Datasets:

projecte-aina

/

catalan_government_crawling

like 1

Follow

Projecte Aina 125

El 20 de juny es commemora el dia mundial de les persones refugiades. A més, malgrat les dificultats que posa l'Estat, s'estan mobilitzant recursos públics habitacionals per a l'efectiva reubicació de les persones refugiades. Avui dilluns 20 de juny es commemora el dia mundial de les persones refugiades. La fugida de més de 6 milions de persones de Síria ha provocat la major crisi humanitària en territori europeu de les darreres dècades. Cinc anys de conflicte civil han forçat centenars de milers de persones a refugiar-se als països fronterers com Turquia, Jordània i el Líban, i a intentar arribar a les costes europees a través de precàries vies marítimes i terrestres. El Líban és, precisament, un dels països més afectats per la crisi dels refugiats. És tracta del país amb un percentatge de refugiats més alt del planeta: més d'una quarta part de la població són persones refugiades, principalment sirianes i palestines. El director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, ha explicat en motiu del dia mundial de les persones refugiades que el Govern té una línia d'acció prioritària en matèria de cooperació al Líban, i ha posat com a mostra el desplaçament al país per part d'una delegació encapçalada pel conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, el passat mes de maig. L'objectiu de la visita era avaluar projectes finançats per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i establir noves aliances i acords amb les organitzacions libaneses i internacionals, a més de conèixer l'estat de la qüestió. La crisi europea de refugiats s'emmarca en una crisi d'àmbit global i que afecta molt particularment els països del sud, on s'hi concentra el 86% de tota la població desplaçada mundial. El desplaçament forçat afecta greument els drets humans de milions de persones no només al Mediterrani i a la Unió Europea, sinó arreu del món. Concretament, segons dades de l'ACNUR, 20 milions de persones s'han vist obligades a abandonar el seu país fugint de la persecució per motius d'ètnia, religió, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un determinat grup social. A aquesta xifra cal sumar-hi 34 milions de desplaçats interns, que si bé no han sortit de les fronteres del seu país, sí que han hagut d'abandonar les seves llars. En els darrers anys el Govern ha finançat projectes d'ajut humanitari, assistència sanitària i apoderament de poblacions refugiades a Grècia, Turquia, Síria, Palestina, Jordània, el Sàhara Occidental, Somàlia, Kènia, i la República Democràtica del Congo, entre d'altres països. D'altra banda, davant l'actual crisi pren especial rellevància l'àmbit de la Unió Europea. En aquest nivell, el dels estats europeus, demanem la màxima implicació i responsabilitat. El Govern de Catalunya, mitjançant el Comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades s'ha compromès amb la coordinació interdepartamental i interadministrativa de l'impuls de les polítiques sectorials d'acollida a les persones demandants de protecció internacional o refugiades, i ha reivindicat una política comuna d'asil que creï una via segura i solvent de demanda d'aquest dret, i que reparteixi solidàriament entre els 28 estats membres els esforços d'acollida i d'integració de les persones asilades. És més, l'acollida de les persones que fugen és una obligació sota el dret internacional, en particular sota la Convenció sobre l'estatut de les persones refugiades de l'any 1951 i els seus protocols, dels quals els Estats europeus són signants. En aquest context, el tractat entre la Unió Europea i Turquia per la devolució de persones refugiades és un clar retrocés del projecte europeu com a societat d'acollida, i va en contra dels valors intrínsecs de la Unió establerts al Tractat constitucional. A més de complir amb la obligació legal i moral d'acollir persones refugiades, els Estats europeus han de treballar perquè cap persona hagi de buscar refugi. La millor manera d'evitar la crisi de refugiats és fomentant el desenvolupament humà, la construcció de pau, la prevenció del conflicte i abordar, en definitiva les causes que provoquen el desplaçament de persones. Refugiats a l'illa de Quios esperen en un camp d'acollida (ACCD). Entre 2015 i 2016 el Govern ha donat suport, a través de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, a nou projectes de cooperació i ajut humanitari impulsats per organtizacions catalanes i internacionals a Síria i els països limítrofs. De fet, són precisament Estats com el Líban, Jordània i Turquia els que es veuen obligats a fer front al gruix principal de persones refugiades. Segons dades de l'ACNUR, el 86% de tota la població desplaçada mundial -incloent-hi refugiats i desplaçats interns- es troba en països del sud. Entre 2010 i 2015, l'ACCD ha finançat fins a 28 projectes de suport a població refugiada a països tan diferents com Grècia, Turquia, Síria, Palestina, Jordània, el Sàhara Occidental, Somàlia, Kènia, i la República Democràtica del Congo, entre d'altres. A banda d'actuar als països d'origen i trànsit de persones refugiades, el Govern es mobilitza a favor de les persones refugiades. Ha reclamat en reiterades vegades els fons europeus per gestionar l'acollida de les persones refugiades, i lamenta la inoperància i la deslleialtat de l'Estat envers la resta d'administracions, ja que impedeix l'accés a la informació. Tot i aquestes dificultats, s'estan mobilitzant recursos públics habitacionals per a l'efectiva reubicació de les persones refugiades. Es considera que Catalunya està preparada per acollir de manera immediata 500 persones refugiades; 1800, a curt termini; i 5.000 en dos anys.

'Memòria: Una aliada per la pau' és la primera edició de la mostra de cinema documental que entre els dies 16 i 18 de maig portarà als cinemes Texas de Barcelona experiències de recuperació de la memòria històrica a Catalunya, Colòmbia, Guatemala i El Salvador. La memòria històrica, l'exili i la perspectiva de gènere són el fil conductor de la mostra de cinema documental 'Memòria: una aliada per la pau'. Organitzada pel Govern de Catalunya i els cinemes Texas, compta amb la col·laboració d'institucions molt rellevants en l'àmbit de la memòria històrica a l'Amèrica Llatina: el Centro Nacional de Memoria Histórica de Colòmbia, l'Archivo Histórico de la Policía Nacional de Guatemala i el Museo de la Palabra y la Imagen d'El Salvador. Durant la mostra es projectaran una selecció de documentals, en molts casos inèdits a Catalunya, que exposen els diversos angles de la memòria històrica, amb l'accent posat en la importància de conèixer i reconèixer el passat. Els diferents films exposen la necessitat de fer front a les violacions de drets humans que han deixat societats fracturades, i avançar cap a la restauració de la justícia, la reconciliació i la pau. La mostra se celebrarà els dies 16, 17 i 18 de maig als Cinemes Texas (carrer de Bailèn 205 de Barcelona). Al final de la pàgina podeu descarregar el programa de la mostra de cinema en format impressió. 20.00h | Inauguració de la Mostra Modera: Arxiu Nacional de Catalunya 21.00h | Col·loqui moderat per Gerard Corbella (Memorial Democràtic) Versió en castellà i rus, subtitulada en anglès. 20.00h | Presentació per part del CNMH 21.15h | Col·loqui: Taula per Colòmbia moderat per Joaquín Franco (CNMH) El documental presenta la història de l'Archivo Histórico de la Policia Nacional de Guatemala (AHPN) vinculada als relats sobre abusos als drets humans ocorreguts al passat a Guatemala i els efectes dramàtics sobre individus concrets i la societat sencera. Així mateix, posa en relleu els esforços que es fan actualment per tal de preservar les memòries col·lectives i aconseguir justícia i reconciliació en aquest país. Curtmetratge animat produït pel Museu de la Imatge i la Paraula (MUPI) de El Salvador que difon la vida i obra de Prudencia Ayala. Nascuda el 28 d'abril de 1885 a Sonzacate, des de molt jove mostra inclinació per les seves passions entre les què es troba la lluita pels drets de les dones i l'escriptura testimonial. En els comicis de 1930 es presenta com a candidata a la presidència de la República, reivindicant els drets de les dones, el suport als sindicats, la transparència en l'administració pública, el respecte a la llibertat de cultes i el reconeixement dels anomenats fills il·legítims. Tot i que Prudencia Ayala era conscient que la seva candidatura era legalment impossible en aquells temps, el seu gest va representar un precedent històric que va obrir el camí cap a la conquesta dels drets de les dones. "Als meus 33 anys, la meva mare em va explicar que el meu pare, durant la guerra civil salvadorenca, havia estat capturat i torturat durant 33 dies per la Policia Nacional. Dos anys més tard vaig tenir el valor per preguntar-li sobre aquests dies a ell i a altres homes i dones que havien sofert la seva sort. Aquestes persones no demanen venjança, l'única cosa que demanen és que sàpiga la veritat." "Ravensbrück, l'infern de les dones", Montserrat Armengou, Ricard Belis, Maria Josep Tubella (Catalunya, 2005) Testimoniatge de dones que recorden les seves vivències en el camp de concentració de Ravensbrück, l'únic que el règim de Hitler va destinar exclusivament a dones i nens. Entre elles destaquen poderosament les veus d'algunes dones com ara Mercedes Núñez i Neus Català que han dedicat la seva vida a lluitar amb coratge i obstinació contra l'horror nazi d'ahir i les seves formes actuals. La primavera de 1937, en plena Guerra Civil espanyola, el País Basc, Santander i Astúries havien quedat isolades de la resta de la República. L'exèrcit del general Franco atacava amb duresa i s'intuïa que la resistència seria impossible. Les autoritats republicanes, davant la violència dels bombardejos i les difícils condicions de vida de la població assetjada, decideixen organitzar un sistema d'evacuació per allunyar els nens del perill. Durant dos anys sortiran d'Espanya 34.000 nens, d'entre cinc i quinze anys d'edat. La majoria tornaran abans que s'acabi la guerra; d'altres trigaran més: els evacuats a la Unió Soviètica no podran fer-ho fins al 1956, ja adults. Colòmbia ha estat escenari d'un conflicte armat durant més de 50 anys. El relat refereix les troballes de l'informe "Basta Ya Colombia. També presenta a homes i dones que des de La Chorrera, Bojayá, San Carlos, les voreres del riu Carare, Valle Encantado i Medellín diuen que Colòmbia no pot permetre que l'atrocitat de la que ells van ser testimonis es torni a repetir. Entre gener i agost del 2008, 14 nois van desaparèixer del municipi de Soacha, en les rodalies de Bogotà. Gairebé tots van sortir de les cases amb l'oferta d'un treball i mai van tornar. A la fi d'agost i al setembre del mateix any es va denunciar que en el cementiri d'Ocaña, al nord de Santander, es trobaven enterrats en fosses comunes una sèrie d'homes reportats com NN, suposadament guerrillers morts en combat per l'exèrcit. Però aviat es va evidenciar la fragilitat de les versions i es va deslligar l'escàndol dels anomenats falsos positius, un dels episodis de corrupció moral més greus de Colòmbia. Una veritable història de terror que "Retrats de família" reconstrueix a través d'entrevistes amb les mares, germans i companyes d'alguns dels desapareguts i els seus àlbums de fotos, evidenciant el malson dels enganys, la dolorosa travessia per exhumar els cossos, les amenaces i morts subsegüents. En el camí, les famílies es van convertir en defensors dels drets humans. La mostra de cinema se celebra en paral·lel a la 'Trobada internacional de memòria: Exili i gènere' organitzada a Barcelona pel Centre Nacional de Memòria Històrica de Colòmbia amb finançament de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Hi participaran també el Memorial Democràtic, l'Arxiu Nacional de Catalunya, la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans i l'Institut Català Internacional per la Pau. L'objectiu d'aquesta trobada és fomentar un espai per a la construcció de la memòria col·lectiva a partir del diàleg, l'intercanvi i la reflexió de l'experiència de l'exili que permeti identificar, a través d'un enfocament de gènere, els eixos de memòria de les persones colombianes en situació d'exili. La participació de persones d'El Salvador, Guatemala i Catalunya aportaran la perspectiva comparada. La mostra de cinema documental sobre memòria històrica tindrà lloc als cinemes Texas de Gràcia, a Barcelona.

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha reunit en una trobada internacional institucions catalanes i organitzacions de cooperació internacionals. L'objectiu de la trobada ha estat explorar noves associacions basades en prioritats compartides i debatre sobre el seu rol davant els reptes globals. Sota el títol "Connectant els punts: noves associacions cap a una agenda de desenvolupament comuna", la reunió ha estat una oportunitat per debatre sobre el paper i les contribucions dels grups d'interès territorials per a avançar cap a una agenda internacional comuna. La jornada de treball ha permès connectar personalment representants dels diversos departaments de la Generalitat de Catalunya amb institucions i organitzacions internacionals. Alguns dels participants han estat GIZ International Services, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament al Marroc, el British Council, l'Institut per transicions integrades, Expertise France i BBC Media Action, entre altres institucions. L'Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament organitza aquest esdeveniment des de l'any 2014 com a mínim dues vegades l'any, per tal de promoure l'intercanvi de coneixements i fomentar sòlides aliances entre diferents institucions amb interessos comuns.

L'any 2017 el Govern ha finançat, a través de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, 33 actuacions sobre el dret a la pau i a una vida lliure de violències. En motiu del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), 30 de gener, en aquesta pàgina podeu consultar més detalls d'aquests projectes.

El dimarts 10 d'abril es va presentar la tercera edició de la Beca Devreporter, impulsada per Lafede.cat en el marc del projecte europeu 'Frame, Voice, Report!'. La beca té per objectiu fomentar el periodisme de qualitat a partir de la col·laboració entre periodistes o mitjans i ONG catalanes. Els temes prioritaris hauran d'estar relacionats amb els ODS i, més en concret, amb Migracions, Gènere i Justícia climàtica. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Ajuntament de Barcelona en són cofinançadors. Al reportatge «Vida Mantera», SOS Racisme i els periodistes de Catalunya Plural Yeray S. Iborra, Sònia Calvó i João França van abordar en profunditat la realitat de la venda ambulant a la ciutat de Barcelona, buscant les causes a la pròpia ciutat, a les fronteres europees, i en el país d'origen de la majoria de persones que s'hi dediquen, el Senegal. El reportatge es va poder publicar a eldiario.es i al seu digital associat Catalunya Plural. També se'n va fer un reportatge audiovisual, «Plegar la manta», que es va emetre al programa 30 Minuts de Televisió de Catalunya. «El dret a l'aigua», és un projecte presentat per Enginyeria sense Fronteres que van realitzar la periodista Majo Siscar i el fotoperiodista Pau Coll, ens va acostar als defensors i defensores del dret a l'aigua a El Salvador i es va difondre al diari Ara amb dues peces "La dona que li ha guanyat la batalla a Coca-Cola" i "Quan l'aigua t'escurça la vida" -, i a d'altres mitjans com eldiario.es, La Jornada, Catalunya Ràdio, i al magazín Fórmula Fin de Semana de l'emissora mexicana Radiofórmula. «La Mara Salvatrucha derrota a Trump a Long Island», presentat per l'Assemblea de Cooperació per la Pau amb el periodista de Ruido Photo Edu Ponce i en col·laboració amb el mitjà salvadoreny elfaro.net, retrata la situació de molts joves salvadorenys que han emigrat als EUA. Es veuen atrapats entre la necessitat de fugir del país amb l'índex d'homicidis més alt del món i les dificultats per fer-se el seu lloc en un nou entorn també assetjat pels pandilleros. El reportatge es va difondre a elfaro.net, i també al mitjà nord-americà Univisión, eldiario.es i La Directa. Documental amb els testimonis de les poblacions afectades per la vulneració del dret a la salut universal, pública i gratuïta a la regió de Taza-Alhucemes-Taouanate. Els impactes de la mineria a la R.D. Congo. Justícia i Pau & Gemma Parellada. Reportatge multimèdia sobre els minerals que alimenten les noves tecnologies i les problemàtiques humanes, socials i mediambientals que provoquen a la República Democràtica del Congo (RDC). Documental sobre les dones peruanes en lluita per la preservació del medi-ambient i de l'aigua i contra el projecte de mineria Conga a Cajamarca, Perú. Reportatge multimèdia que analitza la compra pública de la Generalitat de Catalunya en tres àmbits (roba, electrònica) per comprovar si es contemplen criteris socialment responsables respecte a les empreses proveïdores contractades que impacten en els països del Sud. Haití, el repte de la reconstrucció. Microsite i articles que documenten l'estat de la reconstrucció i les condicions en que es troben les persones afectades pel terratrèmol de 2010. La batalla mundial per l'habitatge. Reportatge escrit i vídeos sobre l'impacte dels fons d'inversió en el dret a l'habitatge, a través del cas concret de Blackstone als Estats Units, l'Estat espanyol i Brasil.

L'anomenada gestió del passat -veritat, memòria, justícia i reparació- és essencial per a prevenir violacions dels drets humans futures. Per això, una de les línies de treball de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament és el suport a la gestió d'arxius, museus, comissions de veritat i espais de memòria. En aquest context s'emmarca el suport del Govern de Catalunya al Centro Nacional de Memoria Histórica de Colòmbia (CNMH), un organisme del govern colombià que vetlla per la recuperació de la memòria del conflicte que ha patit el país durant els darrers 50 anys. La setmana del 25 de juny de 2018 l'ACCD organitza una sèrie d'activitats sobre memòria, centrada amb la trobada internacional del CNMH i acompanyada de molts actes paral·lels. A continuació en trobareu els detalls: El Centro Nacional de Memoria Histórica del Govern de Colòmbia, Corporación Opción Legal i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament organitzen, entre els dies 26 i 30 de juny, una trobada que promou un espai per al diàleg i l'intercanvi entre víctimes del conflicte colombià. Aquesta iniciativa posa l'èmfasi en l'enfocament generacional -com viuen l'exili les diferents generacions?-, parant atenció a les noves formes i llenguatges de la memòria per a aquestes persones. Hi participen segones i terceres generacions de persones colombianes a l'exili. Si bé es tracta d'una agenda a porta tancada, hi ha tres esdeveniments oberts al públic: La trobada 'Colòmbia i Catalunya: la memòria de l'exili entre generacions' és un acte públic de reflexió i intercanvi d'experiències al voltant de l'exili i amb un enfocament generacional. L'activitat pretén posar l'èmfasi en les vivències de les segones i terceres generacions de persones que han hagut de marxar del seu país, així com les formes i els llenguatges que prenen les seves memòries. Des del testimoni personal, la mirada experta i la visió institucional de Colòmbia i Catalunya, s'oferirà una perspectiva comparada de l'exili als dos països. Aquesta activitat s'emmarca en la ' Trobada Internacional de Memòria: Segona i tercera generació de l'exili colombià ', que el Govern de Colòmbia i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament organitzen a Barcelona del 26 al 29 de juny. La jornada del dia 28 al Pati Manning és una iniciativa conjunta del Memorial Democràtic, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el Centro Nacional de Memoria Histórica del Govern de Colòmbia i l'organització Opción Legal, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Cada gènere musical té el seu univers cultural al darrere amb la seva història, simbologia, eines i característiques en les seves maneres d'actuar o projectar-se i de ser de les seves i els seus fidels. I el hip-hop és, segurament, el gènere amb més poder cultural des de fa anys. Global, i alhora local, amb particularitats arreu i estils diversos, versàtil, no té complexos, es reinventa i es mescla. És un gènere obert i accessible on tothom pot provar de posar-s'hi, activar-se, escriure, rimar, ballar, pintar, vestir... El hip-hop és un moviment sociològic i culturalment integrador i inclusiu. Hi trobem força exemples on el hip-hop és una eina socioeducativa potent que fomenta la creativitat i el desenvolupament d'habilitats socials en adolescents o joves. La trobada de joves de Hip-hop per la Pau, que tindrà lloc el divendres 29 de juny a l'Ateneu L'Harmonia de Barcelona, vol fomentar la reflexió i l'intercanvi d'experiències en la prevenció de violències en diferents contextos. La trobada s'inaugurarà amb la xerrada "Rapejar contra les violències" i seguirà amb un taller de graffiti a càrrec de Llobregat Block Party, un showcase amb Fetiche i Tribade i una sessió de micro obert.

El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya impulsen conjuntament el programa Biblioteques Sense Fronteres. La iniciativa va néixer l'any 2017 amb l'objectiu de contribuir a la construcció d'una ciutadania global transformadora a través de la difusió d'informació i recursos al públic de les biblioteques de Catalunya. L'Agència de Nacions Unides pels Refugiats estima que actualment hi ha quasi 70 milions de persones que viuen en situació de desplaçament forçós. Parlem de les persones que han fugit del seu país d'origen a causa d'una guerra o perquè temen violències o persecucions per raons d'ètnia, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinions polítiques. En els darrers anys, amb la descomposició d'estats com Líbia o Síria, hem viscut una crisi de refugi a la Mediterrània, on milions de persones han hagut de desplaçar-se més enllà de les fronteres del seu país. Aquestes persones, un cop fora del país, sol·liciten el reconeixement legal com refugiat o refugiada i l'accés als serveis de suport que preveuen les autoritats. Per això, dediquem la II Edició del programa Biblioteques Sense Fronteres a la crisi del refugi. Amb la voluntat de contribuir a la construcció d'una ciutadania catalana global i transformadora, amb capacitat de reaccionar davant les vulneracions dels drets humans, que els permeti comprendre la situació de vulnerabilitat de les persones migrades i les seves causes, que lluiti contra la xenofòbia i la discriminació i tingui una actitud oberta de cara a l'acollida de refugiades. En el marc del programa i conjuntament amb les biblioteques públiques de Girona, Tortosa, Lleida, Tarragona, Mollet del Vallès i Barcelona hem organitzat un seguit d'activitats al voltant d'aquesta temàtica: exposicions, visites guiades, sessions de conta-contes i tallers arreu del territori. Aquest programa s'emmarca en un Pla de treball entre el Departament d'Exteriors i el Departament de Cultura per coordinar i treballar conjuntament actuacions en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament. Exposició 'Refugiades, per què?' L'hora del Conte «Història de Bamako, una nena que ha de fugir» a càrrec de Blai Senabre d'Aktes Teatre. L'hora del Conte «Història de Bamako, una nena que ha de fugir» a càrrec de Blai Senabre d'Aktes Teatre Nòmades' per a públic infantil i juvenil Taller Antirumors amb la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat Projecció del documental 'Balam' i col·loqui Xerrada amb defensors dels drets humans Visita familiar a l'exposició 'Humoràlia.

El Departament de Cultura, a través del Servei de Biblioteques de la Direcció General de Cooperació Cultural i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament del Departament d'Exteriors impulsen 'Biblioteques sense fronteres', un programa que reforça l'acció de la Generalitat de Catalunya en l'àmbit de l'educació per al desenvolupament. L'objectiu del programa 'Biblioteques sense fronteres' és contribuir a la construcció d'una ciutadania global transformadora a través de la difusió d'informació i recursos al públic de les biblioteques de Catalunya, per avançar així en la garantia i l'exercici dels drets humans. Les primeres accions incloses en el programa són: Cada any el programa establirà una temàtica relacionada amb els drets humans, al voltant de la qual s'organitzaran les diverses activitats i iniciatives. La temàtica escollida aquest any és la figura dels defensors i defensores dels drets humans, és a dir, les persones que a conseqüència de la seva activitat en defensa de drets i llibertats veuen amenaçada la seva integritat. Defensors i defensores dels drets humans Aquest 2017 la Generalitat de Catalunya ha recuperat el Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans, que ofereix protecció i atenció integral a defensors i defensores dels drets humans a través d'una acollida temporal de sis mesos a Catalunya i acompanyament al retorn al seu país d'origen. Les dues persones acollides enguany són Silvia Irene Berrocal i Edilberto Daza, provinents de Colòmbia. Participaran a les activitats de 'Biblioteques sense fronteres' per aportar el seu testimoni personal. El programa 'Biblioteques sense fronteres' oferirà actuacions dirigides a dos tipus de públic. D'una banda aproparà als més petits els conceptes essencials entorn els drets humans mitjançant l'espectacle "L'hora del conte", a càrrec del grup de rondallaires Vivim del Cuentu. D'altra banda, les biblioteques acolliran trobades amb testimonis personals, que explicaran les seves vivències a un públic adult i comptaran amb la participació d'ONG arrelades al territori. En aquesta edició del programa les xerrades aniran a càrrec dels defensors i defensores dels drets humans colombians. Aquest programa s'emmarca en un Pla de treball entre el Departament d'Exteriors i el Departament de Cultura per coordinar i treballar conjuntament actuacions en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament.

Els defensors i defensores s'escullen d'entre les candidatures presentades per entitats catalanes i avalades per entitats del país d'origen de les persones candidates. Martha Ceballos és víctima del conflicte armat a Colòmbia, defensora de drets humans, mare de dues filles i persona compromesa de forma permanent amb la construcció de pau a Colòmbia. Ha exercit durant diversos anys com a portaveu a Nariño del Moviment Nacional de Víctimes de Crims d'Estat (MOVICE), una plataforma d'organitzacions que treballa per la restitució dels drets de les víctimes de l'aparell estatal. Martha també és membre de diverses plataformes de defensors de drets humans i de víctimes a escala regional i nacional. En els últims anys ha exercit com a secretària tècnica de la Taula Departamental de Treball, Prevenció i Assistència de les Víctimes de Desaparició Forçada del Departament de Nariño, des de la Sotssecretaria de Pau i Drets Humans de la Governació de Nariño. El seu treball ha estat principalment enfocat en la coordinació d'espais de visibilització i acompanyament, en diverses parts del seu departament, orientats a l'accés a drets de familiars de persones donades per desaparegudes i accions encaminades a la seva recerca, tals com els diagnòstics de cementiris amb presència de cossos no identificats a les zones d'Ipiales, Pastura i Tumaco, entre altres. Martha Lucía ha patit, reiteradament, amenaces i persecució per part de diversos actors armats, per la qual cosa ha entrat a formar part del grup de 16 líders i lideresses socials en situació d'alt risc per a qui MOVICE va sol·licitar mesures cautelars davant de la Comissió Inter-americana de Drets Humans (CIDH) el passat 26 d'abril de 2018. Per aquests motius, ha estat acollida al PCPDDH d'octubre de 2018 fins a abril de 2019. Karen Taxilaga és una defensora de drets humans i dirigent camperola a Mèxic. Forma part de la comunitat indígena de Tezontepec d'Aldama, situada a Hidalgo, a la zona nord de la capital del país. Una comunitat que ha estat desposseïda del seu territori comunal, que ocupa 1899 hectàrees, i on es troba la capa freàtica més gran de la zona centre de Mèxic, a la vall del Mezquital. Les dues característiques que més destaquen a la regió són l'agricultura intensiva, aconseguida gràcies a la gran quantitat d'aigua al seu aqüífer, però també l'alarmant contaminació. Les aigües residuals que arriben a la comunitat l'han ubicat al novè lloc a Mèxic amb el nombre més gran de morts per malalties diarreiques en menors de cinc anys. Una problemàtica que es deriva de les descàrregues d'aigües residuals per part de les operacions d'empreses petroquímiques, tèxtils, cimenteres i de refineria que actuen a la regió. De fet, l'any 2005 la regió Tula – Tepeji va ser considerada per l'Organització de les Nacions Unides com la zona més contaminada del món. Davant d'aquesta situació la Karen ha exercit, al llarg de més d'una dècada, de representant municipal de la Secretaria de Dones de l'organització Unió Força Indígena i Camperola (UFIC), que lluita per la defensa de la terra i els recursos naturals, així com de les persones que hi viuen. Ha estat víctima de múltiples agressions que han posat en risc la seva vida, i les denúncies que ha interposat no han donat fruit. Per aquests motius, ha estat acollida al Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans entre l'octubre de 2018 fins a abril de 2019 a iniciativa de l'entitat Taula per Mèxic. En el marc d'aquest programa, les defensores acollides han participat en un gran nombre d'activitats, d'entre les quals destaquen les següents:

Els defensors i defensores s'escullen d'entre les candidatures presentades per entitats catalanes i avalades per entitats del país d'origen de les persones candidates. Organització: Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca, Colòmbia. Organitzacions que presenten la seva candidatura al programa de protecció: Col·lectiu Maloka (Barcelona). Alicia Valencia és defensora dels drets humans de les dones i dels drets indígenes. Coordinadora del Programa Dona de l'Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN) entre els anys 2009 i 2011, va posar en marxa un observatori de violències de gènere als municipis de Corinto i Miranda. En aquest càrrec va treballar per al retorn de nens i nenes que van patir reclutament forçós per part d'actors armats, i va lluitar contra la violència de gènere, particularment contra la violència sexual. També ha estat guàrdia indígena al seu territori i ha liderat l'estratègia de defensa, autonomia i control territorial. És una lideressa molt reconeguda en el seu àmbit comunitari, per la defensa dels drets de les dones, així com per la defensa de l'exercici de la guàrdia indígena, els drets dels pobles indígenes i els drets territorials. Aquesta tasca de defensa li ha portat amenaces de mort, envers ella i la seva família, per part de tota mena d'actors armats. El Cauca és una de les regions de Colòmbia amb més assassinats a líders socials i persones defensores dels drets humans, amb un total de 67 persones assassinades entre gener de 2018 i abril 2019. En el conjunt del país, l'indígena és un dels col·lectius que més ha sofert la violència, amb 74 líders assassinats -12 dones i 62 homes-, principalment de l'ètnia nasa, amb 32 morts registrats. Organització: Movimiento Ríos Vivos Antioquía, Colòmbia. Organitzacions que presenten la seva candidatura al programa de protecció: Mujeres Palante (Barcelona). Milena Flórez és una defensora del medi ambient i els béns comuns. El Movimiento Ríos Vivos treballa per la defensa dels drets humans i ambientals, i es basa en l'organització de les comunitats afectades per megaprojectes de grans hidroelèctriques i mineres, com és el cas de la hidroelèctrica d'Hidrotuango en el Municipi d'Antioquia. El Cañón del Río Cauca ha estat al centre d'interessos en disputa que han generat situacions d'intensa violència des de fa més sis dècades. En aquest context, agreujat per la construcció de la presa d'Hidroituango, estan incrementant les vulneracions dels drets humans dels seus habitants. Com a conseqüència, s'estan portant a terme grans desplaçaments forçats de les comunitats camperoles, pescadores i mineres. Fins a 62 matances han ocorregut dins l'àrea d'influència del projecte. L'estat Colombià va ser condemnat internacionalment per les matances d'El Aro i La Granja a Ituango. Les persones defensores del Movimiento Ríos Vivos i les seves famílies ha rebut múltiples atacs i amenaces. El maig de 2018 van ser assassinats dos dels seus integrants, i el setembre de 2018 dos familiars més. El 22 de juny de 2018 es va saquejar la seu del moviment, furtant documents presentats en el procés penal contra Hidrotuango, denúncies, llistats d'assistents en reunions, entre altres. La defensora Milena Flórez ha tingut un paper de lideratge en la recol·lecció de denúncies de les persones afectades al terreny, la verificació de les condicions de seguretat de les comunitats i ha estat elegida portaveu davant de la Governació d'Antioquia. En aquest exercici ha estat víctima de seguiments, fustigacions i amenaces. Ha estat desplaçada tres vegades i fins al moment de l'acollida temporal a Catalunya ha viscut en un refugi amb la seva parella i els seus dos fills. Organització: Congreso Nacional Indígena. Portaveu de la tribu yaqui de la comunitat de Vícam, a Mèxic. Organitzacions que presenten la seva candidatura al programa de protecció: Serapaz México i Taula per Méxic (Barcelona). Mario Luna és un defensor de drets indígenes i del medi ambient. És el secretari de les autoritats tradicionals del poble de Vícam de la tribu yaqui, a l'estat de Sonora, i pertany al Congreso Nacional Indígena, que és una de les organitzacions indígenes més rellevants de Mèxic. És un dels portaveus principals de la tribu yaqui i, entre altres funcions, representa la comunitat en relació amb la defensa dels seus drets en el context de la construcció i operació del megaprojecte aqüeducte Independencia. Fou portaveu de la Campanya Nacional en Defensa de la Mare Terra l'any 2016; i ha participat també en la Caravana Nacional per l'Aigua, el Territori, el Treball i la Vida. En definitiva, Mario Luna ha estat un important promotor regional al costat d'altres pobles indígenes del nord de Mèxic. En l'àmbit internacional, ha participat en diversos fòrums i espais de pobles indígenes a les de Nacions Unides, com el Fòrum Permanent de Qüestions Indígenes a Nova York des del 2016. Aquest activista ha patit fortes represàlies per la seva oposició al transvasament del riu Yaqui per a la construcció de l'aqüeducte Independència. Ha estat criminalitzat i empresonat durant més d'un any per càrrecs infundats de segrest i robatori. Aquestes acusacions i la seva detenció arbitrària estan relacionades amb les manifestacions pacífiques dutes a terme per la tribu yaqui per exigir el compliment d'una sentència del Tribunal Suprem de Justícia mexicà, en la qual es va reconèixer la violació del dret a la consulta prèvia informada de la tribu i es va ordenar la seva realització. A més, ha patit amenaces de mort i agressions, persecució i difamació en contra seu i de la seva família. Cap d'aquestes agressions ha estat investigada, i la seva situació de risc persisteix malgrat que pertany al mecanisme de protecció per a persones defensores de drets humans i periodistes de Mèxic. Davant d'aquesta situació, Mario Luna ha decidit acollir-se al programa català de protecció per "baixar el seu perfil de participació política visible en el territori yaqui". Considera que el nivell de sobreexposició que ha tingut s'ha traduït en un risc molt elevat per a ell i la seva família i considera que "rotar els lideratges és una mesura sana d'autoprotecció de la comunitat". Tant l'entitat col·laboradora del programa, com l'entitat que presenta la candidatura, acompanyen a la persona defensora durant el període d'acollida. Es porten a terme de forma coordinada una agenda formativa i una agenda d'incidència, així com l'atenció psicosocial que es decideixi amb la persona defensora i l'acompanyament en seu dia a dia. A més, l'entitat sol·licitant posa a disposició de la persona defensora un espai de treball perquè pugui seguir portant a terme el treball amb la seva organització d'origen. Les entitats realitzen un seguiment de la situació de risc en el país durant tot el període d'acollida, elaboren un diagnòstic de risc i estableixen les mesures necessàries perquè el retorn es realitzi amb seguretat. Després del retorn del defensor/a, una delegació catalana realitza una visita de seguiment al país d'origen en la que participen les institucions i entitats implicades. L'objectiu d'aquesta visita és fer un seguiment de la situació del defensor/a i de la seva organització i visibilitzar en el país el suport de les entitats i les institucions catalanes (Generalitat de Catalunya, Parlament, etc.). Posteriorment, s'elabora un informe de la visita en el qual es recullen les conclusions i recomanacions pel seguiment futur. Aquesta visita permet, alhora, un diàleg polític d'alt nivell amb autoritats del país sobre la protecció de les persones defensores. El Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans es realitza amb el suport de diverses unitats del Govern de la Generalitat de Catalunya: l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament (Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència), i la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies), així com l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. D'altra banda, la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat és l'entitat col·laboradora, encarregada de la gestió del programa. També hi tenen un rol actiu les diferents entitats catalanes que han presentat les candidatures de defensors i defensores, en aquest cas el Colectivo Maloka, Mujeres P'alante, Taula per Mèxic, i Serapaz México. Finalment, la Fundació Formació i Treball col·labora en l'equipament de l'allotjament de les persones defensores acollides a Catalunya.

El Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans té per objectiu oferir protecció i atenció integral a defensors i defensores en situació de risc per raó de l'activitat de defensa dels drets humans que realitzen en el seu país d'origen. Arran de la pandèmia de la COVID-19, i amb l'objectiu de seguir donant suport a les persones defensores, el Programa ha acollit enguany a persones que s'han trobat atrapades a Catalunya a causa de la pandèmia, sense possibilitat de retorn als seus països. Durant aquests mesos, el Govern està treballant per un retorn segur, i paral·lelament es desenvolupa una agenda psicosocial, formativa i d'incidència política per a les persones acollides. Indígena, investigadora comunitària i activista feminista colombiana, defensora de les dones indígenes, afro, pageses, urbanes, mestisses i LGTBI. Com a dona indígena nasa treballa per la defensa dels drets humans, en particular els drets humans de les dones a través dels espais de formació, acompanyament i intercanvi d'aprenentatge i experiències, sostenint i enfortint els coneixements des del pensament critico i propositiu, la lluita per la participació política de les dones i la comunitat LGTBI, la construcció del coneixement en col·lectiu a través de diàlegs interculturals com a processos socials per defensar la vida i el territori. Clara Maria Ávila es troba a Barcelona acollida temporalment pel Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores dels Drets Humans. Hi va viatjar el mes de març passat amb el suport de l'Institut de Drets Humans de Catalunya per participar en el Curs de Drets Humans que organitza aquesta entitat anualment, i que enguany se celebrava del 9 al 26 de març. El tancament de fronteres i les mesures decretades per les autoritats per a fer front a l'emergència sanitària de la COVID-19 ha generat de moment la impossibilitat de retorn de l'activista al seu país. Organització: Colectivo de Mujeres de Matagalapa. Defensora de drets humans membre de l'organització feminista Colectivo de Mujeres de Matagalpa des de 1990 i actualment vicepresidenta de la Junta Directiva. Treballa en la defensa dels drets humans de les dones. En particular, fomenta l'impuls i desenvolupament d'organitzacions de dones autònomes amb processos grupals i d'acompanyament per a l'apoderament personal i col·lectiu com a dones; en projectes des de l'economia feminista; en la cura de la salut integral i sexual reproductiva; en l'abordatge de la violència masclista; i en l'acompanyament a dones en processos de denúncies i demandes per violació als seus drets. Fa tasques d'incidència política en jornades, mobilitzacions socials locals i nacionals, comissions de treball, elaboració d'informes de país, i representació en espais de denúncia internacional. Com a representant del Colectivo de Mujeres de Matagalapa, participa en el moviment de dones des de les seves diverses expressions i espais; en la fundació i creació de les xarxes de dones en l'àmbit local i nacional, i en la coordinació del moviment de dones a Centreamèrica, Llatinoamèrica i el Carib. És llicenciada en Educació agropecuària, comunicació i extensió rural, Agronomia, zootècnia i veterinària. Té postgraus de cooperació internacional al desenvolupament; en educació i drets humans, i en polítiques de gènere en l'àmbit municipal. Així mateix, té formació en tècniques en psicodrama i en metodologies participatives.

Relació de documents elaborats per l'ACCD, la DGCD i/o ONG, centres d'investigació i organismes internacionals relacionats amb la pau, el desenvolupament i la cooperació. Aquesta publicació analitza la vinculació entre l'Agenda 2030 i els drets humans, que estan interconnectats i es reforcen mútuament. Es nodreix d'una anàlisi duta a terme per l'Institut Danès de Drets Humans (DIHR) i l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH), així com de les discussions de la reunió de Satigny (juny de 2017) organitzada pel Grup d'Amics dels Drets Humans i l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. Aquest manual és una iniciativa de la Xarxa de Cooperació del Sud de Catalunya, amb suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Universitat Rovira i Virgili. El document ajuda a entendre què són els ODS, facilita un punt de trobada de treball i full de ruta entre entitats i entre entitats i Govern i posa a disposició un directori de totes les entitats de cooperació i medi ambient del camp de Tarragona. La diagnosi ha estat elaborada per la consultoria independent Lavola, i ha comptat amb la col·laboració i suport de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, així com de Lafede.cat, la Coordinadora d'ONGS i altres moviments solidaris de Lleida, la Coordinadora d'ONG Solidàries / CeDRe de Girona, i la Xarxa de Cooperació del Sud de Catalunya. Escola de Cultura de Pau amb suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. L'objectiu d'aquest diagnòstic, encarregat per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, és conformar una visió sobre l'estat actual de les diferents cooperacions públiques a Catalunya. La Memòria de la XI Legislatura és un document interactiu en el que us podeu moure amb facilitat entre les diferents seccions. També hi trobareu enllaços per a ampliar i aprofundir la informació. L'Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans (EGiBDH) integra en un de sol l'enfocament de gènere i l'enfocament basat en drets humans com a eix vertebrador estratègic, operatiu i organitzatiu de la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. En aquest apartat hi trobareu el document principal i els informes elaborats per acompanyar-ne el desplegament. La Direcció General de Cooperació al Desenvolupament publica dos informes que exploren l'impacte de l'esport per a la transformació positiva al Líban, Jordània i Colòmbia. Van ser presentats el gener de 2018 en el marc de la jornada " Esport i cooperació al desenvolupament. El suport a les persones refugiades i a la població desplaçada a través de l'activitat esportiva recreativa ". Aquest estudi és la reflexió a l'entorn de les beques de formació i investigació com a instrument d'AOD, en la seva modalitat adreçada a beneficiaris/àrees nacionals de països receptors d'AOD ha format part d'un debat aparentment soterrat i poc aprofundit per part de la comunitat internacional. Aquest és el document presentat per la Universitat Rovira i Virgili a l'encàrrec de l'ACCD per disposar "d'una proposta d'un codi ètic de respecte dels drets humans i de la igualtat de gènere per la internacionalització responsable de les empreses catalanes". Informe elaborat per la consultora Baobab a encàrrec de l'ACCD i la DGCDAH com a part del procés d'elaboració de l'Estratègia d'Educació per al Desenvolupament (EpD) de la Generalitat de Catalunya. Es presenten les conclusions de l'anàlisi documental, les entrevistes a informants clau i els tallers que es van realitzar entre novembre del 2009 i febrer del 2010 sobre l'estat de l'EpD a Catalunya. En annexos es pot consultar informació més detallada sobre el procés d'investigació i el treball de camp realitzat.

Per a participar a la borsa de treball de l'ACCD cal enviar un correu electrònic amb el currículum vitae i una carta de presentació, si escau, a l'adreça [EMAIL]. Els perfils professionals que es busquen són generalment els que estan indicats a la Relació de llocs de treball de l'ACCD, és a dir, des d'auxiliars administratius, passant per administratius, tècnics i caps d'àrea en diferents àmbits del coneixement relacionats amb la cooperació al desenvolupament, l'educació pel desenvolupament i l'acció humanitària. També aquells relacionats amb les tasques pròpies de gestió d'una administració pública: serveis jurídics, contractació administrativa, gestió econòmica, arxiu i documentació, recursos humans, gestió de subvencions, procediment administratiu, i comunicació corporativa. Les dades personals facilitades a través del currículum vitae seran recollides a un fitxer específic de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, amb la finalitat de considerar-les en possibles processos de selecció de personal en regim temporal, d'acord amb el què estableix l'article 5 de la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal. Les persones interessades disposen dels drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició, els quals es poden exercir, tenint en compte les previsions legals a l'efecte, enviant la corresponent petició per escrit a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. El període durant el qual es consideraran les dades com a vigents serà d' un any a partir de la recepció d'aquestes.

L'extracció il·legal de minerals del conflicte a la República Democràtica del Congo és un dels factors que contribueixen a la crisi de llarga durada que viu el país des de fa més de 20 anys. El darrer any l'ACCD ha donat suport a projectes d'entitats catalanes que tenien per objectiu proveir de serveis bàsics a les persones afectades pel conflictes de llarga durada i per a conscienciar la societat catalana de l'impacte que aquestes crisis tenen en la vulneració permanent dels drets humans, especialment els drets de les dones. El novembre del 2014 l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va convocar una crida de projectes per a fer front a les crisis de llarga durada a la República Democràtica del Congo, la República Centreafricana i el Sudan del Sud. Amb aquesta convocatòria es manifestava la voluntat de promoure la interrelació de l'acció humanitària amb l'educació per al desenvolupament i la cooperació al desenvolupament. L'objectiu principal era impulsar un treball integral que millori els resultats i, al mateix temps, donar un suport a les ONGD catalanes que treballen en la protecció dels drets humans bàsics, especialment els drets humans de les dones i dels drets col·lectius dels pobles als tres països africans.

La dotació de 436.000 euros està destinada a proveir de serveis bàsics a les persones afectades pel conflictes llargs, ja siguin desplaçades dins del propi país o a d'altres països; i a la reconstrucció de l'entorn físic i psicosocial. Un altre objectiu és conscienciar la societat catalana d'aquestes crisis, la complexitat de les seves causes, els greus impactes que tenen en les persones i la vulneració permanent dels drets humans, especialment els drets de les dones. Pel que fa a l'emergència d'Ebola, els projectes subvencionats tenen com objectiu l'assistència sanitària i les activitats de prevenció entre les comunitats afectades. El Govern vol, també, posar en valor la feina de les ONGs catalanes en la defensa dels drets humans dels més vulnerables davant la societat catalana i impulsar la comunicació dels projectes subvencionats en la línia de la transparència, de la rendició de comptes. L'emergència de l'ebola i els conflictes de llarga durada que pateixen especialment Sudan del Sud, la República Centreafricana i la República Democràtica del Congo van centrar la sessió extraordinària del Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència (CCAHE), convocat pel Govern a finals d'octubre. A més d'analitzar la situació, l'Agència Catalana de Cooperació va manifestar la voluntat de donar suport a aquestes emergències humanitàries i, per primera vegada, promoure la interrelació de l'acció humanitària amb l'educació per al desenvolupament i la cooperació al desenvolupament. L'objectiu principal és impulsar un treball integral que millori els resultats i, al mateix temps, donar un suport a les ONGD catalanes que treballen en la protecció dels drets humans bàsics, especialment els drets humans de les dones i dels drets col•lectius dels pobles a la República Democràtica del Congo, la República Centrafricana i al Sudan del Sud. D'acord amb les línies del projecte del nou Pla director, els criteris de valoració s'han basat en la incorporació de l'enfocament basat en drets humans i gènere; implicar la difusió a través dels mitjans de comunicació catalans, així com impulsar vies de comunicativa innovadores; potenciar la incidència i la col·laboració amb actors de fora de l'àmbit de la cooperació; i, finalment, posar en valor la tasca de la cooperació catalana. Les entitats i intervencions seleccionades han estat les següents: - La Lliga dels drets dels pobles: Enfortiment de les "Maisons d'Ecoute" a Butembo i difusió Documental sobre "Dones, experiències i esperances" - World Vision International: Suport psicosocial als Centres d'Atenció Infantil de Sudan del Sud. - Escola de Cultura de Pau/Delàs: El triangle de l'oblit: RDC, RCA i Sudan del Sud. De la investigació a la incidència a Catalunya. - Fundació Àfrica Viva/HSJD: Suport a la població afectada per l'emergència d'Ebola i restabliment dels serveis de salut materno-infantil i pediatria al St. - Creu Roja Catalunya: Ajut d'emergència per reforçar l'operació de Creu Roja a Sierra Leone davant el brot de Ebola. - Justícia i Pau: Teixint aliances a la RD del Congo i Europa per frenar els minerals del conflicte. - Fundació Trueta: Diagnòstic precoç del càncer de cèrvix a l'Hospital general regional de Kole, RD Congo. - ACNUR: Lluita contra la violència sexual i la discriminació socioeconòmica de les dones a la República Democràtica del Congo. - Acció Contra la Fam: Suport a la prevenció i control de la malaltia infecciosa Febre Hemorràgica Èbola a les àrees afectades i en risc de la República de Guinea. - Farmacèutics Mundi: Intervenció per a l'atenció d'emergència a la població refugiada al camp de Kakuma (Kenya) derivada de la crisi a Sudan del Sud. El mes d'agost el Govern va convocar també un CCAHE per analitzar la situació de Gaza, a Palestina, pels conflictes violents amb Israel, i al Kurdistán, per la guerra amb l'Irak. En el cas de Palestina, els ajuts van ser de 60 mil euros distribuïts entre tres entitats: UNICEF – Catalunya per assegurar la provisió d'aigua potable per als nens i nenes de Gaza afectats pel conflicte i a les seves famílies; Fundació Save the Children, per millorar les condicions de salut i l'accés a l'educació dels nens i nenes afectats; i Nova, Centre per a la Innovació Social, per a promoure la protecció dels civils i documentar, assessorar i informar sobre la destrucció massiva de les infraestructures sanitàries, d'ambulàncies, d'escoles i de mercats, i les conseqüències mortals per a la població vicils. Pel que fa als refugiats kurds tant de Síria com de l'Iraq, l'ajut va ser de 12.500 euros per proporcionar-los-hi aixopluc i cobrir les necessitats bàsiques diàries a través de la Municipalitat Metropolitana de Diyarbakir. A tota la regió hi ha més de 15.000 refugiats vivint en camps construïts per les municipalitats de la Regió del Sud Est.

El Projecte d'informe sobre la proposta de Reglament del Parlament Europeu i dels Consell estableix un sistema per a la Unió per a la autocertificació de la diligència corresponent a la cadena de subministrament dels importadors d'estany, tàntal, wolframi, i or procedents de zones de conflicte i d'alt risc. Segons el document d'Opinió de la Comissió de Desenvolupament a la Comissió de Comerç Internacional (INTA) per evitar les conseqüències de la relació entre l'extracció il·legal i els conflictes violents es requereix una acció que vagi més enllà de la política comercial i tractar-ho des d'una àmplia perspectiva internacional, inclosa la cooperació al desenvolupament. Mina d'or a la República Democràtica del Congo. La Comissió de Comerç Internacional votarà demà 627 esmenes a la proposta legislativa de la Comissió per promoure el proveïment responsable de minerals procedents de zones de conflicte i evitar la relació entre l'extracció il·legal dels minerals i els conflictes armats, i les situacions de violència i vulneració dels drets humans que pateixen les persones que viuen en aquests països, especialment les dones i les nenes. Un dels països que pateix aquesta situació és la RD del Congo, on una de les fonts del finançament dels grups armats és el comerç del coltan, un mineral imprescindible en la fabricació d'elements electrònics, especialment telèfons mòbils. La Unió Europea, que és un dels mercats més grans d'estany, tàntal, wolframi i or i compta amb més de 400 importadors de minerals i metalls, proposa publicar una llista anuals de les empreses "responsables" de la UE i de l'àmbit mundial. L'objectiu és millorar la responsabilitat pública, la transparència de la cadena de suministrament i facilitar l'abastiment responsable de minerals. Les Nacions UNides i l'OCDE han eslaborat directrius per a les empreses que utilitzin minerals provinents d'aquestes zones en conflicte i els Estat Units han adoptat requisits legalment vinculants per a les empreses, que fins ara es limiten a la zona dels Grans Llacs. La votació es pot seguir a través del següent d'aquest cananl. El passat mes de desembre aquesta Comissió va organitza una trobada amb experts de l'OCDE, representants d'empreses, grups de reflexió i organitzacions de la societat civil d'Àfrica i Europa per donar informació als eurodiputats abans de la votació d'aquesta proposta legislativa sobre els anomenats " conflict minerals ". La votació coincideix amb una campanya d'incidència d'entitats i ONGDss europees, entre les que es troba la Xarxa d'Entitats per la República Democràtica del Congo. Campanya "Congo, perill de riqueses" A finals de febrer es va estrenar a Barcelona "Uchungu Na Tumaini. Crònica del dolor i l'esperança", un documental produït per la Lliga dels Drets dels Pobles amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Des de 2007 la Lliga, amb seu a Sabadell, impulsa la campanya "Congo, perill de riqueses" per denunciar les causes i conseqüències d'aquest conflicte de llarga durada que durant els darrers 20 anys ha provocat cinc milions de morts, dos milions i mig de desplaçats i un nombre incalculable de dones i nenes víctimes de violència sexual, un dels efectes més destructius i alhora més desconeguts del conflicte congolès. La pel·lícula recull testimonis de dones que, malgrat la vulneració constant dels seus drets, demostren una gran capacitat de supervivència i superació. Va participar en la presentació la presidenta de l Plataforma de Dones de la Diàspora Congolesa de Bèlgica, Suzanne Monkasa. Comissió Parlamentària de Comerç Internacional

Cada any, per aquestes dates, la ciutadania està a l'expectativa de les novetats tecnològiques de les que ens parlaran els congressistes i empreses que arriben a la nostra ciutat per a participar al Mobile World Congress, un esdeveniment cabdal per l'economia catalana que desperta sentiments contradictoris entre la població. Des de Solidaritat Castelldefels Kasando, com a associació membre de la Xarxa d'Entitats per la R.D. Congo, demanem des de fa anys que aquest congrés sigui una oportunitat per donar a conèixer a la opinió pública, als nostres governants i a la comunitat internacional, la vinculació entre les noves tecnologies i la violació de drets humans que es produeix a la R.D. Congo des de fa més de 20 anys, amb un balanç de gairebé 6 milions de morts. Una taula rodona per parlar del minerals de sang o minerals de conflicte no té cabuda dins del congrés, ens han dit, però tampoc hem aconseguit parlar-ne massa fora d'aquest espai. Els mitjans de comunicació tenen altres temes en l'agenda més captivadors per a l'audiència, però les veus que ens arriben de la R.D. Congo ens obliguen a seguir reclamant aquest espai. Ara tenim l'oportunitat d'obligar les empreses europees a plantejar el tema en els seus consells de direcció, però d'això tampoc se'n parlarà al MWC. Hi ha una proposta a debat del Parlament Europeu per tal d'exigir a les empreses que apliquin mesures per a poder garantir que en la seva cadena de subministrament no hi ha productes procedents del comerç il·legal, de l'explotació de dones i infants, de la guerra i la mort. Cadascun dels estat membres hauran de dir-hi la seva, hauran de donar suport a aquesta iniciativa a la que donen suport les ONG i la societat civil congolesa, o bé hauran de tancar els ulls a la barbàrie que es viu a l'Àfrica i continuar vetllant pels interessos dels empresaris europeus. Com a ciutadans i ciutadanes, consumidors i consumidores tenim el dret i la obligació d'exigir als nostres governs i a les empreses que actuïn en favor de la pau i la defensa dels drets fonamentals d'aquells que dia a dia els fan incrementar els seus beneficis. Més informació a sckasando.org.

Més de 340.000 dones i nenes violades, desenes cada dia i també durant la celebració del Mobile World Congress 2016. A la RD del Congo, el cos de la dona és un camp de batalla per assegurar l'accés indiscriminat als recursos naturals. La periodista i activista congolesa Caddy Adzuba afirma: "La producció dels aparells d'alta tecnologia i telefonia ha de ser responsable, ha de respectar la vida dels altres... S'ha de fer arribar als fabricants el missatge que han de parar de contribuir a les violències contra les dones...". Les xifres només són un petit indicador de la tragèdia que pateixen les persones congoleses a les zones riques en minerals imprescindibles per l'elaboració i el desenvolupament de l'alta tecnologia. La violència sexual ha estat planificada per fer la guerra, forma part d'una estratègia per tenir accés als recursos naturals, a bon preu. En les zones no controlades d'explotació de minerals del Nord i Sud Kivu (est de la RDC), els grups armats, les forces armades congoleses, empreses locals i estrangeres, polítics, diversos països veïns, multinacionals occidentals i asiàtiques són còmplices de les agressions constants a les dones. Extreuen els minerals per als seus negocis, utilitzen els habitants de les comunitats que envolten les mines, i homes i infants són reclutats per treballar a les mines. Els habitatges són destrossats i les dones humiliades i violades. Mitjançant l'agressió sexual no només s'exerceix un control sobre la dona, sinó també sobre la seva comunitat, ja que es destrueix el seu teixit social i familiar a causa de la marginalització que patirà. La finalitat de les empreses i multinacionals del sector de la telefonia mòbil és obtenir beneficis i desenvolupar noves aplicacions i eines necessàries per les nostres societats, però no a qualsevol preu: les empreses s'han d'implicar en la recerca de la transparència i la traçabilitat dels minerals en la seva cadena de subministrament i de producció, des de les mines de la República Democràtica del Congo fins als països on hi ha les foneries i es fabriquen els aparells. Sense saltar-se les regulacions existents ni tancar els ulls davant de les violacions dels drets humans, les agressions comeses contra les dones i el patiment d'un poble sencer, en un país extremadament ric, però on l'esperança de vida és inferior als 50 anys. La tecnologia al servei de les persones i no les persones al servei de la tecnologia: justícia i dignitat per a tothom, sense excepcions. Lliga dels Drets dels Pobles | Xarxa d'Entitats per la RD del Congo

Convocatòria per a l'any 2020 per a la concessió de subvencions destinades a l'enfortiment de les capacitats del teixit associatiu de les comarques de Lleida, Girona, Tarragona i les de Barcelona, llevat de Barcelona ciutat i dels municipis pertanyents a la seva àrea metropolitana, amb compromís amb els objectius de desenvolupament sostenible, la igualtat de gènere i els drets humans. Resolució relativa al procediment de selecció d'entitats col·laboradores per a la convocatòria de subvencions 2020 destinades a l'enfortiment de les capacitats del teixit associatiu de les comarques de Lleida, Girona, Tarragona i les de Barcelona, llevat de Barcelona ciutat i dels municipis pertanyents a la seva àrea metropolitana, amb compromís amb els objectius de desenvolupament sostenible, la igualtat de gènere i els drets humans. RESOLUCIÓ EXI/1825/2020, de 22 de juliol, per la qual s'aproven les bases reguladores de subvencions destinades a l'enfortiment de les capacitats del teixit associatiu de les comarques de Lleida, Girona, Tarragona i les de Barcelona, llevat de Barcelona ciutat i dels municipis pertanyents a la seva àrea metropolitana, amb compromís amb els objectius de desenvolupament sostenible, la igualtat de gènere i els drets humans.

Fins al 5 d'octubre s'hi poden inscriure les entitats de l'economia social i solidària. Els projectes seleccionats es presentaran a la Fira d'Economia Solidària de Catalunya. El Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (FSMET) encara la recta final amb un acte central sota el lema "Acceptem el Repte". La primera part del Fòrum, que va tenir lloc el passat mes de juny, va comptar amb 376 organitzacions de tot el món que es van trobar per avançar cap a una economia més justa i sostenible. La crisi del coronavirus va obligar a adaptar aquesta primera trobada al format virtual, fet que va permetre l'accés a més de 1.700 participants en les diferents ponències i grups de debat. El fòrum reuneix sectors diversos de les economies transformadores com l'economia social i solidària, moviments vinculats a l'agroecologia i les economies feministes, entre d'altres. El FSMET és una iniciativa de la Xarxa d'Economia Solidària (XES), la Xarxa Intercontinental de Promoció de l'Economia Social i Solidària (RIPESS) i la Xarxa de Xarxes d'Economia Alternativa i Solidària (REAS), i compta amb el finançament de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. A més de donar-hi suport econòmic, l'ACCD hi ha participat de forma activa a través del grup de treball de polítiques públiques, juntament amb la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona. Fins al 5 d'octubre es poden inscriure totes aquelles iniciatives que donin resposta als grans reptes globals des de pràctiques concretes i localitzades. Les 15 candidatures que rebin més suport de la ciutadania i les millors puntuacions del comitè de selecció podran participar en un intercanvi entre iniciatives del nord i del sud de coneixement i ajuda mútua. El termini de votació i recollida d'aportacions comença l'1 d'octubre i s'allargarà fins al dia 21. Les propostes seleccionades es presentaran al públic del 26 d'octubre al 22 de novembre, en el marc de la Fira d'Economia Solidària de Catalunya i s'agruparan en quatre categories: reptes sociopolítics, econòmics, ambientals, tecnocientífics i del coneixement. Després, les propostes finalistes s'incorporaran a un llibre digital interactiu sobre les economies transformadores i tindran accés a una ronda de finançament amb actors de les finances ètiques de l'àmbit global.

En aquest apartat trobareu la resposta als dubtes més habituals que poden sorgir davant l'emergència del coronavirus per a les entitats que porten a terme projectes i programes finançats per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Si una entitat es veu forçada a suspendre les activitats per impossibilitat d'implementar-les a causa de la crisi sanitària, l'entitat ho ha de comunicar formalment a l'ACCD i, si escau, demanar una pròrroga d'execució. Una altra cosa podrien ser els projectes o programes ja iniciats en altres exercicis que podrien estar en fase final d'execució. Si les darreres activitats s'han hagut de suspendre, s'ha de demanar pròrroga expressa a l'ACCD i aquesta es concedirà mitjançant resolució, a la llum del concepte de força major, en consonància amb el que preveu el Decret Llei 8/2020 així com les bases reguladores de subvencions de projectes i programes de l'ACCD. Durant aquest període d'estat d'alarma es poden generar i ser elegibles les despeses de personal i despeses indirectes, si així s'establia en el pressupost del projecte o programa. Si aquest no fos el cas, es pot sol·licitar a l'ACCD una modificació substancial de reformulació del pressupost per donar cobertura a aquestes partides i l'ACCD acceptarà, si escau, la modificació mitjançant resolució motivada. En tot cas, cal que la relació contractual, en el supòsit de despeses de personal, continuï vigent i no s'admetran expedients de regulació d'ocupació en relació amb els llocs de treball vinculats a l'activitat subvencionada, la qual cosa s'haurà d'acreditar juntament amb la justificació. S'exceptuen els expedients de regulació temporal d'ocupació. Sí, es permeten les esmentades ampliacions d'execució en tant que són mesures concretes que preveu el Decret Llei de modificació parcial del Decret llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica, i d'adopció d'altres mesures complementàries (article 5.2.a). Així i tot, i a fi d'adequar cada projecte o programa a la situació real l'entitat haurà de sol·licitar, si escau, a l'ACCD una pròrroga d'execució motivada una data de reactivació i l'ACCD l'acceptarà, si escau, mitjançant resolució expressa. El fet de demanar que l'entitat beneficiària faci la petició expressa a l'ACCD és perquè només l'entitat beneficiària pot valorar si la crisi sanitària li està causant greus perjudicis o poden continuar amb l'execució. Tot això no exclou que la data de finalització del projecte es pugui tornar a modificar en funció de l'evolució de la pandèmia i la normativa que se'n derivi. Tanmateix, cap modificació hauria d'alterar la valoració que el projecte o programa va aconseguir en la corresponent convocatòria en els supòsits de concurrència competitiva. El principi que seguirà l'ACCD, per tant, és el d'adoptar mesures de flexibilització, d'acord amb la normativa de subvencions i de procediment administratiu comú, amb relació a les condicions establertes a les bases reguladores i convocatòries del seu àmbit competencial amb la finalitat de donar la viabilitat màxima a les actuacions objecte de subvenció que s'han vist afectades pel context generat per la COVID-19 o per les mesures preses per combatre'l. En tot cas, qualsevol mesura s'estudiarà sota el principi de flexibilitat i si el problema fos majoritari, es podria estudiar una modificació de les bases reguladores. Sí, es podran concedir noves pròrrogues a les ja concedides d'acord amb el principi de flexibilitat (vegeu resposta de la pregunta 3). L'ampliació de recursos econòmics per cobrir aquest període en cap cas pot significar un augment de l'import de la subvenció concedida. Tanmateix, es podran permetre els esmentats recursos sempre que les modificacions de partides pressupostàries estiguin dins de les desviacions que permeten les bases pel que fa a les modificacions substancials. En tot cas, s'estudiarà sota el principi de flexibilitat i si el problema fos majoritari, es podria estudiar una modificació de les bases reguladores en aquest apartat. En la disposició addicional onzena s'estableix que durant la vigència de l'estat d'alarma, decretat pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, es permetrà als òrgans certificadors l'expedició de certificats electrònics qualificats d'acord amb el que preveu l'article 24.1.d) del Reglament (UE) 910/2014, de 23 de juliol, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior. Per a poder realitzar el tràmit d'identificació en l'expedició dels certificats digitals s'acceptaran sistemes de videoconferència basats en els procediments autoritzats pel Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries o reconeguts per a l'expedició de certificats qualificats per un altre estat membre de la Unió Europea. Així doncs, en cas de caducitat dels certificats caldrà que us dirigiu a l'òrgan de certificació corresponent per fer les gestions d'expedició d'aquests certificats. Aquests certificats seran revocats en el mateix moment que finalitzi l'estat d'alarma, i el seu ús es limitarà a la relació amb les administracions públiques. En cas que alguna entitat es trobi amb alguna dificultat, cal que es posi en contacte amb el tècnic/a de referència de l'ACCD, que n'estudiarà la resolució. Sí, es podran contemplar i aprovar despeses d'estructura i altres no contemplades en el projecte, si escau, prèvia petició expressa a l'ACCD i resolució d'acceptació d'aquesta. Una cosa diferent és que un projecte amb objecte finalista només imputi despeses d'estructura. Es considera que en aquest cas l'entitat hauria de renunciar al projecte i retornar els fons no aplicats, encara que no s'hagin assolit els objectius i/o no s'arribi al 50% d'execució de l'import subvencionat, atès que es donen les causes de força major previstes a les bases i als instruments de concessió. Els interessos bancaris que es puguin generar de la subvenció abonada a bestreta s'hauran de retornar o aplicar, segons sigui el cas. Es tractarà com una nova reformulació del projecte/programa que serà tractada amb flexibilitat per part de l'ACCD i que, si escau, acceptarà mitjançant resolució motivada. Tanmateix cal remarcar que no pot desvirtuar el projecte o programa aprovat i que la situació de força major s'ha de prendre sempre en referència amb el lloc d'execució del projecte o programa i no amb la de Catalunya. La documentació a presentar és la mateixa que l'exigida amb l'acceptació de la subvenció (reformulació de pressupost, matriu de planificació, cronograma) acompanyada de la justificació objectiva de la sol·licitud de modificació per part de l'entitat sol·licitant i del document oficial de suport. S'ha de veure quina és la situació sanitària de la pandèmia respecte del país en què es troba el personal expatriat. En el supòsit que hi hagi una situació que aconselli l'expatriació, d'acord amb les recomanacions de les autoritats sanitàries del país, el personal haurà de retornar i les despeses generades pel personal expatriat durant el període de permanència en el país, seran elegibles. Sí, es permet la suspensió de l'execució dels programes en tant que és una mesura implícita en la disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març (vegeu la resposta de la pregunta 3). Així i tot, i a fi d'adequar cada programa a la situació real (que qui millor coneix és l'entitat beneficiària) cal sol·licitar a la suspensió a l'ACCD, que l'acceptarà mitjançant resolució motivada. El fet de demanar que l'entitat beneficiària faci la petició expressa a l'ACCD és perquè l'entitat beneficiària pot valorar que la suspensió li causa greus perjudicis i prefereixen continuar amb l'execució. Tot això no impedeix que la data i la definició inicial del programa es pugui tornar a modificar segons avanci la pandèmia i la normativa que se'n derivi. Tanmateix, cap modificació hauria d'alterar la valoració que el programa va aconseguir en la corresponent convocatòria. El principi que seguirà l'ACCD és el d'adoptar mesures de flexibilització, d'acord amb la normativa de subvencions i de procediment administratiu comú, amb relació a les condicions establertes a les bases reguladores i convocatòries del seu àmbit competencial amb la finalitat de donar la viabilitat màxima a les actuacions objecte de subvenció que s'han vist afectades pel context generat per la COVID-19 o per les mesures preses per combatre'l. Sí, es permetrà l'execució més enllà de la fi de l'estat d'alarma a Catalunya justament perquè els projectes quedarien prorrogats prèvia sol·licitud a l'ACCD qui resoldrà expressament. Veure el procediment en apartats precedents i, sobretot, s'ha de tenir en compte el país de referència de l'estat d'alarma (o equiparable) és el del país d'execució del projecte. La suspensió no és automàtica en el cas de l'execució d'activitats i si aquestes s'han hagut de posposar a causa de la crisi sanitària i necessitaran més temps per executar-les cal sol·licitar motivadament a l'ACCD pròrroga que, si escau, l'aprovarà per mitjà de resolució. L'informe final, l'auditoria i l'avaluació formen part de la justificació i el còmput per lliurar aquesta documentació. Si l'execució del programa finalitza en el període d'estat d'alarma, el còmput per lliurar aquesta documentació s'iniciarà quan perdi vigència el Real Decret o, si escau, les pròrrogues posteriors, llevat que la suspensió causi a l'entitat un greu perjudici, la qual cosa s'ha de comunicar fefaentment a l'ACCD, qui resoldrà al respecte, com ja s'ha dit en respostes anteriors.

El Govern de Catalunya, a través de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ha consolidat un eix de treball que aposta pel foment de les economies transformadores amb l'objectiu de contribuir a la justícia social, especialment els drets laborals i ambientals dels països productors, i promoure iniciatives socioeconòmiques que prioritzin les persones i la sostenibilitat mediambiental. L'ACCD segueix una estratègia holística per assolir els objectius de foment de les economies transformadores, d'acord amb els principis següents: La pandèmia de la COVID-19 posa de manifest la necessitat d'apostar per un model de producció i consum que posi les persones i les cures en el centre. Que no respongui només als imperatius econòmics, sinó també a factors socials i mediambientals. Les cooperatives estan esdevenint estructures de suport social, que sostenen la situació d'emergència en les comunitats del sud global. La pandèmia ha obligat a aturar temporalment la majoria d'actuacions de cooperació i educació per al desenvolupament, però en alguns casos s'han pogut adaptar al nou context. Per exemple, el Fons de Dones del Senegal dóna suport a iniciatives productives de l'economia social i solidària, que han demostrat la seva resiliència amb una ràpida adaptació al nou context. El 2020, l'ACCD ha renovat el suport a LaCoordi, una plataforma formada per entitats catalanes del tercer sector i de l'economia social i solidària, que promou la justícia social, el comerç just i el finançament ètic i solidari. El projecte s'anomena " Apuntalant el moviment d'economia social i solidària a Catalunya des d'una perspectiva local-global ", i té per objectiu contribuir a reduir les desigualtats i enfortir el respecte global pels drets humans a través de les economies transformadores amb perspectiva nord/sud. La iniciativa neix amb la vocació d'articular del moviment comerç just i les finances ètiques a Catalunya, per tal de denunciar les injustícies i les vulneracions dels drets humans en les cadenes de subministrament i les relacions comercials nord-sud, i ressaltar el rol de les alternatives econòmiques com mecanismes de canvi social i econòmic.

Els drets humans i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) continuen plenament vigents davant l'emergència de la COVID-19. Lluny de posar-los en quarentena, han de ser la brúixola per superar la crisi actual, millorar la resiliència humana i beneficiar el planeta. Si us vau perdre el seminari o teniu ganes de reviure alguna de les sessions, podeu consultar els enregistraments sencers als enllaços a continuació: També podeu descarregar totes les presentacions utilitzades durant el seminari. Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i NOVACT

Aquest dimecres s'ha celebrat a Barcelona la jornada "Esport i cooperació al desenvolupament. El suport a les persones refugiades i a la població desplaçada a través de l'activitat esportiva recreativa". S'hi ha presentat un informe que explora l'impacte de l'esport per a la transformació positiva al Líban, Jordània i Colòmbia. Els valors del món de l'esport poden esdevenir un instrument al servei de la cooperació al desenvolupament? Com es pot vincular l'esport amb el suport a les persones refugiades i poblacions desplaçades? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals respon l'informe "Esport pel Desenvolupament. Programa per incrementar el suport als refugiats i població desplaçada a través d'activitats esportives i recreatives", encarregat per la Direcció General de Cooperació. El document s'ha presentat a la Jornada "Esport i cooperació al desenvolupament", organitzada per la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament juntament amb el Consell Català de l'Esport de la Generalitat de Catalunya a Barcelona, dimecres 10 de gener al Museu Colet de Barcelona. Les autores de l'estudi, Bet Millet i Carla Burriel, han desgranat els continguts dels dos volums de l'informe, que incorporen una proposta d'intervenció, a mode de prova pilot, a Jordània i Líban, utilitzant l'activitat fisicoesportiva com a eina pel desenvolupament. Les autores han repassat "els elements imprescindibles per tal de crear una guia d'intervenció innovadora, potent i transformadora, basada en l'ús de l'esport per afrontar les situacions crítiques de trauma, risc i indefensió que pateixen els refugiats i les poblacions desplaçades". El segon volum de l'informe es centra a Colòmbia en clau d'anàlisi de la situació actual de postconflicte i recerca d'iniciatives existents d'esport per al desenvolupament. En aquest cas es tracta d'un pas previ per a una proposta d'intervenció futura en la línia d'allò plantejat a Jordània i el Líban. El director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, ha explicat que "l'esport per al desenvolupament és un eix que cal incorporar en la definició del nou Pla Director i podria esdevenir una de les singularitats de la cooperació catalana". Per la seva banda, el director del Consell Català de l'Esport, Antoni Reig, ha subratllat les possibilitats "d'educar a través de l'esport", entenent el terreny de joc com un espai que "iguala, promou la tolerància i uneix". Més de 80 persones han assistit a la jornada, que ha comptat amb la participació de persones vinculades a l'esport, la cultura i la cooperació i que han explicat les seves experiències, com Jaume Mora (International Sociological Sport Observatory), Mariona Miret (Fundació FC Barcelona), Carles Meilan (CET10), Francesc de Dalmases (Fundació CATmón) i Laia Ruich (UNICEF).

Entrevistem Suzanne aprofitant una ràpida estada a Barcelona per presentar el documental "Uchungu na tumaini. Crònica del dolor i l'esperança". El documental està produït per la Lliga dels Drets dels Pobles en el marc de la convocatòria de programes d'Educació per al Desenvolupament 2010 de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Suzanne Monkasa és consultora en gestió intercultural, graduada en llengües romàniques i especialitzada en qüestions de gènere. Viu a Brussel·les i presideix la Plataforma de Dones de la Diàspora Congolesa de Bèlgica. L'any 1995 va fundar el Consell de Comunitats Africanes d'Europa i Bèlgica i n'és la presidenta. També ha estat membre de la junta de la Xarxa Europea de Dones Migrants, la plataforma d'organitzacions de dones migrants més gran d'Europa. La presentació del documental Uchungu na tumaini va ser un èxit. Li agraïm la seva visita a Barcelona. En primer lloc voldria donar les gràcies al Govern de Catalunya per la seva acollida i agrair de tot cor a la Lliga dels Drets dels Pobles i la seva presidenta, Rita Huybens, per donar-me l'oportunitat de defensar els drets humans de les dones del Congo. El documental mostra la situació de la República Democràtica del Congo, la violència i les conseqüències per a les dones. Aquesta presentació m'ha permès explicar el marc en el qual nosaltres, les dones de la diàspora, treballem amb les dones del Congo per la pau. Després de més de 20 anys de guerra, estem davant d'un conflicte de llarga durada. No puc dir que sigui un conflicte oblidat. A nivell internacional disposem d'un instrument jurídic molt rellevant per al Congo, que és la Resolució 1325 del Consell de Seguretat les Nacions Unides*. I a Bèlgica, belgues i congolesos treballem plegats per eradicar la situació de violència contra les dones; tant en l'àmbit del govern, com de la societat civil i de les onegés. No és un conflicte oblidat per nosaltres, hi dediquem molts esforços, encara que no sempre els resultats siguin proporcionals. Les dones en són les víctimes més vulnerables? Certament, les dones i les nenes. I cada vegada hi ha més homes que també esdevenen víctimes. Però, al mateix temps, les dones són actores principals per a la pau al Congo; construeixen la pau en la mesura de les seves possibilitats. Estan molt implicades, insisteixo: són víctimes i alhora treballen molt per construir la pau. Des de la perspectiva europea es promou suficient aquest concepte de dones com a actores de pau? Bé, no conec totes les anàlisis que s'han fet a Europa [ riu ], però sé que a Bèlgica treballem amb d'altres dones i homes que s'han implicat en aquesta problemàtica, i sabem també que hi ha dones molt actives més enllà de Bèlgica. En d'altres països europeus ja es valora aquest rol de les dones com a protagonistes en els processos de pau. A Catalunya us animo també a fer-ho. Quin és el rol de la diàspora congolesa? A partir de la Resolució 1325, des de la diàspora congolesa ens hem implicat a diferents nivells: moltes dones que són originàries de les regions on hi ha conflicte són membres de les associacions i participen col·laborant amb les dones que son allà. Per exemple, fem incidència en el govern de Bèlgica perquè els problemes i situacions de les dones congoleses es tinguin en compte quan Bèlgica participa en el fòrums europeus i en els internacionals. La Plataforma de Dones de la Diàspora Congolesa de Bèlgica també dóna suport a la formació política, especialment respecte la Resolució 1325. Alguns països europeus han fet reconeixements públics a activistes i persones de la diàspora congolesa. Fins a quin punt és útil aquest reconeixement? El reconeixement dóna ànims a les dones, és una forma de suport que apreciem molt, que aporta coratge a les dones en la seva lluita al Congo. L'any 2008 el govern belga va aprovar un pla d'acció sobre la Resolució 1325 i va crear la Plataforma PAN 1325, en el marc de la qual fem una campanya per demostrar que les dones són una oportunitat per a construir la pau. Cada any des de la Plataforma concedim un títol d'honor, que anomenem "dones de pau". Moltes dones de la diàspora congolesa han rebut aquest guardó, i això significa molt perquè es fa al Senat, un lloc simbòlic, en presència de responsables polítics, organitzacions no governamentals, etcètera. Treballem sempre amb els altres, mai soles, i això ens permet avançar. Quan hi ha bones iniciatives, hi donem suport i hi col·laborem, no es tracta d'una tasca només de la diàspora congolesa. A Catalunya, per exemple, hi ha organitzacions com la Lliga dels Drets dels Pobles que fan un treball molt important, i necessiten el suport del govern perquè la societat catalana conegui la situació del Congo. Com afecta l'extracció il·legal de minerals al conflicte del Congo? Crec que aquest documental de la Lliga dels Drets dels Pobles és un molt bon instrument per respondre a la pregunta que em formula. Personalment no disposo de tots els elements d'anàlisi sobre la qüestió. Les nostres organitzacions ens dediquem a la formació de les dones del país, que són víctimes de situacions de violència, tinguin el màxim d'informació i les eines per poder fer front a tot allò que els passa. Aquests dies s'ha celebrat a Barcelona el Mobile World Congress (MWC). Quin missatge enviaria als seus responsables? D'entrada, fer valdre el progrés que han permès les noves tecnologies. I com a dona de la diàspora congolesa que segueix allò que passa al món, diria: "Ei! Necessitem tenir més dones en els llocs on es prenen les decisions. Aquest és un missatge important: defensar l'accés de les dones a la formació i la informació és imprescindible per avançar. I serà molt positiu el dia que en els fòrums importants, com el MWC, també hi hagi dones amb capacitat de decisió.

Amb motiu del dia mundial del comerç just, recuperem aquest article de la directora de l'ACCD, Carme Gual, publicat originalment a la revista de la Xarxa de Cooperació del Sud de Catalunya. El Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022 estableix les economies transformadores com un dels eixos de treball prioritaris. En particular, fa una crida a " promoure el dret a la sobirania alimentària als països socis " i "incentivar els projectes cooperatius i promoure economies transformadores neutres en carboni i circulars, així com l'aplicació efectiva els drets laborals" (objectiu estratègic 3). En el seu objectiu estratègic 4, demana "contribuir a transitar cap a una economia circular, tot promovent models de producció sostenibles i de consum responsables." En aquest sentit, l'ACCD dona suport a nous models de desenvolupament que garanteixin els drets humans i la sostenibilitat mediambiental amb projectes i programes que posin al centre les persones i la sostenibilitat de la vida. Una noció, en definitiva, que s'ha anomenat "d'economies transformadores". Avui no disposem d'un concepte que aglutini el conjunt d'iniciatives socioeconòmiques l'objectiu de les quals no és la maximització del benefici. L'ACCD pren com a referència el concepte d'economies transformadores presentat per la societat civil en el marc del procés cap el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores (que s'havia de celebrar el juny de 2020 a Barcelona amb el suport de l'ACCD), per definir i agrupar totes aquelles iniciatives socioeconòmiques que posen en el centre a les persones, potenciant el seu benestar i l'apoderament personal i col·lectiu. El concepte de les economies transformadores incorpora, com a mínim, quatre moviments diferents: l'economia social i solidària, amb el comerç just i les finances ètiques; l'economia basada en els comuns o procomuns; les economies feministes; i l'agroecologia i el moviment per la sobirania alimentària. Partint d'aquesta mirada, l'ACCD disposa d'una trajectòria de suport a iniciatives socioeconòmiques i d'educació pel desenvolupament en els àmbits de la sobirania alimentària, l'economia feminista, l'economia social i solidària, el comerç just i les finances ètiques. Els objectius que l'ACCD persegueix a Catalunya són, d'una banda, la contribució a la construcció d'una ciutadania local i global transformadora amb capacitat de reaccionar davant les vulneracions dels drets humans i les desigualtats de gènere. Aquí s'hi inclouen les actuacions d'Educació per al Desenvolupament a Catalunya i les tasques de comunicació sobre les economies transformadores. El segon objectiu és millorar la incorporació dels aspectes socials, ambientals i laborals en la contractació pública, com a eina de coherència de polítiques. Finalment, el tercer objectiu és treballar i participar en els espais de defensa dels drets humans en l'entorn de l'empresa. Alguns exemples de projectes i programes als quals dóna suport l'ACCD en l'àmbit de les economies transformadores són la col·laboració amb la LaCoordi, una coordinadora formada per entitats catalanes del tercer sector i de l'economia social i solidària, que promou la justícia social, el comerç just i el finançament ètic i solidari. Està formada per SETEM Catalunya, Oxfam Intermón, Alternativa 3, Fiare Catalunya, FETS-Finançament Ètic i Solidari i la Xarxa d'Economia Solidària). Un altre exemple de la implicació de l'ACCD en el foment de les economies transformadores és el suport que des del 2019 s'ha donat al Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, un procés que havia de culminar el juny de 2020 amb una trobada internacional, i que s'ha hagut de suspendre per motiu de la COVID-19. Fa uns mesos va finalitzar el programa Biblioteques sense Fronteres, compromeses amb un món més just, amb una edició dedicada al comerç just, les finances ètiques i l'economia social i solidària a sis biblioteques públiques de Catalunya. Finalment, a partir d'iniciatives d'entitats catalanes, l'ACCD ha finançat projectes de denúncia de situacions concretes de vulneració dels drets laborals i ambientals a entitats com Justícia i Pau o SURT, així com de denúncia de l'actual model productiu i de consum alimentari a través de l'entitat Justícia Alimentària, SETEM o DESOS, entre d'altres. A més de la tasca d'educació per al desenvolupament i construcció d'una ciutadania crítica, l'ACCD també dona suport a projectes al sud global. Per fer-ho, persegueix dos objectius principals: en primer lloc, fomentar polítiques públiques i l'enfortiment de les capacitats dels actors locals per promoure pràctiques i iniciatives en el marc de les economies transformadores per avançar cap a una economia més humana que garanteixi els drets de les dones. En segon lloc, contribuir a l'apoderament econòmic i polític de les dones des de la promoció de les economies transformadores, lluitant contra la desigualtat i promovent la democratització de la cura. A continuació repassem alguns exemples sobre el terreny. A la regió mediterrània, l'ACCD fomenta polítiques públiques d'impuls de l'economia social i solidària. Ho fa de la mà d'actors com l'Agència Catalana de Joventut, amb qui col·labora en un projecte per apoderar les dones joves de la Mediterrània com a sector clau per promoure l'economia social i solidària. Al Marroc treballa amb el Consell Regional de Tànger-Tetuan-Al-Hoceima. A Tunísia, en col·laboració amb la governació de Sousse i amb la Unió Nacional de la Dona Tunisenca, porta a terme un projecte per la creació d'un ecosistema favorable a l'economia social i solidària, i a Palestina s'ha donat suport a l'impuls activitats generadores d'ingressos, incloent-hi cooperatives, dirigit a les dones palestines. Pel que fa a l'Amèrica Llatina, a El Salvador i Nicaragua s'ha finançat programes de millora de les capacitats per organitzar-se col·lectivament i pel foment de l'emprenedoria social, i a Bolívia s'ha treballat amb les organitzacions econòmiques comunitàries i organitzacions de dones camperoles, des d'una perspectiva organitzacional mitjançant cursos de formació a l'Escuela de Formación de Líderes de la Via Campesina. Finalment, al Senegal s'acompanyen activitats de formació a dones per a la transformació de cereals, fruita i verdura, i es finança l'adquisició de materials per a petites explotacions hortícoles. Es treballa per a la promoció del dret a una vida activa i autònoma econòmicament. La pandèmia de la COVID-19 ha obligat a aturar la majoria d'aquestes actuacions, però la promoció de les economies transformadores és i serà una línia de treball fonamental per fer possible un canvi sistèmic, que permeti no deixar ningú enrere i assegurar que s'avança la justícia i sostenibilitat globals que avui estan en risc, també quan retorni l'anomenada nova normalitat. "El comerç just ha evolucionat: ja no es tracta de posar l'accent en aquelles iniciatives de comerç internacional justes, sinó que vol representar les noves alternatives econòmiques amb perspectiva global, i en coherència amb la realitat local del territori."

Podeu adreçar-vos a l'ACCD a través de la bústia de contacte o bé mitjançant el correu [EMAIL]. Per als dubtes relacionats amb convocatòries de subvencions en curs, podeu escriure'ns a [EMAIL] Si voleu exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o oposició (drets ARCO) amb relació a les vostres dades de caràcter personal tractades per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, en els termes i les condicions previstes en el títol III de la LOPD, us podeu adreçar a: [EMAIL]. Podeu consultar l'adreça i telèfon de les oficines de registre pròpies i les concertades de la Generalitat de Catalunya en aquest enllaç. Pel que fa al registre de Via Laietana 14, trobareu tota la informació en aquest enllaç. Podeu seguir l'actualitat de la cooperació catalana a les següents xarxes socials:

Les organitzacions convidades presentaran un pòster on exposaran un o diversos projectes de la seva entitat, fent especial èmfasi en com aborden la temàtica del grup de treball en el qual participen. Els assistents podran visitar lliurement l'exposició de projectes. Debat i intercanvi d'experiències sobre els elements bàsics dels projectes d'esport pel desenvolupament i la pau, i la seva adequació als diferents contexts: Disseny de projectes i avaluació, metodologia, formació, gènere, i xarxes/accions internacionals i polítiques públiques. Presentació del projecte europeu "PLAY!", per la Fundació Pere Tarrés i els seus socis europeus. Aprofundiment i acords sobre elements bàsics dels projectes en l'àmbit de l'esport pel desenvolupament: Disseny de projectes i avaluació, metodologia i format, formació, gènere, xarxes/accions internacionals i polítiques públiques. Durant tot el dia hi haurà exposicions fotogràfiques:

Aquestes paraules de l'expresident de Sud-àfrica i reconegut líder antiapartheid Nelson Mandela expressen el potencial de l'esport per generar canvis socials, fins i tot en les societats més polaritzades. El dies 17 i 18 d'octubre de 2019 se celebrarà a Barcelona el Congrés Esport i Cooperació Internacional, liderat per la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu d'establir els principis bàsics per fer de l'esport i l'activitat física un instrument de cooperació internacional al desenvolupament. Aquest esdeveniment es concep com un espai de debat i reflexió, d'intercanvi de bones pràctiques i experiències entre entitats i organitzacions nacionals i internacionals que treballen en aquest àmbit. El Congrés es desenvoluparà en dues jornades, durant les quals persones expertes de renom internacional realitzaran diverses ponències, i s'organitzaran grups de treball on les entitats i organitzacions participants podran aprofundir en l'anàlisi de cinc temàtiques: També es realitzarà una mostra de projectes, on les entitats que així ho desitgin tindran l'oportunitat de presentar les seves accions i compartir la seva experiència amb la resta de participants al Congrés. El Congrés Esport i Cooperació Internacional comptarà amb una àmplia representativitat geogràfica i amb la presència dels principals actors dels sectors de la cooperació al desenvolupament i de l'esport i l'activitat física. L'acte està obert a la participació d'estudiants universitaris, entitats, administracions i tot el públic interessat en l'ús de l'esport i l'activitat física com a eina de cooperació internacional al desenvolupament. El Congrés està coorganitzat per la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i la Secretaria General de l'Esport i de l'Activitat Física.

El Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència va ser creat pel Decret 179/2005, de 30 d'agost, com a òrgan col·legiat amb funcions de coordinació i recomanació en les actuacions de les institucions i entitats catalanes davant de situacions d'emergència, ja siguin d'origen natural o humà, sorgides a països en vies de desenvolupament i en conflicte a fi de facilitar i donar resposta ràpida a les actuacions humanitàries i està adscrit a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Correspon al CCAHE l'exercici de les funcions següents: a) Establir les estratègies i enfocaments de les intervencions en contextos d'emergència així com els protocols de coordinació de l'acció humanitària. b) Definir criteris d'intervenció i prioritzar les necessitats. Definir quines emergències es consideren i en quines intervé el CCAHE. c) Proposar actuacions específiques davant les emergències en les quals consideri que s'ha d'intervenir. d) Establir terminis i metodologia d'aprovació de propostes d'actuació del CCAHE per tal de poder donar resposta immediata a les necessitats d'emergència dels primers moments. e) Obrir, delimitar i establir terminis i metodologia de les convocatòries de recepció de propostes que s'obrin per campanyes de reconstrucció després d'una emergència. f) Garantir que les actuacions respondran a les necessitats detectades per alleugerir el sofriment de les poblacions afectades, i no a altres criteris. g) Mantenir informada a la ciutadania. h) Qualsevol altra funció relacionada amb les competències d'aquest òrgan que li encomani el Govern de la Generalitat de Catalunya. El Decret 179/2005, de 30 d'agost, n'estableix la composició, l'organització i el funcionament.

És un òrgan consultiu i de participació de la societat de Catalunya per al foment de la pau en les activitats de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals en aquest àmbit, està adscrit a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i està integrat per representants de l'Administració de la Generalitat, dels ens locals, dels grups parlamentaris, de les organitzacions no governamentals per la pau i altres institucions i personalitats rellevants, reconegudes per les seves activitats a favor de la pau. Les seves funcions venen regulades per la Llei 21/2003, de 4 de juliol, de foment de la pau i són les següents:

Té la funció d'impulsar la informació i la comunicació, la col·laboració, la cooperació i l'assistència recíproca en l'execució de les actuacions de cooperació al desenvolupament de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals, els quals informaran, directament o a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió de les actuacions que duguin a terme en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament. La seva composició és paritària i hi participen representants dels departaments i els organismes de la Generalitat, dels ens territorials i locals designats per llurs entitats representatives, i del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Les seves funcions venen regulades per la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament i són les següents: El funcionament, la composició i les funcions de la Comissió Interdepartamental de Cooperació al Desenvolupament es regulen pel Decret 139/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen els òrgans de coordinació i col·laboració i els òrgans consultius de la Llei 26/2001 de cooperació al desenvolupament.

És l'òrgan tècnic de coordinació interdepartamental de l'Administració de la Generalitat en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional, està presidida pel conseller o consellera competent en matèria d'actuacions exteriors i integrada per representants dels departaments i els organismes de la Generalitat, d'acord amb el que s'estableixi per reglament. Les seves funcions venen regulades per la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament i són les següents:

És l'òrgan consultiu i de participació de la comunitat catalana per al desenvolupament de l'activitat de l'Administració de la Generalitat en aquest àmbit i està format per representants de l'Administració de la Generalitat i de les organitzacions no governamentals per al desenvolupament i altres institucions, entitats i personalitats rellevants reconegudes com a membres destacats de la comunitat catalana per al desenvolupament.

La finalitat dels òrgans consultius i de participació és implicar el teixit associatiu català en el sistema de consulta, informació i participació de la política oficial catalana de cooperació, així com promoure processos més àgils i flexibles per portar-la a terme amb més eficàcia. És l'òrgan consultiu i de participació de la comunitat catalana per al desenvolupament de l'activitat de l'Administració de la Generalitat en aquest àmbit. La Comissió Interdepartamental de Cooperació al Desenvolupament és l'òrgan tècnic de coordinació interdepartamental de l'Administració de la Generalitat en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional. La Comissió de Coordinació amb els Ens Locals té la funció d'impulsar la informació i la comunicació, la col·laboració, la cooperació i l'assistència recíproca en l'execució de les actuacions de cooperació al desenvolupament de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals El Consell Català de Foment de la Pau va ser creat amb la voluntat de constituir-se com a òrgan facilitador per a la coordinació de l? Administració de la Generalitat i els e's locals en temes relacionats amb la cultura de la pau. El Comitè Català d'Acció Humanitària i d'Emergència és un òrgan col·legiat amb funcions de coordinació i recomanació en les actuacions de les institucions i entitats catalanes davant de situacions d'emergència, ja siguin d'origen natural o humà, sorgides a països en vies de desenvolupament i en conflicte a fi de facilitar i donar resposta ràpida a les actuacions humanitàries.

Els defensors i les defensores de drets humans són clau per a la transformació dels conflictes i la reducció de les desigualtats. Lluitar contra les amenaces, els atacs, l'estigmatització i la criminalització que els assola és un repte global i compartit. Les dones defensores pateixen especialment la repressió i la violència. Per tot això, una línia de treball prioritari per a l'ACCD és contribuir a que defensors i defensores dels drets humans puguin desenvolupar la seva tasca en condicions d'integritat i seguretat. El 2018, l'any en que es commemora el vintè aniversari de la Declaració de les Nacions Unides per a la seva protecció, l'ACCD ha desplegat múltiples iniciatives en aquest sentit: Acollida a Catalunya i acompanyament al retorn de persones defensores dels drets humans: Sílvia Berrocal i Edilberto Daza (Colòmbia), fins el mes de maig, i Martha Ceballos, Oscar Humberto Melo (Colòmbia) i Karen Taxilaga (Mèxic), a partir del mes d'octubre. Tot plegat en el marc del Programa català de protecció de defensores i defensors de drets humans. El Programa és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya en la que també col·labora l'Ajuntament de Sant Cugat i que gestiona la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, i té com a objectiu oferir protecció a defensors i defensores dels drets humans en situació de risc a causa de la seva activitat de defensa dels drets humans per mitjans pacífics. Suport a iniciatives d'incidència i sensibilització a Catalunya, com el programa Ciutats Defensores dels Drets Humans, en el qual hem facilitat la cobertura per part de l'espai InfoK de TVC, i participant a espais internacionals com la Cimera Mundial de Defensors i Defensores dels Drets Humans. Aquest 2018 hi ha hagut per primera vegada una edició de primavera del Ciutats Defensores dels Drets Humans, que s'afegeix a la tradicional edició de tardor. En total, la iniciativa ha acollit 14 activistes d'arreu del món. D'altra banda, la Cimera Mundial de Defensors i Defensores dels Drets Humans, que té el suport de més de 30 organitzacions i xarxes de defensors de drets humans, a més de Governs com el de la Generalitat, va tenir lloc entre el 29 i el 31 d'octubre a París (França). Una delegació de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament hi va donar a conèixer el Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans. Concertació d'actors i treball en xarxa amb entitats, departaments de la Generalitat de Catalunya, col·legis professionals, ajuntaments a Catalunya; programes de protecció a l'estat espanyol i a nivell europeu com a membres de la Xarxa europea de programes de reubicació temporal coordinada per Protectdefenders.eu. Aquesta trobada va tenir lloc en el marc de la Cimera Mundial de Defensors i Defensores dels Drets Humans, a París, i la cooperació catalana hi va ser present per a donar a conèixer l'estratègia de país en matèria de protecció. Reunió de la Xarxa europea de programes de reubicació temporal, a París Enfortiment de les lluites compartides entre organitzacions catalanes i organitzacions de Colòmbia i Amèrica Central a través de formació, xarxes, assessorament i acompanyament legal, recerca i articulació amb universitats. Reunió amb Tiempos Nuevos Teatro, contrapart a El Salvador Cicle 'El cinema i la defensa dels drets humans', resultat del treball concertat entre els diferents programes de cooperació finançats per l'ACCD. La mostra de cinema va comptar amb quatre projeccions a La Filmoteca de Catalunya i els Cinemes Girona els dies 1 i 2 de desembre, i va ser organitzat per les entitats i institucions següents: Entrepobles, Associació Internacional per la Pau, Brigades Internacionals de Pau, Farmacèutics Mundi, Fundació Calala i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. L'entitat Drac Màgic porta a terme la programació i gestió del cicle. Fotograma de la pel·lícula 'Camino a la escuela' projectada durant la mostra Contribució al Fons de dones internacional Urgent Action Fund per a donar suport a dones defensores de drets humans en moments crítics. L'Urgent Action Fund per als Drets Humans de les Dones és un fons internacional feminista que protegeix i enforteix defensores dones i trans quan s'enfronten a amenaces greus a causa del seu activisme. El fons utilitza eines molt àgils per a respondre a demandes de protecció en menys de 72 hores.

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament treballa per a l'eradicació d'aquesta pràctica masclista des d'un enfocament de gènere i basat en drets humans. Avui 6 de febrer és el Dia Mundial de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina. El Govern treballa per a prevenir la MGF a Catalunya a través del protocol d'actuacions per a prevenir la mutilació genital femenina i taules locals de prevenció, amb l'objectiu que les famílies procedents dels països amb incidència d'aquesta pràctica l'abandonin. Paral·lelament, a través de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament la Generalitat de Catalunya porta a terme diverses iniciatives de cooperació als països del sud global. Experiències en MGF des de la cooperació La cooperació catalana treballa la MGF posant l'èmfasi en les causes, des de la denúncia del sistema patriarcal que genera desigualtats de gènere i violències masclistes. Incorpora una mirada interseccional dels drets humans de les dones, en particular el dret a una vida lliure de violències, els drets sexuals i reproductius i el dret al propi cos, posant com a prioritat l'apoderament de les dones i les nenes a tots els nivells. En l'abordatge de la MGF, s'inclouen tots els elements que hi incideixen: salut, religió, origen ètnic i cultura, entre d'altres. Una altra línia de treball important és la incidència política -en governs i institucions- sobre la obligatorietat de garantir els drets de les dones i d'eradicar totes les violències masclistes, inclosa la MGF. Amb aquest enfocament prenen un protagonisme especial les pròpies comunitats, i per això es fomenta en l'entorn més proper la presa de consciència sobre les causes i els efectes de la MGF així com els drets de les dones. Bona part de les iniciatives de cooperació sobre MGF es porten a terme al Senegal i Gàmbia a través d'iniciatives a múltiples nivells. L'Associació de Juristes Senegaleses i l'entitat catalana Cooperacció, per exemple, porten a terme un projecte finançat per l'ACCD per a l'apoderament de les dones, amb un consultori a Kolda que ofereix informació jurídica, social i sanitària sobre la llei de la MGF i els drets de les dones. Es treballa també per la presa de consciència a través de formats comunitaris com el teatre i la ràdio, i s'ha impulsat la creació de plataformes de dones contra les violències de gènere a Kolda i Tambacounda. Amb l'Agència de Desenvolupament Regional de Kolda i l'entitat catalana Xarxa de Consum Solidari s'aposta per l'enfortiment de plataformes de dones regionals i rurals, l'apoderament polític, econòmic i social de les dones i les campanyes de sensibilització sobre violències masclistes a ràdios comunitàries i tallers participatius. També s'està duent a terme una investigació qualitativa comunitària sobre les causes, tipologies i àmbits de les violències masclistes a la regió de Kolda. Amb la fundació Wassu l'ACCD fa possible una investigació antropològica a la Casamance (Gàmbia) sobre la MGF, i l'adaptació de material didàctic sobre la aquesta pràctica en el context de la Casamance. Alhora el projecte impulsa la formació en les causes i conseqüències de la MGF en els programes de formació de titulacions universitàries de salut, amb un mòdul específic sobre aquesta qüestió. Altres experiències des de la cooperació passen també pels intercanvis entre administracions i els actes públics d'incidència. És el cas del suport als Fòrums Internacionals sobre MGF a Barcelona (novembre del 2018) i Brufut (Gàmbia, febrer del 2019) a càrrec de la fundació Wassu, i l'intercanvi d'una delegació institucional i de la societat civil del Senegal amb la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, el novembre de 2018, entre d'altres. La mutilació genital femenina és el nom genèric donat a aquelles pràctiques que impliquen l'extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons culturals, religioses o d'altres amb finalitat no terapèutica. La mutilació genital femenina es practica a vint-i-sis països africans i en alguns d'Àsia i Amèrica.

La contribució al Fons Central de Resposta a Emergència de les Nacions Unides és l'aposta de la Generalitat de Catalunya per a articular la reacció a emergències humanitàries d'arreu del món a través d'un fons col·lectiu i internacional de múltiples donants. L'any 2018 el Govern hi ha aportat 250.000 euros a través de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i està previst que el compromís amb el fons es renovi aquest 2019. El Fons Central de Resposta a Emergència de les Nacions Unides (CERF, sigles en anglès) rep recursos de 126 estats membres de l'ONU, així com autoritats regionals i donants privats. L'any 2018 el CERF ha respost a crisis de 47 països diferents, encapçalades per les emergències a la República Democràtica del Congo, el Iemen i Etiòpia. Els recursos CERF permeten dur a terme una resposta ràpida, flexible i adaptada a les persones afectades en emergències humanitàries com conflictes armats, desplaçaments forçats, inundacions, o epidèmies. El fons té com a prioritat la resposta primerenca per a reduir la pèrdua de vides, tot reforçant la resposta requerida durant els moments crítics. També posa el focus en la resposta humanitària en crisis infrafinançades, sempre d'acord a necessitats demostrades i prioritats identificades conjuntament amb els Estats afectats. El CERF justifica la seva activitat a través dels informes anuals i l'informe del secretari general de les Nacions Unides sobre el fons, disponibles al seu lloc web. L'estratègia múltiple de la cooperació catalana Per tal de respondre a les greus emergències humanitàries actuals arreu del món, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, adscrita al Departament d'Acció Exterior, assumeix una estratègia múltiple: d'una banda, prioritza l'enfortiment de capacitats, l'apoderament, la protecció i la resiliència per a contribuir a una millor prevenció i gestió de les crisis; i de l'altra aprofundeix en el coneixement de les causes i en la sensibilització i incidència sobre aquestes. Tanmateix, més enllà d'articular al màxim la cooperació al desenvolupament i l'educació per al desenvolupament amb la lluita pels drets humans i la construcció de la pau, hi ha situacions que requereixen respostes immediates i d'emergència. Per a fer-hi front, l'ACCD aposta per contribuir a un fons multi-donant i internacional, ja que són instruments com el CERF els que millor poden garantir una resposta ràpida i professional en les emergències d'origen natural, socionatural o humà. La contribució catalana al CERF és un clar exemple d'actuació en aliança, i contribueix d'aquesta manera a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) dins l'Agenda 2030, que en el seu ODS 17 parla "d'enfortir aliances entre múltiples actors que mobilitzin recursos financers amb la finalitat de donar suport a l'assoliment dels ODS a tots els països, en particular als països en desenvolupament".

El dijous 7 de març es presenta a la seu d'Alternativa 3 (Ctra. de Castellar, 526, Terrassa) LaCoordi: Comerç Just i Finances Ètiques. Es tracta d'una nova Coordinadora formada per sis entitats catalanes del tercer sector i de l'economia social i solidària, i que té per objectiu promoure la justícia social, el comerç just i el finançament ètic i solidari. Està formada per SETEM Catalunya, Oxfam Intermón, Alternativa 3, Fiare Catalunya, FETS-Finançament Ètic i Solidari i la Xarxa d'Economia Solidària (XES). La coordinadora compta amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona. LaCoordi és l'evolució de la campanya Som Comerç Just i Banca Ètica que va néixer fa 20 anys sota el nom de la Festa del Comerç Just, i que cada any organitza activitats per a fomentar el comerç just al voltant del dia mundial, durant el mes de maig. Amb els anys, el projecte ha anat incorporant el discurs de les finances ètiques i, més recentment, el de l'economia solidària. LaCoordi és una plataforma única a Catalunya que busca consolidar el moviment a favor del comerç just, les finances ètiques i l'economia social i solidària des d'una perspectiva Nord/Sud per a contribuir a la justícia social, la reducció de les desigualtats i el respecte pels drets humans, molt especialment els drets laborals i ambientals als països productors.

Des del convenciment que sense drets humans de les dones no hi ha drets humans, la cooperació catalana treballa el gènere des d'una mirada interseccional. L'enfocament de gènere i basat en drets humans és un dels trets distintius de la cooperació catalana impulsada a través de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i està present en la pràctica totalitat de les seves actuacions. De les 90 actuacions executades l'any 2018 amb suport de l'ACCD, un total de 82 han comptat amb un enfocament de gènere i basat en drets humans –és a dir, un 91% de les actuacions-. Això inclou els projectes executats per ONG i finançats a través de les diverses convocatòries de subvencions, i també els convenis i resolucions amb altres administracions públiques. Aquests projectes i programes plurianuals tenen lloc a 21 països diferents, entre els quals destaquen Colòmbia, Guatemala, Moçambic i el Senegal, a més de múltiples actuacions a Catalunya. En el cas de la convocatòria de subvencions a projectes de cooperació, aprovada a finals del 2018, el 100% de les actuacions incorporen l'enfocament de gènere i basat en drets humans, que és requisit de la convocatòria. Dotada amb 3,7 milions d'euros, ha permès finançar 30 projectes de cooperació i 18 projectes d'educació per al desenvolupament. Alguns dels projectes destacats són l'enfortiment de la xarxa internacional d'organitzacions feministes d'Amèrica Central i la Mediterrània contra la violència envers les dones, que porta a terme l'organització SUDS; la lluita contra les violències sexistes a Palestina, amb l'Associació Hèlia; i l'observatori de feminicidis a Colòmbia amb la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere. Durant el 2018 també ha continuat la implementació dels programes bianuals que van començar el 2017, amb 23 actuacions per valor de 5,4 milions d'euros. L'eina interactiva que trobareu a l'enllaç a continuació permet conèixer tots els projectes finançats per l'ACCD l'any 2018 amb un enfocament de gènere i basat en drets humans. Aquesta visualització il·lustra la capacitat transformadora de la cooperació catalana arreu del món, i també a Catalunya.

Aquest març té lloc la 63a sessió de la major trobada internacional de les Nacions Unides sobre igualtat de gènere. La delegació de Catalunya compta amb representants de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l'Institut Català de les Dones, i un gran nombre d'ONG i moviments feministes del país. El dilluns 11 comença a Nova York una nova edició de la Comissió per la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW), centrada en el tema "Sistemes de protecció social, accés als serveis públics i la infraestructura sostenible per a la igualtat de gènere i l'apoderament de les dones i les nenes". D'altra banda, el fòrum porta a revisió la qüestió de l'apoderament de les dones i el seu vincle amb el desenvolupament sostenible. Com a prèvia als actes oficials, diumenge es va celebrar l' NGO Consultation Day, una sessió de preparació per al CSW organitzat per organitzacions on governamentals. És un espai de trobada d'entitats i activistes d'arreu del món per a debatre i compartir estratègies, establir contactes i portar a terme formacions. La delegació de l'ACCD participarà en els debats del CSW i del fòrum d'ONGD que se celebra en paral·lel, amb especial èmfasi en aquelles sessions relacionades amb els drets humans de les dones, eix estratègic de la cooperació catalana. Així mateix, l'ACCD ha promogut una trobada amb les seves contraparts de cooperació presents al CSW, amb l'objectiu de presentar línies estratègiques, intercanviar coneixements sobre campanyes d'incidència global i promoure la sinergia entre les entitats, així com treballar propostes conjuntes per a la celebració l'any vinent dels 25 anys de la Declaració i Plataforma d'Acció de Beijing. Finalment, la directora de l'ACCD, Carme Gual, presentarà la Declaració Agenda 2030 Feminista, l'activitat de llançament d'una aliança europea i llatinoamericana per als drets sexuals i reproductius. La iniciativa s'emmarca en el programa de cooperació que porten a terme Creación Positiva i l'Associació Drets Sexuals i Reproductius amb suport de l'ACCD, i tindrà lloc el dia 14 de març. Altres actes d'interès al voltant del CSW són l'esdeveniment paral·lel del Consell Nacional de Dones de Catalunya, el dia 14, i reunions tècniques de seguiment sobre iniciatives que reben el suport econòmic del Govern de Catalunya, com ara el conveni amb el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) sobre violències masclistes o la subvenció directa a l'Urgent Action Fund, un fons internacional feminista que protegeix i enforteix defensores dels drets humans.

En el marc de la Comissió per la Condició Jurídica i Social de la Dona de les Nacions Unides, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha reunit organitzacions d'Àfrica, Amèrica Llatina i Catalunya per als drets humans de les dones. La trobada, celebrada a la seu de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya als Estats Units, hi ha participat les entitats internacionals Urgent Action Fund i Just Associates, les entitats Forum Mulher (Moçambic), IM Defensoras (Amèrica Central), (internacional), Creación Positiva, L'Associació de Drets Sexuals i Reproductius i l'Institut Català de les Dones (Catalunya). La trobada tenia per objectiu compartir estratègies d'incidència i treball a la Comissió per la Condició Jurídica i Social de la Dona, que té lloc aquesta setmana a Nova York, i trobar sinergies de col·laboració i treball conjuntes en incidència global pels drets humans de les dones. Les entitats participants han posat l'èmfasi en l'increment de la vulneració dels drets de les dones, i la rellevància de seguir impulsant la protecció de defensores de drets humans des d'una perspectiva feminista perquè puguin seguir defensant el dret de les dones a protegir els seus drets. La trobada ha estat molt positiva, i ha permès posar les bases d'una estratègia d'incidència global-local per a la protecció i suport de les dones defensores dels drets humans, adaptada a cada context territorial però emmarcada en l'auge dels fonamentalismes arreu del món. La directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Carme Gual, ha explicat que el Govern es compromet a impulsar i coordinar el treball conjunt sobre la importància de la protecció de les defensores de drets humans, amb l'objectiu de poder fer incidència a la propera edició de la Comissió per la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW 64), durant la qual es commemorarà el 25è aniversari de la Declaració i Plataforma d'Acció de Beijing.

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha acompanyat el llançament d'una iniciativa que té per objectiu garantir i visibilitzar els drets sexuals i reproductius a les agendes locals i globals amb una aliança de més de 1.500 entitats d'Amèrica Llatina, el Carib i Europa. La seu de UN Women, a Nova York, ha estat l'escenari de la presentació pública de la Declaració Agenda 2030 Feminista, una iniciativa de l'Associació Drets Sexuals i Reproductius i Creación Positiva, i que compta amb el suport econòmic del Govern a través de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). La presentació ha comptat amb la presència de la consellera de Presidència Elsa Artadi, la presidenta de l'Institut Català de les Dones i el Consell Nacional de les Dones de Catalunya, Núria Balada, la delegada del Govern de Catalunya als Estats Units i el Canadà, Victòria Alsina, i la directora de l'ACCD, Carme Gual. La Declaració és un document d'acció col·lectiva per fer incidència política i sumar forces feministes per a la defensa dels drets de les dones, davant l'auge dels fonamentalismes arreu del món. És una crida a situar els drets sexuals i reproductius al centre del debat global sobre desenvolupament sostenible, articulat al voltant de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides. S'estableixen els sis eixos següents per fer el seguiment dels compromisos de les administracions públiques en matèria de drets sexuals i reproductius: educació sexual integral; economia de les cures; laïcitat i fonamentalismes; avortament i anticoncepció; violències masclistes; i discursos d'odi, estigma i discriminació. Durant l'acte, Carme Gual ha declarat que "davant el retrocés evident en la protecció dels drets cal posar-hi enginy, lluita i un discurs potent i coordinat: fer xarxa i cridar fort", i ha reivindicat la necessitat de "recuperar la Comissió per la Condició Jurídica i Social de la Dona com a espai de seguretat, ja que avui es troba en veritable risc." Entre les entitats signants de la declaració hi ha ONG, moviments feministes i xarxes d'associacions catalanes i internacionals. L'Agenda 2030 Feminista és un projecte conjunt de l'Associació Drets Sexuals i Reproductius i Creación Positiva, finançat per l'ACCD en el marc de la convocatòria de programes bianuals de l'any 2017, i que té per objectiu promoure els drets sexuals i reproductius i fer-ne incidència en les agendes global i catalana.

El director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, i la directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), Carme Gual, es reuneixen amb la ministra de Gènere de Moçambic, Cidalia Chauque, i el governador d'Inhambane, Daniel Chapo, per fer balanç de la relació i consolidar les actuacions comunes existents. La trobada amb el governador de la província d'Inhambane, Daniel Chapo, ha servit per trobar nous àmbits de col·laboració amb la regió, i de forma especial, per a la reconstrucció després del pas del cicló Idai. Manel Vila ha destacat que " els diversos projectes en marxa permeten incorporar tots els departaments de la Generalitat en la cooperació amb altres països, enfortint la coherència de polítiques ". Per la seva banda, el governador Daniel Chapo ha assenyalat que la cooperació catalana és " una de les més importants " que rep la província i ha posat en valor la col·laboració en l'impuls de polítiques fonamentals en l'àmbit de la salut i el gènere. Manel Vila ha lliurat al governador d'Inhambane la carta de suport i solidaritat signada pel conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, en nom del Govern de Catalunya, i ha destacat la voluntat de continuar la relació estable amb la província. Al llarg de les diverses trobades celebrades, Vila ha transmès la solidaritat del Govern i de les cooperacions catalanes davant la catàstrofe i la crisi humanitària que ha significat el pas del cicló Idai, i ha refermat la voluntat de continuar amb la seva implicació en l'etapa de reconstrucció. Manel Vila i la directora de l'ACCD, Carme Gual, també s'han reunit a Maputo amb la ministra de Gènere, Infància i Acció Social de Moçambic, Cidalia Chauque que ha destacat la importància de centrar els seus esforços en les dones embarassades i infància, col·lectius especialment vulnerables a conseqüència de la catàstrofe recent. De la trobada també n'ha sorgit el compromís de treballar conjuntament amb tots els actors de la cooperació a Moçambic per assolir la igualtat de gènere i, en particular, per buscar eines comunes per incidir a la cimera Beijing+25 que tindrà lloc l'any vinent a Nova York. A Inhambane, la missió institucional s'ha trobat també amb Laura Machava, directora de la Direcció Provincial de Gènere d'Inhambane, amb qui s'ha acordat una nova fase de col·laboració que se centrarà en els matrimonis forçats, qüestió que ocupa bona part dels esforços del govern de Moçambic per aconseguir la seva erradicació. També s'ha celebrat una reunió amb el director de la Direcció Provincial de Salut d'Inhambane, Naftal Matusse. Durant la missió a Moçambic, Manel Vila, Carme Gual i el representant de l'ACCD al país, Rui Reis, s'han reunit amb diverses entitats catalanes de cooperació al desenvolupament i d'ajuda humanitària que treballen al país, i en particular a la província d'Inhambane, una de les zones més afectades pel cicló i que concentra el treball prioritari de l'ACCD. La missió ha permès també trobades amb representants de l'Ajuntament de Barcelona, el programa de resiliència urbana d'ONU-Habitat, l'ambaixador de la delegació de la Unió Europea a Maputo i Creu Roja de Catalunya. Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència D'altra banda, amb l'objectiu de posar en comú accions de resposta i informació actualitzada sobre la situació post-cicló a Moçambic, s'ha convocat per al dia 2 d'abril el Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència (CCAHE), que comptarà amb la presència del conseller Alfred Bosch. El Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència és un òrgan col·legiat amb funcions de coordinació i recomanació per a les actuacions de les institucions i entitats catalanes rellevants en l'àmbit de l'acció humanitària. Es convoca ad hoc davant de situacions d'emergència, siguin d'origen natural o humà, sorgides a països en vies de desenvolupament i en conflicte a fi de facilitar una resposta ràpida i coordinada a les actuacions humanitàries. Està adscrit a l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. El pròxim 2 d'abril es convoca el Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència, amb el conseller d'Acció Exterior Alfred Bosch, per coordinar les accions postcicló a Moçambic.

Vint anys després de la primera Declaració de Nacions Unides sobre els Defensors de Drets humans, vuit organitzacions (Amnistia Internacional, AWID, FIDH, Front Line Defenders, ISHR, OMCT, ProtectDefenders.eu i Reporters Sense Fronteres), amb el suport de més de 30 organitzacions i xarxes de defensors de drets humans, organitzen la segona Cimera Mundial de Defensors i Defensores de Drets Humans, entre el 29 i el 31 d'octubre a París (França). La cimera té el suport de la Generalitat de Catalunya, i una delegació de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament s'hi desplaçarà per donar a conèixer el Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans. A primera línia de batalla, en la seva lluita per canvis socials, polítics i mediambientals en els seus països, més de 150 defensors/es de tot el món es reuniran durant tres dies. El propòsit és avaluar els avenços que han tingut lloc en aquests vint anys, així com treballar per afrontar els nous reptes que amenacen la defensa dels drets humans avui dia. Entre les persones defensores hi ha el periodista guanyador del premi Pulitzer, Matthew Caruana Galizia, que lluita per trobar justícia després de l'assassinat de la seva mare, Daphne Caruana Galizia, fa un any a Malta. Monica Tereza Azeredo Benício i Anielle Franco, que fan una campanya valenta en nom de la seva parella i germana, Marielle Franco, activista brasilera i regidora assassinada fa sis mesos, també hi seran presents. La respectada advocada i fundadora de la Comissió de Drets Humans del Pakistan, Hina Jilani, també assistirà a la Cimera, per fer que la seva veu sigui escoltada tot i haver rebut amenaces de mort.

El representant de l'ACCD a Moçambic acompanyarà la ministra de Gènere, Infància i Acció social, Cidália Chaúque, a la inauguració de la campanya nacional que tindrà lloc a la província de Nampula el 25 de novembre, dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones. El Ministeri de Gènere, Infància i Acció Social de Moçambic coordina les accions de celebració de la campanya 16 dies d'activisme contra la violència de gènere, que se celebra mundialment i uneix les dates del 25 de novembre, dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, i el 10 de desembre, dia Internacional dels drets humans. El llançament de la campanya a Moçambic tindrà lloc a la província de Nampula, districte de Moma, aquest diumenge. El representant de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) a l'Àfrica Oriental, Rui Reis, participarà a la missió institucional al costat de la ministra Cidália Chaúque. El mes d'octubre passat l'ACCD va ser escollida pel Ministeri de Gènere del govern de Moçambic i el conjunt de donants del sector de la cooperació al país com a punt focal del Grup de Coordinació de Gènere. En tant que vicepresident del Grup de Coordinació de Gènere, el representant de l'ACCD al país coordina les accions entre el Ministeri de Gènere i les organitzacions actives en l'àmbit de la cooperació: agències de cooperació internacional, ambaixades, i entitats de la societat civil moçambiquesa i internacional.

Fa 5 anys l'Organització de les Nacions Unides va aprovar la resolució 68/181 sobre la protecció de dones defensores dels drets humans. Karen Taxilaga, activista mexicana acollida a Catalunya, explica en aquest vídeo la necessitat d'iniciatives com el Programa Català de Protecció a Defensors/es dels Drets Humans, gestionat per la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat i l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

En motiu del 20 de juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament organitza una jornada d'activitats a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Es tracta d' una iniciativa organitzada conjuntament amb la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament del Departament d'Exteriors i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les activitats inclouen taules de debat i presentacions sobre la resposta institucional i ciutadana a la crisi de refugi; un taller de contacontes sobre el desplaçament forçat, i la preestrena de la pel·lícula documental Miss Kiet's Children. A continuació detallem les diverses activitats: Els reptes de la societat catalana davant la crisi de refugi. Espai de debat amb actors institucionals i de la societat civil. La crisi de refugi, a les biblioteques de Catalunya. Inauguració del programa "Biblioteques sense Fronteres: Compromeses amb un món més just". Quines actuacions promou el Govern de Catalunya per a l'acollida de persones refugiades? Xerrada a càrrec de Jordi Virgili, del Comitè per a l'Acollida de Persones Refugiades de la Generalitat de Catalunya. Contacontes: 'Per què haig de marxar de casa?'. A càrrec de l'associació Vivim del Cuentu. Adreçat a públic infantil i familiar. Preestrena de la pel·lícula Miss Kiet's Children (2016). Projecció del documental de Petra Lataster-Czisch i Peter Lataster, que aborda l'arribada d'un grup d'infants refugiats a una escola dels Països Baixos. Col·loqui amb docents de diversos centres educatius de les Terres de l'Ebre.

L'exposició és un recorregut per les 70 dècades de refugi de la població refugiada de Palestina al territori Palestí ocupat (Cisjordània i la Franja de Gaza), Síria, Líban i Jordània, obtenint, a través de cada imatge, un testimoni de dignitat i resiliència d'aquesta població, especialment de les dones palestines. L'exposició ha estat elaborada per UNRWA Catalunya amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Ajuntament de Barcelona. El seu objectiu és acostar a la societat catalana una sèrie d'imatges que documenten el llarg viatge de la població refugiada de Palestina des de l'inici de la Nakba fins al dia d'avui. El director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, participa a la inauguració de l'exposició, el dia 20 de juny a les 18 h. La mostra es podrà veure fins el 3 de juliol.

La coherència de les polítiques per al desenvolupament (CPD; en les seves sigles en anglès, PCD) ha estat identificada des de fa més de dues dècades per l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) com un component essencial per aconseguir uns resultats efectius de desenvolupament sostenible, alhora que és vista com una eina perquè les dimensions econòmiques, socials i ambientals de qualsevol govern interactuïn a tots els nivells a l'hora de crear legislació i dissenyar polítiques, tant a nivell domèstic com internacional, i contribueixin a la governança global i l'assoliment de les estratègies de desenvolupament. La importància de la CPD en el disseny de les polítiques públiques i la cooperació internacional ha anat augmentant impulsada pel debat al voltant de la preocupació per mesurar l'eficàcia en termes de resultats en els països en desenvolupament. Aquest enfocament en els resultats de les accions implica analitzar de manera holística l'impacte de l'acció exterior i del conjunt de les polítiques de les institucions en els seus diversos nivells, tot englobant un conjunt ampli d'actors. Alhora, el concepte i el compromís amb la CPD ha passat a ser una part integral tant de l'Agenda d'Acció d'Addis Abeba com de l'Agenda 2030 que va ser aprovada per l'Assemblea de Nacions Unides de setembre de 2015, establint els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), específicament mencionat a l'ODS17 per la construcció d'aliances. Per això és un repte i una obligació de les institucions compromeses amb l'Agenda incorporar de manera efectiva l'aplicació d'aquest principi de tal manera que contribueixi a assolir els compromisos assumits. L'objectiu d'aquest seminari és analitzar l'estat de la qüestió en la incorporació de la CPD a les polítiques públiques contrastant casos pràctics en països de l'entorn europeu que han estat pioners en la incorporació de la CPD i analitzar-ho amb experts que han treballat en la seva teorització i/o avaluació. La finalitat és estimular la voluntat política dels decisors a Catalunya per incorporar efectivament la CPD a les polítiques públiques, millorar el coneixement dels reptes que comporta, identificar els instruments normatius i institucionals necessaris i estimular un debat públic que incorpori diferents actors públics i privats. El seminari s'estructurarà en quatre parts: en la primera, els ponents exposaran breument l'estat de la CPD en els seus respectius països/institucions. Posteriorment, tres meses analitzaran en profunditat els tres aspectes identificats pel Comitè d'Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l'OCDE per a una incorporació efectiva de la CPD a les polítiques públiques, tenint en compte que tots ells són imprescindibles per a una implementació eficaç: primerament, s'analitzaran els exercicis de diagnosi i els instruments legislatius desenvolupats pels diferents actors; en segon lloc, s'estudiaran les polítiques implementades i els mecanismes institucionals per garantir la seva execució; i, en tercer lloc, es valoraran els mecanismes de seguiment, avaluació i rendició de comptes. CIDOB i Direcció General de Cooperació al Desenvolupament.

Cada gènere musical té el seu univers cultural al darrere amb la seva història, simbologia, eines i característiques en les seves maneres d'actuar o projectar-se i de ser de les seves i els seus fidels. I el hip-hop és, segurament, el gènere amb més poder cultural des de fa anys. Global, i alhora local, amb particularitats arreu i estils diversos, versàtil, no té complexos, es reinventa i es mescla. És un gènere obert i accessible on tothom pot provar de posar-s'hi, activar-se, escriure, rimar, ballar, pintar, vestir... El hip-hop és un moviment sociològic i culturalment integrador i inclusiu. Hi trobem força exemples on el hip-hop és una eina socioeducativa potent que fomenta la creativitat i el desenvolupament d'habilitats socials en adolescents o joves. En moltes ciutats marcades per la criminalitat, les exclusions socials i altes taxes de violència, grups de joves articulen projectes de preservació o reconstrucció del teixit social i prevenció de les violències a través del graffiti, el break o el rap. A Catalunya, també existeixen interessants projectes d'integració i de conscienciació contra les discriminacions. Adreçada a educadores, educadors, professionals que treballen amb joves, en medi obert o en l'animació sociocultural, aquesta Càpsula representa una oportunitat única de conèixer experiències entorn el hip-hop d'Amèrica Central i del Sud que tenen la intenció de prevenir violències, de construir teixit social, i preservar la memòria històrica... Tindrem els joves que condueixen i són protagonistes d'algunes d'aquestes propostes a Colòmbia, el Salvador i Hondures. L'activitat tindrà un format de fòrum obert per a qüestions relacionades amb els projectes, les seves metodologies, pràctiques, etc. Cantant del grup Resucita2, així com promotor de processos de formació des del hip-hop com a espai de vida i resistència, i de processos organitzatius, comunitaris encaminats a la defensa dels drets humans en contextos vulnerables i en situació de conflicte armat. Diana Avella: artista de hip-hop de Bogotà i llicenciada en Llengua Castellana. Al 2010 va acompanyar la campanya "Juntos por la Vida" per l'objecció de consciència i la vida dels joves dels sectors populars. Va participar en la creació del "Colectivo Distrital De Mujeres Hip Hoppers" i ha acompanyat processos de formació per a joves des del hip-hop en sectors populars de Bogotà. (Brenda Yesenia): originària de Santa Tecla. Dels seus 24 anys, n'ha destinat més de deu a la cultura del hip-hop. Rapera activista del col·lectiu "Hip Hop Femenino El Salvador" que té com a visió crear espais per a les joves artistes, apoderar les dones a través dels elements del hip-hop i mostrar-lo com una eina per a l'activisme i el canvi social, implementant tallers amb joves d'escassos recursos i fòrums informatius sobre l'estigma que hi ha sobre la cultura hip-hop. (Ángel Valladares): de la ciutat de Tegucigalpa, des de l'any 2008 encapçala el "Colectivo de Cultura Hip Hop el Arte de las Calles". Un consorci d'artistes units per a realitzar diferents activitats com tallers, fòrums, conferències, concerts, etc. amb la finalitat de fer una crida a la consciència dels ciutadans buscant ressaltar els valors que comporten el camí de la pau, utilitzant la que considera que és la vertadera filosofia que té la cultura hip-hop basada en valors com el respecte, l'amor, la diversió i la pau. Aquest procés ha tingut la participació d'artistes nacionals i internacionals i ha servit com a espai de difusió d'un missatge positiu entre nens, nenes, adolescents i adults.

Entre el 31 de març i el 6 d'abril té lloc a Catalunya la vuitena edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans. És una iniciativa del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, l'Institut de Drets Humans de Catalunya i l'Institut Català Internacional per la Pau, i compta amb la participació de diversos municipis catalans i el suport econòmic de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Aquest projecte té per objectiu donar a conèixer la feina de defensors i defensores els drets humans d'arreu del món, ajudant a conscienciar la ciutadania de les ciutats participants sobre la necessitat d'integrar la defensa dels drets humans en la nostra tasca quotidiana. Dos cops l'any, amb municipis diferents participants en l'edició de Primavera i de Tardor, el projecte organitza la visita a Catalunya d'un grup de defensors i defensores dels drets humans durant un període d'entre 8-12 dies. Les activitats inclouen xerrades, trobades, reunions institucionals i visites a escoles, i serveixen per a donar a conèixer la seva tasca i la importància de donar-los suport. Les persones defensores dels drets humans participants en aquesta edició són les següents:

Una delegació de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Agència Catalana de la Joventut es desplaça a El Salvador per a enfortir el treball amb el govern d'aquest país en l'àmbit de la prevenció de la violència juvenil. L'objectiu d'aquesta missió és posar en contacte les experteses catalana i salvadorenca en polítiques de joventut per a enfortir mútuament les capacitats tècniques i institucionals tant de l' Agència Catalana de la Joventut com de l' Institut Nacional de la Joventut d'El Salvador. Cal destacar que un dels valors afegits de la cooperació catalana és la participació dels departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya en les iniciatives de cooperació al desenvolupament, el que s'anomena cooperació tècnica orientada a la mobilitat de coneixements. La cooperació tècnica s'emmarca en el suport que des de 2017 l' Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, del departament d'Afers Exteriors, dona al govern d'El Salvador a través de projectes vinculats al programa ' Actívate por la Convivencia', centrat en la prevenció de la violència juvenil. Aquest programa pretén, a través de l'esport, de la cultura i del lleure, trencar amb l'apropament repressiu del passat contra la joventut del país com a única mirada per resoldre a curt termini la problemàtica de la violència urbana. Durant la missió es treballarà conjuntament el disseny de la trobada de joves de l'anomenat Triangle Nord ( El Salvador, Hondures i Guatemala ) que organitza l'Institut Nacional de la Joventut d'El Salvador el setembre de 2019. La població juvenil serà la protagonista de la trobada, que preveu l'intercanvi de propostes sobre prevenció de la violència, generació d'oportunitats i transformació de l'imaginari que aquestes societats tenen sobre la joventut. Es compartiran també metodologies de treball i aprenentatges en l'àmbit de la violència juvenil i s'identificaran possibles col·laboracions futures entre la Generalitat de Catalunya i el govern d'El Salvador en aquest àmbit. Aquesta missió enceta una nova col·laboració interdepartamental a favor de la coherència de polítiques pel desenvolupament. Se suma, així, a la llarga trajectòria de participació dels departaments de la Generalitat de Catalunya a iniciatives de cooperació al desenvolupament, com la participació del Departament d'Educació a l'Equador, l' Agència Catalana de Turisme a Nicaragua, el Departament de Salut a Moçambic, el Departament de Territori i Sostenibilitat a Bolívia i al Líban i l' Arxiu Nacional de Catalunya i el Memorial Democràtic a Guatemala.

El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, ha presidit aquesta tarda el Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència (CCAHE) davant la situació de crisi a Moçambic derivada del pas del cicló Idai. A la reunió hi ha participat el director general de Cooperació al Desenvolupament Manel Vila, la directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) Carme Gual, a més de representants d'una vintena d'entitats i institucions, com l'Ajuntament de Barcelona, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, el Consell Català de Cooperació al Desenvolupament, Creu Roja, Oxfam Intermón, ACNUR, UNICEF o Metges Sense Fronteres, entre altres. Bosch ha destacat la resposta de tots els actors catalans davant la situació dramàtica que viu el país: "hem reunit a 16 ONG, la majoria de les quals treballa sobre el terreny, per tal de coordinar-nos i oferir una ajuda efectiva". El Govern de la Generalitat, mitjançant l'ACCD, dona suport al Central Emergency Relief Fund (CERF), l'agència de resposta a emergències de les Nacions Unides. El CERF va activar la reacció a Moçambic els dies posteriors a la crisi, amb actuacions en els àmbits de la salut, l'alimentació, la protecció i l'educació, i prioritzant grups en situació de vulnerabilitat com infants, dones embarassades o persones amb discapacitat. El Govern va aportar 200.000 euros al fons l'any 2018, i està previst que aquest any la xifra pugi als 290.000 euros. Per actuar de la manera més urgent possible des del govern català, Vila i Gual van viatjar a Moçambic pocs dies després del cicló amb l'objectiu d'enfortir la col·laboració amb Catalunya i valorar possibles vies per canalitzar l'acció humanitària catalana, així com participar activament en l'etapa de reconstrucció postcicló. Les entitats catalanes van reaccionar ràpidament a la crisi, mobilitzant recursos i personal sobre el terreny durant els dies posteriors al cicló. Alfred Bosch ha remarcat també la importància de la mobilització ciutadana en casos d'emergència: "hi ha campanyes de captació, a través de les ONG, per implicar a la ciutadania" en la reconstrucció del país. És el cas del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que ha fet una crida als ajuntaments a recaptar fons d'ajuda, ACNUR Catalunya, Comunitat de Sant Egidi, Oxfam Intermón, World Vision, Creu Roja i Metges del Món, que recullen fons des de les seves pàgines web. Moçambic és un país prioritari per a la cooperació catalana, amb un representant de l'ACCD sobre el terreny i nombroses ONG catalanes i contraparts locals: Creu Roja de Catalunya, Arquitectura Sense Fronteres, Enginyeria Sense Fronteres, Ulls del Món o IS Global, entre d'altres. A més, hi ha diversos acords de col·laboració consolidats, com l'Ajuntament de Barcelona amb la ciutat de Maputo, i la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona amb la província d'Inhambane. El pas del cicló Idai per Moçambic Entre el 14 i el 15 de març, el cicló Idai va devastar parts de Moçambic, Zimbàbue i Malawi. El cicló va anar acompanyat de fortes pluges que han provocat greus inundacions que encara perduren dues setmanes després del desastre. Les províncies moçambiqueses de Sofala, Zambezia, Tete, Niassa, Maniça i Inhambane n'han estat les més afectades. Segons dades de l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Afers Humanitaris (UN ECHO), a data de 30 de març hi havia registrades 501 morts i 100.000 cases afectades, la meitat de les quals han resultat totalment destruïdes.

El seminari és una iniciativa de la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas de San Salvador, amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Institut Català Internacional per la Pau. La cooperació catalana estableix la prevenció de violències i les garanties de no repetició com un dels principals eixos de treball. El proper juliol està previst que l'assemblea legislativa d'El Salvador aprovi la Llei de Reconciliació, un text que posa en qüestió els avenços fets en el post conflicte salvadoreny en matèria de reconciliació, memòria històrica i garantia de la pau. Aquest seminari té per objectiu apoderar els col·lectius de víctimes i la societat civil en la lluita la llei, demostrar que la reconciliació és possible i necessària, i avançar cap a una autèntica cultura de pau a El Salvador. L'ACCD col·labora amb l'activitat sufragant els bitllets d'avió de dos dels participants: Fernando Mendiola (Universitat Pública de Navarra) i María Camila Moreno (Centro Internacional para la Justicia Transicional). El seminari consistirà en dues parts: al matí hi haurà presentacions de ponents internacionals, i a la tarda serà el torn de ponents salvadorenys. Podeu consultar el programa a continuació: Inauguració: P. Andreu Oliva, rector UCA Processos d'Espanya, Colòmbia i El Salvador. Obstacles i avenços vers la reconciliació a El Salvador:

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), adscrita al Departament d'Acció Exterior del Govern, portarà a terme la coordinació entre el Govern de Moçambic i el conjunt de donants que treballen en cooperació al desenvolupament al país. El Ministeri de Gènere, Infància i Acció Social del govern de Moçambic i el conjunt de donants del sector de la cooperació al país han elegit l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament –adscrita al Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència- com a punt focal del Grup de Coordinació de Gènere. Amb aquesta decisió, el Govern assumeix un rol central en el sector de la cooperació a Moçambic, país prioritari per a Catalunya i amb una llarga tradició de relacions de cooperació al desenvolupament. El representant de l'ACCD a l'Àfrica Oriental, Rui Reis, serà vicepresident del Grup de Coordinació de Gènere, i assumirà per tant la coordinació entre agències governamentals de Moçambic i les organitzacions de la cooperació, que inclouen agències de cooperació internacional, ambaixades, i entitats de la societat civil moçambiquesa i internacional. El Grup de Coordinació de Gènere de Moçambic és un mecanisme pioner que té com a objectiu el diàleg polític, la consulta, l'intercanvi d'informació, l'anàlisi de polítiques, els programes d'assistència tècnica i el suport per a la promoció de la igualtat de gènere i l'apoderament de la dona com a part del procés de desenvolupament de Moçambic. Aquest organisme promou la participació dels actors de cooperació en la formulació, planificació, execució, seguiment i avaluació de les polítiques públiques. També porta a terme revisions anuals per a garantir que les qüestions de gènere es reflecteixen de forma sistemàtica i adequada. D'aquesta manera, el grup vol contribuir a l'aplicació efectiva dels compromisos nacionals i internacionals de Moçambic relacionats amb la igualtat de gènere per tal d'avançar cap a una societat sense desigualtats. El Grup de Coordinació de Gènere està format per agències de cooperació multilateral i bilateral, organitzacions de la societat civil, especialistes i activistes de gènere a títol individual i diversos departaments del govern de Moçambic: el Ministeri de Gènere, Infància i Acció Social, el Ministeri de Planificació i Desenvolupament i els membres del Consell Nacional per l'Avanç de la Dona. La gestió del Grup de Coordinació de Gènere va a càrrec de la presidenta –actualment la Directora Nacional de la Dona de Moçambic, Angelina Paulo Lubrino- i el vicepresident, escollit anualment entre els membres del Grup, i que aquesta setmana assumeix l'ACCD.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publica aquesta setmana les bases de la convocatòria de subvencions a projectes de cooperació al desenvolupament i educació per al desenvolupament. Ja us podeu inscriure a les sessions formatives que tindran lloc a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Ja es pot consultar al web de Cooperació i al DOGC la resolució per la qual s'aproven les bases reguladores de les subvencions a projectes de cooperació al desenvolupament i d'educació per al desenvolupament. La presentació de sol·licituds es podrà fer a partir de la publicació de la convocatòria, que tindrà lloc properament. Amb l'objectiu d'acompanyar les entitats catalanes en els preparatius per a presentar les seves sol·licituds, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, amb la col·laboració d'altres actors de la cooperació catalana, organitzen les quatre sessions informatives següents: Coordinadora d'ONGD i altres moviments solidaris de Lleida. Confirmeu l'assistència a [EMAIL] Coordinadora d'ONGD Solidàries. Confirmeu l'assistència a [EMAIL]. Confirmeu l'assistència [EMAIL] AFORAMENT COMPLET - Les entitats que us quedeu sense plaça i estigueu interessades podeu tramitar una petició a la mateixa adreça de correu per valorar la possibilitat d'organitzar una segona sessió. Confirmeu l'assistència [EMAIL]. Podeu descarregar la presentació utilitzada durant les sessions informatives a l'apartat 'Material de suport', a l'enllaç que acompanya aquesta notícia.

Els projectes de cooperació al desenvolupament rebran 17,9 milions d'euros en les convocatòries d'ajudes de 2019 i 2020. Es preveu un augment de 20,82M€ anuals fins a l'any 2022. Aquest consens s'ha plasmat en la roda de premsa amb la participació de Lluís Puigdemont, president del Consell de Català de Cooperació al Desenvolupament, així com amb la presència de Luca Gervasoni, president de laFede. A més, el conseller Bosch ha entregat a Lluís Puigdemont una carta per refermar el compromís del Govern. " Estem contents de poder arribar a l'objectiu del 0,7% el 2030 ", ha afirmat el president del Consell Català de Cooperació al Desenvolupament, que ha admès que l'acord ha arribat en una situació complexa: "Hem passat un moment anòmal amb l'aplicació de l'article 155 i amb l'existència de presos polítics i exiliats ". Tot i això, Puigdemont ha opinat que el Pla Director posa "unes bases sòlides", amb l'acord pel 0,7% com a punta de llança. Gervasoni, per la seva banda, ha subratllat la importància de la societat civil per "salvar la política de cooperació", així com ha assegurat que laFede vetllarà perquè aquest acord es compleixi. Pel que fa al moment en què s'arriba a aquest acord, Bosch ha marcat diferències entre la situació actual i la del 2010, en què es va reduir dràsticament la inversió en cooperació al desenvolupament dins del context de la crisi econòmica. " La tendència d'ara no és la de llavors –ha matisat el conseller- i, amb la situació actual de l'economia i la determinació del Govern, ho veiem clarament factible ". Per a Bosch, l'acord presentat aquest dilluns " va en la tendència adequada per poder assolir l'objectiu del 0,7% l'any 2030 ". El Director General de Cooperació, Manel Vila, ha explicat que, amb aquest augment pressupostari, caldrà estar a punt: " Ara toca activar la Direcció General i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament per preparar-nos davant d'aquests reptes ". El conseller ha volgut ampliar el focus d'aquest acord per augmentar la inversió en cooperació i l'ha emmarcat en una visió de Catalunya com a " país compromès i solidari ". " És per això que fem un esforç molt substancial per assumir la xifra del 0,7% ", un indicador marcat per l'ONU " que pocs països compleixen ". En aquest sentit, Bosch ha fet una declaració d'intencions: " Nosaltres, a partir d'una situació financera molt complicada, volem aspirar a una cooperació nòrdica ". També s'incorpora una llista de països i pobles prioritaris, així com una sèrie de zones d'especial atenció i una altra de zones i col·lectius especialment vulnerables. Entre les àrees d'especial importància per als propers quatre anys hi ha la Mediterrània, l'Àfrica i Amèrica Llatina. De manera desglossada, aquests són els països prioritaris de l'acció per al desenvolupament: Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Colòmbia, Equador, Bolívia, Tunísia, Marroc, Senegal, Gàmbia i Moçambic, a més de la població sahrauí, Bòsnia i Hercegovina, població palestina i població kurda com a zones i pobles d'especial atenció. La decisió del Govern s'emmarca en la voluntat de desplegar una política pública d'acord amb el marc internacional de l'Agenda 2030 i dels seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Adoptats per l'Assemblea General de Nacions Unides l'any 2015, els ODS representen una fita fonamental per al conjunt de les polítiques públiques, especialment per aquelles més vinculades amb el desenvolupament.

Es preveu augmentar la inversió en cooperació fins a arribar al 0,7% el 2030 amb la voluntat d'assumir el marc internacional de l'Agenda 2030 i els ODS. El Govern ha aprovat aquest dimarts el Pla Director de cooperació per al desenvolupament 2019-2022, que preveu un creixement progressiu en la inversió en aquesta matèria fins a assolir el 0,7% l'any 2030. El pla recupera l'objectiu de la Llei 26/2001, que ja preveia destinar el 0,7% dels ingressos corrents no condicionats a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD). Segons les estimacions realitzades, aquesta xifra equivaldria a 261,71 milions d'euros el 2030. Per assolir aquesta fita, l'Executiu planteja un augment de 20,82 milions d'euros anuals els anys 2020, 2021 i 2022 segons les disponibilitats pressupostàries i dibuixa els creixements necessaris per caminar cap a l'objectiu marcat per al 2030. El compromís del 0,7% en cooperació és un dels punts rellevants del Pla Director 2019-2022, que s'ha elaborat responent a la voluntat d'assumir i de desplegar, des de la política pública de cooperació al desenvolupament, el nou marc internacional de l'Agenda 2030 i dels seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Adoptats per l'Assemblea General de Nacions Unides l'any 2015, els ODS representen una fita fonamental per al conjunt de les polítiques públiques, especialment per aquelles més vinculades amb el desenvolupament. El pla, a més, manté el seu compromís en l'enfocament de gènere i de defensa dels drets humans, ja inherents en l'ADN de la cooperació catalana. Tenint en compte el previst augment pressupostari en cooperació, el Pla Director 2019-2022 estableix una sèrie de prioritats per als projectes de desenvolupament, que es tradueixen en set objectius estratègics seguint la lògica de la visió 2030 i dels ODS. Els tres primers se centren en la defensa, garantia i exercici dels drets humans; en el quart destaca la promoció de la sostenibilitat ambiental i la lluita contra el canvi climàtic; el cinquè subratlla la promoció de la governança democràtica; el sisè contempla la cultura per la pau; i, finalment, el pla inclou un setè objectiu centrat en reptes globals del desenvolupament, on hi tenen cabuda especialment les desigualtats i les migracions. De la mateixa manera que s'apunten uns objectius estratègics, també s'acoten unes zones geogràfiques. En aquest sentit, s'incorpora una llista de països i pobles prioritaris, així com una sèrie de zones d'especial atenció i una altra de zones i col·lectius especialment vulnerables. Entre les àrees d'especial importància per als propers quatre anys hi ha la Mediterrània, l'Àfrica i Amèrica Llatina. La necessitat de recuperar l'educació per al desenvolupament com a línia estratègica ocupa, així mateix, un espai destacat al pla. L'acord reflecteix el ferm compromís del Govern d'atorgar a l'educació per a la ciutadania crítica més centralitat en la seva política de cooperació al desenvolupament i recull la voluntat de seguir treballant per una articulació més àmplia de la formació per a una ciutadania compromesa amb els drets humans, la justícia i la pau. Per això, l'Executiu es compromet a destinar un mínim del 25% dels seus recursos d'Ajuda Oficial al Desenvolupament a aquest àmbit durant la vigència del Pla director actual. Aquest Pla director expressa una visió de país de les polítiques de cooperació i desenvolupament: Catalunya aspira, com a territori compromès, a un món més lliure, just, igualitari, sostenible, equitatiu i en pau, on els drets humans siguin respectats, protegits i garantits. Aquesta és una idea que també es va recollir en el procés participatiu impulsat per la Direcció General de Cooperació amb la col·laboració de la Secretaria de Transparència i Govern Obert, titulat «Visió 2030 – la contribució catalana al desenvolupament global». El document aprovat s'ha alimentat dels debats que es van produir al llarg de més de tres mesos en el marc d'aquest procés, previs a l'elaboració del pla, en què hi van participar una àmplia gamma d'actors tant del sector de la cooperació com d'altres que no n'han format part tradicionalment, així com tant de Catalunya com de fora del territori, implicats i destinataris de la política de cooperació catalana. Traduït en xifres, el procés participatiu va recollir reflexions de 23 sessions presencials, 20 d'autogestionades -incloent les organitzades al Marroc, a Moçambic i a Colòmbia-, a més d'aportacions a través del web, amb la participació d'un total de 500 persones. D'acord amb el compromís del Govern per la transparència, està previst que al mes de juny es faci un retorn als participants d'aquest procés participatiu amb l'objectiu de retre comptes de com s'han incorporat o no les seves propostes al Pla Director. Cal destacar també l'esforç que s'ha dut a terme per arribar a un consens dins del sector de la cooperació i entre els actors que intervenen en el desenvolupament global, un aspecte fonamental per a l'elaboració i l'acord del nou document. Sobre el Pla Director 2019-2022 hi plana la voluntat del Govern d'avançar cap a una coherència de polítiques públiques que vinculi tota l'activitat de l'Executiu al desenvolupament sostenible, incloent actuacions a l'interior de Catalunya, i que pren com a referència el marc universal dels ODS. El document s'enviarà ara al Parlament per a la seva aprovació. El pla estableix set objectius estratègics vinculats al desenvolupament sostenible i plantejats sota l'enfocament de gènere i els drets humans de cara a vincular-los a tota l'activitat del Govern.

El termini per a presentar propostes comença el 24 de maig i acaba el 14 de juny. En aquest web trobareu les bases i la convocatòria, el material de suport i els formularis per a tramitar la sol·licitud. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publica aquest dijous 23 de maig la resolució per la qual s'obre la convocatòria de subvencions a projectes de cooperació al desenvolupament i d'educació per al desenvolupament per a l'any 2019. La publicació dona el tret de sortida a la convocatòria de projectes anuals, amb un termini de 15 dies hàbils que acaba el divendres 14 de juny, inclòs. Aquesta convocatòria té per objectiu concedir subvencions a iniciatives presentades per ONGD catalanes, per a la transformació social, que responguin a un enfocament de gènere i basat en drets humans (EGiBDH) i s'orientin al compliment de determinades prioritats, valors, i/o finalitats de la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament, relacionats amb l'EGiBDH. Les entitats que poden optar al finançament a través d'aquesta convocatòria són organitzacions no governamentals per al desenvolupament (ONGD) i agrupacions d'ONGD, en qualsevol cas amb arrelament a Catalunya. Per a la línia 1 de la convocatòria, de projectes de desenvolupament, les organitzacions poden presentar propostes amb un import d'entre 60.000 i 100.000 € si ho fan individualment, i entre 60.000 i 140.000 si ho fan en agrupació amb altres organitzacions. Pel que fa a l'àmbit geogràfic, es poden presentar propostes a tots els països receptors d'AOD, si bé es prioritzaran una sèrie de països, zones geogràfiques i sectors detallats a les bases. En la línia 2, d'educació per al desenvolupament, els imports han d'estar compresos entre els 30.000 i 60.000 € a títol individual, i entre 30.000 i 70.000 € si es fa en agrupació. Les propostes hauran d'incloure actuacions a Catalunya de ressò local, nacional i/o internacional, que contribueixin a la construcció d'una ciutadania global crítica i transformadora. Per al 2019 hi ha tres convocatòries addicionals previstes: una convocatòria de programes bianuals, un fons específic per a l'enfortiment de les entitats de Lleida i Girona, i una convocatòria de projectes europeus de recerca en el marc d'Horizon2020.

La cambra dona llum verda al document que guia les polítiques de cooperació per al desenvolupament del Govern català, amb 14 vots a favor i set en contra. El text plasma un creixement progressiu en la inversió en cooperació fins a arribar al 0,7% el 2030. El Parlament ha aprovat aquest divendres el Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022, un document que guiarà les polítiques de cooperació per al desenvolupament del Govern català els quatre anys vinents. Entre els compromisos que preveu el Pla destaca el creixement progressiu en la inversió en cooperació fins a assolir la xifra del 0,7% en aquesta matèria l'any 2030. Per arribar a aquest objectiu, el document especifica augments de 20,82 milions d'euros anuals els anys 2020, 2021 i 2022 segons les disponibilitats pressupostàries i traça el camí cap a l'assoliment del 0,7% marcat per al 2030, que, segons els càlculs estimats, equivaldria a 261,71 milions d'euros aquell any. El Pla és "una eina clau en el procés de construcció nacional. Volem un país millor, volem un país més solidari, més global" ha assegurat el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, en la seva intervenció a la Comissió d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Parlament, que ha aprovat el Pla per 14 vots a favor. Hi han votat a favor els grups parlamentaris de JxCat, ERC, PSC, En Comú Podem i el subgrup CUP-Crida Constituent. Hi han votat en contra els grups parlamentaris de Ciutadans i PP. El director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, ha dit que "és un pla que parla molt de política de país" perquè "l'hem pactat amb el sector i amb les coordinadores territorials", i ha recordat que "el podrem tirar endavant si s'aproven els pressupostos". "L'objectiu del 0,7% el 2030 ens obliga a ser ambiciosos. Hem d'enfortir el sector, dotar-lo de més múscul i amplitud, perquè Nacions Unides exigeix aquesta fortalesa" ha subratllat Vila. "Hem de ser presents al món, també als llocs on la nostra presència pot ajudar a resoldre els problemes que té la humanitat i on la defensa dels drets humans i de les llibertats encara és necessària", ha recordat el conseller Bosch, que ha explicat que les dues prioritats d'aquest pla són l'enfocament de gènere i la defensa dels drets humans, ja inherents en l'ADN de la cooperació catalana. Bosch també ha volgut remarcar que "en essència, la cooperació al desenvolupament és un tema de consens entre totes les formacions polítiques i tots els grups presents en aquest Parlament. Aquest rerefons i esforç de consens i de filosofia ètica es noten, i s'agraeixen". "Som una societat que ens volem més justa, més igualitària, equitativa, sostenible i en pau, on els drets humans, individuals i col·lectius, siguin respectats, protegits i garantits. Ho volem per nosaltres i pel món sencer. Per això és important la nostra projecció de país. Aspirem a un país millor, però també a un món millor", ha conclòs el conseller. En aquest sentit, l'elaboració del Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022 plasma la voluntat del Govern d'assumir el marc internacional de l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que representen una fita fonamental per al conjunt de les polítiques públiques i als quals l'executiu català s'hi ha compromès. "Vull remarcar la voluntat d'assolir el 0,7% en cooperació el 2030, i si mantenim aquest consens hi podrem ser més a prop", ha dit Bosch. Objectius i zones estratègiques El Pla director 2019-2022 estableix set objectius estratègics que marquen una sèrie de prioritats per als projectes de desenvolupament seguint la lògica de la visió 2030 i dels ODS. Els tres primers se centren en la defensa, garantia i exercici dels drets humans; en el quart destaca la promoció de la sostenibilitat ambiental i la lluita contra el canvi climàtic; el cinquè subratlla la promoció de la governança democràtica; el sisè contempla la cultura per la pau; i, finalment, el Pla inclou un setè objectiu centrat en reptes globals del desenvolupament, on hi tenen cabuda especialment les desigualtats i les migracions. També s'estableixen uns països i pobles prioritaris, així com una sèrie de zones d'especial atenció, i una altra de zones i col·lectius especialment vulnerables. Entre les àrees d'especial importància per als pròxims quatre anys hi ha la Mediterrània, l'Àfrica i l'Amèrica Llatina. Catalunya, com a país compromès, plasma en el Pla director una visió de país de les polítiques de cooperació al desenvolupament, amb especial èmfasi en el respecte i la protecció dels drets humans en un món més lliure, just, igualitari i sostenible. El Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022 es va aprovar al Govern el passat 21 de maig de 2019 i aquest divendres el Parlament li ha donat el seu vistiplau.

La Direcció General de Cooperació al Desenvolupament promou una sessió sobre el potencial de l'esport per la transformació social en el marc del BCN Sports Film Festival. El festival de referència sobre cinema esportiu celebra la desena edició, i per segon any compta amb la col·laboració del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. L'esport té la capacitat de transformar vides arreu del món: persones que pateixen conflictes bèl·lics, infants que creixen en zones marginals, dones a qui es neguen oportunitats. 'El poder de l'esport' és el nom de la sessió sobre esport i desenvolupament que organitza la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya dins la programació oficial del BCN Sports Film Festival. La sessió té lloc aquest divendres 7 de juny a les 19 h a la Filmoteca de Catalunya. S'hi projectaran els curtmetratges documentals següents, seleccionats pel jurat del festival: Durant la sessió, la directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Carme Gual, entregarà un dels premis del BCN Sports en reconeixement a la directora Cosima Barzini. L'autora de High Passes ha sabut retratar el procés d'apoderament d'un grup d'esportistes índies, sense finançament del govern i amb una infraestructura limitada però amb decidides a assolir la glòria internacional. També hi intervindran Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya, i la representant del BCN Sports Film Festival Barbara Destefanis. El director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, explica que " el foment de l'esport com una eina de transformació social és una aposta estratègica que va impulsar el conseller Raül Romeva ". Precisament, l'esport en tant que instrument de cooperació ha estat una incorporació destacada en el Pla Director de cooperació al desenvolupament 2019-2022, aprovat pel Govern el mes de maig passat. A banda de preparar la sessió, aquest any la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament ha participat al jurat del BCN Sports Film Festival, que ha delegat en la responsable del Museu i Centre d'Estudis de l'Esport Dr. La Generalitat de Catalunya s'ha implicat amb el festival també a través de la Secretaria General de l'Esport i de l'Activitat Física, que ha organitzat dues sessions: "El Repte", el dimecres 5 de juny, ha reunit una mostra de les millors peces audiovisuals sobre esport adaptat. "Crossing Beyond", pel·lícula oficial dels Jocs Olímpics d'Hivern de PyeongChang 2018, ha protagonitzat una sessió sobre la candidatura olímpica Pirineus-Barcelona 2030. El BCN Sports Film Festival és una iniciativa de la Fundació Barcelona Olímpica i la Federation Internationale Cinema Television Sportifs. És el segon any consecutiu que la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament hi participa. L'any passat, Manel Vila va entregar una menció especial al periodista Michael Robinson pel seu compromís amb els drets humans al llarg de la seva trajectòria professional.

Amb aquesta acció, el Govern se situa com a soci estratègic tant per al govern del cantó d'Una-Sana com per a l'ACNUR en un dels punts calents de la ruta migratòria dels Balcans Imatge de l'assentament que s'ha establert a Vucjak, a Bòsnia i Hercegovina El delegat del Govern als Balcans, Eric Hauck, reunit amb el primer ministre del cantó, Mustafa Ruznic, i la ministra de Salut, Nermina Cemalovic El terreny al voltant del camp està replet de mines plantades als anys 90 durant la guerra de Bòsnia. El mapa mostra les zones amb més perill de trepitjar-ne una El Govern de Catalunya ha iniciat la col·laboració amb el govern del cantó d'Una-Sana a Bòsnia i Hercegovina per desenvolupar un projecte d'assistència sanitària d'emergència en un camp de refugiats a prop de la frontera amb Croàcia. Amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, la Generalitat ha destinat 25.000 euros per estructurar de manera urgent un sistema d'atenció mèdica abans inexistent en aquest camp, que actualment acull més de 700 persones. El finançament del projecte, que tindrà una durada de dos mesos, cobreix les despeses de recursos humans, els medicaments, els mitjans i els transports necessaris. Amb aquesta acció, el Govern se situa com a soci estratègic tant per al govern del cantó d'Una-Sana com per a l'ACNUR en un dels punts calents de la ruta migratòria dels Balcans. A principis d'aquesta setmana, el delegat del Govern als Balcans, Eric Hauck, va mantenir precisament una reunió de treball amb el primer ministre del cantó, Mustafa Ružnić, i la ministra de Salut, Nermina Ćemalović, per concretar les especificitats del projecte, que va començar a desplegar-se el passat dimarts. Davant del drama humanitari que es viu en aquest centre de rebuda temporal, actualment desbordat i amb unes condicions cada cop més precàries, " la intenció del Govern és posar Vučjak al mapa ", explica Hauck, que augura que aquesta zona cada cop tindrà més pressió migratòria. " És un lloc del qual ningú se'n cuida i que actualment té més pressió, fins i tot, que Grècia ", porta d'entrada de gran part del flux migratori, apunta el delegat. En el mateix sentit s'expressa el director general de Cooperació al Desenvolupament del Govern, Manel Vila, que assegura que " les bosses de refugiats que hi ha a Europa caldrà que tornin a entrar a les agendes internacionals tard o d'hora ". Només en el que portem d'aquest 2019, gairebé 80.000 migrants han arribat a Europa, segons l'OIM, ja sigui per mar o per terra. Hauck, al capdavant de l'oficina del Govern amb seu a Croàcia des del 2017, es mostra optimista que aquesta primera col·laboració donarà peu a " projectes a mig i llarg termini que contribueixin a crear més activitat econòmica al cantó ", que pateix un 50% d'atur. Per això, segons el delegat, una de les condicions del Govern de Catalunya per al projecte d'assistència sanitària d'emergència va ser que impactés " tant a les persones que ho necessiten al camp com a la població local de la regió ", mitjançant la creació de llocs de treball. Bòsnia, un coll d'ampolla en la ruta migratòria dels Balcans Les persones que recorren les rutes migratòries cap a Europa es compten per centenars de milers des que la crisi dels refugiats va esclatar el 2015. Si bé la ruta que ha pres més atenció aquest agost ha estat la del nord d'Àfrica cap a les costes mediterrànies europees, amb l'episodi dramàtic que es va viure al vaixell de l'Open Arms com l'exemple paradigmàtic de la dimensió d'aquesta crisi migratòria i humanitària, les vies terrestres a l'Europa continental continuen vessant de migrants, fora de l'ull mediàtic. La que creua els Balcans cap a Croàcia n'és una. A Bihać, capital del Cantó d'Una-Sana, on es troba l'assentament de Vučjak, a tocar de la frontera croata, la crisi humanitària empitjora cada dia. Aquesta petita ciutat del nord-oest de Bòsnia acull uns 3.500 refugiats, dels 24.000 que es calcula que hi ha al conjunt del país, repartits entre cinc camps gestionats per Nacions Unides –mitjançant l'ACNUR i l'Organització Internacional per a les Migracions– amb finançament de la Unió Europea. Arran del desbordament que pateixen les infraestructures actuals, a Vučjak s'ha establert un altre camp d'acollida temporal, en un descampat als afores de la ciutat que està lluny de tenir les condicions adequades per a les persones que hi arriben. A dia d'avui, més de 700 persones, la majoria homes d'origen paquistanès, hi malviuen. Més que un camp, és una zona de trànsit. Vučjak és de facto una frontera amb la UE, un coll d'ampolla abans de creuar de Bòsnia, que a dia d'avui no forma part del club dels encara 28, a Croàcia, el seu estat membre més recent. Amb el tancament de fronteres d'Hongria, els refugiats estan traçant rutes alternatives i Bòsnia s'ha convertit en un país de pas cap a territori croat. A tan sols vuit quilòmetres d'una de les portes d'entrada a l'espai comunitari, el descampat està situat sobre un antic abocador d'escombraries, i presenta riscos greus per a la salut i la seguretat dels refugiats que estan a la zona. El primer dels perills són els incendis. A causa del cúmul d'escombraries, el terreny és fàcilment inflamable i hi ha perill d'explosió pels gasos que emeten els residus acumulats. Un altre deriva del record d'un passat bèl·lic no tan llunyà en aquestes terres: el de la Guerra de Bòsnia. En aquest punt del país, només una muntanya separa Vučjak de la frontera amb Croàcia. Dels 700 migrants que estan al camp, cada dia n'hi ha que intenten sortir-ne i creuar aquesta muntanya fins a territori croat. Però no és un camí qualsevol: el terreny està replet de mines plantades als anys 90 durant el conflicte i el risc de trepitjar-ne una és alt cada cop que intenten creuar. A més, la falta d'unes condicions higièniques i sanitàries adequades de l'espai fan que sigui un caldo de cultiu per a les epidèmies. La suma de tot plegat fa d'aquest camp un còctel insostenible on el Govern de Catalunya, amb el projecte d'assistència sanitària d'emergència que ha iniciat, posa el seu gra de sorra per millorar les condicions de les persones acollides al camp. La pròxima visita del Govern a la zona es farà d'aquí un mes, quan el projecte ja haurà passat l'equador de la seva implementació. La durada del programa és de dos mesos " perquè tots volem pensar que en aquest període de temps s'haurà trobat una nova ubicació per aquestes persones ", confessa el delegat del Govern als Balcans, Eric Hauck. Les autoritats estan estudiant un nou espai a contrarellotge per l'hivern que, en aquesta zona balcànica, ja està arribant i empitjorarà la situació. "La intenció del Govern és posar Vučjak al mapa", explica Eric Hauck, delegat als Balcans, que augura que aquesta zona cada cop tindrà més pressió migratòria

El document recull les actuacions dutes a terme davant la crisi humanitària a Moçambic, un dels països prioritaris de la cooperació catalana. Imatge d'arxiu de la reunió extraordinària del Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergències per la crisi humanitària a Moçambic que es va celebrar el 2 d'abril El Govern ha presentat l'informe que recull la resposta catalana a la situació d'emergència i crisi humanitària provocada pel pas del cicló Idai a Moçambic el passat 14 de març. Entre les actuacions dutes a terme per l'executiu català per fer-hi front, hi ha la d'activar el conveni amb l'Oficina d'Acció Humanitària de Nacions Unides (OCHA), al qual s'hi destinen un total de 290.000 euros anuals que, en aquest cas, s'han concretat en col·laboracions amb UNICEF i ACNUR. A més, fins a finals d'abril, s'ha fet un seguiment continuat i permanent de la situació al país mitjançant de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que disposa d'un delegat permanent a Moçambic. El Govern també ha establert contactes amb actors internacionals rellevants, com ara l'ONU Hàbitat. En el marc d'aquesta resposta ràpida del Govern davant la crisi humanitària, el director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, i la directora de l'ACCD, Carme Gual, van viatjar a Moçambic la setmana posterior al cicló per conèixer de primera mà la situació i refermar el compromís de Catalunya i la cooperació catalana amb el país. El Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència va convocar el passat 2 d'abril el Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergència (CCAHE), on hi van participar fins a 16 entitats i ONGs que estan treballant en l'emergència, amb l'objectiu de compartir la informació i coordinar les actuacions. Les entitats assistents van posar en valor el fet que estar treballant sobre el terreny en projectes de desenvolupament els ha facilitat la reacció a l'emergència i la col·laboració amb les contraparts. D'altra banda, l 'ACCD i el Departament de Territori i Sostenibilitat estan pendents de l'aprovació d'un projecte de la UE que promou una cooperació triangular amb Sud-àfrica per compartir experiències i estableix la participació d'ONU Hàbitat Moçambic per enfortir les capacitats en la prevenció d'emergències ciclòniques. L'objectiu és potenciar, de forma alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la governança per millorar les polítiques públiques sostenibles de desenvolupament urbà, atendre les poblacions més vulnerables, augmentar la qualitat dels serveis públics i crear oportunitats de desenvolupament econòmic. Amb aquest projecte, Catalunya esdevindria el màxim finançador a la regió moçambiquesa d'Inhambane. La cooperació catalana a Moçambic Des de fa molts anys, Moçambic és un dels països prioritaris de la cooperació catalana. Aquesta prioritat es plasma en els 2.349.400 euros que el Govern ha destinat al país en els darrers anys, sobretot en els àmbits de la salut, la defensa dels drets de les dones i de les nenes, i la governança democràtica. L'ACCD hi té un representant sobre el terreny, així com també hi ha presència de nombroses ONG catalanes i contraparts locals: Creu Roja de Catalunya, Arquitectura Sense Fronteres, Enginyeria Sense Fronteres, Ulls del Món o ISGlobal, entre d'altres. A més, hi ha diversos acords de col·laboració consolidats, com l'Ajuntament de Barcelona amb la ciutat de Maputo, i la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona amb la província d'Inhambane. Des del Govern s'aposta per una política pública de país basada en la coordinació, la complementarietat i la col·laboració entre tots els actors de la cooperació catalana, públics i privats, i per consolidar un teixit d'aliances i de xarxes per tal de millorar l'eficàcia de les actuacions, especialment en situacions d'emergència humanitària. Algunes xifres de la crisi humanitària El 14 de març el cicló Idai, de força 4, va afectar greument Moçambic, a més de Malawi i Zimbabwe. Els vents de 200 km/h i els 600 litres d'aigua que van caure en 12 hores, així com les pluges continuades, van provocar el desbordament de rius, greus inundacions arreu del país, la destrucció d'infraestructures i d'habitatges, i el malbaratament de gran part de les collites. Tot just ara es comencen a restaurar els serveis d'aigua, electricitat i telèfon. Davant la crisi humanitària, el govern de Moçambic va declarar l'estat d'emergència i va demanar ajuda internacional. Les Nacions Unides consideren que aquest és el pitjor desastre meteorològic a l'hemisferi sud dels darrers anys. Aquestes són algunes dades dels efectes del cicló Idai, segons l'últim informe de l'ONU, del 20 de maig: Un mes després del cicló Idai, a finals d'abril, el cicló Kenneth va impactar el nord del país, tot i que els efectes no van ser tan devastadors com el primer. La Comissió Europea s'ha compromès aquest dilluns 3 de juny a aportar 100 milions d'euros per ajudar Moçambic a recuperar-se dels efectes devastadors dels dos ciclons. Les Nacions Unides el considera el pitjor desastre meteorològic a l'hemisferi sud dels darrers anys

La cooperació catalana treballa sobre el terreny al Líban, Palestina i Turquia per a promoure l'apoderament dels col·lectius refugiats i donar suport a les administracions locals en la gestió dels recursos públics. A Catalunya, fomenta l'educació per una ciutadania crítica i solidària amb les persones refugiades. La comunitat internacional commemora el 20 de juny, dia mundial de les persones refugiades, amb un nou rècord històric de desplaçaments forçats. Segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), més de 70,8 milions de persones es troben en aquesta situació, ja sigui dins de les fronteres del seu país (persones desplaçades internament) o bé més enllà de les seves fronteres. Aquesta xifra suposa el doble que fa 20 anys, i un increment de 2,3 milions de persones respecte l'any passat. El refugi és un dels eixos estratègics de la cooperació catalana, prioritat que recull el nou Pla director de cooperació al desenvolupament, aprovat pel Govern i pendent d'aprovació al Parlament de Catalunya. Apoderament de les dones refugiades palestines, kurdes i síries D'entre els projectes que l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha promogut els darrers dos anys hi destaquen el programa de l'Associació Catalana per la Pau per a promoure l'apoderament de les dones refugiades al Líban i Jordània, eliminar la violència de gènere i fomentar l'exercici dels seus drets. L'actuació s'ha finançat a través de la convocatòria de programes biennals 2017-2018. A Palestina, l'ACCD ha donat suport a l' Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina a Pròxim Orient (UNRWA) per a fomentar els drets sexuals i reproductius de les dones refugiades de Palestina a Gaza a través de l'accés a serveis de salut materna infantil. Finalment, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) porta a terme, en el marc de la convocatòria de projectes 2018, una experiència pionera associativa i feminista basada en l'apoderament de població refugiada kurda juvenil mitjançant la cultura al Centre d'Art Pale de Diyarbakir. A Catalunya, educació per al desenvolupament A més de les actuacions internacionals, el Govern fomenta a Catalunya el coneixement sobre els desplaçaments forçats amb l'objectiu de millorar la cohesió social i promoure l'esperit crític i els valors solidaris. La convocatòria de projectes del 2018, per exemple, ha finançat projectes de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat ('Repensem el dret d'asil: visibilitzant les múltiples causes dels desplaçaments forçats'), Edualter ('Educant per una solidaritat crítica i transformadora amb les persones refugiades'). També es troben en execució iniciatives començades l'any 2017, com és el cas dels projectes d' UNRWA Catalunya ('Seguim sent refugiats i refugiades de Palestina') i Fundipau ('Enfortint drets per evitar la necessitat de refugi'). Enfortiment dels municipis al Líban A causa de la crisi de Síria, el Líban és actualment un dels països del món amb més persones refugiades. Amb l'objectiu de donar resposta a aquesta situació, els principals actors de la cooperació catalana van signar l'any 2016 un acord d'entesa per actuar conjuntament al Líban. La Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament contribueixen al Programa de les Unides per al Desenvolupament (PNUD) en el Projecte de Suport a les Comunitats d'Acollida del Líban. Aquest projecte té per objectiu contribuir en la gestió els serveis municipals actualment desbordats per l'augment de la població. Concretament la gestió, eliminació i reciclatge de residus però també la millora de la gestió i abastament d'aigua, i l'atenció primària i els serveis de salut a la població. Els municipis d'Al Fayhaa són els que han acollit més persones refugiades provinents de Síria a través dels corredors d'Homs i Alep. Paral·lelament, la cooperació catalana també està implicada amb el projecte de la Unió Europea 'MASAR per a governs locals: Mantenint la força i la resiliència'. És la iniciativa d'un consorci d'institucions i entitats dels Països Baixos, Dinamarca, Polònia i Catalunya, i la seva voluntat és enfortir les capacitats del governs locals libanesos i iraquians perquè puguin planificar el desenvolupament a llarg termini de les àrees urbanes, així com respondre als contextos canviants que es deriven de l'emergència humanitària a Síria. El projecte es porta a terme amb fons de la Unió Europea i permetrà aportar l'expertesa de la Generalitat de Catalunya en àmbits diversos com la mobilitat, la planificació urbana, la protecció civil, aigua i sanejament i la gestió de residus.

Karen Izolda Taxilaga és una defensora de drets humans i dirigent camperola a Mèxic. Forma part de la comunitat indígena de Tezontepec d'Aldama, situada a Hidalgo, a la zona nord de la capital del país. Es tracta d'una comunitat que ha estat desposseïda del seu territori comunal, que ocupa 1.899 hectàrees, i on es troba la capa freàtica més gran de la zona centre de Mèxic, a la vall del Mezquital de l'estat d'Hidalgo. Foto de família amb membres de la delegació que ha acompanyat l'activista Karen Taxilaga en el seu retorn a Mèxic Entre l'octubre de 2018 i l'abril de 2019, Taxilaga ha estat acollida a Catalunya a través del Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans a iniciativa de l'entitat Taula per Mèxic. L'acollida a Catalunya ha permès a l'activista mexicana sortir, temporalment, d'un context de risc per a la seva pròpia integritat, i seguir una agenda d'atenció psicosocial, formació, incidència social i política arreu del territori català. Una part fonamental del Programa de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans és el retorn al país d'origen, en el qual el Govern de Catalunya fa explícit el suport a l'activista que ha rebut la protecció, i vetlla perquè el seu retorn es faci amb les màximes garanties de seguretat. Aquesta setmana té lloc la missió d'acompanyament a Mèxic, en el marc del viatge oficial del conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, al país nord-americà, de la qual n'han format part també el director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, el president del Consell d'Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya, Carles McCragh, la directora de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, Estel·la Pareja, el president de Taula per Mèxic, Jorge Jarillo, i la representant de l'entitat Serapaz, Rocío Eslava. Karen Taxilaga ha exercit, al llarg de més d'una dècada, de representant municipal de la Secretaria de Dones de l'organització Unió Força Indígena i Camperola (UFIC), que lluita per la defensa de la terra i els recursos naturals, així com de les persones que hi viuen. Ha estat víctima de múltiples agressions que han posat en risc la seva vida, i les denúncies que ha interposat no han donat fruit. " A Mèxic he defensat la vida i la natura, he lluitat contra el deteriorament del medi ambient, la contaminació de l'aigua, del sòl i el subsòl. Estem a l'àrea més contaminada de Mèxic. L'any 2005 l'ONU va dir que érem la zona més contaminada del món ", explica l'activista, que fa un balanç molt positiu del dispositiu d'acollida a Catalunya. " Gràcies al programa avui tinc la capacitat de parlar, de poder donar a conèixer la problemàtica que vivim els pobles indígenes a Mèxic i de sentir-me capaç de sortir al carrer sense haver d'estar vigilant constantment. He après models de protecció de cara al meu retorn a Mèxic. És molt important aquest programa perquè ens dona una nova visió als defensors i defensores ", argumenta Taxilaga. L'acompanyament del retorn de Karen Taxilaga s'emmarca en el viatge oficial encapçalat pel conseller Alfred Bosch iniciat diumenge passat a Mèxic. Al llarg d'aquesta setmana, la delegació catalana ha aprofitat per dur a terme reunions de treball amb diverses institucions mexicanes i multilaterals en matèria de drets humans i cooperació, així com entitats de la societat civil tant a Ciutat de Mèxic com a l'estat d'Hidalgo. Aquest dijous el conseller es reuneix amb Jesús Peña Palacios, representant de l'Oficina a Mèxic de l'Alt Comissionat de Nacions Unides pels Drets Humans; Xavier Moya, coordinador del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de Mèxic; així com amb Rocío Eslava, Miguel Álvarez i Mariano Machain, representants de l'organització Serapaz. La defensora dels drets humans ha estat acollida a Catalunya els darrers mesos en el marc del Programa de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans

Un total de 642 alumnes d'ESO i Batxillerat han passat per la darrera edició del cicle, que enguany coorganitzen l'ACCD, el Memorial Democràtic i el Departament Educació. ' Cinema, memòria, pau i drets humans ' és el nom del cicle impulsat en el marc del programa Filmoteca per a les escoles. Aquesta iniciativa consisteix en una sèrie de sessions de curtmetratges i fragments de pel·lícules per abordar els drets humans des d'un punt de vista audiovisual, mitjançant la reflexió a través d'activitats participatives i intervencions de col·lectius que treballen directament els temes proposats. L'objectiu d'aquest cicle és treballar la reflexió crítica sobre els drets humans, fomentar l'alfabetització mediàtica i contribuir a la transformació social pel canvi. Per a fer-ho, s'escullen una sèrie de dies internacionals representatius de les temàtiques prioritàries de la cooperació catalana, com la pau i la no-violència, l'apoderament de les dones o la memòria històrica. La Filmoteca de Catalunya ja ha fet públic el programa de l'edició 2019-2020, i els centres educatius podran començar les inscripcions el dia 2 de setembre de 2019. Les dates previstes per al cicle 'Cinema, memòria, pau i drets humans' són les següents: Valoració molt positiva del curs 2018-2019 El maig passat va acabar l'edició anterior del cicle, que va comptar amb la participació de 642 alumnes d'ESO i Batxillerat al llarg de set sessions temàtiques. Els centres educatius fan una valoració molt positiva de l'experiència, amb 3,4 punts sobre 4 segons les enquestes de valoració. Les sessions van comptar amb escoles i instituts d'arreu de Catalunya, i les entitats implicades van ser SOS Racisme, Setem, IRÍDIA, Candela, Aliança Contra la Pobresa Energètica i Tamaia.

El treball conjunt de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el Sistema d'Emergències Mèdiques permet traslladar l'expertesa de Catalunya a l'administració pública moçambiquesa. Una delegació de professionals especialistes del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) impartirà una formació durant la setmana a la Direcció Provincial de Salut d'Inhambane, a Moçambic. La iniciativa té l'objectiu de formar personal sanitari i tècnic de medicina preventiva de tota la província d'Inhambane, així com l'equip de la Direcció Provincial de Salut de la província. Les persones capacitades podran millorar la resposta als desastres naturals als districtes respectius, així com elaborar un Pla d'Emergències Mèdiques. Imatge d'arxiu de la reunió extraordinària del Comitè Català d'Ajut Humanitari d'Emergències per la crisi humanitària a Moçambic que es va celebrar el 2 d'abril

En el primer pla anual del nou Pla director de cooperació 2019-2022 es destinaran un total de 36,7 milions d'euros a ajut oficial al desenvolupament per tal de portar a terme els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l'Agenda 2030. El pla anual de cooperació al desenvolupament 2019 recull les accions previstes pel Govern en matèria de cooperació internacional, tant aquelles impulsades per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) com la resta d'unitats del Govern que hi treballen. La dotació pressupostària és de 36,7 milions d'euros, distribuïts entre l'ACCD (17,4 milions d'euros) i la resta de departaments (19,3 milions d'euros). En concret, es preveu una despesa de 20,32 milions d'euros per a projectes de desenvolupament; 5,95 milions d'euros a Educació per al desenvolupament; i 4,05 milions d'euros per a acció humanitària. La major part d'aquest import es dedica a projectes i programes (25,91 milions); uns 937.000 euros es destinen a suport a estructures d'organitzacions i entitats; i 3,13 milions a beques i activitats de recerca; finalment, les assistències tècniques tindran una despesa aproximada de 322.000 euros. Una de les actuacions més rellevants és la convocatòria de programes concertats bianuals de l'ACCD. Es tracta d'actuacions de desenvolupament i educació per al desenvolupament, amb una execució màxima de 30 mesos, i amb una dotació global d'11 milions d'euros per a 2019 i 2020. També aquest 2019 està en marxa una nova edició del Programa català de protecció de defensors i defensores dels drets humans, una iniciativa conjunta de la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania i l'ACCD. Consisteix en un acompanyament integral a les persones defensores, de sis mesos de duració. Durant la seva estada a Catalunya, se'ls ofereix atenció psicosocial, diversos tipus de formació i suport per a la incidència internacional, així com l'acompanyament al retorn. Encara en la línia de buscar sinergies entre les diferents unitats del Govern, l'ACCD impulsa l' Acord de voluntats per a la prevenció de les violències i la promoció del dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició als països socis de la cooperació catalana i a Catalunya, juntament amb ICIP, Departament de Justícia (Memorial Democràtic i Direcció General de Memòria Democràtica) i Departament de Cultura (Arxiu Nacional de Catalunya). El pla incorpora també noves temàtiques, entre les quals destaca l' esport i la seva capacitat de contribució als objectius de desenvolupament global. Els dies 17 i 18 d'octubre de 2019 tindrà lloc el Congrés "Esport i Cooperació Internacional". Co-organitzat per la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i la Secretaria General de l'Esport i l'Educació Física, té com a objectiu consensuar i establir els principis bàsics que han d'integrar els objectes i les accions sobre esport i activitat física per al desenvolupament i la pau a fi de promoure processos de transformació individual i col·lectiva que impactin positivament en els contextos diversos a què ha d'atendre la cooperació internacional. Una de les actuacions destacades en clau d'acció humanitària és la resposta de Catalunya al cicló Idai, que va assotar Moçambic el mes de març, i al qual el Govern va respondre activant un conveni entre l'ACCD i el Fons Central de Resposta a Emergències de les Nacions Unides (CERF), al qual s'han destinat 290.000 euros. A través d'aquest conveni, l'ACCD ha concretat col·laboracions amb UNICEF i ACNUR. El CERF va activar actuacions en els àmbits de la salut, l'alimentació, la protecció i l'educació, i prioritzant grups en situació de vulnerabilitat com infants, dones embarassades o persones amb discapacitat ­­­­­El Pla director 2019-2022 renova l'aposta de la planificació precedent de basar la seva capacitat transformadora en un enfocament integrat, a partir de la incorporació de les perspectives de gènere i de drets humans. L'enfocament de gènere i basat en drets humans (EGiBDH) resultant s'ha consolidat com un tret distintiu de la cooperació catalana. Per això, la prioritat per al 2019 és treballar per al conjunt de la Generalitat i adoptar tractament de l'EGiBDH que permeti una actuació de Govern unificada. D'altra banda, el text recull també la priorització de la coherència de polítiques per al desenvolupament (CpD), un concepte que ha anat més enllà d'una funció pal·liativa dels impactes negatius de l'acció del Govern a l'exterior, i s'ha convertit en un instrument central per a la provisió del bé públic global que és el desenvolupament. La consolidació de l'esport com a eina estratègica per al desenvolupament, una de les principals novetats del Pla Anual.

Aquests dies se celebra a Maputo (Moçambic) un seminari organitzat per Nacions Unides i el Govern de Moçambic sobre desenvolupament territorial a Moçambic, Burkina Faso i el Senegal. 40 experts de diferents àmbits debaten aquests dies (27, 28 i 29) al seminari 'Metodologies Globals per al reforçament del desenvolupament territorial integrat', en el qual participen tècnics de l'ACCD, com portar a terme la Nova Agenda Urbana de l'ONU, incloent-hi eines i metodologies de l'UN-Hàbitat. Les eines que es discuteixen i s'exploraren inclouen: (i) Directrius de planificació internacional Urbà i Territorial (IG-UTP); (ii) Enllaços urbans-rurals: principis i marc d'acció; (iii) Marc de desenvolupament espacial i matriu de funcions per a l'anàlisi de l'espai, concretament en el context de Moçambic. Aquest seminari es desenvolupa en el context del projecte regional "Implementació de la Nova agenda urbana per al desenvolupament territorial: no deixarem ningú i cap espai darrere" implementat pel Programa de les Nacions Unides per a Assentaments Humans (UN-Hàbitat), i finançat per l'Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament (ACCD). L'objectiu del projecte és donar suport a la implementació de la Nova Agenda Urbana a través del desenvolupament territorial integrat i polítiques urbanes nacionals i subnacionals a Moçambic, Burkina Faso i el Senegal. El taller consisteix en una reunió de grups d'experts internacional (provinents d'institucions públiques, del món universitari, de la societat civil i del tercer sector) amb els següents objectius: El seminari es desenvolupa en el marc d'un projecte conjunt entre l'ACCD i UN-Habitat

Una missió de l'ACCD, encapçalada per Carme Gual, visita el país amb l'objectiu de formalitzar les relacions amb els socis institucionals de la cooperació, compartir estratègies de treball en l'àmbit de l'economia social i solidària, i fomentar la participació dels joves en el desenvolupament local i regional La directora de l'ACCD, Carme Gual, durant la seva intervenció al llançament oficial del projecte "Inclusió de joves i dones vulnerables a Médenine en processos de governança del desenvolupament local i regional", a la ciutat tunisenca de Médenine Una missió de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) visita aquesta setmana Tunísia, que es consolida com a país prioritari en el mapa de la cooperació catalana. Després de la seva inclusió com a tal per primera vegada en el Pla Director de cooperació al desenvolupament 2015-2018, l'Agència va iniciar diverses missions d'identificació que han permès desenvolupar les primeres accions de la cooperació catalana al país mediterrani. Encapçalada per la directora de l'Agència, Carme Gual, la missió, que es du a terme del 15 al 18 de setembre, té com a objectiu formalitzar les relacions amb els socis institucionals de la cooperació, compartir estratègies de treball en l'àmbit de l'economia social i solidària, i fomentar la participació dels joves en el desenvolupament local i regional. En aquest sentit, l'ACCD enforteix amb aquesta visita la seva relació amb la governació de Sousse, amb qui està duent a terme un projecte d'un any de durada que pretén crear un context favorable a l'economia social i solidària a través de formacions i mobilitats de coneixement amb Catalunya i el Marroc. D'altra banda, la visita coincideix amb el llançament oficial del projecte "Inclusió de joves i dones vulnerables a Médenine en processos de governança del desenvolupament local i regional", que actualment està finançant l'ACCD a través del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a Tunísia. Tal com recull el títol del projecte, l'objectiu de la iniciativa és promoure la participació dels joves en els temes locals i regionals tant a la ciutat com a la governació de Médenine. Durant l'acte de llançament del projecte, la directora de l'ACCD, Carme Gual, ha destacat la importància de " crear oportunitats per a la joventut, tot generant noves feines a partir de la innovació tecnològica, la cultura i la sostenibilitat ambiental ". El projecte facilitarà un espai d'inclusió per incorporar els joves que difícilment es relacionen amb l'administració pública. Durant la missió s'ha mantingut també una reunió amb els representants institucionals de Msaken, ciutat de la governació de Sousse. A través de l'entitat MedCities, l'ACCD contribueix a desenvolupar una intervenció per a l'enfortiment de capacitats dels joves i de les autoritats locals per una gestió més participativa dels afers locals de Msaken. La iniciativa inclou activitats de formació, la promoció d'un consell consultiu de joves i diverses mobilitats de coneixements a nivell mediterrani. La missió també ha inclòs la participació en una activitat formativa sobre l'enfocament de drets humans amb càrrecs electes municipals de Tunísia per a la gestió dels afers municipals. És una iniciativa conjunta del PNUD i l' Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans amb el suport de l'ACCD. L'Agència està tirant endavant un altre projecte al país amb la Lliga Tunisenca de Drets de l'Home per a la promoció de la participació dels joves a través de l'art i la cultura, que tindrà com a culminació la creació d'una Acadèmia de drets humans adreçada a la formació d'aquests joves per convertir-los en actors de desenvolupament i cohesió social. Actualment, Tunísia segueix formant part del llistat de països prioritaris de la cooperació catalana, tal com recull el Pla Director de cooperació al desenvolupament 2019-2022. A més, properament s'obrirà una delegació del Govern a Tunis, que tindrà com a àmbit d'actuació el nord d'Àfrica, incloent la mateixa Tunísia, Algèria, el Marroc, Mauritània i Líbia. La missió de l'ACCD pretén formalitzar les relacions amb els socis institucionals de la cooperació i compartir estratègies de treball en l'àmbit de l'economia social i solidària Moment de la benvinguda institucional de la missió de Médenine a la seu de l'ACCD.

L'acord, signat la vigília del Dia Internacional de la Pau, estableix el compromís del Govern per implementar actuacions de cooperació i educació per la pau i pel desenvolupament en l'àmbit de la prevenció de les violències i la promoció del dret a la veritat Colòmbia és un dels països prioritaris en la cooperació catalana El Govern de Catalunya ha signat un acord de voluntats per a la prevenció de les violències i la promoció del dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició als països socis de la cooperació catalana. Es tracta d'un pacte signat pel conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch; la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; la consellera de Justícia, Ester Capella; així com pel president de l'Institut Català Internacional per la Pau, Xavier Masllorens. Aquesta transversalitat en els departaments i institucions que han signat el document reflecteix la voluntat del Govern de vetllar per una coherència de totes les seves polítiques per al desenvolupament sostenible, així com per avançar cap a una acció exterior eficaç i coordinada. L'acord de voluntats estableix el compromís del Govern per implementar actuacions de cooperació i educació per la pau i pel desenvolupament en l'àmbit de la prevenció de les violències i la promoció del dret a la veritat que afecten tant als països socis de la cooperació catalana com a Catalunya. Entre els territoris prioritaris destaquen Guatemala, El Salvador i Colòmbia tant pel treball històric que Catalunya hi ha fet en aquests àmbits, com per les prioritats establertes pel Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022. La memòria històrica com a mecanisme de construcció de pau El mateix Pla director estableix, entre els seus objectius, la promoció del dret de les víctimes i les accions relacionades amb la justícia transicional –com el dret a la veritat o a la reparació. De la mateixa manera, destaca la importància de la memòria històrica com a mecanisme de construcció de pau i en la promoció d'una vida lliure de violències. Aquests objectius, de fet, també es plasmen en els quatre programes de treball creats per l'Institut Català Internacional per la Pau per al 2022. Pel que fa al rol del Departament de Justícia, la conselleria sosté el compromís, a través de la Sub-direcció General de Memòria Democràtica, de promoure la relació amb institucions memorialistes d'arreu del món. La voluntat és formar part d'una xarxa internacional d'aquest tipus d'entitats que basin la seva activitat en la difusió dels valors democràtics de l'antifeixisme i l'antitotalitarisme. El Departament de Cultura, per la seva banda, té, entre les seves línies prioritàries, el suport a la cooperació internacional en matèria d'arxius i gestió documental. També disposa d'acords de col·laboració amb l'Associació Arxivers sense Fronteres per desenvolupar projectes de cooperació i solidaritat arxivística. A més, el Pla estratègic de l'Arxiu Nacional de Catalunya preveu la col·laboració en programes de cooperació internacional relacionats amb la preservació dels arxius i de la memòria històrica dels conflictes armats. L'acord de voluntats tindrà una vigència de quatre anys, que serà prorrogable quatre anys més si així es considera convenient. Si bé els quatre signants d'aquest acord de voluntats ja reflecteixen la transversalitat del pacte, la intenció del Govern és ampliar la implicació de més unitats en la prevenció de les violències i la promoció dels drets humans relacionats amb la memòria històrica. La col·laboració entre diverses unitats del Govern, promoguda en aquest cas per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, s'alinea plenament amb l'objectiu de desenvolupament sostenible 17, que promou de la coherència de polítiques per al desenvolupament sostenible. La signatura d'aquest acord de voluntats coincideix amb la vigília del Dia Internacional de la Pau, amb la qual el Govern reafirma la seva determinació amb documents com aquest, destinat a la prevenció de les violències i la promoció del dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició als països socis de la cooperació catalana. Guatemala, El Salvador i Colòmbia destaquen com a països prioritaris pel suport històric de Catalunya en la promoció dels drets de les víctimes en aquests països

La missió de l'Estratègia és contribuir a un canvi en l'enfocament del projecte mediterrani a Europa, reforçar les relacions i els intercanvis entre els actors de les dues ribes i desplegar a la Mediterrània els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible. Amb Barcelona com el port més important en volum de passatgers, Catalunya és el 'hub' logístic intermodal més gran del sud d'Europa. El Govern ha aprovat l'Estratègia mediterrània de Catalunya, MedCat 2030, un full de ruta al servei d'una prioritat per a l'acció exterior catalana: la Mediterrània. El document inclou el Pla d'acció 2019-2022 que s'impulsarà en els propers quatre anys. Es tracta d'una eina a mitjà i llarg termini, que estableix una visió, uns eixos i uns objectius estratègics. El seu horitzó 2030 s'alinea amb els reptes globals en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides. El contingut de l'Estratègia s'ha dissenyat i consensuat entre tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, així com amb actors de la societat civil i experts. L'Estratègia MedCat 2030 identifica tres eixos principals: el compromís amb els reptes globals, promovent un model regional per incidir en els reptes d'abast humà, social i econòmic que afecten la totalitat de l'acció exterior; la incidència i un projecte renovat, contribuint a l'impuls d'un nou projecte europeu per a la Mediterrània; i unes aliances per a la projecció i l'intercanvi, aportant visibilitat, incentivant les relacions i acostant la Mediterrània a la societat catalana. Algunes dades il·lustren el pes de la Mediterrània a Catalunya en diferents sectors d'oportunitat socials, culturals i econòmics. Destaca la importància dels vincles humans. Un 21% del total de residents estrangers a Catalunya provenen de la riba sud de la Mediterrània. La Mediterrània representa un 28% de la totalitat de la cooperació catalana al món (2017). Gairebé un 25% de la mobilitat universitària té com a origen un país mediterrani. Actualment una trentena de centres, institucions internacionals i xarxes dedicades exclusivament a la Mediterrània tenen seu a Catalunya. Així mateix, les relacions amb la Mediterrània representen el 32,7% del comerç exterior a Catalunya (2017). Amb Barcelona com el port més important en volum de passatgers, Catalunya és el hub logístic intermodal més gran del sud d'Europa. La Generalitat renova i reforça la visió catalana sobre la Mediterrània

El Global University Network for Innovation (GUNi) celebra aquest divendres a l'Ateneu Barcelonès un nou seminari per dialogar sobre el rol de l'educació superior en la implementació de l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Els nous reptes que demana la societat global, materialitzats en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), necessiten un compromís clar de tots els sectors, també del coneixement, la recerca i la innovació. Per poder dur a terme l'Agenda 2030, la universitat juga un paper clau: d'una banda, contribuint als reptes globals, resumits en els ODS; i, d'altra, aportant al desenvolupament econòmic, social i cultural de les seves regions, nacions o societats. Per això, el Global University Network for Innovation (GUNi) organitza una nova trobada de cara a la II Conferència Internacional 'Sustainable Development Goals and Higher Education' que se celebrarà el 5 i 6 de març de 2020, i de la qual l'ACCD és entitat col·laboradora. L'esdeveniment, convocat el divendres 4 (10h) al Ateneu Barcelonès, consistirà en la presentació de l'informe "Implementing the SDGs at Higher Education Institutions: Challenges and Responses", on participarà la directora de l'ACCD, Carme Gual. A banda, hi haurà un debat del grup d'experts del GUNi, format per representants de diferents de l'educació superior i el desenvolupament sostenible. Finalment, es farà una mirada al treball desenvolupat a escala catalana, europea i també de l'Índia. Podeu consultar el programa i les inscripcions al web del GUNi. Aquesta trobada és la segona de cara a la II Conferència Internacional 'Sustainable Development Goals and Higher Education' que se celebrarà el març de 2020 a Barcelona

Una delegació de la governació de Médenine, Tunísia, s'ha desplaçat a Catalunya per a participar en un intercanvi d'experiències sobre promoció de la participació dels joves. La missió s'emmarca en un projecte finançat per l'ACCD al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament en el qual col·labora l'entitat Medcities. Moment de la benvinguda institucional de la missió de Médenine a la seu de l'ACCD. Sota el títol "Inclusió de joves i dones vulnerables a Médenine en processos de governança del desenvolupament local i regional", aquest projecte dona suport al municipi i al govern de Médenine per establir la figura dels Consells Assessors de Joves. Aquests consells tenen l'objectiu de garantir la inclusió del jovent en els processos de planificació local i regional, especialment en la formulació, implementació i seguiment dels projectes inclosos en l'estratègia de desenvolupament sostenible de la ciutat i la formulació del proper pla de desenvolupament. Per tal d'assegurar la correcta implementació d'aquests consells, MedCities organitza una mobilitat de coneixement a Barcelona per intercanviar experiències i bones pràctiques relacionades amb la participació dels joves en la gestió dels afers locals i regionals. Aquesta missió tècnica prevista entre el 30 de setembre i 3 d'octubre està formada per una delegació de càrrecs polítics i tècnics de Médenine i del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de Tunísia. Durant la seva estada a Barcelona, els integrants de la missió coneixeran de prop institucions, entitats i equipaments públics rellevants en l'àmbit de la participació juvenil en les polítiques públiques. Es reuniran, per exemple, amb el Consell de la Joventut de Barcelona i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; coneixeran el Centre de Recursos per les Associacions Juvenils i l'Espai Jove La Fontana; i es reuniran amb l'Agència Catalana de la Joventut, entre altres activitats. La visita permetrà compartir experiències en matèria de joventut entre el personal tècnic dels dos territoris, i en particular oferirà una visió privilegiada de l'experiència catalana en la creació d'estructures de participació de la població jove en l'àmbit local i autonòmic, d'una banda, i en la posada en funcionament d'equipaments i espais públics amb la participació del jovent. El llançament oficial del projecte "Inclusió de joves i dones vulnerables a Médenine en processos de governança del desenvolupament local i regional", va tenir lloc a Tunísia el mes de setembre amb la presència de la directora de l'ACCD, Carme Gual. La directora de l'ACCD, Carme Gual, durant la seva intervenció al llançament oficial del projecte "Inclusió de joves i dones vulnerables a Médenine en processos de governança del desenvolupament local i regional", a la ciutat tunisenca de Médenine

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament assisteix a la trobada internacional que reuneix defensors i defensores d'arreu del món, donants i organitzacions no governamentals. L'organitza Front Line Defenders i té lloc a la capital d'Irlanda fins el 3 d'octubre. Aquest fòrum, que se celebra bianualment des de 2002, té per objectiu analitzar la situació dels defensors i defensores en l'àmbit internacional i compartir experiències i estratègies en la prevenció i abordatge del risc que pateixen activistes, líders socials i persones defensores dels drets humans arreu del món. A banda de donants i organitzacions internacionals, hi participen més de 120 activistes de 80 països diferents per demanar una major protecció i suport per a persones defensores en situació de risc. El govern, a través de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), hi participa per intercanviar coneixements i donar a conèixer el Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans. A més, l'ACCD acompanya les tres defensores acollides en l'edició 2019 del programa de protecció, en la que és la seva primera acció d'incidència i connexió internacional. En aquesta línia, Catalunya col·labora amb diversos actors europeus en l'àmbit com Protect Defenders, i la European Union Temporary Relocation Platform. És arran d'aquestes aliances que la Generalitat de Catalunya dona suport a la Dublin Platform i l'entitat Front Line Defenders.

Experts de tot el món analitzaran el paper de l'esport com a instrument de cooperació internacional al desenvolupament. Tindrà lloc a l'INEFC Barcelona els dies 17 i 18 d'octubre per consensuar un marc teòric de principis bàsics i fomentar nous projectes i sinergies entre entitats esportives i de cooperació.

L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l'Agència Catalana de Joventut i l'Escola de Cultura per la Pau organitzen una trobada internacional de joves entre el 21 i el 25 d'octubre a Barcelona, sota el títol 'Joves ARTivistes de la Mediterrània'. L'activitat està protagonitzada per joves marroquins, tunisians i catalans lligats a diversos projectes finançats per l'ACCD al voltant de la promoció de la participació de joves, la mobilització social i la construcció d'una nova ciutadania responsable i compromesa. Aquesta trobada és un espai de convergència de joves de les dues riberes mediterrànies amb l'objectiu de donar resposta als reptes i desafiaments de la joventut a través de l'art i la cultura. El tret comú dels participants és que al llarg dels darrers dos anys han participat activament en intervencions finançades per l'ACCD. Els joves convidats de Tunísia que participen en aquesta trobada formen part del projecte "Joves ciutadans/es actius/es, Acadèmia dels drets humans" executat per la Lliga Tunisenca dels Drets Humans (LTDH). El projecte ha permès promoure al llarg dels dos darrers anys la participació i la mobilització social dels joves tunisencs a través de l'art i la cultura. En el cas dels joves convidats del Marroc, formen part del projecte 'Joves iniciadors 2: els joves de la regió de l'Oriental, actors al servei de la interculturalitat, la prevenció i la lluita contra les discriminacions de gènere i migració'. L'ha dut a terme l'Associació Thissaghnasse pour la Culture et le Développement ( Asticude ), i ha permès intervenir en diverses escoles de secundària de la regió de l'Oriental a través del teatre i altres representacions artístiques, la promoció dels drets humans com a vector de convivència i la participació social. Aquests dos grups de joves tindran l'oportunitat de mostrar les seves peces artístiques, conviure i participar en diversos tallers i espais de reflexió conjunta. Alhora, coneixeran altres experiències de joves de Barcelona que els ajudaran a reflexionar conjuntament sobre els reptes comuns de la joventut mediterrània. Les activitats proposades per l'Escola de Cultura per la Pau van des de la realització conjunta d'una peça teatral, tallers d'arts plàstiques o la creació d'una peça de rap amb el músic Jeebly, guanyador del concurs Hip Hop per la pau 2017 de l'Institut Català Internacional per la Pau. Aquestes activitats seran ampliades amb diverses visites a iniciatives de joventut com ara l'espai de Jove de la Fontana i els castellers de Gràcia.

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència promouen una formació interna per apropar el marc estratègic de la cooperació al desenvolupament en l'àmbit agropecuari i de la seguretat i sobirania alimentàries. L'agricultura i la ramaderia poden ser un instrument de cooperació al desenvolupament de primer ordre. Per això, la formació interna impartida al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, ha apropat el marc conceptual de la cooperació i exemples pràctics als professionals del Departament. La sessió formativa ha comptat amb personal especialitzat de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, que ha ofert una visió general de la política de cooperació de la Generalitat de Catalunya, el marc internacional de l'Agenda 2030 i l'Ajut Oficial al Desenvolupament, així com una presentació de la coherència de polítiques per al desenvolupament. Per la seva banda, representants de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya han aportat casos reals d'actuacions de cooperació en l'àmbit agrari. També hi ha intervingut el responsable de Relacions Exteriors del Gabinet Tècnic del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que ha exposat el present i el futur de la política de cooperació del mateix Departament. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament porta a terme nombroses actuacions en l'àmbit de l'agricultura, especialment a través del foment de la sobirania alimentària del sud global –a través d'entitats com Justícia Alimentària o Via Campesina- i l'accés a la terra per a col·lectius vulnerables a Hondures, Nicaragua, Mèxic i el Senegal. A Catalunya, dona suport a l'enfortiment de l'economia social i solidària des d'una perspectiva local-global amb el suport a la Coordinadora de Comerç Just i Finances Ètiques (LaCoordi).

L'acord de col·laboració entre el Departament Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, i la plataforma de continguts en català de Filmin, garanteix una visibilitat més gran per a les pel·lícules i documentals que cerquen conscienciar el públic sobre els grans reptes globals d'avui. Fotograma de la pel·lícula documental 'Sea sorrow', inclosa al canal de l'ACCD a FilminCAT. L' Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), adscrita del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, i FilminCAT, la plataforma de produccions catalanes i/o en català de l'empresa catalana Comunidad Filmin, han signat un acord de col·laboració que inclou la creació d'un canal temàtic dedicat a pel·lícules, curtmetratges i documentals al voltant dels drets humans i d'aquelles temàtiques de l'àmbit d'actuació de l'ACCD. El canal es divideix en sis eixos temàtics: « Sense fronteres », amb títols sobre la crisi de refugi; « Filtre lila », dedicat al feminisme i el seu potencial de transformació social; « Noves economies per a nous temps », al voltant de l'economia social, solidària i transformadora; « El camí cap a la pau », sobre la gestió dels conflictes bèl·lics i la memòria històrica; « La terra en perill », sobre la sostenibilitat ambiental i la lluita contra el canvi climàtic; i « Defensors, defensores », dedicat a aquelles persones que ho han arriscat tot en defensa dels drets humans. Tots els subscriptors de FilminCAT tenen accés, sense cost afegit, als títols que integren el canal, disponibles en català, sigui en versió doblada o en versió original amb subtítols. Els continguts del canal s'actualitzen periòdicament amb nous títols. Entre els que hi ha actualment destaquen 'Bauhaus', sobre el paper de les dones a la cèlebre escola de disseny alemanya; 'Jupiter's Moon', guanyadora del Festival de Sitges i que ens ofereix una mirada sobre els refugiats passada pel filtre del gènere fantàstic; 'Sea Sorrow', el debut com a directora de la cèlebre actriu britànica Vanessa Redgrave, un documental que recorre totes les crisis de refugiats a Europa des dels anys 30; o 'Lesa humanitat', el documental d'Héctor Fáver sobre els crims sense resoldre del franquisme. Aquest és el primer acord de patrocini d'aquestes característiques que FilminCAT ha signat amb l'administració pública, i garanteix una visibilitat més gran per aquells títols que cerquen conscienciar el públic sobre alguns dels principals reptes als quals hem de fer front com a societat. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament és l'organisme de la Generalitat de Catalunya responsable de gestionar les polítiques de cooperació al desenvolupament i acció humanitària. És el principal instrument del Govern per sumar-se a la comunitat internacional en el compromís per construir un món més just i solidari, i treballar per garantir l'accés als drets fonamentals i al lliure desenvolupament de les persones i els pobles d'arreu del món.

El Congrés, organitzat per la Secretaria General de l'Esport i de l'Activitat Física (SGEAF) del Departament de la Presidència, i la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament (DGCD), del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, va reunir els dies 17 i 18 d'octubre a més de 180 representants dels àmbits de l'esport i de la cooperació al desenvolupament. El Congrés, celebrat a l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC), va ser clau en l'intercanvi d'experiències entre les organitzacions i entitats participants, així com en la identificació de bones pràctiques a nivell tant nacional com internacional. Durant els dos dies del Congrés es va fomentar el treball en grup entre les organitzacions, sense deixar de banda les sessions més teòriques. Es van treballar aspectes tan diversos com el disseny i l'avaluació de projectes, la perspectiva de gènere, la creació de metodologies de treball i el rol de les xarxes internacionals en l'àmbit de l'esport i la cooperació. El web del Congrés recull una sèrie de documentació treballada abans, durant i després de la trobada internacional. Destaquem una selecció de 36 projectes reals que posen en relació l'esport i la cooperació al desenvolupament arreu del món a través de metodologies diverses i innovadores. Aquestes bones pràctiques van ser exposades durant els dos dies que va durar el Congrés, i van permetre un intercanvi dinàmic i enriquidor entre tots els participants. Al web també es pot trobar el contingut de les diverses ponències presentades en les sessions plenàries, amb contingut de caràcter més teòric i acadèmic, així com presentacions d'experiències reals per part d'organitzacions i entitats que treballen en esport i cooperació a terreny. Finalment, podreu trobar també una selecció de fotografies de les diverses activitats del Congrés i la gravació íntegra en vídeo. El Congrés s'emmarca en la línia estratègica de l'esport com a instrument per a la transformació social, inclosa a la política pública de cooperació del Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022.

L'adhesió referma el compromís de la Generalitat amb la responsabilitat social, la sostenibilitat i la innovació. Electronics Watch és una entitat internacional que vetlla per assegurar la compra responsable de productes electrònics. El vicepresident Aragonès, durant la seva intervenció a la Jornada Electronics Watch La Generalitat de Catalunya s'afiliarà a l'entitat internacional Electronics Watch, tal com ha anunciat el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, durant la conferència anual que l'entitat ha celebrat a Barcelona. L'Acord de govern que ho farà possible implica els departaments de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda; Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència; i Polítiques Digitals i Administració Pública. Durant la inauguració de la Conferència Anual d'Electronics Watch 2019, que ha tingut lloc aquest matí al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el vicepresident ha explicat que l'adhesió de la Generalitat a Electronics Watch persegueix tres objectius: augmentar la transparència en les cadenes de subministrament dels productes electrònics adquirits; millorar les condicions laborals i el respecte als drets humans en general en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i exercir un lideratge visible de Catalunya en aquest àmbit. L'afiliació és resultat d'una llarga trajectòria de treball coordinat entre diverses unitats del Govern com l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), la Direcció General de Contractació Pública, i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), que assumiran conjuntament la quota d'adhesió. El Govern també participa activament en fòrums que posen en relació els drets humans amb l'activitat comercial tant del sector públic com del privat. El novembre passat, una delegació de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa (ACCIÓ), van participar en el vuitè Fòrum de les Nacions Unides sobre les empreses i els drets humans, a Ginebra. Altres institucions catalanes afiliades a Electronics Watch són l'Ajuntament de Barcelona, l'Associació Catalana de Municipis i l'Ajuntament de Sant Boi. Des de l'any 2012, la Generalitat de Catalunya col·labora amb diverses administracions públiques i organitzacions de justícia global mitjançant el Grup de Compra Pública Socialment Responsable. En el marc d'aquest grup s'han organitzat una sèrie de jornades de compra pública socialment responsable, la darrera edició de les quals va tenir lloc el novembre passat. Electronics Watch, una entitat que vetlla pels drets laborals dels treballadors del sector de l'electrònica Electronics Watch és una entitat internacional sense ànim de lucre de supervisió independent que promou la compra responsable en la indústria electrònica. Per aconseguir-ho, posa en contacte compradors del sector públic amb organitzacions de la societat civil de les regions productores d'electrònica i persones expertes en drets humans i cadenes de subministrament globals. D'aquesta manera, contribueix a que totes les persones que formen part de la cadena de subministrament de productes electrònics tinguin garantides unes condicions laborals dignes i segures. Des de la perspectiva de la política exterior, la contractació pública socialment responsable no és només una qüestió d'ètica, sinó també d'eficiència, estratègia i de coherència de polítiques per al desenvolupament. Els governs no poden treballar per a la millora de les condicions de vida en els països empobrits i alhora permetre que les seves compres vulnerin els drets humans o tinguin impactes ambientals negatius a l'exterior. És per això que els Objectius de Desenvolupament Sostenible inclouen entre les seves metes "promoure pràctiques de contractació pública que siguin sostenibles". D'aquesta manera, l'Agenda 2030 de les Nacions Unides fa palesa la interdependència i corresponsabilitat en els problemes i les solucions globals.

A través de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Catalunya ha aportat 290.000 euros per donar suport a les Nacions Unides en actuacions humanitàries l'any 2019. La Generalitat de Catalunya manté el compromís amb el fons per a l'any 2020. Pilar Pérez Ordoño, de l'oficina a Nova York de la Delegació del Govern als EUA. Pilar Pérez Ordoño, de l'oficina a Nova York de la Delegació del Govern als Estats Units d'Amèrica, ha assistit al High-Level Pledging Event del Fons Central de Resposta a Emergències (CERF, per les sigles en anglès) que ha tingut lloc el 9 de desembre a la seu de les Nacions Unides. Es tracta de la trobada anual que reuneix la majoria dels donants del CERF, durant la qual es fa balanç de l'any en curs i s'hi anuncien els compromisos dels donants per l'any següent. La Generalitat de Catalunya, a través de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), ha contribuït al fons els anys 2018 i 2019 amb 250.000 euros i 290.000 euros, respectivament. La capacitat de reacció que té el CERF davant les greus situacions humanitàries actuals fa que el Govern valori molt positivament la contribució, i per això ha refermat el compromís de continuar amb el suport al fons de les Nacions Unides. El CERF és un fons cistella integrat a l'Oficina per a la Coordinació de l'Ajuda Humanitària de les Nacions Unides (OCHA, sigles en anglès), l'agència que coordina l'acció humanitària a escala global. La contribució del Govern al CERF és una forma d'articular la resposta a les emergències a través de fons multi-donant. El CERF es basa en donacions voluntàries d'administracions públiques i actors privats, les quals es distribueixen periòdicament, de manera que es garanteix una resposta ràpida, flexible i basada en les persones afectades en les emergències humanitàries. El fons prioritza la resposta primerenca per reduir la pèrdua de vides, reforçant la resposta requerida durant els moments crítics i enfortint els elements clau de la resposta humanitària en crisis infrafinançades, sempre basat en necessitats demostrades i en les prioritats identificades en consulta amb els Estats afectats. L'any 2019 el CERF ha permès abastir amb aigua i serveis de salut al sud d'Angola; assistir a les víctimes de l'huracà Dorian a les Bahames; i reforçar mesures de prevenció i control de l'ebola a la República Democràtica del Congo, entre desenes d'actuacions més.

La Generalitat participarà al projecte 'Treballant plegats per empoderar els governs locals i regionals per a una millor governança i uns resultats de desenvolupament més efectius als països socis de la UE' El Govern de Catalunya ha aprovat aquest dimarts un acord de consorci entre la Generalitat i el Consell de Municipis i Regions d'Europa (CEMR) per a la subvenció a 'Platforma', una iniciativa informal de coordinació de governs locals i regionals de la UE actius en matèria de cooperació al desenvolupament. 'Platforma', que rep finançament comunitari per al seu funcionament i l'organització d'activitats, es troba actualment en la sisena fase, que es titula 'Treballant plegats per empoderar els governs locals i regionals per a una millor governança i uns resultats de desenvolupament més efectius als països socis de la UE'. Aquesta fase va de març de 2019 a març de 2021. La Direcció General de Cooperació al Desenvolupament ha promogut la participació de la Generalitat a 'Platforma'. Formar part d'aquesta iniciativa respon especialment a la possibilitat de tenir un contacte més directe amb els actors i les institucions europees per aprofundir en el coneixement i la relació amb les xarxes i els agents públics de cooperació més actius a Europa, així com per establir noves aliances i desplegar el propi lideratge català, i sobretot accedir a possibilitats de seguiment i influència en les polítiques i programes de la UE. Catalunya havia entrat com a soci a la quarta fase de 'Platforma', que es va dur a terme entre el 2013 i el 2016, i també participa a la cinquena (2017-2018). L'acord de consorci aprovat pel Govern avui determina les condicions de la subvenció del projecte, que té una durada de dos anys i contempla un import global de 5.000.000 d'euros, dels quals la Comissió cofinança un 80% (4.000.000 d'euros) i els socis cofinancen l'altre 20% (1.000.000 d'euros). La contribució econòmica de la Generalitat al projecte és de 20.000 euros, que es pagaran al CEMR com a coordinador de la iniciativa, i que es pagaran a raó de 10.000 euros anuals els anys 2019 i 2020. Dins el projecte 'Treballar junts per potenciar els governs locals i regionals per a una governança millorada i per uns resultats de desenvolupament més efectius als països socis de la UE', Catalunya lidera dues actuacions. La primera és una iniciativa de coordinació dels agents que han impulsat o estan impulsant la utilització de la metodologia de l'especialització intel·ligent com a eina de suport al desenvolupament regional, i de forma vinculada a la cooperació i l'assistència tècnica internacional. Pel que fa a la segona, Catalunya fomenta l'organització i la connexió d'una comunitat de socis del projecte dedicada a l'aprenentatge i a la preparació d'esdeveniments relacionats amb la vinculació entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per l'Agenda 2030, i la cooperació descentralitzada. La contribució econòmica de la Generalitat al projecte serà de 20.000 euros, que es pagaran al CEMR com a coordinador de la iniciativa

La directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Carme Gual, ha participat del 9 a l'11 de desembre a la trobada fundacional d'una plataforma que aplega moviments feministes d'arreu del continent africà. La directora de l'ACCD, Carme Gual, durant la seva participació a la trobada. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) ha participat en la trobada fundacional de llançament de l'anomenada Feminist Republik celebrada els dies 8 i 9 de desembre a Naivasha, Kènia. Aquesta nova plataforma pretén recollir la diversitat del feminisme i dels moviments en defensa dels drets humans de les dones de tota l'Àfrica, amb més de 50 representats. Feminist Republik referma la voluntat de tenir veu pròpia, i reivindica la decolonització del feminisme del Nord, que sovint imposa models que no encaixen ni amb les necessitats ni amb les voluntats de les dones africanes. L'entitat impulsora d'aquesta plataforma és Urgent Action Fund, amb qui l'ACCD té una col·laboració estratègica a través dels fons de dones que gestionen a Moçambic, Senegal i Marroc. La directora de l'ACCD, Carme Gual, ha participat en la sessió dedicada als donants, compartint la taula amb la representant del Ministeri d'Afers Exteriors del govern holandès, Cornelieke Keizer, que ha fet prioritat de govern l'enfocament de gènere i la participació ciutadana. D'altra banda, també participava en el debat la representant de l'Open Society Foundations Africa, Sarah Mukasa, i una representant de Willspring Foundation, Amy Biso. Durant la sessió, Carme Gual ha destacat la importància que està adquirint treballar amb els fons regionals existents, que són qui treballen amb les entitats de base en la definició de les propostes a finançar i la voluntat d'ampliar aquesta línia de treball. El treball amb fons de dones "s'està portant de forma molt potent en molt diversos contextos i incideix en la capacitat total de les dones implicades en la definició de necessitats, objectius i implementació". La trobada de Feminist Republik s'ha centrat de forma especial en l'autocura de les defensores de drets humans, i en el benestar de les organitzacions i de les persones que hi treballen. Si bé aquest aspecte sovint s'obvia, és fonamental per a la viabilitat de la tasca duta a terme per les defensores i els seus moviments. Des de l'ACCD s'ha aportat l'experiència de contribuir a propostes de cura i benestar de dones víctimes del conflicte a Colòmbia, on aquest tipus d'aproximació a la implicació de les activistes i defensores està força consolidada. D'altra banda, s'ha destacat el Programa català de protecció de defensores de drets humans, així com la celebració del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores que tindrà lloc l'any vinent a Barcelona, i que es vincula amb la voluntat de trobar alternatives al sistema actual. Al llarg de les sessions, s'ha establert el full de ruta dels mesos vinents per posar en marxa la Feminist Republik en tres línies de treball: Justícia reparadora, creació de coneixement propi i autocura i cura col·lectiva. Algunes de les sessions han resultat fortament terapèutiques per a la major part de les més de 300 participants, que han pogut sentir la força de ser acompanyades i han recollit noves experteses per a la millor gestió dels reptes als quals s'enfronten cada dia, individualment i col·lectivament. En el marc de la trobada internacional, Carme Gual, s'ha reunit amb la directora executiva d'Urgent Action Fund, Ndana Bofu, i ha reiterat el compromís de treball conjunt per al 2020. L'any vinent està prevista l'organització conjunta d'una trobada internacional amb motiu del Committee on the Status of Women número 64 dins el procés més ampli de Beijing+25. L'objectiu és abordar els drets humans de les dones a partir de l'experiència i reptes de les defensores dels drets humans en el marc del context actual d'auge dels fonamentalismes arreu del món. L'aposta pels fons de dones com a instrument de cooperació El treball amb fons de dones és una modalitat innovadora de cooperació, que consisteix a donar suport directament als moviments de dones i feministes, les quals directament identifiquen, formulen, posen en marxa i valoren els seus propis projectes de desenvolupament. Actualment l'ACCD té dues línies d'aportació a fons de dones. D'una banda, dóna suport a Urgent Action Fund, un fons que promou iniciatives de dones defensores de drets humans en moments crítics al Senegal, Moçambic i Marroc, així com fons d'execució ràpida i concreta adreçats a moviments feministes d'aquests països per actuacions relacionades amb la materialització dels drets humans de les dones. A tall d'exemple, al Senegal es dóna suport a accions de moviments de base per enfortir les seves capacitats en drets polítics i així poder afavorir que les dones es presentin com a candidates a les eleccions municipals. També es financen moviments feministes per a accions d'incidència i sensibilització per evitar la construcció de zones boscoses protegides i així defensar els drets ambientals. D'altra banda, aquest 2019 ha impulsat un fons propi que ja s'ha implementat al Senegal. A través de l'entitat Graines, s'ha aprovat el suport a 25 microprojectes pels drets de les dones al departament de Pikine, a la banlieue de Dakar a través un procés obert de concurrència. El fons de dones propi de l'ACCD també està en marxa al Marroc, i està previst que el 2020 s'ampliï a Moçambic i Colòmbia.

La Biblioteca Pública de Tarragona acull la presentació del programa amb una taula rodona al voltant del comerç just, les finances ètiques i l'economia social i solidària L'acte va tenir lloc a la Biblioteca Pública de Tarragona. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques de la Generalitat de Catalunya impulsen una nova edició del programa 'Biblioteques sense fronteres', que el Govern organitza anualment des del 2017 amb l'objectiu de contribuir a la construcció d'una ciutadania global transformadora a través de les biblioteques. La Biblioteca Pública de Tarragona va ser ahir l'escenari de la presentació institucional del programa d'aquest 2019, que gira al voltant de les economies transformadores, el comerç just, les finances ètiques i l'economia social i solidària. Amb aquesta temàtica al centre, la biblioteca tarragonina va acollir una taula rodona que va comptar amb les institucions i les entitats participants, així com persones expertes en l'economia social i solidària. L'acte va començar amb una presentació institucional a càrrec de Carme Gual, directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i Josep Vives, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. A continuació va tenir lloc la conversa ' Les economies transformadores, de què parlem? ', amb Jesús Gellida, politòleg i investigador social, Anna Bardolet (LaCoordi), Aritz García (Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores) i Pedro Redondo (CoopCamp). L'acte va cloure amb la intervenció de la directora de la Biblioteca Pública de Tarragona, Dolors Saumell. El programa 'Biblioteques Sense Fronteres, compromeses amb un món més just' és una iniciativa de la Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques del Departament de Cultura i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. El programa va néixer l'any 2017 amb l'objectiu de contribuir a la construcció d'una ciutadania global transformadora a través de les biblioteques. Mentre que aquest 2019 la temàtica s'ha centrat en les economies transformadores, el 2017 es va dedicar al paper de les defensores dels drets humans i el 2018, al refugi i els desplaçaments. L'edició actual, que ha comptat amb la col·laboració de La Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques (LaCoordi), va arrencar el mes de setembre, i ha portat exposicions, tallers, contacontes i xerrades sobre l'economia social i solidària a sis biblioteques d'arreu de Catalunya: Mollet del Vallès, Barcelona, Girona, Lleida, Tortosa, i Tarragona. L'edició 2019 del programa 'Biblioteques Sense Fronteres' vol apropar al territori les anomenades economies transformadores, que comprenen l'economia social i solidària, les finances ètiques i el comerç just. Aquest programa porta a les biblioteques catalanes exposicions, tallers participatius, sessions de contacontes i moltes altres activitats per a grans i petits. Les economies transformadores inclouen iniciatives de producció, comercialització, consum i finançament que funcionen sota lògiques democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses amb les persones, el medi ambient i els territoris. Amb uns canals de comercialització i producció alternatius que posen les persones i les seves necessitats en el centre, i alternatives de consum i producció basades en la participació de les persones i les comunitats, en l'apoderament, la transparència, les qüestions de gènere i la sostenibilitat ecològica. Les eines i recursos que s'ofereixen a les biblioteques s'han treballat amb LaCoordi, una entitat de segon nivell sorgida de la campanya Som Comerç Just i Banca Ètica. Aquesta plataforma integra les entitats SETEM Catalunya, Oxfam Intermón, Alternativa 3, Fiare Banca Ètica Catalunya i FETS-Finançament Ètic i Solidari i la Xarxa d'Economia Solidària. El programa Biblioteques Sense Fronteres s'emmarca en un pla de treball entre el Departament d'Acció Exterior i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per coordinar i treballar conjuntament actuacions en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament. Des del 2017, el Govern impulsa aquest programa amb l'objectiu de contribuir a la construcció d'una ciutadania global transformadora a través de les biblioteques

La Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat presenten conjuntament l'estudi 'Diagnosi sobre les capacitats i pràctiques del sector de la cooperació al desenvolupament català en matèria de sostenibilitat, medi ambient i canvi climàtic'. L'informe ha estat elaborat per la consultoria independent Lavola i ha comptat amb el suport de Lafede.cat, la Coordinadora d'ONGs i altres moviments solidaris de Lleida, la Coordinadora d'ONGs Solidàries / CeDRe de Girona, i la Xarxa de Cooperació del Sud de Catalunya. L'ACCD ha impulsat aquest estudi per identificar les capacitats del sector de la cooperació al desenvolupament catalana en matèria de medi ambient. La diagnosi també recull les possibles sinergies amb el sector ambiental, i proposa orientacions per integrar la sostenibilitat ambiental en la política de cooperació al desenvolupament. La diagnosi s'ha presentat durant un acte obert al Recinte Modernista de Sant Pau, a Barcelona. Hi ha intervingut el director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila; la directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Carme Gual; i el subdirector general d'Informació i Foment de la Sostenibilitat, Josep Planas. A més, Norma Bisbal, de la consultoria Lavola, ha presentat els resultats de l'estudi.

Silvia Irene Berrocal i Edilberto Daza són dos líders comunitaris colombians, amenaçats per la seva tasca en defensa dels drets humans. Acompanyats per Oxfam Intermón i l'Associació Acció Internacional per la Pau (IAP Catalunya) respectivament, seran acollits durant els propers sis mesos amb el programa de protecció del Govern de Catalunya. Aquest dimarts han arribat a Catalunya Silvia Irene Berrocal i Edilberto Daza, dos activistes colombians que s'acullen al Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans. Durant els propers sis mesos s'allotjaran a Catalunya, on participaran en tasques formatives, activitats educatives, accions d'incidència política i trobades institucionals. El Programa és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu acollir defensors i defensores dels drets humans que es troben en una situació de risc, per tal d'oferir-los durant sis mesos un suport integral mitjançant l'atenció psicosocial, la formació i la incidència, així com facilitar el posterior acompanyament i seguiment al seu país d'origen. Els defensors i defensores seran acompanyats també per les entitats catalanes que han promogut la seva participació al programa, en aquest cas Acció Internacional per la Pau per Edilberto D.B. i Oxfam Intermón per Sílvia Irene B.G. Edilberto Daza (51 anys) és un líder camperol dels Departaments de Meta i Guaviare de Colòmbia. Per aquests motius, ha partit amenaces de mort, ha estat seguit i estigmatitzat per part de grups insurgents i es troba desplaçat al Departament de Meta. La candidatura d'Edilberto D.B. va ser presentada per l'associació Acció Internacional per la Pau (IAP Catalunya), en col·laboració amb Associació Catalana per la Pau i Intersindical-CSC. Silvia Irene Berrocal (62 anys) és una líder comunitària d'Apartadó (Departament d'Antioquia, Colòmbia), membre de la Fundación Forjando Futuros i impulsora de la Corporación de víctimas sobrevivientes del conflicto en Urabá – Visionando la Paz (COMUPAZ), a través de la qual s'estan gestionant processos de reivindicació dels drets de les dones víctimes a la regió d'Urabá. Ha liderat el procés de "Perdón Público" per a les famílies víctimes de la massacre de Chinita, aconseguint realitzar un acte de perdó el 30 de setembre de 2016 en el municipi d'Apartadó. Arran d'aquest procés ha patit amenaces i té mesures de protecció que són insuficients per a garantir la seva seguretat. La seva candidatura va ser presentada per Oxfam Intermón. El Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans es realitza amb el suport de diverses unitats del Govern de la Generalitat de Catalunya: la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament -a través de la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans- i l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, així com l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. També hi tenen un rol actiu les diferents entitats catalanes que han presentat les candidatures de defensors i defensores, en aquest cas l'Associació Acció Internacional per la Pau (en col·laboració amb Associació Catalana per la Pau i Intersindical-CSC) i la Fundació Oxfam Intermón.

Coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans, set iniciatives per la protecció de defensors i defensores d'arreu de l'Estat fan pública una declaració institucional que reclama el compliment de la legislació internacional. Setmana d'efemèrides molt rellevants en clau de drets humans. Avui, Dia Internacional dels Drets Humans, es commemora el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Tot just ahir es complien els 20 anys d'ençà de la Declaració de les Nacions Unides sobre Defensors i Defensores dels Drets Humans, i el proper dia 18 farà cinc anys que es va aprovar la resolució sobre la protecció de dones defensores. La defensa, promoció i protecció dels drets humans són la raó de ser de la cooperació catalana. És per aquesta raó que la política pública de cooperació incorpora un enfocament de gènere i basat en drets humans, que impregna totes les iniciatives impulsades per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la resta d'unitats del Govern que fan actuacions d'Ajut Oficial al Desenvolupament. Una de les iniciatives destacades del Govern en aquest camp és el Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores dels Drets Humans, que des del 2017 fa possible l'acollida temporal a Catalunya persones que es troben en situació de risc als seus països d'origen per motiu del seu activisme pels drets humans. Aquesta setmana el Govern suma la seva veu a d'altres sis institucions d'arreu de l'estat que també porten a terme iniciatives de protecció temporal, per a signar una declaració que exigeix als estats d'arreu del món que compleixin amb les seves obligacions en matèria de defensa, promoció i protecció dels drets humans, i que garanteixin un entorn segur i propici, en el qual persones defensores estiguin protegides de forma efectiva i on sigui possible defensar els drets humans, entre d'altres punts. Els signants del document són els programes següents:

El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch i Pascual, ha presidit avui l'acte de retorn del procés participatiu 'Visió 2030: La contribució catalana al desenvolupament global'. La sessió també ha comptat amb la participació del director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila i Motlló; del director general de Participació Ciutadana, Ismael Peña-López; i de la catedràtica de Sociologia, Marina Subirats. Moment de la presentació de la Visió 2030, al Palau Centelles de Barcelona. Aquest dimarts 28 de gener ha tingut lloc al Palau Centelles de Barcelona l'acte públic 'Visió 2030: La contribució catalana al desenvolupament global'. Durant la trobada s'han presentat els resultats del procés participatiu, una iniciativa encetada l'any 2018 que ha explorat els reptes i les oportunitats de l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible per a la cooperació catalana. El procés participatiu impulsat per la Generalitat de Catalunya tenia per objectiu generar una visió pròpia sobre com ha de treballar la cooperació al desenvolupament de Catalunya amb relació amb l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i alhora alimentar el Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022 i la resta d'instruments de planificació del Govern. Durant l'acte s'ha presentat el document que recull les aportacions del procés participatiu Visió 2030, i també el Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022, el primer pla director que s'ha alimentat de les idees i propostes del procés participatiu. L'elaboració de la Visió 2030 ha estat fruit d'un procés obert que ha incorporat actors clau del sector de la cooperació a Catalunya i també persones, col·lectius i organitzacions que tradicionalment no han format part d'aquest sector, però que en el nou context de l'Agenda 2030 i els ODS esdevenen rellevants. També hi ha participat actors de fora de Catalunya implicats en la política de cooperació catalana com són les entitats de cooperació dels països destinataris. El procés ha inclòs 26 sessions presencials, tant de caràcter informatiu com de participació directa, entre el setembre i el novembre del 2018. Les trobades van tenir lloc principalment a Barcelona, però també a Lleida, Tarragona i Girona, i més de 300 persones s'hi van inscriure. Una altra forma de participació van ser les sessions de debat autogestionades. Aquesta modalitat oferia a diversos col·lectius la possibilitat d'organitzar debats autogestionats sobre la temàtica. En total s'han celebrat 20 sessions per part d'entitats, federacions d'entitats i altres associacions del tercer sector. Tres d'aquests exercicis s'han fet en països molt prioritaris per la política pública de cooperació de la Generalitat: Marroc, Moçambic i Colòmbia. Finalment, també s'ha comptat amb la participació en línia: a través del portal participa.gencat.cat s'han recollit un seguit d'aportacions, classificades dins dels diferents eixos de debat. El document final de la Visió 2030 es pot consultar a l'apartat 'Pla director i plans anuals', i tota la documentació generada queda conservada al portal web de Participació. El procés participatiu Visió 2030 ha satisfet tres objectius principals:

El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, ha presentat aquest dilluns els pressupostos de 2020 del departament que encapçala a la comissió d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Parlament de Catalunya. En cas que siguin aprovats a la cambra catalana, els pressupostos de 2020 assignaran al Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència un total de 76,2 milions d'euros, que suposen un increment del 18,7% respecte als comptes actuals. "Són la consolidació del Departament", ha assegurat Bosch en compareixença al Parlament, on ha especificat els cinc eixos prioritaris de la cartera que lidera: "Enfortir la cooperació al desenvolupament, mantenir un compromís clar amb l'Agenda 2030, lluitar contra la corrupció, impulsar la democràcia electrònica i, finalment, consolidar l'acció exterior de la Generalitat". Com a eix estratègic, l'executiu català farà "l'increment més alt que ha fet mai" la Generalitat en cooperació al desenvolupament, que "apropa el Govern a l'objectiu del 0,7%" en ajuda oficial al desenvolupament l'any 2030. Concretament, els comptes d'aquest àmbit passaran de 32,1 milions d'euros a 52,8 milions d'euros. Malgrat que ja era la partida més important del Departament, amb aquest increment de 20,8 milions d'euros l'àmbit de la cooperació gaudeix d'un augment del 62% respecte als comptes prorrogats del 2017, tal com preveia el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2019-2022, aprovat per àmplia majoria al Parlament el passat juliol. "Complim", ha asseverat el conseller, que ha refermat davant la comissió la "prioritat absoluta" que és la cooperació catalana pel Govern, "amb una aposta decidida per assolir l'objectiu del 0,7% el 2030". El conseller Bosch ha explicat que "el Govern ja finança més de 240 actuacions i projectes en el món amb diferents contraparts" i, en la línia d'impulsar la coherència de les polítiques públiques en cooperació, l'executiu està treballant en "l'adhesió a Electronics Watch per a la compra pública responsable". La cooperació catalana està alineada amb l'Agenda 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per les Nacions Unides el 2015, als quals el Govern de Catalunya té "una adhesió clara i sense fissures". En aquest sentit, Bosch remarca que la Generalitat "ha presentat per primera vegada els pressupostos supeditats a l'assoliment dels 17 ODS". "Nosaltres creiem en l'ONU i, per tant, complim", ha assenyalat el conseller, que ha recordat que el Govern va aprovar el Pla nacional per a la implementació de l'Agenda 2030, que afecta transversalment tots els departaments de la Generalitat amb 920 compromisos. Un pas més enllà serà la creació de l'Aliança Catalunya 2030, una plataforma d'organitzacions públiques i privades que treballaran per accelerar l'assoliment dels ODS i que el conseller Alfred Bosch ha assegurat que s'anunciarà d'aquí a uns mesos. En l'àmbit de l'acció exterior, els pressupostos de 2020 preveuen un increment d'al voltant d'un milió d'euros, fins als 7,5 milions d'euros, per "seguir desplegant l'acció exterior del Govern, que és legítima i necessària". "Continuem treballant per assolir l'objectiu d'estendre i reforçar la xarxa de delegacions de la Generalitat a l'exterior", ha defensat Bosch. "Vivim en un món global, i si no tenim present aquesta visió, perdrem oportunitats", ha alertat a la comissió parlamentària.

L'entitat convida una delegació de la Generalitat a Anantapur amb motiu del seu 50è aniversari. Carme Gual, Anna Ferrer i Manel Vila durant la reunió a Anantapur. Vila i Gual visiten l'embassament de Rachanapalli, finançat per l'ACCD. El director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, i la directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), Carme Gual, van visitar la setmana passada la seu de la Fundació Vicente Ferrer (FVF) a l'Índia convidats per l'entitat amb motiu del seu 50è aniversari. En el marc del viatge, Vila i Gual van conèixer de primera mà els projectes de l'entitat i van reunir-se amb Anna Ferrer, presidenta de la FVF, i amb Moncho Ferrer, director de Programes, amb qui van explorar vies de col·laboració futura. " La nostra prioritat és reforçar el sector de la cooperació catalana ", explica Vila, que es refereix a la Fundació Vicente Ferrer com " una de les ONGs més importants " del país. El Govern ha aprofitat la visita per identificar possibles projectes futurs amb l'entitat, amb el rerefons del compromís compartit amb l'Agenda 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible. En aquest sentit, la sostenibilitat és una de les línies estratègiques, així com d'altres àrees com ara la promoció d'una vida saludable a través de l'esport, o temes de medi ambient, urbanisme i gestió dels residus a Anantapur. " Valorem molt la feina de la Fundació Vicente Ferrer ", assegura Vila, per a qui l'organització és referent en el camí a seguir per transformar el sector de la cooperació catalana. El director general de Cooperació al Desenvolupament defensa " la fortalesa del sòlid arrelament " de l'ONG als estats d'Andhra Pradesh i Telangana, i el seu compromís amb el procés de transformació d'aquest territori, un dels més empobrits del sud de l'Índia. No seria la primera vegada que el Govern col·labora en un projecte amb la Fundació. El 2007 la Generalitat va aportar 160.000 euros a la FVF per a un pla de millora de la gestió del cicle de l'aigua i la diversificació de cultius en diferents comunitats rurals de la regió d'Uravakonda. L'objectiu del projecte era la construcció de vuit nous embassaments i la reconstrucció d'un altre d'antic per garantir l'accés a l'aigua en una de les regions més àrides de l'Índia. En el marc del viatge a Anantapur, Manel Vila i Carme Gual van visitar un d'aquests embassaments, el de Rachanapalli, que es va inaugurar el 2014. Gràcies a aquest projecte, els agricultors de les comunitats situades dins l'àrea d'irrigació de les noves estructures tenen actualment accés a l'aigua pels seus cultius, fet que genera una activitat productiva suficient per a facilitar als habitants d'Uravakonda la seva subsistència. Un total de 97 famílies són beneficiàries directes del projecte, mentre que la xifra s'eleva fins a 30.000 persones si es compten les poblacions de cadascuna de les comunitats rurals beneficiàries. " La meva feina és aconseguir somnis impossibles ", deia Vicenç Ferrer, fundador de la FVF, i el fet és que, després de 50 anys d'història, la FVF dona feina actualment a 2.500 persones locals, arriba a tres mil pobles i a tres milions i mig de beneficiaris, i segueix treballant per garantir l'accés a la sanitat, l'educació i l'habitatge dels grups socialment exclosos per avançar cap a un desenvolupament integral de les comunitats. Entre els àmbits en els quals treballa, la Fundació utilitza l'esport com una de les eines per a la transformació social, i per promoure la igualtat i la inclusió, tal com també recull com a línia estratègica el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2019-2022 del Govern de Catalunya. Anantapur compta amb l'Anantapur Sports Academy, unes instal·lacions esportives que treballen precisament amb aquest esperit i que van ser premiades l'any passat pel govern de l'Índia pel seu projecte de promoció de la transformació social a través de l'esport. De fet, el director d'aquest centre esportiu va ser a Barcelona el passat novembre per explicar el projecte al Congrés d'Esport i Cooperació Internacional, impulsat pel Govern de Catalunya per analitzar el paper de l'esport com a instrument de cooperació al desenvolupament i de construcció de pau, així com per fomentar sinergies entre entitats esportives i de cooperació. Aquesta visita de la delegació de la Generalitat a l'Índia confirma el reconeixement de Catalunya a la Fundació Vicente Ferrer, com ja es va plasmar amb l'entrega de la Creu de Sant Jordi al seu fundador, Vicenç Ferrer, l'any 1999. L'estreta relació de Catalunya amb l'entitat també es materialitza en la implicació de més de 40 municipis catalans en projectes subvencionats a Anantapur i d'educació pel desenvolupament a Catalunya.

El Departament d'Acció Exterior, el Departament de Polítiques Digitals i la Secretaria Smart Africa signen un memoràndum d'entesa. Imatge d'arxiu de la reunió del Govern amb Smart Africa el novembre passat. El Govern de Catalunya ha aprovat aquest dimarts la subscripció d'un memoràndum d'entesa entre la Secretaria Smart Africa, el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública i el Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència en l'àmbit de les ciutats i territoris intel·ligents. L'objectiu d'aquest acord de col·laboració és promoure la cooperació entre Catalunya i l'Àfrica en els camps de desenvolupament intel·ligent, economia digital, drets humans i digitals i temes de gènere a partir d'un ús millorat de noves solucions tecnològiques. En concret, l'acord incideix especialment en el suport al desenvolupament d'ONG catalanes i africanes que puguin treballar en aquest àmbit amb les capacitats i recursos combinats de l'estratègia del Govern SmartCatalònia i Smart Africa, a través de l'assistència organitzativa de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. El Govern i Smart Africa consideren fonamental l'ús de la tecnologia i la informació digital per fomentar el creixement econòmic inclusiu i per proporcionar nous serveis que fomentin els drets humans i la igualtat de gènere. Amb aquest rerefons, l'executiu català i la Secretaria Smart Africa promouran a través d'aquest acord de col·laboració l'intercanvi de coneixement i d'experts, així com impulsaran la col·laboració amb ONG centrant-se en solucions tecnològiques innovadores. També es fomentarà el desenvolupament juvenil a partir del suport a les start-ups i s'incentivarà l'accés a l'acceleració i al finançament per donar suport a l'emprenedoria i la creació de llocs de treball. El director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, i el director general d'Innovació i Economia Digital, Dani Marco, ja es van reunir a Barcelona amb representants de Smart Africa a finals de novembre de l'any passat en el marc de la Smart City Expo World Congress per començar a explorar vies de col·laboració en l'àmbit de la transformació digital.

L'any 2019 l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha finançat 72 actuacions amb enfocament de gènere i basat en drets humans, per valor de més de 15 milions d'euros i a 19 països diferents, incloent-hi Catalunya. El treball amb fons de dones al Senegal i Marroc, entre les novetats més destacades. Reunió en el marc del Fons de Dones del Senegal, l'any 2019. Un nou 8 de març per recordar les dones que ens han precedit en la lluita pels nostres drets. Un any més per constatar que estem lluny d'assolir el ple exercici i gaudi dels drets que corresponen a les dones. A més d'un dia de commemoració, fem-lo el de l'exigència que no volem més retrocessos, que la defensa i la protecció dels drets de les dones no seran apartats del debat sobre com transformem el món perquè inclogui la meitat de la humanitat en la seva diversitat, i sigui així veritablement just, equitatiu i sostenible. Carme Gual, directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament Aquest 2020 fa vint-i-cinc anys de la creació de la Plataforma d'Acció de Beijing amb un consens global sobre el full de ruta a seguir per l'assoliment dels drets de les dones i la plena igualtat entre les dones i els homes, amb l'anomenada Declaració de Beijing. Malauradament, el balanç no és massa optimista. A més, la suspensió del Comittee on the Status of Women (CSW 64) que havia de celebrar-se a Nova York les dues setmanes vinents ha resultat terrible, perquè dificulta la incidència, la reivindicació i la petició de rendició de comptes de milers de representants d'organitzacions feministes i ONGD als governs del món. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) hi tenia previst un intens programa de treball per enfortir aliances globals i definir nous projectes de drets humans de les dones arreu del món. Tanmateix, la perspectiva de gènere continua essent un tret diferencial de la cooperació catalana, tal com ho mostren les xifres dels projectes i programes finançats durant l'any 2019. El 80 % de les actuacions amb suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament incorporen l'enfocament de gènere i basat en drets humans. En el cas de les 53 iniciatives finançades a través de les convocatòries de subvencions, el 100 % de les actuacions inclouen l'enfocament de gènere i basat en drets humans, ja que és un requisit central per a participar-hi. Consulteu totes les dades en el mapa interactiu creat en motiu del 8M en aquest enllaç. L'any 2019, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va començar a treballar amb fons de dones, una modalitat innovadora de cooperació, que consisteix a donar suport directament als moviments de dones, les quals identifiquen, formulen, posen en marxa i valoren els seus propis projectes de desenvolupament amb l'acompanyament tècnic i econòmic d'una ONG gestora. Concretament, el Govern català ha posat en funcionament dos fons de dones al Senegal i al Marroc, i aquest 2020 n'impulsarà dos més a Moçambic i Colòmbia. També ha donat suport a Urgent Action Fund Africa, un fons de dones internacional que impulsa microprojectes de moviments feministes de ràpida execució. Una part fonamental del treball de l'ACCD té lloc a Catalunya, amb actuacions d'educació per al desenvolupament. En el marc del festival de cinema 'Salut, drets, acció', l'entitat Medicus Mundi Mediterrània va presentar 'Woman', un documental imprescindible per a comprendre el poder de l'art com a rebel·lió contra la violència de gènere. En l'àmbit audiovisual, l'ACCD i la plataforma de cinema online FilminCAT mantenen un canal temàtic que inclou l'apartat 'Filtre lila', amb pel·lícules i documentals feministes per gaudir, aprendre i reflexionar. Del 9 al 20 de març hi havia prevista la 64a edició del Comittee on the Status of Women (CSW) i el Fòrum d'ONG a Nova York, una de les trobades més rellevants dels moviments feministes d'arreu del món, que aquest any commemorava el 25è aniversari de la declaració i la plataforma de Beijing. La trobada ha estat cancel·lada per l'amenaça del coronavirus, la qual cosa la cooperació catalana ha hagut d'anul·lar la seva participació, que incloïa trobades d'alt nivell i l'organització d'esdeveniments propis amb moviments feministes catalans. Es procurarà programar les activitats durant els mesos vinents. Precisament en relació amb el vint-i-cinquè aniversari de la plataforma de Beijing, la sociòloga Marina Subirats publica l'article Cooperació i gènere: 25 anys de dos compromisos fonamentals a la revista Idees, impulsada pel departament d'Exteriors. El text està basat en la ponència que Subirats va presentar durant l'acte de retorn de la Visió 2030. La contribució catalana al desenvolupament sostenible.

Comunicat de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament en relació amb els efectes del COVID-19 sobre l'activitat administrativa. Arran de l'aprovació pel Govern de l'Estat del Reial Decret 463/20 del 14 de Març de declaració de l'estat d'alarma (BOE núm. 67, de 14/3/2020) s'ha decretat la suspensió de les actuacions i dels terminis processals en totes les jurisdiccions, és a dir, via judicial (Disposició addicional 2a del RD), la suspensió dels terminis administratius (Disposició addicional 3a del RD) i la suspensió dels terminis de caducitat i prescripció (Disposició addicional 4a del RD). Pel que fa al funcionament ordinari de l'ACCD i a les entitats i institucions que s'hi relacionen, a continuació es reprodueixen les repercussions de les disposicions addicionals tercera i quarta. Els terminis de prescripció i caducitat de qualssevol accions i drets quedaran suspesos durant el termini de vigència de l'estat d'alarma i, si escau, de les pròrrogues que s'adoptessin. L'estat d'alarma va entrar en vigor el dissabte 14 de març i finalitzarà quan així es declari expressament mitjançant un altre Reial Decret. Per tot, l'apartat de suspensió i caducitat està pensat com a garantia de la ciutadania en aquells procediments administratius i judicials com expedients sancionadors, revocacions, constrenyiments, recursos, etcètera. Finalment, dins de l'àmbit de la Generalitat de Catalunya s'està treballant en l'elaboració d'un decret llei que incorpori mesures que necessiten empara legal i que han de ser aprovades per a reduir els efectes negatius que les mesures de contenció i prevenció del coronavirus poden produir en els tràmits administratius. Entre aquestes mesures, n'hi haurà d'específiques en l'àmbit de la contractació i subvencions.

El Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret Llei 8/2020, de 24 de març, de modificació parcial del Decret Llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica, i d'adopció d'altres mesures complementàries. El Decret Llei 8/2020 estableix mesures complementàries al Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, especialment en relació amb les disposicions addicionals tercera i quarta. Més concretament, l' article 5 del Decret Llei 8/2020 diu que: Entre les mesures de flexibilització que l'ACCD adopta es destaquen les següents: La declaració de l'estat d'alarma comporta la flexibilització de les bases reguladores d'aplicació i del procediment administratiu comú amb l'objectiu de donar viabilitat als projectes i programes que s'hagin vist afectats (per exemple, per mitjà de modificacions substancials, canvis entre partides, ampliació de terminis per executar les activitats, etc.). En tots aquests casos, però, hi haurà d'haver sol·licitud prèvia a l'ACCD, que s'haurà de pronunciar de manera expressa. En cap cas aquestes modificacions poden alterar la naturalesa ni l'objecte pel qual es va atorgar la subvenció. Per poder realitzar aquestes sol·licituds utilitzeu el tràmit electrònic disponible per cada convocatòria en el portal de tràmits de la Generalitat. En els casos de subvencions sense concurrència el tècnic o tècnica de referència us facilitarà, si escau, l'enllaç al vostre tràmit electrònic. Suspensió significa "congelar" els terminis en què es trobava un acte administratiu. Per exemple, si el 9 de març una entitat fou notificada per aportar, en el termini de deu dies, aclariments a un informe final, aquest termini queda suspès des del moment en què entra en vigor l'estat d'alarma (14 de març) i es reprendrà només quan es deixi sense efecte l'estat d'alarma. Pel que fa als terminis de recursos (ja sigui en via administrativa oi judicial), revocacions i altres possibles procediments, queden suspesos d'ofici. Si la implementació de les activitats previstes, siguin a Catalunya o als països socis, s'ha vist afectada a conseqüència de la pandèmia, es demana a les entitats que, a través del portal de tràmits de la Generalitat, ho posin en coneixement de l'ACCD tan bon punt disposin de la informació necessària, per exemple: informació sobre la suspensió temporal de les activitats, sol·licitud de pròrrogues, reformulació del cronograma, modificació d'activitats, etcètera. L'ACCD, si escau, les autoritzarà de manera expressa. Les despeses generades durant el període de vigència de l'estat d'alarma són elegibles sempre que estiguin previstes en les bases o instruments de concessió. Pel que fa a les despeses de personal, només s'acceptaran si la relació laboral continua vigent al llarg de la vida del projecte o programa durant el període d'estat d'alarma. En cap cas s'acceptaran despeses en concepte de quitances per acomiadament o extinció de la relació laboral. Es podran imputar despeses per tal d'adaptar-se a la crisi sanitària, tant a Catalunya com als països socis, i que siguin necessàries per a la correcta implementació de les activitats previstes com, per exemple, mascaretes, guants, material d'higiene, etc. Totes aquestes mesures implicaran probablement reformulacions pressupostàries dels projectes i programes que l'ACCD, si escau, haurà d'aprovar expressament. S'acceptaran totes aquelles que no desvirtuïn l'objecte pel qual va ser concedida la subvenció si bé es tindrà en compte el criteri de flexibilitat. La situació de força major en què ens trobem implica, tal com recullen les bases de les convocatòries de projectes i programes, que es puguin retornar els fons no aplicats a la subvenció, encara que la despesa no executada sigui superior al 50% de l'import i no s'hagin assolit els objectius. És a dir, no procedirà la revocació total i s'admetran les despeses executades fins al moment de la devolució, sempre que siguin elegibles i s'apreciï la impossibilitat material d'assolir l'objecte pel qual es va atorgar la subvenció. Per contra, i en el supòsit de manca d'aplicació dels fons, però que es consideri viable la reformulació del projecte o programa, i sense que es desvirtuï la finalitat de la subvenció, l'ACCD estudiarà possibles actuacions complementàries, d'acord amb l'entitat beneficiària, com són les previstes en l'apartat d'aplicació de romanents que recull les bases reguladores.

El comunicat aprovat per l'òrgan demana 'fugir de llenguatges, símbols i metàfores bèl·liques', i urgeix a 'reenfocar' les polítiques de seguretat i defensa. 'No estem en guerra contra el virus, estem defensant la vida i res més lluny de la guerra que la protecció de la vida humana'. Gabriela Serra, presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, resumeix així el contingut de la 'crida per fer front a la pandèmia del coronavirus COVID-19 des d'una perspectiva humanista', aprovada en la reunió extraordinària del Consell el dimarts 7 d'abril. El comunicat mostra preocupació per la militarització de la vida pública i rebutja donar respostes de caràcter militar a un problema sanitari. Alhora, fa una crida a prioritzar les polítiques de defensa dels drets humans. El document aprovat es lliurarà al conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, i a la Comissió d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Parlament de Catalunya. El Consell Català de Foment de la Pau és un òrgan consultiu i de participació de la societat de Catalunya per al foment de la pau en les activitats de l'Administració de la Generalitat i dels ens locals en aquest àmbit. Gabriela Serra n'ostenta la presidència, i la vicepresidència l'ocupen el Departament d'Acció Exterior i l'Institut Català Internacional per la Pau. L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament assumeix les funcions de secretaria, i la resta de membres són representants de l'Administració de la Generalitat, dels ens locals -a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament-, dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, de les organitzacions no governamentals per la pau -a través de LaFede.cat- i altres institucions i personalitats rellevants, reconegudes per les seves activitats a favor de la pau.

El director general de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, participa en la reunió convocada per la Dirección General de Políticas Desarrollo Sostenible del Govern espanyol per afrontar una l'estratègia de resposta de la cooperació estatal a la crisi de la COVID-19. Vila ha posat en relleu la necessitat d'avançar cap a una aliança global per fer front als reptes del desenvolupament, seguint les orientacions de l'ODS 17. A continuació es reprodueix el comunicat acordat a la trobada: "Avui, 17 d'abril, els i les directores generals de cooperació, solidaritat i polítiques de desenvolupament del conjunt de les comunitats autònomes, les ciutats autònomes, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat i el Govern d'Espanya, ens hem reunit amb l'objecte de compartir les nostres respostes a l'impacte que la crisi de la COVID-19 està tenint, i tindrà en els mesos vinents, en els països en desenvolupament. Hem coincidit que la situació de crisi davant la qual ens trobem no distingeix fronteres, ni ideologies, credos o ètnies. Hem compartit la nostra profunda preocupació pel devastador impacte que aquesta crisi tindrà en els països en desenvolupament, impacte immediat en pèrdues humanes en primer lloc, però també l'impacte a curt i mitjà termini en la pobresa i les desigualtats en totes les seves dimensions. Davant d'aquesta situació, totes les administracions compartim sense excepció que el suport a les persones i comunitats més vulnerables de la planeta, en els països en desenvolupament, és més necessari que mai. En primer lloc, per solidaritat en el sofriment i per motius ètics, perquè és el que hem de fer. Però també, perquè no podrem assegurar la nostra protecció enfront de la pandèmia i la nostra resiliència a l'impacte econòmic que causarà si no ho fem. Hem acordat unànimement transmetre aquest missatge de solidaritat i d'interdependència. Durant les setmanes que venen treballarem conjuntament tot sumant les nostres contribucions per a configurar una estratègia de resposta articulada de totes les administracions de l'Estat a la situació de crisi de la COVID-19 i el seu impacte en els països, persones, i comunitats amb qui cooperem."

Els signants fan una crida perquè les mesures contra el coronavirus "no suposin un augment de la militarització dels territoris" o de la persecució de líders socials. Comunitat indígena a Guatemala, l'any 2019. El Govern de Catalunya s'ha adherit al comunicat conjunt que han emès aquest dimecres els programes de protecció de persones defensores de drets humans de l'Estat espanyol amb motiu de l'agreujament de la seva situació de risc arran de la pandèmia de la COVID-19. L'escrit denuncia que la crisi del coronavirus té " majors impactes en les poblacions en situació de vulnerabilitat ", entre les quals hi ha les persones que defensen els drets humans. A més de Catalunya, signen el comunicat les entitats i administracions públiques que coordinen aquests programes a Astúries i al País Basc, així com a les ciutats de Barcelona i València. Davant dels impactes de la pandèmia sobre el col·lectiu de defensors i defensores, el comunicat fa una crida als governs i les autoritats corresponents perquè les mesures per fer front a la crisi sanitària " no suposin un augment de la militarització dels territoris, del control social o de la persecució i repressió d'activistes i líders socials ". A més, s'uneix al posicionament d'experts de les Nacions Unides que insta els estats a evitar que aquest context sigui utilitzat per " silenciar " les persones defensores, així com perquè abordin la pandèmia amb " un enfocament cooperatiu, global i basat en drets humans ". En el text, els signants es mostren preocupats pel fet que el confinament està generant " un augment de les crisis humanitàries que ja patien moltes comunitats ", així com un increment de " la vulnerabilitat de líders i lideresses socials, que es converteixen en «objectius fàcils» en no poder canviar d'ubicació ". El comunicat aborda la situació específica a Colòmbia, El Salvador, Hondures, Guatemala i Mèxic, països on les mesures de protecció disminueixen mentre la violència contra aquest col·lectiu tampoc cessa durant la quarantena. De fet, l' Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ja va expressar la seva preocupació per la intensificació de la violència i les amenaces contra persones defensores dels drets humans i líders comunitaris a Colòmbia. Per aquests motius, els signants del comunicat conjunt també sol·liciten que s'investiguin els assassinats i agressions contra persones defensores de drets humans durant la crisi de la COVID-19, així com que " es mantingui una interlocució directa amb els col·lectius " i també, més concretament, que " es protegeixi la salut de les preses i presos polítics " en aquest context. Els signants són el Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya i la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat; el Programa Asturià d'Atenció a Víctimes de la Violència a Colòmbia; el Programa Basc de Protecció Temporal per a Defensors i Defensores dels Drets Humans del Govern basc, l'Agència Basca de Cooperació al Desenvolupament i CEAR-Euskadi; el Programa municipal Barcelona protegeix periodistes de Mèxic de l'Ajuntament de Barcelona i la Taula per Mèxic; i el Programa Valencià de Protecció Integral i d'Acollida de Defensors i Defensores de Drets Humans de l'Ajuntament de València i CEAR-País Valencià. Convocatòria extraordinària del programa català La situació de la crisi actual està afectant directament el desenvolupament del Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores dels Drets Humans, que ha hagut de posposar l'acollida de tres persones defensores prevista en l'edició de 2020. A més, també s'ha detectat que persones que ja es trobaven temporalment a Catalunya o a l'Estat espanyol en el moment de la declaració de l'estat d'alarma s'han vist obligades a quedar-se. Davant d'això, la Generalitat ha obert una presentació extraordinària del Programa per acollir tres defensors i defensores de drets humans durant un període d'entre tres i sis mesos que ja siguin a l'Estat i que no puguin retornar al seu país d'origen amb garanties a causa de la pandèmia. Aquesta convocatòria de candidatures no substitueix l'edició de 2020 que, de moment, ha quedat aturada fins a nou avís. En aquest context, el Govern de Catalunya referma el seu compromís amb la protecció de defensors i defensores dels drets humans, que és una prioritat tant de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament com de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament plasmada en diverses línies de treball de l'executiu català.

Amb l'adhesió a EW, Catalunya referma el seu compromís amb la responsabilitat social, la sostenibilitat i la innovació, i exerceix un lideratge visible en aquest àmbit. El Govern de Catalunya ha signat aquesta setmana un conveni amb Electronics Watch (EW), una entitat internacional sense ànim de lucre que vetlla per assegurar la compra ètica responsable de productes electrònics. Amb aquesta adhesió, la Generalitat referma el seu compromís per la responsabilitat social, la sostenibilitat i la innovació, i, com a important compradora de productes electrònics, es compromet a impulsar una compra pública socialment responsable en aquest àmbit i a augmentar la transparència en les cadenes de subministrament dels productes adquirits. L'adhesió a EW s'ha liderat des dels departaments de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda; Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència; i Polítiques Digitals i Administració Pública. Catalunya aposta així exercir un lideratge visible i per situar-se entre els països capdavanters en l'aplicació de la contractació ètica responsable, i ho fa amb una sèrie d'objectius assumits en l'acord amb EW, entre els quals destaca el de millorar les compres socialment responsables de productes electrònics. El Govern també es compromet a incorporar les condicions contractuals establertes per aquesta entitat internacional en els contractes de l'àmbit de les TIC. Electronics Watch posa en contacte compradors del sector públic i organitzacions de la societat civil de les regions productores d'electrònica amb persones expertes en drets humans i cadenes de subministrament globals. D'aquesta manera, procura que totes les persones que formen part de la cadena de subministrament de productes electrònics tinguin garantides unes condicions laborals dignes i segures. Des de la perspectiva de la política exterior i de les polítiques digitals, la contractació pública socialment responsable és una qüestió de coherència de polítiques per al desenvolupament, i parteix de la premissa que els governs no poden treballar per a la millora de les condicions de vida en els països empobrits i alhora permetre que les seves compres vulnerin els drets humans o tinguin impactes ambientals negatius. És per això que els Objectius de Desenvolupament Sostenible inclouen entre les seves metes "promoure pràctiques de contractació pública que siguin sostenibles". D'aquesta manera, l'Agenda 2030 de les Nacions Unides fa palesa la interdependència i corresponsabilitat en els problemes i les solucions globals. En aquests darrers anys, des del Govern s'ha fet un esforç per afavorir una contractació pública socialment més responsable, ètica i transparent, que va culminar amb l'aprovació el 2017 del Codi per a una contractació pública socialment responsable en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic que en depèn. Des de l'any 2012, la Generalitat col·labora amb diverses administracions públiques i organitzacions de justícia global mitjançant el Grup de Compra Pública Socialment Responsable. En el marc d'aquest grup s'han organitzat una sèrie de jornades de compra pública socialment responsable, la darrera edició de les quals va tenir lloc el novembre passat.