text
stringlengths 4
1.54k
|
|---|
Eth Govèrn a de dotar es equipes d’intervencion en execucion penau de personau especializat en matèria de violéncia masclista, en concrèt, enes versants psicologic, juridic e sociolaborau. |
Aguestes equipes especializades an de complir es foncions següentes: a) Deteccion dera situacion de violéncia qu'era hemna a patit o patís. |
Eth Govèrn a de garantir as persones transsexuals uns espacis que siguen adequadi entà preservar-ne es drets. |
Article 75. |
Mutilacions genitaus femenines Eth Govèrn, ath delà d’observar era legislacion en vigor, a d’adoptar es mesures de besonh entà: a) Promòir era mediacion comunitària enes familhes se i a risc de mutilacions genitaus. |
En aguesti cassi s’a de procurar qu'ena negociacion participen persones expèrtes, e tanben persones des comunitats afectades per aguestes practiques, e assegurar era actuacion d’agents sociaus d’atencion primària. |
Enes cassi de risc entara salut des menores d’edat, eth personau professionau a de poder compdar damb mecanismes que les hèsque possibla era realizacion dera intervencion quirurgica. |
Títol IV. |
Des competéncies, era organizacion e era intervencion integrau contra era violéncia masclista Capítol I. Disposicions generaus sobre eth regim competenciau Article 76. |
Responsabilitats publiques 1. |
Era Administracion dera Generalitat e es municipis de Catalonha son es administracions publiques competentes en matèria des servicis deth Hilat d’Atencion e Recuperacion Integrau, e tanben des prestacions establides per aguesta lei, d’acòrd damb çò que determinen aguest títol e, se cau, era legislacion sobre organizacion territoriau e regim locau. |
Sense prejudici des competéncies que d’acòrd damb era lei les corresponen, es municipis tanben pòden exercir competéncies pròpries dera Administracion dera Generalitat per via de delegacion o de formules de gestion conjunta. |
Article 77. |
Coordinacion e collaboracion interadministratives 1. |
Es administracions publiques competentes, entre d'autes, an de coordinar: a) Es politiques publiques en matèria de luta contra era violéncia masclista. |
Es administracions publiques de Catalonha an de collaborar en exercici des competéncies respectives entà garantir er exercici des drets qu'aguesta lei reconeish. |
Article 78. |
Cession de dades Es administracions publiques competentes an de cedir mutuaument es dades de caractèr personau de besonh, damb era fin de poder gestionar d’ua manèra adaptada es servicis deth Hilat d’Atencion e Recuperacion Integrau e es prestacions economiques establides per aguesta lei, e tanben d’autes que s’establisquen per lei, restacades damb era violéncia masclista. |
Ad aguest efècte s’a de crear un fichèr especific, qu'a d’èster regulat per reglament. |
Capítol 2. |
Competéncies des administracions publiques Article 79. |
Competéncies deth Govèrn Correspon ath Govèrn: a) Definir era politica generau entà lutar contra era violéncia masclista e eradicar-la, e aprovar es instruments de planificacion corresponents, e tanben era creacion des servicis deth Hilat d’Atencion e Recuperacion Integrau, sense prejudici des competéncies des municipis. |
Article 80. |
Institut Catalan des Hemnes 1. |
Er Institut Catalan des Hemnes, ath delà de complir totes es foncions qu'a atribuïdes pera legislacion en vigor, ei er instrument vertebrador entà lutar contra era violéncia masclista. |
Son foncions der Institut Catalan des Hemnes en çò que hè ar objècte d’aguesta lei: a) Impulsar e coordinar es politiques contra era violéncia masclista qu'a d’aprovar eth Govèrn dera Generalitat. |
Article 81. |
Centre d’Estudis, Recèrca e Capacitacion sus Violéncia Masclista 1. |
Se cree eth Centre d’Estudis, Recèrca e Capacitacion sus Violéncia Masclista, coma organ depenent der Institut Catalan des Hemnes, que se configure coma un instrument permanent d’estudis e de recèrca sus era violéncia masclista, e de formacion e capacitacion deth personau professionau en contacte damb eth tractament d’aguest tipe de violéncia. |
S’an d’establir per reglament era composicion, eth foncionament, es competéncies e era coordinacion deth Centre d’Estudis, Recèrca e Capacitacion sus Violéncia Masclista damb d'auti organs e administracions. |
Article 82. |
Comission Nacionau entà ua Intervencion Coordinada contra era Violéncia Masclista 1. |
Se cree era Comission Nacionau entà ua Intervencion Coordinada contra era Violéncia Masclista, depenenta der Institut Catalan des Hemnes, coma organ especific de coordinacion institucionau entà impulsar, seguir, controtlar e avalorar es actuacions en abordatge dera violéncia masclista, sense prejudici des competéncies d’impuls, seguiment e contraròtle des departaments dera Generalitat. |
S’an d’establir per reglament era composicion, eth foncionament, es competéncies e era coordinacion dera Comission Nacionau entà ua Intervencion Coordinada contra era Violéncia Masclista damb d'auti organs. |
Article 83. |
Competéncies des municipis 1. |
Correspon as municipis: a) Programar, prestar e gestionar es servicis d’informacion e atencion as hemnes e efectuar era derivacion as diferenti servicis enes tèrmes especificadi per aguesta lei. |
Es municipis damb ua poblacion inferiora a 20.000 abitants pòden delegar es sues competéncies a ua mancomunitat de municipis o a d'autes entitats locaus. |
Capítol 3. |
Intervencion integrau contra era violéncia masclista Article 84. |
Es programes d’intervencion integrau contra era violéncia masclista 1. |
Es programes d’intervencion integrau contra era violéncia masclista se configuren coma es instruments de planificacion qu'a d’aprovar eth Govèrn damb ua vigéncia de quate ans, damb era elaboracion prealabla per Institut Catalan des Hemnes, amassa damb es departaments competents en cada cas. |
Aguesti instruments recuelhen eth conjunt d’objectius e mesures entà eradicar era violéncia masclista e tanben establissen, d’ua manèra coordinada, globau e participativa, es linhes d’intervencion e es directritzes qu'an d’orientar era activitat des poders publics. |
Es programes a qué hè referéncia er article 1 an d’establir mesures qu'impliquen d'auti encastres administratius, entitats locaus, agents sociaus, entitats de hemnes e professionaus. |
Es programes d’intervencion integrau contra era violéncia masclista tanben an d’establir estratègies de coordinacion e cooperacion, e tanben de recèrca e coneishença dera realitat, e an d’incorporar obligatòriament ua memòria economica. |
Entara elaboracion, eth seguiment e era avaloracion des programes d’intervencion integrau, er Institut Catalan des Hemnes a d’establir es mecanismes de besonh entà garantir era participacion des entitats locaus, es entitats de hemnes, es agents sociaus, e tanben es persones e es entitats expèrtes en matèria de violéncia masclista. |
Article 85. |
Protocòls entà ua intervencion coordinada contra era violéncia masclista 1. |
Es protocòls entà ua intervencion coordinada contra era violéncia masclista an d’includir un conjunt de mesures e mecanismes de supòrt, coordinacion e cooperacion destinats as institucions publiques e d'auti agents implicadi, que definissen es formalitats e era succession d’actes qu'an de seguir entà executar-les corrèctament. |
Es objectius des protocòls entà ua intervencion coordinada contra era violéncia masclista an de: a) Garantir era atencion coordinada des diferenti departaments dera Generalitat, entitats locaus e agents sociaus e des servicis que ne depenen, e delimitar es encastres d’actuacion que pòden intervier enes diferentes situacions de violéncia masclista. |
Es protocòls an d’establir era participacion des encastres dirèctament restacadi damb eth tractament dera violéncia masclista, coma es entitats e es associacions de hemnes que trabalhen enes diferenti territòris a partir d’un modèl d’intervencion compatibla damb çò qu'establís aguesta lei. |
Era elaboracion des protocòls a d’èster impulsada per Institut Catalan des Hemnes en cadun des encastres territoriaus des delegacions deth Govèrn dera Generalitat o, se cau, e eth Govèrn atau ac determine, enes encastres d’estructura territoriau que se poguen establir per lei. |
Es protocòls an d’establir era concrecion e eth procediment des actuacions e tanben des responsabilitats des sectors implicadi en tractament dera violéncia masclista, damb er objècte de garantir era prevencion, era atencion eficaça e personalizada e era recuperacion des hemnes que se tròben en situacion de risc o que son victimes dera violéncia masclista. |
Article 86. |
Participacion e foment des entitats locaus 1. |
Era Administracion dera Generalitat, ena sua politica d’eradicacion dera violéncia masclista, a de compdar damb era participacion des entitats locaus. |
Es programes e es actuacions que se deriven dera aplicacion d’aguesta lei an d’establir mesures de foment des entitats locaus entà desvolopar programes e activitats encaminats a eradicar era violéncia masclista o a palliar-ne es efèctes. |
Article 87. |
Participacion e foment des conselhs e es associacions de hemnes 1. |
Es administracions publiques, ena politica d’eradicacion dera violéncia masclista, an de compdar preferentament damb era collaboracion des conselhs de participacion de hemnes e tanben damb d’autes entitats de hemnes constituïdes o que siguen part d’ua agropacion sindicau o empresariau, en çò que hè as politiques institucionaus corresponentes. |
Es programes e es actuacions que se deriven dera aplicacion d’aguesta lei an d’establir mesures de foment des entitats a qué hè referéncia er article 1 entà amiar a tèrme programes e activitats encaminats a eradicar era violéncia masclista o a palliar-ne es efèctes. |
Disposicions addicionaus Prumèra. |
Recorsi economics 1. |
Era Administracion dera Generalitat a era responsabilitat de garantir es recorsi de besonh entà dar un compliment adaptat ara organizacion e ara provision des accions e des servicis qu'establís aguesta lei. |
Era Generalitat a de consignar enes sòns pressupòsti es credits de besonh entath finançament de totes es prestacions garantides, des prestacions de servicis, des recorsi, des programes, des projèctes e d’autes actuacions recuelhudes ena Lei, d’acòrd damb es competéncies atribuïdes per aguesta. |
Eth Govèrn a de dotar es entitats locaus d’un hons economic especific annau, entà garantir era sufisença dera prestacion des servicis d’informacion e atencion as hemnes, d’acòrd damb es tèrmes especificadi per aguesta lei. |
Era distribucion d’aguest hons entre es entitats locaus s’a de hèr d’acòrd damb critèris objectius, que s’an d’acordar bianuaument damb es entitats interessades e que s’an de basar en nombre d’abitants, eth principi d’equilibri territoriau e eth de capacitat pressupostària, e an de tier en compde es caracteristiques dera poblacion e es besonhs des hemnes, entà obtier era efectivitat des drets qu'aguesta lei establís, sense prejudici qu'es municipis e es autes entitats locaus consignen enes sòns pressupòsti es dotacions de besonh entath finançament des servicis dera competéncia respectiva. |
Era Administracion dera Generalitat a de finançar eth còst dera prestacion des servicis d’informacion e atencion as hemnes pertanhentes a municipis damb ua poblacion inferiora a 20.000 abitants, sense prejudici de d’autes formes de finançament mixte damb implicacion des pressupòsti publics, damb eth hons economic especific establit per article 3. |
Eth Govèrn pòt impulsar, d’acòrd damb er article 83.1.b, convènis de collaboracion damb era Administracion locau entà reformular era gestion des servicis especializadi en violéncia masclista ja existents abans dera aprobacion d’aguesta lei, en foncion des competéncies e es caracteristiques des servicis que s’i establissen. |
Dusau. |
Revision des curriculums educatius Eth departament competent en matèria educativa a de hèr ua revision des curriculums educatius damb er objectiu de detectar-i contenguts sexistes o que favorisquen era discriminacion sexuau, era vulneracion des drets des hemnes e era violéncia masclista. |
Tresau. |
Modificacion deth Decrèt legislatiu 1/1997, en matèria de foncion publica Se hig ua naua letra, era u, en article 116 deth tèxte unic dera Lei dera foncion publica dera Administracion dera Generalitat, aprovat peth Decrèt legislatiu 1/1997, deth 31 d’octobre, damb eth tèxte següent: «u) Era realizacion d’actes d’assetjament sexuau o d’assetjament ment per rason de sèxe, tipificats per article 5.tresau dera Lei deth dret des hemnes a eradicar era violéncia masclista, e d’actes que poguen comportar assetjament per arrason de sèxe o assetjament sexuau e que non siguen constitutius de fauta fòrça grèu.» Quatau. |
Modificacion dera Lei 10/1997, dera renda minima d’insercion Se modifique era letra e der article 6.1 dera Lei 10/1997, deth 3 de junhsèga, dera renda minima d’insercion, que demore redigida dera manèra següenta: «e) En cas des hemnes que patissen violéncia masclista o que supèren ua situacion de violéncia masclista e que complissen es requisits exigidi per aguesta lei, unicament s’an de tier en compde es rendes o es ingrèssi de qué dispòse o pogue disposar era hemna qu'ac sollicite, e non se computen en aguesti casi es rendes o es ingrèssi de d’auti membres dera unitat familiara que i convisquen.» Cincau. |
Modificacion dera Lei 18/2003, de supòrt as familhes Se modifique er article 44.1 dera Lei 18/2003, deth 4 de junhsèga, de supòrt as familhes, que demore redigit dera manèra següenta: «1. |
Eth Govèrn a de constituïr un hons de garantia entà corbir er impagament de pensions alimentàries e er impagament de pensions compensatòries. |
Aguest hons s’a d’emplegar quan i age constatacion judiciau d’incompliment deth déuer de satisfèr-les e aguest incompliment compòrte ua situacion de precarietat economica, d’acòrd damb es limits e es condicions que se fixen per reglament.» Siesau. |
Modificacion dera Lei 22/2005, dera comunicacion audiovisuau de Catalonha Se modifique era Lei 22/2005, deth 29 de deseme, dera comunicacion audiovisuau de Catalonha, dera manèra següenta: a) Se hig ua naua letra, era f, en article 132, infraccions fòrça grèus, damb eth tèxte següent: «f) Era difusion e era realizacion de contenguts o de publicitat qu'inciten ara violéncia masclista o la justifiquen o la banalizen.» b) Se hig un dusau paragraf en article 9, damb eth tèxte següent: «Aguesti servicis tanben an de respectar es déuers imposadi en aguest encastre pera Lei deth dret des hemnes a eradicar era violéncia masclista.» Setau. |
Modificacion deth Decrèt legislatiu 3/2002, de finances publiques de Catalonha 1. |
Se hig un nau apartat, eth 7, en article 92 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2002, deth 24 de deseme, damb eth tèxte següent: «7. |
Es bases reguladores des subvencions qu'agen coma beneficiàries empreses damb ua plantilha parièra o superiora a vint-e-cinc persones an d’includir era obligacion d’aguestes empreses, d’acòrd damb es agents sociaus, d’indicar es mieis qu'utilizen entà previer e detectar cassi d’assetjament sexuau e d’assetjament per rason de sèxe e intervier-i enes sòns centres de trabalh.» 2. |
Se hig ua naua letra, era f, en article 99.1 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, damb eth tèxte següent: «Eth non-includiment o era utilizacion indeguda des mieis indicadi per article 92.7.» Ueitau. |
Modificacion dera Lei 1/2001, de mediacion familiara de Catalonha Se hig un nau article, eth 22 bis, ara Lei 1/2001, deth 15 de març, de mediacion familiara de Catalonha, damb eth tèxte següent: «Article 22 bis. |
Limit ara mediacion »S’a d’interrómper o, se cau, non s’a d’iniciar quinsevolh procès de mediacion de parelha o familhau en qué sigue implicada ua hemna qu'age patit o patisque violéncia fisica, psiquica o sexuau ena relacion de parelha.» Nauau. |
Modificacion dera Lei 11/1989, de creacion der Institut Catalan des Hemnes Se modifiquen es articles 4 e 5 dera Lei 11/1989, deth 10 de junhsèga, de creacion der Institut Catalan des Hemnes, modificadi pera Lei 7/2004, deth 16 de junhsèga, de mesures fiscaus e administratives, que demoren redigidi dera manèra següenta: «Article 4 »Er Institut Catalan des Hemnes ei regit pes organs següents: »a) Eth Conselh de Govèrn. |
Era Direccion Executiva. |
Era composicion deth Conselh de Govèrn ei determinada per reglament. |
Era Direccion Executiva damb reng de direccion generau ei membre deth Conselh de Govèrn e ei nomentada peth Govèrn. |
Es persones que son membres deth Conselh de Govèrn s’an d’auer significat peth sòn prètzhèt en favor dera igualtat e era promocion des hemnes.» Detzau. |
Administracion penitenciària Eth Govèrn a d’establir es mecanismes de besonh entà qu'ena concession de quinsevolh benefici penitenciari s’emete prèviament un informe dera Administracion penitenciària sus era situacion dera victima. |
Onzau. |
Informacion annau deth Programa d’intervencion integrau contra era violéncia masclista Eth Govèrn a de comparéisher annaument deuant eth Parlament entà informar dera execucion deth Programa d’intervencion integrau contra era violéncia masclista. |
Disposicions transitòries Prumèra. |
Impacte sociau dera Lei En tèrme de tres ans des dera entrada en vigor d’aguesta lei, eth departament competent en matèria de politiques de hemnes, per miei der Institut Catalan des Hemnes, a d’encomanar ua avaloracion der impacte sociau dera Lei. |
En aguesta avaloracion an de participar eth Conselh Nacionau de Hemnes de Catalonha e persones professionaus expèrtes en aguesta matèria. |
Dusau. |
Actualizacion deth Hilat d’Atencion e Recuperacion Integrau Eth Govèrn dera Generalitat pòt actualizar eth Hilat d’Atencion e Recuperacion Integrau entàs hemnes que patissen violéncia masclista, damb ua freqüéncia biennau, es prumèrs sies ans des dera aprobacion d’aguesta lei, damb era fin d’adaptar-lo damb era rapiditat e era flexibilitat maximes as besonhs dera poblacion de Catalonha, d’acòrd damb çò qu'establissen es corresponentes leis de pressupòsti. |
Tresau. |
Aplicacion deth Hons de garantia de pensions e prestacions Mentre non s’apròve eth desplegament reglamentari d’aguesta lei, eth Govèrn dera Generalitat, pendent er an 2008, a d’efectuar eth diagnostic e era avaloracion des besonhs, es recorsi e es servicis de besonh entà aplicar eth Hons de garantia de pensions e prestacions, establit per article 49. |
Era dotacion deth Hons s’a de amiar a tèrme de conformitat damb çò que disposen es respectives leis de pressupòsti dera Generalitat. |