Datasets:

projecte-aina

/

catalan_government_crawling

like 1

Follow

Projecte Aina 114

Un pas endavant en la construcció de la Xarxa Tributs de Catalunya que amplia de 53 a 142 el nombre d'oficines de la finestreta única tributària. El passat 25 de març la Generalitat i les quatre diputacions van ratificar el conveni de col·laboració entre totes les administracions per donar un pas endavant en la construcció de la Xarxa Tributs de Catalunya i ampliar de 53 a 142 el nombre d'oficines de la finestreta única tributària. Gràcies a aquest acord, des del 2 de maig els ciutadans disposen de 89 noves oficines distribuïdes arreu del territori per poder realitzar gestions tributàries. Totes aquetes ofcines ofereixen els següents serveis al ciutadà: Podeu trobar l'oficina que us interessa mitjançant el cercador d'oficines o consultar-les totes en aquest llistat.

La secretària d'Hisenda del Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i presidenta de l'Agència Tributària de Catalunya, Georgina Arderiu i Munill, i el diputat de la Diputació de Barcelona i vocal membre del Consell Directiu de l'Organisme de Gestió Tributària d'aquesta Diputació, Carles Rossinyol Vidal, han signat el dia 17 de febrer de 2014 l' Addenda al Conveni de col·laboració de 17 de setembre de 2013 entre l'Agència Tributària de Catalunya i la Diputació de Barcelona per a la realització d'una prova pilot d'actuacions de gestió recaptatòria d'ingressos de dret públic. Amb aquesta Addenda es faculta l'Organisme de Gestió Tributària per dur a terme, dins el seu àmbit competencial, la recaptació en període executiu dels deutes tributaris i dels recursos de dret públic de la Generalitat, així com dels recursos de dret públic d'altres entitats la recaptació dels quals tingui atribuïda l'Agència Tributària de Catalunya en virtut de llei o conveni, i siguin inclosos en una prova pilot que s'iniciarà durant el primer trimestre de 2014. En el marc de les actuacions coordinades de recaptació previstes en l'Addenda, el títol executiu el dictarà l'òrgan competent de l'Agència Tributària de Catalunya, i l'Organisme de Gestió Tributària notificarà la provisió de constrenyiment. La diligència d'embargament contra diners dipositats en comptes corrents serà dictada per l'òrgan competent de l'Organisme de Gestió Tributària. Si el deutor vol demanar un fraccionament o ajornament del pagament del deute en fase executiva, haurà d l'adreçar-se a l' l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona. L'objectiu és que tots els òrgans de la xarxa Tributs de Catalunya puguin dur a terme, en el futur proper, totes les actuacions de recaptació relatives als deutes derivats de la seva gestió tributària i als ingressos de dret públic de la Generalitat de Catalunya. Els organismes tributaris de les diputacions catalanes podran atendre els encàrrecs de recaptació de deutes en període executiu que faci l'Agència Tributària de Catalunya, i aprofitar d'aquesta manera amb la màxima eficiència les seves reconegudes capacitats de gestió. Per la seva part, l'Agència Tributària de Catalunya estarà en disposició d'atendre les encomanes de les diputacions d'actuacions de recaptació en període executiu de deutes gestionats pels ens locals, i de fer valer el seu àmbit competencial més extens. Aquestes actuacions conjuntes prenen com a punt de partida l'inici de les gestions detallades en l'Addenda signada el dia 17 de febrer de 2014, que seran objecte d'ampliació progressivament, estenent-se als organismes tributaris de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona.

A partir del dia 20 de febrer de 2014, 53 oficines tributàries (4 de l'Agència Tributària de Catalunya i 49 de les quatre Diputacions catalanes) formen part oficialment de la xarxa Tributs de Catalunya. Al marge de la posada en marxa dels serveis de finestreta única i de les actuacions de recaptació conjuntes, el tret de sortida simbòlic de Tributs de Catalunya s'ha donat amb la col·locació, a les seus de les delegacions territorials de l'Agència Tributària de Catalunya i a les seus principals i a les oficines dels organismes tributaris de les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida dels rètols amb el distintiu de Tributs de Catalunya, que les identifiquen com a part integrant de l'enrobustida administració tributària de Catalunya. - Seu central de l'Agència Tributària de Catalunya, al carrer Fontanella de Barcelona. - Seu central de l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, al pavelló Mestral dels Jardins de la Maternitat de Barcelona. - Seu dels serveis centrals de Base - Gestió d'Ingressos, a la rambla del President Lluís Companys de Tarragona. - Seu central de l'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals de la Diputació de Lleida, a la Rambla Ferran de Lleida. - Seu central de Xarxa Local de Municipis de la Diputació de Girona, a l'avinguda Sant Francesc de Girona.

· El cap de l'Executiu apel·la a "recollir l'esperit de la Mancomunitat per treure el màxim rendiment als instruments que tenim" · Artur Mas ha presentat avui, juntament amb els presidents de les quatre diputacions catalanes, Tributs de Catalunya, un primer pas cap a un nou model de gestió tributària El president de la Generalitat, Artur Mas, ha apel·lat aquest matí a recollir " l'esperit de la Mancomunitat " a l'hora de construir la " hisenda catalana integral i moderna que volem per fer una Catalunya millor ". El cap del Govern ha assegurat que un dels errors del catalanisme modern ha estat no " haver-nos ocupat prou de construir una hisenda pròpia, que és un pilar fonamental i essencial de qualsevol concepte d'autogovern, com s'està demostrant en aquest moment de pulsions centralistes en què a través de lleis i del control financer s'està disminuint l'autogovern ". Artur Mas ha assegurat que " durant dues dècades hem posat més l'accent a construir l'autogovern des del punt de vista de les competències i aquí hem arriscat molt perquè hem creat estructures sense tenir el finançament adequat i ara en paguem les conseqüències ". Per això, ha insistit a seguir la línia marcada per Prat de la Riba, que " va fer inventari del que hi havia al país i va treure el màxim rendiment possible de les eines i instruments que teníem ". " Ara nosaltres hem de recollir l'experiència sòlida i eficaç de la Generalitat i de les Diputacions en matèria de gestió tributària i treure-li el màxim rendiment possible ". El president s'ha expressat així en el decurs de l'acte de presentació de Tributs de Catalunya, una xarxa d'oficines d'atenció al contribuent desplegada a tot el territori català, amb l'objectiu d'oferir un servei de finestreta única, i que suposa un primer pas d'un nou model de gestió tributària. Tributs de Catalunya és el resultat del Conveni marc signat el 19 de setembre de 2012 entre l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i les 4 diputacions catalanes, i mitjançant el qual es gestionaran els tributs locals que fins ara gestionen les diputacions locals, així com els tributs propis i cedits per l'Estat, que gestiona la Generalitat mitjançant l'ATC. Una aposta per una Catalunya millor En el decurs de la seva intervenció, el cap de l'Executiu ha subratllat que la presentació d'avui es tracta "d 'un pas intermedi en el camí per tenir una hisenda pròpia catalana, que ens doni autonomia financera, que ens permeti recaptar i gestionar tots els impostos que s'han de pagar en aquest país, i que sigui moderna, que vol dir l'oportunitat de construir un país millor ". En aquest sentit, Mas ha afirmat que la futura hisenda catalana " no podrà ser una calcomania de l'agència tributària estatal, sinó quelcom de nou i més modern i proper ". " Això vol dir més proximitat a les persones, millor servei, menys frau fiscal i més cooperació i no tanta repressió ", en contraposició, ha explicat, al sistema tributari a Espanya que té, ha dit, " una part de modernitat però conviu amb un nivell de frau fiscal dels més alts de la Unió Europea, i està basat en el concepte d'esprémer la gent, amb un caràcter repressiu i no de cooperació ". El president Mas ha posat l'èmfasi en la cooperació institucional com la base de la nova hisenda, i ha assegurat que " si ens adrecem a la població en aquests termes trobarem un clima millor i més modern, que permetrà fer entendre als ciutadans que a través del compliment estricte de les seves obligacions fiscals el que s'està fent és que l'economia sigui més moderna, el país estigui millot equipat i, sobretot, que l'estat del benestar estigui sòlidament fonamentat ". El cap de l'Executiu ha volgut deixar clar també durant la seva intervenció que la creació de la hisenda pròpia " no és un pols que les institucions catalanes fan a l'Estat espanyol " sinó que, ha afirmat, " és una aposta a favor d'una Catalunya millor ". " No podrem evitar alguna d'aquestes interpretacions, però no en fem gaire cas, perquè l'ànim del país ha estat adreçat principalment a intentar construir un país millor ", ha continuat. " La batalla que està portant Catalunya, democràtica i pacífica, no és una batalla existencialista, és una batalla de fons per poder disposar dels instruments que necessitem per fer un país clarament millor ", ha dit el president, i ha afegit " no es pot construir un edifici sòlid i modern si no tens les eines precises i dins d'aquest edifici, la hisenda pròpia és una peça fonamental ". Prèviament al president de la Generalitat, hi han intervingut els presidents de les quatre diputacions catalanes: Joan Reñé (Lleida); Joan Giraut (Girona); Josep Poblet (Tarragona), i Salvador Esteve (Barcelona); el director de l'Agència Tributària de Catalunya, Lluís Franco, i el president delegat d'Hisenda, Recursos interns i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona, Carles Rossinyol. Per part del Govern, també han assistit a l'acte la vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega; el portaveu i conseller de la Presidència, Francesc Homs, i el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell. Un nou model de gestió tributària La xarxa Tributs de Catalunya prestarà un servei homogeni a tot el territori. Suposarà una simplificació dels processos gràcies a la creació de la finestreta única pel que fa als tributs gestionats per l'ATC i els d'àmbit local; i comportarà una millora de l'eficàcia en la gestió dels tributs de cada administració gràcies a la informació compartida, millorant la lluita contra la morositat i el frau fiscals. Tributs de Catalunya neix amb un potencial de 1.399 empleats públics i amb una xarxa de 152 oficines tributàries, repartides per tota la geografia de Catalunya. En una primera fase, s'ha interconnectat 53 oficines que constitueixen una finestreta única on els ciutadans podran realitzar tràmits sobre els tributs gestionats per l'Agència Tributària de Catalunya i els d'àmbit local. Gradualment, la xarxa s'anirà estenent fins arribar als 152 punts d'atenció al servei del ciutadà. Les 53 oficines tributàries es distribuiran de la manera següent: - Agència Tributària de Catalunya: 4 oficines - Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona: 21 oficines - BASE ¿ Gestió d'Ingressos de la Diputació de Tarragona: 10 oficines - Xarxa Local de Municipis de la Diputació de Girona: 8 oficines - Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals de la Diputació de Lleida: 10 oficines A partir d'ara, els ciutadans podran adreçar-se a les oficines dels organismes tributaris de les diputacions per realitzar certs tràmits relacionats amb els tributs que gestiona l'ATC i, a la inversa, els contribuents també podran acudir a les oficines de l'ATC per fer gestions relacionades amb els tributs locals. Pel que fa a la recaptació, els òrgans de la xarxa Tributs de Catalunya han de poder dur a terme totes les actuacions de recaptació relatives als deutes derivats de la seva gestió tributària i als deutes de dret públic de la Generalitat de Catalunya. Al portal tributs.cat els ciutadans podran localitzar amb facilitat l'oficina més propera al seu domicili a través del cercador d'oficines. Nota: S'adjunta Powerpoint de la presentació

> L'ATC i les diputacions signen... L'Agència Tributària de Catalunya i les Diputacions de Barcelona Tarragona, Girona i Lleida han signat un nou conveni que s'afegeix als signats anteriorment, i que amplia en 39 el nombre d'oficines tributàries de la xarxa Tributs de Catalunya. Els serveis de la finestreta única tributària contemplats en el conveni es prestaran a 86 oficines de les diputacions i en les 4 delegacions territorials de l'ATC. Es tracta d'un pas més per aconseguir la màxima eficiència en la gestió dels tributs i la integració dels serveis tributaris. El nou conveni posa en funcionament una aplicació informàtica de gestió d'entrades genèrica que gestionarà la recepció i registre de declaracions i documentació tributària. Es tracta d'una eina que permetrà emmagatzemar tota la informació amb transcendència tributària per a l'Administració de la Generalitat i que es podrà fer arribar a través d'aquest nou canal informàtic o presencialment. Per garantir la màxima seguretat a aquells ciutadans que no disposin de certificats electrònics reconeguts, l'ATC donarà una clau personal de validesa temporal a tots els que vulguin lliurar la informació per internet. L'objectiu de Tributs de Catalunya és oferir als ciutadans un servei integral de tots els tributs i aconseguir la màxima eficiència en la gestió de la informació tributària que pugui ser d'interès per les Administracions tributàries amb seu a Catalunya. El nou conveni representa un pas més en el desenvolupament del projecte d'hisenda pròpia que ha de permetre assolir la total integració dels serveis tributaris.

L'Agència Tributària de Catalunya posa en funcionament una aplicació informàtica de gestió d'entrades genèrica, que li ha de permetre la prestació d'un servei electrònic de recepció i registre de declaracions i documentació amb informació de caràcter tributari que li pugui ser lliurada per qualsevol canal d'entrada. L'Agència Tributària de Catalunya posa en funcionament el dia 13 de maig de 2014, a través de la Seu electrònica de la Generalitat, una aplicació informàtica de gestió d'entrades genèrica, que li ha de permetre la prestació d'un servei electrònic de recepció i registre de declaracions i documentació amb informació de caràcter tributari que li pugui ser lliurada per qualsevol canal d'entrada, i que té voluntat de constituir-se en el sistema informàtic d'entrada de documents únic de l'ATC. Alguns dels serveis que oferirà l'aplicació seran accessibles amb un mecanisme d'identificació i autenticació alternatiu al certificat digital, i adequat al riscs associats a l'operativa, d'entre aquells que han estat admesos per la Resolució ECO/984/2014, de 8 de maig, de la Presidenta de l'Agència (DOCG de 12 de maig), per la qual s'autoritza l'ús de sistemes d'identificació, autenticació i signatura electrònica no avançats en les relacions entre els ciutadans i l'Agència. Una primera funcionalitat que es donarà a l'aplicació informàtica esmentada és el lliurament de dades fiscals de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de l'any 2013 (veure finestra "Lliurament de dades fiscals" en aquest mateix portal). El ciutadans poden lliurar telemàticament les seves dades mitjançant aquest formulari; en canvi, si el lliurament el fa un professional habilitat per presentar en nom de tercers, ha d'entrar aquí. L'Agència Tributària de Catalunya, com la resta d'Administracions Públiques, ha tendit en els darrers anys a la utilització intensiva de les tecnologies de la informació i les comunicacions, i particularment d'internet com instrument per a les relacions amb els ciutadans. En són una prova les normes reguladores de la utilització de mitjans electrònics en la gestió tributària i en el pagament dels tributs, amb la finalitat de facilitar als contribuents el compliment de les seves obligacions tributàries. Ara bé, l'ATC no ha establert fins ara cap mecanisme d'identificació i de signatura electrònica que permeti als ciutadans relacionar-s'hi per canals electrònics que no siguin els anomenats sistemes avançats o de signatura electrònica reconeguda, com els certificats digitals o, més recentment, el DNI electrònic. La utilització d'aquests sistemes avançats entre els particulars no ha tingut el resultat esperat. No és sorprenent, per aquest motiu, que l'acord del Govern de la Generalitat d'11 de febrer de 2014 sobre l'aprovació de mesures i projectes corporatius a desenvolupar el 2014 per desplegar l'administració electrònica a l'Administració de la Generalitat de Catalunya hagi aprovat, entre altres, una línea d'impuls (" Alternatives als certificats digitals ") que té com a objectiu "disposar de sistemes d'identificació i autenticació alternatius als certificats digitals de fàcil utilització per la ciutadania per realitzar tràmits electrònics de nivell baix i mitjà en els termes previstos en l'Esquema Nacional de Seguretat (ENS)". El benefici esperat és "fer més fàcil la utilització dels mitjans electrònics per la ciutadania i incrementar-ne l'ús". L'Agència, com administració tributària, és probablement una de les més aptes per convertir-se en agent dinamitzador de la utilització de sistemes d'identificació alternatius als certificats digitals, amb l'objectiu d'aprofitar tot el potencial que les aplicacions i processos informàtics de gestió i atenció tributària tenen per a millorar el servei als contribuents. Per potenciar l'ús més intens d'aquestes aplicacions informàtiques, i fer l'Administració tributària més propera i accessible electrònicament al ciutadà, l'Agència, a través de la Resolució esmentada, s'ha dotat d'un instrument normatiu que facilita el ple aprofitament dels beneficis d'aquestes aplicacions informàtiques i del potencial de la tecnologia.

> Actualització de convenis de... S'han publicat les actualitzacions de convenis vigents entre l'Agència Tributària de Catalunya i, d'una banda, les quatre diputacions catalanes, i, de l'altra, el Consell Comarcal de la Selva, pel que fa a la recaptació en via executiva d'ingressos tributaris i altres ingressos de dret públic. En data 2 d'octubre de 2019 s'ha signat l'Acord de modificació del Conveni de col·laboració de 5 de maig de 2015 entre l'Agència Tributària de Catalunya i les diputacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida per a la recaptació en via executiva d'ingressos tributaris i altres ingressos de dret públic (DOGC núm. 7984, de 18.10.2019). Així mateix, en data 15 d'octubre de 2019, s'ha signat també l'Addenda al Conveni de 8 de març de 2017 entre l'Agència Tributària de Catalunya i el Consell Comarcal de la Selva per a la recaptació en període executiu d'ingressos tributaris i altres ingressos de dret públic (DOGC núm. 7996, de 6.11.2019). La xarxa de finestreta única tributària Tributs de Catalunya disposa actualment de 171 oficines d'atenció als contribuents, que, sumades a les 32 oficines de l'ATC, representen un total de 203 oficines repartides arreu del territori amb què l'Administració tributària catalana es vol apropar als ciutadans, d'una manera personalitzada, per oferir-los un servei més eficient, accessible i de qualitat.

Amb motiu de l'estat d'alarma provocat per la malaltia COVID-19, l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha pres diverses mesures excepcionals pel que fa a terminis i l'atenció als usuaris. L'ATC ha publicat també un document amb preguntes freqüents en relació amb el compliment de les obligacions tributàries i les derivades de la recaptació en via executiva: Nota informativa i preguntes freqüents en relació amb el compliment de les obligacions tributàries i les derivades de la recaptació en via executiva Podeu consultar tota la informació a la seu electrònica de l'ATC:

L'Agència Tributària de Catalunya i l'Ajuntament de Reus han signat, el 5 de març de 2020, un conveni perquè l'organisme tributari de la Generalitat i l'Ajuntament de Reus col·laborin en l'àmbit de la finestreta única tributària i l'intercanvi de dades amb transcendència tributària (DOGC núm. 8130, d'11/05/2020). Ambdues organitzacions coincideixen que aquesta col·laboració és necessària per augmentar l'eficàcia de les actuacions de gestió i control tributari. Aquest conveni té com a principals objectius: - Crear serveis compartits i/o coordinats de gestió, recaptació i atenció tributàries perquè els ciutadans, les empreses i les entitats que exerceixen una activitat tinguin més facilitat a l'hora de dur a terme les seves gestions tributàries i es puguin atendre de manera més eficaç les seves necessitats d'informació. - Millorar l'eficàcia, l'eficiència i l'economia de l'aplicació dels tributs, i de les actuacions tendents a la reducció dels incompliments de les obligacions fiscals dutes a terme per les administracions signants del conveni. S'està treballant en una segona fase, en la qual els ens signants han de desplegar la cooperació en matèria de recaptació executiva destinada a recaptar deutes de l'Ajuntament de Reus, una vegada iniciat el període executiu de cobrament, i també l'impuls i la coordinació conjunta de la detecció de necessitats formatives amb la finalitat que els professionals que presten els serveis públics, inclosos en aquest Conveni, disposin dels mecanismes adients per adaptar-se als canvis normatius i organitzatius de l'entorn i incrementin la seva capacitació per satisfer millor les necessitats i demandes de la ciutadania.

L'any 2017 l'Ajuntament de Terrassa va signar un conveni de col·laboració amb l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per a la recaptació en període executiu d'ingressos tributaris i d'altres ingressos de dret públic de l'Ajuntament de Terrassa, amb l'objecte de millorar l'eficàcia en l'aplicació dels tributs de les administracions signants, així com la qualitat dels diversos serveis tributaris que es presten als ciutadans. Aquest objectiu es du a terme mitjançant l'establiment de diversos nivells de col·laboració, per la qual cosa s'ha signat un conveni de col·laboració entre l'ATC i l'Ajuntament de Terrassa en matèria d'intercanvi de dades amb transcendència tributària (DOGC núm. 8130, de l'11/05/2020) i l'addenda núm. I al Conveni de 14 de novembre de 2017, de col·laboració entre l'Agència Tributària de Catalunya i l'Ajuntament de Terrassa per a la recaptació en període executiu d'ingressos tributaris i d'altres ingressos de dret públic (DOGC núm. 8132, de 13/05/2020). L'objecte d'aquest conveni en matèria d'intercanvi de dades amb transcendència tributària és concretar la informació que les administracions signants han de comunicar recíprocament i periòdicament per al compliment de les seves finalitats d'aplicació dels tributs i de recaptació dels recursos de dret públic, així com establir les condicions per comunicar les dades. D'aquesta manera, es dona compliment al que estipulen els acords tercer i quart del Conveni de col·laboració entre l'Agència Tributària de Catalunya i l'Ajuntament de Terrassa per a la recaptació en període executiu d'ingressos tributaris i d'altres ingressos de dret públic del'Ajuntament de Terrassa. La col·laboració que s'aprova en l'addenda per a la recaptació en període executiu d'ingressos tributaris i d'altres ingressos de dret públic té per objecte establir acords generals de caràcter programàtic i determinar, de forma complementària a les clàusules del Conveni, les actuacions que cal realitzar i el règim de funcionament que cal seguir, l'objecte dels embargaments, l'abast de la col·laboració i aspectes de tipus material relatius a les gestions que han d'efectuar els organismes signants. En una segona fase, els ens signants han d'impulsar i coordinar de manera conjunta la detecció de necessitats formatives amb la finalitat que els professionals que presten els serveis públics, inclosos en aquest Conveni, disposin dels mecanismes adients per adaptar-se als canvis normatius i organitzatius de l'entorn i incrementin la seva capacitació per satisfer millor les necessitats i demandes de la ciutadania.

> Cita prèvia a les oficines de la Diputació de Barcelona - ORGT La Diputació de Barcelona disposa d'un servei de cita prèvia a tota la seva xarxa d'oficines. La cita prèvia és obligatòria per a la majoria de tràmits i consultes que habitualment requereixen els contribuents. Actualment ja és possible realitzar la majoria de tràmits des de la seu electrònica d'aquest organisme, la qual cosa permet que no calgui traslladar-se a les oficines i es pugui fer qualsevol tràmit de manera telemàtica a qualsevol hora tots els dies de l'any. El servei de cita prèvia a les oficines de l'ORGT de la Diputació de Barcelona es pot sol·licitar a: Més informació sobre la sol·licitud de cita prèvia a les oficines de l'ORGT (casos en què no és obligatori demanar cita i altres requisits): Atenció: és obligatori demanar cita prèvia per presentar declaracions tributàries i autoliquidacions (per exemple, el model 600, de transmissions patrimonials) a les oficines de la Diputació de Barcelona-ORGT.

La normativa d'Identitat Corporativa de la Generalitat de Catalunya estableix que les organitzacions finançades per l'ACCD són responsables d'oferir l'adequada publicitat d'aquest suport. Per a fer-ho, cal que incloguin els logotips de l'ACCD i la Generalitat de Catalunya en tota informació, publicitat, obres i material editat que sigui resultat de la subvenció atorgada. Si escau, també s'hi acompanyarà el text «Amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Cooperació de la Generalitat de Catalunya». La utilització conjunta dels logotips de l'ACCD i Generalitat de Catalunya ha de seguir obligatòriament unes proporcions determinades. En aquesta pàgina podeu descarregar els logotips ja maquetats i en el format que més escaigui: horitzontal o vertical. Cal que valideu amb l'ACCD els materials de difusió per assegurar que l'ús dels elements visuals és adequat. Podeu descarregar altres formats dels logotips de l'ACCD i la Generalitat de Catalunya al web d'Identitat Corporativa.

En compliment de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, publiquem en aquesta pàgina els continguts relatius a l'organització de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Organigrama de l'Agència aprovat pel Consell d'Administració del passat 3 de novembre de 2016 El passat 11 de novembre de 2014 es va publicar al BOPB el Conveni Col·lectiu de treball de l'empresa Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament per als anys 2014-2017. En el conveni es recullen els drets laborals del personal de l'Agència així com també regula els diferents processos laborals. El conveni tindrà vigència fins el 31 de desembre de 2017 Les retribucions són les que consten a l'annex del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament per als anys 2014-2017 L'Agència té un Comitè d'Empresa que no està vinculat a cap organització sindical. Les persones membres del Comitè no estan alliberades sindicalment i, per tant, no hi ha costos derivats dels alliberats sindicals.

Els pressupostos anuals de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament recullen la previsió d'ingressos i les despeses que s'han d'executar durant l'exercici pressupostari; també inclouen la memòria del programa pressupostari, la previsió d'inversions, l'annex de personal i els estats financers en el moment de l'aprovació dels pressupostos. El 2013 el Parlament de Catalunya va prorrogar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya de l'any 2012. El 2016 el Parlament de Catalunya va prorrogar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya de l'any 2015. El 2018 i 2019 el Parlament de Catalunya va prorrogar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya de l'any 2017. A continuació trobareu els comptes anuals de l'ACCD dels darrers anys. Inventari de béns immobles: L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament no és titular de cap immoble, ni tampoc de cap bé moble de valor especial. Gestió del patrimoni: L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament disposa d'un vehicle de la representant a terreny de Nicaragua, que en aquests moments està cedit a l'Agencia Española de Cooperación al Desarrollo. Així mateix, no hi ha cap contractació patrimonial al respecte.

En aquest apartat podeu consultar les resolucions per les quals es dona publicitat als convenis subscrits per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Podeu consultar el contingut íntegre dels acords i convenis al registre de convenis de col·laboració i cooperació del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Hi trobareu la informació relativa als convenis i encàrrecs de gestió subscrits pels subjectes obligats a partir de l'1 de juliol de 2015 en aplicació de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Una altra manera d'accés a la informació és descarregar-la en format de dades obertes. La consulta de la informació relativa als convenis subscrits amb anterioritat a l'1 de juliol de 2015 es realitza mitjançant un cercador específic.

En aquests moments no hi ha cap normativa que estigui en procés d'elaboració. En cas que hi hagi qualsevol procés d'elaboració de normativa, es farà constar en aquest apartat. Actes amb incidència sobre el domini públic: En aquests moments no s'han identificat actes emanats de l'Agència que tinguin incidència sobre el domini públic del seu àmbit de competències. Actes amb incidència sobre la gestió dels serveis públics: En aquests moments no s'han identificat actes administratius emanats de l'Agència que tinguin incidència sobre la gestió dels serveis públics del seu àmbit de competències. Revisió d'actes administratius: En aquests moments no s'han identificat actes administratius emanats de l'Agència que hagin estat objecte d'un procediment de revisió en via administrativa. Respostes a consultes sobre interpretació i aplicació de la normativa: En aquests moments no s'han plantejat consultes sobre la interpretació i aplicació de la normativa relacionada amb les funcions l'Agència. En la mesura que es plantegin aquestes consultes, s'aniran publicant al web de l'Agència. A continuació trobareu la normativa i legislació relacionada amb l'Agència i les seves competències i funcions.

Els propers 1 i 2 de desembre es durà a terme la primera edició del cicle 'El cinema i la defensa dels drets humans', en el marc del qual es projectaran pel·lícules que aborden exemples inspiradors de moviments i lluites per la defensa dels drets humans en diferents indrets del món. El cicle també inclourà la realització d'activitats al voltant de la temàtica. Les quatre pel·lícules programades en el cicle de cinema aborden la temàtica dels defensors i defensores dels drets humans des de perspectives diferents, situades en indrets del món allunyats i esdevenen, a la seva manera, exemples inspiradors de moviments i lluites presents a altres territoris: El documental Señorita María, La falda de la montaña, situat a Colòmbia, presenta el personatge de la María, que lluita no contra el seu cos, sinó sobretot, contra una societat que l'aïlla i sembla negar-li el seu lloc al món. La pel·lícula Camí a l'escola (Sur le chemin de l'école), dirigida a un públic infantil i familiar, retrata les dificultats de quatre nens i nenes per arribar a l'escola en diferents indrets del món i es converteix en una oda a l'educació i en un film esperançador. El migmetratge Mesoamericanas proposa un viatge per Hondures, Mèxic, el Salvador i Guatemala de la mà de les dones que lluiten per la defensa de la terra. Finalment, el llarg Piripkura ens transporta al Brasil, seguint el viatge del Front de Protecció Etnoambiental Madeirinha-Juruena, que és responsable de registrar, cada any, els dos membres del poble Piripkura que viuen a la regió amb l'objectiu de mantenir l'àrea tancada a les empreses serradores i defensar el dret del poble indígena a seguir vivint al mateix indret. 'El cinema i la defensa dels drets humans' és un cicle organitzat per la Taula de Defensors i Defensores, formada per les entitats i institucions següents: Entrepobles, Associació Internacional per la Pau, Brigades Internacionals de Pau, Farmacèutics Mundi, Fundació Calala i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. L'entitat Drac Màgic porta a terme la programació i gestió del cicle. Dirigida a un públic infantil i familiar, retrata les dificultats de quatre nens i nenes per arribar a l'escola en diferents indrets del món i es converteix en una oda a l'educació i en un film esperançador. Un viatge per Hondures, Mèxic, el Salvador i Guatemala de la mà de les dones que lluiten per la defensa de la terra Bruno Jorge, Mariana Oliva, Renata Terra, Brasil, 2017, 81 min. Llarg que ens transporta al Brasil, seguint el viatge del Front de Protecció Etnoambiental MadeirinhaJuruena, responsable de registrar, cada any, els dos membres del poble Piripkura que viuen a la regió amb l'objectiu de mantenir l'àrea tancada a les empreses serradores i defensar el dret del poble indígena a seguir vivint al mateix indret. Situat a Colòmbia, presenta el personatge de la María, que lluita no contra el seu cos, sinó sobretot, contra una societat que l'aïlla i sembla negar-li el seu lloc al món. Presentació a càrrec de la productora del film, Amanda Sarmiento, la representant de l'Associació Internacional per la Pau, Marta Saiz, i el representant de Cultura Trans, Pol Galofré. Xerrada: Guatemala i els macro projectes hidroelèctrics pressionant el territori Dues defensores de DDHH guatemalenques ens explicaran les implicacions que aquestes infraestructures representen sobre el territori i la vida a través de les seves experiències de resistència col·lectiva i individual. Amb la presència de l'autora, Rocío Silva Santisteban. Amb la presència de l'autora, Rocío Silva Santisteban; Mirta Vázquez, advocada a Cajamarca Perú de diverses defensores ambientalistes com Máxima Acuña (Premi Medioambiental Goldman) i Yvonne Ramos, defensora ambientalista de l'organització Acción Ecológica.

Selecció d'entitats col·laboradores per a la gestió dels ajuts a actuacions per enfortir les entitats de les comarques lleidatanes i gironines que treballen en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament, l'educació per al desenvolupament, la pau i els drets humans. Procediment de selecció de dues entitats col·laboradores (una a Lleida i una altra a Girona) encarregades de gestionar els ajuts, en règim de concurrència no competitiva, a les actuacions per enfortir les entitats de les comarques lleidatanes i gironines que treballen en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament, la pau i els drets humans, d'acord amb l'enfocament estratègic de gènere i basat en drets humans conforme allò que estableix el Pla director de cooperació al desenvolupament 2015-2018. Per tant, actuaran com a entitats col·laboradores de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) per a aquestes convocatòries, i d'acord amb els termes inclosos en l'article 11 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, l'entitat que acrediti, davant de l'ACCD, les seves condicions d'eficàcia i solvència. Persones jurídiques, legalment constituïdes, que acreditin els següents criteris de solvència: a) Disposar de seu social permanent (social i fiscal) a les comarques de Lleida i Girona, respectivament. b) Experiència mínima de 5 anys com a espai de relació, assessorament, informació i coordinació de les entitats a les que va dirigida la convocatòria d'ajuts. c) Coneixement aprofundit del teixit associatiu de les comarques de Lleida i Girona, respectivament, en els àmbits de la cooperació al desenvolupament, l'educació per al desenvolupament, la pau i els drets humans. d) Experiència mínima d'un any en la gestió de subvencions, la qual cosa s'acreditarà mitjançant la presentació d'una certificació d'execució per l'activitat realitzada emesa per l'administració que concedeix els ajuts. e) Estar inscrita en el Registre Oficial d'ONGD que gestiona l'ACCD. f) Estar al corrent de les obligacions derivades de subvencions percebudes per la Generalitat de Catalunya en exercicis anteriors. g) Estar al corrent de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social davant de l'Estat i la Generalitat de Catalunya. No podran obtenir la condició d'entitat col·laboradores les entitats que incorrin en alguna de les circumstàncies previstes en l'article 13 de la Llei 38/2013, de 17 de novembre, general de subvencions. A aquests efectes, l'entitat col·laboradora podrà justificar que no es troba incursa en cap de les causes de prohibició establertes en l'article 13 de la Llei 38/2013, de 17 de novembre, general de subvencions, mitjançant una declaració responsable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7 de l'esmentat article. Amb la signatura de les declaracions responsables contingudes en el formulari de sol·licitud normalitzat, la persona signant manifesta, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits establerts en aquest apartat i que disposa de la documentació que ho acredita. Si l'ACCD, per causes alienes a la seva actuació, no pot aconseguir els documents, els requerirà a l'entitat beneficiària que els aporti en el termini de 10 dies hàbils. La sol·licitud s'ha de presentar dins del termini de 10 dies hàbils comptats a partir de l'endemà de la publicació d'aquest anunci al web. El termini per a resoldre és d'un màxim d'un mes comptat des de l'endemà del termini màxim de presentació de les sol·licituds. L'efecte del silenci administratiu és desestimatori. El primer dia és el 21 de juny i el darrer dia és el 5 de juliol, inclòs. Recurs de reposició: el termini d'interposició és d'un mes des de la publicació al web de l'ACCD. Recurs contenciós administratiu: el termini d'interposició és de dos mesos des de la publicació al web de l'ACCD.

Per participar en un procés selectiu de l'ACCD cal omplir el següent formulari i adjuntar-hi els documents que s'estableixen a les bases de la convocatòria. També posem a disposició un formulari opcional per omplir els requisits i el mèrits a valorar d'acord amb les bases de l'anunci del procés selectiu.

L'objecte d'aquesta convocatòria és la concessió de subvencions a iniciatives presentades per actors de cooperació catalans de les comarques de Girona, Lleida o Tarragona, per a la transformació social, que responguin a un enfocament integrat de gènere i basat en drets humans i s'orientin al compliment dels objectius estratègics i específics del Pla director de cooperació al desenvolupament 2015-2018. Aquesta modalitat es divideix en dues línies: el suport a projectes de desenvolupament (línia 1) i el suport a projectes d' educació per al desenvolupament (línia 2). El termini de presentació de sol·licitud de la Nota conceptual és entre els dies 22 de març i fins el 6 d'abril de 2016, ambdós inclosos, ja sigui per registre o a través del portal de tràmits. El termini de presentació de la sol·licitud de la Nota ampliada és de 15 dies hàbils comptats a partir de l'endemà de la publicació de la llista d'entitats admeses i excloses de la primera fase de valoració en el Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat ( tauler.gencat.cat ). En aquest apartat trobareu les diferents resolucions de les bases que convoquen la línia de subvencions adreçades a actors de cooperació catalans de les comarques de Girona, Lleida o Tarragona. Cal que llegiu tant les bases reguladores generals com les bases reguladores específiques per a preparar correctament les sol·licituds de subvenció. En aquest sentit, posem a la vostra disposició el text refós de les bases generals, on veureu destacades les modificacions respecte de les bases generals del període anterior. Finalment, en aquest apartat hi trobareu també la resolució, a data de 7 de març de 2016, per la qual s'obre la convocatòria de subvencions. En aquest enllaç trobareu els diferents formularis normalitzats per participar de la convocatòria 2016. Per poder descarregar-vos els formularis només heu de desar els documents al vostre ordinador. En aquest apartat hi trobareu, a mesura que siguin publicades, les resolucions de sol·licituds admeses i excloses, les resolucions provisionals i la resolució definitiva de la convocatòria. Resolució definitiva de 20 de juliol de 2016, de la convocatòria de subvencions adreçades a actors de cooperació catalans de les comarques de Girona, Lleida o Tarragona. Proposta de Resolució provisional de 21 de juny de 2016 de la convocatòria de subvencions adreçades a actors de cooperació catalans de les comarques de Girona, Lleida o Tarragona per a la transformació social per a les Línies de subvencions 1 i 2. En aquest apartat podeu consultar la infografia de resum, basada en les bases generals i específiques, que té per objectiu facilitar la lectura dels aspectes més importants de la convocatòria, com són els requisits de la convocatòria, els imports màxims que es poden sol·licitar, el calendari previst, i els elements de focalització, entre d'altres elements destacats. Aquest document no substitueix, sinó que complementa, la lectura de les bases generals i específiques. El segon document que posem a la vostra disposició és l'annex, que exposa el llistat complet de criteris de valoració que regeixen aquesta convocatòria. Finalment, el document de dubtes i preguntes freqüents d'aquesta línia 1 de la convocatòria recopila les principals qüestions que poden sorgir durant la preparació de la sol·licitud dels projectes. Recomanem que el llegiu atentament i, en cas que el vostre dubte no hi quedi recollit, envieu la pregunta a l'adreça [EMAIL]. Amb la voluntat de facilitar el procés de presentació de la documentació d'aquesta convocatòria mitjançant el tràmit electrònic, hem elaborat una sèrie de vídeo-tutorials que mostren, pas a pas, el procés complet. Aquí sota trobareu l'enllaç a cadascun dels vídeos per separat. Si els voleu veure en format de llista de reproducció de Youtube, només cal que seguiu aquest enllaç. El Pla director de cooperació al desenvolupament 2015-2018 és l'expressió tècnica principal de la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat, un instrument estratègic que es basa en un procés de diagnosi, anàlisi, consulta, participació i avaluació de l'experiència. El document recull les línies mestres de la política pública de cooperació al desenvolpament, així com les prioritats geogràfiques i sectorials, els objectius estratègics, el recursos humans, materials, econòmics i de gestió; i també les línies de coordinació, col·laboració o cooperació amb altres agents implicat en la cooperació. El pla director estableix dos objectius estratègics per al conjunt de la cooperació impulsada des de les institucions públiques catalanes: els drets humans de les dones i els drets col·lectius dels pobles. En conseqüència, els projectes presentants a les diverses convocatòries de subvencions de l'ACCD han d'estar basats en aquests dos objectius estratègics. Podeu consultar-lo, en diversos idiomes, als enllaços següents. Juntament amb el compliment dels objectius estratègics del Pla director, és un requisit que els projectes presentats a la convocatòria de subvencions incorporin l' enfocament integrat de gènere i basat en drets humans (EGiBDH). Aquest enfocament es caracteritza per integrar en un de sol l' enfocament de gènere i l'enfocament basat en drets humans com a eix vertebrador estratègic, operatiu i organitzatiu de la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. L'EGiBDH posa al centre de la cooperació al desenvolupament les persones, les relacions de gènere i els drets humans amb la finalitat de transformar les desigualtats existents per així assolir la justícia social i la igualtat efectiva de les dones i els homes. L'EGiBDH és també un marc conceptual i d'anàlisi, una estratègia, una metodologia i alhora una praxi que cerca analitzar i eradicar les causes estructurals que provoquen vulneració dels drets humans, desigualtats i discriminacions (econòmiques, laborals, polítiques, socials, culturals), i amb especial èmfasi les desigualtats de gènere. Per tot això, recomanem encaridament la lectura del document de l'EGiBDH, disponible a continuació.

Facilitador d'espais de diàleg, processos d'aprenentatge i canvi organitzacional. Diplomat en Gestió Local pel Desenvolupament Integral (U. NUR, Bolivia) i Mestratge en Participació, Poder i Canvi Social (Institute of Development Studies, University of Sussex, UK). El seu treball es basa en facilitar processos de diàleg de múltiples grups d'interès per a la prevenció de crisis, la construcció de consens, el diàleg polític i la formulació de polítiques. També treballa en l'assessorament d'organitzacions de drets humans a la regió llatinoamericana que busquen millorar tant el rendiment de l'organització com l'impacte social. Utilitza diferents metodologies procedents de l'acció participativa i de l'escola d'aprenentatge, així com la teoria del canvi, la teoria de la U, etc. El principal interès radica en l'aprenentatge sobre com millorar els processos de canvi social complexos, mitjançant un enfocament més col·laboratiu i dialogant. Desenvolupa, adopta i adapta metodologies orientades a processos perquè aquests siguin més efectius i col·laboratius. El seu enfocament consisteix a facilitar el (des) aprendre i canviar els processos en què intervenen diferents tipus d'organitzacions en diferents sectors: corporacions privades, comunitat de donants, organitzacions governamentals, organitzacions de drets humans. La majoria dels seus treballs es desenvolupen en contextos complexos i en conflicte. Països on ha treballat: Bolivia, Bosnia-Herzegovina, Botswana, Chile, Colòmbia, Costa Rica, Egipte, El Salvador, Guatemala, Honduras, India, Kènia, Mèxic, Nicaragua, Paraguay, Perú, Regne Unit, Africa del Sud, Suïssa, Uganda, Estats Units, Països Baixos. Presidenta de la Fundació Sport, Development and Peace i Membre del IOC Olympic Education Commission És Directora i professora del Interdisciplinary Centre for Sports Science & Development, de la Universitat del Cap Occidental, a Sud-àfrica. És investigadora reconeguda per realitzar investigacions multidisciplinàries i conferències sobre esport i desenvolupament. Es focalitza en la política esportiva, el lideratge juvenil, la transformació social, la pau i el paper de les dones. Mitjançant la seva investigació a Àfrica, Europa, Estats Units i el Carib, ha promogut una xarxa d'investigadors on comparteixen les seves investigacions i ha exercit de docent de postgraus a les universitats d'Àfrica, Brasil, Alemanya, Mònaco, Universitat per la Pau de Costa Rica. És membre del Consell Assessor de la Dona per la Pau al Cap Occidental i defensora de l'Alt Tribunal de Sud-Àfrica. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Deusto, Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat del País Basc i diplomat en Estudis Europeus i en Ajuda Internacional Humanitària. És professor de Relacions Internacionals de la Universitat del País Basc, investigador i consultor d'HEGOA, i professor de diversos Màsters sobre cooperació i ajuda humanitària. Ha estat investigador visitant al Institute of Development Studies (IDS) de la Universitat de Sussex i en el Refugee Studies Programme de la Universitat de Oxford. Treballa diverses línies d'investigació com són: Rehabilitació posbélica i construcció de la pau, seguretat humana, la confluència de les agendes internacionals de seguretat i de desenvolupament, seguretat alimentària. Algunes de les seves publicacions més destacades són: Guía de Rehabilitación Posbélica.

Els reptes actuals de la cooperació internacional. Marc teòric i enfocament estratègic dels processos de transformació Cooperació al desenvolupament, esports i cultura de pau. Una aliança per a la transformació social L'esport com a instrument de transformació social, desenvolupament i cooperació internacional

A continuació us facilitem els diferents documents de les bases de la convococatòria 2016 de la Línia de Comarques en Castellà, Francès i Portuguès.

A continuació us facilitem els diferents documents de les bases de la convococatòria 2016 de la Línia 1 en Castellà, Francès i Portuguès.

"L'esport té la capacitat de transformar el món. Té el poder d'inspirar i d'unir la gent com poques altres coses. Té més capacitat que els governs de fer caure els murs". El Congrés Esport i Cooperació Internacional manifesta el compromís de la Generalitat de Catalunya de promoure l'esport i l'activitat física com a instruments per a la cooperació al desenvolupament i com a estratègia de la política pública. Les organitzacions i les entitats de l'àmbit de l'esport i de la cooperació expressen la voluntat d'establir més mecanismes de coordinació amb l'objectiu de sumar sinergies i millorar la capacitat transformadora de les seves actuacions. El document de Principis Bàsics parteix d'aquesta voluntat dels dos sectors i del compromís del Govern per establir els principis fonamentals que han d'orientar totes les entitats i organitzacions que vulguin fer de l'esport i l'activitat física una eina de transformació social en l'àmbit de la cooperació internacional. Les entitats i les organitzacions participants en el Congrés Esport i Cooperació Internacional celebrat a Barcelona el 17 i 18 d'octubre de 2019, Per tot això, les organitzacions i entitats signatàries, acordem: [1] El Pla d'acció de Kazan va ser adoptat el 15 de juliol de 2017 per la Sisena Conferència de Ministres d'Esports, MINEPS VI. El text és el resultat d'àmplies consultes als estats membres de la UNESCO, el Comitè Intergovernamental per a l'Educació Física i l'Esport (CIGEPS) i el seu Consell Consultiu Permanent, així com altres experts i professionals en els camps de l'educació física, de l'activitat física i de la política esportiva. MINEPS VI representa el compromís de vincular el desenvolupament de la política esportiva a l'Agenda del 2030 de les Nacions Unides, així com representa el suport a un marc global de seguiment de la política esportiva i cinc àrees prioritàries per a la cooperació internacional i nacional de les múltiples parts interessades.

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), en consorci amb el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) del Departament de Justícia de la Generalitat, ha portat a terme un projecte per a la reinserció social dels detinguts a Algèria, sota els auspicis del Ministeri de Justícia del Govern d'Algèria, amb finançament del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).

La directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Carme Gual, encapçala un viatge al Líban per a fer el seguiment del Programa de Suport a les Comunitats Libaneses d'Acollida, fruit de l'acord entre les cooperacions catalanes i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.

Índex de desenvolupamenthumà (IDH): 0,724 Classificació IDH: Posició 89 de 186 països Educació (taxa d'alfabetització): 91,9% Població que viu per sota dels nivells de pobresa: 25,3% Població en situació de pobresa extrema: 9,4% Índex de desenvolupamenthumà sobre gènere: 0,506 AOD rebut per càpita: 12 US$ per habitant

Índex de desenvolupament humà: 0,680 Classificació Índex de Desenvolupament Humà: Posició 107 de 187 països Esperança de vida al néixer: 73,69 Taxa de mortalitat infantil per cada 1000 nascuts vius: 19,66 Taxa d'alfabetització d'adults: 86% Població que viu per sota dels nivells de pobresa: 46,7% Índex de desenvolupament humà sobre gènere: 0,441

El Govern ha aprovat l'acord que autoritza el Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència a través de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) a atorgar una subvenció per un import de 400.000 euros al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Aquesta quantitat es destinarà a donar suport al un projecte d'ajuda a les comunitats libaneses d'acollida al Líban, un dels països més castigats per la crisi a la Mediterrània. Signatura de l'acord de cooperació catalana al Líban El 28 de novembre cinc institucions públiques catalanes van signar un acord d'entesa per actuar conjuntament al Líban. La Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament contribueixen conjuntament al PNUD amb una aportació total d'1,6 milions d'euros, una actuació coordinada sense precedents per a la cooperació de país. L'actuació prevista a través de les Nacions Unides es farà en col·laboració amb el Ministeri d'Afers Socials del Líban (MOAS) i es portarà a terme a la Unió de Municipis d'Al Fayhaa, situada a la zona libanesa on hi han arribat més persones cercant refugi. Les accions previstes donaran servei a més de 800.000 persones en la millora de la gestió i l'abastament d'aigua; la gestió, l'eliminació i el reciclatge de residus; i l'atenció primària i els serveis de salut a la població. Aquest acord és el resultat de la visita d'una delegació catalana al Líban el mes de maig en la qual hi van participar representants de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. La visita va tenir l'objectiu de conèixer de primera mà la situació al Líban, avaluar els projectes de cooperació que Catalunya ja hi estava desenvolupant i, establir noves aliances i acords amb les organitzacions i institucions libaneses i internacionals.

El conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, ha viatjat al Líban per avaluar els projectes de cooperació que Catalunya hi està desenvolupant i establir noves aliances. El conseller ha visitat avui el camp de refugiats i el Centre de Salut del municipi de Halba, a la zona d'Akkar fronterera amb Síria, on el Govern hi impulsa un dels 17 projectes que realitza a través de diverses ONG's, les Nacions Unides i el Govern del Líban. Demà el cap d'Exteriors es reunirà amb representants de diverses agències de les Nacions Unides, del Govern del Líban i amb la representant de la UE El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha viatjat al Líban on ha visitat dos projectes que el Govern hi implementa a través de diverses ONG, les Nacions Unides i el Govern del Líban. Aquesta és la segona vegada que el conseller Romeva viatja al Líban ja que, el 2016 va encapçalar una delegació catalana en aquest país que va permetre ampliar la cooperació catalana per fer front a la crisi de la Mediterrània passant en aquest any d'executar 6 projectes de cooperació a 17 projectes al Líban i als països limítrofs. Romeva ha visitat aquest matí el camp de refugiats i el Centre de Salut del municipi d'Halba, la capital de la regió d'Akkar fronterera amb Síria on el 35% de la població és refugiada. El Govern hi porta a terme un projecte que facilita material sanitari i l'accés als serveis mèdics especialitzats a persones refugiades. Aquest és un dels 17 projectes que el Govern impulsa a través d'ONGs que treballen sobre el terreny, en aquest cas les ONG Associació Catalunya-Líban, la Fundació Pau i Solidaritat i Socors Popular Libanès. El conseller també ha visitat l'assentament de persones refugiades al mateix municipi i s'ha reunit amb el governador i els diputats de la regió d'Akkar, l'alcalde d'Halba i el president de la unió de municipis de la regió. El conseller ha expressat que amb les actuacions que la cooperació catalana realitza al Líban, "Catalunya referma el seu compromís amb les persones refugiades". Romeva ha manifestat que "volem col·laborar a construir una resposta necessària en la crisi de la Mediterrània" i ha apuntat que "la societat catalana ho demana i amb aquestes actuacions volem millorar la situació de les persones refugiades dels conflictes de la zona, especialment el sirià". En aquest sentit ha especificat que "l'arribada de persones refugiades té un impacte especialment fort en el món local pel què fa a la gestió dels bàsics serveis, volem reforçar aquests serveis per a tota la població". A la tarda el conseller s'ha reunit amb l'alcalde de Tripoli i el presidet de la Unió de Municipis i ha visitat la planta de residus a la Unió de Municipis d'Al Fayhaa, una obra realitzada a través de les actuacions de la cooperació catalana previstes en el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i el Ministeri d'Afers Socials del Líban (MOAS), que forma part de la iniciativa Lebanon host communities support project (LHSP). Aquest projecte té per objectiu contribuir en la gestió els serveis municipals actualment desbordats per l'augment de la població. Concretament la gestió, eliminació i reciclatge de residus però també la millora de la gestió i abastament d'aigua, i l'atenció primària i els serveis de salut a la població. Al Fayhaa és la zona on es troben aquests municipis és la zona libanesa que ha rebut més persones refugiades provinents de Síria a través dels corredors d'Homs i Alep. La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència; l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament actuen conjuntament al Líban a través d'un acord amb el PNUD. La contribució catalana és doble. En primer lloc hi aporta econòmicament 800.000 euros i en segon lloc, proporcionarà coneixements tècnics, expertesa i intercanvi d'experiències. Demà dilluns el cap d'Exteriors es reunirà amb representants de diverses agències de les Nacions Unides, la representant de la Unió Europea al Líbani amb el Ministeri d'Afers Socials del Govern del Liban per analitzar noves vies d'actuació conjunta amb el Govern de la Generalitat. Aquest viatge dóna continuïtat, manteniment i aprofundiment de les actuacions de cooperació en origen per fer front a la crisi a la Mediterrània amb projectes al Líban, Jordània, Síria, Iraq, Grècia i per garantir vies segures que cerquen refugi al mar d'Itàlia i Grècia. La crisi a la Mediterrània prioritària al Pla de cooperació 2017 El conseller Romeva va presentar el dia 4 de maig el primer Pla de cooperació al desenvolupament que elabora el Departament d'Exteriors amb un pressupost propi, i el qual remarca la cooperació de les polítiques prioritàries en matèria d'acció exterior. Aquest Pla, que reverteix les polítiques de retallades amb un increment del 65,5%, reforça el compromís de la cooperació catalana amb la resposta a la situació que viu la Mediterrània oriental. El nou Pla inclou una nova convocatòria per a projectes pluriennals, màxim de 30 mesos, que permetin una cooperació més estable, sostinguda en el temps i més eficient i transformadora de la realitat on s'implementa. En aquesta convocatòria es dóna prioritat als projectes d'actuació a la Mediterrània. El Líban és el país que té la concentració més alta de persones refugiades per càpita del món, un de cada quatre habitants és refugiat. La seva condició de veïnatge amb Síria i de país pont a la Mediterrània ha fet que des de l'inici de la guerra s'hi hagin desplaçat fins a 1,1 milions de sirians. A aquesta xifra cal sumar-li també 450.000 refugiats palestins i gairebé 10.000 d'iraquians, en un país de 4,4 milions d'habitants.

El Govern de Catalunya dóna suport al Ministeri de Treball del Líban i al Buró Tècnic de les Ciutats Libaneses (BTVL) per a la implantació del projecte "Suport al Ministeri de Treball del Líban per preservar la pau civil a través del respecte dels drets i dels deures dels treballadores i treballadores libanesos i siris". La cooperació catalana mobilitza d'aquesta manera expertesa tècnica al país amb més refugiats de la Mediterrània. El director general de Cooperació al Desenvolupament assisteix avui a la inauguració del projecte que reitera el compromís amb el Líban en la gestió de les persones refugiades, una de les línies prioritàries de la política pública de cooperació. La presentació del projecte ha tingut lloc a Trípoli amb la participació del ministre de Treball del Líban, Mohamad Kabara; el president de Cités Unies Liban i director del Buró Tècnic de les Ciutats Libaneses (BTVL), Béchir ODEIMI; i el president de la Unió de Municipis de Al Fayhaa i alcalde de Trípoli, Ahmad Kamareddine. Manel Vila ha explicat que aquest projecte " contribuirà a reforçar la cohesió social als municipis, ja que l'espai local, on actuen els electes i agents municipals, està a la primera línia de solidaritat amb els refugiat sirians ". També ha insistit que, " a més de contribuir amb recursos econòmics a la crisi de refugi, el valor afegit de la cooperació catalana és la capacitat de mobilitzar expertesa tècnica que contribueixi a reforçar aquests agents municipals, propers a la ciutadania ". Aquesta actuació, que es durà a terme en 90 municipis libanesos, consisteix en un programa de formació destinat a càrrecs electes locals, agents de policia municipal i federacions de municipis. Els continguts inclouen mesures per a la mediació, prevenció i resolució de conflictes; les característiques del codi de treball al Líban; i els drets de les persones refugiades, entre d'altres. El Ministeri de Treball lidera el projecte, i Cités Unies Liban / Bureau Technique des Villes Libanaises es fa càrrec de la implantació. Aquesta organització és l'antena libanesa de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), que promou els principis de democràcia local, partenariat i solidaritat entre ciutats. Aquest programa se suma a d'altres de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament per atendre la crisi de refugi, especialment a aquest país de la Mediterrània Oriental. La guerra de Síria l'ha convertit en un dels països del món amb més població refugiada dins el seu territori. L'ACNUR estima en un milió i mig la xifra de persones refugiades, la qual cosa suposa un repte enorme per a les administracions libaneses, que necessiten molt suport per poder garantir una atenció digna. La Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament van promoure l'any passat un acord per donar suport conjuntament a la Unió de Municipis d'Al Fayhaa, a través del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), i de 15 ONG que treballen sobre el terreny. La cooperació catalana va aportar al 2017 més d'1,6 milions d'euros a la crisi humanitària de la Mediterrània i està previst continuar prioritzant aquesta línia d'actuacions el 2018. Reunió del grup de treball de Ports segurs

La directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Carme Gual, es desplaça al Marroc per l'obertura oficial de dues actuacions de cooperació al desenvolupament: suport a l'economia social i solidària per al desenvolupament econòmic de les dones, i el teatre com a eina de prevenció de la discriminació. La primera de les accions és el llançament del programa de suport a l'economia social i solidària en col·laboració amb el Consell Regional de Tànger-Tetuan-Al Hoceima (CRTTA). L'objectiu és promoure aquest sector com a motor de desenvolupament econòmic de les dones i dels joves de la regió. El programa inclou accions de formació, finançament per a iniciatives innovadores en el sector i enfortiment de capacitats dels actors regionals. L'obertura institucional coincideix amb les jornades de treball organitzades per l'Agència Catalana de Joventut a Tànger sota el títol de "La valorització de les dones joves de la Mediterrània, un sector clau per estimular l'economia social i solidària". Aquestes jornades compten amb la participació de socis de l'ACCD com la governació de Sussa i el propi CRTTA, a més de representants d'altres països. Durant la missió al Marroc Carme Gual presentarà el projecte "Els joves de la regió de l'Oriental, actors clau al servei de la interculturalitat, la prevenció i la lluita contra les discriminacions". Aquest projecte es porta a terme amb el Consell Provincial de Driouech i l'associació Asticude i pretén sensibilitzar i apoderar els joves com a actors actius de lluita contra les discriminacions, el racisme i la xenofòbia a través del teatre. Es tracta d'una intervenció innovadora en l'àmbit de la migració, que té l'objectiu de visibilitzar les noves realitats socials al Marroc mitjançant l'art per promoure una societat diversa i cohesionada, on les diferències siguin integrades com a font de riquesa. Aquest projecte es porta a terme a centres d'educació secundària i integra també diverses accions internacionals, com un intercanvi a la ciutat d'Amiens, França, amb altres grups de joves que treballen a través de la cultura. D'altra banda, el viatge servirà per realitzar reunions de seguiment amb diverses organitzacions que col·laboren amb l'ACCD. Es farà una reunió amb Oxfam i els seus socis al país per tal de conèixer les accions de lluita contra la violència vers les dones, incloses al programa pluriennal 2017-2018 finançat per l'ACCD. També es visitarà el projecte finançat a l'Assemblea de Cooperació Per la Pau (ACPP) a Nador i que té com a objectiu formar professionalment a persones migrades residents al Marroc per tal de garantir els seus drets econòmics. La missió també inclou una visita al programa PRODEMA del Casal dels Infants, que treballa a cinc escoles de primària per prevenir l'abandonament escolar de les nenes i joves a través de la participació de les mares en els espais educatius. Finalment, es mantindran reunions amb d'altres entitats sòcies com CERAI, que porta a terme un projecte de suport a iniciatives d'economia social i solidària a la zona de Rif.

Oxfam al Marroc, en col·laboració amb la Federació de la Lliga dels Drets de la Dona, teatre Aquarium i l'associació Mhashas organitza un espectacle de carrer per crear consciència sobre l'assetjament sexual i la lluita contra les violències envers les dones. L'activitat va tenir lloc el passat 10 de novembre a Rabat en el marc del programa "Baraka! Per una cultura de la igualtat i el dret a una vida lliure de violència" finançat per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. El programa té com a objectiu contribuir a una cultura d'igualtat entre homes i dones, rebutjant totes les formes de violència - física, sexual, psicològica, econòmica i també aquelles relacionades amb les restriccions de les llibertats - contra les dones i noies al Marroc. A través d'aquest programa es fomenta el dret a una vida sense violència i es promou un canvi social de les percepcions i pràctiques relacionades amb la violència de gènere en els sectors privat, públic i professional. Per a aconseguir-ho s'involucren organitzacions de la societat civil marroquina que treballen a favor del respecte dels drets humans, especialment els de les dones i les nenes, i es fa incidència sobre les institucions públiques en matèria d'igualtat de gènere i violències contra dones i nenes. El programa utilitza la sensibilització, la incidència i la mobilització social com a mitjà per aconseguir aquest canvi social, incloent el lideratge transformador i les masculinitats positives per capacitar les persones com a agents de canvi. El programa s'alinea i s'integra amb les activitats de Baraka, la campanya global d'Oxfam Internacional per a la joventut urbana i el qual utilitza l'expressió artística per transformar les normes socials nocives que alimenten la violència contra les dones i nenes. L'espectable de carrer va consistir en una representació de circ, una obra de teatre al carrer en relació a l'assetjament sexual i un espectacle de música tradicional liderada per joves.

Milers de colombians i colombianes es van concentrar el passat 24 de juny en diverses ciutats del país per viure en directe el moment més esperat: l'anunci a l'Havana de l'acord en el darrer punt de les negociacions entre el Govern i les FARC-EP. Un anunci que representava ni més ni menys que el final de la guerra. A Bogotà, una de les concentracions tenia lloc de manera simbòlica a la confluència de la carrera 7 amb el carrer 19, precisament el lloc on el 9 d'abril de 1948 va ser assassinat el líder Jorge Eliécer Gaitán i es va desencadenar la tremenda violència que ha sacsejat aquest país fins avui. I va ser aquí on ahir es van produir les escenes emocionants d'enorme alegria, d'abraçades i plors entre les persones concentrades, entre les quals molts líders d'organitzacions socials de drets humans i també de víctimes d'aquest maleït conflicte. Tots sabedors del gran privilegi que suposava estar allà compartint aquest moment històric. També a Catalunya es va organitzar ràpidament a través de les xarxes socials un moviment d'eufòria i alegria desfermada entre els colombians i colombianes, però també entre moltes persones amigues del procés de pau. I no era per menys: més de cinquanta anys de guerra, de dolor i de barbàrie estaven donant pas a la possibilitat de construir un país nou, i per una vegada, en pau. El president Santos i el líder de la guerrilla, Timoleón Jiménez "Timochenko" envoltats pel secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon i els mandataris de Cuba, Veneçuela, El Salvador, Xile i Mèxic, així com pel ministre d'exteriors de Noruega, i representants especials de l'Organització d'Estats Americans, la Unió Europea, i els Estats Units, van anunciar de manera solemne els punts i la transcendència d'aquest acord. També van anunciar que s'espera que l'acord definitiu de pau pugui estar enllestit en breu, i que l'acte formal podria tenir lloc aquesta vegada en territori colombià. Serà a partir d'aquest moment que es produirà la concentració dels guerrillers, que deixaran les armes en un procés de verificació internacional liderat per les Nacions Unides, i que pot allargar-se fins a sis mesos. Des del naixement de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament la construcció de la pau a Colòmbia ha estat un eix fonamental del seu treball. Són moltes les iniciatives i els projectes que al llarg de més de quinze anys s'han dut a terme en aquell país, i que han tractat de sumar esforços amb moltes altres iniciatives tant de la societat catalana com la colombiana, per fer realitat la pau a Colòmbia. Ara, a més d'un moment d'alegria, també és un moment per reconèixer i felicitar a totes aquelles persones, entitats i institucions que han posat els seu gra de sorra en aquest llarg camí. Però aquest procés de pau és encara molt fràgil. Falten molts elements pendents de tancar i que són absolutament imprescindibles: arribar a un acord final amb les FARC, negociar un acord amb la guerrilla de l'ELN, i sobretot desmantellar les bandes paramilitars, que s'han rebel·lat clarament contra la pau. L'amenaça d'aquests grups no és intrascendent. Segons l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans (OACNUDH), els assassinats de defensors i defensores de drets humans han augmentat de forma alarmant: el 2015 van ser 63 els assassinats, i entre l'1 de gener i el 20 d'abril d'enguany ja portem més de 18 assassinats. Fonts de les Nacions Unides asseguren que podria haver-hi més de 30.000 integrants armats en aquests grups. El treball de la cooperació internacional no pot defallir ara. Segurament és ara més que mai que cal sumar esforços perquè aquest camí esperançador que tot just comença pugui esdevenir una realitat. S'ha de vetllar perquè aquests acords es compleixin (res seria més decebedor que no arribar a complir allò pactat). Cal impulsar noves iniciatives en el camí de la pau per als altres agents armats, cal seguir construint ponts amb la societat civil, cal recolzar iniciatives de governabilitat, sobretot en els territoris... Cal en suma, i com deia ahir el president Santos, "començar el gran repte de la construcció de la pau". Delegat de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament a Colòmbia

El director general de Cooperació al Desenvolupament forma part del jurat d'aquest guardó internacional impulsat per l'Ajuntament de Mollerussa i el CIS Ángel Olaran. L'economista colombià Henry Acosta, en una imatge d'arxiu. L'economista colombià Henry Acosta serà distingit aquesta nit pels Reconeixements Ànima Ciutat de Mollerussa per la seva tasca com a mediador per la pau a Colòmbia. Es tracta d'un premi internacional de caràcter honorífic que l'Ajuntament de Mollerussa i el Centre d'Iniciatives Solidàries Ángel Olaran entreguen anualment des de fa quatre edicions i que reconeix una persona, una institució o un col·lectiu per la seva aportació en l'àmbit solidari o de la recerca de la pau a escala internacional. El director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, ha format part del jurat que ha decidit guardonar Acosta, del qual també en són membres l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; el president del CIS Ángel Olaran, Josep Maria Pujol; el rector de la Universitat de Lleida, Jaume Puy; i el fundador de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, Joan Josep Guinovart. El jurat guardona Henry Acosta amb el Reconeixement Ànima Abba Melaku pel seu rol com a pont clau en les negociacions de pau entre el govern de Colòmbia i la guerrilla de les FARC, que van culminar en els acords de pau signats l'any 2016. Acosta, que va ser funcionari de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), va treballar durant més d'una dècada com a facilitador en el procés de pau al país sud-americà, una llarga i tortuosa tasca que va mantenir en secret fins a plasmar-la en el seu llibre 'El hombre clave'. En aquest sentit, Manel Vila reivindica la importància de la feina de Henry Acosta en guanyar-se la confiança de les FARC i el govern de Juan Manuel Santos i en aconseguir que accedissin a negociar. " Quan hi ha un conflicte la millor solució és seure en una taula i parlar ", destaca Vila. El director general de Cooperació posa èmfasi en què premis com els Reconeixements Ànima reafirmen " Catalunya com a país solidari i compromès " i confirma que hi ha iniciatives com aquestes arreu del territori català, com la que, en aquest cas, s'impulsa des de Lleida. Vila assegura que des de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat treballen per fer que hi hagi iniciatives com la l'Ajuntament de Mollerussa, amb la voluntat de " premiar persones que aposten per la pau i el diàleg ". El premi s'entregarà aquesta nit en el marc de la XII Vetllada Solidària Ángel Olaran, que se celebrarà al Restaurant Resquitx de Mollerussa. Enguany se celebra la quarta edició dels Reconeixements Ànima, que anteriorment ha reconegut la feina dels Cascos Blancs de Síria, l'activista per la pau a Palestina Meir Margalit i també la periodista i activista Helena Maleno per la seva feina en la denúncia de la vulneració de drets humans a la frontera sud espanyola. Vila destaca la importància de la feina de Henry Acosta en aconseguir que el govern colombià i les FARC s'asseguessin a negociar En vermell, el Departament de Nariño, al sud-oest de Colòmbia.

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament expressa la seva preocupació per la intensificació de la violència, que amenaça en particular lideresses socials, població indígena, afrodescendent i camperola. El confinament decretat pel Govern de Colòmbia s'ha aprofitat per facilitar la localització i intensificar la violència i les amenaces contra persones defensores dels drets humans i líders comunitaris. L'arribada de la COVID-19 ha empitjorat la situació que ja era crítica, amb un agreujament de la violència a nivells previs als acords de pau. Les zones més afectades són les rurals i els atacs van dirigits sobretot al lideratge comunitari i sindicalista, la població indígena, afrodescendent i camperola. Les dones pateixen, a més a més, un impacte diferenciat pel fet de ser-ho. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament expressa la seva profunda preocupació pel risc d'aquestes persones ara confinades a casa seva en situació d'extrema vulnerabilitat. La situació se suma a la crisi d'emergència sanitària que pateix tot el país, que complica molt més la situació a Colòmbia amb el risc d'aguditzar encara més les desigualtats socials. El passat 24 de març va ser assassinada Carlota Salinas, lideressa social vinculada a l' Organització Femenina Popular, una històrica organització de drets de les dones a la regió de Magdalena Medio. L'Organització Femenina Popular és una alidada consolidada de la cooperació catalana, i ha rebut durant anys el suport i acompanyament tant del govern de Catalunya amb el suport a la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, com a través de la Taula Catalana de la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament també condemna i rebutja l'assassinat del defensor dels drets humans Marco Rivadeneira, membre del Comitè Operatiu Nacional de la Coordinació Colòmbia- Europa - Estats Units (CCEEU), líder històric de les comunitats camperoles a Colòmbia i altaveu regional del Procés Nacional de Garanties. Segons l'Institut d'Estudis per al Desenvolupament i la Pau (Indepaz), a data de 8 d'abril s'han assassinat 72 líders socials i defensores dels drets humans a Colòmbia aquest any. El 2019 hi va haver 108 assassinats de persones defensores al país, segons dades de l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans. Davant aquesta preocupació, que es fa extensiva a tots els assassinats i feminicidis que s'estan produint a Colòmbia enmig d'aquesta greu crisi mundial, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament fa una crida al Govern colombià perquè compleixi les seves obligacions, establertes als compromisos internacionals de drets humans i reforçades als acords de Pau: oferir i establir garanties plenes per a la tasca i la protecció de les persones que defensen els drets humans. És necessari un esforç major perquè la situació d'emergència a la qual avui es troba el país i el món no sigui aprofitat per a intensificar l'atac als lideratges socials als territoris i de les persones i comunitats que reclamen i defensen els drets humans a Colòmbia. Altrament, és urgent acordar un alto el foc bilateral amb tots els grups armats durant l'efectivitat de les mesures preventives contra la COVID-19 i la suspensió immediata de les accions d'erradicació forçada de cultius il·lícits amb glifosat. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va exigir l'alto el foc de tots els conflictes armats del món el 23 de març passat. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament expressa també el reconeixement i suport a la tasca de les persones defensores de drets humans, i reafirma la voluntat de continuar treballant per a la seva protecció.

La violència ha impactat de ple un dels territoris on actua la cooperació catalana al desenvolupament. La Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, que agrupa a una trentena d'entitats catalanes i organitzacions com l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, condemna i denuncia la massacre. El 28 de juliol un grup armat va assassinar dues persones i en va ferir tres més de gravetat al resguardo indígena awà Ñambí Piedra Verde, al municipi de Barbacoas, Nariño. La violència ha provocat el desplaçament intern d'altres famílies de la comunitat, i ha tornat a posar de manifest la crisi de violència i vulneració dels drets humans a Colòmbia. La comunitat awà, a Nariño, és ben coneguda per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Actualment hi impulsa el projecte Guardianes de pau: una estratègia comunitària de prevenció i protecció per a una vida lliure de violències basades en gènere de nenes i dones awà a Nariño, que porta a terme l'entitat Moviment per la Pau (MPDL) amb finançament de la convocatòria de subvencions de cooperació de 2019. L'aposta del Govern per la pau a Colòmbia es canalitza a través de múltiples vies: amb el finançament a ONG catalanes com el MPDL i l'Associació Catalana per la Pau, que vetllen per la implementació dels continguts dels acords de pau; amb l'enfortiment institucional i multilateral a la Governació de Nariño i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, respectivament; amb la participació de l'exili colombià des de Catalunya, amb la Comissió de la Veritat de Colòmbia i l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP); i amb l'acollida temporal sota el Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores dels Drets Humans, que rep activistes ambientalistes, camperols, indígenes i feministes que cada vegada es troben més amenaçats, tal com mostren els fets contra el poble awà. La matança marca una escalada de les tensions, i reflecteix la necessitat d'una estratègia de resposta a la crisi humanitària que viu la zona, amb un esforç conjunt del govern colombià i els actors internacionals de la cooperació i els drets humans. La presència catalana, amb la seva trajectòria a favor de la resolució del conflicte, és per tant imprescindible. La Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia ha publicat, amb el suport de les organitzacions que en formen part, un comunicat que detalla les greus agressions contra el poble awà durant els darrers tres mesos, i exigeix una reacció de les autoritats colombianes i la comunitat internacional.

Més de 100 milions de persones a l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica tenen entre 15 i 29 anys. Al Marroc, aquesta franja d'edat representa el 30% de la població. Des del convenciment que la joventut és una palanca de creixement i innovació, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Organització Internacional de les Migracions impliquen a joves migrants i marroquins en el desenvolupament local de les seves comunitats, tot promovent la seva integració social i oferint-los oportunitats professionals. En col·laboració amb diversos Departaments del Govern del Marroc i amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), l'oficina al Marroc de l' Organització Internacional per a les Migracions implementa el projecte "Creació d'Oportunitats per a la Joventut al Marroc". Aquest projecte té dos objectius principals: La selecció de les entitats que formen part d'aquest projecte s'ha realitzat a través d'una convocatòria pública, i permetrà que tres entitats locals, de caràcter molt divers i amb un enfocament de treball de proximitat, enforteixin les seves capacitats i millorin els serveis que ofereixen al jovent, centrats en capacitació i activitats culturals i esportives. En el marc d'aquest projecte, els dies 28 i 29 de novembre va tenir lloc a Tànger un primer taller de formació per a aquestes organitzacions centrat a enfortir les capacitats tècniques i financeres, així com transmetre a les entitats els principis de l'Organització Internacional per a les Migracions en matèria de prevenció de l'explotació i dels abusos sexuals.

Aquesta setmana ha tingut lloc a Oujda (Marroc) el llançament oficial del projecte "Suport als òrgans consultius responsables de l'estudi de les qüestions relatives als joves als consells de les regions del Marroc". Aquesta iniciativa és fruit d'una col·laboració entre l'Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament (ACCD), el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) al Marroc i la Direcció General d'Autoritats Locals (DGCL) del Ministeri de l'Interior del Marroc. La sessió va ser un espai de treball i reflexió encapçalada pel governador de la regió de l'Oriental, Mouaad Jamai, i representants regionals de diversos ministeris del país. La trobada va confirmar l'aliança entre la cooperació catalana i l'Oriental a alt nivell, en especial pel que fa a l'apropament de les institucions al jovent i el foment de la seva participació. El projecte vol enfortir les aportacions dels òrgans consultius de joves perquè siguin tingudes en compte als consells de les regions. Aquest objectiu es portarà a terme a través de diverses accions: la capacitació dels membres dels òrgans consultius a partir d'un inventari de les seves necessitats; el reconeixement dels òrgans consultius com a agents representatius de la joventut; conscienciació dels joves dels reptes del desenvolupament sostenible i de la contribució que poden aportar a la gestió dels afers regionals i locals mitjançant la seva participació; i la creació de sinèrgies i col·laboracions a través de la cooperació sud-sud amb altres països mediterranis en reptes compartits de promoció de participació de la joventut. A banda de l'Oriental, el projecte també està en funcionament a la regió Marràqueix-Safi, i aquest mes de febrer començarà també a Beni Mellal-Khenifra. Aquesta intervenció, canalitzada a través d'una subvenció directa amb els governs de les regions, promou sinèrgies amb altres projectes finançats per l'ACCD. És el cas de la iniciativa conjunta amb el PNUD de Tunísia titulada "Inclusió de joves i dones vulnerables a Médenine en processos de governança del desenvolupament local i regional".

Els dies 7 i 8 de març va tenir lloc a Tànger (Marroc) una formació per a la creació d'una ciutadania activa, en què joves de diferents nacionalitats van tenir l'oportunitat de participar i compartir els reptes i oportunitats a les quals s'enfronten com a joventut diversa. Aquesta activitat forma part del projecte "For Them", liderat per l'Organització de Joves Africans de Tànger i l'Organització Mundial de les Migracions amb el finançament de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. La iniciativa inclou espais de formació i de concertació entre joves migrants i joves d'origen marroquí, amb l'objectiu de crear una societat més cohesionada i tolerant. Aquest projecte inclou dos altres socis: l'Associació Tabadoul, que participa en el projecte a través d'activitats culturals i musicals, i l'entitat Tadamon, que promou activitats esportives i de sensibilització. L'objectiu general és que els joves migrants -majoritàriament subsaharians- i els joves marroquins en situació de vulnerabilitat disposin d'un ampli ventall de formacions i activitats que els permetin no només apoderar-se personalment, sinó crear vincles socials amb altres grups de població amb els que comparteixen dificultats, reptes i lluites. També es pretén que aquests joves disposin dels instruments necessaris per a erigir-se com a ciutadans actius en els seus entorns més directes. Aquesta intervenció posa a l'abast de més de 300 joves de la ciutat de Tànger una àmplia oferta d'activitats musicals, artístiques, esportives, i de formació en competències.

El treball en xarxa realitzat pel Fons de Dones del Marroc, al costat de nombroses organitzacions de base, ha fet possible una resposta ràpida als col·lectius de dones i nenes més vulnerables a través de l'entrega de lots alimentaris i higiènics i la realització de recàrregues telefòniques. Aquesta primera resposta té per objectiu concret que les nenes de les zones rurals puguin seguir el curs escolar, que actualment es fa a través d'internet. D'altra banda, el projecte dóna suport a un grup de makers que, amb impressores 3D cedides per l'Ecole Nationale de Sciences Appliquées de Tetuan, estan imprimint viseres per al personal dels centres sanitaris de la província. Aquests elements de protecció s'entreguen tant al personal sanitari com a les dones que treballen als centres fent tasques auxiliars, de neteja o seguretat, entre d'altres. També s'han distribuït mascaretes rentables als mercats populars on les dones de l'àmbit rural venen els seus productes. Una altra de les organitzacions que ha donat una ràpida resposta és l'Organització Internacional de les Migracions, amb la qual l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament col·labora a través del projecte "Creant oportunitats per la joventut al Marroc". Aquesta intervenció té entre els seus objectius proporcionar als joves en situacions vulnerables les eines per accedir a millors oportunitats de vida, així com l'enfortiment de les capacitats de les organitzacions de la societat civil per treballar amb joves i donar resposta a les seves necessitats específiques. A conseqüència de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, molts dels joves i les seves famílies s'han trobat en una precària situació de vulnerabilitat, amb necessitats urgents alimentàries i sanitàries. És per això que el pressupost previst per a activitats esportives i culturals s'ha reassignat per donar resposta a aquestes noves necessitats, especialment pel que fa al subministrament de productes alimentaris i d'higiene, entre el col·lectiu de persones migrades subsaharianes que es troben al Marroc. Aquesta assistència serà de gran importància per pal·liar l'impacte de la pandèmia sobre els beneficiaris del projecte i ajudarà a reforçar les iniciatives de les autoritats marroquines per contenir la propagació de la pandèmia.

Els seminaris en línia han adquirit una gran rellevància durant el confinament, i és que la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19 ha donat lloc a l'aparició d'un nou escenari per a empreses, autònoms, però també per a les organitzacions de la societat civil, que busquen principalment seguir acompanyant i enfortint els col·lectius més vulnerables. Una nova normalitat on la tecnologia, la formació i la creativitat s'han tornat imprescindibles per a poder acompanyar, en el cas de les organitzacions de la societat civil, als col·lectius més vulnerables. És el cas de l'entitat Union d'Action Feministe (UAF), qui actualment està executant el Fonds des Femmes pour l'Égalité sans Réserve (FFER), finançat per l'ACCD i que té com a objectiu ser un fons de finançament per a altres entitats de base que treballen sobre la igualtat. Tenint en compte la situació de desprotecció social que ha causat la pandèmia, des de l'UAF s'ha reformulat el projecte per tal de poder donar assistència de primera necessitat als col·lectius de dones, joves i nenes, i ha reconvertit totes les accions de formació i incidència previstes en accions en línia que permeten garantir les normes de distanciament social imposades per l'estat d'alarma. A la vegada, permeten a l'entitat continuar amb la seva labor de formació, sensibilització i incidència. Durant el confinament la vulnerabilitat dels col·lectius més desafavorits ha augmentat de forma important i és per això que són cada cop més indispensables aquestes iniciatives. L'entitat Medcities, amb qui l'ACCD està desenvolupant el projecte "Reforçament de capacitats dels actors locals per a la inclusió de col·lectius vulnerables a la Mediterrània", també s'ha sumat a reinventar les seves accions de formació i incidència. És el cas, per exemple, de les activitats que es fan a la municipalitat de Msaken, Tunísia, on s'està treballant l'enfortiment de capacitats de la joventut a través d'una àmplia sèrie de seminaris en línia, liderats per joves, que tenen com a objectiu promoure la seva participació en els afers locals i la promoció de la democràcia participativa. Són dos exemples de la capacitat d'adaptació de les entitats col·laboradores de l'ACCD per donar resposta als reptes que de crisi sanitària i, a la vegada, generen una oportunitat per poder arribar a un major nombre de persones, una reducció considerable de les despeses associades a aquest tipus d'activitat i una difusió més global. No obstant això, s'han de poder crear alarmes que ens permetin saber si aquesta modalitat de formació arriba sempre al mateix públic i per tant la seva capacitat d'incidència és menor de la prevista.

Una iniciativa conjunta de les cooperacions de Catalunya, Països Baixos, Dinamarca i Polònia en el marc del fons fiduciari europeu MADAD donarà suport a les zones que s'han vist més afectades per l'arribada massiva de persones refugiades de Síria. Els dies 14 i 15 de febrer ha tingut lloc a Beirut (Líban) la reunió de llançament del projecte "MASAR per a governs locals: Mantenint la força i la resiliència". Es tracta d'una iniciativa emmarcada en el fons fiduciari MADAD de la Unió Europea, i la porta a terme un consorci internacional liderat per l'Agència de Cooperació Internacional de l'Associació de Municipis dels Països Baixos (VNG International) amb la participació de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, KL (associació de municipis de Dinamarca) i el Polish Center for International Aid (organització no governamental polonesa). La paraula àrab "Masar" significa el camí i la planificació per a assolir un objectiu, i sintetitza la voluntat d'enfortir les capacitats del governs locals libanesos i iraquians perquè puguin planificar el desenvolupament a llarg termini de les àrees urbanes, així com respondre als contextos canviants que es deriven de l'emergència humanitària a Síria. Fent un nexe entre l'ajuda humanitària i el desenvolupament a llarg termini, el projecte s'implementarà durant els propers tres anys al Líban i l'Iraq. Els àmbits d'actuació del projecte són principalment la mobilitat, la planificació urbana, la protecció civil, aigua i sanejament i la gestió de residus. L'import total del projecte és de 15 milions d'euros, dels quals l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament n'executarà 2,6 milions d'euros. A banda de donar el tret de sortida de MASAR, la trobada d'aquesta setmana a la Delegació de la Unió Europea al Líban ha servit també per alinear tots els programes liderats per la UE al país que posen l'èmfasi en l'enfortiment dels governs locals, i assegurar així el màxim impacte de les actuacions. A més dels integrants del propi consorci, a la reunió hi han participat agències multilaterals com el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament al Líban i UN Habitat, agències de cooperació internacional que implementen projectes finançats per la UE com és el cas de GIZ (Alemanya), i organitzacions internacionals com OXFAM. D'aquesta manera, Catalunya participa activament en la plataforma de coordinació entre tots els actors que implementen el fons MADAD al Líban. Quin és el rol de la cooperació catalana? Cada entitat del consorci serà responsable d'implementar el projecte un una zona geogràfica específica. La zona d'actuació de l'ACCD serà l'àrea de les unions de municipis al nord de Trípoli. Aquesta tria geogràfica es deu a l'interès constant de l'ACCD en la regió que s'ha traduït en el finançament d'una dotzena de projectes des de 2013, i molt especialment un acord amb el PNUD Líban per a executar un projecte de gestió i recollida selectiva de residus sòlids. L'actuació es portarà a terme en coordinació amb els governs locals: municipis i unions de municipis i comptarà amb experts libanesos i europeus. A l'Iraq, l'ACCD donarà suport tècnic de forma puntual a les actuacions de la resta de socis. MADAD és un Fons fiduciari regional de la Unió Europea en resposta a la crisi siriana (EU Regional Trust Fund in response to the Syrian crisis). Té per objectiu donar resposta a la crisi siriana i es dirigeix especialment als refugiats i les seves comunitats d'acollida a Egipte, Iraq, Jordània, el Líban, Turquia i els Balcans occidentals. El fons aborda les necessitats educatives, econòmiques i socials a llarg termini tant de la població desplaçada com de les comunitats i les administracions públiques que l'acull. Des del seu establiment al desembre de 2014, una part creixent del suport no humanitari de la UE als països veïns de Síria es proporciona a través del fons fiduciari MADAD. El fons està gestionat per la Direcció General de Veïnatge i Negociacions per a l'Ampliació de la Comissió Europea (DG NEAR). Reunió del grup de treball de Ports segurs

El grup de treball estudiarà i impulsarà la implementació de les condicions necessàries en els ports per acollir els vaixells que realitzen tasques de salvament a la Mediterrània El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, ha donat la benvinguda als assistents i ha explicat que històricament " les migracions han estat clau al Mediterrani " i ara és una " obligació moral i política " actuar, veient la inacció dels estats. Reconeix que a Catalunya li falten competències, i que si fos un estat actuarien diferent, però que tot i així " tenim eines i hem de fer tot el possible per garantir que no es perdin més vides ". Bosch ha criticat, però, que tot i que des del Govern de la Generalitat es treballa per oferir ports segurs " no podem oblidar que en aquest moment els estats han evitat que cap vaixell pugui estar fent salvament a la Mediterrània ara mateix ". A la reunió s'han presentat els objectius segons l'acord de Govern aprovat a principis de febrer, a proposta del conseller Bosch, de declarar Catalunya port segur. També s'ha començat a preparar el pla d'actuacions. Així doncs, els ports gestionats pel Govern de la Generalitat s'ofereixen per a l'arribada de vaixells que realitzen tasques de salvament a la Mediterrània. A més del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, formen part del grup de treball els departaments de Territori i Sostenibilitat, que té les competències dels ports gestionats per la Generalitat; Interior, que disposa de la competència de les tasques d'acollida; Salut, que gestionarà l'atenció mèdica de les persones rescatades; i Treball, Afers Socials i Família, que té les competències d'immigració. El grup de treball també s'ampliarà amb la presència de representants del món institucional i civil com per exemple la Federació Catalana de Municipis o l'Associació Catalana de Municipis que representaran el món local. Les persones que conformen aquest grup han d'estudiar, establir i impulsar la implementació de les condicions necessàries en els ports per acollir els vaixells que realitzen tasques de salvament a la Mediterrània; coordinar l'assistència per a les persones que són al vaixell; un cop autoritzat el desembarcament per part de les autoritats espanyoles, gestionar també les actuacions per assegurar l'acolliment, així com la col·laboració amb l'Administració General de l'Estat en la gestió de les competències relatives al dret d'asil i l'apatrídia. Avui ha tingut lloc la primera reunió del Grup de Treball Interdepartamental de Ports segurs al Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. El grup de treball el presideix el director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, i hi han participat representants dels departaments de Territori i Sostenibilitat, Salut, Treball, Afers Socials i Famílies i Interior. Reunió del grup de treball de Ports segurs

Els dies 16 i 17 d'octubre una delegació de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l'Agència de Residus de Catalunya, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i MedCities van visitar el programa de Suport a les Comunitats Libaneses d'Acollida, una iniciativa del PNUD Líban que rep el suport de diverses entitats de cooperació catalanes per a la millora de la gestió de residus municipals i la promoció del reciclatge a la Comunitat Urbana de Al Fayhaa. La missió va consistir en una sèrie de visites de seguiment a infraestructures clau del projecte, com la planta de tractament de residus sòlids a Trípoli i les zones de les proves pilot de recollida selectiva. Paral·lelament es van celebrar diverses sessions de discussió entre els agents de la cooperació catalana i el PNUD Líban, responsable de l'execució del projecte, i la Comunitat Urbana de Al Fayhaa, contrapart institucional, amb l'objectiu de revisar els estudis i plans estratègics que permetran tancar aquesta fase del programa, el desembre del 2018, i encarar la fase següent. L'Agència de Residus de Catalunya, amb el suport de MedCities, ha liderat una iniciativa de mobilitat de coneixements que es concreta en la revisió del contingut del pla estratègic de recollida i tractament de residus, que s'està elaborant en el marc del projecte, i que es reforçarà amb una missió d'experts de l'Àrea Metropolitana de Barcelona el dia 29 d'octubre. Durant la missió van visitar també les diverses zones on s'implementarà la prova pilot per a la recollida selectiva de residus i van reunir-se amb representants de la societat civil que s'involucrarà a les activitats de sensibilització del públic. Si la iniciativa és reeixida, aquesta pràctica per al foment del reciclatge es podrà fer extensiva al conjunt de la Unió de Municipalitats d'Al Fayhaa, formada per Trípoli, El Mina, El Bedawi i Qalamoun. El projecte Gestió Integral dels Residus Sòlids Municipals és una iniciativa d'acció coordinada entre alguns dels principals actors de la cooperació catalana al Líban: l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l'Agència de Residus de Catalunya, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, MedCities, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona. Signatura de l'acord de cooperació catalana al Líban

La directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Carme Gual, encapçala un viatge al Líban per a fer el seguiment del Programa de Suport a les Comunitats Libaneses d'Acollida, fruit de l'acord entre les cooperacions catalanes i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament. Una missió tècnica de l'ACCD visita aquesta setmana les ciutats de Beirut i Trípoli per a fer seguiment i reunions de treball en el marc del Programa de Suport a les Comunitats Libaneses d'Acollida. Es tracta d'un projecte del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) que compta amb finançament conjunt de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, amb suport tècnic de l'Agència de Residus de Catalunya, diversos ajuntaments i MedCities. El programa finalitza el proper 28 de febrer de 2019 i té per objectiu la millora de la gestió de residus municipals i la promoció del reciclatge a la Comunitat Urbana d'Al Fayhaa. La finalitat del viatge és fer el seguiment de les actuacions contemplades a l'acord, així com entrevistar-se amb els principals actors i autoritats locals participants en el projecte per tal de reflexionar sobre la continuïtat del programa. L'agenda inclou reunions de treball a Beirut amb l'oficina del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD Líban), i a Trípoli amb la Comunitat Urbana d'Al-Fayhaa, així com visites sobre el terreny als abocadors, plantes de reciclatge i punts verds que són resultat del programa. D'altra banda, la directora de l'ACCD participarà també al llançament del projecte "MASAR per a governs locals" del fons fiduciari MADAD de la Unió Europea. L'impulsa un consorci liderat per VNG International (agència de cooperació internacional de l'associació de municipis dels Països Baixos) amb la participació de KL (associació de municipis de Dinamarca) i el Polish Center for International Aid (organització no governamental polonesa), i l'ACCD. Aquesta iniciativa té per objectiu enfortir les capacitats del governs locals libanesos i iraquians per tal que puguin planificar el desenvolupament a llarg termini de les àrees urbanes, així com respondre als contextos canviants que es deriven de l'emergència humanitària a Síria. Signatura de l'acord de cooperació catalana al Líban

Índex de desenvolupament humà: 0,581 Classificació Índex de Desenvolupament Humà: Posició 133 de 194 països Esperança de vida al néixer: 71,17 anys Taxa de mortalitat infantil per cada 1000 nascuts vius: 25,16 Taxa d'alfabetització d'adults: 83,37% Població que viu per sota dels nivells de pobresa: 56,2% Població en situació de pobresa extrema: 11,2% Índex de desenvolupament humà sobre gènere: 0,539 Arxiu Històric de la Policia Nacional. Programa pluriennal implementat abans per la Procuradoria de Drets Humans de Guatemala i actualment pel Ministeri de Cultura. Actuació centrada en la recuperació i divulgació de l' Arxiu Històric de la Policia Nacional (Ciutat de Guatemala). L'Arxiu és un fons documental de l'Arxiu General d'Amèrica Central, patrimoni de la Nació i un dels més grans de tota Amèrica Llatina, aproximadament 80 milions de fulls que representen 116 anys d'història de Guatemala i de la institució policial. Té un incalculable valor històric, social, científic i judicial que requereix de la feina d'un equip tècnic especialitzat per preservar i per a que l'Estat de Guatemala comprengui la importància d'aquest fons documental que just ara es comença a conèixer.

Adreça postal: Carrer de la Pietat, 2 (Casa dels Canonges) 08002 Barcelona Contacte delegat protecció de dades: [EMAIL]. Inscriure les entitats definides com a ONGD i amb seu social o delegació permanent a Catalunya al Registre d'ONGD. Inscriure les entitats definides com a ONGD i amb seu social o delegació permanent a Catalunya al Registre d'ONGD per gestionar els ajuts i les subvencions a ONGD, aplicar incentius fiscals a les entitats registrades i simplificar els requeriments d'informació per part de l'Administració Pública. Conservem les vostres dades personals fins a la seva supressió a instància de part interessada o d'ofici, quan consti de manera fefaent que ha deixat de complir amb algun o alguns dels requisits necessaris per a aquesta inscripció segons l'article 30 de la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament. Llevat d'aquella informació que s'hagi de conservar en virtut de l'establert a les taules d'accés i avaluació i tria documental, o quan concorri qualsevol de les altres causes previstes a l'article 17 del RGPD. Consentiment i compliment d'una obligació legal Compliment d'una obligació legal, d'acord amb la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament, la qual estableix a l'article 31 la creació del Registre d'organitzacions no governamentals per al desenvolupament (Registre d'ONGD), amb caràcter públic i el Decret 109/2003, de 15 d'abril el qual regula el Registre d'ONGD. Les dades no es comunicaran a terceres persones. Les dades no es comunicaran a tercers, excepte les dades contingudes en els assentaments registrals a què fa referència l'article 5.2 del Registre que tenen caràcter públic d'acord amb el Decret 109/2003, de 15 d'abril, pel qual es regula el Registre d'organitzacions no governamentals per al desenvolupament i aquelles a les quals se sol·liciti l'accés d'acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Accedir a les dades, rectificar-les, cancel·lar-les i oposar-se al tractament Qualsevol persona té dret a obtenir confirmació sobre si la Secretaria d'Acció Exterior i de la Unió Europea està tractant dades personals que la concerneixen, o no. En determinades circumstàncies les persones interessades poden sol·licitar la limitació del tractament de les seves dades. Les persones interessades poden oposar-se al tractament de les seves dades. La Secretaria d'Acció Exterior i de la Unió Europea deixarà de tractar les dades, tret de motius legítims imperiosos o per exercir o defensar possibles reclamacions. En virtut del dret a la portabilitat, les persones interessades tenen dret a obtenir les seves dades personals en un format o estructura d'ús comú i lectura mecànica i a transmetre'l a un altre responsable. Mitjançant un escrit adreçat a la Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea, Carrer Pietat, 2 (Casa dels Canonges), 08002 – Barcelona. Mitjançant petició genèrica disponible a Tràmits Gencat. Si considereu que els vostres drets no s'han atès adequadament, teniu dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades del lloc de residència habitual, lloc de treball o on s'hagi produït l'incompliment de la normativa. Si aquesta autoritat és l'APDCAT, pots fer-ho mitjançant un escrit al carrer Rosselló, 214, Esc. A, 1r 1a, Barcelona (08008) o a la seu electrònica ( https://seu.apd.cat ).

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) Contacte delegat protecció de dades: [EMAIL]. Gestió i tramitació dels expedients de contractació. Tractem les vostres dades per a la gestió i tramitació dels expedients de contractació. Conservem les vostres dades personals durant la vigència del contracte. Un cop finalitzat, segons les taules d'accés i avaluació i tria documental. Missió realitzada en interès públic. El tractament és necessari per complir una missió realitzada en interès públic, d'acord amb la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (RGPD: 6.1.e). Les dades es comunicaran a tercers. Les dades no es comunicaran a tercers, excepte al Registre públic de contractes, en virtut de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, i a l'Agència Tributària, d'acord amb la normativa corresponent a cada impost aplicable en cada moment. També es poden cedir dades de caràcter personal a les persones que sol·licitin accedir-hi en aplicació del principi de transparència i accés a la informació pública previst a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Accedir a les dades, rectificar-les, suprimir-les, sol·licitar-ne la portabilitat, oposar-se al tractament i sol·licitar-ne la limitació Qualsevol persona té dret a obtenir confirmació sobre si a l'ACCD estem tractant dades personals que la concerneixen, o no. En determinades circumstàncies previstes a l'article 18 RGPD, les persones interessades poden sol·licitar la limitació del tractament de les seves dades. Les persones interessades poden oposar-se al tractament de les seves dades. L'ACCD deixarà de tractar les dades, tret de motius legítims imperiosos o per exercir o defensar possibles reclamacions. En virtut del dret a la portabilitat, les persones interessades tenen dret a obtenir les seves dades personals en un format o estructura d'ús comú i lectura mecànica i a transmetre'l a un altre responsable. Mitjançant un escrit adreçat a l'ACCD, Via Laietana 14, 4a planta, Barcelona (08003) Mitjançant petició genèrica disponible a tràmits Gencat. Si considereu que els vostres drets no s'han atès adequadament, teniu dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades del lloc de residència habitual, lloc de treball o on s'hagi produït l'incompliment de la normativa. Si aquesta autoritat és l'APDCAT, pots fer-ho mitjançant un escrit al carrer Rosselló, 214, Esc. A, 1r 1a, Barcelona (08008) o a la seu electrònica [URL].

El Fons de Dones del Senegal fa possible la resposta immediata d'organitzacions locals per a prevenir i preparar les comunitats davant la pandèmia del coronavirus. Una vintena d'associacions i moviments de dones del departament de Pikine, al Senegal, han reconduït les seves accions cap a la prevenció i la sensibilització de la població sobre la malaltia per coronavirus, que recentment ha provocat els primers contagis al país. Finançades a través del Fons de Dones del Senegal, aquestes organitzacions han iniciat una sèrie d'activitats per explicar als barris els modes de transmissió de la malaltia i les mesures preventives que cal prendre, en particular el rentat regular de mans amb sabó o una solució hidroalcohòlica, i l'ús d'un mocador o el colze per a la tos. A més, les entitats han distribuït lots de productes desinfectants amb l'objectiu de minimitzar al màxim la propagació del virus a les comunitats. Les 25 associacions de dones participants havien estat seleccionades l'any 2019 per dur a terme microprojectes sobre els drets de les dones, amb el finançament que l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha canalitzat a través del Fons de Dones del Senegal, gestionat per l'entitat Graines Senegal. La utilització dels fons de dones per a donar suport a microprojectes per a l'apoderament de les dones s'està replicant també al Marroc, Moçambic i Colòmbia. Com mostra l'emergència del coronavirus, aquest instrument es caracteritza per una enorme flexibilitat i adaptabilitat, i això permet a l'ACCD ajustar-se de forma molt ràpida a les necessitats reals i immediates de les comunitats on incideixen. D'un pressupost global de 100.000 euros al Fons de Dones del Senegal, l'import dedicat fins ara a la resposta a la COVID-19 és de 5.600 euros, gràcies a la notable capacitat d'adaptació de les entitats davant la pandèmia. A data de 31 de març, els casos positius de coronavirus són 175, amb la regió de Dakar com a epicentre de l'epidèmia, però es tem que aquesta xifra augmenti notablement durant les setmanes vinents. El conseller Bernat Solé, durant la seva intervenció a la reunió telemàtica.

La finalitat dels tractaments de dades recollits en aquesta pàgina és gestionar les dades de caràcter personal, econòmiques i laborals, del personal que presta els seus serveis a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, en particular per a tramitar els certificats de signatura electrònica, i d'alta i baixa a aplicacions corporatives o departamentals. Gestionar les dades de caràcter personal, econòmiques i laborals, del personal que presta els seus serveis a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament per tramitar els certificats de signatura electrònica, i d'alta i baixa a aplicacions corporatives o departamentals. La persona interessa pot retirar el seu consentiment en qualsevol moment. En virtut del dret a la portabilitat, les persones interessades tenen dret a obtenir les seves dades personals en un format estructura d'ús comú i lectura mecànica i a transmetre'l a un altre responsable. Si considereu que els vostres drets no s'han atès adequadament, teniu dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades del lloc de residencia habitual, lloc de treball o on s'hagi produït l'incompliment de la normativa. A, 1er 1a Barcelona (08008) o a la seu electrònica ( https://seu.apd.cat ). Gestionar les dades de caràcter personal, econòmiques i laborals, del personal que presta els seus serveis a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament per tramitar els certificats de signatura electrònica, i d'alta i baixa a aplicacions corporatives, concretament per tramitar la T-CAT. En virtut del dret a la portabilitat, les persones interessades tenen dret a obtenir les seves dades personals en un format o estructura d'ús comú i lectura mecànica i a transmetre'l a un altre responsable. A, 1r 1a, Barcelona (08008) o a la seu electrònica ( https://seu.apd.cat ).

En motiu del 20 de juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament impulsa una jornada plena d'activitats a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. És una iniciativa organitzada conjuntament amb la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament del Departament d'Acció Exterior i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La trobada tindrà lloc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, i les activitats inclouen taules de debat i presentacions sobre la resposta institucional i ciutadana a la crisi de refugi; un taller de contacontes sobre el desplaçament forçat, i la preestrena de la pel·lícula documental Miss Kiet's Children, que aborda l'arribada d'un grup d'infants refugiats a una escola dels Països Baixos. L'entrada és lliure per a totes les activitats, però cal confirmar l'assistència a [EMAIL] abans del dia 19 de juny.

En motiu del 20 de juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència ha organitzat una sèrie d'activitats a les Terres de l'Ebre i Tarragona. Les activitats han començat aquest matí a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de Tortosa, amb una taula de debat sobre la resposta institucional i ciutadana a la crisi de refugi. Hi ha participat el director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila i Motlló, així com representants de del Departament d'Ensenyament a les Terres de l'Ebre, la Diputació de Tarragona, l'Ajuntament de Tortosa, Creu Roja Tarragona, la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat i l'associació Atzavara-arrels, entre d'altres entitats. Sobre la resposta institucional a la crisi de refugi, el director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, ha explicat que "cap administració hauria de donar-hi resposta en solitari: cal trobar solucions consensuades. No només en asil i acollida, també en cooperació al desenvolupament". Vila ha recordat una vegada més que en matèria de refugi " Catalunya està preparada per assumir el repte que la comunitat internacional decideixi". Les activitats han continuat a Tortosa amb la presentació pública del programa "Biblioteques sense Fronteres: Compromeses amb un món més just". Es tracta d'una iniciativa conjunta entre l'ACCD i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, que durant l'any 2018 promourà el coneixement i la sensibilització sobre la crisi de refugi entre el públic de les biblioteques d'arreu de Catalunya. Aquesta presentació ha comptat amb l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé; la cap de la Central de Biblioteques de les Terres de l'Ebre, Cristina Estrada; i la directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, Irene Prades, a més de Manel Vila. A la tarda, Jordi Virgili, tècnic del Comitè Català d'Acollida a les Persones Refugiades, ha explicat els detalls del Pla català de refugi. Aquest programa inclou iniciatives molt exitoses, com l'estratègia de mentoria que permet a ciutadans voluntaris acompanyar persones refugiades en el seu dia a dia a Catalunya. A partir de les 6 de la tarda, la Biblioteca Marcel·lí Domingo ha acollit la preestrena, amb el suport de Pack Màgic, la pel·lícula documental Miss Kiet's Children, que aborda l'arribada d'un grup d'infants refugiats a una escola dels Països Baixos. La projecció ha anat seguida d'un col·loqui amb docents de diversos centres educatius de les Terres de l'Ebre. L'estrena oficial de Miss Kiet's Children a Catalunya serà aquest divendres, 22 de juny, simultàniament a diversos cinemes del país. El film ha estat subtitulat en català amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. També a les 6 de la tarda, el director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, s'ha desplaçat a Tarragona per participar a la inauguració de l'exposició 'Dones refugiades de Palestina: set dècades de resiliència i dignitat', elaborada per UNRWA Catalunya amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Ajuntament de Barcelona. La jornada d'activitats en motiu del Dia Mundial de Persones Refugiades és una iniciativa de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, organitzada conjuntament amb la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Les memòries i els documents que es presenten a continuació expliquen de manera detallada els projectes, programes i intervencions de la cooperació catalana durant el període regit pel Pla director de cooperació al desenvolupament 2015-2018. Si voleu descarregar totes les dades del cicle en format reutilitzable, cliqueu l' enllaç a Dades Obertes. En el darrer apartat podeu consultar també els diversos documents d'avaluació del Pla director.

El Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans té per objectiu oferir protecció i atenció integral a defensors i defensores dels drets humans que vegin amenaçada la seva vida o integritat per raó de l'activitat de defensa dels drets humans que realitzen en el seu país d'origen, a través d'una acollida temporal de sis mesos a Catalunya i acompanyament al retorn. Aquest programa es realitza amb el suport de diverses unitats del Govern, com la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament -a través de la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans-, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania. D'altra banda, la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat és l'entitat col·laboradora, encarregada de la gestió del programa. Finalment, hi tindran un rol actiu les diferents entitats catalanes que presentin les candidatures de defensors i defensores. Acollir temporalment a Catalunya defensors i defensores dels drets humans amenaçats i oferir-los una atenció integral mitjançant un programa psicosocial, formatiu i d'incidència i l'acompanyament i seguiment al retorn. Període d'acollida dels defensors/es de sis mesos a Catalunya i acompanyament i seguiment al retorn al seu país d'origen. Acompanyament integral de les persones defensores, que contempla: Seleccionar dues candidatures de persones defensores dels drets humans per a participar en el programa 2017.

Durant 40 anys el popular músic senegalès Baaba Maal ha connectat Àfrica a través de les seves melodies. Ara ho fa amb NANN-K, un moviment per apoderar i implicar comunitats rurals en el desenvolupament de l'Àfrica. Baaba Maal ha visitat la seu de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament a Barcelona per presentar aquest projecte. NANN-K significa "escolta això" en pulaar, la llengua materna de Maal. La voluntat d'aquest moviment, segons Baaba Maal, és donar suport a persones de Senegal i la resta d'Àfrica a desenvolupar el seu propi negoci en el món de l'agricultura, la ramaderia i la pesca. Un dels vessants més importants del projecte és l'apropament d'aquests treballadors al món digital i les noves tecnologies per tal d'ésser competitius i estar connectats amb la resta del planeta. NANN-K va néixer a Dakar (Senegal) el 2016, tot i que Baaba Maal fa molts anys que treballa pel desenvolupament sostenible global amb l'Organització de les Nacions Unides i entitats com Oxfam. "Vull ser una inspiració per a que la gent cregui en sí mateixa. Ho tenen tot -l'aigua, la terra, la mà d'obra... Només necessiten organització i estar connectats", explica el músic a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). Pensant localment i actuant de forma global, NANN-K s'ha centrat especialment en dos col·lectius de la societat africana que –tot i el seu potencial- no han tingut mai oportunitats reals de liderar en qüestions econòmiques o socials: els joves i les dones. De fet, la data d'inici del projecte (8 de març, Dia Internacional de les Dones) va ser escollida per honrar la seva participació en el desenvolupament de negocis a l'Àfrica ja que –segons explica Maal- "les dones han fet un gran canvi a l'Àfrica des que són conscients que tenen un rol importantíssim a jugar". Entre altres coses, NANN-K ajuda a aconseguir préstecs per posar en marxa negocis, desenvolupa programes de formació i inspira la creació d'estructures cooperatives que permeten a les petites explotacions familiars mantenir-se independents mentre s'introdueixen en una xarxa de suport més gran. A més, aquest projecte ha permès importants oportunitats de diàleg i cooperació entre els agricultors i el govern del Senegal. Durant la seva visita a Barcelona, Baaba Maal va comentar la importància dels senegalesos i africans que viuen a altres indrets del món pel desenvolupament de la seva pròpia societat. "Comptem molt amb la gent de la diàspora perquè ens ensenyin tot el que han après de les comunitats que els han acollit", deia abans d'expressar la seva voluntat d'internacionalitzar el moviment en un futur. Si voleu saber més sobre Baaba Maal i el seu projecte NANN-K, podeu veure l'entrevista en vídeo sobre la presentació del moviment a l'ACCD.

El conseller recorda el compromís del Govern en assolir l'objectiu del 0,7% en ajuda oficial al desenvolupament el 2030. El conseller Bernat Solé, durant la seva intervenció a la reunió telemàtica. El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha participat aquest matí en una reunió telemàtica amb una vintena d'organitzacions de l'àmbit de l'acció humanitària organitzada per la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) per abordar la resposta a la crisi sanitària generada per la COVID-19. En la trobada s'hi ha compartit informació sobre les actuacions que s'estan duent a terme tant a Catalunya com als països socis de la cooperació catalana en el marc de la pandèmia del coronavirus. En aquest sentit, Solé ha volgut reconèixer i agrair la feina del sector de la cooperació, i ha identificat el context actual com una finestra per fer pedagogia sobre com es pateix una crisi humanitària: "La crisi del coronavirus és una oportunitat per sensibilitzar la població sobre el fet que pandèmies com la que patim avui les pateixen de forma continuada molts territoris del món". El conseller, que s'ha posat a disposició de les entitats, ha contrastat la situació generada pel coronavirus a Catalunya amb altres punts del planeta que l'estan vivint en condicions diferents: "Si a Catalunya estem posant sobre la taula mancances de recursos, com estan aquelles zones que avui pateixen aquesta pandèmia i que no poden plantejar aquesta manca de recursos perquè no els han tingut fins ara?". Solé també ha apel·lat el sector per afrontar el futur un cop superada la crisi sanitària: "Us necessitarem per implementar polítiques que passin per una entesa molt més global, perquè ha quedat palesa la falta d'interconnexió entre territoris". En aquesta línia també s'ha expressat el director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, que ha reconegut les entitats com un "altaveu de què està passant al sud" i com una "antena per poder reaccionar ràpidament a la mínima que un país doni senyals d'alarma". A més, la directora de l'ACCD, Carme Gual, ha remarcat l'expertesa d'aquestes organitzacions en la gestió d'epidèmies i situacions sanitàries complexes, i ha agraït la feina que estan fent tant a Catalunya com a altres territoris d'arreu del planeta. Amb l'objectiu de compartir informació, la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i l'ACCD estan treballant per crear un espai on compartir els recursos i el coneixement generat per les diferents organitzacions. En la seva intervenció a la trobada, la primera que Solé fa amb el sector com a membre del Govern, el conseller ha reafirmat la cooperació al desenvolupament com "un dels pilars fonamentals del Departament d'Acció Exterior" i ha recordat el compromís de la Generalitat en assolir el 0,7% en ajuda al desenvolupament l'any 2030. També ha fet referència a l'augment de la partida dedicada a aquest àmbit previst als pressupostos del 2020, a l'espera que s'aprovin. Entre les organitzacions assistents hi havia LaFede.cat, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, ACNUR, Metges Sense Fronteres, UNRWA, Acció contra la Fam, Save the Children, Creu Roja, Metges del Món, Oxfam Intermon, Farmamundi, Cooperacció, l'Assemblea de Cooperació per la Pau i Creart, entre d'altres. A la reunió telemàtica també hi han participat el Departament de Salut, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona.

El conseller Solé destaca que Catalunya vol "estar a l'altura" davant l'emergència global amb "solidaritat i responsabilitat" El Govern de Catalunya destinarà 1,3 milions d'euros a subvencionar actuacions humanitàries internacionals per fer front a la pandèmia de la COVID-19. Així s'ha anunciat aquest divendres en el marc del Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència (CCAHE), que s'ha reunit en una sessió extraordinària per abordar la situació humanitària provocada per la crisi del coronavirus. Les entitats interessades tenen fins al 2 de juny per presentar propostes a la crida de la Generalitat i a finals de mes ja es coneixeran els projectes subvencionats, que cobriran àmbits de salut, educació, accés a l'aigua o seguretat alimentària, entre d'altres, i permetran donar resposta a la pandèmia en els països amb una major vulnerabilitat. "Solidaritat i responsabilitat: és així com el Govern ha d'estar a l'altura en aquest moment", ha afirmat el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, en la seva intervenció a la trobada. És la segona vegada que Solé es reuneix amb entitats d'acció humanitària, amb qui s'havia compromès a principis d'abril a dotar de pressupost el Comitè. A més de l'aportació econòmica, el Departament de Salut enviarà 200 respiradors a les contraparts sobre el terreny i, des de l'Hospital Clínic, s'enviarà matèria primera als camps de refugiats saharauis perquè puguin continuar produint els medicaments. El Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència és un espai d'intercanvi d'informació entre els principals actors humanitaris de Catalunya, a més dels departaments d'Acció Exterior, d'Interior i Salut de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Es convoca per facilitar una resposta ràpida i coordinada en situacions d'emergència, i la crisi del coronavirus és, sens dubte, un d'aquests escenaris. En la reunió telemàtica, s'ha fet una anàlisi compartida de la situació humanitària provocada per la pandèmia sobretot als països amb una major vulnerabilitat i tant la Generalitat com les organitzacions assistents han presentat les respostes que s'estan duent a terme o que s'estan preparant en l'actual context. "És evident que aquesta pandèmia ens ha portat a una situació d'emergència", ha dit Solé, i ha recordat que "aquesta emergència és permanent a molts llocs" del món. Segons el conseller, "la crisi de la COVID-19 implica tothom, sense distincions, i ens fa conscients de la nostra fragilitat i vulnerabilitat", davant les quals Solé ha refermat l'aposta del Govern per reforçar la governança mundial, en especial l'OMS, i per reformular el rol d'Europa. En aquest entramat d'actors, el conseller també ha posat en valor el rol dels municipis i de les contraparts sobre el terreny. En aquestes circumstàncies, el coronavirus no és només una crisi sanitària, sinó que també és "una crisi de pèrdua d'integritat de la biosfera, de desigualtats socials, del model de globalització i del model econòmic actual", opina Solé. En aquest sentit, per al conseller, la reconstrucció del món post-COVID-19 "s'ha de fer amb una visió solidària i oberta al món", i amb una gestió política més transversal i descentralitzada i que garanteixi la transparència i els drets fonamentals. "És en l'enfortiment de les polítiques públiques on rau la capacitat més gran de transformació social", ha apuntat el conseller. La cooperació catalana, activa durant la crisi El conseller Bernat Solé també ha posat en valor els 290.000 euros que l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) aporta enguany, un any més, al Fons Central de Resposta a Emergències (CERF, per les seves sigles en anglès) de les Nacions Unides. A més, des de l'inici de la crisi, l'ACCD promou la reformulació de projectes ja finançats de manera que incloguin mesures de contenció de la COVID-19. Aquestes actuacions de cooperació al desenvolupament són una altra línia important d'actuació davant els efectes de la pandèmia, que han fet possible una ràpida capacitat de reacció perquè eren projectes i programes que ja estaven en funcionament. A la trobada del CCAHE hi han participat representants d'entitats com ara Creu Roja, Intermon Oxfam, UNICEF Catalunya o Metges sense Fronteres, entre d'altres, així el director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, la directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Carme Gual, i representants del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència es reuneix per abordar la situació humanitària provocada per la pandèmia El conseller Bernat Solé, durant la seva intervenció a la reunió telemàtica.

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha fet possible el naixement del primer Fons de Dones del Senegal, una iniciativa de l'entitat local Graines i l'Association des Juristes Sénégalaises. Des d'aquest mes de novembre, el Fons acompanya associacions de dones en la presentació a una convocatòria per a microprojectes de desenvolupament i drets de les dones, alhora que ofereix assistència jurídica i suport davant de situacions de violència masclista. Formació sobre autogestió financera, agroecologia i dret a la terra al Senegal, en el marc del programa conjunt ACCD-FCCD sobre sobirania alimentària i drets de les dones. El Fons de Dones del Senegal ha aprovat 25 microprojectes pels drets de les dones al departament de Pikine, a la banlieue de Dakar. Els dos eixos prioritaris d'aquest fons són els drets econòmics i polítics de les dones i els drets sexuals i reproductius. Entre les iniciatives que han rebut finançament del Fons de Dones hi trobem Handifem, moviment de dones amb diversitat funcional, que farà tasques d'incidència sobre els seus drets econòmics i socials com a col·lectiu vulnerabilitzat. També ha permès endegar un projecte per a l'enfortiment de capacitats en l'àmbit de l'avicultura per part d'una entitat de dones. El treball amb estructures com el Fons de Dones és una modalitat innovadora de cooperació, que consisteix en donar suport directament als moviments de dones, les quals directament identifiquen, formulen, posen en marxa i valoren els seus propis projectes de desenvolupament amb l'acompanyament tècnic i econòmic de l'entitat Graines. Paral·lelament, l'ACCD contribueix al fons de dones internacional Urgent Action Fund, el qual impulsa microprojectes de moviments feministes de ràpida execució. A través d'aquest Fons es dona suport a cinc iniciatives de moviments de dones a diferents indrets del país, centrats en els drets polítics de les dones en el marc de la implementació de la llei de la paritat i en l'impuls dels drets ambientals de protecció dels ecosistemes. Alhora, es promou la protecció i suport directe a defensores de drets humans senegaleses amb especial èmfasi en les defensores de drets sexuals i reproductius. Missió conjunta amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament L'ACCD i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament s'han desplaçat al país per a consolidar el treball conjunt a la regió de la Casamance. Les dues institucions impulsen un programa per a articular una xarxa d'explotacions agrícoles a la Casamance que fomentin la sobirania alimentària i el ple exercici dels drets de les dones. Aquesta iniciativa inclou la formació i acompanyament a 12 agrupacions de dones implicades en autogestió financera, agroecologia i dret a la terra. Amb aquest viatge, l'ACCD i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament enforteixen l'espai de concertació de la cooperació catalana al Senegal establert des del 2017, i en milloren l'eficàcia i la capacitat transformadora en clau de gènere i drets humans de les dones. D'altra banda, l'ACCD ha fet visites de seguiment a diversos programes que es troben en execució, com el programa de Món-3 sobre els drets de les dones i sobirania alimentària a Sant Louis i Podor, així com el programa de la Xarxa de Consum Solidari a Kolda per la prevenció de les violències masclistes i l'enfortiment de les plataformes de dones regionals, departamentals i locals. Aquestes actuacions s'implementen a través de les agències regionals de desenvolupament de Sant Louis i Kolda, amb la col·laboració de la Universitat Gaston Berger i l'ONG Forum pour un Développement Durable Endogène, respectivament. Pilar Pérez Ordoño, de l'oficina a Nova York de la Delegació del Govern als EUA.

Suport als moviments socials del Sud en actuacions de cooperació al desenvolupament i incidència, i a actuacions de les organitzacions de la societat civil catalana que tinguin un abast limitat: participació a i organització de trobades, seminaris, jornades; elaboració de publicacions; activitats de comunicació amb àmplia incidència en l'àmbit d'actuació, etcètera. Material informatiu utilitzat a les formacions dels dies 25 i 27 d'abril i 4 i 5 de maig a Barcelona. Versió aprovada pel Consell d'Administració de l'ACCD el 26 d'abril de 2016 El manual d'imatge corporativa del Govern demana que el logotip de l'ACCD sempre vagi acompanyat del logotip de la Generalitat de Catalunya. A continuació podeu descarregar cadascuna de les imatges, amb alta resolució: La maquetació hauria de seguir les proporcions indicades aquí. Moment de primera resolució/proposta de resolució provisional Com es notificarà a les entitats? La proposta de resolució provisional de concessió de subvencions es notifica a les entitats interessades mitjançant la publicació al Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya [URL], sens perjudici que es puguin utilitzar addicionalment altres mitjans electrònics. Quin contingut tindrà la proposta de resolució provisional? La proposta de resolució provisional de concessió ha de contenir la llista de projectes proposats per a ser beneficiaris i la llista de proposats de denegar per no haver assolit la puntuació mínima. La proposta de resolució provisional de concessió de subvencions ha de contenir la llista de projectes proposats per a ser-ne beneficiaris, la llista de proposats de denegar per no haver assolit la puntuació mínima i també la llista dels projectes que formen part de la llista de reserva degudament prioritzada en funció de la puntuació obtinguda i sempre que hagin assolit la puntuació mínima exigida. Quina documentació han de presentar les entitats a les que es proposa de subvencionar un projecte? Les entitats proposades com a beneficiàries de les subvencions han de presentar la documentació que els sigui requerida en la proposta de resolució provisional d'acord amb les bases 16.6 i 16.8 de l'Annex 1, dins el termini de 10 dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació de la proposta de resolució provisional. La presentació de la documentació dins de termini implica l'acceptació tàcita de la subvenció. Les entitats proposades com a beneficiàries del les subvencions han de presentar la documentació que els sigui requerida en la proposta de resolució provisional, d'acord amb la base 16.5 de l'Annex 2, així com el document d'acceptació de la subvenció, segons el model normalitzat, dins del termini de 20 dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació de la proposa de resolució provisional. Es poden presentar al·legacions i demanar vista de l'expedient? Dins del termini de 10 dies hàbils a comptar des de l'endemà de la publicació de la proposta de resolució provisional, les entitats sol·licitants poden presentar al·legacions a l'ACCD respecte de la puntuació obtinguda en la proposta de resolució provisional. A tal efecte les entitats podran sol·licitar vista de l'expedient i obtenir una còpia de la fitxa de valoració del seu projecte. En el moment de proposta de resolució provisional les entitats poden demanar reunió amb l'equip de valoració per contrastar la puntuació de cada criteri? No, les entitats poden demanar vista expedient, obtenir una còpia de la fitxa de valoració i presentar les al·legacions que considerin oportunes. Les al·legacions seran tingudes en compte en la resolució definitiva del procediment, contra la qual es poden interposar els recursos que es considerin convenients per a la defensa dels seus interessos. On es poden localitzar els formularis per presentar al·legacions, demanar vista expedient i document d'acceptació? Els formularis normalitzats de sol·licitud es poden obtenir a Tràmits gencat [URL], accessible des de la Seu electrònica [URL] i al web de l'ACCD http://cooperaciocatalana.gencat.cat/ca. Com i on s'ha de presentar la documentació requerida en la proposta de resolució provisional? Les sol·licituds es poden presentar: a) Preferentment pels mitjans telemàtics a través del portal Tràmits Gencat [URL] accessible des de la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya [URL] ). b) També es poden presentar de manera presencial en el registre del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència (Via Laietana, 14, planta baixa, 08003 Barcelona) o en qualsevol dels registres de la de la Generalitat o concertat amb la Generalitat. Trobareu la informació sobre els registres propis o els concertats amb la Generalitat a la següent pàgina web http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/registre.jsp. c) Per correu administratiu a les oficines de Correus. d) En qualsevol dels llocs que preveu l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Es poden inadmetre projectes en aquesta fase? Sí, per no presentar la documentació requerida o bé presentar-la fora de termini, incompleta o amb defectes. Què es pot fer si l'entitat té dubtes en aquesta fase? Heu d'enviar les vostres consultes a la bústia de dubtes: [EMAIL]. Quins són els horaris dels registres de la Generalitat? Consulteu http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/registre.jsp, que inclou tots els registres de la Generalitat o concertat amb la Generalitat. A efectes de còmputs de terminis, el dissabte és dia inhàbil? El dissabte és un dia inhàbil, com un diumenge o un festiu. Com es comuniquen a les entitats les resolucions i inadmissions? Totes les notificacions, requeriments, resolucions, etc., que es generin en la convocatòria, incloses les inadmissions, es notificaran a les entitats interessades mitjançant la publicació en el Tauler electrònic [URL]. Quin és el mitjà que utilitzarà l'ACCD per posar-se en contacte, si escau, amb les entitats? Mitjançant el Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya [URL] sens perjudici que es puguin utilitzar addicionalment altres mitjans electrònics com ara el correu electrònic o bé mitjançant una trucada telefònica.

Aquesta convocatòria té per objectiu concedir subvencions a iniciatives presentades per ONGD catalanes, per a la transformació social, que responguin a un enfocament integrat de gènere i basat en drets humans i s'orientin al compliment dels objectius estratègics i específics del Pla director de cooperació al desenvolupament 2015-2018. Infografia sobre els projectes finançats a la Convocatòria de projectes 2017 RESOLUCIÓ EXI/1763/2017, de 19 de juliol, per la qual es modifica la dotació pressupostària de la convocatòria de subvencions a projectes de cooperació al desenvolupament i d'educació per al desenvolupament per a l'any 2017. Diligència de 20 de juny de 2017 de la Junta de Valoració de la convocatòria de subvencions a projectes de cooperació al desenvolupament i educació per al desenvolupament per l'any 2017. Formulari per a aportar documentació [Línia1] Formulari per a aportar documentació [Línia2] Material informatiu utilitzat a les formacions dels dies 25 i 27 d'abril i 4 i 5 de maig a Barcelona. El manual d'imatge corporativa del Govern demana que el logotip de l'ACCD sempre vagi acompanyat del logotip de la Generalitat de Catalunya. A continuació podeu descarregar cadascuna de les imatges, amb alta resolució: La maquetació hauria de seguir les proporcions indicades aquí.

El Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans té per objectiu oferir protecció i atenció integral a defensors i defensores dels drets humans que vegin amenaçada la seva vida o integritat per raó de l'activitat de defensa dels drets humans que realitzen en el seu país d'origen, a través d'una acollida temporal de sis mesos a Catalunya i acompanyament al retorn. Els defensors i defensores s'escullen d'entre les candidatures presentades per entitats catalanes i avalades per entitats del país d'origen de les persones candidates. Silvia Irene Berrocal (62 anys, Colòmbia) és una líder social d'Apartadó (Departament d'Antioquia), membre de la Fundación Forjando Futuros i impulsora de la Corporación de víctimas sobrevivientes del conflicto en Urabá – Visionando la Paz (COMUPAZ), a través de la qual s'estan gestionant processos de reivindicació dels drets de les dones víctimes a la regió d'Urabá. En aquest marc ha liderat el procés de "Perdón Público" per a les famílies víctimes de la massacre de Chinita, aconseguint realitzar un acte de perdó el 30 de setembre de 2016 en el municipi d'Apartadó. Arran d'aquest procés ha patit amenaces i té mesures de protecció (vigilància al seu domicili per part de la policia i una xerrada d'autoprotecció) que són insuficients per a garantir la seva seguretat. Durant les negociacions de pau va viatjar fins a tres vegades a Cuba en nom d'ambdues organitzacions per a exigir als negociadors de les FARC veritat i perdó per a la massacre de Chinita, de la qual és víctima directa. Entre els anys 1998 i 2000 va ser consellera municipal d'Apartadó. Durant l'exercici del càrrec va partir una agressió i una de les seves companyes del consell municipal va ser assassinada pel mateix grup armat. A banda del seu treball com a activista, és tècnica en treball social i comunitari i té una àmplia experiència com a gestora comunitària. Oxfam Intermón i Forjando Futuros, les entitats que han presentat la candidatura de Silvia Irene Berrocal, treballen conjuntament des de 2011 en atenció a víctimes del conflicte, construcció de pau i processos de restitució de terres a la població. Edilberto Daza (51 anys, Colòmbia), és un líder camperol dels departaments de Meta i Guaviare. Per aquests motius ha partit amenaces de mort, ha estat seguit i estigmatitzat per part de grups insurgents i es troba desplaçat al departament de Meta, tal i com assenyala l'informe de risc 042-16 de la Defensoría del Pueblo de Colòmbia. Les línies de treball de la Fundación DHOC arran de la firma dels acords de pau són: víctimes; pedagogia de pau per a la socialització dels acords; verificació del compliment del cessament d'hostilitats, la implementació i compliment integral dels acords; situació humanitària i protecció de líders socials; i terres, territori i justícia ambiental. L'Associació Acció Internacional per la Pau ( IAP Catalunya ), en col·laboració amb Associació Catalana per la Pau i Intersindical-CSC, és l'entitat catalana que ha presentat la candidatura. IAP Catalunya treballa amb la Fundación DHOC des de la seva constitució en l'acompanyament físic a defensors i defensores, així com en la incidència política, visibilització i sensibilització sobre les causes del conflicte i la construcció de pau a Colòmbia. Les tres entitats catalanes han realitzat gires internacionals prèvies amb defensors i defensores de la Fundación DHOC. Durant la durada de l'acollida a Catalunya, Silvia Berrocal i Edilberto Daza han participat en un gran nombre d'iniciatives de divulgació, incidència i formació, entre els quals destaquen les activitats vinculades al programa Biblioteques sense fronteres: compromeses amb un món més just, amb taules rodones i sessions de contacontes a les biblioteques públiques de Catalunya a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. També han enriquit debats i presentacions com l'estrena de la pel·lícula 'El silencio del río', als Cinemes Texas de Barcelona, la xerrada ' Colòmbia avui. Acords de pau i Drets Humans' a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Sabadell, i la conferència ' Colòmbia, la fi de la lluita armada?', a la casa de la Cultura de Sant Cugat del Vallès, entre moltes d'altres activitats. Tant l'entitat col·laboradora del programa, com l'entitat que presenta la candidatura, acompanyen a la persona defensora durant el període d'acollida. Es porten a terme de forma coordinada una agenda formativa i una agenda d'incidència, així com l'atenció psicosocial que es decideixi amb la persona defensora i l'acompanyament en seu dia a dia. A més, l'entitat sol·licitant posa a disposició de la persona defensora un espai de treball perquè pugui seguir portant a terme el treball amb la seva organització d'origen. Les entitats realitzen un seguiment de la situació de risc en el país durant tot el període d'acollida, elaboren un diagnòstic de risc i estableixen les mesures necessàries perquè el retorn es realitzi amb seguretat. Després del retorn del defensor/a, una delegació catalana realitza una visita de seguiment al país d'origen en la que participen les institucions i entitats implicades. L'objectiu d'aquesta visita és fer un seguiment de la situació del defensor/a i de la seva organització i visibilitzar en el país el suport de les entitats i les institucions catalanes (Generalitat de Catalunya, Parlament, etc.). Posteriorment, s'elabora un informe de la visita en el qual es recullen les conclusions i recomanacions pel seguiment futur. Aquesta visita permet, alhora, un diàleg polític d'alt nivell amb autoritats del país sobre la protecció de les persones defensores. El Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans es realitza amb el suport de diverses unitats del Govern de la Generalitat de Catalunya: la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament -a través de la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans- i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, així com l' Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. D'altra banda, la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat és l'entitat col·laboradora, encarregada de la gestió del programa. També hi tenen un rol actiu les diferents entitats catalanes que han presentat les candidatures de defensors i defensores, en aquest cas l' Associació Acció Internacional per la Pau (en col·laboració amb Associació Catalana per la Pau i Intersindical-CSC) i Oxfam Intermón. Finalment, la Fundació Formació i Treball col·labora en l'equipament de l'allotjament de les persones defensores acollides a Catalunya.

Aquest document dona informació sobre els aspectes més destacables de la convocatòria de programes concertats 2017. Es tracta d'una guia ràpida de consulta que no substitueix la lectura de les bases ni la de la convocatòria. En cas de contradicció prevalen sempre les bases i la corresponent convocatòria. IMPORTANT: Si presenteu la sol·licitud electrònica de subvenció el darrer dia del termini i observeu incidències tècniques en el portal de Tràmits de la Generalitat ( tramits.gencat.cat ) i /o no sabeu com realitzar l'enviament dels fitxers de sol·licitud, us aconsellem que feu la tramitació presencial en registres de la Generalitat o concertats o en oficines de Correus (per correu administratiu). Què puc fer si tinc dubtes quan ompli la sol·licitud? En primer terme utilitzeu aquesta guia i, si no trobeu resposta al vostre dubte, envieu un correu a [EMAIL]. La vostra consulta s'intentarà respondre en un termini màxim de 48 hores. Les consultes s'atendran fins a les 14:00 hores del darrer dia de termini de presentació d'avantprogrames. Quin és el termini per a presentar les sol·licituds? És el mateix termini per a les dues línies de subvenció? El termini per a presentar els avantprogrames comença el dia 15 de juny de 2017 i finalitza el dia 5 de juliol de 2017, tots dos inclosos. El termini és el mateix per a les dues línies de subvenció. Quants formularis hi ha per la Línia 1 i la Línia 2 de subvenció? Hi ha un formulari de sol·licitud específic per a cada línia de subvenció, en trobareu un per a la tramitació presencial i un altre per la tramitació electrònica. Juntament amb la sol·licitud emplenada d'acord amb el formulari normalitzat, les entitats sol·licitants hauran d'adjuntar la documentació següent: a) Avantprograma narratiu (segons model normalitzat). b) Matriu de planificació i cronograma (segons model normalitzat). c) Pressupost complet de l'avantprograma desglossat per partides i per activitats (segons model normalitzat). d) Si escau, perquè l'avantprograma es presenta amb agrupacions d'entitats, document d'identificació de les entitats agrupades (segons model normalitzat). Es tracta d'un procediment d'única valoració i només cal presentar una sol·licitud d'avantprograma dins del termini establert en la corresponent convocatòria. Posteriorment, i per a aquelles entitats proposades com a beneficiàries de les subvencions, s'acceptarà la subvenció mitjançant la presentació de la reformulació del programa que haurà de treballar de manera concertada amb l'ACCD. La reformulació del programa es treballarà mitjançant un formulari normalitzat, i recollirà la formulació definitiva dels programes subvencionats. On es poden localitzar els formularis? Els formularis normalitzats de sol·licitud es pot obtenir a Tràmits Gencat, accessible des de la Seu electrònica i al web de l'ACCD cooperaciocatalana.gencat.cat. Els formularis de sol·licitud els trobareu al tràmit corresponent, tot anant a l'apartat Què necessiteu fer? / Sol·licitar la subvenció/Fase 1. En aquesta fase trobareu el formulari de sol·licitud depenent si voleu fer el tràmit electrònic o presencial. Els models normalitzats de la documentació adjunta al formulari de sol·licitud els trobareu anant a Documentació relacionada. Com s'han de presentar les sol·licituds? a) Preferentment pels mitjans telemàtics a través del portal Tràmits Gencat. b) Presencialment en registres de la Generalitat o concertats amb la Generalitat. c) Per correu administratiu a les oficines de Correus. d) En qualsevol dels llocs que preveu l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. On es poden presentar les sol·licituds? Si es presenten per mitjans telemàtics cal anar al portal de Tràmits Gencat, accessible des de la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya. També es poden presentar també de manera presencial en el registre del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència (Via Laietana, 14, planta baixa, 08003 Barcelona) o en qualsevol dels registres de la de la Generalitat o concertat amb la Generalitat. Trobareu la informació sobre els registres propis o els concertats amb la Generalitat al següent lloc web: http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/registre.jsp. L'adreça web http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/registre.jsp recull tots els registres de la Generalitat o concertat amb la Generalitat. Es pot enviar la sol·licitud per correu postal? Tanmateix us heu d'assegurar que la sol·licitud s'enregistri d'entrada en un registre de la Generalitat o concertat amb la Generalitat i dins de termini. La utilització del correu certificat no és un mitjà que doni fe del contingut de l'enviament, per la qual cosa caldrà que la sol·licitud s'enregistri i dins de termini. A tal efecte, es recomana que s'utilitzi el correu administratiu, en què la sol·licitud es presenta a les oficines de correus, en un sobre obert, per tal que el contingut sigui datat i segellat pel personal funcionari de correus abans de ser certificada. Cal que la sol·licitud estigui signada pel/per la president/a de l'entitat? La sol·licitud ha d'estar signada per la persona que estigui habilitada jurídicament per a aquest acte, ja sigui perquè així s'estableix en els estatuts de l'entitat (habitualment el/la president/a), ja sigui perquè la persona té poders generals o especials per a l'acte de comprometre jurídicament l'entitat per a sol·licitar subvencions. Quants avantprogrames es poden presentar? Es pot presentar un màxim d'un avantprograma per a cada línia de subvenció, és a dir, un avantprograma de la línia 1 i un altre avantprograma de la línia 2. Qui pot accedir a la condició de beneficiari de les subvencions? Programes concertats que posin en relació les tres línies estratègiques del Pla director de cooperació al desenvolupament 2015-2018: les entitats sol·licitants han de ser ONGD o agrupacions d'ONGD sense personalitat jurídica diferenciada, que compleixin els requisits establerts en la base 4 de l'annex 1 de les bases reguladores. Programes d'Educació per al Desenvolupament: les entitats sol·licitants han de ser ONGD o universitats públiques i centres de recerca adscrits a universitats públiques o agrupacions de persones jurídiques (ONGD o universitats públiques i centres de recerca) sense personalitat jurídica diferenciada que compleixin els requisits establerts en la base 4 de l'annex 2 de les bases reguladores. L'enfocament estratègic de gènere i basat en drets humans (EGiBDH) és un requisit en aquesta convocatòria? No és un requisit en aquestes bases. No obstant això, l'objecte de les dues línies de subvenció és donar suport a programes impulsats per organitzacions no governamentals de desenvolupament/universitats públiques i centres de recerca adscrits a universitats públiques que integrin transversalment l'enfocament de gènere i basat en drets humans en totes les seves fases. La transversalització de l'EGiBDH es plasma en els criteris i formularis d'ambdues línies de subvenció. Quins són els col·lectius protagonistes? És la població o organisme objecte i subjecte d'una actuació. Per tant és la població/organisme a qui va adreçada l'actuació i que alhora participa plenament en totes les fases d'aquesta amb un rol actiu i protagonista. Poden ser titulars de drets, responsabilitats i/o obligacions (un col·lectiu protagonista pot disposar de diferents titularitats), i cal que a l'hora de quantificar-los estiguin desagregats per variables rellevants de desigualtat de gènere i vulneració de drets (interseccionalitats)". Es pot incloure material o documentació complementària a la sol·licitud? La documentació o material complementari no serà tingut en compte a l'hora de valorar l'avantprograma i, en cas de ser tramès, no es retornarà. En què consisteix la figura de la subcontractació? Amb quin tipus d'entitats es pot subcontractar? La subcontractació és quan l'ONGD beneficiària encarrega parcialment l'activitat objecte de subvenció a una altra entitat. Només s'admetran subcontractacions amb altres ONG, ONGD, moviments de dones i feministes, universitats públiques i centres de recerca adscrits a universitats públiques, mitjans de comunicació públics i organitzacions sense ànim de lucre de l'àmbit socioeconòmic d'abast nacional. També s'admetran moviments socials, ja siguin d'abast nacional o estranger. El percentatge màxim admès és del 50% del cost total del programa. La subcontractació s'haurà de formular mitjançant contracte entre les parts, en el qual caldrà identificar les activitats que es realitzaran, la durada i el cost, i caldrà que l'ACCD autoritzi prèviament els termes de referència a què se sotmet la subcontractació, La diferència entre subcontractació i contractació és que aquesta última es dona quan l'entitat beneficiària requereix d'uns béns, serveis i/o obres que ha d'anar a buscar al mercat, perquè no pot executar per si mateixa, ja que no estan inclosos entre les seves finalitats i/o experteses. Per exemple, la contractació de la construcció d'una escola o la traducció d'un document. I, si és el cas, es valora positivament? S'admeten cofinançaments i es valoren positivament en els criteris de valoració. Són elegibles les despeses realitzades abans de sol·licitar la subvenció? Sí, sempre que compleixin els requisits previstos en la base 6 de l'annex 3 de les bases reguladores. Si l'entitat, en el procés de concertació, preveu demanar a l'ACCD la gestió d'una assistència tècnica amb personal d'algun departament de la Generalitat o altres especialistes (no afecta al personal de l'ACCD) on puc imputar les despeses de desplaçaments? Aquestes despeses es podran incloure a la partida de dietes, locomoció i trasllats. Aquí es pot incloure una previsió de les despeses que, per a l'entitat sol·licitant, es puguin derivar de la concertació del programa amb l'ACCD (petició d'una assistència tècnica). Per a les despeses subvencionables, a partir de quin import cal valorar 3 ofertes econòmiques de 3 proveïdors diferents? En el cas d'obres, quan l'import de la despesa subvencionable sigui igual o superior a 50.000 euros (IVA exclòs). En el supòsit de subministraments de béns, quan l'import de la despesa subvencionable sigui igual o superior a 18.000 euros (IVA exclòs). Pel que fa a les prestacions de serveis, quan l'import de la despesa subvencionable sigui igual o superior a 18.000 euros (IVA exclòs). Aquestes obligacions s'han de complir encara que l'ACCD subvencioni parcialment o no subvencioni els esmentat béns, obres i serveis, i sempre que aquests formin part del programa que es demana de subvencionar. Els béns inventariables (Immobilitzat material i immaterial) són elegibles i per tant subvencionables en aquesta convocatòria 2017 fins a un màxim del 15 % de l'import total sol·licitat a l'ACCD. Vegeu la base 6.2 apartat de l'annex 3 de les bases reguladores. Es poden inadmetre avantprogrames en aquesta fase? Els motius són: per presentar la sol·licitud de subvenció fora de termini; pel no compliment de requisits d'entitat o d'avantprograma, per presentar avantprogrames que no siguin objecte de subvenció, per presentar sol·licituds en excés per línia de subvenció, etc. És a dir, sempre que es produeixin requisits no esmenables i/o aquells supòsits que estableixin les bases reguladores. Cal que s'informi a l'ACCD dels documents referents a la naturalesa de l'entitat que ja estiguin a la seva disposició? En el formulari de sol·licitud hi ha un apartat en què es demana que ens informeu dels documents de la base 12.7 de l'annex 3 de les bases reguladores que ja tenim disponibles a l'Agència o bé a altres organismes de la Generalitat, sempre que no hagin transcorregut més de cinc anys des de la presentació i no hagin experimentat cap modificació. Si l'ACCD, per causes alienes a la seva actuació, no pot aconseguir els documents, ha de requerir a l'entitat beneficiària que els aporti en el termini de 10 dies hàbils. Aquest requeriment es notifica mitjançant Tauler electrònic. Cal que s'autoritzi a l'ACCD a verificar el DNI? En el formulari de sol·licitud hi ha un apartat en que podeu autoritzar a l'Agència a consultar les dades d'identitat de la persona representant de la vostra entitat. En cas que ens autoritzareu a fer aquesta consulta, en les fases posteriors no caldrà que ens presenteu la còpia del document d'identitat de la persona representant de la vostra entitat. Es pot presentar part de la documentació en suport paper i part en suport electrònic? La tramitació de la sol·licitud es pot fer part en paper i part en electrònic, tot i que és recomanable fer-ho tot en un mateix suport per tal d'evitar confusió en la recepció dels documents i garantir que la tramesa de la documentació es fa correctament. Què implica signar les declaracions responsables que apareixen detallades en el formulari? A efectes legals, signar declaracions responsables permeten el reconeixement o exercici d'un dret o bé l'inici d'una activitat, des del dia de la seva presentació, sense perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció que tenen atribuïdes les administracions públiques. La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada o informació que s'incorpori a una declaració responsable o la no-presentació davant l'Administració competent de la declaració responsable, la documentació que, si s'escau, sigui requerida per acreditar el compliment del que s'ha declarat, o la comunicació, determina la impossibilitat de continuar amb l'exercici del dret o activitat afectada des del moment en què es tingui constància d'aquests fets, sense perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que pertoquin. Cal fer servir els formularis que es troben disponibles a Tràmits Gencat? En el Portal Tràmits Gencat [URL] es posen a disposició tot el conjunt de documents normalitzats per tal de facilitar-vos la tasca i garantir que es recull tota la informació necessària per la tramitació. És recomanable fer servir els models de documents que es troben disponibles a Tràmits Gencat [URL] però es poden presentar en d'altres formats sempre que es garanteixi que la informació que conté és exactament la mateixa. Quan sortirà la Resolució Provisional? En la mesura que sigui possible es publicarà a inicis del mes de setembre i es notificarà a les entitats mitjançant la publicació al Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya [URL]. Quin contingut tindrà la Resolució provisional? La Resolució provisional de concessió ha de contenir la llista d'avantprogrames proposats de subvencionar, la llista d'avantprogrames proposats de denegar per no haver assolit la puntuació mínima, i també la llista d'avantprogrames que formen part de la llista de reserva, si n'hi ha, degudament prioritzada en funció de la puntuació obtinguda i sempre que hagin assolit la puntuació mínima exigida. Quins períodes s'obren a partir de la publicació de la Resolució provisional? Des de l'endemà de la publicació de la Resolució provisional s'obriran els següents períodes: 1) Les entitats proposades com a beneficiàries de la subvenció iniciaran el procés de concertació amb l'ACCD a fi de recollir la formulació definitiva dels programes subvencionats. Durant aquesta fase també hauran de presentar la documentació que els sigui requerida (Vegeu la base 12.7 de l'annex 3 de les bases reguladores). El termini màxim és de quaranta (40) dies hàbils a comptar des de l'endemà de la publicació de la proposta de resolució provisional de concessió de subvencions. 2) Les entitats sol·licitants poden presentar a l'ACCD al·legacions respecte de la puntuació obtinguda en la proposta de resolució provisional de concessió de subvencions, dins del termini de deu (10) dies hàbils a comptar des de la publicació de la proposta de resolució provisional. Es pot saber el nom dels tècnics/ques de l'ACCD que valoraran les propostes? Els tècnics/ques que valoren els avantprogrames formen part de la comissió tècnica de la Junta de Valoració, prevista en la base 11.4 de l'annex 3 de les bases reguladores. La composició nominativa d'aquesta Junta es publicarà al web de l'ACCD. Els requisits que han de complir les entitats són iguals a les dues línies (L1 i L2) de subvenció? Per la L1 es regulen en la base 4 de l'annex 1; Per la L2 en la base 4 de l'annex 2 de les bases reguladores. En el cas de la L1 de programes, hi ha alguna priorització geogràfica/sectorial? És un requisit o un criteri de valoració? A la L1 de programes hi ha una doble priorització país i sector que s'estableix com a requisit. No es poden presentar propostes fora d'aquesta priorització geogràfica/sectorial. Aquest requisit es preveu a la base 2.1 b) de l'annex 1 de les bases reguladores. Cal que totes les propostes de la L1 treballin les tres línies estratègiques del Pla director? No obstant aquestes intervencions han de superar la divisió estanca entre acció humanitària, desenvolupament i Educació per al Desenvolupament i PODEN contemplar, de forma coherent, mesures de reducció de riscos de desastres, protecció, recuperació primerenca o rehabilitació, així com actuacions de sensibilització, educació, recerca, incidència i mobilització social. Cal que els avantprogrames incideixin en els sectors i objectius previstos a la base 2.1. a) de l'annex 2? Totes les sol·licituds s'han de poder incloure en alguna de les propostes sector/objectius. Qualsevol altra priorització provocarà la inadmissió de l'avantprograma. Com s'acredita el requisit previst a les bases 2.1.a) de l'Annex 2? S'acredita a través del document de sol·licitud a l'apartat L2 Programes d'educació per al desenvolupament/Sector (segons priorització de bases). L1 i L2 Les entitats que es presentin a la convocatòria de programes i s'hagin presentat també a la convocatòria de projectes quina xifra màxima poden sol·licitar? Les entitats que es presentin a projectes i a programes no poden superar la quantitat de 360.000 € de sol·licitud de subvenció anual. En relació als programes, la quantitat que computa és la que es demana de subvencionar en l'anualitat 2017. En el cas de programes presentats per ONGD en agrupació, l'import a computar és el que cadascuna gestiona del sol·licitat de subvencionar a l'ACCD. Cal que en els avantprogrames es treballi com a mínim dues de les quatre dimensions següents: Sensibilització; Educació; Recerca; i Incidència Política i mobilització social? El requisit es treballar-ne com a mínim dues. L'incompliment d'aquest requisit provocarà la inadmissió de l'avantprograma i treballar-ne més de dues es valora positivament en els criteris de valoració. Com es contrasten els requisits d'entitat? Es contrasten a través de la informació, declaracions responsables incloses en la sol·licitud i en comprovacions d'ofici que realitza l'ACCD. Les entitats han de tenir un temps mínim d'antiguitat en la inscripció en el registre oficial competent? Només cal que estiguin legalment constituïdes en el registre oficial competent. En quin moment s'ha de complir el requisit d'inscripció de les ONGD en el registre d'ONGD gestionat per l'ACCD o per l'AECID? Han d'estar legalment inscrites en el moment de publicar-se la convocatòria de subvencions al DOGC. On es pot obtenir informació sobre la tramitació de la inscripció d'una ONGD en el registre d'ONGD gestionat per l'ACCD? Podeu obtenir informació relativa a la inscripció en el registre d'ONGD al web de l'ACCD. Com es pot saber si l'entitat està inscrit/a al registre d'ONGD o al Registre de l'AECID? Per a consultar la inscripció al registre d'ONGD al web de l'ACCD. Per a la consultar la inscripció al registre de l'AECID. Quan s'han de complir els requisits que es preveuen en les bases? S'han de complir en el moment de presentar la sol·licitud de subvenció i han de romandre al llarg de l'execució del programa i mentre no hagin transcorregut els termini de prescripció previstos a l'apartat 4 de l'article 100 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. Com i per quin import és el fons que han d'aportar les entitats sol·licitant i agrupada? L'entitat beneficiària (incloses les entitats agrupades) ha d'aportar finançament propi al programa d'un mínim del 5% sobre l'import total demanat a l'ACCD, ja sigui de manera dinerària o valoritzada. Aquesta aportació és un requisit d'entitat que ha de complir tant l'entitat líder com l'agrupades/es individualment. En cas d'agrupacions d'entitats, pot només una entitat gestionar la totalitat de la subvenció? Cal que cadascuna de les entitats en agrupació gestioni part de la subvenció i així ha de quedar reflectit en el pressupost de l'avantprograma. Aquest import, així com la resta d'obligacions entre les parts, han de quedar recollits en el conveni previst en la base 12.7 f) de l'annex 3 de les bases reguladores. Quines subvencions es poden incloure per complir el requisit de finançament públic mínim de 300.000 € en la suma dels darrers 3 anys procedents de subvencions públiques? S'han d'incloure les subvencions atorgades per administracions públiques obtingudes durant els anys 2014, 2015 i 2016. Excepcionalment es permet sumar la xifra de Programes 2010 que l'ACCD va abonar efectivament a les entitats en l'exercici 2014. L'acreditació es realitza mitjançant un llistat de les actuacions a l'apartat 3.1. del document Avantprograma narratiu. Com s'acredita el requisit d'un mínim de 3 anys d'experiència de treball, a complir durant de la corresponent convocatòria, en l'àmbit de cooperació al desenvolupament (desenvolupament, Epd i/o Acció Humanitària) en el país i sector on es presenta la sol·licitud de subvenció? En aquest espai s'han de llistar els projectes/programes portats a terme per l'entitat en el país i sector on es presenta la sol·licitud de subvenció, detallant el títol del projecte/programa, el país, l'àrea geogràfica dins del país, el sector, el pressupost, l'any d'inici i finalització i els col·lectius protagonistes. Es poden llistar les actuacions de desenvolupament/EpD (relacionades amb el país i sector) i Acció Humanitària. Com s'acredita el requisit d'un mínim de 3 anys d'experiència, a complir durant l'any de la corresponent convocatòria, en la realització d'activitats de sensibilització i educació per al desenvolupament. En aquest espai s'han de llistar els projectes/programes portats a terme detallant el títol, la zona, el sector, el pressupost, els col·lectius protagonistes, l'any d'inici i de finalització i l'eix temàtic. Què es necessita per fer el tràmit electrònic? Per poder realitzar el tràmit electrònic cal que disposeu de certificat digital d'entitat o de certificat digital de la persona física representant de l'entitat. Quins certificats digitals s'admeten per fer la tramitació electrònica? Els certificats digitals que s'admeten per aquests tràmits són els certificats digitals d'entitat o de certificat digital de la persona física representant de l'entitat. Es poden utilitzar els formularis presencials per a la tramitació electrònica? No, els formularis de sol·licitud estan adaptats segons si voleu fer la tramitació presencial o electrònica i conté elements específics de cada tipus de tramitació. Els documents adjunts a la sol·licitud són els mateixos, independentment del tipus de tramitació que vulgueu realitzar. Com es poden descarregar els formularis electrònics? Els formularis es troben en format PDF, Word i Excel. Els formularis en format PDF els podeu descarregar seguint les instruccions que trobareu en aquest enllaç. Cal fer còpies compulsades dels documents electrònics? Podeu presentar còpies digitalitzades simples. Com es notificarà a les entitats? La proposta de resolució provisional de concessió de subvencions es notifica a les entitats interessades mitjançant la publicació al Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat ( tauler.seu.cat ). Quin contingut tindrà la Proposta de Resolució provisional? La proposta de resolució provisional ha de contenir la llista d'avantprogrames proposats per a ser-ne beneficiaris, la llista dels proposats de denegar per no haver assolit la puntuació mínima, i també la llista de programes que formen part de la llista de reserva, si n'hi ha degudament prioritzada en funció de la puntuació obtinguda i sempre que hagin assolit la puntuació mínima exigida. Quina documentació han de presentar les entitats a les que es proposa de subvencionar un programa? L1 i L2: Les entitats proposades com a beneficiàries de les subvencions han de presentar la documentació que els sigui requerida a la proposta de resolució provisional d'acord amb les bases 12.7 i 12.9 de l'Annex 3 dins d'un termini màxim de 40 dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació de la proposta de resolució provisional. La reformulació del programa, es treballarà mitjançant un formulari normalitzat, té per finalitat definir els termes concrets d'execució, seguiment i avaluació del programa a fi de recollir la formulació definitiva dels programes subvencionats. També es preveuran les característiques tècniques de les actuacions i l'acompanyament que en farà l'ACCD a fi d'optimitzar l'impacte del programa. Així mateix, es preveurà el contingut mínim de l'avaluació, les comissions de seguiment del programa i les peculiaritats de difusió i comunicació del programa i que una vegada finalitzada la fase de concertació sobre els avantprogrames seleccionats i presentada la documentació addicional a què es refereix l'apartat 7 de les bases reguladores, la proposta de resolució definitiva s'elevarà per a ser aprovada; L'ACCD es posarà en contacte amb les entitats proposades com a beneficiàries de les subvencions per concretar les reunions per la concertació. Es poden presentar al·legacions a la proposta de resolució provisional i demanar vista de l'expedient? Les entitats sol·licitants poden presentar a l'ACCD al·legacions respecte de la puntuació obtinguda en la proposta de resolució provisional de concessió de subvencions, dins del termini de 10 dies hàbils a comptar des de la publicació de la proposta de resolució provisional. Les al·legacions s'han de tenir en compte en el moment de resoldre, i en la resolució definitiva hi haurà expressió de les presentades i, dins d'aquestes, de les estimades i les desestimades i que es basaran en l'informe emès per la Junta de Valoració. En el moment de la proposta de resolució provisional, les entitats poden demanar reunió amb l'equip de valoració per contrastar la puntuació de cada criteri? No, les entitats poden demanar vista expedient. L'ACCD només concretarà reunions amb les entitats proposades com a beneficiàries de les subvencions per a treballar el programa concertat. Es poden inadmetre programes en aquesta fase? Sí, per no presentar la documentació requerida o bé presentar-la fora de termini o incompleta o amb defectes. Què es pot fer si l'entitat té dubtes en aquesta fase? Heu d'enviar les vostres consultes a la bústia de dubtes: [EMAIL]. On es poden localitzar els formularis per presentar al·legacions, demanar vista expedient i document d'acceptació? Els formularis normalitzats de sol·licitud es poden obtenir a Tràmits Gencat ( http://tramits.gencat.cat ), accessible des de la Seu electrònica ( https://seu.gencat.cat ) i al web de l'ACCD http://cooperaciocatalana.gencat.cat/ca. Com s'han de presentar la documentació requerida? On es pot presentar la documentació requerida? Si es presenten per mitjans telemàtics cal anar al Portal Tràmits Gencat ( http://tramits.gencat.cat ), accessible des de la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya ( https://seu.gencat.cat ). També es poden presentar de manera presencial en el registre del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència (Via Laietana, 14, planta baixa, 08003 Barcelona) o en qualsevol dels registres de la de la Generalitat o concertat amb la Generalitat. Trobareu la informació sobre els registres propis o els concertats amb la Generalitat a la següent pàgina web http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/registre.jsp. Consulteu http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/registre.jsp, que inclou tots els registres de la Generalitat o concertats amb la Generalitat.

La Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament estableix a l'article 31 la creació del Registre d'organitzacions no governamentals per al desenvolupament (Registre d'ONGD), amb caràcter públic. El Decret 109/2003, de 15 d'abril, regula el Registre d'ONGD, que actualment depèn del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència i s'adscriu a la Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea. Mitjançant un encàrrec de gestió de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), prorrogat i modificat amb data 3 de desembre de 2018, s'encarrega la gestió del Registre d'ONGD a l'ACCD. En aquest Registre es poden inscriure totes les entitats definides a l'article 30 de la Llei 26/2001, de 31 de desembre, amb seu social o delegació i estructura permanent a Catalunya, que vulguin rebre de la Generalitat de Catalunya ajudes o subvencions computables com ajuda oficial al desenvolupament (AOD). Seguiu l'enllaç a continuació per a fer les següents gestions: D'acord amb l'article 11 del Decret 109/2003, de 15 d'abril, pel qual es regula el Registre d'ONGD, les dades contingudes en els assentaments registrals a què fa referència l'article 5.2 d'aquest Registre tenen caràcter públic, en els termes del que estableix la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals. L'article 7 del Decret 109/2003, de 15 d'abril, preveu que les ONGD hauran de sol·licitar la inscripció dels fets que impliquin modificació de les dades inscrites. Per accedir al formulari de sol·licitud de modificació de dades accediu al tràmit corresponent. Si voleu conèixer les entitats que formen part del Registre d'ONGD podeu descarregar el llistat que trobareu a continuació. P: Per accedir a una subvenció de la Generalitat de Catalunya o del seu sector públic computable com a AOD, cal inscriure l'entitat en el Registre d'ONGD si ja està inscrita en el Registre de l'AECID? L'article 31.2.a) de la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament estableix que les ONGD que vulguin accedir a qualsevol ajut o subvenció de les administracions públiques han d'estar inscrites en el Registre d'ONGD o en el de l'AECID. Tanmateix, i si només està inscrita en aquest darrer Registre, cal que l'ONGD també disposi de seu social o delegació amb establiment permanent a Catalunya. P: Es pot estar inscrit en el Registre d'ONGD sense tenir seu o delegació a Catalunya? L'article 31.2.b) de la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament estableix que les entitats que es vulguin inscriure en el Registre d'ONGD hauran de tenir seu social o delegació i estructura permanent a Catalunya. P: Els documents que cal presentar per inscriure's en el Registre d'ONGD, cal que siguin els originals? Les administracions no han d'exigir als interessats la presentació de documents originals, llevat que, amb caràcter excepcional, la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari (art. 28.3 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques). Excepcionalment, quan la rellevància del document en el procediment ho exigeixi o hi hagi dubtes derivats de la qualitat de la còpia, les administracions poden sol·licitar de manera motivada la comparació de les còpies aportades per l'interessat, per a la qual cosa poden requerir que s'exhibeixi el document o la informació original (art. 28.5 de la Llei 39/2015). P: On es pot presentar la sol·licitud d'inscripció al Registre d'ONGD? R: La sol·licitud d'inscripció es pot presentar al registre electrònicament o presencial. En cas que vulgueu realitzar el tràmit electrònicament cal fer-ho des del portal de tràmits de la Generalitat de Catalunya. En cas que vulgueu realitzar el tràmit presencialment heu de fer servir els formularis normalitzats que trobareu al mateix portal de tràmits i presentar la documentació al registre on es troba la seu de l'ACCD (Via Laietana 14, 4a, 08003 Barcelona) o davant de qualsevol dels registres que preveu l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. P: Quin és el termini per a resoldre la inscripció? R: L'Administració haurà de practicar la inscripció, si no hi ha defectes, en el termini de tres mesos a comptar des de la data d'entrada de la sol·licitud en el Registre. Transcorregut el termini de tres mesos sense que s'hagi notificat la resolució expressa en relació amb la sol·licitud presentada, s'entendrà estimada, sens perjudici de l'obligació de l'Administració de resoldre de manera expressa. P: Què passa si la resolució és denegatòria de la inscripció? Contra una resolució de denegació de la inscripció, l'entitat pot recórrer-hi per la via administrativa mitjançant la interposició d'un recurs d'alçada davant de la persona titular de la Secretaria General del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Tanmateix, una resolució denegatòria d'inscripció no invalida la possibilitat de presentar una nova sol·licitud posteriorment, quan es donin les circumstàncies que acreditin que l'entitat compleix amb els requisits d'inscripció.

Què puc fer si tinc dubtes quan ompli la sol·licitud? En primer terme utilitzeu aquesta guia i, si no trobeu resposta al vostre dubte, envieu un correu a [EMAIL]. La vostra consulta s'intentarà respondre en un termini màxim de 48 hores. Quin és el termini per a presentar projectes? És el mateix termini per a les dues línies de subvenció? El termini per a presentar projectes comença el dia 12 de maig del 2017 i finalitza el dia 1 de juny del 2017, tots dos inclosos. El termini és el mateix per a les dues línies de subvenció. Quants formularis hi ha per a la Línia 1 i la Línia 2 de subvenció? Hi ha un formulari de sol·licitud específic per a cada línia de subvenció; en trobareu un per a la tramitació presencial i un altre per a la tramitació electrònica. Juntament amb el formulari de sol·licitud normalitzat, les entitats sol·licitants hauran d'adjuntar la documentació següent: Es tracta d'un procediment d'única valoració i només cal presentar una sol·licitud de subvenció dins del termini establert en la corresponent convocatòria. On es poden localitzar els formularis? Els formularis normalitzats de sol·licitud es poden obtenir a Tràmits gencat ( http://tramits.gencat.cat ), accessible des de la Seu electrònica ( https://seu.gencat.cat ) i al web de l'ACCD ( http://cooperaciocatalana.gencat.cat/ca ). En aquesta fase trobareu el formulari de sol·licitud depenent de si voleu fer el tràmit electrònic o presencial. Com s'han de presentar les sol·licituds? Les sol·licituds es poden presentar: On es poden presentar les sol·licituds? Si es presenten per mitjans telemàtics cal anar al portal de Tràmits gencat ( http://tramits.gencat.cat ), accessible des de la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya ( https://seu.gencat.cat ). També es poden presentar de manera presencial en el registre del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència (Via Laietana, 14, planta baixa, 08003 Barcelona) o en qualsevol dels registres de la Generalitat o concertats amb la Generalitat. Trobareu la informació sobre els registres propis o els concertats amb la Generalitat a la pàgina web següent: http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/registre.jsp. Quins són els horaris dels registres de la Generalitat? Consulteu http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/registre.jsp, que inclou tots els registres de la Generalitat o concertats amb la Generalitat. Es pot enviar la sol·licitud per correu postal? Tanmateix us heu d'assegurar que la sol·licitud s'enregistri d'entrada en un registre de la Generalitat o concertat amb la Generalitat i dins de termini. La utilització del correu certificat no és un mitjà que doni fe del contingut de l'enviament, per la qual cosa caldrà que la sol·licitud s'enregistri i dins de termini. A tal efecte, es recomana que s'utilitzi el correu administratiu, en què la sol·licitud es presenta a les oficines de correus, en un sobre obert, per tal que el contingut sigui datat i segellat pel personal funcionari de correus abans de ser certificada. A efectes de còmputs de terminis, el dissabte és dia inhàbil? El dissabte és un dia inhàbil, com un diumenge o un festiu. Cal que la sol·licitud estigui signada pel / per la president/a de l'entitat? La sol·licitud ha d'estar signada per la persona que estigui habilitada jurídicament per a aquest acte, ja sigui perquè així s'estableix en els estatuts de l'entitat (habitualment el/la president/a), ja sigui perquè la persona té poders generals o especials per a l'acte de comprometre jurídicament l'entitat per a sol·licitar subvencions. Quants projectes es poden presentar? Es pot presentar un màxim d'un projecte per a cada línia de subvenció, és a dir, un projecte de cooperació al desenvolupament i un altre projecte d'educació per al desenvolupament. Qui pot accedir a la condició de beneficiari de les subvencions? Les entitats sol·licitants han de ser ONGD o agrupacions d'ONGD sense personalitat jurídica diferenciada, que compleixin els requisits establerts en la base 2 de l'annex 3 de les bases reguladores. Els requisits que han de complir les entitats són iguals a les dues línies de subvenció? Consulteu la base 2 de l'annex 3 de les bases reguladores. Les entitats han de tenir un temps mínim d'antiguitat d'inscripció en el registre oficial competent? Només cal que estiguin legalment constituïdes en el registre oficial competent en el moment de publicar-se la convocatòria. En quin moment s'ha de complir el requisit d'inscripció de les ONGD en el registre d'ONGD gestionat per l'ACCD o en el registre de l'AECID? Han d'estar inscrites en el registre d'ONGD gestionat per l'ACCD o en el de l'AECID en el moment de publicar-se al DOGC la convocatòria de subvencions. On es pot obtenir informació sobre la tramitació de la inscripció d'una ONGD en el registre d'ONGD? Podeu obtenir informació relativa a la pagina del registre d'ONGD. Com es pot saber si l'entitat està inscrita en el registre d'ONGD o en el Registre de l'AECID? Els requisits s'han de complir en el moment de presentar la sol·licitud de subvenció i han de romandre al llarg de l'execució del projecte i mentre no hagi transcorregut el termini de prescripció previst en l'apartat 4 de l'article 100 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. L'Enfocament estratègic de gènere i basat en drets humans (EGiBDH) és un requisit d'aquestes bases? No és un requisit en aquestes bases. No obstant això, l'objecte de les dues línies de subvenció és donar suport a projectes impulsats per organitzacions no governamentals de desenvolupament que integrin transversalment l'enfocament de gènere i basat en drets humans (EGiBDH) en totes les seves fases. La transversalització de l'EGiBDH es plasma en els criteris i formularis d'ambdues línies de subvenció. Quins són els col·lectius protagonistes? És la població o organisme objecte i subjecte d'una actuació. Per tant, és la població/organisme a qui va adreçada l'actuació i que alhora participa plenament en totes les fases d'aquesta amb un rol actiu i protagonista. Poden ser titulars de drets, responsabilitats i/o obligacions (un col·lectiu protagonista pot disposar de diferents titularitats), i cal que a l'hora de quantificar-los estiguin desagregats per variables rellevants de desigualtat de gènere i vulneració de drets (interseccionalitats). Com i per quin import és el fons que han d'aportar les entitats sol·licitant i agrupada? No s'estableix un percentatge mínim de fons sobre el cost total del projecte o l'import de la subvenció sol·licitada a l'ACCD, però és requisit que l'entitat beneficiària (incloses les ONGD agrupades) aportin finançament propi al projecte, ja sigui de manera dinerària o valoritzada. Es pot incloure material o documentació complementària a la sol·licitud? La documentació o material complementari no serà tingut en compte a l'hora de valorar el projecte i, en cas de ser tramès, no es retornarà. En el cas de projectes de cooperació al desenvolupament, hi ha alguna priorització geogràfica? És un requisit o un criteri de valoració? És requisit de la convocatòria que els projectes es duguin a terme en un o més dels països receptors d'Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD). Es valoraran amb 10 punts, dels criteris de valoració, els projectes que es presentin als següents països: Es valoraran amb 5 punts, dels criteris de valoració, els projectes que es presentin en països receptors d'AOD de l'Àfrica Subsahariana. En cas d'agrupacions d'entitats, pot només una entitat gestionar la totalitat de la subvenció? Cal que cadascuna de les entitats en agrupació (inclosa la líder) gestioni una part de la subvenció. Aquest import, així com la resta d'obligacions entre les parts, han de quedar reflectides en el conveni previst en la base 15.1.d) de l'annex 3 de les bases reguladores. En què consisteix la figura de la subcontractació? Amb quin tipus d'entitats es pot subcontractar? La subcontractació és quan l'ONGD beneficiària encarrega parcialment l'activitat objecte de subvenció a una altra entitat. Només s'admetran subcontractacions amb altres ONG, ONGD, moviments de dones i feministes, universitats públiques i centres de recerca adscrits a universitats públiques, mitjans de comunicació públics i organitzacions sense ànim de lucre de l'àmbit socioeconòmic d'abast nacional. També s'admetran moviments socials, ja siguin d'abast nacional o estranger. El percentatge màxim admès és del 50% del cost total del projecte, i quan el cost total del projecte sigui superior a 60.000 euros, la subcontractació s'haurà de formular mitjançant contracte entre les parts, i caldrà que l'ACCD autoritzi prèviament els termes de referència. La diferència entre subcontractació i contractació és que aquesta última es dona quan l'entitat beneficiària requereix d'uns béns, serveis i/o obres que ha d'anar a buscar al mercat, perquè no pot executar per si mateixa, ja que no estan inclosos entre les seves finalitats i/o experteses. Per exemple, la contractació de la construcció d'una escola o la traducció d'un document. I, si és el cas, es valora positivament? S'admeten cofinançaments i es valoren positivament en els criteris de valoració. Són elegibles les despeses realitzades abans de sol·licitar la subvenció? Sí, sempre que es compleixin els requisits previstos en la base 8 de l'annex 3 de les bases reguladores, apartat c.9.1 (identificació i formulació). A partir de quin import cal sol·licitar 3 ofertes econòmiques de 3 proveïdors diferents? En el cas d'obres, quan l'import de la despesa subvencionable sigui igual o superior a 50.000 euros (IVA exclòs). En el supòsit de subministraments de béns, quan l'import de la despesa subvencionable sigui igual o superior a 18.000 euros (IVA exclòs). Pel que fa a les prestacions de serveis, quan l'import de la despesa subvencionable sigui igual o superior a 18.000 euros (IVA exclòs). Aquestes obligacions s'han de complir encara que l'ACCD subvencioni parcialment o no subvencioni els esmentat béns, obres i serveis, i sempre que aquests formin part del projecte que es demana de subvencionar. Els béns inventariables (immobilitzat material i immaterial) són elegibles i, per tant, subvencionables en aquesta convocatòria 2017. El percentatge màxim admès és de fins a un màxim del 15% de l'import total sol·licitat a l'ACCD. Vegeu base 8.2.e) de l'annex 3 de les bases reguladores. Es poden inadmetre projectes en aquesta fase? Els motius són: per presentar la sol·licitud de subvenció fora de termini; pel no compliment de requisits d'entitat o de projecte, per presentar projectes que no siguin objecte de subvenció, per presentar projectes en excés per línia de subvenció, etc. És a dir, sempre que es produeixin requisits no esmenables i/o aquells supòsits que estableixin les bases reguladores. Com es comuniquen a les entitats les resolucions i les inadmissions? Totes les notificacions, requeriments, resolucions, etc., que es generin en la convocatòria, incloses les inadmissions, es notificaran a les entitats interessades mitjançant la publicació en el Tauler electrònic [URL]. Quin és el mitjà que utilitzarà l'ACCD per a posar-se en contacte, si escau, amb les entitats? Mitjançant el Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya [URL], sense perjudici que es puguin utilitzar addicionalment altres mitjans com ara el correu electrònic o una trucada telefònica. Cal que s'informi a l'ACCD dels documents referents a l'entitat que ja estiguin a la seva disposició? En el formulari de sol·licitud hi ha un apartat en què es demana que ens informeu dels documents de la base 14.6 de l'annex 3 de les bases reguladores que ja tenim disponibles a l'Agència o bé a altres organismes de la Generalitat, sempre que no hagin transcorregut més de cinc anys des de la presentació i no hagin experimentat cap modificació. Si l'ACCD, per causes alienes a la seva actuació, no pot aconseguir els documents, ha de requerir a l'entitat beneficiària que els aporti en el termini de 10 dies hàbils. Aquest requeriment es notifica mitjançant Tauler electrònic. Cal que s'autoritzi a l'ACCD a verificar el DNI? En el formulari de sol·licitud hi ha un apartat en què podeu autoritzar l'Agència a consultar les dades d'identitat de la persona representant de la vostra entitat. En cas que ens autoritzeu a fer aquesta consulta, en les fases posteriors no caldrà que ens presenteu la fotocòpia del document d'identitat de la persona representant de la vostra entitat. Es pot presentar part de la documentació en suport paper i part en suport electrònic? La tramitació de la sol·licitud es pot fer part en paper i part en electrònic, tot i que és recomanable fer-ho tot en un mateix suport per tal d'evitar confusió en la recepció dels documents i garantir que la tramesa de la documentació es fa correctament. Què implica signar les declaracions responsables que apareixen detallades en el formulari? A efectes legals, signar declaracions responsables permeten el reconeixement o exercici d'un dret o bé l'inici d'una activitat, des del dia de la presentació, sense perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció que tenen atribuïdes les administracions públiques. La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada o informació que s'incorpori a una declaració responsable; o la no presentació davant l'Administració competent de la declaració responsable, de la documentació que, si escau, sigui requerida per acreditar el compliment del que s'ha declarat, o de la comunicació, determinen la impossibilitat de continuar amb l'exercici del dret o activitat afectada des del moment en què es tingui constància d'aquests fets, sense perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que pertoquin. Cal fer servir els formularis que es troben disponibles a Tràmits gencat? En el portal Tràmits gencat ( http://tramits.gencat.cat ) es posa a disposició tot el conjunt de documents normalitzats per tal de facilitar-vos la tasca i garantir que es recull tota la informació necessària per a la tramitació. És recomanable fer servir els models de documents que es troben disponibles a Tràmits gencat ( http://tramits.gencat.cat ), però es poden presentar en altres formats sempre que es garanteixi que la informació que conté és exactament la mateixa. Quan sortirà la resolució provisional? En la mesura que sigui possible es publicarà a finals del mes d'agost / principis de setembre i es notificarà a les entitats mitjançant la publicació al Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya [URL]. Quin contingut tindrà la resolució provisional? La resolució provisional de concessió ha de contenir la llista de projectes proposats per a ser-ne beneficiaris, la llista dels proposats de denegar per no haver assolit la puntuació mínima, i també la llista dels projectes que formen part de la llista de reserva, si n'hi ha, degudament prioritzada en funció de la puntuació obtinguda i sempre que hagin assolit la puntuació mínima exigida. Quins períodes s'obren a partir de la publicació de la resolució provisional? A comptar des de l'endemà de la publicació de la resolució provisional s'obre un termini de 10 dies hàbils en els quals: Es pot saber el nom dels tècnics/ques de l'ACCD que valoraran les sol·licituds de subvenció? Els tècnics/ques que valoren els projectes formen part de la comissió tècnica de la Junta de Valoració, prevista en la base 13.3 de l'annex 3 de les bases reguladores. La composició nominativa d'aquesta Junta es publicarà al web de l'ACCD. Què es necessita per a fer el tràmit electrònic? Per a poder realitzar el tràmit electrònic cal que disposeu de certificat digital d'entitat o de certificat digital de la persona física representant de l'entitat. Trobareu el detall dels certificats admesos en l'enllaç següent: http://web.gencat.cat/ca/tramits/sobre-tramits-gencat/com-tramitar-en-linia/identificacio-digital/certificacio-digital/certificats-acceptats/. Quins certificats digitals s'admeten per a fer la tramitació electrònica? Els certificats digitals que s'admeten per a aquests tràmits són els certificats digitals d'entitat o de certificat digital de la persona física representant de l'entitat. On es poden trobar els formularis? Els formularis normalitzats de sol·licitud es poden obtenir a Tràmits gencat [URL], accessible des de la Seu electrònica ( https://seu.gencat.cat ) i al web de l'ACCD ( http://cooperaciocatalana.gencat.cat/ca ). En aquesta fase trobareu el formulari de sol·licitud per a realitzar el tràmit electrònic. Es poden utilitzar els formularis presencials per a la tramitació electrònica? No, els formularis de sol·licitud estan adaptats segons si voleu fer la tramitació presencial o electrònica i contenen elements específics de cada tipus de tramitació. Els documents adjunts a la sol·licitud són els mateixos, independentment del tipus de tramitació que vulgueu realitzar. Com es poden descarregar els formularis electrònics? Els formularis es troben en format PDF, Word i Excel. Els formularis en format PDF els podeu descarregar seguint les instruccions que trobareu en l'enllaç següent: http://web.gencat.cat/ca/tramits/sobre-tramits-gencat/com-tramitar-en-linia/configuracio-adobe-reader/descarrega-de-formularis-en-pdf/. Cal fer còpies compulsades dels documents electrònics? Podeu presentar còpies digitalitzades simples.

Convocatòria d'incentivació a la presentació de projectes d'internacionalització a convocatòries europees d'R+D+I en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament (INTCO). Aquesta convocatòria impulsa la promoció de la recerca en qüestions de desenvolupament sostenible per part dels actors de la cooperació catalana. L'objectiu de la convocatòria és aprofitar les capacitats instal·lades en les entitats del sistema universitari i de recerca catalans i promoure'n l'associació amb les ONGD del país, per tal de crear consorcis competitius que puguin obtenir finançament de la Unió Europea per a propostes de recerca en qüestions d'interès per a la cooperació catalana. L'ACCD encarrega a l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) la gestió d'aquesta convocatòria. Resolució definitiva de la convocatòria de subvencions per a la incentivació a la presentació de projectes d'internacionalització a convocatòries europees d'R+D+I en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament (INTCO).

Convocatòria per a l'any 2018 per a la concessió de subvencions destinades a l'enfortiment de les capacitats del teixit associatiu de les comarques de Lleida i Girona amb compromís per la lluita, la igualtat de gènere i contra les desigualtats dels drets humans i col·lectius. El termini per a presentar la documentació és del 25 de desembre de 2018 fins al 7 de febrer de 2019, ambdós inclosos. Cal que consulteu periòdicament el Tauler electrònic de la Generalitat de Catalunya per a conèixer totes les notificacions derivades de les convocatòries de subvencions.

El Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores dels Drets Humans (PCPDDH) és una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya en la que col·labora l'Ajuntament de Sant Cugat i que gestiona la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Aquest programa té per objecte oferir protecció a defensors i defensores dels drets humans en situació de risc a causa de la seva activitat de defensa dels drets humans per mitjans pacífics. El programa consta d'una acollida de 6 mesos a Catalunya, un programa d'atenció psicosocial, formatiu i d'incidència, i l'acompanyament i seguiment en el retorn al seu país d'origen. Per a l'edició del PCPDDH 2019 està prevista l'acollida temporal de 3 persones defensores dels drets humans en situació de risc. En aquesta edició s'ofereix com a novetat la possibilitat d'acollida d'una defensora acompanyada de la seva família (fills/es i/o parella). També poden presentar candidatures les agrupacions d'ONGD que compleixin els requisits de l'anterior apartat, amb associacions, xarxes, col·legis professionals, ajuntaments, etc. sense personalitat jurídica diferenciada. El pressupost que les administracions donants han destinat al PCPDDH el gestiona en la seva totalitat la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Les ONGD que hagin presentat les candidatures seleccionades rebran 10.000 € en concepte de costos indirectes i tindran cobertes les despeses de viatges i estades resultants de l'acompanyament al defensor/a acollit/da. El període de presentació de sol·licituds s'inicia el 20 de març de 2019 i finalitza el 30 d'abril de 2019, inclosos. S'ha de presentar el formulari normalitzat per correu electrònic a: [EMAIL] Criteris relatius a l'entitat que presenta la proposta de candidatura: En un termini màxim de 20 dies des de la finalització del període de presentació de sol·licituds es comunicaran per correu electrònic les candidatures seleccionades.

Aquesta convocatòria té per objectiu concedir subvencions a iniciatives presentades per ONGD catalanes, per a la transformació social, que responguin a un Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans (EGiBDH) i s'orientin al compliment de determinades prioritats, valors, i/o finalitats de la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament, relacionats amb l'esmentat EGiBDH. RESOLUCIÓ EXI/1581/2020, d'1 de juliol, per la qual es modifica la Resolució EXI/1245/2019, de 7 de maig, per la qual s'aproven les bases reguladores de les subvencions a projectes de cooperació al desenvolupament i d'educació per al desenvolupament. Infografia sobre els projectes i programes finançats a les convocatòries de 2019 Cal que consulteu periòdicament el Tauler electrònic de la Generalitat de Catalunya per a conèixer totes les notificacions derivades de les convocatòries de subvencions. Llei que estableix els valors, les finalitats i els principis de l'activitat de cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional, així com els seus instruments i modalitats.

Aquesta convocatòria dona suport a programes concertats de cooperació al desenvolupament i programes concertats d'educació per al desenvolupament des de l'enfocament de gènere i basat en drets humans. L'objectiu és impulsar el treball pluriennal amb les ONGD amb implantació a Catalunya per a acompanyar processos de transformació de desigualtats, materialització de drets humans i construcció de la pau. RESOLUCIÓ EXI/1580/2020, d'1 de juliol, per la qual es modifica la Resolució EXI/1618/2019, de 13 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores de les subvencions per a la realització de programes concertats de cooperació al desenvolupament i programes concertats d'educació per al desenvolupament des de l'enfocament de gènere i basat en drets humans. Infografia sobre els projectes i programes finançats a les convocatòries de 2019 El termini s'inicia el dia 15/10 i es tanca el dia 28/10, ambdós inclosos. Cal que consulteu periòdicament el Tauler electrònic de la Generalitat de Catalunya per a conèixer totes les notificacions derivades de les convocatòries de subvencions. Llei que estableix els valors, les finalitats i els principis de l'activitat de cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional, així com els seus instruments i modalitats.

El Pla director de cooperació al desenvolupament és l'expressió tècnica principal de la política de la Generalitat de Catalunya en matèria de cooperació al desenvolupament. El Pla director s'elabora amb una periodicitat quadriennal i fixa les prioritats geogràfiques i sectorials del període, els objectius estratègics, els productes i els resultats que es pretenen obtenir, i també els recursos humans, materials, econòmics o de gestió necessaris per a la seva consecució. El Pla ha d'indicar també les línies de coordinació i col·laboració amb altres agents públics o privats, bilaterals o multilaterals per al reforçament dels objectius estratègics de la cooperació pública catalana. El Pla director de cooperació al desenvolupament vigent és el corresponent al període 2019-2022 i va ser aprovat per la Comissió d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Parlament de Catalunya el 19 de juliol de 2019. El procés participatiu 'Visió 2030' ha tingut com a objectiu generar una visió pròpia sobre com treballar la cooperació al desenvolupament de Catalunya en relació amb l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). El procés ha posat les bases del Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022, tot contribuint a ampliar i diversificar les relacions, i identificant noves oportunitats de treball conjunt amb actors diversos.

Aquest document dona informació sobre els aspectes més destacables de la convocatòria de subvencions a programes de cooperació al desenvolupament i educació per al desenvolupament per al 2019. Es tracta d'una guia ràpida de consulta que no substitueix la lectura de les bases ni de la convocatòria. En cas de dubtes en la interpretació, prevalen sempre les bases reguladores i la corresponent convocatòria. Les bases que regeixen aquesta convocatòria són les publicades mitjançant la resolució següent: En primer terme utilitzeu aquesta guia i, si no trobeu resposta al vostre dubte, envieu un correu a [EMAIL]. La vostra consulta s'intentarà respondre en un termini màxim de 48 hores. Les consultes s'atendran fins a les 14.00 hores del darrer dia del termini de presentació. El termini per a presentar avantprogrames comença el dia 9 de juliol i finalitza el dia 29 de juliol del 2019, tots dos inclosos. El termini és el mateix per a les dues línies de subvenció. Hi ha un formulari de sol·licitud específic per a cada línia de subvenció; en trobareu un per a la tramitació presencial i un altre per a la tramitació electrònica. Juntament amb el formulari de sol·licitud normalitzat, les entitats sol·licitants hauran d'adjuntar la documentació següent: Projecte narratiu (segons model normalitzat) Matriu de planificació i cronograma (segons model normalitzat) Pressupost complet del projecte desglossat per partides i per activitats (segons model normalitzat) Si escau, perquè el projecte es realitza amb agrupacions d'ONGD, document d'identificació de les entitats agrupades (segons model normalitzat). Els formularis normalitzats de sol·licitud es poden obtenir a Tràmits Gencat ( http://tramits.gencat.cat ), accessible des de la Seu electrònica ( https://seu.gencat.cat ). Al web de l'ACCD trobareu els enllaços i podreu obtenir informació d'interès de la convocatòria ( http://cooperaciocatalana.gencat.cat ). Si es presenten per mitjans telemàtics cal anar al portal de Tràmits Gencat, accessible des de la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya. També es poden presentar de manera presencial en el registre del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (Via Laietana, 14, planta baixa, 08003 Barcelona) o en qualsevol dels registres de la de la Generalitat o concertats amb la Generalitat. Trobareu la informació sobre els registres propis i els concertats amb la Generalitat al següent lloc web: http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/registre.jsp. L'adreça web http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/registre.jsp recull tots els registres de la Generalitat i concertats amb la Generalitat. Tanmateix us heu d'assegurar que la sol·licitud s'enregistri d'entrada en un registre de la Generalitat o concertat amb la Generalitat i dins de termini. La utilització del correu certificat no és un mitjà que doni fe del contingut de l'enviament, per la qual cosa caldrà que la sol·licitud s'enregistri i dins de termini. A tal efecte, es recomana que s'utilitzi el correu administratiu, en què la sol·licitud es presenta a les oficines de correus, en un sobre obert, per tal que el contingut sigui datat i segellat pel personal funcionari de correus abans de ser certificada. La sol·licitud ha d'estar signada per la persona que estigui habilitada jurídicament per a aquest acte, ja sigui perquè així s'estableix en els estatuts de l'entitat (habitualment el/la president/a), ja sigui perquè la persona té poders generals o especials per a l'acte de comprometre jurídicament l'entitat per a sol·licitar subvencions. Es pot presentar un màxim d'un avantprograma per a cada línia de subvenció, és a dir, un avantprograma de la línia 1 i un altre avantprograma de la línia 2 (ja sigui presentat a títol individual o en agrupació). Programes concertats de cooperació al desenvolupament des de l'enfocament de gènere i basat en els drets humans (EGiBDH) i que s'adrecin a complir determinades prioritats, valors i/o finalitats establerts per la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament, especialment amb la concertació, focalització geogràfica i estratègies de treball nord-sud més integrals i que posin en relació el desenvolupament, l'acció humanitària i l'educació per al desenvolupament, així com l'impuls de la recerca i la incidència. Les entitats sol·licitants han de ser ONGD o agrupacions d'ONGD sense personalitat jurídica diferenciada, que compleixin els requisits establerts en la base 4 de l'annex 1 de les bases reguladores. Programes concertats d'Educació per al Desenvolupament des de l'enfocament de gènere i basat en els drets humans (EGiBDH) que es desenvolupin a Catalunya amb un abordatge local-global per a contribuir a la construcció d'una ciutadania global i compromesa amb la solidaritat i amb capacitat transformadora a favor dels models socials justos i equitatius: les entitats sol·licitants han de ser ONGD o universitats públiques i centres de recerca adscrits a universitats públiques o agrupacions de persones jurídiques (ONGD o universitats públiques i centres de recerca) sense personalitat jurídica diferenciada que compleixin els requisits establerts en la base 4 de l'annex 2 de les bases reguladores. Són els establerts a la base 4 de l'annex 1 per la L1 i a la base 4 de l'annex 2 per la L2 de les bases reguladores. No són iguals per les dues línies de subvenció. Preguntes sobre alguns dels requisits de les entitats beneficiàries L1 i L2: Es contrasten a través de la informació, declaracions responsables incloses en la sol·licitud i en comprovacions d'ofici que realitza l'ACCD. S'han de complir en el moment de presentar la sol·licitud de subvenció i han de romandre al llarg de l'execució del programa i mentre no hagi transcorregut els termini de prescripció previstos a l'apartat 4 de l'article 100 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. REQUISITS MÉS DESTACABLES D'ENTITAT L1 I L2: Requisit Entitat (ONGD): En el supòsit d'associacions i fundacions estar inscrites en el Registre d'organitzacions no governamentals per al desenvolupament que preveu la Llei 26/2001, de 31 de desembre o en el Registre gestionat per l'AECID Aquest requisit no aplica a universitats públiques ni a centres de recerca. a) En quin moment s'ha de complir el requisit d'inscripció de les ONGD en el registre d'ONGD gestionat per l'ACCD (RONGD) o en el registre de l'AECID? Han d'estar inscrites en el registre d'ONGD gestionat per l'ACCD o en el de l'AECID en el moment de publicar-se al DOGC la convocatòria de subvencions. b) Les entitats han de tenir un temps mínim d'antiguitat d'inscripció en el registre oficial competent? Només cal que estiguin legalment constituïdes en el registre oficial competent. On es pot obtenir informació sobre la tramitació de la inscripció d'una ONGD en el RONGD? Podeu obtenir informació relativa a la inscripció en el registre d'ONGD al web de l'ACCD: http://cooperaciocatalana.gencat.cat/ca/que-fem/acompanyament-a-ongd/registre_d_ongd/ Com es pot saber si l'entitat està inscrita en el RONGD o en el Registre de l'AECID? Per a consultar la inscripció en el RONGD al web de l'ACCD: http://cooperaciocatalana.gencat.cat/ca/que-fem/acompanyament-a-ongd/registre_d_ongd/ Requisit Entitat (ONGD): complir acumulativament amb els següents requisits d'arrelament a Catalunya: b.1) Tenir seu social central o delegació permanent a Catalunya inscrita en el registre oficial corresponent. Només cal que estiguin legalment constituïdes en el registre oficial competent en el moment de publicar-se la convocatòria i que també estiguin inscrites en el Registre d'ONGD gestionat per l'ACCD o bé en el de l'AECID. b.2) Comptar amb base social (persones associades, voluntariat o assimilable) de l'ONGD a Catalunya: s'ha de poder acreditar un nombre mínim de 25 persones entre totes aquestes categories. Per complir el requisit cal acreditar que l'entitat té un mínim de 25 persones, entre persones associades, persones voluntàries o assimilables. b.3) L'entitat ha d'haver desenvolupat un mínim de 15 activitats a Catalunya durant l'any anterior (2018) al de la corresponent convocatòria. S'entén per activitat: una formació, un taller, una exposició, una xerrada o activitats anàlogues. Es fa referència a les activitats d'educació per al desenvolupament que l'entitat ha portat a terme a Catalunya durant l'any 2018. S'entén per activitat: una formació; un taller; una exposició; una xerrada; i activitats anàlogues. Requisit Entitat (ONGD/Universitats públiques-Centre de recerca): l'entitat beneficiària (incloses les entitats agrupades) ha d'aportar finançament propi al programa d'un mínim del 5% sobre l'import total demanat a l'ACCD, ja sigui de manera dinerària o valoritzada. L'entitat beneficiària (incloses les entitats agrupades) ha d'aportar finançament propi al programa d'un mínim del 5% sobre l'import total demanat a l'ACCD, ja sigui de manera dinerària o valoritzada. En cas d'agrupació les entitats que integrin l'agrupació han d'aportar conjuntament, no individualment, finançament propi a l'avantprograma d'un mínim d'un 5%. No es considerarà entitat beneficiària (incloses les agrupades) l'entitat que no acrediti l'aportació de finançament propi. Requisit Entitat (ONGD/Universitats públiques-Centre de recerca): l'entitat beneficiària (incloses les entitats agrupades) ha d'executar el pressupost de la subvenció. Cal que cadascuna de les entitats en agrupació gestioni part de la subvenció i així ha de quedar reflectit en el pressupost de l'avantprograma. Aquest import, així com la resta d'obligacions entre les parts, han de quedar recollits en el conveni previst en la base 12.7 f) de l'annex 3 de les bases reguladores. La quantitat que executa cada entitat en cas d'agrupació ha de quedar reflectida en l'apartat "Participació en l'execució del projecte finançat per l'ACCD" del pressupost. Requisit Entitat (ONGD): en el supòsit de fundacions i associacions en què escaigui l'obligació, haver adaptat els estatuts segons la disposició transitòria primera de la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya. Requisit Entitat (ONGD): en el supòsit de fundacions en què escaigui l'obligació, haver complert el deure de presentar els comptes anuals al Protectorat de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 336-3 del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, aprovat per la Llei 4/2008, de 24 d'abril. Requisit Entitat per a la L1 (ONGD): haver obtingut un volum de finançament públic mínim de 300.000 € en la suma dels darrers 3 anys (2016, 2017, 2018) procedents de subvencions públiques. En cas d'agrupació, el mínim de 300.000 euros es podrà calcular sumant el volum del finançament públic en els darrers 3 anys de les entitats que integren l'agrupació. Requisit Entitat per a la L2 (ONGD/Universitats-centres de recerca): haver obtingut un volum de finançament públic mínim de 180.000 € en la suma dels darrers 3 anys (2016, 2017, 2018) procedents de subvencions públiques. En cas d'agrupació, el mínim de 180.000 € es podrà calcular sumant el volum del finançament públic en els darrers 3 anys de les entitats que integren l'agrupació. Requisit Entitat per a la L1 (ONGD): acreditar un mínim de 3 anys d'experiència de treball, a complir durant l'any de la corresponent convocatòria, en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament en el país i sector on es presenta la sol·licitud de subvenció. En cas d'agrupació, les entitats conjuntament, no individualment, han d'acreditar l'experiència en el país i/o sector. No s'acceptarà com a entitat beneficiària (incloses les entitats agrupades), aquella entitat que no acrediti experiència ni en el país ni en el sector. L2 (ONGD/Universitats-Centres de recerca): acreditar un mínim de 2 anys d'experiència, a complir durant l'any de la corresponent convocatòria, de treball en l'eix i/o eixos temàtics concrets en què es desenvolupa el programa. En cas d'agrupació, les entitats conjuntament, no individualment, han d'acreditar l'experiència en els eixos temàtics concrets. No s'acceptarà com a entitat beneficiària (incloses les entitats agrupades), aquella entitat que no acrediti experiència en cap dels eixos temàtics concrets en què es desenvolupa el programa. REQUISITS MÉS DESTACABLES DELS AVANTPROGRAMES: Requisit avantprograma per a la L1 (ONGD): cal que els avantprogrames s'implementin en el país/poblacions/regions i sectors establerts en la base 2.1. de l'Annex 1. A la L1 de programes hi ha una doble priorització país i sector que s'estableix com a requisit. No es poden presentar propostes fora d'aquesta priorització geogràfica/sectorial essent, aquesta, causa d'inadmissió de la sol·licitud. Aquest requisit es preveu a la base 2.1 a) de l'annex 1 de les bases reguladores. Requisit avantprograma per a la L1 (ONGD): cal que l'avantprograma treballi, com a mínim, els àmbits de desenvolupament i educació per al desenvolupament o bé els àmbits de l'acció humanitària i educació per al desenvolupament. Ara bé, cal que com a mínim l'avantprograma treballi els àmbits de desenvolupament i educació per al desenvolupament o bé els àmbits de l'acció humanitària i educació per al desenvolupament. L'avantprograma pot treballar els tres àmbits. Si no es treballen un mínim de dos àmbits, s'inadmetrà la sol·licitud. Requisit avantprograma per a la L2 (ONGD/Universitats-centres de recerca): cal que l'avantprograma treballi una o més de les prioritats en el marc dels drets humans de les dones i dels drets col·lectius dels pobles establertes a la base 2.1. a) de l'annex 2. Cal que l'avantprograma treballi una o més de les prioritats detallades a la base 2.1 a de l'annex 2 emmarcades dins dels drets humans de les dones i dels drets col·lectius dels pobles: a) Dret a la pau i el dret a una vida lliure de violències. c) Reptes globals de desenvolupament sostenible Qualsevol altra combinació és causa d'inadmissió de l'avantprograma. S'acredita a través del document de sol·licitud a l'apartat L2 Programes d'educació per al desenvolupament/Sector (segons priorització de bases). Requisit avantprograma per a la L2 (ONGD/Universitats-centres de recerca): cal que els programes treballin, com a mínim, dos de les quatre dimensions previstes a la base 2.1.c) de l'annex 2. El requisit és treballar-ne, com a mínim, dues. L'incompliment d'aquest requisit provocarà la inadmissió de l'avantprograma. Treballar-ne més de dues es valora positivament. Les entitats que es presentin a la corresponent convocatòria no poden superar la quantitat de 360.000 € de sol·licitud de subvenció anual a l'ACCD en el marc de les convocatòries corresponents a l'any en curs. En relació amb la convocatòria de programes, la quantitat que computa és la que es demana de subvencionar en l'anualitat 2019. En el supòsit de projectes o programes presentats per ONGD en agrupació, l'import a computar és el que cadascuna gestiona del sol·licitat de subvencionar a l'ACCD i durant l'exercici pressupostari de la convocatòria. Les dues línies de subvencions han d'incorporar l'enfocament de gènere i basat en drets humans. És la població o organisme objecte i subjecte d'una actuació. Per tant, és la població/organisme a qui va adreçada l'actuació i que alhora participa plenament en totes les fases d'aquesta amb un rol actiu i protagonista. Poden ser titulars de drets, responsabilitats i/o obligacions (un col·lectiu protagonista pot disposar de diferents titularitats), i cal que a l'hora de quantificar-los estiguin desagregats per variables rellevants de desigualtat de gènere i vulneració de drets (interseccionalitats)". La documentació o material complementari no serà tingut en compte a l'hora de valorar l'avantprograma i, en cas de ser tramès, no es retornarà. Les entitats beneficiàries podran subcontractar parcialment l'activitat objecte de subvenció, i caldrà que a la sol·licitud de subvenció identifiquin quines es tenen previstes de fer i per quin pressupost orientatiu. S'entén que una ONGD beneficiària subcontracta quan concerta amb terceres entitats l'execució parcial de l'activitat que constitueix l'objecte de la subvenció. No es considera subcontractació l'execució del programa per part de la contrapart local. Només s'admetran subcontractacions amb altres ONG, ONGD, moviments de dones i feministes, universitats públiques i centres de recerca adscrits a universitats públiques, mitjans de comunicació públics i organitzacions sense ànim de lucre de l'àmbit socioeconòmic d'abast nacional. També s'admetran moviments socials, ja siguin d'abast nacional o estranger. El percentatge màxim admès és del 50% del cost total del programa. No s'admetran subcontractacions amb ONG, ONGD, moviments de dones i feministes, universitats públiques i centres de recerca adscrits a universitats públiques, mitjans de comunicació públics i organitzacions sense ànim de lucre de l'àmbit socioeconòmic dels països on es treballi. En cas que l'import de l'activitat subcontractada sigui superior al 20% de l'import de la subvenció i alhora sigui superior a 60.000 €, la subcontractació s'haurà de formular mitjançant contracte per escrit entre les parts. Aclariment: La diferència entre subcontractació i contractació és que aquesta última es dona quan l'entitat beneficiària requereix d'uns béns, serveis i/o obres que ha d'anar a buscar al mercat, perquè no pot executar per si mateixa, ja que no estan inclosos entre les seves finalitats i/o experteses. Per exemple, la contractació de la construcció d'una escola o la traducció d'un document. S'admeten cofinançaments i es valoren positivament en els criteris de valoració. El cofinançament per part de l'entitat beneficiària (incloses les entitats agrupades) d'un mínim d'un 5% sobre l'import total demanat a l'ACCD, és requisit de la convocatòria. Sí, sempre que compleixin els requisits previstos en la base 6 de l'annex 3 de les bases reguladores. Aquestes despeses es podran incloure a la partida de dietes, locomoció i trasllats. Aquí es pot incloure una previsió de les despeses que, per a l'entitat sol·licitant, es puguin derivar de la concertació del programa amb l'ACCD (petició d'una assistència tècnica). En el cas d'obres, quan l'import de la despesa subvencionable sigui igual o superior a 40.000 euros (IVA exclòs). En el supòsit de subministraments de béns, quan l'import de la despesa subvencionable sigui igual o superior a 15.000 euros (IVA exclòs). Pel que fa a les prestacions de serveis, quan l'import de la despesa subvencionable sigui igual o superior a 15.000 euros (IVA exclòs). Aquestes obligacions s'han de complir encara que l'ACCD subvencioni parcialment o no subvencioni els esmentat béns, obres i serveis, i sempre que aquests formin part del programa que es demana de subvencionar. Els béns inventariables (Immobilitzat material i immaterial) són elegibles i, per tant, subvencionables en aquesta convocatòria 2019-2020 fins a un màxim del 15 % de l'import total sol·licitat a l'ACCD. Vegeu la base 6.2 apartat e) de l'annex 3 de les bases reguladores. Els motius poden ser, entre altres causes motivades, per presentar la sol·licitud de subvenció fora de termini; pel no compliment de requisits d'entitat o d'avantprograma, per presentar avantprogrames que no siguin objecte de subvenció, per presentar sol·licituds en excés per línia de subvenció, etc. És a dir, sempre que es produeixin requisits no esmenables i/o aquells supòsits que estableixin les bases reguladores. Totes les notificacions, requeriments, resolucions, etc. que es generin en la convocatòria, incloses les inadmissions, es notificaran a les entitats interessades mitjançant la publicació en el Tauler electrònic [URL]. Mitjançant el Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya [URL]. El tauler electrònic de l'Administració no té un servei d'avis automàtic de notificacions, així doncs les entitats sol·licitants per tal saber si han rebut alguna notificació i/o requeriment hauran d'estar alerta a les publicacions diàries del Tauler electrònic. Tanmateix, si ho preferiu per poder anar rebent avisos dels anuncis que es publiquen a l'e-Tauler, us podeu subscriure a l'RSS. Ara bé, tingueu en compte que amb aquesta subscripció rebreu avisos de TOT el que es publica i no exclusivament del que publica l'ACCD. En el formulari de sol·licitud hi ha un apartat en què es demana que ens informeu dels documents que es demanen en la base 12.7 de l'annex 3 de les bases reguladores quan aquests ja els tenim disponibles a l'Agència o bé els tenen altres organismes de la Generalitat, sempre que no hagin transcorregut més de cinc anys des de la presentació i no hagin experimentat cap modificació. Si l'ACCD, per causes alienes a la seva actuació, no pot aconseguir els documents, haurà de requerir a l'entitat beneficiària que els aporti en el termini de 10 dies hàbils. Aquest requeriment es notifica mitjançant el Tauler electrònic. En el formulari de sol·licitud hi ha un apartat en que podeu autoritzar l'Agència a consultar les dades d'identitat de la persona representant de la vostra entitat. En cas que ens autoritzeu a fer aquesta consulta, en les fases posteriors no caldrà que ens presenteu la còpia del document d'identitat de la persona representant de la vostra entitat. La tramitació de la sol·licitud es pot fer part en paper i part en suport electrònic, tot i que és recomanable fer-ho tot en un mateix suport per tal d'evitar confusió en la recepció dels documents i garantir que la tramesa de la documentació es fa correctament. A efectes legals, signar declaracions responsables permeten el reconeixement o exercici d'un dret o bé l'inici d'una activitat, des del dia de la seva presentació, sense perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció que tenen atribuïdes les administracions públiques. La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada o informació que s'incorpori a una declaració responsable o la no-presentació davant l'Administració competent de la declaració responsable, la documentació que, si s'escau, sigui requerida per acreditar el compliment del que s'ha declarat, o la comunicació, determina la impossibilitat de continuar amb l'exercici del dret o activitat afectada des del moment en què es tingui constància d'aquests fets, sense perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que pertoquin. Sí, en el portal Tràmits Gencat ( http://tramits.gencat.cat ) es posa a disposició tot el conjunt de documents normalitzats, per tal de facilitar-vos la tasca i garantir que es recull tota la informació necessària per a la tramitació. Els tècnics/ques que valoren els programes formen part de la comissió tècnica de la Junta de Valoració, prevista en la base 11.3 de l'annex 3 de les bases reguladores. La Diligència es publica perquè cal completar informació, documentació, esmenar defectes esmenables i aportar aclariments, a fi que la Junta de Valoració pugui valorar les sol·licituds presentades a l'empara de la convocatòria. La Diligència es notifica a les entitats interessades mitjançant la publicació al Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat. Per rebre avisos dels anuncis que es publiquen al Tauler us podeu subscriure a l'RSS. Tingueu en compte que amb aquesta subscripció rebreu avisos de tot el que s'hi publica i no exclusivament del que publica l'ACCD. Les entitats han de donar resposta a la Diligència en el termini de 10 dies hàbils a comptar des de l'endemà de la publicació. Sí, entre altres causes motivades, per no presentar la documentació requerida o bé presentar-la fora de termini, incompleta o amb defectes. Els formularis normalitzats es poden obtenir a Tràmits Gencat ( http://tramits.gencat.cat ), accessible des de la Seu electrònica ( https://seu.gencat.cat ). La documentació es pot presentar: Si es presenta per mitjans telemàtics, cal anar al Portal Tràmits Gencat ( http://tramits.gencat.cat ), accessible des de la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya ( https://seu.gencat.cat ). També es pot presentar de manera presencial en el registre del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (Via Laietana, 14, planta baixa, 08003 Barcelona) o en qualsevol dels registres de la Generalitat o concertats amb la Generalitat. La Resolució provisional de concessió ha de contenir la llista d'avantprogrames proposats de subvencionar, la llista d'avantprogrames proposats de denegar per aplicació del mecanisme corrector, la llista d'avantprogrames proposats de denegar per no haver assolit la puntuació mínima, i també la llista d'avantprogrames que formen part de la llista de reserva, si n'hi ha, degudament prioritzada en funció de la puntuació obtinguda i sempre que hagin assolit la puntuació mínima exigida. Des de l'endemà de la publicació de la Resolució provisional s'obriran els següents períodes: L1 i L2: Les entitats proposades com a beneficiàries de les subvencions han de presentar la documentació que els sigui requerida a la proposta de resolució provisional d'acord amb les bases 12.7 i 12.9 de l'Annex 3 dins d'un termini màxim de 20 dies hàbils a comptar des de la publicació de la proposta de resolució provisional. La reformulació del programa, es treballarà mitjançant un formulari normalitzat, té per finalitat definir els termes concrets d'execució, seguiment i avaluació del programa a fi de recollir la formulació definitiva dels programes subvencionats. També es preveuran les característiques tècniques de les actuacions i l'acompanyament que en farà l'ACCD a fi d'optimitzar l'impacte del programa. Així mateix, es preveurà el contingut mínim de l'avaluació, les comissions de seguiment del programa i les peculiaritats de difusió i comunicació del programa i que una vegada finalitzada fase aquesta primera fase de concertació sobre els avantprogrames seleccionats i presentada la documentació addicional a què es refereix l'apartat 12.7 de l'annex 3 de les bases reguladores. L'ACCD es posarà en contacte amb les entitats proposades com a beneficiàries de les subvencions per concretar les reunions d'aquesta primera fase de concertació. Aquest procés de concertació s'inicia entre la resolució provisional i la resolució definitiva i continuarà al llarg de l'execució del Programa i a mesura que es presentin oportunitats d'aliances. La proposta de resolució provisional de concessió de subvencions es notifica a les entitats interessades mitjançant la publicació al Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat. Les entitats sol·licitants poden presentar a l'ACCD al·legacions respecte de la puntuació obtinguda en la proposta de resolució provisional de concessió de subvencions, dins del termini de 10 dies hàbils a comptar des de la publicació de la proposta de resolució provisional. A tal efecte, les entitats podran sol·licitar vista de l'expedient i obtenir una còpia de la fitxa de valoració del programa. L'ACCD tindrà en comptes les al·legacions en el moment de resoldre, i en la resolució definitiva hi haurà expressió de les presentades i, dins d'aquestes, de les estimades i les desestimades i que es basaran en l'informe emès per la Junta de Valoració. Les entitats poden demanar vista expedient. L'ACCD només concretarà reunions amb les entitats proposades com a beneficiàries de les subvencions per a treballar el programa concertat. Sí, entre altres causes motivades, per no presentar la documentació requerida o bé presentar-la fora de termini o incompleta o amb defectes. Heu d'enviar les vostres consultes a la bústia de dubtes: [EMAIL]. Els formularis normalitzats de sol·licitud es poden obtenir a Tràmits Gencat ( http://tramits.gencat.cat ), accessible des de la Seu electrònica ( https://seu.gencat.cat ) i al web de Cooperació. Si es presenten per mitjans telemàtics, cal anar al Portal Tràmits Gencat ( http://tramits.gencat.cat ), accessible des de la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya ( https://seu.gencat.cat ). També es poden presentar de manera presencial en el registre del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (Via Laietana, 14, planta baixa, 08003 Barcelona) o en qualsevol dels registres de la Generalitat o concertats amb la Generalitat. Totes les notificacions, requeriments, resolucions, etc. que es generin en la convocatòria, incloses les inadmissions, es notificaran a les entitats interessades mitjançant la publicació en el Tauler electrònic. Mitjançant el Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. Els tècnics/ques que valoren els avantprogrames formen part de la comissió tècnica de la Junta de Valoració, prevista en la base 11.4 de l'annex 3 de les bases reguladores. Informació detallada a la base 20 de l'annex 3 de les bases reguladores. Les subvencions atorgades per l'ACCD de qualsevol de les dues línies de subvenció s'hauran de justificar amb la modalitat de compte justificatiu amb informe d'auditor. Les subvencions atorgades als comitès catalans de les agències de les Nacions Unides es justificaran d'acord amb la modalitat de presentació d'estats comptables. Memòria econòmica abreujada amb el contingut següent: llistat de despeses del cost total del programa, així com de les despeses subvencionades, degudament agrupades, i quadre comparatiu del pressupost per partides i activitats, aprovat i executat, en què s'indiquin les desviacions que hi ha hagut. Informe d'auditoria fet per auditors/es inscrits/es en el Registre oficial d'auditors de comptes (ROAC). Quan l'auditoria sigui realitzada per una empresa o persona auditora del país en què es desenvolupa el programa de cooperació, serà obligatori un informe certificat de la persona auditora que acrediti que està habilitada per a l'exercici de l'auditoria de comptes al país esmentat. Si no existeix un sistema d'habilitació per a l'exercici de la professió en aquell país, l'auditoria prevista es podrà realitzar per una persona auditora establerta en el país sempre que la designació l'autoritzi prèvia i expressament l'ACCD. La justificació de les despeses derivades de l'encàrrec del servei de l'auditoria externa s'acreditarà mitjançant l'aportació de la documentació següent: declaració responsable conforme l'entitat beneficiària i, si escau, la contrapart local d'aquesta es comprometen a conservar els documents originals de despesa per a eventual comprovació de control; la documentació acreditativa del cost de l'auditoria es justificarà amb la factura corresponent. Aquesta factura podrà estar datada dins el termini de presentació de l'informe final encara que aquesta data sigui posterior a la de la finalització de l'execució del projecte. L'entitat beneficiària haurà de conservar tots els comprovants de despesa originals durant un període de 5 anys per una eventual acció de control de l'ACCD, i haurà de proporcionar en tot moment la informació i la documentació que li sigui demanada respecte a la subvenció concedida i sotmetre's a les actuacions de comprovació de l'ACCD. Per la justificació de les activitats subcontractades s'haurà d'aportar un compte justificatiu de les despeses en què ha incorregut l'entitat subcontractada per a la realització de la prestació concertada amb l'entitat beneficiària (factures i pagaments a nom de l'entitat subcontractada). Memòria econòmica consistent en la presentació dels estats comptables corresponents al 100% del cost de l'activitat subvencionada d'acord amb els termes previstos a l'apartat 8 de l'article 107 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya. Cal, en primer lloc, l'existència i la presentació d'una factura global emesa per l'entitat subcontractada en la qual el pagador sigui l'entitat beneficiària de la subvenció atorgada per l'ACCD. L'import d'aquesta factura ha de correspondre amb l'importat total de la subcontractació. En paral·lel, i de manera complementària i, per tant, no excloent, es requerirà que l'entitat beneficiària presenti un compte justificatiu simplificat de les despeses en què ha incorregut l'entitat subcontractada per a l'execució de l'activitat objecte de la subvenció (factures i pagaments a nom de l'entitat subcontractada). El pagament de la subvenció es farà fraccionadament: 1r pagament: el primer pagament en concepte de la primera anualitat es farà a bestreta del 100% de l'import d'aquesta. 2n pagament: es tramitarà un cop l'ACCD hagi aprovat l'informe de seguiment. El segon pagament es correspondrà al 95% de l'import de la segona anualitat i també es tramitarà a bestreta. Aquest informe de seguiment que allibera el segon pagament de la bestreta s'ha de presentar abans del 15 d'octubre de l'any següent en què s'obri convocatòria i el termini de presentació és improrrogable. L'informe, que s'ha de presentar segons formulari normalitzat, inclou una memòria tècnica i una memòria econòmica i haurà de justificar un mínim del 40% de l'import corresponent a la primera anualitat subvencionada per l'ACCD. En el supòsit que no s'arribi a justificar l'esmentat percentatge, es minorarà l'import de la segona bestreta en la proporció pendent de justificar i s'acumularà el romanent per al darrer pagament, sempre que es donin les circumstàncies per a alliberar aquest últim pagament i no es donin supòsits de reintegrament. 3r pagament: aquest es farà efectiu un cop l'ACCD hagi aprovat l'informe final del programa i de la documentació que estableix la base 20.3 de l'annex 3 de les bases reguladores. Aquest pagament correspondrà al 5% restant de l'import de la segona anualitat. La durada dels programes ha de ser de vint-i-quatre (24) mesos. No obstant això, es podran sol·licitar i autoritzar pròrrogues fins a un màxim de 6 mesos respecte de la durada total del programa, llevat de supòsits de força major degudament i prèviament autoritzats per l'ACCD. S'entén per força major, a efectes d'aquesta base, els fets aliens en l'origen i a l'actuació de les parts que hagin d'executar el projecte, que siguin impossibles i inevitables de preveure, excepcionals i que no es puguin resistir. Cal sol·licitar la modificació substancial a través d'una sol·licitud motivada a l'ACCD en el moment en què es produeixin les circumstàncies, i caldrà indicar les actuacions que es proposen modificar i les repercussions pressupostàries i temporals que impliquen. La sol·licitud requerirà l'autorització expressa de l'ACCD en el termini de 30 dies hàbils a comptar des de l'endemà de la notificació de la recepció de la sol·licitud de modificació. Si durant aquest termini l'ACCD no respon, la proposta de l'entitat beneficiària s'ha de considerar desestimada. Les incidències que afectin la definició dels objectius o actuacions que comportin una variació de fins al 50% en les partides pressupostàries subvencionades per l'ACCD i sempre que aquestes superin la xifra de 3.000 euros. Les que afectin els resultats i/o els indicadors de les actuacions. El canvi dels col·lectius protagonistes. Els canvis de la contrapart local. El canvi de la localització del programa. La modificació del cronograma d'activitats per a terminis d'execució superiors als tres (3) mesos (sempre que no s'ultrapassi la durada màxima de trenta (30) mesos. Els canvis en la composició de l'agrupació d'actors/es de cooperació i els canvis de composició en les entitats subcontractades). Per a poder realitzar el tràmit electrònic cal que disposeu de certificat digital de representant de l'entitat o bé el certificat digital personal de la persona que sigui la representant legal de l'entitat. Els certificats digitals que s'admeten per a aquests tràmits són els certificats digitals de representant de l'entitat o bé certificat digital personal de la persona que sigui la representant legal de l'entitat. Els formularis normalitzats de sol·licitud es poden obtenir a Tràmits gencat [URL], accessible des de la Seu electrònica ( seu.gencat.cat ) i al web de l'ACCD ( cooperaciocatalana.gencat.cat/ca ). Els formularis de sol·licitud els trobareu al tràmit corresponent, tot anant a l'apartat Què necessiteu fer? / Sol·licitar la subvenció / Fase 1. En aquesta fase trobareu el formulari de sol·licitud per a realitzar el tràmit electrònic, així com la resta de documents que heu d'annexar a la sol·licitud d'acord amb les bases. Els models normalitzats de la documentació adjunta al formulari de sol·licitud els trobareu anant a Documentació relacionada. No, els formularis de sol·licitud estan adaptats segons si voleu fer la tramitació presencial o electrònica i contenen elements específics de cada tipus de tramitació. Els documents adjunts a la sol·licitud són els mateixos, independentment del tipus de tramitació que vulgueu realitzar. Els formularis es troben en format PDF, Word i Excel. Els formularis en format PDF els podeu descarregar seguint les instruccions que trobareu en l'enllaç següent: http://web.gencat.cat/ca/tramits/sobre-tramits-gencat/com-tramitar-en-linia/configuracio-adobe-reader/descarrega-de-formularis-en-pdf/. Podeu presentar còpies digitalitzades simples.

L'objecte d'aquesta convocatòria de subvencions és donar suport a iniciatives presentades per ONGD catalanes i universitats públiques catalanes i centres de recerca adscrits a universitats públiques catalanes per a la transformació social, que responguin a un enfocament de gènere i basat en drets humans (EGiBDH) que s'orientin a complir amb les prioritats establertes en el Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022 i contribueixin a millorar la situació provocada per la pandèmia de la COVID-19. RESOLUCIÓ EXI/1856/2020, de 27 de juliol, per la qual s'aproven les bases reguladores de les subvencions a projectes de desenvolupament i d'educació per al desenvolupament. RESOLUCIÓ EXI/2195/2020, de 3 de setembre, per la qual s'obre convocatòria de subvencions a projectes dedesenvolupament i d'educació per al desenvolupament per a l'any 2020 (ref. BDNS 522955). Aquest document recull la resposta a les preguntes entrades per la bústia de dubtes de l'ACCD en relació amb la sessió informativa del dia 18 de setembre del 2020. També s'hi inclouen les preguntes que no van rebre resposta durant el transcurs de la reunió.

Subvencions per a la incentivació a la presentació de projectes d'internacionalització a convocatòries europees d'R+D+I en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament. L'objectiu de la convocatòria INTCO és aprofitar les capacitats instal·lades en les entitats del sistema universitari i de recerca catalans i promoure'n l'associació amb les ONGD del país, per tal de crear consorcis competitius que puguin obtenir finançament de la Unió Europea per a propostes de recerca en qüestions de desenvolupament sostenible. El 8 d'octubre es va organitzar una sessió informativa i de cerca de socis per tal de donar a conèixer la convocatòria i promoure el contacte entre els grups de recerca i les ONGD interessades. A continuació trobareu les presentacions que es van utilitzar durant la sessió, així com el document de preguntes freqüents.

Gravació de la reunió del dia 18/9/2020, en què l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va explicar els aspectes més rellevants de la convocatòria de projectes 2020. També podeu llegir el document de resolució dels dubtes que es van plantejar durant la sessió. Consulteu aquí tota la informació sobre la convocatòria.

Aquest document dona informació sobre els aspectes més destacables de la convocatòria de subvencions a projectes de cooperació al desenvolupament i educació per al desenvolupament per la 2019. Es tracta d'una guia ràpida de consulta que no substitueix la lectura de les bases ni de la convocatòria. En cas de dubtes en la interpretació, prevalen sempre les bases reguladores i la corresponent convocatòria. Les bases que regeixen aquesta convocatòria són les publicades mitjançant les resolucions següents: En primer terme utilitzeu aquesta guia i, si no trobeu resposta al vostre dubte, envieu un correu a [EMAIL]. La vostra consulta s'intentarà respondre en un termini màxim de 48 hores. Les consultes s'atendran fins a les 14:00 hores del darrer dia del termini de presentació. El termini per a presentar projectes comença el dia 24 de maig del 2019 i finalitza el dia 14 de juny del 2019, tots dos inclosos. El termini és el mateix per a les dues línies de subvenció. Hi ha un formulari de sol·licitud específic per a cada línia de subvenció; en trobareu un per a la tramitació presencial i un altre per a la tramitació electrònica. Juntament amb el formulari de sol·licitud normalitzat, les entitats sol·licitants hauran d'adjuntar la documentació següent: Els formularis normalitzats de sol·licitud es poden obtenir a Tràmits gencat ( http://tramits.gencat.cat ), accessible des de la Seu electrònica ( https://seu.gencat.cat ) i també des del web de l'ACCD podeu enllaçar a Tràmits gencat i obtenir informació d'interès de la convocatòria ( http://cooperaciocatalana.gencat.cat/ca ). En aquesta fase trobareu el formulari de sol·licitud depenent de si voleu fer el tràmit electrònic o presencial. Els models normalitzats de la documentació adjunta al formulari de sol·licitud els trobareu anant a Documentació relacionada, així com al Pas 1. Sol·licitar la subvenció, juntament amb el formulari de sol·licitud. Les sol·licituds es poden presentar: Si es presenten per mitjans telemàtics, cal anar al portal de Tràmits Gencat ( http://tramits.gencat.cat ), accessible des de la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya ( https://seu.gencat.cat ) i també, des del web de l'ACCD podeu enllaçar a tràmits.gencat i obtenir informació d'interès de la convocatòria. També es poden presentar de manera presencial en el registre del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (Via Laietana, 14, planta baixa, 08003 Barcelona) o en qualsevol dels registres de la Generalitat o concertats amb la Generalitat. Trobareu la informació sobre els registres propis o els concertats amb la Generalitat a la pàgina web següent: http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/registre.jsp. Consulteu http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/registre.jsp, que inclou tots els registres de la Generalitat o concertats amb la Generalitat. Tanmateix us heu d'assegurar que la sol·licitud s'enregistri d'entrada en un registre de la Generalitat o concertat amb la Generalitat i dins de termini. La utilització del correu certificat no és un mitjà que doni fe del contingut de l'enviament, per la qual cosa caldrà que la sol·licitud s'enregistri i dins de termini. A tal efecte, es recomana que s'utilitzi el correu administratiu, en què la sol·licitud es presenta a les oficines de correus, en un sobre obert, per tal que el contingut sigui datat i segellat pel personal funcionari de correus abans de ser certificada. La sol·licitud ha d'estar signada per la persona que estigui habilitada jurídicament per a aquest acte, ja sigui perquè així s'estableix en els estatuts de l'entitat (habitualment el/la president/a), ja sigui perquè la persona té poders generals o especials per a l'acte de comprometre jurídicament l'entitat per a sol·licitar subvencions. Es pot presentar un màxim d'un projecte per a cada línia de subvenció, és a dir, un projecte de cooperació al desenvolupament i un altre projecte d'educació per al desenvolupament per entitat (ja sigui presentat a títol individual o en agrupació). Tingueu en compte, però, l'apartat d'incompatibilitats pel que fa als topalls. També s'ha de tenir present que una entitat beneficiària no podrà ser, alhora, subcontractada en la mateixa convocatòria. Les entitats que es presentin a la corresponent convocatòria no poden superar la quantitat de 360.000 € de sol·licitud de subvenció anual a l'ACCD en el marc de les convocatòries corresponents a l'any 2019. En relació amb la convocatòria de programes, la quantitat que computa és la que es demana de subvencionar a l'anualitat 2019. En el supòsit de projectes o programes presentats per ONGD en agrupació, l'import a computar és el que cadascuna gestiona del sol·licitat de subvencionar a l'ACCD i durant l'exercici pressupostari de la convocatòria. Les entitats sol·licitants han de ser ONGD o agrupacions d'ONGD sense personalitat jurídica diferenciada, que compleixin els requisits establerts en la base 2 de l'annex 3 de les bases reguladores. Són els establerts a la base 2, 3, 4 i 5 de l'annex 3 de les bases reguladores. Són iguals per les dues línies de subvenció, excepte el requisit de la base 2.1 q) de l'annex 3 que han de complir només les entitats de la L1. Preguntes sobre alguns dels requisits de les entitats beneficiàries: a) Estar inscrita en el Registre d'organitzacions no governamentals per al desenvolupament que preveu la Llei 26/2001, de 31 de desembre. En quin moment s'ha de complir el requisit d'inscripció de les ONGD en el registre d'ONGD gestionat per l'ACCD (RONGD) o en el registre de l'AECID? Han d'estar inscrites en el registre d'ONGD gestionat per l'ACCD o en el de l'AECID en el moment de publicar-se al DOGC la convocatòria de subvencions. On es pot obtenir informació sobre la tramitació de la inscripció d'una ONGD en el RONGD? Podeu obtenir informació relativa a la inscripció en el registre d'ONGD en l'àmbit de l'ACCD següent: http://cooperaciocatalana.gencat.cat/ca/que-fem/acompanyament-a-ongd/registre_d_ongd/ Com es pot saber si l'entitat està inscrita en el RONGD o en el Registre de l'AECID? Per a consultar la inscripció en el RONGD al web de l'ACCD Per a consultar la inscripció en el registre de l'AECID b) Complir acumulativament amb els següents requisits d'arrelament a Catalunya: b.1) Tenir seu social central o delegació permanent a Catalunya inscrita en el registre oficial corresponent. Les entitats han de tenir un temps mínim d'antiguitat d'inscripció en el registre oficial competent? Només cal que estiguin legalment constituïdes en el registre oficial competent en el moment de publicar-se la convocatòria i també inscrites en el Registre d'ONGD gestionat per l'ACCD o el de l'AECID.. b.2) Comptar amb base social (persones associades, voluntariat o assimilable) de l'ONGD a Catalunya: s'ha de poder acreditar un nombre mínim de 25 persones entre totes aquestes categories. Les 25 persones han de ser de persones associades a l'entitat? Per complir el requisit cal acreditar que l'entitat té un mínim de 25 persones, entre persones associades, persones voluntàries o assimilables. b.3) L'entitat ha d'haver desenvolupat un mínim de 10 activitats a Catalunya durant l'any anterior al de la corresponent convocatòria. S'entén per activitat: una formació; un taller; una exposició; una xerrada o activitats anàlogues. Es consideren activitats diferenciades la mateixa actuació desenvolupada en diferents zones del territori. Què s'entén per any anterior al de la corresponent convocatòria? Es fa referència a les activitats d'educació per al desenvolupament que l'entitat ha portat a terme a Catalunya durant l'any 2018. S'entén per activitat: una formació; un taller; una exposició; una xerrada; i activitats anàlogues. c) L'entitat beneficiària (incloses les ONGD agrupades) ha d'aportar finançament propi al projecte, ja sigui de manera dinerària o valoritzada. L'entitat agrupada ha d'aportar finançament propi al projecte? Sí, tant l'entitat beneficiària com l'entitat agrupada han de cofinançar el projecte, ja sigui amb aportacions dineràries o amb valoritzacions. Aquestes aportacions han de quedar reflectides en l'apartat "Aportacions cofinançadors" del pressupost. Com i per quin import és el fons que han d'aportar les entitats sol·licitant i agrupada? No s'estableix un percentatge mínim de fons sobre el cost total del projecte o l'import de la subvenció sol·licitada a l'ACCD, però és requisit que l'entitat beneficiària (incloses les ONGD agrupades) aportin finançament propi al projecte, ja sigui de manera dinerària o valoritzada. d) L'entitat beneficiària (incloses les entitats agrupades) ha d'executar part del pressupost de la subvenció. En cas d'agrupacions d'entitats, pot només una entitat gestionar la totalitat del pressupost de la subvenció? Cal que cadascuna de les entitats en agrupació (inclosa la líder) gestioni una part del pressupost de la subvenció sol·licitada a l'ACCD. Aquest import, així com la resta d'obligacions entre les parts, han de quedar reflectides en el conveni previst en la base 15.1.d) de l'annex 3 de les bases reguladores i en el pressupost. La quantitat que executa cada entitat en cas d'agrupació ha de quedar reflectida en l'apartat "Participació en l'execució del projecte finançat per l'ACCD" del pressupost. En el supòsit de fundacions i associacions i, si escau, han d'haver adaptat els estatuts segons la disposició transitòria primera de la Llei 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya. En el supòsit de fundacions, i si escau, han d'haver complert el deure de presentar els comptes anuals al Protectorat de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 336-3 del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya. Es tracta de dos requisits que l'ACCD comprova d'ofici abans de resoldre la convocatòria i que cal complir per a poder ser beneficiària de les subvencions. No és un requisit en aquestes bases. No obstant això, l'objecte de les dues línies de subvenció és donar suport a projectes impulsats per organitzacions no governamentals de desenvolupament que integrin transversalment l'enfocament de gènere i basat en drets humans (EGiBDH) en totes les seves fases. La transversalització de l'EGiBDH es plasma en els criteris i formularis d'ambdues línies de subvenció així com en els criteris de valoració. És la població o organisme objecte i subjecte d'una actuació. Per tant, és la població/organisme a qui va adreçada l'actuació i que alhora participa plenament en totes les fases d'aquesta amb un rol actiu i protagonista. Poden ser titulars de drets, responsabilitats i/o obligacions (un col·lectiu protagonista pot disposar de diferents titularitats), i cal que a l'hora de quantificar-los estiguin desagregats per variables rellevants de desigualtat de gènere i vulneració de drets (interseccionalitats). La documentació o material complementari no serà tingut en compte a l'hora de valorar el projecte i, en cas de ser tramès, no es retornarà. És requisit de la convocatòria que els projectes es duguin a terme en un o més dels països receptors d'Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD). Es valoraran amb 10 punts, dels criteris de valoració, els projectes que es presentin als següents països: Es valoraran amb 5 punts, dels criteris de valoració, els projectes que es presentin en països receptors d'AOD de l'Àfrica Subsahariana. La subcontractació és quan l'ONGD beneficiària encarrega parcialment l'activitat objecte de subvenció a una altra entitat. Només s'admetran subcontractacions amb altres ONG, ONGD, moviments de dones i feministes, universitats públiques i centres de recerca adscrits a universitats públiques, mitjans de comunicació públics i organitzacions sense ànim de lucre de l'àmbit socioeconòmic d'abast nacional (no s'admetenONG, ONGD, moviments de dones i feministes, universitats públiques i centres de recerca adscrits a universitats públiques estrangers). També s'admetran moviments socials, ja siguin d'abast nacional o estranger. El percentatge màxim d'import subcontractat admès és del 50% del cost total del projecte, i quan el cost total del projecte sigui superior a 60.000 euros, la subcontractació s'haurà de formular mitjançant contracte entre les parts, i caldrà que l'ACCD autoritzi prèviament els termes de referència. La diferència entre subcontractació i contractació és que aquesta última es dona quan l'entitat beneficiària requereix d'uns béns, serveis i/o obres que ha d'anar a buscar al mercat, perquè no pot executar per si mateixa, ja que no estan inclosos entre les seves finalitats i/o experteses. Per exemple, la contractació de la construcció d'una escola o la traducció d'un document. EN CAP CAS UNA ENTITAT BENEFICIÀRIA PODRÀ SER, ALHORA, SUBCONTRACTADA EN LA MATEIXA CONVOCATÒRIA. S'admeten cofinançaments i es valoren positivament en els criteris de valoració. Sí, però únicament aquells que compleixin els requisits previstos en la base 8 de l'annex 3 de les bases reguladores, apartat c.9.1 (identificació i formulació). En el cas d'obres, quan l'import de la despesa subvencionable sigui igual o superior a 40.000 euros (IVA exclòs). En el supòsit de subministraments de béns, quan l'import de la despesa subvencionable sigui igual o superior a 15.000 euros (IVA exclòs). Pel que fa a les prestacions de serveis, quan l'import de la despesa subvencionable sigui igual o superior a 15.000 euros (IVA exclòs). Aquestes obligacions s'han de complir encara que l'ACCD subvencioni parcialment o no subvencioni els esmentat béns, obres i serveis, i sempre que aquests formin part del projecte que es demana de subvencionar. Els béns inventariables (immobilitzat material i immaterial) són elegibles i, per tant, subvencionables en aquesta convocatòria 2019. El percentatge màxim admès és de fins a un màxim del 15% de l'import total sol·licitat a l'ACCD. Vegeu base 8.2.e) de l'annex 3 de les bases reguladores. L'ACCD podrà concedir com a màxim les quantitats següents a càrrec del Capítol VII del pressupost (despeses inventariables): Suport a projectes de cooperació al desenvolupament Suport a projectes d'educació per al desenvolupament No s'admetran modificacions pressupostàries entre els capítols IV i VII ni en la resolució de la convocatòria ni al llarg de l'execució del projecte (modificacions substancials). D'acord amb la base 25, els béns adquirits amb la subvenció de l'ACCD, tant de projectes cooperació com d'educació per al desenvolupament, no poden quedar en poder de l'entitat beneficiària de la subvenció o de les contraparts locals, excepte si aquestes són entitats públiques, o beneficaries finals o agrupacions legalment constituïdes de beneficiaris/àries. Sí, els motius, entre altres, poden ser: En el formulari de sol·licitud hi ha un apartat en què es demana que ens informeu dels documents de la base 14.6 de l'annex 3 de les bases reguladores que ja tenim disponibles a l'Agència o bé a altres organismes de la Generalitat, sempre que no hagin transcorregut més de cinc anys des de la presentació i no hagin experimentat cap modificació. Si l'ACCD, per causes alienes a la seva actuació, no pot aconseguir els documents, ha de requerir a l'entitat beneficiària que els aporti en el termini de 10 dies hàbils. Aquest requeriment es notifica mitjançant Tauler electrònic. En el formulari de sol·licitud hi ha un apartat en què podeu autoritzar l'Agència a consultar les vostres dades a altres administracions o organismes per comprovar que compliu les condicions requerides per accedir a l'objecte d'aquesta sol·licitud, i perquè es puguin consultar durant el període que abasti els efectes de la subvenció. Aquesta autorització inclou la consulta de la vostra identitat. En cas que ens autoritzeu a fer aquesta consulta, en les fases posteriors no caldrà que ens presenteu la fotocòpia del document d'identitat de la persona representant de la vostra entitat. La tramitació de la sol·licitud es pot fer part en paper i part en electrònic, tot i que és recomanable fer-ho tot en un mateix suport per tal d'evitar confusió en la recepció dels documents i garantir que la tramesa de la documentació es fa correctament. A efectes legals, signar declaracions responsables permeten el reconeixement o exercici d'un dret o bé l'inici d'una activitat, des del dia de la presentació, sense perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció que tenen atribuïdes les administracions públiques. La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada o informació que s'incorpori a una declaració responsable; o la no presentació davant l'Administració competent de la declaració responsable, de la documentació que, si escau, sigui requerida per acreditar el compliment del que s'ha declarat, o de la comunicació, determinen la impossibilitat de continuar amb l'exercici del dret o activitat afectada des del moment en què es tingui constància d'aquests fets, sense perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que pertoquin. Sí, en el portal Tràmits Gencat ( http://tramits.gencat.cat ) es posa a disposició tot el conjunt de documents normalitzats per tal de facilitar-vos la tasca i garantir que es recull tota la informació necessària per a la tramitació. Els tècnics/ques que valoren els projectes formen part de la comissió tècnica de la Junta de Valoració, prevista en la base 13.3 de l'annex 3 de les bases reguladores. La composició nominativa d'aquesta Junta es publicarà al web de l'ACCD. La Diligència es publica perquè cal completar informació, documentació i esmenar defectes a fi que la Junta de Valoració pugui valorar les sol·licituds presentades a l'empara de la convocatòria. La Diligència es notifica a les entitats interessades mitjançant la publicació al Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat. Les entitats han de donar resposta als requeriments establerts en la Diligència en el termini de 10 dies hàbils a comptar de l'endemà de la seva publicació. Heu d'enviar les vostres consultes a la bústia de dubtes: [EMAIL] Els formularis normalitzats es poden obtenir a Tràmits Gencat ( http://tramits.gencat.cat ), accessible des de la Seu electrònica ( https://seu.gencat.cat ). Si es presenta per mitjans telemàtics, cal anar al Portal Tràmits Gencat ( http://tramits.gencat.cat ), accessible des de la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya ( https://seu.gencat.cat ). També es pot presentar de manera presencial en el registre del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (Via Laietana, 14, planta baixa, 08003 Barcelona) o en qualsevol dels registres de la Generalitat o concertat amb la Generalitat. Consulteu http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/registre.jsp, que inclou tots els registres de la Generalitat o concertat amb la Generalitat. La Proposta de Resolució provisional de concessió ha de contenir la llista de projectes proposats de subvencionar, la llista projectes proposats de denegar per no haver assolit la puntuació mínima o per aplicació del mecanisme corrector, i també la llista de projectes que formen part de la llista de reserva, si n'hi ha, degudament prioritzada en funció de la puntuació obtinguda i sempre que hagin assolit la puntuació mínima exigida. A més, les entitats proposades com a beneficiàries de les subvencions han de presentar la documentació que els sigui requerida, d'acord amb l'apartat 14.6 de l'annex 3 de les bases i el document d'acceptació de la subvenció, segons model normalitzat, dins el termini de 10 dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació de la proposta de resolució provisional de concessió de subvencions. La proposta de resolució provisional de concessió de subvencions ha de contenir el requeriment de la documentació esmentada. La proposta de resolució provisional de concessió de subvencions es notifica a les entitats interessades mitjançant la publicació al Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat. Dins del termini de 10 dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació de la proposta de resolució provisional Les entitats proposades com a beneficiàries de les subvencions hauran de presentar la següent documentació: Les al·legacions es tindran en compte en la resolució definitiva, en aquest document hi haurà expressió de les presentades i, dins d'aquestes, de les estimades i les desestimades. No, però les entitats poden demanar vista expedient dins del termini de 10 dies hàbils a comptar des de l'endemà de la publicació de la Resolució provisional. Només se li demanarà en el cas que hi hagi inadmissions i/o desistiments i l'entitat passi a una situació de proposta provisional de subvenció. En aquests supòsits, l'ACCD es comunica amb l'entitat i se li ofereix el termini per a presentar la documentació establerta en la base 14.6 de l'annex 3 de les bases reguladores. Els formularis normalitzats es poden obtenir a Tràmits Gencat ( tramits.gencat.cat ), accessible des de la Seu electrònica ( seu.gencat.cat ). Si es presenta per mitjans telemàtics, cal anar al Portal Tràmits Gencat ( tramits.gencat.cat ), accessible des de la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya ( seu.gencat.cat ). També es pot presentar de manera presencial en el registre del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (Via Laietana, 14, planta baixa, 08003 Barcelona) o en qualsevol dels registres de la de la Generalitat o concertat amb la Generalitat. Consulteu http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/registre.jsp que inclou tots els registres de la Generalitat o concertat amb la Generalitat. La resolució definitiva ha de contenir la llista definitiva de projectes estimats, la llista definitiva de projectes denegats per no haver assolit la puntuació mínima, la llista de projectes denegats per aplicació del mecanisme corrector, i també la llista de projectes que, tot formant la llista de reserva, se'ls denega la subvenció per insuficiència de crèdit. La proposta de resolució definitiva de concessió de subvencions es notifica a les entitats interessades mitjançant la publicació al Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat. En el termini d'un mes des de la resolució definitiva del procediment, les entitats beneficiàries de la subvenció hauran d'aportar a l'ACCD la següent documentació: Addicionalment, es demanarà a les entitats subvencionades que omplin un formulari que permetrà valorar com els seus projectes contribueixen als diferents plans interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya. a) Subvencions amb import inferior o igual a 60.000 €: les entitats poden escollir entre la modalitat de compte justificatiu simplificat o compte justificatiu amb informe d'auditor. b) Subvencions amb import superior a 60.000 €: es justificaran necessàriament amb la modalitat de compte justificatiu amb informe d'auditor. c) Les subvencions atorgades als comitès catalans de les agències de Nacions Unides es justificaran d'acord amb la modalitat de presentació d'estats comptables. S'haurà de presentar com a màxim en el termini de 3 mesos des de la data de finalització del projecte. S'haurà de presentar com a màxim en el termini de 6 mesos des de la data de finalització del projecte. El pagament del 10% restant de la subvenció es tramitarà quan l'ACCD aprovi l'informe final. La durada dels projectes ha de ser de 12 mesos. No obstant això, es podran sol·licitar i autoritzar pròrrogues fins a un màxim de 3 mesos respecte de la durada total del projecte, llevat de supòsits de força major degudament i prèviament autoritzats per l'ACCD. S'entén per força major, a efectes d'aquesta base, els fets aliens en l'origen i a l'actuació de les parts que hagin d'executar el projecte, que siguin impossibles i inevitables de preveure, excepcionals i que no es puguin resistir. Cal sol·licitar la modificació substancial a través d'una sol·licitud motivada a l'ACCD en el moment en què es produeixin les circumstàncies, i caldrà indicar les actuacions que es proposen modificar i les repercussions pressupostàries i temporals que impliquen. La sol·licitud requerirà l'autorització expressa de l'ACCD en el termini de 30 dies hàbils a comptar des de l'endemà de la notificació de la recepció de la sol·licitud de modificació. Si durant aquest termini l'ACCD no respon, la proposta de l'entitat beneficiària s'ha de considerar desestimada. Cada projecte subvencionat serà assignat a un tècnic o tècnica de l'ACCD. En cas de dubte sobre aspectes amunt referenciats, contactar directament amb el tècnic o tècnica assignat. La interlocució amb l'equip tècnic no substitueix la comunicació formal mitjançant la presentació de qualsevol sol·licitud davant l'ACCD. Per a poder realitzar el tràmit electrònic cal que disposeu de certificat digital de representant de l'entitat o bé el certificat digital personal de la persona que sigui la representant legal de l'entitat. Els certificats digitals que s'admeten per a aquests tràmits són els certificats digitals de representant de l'entitat o bé certificat digital personal de la persona que sigui la representant legal de l'entitat. Els formularis normalitzats de sol·licitud es poden obtenir a Tràmits Gencat [URL], accessible des de la Seu electrònica ( seu.gencat.cat ) i al web de l'ACCD ( cooperaciocatalana.gencat.cat/ca ). En aquesta fase trobareu el formulari de sol·licitud per a realitzar el tràmit electrònic, així com la resta de documents que heu d'annexar a la sol·licitud d'acord amb les bases. Els models normalitzats de la documentació adjunta al formulari de sol·licitud els trobareu anant a Documentació relacionada. No, els formularis de sol·licitud estan adaptats segons si voleu fer la tramitació presencial o electrònica i contenen elements específics de cada tipus de tramitació. Els documents adjunts a la sol·licitud són els mateixos, independentment del tipus de tramitació que vulgueu realitzar. Els formularis es troben en format PDF, Word i Excel. Els formularis en format PDF els podeu descarregar seguint les instruccions que trobareu en l'enllaç següent: http://web.gencat.cat/ca/tramits/sobre-tramits-gencat/com-tramitar-en-linia/configuracio-adobe-reader/descarrega-de-formularis-en-pdf/. Podeu presentar còpies digitalitzades simples.

L'any 2019, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha donat suport a 59 actuacions de cooperació per valor de més de 13 milions d'euros. Dues convocatòries de subvencions permeten a 49 entitats catalanes dur a terme iniciatives de cooperació a més de 15 països diferents i educació per al desenvolupament a Catalunya. Vegeu-ne els detalls en aquest interactiu.

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya, que ajusta la seva activitat al dret privat. Va ser creada mitjançant la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives i el Decret 236/2003, de 8 d'octubre, pel qual s'aproven els estatuts de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, que en regula la seva naturalesa i funcions, organització, personal i règim jurídic. L'ACCD s'adscriu al Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència i té per objecte executar i gestionar la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat, seguint les directrius establertes per la Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea. A l'ACCD es gestionen els recursos econòmics i materials destinats a la cooperació al desenvolupament; s'assessora l'Administració de la Generalitat sobre la planificació de la política catalana de cooperació al desenvolupament; s'efectuen convocatòries públiques per a l'atorgament de subvencions i finançament de projectes de cooperació al desenvolupament; s'assessora i es dona suport a entitats públiques i privades que exerceixen activitats en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament; es dissenyen i executen projectes i accions de cooperació al desenvolupament, inclòs l'àmbit de la formació i difusió i concerta convenis i contractes amb persones públiques i privades. 2) La Vicepresidència de l'ACCD: Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea del Departament d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals i Exterior i Transparència. El seu nomenament correspon al Govern i és l'òrgan unipersonal de gestió i executiu de l'ACCD. Manel Vila i Motlló, director general de Cooperació al Desenvolupament, que assumeix per suplència les funcions de la direcció de l'ACCD (Resolució EXI/943/2016, de 6 d'abril, DOGC núm. 7099 de 14.4.2016). 4) El Consell d'Administració de l'ACCD. És l'òrgan superior de direcció i control de l'ACCD i té la composició següent: b) Vicepresidència del Consell: Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea. c) Quatre vocalies representades en la Comissió Interdepartamental de Cooperació al Desenvolupament: Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania. Departament de Treball, Afers Socials i Família. Director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació. Director general de Cooperació al Desenvolupament. Cap del Gabinet Tècnic del Departament de Cultura. d) Dues vocalies representades en el Consell de Cooperació al Desenvolupament: Lafede.cat - Federació d'Organitzacions per a la justícia global. e) Una vocalia a proposta de la Comissió de Coordinació amb els ens locals: Presidenta del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Director general de Cooperació al Desenvolupament que assumeix per suplència les funcions de la direcció de l'ACCD. Consell d'Administració de l'ACCD

El registre de convenis de col·laboració i cooperació és un instrument de publicitat i transparència on s'inscriuen tots els protocols, convenis i acords que la Generalitat de Catalunya signa amb entitats públiques i privades. Podeu accedir al cercador del registre en aquest enllaç.

Publicitat de les subvencions i transferències, d'un import igual o superior a 3.000 euros, concedides anualment per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

En aquesta pàgina hi trobareu tota la informació necessària per a preparar la convocatòria de subvencions adreçada a actors de la cooperació catalans i dels països socis per la transformació social, corresponent a l'any 2015. Aquesta és la primera convocatòria que es regeix segons el nou Pla director 2015-2018, i incorpora un innovador enfocament integrat de gènere i basat en drets humans (EGiBDH). A cadascun dels blocs podeu descarregar-vos els diversos documents d'interès. RESOLUCIÓ EXI/847/2016, de 21 de març, per la qual es dóna publicitat a les subvencions i transferències concedides per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament durant l'exercici 2015. RESOLUCIÓ PRE/1102/2015, de 26 de maig, per la qual s'aproven les bases reguladores específiques de subvencions adreçades a actors de cooperació catalans i dels països socis, per a la transformació social i se n'obre convocatòria per a l'any 2015. Les subvencions previstes en aquesta convocatòria es regeixen per les bases reguladores generals (RESOLUCIÓ PRE/1073/2015, de 21 de maig. DOGC núm. 6879 de 26 de maig de 2015) i per les bases específiques previstes en aquesta convocatòria. La dotació màxima prevista per aquesta convocatòria és de 3.400.000 euros d'acord amb la següent distribució pressupostària per línies de subvenció: Modalitat 1: Projectes de desenvolupament: L'objectiu d'aquesta modalitat és donar suport a projectes impulsats per entitats catalanes que es desenvolupin a països receptors d'Ajuts Oficial al Desenvolupament (AOD) amb un focus local, nacional o internacional. Import màxim a destinar: 2.600.000 €. Modalitat 2: Projectes d'educació per al desenvolupament: L'objectiu d'aquesta modalitat és donar suport a projectes d'educació per al desenvolupament impulsant per entitats catalanes, que es desenvolupin a Catalunya amb un focus local, nacional o internacional, i amb caràcters transformadors i innovador per acabar el repte de construir una ciutadania global i compromesa des de l'arrelament nacional. Import màxim a destinar: 400.00 € L'objectiu és donar suport a projectes d'apoderament de les dones impulsats per moviments de dones i feministes com a titulars de drets, amb l'objecte de garantir l'accés i el gaudi dels drets humans de les dones. Import màxim a destinar: 400.000 €. El termini de presentació de la línia 1, que és de procediment de doble fase de valoració, es el següent: la Nota conceptual (primera fase) s'ha de presentar dins del termini de 10 dies hàbils comptats a partir de l'endemà de la publicació de la convocatòria al DOGC, és a dir, des del 29 de maig fins al 10 de juny, ambdós inclosos. El termini de presentació de la sol•licitud de la Nota ampliada (segona fase) és de 15 dies hàbils comptats a partir de l'endemà de la publicació de la llista d'entitats admeses i excloses de la primera fase de valoració en el Tauler electrònic de l'Administració de la Generalitat [URL], és a dir, des del 20 de juny al 8 de juliol, ambdós inclosos. El termini de presentació de la línia 2, que és de procediment de fase única, és el següent: la sol•licitud s'ha de presentar dins el termini de 30 dies hàbils comptats a partir de l'endemà de la publicació de la convocatòria al DOGC, és a dir, des del 29 de maig fins al 4 de juliol, ambdós inclosos. Publicada la resolució definitiva de la Línia 2 Ja podeu consultar al Tauler d'anuncis de la Generalitat la resolució definitiva de 28 de setembre de 2015, corresponent a la línia 2 per a projectes de desenvolupament adreçats a l'apoderament de les dones. Descarregueu la resolució aquí. Ja es pot consultar la informació relativa a la resolució definitiva de 30 de juliol de 2015, de la convocatòria per a l'any 2015 de concessió de subvencions adreçades a actors de cooperació catalans i dels països socis, per a la transformació social. Aquesta resolució fa referència només a les subvencions de la Línia 1, és a dir, als projectes de desenvolupament i d'educació per al desenvolupament. La resolució és disponible en aquest enllaç. Resolució de 18 de juny de 2015, de sol·licituds admeses i excloses de la fase de preselecció de la convocatòria per a l'any 2015 de concessió de subvencions adreçades a actors de cooperació catalans i dels països socis, per a la transformació social. Posem a la vostra disposició tres documents gràfics que expliquen, de forma visual i resumida, els continguts principals de la convocatòria de subvencions adreçada a actors de la cooperació catalans i dels països socis per a la transformació social, corresponent a l'any 2015. Seguiu l'enllaç següent per a descarregar les tres infografies en qualsevol de les quatre llengües disponibles. Seguiu l'enllaç a continuació per consultar els principals dubtes que poden sorgir per a la convocatòria 2015.

A continuació trobareu tota la informació sobre les diverses línies de la convocatòria de subvencions de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament corresponent a l'any 2016. Per poder descarregar-vos els formularis només heu de desar els documents al vostre ordinador Línia 1: Suport a projectes de desenvolupament i educació per al desenvolupament L'objecte d'aquesta convocatòria és la concessió de subvencions a iniciatives presentades per actors de cooperació catalans per a la transformació social, que responguin a un enfocament integrat de gènere i basat en drets humans i s'orientin al compliment dels objectius estratègics i específics del Pla director de cooperació al desenvolupament 2015-2018. La dotació màxima de les subvencions previstes per a aquesta convocatòria és de 2.300.000€ distribuïts entre dues modalitats: Línia de subvencions adreçades a actors de cooperació catalans de les comarques de Girona, Lleida i Tarragona L'objecte d'aquesta convocatòria és la concessió de subvencions a iniciatives presentades per actors de cooperació catalans de les comarques de Girona, Lleida o Tarragona, per a la transformació social, que responguin a un enfocament integrat de gènere i basat en drets humans i s'orientin al compliment dels objectius estratègics i específics del Pla director de cooperació al desenvolupament 2015-2018. La dotació màxima de les subvencions previstes per a aquesta convocatòria és de 500.000 €. Si voleu més informació o teniu dubtes sobre la convocatòria us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de la bústia [EMAIL].

Convocatòries de subvencions de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament previstes al Pla anual de cooperació al desenvolupament 2017. Els continguts d'aquests apartats seran actualitzats periòdicament. Per qualsevol dubte us podeu dirigir a la bústia de dubtes: [EMAIL]. Subvencions destinades a l'enfortiment de les capacitats del teixit associatiu de les comarques de Lleida i Girona. Aquestes subvencions tenen per objecte, en règim de concurrència no competitiva, donar suport a actuacions impulsades per entitats de les comarques lleidatanes i gironines que treballen en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament, la pau i els drets humans. L'ACCD dona continuïtat a la convocatòria de projectes de cooperació al desenvolupament i educació per al desenvolupament (actuacions d'execució màxima inicial de 12 mesos) amb l'objectiu de donar suport al teixit associatiu català amb àmplia experiència en aquests àmbits. La convocatòria reforça el treball als països prioritaris del Pla director, i a zones i amb pobles d'especial atenció: Sàhara Occidental, Bòsnia i Hercegovina, Palestina i població kurda. Amb aquesta convocatòria es reprèn el suport a projectes plurianuals (execució màxima inicial de 24 mesos) amb l'objectiu de recollir l'experiència i els anys de treball entre les entitats catalanes i de la Generalitat de Catalunya en la realització d'actuacions de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional. La convocatòria pretén també fer avançar diverses recomanacions de la planificació vigent, com són la concertació; la focalització geogràfica; un tractament més integrat del desenvolupament, l'acció humanitària i l'educació per al desenvolupament; i l'impuls a la recerca i a la incidència. Suport als moviments socials del Sud en actuacions de cooperació al desenvolupament i incidència, i a actuacions de les organitzacions de la societat civil catalana que tinguin un abast limitat: participació a i organització de trobades, seminaris, jornades; elaboració de publicacions; activitats de comunicació amb àmplia incidència en l'àmbit d'actuació, etcètera. Actuacions d'execució màxima inicial de 12 mesos. El Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans té per objectiu oferir protecció i atenció integral a defensors i defensores dels drets humans que vegin amenaçada la seva vida o integritat per raó de l'activitat de defensa dels drets humans que realitzen en el seu país d'origen, a través d'una acollida temporal de sis mesos a Catalunya i acompanyament al retorn.

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament emetrà l'informe d'inexistència de duplicitats en matèria de cooperació als ens locals que el sol·licitin La Direcció General d'Administració Local ha comunicat a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament en data 14 d'octubre de 2014 què, i mentre no es desenvolupi normativa autonòmica d'adaptació, què és l'entitat competent per raó de matèria que haurà d'emetre l'informe individualitzat d'inexistència de duplicitats o d'execució simultània en matèria de cooperació al desenvolupament als ens locals que ho sol·licitin i en base al que estableix La Llei 27/2013, de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l'administració local en la modificació que efectua de l'article 7.4 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Aquells ens locals que vulguin sol·licitar a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament l'emissió de l'esmentat informe han d'aportar, juntament amb la sol·licitud, una memòria subscrita per la persona titular de la presidència de l'ens local o de la Regidoria competent per raó de matèria en què es detallin els següents aspectes: Memoria descriptiva de l'activitat i de les condicions en què es preveu prestar l'activitat objecte d'informe; plans estratègics, estructures de govern en l'àmbit de la cooperació, característiques de la prestació del servei; àmbit objectiu i subjectiu d'actuacions, àmbit territorial, característiques de les activitats de foment (subvencions), volum de fons destinats a aquestes actuacions, i tota aquella documentació i informació que consideren rellevant per a l'emissió de l'informe.

La cooperació oficial catalana segueix les directrius de les normes generades a Catalunya i també es regeix per la legislació estatal. Aquests són els principals textos legals de l'Estat relacionats amb la cooperació al desenvolupament i que afecten la cooperació catalana.

Tal com recorda l'article 28 de la Declaració Universal dels Drets Humans, l'exercici de les llibertats només és possible quan regna la pau: "Tothom té dret a un ordre social i internacional en el qual els drets i les llibertats proclamats en aquesta Declaració es facin plenament efectius", diu el text aprovat per l'ONU el 1948. La tensió entre pobles, el sobrearmament, els problemes de subalimentació, la importància econòmica de la producció i la venda d'armament, les desigualtats que afavoreixen fanatismes, l'explotació de les primeres matèries que justifica abusos i condemna a l'exclusió sectors molt significatius de la població... Tots aquests actors atempten contra la pau arreu del món. En aquest context, Catalunya es vol sumar als països impulsors i capdavanters de noves polítiques que ajudin a construir una societat en pau i es vol comprometre a col·laborar positivament en el repte de substituir la cultura de la violència per la cultura de la pau. Amb aquest esperit neix la Llei de foment de la pau, aprovada el juliol del 2004, i amb l'objectiu d'establir les actuacions que han de dur a terme l'Administració de la Generalitat i els ens locals per promoure la cultura de la pau i el diàleg intercultural i interreligiós, així com per contribuir a l'eradicació dels conflictes violents i tractar-ne les causes. La Llei atorga competències a l'Administració catalana per actuar en els àmbits dels drets humans i les llibertats individuals i col·lectives, de la convivència ciutadana i la promoció del diàleg, de l'ensenyament i l'educació per la pau, dels mitjans de comunicació social, i per fomentar el desarmament global. Tot això, col·laborant en la difusió de la Declaració Universal dels Drets Humans i de declaracions i convencions internacionals a favor de la infància, els drets econòmics i socials i la igualtat, així com promovent la integració de la població immigrant a Catalunya, dotant de formació específica i en matèria de drets humans les forces de seguretat de Catalunya i impulsant la mediació de conflictes, iniciatives de pau i el voluntariat. Gran part d'aquesta feina es vol desenvolupar des del Consell Català de Foment de la Pau, òrgan consultiu adscrit a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i encarregat d'impulsar la participació de la societat de Catalunya en el foment de la pau en les activitats de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals en aquest àmbit. A finals del 2007, el Parlament de Catalunya va aprovar la creació de l' Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), com a desplegament d'allò previst a la Llei de foment de la pau i en resposta a la petició de la societat civil, després d'un llarg període participatiu i generador de consens. La pròpia llei de creació de l'ICIP estableix que ha de prestar serveis i articular respostes a la ciutadania, al moviment per la pau, al món universitari i acadèmic i a les administracions públiques, mitjançant la col·laboració i l'organització d'activitats com la recerca, la docència, la transferència de coneixements, la difusió, la sensibilització i la intervenció en el terreny.

La Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament estableix i regula el règim jurídic al qual s'ha d'ajustar l'activitat de l'Administració de la Generalitat en matèria de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional, entesa com a bé públic global en la realització de la qual s'ha compromès la societat catalana. Aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya el 17 de desembre del 2001, aquesta Llei reflecteix la voluntat de contribuir des de Catalunya al compliment dels compromisos assumits pels països desenvolupats, en el marc de les Nacions Unides, de destinar el 0,7% del producte interior brut al desenvolupament dels països i els pobles en desenvolupament. Una de les especificitats més importants del model català de cooperació que recull aquesta Llei és la concepció de la intervenció pública com a complementària i impulsora de les iniciatives cíviques de solidaritat i de cooperació. Per elaborar la Llei es va dur a terme un llarg procés de consultes en què van participar activament diferents agents institucionals i de la societat civil, inclosos nous agents de cooperació, com ara les universitats, els sindicats, els col·legis professionals i les associacions empresarials. Les novetats quantitatives i qualitatives que introdueix la Llei fan que es pugui parlar d'un abans i un després de la política catalana de cooperació al desenvolupament, i tant el desplegament com l'aplicació han significat un punt d'inflexió en la manera de fer en l'àmbit de la cooperació internacional que s'ha impulsat des de Catalunya. Aquesta Llei vol fomentar l'esperit emprenedor en l'àmbit de la cooperació per al desenvolupament i la promoció de la pau, mitjançant la col·laboració i la concertació entre les iniciatives socials i l'activitat administrativa. Vol incentivar una multiplicitat d'iniciatives i agents de cooperació cada cop més capaços, connectats i reconeguts internacionalment, els quals, amb el suport de l'Administració pública, també han d'assumir una responsabilitat fonamental en l'execució dels plans, els programes i els projectes de solidaritat i cooperació al desenvolupament. La Llei de cooperació al desenvolupament ha establert un marc de planificació estratègica que permet optimitzar l'actuació de la política catalana de cooperació internacional a favor dels seus destinataris. Basant-se en això, la cooperació oficial catalana respon a una planificació estratègica quadriennal i queda programada anualment, mitjançant el Pla director i els plans anuals de cooperació, que són elaborats seguint un procés ampli d'informació i participació de tots els agents de cooperació interessats. Probablement, una de les aportacions més importants de la Llei de cooperació al desenvolupament és la voluntat que les activitats de cooperació engegades des de la Generalitat i els ens locals impulsin el desenvolupament econòmic i el benestar social dels països receptors de la cooperació. La cooperació oficial catalana ha de tenir com a finalitat l'eradicació de la pobresa, la protecció dels drets humans, l'impuls d'un desenvolupament humà sostenible, la promoció de la igualtat de gènere, i la defensa i la promoció de les identitats culturals dels pobles. Són prioritàries les accions de cooperació als països i pobles que són víctimes de situacions de pobresa, d'emergència o de transgressió dels drets humans, i es prioritza la cooperació amb els pobles de la Mediterrània, l'Amèrica Llatina i l'Àfrica subsahariana. La Llei de cooperació al desenvolupament també regula alguns instruments específics amb l'objectiu d'ordenar el foment de les actuacions dels agents de cooperació. Amb aquesta finalitat, crea el Registre d'organitzacions no governamentals per al desenvolupament. La Llei de cooperació al desenvolupament estableix que la cooperació oficial catalana es planificarà partint de dos instruments importants: el Pla director i els plans anuals. El Pla director, de periodicitat quadriennal, és l'expressió tècnica principal de la política de la Generalitat en matèria de cooperació al desenvolupament, fixa les prioritats geogràfiques i sectorials i els objectius estratègics, i estableix les previsions de recursos. Els plans anuals són l'instrument de programació de l'activitat de la cooperació oficial catalana i han de desenvolupar els objectius, les prioritats i els recursos establerts pel Pla director. A banda del Pla director i els plans anuals, les actuacions de l'Administració de la Generalitat en matèria de cooperació al desenvolupament també s'instrumenten per mitjà de la cooperació tècnica, la cooperació econòmica i financera, l'acció humanitària i l'ajut humanitari d'emergència, l'educació per al desenvolupament, i la generació de fons especials de cooperació i altres instruments per dur a terme les finalitats i els objectius establerts per aquesta Llei i pels plans de cooperació al desenvolupament. La Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, va introduir modificacions a l'article 31 i a l'article 34 de la llei de cooperació al desenvolupament. La modificació de l'apartat 2 de l'article 31 de la Llei respon a la necessitat d'impulsar noves mesures qualitatives que permetin destriar, en la fase de la sol·licitud de la subvenció, a aquelles entitats que volen accedir a subvencions computables com a ajut oficial al desenvolupament conforme estan al corrent d'obligacions � contretes en ocasions precedents davant de l'Administració de la Generalitat. La modificació de l'apartat 2 de l'article 34 de la Llei té com a finalitat incloure tots els potencials agents que tinguin interès en col·laborar, mitjançant convenis de col·laboració, en el finançament de projectes o programes de cooperació al desenvolupament, d'acord amb les previsions i prioritats marcades pels instruments de planificació de la política de la Generalitat en aquesta matèria. Així mateix, aquesta nova regulació obre la possibilitat d'obtenir, via signatura de convenis de col·laboració entre l'administració i nous agents, més i noves fonts de finançament a destinar als beneficiaris de projectes i programes en què hi participa la Generalitat.

La Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament, aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya el desembre del 2001, estableix i regula l'activitat de la Generalitat de Catalunya en matèria de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional, enteses com a béns públics globals en la realització de les quals s'ha compromès la societat catalana. Posteriorment, determinats preceptes de la llei varen ser modificats per la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), és una entitat de dret públic de la Generalitat creada per les disposicions de la Secció Cinquena de la Llei 31/2002, de 30 de desembre, que gaudeix de personalitat jurídica pròpia i que ajusta la seva activitat al dret privat i a les normes de la Llei 31/2002, de 30 de desembre. L'ACCD té per objecte executar i gestionar la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya seguint les directrius establertes per l'òrgan competent en matèria de relacions exteriors. L'ACCD està adscrita al Departament de la Presidència mitjançant la Secretaria d'Afers Exteriors. Els estatuts de l'ACCD, que en defineixen la naturalesa, l'organització i les funcions, es van aprovar l'any 2003 mitjançant Decret del Govern de la Generalitat, amb la deliberació i el dictamen previs dels òrgans consultius establerts per la Llei de cooperació al desenvolupament. La política i les activitats en matèria de cooperació al desenvolupament impulsades des de la Generalitat de Catalunya es planifiquen a través de dos instruments essencials: el Pla director de cooperació al desenvolupament i els successius plans anuals. El Pla director és l'expressió de la planificació de la cooperació oficial catalana per a un període de quatre anys i estableix les previsions de recursos i les prioritats geogràfiques i sectorials que, després, s'hauran de concretar en els plans anuals. Els plans anuals de cooperació al desenvolupament recullen la programació de la política i les activitats de la Generalitat de Catalunya en matèria de cooperació al desenvolupament per a un any concret i desenvolupen els objectius, les prioritats i els recursos establerts al Pla director quadriennal. Llei per la qual es crea l'ACCD i se n'estableixen les funcions, els òrgans de govern i els recursos humans, entre d'altres. Articles 50 a 58 i disposició addicional cinquena i final segona de la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives. Decret pel qual s'aproven els estatuts de l'ACCD i se n'especifica la naturalesa, les funcions, l'àmbit territorial d'actuació i l'organització, entre d'altres. El Pla director de cooperació al desenvolupament, aprovat pel Parlament de Catalunya, és el principal instrument de planificació estratègica de la política de cooperació catalana per al desenvolupament. Consulteu el pla vigent en aquest enllaç. Decret que regula el Comitè Català d'Ajut Humanitari i d'Emergència, òrgan col·legiat amb funcions de coordinació i recomanació de les actuacions de les institucions i entitats catalanes davant de situacions d'emergència.

Els projectes han de contemplar actuacions de desenvolupament i educació per al desenvolupament amb un enfocament integrat de gènere i basat en drets humans (EGiBDH). Els col·lectius protagonistes són els receptors de l'actuació, tant directes com indirectes (els antics destinataris). En la Línia 1 Modalitat 1 cal que entre un 15-20% del pressupost vagi adreçat a accions d'incidència de qualsevol línia d'actuació: econòmica, política, social, empresarial, etc, en els països on s'intervé o a Catalunya. S'han d'adjuntar els annexos que formen part del formulari (pressupost, el de les entitats agrupades) i aquells que demanin les bases (acords de les agrupacions, documentació de la contrapart local, etc. No es valoraran els annexos que no es demanin a les bases. Amb relació al pressupost algunes apreciacions: Existeixen tres annexos als formularis diferenciats, un per la Modalitat 1, Línia 1, un altre per la Modalitat 2, Línia 1, i un tercer per a la línia 2. Els grups de recerca es poden presentar únicament a la Modalitat 2 de la Línia 1. Si el grup de recerca no té personalitat jurídica, només es pot presentar amb NIF de la universitat sota el paraigües jurídic de la universitat. Podran presentar un projecte liderant en solitari i un projecte liderant en agrupació però com a universitat. A banda que podran formar part d'agrupacions (sense lideratge) en tant projectes com es consideri. A més del català i castellà, es podrà lliurar part dels formularis en llengua anglesa, francesa o portuguesa. Si teniu més dubtes sobre la convocatòria de subvencions 2015 i qualsevol dels seus procediments podeu realitzar la consulta la bústia de correu electrònic: [EMAIL].

director general de Cooperació al Desenvolupament a) Impulsar, dissenyar, planificar, fer el seguiment i avaluar la política catalana de cooperació al desenvolupament i acció humanitària, tot impulsant-ne la qualitat i l'eficàcia. b) Elaborar i fer el seguiment del pla director i dels plans anuals de cooperació al desenvolupament. c) Vetllar per la coordinació de les actuacions de cooperació al desenvolupament del Govern i impulsar la coherència de polítiques per al desenvolupament. d) Impulsar la participació, la coordinació i la col·laboració amb el conjunt dels actors de la cooperació al desenvolupament. e) Promoure la participació i la contribució de la Generalitat de Catalunya en els espais de definició de l'agenda internacional en matèria de desenvolupament i cooperació al desenvolupament i la incorporació d'aquesta agenda a la política de cooperació del Govern. f) Promoure l'equitat de gènere i la resta d'eixos transversals en els àmbits estratègic, operatiu i institucional de la política de cooperació al desenvolupament. g) L'exercici de les funcions que estableix l'article 21.1 de la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament. h) Impulsar la coordinació de les activitats de foment de la pau i dels drets humans de la Generalitat en l'àmbit internacional i assegurar-ne la coherència i transversalitat amb l'acció de govern. i) Fomentar la col·laboració entre la Generalitat i els actors de la societat civil rellevants en l'àmbit de la promoció de la pau i dels drets humans en l'àmbit internacional. j) Donar suport a les relacions de la Generalitat amb les administracions municipals i altres administracions en matèria de polítiques de pau i de drets humans en l'àmbit internacional. k) Afavorir la presència de Catalunya i la Generalitat en les xarxes governamentals de defensa dels drets humans i de promoció de la pau en l'àmbit internacional. l) Fomentar la formació del personal de les administracions públiques i de la societat catalana en drets humans i pau en l'àmbit internacional. m) Promoure missions de monitoratge, bons oficis i altres accions de foment, defensa i protecció dels drets humans en l'àmbit internacional. n) Vehicular la relació de la Generalitat amb l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i elaborar les directrius sobre el control d'eficàcia i eficiència d'aquesta.

L'objectiu principal de l'ACCD és contribuir a canviar les relacions Nord-Sud i afavorir, amb aportacions i transferències de recursos, coneixements i capital humà, l'èxit dels processos i els models de desenvolupament dels països empobrits. El Govern i la ciutadania de Catalunya se sumen així a la comunitat internacional en la lluita contra la pobresa i les desigualtats, i en la millora significativa de l'accés a la sanitat, l'educació i l'aigua, l'ampliació de drets humans o la governança democràtica, entre altres, amb una acció transformadora i compromesa amb els pobles més desfavorits del món. Així, amb la voluntat i el compromís d'esdevenir exemple de qualitat, de bones pràctiques i de creació de ponts de solidaritat, l'ACCD es basa en una concepció de la cooperació al servei del desenvolupament humà sostenible i com a projecció i enfortiment de valors com la pau, el respecte als drets humans i la democràcia, els drets dels pobles, la defensa i la promoció de la cultura, la llengua i la identitat pròpies, el dret a governar-se amb les pròpies institucions de govern i a definir les pròpies estratègies de desenvolupament, el respecte pel pluralisme i la diversitat, el principi de subsidiarietat i la participació democràtica. En tots aquests valors, Catalunya té tradició de treball i pot aportar la seva experiència a favor d'un ordre internacional més equitatiu. Pel que fa a la localització de les nostres actuacions, la concentració dels esforços i l'enfortiment de determinats sectors d'intervenció segons les necessitats locals i les nostres capacitats i experiència tècnica, permetran a l'ACCD ser més efectiva i aconseguir un impacte sobre el desenvolupament més sostingut i durador. L'ACCD vol refermar el seu compromís amb l'acció humanitària i d'emergència, i alhora, impulsar l'enfortiment de processos de construcció de pau i de les pròpies identitats en països en conflicte i postconflicte, i donar suport a les iniciatives solidàries que la societat civil catalana duu a terme arreu del món. Finalment, des del convenciment que l'assoliment del desenvolupament humà sostenible exigeix, en paral·lel, l'educació i la conscienciació per part de la societat catalana i dels països del Nord de la realitat del Sud, se n'impulsarà el coneixement i la sensibilització, i es treballarà per millorar les capacitats dels agents catalans de cooperació al desenvolupament per millorar la qualitat de l'ajut.

Enguany es celebra el vintè aniversari de la Quarta Conferència Mundial de Dones, que es va celebrar a Pequín (Xina) l'any 1995. Aquella trobada va cloure amb la Declaració i Plataforma d'Acció de Pequín, un dels plans més ambiciosos mai aprovats en el terreny dels drets de les dones. Vint anys després, es constata que, malgrat la voluntat política desencadenada per la Plataforma d'Acció de Pequín, cap país no ha aconseguit completar aquest programa. Les dones guanyen menys que els homes i és més probable que treballin en ocupacions de baixa qualitat. Una tercera part de les dones pateix violència física o sexual al llarg de la seva vida. Les bretxes en els drets reproductius i l'atenció de la salut causen la mort de 800 dones en donar a llum cada dia. En aquest context, el vintè aniversari de la conferència de Pequín ( Beijing+20 ) és una oportunitat per renovar vincles, revitalitzar compromisos, enfortir la voluntat política i mobilitzar el públic. Hi ha cada cop més evidències que l'apoderament de les dones apodera la humanitat en el seu conjunt: amb un tractament igualitari de les dones, les economies creixen més ràpidament, i lesl famílies tenen més salut i estan més ben educades. La celebració de la cincuanta-novena sessió de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW59) de les Nacions Unides, celebrada a Nova York del 9 al 20 de març del 2015, és una oportunitat única per actualitzar els compromisos acordats a Pequín el 1995. El compromís del Govern de Catalunya amb la campanya Beijing+20 es manifesta també amb la participació a la trobada de Nova York. Entre el 9 i el 20 de març se celebra a la seu central de l'ONU, a Nova York, la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW59). L'objectiu de la reunió és revisar l'avenç en la defensa i promoció dels drets de les dones quan es compleixen 20 anys de la Cimera mundial de Beijing i dels acords subscrits per 189 governs, així com establir l'agenda que fixarà les actuacions a dur a terme en els propers anys en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. El Govern de Catalunya ha pres part d'aquesta trobada amb la participació de la d irectora de Cooperació al Desenvolupament, Marta Macias, i la directora de l'Institut Català de les Dones, Núria Balada, que acompanyen una delegació de 20 representants d'entitats que formen part del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC). Aquest Consell, entitat reconeguda com a consultiva per part del Consell Econòmic i Social, ha presentat una Declaració al 59è període de sessions de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona on fa seguiment de l'evolució de la situació de les dones a Catalunya respecte els objectius marcats en la cimera de l'any 1995. En aquest període de sessions hi participen representants dels estats membres de l'ONU, així com entitats de les Nacions Unides i ONG's acreditades davant l'ECOSOC. Durant les dues setmanes de durada es realitzarà una revisió dels progressos aconseguits en la implementació de la Declaració i Plataforma d'Acció de Beijing vint anys després de la seva adopció. El lema del 20è aniversari de Beijing és «Apoderant a les Dones, Apoderant a la Humanitat: Imagina-t'ho!» i recrea un món on totes les dones i les nenes tenen dret a prendre les seves pròpies decisions, com ara tenir accés a l'educació, desenvolupar-se personal i professionalment i viure en sense violència ni cap tipus de discriminació. També destaca la Declaració de Beijing, firmada per 189 governs fa 20 anys per materialitzar els drets humans de les dones. En aquestes dues dècades, tot i els avenços, encara persisteixen moltes desigualtats estructurals i moltes discriminacions. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament se suma a la campanya d' ONU Dones, amb la qual s'ha coordinat per disposar dels materials en català. La infografia 'Els drets humans de les dones' explica els continguts de la CEDAW (Convenció sobre l'Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona) i mostren dades la situació de desigualtat contra la dona que perviu arreu del món. Cliqueu aquí per accedir a la infografia de la campanya. La Convenció sobre l'Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW) va ser adoptada el 1979 per l'Assemblea General de les Nacions Unides. Sovint es descriu com una declaració internacional de drets de les dones. La Convenció consta d'un preàmbul i 30 articles, i defineix el que constitueix discriminació contra la dona, establint una agenda per a l'acció nacional per tal de posar fi a aquesta discriminació. Amb l'acceptació de la Convenció, els Estats es comprometen a emprendre una sèrie de mesures per posar fi a la discriminació contra la dona en totes les seves formes, incloent: La Convenció estableix les bases per aconseguir la igualtat entre dones i homes a través d'assegurar l'accés equitatiu de les dones, i en igualtat d'oportunitats, a la vida política i pública - incloent el dret a votar i presentar-se a les eleccions -, així com l'educació, la salut i l'ocupació. Els Estats es comprometen a adoptar totes les mesures apropiades, fins i tot de caràcter legislatiu i les mesures especials de caràcter temporal, de manera que les dones puguin gaudir de tots els seus drets humans i llibertats fonamentals. L' Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha dut a terme la traducció a la llengua catalana dels principals materials infogràfics de la campanya de les Nacions Unides Beijing+20. Les dues infografies principals estan disponibles en els següents apartats: També podeu seguir la difusió que l'ACCD en fa a través del seu canal de Twitter, a. Aquests materials són a disposició del públic per contribuir a difondre la campanya Beijing+20 entre el públic de parla catalana. Si voleu utilitzar-los, considereu els termes d'ús establerts per ONU Dones:

L'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l'any 1981 que el dia d'obertura de sessions cada setembre seria proclamat i observat oficialment com a Dia Internacional de la Pau, dedicat a commemorar i enfortir els ideals de pau dins de cada nació i entre tots els pobles (Resolució 36/67). L'any 2001, l'Assemblea General va decidir que el Dia Internacional de la Pau fos observat cada 21 de setembre, d'acord a la Resolució 55/282. Va declarar que "el Dia Internacional de la Pau s'observarà d'ara endavant com un dia d'alto el foc i de no-violència a nivell mundial, a fi que totes les nacions i pobles se sentin motivats per complir una aturada d'hostilitats durant tot aquell dia." També va convidar els estats membres, les organitzacions del sistema de les Nacions Unides, i les organitzacions regionals i no governamentals a commemorar de manera adequada el Dia Internacional de la Pau realitzant activitats educatives i de sensibilització de l'opinió pública i col·laborant amb les Nacions Unides per a l'establiment d'una aturada del foc a nivell mundial. La cooperació catalana ha estat històricament compromesa amb la construcció de pau arreu del món. Com a mostra dels projectes de foment de la pau actualment en fase d'execució podeu consultar a continuació els projectes finançats en la convocatòria de subvencions 2015 que tenen per objectiu específic el "Dret a la pau i no violència". Fent pedagogia de l'agenda de dones, pau i seguretat a Catalunya: de la recerca a les aules. Fent costat a les dones del territori de Butembo (RDC) República Democràtica del Congo Defensors i defensores de drets humans en acció: potenciació de les capacitats i eines de la societat civil de Cisjordània per garantir el dret a la pau del poble palestí Dret pau i no violencia 1.8.Prevenció dels conflictes violents, especial atenció a l'anàlisi i transformació de les causes Des de Catalunya prevenim la violència armada per a garantir la pau i els drets humans. Dret pau i no violencia 1.10.Drets de les víctimes, rehabilitació humanitària, reconstrucció teixit psicosocial i justícia transicional ACCISOL (Acció per una ciutadania solidària) Enfortiment de la Participació Activa de les Dones i Exigibilitat del Dret a una Vida Lliure de Violències i a la Veritat de dones víctimes en els processos de construcció de pau en el Departament de Bolívar (Colòmbia) Dones defensores segures: Enfortiment de models de protecció integral per a dones defensores de drets humans a Mesoamérica Alçant la veu de les dones de Catalunya, Magreb i Amèrica Central per una vida lliure de violència masclista Associació Acció Internacional per la Pau Acompanyament internacional i promoció de la participació política a Colòmbia Contribuir a la rehabilitació postconflicte i reforçar les capacitats locals per a transformar els conflictes violents. Associació Centre d'Estudis per la Pau Josep Manuel Delàs Gènere, militarisme i dret a la pau Recuperació i defensa del territori Cos-Terra per a una vida lliure de violències vers les dones indígenes de Guatemala Promovent una comunicació lliure de discriminacions i estereotips de les dones en situació de violència als mitjans Colòmbia ha estat un país prioritari per al Govern de Catalunya pel que fa a les polítiques públiques de Cooperació al Desenvolupament. Només entre 2010 i 2015, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha finançat fins a 36 projectes de diferents ONG que s'han dut a terme tant a Colòmbia com a Catalunya, per un import de més de 4 milions d'euros. La cooperació catalana a Colòmbia s'ha caracteritzat històricament per l'aposta decidida per la construcció de pau i la defensa dels drets humans. La protecció de les víctimes (processos de restabliment i reparació), el tractament no-violent del conflicte, i la memòria han estat algunes de les línies de treball dels projectes finançats pel Govern. Per aquest motiu, des de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament hem creat una pàgina especial amb tota la informació sobre els Acords de Pau a Colòmbia i els diferents projectes i actuacions de l'ACCD realitzades a Colòmbia. L'Institut Català Internacional per la Pau convoca anualment, des de l'any 2011, el Premi ICIP Constructors de Pau amb la finalitat de guardonar i reconèixer públicament a persones, entitats o institucions que han treballat i han contribuït de manera destacada i dilatada en el foment i la construcció de la pau. El Premi ICIP Constructors de Pau el concedeix la Junta de Govern de l'ICIP i consisteix en un reconeixement públic, una escultura creada pel Premi Nobel de la Pau, artista i activista Adolfo Pérez Esquivel, anomenada Porta de Sol, i una dotació econòmica de 4.000 euros. Cada any, les Nacions Unides escullen un tema per commemorar el Dia Internacional de la Pau. Aquest any el tema escollit és: «Els Objectius de Desenvolupament Sostenible: elements constitutius de la pau». Els 193 estats membres de les Nacions Unides van aprovar per unanimitat els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a una cimera històrica de líders mundials celebrada a Nova York el setembre de 2015. La nova i ambiciosa Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible en què es demana a tots els països que comencin a treballar per aconseguir els Objectius en els propers 15 anys.

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha engegat una campanya per sensibilitzar de la necessitat de fer un ús responsable dels aparells electrònics i avançar cap a la legislació en matèria d'extracció de minerals en zones de conflicte, molt particularment a la República Democràtica del Congo. La situació de violència, inestabilitat i vulneració constant dels drets humans que existeix a la RD del Congo des dels anys 90 és indestriable de l'explotació del coltan (contracció de columbita i tantalita) i d'altres minerals del grup de les "terres rares", essencials per a fabricar els circuits de la majoria d'aparells electrònics moderns. Es calcula que prop del 80% de les reserves mundials de coltan es troben a la regió africana dels Grans Llacs, i molt especialment al Congo. Aquesta riquesa ha atret grups armats d'arreu de la regió, cronificant un conflicte de llarga durada que s'ha acarnissat amb la població més feble i desprotegida i ha estès la violència sexual contra les dones i les nenes. També ha introduït pràctiques com el treball forçat infantil en el cas de la mineria il·legal. Les Nacions Unides han advertit que "hi ha una relació causal directa entre el negoci dels minerals a l'est del Congo i les atrocitats perpetrades per grups armats contra congolesos civils". En qüestions d'electrònica podem fer un consum ètic i responsable. Allargar la vida dels aparells, reciclar-los i informar-nos de quins productes són més sostenibles és a l'abast de tots. Respecte a la responsabilitat de les companyies fabricants, alguns països han fet avenços importants. Els Estats Units, per exemple, han aprovat una legislació innovadora que obliga les empreses nord-americanes a detallar anualment la seva cadena de subministrament de minerals i donar garanties de no contribuir al finançament de grups armats. A la Unió Europea, el Parlament Europeu té previst votar, el desembre de 2015, una iniciativa per regular l'extracció responsable de minerals provinents de zones en conflicte. A Catalunya es va crear l'any 2009 la plataforma d'Entitats que reclamen la transparència i regulació de l'extracció de minerals per la fabricació de productes d'alta tecnologia. La Xarxa està integrada per Bretxa, Farmacèutics Mundi, Justícia i Pau, Lliga dels Drets dels Pobles, Solidaritat Castelldefels Kasando, Escola de Cultura de Pau i VSF Justícia Alimentària Global. La campanya 'Connecta't amb el consum responsable', impulsada per l'ACCD, destaca la importància de donar a conèixer les causes del conflicte al país centre-africà, i assenyalar-ne la relació amb un fet tan quotidià com el consum d'aparells electrònics. de les reserves mundials de coltan es troben al Congo fa que dura el conflicte armat a l'est del Congo de víctimes mortals, 2.5 milions de desplaçats i un nombre incalculable de víctimes de violència sexual, especialment contra dones i nenes La indústria de la telefonia mòbil mou un bilió d'euros, aproximadament un 2% del PIB mundial A mitjans del 2014, el govern nord-americà va aprovar una llei pionera obligant les empreses a detallar la seva cadena de subministrament de minerals El desembre de 2015, el Parlament Europeu votarà una iniciativa similar És una coalició formada per diverses entitats i persones especialitzades que neix l'any 2009 per tal d'enfortir les estratègies de participació i de col·laboració entre les pròpies entitats catalanes i les congoleses per denunciar, crear opinió i informar sobre el conflicte de la RDC. És un espai de coordinació, que treballa des d'una vessant multidisciplinària i es construeix en base al diàleg, la reflexió i la incidència social i política, a mig i llarg termini. Aquestes són les entitats que en formen part: Suport a les "Maisons d'Ecoute" per les víctimes de violència sexual a Butembo. Producció del documental "Uchungu na tumaini. Crònica del Dolor i l'esperança". Centre Delàs d'estudis per la Pau El triangle de l'oblit: RD Congo, República Centre-Africana i Sudan del Sud. De la investigació a la incidència a Catalunya Número especial de la revista ONGC "Més enllà de l'Ebola. Justícia i pau Teixint aliances a la RD del Congo i Europa per frenar els minerals del conflicte Fundació Humanitaria Dr Trueta Diagnòstic precoç del càncer de cèrvix a l'Hospital general regional de Kole, RD Congo ACNUR Lluita contra la violència sexual i la discriminació socioeconòmica de les dones a la República Democràtica del Congo La Bretxa Els Conflictes Minerals: una agenda d'investigació, sensibilització i incidència a Catalunya Farmamundi El gènere com a condicionant en l'accés a la salut i als medicaments al món. Rodatge d'un documental al Congo. Darrere el Mobile World Congress: qui parla de la violència contra les dones i els infants a la RD del Congo?

Una delegació de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament viatja aquesta setmana al país centreamericà amb l'objectiu de visitar projectes de la cooperació catalana sobre el terreny i reunir-se amb organitzacions i moviments de dones i feministes. A Guatemala, l'analfabetisme, la mortalitat infantil i en particular la desnutrició crònica són dels més elevats en la regió d'Amèrica Llatina. El país ocupa el quart lloc en la llista de països amb la desnutrició crònica més elevada en el món, i el 49.8% dels menors de cinc anys sofreixen aquest mal. L'índex de desenvolupament humà de Nacions Unides ocupa el lloc 131 dels 187 països llistats. Prop del 30% de la població viu en situació de pobresa extrema, molt concentrada a l'interior del país entre la població indígena, principalment les comunitats maies. El conflicte armat que va tenir lloc a Guatemala entre el 1960 i el 1997 és considerat com un dels més cruents de tota la regió centreamericana. Dones i nenes van ser víctimes d'una pràctica estesa de violència sexual i feminicidi. Avui, malgrat la fi del conflicte armat, els moviments de dones i feministes de Guatemala alerten que persisteix la violència sexual contra les dones i les pràctiques de feminicidi. La situació continua essent d'una profunda desigualtat de gènere, lluny d'avançar cap a la plena igualtat en els àmbits laboral, educatiu, de la salut, econòmic i polític. Les dones indígenes, que conformen aproximadament el 51% de la població femenina del país, es veuen especialment afectades per aquesta situació. Com a resultat dels Acords de Pau de 1996, i amb l'objectiu de millorar la situació de la població indígena, Guatemala es va denominar com un país multilingüe, multiètnic i pluricultural, i va crear la Defensoria de la Dona Indígena. Malgrat tot, les dones indígenes sistemàticament viuen els majors nivells de discriminació, marginació i pobresa, i queda un llarg camí per recórrer per garantir la protecció dels seus drets. Mitjançant l'ACCD, el Govern català ha finançat diversos projectes a través de programes i convenis directes amb una gran diversitat d'actors nacionals i internacionals. A continuació detallem alguns dels més destacats: Arxiu Històric de la Policia Nacional L'Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala (APHN) és un centre que custodia una part dels fons documentals que conformen l'Arxiu General de Centre Amèrica. Aquest arxiu s'encarrega de la conservació i la custòdia del conjunt documental de l'extinta Policia Nacional de Guatemala. Amb el suport de la cooperació internacional, s'han recuperat, analitzat i digitalitzat setze milions de folis trobats durant la rehabilitació d'un edifici nou anys després del final del conflicte armat intern. Aquest projecte ha estat una peça clau en els processos judicials oberts a Guatemala. El Govern de Catalunya hi ha donat un suport intens i sostingut en el temps, a través d'un ajut directe al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a Guatemala. En la mateixa línia, el juny del 2014 es va signar un conveni de col·laboració amb el coordinador nacional de l'Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala, Gustavo Meoño Brenner per a la recuperació de la memòria històrica del país, que ha patit més de 40 anys de guerra i situacions de violència. Prevenció, control i tractament de les infeccions de transmissió sexual i VIH/SIDA a Escuintla La Fundació Sida i Societat porta a terme, amb el suport de l'ACCD, diversos projectes que tenen a veure amb la disminució de la incidència del VIH-Sida i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) en diverses comunitats de Guatemala. Segons aquesta fundació, més de 87.000 persones tenen el VIH a Guatemala, amb una prevalència en adults del 0.08%. Els àmbits d'actuació de la Fundació Sida i Societat passen per la prevenció i educació per a la salut; la millora de l'atenció socio-sanitària; l'enfortiment del sistema nacional de salut; la incidència política i sensibilització; i la investigació aplicada. El projecte 'Prevenció, control i tractament de les infeccions de transmissió sexual i VIH/SIDA a Escuintla' ha estat escollit per la consultoria independent Avaluem com a exemple de bones pràctiques de la cooperació catalana. Podeu consultar-ne l'informe al web d'Avaluem. Un altre projecte de la Fundació Sida i Societat ha estat l'elaboració d'una aplicació informàtica per al Ministeri de Salut de Guatemala. Aquesta aplicació millora l'accés a la informació i la gestió clínica perquè sigui accessible des dels hospitals del país, i permet automatitzar els informes i els indicadors de salut. Des de 2014, Guatemala és l'únic país de la regió que disposa de les dades informatitzades de tots els seus pacients. Acompanyament internacional de defensors de drets humans a Guatemala Finalment, el Govern de Catalunya finança un programa plurianual d'acompanyament i presència internacional per a la protecció de defensors i defensores de drets humans a Colòmbia, Guatemala i Mèxic. Es tracta d'una iniciativa de les Brigades Internacionals de Pau (PBI), una organització no governamental que manté equips d'observadors i acompanyants internacionals a diversos països amb situació de conflicte, on activistes pels drets humans i la justícia social són subjecte de repressió i violència. A Guatemala, les PBI acompanyen les següents organitzacions: Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala Signatura del conveni Generalitat de Catalunya-AHPN Brigades Internacionals de Pau a Guatemala L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha finançat també l'organització Asociación para la Cooperación con el Sur-Las Segovias (ACSUR) en el seu projecte per l'enfortiment de l'organització, el pensament polític, les estratègies i el lideratge de les dones organitzades de Guatemala i Nicaragua, per al ple exercici de la seva ciutadania. Aquesta III trobada, que comptarà amb la participació de la Directora General de Cooperació al Desenvolupament, Marta Macias, té per objectiu "enfortir l'acció política i de resistència davant la violència, el racisme i la discriminació, i posicionar el nou imaginari de l'ésser dones". A banda dels projectes i organitzacions esmentats a l'apartat anterior 'Projectes destacats de la cooperació catalana a Guatemala', altres entitats del país porten a terme actuacions de cooperació i solidaritat al país centreamericà. A continuació podeu consultar-ne una relació i, en els casos que s'escaigui, l'enllaç per saber-ne més de cadascun dels projectes:

Una delegació de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha viatjat durant la setmana del 5 a l'11 d'octubre al país de la banya d'Àfrica amb l'objectiu de fer el seguiment dels projectes i programes de la cooperació catalana sobre el terreny. Etiòpia ocupa el lloc 173 de 187 a l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides, un dels més baixos del món. Tot i això, el país ha viscut un elevat creixement des de l'any 2004 i s'ha convertit en una de les economies africanes que més ràpidament creix (excloent els països amb economies basades en el petroli). Es tracta d'un país dominat pel sector agrícola, que genera el 80% dels llocs de treball. Les xifres d'alfabetització varien àmpliament entre la ciutat (78%) i el camp (39%), i l'índex de pobresa és del 29%, que s'eleva fins al 33% en poblacions rurals. El Pla director de cooperació al desenvolupament 2015-2018 estableix la igualtat de gènere com a punt de partida de totes les actuacions i polítiques de cooperació. La qüestió de gènere deixa de ser un àmbit temàtic i esdevé un principi rector de tota la cooperació impulsada des de les institucions públiques catalanes, perquè les dones són les titulars de drets potencialment més vulnerables, i invariablement pateixen més violència, pobresa i desigualtats. Etiòpia té un llarg camí per recórrer cap a la plena igualtat de gènere. El país ocupa la posició 173 (d'un total de 187) a l'Índex de Desigualtat de Gènere. La taxa d'alfabetització de les dones és del 60% respecte la dels homes, i el 75% treballen en agricultura. Pel que fa al dret a la salut i els drets sexuals i reproductius, el 74% de la població femenina ha patit la mutilació genital; el 19% de les adolescents estan casades; i almenys un 12% de les adolescents han tingut el primer fill abans dels dinou anys. Mitjançant l'ACCD, el Govern català ha finançat a Etiòpia diversos projectes, programes i convenis directes amb una gran diversitat d'actors nacionals i internacionals. A continuació en detallem alguns dels més destacats: Apoderament social, econòmic i polític de les dones pastoralistes i agropastoralistes a la Regió Somali (Oxfam Intermón) Aquest programa, finançat sota la convocatòria de desenvolupament 2011, s'executa a la regió Somali, a l'est del país. Juntament amb la contrapart local Pastoralist Concern, Oxfam Intermón duu a terme un programa que té per objectiu "augmentar l'accés i el control de 2.500 dones pastoralistes i agropastoralistes sobre els recursos econòmics i els serveis socials bàsics" mitjançant l'apoderament econòmic i la reducció de l'analfabetisme femení. Alhora, treballa per millorar la protecció i el respecte dels drets de les dones mitjançant la reducció de pràctiques tradicionals perjudicials com els casaments forçosos, el sistema d'herència per les dones viudes i la violència domèstica a escala local, regional i nacional. En el marc d'aquest projecte s'ha enfortit econòmicament i a nivell de capacitats la xarxa de cooperatives d'estalvi i crèdit de la regió. També s'han millorat les infraestructures de centres educatius i s'han establert classes per a l'alfabetització de fins a 1.937 dones. Finalment, s'ha treballat amb les comunitats –joves, ancians, dones i líders comunitaris- per fer sensibilització sobre problemàtiques com el VIH o la Mutilació Genital Femenina (MGF), entre diverses altres actuacions. Seguretat alimentària (Creu Roja) Una de les línies estratègiques de treball de l'ACCD a Etiòpia és la millora de les capacitats productives i la seguretat alimentària; això és així perquè Etiòpia és un país amb inseguretat alimentària crònica i en el qual cada any uns cinc milions de persones la pateixen. L'ACCD incideix en aquest àmbit mitjançant el suport a la programa de la Creu Roja 'Seguretat alimentària a la població dels kebeles 03 i 05 de la woreda de Menz Gera'. El programa té com objectiu augmentar la disponibilitat d'aliments per les persones més vulnerables d'aquesta àrea rural, per això planteja una intervenció integral en diferents àrees: diversificació de la producció agrícola i ramadera, reducció de la degradació ambiental, suport a la generació d'ingressos de les dones, millora de la salut a través d'aigua segura i sanejament, enfortiment comunitari a través de formacions i millora de les relacions de gènere a través de tallers amb les comunitats. Millora de l'accés a l'aigua potable i el sanejament (Ajuda en Acció i Oxfam Intermón) L'accés a l'aigua potable a les àrees rurals d'Etiòpia només arriba a l'11% de la població. L'accés al sanejament millorat, en canvi, és difícil tant a les zones urbanes com a les rurals (un 19% i un 4% respectivament). En aquest context destaca la col·laboració de l'ACCD amb Ajuda en Acció i amb Oxfam Intermón per impulsar programes relacionats amb aigua i sanejament a Etiòpia. El programa d'Oxfam Intermón es porta a terme amb les poblacions rurals no pastoralistes de les regions d'Oromia, Amahara i l'estat de Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sud (SNNP) d'Etiòpia, i és la continuïtat d'una estratègia de l'entitat a Etiòpia de millora de l'accés a l'aigua potable i el sanejament, iniciada fa més de 10 anys. La proposta actual preveu millorar la salut i les condicions de vida de 3 kebeles per mitjà d'un projecte integral que inclou subministrament d'aigua, sanejament i higiene, conservació i desenvolupament del recurs natural, desenvolupament de les capacitats de les comunitats i les institucions i promoció del dret a l'aigua a través de la sensibilització. Pel que fa al programa d'Ajuda en Acció, té com a objectiu específic "millorar de forma sostenible l'accés a aigua potable i el sanejament bàsic a la vegada que es potencien les pràctiques d'higiene en comunitats pobres i vulnerables, reforçant el teixit social i les capacitats del govern local als kebeles de Dishi i Beha".

El DENIP és el Dia Escolar de la No-violència i la Pau. Es tracta d'una jornada educativa creada l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal, i se celebra el 30 de gener de cada any, coincidint amb l'aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. La celebració del DENIP és una data significativa pels centres escolars per tal de reafirmar i continuar el seu compromís per la pau. Té l'objectiu de ser un punt de partida i de recolzament per una educació no-violenta i pacificadora de caràcter permanent. Es tracta d'una jornada que actualment se celebra a escoles de tot el món. Enguany, algunes entitats catalanes referents en educació per la pau a Catalunya proposen, per aquest DENIP 2016, activitats que pretenen tractar la temàtica de la crisi de les persones refugiades, com una oportunitat per parlar de violència estructural, conflictes o pau a les aules. A continuació trobareu un seguit de recursos per treballar el DENIP des de les aules. El banc de recursos d' EDUALTER ofereix enllaços i referències sobre materials didàctics per treballar a escoles i instituts, a més de documents de referència teòrica i de reflexió pedagògica. Actualment aquesta plataforma ofereix accés a més de 162 materials de consulta on-line, 1061 referències bibliogràfiques, 461 referències d'entitats, i una agenda actualitzada d'activitats vinculades a l'EpD (tallers, seminaris, xerrades, webinars, etc). Aquesta guia ofereix una proposta conceptual y metodològica per incorporar l'Educació per al Desenvolupament a l'escola a través dels eixos de Cultura de Pau; Drets Humans, Ciutadania; Gènere; Interculturalitat; Medi Ambient; Sostenibilitat Econòmica i Social, vinculant-los al currículum per competències i amb algunes pràctiques de referència, per acompanyar el professorat en la seva aposta per innovar i transformar la pròpia pràctica docent, d'aula o de centre. Material sobre el procés de pau a Burundi després de la guerra civil. Amb activitats específiques sobre el documental com a eina de cultura de pau, o el paper de les dones en els conflictes armats: Material per treballar la pau a través del visionat de pel·lícules, amb fitxes didàctiques. Elaborat fa molts anys per Edualter i Drac Màgic. Com que treballen a partir del cinema de ficció són vigents: Introducció de conceptes: pau, violència, conflictes. Material de definició conceptual molt bo de l'Escola de Cultura de Pau: Jocs i dinàmiques d'educació per la pau. Directori amb diferents propostes d'activitats sobre pau, resolució de conflictes... de l'Escola de Cultura de Pau Si sou mestres o professors i el proper 30 de gener teniu previst celebrar el Dia Escolar de la Noviolència i la Pau al vostre centre, des de FundiPau us proposem diverses activitats. "Això és EpD" és una eina didàctica online d'Educació per al Desenvolupament dirigida a docents. Es proposen 10 dinàmiques temàtiques basades en 3 seqüències audiovisuals amb una durada global de 20 minuts que estableixen un diàleg entre elles. Més informació a l'apartat " Utilitza-ho " del web. Algunes persones entenen la pau com un estat caracteritzat per l'absència de guerres. Des de l'educació per a la pau s'ha definit aquest concepte com a pau negativa. La pau positiva, en canvi, és un concepte més ampli i més ambiciós que recull "el procés de realització de la justícia en els diferents nivells de la relació humana. És un concepte dinàmic que ens porta a aflorar, afrontar i resoldre els conflictes de forma noviolenta i el fi de la qual és aconseguir l'harmonia de la persona amb ella mateixa, amb la naturalesa i amb les altres persones". Activitats d'Amnistia Internacional, pensades per a ser organitzades amb la participació de tots/es els/les alumnes. Les tres primeres son diferents variants de la feina més característica d'Amnistia Internacional: els enviaments de cartes duts a terme amb l'objectiu de resoldre un cas concret de violació de drets humans o d'alleugerir la situació de la persona que la pateix. Aquestes activitats, acompanyades d'una introducció general al tema dels drets humans (i d'una aproximació a les vulneracions constants de què són objecte aquests drets arreu del món) són formes dinàmiques i efectives de sensibilització en relació a la importància d'aquests drets, inherents a totes les persones. Són activitats basades en casos reals, dels quals es va supervisant la seva vigència. La quarta proposta, "El joc dels drets humans", amb una dinàmica diferent de les altres té el mateix objectiu i, de fet, es pot fer servir com a activitat introductòria o complementària d'alguna de les altres propostes. Recull d'enllaços de Lafede.cat sobre l'educació per al desenvolupament. Cap a una ciutadania crítica i responsable. Hi trobareu recursos de diverses coordinadores d'ONG, així com entitats especialitzades en educació per al desenvolupament i promoció de la pau.

El 6 de febrer es commemora el Dia internacional de tolerància zero contra la mutilació genital femenina (MGF). Per primera vegada, la lluita per l'eradicació d'aquesta pràctica és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible declarats per l'Organització de les Nacions Unides. Des de la defensa de la plena igualtat de gènere, l' Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) està compromesa amb la prevenció de la MGF mitjançant el finançament de projectes i programes als països amb més incidència d'aquesta pràctica; amb la participació als protocols del Govern de Catalunya al respecte; i a través de tasques de sensibilització al públic català. A continuació trobareu més detalls per ampliar la informació sobre aquesta pràctica, especialment pel que fa als projectes de cooperació catalana al sud, així com un recull d'enllaços a publicacions especialitzades, facilitats per algunes de les organitzacions referents en el camp de l'estudi i la prevenció de la MGF. El 6 de febrer és el Dia internacional de tolerància zero contra la Mutilació Genital Femenina La mutilació genital femenina (MGF) és reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes, i és alhora una de les màximes manifestacions de violència masclista. La MGF comprèn tots els procediments que, de forma intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins. La pràctica de la MGF reflecteix una desigualtat de gènere molt arrelada, i constitueix una forma extrema de discriminació de les dones. És practicada majoritàriament en menors i constitueix també una violació dels drets de l'infant. Així mateix, viola els drets a la salut i els drets sexuals i reproductius, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmesa a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort. La MGF és una pràctica molt dolorosa físicament i psicològicament i, lluny d'aportar cap benefici per la salut, té greus conseqüències a curt i a llarg termini. La MGF pot produir hemorràgies greus, problemes urinaris, quists, infeccions, infertilitat, complicacions en el part i mort de les nounades. Segons la Organització Mundial de la Salut, en els 28 països de l'Àfrica Subsahariana i Orient Mitjà en els quals es practica la mutilació genital femenina, aproximadament 140 milions de nenes i dones han estat víctimes d'aquesta pràctica. Cada dia, 6.000 nenes d'entre 4 i 10 anys són mutilades, segons dades d'UNICEF, tot i que la prevalença varia molt d'uns països a altres. Malgrat que a finals dels 80 es va començar a prohibir en molts estats, continua sent una pràctica extesa que comporta alts riscs per la salut física i psicològica de qui la pateix. En el període 2010-2015, el Govern de Catalunya ha finançat, a través de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, diversos projectes de cooperació relacionats amb la temàtica de la MGF. A continuació trobareu les entitats finançades, el títol del projecte i la web per a ampliar-ne la informació. Dones de Mali: Drets sexuals i reproductius de les dones. Apoderament social, econòmic i polític de les dones pastoralistes i agropastoralistes a la regió Somalí, Etiòpia. Apoderament per a la prevenció de la mutilació genital femenina (MGF) a les comunitats gambianes: entre origen i destí. Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament El nostre cos, el nostre territori: Els drets sexuals i drets reproductius al Senegal, Colòmbia i Perú i les seves experiències de resistència – entitat agrupada: Xarxa Europea de Dones periodistes. Garantir el dret a una vida lliure de violència de gènere per les dones de la regió de Kolda (Senegal). Cooperació Activa al Camp de Tarragona Millora de l'abast i eficiència de la xarxa d'atenció primària al municipi de Touba M'boul (format per 22 comunitats rurals). L'ACCD també ha fomentat les activitats formatives i de sensibilització sobre la MGF. D'aquestes, destaca la jornada celebrada el novembre de 2014 a Barcelona sota el títol: "Una visió transnacional de la mutilació genital femenina i de les dones dels drets sexuals i reproductius". Aquesta sessió va ser organitzada per la Direcció General d'Afers Religiosos, la Direcció General d'Immigració i l'ACCD, i va comptar amb la participació d'actors del sud, en concret de Bacary Tamba Tostan, Soukeyna Ndao Diallo i Dia Dialment, de l'Associació d'Advocats del Senegal. Es va aprofundir sobre la contextualització de la MGF al Senegal, el marc dels drets sexuals i reproductius de les dones i la utilització d'un enfocament de drets i de gènere per a discutir les experiències comunitàries de treball per a la prevenció i tractament de la MGF al Senegal i Catalunya. El 6 de febrer és el Dia Internacional de Tolerància Cero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF). La Generalitat de Catalunya està intensificant les mesures de prevenció i reparació a les víctimes d'aquesta pràctica a través d'un treball transversal i interdepartamental que permet assolir avenços significatius en la lluita contra aquesta xacra, que constitueix una violació dels drets humans de les dones i n'amenaça la salut física i psíquica.

Barcelona acull entre els dies 22 i 25 de febrer el Mobile World Congress, el principal congrés mundial del sector de les comunicacions mòbils. Durant una setmana, les companyies líders de noves tecnologies d'arreu del món presenten les ultimes tendències del sector. Una de les peces angulars d'aquesta indústria és l'explotació de minerals com el coltan, el 80% de les reserves del qual es troba a la regió dels Grans Llacs. Fes clic per ampliar la imatge. La situació de violència, inestabilitat i vulneració constant dels drets humans que té lloc a la República Democràtica del Congo des dels anys 90 és indestriable de l'explotació del coltan (contracció de columbita i tantalita) i d'altres minerals del grup de les "terres rares", essencials per a fabricar els circuits de la majoria d'aparells electrònics moderns. L'extracció d'aquests minerals es fa, en la majoria de casos, de manera il·legal, i els beneficis econòmics alimenten els actors armats de la regió. D'aquesta manera, la indústria de les noves tecnologies té un lligam incontestable amb el conflicte de llarga durada que afecta milions de persones a la República Democràtica del Congo. A través del finançament de projectes de desenvolupament i campanyes de sensibilització a Catalunya, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament treballa per denunciar la vulneració dels drets humans a la regió dels Grans Llacs. A continuació trobareu els articles d'algunes d'aquestes entitats sobre els minerals de conflicte i la seva vinculació amb la indústria de les comunicacions mòbils. L'extracció i el comerç il·lícit de minerals en zones de conflicte, com el que es produeix a l'Est de la República Democràtica del Congo, tenen devastadors efectes sobre la població local i és font de múltiples vulneracions dels drets humans. Davant aquest escenari, el procés legislatiu iniciat per la Unió Europea el 2014 per regular el comerç d'aquests minerals ofereix una important oportunitat per posar fre a aquestes pràctiques i exigir a les empreses que participen en la cadena de subministrament dels dits minerals un comportament responsable i major transparència en les seves actuacions. Més de 340.000 dones i nenes violades, desenes cada dia i també durant la celebració del Mobile World Congress 2016. A la RD del Congo, el cos de la dona és un camp de batalla per assegurar l'accés indiscriminat als recursos naturals. La periodista i activista congolesa Caddy Adzuba afirma: "La producció dels aparells d'alta tecnologia i telefonia ha de ser responsable, ha de respectar la vida dels altres... S'ha de fer arribar als fabricants el missatge que han de parar de contribuir a les violències contra les dones...". Llegiu l'article complet: De l'èxit de la telefonia mòbil mundial a la destrucció de les dones congoleses Cada any, per aquestes dates, la ciutadania està a l'expectativa de les novetats tecnològiques de les que ens parlaran els congressistes i empreses que arriben a la nostra ciutat per a participar al Mobile World Congress, un esdeveniment cabdal per l'economia catalana que desperta sentiments contradictoris entre la població. Des de Solidaritat Castelldefels Kasando, com associació membre de la Xarxa d'Entitats per la R.D. Congo, venim demanant des de fa anys que aquest congrés sigui una oportunitat per donar a conèixer a la opinió pública, als nostres governants i a la comunitat internacional, la vinculació entre les noves tecnologies i la violació de drets humans que es produeix a la R.D. Congo des de fa més de 20 anys, amb un balanç de gairebé 6 milions de morts. Llegiu l'article complet: De què no es parla al MWC? L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va engegar el passat any una campanya per sensibilitzar de la necessitat de fer un ús responsable dels aparells electrònics i avançar cap a la legislació en matèria d'extracció de minerals en zones de conflicte, molt particularment a la República Democràtica del Congo. La situació de violència, inestabilitat i vulneració constant dels drets humans que existeix a la RD del Congo des dels anys 90 és indestriable de l'explotació del coltan (contracció de columbita i tantalita) i d'altres minerals del grup de les "terres rares", essencials per a fabricar els circuits de la majoria d'aparells electrònics moderns. Es calcula que prop del 80% de les reserves mundials de coltan es troben a la regió africana dels Grans Llacs, i molt especialment al Congo. Aquesta riquesa ha atret grups armats d'arreu de la regió, cronificant un conflicte de llarga durada que s'ha acarnissat amb la població més feble i desprotegida i ha estès la violència sexual contra les dones i les nenes. També ha introduït pràctiques com el treball forçat infantil en el cas de la mineria il·legal. Les Nacions Unides han advertit que "hi ha una relació causal directa entre el negoci dels minerals a l'est del Congo i les atrocitats perpetrades per grups armats contra congolesos civils". En qüestions d'electrònica podem fer un consum ètic i responsable. Allargar la vida dels aparells, reciclar-los i informar-nos de quins productes són més sostenibles és a l'abast de tots. Respecte a la responsabilitat de les companyies fabricants, alguns països han fet avenços importants. Els Estats Units, per exemple, han aprovat una legislació innovadora que obliga les empreses nord-americanes a detallar anualment la seva cadena de subministrament de minerals i donar garanties de no contribuir al finançament de grups armats. A la Unió Europea, el Parlament Europeu té previst votar, el desembre de 2015, una iniciativa per regular l'extracció responsable de minerals provinents de zones en conflicte. Connecta't amb el consum responsable La campanya 'Connecta't amb el consum responsable', impulsada per l'ACCD, destaca la importància de donar a conèixer les causes del conflicte al país centre-africà, i assenyalar-ne la relació amb un fet tan quotidià com el consum d'aparells electrònics. El darrer any l'ACCD ha donat suport a projectes d'entitats catalanes que tenien per objectiu proveir de serveis bàsics a les persones afectades pel conflictes de llarga durada i per a conscienciar la societat catalana de l'impacte que aquestes crisis tenen en la vulneració permanent dels drets humans, especialment els drets de les dones. Amb aquesta convocatòria es manifestava la voluntat de promoure la interrelació de l'acció humanitària amb l'educació per al desenvolupament i la cooperació al desenvolupament. L'objectiu principal és impulsar un treball integral que millori els resultats i, al mateix temps, donar un suport a les ONGD catalanes que treballen en la protecció dels drets humans bàsics, especialment els drets humans de les dones i dels drets col·lectius dels pobles als tres països africans.