id
stringlengths 5
23
| instruction
stringlengths 12
223
| context
stringlengths 122
8.6k
| response
stringlengths 58
2.34k
| category
stringclasses 1
value |
|---|---|---|---|---|
caBreu_abstractive_959 | Donat el següent text, resumeix-me els punts principals. | La delegació del govern espanyol al País Valencià ha enviat requeriment a l’Ajuntament de Bellreguard (Safor) perquè en el termini d’un mes canviï la retolació de trànsit als carrers del municipi ‘com a mínim, en castellà’ i adverteix de possibles infraccions.
El requeriment està motivat després que la delegació del govern espanyol hagi tingut coneixement de la petició d’anul·lació d’una multa d’aparcament interposada per un ciutadà, que al•lega incomprensió en estar el senyal retolat únicament en català.
L’Ajuntament de Bellreguard ha demanat a través d’un escrit de resposta al govern espanyol que reconsideri la decisió en favor de la pluralitat i el respecte a la diversitat lingüística.
Així mateix, recorda l’elevat cost que tindria canviar tota la senyalística del municipi (entre 85 i 115 euros per senyal) i sol•licita que, en el cas que la decisió no sigui reconsiderada, que el requeriment pugui fer-se de manera progressiva per aprofitar al màxim la vida útil dels senyals ja instal•lats i d’aquesta manera no desestabilitzar el pressupost municipal.
Així mateix, demana a la delegació del govern espanyol la reciprocitat de l’obligació en la senyalística existent en el terme municipal de Bellreguard en vials de competència estatal que hi travessen, com la N332.
Acord plenari per l’ús preferencial del català
A l’escrit al qual ha tingut accés l’ACN, manifesta que en cap cas l’Ajuntament de Bellreguard atempta contra el text constitucional i argumenta que a l’article 103.3 s’estableix l’obligació de les administracions públiques de servir amb objectivitat els interessos generals, així com per analogia a l’article 6.1 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril de Bases Reguladores de Règim Local.
En aquest sentit, recorda l’acord plenari al qual es va arribar l’any 1992 i pel qual s’aprova l’ús preferencial del català en la retolació sense cap esmena per a la modificació d’aquest, la qual cosa indica la voluntat general dels veïns i les veïnes de Bellreguard així com de la resta, d’aprovar-lo i donar-li suport, i a més ‘entenent que la retolació dels senyals dins del municipi ofereixen un plus d’informació i una mostra d’autoestima cap a la llengua pròpia i oficial del País Valencià’.
La resposta de l’Ajuntament continua argumentant que els senyals de trànsit, com a pictogrames, ‘tenen una lectura universal basada en el llenguatge visual més que en l’escrit’ i que la retolació en català ‘no pot portar a confusió a una persona conductora que es troba en les seves plenes capacitats i té el coneixement requerit per a l’obtenció del permís de conducció’.
A més, recorda les similituds entre el castellà i el català i posa com a exemple ‘Prohibido aparcar en año impar / Prohibit aparcar en any imparell’; ó, ‘autobuses / autobusos’.
‘Persecució per l’ús de les llengües cooficials’
El consistori afegeix que ‘la persecució per part del govern espanyol als municipis i altres institucions per l’ús de llengües cooficials sí atempta greument contra allò que recull en l’article 3.3 de la constitució espanyola, que diu: ‘La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció’.
En aquesta línia afegeix que les polítiques dutes a terme per l’executiu espanyol ‘pretenen acabar amb aquesta riquesa cultural, sense respectar el més característic i bàsic de l’estat espanyol: la seva diversitat cultural, la qual queda sense la protecció necessària i el respecte merescut’.
El consistori recorda que el reglament municipal de l’ús preferencial del català mai ha estat posat en dubte per cap equip de govern, ni tan sols els 4 anys que ha governat el PP.
L’ajuntament manifesta ‘l’estupor de polítics i veïnat’ davant el requeriment i ho emmarca en un altre exemple de ‘fer invisible la pluralitat de l’estat espanyol i imposar el castellà a tot el territori’.
Campanya de protesta
L’Ateneu popular La Roda de Bellreguard ha impulsat una campanya a través de les xarxes socials amb els lemes ‘Sí al Valencià.
Prohibit imposició’.
La protesta s’ha fet viral a través de les xarxes socials amb etiquetes que mostren un semàfor en verd amb la frase ‘Sí al valencià’ i el senyal de prohibit a la paraula ‘imposició’ i ciutadans del municipi que es fotografien amb cartells.
La Plataforma per la llengua del País Valencià ha mostrat el seu suport a la iniciativa i es reunirà aquesta setmana amb el batlle del municipi per abordar diferents sortides al requeriment enviat pel govern espanyol. | Una protesta d’un ciutadà, perquè els senyals de trànsit només estan retolats en català, motiva el requeriment de la delegació del govern espanyol per canviar-los tots d’idioma a l’Ajuntament de Bellreguard (Safor). L’ajuntament respon que la retolació en català està garantida per la llei i demana respecte a la diversitat lingüística. Reclama el mateix respecte a les carreteres estatals del municipi. | Summarization |
caBreu_abstractive_1517 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | L'anomenat 'segon violador de l'Eixample' sortirà de la presó aquest dijous després de complir íntegrament l'última pena d'internament en un centre penitenciari que tenia imposada.
Alejandro Martínez Singul ja ha acabat de complir totes les penes que tenia pendents i ho fa havent seguit un programa d'intervenció per a agressors sexuals (SAC) i havent iniciat el tractament farmacològic d'inhibició sexual, pioner a l'estat.
Els tècnics penitenciaris asseguren que Singul no està del tot rehabilitat, però el seu perfil delictiu s'ha rebaixat notablement, cosa que el fa menys agressiu i disminueix les probabilitats de reincidència.
Des de finals del 2009 el SAC es veu complementat amb un tractament farmacològic d'inhibició sexual, totalment voluntari i dirigit a presos amb alt risc de reincidència i amb diagnòstic de pedofília, sadisme, psicopatia o multireincidència.
Un cop autoritzat pels metges i psiquiatres, el pres pren pastilles que poden inhibir la producció de testosterona per disminuir el desig sexual, l'impuls i les fantasies, o unes altres que afecten l'estat emocional relacionat amb l'agressió sexual.
Tot i que inicialment hi va haver un pres voluntari, finalment es va retirar.
Fa uns mesos Singul s'hi va acollir i ara haurà de seguir, si vol, el tractament fora de presó, cosa per la qual el Departament de Justícia ja li ha posat facilitats.
Segons han explicat fonts penitenciàries, el tractament ha anat relativament bé, però no es pot considerar que Singul estigui plenament rehabilitat i menys encara es pot assegurar que no tornarà a reincidir.
Per això, un factor de risc pot ser la pressió social i mediàtica que pot rebre a partir d'ara, com quan en sortides de presó anteriors els veïns d'algunes localitats catalanes el van reconèixer i això el va obligar a marxar.
Quan el 2007 va quedar en llibertat després de 16 anys a presó, la fiscalia i els Mossos d'Esquadra van mantenir un discret dispositiu de vigilància 'no invasiva' per conèixer els seus moviments, tot i que no podien seguir-lo permanentment.
En aquesta ocasió es desconeix quin tipus de mesures prendran les autoritats judicials i policials.
Llarga trajectòria
Singul va ser conegut com el 'segon violador de l'Eixample' perquè ja existia un primer, Francisco López Maíllo, condemnat a 592 anys de presó per agredir sexualment 29 dones, tot i que només en va complir 13.
L'any 1998 va sortir en llibertat i el 2001 va morir.
Alejandro Martínez va ser condemnat el 1992 a 65 anys de presó per cinc violacions, cinc agressions sexuals i quatre intents d'agressió a menors d'entre 9 i 17 anys entre els anys 1986 i 1991 al barri de l'Eixample.
Va sortir en llibertat el maig del 2007, després de complir 16 anys de pena i aquell juny va cometre un delicte d'exhibició davant d'una nena en una població propera a Prada de Conflent, pel qual va ser condemnat a un any de presó.
Un any després, ja en llibertat, va ser denunciat per un intent d'agressió sexual en un tren a l'estació d'Arc de Triomf.
La víctima el va identificar quan els mitjans de comunicació van reproduir la seva cara després de la detenció dels Mossos pels fets a la Catalunya Nord.
Però durant el judici l'abril del 2009 la víctima no el va reconèixer i va quedar absolt.
Mentre esperava sentència, el maig següent, va ser arrestat altre cop per dos nous intents d'agressió a dues dones al districte que el va fer famós i va ser condemnat per un jutjat a dos anys de presó.
Però l'Audiència va rebaixar la pena a 200 euros de multa en considerar que no hi havia hagut intent d'agressió, sinó simplement unes vexacions injustes en masturbar-se davant de les noies.
L'octubre del 2009, mentre era encara en llibertat esperant la resolució del recurs davant l'Audiència, va ser detingut altra vegada, aquest cop per obligar una menor a abaixar-se els pantalons en un ascensor d'un bloc de pisos de l'Eixample.
El juny del 2010 va ser jutjat i condemnat a tres anys i nou mesos de presó, tot i que la fiscalia demanava set anys i vuit mesos.
Comptant la presó preventiva per aquests fets, la pena ja s'ha complert integrament. | Alejandro Martínez Singul, conegut com a “segon violador de l’Eixample”, surt de la presó després de complir íntegrament la darrera condemna de tres anys i nou mesos. Ha seguit un programa d’intervenció per a agressors sexuals i segueix un tractament farmacològic d’inhibició sexual, però no està plenament rehabilitat i podria reincidir. Un factor de risc és la pressió mediàtica i social. | Summarization |
caBreu_abstractive_1931 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | "No voldria haver de tornar a la presó per parlar amb adversaris polítics".
Amb aquesta afirmació amb to d'advertència al president del govern espanyol ha sortit el líder de Podem, Pablo Iglesias, de Lledoners després de més de tres hores de trobada amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, i la resta de presos polítics.
Els dos dirigents feia quasi un any que no es veien les cares.
El paradigma de l'excepcionalitat política és que el retrobament s'hagi produït en una presó.
Una reunió que les dues parts admeten que ha estat carregada de complicitat i en la qual ha pesat més el debat i la diagnosi de la gravetat del moment que discussions rutinàries com la dels pressupostos.
La visita d'Iglesias a Junqueras, que l'ha rebut acompanyat tambe de Raül Romeva, ja ha estat encaixada amb incomoditat pel govern espanyol, a qui la dreta espanyola acusa de tenir un pacte ocult amb els independentistes.
Però l'exigència que se'n deriva colla encara més a un Pedro Sánchez que necessita el suport dels sobiranistes per mantenir-se a la Moncloa.
Així ho ha dit el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, que juntament amb el president del grup parlamentari, Sergi Sabrià, han acompanyat Junqueras i Iglesias en una taula on també s'hi han assegut el tinent d'alcaldia de Barcelona Jaume Asens i la diputada d'En Comú Podem Lucía Martín.
El líder de Podem, en canvi, no ha verbalitzat directament que el gest de Sánchez hagi de ser el d'adreçar-se al ministeri públic.
De fet, darrerament han assenyalat que el moviment més probable podria produir-se en l'escrit d'acusació que també haurà de presentar en breu l'advocacia general de l'Estat, una via que també ha estat apuntada pel vicepresident del Govern, Pere Aragonès, però que tindria molt menys impacte processal.
Pablo Iglesias: "Nosaltres hem fet la nostra feina, ara li toca al govern espanyol fer la seva, negociar i moure's"
"Nosaltres hem fet la nostra feina, ara li toca al govern espanyol fer la seva, negociar i moure's", ha dit Iglesias amb gest seriós a la sortida de Lledoners.
Sense gestos, no hi haurà negociació dels comptes
Amb les declaracions taxatives que en aquest sentit ja havien fet els republicans, Podem ha admès públicament que "no es donen les condicions" per negociar els comptes fins que Sánchez, que és qui té la responsabilitat, mogui fitxa.
"És de l'esquerra espanyola amb qui més en comú tenim i entenen que el problema s'ha de resoldre políticament i la solució són les urnes", diuen des d'ERC
Més enllà de les versions contraposades sobre fins a quin punt s'ha parlat o no de pressupostos, Tant Podem com ERC, però, han posat l'accent en tot allò que els uneix més que en allò que els separa.
"El nivell d'acord és ampli, estem molt a prop", ha dit Iglesias.
"És de l'esquerra espanyola amb qui més en comú tenim i entenen que el problema s'ha de resoldre políticament i la solució passa per les urnes", diuen fonts coneixedores de la trobada.
De fet, el propi Tardà ha agraït l'empatia i la solidaritat demostrada per Podem en unes circumstàncies en què el govern de Sánchez no ha donat símptomes en cap moment de tenir intenció de visitar els presos.
Tampoc d'autoritzar un referèndum del qual sí que se n'ha parlat a la trobada a la presó i que des d'ERC consideren "inevitable" per resoldre el conflicte polític.
Iglesias ha traslladat, però, que aquest és un "repte" a treballar que Podem comparteix però que en aquests moments "no es dona l'escenari" perquè el PSOE hi doni suport.
Des de Lledoners, Iglesias i Junqueras s'han aliat per forçar Sánchez a alliberar-se de la llosa que li suposen les crítiques de la dreta espanyola -i internes al PSOE- i arriscar.
"Si les persones es coneguessin més, s'odiarien menys.
Estan presos per fer política i haurien d'estar en llibertat.
Amb totes les dificultats que això implica", ha conclòs el líder de Podem a les portes d'una presó a la qual espera no haver de tornar. | Pablo Iglesias ha visitat Oriol Junqueras a la presó de Lledoners, on ha mostrat complicitat i proximitat per trobar solucions polítiques al conflicte català. La trobada ha afegit pressió a Pedro Sánchez per arribar a un acord pels pressupostos. Des d’ERC han agraït l’empatia i exigeixen que el govern espanyol negociï i es mogui. | Summarization |
caBreu_abstractive_488 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | La Comissió de la Dignitat va enviar el passat 5 d’octubre sengles cartes al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i al tinent general Francisco Boyero Delgado, en els demana participar a la commemoració del 75 aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys i que condemnin aquells fets.
En la missiva l’entitat recorda als destinataris que França i Alemanya ja van fer un acte de condemna i assumpció de responsabilitats el 2008 i per això els demana, ‘com a acte de normalitat’, a assistir als actes d’homenatge que se celebraran el 15 d’octubre.
D’altra banda, la Comissió i l’ESMUC commemoraran el trist aniversari amb un concert a la Sala Oval del MNAC, diumenge vinent.
El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha informat aquest dimarts que l’entitat va adreçar cartes al cap de l’executiu espanyol i al màxim de l’Exèrcit a la ‘Regió Pirenaico Oriental’ (Catalunya), interpel·lant-los en relació al ‘crim’ del president de la Generalitat, Lluís Companys, del qual enguany es compleixen 75 anys.
Les missives no han tingut, per ara, resposta dels seus destinataris.
Al govern espanyol, la Comissió fa un ‘emplaçament directe’ a condemnar de manera ‘explícita’ aquells fets i que participi als actes d’homenatge que es retran al president executat el proper dia 15.
Pel que fa a la representació de l’exèrcit a Catalunya, l’entitat li demana que faci un ‘acte d’homenatge’ a Companys participant en l’ofrena del seu mausoleu al Fossar de la Pedrera, a manera ‘d’homenatge al president i condemna d’aquells fets’, en una actitud ‘de defensa clara de la democràcia i de condemna dels crims del feixisme’.
La darrera vegada que des de Catalunya ‘es va intentar’ obtenir una condemna d’aquells fets per part de l’Estat va ser durant el govern socialista de José Luís Rodríguez Zapatero, segons ha recordat Cruanyes.
‘L’executiu espanyol es va comprometre a anul·lar el procés contra Lluís Companys’, però finalment el gest no es va arribar a produir.
Ara, en el marc del 75è aniversari del consell de guerra i posterior execució de Companys, la Comissió de la Dignitat torna a insistir amb obtenir una resposta diferent per part de l’Estat.
Entre altres arguments, l’entitat recorda als destinataris de les dues cartes que l’any 2008, els estats francès i alemany, mitjançant els seus cònsols a Barcelona, van participar en un acte a la Generalitat de Catalunya ‘de condemna i assumpció de responsabilitats en la deportació del president i el lliurament a les autoritats espanyoles’, que va fer possible el seu processament i posterior condemna a mort.
‘Això l’Estat no ho ha fet’, ha lamentat Cruanyes.
D’altra banda, la carta reitera ‘l’exigència’ al govern de l’Estat perquè retorni la part de l’arxiu institucional de la Generalitat a l’exili (París) intervingut per la policia alemanya en ocupar la capital francesa, i que va ser posat a disposició de l’ambaixada espanyola franquista.
Concert dels 75 anys al MNAC
D’altra banda, la Comissió i l’Escola Superior de Músia de Catalunya han organitzat un acte d’homenatge a Companys el proper diumenge 11 d’octubre a la sala oval del MNAC.
Es tracta d’un concert a les dotze del migdia amb participació de l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC, dirigida per Daniel Mestre, i la llectura de textos i poemes a càrrec dls actors Carles Sales i Sílvia Bel.
Els compositors catalans marcats pel franquisme, Ricard Lamote de Grignon i Jaume Pahissa seran dos dels autors interpretats en aquest concerts, que a més oferirà dues composicions de Beethoven i Wagner, que van ser interpretades l’any 1936 al Liceu per l’orquestra Pau Casals en homenatge als lluitadors contra el feixisme.
El proper 15 d’octubre, a més, i en el marc de l’acte institucional que se celebrarà al Palau de la Generalitat, s’estrenarà l’obra ‘Trencadís’, composta per 4 professors de l’ESMUC i inspirada en els darrers moments de la vida del president Companys.
La peça serà interpretada per primera vegada per la cobla de l’ESMUC. | La Comissió de la Dignitat sol·licita al president del govern espanyol i al tinent general de l’exèrcit a Catalunya que assisteixin a la commemoració del 75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys i en condemnin els fets. Apel·la a la defensa de la democràcia i la condemna dels crims del feixisme. No hi ha hagut resposta per cap banda. | Summarization |
caBreu_abstractive_38 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | El PDECat s’inclina per l’abstenció en la moció de censura d’Units Podem contra el president espanyol, Mariano Rajoy.
Així ho ha explicat el coordinador dels vuit diputats i quatre senadors del PDECat a Madrid, Jordi Xuclà, en una entrevista a l’ACN.
La formació considera que no hi ha ‘cap proposta’ del grup que encapçala Pablo Iglesias que faci que el PDECat es plantegi votar afirmativament.
De fet, Xuclà ha estat molt crític amb el plantejament de la moció.
El coordinador dels electes a Madrid ha mostrat una ‘gran decepció’ amb Podem, que en comptes d’aplicar ‘característiques de la nova política’ ha posat per davant de l’alternativa a Rajoy la seva promoció d’un candidat o un programa.
D’altra banda, Xuclà ha explicat que PDECat presentarà una moció perquè el 20 de juny el Congrés espanyol es posicioni sobre el referèndum, que ja tindrà data i pregunta concretada.
Xuclà, que porta 17 anys com a electe a Madrid, ha subratllat que els diputats al congrés estan ‘disposats’ a negociar una majoria alternativa al govern de Rajoy, però ha insistit que ara mateix el partit està ‘més aviat en l’abstenció’.
‘Veiem una distància molt llarga en la possibilitat de votar favorablement’ en la moció, tot i que el PDECat manté ‘els canals oberts’ per ‘deliberar’ i explorar un canvi en el sentit del vot.
A més, Xuclà ha retret Catalunya en Comú que no acabi de ‘participar activament’ en les convocatòries del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a l’hora de preparar el referèndum.
Preguntat sobre si un compromís explícit a favor del referèndum unilateral per part dels comuns faria que el PDECat votés a favor de la moció de censura, Xuclà ha demanat a Catalunya en Comú i a Podem que no condicionin la defensa del dret a decidir a ‘cap càlcul partidista’.
El referèndum unilateral arriba al congrés
Pel que fa a la moció del 20 de juny, el coordinador dels electes del Partit Demòcrata a Madrid ha explicat que reformularà el text d’una interpel·lació que va enviar fa dues setmanes a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.
El calendari fa que, a causa dels debats del pressupost i la moció de censura, la moció que resulta de la interpel·lació arribi d’aquí tres setmanes.
D’aquesta manera, el congrés es pronunciarà sobre el referèndum unilateral un cop el govern ja n’hagi oficialitzat la data i la pregunta.
S’espera que l’anunci es produeixi la setmana que ve.
Descongestionar el grup mixt
D’altra banda, Xuclà ha explicat que la resta de diputats del grup mixt ha fet arribar a la mesa del congrés una petició per constituir una agrupació parlamentària que el descongestioni.
El PDECat no ha consensuat encara el seu compromís amb aquesta demanda, però la veu ‘bé’ per tal d‘‘incrementar la visibilitat’ del partit.
La proposta del grup mixt, que encara no té un calendari marcat, està ara en mans de la presidenta del congrés, Ana Pastor.
A més, Xuclà ha destacat que els ex-convergents han arribat a molts acords amb diverses formacions al congrés.
Així, el coordinador dels diputats i electes del Partit Demòcrata a Madrid ha assegurat que es poden buscar solucions als interessos dels catalans ‘amb qualsevol partit’, inclòs el PP.
En aquesta línia, Xuclà ha ‘garantit absolutament la coordinació i la unitat d’acció’ amb Esquerra, en la defensa del mandat democràtic del 27-S.
Crisi a l’estat espanyol si utilitza la força
Finalment, Xuclà ha apuntat que l’estat espanyol ha de decidir si té ‘el marc mental del segle XXI’ o bé, si pel contrari, ‘encara té pulsions’ de com se solucionaven els conflictes entre els segles XIX i bona part del XX.
‘L’estat és responsable dels seus actes, les seves paraules, i de les seves mesures i desmesures’.
Així, ha comentat que el sobiranisme no ha de ‘distreure’ el govern espanyol, ja que si es vol ‘equivocar’ i utilitza la força per aturar el referèndum acabarà donant ‘més motius’ perquè la ciutadania entengui que Catalunya vol votar.
‘Que siguin ells els qui prenguin la decisió d’equivocar-se i utilitzar mecanismes que només poden posar el prestigi de l’estat en crisi o en dubte’, ha sentenciat.
Així mateix, Xuclà ha considerat que, en cas de victòria del ‘sí’ al referèndum, l’aplicació posterior ha de començar amb un procés emparat en la legislació internacional.
Això, ha afegit, també afecta la separació dels electes catalans respecte a les institucions espanyoles, inclòs el congrés i el senat.
‘Si això va bé i guanya el ‘sí’, la resta vindrà rodat’, ha conclòs. | El PDeCAT critica el plantejament de la moció de censura d’Units Podem contra Mariano Rajoy i s’hi abstindrà. El coordinador del grup a Madrid, Jordi Xuclà, es mostra decebut amb Podem per promoure candidats en lloc de fer nova política. Xuclà també explica que presentaran una moció al Congrés espanyol sobre el referèndum, que ja tindrà data i pregunta. | Summarization |
caBreu_abstractive_50 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | La pintura i la música s’han fusionat aquest dissabte al Castell de Peralada.
Ha estat el segon dels concerts que el popular festival ha programat i, en aquesta ocasió, ha homenatjat el personal sanitari.
Un espectacle on l’artista Santi Moix ha pintat una obra mentre l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu feia sonar les notes de peces d’Handel en la segona part del programa –primer, han interpretat la setena de Beethoven.
En total, una hora i quart de concert i pintura que han pogut gaudir uns setanta convidats del món de la sanitat en un homenatge a aquest sector, que ‘s’ho mereix tot’.
El festival consta de sis concerts.
La inauguració va ser dimecres amb la bailaora de flamenc María Pagés, homenatjant el sector de la cultura.
El pintor català establert a Nova York Santi Moix porta l’expressió visual que es combina amb l’emoció generada per la Simfònica del Liceu.
Una pintura que ha casat perfectament amb la Música pels reials focs artificials de Georg Friederich Handel, interpretada per l’orquestra del teatre barceloní que dirigeix Josep Pons.
El resultat, una ‘explosió’ audiovisual que ha arrencat els aplaudiments dels quasi setanta assistents, tots ells convidats pel Festival de Peralada, i tots ells vinculats al món sanitari.
El pintor Santi Moix explica que la combinació dels dos arts ha estat ‘complicada’, perquè es tracta de quadrar els moviments i expressions que requereix la pintura del fresc, amb ‘els alts-i-baixos de la música’.
‘He hagut de memoritzar la peça i, fins i tot, hem hagut de fer una versió més lenta amb el mestre Pons per tal de poder definir l’espectacle’, diu el pintor.
Tot plegat, en un format marcat per les mesures de seguretat entre els assistents, tots ells de l’àmbit de la sanitat de les comarques gironines.
Moix, que celebrava el seu aniversari, diu que per a ell ha estat un esdeveniment ‘molt emocionant’: ‘El meu pare era metge, i a casa sempre hem sentit parlar de medicina a casa.
A més, és el meu sant, i tot plegat fa que sigui un sentiment molt intens.’
Un festival reproduït en línia.
Obligat a suspendre la seva trenta-quatrena edició, el certamen s’ha reinventat perquè l’església i les muralles del Carme del castell de Peralada acullin entre setanta i cent trenta persones respectivament.
La resta d’espectadors ho hauran de seguir en línia per la pàgina web del festival.
Això sí, els presents ho han fet enmig de mesures de seguretat, com l’obligació de respectar la distància de seguretat i d’usar de la màscara.
El director del certamen, Oriol Aguilà, diu que es tracta d’una edició que poc o res té a veure amb les dels anys anteriors, perquè mai no havien gestionat uns protocols com els d’enguany.
Malgrat tot, Aguilà ha defensat la importància de tirar endavant iniciatives d’aquest tipus, perquè considera que s’ha de lluitar aferrissadament a favor del sector cultural.
Hi ha sis espectacles inèdits.
Després de l’espectacle inaugural amb la bailaora de flamenc María Pagés dedicat al món cultural i el d’aquest dissabte de Santi Moix i la Simfònica del Liceu, agafarà el relleu el cantant i compositor Alfonso de Vilallonga.
El barceloní tornarà a Peralada acompanyat per Pau Figueres, Juan Pastor, Rita Payes i Iannis Obiols, a l’estrena absoluta del seu darrer treball, Hors de saison el 27 de juliol.
Una proposta que vol homenatjar el sector turístic de la Costa Brava.
El 28 de juliol s’hi podrà veure el tenor David Alegret, acompanyat al piano per Rubén Fernández Aguirre, que estrenarà Canticel, un homenatge a Josep Carner en el cinquantè aniversari de la seva mort.
D’una altra banda, el baríton malagueny Carlos Álvarez, actuarà en un recital inèdit el 30 de juliol.
Ho farà, per primera vegada, amb cançons del compositor barceloní Miquel Ortega.
L’última de les actuacions, el 31 de juliol, la protagonitzarà el pianista i compositor francès Chassol.
Inventor del gènere ultrascore, presentarà per primera vegada a Catalunya el seu treball Ludi, un film musical inspirat en la novel·la Das Glasperlenspiel (El joc de les granisses) de Hermann Hesse. | El pintor Santi Moix i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu creen un espectacle audiovisual en homenatge als professionals de la salut al Castell de Peralada, amb setanta convidats del món de la sanitat, enmig de protocols de seguretat. L’Orquestra ha interpretat la "Música pels reials focs artificials" d'Handel al mateix temps que Moix creava una pintura al fresc. | Summarization |
caBreu_abstractive_1817 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | L'eurodiputat de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, ha valorat el fet que en els cartells electorals de Josep Ayuso apareguin les sigles del PSC en una mida pràcticament il·legible i ha dit que si l'alcaldable socialista ha pres aquesta decisió és perquè la formació “amaga massa coses al seu darrera”.
Girauta ho ha dit en una atenció a la premsa prèvia a l'acte que Ciutadans ha celebrat al Centre Cívic de Ca n'Oriac de Sabadell i on han participat altres membres del partit com la Diputada, Inés Arrimadas o l'alcaldable a la ciutat, Joan Garcia.
Girauta ha assegurat que quan ha arribat a la localitat i ha vist els cartells de Josep Ayuso ha tingut una feinada per identificar a quin partit representava: “Hi ha persones que amb tota legitimitat demanen confiança en el seu projecte personal perquè no poden lluir el seu partit perquè hi ha massa coses al seu darrere”, ha valorat l'eurodiputat, que s'ha mostrat partidari d'un estil constructiu, net, transparent on poder discutir sobre projectes “sense esdevenir enemics i on ningú amagui brutícia”.
Girauta també ha assegurat que l'objectiu de Ciutadans és guanyar les eleccions i que en cas que no ho aconsegueixi la formació vol contribuir a la estabilitat i governabilitat a partir de pactes que es basin en compromisos ètics.
“Tenim uns mínims que proposarem a tot arreu i qui ho accepti comptarà amb una posició lleial i assenyada”, ha explicat Guirauta, que ha dit que aquests imprescindibles es basen en un pacte anticorrupció que no contempli persones imputades en les llistes, mesures per garantir la transparència i perquè els partits assumeixin la seva responsabilitat en els cassos de delictes econòmics comesos pels seus representants.
En aquest sentit ha dit que Ciutadans només entrarà en governs en què siguin presidents o alcaldes i que sinó es mantindran al marge aportant estabilitat si és possible.
Així, en el cas sabadellenc ha comentat que “els que ara representen les sigles d'un partit que abans representava Bustos són senyors la honestedat dels quals C's no posa en dubte” i tot i que diu que mai posaran un “cordó sanitari al PSC o al PP”, caldrà veure si estan disposats a signar un pacte anticorrupció.
“Si ho fan i guanyen en nosaltres tindran un suport auditable, crític, lleial, fiscalitzable i podran gaudir d'una estabilitat per governar Sabadell a canvi de condicions ètiques”, apunta.
Per contra, ha tancat la porta a aquells que defensen el procés sobiranista: “Mai participarem en qualsevol política de fets consumats dirigida a canviar la Constitució per una via que no sigui la pròpia reforma constitucional”, ha dit Guirauta que ha assegurat que aquesta és una línia vermella.
Garcia vol reduir els desequilibris entre barris
L'alcaldable de Ciutadans, Joan Garcia, assegura que “la crisi econòmica i política ha fet que sorgeixin desequilibris que s'havien apaivagat” i s'ha compromès a impulsar un Pla de rehabilitació en els barris per corregir aquesta tendència.
També ha posat l'accent en la necessitat de canviar el model de la Policia Municipal per garantir la seguretat en tots els punts de Sabadell.
“Cal canviar l'organigrama actual perquè la solució no passa fer només per disposar de més efectius i més presència als barris sinó que cal una nova forma de fer que faci possible més confiança entre la policia i la ciutadania”, ha dit.
L'acte ha comptat amb la participació de diversos alcaldables de la comarca, com els de Montcada i Terrassa i també ha servit per exposar que el model que Ciutadans proposa és vàlid per altres municipis.
“Es basa en la transparència, la regeneració democràtica, la participació i una aposta social destacada”, diu Garcia, que també destaca i allò que uneix els municipis del Vallès com les infraestructures, el concepte de comarca única i model metropolità del Vallès. | A l’acte electoral de Ciutadans a Sabadell, Juan Carlos Girauta ha criticat que el cartell electoral del PSC empetiteixi les sigles socialistes perquè “amaguen massa coses”. L’alcaldable per Ciutadans, Joan Garcia, vol equilibrar millor els barris i canviar el model policial per generar més confiança a la ciutadania. Garcia aposta per la transparència i la regeneració democràtica. | Summarization |
caBreu_abstractive_2284 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Polèmica pel tancament precipitat d'una autoescola del centre de Tarragona.
Els propietaris de l'autoescola Europa, oberta l'any 1978, van tancar la setmana passada d'un dia per l'altre, deixant a l'estacada desenes d'alumnes que s'han hagut d'afanyar per recol·locar-se en altres autoescoles de la ciutat.
Una d'elles és la Sabat, que s'ha vist desbordada per un centenar d'alumnes desubicats.
Indignació entre els quatre professors que han perdut la feina i els prop de 150 alumnes que ja havien avançat diners per a les classes de pràctica, amb la incertesa de si recuperaran els seus diners.
Els afectats han començat a recollir signatures i iniciaran una batalla legal.
Fonts de l'autoescola asseguren que han tancat portes per jubilació, desmentint així els rumors sobre un elevat deute amb Hisenda, i que la seva voluntat és redistribuir els seus alumnes sense generar "trasbals".
Nombroses cartells i pancartes pengen a la reixa de l'autoescola Europa, ubicada al carrer de Sant Antoni Maria Claret, que des de divendres no s'ha tornat a aixecar.
Són crítiques al tancament de l'establiment sense avís previ, amb frases com ara 'justícia', 'retorneu-nos els diners' i 'deute amb Hisenda de 900.000 euros'.
Des de l'autoescola es nega qualsevol problema amb Hisenda i argumenta que en cap cas s'ha baixat la persiana de la nit al dia i que la jubilació del propietari era més que sabuda.
A la vegada, al·lega que ara la seva prioritat és ressituar els alumnes entre altres centres de la ciutat i fer-ho "el millor possible".
Però tant alumnes com professors, que també van ser informats del tancament el dia anterior, estan molt indignats.
"El tracte era molt bo, jo no en tinc cap queixa, hi he estat molt bé, però d'un dia per l'altre et trobes sense feina i penjat", ha afirmat un dels professors, David Coll.
"Estem buscant la manera de trobar una solució, però ja ens han dit que serà lent", ha afegit aquest professor, que portava quatre anys treballant-hi.
Una companya seva en duia tretze, d'anys.
"El propietari ens va dir que intentaria trobar-nos feina, i jo a la vegada intento ajudar els meus alumnes, almenys que no es quedin amb el cul a l'aire", ha dit Coll.
L'autoescola portava prop de 200 alumnes.
Meritxell Gallart ja ha presentat denúncia als Mossos pels diners perduts.
"Em van dir que parléssim amb l'autoescola Sabat, però no assumeix les pràctiques de conduir, jo havia pagat 10 classes i només n'havia fet 3, per tant en perdo 7, i cadascuna són 30 euros", ha lamentat la jove.
Des de l'autoescola Sabat s'ha exposat que l'establiment ja fa prou acollint alumnes sense que hagin de costejar de nou ni matrícula, ni contracte ni classes de teoria.
"Entre ahir i avui ens han vingut cent persones i ho assumim per no fer mal al sector, però som seriosos i no podem regalar les pràctiques", s'ha respost.
De fet, l'escola ha patit fins i tot la picaresca de persones que s'han volgut aprofitar de la situació caòtica, fer-se passar per alumne afectat i obtenir la formació gratuïta.
Per això les autoescoles se n'han d'assegurar bé i certifiquen que l'afectat té els rebuts en regla.
Amb tot, des de Sabat també s'ha constatat que els alumnes provinents de l'autoescola Europa els arriben amb condicions econòmiques del contracte desiguals i "tractes personalitzats", la qual cosa dificulta encara més el traspàs d'alumnat a una tarifa única.
El president de l'Associació d'Autoescoles de Tarragona, Carles Oliver, reconeix la singularitat d'aquest cas.
"Pel que sé l'autoescola ha tancat per jubilació de l'amo, que té 75 anys, però no s'està seguint el procediment habitual, normalment quan tanca una autoescola i s'acorda el traspàs amb els altres centres, l'alumne només ha de notar el canvi de centre i de professor, però res més, ni tampoc sobrecost", ha explicat Oliver.
L'associació aglutina una vuitantena d'autoescoles, del centenar que hi ha a la ciutat de Tarragona.
Alguns alumnes havien pagat uns 250 euros, però una mare havia arribat a avançar 1.200 euros per les seves dues filles.
"S'ha de buscar una solució i si no ho fan ells ho farem nosaltres, recollirem firmes cada tarda, denunciarem un per un i lluitarem fins que ja no puguem més", ha etzibat Meritxell Gallart. | L’autoescola Europa, oberta des de 1978, tanca sense avisar els 4 professors ni els 150 alumnes que havien pagat hores de pràctiques. Els afectats denunciaran l’autoescola per recuperar els diners. Els propietaris neguen els rumors d’un deute amb Hisenda i al·leguen tancament per jubilació. Altres autoescoles de la ciutat s’han vist desbordades per alumnes que no volen perdre classes. | Summarization |
caBreu_abstractive_2437 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | El Tricicle, Los Vivancos i Sofia Ellar són els caps de cartell de la nova temporada de tardor del Centre Cultural Terrassa que compta amb una vintena de propostes de gèneres i estils ben diversos.
La programació també inclou dos concerts íntims de Gerard Quintana i Judit Neddermann i la comèdia 'Orgasmos' de Roger Pera i Angela Monge.
Pel que fa a la dansa, destaca la producció basada en el Rèquiem de Mozart que Maria Rovira i Crea Dance Foundation posaran damunt l'escenari després de l'èxit que va suposar l'adaptació de Carmina Burana.
A més, l'American Ballet i els prestigiosos ballarins Isabella Boylston i James Whiteside interpretaran un espectacle que repassa algunes de les coreografies més emblemàtiques de la dansa clàssica, i Patrícia Guerrero aproparà la màgia del flamenc al públic egarenc.
Després de tancar la temporada de primavera amb 22.117 espectadors, el que suposa un nou rècord, el Centre Cultural Terrassa ha dissenyat una programació per la propera tardor que destaca per la seva varietat i segueix les línies ja consolidades com són els espectacles familiars, la temporada simfònica, els monòlegs, els cantautors catalans i la dansa.
Un tret de sortida el donarà el trio format per Paco Mir, Joan Gràcia i Carles Sans, que repassarà els seus millors esquetxos després de 40 anys als escenaris amb l'espectacle 'Hits', del quan només queda una entrada a la venda.
La proposta 'Nacidos para bailar' de la companyia Vivancos és una altra de les grans apostes.
"Posaran sobre l'escenari totes les seves virtuts, el flamenc, el claqué, la música en viu i ho faran amb una estructura metàl·lica de la qual fins hi tot es penjaran cap per avall per ballar", ha detallat Adrià Fornés, director artístic del Centre Cultural Terrassa.
En aquest sentit destaca el concert que la cantautora Sofia Ellar, de només 25 anys, oferirà en el marc de la gira Bañarnos en vaqueros Tour.
"Ha demostrat que és un talent amb la música però també amb l'autogestió del seu treball editant-se dos discos però també tenint més de tres milions de visualitzacions a Youtube", ha explicat Fornés.
El programa també inclou diverses propostes d'humor i monòlegs, com el muntatge 'Orgasmos' de Joan Pera i Angela Monge; la nova obra d'Andreu Casanova 'Tinder Sorpresa' que es presenta com un safari còmic per tota la selva d'aplicacions per lligar que existeixen; o 'Slips inside', una atracció acrobàtica de la mà d'Obidok que va guanyar el Gran Premi del Jurat del Festival de Clown de Milà 2009.
En el pla musical, un dels grans protagonistes serà Gerard Quintana, que portarà a l'escenari egarenc el seu muntatge 'Intocables' en què repassa cançons que han ajudat a transformar la realitat al llarg de les darreres dècades.
Així interpretarà temes de John Lennon, Sex Pistols, Albert Pla o Bob Dylan, entre d'altres.
Quintana actuarà a la sala d'actes "en un format més íntim", segons ha apuntat Fornés.
També oferiran un concert en aquest espai les germanes Neddermann, que arribaran a Terrassa el mes de desembre.
Les actuacions de Sirex, la cantant Beth, el tribut a John Williams de l'Orquestra simfònica del Vallès o el tradicional Festival de Valsos i Danses, són d'altres de les propostes destacades en l'àmbit musical.
Pel que fa a la dansa, sobresurt la nova col·laboració amb la coreògrafa Maria Rovira, qui després d'assolir un gran èxit amb la seva proposta de Carmina Burana, torna a l'escenari egarenc amb un espectacle entorn el Rèquiem de Mozart interpretat per Crea Dance Foundation.
"De nou podrem girar l'escenari i 300 localitats estaran enmig de l'espectacle on també hi haurà els cors, l'orquestra i els solistes", ha explicat el director artístic del Centre Cultural.
El flamenc de Patricia Guerrero serà un altre dels reclams.
La ballarina arribarà el mes de novembre amb 'La Catedral', un espectacle que convida a reflexionar sobre el paper de la religió en les dinàmiques d'opressió de la dona.
"Un dels moments més sublims és quan dos germans un tenor i un contratenor, canten una òpera barroca i ella la balla", comenta Fornés que també destaca la vetllada dedicada a la dansa clàssica a càrrec de l'American Ballet i dos dels seus grans ballarins: Isabella Boylston y James Whiteside.
Diversos muntatges adreçats al públic familiar, com la història del geperut de Notre Dame català, 'Josafat', el concert de Macedònia o el nou musical de la productora valenciana Trencadís, que aquests cop arriba amb una adaptació d'Alícia en el país de les meravelles, completen el programa. | Una vintena d’espectacles ben diversos componen la nova temporada de tardor del Centre Cultural Terrassa: els concerts de Gerard Quintana i Judit Neddermann; la comèdia “Orgasmo” de Roger Pera i Angela Monge; la dansa de l’American Ballet i el Rèquiem de Mozart segons Maria Rovira; el flamenc de Patricia Guerrero; “Hits” del Tricicle i “Nacidos para bailar”, de Los Vivancos. | Summarization |
caBreu_abstractive_1495 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | L’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), suma dues noves imputacions en el cas Mercuri, en aquesta ocasió per presumptes irregularitats al Consell Comarcal del Vallès Occidental, al Consorci de Residus i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Suma, així, nou imputacions en aquest cas de presumpta corrupció i tràfic d’influències.
En concret es tracta de la peça 25 bis, la mare de la qual, sobre les dietes i regals que haurien rebut membres de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), es va arxivar.
Tracta sobre la malversació de cabals públics.
Segons l’atestat dels Mossos d’Esquadra, Bustos hauria facturat a càrrec del Consell Comarcal del Vallès Occidental l’allotjament a Sevilla del 3 a 5 de febrer de 2012, dates en què se celebrava el congrés del PSOE.
A més, hauria mogut fils per col·locar persones de confiança en diferents llocs del Consell Comarcal i del Consorci de Residus, així com a l’AMB.
En aquest darrer cas, es tractaria de la col·locació de Mari Carmen Sendrós, com auxiliar administrativa a l’ens supramunicipal, fet pel qual s’ha citat com a testimoni a Balmón.
“Hi ha converses on Manuel Bustos diu que han de parlar amb el vicesepresident de l'AMB i alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, per col·locar-la, i al final ho van fer, no hi ha una tipificació de delicte, però haurà d’explicar si va rebre aquestes trucades de Bustos, de gent del partit per pressionar-lo”, explica l’advocat de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, Raúl Garcia Barroso.
Juntament amb Bustos també s’investiga Paco Fernàndez, exgerent del Consorci de Residus, que s’hauria beneficiat econòmicament en un total de 43 casos, que si es confirmen serien flagrants, repercutint despeses a les arques públiques del Consorci de Residus, elevant la xifra fins els 38.926,14 euros percebuts en tan sols dos anys (2011 i 2012).
“Hi ha factures de dietes per un suposat viatge a Jaén amb vehicle particular quan en realitat era a Polinyà, o un presumpte viatge a Astúries quan era a Sabadell”, detalla Garcia Barroso.
A més, hauria utilitzat el ViaT del Consorci de Residus per a fins personals: “Sempre és el mateix recorregut, des de La Roca del Vallès fins a la sortida de Lloret, i s’ha demostrat que té una segona residència a L’Estartit”, afegeix l’advocat.
Fins a 14 testimonis
El jutge ha citat a declarar fins a 14 persones en qualitat de testimoni, entre ells la companya sentimental de Bustos, Montse Costa, el president del PSC a Sabadell, José Luis Jimeno, i els actuals regidors del PSC a l’Ajuntament de Sabadell Ana Carrasco i Cristian Sánchez.
En el cas de Gimeno, l’advocat explica que va ser col·locat als dos ens, però que els treballadors asseguren que mai ha anat a treballar-hi, tot i cobrar la retribució corresponent.
Pel que fa a Ana Carrasco, hauria concorregut en un concurs públic quan li estava a punt de vèncer un contracte previ que tenia al Consorci de Residus, passant una prova tècnica que, segons Barroso, està sota sospita.
“Eren ella i una altra candidata que era llicenciada en Ciències Ambientals, amb un currículum extens, mentre que Carrasco només acreditava ser administrativa auxiliar al PSC, i li van donar la màxima puntuació, valorant cursos d’oratòria o protocol polític, li van fer la prova de català al matí i una entrevista a la tarda, a les 17.00 hores, i a les 17.44 hores del mateix dia ja estava donada d’alta”, explica Barroso.
Pel que fa a Crístian Sánchez, els Mossos d’Esquadra han determinat, analitzant la seva vida laboral, que tot i els esforços que Bustos hauria fet de manera insistent perquè entres a treballar al Consell Comarcal, mai ha tingut cap relació laboral amb aquest ens.
Declaracions a partir de la setmana que ve
Dimarts que ve, 24 de maig, Bustos i Fernández hauran de declarar al Jutjat de Terrassa per la peça relacionada amb l’ús fraudulent de diners públics.
També ho faran l’exregidora de Cerdanyola Montse Montiel (PSC), Magdalena Gallardo (membre del consell nacional del PSC) i Marta Picañol (exinterventora del Consorci de Residus).
Posteriorment, a principis de juny, i coincidint amb l’arrencada de la campanya de les eleccions espanyoles, declararan al Jutjat de Sabadell els investigats i els testimonis vinculats als presumptes casos de col·locació.
El dia 8 de juny ho faran Montse Costa i Ana Carrasco, el dia 9 José Luis Gimeno i Cristian Sánchez, i el dia 10 Bustos i Fernández, entre d’altres. | Dues noves imputacions en el cas Mercuri per l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), que fan un total de nou imputacions per presumpta corrupció i tràfic d’influències al Consell Comarcal del Vallès Occidental, al Consorci de Residus i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Bustos pressionà per col·locar familiars i amistats per sobre d’altres candidats a aquestes entitats. | Summarization |
caBreu_abstractive_1319 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Carles Puigdemont està detingut per la policia a Alemanya, segons ha explicat el seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, a l'ACN.
Les autoritats alemanyes l'han aturat prop de la frontera amb Dinamarca mentre anava en cotxe cap a Bèlgica.
En un primer moment es deia que Puigdemont es trobava "retingut" però mitjans locals, la policia alemanya i la Guàrdia Civil ha matisat després que es troba "detingut".
TAra, la Fiscalia espanyola es troba fent "intenses gestions" amb l'alemanya per a l'extradició del president català.
La Moncloa ha confirmat la detenció i que li ha estat comunicada per alemanya i ha informat que inicia tràmits extradició.
En aquest moment hi ha una euroordre cursada, és a dir, un procés d'extradició simplificat entre països de la Unió Europea.
Previsiblement, l'entrega de Puigdemont a Espanya no serà en qüestió d'hores perquè el procés no es pot accelerar.
Alonso-Cuevillas ha explicat que havia pogut parlar amb Puigdemont per telèfon i que li havia explicat que estava rebent un bon tracte per part de la policia alemanya.
— J. Alonso-Cuevillas (@JaumeAlonsoCuev) March 25, 2018
— J. Alonso-Cuevillas (@JaumeAlonsoCuev) March 25, 2018
— J. Alonso-Cuevillas (@JaumeAlonsoCuev) March 25, 2018
La rebel·lió implica violència, també a Alemanya
La Fiscalia General de l’Estat ha fet púbic un comunicat on anuncia que en motiu de la detenció de Carles Puigdemont "està fent intenses gestions amb la Fiscalia d’Alemanya i Eurojust".
Segons mitjans locals, els serveis secrets espanyols feia temps que seguien Puigdemont, ja abans que es reactivés l'euroordre.
A Alemanya, el codi penal és més dur que a Bèlgica.
El delicte equivalent a la rebel·lió s'anomena alta traïció: segons el codi penal alemany, perquè existeixi aquest delicte cal que hi hagi violència i està castigat amb una pena de 10 anys de presó fins a cadena perpètua.
El fet que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja hagi redactat el processament, que acusa Puigdemont dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació, podria complicar la situació del president al país germànic.
— Eduard Piera Secall (@EduPiera) March 25, 2018
Finlàndia no sabia on era Puigdemont
Les darreres notícies fins ara indicaven que la policia de Finlàndia ja havia rebut tota la informació addicional que havia requerit a Espanya sobre l'ordre europea de detenció contra Puigdemont i havia activat el "procés normal" del mecanisme, que implica que sigui localitzat i posat a disposició judicial per considerar si és o no extradit.
En un comunicat, però, la policia finlandesa admetia que les autoritats desconeixen on era el també líder de Junts per Catalunya.
"Finlàndia ha rebut una Ordre Europea de Detenció per un ciutadà espanyol que visitava Finlàndia.
Espanya ha ofert la informació addicional requerida dissabte a la tarda", afegia el comunicat.
"En aquests moments, la policia no sap on es troba aquesta persona", precisava el text.
Cal recordar que l'ordre de detenció estava escrita només en espanyol i Finlàndia n'ha reclamat la traducció.
Un cop rebuda una euroordre per part d'un estat membre, com Finlàndia, les autoritats d'aquest país han de localitzar la persona que l'Estat vol extradir, en aquest cas, Carles Puigdemont.
L'advocat assegura que el president cooperarà
En el cas de la seva primera euroordre, a Bèlgica, Puigdemont es va personar davant de la policia per comparèixer davant del jutge de guàrdia, que després el va deixar en llibertat amb mesures cautelars: no abandonar el país sense permís, estar localitzable i tenir una residència fixa a Bèlgica.
Al cap d'uns dies, el jutge el va citar per declarar, i quan havia de prendre una decisió final, el Tribunal Suprem va decidir abandonar la petició d'extradició, de manera que el líder de JxCat podia moure's a partir de llavors lliurement per tota la UE –excepte Espanya.L'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha dit que el seu client cooperarà amb les autoritats del país on sigui quan rebi un requeriment. | Carles Puigdemont ha estat detingut per la policia d’Alemanya, quan anava en cotxe cap a Bèlgica. La Fiscalia espanyola ha tramitat l’euroordre d’extradició, que va ser enviada pel jutge Pablo Llarena. El procés no es pot accelerar i no serà ràpid. Puigdemont ha comunicat al seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, que rep un bon tracte de la policia alemanya. | Summarization |
caBreu_abstractive_783 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Era un dels principals obstacles per a la formació del nou partit de centre-dreta moderat: la definició de l’eix nacional.
Però segons que han explicat diverses fonts coneixedores de les negociacions a VilaWeb, finalment el PDECat, la Lliga Democràtica i Lliures han pactat un decàleg ideològic amb què pretenen fer viable la convivència de l’independentisme no unilateralista que abandera Àngels Chacón amb la defensa del constitucionalisme i autonomisme de la Lliga.
El document estableix que qualsevol millora de l’autogovern de Catalunya “només pot produir-se en el marc i en compliment de l’ordenament jurídic”.
I aquest ventall de millores inclouria tant una tercera via dins del sistema autonòmic actual com un “referèndum sobre la independència o sobre l’encaix de Catalunya a Espanya”.
A la direcció del PDECat li incomoda que s’associï l’aposta per un nou partit amb un pacte amb sectors pròxims a Societat Civil Catalana, tenint en compte que Josep Ramon Bosch, de la Lliga, va ser un dels fundadors de l’entitat espanyolista i també en fou president.
Fonts de la direcció del PDECat asseguren que Bosch no serà al nou partit, de la mateixa manera que l’aliança que mantenen amb Convergents (que també s’integrarà a la nova formació) tampoc no implicarà que hi sigui Germà Gordó, investigat pel cas del 3%.
“El PDECat no renuncia a la independència ni tindrà res a veure amb SCC”, afirmaven fonts del partit després que El Punt Avui publiqués que farien l’anunci la setmana vinent.
Per contra, la cúpula del PDECat considera que la solució pactada amb la Lliga i Lliures li permet mantenir el programa amb què Chacón es va presentar a les darreres eleccions al parlament, quan ja havien renunciat a la via unilateral que sí que van defensar el 2017.
L’encaix entre els tres partits ha quallat després d’un llarg període de negociacions que es va intensificar l’estiu passat, quan el PDECat va passar a implicar-se activament per a formar el nou partit i Chacón va fer una aposta política i personal per a liderar-lo.
Un pas que va oficialitzar amb la conferència que va fer a l’octubre al Teatre Nacional de Catalunya.
I és que serà l’exconsellera d’Empresa qui abanderarà el trànsit del PDECat cap a la nova formació.
Deixarà la secretaria general del partit per a completar aquest camí i intentar arrossegar les bases de la formació al nou projecte.
Treballen amb la previsió de presentar el partit després de la pausa nadalenca, un cop n’hagin completat el registre legal, i mantenen al calendari la convocatòria d’un congrés fundacional al febrer.
Es pot ressuscitar Convergència?
Moviments per a la fundació d’un nou partit aquests mesos vinents
No serà, tanmateix, un trànsit fàcil, en un moment en què JxCat incrementa la pressió als municipis perquè els actius locals del PDECat s’enrolin a les seves candidatures en les properes municipals, tenint en compte també la gran ascendència que tenen entre les direccions locals i els associats alguns dirigents de Junts, començant per Jordi Turull o Josep Rull, fins no fa tant associats del partit.
El Partit Nacionalista de Catalunya no serà la nova formació.
Tal com va explicar VilaWeb, el partit de Marta Pascal va apartar-se de les converses amb els altres partits el setembre passat i, finalment, no s’ha produït un acostament perquè s’hi integrés.
Units per Avançar, amb Ramon Espadaler al capdavant, no va arribar a participar en les negociacions malgrat que ha mantingut la interlocució amb el PDECat.
El partit de Chacón s’aboca, per tant, a un intent definitiu de refundació que vol aprofitar l’oportunitat que poden representar les properes eleccions municipals, en especial a l’Ajuntament de Barcelona, i en un context de viabilitat econòmica molt complicada.
El PDECat ha aplicat un ERO a la plantilla i està pendent de decisions judicials clau.
Una és la de l’Audiència de Barcelona, que ha de resoldre si atén la reclamació del Palau de la Música perquè el PDECat i Junts siguin declarats successors de Convergència, cosa que totes dues forces neguen.
El partit podria haver d’assumir una part dels 6,6 milions del deute que CDC no sufragarà per insolvent.
També espera la resolució del 3%, una volta el jutge instructor de l’Audiència espanyola José de la Mata conclogués que el PDECat era una simple transformació de CDC, a banda de la disputa judicial amb JxCat per la marca de Junts per Catalunya. | L’eix nacional definit com la convivència entre independentisme no unilateral i constitucionalisme i autonomisme unirà el PDeCAT, la Lliga Democràtica i Lliures sota un mateix partit liderat per Àngels Chacón. Societat Civil Catalana i Convergents s’hi integrarien sempre que deixin fora a Josep Ramon Bosch i Germà Gordó. Els partits de Pascal i Espadaler en queden al marge. | Summarization |
caBreu_abstractive_2571 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha reclamat aquest dimecres noves promocions de Mossos d'Esquadra, després d'anys de no fer-se'n cap, per assentar "l'estat del benestar, que a més de salut i educació també inclou la seguretat".
Jané ho ha dit durant la seva intervenció en la celebració del desè aniversari del desplegament del cos a la ciutat de Barcelona.
Així, ha recordat que en deu anys la ciutat ha canviat molt, amb més turisme i més activitat, tot i que menys delictes, i té noves necessitats, i per això li calen nous reforços.
En el seu discurs, Jané ha dit que aquell desplegament va ser el "gran repte" del cos, després de la seva arribada a la ciutat l'any 1767, amb 20 agents i un caporal, i de començar el desplegament pel territori el 1994 a Osona.
Respecte als deu anys de desplegament, el conseller ha dit que els 2.600 agents d'aleshores, s'han convertit en 3.126.
Malgrat que els fets delictius han passat de 180.000 a 174.000, cosa que converteix la ciutat en més segura, segons ell.
Malgrat això, ha remarcat que cada dia hi ha 3,2 milions de desplaçaments a la ciutat i cada any hi ha uns 17 milions de pernoctacions turístiques, i això la converteix en una ciutat complexa, on s'hi ha celebrat grans esdeveniments culturals, esportius, socials, polítics i econòmics, com la visita del Papa de Roma l'any 2010 o les últimes manifestacions de la Diada.
Per això, considera que calen més efectius, malgrat que ha matisat que això ho haurà d'aprovar el proper Govern, ara en funcions, en el pressupost.
En tot cas, ha dit que els Mossos són la referència en matèria de seguretat, malgrat admetre que la col·laboració policial és important.
Així mateix, Jané ha manllevat unes paraules de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per dir que tota organització ha de saber utilitzar tres expressions: sisplau, gràcies i perdó.
El conseller ha demanat al cos es faci respectar i respecti els altres, que s'autoreconegui la feina ben feta.
Ha donat les gràcies als agents per la feina diària i pel desplegament a la capital catalana i ha demanat perdó en nom del cos pels errors comesos, errors que no es poden "magnificar", però que han de servir per millorar dia a dia la relació amb la societat.
En un sentit similar, el comissari en cap del cos, Josep Lluís Trapero, ha dit que els deu anys de desplegament a Barcelona han servit per rebre una "crítica ferotge" que ha fet més "fort i creïble" el cos, i que l'ha posat al capdavant de la transparència i la rendició de comptes.
Així, ha dit que el cos s'ha d'autoreconèixer els mèrits propis i ha assegurat que són la referència central en matèria de seguretat.
Ara, ha dit, es podran dedicar no tant a "defensar el castell" de les seves pròpies competències i ser més "generosos" amb altres cossos policials, mantenint l'ambició de millorar i assumir noves competències.
Segons Trapero, la feina a Barcelona ha permès al cos consolidar-se a primera divisió gràcies sobretot a mèrits propis perquè els van donar "moltes lliçons", però els van "ensenyar poc".
Així, Barcelona ha configurat un model propi de seguretat i ha dit que en el futur serà un "banc de proves i la sala de màquines" del nou model de seguretat ciutadana que el cos vol implantar, sobretot en els agents de patrullatge.
Prèviament als dos discursos de clausura, també han parlat el director general de la policia, Albert Batlle, i el comissari en cap de Barcelona, Joan Carles Molinero.
Després hi ha hagut una taula rodona amb comandaments del cos que han treballat a Barcelona durant aquests deu anys i han explicat diverses anècdotes del desplegament i els reptes de tot tipus que han superat.
El cos ha fet entrega a Trapero d'una pintura i l'acte ha acabat amb una foto de família dels comandaments que han passat per Barcelona durant aquests deu anys. | Al desè aniversari del desplegament dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona, el conseller d’Interior, Jordi Jané, reclama noves promocions i destaca la disminució del nombre de delictes a la ciutat. El comissari en cap, Josep Lluís Trapero, reconeix els mèrits del cos, capdavanter en transparència i rendició de comptes. | Summarization |
caBreu_abstractive_2547 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Els Mossos d'Esquadra han tancat i precintat la llibreria Europa, situada al barri de Gràcia i han detingut quatre persones, entre elles el president de l'associació cultural Ojeda, per promoure la venda, distribució i difusió d'idees que fomenten l'odi i la discriminació.
La investigació policial, coordinada per la Fiscalia contra els Delictes d'Odi i Discriminació, va arrencar ahir i es va focalitzar en aquesta llibreria barcelonina, seu de l'entitat i un domicili del Vallès Oriental, casa del propietari de la llibreria.
Durant l'operatiu, els agents també han comissat equips informàtics i més de 15.000 llibres a part de publicacions i revistes amb contingut antisemita i que enalteixen i justifiquen el genocidi comès pel règim d'Adolf Hitler.
L'operació continua oberta i no es descarten noves detencions.
Es dóna el cas que l'any 1996 ja es va portar a terme una primera operació policial per part dels Mossos en aquesta mateixa llibreria on es van comissar prop de 20.000 llibres i el seu propietari va ser detingut per un delicte d'apologia del genocidi.
Va ser condemnat per aquests fets l'any 1998.
En una nota, els Mossos d'Esquadra han donat més detalls de l'operació que van dur a terme aquest divendres.
En concret, han detallat que es va muntar un dispositiu en el marc d'una investigació sobre un entramat comercial creat a partir d'una associació que disposava d'editorial i llibreria i des d'on els membres de la cúpula directiva, tots ells han quedat detinguts, ocupaven rols ben definits amb l'objectiu de produir, elaborar, distribuir i vendre material que promou l'odi i la discriminació.
Els quatre detinguts són majors d'edat, dos d'ells amb nacionalitat espanyola i dos més romanesa, i estan imputats pel delicte d'associació il·lícita contra els drets fonamentals i llibertats públiques amb la finalitat de fomentar, promoure i incitar directa o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra persones, grups o associacions per raó de la seva ideologia, religió o creences.
Entre els detinguts hi ha el president de l'associació que participava activament en la distribució de llibres a través de l'editorial que gestionaven.
Segons sostenen els agents, l'entitat difonia i venia el seu material a través de la llibreria i de la pàgina web de l'associació Ojeda.
Els Mossos assenyalen que els detinguts, membres de la cúpula directiva de l'associació, utilitzaven aquesta estructura comercial per l'edició i distribució de llibres amb contingut clarament delictiu i difusió d'idees, incorrent, presumptament, en delictes previstos al Codi Penal contra dels Drets Fonamentals i Llibertats públiques, a més de la realització de conferències que difonien el discurs de l'odi a la seu social de l'associació que és la llibreria situada en el barri de Gràcia.
A més, a l'interior de l'establiment, els agents van localitzar més de 15.000 llibres, publicacions i revistes algunes de les quals tenien un clar contingut antisemita o s'enalteix o es justifica el genocidi comès pel règim d'Adolf Hitler.
També hi ha documents que neguen l'existència de l'Holocaust jueu i fomenten la discriminació, l'odi i la violència contra altres ètnies, races, grups o associacions amb comentaris xenòfobs i racistes.
Els policies també van comissar equips informàtics.
A més, durant l'actuació, van precintar i tancar la llibreria.
L'operació continua oberta i no es descarten noves detencions.
Es dóna la casualitat que l'any 1996 aquesta mateixa llibreria ja va ser objecte d'una primera operació policial on es va comissar prop de 20.000 llibres.
A més, el seu propietari, va ser detingut per un delicte d'apologia del genocidi i condemnat per aquest fet dos anys més tard, l'any 1998.
Posteriorment, l'any 2006, es va tenir coneixement de l'existència d'una editorial sobre la qual s'ha actuat en aquesta operació.
Els agents han pogut confirmar que la llibreria Europa funcionava com a punt central des d'on es distribuïen les publicacions que creava l'editorial.
Actualment, a part dels quatre detinguts en aquesta darrera actuació, també hi ha emesa una ordre de detenció contra el propietari de la llibreria a qui els Mossos van escorcollar casa seva buscant proves que el relacionessin amb aquests fets. | Els Mossos d’Esquadra tanquen i precinten la llibreria Europa, a Gràcia, en una operació contra el foment de l’odi i la discriminació que acaba amb quatre detinguts. Emeten una ordre de detenció contra el propietari de la llibreria, a qui escorcollaren casa al Vallès. Es comissen 15.000 llibres antisemites que justifiquen el genocidi nazi, a més d’altres publicacions. | Summarization |
caBreu_abstractive_259 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | La Guàrdia Civil espanyola ha escorcollat la casa de l’ex-secretari de finances del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) José Maria Cataluña, que es troba investigat en el cas Assut i que demà haurà d’anar a declarar a la comandància.
Cataluña ha confirmat a Efe la informació que havia avançat el diari Levante, i ha dit que els agents van anar ahir a casa seva, a Gilet, per cercar-hi documentació i informar-lo de la seua situació processal.
El cas Assut investiga una trama de cobrament il·legal de comissions a canvi de la concessió d’adjudicacions públiques.
Segons la investigació, Catalunya sembla que va fer el paper de facilitador de contactes entre l’empresari Jaime Febrer, detingut ahir a Eivissa, i les autoritats municipals.
José Maria Cataluña és una persona molt pròxima al president Ximo Puig.
Des dels anys vuitanta fins al 2004, va exercir el càrrec de secretari de finances del PSPV.
Aquell any es va convertir en vice-president de Bancaixa, càrrec que va exercir fins el 2010.
Entre el 1983 i el 1989 va ser batlle de Gilet.
Tot i no ostentar cap càrrec orgànic dins el partit, sempre ha mantingut molta ascendència dins el PSPV i se’l considera un home molt influent.
Actualment, és president de la Fundació per la Pilota Valenciana, una fundació de caràcter privat, sense ànim de lucre, sota la tutela i el protectorat de la Generalitat.
L’operació pel cas Assut continua oberta.
Ahir va ser detingut el subdelegat del govern espanyol al País Valencià, el també socialista Rafael Rubio, acusat d’haver participat en l’adjudicació d’infrastructures en solars públics en canvi de comissions.
Segons les investigacions, Rubio va cobrar prop de mig milió d’euros en comissions.
Tant la detenció de Rafael Rubio com la imputació de José Maria Cataluña han causat perplexitat a les files socialistes, que han optat per apartar Rubio del càrrec i han evitat de donar-li suport explícit.
També van detenir Alfonso Grau, qui fou mà dreta de l’ex-batllessa de València Rita Barberà, i una filla de Grau.
Els investigadors també han romàs més de vuit hores a casa seva fent un escorcoll.
Grau és investigat per haver cobrat, suposadament, un milió d’euros en comissions per adjudicacions immobiliàries entre el 2005 i el 2015.
Grau i Rubio han passat la nit a la comandància de la Guàrdia Civil mentre esperen per declarar davant la titular del jutjat número 13.
Segons que informa Las Provincias, avui també han detingut l’empresari Federico Ferrando, germà de Rafael Ferrando, qui va ser president de la patronal valenciana, i qui participava en algunes societats amb Jaime Febrer.
L’operació s’ha fet simultàniament a València, Alacant, Madrid i Tomelloso (Ciudad Real).
En total, en la segona fase de l’operació, que s’instrueix al jutjat número 13 de València al costat de la Fiscalia Anticorrupció, s’han detingut catorze persones per presumpta corrupció urbanística.
En el marc de la mateixa operació, la Guàrdia Civil també va anar a Divalterra, l’empresa pública de la Diputació de València, per escorcollar i precintar el despatx i l’ordinador de José Luís Vera, que n’és el director jurídic.
L’Agència Valenciana Antifrau investiga si Vera va rebre de manera irregular un cobrament per desplaçament durant un període en què va estar de baixa.
Divalterra, abans Imelsa, ha estat l’escenari de diversos episodis de presumpta corrupció que són investigats judicialment.
Aquests casos, compresos tant durant la gestió del PP com durant la socialista, van dur l’actual president de la Diputació a anunciar la dissolució de l’empresa.
L’operació va començar ahir després de l’anàlisi de la informació obtinguda en la primera fase del cas Assut, que va esclatar l’abril del 2019.
En aquell moment, la policia va detenir José Maria Corbín, advocat i cunyat de Rita Barberà.
També van ser detingudes la seua dona, Asunción Barberà, i les tres filles de la parella.
Corbín cobrava un peatge en forma de comissions a totes les constructores que volien contractar amb l’Ajuntament de València.
Els facilitava contractes i accelerava requalificacions.
A canvi d’això, la investigació estima que es va embutxacar quatre milions d’euros de manera il·legal. | Catorze detencions i escorcolls a diferents immobles és el balanç de les investigacions pel cas Assut. José María Cataluña, proper a Ximo Puig, està imputat i han escorcollat casa seva. Altres detinguts són Jaime Febrer, empresari; el socialista Rafael Rubio; Alfonso Grau, mà dreta de Rita Barberà; l’empresari Federico Ferrando i la germana, el cunyat i tres nebodes de Rita Barberà. | Summarization |
caBreu_abstractive_1046 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Des d'aquest dijous veïns, col·lectius i professionals del Centre d'Atenció Primària (CAP) del Raval Nord ocupen la Capella de la Misericòrdia.
La mobilització ha arribat després que els grups de l'oposició a l'Ajuntament, amb l'excepció de la CUP, tombessin la proposta del Govern d'Ada Colau de revocar a cessió de l'espai al Macba, cosa que hauria permès la instal·lació del nou CAP a la Capella.
Va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència dels veïns que fa anys que esperen un nou equipament que solucioni les mancances de l'actual.
Amb l'ocupació, els col·lectius del barri s'han mobilitzat per donar suport a la Plataforma Raval Nord.
L'Àgòra Juan Andrés Benítez, l'Assemblea del Raval, Resistim al Gòtic, Putes Indignades i la Tancada de Migrants s'han sumat a l'acció, que preveuen allargar com a mínim fins al 29 de març.
El 29 de març el ple municipal votarà la revocació de la Capella de la Misericòrdia al Macba
Aquell dia hi haurà ple municipal a l'Ajuntament i els partits s'hauran de posicionar novament sobre la possibilitat de revocar la cessió de la capella al Macba per ubicar-hi el CAP.
A la sessió plenària de febrer la plataforma va presentar la iniciativa ciutadana per demanar-ho i la proposta va ser aprovada amb els grups de Barcelona en Comú i la CUP, tot i que la votació no era vinculant.
A la comissió d'Economia del 19 de març, però, el PDECat va canviar la seva abstenció per un vot en contra i ERC va fer una reserva de vot.
El 29 de març, doncs, serà un dia decisiu per les aspiracions dels veïns.
Resposta a la "inacció" dels partits
Els veïns ja han passat la primera nit a la capella.
Els més joves són els que s'han quedat a dormir i a les set del matí arribaven més persones per fer el relleu.
Una d'elles és la Núria Pineda, membre de la plataforma.
"El barri s'ha organitzat ràpidament", constata.
"La inacció i l'enrocament dels partits han provocat que ocupem l'espai", afegeix.
Els professionals del CAP també hi estan implicats, començant per la seva directora, Anna Romagosa.
"Jo no havia ocupat mai res però és l'única manera que ens facin cas", diu.
Romagosa ha esdevingut una cara coneguda de l'activisme veïnal arran de les mobilitzacions pel CAP i ella sempre dona les mateixes explicacions: "Si no ho hagués fet, hauria esdevingut còmplice de la falta d'un CAP digne al barri".
Els veïns van accedir a la capella a través d'un forat a l'entrada.
Foto: Adrià Costa
La Janet, membre de Putes Indignades, és una de les persones que s'ha sumat a l'ocupació i parla del Raval com un barri "amb molta dignitat i poder popular".
En aquest sentit, reivindica els col·lectius que participen a la mobilització com un "subjecte polític".
L'objectiu, per ella, és clar.
Aconseguir que les institucions acatin "la voluntat dels veïns".
El Macba no actuarà contra l'ocupació
La capella és propietat de l'Ajuntament però és el Macba qui podria actuar contra l'ocupació com a usuari de l'espai.
El museu, però, no ho farà, tal com garanteix el seu conseller Joan Anton Maragall.
"El director no pensa sol·licitar cap actuació", diu.
La regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, emmarca la mobilització en el dret de protesta i a la "desobediència civil pacífica".
Maragall, però, demana un "temps de treva" i considera que l'ocupació "pressiona" els tècnics i polítics de l'Ajuntament i la Generalitat.
El conseller del Macba assegura que és optimista per una "possibilitat d'acord" i defensa que l'ampliació del museu no es pot dur a terme si el CAP no té garantida una nova ubicació.
Les alternatives a la capella no convencen els veïns ni els professionals del CAP
En aquest sentit, hi ha dues opcions alternatives sobre la taula per al centre d'atenció primària.
La primera, el solar que l'Ajuntament té cedit a la Universitat de Barcelona i que està en ús a la Facultat de Geografia i Història.
La proposta no compta amb el suport de la plataforma ni de l'Ajuntament, que veuen inviable que l'espai pugui acollir un centre mèdic.
El consistori veu amb millors ulls la via d'ubicar-lo en un edifici annex de nova construcció al Macba però la plataforma creu que això demoraria massa el trasllat.
Pin assegura que tot i respectar l'ocupació de la Misericòrdia el govern municipal continua negociant per aconseguir una ubicació pel CAP per "responsabilitat institucional".
La regidora justifica que el govern de Colau firmés l'octubre del 2017 el pla estratègic del Macba que ja preveia l'ampliació del museu i considera que el seu "error més gran" va ser confiar que tots els partits polítics prioritzarien el trasllat del CAP per sobre de l'ampliació del Macba.
Falta una setmana perquè el ple torni a votar la revocació de la cessió de la capella al museu i aquest cop la votació serà vinculant, tant políticament com pel que fa a la mobilització al barri. | Mobilització popular a la capella de la Misericòrdia per exigir a l’Ajuntament de Barcelona que tiri enrere la cessió de l’espai al Macba i hi instal·li ja el nou CAP. Les entitats veïnals, amb professionals del CAP Lluís Sayé, protesten pel resultat de la votació a l’ajuntament, en què els grups de l’oposició, excepte la CUP, han votat contra la revocació. | Summarization |
caBreu_abstractive_1431 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Les empreses innovadores d'Espanya i Portugal que tinguin menys de tres anys d'activitat poden presentar-se fins al 4 de desembre als Premis EmprenedorXXI, una convocatòria de referència a l'ecosistema emprenedor que enguany aconsegueix la seva 14a edició.
Els guardons estan impulsats per CaixaBank, a través de DayOne, la seva divisió especialitzada en empreses tecnològiques i els seus inversors, i coatorgats pel Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, a través d'Enisa.
Des de la seva creació l’any 2007, el programa ha invertit 5,93 milions d'euros en premis en metàl·lic i accions d'acompanyament, que han beneficiat a més de 394 empreses.
Al llarg de la seva història, han participat més de 7.850 start-ups i més de 3.000 professionals han estat involucrats en comitès i jurats.
Els interessats a participar poden presentar la seva candidatura a través de la pàgina web emprendedorXXI.es.
Solucions per als principals reptes de la societat actual
En aquesta edició, es lliuraran 19 guardons a nivell territorial a les empreses de nova creació amb major impacte en el seu territori: 17 a Espanya (un per comunitat autònoma) i 2 a Portugal (zona nord-centre i Lisboa-sud i Illes), que rebran un premi en metàl·lic de 5.000 euros.
A més, es premiarà a les empreses que ofereixin les millors solucions als principals reptes de la societat actual, que obtindran un premi en metàl·lic de 15.000 euros.
En total, s'han definit un total de 8 reptes:
Ciutats més sostenibles, segures, connectades i adaptades: Es poden presentar empreses que plantegin solucions per fer que les ciutats i pobles on vivim siguin més sostenibles, segurs i connectats.
Digitalització, nous models de negoci i reactivació del sector hoteler, restauració, turisme i oci: Un dels sectors més afectats per la crisi de la COVID-19 és el sector turístic, l'hostaleria i l'oci.
En aquest repte, es busquen solucions que ajudin a la reactivació del sector, que plantegin nous models de negoci més sostenibles i que facin costat a la seva digitalització.
Transformació digital i innovació al sector agroalimentari: Poden presentar-se les empreses que ofereixin solucions tecnològiques relacionades amb la producció agropecuària, tecnologia i productes per la indústria agroalimentària, la transformació de productes alimentaris per establir una producció més eficient, efectiva, sostenible i saludable en la indústria alimentària i agrícola
La sostenibilitat mediambiental: Amb aquest repte es pretén trobar solucions que puguin ajudar a deixar un planeta millor a les noves generacions.
Es valoraran propostes innovadores que promoguin o proposin un estil de vida menys agressiu amb els recursos naturals.
Un nou model de banca més propera al client: La digitalització i la innovació és un dels principals reptes estratègics del sector financer, així com l'especialització.
A aquest repte es poden presentar aquelles empreses que planegin una solució per aconseguir un nou model de banca més pròxima al client.
Iniciatives d’impacte social: Es valoraran aquelles solucions tecnològiques que ajudin a incrementar el desenvolupament sostenible i amb impacte positiu a la societat.
Entre les solucions s'inclouen l'ocupabilitat, l'educació, la reducció de desigualtats, el consum responsable…
Augmentar la competitivitat de la indústria gràcies a la ciència i la transferència tecnològica: Espanya i Portugal afronten el repte de ser més competitius i aconseguir un major pes en les seves economies d'indústries d'alt valor afegit, que es transformen gràcies a l'impacte de la innovació provinent de transferència tecnològica d'universitats, la ciència i la biotecnologia.
Tant els guanyadors a nivell territorial com els guanyadors de les diferents categories i un finalista de cada repte també tindran accés a un programa de formació internacional a algun dels principals hubs d'innovació mundial i rebran mentoring especialitzat.
En aquesta edició, en total es lliuraran 35 premis.
A més, totes les empreses guanyadores dels premis i les finalistes dels reptes participaran a l’Investors Day EmprenedorXXI i tots els participants d'aquesta edició podran accedir al DayOne Open Innovation Program per realitzar una prova de concepte amb CaixaBank.
Així mateix, la convocatòria compta amb el suport i col·laboració d'entitats internacionals com l'Ambaixada d'Israel a Espanya o la Agência Nacional da Inovaçao de Portugal, que atorgaran dos accèssits a la innovació a una start-up espanyola i una altra portuguesa.
Amb els Premis EmprenedorXXI, CaixaBank i Enisa tenen l'objectiu de contribuir al desenvolupament de joves empreses innovadores amb alt potencial de creixement.
Al llarg de la seva trajectòria, s'han consolidat com un guardó de referència per start-ups d'Espanya i a partir de 2018 també a Portugal. | CaixaBank i el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme convoquen els catorzens premis EmprenedorXXI per a empreses innovadores d’Espanya i Portugal amb menys de tres anys d’activitat. Les empreses amb l'impacte més gran al seu territori, fins a 17 d’Espanya i 2 de Portugal, poden rebre premis en metàl·lic. També accediran a formació internacional i rebran mentoria especialitzada. | Summarization |
caBreu_abstractive_664 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | La Diputació Permanent ha autoritzat la validació del decret llei per a adaptar el marc legislatiu de l’Institut Català de Finances (ICF) a la normativa europea d’entitats financeres per convertir-lo en un banc.
La modificació implica de reforçar la independència de l’ICF —es redueixen els consellers nomenats pel govern—, segons que ha destacat el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell.
CiU i ERC han abonat el text, mentre que PSC i ICV-EUiA s’han abstingut i PPC i Ciutadans hi han votat en contra.
Els grups de l’oposició han estat d’acord a assenyalar que els canvis obeïen a la voluntat de convertir l’ICF en un ‘banc central’ d’una Catalunya independent hipotètica.
El decret llei —aprovat amb tretze vots a favor, quatre abstencions i cinc en contra— pretén de canviar l’estructura jurídica de l’Institut Català de Finances (ICF) per adequar-la al nou marc europeu relatiu a les entitats financeres.
El propòsit del text és convertir l’entitat en un banc públic.
De fet, el redactat del decret impulsat pel govern sosté que ‘una de les aspiracions històriques de Catalunya ha estat tenir una entitat de titularitat pública per a operar al mercat financer amb les condicions més bones possibles’.
Durant la intervenció a la Diputació Permanent del parlament, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha insistit en aquesta idea i ha ressaltat que l’ICF ja havia completat el procés d’adaptació als requisits europeus perquè ‘a efectes pràctics’ ja s’organitzava i funcionava com un banc.
Així mateix, ha justificat la necessitat de convalidar de manera ‘urgent’ i ‘puntual’ el text perquè calia, ha indicat, actualitzar el règim jurídic de l’entitat d’acord amb què establia l’oficina europea d’estatística, l’Eurostat.
I és que, segons que ha dit, corrien el risc que Europa deixés de considerar l’ICF entitat de crèdit públic.
La norma també ha servit per a modificar la composició de la Junta de Govern de l’entitat, que ha nomenat tres nous consellers independents per al màxim òrgan de govern i ha reduït a quatre el nombre de consellers dominicals en representació de la Generalitat.
El diputat de CiU David Bonvehí ha aprofundit en aquests arguments i ha negat que l’executiu català hagués promogut la convalidació del text en ple agost i tot just abans que s’esgotés la legislatura per ‘amagar-lo’, sinó que havia remarcat la importància de complir les exigències europees.
El republicà Pere Aragonès ha considerat que si no haguessin donat via lliure a aquest text s’hauria incrementat a 2.800 milions d’euros el dèficit de la Generalitat d’aquest any, perquè hauria implicat que el passiu d’aquest instrument de crèdit de la Generalitat es convertís en part del deute de l’administració catalana.
‘L’ICF ha de poder cobrir les fallades del mercat i ha de ser el banc públic, una estructura més de què ens dotarem si obtenim el mandat democràtic després del 27-S’, ha afirmat.
Crítiques de l’oposició
Tant la socialista Eva Granados com l’ecosocialista Josep Vendrell han vist amb bons ulls que es regulés l’ICF per convertir-lo en banc.
Ara, han dubtat que el tràmit correcte fos el d’un decret llei.
Així, PSC i ICV-EUiA s’han abstingut a la votació alhora que han reclamat que la norma fos tramitada com una llei.
Una petició que ha estat rebutjada per la majoria CiU-ERC.
PPC i Ciutadans han estat més crítics i han votat en contra del decret llei presentat per Mas-Colell.
El diputat popular Enric Millo ha assegurat que el govern pretenia d’emmascarar una nova estructura d’estat per quan arribés la ‘desconnexió’ amb l’estat espanyol.
Per això, ha anunciat que, en cas que el seu partit obtingués posicions de poder en el futur executiu català, derogarien el text.
Finalment, Inés Arrimadas de Ciutadans ha retret al conseller d’Economia que utilitzés els seus coneixements per enganyar els catalans prometent que l’ICF fos un banc quan sabia, ha dit, que ni ho era ni ho seria.
A més, ha ironitzat amb el fet que el govern volgués ‘jugar als estats’ i fer de l’entitat de crèdit de la Generalitat el banc central d’una hipotètica Catalunya independent. | CiU i ERC validen un decret llei pel qual l’Institut Català de Finances s’adapta a la normativa europea d’entitats financeres amb l’objectiu de convertir-se en un banc. PSC i ICV-EUiA critiquen que s’utilitzi un decret llei en lloc d’una llei i PPC i Ciutadans hi voten en contra perquè creuen que la Generalitat vol un banc central per una Catalunya independent. | Summarization |
caBreu_abstractive_1285 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Els alcaldes del Lluçanès demanen "celeritat" al Parlament en la redacció de la Llei de creació de la nova comarca.
De la darrera reunió entre els batlles dels tretze municipis que conformen el territori ha sorgit una nova proposta dirigida a la ponència redactora perquè pugui avançar en els seus treballs.
Si la primera proposta preveia la inclusió d'una disposició addicional per tal que les poblacions que no en volguessin formar part se'n poguessin desvincular més endavant, ara els alcaldes proposen que sigui al revés.
D'aquesta manera, la creació de la comarca podria tirar endavant inicialment amb els vuit municipis on va guanyar el "sí" en la consulta del 26 de juliol del 2015, i la resta s'hi podria adherir més endavant.
El president del Consorci del Lluçanès i alcalde de Prats, Isaac Peraire, ha assenyalat que el canvi de posició "crea més consens" entre tots els alcaldes, tot i que la voluntat final és acabar disposant d'un comarca "amb tretze municipis".
Els alcaldes no han amagat mai que el resultat era difícil de gestionar, tot i que es complien els requisits que es van marcar des de Governació per tirar endavant la comarca: vuit dels tretze municipis van apostar pel "sí", mentre que cinc van votar "no".
La proposta que va sortir de la ponència redactora de la proposició de llei de la nova comarca del Lluçanès el passat novembre incorporava un mecanisme a través del qual els municipis del 'no' se'n podrien desvincular un cop constituïda la comarca.
Aquesta proposta no va crear consens entre els alcaldes del "no" des d'un principi i des de llavors el debat ha avançat molt tímidament.
En la darrera reunió d'alcaldes, el president del Consorci i alcalde de Prats, Isaac Peraire, ha explicat que es va donar un canvi de posicionament que hauria de facilitar el treball dels grups parlamentaris de la ponència.
Sense renunciar a una comarca de tretze municipis, els batlles veurien bé la creació inicial d'una comarca amb els vuit municipis del "sí" (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Perafita i Sant Martí d'Albars).
La llei hauria d'incloure una disposició addicional perquè els municipis del "no", a mesura que ho vagin decidint, s'hi poguessin anar afegint.
"Volem una clàusula d'adhesió, en positiu", ha destacat Peraire.
Aquesta és una fórmula que genera "molt més consens" entre els alcaldes que ja des d'un principi no veien bé la creació d'una comarca amb tretze municipis després que el seu poble hagués obtingut un resultat negatiu a la consulta.
Amb una tramitació al Parlament de lectura única, com la llei de la comarca del Moianès, "tot hauria anat molt més ràpid", però com que això no va passar, i sense ànim de repartir culpes, Peraire ha apel·lat a la "responsabilitat política" dels parlamentaris de tots els grups polítics de la ponència perquè es posicionin clarament i desencallin la redacció de la futura llei.
Isaac Peraire ha explicat que aquesta no és l'única opció que hi ha hagut sobre la taula, ja que els batlles també han sospesat la creació d'una comunitat de municipis.
Tot i que és una fórmula que no es descarta, el president del Consorci ha assenyalat que "pot ser una eina més de transició cap al Consell Comarcal".
Treball conjunt entre els tretze municipis
Isaac Peraire ha assenyalat que l'objectiu final és que els ciutadans coneguin els beneficis que els reporta el treball conjunt de tots els pobles a través de la tasca que desenvolupa el Consorci del Lluçanès.
Aquest organisme, que degut a la implantació de l'RSAL estava abocat a desaparèixer, ara depèn circumstancialment de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, fins que es creï el nou Consell Comarcal.
Aquest dimecres el Consorci ha aprofitat per fer balanç i presentar les xifres del 2016.
Entre totes les àrees que gestiona l'ens, s'ha prestat un total de 52 serveis dels quals se n'han beneficiat més de 15.200 persones.
El director tècnic del Consorci, Xavier Barniol, ha valorat molt positivament el retorn econòmic que el Consorci genera entre la població.
Per cada euro invertit a l'ens el passat 2016, s'ha retornat 3,64 euros.
De cara al 2017, entre els projectes a futur, destaca un projecte per mancomunar la gestió de residus entre els diferents municipis o la posada en marxa d'una nova escola de música comarcal. | Els batlles dels tretze municipis del Lluçanès, que treballen per crear una nova comarca, han acordat que aquesta s’iniciï amb els vuit municipis on s’apostà pel “sí” i que els cinc del “no” s’hi adhereixin més endavant si volen. Així volen pressionar al Parlament perquè acceleri els tràmits de redacció de la llei. | Summarization |
caBreu_abstractive_590 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | El Banc d’Espanya ha demanat d’abaratir a la meitat el cost per acomiadament d’un treballador i implantar la coneguda com a “motxilla austríaca” com a manera de corregir la desigualtat dels treballadors temporals.
La “motxilla austríaca” és com s’anomena un sistema –implantat per primer cop a Àustria– basat a substituir (o reduir, com proposa el Banc d’Espanya) la indemnització per acomiadament per una aportació de l’empresa a un fons de capitalització individual, que combina subsidis de desocupació –si és acomiadat– i de pensions quan es jubila.
El govern espanyol proposa un sistema de quotes d’autònoms d’entre 90 i 1.220 euros al mes segons els ingressos
No és la primera vegada que el Banc d’Espanya suggereix la implantació de la denominada “motxilla austríaca”, ja ho va fer quan el govern de Zapatero va entomar la reforma laboral de 2010.
En aquesta ocasió, a més, en calcula l’hipotètic cost d’implantació, superior als 9.000 milions d’euros, i proposa que l’estat espanyol en financi uns 8.000 milions, en part amb els fons europeus.
L’informe anual de l’entitat, publicat avui, repassa els reptes estructurals que afronta l’economia espanyola després de la pandèmia de covid-19, entre els quals situa la correcció de la bretxa en el nivell de protecció dels treballadors amb contracte temporal i aquells amb contracte fix.
Assenyala que els temporals, entre els quals hi ha col·lectius més vulnerables com els joves o els treballadors amb menor formació, han suportat “de manera desproporcionada” la destrucció d’ocupació durant les últimes dècades perquè el seu acomiadament és més barat, patró que també s’ha observat en la crisi actual.
El treballador podria fer ús dels diners acumulats en el fons en cas d’acomiadament, per a formació o per a la jubilació.
El model de càlcul –que pren dades de 2013 a 2016– assumeix una reducció del 50% dels costos actuals d’acomiadament i finalització del contracte, però mantenint els drets d’indemnització que els treballadors haguessin acumulat abans de la reforma, la qual cosa dóna lloc a un sobrecost de 9.000 milions d’euros en la implantació en quatre anys.
Per a cobrir la bretxa, proposa que l’estat financi de manera decreixent durant cinc anys les contribucions empresarials: sis dies per any treballat el primer any, quatre dies el segon any, tres dies el tercer any, dos dies el quart any i un dia el cinquè any, amb un cost total de 8.660 milions.
El Banc d’Espanya reconeix que el seu plantejament té “algunes limitacions”, ja que les dades utilitzades són d’un període de recuperació econòmica i perquè les empreses amb més acomiadaments podrien veure’s relativament afavorides.
A més, reconeix que amb aquest sistema les empreses podrien ser més propenses a acomiadar per la reducció del cost.
Per contrarestar-ho, proposa un sistema de bonificacions i penalitzacions sobre les cotitzacions a la Seguretat Social (bonus-malus) segons sigui menor o major la rotació laboral en cada empresa.
L’informe analitza també l’impacte de la crisi de la covid-19 sobre els sectors productius, que ha provocat un augment moderat de la proporció d’empreses en risc de ser inviables i d’aquelles amb problemes de sobreendeutament però viables.
El grup hoteler de Joan Gaspart entra en liquidació en admetre que no pot pagar els creditors
Els càlculs de l’entitat apunten a un augment d’empreses en risc de ser inviables a conseqüència de la crisi d’entre 2 i 3 punts percentuals, segons com evolucioni l’activitat econòmica.
L’increment és major, entre 3 i 4,7 punts percentuals, per a les empreses que fins i tot sent viables estarien en una situació de sobreendeutament.
En el cas extrem que en 2021 desapareguessin totes les empreses sobreendeutades per la crisi, la pèrdua de PIB seria d’entre el 0,8 i l’1,3% el 2022 (l’impacte màxim s’aconseguiria un any després de la pertorbació).
Si s’afegeix la liquidació de les empreses amb el risc de ser inviables, l’impacte total sobre el PIB ascendiria a un rang d’entre l’1,4% i el 2,1%.
Aquest efecte sobre el PIB es triplicaria en el cas de la inversió i es quadruplicaria per a l’ocupació.
L’entitat advoca per una revisió del sistema concursal i pre-concursal que inclogui una revisió del paper dels creditors públics.
Sobre això, assenyala que els deutes amb Hisenda i amb la Seguretat Social no es poden exonerar, la qual cosa constitueix la principal raó perquè microempreses i autònoms a penes recorrin al concurs. | El Banc d’Espanya publica al seu informe anual que l’acomiadament de treballadors s’abarateixi a la meitat, però amb un sistema que compensi amb bonificacions i penalitzacions sobre les cotitzacions segons la rotació laboral. Per compensar la desigualtat entre treballadors temporals i fixos, l’entitat estudia la “motxilla austríaca”, que substitueix la indemnització per una aportació de capitalització individual. | Summarization |
caBreu_abstractive_787 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Escolteu què diu l’editora Laura Huerga, coautora del llibre Tu, calla!
Sobre el dret a la llibertat d’expressió i manifestació: ‘Explicar els nostres drets, els drets que tenim com a ciutadans, sembla una cosa òbvia, però no ho és i és fonamental fer-ho.
Perquè sovint donem per fetes coses que no ho són.
Un fet bàsic és que els ciutadans han de tenir llibertat d’expressió per diferir de l’estat i les seves accions.
Perquè si l’estat tria reprimir les opinions que no coincideixen amb les seves, aleshores, passem de tenir un estat democràtic a un estat autoritari.’
Valtònyc, Altsasu, els presos polítics i exiliats catalans, Pablo Hasél i molts altres que no han estat tan visibles són casos que mostren com, des del 2015, l’aprovació de la llei mordassa i l’enduriment del codi penal han fet créixer de manera exponencial els casos de censura i repressió dels drets fonamentals a l’estat espanyol.
Aquest és el marc d’anàlisi triat per Laura Huerga i la traductora Blanca Busquets a Tu, calla!, un llibre que té per objectiu derogar la llei mordassa, no pas reformar-la com es proposa ara.
El llibre no recull solament el gran ventall de casos que tenen en comú la retallada de drets fonamentals, sinó que també explica la manera com la societat civil (associacions i col·lectius) ha fet front i treballa per revertir aquesta situació i recuperar democràcia i drets fonamentals.
Per això, en la presentació del llibre a la premsa, a Laura Huerga i Blanca Busquets les van acompanyar representants del PEN català i també d’Amnistia Internacional, que ha donat suport en la documentació del llibre, part de la qual ha estat responsable Busquets.
Amnistia Internacional treballa sobretot per la llibertat expressió, la llibertat de manifestació pacífica i la llibertat de reunió.
Segons que va explicar un dels seus portaveus, Dani Vilaró, hi ha hagut una clara regressió pel que fa a aquests drets fonamentals: ‘La publicació d’aquest llibre és una bona notícia perquè documenta una situació que les entitats que treballem qüestions de llibertat d’expressió, drets humans i drets fonamentals vèiem amb molta preocupació des de feia molts anys.’
Vilaró considera que aquest volum arriba en un bon moment, perquè coincideix amb el debat que tot just ara comença al congrés espanyol per a retirar tot allò que es va articular a partir del 2015.
‘Les conseqüències d’aquests tres anys han estat devastadores, hi ha hagut un impacte i una regressió clars en aquests drets fonamentals a l’estat espanyol’, va dir Vilaró.
I va alertar de l’arbitrarietat policial.
Amnistia Internacional ja té comptabilitzades més de 34.000 multes per situacions vinculades a la llibertat de reunió, manifestació i expressió.
I en aquest apartat hi ha un nombre significatiu de multes a periodistes exercint la seva feina.
També s’han denunciat més casos d’enaltiment del terrorisme aquests darrers anys que abans de la desaparició d’ETA.
La conseqüència d’això és l’autocensura (per exemple, de rapers i artistes, que no volen que els acusin de terrorisme) i la desmobilització ciutadana.
A Catalunya, la mobilització contra els presos polítics i exiliats no defalleix i la situació de repressió d’estat contra l’independentisme ha creat una sensibilització social creixent envers repressions i discriminacions de tota mena.
Però també es constata que la repressió d’estat ha desmobilitzat una part de la societat, sovint la més desafavorida i de grups minoritaris en la lluita de drets socials, com l’habitatge digne i contra l’especulació i els desallotjaments.
Perquè la repressió criminalitza la protesta i també criminalitza la pobresa.
Segons Vilaró, entre el 2014 i el 2016 es van convocar 10.000 manifestacions menys.
La repressió d’estat és, doncs, una eina de desmobilització ciutadana.
Per contra, i això també ho recull el llibre Tu, calla!, contra la repressió i la censura d’estat, han nascut noves associacions i plataformes ciutadanes que hi planten cara, com No Callarem i d’altres de més recorregut com Novact (Institut Internacional per a l’Acció Noviolenta), que treballen per la recuperació d’aquests drets.
Ambdues organitzacions van ser presents en la presentació del llibre i el van celebrar. | L’editora Laura Huerga i la traductora Blanca Busquets denuncien a “Tu, calla!” la repressió de drets fonamentals com la llibertat d’expressió i manifestació, amb l’objectiu de derogar la llei mordassa. Tenen el suport d’Amnistia Internacional i el PEN català. Constaten que han disminuït les mobilitzacions i protestes, especialment en sectors vulnerables i ha augmentat l’enaltiment del terrorisme. | Summarization |
caBreu_abstractive_1470 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Des d'"assassins" a "terroristes" a desitjos verbals de mort enmig de l'hemicicle, des de crits dempeus demanant expulsions a assenyalaments efusius i insults xiuxiuejats a escons pròxims per no ser captats pels micròfons.
No només el fons, sinó també les formes d'una dreta impregnada per l'agenda de Vox i en plena pugna per convertir-se en el principal ariet del govern Sánchez-Iglesias, han sacsejat el Congrés dels Diputats.
En temps ja de descompte, el desenllaç de la investidura es preveu taquicàrdic per a un PSOE que viu amb temor un ensurt de darrera hora.
Però és precisament davant l'agressivitat exhibida sense filtres aquest diumenge pel triumvirat format per Pablo Casado, Santiago Abascal i Inés Arrimadas que es compacta la complexa aritmètica que necessita Sánchez per ser investit en segona volta.
Ni socialistes ni cap altre grup vol ni sentir a parlar d'una maniobra de darrera hora que pugui frustrar la investidura.
El fantasma del 'tamayazo'
Els deu partits han assajat en el primer round de la votació fallida una aritmètica complexa i calidoscòpica que, per efecte bumerang, s'ha anat compactant davant dels estirabots d'una dreta desfermada.
Els socialistes confien que, tenint present que la suma és ajustada, res dins o fora del seu partit es torci.
Veuen en la mà dura de la dreta una raó més perquè l'esquerra li barri el pas i perquè desaparegui qualsevol temptació entre els barons dubtosos.
El fantasma del tamayazo recorre els passadissos del Congrés.
"Això no ho havia vist mai de la vida.
Hem de fer un mur", explicava una diputada socialista que sortia desencaixada de la votació fallida d'aquest diumenge.
"Fa olor de dictadura", deia un altre després de viure com la dreta ressuscitava ETA dins de l'hemicicle i acusava Bildu de ser-ne la reencarnació.
"Això no ho havia vist de la vida.
Hem de fer un mur", explicava una diputada socialista en acabar la sessió
Duri quan duri la legislatura, se li pot fer llarga a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, a qui PP, Vox i Cs ja van situar en el punt de mira per permetre totes les fórmules emprades pels independentistes per assumir les actes de diputats.
Per sort, aquestes èpoques han passat".
Ho deia mentre el diputat popular i membre de la mesa Adolfo Suárez Illana donava físicament l'esquena a Aizpurua quan intervenia en el faristol i diputats de les bancades de la dreta entonaven un "fora, fora, fora" sacsejant el reglament de la cambra a la mà.
Fins i tot en algun moment Cayetana Álvarez de Toledo ha fet gestos per frenar els seus mentre el rostre de la diputada del PP i expresidenta del Congrés Ana Pastor, de perfil moderat dins del seu partit, parlava per si sol.
Una "legislatura llarga" per frenar la dreta
Membres del govern en funcions admetien també a la sortida del Congrés que no esperaven una bel·ligerància d'aquest calibre per part de la dreta.
El PSOE espera que, després d'aquesta sessió, es dissipin els dubtes entre els barons del partit que han carregat contra una aliança amb la participació dels independentistes.
El PSOE espera que, després d'aquesta sessió convulsa, es dissipin els dubtes entre els barons del partit que han carregat contra una aliança amb els independentistes
La durada de la legislatura, però, està altament condicionada per com es desenvolupin les converses del PSOE amb l'independentisme.
El propi Gabriel Rufián, conscient del paper clau d'ERC, va advertir aquest dissabte Sánchez que sense mesa de negociació "no hi haurà legislatura".
El nou consell de ministres pretén reunir-se divendres
"Si hem anat ràpid fent la investidura ara hem de ser coherents a l'hora de presentar el govern", argumenten.
Dues cares s'han fet visibles en aquest debat d'investidura.
La primera és que la dreta no pensa donar treva, malgrat que fonts del PSOE esperen que el PP i Ciutadans acabin fent un gir cap a la moderació.
En el cas de Casado, els de Sánchez pretenen mantenir la "mà estesa" o, en el cas d'Arrimadas, esperen poder comptar amb els seus diputats quan superin el "desconcert" de la caiguda electoral i de la dimissió d'Albert Rivera.
Els socialistes esperen un gir del PP i de Ciutadans durant la legislatura
Els republicans i el PSOE han encaixat les mans amb el propòsit de "recomençar" i traslladar el conflicte des dels tribunals cap a una mesa de negociació política.
Amb una dreta que ha demonitzat l'aliança per considerar-la "indigna" i que manté atacs furibunds a la via del diàleg amb els independentistes, Sánchez ha oficialitzat el divorci amb qui en els darrers mesos ha estat demanant l'abstenció per facilitar la investidura. | Pedro Sánchez fa una crida als deu partits determinants per la segona volta de dimarts, davant un bloc de la dreta molt agressiu de PP, Ciutadans i Vox. El PSOE confia amb el suport dels barons del partit malgrat l’aliança amb els independentistes. Esquerra pressiona per aconseguir la mesa de negociació, conscient del seu paper clau. | Summarization |
caBreu_abstractive_1967 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Albano Dante Fachin està sent, durant aquesta campanya, una de les cares més buscades pels partits independentistes i d'esquerres, però també el desamor i la mostra de despit més intensa i punyent cap als "comuns".
Com si d'una parella trencada es tractés, l'exsecretari general de Podem Catalunya i impulsor de la plataforma Som Alternativa posa al descobert els plats bruts de la seva antiga família (una casa "en comú" on ha cohabitat), i ho fa en plena campanya.
Ara, decebut i sense pietat, es mostra decidit a parlar clar.
ERC i la CUP el vetllen i atrauen.
Des del punt de vista de la comunicació política, Fachin és un hit que tothom vol al seu costat.
El seu discurs busca desacreditar Catalunya en Comú, i ho fa des de l'esquerra, de la mà de dues de les formacions que li poden robar més vots.
"Estic content que estiguem junts, que estiguem junts igual que ho vam estar l'1 d'octubre, el 3 d'octubre i el 8 de novembre, quan vam veure que des de tota la nostra diversitat ens podíem posar dempeus i podíem dir que aquí hi ha un poble digne", ha assegurat aquest cap de setmana.
De fet, l'exlíder de Podem ja va afirmar que ell no era independentista, malgrat que la "unitat popular" que s'ha vist durant aquests últims mesos, considera, és inapel·lable.
Al míting dels cupaires, doncs, s'ha fet visible una nova clicada d'ullet.
Potser la més clara i determinada.
Una possible resposta a la que també va fer, en una entrevista a NacióDigital, el candidat de l'esquerra independentista per Barcelona, Carles Riera, que va assegurar que veia, en l'exsecretari general de Podem, un bon candidat per representar la CUP en les properes municipals.
"Pablo, Déu no ha escoltat les teves pregàries"
Fachin no ha tingut pèls a la llengua per parlar dels seus antics companys de partit.
I en aquest camí, ha anat més enllà.
Molt més lluny.
Pablo Iglesias, però, ha estat l'ase dels cops.
"Qui pensi que els nostres companys són aquells que surten per la tele i arreglen les coses en un despatx va molt equivocat i forma part del passat d'aquest país", ha dit, per afirmar: "Els meus companys no són Monedero, no són Pablo Iglesias, no són la cúpula d'Iniciativa".
I ha explicat per què.
Quan Podem va viatjar a Madrid i es va reunir amb el líder de Podemos, ha relatat, es va comunicar la decisió del partit a Catalunya d'estar al costat del referèndum.
Això, per a Iglesias "era un error".
Però llavors, ha preguntat Fachin: "Què s'havia de fer quan l'1 d'octubre hi hagués les urnes?".
"Pablo, Déu no va escoltar les teves pregàries, Déu estava amb el poble que resisteix, que és digne, carajo!", ha declarat.
I sentir aquestes paraules de Podemos, ha afirmat, va ser "molt dur", igual que ho està sent durant aquesta campanya veure Catalunya en Comú "arrossegar-se davant de Miquel Iceta".
Paraules dures, sense dubtes.
Que fan mal.
Molt i massa.
I que Fachin ha considerat que ara és moment de tornar a pronunciar: "Perdoneu que em cabrejo, però això calia explicar-ho avui, no d'aquí 40 anys en un llibre de memòries".
I Xavier Domènech, s'ha preguntat, què farà?
A qui encara ha considerat "company", ha demanat que expliqui "a tot el país" i "a la gent que va defensar les urnes" si, la propera vegada que s'hagi de prendre una decisió "es quedarà pregant o es quedarà menjant crispetes".
I que la propera vegada que s'hagi de fer una votació al Parlament, també esclareixi si "farà ensenyar el vot per dir al Tribunal: jo no he estat".
Fachin ha entrat en joc des de la duresa de la família.
Amb la determinació d'aquell qui se sent decebut i ressentit.
En la CUP i ERC ha trobat amor i família, un discurs d'esquerres confortable.
En campanya, l'exlíder de Podem també és eina política buscada.
Un doble joc d'estratègia que, durant aquestes eleccions, els independentistes volen continuar esprement. | Albano Dante Fachin, exsecretari general de Podem Catalunya, desacredita els comuns en plena campanya i es deixa estimar per ERC i la CUP. Tot i no ser independentista, es mostra favorable al dret a decidir en referèndum. Critica durament Xavier Domènech per haver mostrat el seu vot al Parlament i Catalunya en Comú per arrossegar-se davant el PSC. | Summarization |
caBreu_abstractive_266 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | L’ex-president de la Generalitat Artur Mas ha defensat durant el judici al Tribunal de Comptes que el 9-N el van organitzar els voluntaris i que no es van gastar diners públics específicament per a aquest objectiu.
A més, ha defensat que era el ‘més normal del món’ modificar el pressupost per comprar els 7.000 ordinadors usats el 9-N.
L’ex-president ha defensat que en el pressupost del 2014 es van fer 1.414 modificacions de partides per valor de 1.250 milions i que la dels ordinadors (amb un cost de 2,8 milions) era una més.
Ha afirmat que els ordinadors es van adquirir per a les ‘necessitats del servei educatiu’ i que van tenir un ús ‘puntual i per a dos dies’ per al procés participatiu.
A més, ha recordat que en els judicis al TSJC i al Suprem va decaure l’acusació per malversació i ha defensat que no van cometre cap il·legalitat després de la suspensió del TC.
Mas ha dit que van canviar d’objectiu i van impulsar ‘un procés participatiu fet per 40.000 voluntaris i no una consulta’.
‘La finalitat política era la mateixa però la jurídica i l’econòmica completament diferent’, ha defensat.
També ha dit que no van fer memòria econòmica ni cap decret perquè el 9-N ‘el van fer els voluntaris i no necessitava cobertura jurídica’.
L’ex-president Mas ha estat el primer dels investigats a respondre les preguntes de l’advocat de Societat Civil Catalana, Manuel Villalobos, de l’advocat de l’estat, del fiscal en cap del tribunal, Miguel Ángel Torres Morato, i del seu propi advocat, Rafael Entrena.
La declaració de Mas ha redundat en els arguments ja esgrimits al judici del TSJC, tot i que el Tribunal de Comptes només analitza la possible responsabilitat comptable.
Durant la seva declaració, Mas ha defensat que en un primer moment van impulsar una consulta que comptava amb l’aval del Consell de Garanties Estatutàries però que, després de la suspensió del Tribunal Constitucional, van variar l’objectiu impulsar un procés participatiu impulsat per 40.000 voluntaris.
‘Vam buscar una solució imaginativa per poder consultar la societat seguint un mandat parlamentari’, ha explicat.
Justifica la compra d’ordinadors
En tot moment, ha dit que l’organització va recaure en els 40.000 voluntaris i que no hi va haver despeses públiques concretes per a aquest procés participatiu.
Sí ha reconegut que suport logístic el va donar l’administració de la Generalitat.
Sobre la compra de 7.000 ordinadors, l’expresident ha defensat que la partida ja estava prevista al pressupost del 2014, tot i que no comptava amb dotació econòmica.
Posteriorment, es va modificar i es van destinar 2,8 milions a comprar uns ordinadors que es van fer servir el 9-N però que Mas sosté que tenien com a objectiu ‘respondre a les necessitats del sistema educatiu’.
L’expresident ha reconegut que es van fer servir durant la jornada del procés participatiu però que a dia d’avui, quatre anys més tard, continuen estant a les aules.
També ha detallat que aquesta modificació va ser una de les 1.414 que es va fer en el pressupost del 2014.
A més, ha dit que no va signar cap decret ni es va fer cap memòria de despeses sobre el 9-N perquè les votacions, segons l’expresident, les organitzaven els voluntaris.
Sobre el lloguer de la sala de premsa per fer les compareixences, Mas ha dit que el govern tenia ‘l’obligació d’informar’ ja que hi havia ‘centenars de periodistes acreditats davant un fet molt important’.
L’ex-president Mas ha explicat que després de rebre la resolució del TC van demanar un ‘aclariment’ perquè no sabien què havien de suspendre i ha recordat que ja hi havia contractes signats i que tirar-los enrere podia suposar un sobrecost.
Ha recordat que el tribunal no els va respondre tot i que faltaven pocs dies per a la data fixada i ha remarcat també que ‘cap jutge ni cap fiscal va aturar les votacions’.
‘Si tan delictiva era, com després es va dir després, per què cap jutge ni cap fiscal va actuar per aturar aquell delicte’, s’ha preguntat. | Artur Mas, expresident de la Generalitat, declara en el judici del Tribunal de Comptes que no es destinaren diners públics al 9-N perquè el van organitzar voluntaris. Els 7.000 ordinadors que es van fer servir tenien partida al pressupost de 2014 i eren per a ús educatiu, però es van deixar dos dies pel procés participatiu. Mai fou jutjat per malversació. | Summarization |
caBreu_abstractive_2722 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | L'organització del No Surrender Festival ha decidit traslladar-lo a Mollerussa, després d'haver-se fet durant tres anys a Vilanova de Bellpuig.
D'aquesta manera es pretén dotar de més "garanties i condicions" aquest certamen que ret homenatge a Bruce Springsteen per tal que pugui créixer tant en dimensió com en participants.
Tal com ha avançat a l'ACN el seu impulsor, Josep Maria Pons, una altra de les novetats de la quarta edició, que tindrà lloc el darrer cap de setmana de juny, serà que la cançó interpretada per més de 1.000 músics es tocarà i gravarà de nit.
El parc de la Serra és l'escenari escollit per acollir aquest esdeveniment on enguany s'interpretarà la cançó del 'Boss', 'Dancing in the Dark'.
Els impulsors del No Surrender Festival han acordat amb l'Ajuntament de Mollerussa traslladar aquest festival al parc de la Serra.
Josep Maria Pons ha explicat que després de l'edició de l'any passat van coincidir en el fet que a causa de les elevades temperatures que es van registrar el cap de setmana del festival, es va córrer risc per la salut de les persones i Vilanova de Bellpuig no compta amb les instal·lacions necessàries per poder "garantir la seguretat de tots els participants".
Pons ha avançat a l'ACN que Mollerussa ha "acollit molt bé" la idea de traslladar-hi la quarta edició, que a més a més, tindrà com a novetat important que es farà de nit.
A banda d'intentar donar un punt "d'espectacularitat" a la gravació de la cançó, el canvi d'horari es fa per tal que els participants puguin muntar equips i instruments a la tarda, es facin els assajos i les gravacions per pistes al vespre, i el rodatge del videoclip a la nit, evitant les hores de forta calor.
Encara està pendent per decidir el lloc exacte de parc de la Serra on es desenvoluparà el No Surrender Festival, però en qualsevol cas, Pons destaca que aquesta zona verda de la capital del Pla d'Urgell és un "un lloc preparat" per absorbir la "crescuda que creiem que tindrà el festival".
En aquest sentit, afegeix que la Serra és una zona on es podrà "gaudir" molt més de l'esdeveniment, a 5 minuts de la població, i que això fa que tot i que la decisió del trasllat hagi estat difícil, sigui "encertada".
El tema del 'Boss' que s'interpretarà el 27 de juny serà 'Dancing in the Dark', una peça que ha estat escollida pel director artístic del certamen, Antoni Tolmos, i que permetrà introduir nous instruments com violins i violes.
La versió escollida és la del concert que va oferir Springsteen i la seva banda a Barcelona l'any 2002.
Segons Pons, és un "tema emblemàtic", que a més a més d'estar en sintonia amb el fet que enguany el festival es fa de nit, és apte per ser tocat per "músics de tots els nivells, fa ballar, cantar i passar-ho bé".
Edició més multitudinària i internacional
Amb el canvi de lloc el No Surrender Festival vol fer de la quarta edició la més multitudinària de totes i superar els 1.200 músics interpretant a la vegada una cançó de Bruce Springsteen.
Pons afegeix que l'objectiu és que sigui el festival de "referència" a Europa on es fa un homenatge al 'Boss'.
Així mateix, destaca que com que és un esdeveniment únic al món, hi ha assistència de molts participants de l'estranger.
Alguns fins hi tot s'han posat en contacte amb ell per assegurar-se la celebració del festival i ja han comprat bitllets d'avió per ser-hi.
El vídeo de la primera edició, on es va interpretar el tema 'No Surrender', ja compta amb més d'1.400.000 visualitzacions a Youtube.
El segon any es va tocar el tema 'Badlands' i l'any passat 'Glory Days'. | La quarta edició del No Surrender Festival, d’homenatge a Bruce Springsteen, es trasllada a Mollerussa per garantir la seguretat dels participants. A més, es farà de nit per evitar la calorada diürna de l’edició anterior celebrada a Vilanova de Bellpuig. “Dancing in the Dark” serà la cançó interpretada per més de mil músics. | Summarization |
caBreu_abstractive_1478 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Explica Josep Ramoneda que el judici de l'1-O, de clara naturalesa política, "acabarà amb la coartada" de l'independentisme en relació a la falta de concreció de l'estratègia a seguir.
Sosté també Ramoneda -en el substanciós especial que prepara NacióDigital per a l'inici de la causa al Tribunal Suprem- que les forces sobiranistes hauran de definir un full de ruta després de la sentència perquè supura la inquietud d'una "fase de més estabilitat".
El context és complex perquè, en l'anàlisi del moment, també s'hi mescla el component emotiu de la indignació pels abusos comesos per l'Estat, però els deures que posa el filòsof i escriptor els tenen assumits bona part dels líders governamentals.
Una altra cosa serà que els puguin resoldre.
És cert que el judici -i després la sentència- seran l'estació final del trajecte conegut.
El debat polític s'articula avui en relació al calendari fixat per Manuel Marchena; més enllà, el guió està per escriure.
Però quan el tribunal tregui les seves conclusions, que probablement seran lesives per als interessos dels acusats, sabrem si hi ha més o menys marge per negociar una sortida política al conflicte.
I, com pronostica Ramoneda, l'independentisme haurà fer un pas endavant i formular una resposta en clau de futur, pensant en els presos i també en el país.
De l'Estat se n'esperen pocs moviments.
En els dies previs al trasllat dels presos és quan més s'ha fet visible la desconfiança entre els socis que han de pilotar la resposta institucional a la sentència
La interminable prèvia del judici, especialment dolorosa per als dirigents empresonats i els seus familiars per l'ús perniciós de la figura de la presó preventiva i un trasllat indigne a Madrid, ha estat marcada per la patrimonialització de la paraula unitat -calculat lema fundacional de la Crida-, la negociació d'una estratègia compartida que no ha cristal·litzat i els retrets públics.
De fet, en els dies previs al trasllat dels presos a Soto del Real i Alcalá Meco és quan més s'ha fet visible la desconfiança entre els socis que han de pilotar la resposta institucional a la sentència.
Al judici s'hi arriba amb poca sintonia entre partits.
Una distància accentuada per la competició electoral
A l'enèsima demostració de la inexistent relació personal entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras s'hi han afegit més evidències de la distància entre els projectes polítics que piloten el president fundador de la Crida i el líder d'ERC.
Una distància accentuada per la competició electoral, per molt que Quim Torra intenti que la cohesió del Govern tingui més vida que la dels discursos institucionals a la Galeria Gòtica.
A ERC cou que els clams a la unitat de la Crida estiguin emmascarats de pressió electoral i que se'ls desgasti amb la insistència en la impracticable investidura de Puigdemont; i a la Crida -nova marca d'un espai de centredreta avui més trossejat de sigles- molesta el to alliçonador d'Oriol Junqueras i neguiteja la intuïció que ERC assaja una altra geometria d'enteses, començant pel que pugui passar després de les eleccions municipals a Barcelona.
Al congrés de la Crida i la conferència de Junqueras es van fer palpables aquestes percepcions.
Després del judici s'espera un pla transitable més que un arsenal de retrets, tot i que, per ara, s'intueix com a única sortida una convocatòria electoral
Malgrat la tibantor de la convivència -en un context empantanegat per la situació de presos i exiliats-, el judici es presenta com una oportunitat per a l'independentisme.
Potser com l'última oportunitat.
Els dirigents sobiranistes saben que al Suprem hi tindran la millor ocasió per internacionalitzar la seva causa -ara situada en el terreny dels drets democràtics- i també són conscients que després de la sentència no hi haurà excusa per posar les cartes sobre la taula i parlar clar, com augurava Puigdemont.
S'espera un pla transitable més que un arsenal de retrets, tot i que, per ara, s'intueix com a única sortida una convocatòria electoral.
El judici és un match ball per a l'independentisme. | El judici de l’1-O arriba amb una situació complexa: la gent està indignada pels abusos de l’Estat, Junqueras i Puigdemont desconfien mútuament i no queda marge per una solució negociada al conflicte. Després del judici, caldrà un pla o full de ruta, concretar d’una vegada l’estratègia que pot seguir l’independentisme i internacionalitzar la causa. | Summarization |
caBreu_abstractive_484 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | VALÈNCIA, 25 (EUROPA PRESS)
Les Corts Valencianes celebraran el pròxim dijous dos plens per a elegir el president i el Consell Rector de la nova Radiotelevisió Valenciana (RTVV) –que portarà el nom de Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació– en el cas que a la sessió prèvia de dimecres no s’obtinguen els vots necessaris per a traure els nomenaments endavant segons marca la llei.
Així ho ha acordat este dilluns la Junta de Síndics, que ha tractat el tràmit parlamentari per a la designació del president i integrants del Consell Rector de la corporació.
La normativa establix que en el cas del president ha d’obtindre al parlament valencià en una primera votació –que es portarà a terme dimecres– dos terços del suport de la cambra; tres cinquens a segona i majoria absoluta en la tercera, quan eixiria elegit però de manera provisional durant un període de sis mesos.
Pel que respecta al Conill Rector, únicament haurà dues votacions i es necessitarà dos terços i tres cinquens.
Els partits que defensen la candidatura a la presidència de Josep López Álvarez –PSPV, Compromís i Podem– han demanat que es respecte l’acord tancat, que també incloïa a Ciutadans (C’s).
“No entenem el canvi de C’s; ens sembla que són excuses per a justificar un canvi de vot marcat per Madrid”, ha assenyalat el síndic de Compromís, Fran Ferri.
En este sentit, Ferri ha reprotxat a Ciutadans que atribuïsca la seua negativa a López Álvarez per les relacions familiars de la seia dona amb dirigents del PSPV.
“És arrissar el ris i són excuses que van en contra d’obrir una televisió pública i en valencià que necessitem els valencians i el sector”, ha remarcat.
COHERÈNCIA I RESPECTE
Per la seua banda, el síndic de Podem, Antonio Montiel, ha insistit que existix una proposta signada per quatre grups –Compromís, C’s, Podem i PSPV– que dóna suport a la candidatura de López Álvarez pel que ha fet una crida a la “coherència” i al “respecte” dels pactes assolits.
Des de Ciutadans, Toni Subiela ha insistit que s’ha “traït” a la seua formació, ja que se’ls “va ocultar informació sobre les relacions familiars” de López Álvarez amb els socialistes José Manuel Orengo i Alfred Boix.
Sobre esta qüestió, Ferri ha defensat que ells “no miren les relacions familiars més enllà del que diu la llei”, que posa èmfasi en vincles directes, pel que ha manifestat que el que es va buscar era que fora “un professional, que tinguera experiència en RTVV i que fora competent per a liderar el Consell Rector”.
Alhora, Subiela ha criticat la “improvisació i presses” en la designació dels membres del Consell Rector, especialment després de la decisió de Podem del seu lloc provisional a favor del PP, a una candidata que veu “no adequada en pro del consens i diàleg”.
Ha considerat que anar fins a un tercer ple suposa “imposar un candidat” i “carregar-se d’un cop de ploma tot el treball que s’ha fet estos mesos”.
“Estem bastant decebuts amb esta posició”, ha lamentat.
DECLARACIÓ D’HOSTILITAT
Sobre esta qüestió, el portaveu del PSPV, Manolo Mata, ha considera que la decisió de Ciutadans és “una excusa” per a fer “una declaració d’hostilitat inconcebible”.
Així, ha defensat que “tot el món té família” i que López “no és un amic de Puig”.
A més, ha puntualitzat que desconeixia la relació de parentesc i que hi ha hagut temps perquè tots els grups “feren investigacions” sobre les propostes de persones per a dirigir el Consell Rector.
“AIXÒ ÉS UN CORRÓ PARLAMENTARI”
Finalment, la diputada popular María José Català PP ha defensat el seu no al candidat proposat a president perquè considera que “s’ha recargolat la llei” perquè al final “en dos dies arribar a una majoria absoluta i aprovar el que ells volen”.
“Això és un corró parlamentari en tota llei i això és fer el que els dóna la gana”, ha reprovat.
A més, ha criticat que al ple de dimecres que ve no s’incloga una llei d’Educació que va proposar la seua formació política perquè “no els dóna la gana”, però en canvi sí facen plens per a “buscar una majoria absoluta com volen”.
“Utilitzen una supèrbia parlamentària per buscar els seus propis interessos”, ha tancat.
RENDA GARANTIDA
D’altra banda, el ple d’este dimecres també acollirà la convalidació del decret llei de la Renda Garantida que té com a objecte “facilitar la tramitació d’un embús important de 20.000 ajudes”, ha indicat Montiel.
“Es tracta d’una mesura d’urgència perquè moltes famílies necessiten que els arribin estes ajudes”, ha destacat Fran Ferri. | La nova radiotelevisió valenciana, anomenada Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, tindrà dijous president i Consell Rector elegits en dos plens a les Corts Valencianes. PSPV, Compromís i Podem defensen la candidatura a la presidència de Josep López Álvarez, però C's s’ha desmarcat de l’acord que havien tancat. PP critica l’acord i C's se sent traït per haver-los ocultat informació. | Summarization |
caBreu_abstractive_1445 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | La professora d'Economia de la UB Elisenda Paluzie ha estat la més votada en el procés de tria de la nova cúpula de l'entitat, en el qual hi han participat 7.155 socis (el 19,51% del cens).
La seva projecció pública i el fet que no s'hagi implicat directament en cap dels dos grans projectes en pugna han estat dos dels motius que expliquen que sigui la candidata que s'ha imposat amb una clara superioritat numèrica respecte la resta de candidats.
Això no vol dir, però, que ella sigui la nova presidenta de l'entitat.
De fet, la seva intenció inicial és no ser-ho.
Els 77 membres del secretariat escollits ho decidiran el pròxim dissabte, però les bases han parlat clar i les diferències respecte la resta d'aspirants la poden abocar a ser la figura de consens que assumeixi el relleu de Jordi Sànchez.
En total, Paluzie ha aconseguit 5.062 vots, un resultat molt superior al de la resta de membres nacionals del secretariat.
En segon lloc ha quedat el cofundador del Cercle Català de Negocis Joan Canadell (3.152 vots) i, en el tercer esglaó del podi, el president del CIEMEN, David Minoves (3.026), que sí s'ha presentat amb aspiracions de presidir l'entitat.
El cap de premsa de l'ANC, Adrià Alsina, que comptava amb el suport de bona part del secretariat sortint i que aspira també al lideratge de l'entitat, ha quedat en sisè lloc amb 2.788 vots, un resultat que podria llegir-se com a una esmena a l'antiga direcció.
De fet, ha estat durament criticada pels socis de l'entitat la consigna de vot impulsada pel cofundador de l'ANC Pere Pugès, que va enviar un correu electrònic recomanant una llista de candidats a qui donar suport, entre ells Alsina, i que demanava explícitament que no es votés a Paluzie, Minoves ni l'historiador i advocat Pep Cruanyes.
Per sobre d'Alsina ha quedat precisament Pep Cruanyes (2.949) i el vicepresident del Cercle Català de Negocis, David Fernàndez (2.796), el tercer candidat que s'havia postulat per a la presidència.
Al marge dels projectes en pugna
Paluzie ha guanya sense que s'hagi pronunciat públicament sobre els dos rumbs que en aquests moments estan sobre la taula per encarar el futur immediat de l'ANC i que, tot i compartir l'objectiu d'assolir la independència de Catalunya, difereixen en el diagnòstic de l'actual situació.
Alsina aposta per un apoderament de la ciutadania seguint la línia de l'1-O per fer República "des del carrer".
Amb una primera radiografia del nou secretariat es pot afirmar que entre els 25 representants a nivell nacional s'han imposat més candidats que promovien la presidència de Minoves.
També entre els 52 secretaris territorials, que són clau per decantar la balança, hi ha preponderància d'aquest sector.
Però caldrà veure què passa finalment durant les negociacions i si Paluzie accepta la presidència com a solució de consens.
Les eleccions més convulses
A tot això s'hi ha sumat que el procés per triar la cúpula de l'etapa post-Sànchez va arrencar marcat per l'exclusió de 18 aspirants -entre ells el periodista i exdiputat de la CUP Antonio Baños- dels quals finalment van ser readmesos onze.
La junta electoral es va veure obligada a intervenir per l'allau de crítiques fins a tal punt que les primeres votacions van haver de ser anul·lades i el procés es va haver de reiniciar dimecres a la nit després d'haver quedat suspès durant gairebé tot un dia.
A partir d'ara, els 77 membres del nou secretariat hauran de seure a negociar la tria d'un nou president o presidenta.
Fins ara, les persones més votades dels secretariats han estat sempre dones.
Entre el 2012 i el 2015 va ser Carme Forcadell.
Tant a l'any 2015 com al 2016 Liz Castro va ser la persona més votada pels socis de l'entitat però va ser Jordi Sànchez qui la va acabar presidint en les dues ocasions, una decisió que no va estar exempta de polèmica interna. | Elisenda Paluzie, professora d’Economia de la UB, guanya les eleccions del secretariat de l’ANC. A certa distància queden els altres candidats: Joan Canadell, David Minoves, Pep Cruanyes, David Fernàndez i Adrià Alsina. La candidatura continuista d’Alsina ha estat la menys votada. Paluzie és la solució de consens per a la presidència, però seran els 77 membres del secretariat qui decidiran. | Summarization |
caBreu_abstractive_606 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha denunciat que espera des del 7 de febrer que el ministre d’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, li torni diverses trucades que li va fer arran de la detenció a Badalona de dues persones acusades d’adoctrinament i captació jihadista.
En una interpel·lació al Govern del PPC, Jané ha explicat que va trucar el ministre, li va enviar missatges i també es van fer trucades des del cap del seu gabinet i ha asseverat que a través de cap de les vies ha obtingut una resposta.
El conseller ha dit que disposa d’informació sensible que s’hauria de compartir amb el govern espanyol, ja que ha defensat que aquest intercanvi és positiu i necessari.
‘Encara avui espero la resposta’, ha lamentat.
El conseller ha afegit que el passat divendres es va trobar amb el delegat del govern espanyol, Enric Millo, i li va comentar aquest fet, al que Millo li hauria respost que es tractava segurament d’un malentès.
Jané ha dit que ho sigui o no, els dies van passant i no ha rebut encara la resposta.
El conseller s’ha preguntat si el fet que un ministre d’Interior no contesti el conseller del mateix ram és normal i si evidencia un bon clima de diàleg.
‘No ens podem permetre no entendre’ns’, ha considerat.
D’altra banda, també ha dit que encara espera una trucada del ministre en relació a la detenció el passat dimarts d’un home que havia robat un camió de butà a Barcelona i circulava en direcció contaria per la Ronda Litoral.
El conseller ha respost a les crítiques sobre la coordinació amb les policies locals de les ciutats defensant-la i, per exemple, assegurant que en relació a aquest incident es va intercanviar missatges amb l’alcaldessa Ada Colau a través dels quals van constatar l’actuació “notable i exemplar” de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana de Barcelona.
En aquesta línia, ha denunciat també que el Ministeri d’Interior no convida els Mossos a les juntes de seguretat per tractar aquells assumptes internacionals que també els afecten “com diu l’Estatut”.
Jané ha dit al diputat que aquesta manca de resposta i compliment del que diu l’Estatut demostra que tenen un concepte diferent del que vol dir respectar els cossos policials.
Jané ha donat aquestes explicacions en resposta a una interpel·lació del diputat del PPC Alberto Vilagrassa, que ha desencadenat retrets entre ambdós.
El conseller ha qualificat la interpel·lació de “baix nivell parlamentari” davant les crítiques de Vilagrassa per no respectar els cossos policials, tenir criteris diferenciats en el tracte als agents segons les seves ideologies i fent al·lusió a la manifestació policial a Barcelona i la relació amb la CUP, així com demanant que no ‘cedeixi al xantatge’ de la formacio cupaire.
El conseller ha contestat a les paraules del popular dient que no s’ha fet ‘ni una negociació política sobre el cos de Mossos’.
De fet, les paraules de Vilagrassa han provocat que el diputat de la CUP Benet Salellas reclamés la paraula per al·lusions criticant que el PPC “confongui” la sessió de control al Govern amb una sessió de control a la CUP.
Salellas ha assegurat que no es quedaran “de braços creuats i callats contra aquells a qui els molesta que la CUP existeixi i que intenten per vies antidemocràtiques criminalitzar” i ha demanat l’empara del parlament.
Batlle compareixerà l’1 de març pels fets de Rubí
Per últim, Jané ha anunciat que el director de la policia catalana, Albert Batlle, compareixerà l’1 de març a la comissió d’Interior del Parlament per donar explicacions sobre l’incident que va tenir lloc a Rubí (Vallès Occidental) el passat desembre en relació a la identificació errònia d’una persona com a presumpte lladre i que va acabar amb l’atropellament de dos agents de paisà.
Jané ha assegurat que s’”aclarirà tot” en aquesta comissió, paraules a les que Vilagrassa ha respost que esperarà a les paraules del director de la policia catalana però ha “deixat sobre la taula” els “rumors” que apunten que el detingut és una persona “relacionada amb l’empresa que va donar suport logístic al 9N”. | En resposta a una interpel·lació del PPC, el conseller d’Interior Jané assegura que el ministre d’Interior Zoido no li torna les trucades ni els missatges per tractar la detenció de dos acusats de captació gihadista. Destaca la bona relació entre Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana de Barcelona. El diputat del PPC l’acusa de no respectar els cossos de seguretat. | Summarization |
caBreu_abstractive_500 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | El pla de represa definitiu publicat pel Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) elimina la limitació per a la restauració de servir només sopars entre les 18.00 i les 21.30, com s’havia inclòs a l’última versió del document feta pública divendres.
El servei de repartiment a domicili s’allarga fins a les 23.00.
Per contra, l’assistència a activitats culturals no es podrà fer fora del municipi els caps de setmana.
Les entrades, però, sí que serviran com a salconduit per superar el límit de la queda, i fixa com a límit les 22.00 per acabar els espectacles culturals.
El cop més dur, però, ha estat per a les sales de concerts: el document torna a impedir-ne la reobertura després de vuit mesos, tot i que, segons que ha pogut saber l’ACN, es corregirà pròximament.
Què passarà a partir del 23 de novembre?
Així és el pla de reobertura a Catalunya
Les botigues de conveniència, els establiments comercials annexos a les benzineres, els establiments de menys de 300 metres quadrats de superfície de venda i els establiments comercials de municipis turístics no podran ser oberts entre les 21.00 i les 6.00.
El document manté la prohibició de fer desplaçaments entre les 22.00 i les 6.00, amb les excepcions ja previstes fins ara i a les quals se sumen el retorn al domicili des de centres educatius, activitats culturals permeses i la recollida a l’establiment en els serveis de restauració.
Pel que fa als actes religiosos i les cerimònies civils, es manté la capacitat permesa en el 30%, però s’aixeca la restricció de 100 assistents com a màxim.
Tampoc no es permet l’obertura al públic dels centres comercials i recintes comercials.
Podran aixecar la persiana, però, els establiments i locals comercials que es trobin dins els centres comercials i recintes comercials i es dediquin exclusivament a la venda de productes d’alimentació, begudes, productes higiènics, i productes de primera necessitat, farmàcies, ortopèdies, òptiques, establiments dedicats a productes de telecomunicacions, serveis de perruqueria i d’estètica, centres de veterinària i tots aquells que tenen accés directe al carrer.
Finalment, el document definitiu permet les activitats extraescolars presencials fora de l’horari lectiu habitual, sigui dins o fora del centre educatiu.
Els ensenyaments no reglats que imparteixen els centres autoritzats de música i dansa es poden fer amb un màxim de sis alumnes per aula.
Alhora, també es garanteixen les activitats de l’àmbit del lleure educatiu, que es podran fer a l’aire lliure.
Per a les activitats que es facin dins espais interiors es limitaran a grups de sis persones.
Les activitats docents i les activitats d’intervenció socioeducativa per a l’atenció i formació a infants i joves amb discapacitats, necessitats especials o situació de vulnerabilitat (serveis d’intervenció socioeducativa i centres oberts), incloent-hi el transport escolar, s’haurà de regir pels plans sectorials ja aprovats.
Pel que fa als centres educatius, hauran d’aplicar les mesures d’ensenyament previstes als seus plans d’organització del curs per reduir l’assistència presencial d’alumnat de batxillerat, cicles formatius de grau mitjà i grau superior.
Els centres de formació d’adults, les escoles oficials d’idiomes i els ensenyaments de règim especial reglats han d’adoptar mesures per a reduir l’assistència presencial dels alumnes.
Les instal·lacions i els equipaments esportius poden obrir i fer-se servir sempre que no se superi el 50% de la capacitat a les instal·lacions i els equipaments a l’aire lliure, i del 30% a les instal·lacions i equipament en espais tancats, incloent-hi tant els usuaris de les instal·lacions esportives com el públic assistent.
Es mantenen ajornades totes les competicions esportives previstes a Catalunya, a excepció de les competicions oficials d’àmbit estatal, internacional i professionals, que s’han de fer sense assistència de públic.
Els parcs i les fires d’atraccions també es mantindran tancades, com també dels establiments d’activitats lúdiques infantils privades en espais tancats.
Parcs i jardins públics i les àrees de joc infantils poden obrir fins a les 20.00 seguint les pautes d’ús i manteniment del pla PROCICAT. | El pla de represa de la Generalitat amplia l’horari de la restauració i relaxa una mica les mesures per actes culturals dins el mateix municipi, però les sales de concerts continuaran sense obrir. Es manté la prohibició de desplaçar-se entre les 22 h i les 6 h. Els centres comercials no podran obrir, però sí els establiments d’alimentació al seu interior. | Summarization |
caBreu_abstractive_2877 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | La Unió Europea (UE) ha admès la petició dels membres de l'Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana sobre els incompliments de l'estat espanyol en la protecció, conservació i promoció de la llengua occitana – aranès a l'Aran – a que obliguen les lleis i els compromisos adquirits pel govern espanyol, més tenint en compte que l'occità és llengua oficial a Catalunya i per extensió a l'Estat.
Segons l'Institut, la UE no sol atendre aquesta mena de peticions, però en canvi sí que ha acceptat l'admissió que han presentat amb l'objectiu principal que l'Estat promogui l'occità com ho fan la Generalitat i el Conselh Generau d'Aran així com que se subvencioni l'Acadèmia aranesa.
En aquest sentit s'ha celebrat una reunió a la seu de la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat en la que han participat Jusèp Loís Sans, president de l'IEA-AALO, Rosa Maria Salgueiro, secretària de la institució, i el president de la Secció Aranesa de l'Acadèmia, Jèp de Montoya, amb la Comissió Tècnica d'Experts del Consell de Ministres del Consell d'Europa per valorar l'informe presentat per l'IEA sobre els incompliments de l'estat espanyol.
Els acadèmics aranesos també han mantingut una trobada amb la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa.
L'Institut recorda que l'any 2001 van entrar en vigor els compromisos signats pel govern espanyol en relació a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
En el document de compromís, de 2001, el govern espanyol assenyalava dos tipus de protecció a què es comprometia.
Un més feble que afectava a les llengües que no eren oficials, com ara l'amazic a Melilla, l'aragonès a Aragó, l'asturleonés a Astúries o l'aranès a la Val d'Aran i Catalunya.
I una segona protecció més potent que s'havia d'aplicar a les llengües declarades oficials pels diversos estatuts d'autonomia, sense que fes cap tipus de relació de quines llengües es tractava.
En el moment en que l'occità va ser declarada llengua oficial a Catalunya per l'Estatut d'Autonomia aquesta llengua va passar de l'estadi de protecció més dèbil a l'estadi més potent, de major protecció.
No obstant això, el Comitè d'Experts del Consell de Ministres del Consell d'Europa és l'encarregat de valorar els informes presentats per l'estat espanyol.
El passat 14 de setembre el president de l'IEA, Jusèp Loís Sans acompanyat de Rosa Maria Salgueiro i Jèp de Montoya van comparèixer davant l'intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu a Estrasburg, on van exposar la situació de la llengua occitana, aranès a l'Aran, a l'estat espanyol.
En aquella compareixença els acadèmics aranesos van exposar que la Generalitat i el Conselh Generau protegeixen i emparen la conservació i normalització social de la llengua occitana a l'Aran i que el 2006 amb la reforma de l'Estatut la llengua occitana va ser declarada oficial a tot Catalunya juntament amb el català i el castellà, pel Parlament, i que aquest reconeixement es va fer d'acord amb la Constitució Espanyola, que diu que seran llengües oficials aquelles que siguin declarades com a tals per l'estatut d'autonomia.
Segons l'Institut, tant la Generalitat com el Conselh realitzen múltiples accions en la línia de la protecció i promoció de la llengua occitana com cursos per adults, implantació en l'educació obligatòria, utilització en l'administració, promoció en mitjans de comunicació, creació de l'Acadèmia de la llengua com autoritat lingüística, la utilització en cambres parlamentàries, traducció o publicació de lleis, entre d'altres.
En el procés de protecció de l'occità, el Parlament va aprovar al 2010 la Llei 35/2010 d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran, que indica els drets i deures lingüístics dels ciutadans respecte a l'occità.
Contràriament, segons l'Institut, l'Estat no realitza cap acció en favor de l'occità.
Com signant de la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries, l'Estat incompleix amb l'occità tots els compromisos adquirits excepte els que són realitzats per la Generalitat i el Conselh Generau.
L'Estat realitza accions en favor de la resta de llengües oficials com el català, el gallec o l'euskera, excepte per l'occità.
Intervenció de la UE
En la seva petició l'IEA reclama la intervenció de la Unió Europea per aconseguir que l'Estat destini alguna partida pressupostària a l'organització de cursos d'occità per a funcionaris que exerceixen a la Val d'Aran, a la incorporació de la llengua occitana en algunes pàgines web en les pròpies de cada ministeri, a la traducció e lleis a l'occità, a facilitar impresos i publicitat institucional en llengua occitana, i a subvencionar l'Acadèmia aranesa tal com subvenciona les altres acadèmies lingüístiques de l'Estat.
A la petició també es fa esment al fet que el govern espanyol va acordar al juliol de 2011 presentar un recurs d'inconstitucionalitat a la qualitat de llengua ''preferent'' que la Llei atorga a l'occità, amb la intenció de protegir-lo davant de les altres llengües.
El recurs ha tingut la decisió del Tribunal Constitucional al febrer de 2018 anul·lant la preferència lingüística. | L’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera llengua occitana realitzà una petició a la Unió Europea sobre els incompliments de l’Estat espanyol en la protecció de l’aranès. Després d’una reunió al Consell de Ministres del Consell d’Europa, la petició ha estat admesa i es requerirà el govern espanyol que protegeixi i promocioni l’aranès tal com fan la Generalitat i el Conselh Generau. | Summarization |
caBreu_abstractive_1920 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Joker és una de les pel·lícules de l'any.
És una estupidesa negar-ho i és una obligació aplaudir l'obra creada per Todd Phillips, entomant un majúscul repte: endinsar-se en l'univers de Batman per a repescar un dels personatges mítics més idolatrats, reconeguts pel públic i identificats amb certs actors.
Fora dels còmics, el Joker ha d'anar acompanyat sempre de la preposició "de": el Joker de Jack Nicholson, el de Cesar Romero, el que posa veu Mark Hamill i el Joker de Heath Ledger.
Així doncs, sobretot per aquest última versió de Ledger, la gesta de Phillips ha estat molt més meritòria.
El llistó estava molt alt.
Guardonat amb un Oscar -pòstum- i formant part de la trilogia de Christopher Nolan sobre Batman, Ledger va elevar el personatge a la categoria d'icona cinematogràfica.
Joaquin Phoenix ha aconseguit millorar un Joker que semblava immillorable, guanyant-se de forma lícita a la crítica i al públic de tot el món.
Però, realment mereix el guardó com a millor actor als Oscars?
Per què no hauria de guanyar-lo ell i no, posem per cas, Leonardo Di Caprio o Adam Driver?
La interpretació Phoenix es original... a mitges.
Els cabells verds i llargs, pintats de manera maldestre.
Un maquillatge fet a mà, característic d'una persona molt inestable i un pallasso malèfic.
Moviments neuròtics de la cara, control d'una mirada plena de malícia.
Moltes característiques físiques recorden el Joker de Heath Ledger.
No és cap punt en contra, simplement és una interpretació excel·lent basada en una excel·lent (i original) interpretació del 2008.
La nova versió de la trilogia de Nolan va trencar esquemes, estereotips i moltes adaptacions cinematogràfiques com la de Nicholson o Romero.
Phoenix, com bé va afirmar en recollir el premi als SAG, ho basa en Ledger.
La competència.
Partint de la base que la interpretació és un cinquanta per cent no original, Phoenix es trobarà als Oscars amb un dels cartells de nominacions a millor actor més carregat de talent del segle XX.
Leonardo DiCaprio és el màxim competidor, elevant la seva llegenda interpretativa gràcies a un regal de paper que li va atorgar Quentin Tarantino.
Adam Driver és el segon escull per a Phoenix.
El seu personatge dramàtic a Historia de un matrimonio és salvatgement emocional i reflecteix el bon estat de salut i talent en el que es mou ara mateix Driver.
Antonio Banderas i Jonathan Pryce són nominacions merescudes però no juguen en la lliga dels altres tres, grans protagonistes d'aquesta temporada de cinema.
Feta per a la nominació.
Com Daniel Day-Lewis a Lincoln o Leonardo DiCaprio a El renacido, hi ha pel·lícules que estan fetes per un sastre cinematogràfic per ser enviades amb una caixa i un llaç a l'Acadèmia de Cinema de Hollywood.
No és cap pecat ni és cap factor negatiu.
És només una característica que eleva l'intèrpret per sobre del guió o la realització d'un film coral.
En el cas de Joker és la columna vertebral perfecta per a un gran exercici de cinema, però xoca amb les interpretacions excel·lents dels altres nominats, connectades a grans pel·lícules amb altres grans ingredients que no sigui "l'actor" o "el personatge".
Joker té una gran banda sonora i una fotografia d'alt nivell, però el film gira constantment en espirals ascendents en Phoenix.
Excessiu.
Joaquin Phoenix i els papers de sociòpates.
I'm still here, The Master, Her, Inherent Vice, Irrational Man, You were never really here... des de 2010 que l'actor Joaquin Phoenix ha interpretat un seguit de papers amb característiques molt similars.
Pertorbats, sociòpates, homes amb passats molt problemàtics i greus mancances socials; altres amb malalties mentals o síndrome d'antiheroi.
Joker és la culminació icònica dels personatges de Phoenix, mantenint-se sempre en una manca de versatilitat que sí han demostrat Adam Driver o Leonardo DiCaprio.
La foscor i el feixisme com a productes de masses.
Qui coneix el Joker, el seu orígen, la seva personalitat i el seu paper en l'univers de Batman pot obviar perfectament aquest punt.
Qui no ho coneix i ha aplaudit amb escreix el film de Todd Phillips, convertint el personatge de Phoenix en un referent, té un greu problema.
Com a filla en essència (que no en formes) de Taxi Driver, hereta el mateix misticisme, romanticisme per un protagonista d'extrema dreta, autoritari i que barreja mitges veritats amb una veritable malaltia mental.
Escenaris com els Oscars també serveixen per fer política des del cinema i no pas des d'un discurs buit a l'hora de rebre l'estatueta daurada. | Crítica a la interpretació de Joaquin Phoenix a “Joker”, dirigida per Todd Philips. Tot i que ha fet una recreació excel·lent del personatge sociòpata, és semblant a altres interpretacions de Phoenix. A més, dos altres nominats a millor actor, Adam Driver i Leonardo DiCaprio, porten una carrera més variada i pel·lícules que no giren al voltant del personatge. | Summarization |
caBreu_abstractive_1575 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | El govern espanyol ha tirat pel dret i ha formalitzat el recurs al Tribunal Constitucional (TC) contra la investidura de Carles Puigdemont.
Rajoy, d'aquesta manera, ha ignorat l'informe del Consell d'Estat que ahir va concloure que "no hi havia fonaments" per impugnar de forma preventiva la candidatura del cap de llista de Junts per Catalunya.
L'executiu de Mariano Rajoy busca aprofitar-se de la suspensió automàtica que suposaria l'admissió a tràmit del recurs per part del Tribunal Constitucional per poder impedir que el ple, fixat pel dimarts 30 a les tres de la tarda, se celebri.
Un cop admès a tràmit el recurs, el tribunal tindria fins a cinc mesos per valorar-ne el contingut.
La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha comparegut després del consell de ministres per justificar la decisió del govern espanyol.
Ha argumentat que el recurs al TC es presenta "en defensa de la legalitat i la Constitució" per defensar "la unitat d'Espanya i l'estat de dret".
"Tenim el deure constitucional de fer tot el que legalment és a la nostra mà per evitar que la legalitat es vulneri", ha afegit.
Sáenz de Santamaría ha recordat que, si el recurs és admès a tràmit, el ple d'investidura quedarà suspès.
Ha deixat la porta oberta a acceptar un candidat alternatiu a Puigdemont, però ha precisat que aquest no podria ser Oriol Junqueras, empresonat a Estremera.
L'Estat té "armes" per defensar-se
Tot i manifestar "el respecte" a la posició del Consell d'Estat, la vicepresidenta espanyola ha tret ferro a l'informe de l'ens consultiu i ha puntualitzat que "només discrepa" amb la Moncloa en el "moment temporal" del recurs per vetar la investidura del líder de Junts per Catalunya.
"Utilitzarem tots els instruments legals per evitar que [Puigdemont] continuï amb el desafiament a l'estat de dret i la legalitat", ha insistit.
Per afiançar el seu argumentari, Sáenz de Santamaría ha repetit que Puigdemont és un pròfug de la justícia espanyola i que està en "recerca i captura".
"No està en condicions de tornar a Espanya sense ser posat a disposició de la justícia", ha apuntat.
La número dos del govern estatal ha argumentat que, per "recuperar la normalitat" a Catalunya, és indispensable "el respecte a la llei".
I per reforçar la posició del govern respecte del criteri del Consell d'Estat, ha afegit: "A nosaltres ens toca governar, i governar és decidir", ha afirmat, una frase que ha repetit en altres moments de la compareixença.
Al seu torn, el ministre Íñigo Méndez de Vigo, portaveu del govern espanyol, ha avançat que l'executiu de Rajoy "utilitzarà tots els mitjans polítics i jurídics al seu abast per evitar que es repeteixin situacions com les del ple del 6 i 7 de setembre".
Méndez de Vigo ha recordat que l'Estat "té armes" per defensar-se.
També s'ha referit al viatge de Puigdemont a Dinamarca.
"Cap govern [europeu] li dona suport", ha expressat, després de detallar que el líder de Junts per Catalunya "ha xocat" aquests dies "amb la realitat de l'estat de dret".
Pressió sobre el Constitucional
"Si podem evitar que es produeixi aquest ple, ho hem de fer", ha sostingut Santamaría, per afegir un punt de pressió sobre el Constitucional.
Hi ha temor a un rebuig a l'admissió a tràmit per part del tribunal, una situació per la qual hi ha un precedent, del temps del govern de José María Aznar durant el Pla Ibarretxe.
Per la vicepresidenta, "si es consumés la investidura, seria un mal major i una nova afronta a la majoria dels catalans".
Santamaría ha reblat en diverses vegades que Puigdemont és "una persona que no se sotmet a la justícia".
"És una circumstància que no s'ha produït mai i que no té precedents", ha dit davant dels mitjans de comunicació.
"No té -ha afirmat referint-se a Puigdemont- llibertat per anar al Parlament, tret que torni a vulnerar la llei".
El TC analitzarà el recurs abans de suspendre la candidatura
Si bé el Consell d'Estat planteja que fins que no es materialitzi la investidura presumptament en contra de la legalitat no s'hauria de poder portar al Tribunal Constitucional, la prioritat de l'executiu espanyol és impedir que el Parlament pugui arribar a proclamar Puigdemont president. | El govern espanyol no fa cas a l’informe del Consell d’Estat, que negava impugnar preventivament la candidatura de Puigdemont, i presenta un recurs al Tribunal Constitucional contra la seva investidura. La vicepresidenta justifica aquesta decisió per defensar la unitat d’Espanya i afirma que acceptarien un candidat alternatiu, excepte Oriol Junqueras, perquè és a la presó. | Summarization |
caBreu_abstractive_1136 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | De ser durant 14 anys paer en cap a ambaixador d'Espanya a Andorra.
Aquest és el salt que farà Àngel Ros a partir d'aquest divendres.
Esgota les seves darreres hores com a alcalde a l'espera que el consell de ministres aprovi el seu nomenament.
Però aquest no era el primer destí planificat.
Consumat el gir polític contra pronòstic que va portar Pedro Sánchez a la Moncloa, Ros esperava poder ser nomenat secretari d'Estat, un intent que no va reeixir.
La primera alarma va saltar quan el fins aleshores cap de gabinet de Ros, José Crespín, va ser nomenat subdelegat del govern espanyol a Lleida.
Segons el seu entorn, era la primera senyal que l'alcalde coïa el seu adeu de la Paeria.
"Ros, amb el suport d'Iceta, va intentar ser secretari d'Estat", expliquen fonts coneixedores del procés.
Una de les possibles destinacions era el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, però va ser descartada.
L'altra, apunten altres fonts consultades per NacióDigital, la secretaria d'Estat per a la Societat de la Informació i Agenda Digital.
Ros és doctor en informàtica per la Politècnica de Madrid, a més de llicenciat en Ciències Físiques.
Ni una ni l'altra opció van fructificar i, segons les fonts consultades, la situació va incomodar la cúpula del partit i el propi Ros.
Ha estat, però, el Ministeri d'Exteriors, que encapçala Josep Borrell, qui finalment li ha posat una sortida sobre la taula, per a sorpresa, fins i tot, d'altres ministeris amb molta connexió amb el PSC.
Consultats aquests darrers dies per NacióDigital, desconeixien fins aquest dimarts al vespre que Ros seria nomenat ambaixador.
El desgast del lideratge després de dues majories absolutes
La sortida de Ros de l'alcaldia és una excepció dins de la consigna general del partit de no moure peces consolidades de cara a les eleccions municipals del 2019.
Fa tot just un any i mig, s'especulava sobre si l'alcalde de Lleida optaria o no de nou a l'alcaldia l'any que ve.
Ell mateix, però, es va encarregar d'esvair dubtes en una entrevista a NacióDigital el 28 de maig de l'any passat, en la qual assegurava que tenia projecte per a anys i admetia que va ser un error dir el 2011 i el 2015 que no es presentaria més per repetir com a paer en cap.
"Prometo que el 2019 no diré que és l'últim cop", va afirmar en aquell moment.
La realitat era, però, que després d'haver guanyat les eleccions municipals amb majoria absoluta els anys 2007 i 2011, l'any 2015 ja va veure com el seu lideratge trontollava.
Va necessitar un pacte amb Ciutadans per apuntalar el govern municipal.
L'entesa amb el partit taronja culminava un viratge en molt poc temps, tenint en compte que Ros va ser un dels principals rostres del sector sobiranista que es va acabant escindint del PSC l'any 2014.
Ell, però, va prioritzar mantenir l'alcaldia i es va quedar al partit.
Just quan Miquel Iceta va prendre el comandament dels socialistes catalans -després de la dimissió de Pere Navarro al juny d'aquell mateix any-, el va fer president del PSC, un càrrec de caràcter honorífic.
El repte de consolidar un relleu
De defensar el dret a decidir -fins al punt de deixar l'escó al Parlament per no votar-hi en contra i participar en manifestacions de la Diada- a anar a una manifestació de Societat Civil Catalana.
De liderar el corrent crític Agrupament Socialista a presidir el PSC d'Iceta.
De justificar -amb recels- el 155 a intentar frenar el retorn de les obres de Sixena.
Ros, de qui es destaca el seu paper com a dialogant, s'ha exhibit com un dirigent camaleònic en els darrers anys.
L'inesperat govern del PSOE ha concedit una nova oportunitat a Ros.
Als seus 65 anys, assumirà el paper d'ambaixador del govern espanyol a Andorra i no se la jugarà en la difícil tasca de revalidar l'alcaldia de Lleida.
El PSC tindrà ara deu mesos per consolidar un relleu capaç de retenir unes de les principals alcaldies que fins el PSC ha tingut ben lligada. | L’alcalde de Lleida deixarà de ser-ho després de 14 anys. Com a sortida, va provar de ser nomenat secretari d’Estat del govern espanyol, però Borrell li proposà ser ambaixador a Andorra, que finalment serà el seu nou càrrec als 65 anys. El PSC haurà de buscar una alternativa a la Paeria, una de les seves principals alcaldies fins ara. | Summarization |
caBreu_abstractive_538 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | L’11 de novembre de 1914 s’hi va signar l’armistici entre les potències aliades i l’Imperi Alemany.
Aquest fet va significar de facto la fi de la Primera Guerra Mundial (1914-18), un conflicte que va canviar el món i que avui encara hi projecta l’ombra.
El seguirien la Conferència de Pau de París, els tractats de pau de Versalles, Sèvres i més.
El naixement de la Societat de Nacions, la política de ‘reparacions’ o la dissolució total dels imperis austro-hongarès, alemany, otomà i la parcial del rus.
Molts d’aquests fets continuen presents en l’agenda política internacional i marquen la vida de milions de persones.
El Llevant, el Kurdistan i Síria
La dissolució de l’Imperi Otomà arran del tractat de Sèvres l’agost del 1920 va obrir una capsa de Pandora que encara maldem per tancar.
Per exemple, tres conseqüències: el conflicte israelià-palestí, la guerra civil a Síria i el Kurdistan.
Comencem pel darrer: el tractat esmentat preveia un referèndum per a decidir el futur del Kurdistan però no es va fer mai.
El cop d’estat de Kemal Atatürk a Turquia, la guerra que el seguí i el tractat de Lausana (1923) en foren la causa principal, però la desunió entre els kurds que podríem anomenar ‘pragmàtics’ i els partidaris d’un gran Kurdistan també hi influí.
Igualment, el fet que Sèvres preveiés d’incloure dins el territori d’un eventual Kurdistan lliure la província petrolera de Mossul, en la qual els britànics tenien l’ull clavat, ajudà a inclinar la balança a favor dels interessos turcs.
També en part una altra herència malaurada és l’actual conflicte civil a Síria.
És prou sabut que l’origen és vinculat a l’eclosió de la primavera àrab, la resiliència del règim d’al-Assad, la infiltració dels grups radicals de matriu gihadista, i els jocs d’interessos regionals de moltes potències.
Però part de l’acarnissament és fruit d’un estat resultant de la fi de la Primera Guerra Mundial traçat amb tiralínies que barrejaren i dividiren sense pudor grups i col·lectius ètnics i religiosos diversos per satisfer exclusivament els interessos colonials francesos i britànics.
I tot en virtut d’un acord secret franco-britànic pactat durant la mateixa guerra, l’acord Sykes-Picot del 1916.
I la cirereta de tots els conflictes, l’àrab-israelià.
Molts veuen que prové de la declaració Balfour (1917), anterior a la fi de la gran guerra però assumida per la Conferència de San Remo (1920), vinculada també a la Conferència de Pau de París en el marc dels complexos moviments de les potències i d’influents grups de poder en la redefinició de les fronteres del Llevant postotomà.
Les herències en política financera
En un altre ordre de coses, un dels elements principals que definí també els tractats resultants de la Conferència de Pau de París, i en especial del Tractat de Versalles, fou la política de ‘reparacions’, per la qual els països perdedors havien de pagar sumes elevadíssimes per tal d’indemnitzar els aliats, els vencedors.
Aquesta política, tan agressiva, motivà la dimissió d’un jove economista de la delegació britànica a la Conferència de Pau, un tal Keynes, que avisà de les conseqüències desestabilitzadores en l’economia i les finances que això podia tenir.
I de fet aquesta fou una de les causes destacades de la crisi hiperinflacionista alemanya dels anys 1920-23, en la qual una barra de pa arribà a costar bilions de marcs alemanys.
És sabuda la influència d’aquesta crisi en el descrèdit de la república de Weimar i el consegüent ascens del nazisme.
Aquesta seqüència de fets és la base de l’animadversió quasi patològica dels economistes alemanys a la inflació.
Des de l’establiment de la República Federal d’Alemanya, la política econòmica i financera oficial ha estat sempre condicionada a un control estricte de la inflació, percebuda com la mare de tots els mals possibles i imaginables.
I aquesta és la política que la cancellera Merkel va imposar a Alemanya i a Europa durant la darrera crisi econòmica i financera; una política restrictiva de la despesa que allunyés el perill d’una inflació que es pogués desbocar.
Amb les polítiques d’austeritat consegüents i les seves seqüeles…
I tot això i més va començar en un vagó de tren a Compiègne, al nord-est de París, avui fa cent anys. | La fi de la Primera Guerra Mundial encara té efectes avui dia en molts països. Per exemple en la política econòmica a Alemanya, la situació del Kurdistan, la guerra civil a Síria i el conflicte israelià-palestí. Els pactes i tractats de pau signats entre 1917 i 1920 van repercutir, per exemple, en la política antiinflacionista d’Alemanya de la cancellera Merkel. | Summarization |
caBreu_abstractive_2602 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Un col·lectiu de cristians ha entregat al bisbe de Girona 900 firmes per demanar-li que faci un pronunciament "inequívoc" a favor de l'alliberament dels "presos polítics".
La plataforma anomenada Cristians per a la Llibertat les ha recollit entre els feligresos de quatre parròquies del Baix Empordà.
Un dels seus membres, Lluís Molinas, considera que deixar en llibertat Junqueras, Forn i els 'Jordis' no és una qüestió "política" sinó "d'humanitat".
Cristians per a la Llibertat creu que la "resposta catòlica" ha d'implicar "posar-se al costat de la llibertat i els drets humans".
El col·lectiu ha entregat les firmes al bisbe Francesc Pardo en el transcurs d'una reunió aquest dilluns.
En aquesta trobada, Pardo ha assegurat que els "entén" però els ha recordat que el posicionament dels bisbes catalans demanant "una reflexió serena" sobre la situació dels empresonats ja li ha costat "moltes crítiques".
La plataforma espera que feligresos d'altres parròquies facin recollides de firmes semblants.
Demanar la llibertat dels presos per convicció catòlica més que no pas política.
Aquesta és, en essència, la raó per la qual un grup de feligresos ha intentat convèncer al bisbe de Girona perquè faci un pronunciament públic a favor de l'alliberament d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
La proposta neix després de trobar un "cert consens" entre els parroquians sobre la situació dels presos, tal i com ha explicat Martí Pagès, un dels impulsors.
A partir d'aquestes converses, va néixer un grup a través de l'aplicació de missatgeria WhatsApp amb un nom que ha acabat batejant al col·lectiu: Cristians per a la Llibertat.
La plataforma aplega a hores d'ara representants de quatre municipis del Baix Empordà: Palafrugell, Regencós, Pals i Mont-ras.
Les firmes que han entregat al bisbe de Girona, un total de 867, s'han recollit a la sortida de missa del diumenge.
Una rebuda que ha deixat satisfets els impulsors.
El manifest demana al màxim representant de la diòcesi un pronunciament "públic, inequívoc i categòric" que "exigeixi" l'alliberament de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Oriol Junqueras.
El document admet que sobre la independència de Catalunya "la posició dels catòlics pot ser plural" però creu que, en aquest cas, hi ha en joc "la llibertat o l'exercici dels drets humans".
Per aquesta raó, Cristians per a la Llibertat defensa que "la resposta catòlica" s'ha de situar "al costat" d'aquests dos factors.
El bisbe els "entén"
Quatre representants de Cristians per la Llibertat s'han trobat aquest dilluns amb el bisbe Francesc Pardo.
La reunió, celebrada a la seu del Bisbat a Girona, ha durat poc més d'un quart d'hora.
"El bisbe entén perfectament la situació", ha explicat a la sortida Lluís Molinas.
Tot i això, Pardo els ha recordat que, amb les manifestacions fetes fins ara per part dels bisbes catalans, "ja han rebut crítiques".
El bisbe de Girona els ha remès al comunicat conjunt dels bisbes catalans del mes passat que demana "una reflexió serena" sobre la presó preventiva dels consellers destituïts i els 'Jordis'.
La carta creu que l'alliberament és necessari per "propiciar el clima de diàleg".
Cristians per a la Llibertat considera que cal anar més enllà i demana més "contundència" a les veus de la jerarquia catòlica catalana.
"Nosaltres demanem la llibertat de gent que tenen criatures", ha insistit Molinas.
El bisbe els ha recordat que "l'última paraula" la té el jutge i s'ha de "pregar" perquè "ell i qui l'envolta" ho entenguin.
Precisament, el col·lectiu decidirà si envia les signatures recollides al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena com a mesura de pressió.
Els impulsors de Cristians per a la Llibertat admeten que han rebut peticions de feligresos d'altres parròquies que volien donar suport al manifest.
Martí Pagès assegura que en aquests casos els han animat a organitzar-se i recollir firmes amb peticions semblants.
Per ara, però, "no els consta" que hi hagi altres actuacions en marxa. | Cristians per la Llibertat, un col·lectiu de quatre parròquies del Baix Empordà, lliura 900 signatures al bisbe de Girona perquè es pronunciï a favor de l’alliberament dels presos polítics. El bisbe, Francesc Pardo, assegura que els entén, però que ja ha rebut moltes crítiques per demanar una “reflexió serena”. El col·lectiu apel·la a la humanitat per davant de la política. | Summarization |
caBreu_abstractive_2786 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Arenys de Munt (Maresme) podria acollir un centre museístic dissenyat pel prestigiós arquitecte Frank Gehry a l'entorn de la Masia Can Colomer.
Es tracta d'una iniciativa de l'empresa NaturalmarcsBCN, finançada per un inversor internacional, i que segons els seus impulsors "exhibiria una part de la col·lecció d'art privada de Lluís Bassat".
Segons ha pogut saber l'ACN, el nou edifici disposaria de tres plantes amb un auditori, un restaurant, i una superfície de més de 8.000 metres quadrats per allotjar la mostra permanent del publicista i altres exposicions itinerants.
L'alcalde de la localitat, Joan Rabasseda, ha elogiat "l'ambiciós projecte" que des del seu punt de vista servirà per "posar Arenys de Munt en el mapa".
El nou centre museístic d'Arenys de Munt és una iniciativa que sorgeix del maresmenc Marc Roig, veí de la població i gerent de l'empresa NaturalmarcsBCN.
"Sempre he tingut passió per l'art i molta relació amb persones destacades d'aquest àmbit", comenta l'emprenedor, que apunta que fa temps que treballa per aconseguir finançament perquè aquest projecte esdevingui una realitat.
Roig es mostra convençut que el nou equipament és una oportunitat excel·lent per donar a conèixer Arenys de Munt i Catalunya, i destaca la ubicació estratègica del futur museu: "Estem entre Barcelona i Girona, dues ciutats molt turístiques, però a més tenim la Roca del Vallès a tocar, un municipi que rep 4,6 milions de visitants anuals, els quals tenen un perfil similar al que cerquem nosaltres", comenta el promotor, que afirma que disposa dels "ingredients" bàsics per tirar endavant la fita.
En aquests sentit, recorda que un inversor estranger finançarà la construcció de l'equipament que dissenyarà el prestigiós arquitecte canadenc Frank Gerhry.
"És un dels més importants i influents del món, internacionalment conegut per la seva arquitectura personal, que incorpora noves formes i materials i és especialment sensible amb el seu entorn", comenta.
En declaracions a l'ACN, l'alcalde d'Arenys de Munt, Joan Rabasseda, s'ha mostrat convençut que aquest projecte és beneficiós pel municipi, i ha remarcat que "contempla un àmbit arquitectònic potent amb un professional de prestigi al capdavant".
El batlle ha considerat que es tracta d'una obra "d'interès públic" i ha expressat el suport de l'administració local "amb els emprenedors i també amb aquest cas concret".
Rabasseda ha reconegut que hi ha diferents "condicionants" com ara el planejament urbanístic – es vol edificar en un terreny no urbanitzable - , l'impacte paisatgístic i social que pot tenir, o el fet que el Pla Territorial General de Catalunya contempla construir una carretera per unir el Maresme i el Vallès Oriental a través de la zona boscosa on es vol aixecar el futur museu d'art contemporani.
Amb tot, ha dit que "sempre hi ha marge de maniobra quan es tracta de temes d'interès públic".
Es mostra convençut que quan arribi el moment, "la Comissió Territorial d'Urbanisme, la Generalitat, i l'Ajuntament", treballaran conjuntament per fer possible aquesta fita.
Possible col·laboració de Bassat
Segons Marc Roig, el nou edifici es dividiria en tres plantes.
A la primera s'hi ubicaria un restaurant i un auditori d'ús privat i públic, ja que s'arribaria a un acord amb l'Ajuntament d'Arenys de Munt per gestionar-lo.
A la segona planta hi hauria el museu d'art contemporani amb una mostra permanent amb obres de la col·lecció Carmen i Lluís Bassat i també amb un espai per exposicions itinerants.
Pel que fa a la tercera planta, hi hauria les noves oficines de NaturalmarcsBCN.
Rius assegura que la previsió és que l'equipament rebi un milió de visites anuals.
Tot i això, fonts de la Col·lecció Bassat han explicat a l'ACN que no existeix "cap compromís" amb el futur museu d'Arenys de Munt: "L'aposta i el compromís és amb Mataró i amb la Nau Gaudí", insisteixen les mateixes fonts, que desvinculen l'eventual projecte de Gehry a un hipotètic trasllat de la seu del museu.
Des de la Col·lecció també comenten que si quan el museu d'art contemporani d'Arenys de Munt estigui en marxa apareix alguna oportunitat de col·laboració amb els seus promotors, s'estudiarà llavors la idoneïtat o no d'arribar a acords puntuals, de la mateixa manera que actualment es cedeixen peces per a exposicions en altres museus. | L’empresari Marc Roig, de NaturalmarcsBCN, prepara un centre museístic a Arenys de Munt (Maresme) que acolliria part de la col·lecció d’art de Lluís Bassat. L’arquitecte canadenc Frank Gehry dissenyaria l’edifici de tres plantes. Des de la Col·lecció Carmen i Lluís Bassat es desvinculen del projecte perquè tenen un compromís amb la Nau Gaudí de Mataró, sense descartar acords puntuals. | Summarization |
caBreu_abstractive_1667 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Mariano Rajoy ja té el seu llibre de memòries.
Es titula Una España mejor (Plaza&Janés) i, com pràcticament tots els títols d'aquest gènere, és un intent d'autojustificació i de defensa de la seva controvertida gestió al capdavant del govern d'Espanya.
Hi són presents tots els tòpics que l'exlíder del PP ha repetit per fer-se fort enfront els seus contradictors: el seu executiu va superar la crisi econòmica que li va deixar en herència José Luis Rodríguez Zapatero; no es va rescatar Espanya gràcies a que ell s'hi va plantar; i la seva política davant el conflicte català era la que tocava.
Un històric del PP, Manuel Milián Mestre -ara fora del partit-, ha revisat per a NacióDigital alguns aspectes de la trajectòria del dirigent gallec i ens en fa cinc cèntims.
Milián Mestre assegura que a, diferència d'Aznar, no té "res a retreure" a l'expresident en l'esfera personal.
"Però això no treu que sigui molt crític amb la seva gestió.
Rajoy ha estat un desastre i només ha volgut surar", diagnostica.
- La mala relació amb Fraga
Rajoy subratlla en el llibre la seva vinculació amb Fraga, gallec com ell, però d'un caràcter molt diferent.
L'exdiputat del PP, fraguista de la primera hora, explica la distància entre tots dos líders.
"Fraga mai va empatitzar amb ell.
Un dia em va confessar que hi tenia dues recances: que era un gallec que no parlava l'idioma i que no havia guanyat unes eleccions "ni tan sols al seu poble".
Dia de la Constitució
Quan l'Estat es va saltar la seva Constitució
La Transició és un exemple de com el poder polític moldeja al seu gust les normes vigents, des de la legalització del PCE al retorn de la Generalitat i la supressió de les Corts franquistes
- El "desastre" de Catalunya
Milián Mestre considera a Rajoy el culpable "en un 70%" del conflicte a Catalunya.
"Un desgavell", remarca.
Molt ben connectat amb sectors empresarials, l'exdiputat del PP explica que al llarg de tot el procés sobiranista, l'expresident va rebre molts advertiments del món econòmic perquè prengués algun tipus d'iniciativa política per desinflamar el xoc institucional entre l'Estat i la Generalitat: "Em consta que un dels informes que se li van fer arribar li suggeria la formació d'una comissió de juristes catalans i espanyols que estudiessin fórmules de compromís.
Era una manera d'avançar-se al tema del relator.
No en va fer ni cas", relata
Milián explica que Rajoy va rebre molts informes de sectors empresarials perquè prengués la iniciativa a Catalunya: "No en va fer ni cas"
Segons ell, Rajoy ha estat "un desastre" que "només volia surar" i el compara amb un famós emperador romà: "Va actuar davant el problema català com Neró davant l'incendi de Roma".
- "La meva decisió: no al rescat"
Rajoy explica que Espanya no va ser rescatada perquè ell, com a president del govern, es va plantar.
Milián Mestre es pregunta si la Unió Europea estava en condicions de rescatar Espanya, "que no és Grècia".
- Marianisme en estat pur
En el llibre hi apareixen reflectits molts trets definitoris del polític gallec.
La seva fília per Sáenz de Santamaría, de qui lamenta que ja no estigui en el primer pla de la política; la seva distància subtil envers la direcció de Pablo Casado -a qui només cita una vegada-; la seva tensió amb José María Aznar...
Crida l'atenció com explica la seva designació per Aznar com a candidat a la Moncloa i líder del PP: "Vaig ser candidat a la presidència del govern l'any 2004.
En alguns episodis del llibre on s'intueix més la mala llet no pot amagar algunes sortides gallegues, com quan comenta les conspiracions contra ell que, animades des de l'aznarisme, el van voler derrocar en vigílies del congrés del PP a València, el 2008: "Aquell va ser un procés que, en ares de la prudència, em limitaré a definir com a singular".
Marianisme en estat pur. | Mariano Rajoy treu el seu llibre de memòries, “Una España mejor” (Plaza & Janés), que rep una ressenya crítica de Manuel Milián Mestre, exdiputat del PP. Milián considera que la gestió de Rajoy ha estat un desastre i que només es vol justificar amb el llibre. Rajoy no cercà una solució política al conflicte amb Catalunya. | Summarization |
caBreu_abstractive_883 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Najat El Hachmi publica ‘La filla estrangera’ (Edicions 62), guanyadora del Premi BBVA Sant Joan.
La novel·la narra l’entrada a la vida adulta d’una noia nascuda al Marroc i criada en una ciutat catalana d’interior.
És la història de la rebel·lió per sortir del món de la immigració, però que topa amb el conflicte intern de trencar el vincle que l’uneix amb la mare.
Malgrat que no es tracta d’una obra autobiogràfica, El Hachmi reconeix a l’ACN que l’escriptura li serveix per “pal·liar” l’enyorança que a vegades sent per allò propi de la seva infantesa, ara que la seva realitat és “cada cop menys amazic i més catalana”.
L’escriptora ja està escrivint una segona novel·la amb la mare com a protagonista.
Nascuda a Beni Sidel, al Marroc, el 1979, amb 8 anys es va traslladar amb la seva família a Vic.
Es tracta d’un procés similar al de la protagonista de ‘La filla estrangera’ que viu a una ciutat de la Catalunya interior que, tot i que no es nombra, té totes les característiques de la capital d’Osona.
La jove i brillant protagonista de la novel·la ha acabat l’etapa de l’institut i, amb tan sols divuit anys, ha de decidir si accepta el matrimoni arreglat amb el cosí que li proposa la mare o si marxa sola a Barcelona per desenvolupar el seu talent.
La mare i la filla de la novel·la viuen juntes però cada vegada la distància entre elles “es va fent gran”, però de manera “poc tangible”, simplement per pura incomunicació, sense un “xoc directe ni un enfrontament”.
Najat El Hachmi entén que el punt de vista de la mare és el propi d’una persona que ha emigrat i que ha fet un “sacrifici personal importantíssim” per donar una vida diferent als seus fills.
“Ella, però, no s’imagina que això pugui tenir com a conseqüència que els fills no reconeguin l’esforç o el sacrifici”, ha reflexionat.
En contra d’això, la protagonista es posa “molt” en la pell de la mare però, en canvi, no es posa en el seu propi punt de vista.
“Reconèixer aquest sacrifici pot implicar renunciar al que un vol fer en la seva pròpia vida”, ha dit.
Davant d’aquestes dues situacions, l’autora ha anunciat a l’ACN que es troba immersa en l’escriptura de la seva propera novel·la, que es basarà en la història de la vida de mare i que, en part, coincidirà temporalment amb ‘La filla estrangera’, però el període vital del qual parlarà serà més ampli.
Viure en l'”anonimat” d’una gran ciutat
En una entrevista amb l’ACN, El Hachmi explica que Vic és el seu “segon origen”, la seva ciutat d’infantesa i d’adolescència, però que Barcelona ofereix als fills de la immigració la possibilitat de viure en l'”anonimat” i sense la “pressió del col·lectiu”.
“La gent que no és immigrant no ho coneix massa, però per a molts nouvinguts que viuen a ciutats de comarques, Barcelona és com el lloc ideal”, ha començat l’escriptora, que afirma que a les ciutats petites es nota “molt” el control social.
Així, ha afirmat a l’ACN que quan era més jove, els marroquins que vivien a Vic sovint la reconeixen i l’ubicaven a nivell familiar, de manera que el control social se li feia molt present.
Tot i no ser una novel·la autobiogràfica, Najat El Hachmi reconeix que els escriptors sempre aboquen part de la seva experiència en el que escriuen.
Respecte la protagonista, l’autora de ‘L’últim patriarca’ ha intentat posar-se a la pell de noies filles de la immigració que passen pel procés de l’edat infantil cap a l’adulta i hi ha coses que comparteix amb la protagonista i d’altres que les coneix “de molt a prop”.
“He intentat anar més enllà de la meva visió i la meva pròpia experiència”, ha reblat.
La novel·la parla del procés d’anàlisi per valorar si el vincle amb la mare i el seu sentiment de deute és “més important” que el camí que vol seguir ella mateixa, un tema “molt universal”.
“Créixer consisteix en apartar-te del que has rebut i intentar fer la teva pròpia vida”, ha reflexionat en una entrevista amb l’ACN.
Fer present la llengua materna en una novel·la
Un dels nexes més forts que té la protagonista amb la seva mare és la llengua materna, que la qualifica com la cosa “més important” que els fills reben d’una mare.
En ‘L’últim patriarca’, El Hachmi diu que narrava la relació amb el col·lectiu marroquí “fent trampa” i intentant trobar paraules en català per les veus que li parlaven en amazic.
Ara, s’ha plantejat per quina via podia recuperar la seva llengua materna, l’amazic, que cada vegada és menys present en la seva realitat, i portar-la a la novel·la sense que perdés “coherència” i “significat”. | Najat El Hachmi publica la seva darrera novel·la, “La filla estrangera” (Edicions 62), que resultà guanyadora del premi BBVA Sant Joan. Tracta d’una jove que acaba l’institut i ha de triar entre casar-se amb el seu cosí, com li ha arreglat la mare, o marxar a Barcelona. Pesa molt la figura de la mare, migrant sacrificada pel futur dels fills. | Summarization |
caBreu_abstractive_920 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Els Minyons de Terrassa porten aquesta setmana i per primera vegada el fet casteller al sud-est asiàtic.
Els egarencs són un dels ambaixadors de la Setmana Catalana que l’Agència Catalana de Turisme (ATC) organitza a Singapur coincidint amb la celebració de la fira ITB Àsia 2016 de turisme, i on en els tres pròxims dies Catalunya es posiciona com a destí turístic per al mercat asiàtic, amb la cultura i la gastronomia com a principals reclams.
En la primera de les cinc actuacions que tenen previstes, els Minyons han descarregat el cinc de set, el set de set, el quatre de set amb l’agulla i un vano de cinc a Raffles Place, el centre financer de la ciutat.
Fins a Singapur han viatjat un total de 223 castellers, però algunes camises han arribat tot just aquest dimecres a primera hora del matí, per la qual cosa els castells de més envergadura hauran d’esperar a dijous i, sobretot, divendres, quan els Minyons actuaran al costat de l’emblemàtic edifici de Marina Bay.
En una breu actuació en ple centre financer de Singapur, els de la camisa malva han descarregat els primers castells al sud-est asiàtic, tots ells de set, uns castells molt per sota de la capacitat de la colla, conscient que el seu paper a Singapur és d’exhibició i on els objectius no són, en cap cas, de màxims.
En aquest sentit, cap recordar que els Minyons tenen encara algunes cites pendents a la seva tornada, algunes d’elles importants, com Sant Narcís, a Girona, o la seva diada, el 20 de novembre.
A més, fins a Singapur ‘només’ han viatjat 223 castellers, el que els permetrà portar a plaça construccions de fins a vuit pisos i, potser, en plantegen també algun de nou.
‘Mai la cultura catalana havia tingut una repercussió tan forta al sud-est asiàtic’, celebra el president de la colla, Cesc Poch, que assegura que les actuacions aniran a més en els pròxims dies.
Un dels nens de la canalla, Martí Alcaraz, també aplaudeix haver fet castells ‘a l’altra punta del món’ i fa broma dient que l’experiència és millor encara havent-se saltant l’escola.
A la porta d’un dels edificis del centre financer de Singapur, coincidint amb l’actuació del Minyons, s’han congregat desenes de persones, la majoria d’ells que entraven i sortien de l’oficina a l’hora de dinar.
Tots ells bocabadats, però aplaudiments a l’hora de culminar els castells, més aviat pocs.
La majoria dels assistents tenien les mans ocupades fent fotografies i enregistrant l’actuació amb els seus telèfons mòbils.
Castells a l’illa de Sentosa i al Marina Bay
Els castells més grans d’aquesta expedició asiàtica arribaran a partir de dijous.
I és que després de l’actuació a Riffles Place, els egarencs tenen encara programades quatre actuacions més.
Dijous seran a l’illa de Sentosa, on faran dues actuacions en un ambient poc comú en el món casteller, arran de platja i en un entorn del tot tropical.
Les últimes dues actuacions previstes tindran lloc divendres a la tarda.
Una d’elles serà a la fira ITB Àsia, on diverses empreses catalanes hi són presents de la mà de l’Agència Catalana de Turisme.
El fet casteller és un dels principals reclams per al mercat asiàtic i és per això que els malves portaran les seves construccions dins mateix de l’espai firal.
Posteriorment, els Minyons actuaran a l’exterior per tal d’apropar els castells a la ciutadania singapuresa.
Seran, ni més ni menys, que davant l’emblemàtic edifici Marina Bay Sands, de l’arquitecte Moshe Safdie i una de les icones més representatives de l’skyline de Singapur per la seva espectacular coberta amb la piscina elevada més llarga del món.
Connexió castellera amb l’Àsia
Àsia té una connexió especial amb la cultura catalana i és, de fet, un dels principals mercats importadors del món casteller.
El gran paper de la colla xinesa dels Xiquets de Hangzou al darrer Concurs de Castells de Tarragona i el seu espectacular tres de nou amb folre ha fet la volta al món.
També reconeguts a nivell internacional són els govindes indis, unes torres humanes originàries de Bombai amb força similitud amb els castells i que ja han estat objectiu de visita de significades colles catalanes, com els Castellers de Vilafranca (2011), els Castellers de Sants (2013) o els Capgrossos de Mataró (2014).
Fins ara, però, cap colla havia portat els castells fins al sud-est asiàtic.
Els Minyons de Terrassa han trencat el gel amb aquesta zona del planeta i ja tenyeixen de color malva la ciutat de Singapur. | L'arribada dels Minyons de Terrassa a Singapur ha coincidit amb la setmana catalana i la fira ITB Àsia 2016. Han tingut una gran repercussió cultural i gastronòmica, ja que era la primera vegada que s'enduien castells al sud-est asiàtic. Els castellers han preferit no donar el màxim a les seves actuacions i poder exhibir-se adequadament. | Summarization |
caBreu_abstractive_2362 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Les vuit persones que els Mossos d'Esquadra van detenir el febrer de 2019 en un operatiu contra el tràfic de drogues a Lleida han estat condemnades a entre 3 i 4 anys i mig de presó.
Les parts han arribat a un acord per reduir les penes que demanava inicialment la fiscalia i que superaven els 9 anys, després que hagin reconegut els fets.
Així s'ha evitat el judici que s'havia de celebrar durant tres dies a l'Audiència de Lleida.
L'acord inclou també que els vuit acusats puguin sortir de la presó pagant una fiança de 3.000 euros cadascun i que indemnitzin la companyia elèctrica Endesa amb 238.589,87 euros ja que havien punxat la llum per mantenir tres cultius de marihuana.
Els acusats són sis homes i dues dones, detinguts en l'operatiu policial del 19 de febrer de 2019 en tres cases del barri de la Mariola de Lleida i en un pis del Centre Històric.
Els Mossos van trobar a les cases plantacions de marihuana i tot el material necessari per mantenir-les, com fluorescents, ventiladors i màquines d'aire condicionat.
Van intervenir més de 2.000 plantes de marihuana, cocaïna i també armes.
L'operatiu va crear una gran expectació ja que hi van participar agents de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC), del Grup Especial d'Intervenció (GEI), d'ordre públic i de seguretat ciutadana, a més de gossos i un helicòpter, que va servir per assegurar els registres inicials, que van començar a les 5 del matí.
Primer judici a l'Audiència des del confinament
El d'aquest dimarts era el primer judici que es feia a l'Audiència de Lleida des del confinament i tot i que s'havia d'allargar tres dies, amb l'acord entre les parts ha durat només 10 minuts.
La vista s'ha fet, però, amb totes les mesures de seguretat.
A la Sala hi havia unes 35 persones entre els jutges, advocats, Mossos d'Esquadra, periodistes i els vuit acusats.
El públic no ha pogut accedir a l'edifici.
Tots els assistents han respectat les distàncies de seguretat, utilitzant una de cada tres cadires, i mascaretes.
Els acusats han desfilat un a un davant el micròfon per reconèixer els fets i acceptar la pena imposada mentre el funcionari auxiliar de la sala, amb mascareta i guants, s'ha encarregat de canviar el plàstic protector del micròfon després de cada intervenció.
Tot i que el judici havia de començar a les 9.30h, la negociació entre les parts s'ha allargat fins a quarts de dotze i finalment s'ha arribat a un acord per reduir les penes que inicialment demanava la fiscalia i que arribaven fins als 9 anys i 8 mesos de presó.
Finalment, però, els acusats han reconegut els fets i el ministeri públic ha retirat l'acusació per pertinença a grup criminal i ha demanat que se'ls apliqués l'atenuant de drogoaddicció.
Així, segons el pacte al qual han arribat i que els acusats han acceptat davant els magistrats a la Sala, a un d'ells l'Audiència li imposarà una pena de 4 anys i mig de presó per un delicte contra la salut pública amb l'agreujant de reincidència i una multa de 900 euros per defraudació de fluid elèctric.
A dos acusats més (un home i una dona) també se'ls imposa una pena de quatre anys i mig de presó, però en el seu cas per un delicte contra la salut pública (3 anys), per tinença il·lícita d'armes (1 any) i per receptació (6 mesos).
A un altre se li imposaran 4 anys de presó (3 per salut pública i 1 per tinença il·lícita d'armes) i als altres 4 una pena de 3 anys de presó per un delicte contra la salut pública.
A més, tres d'aquests últims també hauran de pagar una multa de 900 euros cadascun per un delicte de defraudació del fluid elèctric.
Els acusats van ingressar fa més d'un any a la presó de manera preventiva i els seus lletrats també han acordat durant la vista d'aquest dimarts que puguin sortir en llibertat pagant una fiança de 3.000 euros cadascun.
La fiscalia no s'hi ha oposat tenint en compte les penes imposades i que fa 16 mesos que són a la presó. | Les condemnes s'han rebaixat a 3 i 4 anys per a les vuit persones detingudes el 2019 per tràfic de drogues. A les cases es van trobar plantacions de marihuana i el material necessari per mantenir-les. Els detinguts podran sortir de presó pagant 3.000 euros de fiança cadascun, i un total de 238.589,87 euros a Endesa per haver punxat la llum. | Summarization |
caBreu_abstractive_66 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | La Catalunya sense estat ha tingut sempre una gran necessitat d’explicar-se.
Si no s’explicava, no existia.
Explicar-se era una manera de ser, d’existir.
Aquesta reflexió del periodista Francesc Canosa el porta a exposar per què Catalunya ha estat un terreny adobat per al periodisme.
‘Catalunya sempre ha estat pionera del simulacre.
Sempre ha hagut de demostrar que tenia allò que no tenia’, diu el professor, que ahir va presentar els tres volums de la ‘Història del periodisme de Catalunya‘ (Sàpiens Publicacions, 2017) al Palau de la Generalitat, acompanyat del president Carles Puigdemont.
Canosa, que ha estat el director editorial d’aquesta obra col·lectiva, va reconèixer que el periodisme era l’explicació de la seva vida –’m’ho ha donat tot i també m’ha pres algunes coses com la salut’.
Es va definir com un drapaire que acumula a les golfes tots els documents que tinguin qualsevol relació amb el periodisme.
Parafrasejant Joan Fuster, va dir que un país, si no s’explica ell mateix, l’expliquen els altres.
‘El català, com la primavera, sempre torna’, va dir Canosa.
I afegí: ‘Catalunya sempre ha tingut una gran capacitat reproductiva; fins i tot quan hi ha hagut coitus interruptus‘, com va ser la guerra del 36 al 39, que va rebentar un dels millors moments del periodisme català.
El president Puigdemont va prendre la paraula per donar l’enhorabona per l’edició d’aquesta gran obra: ‘No es pot entendre la història d’un país sense el periodisme.
Aquesta és una obra que ens mereixíem i que ens mereixem.’
Puigdemont, que és un periodista que fa de president, va demostrar que se sabia la lliçó tant o més que la resta dels qui van intervenir ahir.
I va explicar que el periodisme català havia estat sempre desacomplexadament a l’avantguarda, ‘fins i tot, en els moments que el context convidava al conservadorisme’.
Així mateix, va destacar les altes cotes de qualitat obtingudes pel periodisme català en el curs de la seva història –com es pot comprovar en l’obra presentada– en tots els aspectes: literàriament, editorialment, pel disseny, pel tractament tipogràfic, per la impressió…
Puigdemont va defensar que Catalunya és i ha estat una fàbrica de periodistes.
‘El nivell que tenia el nostre periodisme abans de l’ensulsiada de la guerra civil era a l’altura del millor periodisme d’Europa’, va assegurar.
I destacà dues constants del periodisme català: la diversitat i el compromís.
Segons el president, el periodisme va ser també l’aula per a aprendre democràcia en el moment de l’analfabetisme imposat, en la llarga nit del franquisme.
‘Era una aula de paper que va preparar el país per al salt a la democràcia.’
Amb tot, conscient de les dificultats profundes que travessa actualment el periodisme –qüestionat i amb uns principis que han pogut trontollar–, va demanar als periodistes i als gestors i propietaris dels mitjans de comunicació que mantinguessin la voluntat de ser avantguarda.
‘La tasca democratitzadora és també una funció social del periodisme’, afirmà.
Abans de Puigdemont i Canosa havien parlat la consellera Neus Munté –l’obra ha estat editada amb el suport de Presidència, que va impulsar-la quan Josep Martí era a la secretaria general de Comunicació—, l’editor de Sàpiens, Jordi Creus, el catedràtic Josep Maria Casasús i la presidenta del Col·legi de Periodistes, Neus Bonet.
Munté va recordar que Catalunya havia estat pionera de la comunicació des de les cròniques medievals de Ramon Muntaner.
Creus va explicar com s’havia plantejat l’obra i va reconèixer que és d’aquelles que qualsevol editor voldria publicar.
Casasús va dir que aquests tres volums eren una fita cultural molt significativa que posava al dia la forta tradició historiogràfica sobre periodisme a Catalunya i que convidava a veure el passat amb ulls de present i de futur.
I Bonet demanà que el periodisme alcés la veu per reivindicar la seva funció social: ‘Necessitem que el periodisme exerceixi la seva funció contra la desinformació i la intoxicació.’
Tot plegat, en una sala plena de velles i noves glòries del periodisme català.
Algunes hi havien assistit per interès; algunes altres per figurar; les de més enllà per veure si sortien a l’obra… Ara tots plegats tenim feina a llegir l’expedició que ens proposa Canosa.
Periodistes i interessats podem repassar aquesta línia històrica que ens connecta a Ramon Muntaner o a La Gazeta de Lluís Roure a Perpinyà i examinar si en som dignes continuadors.
Començarem pel primer volum –’Dels inicis a la guerra civil’–, continuarem amb el segon –’La dictadura franquista’– i acabarem amb el tercer –’De la Transició al segle XXI’. | La nova obra de Francesc Canosa, “Història del periodisme de Catalunya”, s'ha presentat al Palau de la Generalitat, juntament amb Puigdemont i gent important del sector periodístic. Puigdemont l'ha felicitat per la seva obra i ha assegurat que el periodisme és essencial per entendre la història de cada país i cada territori que el constitueix. | Summarization |
caBreu_abstractive_2004 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Caixabank i els sindicats han signat un nou pla d'igualtat que es compromet a assolir el 43% de dones en llocs de direcció el 2021.
Actualment aquest percentatge se situa en el 41,3%.
El nou document busca "fomentar els principis d'igualtat d'oportunitats i diversitat dels equips de treball, potenciar la presència de dones en posicions directives i reforçar les mesures de conciliació de la vida personal i professional".
D'altra banda, s'ha signat també un acord laboral de desconnexió digital i ús eficient del temps de treball que pretén garantir el respecte a l'horari fora del laboral, així com una política inclusiva de les persones amb discapacitat.
CCOO ha valorat que l'acord "mostra grans avenços i millores laborals pràctiques i efectives".
El pla aprovat actualitza i amplia el signat el 2011 i incorpora una sèrie de protocols annexos que concreten l'actuació en àrees vinculades a la igualtat i a la conciliació.
Com a principis generals del mateix "hi figuren la divulgació entre la plantilla del valor de la diversitat i de les polítiques d'igualtat i conciliació, així com d'una gestió eficient dels temps i de les reunions i de l'ús de comunicació no sexista", ha remarcat l'entitat financera.
El nou document incentiva també que les persones que accedeixin a llocs de direcció segueixin acollides a mesures de conciliació i per això els programes de desenvolupament directiu inclouran la perspectiva de gènere, així com formació específica en l'ús d'eines per millorar l'eficiència del temps de treball i un "compromís explícit de no discriminació per motius d'absència del treballador per embaràs, baixa de paternitat o maternitat o atenció a un nadó lactant".
Aquests principis també estaran presents en la formació que rep la plantilla, que es flexibilitzarà "al màxim" i es minimitzaran els desplaçaments.
Es fomentarà també el desplegament gradual del teletreball en els serveis centrals i en les direccions territorials.
Com ja feia l'anterior pla, s'inclourà la perspectiva de gènere en els processos de selecció i els responsables d'aquesta àrea rebran formació en matèria d'igualtat de gènere.
A més, s'ha elaborat un protocol per a la prevenció, tracte i eliminació de l'assetjament sexual, laboral i per raó de sexe i s'han creat protocols específics de conciliació i igualtat per a les parelles de fet.
Desconnexió digital
Més enllà de l'àmbit d'igualtat, l'entitat financera i els sindicats han signat el primer acord laboral per a la desconnexió digital i ús eficient del temps de treball "que limita l'ús de les noves tecnologies per garantir el respecte al descans dels empleats fora del temps de treball".
Entre d'altres, es limiten les comunicacions, ja siguin a través de trucades o de correus electrònics, per motius de treball entre les set de la tarda i les vuit del matí següent, així com els caps de setmana i festius.
A més, es reconeix el dret dels empleats a no respondre al telèfon o al correu electrònic fora d'horari de treball o durant les vacances.
També es limita l'horari de convocatòria de reunions, de manera que no se'n poden organitzar aquelles que finalitzin més enllà de les 18.30 hores i es convocaran amb un mínim de 48 hores d'antelació.
Inclou també l'ús preferent de videoconferències i altres eines similars per evitar desplaçaments o la recomanació de limitar la durada a una hora com a màxim.
Pel que fa a la política per a persones amb discapacitat, l'acord assolit reconeix la importància de la diversitat funcional en la formació d'equips i estableix "formalment" l'objectiu de fomentar la igualtat d'oportunitats.
Algunes mesures són una avaluació especifica de cada lloc de treball al que s'incorpori una persona amb discapacitat per garantir que està adaptat a les seves necessitats, permisos perquè puguin atendre necessitats mèdiques i mesures perquè puguin fer ús dels mitjans necessaris per fer el seu treball, com llenguatge de signes.
En paral·lel, es posarà en marxa un pla per facilitar l'accessibilitat universal als seus centres i promourà el reconeixement de les capacitats de les persones amb discapacitat. | CaixaBank i els sindicats han creat un pla d'igualtat per augmentar la presència de dones en càrrecs directius i un pla per respectar l'horari fora de la feina, on les trucades o correus estaran prohibits de 19 h a 8 h, i les reunions no es podran allargar més de les 18 h. També es fomentaran les oportunitats per a discapacitats. | Summarization |
caBreu_abstractive_2247 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | El president del PP, Pablo Casado, ha demanat als votants del PSOE que sentin "vergonya aliena" per l'actuació del president del govern espanyol i candidat dels socialistes el 28-A, Pedro Sánchez -amb el canvi de data del debat electoral a RTVE- que votin els populars.
"Estimats votants del PSOE, de debò mereixeu que el vostre líder no doni la cara, que instrumentalitzi la televisió pública, el CIS, la Diputació Permanent del Congrés, només per revalidar l'acord de govern amb Otegi, Puigdemont, Torra i Iglesias?", ha plantejat Casado en un acte electoral aquest dijous a la tarda a Mèrida (Extremadura).
El líder del PP ha acusat Sánchez de "no tenir principis" i de carregar-se "l'equitat i la pluralitat" de RTVE.
Casado ha insistit en l'apel·lació al votant del PSOE i ha dit que el PP "també és casa" dels socialistes que sentin "vergonya" del seu líder i vulguin "millorar Espanya" i defensar "el respecte a les institucions".
Casado ha lamentat que un partit com el PSOE "que ha estat històric" i "clau en la Transició, amb les seves llums i ombres" ara estigui liderat per Pedro Sánchez.
El líder del PP l'ha acusat d'anar amb "el vent que més li convé" i d'haver "retorçat i destrossat la credibilitat" de RTVE per fer coincidir el debat a la cadena pública amb el d'Atresmedia per si "amb una mica de sort" li acaben fent una entrevista en solitari a RTVE, "un bon massatge" en paraules de Casado, mentre els candidats de PP, Cs i Podem debaten amb un "faristol buit".
El líder del PP ha dit que Sánchez no vol debatre perquè li preguntaran pels indults i els acords de govern amb "independentistes, comunistes i 'batasunos'" i per si acceptarà els seus vots a canvi "d'avalar el full de ruta de fractura per la independència a Catalunya".
Segons Casado, declaracions d'Oriol Junqueras (ERC) i Jordi Sànchez (JxCat) demostren que Sánchez els indultarà i cedirà davant seu a canvi d'escons.
"La remuntada ha començat", ha afirmat Casado en relació al PP, ja que segons ell, la gent "ha vist les orelles al llop" i no vol un pacte dels socialistes amb els "socis equivocats".
"Amb mi que no comptin"
Casado ha insistit que assistirà al debat d'Atresmedia de dimarts 23 d'abril i no al de RTVE.
"Amb mi que no hi comptin.
A mi no em marca l'agenda el senyor del 'Falcon'", ha afirmat el líder del PP en referència a Sánchez i l'avió presidencial.
De fons, la decisió de Sánchez de celebrar el debat a TVE el dia 23 -i no el 22 com estava inicialment previst- i el fet que aquesta cadena s'hagi avingut a canviar el dia pel 23, cosa que ha generat crítiques internes a la mateixa RTVE i per part del grup Atresmedia, que va assegurar que mantenia el debat programat pel mateix 23.
Inicialment, Sánchez havia optat per anar a Atresmedia, que plantejava un debat a cinc (també amb Vox), però després que la Junta Electoral Central deixés fora la formació d'ultradreta el president del govern espanyol va decidir rebutjar la invitació i apostar per la pública.
A banda de Casado, els líders de Podem i Cs també han criticat la decisió de Sánchez i de RTVE i han anunciat l'assistència a Atresmedia.
Ampliació tarifa plana d'autònoms
Casado ha promès, en els actes d'aquest dijous a Extremadura, que si governa la tarifa plana de 50 euros al mes per als nous autònoms no serà de només un any, sinó de dos o de tres.
L'ampliació a 24 mesos serà generalitzada i els 36 mesos de tarifa plana per als autònoms que visquin a entorns rurals -municipis de menys de 5.000 habitants-, menors de 30 anys, majors de 52 anys, víctimes de violència de gènere i aturats de llarga durada. | Pablo Casado anima els votants socialistes a sentir vergonya de Sánchez, ja que l'acusa de no tenir principis, en canviar de data el debat electoral de RTVE. Per aquest motiu, ja ha afirmat que ell no acudirà a aquest debat i que "no comptin amb ell". Casado assegura que Sánchez ja ha pactat amb Torra, Puigemont, Iglesias i Otegi. | Summarization |
caBreu_abstractive_1999 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | ERC enfila la setmana de la represa de la taula de negociació amb una defensa aferrissada de la via del diàleg, que no compta amb la complicitat determinada de Junts, tal com s'ha demostrat amb les últimes declaracions de Laura Borràs en nom del partit de Carles Puigdemont.
En la roda de premsa d'aquest dilluns, posterior a la reunió de l'executiva, els republicans han enviat dos missatges: el primer, al govern espanyol, a qui ha advertit que a la reunió no es parlarà de l'aeroport i sí del conflicte polític; i el segon, al conjunt de l'independentisme, a qui ha reclamat "aprofitar l'oportunitat" de la negociació en lloc d'alimentar la "divisió".
La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha afirmat que la ministra de Transports, Raquel Sánchez, "s'equivoca" si pensa que a la cimera de Barcelona s'ha de parlar de la inversió vinculada a l'ampliació de l'aeroport del Prat.
"Hi ha espais per poder parlar de cada cosa", ha explicat Vilalta, que s'ha referit a la comissió bilateral Estat-Generalitat i als grups de treball específics per afrontar qüestions sectorials com infraestructures, traspassos, competències i inversions.
"La ministra segur que ho sap i n'és conscient", ha reblat la portaveu del partit.
"Si diuen que durarà poc la reunió és que potser no tenen proposta per a Catalunya", ha afegit Vilalta.
Després d'una Diada molt concorreguda, en què es va evidenciar el xoc d'estratègies a l'independentisme, ERC també ha volgut reforçar el missatge que insisteix a no "debilitar" la via negociadora.
Els republicans han defensat aquest dilluns que tenen el "deure" de vehicular l'"èxit col·lectiu de l'Onze de Setembre cap a la via de la negociació amb l'Estat.
"Tenim l'obligació de liderar aquesta resposta", ha afirmat Vilalta.
La secretària general adjunta del partit ha evitat respondre Junts, que ha demanat que Pere Aragonès no assisteixi a la reunió si Pedro Sánchez no hi participa: "No volem que sigui un partit de tenis de declaracions i contradeclaracions.
Volem aprofitar totes les oportunitats.
Hem de continuar estant units".
Nova legislatura
Junts reclama a Aragonès que no sigui a la taula de diàleg si Sánchez la planta
Artadi assegura que el mecanisme de negociació és "responsabilitat" del PSOE i d'ERC i reclama "dignitat institucional" al president davant la "humiliació" que busca el dirigent espanyol
ERC espera que en els propers dies hi hagi alguna "concreció" de l'Acord Nacional per a l'Amnistia i l'Autodeterminació, previ a la cimera amb el govern espanyol.
El que han volgut evitar els republicans són els detalls sobre l'ordre del dia i la composició de les delegacions.
Entenen que s'ha de deixar treballar amb "discreció" els equips dels dos governs que se n'encarreguen.
En el torn de preguntes de la premsa, Vilalta ha valorat els xiulets que es van escoltar a la manifestació de dissabte, dirigits a diversos dirigents independentistes, també a Oriol Junqueras i Aragonès.
"La llibertat d'expressió preval", ha afirmat la portaveu republicana, per bé que també ha enviat un missatge al sobiranisme de base.
"La confrontació intel·ligent és cap a l'Estat.
L'adversari l'hem de tenir molt clar", ha afegit la portaveu d'ERC, utilitzant un terme emprat per Puigdemont per definir l'estratègia de Junts.
Vilalta ha dit que el seu partit vol representar "l'independentisme inclusiu".
Interior i les acusacions de la Generalitat a independentistes
Després que el Parlament homenatgés divendres els represaliats per l'Estat en un acte envoltat de polèmica -la Generalitat ha exercit també l'acusació particular contra alguns dels condecorats pel Parlament per defensar agents dels Mossos-, ERC ha volgut recordar que no s'havien pres mesures per evitar aquestes acusacions des de l'administració contra manifestants independentistes fins que el partit ha assumit la gestió de la conselleria d'Interior.
"Ha hagut d'arribar ERC a la conselleria d'Interior perquè comencessin a canviar coses en aquest sentit", ha dit Vilalta. | Continua la taula de negociació anterior a la cimera amb el govern espanyol, on es tractarà la via de diàleg i les estratègies independentistes. S'espera poder negociar amb l'Estat i tractar la situació política. Tot i això, demanen estar units i no oblidar qui és el veritable enemic de Catalunya i de l'independentisme. | Summarization |
caBreu_abstractive_575 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | “És el moment de rematar la feina que vam començar el 24 de maig als pobles i al Parlament valencià, i ara cal portar el canvi al Parlament espanyol”.
Així ho ha assegurat a Borriana la portaveu de Compromís, Mónica Oltra, que ha tancat l’acte de presentació de la candidatura de Compromís-Podem a la Plana Baixa.
El míting, que ha reunit al Centre Cultural la Mercè de Borriana a centenars de persones, ha servit per fer costat a la candidatura castellonenca a Congrés, encapçalada per Marta Sorlí, i per mostrar múscul de l’aliança electoral Compromís-Podem, que segons les enquestes ja se situa per davant del PSOE a València.
La líder de Compromís ha relatat les conseqüències socials de la “discriminació” a la qual s’ha sotmès als valencians i valencianes i ha anunciat que aconseguir un finançament just serà la “mare de totes les batalles”.
Segons Oltra, “aquesta discriminació acabarà ja, som un exèrcit de pau, la paraula nostra arma i la nostra bandera el somriure”.
“El millor d’esta legislatura és que s’acaba.
Ha estat la legislatura més letal, i buscant alguna cosa positiva, no n’hem trobat cap de l’etapa de Rajoy, només que s’acaba”.
“Mentre saquejaven les caixes, robaven també els pensionistes.
Açò és el que ha passat esta legislatura, i va i diu Bonig que el PP és el partit dels obrers”.
Per a Oltra, cal portar el canvi al Congrés i al Senat perquè l’únic que hem rebut del PP “és que són els de la corrupció, els sobres, el saqueig, els de les portes giratòries, els que posen preu al sol, els que retallen la dependència, però la del pare de Rajoy es la paguem a la Moncloa, són els poderosos que fa temps que ens han declarat la guerra”.
Per la seva banda, la cap de llista de Compromís-Podem al Congrés dels Diputats per la demarcació de Castelló, Marta Sorlí ha afirmat que el 20D triem entre dos models: “Hem de decidir entre seguir sent una autonomia de segona, o una terra amb unes infraestructures i uns serveis públics per a les persones.
Triar entre uns polítics indignes que salten d’un càrrec a un altre a través de les portes giratòries, o qui ha destapat i tancat als corruptes.
Escollirem entre uns diputats que seran un vot més a l’hora d’aprovar uns pressupostos que ens ofeguen, o el poder tindre una veu valenciana i castellonenca en un lloc en el qual mai hem estat presents “.
Sorlí ha assenyalat que “fa uns mesos vam iniciar el canvi per posar les institucions valencianes al servei de les persones.
Ara podrem Congrés al servei dels valencians valencianes, de les comarques de Castelló”.
Per la seva banda, Claudia Varella, número 2 de la candidatura al Congrés per Castelló ha destacat que “si les institucions no estan al Servei de la gent, els privilegiats acaben per acumular més privilegis, mentre que la gent normal, la qual treballa per sortir de la crisi, està cada vegada més empobrida”.
Per aquest motiu, “lluitem contra la desigualtat en tots els àmbits”.
“Treballarem per la igualtat entre hómens i dones, perquè ara mateix, les dones cobren com si treballaren dos mesos menys a l’any que els hómens”.
A l’acte, que ha estat presentat pel portaveu de Compromís a Borriana, Vicent Granel, també han intervingut altres primeres espases de Compromís, com el diputat autonòmic i conseller d’Educació, Vicent Marzà.
“Fa uns mesos estàvem aci al costat Vicent, Mònica i jo, braç a braç, amb vosaltres.
I ara ens trobem aquí amb més gent, més gent per remar cap a un futur de dignitat al País Valencià.
Ens hem trobat un País Valencià fet un desastre i ara estem transformant el país des de dins.
I tingueu clar que, sense el nostre ADN de lluita i valentia, el canvi no seria el mateix”.
“Si estiguérem finançats com la mitjana estatal, la Conselleria d’Educació tindria 888 milions d’euros més a l’any.
Això és el que ens està fent l’Estat espanyol, ofegant-nos”.
També han participat altres candidats de la coalició, com Àngela Ballester, número 2 per València que ha apel·lat a un canvi profund per acabar amb les desigualtats i per garantir els drets de la ciutadania com el de l’habitatge. | Oltra ha assegurat al míting de Compromís-Podem a Borriana, que portaran el canvi al Parlament, al Congrés i al Senat. Han celebrat la fi del govern de Rajoy i s'han compromès a posar fi a la discriminació dels valencians. Valella també ha assegurat que lluitaran contra la desigualtat tant econòmica com de gènere. | Summarization |
caBreu_abstractive_1305 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Amb el seu partit en ple procés de fundació, Carles Puigdemont inicia aquest dilluns les converses per anar definint-ne la direcció.
Tal com expliquen a l'ACN diverses fonts de JxCat, l'expresident de la Generalitat parlarà a partir d'avui amb els principals actius de la nova formació.
Puigdemont vol saber qui està disposat a presentar candidatura per entrar a l'executiva, després de l'acte polític de dissabte que va donar el tret de sortida del congrés fundacional -que s'allargarà fins el 3 d'octubre.
La militància -unes 3.000 persones a hores d'ara- escollirà la direcció en una votació del 7 al 9 d'agost.
Tot apunta que Puigdemont i Jordi Sànchez en seran les cares més visibles, com a president i secretari general, respectivament.
El conseller Miquel Buch fa mesos que es postula per tenir un càrrec rellevant al partit, però desperta certs recels entre alguns dirigents de JxCat -desenes de persones en van demanar la dimissió pel xat de YouTube des d'on s'emetia l'inici del congrés.
L'exconsellera i actual líder de JxCat a Barcelona, Elsa Artadi, també es posarà a disposició de Puigdemont a partir d'avui.
Diversos electes de JxCat al Parlament, Congrés i Senat també es podrien postular per ocupar un lloc de la nova direcció, com Albert Batet, Josep Costa, Eduard Pujol, Míriam Nogueras -encara vicepresidenta del PDECat-, Lourdes Ciuró, Jaume-Alonso Cuevillas, o Josep Lluís Cleries.
Dirigents de la Crida com Toni Morral, Marcel Padrós o Pilar Calvo també podrien aspirar a una cadira.
Coronavirus
Pressió sobre Torra perquè ajorni la convocatòria immediata d'eleccions
Sectors governamentals i de JxCat prefereixen que les eleccions se celebrin més enllà de l'octubre en un moment en què la crisi sanitària travessa una situació crítica
Presència municipal
Puigdemont vol una direcció que ajudi a implementar el nou partit al territori.
I és per això que té la intenció de nodrir l'executiva d'alcaldes i alcaldesses de JxCat.
Per això sonen noms com el de Marta Madrenas (Girona) o Pep Andreu (Montblanc i exmilitant d'ERC), però també el d'Anna Erra (Vic), Josep Maria Cervera (Port de la Selva), Carles Luz (Gandesa), Mercè Esteve (Begues), Isidre Sierra (Sant Climent de Llobregat) o Dolors Farré (Valls).
La líder de JxCat a Sant Cugat, Carmela Fortuny; el de Lleida, Toni Postius; el secretari general del departament de Territori, Ferran Falcó; o el diputat i regidor de Barcelona Ferran Mascarell, també podrien sumar-s'hi.
També podrien presentar candidatura a l'executiva els "exiliats" i alguns dels altres presos de JxCat.
Els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig ja van intervenir des de Bèlgica a l'acte polític de dissabte.
No s'espera que ho faci l'eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí, "exiliada" a Escòcia.
Lledoners també hi podria tenir un paper reservat -a banda de Sànchez, considerat l'estratega del nou partit-, tot i que Josep Rull ja ha aclarit que no té la intenció d'entrar a la direcció.
Tampoc té pensat fer-ho la portaveu del Govern i consellera Meritxell Budó.
Ni el conseller Damià Calvet, que sí que manté la intenció de presentar-se a la llista electoral de JxCat -com el també conseller Jordi Puigneró i la portaveu al Congrés, Laura Borràs.
La diputada del Parlament Gemma Geis tampoc té previst presentar candidatura, tot i que esperarà a parlar amb Puigdemont.
L'executiva de JxCat la formaran 21 persones: tres secretaries -general, organitzativa i de finances- i 18 dirigents més, en una direcció que ha de ser paritària i que s'escollirà amb llistes obertes.
La cúpula del partit la completaran la presidència i un màxim de quatre vicepresidències -cinc càrrecs escollits amb llistes tancades.
Les candidatures a la direcció de JxCat es poden presentar des d'avui i fins l'1 d'agost.
El dia 2 es proclamaran les llistes, i el dia 3 començarà la campanya.
Calendari electoral
Torra encara no ha anunciat la data de les eleccions, tot i que ja la té decidida.
La crisi sanitària ha obligat JxCat a celebrar un congrés fundacional telemàtic, però també fa que el calendari electoral estigui subjecte a canvis en funció del desenvolupament de la pandèmia de la covid-19.
En cas d'eleccions anticipades abans del 3 d'octubre -quan acaba el congrés de JxCat- la direcció del nou partit que surti de la votació del 9 d'agost pilotarà el procés de primàries pe escollir la llista i el programa electoral.
Artadi insisteix, però, en allunyar les eleccions.
Fonts de Palau també apunten que els comicis podrien arribar, fins i tot, a principis del 2021. | Del 7 al 9 d'agost, la militància decidirà qui seran les 21 persones que formaran la direcció de JxCat. Probablement, Puigdemont i Jordi Sànchez ocuparan els càrrecs de president i secretari general. Miquel Buch també postula per a un càrrec important dins del partit, i d'altres també presenten la candidatura per aconseguir un lloc. | Summarization |
caBreu_abstractive_923 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | El 22 de març de 2007 el món econòmic català, encapçalat per cent cinquanta institucions d’empresaris, executius, acadèmics i d’àmbits socials i cívics, van organitzar un acte de força conjunt a la sala d’actes del IESE per a reclamar a l’estat espanyol que l’aeroport de Barcelona es convertís en un enllaç internacional i fos gestionat des de Catalunya.
Un moviment transversal en què hi havia perfils ideològics tan diferents com Andreu Mas-Colell, Germà Bel, Isidre Fainé, Joan Rosell i Miquel Valls.
Deu anys més tard, AENA ha refermat una gestió centralitzada i ha convertit l’aeroport en una infrastructura dominada per les companyies de baix cost –Vueling n’és la principal operadora– i amb vols intercontinentals escassos.
En xifres, es veu més clar: l’any passat, 8,4 milions de passatgers van volar des de l’aeroport de Barcelona a destinacions intercontinentals, però d’aquests, 4,5 milions van haver de fer escala.
En deu anys no ha canviat res.
Aquesta realitat va ser utilitzada com a metàfora per l’escriptor i analista polític Antoni Puigverd a l’hora d’explicar en un article a La Vanguardia la impossibilitat d’un pacte entre Catalunya i Espanya.
Amb el títol ‘Resignació‘, Puigverd explica en l’article que, d’ençà del 2010, quan el Tribunal Constitucional espanyol va barrar el pas a la possibilitat d’un referèndum que sí que preveia l’estatut, l’única proposta dels partits espanyols ha estat de canviar la constitució: ‘Ho diuen seriosament, però sembla una burla, ja que la societat espanyola se sent ben còmoda amb la constitució i no té gens de ganes de canviar-la’, diu.
I afegeix que els ciutadans espanyols no poden, ni volen, entendre les il·lusions i els problemes del catalanisme: ‘La trista conclusió d’aquest panorama és que només hi ha dues sortides: resignació o ruptura.’
La denominada tercera via perd així un dels grans referents, un defensor d’una entesa que ara veu impossible.
‘Jo puc ser contingut personalment, però no puc tancar els ulls a la realitat.
Davant d’aquest panorama no tinc l’atreviment de recomanar contenció, és a dir, resignació’, acaba dient Puigverd.
L’absència de gests
La tercera via, com a idea política, sempre ha basat la supervivència en la cerca d’un gest de Madrid que servís per a mantenir els ponts entre Catalunya i Espanya.
I el principal enemic ha estat el PP, que no ha fet mai cap concessió.
El Periódico extreia una conclusió similar a final d’octubre del 2014, després del 9-N.
Rajoy no va donar gens d’importància als més de dos milions de vots de la consulta i va venir a Barcelona a tancar la porta a qualsevola canvi de la constitució.
‘Adeu, tercera via’, deia la portada del diari.
Qui més va abraçar la tercera via, la versió 2.0 del pactisme català, va ser el dirigent d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida.
L’auge de l’independentisme va polaritzar les forces i deixà un carril al mig que Unió va voler ocupar de mica en mica.
Duran, interlocutor de CDC a Madrid, de primer va mirar de bascular a banda i banda, sense decantar-se per no perdre bous i esquelles.
Un bon exemple és aquesta intervenció al congrés espanyol, on s’escarrassava a fer veure al govern espanyol la necessitat que es bellugués i s’assegués a negociar.
‘Si no és capaç, com a president del govern, de dirigir, d’encapçalar una resposta d’estat –no simplement de govern– que agrupi el govern, els principals partits d’aquesta cambra, les institucions del conjunt de l’estat, per donar resposta a aquesta situació política de Catalunya que té un gran suport social, es trobarà, i no és cap amenaça, simplement amb una declaració unilateral d’independència que alguns aprovaran al Parlament de Catalunya.
I això no és bo per a Catalunya, estic d’acord amb vostè, però tampoc no és bo per a Espanya.’
Després del 9-N les posicions es van allunyar i l’electorat va castigar Unió, que no obtingué cap diputat al Parlament de Catalunya.
D’aleshores ençà, l’anomenada tercera via ha anat perdent padrins, sobretot perquè el PP s’ha mantingut amb força al capdavant del govern.
Durant aquests últims temps, el PSC s’ha erigit en el partit de la tercera via.
De fet, el primer secretari del partit, Miquel Iceta, va publicar no fa pas gaire el llibre La tercera via.
Puentes para el acuerdo (Catarata).
Les idees bàsiques de la reforma constitucional que hi proposa són la transformació de l’estat de les autonomies en un estat federal i el reconeixement de la realitat nacional catalana en una disposició addicional a la constitució espanyola, proposta que Unió ja havia fet al congrés espanyol.
Però la tercera via, ara com ara, resta en punt mort, bé perquè el PSC no té força al congrés espanyol, bé perquè –com diu Puigverd– els ciutadans espanyols no poden, ni volen, entendre les il·lusions i problemes del catalanisme. | El principal enemic per al diàleg entre Catalunya i Espanya sempre ha estat el govern de Rajoy, que ha donat l'esquena a totes les peticions que el govern català ha fet durant els últims anys. En resposta, s'ha avisat que l'única solució viable seria la declaració d'independència. Puigverd assegura que els espanyols no volen entendre el catalanisme. | Summarization |
caBreu_abstractive_2923 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | La música acostuma a ser l'element clau dels festivals d'estiu, però des del seu naixement, el Bioritme afegeix la dimensió ecològica i la reivindicació com a potes clau del certamen que cada final d'estiu se celebra al Pantà de Sau (Vilanova de Sau, Osona).
Per tercer any consecutiu, el festival ha exhaurit les entrades, malgrat enguany l'aforament s'hagi ampliat a les 5.000 persones.
"No volem créixer més.
És important que el festival sigui coherent amb els seus valors i ser respectuosos amb l'entorn.
No ens podem permetre deixar una gran petjada ecològica", ha explicat a l'ACN el portaveu del festival, Oriol Urrutia.
Una de les novetats d'enguany és La Ruda, un espai no mixt amb diversos tallers com el d'autodefensa feminista o el de cicle menstrual.
Els concerts d'aquest divendres tindran com a cap de cartell els sevillans SFDK o Roba Estesa.
El festival s'allargarà fins el 25 d'agost.
Una quarantena d'artistes nacionals i internacionals omplen fins aquest diumenge de música el Pantà de Sau.
A més, un centenar d'activitats completen l'oferta d'un certamen que enguany arriba a la seva setena edició.
El portaveu del festival, Oriol Urrutia, ha explicat que tot i que enguany s'ha ampliat l'aforament a 5.000 persones, el públic que va al festival té un alt perfil "repetidor".
"Tant els joves com les famílies que venen solen tornar-hi", ha explicat.
Per poder mantenir una bona convivència entre dos tipus de públic tan diferent, una de les claus és la disposició de les zones on s'allotja i fa vida cadascú.
Així, els adults amb criatures disposen dels seus propis espais d'acampada, amb dutxes i lavabos propis, i també tenen força definit els espais de joc per als més petits.
A més, també hi ha una zona d'acampada diferenciada per a majors de 25 anys, molt més silenciosa i lluny dels escenaris.
Petits, joves i grans, però, comparteixen la filosofia que s'impulsa des del festival.
Urrutia ho defineix a través dels valors de l'"ecologia, la consciència i el pensament crític", a més de la cultura.
"Des del festival i amb totes les activitats paral·leles lluitem perquè la consciència i el pensament crític vagin calant més", ha assenyalat.
Amb tot, ha afegit orgullós, "les assistents ja venen molt conscienciades de casa".
Un dels objectius és minimitzar en la mesura del possible la petjada ecològica del festival, i més tenint en compte la seva ubicació al bell mig d'un paratge natural.
Urrutia ha explicat que tots els aliments i begudes dels Bioritme són ecològiques i, a més, també s'intenta promocionar els productes locals.
Un altre dels aspectes clau és la gestió dels residus.
Fins i tot disposen d'una comissió que s'encarrega específicament d'aquesta tasca durant i després del festival.
"Treballem tot el que podem amb els residus perquè també és raó de ser del Bioritme tenir en compte aquests aspectes", ha explicat Oriol Urrutia.
La comissió de perspectiva de gènere és una de les novetats d'enguany i vetlla perquè s'introdueixi aquest punt de vista en totes les dimensions del festival.
La comissió ha treballat durant el disseny i la planificació de l'esdeveniment i s'ha procurat que aquesta perspectiva formi part del festival d'una manera "natural".
Des de la comissió, una de les seves portaveus, la Núria, ha explicat que alguns dels exemples en què s'ha incidit, més enllà del nou espai no mixt de La Ruda, són en la il·luminació del festival -per evitar zones fosques en el recinte- o la introducció d'espais perquè les dones que tenen la regla i utilitzen la copa menstrual la puguin buidar còmodament.
Entre les activitats que poden fer els assistents al Bioritme hi ha les sortides en kayak pel pantà, la zona de bany, o les sessions diàries de ioga o mindulness.
A més també hi ha tallers de percussió i diverses teràpies naturals.
També destaca la zona de criança per als més petits.
A partir de la tarda la música pren el protagonisme.
Aquest cap de setmana s'esperen les actuacions de Zoo, Oques Grasses o The Skarnivals. | A la 7a edició del Bioritme del Pantà de Sau s'han tornat a esgotar les entrades, tot i haver augmentat en 5.000 persones l'aforament. Compta amb concerts com SFDK, tallers d'autodefensa i més de 40 artistes. El festival té lloc fins al 25 d'agost i disposa d'una zona d'acampada per a majors de 25 anys. | Summarization |
caBreu_abstractive_2858 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Blanes (Selva) podrà celebrar la sisena edició de l'Ensorra't, que es farà des d'aquest divendres i fins al proper dimarts.
Tot i que l'Ajuntament va anunciar que es veia obligat a suspendre el festival arran de la denúncia d'un veí, al final –i ja in extremis- s'ha aconseguit reconduir la situació.
Representants del consistori i del Consell Local de Joventut s'han reunit amb els demandants al seu pis i allà han arribat a un acord que s'ha traduït amb la retirada de la denúncia.
A canvi d'això, l'Ajuntament i el Consell han signat un manifest on admeten que l'Ensorra't pot "causar molèsties als veïns" que vulguin dormir i es comprometen a fer un estudi sonomètric a casa del denunciant.
A més, l'escrit també condemna "les accions més enllà de la llibertat d'expressió" que un grup de joves va dur a terme aquest dijous.
Després de conèixer que l'Ensorra't no es faria, van protestar al ple i després es van concentrar davant del bloc on viu el matrimoni denunciant.
Un acord entre les parts ha salvat in extremis la part de concerts per a joves de la Festa Major de Blanes.
La denúncia d'un veí, recolzada per un informe mèdic, va arribar a la justícia el passat 6 de juliol.
Prèviament, l'home s'havia queixat dues vegades a l'Ajuntament.
La jutgessa del Contenciós Administratiu Número 3 de Girona va decretar, com a mesura cautelar, el trasllat del festival a dos quilòmetres i mig del domicili del matrimoni denunciant.
Finalment, després de les al·legacions del consistori, es va prendre una decisió salomònica de mantenir el trasllat però a un quilòmetre de distància.
Davant la impossibilitat de moure tot el dispositiu de l'Ensorra't amb tant poc temps, l'Ajuntament i el Consell Local de Joventut van apostar per anul·lar les nits de concerts.
Ahir mateix, en sessió plenària, es va llegir un manifest del Consell Local de Joventut on, entre d'altres, es demanava la declaració de persona non-grata del matrimoni que va presentar la denúncia.
Entre els assistents al ple hi havia el metge que va redactar l'informe que servia de base per sostenir la petició judicial.
Quan aquest ciutadà va decidir parlar, catorze regidors es van aixecar i es van absentar del ple.
Un d'ells, el portaveu republicà Àngel Canosa, es va mostrar "sorprès" per les "poques hores" que van passar entre que es va presentar la denúncia i l'adopció de les mesures cautelars.
A banda, hi va haver concentracions de rebuig.
Una es va fer davant de l'Ajuntament a dos quarts de set del vespre i l'altra, davant del domicili de la parella.
En aquesta, diferents joves van fer una protesta al passeig de la Mestrança, amb soroll i càntics, com es pot veure en vídeos que ells mateixos van penjar a les xarxes socials.
Acord a darrera hora
Aquest matí però, s'ha fet una reunió entre les parts al pis dels demandants.
A més del matrimoni, hi eren presents l'alcalde Miquel Lupiáñez, el regidor de Joventut, Joel Comas, i una representant del Consell Local de Joventut, Alba Rams.
La trobada ha durat mitja hora.
A canvi de retirar la denúncia, el matrimoni ha demanat a l'Ajuntament i al Consell que signessin un manifest.
L'escrit té tres punts.
D'entrada, consistori i joves admeten que l'Ensorra't és una activitat lúdica que pot provocar problemes per conciliar el son.
A més, condemnen "les accions de joves que van anar més enllà de la llibertat d'expressió" en el transcurs d'aquest dijous.
Finalment, Ajuntament i Consell es compromenten adoptar més mesures "per minimitzar encara més" l'impacte que els concerts puguin tenir en aquesta zona residencial.
I aquí és on el pacte recull que es farà un estudi de sonometria al domicili del matrimoni.
Un cop confirmat l'acord, els promotors de l'Ensorra't han tornat a treballar perquè avui mateix es pugui fer la primera de les nits de festa.
Es desconeix si tots els grups previstos hi podran participar després d'avisar-los ahir de l'anul·lació.
Tot i això, a partir de demà i fins dimarts es preveu que es mantingui el cartell musical anunciat. | L'Ajuntament de Blanes i el Consell Local de Joventut han aconseguit salvar la sisena edició de l'Ensorra't. El matrimoni que va presentar la denúncia l'ha retirat, a canvi que el consistori i els joves signessin un manifest admetent que el festival pot causar molèsties i comprometent-se a prendre mesures per minimitzar-les. | Summarization |
caBreu_abstractive_1745 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Unes 300 persones han tallat aquest migdia la N-240 entre Lleida i Juneda, a les Garrigues, per exigir a Foment una solució definitiva per reduir la sinistralitat a la via.
La interrupció del trànsit s'ha fet al mateix punt on fa una setmana va morir una jove de les Borges Blanques de 27 anys, l'última de la trentena de víctimes que hi ha hagut en el tram lleidatà de la carretera en els últims set anys.
Ha estat un acte molt emotiu, de solidaritat amb la família de la noia, però també molt reivindicatiu.
Veïns, alcaldes i altres representants polítics i econòmics del territori han participat en un acte on, una vegada més, s'ha exigit a Foment que compleixi el compromís assumit fa un any de començar el desdoblament de la via el 2017 i que, mentrestant, s'alliberi el peatge de l’AP2 entre Lleida i Montblanc.
Els concentrats han insistiti que ja no es pot esperar més.
El tall de la carretera ha començat a les 12 i s'ha allargat gairebé una hora.
Segons el Servei Català de Trànsit, s'han format retencions de fins a mig quilòmetre.
La Plataforma Prou Morts a la N-240 mantindrà la protesta un cop al mes fins que no arribin les solucions exigides per un tram que suporta el pas de 12.000 vehicles diaris de mitjana, gairebé un 30% són camions.
Els alcaldes i regidors dels municipis lleidatans per on discorre l'N-240 han acordat aquesta setmana recórrer a la Fiscalia perquè dirimeixi si el Ministeri de Foment, titular de la carretera, té alguna responsabilitat en l'elevada sinistralitat que suporta el tram entre Lleida i les Borges Blanques.
La plataforma denuncia "l'allargament innecessari" i "injustificat" en l'execució de les solucions compromeses per Foment per incrementar la seguretat en aquest tram.
La Plataforma exigeix al ministeri que compleixi de forma "immediata" amb els compromisos adquirits amb els alcaldes en relació amb el desdoblament del tram de l'N-240 entre Lleida i les Borges Blanques.
En aquest sentit, han recordat que des de la secretaria general d'Infraestructures de l'Estat es van comprometre a redactar durant aquest 2016 el projecte de desdoblament d'aquest tram de l'N-240, per tal que les obres poguessin començar durant el 2017.
Els alcaldes denuncien l'incompliment del ministeri malgrat que els pressupostos de l'Estat d'aquest any inclouen una partida de 500.000 euros per a la redacció.
Aquest divendres representants de la Plataforma es van reunir amb la subdelegada del Govern espanyol a Lleida, Inma Manso, qui es va comprometre a reunir-se amb alts responsables del ministeri per fer-los arribar les reivindicacions del territori.
Una de les actuacions que ha fet Foment és la construcció de la rotonda de Margalef i n'hi ha tres més de pendents, però des de la Plataforma asseguren que són pedaços i exigeixen una solució definitiva.
La Plataforma la conformen primers edils i regidors de l'Albi, Arbeca, Artesa de Lleida, les Borges, Castelldans, Cervià, la Floresta, Juneda, Lleida, la Pobla de Cérvoles, Puiggròs, Puigverd de Lleida, Torregrossa, el Vilosell i Vinaixa, a més de la Cambra de Comerç de Lleida
Alterativa d'alliberament del peatge
Al marge de la Plataforma Prou Morts a l'N-240, entitats del territori com són l'Ateneu Popular Garriguenc i el col·lectiu Conca 22 aposten per l'alliberament del peatge de l'autopista AP-2 entre Lleida i Montblanc com la solució "més sostenible, econòmica i garantista" per tal de reduir a curt termini la sinistralitat en el tram de l'N-240 que uneix aquestes dues localitats.
Aquestes entitats veuen "més profitós" posar tots els esforços en escurçar "el màxim possible" la fi de la concessió de l'AP-2 –que acaba el 2021- i negociar l'alliberament del peatge, pagant la indemnització que calgui a la concessionària.
Segons un estudi d'aquestes dues entitats, alliberar el peatge aquest 2016 del tram de l'autopista Lleida-Montblanc costaria uns 85 milions d'euros, mentre construir una autovia només entre Lleida i les Borges tindria un cost de 100 milions d'euros.
En aquest mateix sentit, el grup d'En Comú Podem ha tornat a presentar al Congrés i al Senat respectives propostes per exigir la bonificació del 100% en el preu dels peatges, de forma "provisional i urgent", per al trànsit de vehicles per l'autopista AP-2 en el tram comprès entre Montblanc i Soses (Segrià) i l'inici de la negociació del rescat d'aquest tram amb Abertis, empresa concessionària. | Unes 300 persones han tallat la carretera N-240 entre Lleida i Juneda per protestar contra la sinistralitat de la via. La Plataforma Prou Morts a l'N-240 ha exigit a Foment el seu desdoblament i mantindrà la protesta fins que hi hagi una solució. El tram suporta el pas de 12.000 vehicles al dia, dels quals gairebé un 30 % són camions. | Summarization |
caBreu_abstractive_1075 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | El ple extraordinari de Barcelona sobre els macrobotellots ha rebutjat reprovar la gestió del govern d'Ada Colau.
La proposta d'ERC i Junts no ha prosperat ja que els dos grups del govern, els comuns i el PSC, hi han votat en contra i la resta de l'oposició s'ha abstingut.
"La sensació que tenim és que Barcelona se'ns està escapant de les mans.
També constatem que el dispositiu de la Mercè ha fracassat", ha dit el regidor d'ERC Jordi Coronas durant la seva intervenció.
Coronas també s'ha mostrat preocupat per les reaccions polítiques que van seguir els aldarulls del cap de setmana i ha advertit que si es genera un problema d'ordre públic és "per una mala previsió".
"Barcelona no estava preparada pel que va passar", ha lamentat.
A banda, el regidor ha acusat el govern municipal de renunciar a les seves competències.
"No deixarem de ser propositius però avui toca denunciar una actuació absolutament defectuosa d'aquest govern", ha indicat.
Al seu torn, la portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha assenyalat que la situació de seguretat a la ciutat "comença a ser una emergència" i ha citat el cas de les festes de la Mercè com "la punta de l'iceberg" del problema.
"Quan vostès van entrar a governar era el setè problema, i ara és el primer", ha reblat al govern de Colau.
"Cap alcalde abans de vostè havia dimitit de fer-se responsable de la seguretat a Barcelona", ha afegit.
En aquesta línia, Artadi ha exigit als partits de l'executiu municipal que "marxin" si no volen "assumir responsabilitats".
La representant de Junts ha carregat contra l'alcaldessa però també contra els tinents d'alcaldia Jordi Martí, Jaume Collboni i Albert Batlle.
A aquest últim li ha retret que prometés que no hi hauria "impunitat" quan avui "està deixant desprotegida la ciutadania".
Els comuns veuen "politiqueria" en la proposta de reprovació
El regidor de Presidència i tinent d'alcaldia de Cultura, Jordi Martí (Barcelona en Comú), ha condemnat els actes vandàlics i ha expressat el suport a tots els afectats.
"Ens hauria de fer reflexionar com a partits i com a societat per donar respostes profundes", ha apuntat.
Martí ha assegurat que no entén el sentit del ple extraordinari i ha titllat el moviment d'ERC i Junts de "politiqueria".
Sobre la proposta dels dos grups, ha dit que no li ha estranyat per part de Junts perquè "ho volen destruir tot" però en canvi ho ha lamentat d'ERC.
El tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ha intervingut en nom del grup socialista.
Batlle ha coincidit amb els grups proposants que no es pot permetre "el desordre" però ha explicat que el fenomen dels botellots és "complex".
Batlle ha reconegut que requereix accions immediates però alhora ha volgut remarcar que s'està treballant amb "lleialtat institucional" amb el Departament d'Interior i ha destacat la col·laboració entre els Mossos i la Guàrdia Urbana.
"Els demano sentit de ciutat", ha dit dirigint-se als grups proposants.
D'altra banda, ha negat que hi hagi impunitat i ha dit que s'han fet 66 detencions en relació als fets del cap de setmana.
També ha promès que s'incrementaran els controls de la venda d'alcohol i les inspeccions i ha assenyalat que s'aplicaran les sancions previstes.
Amb tot, també ha matisat que la solució no només serà "policial" i ha afirmat que cal un abordatge "integral", que compti amb tots els sectors implicats.
Tant Batlle com Martí ha apel·lat a la coordinació institucional i han assegurat que aquesta ha existit durant el cap de setmana passat.
Colau: "La gent està cansada de partidisme"
L'alcaldessa Ada Colau també ha volgut intervenir durant el ple extraordinari i ho ha fet per agrair la tasca de la Guàrdia Urbana i els Mossos i per avalar la feina feta tant per part de Batlle, com per part de Martí i Collboni.
A més, ha agraït també el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, amb qui ha mantingut contacte diari.
"La ciutadania està molt cansada de lluites partidistes", ha dit dirigint-se als grups municipals d'ERC i Junts.
A més, ha recordat que no només hi ha hagut botellots o aldarulls a Barcelona i ha citat el cas de Tiana, Tarragona, Girona o Bellaterra.
"Només conjuntament ens en sortirem", ha conclòs. | El ple extraordinari ha rebutjat la proposta d'ERC i Junts per reprovar la gestió del govern de Colau en relació amb els macrobotellots. Així doncs, els partits del govern i la resta de l'oposició s'han abstingut o hi han votat en contra. Coronas ha lamentat l'"actuació absolutament defectuosa" del govern i l'ha acusat de renunciar a les seves competències. | Summarization |
caBreu_abstractive_1198 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | El govern espanyol ha optat per enviar un requeriment al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com a pas previ a aplicar l'article 155 de la Constitució, cosa que pot implicar suspendre l'autonomia catalana.
Així ho ha anunciat el propi Mariano Rajoy des de la Moncloa.
El requeriment exigeix al president de la Generalitat que aclareixi els termes de la seva intervenció d'aquest dimarts al Parlament i si va declarar la independència.
Rajoy ha arrencat carregant contra la "confusió" generada pels esdeveniments al Parlament i, sense atendre preguntes -la compareixença ha durat menys de quatre minuts- i ha procedit a detallar el requeriment.
"Cal tornar a la tranquil·litat amb la major brevetat possible", ha assenyalat el màxim dirigent del PP, que observa un "clamor" per tornar a la "seguretat jurídica".
"Seguiré actuant com fins ara, amb prudència i responsabilitat, tenint sempre present el benestar dels catalans i del conjunt dels espanyols", ha assenyalat Rajoy.
La primera resposta del Govern a Rajoy ha vingut de la consellera de Treball, Dolors Bassa, que ha replicat via Twitterbque la resposta al requeriment que fa l'executiu espanyol la pot trobar en el discurs que va fer ahir el president de la Generalitat i la "declaració d'independència" signada per 72 diputats.
— Dolors Bassa (@dolorsbassac) 11 d’octubre de 2017
Com s'activa l'article 155
L'article 155 és un mecanisme per controlar les comunitats autònomes i forçar-les a "complir les seves obligacions" i "protegir l'interès general".
Es pot activar davant dos supòsits: si una comunitat incompleix "les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin" i en cas que actuï "de forma que atempti greument l'interès general d'Espanya".
A la Moncloa creuen que una declaració unilateral d'independència (DUI) vulneraria els dos punts.
L'aplicació de l'article no és estrictament immediata, però sí que es podria fer en pocs dies.
D'entrada, i abans que res, el govern espanyol ha d'enviar un "requeriment" a Puigdemont perquè compleixi amb les seves obligacions o deixi d'actuar com ho està fent.
En cas de no ser atès, el govern espanyol "podrà adoptar les mesures necessàries per obligar" Catalunya al "compliment forçós" de les obligacions eludides.
Haurà de comptar, en tot cas, amb l'aprovació de la majoria absoluta del Senat.
Podria començar pels Mossos
El procediment que regula el Senat exigeix que el govern espanyol enviï al president de la cambra una proposta amb les mesures concretes que planteja i que han de ser debatudes en la Comissió General de Comunitats Autònomes, que ha de demanar al president autonòmic afectat les al·legacions que consideri oportunes.
La proposta final haurà de votar-se en el ple, on el PP té majoria absoluta.
Una de les primeres mesures que podria implicar el 155 podria ser que el govern espanyol assumís el control dels Mossos d'Esquadra.
Busca el suport de PSOE i C's
Per la seva banda, Rajoy es va reunir a la Moncloa amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, poc abans de la compareixença de la vicepresidenta.
El president espanyol busca el suport dels altres dos partits constitucionalistes per mirar de consensuar una posició comuna enfront la Generalitat.
El secretari general socialista s'ha mostrat fins ara reticent a l'aplicació del 155, tot i que també ha anunciat el seu suport a la resposta que apliqui l'estat social de dret.
Aquest matí Rajoy es reuneix amb Albert Rivera, de qui ja sap que és partidari d'intervenir l'autonomia.
El PSOE critica que l'oferta de diàleg de Puigdemont: "No és franca"
Opina que l'oferta de diàleg que ha fet "no és franca" perquè, segons Ábalos, una cosa és la que ha dit al Parlament (on en la mateixa frase ha declarat la República catalana i després l'ha donat per suspesa) i una altra allò que es recull a la declaració signada per Junts pel Sí i la CUP.
A la gent de bona fe la invitació al diàleg li haurà sembla una iniciativa lloable però després no es constata quan veiem el manifest", va valorar Ábalos, que acusa el Govern d'abusar "de la bona fe de la gent".
El secretari d'Organització considera que l'objectiu de Puigdemont és "eludir responsabilitats jurídiques".
A més, va afirmar que Catalunya està en situació "de desgovern" i demana al president Puigdemont que aclareixi "en quins paràmetres de legalitat es mou".
Rivera: "Actuar sense complexos"
Per la seva banda, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va exigir al govern de Rajoy que intervingui ja, "sense complexos i sense mediacions".
Rivera va reclamar que l'executiu del PP intervingui l'autonomia i convoqui eleccions al Parlament.
Va dir que "no podem permetre que es consolidi el cop contra la democràcia", un cop que, segons ell, ha estat "tou" gràcies a les mobilitzacions que s'han produït en defensa de la unitat d'Espanya i gràcies al discurs del rei. | El govern ha enviat un requeriment a Puigdemont perquè aclareixi els termes de la seva intervenció al Parlament, abans de procedir a aplicar l'article 155. Rajoy ha buscat el suport del PSOE i Ciutadans per consensuar una posició comuna enfront de la Generalitat, i Bassa ha replicat que la resposta al requeriment espanyol es pot trobar en el discurs. | Summarization |
caBreu_abstractive_372 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Fa 4.000 anys, un sumeri anònim va escriure la primera obra de ficció que sobreviuria fins els nostres dies, l’epopeia de Gilgamesh, que conta les aventures d’un rei que cerca la immortalitat.
No és una coincidència: allargar la nostra data de caducitat ha estat sempre una obsessió molt humana, per això la trobem des del principi de la història.
Amb el pas dels segles, aquest somni impossible ha passat de ser patrimoni de la ficció a convertir-se en una possibilitat com més va més real.
Ha estat gràcies a un seguit de descobriments que hem pogut entendre la clau del problema: per què envellim.
La resposta més simple és perquè envelleixen les cèl·lules.
Encara que aquest canvi de perspectiva sembli trivial, saltar del món visible al microscòpic ens ofereix moltes possibilitats.
L’envelliment s’havia vist tradicionalment com una cosa inevitable, una conseqüència de ser viu.
Però amb el temps hem descobert organismes que semblen immortals, com ara l’hidra i unes certes meduses, capaces de regenerar-se indefinidament.
N’hi ha que envelleixen a un ritme extremadament lent, les balenes, per exemple.
Això ens va fer pensar que la degeneració progressiva que experimenta el cos a partir de la quarta dècada de vida havia d’estar explicada per mecanismes biològics que funcionen a ritmes diferents segons l’espècie.
Efectivament, després d’anys d’investigació s’han definit nou factors que es creu que són els principals responsables de l’envelliment dels teixits i, per tant, determinen els efectes del pas del temps al cos.
Més enllà de la simple curiositat de saber com funcionen les coses, això té una utilitat clara: una vegada hem identificat els detalls d’un procés, som en condicions de modificar-lo.
Però la que sembla que té més possibilitats d’èxit és l’eliminació de les cèl·lules velles, també anomenades senescents.
Molts dels processos que porten a l’envelliment acaben generant aquestes cèl·lules senescents que, a poc a poc, omplen els teixits.
Aquesta evolució impedeix que la resta de les cèl·lules facin les feines habituals, per això els òrgans deixen de funcionar correctament.
Això es va confirmar fa deu anys amb la creació d’un ratolí transgènic del qual es podien destruir a voluntat les cèl·lules senescents.
El resultat va ser que els animals vivien més temps i amb més qualitat de vida.
La cursa per a trobar com fer això mateix en humans va començar immediatament.
Es va trigar poc a crear una nova classe de fàrmacs, els senolítics, que tenien l’habilitat de matar les cèl·lules senescents sense afectar massa les altres.
Es va demostrar que millorava la salut dels animals de laboratori.
Llavors es van començar a fer assaigs clínics per veure’n els efectes en malalties relacionades amb l’envelliment, que s’ha vist que tenen un excés de cèl·lules senescents.
Els senolítics són, al cap i a la fi, substàncies químiques ja conegudes que s’empraven per a unes altres coses.
Per tant, tenen una especificitat relativa i massa efectes secundaris.
És a dir, serveixen com a primer pas, però cal trobar alternatives més segures si es volen fer servir per tractar els símptomes de l’envelliment.
Aquí és on entraria la segona generació de senolítics, que es dissenyen en grups com ara el de la Universitat de Leicester (UoL) i el de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Es tracta de fabricar eines que reconeguin les cèl·lules diana de manera precisa i les destrueixin sense tocar a les cèl·lules veïnes.
D’això se’n diu teràpia dirigida.
Hi ha diverses maneres de fer-ho.
L’equip de la UoL/UOC va començar per investigar com és la superfície de la cèl·lula senescent, quines protuberàncies característiques té que no tinguin les altres cèl·lules i que es puguin identificar fàcilment.
Després d’aconseguir això, van passar a la segona fase: construir alguna cosa que es pogués enganxar en una d’aquestes protuberàncies i descarregar una substància tòxica dins la cèl·lula.
No és un concepte nou: ja es fa servir quelcom de semblant per tractar el càncer.
És a dir, es va decidir de copiar una idea que funcionava bé i adaptar-la en un altre camp.
Així és com s’ha construït l’anomenada “bomba intel·ligent“, tot personalitzant un anticòs perquè, en compte de reconèixer un microbi o una cèl·lula cancerosa, cerqui la cèl·lula senescent, s’enganxi a la superfície i “exploti” a dins.
De moment s’ha demostrat que la idea funciona en cèl·lules humanes en cultiu.
Ara cal veure quin efecte té en un organisme i, especialment, si té alguna conseqüència indesitjable.
Si els pròxims experiments en animals funcionen, passaran a provar-ho en humans.
En teoria, aquests senolítics dirigits haurien de reduir amb eficàcia la càrrega de cèl·lules velles dels teixits i alentir el procés d’envelliment, almenys en unes certes situacions.
Això no ens donarà la immortalitat, naturalment, ni és això que es persegueix, però podria reduir la mala salut que moltes persones han de suportar a la recta final de la vida.
Segurament, fins i tot Gilgamesh s’hi apuntaria encantat. | El desig d'allargar la vida ha estat present des del principi de la història. Amb el temps, hem après que l'envelliment es deu a canvis en les cèl·lules i estudis recents han identificat nou factors que determinen els efectes del pas del temps en el cos. En aquest sentit, l'eliminació de les cèl·lules senescents sembla ser una possible solució. | Summarization |
caBreu_abstractive_2514 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Els Mossos d'Esquadra situen el mòbil del crim d'Argentona en l'àmbit passional i el desvinculen de l'activitat de l'organització dedicada al tràfic de marihuana i blanqueig de capitals.
La policia va utilitzar tècniques de geolocalització per recuperar el cos d'un home albanès desaparegut fa un any que estava enterrat en una nau industrial a més d'un metre sota terra i cobert de formigó.
La investigació de la desaparició va fer aflorar una organització criminal, amb set plantacions interiors de marihuana repartides per diverses localitats catalanes.
S'han detingut dotze dels seus integrants, dels quals tres estan implicats en l'homicidi.
Entre els detinguts hi ha la parella.
Els Mossos van intervenir 28 quilos de marihuana i van comissar 2.950 plantes.
La investigació es remunta al juny del 2017, quan una dona amb nacionalitat moldava presenta una denúncia de desaparició d'un home albanès a comissaria.
Explica que el coneix des de fa poques setmanes perquè li ha llogat una habitació del seu pis, que l'home ha marxat del domicili però que ha deixat tots els seus efectes personals.
Un mes després, el pare del desaparegut ve expressament des d'Albània i presenta una altra denúncia a la comissaria de Granollers.
Els agents detecten la coincidència i llavors el pare els explica que la dona que ha posat la primera denúncia és la parella del seu fill, amb qui conviu des de fa anys a Catalunya.
Això fa que els Mossos sospitin i traspassin el cas a la Unitat Central de Persones Desaparegudes.
Les primeres indagacions se centren en l'entorn del desaparegut i en la reconstrucció de la seva activitat en les darreres hores abans de desaparèixer.
És llavors quan els agents detecten l'existència d'una organització criminal que es dedica al cultiu intensiu de marihuana en interiors i al blanqueig de capitals.
A més de les plantacions, sempre dintre de naus industrials repartides per diversos punts de Catalunya, els Mossos constaten que els integrants del grup han dissenyat una enginyosa estructura empresarial legal que dona cobertura a la seva activitat criminal.
En aquest punt s'incorpora a la investigació la Unitat Central d'Estupefaents, que s'ocupa d'aquesta branca del cas.
Les diverses gestions realitzades sobre les persones investigades confirmen les sospites inicials i els agents obtenen indicis clars d'un crim amb ocultació posterior de cadàver.
Demanen altres diligències judicials perquè veuen risc de destrucció d'evidències, ja que els sospitosos volien traslladar les restes de la víctimes perquè en poc temps els vencia el lloguer de la nau industrial on era el cadàver.
Això va apressar els investigadors, que d'una banda van detenir les tres persones relacionades amb el crim, entre els quals hi ha la dona moldava parella de la víctima, i de l'altra van dirigir-se a la nau industrial d'Argentona on sabien que trobarien el cadàver.
Un dels detinguts va explicar als Mossos i a la comitiva judicial com havien comès l'homicidi.
Un cop dins de la nau hi va haver una col·laboració que va resultar clau per a la trobada del cos.
Les tasques de geolocalització es van dur a terme gràcies a un geofísic, que va posar els mitjans necessaris per a la recerca amb la seva empresa Falcon High Tech.
Així es va poder delimitar el punt exacte on hi havia la fosa on estava enterrat el cadàver, sepultat sota una capa de formigó.
També hi van participar dos antropòlegs forenses.
L'excavació va començar divendres i va concloure dissabte, ja que s'havia de treballar amb molta precisió per no malmetre el cos.
En paral·lel, es van dur a terme nou entrades i escorcolls en diverses poblacions de Catalunya, tant en domicilis com a les naus industrials on hi havia els cultius de marihuana: Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Argentona, Vallirana, La Roca, Barcelona i Premià de Dalt.
Els investigadors van detenir dotze persones i van intervenir 28 quilos de marihuana.
Es van desmantellar set plantacions i van comissar 2.950 plantes.
Els detinguts han passat a disposició judicial i el jutge ha decretat presó per a cinc, tres per l'homicidi i dos per delictes contra la salut pública.
Els altres han quedat en llibertat amb càrrecs i retirada del passaport.
Les tres persones implicades en la mort de l'home són de nacionalitat espanyola, moldava i albanesa. | Els Mossos d'Esquadra han desvinculat l'homicidi d'un home albanès desaparegut de l'activitat d'una organització criminal. La investigació de la desaparició va fer aflorar l'organització criminal, amb set plantacions de marihuana en naus industrials i es van detenir dotze dels seus integrants, tres dels quals estan implicats en l'homicidi. La policia va utilitzar tècniques de geolocalització per recuperar el cos. | Summarization |
caBreu_abstractive_2966 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | La marxa de tractors que reclama "dignitat" per a l'activitat agrària, i que des d'aquest dijous recorre Catalunya en diverses columnes per confluir a Barcelona el dissabte, ha començat a caminar a les set del matí des de Bellver de Cerdanya, el punt més matiner de sortida de tractors.
La Marxa Pagesa per la dignitat, que és com l'ha batejat el sindicat Unió de Pagesos, organitzador de l'esdeveniment, acabarà dissabte al migdia amb una concentració a l'avinguda de Maria Cristina de Barcelona.
Es tracta de la protesta més ambiciosa organitzada per l'entitat, aprofitant un moment que considera "clau i oportú".
D'una banda, davant la definició d'un "model de nou país" que respecti i valori l'activitat agrària, però també, amb efectes més immediats, per evitar noves "retallades" als pressupostos de la Generalitat.
L'esdeveniment es divideix en quatre rutes que cobreixen tots els flancs del país.
La més matinera ha estat la ruta Plana i Muntanya de Lleida i Anoia, que s'ha posat en marxa a les 7 del matí a Bellver de Cerdanya.
Durant el seu recorregut anirà incorporant els tractors que s'afegeixin a la marxa des de les altres sortides previstes, com ara la Seu d'Urgell, Lleida, Tremp, o Oliana.
Artesa de Segre i Bellpuig seran punt de confluència de tots els tractors que participin en la ruta, i tots junts aniran fins a Cervera, on s'espera que arribin entre les 17.30 i les 21.00 h, i on faran nit.
L'endemà seguiran la ruta incorporant tractors de Calaf, Jorba, Igualada i Martorell, i tots plegats faran escala i nit a Molins de Rei.
Des d'allà, dissabte, s'adreçaran a Barcelona.
La ruta Ebre i Camp de Tarragona també ha sortit molt d'hora.
A tres quarts de vuit del matí arrencaven els primers tractors a Tortosa, i se n'hi anaven incorporant d'Amposta, Deltebre, l'Aldea, el Perelló, Gandesa o Mora la Nova, entre d'altres.
Es preveia que tots junts arribessin a Tarragona a les cinc de la tarda, des d'on s'adreçaran al Morell, on faran nit.
L'endemà seguiran ruta i sumaran tractors de Barberà de la Conca, Valls, la Bisbal o Vilafranca del Penedès, i tots plegats s'ajuntarien a Molins de Reis amb els tractors de les altres columnes.
L'endemà s'adreçaran tots junts cap a Barcelona.
La ruta Comarques de Girona i Maresme no matina tant, ja que els primers tractors surten a les 10.30 h de Figueres, per una banda, i de Sant Joan de les Abadesses per l'altra.
La de Figueres farà una parada a Medinyà, on sumarà els tractors provinents d'Ullà.
Les dues columnes aniran afegint tractors pels indrets per on passen fins arribar a Vidreres entre les 18.00 i les 22.30 h.
Allà faran nit i l'endemà divendres continuaran ruta per Tordera, Mataró i Badalona, on tornaran a fer nit.
El dissabte s'adreçaran tots junts a Barcelona.
Finalment, la ruta Catalunya Central i Vallesos no surt aquest dijous, sinó demà divendres.
Surt de punts com Berga, Solsona, Vic o Manresa, i fa nit a Santa Perpètua de Mogoda.
Allà, l'endemà esperaran els tractors provinents de les Franqueses del Vallès, i un cop reunits es dirigiran igualment a Barcelona.
Amb aquesta mobilització, Unió de Pagesos vol reivindicar la dignitat del camp català i el reconeixement de l'activitat agrària, a la vegada que considera que ha de servir per renovar el contracte de la societat amb el camp en la conjuntura de canvi social i polític actual.
El sindicat defensa que el nou model de país encara ha d'incardinar la Catalunya pagesa i recorda a la pagesia que qüestions com la representativitat, els instruments de suport, les mesures compensatòries i l'equiparació dels recursos socials de la pagesia als de la resta de la ciutadania, han vingut de la mà de l'esforç conscient per reclamar-les i la lluita per aconseguir-les. | La Marxa Pagesa per la dignitat ha començat a recórrer Catalunya, amb la finalitat de reivindicar la dignitat del camp català i el reconeixement de l'activitat agrària. La marxa s'organitza en quatre rutes que cobreixen tot el territori català. El sindicat considera que la mobilització ha de servir per renovar el contracte de la societat amb el camp. | Summarization |
caBreu_abstractive_2073 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Lleida té des d'aquest dissabte un carrer dedicat a l'actor i activista Jordi Dauder, fidel col·laborador des dels inicis de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya que fa 24 que se celebra cada abril a la capital del Segrià.
El de Lleida és el primer carrer que porta el nom de Dauder i està ubicat al barri de Montserrat, a la zona d'expansió de la ciutat cap a la carretera d'Osca.
Amb aquest homenatge també se li reconeix el seu compromís amb la ciutat i la seva aportació a la cultura catalana per una llarga i compromesa trajectòria professional.
El cineasta, que va morir el 16 de setembre del 2011 amb 73 anys, també dona nom a un dels premis honorífics del certamen, el que reconeix la Creativitat en el Cinema Català i que aquest any ha rebut la directora i actriu Sílvia Munt.
(S'han afegit declaracions de la tinent d'alcalde Montse Parra i el director de la Mostra Juan Ferrer)
Jordi Dauder passa a formar part del nomenclàtor de la ciutat de Lleida, on va estar molt vinculat per la seva relació amb la Mostra de Cinema Llatinoamericà.
Va ser 15 anys adjunt a la direcció del certamen i també va fer el primer pregó de les Festes de la Tardor el 2009.
A l'estrena del carrer hi ha assistit la tinent d'alcalde i regidora de Cultura, Montse Parra, i el director de la Mostra, Juan Ferrer, entre altres amics i col·laboradors del festival.
Parra ha elogiat l'aportació de Dauder a la vida cultural i social de Lleida.
Ha destacat que "era una persona extremadament generosa que des del primer moment es va bolcar amb la Mostra".
A més, Parra ha recordat que precisament Dauder va ser el primer pregoner que van tenir les Festes de Tardor de la ciutat.
"Davant la generositat de Dauder amb la vida intel·lectual i cultural de la ciutat, què menys que dedicar-li un carrer", ha expressat Parra.
El director de la Mostra, Juan Ferrer, ha destacat que la vinculació de Dauder amb el certamen va suposar un "impuls" i una "empenta" per a la Mostra, sobretot pel seu interès a "agermanar el cinema català i el llatinoamericà i l'ha recordat com una persona "molt combativa i amb molts ganes de fer coses en l'àmbit cultural".
També ha dit de Jordi Dauder que "ha estat un dels majors actius culturals que ha donat el nostre país, una persona vinculada a les terres de Lleida, fins al punt de convertir-se, segons les seves pròpies paraules, en un ambaixador cultural de la ciutat".
Ferrer també ha recalcat que és positiu que es dediquin carrers a referents del món de la cultura "perquè és la gent que ens dona més, ens fan pensar i reflexionar".
A més, en la línia de la vinculació de l'actor amb la ciutat, cal recordar que Dauder va posar la seva veu al documental 'El braç de les fúries', sobre el bombardeig al Liceu Escolar de Lleida.
Per la seva part, la Mostra va col·laborar activament en el documental Jordi Dauder, la revolució pendent, d'Antoni Verdaguer, un treball que va aconseguir el Premi Gaudí de l'Acadèmia de Cinema Català, de la qual era Membre d'Honor.
"Per tot això, celebrem la inauguració d'un carrer de la ciutat al seu nom, a un home de cultura, en senyal de profund agraïment pel seu vincle amb Lleida", ha afegit Ferrer.
Jordi Dauder va néixer a Badalona el 5 de març del 1938 i va morir a Madrid el 16 de setembre del 2011.
A banda del seu vessant com a actor i escriptor, també va ser un compromès activista d'esquerres.
Va actuar al teatre, al cinema i a la televisió.
El seu paper protagonista a la sèrie 'Nissaga de Poder' de TV3 als anys 90 li va reportar una gran popularitat a Catalunya.
Va rebre diversos premis, entre els quals el Gaudí d'Honor que li va concedir l'Acadèmia del Cinema Català just l'any que va morir.
També va rebre, entre d'altres, el Gaudi a la Millor Interpretació Masculina Principal per 'Azaña' el 2009 i el Goya al Millor Actor Secundari, també el 2009, per 'Camino'.
L'acte d'inauguració del carrer s'ha fet en el marc de la 24a Mostra de Cinema Llatinoamericà, que es va inaugurar aquest divendres al vespre amb l'entrega dels premis honorífics d'aquesta edició, l'espectacle musical 'Cinematango' (un show en viu on un quintet de músics van interpretar temes composats pel compositor Osvaldo Montes per a pel·lícules llatinoamericanes), i la projecció de quatre curtmetratges a concurs.
Fins divendres que ve, 27 d'abril, es projectaran 43 produccions de 12 països.
Enguany competeixen a les seccions oficials 10 llargmetratges i 10 curtmetratges, i 8 documentals. | Jordi Dauder ha rebut un homenatge amb un carrer dedicat al seu nom, al barri de Montserrat de Lleida. Va ser un actiu col·laborador de la Mostra i va ser el primer pregoner de les Festes de la Tardor. El director de la Mostra ha destacat l'aportació de Dauder a la cultura catalana. | Summarization |
caBreu_abstractive_2454 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Borrassà compta amb una planta pionera a Catalunya que permet eliminar els nitrats de l'aigua del subsòl i obtenir aigua potable.
Funciona amb una tecnologia d'electrodesnitrificació que aconsegueix destruir els nitrats i transformar-los en nitrogen gas i oxigen que s'alliberen a l'atmosfera i sense generar cap residu durant el procés.
Aquesta és la gran diferència dels processos que hi havia fins ara.
L'ha dissenyada l'empresa Hydrokemós amb seu a Torelló que ja té la patent a nivell d'Europa i està treballant per aconseguir-ho a nivell mundial.
Aquest municipi de l'Alt Empordà no està connectat a la xarxa de distribució i els pous que té estan contaminats per nitrats.
Amb aquesta nova tecnologia, els habitants ja no hauran de comprar aigua embotellada i podran utilitzar l'aigua del pou municipal.
La planta ja està en marxa però estarà uns mesos en proves.
La previsió és que entri a ple rendiment a partir de l'abril vinent.
Ha costat 200.000 euros i s'ha finançat amb un ajut europeu (el 70%) i la resta, des de l'Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona (Dipsalut).
La planta de Borrassà (Alt Empordà) és única a Catalunya i està situada a tocar del dipòsit municipal d'aigua, allunyat del nucli urbà.
Quan entri en marxa, permetrà potabilitzar 100 metres cúbics d'aigua del subsòl al dia i abastir tota la població –uns 700 habitants- aprofitant l'aigua del pou.
Fins ara, segons explica el seu alcalde, Ferran Roquer, l'aigua no era apta pel consum humà perquè estava contaminada per nitrats.
Concretament, la concentració és de 65 ppm i, un cop tractada per aquesta planta, el nivell de nitrats passa a ser inferior de 50 ppm, que és el que recomana l'Organització Mundial de Salut (OMS).
El projecte neix el 2011 quan l'empresa Hydrokemós amb seu a Torelló (Osona) va començar a desenvolupar la tecnologia d'electrodesnitrificació.
El que fa és transformar els nitrats en nitrogen gas i oxigen, sense obtenir cap mena de residus –com ara salmorres de nitrats i altres sals- com passa amb els processos que s'usen actualment.
I aquesta és la principal diferència, ja que aquests gasos es poden alliberar a l'atmosfera perquè son totalment innocus tant pel medi ambient com per la salut de les persones.
D'altra banda, permet aprofitar tota l'aigua, consumeix poca anergia i no necessita additius químics perquè s'utilitzen com a reactius el contingut natural de clorurs de les aigües de pou.
La planta ha costat 200.000 euros, que s'han finançat amb un ajut de la UE –dins el programa H2020 SME Instrument, del projecte Watify atorgat a l'empresa- i el 30% restant ho ha assumit l'Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona (Dipsalut).
El cost d'explotació representa uns 0,3 euros per metre cúbic d'aigua tractada i és més baix que els tècniques existents fins ara.
L'alcalde del municipi subratlla el benefici de poder tenir aigua potable, ja que fins ara els veïns havien de comprar-la embotellada.
I assegura que no repercutirà de forma important en la factura i que es continuaran distingint les tarifes d'aquells que consumeixen un mínim d'aigua dels que ho fan a grans quantitats.
Es connectarà a la xarxa el mes d'abril vinent
L'estació ja funciona de forma contínua però en els pròxims quatre mesos l'Institut Català d'Investigació de l'Aigua (ICRA) analitzarà l'aigua obtinguda per comprovar que es mantenen els paràmetres de qualitat.
Passat aquest temps i fets els ajustos necessaris, la planta es connectarà a la xarxa municipal i subministrarà aigua a tota la població.
Es preveu que sigui el mes d'abril del 2018.
Abans de construir aquesta planta, ja es va fer una prova a petita escala a Borrassà i a Caldes de Malavella que van ser un èxit.
La CEO d'Hydrokemós, Ruth Canicio, explica que la idea és poder exportar-ho a altres municipis de Catalunya que també tenen l'aigua contaminada per nitrats.
A comarques gironines, per exemple, el 40% dels pous tenen alts nivells de nitrats.
De moment, ja tenen la patent a nivell d'Europa i estan treballant per aconseguir-ho a nivell mundial per poder vendre la tecnologia a nivell internacional.
Tant l'Ajuntament de Borrassà com Dipsalut han insistit que aquesta tècnica aporta una nova solució a la contaminació dels aqüífers per nitrats.
Ara bé, en paral·lel cal seguir actuant en l'origen del problema, com és la contaminació per purins i adobs nitrogenats de l'activitat ramadera i agrícola intensiva.
Des de Borrassà, a més, segueixen treballant per buscar una alternativa en cas de sequera, que faria impossible treure l'aigua dels pous.
"Estem estudiant la possibilitat de treure aigua lliure de nitrats del pantà".
Aquest és un projecte que s'ha d'estudiar amb l'ajut del Consell Comarcal de l'Alt Empordà. | La planta pionera de Borrassà elimina els nitrats de l'aigua del subsol i la converteix en aigua potable. Utilitza una tecnologia d'electrodesnitrificació que destrueix els nitrats i els transforma en nitrogen gas i oxigen sense generar cap residu. La planta potabilitza 100 metres cúbics d'aigua al dia i abasteix uns 700 habitants. | Summarization |
caBreu_abstractive_851 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | Entendre què ens diferencia de la resta d’animals és una antiga obsessió de l’ésser humà.
Un dels atributs als quals amb freqüència acudim per a justificar la nostra suposada superioritat és la intel·ligència.
Potser la nostra major virtut, la intel·ligència, ens ha permès explorar l’espai, sondejar els secrets de la vida o compondre la novena simfonia.
Però, com comparar la intel·ligència d’espècies tan diferents com la d’un humà, un polp o un dofí?
Generacions d’etòlegs s’han enfrontat a aquesta pregunta amb agosarat esforç, però encara estem lluny de poder elaborar un «arbre de la vida» de la intel·ligència animal.
Una drecera que sovint s’ha seguit per a abordar aquesta qüestió ha sigut l’estudi comparat del pes del cervell.
El raonament és tan senzill com lògic.
Si l’òrgan de la intel·ligència és el cervell, com més gran siga la massa cerebral d’una espècie, més intel·ligent deu ser.
Hem de corregir la grandària del cervell per la grandària del cos perquè cossos més grans necessiten major quantitat de teixit nerviós perquè contenen més cèl·lules somàtiques que representar i coordinar.
Una balena blava té un cervell unes cinc vegades més gran que el nostre, però el seu cervell és relativament menor que el d’un humà si tenim en compte l’enorme massa corporal.
Realitzant aquestes correccions, la nostra espècie té el cervell més pesat dels mamífers (a excepció dels extints neandertals), i els mamífers, els cervells més pesats dels vertebrats.
Aquestes dades han perpetuat la idea que la intel·ligència dels vertebrats s’ha anat incrementant gradualment en una progressió lineal que va des de peixos a mamífers, passant per amfibis, rèptils i ocells.
Els primats antropoides, amb els humans al capdavant, seríem el resultat últim d’aquest procés ascendent.
Una noció tan intuïtiva com falsa.
En primer lloc, el model correcte per a entendre el procés evolutiu no és una escala que s’ascendeix, sinó un arbre filogenètic que s’escindeix i divergeix contínuament.
L’evolució ens permet explicar la diversitat de les espècies, però no les ordena en un rànquing segons la seua intel·ligència o qualsevol altra característica.
En segon lloc, perquè el pes relatiu del cervell d’un organisme depèn en gran manera de com ha evolucionat el seu cos. Per exemple, els ocells van conquistar el cel gràcies a cossos d’una extraordinària lleugeresa, mentre que els rèptils van requerir estructures corporals especialment pesants, com ara llargues cues o denses closques, per a prosperar en el medi terrestre.
Si negligim aquestes diferències tendim a esbiaixar grollerament la grandària relativa del cervell.
A més, el poder de computació d’un cervell depèn d’altres factors, a més de la grandària, com ara de la quantitat de neurones.
En aquest sentit, els cervells dels ocells presenten fins al doble de neurones per gram de cervell que el dels mamífers.
Aquestes diferències són encara més acusades si ens fixem en el teleencèfal, la part del cervell encarregada de les habilitats cognitives superiors.
Un guacamai, per exemple, presenta més neurones en el teleencèfal que un macaco, encara que tinga un cervell i un cos molt més petits.
Avui sabem que els polps superen en intel·ligència molts vertebrats, que els rèptils presenten capacitats cognitives tan sofisticades com les de la majoria dels mamífers, o que la perspicàcia d’algunes espècies de corbs, lloros i papagais no té res a envejar a la dels nostres parents més pròxims, els ximpanzés.
L’evolució no és un procés dirigit i ascendent, i la intel·ligència no és una excepció.
Pau Carazo.Investigador contractat de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (Espanya).
Doctor en Etologia, ha treballat fonamentalment en l’estudi de l’evolució de l’envelliment i la comunicació animal, i a entendre el paper que representa l’ecologia en la selecció i el conflicte sexual.
A més, imparteix classes en el Grau de Biologia i en el Màster de Biodiversitat i Evolució de la Universitat de València. | La intel·ligència és un atribut humà sovint utilitzat per justificar la nostra suposada superioritat. No obstant això, el cervell no és l'única mesura de la intel·ligència. La seva grandària ha perpetuat la idea que la intel·ligència dels vertebrats ha augmentat gradualment en una progressió lineal, però la realitat és que la intel·ligència evoluciona de manera diversa. | Summarization |
caBreu_abstractive_2795 | Donat aquest text, resumeix-me els punts principals. | El Departament d'Agricultura, a través de l'empresa pública Promotora d'exportacions Agroalimentàries (PRODECA), organitza la participació d'empreses catalanes del sector de la fruita dolça, sota la marca Catalunya, en la pròxima edició de la fira Fruit Logística, el certamen més rellevant d'Europa dedicat a la fruita i les hortalisses que tindrà lloc a Berlín (Alemanya) del 3 al 5 de febrer.
En l'estand de Catalunya es donen cita una dotzena de firmes hortofructícoles de les quatre demarcacions que representen perfils d'empreses productores, comercialitzadores, importadores i exportadores.
La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, visitarà dijous el certamen, acompanyada del director general d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Antoni Diaz
L'àmplia representació d'empreses catalanes a Fruit Logística cobreix la totalitat de les famílies de productes fructícoles cultivats a Catalunya: fruita de pinyol, fruita de llavor, i cítrics.
A més, el calendari de comercialització de la fruita catalana abasta tot l'any, ja que les centrals fructícoles compten amb una important capacitat frigorífica.
Seguint la línia habitual dels darrers anys, Agricultura i PRODECA segueixen apostant per donar suport a les empreses en la millora del seu posicionament en els mercats exteriors i en l'establiment de nous contactes comercials.
D'aquí que les empreses catalanes participants es presentin a Berlín com a integradores d'un dels mercats de distribució de productes frescos més importants del sud d'Europa.
Fruit Logística és un saló internacional monogràfic, considerat líder mundial en aquest sector.
En la darrera edició hi van participar 2.785 expositors representants de 83 països, amb una afluència de 65.000 visitants procedents de 135 països, de l'àmbit de la comercialització, la importació, i la distribució.
En concret, les empreses participants són: Actel Grup, de Lleida; l'Associació Catalana d'Empreses de Fruita i Hortalisses (Afrucat); Cítrics Terres de l'Ebre; Copa Fresh, SA, de Miralcamp (Pla d'Urgell); Dasben, SL, de Lleida; Fructícola de l'Empordà-IGP Poma de Girona, de Sant Pere Pescador (Alt Empordà); Fruites Font, de Torres de Segre (Segrià); Girona Fruits SCCL-IGP Poma de Girona, de Bordils (Gironès); Giropoma-IGP Poma de Girona, d'Ullà (Baix Empordà); Grupo Catalá, de La Portella (Segrià); Grupo Diego Martínez, de Barcelona, i Viyefruit, d'Alcarràs (Segrià).
A més, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), empresa pública del Departament d'Agricultura, mostrarà a Fruit Logística els programes de R+D per a aquest sector.
SmartFruit IPM International Congress a Barcelona
Aprofitant l'aparador i ressonància de Fruit Logística, el Departament d'Agricultura hi presentarà la tercera edició de l'SmartFruit IPM International Congress, un esdeveniment que se celebrarà a Barcelona els dies 25 i 26 d'abril del 2016, i que en aquesta ocasió està dedicat al debat sobre l'harmonització dels principals patrons internacionals de cultiu i sanitat vegetal.
SmartFruit IPM International Congress és una iniciativa conjunta del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, els productors de fruita, i els fabricants i comercialitzadores de serveis fitosanitaris.
Simultàniament, aquesta tercera edició engloba el Fruit Business Fòrum, un esdeveniment de negocis amb la participació de productors i exportadors de fruita de Catalunya, i importadors i distribuïdors internacionals.
La finalitat és generar una plataforma en què es pugui aplegar els interessos de totes les parts per a generar fluxos de negoci.
Fruita fresca, sector estratègic a Catalunya
Agricultura destaca que la fruita fresca constitueix un sector estratègic per a l'economia agroalimentària catalana, i un dels pilars de la seva internacionalització.
Els països europeus són els principals destins de la fruita catalana.
En els últims anys, la vocació exportadora de les empreses catalanes també s'ha catalitzat cap a destins emergents com ara els països àrabs, llatinoamericans i asiàtics, dibuixant una tendència a l'alça en les darreres campanyes.
Gràcies a una zona plena de diversitat i un clima mediterrani suau, Catalunya ofereix una gran varietat de fruita.
En xifres, el 25% de tota la fruita produïda a Catalunya s'exporta als mercats estrangers, ocupant a Europa el quart lloc en préssec, en nectarina i en pera, i el setè en poma.
Es tracta, per tant, d'una aportació molt considerable al potencial productiu de la Unió Europea (UE).
Al mateix temps, és el quart productor mundial de pera, préssec i nectarina, i el vintè de poma.
Més de 50.000 hectàrees de plantacions de fruita -6% del total de terres de cultiu útil- produeixen més d'un milió de tones de fruites, principalment de poma, pera, préssec i nectarina.
En sis anys, Catalunya ha incrementat un 76,37% en valor les vendes de fruita a l'exterior i la fruita catalana està present en les cadenes europees més exigents pel que fa a qualitat. | El Departament d'Agricultura de Catalunya organitza la participació de 12 empreses catalanes en la fira Fruit Logística de Berlín. Les empreses representen les quatre demarcacions de Catalunya i es dediquen a la producció, comercialització, importació i exportació de fruites. La fruita de Catalunya està disponible tot l'any, ja que les centrals de la fruita tenen una important capacitat frigorífica. | Summarization |
caBreu_abstractive_2383 | Resumeix el text següent: | El portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, ha demanat aquest dijous la compareixença del conseller d'Interior, Miquel Buch, a la Comissió d'Interior i la d'Afers Institucionals del Parlament per aclarir diversos "punts foscos" dels atemptats del 17 d'agost i dels quals "no paren de sortir-ne notícies".
En una roda de premsa a la seu del partit i un dia abans de l'acte que tindrà lloc aquest divendres a Barcelona en record de les víctimes dels atemptats, Carrizosa també ha anunciat que demanaran la compareixença de tres comandaments policials dels Mossos d'Esquadra "que presumptament van viatjar amb un propòsit institucional a Estats Units pocs dies després de la recepció d'un advertència de la CIA alertant d'un possible atac terrorista a les Rambles".
Carrizosa també ha fet una crida a que la "contramanifestació" dels CDR d'aquest divendres no sigui secundada pels ciutadans.
Un any després dels atemptats ha considerat que els ciutadans es fan moltes preguntes que han de ser contestades.
"S'ha d'esbrinar si tot es va fer bé, si es van cometre errors i no per tirar-nos els trastos pel cap, sinó per evitar que es cometin els mateixos errors".
Ha recordat que al Congrés dels Diputats van proposar una comissió d'investigació dels atemptats del 17-A i ha lamentat que va ser rebutjada pels vots del PP i PSOE.
Per contra, ha afegit, es va tirar endavant una comissió al Parlament, però ha criticat que aquesta comissió proposada pels partits independentistes busca "tapar els errors del govern Puigdemont, fer veure que tot es va fer perfectament i culpar de tot al govern espanyol".
A parer de Ciutadans, una comissió d'investigació ha de servir per descobrir "els errors que es van cometre, les mentides i ocultacions dels governs de Puigdemont i Torra i per millorar sobre tot la gestió davant aquests tipus de circumstàncies i la lluita contra el terrorisme".
Carrizosa i el seu partit no tenen confiança que la comissió que hi ha al Parlament "serveixi per aclarir els dubtes" sobre la gestió del Govern.
En aquest context, ha demanat la compareixença del conseller Buch per explicar diversos "punts foscos que es pregunten els ciutadans sobre els atemptats".
Ha desgranat alguns d'aquests punts que tenen a veure amb "les notícies prèvies a l'atemptat que havia de tenir la Conselleria d'Interior".
Una, ha dit, és la informació d'un agent belga i, l'altra, la informació de la CIA als Mossos que "va ser negada en un primer moment i després s'ha sabut que no només va existir la informació, sinó que van viatjar uns màxims responsables dels Mossos a Wahington per entrevistar-se amb responsables de la CIA".
Així mateix, ha manifestat que crida l'atenció que "s'intentés destruir les proves de la CIA en una furgoneta que va ser interceptada" per la policia espanyola i que va ser portada a destruir "pels responsables de la comissaria d'informació dels Mossos".
Ha apuntat que Buch haurà d'explicar el "suposat error" dels antecedents de l'imam de Ripoll i que s'hauria amagat informació des d'Interior a altres cossos policials sobre els autors i les circumstàncies dels atemptats.
Tres comandaments dels Mossos
A més de la compareixença, han demanat la compareixença a la Comissió d'Afers Institucionals de tres comandaments policials dels Mossos d'Esquadra "que presumptament van viatjar amb un propòsit institucional a Estats Units pocs dies després de la recepció d'un advertència de la CIA alertant d'un possible atac terrorista a les Rambles".
En concret són Manel Castellví, Lluís Paradell i Daniel Canals.
L'acte en memòria
Com ha recordat el dirigent del partit, a l'acte d'aquest divendres a Barcelona hi assistiran el president de Ciutadans, Albert Rivera, i la líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas.
Carrizosa, per altra banda, confia que l'acte a Barcelona transcorri sense incidents i que no sigui utilitzat políticament per ningú, "tot i les notícies de contramanifestacions per part dels socis del Govern, dels CDR".
De fet, espera que aquesta crida a la contramanifestació "no sigui atesa pels ciutadans i que la jornada transcorri com un exemple de civisme no només a Catalunya i a Espanya, sinó a tot el món". | Carrizosa ha demanat la compareixença del conseller d'Interior a la Comissió d'Interior i la d'Afers Institucionals del Parlament per aclarir alguns aspectes sobre els atemptats del 17 d'agost a Barcelona, i també la compareixença de tres comandaments policials dels Mossos d'Esquadra. Carrizosa també ha fet una crida perquè la "contramanifestació" dels CDR d'aquest divendres no sigui secundada pels ciutadans. | Summarization |
caBreu_abstractive_2450 | Resumeix aquest text: | El tribunal que jutja el 'cas Palau' ha decidit no admetre a tràmit les noves conclusions definitives del Consorci del Palau de la Música, ja que considera que el tràmit ja va concloure.
A l'inici de la sessió, l'advocat del Consorci ha demanat que s'acceptés el nou escrit, presentat dimecres després de l'última reunió del Patronat del Consorci que va votar per cinc vots a quatre canviar les conclusions i acusar també CDC per haver-se quedat suposadament 6,6 milions del Palau.
El tribunal, com han opinat la fiscalia i les defenses, considera que el tràmit ja va concloure el 17 de maig, quan es van presentar les conclusions de les acusacions, i que ara ja no es poden modificar.
Just abans de començar el torn de les defenses per presentar les seves conclusions definitives, el lletrat de la Generalitat, representant el Consorci, ha demanat poder acusar CDC, cosa que el Consorci va deixar de fer quan CiU va arribar al Govern el 2010, i adherir-se parcialment a la petició de la fiscalia contra Osàcar i el partit convergent per tal de poder obtenir els 6,6 milions que CDC s'hauria quedat en comissions irregulars de Ferrovial que haurien passat pel Palau.
L'acusació popular, exercida per la FAVB, ha donat suport a la demanda considerant que el tràmit de conclusions definitives de les acusacions encara no havia conclòs fins que no comencés formal i realment el tràmit de les conclusions definitives de les defenses.
En canvi, el fiscal i la Fundació del Palau s'han oposat a la petició del Consorci, considerant que ja no és el moment processal oportú, i el ministeri públic ha proposat que la petició per recuperar els diners es facin en el tràmit d'informes finals, que comença dilluns que ve.
També s'hi han oposat totes les defenses.
Els més durs han estats els advocat de l'extresorer de CDC Daniel Osàcar i de Fèlix Millet, en considerar que el tràmit ja va concloure, i que el decurs del judici no pot dependre "de l'albir dels canvis de criteri polítics".
Xavier Melero, advocat d'Osàcar i CDC, ha dit que el Consorci només podria acusar a CDC com a acusació popular, i fins i tot hauria d'estar acusat com a responsable a títol lucratiu, ja que s'hauria pogut beneficiar d'uns diners, els de Ferrovial, que no li pertocaven, mentre el seu òrgan de govern "no va fer res, com era habitual".
També ha lamentat el paper de l'advocacia de la Generalitat amb el canvi de criteri judicial.
Després de deliberar uns tres minuts, el tribunal no ha acceptat la petició del Consorci perquè el tràmit ja havia conclòs.
"No es pot anar enrere", ha dit la magistrada Montserrat Comas, ja que això posaria en risc la seguretat jurídica i podria arribar a provocar la nul·litat de tot el judici.
Així, com a exemple, ha dit que el tràmit de prova ja ha conclòs i tampoc seria pertinent citar a declarar un nou testimoni.
A més, ha dit que aquesta denegació de la petició no vulnera el dret de defensa del Consorci, recordant-li que el 2013 ja van presentar les seves conclusions provisionals, que el judici va començar l'1 de març, i que el tràmit de conclusions definitives ja es va programar deu dies abans del 17 de maig i aleshores el lletrat no va demanar l'ajornament del tràmit.
El lletrat del Consorci ha fet constar la seva protesta formal.
Després d'aquest tràmit ha estat el torn de presentació de les conclusions definitives de les defenses.
Totes han confirmat les seves conclusions provisionals, demanant l'absolució o penes mínimes tenint en compte diverses circumstàncies atenuants com dilacions indegudes, confessió i reparació del dany.
A partir de dilluns serà el torn dels informes finals, començant pel del fiscal. | El tribunal que jutja el cas Palau ha rebutjat les noves conclusions definitives del Consorci del Palau de la Música, que buscaven acusar CDC per haver-se quedat amb 6,6 milions d'euros del Palau. El Consorci va canviar de criteri per intentar recuperar els diners, però totes les defenses s'hi han oposat i han presentat les seves conclusions definitives. | Summarization |
caBreu_abstractive_2740 | Fes un resum del text següent: | L'expresident Carles Puigdemont avisa el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que les "pròximes setmanes" pot perdre la majoria al Congrés dels Diputats si no presenta un projecte per a Catalunya.
"Els temps s'ha acabat", ha advertit Puigdemont en una conferència a les Illes Fèroe.
L'expresident ha assegurat que Sánchez ha tingut suficient temps de marge per donar una "resposta" a la crisi catalana i afirma que ha demostrat que és "incapaç" de fer-ho.
"Quan vam decidir donar-li suport esperàvem una nova recepta, no esperàvem veure una mena de Rajoy 2.0", ha detallat.
Puigdemont ha participat en un cicle de conferències sobre autodeterminació i ha denunciat que a Espanya hi ha "presos polítics".
Les Illes Fèroe, Escòcia i Nova Caledònia s'han compromès a reclamar a nivell internacional l'alliberament dels líders independentistes.
Carles Puigdemont ha estat el "principal convidat" a unes jornades per debatre sobre el dret d'autodeterminació dels pobles i el dret a decidir el segle XXI, segons ha explicat el moderador de l'acte a les Illes Fèroe, Magni Arge.
L'expresident ha ofert una conferència per analitzar què ha passat al llarg del primer any del referèndum de l'1-O i quines són actualment les relacions entre Catalunya i Espanya.
En aquest sentit, Puigdemont ha subratllat que les forces sobiranistes van decidir donar suport a Pedro Sánchez en la moció de censura contra Mariano Rajoy esperant que el PSOE tindria una "nova recepta per a la crisi catalana".
Lluny d'això, l'expresident ha advertit al públic assistent que durant els mesos que fa que és president espanyol Pedro Sánchez ha mostrat la seva "incapacitat" per donar resposta a la situació o per proposar un projecte per a Catalunya.
"No esperàvem veure una mena de Rajoy 2.0", ha dit.
Aleshores, ha advertit Sánchez que el temps "s'ha acabat" i que, si no mou fitxa, durant les "pròximes setmanes" pot perdre el suport al Congrés dels Diputats.
"És el moment de començar una nova relació amb Catalunya per solucionar un problema polític amb respostes polítiques, i no amb la via penal", ha afegit.
"Que la justícia insisteixi en acusar els meus amics i a mi mateix de rebels, com si fóssim persones violentes que utilitzen les armes per imposar un canvi polític, és la pitjor via per solucionar un problema polític i em temo que només farà incrementar les tensions entre Catalunya i Espanya", ha exposat Puigdemont.
A més, ha explicat al públic i als representants de les Illes Fèroe, d'Escòcia i de Nova Caledònia que la setmana vinent farà un any que els 'Jordis' estan en presó preventiva sense judici ni sentència i que la resta de líders independentistes estan també empresonats o exiliats.
"Afrontem penes de fins a 30 anys de presó, espero que la resposta si això passa sigui els catalans no ho acceptin i h hagi mobilitzacions pacífiques massives", ha argumentat.
Puigdemont ha denunciat la "repressió dura" de l'estat espanyol contra l'independentisme català i ha exposat que és "l'únic país de la Unió Europea amb tanta polítics disposats a pagar aquest preu per les seves conviccions i idees".
"Els ho hem d'agrair reivindicant pacíficament el dret a la independència i a l'autodeterminació", afirma.
Aquesta repressió és la que, segons Puigdemont, també ha complicat mantenir la unió política en les files independentistes.
"Ha fet créixer les nostres pors i això és el que necessitem combatre", ha argumentat.
Per això, insta a buscar la fortalesa en la "diversitat interna" en comptes que es converteixi en una "debilitat".
Els representants de les Illes Fèroe (amb veu pròpia al Consell Nòrdic), d'Escòcia i de Nova Caledònia s'ha compromès a exigir a nivell internacional la necessitat de diàleg entre Catalunya i Espanya i, alhora, reclamar l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats.
Bona part dels assistents, entre ells el vice primer ministre de les Fèroe o el parlamentari escocès Kenneth Gibson duien llaços grocs a la solapa.
Puigdemont els hi ha agraït els gest i els hi ha explicat que actualment a Catalunya dur-los pot ser un risc perquè hi ha grups que volen fer-los desaparèixer. | Puigdemont ha alertat Sánchez que pot perdre la majoria si no presenta un projecte per a Catalunya. Ha denunciat que hi ha presos polítics a Espanya i ha instat a buscar la fortalesa en la diversitat interna dels independentistes. Les Illes Fèroe, Escòcia i Nova Caledònia s'han compromès a reclamar en l'àmbit internacional el seu alliberament. | Summarization |
caBreu_abstractive_2392 | Fes un resum d'aquest text: | L'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat aquest dimarts que el Born Centre Cultural mantingui la seva línia museística com a espai de reivindicació de la memòria històrica del 1714.
Així ho ha recollit una proposta presentada per ERC que ha comptat amb el suport dels regidors de CiU i la CUP i els vots en contra de Barcelona en Comú, Ciutadans, PSC i el PP a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
El text reclamava que l'equipament mantingués la línia museística com espai de memòria històrica de la Guerra de Successió, així com el seu nom i que qualsevol canvi significatiu fos aprovat pel plenari.
El grup municipal del PSC ha avançat que en la propera comissió proposarà el tancament temporal del centre per repensar i despolititzar-lo
Concretament, la proposta d'ERC instava a continuar i consolidar el Centre Cultural del Born en la línia iniciada com espai que conserva un patrimoni arqueològic visitable, amb la regulació de les visites que impedeixi el seu deteriorament i un conjunt arquitectònic, el mercat, únic a Barcelona.
Així mateix, reclamava programar exposicions temporals d'interès que posessin l'accent en el desenvolupament de la ciutat, conservar l'actual línia museística, com també el seu nom.
ERC ha explicat que presentava la proposta arran de l'aparició d'algunes informacions que asseguraven que el govern municipal s'estava plantejant un canvi de nom, així com de les directrius expositives i discursives del Born Centre Cultural.
El regidor republicà Juanjo Puigcorbé ha defensat l'èxit del Born Centre Cultural, que va registrar el 2015 fins a 1'5 milions de visitants i es manté com el museu/centre expositiu de gestió municipal més visitat de la ciutat.
En aquest sentit, ha recordat que "tot i ser un èxit com a espai de memòria històrica, no han cessat els intents de laminar o menystenir el CC Born per part d'alguns partits d'aquest consistori".
La regidora de C's Marilén Barceló ha lamentat viure "dia de la marmota" i assegura que al Born hi ha hagut un "excés de visibilitat" pel contingut ideològic "separatista" de l'equipament.
"Demanem un cop més que des del govern municipal i de l'ICUB s'abandonin els usos ideològics en el contingut museístics i les activitats del Born CC", ha afegit.
Tancament del Born CC per repensar-lo, a proposta del PSC
Daniel Mòdol, del PSC, també ha lamentat tornar a tractar el futur del Born CC i ha qualificat la proposta d'ERC d'"intrusista" respecte la gestió del comissionat.
"Si hi ha tant de debat, podríem tancar l'equipament durant 300 anys, que es posin d'acord tots els grups o que es traslladin allà durant una temporada i així ens estalviarem haver-ne de parlar en futures comissions", ha asseverat.
Davant d'això, ha avançat que en la propera comissió proposaran el tancament temporal del Born perquè "pensin i reflexionin" i després "ja el tornarem a obrir".
"Així evitarem perdre més temps", ha dit.
En el torn de rèplica, ha insistit que la proposta era seriosa i que reclamen el tancament per "despolititzar" i fer un "debat serè" sobre l'equipament.
La regidora popular Ángeles Estaller ha esgrimit que el Born CC és el centre "més polititzat" de Barcelona, una "icona de l'independentisme".
"La Generalitat l'ha utilitzat per aconseguir les seves finalitats independentistes però l'ajuntament ho ha pagat tot", ha reblat.
La regidora de la CUP Maria Rovira ha reclamat que cal repensar el futur de l'equipament, consolidant el projecte museístic amb l'objectiu que articuli part de l'activitat cultural de la ciutat.
Així mateix, espera que sigui "una broma" la proposta del PSC.
De la seva banda, el comissionat de programes de la Memòria Històrica de Barcelona, Ricard Vinyes, ha afirmat que el darrer punt de la proposta d'ERC li causa "inquietud" per la vinculació que estableix entre política i cultura.
"L'intervencionisme, el tutelatge i el control és del tot inadequat", ha asseverat.
En aquesta línia, ha assegurat que l'equipament és "importantíssim" per la ciutat i ha lamentat la "broma" del regidor del PSC, una "falta de respecte cap al centre que ja han fet massa grups".
Així mateix, s'ha preguntat "qui ha decidit i per què que el Born CC sigui un centre especial". | El Born Centre Cultural de Barcelona no mantindrà la seva línia museística com a espai de reivindicació de la memòria històrica del 1714, com havia proposat en un primer moment ERC. La proposta instava l'equipament a mantenir la seva línia museística i el seu nom, així com a aprovar qualsevol canvi significatiu pel plenari. | Summarization |
caBreu_abstractive_1584 | Fes-me un resum del text següent: | Darrerament, amb el tancament de la presó Model, juntament amb l’anunci d’un tancament en un futur no gaire llunyà dels centres de la Trinitat i Wad-Ras s’ha desfermat un interès especial pel passat dels nostres centres penitenciaris.
Malgrat tot, poca gent recorda que si la Model tenia aquell nom era perquè pretenia ser modèlica, sobretot a diferència del seu centre penitenciari predecessor, la presó d’Amàlia, al Raval.
La presó de Reina Amàlia se situava on actualment trobem la plaça Folch i Torres, a tocar de la ronda de Sant Pau.
Inicialment l’edifici havia estat el convent de Sant Vicenç de Paül, que va canviar el seu ús poc després que la fúria incendiària d’edificis religiosos de la bullanga de 1835 ataqués, entre molts altres, aquest edifici.
Els primers reclusos que s’hi van instal·lar venien traslladats de l’antiga presó de Barcelona, que des de temps llunyans s’havia situat a la plaça de l’Àngel.
Aquesta presó, com la Model, també va néixer presentant-se com quelcom espectacular, així ho indica almenys la Guia General de Barcelona de (1849): “Éste magnifico edificio honor de la filantropia Barcelonesa es tal vez el único establecimiento de ésta classe en España, que reúna todas las comodidades al estilo de los tan celebrados de Alemania, Holanda y Estados Unidos, por su espaciosidad, salubridad, limpieza y lo seguro de sus aposentos, siendo la admiración de Nacionales y Estranjeros, la moralización y buen trato que se dá a los presos.”
Però com acostuma a passar, sobretot en ciutats amb un passat complicat com Barcelona, aviat el presidi va encabir molts més reclusos que els que podia realment albergar.
Dels menys de 300 per als quals estava dissenyada va arribar a un màxim de 1.494.
Aquella presó va arribar a ser horriblement tètrica i sobretot insana.
Tot brot de malaltia que hi hagués a la ciutat entre aquells murs esdevenia una pandèmia.
Les latrines estaven trencades, la pudor d’humanitat s’arribava a notar des de fora.
Normalment es tractava de dones, homes i menors pobres.
A aquests darrers se’ls coneixia popularment com “els micos”.
Les condicions infrahumanes en les quals havia de malviure la gent captiva van portar a contínues protestes i motins.
Per evitar aquests episodis es duia a terme una estricta i asfixiant disciplina.
En el cas de les penes capitals, sovint es duien a terme en un dels patis de la presó, normalment al Pati dels Corders.
Un dels condemnats es va esfondrar anímicament en arribar davant del garrot vil, aleshores un invent perfeccionat pel cèlebre botxí Nicómedes Méndez, que en aquest cas va ser qui va tenir el dubtós honor de dur a terme la sentència.
¡Qué horror!
A todo esto la miltitud bramava, rugía, estallando en gritos y... carcajadas.
Muchos espectadores se desmayaron allí mismo, levantando la bota o el pellejo de vino”.
Un dels confrares de la Confraria de la Púríssima Sang, Guillem Faraudo va aconseguir amagar la seva robusta càmera i fer una fotografia clandestina.
El mateix Ramon Casas va inspirar-se en aquesta darrera execució pública per pintar la seva obra “Garrot vil” que es troba actualment al Museu Reina Sofia de Madrid.
El 1904, en inaugurar-se la Model, van traslladar-s’hi només els homes.
Les dones van restar allà, passant a ser popularment coneguda com la Presó de Dones.
Durant la II República ja s’havia denunciat en nombroses ocasions l’estat lamentable de l’equipament, de fet el 1933 s’havia arribat a sentenciar que ja no servia com a presó i havia de ser enderrocat.
No va ser fins el 19 de juliol de 1936, el dia que es va aturar el cop d’estat feixista a Barcelona, que en ple fervor revolucionari, milicians anarquistes d’una barricada propera al carrer Paral·lel, van obrir les portes de la Presó d’Amàlia alliberant-ne totes les preses.
Poc després s’enderrocava oficialment.
El paper de preventori femení passà aleshores a la Presó de Dones de Les Corts, justament on ara hi ha El Corte Inglés de la Diagonal.
De fet, una discreta placa així ho recorda. | El tancament de la Model ha aixecat l'interès pel passat dels centres penitenciaris de Barcelona. A la Model només van traslladar els homes, i van deixar les dones a l'antic centre conegut com la Presó de Dones. Durant la II República, es va denunciar l'estat lamentable de l'equipament, però no va ser fins a la Guerra Civil quan va ser abandonada. | Summarization |
caBreu_abstractive_2112 | Fes-me un resum d'aquest text: | El president de Cs ha dit que l'agressió del cap de setmana a la Ciutadella "li recorda" els fets d'Altsasu perquè, segons sosté, es tracta d'una "pallissa en tota regla amb agreujant ideològic".
"Més clar l'aigua", ha dit en una entrevista a 'Espejo Público'.
Rivera critica que líders independentistes ho qualifiquin de "baralla" i ha dit que el mateix va passar amb l'agressió a guàrdies civils d'Altsasu on els nacionalistes "parlaven de baralla de bar".
"Si retires llaços grocs i et diuen estrangera de merda i et donen una pallissa davant els teus fills hi haurà qui ho vulgui justificar però jo sóc incapaç", ha manifestat.
Rivera diu que existeix "fractura social" a Catalunya i en culpa el "procés".
D'atra banda, el líder de Cs ha criticat el canvi de posició del president espanyol, Pedro Sánchez, que aposta ara per fer del Valle de los Caídos un cementiri civil i aparta la idea de fer-ne un lloc de reconciliació.
Rivera ha dit que és una nova "batzegada" de Sánchez i l'acusa d'estar més "en la lògica de tensar que en la d'unir".
El president de Cs ha comparat l'agressió que va patir una dona dissabte a la Ciuadella mentre retirava llaços grocs amb l'agressió que van patir dos guàrdies civils i les seves parelles a Altsasu l'octubre de 2016 i que ha acabat amb l'empresonament i condemna de vuit joves.
La presentadora li ha preguntat si considera que es pot fer la comparació i Rivera ha assegurat que sí, ja que es tracta, segons ell, d'una "pallissa en tota regla i hi ha una denúncia per agreujant ideològic".
"Hi ha informes mèdics, l'evidència és que ha rebut una pallissa", ha recalcat.
Segons Rivera, no es pot parlar de "baralla" sinó d'agressió per motius ideològics i afirma que no pot "tenir cabuda en democràcia".
A més, en culpa el procés i assegura que durant anys els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont "han negat la fractura social" i que ara es veuen "davant el mirall i s'adonen del que han provocat".
Ciutadans ha presentat una denúncia davant la Fiscalia Superior de Catalunya per un delicte d'odi i discriminació i també hi ha denúncies creuades entre agressor i víctima.
Posició sobre el Valle de los Caídos
D'altra banda, Rivera ha criticat el canvi de criteri del president espanyol sobre el futur del Valle de los Caídos un cop es treguin les restes del dictador.
Si fins ara el PSOE apostava per convertir-lo en un lloc de reconciliació, des de Bolívia el president espanyol ha dit que ha de ser un cementiri civil.
Rivera defensa que cal treure les restes del dictador tot i que discrepa de la fórmula del decret llei però ha dit que si cal mirar al passat és per "reconciliar".
La proposta de Cs passa per convertir el Valle de los Caídos en un "cementiri nacional on no importi de quina banda són les víctimes" i posa d'exemple el cementiri d'Arlington, a Washington.
"M'agradaria que a Espanya es reconciliés i no que es dividís", ha manifestat Rivera, que ofereix el seu partit "de centre" per ajudar a reconciliar.
Rivera ha dit que les esmenes que presentin en la tramitació el projecte de llei per reformar la Llei de memòria històrica aniran en la línia de les propostes fetes per un comitè d'experts el 2011 per encàrrec del govern de José Luís Zapatero.
El líder de Cs ha dit que la posició del govern espanyol sobre el Valle de los Caídos és "l'última batzegada" de Sánchez i ha recordat que està contradient les propostes recollides en un informe d'experts el 2011 (per encàrrec de José Luís Rodríguez Zapatero) i de la mateixa proposició de llei que el PSOE va registrar al Congrés el desembre de 2017. | Rivera ha comparat l'agressió d'aquest cap de setmana a Barcelona amb el cas d'Altsasu i ha criticat els independentistes que la qualifiquen de "baralla". També ha criticat el canvi de posició del president Pedro Sánchez pel que fa al Valle de los Caídos, ja que ara proposa fer-ne un cementiri civil, en comptes d'un lloc de reconciliació. | Summarization |
caBreu_abstractive_1921 | Explica breument les idees principals d'aquest text: | L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no ha fet gairebé autocrítica en el ple extraordinari d'aquest divendres sobre l'estat de la ciutat, que s'ha celebrat pocs mesos abans d'arribar-se a l'equador del mandat, i ha posat deures a tota l'oposició.
Entre les peticions que ha fet els grups figura la de contribuir a aconseguir que l'Estat i la Generalitat regulin els preus del lloguer.
El ple ha durat gairebé dues hores i s'ha basat en llargues intervencions inicials de cada grup i rèpliques breus, per la qual cosa ha semblat més aviat un diàleg de sords.
Colau ha reconegut que no ha pogut aprovar el Pla d'Actuació Municipal (PAM), el guió del mandat, i que va haver de recórrer a la qüestió de confiança.
"No podem ser autocomplaents perquè no tot és positiu", ha afirmat l'alcaldessa.
Tot i això, ha dedicat bona part de la seva intervenció a repassar les polítiques del govern, per a les quals ha dit que ha trobat "límits i dificultats" per tirar-les endavant, i a reclamar a l'oposició la seva col·laboració, "posant els interessos de Barcelona per sobre de les sigles", ha afirmat.
En l'àmbit de ciutat, vol l'ajuda de l'oposició per aprovar l'ordenança de terrasses, el tramvia per la Diagonal i les normes de participació.
Al PDECat i ERC, que comparteixen el Govern, i a la CUP, que hi és "determinant", els ha demanat que col·laborin per augmentar el pressupost en habitatge, en la posada en marxa de l'índex de preus del lloguer i que s'acceleri la nova llei per regular-los.
En la mateixa línia s'ha referit al PP, que governa a l'Estat, i a C's, on hi és decisiu, perquè s'hi adrecin per reformar el marc legislatiu pel que fa al lloguer.
Pròxima reunió amb el ministre de Foment
En el capítol de l'Estat també ha reclamat que el govern espanyol augmenti el finançament del transport públic barceloní, i que es reactivi les obres de la Sagrera, i ha anunciat que en els pròxims dies es concretarà una reunió amb el ministre de Foment, Íñigo de la Serna.
Als grups de la Generalitat, els ha demanat que ajudin a aconseguir que l'Ajuntament pugui recaptar el 100% de la taxa turística i que la nova llei de comerç protegeixi el de proximitat.
L'oposició no ha estalviat en crítiques.
Des del grup Demòcrata –fins ara CiU-, el portaveu, Joaquim Forn, ha afirmat que Colau "ha demostrat ser una broma per als rics, un malson per a les classes mitjanes i un càstig per als més desafavorits".
La líder de C's, Carina Mejías, ha retret que la seva gestió "s'ha convertit en un problema per a molts dels barcelonins".
El seu homòleg d'ERC, Alfred Bosch, ha recordat a l'alcaldessa que té tota l'oposició en contra, i ha rebutjat la seva visió optimista.
"Ada Colau en el país de les meravelles: no és així", ha dit.
Alberto Fernández (PP): "Digui què vol, quina Sagrera vol"
El president del PP, Alberto Fernández Díaz, ha criticat que Colau "ha intentat treure rèdit polític dels refugiats", i ha respost la petició de col·laboració d'alcaldessa per reivindicar davant del govern espanyol millores per a Barcelona demanant-li que primer aclareixi quins projectes prioritza.
"Digui què vol, quina Sagrera vol", ha exigit el popular.
Colau ha dit que té "claríssimes" les prioritats, i ha retret al popular la crítica sobre els refugiats quan el PP és "el responsable de la política criminal" de no acollir-los.
Per part de la CUP, la seva líder, María José Lecha, ha destacat la "frustració a les expectatives de canvi" que havia despertat BComú.
Segons ella, l'arribada al poder ha acabat "domesticant tot caràcter contestatari del projecte".
Lecha s'ha queixat del format del debat de l'estat de la ciutat, ja que l'any passat es va fer al Saló de Cent amb presència de barcelonins, i aquest cop al tradicional saló de plens, quan creu que s'hauria de fer al carrer.
Altres grups també ho han criticat, i Colau ha reconegut que el format és "millorable" i que l'any que ve es podria fer a la tarda per facilitar que hi acudeixin els barcelonins.
El segon tinent d'alcalde i líder socialista, Jaume Collboni, ha considerat que els grups de l'oposició, amb "el catastrofisme" que pregona, "tampoc s'adiuen a la realitat".
Com ha fet Colau, ha allargat la mà per arribar a acords, i ha ressaltat que alguns ja s'han fet amb geometria variable, cosa que ha defensat que ha representat "un punt d'inflexió fonamental" al consistori.
En el darrer ple, el govern va salvar la seva minoria per pactar el pla d'habitatge, que va acordar amb CiU i C's, i el d'allotjaments turístics, tancat amb ERC i l'abstenció de la CUP. | Colau ha reclamat la col·laboració de l'oposició per aconseguir que l'Estat i la Generalitat regulin els preus del lloguer. Ha posat deures a tota l'oposició i ha reconegut que no ha pogut aprovar el Pla d'Actuació Municipal, però ha dedicat bona part de la intervenció a repassar les polítiques del govern, per a les quals ha trobat "límits i dificultats". | Summarization |
caBreu_abstractive_2607 | Explica breument les idees principals del text següent: | La inversió en oficines al 22@ ha caigut un 40% al primer semestre.
L'impacte de la crisi del coronavirus s'ha moderat a l'inici de la segona meitat de l'any.
"Les empreses estan tirant endavant projectes que havien quedat congelats i estem veient grans contractacions o recerques actives d'espais", ha assegurat el president de 22@Network, Enric Urreta, en declaracions a l'ACN.
L'associació, amb prop de 200 socis, ha reclamat a les administracions agilitzar els tràmits burocràtics i instaurar una finestreta única "comprensible" per facilitar la implantació d'empreses a Barcelona.
Així mateix, ha demanat "celeritat" i millores en la mobilitat per consolidar el 22@ Nord, el projecte de creixement del districte tecnològic de Barcelona.
Ubicat en el triangle delimitat per la Gran Via, avinguda Diagonal i la Rambla del Prim, el 22@ Nord és un nucli d'antigues naus industrials en reconversió i una "aposta decidida" del consistori de la capital catalana per impulsar el creixement del districte tecnològic.
"Estem treballant conjuntament amb els veïns i l'Ajuntament per trobar una fórmula que permeti la integració perfecte entre el residencial, les oficines i els serveis", ha explicat Urreta.
Per consolidar aquest nou districte, el nou president de 22@Network ha destacat la importància de disposar de noves parades de metro o la derivació del tramvia per l'eix Pere IV.
"Alguns d'aquests projectes tenen les partides pressupostàries, però s'estan alentint", ha criticat.
L'associació també ha demanat "diàleg" i "celeritat" en l'aprovació del nou planejament urbanístic perquè els inversors puguin generar "motors" per a la reactivació econòmica.
La crisi del coronavirus ha tingut un fort impacte en el 22@.
Després d'assolir xifres rècord el 2019, el districte ha tancat el primer semestre del 2020 amb una caiguda del 40% de la inversió en oficines.
En la segona meitat de l'any, les empreses internacionals "segueixen apostant" per Barcelona.
Com a exemple, Urreta s'ha referit al lloguer d'Apple de 6.000 metres quadrats d'oficines al número dos de Passeig de Gràcia o a la cerca d'un espai de prop de 7.000 metres quadrats al 22@ per part d'Amazon.
"Els factors positius que tenia Barcelona fa sis mesos els té i tindrà en sis mesos: qualitat de vida, atracció de talent i optimització de costos operatius", ha resumit el nou president de 22@ Network.
Urreta no preveu un augment de la contractació "exponencial", sinó que assegura que el mercat s'anirà reactivant de manera progressiva.
Les companyies internacionals estan fent apostes "molt més decidides" perquè l'àmbit d'acció no és només el mercat nacional i, per tant, estan menys afectades per la crisi del coronavirus.
Per facilitar la implantació de companyies a Barcelona, Urreta ha demanat "agilitat" a les administracions i implementar una finestreta única.
El president de l'associació ha assegurat que aquest no serà un motiu "definitiu" per a l'aterratge de noves empreses, però ha afirmat que permetrà atraure la inversió de capital.
L'associació
Enric Urreta va ser nomenat president del 22@Network l'1 de juliol en substitució de Xavier Monzó.
La nova presidència pretén "potenciar i millorar" les relacions institucionals.
A més, preveu "enfortir" la relació amb altres centres tecnològics de tot el món per poder treballar en projectes conjunts i captar recursos.
Per últim, planteja una línia de nous projectes per fer "més gran i millor" el districte.
Entre aquests, l'associació es planteja la creació d'una "plataforma d'indústries 4.0", tant de transformació com de creació, i "l'enfortiment de l'ecosistema" del districte.
"Podem presentar, potenciar i fer mentoria de petits projectes.
Les grans companyies tenen certs recursos però a vegades els hi falta l'agilitat, mentre que a l'emprenedor a vegades li falten els recursos però té tota l'agilitat", ha resumit Urreta.
En l'àmbit de l'associació, el president del 22@Network preveu finalitzar el mandat, de quatre anys, amb un creixement del 40% del pressupost i un 50% dels socis.
Així, vol situar-se el 2024 amb un pressupost de 400.000 euros i més de 300 socis. | La inversió en oficines al districte tecnològic de Barcelona, el 22@, ha caigut un 40 % durant el primer semestre de 2020, a conseqüència de la crisi del coronavirus. No obstant això, Urreta ha afirmat que la situació s'ha estabilitzat i que les empreses estan reprenent els projectes que havien quedat congelats i estan realitzant grans contractacions o buscant espais. | Summarization |
caBreu_abstractive_2750 | Explica'm breument les idees principals d'aquest text: | "És moment per celebrar-ho, avui torno a confiar en la justícia", ha manifestat l'advocat de Sandro Rosell, Pau Molins, durant la roda de premsa per valorar la sentència absolutòria del seu client que va estar 22 mesos en presó provisional.
Molins esperarà sentència ferma per estudiar com reclamar responsabilitats per una presó "abusiva i desproporcionada" i un procés "ple d'irregularitats".
L'advocat Andreu Maluenda ha explicat que quan ha comunicat la notícia a Rosell han començat a "cridar com bojos".
Les primeres paraules de l'expresident del Barça han estat preguntar si ja tenia la sentència perquè sinó no s'ho creia i després l'han llegit.
Molins considera que durant aquest temps s'ha parlat poc de Rosell i ha demanat que es digui "ben alt i ben fort que Sandro Rosell és innocent".
"Perquè s'ho mereix", ha reblat.
"El que hem viscut al despatx en els últims dos anys no ho havia vist mai, i m'ha fet replantejar moltes coses", ha dit Molins, que ha reconegut haver passat per "moments de patiment personal" perquè no entenia què passava i estava "molt decebut del sistema per aquest cas i per algun altre".
Per això Molins ha celebrat una sentència absolutòria que "diu clarament que no hi ha hagut comissions il·legals, no hi ha hagut diner negre i per tant no hi ha hagut delicte de blanqueig de capitals ni cap de les acusacions que venien imputant Sandro Rosell i Joan Besolí".
Maluenda considera que s'ha sentenciat "el grau màxim de la innocència".
A diferència d'altres novetats del procés, Molins ha assenyalat que han conegut la sentència a les onze del matí abans de llegir-ho als mitjans de comunicació.
L'advocat ha afirmat que amb la sentència absolutòria "l'Audiència Nacional ha fet un gran servei a la justícia d'aquest país" i ha afegit que ha tingut "una diligència excepcional", malgrat mostrar-se molt crític pel que fa a la investigació.
"Ha fallat el sistema"
Molins ha dit que aquest és un "cas paradigmàtic del que no pot ser un procés judicial" perquè ha estat "absolutament ple d'irregularitats" i considera que "ha fallat el sistema".
En aquest sentit, ha explicat la pròpia detenció de Sandro Rosell amb les càmeres arribant abans que la policia, les notícies a alguns mitjans de comunicació sobre una investigació secreta durant la qual "només s'han fet dues proves testificals" i la presó preventiva de 22 mesos que considera un "claríssim abús per part de la instructora" i un "greuge comparatiu" amb altres casos recents com el de la Manada.
Ha criticat l'actuació de l'Audiència Nacional per haver "assumit com a pròpia" la posició de la fiscalia i haver-se "limitat a fer un copiar i enganxar".
Pel que fa a demanar responsabilitats o una compensació, Molins ha volgut ser caut.
Ho estudiaran quan la sentència sigui ferma.
"Haurem de veure si hi ha hagut mal funcionament de l'administració de justícia i si s'ha de reclamar penalment o a alguna persona en concret".
En aquest punt ha recordat que la instrucció ha estat "pràcticament dirigida per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil sense cap tipus de control jurisdiccional".
Ha exposat que si demanen una compensació econòmica seria d'uns 45.000 euros.
Preguntat per si la presidència del Futbol Club Barcelona pot haver influït el procés, Molins en un primer moment ha dit que caldria preguntar-ho als qui van demanar les mesures cautelars.
Després ha reconegut que segons el seu punt de vista "alguna cosa hi deu haver hagut si judicialment ha estat absolt", però ha dit que no s'atrevia a dir que això havia estat "el motiu últim".
Després dels fets denunciats, Molins considera que cal "repensar la figura de la presó preventiva i en alguns casos determinats la desproporcionalitat de l'abús que es fa d'aquesta figura". | L'advocat de Rosell ha afirmat que la seva sentència absolutòria és una oportunitat per recuperar la confiança en la justícia. Molins ha anunciat que estudiaran reclamar responsabilitats per la presó provisional, i ha afirmat que és el moment de dir que Rosell és innocent i que s'"ha sentenciat el grau màxim de la innocència". | Summarization |
caBreu_abstractive_1952 | Explica'm breument les idees principals del text següent: | Felip VI ha trencat el silenci de les últimes setmanes, marcades per l'ofensiva judicial contra el sobiranisme, la celebració del referèndum i la posterior repressió policial a la votació.
En el discurs d'aquest dimarts a la Zarzuela -la primera reflexió pública del rei en relació a Catalunya des del 13 de setembre-, el monarca ha evitat condemnar la violència policial per frenar l'1-O i ha acusat la Generalitat de situar-se "al marge de la democràcia" i "dividir" la ciutadania catalana.
En un intervenció d'escassos cinc minuts, Felip VI no ha fet cap referència als centenars de ferits que va haver-hi diumenge.
"Em vull dirigir directament a tots els espanyols.
Hem estat testimonis dels fets a Catalunya, amb la pretensió de la Generalitat que es proclami il·legalment la independència.
Les autoritats han incomplert reiteradament la Constitució", ha ressaltat el cap d'Estat.
"Amb les seves decisions, han vulnerat de manera sistemàtica les normes aprovades legal i legítimament", ha apuntat Felip VI.
Amb aquest argument, el monarca ha expressat que "és responsabilitat dels legítims poders de l'Estat garantir la vigència de l'estat de dret basat en la Constitució".
Sense citar-ho, el rei ha insinuat la via de la suspensió de l'autonomia, que podria passar per aplicar l'article 155.
Culpa el Govern de "dividir" la societat catalana
Segons el monarca, que ha verbalitzat un missatge que s'ajusta als designis de la Moncloa, els dirigents sobiranistes han "trencat tots els principis democràtics de l'estat de dret", així com "la convivència a la societat catalana".
"Aquestes autoritats han menyspreat els llaços que uneixen tots els espanyols.
Poden posar en risc l'estabilitat econòmica i social de Catalunya i Espanya", ha apuntat.
"Es tracta d'un intent d'apropiació de les institucions històriques de Catalunya.
De manera clara i rotunda, s'han situat al marge del dret i de la democràcia", ha reblat.
En el discurs, dur amb els passos executats per l'independentisme, Felip VI ha acusat els dirigents catalans d'"intentar trencar la unitat d'Espanya i la sobirania nacional".
"Davant d'això, és responsabilitat dels legítims poders de l'Estat assegurar l'ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions catalanes", ha indicat Felip VI, obrint la porta a una intervenció efectiva de l'autonomia.
El rei ha recordat que existeixen "canals" per defensar les idees dins del marc de la llei.
"Tenen un espai de concòrdia amb els seus conciutadans", ha assenyalat en referència a la ciutadania catalana.
"No esteu sols", ha apuntat dirigint-se als qui no estan d'acord amb l'actitud de l'executiu que lidera Carles Puigdemont.
"En aquesta Espanya millor hi haurà també Catalunya"
En la part final de la seva intervenció des de la Zarzuela, Felip VI ha volgut subratrallar que se sent "orgullós" de la democràcia espanyola.
"Són moments difícils, però els superarem", ha detallat.
"Els nostres principis democràtics són forts.
Hem de continuar el camí, amb serenitat i determinació", ha detallat.
El monarca ha insistit en la voluntat de transmetre una imatge d'una Espanya ferma en els principis de la Constitució.
"En aquesta Espanya millor hi haurà també Catalunya", ha afirmat, abans de destacar el "ferm compromís de la Corona" amb el text constitucional.
Sintonia amb l'estratègia de Rajoy
L'última intervenció del rei datava del 13 de setembre, quan va referir-se al xoc institucional en el transcurs d'un acte a Conca, amb motiu del lliurament dels premis Nacionals de Cultura.
El rei va afirmar que "la Constitució prevaldrà per damunt dels qui volen la fractura".
Va ser la primera al·lusió del monarca després que el Parlament de Catalunya aprovés les lleis de desconnexió i hores després d'una Diada novament massiva.
Com en totes les ocasions en què es pronuncia en aspectes polítics, l'esforç per no desmarcar-se de les directrius de l'executiu de Mariano Rajoy va ser evident.
És la primera vegada que el Felip VI programa un missatge institucional de caràcter extrordinari des de la Zarzuela.
El seu pare, Joan Carles I, ho va fer en tres ocasions: arran del cop d'estat del 23-F, després dels atemptats terroristes de l'11-M i per anunciar la seva abdicació. | Felip VI ha emès el seu primer discurs públic des de l'1-O i ha evitat condemnar la violència policial. Ha acusat la Generalitat de situar-se "al marge de la democràcia" i "dividir" la societat catalana, i ha insinuat la via de la suspensió de l'autonomia, que podria passar per aplicar l'article 155. | Summarization |
caBreu_abstractive_1937 | Sintetitza el text: | Hi ha converses discretes, propostes creuades i sondejos a distància, però les negociacions per configurar la mesa del Parlament i el nou Govern estan a l'espera de saber si aquest dijous Oriol Junqueras queda o no en llibertat.
La treva nadalenca es trencarà la vigília de Reis.
Si el líder d'ERC continua a la presó i Carles Puigdemont no torna, l'independentisme encararà una dura negociació contrarrellotge per decidir quin projecte de legislatura vol, qui el lidera i amb quins suports per garantir-ne l'estabilitat.
El bloc constitucionalista, per la seva banda, també maniobrarà.
Fonts coneixedores de les negociacions asseguren que ja s'ha produït un moviment en aquest sentit per part del bloc que conformen Ciutadans, PSC i PP.
Han plantejat la possibilitat que el grup parlamentari encapçalat per Xavier Domènech presideixi el Parlament a canvi de no donar suport a cap presidenciable independentista.
"Curiosament, la proposta que els 'comuns' tinguin la presidència de la mesa a canvi del seu suport a una presidència constitucional ve avalada des del PP estatal", explica un dirigent coneixedor de l'oferiment.
La situació dels populars és paradoxal.
Encara que Mariano Rajoy en cap cas arribaria a acords amb Podem a escala estatal i que veu com Cs li guanya terreny a les enquestes, sí que estaria disposat a donar el vistiplau a aquesta presidència de la mesa per als "comuns" si això es tradueix en una investidura d'Inés Arrimadas.
Un escenari altament improbable, pel veto de Domènech a Arrimadas.
Fonts de la direcció dels "comuns" asseguren, però, que no participaran de cap aliança que faciliti la presidència del Parlament o de la Generalitat a Ciutadans.
Els de Domènech tenen clar, i així van insistir durant la campanya, que no participaran de cap acord amb Cs i populars.
De la mateixa manera que també van insistir que ni "per activa ni per passiva" facilitarien un president de Junts per Catalunya.
Es contempla com a probable que els tres electes empresonats -Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez- poguessin obtenir un permís per assistir a la votació.
Però la suma seguiria estant en risc a no ser que els diputats que estan a Brussel·les renunciessin a l'escó.
Per això, es planteja la possibilitat de comptar amb els "comuns" per apuntalar la majoria.
Perquè també des de l'independentisme es planteja que l'estabilitat de la legislatura pot passar per garantir-se el suport de Catalunya en Comú i no només dels quatre representants de la CUP si aquests contemplen encara la via unilateral -Endavant, però, ja ha considerat que l'independentisme no té prou força per implementar la República-.
Això implicaria, però, un full de ruta que descartés la via de la desobediència i pivotés en les polítiques socials.
També un presidenciable que no tingués cap vinculació amb el PDECat, un fet que situaria Junts per Catalunya en la tessitura de renunciar a la presidència de la Generalitat per garantir una majoria sobiranista el més àmplia possible.
Un altre escenari altament improbable.
Els "comuns" parteixen de la base que numèricament queden fora de la mesa, però que en funció de com s'encari políticament la legislatura poden tenir un paper més rellevant de l'esperat.
"A hores d'ara no hi ha cap proposta seriosa.
Estem preparats per no estar a la mesa, però també disposats a parlar amb tothom", asseguren fonts de la direcció dels "comuns", que reconeixen que si Junqueras fos excarcerat seria una "opció" real de president de la Generalitat.
Tot i això, intentaran fugir de qualsevol pressió dels independentistes per relaxar les tensions internes que a hores d'ara tenen després dels mals resultats electorals.
El segon escenari dels constitucionalistes: repetició d'eleccions
Els de Domènech entenen, però, que a hores d'ara la iniciativa l'han de prendre els independentistes, que són els que tenen majoria.
"La clau està en què vol fer el sector independentista.
Ha de marcar què vol fer i la mesa hauria de ser una fotografia d'aquesta pretensió.
Si volen una legislatura amb estabilitat i cert programa de govern que vagi més enllà de la majoria independentista, s'obre un joc nou", afirmen.
Es parteix de la base que, a hores d'ara, Carme Forcadell hauria comunicat que no està disposada a repetir com a presidenta del Parlament i que això obre encara més els factors en joc a l'hora de pactar.
Si ni Junqueras ni Puigdemont són candidats a la investidura i Junts per Catalunya i ERC no aconsegueixen tancar un acord ràpidament, fonts coneixedores de les negociacions donen per fet que Ciutadans, PSC i PP tindran més marge per forçar la màquina.
Que se'n surtin per aconseguir una majoria que permeti investir un president constitucionalista és extremadament difícil.
Però si aquest escenari es constata com a impossible, el seu objectiu és que els independentistes entrin en un bloqueig que aboqui el país a una repetició de les eleccions. | En les negociacions per configurar la mesa del Parlament i el nou govern, el lideratge del bloc independentista està a l'espera de la decisió sobre si Junqueras serà alliberat o no el pròxim dijous. Si això no passa i Puigdemont no torna, els independentistes hauran de negociar per decidir qui liderarà el projecte de legislatura. | Summarization |
caBreu_abstractive_540 | Sintetitza el text següent: | L’Ajuntament de Barcelona demana per als seixanta immigrants rescatats pel Proactiva Open Arms a les costes de Líbia els mateixos drets que les 630 persones que van arribar fa dues setmanes al port de València a bord de l’Aquarius.
Els immigrants arribaran molt probablement al port de Barcelona dimecres.
El tinent batlle de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha concretat que es demana un permís extraordinari humanitari de quaranta-cinc dies.
També ha dit que molt la Generalitat, el govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona es reuniran ben aviat per concretar l’acolliment d’aquestes persones.
‘Estem preparats per a fer front a aquesta emergència i rebre aquestes 60 persones –ha dit–.
No cal posar-hi cap recurs alternatiu.’
Primer de tot, el consistori preveu d’atendre sanitàriament els immigrants, després d’una travessia llarga i dura, començada molt abans del rescat de l’Open Arms.
Els faran una entrevista social per saber quin perfil té cadascun i quines necessitats i quins recursos els calen.
Els menors seran adreçats a la Direcció d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat (DGAIA) i els qui arribin a Barcelona per demanar asil rebran assessorament jurídic gratuït per a fer-los entrar en el programa estatal que preveu allotjament.
Els immigrats seran identificats i els demanaran si tenen familiars o coneguts en un altre punt d’Europa.
Alguns, segurament, voldran continuar la ruta cap a uns altres països.
Fonts del govern han apuntat a l’ACN que els immigrats podrien anar a municipis com ara Tarragona i Esplugues de Llobregat, on hi ha equipaments amb places disponibles.
Jaume Asens s’hi ha referit: ‘Estarem encantats d’escoltar les propostes de la Generalitat.
Fa temps que els diem que no ens en podem fer càrrec com fins ara’, ha dit fent referència a l’acolliment que ha gestionat el consistori als refugiats que han arribat de la Mediterrània.
Més bona sintonia amb l’estat espanyol, tot i que amb reserves
Asens també s’ha felicitat del ‘canvi de tarannà’ que havia adquirit el govern espanyol (del PSOE) en la qüestió dels refugiats.
‘Hi hagut un canvi important de sintonia’, ha dit.
I ha dit que, probablement, es reuniria amb la nova delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, per parlar-ne.
Tanmateix, Jaume Asens demana a Pedro Sánchez que posi fil a l’agulla i insti les institucions europees i els dirigents polítics dels estats membres a superar l”atròfia moral que sovint es gira d’esquena als milers de morts que setmana rere setmana va acumulant el Mediterrani i les fronteres europees’.
I ha afegit: ‘Darrere aquestes morts hi ha responsables polítics, amb una política de braços plegats davant aquesta crisi humanitària.’
Asens ha lamentat, a més, que es criminalitzin entitats, com Proativa Open Arms, que es dediquen a salvar vides.
Un llarg viatge
El Proactiva Open Arms ja s’adreça cap al port de Barcelona després d’haver rebut l’autorització del centre espanyol de coordinació de salvament marítim.
Els seixanta immigrants rescatats per l’embarcació, a unes quaranta milles de les costes de Líbia, estan bé i no tenen patologies greus, segons l’ONG.
En el moment del rescat hi havia una dona inconscient que va haver de ser reanimada i molts estaven aterrits per tot allò que havien viscut durant el viatge.
Els rescatats són de 14 nacionalitats diferents.
Hi ha 8 persones de Palestina, 8 de Sudan del Sud, 3 de Mali, 5 de Síria, un de Burkina Faso, un de Costa d’Ivori, 4 d’Eritrea, 8 d’Egipte, 3 de la República Centreafricana, 2 del Camerun, 2 d’Etiòpia, 6 de Líbia, 8 de Bangladeix i un de Guinea Conakry.
Són 55 homes i 5 dones.
4 són menors, 2 dels quals no van acompanyats.
El vaixell és al pas entre Sicília i Tunísia i té previst d’arribar a Barcelona dimecres cap a les 11.00.
L’ONG ha explicat que van amb el ‘combustible just’ i que l’embarcació va acompanyada pel vaixell Astral, on hi ha quatre europarlamentaris en missió d’observació per tal de veure in situ la situació.
Fonts de la Creu Roja han explicat a l’ACN que els seixanta immigrants s’incorporaran al dispositiu engegat fa dues setmanes conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona per atendre 465 persones provinents de les costes d’Andalusia que han travessat l’estret de Gibraltar en barca.
Tal com s’ha fet amb aquestes persones, els rescatats per l’Open Arms seran derivats a les instal·lacions del Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències (CANE) i en el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUES).
Tan bon punt arribin, els faran una revisió mèdica.
Si s’han de fer cap tractament mèdic o tenen cap patologia greu, seran conduïts a l’hospital.
Els menors no acompanyats seran derivats a centres gestionats per la DGAIA.
La Creu Roja ha explicat que en aquesta primera atenció ‘es tracta de retornar-los la dignitat, donant-los roba, medicaments o higiene personal’. | L’Ajuntament de Barcelona demana que els seixanta immigrants rescatats pel Proactiva Open Arms a les costes de Líbia gaudeixin dels mateixos drets que les 630 persones que van arribar fa dues setmanes al port de València a bord de l’Aquarius. El tinent batlle de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha concretat que es demana un permís extraordinari humanitari de quaranta-cinc dies. | Summarization |
caBreu_abstractive_791 | Sintetitza aquest text: | Als anys 2000/2004 Isabel Bonig era una completa desconeguda.
El seu marit i ella estan opositant per a jutges, ella no solament no aprova sinó que les seues notes li aconsellen deixar les oposicions i veu la seua possibilitat en la política quan Aparici perd l’Alcaldia i és imputat, passant a la Diputació Provincial de Castelló amb Carlos Fabra, ascendint fins a segon Vicepresident i després acabant la seua vida política com a senador de 2011 a 2015.
Als anys 2004/2007 després de perdre l’Alcaldia, Isabel Bonig passa a ser assessora de Gabinet de Conselleria d’Educació de la mà de Vicente Aparici.
Jesús Marí, mà dreta de Ciscar i Sotssecretari de Presidència, és company de gabinet junt Bonig i Caturla fins que es retira a l’empresa privada del sector educatiu.
Ací també està Bruno Broseta, com a Director General, germà i soci del famós bufet H. Broseta, tots companys d’aventures i assessors dels consellers, Alejandro Font de Mora i José Ciscar, Jesús Marí provinent d’una família amb molt de poder.
En aquestes dates s’estreny l’amistat entre ells i en 2006 Jesús Marí es casa amb Silvia Prieto, copropietària al costat dels seus germans de l’empresa SECOPSA.
Com hem dit, 2007 Isabel Bonig es presenta com a cap de llista per a l’alcaldia de La Vall d’Uixó amb un fortíssim desplegament de mitjans, Aparici es retira a la Diputació i deixa pas a la seua pupil·la, que aconsegueix l’alcaldia de la ciutat.
Mesos després, Bonig elimina SUMA empresa publica de recollida del fems urbans i neteja i dóna tot el servei a l’empresa del seu amic encara que siga de València, SECOPSA i ho lliura tot a canvi de res, camions, personal, locals, maquinària, tot per a 20 anys.
Secopsa no solament no compleix el contracte fet a la seua mida, és que a més usa els camions municipals i els vehicles i personal per a cobrar al municipi despeses de fora de La Vall d’Uixó, fet molt greu i que es demostra amb fotografies i proves.
S’inicien les denúncies per incompliments de contracte i Oscar Clavell, en eixe moment regidor d’Urbanisme, fa d’escuder d’Isabel Bonig i davant les reclamacions i denúncies dels tècnics en 2011 -sent encara alcaldessa Bonig-, aquesta deixa que Oscar assumisca la responsabilitat i ordene el pagament a SECOPSA en contra dels informes dels tècnics i sabent que era irregular.
Escenifiquen aquest pagament sent Clavell alcalde accidental, per a salvar la pell a Bonig en cas que això els porte problemes, com així va ser.
En 2011 van tornar a guanyar les eleccions i Isabel als 10 dies abandona al seu poble i es marxa de consellera deixant a Clavell com a alcalde.
Pagament als serveis prestats.
Treballadors de l’ajuntament denuncien coaccions de l’abans regidor d’Urbanisme Oscar Clavell, perquè signen els pagaments del treball que no ha fet SECOPSA i es pague a l’empresa el que no ha treballat, aquest fet sembla ser el principi de la posterior imputació de Clavell; la bàrbara quantitat de 700.000 euros, ahí és res!
En 2012 Rita Barberá adjudica a Secopsa la segona contracta més important de València, la concessió per quatre anys per a mantenir més de 500 edificis ronda els 27 milions.
En la Vall, Secopsa incompleix sistemàticament totes la seua obligacions, no inverteix en vehicles, els que tenen són els mateixos i a més els utilitzen en altres pobles per al seu benefici, no se’n van de les instal·lacions municipals, redueix el número dels treballadors, no compleix el contracte de servei, no construeix les instal·lacions esportives i té el poble brut, segons els veïns.
En 2015, Clavell perd l’alcaldia de la Vall d’Uixó i per tant, assetjat per la justícia se li complica la situació mentre la seua mentora, malgrat deixar de ser consellera, contínua com a diputada autonòmica (aforada) i es veu ascendida a màxima dirigent del PP valencià que acaba de perdre alcaldies, diputacions, Generalitat…
Bonig utilitza el seu poder orgànic i col·loca a Clavell en la llista per al Congrés per Castelló, on aconsegueix l’acta i, per tant, l’aforament.
Setmanes després de prometre el càrrec, és processat per la jutgessa que instrueix el cas.
Amb el necessari salt ara al Suprem, Clavell i per extensió Bonig, guanyen un temps preciós.
De nou, tots els casos foscos de corrupció acaben esquitxant el PP valencià i a Bonig, qui calla. | Bonig va entrar a la política després de no aprovar les oposicions per a jutge i va ser assessora de la Conselleria d'Educació. Posteriorment, es va presentar a l'alcaldia de la Vall d'Uixó i va guanyar les eleccions. Secopsa també va incomplir els seus contractes en altres municipis i va ser adjudicatària de la segona contracta més important de València. | Summarization |
caBreu_abstractive_344 | Sintetitza'm el text: | L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) ha convocat una concentració contra el rei espanyol Felipe VI dimecres 7 d’agost, a les 19.30 hores, davant del palau de l’Almudaina amb motiu de la recepció que farà el borbó.
Segons que denuncia l’organització en un comunicat, el rei és el ‘principal responsable’ de la pèrdua de llibertats als Països Catalans.
A més, critiquen que arran del discurs de l’‘a por ellos’ del rei espanyol s’han multiplicat els casos de racisme lingüístic contra els mallorquins, entre els quals destaquen els perpetrats per la Guàrdia Civil.
D’altra banda, aquesta entitat també critica que, ‘una vegada més, que Espanya sotmet Balears a un espoli fiscal‘ de l’14,20% del PIB, segons ‘reconeix’ el Ministeri d’Hisenda espanyol.
Això suposa un ‘robatori anual’ de 4.200 milions d’euros públics que ‘se’n van a Madrid i no tornen, que condemna a les nostres illes a uns serveis públics tercermundistes i a no poder fer front al cost de la insularitat’.
A la concentració del dia 7 es reivindicarà més la llibertat dels presos i exiliats polítics, ‘una reclamació més fonamentada que mai’ després que el mes de maig l’ONU hagi instat Espanya a l’alliberament immediat dels presos, i que la justícia alemanya i belga continuïn mantenint la llibertat del president Carles Puigdemont.
Així mateix, han anunciat que també defensaran la llibertat d’expressió que, segons diuen, està ‘perseguida a Espanya amb víctimes emblemàtiques’ com el raper Josep Miquel Arenas, Valtònyc.
També reivindicaran el dret a decidir de Catalunya i els Països Catalans.
A banda, demanaran la restitució del museu Saridakis a Marivent.
‘Cal recordar que Joan de Saridakis va fer construir el Palau de Marivent entre els anys 1923 1925 i que la vídua, Annunziata Marconi-Taffani, el donà el 1965 a l’antiga diputació provincial amb la condició que fos destinat a museu de les obres col·leccionades pel seu marit’, diu.
Després, Espanya va cedir l’usdefruit de Marivent a la casa reial borbònica, però els hereus reclamaren el contingut de l’edifici perquè no s’havien complit les condicions de la donació, i una sentència de 1988, recorden, va fer retirar totes les obres i mobiliari.
Vegeu a continuació el comunicat de l’ASM:
«L’ASM crida a participar en la concentració per la recepció del rei d’Espanya
L’Assemblea Sobiranista de Mallorca, com ja va fer l’any passat, convoca una concentració per al dimecres 7 d’agost a les 19.30, davant el Palau Reial, amb motiu de la recepció organitzada pel rei d’Espanya.
Enguany, com ja s’ha fet públic, la convocatòria es fa conjuntament amb altres entitats.
Des de l’ASM consideram el cap de l’Estat espanyol el principal responsable de la pèrdua de llibertats que estam vivint als Països Catalans.
Arran del discurs de l”a por ellos’, posterior al referèndum de l’1 d’octubre de 2017, s’han multiplicat els casos de racisme lingüístic contra els mallorquins, entre els quals destaquen els perpetrats per la guàrdia civil, el màxim representant de la qual és Felipe de Borbón com a cap suprem de les forces armades.
Per altra banda, denunciam una vegada més que l’estat espanyol sotmet les Balears a un espoli fiscal de 14,20% del PIB, segons reconeix el ministeri d’Hisenda.
Això suposa un robatori anual de 4.200 milions d’euros públics que se’n van a Madrid i no tornen, que condemna les nostres illes a uns serveis públics tercermundistes i a no poder fer front al cost de la insularitat.
A la concentració de dia 7 reivindicarem la llibertat dels presos i exiliats polítics, una reclamació més fonamentada que mai després que el mes de maig l’ONU hagi instat Espanya a l’alliberament immediat dels presos, i que la justícia alemanya i belga continuï mantenint la llibertat del president català, Carles Puigdemont.
Així mateix insistirem en defensar la llibertat d’expressió, perseguida a l’estat espanyol amb víctimes emblemàtiques com el raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtònyc, així com el dret a decidir de Catalunya i els Països Catalans.
També reivindicarem la restitució del museu Saridakis a Marivent.
Cal recordar que Joan de Saridakis va fer construir el Palau de Marivent entre els anys 1923 1925 i que la vídua, Annunziata Marconi-Taffani, el donà el 1965 a l’antiga diputació provincial amb la condició que fos destinat a museu de les obres col·leccionades pel seu marit.
Un cop Espanya va cedir l’usdefruit de Marivent a la casa reial borbònica, els hereus reclamaren el contingut de l’edifici, perquè no s’havien complit les condicions de la donació, i una sentència de 1988 va fer retirar totes les obres i mobiliari.
Tot això ho volem expressar a Felipe de Borbón aprofitant el seu desplaçament a Mallorca.
La convocatòria ha estat comunicada a la delegació del govern espanyol.
Palma, 27 de juliol de 2019
Secretariat de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca» | L'Assemblea Sobiranista de Mallorca ha convocat una concentració contra el rei amb motiu de la recepció que farà a l'illa. L'organització denuncia que el rei és el "principal responsable" de la pèrdua de llibertats als Països Catalans i que, arran del seu discurs després del referèndum de l'1-O, s'han multiplicat els casos de racisme lingüístic contra els mallorquins. | Summarization |
caBreu_abstractive_2975 | Sintetitza'm el text següent: | Els familiars de diversos accidents mortals de ciclistes a les comarques gironines han denunciat la "impunitat" dels conductors després de cometre els fets.
En aquest sentit, han lamentat que en tres casos diferents, cap dels conductors hagi entrat a presó (un fa sis mesos que està pendent d'entrar-hi i un altre encara no ha anat a judici).
La protesta dels familiars ha estat coordinada per la plataforma gironina Mou-te en bici, qui ha reclamat als jutges que actuïn més durament amb els conductors que provoquen accidents i els apliquin mesures cautelars com la retirada del carnet de conduir.
"Pràcticament matar a un ciclista és el mateix que matar a un conill", ha reblat el vocal de l'entitat, Xavier Corominas.
Els familiars de ciclistes que han mort en els últims anys a les carreteres gironines volen que s'endureixi la jurisdicció per aquells conductors temeraris que no respecten les mesures de seguretat necessàries.
En aquest sentit, diversos familiars de dos accidents mortals diferents a les comarques gironines han protestat per la "impunitat" que tenen els autors dels fets.
De fet, en cap dels tres casos exposats aquest dilluns l'autor dels fets ha acabat a la presó.
Un d'ells és el conductor que el 2015 va envestir un ciclista a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) en la carretera que va des d'aquest municipi fins a Pals (Baix Empordà).
La filla del ciclista que va morir, Sílvia Puig, ha explicat que el seu pare va sortir el dia de la revetlla de Sant Joan al matí a fer una volta en bici, però "un camió el va matar".
La Sílvia ha explicat que l'autor de l'homicidi "va donar positiu en alcohol i en heroïna", però tot i així segueix en llibertat.
"El meu pare el vam enterrar dos dies després de la seva mort i ell ja estava en llibertat".
Els retards en els processos judicials va comportar que fins fa poc no es celebrés el judici, tot i que l'accident havia tingut lloc el 2015.
Posteriorment, van fer un pacte amb la fiscalia i la defensa de dos anys i mig de presó.
"Encara no ha entrat i ara ha presentat una sol·licitud de suspensió de la pena" perquè vol rehabilitar-se de la seva addicció a la droga, ha lamentat la filla.
"A ell no li ha passat res", ha reblat Puig.
Un altre cas és el del germà de l'Antonio Ortiz.
El mes de maig, anava a treballar en bici, quan a la carretera C-66, a l'alçada de Cornellà de Terri (Pla de l'Estany), un cotxe el va envestir.
L'Antonio ha explicat que el conductor "es va aturar un minut després, va baixar del cotxe i després va tornar a marxar".
Tal com ha explicat el germà de la víctima, el conductor s'havia adormit i va emportar-se la bici per endavant però "va fugir" del lloc de l'accident i va deixar al Fernando "abandonat" a la carretera.
L'Antonio ha assegurat que "no li han retirat el carnet de conduir, ni han pres cap altra mesura preventiva".
Ara, estan a l'espera del judici però tem que passi el mateix que en altres casos i l'home que va matar al seu germà quedi alliberat de la presó.
L'Antonio ha assegurat sentir-se "impotent" perquè no pot fer res per aturar que aquesta persona torni a conduir.
Davant d'aquests casos, la plataforma Mou-te en bici ha recordat la necessitat d'endurir la jurisdicció en els accidents amb ciclistes.
Tot i els canvis recents en el codi penal per endurir la llei en els accidents "veiem com la justícia no actua com voldríem", ha explicat el president de Mou-te en bici, Albert Martos.
A més, el vocal de l'entitat, Xavier Corominas ha lamentat que "la legislació no s'adeqüi a la realitat".
Corominas ha afirmat que "pràcticament matar a un ciclista és el mateix que matar a un conill" perquè "no et passa res".
Per això demanen als jutges que apliquin les mesures cautelars que demanen els familiars de les víctimes com ara la retirada del carnet de conduir. | Familiars de ciclistes morts en accidents han denunciat la impunitat dels conductors i han protestat contra la falta de mesures cautelars. En tres casos diferents, els conductors implicats no han entrat a la presó i, en un cas, el conductor, que havia donat positiu en alcohol i drogues, encara no ha anat a judici. | Summarization |
caBreu_abstractive_2105 | Sintetitza'm aquest text: | L'Ajuntament de Barcelona destinarà 13 MEUR a experimentar una renda d'inclusió als barris de l'eix Besòs durant dos anys.
Amb una aportació de la UE de 4,85 milions, se'n beneficiaran 1.000 llars i servirà per comprovar quin tipus d'ajuda és la més eficient.
Se n'establiran quatre tipus, condicionades o no i amb topalls o sense.
Barcelona ha calculat que el mínim vital imprescindible per viure a la ciutat s'estima entre 400 i 525 euros mensuals, excloent la despesa en habitatge.
A aquesta quantitat, encara per acabar de fixar, se li afegiran percentatges addicionals en funció de la resta d'adults, adolescents i infants que viuen a la llar.
Si es cobren altres ajudes, com la de 0-16, es restaran de la quantitat percebuda.
Així, una família tipus de dos adults i dos fills podria rebre entre 1.000 i 1.500 euros al mes.
En paral·lel, a més, es donaran complements per pagar l'habitatge.
El govern municipal començarà en les properes setmanes a triar les 1.000 llars que participaran en una prova pilot impulsada per la UE per lluitar contra la pobresa i la desigualtat social.
Europa aporta 4,85 milions d'un pressupost total de 13.
L'objectiu és concloure, d'una banda, quin és el millor tipus de renda que pot donar l'administració i, de l'altre, compactar-les totes el màxim possible.
Generalitat i Estat atorguen ara mateix 68 ajudes monetàries diferents i 73 prestacions en espècie, a banda de les que concedeix el propi consistori i les entitats del tercer sector.
Així, les mil llars es dividiran en quatre grups.
Hi haurà una primera renda sense topalls i una altra amb límits, el que vol dir que si el beneficiari troba feina, aquests ingressos se li descomptaran de l'ajuda que rep.
Els altres dos grups tenen a veure amb els condicionants, és a dir, amb l'obligatorietat de participar en un programa d'inserció o no.
D'aquesta forma, es podrà comprovar, per exemple, si els receptors d'ajudes deixen de buscar feina per considerar que els surt més a compte no treballar, o si eviten participar en programes públics per trobar-ne perquè ja tenen els ingressos necessaris per viure assegurats per l'administració.
La determinació de les llars participants serà estratificada, és a dir, perquè hi hagi tots els perfils possibles.
La quantitat que rebrà cada unitat serà molt variable, primer perquè l'Ajuntament encara ha de definir quin és el mínim per viure entre els 400 i els 525 euros al mes, però també perquè si es cobra algun altre tipus d'ajuda s'haurà de restar.
Per exemple, els ajuts 0-16, que van suposar prestacions directes per valor de 22 MEUR l'any 2016.
També cal tenir en compte que les altres persones que visquin a la llar determinen rebre més o menys recursos, en funció de si són adults, adolescents o infants.
En tot aquest esquema, a més, no es té en compte l'habitatge.
Per aquest capítol es donaran ajudes a banda per evitar que tota la renda pugui anar a pagar el lloguer o la hipoteca.
Per participar en aquesta prova, cal ser usuari dels centres de serveis socials, del Servei d'Inclusió Social, ser receptor del fons 0-16 o participar en el programa Làbora.
Es demana un temps de residència mínim de dos anys a Barcelona.
Cal que almenys alguna de les persones de la llar tingui entre 25 i 60 anys, precisament perquè un dels objectius és avaluar la importància dels incentius externs per accedir al mercat de treball.
Entre 4.000 i 5.000 unitats familiars compleixen aquestes condicions en els barris de l'eix Besòs.
Totes les llars tindran accés a polítiques públiques com plans d'ocupació, plans d'emprenedoria, programes de convivència o activitats comunitàries.
En un dels quatre tipus d'ajuda, la participació en aquests programes serà obligatòria.
"Volem garantir que totes les persones residents a la ciutat disposin d'uns ingressos mínims, i avui ni l'Estat ni la Generalitat ho estan garantint, que són els qui tenen la competència", ha argumentat la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz.
Ha destacat també la importància de millorar la intervenció de l'administració, és a dir, establir quina és la forma més eficaç de donar una renda.
Per dissenyar aquest projecte s'han realitzat una sèrie d'estudis per establir la renda dels diferents barris de la ciutat, i per primer cop s'ha pogut accedir a dades de l'IRPF de l'Agència Tributària, que s'han creuat amb enquestes municipals i altres.
Barcelona té una renda superior a la de Catalunya i l'Estat però registra fortes desigualtats entre els barris més pobres i els més rics.
Els més deprimits estan majoritàriament a Nou Barris i són: Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Vallbona, Torre Baró i Can Peguera.
Se li ha de sumar també Baró de Viver, a Sant Andreu, i el Raval, a Ciutat Vella.
Una altra dada important d'aquests estudis és que hi ha un 20% de moviments de domicili sobre la població total. | L'Ajuntament de Barcelona posarà en marxa una prova pilot de renda d'inclusió per lluitar contra la pobresa. Es beneficiaran un màxim de 1.000 llars, que es dividiran en quatre grups amb diferents tipus d'ajuda. Els ajuts oscil·laran entre els 400 i els 525 euros mensuals, a què se li afegiran percentatges addicionals en funció dels membres de la llar. | Summarization |
caBreu_abstractive_771 | Explica de manera resumida les idees principals del text: | La Fiscalia del Tribunal Suprem espanyol ha arxivat dues investigacions que tenia obertes contra el rei espanyol emèrit, Joan Carlos I, pel cobrament de cent milions de dòlars com a suposada comissió per l’adjudicació a empreses espanyoles del tren d’alta velocitat a la Meca i pel pagament de despeses familiars per part d’un empresari mexicà.
El ministeri públic admet que l’ex-cap de l’estat espanyol va defraudar a Hisenda, però els delictes estarien prescrits i a més era inviolable segons estableix la Constitució..
L’objecte de la primera investigació, oberta el juny del 2020 era un possible delicte de corrupció en els negocis, derivat de la manera com es va produir l’adjudicació, l’octubre de 2011, de les obres de la fase 2 de la construcció de la línia de ferrocarril d’alta velocitat que uneix les ciutats de Medina i La Meca (Aràbia Saudita) al consorci Al-Shoula, format per dotze empreses espanyoles i dues saudites, i la possible relació amb l’ingrés de 64.884.405 euros (cent milions de dòlars), ordenat el 8 d’agost de 2008 pel llavors rei d’Aràbia Saudita al compte de la Fundació Lucum, del Panamà, de la qual Juan Carlos de Borbó seria el seu titular real.
Les segones diligències d’investigació es van obrir el novembre del 2020 arran de la recepció d’un informe d’intel·ligència financera emès pel Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC) en què s’informava d’unes transferències ordenades entre els anys 2017 i 2018 per l’empresari mexicà Allen de Jesús Sanginés Krause, resident al Regne Unit, a favor d’un compte titularitat de Nicolás Murga Mendoza, coronel de l’exèrcit espanyol, que en el passat va ser ajudant del rei espanyol emèrit.
Bona part de les quantitats rebudes van ser aplicades a satisfer despeses de familiars de l’emèrit o de persones vinculades.
Practicades les diligències d’investigació corresponents, entre les quals les comissions rogatòries remeses a la Fiscalia de Ginebra, i obtingut l’auxili requerit a l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau de l’Agència Tributària (ONIF), s’han assolit diverses conclusions.
En relació amb els fons rebuts el 2008 per la fundació panamenya Lucum en un compte del banc Mirabeaud de Ginebra, el titular real del qual va ser Joan Carles de Borbó, s’han identificat quotes defraudades a la hisenda pública a l’IRPF dels exercicis 2008 a 2012 que superen amb escreix l’import de 120.000 euros anuals que el codi penal estableix com a llindar del delicte.
La possible responsabilitat penal dels exercicis del 2008 al 2011 estaria extingida per la prescripció del delicte.
No així la corresponent a l’exercici de 2012 que, no obstant això, tampoc seria susceptible de retret penal ja que en aquella data i fins al 19 de juny de 2014 Juan Carlos I estava protegit per la inviolabilitat que la constitució espanyola reconeix al cap de l’Estat, tal com s’analitza detalladament en el decret d’arxivament i conforme a la interpretació que de l’abast de la inviolabilitat fa des del passat la fiscalia del Tribunal Suprem i la Sala Segona de l’alt tribunal.
La investigació no ha pogut establir, ni tan sols de manera indiciària, cap vinculació entre el referit ingrés de 64.884.405 euros i l’adjudicació del projecte de construcció de la línia de ferrocarril d’alta velocitat a l’Aràbia Saudita ni, per tant, que aquesta quantitat guardi relació amb el pagament de cap comissió.
Es tractaria, doncs, d’un regal que pogués haver estat rebut en consideració a la condició de cap de l’Estat que Joan Carles de Borbó exercia el 2008 i, per tant, susceptible de constituir un delicte de suborn.
Aquest possible delicte, però, estaria clarament prescrit.
Al decret s’analitza també la possible comissió d’un delicte de blanqueig de capitals en relació amb les operacions financeres i societàries dutes a terme entre els anys 2008 i 2012 per ordre del llavors rei d’Espanya després de la recepció dels 64.884.405 euros al compte de Lucum, partint de la possible naturalesa delictiva de l’acceptació de la referida quantitat per l’emèrit. | La Fiscalia del Tribunal Suprem espanyol ha arxivat les investigacions contra el rei emèrit per suposada corrupció, en relació amb el pagament de 100 milions de dòlars per l'adjudicació del tren d'alta velocitat a la Meca i per les despeses familiars pagades per un empresari mexicà. Va defraudar Hisenda, però els delictes estarien prescrits i en aquell moment era inviolable. | Summarization |
caBreu_abstractive_1509 | Explica de manera resumida les idees principals del text següent: | La majoria dels catalans prefereix que la gestió dels serveis públics el facin al 100% les administracions i, per tant, se n'excloguin les empreses i es trenqui el model actual de col·laboració públic-privat.
Segons l'Observatori de Política Municipal de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), fet públic aquest dimecres i que no inclou Barcelona, un 57,9% de les respostes avalen aquesta iniciativa engegada per diversos ajuntaments.
Per contra, un 30,6% defensa mantenir el sistema actual, amb una cogestió amb l'empresa privada, mentre que un minoritari 9% optaria directament per privatitzar directament alguns serveis públics.
Aquesta majoria clara per la gestió pública, a més, es dona en els electorats de tots els partits, però sobretot entre els votants de la CUP (70,3%), els comuns (65%) i PSC (62,1%), seguits pels del PP (58%), ERC (57,6%).
La majoria és més ajustada en els de Cs (50,5%) i entre els que el 2015 van votar CiU (50,2%).
L'observatori està fet en base a 1.200 enquestes telefòniques, entre el 12 i el 26 de març, a municipis de fins a 500.000 habitants (tots, excepte Barcelona), i també assenyala que el "sí" i el "no" a la independència podrien empatar en un referèndum amb alta participació.
Un 40,8% dels enquestats afirma que el municipi ha millorat el darrer any i tan sols un 23,9% creu que ha empitjorat, mentre que la tasca del govern municipal s'aprova amb un 6,03 sobre 10.
Així mateix, un 53,5% dels enquestats tenen molta o bastanta confiança en l'ajuntament i només un 38,4% en tenen poca o gens.
El 88,8% dels catalans, a més, coneix el seu alcalde o alcaldessa i un 51,7% hi té molta o bastanta confiança, en especial perquè governa bé i resol problemes (56,4%), és accessible (27%) o se'l coneix personalment (22,3%).
Les principals demandes
Pel que fa a les demandes dels ciutadans als ajuntaments, la resposta és diferent si es permet una resposta lliure o si s'ha de prioritzar entre un llistat.
En el primer cas, se citen aspectes urbans com la neteja dels carrers (36,3%) o l'estat dels carrers (20,4%), seguits de la seguretat (27,2%).
Si es fan puntuar determinades problemàtiques del 0 al 10, obtenen major nota la creació de llocs de treball (8,59), els serveis sanitaris (8,47) o els serveis per a la gent gran (8,43), seguits també per la seguretat ciutadana (8,35).
Pel que fa als serveis públics, un 61,5% dels enquestats opina que els impostos que es paguen actualment són suficients per fer viables les prestacions de l'estat del benestar, un percentatge inferior al 68,2% de l'observatori del 2017 (l'anterior fet públic), fet que evidenciaria que cada cop es dubtaria més de la seva pervivència.
En aquest sentit, un 49,1% estaria disposat a optar pel copagament d'alguns serveis (menys que el 55,7% de fa dos anys), un 17,8% eliminaria algunes prestacions i un 20,1% no faria ni una cosa ni l'altra.
Exigents amb els ajuntaments
Saldoni ha valorat que creix la percepció que "l'administració ha de suplir les mancances de la ciutadania" i que "els nivells de demandes han arribat a uns nivells altíssims", però Batet alerta que hi ha límits com el finançament del món local o la LRSAL.
Pel que fa a la seguretat, el president de l'ACM denuncia "problemes de bandes organitzades que entren a robar a municipis, amb coneixements perfectes del codi penal espanyol" i que saben, per exemple, que "robant 400 euros, entren per una porta o altra", un fet que genera frustració.
El procés constituent
Afirma, de fet, que els municipis hauran de tenir un paper en el procés constituent que prepara Lluís Llach, que s'està reunint amb alcaldes i dirigents locals.
Considera que el nivell local és un espai per generar consensos transversals que permetin avançar, més enllà de si s'és partidari o detractor de l'objectiu independentista.
Preguntat per la possible fusió amb la Federació de Municipis de Catalunya, pendent des de fa molts anys, Saldoni ha considerat que el Consell de Governs Locals s'ha de convertir en l'interlocutor vàlid amb el Govern i que es va pactar amb l'exconsellera de la Presidència, Elsa Artadi, fer-lo efectiu després de les municipals.
Un cop actiu, però, "les entitats podrien seguir existint com a ens privats", sense concretar amb quines funcions. | La majoria dels catalans prefereix que la gestió dels serveis públics sigui totalment a càrrec de les administracions públiques i que es trenqui el model de col·laboració publicoprivat. Els resultats són similars en tots els electorats, encara que és major entre els votants de la CUP (70,3 %), els comuns (65 %) i el PSC (62,1 %). | Summarization |
caBreu_abstractive_2628 | Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text: | El govern espanyol espera que la reforma de la Constitució per limitar els aforaments polítics estigui aprovada i en vigor en un any.
Inicialment, els càlculs de l'executiu eren tenir-la a punt en dos mesos.
La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha defensat que és una "mesura extraordinària" que "enforteix" la Carta Magna quan compleix 40 anys i ha destacat que es tracta de limitar l'aforament de diputats, senadors i membres del Consell de Ministres "a l'estricte exercici de les seves funcions i res més".
Calvo ha destacat que amb la reforma Espanya es posa en la línia d'altres països del seu entorn com França o Itàlia.
El president espanyol, Pedro Sánchez, obrirà una ronda de contactes amb tots els grups parlamentaris per buscar el seu suport a la mesura.
El Consell de Ministres ha aprovat l'avanprojecte de reforma dels articles 71 i 102 per limitar l'aforaments polítics.
El president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la mesura al setembre en un acte a la Casa América per valorar els primers 100 dies de govern.
Tot i que inicialment va parlar d'acabar amb els aforaments, posteriorment fonts del govern espanyol puntualitzaven que es tractava de limitar-los i mantenir la protecció sempre en delictes comesos en l'exercici de les funcions del càrrec".
En aquell moment, Sánchez va garantir que la reforma de la Constitució podria estar feta en dos mesos.
Aquest divendres, però, la vicepresidenta ha relaxat els terminis i ha dit que es donen un any per tenir acabada tota la tramitació.
"Ens donem el termini d'un any per fer tota la transformació que porta aparellada d'altres reformes", ha manifestat.
Per endegar la tramitació, l'executiu ja ha encarregat un informe al seu òrgan consultiu, el Consell d'Estat, que des del 15 de novembre ja està en mans del govern espanyol.
Segons Calvo, aquest informe és "molt positiu" i va en la línia de la reforma que tenia en ment l'executiu.
"Entenem que complim quasi literalment l'informe del Consell d'Estat en l'avantprojecte de reforma que hem aprovat", ha manifestat.
Calvo ha defensat que tècnicament és una reforma de la Constitució "petita" que només afecta dos articles però que "políticament és molt important".
La vicepresidenta ha destacat que la reforma situa Espanya en la línia dels països europeus del seu entorn.
"Ens permet millorar el model democràtic i d'ordre constitucional i ens posiciona en l'espai comú d'Europa", ha manifestat.
Actualment, qualsevol polític està protegit per l'aforament cometi el delicte que cometi.
Això fa, doncs, que qualsevol procediment judicial es porti en un tribunal superior.
En el cas dels diputats de Congrés i Senat, sempre directament el Tribunal Suprem.
"Fins ara l'aforament era a la persona i ara exclusivament a l'exercici de les seves funcions", ha manifestat.
Això vol dir que no estaran aforats si cometen qualsevol altre delicte fora de l'exercici de la seva responsabilitat.
Aprovació i possible referèndum
Per tirar endavant la reforma de la Constitució cal que s'aprovi per 3/5 part al Congrés i al Senat.
Per això, Calvo ha anunciat que serà el president en persona, Pedro Sánchez, qui faci una ronda de trobades amb tots els grups per aconseguir el suport necessari.
Tot i que la reforma es pot tramitar pel procediment ordinari –és a dir, no cal referèndum- el grup de Podem ja ha avançat que el demanarà.
A més, segons la Constitució, pot fer-ho perquè es requereixen el 10% dels diputats de la cambra i Podem els té (67).
Calvo ha dit que el govern espanyol no farà res per evitar aquest referèndum si Podem el sol·licita perquè és un "precepte constitucional" i té els diputats necessaris per demanar-lo.
Què passa amb els aforats als parlaments autonòmics?
La vicepresidenta també ha aclarit que com a govern espanyol poden promoure el canvi a la Constitució per a diputats, senadors i membres del Consell de Ministres però que és competència de les comunitats autònomes actuar per modificar els estatuts i fer el mateix en els respectius parlaments.
Ara bé, Calvo considera que si prospera la reforma de la Constitució caldrà "harmonitzar" la situació arreu de l'Estat.
"No podem revisar els estatuts d'autonomia però aquest és un llistó d'ètica alt per tal que tot el sistema polític estigui al mateix nivell d'exigència", ha manifestat. | El govern espanyol espera aprovar en un any la reforma de la Constitució per limitar els aforaments polítics. Sánchez busca el suport de tots els grups parlamentaris per aconseguir la reforma dels articles 71 i 102, que limiten l'aforament de diputats, senadors i membres del Consell de Ministres "a l'estricte exercici de les seves funcions i res més". | Summarization |
caBreu_abstractive_1014 | Explica'm de manera resumida les idees principals del text: | L'encaix de Catalunya a l'estat espanyol és la segona principal preocupació dels barcelonins, segons les dades del Baròmetre semestral presentades aquest divendres per l'Ajuntament de Barcelona.
L'enquesta s'ha realitzat a 831 persones entre el 25 de novembre i el 5 de desembre i és la primera feta després de la sentència del judici de l'1-O dictada pel Tribunal Suprem.
En total, un 14,9% dels enquestats situen aquest encaix com a segona preocupació, mentre que al darrer Baròmetre del juny, el percentatge només era del 8,9%.
A més, a la llista de preocupacions també apareixen els "aspectes polítics", que passen del 3,6% del juny al 9,1% actual i se situen com a tercera preocupació.
La preocupació per l'encaix de Catalunya a l'Estat supera els nivells assolits al darrer Baròmetre del 2017 (11,3%) i al primer del 2018 (14,2%), les dues primeres enquestes fetes després del referèndum de l'1-O.
De fet, la dada del darrer Baròmetre suposa un percentatge rècord que no s'havia assolit des del 2015.
La inseguretat, primera preocupació
En primer lloc, es manté la inseguretat a la ciutat que puja dos punts respecte del desembre.
En canvi, va a la baixa la preocupació per l'accés a l'habitatge, que passa del 14/ al 6,5%.
Una dada que segons el director de l’Oficina Municipal de Dades, Màrius Boada, obeeix a la lògica de "vasos comunicants".
Dit d'una altra manera, a l'enquesta només es permet mencionar un problema als entrevistats i, per tant, la preocupació més gran per altres assumptes ha provocat un descens de les respostes que assenyalen l'emergència habitacional.
Boada ha aplicat el mateix raonament a l'hora d'explicar les dades referents al turisme, que decau a la llista de preocupacions passant del 7,2 al 3,6%.
En canvi, creix la preocupació per la contaminació i el medi ambient (del 3,5% al 5,9%) i la gestió política municipal (del 3,1% al 4,7%).
Percepció d'una pitor Barcelona
Els enquestats consideren que globalment Barcelona ha empitjorat en el darrer any i així ho assenyalen un 67,7% dels entrevistats.
Anant al detall, creix el percentatge dels enquestats que valoren negativament la gestió del govern municipal (del 42,2% al 43,6%) i baixa la quantitat d'entrevistats que l'aproven ( del 57,1% al 54,8%).
També creix el percentatge de veïns que valoren negativament l'estat actual de l'economia a Barcelona, passant del 37,6% al 40,6%, Una valoració extensiva al conjunt de Catalunya (44,3%) i de l'estat espanyol (51,9%).
En aquest escenari, un 62% dels enquestats assegura que la situació econòmica de a ciutat ha empitjorat en l'últim any i un 33% dels entrevistats fa la mateixa valoració en l'àmbit personal.
El 49,7% també creu que la situació per trobar feina ha empitjorat en els darrers 12 mesos.
Gran preocupació per l'emergència climàtica
Per primera vegada l'Ajuntament de Barcelona ha inclòs en l'enquesta del Baròmetre preguntes sobre el canvi climàtic.
En total, un 89% dels barcelonins es mostren preocupats per l'emergència climàtica, mentre que un 81% creu que el canvi climàtic pot afectar la seva vida.
El 36,9% dels enquestats defensa que limitar les emissions del transport terrestre pot ajudar en la lluita contra l'emergència climàtica, la qual cosa suposa un aval a la Zona de Baixes emissions.
En total, un 67,5% dels enquestats es mostren bastant o molt disposats a acceptar accions polítiques d'aquest tipus que permetin pal·liar les conseqüències del canvi climàtic, mentre que a la pregunta de quina responsabilitat tenen els ciutadans en la solució al canvi climàtic, les respostes donen com a nota mitjana un 7,4 a l'hora de puntuar de zero a deu.
A l'hora de valorar la responsabilitat dels governs, la puntuació és de 8,6, mentre que és del 8,3 per a les empreses i el sistema econòmic.
L'Ajuntament també ha preguntat per primera vegada per la gestió de l'aigua i un 79,6% dels enquestats defensa la gestió pública.
El govern de Colau va rebre un revés al novembre, quan el Suprem va decidir que Agbar mantindria el control de l'aigua a l'àrea metropolitana. | El primer Baròmetre realitzat per l'Ajuntament de Barcelona després de l'1-O afirma que la preocupació per l'encaix de Catalunya a Espanya i la sensació d'inseguretat han augmentat. S'afirma que la resta de preocupacions no han disminuït, però només se'n podia esmentar una a l'enquesta, i aquestes han estat les respostes principals. La ciutat ha rebut critiques generals negatives. | Summarization |
caBreu_abstractive_770 | Explica'm de manera resumida les idees principals del text següent: | La Intersindical Valenciana ha presentat davant del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià una demanda per successió d’empreses contra Ràdiotelevisió Valenciana (RTVV), la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i la Generalitat en entendre que les dos empreses de ràdio i televisió són, en realitat, la mateixa amb un canvi de denominació.
Segons que ha informat aquest divendres Intersindical a través d’una nota de premsa, la demanda considera que s’ha produït una successió d’empreses amb frau de llei previst a l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors.
El sindicat adverteix que si prospera la demanda, els treballadors de RTVV que s’incorporin a la nova empresa hauran de tenir l’antiguitat, els triennis, el salari, la categoria, el conveni col·lectiu i les condicions laborals que tenien en l’antiga empresa.
La demanda també obri la porta a centenars de demandes individuals per poder accedir a la nova CVMC, han infomat.
La Intersindical considera que la creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació ha estat ‘una maniobra fraudulenta per tal de camuflar l’existència d’una successió d’empreses amb l’objectiu de desentendre’s dels drets dels treballadors’.
El sindicat afegeix que la intenció del govern és incomplir la clàusula 6 de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que estableix que cal donar prioritat els extreballadors per posar en marxa la nova ràdio i televisió públiques .
Segons el sindicat, aquesta maniobra es faria ‘amb l’excusa que la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació res té a veure amb l’antiga RTVV SAU.
De fet, Consell i Consell Rector s’han negat fins ara a reunir la Comissió de Seguiment de l’ERO’.
Intersindical també ha valorat el judici contra l’ERO d’extinció que s’ha de celebrar el pròxim 11 de gener a l’Audiència Nacional després del recurs interposat per CGT.
En la seva opinió, davant una sentència de nul·litat el govern es negaria a reincorporar elstreballadors a la nova empresa al·legant que la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació ‘no té res a veure amb RTVV SAU’.
Al respecte, el sindicat assenyala que com que RTVV es troba en liquidació, els treballadors podrien no recuperar el seu lloc de treball i haurien de conformar-se amb una millora en la indemnització que varen rebre de l’ERO i que, ‘en la major part dels casos, seria mínima’.
‘Aquest és el plaa del govern i, per tal d’impedir que es faci realitat, no hi ha una altra sortida que presentar una demanda per demostrar que s’ha produït una successió d’empreses fraudulenta.
I això és el que ha fet la Intersindical.
Per tant, si la nova RTVV és o no és des de zero ho hauran de determinar els tribunals’, manifesten.
Successió d’empreses
En opinió d’Intersindical són molts els arguments que demostren la successió d’empreses.
Així, segons que han explicat, el govern intenta posar en marxa la nova corporació a partir de les mateixes freqüències, canals, múltiplex, instal·lacions, equipament, fons documentals, etc. de RTVV SAU, ‘suposadament en procés de liquidació, però en la qual l’únic que s’ha liquidat són els treballadors’.
Intersindical manifesta que l’objectiu del govern és el de no assumir les càrregues laborals, ‘creant la ficció d’un tancament que mai no s’ha produït i una falsa liquidació’.
En aquest sentit remarquen que tant la Generalitat com el consell liquidador de RTVV SAU ‘han avançat treballs que corresponien a la nova empresa i han permès treballs en les seves instal·lacions que res tenen a veure amb l’execució d’una liquidació’.
Així, consideren que el govern pretén utilitzar tot el patrimoni de RTVV SAU amb l’excepció dels treballadors.
Manca de negociació
Sobre la demanda, el sindicat assenyala que s’ha presentat després de fracassar tots els intents de pactar una sortida al conflicte laboral.
‘L’absència d’acord no és fruit d’un fracàs en la negociació, sinó que aquesta ni tan sols ha arribat a començar’, indiquen, lamentant que l’administració ‘ha preferit jugar al frau en compte de jugar al consens’.
Intersindical ha remarcat que des del principi el representants dels treballadors han defensat que la millor sortida per recuperar la ràdio i televisió públiques era la d’aturar la liquidació de RTVV SAU iniciada després del seu tancament per part del PP.
Al respecte, indiquen que el comitè d’empresa ha presentat diverses propostes per tal de buscar una sortida al conflicte laboral que fos justa i socialment i econòmicament rendibles i que cap d’elles ha obtingut resposta.
Amb tot, manifesten que continuen oberts a la negociació i disposats a buscar solucions ‘que respectin tots els drets: els dels treballadors i els de tots els valencians a recuperar una ràdio i televisió públiques’. | La Intersindical Valenciana ha demandat davant del TSJ la RTVV, CMVC i la Generalitat per successió d'empreses amb frau de llei per la intenció de desentendre's dels drets dels treballadors. Assegura que si la demanda progressa, els treballadors han de tenir les mateixes condicions laborals que a l'empresa anterior. Tot i així, manifesten que continuem disposats a dialogar i negociar. | Summarization |
caBreu_abstractive_143 | Explica'm de manera resumida les idees principals d'aquest text: | La consellera Dolors Bassa no coincideix amb el president de la Generalitat, Quim Torra, que diu que no acatarà les sentències.
‘Doncs, per què acatem ara la presó preventiva que és una indignitat?’, ha preguntat a través d’una entrevista a ‘El Punt Avui’ ‘.
Segons Bassa, des de la presó de Puig de les Basses, en tot cas, el que s’hauria de dir és que ‘no ens conformarem ni estarem d’acord amb sentències condemnatòries’.
Sobre la seva situació a Puig de les Basses, explica que li ha costat més l’adaptació a la presó catalana que a l’Alcalá Meco.
Segons la consellera, el centre penitenciari de Figueres està pensat per a homes i només hi ha un mòdul de dones, on hi ha trenta-quatre internes de totes les tipologies tant amb els delictes comesos com amb el seu comportament.
Això fa, segons relata Bassa, que els normes siguin més estrictes.
Des de la presó, Bassa defensa que ERC té una actitud ‘pragmàtica’ i considera que no ha posat el fre de mà sinó que ‘ha definit la situació actual i ara hi ha més criteris per valorar decisions’, en referència que ara se saben quines són les debilitats i fortaleses després de ‘embat’ a què va portar el PP.
‘Crec que és important avançar amb peu ferm i ser conseqüents amb l’1-O, el 3-O i el 21-D’, ha conclòs.
De fet, creu que ningú ha perdut les seves conviccions pels empresonaments sinó tot el contrari, que les han refermat.
Bassa afirma que cada dia pensa en el judici i creu que s’ha d’afrontar amb confiança en les conviccions i les accions i demostrant al món el que es va fer i, sobretot, el perquè.
‘Jo sempre he dit que no vull ser heroïna ni semblar-me a líders com Mandela o Victoria Ingabire –la líder opositora ruandesa, per cert, en llibertat des d’aquest 15 de setembre–.
El que vull és anar a casa meva amb llibertat, dignitat i el cap ben alt’, afegeix.
La consellera està convençuda de la seva innocència ‘més enllà d’una possible acusació de desobediència’ però de res més.
Admet que mai es van valorar les conseqüències ‘tan dràstiques’ perquè, segons assegura, la intenció sempre va ser acabar negociant.
Admet que potser ‘alguna cosa es podia haver fet diferent’, però ha defensat que ‘en aquells moments teníem el camí marcat, i havíem i volíem avançat democràticament’.
Preguntada per on es veu d’aquí a un any, Bassa respon que hi ha dies que es veu en llibertat a casa seva i d’altres es continua veient a la cel·la 25 de Puig de les Basses perquè ‘a la presó es depèn molt dels inputs que arriben de l’exterior’.
Però la consellera deixa clar que, de moment, no es penedeix d’haver marxat.
Argumenta que considerava que els membres del govern havien de ser responsables a Catalunya i, en l’aspecte personal, explica que va pensar que hauria portat molt malament la incertesa de començar sense els seus.
Bassa afirma que se sent com una ostatge de l’estat espanyol perquè no entén que al s XXI hagi d’estar en presó preventiva.
Segons ha defensat l’exconsellera, ha deixat la política institucional i va tornar de Brussel·les el primer dia per voluntat pròpia, per tant, no li poden atribuir reiteració de delicte o risc de fugida, els dos arguments per mantenir la presó preventiva.
Pel que fa la seva situació a la presó de Puig de les Basses, explica que les característiques d’aquest centre penitenciari fa que se senti més presa aquí que a Alcalá Meco.
Tot i que explica que a diferència de Madrid, ara se li permet una visita institucional, alcaldes, diputats o consellers, alguna tarda de dilluns a dijous.
El Puig de les Basses és un centre, segons Bassa, pensat per a homes i això fa que s’hagin de reivindicar temes d ‘igualtat i posa d’exemple que s’ha aconseguir que hi hagi les mateixes hores per als homes i les dones a la piscina o poder disposar de la compra d’un cosmètic una vegada al mes.
Bassa explica que està escrivint un dietari des de la presó i que ja en va escriure un altre quan formava part del ovgern perquè escriure li agrada molt. | Bassa afirma que li costa acostumar-se més a Puig de les Basses que a Alcalá Meco, ja que les normes són més estrictes. Assegura que cal assumir les conseqüències que l'1-O, 3-O i 21-D han comportat, però tampoc no cal oblidar per què es va fer tot. Ella està convençuda de la seva innocència. | Summarization |
caBreu_abstractive_2360 | Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules. | La Guàrdia Civil de Barcelona ha detingut cinc persones i n'ha investigat dues més que presumptament manipulaven els comptaquilòmetres dels vehicles per poder-los vendre a un preu molt més elevat del seu valor.
Tots ells formaven part d'una organització criminal que hauria alterat el quilometratge de més de 300 vehicles i que n'hauria obtingut uns beneficis de més de mig milió d'euros.
En el registre del taller d'aquesta banda, que es va fer la setmana passada, el cos armat també hi va trobar un cultiu de marihuana interior d'alt rendiment amb més de mil plantes.
La investigació de la Guàrdia Civil es va posar en marxa arran de la denúncia de diversos usuaris que van comprar un vehicle a unes persones d'origen serbi.
Tots ells havien descobert, un cop havien adquirit els cotxes, que estaven mecànicament molt malmesos.
Després de fer les primeres comprovacions, el cos armat va determinar que els comptaquilòmetres havien estat manipulats i va identificar dues persones com a presumptes responsables dels fets.
'Modus operandi'
Posteriorment, la Guàrdia Civil va poder esbrinar que es tractava d'una organització criminal perfectament estructurada i va detectar que el seu 'modus operandi' es dividia en tres parts.
En una primera fase, adquirien cotxes que semblaven nous però que en realitat tenien molts quilòmetres.
Cosa que permetia a la banda comprar-los per un preu econòmic i vendre'ls a un preu molt més elevat un cop s'havia manipulat el comptaquilòmetres.
Per adquirir els cotxes l'organització anava a punts on hi havia gran quantitat de taxistes com l'Aeroport de Barcelona o al mercat de venda italià (importació).
Un cop els cotxes s'havien adquirit legalment, eren traslladats a un local clandestí que tenia l'organització a Barcelona, on se'ls manipulava el comptaquilòmetres i se'ls arreglava exteriorment.
L'alteració del quilometratge es feia amb un software a través del sistema electrònic del vehicle, amb el qual accedien a l'ordinador de control.
Finalment, la venda de vehicles es feia amb anuncis en conegudes pàgines web dedicades a tot tipus de productes de segona mà o mitjançant un canal de venda directa al client que utilitzava una empresa de compra-venda de vehicles ubicada a València.
Paral·lelament, l'organització, amb la finalitat de consolidar l'estafa, demanava un duplicat de la Targeta d'Inspecció Tècnica (ITV) al·legant que havia perdut l'original, cosa que li permetia tenir constància dels quilòmetres manipulats.
Aquesta documentació era aportada al client en el moment de la compra del turisme.
300 vehicles manipulats i mig milió de beneficis
Un cop acabada la investigació, la Guàrdia Civil va procedir a l'entrada i registra del taller de l'organització, situat a Barcelona, on es van obtenir nombroses proves.
Entre altres objectes, es van intervenir una trentena de connectors de traspàs de dades a través del sistema electrònic per diferents models de vehicles, nombrosa documentació, tres discos durs per la seva anàlisi i el programa clau gravador, que és un petit dispositiu que s'utilitza per reprogramar els comptaquilòmetres digitals i manipular-los.
A més, també es van comissar deu cotxes i dues motos que estaven al local.
Un cop analitzades totes les proves que es van recollir durant el registre que es va fer al taller de Barcelona, el cos armat va concloure que la banda hauria manipulat més de 300 cotxes i que n'hauria obtingut més de mig milió d'euro de beneficis.
Plantació de marihuana
A més, a la tercera planta del local registrat, la Guàrdia Civil va trobar un cultiu intensiu de marihuana amb més d'un miler de plantes i tot el muntatge estructural per fer-les créixer (llum, refrigeració, extractor d'olors...).
A més, també van detectar que tenien punxada la llum.
Als quatre detinguts i a les dues persones investigades per aquest cas se'ls acusa de presumpta comissió de delictes d'estafa, adquisició, falsificació documental, pertinença a organització criminal, contra la salut pública i frau del subministrament elèctric.
Aquesta investigació ha estat dirigida per la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Comandància de Barcelona i hi han participat els Grups d'Investigació i Anàlisis de Tràfic (GIAT) de la Guàrdia Civil central i de València. | Cinc persones detingudes i dues més investigades després de desmantellar una organització criminal. La Guàrdia Civil va descobrir que la banda comparava cotxes que tenien molts quilòmetres, i després de manipular el comptaquilòmetres, els venien com a gairebé nous. La banda ha arribat a vendre més de 300 cotxes i n'ha tret un benefici de gairebé mig milió d'euros. | Summarization |
caBreu_abstractive_496 | Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules. | El portaveu del secretariat nacional de la CUP, Quim Arrufat, creu que no es pot donar per tancat que el referèndum se celebrarà al setembre i condiciona el calendari al desenvolupament de la situació política espanyola.
En una entrevista a l’ACN, l’exdiputat ha considerat “probable” que, per la via judicial, l’Estat estigui preparant “cops repressius que facin saltar enlaire els pilars del procés” i, per tant, que s’hagi de decidir si s’aproven les lleis i es fa el referèndum abans del setembre.
“Si hi ha passes endavant que no són admissibles a nivell democràtic, haurem de saltar.
Si inhabiliten la presidenta del Parlament no sé fins a quin punt ens podem quedar de braços plegats”, ha reblat.
Una posició que, segons Arrufat, està consensuada amb JxSí.
Segons Arrufat, el referèndum no té perquè celebrar-se exactament el setembre, sinó que pot ser abans.
I en aquest sentit, ha recordat que la resolució aprovada al debat de política general estableix que s’ha de fer “com a molt tard” el setembre del 2017.
El calendari dependrà, segons el portaveu del secretariat nacional de la CUP, de l’actitud que tingui el govern de PP.
Arrufat desconfia de les crides al diàleg del nou govern de Rajoy i assegura que mentre d’una banda ofereixen “música i retòrica”, de l’altra banda és “probable” que estiguin preparant “cops repressius que facin saltar els pilars del procés enlaire”.
Es refereix, entre d’altres, a inhabilitacions i suspensions d’institucions.
S’ha de preveure, segons Arrufat, que el govern espanyol vulgui tensar encara més Catalunya per tal d’aplegar PSOE i C’s al seu voltant, tenint en compte la seva situació de minoria absoluta.
Una situació que Arrufat ha qualificat de “molt probable”.
La possibilitat d’avançar el calendari del referèndum és una qüestió que s’ha parlat entre JxSí i la CUP i, segons Arrufat, hi ha consens.
L’exdiputat assegura que no es contempla un pla B al referèndum, perquè se celebrarà “sí o sí” i planteja que en cas de xoc entre la legalitat catalana i l’espanyola, aquesta qüestió passarà a ser una “pugna internacional” en la què algú haurà d’exercir un paper de mediador.
Una de les incògnites del referèndum és com es farà per mobilitzar els partidaris del ‘no’, Arrufat creu que s’ha d’intentar que aquesta part dels ciutadans també hi participin però avisa que un “boicot” dels que estan en contra la independència “no pot ser una excusa per invalidar el conjunt”.
“Si s’han donat totes les garanties i condicions i s’ha facilitat la campanya i no participen, no hi ha democràcia en què això sigui una raó per impugnar un referèndum, sinó seria una manera molt fàcil de no deixar guanyar ningú”, ha defensat.
Propostes per a la cimera
De cara a la cimera que s’ha de celebrar a finals d’any, després que els pressupostos superin les esmenes a la totalitat, Arrufat ha avançat quines seran les propostes de la CUP.
D’una banda, el portaveu del secretari nacional de la CUP creu que la cimera de forces polítiques i socials ha de servir per donar una imatge transversal de suport al referèndum, una imatge dirigida al Congrés i al món.
D’altra banda, els cupaires volen que de la trobada en surti un grup de persones que s’encarregui d’anar “relligant les adhesions” al voltant del referèndum i un consell d’experts de juristes i politòlegs que puguin fer dictàmens sobre l’actuació de l’Estat i les passes que està donant Catalunya.
Es tracta, segons Arrufat, que els actors internacionals puguin tenir accés a dictàmens fets per juristes i politòlegs que els permetin entendre millor la situació política.
D’altra banda, ha assenyalat la importància d’articular una campanya d’internacionalització de la demanda del referèndum.
Segons Arrufat, a l’estat espanyol hi ha una “majoria ofegant hereva del franquisme” formada per PP, PSOE i C’s que nega aquesta via, però creu que fora d’aquest àmbit es veu lògic que el camí ha de ser el referèndum.
L’estratègia dels ‘comuns’
Arrufat també s’ha dirigit directament als ‘comuns’ per afirmar que “cadascú és prou adult per saber si a l’estat hi ha la possibilitat de celebrar un referèndum pactat ara o en el futur”.
Assegura que la CUP no té la intenció de fer “virgueries” per retenir ningú al voltant del referèndum i ha preguntat als comuns si la seva estratègia es reclamar coses que saben que no es poden complir i marxar cap a casa davant d’un ‘no’.
Una actitud que, segons Arrufat, forma part de la “pitjor escola de la cultura política, de la resignació absoluta i de l’acatament de les lleis injustes”.
“La nostra estratègia és la ruptura del règim i la seva quina és?
Electoralista de comptar vots en les pròximes eleccions, d’intentar conformar un tripartit d’esquerres amb una autonomia intervinguda?”, s’ha preguntat. | Segons Quim Arrufat, tot i que es considera que el temps límit de celebració del referèndum és el setembre del 2017, es podria convocar abans. Assegura que tot dependrà de la posició del Govern, ja que no confia en les proposicions de diàleg de Rajoy. Tampoc no dubta de la celebració del referèndum, malgrat els que s'hi oposen. | Summarization |
caBreu_abstractive_2771 | Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules. | El col·lectiu Dones Visuals estrena aquest dimarts el primer Directori digital de dones professionals del sector audiovisual, 'Directori & Comunitat'.
Aquest espai web busca donar visibilitat al talent femení en tots els oficis relacionats amb el cinema i l'audiovisual i contribuir així a "trencar" les desigualtats al sector.
El cercador recull perfils i portfolis de les dones professionals del sector –hores d'ara més 174 ja han creat el seu espai- tant de professionals consolidades com de joves promeses amb obra estrenada.
La iniciativa, que forma part d'un pla d'acció més extens de Dones Visuals, s'ha presentat aquest dimarts en el marc del festival de cinema D'A, i té el suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals, el Departament de Treball Benestar i Famílies, l'Institut Català de les Dones, i les Àrees d'Igualtat de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.
El cercador digital de professionals de l'adiovisual és una nova eina a disposició tant d'aquestes professionals com de la pròpia indústria audiovisual en conjunt, tal i com s'han encarregat de subratllar les seves impulsores de Dones Visuals.
En la seva posada en marxa, el Directori parteix amb 174 perfils professionals.
La particularitat d'aquest cercador és que són les pròpies professionals les que creen el seu perfil i confegeixen el seu portfoli (amb l'arquitectura que ofereix la pàgina), i no a l'inrevés.
És a dir, Dones Visuals no exerceix de filtre ni està rastrejant l'audiovisual femení per engrossir el cercador, sinó que convida a fer-ho.
Així, a dia d'avui, 174 professionals (directores, guionistes, productores, realitzadores, etc.) han creat voluntàriament el seu espai al Directori & Comunitat de Dones Professionals.
Com a buscador, la pàgina permet trobar perfils per paraula clau (nom de la professional o projecte professional), però també amb un sistema de fins a 18 categories (direcció, so, interpretació, guió, etc.).
Entre les professionals que ja figuren al cercador hi ha noms com Neus Ballús, Elena Martín, Bruna Cosí, Carla Simón, Celia Rico, Ingrid Guardiola, Judith Colell, Irene Moray , Mireia Ros o Anna Pfaff.
Dones Visuals, des del 2017
Dones Visuals (l'Associació Promotora de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals de Catalunya) és una entitat constituïda el 2017 per defensar, promoure i fer efectiva la presència de les dones al sector audiovisual.
Des d'aleshores, reuneix dones professionals del sector que treballen amb l'objectiu de revertir la situació de "desigualtat històrica" en aquest sector, actualment amb 229 sòcies.
L'associació va idear el 2017 un pla d'acció en diversos fronts, amb la complicitat del departament de Cultura que aleshores liderava el conseller Lluís Puig.
En la presentació del cercador digital, aquest dimarts, la presidenta de Dones Visuals, Miriam Porté, ha recordat Puig i "l'acord" que amb ell van assolir per desplegar aquest pla i que "no s'ha pogut dur a terme".
La consellera Mariàngela Vilallonga ha assistit a la presentació i ha recollit el guant de Porté quan s'ha compromès a "reprendre" el projecte, tot i que ja ha avançat que la contribució del departament no serà essencialment econòmica –"el dia que tingui un pressupost millor estaré contentíssima", ha afirmat la consellera- sinó d'acompanyament "perquè Dones Visuals sigui present arreu al món de la cultura".
D'altra banda, Porté ha reiterat que l'objectiu de la "incorporació" plena de la dona a l'univers audiovisual "es guanya en diversitat, en representativitat i en qualitat".
"La qualitat no s'assolirà fins que la incorporació de les creadores sigui total i absoluta", ha reblat la presidenta de Dones Visuals.
Porté ha recordat, a més, que dins del pla d'acció de l'associació hi ha cinc iniciatives més enllà del directori, algunes de les quals s'han anat desplegant durant l'any passat i novament aquest 2019, com "l'acció viver" inscrita dins del festival D'A o "l'acció curs" dins del festival L'Alternativa, així com accions d'acompanyament i assessorament de cineastes i de "visibilització" i comunicació (estudis i la seva difusió sobre la realitat de l'audiovisual femení), per exemple. | Estrena aquest dimarts del primer Directori digital de dones, creat pel col·lectiu Dones Visuals. S'ha fet amb la intenció de donar visibilitat al talent femení del sector del cinema i l'audiovisual. Ja compta amb 174 perfils professionals, creats per elles mateixes. La pàgina permet cercar els perfils per paraules clau o mitjançant 18 categories. | Summarization |
caBreu_abstractive_2800 | Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules. | L'alcalde de Riba-roja d'Ebre, i exdirector dels serveis territorials de Territori i Sostenibilitat a les Terres de l'Ebre, Antoni Suárez, ha deixat el PDeCAT i presentarà la seva candidatura a les eleccions municipals sota el paraigua de la Federació d'Independents de Catalunya (FIC).
Després de ser cessat pel conseller Calvet a conseqüència d'aprovar la llicència d'obres municipal del dipòsit de residus industrials no perillosos a Riba-roja d'Ebre, Suárez considera "coherent" abandonar la formació demòcrata perquè ha deixat de servir-li "com a instrument al servei del seu municipi".
Suárez reconeix que s'ha sentit "sol" i sense suports del PDeCAT en la defensa de l'abocador i ha lamentat la desgovernança interna que existeix al partit.
Dimarts Antoni Suárez va presentar la documentació per donar de baixa la seva militància al PDeCAT i ho va comunicar formalment a la presidenta del partit a les Terres de l'Ebre, Mónica Sales, i al president David Bonvehí.
Aquest dimecres al vespre, la candidatura que encapçalarà a les properes eleccions municipals a Riba-roja va decidir presentar-se sota les sigles de la FIC.
La meitat de l'equip que acompanya Suárez s'ha renovat i incorpora noves persones, moltes joves, "amb ganes de treballar i tirar el poble endavant" i amb implicació amb el procés sobiranista.
Més que forçada pel cessament i per la falta de confiança cap a ell demostrada pel conseller de Territori, Damià Calvet, Suárez ha defensat la seva marxa del PDeCAT com a "coherent".
L'alcalde de Riba-roja d'Ebre ha apuntat, amb paraules del seu mentor polític a nivell territorial i nacional, el conseller en presó Josep Rull, que "el partit ha de ser l'instrument al servei dels pobles i del país, però mai la finalitat en si".
"Ara el PDeCAT no és un instrument al servei del poble, ni del país tampoc.
No em serveix com a eina per a treballar i no cal pertànyer-hi", ha sentenciat.
"M'he sentit sol per part del partit però molt acompanyat pel meu poble.
Al PDeCAT no governa ni mana ningú, hi ha una desgovernança total", ha afegit.
Suárez considera que si el conseller Rull no es trobés empresonat, les decisions sobre el projecte del dipòsit haurien estat, "com a mínim", preses amb "més calma i més serenitat".
"Perquè aquest tema requeria d'una reflexió molt més profunda, aïllada de moviments socials, i aïllada de pressions polítiques i de l'empresa privada", ha defensat.
Llocs de feina en la construcció del dipòsit
Les obres del dipòsit estan en marxa.
Des de dilluns les màquines han començat els primers moviments de terres i està previst que en pocs dies es facin les voladures.
L'empresa Lestaca ha obert una borsa de treball per trobar, de moment, operaris especialitzats de maquinària.
S'ofereixen una trentena de llocs de feina.
Més endavant està previst que es vagin incorporant noves ofertes per a peons de construcció, però el nombre és encara indeterminat, "segons les necessitats de l'obra".
L'Ajuntament recorda que es poden portar els currículums a les oficines municipals perquè els faci arribar a l'empresa.
Contramanifestacions dissabte
Mentrestant les plataformes Ribera Digna i Almatret Net han convocat per dissabte una marxa de vehicles des de Maials (Segrià) fins als terrenys de les Valls, on es construeix l'abocador.
Allí hi faran un esmorzar popular.
La plataforma Riba-roja Decideix està organitzant una contramanifestació, també amb esmorzar popular a peu d'obra, al mateix lloc i a la mateixa hora.
Dilluns una trentena de veïns de Riba-roja ja van mostrar el seu malestar pel posicionament del Govern contra el projecte del dipòsit a les portes de l'edifici de les delegacions de la Generalitat a Tortosa.
L'alcalde valora positivament tots dos moviments ciutadans i reivindica com a "lícites i legítimes" les manifestacions que es puguin fer, en un sentit o en un altre.
"Cal que siguin sempre cíviques i pacífiques, no entenc les manifestacions d'una altra manera", ha demanat.
"Al cap i a la fi, som pobles veïns i cadascun lluita pels seus interessos però a la llarga hem de conservar bones relacions de veïnatge", ha afegit.
D'altra banda, ha agraït que també els veïns de Riba-roja d'Ebre remin en el mateix sentit que el consistori.
"Ara li pertoca a la gent la funció d'acompanyar-nos i donar-nos suport per defensar el projecte davant dels administracions publiques", ha dit Suárez. | L'alcalde de Riba-roja de l'Ebre, Antoni Suárez, ha donat de baixa la seva militància al PDeCAT i ara es presentarà a les eleccions municipals amb la FIC. Ha comunicat que una vegada aprovada la llicència de construcció del dipòsit de residus industrials no perillosos, ja no tenia sentit per a ell seguir pertanyent el partit. | Summarization |
caBreu_abstractive_946 | Fes un resum curt del text següent: | El grup de treball que encapçala el doctor Oriol Mitjà té enllestit l’informe amb les recomanacions al govern per al desconfinament gradual de Catalunya durant la crisi sanitària actual.
Entre les eines per a augmentar la capacitat de control, aconseguir d’aïllar la malaltia i permetre de tornar gradualment a la vida pública, el document inclou un certificat digital vinculat al Carnet de Vacunació, és a dir, un passaport d’immunitat que inclourà l’estat immunològic de cada persona i, segons el qual, tindrà una mobilitat més àmplia o més reduïda.
Tot plegat s’explica en l’informe definitiu elaborat per Mitjà i el seu equip: ‘Eines i estratègies per al desconfinament de Catalunya.
Document de treball: posicionaments i recomanacions’.
L’informe és pendent d’aprovació pel govern.
VilaWeb hi ha pogut accedir i saber amb detall com funcionarà aquest passaport, que podria ser de paper o digital (aplicació mòbil).
Abans d’arribar a aquest punt, cal que el govern hagi comprat 1,5 milions de proves d’infecció (PCR) i uns 6 milions de proves serològiques, tal com demana l’informe.
Amb les PCR es pot saber si algú té el virus, mentre que amb les proves serològiques es poden detectar els anticossos positius (IgG) i saber qui s’ha fet immune a la malaltia.
Actualment es calcula que només un 15% de la població és immune a la Covid-19, de manera que el gruix dels ciutadans de Catalunya encara és susceptible de ser infectats o transmetre la malaltia.
Desconfinament: Les parts essencials del document que Oriol Mitjà ha lliurat al govern
Una vegada hi hagi el material de detecció, es començarien a fer proves a gran escala, tot prioritzant la població de risc i essencial, és a dir, sanitaris, usuaris de residències, treballadors de cara al públic i més treballadors essencials.
Després s’ampliaria a professions que poden actuar com a vectors de contagi: el document posa d’exemple assistents de la llar o mainaderes.
Llavors caldria desenvolupar un pla logístic per a disposar del màxim nombre de punts per a fer proves en CAP, hospitals, farmàcies i mútues privades.
La PCR s’hauria de fer una vegada el mes, i les serològiques, cada quatre mesos.
Tots aquests resultats s’abocarien en l’anomenat certificat digital o passaport immunitari, que hauria de ser personal, privat i transportable.
Cadascú tindria un estatus o altre segons el resultat de les proves: l’estatus vermell seria per a aquells a qui la prova PCR hagués sortit positiva o haguessin tingut un contacte directe recent –aquest rastreig funcionaria amb una aplicació mòbil–; l’estatus groc, si té una PCR negativa de fa menys de trenta dies i no té contactes ni símptomes; i estatus verd si té anticossos (IgG) contra el coronavirus i una PCR negativa.
Per cada un dels estatus del passaport, l’informe preveu un procediment com a mesura de control i aïllament de la malaltia.
Aquell qui tingui estatus vermell, haurà d’aïllar-se catorze dies o fins que pugui tornar-se a fer la PCR i li surti negativa.
Si l’estatus és groc, podrà mantenir la interacció social i treballar amb precaucions.
En cas de formar part de la població de risc –sanitaris, residències, treballadors essencials i treballadors de cara al públic–, la PCR es repetirà cada trenta dies.
Finalment, els qui tinguin estatus verd al passaport, no tindran cap restricció en l’àmbit social i laboral i només caldrà que reconfirmin la immunitat cada sis mesos.
Aquest passaport permetria de desenvolupar amb seguretat alguns dels cinc passos del desconfinament.
Asseguraria un retorn segur als llocs de feina i la recuperació de les interaccions socials.
Per això caldria que els equipaments i les empreses es dotessin de lectors de passaport d’immunitat (codi QR).
L’informe esmenta llocs com ara hospitals, residències, edificis públics, empreses, transports, escoles, universitats, restaurants, sales de concerts, gimnasos o llocs turístics, però no especifica com s’hauria d’utilitzar.
L’informe també indica que aquesta mesura, que inclourà informació personal de la ciutadania, s’hauria de desenvolupar garantint els drets reconeguts a Europa en ús de dades personals.
Per això també recomana que es tingui en compte la tecnologia Blockchain, que pot oferir avantatges quant a seguretat i privadesa.
I afegeix que és una mesura que té un caràcter urgent i extraordinari i, per tant, que hauria de desaparèixer quan ja hagi satisfet l’objectiu sanitari. | Oriol Mitjà ha acabat l'informe de recomanacions per al desconfinament de Catalunya, que permetrà tornar a la vida pública progressivament. Encara està pendent d'aprovació per part del Govern. Una de les eines proposades és el passaport covid, que contindrà la informació sanitària personal de cadascú i el seu estat immunològic. Els establiments podran llegir-lo a través d'un codi QR. | Summarization |
caBreu_abstractive_1196 | Fes un resum curt d'aquest text: | Pedro Sánchez torna a ser, oficialment, candidat a la investidura.
La setmana que ve, segons ha anunciat en una compareixença des de la Moncloa un cop ja s'havia reunit amb Felip VI, trucarà tots els presidents autonòmics per abordar la formació ràpida d'un govern a Espanya.
Ha remarcat que parlarà amb "tots", de manera que el president de la Generalitat, Quim Torra, també hi està inclòs.
Sánchez porta mesos evitant parlar amb ell després de les tensions generades per la sentència del Tribunal Suprem.
El líder del PSOE també ha anunciat que dilluns es reunirà -per separat- amb Pablo Casado, màxim dirigent del PP, i amb Inés Arrimadas, responsable interina de Ciutadans després de l'adeu d'Albert Rivera.
En tot cas, però, Sánchez ha indicat que el seu govern serà "progressista" i ha fet valer l'acord signat amb Unides Podem.
En una compareixença a la Moncloa en la qual només ha admès dues preguntes després de llegir un comunicat, Sánchez ha evitat en tot moment detallar quin format de taula de diàleg institucional s'està negociant amb ERC en el marc de les converses entre partits.
"Les negociacions han de ser discretes perquè arribin a bon part.
L'acord serà públic.
Puc garantir que el PSOE, amb la seva trajectòria com a partit que ha elaborat la Constitució, farà que l'acord es trobi dins d'aquest marc", ha remarcat el dirigent socialista, que no ha volgut posar data a la investidura.
"Les negociacions han de ser discretes perquè arribin a bon part.
L'acord serà públic.
Puc garantir que el PSOE, amb la seva trajectòria com a partit que ha elaborat la Constitució, farà que l'acord es trobi dins d'aquest marc", sosté
Sánchez ha indicat que la disjuntiva en la qual es troben la resta de formacions polítiques és la de "govern o desgovern", i ha alertat del perill que hi hagi unes terceres eleccions.
La portaveu del PSOE a la cambra baixa, Adriana Lastra, es reunirà la setmana vinent amb els dirigents de tots els grups parlamentaris per veure si pot ampliar la majoria -per ara insuficient- formada pels socialistes i Podem.
La pressa dels comuns
Jaume Asens, cap de files de Catalunya en Comú Podem, ha comparegut al migdia després de reunir-se amb el monarca amb un missatge dirigit cap a JxCat i ERC: la seva "descarnada lluita partidista" acosta Espanya "al precipici de Vox o d'unes terceres eleccions".
En aquest sentit, ha reclamat a les dues formacions independentistes que facilitin la investidura de Sánchez abans que arrenquin les pressions contra el pacte entre el líder del PSOE i Pablo Iglesias, que a la tarda ha estat prudent.
Nova legislatura
Asens acusa JxCat i ERC d'acostar Espanya al «precipici de Vox»
El cap de files dels comuns a Madrid veu "secundari" el format de la mesa de diàleg que negocien els republicans amb el PSOE per la investidura de Sánchez
"Crec que més tard o més aviat hi haurà acord", ha apuntat Iglesias des del Congrés.
Asens ha reivindicat la figura del líder de Podem com un dels actius del futur govern espanyol -sempre i quan hi hagi acord- de cara a Catalunya.
El dirigent dels comuns ha tret ferro a les distàncies existents entre el PSOE i ERC a l'hora de definir una mesa de diàleg institucional i ha considerat "secundària" aquesta qüestió, perquè segons ell el més rellevant és que hi hagi un nou executiu el més aviat possible.
Tot i que Asens ha demanat l'abstenció de JxCat, el cert és que la formació que lidera Laura Borràs a Madrid no té intenció -per ara- de moure's de la negativa a Sánchez.
La qüestió va ser àmpliament abordada en la reunió que va mantenir l'espai polític liderat per Carles Puigdemont a Brussel·les aquest dilluns.
"Demanem mínims democràtics", ha apuntat Borràs, que aquesta setmana es reunirà amb el PSOE.
En l'audiència d'avui amb Felip VI, la dirigent independentista li ha entregat l'informe d'Amnistia Internacional que reclama la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Arrimadas insisteix, Casado avisa
Inés Arrimadas, que s'ha estrenat en el capítol de recepcions reials per la investidura després de l'adeu d'Albert Rivera, ha tornat a demanar una alternativa al pacte PSOE-Podem que passi per una entesa entre els socialistes, el PP i Ciutadans.
"Cal un gran acord constitucionalista", ha apuntat Arrimadas, que fa dies que ha aparcat la retòrica bel·ligerant contra Sánchez, a qui Rivera va situar al marge dels defensors de la unitat d'Espanya arran dels intents d'encetar el diàleg amb la Generalitat.
En tot cas, Pablo Casado, líder del PP, ha advertit el líder socialista que aquesta és la seva "última oportunitat" per triomfar en la investidura.
"Si fracassa, ha de deixar pas", ha destacat.
Sánchez es troba ara davant d'una única via, que és la de convèncer ERC, si vol mantenir-se a la Moncloa.
Amb els republicans, això sí, haurà de desencallar qüestions nuclears per resoldre el que els negociadors anomenen "conflicte polític". | Pedro Sánchez es reunirà amb tots els presidents autonòmics després de ser candidat a la investidura. No ha volgut posar data a la investidura, i vol que les negociacions amb els partits siguin discretes. Jaume Asens ha demanat a les formacions independentistes que facin tan fàcil com sigui possible la investidura, i Arrimadas demana que hi hagi un pacte PP-PSOE-C's. | Summarization |
caBreu_abstractive_1716 | Fes-me un resum curt del text següent: | La taula de reindustrialització de Nissan ha escollit els projectes de la xinesa Great Wall Motors i la catalana Silence com a candidates preferents per substituir Nissan, segons ha pogut saber l'ACN de fonts coneixedores de les negociacions.
La belga Punch cau de la llista final, i per ara no s'hi obriran negociacions, tot i que la candidatura restarà "de reserva".
Els projectes de Great Wall Motors i Silence són compatibles, ja que demanen terrenys diferents dels que ocupa actualment Nissan.
De fet, Silence opta només a ocupar les plantes de Montcada i Reixac, i la xinesa opta també a una sola planta: la de Zona Franca.
La taula, participada pel govern espanyol, la Generalitat, els sindicats i Nissan, i amb l'assessorament tècnic de KPMG, obrirà ara "negociacions preferents" amb Great Wall Motor i Silence per parlar de les condicions exigides i ofertes per reindustrialitzar les plantes.
Amb la decisió d'aquest divendres, el procés no arriba al seu final, sinó que tanca una fase i ara es prioritza la negociació concreta.
L'objectiu és aconseguir una alternativa viable per als terrenys que ocupa Nissan a Barcelona.
Quins projectes hi havia sobre la taula?
El grup belga Punch planteja fabricar 46.100 vehicles d'hidrogen, elèctrics i de dièsel el 2025 a les plantes que Nissan deixarà buides aquest any, i arribar als 75.600 el 2030.
Els màxims dirigents del grup especialitzat en diferents components de l'automoció asseguren que la seva candidatura podria donar feina a 2.000 persones amb una inversió de 650 milions d'euros en els pròxims sis anys.
La xifra podria pujar als 1.000 milions el 2030.
El projecte assumiria les tres fàbriques que abandona Nissan i inclouria una nova planta de pintura amb una inversió de 80 milions.
El hub liderat per la catalana QEV Technologies, juntament amb una desena d'empreses més, planteja invertir 1.000 milions d'euros en cinc anys i crear 4.000 feines directes i 10.000 indirectes a les plantes que Nissan tancarà a finals d'any.
QEV va anunciar una 'joint venture' amb la també catalana BTECH i la nord-americana Ronn Motor per reindustrialitzar les fàbriques de Zona Franca, Sant Andreu i Montcada.
El hub apostaria pel desenvolupament de productes elèctrics per vehicles industrials i d'última milla, així com de plataformes elèctriques per busos i camions petits.
En el cas de Silence, l'empresa catalana apostaria per quedar-se només amb els terrenys de Montcada i Reixac per construir motocicletes i ciclomotors i "possiblement" també quadricicles elèctrics.
Aquest projecte, que apostaria per implantar un sistema de producció integral, podria cobrir 200 llocs de treball d'inici i 350, a llarg termini.
El CEO i fundador de Silence, Carlos Sotelo, s'ha mostrat confiat que el de la seva empresa sigui un dels projectes escollits en el projecte de reindustrialització de Nissan.
"És una aposta segura, d'aquí, de casa.
Crec que Silence ha de tenir un forat en la reindustrialització de Barcelona, de Nissan i en definitiva d'Espanya", va assegurar a l'ACN.
Pel que fa als projectes xinesos, se'n coneixen pocs detalls oficialment, ja que no han fet una presentació als mitjans, a diferència de la resta.
De fet, fonts sindicals confirmen que fins i tot ells desconeixen els detalls del projecte xinès, que encara no ha fet una presentació formal a la mesa de reindustrialització -cosa que podria canviar aquest divendres.
Tot i que es parla de dos potencials inversors asiàtics, un d'ells sembla tenir més opcions que l'altre.
El tancament d'una planta històrica
La multinacional japonesa Nissan va anunciar fa més d'un any que posaria punt final als 40 anys d'història a Catalunya perquè les instal·lacions no eren prou competitives.
Els sindicats van denunciar des del primer moment que l'automobilística havia "deixat morir les fàbriques" amb la seva política d'adjudicació de models.
Després de mesos de vagues, els empleats i l'empresa van pactar la data del tancament per a finals d'any, i iniciar un procés de reindustrialització que ara enceta el seu tram final.
Després d'una desena de reunions, Nissan, el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme i el Departament d'Empresa i Treball tenen sobre la taula cinc projectes.
Un cop acabat el procés de prejubilacions i baixes incentivades, quedaran al voltant de 1.500 treballadors per reindustrialitzar a partir del desembre, quan marxa l'automobilística japonesa.
La mesa tripartita entre les administracions, Nissan i els sindicats, s'ha marcat octubre com la data d'inici de les negociacions finals del contracte.
Tot apunta, però, que hi haurà uns mesos d'impàs entre la marxa de Nissan i la posada en marxa definitiva del nou projecte. | Hi ha cinc projectes sobre la taula per substituir Nissan, que venen de la mà de Punch, el hub liderat per QEV Technologies, Silence i els xinesos. Els principals candidats són sens dubte Great Wall Motors i Silence, amb qui encara s'estan negociant les condicions per a la reindustrialització de les plantes que ocupa Nissan. | Summarization |
caBreu_abstractive_956 | Fes-me un resum curt d'aquest text: | La finalització de les restriccions a les activitats i espais municipals de Castelló dictaminada pel Centre de Coordinació Municipal (Cecopal) aquest dimarts marca l’inici d’una desescalada cultural progressiva a la ciutat, amb la reprogramació de l’agenda semestral després de set setmanes d’inactivitat.
En aquesta agenda destaca el trasllat del Festival de Jazz de Castelló, que es celebrarà al maig, i la reactivació dels cicles teatrals i musicals.
“La millor de les notícies que podem donar és la reactivació de l’activitat cultural a Castelló, una notícia que suposa tornar a posar en marxa el sector i que torna a demostrar que la cultura és segura”, ha assegurat la regidora de Cultura de Castelló, Verònica Ruiz.
L’edil també ha posat l’accent en què “la millora de la situació sanitària no pot implicar que ens relaxem en la prevenció i per això aquestes activitats mantindran els protocols de mesures sanitàries que ja teníem en vigor”.
L’ajornament va tocar de prop a la recent estrenada campanya de Dijous de Teatre al Raval.
Per això la Regidoria de Cultura ha replantejat el cartell en què les companyies professionals castellonenques són les protagonistes, en una iniciativa coordinada amb els Dijous al Principal de l’Institut Valencià de Cultura (IVC).
Així, dijous 18 de març, arribarà la companyia Triapasón i el seu muntatge Sobrepassades, programada amb ocasió de la commemoració del Dia Internacional de les Dones.
La seguiran Teatre de Caixó (1 d’abril), Xarop Teatre, La Troupe Malabó i Hop! (7 al 9 d’abril, en un minicicle infantil per a les vacances de Setmana Santa), Teatro Pho (6 de maig), 3000 Ducados (13 de maig) i Splai (3 de juny), amb la presentació de les seues noves propostes escèniques.
La campanya teatral amateur Castelló a Escena preveu ampliar-se fins al juny en la redistribució de dates.
Queden pendents les representacions de les associacions El Taronger, Entre Bastidores, Fadrell, L’Armelar, Espiral Teatre, Escenatrama i Baladre.
Mesures covid
Totes les iniciatives es reactiven, atenent a la situació pandèmica, amb les mesures i protocols en marxa per a una cultura segura al Teatre del Raval.
Es reprenen les sessions de Filmoteca i del Cinema de la Dona, així com del cicle Sons, amb Balago i Botibol (15 i 22 de març) i Elle Belga (19 d’abril).
La Regidoria de Cultura replanteja el 29é Festival de Jazz a Castelló per als dies 20 a 23 de maig, mantenint la proposta entre grups castellonencs i nacionals.
El plat fort serà el concert de Jorge Pardo Trio, acompanyat al cartell per Kiko Veneno I Tomasito com a convidats.
El festival, programat conjuntament amb l’IVC, es repartirà entre el Teatre del Raval i l’Auditori de Castelló.
El consistori espera, a més, poder engegar altres campanyes previstes per a aquest inici del 2021, amb músics de quilòmetre zero d’estils diversos, sota l’epígraf de Raval de musiCS, en la línea encetada amb el cicle de concerts en streaming del passat estiu, però ara en directe, i que s’inicia amb Annacrusa, en el Març de la Dona a Castelló el pròxim dia 25.
També el Planetari recalendaritza els tallers previstos durant aquest semestre amb propostes didàctiques i lúdiques cada diumenge per a públic infantil.
Les inscripcions estan obertes ja a la plataforma Eventbrite de l’Ajuntament de Castelló.
El Curs d’Iniciació a l’Astronomia, plantejat per als mesos de gener i febrer, finalment ha estat traslladat a l’any 2022.
Exposicions
Al programa cultura destaquen, a més, les exposicions institucionals del Març de la Dona a la ciutat: Construim una ciutat lliure de violencia masclista, projecte col.laboratiu de Rafa Gallent, que s’instal·larà a l’Atri del Menador, i Calladita No Estás Más Guapa, un treball de Julia Galán comisariat per Daniel Belinchón, per a la Façana del Mercat Central.
Ambdós mostres s’obriran al públic el 5 de març.
El públic pot visitar encara durant el mes de març les mostres Documents de repressió, del Museu de la Ciutat (MUCC), a la sala d’exposicions de Menador Espai Cultural.
També està oberta la mostra Connexions entre ceràmica i joieria, de l’Escola d’Arts i Superior de Disseny de Castelló, en col.laboració amb l’EASD de València, a la sala Polivalent del mateix espai.
Al Planetari, es pot veure Solarigraphics: una visió de Castelló, i a La Marina, s’espera la presentació dels Retrats de José Rambla. | Després de set setmanes d'inactivitat, acaben les restriccions de les activitats culturals a Castelló i es programa l'agenda semestral. Les activitats mantindran les mesures de control sanitari. Algunes de les activitats que es reactiven són el Teatre del Raval, la Filmoteca, les exposicions contra la violència masclista, i probablement també el Festival de Jazz. | Summarization |
caBreu_abstractive_156 | Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases. | Quart dia de reunions consecutives al parlament.
L’entesa per a l’acord entre ERC i JxCat avança lentament.
Encara no han format el govern però ja saben quins mecanismes faran servir per a garantir que no sorgeixin discrepàncies quan es constitueixi.
Tots dos partits han encarrilat un primer acord per a formar cinc espais de coordinació, entre els quals n’hi haurà un de parlamentari, un de govern i un d’estratègia política, segons fonts de la negociació.
L’objectiu que comparteixen és evitar crisis com les de la legislatura anterior i assegurar el compliment del pacte.
ERC havia fet una primera proposta per a constituir tres comitès de coordinació que finalment han acabat essent cinc, com va demanar JxCat en la contraproposta que els van fer arribar a la reunió de dimecres.
Avui tots dos partits han constatat que estan d’acord i que només falta que ERC faci el darrer retorn formal del document a JxCat per a enllestir aquest apartat.
Previsiblement, aquesta serà, per tant, la primera carpeta de l’acord que es tancarà.
La segona més avançada que tenen a les mans, a hores d’ara, és la relativa a l’acció conjunta a la cambra, que ja va permetre l’elecció de la majoria independentista a la mesa i de Laura Borràs com a presidenta del parlament.
Hi ha una tercera carpeta oberta en què també van avançant: la del programa de govern.
Ja van acordar que, per a llimar les discrepàncies que tenen sobre polítiques concretes i anar tancant les propostes amb bisturí, punt per punt, formarien grups de treball basats en eixos temàtics.
Són tres: l’eix de polítiques socials; l’eix econòmic, territorial i ambiental; i l’eix institucional, que engloba àrees com ara justícia, administracions públiques i govern obert.
Avui s’ha reunit al parlament el grup de polítiques socials, que han encapçalat les negociadores Laura Vilagrà (ERC) i Elsa Artadi (JxCat).
Segons fonts de la negociació, han aprofundit en aspectes de benestar social, habitatge, salut i polítiques digitals, amb experts sectorials de tots dos partits, que han anat entrant i sortint de la reunió.
Alhora, ERC ha fet alguna consulta amb la CUP, amb la qual ja va tancar un acord per a la investidura de Pere Aragonès.
Perquè els republicans pretenen fer compatible el pacte amb la CUP i el que aspiren a tancar amb Junts, sense que l’un entrebanqui l’altre.
La previsió és que es reuneixin els altres dos grups de treball sectorial aquests dies.
En canvi, hi ha carpetes que fan de més mal tancar.
La de l’estratègia de la legislatura continua encallada per les divergències sobre la direcció col·legiada del moviment independentista.
JxCat ha defensat que sigui adscrita al Consell per la República, però ERC no vol que la direcció del moviment depengui de Waterloo després de la seva victòria electoral, encara que tots dos partits s’hagin avingut a reformular-lo.
De fet, aquest és punt que es discuteix paral·lelament i amb el Consell mateix.
ERC i la CUP van acordar de formar una taula de direcció estratègica en què hi hauria tots tres partits independentistes, l’ANC i Òmnium, i que hauria de preparar les condicions per al “nou embat democràtic amb l’estat” que promourien a mitja legislatura si constataven el fracàs de la taula de diàleg, coincidint també amb la qüestió de confiança a què se sotmetrà Aragonès.
ERC i JxCat tampoc no estan d’acord en l’abast que hauria de tenir la coordinació sobre la unitat d’acció: JxCat vol que inclogui l’acció al congrés i al senat espanyols i Esquerra refusa que impliqui perdre la capacitat de cada partit per a marcar perfil ideològic en qüestions que no tinguin a veure amb la independència.
Ara com ara, tampoc no han avançat en la carpeta de l’estructura de govern i han deixat el repartiment de les conselleries per a l’última etapa de la negociació.
Les converses han continuat aquesta setmana després de la formulació, dilluns, de l’ultimàtum d’ERC perquè tanquessin un acord entre el dia de Sant Jordi i el primer de maig.
ERC no ha parlat d’aquesta data límit en les reunions d’aquests dies, malgrat la pressió pública.
Sigui com sigui, JxCat insisteix que la seva prioritat és tancar un acord com més detallat millor, amb el benentès que el límit legal per a evitar la repetició electoral és el 26 de maig. | ERC i JxCat encara estan processant la formació de govern. Tots dos partits volen evitar la crisi i complir el pacte, per la qual cosa encara hi ha carpetes obertes per trobar un camí comú i llimar les discrepàncies. L'independentisme està sent una qüestió important, ja que ERC no vol implicar-lo en qüestions que no hi tinguin res a veure. | Summarization |
caBreu_abstractive_184 | Llegeix aquest text i després resumeix-lo en poques frases. | Dimecres 23 de maig el mercat de Sant Antoni tornarà a obrir les portes després de més de vuit anys d’obres.
Però quina és la història que hi ha rere aquest símbol de l’Eixample?
A mitjan segle XIX l’emplaçament de l’estructura actual del mercat era desurbanitzat i fora dels límits de les muralles de Barcelona.
Els diumenges s’hi feia comerç ambulant tot aprofitant que era a prop de l’accés sud de la ciutat, el portal de Sant Antoni.
Flanquejat per dues torres, fou construït el 1377 i va rebre el nom del monestir antonià que s’hi va alçar al costat.
Aquell convent va servir durant llargues temporades d’hospital per a malalts d’ergotisme, també conegut com a ‘foc de Sant Antoni’ a causa de la creença que les relíquies del sant podien curar-ne les dolences.
Ja l’any 1806 l’edifici fou cedit als Escolapis, que van fundar-hi l’Escola Pia de Sant Antoni el 1815.
El mercat de Sant Antoni encara no existia, però la simbologia del sant ja havia arrelat fort a Barcelona.
La importància d’aquesta zona era tan gran que era el punt d’entrada obligat a la ciutat.
Enric H. March, historiador de la Ciutat Vella, assegura que en part era conseqüència que el 1583 s’hi hagués construït al costat la Casa de la Bolla al costat, amb la funció de recaptar impostos per l’entrada i sortida de mercaderies.
‘Per acreditar que s’havia pagat s’hi afegia una marca de plom amb un segell o una butlla, i d’aquí ve el nom de “bolla”‘, diu.
Però el portal de Sant Antoni era també el punt d’entrada de reis i nobles.
Jordi Font és un historiador expert en el barri i, segons la seva recerca, els reis i nobles de totes les èpoques havien d’entrar a Barcelona per aquest portal tot seguint la via Augusta romana (restes de la qual s’han trobat sota el mercat), que arribava directament fins als palaus reials de dintre de les muralles.
‘A l’actual carrer de la Creu Coberta, quan encara tot eren camps, hi havia un hostal en el qual els nobles i els rics es rentaven, es canviaven i passaven la nit abans d’entrar a la ciutat.
I això mateix feia la reialesa, però en el monestir de Santa Maria de Valldonzella, emplaçat on ara hi ha la Casa Golferichs’, diu Font.
Curiosament, en aquell monestir, fundat per Jaume I el Conqueridor, hi va morir Martí l’Humà.
I no és cap coincidència, perquè la història de Catalunya ha passat per les rodalies de l’actual mercat: l’any 1634 van penjar el cap del bandoler Joan Sala Serrallonga al baluard del portal de Sant Antoni per ordre del virrei-duc de Cardona, i l’11 de setembre de 1714 el general Villarroel va signar la capitulació de les tropes catalanes a la Casa de la Bolla, al costat del portal.
Però tornant al segle XIX, durant la dècada del 1850 Barcelona es feia petita i va començar l’enderroc de les muralles que l’encloïen.
El portal de Sant Antoni també va caure i l’ajuntament de l’època va decidir d’ampliar el moviment econòmic obrint mercats en territori fins llavors fora de muralles.
Així doncs, el petit mercat de la plaça del Padró s’hauria de traslladar fora.
Amb el pla Cerdà engegat el 1860, una nova Barcelona es perfilava amb un eixample hipodàmic.
Tot i que el consistori barceloní optava pel pla radial de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, el govern espanyol hi va imposar la idea de Cerdà.
Llavors Rovira i Trias va acceptar l’encàrrec de construir un mercat com no se n’havia fet mai cap, i sobre el plànol que el seu rival havia configurat.
L’any 1872 va començar la construcció del mercat de Sant Antoni, en una peculiar forma de creu.
La llegenda diu que l’antic propietari dels terrenys va posar com a condició per a edificar-hi que aquesta fos la planta de l’estructura, guiat per la seva profunda religiositat.
Però tothom coneix la desafecció entre Cerdà i Rovira i Trias, i historiadors com Enric H. March sostenen que aquesta planta és una manera de contradir el pla d’illes de Cerdà: és un mercat ideat com les cruïlles del plànol, com un negatiu, un contrari, de la vista aèria de l’Eixample.
El mercat de Sant Antoni es va enllestir i inaugurar el 1882 i de llavors ençà ha estat un centre neuràlgic enmig de la història.
L’únic mercat de la vila amb activitat diària tots set dies de la setmana (entre mercat d’aliments, d’encants i dominical).
Ha vist cremar l’església dels Escolapis durant la Setmana Tràgica, ha observat els horrors de la guerra Civil Espanyola, ha sentit endins la fam de la postguerra i s’ha adaptat a les necessitats dels veïns.
El barri de Sant Antoni no es va crear formalment fins el 1984, però molt abans el mercat que li dóna nom ja era un punt de trobada al bell nou centre de Barcelona. | El 23 de maig es reobriran les portes del mercat de Sant Antoni, després de vuit anys tancat. Durant el segle XIX es trobava als afores de Barcelona, on hi havia comerços ambulants. Més tard era el punt d'entrada a la ciutat. No va ser fins al 1872 que van començar a construir el mercat, i el 1882 el van inaugurar. | Summarization |
caBreu_abstractive_631 | De qué tracta el text següent? | Avui fa cinquanta anys exactes.
El 24 de juliol de 1967, el general Charles de Gaulle va eixir al balcó de l’Ajuntament de Montreal i, davant una multitud que l’aclamava, va improvisar un discurs que els historiadors no creuen que fos improvisat.
El final d’aquella breu al·locució va somoure els fonaments del Canadà i de la diplomàcia internacional.
El general, un dels herois de la Segona Guerra Mundial i president de la República Francesa, va cridar ‘Vive Montréal!
Vive le Québec!
Vive le Québec libre!
Vive, vive, vive le Canada français!
Et vive la France!‘.
La seqüència havia estat curosament plantejada, amb tres visques al Canadà francès i una pausa llarga, molta llarga, després de dir ‘libre‘.
Aquell ‘visca el Quebec lliure’ va causar un impacte inoblidable entre els presents i va motivar una de les crisis diplomàtiques més greus que es recorda entre els aliats occidentals.
La forma dels crits i el comentari anterior de De Gaulle, que va dir que aquell viatge li recordava l’entrada a París després de l’alliberament dels nazis, va significar un gran impuls emocional per a l’independentisme quebequès i el va fer conegut arreu del món.
Mai abans un cap d’estat no havia estat així de clar defensant els drets d’una nació sense estat.
El govern canadenc va reaccionar indignat.
El primer ministre, Lester B. Pearson, va enviar una carta al general dient-li que el Canadà era lliure, que les províncies canadenques eren lliures i que no necessitaven ser alliberades per ningú.
La televisió va repetir el contingut d’aquell correu una vegada i una altra al llarg de la nit, mentre les reaccions pujaven d’intensitat.
Per als sobiranistes quebequesos, aquell moment va ser inoblidable.
La relació entre el Quebec i França no havia estat intensa gairebé mai.
França s’havia desentès molt dels francesos americans, i aquell crit i aquella visita semblaven tenir més significat que no tenien realment.
França no seria pas la campiona ni la valedora de l’independentisme quebequès que alguns van somiar aquella nit, però els contactes i la col·laboració prendrien una altra dimensió a partir del crit del general.
Veient les reaccions, De Gaulle va decidir tornar-se’n a França.
L’endemà havia d’anar a Ottawa i reunir-se amb el primer ministre del Canadà, però no ho va fer.
Va tornar a París en un avió militar mentre la polèmica creixia, no solament al Canadà sinó també a França i a Europa.
A França, alguns mitjans com Le Monde van ser molt durs amb l’actitud de De Gaulle i van criticar molt que hagués trencat les regles diplomàtiques amb aquell crit.
De Gaulle havia estat exiliat a Londres i havia pogut lluitar i proclamar la França lliure gràcies a la generositat del govern britànic.
El Canadà, en aquella època, era un domini britànic i molts francesos van considerar que la de De Gaulle era una descortesia enorme amb el país que l’havia acollit.
A l’avió, De Gaulle, que tenia una personalitat molt forta, va comentar que ell no podia ser diplomàtic en una qüestió com aquella, i que entenia que allò fes enfadar el Canadà, però que no pensava disculpar-se.
No ho va fer mai.
Entre les reaccions canadenques, va destacar la contundència d’un polític quebequès que aleshores era ministre de Justícia al Canadà, que arribaria a ser-ne primer ministre i que és el pare de l’actual primer ministre.
Pierre Trudeau.
Trudeau va demanar a De Gaulle si seria capaç d’anar a la Bretanya i cridar ‘Visca la Bretanya lliure’.
De Gaulle hi va anar més endavant, i a Quimper es va adreçar a una multitud.
Durant el discurs, va llegir un poema en bretó, una iniciativa insòlita, però no va cridar pas ‘Visca la Bretanya lliure’.
Ben al contrari.
El moviment nacionalista bretó havia omplert el país de cartells que recordaven el ‘Visca el Quebec lliure’ de Montreal i hi va haver uns quants detinguts per haver enganxat aquells cartells.
De manera que el general que es va atrevir a passar per alt la diplomàcia no va poder passar per alt les seues pròpies contradiccions. | Fa 50 anys, Charles de Gaulle va fer el seu discurs al balcó de l'Ajuntament de Montreal amb el crit de l'alliberament del Québec. Aquest discurs va indignar el governador canadenc, cosa que va augmentar les polèmiques i les tensions diplomàtiques. Després De Gaulle va tornar a París, on també van criticar el seu discurs. | Summarization |
caBreu_abstractive_1506 | De qué tracta aquest text? | Badalona tornarà a tenir un relleu a l'alcaldia de la ciutat.
Si tot va segons el previst, en les pròximes setmanes el socialista Rubén Guijarro serà el nou alcalde, el quart en sis anys després de Dolors Sabater, Álex Pastor i Xavier García Albiol.
Badalona acull dues realitats sociològiques.
La primera, en barris propers al centre, en els quals la població tendeix a ser catalanoparlant.
Hi domina des de fa una dècada l'independentisme i, anteriorment, hi guanyava Convergència i Unió.
La segona realitat correspon a les zones més perifèriques de la ciutat, amb més immigració, tant l'espanyola que va arribar en la segona part del segle passat, com l'estrangera, que ha aterrat a la ciutat durant les dues últimes dècades.
Quan l'alcaldessa va abandonar el 2008 l'Ajuntament per ser senadora, el successor Jordi Serra no va ser capaç de donar continuïtat a l'hegemonia socialista.
El partit va veure's superat el 2011 per Albiol i el 2015 per l'aliança que va fer alcaldessa Sabater.
L'aposta posterior dels socialistes per Pastor és prou coneguda: va tenir un desenllaç caòtic.
La derrota socialista que va donar el poder a Albiol va arribar en un moment en què la immigració creixia exponencialment a Badalona.
De 18.000 persones estrangeres residents a la ciutat l'any 2004 es va passar a més de 30.000 el 2006.
Regidor des del 1991, Albiol aconseguia guanyar les municipals de l'any 2011 i ser investit alcalde amb l'abstenció de CiU, amb futures conseqüències nefastes pels convergents a la ciutat.
L'alcalde, sense èxit fora de Badalona
Els èxits electorals d'Albiol a Badalona el van portar a ser el candidat popular a la presidència de la Generalitat el 2017.
Una dinàmica que contrasta amb l'escenari municipal, on Ciutadans sempre ha estat minoritari.
Als barris perifèrics, els triomfs electorals se'ls han repartit el PP, Ciutadans i el PSC en funció dels comicis.
Amb el desinflament de la formació d'Arrimadas, però, el PP no ha recuperat terreny i sí que han crescut els socialistes.
La clau de la victòria: separar el partit de la persona
Amb aquest experiment fallit el 2017 i la seva hegemonia a la ciutat, Albiol sap que a Badalona la marca del PP és ell i, alhora, que difícilment tindrà vida política fora de la ciutat.
Per això, en la campanya de les darreres municipals va optar per potenciar al màxim els actes sense sigles.
"Jo no vull canviar la teva ideologia, però segur que estem d'acord en l'oblit que ha patit aquesta ciutat durant els últims quatre anys", deia Albiol al vídeo.
I és cert que, fins i tot votants independentistes, confien en Albiol a les municipals.
Ara bé, la desideologització de la campanya -"no hi ha eix esquerra-dreta"- i presentar-se com el vot útil per evitar un "govern dels radicals separatistes de la CUP i ERC amb el suport del PSC" han estat els recursos d'Albiol en el darrer cicle polític.
Estratègicament, l'encara alcalde ha aparcat -tot i que no l'ha eliminat-, el discurs xenòfob i racista -també davant l'amenaça que Vox ho digui més fort-, i ha apostat per l'eix nacional.
L'estratègia i l'evident incapacitat de les esquerres per posar-se d'acord van alçar Albiol a recuperar l'alcaldia després de l'afer Pastor.
Ha hagut de passar un escàndol tan rellevant com un presumpte cas de frau fiscal perquè tot es desencalli.
Ara bé, Albiol segueix ben viu a la ciutat i la seva ofensiva a les municipals del 2023 serà la mateixa: la que ha sortit bé en els últims deu anys per trencar la dinàmica d'una ciutat de tradició progressista.
L'oposició a Albiol busca candidat
El PP, Vox i Ciutadans, amb prou feines van sumar-ne 25.000.
A les últimes catalanes, per exemple, independentistes, comuns i socialistes van aglutinar el 75% dels suports.
Però la figura d'Albiol ha anat més enllà d'aquest eix ideològic.
Municipalment, el líder popular ha sabut posar-se per sobre del partit al qual representa, i per si sol, ha estat capaç de concentrar un vot que els populars mai havien estat capaços d'aconseguir a la ciutat.
El repte en aquest any i mig del partit que sembla que governarà en solitari, el dels socialistes, però també de republicans, comuns, cupaires i juntaires serà crear un discurs propi per contraposar-se a Albiol, però també ser capaços de crear nous lideratges en un marge molt curt de temps.
Tres exemples molt clars: els actuals líders del PSC, ERC, Guanyem (CUP) no van ser caps de llista en les eleccions del 2019.
Pastor, Oriol Lladó i Sabater necessiten relleu, el temps corre i Albiol, que aquest dijous va publicar una enquesta en què deia que guanyaria amb majoria absoluta, ja prepara el terreny per recuperar l'alcaldia el 2023, amb un argument ja utilitzat en altres campanyes: "El pacte dels perdedors vol canviar la meva victòria legítima a les urnes". | La setmana que ve, Rubén Guijarro probablement sigui el nou alcalde de Badalona. L'actual alcalde del partit popular, Albiol, ha optat per una campanya per a les municipals desideologitzada, sense sigles i sense discursos racistes o xenòfobs. Això s'ha degut al fet que a les últimes eleccions espanyoles, PSC, En Comú Podem i ERC, van ser les forces més votades. | Summarization |
caBreu_abstractive_1987 | Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | Protecció Civil de la Generalitat manté l'alerta del pla Procicat per l'onada de calor davant la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya que l'episodi d'altes temperatures es faci més general a tot el territori -a excepció potser de la primera línia de la costa- entre dilluns i dimarts.
Per això, la DGPC demana a la ciutadania que extremi les precaucions si fa activitats a l'exterior per evitar incidències a causa de la calor i també per evitar possibles incendis.
Sobretot es recomana evitar activitats prop de urbanitzacions o boscos que puguin provocar focs forestals.
La previsió és que durant els propers dies continuï superant-se la temperatura màxima extrema a la meitat sud del territori.
D'altra banda, l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) manté la fase 2 d'alerta del Pla d'actuació per prevenir els efectes de les possibles onades de calor sobre la salut (POCS).
Segons informa el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) les previsions per aquest diumenge i les properes jornades és que continuïn superant-se les temperatures màximes extremes a la meitat sud del territori, sobretot a la franja de ponent.
De cara a demà, dilluns 29 de juny, és possible que puguin superar-se encara més les temperatures màximes extremes de forma més generalitzada a tot el territori català afegint-s'hi les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l'Estany, el Gironès i la Selva.
Pel que fa a dimarts, les previsions marquen que podrien continuar pujant les temperatures a tot Catalunya, excepte algun punts de la franja del litoral.
Per això, per aquest període s'han afegit les comarques de Vall d'Aran, Ripollès i la Garrotxa a part de les anteriorment mencionades perquè seran noves zones afectades per aquestes temperatures elevades, per sobre de l'habitual.
Per això, des de Protecció Civil recomanen que els ciutadans s'informin de com fer front a l'onada de calor de forma segura ja sigui bevent molta aigua, tancant les persianes de les cases on toca més el sol i hidratar els animals de companyia.
Risc alt d'incendi a Barcelona i Girona
Paral·lelament, Protecció Civil també ha posat en prealerta el Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT) durant aquest diumenge per l'elevat risc d'incendi forestal que afecta, sobretot, les comarques barcelonines i gironines.
A la demarcació barcelonina, les comarques més afectades pel risc d'incendi son: l'Alt Penedès, Garraf, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme.
En el cas de la demarcació gironina, les zones més afectades són la Selva, el Gironès, l'Alt Empordà i el Baix Empordà.
Segons la institució l'onada de calor i la manca de precipitacions durant el últims dies fa que, durant la propera setmana, s'incrementi el risc d'incendi forestal al litoral i prelitoral de Barcelona i Girona on hi ha un gran nombre d'urbanitzacions envoltades de bosc.
El risc d'incendi també s'incrementarà la setmana vinent al sud de la Catalunya central, interior de Tarragona i Ponent.
Per això reclamen intensificar les mesures de precaució, no llançar burilles des del cotxe i en cas de detectar una columna de fum trucar al 112.
Al mateix temps, els Agents Rurals reforçaran aquests dies la vigilància de les diverses activitats l'entorn d'urbanitzacions i zones boscoses per evitar conductes de risc.
Creu Roja també ha reforçat el seus dispositius preventius d'atenció als col·lectius més vulnerables.
De la mateixa forma, Protecció Civil ha recomanat als municipis i pobles que reforcin les mesures de prevenció per la protecció dels elements més vulnerables a la calor i també en quan a la prevenció del risc d'incendi forestal.
Està previst que el comitè tècnic de seguiment del risc forestal i d'onada de calor es torni a reunir demà, dilluns, per avaluar els nivells de risc previstos i actualitzar les mesures de prevenció si és necessari. | En els propers dies augmentaran les temperatures màximes a Catalunya, i Protecció Civil fa una crida a la població per prendre mesures. S'espera que la presa de precaucions eviti incidències i incendis. L'onada de calor colpejarà sobretot Barcelona i Girona. L'ASPCAT manté en alerta 2 el pla per prevenir els efectes de la calor sobre la salut de les persones. | Summarization |
caBreu_abstractive_2511 | Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant. | La CUP ja té opinió sobre el projecte de llei de pressupostos.
Després que dimarts es neguessin en roda de premsa a fer cap referència sobre els comptes que va presentar el vicepresident, Oriol Junqueras, al·legant que no tenien temps perquè estaven pendents dels incidents del Banc Expropiat de Gràcia, aquest dimecres la diputada Eulàlia Reguant per fi ha fet una primera valoració, això sí, en una entrevista a TV3.
Segons l'anticapitalista, els comptes del Govern per al 2016 "són millors que els de 2015", cosa que no considera "massa difícil", però no garanteix per a res un suport de la CUP al pressupost perquè "encara no és el d'inflexió i ruptura" que el seu grup vol. El cap de setmana, els quadres dirigents de la CUP es reuniran permarcar l'estratègia a seguir en la negociació, però de moment, Reguant ja ha demanat canvis en els ingressos i els impostos, la "recuperació de drets i reversió de les retallades", i la inclusió de totes les lleis i taxes "suspesos o anul·lats" pel TC.
Amb tot, la CUP creu que no votar a favor el pressupost després de la negociació no incompleix el seu pacte amb JxSí i permet, igualment, seguir "treballant per la república" conjuntament.
"És evident que son uns pressupostos millors que els de 2015, no era massa difícil, però per nosaltres encara no són uns pressupostos d'inflexió i de ruptura, que marquin el full de ruta del que hem vingut a fer aquesta legislatura".
Amb aquesta valoració, la CUP ha volgut marcar la seva posició després de la presentació al Parlament ahir del projecte de Llei de mans de Junqueras.
I és que per a la CUP, el seu suport als comptes del Govern encara queda lluny.
Sense negar-se a acabar votant a favor ni en contra, Reguant ha recordat que els anticapitalistes "van fer unes propostes a la conferència política que eren molt clares i que no estan recollides al pressupost".
La diputada de la CUP ha confiat que es puguin anar incorporant "en la negociació".
"Ja veurem cap on tirem", ha dit.
Entre els requisits que ha assenyalat que els comptes de Junqueras no contenen, Reguant ha destacat "un augment d'ingressos i un sistema fiscal més progressiu i redistributiu", "l'aposta per la recuperació de drets i la reversió de privatitzacions i retallades", o que "s'incorporin tots els impostos i lleis suspesos o anul·lats pel TC".
"Si obeïm la legalitat catalana, no podem fer la distinció que fa Junqueras entre anul·lats i suspesos per incorporar-ne uns i no altres", ha afegit la diputada.
I és que per a la CUP, algunes qüestions "que poden semblar simbòliques" són molt importants.
"Si la legislatura és per la desconnexió i el 9-N vam dir que només obeiríem el parlament i no el TC, aquí on posem la rigorositat?
Quin és el mandat que tenim?
No es tracta de parlar de realisme als números sinó a la legislatura", ha replicat al vicepresident.
Des de la CUP, a més, avisen que ni tan sols tenen decidit si presentaran una esmena a la totalitat o no en el primer tràmit parlamentari dels pressupostos.
"El dissabte tenim Consell Polític + Grup d'Acció Parlamentària per fer primera valoració dels pressupostos i de les primeres respostes del Govern a les nostres propostes, i a partir d'aquí veurem com continuem", ha dit Reguant.
Amb tot, ha apuntat algunes qüestions més concretes que la CUP sí voldria canviar dels comptes, com l'IRPF, per al que tenen pensat "fer nou tram de 60.000 a 90.000 euros i augmentar el de 90.000 euros cap amunt, així com rebaixar els trams baixos".
També ha parlat de recuperar "els 1.800 euros per escoles bressol, que no es tanquin aules de P3 públiques en benefici de les concertades, explorar al màxim tots els mecanisme d'ingressos per la via redistributiva i progressiva" o "no posar el topall de dèficit que fixa Montoro si això impedeix desplegar algunes coses".
El vot de la CUP als pressupostos, doncs, encara no té clar el sentit.
Però per a Reguant, si els anticapitalistes decideixen finalment rebutjar els comptes, no hi hauria cap daltabaix polític.
"Un vot en contra dels pressupostos no posa en perill el pacte d'estabilitat amb JxSí.
Serà millor tenir pressupost, però per avançar en la ruptura si no hi ha pressupost no és el més òptim però no impedeix seguir treballant.
Si podem ajudar, bé, i si no ens posem d'acord en el pressupost, seguim treballant en el que sí estem d'acord", ha sentenciat.
Per últim, preguntada per la proposta de l'expresident Artur Mas de convertir unes futures eleccions constituents en unes segones plebiscitàries per comptar vots i així substituir el referèndum unilateral d'independència que reclama la CUP, Reguant ha tancat la porta a que aquesta possibilitat serveixi.
"Jo diria que estem en el dia de la marmota.
Diria que el 27-S també comptàvem vots i per això teníem majoria per començar el procés i no per fer la DUI", ha defensat. | Els dirigents de la CUP continuen reunint-se per seguir amb les negociacions, ja que encara no saben si donaran suport o no als pressupostos del Govern per al 2016. Això és perquè no els consideren d'inflexió i ruptura, i no saben si presentaran una esmena a la totalitat en el primer tràmit parlamentari. | Summarization |
caBreu_abstractive_848 | Donat el següent text, resumeix els punts principals. | Julian Barnes (Leicester, 1946) participa avui a Kosmompolis amb motiu de la publicació de la seva darrera novel·la, ‘L’única història’ (Angle Editorial).
Autor d’una dotzena de novel·les, el britànic torna a Barcelona per presentar la història d’amor entre un jove de 19 anys i una dona que supera la quarantena.
Un ‘tríptic’ escrit en tres persones narratives per il·lustrar els diferents temps i evolucions de la relació.
Com sempre en la seva literatura, l’obra evita dirigir el lector, ha defensat Barnes aquest matí, ni avançar conclusions emocionals.
Al llibre, el jove protagonista es demana si és preferible estimar més i patir més, o viceversa.
Barnes ho té clar: estimar més i patir més, perquè de fet, diu, ‘no hi ha elecció’.
En poc més d’un any -un temps inferior als dos o tres anys que habitualment dedica a escriure els seus llibres- Barnes va crear ‘L’única història’, el vuitè títol de l’autor que publica Angle Editorial en català.
De visita a Barcelona per presentar la seva darrera novel·la, Julian Barnes ha ofert una roda de premsa abans de participar aquest vespre en un diàleg a Kosmopolis amb la periodista Anna Guitart.
Barnes ha explicat als periodistes que el llibre neix en bona mesura d’una història d’amor similar, que apareixia parcialment explicada a la seva novel·la ‘El sentit d’un final’ (2011).
‘Em va semblar interessant i un punt de partida per a una altra novel·la’, ha indicat l’autor.
Barnes ha destacat com, malgrat la diferència generacional entre els dos amants, el llibre ‘no fa una diferència important’ i els situa en un pla d’igualtat.
No es tracta, doncs, de la història d’una dona madura que mostra el món a un jove inexpert, ni tampoc la d’un jove acomplexat davant la situació.
“El narrador (el protagonista) està orgullós de ser diferent, i el complau una relació amb una persona 30 anys més gran que ell, i que això ofengui els seus pares i la seva generació”, ha il·lustrat l’escriptor.
Amb tot, Barnes no s’ha mostrat partidari de ‘conduir’ als lectors emocionalment, ni de concloure anticipadament un judici moral sobre la història dels protagonistes.
De fet, aquest és un dels seus mantres com a novel·lista.
“El que no vull fer mai com a escriptor és dirigir el lector, conduir-lo cap a on ha de reaccionar.
Jo pretenc fer una novel·la on tot estigui preparat, però on s’avancen conclusions”, ha defensat.
L’autor ha tingut ocasió de reflexionar sobre diversos aspectes del seu llibre, de la seva trajectòria com autor, i també per atrevir-se amb consideracions personals sobre l’amor i el patiment, en referència al dilema que planteja el protagonista a l’inici de la novel·la.
‘Preferiries estimar més i patir més o estimar menys i patir menys?’, es demana el protagonista en la primera frase de la novel·la, tot iniciant el record de la seva relació d’amor amb una dona adulta.
Per Barnes, és un fals debat (tal i com més endavant conclou el mateix protagonista).
‘Si quan estimes estàs triant, ja no estem parlant d’amor’, ha dit l’autor sobre una disjuntiva al voltant de la qual ‘no tenim opció.
‘Si m’ho preguntes personalment, la resposta és estimar més i patir més; amb l’amor no pots anar amb cura’, ha rematat.
Entre els comentaris i reflexions de l’escriptor britànic no han faltat les referències al Brexit.
Europesita convençut (per si hi havia dubtes, avui lluïa un pin amb la bandera d’Europa), no ha amagat la seva decepció davant la probable sortida del Regne Unit de la Unió Europea, i ha assumit que l’única esperança seria assumir que aquesta sortida és ‘una aberració’.
Per il·lustrar què va portar molts britànics a votar Brexit, Barnes ha expressat que sovint els seus conciutadans han pecat de veure el país des d’una atalaia i pensar que allò ‘és millor’, però després cal ‘posar els peus a terra’.
Amb tot, Barnes ha apuntat que tot aquest procés té una certa lògica si s’entén que l’origen de l’adhesió britànica a Europa va ser purament ‘econòmic’ i “pràctic.
‘Cap primer ministre ha tingut el coratge de dir que la UE és un projecte necessari i fantàstic… Quan ho senti, entendré que la normalitat ha tornat al nostre país’, ha ironitzat. | Julian Barnes presenta a Kosmopolis la seva nova novel·la d'amor, "L'única història". Es tracta d'un tríptic que narra una història d'amor semblant a una ja explicada parcialment en una novel·la seva del 2011, on el noi és 30 anys més jove que la dona. Aquest llibre s'ha publicat en català gràcies a l'Angle Editorial. | Summarization |
caBreu_abstractive_309 | Donat aquest text, resumeix els punts principals. | La junta de tractament del centre penitenciari de Brians 2 ha aprovat per unanimitat una proposta de classificació en tercer grau per a Oriol Pujol, que va ingressar voluntàriament el passat 17 de gener per complir condemna pel cas de les ITV.
La llei preveu fer aquesta classificació inicial després de dos mesos com a màxim d’observació.
Ara el servei de classificació de la secretaria de mesures penals, reinserció i atenció a la víctima estudiarà la proposta.
Mentrestant, Pujol continua ingressat al mòdul 7 de Brians 2, que funciona amb el sistema de participació i convivència.
El tercer grau suposa la sortida de l’intern durant el dia per treballar o realitzar activitats formatives o de tractament encaminades a la seva reinserció.
Torna a la presó a dormir.
Al centre penitenciari també se li fan entrevistes de seguiment i els controls que s’escaiguin.
Ha de ser-hi un mínim de vuit hores.
El cap de setmana pot marxar a casa.
La classificació en tercer grau també implica el trasllat de l’intern des d’un centre de règim ordinari a un de règim obert.
El centre obert es diferencia del centre penitenciari ordinari perquè té unes mesures de seguretat més atenuades, i un major contacte amb el medi comunitari, per facilitar la incorporació progressiva a la vida en llibertat.
Per fer una proposta de classificació inicial en tercer grau la junta de tractament valora la longitud de la condemna, al costat d’altres factors com ara el risc de reincidència o de trencament de condemna, les característiques personals i socials del penat, si es tracta del primer ingrés en un centre penitenciari, el suport familiar que té, si té feina a fora, la conducta dins del centre, i la participació i compromís en el seu programa individual de tractament, entre d’altres.
El reglament penitenciari recull que s’ha d’aplicar el tercer grau als interns que estiguin capacitats per dur a terme un règim de vida en semillibertat (art. 102.3).
L’article 103 regula el procés de classificació inicial, mentre que el règim de vida en tercer grau està recollit en els articles que van del 80 al 88.
L’any passat les juntes de tractament dels centres penitenciaris van fer 873 propostes de classificació inicial en tercer grau.
A Catalunya, de les 8.484 persones que compleixen pena de presó, 1.640 ho fan en tercer grau.
Representen un 26% del total d’interns classificats.
Des de l’ingrés a la presó de qualsevol persona condemnada amb sentència ferma, la junta de tractament del centre penitenciari disposa de dos mesos, com a màxim, per fer una proposta de classificació inicial.
Aquesta primera classificació pot ser en primer grau, que es correspon amb el règim tancat, en segon grau, que es correspon amb el règim ordinari, o bé en tercer grau, que és el règim obert.
Un equip multidisciplinari del centre entrevista l’intern i la seva família, estudia l’expedient judicial, avalua l’intern mitjançant l’eina Riscanvi i, en reunió d’equip, discuteix les característiques del cas i quin grau de classificació volen proposar.
El resultat és un informe del psicòleg, del jurista, de l’educador i del treballador social que va dirigit a la junta de tractament del centre, on cada professional exposa el cas des de la seva disciplina i fa una proposta de grau.
Aquests informes s’estudien en la junta de tractament, que és un òrgan col·legiat que acorda una proposta de grau i l’eleva al servei de classificació de la sub-direcció general de programes de rehabilitació i sanitat de la secretaria de mesures penals, reinserció i atenció a la víctima, que pren la decisió definitiva, ja sigui confirmant o modificant la proposta.
És un procés de caràcter tècnic.
Contra aquesta decisió, que signa la cap del servei de classificació per delegació del secretari de mesures penals, reinserció i atenció a la víctima, l’intern pot interposar recurs davant del jutge de vigilància penitenciària.
També pot interposar recurs la fiscalia.
Cada sis mesos s’ha de revisar la classificació d’un intern en tercer grau.
En cas que hi hagi una involució, es procedeix a una regressió immediata.
El procediment de revisió és el mateix que el de classificació: l’equip estudia, la junta de tractament proposa, la secretaria de mesures penals, reinserció i atenció a la víctima resol, ja sigui confirmant o modificant la proposta de la junta, i el fiscal o l’intern poden recórrer. | S'estudiarà la proposta de la classificació del tercer grau per a Oriol Pujol. El tercer grau implicaria el canvi d'un règim ordinari a un de obert, on el cap de setmana podria tornar a casa. Aquest règim permet a poc a poc reinserir-se en la llibertat. Si s'aprovés el tercer grau, es revisaria cada sis mesos. | Summarization |
caBreu_abstractive_302 | Donat el següent text, resumeix-me els punts principals. | El president de la Generalitat, Quim Torra, vol traslladar la taula de negociació a Europa si el govern espanyol continua sense pactar l’autodeterminació.
Ho ha explicat en una entrevista a l’ACN, després de constatar que el diàleg amb Madrid fins ara només s’ha traduït en ‘fotos’.
‘Prou d’enganyar-nos.
Estan disposats a negociar l’autodeterminació?
Si no, anirem a negociar a Brussel·les i no perdrem més el temps’, ha afegit.
Demana a l’independentisme una reflexió més programàtica que de noms, i insta els partits a compartir punts als programes electorals per aclarir què vol dir ‘Ho tornarem a fer’.
També assegura que la justícia espanyola no limitarà mai la seva decisió sobre la data de les eleccions.
Torra ha tornat a exigir al govern espanyol un ordre del dia de la taula bilateral on consti que s’hi parlarà de les condicions per un referèndum d’autodeterminació i de l’amnistia.
‘Si no ho veiem en un paper no anirem a la taula de negociació, i l’anirem a buscar a Europa, si cal, com la justícia’, ha advertit.
‘Oi que hem arribat a la conclusió que és impossible que un independentista sigui jutjat amb neutralitat a l’estat?
I que estan a punt d’inhabilitar un president per posar una pancarta per la llibertat d’expressió?
Amb el diàleg ens passarà igual, i només trobarem negociació fora de l’estat’, ha afegit.
El president manté que té molt pensada la data de les eleccions i ha insistit que la prioritat ara és la salut i la vida dels ciutadans.
Ha reiterat que no prendrà la decisió per cap interès personal ni partidista.
‘No em limitarà mai cap data que fixi la justícia espanyola’, ha subratllat.
Catalunya, diu, anirà a les urnes quan ell consideri que és el millor moment pel país, tenint en compte la situació derivada del coronavirus.
Demana que s’acabi el debat sobre la data electoral perquè creu que allunya l’atenció de l’epidèmia.
Alhora, diu que cal centrar-se en la tornada a l’activitat laboral i, sobretot, en el començament del curs escolar: ‘El país funcionarà si les escoles funcionen.’
Ha explicat que va demanar un informe a la comissió jurídica assessora que expliqués els drets essencials de la ciutadania en la situació d’epidèmia.
Està molt preocupat pel dret a vot, i apunta que farà tant com pugui per garantir-lo.
Torra és optimista amb vista a les eleccions.
Durant l’acte polític de la fundació de Junts per Catalunya ja es va mostrar confiat que l’independentisme arribés al 50% dels vots i ara diu que superar aquesta xifra donaria ‘una legitimitat immensa’ al moviment.
Creu que l’independentisme ha de fer una reflexió més de programa i estratègia, que no pas de noms i lideratges.
I amb la fórmula de l’1-O com a pal de paller.
‘Espero dels partits un aclariment en els programes electorals sobre com tirem endavant el salt col·lectiu que requereix la República Catalana’, ha explicat.
Ha recordat que el crit ‘Ho tornarem a fer’ es va alçar per damunt de tothom com a resposta a la sentència de l’1-O.
I que ell mateix va tornar a proposar el ‘referèndum o referèndum’ al parlament, per retrobar la ‘complicitat necessària’ entre institucions, partits, entitats i ciutadans per fer el ‘salt col·lectiu’.
‘Aquest hauria de ser el gran debat en l’independentisme’, ha dit.
Així mateix, ha demanat a l’unionisme català que faci autocrítica, amb propostes sobre com afrontar la situació actual: ‘Com pensen abordar el fet que a l’estat l’importi molt poc o gens de parlar dels fons comunitaris que corresponen a Catalunya?’, ha demanat.
Torra, que no es farà militant del nou partit de JxCat, però que hi dóna suport, considera que l’ex-consellera del seu govern Laura Borràs seria una bona candidata ‘efectiva’ de la llista electoral: ‘Suposo que hi ha més noms, però ella ha demostrat una gran solvència a tots els nivells’.
Amb tot, ha deixat clar que no té un nom preferent i que, si li demanen per altres possibilitats, segurament podria parlar-ne igual de bé.
Insisteix que seran les bases del partit que prendran la decisió en unes primàries. | Torra assegura que acudirà a Brussel·les si el govern espanyol no pacta l'autodeterminació. A més, afirma que els independentistes no estan sent jutjats per l'estat de manera neutra i objectiva. També diu que quan millori la situació del país, Catalunya tornarà a les urnes, però ara el més important és recuperar la situació laboral i escolar després del coronavirus. | Summarization |
m47_404 | Sintetiza las ideas claves de este extracto. | Durante las excavaciones arqueológicas que se llevaron a cabo durante el pasado mes de junio en dos yacimientos arqueológicos en el distrito de Askiz, en la República rusa de Jakasia, en Siberia, una expedición del Instituto de Arqueología y Etnografía de la Rama Siberiana de la Academia Rusa de Ciencias ha descubierto una tumba intacta, de 3.000 años de antigüedad, perteneciente a la cultura Lugav. Los investigadores están convencidos de que este impresionante hallazgo permitirá profundizar aún más en el conocimiento sobre los cambios en los rituales funerarios que se dieron a lo largo del tiempo en esta región. | Durante unas excavaciones en unos yacimientos en Siberia, se ha descubierto una tumba intacta de 3.000 años de antigüedad perteneciente a la cultura Lugav, lo que permitirá conocer con mayor profundidad los rituales funerarios de aquella época. | Summarization |