els públics, però no vull perdre de vista que la cultura té un preu i també tenir actors a un pam té un preu", ha ressaltat Jofre Blesa.
En aquest sentit, ha manifestat que amb el rigor que li volen donar, volen ser competitius amb el TNC.
"No tenim objectius que canviar, volem seguir amb la filosofia que a tingut ell, obrir la sala.
Blesa ha ressaltat que la seva idea al Versus Glòries és "fugir del terme sala alternativa.
No som alternatius a res, som més petits però la qualitat que es fa i farem moltes vegades és millor que la dels grans teatres".
Aquesta nova etapa arrencarà el pròxim 2 de maig amb 'Enverinades' de la companyia Kalamukanas dirigida per Àngels Aymar.
L'obra es podrà veure fins el 27 de maig i reflexiona sobre la influència de personatges com Ventafocs, la Bella i Blancaneus.
Després s'ha programat 'Memòria de les Oblidades', del 30 de maig al 17 de juny, amb direcció artística de Joan Pascual i protagonitzada per Rosa Andreu.
Carme Sansa
Una de les grans actrius que passarà per la sala és Carme Sansa amb l'obra 'Diu i canta Carme Sansa a Maria Aurèlia Capmany', del 25 de juny al 29 de juliol.
L'actriu serà acompanyada pel músic i actor Jaume Mallofré.
La seguirà 'Sota la catifa' de l'1 d'agost al 9 de setembre dirigida per Òscar Molina.
Ventura Pons
Un dels plats forts de la temporada serà 'Quina feinada!' dirigida pel cineasta Ventura Pons i protagonitzada per Roger Pera.
L'actor agafarà el relleu a Jesse Tyler Ferguson amb una versió catalana de l'èxit de Broadway del 2016 'Fully committed'.
També s'ha programat 'Eli' del 31 d'octubre al 2 de desembre dirigida per Roc Esquis.
Orquestra Simfònica del Vallès
La Sala Versus Glòries i l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) han començat a col·laborar per desenvolupar junts projectes musicals i teatrals.
L'objectiu és establir un diàleg entre les dues disciplines artístiques innovant en els formats i la posada en escena.
S'ha programat un cicle de concerts de música de cambra amb diferents formacions de l'OSV, però també la coproducció d'obres de teatre. | La nova sala Versus Glòries aposta pel model Off, ja adoptat a Londres o Nova York, que fa referència a les obres de teatre que no es consideren comercials. Pretenen connectar, mitjançant les obres, amb l'espectador i ser competència per al TNC. La temporada comença amb "Enveninades" al maig, i acaba amb "Eli" al desembre. | Summarization |
caBreu_abstractive_1875 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | La GSMA considera Barcelona com "la veritable casa del Mobile World Congress" i destaca el "fort poder d'atracció" de la capital catalana.
Els organitzadors del MWC, que s'inaugurarà en un mes al recinte Gran Via de Fira Barcelona, expliquen a l'ACN que confien en una "forta participació" en l'edició del 2022 del congrés.
Tot i admetre que "caldrà un temps perquè els viatges internacionals recuperin els nivells previs a la pandèmia", des de la GSMA es mostren "satisfets" amb la recuperació de la presència d'expositors, i diuen que les inscripcions "continuen augmentant" dia a dia.
"Pel que fa a l'ocupació de l'espai, el MWC 2022 serà molt més gran que l'edició del 2021", amb més de 1.500 expositors i participants de 150 països, insisteixen.
Enguany, per entrar al Mobile World Congress caldrà ensenyar el passaport covid –o un certificat de vacunació equivalent-, un certificat de recuperació de la malaltia vàlid o un test diagnòstic negatiu, que podrà ser una PCR o un test d'antígens.
"A la GSMA seguim centrats en organitzar un esdeveniment inoblidable", afirmen des de l'organització del Mobile, la fira de telefonia més gran del món.
La GSMA destaca que els moments pandèmics actuals requereixen d'un "lideratge responsable" i confirma la seva intenció de celebrar el congrés, tal i com va anunciar a principis de gener.
"Tenint en compte l'esforç que han fet tants socis, grans i petits, per reunir-nos de nou i fer del MWC 2022 a Barcelona un èxit, seguim endavant per acollir la indústria a Fira Gran Via entre el 28 de febrer i el 3 de març", afirma l'organització del saló.
MWC 2022
Sony, primera gran baixa del Mobile World Congress
Les grans multinacionals de telecomunicacions mantenen per ara la participació al MWC tot i l'absència de la marca japonesa
Des de la GSMA resten importància a l'absència de Sony, que recorden que ni tan sols havia reservat un espai per a aquesta edició del congrés, i ja no ho feia des del 2019.
La baixa de Sony no ha sigut l'única, ja que Lenovo ha anunciat aquesta setmana que no tindrà estand físic a la fira, fet que també afectarà Motorola, que forma part de l'empresa.
"Hem demostrat la nostra habilitat per oferir un espai segur amb un pla de salut líder en la indústria", puntualitzen.
Marques com Telefònica, Vodafone, Orange, BT, Ericsson, Microsoft, Samsung o Intel han confirmat en les últimes setmanes l'ACN que mantenen l'assistència presencial al congrés.
Enguany, el saló se celebra sota el títol Connectivity Unleashed i explorarà temes com el 5G, el núvol, l'Internet de les Coses, les Fintech o la intel·ligència artificial.
Segons la GSMA, el congrés comptarà amb més de 400 conferenciants amb alguns dels "principals noms de la indústria ja confirmats".
Barcelona, part de "l'experiència Mobile"
Des de la GSMA destaquen "l'immens suport" de la indústria i de les administracions catalana, barcelonina i espanyola.
"La ciutat és una part immensa de l'experiència del Mobile i, durant aquest temps, ens hem associat exitosament per fer front als reptes i les disrupcions directament", indica l'organització.
El contracte entre Barcelona i la GSMA dura dos anys més, i des de l'empresa eviten valorar si es podrà allargar més enllà.
"El 2020 vam ampliar fins al 2024, demostrant el nostre compromís amb l'ecosistema i les ciutats d'acollida, i la nostra relació forta i mútuament beneficiosa", afegeixen, puntualitzant que mantenen "un enorme suport i compromís" dels expositors i espònsors "per a futures edicions".
Per la GSMA "Barcelona és un destí internacional de primer ordre mundial" i tota la zona s'ha convertit en un "hub essencial per a la innovació, les start-ups i les inversions".
"MWC Barcelona, inclosos el 4YFN i YoMo, representen un significatiu valor econòmic per a la regió i la creació de llocs de feina, i tenen el seu paper en el procés de recuperació econòmica a mida que deixem enrere aquests temps complicats", conclouen. | Tot i l'impacte de la pandèmia, el MWC de Barcelona està tenint un gran augment d'inscripcions i ja compta amb més de 400 expositors. Es demanarà el passaport covid o un test amb resultat negatiu per poder accedir-hi. El MWC, 4YFN i YoMo tenen un impacte positiu en l'economia regional i en la creació de llocs de treball. | Summarization |
caBreu_abstractive_1972 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | El discurs de qui podria ser el president definitiu de la cambra.
Això és el que ha fet aquest dilluns el diputat de la CUP Julià de Jòdar durant els primers minuts del ple per constituir el nou Parlament, el de l’onzena legislatura.
De Jòdar ha pronunciat aquestes paraules perquè es tracta del diputat de més edat de la cambra i, al costat dels diputats de Catalunya Sí que es Pot i Junts pel Sí, Joan Giner i Gerard Gómez del Moral, els més joves, ha presidit la mesa d’edat.
Julià de Jòdar ha començat el seu parlament demanant un minut de silenci en record de l'exdiputat d'EUiA Jordi Miralles, mort fa pocs dies.
Seguidament, ha destacat la “paradoxa” que suposa el fet que la mesa provisional la presideixi un diputat de la CUP, un grup que “no n’ha volgut ocupar cap lloc”, en referència a la mesa definitiva.
Sigui com sigui, el diputat més veterà ha aprofitat l’ocasió per fer una intervenció que podria haver estat al nivell, perfectament, de la persona que acabés presidint la cambra.
El final del discurs n’és una mostra: “És temps de llibertat i de justícia; visca la terra”.
Aplaudiments des de l’esquerra... de l’hemicicle
La reacció a les paraules de Julià de Jòdar poden ser una premonició del que pot ser bona part de la legislatura.
Tota la banda esquerra de l’hemicicle, la que integren els diputats de Junts pel Sí i de la CUP, ha aplaudit amb força la intervenció del president de la mesa d’edat.
L’entusiasme ha contrastat de valent amb el que ha passat a l’altra banda, amb l’excepció dels diputats de Catalunya Sí que es Pot.
Els representants de Ciutadans, PP i PSC no només no han aplaudit sinó que han posat cara de circumstàncies davant del discurs.
Julià de Jòdar ha fet un discurs que casa amb la visió rupturista del seu grup i també amb la de la majoria de la cambra, tenint en compte que la CUP i Junts pel Sí sumen 72 diputats, i que des de Catalunya Sí que es Pot també es planteja un procés de canvi radical del país, encara que des de la seva òptica hagi de ser prioritzant un referèndum pactat.
El president de la mesa d’edat ha començat, precisament, denunciant la manera com es va fer la transició i la constitució que en va emanar.
Segons Julià de Jòdar, la Constitució “no va sorgir d’un procés constituent popular” sinó que va ser promoguda “des de dalt”.
Un exemple de les mancances d’aquest període és que no es va reconèixer el caràcter nacional de Catalunya, una mancança que encara s’arrossega actualment.
“Ens vam oposar a l’Estaut de Sau perquè sorgia d’aquella Constitució i vam proposar una abstenció activa el 1980”, ha assenyalat Julià de Jòdar per refermar les arrels de la CUP en l’esquerra independentista i extraparlamentària que va reivindicar l’independentisme des d’abans de la transició.
La resistència, ha destacat el diputat de la CUP, es va fer “amb soledat”.
“I no oblidem Guillem Agulló”, ha proclamat tot recordant el militant valencià de Maulets assassinat per l’extrema dreta el 1993.
El “treball” de resistència, ha subratllat Julià de Jòdar, es va fer de forma perseverant i va desembocar en la Plataforma pel Dret de Decidir del 2006, va continuar amb les consultes per la independència, amb la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 i en les mobilitzacions que s’han fet fins al moment actual.
“Alteritat” i no “alternativa”
El canvi respecte les legislatures anteriors, segons Julià de Jòdar, és que s’ha evolucionat de tal manera que Catalunya ha deixat de ser “l’alternativa” per refundar l’estat espanyol i ha passat a ser una “alteritat que no està restringida a la utopia o al record”.
“Ja no ens acontenta el pinso”, ha il·lustrat el diputat de la CUP i es vol “el pa sencer”, citant Ovidi Montllor.
La mostra de l’evolució del país i del que pot esdevenir aquesta legislatura és, des de la perspectiva de Julià de Jòdar, la composició de l’actual cambra legislativa.
“La majoria independentista d’aquest Parlament n’és la garantia”, ha sentenciat el diputat més veterà.
De tot plegat, se’n conclou que la legislatura actual serà com serà, però ni és una més ni ha començat de manera convencional. | Junts pel Sí i la CUP han aplaudit el discurs de Julià de Jòdar com a president de la mesa d'edat. Ha donat suport al referèndum i, per tant, la dreta no l'ha aplaudit. Ha recalcat que Catalunya ha evolucionat i la majoria independentista que hi ha al Parlament garanteix que continuï evolucionant amb èxit. | Summarization |
caBreu_abstractive_2797 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | El reforç del patrullatge de Mossos i Guàrdia Urbana a la Part Alta de Tarragona està donant fruits, segons els cossos policials.
Des que a final de novembre es va posar en marxa el dispositiu conjunt Vibio, els delictes violents al nucli històric han caigut un 70% i els furts s'han reduït a la meitat.
El cap de la regió policial Camp de Tarragona, el comissari Josep Maria Estela, atribueix la disminució "dràstica" de fets delictius a la presència policial, que assegura que es mantindrà i que hi esmerçaran esforços.
El barri també es veu afectat per ocupacions d'habitatges, un fenomen que proliferra arreu i que s'ha disparat sobretot en segones residències.
A Salou hi ha hagut un 73% més de casos i, a Cambrils, gairebé un 30% més.
El pla específic conjunt de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana de Tarragona es va posar en marxa el novembre passat davant la creixent sensació d'inseguretat a la zona i els problemes de convivència derivats de l'ocupació il·legal d'habitatges.
Tot i que el dispositiu s'ha aturat durant algunes setmanes pel confinament, fins al moment el balanç que deixa és una reducció del 70% dels delictes violents a la Part Alta des del novembre.
Es tracta de fets que ocasionen molta alarma social, com ara estrebades i altres robatoris amb violència i intimidació.
"Encara n'hi ha algun, però els hem reduït dràsticament", assenyala el comissari dels Mossos, Josep Maria Estela, en una entrevista a l'ACN.
Els furts al nucli històric també han caigut a la meitat durant aquest període.
"La nostra presència allà equival a una disminució de fets delictius", sentencia.
En el marc del dispositiu Vibio també s'han pogut desmantellar dos punts de venda de drogues.
"Tirarem endavant i seguirem amb el dispositiu.
I més ara que ve l'estiu i que preveiem que torni a haver-hi turistes.
Esperem que vinguin i que hi estiguin segurs", expressa.
Els Mossos també fan intervencions puntuals en zones conflictives d'altres ciutats del Camp de Tarragona com Calafell, el Vendrell o Reus.
En el marc d'aquestes actuacions "quirúrgiques", tal com les anomena el cos, els Mossos van detenir la setmana passada set persones per tràfic de drogues a l'entorn de la plaça de la Sardana de la capital del Baix Camp, un punt on els veïns fa temps que es queixen d'inseguretat i d'activitats delictives.
Creix l'ocupació de segones residències de la costa
D'altra banda, els Mossos d'Esquadra constaten un repunt de les ocupacions il·legals de segones residències en el que portem d'any -no només durant el confinament.
En concret, entre gener i maig els casos s'han disparat un 73% a Salou (Tarragonès) i un 29% a Cambrils (Baix Camp) respecte el mateix període de l'any passat.
També hi ha hagut més denúncies al Vendrell o a Calafell (Baix Penedès).
"El nombre de segones residències és altíssim i ocupar-ne una és fàcil.
Més tenint en compte que els propietaris i els veïns no hi solen viure i que hi van poques vegades l'any.
Si no ens n'assabentem en poques hores, poca cosa podem fer", admet el comissari Estela.
I és que si els inquilins ja han constituït el seu domicili a l'immoble ocupat, només se'ls pot fer fora amb un procés judicial de desnonament que pot trigar "setmanes o mesos".
A més, una segona residència no està considerada un domicili dins d'un delicte d'usurpació d'un bé immoble, amb la qual cosa ocupar-ne una està tipificada al Codi Penal com un delicte lleu i té una responsabilitat penal baixa –tot just una pena de multa.
"Això fa que surti molt barat ocupar una segona residència", lamenta Estela.
Tot i això, a principi de juny els Mossos van poder detenir a Salou una parella jove que havia ocupat un apartament d'un edifici on la majoria d'immobles són de multipropietat.
L'home i la dona s'aprofitaven d'aquesta circumstància per robar en altres domicilis del bloc i endur-se'n el televisor i altres objectes de valor.
Preocupació per la "conducta" dels okupes
Segons el comissari Estela, més que l'ocupació en si mateixa el que sovint ocasiona més problemes és la "conducta" dels inquilins.
"Hi ha persones que no generen alarma ni estan relacionades amb cap activitat delictiva, però n'hi ha d'altres que sí que tenen conductes que generen inseguretat a la via pública", indica.
Algunes ocupacions problemàtiques estan situades al barri del Serrallo de Tarragona -on dilluns va haver-hi una baralla multitudinària a l'entorn de l'edifici del Rancho Grande-, al carrer Ferrers de la Part Alta o a Sant Salvador.
"S'hi trenquen les normes més bàsiques de convivència, hi ha alguna baralla i petit tràfic de drogues", apunta el comissari.
De fet, l'Ajuntament de Tarragona ha endurit la seva postura respecte les ocupacions que porten associades actituds delinqüencials.
Una de les iniciatives que ha engegat és una ronda de reunions amb les entitats financeres que són propietàries dels pisos ocupats.
Mentrestant, la policia es compromet a reforçar la vigilància.
En el cas del Serrallo, els Mossos asseguren que han incrementat la presència policial fixa a la zona. | La inseguretat a la Part Alta de Tarragona disminueix, però l'ocupació il·legal amb conducta delictiva augmenta. Gràcies a un pla col·lectiu dels Mossos i la Guàrdia Urbana, s'ha aconseguit disminuir els delictes violents en un 70 %, juntament amb el desmantellament de venda de drogues. La policia també ha reforçat la vigilància, cosa que dona més seguretat a ciutadans i turistes. | Summarization |
caBreu_abstractive_2197 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | Endesa ha col·locat una tanca metàl·lica a banda i banda de la passarel·la de la presa de Susqueda (Selva) per impedir l'accés dels visitants a la passarel·la i evitar possibles imprudències.
La instal·lació, que és propietat de la companyia, s'ha convertit en un punt d'atracció per a persones que graven vídeos mentre fan salts o acrobàcies arriscades a diferents punts d'aquest indret i ho comparteixen per les xarxes socials.
Fonts d'Endesa han explicat que s'ha pres com a mesura de seguretat i que ja fa temps que hi estan treballant.
Des del territori, però, qüestionen l'efectivitat de la mesura i creuen que el que fa és treure interès a una visita durant la qual era molt habitual travessar la passarel·la.
A més a més, hi ha dues rutes de senders que passen precisament per aquest punt.
El tancament de l'accés obliga ara a buscar una ruta alternativa i a fer 4 quilòmetres més de volta.
Els alcaldes de Susqueda i Osor tenen previst reunir-se la setmana vinent amb la companyia per intentar buscar una alternativa.
Les persones que vagin a la presa de Susqueda (Selva) es trobaran que ja no poden travessar la passarel·la com fins ara perquè Endesa ha decidit tancar l'accés per motius de seguretat.
Segons publica aquest divendres el 'Diari de Girona', l'empresa vol posar fi a "conductes indegudes, irregularitats i bretolades" i ha decidit impedir el pas d'unes instal·lacions que son de la seva propietat.
Des de fa un temps que apareixien vídeos i imatges a les xarxes socials de persones fent salts o acrobàcies de risc en aquest punt emblemàtic i amb vistes privilegiades per l'alçada de la presa.
Endesa ha col·locat una tanca metàl·lica a cada banda de la passarel·la, acompanyada de cartells que informen que està prohibit el pas.
Un visitant s'ho ha trobat aquest matí i ha mostrat la seva sorpresa.
"No sabia que ja no es podia passar per aquí, és un lloc que ens agrada molt de venir, sobretot perquè aprofitem també per anar fins al santuari del Coll", explica aquest veí Girona que va acompanyat del seu fill.
Des del seu punt de vista, entén que la companyia ho hagi fet per precaució, arran de les imprudències d'alguns, però lamenta que això impedeixi fer una cosa que s'ha fet "tota la vida" com és passar d'un costat a l'altra.
"Amb prudència i passejant pel mig, no hi ha perill", afegeix.
Susqueda i Osor qüestionen la mesura
Des del territori tampoc es veu amb bons ulls aquest tancament si bé admeten que és propietat d'Endesa i que estan en el seu dret de voler millorar la seguretat a les instal·lacions.
L'alcaldessa de Susqueda, Eva Viñolas, es pregunta si realment creuen que dissuadirà els visitants imprudents que vulguin fer-se imatges des d'aquest indret.
En el seu cas, però, no pot dir que li hagi vingut de nou perquè la companyia va informar per escrit a l'Ajuntament de la mesura el mes de novembre passat.
"No ens pensàvem que fos tan immediat", afegeix en declaracions a l'ACN.
I és que el pròxim 22 de gener presentaran la programació per celebrar els 50 anys de l'embassament aquest 2018.
Passejar al llarg de la passarel·la hauria estat una bona experiència per a aquells que encara no ho han fet.
Per l'alcaldessa, això desllueix la visita i ho consideren una "nota negativa" per a tota la comarca i la zona del Ter Brugent.
Per altra banda, aquest tancament afecta directament a dues rutes de senderisme que passen justament per la passarel·la.
Es tracta d'una ruta GR que ve des de Tossa de Mar i el PR 222 des de Sant Benet del Far.
Ara els que vulguin fer aquestes rutes hauran de caminar 4 quilòmetres més per buscar el camí alternatiu.
A Osor, el municipi on està instal·lada la presa, tampoc estant contents.
El seu alcalde, Joan Pla, retreu a la companyia no haver-los informat prèviament, com sí han fet amb Susqueda.
El batlle comprèn que es faci per seguretat però creu que es podria haver buscat una altra manera.
A més a més, considera que la tanca és baixa i que hi poden haver persones que optin per saltar-la o rodejar-la, amb el risc que això comporta.
Tots dos alcaldes tenen previst reunir-se la setmana vinent amb representants d'Endesa per traslladar-los aquestes preocupacions i demanar-los que busquin una alternativa.
Fonts d'Endesa han explicat que és una mesura "consensuada", que fa temps que hi estan treballant amb l'Ajuntament i amb els Mossos i que calia prendre mesures davant els comportaments imprudents d'alguns visitants. | Endesa pren mesures de seguretat després de les gravacions de diversos visitants, fent salts i acrobàcies a la passarel·la de la presa de Susqueda, i han impedit l'accés amb una tanca metàl·lica. La companyia va informar fa poc d'aquestes obres, però alguns en qüestionen l'efectivitat o es queixen perquè talla el pas de la ruta de senderisme. | Summarization |
caBreu_abstractive_2770 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | El dèficit de la Generalitat del 2019 va ser de 1.329 milions d'euros, el 0,56% del PIB del país, prop de sis vegades superior al 0,1% fixat per l'Estat, segons les dades publicades aquest dimarts per la Intervenció General de l'Estat.
Segons el Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda, el gruix d'aquesta desviació es deu al fet que, l'any 2019, el Govern de la Generalitat preveia ingressar fins a 924 milions d'euros de transferències de l'Estat pel pagament del deute pendent de l'IVA i pels compromisos adquirits a la darrera reunió de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals (CMAEF), celebrada el setembre del 2018.
L'executiu català ha acusat l'estatl de "l'incompliment" d'aquests acords.
Des de l'executiu català s'indica que l'impacte sobre les finances catalanes d'aquests 924 milions no transferits per l'Estat és de gairebé quatre dècimes del PIB (0,39%).
En cas de no haver-se produït aquests incompliments, afegeix el Govern, el dèficit de la Generalitat l'any 2019 s'hauria situat en el 0,17% del PIB, molt a prop de l'objectiu assignat.
També indica que el deute de l'IVA, que s'eleva a 458 milions d'euros, deriva d'un canvi normatiu que el Ministeri d'Hisenda va introduir l'any 2017 i que "va provocar una pèrdua equivalent a la recaptació d'un mes d'aquest impost".
La previsió era que l'Estat retornés aquest deute el 2019, però el pagament "no s'ha efectuat".
Pel que fa als acords de la CMAEF, els van adoptar representants del govern de l'Estat i del Govern de la Generalitat el 25 de setembre del 2018, i el seu impacte sobre les finances catalanes el 2019 és de 466 milions.
El primer dels acords fa referència a la compensació per "l'incompliment" de la disposició addicional tercera de l'Estatut per a l'any 2008, en relació al dèficit d'inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya, un incompliment, subratlla l'executiu català, "reconegut per una sentència del Tribunal Suprem".
A la CMAEF es va acordar que l'Estat compensaria aquest dèficit "històric" d'inversió mitjançant una transferència que es pagaria en quatre trams anuals a partir del 2019, any en què l'Estat es comprometia a abonar 200 milions.
Un segon acord de la CMAEF es refereix a la integració del cos de Mossos d'Esquadra en l'actual sistema de finançament.
Per aquest concepte es preveia que, el 2019, l'Estat transferís a la Generalitat 266 milions, 150 per cobrir una part del deute acumulat fins al 2018 i 116 més corresponents a l'anualitat específica del 2019.
A banda, del conjunt del dèficit registrat el 2019, al voltant d'una dècima (224 milions, equivalent al 0,09% del PIB) correspon al còmput com a despesa diferida, a partir de 2019, de compromisos assumits amb les concessionàries d'autopistes Invicat i Aucat per l'aplicació de peatges reduïts, així com per l'execució d'algunes inversions pactades per mitjà de convenis amb les concessionàries.
Aquest còmput és un ajust comptable sense impacte pressupostari en l'any 2019, afirma el Govern.
Sense tenir en compte aquest ajust, i si l'Estat hagués efectuat les transferències descrites anteriorment, afegeix, el dèficit de la Generalitat hagués caigut al 0,08%, "per sota del 0,1% fixat com a objectiu".
Finalment s'indica que en relació amb el 2018, els ingressos de la Generalitat l'any 2019 han crescut un 4,9%, mentre que les despeses ho han fet un 5,1%.
Una part important d'aquest increment de les despeses es concentra en el capítol de personal, i respon tant a l'augment del nombre de treballadors públics (per la contractació de docents i personal sanitari) com a les millores retributives i al retorn del 40% de la paga extra del 2013.
També s'han destinat més recursos a la Renda Garantida de Ciutadania, als consells comarcals (per transport i menjadors escolars), a l'adquisició de productes sanitaris i a les transferències a l'ATM per al finançament del transport públic de viatgers. | El dèficit de la Generalitat el 2019 hauria estat del 0,17 % del PIB, si no hagués sigut pels 924 MEUR no transferits per l'Estat. Es va acordar a la CMAEF que l'Estat compensaria amb 200 MEUR el dèficit d'inversió en infraestructures de l'Estat per al 2008, i 266 MEUR pel deute acumulat fins al 2018. | Summarization |
caBreu_abstractive_1166 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | Salvador Guillermo, Ramon Adell i Valentí Pich, presentant les recomanacions fiscals que Foment fa a Rajoy.
Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.
La patronal Foment del Treball no està contenta amb les polítiques fiscals del govern de Mariano Rajoy.
De fet, l'acusa d'haver-se contradit en més d'una ocasió, en comptes d'aplicar "l'anunciada reducció de les cotitzacions a la Seguretat Social", i d'haver fomentat un "caos normatiu" en matèria impositiva que creuen que perjudica als empresaris.
Per mirar de posar-hi remei, ha elaborat un document amb tot un seguit de propostes per a la Reforma Fiscal que està preparant el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i que li faran arribar directament.
"Són propostes concretes per aplicar ja mateix", ha sentenciat el president de la Comissió d'Economia i Fiscalitat de Foment, Ramon Adell.
Bàsicament, Foment reclama la reducció de les cotitzacions a la Seguretat Social, una baixada de l'IRPF, l'eliminació de l'Impost sobre el Patrimoni i l'Impost de Successions i Donaciona, i un "aclariment" del panorama tributari.
L'IVA, en canvi, creuen que no s'hauria de tocar, recordant que països rescatats com Portugal i Grècia el tenen al 23%, en comptes del 21% espanyol.
Contràriament a tot això, les modificacions tributàries que el govern espanyol va aprovar a final de desembre de l'any passat, en què les cotitzacions en espècies també han passat a tributar -com els tiquets restaurant, l'assegurança mèdica i el plus de transport-, creuen que "no són de rebut", s'ha exclamat Salvador Guillermo, director d'Economia i Fiscal de Foment.
"No entenem que el govern es contradigui novament, quan el que havia anunciat era la reducció de les quotes a la Seguretat Social", ha sentenciat.
El president del Consell General d'Economistes d'Espanya, Valentí Pich, hi ha afegit: "Hi ha hagut una allau de normativa fiscal que fa impossible saber què s'ha de pagar, hi ha hagut molta regulació i és molt difícil de seguir.
Tenim un sistema poc previsible, seria conveninet que les pujades i baixades fossin previsibles.
En canvi, en el model actual es toca tot, endavant i enrere, i és molt difícil de gestionar.
Esperem que la reforma fiscal ho aclareixi."
I ha sentenciat: "Aquí, del que es tracta és que la gent treballi i pagui impostos.
I res més.
Si no ho solucionem, l'estat del benestar pot patir de veritat."
Baixar l'Impost de Societats per "dinamitzar" el consum
"La tesi que defensem és que aquesta baixada actuaria com a element dinamitzador.
Proposem una baixada d'impostos no per pagar-ne menys, sinó perquè dinamitza l'economia i el consum intern.
I aquesta és la millor via per aturar les retallades.
És bàsic que les empreses tornin a generar llocs de treball i es reactivi el consum intern.
Només així aconseguirem reduir l'atur, que és el gran repte econòmic i moral que tenim tots plegats", ha proclamat Adell.
"Cal veure que la rebaixa d'impostos tindrà un efecte dinàmic en l'economia, no s'ha de mirar només l'impacte que tindrien les reformes en el primer any de recaptació", ha sentenciat Guillermo.
"Som els màxims interessats en què l'administració tingui recursos, perquè pugui propiciar un bon ambient per fer negocis", ha sentenciat Pich, afegint-hi tot seguit: "Les nostres propostes no volen ser provocadores."
Per sustentar les seves reclamacions, comparen el pes que tenen les cotitzacions socials a l'Estat espanyol del total d'ingressos fiscals, del 38,6%, mentre que al Regne Unit és del 18,5%; a Itàlia, del 31,5%, i a França, del 38,4%.
A Alemanya, en canvi, el pes que tenen és superior a l'espanyol, del 40,1%.
"Espanya té un gravamen excessiu sobre el treball, sent el país amb la taxa d'atur més elevada de la zona euro, i que majoritàriament recauen en les quotes de la seguretat social amb càrrec als empresaris.
És un impost sobre el factor treball.
Cal, de forma immediata, la reducció de les cotitzacions socials", ha insistit Guillermo.
"Tenim la necessitat de créixer.
Perquè créixer és la millor mesura per acabar amb la xacra de l'atur", ha conclòs Adell. | Foment del Treball ha elaborat una sèrie de propostes on demana al govern una reducció de cotitzacions de la seguretat social, una disminució de l'IRPF i eliminar l'impost sobre el patrimoni i l'impost de successions i donacions. Amb això es vol dinamitzar l'economia i acabar amb l'atur, ja que Espanya és el país de la zona euro amb més atur. | Summarization |
caBreu_abstractive_1250 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | La pandèmia de la Covid-19 ha impactat en molts àmbits de la nostra societat i la salut mental no ha escapat a aquesta circumstància.
A Catalunya més d’una quarta part de la població major de 14 anys té malestar emocional, i l’ansietat i la depressió són els principals problemes de salut crònics en aquest àmbit.
A Catalunya més d’una quarta part de la població major de 14 anys té malestar emocional, i l’ansietat i la depressió són els principals problemes de salut crònics.
Aquesta inversió servirà per a potenciar estratègies des de tots els àmbits per transformar l’atenció a la salut mental amb noves maneres de fer: amb proactivitat, creativitat, accessibilitat i proximitat.
Tot plegat, per aconseguir un abordatge preventiu, enfocat a la comunitat i orientat a la recuperació de les persones.
Una de les actuacions més rellevants de Salut per a revertir aquesta situació és el Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025, que es marca un doble objectiu: d’una banda, reduir, pel 2030, la taxa de temptatives i mort per suïcidi en més d’un 15% i en més d’un 20% en els grups prioritaris; de l’altra, reduir l’estigma social que té aquest fet mitjançant actuacions de tipus comunitari.
El suïcidi és la principal causa de mort no natural i la segona causa de mort en joves d’entre 15 i 29 anys a Catalunya.
El nou pla és fruit de la participació d’uns 300 professionals de diferents àmbits i s’articula com una estratègia nacional de prevenció pel que es considera una prioritat de salut pública: de fet, el suïcidi és la principal causa de mort no natural i la segona causa de mort en joves d’entre 15 i 29 anys a Catalunya.
Com s’actuarà?
També es proposa, trencar tabús i emfatitzar l’acompanyament i el suport als supervivents i al seu entorn, així com també s’activaran els circuits de derivació a recursos de suport comunitaris, com ara les entitats de supervivents.
El nou pla també potenciarà els punts d’activació i la millora de la qualitat del Codi Risc Suïcidi, un instrument pioner i clau a Catalunya vigent des del 2014 per a monitorar i seguir les persones amb conductes suïcides.
Es revisarà el procediment del Codi en els serveis d’urgències generals i altres serveis assistencials, que no són de salut mental, per identificar-ne l’adequació a les bones pràctiques basades en l’evidència científica.
També s’articularà el telèfon del 061 Salut Respon, eina transversal del sistema de salut, com a via per a l’atenció no presencial al suport i a l’acompanyament en casos de risc de suïcidi, per a donar una resposta el més personalitzada possible i, si cal, millorar l’accessibilitat del sistema sanitari.
D’altra banda, el Pla inclou un conjunt d’actuacions de prevenció multisectorials, com ara potenciar la formació de professionals d’atenció primària i comunitària, d’educació social i de centres penitenciaris i justícia juvenil, o implementar un servei per als supervivents, entre altres.
A Catalunya, durant el 2019, es van produir 441 morts per suïcidi, de les quals el 73% van ser homes i més de 2.600 persones van patir les conseqüències traumàtiques i de dol.
El suïcidi presenta també un gradient social clar: la taxa de suïcidis és més alta en les persones en condicions socioeconòmiques desfavorables i la taxa de temptatives de suïcidis té un major predomini en les dones.
El pla també proposa articular un sistema d’informació de totes les conductes suïcides i no només les temptatives, en temps real per poder avaluar l’efectivitat del pla i millorar la qualitat de l’atenció a les persones en risc i els supervivents.
Branded content
Barnahus posa l'infant víctima d'abusos sexuals al centre
Drets Socials comptarà amb 13 centres per millorar l’atenció integral als infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals
Branded content
Així es provarà a Catalunya la implementació de la Renda Bàsica Universal
La Generalitat farà una prova pilot de dos anys per veure com es podria aplicar a tot Catalunya aquesta ajuda universal, individual i no condicionada a cap requisit
Branded content
El període de pagament de l'impost sobre el CO2 dels vehicles comença aquest setembre
Segons el padró definitiu, que es publica l’1 de setembre, hauran d’abonar el tribut més de 2,2 milions de vehicles, que corresponen a 1,6 milions de contribuents
Branded content
Què cal fer quan l'Agència Tributària de Catalunya ens reclama un deute?
L'ATC facilita a la ciutadania diversos canals telemàtics per al pagament de deutes: la seu electrònica, l’assistent virtual i el telèfon 012, a més de l’opció d’assistència presencial | Després de la pandèmia, la Generalitat de Catalunya augmenta els pressupostos a 80 MEUR destinats a salut pública. S'espera reduir les taxes d'intent i de mort per suïcidi per al 2030, a partir d'unes mesures de prevenció, control i detecció del risc de suïcidi. El telèfon 061 atén i recolza en cas de risc. | Summarization |
caBreu_abstractive_284 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | “Ells sempre volen fer eixe discurs d’odi contra tot allò que consideren que és adoctrinament, catalanització de la gent i tal.”
Han passat quaranta-vuit hores de l’incident i parlem amb Estefania Blanes, la diputada d’Unides Podem que dimecres tenia l’ús de la paraula a la tribuna de les Corts quan li van ploure tota mena d’improperis i insults.
A ella i al president de la cambra, Enric Morera, que va voler posar ordre i defensar la llibertat d’expressió dels parlamentaris que tenen l’ús de la paraula.
Blanes exposava la postura del seu grup durant el debat per a aprovar la llei de la funció pública valenciana.
Una llei que conté l’anomenat popularment “requisit lingüístic” i que no és sinó el dret dels ciutadans de ser atesos per l’administració en la llengua que trien.
La diputada Blanes defensava aquest dret i es va referir a la llengua pròpia com “la llengua catalana que es parla a València”.
I es van despertar tots els fantasmes.
I tota la dreta es va convertir en extrema i ultra i més enllà.
“A vegades, en aquest tema, hi ha poca diferència entre uns i altres.
Els grups de la dreta solen anar en la mateixa línia, prou bel·ligerants”, diu Blanes, que recorda com Isabel Bonig demanava la dimissió d’Enric Morera per haver recordat que el diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua definia el valencià tal com havia dit Blanes.
I Vox i Ciutadans també cridaven.
I el resultat és això que es pot veure en aquest vídeo.
I la reflexió és la frase que Blanes els va dir sobre l’atreviment de la ignorància.
—Ho fan per desconeixement?
—Tan dolent és si ho fan per maldat o si ho fan per ignorància.
No sé quina cosa és pitjor i em preocupen totes dues.
Tots som persones i ens podem equivocar, però nosaltres som veus que representem una part de la ciutadania i arribem a molta gent, creem opinió i, en certa manera, consciència.
Si és per maldat, em preocupa més, perquè usen la llengua per a enfrontar contínuament, per a crear odi, per a polaritzar.
Estefania Blanes explica que a les xarxes l’han acusada de moltes coses, aquests dies.
Potser no calia, li diuen.
—No calia dir “llengua catalana” a les Corts?
—Jo crec que precisament sí que calia, perquè no creem res nou, res que no existisca, i no hi ha cap diferència entre llengües.
No és el mateix valencià el que es parla a Catalunya i el que es parla al País Valencià, com tampoc no ho és el que es parla a Castelló o a Alcoi, el meu poble.
La llengua és comuna.
Això és el que vaig voler dir.
Però es va interpretar com un atac als valencians.
La diputada d’Unides Podem va més enllà en la reflexió i encara aporta un parell de punts de vista més que ajuden a confegir aquest mapa de la maldat i l’atreviment.
Un és Catalunya.
La situació política a Catalunya.
“La llengua sempre ha estat tema de discussió, i ara, amb el cas de Catalunya tan calent, sembla que és una catalanofòbia més que una altra cosa.
És irracional, aquesta fòbia a dir que parlem una llengua comuna que és el català”.
L’altra és la cortina de fum, la tinta del calamar, el ventilador, per a tapar la corrupció.
La veu que més se sentia era la de la síndica del PP, Isabel Bonig.
Ella era qui demanava la dimissió del president de les Corts.
“Entenem que el PP volguera fer soroll, perquè acabava de fer-se públic el processament d’Alfonso Rus i d’uns altres vint-i-sis alts càrrecs del partit per pertinença a organització criminal.
Volen desviar els temes i que no es parle del que s’hauria de parlar”.
Són temes superats, diu Estefania Blanes, que recorda que ella s’havia preparat una defensa de la llei de la funció pública i volia parlar del dret a la igualtat de gènere i a totes les millores que, quaranta anys després, representarà la llei tant per als treballadors públics com per als administrats.
Les corts aproven la llei de funció pública | La llei de funció pública valenciana defensa que els ciutadans siguin atesos en la llengua que prefereixin. Estefania Blanes i Enric Morera van rebre insults a les Corts per la seva postura quant a l'aprovació de la llei. Blanes assegura que, en tractar el valencià en el seu discurs com a "llengua catalana", es va interpretar com un atac als valencians. | Summarization |
caBreu_abstractive_1664 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que exerceix de govern dels jutges d'Espanya, fa dos anys que té el mandat caducat.
Això no li ha impedit continuar fent nomenaments de jutges en posicions clau dels principals tribunals espanyols.
N'ha fet una cinquantena des de 2018.
Aquest dimecres, en ple conflicte amb la Moncloa, decidirà les presidències de tres sales del Tribunal Suprem, el tribunal més important d'Espanya, i també renovarà tres places de magistrat a la sala segona de l'alt tribunal, considerada la més polititzada i que va jutjar els líders de l'1-O i dilluns va ratificar la inhabilitació del president Quim Torra.
Els candidats a la sala tercera són els magistrats Eduardo Calvo Rojas, María del Pilar Teso Gamella i César Tolosa Trimiño; a la sala quarta, les candidates són María Lourdes Arastey Sahún i María Luisa Segoviano Astaburuaga; per a la presidència de la sala cinquena, han presentat candidatura Jacobo Barja de Quiroja López i Julián Sánchez Melgar (que fins ara era magistrat de la sala segona).
El motiu per renovar les presidències d'aquestes sales és perquè el càrrec ha quedat vacant per final de mandat o per jubilació.
La reunió del plenari també porta a l'ordre del dia la provisió de tres places a la sala segona en substitució dels magistrats Luciano Varela -que va formar part del tribunal de l'1-O-, Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro.
PODER JUDICIAL
L'escàndol del Poder Judicial: dos anys en funcions i triant a dit jutges
El CGPJ té una majoria conservadora i el PP el controla i bloqueja qualsevol acord amb el govern espanyol per facilitar-ne la renovació
Els nous nomenaments arriben després d'una setmana convulsa.
Al mateix temps, el legislatiu -les corts espanyoles, de majoria progressista- pressionen el PP per acordar la renovació del CGPJ, però els populars s'hi oposen.
El president de grup d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, una de les veus més crítiques aquests últims dies, ha qualificat aquest bloqueig de "colpisme constitucional" i ha acusat el PP d'atrinxerar-se al Poder Judicial per "guanyar amb la justícia allò que ha perdut a les urnes".
L'últim intent de renovar el govern dels jutges va ser el 2018.
Renovació bloquejada des de fa dos anys
Però, com funciona el CGPJ?
Aquest òrgan col·legiat exerceix les funcions de govern del Poder Judicial.
Està format per 21 membres, que han de ser jutges o juristes "de prestigi", i ocupen el càrrec durant un mandat de cinc anys.
Els integrants del CGPJ, que s'anomenen vocals, són designats pel Congrés (10) i el Senat (10), i escullen el seu president, que a dia d'avui és Lesmes.
El president del CGPJ també és el president del Tribunal Suprem, el tribunal més alt en la jerarquia judicial espanyola.
Ara, en el si del CGPJ hi ha majoria conservadora, perquè va ser el PP qui va poder designar la majoria de càrrecs.
Sense anar més lluny, Carlos Lesmes, el president, va ser alt càrrec del Ministeri de Justícia durant el govern de José María Aznar.
El mandat del CGPJ va començar el 2013 i va caducar el 2018.
Els vocals del govern dels jutges, però, van ser elegits durant l'onzena legislatura, amb el Congrés i el Senat controlats per la majoria absoluta del PP de Mariano Rajoy.
Tot i que s'elegeixen per una majoria qualificada de tres cinquenes parts de les cambres, el CGPJ està integrat per una majoria de jutges i juristes de tarannà clarament conservador, que xoca amb la majoria que des de la moció de censura contra Rajoy, l'any 2018, predomina a les corts espanyoles.
Des d'aquell any, l'organisme està en funcions i PSOE i PP no es posen d'acord per renovar-lo.
El PP havia de controlar-lo amb Marchena
Per renovar els membres del CGPJ cal una majoria àmplia al Congrés i al Senat i el PP utilitza els seus 89 diputats per barrar el pas a un canvi que hauria d'haver arribat ja fa anys, si atenem a les majories que hi ha a les cambres espanyoles.
Finalment, arran de l'escàndol que va provocar aquesta informació, Marchena va renunciar al càrrec i el pacte es va trencar.
Des d'aleshores, la renovació està en stand by però el govern dels jutges continua nomenant els togats més importants d'Espanya.
Avui, un nou exemple. | El mandat del CGPJ només dura cinc anys, de manera que aquest mandat va caducar el 2018, però com que el PP i el PSOE no es posen d'acord per renovar-lo, el govern dels jutges continua fent nomenaments. Aquest dimecres, el CGPJ decidirà els que presidiran les tres sales del Tribunal Suprem, per cobrir les vacants disponibles per jubilació. | Summarization |
caBreu_abstractive_2063 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha considerat aquest dijous "molt preocupant" que les declaracions de l'exministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo, va fer dimecres assegurant que l'Estat havia pressionat i devia favors perquè altres estats no donessin suport al procés.
En declaracions als mitjans públics catalans, el president ha qualificat "d'impresentable" que "la política exterior i de defensa d'Espanya estigui condicionada al suport o no que donin països tercers, com el Vaticà o les repúbliques bàltiques, al procés català".
En aquest sentit, ha reclamat "explicacions" i la compareixença de l'exministre al Congrés, i ha apuntat que hi ha motius perquè la Fiscalia investigui "si s'ha fet un ús dels recursos públics inapropiat" per a "anar contra una part de l'Estat".
A més, Puigdemont s'ha preguntat si l'Estat pensa "pagar els favors" compromesos per l'exministre i ha avisat el govern espanyol que la Generalitat "no es tallarà ni un pèl" per parlar "amb més gent" sobre el procés sobiranista.
Carles Puigdemont no dona crèdit.
Les paraules de l'exministre han deixat "molt preocupat" i vol explicacions.
"És impresentable, és molt greu.
Hauria de donar explicacions i dir quins recursos públics ha fet servir, amb quina autoritat, a quins compromisos ha arribat, quins favors deu Espanya.
Hauria d'explicar per què fa servir aquesta autoritat per anar en contra dels interessos d'una part de l'Estat espanyol.
Exactament quins favors ha demanat i deu per demanar-los que no donin suport a Catalunya?
Com els pensa pagar i en nom de qui?", ha comentat en declaracions a l'ACN, TV3 i Catalunya Ràdio.
A més, el president voldria també que el Vaticà i les repúbliques bàltiques –que Margallo va esmenar en parlar sobre amb quins estats havia tractat d'aquesta manera- "diguessin alguna cosa".
Però Puigdemont va més enllà i vol l'exministre aportant tot tipus de detalls.
"Pensa el Congrés demanar comptes perquè s'expliqui?
Seria un acte de decència mínim, i Margallo deu moltes explicacions a tots els ciutadans.
Ja hi ha prou d'un govern que governi només per una part de l'Estat i que treballi en contra d'una part de la gent", ha afegit.
És per això que ha recordat que molts grups polítics es van "escandalitzar" amb les conferències de l'aleshores senador Santi Vidal, i va acabar plegant.
Ara, el president assegura que està "convençut" que els mateixos partits "s'indignaran encara més perquè un ministre digui que en exercici del càrrec va arribar a acords inexplicables prometent favors a països tercers perquè anessin contra Catalunya".
En aquest sentit, espera que "la indignació d'aquests grups augmenti fins a tal punt de demà mateix exigiran segur la compareixença de Margallo al Congrés, que formaran una comissió d'investigació i, si convé portaran el cas a Fiscalia perquè s'ha fet un ús de recursos públics inapropiat".
Amb tot, Puigdemont no està segur si la feina que Margallo ha admès que feia per barrar el pas internacional al Govern s'hagi aturat, i posa el focus també sobre l'actal executiu de Mariano Rajoy.
"Ens podem esperar de tot perquè el govern actual no ha desmentit Margallo, i els continuadors de la política de l'exministre són els que haurien d'estar pagant els favors que ha demanat ell i el regne d'Espanya deu.
Per tant, si no el desmenteixen, és evident que pensen pagar els favors", ha comentat Puigdemont.
Les declaracions de l'exministre demostren, per al president, la denúncia que feia constantment el Govern sobre els entrebancs que posava l'Estat perquè la Generalitat "no fos rebuda ni tinguda en compte".
"Ara és el propi ministre qui ho diu en una confessió ignominiosa.
Han fet tot el possible perquè els catalans no ens expliquem al món", afirma el president.
Això, però, no aturarà el Govern.
"Ho continuarem fent, ens continuarem explicant perquè malgrat el que ha fet Margallo hi ha interès.
I parlem amb gent i a partir d'aquí segurament parlarem amb més gent; no ens tallarem ni un pèl", ha conclòs.
Puigdemont, per últim, ha comentat que actuacions com la de l'exministre "encara estimula més a marxar de l'Estat, a fer un país que no hagi de reclamar favors ni pagar-los de manera obscura". | Puigdemont demana explicacions a Margallo, ja que troba preocupant que l'Estat busqui el suport d'altres països, a canvi de favors, com que no donin suport al procés català. A més, acusa el govern de governar només per a uns quants i fer el possible per reprimir el poble català, encara que assegura que així només incentiva el sentiment independentista. | Summarization |
caBreu_abstractive_1115 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | La distància torna a jugar-li una mala passada al diputat al Congrés de Ciutadans Toni Cantó.
El futurible candidat de la formació taronja a la presidència de la Generalitat valenciana vol demostrar que està al corrent de l'actualitat al territori tot i els 350 quilòmetres que separen el seu escó de València, una distància que, de vegades, fa que Cantó no acaba d'estar del tot ben informat, explica el Diari la Veu.
Aquest dimecres, Cantó ha tornat a protagonitzar una patinada a Twitter en confondre el promotor d'una campanya de màrqueting que, pel seu missatge, el diputat de Ciutadans no ha dubtat en atribuir al "tripartit valencià".
La realitat, però, és que la campanya que des de fa setmanes es pot veure en suports fixos de la ciutat de València ha estat contractada per la Fundació Premis Rei Jaume I per posar en valor la ciència com un tret diferencial més de la societat espanyola.
La imatge que ha indignat Cantó és un disseny en el qual es pot veure la paraula "flamenco" tatxada.
Aquesta imatge d'un panell publicitari propietat de l'Ajuntament de València està acompanyada per una frase del diputat Toni Cantó en què assegura que "el tripartit valencià" –en al·lusió al govern municipal que conformen Compromís, PSPV i València en Comú– és "més de sardana".
Una frase emmarcada en l'estratègia electoral de Ciutadans d'atiar l'anticatalanisme.
La patinada de Cantó a Twitter és realment una fake news –una desinformació–, ja que són molts els usuaris que han advertit el diputat de Ciutadans de la seva errada.
Tot i això, Cantó, que sí que ha seguit piulant més tard, ni ha matisat o esmenat la piulada ni l'ha esborrada.
Es más de sardana. pic.twitter.com/dRlN1zIdqT — Toni Cantó (@Tonicanto1) 14 de novembre de 2018
La campanya encarregada a l'empresa Aftershare per la Fundació Premis Rei Jaume I –que està presidida pel rei Felip VI– pretenia traslladar la imatge que "Espanya sigui coneguda per coses més enllà dels tòpics".
Per a això, les creativitats ratllen paraules com flamenc, paella o migdiada.
La campanya, tot i portar algunes setmanes pels carrers de València, ha generat aquest dimecres una polèmica a les xarxes en rebre crítiques d'alguns artistes i polítics, que han demanat la seva retirada.
Front a les critiques, la Fundació que atorga els premis científics més prestigiosos de l'Estat assenyala que "en cap cas s'ha pretès jutjar el valor dels elements triats sinó la seva consideració com a tòpics que pot distorsionar la imatge representativa del país".
L'agència Aftershare, del conegut publicista Risto Mejide, és la responsable de l'acció publicitària, que, segons explica a la seva web, "tracta de posar punt final als tòpics sobre el nostre país en favor de nous conceptes vinculats als projectes dels guanyadors de la present edició".
"Tant de bo la migdiada, els bous i la festa donin pas a la genòmica nutricional, la lluita contra el canvi climàtic o els nous materials protètics com a tòpics espanyols", assenyalen.
La polèmica s'ha iniciat quan aquest dimecres el cantaor Arcángel ha criticat la campanya compartint en Twitter una imatge d'una marquesina de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de València en la qual apareix el cartell amb la paraula flamenc tatxada.
Al costat de la foto, ha posat el següent missatge: "València, fa uns dies que vaig actuar a La Rambleta i vaig comprovar el vostre afecte i respecte al flamenc, la nostra música, la que ens identifica dins i fora de les nostres fronteres, em sembla una vergonya".
A més, demanava la retirada de la campanya a l'alcalde, Joan Ribó.
A aquesta piulada ha respost l'Ajuntament de València aclarint que no es tracta d'una campanya municipal i que "en estar situada en els espais publicitaris que es lloguen en les marquesines de la nostra Empresa Municipal de Transports, la confusió es pot entendre". | La Fundació Premis Rei Jaume I, presidida per Felip VI, fa valdre la ciència espanyola per davant de tòpics com la migdiada, la paella o el flamenc amb una campanya publicitària a València. Toni Cantó utilitza aquesta campanya per atacar el govern valencià per catalanista amb una piulada. Tot i ser advertit de l’errada, Cantó no es corregeix. | Summarization |