text
stringlengths
14
24.3k
summary
stringlengths
1
163
El Govern ha presentat els principals continguts de la futura Llei d'Àrees de Promoció Econòmica i Urbana (APEU), que busca un sistema de col·laboració público-privada per a la gestió d'aquests espais. La directora general de comerç, Muntsa Vilalta, que ha presentat les idees clau del projecte, ha explicat que aquesta agrupació empresarial facilitarà la relació entre el sector privat i el públic i permetrà millores a l'espai públic així com més dinamització econòmica. Vilalta ha remarcat que les APEU "en cap cas" substituiran les funcions de les administracions locals i ha assegurat que es tracta "d'una eina i no d'un objectiu". Amb l'aprovació d'aquesta llei, que està previst que entri al Parlament a finals d'any, l'executiu crearà un Registre d'APEU de Catalunya per recollir-ne tota la informació. Segons Vilalta, que ha presentat els principals continguts de l'avantprojecte de llei en el marc de la 3a Setmana del Comerç, algunes de les funcions que tindran les APEU seran la promoció d'actuacions de millora de l'entorn urbà i d'esdeveniments a l'espai públic, actuacions d'inversió i la promoció de polítiques de responsabilitat social o la gestió d'ocupació dels locals ubicats dins una APEU. També es preveu potenciar la neteja, rehabilitació i il·luminació dels immobles o la proposta a l'administració local d'elaboració d'instruments de plantejament turístic. Totes aquestes actuacions, ha remarcat Vilalta, no substituiran les funcions dels ajuntaments, que continuaran fent "la seva feina". A més, la llei preveu que les àrees les coordinin entitats gestores privades i sense ànim de lucre, formades pels posseïdors dels locals amb accés des de la via pública, com podrien ser locals comercials o aparcaments. Aquestes àrees tindran una vigència 'entre 3 i 5 anys, en funció de la durada del seu pla d'actuació inicial. Una vegada esgotat el termini, caldria revalidar el conveni. El finançament de les APEU Un dels factors importants d'aquesta llei és que en cas que s'aprovi la creació de l'APEU tots els comerços situats dins l'àrea estan obligats al pagament de la quota que finançarà les actuacions previstes. Encara que la quota exacta no està fixada i s'acordaria entre els mateixos empresaris, l'esborrany de llei sí que preveu vuit trams de pagament diferents, que varien segons la superfície del local. Així, segons aquest barem la superfície més gran, de més de 10.000 m2, no pot pagar més de 20 vegades la quota fixada pel local més petit. EL cobrament el faria l'entitat gestora, però en cas d'impagament seria l'Ajuntament qui, per via de constrenyiment, cobraria la quota. El procediment de creació Pel que fa a la creació d'aquests espais, Vilalta ha explicat que ho poden impulsar tant ajuntaments com qualsevol associació comercial amb més de 5 anys de vida. Una tercera via d'impuls és si el 25% dels locals comercials d'una àrea i que superin també el 25% de la superfície ho proposa. Per tal d'aprovar-ne la creació, després de presentar la proposta a l'ajuntament es formaria un grup paritari (público-privat) per elaborar un text refós d'acord, que s'hauria d'aprovar per més del 50% dels propietaris comercials, així com pels posseïdors de més del 50% de la superfície. Finalment, hauria de ser el plenari de l'Ajuntament qui ho validés definitivament. El comerç a Catalunya Durant la presentació de l'avantprojecte, que s'ha emmarcat en la 3a Setmana de Comerç, la directora general ha posat èmfasi en el pes que té l'activitat comercial a Catalunya i ha remarcat que actualment hi ha més de 101.000 comerços arreu del país, i la seva activitat representa el 26% del PIB. D'altra banda ha apuntat que per cada 1.000 habitants hi ha 13,3 establiments de mitjana i ha celebrat la importància econòmica que el sector té a Catalunya.
El Govern prepara una llei per fomentar la col·laboració público-privada a les àrees de promoció econòmica i urbana
L’atur registrat a la demarcació de Tarragona ha caigut en 3.333 persones durant el 2017 i acaba l'any en 51.797 desocupats, segons ha informat aquest dimecres el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. Aquestes xifres representen una reducció de l’atur del 6,05% en termes interanuals. Es tracta del millor tancament d’any en xifres absolutes de desocupació des del 2008 a la demarcació, any en el qual es va situar en 47.437 desocupats. En termes mensuals, la desocupació s’ha reduït a les comarques tarragonines en 441 persones entre novembre i desembre, l’equivalent a una baixada del 0,84%. Així mateix, l'economia catalana ha tancat el 2017 amb un total de 418.018 aturats registrats, 35.627 menys que el desembre de 2016, el que equival a un descens interanual del 7,85%. A nivell català es tracta del millor tancament d’any en xifres absolutes de desocupació des del 2007. Pel que fa a la contractació a la demarcació de Tarragona, s'han signat 20.563 contractes durant el mes de desembre, és a dir 5.700 contractes menys en relació al novembre la qual cosa suposa un descens del 21,7%. En termes interanuals, la contractació a les comarques tarragonines ha augmentat un 1,61% amb 325 contractes menys. Dels 20.563 contractes, la gran majoria –18.775, és a dir el 91,3% del total- són temporals, mentre que només 1.788 són indefinits.
L'atur a la demarcació de Tarragona es redueix en 3.333 persones el 2017 i acaba l'any en 51.797 desocupats
El Carnaval de Sitges ha viscut aquest dimarts la seva segona i última gran nit de lluentons, disfresses, bogeria, música i colors. Després de l’èxit de la rua de diumenge, les 44 carrosses de diferents entitats de la vila han tornat a mostrar les seves millors gales amb una rua de l’Extermini que ha reunit 2.200 participants. De ben a prop, s’ho han mirat desenes de milers d’espectadors que no s’han volgut perdre un Carnaval situat entre els deu millors del món, segons diverses plataformes turístiques. Si bé de disfresses n’hi ha hagut per a tots els gustos, tots els grups de la rua han coincidit en llençar un missatge unànime contra les agressions sexuals i homòfobes a través de cartells situats a les carrosses.
Sitges viu l’última gran nit de disfresses, música i colors amb la rua de l’Extermini
Andreu van der Eynde, l’advocat d’Oriol Junqueras, Carles Mundó i Raül Domeva, ha arribat a les 11.15 al centre penitenciari d’Estremera, on tots tres es troben ingressats des d’aquest dijous juntament amb els també consellers destituïts Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn. Una hora abans ha entrat també al centre Jaume Alonso-Cuevillas, advocat dels consellers del PDeCAT. S’espera que en les pròximes hores abandoni el centre l’exconseller Santi Vila, que ja ha dipositat la fiança de 50.000 euros que li va imposat la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, i que està pendent dels tràmits per a l’excarceració. Al centre d’Alcalá-Meco també hi ha les conselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs.
L’advocat de Junqueras, Mundó i Romeva, els visita a Estremera
La ciutat de Barcelona acollirà la tardor de l'any que ve el CicloBCN21, tres congressos en un sobre el món de la bicicleta: la Conferència EuroVelo i Cicloturisme 2021, el 17è Congrés Ibèric 'La bicicleta i la ciutat' i el 7è Congrés Internacional de la Bicicleta de Catalunya. El triple esdeveniment se celebrarà del 5 al 10 d'octubre del 2021 a l'Auditori AXA, amb espais d'exposició, trobades entre professionals, visites tècniques i activitats per a reivindicar el protagonisme de la bicicleta. L'EuroVelo, impulsat per la Federació Europea de Ciclistes, és el principal fòrum sobre cicloturisme a nivell europeu i mundial, i la designació de Barcelona es comunica avui dimarts durant la seva Assemblea General. Aquest conjunt de congressos i activitats que tindran lloc en el marc del CICLOBCN21 (https://ciclobcn21.cat/) neix gràcies a la suma d'esforços de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), FEM BICI i ConBici, i al suport de persones voluntàries i entitats ciclistes d'arreu del territori. Conferència EuroVelo i Cicloturisme 2021 La Conferència EuroVelo i Cicloturisme és el principal fòrum sobre cicloturisme a Europa. És una cita biennal que s'organitza des del 2012 per promocionar el cicloturisme a Europa i impulsar el desplegament de la xarxa EuroVelo, un conjunt de 15 rutes cicloturistes transnacionals que creuen Europa de punta a punta. L'edició de 2020, la cinquena, s'ha posposat un any com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus i la designació de Barcelona es comunicarà avui durant l’Assemblea General de l'EuroVelo que celebra avui la Federació Europea de Ciclistes. En aquest sentit, a més, la Generalitat i l’EFC organitzen avui una jornada en línia que ha analitzat l’adaptació de diversos territoris al context de la covid-19 i la importància de l’especialització en el sector del cicloturisme. La conferència aplegarà a Barcelona touroperadors, companyies de transport, universitats, organismes de turisme, administracions públiques i usuaris de la bicicleta, entre altres. Basilea, Viena, Nantes o Limburg han estat les ciutats europees que han acollit fins ara aquest esdeveniment, que serveix per a compartir coneixement i ressaltar bones pràctiques a l'entorn del cicloturisme. La Conferència representa una gran oportunitat per donar impuls al cicloturisme a l'arc Mediterrani i estendre i consolidar la ruta EuroVelo 8 -entre Cadis i Xipre- que transcorre per Catalunya i que la Generalitat està impulsant des de la Jonquera fins a Ulldecona. Congrés Internacional de la Bicicleta de Catalunya El Congrés Internacional de la Bicicleta és el fòrum principal de Catalunya per a la presentació de les novetats relacionades amb el món de la bicicleta i l’intercanvi d’experiències entre administracions públiques, professionals del sector, les entitats i les persones usuàries. En aquesta edició, tindrà un paper protagonista l’Estratègia catalana de la bicicleta 2025, un document aprovat recentment pel Govern que proposa diverses accions per a fomentar-ne l’ús com a mode de transport actiu i sostenible, tant en la mobilitat quotidiana com en els àmbits del lleure, l’esport i el turisme. Una estratègia que té el propòsit que s’hi adhereixin la resta d’administracions catalanes i entitats relacionades amb el sector de la bicicleta. XVII Congrés Ibèric 'La bicicleta i la ciutat' El Congrés Ibèric 'La bicicleta i la ciutat' és una iniciativa conjunta de la Coordinadora en Defensa de la Bici (ConBici) i la Federació Portuguesa de Cicloturisme i Usuaris de la Bicicleta (FPCUB) que té l’objectiu de presentar les novetats i experiències més importants relacionades amb la bicicleta a Espanya i Portugal. Aquest és un congrés organitzat des de les entitats ciclistes, amb un protagonisme especial de les iniciatives socials vinculades al món de la bicicleta.
Barcelona acollirà l'any que ve el CicloBCN21, tres congressos sobre el món de la bicicleta
La direcció del centre es mostra crítica amb Salut perquè no se'ls van fer les proves al mateix moment que els avis ACN Girona.-Setze treballadors de la residència de gent gran Les Vetes de Salt (Gironès) han donat positiu per coronavirus aquest dissabte. El problema és que els resultats dels tests han arribat una setmana després d'haver-los fet, i els professionals han seguit treballant al costat dels avis, entre els que hi ha tres casos confirmats. Però des de la direcció creuen que hi haurà més positius entre els residents, ja que durant set dies han estat en contacte treballadors infectats. La directora del centre, Àngels Teixidor, carrega contra el Salut i diu que el problema és no haver fet les proves als professionals el mateix dia que els avis, el 4 de maig. "Gairebé han passat dues setmanes entre els tests dels usuaris i els nostres resultats", assenyala. El 37% de la plantilla del geriàtric Les Vetes de Salt ha donat positiu per coronavirus, tots ells asimptomàtics. En total, són setze dels 43 treballadors d'aquesta residència els que s'han contagiat, segons ha informat a l'ACN la seva directora, Àngels Teixidor. En concret, hi ha set auxiliars de geriatria, dues persones de la neteja, una recepcionista, una cuinera, una fisoterapeuta, un informàtic, una treballadora social i una psicòloga. El problema és que totes aquestes persones han continuat treballant al centre durant una setmana, que és el temps que han trigat a arribar les proves. Aquesta demora fa que Teixidor cregui que hi poden haver avis que hagin contret la malaltia i que quan se'ls va fer la prova van donar negatiu. Salut va testar a 49 usuaris el dia 4 de maig, i l'endemà ja tenia els resultats, però no va fer el mateix amb els treballadors. De fet, no va ser fins cinc dies després que els hi va fer la prova – el dia 9 - a través de dos voluntaris d'Open Arms. Els resultats, però, no s'han sabut fins aquest dissabte al matí, set dies més tard. En total doncs, han estat dotze els dies que han passat entre que els dos voluntaris de l'ONG van recollir les proves on es van detectar els tres casos entre els residents, fins que s'han conegut els setze positius dels treballadors, un fet que molesta la directora. "Nosaltres anem molt en compte i treballem sota mesures de seguretat, però el contacte hi és", assenyala Teixidor. A més, la responsable del centre recorda que els professionals contagiats "han continuat fent vida normal" durant aquests dies i, per tant, poden haver transmès el virus. "Hem sortit a comprar, a llençar les escombraries o a fer esport sense saber res perquè estàvem asimptomàtics", concreta. Esperar noves proves Teixidor explica que durant aquests dies s'han posat en contacte amb Salut, el Centre d'Atenció Primària i el Servei d'Epidemiologia de Girona. Aquest dissabte li han confirmat que s'haurien de fer noves proves, tant als usuaris com als professionals del centre, però no li han sabut confirmar ni com ni quan es faran. La directora deixa clar que "la fotografia no tindrà res a veure" amb la del 5 de maig, dia en què es van detectar els primers tres casos d'avis asimptomàtics, i que van quedar en un zona d'aïllament. "De moment s'han limitat a dir-nos que els treballadors es quedin a casa amb la baixa, que aïllem els avis afectats i que extremem les mesures de precaució", remarca. Teixidor ha lamentat la situació i considera que "no té cap sentit" la manera d'actuar per part de Salut en el cas de la residència Les Vetes de Salt.
Setze treballadors del geriàtric Les Vetes de Salt donen positiu per covid després d'esperar una setmana els resultats
El portaveu de CatComú, Joan Mena, ha demanat a JxCat que "aclareixi si està compromès o no amb el diàleg" obert entre la Generalitat i el govern espanyol. En una roda de premsa aquest dilluns, ha indicat que "o s'és dins de la taula de diàleg o al costat dels enemics de la taula" i ha deplorat que l'exconsellera Clara Ponsatí es referís dissabte a la reunió entre governs com a "una enganyifa". "No pot ser que tinguin un peu a la taula de diàleg i que amb l'altre intentin fer la traveta a la taula", ha criticat Mena. És per això que ha reclamat a JxCat que expliqui si creuen en el diàleg amb l'Estat o "estant fent el paperot mentint als catalans dient que no s'aixecaran de la taula". El també diputat al Congrés ha assenyalat que la unilateralitat "a banda de ser una via fracassada és també incompatible amb el diàleg" i ha assegurat que la negociació té el suport "del 80% de la ciutadania". Per això, ha instat el Govern a recordar que "van a la taula a representar el conjunt de la ciutadania de Catalunya". "Que dediquin totes les energies a fer possible que aquest diàleg fructifiqui perquè és l'única via real i efectiva per solucionar el conflicte polític, ha advertit, ja que si no hi estan disposats "hauran de ser les urnes les que posin un Govern compromès".
Mena (CatComú): "O s'és dins de la taula de diàleg o al costat dels enemics de la taula"
Les entitats constitucionalistes Impulso Ciudadano, Asamblea por una escuela bilingüe i S'ha Acabat! han presentat un manifest on reclamen que a les negociacions per la investidura a l'Estat "no s'ignori els catalans que defensen la Constitució" i "s'escolti la veu de la Catalunya silenciada". "Els partits no poden rendir-se a una política d'acontentament amb el nacionalisme identitari, seria un error transcendental que els convertiria en co-responsables de les conseqüències perjudicials i probablement irreversibles per als valors constitucionals que provocaria un 'curt-terminisme' interessat", adverteixen a l'escrit. Així, defensen que es prioritzi "el sentit d'Estat" i la defensa des valors constitucionals. Al manifest, les tres entitats hi presenten vuit punts que consideren que els partits han de tenir en compte a l'hora de negociar, com són que es compleixin les lleis i s'acatin les sentències, així com que es protegeixin els drets davant els "abusos" del "separatisme i els antisistema". També reclamen que es rebutgi qualsevol "privilegi penitenciari" als polítics independentistes empresonats. Unes altres demandes que expliciten són el "respecte" als drets lingüístics de tothom, especialment a les escoles, i que es faci "un seguiment rigorós" als casos "d'adoctrinament". També exigeixen una reforma dels mitjans de comunicació perquè no siguin "un altaveu del discurs nacionalista", així com respectar la neutralitat de l'espai públic i defensar la igualtat de tots els ciutadans "front als intents de creació de fronteres per motius ètnics, lingüístics o econòmics". Finalment, també reclamen que es reconegui els drets laborals de tots els ciutadans davant el que consideren "barreres lingüístiques" a l'administració pública, i afegeixen que cal "cessar" el discurs "victimista i hispanofòbic" que creuen que promou l'independentisme per fer un missatge de "solidaritat entre tots els espanyols". "És urgent buscar punts de trobada que permetin articular un discurs harmònic que s'allunyi de qualsevol vel·leïtat totalitària", conclouen, per denunciar després que són "ignorats sistemàticament" per "l'oficialisme separatista instal·lat al poder" a Catalunya que, segons consideren, "s'apropia" de la seva veu i "expulsa mitja Catalunya". "La solució al conflicte interior que viu Catalunya passa necessàriament per assumir la realitat plural de la societat catalana en els àmbits polític, lingüístic i cultural i que els imprescindibles consensos s'aprovin respectant les regles de l'Estat de dret", resolen.
Entitats constitucionalistes reclamen que a les negociacions per la investidura "s'escolti la Catalunya silenciada"
L'acord entre BComú i el PSC per governar conjuntament Barcelona és, segons el president del grup municipal de CiU, el resultat del "fracàs" de l'alcaldessa, Ada Colau."És el resultat del 'No Podem'. Del 'som incapaços de tirar la ciutat endavant'", ha opinat en roda de premsa al consistori. Xavier Trias ha recordat el "menyspreu i l'insult" de Colau als socialistes quan encara no era alcaldessa i ha lamentat que Barcelona torni al model de Jordi Hereu, quan PSC i ICV-EUiA governaven de la mà. Segons el líder convergent, BComú ha optat per pactar amb el "soci dèbil" i no amb ERC, que els podria haver exigit més que el PSC i ha pronosticat que Jaume Collboni no tindrà gaire marge de decisió. "Aconseguir governar amb 14 o 15 regidors exigeix una actitud constant de diàleg. Fins ara aquesta no ha estat l'actitud de BComú", ha recalcat.
Trias veu l'acord BComú-PSC el resultat del "fracàs" de Colau a l'Ajuntament
Un miler de persones s'han mobilitzat aquest dijous al vespre a Tarragona per commemorar el tercer aniversari de l'1-O. Els actes han començat amb una doble concentració convocada per l'ANC i Òmnium, i el CDR, a la plaça de la Font, en la qual s'ha reclamat unitat als partits polítics per avançar cap a la república i en la qual s'ha tornat a denunciar un cop més "la violència" policial i la "repressió" de l'Estat. A més, s'ha pogut tornar a votar de forma simbòlica en diverses urnes que es conserven de la jornada del referèndum. Finalment, al crit de "Ni oblit, ni perdó!" la protesta s'ha convertit en una manifestació que ha acabat al davant de la subdelegació del govern espanyol a Tarragona, on s'ha cremat una bandera espanyola. L'ANC i Òmnium han obert l'acte commemoratiu davant de centenars de persones en filera i amb mascareta a la plaça de la Font. Les entitats han llegit un manifest en el qual han reivindicat l'1-O com un dia "de no retorn" i "històric per la democràcia". Han lamentat la "violència" que l'Estat va exercir "sense miraments" i en què va "reprimir amb cruesa els drets fonamentals". Les organitzacions sobiranistes han criticat que no s'hagin investigat els responsables i han recordat que han engegat una campanya per portar-los davant la justícia. "No defallirem. "Estem decidits a fer la república catalana", ha exclamat el coordinador de l'ANC a Tarragona, Òscar Hijosa. Enmig de crits de "U d'octubre, ni oblit ni perdó", l'Assemblea ha reclamat unitat per assolir les estructures d'Estat i fer realitat "l'anhel d'esdevenir un estat propi". A més, Hijosa ha reivindicat "que ens deixin fer eleccions sense que ningú amb una toga o una porra decideixi el contrari". Durant l'acte també ha intervingut Ernesto Sarabia, de Madrileños por el Derecho a Decidir, qui ha exigit posar fi a la "repressió cap al poble de Catalunya" i ha rebutjat la inhabilitació del president Torra. Posteriorment, una representant del CDR ha llegit un altre manifest en el qual ha advertit que l'Estat no aturarà la repressió i en què ha criticat que "els líders separatistes no tenen cap mena de brúixola". Ha carregat contra ERC i JxCat, a qui ha acusat de voler imposar la seva "hegemonia" i de deixar en un "segon pla" la voluntat del poble. Per això, ha dit que faran "l'impossible" per poder superar el 50% de vots favorables a la independència, però sense confusions ni "vergonyants disputes polítiques". Finalment, la concentració ha donat pas a una manifestació que ha recorregut la Rambla Nova i ha arribat fins a la subdelegació del govern espanyol, que es trobava envoltada de tanques i diversos agents dels Mossos. Els manifestants han cantat els Segadors i han cremat una bandera espanyola davant l'edifici estatal, sense més incidents. Poques desenes de persones s'han mantingut tallant el trànsit durant poc més de mitja hora fins que han donat la protesta per acabada.
Un miler de persones es manifesten a Tarragona per commemorar el tercer aniversari de l'1-O
Fins a 198 obres opten als Premis Literaris de Girona, convertint-la en una de les edicions amb més participació de la seva història. Precisament, aquest 2018 l'organització vol commemorar el mig segle d'història dels premis i el president de la Fundació Prudenci Bertrana, Joan Domènech, assegura que aquesta edició, la 51a, "pot ser de gran record". La categoria que ha aconseguit més candidatures ha estat el premi Miquel de Palol de poesia, en què s'hi han presentat fins a 92 obres. De fet, aquesta és l'edició amb més participació d'aquesta categoria i ja ha passat per davant del nombre d'obres presentades a la categoria estrella dels premis: el Prudenci Bertrana de novel·la, que aquest any compta amb 72 obres presentades La procedència de les obres és molt variada, ja que a banda de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears també n'hi ha d'autors d'Andorra, Suïssa, Àustria, el Regne Unit, els Estats Units i Canadà. Segons Domènech, "la procedència demostra que el premi és seguit des de molts llocs". Aprofitant que aquest 2018 ja s'hauran complert els 50 anys de la primera edició dels premis, la fundació ha preparat un llibre recordant la història dels guardons literaris, que s'entregarà conjuntament amb el DVD que tradicionalment ja es lliurava (i que recollia la cerimònia de l'edició anterior dels premis). Actualment la fundació està negociant si pot tancar el finançament del llibre amb una entitat bancària, però en cas que no fos així, Domènech ha assegurat que la fundació es faria càrrec de la despesa de forma íntegra. El periodista Pau Lanao ha rebut l'encàrrec de sintetitzar els 50 anys d'història i el format del llibre preveu recollir diferents personatges que a partir d'anècdotes de cada edició recordaran des d'una vessant més amena el mig segle dels premis literaris, que van arrencar el 1968. En paral·lel, aquest any també s'ha desdoblat el 18è Premi Lletra a la millor iniciativa digital sobre literatura catalana. El president de la Fundació ha detallat que a molta gent els "donava la sensació que [el premi] estava massa pensat per a professionals" dedicats a la difusió literària en suport digital. Per això, dins de la mateixa categoria es donarà un premi a la millor iniciativa, més enfocat a professionals del sector, i un altre a la millor experiència didàctica, pensat per a "iniciatives de particulars". En aquesta categoria encara es poden presentar projectes fins al 7 de setembre. Pel que fa a la 24a edició del Premi Cerverí que organitza la fundació conjuntament amb Catalunya Ràdio, iCat.cat i la revista Enderrock, avui s'han publicat les cançons seleccionades pel jurat i el públic podrà escollir la seva preferida fins el 14 de setembre al portal de Catalunya Ràdio. Les lletres escollides són 'Les silenciades' de Les Pupil·les, 'Agricultors ingràvids' de Joan Miquel Oliver, 'Som transparents' d'El petit de Cal Eril, 'Serà un abisme' de Ferran Palau, 'No volem més cops' de Judit Nedderman, 'Migracions de Salmons' de Da Souza, 'Nocturn' escrita per Joan Garriga de la Troba Kung-Fu i 'Colze a Colze' de Valtonyc i Kovitch. La gala, el 20 de setembre La lletra que aconsegueixi més vots populars es proclamarà com a guanyadora del Premi Cerverí i s'anunciarà durant la gala d'entrega dels premis, que tindrà lloc el 20 de setembre. Durant la gala també es farà pública la decisió del jurat sobre quines són les obres escollides en les diferents categories dels premis. Com cada any, l'acte d'entrega es farà a l'Auditori de Girona i aquest 2018 estarà presentat per la periodista Bàrbara Julbe. També hi haurà l'actuació d'una tenora acompanyada d'un piano que interpretaran "temes d'esperit catalanesc", tal com ha assegurat el president de la Fundació Prudenci Bertrana. De cara al setembre, i aprofitant els 50 anys d'història, la fundació preveu fer pública la nova web en què hi haurà els vídeos de l'entrega de cada gala dels premis i que els usuaris podran veure online o descarregar-se el vídeo. De fet, Joan Domènech, ha anunciat que aquesta podria ser l'última edició que reparteixin el DVD amb el vídeo de l'entrega dels premis, perquè des d'ara la voluntat és penjar-ho directament a la pàgina web.
Els Premis Literaris de Girona reben 198 obres en una de les edicions amb més participació
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha sancionat amb 1.455.000 d'euros nou col·legis d'advocats per fer una recomanació col·lectiva de preus dels honoraris dels lletrats. L'expedient es va obrir per una denúncia de Bankia amb motiu de les costes dels plets massius que van presentar els accionistes reclamant la inversió realitzada en la sortida a borsa el 2011. No obstant això, durant la investigació es va posar de manifest que nou col·legis d'advocats havien elaborat, publicat i difós barems d'honoraris, que no estan autoritzats. Els honoraris dels advocats s'han de fixar lliurement. No hi ha sistema aranzelari en els serveis prestats per advocats, fet que suposa que els seus honoraris no es fixen per llei o norma en atenció a diferents conceptes i quanties. A més, actualment els honoraris d'advocats tampoc estan sotmesos al sistema de tarifes mínimes. L'article 1 de la Llei de Defensa de la Competència prohibeix "tot acord, decisió o recomanació col·lectiva, o pràctica concertada o conscientment paral·lela que tingui per objecte, produeixi o pugui produir l'efecte d'impedir, restringir o falsejar la competència en tot o en part del mercat nacional i, en particular, els que consisteixin en la fixació de manera directa o indirecta, de preus o d'altres condicions comercials o de servei". Així mateix, la Llei Òmnibus de 2009 prohibeix expressament als col·legis professionals establir recomanacions sobre honoraris "ni qualsevol altra orientació, recomanació, directriu, norma o regla sobre honoraris professionals". En conseqüència, la CNMC ha aprovat sancionar els col·legis de Barcelona, València, Sevilla, Biscaia, La Rioja, La Corunya, Santa Cruz de Tenerife, Albacete i Àvila. Les multes van des dels 625.000 euros del col·legi barceloní als 10.000 d'Àvila, passant pels 315.000 de València, 145.000 de Sevilla o 125.000 de Biscaia. La CNMC recorda que contra aquesta resolució no es pot recórrer per la via administrativa, però sí per la via judicial, a través d'un recurs contenciós-administratiu davant de l'Audiència Nacional espanyola en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la notificació.
Competència sanciona nou col·legis d'advocats per fer una recomanació col·lectiva sobre preus dels honoraris
La Policia Municipal de Girona i els Mossos d'Esquadra han destapat 64 casos nous de frau en el subministrament elèctric i també diversos casos que punxaven l'aigua en el barri de Font de la Pólvora de Girona. Aquest dilluns els dos cossos policials han organitzat un nou dispositiu conjunt per detectar connexions il·legals a la xarxa que posen en risc la seguretat dels veïns. En aquesta ocasió, els agents han concentrat l'operatiu en els carrers del Roure, del Castanyer, del Llimoner, de l'Avellaner i de la Mimosa. L'operatiu policial s'ha efectuat després de diversos talls de llum al barri i d'un incendi el passat 7 de juliol que va obligar a desallotjar tot un bloc de pisos. En el dispositiu hi ha participat més d'una cinquantena d'agents policials entre els dos cossos de seguretat. El barri de Font de la Pólvora de Girona ha encetat la setmana amb un nou operatiu policial en contra del frau elèctric. En aquesta ocasió, la Policia Municipal de Girona i els Mossos d'Esquadra han detectat fins a 64 casos de frau en el subministrament elèctric. A més, també han descobert diversos habitatges que s'havien connectat de forma il·legal a la xarxa pública d'aigua. El dispositiu s'ha organitzat per aquest dilluns després que el barri patís diversos talls de llum els últims dies. A més, el diumenge 7 de juliol també es va originar un incendi arran d'una connexió il·legal que va obligar a evacuar tot un bloc de pisos del barri. L'operatiu s'ha concentrat en cinc carrers: els del Roure, Castanyer, Llimoner, Avellaner i el de la Mimosa. Hi han participat 55 agents policials, 30 d'ells eren del cos de Mossos d'Esquadra i la resta (25), de la Policia Municipal de Girona. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha assegurat que "aquests casos de frau són un risc per a les persones de tot el barri" i per això ha fixat "la seguretat dels veïns" de Font de la Pólvora com "la prioritat d'aquest Ajuntament". Madrenas també ha recordat que busquen solucions per garantir el subministrament a aquells veïns que estan al dia dels pagaments dels rebuts. En paral·lel, l'alcaldessa ha insistit que els Serveis Socials municipals compten amb "un programa per ajudar qui està en situació de vulnerabilitat". Marta Madrenas ha assegurat que ja van informar a tots els veïns del barri de l'existència d'aquest projecte, però "continuarem amb la porta de l'Ajuntament oberta per a qui necessiti suport també en tot el procés de regularització de la seva situació".
Detecten 64 casos de frau elèctric al barri de Font de la Pólvora de Girona
L'autobús exprés de la Vall de Tenes ha doblat el nombre de passatgers en els seus tres primers anys de vida. La línia, que connecta diàriament diversos municipis d'aquesta zona del Vallès Oriental amb Barcelona, ha assolit aquest 2018 el milió d'usuaris. El recorregut sencer es fa en 45 minuts i en total hi ha 43 expedicions diàries, 21 en sentit Vall del Tenes i 22 en sentit Barcelona. Els responsables del servei atribueixen les bones dades a l'elevada qualitat del servei i l'increment de les freqüències de pas que es va materialitzar a principis d’any amb un augment del 60%. La previsió és arribar als 245.000 passatgers transportats al llarg d'aquest any. La xarxa Exprés.cat connecta diàriament, a través de la línia e7, Riells del Fai, Bigues, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès amb la Sagrera a Barcelona, on enllaça amb la xarxa de transport públic de la capital. El servei forma part del sistema tarifari integrat i va crear-se l'any 2015 per donar resposta a les necessitats dels habitants d'aquest punt del territori de disposar d'un servei de transport sostenible.
L'autobús exprés de la Vall del Tenes dobla el nombre de passatgers en tres anys i arriba al milió d'usuaris
La covid-19 ha "colpejat severament" les grans potències mundials, però és una crisi que "no canvia massa" l'ordre geopolític, sinó que "reforça algunes tendències", especialment les "negatives". Segons l'expert en política exterior europea de l'Institut Egmont Sven Biscop, "la crisi per la covid-19 no provocarà un gran canvi" en l'escenari geopolític, una idea que comparteix l'expert del Consell Europeu de Relacions Exteriors Nicu Popescu, que apunta que la covid-19 ha "reforçat tendències" però no les ha "alterat". En declaracions a l'ACN, ambdós avalen el discurs geopolític de la Unió Europea (UE) dels darrers mesos, però alerten que no s'ha traduït en "fets", cosa que compromet la "sobirania estratègica" europea a nivell global. "Si mirem les grans potències, que són els EUA, la Xina, Rússia i la UE, pateixen i han estat severament colpejades d'una manera política i econòmica, però es mantenen", apunta Biscop, que considera que no es poden treure "guanyadors i perdedors" de la crisi entre les grans potències. Entre les tendències que "reforçarà" la covid-19, Biscop creu que hi ha "la tensió en augment" entre les grans potències, especialment entre la Xina i els EUA, i "l'escepticisme" cap al multilateralisme. "La Xina i els EUA intenten instrumentalitzar la crisi per als seus objectiu en la batalla que tenen contra l'altre", diu Biscop, que creu que el president dels EUA, Donald Trump, va perdre una "gran oportunitat" en negar-se a prendre el lideratge de la crisi al principi quan la Xina estava "perdent molta reputació". "La retirada de l'OMS deixa la porta oberta a la Xina, que ha aconseguit recuperar la reputació perquè la gestió dels EUA encara ha estat pitjor", apunta. En canvi, Popescu és escèptic sobre el fet que la Xina hagi sortit beneficiada de la crisi. "És fàcil estar impressionat pel creixement econòmic de la Xina i la diplomàcia de les mascaretes és molt fotogènica, però no crec que els últims mesos hagin reforçat necessàriament la Xina", diu l'expert del Consell Europeu de Relacions Exteriors. Amb tot, Popescu sí que reconeix que la crisi ha fet "més visible" la Xina i ha mostrat que "vol ser més ambiciosa i que està preparada per ser més agressiva". "Ha dit als altres que han d'estar preparats per tenir més pressió de la Xina", diu. Pel que fa als EUA, l'expert del Consell Europeu de Relacions Exteriors apunta que la covid-19 ha fet perdre "prestigi" i "visibilitat" al país perquè Trump ha rebutjat liderar la crisi, però apunta que no creu que sigui "el final del lideratge global dels EUA". "No crec que sigui una tendència irreversible", assenyala. En el cas de Rússia, Biscop diu que ja era "la més dèbil" de les quatre grans potències i "si es debilita no canvia massa l'equilibri de poders". "El que veiem és que la crisi no canvia els sistemes polítics", apunta. Manca de "fets" en el discurs geopolític de la UE Pel que fa a la UE, Popescu creu que està acusant "l'anomalia" de no tenir una "tradició de pensament geopolític", mentre que la resta de potències "sempre han actuat de manera geopolítica". Amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, expressant la voluntat de ser un executiu més geopolític a l'inici del mandat, Popescu creu tant les paraules de Von der Leyen com les de l'Alt Representant, Josep Borell, són "poderosos" i tenen un "bon sentit de quina és la missió", però avisa que no veu "les paraules transformant-se en fets". "La UE i Borrell estan fent un bon treball en crear un discurs i deixar clara la seva posició com a UE. Això és un missatge potent", diu Biscop, que reivindica que els europeus han d'exercir "una posició de gran potència de ple dret". En el cas de la relació amb la Xina, l'expert de l'Institut Egmon alerta del "risc" de l'estratègia europea de voler "cooperar" i "fer-se enrere quan calgui". "Cooperar és fàcil, però fer-se enrere és més difícil i es necessita més coratge. S'ha de ser curosos per assegurar que es fan les dues coses", remarca. Amb tot, l'expert en política exterior europea de l'Institut Egmont sí que avisa que la crisi farà "els estats pobres encara més pobres" i pot fer "inestable" la relació de la UE amb el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. "Veurem estats dèbils que es debilitaran encara més i la competició per recursos escassos s'intensificarà. La crisi per la covid-19 es creuarà amb la crisi pel canvi climàtic, amb més guerres i més migració", alerta Biscop, que subratlla que aquesta és una qüestió que la UE haurà de "resoldre" sola. "Cal preparar-se per invertir més en la part sud perquè és un problema de la UE i de cap altra gran potencia", subratlla. Per Popescu, "si Europa vol ser més sobirana estratègicament i tenir objectius diplomàtics necessita recursos". En aquest sentit, alerta que una possible reducció dels pressupostos de defensa per la crisi pot fer que la resta de potències deixin de prendre la seva posició "seriosament". "No serà fàcil que la UE faci sentir la seva veu a nivell internacional en els pròxims anys", pronostica. Eleccions als EUA Per l'expert de l'Institut Egmont, és "molt difícil" ara per ara saber quin impacte tindrà la crisi per la covid-19 en les eleccions presidencials del novembre als EUA, que Trump ha suggerit ajornar per risc de "frau" en el vot per correu malgrat no haver mostrat cap evidència. "Crec que encara és possible que Trump sigui reelegit malgrat que s'està debilitant", afirma. Segons Biscop, si Trump no és reelegit poden canviar algunes polítiques exteriors dels EUA, com la tornada al multilateralisme o a l'Orient Mitjà, però no creu que es canviï substancialment la posició respecte a la Xina. "Hi ha molt consens als EUA, tant en els republicans com en els demòcrates, que hi ha una rivalitat estratègica a llarg termini amb la Xina", diu l'expert de l'Institut Egmont, que creu que el sorgiment de la Xina com a potència és viscut pels EUA com "una crisi d'identitat" com a líder global. El que sí creu que hauria de fer el guanyador de les eleccions és "destinar més esforços" a la relació amb la UE per fer front a la "tendència d'interessos divergents". "Això seria més fàcil amb Joe Biden que amb Donald Trump", indica. Davant una crisi que ha colpejat especialment les grans potències mundials, Biscop i Popescu coincideixen que ha servit per accelerar i reforçar algunes tendències ja existents abans de la covid-19. Malgrat "no canviar massa" l'ordre mundial, la crisi sí deixa un "reforç" de les tendències negatives a nivell geopolític i "debilita" els líders de les principals potències, especialment els dels EUA i la Xina.
La covid-19 treu "prestigi " als EUA i deixa una Xina "més agressiva" però "no canvia massa" l'ordre geopolític
El Banc Central Europeu ha admès que el coronavirus és “una font de preocupació”. La seva presidenta Christine Lagarde ha assegurat en un debat a l’Eurocambra que hi ha “incertesa” sobre l’impacte que pugui tenir per a l’economia xinesa, però també per a la resta del món. Tot i això, ha remarcat que un cop es contenen “aquest tipus de pandèmies” l’economia “es recupera”. “Hem de ser curosos, atents i pacients”, ha defensat. Així, ha apostat per seguir de prop l’evolució i propagació d’aquest virus.
El Banc Central Europeu admet que el coronavirus és “una font de preocupació”
Tres carrers de la urbanització Santa Coloma Residencial de Santa Coloma de Farners, el carrer Vallès, el Pintor Fortuny i el Pintor Casas, han estat evacuats de forma preventiva pel fum de l’incendi que crema des de dos quarts de cinc de la tarda en una zona forestal a la serra de Coguls, als afores de la urbanització. Els Bombers de la Generalitat han enviat 20 dotacions terrestres i 4 mitjans aeris per apagar el foc. En un primer moment els Mossos d’Esquadra ja havien tallat els accessos a la urbanització. A banda de Bombers i Mossos també treballen al foc les Agrupacions de Defensa Forestal de Lloret de Mar, Cadiretes, Farners-Argimon i Hostalric. De moment no s’han facilitat dades relatives a l’extensió afectada per l’incendi, les causes del qual encara no s’han pogut determinar.
Tres carrers de la urbanització Santa Coloma Residencial evacuats pel fum de l’incendi
Ja hi ha una persona arrestada a la capital de l'Anoia ACN Barcelona.-Els Mossos d'Esquadra preveuen més d'una desena de detinguts en l'operació antiterrorista que estan portant a terme als barris Gòtic i del Clot de Barcelona i al municipi d'Igualada des de primera hora del matí. Fonts de la investigació han explicat a l'ACN que el grup tenia la intenció d'atemptar a la capital catalana, tot i que es desconeix encara si els seus integrants estaven preparats per fer-ho. Ja hi ha una persona arrestada a la capital de l'Anoia. La resta de detencions es faran a Barcelona. En total s'estan fent sis entrades simultànies. Aquest dispositiu contra el jihadisme és fruit d'una llarga investigació de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra relativa als delictes de terrorisme, contra el patrimoni, salut pública i organització criminal. L'operatiu, que porta per nom 'Alexandria', està tutelat pel jutjat central número 6 de l'Audiència Nacional. Hi ha més de 100 agents de diferents unitats que hi participen.
Els Mossos preveuen més d'una desena de detinguts a Barcelona i Igualada que volien atemptar a la capital catalana
El líder del PP, Pablo Casado, ha comparat aquest divendres el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i els diputats de JxCAT Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turuall amb els colpistes Antonio Tejero i Alfonso Armada i ha demanat a la cambra que no permeti que els presos puguin fer juraments “ofensius” en el moment d’acceptar l’acta al Congrés dels Diputats durant la sessió constitutiva. En un acte a Melilla, Casado ha assegurat que el PSOE fa “negociacions il·legals” amb ERC, que en realitat –ha afirmat- és qui “decideix els pressupostos, presideix Espanya i diu quines infraestructures es fan”. Casado ha “lamentat” que el pròxim dimarts quan vagi al Congrés dels Diputats “amb Fernando i Isabel la catòlica mirant-nos fixament” un trobarà Hemicicle que “representa la nació més vella d’Europa, una nació sense la que no es pot explicar la història de l’Home”, i “resulta que en comptes de jurar la Constitució i recordant Felip VI i el rei i jurar lleialtat a aquesta Constitució haurem d’estar patint l’escarni de veure un pres preventiu venir a la sessió constitutiva”. Aquesta presència dels presos, segons Casado, busca “humiliar la nostra legislació, torsionar el nostre sistema i dir que [els independentistes] manen sobre Sánchez”. “S’imaginen que després del cop d’Estat del 23-F vinguessin Tejero o Armada a prendre l’acta al Congrés dels Diputats per dir que seguiran imposant la llei encara que quedin trets al sostre?”, ha preguntat. Segons el líder del PP, els dos casos són equiparables perquè Junqueras, Rull, Turull i Sànchez han fet “un cop a la legalitat”. Per això ha “exigit” que en prestar jurament o promesa “compleixin amb la previsió legal i no s’admetin aquests juraments ofensius que hem vist amb Podem fa quatre anys”. Segons Casado, els diputats independentistes pretenen faltar al respecte “del Cap d’Estat, la bandera i la Constitució”. Per això ha demanat “que no s’admetin formules ofensives a la legalitat i que es tingui en compte que perquè s’admetin l’acta s’ha de jurar per la Constitució i el rei d’Espanya, que seguirà essent rei d’Espanya mal que li pesi a Puigdemont, a Junqueras o a Sánchez”.
Casado compara els presos amb Tejero i Armada i demana al Congrés que no admeti que facin juraments de l’acta “ofensius”
Els agents troben un gran nombre de bombones de butà entre les restes i la principal hipòtesi és que s’hauria produït una explosió de gas ACN Alcanar.-Els Mossos d'Esquadra no descarten que pugui haver-hi una segona víctima mortal sota la runa de la casa que es va esfondrar aquest dimecres a la nit a Alcanar com a conseqüència d'una forta explosió. En el succés va morir un dels ocupants de la casa, que encara no ha pogut ser identificat, mentre que l’altre va resultar ferit greu, però no es tem per la seva vida. Segons el cap de la Regió Policial Terres de l’Ebre, l’intendent Josep Maria Estela, el ferit es manté ingressat a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa i s’espera prendre-li declaració al més aviat possible per poder esclarir els fets. Els mossos han confirmat que a l’habitatge hi havia un gran nombre de bombones de butà -podrien ser més d’una vintena de diferents tipus- i que la principal hipòtesi amb què es treballa és la d'una explosió de gas. Estela també ha apuntat que, a l'espera de confirmar-se, l'habitatge afectat era propietat d'un banc i les dues persones que hi havia al seu interior l'haurien ocupat. Tot i que encara no es descarta cap hipòtesi, segons ha pogut saber l'ACN de fonts pròximes a la investigació, la que pren més força és que els inquilins estarien manipulant diversos tipus de bombones de gas butà. Els mossos han confirmat que n'hi hauria més d'una vintena a la casa, i l'ACN ha pogut saber que n'hi hauria almenys de tipologia espanyola i francesa i que, en el moment de l'explosió, podrien estar reomplint-les per vendre-les posteriorment a turistes francesos. Tampoc es descartaria la possibilitat que els ocupes tinguessin una mena de laboratori de drogues a la casa. Els treballs d'investigació dels Mossos d'Esquadra s'han intensificat aquest dijous al matí, amb l'ajuda també, d'una unitat canina dels Bombers. Al migdia, els gossos han trobat més restes humanes que el servei judicial s'ha emportat per analitzar. Es desconeix encara si es tractaria de restes de la víctima mortal confirmada o si en podria haver-hi una segona. L'intendent de la Regió Policial de les Terres de l'Ebre, Josep Maria Estela, ha detallat en una roda de premsa que no descartaven que pogués haver-hi alguna altra víctima mortal a la casa. "Ho estem intentant comprovar i serà clau la declaració del ferit greu que estava dins la casa", ha explicat. Tot i que està greu, no es tem per la seva vida, i la Policia confia que en les pròximes hores pugui prendre-li declaració per conèixer les causes de l'explosió. Estela ha confirmat que el ferit greu és de nacionalitat magrebina. El mort encara no ha pogut ser identificat perquè el seu cos va quedar escampat per la runa i per part de les cases veïnes. De fet, la policia científica treballava aquest dijous també a una de les cases del costat que ha quedat bastant afectada. Segons ha explicat l'alcalde, Alfons Montserrat, l'arquitecte municipal ha confirmat que de les tres cases afectades, n'hi ha dos que no tenen danys estructurals i que es permetrà que els veïns tornin a entrar. Sobre la tercera, la més afectada, aquesta tarda s'examinarà per comprovar si és segura. La passada matinada els veïns desallotjats que no tenien alternativa on passar la nit, ho han fet a un hotel del municipi. Sobre l'ocupació de l'habitatge, alguns veïns asseguren que fa mesos que hi viuen però que no eren gent problemàtica. Tampoc han pogut concretar si hi vivien dos, tres o més persones. Els Mossos han confirmat que el xalet era propietat d'un banc i que desconeixien que estaria ocupat il·legalment. Tampoc l'Ajuntament en tenia constància. Respecte els sis ferits restants, tots ja han estat donats d'alta dels centres hospitalaris: quatre de nacionalitat francesa, un italià i un espanyol. Els treballs de la policia científica, investigació i els Bombers continuaran durant, almenys, diversos dies.
Els mossos no descarten que pugui haver-hi una segona víctima mortal sota la runa de la casa esfondrada a Alcanar
TV3 ha obtingut aquest octubre una quota de pantalla del 17,5%, el millor resultat d'audiència dels darrers deu anys, concretament des del març del 2007 quan el panorama televisiu no estava tan fragmentat. Aquest registre se situa a 8,4 punts per sobre La Sexta, la segona cadena més vista del mes. De fet, la cadena pública catalana ha liderat els nivells d'audiència tots els dies del mes i ha situat 30 programes entre els 40 més vistos. També, el 3/24 ha superat per tercer mes consecutiu el seu propi rècord, amb una quota del 3,3%. Així mateix, els portals de la CCMA i del web de notícies del 324.cat han registrat un nou rècord d'audiència. A banda, amb una quota del 18,4%, entre les 21.00 h i les 24.00 h, TV3 ha tornat a liderar un mes més la franja del 'prime time', amb 9,5 punts per sobre La Sexta, i també s'ha situat com a líder del 'day time' amb un 18%, també per sobre La Sexta, amb un 9,7% de quota de pantalla. La televisió pública catalana ha situat durant l'octubre 30 programes en el rànquing dels més vistos del mes. D'aquests, 18 estan entre els 20 primers. A banda dels 'Telenotícies' i dels especials informatius, destacar el resultat del 'Polònia', que el dia 26 d'octubre amb 923.000 espectadors i una quota del 30,5%, va ser el més vist des del 4 de febrer del 2010. El programa 'Els matins' ha tancat el mes amb una audiència mitjana de 126.000 espectadors i una quota del 23,3% i ha estat el mes més vist des del desembre del 2010. El partit de la Lliga de Campions entre l'Olympiacos i el Barça també ha entrat a la llista dels més vistos del mes amb un 28,3% de quota i 722.000 espectadors. 'Merlí' i 'Preguntes freqüents' continuen mantenint l'èxit i tots dos han fet aquest octubre un rècord de temporada. Pel que fa a la sèrie de sobretaula 'Com si fos ahir' ha estat líder de la seva franja tots els dies i ha tancat amb una mitjana de 245.000 espectadors i un 15,7% de quota. Pel que fa a la tarda, el nou magazín 'Tarda oberta' ha liderat 12 de 16 dies i ha fet una mitjana de 202.000 espectadors i una quota del 14,0%. I l''Està passant', l'informatiu satíric de Toni Soler, ha liderat 15 de 16 dies, i ha acabat el mes amb una audiència mitjana de 375.000 espectadors i un 17,5% de quota.
TV3 obté a l'octubre el millor resultat des del 2007 amb un 17,5% de quota de pantalla
El president del PP, Pablo Casado, ha anunciat aquest dilluns que no donaran suport als decrets d'enduriment de les mesures de confinament contra el coronavirus ni de mesures laborals per la pandèmia "si no es modifiquen". En una roda de premsa per videoconferència, ha criticat que l'agreujament de la quarantena s'hagi aprovat sense consensuar-la amb les comunitats autònomes ni amb l'oposició. Així mateix, ha rebutjat les mesures laborals aprovades pel govern espanyol si no és l'Estat el que n'assumeix el cost. "No estem d'acord que aquestes mesures les estiguin pagant les empreses, és a dir, els treballadors", ha afegit, i ha assenyalat que el 90% d'empreses de l'Estat petites i mitjanes: "Són tallers, fruiteries o una gestoria". "No podem seguir remant en aquesta direcció si hi ha una cascada o un penya-segat", ha advertit Casado, que també ha acusat el president espanyol, Pedro Sánchez, d'ocultar informació. Segons ha relatat, en una conversa prèvia a la pròrroga de l'estat d'alarma, el líder socialista li va demanar que no condicionés el suport del PP a l'extensió del decret a un confinament més estricte de la població i que ell hi va accedir, però que dies més tard l'executiu espanyol el va aprovar pel seu compte. "És una deslleialtat amb el principal partit de l'oposició", ha deplorat Casado, que ha advertit que no es podrà superar la pandèmia si hi ha "mentides sobre la taula". "Ni en els pitjors atacs terroristes hem vist aquestes xifres" Tot i que ha insistit que no és el moment de demanar dimissions ni responsabilitats polítiques, el dirigent popular sí que ha destacat la magnitud de la crisi sanitària, ja que la xifra de morts a l'Estat "multiplica per 40 la de la Xina" si es té en compte el total de població de cada país. "Ni en els pitjors atacs terroristes hem vist aquestes xifres", ha lamentat, per la qual cosa ha instat el govern espanyol a admetre que "alguna cosa hauran fet malament". N'ha criticat el "ball de xifres" sobre el material sanitari i de protecció. "Jo no hauria dit xifres que no són certes en relació a la compra, els terminis o els proveïdors", ha assegurat, i ha exigit que el govern espanyol "digui ja on és el material, com està arribant i com garantirà la rotació del personal".
El PP no aprovarà el decret d'enduriment del confinament ni el de mesures laborals si l'Estat no n'assumeix el cost
El republicà Miquel Pueyo ha estat investit paer en cap de Lleida per majoria absoluta de 15 vots amb els suports del seu grup, els 6 regidors de JxCat i els 2 del Comú. S'ha materialitzat així el pacte anunciat els darrers dies que tot apunta que culminarà amb un acord de govern entre ERC i JxCat i la possibilitat que hi entri també el Comú. S'acaben 40 anys de governs socialistes a l'Ajuntament de la capital del Segrià i Pueyo ha dit durant el seu discurs d'investidura que té l'objectiu de governar des de la ''centralitat'' però per la defensa dels ''drets i les llibertats''. Pueyo també ha anunciat que el futur govern ''d'entesa'' de la Paeria adoptarà mesures en relació als presos i exiliats i que també es crearà una comissió sobre l'1-O. El fins ara paer en cap, Fèlix Larrosa, ha reiterat la mà estesa cap al futur govern municipal sempre que es governi més enllà de les ideologies.
El republicà Miquel Pueyo és investit paer en cap de Lleida per majoria absoluta amb els vots de JxCat i el Comú
L'empresa ho ha justificat per la baixa ocupació arran de la crisi del coronavirus, segons UGT i CCOO ACN Barcelona.-UGT i CCOO han denunciat aquest dijous que la cadena hotelera Meliá ha iniciat un procés per acomiadar més de 230 persones d'establiments d'arreu de l'Estat, entre els quals a Barcelona. Segons els representants dels treballadors, el procés va començar el 6 de març i l'empresa ha justificat la mesura per la baixa ocupació per la crisi generada pel coronavirus. En un comunicat conjunt, CCOO i UGT qualifiquen d'"inacceptable" que es prescindeixi de més de 230 treballadors després que l'any passat el grup obtingués uns beneficis de 121 MEUR i que no s'hagin buscat alternatives menys traumàtiques per a la plantilla. En aquest sentit, els sindicats han denunciat que "el pitjor virus", en referència al Covid19, és el de "l'avarícia patronal". Amb tot, CCOO i UGT han convocat un calendari de mobilitzacions en forma d'assemblees i concentracions a les portes dels hotels amb l'objectiu que es readmetin tots els treballadors i que s'obri un període de negociació perquè per exemple s'apliquin ERO temporals o s'ofereixin vacances anticipades.
Els sindicats denuncien que Meliá acomiadarà més de 230 treballadors
L'incendi de la Ribera d'Ebre està "camí l'estabilització". El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha confirmat a primera hora d'aquest dissabte que el perímetre del foc està estabilitzat, s'ha mantingut en els 50 quilòmetres, però el 10% del foc segueix actiu. El cap de l'operatiu, David Borrell, ha destacat que s'han assolit els objectius marcats durant la nit, sobretot al tercer i últim terç del flanc dret, on s'ha treballat intensament per perimetrar-lo. La situació meteorològica d'aquest dissabte es torna a preveure "dura" i es mostren prudents davant la possibilitat de represes. "No estarem tranquils fins a veure com evoluciona la tarda", ha dit. El SEM ha atès en les últimes hores 21 persones, 12 d'elles bombers afectats per la calor i per l'esgotament. Un dels dos efectius que van ser ingressats per un cop de calor aquest divendres a l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre ja te l'alta mèdica. Hi ha també dos ferits lleus per un camió que ha bocat durant les tasques d'extinció de la nit. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha destacat els bons resultats de l'estratègia dels Bombers perquè el foc no cresqués cap a la zona amb 20.000 hectàrees potencials de cremar. David Borrell, cap de l'operatiu de Bombers, ha confirmat que un 10% del foc segueix actiu i l'incendi no es pot donar per estabilitzat. Aquesta nit passada, s'ha treballat intensament al flanc dret nord per tancar el perímetre però la situació, aquest dissabte, amb previsions altra vegada de forta calor i temperatures disparades, fan preveure un migdia i una tarda de condicions "molt dures" al front de l'extinció i els comandament es mantenen prudents i sense abaixar la guàrdia perquè es podrien reproduir represes del foc com ja va passar aquest divendres. Al terç nord del flanc dret aquest divendres a la tarda hi va haver 20 revifades del foc. El dispositiu es manté amb 120 dotacions i 350 bombers després que es comencin a retirar els reforços de la nit. "Hem tingut diversos casos d'esgotament i bombers que han causat baixa. Es va decidir, de forma selectiva, prioritzar els objectius tàctics a assolir a la nit i fer-ho amb personal de refresc que ara es retira. Volíem donar impuls i d'una altra manera no s'hauria pogut aconseguir perquè totes les dotacions estan molt cansades", ha apuntat Borrell. D'altra banda, el conseller ha explicat que els ramaders podran tornar a accedir a les seves explotacions i finques per atendre els animals fins a mig matí però la cinquantena de desallotjats i la resta d'evacuats encara hauran d'esperar per anar a les seves cases i masies.
El foc de la Ribera d'Ebre està "camí de l'estabilització" amb un 10% actiu
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona ha aprovat aquest dijous el ‘Pla especial de regulació d’activitats extractives‘ de l’Ajuntament de Rubí, després que aquest estiu passat el suspengués al•legant motius tècnics. Finalment, el mecanisme per frenar l’obertura de nous abocadors ha quedat aprovat, convertint Rubí en el primer municipi que disposa d’un pla d’aquestes característiques. L’alcaldessa, Ana Maria Martínez, ha aplaudit el vistiplau d’Urbanisme, assegurant que la ciutat “fa temps que ha esgotat la capacitat d’assumir més dipòsits”. Al mateix temps, Martínez ha advertit que l’Ajuntament vetllarà per a què “es compleixi fins l’última coma d’aquest pla”. L’origen de l’aprovació del ‘Pla especial de regulació d’activitats extractives’ es remunta al mes d’abril d’aquest 2016, quan el Ple de Rubí el va tirar endavant, incloent-hi prescripcions per part de la Generalitat. Amb tot, quan el document va arribar a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona a mitjans d’estiu, aquesta el va suspendre per motius tècnics, condicionant la seva aprovació a un informe emès per l’Agència de Residus de Catalunya. L’informe en qüestió va arribar al setembre, i el Pla va tornar a passar pel Ple municipal. Diverses qüestions tècniques i peticions aportades pel Departament de Medi Ambient, però, han fet necessària una nova votació del Plenari de l’Ajuntament, que ha aprovat el text per unanimitat a principis d’aquest mes de desembre. L’últim pas que quedava per validar el document era obtenir l’autorització de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, que ha arribat aquest dijous. Capacitat esgotada L’Ajuntament de Rubí ha insistit en la necessitat de disposar d’aquest Pla especial de regulació dels abocadors argumentant que el municipi compta amb una “acumulació excessiva” de dipòsits de residus. Al mateix temps, ha assegurat que els resultats d’una diagnosi municipal han constatat que la ciutat ha esgotat la seva capacitat per absorbir més espais d’aquestes característiques, recordant que el Vallès Occidental disposa d’altres ubicacions “menys saturades”. Com a exemple de l’acumulació que pateix Rubí, el Pla especial apunta que s’han registrat dificultats per mantenir la qualitat de l’aire, ja que els abocadors impliquen un increment substancial de les emissions de NO2 i PM10. Alhora, dins el Pla s’assenyala l’escassetat de territori sense urbanitzar com un altre dels arguments per justificar el veto a l’obertura de nous abocadors. Segons ha anunciat l’Ajuntament, la primera repercussió directa que tindrà l’aprovació del Pla per part d’Urbanisme serà l’impediment per a què Can Balasc actuï com a abocador municipal. Tot i que l’empresa té una llicència que li permet desenvolupar una activitat parcial de dipòsit, el govern municipal ha recordat que el nou Pla d’extractives fixa unes prescripcions restrictives a les quals Can Balasc s’haurà d’ajustar de forma obligatòria.
Urbanisme aprova el pla de Rubí per regular els abocadors, cinc mesos després d’haver-lo tombat per motius tècnics
L'Ajuntament de Tremp ha finalitzat les obres de restauració del mirador dels voltors de Sapeira. Els treballs han consistit en la substitució de l'estructura de fusta que es trobava malmesa i suposava un perill pels visitants. El mirador feia un any que estava clausurat per evitar el perill d'esfondrament, ja que l'estat del paviment impedia l'accés en condicions de seguretat. Aquesta reobertura coincideix amb la del casal dels Voltors de la Terreta que reprèn les visites amb cita prèvia. Les visites es fan en grups de màxim 20 persones per a poder veure el Menjador dels Voltors en directe, des de l'observatori exterior. I visites per parelles o en grups de quatre persones en cas de ser convivents, per a visitar el Casal dels Voltors. La Terreta disposa des del 15 de juny d'una nova parada en el servei de transport de viatgers de l'empresa Alsa a la línia de Lleida- Vall d'Aran. Els veïns de la zona fa temps que reclamaven una millora en les comunicacions que fins ara no s'havien fet efectives. Aquesta millora també permetrà que molts visitants puguin accedir al territori amb transport públic.
Reobren el mirador dels voltors de Sapeira després d'un any tancat per perill d'esfondrament
El grup municipal de CiU la Paeria ha denunciat aquest dilluns la "passivitat" de l'equip de govern amb la lluita contra el tràfic de drogues i la prostitució al Centre Històric de Lleida. El president de CiU a l'Ajuntament, Toni Postius, considera "decebedor" que, tot i que al setembre de 2015 el PSC amb el suport de la resta de formacions es va comprometre a modificar l'ordenança municipal de civisme per endurir les sancions i tipificar millor les actuacions il·legals, "encara segueix sobre la taula". En aquest sentit urgeixen l'equip de govern a fer efectiu aquest compromís. CiU recorda que després de dos mesos recorrent el barri i haver parlat amb 300 veïns, comerciants i entitats, aquestes activitats il·legals continuen sent "la gran assignatura pendent" del Centre Històric. Per la seva banda, el president de la Plataforma pe la Dignificació del Pla de l'Aigua, Josep Maria Muñoz, lamenta que tot i la presència policial a la zona, "no es faci prou". "Hi ha gent a totes hores venent droga al detall, es veu, se sap i seria fàcil actuar-hi", assegura. El President del Grup de Convergència i Unió, Toni Postius, ha anunciat que demanarà a la propera comissió d'Urbanisme fer efectiu el compromís incomplert de l'equip de govern de modificar les ordenances municipals per eradicar els problemes d'incivisme. Alhora, també posat l'accent en la necessitat de reforçar la neteja de la ciutat, endegar una campanya de sensibilització veïnal i aplicar amb rigor l'Ordenança Municipal de Neteja. Aquestes propostes es concreten després que Postius i els regidors del Grup de CiU hagin visitat a fons el Centre Històric de la ciutat durant vàries setmanes per copsar les problemàtiques dels veïns, comerciants i entitats d'aquesta zona. En concret, s'han fet un centenar de visites a comerços i negocis, s'han escoltat a més de 300 persones i s'han gestionat una trentena d'atencions al ciutadà. Postius recorda que al mes de setembre passat CiU ja va denunciar públicament l'existència al Centre Històric de pisos pastera, habitatges que funcionen com a bars il·legals i prostíbuls. "La situació es manté igual a hores d'ara, com ho constaten les recents queixes dels veïns", ha subratllat, i, per aquest motiu, demanen la immediata modificació de les ordenances municipals. En aquest sentit, Postius sosté que l'equip de govern es va comprometre a modificar les ordenances municipals per poder atacar d'arrel la inseguretat, la prostitució al carrer, la venda i consum d'estupefaents i les activitats il·lícites en pisos del Centre Històric, però aquest compromís, lamenta, "encara està sobre la taula". CiU demana actuar amb "urgència" perquè els veïns estan "farts". "Volem que el Centre Històric torni a ser el cor de la ciutat i que s'acabi la situació de degradació", han dit. Pel que fa al problema de la neteja, aposta en primer lloc, per ampliar la freqüència del servei de neteja atès que, tot i ser un problema comú en d'altres barris, al Centre Històric es fa especialment palès. "La freqüència de servei actual és insuficient per fer front a les necessitats de neteja de determinats punts del barri, especialment durant els caps de setmana, en les zones de concentració d'oci", ha conclòs.
CiU denuncia la "passivitat" de l'Ajuntament de Lleida amb el tràfic de drogues i la prostitució al Centre Històric
Barceló Hotel Group ha presentat un ERTO per força major que afecta a gairebé el 100% de la seva plantilla hotelera a Espanya, uns 6.500 treballadors, segons han confirmat fonts de la companyia a l'ACN. El grup hoteler mallorquí, el segon més important de l'Estat, mantindrà la feina a un petit grup a cada hotel, direcció, serveis tècnics i seguretat, per mantenir preparats els establiments per quan sigui possible reprendre l'activitat. A Barcelona, la cadena té quatre establiments: el Barceló Sants, amb 377 habitacions, el Barceló Raval, amb 186, l'Occidental Atenea Mar, amb 191, i l'Occidental Diagonal 414, amb 100 habitacions.
Barceló fa un ERTO per força major que afecta el 100% de la plantilla a Espanya
L'entitat ecologista vol que no es retiri immediatament la "natura salvatge" que s'ha obert pas durant el confinament ACN Tarragona.-GEPEC-EdC fa una crida als ajuntaments perquè no tinguin pressa a eliminar tota la biodiversitat que ha aflorat durant el confinament. El Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya llança aquest missatge per tal que es respecti el denominat 'rewilding'. Considera que la crisi de la Covid-19 i el confinament de bona part de la població mundial, a part de tenir uns efectes molt negatius pel total de la societat, també ha suposat un creixement espectacular pel que fa a la natura a causa de la reducció o paralització de l'activitat humana. "Possiblement sigui l'única oportunitat perquè la canalla pugui veure tantes petxines a les platges o tantes flors als carrers", afirma a l'ACN Ramon Ferré, tècnic del Gepec.
GEPEC-EdC fa una crida als ajuntaments perquè respectin el 'rewilding'
Els turistes estrangers que van visitar Catalunya al gener va deixar un total de 912 milions d'euros, cosa que suposa l'11,1% més que al gener del 2017, segons l'Enquesta de Despesa Turística que publica aquest dijous l'institut d'estadística espanyol. La despesa mitjana diària que van deixar el conjunt de visitants residents fora de l'estat espanyol va ser de 1.056 euros, el 9% més que al gener de l'any passat. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) informa que individualment cada un d'aquests turistes genera una despesa diària de 176 euros, amb un increment del 7,6% en termes anuals. L'estadística també destaca que l'estada mitjana de cada un d'aquest visitants és de sis dies, cosa que suposa un augment d'1,4 dies més que al gener de l'any passat. En el conjunt de l'estat espanyol, els visitants estrangers van deixar al gener 4.501 milions d'euros, el 5,6% més que l'any passat. La despesa mitjana diària a l'Estat d'aquest residents forans va ser de 1.095 euros, el 0,3% més que el 2017. Aquesta mitjana diària per turista individual va suposar una despesa de 132 euros, el 2,3% més que al gener de l'any passat i 44 euros diaris del que es deixen els visitants que venen a Catalunya. L'estada mitjana d'aquests estrangers a l'estat espanyol va ser de 8,3 dies al gener, 0,2 dies més que el 2017.
Els turistes estrangers gasten 912 milions d'euros al gener, l'11% més que el mateix mes de l'any passat
L'exconsellera Dolors Bassa ha assegurat que aquest dimecres "és un dia trist", perquè mentre quatre dels presos independentistes continuen en tercer grau, la resta han hagut de tornar a la presó. "El tercer grau és efímer; aprofitarem al màxim els minuts i segons que estiguem en llibertat", ha valorat a la sortida del centre penitenciari Puig de les Basses. L'exconsellera diu que és "impensable" que se'ls pugui revocar el tercer grau tan sols amb el recurs de la fiscalia. "Pensàvem que podríem refer ponts i altra vegada queda estroncat" ha lamentat, reiterant que és "una vergonya" que el Suprem hagi canviat la jurisprudència. "Amb nosaltres el dret és incertesa i fan el que volen", ha afegit Dolors Bassa.
Dolors Bassa: "El tercer grau és efímer; semblava que podríem refer ponts i altra vegada queda estroncat"
El Jutjat d'instrucció 1 d'Olot ha enviat a presó sis dels detinguts dilluns en l'operatiu dels Mossos d'Esquadra contra una banda de lladres especialitzada en assaltar cases a les comarques gironines i que s'ha saldat amb un total de vuit arrestats a Barcelona i Badalona. Els investigadors els han pogut relacionar amb fins a 102 robatoris perpetrats des del mes de febrer. El 'modus operandi' sempre era el mateix, entraven als habitatges forçant portes o finestres i, un cop dins, s'enduien joies, diners i objectes de valor com ara càmeres de fotos o tauletes tàctils. A més, els lladres escollien sempre cases properes a zones boscoses i ocultaven els estris que utilitzaven per entrar als habitatges en un amagatall. Els investiguen com a suposats autors d'un delicte continuat de robatori amb força a casa habitada i pertinença a grup criminal. L'operatiu dels Mossos d'Esquadra un grup de lladres a qui atribueixen una onada de robatoris a cases de les comarques gironines des del mes de febrer es va saldar amb vuit detinguts. L'operatiu es va dur a terme el 25 de juny, quan es van realitzar set entrades i escorcolls als domicilis que els arrestats tenien a Badalona i Barcelona. El Jutjat d'instrucció 1 d'Olot ha enviat a presó sis dels detinguts, després de passar a disposició judicial aquest dimecres. Els investigadors els relacionen, fins ara, amb fins a 102 robatoris o intents, la majoria a la comarca de la Garrotxa tot i que també n'hi ha al Ripollès, a l'Alt i Baix Empordà, a la Selva, al Bages i al Baix Llobregat. No descarten, a més, que els hi acabin atribuint més robatoris que ja s'estan investigant en causes obertes a altres jutjats. El 'modus operandi' sempre era el mateix. Els lladres escollien cases a quatre vents o aparellades que estiguessin a tocar de zones boscoses o camp. Aleshores, forçaven portes o finestres fent palanca amb un tornavís, trencant vidres o forçant el pany. Un cop dins, arreplegaven joies, diners o objectes de valor com càmeres de fotos o tauletes tàctils i fugien. Per això, els Mossos d'Esquadra van obrir una investigació que els va portar fins als detinguts. Durant aquests mesos d'investigació, han pogut situar els cotxes amb els quals es movia la banda a les poblacions on es van cometre els robatoris, així com descobrir l'amagatall en una zona boscosa on amagaven els estris que feien servir per forçar els accessos a les cases i evitar així que els atrapessin amb objectes que els incriminessin. A més, també els van captar càmeres de sistemes de videovigilància. Els investigadors sostenen que els arrestats formaven un grup criminal organitzat perquè en pocs mesos van cometre una gran quantitat de robatoris i, a més, amb mobilitat perquè es desplaçaven fins a poblacions com Olot, Sant Jaume de Llierca, Navata, Porqueres, Sant Feliu de Guíxols o Anglès per assaltar les cases aprofitant quan no hi havia ningú a dins. El jutjat els investiga com a autors d'un suposat delicte continuat de robatori amb força en casa habitada pel qual es podrien enfrontar a una pena de fins a 6 anys i 3 mesos de presó tenint en compte l'elevat nombre de robatoris comesos. El 27 de juny els detinguts van passar a disposició judicial i el jutge va decretar l'ingrés a presó per a sis d'ells i llibertat amb càrrecs pels altres dos. La investigació continua oberta i no es descarten més detencions.
ACTUALIZACIÓ:Presó per a sis dels detinguts en l'operatiu contra un grup especialitzat en assaltar cases a les comarques gironines
El rei Felip VI ha eludit Catalunya en el seu discurs durant la commemoració de la Pasqua Militar a Madrid. Després de discursos en que el Rei sí s'havia referit a la situació política i social al país, aquest dissabte no n'ha fet cap referència. El monarca sí ha recordat que enguany se celebra el 40è aniversari de la Constitució espanyola, que ha definit com un "gran pacte de convivència" entre els espanyols i on resideixen els "drets i llibertats" de tots i el progrés econòmic i social. Contràriament al que ha passat a Madrid, a Barcelona sí hi ha hagut referència a Catalunya ja que el tinent general de l'exèrcit i representant de les forces armades a Catalunya, Fernando Aznar Ladrón, ha expressat la seva "confiança en que es respecti la legalitat" i el seu desig "que es recuperin la concòrdia i la cohesió social". Felip VI ha aprofitat el seu discurs per posar en valor la Constitució espanyola i ha felicitat al seu progenitor i anterior monarca, Joan Carles I, pels seus 80 anys agraïnt-li la seva "lleialtat" a l'Estat espanyol i el seu compromís amb les forces armades. A banda d'això i un repàs i agraïment a la tasca d'aquestes forces armades, Felip VI no s'ha referit en cap moment a Catalunya ni al conflicte amb l'Estat. En canvi en la celebració a Barcelona, Aznar Ladrón sí se n'ha referit expressant la seva confiança en el respecte a la llei i la recuperació de la concòrdia i la cohesió social. L'inspector ha qualificat el 2017 com un any "especialment greu i delicat en molts aspectes" de la societat catalana i que ha estat "marcat per la violència en les seves diferents manifestacions". Així, ha recordat els atemptats terroristes de l'agost a Barcelona i Cambrils i ha expressat el seu record per a les víctimes i l'ànim i solidaritat als seus familiars. L'inspector ha fet balanç de la tasca de les forces armades, especialment centrant-se en aquells aspectes relacionats amb Catalunya i en el paper "fonamental" que juguen en àmbits com la protecció i control dels espais marítims de sobirania estatal o de l'espai aeri, entre d'altres. Aznar Ladrón també ha tingut un record per l'exministra de Defensa Carme Chacón, que va morir el passat abril.
El Rei eludeix Catalunya en el seu discurs a la Pasqua Militar i elogia la Constitució espanyola
Els Mossos d'Esquadra cobraran les hores extraordinàries un 21% més cares, igualant o superant el que cobren per les ordinàries, i es seguirà negociant l'increment a l'alça del preu, una reivindicació "lògica i legítima" segons el director general dels Mossos, Andreu Martínez. Aquesta és una de les 15 demandes que va fer el moviment MosS.O.S. en un document que va presentar en les primeres mobilitzacions, i que s'ha treballat a les reunions que hi ha hagut. Martínez ha explicat en finalitzar la quarta reunió del Consell de la Policia que de les 15 demandes, les que depenen directament del Departament d'Interior s'han fet avenços "més que destacables" i ara s'està "pràcticament complint amb el 100% dels compromisos assolits". No obstant això, ha dit que bona part dels acords estan vinculats a l'aprovació dels pressupostos, i que si es prorroguen caldrà "prioritzar". El director general dels Mossos d'Esquadra ha explicat diversos punts que ha comentat als representants sindicals durant la reunió del Consell de la Policia que s'ha celebrat el matí d'aquest dilluns. Martínez ha dit que han assumit el pagament de la darrera fase d'equipració amb el cos de Bombers, que ja està incorporat amb el pressupost del 2019. També s'ha abonat el dispositiu del 21 de desembre a la del mes d'octubre i el dispositiu Àgora el cobraran a la nòmina del mes de novembre, que significa uns 3,7 milions d'euros. El director general dels Mossos ha dit que "tot va condicionat a la necessitat de disposar de pressupost" del Govern de la Generalitat, tant la convocatòria d'una nova promoció d'agents com l'equiparació amb els Bombers. En cas que es prorroguin els pressupostos ha exposat que "necessàriament" hauran de "prioritzar" quins elements tiren endavant. Martínez ha explicat que no ha assistit cap representant del moviment MosS.O.S. al Consell de la Policia perquè les persones que hi assisteixen són les que van acordar els representants dels treballadors al mateix Consell de Policia.
Els Mossos cobraran les hores extraordinàries un 21% més cares
Balaguer es transforma fins aquest diumenge en la capital dels productes de qualitat amb la Fira Q. Un certamen que exposa el teixit productiu del territori dins els pavellons firals. Enguany s'ha destinat una zona més gran als tastos i s'ha creat l''Espai Menuts' destinat als petits de la casa. El president de la patronal Pimec, Josep González, ha estat l'encarregat d'inaugurar l'edició d'enguany. Durant el seu discurs, González ha afirmat que el sector del comerç s'enfronta al repte de les compres a Internet i ha destacat que les fires són un "bon punt de trobada" entre empresaris. Per la seva banda, l'alcalde de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, ha destacat que aquest any hi ha 120 expositors i ha explicat que tot i que l'espai en permetia més, aquest no és l'objectiu. Tastos, 'showcookings' i fins i tot desfilades de moda són alguns dels atractius d'aquesta edició. L'alcalde de Balaguer ha explicat que les fires tenen una "utilitat" i que, entre altres coses, han de generar "moviment econòmic". A més ha afegit que aquesta fira "no va de promoció de ciutat", tot i que s'aprofita. Vidal ha dit que el que busca la Fira és que cada sector "tingui l'activitat de promoció lligada a la seva necessitat". El certamen té 120 expositors, una xifra que, segons l'alcalde, es podria ampliar "si es comprimís una mica més l'espai", ara bé, també considera que "una part de la qualitat també és l'espai". "L'únic a qui podria beneficiar és a l'expositor que no hi ha cabut, però no és l'objectiu", ha detallat. En aquest sentit afirma que si hi ha sensació de qualitat, també es pot percebre en el que s'exposa. Per la seva banda, el president de PIMEC, Josep González, ha dit que en les fires "sens dubte" es troba innovació i productes clàssics o consolidats que són "d'interès" per empresaris que visiten aquests espais. Entre els estands d'aquesta fira multisectorial, n'hi ha que hi són per primer cop. És el cas de Fructum.cat i la seva propietària, Montse Mangues, que explica que va estudiar Enginyeria de l'Edificació però que la crisi va colpejar-la i va decidir tornar a les terres de Lleida per fer-se agricultora per fer una plantació de fruits del bosc a Castelló de Farfanya (Noguera). "Estic en la tercera collita i estic contenta", ha explicat tot destacant que s'ha interessat pel seu producte un restaurant amb Estrella Michelin com és La Boscana de Bellvís (Pla d'Urgell). La Fira Q, que no tanca als migdies, vol convertir el pavelló durant el cap de setmana en un gran aparador on es resumeixi tot el contingut econòmic del territori. El certamen es clou aquest diumenge al vespre. González creu que la salut de l'empresariat és millor que la de la política En relació al moment polític i al que viu el sector empresarial, González ha dit que l'empresariat, si es parla d'indústria, està millor que la política, que, segons ell, "no podem dir que estigui gaire bé". Després d'anys "bons" com el 2017 i el 2018, el 2019 pinta bé tot i que s'ha patit una desacceleració, ha assegurat. De fet, el creixement previst és d'un 2%, cosa que "ja genera ocupació". El president de Pimec ha considerat que el comerç s'enfronta al repte de la compra per Internet. "Hem d'ajudar aquests comerços, perquè si perdéssim teixit comercial, deixaríem les ciutats molt tristes", ha conclòs.
Arrenca la Fira Q de Balaguer amb una nova zona de tastos i un espai per als més petits
El tinent coronel Daniel Baena ha assegurat que el 20 de setembre del 2017 tenia l'ordre del jutge d'instrucció número 13 de Barcelona d'actuar en cas que la "integritat física" dels membres de la comitiva judicial que estaven dins del Departament d'Economia estava "greument en perill". A preguntes de la fiscal, ha explicat que va valorar el perill, però que no va prendre la decisió d'intervenir "perquè no es va arribar a accedir a dins de la conselleria". Baena ha relatat un escenari de "polvorí" a Catalunya a partir dels registres del 20 de setembre, en què "qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable". El tinent coronel, però, ha admès que "afortunadament no va ser així" i, de fet, en referència concreta a la concentració davant d'Economia del 20-S, ha reconegut que no es va produir una situació que l'obligués a ordenar una intervenció d'ordre públic per part de la Guàrdia Civil. De fet, ha dit que l'ordre judicial es va poder complir. Per a Baena, la sensació que Catalunya era un "polvorí" en aquelles dates era "inqüestionable" tant per part de la Guàrdia Civil com també per part de Mossos i la Policia Nacional.
Baena admet que no va ordenar intervenir a Economia el 20-S perquè "no es va arribar a accedir a la conselleria"
La venda de turismes a Catalunya va augmentar un 11,1% a l'abril respecte el mateix mes de l'any passat, segons han informat les patronals Anfac, Faconauto i Ganvam. Així, es van comercialitzar 15.641 vehicles a Catalunya durant el mes passat –el 15,6% del tota de l'Estat-, mentre que en el període acumulat entre gener i abril ja sumen 56.193 turismes, un 8,5% més que durant els primers quatre mesos de l'any 2015. A l'Estat, l'increment ha estat del 21,2% durant l'abril, un cop les vendes s'han recuperat de l'efecte Setmana Santa i que va portar les vendes a recuperar el creixement de dos dígits (21,2%), amb 100.281 vehicles. Pel que fa els quatre primers mesos de l'any, el mercat va registrar un augment del 10,3% (385.775 unitats), el que representa el millor quadrimestre des del 2008. Segons la patronal del sector, les variables que influeixen en el comportament del consumidor a l'hora de comprar cotxes continuen evolucionant de manera positiva, com el major finançament, el descens progressiu de la taxa d'atur, el pla PIVE 8 i l'esforç comercial constant i permanent de concessionaris i marques. Les previsions d'aquests primers quatre mesos apunten cap a la venda d'1,1 milions d'unitats per a aquest exercici. Per demarcacions, a Barcelona les vendes de cotxes a l'abril han arribat fins a les 12.480 unitats, amb un increment del 10,28%. En els primers quatre mesos, les matriculacions a Barcelona han sumat 43.934 unitats, el 9,22% més que en el mateix període de l'any passat. A Girona, les vendes de turismes han assolit les 1.354 unitats, el 14,94% més que a l'abril de l'any passat. Del gener a l'abril, les matriculacions a Girona s'han situat en 5.182 cotxes, el 5,99% més que l'any passat. A Lleida, les matriculacions han arribat a les 609 unitats, el 20,83% més que el 2015. En l'acumulat de l'any, les matriculacions han sumat 2.343 unitats, que suposa el 10,31% més que l'any passat. I, finalment, a Tarragona les vendes de cotxes han arribat a les 1.198 unitats, l'11,03% més que a l'abril del 2015. Entre gener i abril, les matriculacions a Tarragona han sumat 4.734 cotxes, que representa un increment del 25,91%.
La venda de turismes a Catalunya creix un 11,1% a l'abril
El conseller de Territori, Damià Calvet, reconeix que la companyia es va queixar en la reunió de Dublín perquè és "car" respecte a d'altres d'Europa ACN Girona.-El Govern reclamarà a Aena una rebaixa dels costos operatius que les companyies tenen a l'Aeroport de Girona. L'objectiu és evitar la marxa de Ryanair, però també fer més competitiva la instal·lació. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que el que cal és que hi hagi una gestió descentralitzada de l'aeroport i ha confirmat que en la reunió que van mantenir aquesta setmana amb Ryanair, la companyia els va traslladar les seves queixes pels costos que tenien a Girona. Calvet també ha demanat a Aena que inverteixi en instal·lacions i espera que a partir del març es pugui tornar a negociar el contracte de promoció signat amb la companyia. El conseller ha recordat que aquest contracte, però, no està supeditat al manteniment de la base. Nova reunió per tractar el tancament de la base que Ryanair té a l'aeroport de Girona, i que segons els sindicats, es farà efectiva el 8 de gener. Un tancament que Territori continua titllant "d'eventual", ja que la companyia no ho ha fet oficial, ni els ho ha confirmat, si bé des del Departament reconeixen que Ryanair "està estudiant". A la trobada d'aquest divendres a la seu de la Generalitat a Girona hi han participat el Govern, juntament amb l'Associació per a la Promoció i Desenvolupament Econòmic de les Comarques Gironines (AGI). L'objectiu ha estat posar al corrent a aquesta entitat dels plans de la companyia després de l'anunci que van fer els sindicats que tancarien la base a partir del proper 8 de gener. Calvet ha explicat que el que cal fer és una inversió "tant en el costat aire com el de terra" per part d'Aena, a més d'una rebaixa dels costos. El conseller ha reconegut que "hauran de mantenir un doble diàleg". D'una banda amb l'ens espanyol per tal que baixi les taxes i costos operatius que fan de Girona un aeroport "car", respecte a altres instal·lacions similars en les que també vola Ryanair com seria Charleroi, a Brussel·les. Un cop aconseguit aquest punt, la Generalitat tornaria a parlar amb Ryanair per tal de signar de nou un contracte de promoció econòmica. L'actual acaba el proper mes de març, i la voluntat del Govern i l'AGI és renovar-lo, malgrat que no va lligat a mantenir la base. Amb tot, el conseller ha deixat clar que exigiran el compliment de l'actual contracte amb Ryanair "hi hagi base o no" i que estipula que la companyia rep una sèrie d'ajudes en funció del nombre de passatgers que transporta a l'Aeroport de Girona Costa Brava. No és una situació "òptima" Calvet ha explicat que el que volen és una infraestructura "al servei de les persones i que aporti valor afegit al territori", però això passa per una gestió descentralitzada de l'aeroport. "Nosaltres veiem que els contractes porten uns beneficis i per tant volem continuar-los fent amb l'AGI", ha explicat. El conseller ha assenyalat que el model "més eficient" pel país és el descentralitzat que connecti Barcelona amb Reus i Girona. "La visió centralista actual no serveix ni dona resposta davant del col•lapse que està vivint Barcelona", ha assenyalat Calvet.
El Govern reclamarà a Aena una rebaixa de les taxes a Girona per evitar la marxa de Ryanair i fer competitiu l'aeroport
'La novia' de Paula Ortiz i 'Nadie quiere la noche' de la directora catalana Isabel Coixet són els films favorits per guanyar els Premis Goya 2016. L'Acadèmia del Cinema espanyol ha anunciat aquest dilluns al migdia la llista de finalistes de la 30a edició dels Premis Goya, on han competit un total de 143 pel·lícules. 'La novia' parteix amb dotze nominacions, mentre que 'Nadie quiere la noche' ha obtingut nou nominacions. Les dues pel·lícules competiran per al Goya a la millor pel·lícula, direcció i actriu protagonista. 'El desconocido' i 'Un dia perfecto' han aconseguit vuit nominacions cadascuna, i 'A canvio de nada' i 'Truman' s'han endut sis nominacions cadascuna. Per la seva banda, la pel·lícula més taquillera de l'any, 'Ocho apellidos catalanes', no ha aconseguit cap nominació als Goya. L'Acadèmia del Cinema espanyol ha donat a conèixer aquest dilluns les nominacions de la 30a edició del Premis Goya, que se celebraran el pròxim 6 de febrer a Madrid. Els actors Emma Suárez i Asier Etxeandía han estat els encarregats de fer la lectura de les nominacions. 'La novia' de Paula Ortiz parteix com la pel·lícula favorita als Goya després d'haver aconseguit dotze nominacions. La següent més nominada ha estat 'Nadie quiere la noche' d'Isabel Coixet, que ha sumat nou nominacions, mentre que . 'El desconocido' de Dani de la Torre i 'Un dia perfecto' de Fernando León de Aranoa tenen vuit nominacions, 'A cambio de nada' de Daniel Guzmán i 'Truman' de Cesc Gay tenen sis nominacions i 'Palmeras en la nieve' en té cinc. La pel·lícules que aspiren al Goya de la millor pel·lícula són ! 'A cambio de nada', 'La novia', 'Truman', 'Un día perfecto' i 'Nadie quiere la noche'. Pel que fa a la millor direcció competiran per la categoria Paula Ortiz per 'La novia', Isabel Coixet per 'Nadie quiere la noche', Cesc Gay per 'Truman' i Fernando León de Aranoa per 'Un día perfecto'. En relació al Goya a la millor actriu competiran Imma Cuesta per 'La novia', Penélope Cruz, per 'Amama', Juliette Binoche per 'Nadie quiere la noche' i Natalia de Molina per 'Techo y comida'. Els candidats al millor actor són Ricardo Darín ('Truman'), Pedro Casablanc ('B'), Luis Tosar ('El desconocido') i Asier Etxeandía ('La novia'). 'Ocho apellidos catalanes', la pel·lícula més taquillera de l'any, no ha aconseguit cap nominació als Goya 2016.
'La novia' de Paula Ortiz i 'Nadie quiere la noche' d'Isabel Coixet, els dos films més nominats als Premis Goya 2016
Buidar l'abocador de Vacamorta tardarà com mínim cinc anys i costarà almenys 81 milions d'euros (MEUR). L'avantprojecte per buidar i gestionar l'abocador encarregat per la Generalitat planteja diverses alternatives per recuperar aquest espai ubicat a Cruïlles (Baix Empordà), on encara hi ha gairebé 3 milions de tones de deixalles. El document posa sobre la taula fins a cinc possibilitats. Dues, valorades en 159 i 146 MEUR, passarien per transportar tots els residus a un o tres dipòsits autoritzats i en funcionament. L'altra preveu portar-les a un dipòsit nou (81 MEUR) i les altres dues contemplen utilitzar la tècnica del 'Landfill Mining', que permet reduir el volum de deixalles, i dipositar-les en un o tres dipòsits. Aquestes últimes tindrien un cost de 117,1 i 110,5 MEUR, respectivament. Aquest darrer sistema, però, podria retardar el procés més de 37 anys.
Buidar l'abocador de Vacamorta costarà almenys 81 milions d'euros
El festival LOS40 Primavera Pop torna a Catalunya després d'un any d'absència amb les actuacions de 15 artistes estatals i internacionals, segons han informat els organitzadors aquest dimarts en una roda de premsa. En la seva onzena edició, el festival tindrà tres seus i se celebrarà a Madrid, Màlaga i Rubí, que acollirà el certamen per primera vegada el pròxim divendres 12 de maig a les set de la tarda al recinte de l'Escardívol amb accés lliure i gratuït. A la programació ja anunciada de l'edició catalana, que comptava amb artistes com Ana Mena, Carlos Marco, Marlon, Barei, Piso 21, Bromas Aparte, Cali y el Dandee o Bombai, se li suma Sweet Californa, David Otero -excomponent d'El Canto del Loco-, Ender, Yall, Dasoul i el grup català Vuit, amb l'estrena del seu darrer i quart disc. El festival, que compta amb la presència d'un total de 15 artistes estatals i internacionals, es preveu que tingui una durada de tres hores, ja que cadascun dels grups cantaran entre una i tres cançons, segons ha confirmat el locutor de LOS40 i presentador de LOS40 Primavera Pop, Tony Aguilar. Nous artistes se sumen a la programació Paral·lelament als artistes ja confirmats, Aguilar ha presentat les noves incorporacions a l'edició de Rubí, entre les quals destaca Sweet California. El grup havia estat confirmat al festival de Madrid, però "els fans de Rubí estaven com bojos a les xarxes socials" demanant la seva presència a l'edició catalana, segons ha assenyalat Aguilar. I, per això, el trio també estarà a Rubí com un dels grups més destacats amb cançons com 'Good Life' o 'Vuelves'. D'altra banda, han confirmat l'assistència d'Ender, un grup de joves apassionats per la música i que s'han donat a conèixer a través del Youtube, que per primera vegada vindran a Catalunya; i l'artista canari Dasoul que només actuarà a l'edició de Rubí. Finalment, el grup català Vuit, que presenten el seu quart disc i primer àlbum en català després de sis anys, també participaran en l'esdeveniment. Un missatge pel públic L'artista Barei, coneguda pel seu èxit 'Say Yay!' a Eurovisió 2016, obrirà el festival amb el seu nou tema 'I don't need to be you', que llença un missatge contra l'assetjament escolar. 120.000W d'il·luminació i 95.000W de so El recinte de l'Escardívol de Rubí, que té una capacitat d'espai d'entre 15.000 i 25.000 persones, tindrà 120.000W d'il·luminació, 95.000W de so, un escenari de 14 metres d'allargada, tres càmeres per 'Live' i 96m2 de pantalles repartides per tot l'espai.
El festival LOS40 Primavera Pop torna a Catalunya després d'un any d'absència
Els Bombers de la Generalitat han extingit l'incendi en una indústria de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès). Una dotació del cos s'ha quedat a la nau per revisar que el foc no revifi, després de cremar 1.500 palets al pati. En total, han quedat afectades tres façanes de naus properes. Cap persona ha resultat ferida.
Extingeixen l'incendi en una indústria de Sant Pere de Riudebitlles després de cremar 1.500 palets
L’Ajuntament d'Esplugues de Llobregat ha iniciat una campanya de recollida selectiva entre els grans productors de deixalles, principalment comerços incloent bars i restaurants. Dels aproximadament 1.300 establiments comercials de la ciutat, la primera fase de la campanya incidirà en els 400 que produeixen més residus. A aquests se’ls lliurarà una targeta identificativa que els permetrà fer servir els nous contenidors per al vidre, amb plataforma d’elevació i una gran entrada per poder llençar grans quantitats. La campanya 'Els comerços guanyem en reciclatge' té com a objectiu millorar tant la quantitat com la qualitat de la recollida, reduint els residus impropis, de manera que cada deixalla vagi al contenidor que li pertoca. Per aconseguir-ho, un equip d’informadors està visitant els establiments per ajudar a definir la millor manera d’implementar el nou sistema de recollida selectiva. Amb l'objectiu de fer més eficient el reciclatge, l’Ajuntament està treballant per establir, a partir de l’1 de setembre, una taxa de recollida de residus per als comerços, amb bonificacions per als establiments que reciclin correctament, ja des del punt d’origen.
Esplugues de Llobregat impulsa el reciclatge de residus dels grans productors
Un nou recompte ha rebaixat el nombre de víctimes del darrers atemptats d'Estat Islàmic a l’aeroport i el metro de Brussel·les de 35 a 32, segons ha anunciat a través del seu compte de Twitter la ministra de Sanitat de Bèlgica, Maggie de Block. “Després d’una verificació en profunditat el nombre de víctimes es redueix a 32. Encara hi ha 94 persones a l’hospital”, es llegia a la publicació a la popular xarxa social. Cal recordar que ahir el nombre es va elevar fins a les 35 víctimes després que morissin 4 dels ferits. Ara es torna a revisar la xifra, en aquest cas a la baixa.
Un nou recompte rebaixa el nombre de víctimes de 35 a 32 a l’atemptat de Brussel·les
El ple del Parlament votarà la proposta d'alteració de l'ordre del dia de Cs després del debat per la compareixença del president del Govern, Quim Torra. Així ho ha anunciat el president de la cambra, Roger Torrent, després del recés de la sessió, un cop ha finalitzar la primera intervenció de Torra, i després que el cap de l'oposició, Carlos Carrizosa, reclamés l'alteració de l'ordre del dia. El president parlamentari de Cs entén que Torra no s'ha pronunciat sobre els CDR, tot i que el grup en va demanar la compareixença sobre el tema. Torrent ha recordat que la sol·licitud de Cs no es va incloure a l'ordre del dia per manca de suports. En acabar la intervenció dels grups el ple votarà si Torra torna a comparèixer per parlar dels CDR.
ACTUALIZACIÓ:El ple votarà la proposta d'alteració de l'ordre del dia de Cs després del debat per la compareixença de Torra
El representant legal de Puigdemont, Junqueras i el 'Jordis' davant l'ONU senyala que "el compromís per la no violència" de l'independentisme marcarà les estratègies a seguir ACN Barcelona.-L'advocat especialitzat en drets humans Ben Emmerson, assegura que la comunitat internacional s'està adonant que el govern espanyol "està desmantellant peça a peça la seva pròpia democràcia". La mateixa setmana que el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha desestimat per segona vegada que Jordi Sànchez prengui part del debat d'investidura, el lletrat anglès afirma que molts estats estan canviant de parer respecte l'actitud de l'Estat. Ho ha dit en declaracions a l'ACN moments abans de l'inici del 'Veus contra la repressió' que s'ha celebrat a la presó Model de Barcelona i que s'emmarca en la Setmana per la Llibertat d'Expressió endegat pel col·lectiu #NoCallarem'. El debat ha comptat també amb la presència de l'activista irlandès Bill Shipsey, fundador d'Arts for Amnesty d'Amnistia Internacional i una de les deu personalitats que van signar al 2014 un manifest a favor que el poble català tingués el dret a decidir. També hi ha estat presents a la taula de debat Diana Riba, parella de Raül Romeva, i la periodista Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart, qui ha posat l'èmfasi en l'actitud a prendre per seguir endavant davant de situacions adverses. Ha valorat, entre d'altres, que la justícia alemanya hagi analitzat els fets que se'ls van exposar. "S'ho estan mirant tot amb lupa", ha indicat Bonet."I ell pensen que el que s'ha produït no es violència ni un alçament armat.
Emmerson: "L'opinió pública internacional comença a adonar-se que Espanya està desmantellant la seva pròpia democràcia"
Les entitats fan una crida a mobilitzar-se davant dels ajuntaments de les capitals de comarca a les 7 de la tarda ACN Barcelona.-La Taula per la Democràcia, integrada per més d'un centenar d'entitats, ha fet una crida a la mobilització ciutadana "pacífica" per rebutjar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i "en defensa de l'autogovern" de Catalunya. La convocatòria és per aquest dijous 26 d'octubre a les 7 del vespre davant dels ajuntaments de les capitals de comarca. En un comunicat, la Taula per la Democràcia "rebutja fermament" la decisió del govern espanyol d'aquest cap de setmana, una decisió, a votació al Senat divendres, que "representaria la intervenció de facto de les institucions catalans i que pot afectar la cohesió social a Catalunya", diu el text.
La Taula per la Democràcia convoca concentracions aquest dijous en rebuig al 155 i "en defensa de l'autogovern"
Es tracta d'una iniciativa conjunta de Mossos i de la Federació d'Associacions de Familiars per protegir la gent gran amb demència, però "sense invalidar-la" ACN Barcelona.-Els Mossos d'Esquadra i la Federació d'Associacions de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Catalunya (FAFAC) han creat unes polseres identificatives amb codi QR que permetran, quan una persona es perdi o es desorienti, facilitar al ciutadà o policia que la trobi les dades de contacte del cuidador. Els braçalets també contindran informació d'interès del malalt, com, per exemple, si és diabètic o possibles al·lèrgies a medicaments. És una de les accions de la campanya de proximitat i sensibilització 'Garantint la seguretat de les persones amb Alzheimer', que s'ha presentat aquest divendres. "Pensar que una persona es pot perdre i que no la podrem localitzar genera molta angoixa a les famílies i els volem donar seguretat. Hem de prevenir per protegir les persones amb Alzheimer però sense invalidar-les", ha destacat la presidenta de la FAFAC, Immaculada Fernández, en la presentació de la campanya conjunta amb Mossos d'Esquadra. Les polseres porten els logotips de la FAFAC i dels Mossos d'Esquadra perquè es puguin identificar de manera clara. La vintena d'Associacions de Familiars de Malalts d'Alzheimer (AFA) de Catalunya seran les encarregades de distribuir les polseres, que ja estan disponibles per 4,5 euros, el preu de cost. Se n'ha fet una tirada inicial de 2.000 exemplars, però està previst anar-ne creant segons la demanda. A través del codi QR, es podrà accedir al nom i telèfon del cuidador. D'aquesta manera, si un ciutadà o un policia observa una persona desorientada que porta la polsera, podrà contactar amb el seu cuidador. En cas de no disposar d'una aplicació per llegir codis QR, la polsera també permetrà advertir que es pot tractar d'un home o una dona amb aquesta malaltia i, per tant, que cal avisar la policia. Immaculada Fernández ha destacat que les polseres són una mesura preventiva per augmentar la qualitat de vida, la seguretat i la tranquil·litat de les persones amb Alzheimer, que han de continuar sent autònomes el major temps possible, així com de les seves famílies. Els braçalets de la FAFAC i els Mossos estan dirigits a les persones amb aquesta malaltia en una fase inicial o moderada, quan surten soles al carrer. Els responsables de les polseres han destacat que cal la sensibilització de la societat perquè funcioni aquesta iniciativa. "La campanya amb Mossos ens va molt bé per fer-nos més visibles davamt la societat, de qui necessitem tot el suport ", ha expressat Fernández, que ha apuntat que de vegades les persones grans "ens espanten perquè hi veiem el que és el futur". "Hem de sensibilitzar-nos que cada vegada hi ha més persones grans", ha afegit. La presidenta de la FAFAC ha assenyat que, si bé es calcula que hi ha més de 180.000 persones a Catalunya amb demència, el "problema és que no hi ha un cens, fet que dificulta saber l'abast de la malaltia". Una guia per als Mossos i consells de seguretat per a les famílies Les polseres formen part de la campanya dissenyada conjuntament pels Mossos d'Esquadra i la FAFAC que s'ha presentat aquest divendres en una jornada amb familiars i policies a la Casa del Mar de Barcelona. La campanya compta amb tres accions més, una guia pràctica d'actuació per als agents dels Mossos d'Esquadra sobre com tractar les persones amb Alzheimer; conferències de seguretat que les Oficines de Relacions amb la Comunitat (OAC) oferiran a les associacions i un tríptic de consells per a les famílies. En el tríptic, es recomana a les famílies que les persones amb Alzheimer portin les dades dels cuidadors juntament amb el seu nom en un penjoll, en les etiquetes de la roba o en les noves polseres. També es posa èmfasi que no cal esperar 24 hores per denunciar la desaparició d'un familiar, sinó que cal trucar al 112 de forma immediata. El cap de l'Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana, l'insepctor Albert Oliva, no ha descartat implementar projectes com el de les polseres identificatives per a altres col·lectius vulnerables si entitats ho demanen o els Mossos ho consideren oportú. Oliva ha afirmat que aquesta iniciativa és "un punt i seguit" en l'estratègia de treball de proximitat dels Mossos. Fórmules per suplir el que abans donava la comunitat Durant la presentació d'aquestes iniciatives, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha indicat que la campanya busca "omplir buits de qüestions que no estan resoltes" i ha recordat que, en els pobles petits, quan un ancià es desorienta, els veïns li demanen com es troba i el porten a casa, però que aquest contacte cada vegada és més diluït. "Ens estem organitzant per buscar solucions que abans donava la comunitat", ha reflexionat el cap dels Mossos, que ha destacat l'"afecte" com la millor manera de tractar una persona amb Alzheimer. El director general de la Policia, Albert Batlle, ha estat l'encarregat de cloure la jornada i ha subratllat l'"honor" dels Mossos de col·laborar amb la FAFAC. Cada any es denuncien a Catalunya unes 3.500 desaparicions, el 6% de les quals corresponen a majors de 65 anys. L'1% d'aquestes 250 desaparicions de gent gran són de persones amb Alzheimer, segons dades facilitades pels Mossos d'Esquadra. Es tracta d'una xifra baixa perquè recull les desaparicions que arriben a les comissaries, però no tots aquells casos en què una persona s'ha desorientat i s'ha perdut, però que s'ha trobat abans de denunciar-ne l'absència.
Unes polseres amb codi QR permetran contactar amb el cuidador quan una persona amb Alzheimer es perdi
La Fiscalia Superior de Catalunya ha arxivat la investigació contra l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, per donar suport al referèndum de l'1-O. La causa estava oberta per prevaricació, desobediència i altres delictes penals com malversació de diners públics. Inicialment era la fiscalia de Girona qui investigava Madrenas però el cas va acabar passant a mans de la Fiscalia Superior quan l'alcaldessa es va convertir en diputada i, per tant, en aforada. El 13 de juny passat va declarar en el marc d'aquesta investigació. Fins ara, la fiscalia ha arxivat les causes als alcaldes de Santa Coloma de Farners, Puigcerdà, Olot i Palafrugell però ha resolt querellar-se contra l'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Lluís Sais, per desobediència i prevaricació. El decret que arxiva les diligències d'investigació obertes contra l'alcaldessa de Girona per l'1-O el signa el fiscal José Joaquim Pérez De-Gregorio. Per haver donat suport al referèndum, a Marta Madrenas se l'investigava pels delictes "de desobediència a l'Autoritat Judicial, prevaricació administrativa i infraccions penals connexes" (entre les quals es trobaria la malversació). D'entrada, la Fiscalia Superior de Catalunya se centra a analitzar l'ofici que va dictar l'alcaldessa de Girona donant suport al referèndum. Un escrit que podria aparellar els delictes de desobediència i prevaricació. Però Madrenas va signar l'ofici el 7 de setembre del 2017, un dia abans de rebre la notificació del Tribunal Constitucional (TC) que advertia els alcaldes que s'abstinguessin de promoure res que facilités la celebració de l'1-O. Per això, la Fiscalia Superior de Catalunya ja recull que aquell ofici va ser tan sols "un acte de naturalesa política" que no té "rellevància penal", a no ser que, a posteriori, Madrenas hagués cedit espais per celebrar el "referèndum il·legal". I és aquí on el decret de la fiscalia entra més a fons: a veure quin va ser el paper de l'alcaldessa amb la cessió de locals per l'1-O. Disset col·legis electorals L'escrit recull que, el dia del referèndum, a la ciutat hi va haver disset locals de votació (escoles, col·legis, pavellons, centres cívics i locals municipals d'ocupació). La fiscalia recull que tots ells "són propietat del consistori", però que el dia del referèndum, en cap dels casos, la policia judicial va poder identificar qui en tenia les claus i els va obrir. No només perquè durant l'1-O "hi havia una gran concentració de persones", sinó també perquè molts d'ells no s'havien tancat des del divendres. En aquest punt, la Fiscalia Superior de Catalunya també es fa ressò del què va declarar l'alcaldessa de Girona aquest passat juny. Madrenas, que va prestar declaració des del seu despatx –ja com a aforada- va "negar haver ordenat" que es cedissin els locals per l'1-O i va dir que els havien obert "ciutadans anònims desconeguts". "Més que probable que hi col·laborés" Segons la fiscalia, "és indubtable" que Madrenas "s'ha posicionat a favor de la independència" i també "del referèndum il·legal" en "múltiples intervencions públiques". "Per la qual cosa s'ha de presumir que és més que probable que hi col·laborés materialment o de facto perquè el referèndum il·legal se celebrés al municipi que presideix", recull el decret. Per això, la Fiscalia Superior de Catalunya creu que, per això, la declaració que Madrenas va fer al juny era "poc creïble". Però també admet que, més enllà de "meres suposicions o presumpcions", en cap moment ha quedat "ni tan sols indiciàriament acreditat" que l'alcaldessa de Girona col·laborés activament amb el referèndum. I que, per tant, això fa decaure tant el suposat delicte de desobediència com el de malversació de fons públics. En conseqüència, doncs, la Fiscalia Superior de Catalunya ordena arxivar les diligències d'investigació que hi havia obertes contra l'alcaldessa de Girona per l'1-O. "L'1-O el va fer el poble" Marta Madrenas, després de conèixer la resolució, ha assegurat que l'arxiu de la seva causa demostra que "l'1-O no va ser fet per cap institució ni cap govern, sinó que el va tirar endavant la ciutadania i el poble". "I per això no es pot condemnar cap alcalde", ha afegit. L'alcaldessa, però, diu que no pot estar contenta mentre hi hagi altres alcaldes i alcaldessa investigats. I sobretot, sabent que a Madrid el Tribunal Suprem celebra "un judici ignominiós en què s'intenta culpabilitzar el Govern per un referèndum que va ser fet per la ciutadania". "Amb el meu cas ha quedat acreditat que no hi ha proves que demostrin el contrari; i a Madrid hauria de passar el mateix", ha afirmat. Solucions "imaginatives" Madrenas també s'ha referit aquest dilluns a la possibilitat que la junta electoral de zona ordeni retirar estelades, llaços grocs i cartells a favor de la llibertat dels independentistes presos de la façana de l'Ajuntament de Girona i altres edificis municipals (com ja ha passat a l'Alt Empordà). En referència a això, l'alcaldessa de Girona ha reiterat que trobaran "solucions imaginatives" i que no es poden posar "portes al camp" (perquè a la mateixa plaça del Vi, a banda i banda del consistori, hi ha nombrosos balcons on llueixen aquests símbols a favor de l'autodeterminació i la llibertat dels presos). Si la junta electoral, atenent la denúncia del PPC, decidís tirar endavant la prohibició, aquest no seria el primer cop que passaria a Girona. El 4 de desembre del 2017, just abans del 21-D, el consistori ja va haver de retirar la pancarta a favor dels presos. I en aquella ocasió, la va substituir per una altra –que encara guarda- amb el lema 'Llibertat d'expressió'.
La Fiscalia Superior de Catalunya arxiva la investigació contra l'alcaldessa de Girona per l'1-O
El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha arxivat la denúncia presentada per la Fiscalia de l'Audiència Nacional contra l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per suposats delictes de rebel·lió i sedició, entre altres, per la inclusió al seu ple d'una moció de suport a la resolució independentista del Parlament de Catalunya. A la seva interlocutòria de 9 pàgines –a la que ha tingut accés l'ACN- el jutge recorda que els fets objecte de la denúncia es van produir just després de la suspensió cautelar de la resolució independentista per part del Tribunal Constitucional (TC), però abans que aquest dictés sentència sobre el fons de la qüestió i declarés inconstitucional i nul la resolució, "de manera que és obvi que no podien saber en aquell moment quin seria el pronunciament" del TC. També recorda a la Fiscalia que la Constitució defensa la llibertat ideològica, i argumenta que en aquell moment els magistrats ni havien declarat la il·legalitat de la resolució ni havien emès cap mandat als servidors públics sobre el fet que s'havien d'abstenir d'opinar o posicionar-se ideològicament sobre la qüestió. L'Audiència Nacional té sobre la taula altres denúncies de la Fiscalia contra ajuntaments catalans també per haver donat suport a la resolució independentista, però aborda els casos per separat. En els casos de Celrà i La Seu d'Urgell els jutges Santiago Pedraz i Fernando Andreu es van declarar competents per investigar els fets. També han estat denunciats els ajuntaments de Girona i Igualada. De fet, La Seu d'Urgell era l'únic ajuntament que fins ara no havia rebut cap notificació per part de l'Audiència Nacional. En un escrit dur amb la Fiscalia, el jutge afirma que li resulta "cridaner" que es consideri que pot constituir delicte de rebel·lió o sedició qualsevol acte de suport a la resolució parlamentària per part de membres d'un ajuntament i que, no obstant, no es consideri igual pel que fa als membres del Parlament que van aprovar la resolució, així com amb les organitzacions de la societat civil que han impulsat i promogut activament la campanya municipal de suport a les mocions. El jutge recorda també que la mateixa denúncia de la Fiscalia indica que la moció presentada per CiU es limitava a transcriure la proposta de moció de dues associacions de la societat civil "fins al punt que ni tan sols individualitza el nom del municipi". La iniciativa demanava que s'aprovés el següent text: "Manifestar el ple suport i l'adhesió de l'ajuntament de ____________ a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya". A més, De la Mata assegura que en la seva providència del passat 11 de novembre –on el TC decretava la suspensió cautelar - els magistrats no certificaven la il·legalitat de la resolució independentista sinó que es limitaven a suspendre-la "per disposició automàtica" com passa cada vegada que el recurs prové del govern espanyol. També recorda que de la suspensió del TC no se'n va derivar un mandat o ordre general que impedís referir-s'hi, opinar, pronunciar-se o "eventualment donar-li suport", sinó que es va limitar a cursar una ordre específica a un nombre determinat de persones perfectament identificades, en referència a la inclusió a la resolució de suspensió cautelar de 21 noms propis –com el d'Artur Mas o Carme Forcadell- als qui el TC advertia que incomplir la suspensió cautelar podria tenir efectes penals. Segons De la Mata, aquesta comunicació no es va estendre a tots els parlamentaris, com tampoc als ajuntaments. Llibertat ideològica De la Mata alerta també la Fiscalia sobre un fet que considera "d'importància extraordinària" a l'hora d'avaluar els fets com és que el Tribunal Constitucional té establert que la Constitució consagra "la més àmplia llibertat per a l'exposició i defensa públiques de qualsevol concepció ideològica", fins i tot les que pretenguin per a una determinada col·lectivitat la condició de comunitat nacional.
L'Audiència Nacional arxiva la denúncia de la Fiscalia contra l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per sedició
Catalunya Ràdio ha celebrat aquest dilluns a la Sala Apolo el retorn d'iCat a la FM amb la segona edició del 'Desconcert'. La festa ha portat a l'escenari parelles aparentment 'impossibles' d'artistes com Manel i els rapers Pawn Gang, Joan Dausà i el grup Falciots Ninja, La Pegatina i el cantautor Ramon Mirabet, Joan Miquel Oliver contra Renaldo & Clara o David Carabén amb Maria Arnal i Marcel Bagés. Miqui Puig i Mari Pau Huguet han estat els mestres de cerimònia de la celebració. Les emissions d’iCat.cat tornaran a les ones de la freqüència modulada la temporada que ve. Nascuda el 2006 com a emissora multimèdia per FM i internet, va passar a emetre exclusivament per la xarxa l'octubre de 2012 com a conseqüència dels ajustos pressupostaris. L'acte s'ha iniciat amb uns parlaments de benvinguda. El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha celebrat que iCat es pugui tornar a sintonitzar a la ràdio i ha afirmat que el "mèrit" és dels treballadors, que l'han "aguantat en un context complicat", i dels oients que han estat "fidels" a l'emissora al llarg d'aquests anys. De la seva banda, el conseller de Cultura, Santi Vila, ha arrencat el parlament bromejant sobre el fet que, per primera vegada i "sense que senti cap precedent", un polític "ha complert la seva paraula", després que l'any passat anunciés la voluntat del Govern de fer possible el retorn d'iCat a la FM. "Aquesta era una reivindicació que venia dels oients, la gent que estima la música i els professionals del sector. El Govern ha fet el que ha pogut per complir amb la paraula compromesa i avui ho fem", ha precisat. El director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, ha celebrat que el que l'any passat "podia semblar un impossible ha estat possible" i que la millor manera de celebrar el retorn de l'emissora a la FM era tornar a fer el 'Desconcert' amb els oients. "Ens comprometem per intentar fer la proposta més pensada per a iCat perquè doni suport a la música en català i del país", ha precisat. 35% de música en català, 50% de l'escena catalana En aquesta línia, la nova etapa de l'emissora inclourà més informació cultural i preveu arribar a un 35% de música en català i al 50% procedent de l'escena catalana. Durant els matins del cap de setmana, iCat impulsarà un programa perquè els més petits de la casa puguin conèixer de primera mà l'escena musical catalana. Durant més de dues hores i mitja, duets artístics especialment dissenyats per a la celebració han pujat dalt l'escenari de la Sala Apolo. Parelles 'impossibles' ja sigui perquè els seus estils són als antípodes o perquè els seus circuits naturals difícilment es toquen. Delafé i Eduard Gener han estat els primers a pujar a l’escenari, presentant una versió de 'Lo más bonito del mundo'. També han actuat Joan Dausà amb Falciots Ninja, en un combat de 'Jo mai mai' versus 'Com fa tothom'. A continuació, La Pegatina amb Ramon Mirabet han interpretat una versió de la cançó 'El bandoler' de Lluís Llach. Joan Miquel Oliver amb Renaldo & Clara, Yacine Belahcene amb Bikimel, David Carabén amb Maria Arnal i Marcel Bagés, i Arnau Tordera (Obeses) amb Guillem Roma, fent una versió de Queen, 'I want to break free', també han estat els protagonistes. Durant el Desconcert, també s’han vist les cares El Petit de Cal Eril vs Pavvla, Animal vs Raynald Colom, Les Sueques vs Museless i Manel vs P.A.W.N. GANG. Totes les trobades inèdites d’aquest vespre s'han fet sota la direcció artística de Pau Guillamet 'Guillamino', amb l’acompanyament d'una banda formada per Gerard Cantero, al baix; Toni Molina, a la bateria, i Jordi Casadesús, a la guitarra i teclats. El 'Desconcert' s'ha pogut seguir en directe per iCat.cat i pels webs de Catalunya Ràdio i TV3.
Parelles 'impossibles' pugen a l'escenari de l'Apolo per celebrar el retorn d'iCat a la FM
Els estibadors han desconvocat la vaga prevista per dilluns a tots els Ports després d'arribar a un principi d'acord amb la patronal sobre el pacte estatal per a la regulació de les relacions laborals en el sector. Els treballadors havien convocat una vaga pels retards en tancar el marc normatiu general que els ha d'emparar un cop el 31 de desembre s'esgoti el termini per l'adequació dels convenis col·lectius dels ports. Els sindicats advertien que sense una adaptació dels convenis la professió podia quedar "als llimbs legals sense cap garantia per als treballadors". L'acord s'ha assolit ben entrada la matinada després d'una intensa negociació.
Els estibadors desconvoquen la vaga de dilluns després d'un acord entre la patronal i els treballadors
El Govern resta importància a les darreres dades d’atur registrat, que indiquen un increment mensual de més de 10.000 desocupats a Catalunya durant l’octubre, i mostra que el nombre de persones sense feina porta 28 mesos caient en termes interanuals. El secretari d’Ocupació i Relacions Laborals, Joan Aregio, ha afirmat aquest dimecres en declaracions als mitjans de comunicació que l’augment de l’atur a l’octubre “no desmenteix” la dinàmica interanual de millora de l’ocupació. Aregio ha apuntat que les darreres dades d’increment de l’atur formen part de la dinàmica que tradicionalment porten els mesos d’agost, setembre i octubre, coincidint amb el final de les contractacions de la temporada d’estiu.
El Govern considera que l’augment de l’atur a l’octubre “no desmenteix” la dinàmica interanual de millora de l’ocupació
La llista unitària independentista serà una realitat a les municipals de l'any vinent a Argentona. Les agrupacions locals de la CUP, ICV, ERC i el PDeCAT han expressat la seva voluntat de presentar-se plegats davant la gran atomització del consistori i "garantir" així que el pròxim alcalde sigui independentista. Els partits han destacat que la candidatura és possibles gràcies a l'empenta d'una comissió de l'ANC i el CDR local, que ha estat la responsable de posar d'acord les formacions. En les pròximes setmanes es continuarà treballant per escollir candidat, llista i programa. Des de la candidatura esperen que aquest cas pugui "ensenyar el camí" a altres municipis per treballar per la unitat. De moment s'ha definit "l'esquelet ideològic" de la candidatura, que en les pròximes setmanes haurà de donar peu a la llista que es presenti a les eleccions i del programa electoral. Un dels acords més importants és que totes quatre formacions han acceptat uns "requisits previs" que també hauran d'acceptar cadascun dels membres que acabi configurant la candidatura. Aquestes condicions que han posat sobre la taula l'ANC i el CDR són que el pròxim govern d'Argentona treballi per aconseguir la República; exigeixi la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió; doni suport al mandat de l'1-O; impulsi polítiques republicanes, i faci costat a les entitats sobiranistes al Parlament i la Generalitat. Els quatre partits que integren la candidatura asseguren que s'han fet "esforços" i "sacrificis" importants per aconseguir el consens i esperen que el debat sobre els noms segueixi el mateix camí. De moment no han anunciat cap nom com a possible candidat, però asseguren que serà un perfil "marcadament republicà". L'actual alcalde d'Argentona i un dels possibles candidats a encapçalar la candidatura, Eudald Calvo, defensa que la "tendència natural" dels partits a presentar-se per separat no és l'única fórmula i assegura que calia "materialitzar" en forma de candidatura unitària el que molta gent reclama al carrer. En aquest sentit, el portaveu d'ERC al municipi, Pere Mora, reconeix que sí be l'estratègia del partit a les grans ciutats és la de presentar-se per separat, l'opció d'integrar-se en una llista conjunta en un municipi com Argentona pot servir per aconseguir el mateix objectiu, que és per als republicans "maximitzar" tots els vots independentistes de les pròximes eleccions. Un altre dels actors, ICV, reconeix que tot i que la formació busca altres aliances a nivell nacional per presentar-se sota el paraigües dels comuns, a Argentona la prioritat és la consecució de la República. El seu portaveu, Àngel Puig, recorda que ja el 2015 es va presentar de la mà del moviment d'ICV 'Compromís per la Independència' i explica que l'acord de la llista unitària es posarà sobre la taula dels comuns quan sigui el moment. El quart soci d'aquesta coalició, el PDeCAT, no ha assistit aquest dimarts a la presentació de l'acord per incompatibilitats d'agenda, però la resta de grups que en formen part, així com l'ACN i el CDR asseguren que el compromís del partit és total. Actualment el PDeCAT és l'únic dels membres de la coalició que no té representació a l'Ajuntament. CUP, ERC i ICV ja govern plegats actualment.
CUP, ICV, ERC i PDeCAT es presentaran junts a les municipals a Argentona
L'Audiència de Barcelona ha desestimat el recurs presentat per ICV i Guanyem Barcelona per actuar com a acusació popular en el cas contra la família Pujol Ferrusola de forma separada al sindicat ultra Manos Limpias, que ja actua com a acusació popular. La defensa, la fiscalia i Manos Limpias s'oposen a aquesta petició, perquè això podria dilatar el procés, i l'Audiència els ha donat la raó. Tot i així, el tribunal admet que si l'estratègia processal fos molt diferent durant la instrucció es podrien tornar a dividir. Manos Limpias va ser la primera entitat que va presentar una denúncia contra l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol arran de la seva confessió. Per això, quan es van presentar altres denúncies o querelles, com les d'ICV i Guanyem, UPyD, PSOE, Albert Rivera o l'advocat José Emilio Rodríguez Menéndez, la jutgessa que instrueix la causa va instar les acusacions populars a unir-se a Manos Limpias. Algunes, com Plataforma per Catalunya ho van acceptar, però ICV, Guanyem i Rodríguez Menéndez van recórrer la decisió. La jutgessa ho va desestimar, però un recurs a l'Audiència i un canvi a la llei van reobrir la possibilitat. La defensa dels Pujol va recordar en una vista a l'Audiència que no cal coincidència ideològica entre les acusacions populars, i que aquestes van contra les mateixes persones i pels mateixos fets investigats. L'advocat de Manos Limpias va rebutjar l'argument d'ICV que assegura que el sindicat és d'ultradreta, perquè això no és un motiu legal per anar separats com a acusació popular.
L'Audiència impedeix que ICV i Guanyem siguin acusació popular en el cas Pujol separats de Manos Limpias
La ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, ha insistit que el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, no vol que el pròxim executiu depengui de forces independentistes però ha volgut diferenciar això d'una hipotètica abstenció d'ERC a la investidura. "Ningú ha dit que una abstenció d'ERC sigui dependre d'ERC. Les forces polítiques fan amb els seus vots el que els hi sembla. Dependre és una cosa i el que votin és una altra molt diferent", ha argumentat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres i amb la mirada posada al ple d'investidura del 22 i 23 de juliol. D'altra banda, ha considerat que la proposta del líder de Podem, Pablo Iglesias, d'intentar primer sotmetre a votació un govern de coalició no suposa un moviment per apropar-se a Sánchez. Celaá ha recordat el comportament dels independentistes catalans que, en un moment "crític" com el dels pressupostos de l'Estat, van "fer caure el govern votant amb PP i Cs i van accelerar les eleccions". La ministra portaveu ho ha posat d'exemple per defensar que el futur govern espanyol no ha de dependre de forces independentistes. Però ha volgut diferenciar el que significa dependre els independentistes de la votació sobre la investidura. "El que no pot ser és que neguem la realitat. Al Congrés hi ha 350 escons i alguns d'ells estan ocupats per forces independentistes i gestionen els vots com millor els sembla pels seus objectius", ha afegit. Segons Celaá, hi ha un escenari polític molt fragmentat i la política és "diàleg i l'art del possible". " Si no es pot parlar amb ningú, Cs amb qui parla? Amb ERC no, amb PDeCAT no, amb el PNB no, amb el PSOE no i amb Vox tampoc. Amb qui parla Cs? Amb el PP", ha dit la ministra portaveu. El fet que encara no hi hagi acord per a la investidura tres mesos després de les eleccions del 28-A no és "alarmant" segons Celaá i ha convidat a comparar-ho amb el temps que els països de l'entorn triguen a conformar governs, així mateix ha esgrimit que en aquest període de tres mesos s'han hagut de resoldre puzles derivats de les eleccions municipals i autonòmiques. La ministra portaveu ha insistit que la Moncloa vol la investidura al juliol i que no volen "jugar amb conjuntures electorals". De cara a les negociacions amb Podem i la reunió que dimarts mantindrà amb el secretari general, Pablo Iglesias, Celaá ha dit que no ha vist cap moviment del partit lila per apropar-se a la posició de Sánchez. "L'oferta és un govern de col·laboració, no un govern de coalició", ha insistit rebutjant la condició que Podem posa a la investidura. El govern espanyol considera que la carta oberta d'Iglesias a La Vanguardia en què s'obria a investir Sánchez si primer es vota un govern de coalició no és cap moviment. "Estem en un moment crític i seriós i necessitem un govern que faci una investidura i serveixi per governar. Fem-ho de manera seriosa", ha replicat.
El govern espanyol defensa que una abstenció d'ERC a la investidura no suposaria dependre dels independentistes
Uns 1.200 alumnes amb ceguesa o discapacitat visual greu de tota Catalunya comencen el curs dilluns vinent en aules ordinàries, amb el suport dels professionals dels equips de suport específic a la ceguesa i la discapacitat visual greu, formats per professionals d'ONCE i del Departament d’Ensenyament. Des de l’entitat de suport als invidents se subratlla que el model inclusiu ha aconseguit que, en finalitzar l'ESO, la taxa d'abandonament escolar d'aquests alumnes sigui gairebé tres vegades inferior a la mitjana espanyola, un 9,6% enfront del 23,5%, i dos punts per sota de la mitjana europea, que se situa en l’11,9%, segons l'últim informe de l'agència comunitària d'estadística Eurostat. Dels prop de 1.200 alumnes, 961 s’incorporen a les aules de Barcelona; 113 a les de Girona; 44 a les de Lleida, i 60 a les de Tarragona. Tots ells tenen el suport dels professionals del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals. Per edats, 265 escolars començaran cursos d’Educació Infantil; 191 de Primària; 150 d'ESO; 33 de Batxillerat; 57 de Formació Professional; 102 cursen estudis universitaris, i 380 estan inscrits en un altre tipus d'ensenyament. ONCE explica que per a cada alumne amb discapacitat visual s'elabora un Pla Individualitzat d'Atenció, segons les seves necessitats, i se li assigna un mestre itinerant encarregat, entre altres funcions, d'assessorar el centre i el professorat d'aula, assessorar i orientar les famílies i fer un treball directe amb l'alumne.
Uns 1.200 alumnes amb ceguesa i discapacitat visual greu de Catalunya comencen el curs en aules ordinàries
Els clàssics del segle XX, les col·laboracions amb artistes internacionals i la creació del programa ‘Encontres TAK’ són els eixos de la nova temporada del Teatre Akadèmia, la cinquena ja d’aquest espai escènic de l’Eixample. Les produccions pròpies d‘El Zoo de vidre’ (Williams), ‘Sik, Sik y otros’ (De Filippo), i les obres d’autors com Brecht, Eugène Ionesco, Sartre i Moisès Kaufman són les propostes més destacades. Dins del nou espai de col·laboracions (‘Encontres’) s’estrenarà un festival de micro de teatre (del 15 al 18 de setembre), o la primera coproducció de l’Akadèmia amb la companyia resident del curs passat, Projecte Ingenu, amb ‘Yerma’ de Lorca, entre altres propostes destinades a sumar complicitats.
El Teatre Akadèmia centra la temporada en els clàssics del segle XX i estrena un festival de micro teatre
Un total de 120 universitaris han rebut aquest dimarts una beca de mans de 'la Caixa' per anar a estudiar un postgrau a l'estranger. L'acte ha estat presidit pels reis Felip VI i Letizia i ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. Felip VI ha destacat l'esforç dels estudiants i els beneficis que la formació i l'experiència de viure i estudiar fora comportarà tant per als becats com per al conjunt de la societat espanyola, al mateix temps que ha agraït a l'entitat bancària aquesta aposta de futur. Els becats provenen de 30 disciplines diferents i 31 províncies espanyoles. Les beques són per cursar estudis a Europa (65) i Amèrica del Nord i Àsia (55). Per disciplines, les beques s'han repartit entre enginyeries i tecnologia 820), economia i empresa (13), arquitectura (9), dret (9) i biologia molecular i bioquímica (8). Per tipologia d'estudis, 84 alumnes cursaran un màster, 31 un doctorat i cinc faran estades d'investigació. Del total de becats, 32 provenen de Barcelona, 26 de Madrid, set del País Valencià, cinc d'Alacant, quatre d'A Corunya i quatre de Guipúscoa.
120 universitaris reben una beca per estudiar un postgrau a l'estranger de mans de 'la Caixa'
Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dilluns a la tarda un dels activistes investigats per les mobilitzacions que hi va haver a Girona durant l'aniversari de l'1-O. El jutjat d'instrucció 4 de Girona va emetre una ordre de detenció contra aquest activista pels delictes d'atemptat a agent de l'autoritat, desordres públics i danys. Aquest jove, que va decidir desobeir, és l'últim de tots els investigats que havien de passar a declarar pels jutjats. En el seu cas, es tracta d'un dels identificats a l'atestat dels Mossos d'Esquadra pel tall que hi va haver a les vies de l'AVE a primera hora del matí. Segons informen els Mossos, la detenció ha tingut lloc davant del Palau de Justícia de Girona, on el jove estava enganxant adhesius a la façana. Una patrulla l'ha identificat i, en veure que tenia pendent l'ordre de detenció, ha procedit a arrestar-lo. A hores d'ara, el jove es troba a la comissaria de Vistalegre, on s'ha convocat una concentració de suport.
Detingut un dels activistes investigats per les mobilitzacions a Girona durant l'aniversari de l'1-O
L'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha retirat més del 76% del material vegetal acumulat a l'embassament de Sau (Osona) arran del Gloria. Al gener, el temporal va dipositar una gran quantitat de material flotant –sobretot troncs i plantes però també residus com plàstics o pneumàtics- en un espai de 80 hectàrees. El 18 de febrer va arribar a l'embassament una primera embarcació per a la recollida d'aquestes restes i la setmana següent se n'hi va incorporar una segona per fer més eficients els treballs. Des d'aleshores, han tret 130.000 quilos dels 170.000 acumulats. Les tasques per retirar els flotants tindran un cost de 375.000 euros i s'emmarquen en els treballs d'emergència arran del temporal. Els treballs s'han executat apropant el material a les vores accessibles de la llera amb les embarcacions i, des d'allà, s'han anat retirant els flotants amb maquinària terrestre. Segons informa l'ACA en un comunicat, han fet selecció dels flotants retirats per separar les restes vegetals de les que no ho són. Les restes vegetals són majoritàriament troncs d'arbres arrossegats, que s'han triturat i el seu destí final ha estat l'ús com a biomassa o d'altres finalitat com per a l'agricultura, on serveixen l'ús com a material estructurant per al tractament de purins o compostatge. Fins ara, han retirat més de 130.000 quilos de material flotant en una zona de 80 hectàrees. Es preveu que les actuacions finalitzin en un parell o tres de setmanes i que la quantitat final recollida ascendeixi fins a les 170.000 quilos. A més de les restes de vegetació, també han retirat altres residus com plàstics, tubs, vidres i fins i tot algun electrodomèstic. Des de l'entrada en la fase d'alarma per la covid-19, les tasques han continuat i s'han fet complint amb les mesures de seguretat i higiene per garantir la seguretat dels treballadors implicats en la neteja.
L'ACA retira més del 76% del material vegetal acumulat a l'embassament de Sau arran del temporal Gloria
Joan Raventós (Vilafranca del Penedès, 1979), serà el nou corresponsal de TV3 a Brussel·les a partir del mes de setembre. Raventós es va incorporar als Serveis Informatius de la CCMA l'any 2003 i va entrar a la secció d'Internacional de TV3 el 2015. El periodista agafarà el relleu a Xavi Coral, que tot just ahir s'acomiadava des de la capital belga després de quatre anys i tornarà a Barcelona per copresentar el 'TN migdia' amb Raquel Sans. El canvi es materialitza després d'un procés de selecció intern i s'afegeix al de la corresponsalia de TV3 i Catalunya Ràdio a París, que al setembre assumirà el periodista David Melgarejo, en substitució de Josep Capella, que torna a la redacció de la delegació de Madrid. Joan Raventós és llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar la seva carrera periodística a la premsa local i es va incorporar als Serveis Informatius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals el 2003. Ha estat redactor del portal de notícies 324.cat i subeditor des del 2007. El 2015 es va incorporar a la secció d’Internacional de TV3 des d’on, entre altres coses, va cobrir les eleccions presidencials del Brasil del 2018. Ha participat en el programa 'Món' d’actualitat internacional i ha firmat el seguit de reportatges Món 20XXI emesos durant 20 edicions consecutives al 'TN vespre'. Joan Raventós informarà des de la capital europea, al costat de Jordi Baró, corresponsal de Catalunya Ràdio a Brussel·les. Aquesta corresponsalia i la de Washington són les dues úniques que no es van unificar l'any 2014 i mantenen un corresponsal per mitjà, "per la complexitat i el volum d'informació que generen", segons la CCMA. D'altra banda, amb el retorn de Xavi Coral per conduir el 'TN migdia' amb Raquel Sans, suposa la sortida de Carles Prats de l'espai. El periodista que fins ara editava i presentava aquest informatiu passarà a formar part de l’equip del 'Sense ficció', on s’encarregarà de dirigir documentals.
Joan Raventós serà el nou corresponsal de TV3 a Brussel·les a partir del setembre
El president espanyol en funcions i líder del PP, Mariano Rajoy, ha tornat a oferir una proposta de govern de "gran coalició" al PSOE però aquest dissabte ja ha demanat formalment l'abstenció a Pedro Sánchez. "La nostra oferta segueix aquí. I si no la vol acceptar, almenys que no sigui el 'perro del hortelano'. Que deixi governar qui va guanyar les eleccions, qui té més vots, més suports i la confiança majoritària", ha assenyalat Rajoy en un acte amb alcaldes i afiliats del PP a Salamanca. El president espanyol s'ha mostrat molt crític amb el secretari general del PSOE després de la seva investidura fallida i l'ha acusat "de fer perdre un mes a tothom a través d'una campanya propagandística". Igualment, Rajoy ha carregat contra un possible govern PSOE-Podem: "Seria letal per a Espanya. Nosaltres el combatrem".
Rajoy demana l'abstenció a Sánchez: "Si no accepta la nostra oferta, que ens deixi governar"
El judici per l'incendi d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) segueix sense data quan es compleixen 11 anys de l'atrapament on van morir cinc Bombers GRAF Lleida i un sisè va resultar greument ferit. Fa un any, el jutjat d'instrucció de Gandesa va dictar l'obertura del judici oral contra els dos únics acusats, els presumptes responsables d'iniciar el foc als Ports el 20 de juliol de 2009. El jutge de la instrucció rebutjava esperar la transcripció de les proves que faltaven, però a petició de la Fiscalia i les defenses dels acusats, l'Audiència de Tarragona va emetre una resolució el 29 de juny on s'exigeix aquest requisit processal. Fixa el 31 d'octubre d'enguany per rebre les transcripcions de les declaracions de 23 testimonis. Les transcripcions de les proves testimonials serveixen a Fiscalia i advocacies per acreditar "eventuals contradiccions" de les versions dels testimonis durant el judici oral. El jutjat popular no té accés a aquestes declaracions sumarials i els magistrats de l'Audiència reconeixen que és "realment complicat" identificar una contradicció amb el sistema de gravació. Considera "laboriós i inviable" escoltar la declaració sumarial si s'alerta de contradiccions durant el judici, tenint en compte que amb algun testimoni d'aquest cas hi ha declaracions que van allargar-se 12 hores. En la resolució es demana que abans del 31 d'octubre, el jutjat de Gandesa transcrigui les 23 declaracions que ha demanat la Fiscalia, petició a la qual s'han adherit les defenses dels acusats. També es reclama al Departament de Justícia que faciliti "el suport el material i de persones físiques" per fer aquesta tasca en el termini establert i sense perjudici en "l'activitat habitual" del jutjat d'instrucció de la Terra Alta. El periple judicial del cas Després de l'incendi d'Horta, la instrucció inicial que es va allargar dos anys i el cas va arribar el novembre del 2011 a l'Audiència de Tarragona. Els magistrats van decidir arxivar la causa contra Carles Font, el comandament Delta 0 durant l'extinció de l'incendi, i deixar Lorenzo Forner i Juan Antonio Paz com els dos únics imputats. El jutge de la instància provincial va acceptar la petició de Fiscalia i va acordar que la vista oral se celebraria pel procediment sumari ordinari per considerar-lo el més adequat, donada "la complexitat del cas". Les defenses dels dos presumptes piròmans s'hi van oposar perquè suposava la celebració del judici amb un tribunal professional a l'Audiència de Tarragona, en aplicació de l'actual Codi Penal. Les defenses de Paz i Forner van recórrer dos cops aquesta decisió, dos recursos que es van refusar l'Audiència de Tarragona però que va acceptar el Tribunal Suprem (TS) fa tres anys. L'alt Tribunal argumentava que, tot i la reforma del Codi Penal de l'any 2015, havia de prevaldre la llei vigent en el moment en què es van cometre els fets (juliol de 2009) i que preponderava el "delicte fi", en aquest cas, el delicte d'incendi forestal als cinc delictes d'homicidi per imprudència i al de lesions per imprudència, pels bombers GRAF morts i ferits en el foc. Amb aquesta dedició del TS, l'Audiència de Tarragona havia de refer el procés des de la instrucció. La causa original va tornar al jutjat de Gandesa el maig del 2018 i resolia al juliol de l'any passat l'obertura del judici oral per un delicte d'incendi forestal, en "concurs ideal" amb cinc homicidis imprudents i un delicte de lesions imprudent. El jutge de Gandesa demanava l'any passat formar una peça separada sobre la responsabilitat econòmica dels acusats, i els requeria una fiança de 8.233.168,25 euros. Però en un intent de donar celebritat al cas després de 10 anys, el jutjat de Gandesa descartava transcriure les declaracions pendents que ara reclama com a requisit processal l'Audiència de Tarragona i que hauran de presentar abans del 31 d'octubre. Amb aquest darrer tràmit podria fixar-se la data del judici però seran més d'11 anys d'espera que podran servir a les defenses de Forner i Paz per demanar una rebaixa "substancial" de la petició de penes. Qualsevol retard del procediment "per causa no imputable als acusats", pot valer als advocats per emparar-se en "dilacions indegudes" i demanar a la Fiscalia la pena mínima rebaixada en dos graus. D'aquesta manera, i si el Ministeri Fiscal s'avingués a pactar, es podria escurçar la condemna de 19 anys de presó fins a 4 o 5 cinc anys de reclusió per als acusats de provocar el mortal incendi.
La data del judici del foc d'Horta, pendent 11 anys després de la transcripció d'unes declaracions de la instrucció
L'Alt Empordà protegirà els búnquers de la Jonquera, Darnius i Agullana i el mas on es va custodiar el patrimoni artístic català durant la retirada. El Consell Comarcal aprovarà declarar-los Béns Culturals d'Interès Local (BCIL), amb l'objectiu d'impulsar-ne la conservació i fer-los visitables. En total, es protegiran dotze búnquers i dues trinxeres circulars, que es troben a banda i banda de l'N-II i el riu Llobregat. Es van construir entre el 1940 i el 1943, a l'inici del franquisme, per protegir la carretera en el cas d'una hipotètica invasió o atac des de França. El conseller comarcal de Cultura, Josep Maria Bernils, subratlla que la declaració com a BCIL és "un segell de garantia" que n'afavoreix la protecció i obre la porta a "un projecte més ambiciós: fer-los visitables". Pel que fa a Can Descals, aquest mas de Darnius és on es va custodiar el patrimoni artístic català durant la retirada. Entre d'altres, hi van fer estada el president Lluís Companys o el conseller Carles Pi i Sunyer. Pas endavant a l'Alt Empordà per recuperar la memòria històrica i protegir patrimoni vinculat amb la retirada i les acaballes de la Segona Guerra Mundial. El Consell Comarcal aprovarà la setmana vinent declarar com a BCIL tant la xarxa de búnquers de la Jonquera, Darnius i Agullana, com la masia Can Descals. En el primer cas, es protegiran catorze estructures defensives: dues trinxeres circulars –o observatoris- construïdes el 1940 a Darnius i a Agullana, i dotze búnquers de la Jonquera aixecats l'any 1943. Es troben a banda i banda del riu Llobregat i de l'N-II. A diferència dels que es van fer més endavant, s'adapten al terreny i, entre les seves particularitats, tenen escuts de batallons i companyies. Els búnquers formen part del primer sistema defensiu aixecat a Catalunya després de la Guerra Civil, amb l'objectiu de frenar una hipotètica invasió procedent de França. Estan fets amb estructures de formigó i recoberts parcialment de pedres lligades amb morter. Avui dia es troben en propietats particulars, però la declaració com a BCIL n'impulsarà la conservació i, amb el vistiplau dels amos dels terrenys, permetrà fer-los visitables. I de fet, aquest és l'objectiu final del camí que engega ara el Consell Comarcal de l'Alt Empordà. El conseller de Cultura i Memòria Històrica, Josep Maria Bernils, explica que la declaració com a BCIL dona "un segell de garantia" als búnquers que, a més, "afavoreix la seva protecció". "Això no és el final de res, sinó al contrari; es tracta de l'inici d'un projecte més ambiciós que ha de passar per gestionar la seva senyalització i recuperació per tal de fer-los visitables", assegura Bernils. El conseller també explica que tot el procés s'haurà de fer de bracet amb els tres municipis, els propietaris dels terrenys i –com no pot ser d'altra manera- amb el Memorial Democràtic de la Generalitat. "Personalment m'agradaria recuperar un vell projecte de museïtzació d'una part d'aquestes construccions, a l'estil del Parc dels Búnquers de Martinet, a la Cerdanya, però per arribar-hi ens calen recursos", admet Bernils. Mas emblemàtic En paral·lel, el Consell Comarcal també declararà BCIL un mas emblemàtic de Darnius: Can Descals. Documentat ja al 1577, pren el nom d'un pagès del poble, Francesc Descals, que havia fet fortuna a la Guerra del Francès i el va comprar el 1599. El mas es va reformar a fons entre els segles XIX i XX i, durant la Guerra Civil, la Generalitat el va confiscar i habilitat com a dipòsit del patrimoni artístic català, amb l'objectiu de protegir pintures i escultures dels bombardejos constants que patia Barcelona. Acabada la guerra, el mas va tornar als seus antics propietaris. A banda de salvaguardar les millors peces del patrimoni artístic català, moltes de les quals s'exposen avui al MNAC, a Can Descals també hi van pernoctar el president Companys o el conseller de Cultura Carles Pi i Sunyer. Va ser els primers dies de febrer del 1939, en plena retirada.
Protegiran els búnquers de la Jonquera, Darnius i Agullana i el mas on es custodiava l'art català durant la retirada
Els treballadors de l'escorxador avícola Sada de Lleida porten a terme aquest dimecres aturades de quatre hores, una durant el torn de matí, i una altra prevista per al de tarda. Es tracta d'una mesura de pressió per reclamar a l'empresa una millora de propostes que ha plantejat fins ara per a la plantilla davant l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) d'extinció presentat per tancar la planta de la capital del Segrià, on treballen 250 persones. El comitè d'empresa valora "positivament" l'actitud de l'empresa en les negociacions tot i que encara veuen "insuficients" el que els estan oferint. En aquest sentit, reclamen un mínim de 100 recol·locacions, respecte a les 57 plantejades per l'empresa, i una millora dels ajuts per a aquells treballadors que acceptin el trasllat a altres plantes del grup de l'Estat. L'ERO afecta uns 220 treballadors de la plantilla, ja que 14 comercials en queden fora, així com altres 16 que estan prejubilats, tal com van acordar direcció i comitè. Per a la resta, l'empresa ofereix la recol·locació de 57 treballadors, un 25% de la plantilla, en altres de les plantes que té el grup a l'Estat (Sevilla, València, la Corunya i Tenerife), mentre el comitè en reclama un mínim de 100, segons ha exposat el president del comitè d'empresa, Juan Noguero. D'altra banda, el comitè demana 2.000 euros per aquells treballadors que acceptin el trasllat a altres plantes i 700 euros mensuals per al lloguer de l'habitatge, a més d'ajuts per a la compra de llibres per als treballadors amb fills en edat escolar. En aquest sentit, l'empresa els ofereix 1.500 euros per als treballadors recol·locats majors de 50 anys, i 1.200 euros per als de menor edat, i una ajuda de 500 euros mensuals durant mig any per als de més de 50 anys, i de 600 euros, per als que no arribin a aquesta edat. De totes maneres, Juan Noguero valora "positivament" el que ens està oferint la direcció perquè, "al menys, ara estan negociant" ja que "al principi només eren vint dies per any treballat durant dotze mesos o un concurs de creditors". Així, ha indicat que l'objectiu del comitè és "aconseguir el màxim possible". El president del comitè d'empresa de Sada Lleida considera que les negociacions entre les dues parts haurien d'avançar més ràpidament tenint en compte que finalitzaran el 29 de novembre i "només queden dues setmanes". Aquest dijous els representants dels treballadors i la direcció tenen prevista una nova trobada. Divendres, la plantilla celebrarà una assemblea per valorar les propostes plantejades fins al moment per part de l'empresa. El Grup Sada es propietat de la multinacional holandesa Nutreco, en mans del hòlding d'inversions, també holandès, SHV. Sada va presentar un ERO per al tancament de la planta de Lleida justificant la decisió per les pèrdues que aquesta acumula, d'uns 600.000 euros anuals. Tot i això, l'empresa ha invertit en els darrers anys uns 12 milions d'euros en la sala d'especejament d'aus de Sada a Lleida. A finals de l'any passat, però, la firma va decidir tancar l'escorxador de Lleida i traslladar-lo a València.
Aturades dels treballadors de Sada Lleida per reclamar més recol·locacions i millors condicions per als trasllats
Els Mossos d'Esquadra han detingut dos homes de 54 i 47 anys, de nacionalitat italiana i espanyola, acusats de robar en tres caixers automàtics de Blanes, Bellaterra i Fogars de la Selva amb l'ajuda d'artefactes explosius de fabricació casolana. A l'italià se'l vincula amb tots els assalts, mentre que a l'espanyol només se li atribueix un dels robatoris. Tots dos tenen un ampli historial delictiu i a més dels tres robatoris se'ls imputen els delictes de tinença i fabricació d'explosius, sostracció de vehicles i falsificació documental. Els dos investigats estan en presó preventiva a l'espera de judici. Els robatoris van passar entre l'octubre i el desembre del 2018. Concretament, van assaltar un caixer de Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) el 12 d'octubre, el 17 d'octubre van perpetrar el de Fogars de la Selva i el 15 de desembre el de Blanes. En el cas del caixer de Bellaterra, ubicat al campus de la UAB, els lladres no van poder consumar el robatori perquè els va fallar el sistema de detonació. Els investigadors van poder vincular els tres fets perquè van tenir lloc en un curt període de temps i pel 'modus operandi' utilitzat pels lladres, que és molt poc corrent a Catalunya i que consisteix a provocar una detonació en el caixer automàtic a partir d'un tipus d'explosiu de fabricació casolana. Als investigats, amb un ampli historial delictiu, a banda dels tres robatoris a caixers automàtics, se'ls imputen els delictes de tinença i fabricació d'explosius, danys agreujats, així com sostraccions de vehicles i falsificació documental, ja que per perpetrar algun dels robatoris van utilitzar algun vehicle sostret al qual van canviar-li la matrícula amb plaques sostretes a altres vehicles. Per tots aquests fets, tots dos detinguts ja estan en presó preventiva.
Detenen dos lladres per robar en caixers automàtics de Blanes, Bellaterra i Fogars de la Selva amb explosius
Catalunya, País Valencià i Balears voten en contra dels límits establerts pel govern espanyol ACN Madrid.-El Consell de Política Fiscal i Financera ha aprovat aquest dijous situar al 0,6% l'objectiu de dèficit de les comunitats autònomes per al 2017, rebaixar-ho fins al 0,3% al 2018, i assolir l'equilibri el 2019, en què el dèficit ha de ser del 0%. El límit del 0,6% per a l'any vinent implica que les comunitats disposaran d'una dècima més de marge del que el Ministeri havia comunicat als consellers d'Economia el passat més d'abril, però queda lluny de les peticions de la Generalitat, que reclamava situar el dèficit a l'1,18%. Segons fonts del Govern, tan Catalunya com el País Valencià i les Balears han votat en contra dels objectius de dèficit. El govern espanyol també ha comunicat als territoris el seu acord amb el PSOE per augmentar un 8% el Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins a situar-lo als 707,6 euros mensuals. Les comunitats governades per socialistes s'han abstingut, mentre que les del PP hi han votat a favor. En la roda de premsa posterior a la reunió del CPFF, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha celebrat que l’acord entre el govern espanyol i la majoria de comunitats sobre els nous límits de dèficit públic mostren que s’obre “una nova etapa i una nova manera de fer política, amb una voluntat d’acord per establir els objectius”. El ministre ha recalcat que el fet que només tres comunitats s’hagin oposat als nous sostres de dèficit públic “vol dir que hi havia bon clima” en la reunió. “La consecució objectius de dèficit és fonamental per la credibilitat de l’economia espanyola i de l’Estat de les Autonomies, a més de ser un element que facilitarà la reactivació econòmica i la creació ocupació. És important que totes les administracions públiques segueixin reduint el seu dèficit públic durant aquest any i finançant serveis públics que prestem als ciutadans”, ha destacat el màxim responsable d’Hisenda del govern espanyol. Montoro celebra que els nous recursos es destinin a reduir el dèficit Montoro ha assenyalat que els nous recursos que reben les autonomies procedents de la reactivació de l’activitat econòmica han servit per reduir el dèficit i no per incrementar la despesa, cosa que “mostra l’efectivitat de la llei d’estabilitat pressupostària”. El ministre també ha assegurat que “a mida que s’estabilitzin les finances públiques, podrem seguir l’evolució i l’eventual modificació de la regla de despesa, que s’està discutint a nivell de la UE”. D’altra banda, Montoro ha indicat que mentre no hi hagi un pressupost de 2017, no es poden determinar les anticipacions a compte que han de rebre les comunitats autònomes. A preguntes dels periodistes, el ministre ha explicat que el vicepresident del Govern català, Oriol Junqueras, ha expressat la voluntat de la Generalitat de convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya, però ha afegit que el CPFF no és el “fòrum de debat” per aquestes qüestions. El responsable d’Hisenda ha afegit que ara cal definir els instruments de finançament a les comunitats perquè puguin atendre els pagaments als seus proveïdors i continuar oferint els seus serveis públics. Objectius de deute públic de les comunitats D'altra banda, el CPFF ha aprovat l'objectiu de deute públic per al conjunt de les comunitats autònomes per a l'exercici 2016, Aquest s'ha fixat per aquest any en un 24,4% del PIB espanyol. Els objectius de deute públic del conjunt de les comunitats autònomes per al trienni 2017-2019 han quedat fixats en els termes següents: 24,1% per 2017, 23,6% per 2018 i 22,7% per 2019. Els imports de deute públic establerts per al conjunt de les comunitats autònomes per aquest 2016 es poden rectificar segons els mecanismes addicionals de finançament que es produeixin durant l'exercici, sempre que no es destini a finançar venciments de deute o dèficit del mateix any. El CPFF també ha aprovat formalment els nous objectius d'estabilitat pressupostària proposats pel govern espanyol per a les comunitats autònomes en l’exercici 2016. L'objectiu de dèficit públic per aquest any ha quedat establert en el 0,7% del PIB espanyol, que és el mateix percentatge que va ser aprovat al CPFF del passat 28 d'abril i està recollit en el Pla Pressupostari presentat a la Comissió Europea el 14 d'octubre. Inicialment, aquest límit estava fixat en el 0,3%.
El CPFF flexibilitza l'objectiu de dèficit a les comunitats fins al 0,6% el 2017, una dècima per sobre del previst
El portaveu adjunt de C's al Parlament, Fernando de Páramo, creu que la llei de transitorietat jurídica, coneguda parcialment fa pocs dies, és una mostra més, com les altres dues lleis de 'desconnexió', de la voluntat del Govern de "trencar unilateralment amb la resta d'Espanya i la resta dels ciutadans". Per això, no s'ha mostrat sorprès pels seus continguts, ja que "el Govern pensa constantment en com saltar-se les lleis, com enganyar la justícia". Per això, tot i no mostrar-se sorprès pel seu contingut, ha dit que seguiran oposant-se a aquestes iniciatives. En una roda de premsa, De Páramo admet que els continguts d'aquestes tres lleis "són molt clars", però alguns els "amaguen, tot i que parlen d'un procés transparent". Així, ha criticat que el Govern no pensi "en governar millor per a tots" i sí en "separar i dividir" els catalans. D'aquesta manera, el portaveu de C's s'ha posicionat prop del secretari d’Organització del PSC, Salvador Illa, que ha posat en dubte, en una entrevista a l'ACN, la voluntat del Govern d’assolir un acord per fer una consultada pactada amb l’Estat tal com es va acordar en la cimera pel referèndum. “Quina voluntat d’acord pot tenir un govern que tot just predicar-la anuncia un acord per desconnectar-se de l’Estat?”, s’ha preguntat Illa. Segons el dirigent socialista, aquesta actitud “no respecta els mínims paràmetres de seriositat i rigor de la negociació política” i per això ha insistit que no hi trobaran el PSC. D’altra banda, ha defensat que “no hi ha ni hi poden haver dues legalitats” i ha reivindicat que només existeix una, tot i que té “possibilitats de ser canviada amb els mecanismes previstos en el marc legislatiu”. Sobre la possibilitat d'un referèndum pactat, De Páramo ha dit que "és un fracàs tornar a parlar del 9-N o portar Catalunya a un Brèxit", i ha assegurat que amb l'actual correlació de forces al Congrés de Diputats es poden fer "reformes" que beneficiïn també els catalans perquè ja no hi ha majories absolutes. Tot i així, ha assegurat que les reformes proposades per C's "no tenen per objectiu dividir els catalans". Per això, i davant de la campanya iniciada per l'ANC a favor del 'sí' en un referèndum d'independència, el portaveu de C's no s'ha mostrat sorprès i ha considerat que l'entitat "és el mateix que el Govern". Per això, ha demanat a l'executiu de Puigdemont "menys campanyes per la separació i més treballar i posar-se les piles, Catalunya s'ho mereix".
C's veu la llei de transitorietat jurídica com una mostra més de la voluntat de "trencament unilateral" del Govern
La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha fet una crida aquest dilluns a l'independentisme a "mirar pel país" amb "unitat estratègica" i "consens" per treballar plegats contra un "adversari comú". En una declaració institucional després de la compareixença del president inhabilitat Quim Torra, la republicana ha apel·lat a la "solidaritat antirepressiva" i ha demanat "més política, unitat i fermesa". La portaveu d'Esquerra ha afirmat que després de l'"atac" a la sobirania catalana cal conjurar-se per assegurar un Govern "el més fort possible" per pilotar el país durant el període de "interinitat" per afrontar la pandèmia i seguir avançant cap a la república catalana. La portaveu d'Esquerra Republicana ha iniciat la compareixença assegurant que aquest dilluns és un dia "trist" per la democràcia i per Catalunya perquè el Tribunal Suprem ha inhabilitat un president per "defensar la llibertat d'expressió". Per això, Vilalta ha dit que Torra té ERC "al seu costat" i ha reivindicat que només el Parlament pot decidir qui és president de la Generalitat. "No estem en un Estat democràtic", ha lamentat Vilalta. La republicana ha insistit que la inhabilitació de Torra és una peça més de la "causa general contra l'independentisme" i ha avisat l'Estat que "poden prohibir, multar i empresonar" però que mai podran "engabiar les idees". "Ens reafirmem en la lluita per la llibertat del país", ha exposat. "Mai podran empresonar idees", ha insistit. La secretària general adjunta d'Esquerra ha afegit que si apartar un president escollit democràticament per una pancarta ja és un "escàndol democràtic" encara ho és més "fer-ho a mitja pandèmia". Vilalta ha acabat la compareixença explicant que "ens veiem als carrers i les places per fer sentir la nostra veu de llibertat contra la repressió". "I demostrar que cada vegada que hi ha urnes, la força de l'independentisme és més forta. La democràcia sempre guanya", ha conclòs. "El d'avui és un cop més en un camí que ja és irreversible fins a la llibertat definitiva. President Torra, ho farem per vostè també i amb vostè", ha afegit.
ERC reclama "unitat" i "consens" a l'independentisme per assegurar un Govern "fort" i combatre l'"adversari comú
Illa diu que estudiaran el cas de Madrid, que ja ha demanat passar a la etapa 1, i que s’hi reuniran dijous ACN Madrid .-Sanitat preveu resoldre divendres quines comunitats o zones passaran a la següent fase del procés de desescalada dilluns que ve. El ministre Salvador Illa ha anunciat durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que esperen fer-ho públic divendres a la tarda i que esperen reunir-se amb la comunitat de Madrid dijous. Illa ha explicat que Madrid va demanar verbalment a la reunió d’aquest dilluns passar a la fase 1 i que quan rebin la documentació formalment l’analitzaran per veure “en quin grau compleixen”. El titular de Sanitat ha insistit que els criteris són sempre tècnics i que els paràmetres que es tenen en compte són públics. També ha remarcat que la desescalada “no és una carrera” sinó un “procés que s’ha de fer amb gradualitat, simetria i cogovernança”.
Sanitat preveu resoldre divendres quines comunitats o zones passaran a la següent fase dilluns que ve
La cap de llista al Congrés del PPC per Girona, Concepció Veray, ha retret al candidat de Democràcia i Llibertat, Jordi Xuclà, "fer insinuacions que no pot demostrar" amb la concessió de TP Ferro. Veray no ha amagat el seu enuig per les acusacions "d'amiguisme" que va llançar Xuclà contra l'Estat a l'hora de signar el contracte, l'ha instat a no fer demagògia i a anar als jutjats "a denunciar-ho" si en té proves. La candidata popular també ha retret al convergent no tenir "vergonya" i l'ha acusat de voler donar lliçons quan, parlant del seu partit "a tothom li vénen al cap casos com el 3%, Millet o la família Pujol". Concepció Veray, que avui ha presentat propostes de reactivació econòmica, s'ha compromès a impulsar que les administracions "paguin a temps" els proveïdors. Reacció airada de la candidata del PPC davant les crítiques que Xuclà va llançar a l'Estat per la gestió del contracte de TP Ferro. El candidat al Congrés de Democràcia i Llibertat va parlar obertament "d'amiguisme" en la concessió i va assegurar que l'executiu espanyol no havia "mogut un dit" davant la fallida de l'empresa que va construir el tram transfronterer del TAV. Una factura "del desastre", assegurava, que es pot enfilar fins als 700 MEUR. La cap de llista del PPC no s'ha estat avui de recriminar a Xuclà que "faci insinuacions d'allò que no pot demostrar". I en cas "que tingui proves que demostrin" que hi va haver tracte de favor en la concessió, l'ha instat "a denunciar-ho als jutjats". Concepció Veray, però, també ha anat més enllà, i ha inclòs Convergència dins la crítica (partit al qual pertany Xuclà). "Caldria tenir més vergonya, perquè si parlem d'amiguisme, a tothom li vénen al cap casos com el 3%, els Sumarroca, Millet, Montull i la família Pujol", ha assegurat. Dos milions de contractes La cap de llista del PPC per Girona ha fet aquest dimarts campanya a la Selva. A Sils, Concepció Veray s'ha reunit amb regidors i representants del partit a la comarca per exposar-los els punts del programa del PP sobre reactivació econòmica. Després, ha anat a visitar les obres del castell de Montsoriu a Arbúcies, que finança l'estat espanyol. En matèria laboral, Veray ha assegurat que el PP, si governa a la Moncloa, crearà "dos milions de llocs de treball" en els propers quatre anys. La candidata també ha promès més ajudes per als autònoms i emprenedors, les petites i mitjanes empreses i ha definit com una de les "prioritats" lluitar contra l'atur juvenil i el de llarga durada. Entre d'altres, el PP proposa canvis en la cotització per fomentar la contractació indefinida o crear un fons de capitalització per als treballadors (a imatge del sistema austríac). Veray també s'ha compromès, si obté escó al Congrés, a continuar lluitant contra la morositat i a impulsar que les administracions "paguin a temps" els proveïdors. En aquest punt, la candidata ha recordat que els 75 MEUR que l'executiu estatal va destinar a les comarques gironines dins del Pla de proveïdors van permetre abonar 2.151 factures, la majoria de les quals van beneficiar pimes (1.578) i autònoms (485). "De totes les pagades, només 88 van ser per a grans empreses", ha subratllat. En matèria laboral, Veray tampoc s'ha estat de criticar el candidat socialista gironí, Marc Lamuà, que ahir va insistir en la proposta de derogar la reforma laboral. "Ells van deixar Espanya amb 3,5 milions d'aturats i a la frontera de l'abisme; aquests quatre anys han estat molt durs i hem demanat sacrificis, però el PP ha encarat la via de la recuperació", ha conclòs Concepció Veray.
Veray retreu a Xuclà "fer insinuacions que no pot demostrar" amb TP Ferro i l'insta a denunciar el contracte als jutjats
El nou Pla d'Actuació Municipal (PAM) 2015-2019 de Tortosa, que han presentat aquest dimarts els grups de CiU i ERC, exposa les 424 accions que s'han desplegat arran dels 37 punts d'actuació consensuats entre les dues formacions polítiques en l'acord de governabilitat. Com ha destacat l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, es tracta del "full de ruta" del govern municipal, en el qual es detalla quines actuacions es duran a terme i en quin exercici o exercicis pressupostaris es preveu fer-les. El nou PAM, el tercer que es desenvolupa a la ciutat ebrenca, vol ser també un "instrument de transparència" de la gestió municipal i un compromís de l'acció de govern amb la ciutadania. Per això és revisarà anualment el seu grau de compliment com també la inclusió de nous projectes o la revisió dels previstos, segons les circumstàncies. Un dels punts clau de l'acord de governabilitat entre CiU i ERC a l'Ajuntament de Tortosa era, justament, la redacció del nou Pla d'Actuació Municipal (PAM) per al període 2015-2019. Aquest terme PAM detalla 424 accions que es reparteixen per regidories i es concreta el seu desenvolupament per anualitats. Tot i això, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha assenyalat que el pla inclou accions molt transversals i sobretot moltes de les quals caldrà desplegar al llarg de tot el mandat municipal. Bel no ha volgut detallar quin és el pressupost previst per al desplegament del nou PAM tot i que ha explicat que s'ha redactat amb el pressupost ordinari de l'Ajuntament de Tortosa previst per als propers 4 anys com a pressupost orientatiu. L'alcalde també ha lamentat que no s'hagi pogut localitzar les més de 400 actuacions previstes però ha reconegut que el consistori no disposa dels instruments tecnològics per fer-ho. El PAM estarà a disposició de la ciutadania des de la web del consistori. El portaveu del grup municipal d'ERC, Josep Felip Monclús, ha destacat el PAM com un "document viu" del qual es pot fer seguiment per part de la ciutadania, i també als grups de l'oposició, perquè s'ofereix "detallat i temporalitzat quan s'ha compromès a fer cada cosa". "Estem satisfets perquè pensem que aquest PAM ha sabut conjugar els dos programes electorals, ha suposat molta feina, però és una eina perquè la ciutadania sàpiga allò que fem, quan ho farem i com es farà", ha destacat Monclús. El portaveu republicà ha celebrat que molts dels punts del PAM ja s'han recollit als pressupostos d'aquest 2016 mentre que l'alcalde Ferran Bel ha subratllat que l'esforç inversor del pla se centrarà en els exercicis de 2017 i 2018 perquè el consistori té un pla de reajustament de les finances municipals, amb una reducció de l'endeutament planificada fins a aquest any 2016, i es vol mantenir. "A partir de 2017 alliberarem molts més recursos i es podran dedicar a inversió. S'accentuarà encara més els anys 2018 i 2109", ha apuntat Bel.
CiU i ERC de Tortosa inclouen 424 accions al Pla d'Actuació Municipal consensuat per als propers 4 anys
La 27ena Trobada Empresarial al Pirineu abordarà aquest any la presa de decisions en un context d'incertesa global i local. Serà en dues jornades, el 16 i 17 de juny, que se celebraran per novè any consecutiu a la Seu d'Urgell. Els empresaris que impulsen la Trobada han lamentat la incapacitat dels partits estatals per formar govern perquè la situació "no contribueix a generar confiança". Asseguren que la incertesa política, tant a Catalunya pel procés sobiranista com a l'Estat per la manca de govern, se suma als dubtes sobre l'evolució mundial de l'economia. Per tot plegat, "les expectatives positives que s'havien generat el 2015 a hores d'ara s'han frenat", segons el president de la Trobada, Vicenç Voltes. L'altre gran eix temàtic serà l'impacte de les noves tecnologies en l'economia i les empreses. La conferència inaugural la farà divendres 17 de juny al matí el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El lema de la 27ena Trobada Empresarial al Pirineu és "Decidir en un món incert", que mostra l'objectiu de centrar l'edició d'enguany en la rellevància de la incertesa com a variable que condiciona la presa de decisions i la gestió empresarial. Voltes ha explicat que el van triar fa uns quatre mesos però que ara és més vigent que mai vist el context polític a Catalunya i l'Estat. La Trobada Empresarial al Pirineu s'ha marcat com a objectiu atraure públic més jove. Per això aquest any entre les novetats destaca la creació d'una quota d'inscripció per a joves d'entre 18 i 35 anys a meitat de preu. Els qui estiguin en aquesta franja d'edat pagaran 400 euros per a la inscripció completa per als dos dies, mentre que la resta n'hauran d'abonar 800. Un altre gest en aquest sentit és l'entrena d'un nou reconeixement per a emprenedors, que se sumarà al que ja s'atorgava a la trajectòria professional. El lliurament es farà durant el sopar del dia 16 i els premiats no se sabran fins aquell dia. D'altra banda, els membres de l'executiva també han explicat durant la presentació de l'edició d'enguany que han estat buscant una nova ubicació per a la Trobada, ja que la voluntat és que sigui itinerant. De moment, però, es queda a la Seu d'Urgell perquè a les comarques pirinenques no troben sales grans que reuneixin les condicions necessàries per acollir les conferències i taules rodones. Durant els últims quatre anys el nombre d'inscrits ha superat els 550. Per a l'edició d'aquest 2016 les inscripcions s'obriran dimecres vinent, 4 de maig. En els seus 27 anys d'història, la Trobada ha passat per Boi (Alta Ribagorça), Andorra, Lleida ciutat, Rialp (Pallars Sobirà) i La Seu d'Urgell.
La 27ena Trobada Empresarial al Pirineu abordarà la presa de decisions en un context d'incertesa global i local
El magistrat substitut del Jutjat Contenciós-Administratiu número 8 de Barcelona ha anul·lat una multa de 60 euros del juliol del 2016 contra una dona que va aparcar en una zona de càrrega i descàrrega de la capital catalana. L'argument és que la senyalització només estava escrita en català, cosa que contravé el reglament de circulació i la llei de seguretat vial, que obliguen a senyalitzar com a mínim en castellà. L'Ajuntament va al·legar que la Constitució i l'Estatut reconeixen el català com a llengua cooficial i que la senyalització simbòlica és universal, a banda que algunes indicacions estiguin escrites en una o altra llengua. No obstant, el magistrat ha donat la raó a la dona multada.
Un jutge anul·la una multa d'aparcament perquè la senyal només estava en català
El departament de Cultura ha retornat aquest divendres al Parlament de Catalunya documentació recuperada de la seva activitat en l'època republicana (1933-1938). Es tracta d’un dels 507 lligalls que el Ministeri de Cultura va retornar a l'Arxiu Nacional de Catalunya, procedents de l'arxiu de Salamanca, en aplicació de la llei de restitució a la Generalitat de Catalunya de documentació confiscada durant la Guerra Civil. El lligall conté, entre altres, correspondència de l’aleshores president del Parlament, Joan Casanovas i Maristany, amb departaments de la Generalitat, diputats, consulats o autoritats militars, diverses Saludes i carnets i llistes de personal del Parlament, i una bobina de microfilm.
El Parlament recupera documentació dels anys 1933 al 1938 confiscada durant la Guerra Civil
L'obligació de recopilació de dades i comunicacions a l'Agència Tributària per part de les plataformes digitals intermediàries en el lloguer d'habitatges amb finalitats turístiques ''poden ser desproporcionades i injustificades per l'objectiu de perseguir el frau fiscal'', segons l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO). Per aquesta entitat que regula la competència, el decret impulsat per Cristóbal Montoro des del Ministeri d'Hisenda suposa la imposició d'unes càrregues ''desproporcionades i injustificades'' a les plataformes tecnològiques d'intermediació d'habitatges d'ús turístic. ACCO creu que les exigències normatives que imposa Hisenda per perseguir el frau són ''una càrrega administrativa que pot perjudicar les condicions de competència en el mercat arribant a esdevenir una autèntica barrera a l'entrada de nous operadors així com un obstacle a l'activitat dels operadors presents en el mercat''. El pronunciament de l'òrgan que vigila la competència a Catalunya es fa en relació amb el reglament sobre actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes de les actuacions d'aplicació dels tributs on s'imposa una nova obligació d'informació als intermediaris, en particular, les denominades 'plataformes colaboratives' que intervinguin en la cessió d'habitatges amb finalitats turístiques. ACCO creu que les dades referents al propietari individual que ofereix el seu habitatge com l'import percebut i la referència cadastral de l'habitatge és una obligació justificada'' en la lluita contra el frau fiscal, però es tracta d'una mesura ''desproporcionada'' si aquesta informació es demana als intermediaris que no disposen d'aquestes dades, com són les plataformes tecnològiques. Competència creu que demanar les dades del titular de l'habitatge, la persona cessionària, el nombre de dies de gaudiment de l'habitatge i el número de contracte ''no es troba suficientment justificada de manera que no compleix amb els principis de necessitat i proporcionalitat, ''atesa la manca de rellevància d'aquesta informació''. Les restriccions a la competència que suposa el decret d'Hisenda ''preocupen especialment'' a l'ACCO ''atesa la consideració de Catalunya, en especial l'entorn de la ciutat de Barcelona, com un important 'hub' tecnològic del sud d'Europa i per referir-se a un subsector molt rellevant en l'àmbit dels serveis a Catalunya, com és el turisme''. Per ACCO totes aquestes càrregues administratives que imposa Hisenda poden comportar que moltes empreses considerin canviar de seu a un altre estat de la Unió Europea. ACCO recorda la recomanació publicada per ells mateixos el 2014 i que en un document sota el títol 'Transaccions entre iguals (p2p) i la competència'' sobre la necessitat de què ''l'actuació dels poders públics s'hauria d'encaminar a propiciar un entorn de mercat flexible que possibiliti el desenvolupament de l'activitat d'aquests 'marketplaces', de manera que les restriccions a la competència (enteses com a barreres a l'entrada o requisits per a l'exercici i desenvolupament de l'activitat per part dels nous oferents) siguin únicament les necessàries i proporcionades''. El regulador de la competència també creu que el decret d'Hisenda podria vulnerar les directives comunitàries de serveis i de comerç electrònic.
L'ACCO creu ''desproporcionada i injustificada'' la informació que Hisenda exigeix a les plataformes de lloguers turístics
La Unió Progressista de Fiscals ha rebatut les declaracions del president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i ha defensat que “el Ministeri Fiscal és autònom del govern, de qualsevol govern”. En una piulada aquest dimecres, després que Sánchez hagi reivindicat el seu control sobre la Fiscalia per impulsar l’extradició de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en una entrevista a RNE, l’associació professional ha afirmat que l’executiu “no pot donar ordres a la Fiscal General”. “Que quedi clar”, ha insistit l’associació a Twitter.
La Unió Progressista de Fiscals rebat Sánchez i defensa que la Fiscalia és “autònoma” del govern espanyol
L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dilluns un jove acusat d'assaltar un ancià de 83 anys en un pis de la Vall de Bianya (Garrotxa) i colpejar-lo per robar-li joies i el cotxe. La fiscalia sosté que, per perpetrar el robatori la nit del 22 de juny de 2012, el lladre es va tapar la cara i es va disfressar amb una perruca rosa per evitar que la víctima el reconegués. El processat és fillastre de l'ancià assaltat i l'acusació pública apunta que va decidir atracar-lo –acompanyat d'un altre lladre expulsat del país- perquè tenien "mala relació". Durant el judici, el jove ha negat les acusacions. Diu que el dia dels fets va anar a un concert a Girona i ni tan sols va ser a la Vall de Bianya. El jove s'enfronta a una pena de 7 anys de presó per un robatori amb violència a casa habitada i un delicte de lesions. La fiscal demana que li apliquin una agreujant de disfressa. La defensa demana l'absolució. "No vaig ser jo", ha assegurat l'acusat al judici. Segons la seva versió, la nit del 22 de juny del 2012 va anar a un concert a Girona "amb uns amics" i no va ser ni a Olot ni a la Vall de Bianya. Per això, nega haver anat al pis del seu padrastre disfressat i encaputxat per atracar-lo. Aquella nit, l'home de 83 anys estava al seu pis, en un bloc de pisos pràcticament deshabitat i sense llum a l'exterior, acompanyat d'un jove amb qui mirava el futbol. La víctima no ha pogut declarar al judici per problemes de salut. El jove que estava amb ell en el moment de l'assalt ha explicat que cap a dos quarts de deu de la nit van trucar a la porta. L'ancià va anar a obrir. "Vaig sentir un cop i com si algú caigués a terra, i vaig anar cap allà", ha explicat el testimoni. Aleshores, va veure dos individus encaputxats i disfressats. Mentre un agredia i lligava l'ancià amb uns cordills, relata, l'altre el va colpejar a ell. "No estic acostumat a situacions de violència i em vaig quedar paralitzat", ha afegit. Els dos encaputxats li va arrencar una cadena d'or a l'ancià, li va treure un anell tipus segell i es van endur les claus del cotxe. Després, van fugir del pis. No el va reconèixer El testimoni ha explicat que "per constitució" li va semblar reconèixer un conegut, d'origen hondureny, a qui la fiscalia no acusa perquè està expulsat del país. En canvi, diu que "mai" va dir que el fillastre de la víctima fos un dels assaltants. "Anaven disfressats i vaig reconèixer a l'altre però mai, mai he dit que un fos l'acusat", ha afirmat. La fiscal li ha preguntat per què durant la instrucció el va identificar i va arribar a demanar una ordre d'allunyament contra ell. "Jo no sé què diuen aquests papers, però això és mentida", ha exposat. Com a resultat de l'agressió, l'ancià va patir diverses lesions, com la fractura d'ossos de la zona del nas. Va necessitar 17 dies per curar les ferides. Les joies que li van robar van ser taxades pels pèrits en 793 euros i el Citroën C4, en 3.800. Les joies les van recuperar en un establiment de compravenda d'or i els Mossos d'Esquadra van localitzar el cotxe el 24 de juny. La fiscal sosté que l'acusat, amb el seu amic d'origen hondureny, van planificar l'assalt com a venjança per la "mala relació" que el fillastre tenia amb la víctima. "No teníem mala relació, la normal entre pare i fill, l'únic és que ell és un home molt estricte", ha afegit l'acusat a l'últim torn de paraula. La fiscal demana que el condemnin a 5 anys de presó pel robatori i 2 anys per un delicte de lesions. Considera que li han d'aplicar una circumstància agreujant de disfressa. La defensa vol l'absolució. El judici ha quedat vist per a sentència.
Jutgen un acusat d'assaltar un ancià en un pis de la Vall de Bianya i colpejar-lo per robar-li joies i el cotxe
Una empresa gironina ha creat un sensor portàtil per garantir que els treballadors mantenen la distància quan són a la feina i, d'aquesta manera, ajudar a prevenir el coronavirus. L'aparell pita, emet llum intermitent o vibra quan detecta que els empleats s'apropen massa. Està pensat, sobretot, per a empreses que tinguin 100 o més treballadors i de fet ja se n'estan fent dues proves pilot a grans multinacionals. L'empresa que l'ha ideat, Claitec, preveu començar a distribuir-lo al juliol i ja té una precomanda de 30.000 unitats. El seu director general, Ricard Chetrit, explica que el sensor també té memòria, de manera que si es detecta un cas de covid-19 dins una empresa, es pot "rastrejar la línia de contactes" de l'afectat i aïllar-los. Amb seu al Parc Científic i Tecnològic, Claitec desenvolupa solucions de seguretat industrial i de prevenció d'accidents laborals. Entre d'altres, ha dissenyat dispositius per evitar atropellaments amb carretons de càrrega, caigudes a cintes transportadores o sinistres durant la descàrrega de camions. Amb l'esclat de la pandèmia, la plantilla de Claitec va decidir aportar la seva tecnologia per prevenir el coronavirus. "Durant el confinament tots hem teletreballat; i va ser aquí on vam començar a pensar què podríem fer", explica Chetrit. I la idea, de fet, els va venir pensant en com seria la tornada a l'oficina i les mesures de seguretat que caldria adoptar. Basant-se en els sistemes que estaven desenvolupant, l'equip va veure que podia aportar solucions que ajudessin a mantenir les distàncies quan s'està a la feina. I tal dit, tal fet. El resultat és un sensor portàtil, el T-10RSD, que emet alertes quan els treballadors s'apropen massa. Chetrit explica que, a l'hora de dissenyar-lo, el que han fet és adaptar la tecnologia de Claitec. "Fins ara, les nostres solucions comunicaven màquines amb persones; ara, el que hem fet és que aquesta relació sigui de persona a persona", explica el director general. Precisió de 10 centímetres El T-10RSD es pot portar com si fos un clauer o bé penjat del coll (en aquest cas, permet posar-hi la targeta de la feina). "A dins els dispositius porten una electrònica que funciona amb radiofreqüència, es comuniquen uns amb els altres com si fossin mòbils i podem mesurar a quina distància es troben amb una precisió de 10 centímetres", concreta Ricard Chetrit. Un cop s'ha ajustat el límit (per exemple, 1,5 metres) cada vegada que dos sensors detecten que aquesta distància no es manté, emeten un avís. Pot ser un xiulet fort, llums intermitents, una vibració o bé, en entorns sorollosos, tots tres senyals al mateix temps. A més, el director de Claitec explica que, si es vol, els dispositius poden donar una prealarma (per avisar que els treballadors estan a punt de saltar-se la distància de seguretat). A més d'ajudar a prevenir la covid-19 garantint que es respectin les distàncies, el sensor també té una altra funció. "Permet traçar i rastrejar la línia de contactes", diu Chetrit. Així, si es detecta un cas de coronavirus en una empresa, es podrà saber amb qui s'ha relacionat l'afectat i aïllar aquests treballadors, evitant afectar la resta de la plantilla. "Ens podríem trobar en què, per un cas, l'empresa estigués obligada a tancar tota la fàbrica; d'aquesta manera, ho evitem", explica el director general de Claitec. Això sí, a l'hora de desenvolupar el T-10RSD, l'empresa gironina s'ha assegurat que es protegeixi la identitat dels treballadors. "Cada aparell té un número, i allò que es registra, per exemple, és que el 25 ha estat a prop del 36; però nosaltres no sabem ni qui el porta ni per on ha passat, simplement ens centrem en les distàncies", subratlla Ricard Chetrit. Proves pilot a dues multinacionals Tot i que pot tenir més aplicacions, Claitec d'entrada ha decidit focalitzar-se en empreses mitjanes i grans (que tinguin 100 treballadors o més). "El dispositiu està pensat per a entorns laborals, tot i que també hi ha altres opcions com ara museus o visites turístiques", explica Chetrit. I de fet, l'empresa gironina ja ha començat a testejar el T-10RSD amb dues grans multinacionals. Una de les proves pilot es fa a Anglaterra, en una planta d'una corporació sueca. I l'altra a Montornès del Vallès (Vallès Oriental), en una fàbrica d'una multinacional amb matriu alemanya. "Estan fent proves per validar el sistema, i la nostra intenció és poder començar a distribuir el dispositiu a principis de juliol", concreta el director general. Claitec, de fet, ja té una primera precomanda d'unes 30.000 unitats. Li ha fet la multinacional alemanya que duu a terme la prova pilot, i que té intenció d'estendre el dispositiu a tota la seva plantilla, repartida en 120 plantes arreu del món. "El producte ha despertat expectació; des de Claitec tenim distribuïdors a més de quinze països, i quan els hem enviat informació sobre el dispositiu, hi ha hagut interès", diu Ricard Chetrit. Cada aparell costa de mitjana uns 150 euros i no es necessita fer cap instal·lació addicional. El director general de Claitec explica que, un cop acabada la prova pilot, i quan el dispositiu entri en producció, la idea és anar-se obrint a nous clients. "En cas que hi hagi noves onades o rebrots del virus, les empreses no es poden permetre aturar-se com ha passat aquest cop; i creiem que la nostra solució pot ajudar a evitar-ho", conclou Ricard Chetrit.
Una empresa gironina crea un sensor portàtil per garantir que els treballadors mantenen la distància quan són a la feina
La jornada de reflexió prèvia a les eleccions del 21-D és insòlita i diferent a les que s'han viscut en els darrers comicis. Aquesta vegada no es faran les tradicionals fotografies de tots els candidats que els diaris publiquen en portada el dia de les eleccions. I és que aquesta vegada la fotografia seria incomplerta amb Oriol Junqueras a la presó d'Estremera i Carles Puigdemont a Brussel·les amb una ordre espanyola de detenció. Pel que fa a la resta de candidats, el pla estrella és anar al cinema a veure l'última entre de 'Star Wars' amb el títol 'L'últim Jedi'. Així ho tenen previst els candidats del PSC, Miquel Iceta; del PPC, Xavier García Albiol; i de Catalunya en Comú, Xavier Domènech. En general, tots aprofitaran per descansar i estar amb la família després de més de 15 dies de ritme frenètic que han deixat alguns dels candidats afònics, com la líder de Cs, Inés Arrimadas, i Iceta. El cap de llista de JxCat, Carles Puigdemont, passarà una jornada de reflexió "molt domèstica i molt de reflexió", sense fer "res d'extraordinari" des de Brussel·les. Des del 29 d'octubre es troba a la capital europea i es reivindica com el president "legítim" i a "l'exili" en considerar que la justícia espanyola no ofereix suficients garanties. En les últimes hores, Puigdemont ha deixat clar que durant la jornada de reflexió no anirà en cap cas a Catalunya, "tal com algú havia especulat". El candidat de JxCat té prevista alguna reunió de treball però també descansar d'una campanya "intensa". El número 1 de la llista d'ERC, Oriol Junqueras, viurà la jornada de reflexió com un dia més a la presó d'Estremera. Una jornada amb una rutina molt marcada que comença a les 8 hores quan per megafonia es crida a fer el recompte de presos. Després d'esmorzar pa amb mantega i melmelada passejarà durant una hora pel pati. De 10h a 13h, Junqueras es dedicarà a practicar bàsquet, jugar a escacs o donar alguna classe d'italià. Després de dinar, el candidat dels republicans haurà de tornar a la seva cel·la durant més de tres hores i serà llavors quan dediqui temps a llegir cartes, respondre-les i escriure. A la tarda, tornarà a fer alguna de les activitats fins a l'hora de sopar. A les 19.25h es tanca la seva cel·la, on s'hi estarà fins a les 8h del matí següent. La candidata de Cs, Inés Arrimadas, dedicarà el dia de reflexió a passar temps amb la família, a qui considera que ha tingut “abandonada” durant els dies de campanya. La seva germana ha vingut expressament aquests dies a Barcelona per donar-li suport. A més, mirarà de descansar, sobretot la veu, que els darrers dies se li ha vist afectada per un refredat que arrossega des d’un míting a Cornellà de Llobregat. Arrimadas ha admès però que no podrà evitar estar pendent de la jornada electoral, però amb la “satisfacció” que s’ha fet la feina “el millor que s’ha pogut” durant la campanya electoral. El número 1 de la llista del PSC, Miquel Iceta, aprofitarà el matí de la jornada de reflexió per comprar-se unes ulleres noves, descansar i passar una estona amb la família. A la tarda té previst anar al cinema amb uns amics a veure la pel·lícula 'Star Wars. Els últims Jedi', estrenada darrerament. El mateix pla que té el cap de files de Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech, que també aprofitarà la jornada d'aquet dimecres per asseure's davant de la gran pantalla i endinsar-se en la nova entrega d''Star Wars'. Ho farà acompanyat de la família, segons ha explicat. "I que la força ens acompanyi a tots en aquest dia de reflexió", ha bromejat el candidat dels comuns. El candidat del PPC, Xavier García Albiol, ha explicat que passarà el dia previ a les eleccions descansant el màxim possible i en ambient familiar. "Intentaré recuperar una certa normalitat i tranquil·litat familiar. Això també m'anirà bé per recuperar veu", ha precisat Albiol, que durant tota la campanya de les eleccions del 21-D ha arrossegat un persistent constipat. A la tarda, el líder del PPC també preveu anar al cinema a veure la nova pel·lícula de 'Star Wars'. "Hi aniré amb els meus fills que fa temps que me la venen demanant", ha explicat Albiol, que ha puntualitzat amb ironia que aprofitarà que és dimecres, dia de l'espectador al cinema, i per tant, les entrades li sortiran més barates. Finalment, el candidat de la CUP, Carles Riera, començarà el dia com ho ha fet durant pràcticament tota la campanya electoral, visitant el metge de bon matí. El candidat cupaire espera poder rebre ja l'alta i abandonar el tractament contra la peritonitis que el va afectar poc abans de començar la cursa cap al 21-D i que ha condicionat la seva activitat durant la campanya. La resta de la jornada, Riera aprofitarà per llegir i cuinar, una de les seves aficions.
La presó i l'"exili" impedeixen la tradicional fotografia dels candidats en el dia de reflexió
El regidor d’Urbanisme de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha acusat el govern d’Ada Colau de “voler colar per la porta del darrere” la connexió del tramvia per la Diagonal. Martí ha considerat una “presa de pèl” que l’executiu municipal presenti una modificació del PGM de la plaça de les Glòries que “amaga” la connectivitat dels tramvies, o que inici la tramitació dels canvis de direcció dels carrers Urgell i Avinguda de Sarrià. El convergent també ha anunciat que el seu grup demanarà en el transcurs de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat la retirada del punt que preveu modificar el PGM. Jordi Martí ha posat també en evidència “la contradicció flagrant” del govern, i el “ridícul i esperpent” dels regidors d’Arquitectura i Patrimoni, Daniel Mòdol, i la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, que ahir “discrepaven públicament sobre si el tramvia ha de passar o no pel mig de la Plaça de les Glòries”. També ha recordat que el març passat cinc partits de l’oposició, un d’ells ara al govern, el PSC, van signar una declaració per demanar que la possible connectivitat estigués sotmesa al consens polític suficient i a la viabilitat tècnica.
CiU acusa Colau de “voler colar per la porta del darrere” la connexió del tramvia per la Diagonal
El govern britànic ha confirmat que el Regne Unit participarà definitivament a les eleccions europees el 23 de maig, ja que no hi ha "prou temps" per ratificar l'Acord de Retirada a temps per evitar la participació en els comicis. Malgrat que l'executiu de Theresa May està en negociacions amb els laboristes per aconseguir el suport al text de sortida, el seu cap de gabinet David Lidington ha reconegut aquest dimarts que "no serà possible" tancar un pacte abans de la data en què s'haurien de celebrar les eleccions. Al Regne Unit els comicis es fan els dijous i, per això, les eleccions europees seran el 23 de maig, mentre que, per exemple, a Espanya són el 26 de maig, un diumenge. Ara el govern de May es proposa arribar a un acord amb els laboristes i ratificar l'Acord de Retirada "abans del recés d'estiu" i evitar que els eurodiputats britànics electes al maig no ocupin els escons el 2 de juliol, quan es constitueix la nova Eurocambra. "Idealment ens agradaria una situació en què aquests eurodiputats no hagin d'ocupar mai l'escó al Parlament Europeu", ha assegurat Lidington. Implicacions per Espanya Amb una eventual sortida del Regne Unit, està previst que l'Eurocambra passi de 751 a 705 eurodiputats i que alguns estats tinguin més representació, com l'espanyol que n'hauria d'obtenir 5 més. Segons fons parlamentaries, en el moment en què els britànics abandonin el bloc podran esdevenir eurodiputats els 5 primer candidats amb més vots per Espanya que hagin quedat a les portes del Parlament a les eleccions europees del 26 de maig.
El govern britànic confirma que el Regne Unit participarà definitivament a les eleccions europees el 23 de maig
El parc aquàtic Illa Fantasia ha rebut 225.000 visitants durant aquest 2016, un 10% més que la temporada passada. Enguany, el parc ha facturat 4 milions d’euros, un 15% més que l’any passat. Els beneficis s’invertiran en la millora d’instal·lacions del recinte. El gerent del parc, Joan Cama, ha avançat que de cara a al pròxim 2018 comptarà amb dues novetats: una atracció composta per quatre o cinc tobogans que sortiran d’un mateixa torre d’uns 20 metres d’alçada i una gran àrea infantil. Les dades de l’exercici de 2016 s'han presentat en el marc de l’Euro Attractions Show 2016 (EAS), la fira internacional de l’industria de l’oci i les atraccions, que enguany s’ha celebrat a Barcelona. Aquest congrés ha comptat amb la presencia de més de 500 empreses que han presentat les seves propostes en més de 100 categories, al recinte Gran Via Fira de Barcelona. L’Illa tornarà a ser escenari del Circuit Festival El parc Illa Fantasia tornarà a acollir l’any vinent la festa gai més gran del món, dins el Circuit Festival. La novetat de la desena edició es que se celebrarà en dos dies en comptes d’un sol, com s’ha fet fins ara. Així ho ha confirmat Joan Cama, en la ponència que ha fet aquest matí davant dels representants de parcs aquàtics d’Europa. Un festival que en la seva novena edició va reunir al voltant de 70.000 persones de més de 60 nacionalitats.
Illa Fantasia rep 225.000 visitants durant el 2016, un 10% més
La portaveu parlamentària de CatECP, Susana Segovia, ha lamentat aquest dimarts que l'Eurocambra s'hagi constituït sense Carles Puigdemont, Toni Comín ni Oriol Junqueras i ha denunciat que s'han vulnerat els seus drets com a representants polítics. En roda de premsa al Parlament, Segovia ha dit que si es van poder presentar com a candidats a unes eleccions ara haurien de poder ocupar el càrrec pel quan van ser escollits. També ha criticat que amb el veto als tres eurodiputats electes s'estiguin "vulnerant" els drets de les persones que van votar-los i ha argumentat que el dret a la representació dels electors hauria de "prevaldre" a les institucions. Segovia s'ha referit a la investidura del candidat del PSOE Pedro Sánchez prevista pel 22 de juliol. Ha constatat que fins a la data hi ha "marge" per continuar parlant per garantir un govern progressista que aposti pel diàleg i sigui "valent" per afrontar l'emergència social. Això sí, ha evitat concretat quina sera la posició del grup d'En Comú Podem. Del fet que el Ministeri d'Exteriors hagi demanat al TSJC que tanqui cautelarment diverses delegacions de la Generalitat a l'estranger, ha criticat que el govern espanyol judicialitzi qualsevol mesura que pugui tenir una solució política. També ha reclamat que els executius catalans i espanyol treballin plegats per solucionar els problemes humanitaris. Preguntada per una periodista sobre el fet que el president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, hagi dit que es repensarà si repeteix les respostes dels comunicadors en castellà, els comuns han defensat que Canadell s’equivoca en afirmar que “és una pèrdua de temps” respondre a castellà. "El nostre país és un país plurilingüe i és part de la seva riquesa. Cal protegir la nostra llengua pròpia, el català, que és la llengua vehicular a Catalunya i sempre ha tingut preferència en les comunicacions institucionals, però no cal tractar el castellà com si fos una llengua aliena", han defensat. CatECP demana la compareixença de Buch i Jordà Segovia ha iniciat la seva intervenció lamentant que el Govern "no hagi fet els deures" i que no hagi afrontat correctament la primera onada de calor de l'estiu. En aquest sentit, ha criticat que l'executiu català "decreti l'emergència climàtica però que no concreti cap mesura". La portaveu ha reclamat que el Govern treballi per revertir la crisi social que reflecteix l'Enquesta de condicions de vida de l'Institut d'Estadística de Catalunya. En aquest context, ha parlat de la proposició de llei que el grup ha presentat que demana apujar fins el 2% l'impost als bancs en la constitució d'hipoteques. D'aquesta manera, han dit, es podria sufragar mesures com la Renda Garantida. També ha afegit que la conselleria no ha plantejat "correctament" els efectius d'emergències per afrontar l'onada de calor i els possibles incendis. Per tot plegat, ha anunciat que el seu grup ha demanat la compareixença al Parlament del conseller d'Interior, Miquel Buch, i la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, per conèixer la seva proposta de defensa del territori i la sostenibilitat i la gestió sobre l'incendi de Ribera d'Ebre.
CatECP lamenta que es "vulnerin" els drets polítics de Puigdemont, Comín i Junqueras pel veto a l'Eurocambra
El Defensor del Pacient ha reclamant una correcta aplicació dels tests ràpids per evitar un rebrot del coronavirus. Ha afegit que la realització dels tests diagnòstics de covid-19 és "de vital importància" per complementar el diagnòstic clínic i ha alertat que si no s'actua amb diligència "apareixerà un rebrot de la malaltia, cobrant-se de nou, milers de vides". Per això, ha reclamat fer tests ràpids a tota la població però en especial a sanitaris, treballadors a residències i altres activitats de risc. A més, ha demanat que especialistes en microbiologia experimentats en el diagnòstic assessorin sobre la seva indicació, que els protocols siguin consensuats i transparència en la compra de tests ràpids i en relació amb la seva eficàcia. L'organització ha demanat també que hi hagi transparència sobre els equips d'experts que estan assessorant i que s'inclogui a les principals societats científiques de les especialitats involucrades. Sobre l'ús, ha alertat que una correcta eina diagnòstica pot ser "fins i tot perjudicial" si es fa servir malament o és mal interpretada i ha recordat que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha informat que els tests ràpids d'anticossos "poden detectar molts falsos positius". En aquest sentit, ha apuntat que n'hi ha de diversos tipus i amb diverses fiabilitats i ha afegit que no s'han de fer servir per al diagnòstic de la infecció aguda ja que poden donar falsos negatius. Així, ha alertat que un ús massa aviat "suposaria malbaratar els escassos recursos diagnòstics que hi ha amb l'elevat risc tant per als facultatius com per als pacients". El Defensor del Pacient ha afirmat que l'OMS recomana l'ús d'aquests tests ràpids d'anticossos només per a assaigs clínics i només fets servir "convenientment i amb molta prudència" en els resultats per una anàlisi de la immunitat comunitària. En aquest sentit, ha indicat que la proba diagnòstica microbiològica complementària de referència per al diagnòstic de la infecció ha de ser la PCR, sempre amb una presa adequada de la mostra. En el cas de detectar positius mitjançant PCR, ha reclamat aïllar i tractar ràpidament als pacients afectats. Per això, ha demanat la realització d'aquestes proves de manera urgent a tots els pacients amb símptomes. Ha afegit que aquestes s'han de fer en menys de 24 hores i els resultats han d'estar en menys de 48 hores. El Defensor del Pacient també veu necessària una constant formació el personal sanitari, que es contracti personal amb experiència en microbiologia molecular i que s'afavoreixi el diagnòstic dins dels sistema pública, sense derivar a laboratoris privats. Per últim, ha sol·licitat que es potenciïn els circuits covid i no covid als hospitals en el tractament de pacients o fins i tot l'ús de centres independents sense afectats per coronavirus.
El Defensor del Pacient reclama fer tests ràpids però amb una correcta aplicació per evitar un rebrot del coronavirus
La família d'un home de 46 anys i veí de la Seu d'Urgell que a l'abril de 2017 va morir a l'hospital de la capital alturgellenca, on portava nou dies ingressat pels dolors causats per una hèrnia discal de la qual estava pendent d'operar-se, ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el CatSalut. La decisió es produeix gairebé un any després d'esperar una resolució a la reclamació que el passat desembre van interposar al mateix organisme per un presumpte cas de "negligència mèdica" i que finalment no ha arribat. L'advocat que representa els familiars del pacient ha explicat que espera que ara la justícia admeti a tràmit la seva petició, tenint en compte que el procediment habitual en aquests casos dictamina, segons ha dit, que si passats nou mesos de la data de la queixa no s'ha obtingut resposta s'entén que aquesta ha quedat desestimada, fent possible per tant, ha afegit, iniciar la via judicial. Els fets es remunten a l'11 d'abril de 2017, quan l'home va decidir acudir al servei d'urgències del Sant Hospital de la Seu d'Urgell a causa dels dolors produïts per una hèrnia discal de la que s'havia d'operar. Segons ha explicat l'advocat que representa la seva família, l'equip mèdic va ordenar el seu ingrés al centre, on va passar-hi nou dies, fins a la seva mort. Pràcticament durant tot aquest període, tal com ha apuntat el lletrat, va portar al braç esquerre la mateixa via que li havien introduït a urgències, fet que, segons ha detallat, va en contra del protocol que dictamina que aquesta s'ha de canviar en un màxim de 96 hores en el cas d'un pacient que estigui a planta i de 24 si s'ha posat a urgències. Durant l'estada del pacient a l'hospital, l'home va començar a desenvolupar, en un moment donat, un símptomes diferents als del dolor de l'hèrnia discal per la qual havia ingressat, tal com ha explicat l'advocat de la seva família, que ha afegit que en cap moment se li va practicar cap prova diagnòstica per detectar que passava. Un dia abans de la seva mort, va ser traslladat a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida per preparar el preoperatori i va tornar novament al centre mèdic de la Seu d'Urgell sense que durant la seva estada a la capital del Segrià haguessin detectat què passava. Finalment, nou dies després de la seva arribada a les urgències del Sant Hospital va perdre la vida per una sèpsia contreta per via intravenosa, segons ha dit el lletrat. La família, que va presentar el passat mes de desembre una reclamació al CatSalut, no ha rebut cap resposta del que va passar, segons ha explicat el seu advocat. Per aquest motiu, i passat el termini de nou mesos pel qual s'entén que el "silenci administratiu" equival a la desestimació de la seva petició, el lletrat ha presentat un recurs contenciós i espera que aquest sigui admès a tràmit. Per la seva banda, des de la Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell han declinat fer declaracions sobre el cas i tampoc s'ha obtingut cap valoració per part del Departament de Salut.
La família d'un home que va morir a l'hospital de La Seu presenta un recurs contenciós al no rebre resposta del CatSalut
Protecció Civil preveu aplicar a Barcelona el model de restriccions de l'Hospitalet de Llobregat per aturar l'augment de casos de coronavirus. "Anem cap al model de l'Hospitalet", ha dit la directora general de Protecció Civil, Isabel Ferrer, en declaracions a TV3. Ha explicat que el Procicat acabarà de concretar aquest matí les mesures però ha apuntat que buscaran "evitar al màxim possible el contacte social", establir restriccions d'aforament a bars i restaurants -50% a l'interior i distància de dos metres entre taules a les terrasses- i cita prèvia per anar als establiments. A més, és "molt probable" que es tanquin els locals d'oci nocturn. Ferrer no ha descartat que aquestes mesures s'ampliïn a tot l'Hospitalet i a altres municipis. Ferrer ha afirmat que la idea per a Barcelona, com a l'Hospitalet, és "no sortir de casa si no és estrictament necessari". Ha afegit que la meitat dels contagis provenen de trobades familiars i socials i això s'ha de "tallar ràpidament". Ha explicat que, a l'espera de la decisió final del Procicat, és "molt probable" que les mesures afectin tota la ciutat i ha apuntat que la situació que es dona a l'Hospitalet i a Barcelona es pot estendre als "municipis que estan a tocar". Ha indicat que les mesures aprovades necessitaran de l'autorització judicial, com ja va passar al Segrià i a l'Hospitalet, i no ha descartat que siguin modificades. Per això, ha afirmat que cal que al judicatura faci "un aprenentatge i es deixi assessorar dels que entenen". La directora general de Protecció Civil ha reconegut que els escenaris són "molt complicats" i que el resultat de les mesures que ara es prenguin no es podrà comprovar si funcionen fins d'aquí a uns 12 dies. Ferrer ha assegurat que ja sabien que hi haurien rebrots i que més enllà de si han arribat abans del previst, l'important és "ser àgils i podem implementar i improvisar" les mesures necessàries. Sobre si s'està actuant tard, ha afirmat que "és probable" que els epidemiòlegs puguin arribar a aquesta conclusió però ha apuntat que es treballa segons els escenaris que es van presentant. La directora genera de Protecció Civil ha explicat que no s'ha volgut tornar al model de fases perquè la situació a cada municipi "és absolutament diferent" però ha reconegut que és un moment "una mica complicat" i "de confusió". En aquest sentit, ha apuntat que s'haurà d'estar "atents a la informació" perquè és un "dubte raonable" pensar que potser no es pot accedir a la zona on es vol anar de vacances. "No puc avançar com estarà Barcelona o la Costa Brava en 15 dies", ha exemplificat.
Protecció Civil preveu aplicar a Barcelona el model de l'Hospitalet i no descarta fer-ho en altres municipis
El Partit Popular ha rebutjat aquest dimarts l’elecció de Quim Torra com a nou president de la Generalitat. A través d’una piulada, els populars consideren que els comentaris polèmics de Torra són “racistes” i els condemnen assegurant que “no hi ha lloc per la retòrica de l’odi a la UE”. “Continuarem donant suport al govern espanyol per garantir l’estat de dret i el respecte a la Constitució a Catalunya”, conclou en un missatge a Twitter el partit europeu on s’integra el PP de Mariano Rajoy. Dilluns, poc després de la sessió d’investidura, el Partit dels Socialistes Europeus (PES) va qüestionar Torra pel mateix motiu afirmant que els seus missatges -pels quals s’ha disculpat el de JxCat- són “racistes” i "absolutament repugnants" i generen "dubtes" sobre si ha de ser el 131è president de la Generalitat.
El Partit Popular Europeu sobre Torra: “No hi ha lloc per la retòrica de l’odi a la UE”
El diputat del PPC Daniel Serrano ha opinat que l'aprovació del pressupost de la Generalitat és "la pitjor manera d'allargar l'agonia del Govern i d'una legislatura que ja no donen més de si". Així ho ha dit en la roda de premsa d'aquest dilluns al migdia a la seu dels populars, després que l'executiu i els comuns anunciessin el pacte d'uns comptes per al 2020 amb un increment de despesa de 3.070 MEUR i un 25% més d'inversió. Serrano ha criticat l'acord perquè és "la suma del pitjor", ja que arriba després de l'entesa del "separatisme" amb l'"esquerra populista". El PPC troba preferible convocar eleccions anticipades al Parlament.
El PPC creu que l'aprovació del pressupost de la Generalitat és "la pitjor manera d'allargar l'agonia de la legislatura"
El portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, ha acusat aquest dimecres el president espanyol, Mariano Rajoy, de “corrompre la veritat” i el “Tribunal Constitucional”, i l’ha advertit que ja només li queda “l’ús de la força” i la “violència” per imposar els seus plantejaments a Catalunya. Tardà ha assegurat que les institucions i la societat catalana espanyoles no tenen “cap autoritat moral” a Catalunya perquè són percebudes com a “corruptes” i “incapaçes de sintonitzar” amb els ciutadans. “Només rebem insults, apel·lacions a la violència i amenaces, i només els queda la força per imposar el poder”, ha dit Tardà, que ha recordat que com a la cançó del Club Super Tres “Uh oh no tinc por” ser valent és “millor que tenir força” i els catalans es queden amb “la valentia” mentre deixen al govern espanyol l’ús de la “força corrupta”. Ha fet aquestes manifestacions des de la tribuna del Congrés després de la compareixença de Mariano Rajoy al Congrés pel cas Gürtel. El portaveu d’ERC, Joan Tardà, ha assegurat que Rajoy ha hagut de comparèixer forçat per la seva manca de majoria parlamentària, i ha recordat que el PP és “el que té més causes per corrupció d’Europa”. Per aquest motiu ha denunciat “la corrupció sistèmica del règim del 78” i el “finançament irregular” del PP per “presentar-se dopats a les eleccions”. Tardà ha assegurat també que el PP es veu obligat a “mantenir-se en el poder a tota costa”, ha “corromput” el Tribunal Constitucional i ha “normalitzat” la corrupció. “Per això no el veig preocupat ni tan sols concernit a dir la veritat”, ha dit Tardà, que ha assegurat que al PP “no li importa” que Gürtel hagi corromput l’administració. El líder d’ERC també ha assegurat que la “corrupció de la veritat” del PP també porta a dir que “vendre armes” a països que financen el terrorisme “és normal”. Tardà ha assegurat que l’actual Estatut retallat de Catalunya és “fruit de la prevaricació” del PP i ha acusat Rajoy de tenir un concepte “corromput” del constitucionalisme, fet que el portarà a “desgràcies” a Catalunya, on la societat assumeix que “les institucions espanyoles no tenen cap autoritat moral” perquè són percebudes com a “corruptes” i “incapaços de sintonitzar”.
Tardà assegura que a Rajoy “només li queda la violència” per imposar-se a Catalunya
Els sindicats lamenten que és la "ratificació" del que es va pactar en l'anterior Mesa de Negociació i avisen que hi haurà un "conflicte seriós" si no es recuperen ja les pagues pendents del 2013 i 2014 ACN Barcelona.-El Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública impulsarà un decret per incrementar fins a l1'95% la massa salarial dels treballadors i treballadores de la Generalitat. S'aplicarà l'increment màxim de l'1,75% autoritzat per la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat i un 0'25% addicionals, tot i que els sindicats apunten que un 0'20% serien de fons addicionals i no està concretat com i a qui es pagarà. És l'acordat en la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics, que s'ha celebrat aquest dimarts i en el que han participat representants de CCOO, UGT i Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), que s'ha aixecat de la taula a mitja reunió en desacord amb el que s'estava negociant. D'una banda, perquè no s'ha parlat de la recuperació de les pagues pendents del 2013 i 2014, tot i que ja no constava en l'ordre del dia. Sobre això, el coordinador de l'àrea pública de CCOO a Catalunya, Joan Maria Sentís, ha alertat que "si no es posen les piles" en aquest tema "hi haurà un conflicte seriós". Precisament, durant la reunió, unes 200 persones s'han manifestat davant la seu del Departament de Treball per reclamar que se'ls paguin els diners que els deuen. La voluntat és aplicar de "manera immediata" aquests increments. Així, l'augment es percebrà amb caràcter retroactiu d'un 1,5% el pròxim 1 de gener, mentre que el 0'25% corresponent a l'assoliment dels objectius del PIB té retroactivitat a 1 de juliol. Els treballadors públics també percebran el 100 de la retribució en cas de baixa laboral des del primer dia.
El Govern anuncia un augment dels salaris dels treballadors públics de l'1'95%
El govern espanyol, sindicats i patronal signaran aquest divendres en un acte solemne al Palau de la Moncloa un acord per a la reactivació econòmica i l'ocupació. Segons ha avançat 'El País' i confirmen a l'ACN fonts sindicals, es tracta d'una declaració conjunta de l'executiu de Pedro Sánchez i els agents socials amb "alguns compromisos, propostes i consideracions". També aquest divendres, el govern espanyol mantindrà una reunió extraordinària del Consell de Ministres per aprovar mesures econòmiques. L'acte de signatura de l'acord amb els agents socials coincidirà amb el debat i votació a la Comissió per a la Reconstrucció al Congrés de les conclusions, que inclou una part sobre mesures econòmiques.
El govern espanyol i els agents socials signaran aquest divendres un acord per a la reactivació econòmica i l'ocupació
El documental 'Priorat', dirigit per David Fernàndez de Castro, ha estat el triomfador de l'onzena edició de Memorimage, el Festival Internacional de Cinema de Reus. El certamen ha entregat els premis aquest dissabte al vespre al Teatre Bartrina i dos dels cinc guardons han estat per 'Priorat', una pel·lícula que posa cara als responsables de la transformació d'aquesta zona en una regió vinícola de referència. D'una banda, el jurat del Memorimage, format per Daniel Villanueva, Anna-Priscila Magriñà i Jordi Manent, ha decidit atorgar per unanimitat a 'Priorat' el Premi Ciutat de Reus a la millor pel·lícula d'aquesta edició per oferir "una narrativa trepidant, plena d'emocions i sorpreses" i demostrar que "la universalitat pot trobar-se en una petita història local". A més, el film ha recollit també el Premi del Públic, atorgat per votació popular pels assistents de les pel·lícules presents a la secció oficial. El Premi MemoriReus-Rabassa, dotat de 300 euros i patrocinat per Rabassa Arts Gràfiques i que atorga el públic assistent per majoria simple de vots, ha estat per a la producció 'Els nens de la jungla', de Santi Suárez Baldrís. El documental narra la història de l'Escola Mowgli, la iniciativa d'un grup de professors de Reus que apostava per un model pedagògic alternatiu en plena dictadura franquista. El Premi Cinema-Rescat l'han rebut els alumnes de la Casa d'Oficis Mas Carandell i David Fernández pel millor treball de documentació i recerca de 'Reus, abans, ara i aquí', realitzat amb imatges del CIMIR–Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus. Jan Baca, Raül Contel i Encarnació Soler, el jurat configurat per l'Associació CinemaRescat, han decidit guardonar 'Reus, abans, ara i aquí', per "l'original, senzilla i efectiva manera de mostrar el pas del temps". Per últim, el Premi MemoriJove ha estat per a 'Refugi Dresden', de Xuban Inxaustuegui. Els alumnes assistents a les projeccions matinals l'han atorgat per votació popular.
El documental 'Priorat', triomfador de l'onzena edició del Festival Internacional de Cinema de Reus 'Memorimage'
El secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, ha assegurat aquest dilluns al matí que l'increment en més de 10.000 persones apuntades a l'atur durant l'agost es deu, no pas al sector turístic, sinó sobretot a altres empreses del sector serveis que acomiaden treballadors al juliol per recontractar-los al setembre, i així reduir costos i fer "vacances" de cotitzacions socials. Ginesta ha explicat que això és una "patologia" de les èpoques de l'economia expansiva i que la Generalitat vigilarà que no hi hagi frau en aquesta matèria. Després de fer-se públiques les dades, Ginesta ha dit que la prudència amb la que havien valorat les bones dades de juny i juliol s'han confirmat, després del mal resultat de l'agost, el pitjor des del 2011. "A mesura que es recupera l'atur, es recuperen patologies del passat", ha dit, recordant que en èpoques expansives sempre puja l'atur a l'agost. Els contractes finalitzats al juliol, segons Ginesta, solen ser de molt curta durada, i s'espera que al setembre aquestes persones tornin a entrar al mercat de treball. Si es confirma aquesta "anomalia", la Generalitat ho avaluarà. De fet, la majoria d'aquests contractes no són del sector turístic. "Haurem de revisar si la contractació temporal respon a factors cíclics, estacionals, puntuals de l'activitat de les empreses, o realment es converteix en un sistema d'estalvi de costos de cotitzacions, en una patologia del mercat de treball", ha argumentat. La part positiva, segons Ginesta, és la reducció interanual de l'atur, més de 48.000 persones i un 10% de descens. Pera aquest setembre s'espera un increment d'aturats del sector turístic compensat per l'increment de contractes del sector serveis o industrial. Respecte l'estat, les dades d'agost són pitjors a Catalunya, però en termes interanuals són millors i també la taxa d'atur és més baixa, ha valorat Ginesta.
El Govern diu que l'increment de l'atur no és pel turisme sinó per les empreses que fan "vacances" de les cotitzacions
Jordi Sànchez i Jordi Turull han comunicat aquest dissabte a la direcció de la presó de Lledoners l'inici d'una vaga de fam, sense determinar-ne la durada. Fonts dels serveis penitenciaris han explicat els protocols al voltant d'aquest tipus de protestes. També han aprofitat per apuntar que la imatge dels presos que ha distribuït Òmnium Cultural va ser captada per la càmera del taller de fotografia de Lledoners, però la seva difusió no estava autoritzada pels serveis penitenciaris. Només poden tenir una fotografia com aquesta els interns amb un alt nivell de participació en les activitats, afegeixen les mateixes fonts. Els interns que volen fer vaga de fam ho han de comunicar individualment a la direcció de la presó a través d'una instància, on ha de constar si serà vaga de fam i de set o només de fam. Els metges del centre penitenciari controlen l'estat de salut dels interns amb un seguiment de la pressió, el pes i analítiques de sang, entre d'altres. Inicialment, els controls són cada dos dies, però n'adapten la periodicitat en funció de l'evolució dels vaguistes. Si l'estat de salut dels interns requereix un ingrés hospitalari, els serveis penitenciaris els traslladen a la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa. Com a mesura extrema, un jutge pot autoritzar l'alimentació forçosa per indicació facultativa, a través de l'administració de sèrum. Els presos que fan vaga de fam mantenen el règim de vida establert pel centre penitenciari, amb els mateixos horaris i activitats. Estan obligats a anar al menjador, com la resta d'interns.
Sànchez i Turull comuniquen a la direcció de Lledoners l'inici d'una vaga de fam sense determinar-ne la durada
Javier Martínez, pare del nen de tres anys que va morir en l'atemptat jihadista a la Rambla de Barcelona el 17 d'agost del 2017, ha recorregut la decisió de l'Audiència Nacional de no investigar els vincles de l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty, presumpte cervell de l'atac, i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). El magistrat considera que aquestes diligències no són necessàries, alhora que coincideix amb la Fiscalia en el "rigor i esforç" de la investigació per determinar la responsabilitat dels presumptes autors dels atemptats. L'advocat de Martínez, Jaume Alonso Cuevillas, considera, en canvi, que és clau per a l'esclariment dels fets conèixer la relació d'Es Satty amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, que hauria pogut ser confident del CNI. A l'escrit del recurs de reforma, al qual ha tingut accés l'ACN, es lamenta que la denegació judicial fa "mer seguidisme" de l'informe de la Fiscalia, i se subratlla que a la resolució judicial "no es dedueixen raons que justifiquin suficientment la denegació". També se subratlla que no aprofundir en aquest fil a l'entorn de la investigació dels atemptats suposa una "denegació indeguda de tutela judicial efectiva cap a les víctimes", que tenen "dret constitucional" tant a conèixer la veritat "de successos tan terribles" com a poder exigir les responsabilitats penals i civils que se'n poguessin derivar. Així, al recurs de reforma l'advocat de Martínez torna a demanar la declaració del sotsdirector general d'Institucions Penitenciàries, Javier Nistral, perquè aporti informació sobre les reunions que agents de la Guàrdia Civil i del CNI van mantenir amb Es Satty mentre estava ingressat a la presó. També demana que declarin els agents de la benemèrita i del cos d'intel·ligència que es van reunir amb l'eximam que va morir en l'explosió de la casa d'Alcanar. "La declaració dels agents que es van entrevistar amb Es Satty just quan aquest es va radicalitzar és d'obligat sentit comú i imperatiu jurídic i ètic en la investigació dels atemptats", assegura l'escrit del recurs. Igualment, sol·licita que es prengui declaració als dos secretaris de la comunitat islàmica Annour, segons els quals la Policia Nacional va contactar tres vegades amb aquests entitat religiosa per preguntar sobre Es Satty abans dels atemptats. Aquest fet, a parer de l'advocat de Martínez, "posa de manifest que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat tenien en certa manera 'controlat' a Es Satty". Cal recordar que Javier Martínez va prendre la decisió de sol·licitar a l'Audiència Nacional que investigués els vincles entre Es Satty i el CNI després que el juliol passat el diari digital 'Público' difongués diversos articles que apuntaven a la relació entre l'aparell d'intel·ligència de l'Estat i l'eximam. Aquelles informacions sostenien la hipòtesi que aquesta relació i el control de la cèl·lula jihadista s'havia mantingut fins a pocs dies abans dels atemptats.
Recorren la decisió de l'Audiència Nacional de no investigar els vincles de l'imam de Ripoll i el CNI
L'Ajuntament de Barcelona ha penjat al Portal de Transparència l'endeutament municipal fins al 31 de desembre de 2017. D'aquesta manera, qualsevol ciutadà pot accedir a totes les xifres municipals i va un pas més enllà del que estableix la Llei de Transparència 19/2014 ja que es publica al detall totes les operacions per tal que es pugui consultar amb quines entitats bancàries s'han fet préstecs, per quina quantitat i amb quines condicions s'ha signat cada operació. Fins al final de 2017 l'endeutament de l'Ajuntament de Barcelona era de 835,5 milions d'euros, una de les xifres més baixes dels últims deu anys i també una de les 'ràtios' més reduïdes de tots els ajuntaments de l'estat espanyol. Aquesta xifra d'endeutament s'ha mantingut des de 2015, complint un dels compromisos del govern municipal. En aquest portal també es podrà consultar quines són les entitats amb qui s'han signat préstecs, en què destaquen una forta importància de les banques ètiques des que Ada Colau va accedir a l'alcaldia de Barcelona. De fet, durant el 2017 les operacions financeres van arribar als 126.125.000 euros, dels quals el 32% provenen de la banca pública, un 28% corresponen a l'emissió de Bons Verds i Sostenibles i un 18% a la banca ètica, davant de només el 22% d'operacions realitzades amb entitats tradicionals. A més, també s'ha elaborat un conjunt de recomanacions per tal que hi hagi més transparència i fiabilitat en la gestió en el moment en què l'Ajuntament de Barcelona signi operacions financeres amb entitats bancàries. En el Manual de Procediment Intern hi figuren els principis de concurrència, publicitat, transparència, no discriminació i igualtat de tracte. A banda d'aquest manual, el govern local també elaborarà un llistat amb totes les entitats financeres que col·laboren amb el consistori i el farà públic. Aquestes entitats també s'hauran de comprometre a publicar la oferta que presentin en els concursos públics per aconseguir els préstecs.
Barcelona publica l'endeutament municipal en un web de transparència
Quatre presumptes terroristes han resultat morts a trets pels Mossos d'Esquadra al passeig marítim de Cambrils (Baix Camp) aquesta matinada de divendres. Un cinquè home ha resultat ferit greu. Els fets han tingut lloc en el marc d'un operatiu policial per un possible atemptat terrorista. La policia indica, de fet, que els cinc individus estarien a punt de cometre un atemptat, hores després del que hi ha hagut a les Rambles de Barcelona que ha provocat almenys 13 morts i un centenar de ferits. En el cas del segons fet que ha tingut lloc a Cambrils, un un vídeo d'un vianant, al qual ha tingut accés l'ACN, mostra almenys tres cossos estirats al terra, i les veus que se senten al vídeo expliquen que han estat disparats per la policia. També s'hi veu un quart cos i que els homes duien cinturons explosius. L'operatiu policial a Cambrils provoca retencions a vies properes a Tarragona, concretament a l'autopista AP-7. Els serveis d'emergència demanen paciència davant de la situació excepcional.
Quatre presumptes terroristes abatuts i un cinquè ferit pels Mossos al passeig marítim de Cambrils