id
int64 2
3k
| title
stringlengths 11
158
| subtitle
stringlengths 0
570
| content
stringlengths 3.42k
5.48k
| category
sequencelengths 0
3
| source
stringclasses 3
values | summaries
dict |
---|---|---|---|---|---|---|
2,213 | Jané demana als Mossos que portin al jutjat qualsevol nova prova que ajudi a aclarir l'autoria del 'cas Quintana' | El conseller d'Interior diu que la sentència "no agrada a ningú" perquè "no s'ha pogut esbrinar exactament qui va ser l'autor" | El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha explicat aquest dimecres que ha demanat als Mossos d'Esquadra que aportin al jutge "qualsevol nova aportació objectiva de prova" que ajudi a aclarir "l'autoria" del tret que va provocar la pèrdua d'un ull d'Ester Quintana.
En una entrevista a TV3, també ha explicat que ha donat una instrucció al comissari en cap, Josep Lluís Trapero, perquè els expedients disciplinaris oberts per aquest cas "no es tanquin".
Jané ha assegurat que la sentència "no agrada a ningú" perquè no s'ha pogut "esbrinar exactament qui va ser l'autor" i ha explicat que li agradaria que la persona que va disparar "algun dia" ho manifestés.
"Tinc la consciència que en aquest moment no s'està amagant res i que s'ha analitzat tot", ha assegurat, després d'afirmar que la sentència "dóna la raó" a Quintana perquè "diu que el va que explicar era cert".
Jané ha reiterat les disculpes cap a Quintana, amb qui s'ha arribat a un acord econòmic que "mai és suficient".
El conseller ha explicat que els primers informes policials sobre el cas es van fer amb "precipitació", ha dit que no li consta que ningú hagi encobert els responsables i que els responsables polítics "van dir en cada moment allò que li aportaven els informes policials".
A més , ha remarcat que posteriorment els mateixos Mossos van entrat un escrit al jutjat perquè es prengués declaració a uns agents que anaven en una altra furgoneta que es va detectar que estava al lloc dels fets un cop es van visionar unes imatges.
"Aquella furgoneta hi era i no ho amaguem, són els propis mossos els qui aporten aquesta informació al jutjat", ha dit.
Jané espera que no s'obri un debat sobre els projectils de foam després que el Parlament prohibís l'ús de les pilotes de goma, perquè "són diferents".
En aquest sentit, Jané ha remarcat que les pilotes de goma s'apunten a terra i reboten "sense objectiu determinat", mentre que el foam és "un projectil dirigit".
"Són un instrument policial que en determinats moments pot ser útil", ha defensat, sempre aplicant un "protocol".
Demana un "punt de confiança" cap als Mossos
Pel que fa als aldarulls que hi ha hagut en els últims dies al barri de Gràcia, Jané ha reiterat el "suport absolut" al cos dels Mossos d'Esquadra per part del Govern i ha assegurat que li "dol" veure que "a vegades se'ls vol humiliar".
El conseller ha demanat "un punt de confiança" cap al cos.
Jané ha negat que es triés la data de desallotjament del Banc Expropiat per fer-lo coincidir amb el primer aniversari de l'arribada d'Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona.
La decisió de la data la va prendre "exclusivament" l'operatiu policial, ha dit.
Els mossos tenien un termini per fer el desallotjament que s'acabava el 15 de juny, però Jané ha explicat que l'operatiu policial va decidir la data tenint en compte que era dilluns, dia amb menys activitat al mercat, a partir d'una hora en què els nens ja estan a l'escola, i que deixar-ho per més endavant hagués apropat el desallotjament a la campanya electoral.
Pel que fa a les detencions, ha avançat que n'hi haurà més "a partir de l'anàlisi de les imatges".
"És mentida que hi hagi instruccions polítiques al cos perquè no facin detencions, és un insult al propi cos dels Mossos", ha afegit, tot reclamant que es deixi als agents "fer la seva feina".
Advertiments "en augment" a l'Estat per part de Daesh
En un altre ordre de coses, el conseller ha explicat que els advertiments cap a l'estat espanyol per part de grups vinculats a Daesh van "en augment" i que, de fet, aquest 2016 ja s'han rebut "més advertiments" que en tot el 2015.
"No vol dir que estigui previst un atemptat imminent", ha dit, "però sí que ens hem de conscienciar tots que l'amenaça existeix".
Jané, però, ha dit que no es plantegen augmentar el nivell d'alerta, que es manté en 4 sobre 5, un "nivell alt". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Jané, conseller d'Interior, ha demanat als Mossos que aportin al jutge \"qualsevol nova aportació objectiva de prova\" que aclareixi qui és l'autor del tret que va provocar que Ester Quintana perdés un ull. Ha afegit que li agradaria que la persona que va disparar \"algun dia\" ho manifestés. També ha afirmat que la sentència dona la raó a Quintana.",
"a2": "En una entrevista a TV3, el conseller d'Interior, Jordi Gené, ha explicat que ha demanat als Mossos d'Esquadra que aportin proves que aclareixin qui va ser l'autor del tret que va provocar la pèrdua d'un ull d'Ester Quintana. El conseller ha reconegut que els primers informes del cas es van fer precipitadament, però que no li costen encobriments.",
"a3": "El conseller d'Interior Jané ha afirmat que la sentència del cas d'Ester Quintana \"no agrada a ningú\" però reitera que faran tot el possible per aclarir l'autoria del tret pel qual Quintana va perdre un ull. Això, tanmateix, no hauria d'obrir un debat sobre l'ús policial de projectils de foam. Així mateix, Jané ha respost preguntes sobre desallotjaments i terrorisme."
},
"extractive": {
"a1": "El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha explicat aquest dimecres que ha demanat als Mossos d'Esquadra que aportin al jutge \"qualsevol nova aportació objectiva de prova\" que ajudi a aclarir \"l'autoria\" del tret que va provocar la pèrdua d'un ull d'Ester Quintana.\nJané ha assegurat que la sentència \"no agrada a ningú\" perquè no s'ha pogut \"esbrinar exactament qui va ser l'autor\" i ha explicat que li agradaria que la persona que va disparar \"algun dia\" ho manifestés. \n\"Tinc la consciència que en aquest moment no s'està amagant res i que s'ha analitzat tot\", ha assegurat, després d'afirmar que la sentència \"dóna la raó\" a Quintana perquè \"diu que el va que explicar era cert\".\nEl conseller ha explicat que els primers informes policials sobre el cas es van fer amb \"precipitació\", ha dit que no li consta que ningú hagi encobert els responsables i que els responsables polítics \"van dir en cada moment allò que li aportaven els informes policials\".",
"a2": "El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha explicat aquest dimecres que ha demanat als Mossos d'Esquadra que aportin al jutge \"qualsevol nova aportació objectiva de prova\" que ajudi a aclarir \"l'autoria\" del tret que va provocar la pèrdua d'un ull d'Ester Quintana.\nJané ha assegurat que la sentència \"no agrada a ningú\" perquè no s'ha pogut \"esbrinar exactament qui va ser l'autor\" i ha explicat que li agradaria que la persona que va disparar \"algun dia\" ho manifestés. \nEl conseller ha explicat que els primers informes policials sobre el cas es van fer amb \"precipitació\", ha dit que no li consta que ningú hagi encobert els responsables i que els responsables polítics \"van dir en cada moment allò que li aportaven els informes policials\".\nEn un altre ordre de coses, el conseller ha explicat que els advertiments cap a l'estat espanyol per part de grups vinculats a Daesh van \"en augment\" i que, de fet, aquest 2016 ja s'han rebut \"més advertiments\" que en tot el 2015.",
"a3": "El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha explicat aquest dimecres que ha demanat als Mossos d'Esquadra que aportin al jutge \"qualsevol nova aportació objectiva de prova\" que ajudi a aclarir \"l'autoria\" del tret que va provocar la pèrdua d'un ull d'Ester Quintana.\nEl conseller ha explicat que els primers informes policials sobre el cas es van fer amb \"precipitació\", ha dit que no li consta que ningú hagi encobert els responsables i que els responsables polítics \"van dir en cada moment allò que li aportaven els informes policials\".\nJané espera que no s'obri un debat sobre els projectils de foam després que el Parlament prohibís l'ús de les pilotes de goma, perquè \"són diferents\".\nJané ha negat que es triés la data de desallotjament del Banc Expropiat per fer-lo coincidir amb el primer aniversari de l'arribada d'Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona."
},
"extreme": {
"a1": "Jané demana als Mossos que aportin qualsevol prova sobre l'autoria del tret que va treure un ull a Ester Quintana.",
"a2": "El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha demanat als Mossos d’Esquadra que aportin proves objectives per esclarir l’autoria del “cas Quintana”.",
"a3": "Jané surt en defensa dels Mossos d'Esquadra a la vegada que expressa solidaritat amb la víctima dels excessos policials."
}
} |
1,637 | El «Chirles» torna a casa: les restes de l'anarquista són identificades a Tremp | El de la família Santolaria és el primer cas d'èxit del programa d'identificació genètica que ha posat en marxa el Departament d'Exteriors del Govern | És la setena vegada que s'identifica una persona exhumada a Catalunya | El periple de Juan Santolaria acabarà aquest dissabte després d'onze anys de recerca: el tiet del seu pare, Vicente Santolaria, serà per fi enterrat a Cirat (l'Alt Millars), el seu poble natal, juntament amb una bandera de la CNT.
Ell, que va morir l'any 1948 a Tremp, és un dels centenars de milers de persones desaparegudes durant el franquisme que van ser enterrades sense identificar en fosses.
És el primer cas d'èxit del programa d'identificació genètica que ha posat en marxa el Departament d'Exteriors del Govern i la setena vegada que s'identifica una persona exhumada a Catalunya.
Juan Santolaria va iniciar la recerca quan el seu pare, que va morir l'any 2005, li va dir que una de les coses que li havien quedat pendents era que el seu tiet "tornés a casa".
Sabien que havia estat trobat mort a una cel·la de la caserna de la Guàrdia Civil de Tremp suposadament perquè s'havia suïcidat.
Una història de lluita antifranquista
El Vicente, conegut com el "Chirles", va néixer l'any 1902 i va tenir una infància dura.
La seva mare va morir quan tenia només dos anys.
Amb 14, l'any 1916, va marxar a Barcelona per treballar en el gremi de la construcció.
Va ser aleshores quan es va afiliar a la CNT.
Però amb la dictadura de Primo de Rivera, l'any 1923 va fugir a França i no va tornar fins el 1931 a Cirat, on va fundar la CNT local.
Cinc anys més tard era escollit alcalde del poble en una llista del Front Popular, un càrrec que, amb l'esclat de la Guerra Civil, només va poder ostentat fins l'any 1937.
Mobilitzat amb l'exèrcit republicà, l'any 1939 és acusat per incitació a la rebel·lió i crema de sants i condemnat a 16 anys de presó dels quals va complir dos anys i mig que no van estar exempts de tortures.
Va intentar recuperar la normalitat treballant al camp amb el seu germà, però a principis de l'any 1948, arran d'un assalt dels maquis a un poble veí que el va situar en el punt de mira, va fugir cap a Barcelona a peu, una ruta que ja havia fet alguna altra vegada.
A la capital catalana la Guàrdia Civil ja l'esperava i va aconseguir escapar saltant per les teulades.
Després de passar un temps amagat a la ciutat, va trobar feina en un mas de Mata-solana (Pallars Jussà) fent ús d'una identitat falsa, però la Guàrdia Civil el va detenir acusat d'auxili a bandolers i el 12 de desembre d'aquell any va morir, segons la versió oficial del règim, perquè es va suïcidar a la cel·la de detenció del dipòsit municipal, un fet que l'anàlisi forense no ha pogut determinar.
El van enterrar sense identificar en una fossa dins del cementiri de Tremp.
Allà ha estat durant 70 anys, així com la maleta que duia i les 900 pessetes que portava a sobre el dia que va ser trobat mort.
La reconstrucció de la història del Vicente és fruit de la insistència del Juan, que va començar fa més d'una dècada a fer gestions a la Guàrdia Civil de Tremp, on tenien documentació de la repressió als maquis que poc després va desaparèixer.
Va seguir buscant quan es van informatitzar els arxius del ministeri de Defensa i, a partir de l'aprovació de la llei de memòria històrica que el tripartit va aprovar l'any 2007.
També al registre judicial de Tremp, on va trobar l'informe de l'autòpsia amb un escabrós dibuix de com va ser trobat.
L'anàlisi de les restes contrastat amb el frotis bucal d'ell i, sobretot, del germà del seu pare, van acabar de tancar el cercle.
El cadàver serà expatriat i enterrat a Cirat, per fi, aquest dissabte.
El compliment de la promesa
"Per a mi és el compliment d'una promesa.
El meu pare sempre deia que l'oncle Vicente era un home bo que no mereixia morir en una tomba oblidada.
Va lluitar per les seves idees fins el final", assegura Juan Santolaria.
El conseller d'Exteriors, Raül Romeva, s'ha reunit aquest dimecres amb els familiars de Vicente Santolaria per lliurar-los l'expedient de la identificació.
"Hem de recuperar la memòria i la dignitat per fer justícia.
La resolució d'aquest cas tanca una pàgina dolorosa però n'hi ha moltes més", ha dit Romeva, que ha insistit que és compromís del Govern "saldar el deute amb la història i la desmemòria" del país.
Aquest divendres, Exteriors presentarà el programa d'obertura de fosses que es desenvoluparà durant aquest any. | [
"memòria històrica"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El programa d'identificació genètica del Departament d'Exteriors identifica per primera vegada una persona exhumada a Catalunya. Es tracta de Vicente Santolaria, conegut com el \"Chirles\", mort el 1948 i enterrat sense identificar en una fossa de Tremp. El seu cadàver serà expatriat i enterrat a Cirat (l'Alt Millars), el seu poble natal.",
"a2": "Després d'onze anys de recerca s'ha identificat el cos de Vicente Santolaria en una fossa de Tremp. Anarquista i antifranquista convençut, Santolaria va ser empresonat l'any 1948 i, suposadament, es va suïcidar a la seva cel·la. El cos ha estat identificat gràcies a la insistència del seu nebot i el programa d'identificació genètica del Departament d'Exteriors de la Generalitat.",
"a3": "Els familiars d'un represaliat del règim franquista aconsegueixen localitzar-ne les restes dins d'una fossa i enterrar-lo després de setanta anys. Es tracta de Vicente Santolaria, militant anarquista i alcalde de Cirat pel Front Popular que va morir el 1948, presumptament per suïcidi, dins la cel·la on estava detingut. El cas s'ha resolt gràcies al programa d'identificació genètica de la Generalitat."
},
"extractive": {
"a1": "El periple de Juan Santolaria acabarà aquest dissabte després d'onze anys de recerca: el tiet del seu pare, Vicente Santolaria, serà per fi enterrat a Cirat (l'Alt Millars), el seu poble natal, juntament amb una bandera de la CNT.\nÉs el primer cas d'èxit del programa d'identificació genètica que ha posat en marxa el Departament d'Exteriors del Govern i la setena vegada que s'identifica una persona exhumada a Catalunya. \nDesprés de passar un temps amagat a la ciutat, va trobar feina en un mas de Mata-solana (Pallars Jussà) fent ús d'una identitat falsa, però la Guàrdia Civil el va detenir acusat d'auxili a bandolers i el 12 de desembre d'aquell any va morir, segons la versió oficial del règim, perquè es va suïcidar a la cel·la de detenció del dipòsit municipal, un fet que l'anàlisi forense no ha pogut determinar.\nLa resolució d'aquest cas tanca una pàgina dolorosa però n'hi ha moltes més\", ha dit Romeva, que ha insistit que és compromís del Govern \"saldar el deute amb la història i la desmemòria\" del país. ",
"a2": "El periple de Juan Santolaria acabarà aquest dissabte després d'onze anys de recerca: el tiet del seu pare, Vicente Santolaria, serà per fi enterrat a Cirat (l'Alt Millars), el seu poble natal, juntament amb una bandera de la CNT.\nÉs el primer cas d'èxit del programa d'identificació genètica que ha posat en marxa el Departament d'Exteriors del Govern i la setena vegada que s'identifica una persona exhumada a Catalunya.\nMobilitzat amb l'exèrcit republicà, l'any 1939 és acusat per incitació a la rebel•lió i crema de sants i condemnat a 16 anys de presó dels quals va complir dos anys i mig que no van estar exempts de tortures. \nDesprés de passar un temps amagat a la ciutat, va trobar feina en un mas de Mata-solana (Pallars Jussà) fent ús d'una identitat falsa, però la Guàrdia Civil el va detenir acusat d'auxili a bandolers i el 12 de desembre d'aquell any va morir, segons la versió oficial del règim, perquè es va suïcidar a la cel•la de detenció del dipòsit municipal, un fet que l'anàlisi forense no ha pogut determinar.",
"a3": "El periple de Juan Santolaria acabarà aquest dissabte després d'onze anys de recerca: el tiet del seu pare, Vicente Santolaria, serà per fi enterrat a Cirat (l'Alt Millars), el seu poble natal, juntament amb una bandera de la CNT.\nMobilitzat amb l'exèrcit republicà, l'any 1939 és acusat per incitació a la rebel·lió i crema de sants i condemnat a 16 anys de presó dels quals va complir dos anys i mig que no van estar exempts de tortures.\nDesprés de passar un temps amagat a la ciutat, va trobar feina en un mas de Mata-solana (Pallars Jussà) fent ús d'una identitat falsa, però la Guàrdia Civil el va detenir acusat d'auxili a bandolers i el 12 de desembre d'aquell any va morir, segons la versió oficial del règim, perquè es va suïcidar a la cel·la de detenció del dipòsit municipal, un fet que l'anàlisi forense no ha pogut determinar.\nLa resolució d'aquest cas tanca una pàgina dolorosa però n'hi ha moltes més\", ha dit Romeva, que ha insistit que és compromís del Govern \"saldar el deute amb la història i la desmemòria\" del país."
},
"extreme": {
"a1": "Gràcies al programa d'identificació genètica del Departament d'Exteriors, les restes de Vicente Santolaria seran enterrades al seu poble natal.",
"a2": "El Departament d'Exteriors del Govern identifica a Tremp el cos de Vicente Santolaria, un anarquista víctima del franquisme.",
"a3": "S'han exhumat i identificat les restes d'un líder de la CNT enterrat dins d'una fossa de Tremp durant el franquisme."
}
} |
166 | La jornada del GRTP, a Sidamon, revaloritzarà el passat ibèric del Pla d’Urgell | El Tossal de les Tenalles de Sidamon és el màxim exponent ibèric del Pla d’Urgell.
Dissabte, però, a més de reivindicar la importància d’aquest jaciment, s’aportaran noves i rellevants dades del passat ibèric del Pla d’Urgell com són el pas de l’exèrcit d’Aníbal per la comarca o la notícia de cranis enclavats.
Tindrà lloc en la XLV Jornada de treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent (GRTP) amb el títol de «Territori i poblament a la Plana Ilergeta» i que tindrà lloc el dissabte, 11, a Sidamon i diumenge, 12, en diversos enclavaments ibèrics de Ponent.
La presentació de la jornada, al Consell Comarcal del Pla d’Urgell, ha anat a càrrec de Miquel Torres i Sebastià Garralón, president i secretari del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, acompanyats del regidor de Sidamon, Sergi Balcells.
Torres ha considerat que és «necessària una revisió del que s’ha fet els darrers 25 anys del món ibèric» tot recordant que «la història no és una pàgina tancada».
Per una banda ha reivindicat la importància del Tossal de les Tenalles, al que ha qualificat de «dissortat» ja que tot i ser un dels primers jaciments que es va excavar, ara fa cent anys, i que va aportar moltíssima ceràmica (exposada o emmagatzemada al Museu d’Arqueologia de Catalunya) i on s’hi va trobar la primera cisterna ibèrica de la Península, no ha tingut continuïtat i, des de principi dels anys 80 del segle passat, ha estat pràcticament abandonat.
En aquest sentit tant Torres com Garralón han considerat la importància de que el Tossal de les Tenalles sigui recuperat, posat en valor i que arribi a formar part de la xarxa de poblats ibèrics.
Oimés, segons han explicat, quan només s’ha excavat un 5% del que era el poblat.
Importants troballes
En l’atapeïda programació de la jornada del dissabte, que tindrà lloc a la sala d’actes de la casa de la vila de Sidamon a partir d’un quart de deu del matí, destaquen dues ponències que aporten dades rellevants dels passat ibèric no només de la comarca sinó català.
Per una banda, la notícia de cranis enclavats al Pla d’Urgell.
El seu ponent, Sebastià Garralón, ha destacat que el fet de tenir informació de cranis enclavats a l’interior del territori català (s’estan buscant les restes) ja suposa un canvi en les teories de com es van assentar els ibers al territori català.
Fins ara només s’han trobat cranis enclavats a la zona de costa.
Per altra, Miquel Torres farà una ponència sobre monedes cartagineses de la Segona Guerra Púnica trobades a la plana d’Urgell i que acota els pas de les tropes d’Aníbal pel territori català cap a Roma, una qüestió que ha generat sempre molt debat.
Un repàs exhaustiu
A banda d’aquestes dues ponències, se’n presentaran altres vint, acompanyat de taules rodones, i que agafaran tots les períodes històrics de la cultura ilergeta que, en paraules de Torres, va més enllà del Segre i que en la jornada del GRTP mostrarà les coincidències i diferències que hi ha entre «la plana oriental i l’occidental» amb el riu de punt mig.
Homenatges
La jornada de Sidamon també retrà homenatge a dos membres del Grup de Recerques de les Terres de Ponent recentment desapareguts: Josep Barberà i Farràs i Jordi Pérez i Conill.
Aprofitant la presentació, Torres ha recordat que el GRTP es va crear el 1976 i per tant és un dels primers grups de recerques que es va formar en la «recuperació cultural del post-franquisme».
També ha explicat que les ponències de la jornada es plasmarà en un llibre.
Aquesta és la segona vegada que un municipi del Pla d’Urgell acull una jornada del GRTP.
L’altra havia estat Barbens, al 2006, on es va parlar de les ordes militars a Catalunya.
El passat de Sidamon
Durant la presentació i una posterior visita a la casa de la vila de Sidamon, el regidor Sergi Balcells ha manifestat la voluntat de revaloritzar les restes ceràmiques que es conserven al municipi i de les que es pot veure una petita mostra a les dependències municipals.
Diumenge, visites guiades
La jornada tindrà continuïtat el diumenge, 12, amb visites guiades al Tossal de les Tenalles, els Vilars d’Arbeca i el Molí d’Espígol de Tornabous.
La concentració de la sortida tindrà lloc, a les deu del matí, davant del restaurant Els Quatre Llops de Sidamon. | [
"cultura"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La XLV Jornada de treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent (GRTP) reivindicarà el Tossal de les Tenalles de Sidamon com el màxim exponent ibèric del Pla d’Urgell. Tot i ser dels primers jaciments que es van excavar i que s'hi va trobar la primera cisterna de la Península, ara esta pràcticament abandonat.",
"a2": "La XLV Jornada de treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent se celebrarà dissabte 11 i diumenge 12. La primera jornada tindrà lloc a Sidamon, amb les ponències de Sebastià Garralón i Miquel Torres, defensors de la recuperació del Tossal de les Tenalles. La segona jornada consistirà en visites guiades a diferents enclavaments ibèrics de Ponent.",
"a3": "Dissabte 11 tindrà lloc a Sidamon la XLV Jornada del Grup de Recerques de les Terres de Ponent (GRTP), dedicada a la cultura ilergeta i en especial al jaciment del Tossal de les Tenalles. Els responsables del GRTP, experts en recuperació cultural, destaquen la importància de l'enclavament i demanen que es valori i s'incorpori a la xarxa de poblats ibèrics."
},
"extractive": {
"a1": "El Tossal de les Tenalles de Sidamon és el màxim exponent ibèric del Pla d’Urgell. \nDissabte, però, a més de reivindicar la importància d’aquest jaciment, s’aportaran noves i rellevants dades del passat ibèric del Pla d’Urgell com són el pas de l’exèrcit d’Aníbal per la comarca o la notícia de cranis enclavats. \nTindrà lloc en la XLV Jornada de treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent (GRTP) amb el títol de «Territori i poblament a la Plana Ilergeta» i que tindrà lloc el dissabte, 11, a Sidamon i diumenge, 12, en diversos enclavaments ibèrics de Ponent.\nPer una banda ha reivindicat la importància del Tossal de les Tenalles, al que ha qualificat de «dissortat» ja que tot i ser un dels primers jaciments que es va excavar, ara fa cent anys, i que va aportar moltíssima ceràmica (exposada o emmagatzemada al Museu d’Arqueologia de Catalunya) i on s’hi va trobar la primera cisterna ibèrica de la Península, no ha tingut continuïtat i, des de principi dels anys 80 del segle passat, ha estat pràcticament abandonat.",
"a2": "El Tossal de les Tenalles de Sidamon és el màxim exponent ibèric del Pla d’Urgell.\nTindrà lloc en la XLV Jornada de treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent (GRTP) amb el títol de «Territori i poblament a la Plana Ilergeta» i que tindrà lloc el dissabte, 11, a Sidamon i diumenge, 12, en diversos enclavaments ibèrics de Ponent. \nPer una banda ha reivindicat la importància del Tossal de les Tenalles, al que ha qualificat de «dissortat» ja que tot i ser un dels primers jaciments que es va excavar, ara fa cent anys, i que va aportar moltíssima ceràmica (exposada o emmagatzemada al Museu d’Arqueologia de Catalunya) i on s’hi va trobar la primera cisterna ibèrica de la Península, no ha tingut continuïtat i, des de principi dels anys 80 del segle passat, ha estat pràcticament abandonat. \nEn l’atapeïda programació de la jornada del dissabte, que tindrà lloc a la sala d’actes de la casa de la vila de Sidamon a partir d’un quart de deu del matí, destaquen dues ponències que aporten dades rellevants dels passat ibèric no només de la comarca sinó català.",
"a3": "El Tossal de les Tenalles de Sidamon és el màxim exponent ibèric del Pla d’Urgell.\nDissabte, però, a més de reivindicar la importància d’aquest jaciment, s’aportaran noves i rellevants dades del passat ibèric del Pla d’Urgell com són el pas de l’exèrcit d’Aníbal per la comarca o la notícia de cranis enclavats.\nPer una banda ha reivindicat la importància del Tossal de les Tenalles, al que ha qualificat de «dissortat» ja que tot i ser un dels primers jaciments que es va excavar, ara fa cent anys, i que va aportar moltíssima ceràmica (exposada o emmagatzemada al Museu d’Arqueologia de Catalunya) i on s’hi va trobar la primera cisterna ibèrica de la Península, no ha tingut continuïtat i, des de principi dels anys 80 del segle passat, ha estat pràcticament abandonat.\nEn aquest sentit tant Torres com Garralón han considerat la importància de que el Tossal de les Tenalles sigui recuperat, posat en valor i que arribi a formar part de la xarxa de poblats ibèrics. Oimés, segons han explicat, quan només s’ha excavat un 5% del que era el poblat."
},
"extreme": {
"a1": "El GRTP reivindicarà el Tossal de les Tenalles de Sidamon com el màxim exponent ibèric del Pla d’Urgell.",
"a2": "La XLV Jornada de treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent revaloritzarà el passat ibèric de Ponent.",
"a3": "La cultura ilergeta i la història dels enclavaments ibèrics de la plana d'Urgell apleguen nombrosos historiadors a Sidamon."
}
} |
|
695 | El PP anuncia accions legals i mobilitzacions contra el nou model educatiu que prepara el govern valencià | La presidenta del PPCV denuncia “manca de transparència i participació” i considera que el projecte afavoreix la immersió lingüística | La presidenta del PP valencià i portaveu del grup parlamentari a les Corts Valencianes, Isabel Bonig, ha anunciat que la seva formació anirà als tribunals per impugnar el nou Programa Plurilingüe Dinàmic, que prepara el govern valencià per substituir l’actual model educatiu.
Bonig ha valorat als passadissos del parlament el nou projecte, l’esborrany del qual va ser presentat dimarts, assenyalant que ha mancat transparència i participació i acusant la conselleria d’Educació de dur ‘una política sectària i d’adoctrinament’.
En la seva opinió, el departament té dissenyat un full de ruta per a la imposició del model d’immersió lingüística al País Valencià, amb el beneplàcit de Ximo Puig i la vice-presidenta Mónica Oltra.
‘És corró d’esquerres, ideològic, i així ho denunciem, i a més vàrem mostrar la nostra indignació perquè aquest esborrany és un xantatge a les famílies’, ha indicat.
La posició del PP contrasta amb la del sindicat educatiu majoritari, STEPV, que creu, en canvi, que el decret té un perfil molt baix i és poc ambiciós, perquè, en la seva opinió, no assolirà els objectius que hauria de tenir una escola plurilingüe ni garanteix l’extensió del català.
Segons l’esborrany fet públic per la conselleria dimarts, el model elimina la doble línia lingüística actual, valencià i castellà, i estructura l’ensenyament en sis nivells de competència lingüística adaptats al Marc europeu comú de referència, del Bàsic 1 a l’Avançat 2.
Els consells escolars de cada centre decidiran, amb majoria de dos terços, des de quin nivell volen partir, en funció del seu programa actual i l’entorn sociolingüístic.
El govern valencià ha indicat que l’aprenentatge de les llengües es farà de manera integral, sense que cada centre pugui apostar per una o altra, i amb una taula d’equivalències de certificacions lingüístiques segons el nivell.
En finalitzar els nivells intermedis i avançats, els propis centres podran acreditar la competència lingüística en valencià i en anglès, sense necessitat que els alumnes s’hagin d’examinar en les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià o en les Escoles Oficials d’Idiomes.
El decret es basa en el Programa Plurilingüe Dinàmic, per adaptar-se a la diversitat d’entorns socials i lingüístics valencians i s’estructura en sis diferents nivells: Bàsic 1 i 2, Intermedi 1 i 2, i Avançat 1 i 2.
Les diferències entre nivells són la distribució d’hores vehiculars en les tres llengües en assignatures no lingüístiques i altres elements de reforç de competència oral.
Així mateix, s’establirà una taula d’equivalències amb els actuals programes lingüístics.
Els alumnes que en l’actualitat estudien el que es coneix com Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Castellà (PPEC), que imparteix en castellà totes les àrees excepte l’assignatura de valència, partiran del Bàsic 1.
El PP veu el model com imposició de la immersió lingüística
Bonig ha anunciat que el PPCV farà actes a les capitals de demarcació valencianes per mobilitzar el partit contra ‘la immersió, model separatista de Catalunya que Marzà, Puig i Oltra volen imposar i que ha estat declarat il•legal pel Suprem’.
La presidenta dels populars ha reiterat que els grups d’oposició no han tingut participació i considera que el nou model imposa una llengua sobre una altra.
‘En el PPCV creiem en la llibertat i aquesta comunitat té dues llengües oficials, el castellà i el valencià, que s’han de donar en igualtat.
Establir la immersió lingüística, en zones castellanoparlants que estaven exemptes per la Llei d’Ús que s’ha respectat 20 anys és imposició’.
I ha afegit: ‘Parlem valencià i el defensem, però volem que es respecti el castellà i que els nens no tinguin dues línies, una de qualitat que sigui en valencià i en anglès i una altra de menys qualitat que serà la de castellà i anglès, perquè no és just.
Els nens han de tenir de sortida les mateixes oportunitats.
Mostrem el nostre rebuig a aquest esborrany perquè és un xantatge als pares i al professorat’, ha dit Bonig.
STEPV, per la seva banda, lamenta la manca de valentia del nou govern.
Valora com a especialment greu i critica la falta de valentia del nou govern el manteniment de l’exempció al valencià en el sistema educatiu.
Així mateix, lamenten que no hi hagi cap mecanisme que garanteixi que els centres s’acolliran en un futur als programes avançats, que són els únics que garanteixen l’ensenyament en valencià.
‘L’administració ha optat per incentivar l’alumnat amb acreditacions en valencià i anglès si opten pels nivells intermedis i avançats però no hi ha cap mecanisme que garanteixi l’adopció d’aquests programes per part dels centres, ni tan sols després de les avaluacions cada quatre anys’, remarquen. | [
"societat",
"educació"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El PPCV impugnarà el Programa Plurilingüe Dinàmic, que prepara el govern valencià per substituir l’actual model educatiu. La presidenta del partit, Isabel Bonig, acusa la conselleria d'Educació de portar \"una política sectària i d’adoctrinament\". Segons ella, es pretén imposar un model d'immersió lingüística, i ha afegit: \"Parlem valencià i el defensem, però volem que es respecti el castellà\"",
"a2": "Isabel Bonig, presidenta del PP valencià, ha expressat el seu rebuig contra el nou model educatiu del govern de la Comunitat Valenciana. Després de conèixer l’esborrany, Bonig l’ha criticat perquè creu que pretén imposar el valencià per sobre del castellà i s’ha elaborat amb poca transparència. El PP ja ha anunciat mobilitzacions i la impugnació del nou model als tribunals.",
"a3": "El PP valencià denuncia que el nou Programa Plurilingüe Dinàmic pretén imposar el model d'immersió lingüística del valencià i que representa un \"xantatge a les famílies\". Per aquest motiu, han decidit impugnar-lo davant els tribunals i convocar mobilitzacions. El programa s'estructura en sis nivells, adaptats al MECR, i segons el sindicat majoritari de professors és poc ambiciós."
},
"extractive": {
"a1": "La presidenta del PP valencià i portaveu del grup parlamentari a les Corts Valencianes, Isabel Bonig, ha anunciat que la seva formació anirà als tribunals per impugnar el nou Programa Plurilingüe Dinàmic, que prepara el govern valencià per substituir l’actual model educatiu. \nBonig ha valorat als passadissos del parlament el nou projecte, l’esborrany del qual va ser presentat dimarts, assenyalant que ha mancat transparència i participació i acusant la conselleria d’Educació de dur ‘una política sectària i d’adoctrinament’. \nEn la seva opinió, el departament té dissenyat un full de ruta per a la imposició del model d’immersió lingüística al País Valencià, amb el beneplàcit de Ximo Puig i la vice-presidenta Mónica Oltra. \nI ha afegit: ‘Parlem valencià i el defensem, però volem que es respecti el castellà i que els nens no tinguin dues línies, una de qualitat que sigui en valencià i en anglès i una altra de menys qualitat que serà la de castellà i anglès, perquè no és just.",
"a2": "La presidenta del PP valencià i portaveu del grup parlamentari a les Corts Valencianes, Isabel Bonig, ha anunciat que la seva formació anirà als tribunals per impugnar el nou Programa Plurilingüe Dinàmic, que prepara el govern valencià per substituir l’actual model educatiu.\nBonig ha valorat als passadissos del parlament el nou projecte, l’esborrany del qual va ser presentat dimarts, assenyalant que ha mancat transparència i participació i acusant la conselleria d’Educació de dur ‘una política sectària i d’adoctrinament’.\nEn la seva opinió, el departament té dissenyat un full de ruta per a la imposició del model d’immersió lingüística al País Valencià, amb el beneplàcit de Ximo Puig i la vice-presidenta Mónica Oltra.\nSegons l’esborrany fet públic per la conselleria dimarts, el model elimina la doble línia lingüística actual, valencià i castellà, i estructura l’ensenyament en sis nivells de competència lingüística adaptats al Marc europeu comú de referència, del Bàsic 1 a l’Avançat 2.",
"a3": "La presidenta del PP valencià i portaveu del grup parlamentari a les Corts Valencianes, Isabel Bonig, ha anunciat que la seva formació anirà als tribunals per impugnar el nou Programa Plurilingüe Dinàmic, que prepara el govern valencià per substituir l’actual model educatiu.\nEn la seva opinió, el departament té dissenyat un full de ruta per a la imposició del model d’immersió lingüística al País Valencià, amb el beneplàcit de Ximo Puig i la vice-presidenta Mónica Oltra.\nLa posició del PP contrasta amb la del sindicat educatiu majoritari, STEPV, que creu, en canvi, que el decret té un perfil molt baix i és poc ambiciós, perquè, en la seva opinió, no assolirà els objectius que hauria de tenir una escola plurilingüe ni garanteix l’extensió del català.\nEl decret es basa en el Programa Plurilingüe Dinàmic, per adaptar-se a la diversitat d’entorns socials i lingüístics valencians i s’estructura en sis diferents nivells: Bàsic 1 i 2, Intermedi 1 i 2, i Avançat 1 i 2."
},
"extreme": {
"a1": "El PPCV impugnarà el nou model educatiu del govern valencià per \"manca de transparència i participació\".",
"a2": "El PPCV rebutja el nou model educatiu del govern de la Comunitat Valenciana i anuncia accions legals i mobilitzacions.",
"a3": "El PP valencià es mobilitza contra l'increment de l'ensenyament en valencià i l'impugnarà als tribunals com a \"política sectària i d'adoctrinament\"."
}
} |
2,435 | Els Mossos confirmen que l'escopeter va disparar almenys dos cops contra Roger Español l'1-O | Un informe pericial i les imatges situen l'agent a la mateixa vorera que el ferit, tot i que ell digués el contrari | Un informe pericial dels Mossos d'Esquadra ha conclòs que la bola de goma que va ferir greument a l'ull a Roger Español l'1-O a Barcelona era el segon tret que disparava l'escopeter de la Policia Nacional en aquella zona i direcció.
Aquest informe està aportat a la causa oberta pel jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona i aquest dilluns l'han ratificat els seus autors.
L'informe també identifica concretament l'agent que va fer els dos trets, que coincideix amb un informe pericial privat encarregat per la defensa d'Español i del centre Irídia per a la defensa dels drets humans.
En concret, és l'agent UC563.
Segons ha avançat el diari 'Ara' i han confirmat a l'ACN fonts jurídiques, l'informe policial fa un seguiment dels moviments de l'escopeter que va ferir Español quan es trobava a l'altura dels números 228 i 230 del carrer Sardenya, el punt on va resultar ferit prop de l'escola Ramon Llull.
Ho fa a través de les diferents imatges recollides per veïns i mitjans de comunicació i que aporten angles de visió complementaris.
Les gravacions i fotografies mostren dues seqüències consecutives: a la primera es veu com l'escopeter apunta cap a Español just quan ell està a punt de xutar cap a la línia policial un objecte pla que era al terra.
Els Mossos asseguren que l'agent va disparar ja en aquest moment un tret cap a Español, tot i que no especifiquen si es tractava només d'una salva sonora sense projectil o d'una pilota de goma.
Després d'aquest moment, Español va tornar cap a la vorera.
En la segona seqüència es veu com l'escopeter identificat fa el mateix moviment i retrocedeix per acabar accedint per darrere d'uns contenidors a la mateixa vorera on es troba Español.
Després de diversos moviments dispara per segon cop.
En aquest cas sí que es tracta d'una pilota de goma, que és la que va impactar en Español.
L'informe elaborat per Irídia inclou un tercer tret, anterior a aquests dos, tot i que no s'ha pogut determinar si va tractar-se d'una salva o d'una pilota de goma.
El fet que hi hagi més d'un tret contra Español reforça la tesi que no es va tractar d'una resposta aleatòria, tal com l'escopeter ara identificat va declarar en el seu dia al jutjat.
El policia forma part del grup d'11 escopeters que el jutge va decidir investigar per les lesions a Español, perquè eren els que es trobaven més a prop seu en el moment de l'impacte.
En la seva declaració davant del jutge, l'agent va assegurar que, per protocol, els escopeters no disparen contra una persona en concret sinó que únicament fan ús dels projectils contra un grup violent.
"No es pot apuntar algú perquè sigui aquest algú", assegurava el policia, que va defensar que es van veure obligats a disparar contra "la massa" de persones mentre "es retiraven" per protegir-se de les tanques i objectes que els llançaven.
Una versió diferent de la que es desprèn del seguiment recollit a l'informe policial, que recull com l'agent, després del primer tret, va fer el mateix moviment que Español i va tornar-li a disparar a la vorera del carrer Sardenya.
Això permetria que en un judici se'l pogués acabar acusant d'un delicte de lesions intencionades i no per imprudència.
En el seu interrogatori l'escopeter va admetre haver tirat "un parell de pilotes" de goma contra les persones que es trobaven al carrer Sardenya, però es va situar a la vorera contrària del punt en què Español va resultar ferit i en el qual el situa l'informe dels Mossos.
L'agent va insistir que va complir en tot moment amb el protocol i que va llançar els projectils a molta distància i amb poca intensitat.
"No es podia disparar amb menys potència", va assegurar, i va concloure: "Va ser de llibre".
El policia també va afirmar que va comptar amb l'aval dels seus comandaments. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Segons un informe dels Mossos, l'agent UC563 va disparar dues vegades contra Roger Español l'1-O. Això reforça la teoria que no va ser una resposta aleatòria, sinó que l'escopeter va disparar contra una persona en concret, saltant-se el protocol. L'agent afirma que va haver de disparar per protegir-se de les tanques i objectes que els llançaven.",
"a2": "Els Mossos d’Esquadra han fet públic un informe pericial que conclou que la bola de goma que va ferir greument l’ull de Roger Español durant l’1-O a Barcelona pertany al segon tret d’un escopeter que hi havia a la zona. Segons les gravacions i les fotografies analitzades, l’agent va disparar deliberadament contra Español fins a tres vegades.",
"a3": "L'agent de la Policia Nacional que presumptament va disparar el tret amb projectils de goma que va causar la pèrdua d'un ull a Roger Español durant l'1-O podria acabar acusat d'un delicte de lesions intencionades. Un informe pericial dels Mossos d'Esquadra confirma la tesi que l'agent va disparar més d'un tret dirigit específicament contra Español, tot infringint el protocol."
},
"extractive": {
"a1": "Un informe pericial dels Mossos d'Esquadra ha conclòs que la bola de goma que va ferir greument a l'ull a Roger Español l'1-O a Barcelona era el segon tret que disparava l'escopeter de la Policia Nacional en aquella zona i direcció.\nSegons ha avançat el diari 'Ara' i han confirmat a l'ACN fonts jurídiques, l'informe policial fa un seguiment dels moviments de l'escopeter que va ferir Español quan es trobava a l'altura dels números 228 i 230 del carrer Sardenya, el punt on va resultar ferit prop de l'escola Ramon Llull. \nEl fet que hi hagi més d'un tret contra Español reforça la tesi que no es va tractar d'una resposta aleatòria, tal com l'escopeter ara identificat va declarar en el seu dia al jutjat.\nEn la seva declaració davant del jutge, l'agent va assegurar que, per protocol, els escopeters no disparen contra una persona en concret sinó que únicament fan ús dels projectils contra un grup violent. ",
"a2": "Un informe pericial dels Mossos d'Esquadra ha conclòs que la bola de goma que va ferir greument a l'ull a Roger Español l'1-O a Barcelona era el segon tret que disparava l'escopeter de la Policia Nacional en aquella zona i direcció.\nSegons ha avançat el diari 'Ara' i han confirmat a l'ACN fonts jurídiques, l'informe policial fa un seguiment dels moviments de l'escopeter que va ferir Español quan es trobava a l'altura dels números 228 i 230 del carrer Sardenya, el punt on va resultar ferit prop de l'escola Ramon Llull. \nLes gravacions i fotografies mostren dues seqüències consecutives: a la primera es veu com l'escopeter apunta cap a Español just quan ell està a punt de xutar cap a la línia policial un objecte pla que era al terra.\nEn la seva declaració davant del jutge, l'agent va assegurar que, per protocol, els escopeters no disparen contra una persona en concret sinó que únicament fan ús dels projectils contra un grup violent. ",
"a3": "Un informe pericial dels Mossos d'Esquadra ha conclòs que la bola de goma que va ferir greument a l'ull a Roger Español l'1-O a Barcelona era el segon tret que disparava l'escopeter de la Policia Nacional en aquella zona i direcció.\nEl fet que hi hagi més d'un tret contra Español reforça la tesi que no es va tractar d'una resposta aleatòria, tal com l'escopeter ara identificat va declarar en el seu dia al jutjat.\nEn la seva declaració davant del jutge, l'agent va assegurar que, per protocol, els escopeters no disparen contra una persona en concret sinó que únicament fan ús dels projectils contra un grup violent.\nAixò permetria que en un judici se'l pogués acabar acusant d'un delicte de lesions intencionades i no per imprudència."
},
"extreme": {
"a1": "Un informe indica que l'escopeter va disparar dues vegades contra Español i això demostra que es va saltar el protocol.",
"a2": "Un informe confirma que l’escopeter de la Policia Nacional que va ferir a Roger Español va disparar almenys dos cops.",
"a3": "El tret del policia que va ferir Roger Español a l'ull hauria estat intencionat, segons conclou l'informe pericial dels Mossos."
}
} |
1,466 | «Votarem»: el clam a favor del referèndum acapara la Mercè | El dia principal de la Festa Major de Barcelona s'omple de crits en defensa de l'1 d'octubre | La missa deixa una imatge que semblava impossible: Puigdemont se saluda i es dona la pau amb Millo i un alt comandament de l'exèrcit | El dia de la Mercè d'enguany ha estat atípic.
La proximitat del referèndum previst per d'aquí a una setmana ha monopolitzat els actes més institucionals de la jornada principal de la Festa Major de Barcelona.
L'arquebisbe Joan Josep Omella ha fet una crida al seny, que els partits han fet seva però cadascun a la seva manera, i al carrer s'ha respirat el clam per poder votar en el referèndum amb els crits de "votarem" i "independència".
La jornada ha començat amb la tradicional missa on, com és habitual, no ha acudit regidors de BComú ni la CUP, almenys institucionalment –l'any passat es va deixar veure Mercedes Vidal, de BComú-.
La litúrgia ha deixat una imatge que semblava impossible en el clima de tensió dels darrers dies.
En un mateix banc s'ha assegut el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al costat del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i l'inspector general de l'Exèrcit de Terra, Fernando Aznar Ladrón de Guevara, al costat del conseller d'Interior, Joaquim Forn.
S'han saludat al principi i s'han donat la pau quan ha arribat l'hora de fer-ho.
La foto de Puigdemont i Millo junts a la missa haurà estat difícil de captar, i és que Millo ha entrat just quan ja havia començat la missa i els periodistes ja se'ls havia fet moure de lloc.
El que s'ha fet possible en un temple sagrat no ha continuat al carrer, on la tensió s'ha evidenciat.
A la sortida a la basílica ja s'han sentit els primers crits de "votarem".
A Puigdemont l'han aplaudit, mentre que quan han sortit representants del PP o l'exèrcit s'han sentit xiulets.
A Puigdemont, Millo i Forn s'han sumat l'alcaldessa, Ada Colau, que mai assisteix a la missa i que estava acabada d'arribar d'una assemblea de Podem a Saragossa, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
Tots junts han seguit una breu actuació de colles castelleres locals que han aixecat uns pilars.
Les enxanetes han desplegat les banderoles d'Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb el lema de "Democràcia" i el "Sí" al referèndum.
Puigdemont i Forcadell han aplaudit efusivament, mentre que a Millo li ha costat una estona fins que no ha arrancat també amb un aplaudiment, però molt més discret.
I just després ha començat el seguici d'autoritats fins a l'Ajuntament, i aquí s'ha produït una nova mostra de l'excepcionalitat d'aquesta Mercè: la presidenta del Parlament s'ha sumat al seguici.
Malgrat algun crit de desaprovació, el seguici ha estat ben plàcid, amb aplaudiments de tant en tant i crits de "votarem".
Especialment Puigdemont i Forcadell s'han endut les mostres de suport més directes, com ara "ànims president!".
El seguici ha estat menys concorregut que en anys anteriors, probablement perquè la Mercè no ha estat l'única protagonista d'aquesta jornada, ja que el dia ha coincidit amb la "Marató per la Democràcia" que han convocat ANC i Òmnium en defensa del referèndum.
Les paperetes volen sobre Sant Jaume
Ja a la plaça de Sant Jaume, plena de gom a gom per a la segona diada castellera de la Mercè, bona part dels assistents han entonat els Segadors, el "votarem" i "independència".
Dels edificis també en pengen pancartes reivindicatives: a l'Ajuntament, "Més democràcia"; mentre que n'hi ha hagut un parell amb el lema de "We want to vote", és a dir, "Volem votar".
Fins i tot han volat paperetes del referèndum.
De nou, els polítics han rebut les reivindicacions de manera desigual: mentre Alfred Bosch (ERC) ha aixecat el puny en suport als crits que venien des de la plaça, Alberto Fernández Díaz (PP) mirava cap a qui sap on.
Malgrat ser una Mercè atípica, s'han mantingut les tradicions de la jornada.
A l'Ajuntament s'ha fet el brindis amb les cases regionals, o sigui, amb els representants de les comunitats autònomes i províncies de fora de Catalunya.
Només ha intervingut Colau, la qual ha destacat que són "símbol de la diversitat de la ciutat".
L'alcaldessa ha conclòs: "Estimem molt la llibertat, els drets i la diversitat, que és característica essencial i que ens fa ser la ciutat que som". | [
"referèndum: crònica"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "A la tradicional missa que ha inaugurat el dia de la Mercè, Puigdemont, Millo i Aznar Ladrón de Guevara s'han assegut al mateix banc i s'han donat la pau. Però el que ha estat possible en un temple no ha tingut continuïtat al carrer, on s'han sentit reiteradament crits de \"votarem\", com per exemple a la plaça de Sant Jaume.",
"a2": "La jornada principal de la Festa Major de Barcelona ha estat marcada per la proximitat del referèndum de l’1 d’octubre. Les mostres de suport a la votació han estat presents en els actes institucionals, en què han coincidit autoritats de posicions tan allunyades com Carles Puigdemont, el president de la Generalitat, i Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya.",
"a3": "La celebració de la Mercè, festa major de Barcelona, ha estat marcada enguany per actes reivindicatius, tant organitzats com espontanis, atesa la proximitat del referèndum de l'1-O. Aquestes demostracions han estat rebudes de forma molt diferent per les diferents autoritats públiques: amb simpatia pels representants dels grups sobiranistes i amb tibantor per les autoritats estatals o pels líders unionistes."
},
"extractive": {
"a1": "La proximitat del referèndum previst per d'aquí a una setmana ha monopolitzat els actes més institucionals de la jornada principal de la Festa Major de Barcelona.\nEn un mateix banc s'ha assegut el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al costat del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i l'inspector general de l'Exèrcit de Terra, Fernando Aznar Ladrón de Guevara, al costat del conseller d'Interior, Joaquim Forn. \nS'han saludat al principi i s'han donat la pau quan ha arribat l'hora de fer-ho.\nJa a la plaça de Sant Jaume, plena de gom a gom per a la segona diada castellera de la Mercè, bona part dels assistents han entonat els Segadors, el \"votarem\" i \"independència\".",
"a2": "La proximitat del referèndum previst per d'aquí a una setmana ha monopolitzat els actes més institucionals de la jornada principal de la Festa Major de Barcelona.\nEn un mateix banc s'ha assegut el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al costat del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i l'inspector general de l'Exèrcit de Terra, Fernando Aznar Ladrón de Guevara, al costat del conseller d'Interior, Joaquim Forn.\nI just després ha començat el seguici d'autoritats fins a l'Ajuntament, i aquí s'ha produït una nova mostra de l'excepcionalitat d'aquesta Mercè: la presidenta del Parlament s'ha sumat al seguici.\nL'alcaldessa ha conclòs: \"Estimem molt la llibertat, els drets i la diversitat, que és característica essencial i que ens fa ser la ciutat que som\".",
"a3": "La proximitat del referèndum previst per d'aquí a una setmana ha monopolitzat els actes més institucionals de la jornada principal de la Festa Major de Barcelona.\nEn un mateix banc s'ha assegut el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al costat del delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i l'inspector general de l'Exèrcit de Terra, Fernando Aznar Ladrón de Guevara, al costat del conseller d'Interior, Joaquim Forn.\nEl seguici ha estat menys concorregut que en anys anteriors, probablement perquè la Mercè no ha estat l'única protagonista d'aquesta jornada, ja que el dia ha coincidit amb la \"Marató per la Democràcia\" que han convocat ANC i Òmnium en defensa del referèndum.\nDe nou, els polítics han rebut les reivindicacions de manera desigual: mentre Alfred Bosch (ERC) ha aixecat el puny en suport als crits que venien des de la plaça, Alberto Fernández Díaz (PP) mirava cap a qui sap on."
},
"extreme": {
"a1": "En la missa inaugural de la Mercè, Puigdemont es dona la pau amb Millo, però al carrer es crida \"votarem\".",
"a2": "La proximitat del referèndum de l’1 d’octubre marca els actes institucionals de la Festa Major de la Mercè d’enguany.",
"a3": "La Mercè se celebra en un clima reivindicatiu i també de certa tensió entre els representants públics contraris a l'1-O."
}
} |
2,688 | La sospitosa d'assassinat pel crim del bidó de Lloret de Mar, evadida de la justícia | Després de sortir en llibertat sota fiança, deixa de comparèixer periòdicament al jutjat | El jutjat d'instrucció 4 de Blanes ha dictat una ordre de recerca, detenció i entrega contra Norma Beatriz Kuike, la tarotista sospitosa d'assassinar Ana Maria Martos el gener del 2004 i ordenar ocultar el cos ficant-lo dins un bidó ple de ciment i enterrant-lo en una parcel·la de Lloret de Mar (Selva).
La policia va trobar el cadàver nou anys després, el juny del 2013, i la investigació va apuntar cap a Kuike, que aleshores estava a Argentina.
El jutjat va sol·licitar l'extradició i, finalment, va passar a disposició judicial el 16 de gener del 2015.
El jutjat instructor va ordenar l'ingrés a presó però el 9 de febrer l'Audiència de Girona va fixar una fiança de 10.000 euros i Kuike va sortir en llibertat.
Tot i que al principi la sospitosa va complir amb les compareixences periòdiques al jutjat, ho va deixar de fer.
Per això, el jutjat l'ha declarat en rebel·lia i ha dictat l'orde per detenir-la.
La víctima, Ana Maria Martos, va aparèixer enterrada en un bidó ple de ciment en una parcel·la de Lloret de Mar el juny del 2013 i la policia va detenir Norma Beatriz Kuike al seu país d'origen, l'Argentina, pocs dies després, el 14 de juny.
No la van extradir fins al gener del 2015.
En relació al cas, també van detenir un veí de Lloret de Mar.
El gener del 2016 el fiscal va imputar assassinat als dos sospitosos.
Segons el relat de la fiscalia, els dos es van posar d'acord per matar a la víctima i, cap al 20 de gener del 2004, van portar Ana Maria Martos fins a casa d'ell, al carrer Nicaragua d'una urbanització de Lloret de Mar.
"Quan es trobaven a l'interior del garatge de l'immoble, actuant de previ i comú acord, amb intenció d'acabar amb la vida d'Ana Maria Martos, van llançar un atac contra ella en el marc del qual li van donar mort", recollia el relat del fiscal.
L'acusació pública afegia que l'agressió va ser inesperada i la dona no es va poder defensar.
També apuntava que la zona del cos atacada així com l'arma usada eren idonis per causar la mort de Martos.
Després de matar-la, exposava el fiscal, el veí seguint les instruccions de Kuike va embolicar el cadàver de la víctima, la va ficar dins un bidó, el va omplir de ciment i, finalment, el va enterrar en una parcel·la de la seva propietat a la urbanització Lloret Residencial.
No la van trobar fins nou anys després, el juny del 2013.
La investigació va guiar cap a Kuike, que en aquell moment era a Argentina.
El jutjat va sol·licitar l'extradició, que va ser un fet el 16 de gener del 2015, quan la tarotista va passar a disposició judicial.
Al jutjat, Kuike va assegurar que quan estava a la casa de Lloret de Mar Martos va anar al lavabo i, quan va tornar a baixar al garatge, va veure que s'havia clavat una xeringa al pit.
Llavors, li va entrar el pànic i va marxar d'allà.
Norma Beatriz Kuike diu que no va avisar cap ambulància ni la policia perquè estava enfadada perquè no havia estat a temps de salvar la vida a la seva amiga que, segons ella, feia temps que tenia tendències suïcides.
Després de declarar, el jutjat va decretar presó sense fiança, una mesura que l'Audiència de Girona va modificar el febrer del 2015, deixant-la en llibertat si pagava una fiança de 10.000 euros.
Un cop lliure, Kuike va començar complint amb les compareixences periòdiques al jutjat però ho va deixar de fer a mitjans 2016.
Davant d'això, el jutjat va dictar una providència acordant citar la investigada a través del seu advocat el febrer del 2017 però tampoc va donar fruits perquè el seu lletrat va informar que desconeixia on era Kuike.
Arran de les evidències de fugida, el jutjat ha dictat una ordre de recerca, detenció i entrega.
Nou anys desapareguda
L'última senyal de vida que hi havia d'Ana Maria Martos abans que la seva família denunciés la seva desaparició va ser el 18 de gener del 2004 a Sant Feliu de Llobregat, d'on era ella.
Van passar nou anys sense notícies d'ella fins que el juny del 2013 la policia va trobar les seves restes, dins un bidó ple de ciment i enterrat en una finca de Lloret de Mar.
Un parell de trucades anònimes a una associació de familiars de persones que busquen desapareguts van posar la policia espanyola sobre la pista dels sospitosos de la mort de Martos. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Norma Beatriz Kuike va ser acusada d'haver assassinat Ana Maria Martos i ordenat ocultar el cos en un bidó ple de ciment. Després de pagar els 10.000 euros de fiança, va ser posada en llibertat condicional. Ara ha deixat de comparèixer periòdicament al jutjat i s'ha dictat una ordre per detenir-la de nou.",
"a2": "S’ha ordenat la recerca i detenció de Norma Beatriz Kuike, la tarotista sospitosa d’haver matat Ana Maria Martos i obligar a un veí de Lloret de Mar a ficar el cos dins d’un bidó ple de ciment i enterrar-lo. Els fets van ocórrer el gener del 2004, i el cos no es va trobar fins nou anys més tard.",
"a3": "S'ha dictat una ordre de recerca, detenció i entrega contra Norma Beatriz Kuike, investigada per l'assassinat i l'ocultació del cadàver, amb l'ajuda d'un còmplice, d'Ana Maria Martos el 2004 a Lloret de Mar. El cos va ser trobat nou anys després i unes trucades anònimes van conduir la policia fins a Kuike i el seu còmplice. Ara es troba desapareguda."
},
"extractive": {
"a1": "El jutjat d'instrucció 4 de Blanes ha dictat una ordre de recerca, detenció i entrega contra Norma Beatriz Kuike, la tarotista sospitosa d'assassinar Ana Maria Martos el gener del 2004 i ordenar ocultar el cos ficant-lo dins un bidó ple de ciment i enterrant-lo en una parcel·la de Lloret de Mar (Selva). \nTot i que al principi la sospitosa va complir amb les compareixences periòdiques al jutjat, ho va deixar de fer.\nLa víctima, Ana Maria Martos, va aparèixer enterrada en un bidó ple de ciment en una parcel·la de Lloret de Mar el juny del 2013 i la policia va detenir Norma Beatriz Kuike al seu país d'origen, l'Argentina, pocs dies després, el 14 de juny. \nDesprés de declarar, el jutjat va decretar presó sense fiança, una mesura que l'Audiència de Girona va modificar el febrer del 2015, deixant-la en llibertat si pagava una fiança de 10.000 euros. ",
"a2": "El jutjat d'instrucció 4 de Blanes ha dictat una ordre de recerca, detenció i entrega contra Norma Beatriz Kuike, la tarotista sospitosa d'assassinar Ana Maria Martos el gener del 2004 i ordenar ocultar el cos ficant-lo dins un bidó ple de ciment i enterrant-lo en una parcel•la de Lloret de Mar (Selva).\nLa policia va trobar el cadàver nou anys després, el juny del 2013, i la investigació va apuntar cap a Kuike, que aleshores estava a Argentina.\nEl jutjat va sol·licitar l'extradició, que va ser un fet el 16 de gener del 2015, quan la tarotista va passar a disposició judicial.\nDesprés de declarar, el jutjat va decretar presó sense fiança, una mesura que l'Audiència de Girona va modificar el febrer del 2015, deixant-la en llibertat si pagava una fiança de 10.000 euros.",
"a3": "El jutjat d'instrucció 4 de Blanes ha dictat una ordre de recerca, detenció i entrega contra Norma Beatriz Kuike, la tarotista sospitosa d'assassinar Ana Maria Martos el gener del 2004 i ordenar ocultar el cos ficant-lo dins un bidó ple de ciment i enterrant-lo en una parcel·la de Lloret de Mar (Selva).\nDesprés de matar-la, exposava el fiscal, el veí seguint les instruccions de Kuike va embolicar el cadàver de la víctima, la va ficar dins un bidó, el va omplir de ciment i, finalment, el va enterrar en una parcel·la de la seva propietat a la urbanització Lloret Residencial.\nDesprés de declarar, el jutjat va decretar presó sense fiança, una mesura que l'Audiència de Girona va modificar el febrer del 2015, deixant-la en llibertat si pagava una fiança de 10.000 euros.\nUn parell de trucades anònimes a una associació de familiars de persones que busquen desapareguts van posar la policia espanyola sobre la pista dels sospitosos de la mort de Martos."
},
"extreme": {
"a1": "L'acusada de l'assassinat del bidó de Lloret deixa de comparèixer periòdicament al jutjat i s'emet l'ordre de tornar-la a detenir.",
"a2": "La sospitosa de matar Ana Maria Martos i ordenar amagar el seu cos dins d’un bidó ha fugit de la justícia.",
"a3": "S'ha fugat la principal sospitosa de l'assassinat d'Ana Maria Martos, enterrada en un bidó i apareguda després de nou anys."
}
} |
2,843 | El festival Clownia tanca la seva edició "més internacional" amb èxit de públic i les entrades exhaurides | The Cat Empire, Els Catarres, Roba Estesa, l'Orquestra Di-Versiones o els amfitrions, Txarango, entre les propostes de la 5a edició | Clownia, el festival somniat per Txarango, ha tancat la seva edició "més internacional" amb èxit de públic.
Ja fa setmanes que van exhaurir les 4.500 entrades que hi havia a la venta per gaudir d'un "cartell de luxe" amb grans grups de l'escena catalana, com els mateixos Txarango, Els Catarres o Roba Estesa i propostes internacionals com els australians The Cat Empire, els alemanys Bukahara o els colombians Doctor Krápula.
També han tingut molt bona acollida la programació gratuïta i l'aposta per atraure públic familiar amb propostes diürnes de concerts, teatre i circ.
Sergi Carbonell ha subratllat que un dels trets diferencials del festival és l'Espai Consciència, on proposen xerrades, taules rodones i tallers per generar pensament crític i superar prejudicis.
Aquest any, ha girat entorn a l'antifeixisme.
Ja fa cinc anys que Txarango va idear Clownia, una ciutat imaginària que com ells mateixos descriuen és "el lloc on tot és possible".
Un espai de projecció, reflexió i intercanvi entorn a la cultura i, sobretot, a la música.
Clownia és, també un homenatge als pobles petits on han crescut els membres del grup i, alhora, és una manera de donar les gràcies a aquest poblacions.
"La il·lusió de portar a casa totes aquelles propostes que estimem", subratllen.
Per això, durant quatre dies converteixen un poble de poc més de 3.000 habitants com és Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) en un pol d'atracció cultural.
"Aquests dies dupliquem el nombre d'habitants del poble i per nosaltres és de vital importància involucrar els veïns per fer que tot encaixi", ha explicat Sergi Carbonell.
Aquesta cinquena edició ha comptat amb una trentena de d'artistes que han aconseguit penjar el cartell d'entrades exhaurides per a les propostes de pagament.
També han atret molt públic a les propostes gratuïtes i a les vinculades a l'espai de pensament.
Carbonell assenyala que quan dissenyen la programació sempre busquen portar grups catalans d'èxit (com Txarango, Els Catarres, Roba Estesa, Doctor Prats, Marinah, Amparanoia o Xavi Sarrià) però també propostes emergents dels Països Catalans (Marcel Lázara i Júlia Arrey, SUU, Auxili o El Diluvi).
A més, aquesta edició han posat especial èmfasi en grups internacionals, amb els australians The Cat Empire, els alemanys Bukahara, els colombians Doctor Krápula i els argentins Los Caligaris.
La programació gratuïta a la plaça major de Sant Joan de les Abadesses ha tornat a acollir milers de persones que durant tres dies han conviscut de manera "excel·lent" amb els veïns.
També han atret públic familiar amb l'aposta del festival per la programació diürna de concerts, teatre, tallers i circ.
Un dels trets diferencials del Clownia és l'Espai Consciència, que programa xerrades, taules rodones i tallers per fomentar el pensament crític, la convivència i superar prejudicis.
Jordi Borràs, Natza Farré, Oleguer Presas, Alguer Miquel (Txarango), Elisabet Casanovas, Estel Solé, Amparo Sánchez, Marinah, Mònica Terribas o SOS Racisme, han estat alguns dels seus protagonistes.
Segons detalla Carbonell, cada any busquen un eix al voltant del qual giren aquestes propostes de pensament.
Enguany ha estat l'antifeixisme.
Un dels concerts més especials va ser el dels mateixos Txarango que van pujar a l'escenari els seus "amics".
"Teníem ganes de celebrar els cinc anys i no havíem desvetllat qui hi hauria, va ser únic i especial perquè a quasi cada cançó van sortir col·laboracions", ha explicat.
Una de les més emotives va ser la de l'Ahmed i la seva família.
"Són refugiats del Kurdistan siri i els vam conèixer fa dos anys, quan vam anar als camps de Grècia.
Ara estan a Alemanya i els hem pogut convidar a venir i cantar junts 'Resiste y grita'", ha detallat Carbonell.
El Clownia ja es prepara per a la seva sisena edició que coincidirà, però, amb una aturada d'un any anunciada per Txarango.
"Des del principi una de les coses que volíem és que el festival no depengués exclusivament de que nosaltres hi toquéssim, fa dos anys no vam tocar i també va ser una edició molt bonica", ha conclòs. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La cinquena edició del festival Clownia, organitzat per Txarango, ha sigut tot un èxit. Entrades exhaurides i un \"cartell de luxe\" amb Els Catarres o Roba Estesa i artistes internacionals com els australians The Cat Empire, els alemanys Bukahara o els colombians Doctor Krápula. Durant els quatre dies del festival, Sant Joan de les Abadesses duplica el nombre d'habitants.",
"a2": "Enguany, la cinquena edició del festival Clownia ha exhaurit totes les entrades. El cartell comptava amb grups catalans com Txarango, Roba Estesa o Els Catarres i noms internacionals com Bukahara o Doctor Krápula. El festival, que té lloc a Sant Joan de les Abadesses, també ofereix un programa de xerrades i taules rodones que aquest any han tractat l’antifeixisme.",
"a3": "Els membres del grup Txarango van idear ara fa cinc anys al festival Clownia. Celebrat al petit poble de Sant Joan de les Abadesses, el festival acull actuacions de músics consolidats i joves promeses dels Països Catalans, així com artistes internacionals. També hi ha una programació gratuïta per a un públic familiar i un espai de debat i reflexió."
},
"extractive": {
"a1": "Clownia, el festival somniat per Txarango, ha tancat la seva edició \"més internacional\" amb èxit de públic.\nJa fa setmanes que van exhaurir les 4.500 entrades que hi havia a la venta per gaudir d'un \"cartell de luxe\" amb grans grups de l'escena catalana, com els mateixos Txarango, Els Catarres o Roba Estesa i propostes internacionals com els australians The Cat Empire, els alemanys Bukahara o els colombians Doctor Krápula. \nPer això, durant quatre dies converteixen un poble de poc més de 3.000 habitants com és Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) en un pol d'atracció cultural.\n\"Des del principi una de les coses que volíem és que el festival no depengués exclusivament de que nosaltres hi toquéssim, fa dos anys no vam tocar i també va ser una edició molt bonica\", ha conclòs.",
"a2": "Clownia, el festival somniat per Txarango, ha tancat la seva edició \"més internacional\" amb èxit de públic.\nJa fa setmanes que van exhaurir les 4.500 entrades que hi havia a la venta per gaudir d'un \"cartell de luxe\" amb grans grups de l'escena catalana, com els mateixos Txarango, Els Catarres o Roba Estesa i propostes internacionals com els australians The Cat Empire, els alemanys Bukahara o els colombians Doctor Krápula. \nLa programació gratuïta a la plaça major de Sant Joan de les Abadesses ha tornat a acollir milers de persones que durant tres dies han conviscut de manera \"excel·lent\" amb els veïns.\n\"Des del principi una de les coses que volíem és que el festival no depengués exclusivament de que nosaltres hi toquéssim, fa dos anys no vam tocar i també va ser una edició molt bonica\", ha conclòs.",
"a3": "Clownia, el festival somniat per Txarango, ha tancat la seva edició \"més internacional\" amb èxit de públic.\nJa fa setmanes que van exhaurir les 4.500 entrades que hi havia a la venta per gaudir d'un \"cartell de luxe\" amb grans grups de l'escena catalana, com els mateixos Txarango, Els Catarres o Roba Estesa i propostes internacionals com els australians The Cat Empire, els alemanys Bukahara o els colombians Doctor Krápula.\nTambé han tingut molt bona acollida la programació gratuïta i l'aposta per atraure públic familiar amb propostes diürnes de concerts, teatre i circ. \nUn dels trets diferencials del Clownia és l'Espai Consciència, que programa xerrades, taules rodones i tallers per fomentar el pensament crític, la convivència i superar prejudicis."
},
"extreme": {
"a1": "La 5a edició del festival Clownia exhaureix entrades i compta amb la participació de grans artistes nacionals i internacionals.",
"a2": "El festival Clownia ideat per Txarango conclou la seva cinquena edició amb èxit de públic i entrades exhaurides.",
"a3": "El festival Clownia dels Txarango reuneix música, teatre, circ i reflexió crítica a Sant Joan de les Abadesses."
}
} |
2,754 | Diversos eurodiputats denuncien al Ple de l'Eurocambra la violència policial durant l'1-O | El Parlament Europeu debatrà aquest dimecres a la tarda sobre la Constitució, l'Estat de Dret i els Drets Fonamentals a Espanya, a la vista dels esdeveniments a Catalunya | Tot i que el debat sobre la Constitució, l'Estat de Dret i els Drets Fonamentals a Espanya, a la vista dels esdeveniments a Catalunya no està previst oficialment fins aquest dimecres a primera hora de la tarda, la sessió parlamentària d'aquest matí ha estat marcada per nombroses referències a la situació i sobretot a la violència policial de diumenge.
L'eurodiputat d'ERC Jordi Solé ha afirmat que en el pròxim Consell [la cimera prevista a l'octubre] "hi haurà un president d'un estat membre que s'ha convertit en un gran problema i una vergonya per a Europa".
"Parlo de Rajoy, que està violant els drets fonamentals i valors europeus a Catalunya", ha dit.
"La Comissió Europea ha de condemnar els actes de violència que es van produir", ha exigit l'eurodiputat Ernest Urtasun, d'ICV.
Durant el seu torn de paraula Solé ha preguntat al vicepresident de la Comissió Europea Frans Timmermans si "ajudarà a aconseguir mediació per a trobar una solució" i ha avisat a la UE que si les institucions continuen dient que és un afer intern "corren el risc de batre el rècord mundial de convertir catalans proeuropeus en euroescèptics".
"Visca Catalunya lliure", ha dit en català al final de la seva intervenció.
La violació de drets fonamentals durant el referèndum de l'1-O ha estat un dels temes més comentats durant el debat.
L'eurodiputat Ernest Urtasun, d'ICV ha afirmat que "molta gent va tornar a sortir ahir als carrers pacíficament per denunciar la violència i per demanar que se'ls escolti.
Vostès han d'escoltar-los", ha dit dirigint-se a la Comissió Europea i al Consell.
"Demano en noms de molts catalans que obri de manera urgent vies de diàleg".
Per la seva banda, l'eurodiputat del PSC Javi López ha assegurat que el seu grup polític ha denunciat "l'ús desproporcionat de la força contra manifestants pacífics" durant el referèndum i ha afirmat que la UE ha d'apel·lar a "l'estat de dret i la llei" i ha de fer una crida a "trobar solucions polítiques com a europeus" mitjançant el "diàleg".
Per la seva banda, l'eurodiputat de Podem, Miguel Urbán, ha assegurat que l'1-O es va mostrar "de forma clara i contundent l'anhel de Catalunya per decidir el seu futur en llibertat i sense candaus".
Urbán ha criticat la resposta del govern per la "violència policial i la vulneració de drets fonamentals a la UE amb l'única finalitat que els catalans no poguessin votar".
També ha retret al govern espanyol "i els seus aliats" no oferir "una sortida democràtica" als catalans i ha instat Europa a "prendre partit obrint un diàleg entre iguals".
Javier Nart, de Ciutadans i vicepresident del grup parlamentari dels Demòcrates i Liberals, ha explicat durant el debat que "no hi ha democràcia sense llei", i ha reiterat que les solucions s'han de basar en el "diàleg i no en les confrontacions".
Nart també ha subratllat que la situació en Catalunya no és només un "atac" contra la democràcia de l'estat espanyol sinó que també es tracta d'un "atac" a la Unió Europea.
En aquesta línia, Esteban González Pons, vicepresident del grup del Partit Popular Europeu a l'Eurocambra, ha afirmat que l'estat espanyol "no necessita tuteles o mediacions amb polítics insurrectes".
"És Espanya a qui li toca dialogar amb Espanya", ha sentenciat.
En aquest sentit, ha recordat a la resta d'europarlamentaris que la decisió de si Espanya s'ha de "trencar" o de continuar "unida" pertany a "tots" els espanyols.
"Europa està feta per unir, no per trencar", ha finalitzat.
L'eurodiputada d'IU Marina Albiol ha culpat al "règim del 78" com a causa principal del que està succeint a Catalunya.
"L'estat de les autonomies no dóna resposta als desitjos de milions de persones", ha afirmat dient que Catalunya hauria de ser la que "obrís" les portes a un nou model territorial.
"S'han violat drets fonamentals", ha indicat, i apel·lat a les institucions a què "intervinguin" i "facilitin" el diàleg.
Maria Lidia Senra, d'Alternativa galega de esquerda en Europa, ha explicat que "Espanya no està disposada a dialogar" i ha llegit en veu alta la missiva sobre la violació de drets fonamentals publicada per un grup independent d'observadors internacional.
En la mateixa línia, Josu Juaristi, membre del mateix grup europarlamentari, ha indicat que la situació a Catalunya és un "assumpte europeu" i ha demanat a Europa que no "s'amagui" darrere de la llei i que "actuï".
"Es necessita la implicació europea", ha conclòs.
En aquesta línia, Izaskun Bilbao, del PNV, ha fet la petició d'incorporar a l'agenda europea el problema de Catalunya i ha animat a fer que s'apliqui el "diàleg" en la solució.
Per altra banda, durant les seves intervencions diversos eurodiputats estrangers de diferents grups parlamentaris han fet també referència a Catalunya i han condemnat l'ús de la "violència" diumenge. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Jordi Solé, Ernest Urtasun, Javi López i Miguel Urbán eurodiputats d'ERC, ICV, PSC i Podem, respectivament, han denunciat la violència policial de l'1-O en la sessió parlamentària d'aquest matí. Aquest és el preludi del debat que el Parlament Europeu tindrà aquest dimecres a la tarda sobre la Constitució, l'Estat de Dret i els Drets Fonamentals a Espanya.",
"a2": "La sessió d'aquest matí a l'Eurocambra ha estat marcada per les denúncies a la violència policial de l'1-O. Europarlamentaris com Jordi Solé, d'ERC, Ernest Urtasun, d'ICV, Javi López, del PSC, o Izaskun Bilbao, del PNV, han encoratjat a la Unió Europea a intervenir entre Espanya i Catalunya. Esteban González Pons, del PP, ha defensat l'actuació del govern espanyol.",
"a3": "La primera sessió del Parlament Europeu després dels fets de l'1-O a Catalunya ha estat marcada per les intervencions dels europarlamentaris catalans i espanyols. Aquestes han reflectit les respectives posicions polítiques: els representants d'esquerres i sobiranistes han denunciat la violació dels drets democràtics; mentre que els del PP i Ciutadans han insistit en l'atac a la integritat de l'Estat."
},
"extractive": {
"a1": "Tot i que el debat sobre la Constitució, l'Estat de Dret i els Drets Fonamentals a Espanya, a la vista dels esdeveniments a Catalunya no està previst oficialment fins aquest dimecres a primera hora de la tarda, la sessió parlamentària d'aquest matí ha estat marcada per nombroses referències a la situació i sobretot a la violència policial de diumenge. \nL'eurodiputat d'ERC Jordi Solé ha afirmat que en el pròxim Consell [la cimera prevista a l'octubre] \"hi haurà un president d'un estat membre que s'ha convertit en un gran problema i una vergonya per a Europa\". \nPer la seva banda, l'eurodiputat del PSC Javi López ha assegurat que el seu grup polític ha denunciat \"l'ús desproporcionat de la força contra manifestants pacífics\" durant el referèndum i ha afirmat que la UE ha d'apel·lar a \"l'estat de dret i la llei\" i ha de fer una crida a \"trobar solucions polítiques com a europeus\" mitjançant el \"diàleg\". \nPer altra banda, durant les seves intervencions diversos eurodiputats estrangers de diferents grups parlamentaris han fet també referència a Catalunya i han condemnat l'ús de la \"violència\" diumenge.",
"a2": "Tot i que el debat sobre la Constitució, l'Estat de Dret i els Drets Fonamentals a Espanya, a la vista dels esdeveniments a Catalunya no està previst oficialment fins aquest dimecres a primera hora de la tarda, la sessió parlamentària d'aquest matí ha estat marcada per nombroses referències a la situació i sobretot a la violència policial de diumenge.\nL'eurodiputat Ernest Urtasun, d'ICV ha afirmat que \"molta gent va tornar a sortir ahir als carrers pacíficament per denunciar la violència i per demanar que se'ls escolti. Vostès han d'escoltar-los\", ha dit dirigint-se a la Comissió Europea i al Consell. \nPer la seva banda, l'eurodiputat del PSC Javi López ha assegurat que el seu grup polític ha denunciat \"l'ús desproporcionat de la força contra manifestants pacífics\" durant el referèndum i ha afirmat que la UE ha d'apel•lar a \"l'estat de dret i la llei\" i ha de fer una crida a \"trobar solucions polítiques com a europeus\" mitjançant el \"diàleg\".\nPer altra banda, durant les seves intervencions diversos eurodiputats estrangers de diferents grups parlamentaris han fet també referència a Catalunya i han condemnat l'ús de la \"violència\" diumenge.",
"a3": "Tot i que el debat sobre la Constitució, l'Estat de Dret i els Drets Fonamentals a Espanya, a la vista dels esdeveniments a Catalunya no està previst oficialment fins aquest dimecres a primera hora de la tarda, la sessió parlamentària d'aquest matí ha estat marcada per nombroses referències a la situació i sobretot a la violència policial de diumenge.\nLa violació de drets fonamentals durant el referèndum de l'1-O ha estat un dels temes més comentats durant el debat.\nEn aquesta línia, Esteban González Pons, vicepresident del grup del Partit Popular Europeu a l'Eurocambra, ha afirmat que l'estat espanyol \"no necessita tuteles o mediacions amb polítics insurrectes\".\nPer altra banda, durant les seves intervencions diversos eurodiputats estrangers de diferents grups parlamentaris han fet també referència a Catalunya i han condemnat l'ús de la \"violència\" diumenge."
},
"extreme": {
"a1": "Nombrosos eurodiputats denuncien la violència policial abans del debat del Parlament Europeu sobre la situació d'Espanya i Catalunya.",
"a2": "Diversos eurodiputats han denunciat la violència exercida per la policia durant l'1-O al ple del Parlament Europeu.",
"a3": "Les posicions enfrontades pel referèndum de l'1-O i les denúncies de violència policial han monopolitzat el debat a l'Eurocambra."
}
} |
1,125 | Gual (CaixaBank) destaca la «relativa estabilitat» d'Espanya comparada amb el context global | El president de l'entitat afirma que "es compleixen els paràmetres constitucionals" del funcionament de les institucions de l'Estat | El president de CaixaBank, Jordi Gual, ha subratllat la "relativa estabilitat" política d'Espanya comparada amb un context internacional ple d'incerteses.
Gual ha fet aquesta valoració en la roda de premsa de presentació de resultats de l'entitat, aquest divendres a València.
Segons ell, la situació és "políticament complexa" però millor que la d'altres indrets.
"Es compleixen els paràmetres constitucionals de l'evolució regular de les institucions i dels diferents poders de l'Estat".
En el transcurs de la seva intervenció inicial, Gual s'ha referit a les incerteses globals, que van de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina al debat encès al Regne Unit entorn el Brexit.
Pel que fa a l'escenari europeu, ha destacat els interrogants sobre la solidesa de l'economia italiana i com pot afectar la zona euro.
En comparació amb això, la situació a Espanya és millor.
Sobre la incidència del context polític en l'economia catalana, Gual ha estat molt prudent.
No ha volgut polemitzar amb el president de Banc Sabadell, qui recentment ha dit que el procés afectaria negativament l'economia de Catalunya i s'ha limitat a assegurar que "és difícil especular" i que històricament l'economia catalana presenta "una alta correlació amb l'espanyola, però sol registrar pujades més fortes quan l'espanyola va bé i baixades més suaus quan va malament".
Presentació de resultats
El grup Caixabank ha guanyat 1.985 milions d'euros l'any, el que representa un increment de beneficis del 17,8% respecte l'any anterior, segons ha informat l'entitat aquest divendres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
L'entitat, que presideix Jordi Gual, atribueix els resultats a la fortalesa dels ingressos 'core', una aportació superior del banc portuguès BPI, que ja controla al 100%, i la reducció de les dotacions.
El resultat es basa en el creixement dels ingressos, amb un marge brut del 6,65%, fins als 8.767 milions d'euros, un increment impulsat pels ingressos "core" del negoci (el marge d'interessos, les comissions, els ingressos del negoci d'assegurances, la posada en equivalència de Segurcaixa Adeslas i les participacions del banc portuguès BPI).
Objectius assolits
Jordi Gual, president del grup CaixaBank, ha afirmat que no només han tancat el balanç del 2018, sinó també el període marcat en el Pla Estratègic 2015-18.
Gual ha assegurat que "s'han assolit els objectius estratègics que ens havíem marcat", que eren reforçar el lideratge comercial, focalitzar-se en el negoci "core" i una millora de la rendibilitat.
Gual ha definit el 2018 d'"any molt exigent", amb les incerteses que ha suposat la guerra comercial, el Brexit i els dubtes que planegen sobre l'economia italiana.
Ha previst un 2019 amb "un creixement de l'economia raonablement bo".
En paraules de Gual, "poques entitats a Europa poden mostrar uns nivells de rendibilitat i un nivell d'ingressos comparables als de CaixaBank", i això, ha subratllat, en un moment difícil i amb uns tipus baixos.
Ha emfasitzat que l'entitat té ja setze milions de clients entre Espanya i Portugal.
El conseller delegat, Guillermo Gortázar, ha exposat amb detall les dades dels resultats.
Ha destacat els factors que expliquen les dades: l'èxit comercial, la reducció dels reducció d'actius problemàtics i la millora de la rendibilitat.
Comercialment, CaixaBank ha consolidat el seu lideratge en banca digital i de particulars, amb una millora en la quota de mercat.
En penetració de particulars, la quota és del 29,3%, un 1,1 percentual més.
D'altra banda, s'ha aconseguit reduir els actius problemàtics i "non-core": els saldos dubtosos baixen fins als 11.195 milions (que suposa una reducció de 3.110 milions el 2018) i de la ràtio de morositat, que ha baixat fins al 4,7% (era del 6% a finals del 2017).
Gortázar ha destacat també la decisió de no invertir en Repsol.
Fa poques setmanes, CaixaBank va presentar un ERO que afecta 2.157 treballadors en el marc del Pla Estratègic 2019-2021.
A la pregunta sobre les negociacions amb els sindicats, Gual ha subratllat que la cultura empresarial de l'entitat es basa en la "negociació" i que està convençut que s'arribarà a una cord amb els sindicats des del "realisme".
El vessant social del Pla Estratègic 2019-21
El novembre passat, CaixaBank va presentar el seu nou Pla Estratègic per als anys 2019-21.
Els elements centrals són mantenir el lideratge com a grup financer, accelerar la transformació digital per guanyar més eficiència, generar una rendibilitat atractiva per als accionistes i ser referents de gestió responsable i de compromís social.
"Els nostres clients ens elegeixen per la nostra manera de fer banca i, també, per estar compromesos amb la societat", ha dit aquest divendres Jordi Gual.
Ha recordat el vincle amb l'Obra Social de la Caixa, amb un pressupost de 520 milions. | [
"caixabank"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "En la roda de premsa per valorar la presentació de resultats, Jordi Gual, president de CaixaBank, ha destacat la \"relativa estabilitat\" política d'Espanya davant les incerteses globals, com ara l'enfrontament comercial entre els EUA i la Xina. També ha assegurat que s'han assolit \"els objectius estratègics\" que l'entitat s'havia marcat: reforçar el lideratge comercial i millorar la rendibilitat, entre d'altres.",
"a2": "Aquest divendres, el grup CaixaBank ha presentat els seus resultats anuals a València. Aquest 2018, l’entitat ha guanyat 1.985 milions d'euros, un increment del 17,8% respecte l'any anterior. Durant la roda de premsa, el president, Jordi Gual, ha destacat l’estabilitat política d’Espanya en comparació amb la resta del món i ha previst un creixement de l’economia per al 2019.",
"a3": "El grup CaixaBank ha presentat els resultats econòmics del 2018 destacant l'increment de beneficis i l'assoliment dels objectius estratègics. El president, Jordi Gual, s'ha mostrat optimista i valora positivament el context polític espanyol de \"relativa estabilitat\" en comparació amb el context internacional. També s'han presentat els resultats en detall i el nou Pla Estratègic que implicarà l'acomiadament de treballadors."
},
"extractive": {
"a1": "El president de CaixaBank, Jordi Gual, ha subratllat la \"relativa estabilitat\" política d'Espanya comparada amb un context internacional ple d'incerteses. \nEn el transcurs de la seva intervenció inicial, Gual s'ha referit a les incerteses globals, que van de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina al debat encès al Regne Unit entorn el Brexit. \nPel que fa a l'escenari europeu, ha destacat els interrogants sobre la solidesa de l'economia italiana i com pot afectar la zona euro. \nGual ha assegurat que \"s'han assolit els objectius estratègics que ens havíem marcat\", que eren reforçar el lideratge comercial, focalitzar-se en el negoci \"core\" i una millora de la rendibilitat.",
"a2": "El president de CaixaBank, Jordi Gual, ha subratllat la \"relativa estabilitat\" política d'Espanya comparada amb un context internacional ple d'incerteses. \nNo ha volgut polemitzar amb el president de Banc Sabadell, qui recentment ha dit que el procés afectaria negativament l'economia de Catalunya i s'ha limitat a assegurar que \"és difícil especular\" i que històricament l'economia catalana presenta \"una alta correlació amb l'espanyola, però sol registrar pujades més fortes quan l'espanyola va bé i baixades més suaus quan va malament\". \nEl grup Caixabank ha guanyat 1.985 milions d'euros l'any, el que representa un increment de beneficis del 17,8% respecte l'any anterior, segons ha informat l'entitat aquest divendres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).\nGual ha assegurat que \"s'han assolit els objectius estratègics que ens havíem marcat\", que eren reforçar el lideratge comercial, focalitzar-se en el negoci \"core\" i una millora de la rendibilitat.",
"a3": "El president de CaixaBank, Jordi Gual, ha subratllat la \"relativa estabilitat\" política d'Espanya comparada amb un context internacional ple d'incerteses. \nEl grup Caixabank ha guanyat 1.985 milions d'euros l'any, el que representa un increment de beneficis del 17,8% respecte l'any anterior, segons ha informat l'entitat aquest divendres a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).\nGual ha assegurat que \"s'han assolit els objectius estratègics que ens havíem marcat\", que eren reforçar el lideratge comercial, focalitzar-se en el negoci \"core\" i una millora de la rendibilitat.\nGual ha definit el 2018 d'\"any molt exigent\", amb les incerteses que ha suposat la guerra comercial, el Brexit i els dubtes que planegen sobre l'economia italiana."
},
"extreme": {
"a1": "El president de CaixaBank, Jordi Gual, subratlla la \"relativa estabilitat\" d'Espanya i explica que s'han complert \"els objectius estratègics\" de l'entitat,",
"a2": "El president de CaixaBank, Jordi Gual, destaca la relativa estabilitat política d’Espanya durant la presentació de resultats anuals de l’entitat.",
"a3": "CaixaBank és de les poques entitats bancàries europees amb bons nivells de rendibilitat i ingressos en un context global inestable."
}
} |
503 | Sergi Belbel guanya el Sant Jordi, Antoni Vidal Ferrando el Carles Riba i Ricard Sunyol Estadella el Mercè Rodoreda | Carles Sala i Vila ha estat guardonat amb el premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, Filmin amb el de comunicació Muriel Casals i Ai Weiwei amb el premi Internacional Joan B. Cendrós | Aquest vespre es fa la setanta-unena Nit de Santa Llúcia, en què s’han lliurat alguns dels premis literaris i comunicatius més destacats de la cultura catalana.
El premi Sant Jordi l’ha rebut Sergi Belbel amb l’obra Morir-ne disset.
Aquest premi, d’ençà de l’any passat, és coeditat per Òmnium Cultural i el Grup Enciclopèdia Catalana i és el més ben dotat de la literatura catalana, amb seixanta mil euros.
Belbel és autor, director i traductor teatral.
Fou director del Teatre Nacional de Catalunya entre els anys 2006 i 2013.
Llicenciat en filologia romànica i francesa a la UAB (1986), va ser professor de dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1988-2006) i director artístic del mateix teatre fins el 2013.
El guardó l’ha lliurat el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, acompanyat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la presidenta del parlament, Laura Borràs.
El premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions l’ha rebut Ricard Sunyol Estadella per l’obra Declaració d’invencions.
Llicenciat en Cinema i Televisió per la Blanquerna – Universitat Ramon Llull, treballa a Codea Studio, agència de publicitat de la qual és soci fundador i director creatiu.
Declaració d’invencions, el seu primer llibre, és un recull de relats que cremen la llengua, escrits en contra d’una concepció excessivament sentimental i ordenada de la literatura.
El jurat n’ha premiat l’originalitat de la veu i l’estil que travessa tot el conjunt de l’obra; també per l’experimentació formal i sonora i el joc amb el llenguatge.
El poeta i narrador Antoni Vidal Ferrando ha estat guardonat amb el premi Carles Riba de Poesia per l’obra Si entra boira no tendré on anar, un diàleg entre passat, present i futur construït a partir de tot allò que ha anat en contra dels ideals, dels somnis i dels amors de la vida de l’autor.
Vidal és autor dels llibres de poemes El brell dels jorns (1986), Racó de n’Aulet (1986), A l’alba lila dels alocs (1988), Els colors i el zodíac (1990), Cartes a Lady Hamilton (1990), Calvari (1992), Bandera blanca (1994), El batec de les pedres (1996), Cap de cantó (2004), Gebre als vidres (2012) i Aigües desprotegides (2018).
Carles Sala i Vila ha estat guardonat amb el premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies per l’obra Capità Lluc.
Mestre de formació, d’ençà del 2008 es dedica professionalment a l’escriptura.
És autor d’una quarantena de llibres, entre els quals Bona nit, Júlia (la Galera), Soc com soc (Barcanova), 50 oficis esbojarrats (Cruïlla), Em pica el nas de la veïna (Takatuka) i El tren de les parades sense nom (la Galera).
El premi Joaquim Ruyra de Narrativa juvenil ha estat declarat desert perquè cap original no reunia els requisits que reclama un dels certàmens més prestigiosos de la literatura juvenil en català.
L’artista contemporani xinès Ai Weiwei ha rebut el premi Internacional Joan B. Cendrós.
El jurat n’ha valorat la defensa amb els valors democràtics que l’han portat a haver de viure exiliat del seu país.
Primer a Alemanya i més recentment a Portugal, no ha abandonat mai l’activisme mitjançant l’art contemporani
La plataforma Filmin ha guanyat el premi de comunicació Muriel Casals 2021.
Ha rebut el guardó pel tractament del català “en pla d’igualtat a la resta de llengües” i la seva “potència com a producte audiovisual en el complicat context actual”.
Per segon any consecutiu, la gala s’ha fet al Teatre Nacional de Catalunya.
El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, l’ha tornada a presidir després de quatre anys sense poder-ho fer presencialment perquè el 16 d’octubre de 2017 va ser empresonat.
L’eix principal de la gala, dirigida per Martí Torras i Mayneris, és el poder de la llengua i la literatura en la vida d’una persona.
Per això compta amb cinc presentadores que representen la mateixa persona en edats diferents: Vinyet Morral, actualment protagonista de l’espectacle Bye, Bye, Monsters de Dagoll Dagom; Sònia Ninyerola, una noia de disset anys; Neus Ballbé, una dona d’uns trenta anys; Meri Yanes, de quaranta-cinc; i Anna Güell, que té seixanta anys. | [
"país"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Belbel guanya el Sant Jordi amb l'obra \"Morir-ne disset\". Sunyol rep el premi Mercè Rodoreda, Vidal Ferrando el premi Carles Riba de Poesia i Sala i Vila el premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies. Filmin ha guanyat el premi de comunicació Muriel Casals 2021 i Ai Weiwei el premi Internacional Joan B. Cendrós.",
"a2": "Aquest vespre ha tingut lloc la 7a Nit de Santa Llúcia. Entre els guardonats destaquen Sergi Belbel, que ha rebut el premi Sant Jordi; Antoni Vidal, guardonat amb el Carles Riba de poesia; l'artista xinès Ai Weiwei, que ha rebut el premi Internacional Joan B. Cendrós, i la plataforma Filmin, que ha guanyat el premi de comunicació Muriel Casals 2021.",
"a3": "S'han lliurat aquest vespre de la Nit de Santa Llúcia els premis més importants de la cultura catalana. Entre d'altres, s'ha guardonat Sergi Belbel amb el Sant Jordi, Ricard Sunyol Estadella amb el Mercè Rodoreda de Contes i Narracions, Antoni Vidal amb el Carles Riba de Poesia, i Carles Sala i Vila amb el premi Josep M. Folch i Torres."
},
"extractive": {
"a1": "El premi Sant Jordi l’ha rebut Sergi Belbel amb l’obra Morir-ne disset.\nEl premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions l’ha rebut Ricard Sunyol Estadella per l’obra Declaració d’invencions. \nEl poeta i narrador Antoni Vidal Ferrando ha estat guardonat amb el premi Carles Riba de Poesia per l’obra Si entra boira no tendré on anar, un diàleg entre passat, present i futur construït a partir de tot allò que ha anat en contra dels ideals, dels somnis i dels amors de la vida de l’autor.\nCarles Sala i Vila ha estat guardonat amb el premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies per l’obra Capità Lluc. ",
"a2": "Aquest vespre es fa la setanta-unena Nit de Santa Llúcia, en què s’han lliurat alguns dels premis literaris i comunicatius més destacats de la cultura catalana.\nEl premi Sant Jordi l’ha rebut Sergi Belbel amb l’obra Morir-ne disset.\nEl premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions l’ha rebut Ricard Sunyol Estadella per l’obra Declaració d’invencions. \nEl poeta i narrador Antoni Vidal Ferrando ha estat guardonat amb el premi Carles Riba de Poesia per l’obra Si entra boira no tendré on anar, un diàleg entre passat, present i futur construït a partir de tot allò que ha anat en contra dels ideals, dels somnis i dels amors de la vida de l’autor. ",
"a3": "El premi Sant Jordi l’ha rebut Sergi Belbel amb l’obra Morir-ne disset.\nEl premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions l’ha rebut Ricard Sunyol Estadella per l’obra Declaració d’invencions.\nEl poeta i narrador Antoni Vidal Ferrando ha estat guardonat amb el premi Carles Riba de Poesia per l’obra Si entra boira no tendré on anar, un diàleg entre passat, present i futur construït a partir de tot allò que ha anat en contra dels ideals, dels somnis i dels amors de la vida de l’autor.\nCarles Sala i Vila ha estat guardonat amb el premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies per l’obra Capità Lluc."
},
"extreme": {
"a1": "La Nit de Santa Llúcia premia els artistes literaris més destacats, com Belbel, Vidal Ferrando, Sunyol i Sala i Vila.",
"a2": "La 71a edició de la Nit de Santa Llúcia premia a Sergi Belbel, Antoni Vidal i Filmin, entre d'altres.",
"a3": "Jordi Cuixart ha tornat a presidir el lliurament dels premis culturals de la Nit de Santa Llúcia després de quatre anys."
}
} |
1,171 | Barcelona Global proposa apujar impostos als pisos turístics | L'associació aposta per incrementar l'IBI i la taxa turística als apartaments "per millorar la relació" del turisme amb la ciutat | L'associació Barcelona Global proposa incrementar l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) dels edificis complets d'apartaments turístics i introduir un recàrrec a la taxa turística per "millorar la relació del turisme" amb la ciutat.
Aquestes són les principals propostes que han presentat aquest dimecres els responsables de l'associació en el 1st Barcelona Global Summit, que s'ha celebrat al CaixaForum de la capital catalana.
L'entitat agrupa 130 empreses, emprenedors, centres d'investigació i institucions culturals i educatives, i més de 750 professionals.
Defensa les bondats que el turisme genera, però també admet que hi ha externalitats que s'han de corregir, com la massificació, els problemes de convivència entre veïns i visitants, l'homogeneïtzació de la ciutat enfront del món o la sostenibilitat del model.
Sobre la taxa turística, Barcelona Global proposa que s'incrementi fins a aconseguir una recaptació addicional de sis milions d'euros, que s'haurien de destinar a crear un Fons de Suport a la Cultura que es gestionaria a través d'una associació público-privada.
En aquest sentit, el lobby també recomana crear la plataforma 'Barcelona és música' per potenciar la capital catalana com una destinació atractiva per als amants d'aquest art. Aquesta marca ha de contribuir a portar visitants a Barcelona en temporada baixa i contribuir a desestacionalitzar el turisme.
Pel que fa als apartaments turístics, el mencionat recàrrec de l'IBI en edificis complets dedicats a aquesta activitat es justifica per la "major rendibilitat d'aquesta activitat" en relació a l'ús residencial.
Els recursos generats per aquest increment d'impostos s'haurien de destinar a finançar programes d'habitatge social "que avui són més necessaris que mai", segons Barcelona Global.
En aquest àmbit, també es proposa limitar el nombre de turistes per apartament i la durada de les estades.
Barcelona Global també proposa utilitzar la tecnologia per informar els turistes de quines zones de la ciutat estan més massificades, visualitzar la contribució del turisme a la ciutat amb la creació del segell "Projecte finançat amb la taxa turística" o establir una certificació de bones pràctiques per a les empreses turístiques de la ciutat, de manera que acreditin qüestions laborals com la igualtat salarial entre homes i dones o entre personal propi i extern.
L'associació també demana a les administracions que impulsin la col·laboració público-privada per regenerar àrees massificades o per invertir en zones d'interès per als visitants, seguint el model del Business Improvement Districts de Nova York.
En aquest sentit, Barcelona Global proposa convertir el Paral·lel en una "nova àrea d'interès" com va ser en el seu moment Times Square o el Carrer 42 i "dinamitzar" l'Hospitalet de Llobregat com a districte cultural copiant el model de Brooklyn.
El president de Barcelona Global, Gonzalo Rodés, ha presentat algunes d'aquestes propostes durant la cimera de l'associació aquest dimecres, que té per objectiu millorar la relació del turisme amb la capital catalana i rellançar la marca Barcelona després d'un 2017 marcat pels atemptats terroristes de 17-A, el conflicte polític al voltant de l'1-O i els episodis de turismofòbia que es van viure a la ciutat.
L'Ajuntament veu amb bons ulls les propostes
El regidor d'Empresa i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona, Agustí Colom, ha assegurat que veu amb bons ulls les propostes de Barcelona Global per regular el turisme.
En unes declaracions als mitjans durant la cimera, ha afirmat que l'Ajuntament ho "rep positivament" les recomanacions dels empresaris i ha recordat que algunes de les propostes "són idees que ja havíem llançat", com en el cas de l'increment de la participació del consistori barceloní en la taxa turística.
Amb tot, ha recordat que aquest impost turístic és competència de la Generalitat i que una eventual modificació de l'IBI depèn de la llei d'hisendes locals d'àmbit estatal.
Airbnb també es mostra favorable a pujar impostos
Airbnb s'ha mostrat favorable a apujar l'IBI dels pisos turístics i a introduir un recàrrec a la taxa turística.
Des d'Airbnb es considera que els llogaters de pisos turístics "es preocupen molt" per Barcelona i és per això que la firma està "a favor" de treballar amb l'administració "per facilitar que els amfitrions puguin col·laborar financerament amb la seva ciutat".
Airbnb afegeix: "Ja hem treballat amb més de 340 governs arreu del món per automatitzar la recaptació de la taxa turística, generant més de 500 milions de dòlars per als governs i les comunitats". | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Barcelona Global ha proposat apujar l'IBI dels edificis destinats al turisme per \"millorar la relació del turisme\" amb la ciutat. L'objectiu és millorar la marca Barcelona després dels atemptats del 17-A, el conflicte de l'1-O i els episodis de turismofòbia. Rodés, president d'aquesta associació, ha afirmat que l'Ajuntament ho ha rebut positivament.",
"a2": "Aquest dimecres, durant el 1st Barcelona Global Summit celebrat al CaixaForum, Barcelona Global ha proposat incrementar l’Impost sobre Béns Immobles dels edificis de pisos turístics. L’associació també ha suggerit introduir un recàrrec a la taxa turística per recaptar uns sis milions d'euros addicionals i destinar-los a un fons de suport a la cultura. L’Ajuntament veu amb bons ulls aquestes propostes.",
"a3": "L'associació Barcelona Global ha celebrat una cimera on s'han presentat diverses propostes per \"millorar la relació del turisme\" amb Barcelona. Amb l'objectiu de compensar els efectes negatius del turisme i que aquest serveixi per impulsar la qualitat de vida i l'economia de la ciutat, veuen necessari incrementar els ingressos mitjançant augments de l'IBI dels allotjaments turístics i la taxa turística."
},
"extractive": {
"a1": "L'associació Barcelona Global proposa incrementar l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) dels edificis complets d'apartaments turístics i introduir un recàrrec a la taxa turística per \"millorar la relació del turisme\" amb la ciutat. \nBarcelona Global també proposa utilitzar la tecnologia per informar els turistes de quines zones de la ciutat estan més massificades, visualitzar la contribució del turisme a la ciutat amb la creació del segell \"Projecte finançat amb la taxa turística\" o establir una certificació de bones pràctiques per a les empreses turístiques de la ciutat, de manera que acreditin qüestions laborals com la igualtat salarial entre homes i dones o entre personal propi i extern.\nEl president de Barcelona Global, Gonzalo Rodés, ha presentat algunes d'aquestes propostes durant la cimera de l'associació aquest dimecres, que té per objectiu millorar la relació del turisme amb la capital catalana i rellançar la marca Barcelona després d'un 2017 marcat pels atemptats terroristes de 17-A, el conflicte polític al voltant de l'1-O i els episodis de turismofòbia que es van viure a la ciutat.\nEn unes declaracions als mitjans durant la cimera, ha afirmat que l'Ajuntament ho \"rep positivament\" les recomanacions dels empresaris i ha recordat que algunes de les propostes \"són idees que ja havíem llançat\", com en el cas de l'increment de la participació del consistori barceloní en la taxa turística.",
"a2": "L'associació Barcelona Global proposa incrementar l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) dels edificis complets d'apartaments turístics i introduir un recàrrec a la taxa turística per \"millorar la relació del turisme\" amb la ciutat.\nSobre la taxa turística, Barcelona Global proposa que s'incrementi fins a aconseguir una recaptació addicional de sis milions d'euros, que s'haurien de destinar a crear un Fons de Suport a la Cultura que es gestionaria a través d'una associació público-privada.\nBarcelona Global també proposa utilitzar la tecnologia per informar els turistes de quines zones de la ciutat estan més massificades, visualitzar la contribució del turisme a la ciutat amb la creació del segell \"Projecte finançat amb la taxa turística\" o establir una certificació de bones pràctiques per a les empreses turístiques de la ciutat, de manera que acreditin qüestions laborals com la igualtat salarial entre homes i dones o entre personal propi i extern.\nEl president de Barcelona Global, Gonzalo Rodés, ha presentat algunes d'aquestes propostes durant la cimera de l'associació aquest dimecres, que té per objectiu millorar la relació del turisme amb la capital catalana i rellançar la marca Barcelona després d'un 2017 marcat pels atemptats terroristes de 17-A, el conflicte polític al voltant de l'1-O i els episodis de turismofòbia que es van viure a la ciutat.",
"a3": "L'associació Barcelona Global proposa incrementar l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) dels edificis complets d'apartaments turístics i introduir un recàrrec a la taxa turística per \"millorar la relació del turisme\" amb la ciutat.\nSobre la taxa turística, Barcelona Global proposa que s'incrementi fins a aconseguir una recaptació addicional de sis milions d'euros, que s'haurien de destinar a crear un Fons de Suport a la Cultura que es gestionaria a través d'una associació público-privada.\nEls recursos generats per aquest increment d'impostos s'haurien de destinar a finançar programes d'habitatge social \"que avui són més necessaris que mai\", segons Barcelona Global.\nEl president de Barcelona Global, Gonzalo Rodés, ha presentat algunes d'aquestes propostes durant la cimera de l'associació aquest dimecres, que té per objectiu millorar la relació del turisme amb la capital catalana i rellançar la marca Barcelona després d'un 2017 marcat pels atemptats terroristes de 17-A, el conflicte polític al voltant de l'1-O i els episodis de turismofòbia que es van viure a la ciutat."
},
"extreme": {
"a1": "Barcelona Global planteja incrementar l'IBI dels edificis turístics \"per millorar la relació\" del turisme amb la ciutat.",
"a2": "L’associació Barcelona Global proposa incrementar l'Impost sobre Béns Immobles dels d’apartaments turístics i aplicar un recàrrec a la taxa turística.",
"a3": "Pujar la taxa turística i l'IBI dels apartaments: una solució per canalitzar els beneficis del turisme envers la ciutat."
}
} |
2,909 | Més de 554.000 alumnes comencen el curs a l'àrea metropolitana de Barcelona | La tendència generalitzada és la caiguda de matriculacions a Infantil i l'augment d'escolars a l'ESO | Aquest dimarts comencen les classes per a la majoria d'escolars.
A les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona comencen el curs més de 554.000 alumnes, amb una tendència generalitzada de caiguda de matriculacions a l'etapa d'Infantil i, per contra, un augment considerable d'alumnat a l'ESO.
Per comarques, el Vallès Occidental torna a ser un any més la que aplega més alumnes, un total de 153.898 alumnes, mentre que al Baix Llobregat comencen el curs 148.326 alumnes.
Al Maresme i al Vallès Oriental, més de 60.000 alumnes comencen també les classes a cada comarca, mentre que a la resta de comarques metropolitanes –Penedès, Garraf i Barcelonès– hi ha matriculats 131.893 alumnes.
Més enllà de les xifres, l'inici de curs també està marcat per l'estrena de nous centres educatius.
Aquest any destaca una nova escola a Montgat i nous instituts a Mataró, Badalona, Palau-Solità i Plegamans o Viladecans.
També s'obren nous institut-escola a Gavà, Sant Adrià de Besòs o Sant Sadurní d'Anoia, a més de múltiples obres d'ampliació i millora de centres.
Una de les intervencions destacades és la retirada de cobertes de fibrociment en edificis antics.
153.898 alumnes al Vallès Occidental
Al Vallès Occidental comencen el curs un total de 153.898, un lleuger 1,2% més que l'any passat.
Per etapes educatives, la que més creix és la secundària i postobligatòria.
A l'ESO hi haurà 41.708 alumnes, 9.460 a Batxillerat i 10.121 als cicles formatius.
En canvi, s'estabilitza l'alumnat a Primària, on hi haurà 64.620 alumnes i es manté la davallada a l'etapa d'infantil, que s'arrossega ja des de 2013.
Enguany comencen el curs 27.989 alumnes, més d'un miler menys que l'any passat.
El que també creixen són les plantilles de mestres i enguany n'hi haurà 612 mestres més que el curs passat als centres públics, amb un total de 8.694 professors a les escoles i instituts públics de la comarca.
En l'etapa obligatòria, d'altra banda, un 65,72% dels alumnes estan matriculats en centres públics, un 31,53% en centres concertats i un 2,75% en privats.
148.326 alumnes al Baix Llobregat
La comarca del Baix Llobregat comença el curs 2017-2018 amb 148.326 alumnes, 2.016 més que l'any anterior.
L'increment més significatiu el registren els ensenyaments bàsics amb 2.067 alumnes més (1,87%).
L'ESO, amb 35.762 alumnes inscrits, registra un increment del 6,66%; l'Educació Infantil, amb 23.275 alumnes frega la xifra de l'any passat amb només 69 alumnes més i, per contra, l'Educació Primària, amb 53.638, perd 234 alumnes, un 0,43% respecte el curs anterior.
Pel que fa als ensenyaments secundaris, inicien el curs un total de 14.507 alumnes, un 0,86% més que el curs anterior.
Els alumnes de Batxillerat i Formació Professional de Grau Mitjà creixen un 0,86% i un 1,03% respectivament, metre que la Formació Professional bàsica es manté en les xifres de l'any passat.
Per últim, 21.144 alumnes s'han matriculat a ensenyaments postobligatoris i especials, 174 menys que els curs anterior, el que suposa un decrement del 0,82%.
Als centres públics, el nombre de professors aquest curs 2017-2018 serà de 7.973 mestres, 523 més que el passat.
Més de 120.000 alumnes al Vallès Oriental i el Maresme
Al Maresme i el Vallès Oriental, que comparteixen la mateixa direcció dels Serveis Territorials d'Ensenyament, la previsió d'inici de curs supera els 120.000 alumnes –uns 60.000 al Vallès Oriental i al voltant de 62.000 al Maresme–, a l'espera de tancar la matriculació d'alguns grups de Batxillerat, dels quals encara no es disposen dades definitives.
En el cas del Maresme, començaran el curs 42.029 alumnes d'Infantil i Primària, 16.019 d'ESO i al voltant dels 4.000 a Batxillerat.
Pel que fa a la formació professional, hi ha prevista l'obertura de 169 grups, que encara no estan definits.
Al Vallès Oriental hi haurà 40.612 alumnes d'Infantil i Primària, 15.034 d'ESO i la previsió per Batxillerat és també la de superar els 4.000 alumnes.
Als cicles formatius hi ha previstos 180 grups.
131.893 alumnes a la resta de comarques metropolitanes
Pel que fa a la resta de l'àrea metropolitana de Barcelona –Alt Penedès, Garraf i Barcelonès (excloent Barcelona)–, un total de 131.893 alumnes comencen el curs escolar 2017-2018, 1.603 més que en el curs anterior.
L'increment més significatiu es registra a l'etapa d'ESO, que amb 1.818 alumnes més que el curs passat se situa en els 35.242.
Per contra, a Infantil comencen el curs 24.001 alumnes, 664 menys que l'any anterior.
A Primària, l'etapa amb més alumnes –54.421–, s'han matriculat 317 estudiants més que en el curs 2016-2017.
Pel que fa als ensenyaments secundaris, la xifra d'alumnes es manté gairebé en les xifres del curs anterior amb un increment de 101 alumnes de Batxillerat, que aquest curs sumarà 8.717 alumnes.
Als centres públics, el nombre de professors aquest curs 2017-2018 serà de 7.801, 499 més que el passat (+7%).
En quant a nous centres, els curs s'estrenarà amb dues noves línies de primer d'ESO a l'Institut de Ca l'Arnús de Badalona que provisionalment s'instal·laran en barracots. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "A les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona, més 554.000 alumnes començaran el curs. Cada vegada hi ha més alumnes en l'educació secundària i menys en la infantil, mentre que el nombre de matriculats en l'educació primària està estable. En aquest curs escolar també s'augmentarà el nombre de centres educatius i de professors.",
"a2": "Aquest dimarts comença el curs escolar 2017-2018 amb més de 554.000 alumnes matriculats a l’àrea metropolitana de Barcelona. El Vallès Occidental és la comarca que aplega més alumnes, amb 153.898 alumnes, seguida del Baix Llobregat, amb 148.326. Cauen les matriculacions a l’etapa d’Infantil i, per contra, augmenten a l’ESO. També s’incrementa el nombre de professors als centres públics.",
"a3": "El curs 2017-2018 ha començat a les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona. Les comarques amb més alumnes són la del Vallès Occidental i del Baix Llobregat. La tendència generalitzada és de disminució d'alumnat d'infantil i primària i de creixement a l'ESO. L'etapa postobligatòria es manté estable i també augmenten el professorat i el nombre de centres."
},
"extractive": {
"a1": "A les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona comencen el curs més de 554.000 alumnes, amb una tendència generalitzada de caiguda de matriculacions a l'etapa d'Infantil i, per contra, un augment considerable d'alumnat a l'ESO. \nPer comarques, el Vallès Occidental torna a ser un any més la que aplega més alumnes, un total de 153.898 alumnes, mentre que al Baix Llobregat comencen el curs 148.326 alumnes.\nMés enllà de les xifres, l'inici de curs també està marcat per l'estrena de nous centres educatius. \nEl que també creixen són les plantilles de mestres i enguany n'hi haurà 612 mestres més que el curs passat als centres públics, amb un total de 8.694 professors a les escoles i instituts públics de la comarca.",
"a2": "A les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona comencen el curs més de 554.000 alumnes, amb una tendència generalitzada de caiguda de matriculacions a l'etapa d'Infantil i, per contra, un augment considerable d'alumnat a l'ESO.\nPer comarques, el Vallès Occidental torna a ser un any més la que aplega més alumnes, un total de 153.898 alumnes, mentre que al Baix Llobregat comencen el curs 148.326 alumnes.\nAl Maresme i al Vallès Oriental, més de 60.000 alumnes comencen també les classes a cada comarca, mentre que a la resta de comarques metropolitanes –Penedès, Garraf i Barcelonès– hi ha matriculats 131.893 alumnes.\nPel que fa a la resta de l'àrea metropolitana de Barcelona –Alt Penedès, Garraf i Barcelonès (excloent Barcelona)–, un total de 131.893 alumnes comencen el curs escolar 2017-2018, 1.603 més que en el curs anterior.",
"a3": "A les comarques de l'àrea metropolitana de Barcelona comencen el curs més de 554.000 alumnes, amb una tendència generalitzada de caiguda de matriculacions a l'etapa d'Infantil i, per contra, un augment considerable d'alumnat a l'ESO. \nPer comarques, el Vallès Occidental torna a ser un any més la que aplega més alumnes, un total de 153.898 alumnes, mentre que al Baix Llobregat comencen el curs 148.326 alumnes. \nAl Maresme i al Vallès Oriental, més de 60.000 alumnes comencen també les classes a cada comarca, mentre que a la resta de comarques metropolitanes –Penedès, Garraf i Barcelonès– hi ha matriculats 131.893 alumnes. \nMés enllà de les xifres, l'inici de curs també està marcat per l'estrena de nous centres educatius. "
},
"extreme": {
"a1": "Aquest curs, amb més 554.000 alumnes a l'àrea metropolitana de Barcelona, es detecta un augment en l'educació secundària.",
"a2": "El curs escolar comença amb més de 554.000 alumnes matriculats a les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona.",
"a3": "Les xifres d'escolarització a l'àrea metropolitana de Barcelona confirmen les tendències de disminució d'alumnes més petits i d'augment a secundària."
}
} |
1,205 | L'Estat anuncia que pren el control dels Mossos | El Ministeri de l'Interior assumeix la "coordinació" de la policia catalana, Guàrdia Civil i policia espanyola a petició de la Fiscalia | L'Estat ha anunciat que ha pren el control dels Mossos d'Esquadra per aturar l'1-O.
Així ho ha sol·licitat el fiscal en cap de Catalunya en una reunió aquest migdia amb els tres comandaments policials, amb l'objectiu de "reforçar el dispositiu de prevenció del delicte i manteniment de l'ordre públic".
El fiscal encarrega la coordinació dels tres cossos –Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil, a la secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'interior, emparant-se en l'article 38.2 de la llei de forces i cossos de Seguretat.
Josep Lluís Trapero, major dels Mossos, ha presentat sense èxit a la reunió una al·legació per evitar-ho.
La policia catalana defensa que és una extralimitació perquè l'ordre públic a Catalunya està controlat i argumenten que la coordinació dels cossos policials no és una competència de la Fiscalia.
El Ministeri de l'Interior assegura en una nota que "no es retira cap competència" als Mossos d'Esquadra sinó que s'acorda un "mecanisme de coordinació".
La tasca l'assumirà el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.
L'article 155 per la porta del darrere
L'estratègia de l'Estat pel control dels Mossos passa per aplicar l'article 38.2 de la llei orgànica de forces i cossos de seguretat del 1986 -citat en la carta de Zoido a la Generalitat-, així com de l'article 46 del mateix text legal.
L'aplicació d'aquests articles -sense necessitat de recórrer a l'article 155 ni a la llei de seguretat nacional- implicaria que els Mossos perdessin la capacitat de pilotar les operacions de seguretat a Catalunya.
Pel conseller, s'estan prenent decisions "que són d'una feblesa jurídica enorme".
El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en va rebre la notificació aquest mateix dijous, en una reunió convocada a la Fiscalia Superior de Catalunya.
A la cimera -en la qual també hi van participar comandaments de la Guàrdia Civil, la policia espanyola i la Guàrdia Urbana-, també hi van assistir representants de l'Estat.
En concret, Diego Pérez de los Cobos, cap del gabinet de coordinació i estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat.
La conselleria d'Interior subratlla que Pérez de los Cobos va anunciar "sense dissimular" la voluntat de l'Estat d'assumir les competències de seguretat que ara ostenten els Mossos.
Un altre exemple de l'estratègia de suspensió encoberta de l'autonomia.
"No ho acceptarem"
La conselleria d'Interior recorda que el que pretén l'Estat seria "una clara vulneració" de les competències de la Generalitat i impediria que els Mossos tinguessin la iniciativa de decidir els operatius de seguretat a Catalunya.
"L'aplicació [dels articles citats] provocaria una situació excepcional i especialment greu", va detallar ahir el conseller Joaquim Forn, que es va mostrar contundent en la defensa de les atribucions dels Mossos d'Esquadra en un contacte informatiu d'urgència amb mitjans de comunicació.
"No ho acceptarem", va explicar.
La conselleria d'Interior no descarta que el govern espanyol opti per altres mesures coercitives de les competències -com l'article 155 o la llei de seguretat nacional-, però avisar de l'amenaça latent que viuen els Mossos.
"No s'ha fet un desembarcament tan gran de la Guàrdia Civil ni en els pitjors temps del País Basc", va exposar ahir Forn
Resposta per carta a Zoido
Resposta anit del conseller d'Interior, Joaquim Forn, a la carta del seu homòleg espanyol, Juan Ignacio Zoido.
Després que el ministre avisés que desplegaria un "reforç" de Guàrdia Civil i Policia Nacional a Catalunya en els pròxims dies -sense especificar el nombre d'efectius-, Forn ha reclamat al ministre no envair les competències de la Generalitat, encarregada de garantir la seguretat.
En la carta, a la qual ha tingut accés NacióDigital, el conseller va deixar clar que els Mossos d'Esquadra són capaços d'organitzar la seguretat i que "no és necessari cap reforç".
El conseller d'Interior exposa a Zoido que no li "consta" que a Catalunya s'hagin produït "actes tumultuosos", en referència a la justficiació utilitzada pel govern espanyol per enviar efectius de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
"Les manifestacions han sigut pacífiques, festives, familiars i ordenades", detalla Forn en la missiva.
El conseller també demana que els Mossos puguin conèixer amb "suficient antelació" les "actuacions operatives" que la Guàrdia Civil i la policia espanyol vulguin dur a terme a Catalunya. | [
"referèndum"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Acollint-se en l'article 38.2 de la llei de forces i cossos de Seguretat, el fiscal en cap de Catalunya encarregarà a la secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'interior la coordinació dels Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil. La conselleria d'Interior, però, afirma que això seria \"una clara vulneració\" de les competències de la Generalitat.",
"a2": "El fiscal en cap de Catalunya ha sol·licitat al Ministeri d'Interior la coordinació de Mossos d'Esquadra, policia espanyola i Guàrdia Civil per aturar l'1-O. Diego Pérez de los Cobos, el coronel de la Guàrdia Civil, serà l'encarregat de dirigir el dispositiu. Tant el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, com el conseller d'Interior, Joaquim Forn, han rebutjat la mesura.",
"a3": "L'Estat espanyol s'empara en la llei de forces i cossos de seguretat per envair les competències de la Generalitat i anuncia que prendrà el control dels Mossos d'Esquadra. Un \"mecanisme de coordinació\" encapçalat pel coronel de la Guàrdia Civil Pérez de los Cobos comandarà els tres cossos policials presents a Catalunya durant l'1-O. El govern català denuncia l'extralimitació."
},
"extractive": {
"a1": "El fiscal encarrega la coordinació dels tres cossos –Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil, a la secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'interior, emparant-se en l'article 38.2 de la llei de forces i cossos de Seguretat.\nL'estratègia de l'Estat pel control dels Mossos passa per aplicar l'article 38.2 de la llei orgànica de forces i cossos de seguretat del 1986 -citat en la carta de Zoido a la Generalitat-, així com de l'article 46 del mateix text legal.\nLa conselleria d'Interior subratlla que Pérez de los Cobos va anunciar \"sense dissimular\" la voluntat de l'Estat d'assumir les competències de seguretat que ara ostenten els Mossos.\nLa conselleria d'Interior recorda que el que pretén l'Estat seria \"una clara vulneració\" de les competències de la Generalitat i impediria que els Mossos tinguessin la iniciativa de decidir els operatius de seguretat a Catalunya.",
"a2": "El fiscal encarrega la coordinació dels tres cossos –Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil, a la secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'interior, emparant-se en l'article 38.2 de la llei de forces i cossos de Seguretat.\nL'estratègia de l'Estat pel control dels Mossos passa per aplicar l'article 38.2 de la llei orgànica de forces i cossos de seguretat del 1986 -citat en la carta de Zoido a la Generalitat-, així com de l'article 46 del mateix text legal.\nLa conselleria d'Interior recorda que el que pretén l'Estat seria \"una clara vulneració\" de les competències de la Generalitat i impediria que els Mossos tinguessin la iniciativa de decidir els operatius de seguretat a Catalunya.\n\"L'aplicació [dels articles citats] provocaria una situació excepcional i especialment greu\", va detallar ahir el conseller Joaquim Forn, que es va mostrar contundent en la defensa de les atribucions dels Mossos d'Esquadra en un contacte informatiu d'urgència amb mitjans de comunicació. ",
"a3": "El fiscal encarrega la coordinació dels tres cossos –Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil, a la secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'interior, emparant-se en l'article 38.2 de la llei de forces i cossos de Seguretat.\nL'aplicació d'aquests articles -sense necessitat de recórrer a l'article 155 ni a la llei de seguretat nacional- implicaria que els Mossos perdessin la capacitat de pilotar les operacions de seguretat a Catalunya.\nLa conselleria d'Interior subratlla que Pérez de los Cobos va anunciar \"sense dissimular\" la voluntat de l'Estat d'assumir les competències de seguretat que ara ostenten els Mossos.\nDesprés que el ministre avisés que desplegaria un \"reforç\" de Guàrdia Civil i Policia Nacional a Catalunya en els pròxims dies -sense especificar el nombre d'efectius-, Forn ha reclamat al ministre no envair les competències de la Generalitat, encarregada de garantir la seguretat."
},
"extreme": {
"a1": "L'Estat assumirà el control dels Mossos i la conselleria ho titlla de \"clara vulneració\" de les competències de la Generalitat.",
"a2": "El fiscal en cap de Catalunya sol·licita la coordinació de Mossos d'Esquadra, policia espanyola i Guàrdia Civil l'1 d'octubre.",
"a3": "L'estat ordena un desplegament policial sense precedents i pren el control de la policia catalana per a impedir el referèndum."
}
} |
2,397 | El Govern declara béns culturals d'interès nacional els jaciments de Coll de Nargó i de Mas Castellar | El conjunt paleontològic del municipi de l'Alt Urgell presenta un alt valor científic i ha esdevingut un referent a nivell mundial | El Govern ha acordat aquest dimarts declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, els jaciments de Coll de Nargó (Alt Urgell), identificats amb els topònims de Pinyes, Santa Eulàlia, Sallent i Cal Salider, i en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Mas Castellar, a Pontós (Alt Empordà).
El conjunt paleontològic de Coll de Nargó presenta un alt valor científic i ha esdevingut un referent paleontològic a nivell mundial per la qualitat i l'abundància de troballes excepcionals, úniques i molt significatives, segons ha destacat l'Executiu.
La zona paleontològica reuneix la major quantitat de postes d'ous de dinosaures coneguda a Europa i és una de les més importants del món.
Així mateix, s'hi conserven icnites i restes òssies de dinosaures, d'altres faunes i de restes vegetals d'una varietat d'estrats molt extensa, que fan de Catalunya un dels pocs llocs del món on s'ha avançat en la configuració, el comportament i la desaparició d'aquests grans rèptils fa uns 65 milions d'anys.
L'àrea que comprèn la zona paleontològica amb jaciments d'ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent es situa entre l'antic poble de Sallent i el casc urbà de Coll de Nargó, municipi al qual pertany, situat al comarca de l'Alt Urgell.
Atesa l'àmplia extensió que ocupen els estrats fossilífers, s'han considerat les àrees de màxim aflorament i s'han individualitzat quatre jaciments principals atenent a la seva extensió, quantitat i qualitat de les diverses dades.
Aquests jaciments, d'oest a est, s'han anomenat amb els topònims de Sallent, Pinyes, Santa Eulàlia i Cal Salider.
La Vall del Riu Sallent conserva jaciments paleontològics únics al món amb restes directes i indirectes de diversos tipus de dinosaures.
Destaca el registre oològic (ous, closques i postes) de Megaloolithus siruguei, Megaloolithus aureliensis i Cairanoolithus cf.
Roussetensis, atribuïts a sauròpodes titanosaures, a més de la presència excepcional de possibles dinosaures armats o anquilosaures.
Al jaciment de Pinyes s'hi han registrat estrats amb ous de dinosaures de 42 nivells diferents, per la qual cosa comprèn, com a mínim, 2,5 milions d'anys, el període més gran mesurat al món en un sol jaciment.
Aquest fet permet deduir que aquesta zona va poder ser un hàbitat preferent dels dinosaures i un indret ideal per a la niuada al llarg de milions d'anys.
A més de les restes que permeten avançar en el comportament reproductiu i de nidificació de titanosaures, s'han recuperat restes òssies i icnites de dinosaures i d'altres faunes de vertebrats, d'invertebrats i de restes vegetals, tot el qual ajuda a configurar un marc paleoecològic i paleoambiental únic.
Pel que fa al jaciment ibèric de Mas Castellar , aquest documenta un nucli de població d'origen local amb contactes directes amb el nucli d'Empúries entre els segles VII i II aC.
És excepcional per a comprendre la interacció entre les poblacions locals de la zona i els foceus establerts a les colònies d'Emporion i Rhode, i permet endinsar-se en la història de la colonització grega de la conca mediterrània i en el seu impacte en les poblacions autòctones.
La seva vàlua científica i patrimonial, l'estat de conservació i el seu potencial de recerca són claus per a comprendre les estructures de producció agropecuària a la zona i, per extensió, al conjunt del món ibèric septentrional, però també per a entendre les relacions i la interacció entre la població autòctona i els foceus que s'hi van establir.
Es troba a l'extrem occidental del nord de la plana empordanesa, a uns 17quilòmetres de la costa.
Les restes arqueològiques s'identifiquen en sectors diferents.
Consta d'un poblat fortificat d'època ibèrica plena (425-375 aC); un establiment rural obert (250-180 aC); indicis documentats d'estructures de construcció del segle IV aC, pendents d'excavació; agrupacions de sitges reblertes de materials que mostren un ús continu en totes les fases del jaciment (650-180 aC), i restes arqueològiques aïllades al nord, est i oest, entre les quals unes estructures murals de principis del s.
II aC, prop d'una font al marge de l'Àlguema. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Govern declara béns culturals els jaciments de Coll de Nargó i del Mas Castellar (en les categories de zona paleontològica i arqueològica respectivament). En el primer, s'han registrat estrats amb ous de dinosaures de 42 nivells diferents. El segon documenta un nucli de població emparentat amb el d'Empúries entre els segles VII i II aC.",
"a2": "Aquest dimarts, la Generalitat ha declarat el conjunt paleontològic de Coll Nargó (Alt Urgell) i el jaciment ibèric de Mas Castellar (Alt Empordà) béns culturals d’interès nacional. Coll de Nargó destaca per l’abundància de restes òssies de dinosaures i vegetals. Mas Castellar pertany a un nucli urbà que va tenir contacte directe amb Empúries entre els segles VII i II aC.",
"a3": "El Govern ha declarat béns culturals d'interès nacional la zona paleontològica de Coll de Nargó i la zona arqueològica de Mas Castellar. La primera representa un referent paleontològic a escala mundial que comprèn més de 2,5 milions d'anys, mentre que la segona és fonamental per comprendre les relacions entre poblacions ibèriques locals i els colonitzadors foceus (segles VII-II aC)."
},
"extractive": {
"a1": "El Govern ha acordat aquest dimarts declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, els jaciments de Coll de Nargó (Alt Urgell), identificats amb els topònims de Pinyes, Santa Eulàlia, Sallent i Cal Salider, i en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Mas Castellar, a Pontós (Alt Empordà). \nL'àrea que comprèn la zona paleontològica amb jaciments d'ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent es situa entre l'antic poble de Sallent i el casc urbà de Coll de Nargó, municipi al qual pertany, situat al comarca de l'Alt Urgell.\nAl jaciment de Pinyes s'hi han registrat estrats amb ous de dinosaures de 42 nivells diferents, per la qual cosa comprèn, com a mínim, 2,5 milions d'anys, el període més gran mesurat al món en un sol jaciment.\nPel que fa al jaciment ibèric de Mas Castellar , aquest documenta un nucli de població d'origen local amb contactes directes amb el nucli d'Empúries entre els segles VII i II aC. ",
"a2": "El Govern ha acordat aquest dimarts declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, els jaciments de Coll de Nargó (Alt Urgell), identificats amb els topònims de Pinyes, Santa Eulàlia, Sallent i Cal Salider, i en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Mas Castellar, a Pontós (Alt Empordà).\nEl conjunt paleontològic de Coll de Nargó presenta un alt valor científic i ha esdevingut un referent paleontològic a nivell mundial per la qualitat i l'abundància de troballes excepcionals, úniques i molt significatives, segons ha destacat l'Executiu.\nAixí mateix, s'hi conserven icnites i restes òssies de dinosaures, d'altres faunes i de restes vegetals d'una varietat d'estrats molt extensa, que fan de Catalunya un dels pocs llocs del món on s'ha avançat en la configuració, el comportament i la desaparició d'aquests grans rèptils fa uns 65 milions d'anys.\nPel que fa al jaciment ibèric de Mas Castellar , aquest documenta un nucli de població d'origen local amb contactes directes amb el nucli d'Empúries entre els segles VII i II aC. ",
"a3": "El Govern ha acordat aquest dimarts declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, els jaciments de Coll de Nargó (Alt Urgell), identificats amb els topònims de Pinyes, Santa Eulàlia, Sallent i Cal Salider, i en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Mas Castellar, a Pontós (Alt Empordà).\nEl conjunt paleontològic de Coll de Nargó presenta un alt valor científic i ha esdevingut un referent paleontològic a nivell mundial per la qualitat i l'abundància de troballes excepcionals, úniques i molt significatives, segons ha destacat l'Executiu.\nPel que fa al jaciment ibèric de Mas Castellar , aquest documenta un nucli de població d'origen local amb contactes directes amb el nucli d'Empúries entre els segles VII i II aC. \nÉs excepcional per a comprendre la interacció entre les poblacions locals de la zona i els foceus establerts a les colònies d'Emporion i Rhode, i permet endinsar-se en la història de la colonització grega de la conca mediterrània i en el seu impacte en les poblacions autòctones."
},
"extreme": {
"a1": "Els jaciments de Coll de Nargó i de Mas Castellar són declarats béns culturals d'interès nacional.",
"a2": "El Govern acorda declarar els jaciments de Coll de Nargó i el de Mas Castellar béns culturals d’interès nacional.",
"a3": "El jaciment de dinosaures més important de Catalunya i un antic enclavament ibèric a prop d'Empúries declarats béns d'interès cultural."
}
} |
830 | El Suprem manté penes altes de presó per als joves d’Altsasu amb una lleu rebaixa | Retira l'agreujant de discriminació tot i el vot particular en contra de dos magistrats | El Tribunal Suprem espanyol ha rebaixat lleument les penes de presó als condemnats pel cas Altsasu, tot i que en manté les penes altes.
La reducció de penes es fonamenta en l’eliminació de l’agreujant de discriminació i d’abús de superioritat en el cas del delicte d’atemptat contra l’autoritat, així com a la supressió a dos dels acusats d’algun dels delictes de lesions per falta de proves.
Bel Pozueta: ‘Si aquesta injustícia no acaba al setembre, ens tindran davant’
Dos dels cinc jutges que signen la sentència, Vicente Magro i Antonio del Moral—que forma part del tribunal contra el procés—, han formulat un vot particular en el qual defensen que s’havia d’aplicar l’agreujant de discriminació ideològica i, per tant, mantenir la duresa de les penes dictades per l’Audiència espanyola.
Segons els magistrats, el judici ha provat ‘l’animadversió’ que els acusats sentien cap als agents de la Guàrdia Civil i recorden que han participat en actes contraris a la presència del cos a Altsasu.
Vegeu ací les noves condemnes:
Ohian Arnanz Ciordia, que havia estat condemnat a 13 anys per l’Audiència espanyola, ha estat condemnat ara a 9 anys i mig de presó per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig); tres delictes de lesions amb concurrència de l’agreujant d’abús de superioritat (2 anys per cadascun); i delicte de desordres públics (1 any).
Jokin Unamuno Goicoetxea i Adur Ramírez de Alda Pozueta, que van ser condemnats a 12 anys de presó per l’Audiència espanyola, han estat condemnats ara a 8 anys i mig de presó per a cadascun per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig); i tres delictes de lesions amb agreujant d’abús de superioritat (2 anys per cadascun).
A Jon Ander Cob Amilibia i Julen Goicoechea Larraza, condemnats a 9 anys de presó, se’ls ha rebaixat la pena a 7 anys i mig de presó per a cadascun per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat (2 anys i mig) i tres delictes de lesions amb l’agreujant d’abús de superioritat (1 any i 8 mesos per cada delicte).
Aratz Urrizola Ortigosa ha estat condemnat a 4 anys i 2 mesos de presó per un delicte d’atemptat contra els agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i 6 mesos) i un delicte de lesions amb l’agreujant d’abús de superioritat (1 any i 8 mesos).
L’Audiència l’havia condemnat a 9 anys.
Iñaki Abad Olea haurà de complir una pena 3 anys i 6 mesos de presó per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig) i desordres públics (1 any).
La Sala d’Apel·lació de l’Audiència el va condemnar a 6 anys.
Ainara Urquijo Goicoetxea, condemnada a 2 anys de presó, finalment haurà de complir una pena d’1 any i 6 mesos de presó per delictes de desordres públics (1 any) i amenaces (6 mesos).
La sentència que ha revisat el Suprem és la dictada per la sala d’apel·lació de l’Audiència espanyola, que només va modificar la pena d’un dels acusats, Iñaki Abad, a qui va rebaixar-li els anys de presó de deu a sis.
Malgrat que, tot i l’acusació de la fiscalia, els joves no van ser condemnats per terrorisme, aquesta acusació va servir perquè el cas es jutgés en aquest tribunal excepcional, l’Audiència espanyola, i perquè tres dels acusats passessin gairebé dos anys en presó preventiva abans de la condemna sota el règim FIES, amb control permanent i vulneració de drets mínims.
La televisió basca mostra unes noves imatges del cas Altsasu que desmenteix un dels guàrdies civils
Per justificar aquestes penes de presó tan altes, la sentència adduïa suposats ‘motius ideològics’ i ‘menyspreu i animadversió’ cap a la Guàrdia Civil.
Però els familiars dels condemnats denuncien que el dany més destacat que es va causar en la baralla va ser un turmell trencat a un dels agents de paisà i que moltes de les proves presentades al judici desmunten el relat dels agents. | [
"món",
"país basc"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Tribunal Suprem ha rebaixat les penes de presó dels condemnats pel cas Altsasu, tot i que dos dels cinc jutges (Vicente Magro i Antonio del Moral) hi han votat en contra. Per exemple, Ohian Arnanz Ciordia, que havia estat condemnat a tretze anys de presó, ara n'haurà de complir 9 i mig.",
"a2": "El Tribunal Suprem espanyol ha decidit mantenir les penes dels joves acusats pel cas Altasu, tot i que ha aplicat reduccions lleus fonamentades en l’eliminació de l’agreujant de discriminació i abús de superioritat. També s’han eliminat les acusacions per lesió de dos acusats per falta de proves. Els familiars dels acusats han denunciat la desproporcionalitat de la sentència.",
"a3": "Els condemnats pel cas Altsasu, en què un grup de joves va provocar lesions a agents de la Guàrdia Civil, han vist rebaixades les seves penes lleugerament amb la revisió del Tribunal Suprem. Els acusats van ser processats per l'Audiència Nacional i van passar gairebé dos anys en presó preventiva tot i no haver-hi acusacions per terrorisme."
},
"extractive": {
"a1": "El Tribunal Suprem espanyol ha rebaixat lleument les penes de presó als condemnats pel cas Altsasu, tot i que en manté les penes altes. \nLa reducció de penes es fonamenta en l’eliminació de l’agreujant de discriminació i d’abús de superioritat en el cas del delicte d’atemptat contra l’autoritat, així com a la supressió a dos dels acusats d’algun dels delictes de lesions per falta de proves. \nDos dels cinc jutges que signen la sentència, Vicente Magro i Antonio del Moral—que forma part del tribunal contra el procés—, han formulat un vot particular en el qual defensen que s’havia d’aplicar l’agreujant de discriminació ideològica i, per tant, mantenir la duresa de les penes dictades per l’Audiència espanyola. \nPerò els familiars dels condemnats denuncien que el dany més destacat que es va causar en la baralla va ser un turmell trencat a un dels agents de paisà i que moltes de les proves presentades al judici desmunten el relat dels agents.",
"a2": "El Tribunal Suprem espanyol ha rebaixat lleument les penes de presó als condemnats pel cas Altsasu, tot i que en manté les penes altes. \nLa reducció de penes es fonamenta en l’eliminació de l’agreujant de discriminació i d’abús de superioritat en el cas del delicte d’atemptat contra l’autoritat, així com a la supressió a dos dels acusats d’algun dels delictes de lesions per falta de proves. \nLa sentència que ha revisat el Suprem és la dictada per la sala d’apel·lació de l’Audiència espanyola, que només va modificar la pena d’un dels acusats, Iñaki Abad, a qui va rebaixar-li els anys de presó de deu a sis.\nPerò els familiars dels condemnats denuncien que el dany més destacat que es va causar en la baralla va ser un turmell trencat a un dels agents de paisà i que moltes de les proves presentades al judici desmunten el relat dels agents.",
"a3": "El Tribunal Suprem espanyol ha rebaixat lleument les penes de presó als condemnats pel cas Altsasu, tot i que en manté les penes altes. \nLa reducció de penes es fonamenta en l’eliminació de l’agreujant de discriminació i d’abús de superioritat en el cas del delicte d’atemptat contra l’autoritat, així com a la supressió a dos dels acusats d’algun dels delictes de lesions per falta de proves.\nLa sentència que ha revisat el Suprem és la dictada per la sala d’apel·lació de l’Audiència espanyola, que només va modificar la pena d’un dels acusats, Iñaki Abad, a qui va rebaixar-li els anys de presó de deu a sis. \nMalgrat que, tot i l’acusació de la fiscalia, els joves no van ser condemnats per terrorisme, aquesta acusació va servir perquè el cas es jutgés en aquest tribunal excepcional, l’Audiència espanyola, i perquè tres dels acusats passessin gairebé dos anys en presó preventiva abans de la condemna sota el règim FIES, amb control permanent i vulneració de drets mínims."
},
"extreme": {
"a1": "El Tribunal Suprem rebaixa les penes de presó dels condemnats pel cas Altsasu malgrat el vot en contra de dos magistrats.",
"a2": "El Tribunal Suprem espanyol manté les penes per als joves d’Altasu, tot i que les rebaixa lleugerament.",
"a3": "Es rebaixen les penes en el cas Altsasu, però es mantenen elevades i desproporcionades, segons denuncien els familiars dels condemnats."
}
} |
2,527 | Joaquim Benítez diu durant el judici que els Maristes sabien des del 1986 que havia abusat d'un menor i el van "emparar" | L'exprofessor admet que va "enganyar" dues víctimes per fer-los una fel·lació a la llitera del seu despatx entre el 2005 i el 2011 | L'exprofessor dels Maristes de Sants-Les Corts Joaquim Benítez ha assegurat aquest dimarts durant el judici a l'Audiència de Barcelona que la direcció dels centres i el vicari provincial sabien des del 1986 que havia abusat sexualment almenys d'un alumne menor d'edat.
Tot i que el van advertir, no el van denunciar ni castigar.
Això va fer que no tingués "por" de represàlies i que se sentís "emparat" per la congregació religiosa.
En resposta a la seva defensa, Benítez ha admès abusos a dos de les quatre víctimes que l'han pogut portar a judici, a les quals hauria "enganyat" per portar-les a la llitera del seu despatx per suposades lesions i els hauria fet tocaments i fel·lacions.
Una psicòloga que va tractar dues de les víctimes ha explicat que tots dos tenen seqüeles importants en les seves relacions tot i els anys passats d'aquells fets.
A un d'ells el va tractar entre els anys 2010 i 2013, abans de denunciar els abusos, i no li va explicar.
L'aleshores adolescent tenia una relació conflictiva amb la seva família, cosa que afectava el seu rendiment acadèmic.
El noi no li parlava gaire de sexe, tot i que és habitual en aquestes edats, i deia que no l'interessaven les noies.
Tampoc parlava gaire dels adults en general.
Quan el 2016 el noi va explicar i denunciar els abusos, la psicòloga el va tornar a tractar, aquest cop de forma intensiva.
Inicialment no li va explicar gaire detalls, però la psicòloga ha dit que Benítez era com una figura gairebé "paternal" per al jove, ja que era un dels seus alumnes favorits i sortien a fer excursions amb bicicleta.
De fet, als pares del noi els "tranquil·litzava" perquè creien que Benítez podia ser una "bona influència" per a ell i "suavitzar" el seu caràcter.
Per això, la "sensació de bloqueig el va deixar absolutament paralitzat" en aquell moment.
De fet, "se sentia impotent i amb ràbia per no poder parar l'abús".
A partir d'aleshores va adoptar una "actitud evitativa" amb el professor, amb qui no s'atrevia a enfrontar-s'hi.
Això li ha provocat que tingui una actitud distant amb la gent, per "no poder confiar en els adults per por a ser danyat".
La seva ràbia continguda la mostra amb actituds reivindicatives i poc tolerants amb les injustícies.
També té problemes amb les relacions d'autoritat.
Això el va portar a ser voluntari a la gossera municipal de Barcelona, ja que els gossos li donaven un vincle de confiança i lleialtat, tot i que també va tenir problemes amb els responsables de la gossera.
Margarita Pérez ha explicat que un abús sexual és un fet traumàtic similar a "l'epicentre d'un terratrèmol", que danya principalment l'àrea sexual de la persona però té efectes en totes les àrees de la personalitat.
Així, per exemple, el noi va deixar uns estudis d'FP perquè el professor li recordava físicament a Benítez.
Actualment té problemes amb els homes del seu entorn i fins i tot dificultats perquè l'abraci el seu pare.
A més, va allargar molt l'inici de les seves relacions sexuals amb noies per dubtes sobre la seva identitat sexual.
Per allunyar-se de l'entorn del barri on vivia i va patir l'abús va marxar a viure al Camp de Tarragona poc després de fer públics el cas.
Es dona la circumstància que questa psicòloga va treballar del 1982 al 1989 als Maristes de Sants-Les Corts com a psicòloga, i allà va conèixer Benítez.
No hi tenia cap especial relació ni va detectar que abusés d'alumnes.
Després de tractar els dos joves, la psicòloga conclou que l'exprofessor és un "psicòpata" però el president del tribunal li ha dit que no pot fer aquestes valoracions si no ha estudiat específicament l'acusat.
Quatre psicòlegs i psiquiatres forenses han explicat més tard que un dels joves afectats va patir 'bullying' abans dels abusos sexuals, i han recordat que els "depredadors sexuals" són molt "hàbils" identificant persones "vulnerables". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Joaquim Benítez, l'exprofessor dels Maristes, afirma que el vicari provincial sabia des del 1986 que havia abusat sexualment d'un menor. Com que no el van denunciar ni castigar, es va sentir \"emparat\" per la congregació religiosa, i els abusos van continuar. Aquest abús ha afectat greument la víctima fins al punt d'allargar molt l'inici de les seves relacions sexuals. ",
"a2": "Aquest dimarts, Joaquim Benítez, l'exprofessor dels Maristes de Sants-Les Corts acusat d'abusos sexuals, ha declarat a l'Audiència de Barcelona que la direcció dels centres tenia coneixement d'almenys un cas d'abús des de 1985. Segons una psicòloga que va tractar dues de les víctimes, els abusos sexuals de Benítez han tingut un efecte traumàtic en el desenvolupament de la seva personalitat.",
"a3": "S'ha jutjat a l'Audiència de Barcelona l'exprofessor dels Maristes de Sants-Les Corts acusat d'abusos sexuals a alumnes menors. La direcció del centre i la congregació no van prendre mesures tot i conèixer almenys un cas. Psicòlegs i psiquiatres forenses han explicat les nefastes conseqüències dels abusos per a les víctimes, sovint persones molt vulnerables i les preses preferides pels depredadors sexuals."
},
"extractive": {
"a1": "L'exprofessor dels Maristes de Sants-Les Corts Joaquim Benítez ha assegurat aquest dimarts durant el judici a l'Audiència de Barcelona que la direcció dels centres i el vicari provincial sabien des del 1986 que havia abusat sexualment almenys d'un alumne menor d'edat.\nEn resposta a la seva defensa, Benítez ha admès abusos a dos de les quatre víctimes que l'han pogut portar a judici, a les quals hauria \"enganyat\" per portar-les a la llitera del seu despatx per suposades lesions i els hauria fet tocaments i fel·lacions.\nMargarita Pérez ha explicat que un abús sexual és un fet traumàtic similar a \"l'epicentre d'un terratrèmol\", que danya principalment l'àrea sexual de la persona però té efectes en totes les àrees de la personalitat. \nDesprés de tractar els dos joves, la psicòloga conclou que l'exprofessor és un \"psicòpata\" però el president del tribunal li ha dit que no pot fer aquestes valoracions si no ha estudiat específicament l'acusat. ",
"a2": "L'exprofessor dels Maristes de Sants-Les Corts Joaquim Benítez ha assegurat aquest dimarts durant el judici a l'Audiència de Barcelona que la direcció dels centres i el vicari provincial sabien des del 1986 que havia abusat sexualment almenys d'un alumne menor d'edat. \nEn resposta a la seva defensa, Benítez ha admès abusos a dos de les quatre víctimes que l'han pogut portar a judici, a les quals hauria \"enganyat\" per portar-les a la llitera del seu despatx per suposades lesions i els hauria fet tocaments i fel•lacions.\nUna psicòloga que va tractar dues de les víctimes ha explicat que tots dos tenen seqüeles importants en les seves relacions tot i els anys passats d'aquells fets.\nMargarita Pérez ha explicat que un abús sexual és un fet traumàtic similar a \"l'epicentre d'un terratrèmol\", que danya principalment l'àrea sexual de la persona però té efectes en totes les àrees de la personalitat.",
"a3": "L'exprofessor dels Maristes de Sants-Les Corts Joaquim Benítez ha assegurat aquest dimarts durant el judici a l'Audiència de Barcelona que la direcció dels centres i el vicari provincial sabien des del 1986 que havia abusat sexualment almenys d'un alumne menor d'edat.\nEn resposta a la seva defensa, Benítez ha admès abusos a dos de les quatre víctimes que l'han pogut portar a judici, a les quals hauria \"enganyat\" per portar-les a la llitera del seu despatx per suposades lesions i els hauria fet tocaments i fel·lacions.\nMargarita Pérez ha explicat que un abús sexual és un fet traumàtic similar a \"l'epicentre d'un terratrèmol\", que danya principalment l'àrea sexual de la persona però té efectes en totes les àrees de la personalitat.\nQuatre psicòlegs i psiquiatres forenses han explicat més tard que un dels joves afectats va patir 'bullying' abans dels abusos sexuals, i han recordat que els \"depredadors sexuals\" són molt \"hàbils\" identificant persones \"vulnerables\"."
},
"extreme": {
"a1": "Benítez afirma que el vicari provincial sabia des del 1986 que havia abusat sexualment d'un menor.",
"a2": "L'exprofessor dels Maristes acusat d’abusos sexuals assegura que la direcció del centre tenia constància d’almenys un cas des de 1985.",
"a3": "Els abusos del professor dels Maristes Joaquim Benítez han deixat seqüeles doloroses en les seves víctimes anys després."
}
} |
378 | Barcelona es reivindica com a ‘ciutat lliure’ en el lliurament de premis dels Jocs Florals | El poeta Eduard Sanahuja obté la Flor Natural | Jaume Asens, tinent batlle de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència de Barcelona, ha dit que la capital catalana era una ‘ciutat lliure’ culturalment, en el lliurament del premi dels Jocs Florals 2016 al poeta Eduard Sanahuja.
‘L’última vegada que van ressonar versos poètics al Saló de Cent, un poema va acabar als jutjats penals’, ha lamentat.
Es referia a la polèmica suscitada per la recitació de ‘Mare nostra’, de la poetessa lleidatana Dolors Miquel durant el lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona.
‘Avui és un bon dia per a reivindicar que les mans de la justícia penal no han d’interferir en la poesia i que sols els règims autoritaris determinen quines pel·lícules es poden veure i quins versos es poden recitar’, ha dit.
Segons Asens –que substituïa la batllessa, Ada Colau–, ‘la poesia, l’art i la cultura en general no són un artefacte domesticat o fossilitzat’, sinó alguna cosa viva, i ‘els crims sobre paper han de ser jutjats pel tribunal de l’estètica, la moral i la política’, i no pels penals.
En una glossa sobre la figura de l’autor, Isabel Graña, secretària del jurat, ha recordat que l’aventura poètica del premiat va començar fa quaranta anys, i en aquest període ha esdevingut més savi i ha fet les paus amb el ‘monstre’ que el sotjava.
‘La mort és finalment acceptada en els versos de Sanahuja per formar part de l’existència’, ha dit Graña, que ha recordat que el guardonat havia recollit també els premis Vicent Andrés Estellés i Maria Mercè Marçal.
El poeta premiat ha entonat un agraïment sincer i ha recordat que la primera vegada que havia trepitjat el Saló de Cent havia estat l’any 1985 amb Pasqual Maragall, ‘un gran alcalde i una gran persona’.
Autors dels considerats millors poemes del 2016 –Josep Ll.
Badal, Pau Gener, Gemma Gorga, Maria Antònia Massanet i Irene Tarrés– han recitat els seus versos a l’acte.
El president del jurat, Antoni Vidal, ha destacat la vitalitat de la poesia feta en català actualment.
‘El nivell de la nostra poesia no té res a envejar al de les principals llengües del món’, ha subratllat.
I ha dit que confia que aquesta riquesa no perilla i que un eventual estat català mantingui el seu paper de suport i cohesió a les diverses varietats del domini lingüístic.
Segons Vidal, la poesia és una ‘celebració de la paraula que conté tot el secret del cor de l’home i la infinitud de l’univers’ dins un espai de llibertat i resistència.
Obra compacta, dura i molt treballada
Vidal ha exalçat el llibre de Sanahuja, dient que era una ‘obra compacta, dura i molt treballada’, amb una estructura minuciosa i un entramat filosòfic, estètic i moral que parteix de conceptes antagònics: l’afirmació i la negació.
Ha destacat especialment la ‘vella capacitat de Sanahuja de conjurar les veus dels grans mestres per donar força al seu discurs literari’, que considera que és orfebreria i una demostració que la postmodernitat no ha pas de topar amb la tradició.
Ramon Llull, sense ‘photoshop‘
En la cerimònia de lliurament, que ha començat amb la interpretació de l”Himne del Rei Joan I’, a càrrec del quintet de vent Barna Brass Quintet, Stefano Cingolani ha dedicat un parlament al filòsof Ramon Llull, a qui ha volgut homenatjar sense passar pel ‘filtre del photoshop’.
Ha comparat a Llull amb la figura de Ramon Muntaner, i ha destacat que ni l’un ni l’altre no tenien la literatura per finalitat, sinó que l’empraven com un vehicle de comunicació de la veritat, i una ‘veritat que creien absoluta’.
Llull tenia una ploma poc refinada, perquè volia sumar com més públics millor a la seva causa d’apostolat catòlic, si bé era més bon poeta que no pas Muntaner, a qui ha definit de gran prosista, en contrast amb Llull que, segons la seva opinió, no passaria de l’aprovat en aquest àmbit. | [
"cultura",
"lletres"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El poeta Eduard Sanahuja ha rebut la Flor Natural dels Jocs Florals 2016. L'acte ha servit també per reivindicar Barcelona com a una \"ciutat lliure\" culturalment. Jaume Asens, tinent batlle de Barcelona, ha aprofitat per recordar, posant com a exemple el poema \"Mare nostra\", que la justícia penal no ha d'interferir amb la poesia.",
"a2": "El poeta Eduard Sanahuja ha rebut el premi dels Jocs Florals 2016. Jaume Asens, tinent batlle de l’Ajuntament de Barcelona, ha reivindicat la llibertat cultural de Barcelona després que Dolors Miquel fos denunciada per recitar “Mare nostra” als Premis Ciutat. El president del jurat, Antoni Vidal, ha elogiat l’obra de Sanahuja, i l’ha qualificat d’”obra compacta, dura i molt treballada”.",
"a3": "El poeta Eduard Sanahuja estat guardonat amb el premi dels jocs florals 2016. L'obra de Sanahuja estat elogiada pel president del jurat, que també ha destacat el bon moment de la poesia catalana. Durant l'acte el tinent batlle Jaume Asens ha recordat l'incident durant els premis Ciutat de Barcelona i Stefano Cingolani ha fet un homenatge a Ramon Llull."
},
"extractive": {
"a1": "Jaume Asens, tinent batlle de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència de Barcelona, ha dit que la capital catalana era una ‘ciutat lliure’ culturalment, en el lliurament del premi dels Jocs Florals 2016 al poeta Eduard Sanahuja. \n‘L’última vegada que van ressonar versos poètics al Saló de Cent, un poema va acabar als jutjats penals’, ha lamentat. \n‘Avui és un bon dia per a reivindicar que les mans de la justícia penal no han d’interferir en la poesia i que sols els règims autoritaris determinen quines pel·lícules es poden veure i quins versos es poden recitar’, ha dit. \nEl president del jurat, Antoni Vidal, ha destacat la vitalitat de la poesia feta en català actualment.",
"a2": "Jaume Asens, tinent batlle de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència de Barcelona, ha dit que la capital catalana era una ‘ciutat lliure’ culturalment, en el lliurament del premi dels Jocs Florals 2016 al poeta Eduard Sanahuja. \nSegons Asens –que substituïa la batllessa, Ada Colau–, ‘la poesia, l’art i la cultura en general no són un artefacte domesticat o fossilitzat’, sinó alguna cosa viva, i ‘els crims sobre paper han de ser jutjats pel tribunal de l’estètica, la moral i la política’, i no pels penals.\nEn una glossa sobre la figura de l’autor, Isabel Graña, secretària del jurat, ha recordat que l’aventura poètica del premiat va començar fa quaranta anys, i en aquest període ha esdevingut més savi i ha fet les paus amb el ‘monstre’ que el sotjava. \nEl president del jurat, Antoni Vidal, ha destacat la vitalitat de la poesia feta en català actualment.",
"a3": "Jaume Asens, tinent batlle de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència de Barcelona, ha dit que la capital catalana era una ‘ciutat lliure’ culturalment, en el lliurament del premi dels Jocs Florals 2016 al poeta Eduard Sanahuja.\nSegons Asens –que substituïa la batllessa, Ada Colau–, ‘la poesia, l’art i la cultura en general no són un artefacte domesticat o fossilitzat’, sinó alguna cosa viva, i ‘els crims sobre paper han de ser jutjats pel tribunal de l’estètica, la moral i la política’, i no pels penals.\nEl president del jurat, Antoni Vidal, ha destacat la vitalitat de la poesia feta en català actualment.\nVidal ha exalçat el llibre de Sanahuja, dient que era una ‘obra compacta, dura i molt treballada’, amb una estructura minuciosa i un entramat filosòfic, estètic i moral que parteix de conceptes antagònics: l’afirmació i la negació."
},
"extreme": {
"a1": "Els Jocs Florals del 2016 premien Eduard Sanahuja i reivindiquen Barcelona com a una \"ciutat lliure\" culturalment.",
"a2": "Eduard Sanahuja rep el premi dels Jocs Florals 2016 en una cerimònia reivindicativa de la llibertat cultural de Barcelona.",
"a3": "El premi dels Jocs Florals d'enguany, atorgat a Eduard Sanahuja, ha demostrat la vitalitat de la poesia actual en català."
}
} |
2,755 | Minut de silenci per rebutjar el crim de Blanes i reivindicar "el dret de les dones a viure sense violència masclista" | Més de 400 persones s'han concentrat a les portes de l'Ajuntament, que ha decretat tres dies de dol oficial en un ple extraordinari | Blanes (Selva) ha sortit al carrer aquest dilluns a la tarda per condemnar la violència masclista.
Més de 400 persones, segons la Policia Local, han respost a la convocatòria de l'ajuntament i han fet un minut de silenci per condemnar el crim d'aquesta matinada quan, presumptament, un veí de la població ha matat la seva dona a ganivetades al domicili familiar, situat al carrer Cristòfor Colom.
No consten antecedents per violència domèstica en la parella.
L'alcalde, Mario Ros, ha llegit un manifest per reivindicar "el dret de les dones a tenir una vida lliure de violència" i a no ser víctimes de la violència masclista.
A dos quarts de set han fet un ple extraordinari per decretar tres dies de dol oficial.
L'Ajuntament de Blanes ha fet un ple extraordinari a dos quarts de set del vespre per decretar tres dies de dol oficial i consensuar un manifest de rebuig del crim per violència domèstica que, suposadament, hi ha hagut aquesta matinada a la població.
Des d'avui i durant tres dies les banderes onegen a mig pal.
Els Mossos d'Esquadra han detingut un veí de la població, de 41 anys i d'origen bolivià, per matar la seva dona a ganivetades.
No hi havia denúncies prèvies ni antecedents per violència domèstica.
Després d'agredir la dona, l'home s'ha autolesionat apunyalant-se a l'abdomen i un dels seus fills, de 10 anys, ha patit talls a les mans quan ha intentat frenar-lo.
A les set en punt, l'Ajuntament de Blanes ha convocat la ciutadania a sumar-se al minut de silenci de condol per a la família de la víctima i contra la violència masclista.
Segons la Policia Local, més de 400 persones s'han concentrat a les portes de l'ajuntament amb llaços liles a la solapa i cartells on s'hi podia llegir 'Ni una més' o 'Ens volem vives'.
L'alcalde de Blanes, Mario Ros, ha llegit el manifest en nom de tots els regidors del ple.
"Hem fet un front comú, ens hem unit en un rebuig unànime a la violència contra les dones", comença el manifest.
"Més enllà de la condemna i el condol a les víctimes per l'assassinat, el dol públic municipal també vol reivindicar el dret de totes les dones a viure una vida lliure de violències", ha dit l'alcalde.
En aquesta línia, l'ajuntament ha reiterat el seu suport a totes les dones que es troben en aquestes situacions i s'ha compromès a "seguir esmerçant tots els esforços necessaris" per lluitar contra la xacra de la violència masclista.
"No esteu soles"
"La violència masclista no és un problema de les dones, és un problema de tothom, i no són casos aïllats ni inevitables", ha dit l'alcalde que subratlla que les dades són "alarmants" i que la societat ha de lluitar per eradicar-la.
"Perquè malauradament encara vivim en una cultura masclista que ha normalitzat les conductes delictives contra les dones", ha criticat i ha alertat que cal impedir que els mes joves "reprodueixen antics models d'hegemonia masclista".
"Les dones tenen dret a viure sense violències masclistes", ha continuat l'alcalde que demana a les dones que viuen sota amenaça que demanin ajuda i al conjunt de la societat que no miri cap a una altra banda quan hi ha sospites de maltractament en l'àmbit de la llar.
Durant el minut de silenci també ha llegit un manifest la Plataforma de Dones de Blanes, que han instat la policia a no menystenir cap denúncia per violència masclista i els mitjans de comunicació a "deixar de dir que les dones moren a mans de la parella, perquè les dones no moren sinó que les maten".
Amparo Ardanuy ha ressaltat que, encara que no hi hagués cap denúncia prèvia, "és molt probable que els veïns sabessin alguna cosa i, si això és així, haurien d'haver denunciat".
"No poden ser còmplices i és cert que a les dones ens costa denunciar, per això animem a tots a fer-ho, veïns, serveis socials, policies o serveis mèdics", conclòs. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Més de 400 persones fan un minut de silenci a Blanes per condemnar l'últim crim masclista. Al vespre, l'Ajuntament ha celebrat un ple extraordinari per decretar tres dies de dol oficial. L'alcalde ha declarat que \"la violència masclista [...] és un problema de tothom\" i ha afegit que \"les dones tenen dret a viure sense violències masclistes\".",
"a2": "Aquest dilluns a la tarda, més de 400 persones han sortit als carrers de Blanes per condemnar l’assassinat masclista d’una dona del poble a mans del seu marit aquesta matinada. S’ha fet un minut de silenci davant l’ajuntament i després l’alcalde ha llegit un manifest en nom de tots els regidors. L’ajuntament ha decretat tres dies de dol oficial. ",
"a3": "Una dona ha estat assassinada a ganivetades per la seva parella en un nou episodi de violència masclista a Blanes. L'Ajuntament ha decretat tres dies de dol oficial i ha promogut una concentració i un manifest de rebuig d'aquest tipus de violència. A la convocatòria s'hi han sumat més de quatre-cents veïns de la localitat."
},
"extractive": {
"a1": "Blanes (Selva) ha sortit al carrer aquest dilluns a la tarda per condemnar la violència masclista. \nMés de 400 persones, segons la Policia Local, han respost a la convocatòria de l'ajuntament i han fet un minut de silenci per condemnar el crim d'aquesta matinada quan, presumptament, un veí de la població ha matat la seva dona a ganivetades al domicili familiar, situat al carrer Cristòfor Colom.\nL'Ajuntament de Blanes ha fet un ple extraordinari a dos quarts de set del vespre per decretar tres dies de dol oficial i consensuar un manifest de rebuig del crim per violència domèstica que, suposadament, hi ha hagut aquesta matinada a la població.\n\"Les dones tenen dret a viure sense violències masclistes\", ha continuat l'alcalde que demana a les dones que viuen sota amenaça que demanin ajuda i al conjunt de la societat que no miri cap a una altra banda quan hi ha sospites de maltractament en l'àmbit de la llar. ",
"a2": "Més de 400 persones, segons la Policia Local, han respost a la convocatòria de l'ajuntament i han fet un minut de silenci per condemnar el crim d'aquesta matinada quan, presumptament, un veí de la població ha matat la seva dona a ganivetades al domicili familiar, situat al carrer Cristòfor Colom. \nL'Ajuntament de Blanes ha fet un ple extraordinari a dos quarts de set del vespre per decretar tres dies de dol oficial i consensuar un manifest de rebuig del crim per violència domèstica que, suposadament, hi ha hagut aquesta matinada a la població. \nEls Mossos d'Esquadra han detingut un veí de la població, de 41 anys i d'origen bolivià, per matar la seva dona a ganivetades.\n\"La violència masclista no és un problema de les dones, és un problema de tothom, i no són casos aïllats ni inevitables\", ha dit l'alcalde que subratlla que les dades són \"alarmants\" i que la societat ha de lluitar per eradicar-la.",
"a3": "Més de 400 persones, segons la Policia Local, han respost a la convocatòria de l'ajuntament i han fet un minut de silenci per condemnar el crim d'aquesta matinada quan, presumptament, un veí de la població ha matat la seva dona a ganivetades al domicili familiar, situat al carrer Cristòfor Colom.\nL'Ajuntament de Blanes ha fet un ple extraordinari a dos quarts de set del vespre per decretar tres dies de dol oficial i consensuar un manifest de rebuig del crim per violència domèstica que, suposadament, hi ha hagut aquesta matinada a la població. \nEls Mossos d'Esquadra han detingut un veí de la població, de 41 anys i d'origen bolivià, per matar la seva dona a ganivetades.\nEn aquesta línia, l'ajuntament ha reiterat el seu suport a totes les dones que es troben en aquestes situacions i s'ha compromès a \"seguir esmerçant tots els esforços necessaris\" per lluitar contra la xacra de la violència masclista."
},
"extreme": {
"a1": "Més de 400 persones condemnen la violència masclista a Blanes i l'Ajuntament decreta tres dies de dol oficial.",
"a2": "Els ciutadans de Blanes es manifesten per condemnar la violència masclista i l’assassinat d’una veïna a mans del seu marit. ",
"a3": "L'ajuntament i la vila de Blanes condemnen la violència masclista arran de l'assassinat d'una dona a mans del seu marit."
}
} |
2,101 | Arriba a les llibreries 'Descodificacions' de Màrius Sampere, una visió transversal de la seva trajectòria literària | El llibre pòstum recull vuit dels volums del consagrat escriptor i ofereix les claus per descodificar la seva obra | L'escriptor Màrius Sampere (Barcelona, 1928-2018), que va morir el passat mes de maig, publica 'Descodificacions' (Edicions Proa), un volum exhaustiu del que el poeta en va dir l'"obra nuclear completa" i que recull dos terços de la seva obra.
El llibre pòstum, que arriba a les llibreries el 7 de novembre, sorgeix d'una iniciativa de Mireia Vidal-Conte i Carles Duarte, que han tingut cura d'aquesta edició, amb l'objectiu de facilitar la lectura de les obres de l'escriptor català.
La carrera literària de Sampere és de dimensions oceàniques i moltes publicacions són introbables i aquesta nova obra reuneix una tria feta pel mateix autor dels seus millors llibres.
"El Màrius avui hauria estat molt content, malgrat que no va veure el producte final, sí que va viure la fase de galerades", ha dit Mireia Vidal-Conte.
Carles Duarte ha explicat que aquest llibre permet una "visió transversal de les diverses etapes" de la carrera literària de Sampere a través d'un recull de vuit de les seves obres.
Una primera fase formada pels seus dos primers llibres: 'L'home i el límit' (1968), amb el qual va guanyar el Premi Carles Riba, i 'Poemes de baixa freqüència' (1976), guardonat amb el Premi Recvll.
Una segona etapa, plasmada en aquest recull amb 'Oniris i el tret del caçador' (1987) i 'L'ocell que udola' (1990), que segons Duarte és la "consolidació" de l'obra de Sampere i del seu "reconeixement" públic.
I en darrer lloc, un tercer període "molt important i que culmina quan ell tenia pràcticament 80 anys", representat pels llibres 'Subllum' (2000), 'Les imminències' (2002), 'Jerarquies' (2003) i 'Ens trobarem a fora' (2006), ha explicat Carles Duarte.
"Ha quedat un volum ideal per conèixer l'obra de Màrius Sampere amb la seva dimensió, amb la seva varietat, des del primer llibre i fins a un dels últims, coneixent totes les seves fases i constatant la seva unitat de fons", ha expressat Josep Lluch i Puig, editor d'Edicions Proa, en la presentació del llibre a la Llibreria Calders.
Els temes presents en aquest recull són els recurrents de l'obra de Sampere, que Carles Duarte ha resumit en "el qüestionament sobre el sentit de la pròpia existència, la lluita incansable amb la transcendència i amb Déu, la relació tan íntima i profunda que tenia amb la seva mare i amb les figures decisives de la vida, el sentit de l'humor i la mort".
Un llibre singular que descodifica l'obra de Sampere
L'exemplar, que ofereix una visió integral del conjunt de l'obra de Sampere, estava concebut per celebrar els 90 anys de l'escriptor.
"És un llibre molt singular perquè el va concebre ell i adquireix una dimensió històrica molt més gran en la mesura que dissortadament el seu recorregut vital i literari es va tancar", ha expressat Duarte.
'Descodificacions' pren com a títol una paraula recorrent en els darrers textos de Sampere i que l'escriptor escrivia gairebé obsessivament en els seus darrers dies de vida.
"Era una paraula que, sentint la mort molt a prop, li semblava molt adient per expressar el que ell en aquell moment volia", ha explicat Duarte.
Per a l'editor, "és com un missatge" que Sampere els va deixar i, per això, han triat aquest títol, ja que també aquest volum "és la clau per descodificar la seva obra".
"Poesia en majúscules" d'un "poeta que jugava a una altra divisió"
Vidal-Conte, que ha definit Màrius Sampere com a "una bèstia i un monstre universal", ha opinat que "aquest llibre pot estar perfectament traduït a qualsevol llibreria del món" i que "tenim la sort que [Sampere] va escriure en català i va néixer aquí".
Duarte ha afegit que es tracta d'un "poeta que jugava en una altra divisió" i considera que "la seva obra s'ha de donar a conèixer internacionalment".
"Estem parlant d'un autor que ens situa en els corrents més poderosos, vius i influents de la poesia universal contemporània", ha emfatitzat Carles Duarte referint-se a Sampere, "una persona que no es va plantejar mai escriure per a satisfer un determinant lector".
"És bo que els lectors tinguin aquests productes al seu abast per entendre i per tornar a la poesia amb negreta, majúscules i subratllada", ha sentenciat Mireia Vidal-Conte. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'escriptor Màrius Sampere, mort el passat mes maig, ha publicat el volum \"Descodificacions\", un recull de vuit de les seves obres. Aquest llibre de poesia és un recorregut per les seves diferents fases com a poeta, en què tracta els seus temes habituals: la pròpia existència, Déu i la transcendència, l'estreta relació amb la seva mare, l'humor i la mort.",
"a2": "El 7 de novembre arriba a les llibreries “Descodificacions”, un volum recopilatori de l’obra del poeta Màrius Sampere, qui va morir el passat mes de maig. El volum, publicat per Edicions Proa, és una iniciativa de Mireia Vidal-Conte i Carles Duarte i consta d’un recull de vuit de les obres del poeta, del primer llibre fins a un dels últims. ",
"a3": "Apareix pòstumament el volum que recull l'obra essencial del poeta Màrius Sampere. El llibre, ideat i curat per l'autor gairebé fins als seus darrers dies, es titula “Descodificacions”, ja que “és com un missatge” que el poeta ens ha deixat, en paraules de l'editor. “Descodificacions” aplega la major part de la poesia de l’autor en diferents etapes."
},
"extractive": {
"a1": "L'escriptor Màrius Sampere (Barcelona, 1928-2018), que va morir el passat mes de maig, publica 'Descodificacions' (Edicions Proa), un volum exhaustiu del que el poeta en va dir l'\"obra nuclear completa\" i que recull dos terços de la seva obra.\n\"Ha quedat un volum ideal per conèixer l'obra de Màrius Sampere amb la seva dimensió, amb la seva varietat, des del primer llibre i fins a un dels últims, coneixent totes les seves fases i constatant la seva unitat de fons\", ha expressat Josep Lluch i Puig, editor d'Edicions Proa, en la presentació del llibre a la Llibreria Calders.\nEls temes presents en aquest recull són els recurrents de l'obra de Sampere, que Carles Duarte ha resumit en \"el qüestionament sobre el sentit de la pròpia existència, la lluita incansable amb la transcendència i amb Déu, la relació tan íntima i profunda que tenia amb la seva mare i amb les figures decisives de la vida, el sentit de l'humor i la mort\".\n\"Estem parlant d'un autor que ens situa en els corrents més poderosos, vius i influents de la poesia universal contemporània\", ha emfatitzat Carles Duarte referint-se a Sampere, \"una persona que no es va plantejar mai escriure per a satisfer un determinant lector\". ",
"a2": "L'escriptor Màrius Sampere (Barcelona, 1928-2018), que va morir el passat mes de maig, publica 'Descodificacions' (Edicions Proa), un volum exhaustiu del que el poeta en va dir l'\"obra nuclear completa\" i que recull dos terços de la seva obra.\nEl llibre pòstum, que arriba a les llibreries el 7 de novembre, sorgeix d'una iniciativa de Mireia Vidal-Conte i Carles Duarte, que han tingut cura d'aquesta edició, amb l'objectiu de facilitar la lectura de les obres de l'escriptor català.\nCarles Duarte ha explicat que aquest llibre permet una \"visió transversal de les diverses etapes\" de la carrera literària de Sampere a través d'un recull de vuit de les seves obres.\n\"Ha quedat un volum ideal per conèixer l'obra de Màrius Sampere amb la seva dimensió, amb la seva varietat, des del primer llibre i fins a un dels últims, coneixent totes les seves fases i constatant la seva unitat de fons\", ha expressat Josep Lluch i Puig, editor d'Edicions Proa, en la presentació del llibre a la Llibreria Calders.",
"a3": "L'escriptor Màrius Sampere (Barcelona, 1928-2018), que va morir el passat mes de maig, publica 'Descodificacions' (Edicions Proa), un volum exhaustiu del que el poeta en va dir l'\"obra nuclear completa\" i que recull dos terços de la seva obra.\nLa carrera literària de Sampere és de dimensions oceàniques i moltes publicacions són introbables i aquesta nova obra reuneix una tria feta pel mateix autor dels seus millors llibres.\n\"Ha quedat un volum ideal per conèixer l'obra de Màrius Sampere amb la seva dimensió, amb la seva varietat, des del primer llibre i fins a un dels últims, coneixent totes les seves fases i constatant la seva unitat de fons\", ha expressat Josep Lluch i Puig, editor d'Edicions Proa, en la presentació del llibre a la Llibreria Calders.\nPer a l'editor, \"és com un missatge\" que Sampere els va deixar i, per això, han triat aquest títol, ja que també aquest volum \"és la clau per descodificar la seva obra\"."
},
"extreme": {
"a1": "L'escriptor Màrius Sampere (Barcelona 1928-2018) acaba d'editar \"Descodificacions\", obra pòstuma que engloba vuit de les seves obres.",
"a2": "Edicions Proa publica “Descodificacions”, un volum recopilatori de l’obra de Màrius Sampere, mort el passat mes de maig.",
"a3": "L'escriptor Màrius Sampere (1928-2018) deixa una obra magna en el volum pòstum que arriba a les llibreries aquest novembre."
}
} |
1,017 | La Diada més descentralitzada, «a punt» | L'independentisme es torna a posar a prova en un moment clau del procés | L'ANC i Òmnium Cultural han escollit Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona com a punts de la cinquena gran mobilització sobiranista | A les 17.14 s'aixecara un punt per simbolitzar el batec del nou estat | L'independentisme està "a punt" per la cinquena Diada amb una mobilització massiva.
Des de la manifestació del 2012, el moviment sobiranista ha aconseguit cada any superar les expectatives i treure al carrer milers de persones.
No en serà una excepció aquest 2016, on s'ha optat per un model descentralitzat amb mobilitzacions paral·leles a Barcelona, Salt, Berga, Lleida i Tarragona.
Un any després de les eleccions del 27-S, en plena ofensiva de l'Estat contra l'avanç del procés i amb el debat de com intentar culminar-lo sobre la taula, l'independentisme es posa a prova.
En els darrers dies el ritme d'inscripcions a les mobilitzacions ha augmentat i, malgrat que les xifres eren inferiors a l'any passat, tot apunta que tornaran a ser massives.
Aquest matí, en la darrera actualització de la xifra, el nombre d'inscrits ja supera els 370.000.
El lema "A punt" vol simbolitzar "un país en moviment" cap a la independència.
Els escenaris de les mobilitzacions de Barcelona, Salt, Berga, Lleida i Tarragona –que sumats fan 44 trams- estaran connectats i es donaran pas l'un a l'altre.
A les 17.14 hores, tots els assistents aixecaran un punt groc per simbolitzar el batec d'un nou estat català.
ANC i Òmnium, convençuts de l'èxit
Vint-i-quatre hores abans de la Diada, els presidents de les dues principals entitats sobiranistes del país es van mostrar convençuts que les manifestacions seran un èxit comparable al dels últims quatre anys.
Precisament, Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium Cultural) han explicat que una gran mobilització aquest diumenge farà que, a partir del dia 12, les institucions "facin la feina que els hi demanem".
"Si torna a ser, que ho serà, un èxit ciutadà, l'impacte que tindrà serà clar i servirà per empènyer les institucions a culminar la feina", va subratllar Sànchez.
Què s'haurà de fer?
Després del repic de campanes de la Seu Vella, a les 17.14 hores a Lleida, es llegirà una part del manifest comú i, tot seguit, sonarà una cançó instrumental.
Tothom a Lleida aixecarà els punts fent l'efecte d'un batec al ritme de la música i es passarà el relleu primer a Berga i després a Salt, Tarragona i Barcelona.
Per acabar de culminar l'acció, un coet a cada ciutat anunciarà que ha arribat el moment d'aixecar els punts alhora al ritme de la música, mentre colles castelleres construiran uns pilars que simbolitzaran els valors de la república catalana.
Consells de seguretat
Protecció Civil ha difós aquest dissabte diversos consells de seguretat per a les persones que acudeixin a les manifestacions.
En diversos tuits insten els pares a ensenyar als nens com actuar en cas de perdre's i posar a la canalla braçalets amb el telèfon i la direcció.
També aconsellen acordar punts de referència per a les persones que assisteixin en grup, per poder trobar-se si se separen.
Una altra petició és "esperar a arribar a casa o a un lloc amb wifi" per publicar fotografies o comentaris en xarxes socials amb la finalitat d'evitar el col·lapse de les telecomunicacions.
Recorden que s'ha d'"estar atent a informacions que emetin les autoritats" i que mai es pot ocupar una via d'evacuació.
També demanen portar la documentació a sobre en tot moment, roba còmoda i protegir-se els peus.
Mobilitat
Com que molts dels desplaçaments es faran en cotxe, els organitzadors recomanen sortir amb temps per no col·lapsar les carreteres, així com consultar l'estat del trànsit i els aparcaments que cada ciutat ha preparat.
També en la línia dels desplaçaments, tant FGC, en les línies Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia, com Renfe, amb horaris de dia laborable entre les 14 i 16 h i entre les 18 i les 20 h., han ampliat els seus serveis.
Per últim, a Barcelona, TMB ha reforçat el metro amb més personal i combois però ha limitat les línies de bus.
— Assemblea Nacional (@assemblea) 11 d’agost de 2016
Un desplegament impressionant
Més de 2.500 voluntaris estaran preparats per assegurar-se el bon funcionament de les cinc manifestacions.
Es mobilitzaran 1.000 autocars des de molts punts del país, dels quals com a mínim cinquanta faran diversos viatges.
S'establirà un pont terrestre constant d'autobusos entre Manresa i Berga.
També s'han programat 30 marxes que arribaran als punts caminant, en bici, en paravent, en tractor, nedant o a vela. | [
"diada 2016"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La cinquena Diada des de la del 2012 es preveu que sigui massiva. Enguany serà descentralitzada, amb manifestacions a 5 ciutats catalanes. Es faran diversos actes simbòlics, com el moviment simultani de cartolines grogues simbolitzant un cor que batega. Protecció Civil ha donat consells a la ciutadania i els transports públics han ampliat la seva oferta.",
"a2": "Aquest any 2016, la manifestació sobiranista es farà de forma descentralitzada a Barcelona, Salt, Berga, Lleida i Tarragona. Tot i que la participació serà menor comparada amb anys anteriors, continuarà sent massiva. Protecció Civil ha difós consells per a la seguretat durant les manifestacions i s'ha reforçat diverses línies de transport públic per facilitar la mobilitat dels participants.",
"a3": "Els organitzadors de les mobilitzacions per la Diada preveuen una participació massiva i un èxit ciutadà. Manifestacions paral·leles a Barcelona, Salt, Berga, Lleida i Tarragona seran la demostració de força de l’independentisme. Des de Protecció Civil s'han difós diverses recomanacions de seguretat per als participants, així com consells per als desplaçaments i l'ús dels mitjans de transport."
},
"extractive": {
"a1": "L'independentisme està \"a punt\" per la cinquena Diada amb una mobilització massiva.\nNo en serà una excepció aquest 2016, on s'ha optat per un model descentralitzat amb mobilitzacions paral·leles a Barcelona, Salt, Berga, Lleida i Tarragona. \nPrecisament, Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium Cultural) han explicat que una gran mobilització aquest diumenge farà que, a partir del dia 12, les institucions \"facin la feina que els hi demanem\".\nProtecció Civil ha difós aquest dissabte diversos consells de seguretat per a les persones que acudeixin a les manifestacions.",
"a2": "L'independentisme està \"a punt\" per la cinquena Diada amb una mobilització massiva. \nNo en serà una excepció aquest 2016, on s'ha optat per un model descentralitzat amb mobilitzacions paral•leles a Barcelona, Salt, Berga, Lleida i Tarragona. \nPer acabar de culminar l'acció, un coet a cada ciutat anunciarà que ha arribat el moment d'aixecar els punts alhora al ritme de la música, mentre colles castelleres construiran uns pilars que simbolitzaran els valors de la república catalana.\nProtecció Civil ha difós aquest dissabte diversos consells de seguretat per a les persones que acudeixin a les manifestacions.",
"a3": "L'independentisme està \"a punt\" per la cinquena Diada amb una mobilització massiva.\nEn els darrers dies el ritme d'inscripcions a les mobilitzacions ha augmentat i, malgrat que les xifres eren inferiors a l'any passat, tot apunta que tornaran a ser massives.\nProtecció Civil ha difós aquest dissabte diversos consells de seguretat per a les persones que acudeixin a les manifestacions.\nCom que molts dels desplaçaments es faran en cotxe, els organitzadors recomanen sortir amb temps per no col·lapsar les carreteres, així com consultar l'estat del trànsit i els aparcaments que cada ciutat ha preparat."
},
"extreme": {
"a1": "Les associacions independentistes preveuen que la cinquena Diada des del 2012, que tindrà un format descentralitzat, sigui massiva.",
"a2": "La Diada del 2016 estarà marcada un any més per la mobilització independentista, que aquesta vegada estarà descentralitzada.",
"a3": "La Diada d'enguany es preveu massiva i reivindicativa com cada any des de l’inici del procés."
}
} |
643 | Restauren d’urgència llibres del segle XV del Monestir de Sant Joan de les Abadesses amb l’ajuda de padrins | El Monestir de Sant Joan de les Abadesses porta un any treballant amb una campanya de micromecenatge per restaurar una selecció de 40 volums del segle XV —6.000 pàgines— de gran valor històric que estan en perill de desaparèixer per culpa de les humitats i de la proliferació de microorganismes que van agafar abans de passar a l’arxiu del monestir.
Eren conscients que aquest era el pitjor moment per demanar l’ajut de padrins per finançar aquests treballs d’urgència però la resposta ha sigut molt positiva però calia actuar ràpid.
Demà dissabte es presentarà el primer volum restaurat.
Els treballs han anat a càrrec d’un equip de professionals del taller de restauració del monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les (Barcelona).
Recuperar aquests documents, actualment il·legibles perquè les pàgines estan enganxades entre elles, permetrà conèixer aspectes fins ara desconeguts d’aquell període.
‘És tota una incògnita’, reconeix el rector del monestir.
Els 40 volums seleccionats per ser restaurats daten del segle XV –entre el 1426 i 1466-, un període especialment actiu i esplendorós en la vida de la canònica agustiniana del monestir.
Comprèn des del final de l’abadiat d’Arnau de Vilalba fins a l’inici del de Miquel Isalguer, darrer abat de la canònica, amb fets com la descoberta del Santíssim Misteri, el terratrèmol de 1428, les guerres amb Castella o la construcció del claustre gòtic actual.
El seu mal estat es va descobrir després que alguns historiadors interessats en els documents que hi ha a l’arxiu d’aquest monestir donessin l’alerta.
Si no es fa res, acabaran convertits literalment en pols segons explica el rector del monestir, David Compte.
‘Ens vam adonar que, tot i la qualitat del paper, diferents microorganismes i la humitat de segles passats havien provocat un trencament de la fibra del paper i això fa que les pàgines es desintegrin’, recorda Compte.
Això fa que les fulles quedin enganxades entre elles i que algunes tintes amb components metàl·lics acabin foradant el paper.
‘És un procés actiu que avança i que calia aturar de forma urgent per evitar que es perdés part de la memòria del nostre país perquè seria irrecuperable’, subratlla el rector.
Una informació desconeguda i de gran valor
Els volums escollits són llibres notarials sense il·lustracions on hi ha registrades les operacions de compra i venda que es van fer durant aquell període al monestir de forma detallada.
Segons el rector, el que hi ha escrit és tota una incògnita perquè ara mateix no es poden consultar, són il·legibles.
Està convençut que serà un material molt valuós per als historiadors que podran aportar molta llum a aspectes concrets del monestir que ara mateix es desconeixen.
Cal recordar que aquest monestir compta amb un dels pocs arxius monàstics a Catalunya que conserva, sense gairebé discontinuïtats, la documentació del cenobi des de la seva fundació fins el segle XIX.
Es tracta d’un volum ingent de documentació que permet resseguir la història del monestir i conèixer a fons la vida de la comunitat canonical.
La generositat dels padrins
El rector del monestir admet que van posar en marxa la campanya de micromecenatge en el pitjor moment possible en plena crisi econòmica però creien que no es podia perdre temps.
‘La resposta ha sigut molt positiva’, afirma Compte, que subratlla la generositat dels padrins –alguns fins i tot de fora del municipi- que han entès la importància de recuperar aquest patrimoni.
Les donacions que s’han fet fins ara van des dels 300 euros fins als més de 2.000 euros i han permès arribar als 20.000 euros en aquesta primera fase.
Ara mateix s’estan restaurant varis volums alhora de la mà d’un equip especialista del taller de restauració del monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les (Barcelona).
Demà dissabte es presentarà el primer volum restaurat i també s’aprofitarà per explicar més detalls de la campanya de micromecenatge, amb nous packs d’apadrinament.
Serà a dos quarts de sis de la tarda a la sala Abat Arnau de Vilalba del Palau de l’Abadia, amb la presencia de la germana Dolores Díaz de Miranda, cap del taller de restauració del monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les (Barcelona).
Fan falta molts més padrins per poder acabar de restaurar el conjunt de volums. | [
"cultura"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El taller de restauració del monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les (Barcelona) és l'encarregat de restaurar 40 volums de llibres del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Els llibres, del segle XV, estaven molt malmesos per la humitat i la proliferació de microorganismes i aquesta restauració els salvarà de la desaparició.",
"a2": "Mitjançant una campanya de micromecenatge, el Monestir de Sant Joan de les Abadesses ha aconseguit 20.000 euros per restaurar una selecció de 40 volums del segle XV. Un equip del taller de restauració del monestir de Sant Pere de les Puel·les està restaurant els volums, que tenen pàgines enganxades i estan en perill per culpa d'humitats i la proliferació de microorganismes.",
"a3": "Gràcies a una campanya de micromecenatge, el monestir de Sant Joan de les Abadesses ha aconseguit iniciar la restauració de quaranta volums seleccionats del segle XV que formen part del seu patrimoni bibliogràfic. Aquest material serà molt valuós per als historiadors. La campanya de recaptació de fons ha tingut un gran èxit i un equip de restauradors hi està treballant."
},
"extractive": {
"a1": "El Monestir de Sant Joan de les Abadesses porta un any treballant amb una campanya de micromecenatge per restaurar una selecció de 40 volums del segle XV —6.000 pàgines— de gran valor històric que estan en perill de desaparèixer per culpa de les humitats i de la proliferació de microorganismes que van agafar abans de passar a l’arxiu del monestir.\nEls treballs han anat a càrrec d’un equip de professionals del taller de restauració del monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les (Barcelona).\n‘És un procés actiu que avança i que calia aturar de forma urgent per evitar que es perdés part de la memòria del nostre país perquè seria irrecuperable’, subratlla el rector.\nLes donacions que s’han fet fins ara van des dels 300 euros fins als més de 2.000 euros i han permès arribar als 20.000 euros en aquesta primera fase. ",
"a2": "El Monestir de Sant Joan de les Abadesses porta un any treballant amb una campanya de micromecenatge per restaurar una selecció de 40 volums del segle XV —6.000 pàgines— de gran valor històric que estan en perill de desaparèixer per culpa de les humitats i de la proliferació de microorganismes que van agafar abans de passar a l’arxiu del monestir.\nEls treballs han anat a càrrec d’un equip de professionals del taller de restauració del monestir benedictí de Sant Pere de les Puel•les (Barcelona).\nComprèn des del final de l’abadiat d’Arnau de Vilalba fins a l’inici del de Miquel Isalguer, darrer abat de la canònica, amb fets com la descoberta del Santíssim Misteri, el terratrèmol de 1428, les guerres amb Castella o la construcció del claustre gòtic actual.\nLes donacions que s’han fet fins ara van des dels 300 euros fins als més de 2.000 euros i han permès arribar als 20.000 euros en aquesta primera fase.",
"a3": "El Monestir de Sant Joan de les Abadesses porta un any treballant amb una campanya de micromecenatge per restaurar una selecció de 40 volums del segle XV —6.000 pàgines— de gran valor històric que estan en perill de desaparèixer per culpa de les humitats i de la proliferació de microorganismes que van agafar abans de passar a l’arxiu del monestir.\nEls treballs han anat a càrrec d’un equip de professionals del taller de restauració del monestir benedictí de Sant Pere de les Puel•les (Barcelona).\nEls 40 volums seleccionats per ser restaurats daten del segle XV –entre el 1426 i 1466-, un període especialment actiu i esplendorós en la vida de la canònica agustiniana del monestir.\n‘La resposta ha sigut molt positiva’, afirma Compte, que subratlla la generositat dels padrins –alguns fins i tot de fora del municipi- que han entès la importància de recuperar aquest patrimoni."
},
"extreme": {
"a1": "El Monestir de Sant Joan de les Abadesses promou un micromecenatge per a poder restaurar uns llibres del segle XV.",
"a2": "Una campanya de micromecenatge permet restaurar 40 volums del segle XV del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.",
"a3": "El monestir de Sant Joan de les Abadesses recupera el seu patrimoni bibliogràfic gràcies a les aportacions dels padrins."
}
} |
|
2,608 | Colau confia que l'Estat aprovi la proposta de passar a la fase 0,5 i assegura que hi ha "bona voluntat" | L'alcaldessa afirma que estudien com obrir escoles bressol a l'estiu i diu que els infants no són un "efecte colateral" | L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha confiat que l'Estat donarà el vistiplau a la proposta de passar Barcelona i el seu àmbit metropolità a la fase 0,5 el proper dilluns.
En declaracions a TV3, ha explicat que hi ha "voluntat de coordinació entre totes les administracions" i que pel contacte que hi ha hagut veu "bona voluntat".
Tot i això, ha dit que els experts faran ara l'anàlisi científica.
D'altra banda, ha insistit en la necessitat d'abordar el debat sobre les escoles perquè no es pot tractar els infants com un "efecte colateral".
Colau ha explicat que treballa per poder obrir "tots els equipaments municipals", que inclouen escoles bressol, a l'estiu per oferir servei als que ho necessitin i que així ho han traslladat a Educació.
Colau ha assegurat que les dades indiquen que es va en la bona direcció però ha afegit que no s'ha de perdre de vista que Barcelona i la seva àrea metropolitana són una de les zones amb més densitat de població d'Europa i, per tant, amb "més risc de rebrot".
Per això, ha afirmat entendre que el Departament de Salut "digui que necessita uns dies més" per tenir a punt tot el servei sanitari i, especialment, d'atenció primària.
L'alcaldessa ha afirmat que estan en contacte permanent amb tots els sectors.
En el cas concret de la restauració, que en no passar a la fase 1 no pot obrir, ha valorat que el que reclamen és concreció i ha defensat que es treballa per poder donar-los el més aviat possible.
En aquest sentit, ha dit que és "imminent" presentar la proposta de decret sobre la subvenció per a terrasses i la facilitació d'espais públics perquè puguin mantenir les taules.
Reclama obrir escoles "com a espais comunitaris"
Com ja va fer aquest dimecres, Colau ha insistit que el debat sobre l'obertura d'equipaments educatius abans de l'inici del proper curs escolar estigui sobre taula.
En aquest sentit, ha dit que no demana que s'obrin les escoles de manera immediata, que s'haurà de fer quan es donin les garanties sanitàries, sinó que les administracions abordin el tema.
L'alcaldessa ha apostat per obrir les escoles "com a espais comunitaris" i ha assegurat que així li estan traslladant al conseller d'Educació, Josep Bargalló, en les converses que estan mantenint des del consistori.
"Una cosa és que no comenci el curs normal fins al setembre i una altra que es doni per fet que els nens es queden sis mesos a casa sense un espai de suport", ha declarat.
En el cas de Barcelona, ha afirmat que treballen per poder "utilitzar tots els equipaments públics", que inclouen també escoles bressol i altres centres educatius, perquè aquest estiu estiguin "a disposició dels que més ho necessitin".
Rebutja reduir impostos
Colau ha descartar fer una rebaixa d'impostos "perquè en democràcia són necessaris" i ha explicat que el que s'està fent és habilitar fons extraordinaris per atendre les necessitats de ciutadania i sectors.
Sí ha vist amb bons ulls la referència del vicepresident del govern espanyol Pablo Iglesias d'incrementar impostos als que més tenen perquè és "de sentit comú".
L'alcaldessa ha assegurat que la seva "intenció" és no fer retallades i per això ha insistit a l'Estat que els ajuntaments puguin fer ús del superàvit acumulat en els darrers anys, que no han pogut fer servir pel límit de despesa fixat.
"És hora que ens deixin utilitzar els nostres estalvis", ha declarat.
D'altra banda, Colau ha reconegut l'impacte "enorme" que la crisi tindrà sobre el turisme, que representa un 15% del PIB de la ciutat.
Alhora però ha dit que l'aturada de turistes estrangers ha de servir per "tenir mirada amplia" i "accelerar la transició capa un model més sostenible".
En un sentit similar, ha assegurat que la reducció dràstica de la mobilitat també ha de contribuir a avançar en la lluita contra la contaminació.
Per això, ha afirmat que mesures en què s'ha donat més espai als vianants "han arribat per quedar-se".
L'alcaldessa ha asseverat que no estan en contra del cotxe però ha afegit que "no pot ser el gran protagonista de la mobilitat".
Així, ha apostat pel transport públic, que ha garantit que és un lloc "segur", i la bicicleta.
Es treballa per celebrar una Mercè diferent
Per últim, ha explicat que l'Ajuntament treball perquè les festes de la Mercè es puguin celebrar però ha afegit que "evidentment no seran com sempre".
En tot cas, ha afirmat que es potenciarà la producció de la ciutat per tal d'enfortir i recolzar les companyies i el teixit cultural local. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, creu que dilluns la ciutat i la seva àrea metropolitana passaran a la fase 0,5. Confia a poder obrir les escoles, encara que no es puguin fer la totalitat de les activitats amb normalitat. També diu que presentarà una proposta per a subvencions per a terrasses de bars i restaurants.",
"a2": "L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha afirmat que confia que l’Estat acceptarà que Barcelona i el seu àmbit metropolità passin a la fase 0,5 de desconfinament dilluns vinent. També ha dit que l’Ajuntament estudia obrir les escoles bressol i altres equipaments durant l’estiu com a espais comunitaris i ha promès donar resposta a les demandes del sector de la restauració.",
"a3": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es mostra prudent però decidida a què Barcelona avanci cap a la desescalada. Ha insistit en la necessitat de reobrir els equipaments públics, incloent-hi els centres educatius, perquè estiguin a disposició de la ciutadania durant l'estiu. Descarta una rebaixa fiscal i reconeix el gran impacte que tindrà la disminució del turisme."
},
"extractive": {
"a1": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha confiat que l'Estat donarà el vistiplau a la proposta de passar Barcelona i el seu àmbit metropolità a la fase 0,5 el proper dilluns.\nD'altra banda, ha insistit en la necessitat d'abordar el debat sobre les escoles perquè no es pot tractar els infants com un \"efecte colateral\".\nColau ha explicat que treballa per poder obrir \"tots els equipaments municipals\", que inclouen escoles bressol, a l'estiu per oferir servei als que ho necessitin i que així ho han traslladat a Educació.\nPer això, ha afirmat entendre que el Departament de Salut \"digui que necessita uns dies més\" per tenir a punt tot el servei sanitari i, especialment, d'atenció primària.",
"a2": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha confiat que l'Estat donarà el vistiplau a la proposta de passar Barcelona i el seu àmbit metropolità a la fase 0,5 el proper dilluns.\nD'altra banda, ha insistit en la necessitat d'abordar el debat sobre les escoles perquè no es pot tractar els infants com un \"efecte colateral\".\nColau ha assegurat que les dades indiquen que es va en la bona direcció però ha afegit que no s'ha de perdre de vista que Barcelona i la seva àrea metropolitana són una de les zones amb més densitat de població d'Europa i, per tant, amb \"més risc de rebrot\".\nEn el cas de Barcelona, ha afirmat que treballen per poder \"utilitzar tots els equipaments públics\", que inclouen també escoles bressol i altres centres educatius, perquè aquest estiu estiguin \"a disposició dels que més ho necessitin\".",
"a3": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha confiat que l'Estat donarà el vistiplau a la proposta de passar Barcelona i el seu àmbit metropolità a la fase 0,5 el proper dilluns.\nD'altra banda, ha insistit en la necessitat d'abordar el debat sobre les escoles perquè no es pot tractar els infants com un \"efecte colateral\".\nCom ja va fer aquest dimecres, Colau ha insistit que el debat sobre l'obertura d'equipaments educatius abans de l'inici del proper curs escolar estigui sobre taula.\nColau ha descartar fer una rebaixa d'impostos \"perquè en democràcia són necessaris\" i ha explicat que el que s'està fent és habilitar fons extraordinaris per atendre les necessitats de ciutadania i sectors."
},
"extreme": {
"a1": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, confia que Barcelona i la seva àrea metropolitana passaran a la fase 0,5 el pròxim dilluns.",
"a2": "Ada Colau confia que Barcelona i el seu àmbit metropolità passaran a la fase 0,5 de desconfinament dilluns vinent.",
"a3": "Colau demana coordinació entre totes les administracions per a la desescalada i l'obertura dels equipaments educatius “com a espais comunitaris”."
}
} |
2,252 | Condemnen només per maltractament l'acusat de violar, retenir i amenaçar la parella a Figueres | L'Audiència de Girona conclou que les agressions sexuals continuades "no han quedat acreditades" | L'Audiència de Girona ha condemnat a 1 un any de presó per maltractament en l'àmbit de la violència domèstica l'acusat que s'enfrontava a una pena de 14 anys i mig per violar contínuament la parella, retenir-la al domicili on convivien a Figueres i amenaçar-la.
La sentència conclou que "no ha quedat acreditat" que, al llarg de la relació de tres anys, la denunciant accedís a mantenir relacions sexuals amb el processat "per evitar que s'enfadés, la insultés o es posés violent".
A l'hora de dictar sentència, el tribunal exposa que el relat de la víctima té contradiccions "importants" que "no permeten" condemnar l'acusat per les agressions sexuals, la detenció il·legal i les amenaces.
El condemnen perquè el 26 de setembre del 2017 va empènyer la dona i la va tirar a terra.
La fiscalia i l'acusació particular sol·licitaven una pena de 14 anys i mig de presó per un delicte continuat d'agressió sexual amb accés carnal, dos delictes d'amenaces, un de detenció il·legal i un delicte de maltractament en l'àmbit de la violència domèstica.
No demanaven indemnització perquè la víctima hi va renunciar.
La defensa, per contra, volia l'absolució.
La sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona recull que la víctima va presentar denúncia el 27 de setembre del 2017 relatant que, durant els tres anys de relació sentimental amb l'acusat, havia accedit a mantenir relacions sexuals contra la seva voluntat.
Ho feia, indicava, per "evitar que s'enfadés, la insultés i es posés violent".
També detallava que havia rebut amenaces de l'acusat i que el dia abans d'interposar la denúncia la va retenir a casa i no la deixava marxar.
El tribunal conclou que aquestes acusacions "no han quedat acreditades" i absol l'acusat dels delictes d'agressió sexual, amenaces i detenció il·legal.
La sentència subratlla que els delictes sexuals es perpetren en un "context de clandestinitat" i n'hi pot haver prou amb la declaració de la víctima –i corroboracions perifèriques- per enervar la presumpció d'innocència.
Tot i això, exposa que el relat de la víctima ha de complir uns requisits com ara que no hi hagi voluntat de venjança o de perjudicar el processat, que la declaració sigui creïble o que hi hagi persistència en la incriminació.
És en aquest darrer aspecte on la sentència considera que la víctima ha incorregut en "contradiccions" al llarg del procediment que impedeixen declarar els fets com a provats.
La sentència posa el focus en una contradicció, al seu parer, "molt important".
Assenyala que en un primer moment va dir que l'acusat "no exercia violència física ni la intimidava" però posteriorment va relatar "episodis de violència on ell s'enfadava, llançava coses i l'amenaçava a través de terceres persones".
"Sorgeix aquí el dubte essencial, perquè difícilment es comprèn que, no existint cap tipus de restricció, intimidació o agressió física per accedir a mantenir relacions sexuals, no es comprèn que no formulés denúncia durant tres anys", argumenta el tribunal.
Al judici la víctima va assegurar que l'acusat fins i tot l'agredia sexualment mentre dormia però el processat va dir que "mai" havien tingut relacions sexuals sense el consentiment de la denunciant.
Condemnat per maltractament
La sentència recull que sí que ha quedat provat que el 26 de setembre del 2017 la parella estava al domicili de Figueres on convivien, van discutir i van començar a forcejar.
Durant la disputa, el processat va empènyer la víctima i la va tirar a terra.
El tribunal subratlla que l'informa d'atenció a urgències recull que la dona va patir com a lesions equimosis als dos avantbraços i va necessitar set dies per curar-se.
Per això, el condemnen a 1 any de presó per un delicte de maltractament en l'àmbit de la violència de gènere.
A més, li prohibeixen tenir armes durant dos anys i no es podrà apropar a menys de 200 metres de la víctima durant el mateix període de temps. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'Audiència de Girona ha condemnat a un any de presó per un delicte de maltractament en l'àmbit de la violència de gènere a un home, acusat també de violació continuada, retenir la parella al domicili i amenaces. En total, s'enfrontava a catorze anys de presó, però només s'ha provat que el processat va empènyer la dona, que va caure a terra.",
"a2": "L’Audiència de Girona ha condemnat a un any de presó l’acusat de violar la seva parella durant tres anys i retenir-la, tot i enfrontar-se a catorze anys. El tribunal ha argumentat que el testimoni de la víctima presentava contradiccions referents a l’actitud violenta de l’acusat. La condemna ha estat per una empenta que va provocar la caiguda de la víctima.",
"a3": "Un home acusat d’agressió sexual, amenaces, detenció il·legal i maltractament en l'àmbit de la violència domèstica ha estat condemnat finalment a un any de presó per l'Audiència de Girona. La sentència conclou que ha quedat acreditat el delicte de maltractament, però no les altres imputacions de la fiscalia i l'acusació particular perquè la declaració de la víctima presenta contradiccions."
},
"extractive": {
"a1": "L'Audiència de Girona ha condemnat a 1 un any de presó per maltractament en l'àmbit de la violència domèstica l'acusat que s'enfrontava a una pena de 14 anys i mig per violar contínuament la parella, retenir-la al domicili on convivien a Figueres i amenaçar-la.\nLa sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona recull que la víctima va presentar denúncia el 27 de setembre del 2017 relatant que, durant els tres anys de relació sentimental amb l'acusat, havia accedit a mantenir relacions sexuals contra la seva voluntat.\nEl tribunal conclou que aquestes acusacions \"no han quedat acreditades\" i absol l'acusat dels delictes d'agressió sexual, amenaces i detenció il·legal.\nLa sentència recull que sí que ha quedat provat que el 26 de setembre del 2017 la parella estava al domicili de Figueres on convivien, van discutir i van començar a forcejar.",
"a2": "L'Audiència de Girona ha condemnat a 1 un any de presó per maltractament en l'àmbit de la violència domèstica l'acusat que s'enfrontava a una pena de 14 anys i mig per violar contínuament la parella, retenir-la al domicili on convivien a Figueres i amenaçar-la.\nA l'hora de dictar sentència, el tribunal exposa que el relat de la víctima té contradiccions \"importants\" que \"no permeten\" condemnar l'acusat per les agressions sexuals, la detenció il·legal i les amenaces.\nLa fiscalia i l'acusació particular sol•licitaven una pena de 14 anys i mig de presó per un delicte continuat d'agressió sexual amb accés carnal, dos delictes d'amenaces, un de detenció il•legal i un delicte de maltractament en l'àmbit de la violència domèstica.\nLa sentència recull que sí que ha quedat provat que el 26 de setembre del 2017 la parella estava al domicili de Figueres on convivien, van discutir i van començar a forcejar.",
"a3": "L'Audiència de Girona ha condemnat a 1 un any de presó per maltractament en l'àmbit de la violència domèstica l'acusat que s'enfrontava a una pena de 14 anys i mig per violar contínuament la parella, retenir-la al domicili on convivien a Figueres i amenaçar-la.\nA l'hora de dictar sentència, el tribunal exposa que el relat de la víctima té contradiccions \"importants\" que \"no permeten\" condemnar l'acusat per les agressions sexuals, la detenció il·legal i les amenaces.\nLa sentència subratlla que els delictes sexuals es perpetren en un \"context de clandestinitat\" i n'hi pot haver prou amb la declaració de la víctima –i corroboracions perifèriques- per enervar la presumpció d'innocència.\nLa sentència recull que sí que ha quedat provat que el 26 de setembre del 2017 la parella estava al domicili de Figueres on convivien, van discutir i van començar a forcejar."
},
"extreme": {
"a1": "Condemnat a un any de presó un home acusat de maltractament en l'àmbit de la violència de gènere.",
"a2": "L’Audiència de Girona condemna a un any de presó l’acusat de violència domèstica que s’enfrontava a una pena de catorze anys.",
"a3": "L’Audiència de Girona desestima les acusacions d’agressions sexuals continuades per mancança de “persistència en la incriminació” per part de la víctima."
}
} |
735 | Marco i Oltra acorden que la Generalitat augmentarà el finançament dels programes de serveis socials municipals | L'alcaldessa explica que la subvenció de la Conselleria tan sols suposa un 12% de la inversió municipal en benestar social | L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco; el vicealcalde, Enric Nomdedéu i el regidor de Benestar Social, José Luis López, han mantingut una reunió de treball amb la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera d’Igualtat i Política Inclusiva, Mònica Oltra.
En la trobada, Marco ha explicat a Oltra que l’Ajuntament de Castelló desenvolupa un gran nombre de programes de Serveis Socials, Atenció a la Dependència i dinamització del col·lectiu de Gent gran.
“No obstant açò, el finançament que es transfereix a aquests programes des de la Conselleria resulta descompensat i insuficient si tenim en consideració la magnitud dels grups poblacionals a qui va dirigits i si volem oferir una prestació de qualitat“.
Per açò, l’alcaldessa ha demanat a la vicepresidenta “una major coresponsabilitat entre les administracions ja que és necessari finançar aquests programes amb majors quanties de manera que s’equilibren més ajustadamente els costos”.
En concret, les subvencions anuals que transfereix la Generalitat a l’Ajuntament en matèria de Serveis Socials “representen poc més del 12% global d’un pressupost que ronda els 6 milions d’euros” ha lamentat Marco.
Aquesta quantitat suposa un desequilibri important en el finançament d’un gran nombre de programes socials: el Programa d’Emergència Social té un pressupost municipal de 2.200.000 € però el finançament de la Conselleria de Benestar Social és de 440.000 €; l’Alberg de Transeünts suposa una despesa de 545.000,00 € anuals a l’Ajuntament mentre que la Generalitat destina a aquest servei 90.000 €; i els Programes d’Atenció a la Dependència representen un cost a les arques municipals d’1.523.000 € enfront dels 230.000 € que aporta la Conselleria.
Finalment, hi ha nombrosos programes com les Aules de Formació Familiar, el Taller d’intervenció amb joves, el Servei de guarderia municipal, el Programa de Cooperació Social, Els serveis específics a persones en situació de discapacitat o la gestió del Centre Especialitzat d’Atenció a Majors “Urban” que són finançats íntegrament des d’aquest Ajuntament.
Davant aquesta situació, Amparo Marco ha explicat que “sabem de les dificultats financeres per les quals travessa el Govern valencià després de vint anys de governs insolidaris, que no han tingut a les persones en el centre de les polítiques socials.
Som conscients que posar ordre en aquest caos serà difícil… però l’Ajuntament de Castelló ha de defensar els interessos dels seus més de 170.000 habitants, i aposta per mantenir i fomentar millors serveis d’atenció a la ciutadania”.
Per la seua banda, la vicepresidenta, Mònica Oltra, s’ha compromès a atendre les demandes de l’ajuntament quant a augmentar el finançament de la Generalitat Valenciana en els programes de Serveis Socials municipals, de cara al pressupost de l’any que ve.
“No pot ser que Castelló sempre estiga en el furgó de cua de les inversions en Benestar Social” ha afirmat la vicepresidenta qui ha afegit que “no podem exigir al Govern Central un finançament just per a tots els territoris i després no repartir equitativament els nostres recursos en funció de la població”.
Mònica Oltra també ha explicat que “som la comunitat autònoma que menys inverteix en polítiques socials d’Espanya i açò és una càrrega que no es pot sostenir perquè el principal objectiu del Govern de la Generalitat Valenciana és rescatar persones i solucionar els problemes de la ciutadania”.
Per a açò, ha apuntat algunes mesures que es van a engegar com seria la remunicipalització dels serveis socials de manera que en temes com la dependència es puguen utilitzar els equips base municipals per a valorar i tramitar les ajudes de dependència.
Per a la vicepresidenta, estem davant un replantejament general del sistema que precisa d’una complicitat i col·laboració major entre la Generalitat i l’ajuntament, “i per açò pensem que moltes de les reivindicacions que avui ens ha fet l’alcaldessa es poden acomodar en aquest nou plantejament” ha conclòs. | [
"comarca",
"castelló de la plana"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'alcaldessa, el vicealcalde i el regidor de Benestar Social de Castelló s'han reunit amb la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Política Inclusiva, Mònica Oltra, a qui han demanat més corresponsabilitat entre les administracions pel finançament dels programes d'ajudes socials. La consellera s'ha compromès a augmentar el finançament d'aquestes partides de cara als pressupostos de l'any vinent.",
"a2": "En una reunió de treball amb la vicepresidenta de la Generalitat i consellera d’Igualtat, Mònica Oltra, l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha demanat un major finançament del govern en matèria de serveis socials. Segons l’alcaldessa, la subvenció de la Conselleria només suposa un 12% de la inversió municipal en benestar social i Oltra ha acceptat revisar a l’alça el finançament.",
"a3": "Representants del consistori de Castelló, encapçalats per l'alcaldessa, s'han reunit amb Mònica Oltra, consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat. L’alcaldessa ha demanat una major aportació del Govern als pressupostos de serveis socials. Per la seva banda, Oltra s'ha compromès a estudiar les demandes i ha demanat major complicitat i col·laboració per renovar el sistema de serveis socials públics."
},
"extractive": {
"a1": "L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco; el vicealcalde, Enric Nomdedéu i el regidor de Benestar Social, José Luis López, han mantingut una reunió de treball amb la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera d’Igualtat i Política Inclusiva, Mònica Oltra.\nFinalment, hi ha nombrosos programes com les Aules de Formació Familiar, el Taller d’intervenció amb joves, el Servei de guarderia municipal, el Programa de Cooperació Social, Els serveis específics a persones en situació de discapacitat o la gestió del Centre Especialitzat d’Atenció a Majors “Urban” que són finançats íntegrament des d’aquest Ajuntament.\nPer la seua banda, la vicepresidenta, Mònica Oltra, s’ha compromès a atendre les demandes de l’ajuntament quant a augmentar el finançament de la Generalitat Valenciana en els programes de Serveis Socials municipals, de cara al pressupost de l’any que ve.\nPer a açò, ha apuntat algunes mesures que es van a engegar com seria la remunicipalització dels serveis socials de manera que en temes com la dependència es puguen utilitzar els equips base municipals per a valorar i tramitar les ajudes de dependència.",
"a2": "L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco; el vicealcalde, Enric Nomdedéu i el regidor de Benestar Social, José Luis López, han mantingut una reunió de treball amb la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera d’Igualtat i Política Inclusiva, Mònica Oltra.\nPer açò, l’alcaldessa ha demanat a la vicepresidenta “una major coresponsabilitat entre les administracions ja que és necessari finançar aquests programes amb majors quanties de manera que s’equilibren més ajustadamente els costos”.\nAquesta quantitat suposa un desequilibri important en el finançament d’un gran nombre de programes socials: el Programa d’Emergència Social té un pressupost municipal de 2.200.000 € però el finançament de la Conselleria de Benestar Social és de 440.000 €; l’Alberg de Transeünts suposa una despesa de 545.000,00 € anuals a l’Ajuntament mentre que la Generalitat destina a aquest servei 90.000 €; i els Programes d’Atenció a la Dependència representen un cost a les arques municipals d’1.523.000 € enfront dels 230.000 € que aporta la Conselleria.\nPer la seua banda, la vicepresidenta, Mònica Oltra, s’ha compromès a atendre les demandes de l’ajuntament quant a augmentar el finançament de la Generalitat Valenciana en els programes de Serveis Socials municipals, de cara al pressupost de l’any que ve. ",
"a3": "L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco; el vicealcalde, Enric Nomdedéu i el regidor de Benestar Social, José Luis López, han mantingut una reunió de treball amb la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i consellera d’Igualtat i Política Inclusiva, Mònica Oltra.\nPer açò, l’alcaldessa ha demanat a la vicepresidenta “una major coresponsabilitat entre les administracions ja que és necessari finançar aquests programes amb majors quanties de manera que s’equilibren més ajustadamente els costos”.\nPer la seua banda, la vicepresidenta, Mònica Oltra, s’ha compromès a atendre les demandes de l’ajuntament quant a augmentar el finançament de la Generalitat Valenciana en els programes de Serveis Socials municipals, de cara al pressupost de l’any que ve.\nPer a la vicepresidenta, estem davant un replantejament general del sistema que precisa d’una complicitat i col·laboració major entre la Generalitat i l’ajuntament, “i per açò pensem que moltes de les reivindicacions que avui ens ha fet l’alcaldessa es poden acomodar en aquest nou plantejament” ha conclòs."
},
"extreme": {
"a1": "Membres del Consistori de Castelló s'han reunit amb la Generalitat per augmentar el finançament social per part del Govern valencià.",
"a2": "L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, i la consellera d’Igualtat, Mònica Oltra, acorden augmentar el finançament dels serveis socials municipals.",
"a3": "L’Ajuntament de Castelló i la Generalitat treballen per assolir una major col·laboració i corresponsabilitat en l'àmbit dels serveis socials municipals."
}
} |
186 | Joan Benesiu guanya el premi Crexells amb ‘Gegants de gel’ | L’Ateneu Barcelonès convoca aquest premi a obra publicada, el més antic de Catalunya encara vigent | Joan Benesiu (Beneixama, 1971) ha guanyat el premi Crexells amb Gegants de gel (Edicions del Periscopi).
Aquesta novel·la ja havia guanyat l’any passat el premi Llibreter.
És la primera vegada que un llibre obté tots dos guardons a obra publicada.
La novel·la se situa a Ushuaia, l’enclavament més austral de la terra i, doncs, convertit en mite de la fi de món.
I en aquest lloc de frontera, de la frontera amb el no-res, es troben una colla de personatges amb problemàtiques concretes, a la recerca de la seva identitat.
Cadascun, al voltant d’una taula, explicarà el seu relat vital, amb les seves pors, les angoixes, els silencis…
Aquestes tres obres van ser escollides per un jurat format per Mita Casacuberta, David Castillo, Rosa Delor, Anton M. Espadaler, Jordi Llovet i Patricia Gabancho (presidenta sense vot).
A partir d’aquí, els socis de l’Ateneu Barcelonès van poder votar-ne un (ho han fet 87 socis) i també han votat 29 clubs de lectura de 28 biblioteques.
Un total de 348 lectors han participat en les votacions.
Per segon any consecutiu, el premi Crexells va a parar a mans d’un escriptor del País Valencià.
L’any passat es va destacar La cinquena planta de Manuel Baixauli.
I precisament Baixauli té un paper determinant en el fet que la novel·la de Joan Benesiu arribés a les mans de l’editor Aniol Rafel de Periscopi.
I per acabar d’embolicar la troca, hem de recordar que el premi Llibreter d’enguany, que es va fer públic dilluns, l’ha guanyat l’obra d’Alícia Kopf amb un títol ben semblant a la de Benesiu, Germà de gel.
Alícia Kopf parlava dilluns de com n’és de capriciosa, inesperada i necessària la cadena de reconeixents en una carrera literària.
Doncs el llibre de Benesiu n’és un exemple digne d’explicar i que fa pensar.
Ho explica ell així: ‘Vaig escriure aquesta novel·la i la vaig portar a diferents editorials i també la vaig presentar a alguns premis literaris.
De Bromera al Grup 62.
Tots em van donar carabasses.
Jo no cercava l’autoedició, perquè ja havia publicat un llibre amb Bromera i també un petit assaig amb la Universitat de València, però, amb tot això, a la web del Grup 62 vaig trobar un botó que deia: ‘Enviament manuscrits’.
I vaig enviar-lo.
La resposta fou que em proposaven de publicar el llibre en un segell d’autoedició que tenien i que ara ja no existeix.
I me’l vaig autoeditar.
Segurament ho vaig fer per poder tancar el projecte i passar pàgina.
Aquesta negativa de les editorials la trobava dins la lògica del capitalisme.
Jo no espere res del capitalisme.
És així el sistema.’
I com va arribar a Periscopi el llibre?
Continua Benesiu: ‘Un cop autoeditat, el vaig enviar a Manuel Baixauli.
M’agrada molt la seva literatura, la sent propera i volia saber què en pensava.
Al cap d’una setmana em va trucar i em va dir que havíem de fer-ne alguna cosa.
Però, què havia de fer jo, si ja donava per acabat el recorregut de la novel·la?
Aleshores Baixauli va parlar-ne en un article que es va publicar al Quadern del diari El País del País Valencià (avui desaparegut).’
Aniol Rafel de Periscopi continua el relat: ‘En Manuel Baixauli em va enviar un correu convidant-me a llegir l’article i el llibre, i li vaig fer cas.’
I des del febrer del 2015, data en què es va publicar per segona vegada i amb el títol de Gegants de gel, aquesta novel·la ha obtingut el premi Llibreter, el premi Crexells, se n’han fet set edicions (cinc mil exemplars venuts) i una editorial argentina el traduirà a l’espanyol i el distribuirà per l’Argentina, Xile i l’Uruguai.
Benesiu, abans d’acabar la conferència de premsa, ha pres un to reivindicatiu que no volem deixar de difondre.
Ell, que és professor vocacional de filosofia en un institut de Cocentaina, ha fet una crida a defensar la filosofia i la literatura en els plans d’estudi, avui matèries arraconades: ‘Sense aquesta estructura de pensament que et donen la filosofia i la literatura farem joves més pobres, perquè no els podrem transmetre una part del món.
Perquè només des d’aquestes disciplines prenem consciència que existeix la diferència.
La filosofia és l’eina imprescindible per a defensar la diferència.
És important de dir-ho.’ | [
"cultura",
"lletres"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Joan Benesiu (Beneixama, 1971) ha guanyat el premi Crexells amb la seva novel·la \"Gegants de gel\" (Edicions del Periscopi), que narra la trobada d'un grup de persones a Ushuaia, metàfora de la fi del món. Inicialment autoeditada, la novel·la ja porta set edicions i serà pròximament traduïda al castellà per una editorial argentina.",
"a2": "El guanyador d'enguany del premi Crexells ha estat Joan Benesiu amb \"Gegants de gel\", una novel·la publicada per Periscopi i que ja havia guanyat el premi Llibreters l'any passat. Tres-cents quaranta-vuit lectors de l'Ateneu Barcelonès, 29 clubs de lectura i 28 biblioteques, han participat en la votació. En un primer moment, Benesiu va autopublicar-se l'obra, que ara serà traduïda a l'espanyol.",
"a3": "“Gegants de gel” del valencià Joan Benesiu ha estat guardonada amb el premi Crexells d'enguany. La novel·la, primer autoeditada i després rescatada per Edicions del Periscopi, ha obtingut també el premi Llibreter i ha gaudit de gran èxit de públic i crítica. Benesiu, professor de filosofia, ha fet una crida en defensa de la filosofia i la literatura a l'escola."
},
"extractive": {
"a1": "Joan Benesiu (Beneixama, 1971) ha guanyat el premi Crexells amb Gegants de gel (Edicions del Periscopi).\nI en aquest lloc de frontera, de la frontera amb el no-res, es troben una colla de personatges amb problemàtiques concretes, a la recerca de la seva identitat.\nPer segon any consecutiu, el premi Crexells va a parar a mans d’un escriptor del País Valencià.\nI des del febrer del 2015, data en què es va publicar per segona vegada i amb el títol de Gegants de gel, aquesta novel·la ha obtingut el premi Llibreter, el premi Crexells, se n’han fet set edicions (cinc mil exemplars venuts) i una editorial argentina el traduirà a l’espanyol i el distribuirà per l’Argentina, Xile i l’Uruguai.",
"a2": "Joan Benesiu (Beneixama, 1971) ha guanyat el premi Crexells amb Gegants de gel (Edicions del Periscopi).\nA partir d’aquí, els socis de l’Ateneu Barcelonès van poder votar-ne un (ho han fet 87 socis) i també han votat 29 clubs de lectura de 28 biblioteques.\nI per acabar d’embolicar la troca, hem de recordar que el premi Llibreter d’enguany, que es va fer públic dilluns, l’ha guanyat l’obra d’Alícia Kopf amb un títol ben semblant a la de Benesiu, Germà de gel.\nI des del febrer del 2015, data en què es va publicar per segona vegada i amb el títol de Gegants de gel, aquesta novel·la ha obtingut el premi Llibreter, el premi Crexells, se n’han fet set edicions (cinc mil exemplars venuts) i una editorial argentina el traduirà a l’espanyol i el distribuirà per l’Argentina, Xile i l’Uruguai.",
"a3": "Joan Benesiu (Beneixama, 1971) ha guanyat el premi Crexells amb Gegants de gel (Edicions del Periscopi).\nPer segon any consecutiu, el premi Crexells va a parar a mans d’un escriptor del País Valencià.\nI des del febrer del 2015, data en què es va publicar per segona vegada i amb el títol de Gegants de gel, aquesta novel·la ha obtingut el premi Llibreter, el premi Crexells, se n’han fet set edicions (cinc mil exemplars venuts) i una editorial argentina el traduirà a l’espanyol i el distribuirà per l’Argentina, Xile i l’Uruguai.\nEll, que és professor vocacional de filosofia en un institut de Cocentaina, ha fet una crida a defensar la filosofia i la literatura en els plans d’estudi, avui matèries arraconades: ‘Sense aquesta estructura de pensament que et donen la filosofia i la literatura farem joves més pobres, perquè no els podrem transmetre una part del món."
},
"extreme": {
"a1": "El premi Crexells ha anat a parar a la novel·la de Joan Benesiu \"Gegants de gel\" (Edicions del Periscopi).",
"a2": "Joan Benesiu guanya el premi Crexells amb la novel·la \"Gegants de gel\", publicada per l'editorial Periscopi.",
"a3": "El Crexells de novel·la premia per segon any consecutiu un autor valencià: Joan Benesiu, per l'obra “Gegants de gel”."
}
} |
1,914 | ERC lamenta «profundament» la resolució del Suprem i recorrerà a institucions europees | Sabrià no es mostra sorprès, denuncia que la resolució judicial "no s'aguanta per enlloc jurídicament" i espera que es faci efectiva la petició de trasllat a una presó catalana | Puigdemont, Colau, Castellà, Fachin i altres dirigents catalans critiquen la decisió del tribunal i demanen la llibertat dels presos | El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha lamentat "profundament" la decisió del Tribunal Suprem (TS) de mantenir el president del seu partit, Oriol Junqueras, a la presó i ha anunciat que la formació recorrerà a institucions europees.
El dirigent republicà ha dit, però, que no els sorprèn aquesta decisió i ha denunciat que jurídicament "no s'aguanta per enlloc".
El diputat electe ha apuntat que la presó preventiva era revisable i que el mateix Junqueras ha tornat a deixar clar que és "un home de pau i que està disposat a treballat en un relació bilateral amb l'Estat per aconseguir els objectius polítics als que ERC mai renunciarà".
"No entenem en cap cas la decisió que s'ha pres", ha apuntat.
Per això, ha explicat que continuaran "batallant" davant del Tribunal Suprem però també ho portarà a instàncies europees per aconseguir que, "quan abans millor, Junqueras pugui estar a casa seva amb els seus i fent política" pel país.
D'altra banda, Sabrià ha esperat que el que sí que es pugui fer efectiva és la petició de traslladar Junqueras a una presó catalana.
Ha dit que això no satisfaria les seves expectatives però sí que permetria una millora "importantíssima" de cara a la seva família i la "garantia" dels seus drets polítics.
Al seu torn, Carles Puigdemont ha reaccionat amb una piulada en què ha recordat que, en el "conflicte a resoldre entre Catalunya i Espanya", els independentistes han "apostat sempre per la via pacífica i el diàleg" i "les urnes han parlat tres vegades inequívocament" i, "malgrat això, Junqueras és retingut a Estremera", com els "Jordis" i el conseller Joaquim Forn.
"Ja no són presos polítics, són ostatges", assevera:
— Carles Puigdemont 🎗 (@KRLS) 5 de gener de 2018
Així mateix, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha lamentat que "avui és un dia trist", ja que "els Reis mags arribaran, però quatre pares no podran ser amb els seus fills":
— Carme Forcadell (@ForcadellCarme) 5 de gener de 2018
Pel que fa a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau ha considerat que mantenir Junqueras a la presó és una "bogeria i una absurditat més enllà de les idees que tingui cadascú", i més quan no ha fet cap acte de violència.
En declaracions a Ràdio Barcelona, ha subratllat que la presó preventiva és una mesura "molt excepcional", i s'ha queixat que aquí "s'està aplicant per un tema polític".
Al seu parer, és una "mala notícia" per a ell i la seva família, però també per a la democràcia.
"Les discrepàncies en política no només són legítimes, sinó que són positives i necessàries, però s'han de resoldre políticament, no judicialment", ha conclòs.
Igualment, el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha apuntat a Cuatro que "és possible que ara hi hagi molts dirigents del PP, Cs i fins i tot el PSOE que estiguin contents", però "avui és un dia trist".
"Una democràcia que es pretén de qualitat no pot tenir ostatges", ha afegit, i ha assegurat que, "encara que l'administració espanyola tingui tanta força, és molt dèbil perquè només li queda el recurs del dolor".
De fet, ha afirmat que "la violència només es va veure l'1 d'octubre per part del govern espanyol" i mantenir "Junqueras a la presó és una prova que faran que tot el possible perquè no hi hagi Govern, però no ho aconseguiran".
El seu portaveu adjunt, Gabriel Rufián, ha ironitzat que "aquells que porten 40 anys ventilant-se l'article 47 [sobre els estatuts d'autonomia] i 128 [conforme tota l'economia "resta subordinada a l'interès general"] de la Constitució mantenen a un pare de família segrestat en una garjola per absència de compromís amb la Constitució":
— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) 5 de gener de 2018
També s'hi ha referit el líder de Demòcrates, Antoni Castellà, que ha criticat "un estat decadent i corrupte que manté polítics honestos a la presó com a ostatges" i ha avisat: "No ens aturaran!
Farem efectiva la República, aquest és el mandat democràtic de la majoria del poble de Catalunya".
— Antoni Castellà #SÍ (@CastellaToni) 5 de gener de 2018
Així mateix, la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha considerat que la decisió del Suprem "és càstig a qui pensa diferent" que "no tenia cap sentit quan la van imposar" i que "segueix sense tenir-ne cap ara que la mantenen per a Junqueras":
— Marta Pascal (@martapascal) 5 de gener de 2018
En aquesta línia, l'ex-secretari general de Podem Catalunya Albano Dante Fachin ha mostrat "tota la solidaritat amb Junqueras i la seva família" i ha denunciat que "estan violant els drets de tots i totes" a "Catalunya i a la resta de l'Estat", motiu pel qual creu que "l'esquerra espanyola ha de reaccionar" i fer-ho "ja".
— Albano-Dante Fachin (@AlbanoDante76) 5 de gener de 2018 | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La decisió de mantenir a la presó Oriol Junqueras per part del Tribunal Suprem espanyol ha fet reaccionar els partits catalans. ERC ho lamenta i diu que recorrerà a la justícia europea i Carles Puigdemont ha dit que malgrat el caràcter pacífic i democràtic del moviment independentista, l'Estat opta per mantenir Junqueras i altres independentistes a la presó. ",
"a2": "El Tribunal Suprem ha decidit mantenir Oriol Junqueras a la presó. El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha lamentat la decisió i ha anunciat que el partit recorrerà a les institucions europees. Carles Puigdemont, Ada Colau, Marta Pascal o Gabriel Rufián són alguns dels representants polítics que han condemnat la decisió del Suprem, la qual consideren desproporcionada i poc democràtica.",
"a3": "Davant la decisió del Tribunal Suprem de mantenir empresonat Oriol Junqueras s'han succeït les reaccions dels diferents líders polítics catalans. Sabrià, portaveu d'ERC, ha anunciat el recurs a les institucions europees i ha demanat el seu trasllat a una presó catalana. Han condemnat aquesta decisió a les xarxes socials Puigdemont, Colau, Tardà, Rufián i els altres dirigents."
},
"extractive": {
"a1": "El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha lamentat \"profundament\" la decisió del Tribunal Suprem (TS) de mantenir el president del seu partit, Oriol Junqueras, a la presó i ha anunciat que la formació recorrerà a institucions europees.\nAl seu torn, Carles Puigdemont ha reaccionat amb una piulada en què ha recordat que, en el \"conflicte a resoldre entre Catalunya i Espanya\", els independentistes han \"apostat sempre per la via pacífica i el diàleg\" i \"les urnes han parlat tres vegades inequívocament\" i, \"malgrat això, Junqueras és retingut a Estremera\", com els \"Jordis\" i el conseller Joaquim Forn.\nEl seu portaveu adjunt, Gabriel Rufián, ha ironitzat que \"aquells que porten 40 anys ventilant-se l'article 47 [sobre els estatuts d'autonomia] i 128 [conforme tota l'economia \"resta subordinada a l'interès general\"] de la Constitució mantenen a un pare de família segrestat en una garjola per absència de compromís amb la Constitució\".\nEn aquesta línia, l'ex-secretari general de Podem Catalunya Albano Dante Fachin ha mostrat \"tota la solidaritat amb Junqueras i la seva família\" i ha denunciat que \"estan violant els drets de tots i totes\" a \"Catalunya i a la resta de l'Estat\", motiu pel qual creu que \"l'esquerra espanyola ha de reaccionar\" i fer-ho \"ja\". ",
"a2": "El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha lamentat \"profundament\" la decisió del Tribunal Suprem (TS) de mantenir el president del seu partit, Oriol Junqueras, a la presó i ha anunciat que la formació recorrerà a institucions europees.\nEl diputat electe ha apuntat que la presó preventiva era revisable i que el mateix Junqueras ha tornat a deixar clar que és \"un home de pau i que està disposat a treballat en un relació bilateral amb l'Estat per aconseguir els objectius polítics als que ERC mai renunciarà\".\nAl seu torn, Carles Puigdemont ha reaccionat amb una piulada en què ha recordat que, en el \"conflicte a resoldre entre Catalunya i Espanya\", els independentistes han \"apostat sempre per la via pacífica i el diàleg\" i \"les urnes han parlat tres vegades inequívocament\" i, \"malgrat això, Junqueras és retingut a Estremera\", com els \"Jordis\" i el conseller Joaquim Forn. \nPel que fa a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau ha considerat que mantenir Junqueras a la presó és una \"bogeria i una absurditat més enllà de les idees que tingui cadascú\", i més quan no ha fet cap acte de violència.",
"a3": "El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha lamentat \"profundament\" la decisió del Tribunal Suprem (TS) de mantenir el president del seu partit, Oriol Junqueras, a la presó i ha anunciat que la formació recorrerà a institucions europees.\nD'altra banda, Sabrià ha esperat que el que sí que es pugui fer efectiva és la petició de traslladar Junqueras a una presó catalana. \nAl seu torn, Carles Puigdemont ha reaccionat amb una piulada en què ha recordat que, en el \"conflicte a resoldre entre Catalunya i Espanya\", els independentistes han \"apostat sempre per la via pacífica i el diàleg\" i \"les urnes han parlat tres vegades inequívocament\" i, \"malgrat això, Junqueras és retingut a Estremera\", com els \"Jordis\" i el conseller Joaquim Forn.\nPel que fa a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau ha considerat que mantenir Junqueras a la presó és una \"bogeria i una absurditat més enllà de les idees que tingui cadascú\", i més quan no ha fet cap acte de violència."
},
"extreme": {
"a1": "Els diferents partits catalans han reaccionat a la decisió del Tribunal Suprem de mantenir a la presó Oriol Junqueras.",
"a2": "ERC i diverses formacions polítiques mostren el seu rebuig a la decisió del Suprem de mantenir Junqueras a la presó.",
"a3": "El Suprem confirma la presó per Junqueras la vigília de Reis i la majoria de l'arc parlamentari català ho condemna."
}
} |
1,564 | El PDECat prepara un cordó sanitari per allunyar-se de CDC i l'ombra del cas Palau | La direcció "prendrà mesures" en funció de la gravetat de les acusacions que puguin sorgir sobre membres de l'antiga Convergència que hagin fet el pas a les noves sigles | Germà Gordó negar estar implicat en el presumpte finançament irregular de CDC després que s'hagi vist esquitxat per 19 licitacions sota sospita | Les revelacions que puguin fer dimecres Jordi Montull i la seva filla Gemma en el judici del cas Palau han generat expectatives enormes en l'escenari polític català.
Montull ultima un pacte amb la Fiscalia per incriminar Convergència a canvi de salvar la seva filla i això, de retruc, afecta el Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), formació que va néixer el juliol amb la voluntat de recollir la "millor herència" de les sigles històriques nacionalistes.
Què passa si en el transcurs del judici hi ha alts dirigents del vell partit -actualment dins del PDECat- que es veuen directament esquitxats?
"Hi haurà un tallafoc", resumeixen a NacióDigital fonts de la sala de màquines de la nova formació.
La qüestió ha sobrevolat el comitè nacional dels ex-convergents, que es reuneix un cop cada mes.
"Es prendran mesures", resumeixen diverses fonts consultades en referència a les hipotètiques revelacions que puguin aparèixer sobre el presumpte finançament irregular de CDC.
La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha assegurat en roda de premsa que només faria referència a "sentències", però portes endins el discurs que s'imposa -especialment entre els quadres més renovadors- és que caldrà ser "expeditius" si durant el judici del cas Palau s'aporten "proves irrefutables" de presumptes males pràctiques durant les últimes dècades.
"El projecte està per sobre de les persones", afegeix un alt dirigent consultat.
Un dels arguments que fan servir més en privat a la cúpula del PDECat és que existeix una "gran diferència" entre el funcionament de "segons quina etapa" de Convergència amb les finances actuals dels nacionalistes.
"Som un partit honest i transparent", defensava aquest matí Pascal en roda de premsa.
Dirigents propers a la coordinadora general asseguren que bona part de la seva credibilitat "se la juga portes endins i portes enfora en funció de la seva resposta al que pugui passar a la Ciutat de la Justícia".
A la sala de màquines del PDECat ressalten que "no li tremolarà el pols a ningú".
Un dels problemes que afronta la nova formació nacionalista, però, és que el relat de Montull és "imprevisible".
S'assumeix que l'ex-mà dreta de Fèlix Millet implicarà de ple Daniel Osàcar, ex-tresorer de CDC que va plegar exactament el mateix dia que David Madí anunciava la seva retirada de la política.
"No creiem que vagi més enllà", manté una font consultada.
D'altres, però, preveuen que es "patirà" molt.
Pràcticament ningú s'atreveix a posar-se en l'escenari que Montull tregui el nom d'Artur Mas.
L'ex-president de la Generalitat era secretari general de Convergència en l'etapa que s'està investigant i, de moment, manté la confiança en Osàcar.
La derivada Gordó
Germà Gordó -ex-conseller de Justícia, ex-secretari del Govern, ex-gerent de CDC i diputat de Junts pel Sí- ha saltat aquest dilluns a primera fila per la seva presumpta implicació directa en la trama del 3%.
Segons va avançar ahir la Cadena Ser, Gordó es veuria esquitxat per 19 licitacions manegades.
El dirigent nacionalista va jugar un paper rellevant en el congrés de refundació i, de fet, tenia intenció de presentar-se a coordinador general.
Tenia la candidatura preparada, amb dotze membres preparats, però la va retirar a l'últim moment perquè considerava que el tàndem format per Marta Pascal i David Bonvehí havia rebut l'aval directe del president Carles Puigdemont i de Mas.
Gordó -a ningú dins del PDECat se li escapa- va obtenir un lloc de sortida a la llista de Junts pel Sí quan la majoria de dirigents el veien fora, i també va aconseguir presidir la comissió de Justícia quan existia la norma no escrita que els ex-consellers no liderarien comissions del seu àmbit.
En essència, hi ha dirigents de CDC que -fa mesos- ja preveien que el març del 2017 caldria afrontar un escenari carregat pels presumptes casos de males pràctiques.
És el cas, segons expliquen fonts consultades, de Josep Rull, que ja ho va vaticinar quan era coordinador general de la formació.
En el moment que s'acomiadava com a coordinador general, Rull va pronosticar que el tercer mes d'enguany arribaria l'hora de la veritat del cas Palau.
I, davant d'això, el PDECat prepara un tallafoc que minimitzi danys i marqui distàncies amb Convergència.
El discurs oficial, pronunciat per Pascal, és que la corrupció fa "fàstic" i que qui flirtegi amb ella no té cap mena de forat dins les noves sigles nacionalistes. | [
"cas palau"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Montull prepara la inculpació de CDC, pactada amb la Fiscalia a canvi de salvar la seva filla. PDECat, hereus de CDC, preparen la seva reacció a les declaracions que pugui fer. Marta Pascal ha defensat l'honorabilitat del seu partit. Per una altra banda, Gordó ha estat assenyalat com a presumpte implicat en el cas del 3%.",
"a2": "Aquest dimecres, Jordi Montull i la seva filla declararan en el judici sobre el cas Palau. El PDECat ja ha començat a marcar distàncies amb el seu passat convergent en cas que les declaracions esquitxin a dirigents de l'antiga CDC. Germà Gordó, exconseller de Justícia, ha estat acusat de manegar 19 licitacions en el marc de la trama del 3%.",
"a3": "La nova formació política hereva de Convergència Democràtica de Catalunya s’haurà d'enfrontar a les conseqüències dels casos de corrupció protagonitzats pels nacionalistes durant les últimes dècades. El judici pel cas del 3% podria esquitxar diverses figures polítiques passades i presents. Els nous dirigents, encapçalats per Marta Pascal, insisteixen que la corrupció no tindrà lloc dins del nou partit."
},
"extractive": {
"a1": "Montull ultima un pacte amb la Fiscalia per incriminar Convergència a canvi de salvar la seva filla i això, de retruc, afecta el Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), formació que va néixer el juliol amb la voluntat de recollir la \"millor herència\" de les sigles històriques nacionalistes.\nLa coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha assegurat en roda de premsa que només faria referència a \"sentències\", però portes endins el discurs que s'imposa -especialment entre els quadres més renovadors- és que caldrà ser \"expeditius\" si durant el judici del cas Palau s'aporten \"proves irrefutables\" de presumptes males pràctiques durant les últimes dècades.\nS'assumeix que l'ex-mà dreta de Fèlix Millet implicarà de ple Daniel Osàcar, ex-tresorer de CDC que va plegar exactament el mateix dia que David Madí anunciava la seva retirada de la política.\nGermà Gordó -ex-conseller de Justícia, ex-secretari del Govern, ex-gerent de CDC i diputat de Junts pel Sí- ha saltat aquest dilluns a primera fila per la seva presumpta implicació directa en la trama del 3%. ",
"a2": "Montull ultima un pacte amb la Fiscalia per incriminar Convergència a canvi de salvar la seva filla i això, de retruc, afecta el Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), formació que va néixer el juliol amb la voluntat de recollir la \"millor herència\" de les sigles històriques nacionalistes. \nLa coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha assegurat en roda de premsa que només faria referència a \"sentències\", però portes endins el discurs que s'imposa -especialment entre els quadres més renovadors- és que caldrà ser \"expeditius\" si durant el judici del cas Palau s'aporten \"proves irrefutables\" de presumptes males pràctiques durant les últimes dècades. \nL'ex-president de la Generalitat era secretari general de Convergència en l'etapa que s'està investigant i, de moment, manté la confiança en Osàcar.\nEl discurs oficial, pronunciat per Pascal, és que la corrupció fa \"fàstic\" i que qui flirtegi amb ella no té cap mena de forat dins les noves sigles nacionalistes.",
"a3": "Montull ultima un pacte amb la Fiscalia per incriminar Convergència a canvi de salvar la seva filla i això, de retruc, afecta el Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), formació que va néixer el juliol amb la voluntat de recollir la \"millor herència\" de les sigles històriques nacionalistes.\nLa coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha assegurat en roda de premsa que només faria referència a \"sentències\", però portes endins el discurs que s'imposa -especialment entre els quadres més renovadors- és que caldrà ser \"expeditius\" si durant el judici del cas Palau s'aporten \"proves irrefutables\" de presumptes males pràctiques durant les últimes dècades.\nUn dels arguments que fan servir més en privat a la cúpula del PDECat és que existeix una \"gran diferència\" entre el funcionament de \"segons quina etapa\" de Convergència amb les finances actuals dels nacionalistes.\nEl discurs oficial, pronunciat per Pascal, és que la corrupció fa \"fàstic\" i que qui flirtegi amb ella no té cap mena de forat dins les noves sigles nacionalistes."
},
"extreme": {
"a1": "El PDECat prepara la seva reacció a la possible inculpació que els farà Montull a canvi de salvar la seva filla.",
"a2": "El PDECat posa distància amb Convergència de cara a les declaracions de Jordi Montull sobre el cas Palau.",
"a3": "El PDECat pateix les conseqüències de l’herència de corrupció de CDC i transmet un missatge de total renovació i distanciament."
}
} |
2,312 | Cinc encaputxats assalten un mas a Vilanna, encanonen l'amo amb una pistola i amenacen amb tallar-li un dit | Els lladres, que s'han endut un botí d'uns 800 euros, han lligat el propietari i els masovers amb brides | Els Mossos d'Esquadra busquen cinc encaputxats que aquesta passada matinada han assaltat un mas a Vilanna, al terme de Bescanó (Gironès).
Els lladres, que parlaven amb accent sud-americà, han sorprès el propietari mentre dormia, l'han lligat amb brides i l'han encanonat amb una pistola.
Després, li han exigit que els entregués els diners que suposadament havia fet amb la venda d'una nau.
Quan la víctima els ha dit que no en tenia, els assaltants l'han amenaçat amb tallar-li un dit amb unes tisores de grans dimensions.
De fet, li han arribat a fer una ferida.
Després de regirar la casa, els lladres s'han endut 800 euros i el seu telèfon mòbil.
Abans de marxar, els assaltants han dut la víctima a la casa on hi viu el matrimoni que fa de masovers.
Han colpejat l'home i han marxat deixant-los tots tres lligats amb brides.
Nou assalt violent a les comarques gironines.
I precisament, de nou, a l'àrea de Bescanó.
Cinc lladres tapats amb guants i passamuntanyes han entrat al Mas Can Bonic de Vilanna aquesta matinada.
Eren cap a les cinc de la nit quan els assaltants han accedit a l'interior de la casa i han sorprès el seu propietari dormint.
L'amo del mas viu sol a l'habitatge (tot i que al davant, en una altra casa, s'hi està el matrimoni que fan de masovers de Can Bonic).
Els lladres, que parlaven amb accent sud-americà, portaven tres pistoles, una escopeta i un ganivet de grans dimensions.
Els assaltants han reduït el propietari del mas i l'han lligat amb brides.
Després, l'han encanonat posant-li una pistola al cap i li han exigit que els donés diners i que els digués on era la caixa forta.
En teoria, els lladres havien vigilat els moviments de l'amo del mas perquè, directament, li han reclamat que els donés allò que havia tret de la venda d'una nau.
Quan la víctima els ha respost que no tenia diners, els assaltants han amenaçat amb tallar-li un dit.
Han agafat unes tisores de grans dimensions i, per intimidar-lo, li han arribat a fer alguna ferida.
Després, els lladres han regirat el mas i s'han endut uns 800 euros en efectiu, la cartera de la víctima i el seu telèfon mòbil.
Per una finestra
Abans de marxar, els cinc assaltants també han entrat a la casa dels masovers.
Han sortit a fora de Can Bonic, portant la víctima lligada amb brides, i s'han dirigit cap a aquest segon habitatge (on hi viu un matrimoni d'origen indi).
Els agressors han agafat una escala, han pujat fins a una finestra que es troba a uns 4 metres d'alçada i han trencat un vidre.
Un cop a dins, i després de sorprendre el matrimoni, han agredit el masover clavant-li un cop al front.
Després, també els han lligat a ell i a la seva dona amb brides.
Els cinc assaltants han fugit emparant-se en la foscor de la nit.
Han deixat l'amo del mas tancat al lavabo i els masovers a l'habitació.
Abans de fer-se fonedissos, però, han punxat les rodes dels cotxes de les víctimes, per evitar que els poguessin fer servir.
Al cap d'una estona, el propietari de Can Bonic s'ha pogut desfer de les brides, ha alliberat els masovers i ell mateix ha donat l'alerta al 112.
Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació i treballen per localitzar els assaltants.
Al jardí del mas, la policia ha trobat una escopeta (que els lladres mateixos havien agafat de dins la casa), una pota de cabra de grans dimensions i una bossa (amb roba i brides al seu interior).
Quart assalt en pocs mesos
El d'aquest diumenge és el quart robatori violent que comet un grup d'encaputxats en aquesta zona amb tan sols tres mesos de diferència.
A principis de juliol, uns lladres van entrar al restaurant L'Estanc Nou d'Estanyol, van amenaçar els propietaris amb armes i van endur-se'n joies i uns 7.000 euros en efectiu.
A finals d'aquell mes, un grup de lladres van irrompre a casa d'un empresari situada al Pla de Trullàs de Vilanna.
Els van amenaçar amb una pistola tant a ell com a la seva filla, es van endur 1.200 euros i aparells de televisió.
Finalment, a finals d'agost, cinc homes van irrompre a l'habitatge dels amos de la rostisseria La Cresta, situat a Bescanó mateix.
Els encaputxats van sorprendre el matrimoni i el seu fill dormint, els van amenaçar amb ganivets i es van endur un botí de més de 10.000 euros.
Per assegurar-se la fugida, van marxar deixant les víctimes lligades amb roba i cordills. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els Mossos d'Esquadra cerquen les cinc persones que aquesta passada nit han assaltat amb violència una masia de Vilanna. Suposadament, havien vigilat el propietari, puix que li han demanat els diners de la venda d'una nau. L'han deixat lligat amb brides, a ell i al matrimoni de masovers, després d'haver punxat les rodes dels cotxes de la masia.",
"a2": "Aquesta matinada, cinc encaputxats han assaltat un mas de Vilanna, al Gironès. Els assaltants han sorprès l'amo mentre dormia, l'han lligat amb unes brides i l'han apuntat amb una pistola. Quan l'amo els ha dit que no tenia els diners que buscaven, l'han amenaçat de tallar-li un dit. S'han endut 800 euros i també han assaltat la casa dels masovers.",
"a3": "Uns lladres han assaltat el mas Can Bonic a Vilanna (Bescanó). Els lladres encaputxats semblaven conèixer els moviments de l'amo perquè li han exigit uns diners en concret. Sense aconseguir el seu objectiu, s'han endut vuit-cents euros i altres béns de la víctima. Es tracta del quart robatori violent comès per encaputxats a la zona en els últims tres mesos."
},
"extractive": {
"a1": "Els Mossos d'Esquadra busquen cinc encaputxats que aquesta passada matinada han assaltat un mas a Vilanna, al terme de Bescanó (Gironès).\nEls lladres, que parlaven amb accent sud-americà, portaven tres pistoles, una escopeta i un ganivet de grans dimensions.\nEn teoria, els lladres havien vigilat els moviments de l'amo del mas perquè, directament, li han reclamat que els donés allò que havia tret de la venda d'una nau.\nEl d'aquest diumenge és el quart robatori violent que comet un grup d'encaputxats en aquesta zona amb tan sols tres mesos de diferència.",
"a2": "Els Mossos d'Esquadra busquen cinc encaputxats que aquesta passada matinada han assaltat un mas a Vilanna, al terme de Bescanó (Gironès). \nEls lladres, que parlaven amb accent sud-americà, han sorprès el propietari mentre dormia, l'han lligat amb brides i l'han encanonat amb una pistola.\nDesprés, els lladres han regirat el mas i s'han endut uns 800 euros en efectiu, la cartera de la víctima i el seu telèfon mòbil.\nEl d'aquest diumenge és el quart robatori violent que comet un grup d'encaputxats en aquesta zona amb tan sols tres mesos de diferència.",
"a3": "Els Mossos d'Esquadra busquen cinc encaputxats que aquesta passada matinada han assaltat un mas a Vilanna, al terme de Bescanó (Gironès). \nEn teoria, els lladres havien vigilat els moviments de l'amo del mas perquè, directament, li han reclamat que els donés allò que havia tret de la venda d'una nau.\nDesprés, els lladres han regirat el mas i s'han endut uns 800 euros en efectiu, la cartera de la víctima i el seu telèfon mòbil.\nEl d'aquest diumenge és el quart robatori violent que comet un grup d'encaputxats en aquesta zona amb tan sols tres mesos de diferència."
},
"extreme": {
"a1": "Els Mossos d'Esquadra busquen cinc persones que han assaltat, encaputxats i armats, una masia aquesta nit a Vilanna.",
"a2": "Els Mossos d'Esquadra busquen els cinc encaputxats que han assaltat un mas de Vilanna, al Gironès, aquesta passada matinada.",
"a3": "Un grup d'encaputxats assalten i roben violentament a un mas de Vilanna després d’haver sotmès a vigilància al propietari."
}
} |
2,026 | Els senadors de PDeCAT i ERC neguen "legitimitat" al Senat i avisen que "no reconeixeran" l'autoritat que nomeni Rajoy | Vilà (CSQP) adverteix que la interpretació del govern espanyol a l'article 155 és "inconstitucional" | Els senadors del PDeCAT i ERC han negat "legitimitat" al Senat i han avisat que "no reconeixeran" l'autoritat que governi el president espanyol, Mariano Rajoy, amb l'aplicació de l'article 155.
Durant la sessió de la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament, aquest dimarts a la tarda, la senadora d'ERC Mirella Cortés ha subratllat que les forces constitucionalistes volen "vèncer" al Senat el que no poden guanyar a les urnes a Catalunya.
Al seu torn, el senador del PDeCAT Josep Lluís Cleries ha asseverat que els catalans se sentiran "estafats" quan Rajoy nomeni un Govern "a dit".
"Jo a aquest Govern no el reconeixeré mai, mai.
Tot fa tuf a franquisme", ha afegit.
Per la seva banda, la senadora d'Units Podem per CSQP, Sara Vilà, ha advertit que la interpretació del govern espanyol a l'article 155 és "inconstitucional" i ha lamentat que Rajoy l'hagi "tunejat completament".
Per Cortés, l'aplicació del 155 "vulnera" els drets dels senadors ja que és un "atropellament" a les institucions catalanes, a més d'un cop d'estat amb la finalitat "d'aniquilar l'autogovern".
"No tot el que és legal és legítim", ha reiterat la senadora d'ERC, que ha culpat el PSOE i Cs de fer "seguidisme" del PP i, així, permetre l'aplicació de l'article 155.
Al seu torn, el també senador d'ERC Bernat Picornell ha posat damunt la taula la "incertesa política" que generarà el 155.
Així, el dirigent republicà s'ha preguntat "quines garanties" hi ha que als ciutadans no se'ls vulnerin els drets fonamentals, si abans de l'aplicació d'aquest article ja es van "violar".
Així, segons Picornell, el govern espanyol "farà i desfarà sense pietat" sobre les institucions catalanes i els "pilars" de la societat.
Pel senador d'ERC, el 155 és un "cop d'estat encobert" perquè cap mesura de l'article no consta dins la pròpia Constitució.
"Tuf a franquisme"
D'altra banda, Cleries ha carregat durament contra el 155, contra el Senat i el sistema que permet al PP tenir majoria absoluta, i contra el govern espanyol per impulsar les mesures que es votaran a la cambra alta.
En aquest sentit, ha criticat que es vulgui assumir les competències i la gestió de la Generalitat des del govern espanyol.
"Nomenaran un govern digital, a dit, i això és antidemocràtic.
I nosaltres, com a catalans, ens sentirem estafats", ha dit, tot afegint que ell "aquest govern no el reconeixerà mai, mai" per ser un "govern imposat".
Per a Cleries, "tot el que s'està fent té tuf a franquisme".
El senador del PDeCAT, a més, ha denunciat que la forma en que s'ha decidit aplicar l'article 155 demostra que "qui aplica la Constitució és qui no la va votar i no la coneix".
"Si es llegeix l'article 155, es veu que el que s'aplica no té res a veure amb aquest article, i que és inconstitucional tot el que fan amb ell", ha sentenciat.
Junt a Cleries ha intervingut també l'altra senadora del PDeCAT designada pel Parlament i a proposta de JxSí, Elisabeth Abad, que ha criticat que totes les mesures engegades pel govern espanyol "van dirigides a tallar de rel l'autogovern reconegut a l'art 2 de la Constitució".
"Es carreguen l'estat de les autonomies i totes les seves competències", ha dit, tot considerant la instrucció "un cop d'estat a la Constitució i l'Estatut".
Abad, a més, ha considerat "especialment greu" les mesures de control sobre el Parlament.
"La cambra queda reduïda a una feina merament representativa.
L'art 155 és una amenaça que contravé tota la legitimitat i va en contra de l'elecció dels ciutadans a les urnes.
És l'amenaça d'un cop d'estat vestit de legalitat", ha conclòs.
"Un meló perillosíssim"
Finalment, la senadora de CSQP ha assegurat que Units Podem no donarà suport a l'aplicació de l'article 155 al ple d'aquest divendres a la cambra alta.
El seu és un "rebuig frontal" a aplicar-lo perquè suposa "pèrdua d'autogovern" i perquè considera que la interpretació que en fa el govern espanyol és "inconstitucional".
En oposar-se també a una declaració unilateral d'independència –"només pot fer que empitjorar la repressió"-, Vilà ho ha justificat advertint que no delimitar en el temps l'aplicació de les mesures concretes és obrir "un meló perillosíssim".
"Mariano Rajoy ha pres el 155 pel que no és, l'ha 'tunejat' completament; [..] la interpretació de la indefinició no pot suposar un xec en blanc", ha advertit Vilà en comparèixer aquest dimarts a la tarda a la CAI al Parlament.
Vilà, que considera que qui pagarà les conseqüències "d'escapçar l'autogovern" són les classes populars, ha afegit també que l'aplicació del 155 no és "un atac" a l'independentisme sinó que suposa un "càstig col·lectiu" per a tota la ciutadania.
En aquest context també ha llençat un toc d'alerta al Govern en assegurar que sobre Catalunya "plana un sentiment de tristesa".
"Cada cop més lluny de la revolució dels somriures", ha retret als independentistes.
Per tot plegat, l'exdiputada d'ICV-EUiA ha reclamat als dos governs que "parin màquines" i ha apel·lat al diàleg per a un referèndum pactat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els senadors d'ERC, PDeCAT i CSQP han criticat l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Consideren que significa la supressió de l'autogovern, que vulnera els drets dels senadors i, fins i tot, els dels ciutadans. També opinen que el que s'està fent no té res a veure amb l'article 155 i que se n'ha fet una interpretació interessada.",
"a2": "Aquest dimarts, durant la sessió de la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament, diversos senadors han expressat el seu rebuig cap a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya per part del govern espanyol. La senadora d'ERC Mirella Cortés ha denunciat la il·legitimitat del Senat per governar a Catalunya, mentre que Josep Lluís Cleries, del PDeCAT, ha qualificat la mesura de “franquista”.",
"a3": "Els senadors del PDeCAT, ERC i Units Podem han condemnat l'aplicació de l'article 155 que anul·la l'autogovern a Catalunya. Els representants sobiranistes han avisat que no reconeixeran la legitimitat del govern imposat des de l'Estat, mentre que Sara Vilà, senadora per CSQP, ha apel·lat al diàleg entre els dos governs amb l'objectiu d’assolir un acord per a un referèndum pactat."
},
"extractive": {
"a1": "Els senadors del PDeCAT i ERC han negat \"legitimitat\" al Senat i han avisat que \"no reconeixeran\" l'autoritat que governi el president espanyol, Mariano Rajoy, amb l'aplicació de l'article 155.\nPer Cortés, l'aplicació del 155 \"vulnera\" els drets dels senadors ja que és un \"atropellament\" a les institucions catalanes, a més d'un cop d'estat amb la finalitat \"d'aniquilar l'autogovern\".\nD'altra banda, Cleries ha carregat durament contra el 155, contra el Senat i el sistema que permet al PP tenir majoria absoluta, i contra el govern espanyol per impulsar les mesures que es votaran a la cambra alta.\n\"Mariano Rajoy ha pres el 155 pel que no és, l'ha 'tunejat' completament; [..] la interpretació de la indefinició no pot suposar un xec en blanc\", ha advertit Vilà en comparèixer aquest dimarts a la tarda a la CAI al Parlament.",
"a2": "Els senadors del PDeCAT i ERC han negat \"legitimitat\" al Senat i han avisat que \"no reconeixeran\" l'autoritat que governi el president espanyol, Mariano Rajoy, amb l'aplicació de l'article 155.\nDurant la sessió de la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament, aquest dimarts a la tarda, la senadora d'ERC Mirella Cortés ha subratllat que les forces constitucionalistes volen \"vèncer\" al Senat el que no poden guanyar a les urnes a Catalunya.\nPer la seva banda, la senadora d'Units Podem per CSQP, Sara Vilà, ha advertit que la interpretació del govern espanyol a l'article 155 és \"inconstitucional\" i ha lamentat que Rajoy l'hagi \"tunejat completament\". \nD'altra banda, Cleries ha carregat durament contra el 155, contra el Senat i el sistema que permet al PP tenir majoria absoluta, i contra el govern espanyol per impulsar les mesures que es votaran a la cambra alta.",
"a3": "Els senadors del PDeCAT i ERC han negat \"legitimitat\" al Senat i han avisat que \"no reconeixeran\" l'autoritat que governi el president espanyol, Mariano Rajoy, amb l'aplicació de l'article 155.\nPer Cortés, l'aplicació del 155 \"vulnera\" els drets dels senadors ja que és un \"atropellament\" a les institucions catalanes, a més d'un cop d'estat amb la finalitat \"d'aniquilar l'autogovern\".\nD'altra banda, Cleries ha carregat durament contra el 155, contra el Senat i el sistema que permet al PP tenir majoria absoluta, i contra el govern espanyol per impulsar les mesures que es votaran a la cambra alta.\nPer tot plegat, l'exdiputada d'ICV-EUiA ha reclamat als dos governs que \"parin màquines\" i ha apel·lat al diàleg per a un referèndum pactat."
},
"extreme": {
"a1": "Senadors catalans han criticat durament l'aplicació del 155, per antidemocràtic i perquè se n'ha fet una interpretació esbiaixada.",
"a2": "Els senadors d'ERC i del PDeCAT rebutgen l'aplicació de l'article 155 i avisen que no reconeixeran l'autoritat nomenada per Rajoy.",
"a3": "L'aplicació de l'article 155 a Catalunya per l’Estat espanyol és condemnada amb força al Senat per diversos representants catalans."
}
} |
632 | L’espolí es convertix en sabatilles, casc o altaveus en una exposició que recupera el teixit valencià | El tradicional teixit valencià, característic del trage de fallera, l'espolí, ha vestit objectes contemporanis com unes sabatilles d'esport, un casc ciclista i uns altaveus en l'exposició 'Amstel Art', que estarà en l'edifici de Veles e Vents des d'este dijous i fins al diumenge 19 de març, amb l'objectiu d'adaptar-lo als temps actuals. | El tradicional teixit valencià, característic del trage de fallera, l’espolí, ha vestit objectes contemporanis com unes sabatilles d’esport, un casc ciclista i uns altaveus en l’exposició ‘Amstel Art’, que estarà en l’edifici de Veles e Vents des d’este dijous i fins al diumenge 19 de març, amb l’objectiu d’adaptar-lo als temps actuals.
Així ho ha explicat el director regional de Relacions Institucionals d’Heineken, Pablo Mazo, este dijous durant la presentació d’esta mostra que ha comptat, així mateix, amb la presència del Secretari autonòmic de l’Agència Valenciana de Turisme, Francesc Colomer, dels sis dissenyadors de la composició i la gerent de l’empresa Garín, Helena Ribes.
Entre les seues peces s’exhibix l’obra d’Héctor Serrano qui ha presentat un altaveu portàtil folrat d’espolí amb l’objectiu de “conjuminar tecnologia i herència sedera”.
També es mostren unes sabatilles d’esport, obra de Lola Cruz, que ha volgut que l’espolí salte de la indumentària “per a prendre els carrers” i adaptar-lo a “les tendències actuals”.
Per la seua banda, Ana Illueca, ha combinat espolí i ceràmica, dos materials “que identifiquen” als valencians, en una mostra d’atuells, plats, un joier i un sac que contenen dibuixos que reten homenatge a la figura dels velluters.
PRIMER CASC DEL MÓN QUE ES PLEGA
La startup Closca, dirigida per Carlos Ferrando, delecta amb una proposta avantguardista en la qual presenta el primer casc de bicicleta que es plega.
Tot i que el producte ja s’ha internacionalitzat i ha sigut exposat en el Museu Victoria Albert de Londres, el Centre Pompidou de París o el Museum of Modern Art (MOMA) de Nova York, ara presenta una nova versió d’espolí que combina “disseny, innovació i tradició”.
“Teníem curiositat a encaixar un producte avantguardista i net com és el casc d’una bicicleta amb una cosa tan treballada i amb tant detall com és l’espolí”, ha destacat el seu creador.
Una altra de les propostes que barregen modernitat amb la tradició del teixit valencià és la que porta David Rivadulla qui ha volgut separar-se del negoci familiar que li precedix, — Tresillos Rivadulla –, amb la seua pròpia marca: Ribags.
Per a l”Espolí Collection’ ha presentat una motxilla que alterna pell i teixit artesanal amb l’objectiu de “transmetre la fortalesa i versatilitat d’una tradició”.
Per la seua banda, Adrián Salvador, el creador de la marca Siemprevivas, ha elaborat una jaqueta bomber i una gorra, dues peces urbanes i a l’última moda.
L’empresa tèxtil Garín, –original de 1820– ha sigut l’encarregada de cedir les teles perquè estos creadors pogueren dur a terme els seus dissenys.
La gerent de Garín ha confessat que es va mostrar sorpresa quan Amstel li va proposar fer productes actuals amb teles d’espolí.
“Han localitzat artesans amb un currículum importantíssim, jo mai m’haguera imaginat veure un espolí així”, ha manifestat.
“PASSIÓ PER L’ESPOLÍ”
A més, el director regional de Relacions Institucionals d’Heineken, Pablo Mazo, ha valorat que a València existix “passió per l’espolí” i ha expressat la seua aposta fèrria per les Falles que, al seu parer, a més de ser color “són seda, un teixit que es remunta a més de cinc segles d’història valenciana”, ha asseverat en relació a la històrica ruta de la seda que tenia la ciutat com un dels seus punts de connexió entre Orient i Occident.
Finalment, Colomer ha destacat que esta exposició “va en la línia del compromís del Consell per impulsar els atractius de la Comunitat vinculats al turisme cultural i al llegat de la seda”.
“El nostre objectiu és posar en valor la història, les festes, les tradicions i el patrimoni de la Comunitat amb la finalitat de crear una oferta turística sòlida entorn d’este producte”, ha afegit.
Al seu juí, es tracta d’una ocasió “única” per a donar a conéixer durant estes falles un de les icones valencianes més representatiu, com és l’espolí” perquè “permet acostar-ho a les noves generacions, alhora que s’impulsa l’engegada de noves iniciatives per part d’emprenedors valencians”. | [
"cultura",
"cultura popular"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'exposició \"Amstel Art\" exhibeix diversos productes de disseny modern que han emprat espolí en la seva fabricació: unes sabatilles esportives, un casc ciclista, uns altaveus i una motxilla. L'empresa tèxtil Garín ha proporcionat l'espolí per a les creacions de sis artistes. D'aquesta manera, es vol impulsar el turisme cultural lligat a la seda.",
"a2": "Des d’aquest dijous i fins al 19 de març, es podrà veure a l’edifici de Veles e Vents valencià l’exposició “Amstel Art”. En la mostra es podran veure objectes dissenyats per diferents artistes que han utilitzat l’espolí, el teixit tradicional valencià, per revestir objectes com sabatilles d’esport, cascs ciclistes o altaveus. L’empresa tèxtil Garín ha cedit les teles als artistes.",
"a3": "En el marc de les Falles, s'ha presentat al Veles e Vents l'exposició “Amstel Art” on s'exhibeixen diversos productes contemporanis creats amb el teixit tradicional valencià, l’espolí. En col·laboració amb les institucions públiques i l'empresa tèxtil Garín, el patrocinador Heineken ha volgut posar en valor aquest producte de gran importància històrica per al País Valencià amb propostes avantguardistes."
},
"extractive": {
"a1": "El tradicional teixit valencià, característic del trage de fallera, l’espolí, ha vestit objectes contemporanis com unes sabatilles d’esport, un casc ciclista i uns altaveus en l’exposició ‘Amstel Art’, que estarà en l’edifici de Veles e Vents des d’este dijous i fins al diumenge 19 de març, amb l’objectiu d’adaptar-lo als temps actuals.\nL’empresa tèxtil Garín, –original de 1820– ha sigut l’encarregada de cedir les teles perquè estos creadors pogueren dur a terme els seus dissenys.\nA més, el director regional de Relacions Institucionals d’Heineken, Pablo Mazo, ha valorat que a València existix “passió per l’espolí” i ha expressat la seua aposta fèrria per les Falles que, al seu parer, a més de ser color “són seda, un teixit que es remunta a més de cinc segles d’història valenciana”, ha asseverat en relació a la històrica ruta de la seda que tenia la ciutat com un dels seus punts de connexió entre Orient i Occident.\nFinalment, Colomer ha destacat que esta exposició “va en la línia del compromís del Consell per impulsar els atractius de la Comunitat vinculats al turisme cultural i al llegat de la seda”.",
"a2": "El tradicional teixit valencià, característic del trage de fallera, l’espolí, ha vestit objectes contemporanis com unes sabatilles d’esport, un casc ciclista i uns altaveus en l’exposició ‘Amstel Art’, que estarà en l’edifici de Veles e Vents des d’este dijous i fins al diumenge 19 de març, amb l’objectiu d’adaptar-lo als temps actuals.\nTambé es mostren unes sabatilles d’esport, obra de Lola Cruz, que ha volgut que l’espolí salte de la indumentària “per a prendre els carrers” i adaptar-lo a “les tendències actuals”.\nL’empresa tèxtil Garín, –original de 1820– ha sigut l’encarregada de cedir les teles perquè estos creadors pogueren dur a terme els seus dissenys.\nA més, el director regional de Relacions Institucionals d’Heineken, Pablo Mazo, ha valorat que a València existix “passió per l’espolí” i ha expressat la seua aposta fèrria per les Falles que, al seu parer, a més de ser color “són seda, un teixit que es remunta a més de cinc segles d’història valenciana”, ha asseverat en relació a la històrica ruta de la seda que tenia la ciutat com un dels seus punts de connexió entre Orient i Occident.",
"a3": "El tradicional teixit valencià, característic del trage de fallera, l’espolí, ha vestit objectes contemporanis com unes sabatilles d’esport, un casc ciclista i uns altaveus en l’exposició ‘Amstel Art’, que estarà en l’edifici de Veles e Vents des d’este dijous i fins al diumenge 19 de març, amb l’objectiu d’adaptar-lo als temps actuals.\nLa startup Closca, dirigida per Carlos Ferrando, delecta amb una proposta avantguardista en la qual presenta el primer casc de bicicleta que es plega.\nUna altra de les propostes que barregen modernitat amb la tradició del teixit valencià és la que porta David Rivadulla qui ha volgut separar-se del negoci familiar que li precedix, — Tresillos Rivadulla –, amb la seua pròpia marca: Ribags.\nA més, el director regional de Relacions Institucionals d’Heineken, Pablo Mazo, ha valorat que a València existix “passió per l’espolí” i ha expressat la seua aposta fèrria per les Falles que, al seu parer, a més de ser color “són seda, un teixit que es remunta a més de cinc segles d’història valenciana”, ha asseverat en relació a la històrica ruta de la seda que tenia la ciutat com un dels seus punts de connexió entre Orient i Occident."
},
"extreme": {
"a1": "En l'exposició \"Amstel Art\" s'han presentat diversos productes en què s'ha emprat el tradicional teixit valencià, l'espolí.",
"a2": "L’exposició “Amstel Art” exposarà a l’edifici de Veles e Vents de València objectes contemporanis vestits amb espolí, el tradicional teixit valencià.",
"a3": "El tradicional espolí es renova per crear objectes d'avantguarda a la mostra “Amstel Art” d'enguany durant les Falles."
}
} |
2,502 | Tortosa es converteix en referent de funcionament i resultats del programa Invulnerables contra la pobresa hereditària | Sor Lucía Caram destaca la xarxa d'entitats socials i d'empreses que col·laboren al territori amb aquesta iniciativa per generar igualtat d'oportunitats | El programa Invulnerables contra la pobresa infantil, que va començar fa tres anys amb Tortosa entre les set primeres ciutat per testar-lo, ha aconseguit a la capital ebrenca uns resultats i un funcionament de referència a la resta del país.
El treball que es fa a Tortosa, amb una important xarxa d'entitats socials i empresariat que ajuda a una cinquantena de famílies a trencar amb la xacra de la pobresa, inserir-se al mercat laboral i garantir la igualat d'oportunitats i de futur per als seus fills, s'ha posat com exemple per a la resta de territori català, en la jornada que s'ha celebrat a la Cambra de Comerç de Tortosa, aquest divendres.
Sor Lucía Caram, impulsora d'Invulnerables, ha agraït que l'Ajuntament cregués des del principi amb el projecte i ha animat a més empreses i ciutadans de les Terres de l'Ebre a involucrar-se i col·laborar per poder fer créixer el programa.
La Cambra de Comerç de Tortosa ha acollit aquest divendres una jornada de presentació i debat sobre el programa Invulnerables i que lluita contra la pobresa infantil i per "trencar els cercles de la pobresa hereditària", en benefici de famílies amb dificultats socioeconòmiques i per la igualtat d'oportunitats dels seus fills.
El projecte encapçalat per sor Lucía Caram ajuda a les Terres de l'Ebre a una cinquantena de famílies i ha creat una xarxa d'entitats socials que ofereix acompanyament en diversos àmbits als nens en risc d'exclusió i una xarxa d'empreses que ajuda a la inserció dels seus pares.
"Els nens no poden estar condemnats a ser pobres o que no puguin ser allò que volen ser.
Han de tenir igualtat d'oportunitats, i els hem de donar el mateix que farien els seus pares si tinguessin les condicions socials i econòmiques necessàries", ha defensat Caram.
De fet, Invulnerables té dos "potes" importants, totes dues vinculades a l'Obra Social La Caixa, el programa ProInfància i l'Incorpora, d'intermediació laboral.
Incorpora ja ha donat feina a 90 persones a l'Ebre però aprofitant la jornada d'aquest divendres, Caram i la gent d'Invulnerables ha iniciat noves visites a noves empreses que puguin participat en la iniciativa.
Amb aquestes trobades es vol definir la formació que cal oferir, a mida de la demanda i de l'oferta, així com ampliar el programa amb més oportunitats per donar feina a pares i mares.
"Aquí ja estem creixent i és fonamental aquesta aliança, ajuntar el tercer sector i l'empresa a treballar a la mateixa taula, perquè si no, ens anem ignorant o només demanem que ens donin diners i l'empresa necessita un retorn i una explicació", ha dit Caram.
"Quan coneixeran, la creativitat sobre què poden fer augmentarà i ens oferiran més coses de les que possiblement podíem demanar-los", ha afegit.
La religiosa ha posat l'experiència de Tortosa amb el programa com un referent i un exemple a seguir i ha agraït el compromís de l'Ajuntament de la ciutat amb Invulnerables.
També ha assenyalat que amb el suport de la Cambra de Comerç i de l'Obra Social La Caixa es garanteix el seu èxit dins del territori.
Per la seva banda, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigè, ha remarcat la trajectòria del consistori dins del projecte i ha posat en valor la col·laboració público-privada que ajuda a tirar endavant aquest tipus d'iniciatives.
Amb La Caixa, l'Ajuntament de Tortosa també treballa amb el programa 6-16, on es dona a suport a 116 nens i nenes i que ha comptat amb 65.000 euros de recursos.
Al projecte Invulnerables també hi col·labora la Fundació Barça amb el taller FutbolNet i els Barça Kids, des del qual es promou els valors del respecte, la humilitat i el treball en equip mitjançant la pràctica de l'esport.
Caram ha animat a tothom que hi vulgui participar a posar-se en contacte amb les entitats socials o directament amb l'Esplai Blanquerna que treballa directament amb els nens i les famílies i pot ajudar a trobar l'encaix de cada voluntari en la iniciativa.
Més enllà de fer aportacions econòmiques també es pot col·laborar amb l'acompanyament dels nens a les activitats que duen a terme, el suport als professionals o amb l'alfabetització de pares i mares, entre d'altres.
"La imaginació a partir de la realitat", ha animat la religiosa. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El programa \"Invulnerables\" contra la pobresa infantil, liderat per sor Lucia Caram i vinculat a l'Obra Social de La Caixa, ajuda als nens de famílies desfavorides a formar-se per optar al mateix futur que la resta de nens. El projecte inclou la inserció laboral dels pares i mares dels infants i hi col·laboren empreses i ciutadans. ",
"a2": "Aquest divendres s’ha celebrat a la Cambra de Comerç de Tortosa una jornada de presentació del programa \"Invulnerables\". Aquest projecte, vinculat a l'Obra Social La Caixa, el programa \"ProInfància\" i \"l'Incorpora\", és un exemple a l’hora de lluitar contra la pobresa hereditària mitjançant la inserció laboral dels pares i les mares d’una cinquantena de famílies a la capital ebrenca.",
"a3": "Sor Lucía Caram lidera el programa \"Invulnerables\" contra la pobresa infantil a Tortosa. Aquest programa, conformat per una xarxa d'entitats socials, d'empreses i institucions públiques, ajuda a unes cinquanta famílies a sortir de la xacra de la pobresa, inserir-se al mercat laboral i treballar per la igualtat d'oportunitats i un futur millor per als seus fills."
},
"extractive": {
"a1": "El programa Invulnerables contra la pobresa infantil, que va començar fa tres anys amb Tortosa entre les set primeres ciutat per testar-lo, ha aconseguit a la capital ebrenca uns resultats i un funcionament de referència a la resta del país.\nEl projecte encapçalat per sor Lucía Caram ajuda a les Terres de l'Ebre a una cinquantena de famílies i ha creat una xarxa d'entitats socials que ofereix acompanyament en diversos àmbits als nens en risc d'exclusió i una xarxa d'empreses que ajuda a la inserció dels seus pares.\nDe fet, Invulnerables té dos \"potes\" importants, totes dues vinculades a l'Obra Social La Caixa, el programa ProInfància i l'Incorpora, d'intermediació laboral.\nPer la seva banda, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigè, ha remarcat la trajectòria del consistori dins del projecte i ha posat en valor la col·laboració público-privada que ajuda a tirar endavant aquest tipus d'iniciatives.",
"a2": "El programa Invulnerables contra la pobresa infantil, que va començar fa tres anys amb Tortosa entre les set primeres ciutat per testar-lo, ha aconseguit a la capital ebrenca uns resultats i un funcionament de referència a la resta del país.\nEl treball que es fa a Tortosa, amb una important xarxa d'entitats socials i empresariat que ajuda a una cinquantena de famílies a trencar amb la xacra de la pobresa, inserir-se al mercat laboral i garantir la igualat d'oportunitats i de futur per als seus fills, s'ha posat com exemple per a la resta de territori català, en la jornada que s'ha celebrat a la Cambra de Comerç de Tortosa, aquest divendres.\nDe fet, Invulnerables té dos \"potes\" importants, totes dues vinculades a l'Obra Social La Caixa, el programa ProInfància i l'Incorpora, d'intermediació laboral.\nPer la seva banda, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigè, ha remarcat la trajectòria del consistori dins del projecte i ha posat en valor la col·laboració público-privada que ajuda a tirar endavant aquest tipus d'iniciatives.",
"a3": "El programa Invulnerables contra la pobresa infantil, que va començar fa tres anys amb Tortosa entre les set primeres ciutat per testar-lo, ha aconseguit a la capital ebrenca uns resultats i un funcionament de referència a la resta del país.\nEl treball que es fa a Tortosa, amb una important xarxa d'entitats socials i empresariat que ajuda a una cinquantena de famílies a trencar amb la xacra de la pobresa, inserir-se al mercat laboral i garantir la igualat d'oportunitats i de futur per als seus fills, s'ha posat com exemple per a la resta de territori català, en la jornada que s'ha celebrat a la Cambra de Comerç de Tortosa, aquest divendres.\nEl projecte encapçalat per sor Lucía Caram ajuda a les Terres de l'Ebre a una cinquantena de famílies i ha creat una xarxa d'entitats socials que ofereix acompanyament en diversos àmbits als nens en risc d'exclusió i una xarxa d'empreses que ajuda a la inserció dels seus pares.\nPer la seva banda, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigè, ha remarcat la trajectòria del consistori dins del projecte i ha posat en valor la col·laboració público-privada que ajuda a tirar endavant aquest tipus d'iniciatives."
},
"extreme": {
"a1": "El programa \"Invulnerables\" contra la pobresa infantil dirigit per sor Lucia Caram aconsegueix resultats excepcionals a Tortosa.",
"a2": "Tortosa es converteix en una referència contra la pobresa hereditària a Catalunya amb els resultats positius del programa \"Invulnerables\".",
"a3": "El programa \"Invulnerables\" de sor Lucía Caram acompanya a les Terres de l'Ebre als nens en risc d'exclusió."
}
} |
2,486 | Martí, un dels empresonats de Lleida: "L'Estat ens té engabiats però no hi ha prou gàbies per a tants ocells" | Familiars i entorn dels empresonats a les comarques de Ponent exigeixen la seva posada en llibertat | Martí, un dels cinc detinguts a Lleida que es troben en presó preventiva per les protestes per la sentència de l'1-O, ha agraït les "mostres de solidaritat" i ha dit que no s'acostuma a estar privat de llibertat.
"L'Estat ens té engabiats com un ocell al qual volen tallar-li les ales però cap cel·la pot treure les ambicions de llibertat del nostre poble" ha explicat en un missatge de veu que s'ha escoltat aquest dissabte a la roda de premsa que han fet diversos familiars, amics i entorn dels detinguts per exigir la seva posada en llibertat.
També hi ha intervingut una membre dels grup de suport a l'Amadeu, un altre dels detinguts.
L'acte ha reunit prop d'un centenar de persones i s'ha fet simultàniament a Barcelona, Girona i Tarragona.
En un àudio d'un minut de durada que es va gravar aquest 1 de novembre a la presó de Lleida, Martí ha assenyalat que porta "divuit dies privat de llibertat" i que no s'hi acostuma ja que "un ocell no sap viure engabiat".
El missatge continua explicant que "la vida a la presó és molt monòtona" i que té "moltes ganes d'abraçar els amics i la família".
El Martí també ha agraït "les mostres de solidaritat i tot l'escalf" que la gent els fa arribar.
A l'acte hi han participat familiars, amics i entorn dels detinguts a Lleida, així com també persones que "volem traslladar la nostra solidaritat a totes elles" ha explicat l'Andrea, membre del grup de suport a Martí.
En la seva intervenció ha denunciat "la violència policial, les negligències judicials i la vulneració de drets i llibertat" que "han caracteritzat les detencions i actuacions policials d'aquests dies" i també ha exigit la posada en llibertat de les cinc persones que es troben en presó provisional i de les dues que han estat enviades al CIE per posteriorment ser expulsades del país.
També han demanat l'absolució de totes les persones "represaliades".
A l'acte també s'ha llegit el comunicat que ha fet arribar la família d'Amadeu, el jove de 21 anys i veí d'Artesa de Segre, que va ser detingut el dia 18 d'octubre i que es troba al centre penitenciar de Ponent.
Segons l'escrit, el jove va ser detingut "injustament" per uns fets que "no s'ajusten a la realitat" i remarca que es tracta d'una "acusació falsa".
Els familiars del jove també rebutgen "qualsevol situació de violència produïda" i fan una crida a la "serenitat i al diàleg" afegint que "qui s'hagi d'asseure a parlar ho faci".
En el comunicat, els familiars asseguren que "no cedirem davant tanta injustícia" i que "lluitarem fins arribar on calgui" per demostrar la "innocència" del jove.
El text finalitza amb un agraïment a totes les persones que "s'estan mobilitzant i solidaritzant en aquests moments tant durs".
Per la seva banda, la membre de l'Advocacia per la Democràcia Ester Sancho ha qualificat "d'excepcionals" les mesures que aquestes darreres setmanes s'han pres a nivell policial i judicial assenyalant que "no s'acullen als paràmetres jurídics als que estem acostumats els advocats".
Ha explicat que tenen 6 causes obertes però que segurament "acabaran sent-ne vuit" perquè també hi ha la part de menors.
Sancho ha explicat que Advocacia per la Democràcia està recollint tots els casos de lesions i agressions.
"Intentarem reparar en la mesura possible totes les vulneracions que s'han produït".
També ha alertat que "en els mateixos informes policials es dona la pauta que hi ha noves detencions" i ha fet una crida a fer un "ús responsable de les xarxes socials".
Ha indicat que "ningú pot estar absolutament segur que la seva participació pacífica en una mobilització no acabi donant lloc a una incriminació" donada la "gran arbitrarietat" que han observat.
La convocatòria ha reunit prop d'un centenar de persones, moltes de les quals duien cartells en els què s'hi llegia "llibertat preses i presos polítics".
També s'hi ha vist una pancarta de grans dimensions amb el lema "Martí llibertat" i dues pancartes grogues demanant la llibertat, en aquest cas, d'Amadeu.
A l'acabar l'acte els assistents han cridat "llibertat preses polítiques" i "fora el feixisme dels nostres pobles". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Familiars i amics d'en Martí i altres detinguts a Lleida per les protestes per la sentència de l'1-O han fet una roda de premsa per exigir el seu alliberament. L'advocada Ester Sancho ha manifestat que qualsevol que participi en una protesta pacífica podria ser incriminat, ja que s'està observant una gran arbitrarietat.",
"a2": "Els familiars i l'entorn dels empresonats a les comarques de Ponent pels fets de l'1 d'octubre han celebrat aquest dissabte un acte a Lleida per demanar el seu alliberament. L'acte s'ha celebrat simultàniament a Barcelona, Girona i Tarragona, i ha reunit a un centenar de persones. Martí, un dels cinc detinguts a Lleida, ha enviat un àudio agraint el suport.",
"a3": "Hi ha sis causes obertes per detencions derivades de les protestes per la sentència de l'1-O. Un acte de solidaritat amb els presos a Lleida ha reunit prop de cent persones. A l'acte han intervingut els grups de suport de dos dels detinguts i l’advocada Ester Sancho, que ha qualificat d'excepcionals les mesures policials i judicials de les últimes setmanes."
},
"extractive": {
"a1": "Martí, un dels cinc detinguts a Lleida que es troben en presó preventiva per les protestes per la sentència de l'1-O, ha agraït les \"mostres de solidaritat\" i ha dit que no s'acostuma a estar privat de llibertat.\n\"L'Estat ens té engabiats com un ocell al qual volen tallar-li les ales però cap cel·la pot treure les ambicions de llibertat del nostre poble\" ha explicat en un missatge de veu que s'ha escoltat aquest dissabte a la roda de premsa que han fet diversos familiars, amics i entorn dels detinguts per exigir la seva posada en llibertat.\nA l'acte hi han participat familiars, amics i entorn dels detinguts a Lleida, així com també persones que \"volem traslladar la nostra solidaritat a totes elles\" ha explicat l'Andrea, membre del grup de suport a Martí. \nPer la seva banda, la membre de l'Advocacia per la Democràcia Ester Sancho ha qualificat \"d'excepcionals\" les mesures que aquestes darreres setmanes s'han pres a nivell policial i judicial assenyalant que \"no s'acullen als paràmetres jurídics als que estem acostumats els advocats\".",
"a2": "Martí, un dels cinc detinguts a Lleida que es troben en presó preventiva per les protestes per la sentència de l'1-O, ha agraït les \"mostres de solidaritat\" i ha dit que no s'acostuma a estar privat de llibertat.\n\"L'Estat ens té engabiats com un ocell al qual volen tallar-li les ales però cap cel•la pot treure les ambicions de llibertat del nostre poble\" ha explicat en un missatge de veu que s'ha escoltat aquest dissabte a la roda de premsa que han fet diversos familiars, amics i entorn dels detinguts per exigir la seva posada en llibertat.\nA l'acte hi han participat familiars, amics i entorn dels detinguts a Lleida, així com també persones que \"volem traslladar la nostra solidaritat a totes elles\" ha explicat l'Andrea, membre del grup de suport a Martí.\nPer la seva banda, la membre de l'Advocacia per la Democràcia Ester Sancho ha qualificat \"d'excepcionals\" les mesures que aquestes darreres setmanes s'han pres a nivell policial i judicial assenyalant que \"no s'acullen als paràmetres jurídics als que estem acostumats els advocats\".",
"a3": "Martí, un dels cinc detinguts a Lleida que es troben en presó preventiva per les protestes per la sentència de l'1-O, ha agraït les \"mostres de solidaritat\" i ha dit que no s'acostuma a estar privat de llibertat.\nL'acte ha reunit prop d'un centenar de persones i s'ha fet simultàniament a Barcelona, Girona i Tarragona.\nA l'acte també s'ha llegit el comunicat que ha fet arribar la família d'Amadeu, el jove de 21 anys i veí d'Artesa de Segre, que va ser detingut el dia 18 d'octubre i que es troba al centre penitenciar de Ponent.\nPer la seva banda, la membre de l'Advocacia per la Democràcia Ester Sancho ha qualificat \"d'excepcionals\" les mesures que aquestes darreres setmanes s'han pres a nivell policial i judicial assenyalant que \"no s'acullen als paràmetres jurídics als que estem acostumats els advocats\"."
},
"extreme": {
"a1": "Familiars i amics d'en Martí, detingut per les protestes per la sentència de l'1-O, han fet una roda de premsa.",
"a2": "Un acte simultani a Lleida, Barcelona, Girona i Tarragona demana l'alliberament dels empresonats pels fets de l'1 d'octubre.",
"a3": "Familiars i advocats dels detinguts per les protestes per la sentència de l’1-O denuncien la vulneració de drets i llibertats."
}
} |
135 | La Generalitat crearà quatre noves línies del metrotram a l’àrea metropolitana de València | El metrotram és un sistema de transport públic multitudinari basat en autobusos elèctrics d'alta capacitat | La Generalitat Valenciana preveu d’invertir quatre-cents milions d’euros en la creació de quatre noves línies de metrotram per reforçar el transport públic de l’àrea metropolitana de València i suplir les deficiències actuals.
En concret, es desenvoluparan al corredor nord de la comarca de l’Horta (Port de Sagunt – Sagunt – Rafelbunyol – València), la zona nord-oest (Paterna-Burjassot – Parc Tecnològic – València), la zona sud d’aquesta mateixa comarca (Albal – Catarroja – València) i la zona oest (Xirivella – Alaquàs – Aldaia – barri del Crist).
El metrotram és un sistema de transport públic multitudinari basat en autobusos elèctrics d’alta capacitat, que discorren per plataformes majoritàriament reservades, dissenyat específicament amb serveis per a millorar el flux de passatgers, ha indicat la Generalitat en un comunicat.
El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, ha valorat aquesta proposta com una gran iniciativa per a connectar zones de l’àrea metropolitana de València que “fins ara no compten amb una alternativa de transport públic prou competitiva” i ha destacat que això permetrà de donar un servei més bo a nuclis de població grans, centres empresarials i comercials.
El metrotram que connectarà el Port de Sagunt, Sagunt i València circularà entre el Port de Sagunt i Sagunt per oferir un servei de transport competitiu en aquests dos nuclis i més tard connectar amb l’entorn de Parc Sagunt, per la CV-309, des d’on es canalitzarà el trànsit cap a València o cap a la xarxa de Metrovalència per afavorir la intermodalitat.
Es preveu d’executar un tram dins el municipi de Sagunt, que connectarà el Port de Sagunt amb l’estació de rodalia de RENFE i el nucli històric amb unes quantes parades.
Es desenvoluparà la connexió amb València i es valorarà, per millorar la connectivitat, el disseny d’un carril reservat.
A més, estudiaran la possibilitat de connectar els municipis de l’entorn amb la xarxa de Metrovalència.
La Generalitat també proposa un sistema metrotram al llarg de l’eix de la CV-35, que connectarà els municipis de Burjassot i Paterna, i les àrees industrials de Font del Gerro i el Parc Tecnològic.
Amb aquest sistema de transport d’alta capacitat s’aconseguirà de millorar l’eficiència dels temps de desplaçament i el sistema de transport en aquest corredor metropolità, sobretot quant a la connexió amb les àrees industrials de gran potencial i generadores de mobilitat.
D’aquesta manera, s’obtindrà una “connectivitat real” entre València i les principals àrees industrials i un sistema intermodal de metro, metrotram i tramvia.
Al corredor sud metropolità de l’àrea de València, integrat pels municipis situats al llarg de la V-31, hi ha àrees industrials i comercials importants, i un conjunt urbà on viu molta gent.
La Generalitat assenyala que aquesta població no té accessibilitat al transport públic ferroviari, cosa que en penalitza l’ús i genera una gran dependència del servei de transport públic per superfície, resolt actualment per les diferents línies de Metrobús i del vehicle privat.
Per avançar en mobilitat sostenible, la Generalitat proposa en aquesta zona un nou sistema de metrotram que la connecti amb l’entorn sud de València mitjançant diferents trams de plataforma única i compartida que milloraran l’eficiència del transport públic i la ubicació al llarg del corredor vertebrador dels diferents municipis.
Aquest sistema metrotram es desenvoluparà des del centre de València fins al municipi d’Albal i comptarà amb un ramal cap a la zona comercial d’Alfafar.
Finalment, s’impulsarà un altre sistema de transport d’alta capacitat que arreplegarà les necessitats de mobilitat dels municipis de Xirivella, Aldaia i Alaquàs amb la ciutat de València.
L’objectiu és aconseguir una infrastructura ràpida a plataforma única o compartida, segons el tram, des del centre de València fins als municipis d’Alaquàs i Aldaia, amb extensió fins al centre comercial Bonaire i el barri del Crist.
D’aquesta manera, es vol dotar l’eix de Xirivella – Alaquàs – Aldaia d’un nou sistema eficient de transport públic, directe i d’altes prestacions i qualitats, amb una connexió adequada a una àrea urbana que té una densitat poblacional alta i una dotació de transport públic deficient. | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La Generalitat Valenciana ha anunciat fortes inversions en metrotram per a connectar àrees comercials, industrials i residencials poc servides pel transport públic convencional. El metrotram és un sistema de transport basat en autobusos elèctrics d'alta capacitat que viatgen preferentment a través de carrils exclusius. Es pretén d'aquesta manera millorar en transport sostenible.",
"a2": "Amb l’objectiu de millorar les connexions a l’àrea metropolitana de València, la Generalitat Valenciana preveu invertir quatre-cents milions d’euros en la creació de quatre línies de metrotram, el sistema de transport d’autobusos d’alta capacitat. Les noves línies es desenvoluparan al corredor nord de la comarca de l’Horta, la zona nord-oest, la zona sud i la zona oest.",
"a3": "La Generalitat valenciana ha anunciat una inversió de quatre-cents milions d'euros per crear quatre noves línies de metrotram. El metrotram és un sistema de transport d'alta capacitat que podrà donar servei a tota l’àrea al voltant de la capital valenciana, completar el sistema de transport públic i cobrir els nuclis amb més població i els centres empresarials i comercials."
},
"extractive": {
"a1": "La Generalitat Valenciana preveu d’invertir quatre-cents milions d’euros en la creació de quatre noves línies de metrotram per reforçar el transport públic de l’àrea metropolitana de València i suplir les deficiències actuals.\nEn concret, es desenvoluparan al corredor nord de la comarca de l’Horta (Port de Sagunt – Sagunt – Rafelbunyol – València), la zona nord-oest (Paterna-Burjassot – Parc Tecnològic – València), la zona sud d’aquesta mateixa comarca (Albal – Catarroja – València) i la zona oest (Xirivella – Alaquàs – Aldaia – barri del Crist).\nEl metrotram és un sistema de transport públic multitudinari basat en autobusos elèctrics d’alta capacitat, que discorren per plataformes majoritàriament reservades, dissenyat específicament amb serveis per a millorar el flux de passatgers, ha indicat la Generalitat en un comunicat.\nAmb aquest sistema de transport d’alta capacitat s’aconseguirà de millorar l’eficiència dels temps de desplaçament i el sistema de transport en aquest corredor metropolità, sobretot quant a la connexió amb les àrees industrials de gran potencial i generadores de mobilitat.",
"a2": "La Generalitat Valenciana preveu d’invertir quatre-cents milions d’euros en la creació de quatre noves línies de metrotram per reforçar el transport públic de l’àrea metropolitana de València i suplir les deficiències actuals.\nEn concret, es desenvoluparan al corredor nord de la comarca de l’Horta (Port de Sagunt – Sagunt – Rafelbunyol – València), la zona nord-oest (Paterna-Burjassot – Parc Tecnològic – València), la zona sud d’aquesta mateixa comarca (Albal – Catarroja – València) i la zona oest (Xirivella – Alaquàs – Aldaia – barri del Crist).\nEl conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, ha valorat aquesta proposta com una gran iniciativa per a connectar zones de l’àrea metropolitana de València que “fins ara no compten amb una alternativa de transport públic prou competitiva” i ha destacat que això permetrà de donar un servei més bo a nuclis de població grans, centres empresarials i comercials.\nAmb aquest sistema de transport d’alta capacitat s’aconseguirà de millorar l’eficiència dels temps de desplaçament i el sistema de transport en aquest corredor metropolità, sobretot quant a la connexió amb les àrees industrials de gran potencial i generadores de mobilitat.",
"a3": "La Generalitat Valenciana preveu d’invertir quatre-cents milions d’euros en la creació de quatre noves línies de metrotram per reforçar el transport públic de l’àrea metropolitana de València i suplir les deficiències actuals.\nEl metrotram és un sistema de transport públic multitudinari basat en autobusos elèctrics d’alta capacitat, que discorren per plataformes majoritàriament reservades, dissenyat específicament amb serveis per a millorar el flux de passatgers, ha indicat la Generalitat en un comunicat. \nEl conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, ha valorat aquesta proposta com una gran iniciativa per a connectar zones de l’àrea metropolitana de València que “fins ara no compten amb una alternativa de transport públic prou competitiva” i ha destacat que això permetrà de donar un servei més bo a nuclis de població grans, centres empresarials i comercials.\nAmb aquest sistema de transport d’alta capacitat s’aconseguirà de millorar l’eficiència dels temps de desplaçament i el sistema de transport en aquest corredor metropolità, sobretot quant a la connexió amb les àrees industrials de gran potencial i generadores de mobilitat."
},
"extreme": {
"a1": "La Generalitat Valenciana invertirà 400 milions d'euros en el metrotram per donar servei a àrees poc connectades amb transport públic.",
"a2": "La Generalitat Valenciana destinarà quatre-cents milions d'euros a crear quatre noves línies de metrotram a l'àrea metropolitana de València.",
"a3": "El nou metrotram completarà el sistema de transport públic a l’àrea metropolitana de València i en solucionarà les mancances. "
}
} |
2,423 | Un llibre recorre una trentena d'indrets fantàstics i llegendaris de Catalunya | L'escriptor Joan de Déu i la il·lustradora Maria Padilla publiquen 'El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya' | L'escriptor Joan de Déu i la il·lustradora Maria Padilla van publicar l'any passat 'El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya' amb l'editorial Comanegra.
Un any després, han tornat a unir les seves forces per publicar un atles fantàstic que agrupa, per primera vegada, els paratges catalans de llegenda: 'El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya' (Comanegra).
El llibre descobreix una trentena de paratges de llegenda concebuts pels catalans i ubicats arreu del país.
En declaracions a l'ACN, Joan de Déu ha explicat que és "una proposta que convida a la gent a veure Catalunya amb els ulls de la fantasia".
"És un viatge geogràfic, una mena d'atles on en lloc de les comarques i les capitals tradicionals, trobes llocs que en la tradició catalana són de llegenda per diferents situacions com ciutats submergides al mar o amagades dins de llacs del Pirineu".
Joan de Déu ha creat aquest mapa del fantàstic des de la llegenda i la mítica.
Quan Joan de Déu i Comanegra van acordar fer el primer llibre sobre les criatures fantàstiques de Catalunya, l'escriptor va suggerir a l'editorial una altra idea que li rondava centrada en els indrets fantàstics del món com Xanadú, l'Atlàntida o el Dorado.
Com ha explicat l'autor, des de Comanegra li van proposar fer-ho però vinculat a Catalunya.
A partir d'aquí l'escriptor va començar a fer-ne recerca i va acceptar la proposta.
De fet, hi havia molt material sobre el tema.
En comparació amb l'anterior llibre, ha recalcat que no hi ha tants paisatges fantàstics com criatures fantàstiques.
De fet, en el llibre que van publicar el passat any en van haver de descartar.
Tot i això, de les criatures, la informació era més escassa i pel que fa els indrets n'hi havia més i van "intentar fer un equilibri".
De fet, una de les diferències respecte 'El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya' és que els articles són més llargs i les il·lustracions, abans centrades en una criatura, ara mostren un paisatge, un lloc o també una criatura.
Entre els diferents llocs descrits al llibre, alguns dels que destaca el seu coautor és Malica, una població submergida a prop de la Costa Brava.
De Déu ha apuntat que la tradició diu que antigament peixos i persones vivien en harmonia a Malica.
Ha destacat altres llocs com Mirmanda, als Pirineus Orientals i la Plana del Rosselló, "una ciutat feta per les fades a través dels gegants que la van construir", de la qual ja Verdaguer en va fer referència a 'Canigó', així com la Illa Iman, que es deia que si hi arribaves amb el vaixell de fusta tots els claus es desfermaven.
Imaginar per transformar
Joan de Déu ha manifestat que la fantasia és interessant, "no tant perquè és una evasió dels drames que estem vivint, sinó perquè ens fa veure que hi ha altres maneres d'imaginar".
Ell és un convençut que "només desenvolupant la imaginació es pot transformar el món real".
Per aquest llibre, la forma de treballar l'escriptor i la il·lustradora Maria Padilla va ser diferent respecte la seva anterior obra.
El primer llibre van treballar per separats perquè tenien poc temps, però en aquesta ocasió van convenir que es trobarien per treballar de forma conjunta.
"La complexitat és que hi havia moltes escenes a dibuixar", ha apuntat.
Joan de Déu Prats ha publicat més de cent llibres per a infants i adolescents i ha guanyat diferents premis com el Serra d'Or, l'Hospital Sant Joan de Déu (en dues ocasions), el Cavall Fort i el Guillem Cifre de Colonya.
Ha recordat que va començar amb literatura infantil i juvenil.
"Quan vaig començar a fer llibres per adults me'n van encarregar alguns sobre llegendes.
Entre el meu bagatge de la literatura infantil amb el joc de la imaginació i les llegendes d'adults, vaig veure que hi havia tot un material més enllà dels nens que podia ser engrescador pels adults.
A través de la llegenda pots explicar altres coses de la manera de ser", ha assegurat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'escriptor Joan de Déu i la il·lustradora Maria Padilla acaben de publicar un nou llibre que han realitzat plegats. Es tracta de \"El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya\" (Comanegra) i descobreix trenta indrets de Catalunya on s'ubiquen llegendes catalanes. Joan de Déu ha estat premiat diverses vegades i ha editat més de cent llibres.",
"a2": "L'editorial Comanegra publica \"El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya\", escrit per Joan de Déu i il·lustrat per Maria Padilla. El llibre, que és una mena d'atles, recorre trenta paratges de llegenda que conviden al lector a veure Catalunya amb ulls de fantasia. Dels llocs descrits al llibre, l'autor destaca Malica, una població submergida de la Costa Brava.",
"a3": "L'autor de literatura infantil i juvenil Joan de Déu, en col·laboració amb la il·lustradora Maria Padilla, ha publicat “El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya”. El volum és una mena d'atles o de viatge pels llocs llegendaris de la tradició catalana. És un bon complement al llibre publicat l'any passat pels mateixos autors sobre les criatures fantàstiques de Catalunya."
},
"extractive": {
"a1": "L'escriptor Joan de Déu i la il·lustradora Maria Padilla van publicar l'any passat 'El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya' amb l'editorial Comanegra.\nUn any després, han tornat a unir les seves forces per publicar un atles fantàstic que agrupa, per primera vegada, els paratges catalans de llegenda: 'El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya' (Comanegra).\nJoan de Déu ha manifestat que la fantasia és interessant, \"no tant perquè és una evasió dels drames que estem vivint, sinó perquè ens fa veure que hi ha altres maneres d'imaginar\".\nJoan de Déu Prats ha publicat més de cent llibres per a infants i adolescents i ha guanyat diferents premis com el Serra d'Or, l'Hospital Sant Joan de Déu (en dues ocasions), el Cavall Fort i el Guillem Cifre de Colonya.",
"a2": "Un any després, han tornat a unir les seves forces per publicar un atles fantàstic que agrupa, per primera vegada, els paratges catalans de llegenda: 'El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya' (Comanegra). El llibre descobreix una trentena de paratges de llegenda concebuts pels catalans i ubicats arreu del país.\nEn declaracions a l'ACN, Joan de Déu ha explicat que és \"una proposta que convida a la gent a veure Catalunya amb els ulls de la fantasia\". \nDe fet, una de les diferències respecte 'El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya' és que els articles són més llargs i les il•lustracions, abans centrades en una criatura, ara mostren un paisatge, un lloc o també una criatura. \nJoan de Déu Prats ha publicat més de cent llibres per a infants i adolescents i ha guanyat diferents premis com el Serra d'Or, l'Hospital Sant Joan de Déu (en dues ocasions), el Cavall Fort i el Guillem Cifre de Colonya.",
"a3": "Un any després, han tornat a unir les seves forces per publicar un atles fantàstic que agrupa, per primera vegada, els paratges catalans de llegenda: 'El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya' (Comanegra). \nEn declaracions a l'ACN, Joan de Déu ha explicat que és \"una proposta que convida a la gent a veure Catalunya amb els ulls de la fantasia\". \"És un viatge geogràfic, una mena d'atles on en lloc de les comarques i les capitals tradicionals, trobes llocs que en la tradició catalana són de llegenda per diferents situacions com ciutats submergides al mar o amagades dins de llacs del Pirineu\".\nHa destacat altres llocs com Mirmanda, als Pirineus Orientals i la Plana del Rosselló, \"una ciutat feta per les fades a través dels gegants que la van construir\", de la qual ja Verdaguer en va fer referència a 'Canigó', així com la Illa Iman, que es deia que si hi arribaves amb el vaixell de fusta tots els claus es desfermaven.\nJoan de Déu Prats ha publicat més de cent llibres per a infants i adolescents i ha guanyat diferents premis com el Serra d'Or, l'Hospital Sant Joan de Déu (en dues ocasions), el Cavall Fort i el Guillem Cifre de Colonya."
},
"extreme": {
"a1": "L'escriptor Joan de Déu i la dibuixant Maria Padilla han editat un nou llibre, ara sobre paratges fantàstics de Catalunya.",
"a2": "L'escriptor Joan de Déu i la il·lustradora Maria Padilla publiquen “El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya” (Comanegra).",
"a3": "“El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya”, de Joan de Déu i Maria Padilla, il·lustra la geografia llegendària catalana."
}
} |
1,224 | Una treballadora de l'aeroport de Palma denuncia un guàrdia civil per barrar-li el pas per parlar català | L'Obra Cultural Balear (OCB) ha reclamat a la delegada del Govern, Rosario Sánchez, que insti a la direcció de la Guàrdia Civil a realitzar una investigació "a fons" | Una treballadora de l'aeroport de Palma ha presentat una denúncia contra un agent de la Guàrdia Civil del control de seguretat per un presumpte cas de discriminació lingüística, assegurant que l'agent li va impedir el pas per parlar-li en català.
En la denúncia presentada davant el Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, en funcions de guàrdia, la dona explica que els fets van tenir lloc després de passar per l'arc de seguretat una segona vegada, després de sonar el detector a la primera.
Va ser escorcollada per un dels treballadors de seguretat privada de l'aeroport i va poder accedir a les instal·lacions.
Segons el seu relat, seguidament li van venir a buscar una parella de guàrdies civils que li van demanar que els acompanyés, que els mostrés el DNI i la targeta d'Aena, cosa que va fer.
Va haver de tornar a passar per l'arc de seguretat i un dels guàrdies civils li va dir que "tot estava correcte" i que ja podia tornar a accedir a l'aeroport.
En aquest punt, la dona explica que es va acomiadar en català "donant-li les gràcies" i que l'home es "va exaltar molt" i que li va dir que "a l'agent de l'autoritat se li parla espanyol o no ho entén".
Continua explicant que ella va contestar que tenia dret a parlar la llengua que volgués.
"Ell em va dir que ho fes en castellà o no entraria, així que no em va deixar passar i va al·legar que no havia passat el control de seguretat com a excusa", indica la dona en la denúncia, on sosté que això era una "falsedat" per retenir-la.
L'OCB reclama una investigació
Arran d'aquesta denúncia, presentada el passat dimarts, l'Obra Cultural Balear (OCB) ha reclamat a la delegada del Govern, Rosario Sánchez, que insti a la direcció de la Guàrdia Civil a realitzar una investigació "a fons" amb les actuacions disciplinàries que puguin correspondre.
En un comunicat enviat als mitjans, l'entitat adverteix que si es confirmen els fets relatats en la denúncia "constituiria un gravíssim cas de discriminació d'un ciutadà per part d'un membre de les forces i cossos de seguretat de l'Estat per raó de llengua".
L'OCB també ha recordat que les forces i cossos de seguretat han de respectar l'ordenament jurídic, "amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense discriminació per raons ideològiques", així com "impedir qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria" i mantenir un tracte correcte amb els ciutadans.
L'entitat ha apuntat que els fets relatats podrien constituir "una falta molt greu, sempre que no sigui fins i tot delicte" i ha instat a la Delegació del Govern a Balears a adoptar, "de manera inajornable", les mesures necessàries "per acabar amb els incidents per raó de llengua protagonitzats per membres de les forces i cossos de seguretat estatals que vulneren el dret dels ciutadans d'aquestes illes a expressar-se en la llengua de la seva elecció".
Addicionalment, l'OCB demanarà una reunió amb el nou cap de la Guàrdia Civil a Balears, Alejandro Hernández Mosquera, i amb el seu homòleg de la Policia Nacional, Gonzalo Espino Creu.
Defensar els drets lingüístics
Paral·lelament, ha animat a la presidenta del Govern en funcions -que previsiblement serà investida novament presidenta aquest mateix dijous-, Francina Armengol, a pronunciar-se públicament sobre aquest assumpte i a "sortir en defensa de tots els ciutadans víctimes de casos de discriminació lingüística, especialment greus, quan són perpetrats per part de membres de les forces i cossos de seguretat".
També ha instat la ciutadania a "fer valer els seus drets lingüístics en tots els àmbits de la vida quotidiana i denunciar sense por els casos de conculcació del seu exercici, perquè la millor manera de mantenir la llengua viva i vigorosa és usar-la". | [
"llengua catalana"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Una treballadora de l'aeroport de Palma ha denunciat un guàrdia civil per, presumptament, haver-li barrat el pas per haver contestat en català. Segons la versió de la dona, el guàrdia civil la va amenaçar amb no passar el control de seguretat si no li parlava en castellà quan, de fet, ja li havien donat el vistiplau.",
"a2": "Una treballadora de l’aeroport de Palma ha presentat una denúncia contra un guàrdia civil que no li va deixar passar el control de seguretat per motius lingüístics. Segons la dona, l’agent li va barrar el pas quan ella es va dirigir a ell en català, fet que el va exaltar molt. L'Obra Cultural Balear ha reclamat una investigació a fons.",
"a3": "Una treballadora de l'aeroport de Palma de Mallorca ha presentat una denúncia per discriminació lingüística contra un agent de la Guàrdia Civil. L'Obra Cultural Balear ha exigit, d'una banda, una investigació a fons a la delegada del Govern; així mateix, ha instat el govern balear a pronunciar-se. Les forces i cossos de seguretat, han recordat, han de respectar l'ordenament jurídic."
},
"extractive": {
"a1": "Una treballadora de l'aeroport de Palma ha presentat una denúncia contra un agent de la Guàrdia Civil del control de seguretat per un presumpte cas de discriminació lingüística, assegurant que l'agent li va impedir el pas per parlar-li en català.\nEn aquest punt, la dona explica que es va acomiadar en català \"donant-li les gràcies\" i que l'home es \"va exaltar molt\" i que li va dir que \"a l'agent de l'autoritat se li parla espanyol o no ho entén\".\n\"Ell em va dir que ho fes en castellà o no entraria, així que no em va deixar passar i va al·legar que no havia passat el control de seguretat com a excusa\", indica la dona en la denúncia, on sosté que això era una \"falsedat\" per retenir-la.\nArran d'aquesta denúncia, presentada el passat dimarts, l'Obra Cultural Balear (OCB) ha reclamat a la delegada del Govern, Rosario Sánchez, que insti a la direcció de la Guàrdia Civil a realitzar una investigació \"a fons\" amb les actuacions disciplinàries que puguin correspondre.",
"a2": "Una treballadora de l'aeroport de Palma ha presentat una denúncia contra un agent de la Guàrdia Civil del control de seguretat per un presumpte cas de discriminació lingüística, assegurant que l'agent li va impedir el pas per parlar-li en català. \nEn aquest punt, la dona explica que es va acomiadar en català \"donant-li les gràcies\" i que l'home es \"va exaltar molt\" i que li va dir que \"a l'agent de l'autoritat se li parla espanyol o no ho entén\".\n\"Ell em va dir que ho fes en castellà o no entraria, així que no em va deixar passar i va al•legar que no havia passat el control de seguretat com a excusa\", indica la dona en la denúncia, on sosté que això era una \"falsedat\" per retenir-la.\nArran d'aquesta denúncia, presentada el passat dimarts, l'Obra Cultural Balear (OCB) ha reclamat a la delegada del Govern, Rosario Sánchez, que insti a la direcció de la Guàrdia Civil a realitzar una investigació \"a fons\" amb les actuacions disciplinàries que puguin correspondre.",
"a3": "Una treballadora de l'aeroport de Palma ha presentat una denúncia contra un agent de la Guàrdia Civil del control de seguretat per un presumpte cas de discriminació lingüística, assegurant que l'agent li va impedir el pas per parlar-li en català.\nArran d'aquesta denúncia, presentada el passat dimarts, l'Obra Cultural Balear (OCB) ha reclamat a la delegada del Govern, Rosario Sánchez, que insti a la direcció de la Guàrdia Civil a realitzar una investigació \"a fons\" amb les actuacions disciplinàries que puguin correspondre.\nL'OCB també ha recordat que les forces i cossos de seguretat han de respectar l'ordenament jurídic, \"amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense discriminació per raons ideològiques\", així com \"impedir qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria\" i mantenir un tracte correcte amb els ciutadans.\nParal·lelament, ha animat a la presidenta del Govern en funcions -que previsiblement serà investida novament presidenta aquest mateix dijous-, Francina Armengol, a pronunciar-se públicament sobre aquest assumpte i a \"sortir en defensa de tots els ciutadans víctimes de casos de discriminació lingüística, especialment greus, quan són perpetrats per part de membres de les forces i cossos de seguretat\"."
},
"extreme": {
"a1": "Una treballadora de l'aeroport de Palma ha presentat una denúncia per una suposada discriminació lingüística per part d'un guàrdia civil.",
"a2": "Una treballadora de l’aeroport de Palma presenta una denúncia contra un guàrdia civil per discriminació lingüística.",
"a3": "Un agent de la Guàrdia Civil ha estat acusat per discriminar una ciutadana per parlar català a Palma de Mallorca."
}
} |
2,211 | Boye, sobre una inhabilitació de Torra: "Si hi ha una condemna ferma i el Parlament l'executa, ell l'acatarà" | Budó no reconeix la decisió de la JEP de deixar vacant l'escó del president: "La llista de JxCat no correrà en cap cas" | L'advocat Gonzalo Boye ha insistit aquest dissabte que Quim Torra continua essent president de la Generalitat i diputat al Parlament, però ha reconegut que el president obeiria una possible inhabilitació en cas d'una sentència definitiva.
"Si hi ha una condemna ferma i el Parlament l'executa, ell l'acatarà.
Sempre ho ha tingut molt clar i mai ha dit el contrari", ha afirmat Boye al programa 'El Suplement' de Catalunya Ràdio.
"El que passa és que una cosa és això i l'altra que robin a l'àrbitre, s'enduguin la pilota i no permetin jugar la resta del partit, que és el que pretén fer la JEC", ha criticat l'advocat de Quim Torra.
Per la seva banda, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha estat menys taxativa en afirmar que Torra acataria una condemna ferma d'inhabilitació –"no em correspon a mi, respecte màxim a la seva decisió"- però sí ha volgut deixar clar que no reconeix la resolució de la JEP de deixar vacant l'escó del president: "La llista de JxCat no correrà en cap cas.
Torra és diputat", ha sentenciat Budó als micròfons de Rac1.
"No estem desobeint, la JEC no té competència"
"La JEC no té competència per retirar cap acta de diputat.
No estem desobeint perquè no tenen atribucions per treure la condició de diputat a ningú, estem posant una evidència sobre la taula", ha continuat la consellera de la Presidència.
"El que va fer ahir la Junta Electoral Provincial no té cap recorregut", ha puntualitzat Budó, que també ha posat la mà al foc i ha assegurat que Torra estarà present al ple del Parlament dels propers 22 i 23 de gener.
"Ahir mateix el president Torrent va garantir els seus drets polítics", ha recordat la portaveu del Govern.
"Els serveis jurídics de la Generalitat estan preparats per possibles noves denúncies contra el president i per presentar al·legacions per la condemna del TSJC", ha avançat Budó, que ha lamentat que "constantment hem de defensar les institucions catalanes".
Sobre la trucada entre Pedro Sánchez i Quim Torra, la consellera de la Presidència ha assenyalat que només va ser un primer pas i que ara "cal una trobada prèvia entre presidents" per començar el diàleg i una mesa de negociació entre governs.
"El més important és que els dos presidents es trobin, el lloc és igual: a Madrid o a Barcelona.
No hi ha cap problema", ha reflexionat en veu alta Budó.
La portaveu del Govern ha descartat igualment que una convocatòria d'eleccions anticipades –abans d'acabar el 2020- estigui sobre la taula i sí ha assegurat que la voluntat de l'executiu és aprovar els pressupostos "a finals de gener".
"Si això succeeix, els nous comptes de la Generalitat podrien ser efectius pels volts de l'abril", ha conclòs Budó.
"El que tenim aquí és un acte subversiu de la JEC"
En paral·lel, Gonzalo Boye ha reiterat que la Junta Electoral Central (JEC) "no és un òrgan competent per inhabilitar un president autonòmic".
"Si posem el mateix escenari en una altra comunitat autònoma, hi hauria consens que el que ha passat amb Quim Torra és una barbaritat", ha assenyalat l'advocat, que ha avisat la JEC i el Suprem.
"Emetre credencials indegudes és delicte.
Tinc l'ordre de Torra d'anar fins al final", ha manifestat Boye.
A banda, l'advocat ha recordat que la llei estableix que per ser escollit president s'ha de ser diputat, però no diu res sobre si ho pot seguir essent un cop ja no és membre de la cambra.
"L'única cosa en què estem d'acord la JEC, la JEP i nosaltres és que el càrrec de diputat al Parlament és una condició per ser president però no per continuar sent president", ha puntualitzat Boye.
"L'únic que tenim aquí és un acte subversiu per part de la JEC", ha finalitzat l'advocat de Quim Torra. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'advocat Gonzalo Boye ha coincidit amb la portaveu del Govern, Meritxell Budó, en dir que la JEC no té competències per a inhabilitar un president de la Generalitat. Quant a la reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra, Budó ha dit que \"només va ser un primer pas\" i que cal una altra trobada a fi de començar el diàleg.",
"a2": "En declaracions al programa \"El Suplement\" de Catalunya Ràdio, Gonzalo Boye, l'advocat de Quim Torra, ha dit que el president acataria una possible inhabilitació en cas d'una sentència ferma. Ha recordat que Torra continua sent diputat del Parlament i president, i que la Junta Electoral de Catalunya no és un òrgan competent per retirar actes de diputat o inhabilitar presidents.",
"a3": "La portaveu del Govern ha reiterat que no reconeixeran la resolució de la Junta Electoral Provincial de retirar l'acta de diputat de Torra. L'advocat de Torra, Gonzalo Boye, ha insistit que la JEC no és competent per inhabilitar un president autonòmic. Els serveis jurídics de la Generalitat estan preparats per defensar les institucions catalanes davant de possibles condemnes del TSJC."
},
"extractive": {
"a1": "L'advocat Gonzalo Boye ha insistit aquest dissabte que Quim Torra continua essent president de la Generalitat i diputat al Parlament, però ha reconegut que el president obeiria una possible inhabilitació en cas d'una sentència definitiva.\nNo estem desobeint perquè no tenen atribucions per treure la condició de diputat a ningú, estem posant una evidència sobre la taula\", ha continuat la consellera de la Presidència.\n\"Els serveis jurídics de la Generalitat estan preparats per possibles noves denúncies contra el president i per presentar al·legacions per la condemna del TSJC\", ha avançat Budó, que ha lamentat que \"constantment hem de defensar les institucions catalanes\".\n\"L'única cosa en què estem d'acord la JEC, la JEP i nosaltres és que el càrrec de diputat al Parlament és una condició per ser president però no per continuar sent president\", ha puntualitzat Boye. ",
"a2": "L'advocat Gonzalo Boye ha insistit aquest dissabte que Quim Torra continua essent president de la Generalitat i diputat al Parlament, però ha reconegut que el president obeiria una possible inhabilitació en cas d'una sentència definitiva.\nPer la seva banda, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha estat menys taxativa en afirmar que Torra acataria una condemna ferma d'inhabilitació –\"no em correspon a mi, respecte màxim a la seva decisió\"- però sí ha volgut deixar clar que no reconeix la resolució de la JEP de deixar vacant l'escó del president: \"La llista de JxCat no correrà en cap cas.\nNo estem desobeint perquè no tenen atribucions per treure la condició de diputat a ningú, estem posant una evidència sobre la taula\", ha continuat la consellera de la Presidència.\n\"L'única cosa en què estem d'acord la JEC, la JEP i nosaltres és que el càrrec de diputat al Parlament és una condició per ser president però no per continuar sent president\", ha puntualitzat Boye.",
"a3": "L'advocat Gonzalo Boye ha insistit aquest dissabte que Quim Torra continua essent president de la Generalitat i diputat al Parlament, però ha reconegut que el president obeiria una possible inhabilitació en cas d'una sentència definitiva.\n\"Els serveis jurídics de la Generalitat estan preparats per possibles noves denúncies contra el president i per presentar al·legacions per la condemna del TSJC\", ha avançat Budó, que ha lamentat que \"constantment hem de defensar les institucions catalanes\".\nEn paral·lel, Gonzalo Boye ha reiterat que la Junta Electoral Central (JEC) \"no és un òrgan competent per inhabilitar un president autonòmic\".\n\"L'única cosa en què estem d'acord la JEC, la JEP i nosaltres és que el càrrec de diputat al Parlament és una condició per ser president però no per continuar sent president\", ha puntualitzat Boye."
},
"extreme": {
"a1": "Segons l'advocat Gonzalo Boye i Meritxell Budó, la JEC no té competències per a inhabilitar un president de la Generalitat.",
"a2": "L’advocat de Quim Torra, Gonzalo Boye, reconeix que el president acatarà una possible inhabilitació si la condemna és ferma.",
"a3": "La defensa de Torra i els serveis jurídics de la Generalitat contesten les resolucions que interferirien en l’elecció del president."
}
} |
1,041 | Madrid acomiada els treballadors públics de les delegacions de la Generalitat a l'exterior | El departament d'Exteriors va "explorar" la possibilitat de traslladar-los a altres organismes però la majoria perdran la feina tot i tenir contractes indefinits | Els treballadors públics de les delegacions de la Generalitat a l'exterior han estat acomiadats, segons ha pogut saber l'ACN.
El personal de les delegacions de París, Londres, Berlín, Lisboa, Viena, Washington, Copenhagen i Roma perdran la seva feina, tot i que en la majoria dels casos tenien contractes indefinits, de caràcter local –és a dir, d'acord amb la legislació britànica, francesa o italiana-, i havien participat en un concurs públic per accedir a les seves places.
Tot i que no eren funcionaris, els de les delegacions sí que eren treballadors públics i són per ara els únics sense rang directiu acomiadats pel 155.
Segons ha pogut saber l'ACN, el ministeri d'Exteriors va autoritzar-los el 9 de novembre a reincorporar-se als seus llocs de feina per fer "gestió interna i administrativa", però en cap cas "cap acte institucional", ja que les delegacions es consideraven "tancades".
El Departament d'Exteriors de la Generalitat va dir-los que volia "explorar" la possibilitat de traslladar-los a d'altres organismes públics dins del seu àmbit geogràfic, i els va demanar les seves preferències, però finalment això no s'ha fet i s'ha procedit al seu acomiadament.
La carta d'acomiadament, que va signada pel Secretari General d'Exteriors Aleix Villatoro, diu que "en compliment de les instruccions del Ministerio de Exteriores (MAEC)" els contractes laborals queden "extingits" per aplicació del Decret 945/2017 que regula el 155.
"He rebut instruccions explícites del MAEC", diu Villatoro, "sobre la necessitat de procedir a l'acomiadament, amb data 30 de novembre, de tot el personal que presta serveis a les Delegacions del Govern a l'exterior".
A la carta, es notifica als treballadors que se'ls "indemnitzarà d'acord amb la normativa aplicable".
Segons ha pogut saber l'ACN, el 9 de novembre el ministeri d'Exteriors va autoritzar els treballadors a reincorporar-se als seus llocs de feina per fer "gestió interna i administrativa", però en cap cas "cap acte institucional", ja que les delegacions es consideraven "tancades".
El Departament d'Exteriors de la Generalitat va dir-los que volia "explorar" la possibilitat de traslladar-los a d'altres organismes públics dins del seu àmbit geogràfic, i els va demanar les seves preferències, però finalment no s'ha fet i s'ha procedit al seu acomiadament.
Segons ha pogut saber l'ACN, una trentena de persones perdran la seva feina arran del 155, que suposa el desmantellament de totes les oficines de la Generalitat a l'exterior, excepte la de Brussel·les.
Amb tot, el procediment d'acomiadament pot ser complicat i pot variar segons els casos, ja que els treballadors tenen contractes locals basats en la legislació dels països on resideixen –el Regne Unit, França, Itàlia o Dinamarca, per exemple- i les indemnitzacions o avisos hauran de cenyir-se a aquesta legislació, i no a l'espanyola.
De fet, segons ha pogut saber l'ACN de fonts properes als treballadors, els acomiadaments es consideraran "improcedents" i molts creuen que s'estan vulnerant els seus drets laborals.
El personal acomiadat, de fet, és tot de caràcter tècnic, i en cap cas hi ha treballadors o càrrecs "de confiança" del govern destituït.
Molts pensaven, segons ha pogut saber l'ACN, que la seva situació laboral quedaria en suspens a l'espera dels resultats de les eleccions del 21-D, i han quedat sorpresos per aquests acomiadaments "fulminants".
L'obertura de delegacions a l'exterior és, de fet, un dret reconegut a l'Estatut i les seves tasques no són exclusivament de caràcter polític, sinó que el personal fa molts informes tècnics sobre els desenvolupaments en matèria econòmica, social o mediambiental en els seus països.
Des de l'aplicació del 155, el 27 d'octubre, les delegacions a l'exterior han estat tancades, tot i que a primers de novembre, i d'acord amb un correu electrònic a tot el personal laboral que ha pogut veure l'ACN, es va donar la instrucció als treballadors d'accedir als seus llocs de feina per "realitzar tasques de gestió i administració interna".
Amb tot, es va matisar que quedava "anul·lada tota activitat institucional" i que se'ls permetia accedir al lloc de feina a l'espera de rebre "instruccions més concretes".
El Departament d'Exteriors els va comunicar que caldria "valorar les possibilitats futures i tenir plans de contingència" dins de "les possibilitats actuals" i per això els va expressar la "voluntat d'oferir a tots els treballadors amb contracte laboral vigent interessats noves funcions a entitats de la Generalitat, sempre que sigui necessari".
En tot cas, es tractava d'oferir llocs de feina "als organismes vinculats o dependents de la Generalitat" dins de "l'àrea geogràfica de la delegació".
És a dir, per un treballadors de la delegació de Roma, es buscaria una plaça dins d'un altre ens públic de la Generalitat a Itàlia.
El pla, però, no s'ha tirat endavant i, per imposició del 155, el Departament ha començat a notificar els acomiadaments. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La trentena treballadors de la Generalitat a l'estranger han estat acomiadats. El Ministeri d'Assumptes Exteriors va autoritzar anteriorment que anessin als seus llocs de feina per a fer exclusivament \"tasques administratives\", però finalment els ha acomiadat. Els contractes eren indefinits i conformes a la legislació de cada país i, de fet, els acomiadaments es consideren \"improcedents\" i els treballadors seran indemnitzats.",
"a2": "En virtut de l'article 155, aplicat a Catalunya el 27 de novembre, s'han tancat les delegacions estrangeres de la Generalitat a París, Londres, Berlín, Lisboa, Viena, Washington, Copenhaguen i Roma. Els treballadors, la majoria de caràcter tècnic, han estat acomiadats de forma fulminant. En un principi, el Departament d'Exteriors els volia traslladar, però això no s'ha acabat produint.",
"a3": "El personal de les delegacions de la Generalitat a l'exterior ha estat acomiadat en aplicació de l'article 155. Tot i tractar-se de personal tècnic i no polític, han estat els únics treballadors públics sense rang directiu acomiadats de manera fulminant en virtut de la suspensió de l’autonomia pel 155. Els acomiadaments podrien considerar-se improcedents i una vulneració dels drets laborals."
},
"extractive": {
"a1": "Els treballadors públics de les delegacions de la Generalitat a l'exterior han estat acomiadats, segons ha pogut saber l'ACN.\nLa carta d'acomiadament, que va signada pel Secretari General d'Exteriors Aleix Villatoro, diu que \"en compliment de les instruccions del Ministerio de Exteriores (MAEC)\" els contractes laborals queden \"extingits\" per aplicació del Decret 945/2017 que regula el 155.\nSegons ha pogut saber l'ACN, una trentena de persones perdran la seva feina arran del 155, que suposa el desmantellament de totes les oficines de la Generalitat a l'exterior, excepte la de Brussel·les.\nDes de l'aplicació del 155, el 27 d'octubre, les delegacions a l'exterior han estat tancades, tot i que a primers de novembre, i d'acord amb un correu electrònic a tot el personal laboral que ha pogut veure l'ACN, es va donar la instrucció als treballadors d'accedir als seus llocs de feina per \"realitzar tasques de gestió i administració interna\".",
"a2": "Els treballadors públics de les delegacions de la Generalitat a l'exterior han estat acomiadats, segons ha pogut saber l'ACN.\nEl Departament d'Exteriors de la Generalitat va dir-los que volia \"explorar\" la possibilitat de traslladar-los a d'altres organismes públics dins del seu àmbit geogràfic, i els va demanar les seves preferències, però finalment això no s'ha fet i s'ha procedit al seu acomiadament.\nLa carta d'acomiadament, que va signada pel Secretari General d'Exteriors Aleix Villatoro, diu que \"en compliment de les instruccions del Ministerio de Exteriores (MAEC)\" els contractes laborals queden \"extingits\" per aplicació del Decret 945/2017 que regula el 155.\nDes de l'aplicació del 155, el 27 d'octubre, les delegacions a l'exterior han estat tancades, tot i que a primers de novembre, i d'acord amb un correu electrònic a tot el personal laboral que ha pogut veure l'ACN, es va donar la instrucció als treballadors d'accedir als seus llocs de feina per \"realitzar tasques de gestió i administració interna\".",
"a3": "Els treballadors públics de les delegacions de la Generalitat a l'exterior han estat acomiadats, segons ha pogut saber l'ACN.\nEl Departament d'Exteriors de la Generalitat va dir-los que volia \"explorar\" la possibilitat de traslladar-los a d'altres organismes públics dins del seu àmbit geogràfic, i els va demanar les seves preferències, però finalment això no s'ha fet i s'ha procedit al seu acomiadament.\nLa carta d'acomiadament, que va signada pel Secretari General d'Exteriors Aleix Villatoro, diu que \"en compliment de les instruccions del Ministerio de Exteriores (MAEC)\" els contractes laborals queden \"extingits\" per aplicació del Decret 945/2017 que regula el 155.\nDe fet, segons ha pogut saber l'ACN de fonts properes als treballadors, els acomiadaments es consideraran \"improcedents\" i molts creuen que s'estan vulnerant els seus drets laborals."
},
"extreme": {
"a1": "Els treballadors públics de les oficines de la Generalitat a l'estranger han estat acomiadats, en aplicació de l'article 155. ",
"a2": "El personal de les delegacions estrangeres de la Generalitat ha estat acomiadat en virtut de l'article 155 aplicat a Catalunya.",
"a3": "Una trentena de treballadors de les delegacions de la Generalitat a l'exterior es queden sense feina per culpa del 155."
}
} |
1,119 | Les hores decisives de la DUI aterren al judici | Forn relata que la proclamació de la República no va tenir efectes pràctics i revela una reunió amb el personal d'Interior en la qual va analitzar el dilema: independència o eleccions | Què va passar entre el 25 d'octubre i el 27 d'octubre del 2017?
Les reconstruccions s'han fet fins ara sense la veu directa dels protagonistes, però a partir del judici al Tribunal Suprem es podrà conèixer la versió directa, sense filtres, de tots els desencadenants que van conduir el país cap a la declaració de la independència.
El primer que s'hi ha referit amb detall ha estat Joaquim Forn, exconseller d'Interior, que a preguntes del seu advocat ha volgut deixar clar que la proclamació de la República no va tenir cap transcendència ni cap efecte pràctic.
També ha indicat que Carles Puigdemont, el gran absent en el judici i a qui no s'ha acceptat com a testimoni, era partidari d'anar a eleccions.
No les va convocar pel fracàs del diàleg amb Madrid i per la pressió de sectors de l'independentisme, inclosos membres del seu Govern.
"No és cap notícia", ha remarcat Forn -que es prepara per compatibilitzar el procés al Suprem amb la candidatura a l'alcaldia de Barcelona- sobre les intencions de l'expresident de la Generalitat.
L'exconseller, que ha començat visiblement nerviós i ha acabat amb més calma, ha resseguit les preguntes del lletrat Xavier Melero per reconstruir les hores decisives de finals d'octubre.
El dia 25 hi va haver una reunió al Palau de la Generalitat que va incloure membres del Govern -no tots-, dirigents de les entitats i integrants de l'anomenat estat major del procés.
El dilema era clar: DUI o eleccions.
Jordi Sànchez, en aquells moments ja tancat a Soto del Real, va fer saber per carta -entregada pel Síndic de Greuges, Rafel Ribó- que era partidari d'anar a eleccions.
Forn no ha acabat de revelar què defensava, però sí que ha relatat una reunió el dia 26 d'octubre del 2017 a la conselleria de l'Interior, amb pràcticament un centenar de persones, en la qual va assenyalar que si hi havia comicis autonòmics es podrien reunir la setmana vinent amb normalitat, però que si hi havia 155, no es podria celebrar cap trobada d'aquest tipus al cap de set dies.
"Estarem cessats", va dir Forn al personal de la conselleria reunit a l'auditori del departament.
Menys d'una setmana després, de fet, l'exconseller va ser un dels que van viatjar fins a Brussel·les per fer una roda de premsa al costat de Puigdemont, el qual va arribar a la capital belga amb la voluntat d'arrencar un exili sostingut en el temps.
Després de la compareixença, que va ser multitudinària, Forn va tornar amb avió a Barcelona, com també ho van fer Dolors Bassa -reclosa a Alcalá Meco- i Meritxell Borràs, acusada de malversació de fons públics i desobediència.
En aquell moment ja era vigent l'article 155 de la Constitució, contra el qual no es va oferir "resistència", segons l'exconseller.
Puigdemont, això sí, havia anunciat a través de portaveus que el dilluns posterior a la intervenció de l'autonomia seria a Palau a partir de les nou del matí.
Diàleg, diàleg, diàleg
Forn ha llegit les paraules del 10 d'octubre amb les quals Puigdemont va donar per suspesa la proclamació de la República que s'havia de fer, segons la llei del referèndum, dos dies després de la votació: "El Govern i jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d'independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada".
L'expresident va revelar -sense concretar- que hi havia hagut ofertes de mediació internacional, i que calia actuar amb prudència.
Forn ha llegit les paraules textuals de Puigdemont amb les quals va donar per supesa la declaració de la independència el 10 d'octubre del 2017
Aquesta prudència es va mantenir fins al 27 d'octubre, i en tot moment -aquesta és la versió de Forn, però també la que ha impregnat la declaració matinal d'Oriol Junqueras- es va apostar per la via del diàleg.
Per això es va suspendre la DUI, per això es va provar la mediació i, per això, es va ajornar tant com es va poder la proclamació de la República, ha sostingut Forn.
Ara bé: fins i tot el dia de la declaració es van evitar accions que comportessin un abans i un després.
Forn ha indicat que no es van posar en contacte amb cap cancelleria, ni tan sols amb l'Estat.
Cap efecte jurídic de la declaració al Parlament.
De fet, la declaració "política" d'independència, pròpiament, no es va votar.
Sí que va passar en el cas de les dues propostes de resolució, però el text que proclama la República ni tan sols es va publicar als butlletins oficials.
Unes explicacions que Forn portava preparades en la mesura que les ha plantejades el seu advocat, i que ara es podran comparar amb les intervencions que facin els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, que van viure aquells dies amb molta intensitat al Palau de la Generalitat. | [
"judici de l'1-o"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Forn ha explicat què va passar entre el 25 i el 27 d'octubre de 2017. Ha dit que el dia 25 hi va haver una reunió dels dirigents del Procés en què el dilema era entre anar a eleccions o DUI. També ha volgut remarcar, aconsellat pel seu advocat, que la Declaració d'Independència no va tenir cap efecte polític ni jurídic.",
"a2": "Joaquim Forn ha estat el primer implicat directe en la DUI del 2017 a declarar en el judici del procés al Tribunal Suprem. L’exconseller d’Interior ha deixat clar que la declaració de la República no tenia cap intenció pràctica, i que, entre els dies 25 i 27 d’octubre, el debat al si del govern era si declarar-la o convocar eleccions.",
"a3": "Durant el judici per sedició s'han reconstruït els dies posteriors al referèndum i als fets que van conduir cap a la declaració de la independència de Catalunya. El govern, segons Joaquim Forn, es va plantejar dues úniques alternatives: declaració unilateral d’independència o eleccions. Així mateix, ha explicat com Puigdemont va decidir suspendre la DUI amb l'objectiu d'emprendre un diàleg."
},
"extractive": {
"a1": "Les reconstruccions s'han fet fins ara sense la veu directa dels protagonistes, però a partir del judici al Tribunal Suprem es podrà conèixer la versió directa, sense filtres, de tots els desencadenants que van conduir el país cap a la declaració de la independència.\nEl primer que s'hi ha referit amb detall ha estat Joaquim Forn, exconseller d'Interior, que a preguntes del seu advocat ha volgut deixar clar que la proclamació de la República no va tenir cap transcendència ni cap efecte pràctic.\nEl dilema era clar: DUI o eleccions. \nForn ha llegit les paraules del 10 d'octubre amb les quals Puigdemont va donar per suspesa la proclamació de la República que s'havia de fer, segons la llei del referèndum, dos dies després de la votació: \"El Govern i jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d'independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada\". ",
"a2": "Les reconstruccions s'han fet fins ara sense la veu directa dels protagonistes, però a partir del judici al Tribunal Suprem es podrà conèixer la versió directa, sense filtres, de tots els desencadenants que van conduir el país cap a la declaració de la independència.\nEl dia 25 hi va haver una reunió al Palau de la Generalitat que va incloure membres del Govern -no tots-, dirigents de les entitats i integrants de l'anomenat estat major del procés.\nForn ha llegit les paraules del 10 d'octubre amb les quals Puigdemont va donar per suspesa la proclamació de la República que s'havia de fer, segons la llei del referèndum, dos dies després de la votació: \"El Govern i jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d'independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada\". \nAquesta prudència es va mantenir fins al 27 d'octubre, i en tot moment -aquesta és la versió de Forn, però també la que ha impregnat la declaració matinal d'Oriol Junqueras- es va apostar per la via del diàleg.",
"a3": "Les reconstruccions s'han fet fins ara sense la veu directa dels protagonistes, però a partir del judici al Tribunal Suprem es podrà conèixer la versió directa, sense filtres, de tots els desencadenants que van conduir el país cap a la declaració de la independència.\nForn no ha acabat de revelar què defensava, però sí que ha relatat una reunió el dia 26 d'octubre del 2017 a la conselleria de l'Interior, amb pràcticament un centenar de persones, en la qual va assenyalar que si hi havia comicis autonòmics es podrien reunir la setmana vinent amb normalitat, però que si hi havia 155, no es podria celebrar cap trobada d'aquest tipus al cap de set dies.\nForn ha llegit les paraules del 10 d'octubre amb les quals Puigdemont va donar per suspesa la proclamació de la República que s'havia de fer, segons la llei del referèndum, dos dies després de la votació: \"El Govern i jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d'independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada\".\nPer això es va suspendre la DUI, per això es va provar la mediació i, per això, es va ajornar tant com es va poder la proclamació de la República, ha sostingut Forn."
},
"extreme": {
"a1": "Forn ha parlat avui davant el Tribunal Suprem dels fets ocorreguts entre el 25 i el 27 d'octubre de 2017.",
"a2": "L’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, relata el que va passar entre el 25 i el 27 d’octubre del 2017.",
"a3": "Forn ha relatat al judici del Tribunal Suprem els dies posteriors al referèndum: de la DUI a la seva suspensió."
}
} |
2,938 | El Palau Solterra mostra les "afinitats" i connexions en l'obra de dotze fotògrafes iranianes i espanyoles | La temporada expositiva del museu de Torroella de Montgrí dona protagonisme a les creadores amb quinze temàtiques | La nova programació del Museu Palau Solterra de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) posa el focus a les creadores amb una selecció de treballs protagonitzats per dones.
La mostra temporal exposa l'obra de sis fotògrafes iranianes i sis d'espanyoles que, sense conèixer-se, tenen "afinitats" i connexions amb temes com la soledat o la nostàlgia del passat.
"Cada parella (una espanyola i una iraniana) és un món però unir-les ha estat molt emocionant", ha destacat Zara Fernández, una de les comissàries de la mostra que arriba per primer cop a Catalunya després de veure's a diferents indrets d'Espanya i Nova York.
D'altra banda, la mostra de la col·lecció permanent inclou quinze temàtiques a través de la mirada de quinze dones amb la idea de "trencar fronteres" i fer reflexionar el visitant.
El Palau Solterra ha programat en la nova temporada expositiva d'hivern que s'inaugura aquest dissabte un treball sobre les "afinitats" i connexions de dotze fotògrafes iranianes i espanyoles.
És una producció de l'Associació Cultural del Mediterrani Occidental (MED-OCC) que dirigeix Zara Fernández, una de les comissàries de la mostra juntament amb Santiago Olmo.
Aquest divendres Fernández ha explicat que l'entitat porta més de vint anys treballant per apropar les cultures del mediterrani en el camp de les arts visuals i de l'arquitectura i que és el primer cop que se centren només en fotògrafes.
"Ha estat un repte i tot un experiment", segons Fernández, perquè no sabien si trobarien artistes de diferents països que, sense conèixer-se, tinguessin una mirada similar.
El que s'ha fet ha estat seleccionar algunes sèries de les autores espanyoles i buscar treballs similars de fotògrafes de l'Iran.
S'han centrat en aquest país de l'Orient Mitjà perquè és una "mina" a nivell d'artistes audiovisuals de qualitat.
"Cada parella és un món", afirma, i posa l'exemple de la formada per María Zarazúa i Newska Tavakolian.
Totes dues comparteixen una mirada sobre la soledat amb un llenguatge similar i amb personatges "atrapats".
El cas de Newska és més dramàtic perquè les fotografies escollides a la mostra formen part de la sèrie que va fer durant l'any que va estar en arrest domiciliari.
"Les persones que hi apareixen són els seus veïns de l'edifici on vivia", detalla la comissària.
La resta de parelles estan formades per Soledad Córdoba-Shadi Ghadirian; Cristina Garcia-Hengameh Golestan; Amparo Garrido-Rana Javadi; Isabel Muñoz-Gohar Dashti i Mayte Vieta-Ghazaleh Hedayat.
Totes elles parlen de temes com els casaments, la nostàlgia del passat o paisatges onírics en el no-res, entre d'altres.
Una experiència "molt enriquidora", segons Fernández, perquè les artistes participants van quedar sorpreses d'identificar-se "com un mirall" amb l'obra de la seva parella escollida malgrat no conèixer-se de res.
L'exposició va començar a itinerar el 2016 i des de llavors ha passat per Nova York, Teheran i també a diferents punts d'Espanya.
Ara és el primer cop que es pot veure a Catalunya.
Quinze temàtiques a l'exposició permanent
Aquest espai de la fundació Vila Casas ha programat una nova exposició fotogràfica permanent amb material del fons titulada 'Nos-altres, espais de frontera'.
Són quinze temàtiques amb quinze veus de dones (textos de creadores de diferents disciplines i edats) on també es mostren les peces que s'han adquirit recentment com és el cas de fotografies d'Andrea Torres, Sabela Eiriz i Álvaro Sánchez-Montañés.
La idea és fer reflexionar el visitant i "trencar fronteres" sobre temàtiques més socials, artístiques-poètiques i polítiques.
Per Bosch, és un moment interessant per posar en valor les mirades de les dones sense perdre de vista que "ens necessitem els uns amb els altres".
D'altra banda, l'espai 'Artista del fons' està dedicat a Pilar Aymerich i Manel Armengol que immortalitzen una mateixa escena però amb una mirada diferent.
La protagonista és una dona amb una criatura i a sota un cartell que diu 'Jo també sóc adúltera'.
Va participar en una manifestació el 1976 per la despenalització de l'adulteri.
Finalment, a l'apartat de 'Diàlegs amb la col·lecció' l'autor Vicenç Rovira proposa 'Pedra i ombra', una sèrie de fotografies nocturnes basades en les pedres i ombres a la nit inspirant-e en 'La pell efímera' de Manel Esclusa.
Les noves propostes expositives al Palau Solterra s'inauguren aquest dissabte i es podran veure fins al 19 de maig. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Palau Solterra de Torroella de Montgrí ha programat diverses exposicions fotogràfiques per a la nova temporada d'hivern. S'exposa temporalment l'obra de sis fotògrafes iranianes i sis fotògrafes espanyoles que, sense conèixer-se, tenen una visió semblant. A part, la col·lecció permanent inclou quinze temes de quinze dones i l'espai \"Artista del fons\" està dedicat a Pilar Aymerich i Manel Armengol.",
"a2": "Aquest dissabte, el Museu Palau Solterra de Torroella de Montgrí inaugura una mostra en què participen sis fotògrafes espanyoles i sis fotògrafes iranianes. L’exposició agrupa les obres per parelles —una espanyola i una iraniana— per accentuar les afinitats entre les artistes, que tracten temes com la soledat o la nostàlgia. Es podrà veure fins al 19 de maig.",
"a3": "El museu Palau Solterra de Torroella de Montgrí inaugura la seva nova programació. La col·lecció permanent està conformada per quinze temes on es destaca la mirada femenina amb l'aportació de creadores de diferents disciplines i edats. L'exposició temporal consisteix en una mostra fotogràfica on es posen en relació sis fotògrafes iranianes i altres sis d'espanyoles que presenten afinitats inesperades."
},
"extractive": {
"a1": "La mostra temporal exposa l'obra de sis fotògrafes iranianes i sis d'espanyoles que, sense conèixer-se, tenen \"afinitats\" i connexions amb temes com la soledat o la nostàlgia del passat.\nD'altra banda, la mostra de la col·lecció permanent inclou quinze temàtiques a través de la mirada de quinze dones amb la idea de \"trencar fronteres\" i fer reflexionar el visitant. \nD'altra banda, l'espai 'Artista del fons' està dedicat a Pilar Aymerich i Manel Armengol que immortalitzen una mateixa escena però amb una mirada diferent.\nFinalment, a l'apartat de 'Diàlegs amb la col·lecció' l'autor Vicenç Rovira proposa 'Pedra i ombra', una sèrie de fotografies nocturnes basades en les pedres i ombres a la nit inspirant-e en 'La pell efímera' de Manel Esclusa.",
"a2": "La nova programació del Museu Palau Solterra de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) posa el focus a les creadores amb una selecció de treballs protagonitzats per dones.\nLa mostra temporal exposa l'obra de sis fotògrafes iranianes i sis d'espanyoles que, sense conèixer-se, tenen \"afinitats\" i connexions amb temes com la soledat o la nostàlgia del passat. \nD'altra banda, la mostra de la col·lecció permanent inclou quinze temàtiques a través de la mirada de quinze dones amb la idea de \"trencar fronteres\" i fer reflexionar el visitant.\nL'exposició va començar a itinerar el 2016 i des de llavors ha passat per Nova York, Teheran i també a diferents punts d'Espanya. ",
"a3": "La nova programació del Museu Palau Solterra de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) posa el focus a les creadores amb una selecció de treballs protagonitzats per dones.\nLa mostra temporal exposa l'obra de sis fotògrafes iranianes i sis d'espanyoles que, sense conèixer-se, tenen \"afinitats\" i connexions amb temes com la soledat o la nostàlgia del passat.\nD'altra banda, la mostra de la col·lecció permanent inclou quinze temàtiques a través de la mirada de quinze dones amb la idea de \"trencar fronteres\" i fer reflexionar el visitant.\nLes noves propostes expositives al Palau Solterra s'inauguren aquest dissabte i es podran veure fins al 19 de maig."
},
"extreme": {
"a1": "La nova programació expositiva del Museu Palau Solterra de Torroella de Montgrí ressalta el creatiu de les dones.",
"a2": "Una exposició temporal del Palau Solterra mostra l’afinitat de l’obra de dotze fotògrafes iranianes i espanyoles.",
"a3": "El museu Palau Solterra (Torroella de Montgrí) ofereix les seves noves propostes expositives centrades en la creativitat femenina."
}
} |
582 | La regidoria d’Igualtat presenta la jornada ‘Juga el teu paper per aturar la violència masclista’, que tindrà lloc aquest divendres 18 al Passadís de les Arts | Des de Compromís per Castelló, Ignasi Garcia convida tota la ciutadania a sumar-se a aquests actes | La regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Castelló ha presentat aquest dilluns els actes previstos per conscienciar tota la ciutadania en la necessitat d’aturar la xacra de la violència masclista.
Amb la commemoració mundial del proper 25 de novembre, des de Castelló es duran a terme diferents actes que busquen donar visibilitat al problema i implicar tota la població de la ciutat.
Segons la vicealcaldessa i regidora d’Igualtat a l’Ajuntament, Ali Brancal, “tots hem de ser coresponsables per aturar el problema, no només les institucions; cal que la ciutadania s’implique i siga cada vegada més conscient de les formes per conèixer, previndre i frenar les agressions contra les dones”.
Per aquest motiu, el lema de les activitats d’enguany, ‘Juga el teu paper per aturar la violència masclista’, inclou un missatge amb el que implicar tota la població.
Així, aquesta activitat consistirà a emplenar el Passadís de les Arts de flors de paper el proper dia 18.
“Hem volgut utilitzar aquest joc de paraules per associar el paper de la ciutadania amb el material amb el que estem fent les flors que cobriran tot el passadís en un acte molt bonic i participatiu”, ha assegurat Brancal.
Com a dada, 36 col·lectius amb vora 800 persones han estat els encarregats de dur a terme els treballs manuals per comptar amb totes les flors necessàries amb les que revestir l’entorn.
Tal i com ha destacat la vicealcaldessa i regidora, “els tallers no només s’han centrat en elaborar flors de paper, al contrari, el contingut d’aquestes activitats que, des del Servei d’Igualtat, s’han portat a cada racó de la ciutat ha inclòs un treball previ per tal de donar a conèixer diversos conceptes relacionats amb la violència masclista”.
A més, Brancal ha afegit que “hi ha molts conceptes i problemes que resulten evidents, però la majoria, com molts micro-masclismes, ens poden arribar a passar desapercebuts i cal que incidim en ells per previndre els negatius efectes sobre la salut física, mental i sexual que hi poden tindre”.
L’horari de la jornada ‘Juga el teu paper per aturar la violència masclista’ serà des de les 11.00 fins a les 18.00 hores i està oberta a tota la ciutadania.
El gruix de la iniciativa consistirà a anar col·locant les flors ja elaborades per tot el Passadís de les Arts, tot i que, segons s’ha avançat durant la roda de premsa, “hi haurà una taula durant tot el dia per tal que les persones que vulguen fer flors, també pugen”, en paraules de la regidora d’Igualtat.
“El treball per aturar la violència masclista i per implicar tota la ciutadania en la lluita contra qualsevol agressió a les dones és prioritària per a aquest equip de govern.
Per això, comptem amb el treball del servei d’Igualtat, que du a terme constants activitats amb tots els col·lectius de la ciutat per conscienciar, previndre i ajudar aquelles persones afectades”, ha explicat Brancal.
Cal recordar que l’activitat prevista per a aquest divendres ja es va dur a terme l’any passat en la setmana prèvia al 25N, quan es van teixir els arbres del Passadís de les Arts.
La bona acollida i l’elevada participació durant la jornada ha incentivat l’Ajuntament a plantejar la proposta d’aquest any, que tindrà un missatge “optimista i de voler construir un marc social on no hi haja cabuda per a la violència contra les dones”, d’acord amb les paraules de Reyes Santamaría, del Servei d’Igualtat de l’Ajuntament de Castelló.
El portaveu de la formació, Ignasi Garcia, ha donat suport a totes les iniciatives plantejades per Igualtat i ha avançat que “divendres ens trobarem tots en el parc Ribalta per reivindicar, una vegada més, la necessitat d’aturar aquesta xacra”.
Compromís per Castelló estarà present a l’acte que demà divendres emplenarà el Passadís de les Arts de flors de paper, una iniciativa que té per lema ‘Juga el teu paper contra les violències masclistes’.
“La tasca que s’està duent a terme és molt rellevant i cal que, per sumar esforços, s’implique tota la societat, ja que aquesta és la única manera d’aturar un dels principals problemes socials de la nostra història recent”, ha assegurat el portaveu.
Al respecte, Compromís per Castelló ha denunciat les dificultats existents per reduir a zero el número de víctimes.
Precisament en uns dies en els quals s’ha produït un altre succés, de manera que ja són 38 les dones assassinades aquest 2016 a mans de les seues parelles.
“Som plenament conscients de la necessitat d’aturar el problema, tot i que la única mesura que trobem des del govern central és la reducció de les partides que han de combatre la violència i ajudar les dones que poden estar en perill”. | [
"comarca",
"castelló de la plana"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La regidora d'Igualtat de l'Ajuntament de Castelló ha presentat els actes previstos pel dia contra la violència masclista, el 25 de novembre. S'emplenarà el Passadís de les Arts de flors de paper elaborades per 800 voluntaris de 36 col·lectius, iniciativa que té per nom \"Juga el teu paper contra les violències masclistes\".",
"a2": "Aquest dilluns, la regidoria d'Igualtat de Castelló ha presentat les activitats previstes per la jornada \"Juga el teu paper per aturar la violència masclista\" del 25 de novembre. L'acte principal serà la col·locació de flors de paper al Passadís de les Arts. Els tallers de preparació de flors també han servit per treballar conceptes relacionats amb la violència masclista.",
"a3": "Amb motiu del dia mundial contra la violència masclista, la regidoria d'Igualtat de Castelló ha presentat els actes públics previstos que tindran el lema de “Juga el teu paper per aturar la violència masclista”. A banda dels actes institucionals, l'activitat principal consistirà a col·locar flors de paper per tot el Passadís de les Arts, amb l’objectiu d'implicar tota la ciutadania."
},
"extractive": {
"a1": "La regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Castelló ha presentat aquest dilluns els actes previstos per conscienciar tota la ciutadania en la necessitat d’aturar la xacra de la violència masclista.\nSegons la vicealcaldessa i regidora d’Igualtat a l’Ajuntament, Ali Brancal, “tots hem de ser coresponsables per aturar el problema, no només les institucions; cal que la ciutadania s’implique i siga cada vegada més conscient de les formes per conèixer, previndre i frenar les agressions contra les dones”.\nEl gruix de la iniciativa consistirà a anar col·locant les flors ja elaborades per tot el Passadís de les Arts, tot i que, segons s’ha avançat durant la roda de premsa, “hi haurà una taula durant tot el dia per tal que les persones que vulguen fer flors, també pugen”, en paraules de la regidora d’Igualtat.\nCompromís per Castelló estarà present a l’acte que demà divendres emplenarà el Passadís de les Arts de flors de paper, una iniciativa que té per lema ‘Juga el teu paper contra les violències masclistes’.",
"a2": "La regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Castelló ha presentat aquest dilluns els actes previstos per conscienciar tota la ciutadania en la necessitat d’aturar la xacra de la violència masclista.\nSegons la vicealcaldessa i regidora d’Igualtat a l’Ajuntament, Ali Brancal, “tots hem de ser coresponsables per aturar el problema, no només les institucions; cal que la ciutadania s’implique i siga cada vegada més conscient de les formes per conèixer, previndre i frenar les agressions contra les dones”.\nTal i com ha destacat la vicealcaldessa i regidora, “els tallers no només s’han centrat en elaborar flors de paper, al contrari, el contingut d’aquestes activitats que, des del Servei d’Igualtat, s’han portat a cada racó de la ciutat ha inclòs un treball previ per tal de donar a conèixer diversos conceptes relacionats amb la violència masclista”.\nEl gruix de la iniciativa consistirà a anar col•locant les flors ja elaborades per tot el Passadís de les Arts, tot i que, segons s’ha avançat durant la roda de premsa, “hi haurà una taula durant tot el dia per tal que les persones que vulguen fer flors, també pugen”, en paraules de la regidora d’Igualtat.",
"a3": "La regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Castelló ha presentat aquest dilluns els actes previstos per conscienciar tota la ciutadania en la necessitat d’aturar la xacra de la violència masclista.\nPer aquest motiu, el lema de les activitats d’enguany, ‘Juga el teu paper per aturar la violència masclista’, inclou un missatge amb el que implicar tota la població.\nTal i com ha destacat la vicealcaldessa i regidora, “els tallers no només s’han centrat en elaborar flors de paper, al contrari, el contingut d’aquestes activitats que, des del Servei d’Igualtat, s’han portat a cada racó de la ciutat ha inclòs un treball previ per tal de donar a conèixer diversos conceptes relacionats amb la violència masclista”.\nEl gruix de la iniciativa consistirà a anar col·locant les flors ja elaborades per tot el Passadís de les Arts, tot i que, segons s’ha avançat durant la roda de premsa, “hi haurà una taula durant tot el dia per tal que les persones que vulguen fer flors, també pugen”, en paraules de la regidora d’Igualtat."
},
"extreme": {
"a1": "L'Ajuntament de Castelló ha presentat els actes previstos per a la jornada del 25N contra la violència masclista.",
"a2": "La regidoria d'Igualtat de Castelló presenta els actes de la jornada \"Juga el teu paper per aturar la violència masclista\".",
"a3": "Flors de paper per aturar la violència masclista: des de Castelló volen implicar tota la societat per combatre aquesta xacra."
}
} |
2,835 | La Guàrdia Civil intervé 16 quilos de marihuana en l'operació contra el tràfic de drogues a Girona, Figueres i Vilafant | Els agents van detenir vuit persones de nacionalitat espanyola i romanesa i van realitzar cinc registres, tres d'aquests a Girona | La Guàrdia Civil va intervenir en l'operació d'aquest dijous contra el tràfic de drogues a Girona, Figueres i Vilafant 16 quilos de marihuana, 95,5 grams de cocaïna, 23.865 euros, dos vehicles, un subfusell i dues pistoles d'aire comprimit, una pistola detonadora i cartutxos, 400 grams de cafeïna per al tall, dos esprais de defensa i quatre balances digitals.
En l'operació, anomenada 'Capestopa', els agents van detenir un total de vuit persones, concretament sis homes i dues dones de nacionalitat espanyola i romanesa, i van dur a terme cinc registres en domicilis, tres dels quals a Girona, centrats als barris de Fontajau i Taialà.
La investigació es va iniciar el passat mes de setembre quan la Guàrdia Civil de Girona va tenir coneixement de la possible existència d'una organització que s'estaria dedicant al tràfic de drogues, concretament de marihuana i cocaïna, en zones de la capital gironina i que el seu àmbit d'actuació es podia estendre en zones de l'Alt Empordà.
Els agents van iniciar perquisicions centrant-se als barris de Fontajau i Taialà, tots dos situats a Girona, per la qual cosa van sol·licitar el suport de la Policia Municipal de la ciutat.
Durant les investigacions es van anar concretant els objectius i es va comprovar que també estaven situats en altres zones de Girona, Figueres i Vilafant (Alt Empordà).
Els agents van constatar que es dedicaven a la venda de substàncies estupefaents al detall, que es realitzaven des del domicili d'un dels investigats, en ple carrer i a plena llum.
Fins i tot, un dels investigats anava acompanyat durant la venda de menors per passar més desapercebut i no aixecar sospites.
Els investigadors van començar a sospitar que l'organització tindria diversificat el cultiu de marihuana entre Girona, Figueres i Vilafant, motiu pel qual van incrementar les vigilàncies en aquestes zones llocs.
Van arribar a la conclusió que conclusió que estarien conreant la droga en tots dos llocs de forma molt discreta i prenent fortes mesures de seguretat per no ser descoberts.
La policia Municipal de Girona va interceptar el passat 11 de febrer un vehicle ocupat per un home, una dona i un nen de poca edat i van confiscar 100 grams de cocaïna que els ocupants van amagar sota la cadira de transport del nen.
L'home era un dels objectius de la investigació, concretament del grup que actuava a la zona de Figueres i Vilafant.
Per tot això, els agents de la Guàrdia Civil van dur a terme una operació aquest dijous que va durar des de primera hora i fins al migdia, amb el suport de la Policia Local de Girona.
Van realitzar un total de cinc registres, dels quals tres a Girona, un a Figueres i un altre a Vilafant.
En el cas de Figueres, diversos agents uniformats i de paisà van entrar i escorcollar durant diverses hores un domicili de l'edifici Freixa 56 del carrer Pujades.
Els agents també van confiscar diverses quantitats de marihuana i cocaïna i altres efectes, així com diners en efectiu.
En dos dels domicilis registrats a Girona i Vilafant es va descobrir en els garatges plantacions perfectament adaptades per no cridar l'atenció i es trobava tallada i disposada per al seu assecat.
En total, els agents van intervenir 16 quilograms de marihuana, així com utensilis per al cultiu (llums, ventiladors, aire condicionat, productes químics), 95,5 grams de cocaïna, 400 grams de cafeïna per al tall, 23.865 euros, dos vehicles, un subfusell i dues pistoles d'aire comprimit, una pistola detonadora i cartutxos, dos esprais de defensa i quatre balances digitals.
Es van vuit persones, sis homes i dues dones.
Entre els detinguts, dos dels homes i una de les dones són de nacionalitat romanesa i la resta són de nacionalitat espanyola.
Durant la investigació es va comprovar que els arrestats adulteraven la cocaïna que venien al detall, utilitzant diverses substàncies entre elles la cafeïna confiscada.
La Guàrdia Civil ha donat per desarticulada aquesta organització amb gran implantació al territori i poder de distribució i no descarten noves detencions relacionades amb els fets.
Els agents van instruir diligències que van ser lliurades juntament amb detinguts i les drogues al jutjat número 2 de Girona, que dirigia la investigació. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Guàrdia Civil ha detingut vuit persones que es dedicaven a la venda al detall de marihuana i cocaïna a les comarques gironines, en ple carrer i a la llum del dia. A més de droga, també han decomissat vehicles, armes, balances digitals, diners en efectiu i cafeïna que feien servir per tallar la droga. ",
"a2": "Aquest dijous, la Guàrdia Civil ha portat a terme una operació antidroga a Girona, Figueres i Vilafant, anomenada “Capestopa”. S’han requisat 16 quilos de marihuana, 95,5 grams de cocaïna i 23.865 euros, i s’han detingut un total de vuit persones. L’organització de tràfic de drogues actuava a Girona i diferents indrets de l’Alt Empordà i diversificava la producció de marihuana.",
"a3": "La Guàrdia Civil ha desarticulat una organització implantada a Girona, Figueres i Vilafant que es dedicava a cultivar marihuana i traficar amb drogues com la marihuana i la cocaïna. Després d’alguns mesos de vigilànca, la Guàrdia Civil va dur a terme aquest dijous una operació on van resultar arrestats sis homes i dues dones de nacionalitat romanesa i espanyola."
},
"extractive": {
"a1": "La Guàrdia Civil va intervenir en l'operació d'aquest dijous contra el tràfic de drogues a Girona, Figueres i Vilafant 16 quilos de marihuana, 95,5 grams de cocaïna, 23.865 euros, dos vehicles, un subfusell i dues pistoles d'aire comprimit, una pistola detonadora i cartutxos, 400 grams de cafeïna per al tall, dos esprais de defensa i quatre balances digitals.\nLa investigació es va iniciar el passat mes de setembre quan la Guàrdia Civil de Girona va tenir coneixement de la possible existència d'una organització que s'estaria dedicant al tràfic de drogues, concretament de marihuana i cocaïna, en zones de la capital gironina i que el seu àmbit d'actuació es podia estendre en zones de l'Alt Empordà.\nEls agents van constatar que es dedicaven a la venda de substàncies estupefaents al detall, que es realitzaven des del domicili d'un dels investigats, en ple carrer i a plena llum.\nLa Guàrdia Civil ha donat per desarticulada aquesta organització amb gran implantació al territori i poder de distribució i no descarten noves detencions relacionades amb els fets.",
"a2": "La Guàrdia Civil va intervenir en l'operació d'aquest dijous contra el tràfic de drogues a Girona, Figueres i Vilafant 16 quilos de marihuana, 95,5 grams de cocaïna, 23.865 euros, dos vehicles, un subfusell i dues pistoles d'aire comprimit, una pistola detonadora i cartutxos, 400 grams de cafeïna per al tall, dos esprais de defensa i quatre balances digitals. \nEn l'operació, anomenada 'Capestopa', els agents van detenir un total de vuit persones, concretament sis homes i dues dones de nacionalitat espanyola i romanesa, i van dur a terme cinc registres en domicilis, tres dels quals a Girona, centrats als barris de Fontajau i Taialà.\nLa investigació es va iniciar el passat mes de setembre quan la Guàrdia Civil de Girona va tenir coneixement de la possible existència d'una organització que s'estaria dedicant al tràfic de drogues, concretament de marihuana i cocaïna, en zones de la capital gironina i que el seu àmbit d'actuació es podia estendre en zones de l'Alt Empordà.\nPer tot això, els agents de la Guàrdia Civil van dur a terme una operació aquest dijous que va durar des de primera hora i fins al migdia, amb el suport de la Policia Local de Girona.",
"a3": "La Guàrdia Civil va intervenir en l'operació d'aquest dijous contra el tràfic de drogues a Girona, Figueres i Vilafant 16 quilos de marihuana, 95,5 grams de cocaïna, 23.865 euros, dos vehicles, un subfusell i dues pistoles d'aire comprimit, una pistola detonadora i cartutxos, 400 grams de cafeïna per al tall, dos esprais de defensa i quatre balances digitals.\nLa investigació es va iniciar el passat mes de setembre quan la Guàrdia Civil de Girona va tenir coneixement de la possible existència d'una organització que s'estaria dedicant al tràfic de drogues, concretament de marihuana i cocaïna, en zones de la capital gironina i que el seu àmbit d'actuació es podia estendre en zones de l'Alt Empordà.\nEls investigadors van començar a sospitar que l'organització tindria diversificat el cultiu de marihuana entre Girona, Figueres i Vilafant, motiu pel qual van incrementar les vigilàncies en aquestes zones llocs.\nLa Guàrdia Civil ha donat per desarticulada aquesta organització amb gran implantació al territori i poder de distribució i no descarten noves detencions relacionades amb els fets."
},
"extreme": {
"a1": "La Guàrdia Civil ha desarticulat un grup que es dedicava a la venda al detall de marihuana i cocaïna.",
"a2": "Intervinguts 16 quilos de marihuana i 95,5 grams de cocaïna en una operació antidroga a Girona, Figueres i Vilafant.",
"a3": "Intervingudes importants quantitats de substàncies i armes i objectes destinats al tràfic de drogues al Gironès i l’Alt Empordà."
}
} |
1,739 | El programa d'intercanvi de joves del Ripollès per treballar a albergs europeus s'obre a tres comarques més | L'Alt Empordà, Pla de l'Estany i la Garrotxa oferiran per primer cop una desena de places a nois d'entre 18 i 30 anys que vulguin millorar l'anglès | Ganes de treballar, veure món i millorar l'anglès.
Això és el que ofereix el programa d'intercanvi de joves que l'Alberg Rural Ruta del Ferro de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès) es va inventar l'any 2011 i que compta actualment amb albergs a països com Anglaterra i Gal·les, Holanda, Alemanya o Noruega, amb la idea de continuar ampliant l'oferta.
Fins ara només hi participaven joves del Ripollès però a partir d'aquest any també ho podran fer nois d'entre 18 i 30 anys de l'Alt Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany.
Per demostrar la seva competència, hauran de treballar 40 hores en un dels tres albergs participants – el Costa Brava de Llançà, el de la Vall d'en Bas i l'alberg de Banyoles-.
Després podran anar a treballar en un alberg estranger durant un mínim de 15 dies.
En total s'oferiran una vintena de places per aquest any.
El projecte va començar com a un intercanvi de treballadors entre l'Alberg Rural Ruta del Ferro de Sant Joan les Abadesses i la xarxa d’albergs d'Anglaterra i Gal·les (YHA) l'any 2011 per aprendre noves maneres de treballar i sortir a fora.
L'experiència va ser tan positiva que els anglesos van voler repetir-ho però l'alberg del Ripollès només té quatre treballadors enfront dels més de mil empleats de YHA.
I aquí va ser quan es va decidir reformular el projecte i obrir-ho als joves del Ripollès.
Des de llavors, una trentena de joves de la comarca han aprofitat aquesta oportunitat participant al programa.
A partir d'aquest any, s'hi afegeixen tres albergs més de la demarcació.
El Costa Brava de Llançà, l'alberg de la Vall d'en Bas (Garrotxa) i el de Banyoles.
Tots ells formen part del segell Albergs Costa Brava Pirineu de Girona Això permetrà obrir el programa a més joves i que no només els del Ripollès se'n puguin beneficiar.
En total s'oferiran una vintena de places i en funció de la demanda s'haurà de fer un procés de selecció.
Les estades són d'un mínim de quinze dies i s'acostumen a fer entre juliol i setembre.
Els requisits són tenir entre 18 i 30 anys, un nivell mig d'anglès i ganes de treballar i conèixer món.
Abans de marxar, però, hauran de treballar 40 hores en un d'aquests albergs per aprendre les rutines del treball i demostrar que són competents i seriosos.
"El que demanem sobretot és que siguin treballadors i puntuals", explica el director de l'Alberg de Sant Joan les Abadesses, Xevi Sala, impulsor del programa.
Les condicions són que no cobren cap salari però només s'han de pagar el viatge d'anada i tornada, perquè la resta ho posa l'alberg que els acull.
Treballen cinc dies i en descansen dos, que podran aprofitar per viatjar i allotjar-se en albergs de la xarxa.
A Sant Joan de les Abadesses han deixat d'enviar cartes als joves perquè el boca-orella ha permès donar a conèixer la iniciativa.
Ara els toca fer aquesta campanya de difusió als albergs que comencen aquest any per intentar arribar al màxim nombre de joves.
Precisament el passat 19 de febrer es va fer una trobada a Banyoles amb tècnics municipals i responsables dels albergs per donar tota la informació del programa.
Una experiència molt enriquidora
Els participants al programa tornen molt satisfets de l'experiència, segons explica Xevi Sala.
"És una bona oportunitat per millor professionalment, visitar altres indrets i també situar l'alberg en el món".
Un dels aspectes que més valoren els socis és que la iniciativa els dóna visibilitat internacional però també els dóna a conèixer entre els ciutadans del municipi que desconeixen com funcionen com a alberg.
Molts no l'han visitat mai perquè ho veuen com a un allotjament turístic quan en realitat s'hi poden fer tota mena d'activitats.
Xevi Sala admet que mai s'haurien imaginat que des d'un poble tan petit com Sant Joan de les Abadesses poguessin impulsar un programa com aquest.
Actualment tenen socis a Anglaterra, Gal·les, Holanda, Alemanya i darrerament també a Noruega, Islàndia, Escòcia i Espanya.
Aquesta última a través de la Red Española de Albergues Juveniles (REAJ).
Tots ells poden intercanviar treballadors o voluntaris formats.
La idea és continuar creixent a nivell català (s'està en converses amb Tossa de Mar) i també incorporar altres destinacions com ara la Xina, Brasil, Estats Units, Canadà o Itàlia.
Un dels socis més importants que tenen és el Hostelling International, l'associació d'albergs més gran del món.
El gran absent és la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya (Xanascat) que fins avui no s'han volgut sumar al projecte.
La trobada de socis internacionals aquest octubre al Ripollès
La trobada anual de socis serà el 20 i 21 d'octubre a Sant Joan de les Abadesses, coincidint amb els 10 anys de vida d'aquest alberg del Ripollès.
Serà una cita molt important, segons els impulsors, perquè rebran gent de tot el món que coneixeran aquest territori.
Entre els temes que s'hi tractaran, serà el d'aconseguir fons europeus per al programa. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'Alberg Rural del Ferro de Sant Joan de les Abadesses ofereix anar a treballar a un alberg a l'estranger per a millorar l'idioma i veure món. S'ofereix al jovent del Ripollès i l'Empordà i consisteix a passar un mínim de quinze dies en un alberg a l'estranger. La idea ha tingut tant èxit que s'han hagut d'ampliar places i països.",
"a2": "Aquest any, l'Alberg Rural Ruta del Ferro de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) ha ampliat el programa d'intercanvi per treballar en albergs europeus als joves d'entre 18 i 30 anys de tres comarques més: l'Alt Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. Actualment, el programa ofereix l'oportunitat de treballar a Anglaterra i Gal·les, Holanda, Alemanya o Noruega.",
"a3": "L'alberg rural Ruta del Ferro (Sant Joan de les Abadesses) va promoure fa deu anys un programa d'intercanvi amb albergs d'altres països, especialment d'Anglaterra i Gales. Va néixer com un programa d'intercanvi de treballadors dels albergs, però ara s'ha estès a joves de la zona d'entre 18 i 30 anys, que podran allotjar-s’hi gratuïtament a canvi de treballar-hi unes hores."
},
"extractive": {
"a1": "Això és el que ofereix el programa d'intercanvi de joves que l'Alberg Rural Ruta del Ferro de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès) es va inventar l'any 2011 i que compta actualment amb albergs a països com Anglaterra i Gal·les, Holanda, Alemanya o Noruega, amb la idea de continuar ampliant l'oferta. \nEl projecte va començar com a un intercanvi de treballadors entre l'Alberg Rural Ruta del Ferro de Sant Joan les Abadesses i la xarxa d’albergs d'Anglaterra i Gal·les (YHA) l'any 2011 per aprendre noves maneres de treballar i sortir a fora.\nUn dels aspectes que més valoren els socis és que la iniciativa els dóna visibilitat internacional però també els dóna a conèixer entre els ciutadans del municipi que desconeixen com funcionen com a alberg.\nLa idea és continuar creixent a nivell català (s'està en converses amb Tossa de Mar) i també incorporar altres destinacions com ara la Xina, Brasil, Estats Units, Canadà o Itàlia.",
"a2": "Això és el que ofereix el programa d'intercanvi de joves que l'Alberg Rural Ruta del Ferro de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès) es va inventar l'any 2011 i que compta actualment amb albergs a països com Anglaterra i Gal•les, Holanda, Alemanya o Noruega, amb la idea de continuar ampliant l'oferta.\nEl projecte va començar com a un intercanvi de treballadors entre l'Alberg Rural Ruta del Ferro de Sant Joan les Abadesses i la xarxa d’albergs d'Anglaterra i Gal·les (YHA) l'any 2011 per aprendre noves maneres de treballar i sortir a fora.\nFins ara només hi participaven joves del Ripollès però a partir d'aquest any també ho podran fer nois d'entre 18 i 30 anys de l'Alt Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany.\nLa idea és continuar creixent a nivell català (s'està en converses amb Tossa de Mar) i també incorporar altres destinacions com ara la Xina, Brasil, Estats Units, Canadà o Itàlia.",
"a3": "El projecte va començar com a un intercanvi de treballadors entre l'Alberg Rural Ruta del Ferro de Sant Joan les Abadesses i la xarxa d’albergs d'Anglaterra i Gal·les (YHA) l'any 2011 per aprendre noves maneres de treballar i sortir a fora.\nAbans de marxar, però, hauran de treballar 40 hores en un d'aquests albergs per aprendre les rutines del treball i demostrar que són competents i seriosos.\nLes condicions són que no cobren cap salari però només s'han de pagar el viatge d'anada i tornada, perquè la resta ho posa l'alberg que els acull.\nLa idea és continuar creixent a nivell català (s'està en converses amb Tossa de Mar) i també incorporar altres destinacions com ara la Xina, Brasil, Estats Units, Canadà o Itàlia."
},
"extreme": {
"a1": "Un alberg rural del Ripollès ofereix intercanvis lingüístics amb albergs rurals a Anglaterra i Gal·les, entre altres països.",
"a2": "El programa d'intercanvi per treballar en albergs europeus de l'Alberg Rural Ruta del Ferro s’amplia a tres comarques més.",
"a3": "Joves catalans poden participar en un programa d'intercanvi de treball i idiomes gràcies a un programa internacional d’albergs rurals."
}
} |
2,720 | La multinacional francesa Bouygues diu que el procés d'independència "no serà un problema" per invertir a Catalunya | Baiget es reuneix amb empresaris estrangers i diu que les inversions han crescut un 36% en ple debat sobiranista | La multinacional francesa Bouygues, amb més de 125.000 treballadors arreu del món i presència a 19 països, no veu el procés independentista com un "problema" per invertir a Catalunya.
Així ho ha indicat el Director d'Afers Europeus del grup, Paul Cartuyvels, que aquest dimarts ha participat, juntament amb una quinzena d'empresaris més de companyies europees, asiàtiques i americanes, en unes jornades a Brussel·les per atraure inversions estrangeres a Catalunya.
El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha explicat que les empreses busquen "un retorn" quan s'estableixen en un país i que des de l'inici del procés independentista, les inversions estrangeres han crescut un 36% a Catalunya.
Bouygues, especialitzada en el sector de la construcció, les telecomunicacions i la televisió, té interès en "possibles col·laboracions" amb el Global 3D PrintingHub, una nova infraestructura industrial que s'instal·larà a Catalunya i que pretén esdevenir un referent mundial en aquest àmbit.
"Les tecnologies 3D estan transformant completament la indústria de la construcció", ha assegurat Paul Cartuyvels en declaracions a la premsa.
"Abans de la reunió d'avui, ja vaig trobar-me amb els meus companys de París per parlar de possibles col·laboracions amb Catalunya", ha destacat el Director d'Afers Europeus de Bouygues.
Preguntat sobre si el procés d'independència podria espantar el seu grup a l'hora d'invertir a Catalunya, Cartuyvels ha dit que no.
"La relació serà en la feina, en l'activitat, en la col·laboració, no serà un problema", ha defensat.
"Les empreses el que volen quan inverteixen fora del seu país és fer-ho en zones que permetin un retorn", ha assegurat, per la seva banda, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que ha estat l'encarregat de presentar els actius de Catalunya durant l'acte, organitzat en el marc de la 'European Business Summit', la cimera europea empresarial de Brussel·les.
Segons Baiget, les dades "desmenteixen" els que asseguren que el procés espanta les inversions.
"Entre el 2012 i el 2016 les inversions directes a Catalunya han crescut un 36%, és a dir, en els 5 anys del procés resulta que les inversions creixen", ha destacat el conseller d'Empresa i Coneixement.
"La gent pregunta, és veritat, i nosaltres els expliquem que una majoria del poble de Catalunya vol decidir el seu futur votant, i ho entenen", ha afegit.
"Des de Brussel·les mirem a tota Europa, i hem identificat regions en diversos països on realment volem treballar", ha explicat el Director d'Afers Europeus de Bouygues.
Segons Cartuyvels, Catalunya forma part del grup de territoris "extremadament dinàmics i innovadors", juntament amb ciutats com Lió o Milà, on poden invertir.
"Penso que és un soci natural per a l'alta innovació", ha remarcat.
En l'acte d'aquest dimarts, titulat 'Catalunya, un Hub digital de categoria mundial', Baiget ha exposat a una quinzena de representants d'empreses europees, americanes i asiàtiques que Catalunya "ofereix molts actius" per a les companyies estrangeres que busquen "una possible nova seu" a Europa.
Baiget ha remarcat la "bona xarxa de connexions amb Europa i el món" de Catalunya, el que converteix el país en una "bona porta d'entrada pels països asiàtics", i ha afegit, també, que hi ha "una densitat de pimes" que permet a les companyies tenir "col·laboradors o socis tecnològics" així com una "mà d'obra ben formada".
"Tot aquest conjunt, amb 12 universitats, molts centres tecnològics i de recerca, fan que Catalunya sigui una zona atractiva per invertir", ha defensat Baiget.
El conseller d'Empresa i Coneixement ha destacat que Catalunya "ha de ser on passen coses i on hi ha gent que fa que puguin passar coses", en referència a la European Business Summit, on han participat, entre d'altres, el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, els vicepresidents de la Comissió Europea Jyrki Katainen o Valdis Dombrovskis, la cambra de comerç dels Estats Units o empreses multinacionals d'arreu d'Europa i el món.
"És una cimera amb molts dirigents polítics però també molts directius d'empreses multinacionals instal·lades a Europa, i ens agrada aquesta interacció, aquest contacte continuat amb empreses i, també, òbviament, amb dirigents polítics", ha afirmat Baiget. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'empresa francesa Bouygues, a través del seu Director d'Afers Europeus, ha manifestat que Catalunya és una bona via d'entrada a Europa per a les empreses estrangeres. Ho he fet en el marc de la cimera europea d'empreses, la European Business Summit. També ha ressaltat que no creu que el procés independentista sigui un problema en aquest sentit.",
"a2": "Durant la European Business Summit, celebrada aquests dies a Brussel·les, el Director d'Afers Europeus de la multinacional francesa Bouygues, Paul Cartuyvels, ha assegurat que el procés independentista de Catalunya no representa un problema a l'hora d'invertir-hi. El conseller d'Empresa, Jordi Baiget, ha afirmat que les inversions a Catalunya han crescut un 36% des que va començar el procés.",
"a3": "La Generalitat ha presentat els atractius de Catalunya per als inversors estrangers en el marc de la cimera europea empresarial de Brussel·les, l'European Business Summit. Multinacionals com la francesa Bouygues s'han mostrat interessades en establir-se a Catalunya i han manifestat que forma part dels territoris més dinàmics i innovadors d’Europa i que el procés no suposa cap problema."
},
"extractive": {
"a1": "La multinacional francesa Bouygues, amb més de 125.000 treballadors arreu del món i presència a 19 països, no veu el procés independentista com un \"problema\" per invertir a Catalunya.\n\"Les empreses el que volen quan inverteixen fora del seu país és fer-ho en zones que permetin un retorn\", ha assegurat, per la seva banda, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que ha estat l'encarregat de presentar els actius de Catalunya durant l'acte, organitzat en el marc de la 'European Business Summit', la cimera europea empresarial de Brussel·les.\nBaiget ha remarcat la \"bona xarxa de connexions amb Europa i el món\" de Catalunya, el que converteix el país en una \"bona porta d'entrada pels països asiàtics\", i ha afegit, també, que hi ha \"una densitat de pimes\" que permet a les companyies tenir \"col·laboradors o socis tecnològics\" així com una \"mà d'obra ben formada\".\nEl conseller d'Empresa i Coneixement ha destacat que Catalunya \"ha de ser on passen coses i on hi ha gent que fa que puguin passar coses\", en referència a la European Business Summit, on han participat, entre d'altres, el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, els vicepresidents de la Comissió Europea Jyrki Katainen o Valdis Dombrovskis, la cambra de comerç dels Estats Units o empreses multinacionals d'arreu d'Europa i el món.",
"a2": "La multinacional francesa Bouygues, amb més de 125.000 treballadors arreu del món i presència a 19 països, no veu el procés independentista com un \"problema\" per invertir a Catalunya.\nAixí ho ha indicat el Director d'Afers Europeus del grup, Paul Cartuyvels, que aquest dimarts ha participat, juntament amb una quinzena d'empresaris més de companyies europees, asiàtiques i americanes, en unes jornades a Brussel·les per atraure inversions estrangeres a Catalunya.\n\"Entre el 2012 i el 2016 les inversions directes a Catalunya han crescut un 36%, és a dir, en els 5 anys del procés resulta que les inversions creixen\", ha destacat el conseller d'Empresa i Coneixement.\nBaiget ha remarcat la \"bona xarxa de connexions amb Europa i el món\" de Catalunya, el que converteix el país en una \"bona porta d'entrada pels països asiàtics\", i ha afegit, també, que hi ha \"una densitat de pimes\" que permet a les companyies tenir \"col•laboradors o socis tecnològics\" així com una \"mà d'obra ben formada\".",
"a3": "La multinacional francesa Bouygues, amb més de 125.000 treballadors arreu del món i presència a 19 països, no veu el procés independentista com un \"problema\" per invertir a Catalunya.\n\"Les empreses el que volen quan inverteixen fora del seu país és fer-ho en zones que permetin un retorn\", ha assegurat, per la seva banda, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que ha estat l'encarregat de presentar els actius de Catalunya durant l'acte, organitzat en el marc de la 'European Business Summit', la cimera europea empresarial de Brussel·les.\nSegons Cartuyvels, Catalunya forma part del grup de territoris \"extremadament dinàmics i innovadors\", juntament amb ciutats com Lió o Milà, on poden invertir.\nBaiget ha remarcat la \"bona xarxa de connexions amb Europa i el món\" de Catalunya, el que converteix el país en una \"bona porta d'entrada pels països asiàtics\", i ha afegit, també, que hi ha \"una densitat de pimes\" que permet a les companyies tenir \"col·laboradors o socis tecnològics\" així com una \"mà d'obra ben formada\"."
},
"extreme": {
"a1": "La multinacional Bouygues afirma a la cimera europea empresarial que Catalunya és per a les empreses una bona entrada a Europa.",
"a2": "La multinacional francesa Bouygues no considera el procés independentista com un obstacle per invertir a Catalunya.",
"a3": "El procés d'independència de Catalunya no és un problema per als inversors estrangers, asseguren empresaris i polítics a Brussel·les."
}
} |
292 | El centre de València quedarà tancat al trànsit per Falles a partir de les 15.00 hores del dijous | El centre de la ciutat de València quedarà tancat al pas de vehicles privats amb motiu de la celebració de les Falles a partir de les 15.00 hores del pròxim dijous, 16 de març, segons ha informat l'Ajuntament en un comunicat. Així, ha indicat que per a moure's pel centre de la capital valenciana es podrà fer ús del transport públic. | El centre de la ciutat de València quedarà tancat al pas de vehicles privats amb motiu de la celebració de les Falles a partir de les 15.00 hores del pròxim dijous, 16 de març, segons ha informat l’Ajuntament en un comunicat.
Així, ha indicat que per a moure’s pel centre de la capital valenciana es podrà fer ús del transport públic.
El consistori recomana també, donada l’alta concentració de persones que es registra en els carrers durant les festes josefines, optar per anar amb bicicleta o a peu per a moure’s per la ciutat amb major facilitat.
A partir de les 15.00 hores del dijous quedarà prohibida totalment la circulació en tota la zona interior del perímetre format per la marginal dreta de l’antiga llera del riu Túria, entre el pont de les Glòries Valencianes i la Plaça d’Amèrica, i les grans vies, inclosa la Plaça d’Espanya i els passos inferiors del Passeig de la Petxina, ha detallat l’Ajuntament.
L’administració municipal ha destacat que estaran lliures d’esta restricció els autobusos urbans, els taxis, els vehicles de servici públic, els vehicles oficials autoritzats i els vehicles d’emergències.
El Centre de Gestió de Trànsit de València ha indicat que “les Falles són la festa gran” de la ciutat i ha destacat que, “tant els monuments que es planten en els carrers com els diversos actes i convocatòries que van tenint lloc durant els dies festius suposen l’alteració en l’ocupació de la via pública i una alta incidència en la circulació”.
El dispositiu especial de Falles contempla també que quan les necessitats de mobilitat ho aconsellen es podrà restringir el trànsit a l’interior de l’anell delimitat per les avingudes de Pérez Galdós, Giorgeta, i Peris i Valero, així com el pas inferior de Pius XII.
ÀREES D’ESTACIONAMENT
El Centre de Gestió de Trànsit recomana als usuaris de vehicles privats estacionar fora dels perímetres restringits al trànsit i prop dels accessos principals a la ciutat i de les parades, tant de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) com de Metrovalencia.
Així mateix, recorda l’existència d’aparcaments de concessió municipal per a usar-los en cas que les zones recomanades estiguen completament ocupades.
L’Ajuntament ha recomanat, si s’accedix a la ciutat de València des de Castelló o Barcelona, a través de la V-21, deixar el vehicle en la zona del campus de Tarongers i de la Universitat Politècnica, així com en l’avinguda d’Aragó.
En estos entorns, ha recordat que està també l’opció d’estacionar en els aparcaments de Martí Grajales-Mercat del Cabanyal –pròxim a l’estació del Cabanyal–, en J.J.Dómine –plaça de l’Armada Espanyola-avinguda del Port– o en Viñes –en Eugenia Viñes amb el passeig de Neptú–, per a continuar amb metro o en els autobusos de l’EMT des del bulevard de Serradora.
De la mateixa manera, ha apuntat que es compta amb altres aparcaments com el de Primado Reig-avinguda de Catalunya, Xile-avinguda Aragó o Severo Ochoa, al costat dels Jardins de Vivers.
D’altra banda, si l’accés a la capital valenciana es realitza des de la V-31, des d’Alacant i la pista de Silla, el consistori recomana deixar el vehicle a l’entorn de l’avinguda dels Germans Maristes i Antonio Ferrandis, així com en l’aparcament de l’avinguda Doctor Waksman –pròxim a la plaça Manuel Sanchis Guarner i Russafa–.
Si l’accés a València es realitza des de l’A-3, la zona habilitada és la de Tres Forques, Tres Creus i Campos Crespo, amb aparcament disponible en l’Hospital General, en l’avinguda de Tres Creus.
DES DE LA CV-35
De la mateixa manera, si s’entra a la ciutat des de la CV-35, pista d’Ademús, l’Ajuntament recomana estacionar en la zona entre l’avinguda del Maestro Rodrigo, avinguda Burjassot i els carrers de Menéndez Pidal i de Tirso de Molina.
En esta zona estan els aparcaments de Godelleta-Pius XII i Parc de Capçalera, en Pío Baroja.
No obstant açò, el consistori ha ressaltat que la recomanació és evitar el centre de la ciutat de València amb cotxe, alhora que ha recordat que està completament prohibit estacionar damunt de les voreres i infringir així la normativa de circulació. | [
"europa press",
"cultura popular"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La circulació pel centre de València estarà limitada al transport públic, als vehicles oficials i d'emergències autoritzats i a altres de servei públic a partir de les 15 h del dijous amb motiu de les Falles. L'ajuntament recomana estacionar als aparcaments recomanats segons la zona d'entrada i el Centre de Gestió del Trànsit de València recorda l'existència d'aparcaments municipals.",
"a2": "Aquest dijous, el centre de València quedarà tancat al trànsit a partir de les tres de la tarda. Només hi podran circular taxis, vehicles de serveis mèdics, autobusos urbans i vehicles oficials. L'Ajuntament recomana desplaçar-se amb transport públic i que els usuaris de vehicles privats estacionin fora del perímetre restringit i prop dels accessos de la ciutat.",
"a3": "A partir del 16 de març, a les 15 hores, al centre de València es tancarà el pas als vehicles privats per la celebració de les Falles i no serà possible circular-hi. Així mateix, el Centre de Gestió de Trànsit ha recordat els llocs on estacionar els vehicles privats, tot i que es recomana l'ús del transport públic."
},
"extractive": {
"a1": "El centre de la ciutat de València quedarà tancat al pas de vehicles privats amb motiu de la celebració de les Falles a partir de les 15.00 hores del pròxim dijous, 16 de març, segons ha informat l’Ajuntament en un comunicat.\nL’administració municipal ha destacat que estaran lliures d’esta restricció els autobusos urbans, els taxis, els vehicles de servici públic, els vehicles oficials autoritzats i els vehicles d’emergències.\nEl Centre de Gestió de Trànsit de València ha indicat que “les Falles són la festa gran” de la ciutat i ha destacat que, “tant els monuments que es planten en els carrers com els diversos actes i convocatòries que van tenint lloc durant els dies festius suposen l’alteració en l’ocupació de la via pública i una alta incidència en la circulació”. \nNo obstant açò, el consistori ha ressaltat que la recomanació és evitar el centre de la ciutat de València amb cotxe, alhora que ha recordat que està completament prohibit estacionar damunt de les voreres i infringir així la normativa de circulació.",
"a2": "El centre de la ciutat de València quedarà tancat al pas de vehicles privats amb motiu de la celebració de les Falles a partir de les 15.00 hores del pròxim dijous, 16 de març, segons ha informat l’Ajuntament en un comunicat. \nEl consistori recomana també, donada l’alta concentració de persones que es registra en els carrers durant les festes josefines, optar per anar amb bicicleta o a peu per a moure’s per la ciutat amb major facilitat. \nEl Centre de Gestió de Trànsit de València ha indicat que “les Falles són la festa gran” de la ciutat i ha destacat que, “tant els monuments que es planten en els carrers com els diversos actes i convocatòries que van tenint lloc durant els dies festius suposen l’alteració en l’ocupació de la via pública i una alta incidència en la circulació”. \nEl Centre de Gestió de Trànsit recomana als usuaris de vehicles privats estacionar fora dels perímetres restringits al trànsit i prop dels accessos principals a la ciutat i de les parades, tant de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) com de Metrovalencia.",
"a3": "El centre de la ciutat de València quedarà tancat al pas de vehicles privats amb motiu de la celebració de les Falles a partir de les 15.00 hores del pròxim dijous, 16 de març, segons ha informat l’Ajuntament en un comunicat.\nA partir de les 15.00 hores del dijous quedarà prohibida totalment la circulació en tota la zona interior del perímetre format per la marginal dreta de l’antiga llera del riu Túria, entre el pont de les Glòries Valencianes i la Plaça d’Amèrica, i les grans vies, inclosa la Plaça d’Espanya i els passos inferiors del Passeig de la Petxina, ha detallat l’Ajuntament.\nEl Centre de Gestió de Trànsit de València ha indicat que “les Falles són la festa gran” de la ciutat i ha destacat que, “tant els monuments que es planten en els carrers com els diversos actes i convocatòries que van tenint lloc durant els dies festius suposen l’alteració en l’ocupació de la via pública i una alta incidència en la circulació”.\nNo obstant açò, el consistori ha ressaltat que la recomanació és evitar el centre de la ciutat de València amb cotxe, alhora que ha recordat que està completament prohibit estacionar damunt de les voreres i infringir així la normativa de circulació."
},
"extreme": {
"a1": "El centre de València romandrà tancat a la circulació de vehicles a causa de la celebració de les Falles.",
"a2": "Amb motiu de les Falles, el centre de València quedarà tancat al trànsit dijous a partir de les 15.00 hores.",
"a3": "L'Ajuntament de València ha posat en marxa totes les mesures i campanyes informatives per facilitar la mobilitat durant les Falles."
}
} |
2,552 | Parlon veu "insuficient" la proposta federal del PSC i demana concretar-la mentre que Iceta la defensa | El document de Granada i la via canadenca, punt de discrepància en el primer cara a cara entre els aspirants a liderar els socialistes catalans | El document de Granada sobre la reforma federal i la via canadenca han marcat, per ser-ne discrepants, el primer cara a cara que ha enfrontat l'actual primer secretari del PSC i aspirant a revalidar el càrrec, Miquel Iceta, amb Núria Parlon, que també pugna a les primàries.
Al debat de dues hores 'Fòrum Cívic Nou Cicle, Parlon ha qualificat d'"insuficient" el desplegament de la proposta socialista i ha apostat per definir-la i concretar-la als ciutadans.
"Per la gent, Granada és una ciutat", ha etzibat Parlon a Iceta.
Irònicament, Iceta ha replicat a les queixes de Parlon proposant de fer la proposta "més ambiciosa" si per ara ja no es pot posar en marxa.
"Com més definit, més dificultats per negociar, és tècnica negociadora bàsica", ha sentenciat l'actual dirigent socialista.
Iceta ha descartat que el PSC pugui recuperar una consulta vinculant.
"I per què hem la via canadenca [a la ponència]?", li ha preguntat Parlon moment en què Iceta li ha retret haver defensat el dret a decidir el 2012.
La via canadenca i el desplegament del document de Granada han estat els principals eixos de discussió entre Miquel Iceta i Núria Parlon.
Iceta ha posat en valor el text que advoca per la reforma federal –"molts el van voler minimitzar"- mentre que a la seva número 2 li falta concreció i definició.
De fet, creu que el primer esforç que han de fer els socialistes és reformular la proposat federal constitucional després de "renunciar al dret a decidir perquè va acabar associat a autodeterminació".
"Hem de tenir en breu un pacte amb el PSOE per defensar una proposta per sortir del bloqueig institucional i que pugui ser votada a Catalunya", en contraposició al PPC i a la proposta de l'independentisme per votar només sobre una eventual "situació", la ruptura, i no un nou marc, ha argumentat Parlon.
"El problema no és precisar la proposta, sinó posar-la en marxa, si no arrenca.
No m'agrada posar dates perquè contribuïm a enganyar el personal", l'ha advertit Iceta.
"Granada està molt bé però és insuficient", li ha reblat Parlon.
I irònicament Iceta ha recomanat a la seva rival a les primàries fer la proposta encara "més ambiciosa" si ara ja no pot avançar aritmèticament ni política.
"Com més definit, més dificultats per negociar, és tècnica negociadora bàsica", ha reblat Iceta entre aplaudiments.
En aquest context, el primer secretari socialista ha recomanat definir la proposta de reforma federal més endavant, en el debat amb totes les forces: "Si no caurem a la trampa: o això o res".
En canvi, Parlon ha insistit en la necessitat de desenvolupar Granada amb "elements definitoris" i deixar clar que el PSC té un "model diferenciat" del PP a ulls de la ciutadania.
"És insuficient per resoldre el problema, per la gent Granada és una ciutat", ha etzibat.
En descartar tots dos la via unilateral, Parlon ha anat més enllà i ha apuntat que arribar a convertir-se ara en "crossa" del PP arran de la crisi al PSOE deriva precisament d'haver "evitat" desenvolupar el document de Granada.
"Menys discursos i més política", ha clamat a la part final del debat, en què els dos candidats han endurit el to de les intervencions.
"A la gent no se la pot enganyar amb paraules maques", ha afegit Iceta.
Ja al darrer tram del debat i preguntat sobre si un referèndum vinculant podria tornar a ser sobre la taula del PSC, Iceta ha respost amb un contundent 'no'.
"I per què hem introduït la via canadenca [a la ponència marc del congrés intern]?, li ha preguntat Parlon.
Minuts abans Iceta havia assegurat haver plantejat la via canadenca perquè "hi havia companys que parlaven de tornar el dret a decidir", ha dit sense citar noms d'entrada.
I ha aprofitat la intervenció de Parlon per retreure-li directament que fos partidària del dret a decidir obertament.
"El vaig defensar amb lleialtat perquè el dúiem al programa electoral i no me'n penedeixo", ha sentenciat Parlon.
Al seu torn, Iceta ha deixat la via canadenca en pausa fins que "no es verifiqui la proposta de referèndum de consulta federal".
Iceta i Parlon s'han enfrontat al primer cara a cara des que va arrencar la campanya electoral de les primàries socialistes aquest divendres.
Hi han assistit més de 200 persones.
S'ha dut a terme a les Cotxeres Borrell, dins del marc 'Fórum Cívic Nou Cicle' i l'ha moderat la periodista Milagros Pérez Oliva. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El PSC celebrarà primàries i Parlon i Iceta s'han enfrontat aquest divendres com a candidats a la secretaria general del partit. Iceta valora el text del document de Granada, mentre Parlon creu que s'ha de desenvolupar i definir, a fi de diferenciar-se clarament del PP davant de la ciutadania. Iceta li ha retret que sigui obertament partidària del dret a decidir.",
"a2": "El document Granada sobre la reforma federal ha estat el tema més discutit durant el primer cara a cara de les primàries del PSC, celebrat dins del marc “Fòrum Cívic Nou Cicle”. Mentre que l’actual primer secretari Miquel Iceta ha defensat el document com a eina per resoldre el conflicte entre Espanya i Catalunya, Núria Parlon creu que és insuficient.",
"a3": "En el primer debat de primàries del PSC, els candidats Iceta i Parlon s'han enfrontat entorn de la via canadenca i el document de Granada en relació amb el procés d'independència de Catalunya. Iceta ha descartat tornar a posar sobre la taula un referèndum vinculant. En canvi, Parlon ha defensat la necessitat de presentar un model diferencial del PP."
},
"extractive": {
"a1": "El document de Granada sobre la reforma federal i la via canadenca han marcat, per ser-ne discrepants, el primer cara a cara que ha enfrontat l'actual primer secretari del PSC i aspirant a revalidar el càrrec, Miquel Iceta, amb Núria Parlon, que també pugna a les primàries.\nIceta ha posat en valor el text que advoca per la reforma federal –\"molts el van voler minimitzar\"- mentre que a la seva número 2 li falta concreció i definició.\nEn canvi, Parlon ha insistit en la necessitat de desenvolupar Granada amb \"elements definitoris\" i deixar clar que el PSC té un \"model diferenciat\" del PP a ulls de la ciutadania.\nI ha aprofitat la intervenció de Parlon per retreure-li directament que fos partidària del dret a decidir obertament.",
"a2": "El document de Granada sobre la reforma federal i la via canadenca han marcat, per ser-ne discrepants, el primer cara a cara que ha enfrontat l'actual primer secretari del PSC i aspirant a revalidar el càrrec, Miquel Iceta, amb Núria Parlon, que també pugna a les primàries.\nDe fet, creu que el primer esforç que han de fer els socialistes és reformular la proposat federal constitucional després de \"renunciar al dret a decidir perquè va acabar associat a autodeterminació\".\n\"Hem de tenir en breu un pacte amb el PSOE per defensar una proposta per sortir del bloqueig institucional i que pugui ser votada a Catalunya\", en contraposició al PPC i a la proposta de l'independentisme per votar només sobre una eventual \"situació\", la ruptura, i no un nou marc, ha argumentat Parlon.\nEn canvi, Parlon ha insistit en la necessitat de desenvolupar Granada amb \"elements definitoris\" i deixar clar que el PSC té un \"model diferenciat\" del PP a ulls de la ciutadania.",
"a3": "El document de Granada sobre la reforma federal i la via canadenca han marcat, per ser-ne discrepants, el primer cara a cara que ha enfrontat l'actual primer secretari del PSC i aspirant a revalidar el càrrec, Miquel Iceta, amb Núria Parlon, que també pugna a les primàries.\nEn canvi, Parlon ha insistit en la necessitat de desenvolupar Granada amb \"elements definitoris\" i deixar clar que el PSC té un \"model diferenciat\" del PP a ulls de la ciutadania.\nJa al darrer tram del debat i preguntat sobre si un referèndum vinculant podria tornar a ser sobre la taula del PSC, Iceta ha respost amb un contundent 'no'.\nIceta i Parlon s'han enfrontat al primer cara a cara des que va arrencar la campanya electoral de les primàries socialistes aquest divendres."
},
"extreme": {
"a1": "Iceta i Parlon s'enfronten en el seu primer cara a cara com a candidats a la secretaria general del PSC.",
"a2": "Miquel Iceta i Núria Parlon s’enfronten al primer cara a cara de les primàries del PSC.",
"a3": "El dret a decidir i el model de reforma federal han protagonitzat el debat de primàries al PSC."
}
} |
1,214 | Un 9% de les farmàcies tenen problemes de viabilitat | Les farmàcies catalanes acumulen 42 milions d'euros en impagaments.
Foto: G.A/ND
Un 9% de les 3.067 farmàcies de Catalunya té problemes de viabilitat econòmica.
Aquesta situació s'ha agreujat des del retard del pagament per part del Govern, que en la primera quinzena d'octubre ja ha provocat que 988 oficines de farmàcia no hagin pogut afrontar les factures o les hagin ajornat, el que suposa un import total de gairebé 42 milions d'euros en impagaments.
Davant d'aquesta situació el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya i la Federació d'Associacions de Farmacèutics de Catalunya (Fecac) han iniciat una campanya mitjançant la qual mantindran enceses en vermell les creus de les oficines durant una setmana per donar a conèixer als ciutadans la greu situació del sector.
El president de la Fecac, Josep Esteve, i el del Consell, Jordi de Dalmases, han ofert una roda de premsa conjunta per exposar la "greu situació" que viu el sector i per alertat que la situació continua així no només es posa en perill la viabilitat de les farmàcies, sinó també l'estoc i per tant el servei que donen als ciutadans, que es poden trobar que no tenen accés al medicament que necessiten.
Esteve i Dalmases han explicat que el 9% de farmàcies amb problemes de viabilitat, més de 200, no obtenen resultats econòmics que permetin ni tan sols cobrir el sou mínim que correspondria a un farmacèutic substitut, que són 1.500 euros mensuals en 15 pagues.
A més, han explicat que hi ha 40 que estan en concurs de creditors.
Les conseqüències també són laborals, han dit: tot això ha ja comportat la pèrdua de 1.000 llocs de treball.
A més, 550 llocs s'han substituït per farmacèutics auxiliars.
Dalmases ha lamentat que en els darrers any han patit les reformes de tres decrets lleis que han provocat que mentre el número de receptes continua creixent "hi ha menys marge i menys facturació".
La situació però especialment greu des de que el Govern va anunciar el passat setembre que retardava en 30 dies més el pagament a les farmàcies d'aquells fàrmacs a càrrec del CatSalut.
Així, ara el pagament es realitza en una mitjana de 80 dies des de la data de dispensació i són les oficines de farmàcia les que han d'avançar els diners.
Davant d'aquesta situació les farmàcies van intentar negociar un préstec per a tot el sector que no ha estat possible i finalment haurà de ser cada farmàcia la que afronti una solució financera, cosa que suposarà uns 9 MEUR anuals en interessos.
La conseqüència d'això és, segons Esteve, que en els primers quinze dies d'octubre (les farmàcies acaben de rebre el pagament dels medicaments de l'agost) un total de 988 establiments han hagut de tornar les factures perquè no les podien pagar o les han ajornat.
Esteve ha alertat que a finals de mes aquests números que ara suposen gairebé 42 MEUR en impagaments s'acostaran als 65 MEUR.
Problemes de distribució
Els problemes econòmics dels farmacèutics s'estan traduint doncs en més pressió a les distribuïdores, que "estan fent de banquers de l'administració".
Dalmases i Esteve han alertat que ja s'estan produint problemes d'estoc perquè els farmacèutics no poden pagar els medicaments i el pacient no troba allò que necessita.
Esteve ha explicat per exemple que hi ha certs medicaments molt cars, com poden ser per tractament oncològics que arriben a costar fins a 6.000 euros, que el farmacèutic no pot assumir i es veu obligat a no tenir-lo en estoc i, per tant, no el pot oferir al ciutadà.
No mesures que afectin la ciutadania
Per tot això els farmacèutics inicien aquest dimarts la campanya 'La farmàcia encén el llum d'alarma' que consisteix en encendre les llums vermelles dels seus establiments per mostrar la senyal d'alarma per la greu situació que viu el sector.
La iniciativa durarà una setmana i anirà acompanyada de pòsters i fulletons informatius on s'exposa quina és la situació dels farmacèutics.
Dalmases ha explicat que es vol sensibilitzar a la gent però ha rebutjat qualsevol altre tipus d'acció que pugui afectar directament la ciutadania.
"No prendrem mesures que afectin els usuaris", ha asseverat.
Repensar el model
Dalmases ha considerat que el que està en joc és el futur del model de farmàcia a Catalunya i per això han reclamat que es recuperi la data de pagament a càrrec del CatSalut, que s'apliquin mesures eficients per fer el model sostenible, que s'arribi a un pacte aliè als períodes legislatius i "evitar caure, un cop més, en la mesura fàcil d'actuar sobre el sector del medicament".
El president del Consell ha dit que per exemple ara mateix els farmacèutics ofereixen serveis complementaris als usuaris, com posar la medicació de la gent gran en blisters, que no podran afrontar en el futur.
En cas de continuar oferint-los haurà d'assumir el seu pagament l'usuari o el servei públic, ja que ha assegurat que amb mesures com aquesta redueixen els ingressos hospitalaris. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Les farmàcies catalanes tenen un deute de 42 milions d'euros en impagaments. Aquesta situació es veu empitjorada pel fet que la Generalitat ha retardat el pagament dels medicaments a càrrec del CatSalut, el cost dels quals han d'avançar les farmàcies. El sector adverteix que la situació podria deixar sense medicaments a alguns ciutadans.",
"a2": "Un 9% de les 3.067 farmàcies catalanes tenen problemes de viabilitat i acumulen 42 milions d’euros en impagaments. La situació s’ha agreujat des del retard dels pagaments de la Generalitat en la primera quinzena d’octubre. El Consell de Col·legis de Farmacèutics i la Federació d'Associacions de Farmacèutics de Catalunya ha iniciat una campanya per denunciar la situació del sector.",
"a3": "Les farmàcies catalanes inicien aquest dimarts la campanya “La farmàcia encén el llum d’alarma”. El col·lectiu de farmacèutics denuncia que les reformes dels últims anys al sector del medicament i el retard dels pagaments de la Generalitat han provocat problemes de viabilitat econòmica a les farmàcies. Tot això genera escassetat de l’estoc i que no tots els medicaments estiguin disponibles."
},
"extractive": {
"a1": "Un 9% de les 3.067 farmàcies de Catalunya té problemes de viabilitat econòmica.\nEl president de la Fecac, Josep Esteve, i el del Consell, Jordi de Dalmases, han ofert una roda de premsa conjunta per exposar la \"greu situació\" que viu el sector i per alertat que la situació continua així no només es posa en perill la viabilitat de les farmàcies, sinó també l'estoc i per tant el servei que donen als ciutadans, que es poden trobar que no tenen accés al medicament que necessiten.\nLa situació però especialment greu des de que el Govern va anunciar el passat setembre que retardava en 30 dies més el pagament a les farmàcies d'aquells fàrmacs a càrrec del CatSalut.\nDalmases ha considerat que el que està en joc és el futur del model de farmàcia a Catalunya i per això han reclamat que es recuperi la data de pagament a càrrec del CatSalut, que s'apliquin mesures eficients per fer el model sostenible, que s'arribi a un pacte aliè als períodes legislatius i \"evitar caure, un cop més, en la mesura fàcil d'actuar sobre el sector del medicament\".",
"a2": "Un 9% de les 3.067 farmàcies de Catalunya té problemes de viabilitat econòmica.\nDavant d'aquesta situació el Consell de Col•legis de Farmacèutics de Catalunya i la Federació d'Associacions de Farmacèutics de Catalunya (Fecac) han iniciat una campanya mitjançant la qual mantindran enceses en vermell les creus de les oficines durant una setmana per donar a conèixer als ciutadans la greu situació del sector.\nEl president de la Fecac, Josep Esteve, i el del Consell, Jordi de Dalmases, han ofert una roda de premsa conjunta per exposar la \"greu situació\" que viu el sector i per alertat que la situació continua així no només es posa en perill la viabilitat de les farmàcies, sinó també l'estoc i per tant el servei que donen als ciutadans, que es poden trobar que no tenen accés al medicament que necessiten.\nEsteve ha explicat per exemple que hi ha certs medicaments molt cars, com poden ser per tractament oncològics que arriben a costar fins a 6.000 euros, que el farmacèutic no pot assumir i es veu obligat a no tenir-lo en estoc i, per tant, no el pot oferir al ciutadà.",
"a3": "Un 9% de les 3.067 farmàcies de Catalunya té problemes de viabilitat econòmica.\nEl president de la Fecac, Josep Esteve, i el del Consell, Jordi de Dalmases, han ofert una roda de premsa conjunta per exposar la \"greu situació\" que viu el sector i per alertat que la situació continua així no només es posa en perill la viabilitat de les farmàcies, sinó també l'estoc i per tant el servei que donen als ciutadans, que es poden trobar que no tenen accés al medicament que necessiten.\nPer tot això els farmacèutics inicien aquest dimarts la campanya 'La farmàcia encén el llum d'alarma' que consisteix en encendre les llums vermelles dels seus establiments per mostrar la senyal d'alarma per la greu situació que viu el sector.\nDalmases ha considerat que el que està en joc és el futur del model de farmàcia a Catalunya i per això han reclamat que es recuperi la data de pagament a càrrec del CatSalut, que s'apliquin mesures eficients per fer el model sostenible, que s'arribi a un pacte aliè als períodes legislatius i \"evitar caure, un cop més, en la mesura fàcil d'actuar sobre el sector del medicament\"."
},
"extreme": {
"a1": "Les farmàcies catalanes passen un mal moment econòmic, agreujat pel retardament en el pagament dels medicaments per part del CatSalut.",
"a2": "Un 9% de les farmàcies de Catalunya tenen problemes de viabilitat per culpa del retard dels pagaments de la Generalitat.",
"a3": "Les farmàcies de Catalunya inicien una campanya informativa i de protesta per la situació de precarietat econòmica del sector."
}
} |
|
585 | ‘Tenim el deure de mantenir-nos ferms contra la repressió’, carta de Pablo Hasél a Valtònyc | Lletra del raper Pablo Hasél al raper Valtònyc, exiliat després d'haver estat condemnat a tres anys i mig per les seves cançons · 'Cartes per la llibertat' és un espai de VilaWeb per a expressar la solidaritat amb els presos polítics i exiliats i, alhora, per a fer saber qui són | Hola, Josep:
Quan llegeixis aquesta carta ja sabràs si el tribunal belga ha decidit d’extradir-te o no.
Probablement no ho faran perquè respecten més la llibertat d’expressió que aquí, però, si ho fan per pressions, no dubtis que n’organitzarem la resposta.
Tant de bo tinguéssim més força perquè fos molt més contundent, però intentarem estar-hi a l’altura en la mesura que ens sigui possible, nosaltres, els qui sabem bé que la solidaritat és molt més que una piulada o un copet a l’esquena desitjant sort com si en depengués la nostra llibertat.
Si et permeten de restar a Bèlgica, pren-te’n una a la meva salut i una altra a la de cada feixista a qui això pugui fotre 😉
Més d’una vegada he recordat aquell concert a Barcelona, ara llunyà, en el qual ens van entrevistar a tots dos.
A mi ja m’havien detingut la primera vegada i esperava el judici a l’Audiència espanyola, però no imaginàvem que això arribaria tan lluny.
No pas pel nivell de repressió, sinó per l’abast mediàtic que ha tingut.
Em consola la part positiva de veure moltes persones prenent consciència arran dels nostres casos i començant a involucrar-se en la lluita.
Els joves que han omplert les sales en què hem fet les xerrades són el futur i hi ha motius per a tenir esperança.
Va haver-hi un dia en què la música era principalment un desfogament personal per a nosaltres, però a mesura que hem estat escoltats o llegits per molts més, hem anat adquirint una responsabilitat que de vegades fa venir vertigen però que alhora dóna sentit a això que fem.
És per aquesta raó, i també perquè hem estat equivocats, que tots dos hem corregit en les nostres cançons les expressions masclistes amb les quals ens havien maleducat.
Per això tenim el deure de mantenir-nos ferms enfront la repressió i de no renunciar al missatge revolucionari tan temut per aquesta dictadura.
Jo, pels motius que ja saps i que vaig fer públics, he decidit de no exiliar-me, però sé que a fora també és possible de fer coses molt útils i que hi lliures una batalla que pot marcar un precedent.
Però també saps que la nostra llibertat depèn sobretot de la lluita tenaç en aquests carrers.
Per aquest motiu la solució és posar fi a l’arrel del problema.
I per això em va alegrar de sentir en una entrevista a TV3 les crítiques que feies als partits independentistes que han frenat l’única via possible per a fer efectiva la República catalana.
Tots dos volem un estat socialista i sabem que no tindríem tots els drets garantits en una república burgesa, però tenir-la implicaria separar-nos d’un estat feixista, i això ens permetria guanyar millores quant a les llibertats polítiques, com per exemple evitar de ser empresonats per unes cançons.
Però, sobretot, la independència facilitaria que l’estat espanyol, que hauria quedat molt afeblit, fos derrotat per la resta de pobles.
En una de les cançons que vam enregistrar plegats ja fa molts anys, deies que havies vist somriure Manuel Pérez Martínez en un judici i que això et va omplir de força per a superar la repressió.
Jo també el vaig veure somriure en aquell judici-farsa en el qual el van condemnar a cadena perpètua encoberta per haver estat secretari general d’un partit comunista.
Espero que, com a mi, el seu somriure i el seu puny alçat et continuïn omplint de força i de solidaritat.
Ell els responia que era per la satisfacció i l’orgull del deure complert en la lluita.
Com el somriure de Manuel, se’m va quedar gravat i intento recordar-ho als moments més durs.
Segur que aquestes paraules també et serviran d’ajuda, perquè hem aconseguit molt plantant cara a l’estat espanyol i això també ens ha de fer feliços.
Ara que t’escric em vénen al cap molts records que no tinc lloc per a relatar i que tampoc no cal que et recordi.
Tens cales pendents per a ensenyar-me per la teva estimada Mallorca.
El Che va dir a la seva companya en un poema de comiat més que emotiu que res no podria unir-los més que la vida que lliurava a la revolució.
Jo et dic, Josep, que la meva mostra de camaraderia i amistat més gran serà de continuar esforçant-me per la teva llibertat, que és la del nostre poble i de la nostra classe.
Una abraçada llunyana, però ben pròxima carregada de resistència.
Fins aviat! | [
"país"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'autor d'aquesta carta dona ànims a en Josep, que està a Bèlgica i podria ser extradit. Li explica que, gràcies als seus casos, moltes persones s'han compromès en la lluita a favor de la llibertat d'expressió. També li diu que el va alegrar sentir-lo a la televisió criticant els partits independentistes per haver frenat la realització de la República catalana. ",
"a2": "Pablo Hasél ha enviat una carta de suport al raper Valtònyc, exiliat i pendent d’una imminent decisió per part d’un tribunal belga d’extradir-lo o no a Espanya. Hasél rememora experiències amb Valtònyc i celebra que els seus casos judicials serveixin per crear consciència entre els joves catalans. També reafirma el seu compromís amb la lluita per la independència de Catalunya.",
"a3": "Hasél ha escrit una carta a Valtònyc, que espera la decisió sobre la seva extradició de Bèlgica. A la carta recorda que el seu exemple ha ajudat a fer créixer la consciència política dels joves i està d'acord amb les crítiques als partits independentistes. A més, assegura que continuarà lluitant per la seva llibertat com a demostració de la meva camaraderia."
},
"extractive": {
"a1": "Em consola la part positiva de veure moltes persones prenent consciència arran dels nostres casos i començant a involucrar-se en la lluita.\nVa haver-hi un dia en què la música era principalment un desfogament personal per a nosaltres, però a mesura que hem estat escoltats o llegits per molts més, hem anat adquirint una responsabilitat que de vegades fa venir vertigen però que alhora dóna sentit a això que fem.\nI per això em va alegrar de sentir en una entrevista a TV3 les crítiques que feies als partits independentistes que han frenat l’única via possible per a fer efectiva la República catalana.\nJo et dic, Josep, que la meva mostra de camaraderia i amistat més gran serà de continuar esforçant-me per la teva llibertat, que és la del nostre poble i de la nostra classe. ",
"a2": "Tant de bo tinguéssim més força perquè fos molt més contundent, però intentarem estar-hi a l’altura en la mesura que ens sigui possible, nosaltres, els qui sabem bé que la solidaritat és molt més que una piulada o un copet a l’esquena desitjant sort com si en depengués la nostra llibertat.\nI per això em va alegrar de sentir en una entrevista a TV3 les crítiques que feies als partits independentistes que han frenat l’única via possible per a fer efectiva la República catalana.\nEn una de les cançons que vam enregistrar plegats ja fa molts anys, deies que havies vist somriure Manuel Pérez Martínez en un judici i que això et va omplir de força per a superar la repressió.\nJo et dic, Josep, que la meva mostra de camaraderia i amistat més gran serà de continuar esforçant-me per la teva llibertat, que és la del nostre poble i de la nostra classe.",
"a3": "Hola, Josep: Quan llegeixis aquesta carta ja sabràs si el tribunal belga ha decidit d’extradir-te o no.\nEm consola la part positiva de veure moltes persones prenent consciència arran dels nostres casos i començant a involucrar-se en la lluita.\nI per això em va alegrar de sentir en una entrevista a TV3 les crítiques que feies als partits independentistes que han frenat l’única via possible per a fer efectiva la República catalana.\nJo et dic, Josep, que la meva mostra de camaraderia i amistat més gran serà de continuar esforçant-me per la teva llibertat, que és la del nostre poble i de la nostra classe."
},
"extreme": {
"a1": "Pablo Hasél dona ànims i esperança a Valtònyc, que està exiliat a Bèlgica esperant si un tribunal belga decideix extradir-lo.",
"a2": "Pablo Hasél envia una carta a Valtònyc desitjant-li sort davant la decisió d'un tribunal belga d'extradir-lo a Espanya o no.",
"a3": "Jo, Pablo Hasél, t'escric una carta, Valtònyc, des de la presó per donar-te ànims durant el teu exili belga."
}
} |
1,338 | Companys, únic president elegit víctima d'un crim d'estat a Europa | Només a Turquia, amb Adnan Menderes, o al Pakistan, amb Ali Bhutto, tots dos penjats a la forca, es poden trobar casos similars de governants elegits i executats després d'un judici sense garanties | S'ha dit i repetit que el de Lluís Companys -afusellat pel franquisme el 15 d'octubre del 1940, fa 80 anys- va ser l'únic cas d'un president democràticament elegit assassinat a Europa en el context de la Segona Guerra Mundial.
En efecte, el de Companys és un cas excepcional.
D'altres dirigents polítics democràtics han mort amb posterioritat víctimes d'un cop d'estat sagnant, però lluny d'Europa, com és el cas d'un altre mite, el xilè Salvador Allende.
Però en aquest cas va ser en un context del tot diferent.
Allende es va llevar la vida mentre el Palau de la Moneda era bombardejat.
Altres dirigents polítics van ser executats entorn de la Segona Guerra Mundial.
Però no es tracta de governants elegits democràticament.
El més representatiu va ser Jozef Tiso, un sacerdot que va esdevenir president d'una Eslovàquia independent el 1939.
Però no es pot considerar un líder democràtic.
Dirigia un partit ultraconservador i va obtenir la independència eslovaca en el moment de la fractura de Txecoslovàquia a mans de l'Alemanya de Hitler, de la qual va ser aliat.
Després de la guerra, va ser sotmès a un judici, condemnat a mort i penjat a la forca.
Un altre contemporani de Companys que va patir una sort similar va ser el francès Pierre Laval.
El seu cas no va tenir res a veure, però va compartir el seu final.
Curiosament, amb papers intercanviats.
Laval, primer ministre del règim col·laboracionista del mariscal Pétain, es va refugiar a l'Espanya de Franco a les acaballes de la Segona Guerra Mundial.
Va estar unes setmanes al castell de Montjuïc mentre Franco pensava què fer amb ell.
Reclamat pel govern de De Gaulle, el dictador espanyol el va lliurar.
Laval, sotmès a judici, va ser condemnat a mort per haver traït el seu país i posar-se al costat de Hitler i fou afusellat.
Matar un president (1/12)
Companys, més viu que mai 80 anys després
Sis historiadors analitzen la polièdrica figura del president detingut pels nazis i assassinat per l'estat franquista que s'ha convertit en la icona del model espanyol d'impunitat
Si sortim d'Europa, sí que hi ha alguns casos, del tot excepcionals, de presidents elegits després de la Segona Guerra Mundial que van haver d'afrontar judicis d'estat.
Un d'ells va ser el turc Adnan Menderes, líder de la dreta conservadora del seu país, que va arribar al govern el 1950.
El seu règim va acabar adoptant una posició autoritària i l'exèrcit el va derrocar el 1960.
Va ser acusat d'haver impulsat un pogrom contra els jueus i altres minories d'Istanbul, processat i penjat a la forca el 1961.
Menderes ha passat a la història turca com la víctima d'un judici polític.
L'altra figura internacional que va ser executat per un règim militar després de ser elegit a les urnes va ser Zulfikar Ali Bhutto, primer ministre del Pakistan, derrocat el 1977 pel general Zia Ul-Haq.
Dirigent del progressista Partit Popular del Pakistan, Ali Bhutto va ser acusat de l'assassinat d'un contrincant polític, sotmès a judici i penjat a la forca el 1979.
La seva figura també ha quedat com un referent mític de la història pakistanesa.
Són casos emblemàtics, en un context molt diferent al de Companys, que fan del judici i execució del president català un cas excepcional, només comparable al de situacions de països asiàtics.
Matar un president (5/12)
Del cant de Neruda al dolor de l'exili: així va ser l'impacte per l'afusellament de Companys
La notícia de l'execució del president va ser silenciada pels mitjans oficials espanyols i es va conèixer abans en els cercles dels exiliats que entre els catalans de l'interior
Matar un president (2/12)
Carme Ballester, la guardiana del record
La segona dona de Companys, testimoni de la seva detenció, va patir un exili amb privacions i va morir a París el 1972
Matar un president (3/12)
Companys versus Macià, dues ànimes no tan llunyanes
Els líders d'ERC van simbolitzar corrents polítiques diferents, però van acabar confluint i esdevenint els mites més rellevants de la Catalunya dels anys trenta | [
"matar un president (6/12)"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Sis historiadors analitzen la vida i la mort del president Companys, afusellat pel franquisme el 1940, puix que no hi ha un cas semblant a Europa. Fora d'Europa sí que es troben alguns casos, emblemàtics però en situacions molt diferents del cas de Companys, només comparable a alguns casos a Àsia.",
"a2": "Lluís Companys, afusellat pel franquisme el 1940, és l'únic cas d'un president escollit democràticament assassinat a Europa durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que hi ha casos semblants dins i fora d'Europa, com ara el del president xilè Salvador Allende, o el president eslovac Jozef Tiso, cap es pot comparar amb l'excepcionalitat del cas de Companys.",
"a3": "Sis historiadors han analitzat la figura del president Lluís Companys i les circumstàncies úniques del seu processament i execució en el context de la Segona Guerra Mundial. En comparació amb altres casos de dirigents polítics assassinats, el cas de Companys és emblemàtic i excepcional per tractar-se de l'únic president democràticament elegit assassinat a Europa."
},
"extractive": {
"a1": "S'ha dit i repetit que el de Lluís Companys -afusellat pel franquisme el 15 d'octubre del 1940, fa 80 anys- va ser l'únic cas d'un president democràticament elegit assassinat a Europa en el context de la Segona Guerra Mundial.\nSis historiadors analitzen la polièdrica figura del president detingut pels nazis i assassinat per l'estat franquista que s'ha convertit en la icona del model espanyol d'impunitat\nSón casos emblemàtics, en un context molt diferent al de Companys, que fan del judici i execució del president català un cas excepcional, només comparable al de situacions de països asiàtics.\nLa notícia de l'execució del president va ser silenciada pels mitjans oficials espanyols i es va conèixer abans en els cercles dels exiliats que entre els catalans de l'interior",
"a2": "S'ha dit i repetit que el de Lluís Companys -afusellat pel franquisme el 15 d'octubre del 1940, fa 80 anys- va ser l'únic cas d'un president democràticament elegit assassinat a Europa en el context de la Segona Guerra Mundial.\nD'altres dirigents polítics democràtics han mort amb posterioritat víctimes d'un cop d'estat sagnant, però lluny d'Europa, com és el cas d'un altre mite, el xilè Salvador Allende.\nLaval, sotmès a judici, va ser condemnat a mort per haver traït el seu país i posar-se al costat de Hitler i fou afusellat.\nSón casos emblemàtics, en un context molt diferent al de Companys, que fan del judici i execució del president català un cas excepcional, només comparable al de situacions de països asiàtics.",
"a3": "S'ha dit i repetit que el de Lluís Companys -afusellat pel franquisme el 15 d'octubre del 1940, fa 80 anys- va ser l'únic cas d'un president democràticament elegit assassinat a Europa en el context de la Segona Guerra Mundial.\nUn altre contemporani de Companys que va patir una sort similar va ser el francès Pierre Laval.\nSis historiadors analitzen la polièdrica figura del president detingut pels nazis i assassinat per l'estat franquista que s'ha convertit en la icona del model espanyol d'impunitat.\nSón casos emblemàtics, en un context molt diferent al de Companys, que fan del judici i execució del president català un cas excepcional, només comparable al de situacions de països asiàtics."
},
"extreme": {
"a1": "Sis historiadors analitzen la vida del president Companys, únic cas a Europa de president escollit democràticament assassinat.",
"a2": "Lluís Companys va ser l'únic president escollit democràticament assassinat a Europa en el context de la Segona Guerra Mundial.",
"a3": "L'assassinat de Lluís Companys per l'Estat espanyol franquista el 1940 com a cas únic i emblemàtic a Europa."
}
} |
2,151 | L'Alt Penedès desplega un projecte pioner per eliminar l'ús de fitosanitaris a la vinya | Diversos cellers s'alien amb l'administració per aconseguir ceps immunes a l'atac dels fongs més comuns | L'Alt Penedès s'ha proposat ser un territori "capdavanter" en l'eliminació de l'ús de fitosanitaris en el conreu.
Per aconseguir-ho, aquest any ha posat en marxa el Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) 'Penedès sostenible i saludable', amb el qual s'experimenta als camps per aconseguir varietats que siguin immunes a l'atac del míldiu i la malura, els dos fongs més comuns.
Tot i que el projecte està ideat per a tota l'agricultura de la comarca, el predomini de la vinya arreu del Penedès fa que sigui el sector és on més s'hi està incidint, en una iniciativa que compta amb la participació de diversos ens de l'administració local, la DO Penedès i la implicació de diferents cellers.
La intenció és anticipar-se a la decisió que els agricultors auguren que farà la Unió Europea en un futur no gaire llunya, preveient que vetarà l'ús dels fitosanitaris al camp.
"Al Penedès hem de ser pioners en tota l'alimentació de qualitat.
Hem de transmetre salut i hem de ser un territori sostenible".
Així resumeix a l'ACN el projecte 'Penedès sostenible i saludable' el seu coordinador, Jordi Cuyàs, que defensa la necessitat de seguir els passos d'altres països europeus, com França o Alemanya, on la restricció de productes com el sofre i el coure a l'agricultura està molt més avançada.
Si la Universitat de Lleida ha aconseguit un mètode per reduir-ne l'ús, l'Alt Penedès vol anar un pas més enllà i arribar a eliminar-los.
El projecte que s'està desplegant a la comarca té el suport del Fons FEDER, i està impulsat per la DO Penedès, el consell comarcal i els ajuntaments de Subirats i Vilafranca, que asseguren que les vinyes d'aquest territori suporten cada any l'ús de 2,5 milions de quilos de sofre i uns 65.000 quilos de coure pur.
Les institucions recorden que, tot i ser fitosanitaris autoritzats, són productes nocius per a la salut, els quals provoquen problemes respiratoris i danyen òrgans com el fetge.
En aquest sentit, Josep Maria Albet i Noya, responsable del celler Albet i Noya i participant del projecte 'Penedès sostenible i saludable', ressalta que l'erradicació dels fitosanitaris a la vinya seria beneficiosa pels pagesos i pels consumidors, que podrien tornar a disposar de vins "ancestrals".
"El que estem fent és tornar a aquells ceps que eren resistents abans de l'arribada de varietats que dècades enrere van venir de l'estranger", afegeix Albet, que fa cinc anys ja va començar a experimentar a nivell empresarial.
Objectiu 2024
Des de la coordinació del projecte, s'augura que l'any 2024 es podria obtenir el primer raïm resistent als fongs.
Fins arribar a aquesta fita, però, queda un llarg camí d'experimentació.
Sistemàticament, es repeteix un procés en el qual es castra la flor del cep per introduir-li pol•len d'una varietat que ja és resistent, per després traslladar-la a un hivernacle amb molta presència de míldiu o malura.
A partir d'aquí, s'escullen els ceps que han sobreviscut als fongs per anar creuant-los entre si, de manera que es va fent una selecció que, al cap dels anys, permeti tenir vinyes immunes de les varietats autòctones Macabeu, Xarel•lo, Parellada i Ull de llebre.
En el cas del conreu experimental del celler Albet i Noya, inicialment es van plantar 200.000 ceps, i la selecció ha fet que actualment es treballi amb 4.000 exemplars, dels quals aquest proper setembre ja se'n tastarà algun vi.
L'objectiu és acabar obtenint 4 o 5 ceps immunes de cada varietat per, aleshores sí, estendre-ho als conreus.
Si les previsions es compleixen, es podrien vendre els primers vins d'aquestes vinyes a partir de la segona meitat de la dècada del 20.
Josep Maria Albet i Noya adverteix que, més enllà de la vocació pionera que té el Penedès, al darrere hi ha una necessitat de "supervivència" per la "identitat" del sector.
En aquest sentit, apunta que la Unió Europea fa anys que treballa en la prohibició de l'ús de coure i sofre, i alerta que, si no s'aconsegueixen varietats autòctones resistents, els agricultors hauran de resignar-se a conrear vinyes procedents de l'estranger.
"Si això passa, perdríem la identitat dels nostres vins i entraríem en un sistema de vi globalitzat que ens faria perdre potencial a l'hora de vendre els productes", conclou. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'Alt Penedès vol aconseguir ser un territori pioner en l'eliminació de l'ús dels fitosanitaris en el conreu i per això ha encetat un projecte capdavanter per poder obtenir ceps de vinyes que siguin resistents als fongs més comuns. S'estima que el 2024 es podrà obtenir el primer raïm resistent als fongs.",
"a2": "A l’Alt Penedès, s’alien cellers, l'administració local i la DO Penedès per aconseguir ceps resistents als fongs comuns i eliminar-ne els fitosanitaris. El projecte, “Penedès sostenible i saludable”, preveu aconseguir varietats immunes i eliminar l’ús de sofre i coure pur, perjudicials per a la salut. Així s’avança en la implantació de la normativa europea en aquest sentit. ",
"a3": "El Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) \"Penedès sostenible i saludable\" vol incidir especialment en la vinya, el sector predominant de la zona. L’objectiu és aconseguir varietats que resisteixen l’atac dels fongs més habituals. Així, l’Alt Penedès vol ser precursor en eliminar la utilització de fitosanitaris autoritzats però nocius per a la salut abans que els prohibeixi la Unió Europea. "
},
"extractive": {
"a1": "Tot i que el projecte està ideat per a tota l'agricultura de la comarca, el predomini de la vinya arreu del Penedès fa que sigui el sector és on més s'hi està incidint, en una iniciativa que compta amb la participació de diversos ens de l'administració local, la DO Penedès i la implicació de diferents cellers.\nL'Alt Penedès s'ha proposat ser un territori \"capdavanter\" en l'eliminació de l'ús de fitosanitaris en el conreu. \nPer aconseguir-ho, aquest any ha posat en marxa el Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) 'Penedès sostenible i saludable', amb el qual s'experimenta als camps per aconseguir varietats que siguin immunes a l'atac del míldiu i la malura, els dos fongs més comuns.\nDes de la coordinació del projecte, s'augura que l'any 2024 es podria obtenir el primer raïm resistent als fongs.",
"a2": "Tot i que el projecte està ideat per a tota l'agricultura de la comarca, el predomini de la vinya arreu del Penedès fa que sigui el sector és on més s'hi està incidint, en una iniciativa que compta amb la participació de diversos ens de l'administració local, la DO Penedès i la implicació de diferents cellers.\nPer aconseguir-ho, aquest any ha posat en marxa el Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) 'Penedès sostenible i saludable', amb el qual s'experimenta als camps per aconseguir varietats que siguin immunes a l'atac del míldiu i la malura, els dos fongs més comuns.\nEn aquest sentit, apunta que la Unió Europea fa anys que treballa en la prohibició de l'ús de coure i sofre, i alerta que, si no s'aconsegueixen varietats autòctones resistents, els agricultors hauran de resignar-se a conrear vinyes procedents de l'estranger.\nJosep Maria Albet i Noya adverteix que, més enllà de la vocació pionera que té el Penedès, al darrere hi ha una necessitat de \"supervivència\" per la \"identitat\" del sector.",
"a3": "Per aconseguir-ho, aquest any ha posat en marxa el Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) 'Penedès sostenible i saludable', amb el qual s'experimenta als camps per aconseguir varietats que siguin immunes a l'atac del míldiu i la malura, els dos fongs més comuns. \nTot i que el projecte està ideat per a tota l'agricultura de la comarca, el predomini de la vinya arreu del Penedès fa que sigui el sector és on més s'hi està incidint, en una iniciativa que compta amb la participació de diversos ens de l'administració local, la DO Penedès i la implicació de diferents cellers. \nLa intenció és anticipar-se a la decisió que els agricultors auguren que farà la Unió Europea en un futur no gaire llunya, preveient que vetarà l'ús dels fitosanitaris al camp. \nLes institucions recorden que, tot i ser fitosanitaris autoritzats, són productes nocius per a la salut, els quals provoquen problemes respiratoris i danyen òrgans com el fetge. "
},
"extreme": {
"a1": "L'Alt Penedès engega un projecte pioner per crear ceps de vinyes immunes als fongs més comuns.",
"a2": "Aliança de cellers de l’Alt Penedès per eliminar l’ús de fitosanitaris a la vinya, seguint una iniciativa europea.",
"a3": "L’Alt Penedès engega un projecte per aconseguir que els conreus siguin immunes a l’atac del míldiu i la malura."
}
} |
1,212 | 10 llibres per Sant Jordi que agiten consciències | Una tria d'obres que fan pensar, que ajuden a reflexionar i que no deixen indiferent a cap lector | La no ficció cada vegada té més adeptes i més lectors.
Més enllà d'aventures, de grans amors o de casos a resoldre, per Sant Jordi també volem recomanar llibres que fan pensar, que ajuden a reflexionar, i que ens obren l'horitzó a noves idees.
Amb l'assegurança de ser, tots ells, llibres que no deixen indiferent.
Per combatre aquesta època, Rob Riemen (Arcàdia)
Un llibre que recull dos assaigs breus, que són un sol crit d’alerta sobre el feixisme, tan latent arreu del món en l'actualitat per culpa del ressentiment que tenyeix les nostres democràcies de masses i que ha donat peu al fenomen del populisme.
Un assaig com un cop de puny, en un discurs que remou de dalt a baix.
Per llegir, pair i actuar.
Ciutat princesa, Marina Garcés (Galaxia Gutenberg)
Marina Garcés és tota una referència del pensament contemporani.
Figura respectada, escoltada i llegida, ara presenta un relat en primera persona sobre les vivències polítiques que van de l'octubre de 1996 i a l'octubre del 2017.
Del desallotjament del Cine Princesa, fins al referèndum de l'1-O.
Amb una pregunta clara: què hem après en tot aquest temps?
Teoria King Kong, Virginie Despentes (L'Altra Editorial)
"Escric des de la lletjor i per a les lletges, les velles, les camioneres, les frígides, les malfollades, les infollables, les histèriques, les tarades, totes les excloses el mercat de la bona noia".
Així arrenca aquest manifest feminista combatiu i demolidor, que ataca sense pèls a la llengua el discurs sobre el matrimoni, la maternitat i altres temes tan polèmics com la violació, la prostitució i la pornografia.
Imprescindible.
La guerra no té cara de dona, Svetlana Aleksiévitx (Raig Verd)
Arriba en català una de les millors obres de la Nobel de Literatura del 2015, on mostra una perspectiva de la guerra ignorada fins al moment: el del prop d'un milió de dones que també van combatre a la Segona Guerra mundial amb l'Exèrcit Roig i que la història sempre ha ignorat o, directament, silenciat.
Records i testimonis d'una experiència al límit.
Xina Fast Forward, Sergi Vicente (Ara Llibres)
En els darrers temps, la Xina ha entrat a la primera divisió del poder mundial, patint transformacions econòmiques i socials vertiginoses difícils de pair i, si no hi vius, d'entendre.
Aquest llibre de Sergi Vicente és un retrat íntim del país i d'una societat amb dèries i anhels de justícia, amb contradiccions i virtuts.
Míriam Hatibi relata en primera persona la construcció d'una identitat plural, tot donant pes i sentit a conceptes tan tergiversats com "integració", "assimilació", o "convivència".
A partir de la seva pròpia experiència, l'activista es mostra propera, còmplice i aguda per desmuntar tòpics, per anul·lar tots els arquetips que tenim establert sobre les diferències i la diversitat.
La història de John Carlos (Sembra llibres)
Qui no recorda la imatge de John Carlos i Tommie Smith amb els punys alçats al podi del Jocs Olímpics de Mèxic 1968?
Però, qui eren aquells dos atletes?
I, sobretot, quines van ser les brutals conseqüències que van patir?
Per saber-ho tot, Sembra publica les memòries de John Carlos, escrites amb el periodista Dave Zirin.
Coses que poden i no poden dir-se, Arundhati Roy i John Cusack (Tigre de Paper)
Us imagineu reunir l'actor John Cusack, l’escriptora Arundhati Roy, el responsable de la filtració dels Papers del Pentàgon Daniel Ellsberg i Edward Snowden?
En secret, es van reunir en una habitació d’hotel de Moscou, d'on van sorgir les converses d'aquest llibre.
Sobre la condició d’imperi dels Estats Units, el significat de les banderes i el patriotisme, i sobre com el capital pot creuar fronteres, però les persones, no, entre d'altres.
La terra sagna, diversos autors (L'Albi)
Un llibre de poesia que porta el subtítol de "L'1d 'octubre dels poetes".
I així és, ras i curt: un llibre que recull poemes escrits des de la sacsejada que va ser l'1-O.
Un llibre que recull la indignació, la ràbia i també el futur d'un nou horitzó, vist per 106 poetes d'arreu del territori.
100 dones 100 inspiracions creatives (Viena)
Artistes com Kate Chopin, Gertrude Stein, Camille Claudel, Iris Murdoch o Patti Smith (fins a sumar 100 dones) parlen del fet creatiu, de la inspiració, del poder transformador de l'art i de molts altres aspectes del procés artístic.
Cada cita va acompanyada d'una biografia de la personalitat corresponent, per tal de situar-la en el temps i en el seu procés de creació. | [
"sant jordi 2018"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Aquest Sant Jordi volem recomanar llibres més enllà de la novel·la, llibres que ens facin pensar i reflexionar. Des d'assaigs sobre l'auge del feixisme, la història contemporània arran de les vivències polítiques de les autores, discursos de feminisme de la mà de Despentes o relats de les diferències i la diversitat de la població.",
"a2": "Deu autors de no ficció per Sant Jordi: Riemen, assaig contra el feixisme; Garcés, reflexió política; Despentes, manifest feminista trencador; Aleksiévitx, dones soldat xineses; Vicente, la Xina al descobert; Hatibi, sobre la identitat i la diversitat; Zirin, sobre la història de John Carlos; Roy i Cusack, converses sobre filtracions de dades; diversos autors, poesia de l’1-O; cent cites de dones creatives.",
"a3": "Alguns del autors de no ficció per aquest Sant Jordi: “Per combatre aquesta època” de Rob Riemen (Arcàdia), on l’autor ens adverteix de l’auge del feixisme. “La guerra no té cara de dona” de Svetlana Aleksiévitx (Raig Verd): la Nobel de Literatura dona veu al milió de dones que van lluitar a la Segona Guerra Mundial."
},
"extractive": {
"a1": "Més enllà d'aventures, de grans amors o de casos a resoldre, per Sant Jordi també volem recomanar llibres que fan pensar, que ajuden a reflexionar, i que ens obren l'horitzó a noves idees. Amb l'assegurança de ser, tots ells, llibres que no deixen indiferent.\nUn llibre que recull dos assaigs breus, que són un sol crit d’alerta sobre el feixisme, tan latent arreu del món en l'actualitat per culpa del ressentiment que tenyeix les nostres democràcies de masses i que ha donat peu al fenomen del populisme.\nArriba en català una de les millors obres de la Nobel de Literatura del 2015, on mostra una perspectiva de la guerra ignorada fins al moment: el del prop d'un milió de dones que també van combatre a la Segona Guerra mundial amb l'Exèrcit Roig i que la història sempre ha ignorat o, directament, silenciat.\nUn llibre que recull la indignació, la ràbia i també el futur d'un nou horitzó, vist per 106 poetes d'arreu del territori.",
"a2": "Més enllà d'aventures, de grans amors o de casos a resoldre, per Sant Jordi també volem recomanar llibres que fan pensar, que ajuden a reflexionar, i que ens obren l'horitzó a noves idees. Amb l'assegurança de ser, tots ells, llibres que no deixen indiferent.\nArriba en català una de les millors obres de la Nobel de Literatura del 2015, on mostra una perspectiva de la guerra ignorada fins al moment: el del prop d'un milió de dones que també van combatre a la Segona Guerra mundial amb l'Exèrcit Roig i que la història sempre ha ignorat o, directament, silenciat.\nMíriam Hatibi relata en primera persona la construcció d'una identitat plural, tot donant pes i sentit a conceptes tan tergiversats com \"integració\", \"assimilació\", o \"convivència\". \nArtistes com Kate Chopin, Gertrude Stein, Camille Claudel, Iris Murdoch o Patti Smith (fins a sumar 100 dones) parlen del fet creatiu, de la inspiració, del poder transformador de l'art i de molts altres aspectes del procés artístic.",
"a3": "Més enllà d'aventures, de grans amors o de casos a resoldre, per Sant Jordi també volem recomanar llibres que fan pensar, que ajuden a reflexionar, i que ens obren l'horitzó a noves idees. \nPer combatre aquesta època, Rob Riemen (Arcàdia) Un llibre que recull dos assaigs breus, que són un sol crit d’alerta sobre el feixisme, tan latent arreu del món en l'actualitat per culpa del ressentiment que tenyeix les nostres democràcies de masses i que ha donat peu al fenomen del populisme. \nArriba en català una de les millors obres de la Nobel de Literatura del 2015, on mostra una perspectiva de la guerra ignorada fins al moment: el del prop d'un milió de dones que també van combatre a la Segona Guerra mundial amb l'Exèrcit Roig i que la història sempre ha ignorat o, directament, silenciat.\nLa guerra no té cara de dona, Svetlana Aleksiévitx (Raig Verd) Arriba en català una de les millors obres de la Nobel de Literatura del 2015, on mostra una perspectiva de la guerra ignorada fins al moment: el del prop d'un milió de dones que també van combatre a la Segona Guerra mundial amb l'Exèrcit Roig i que la història sempre ha ignorat o, directament, silenciat. "
},
"extreme": {
"a1": "Recomanem 10 llibres per a Sant Jordi més enllà dels típics generes com ara la novel·la.",
"a2": "Tria de 10 llibres de no ficció per un Sant Jordi d’assaig, de denúncia, de poesia i de reflexió.",
"a3": "Les millors recomanacions literàries per regalar aquest Sant Jordi que et faran pensar i reflexionar. "
}
} |
2,349 | David Pastor: "Fa mal rotllo veure escenes a Barcelona que nosaltres vam plasmar a la pantalla a 'Els últims dies'" | Els germans Pastor estrenen el 25 de març a Netflix el thriller 'Hogar' protagonitzada per Javier Gutiérrez | Els cineastes David Pastor i Àlex Pastor van estrenar fa set anys 'Els últims dies' amb imatges d'una Barcelona postapocalíptica després que s'escampés una estranya malaltia.
No era la primera vegada que els germans Pastor rodaven un film sobre això.
L'any 2009 van estrenar 'Infectados', una història sobre un virus mortal que s'anava estenent pel planeta.
Amb la recent crisi del coronavirus, David Pastor no pot no mirar enrere a la seva cinematografia i veure certs paral·lelismes: "Fa mal rotllo veure escenes a Barcelona que vam plasmar a la pantalla", explica en una entrevista a l'ACN.
Els germans Pastor tornen amb 'Hogar', produïda per Nostromo Pictures, que havia de participar al Festival de Màlaga i s'estrenarà a Netflix el 25 de març.
Javier Muñoz, interpretat per l'actor Javier Gutiérrez, és el principal protagonista d''Hogar'.
Ell era un executiu publicitari de gran èxit que després d'estar un any aturat es veu obligat, amb la seva família, a deixar el pis que ja no es poden permetre.
Un dia, en Javier descobreix que encara conserva un joc de claus del seu antic apartament i comença a espiar a la jove parella que hi viu, interpretada per Mario Casas i Bruna Cusí.
A poc a poc en Javier s'anirà introduint en la vida dels nous propietaris com si d'aquesta forma pogués recuperar la vida que ha perdut.
La idea del film els hi va sorgir al 2015, detalla Pastor, en una de les moltes mudances que han hagut de fer per motius de feina.
En una d'aquestes, el cineasta se'n va adonar que conservava un joc de claus del seu pis anterior que havia deixat.
"Si estigués prou sonat hauria pogut entrar al pis i veure amb què em trobaria, i era una sensació que donava una mica de vertigen", indica.
"L'espurna inicial va ser pensar qui seria capaç de fer això i tenir el valor o la bogeria de tenir les claus del seu antic pis i tornar-hi".
El codirector del film assenyala que el personatge que interpreta Javier Gutiérrez és un mirall fosc i deformant de moltes de les pors de la societat contemporània.
El personatge "és un reflex extrem i exagerat de certs defectes de la realitat que trobem en nosaltres mateixos.
No dic que nosaltres siguem el Javier, però si hem fet la pel·lícula és per exorcitzar certes coses que veiem en nosaltres mateixos que potser no ens agraden tant".
David Pastor destaca que Guitérrez és un gran actor, molt versàtil i que va ser capaç de vendre al film un engany i crear un personatge que sempre està interpretant a dos nivells: a cada escena diu i fa una cosa però en veritat està realitzant una cosa diferent.
"El personatge sempre es mou a dos nivells".
El cineasta creu que el personatge del Javier "està obsessionat amb l'estatus i amb certes comoditats de classe mitjana alta" i "ha construït la seva vida al voltant d'això, basat en els valors que ha venut a través de la publicitat.
I quan l'únic que has construït són unes certes comoditats materials, quan aquestes es perden tens la sensació que no et queda res".
Pastor creu que per a ells era important ambientar 'Hogar' a Barcelona i no escriure-la en anglès ni rodar-la a Estats Units.
"Hi havia una cosa de la realitat d'aquí com aquest món postcrisi on les empreses ja no es poden permetre pagar els sous que pagaven abans, i la gent de certa edat passa a fer nosa i a quedar-se a la cuneta mentre les empreses exploten a joves a qui pagaran una fracció del salari".
La pel·lícula, de Netflix i produïda per la catalana Nostromo Pictures, està protagonitzada per Javier Gutiérrez, Marios Casas, Bruna Cusí i Ruth Díaz.
Completen el repartiment David Ramírez, David Selvas, Raül Ferré , David Verdaguer, Vicky Luengo i Ernesto Collado.
David Pastor admet que, amb la crisi del coronavirus, "fa mal rotllo veure escenes a Barcelona" que ells van plasmar a la pantalla a 'Els últims dies' amb els carrers de la capital catalana totalment buits.
Pastor també recorda quan van estrenar al 2009 'Infectados' sobre un virus mortal que s'estén.
"La història tendeix a repetir-se.
Quan vam fer 'Infectados' ens vam basar en recerca sobre l'epidèmia de grip del 1918 i moltes de les coses que sortien a la pel·lícules estaven basades en la història i ara s'està repetint el que va passar fa 100 anys". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els germans Pastor estrenen una nova pel·lícula a Netflix el proper març: \"Hogar\", protagonitzada per Javier Gutiérrez y Mario Casas. La pel·lícula narra la història d'un publicista afectat per la crisi que troba les claus del seu antic apartament i decideix espiar la nova parella d'inquilins que ara ocupa la casa.",
"a2": "David i Àlex Pastor, directors de cinema, estrenen “Hogar” a Netflix, un thriller amb Javier Gutiérrez en el paper protagonista, Mario Casas i Bruna Cusí. Es basa en la vida d’un executiu de publicitat que perd la feina i el seu pis, però conserva unes claus i hi torna per espiar la parella que hi viu, fins al punt d’obsessionar-s'hi.",
"a3": "David i Àlex Pastor estrenaran a Netflix la seva nova pel·lícula “Hogar”, protagonitzada per Javier Gutiérrez i Mario Casas. El coronavirus ha impedit que es presenti al Festival de Màlaga. Mirant enrere, els cineastes veuen amb certa por com van anticipar-se a la situació actual de pandèmia a través de les seves anteriors pel·lícules “Els últims dies” i “Infectados”. "
},
"extractive": {
"a1": "Els germans Pastor tornen amb 'Hogar', produïda per Nostromo Pictures, que havia de participar al Festival de Màlaga i s'estrenarà a Netflix el 25 de març.\nUn dia, en Javier descobreix que encara conserva un joc de claus del seu antic apartament i comença a espiar a la jove parella que hi viu, interpretada per Mario Casas i Bruna Cusí. \nEl cineasta creu que el personatge del Javier \"està obsessionat amb l'estatus i amb certes comoditats de classe mitjana alta\" i \"ha construït la seva vida al voltant d'això, basat en els valors que ha venut a través de la publicitat. \nLa pel·lícula, de Netflix i produïda per la catalana Nostromo Pictures, està protagonitzada per Javier Gutiérrez, Marios Casas, Bruna Cusí i Ruth Díaz.",
"a2": "Els germans Pastor tornen amb 'Hogar', produïda per Nostromo Pictures, que havia de participar al Festival de Màlaga i s'estrenarà a Netflix el 25 de març. \nEl codirector del film assenyala que el personatge que interpreta Javier Gutiérrez és un mirall fosc i deformant de moltes de les pors de la societat contemporània.\nUn dia, en Javier descobreix que encara conserva un joc de claus del seu antic apartament i comença a espiar a la jove parella que hi viu, interpretada per Mario Casas i Bruna Cusí.\nDavid Pastor admet que, amb la crisi del coronavirus, \"fa mal rotllo veure escenes a Barcelona\" que ells van plasmar a la pantalla a 'Els últims dies' amb els carrers de la capital catalana totalment buits.",
"a3": "Els germans Pastor tornen amb 'Hogar', produïda per Nostromo Pictures, que havia de participar al Festival de Màlaga i s'estrenarà a Netflix el 25 de març. \nUn dia, en Javier descobreix que encara conserva un joc de claus del seu antic apartament i comença a espiar a la jove parella que hi viu, interpretada per Mario Casas i Bruna Cusí. \nAmb la recent crisi del coronavirus, David Pastor no pot no mirar enrere a la seva cinematografia i veure certs paral·lelismes: \"Fa mal rotllo veure escenes a Barcelona que vam plasmar a la pantalla\", explica en una entrevista a l'ACN. \nEls cineastes David Pastor i Àlex Pastor van estrenar fa set anys 'Els últims dies' amb imatges d'una Barcelona postapocalíptica després que s'escampés una estranya malaltia. "
},
"extreme": {
"a1": "\"Hogar\", la nova pel·lícula dels germans Pastor de Netflix, amb Javier Gutiérrez, Mario Casas i Bruna Cusí.",
"a2": "Els germans Pastor estrenen a Netflix “Hogar”, thriller protagonitzat per Javier Gutiérrez amb un personatge obsessionat pel seu estatus perdut.",
"a3": "Els germans Pastor tornen a la cartellera amb “Hogar”, una pel·lícula sobre l'obsessió i la venjança."
}
} |
2,342 | L'AP-7 ja és lliure de peatges entre Salou i Alacant | Les barreres s'aixequen dues hores abans que la concessió venci a la mitjanit | L'autopista AP-7 ja és una via lliure de peatges en el tram entre Salou (Tarragonès) i Alacant, més de quaranta anys després.
Les barreres s'han aixecat al voltant de les deu de la nit d'aquest dimarts, dues hores abans que la concessió a Aumar (filial d'Abertis) venci a la mitjanit.
Els treballadors de la concessionària s'encarregaran de desmantellar els peatges en les pròximes setmanes mentre el Ministeri de Foment prepara nous concursos de licitació per al manteniment de la via i l'explotació de les àrees de servei.
Els moviments veïnals que han lluitat per la gratuïtat de la via celebren "el moment històric" accedint a l'autopista abans de l'alliberament i sortint-ne quan les barreres s'han aixecat.
Alliberat ja de peatges el tram de l'AP-7 entre Salou i Alacant, el govern espanyol haurà de definir el model de gestió de les vies d'altes prestacions que comencen a aixecar barreres.
Mentre la Generalitat aposta des de fa mesos per un model d'eurovinyeta, una tarifa plana per utilitzar autopistes i autovies, l'estat espanyol no ha fet una proposta clara i, en canvi, el manteniment d'aquestes vies, vençuda la concessió, s'haurà de tornar a licitar, com apunten fonts governamentals.
La Federació Empresarial d'Autotransport de Tarragona (FEAT) recorda que l'Estat recapta cada any 13.000 milions d'euros mitjançant l'impost als hidrocarburs, un finançament que hauria de servir per mantenir tota la xarxa i fer-hi les obres de millora necessàries per garantir-ne la fluïdesa i la seguretat.
La plataforma veïnal 'Prou!
AP-7 Gratuïta ja', com altres moviments del País Valencià, han celebrat l'alliberament de la via, amb accions durant l'aixecament de barreres que han compartit a les xarxes socials.
Les seves reivindicacions, com van recordar quan van fer l'últim tall a l'N-340, no s'acaben amb aquesta fita.
Abertis ha construït un nou peatge troncal a Vila-seca en el punt on comença la seva concessió, mentre que el 31 d'agost del 2021 quedarà alliberada la resta de l'AP-7, la C-32, al Maresme, i la C-33, a l'altura de Mollet del Vallès, vies que són titularitat de la Generalitat.
Insisteixen que el tram de l'AP-7 que s'acaba d'alliberar necessita un tercer carril per absorbir l'increment de trànsit que implicarà la gratuïtat.
Aquests mateixos recels els comparteixen les federacions de transportistes.
Adverteixen que un increment del trànsit a l'AP-7 pot comportar un risc de saturació, atès que aquest és un tram amb dos carrils per sentit –i no tres com hi ha de Tarragona cap al nord.
Com reconeixia el ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, la previsió és un augment del 30% del trànsit, entre Salou i Alacant, el que suposaria fins a 13.000 vehicles diaris més en temporada alta, els mesos d'estiu, i prop de 7.000 la resta de l'any, aproximadament.
Ábalos assegurava que és un volum "absorbible".
En canvi, la plataforma augura que l'autopista repetirà situacions les denunciades a l'N-340 i o l'actual C-12.
Altres peticions que fa el moviment veïnal per a l'AP-7 són nous accessos a la comarca del Montsià, àrees de descans de vehicles i serveis que permetin que l'autopista "desintoxiqui de sinistralitat les altres vies".
Mentrestant, Abertis i els sindicats UGT i CCOO han interposat recursos pels contractes de conservació i explotació del tram alliberat de l'AP-7 arran d'un desacord en la subrogació dels treballadors.
Això ha obligat el Ministeri de Foment a optar per un contracte d'emergència –adjudicat a Sacyr- fins que no es resolguin els recursos, més enllà de l'1 de gener.
La finalització de la concessió del tram de l'AP-7 entre Alacant i Salou també s'ha traduït en un ERO a Aumar, que també veu com expira el tram de l'AP-4 entre Sevilla i Cadis.
Els sindicats UGT i USO van pactar 136 baixes de treballadors, que han rebut una indemnització per acomiadament improcedent.
La finalització de les concessions de les autopistes fins al 2021, fan perillar més d'un miler de llocs de treball directes a Catalunya. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El tram de l'AP-7 que va des de Salou a Alacant s'ha convertit avui en una via lliure de peatges després de 40 anys. Seran els treballadors els encarregats de desmantellar els peatges, mentre que el govern espanyol estudia nous models per a la gestió de la via. Els veïns han celebrat l'alliberament de la via durant l'aixecament de barreres.",
"a2": "Aumar, filial d’Abertis, obre les barreres del peatge a l’AP-7 i allibera el tram entre Salou i Alacant, amb un ERO a 136 treballadors. Els veïns celebren el moment històric, mentre els transportistes es mostren preocupats per la saturació d’aquest tram, amb només 2 carrils per sentit. El ministre de Foment preveu un increment del 30% del trànsit. ",
"a3": "Dues hores abans de la mitjanit del dimarts s’han aixecat les barreres. El Ministeri de Foment estudia nous concursos de licitació per l’explotació i manteniment d’aquesta via ràpida. D’altra banda, la Generalitat proposa un altre model de gestió: la implantació d’una taxa per circular per les vies ràpides catalanes coneguda com a vinyeta."
},
"extractive": {
"a1": "L'autopista AP-7 ja és una via lliure de peatges en el tram entre Salou (Tarragonès) i Alacant, més de quaranta anys després.\nEls treballadors de la concessionària s'encarregaran de desmantellar els peatges en les pròximes setmanes mentre el Ministeri de Foment prepara nous concursos de licitació per al manteniment de la via i l'explotació de les àrees de servei. \nMentre la Generalitat aposta des de fa mesos per un model d'eurovinyeta, una tarifa plana per utilitzar autopistes i autovies, l'estat espanyol no ha fet una proposta clara i, en canvi, el manteniment d'aquestes vies, vençuda la concessió, s'haurà de tornar a licitar, com apunten fonts governamentals. \nLa plataforma veïnal 'Prou! AP-7 Gratuïta ja', com altres moviments del País Valencià, han celebrat l'alliberament de la via, amb accions durant l'aixecament de barreres que han compartit a les xarxes socials.",
"a2": "L'autopista AP-7 ja és una via lliure de peatges en el tram entre Salou (Tarragonès) i Alacant, més de quaranta anys després. \nEls treballadors de la concessionària s'encarregaran de desmantellar els peatges en les pròximes setmanes mentre el Ministeri de Foment prepara nous concursos de licitació per al manteniment de la via i l'explotació de les àrees de servei.\nCom reconeixia el ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, la previsió és un augment del 30% del trànsit, entre Salou i Alacant, el que suposaria fins a 13.000 vehicles diaris més en temporada alta, els mesos d'estiu, i prop de 7.000 la resta de l'any, aproximadament.\nLa finalització de la concessió del tram de l'AP-7 entre Alacant i Salou també s'ha traduït en un ERO a Aumar, que també veu com expira el tram de l'AP-4 entre Sevilla i Cadis.",
"a3": "L'autopista AP-7 ja és una via lliure de peatges en el tram entre Salou (Tarragonès) i Alacant, més de quaranta anys després.\nEls treballadors de la concessionària s'encarregaran de desmantellar els peatges en les pròximes setmanes mentre el Ministeri de Foment prepara nous concursos de licitació per al manteniment de la via i l'explotació de les àrees de servei. \nAlliberat ja de peatges el tram de l'AP-7 entre Salou i Alacant, el govern espanyol haurà de definir el model de gestió de les vies d'altes prestacions que comencen a aixecar barreres. \nMentre la Generalitat aposta des de fa mesos per un model d'eurovinyeta, una tarifa plana per utilitzar autopistes i autovies, l'estat espanyol no ha fet una proposta clara i, en canvi, el manteniment d'aquestes vies, vençuda la concessió, s'haurà de tornar a licitar, com apunten fonts governamentals. "
},
"extreme": {
"a1": "L'autopista AP-7 (Salou-Alacant) s'ha convertit avui en una via lliure de peatges després de 40 anys.",
"a2": "L’autopista AP-7, alliberada de peatges entre Salou i Alacant, previsiblement augmentarà un 30% el trànsit, saturació que temen els transportistes.",
"a3": "L’AP-7 ja és gratuïta en el tram entre Salou i Alacant després de 40 anys de reivindicació veïnal."
}
} |
83 | Joan Reñé (CDC) repeteix com a president de la Diputació de Lleida amb el suport d’ERC i PSC | Comença el mandat amb un discurs de fort caràcter independentista però mostra el seu respecte pel pacte PSC-C's a la Paeria | Joan Reñé (CDC) ha estat investit aquest dissabte president de la Diputació de Lleida per segon mandat consecutiu.
Liderarà un govern en minoria amb Unió en una corporació amb set grups representats, dos més que en l’anterior legislatura.
En concret, la novetat és l’entrada de Ciutadans i la CUP, amb un representant cadascun.
La investidura de Reñé ha comptat amb els vots favorables de CiU i també d’ERC i del PSC.
Els socialistes li han donat suport fruit d’un acord entre convergents i socialistes que també implicava consells comarcals.
Reñé ha començat el mandat amb un discurs de fort caràcter independentista però alhora ha mostrat el seu respecte pel pacte PSC-C’s a la Paeria.
Tot i els suports per a la votació de la investidura, Joan Reñé governarà en minoria amb els 12 diputats que sumen Convergència i Unió, un per sota de la majoria absoluta que sí que va tenir durant l’anterior mandat.
Reñé asegura que no s’han plantejat fer ofertes a ningú per entrar al govern i creu que, tot i encapçalar un govern en minoria, podrà arribar acords amb la resta de grups per tirar endavant polítques a favor dels municipis.
Dins el govern, CDC té deu diputats i Unió dos, un menys que fins ara.
El nou ple de la Diputació de Lleida té quinze cares noves mentre que deu diputats repeteixen.
Arran dels resultats del 24M CiU compta ara amb dotze diputats, dos menys que el 2011 i un per sota de la majoria absoluta.
ERC ha triplicat la seva representació, passant de dos a sis diputats.
El PSC n’ha perdut tres, de set a quatre, i el PP s’ha quedat només amb un dels dos representants que tenia.
La CUP i C’s entren amb un representant cadascun.
La Diputació de Lleida té 25 diputats que es reparteixen en funció de partits judicials.
Aquesta legislatura el partit de Lleida té 13 representants, un més que fins ara.
El que guanya Lleida el perd Balaguer, que passa de quatre a tres.
El de Cervera també en té tres, mentre que la resta se’ls reparteixen les Borges Blanques, Solsona, la Seu d’Urgell, Tremp, Sort i Vielha.
Joan Reñé, que ha estat reelegit alcalde de Fondarella, també havia ostentat el càrrec de president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell abans de ser nomenat president de la Diputació el 2011.
Reñé és el vuitè president de la institució des del restabliment de la democràcia, el sisè de CiU, el partit que ha governat tradicionalment la institució tret de dues legislatures, del 1987 al 1990 amb el socialista Ramon Vilalta al capdavant, i del 2007 al 2011, amb un pacte PSC-ERC que va donar la presidència al republicà Jaume Gilabert.
Moltes cares noves
El grup de CiU a la Diputació renova la meitat dels membres.
Repeteixen Joan Reñé, Josep Ibarz (alcalde d’Almacelles, al Segrià), Rosa Pujol (alcaldessa d’Aitona, al Segrià), Rosa Maria Perelló (alcaldessa de Tàrrega), Antoni Navinés (regidor de Montferrer i Castellbò, a l’Alt Urgell) i Gerard Sabarich (alcalde de Rialp, al Pallars Sobirà).
Les novetats son Jordi Latorre (alcalde de Torrefarrera, al Segrià), Concepció Cañadell (alcaldessa de Térmens, a la Noguera), Joan Ubach (alcalde de Tremp), Enric Mir (alcalde de les Borges Blanques) i els diputats d’UDC, Paco Cerdà (regidor a la Paeria de Lleida) i Rosa Maria Mora (alcaldessa d’Anglesola, a l’Urgell), que serà substituïda a mig mandat per Francesc Sabanés (alcalde de Ribera d’Ondara, a la Segarra).
Per part d’ERC, repeteixen Jaume Gilabert (alcalde de Montgai, a la Noguera) i Miquel Serra (alcalde d’Alcarràs, al Segrià) i s’incorporen Joan Talarn (alcalde de Bellvís, al Pla d’Urgell), Núria Marín (regidora a la Paeria de Lleida), Pere Solé (regidor de Sant Guim de Freixenet, a la Segarra) i Albert Bajona (regidor de Clariana de Cardener, al Solsonès).
Els diputats provincials del PSC que repeteixen són Enric Colom (alcalde de Torre-serona, al Segrià) i Josep Ramon Branzuela (alcalde de Torres de Segre, al Segrià).
Entren Sara Mestres (regidora a la Paeria de Lleida) i Paco Boya (regidor a Les) com a representant d’Unitat d’Aran.
Finalment, el PP hi és present amb Dolors López (regidora a la Paeria de Lleida), Ciutadans amb Ángeles Ribes (regidora a la Paeria de Lleida), i la CUP amb Joel Jové (regidor a Alfés, al Segrià). | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Tot i que Reñé ha estat investit President de la Diputació de Lleida amb els vots favorables de CiU, ERC i el PSC, governarà en minoria amb els 12 diputats de Convergència i Unió. Els vots a favor de CiU, ERC i el PSC es deuen a diversos acords entre convergents i socialistes que implicaven també els consells comarcals.",
"a2": "Joan Reñé (CDC) repeteix presidència a la Diputació de Lleida, tot i que governarà en minoria perquè CiU ha perdut un diputat. Compta amb el suport d’ERC i PSC. La CUP i Cs entren a la Diputació amb un representant cadascun. Convergents i socialistes han pactat a la diputació i als consells comarcals.",
"a3": "Joan Reñé ha estat escollit president de la Diputació de Lleida amb els vots de CIU, ERC i PSC. El convergent governarà en minoria amb els 12 diputats que suma amb Convergència i Unió. Malgrat això, Reñé buscarà el diàleg i el consens. En aquesta legislatura tant la CUP com Ciutadans comptaran amb un representant cadascun. "
},
"extractive": {
"a1": "Joan Reñé (CDC) ha estat investit aquest dissabte president de la Diputació de Lleida per segon mandat consecutiu. \nLa investidura de Reñé ha comptat amb els vots favorables de CiU i també d’ERC i del PSC. \nTot i els suports per a la votació de la investidura, Joan Reñé governarà en minoria amb els 12 diputats que sumen Convergència i Unió, un per sota de la majoria absoluta que sí que va tenir durant l’anterior mandat.\nEl nou ple de la Diputació de Lleida té quinze cares noves mentre que deu diputats repeteixen.",
"a2": "Joan Reñé (CDC) ha estat investit aquest dissabte president de la Diputació de Lleida per segon mandat consecutiu.\nLa investidura de Reñé ha comptat amb els vots favorables de CiU i també d’ERC i del PSC. \nTot i els suports per a la votació de la investidura, Joan Reñé governarà en minoria amb els 12 diputats que sumen Convergència i Unió, un per sota de la majoria absoluta que sí que va tenir durant l’anterior mandat.\nReñé és el vuitè president de la institució des del restabliment de la democràcia, el sisè de CiU, el partit que ha governat tradicionalment la institució tret de dues legislatures, del 1987 al 1990 amb el socialista Ramon Vilalta al capdavant, i del 2007 al 2011, amb un pacte PSC-ERC que va donar la presidència al republicà Jaume Gilabert.",
"a3": "Joan Reñé (CDC) ha estat investit aquest dissabte president de la Diputació de Lleida per segon mandat consecutiu.\nLa investidura de Reñé ha comptat amb els vots favorables de CiU i també d’ERC i del PSC. \nTot i els suports per a la votació de la investidura, Joan Reñé governarà en minoria amb els 12 diputats que sumen Convergència i Unió, un per sota de la majoria absoluta que sí que va tenir durant l’anterior mandat. \nReñé asegura que no s’han plantejat fer ofertes a ningú per entrar al govern i creu que, tot i encapçalar un govern en minoria, podrà arribar acords amb la resta de grups per tirar endavant polítques a favor dels municipis. "
},
"extreme": {
"a1": "El nou present de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, de CDC, ha estat investit aquest dissabte.",
"a2": "Joan Reñé (CDC) torna a ser president de la Diputació de Lleida, on compta amb el suport d’ERC i PSC.",
"a3": "El convergent Joan Reñé ha estat reelegit president de la Diputació de Lleida per segon mandat consecutiu. "
}
} |
430 | Jordi Matas: ‘No es pot fer avançar un moviment encapçalat per gent poc competent, amb poques idees i amb molta por’ | Entrevista a qui fou president de la sindicatura electoral del referèndum del Primer d'Octubre, dins la sèrie 'I ara què?' | VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després d’haver constatat la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament.
Aquesta sèrie especial vol ser una contribució al debat que, sens dubte, cal fer entre tots en un moment tan delicat com el present.
Al final de la sèrie, publicarem una selecció dels comentaris que ens hagin enviat els nostres subscriptors.
Parlem amb Jordi Matas, president de la sindicatura electoral del referèndum del Primer d’Octubre.
—L’independentisme s’ha dividit en dos blocs?
Quin significat té això si penseu que sí?
—Sí.
Em sembla força evident que l’independentisme està dividit en aquests moments.
I la repercussió que pot tenir és que el moviment s’afebleixi.
És ben clar que la divisió no enforteix, afebleix, i que, en unes circumstàncies tan complicades com les que tenim en aquests moments, perjudica els objectius que s’havien fixat.
I a més, hi ha una altra divisió.
La cosa més clara és la divisió de l’independentisme institucional o partidista.
Ara, hi ha un altre independentisme, que és el de base, el del carrer, el del Primer d’Octubre, el d’aquells que vam votar a favor de la independència de Catalunya, que a vegades va a remolc de l’altre.
De manera que, de retruc, hi ha una divisió de l’independentisme més social.
Crec que és una mala notícia i que aquells que són al capdavant de l’institucional i partidista haurien de fer alguna cosa amb la màxima urgència possible.
I fer-ho en un context preelectoral o electoral no és fàcil.
Una vegada més, doncs, som en una mena de parèntesi de veure-les venir.
—Què cal fer per a tornar a agafar la direcció del procés i deixar d’anar a remolc de la repressió de l’estat espanyol?
—Cal evitar que la repressió ens afecti com ens afecta en aquests moments.
I sé que és molt fàcil de dir, però d’amenaces n’hem rebut moltíssimes i de tota mena.
En vam rebre del Tribunal Constitucional, que en el seu dia amenaçava que no faríem la consulta del 9-N.
I la vam fer.
En vam rebre de tota mena i condició –del TC, del govern espanyol, de tots els mitjans de comunicació– que no faríem el referèndum del Primer d’Octubre.
I el vam fer.
S’han rebut amenaces econòmiques d’empreses que sortirien corrents i ja hem vist que no ha estat així.
I d’amenaces de repressió judicial, també en rebem.
Aquestes amenaces judicials, no sé si han trastocat els plans i les estratègies dels partits polítics, però jo penso que són les que han fet més mal.
I a mi em dol.
Ara potser em passo del guió i de la pregunta, però em dol, sobretot, que hi hagi tanta gent que s’hi jugués tant –alguns ben poca cosa, però per a ells fer-ho era una gran proesa– amb el que va passar en el referèndum, el que va passar després, els milers d’encausats que hi ha en aquests moments, amb la repercussió que té en l’entorn dels encausats, dels empresonats, dels exiliats, etc., i que malgrat tot això, no hagin estat capaços de preservar aquesta unitat, d’enfortir els objectius en lloc d’afeblir-los, de dissenyar un guió a seguir, que de fet era la seva feina.
La feina d’aquesta legislatura era, precisament, dissenyar la trajectòria a seguir.
I no n’han estat capaços.
Hi ha hagut molta incompetència de molta gent amb grans responsabilitats i també hi ha hagut una certa por.
I, d’aquesta manera, en un context complicat com el que tenim, no es pot anar endavant.
No es pot fer avançar un moviment així si és encapçalat per persones poc competents, amb poques idees i amb molta por.
—Expliqueu una mesura urgent que proposaríeu al govern, als partits, a les associacions o a la gent, per rellançar el procés d’independència.
—Jo proposaria una mobilització popular constant i permanent.
Ja sé que això de vegades costa, però proposaria una mobilització popular permanent i una desobediència respecte d’aquelles decisions injustes que vénen de l’estat espanyol, que cada dia n’hi ha a cabassos.
Això i prou: mobilització i desobediència. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "En una entrevista a VilaWeb, Jordi Matas, president de la sindicatura electoral de l'1-O, opina que l'independentisme està dividit però que els catalans no han deixar que la repressió els afecti i que han de seguir lluitant. Confirma que la República no pot avançar si està liderada per persones poc competents, amb por i sense unes idees clares.",
"a2": "Jordi Matas, en entrevista a VilaWeb, analitza la situació actual de l’independentisme i conclou que hi ha divisió que perjudica els objectius d’independència. La divisió institucional afecta l’independentisme de base. Creu que cal recuperar la unitat i dissenyar un guió, alhora que rebutja el lideratge de persones “poc competents” i “amb por”. Com a solució, proposa “mobilització i desobediència”.",
"a3": "En una de les entrevistes de la sèrie “I ara què?”, Jordi Matas ha reconegut que s’ha produït una escissió del moviment independentista, que lluny de sumar esforços està perjudicant la causa. Ara mateix es divideix entre els qui l’1-0 van votar a favor d’una República Catalana i els representants institucionals que no han sabut executar el mandat del poble."
},
"extractive": {
"a1": "VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després d’haver constatat la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament.\nAra, hi ha un altre independentisme, que és el de base, el del carrer, el del Primer d’Octubre, el d’aquells que vam votar a favor de la independència de Catalunya, que a vegades va a remolc de l’altre.\nEm sembla força evident que l’independentisme està dividit en aquests moments. \nNo es pot fer avançar un moviment així si és encapçalat per persones poc competents, amb poques idees i amb molta por. ",
"a2": "VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després d’haver constatat la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament.\nÉs ben clar que la divisió no enforteix, afebleix, i que, en unes circumstàncies tan complicades com les que tenim en aquests moments, perjudica els objectius que s’havien fixat.\nAra, hi ha un altre independentisme, que és el de base, el del carrer, el del Primer d’Octubre, el d’aquells que vam votar a favor de la independència de Catalunya, que a vegades va a remolc de l’altre.\nJa sé que això de vegades costa, però proposaria una mobilització popular permanent i una desobediència respecte d’aquelles decisions injustes que vénen de l’estat espanyol, que cada dia n’hi ha a cabassos.",
"a3": "VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després d’haver constatat la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament.\nAra, hi ha un altre independentisme, que és el de base, el del carrer, el del Primer d’Octubre, el d’aquells que vam votar a favor de la independència de Catalunya, que a vegades va a remolc de l’altre. \nCrec que és una mala notícia i que aquells que són al capdavant de l’institucional i partidista haurien de fer alguna cosa amb la màxima urgència possible. \nLa feina d’aquesta legislatura era, precisament, dissenyar la trajectòria a seguir. "
},
"extreme": {
"a1": "VilaWeb entrevista Jordi Matas, president de la sindicatura electoral del referèndum de l'1-O, com a part d'una sèrie de xerrades.",
"a2": "VilaWeb entrevista Jordi Matas, president de la sindicatura electoral de l’1-O, sobre la seva visió del moment actual de l’independentisme.",
"a3": "El president de la sindicatura electoral del referèndum del Primer d’Octubre crida a la mobilització i a la desobediència. "
}
} |
2,380 | Cap de setmana amb una víctima mortal a les carreteres catalanes | Fins les vuit del vespre s'ha registrat un accident mortala Constantí, el dissabte, en el que va perdre la vida un nen de 4 anys mentre que la seva mare i el seu germà de sis anys van resultar ferits greus | La xarxa de carreteres i autopistes de Catalunya ha registrat aquest cap de setmana fins a les vuit del vespre una víctima mortal, segons el balanç fet pel Servei Català de Trànsit (SCT).
Es tracta d'un nen de quatre anys que va perdre ahir dissabte la vida en un accident a la TV-7211 a l'altura de Constantí, sentit Reus.
Per causes que s'estan investigant, el turisme en el qual viatjaven una mare, de 36 anys, i els seus fills, de 4 i de 6 anys, va perdre el control al punt quilomètric 7,5.
El cotxe va sortir de la via i posteriorment va bolcar.
Un particular que passava pel lloc dels fets va recollir els nens i se'ls va endur d'urgència a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, on el més petit va morir, mentre que el seu germà, ferit de gravetat, va ser evacuat a l'Hospital Sant Pau de Barcelona des de Tarragona.
La mare també va quedar ferida greu.
Pel que fa a la mobilitat a la xarxa viària, la circulació és complicada a l'hora d'accedir a l'àrea metropolitana de Barcelona.
El SCT informa que les retencions més destacades estan ubicades a la C-32 nord a Mataró, amb cues de fins a 8,5 quilòmetres, i a Alella (5 quilòmetres).
També a la GI-682, a Blanes (6 quilòmetres) i a la C-31 a Sant Cristina d'Aro (7 quilòmetres).
A més, a la C-32 sud hi hagut fins a sis quilòmetres de mobilitat densa a Sant Boi de Llobregat i a la Costa Daurada es registren vuit quilòmetres de congestió a l'N-340 a la zona del Vendrell.
A l'AP-7 hi ha intensitat a Sant Celoni i la Roca del Vallès i en tram sud a Santa Margarida i els Monjos.
A la Catalunya Central també es registren 7 quilòmetres de lentitud a la C-16 a Nou de Berguedà i cinc quilòmetres més a Cercs.
D'altra banda, arran de l'incendi forestal de Margalef s'han hagut de restringit les vies T-713 i C-242.
A més, aquest diumenge al matí s'han registrat cinc quilòmetres de retenció a la C-32 a Castelldefels, en sentit Sitges, arran d'una motocicleta que s'ha accidentat amb dos ferits menys greus.
També hi ha hagut congestió a la C-65 entre Llagostera i Cassà de la Selva en sentit Platja d'Aro i sis quilòmetres més de lentitud a la GI-600 a Blanes.
Al migdia un accident amb tres ferits lleus ha tallat les Costes del Garraf (C-31) a l'altura de Sitges.
Campanya preventiva de control de motoristes
Aquest dilluns arrenca una campanya del SCT en coordinació amb els Mossos d'Esquadra i les Policies Locals per fer controls preventius específics per a motoristes.
Està previst que els agents de la Policia de la Generalitat realitzaran els anomenats controls PREMOT (PREvenció MOToristes) en què duran a terme una estratègia operativa de vigilància als motoristes com a infractors, però també com a possibles víctimes de conductes de risc dels conductors de la resta de vehicles.
En les zones urbanes, els controls se centraran principalment en la vigilància de l'ús del casc.
La campanya conclourà el pròxim diumenge.
En aquests controls es distribuiran als motoristes el fullet amb consells viaris 'A la moto, conducció intel·ligent', que l'SCT ha editat en català, castellà, francès, anglès i alemany.
Entre els consells que fa constar el tríptic es recomana senyalitzar "sempre" amb els intermitents, mantenir la distància de seguretat portar guants, jaqueta i botes de protecció.
També s'alerta de no fer "avançaments temeraris" i s'informa als motoristes dels perills a què estan exposats per tal d'apel·lar-los a una conducció cívica i responsable al manillar.
Aquesta campanya se suma a les actuacions endegades per aconseguir reduir la sinistralitat dels vehicles de dues rodes.
I és que aquest 2016 ja han mort a les carreteres catalanes 13 motoristes.
L'estratègia operativa de vigilància s'emmarca, a més, en el conjunt de deu mesures d'impacte que el departament d'Interior ha posat en marxa des de principi d'any per reduir el repunt de sinistralitat registrat el 2015.
Així, al llarg d'aquest 2016, es portaran a terme fins a 14 campanyes preventives i integrals de les policies de Trànsit de Catalunya i aquesta de motoristes és la novena que es realitza i la segona intensiva a aquest col·lectiu. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Servei Català de Trànsit ha informat que aquest cap de setmana s'ha registrat una víctima mortal, un nen de 4 anys, a les carreteres de Catalunya. AL SCT també es pot consultar informació sobre la mobilitat a les xarxes viàries. També s'engegarà una campanya per a conscienciar els motoristes i reduir la sinistralitat en vehicles de dues rodes.",
"a2": "La xarxa catalana de carreteres registra una víctima mortal en un accident a Constantí durant aquest cap de setmana, segons el Servei Català de Trànsit. La circulació és molt densa i complicada per accedir a l’àrea metropolitana. Mossos i policies locals faran controls preventius a motoristes, en una campanya específica per reduir els accidents de motos.",
"a3": "La víctima és un nen de 4 anys. El turisme en què viatjava, amb la mare i el germà gran, va sortir de la via en el tram de la TV-7211 que connecta Reus amb Constantí. Quant a l’operació retorn, hi ha retencions de 8,5 km a la C-32 nord a Mataró, i de 5 km a Alella."
},
"extractive": {
"a1": "La xarxa de carreteres i autopistes de Catalunya ha registrat aquest cap de setmana fins a les vuit del vespre una víctima mortal, segons el balanç fet pel Servei Català de Trànsit (SCT). \nEl SCT informa que les retencions més destacades estan ubicades a la C-32 nord a Mataró, amb cues de fins a 8,5 quilòmetres, i a Alella (5 quilòmetres).\nAquest dilluns arrenca una campanya del SCT en coordinació amb els Mossos d'Esquadra i les Policies Locals per fer controls preventius específics per a motoristes. \nEntre els consells que fa constar el tríptic es recomana senyalitzar \"sempre\" amb els intermitents, mantenir la distància de seguretat portar guants, jaqueta i botes de protecció. També s'alerta de no fer \"avançaments temeraris\" i s'informa als motoristes dels perills a què estan exposats per tal d'apel·lar-los a una conducció cívica i responsable al manillar. ",
"a2": "La xarxa de carreteres i autopistes de Catalunya ha registrat aquest cap de setmana fins a les vuit del vespre una víctima mortal, segons el balanç fet pel Servei Català de Trànsit (SCT).\nPel que fa a la mobilitat a la xarxa viària, la circulació és complicada a l'hora d'accedir a l'àrea metropolitana de Barcelona.\nAquest dilluns arrenca una campanya del SCT en coordinació amb els Mossos d'Esquadra i les Policies Locals per fer controls preventius específics per a motoristes.\nEstà previst que els agents de la Policia de la Generalitat realitzaran els anomenats controls PREMOT (PREvenció MOToristes) en què duran a terme una estratègia operativa de vigilància als motoristes com a infractors, però també com a possibles víctimes de conductes de risc dels conductors de la resta de vehicles.",
"a3": "La xarxa de carreteres i autopistes de Catalunya ha registrat aquest cap de setmana fins a les vuit del vespre una víctima mortal, segons el balanç fet pel Servei Català de Trànsit (SCT).\nEs tracta d'un nen de quatre anys que va perdre ahir dissabte la vida en un accident a la TV-7211 a l'altura de Constantí, sentit Reus. \nAquest dilluns arrenca una campanya del SCT en coordinació amb els Mossos d'Esquadra i les Policies Locals per fer controls preventius específics per a motoristes.\nPel que fa a la mobilitat a la xarxa viària, la circulació és complicada a l'hora d'accedir a l'àrea metropolitana de Barcelona. "
},
"extreme": {
"a1": "El balanç del SCT ha registrat aquest cap de setmana una víctima mortal a les carreteres de Catalunya.",
"a2": "El Servei Català de Trànsit anuncia una víctima mortal en accident de cotxe, a Constantí, durant aquest cap de setmana.",
"a3": "El balanç del Servei Català de Trànsit (SCT) d’aquest cap de setmana se salda amb un mort."
}
} |
452 | Comencen uns Jocs Paralímpics amb les novetats del piragüisme i el paratriatló | Sarai Gascón, Joan Munar i David Casinos són alguns dels nostres esportistes amb possibilitat de medalla | Avui arrenquen els Jocs Paralímpics de Rio 2016.
Tot i que no desperten ni de bon tros l’expectació dels Jocs Olímpics, hi ha un gran interès a veure les actuacions dels atletes, que duraran fins el 18 de setembre.
Aquests seran els quinzens Jocs Paralímpics, però tot just els vuitens des que comparteixen seu amb els olímpics.
A banda el paper dels esportistes brasilers, que s’han preparat a consciència, s’espera que la Xina confirmi el domini aclaparador del medaller que ha aconseguit en les darreres edicions.
Els jocs seran presidits per la tradicional flama.
L’organització ha volgut que simbolitzés la unitat del país entorn de la festa de l’esport paralímpic.
Sis flames diferents van sortir des de Brasília, Stoke Mandville, Santa Maria de Belém, Natal, São Paulo i Joinville i van unir-se en un únic foc ahir, vigília de l’inici de la competició, a Rio de Janeiro.
La cerimònia d’inauguració es farà al mític estadi de Maracanà, la seu habitual dels partits de la selecció brasilera.
A banda la mascota Tom –feta de la barreja de totes les espècies vegetals del Brasil–, hi tindrà un paper destacat la surfista de neu nord-americana Amy Prudy.
Amb una medalla d’or i una de bronze aconseguides en les seves participacions paralímpiques, Prudy, que té amputades totes dues cames a l’altura dels genolls, ha entomat l’envit de ballar al centre de l’estadi.
Novetats
Durant els onze dies de competició, els atletes es jugaran l’accés al podi en vint-i-tres disciplines diferents: des de l’atletisme al llançament de pes, passant pel tennis taula, el bàsquet, la natació i el ciclisme.
La novetat d’enguany serà la incorporació del piragüisme i del paratriatló.
Aquesta darrera competició té la particularitat que, segons la discapacitat de l’esportista, el tram de vint quilòmetres en bicicleta es fa amb una bicicleta corrent, amb un aparell impulsat amb les mans o, en el cas dels cecs, amb un tàndem.
Els nostres paralímpics
La majoria, en atletisme, però també hi ha nedadors, ciclistes i basquetbolistes.
S’hi destaca la nedadora terrassenca Sarai Gascón, de només vint-i-tres anys, que ja ha anat a dos jocs abans d’aquests.
De moment acumula tres medalles, dues d’argent i una de bronze, i té l’objectiu d’aconseguir a Rio el metall que li falta.
L’hi acompanyarà Núria Marquès, del Club Natació Sant Feliu, que s’estrenarà en uns Jocs Paralímpics.
Un altre nom consagrat que és David Casinos, de Montcada (l’Horta), que va obtenir la medalla d’or en llançament de pes el 2000, el 2004 i el 2008.
El 2012 va canviar el pes pel disc i va tornar a pujar al calaix més alt del podi.
També el mallorquí Joan Munar lluitarà per aconseguir en uns jocs olímpics els mateixos triomfs que fa temps que encadena en els Europeus d’atletisme.
Polèmica
El motiu: el cas de dopatge sistemàtic afavorit per l’estat rus revelat a l’Informe MacLaren.
Tanmateix, el Comitè Paralímpic Rus no s’ha quedat de braços plegats i ha decidit d’organitzar una alternativa.
Segons el president del comitè, Vladímir Lukín, entre avui i demà faran una competició pròpia a Moscou.
A més, tant la federació com el govern de Rússia ja han anunciat que duran el cas a l’ONU perquè ho consideren una ‘evident discriminació’.
I encara ahir va esclatar una polèmica.
Tres membres de la delegació espanyola d’atletisme foren objecte d’un robatori a les habitacions de la Vil·la Olímpica.
Els lladres, que es van fer passar per personal de neteja, van ser retinguts, però no els van poder acusar de robatori perquè no duien els diners robats a sobre.
Una altra de les curiositats d’aquests jocs és el vídeo musical que ha preparat el Comitè Paralímpic Brasiler per animar els seus esportistes.
Hi ha col·laborat un esportista que va ser l’estrella del Barça: Ronaldinho Gaúcho.
També va tenir molt d’èxit a les xarxes el vídeo de promoció elaborat per Channel 4 amb el lema ‘Nosaltres som els superhumans’.
Alguns atletes olímpics com Hannah Cockcroft (esprint en cadira de rodes), Joren Teeuwen (salt d’alçada) o Ellie Simmonds (nedadora) hi van prendre part. | [
"societat",
"esports"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Els Jocs Paralímpics de Rio 2016 porten una novetat: comptaran per primera vegada amb els esports de piragüisme i de paratriatló. S'espera el triomf dels esportistes de la Xina, a banda dels de Brasil, i al terreny nacional destaquen Sarai Gascón (natació), Joan Munar (atletisme) i David Casinos (llançament de pes).",
"a2": "Comencen els quinzens Jocs Paralímpics, Rio 2016, amb 23 disciplines diferents i dues noves categories: piragüisme i paratriatló. Els esportistes xinesos han dominat en anteriors edicions. Els russos, exclosos per sospita de dopatge. Els nostres paralímpics participen en atletisme, natació, ciclisme i bàsquet. Els esportistes olímpics participen en vídeos de promoció dels jocs, que s’inauguren a l’estadi de Maracanà.",
"a3": "Fins el 18 de setembre, atletes amb diversos tipus de discapacitat competiran en un total de 23 disciplines, amb el piragüisme i el paratriatló com a novetats. Es preveu que la Xina continuï liderant el medaller. Entre els esportistes catalans que hi aniran destaquen les nedadores Sarai Gascón i Núria Marquès, i el llançador de pes David Casinos."
},
"extractive": {
"a1": "Avui arrenquen els Jocs Paralímpics de Rio 2016.\nA banda el paper dels esportistes brasilers, que s’han preparat a consciència, s’espera que la Xina confirmi el domini aclaparador del medaller que ha aconseguit en les darreres edicions.\nDurant els onze dies de competició, els atletes es jugaran l’accés al podi en vint-i-tres disciplines diferents: des de l’atletisme al llançament de pes, passant pel tennis taula, el bàsquet, la natació i el ciclisme. \nLa novetat d’enguany serà la incorporació del piragüisme i del paratriatló. ",
"a2": "Avui arrenquen els Jocs Paralímpics de Rio 2016.\nLa cerimònia d’inauguració es farà al mític estadi de Maracanà, la seu habitual dels partits de la selecció brasilera. \nDurant els onze dies de competició, els atletes es jugaran l’accés al podi en vint-i-tres disciplines diferents: des de l’atletisme al llançament de pes, passant pel tennis taula, el bàsquet, la natació i el ciclisme.\nUna altra de les curiositats d’aquests jocs és el vídeo musical que ha preparat el Comitè Paralímpic Brasiler per animar els seus esportistes.",
"a3": "Avui arrenquen els Jocs Paralímpics de Rio 2016.\nTot i que no desperten ni de bon tros l’expectació dels Jocs Olímpics, hi ha un gran interès a veure les actuacions dels atletes, que duraran fins el 18 de setembre. \nDurant els onze dies de competició, els atletes es jugaran l’accés al podi en vint-i-tres disciplines diferents: des de l’atletisme al llançament de pes, passant pel tennis taula, el bàsquet, la natació i el ciclisme. \nLa novetat d’enguany serà la incorporació del piragüisme i del paratriatló. "
},
"extreme": {
"a1": "Comencen els Jocs Paralímpics de Rio 2016 amb la novetat de les modalitats de piragüisme i de paratriatló.",
"a2": "Els Jocs Paralímpics de Rio 2016 afegeixen piragüisme i paratriatló, on la bicicleta s’adapta a la discapacitat de l’esportista.",
"a3": "Arrenca al mític estadi de Maracanà la 15a edició dels Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro 2016."
}
} |
2,018 | Dormir poc augmenta el risc de patir malalties del cor i contraure grip durant l'epidèmia | El 7% de conductors europeus s'han quedat adormits al volant alguna vegada, segons recull l''Informe sobre la salut del son' | Dormir poc, menys de quatre hores, però també dormir massa, més de deu, pot afectar la qualitat de vida.
Diversos estudis relacionen la quantitat i qualitat del son amb el risc de patir hipertensió arterial, malalties coronàries, malalties cerebrovasculars, obesitat, diabetis tipus 2 (diabetis d'adult), depressió i també contraure un refredat comú o grip durant l'època de l'epidèmia.
Aquestes són algunes de les conclusions de l''Informe sobre la salut del son', un document elaborat per l'Observatori Global de la Salut i que s'ha presentat aquest dimecres.
Una altra de les dades que recull el document és que el 7% de conductors europeus s'han quedat adormits al volant alguna vegada, fet que ha provocat el 3,6% dels accidents mortals.
El son s'havia considerat una condició passiva durant segles, però aquesta concepció va canviar el 1953 amb el descobriment del son REM ('Rapid Eye Movement'), una fase en la qual el cervell està molt actiu.
Ferran Barbé, investigador de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i un dels autors de l''Informe sobre la salut del son', destaca que dormir no consisteix a "apagar un interruptor", sinó que és un procés "fonamental" per a la salut perquè "en aquesta fase passen moltes coses".
"Tots els teixits necessiten dormir i si no ho fan en la quantitat i qualitat necessàries, s'acaben queixant i provocant problemes de salut", ha assenyalat Barbé abans de la presentació de l'Observatori Global del Son de Catalunya, al CaixaForum.
Es tracta d'una plataforma impulsada per l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, la Universitat Internacional de Catalunya i la Fundació Ad Salutem Institute for Healthy Sleep.
Diversos estudis demostren que el son és determinant per mantenir un bon estat de salut, però els canvis en les pautes quotidianes, que suposen viure en molts casos amb un ritme més accelerat i estressant, han provocat una pèrdua de la qualitat del son.
Els experts aconsellen dormir entre set i vuit hores per als adults per mantenir una bona salut i reduir el risc de mortalitat, però també alerten que dormir massa tampoc és aconsellable.
En els adults, la manca de son té una clara relació amb el rendiment laboral i els accidents, tant laborals com de trànsit.
El 7% dels conductors s'han quedat alguna vegada adormits al volant, fet que ha provocat el 3,6% dels accidents mortals i el 13,2% dels accidents que han requerit cures hospitalàries, segons un estudi realitzat a dinou països de la Unió Europea que s'inclou en l'informe.
Entre les persones amb més risc de patir somnolència al volant es troben els conductors professionals, perquè estan més exposats a la carretera; els treballadors amb torns prolongats; les persones que condueixen havent dormit poc, especialment els joves o els que dormen menys de sis hores, o les que pateixen apnea del son no diagnosticada.
En la infància, dormir poc s'associa a problemes de concentració, rendiment escolar, hiperactivitat i ansietat.
Alguns estudis constaten que els adolescents que passen hores desperts amb videojocs tenen més risc de treure males notes a l'escola.
Barbé també posa èmfasi en la qualitat del son.
"Fins ara, l'estament mèdic estudiava el son en hores i no anàvem més enllà.
Hi ha un altre element que ara posem en valor, que és la qualitat del son".
La continuïtat, la ritmicitat i la durada són elements que en determinen la qualitat, així com si es tracta d'un son reparador.
Un canvi en la percepció social del son perquè sigui més saludable
L'Observatori Global del Son té per objectiu promoure l'estudi, la recerca, la divulgació, l'ensenyament i la promoció del son saludable.
Des d'aquest observatori es vol defensar un canvi en la percepció social del son, que sol vincular la idea que dormir poc és propi d'una persona valenta i productiva en el treball.
Tot i que els estudis demostren el vincle amb el ben dormir i un millor estat de salut, encara no existeix una percepció social al respecte.
Els responsables de l'informe comparen aquesta percepció amb la de l'hàbit de fumar de fa uns anys, que s'havia vinculat amb una imatge de poder, valentia i independència.
L'informe ha estat elaborat per Ferran Barbé i Mireia Dalmases, investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida; Maria Dolors Navarro, directora de l'Institut Albert J. Jovell de Salut Pública i Pacients de la Universitat Internacional de Catalunya; Joan Escarrabill, del Pla Director de les Malalties de l'Aparell Respiratori del Departament de Salut, i Jordi Varela, director d'Ad Salutem Institute for Healthy Sleep.
També ha comptat amb l'assessorament d'Antoni Esteve, d'Ad Salutem Institute for Healthy Sleep, i els investigadors Xavier Soler, de la University of California San Diego; Ivan Erill, de la University of Maryland Baltimore County i Joan Bigorra, del Barcelona Institute of Global Health. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'Informe sobre la salut del son confirma que la quantitat i qualitat del son estan relacionades amb el risc de patir malalties del cor, obesitat, diabetis, depressió o fins i tot refredat o grip. De la mateixa manera també alerta que dormir massa també té efectes nocius en la nostra salut.",
"a2": "L’Observatori Global de la Salut ha presentat un “Informe sobre la salut del son”, que recull dades de diversos estudis sobre el son i la qualitat de vida. No es recomana dormir menys de 4 hores ni més de 10, perquè pot afectar la salut física, la mental i, fins i tot, provocar accidents de trànsit. ",
"a3": "Les conclusions de l’informe sobre la salut del son mostren que els adults que no descansen entre sis o vuit hores, tenen més probabilitats de contraure malalties i tenir un baix rendiment laboral. Igualment, afirma que un 7% dels conductors europeus s’han adormit mentre conduïen. L’estudi també denuncia la percepció social d’equiparar la falta de son amb la productivitat. "
},
"extractive": {
"a1": "Diversos estudis relacionen la quantitat i qualitat del son amb el risc de patir hipertensió arterial, malalties coronàries, malalties cerebrovasculars, obesitat, diabetis tipus 2 (diabetis d'adult), depressió i també contraure un refredat comú o grip durant l'època de l'epidèmia.\nDiversos estudis demostren que el son és determinant per mantenir un bon estat de salut, però els canvis en les pautes quotidianes, que suposen viure en molts casos amb un ritme més accelerat i estressant, han provocat una pèrdua de la qualitat del son.\nEls experts aconsellen dormir entre set i vuit hores per als adults per mantenir una bona salut i reduir el risc de mortalitat, però també alerten que dormir massa tampoc és aconsellable.\nUn canvi en la percepció social del son perquè sigui més saludable L'Observatori Global del Son té per objectiu promoure l'estudi, la recerca, la divulgació, l'ensenyament i la promoció del son saludable.",
"a2": "Els experts aconsellen dormir entre set i vuit hores per als adults per mantenir una bona salut i reduir el risc de mortalitat, però també alerten que dormir massa tampoc és aconsellable. \nAquestes són algunes de les conclusions de l''Informe sobre la salut del son', un document elaborat per l'Observatori Global de la Salut i que s'ha presentat aquest dimecres.\nDiversos estudis demostren que el son és determinant per mantenir un bon estat de salut, però els canvis en les pautes quotidianes, que suposen viure en molts casos amb un ritme més accelerat i estressant, han provocat una pèrdua de la qualitat del son.\n\"Tots els teixits necessiten dormir i si no ho fan en la quantitat i qualitat necessàries, s'acaben queixant i provocant problemes de salut\", ha assenyalat Barbé abans de la presentació de l'Observatori Global del Son de Catalunya, al CaixaForum.",
"a3": "Els experts aconsellen dormir entre set i vuit hores per als adults per mantenir una bona salut i reduir el risc de mortalitat, però també alerten que dormir massa tampoc és aconsellable. \nDiversos estudis demostren que el son és determinant per mantenir un bon estat de salut, però els canvis en les pautes quotidianes, que suposen viure en molts casos amb un ritme més accelerat i estressant, han provocat una pèrdua de la qualitat del son.\nEn els adults, la manca de son té una clara relació amb el rendiment laboral i els accidents, tant laborals com de trànsit. \nDes d'aquest observatori es vol defensar un canvi en la percepció social del son, que sol vincular la idea que dormir poc és propi d'una persona valenta i productiva en el treball. "
},
"extreme": {
"a1": "Diversos estudis relacionen la falta de son amb el risc de patir malalties cardiovasculars o mentals, entre d'altres.",
"a2": "Investigadors presenten l’“Informe sobre la salut del son” per alertar dels riscos de dormir poc o massa.",
"a3": "El son repercuteix en la qualitat de vida, segons un informe de l'Observatori Global del Son."
}
} |
67 | Els vuitanta anys de Raimon i una fundació en marxa | L'ajuntament de Xàtiva licitarà ben aviat el projecte de reforma del monestir de Santa Clara que ha d'allotjar el llegat de l'artista | Des que es va retirar dels escenaris, Raimon està més pendent de la salut i dels avisos que li dóna el cos. Això abans no li passava, explica per telèfon a VilaWeb.
La darrera gran notícia que vam tenir de Raimon va ser la signatura a València, el mes de juliol passat, del conveni per a la constitució de la Fundació Raimon i Annalisa.
Va ser al Palau de la Generalitat tot aprofitant la mitja treva que va donar aquest estiu la propagació de la pandèmia de covid.
Amb aquest gest, Raimon i Annalisa donaven tots els seus béns.
Les altres tres branques de la fundació són l’Ajuntament de Xàtiva, la Diputació de València i el Ministeri de Cultura espanyol.
D’aquesta manera, Xàtiva continua posant les coses a lloc i reparant els danys i les ofenses comeses contra Raimon durant els anys de batlles del PP, amb Alfonso Rus al capdavant.
Ja és fill predilecte, ja té una escultura dedicada.
D’ací a un temps tindrà un centre cultural dedicat.
De fa dos anys, l’antic monestir de Santa Clara és propietat municipal.
És dividit en dues grans àrees, una de les quals és Bé d’Interès Cultural (BIC) i l’altra no.
Serà en els dos mil metres que ocupa la zona BIC on s’instal·larà el Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC).
A l’altra ala, de planta més moderna i menys interessant arquitectònicament, s’hi construirà el nou palau de justícia de Xàtiva.
Abans que el llegat de Raimon i Annalisa puga ser exposat, contemplat i estudiat a Xàtiva, s’han de fer els treballs d’adequació de l’edifici, deshabitat des del 2002.
La covid ha alentit prou el funcionament de les administracions generals i, del mes de juliol ençà, no hi ha hagut cap avanç ressenyable.
El convent continua impertorbable i els materials encara són a les mans dels donants.
Amb tot, sí que hi ha moviment en els pressuposts de l’any 2021.
L’Ajuntament de Xàtiva ha consignat mig milió d’euros per a licitar el projecte de reforma del monestir.
Segons que han informat des del consistori, es van enllestint les bases que han de regular la licitació.
A més, tant el pressupost de la Generalitat com el de la Diputació preveuen d’aportar, també el 2021, 250.000 euros cadascun.
Fa un parell d’anys, À Punt, la ràdio pública valenciana, batejava un dels nous estudis amb el nom de “Al vent”.
En una entrevista per a celebrar-ho, Raimon ja parlava de tots aquests materials aplegats i guardats durant anys de treball, de viatges i de relacions.
I es preguntava en veu alta si no tocava organitzar-ho tot i cremar-ho en una falla.
Això últim sembla descartat.
La primera idea de Raimon i Annalisa era de repartir la deixa entre Xàtiva, València i Barcelona, però, segons que ha admès, hauria estat un desgavell.
De manera que la proposta de Xàtiva la van trobar molt engrescadora per les possibilitats i l’amplitud del monestir.
Un lloc emblemàtic per a un llegat important.
A banda els més de vuit mil llibres, la correspondència, l’obra gràfica, la discografia i totes les obres d’art, al CRAC hi haurà també una sala d’exposicions i una per a concerts.
Segons que explica Raimon, Annalisa ho té tot molt organitzat i endreçat.
A punt per a poder-ho traslladar.
En la conversa telefònica es refereix a les peces artístiques.
Diu que ells no han estat mai col·leccionistes, però que han tingut molts amics artistes.
I és així com en el curs dels anys, Raimon ha reunit obres de Miró, Tàpies, Artur Heras, Andreu Alfaro, Rafael Pérez Contel, Joan Pere Viladecans i més.
I també considera una sort haver coincidit, els anys seixanta del segle passat, amb fotògrafs excepcionals que li han fet portades o cartells, com ara Colita, Oriol Maspons i Leopold Pomès, els millors, diu.
Totes les notícies sobre Raimon publicades per VilaWeb en el curs dels anys | [
"cultura"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Al Centre Raimon d’Activitats Culturals que es crearà a Xàtiva s'exposarà el llegat de Raimon i Annalisa, que són obres recollides durant els anys de feina, viatges i relacions. El Centre, a més, tindrà una sala de concerts i una altra d'exposicions. Xàtiva continua, d'aquesta manera, reparant els danys i ofenses contra Raimon durant els anys de govern del PP.",
"a2": "Xàtiva té una escultura de Raimon, el qual és fill predilecte de la població. Properament comptarà amb un Centre Raimon d’Activitats Culturals, amb els béns donats per Raimon i Annalisa. Situat a l’antic monestir de Santa Clara, el centre inclourà una sala d’exposicions, una de concerts, 8.000 llibres, la correspondència, l’obra gràfica, la discografia i obres d’art dels seus amics artistes.",
"a3": "L'edifici que acollirà el CRAC s’haurà de reformar, ja que està deshabitat des del 2002. Al centre s’exposaran documents, obres d’art, cartes, llibres i la discografia dels més de cinquanta anys de carrera de Raimon. També hi haurà lloc per a una sala de concerts i una altra d’exposicions. L’altra part serà la seu del nou palau de justícia."
},
"extractive": {
"a1": "La darrera gran notícia que vam tenir de Raimon va ser la signatura a València, el mes de juliol passat, del conveni per a la constitució de la Fundació Raimon i Annalisa.\nLes altres tres branques de la fundació són l’Ajuntament de Xàtiva, la Diputació de València i el Ministeri de Cultura espanyol.\nDe manera que la proposta de Xàtiva la van trobar molt engrescadora per les possibilitats i l’amplitud del monestir.\nEn una entrevista per a celebrar-ho, Raimon ja parlava de tots aquests materials aplegats i guardats durant anys de treball, de viatges i de relacions.",
"a2": "La darrera gran notícia que vam tenir de Raimon va ser la signatura a València, el mes de juliol passat, del conveni per a la constitució de la Fundació Raimon i Annalisa.\nLes altres tres branques de la fundació són l’Ajuntament de Xàtiva, la Diputació de València i el Ministeri de Cultura espanyol.\nDe manera que la proposta de Xàtiva la van trobar molt engrescadora per les possibilitats i l’amplitud del monestir.\nEn una entrevista per a celebrar-ho, Raimon ja parlava de tots aquests materials aplegats i guardats durant anys de treball, de viatges i de relacions.",
"a3": "La darrera gran notícia que vam tenir de Raimon va ser la signatura a València, el mes de juliol passat, del conveni per a la constitució de la Fundació Raimon i Annalisa. \nLes altres tres branques de la fundació són l’Ajuntament de Xàtiva, la Diputació de València i el Ministeri de Cultura espanyol.\nAbans que el llegat de Raimon i Annalisa puga ser exposat, contemplat i estudiat a Xàtiva, s’han de fer els treballs d’adequació de l’edifici, deshabitat des del 2002. \nA banda els més de vuit mil llibres, la correspondència, l’obra gràfica, la discografia i totes les obres d’art, al CRAC hi haurà també una sala d’exposicions i una per a concerts."
},
"extreme": {
"a1": "Xàtiva crearà el Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC) al monestir de Santa Clara, que és propietat municipal.",
"a2": "Xàtiva acollirà un Centre Raimon d’Activitats Culturals al monestir de Santa Clara, amb el llegat que donaran Raimon i Annalisa.",
"a3": "El Centre Raimon d’Activitats Culturals (CRAC) s'ubicarà al monestir de Santa Clara i acollirà el llegat de l’artista. "
}
} |
2,333 | The Cranberries, Tom Jones, James Morrisson, Miguel Bosé i José González entre els caps de cartell del Festival de Pedralbes | El certamen començarà l'11 de juny i s'allargarà fins al 16 de juliol | El Festival de Pedralbes de Barcelona ha donat a conèixer aquest divendres els caps de cartell de la seva quarta edició, que començarà l'11 de juny amb l'actuació de The Cranberries i acabarà el 16 de juliol amb el festival itinerant 'SoundEat!' que oferirà una jornada de música alternativa als jardins del Palau Reial.
Entre els artistes que passaran pel certamen també destaquen els concerts de James Morrison (17 de juny), Miguel Bosé (22 de juny), Charles Aznavour (25 de juny), Paolo Conte (28 de juny), Tom Jones (29 de juny), Joan Baez (10 de juliol), George Benson, (4 de juliol) i José González (12 juliol).
També pujaran a l'escenari del Festival de Pedralbes artistes de casa nostra com Enric Verdaguer, Judit Neddermann, Marion Harper, Eduard Gener o Sara Pi.
Entre les novetats d'enguany destaca la projecció de la pel·lícula 'Indiana Jones: A la recerca de l'arca perdura' que comptarà amb la seva banda sonora interpretada en directe per l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la batuta d'Ernest van Tiel.
El tret de sortida del Festival de Pedralbes el donarà el grup de pop irlandès The Cranberries l'11 de juny.
L'endemà serà el torn del gaiter gallec Carlos Núñez i el grup irlandès Celtic Legends, que debutaran al certamen amb dues hores d'espectacle de música i dansa.
El tenor peruà Juan Diego Flórez actuarà el 14 de juny.
Un dia després pujarà a l'escenari del Festival de Pedralbes el duet alemany Milky Chance, que integren Clemens Rehbein i Philipp Dausch.
El 17 de juny serà el torn del cantant britànic James Morrison, que interpretarà molts dels temes del seu últim treball 'Higuer Than Here' (2015).
Miguel Bosé tornarà als escenaris catalans amb 'Amo Tour', un innovador espectacle de dues hores que compta amb vuit músics, una impactant escenografia i l'última generació de llum, so i vídeo el 22 de juny.
El 25 de juny passarà pel certamen el cantautor francès Charles Aznavour.
Tres dies més tard ho farà el cantautor italià Paolo Conte, que repassarà alguns dels seus grans clàssics com 'Dancing' o 'Via con me'.
El 29 de juny arribarà el tigre de gal·les, Tom Jones, que presentarà el seu nou àlbum 'Long Lost Suitcase'.
I el 4 de juliol serà el torn de George Benson, que interpretarà alguns dels temes que li han permès guanyar deu premis Grammy repartits entre la seva faceta instrumental i com a cantant.
Quatre dies més tard, el 8 de juliol, el popular guitarrista i cantautor Toquinho i la cantant Maria Creuza reproduiran l'atmosfera i les cançons del mític àlbum que van gravar amb Vinicius Morales al cafè concert La Fusa de Buenos Aires el 1970.
I la dama del folk i símbol de la cançó protesta Joan Baez oferirà el 10 de juliol una selecció del seu immortal repertori, escollint el millor i més representatiu dels seus cinquanta anys de carrera.
L'escena catalana actuarà al Village
Un any més, cada dia que hi hagi concert, a dos quarts de nou del vespre i com a preàmbul als concerts dels caps de cartell, l'escenari Village acollirà les actuacions de diversos artistes de l'escena catalana com Enric Verdaguer (26 de juny), Judit Neddermann (30 de juny), Marion Harpper (11 de juliol), Eduard Gener (12 de juliol), Sara Pi (4 de juliol) o Ferran Savall (8 de juliol).
Per tercer any consecutiu, el Festival de Pedralbes ha organitzat el 18 de juny 'El dia de la música en família by Minimúsica' per celebrar aquesta diada i l'arribada de l'estiu amb una jornada d'activitats, tallers i concerts.
L'accés serà lliure per als nens i nenes que tinguin fins a 12 anys.
Una altra de les cites familiars del certamen serà el festival gastro-musical 'SoundEat!', que oferirà una jornada de música alternativa el 16 de juliol als jardins del Palau Reial de Pedralbes amb actuacions en directe i sessions de discjòqueis nacionals i internacionals.
Una de les novetats d'aquesta quarta edició seran les projeccions de les pel·lícules 'Indiana Jones: A la recerca de l'arca perduda' (19 de juny), que comptarà amb la seva banda sonora interpretada en directe per l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la batuta d'Ernest van Tiel, i de 'The Artist' (2 i 3 de juliol), que també comptarà amb la formació vallesana i l'actuació del compositor d'aquesta banda sonora que tocarà el piano. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Festival de Pedralbes de Barcelona encetarà aquesta nova edició l'11 de juny amb The Cranberries, i el festival s'allargarà fins al 16 de juliol. Entre els caps de cartell d'aquesta quarta edició trobem James Morrison, Miguel Bosé, Paolo Conte o Tom Jones. I com ja és habitual, també es podran veure les actuacions d'artistes del panorama català.",
"a2": "Arrenca el IV Festival de Pedralbes de Barcelona amb The Cranberries, l’11 de juny. També hi actuaran artistes nacionals i internacionals com ara James Morrison, Miguel Bosé, Charles Aznavour, Paolo Conte, Tom Jones, George Benson, Joan Baez, José González, Enric Verdaguer, Judit Neddermann, Marion Harper, Ferran Savall, Eduard Gener i Sara Pi.",
"a3": "La quarta edició del Festival arrencarà l’11 de juny amb l’actuació del grup irlandès The Cranberries i finalitzarà el 16 de juliol amb una jornada de música alternativa. Entremig, actuaran artistes nacionals i internacionals com James Morrison, Miguel Bosé, Tom Jones, Joan Baez, Enric Verdaguer o Judit Neddermann. Tampoc hi faltarà el dia de la “minimúsica” en família."
},
"extractive": {
"a1": "El Festival de Pedralbes de Barcelona ha donat a conèixer aquest divendres els caps de cartell de la seva quarta edició, que començarà l'11 de juny amb l'actuació de The Cranberries i acabarà el 16 de juliol amb el festival itinerant 'SoundEat!' que oferirà una jornada de música alternativa als jardins del Palau Reial. \nEntre els artistes que passaran pel certamen també destaquen els concerts de James Morrison (17 de juny), Miguel Bosé (22 de juny), Charles Aznavour (25 de juny), Paolo Conte (28 de juny), Tom Jones (29 de juny), Joan Baez (10 de juliol), George Benson, (4 de juliol) i José González (12 juliol). \nTambé pujaran a l'escenari del Festival de Pedralbes artistes de casa nostra com Enric Verdaguer, Judit Neddermann, Marion Harper, Eduard Gener o Sara Pi. \nEntre les novetats d'enguany destaca la projecció de la pel·lícula 'Indiana Jones: A la recerca de l'arca perdura' que comptarà amb la seva banda sonora interpretada en directe per l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la batuta d'Ernest van Tiel.",
"a2": "El Festival de Pedralbes de Barcelona ha donat a conèixer aquest divendres els caps de cartell de la seva quarta edició, que començarà l'11 de juny amb l'actuació de The Cranberries i acabarà el 16 de juliol amb el festival itinerant 'SoundEat!' que oferirà una jornada de música alternativa als jardins del Palau Reial. \nEntre els artistes que passaran pel certamen també destaquen els concerts de James Morrison (17 de juny), Miguel Bosé (22 de juny), Charles Aznavour (25 de juny), Paolo Conte (28 de juny), Tom Jones (29 de juny), Joan Baez (10 de juliol), George Benson, (4 de juliol) i José González (12 juliol).\nUn any més, cada dia que hi hagi concert, a dos quarts de nou del vespre i com a preàmbul als concerts dels caps de cartell, l'escenari Village acollirà les actuacions de diversos artistes de l'escena catalana com Enric Verdaguer (26 de juny), Judit Neddermann (30 de juny), Marion Harpper (11 de juliol), Eduard Gener (12 de juliol), Sara Pi (4 de juliol) o Ferran Savall (8 de juliol).\nUna de les novetats d'aquesta quarta edició seran les projeccions de les pel·lícules 'Indiana Jones: A la recerca de l'arca perduda' (19 de juny), que comptarà amb la seva banda sonora interpretada en directe per l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la batuta d'Ernest van Tiel, i de 'The Artist' (2 i 3 de juliol), que també comptarà amb la formació vallesana i l'actuació del compositor d'aquesta banda sonora que tocarà el piano.",
"a3": "El Festival de Pedralbes de Barcelona ha donat a conèixer aquest divendres els caps de cartell de la seva quarta edició, que començarà l'11 de juny amb l'actuació de The Cranberries i acabarà el 16 de juliol amb el festival itinerant 'SoundEat!' que oferirà una jornada de música alternativa als jardins del Palau Reial. \nEntre els artistes que passaran pel certamen també destaquen els concerts de James Morrison (17 de juny), Miguel Bosé (22 de juny), Charles Aznavour (25 de juny), Paolo Conte (28 de juny), Tom Jones (29 de juny), Joan Baez (10 de juliol), George Benson, (4 de juliol) i José González (12 juliol). \nTambé pujaran a l'escenari del Festival de Pedralbes artistes de casa nostra com Enric Verdaguer, Judit Neddermann, Marion Harper, Eduard Gener o Sara Pi. \nPer tercer any consecutiu, el Festival de Pedralbes ha organitzat el 18 de juny 'El dia de la música en família by Minimúsica' per celebrar aquesta diada i l'arribada de l'estiu amb una jornada d'activitats, tallers i concerts. "
},
"extreme": {
"a1": "El Festival de Pedralbes enceta una nova edició l'11 de juny amb l'actuació de The Cranberries.",
"a2": "El Festival de Perdralbes, amb The Cranberries, Tom Jones, James Morrisson, Paolo Conte, Charles Aznavour, Miguel Bosé i Joan Baez.",
"a3": "El Festival de Pedralbes tornarà a inundar de música Barcelona durant els mesos de juny i juliol."
}
} |
2,100 | Un membre dels 'pelúos' nega l'apunyalament mortal d'un 'baltasar' que va provocar una guerra de clans | Un tribunal popular jutja el jove, que s'enfronta a 22 anys de presó per l'assassinat en un bar musical del Port Olímpic, i dos familiars més per lesions | Un membre del clan gitano dels 'pelúos' ha negat aquest dimarts haver apunyalat mortalment un membre del clan dels 'baltasares' el gener del 2016 en un bar musical del Port Olímpic de Barcelona.
Un tribunal popular ha començat a jutjar-lo a l'Audiència de Barcelona, juntament amb dos familiars més acusats de lesions, per l'assassinat d'un altre jove d'un clan rival arran d'una baralla multitudinària.
La mort del 'baltasar' va provocar l'amenaça d'aquest clan contra el dels 'pelúos' i aquests últims van haver de deixar casa seva i marxar fora de Barcelona, Sant Adrià del Besòs, Badalona i Santa Coloma de Gramenet.
Segons la fiscalia i l'acusació particular, cap a les 3.20 hores del 24 de gener del 2016 els tres acusats eren a la discoteca Nirvana del Port Olímpic de Barcelona quan, per causes que es desconeixen, es va iniciar una discussió verbal entre Gabriel R.F. i un altre client que anava molt ebri, amb una taxa d'alcohol de 2,88 grams d'alcohol per litre de sang.
Durant la discussió, aquest acusat i els altres dos van agredir reiteradament la víctima amb objectes tallants, causant-li lesions al cap, el coll i la columna vertebral.
La situació va ser aprofitada per Luis C.F. per clavar un ganivet de grans dimensions al costat del tors de l'agredit, que li va perforar l'artèria toràcica i li va provocar la mort per dessagnat.
Per tot això, tant el ministeri públic com l'acusació particular demanen 27 anys de presó per a l'autor material del crim per assassinat amb traïdoria i lesions i cinc anys de presó pels altres dos per lesions amb instrument perillós.
A més, els demanen la prohibició d'acostar-se a menys de 1.000 metres de la família de la víctima i a comunicar-se amb ella durant vuit anys, deu en el cas del principal acusat.
Els dos acusats de lesions haurien de pagar 3.500 euros a la família, mentre que el principal encausat n'hauria de pagar 600.000.
Les defenses demanen la seva absolució.
El principal acusat ha explicat que era al bar 'Nirvana' i es va trobar els altres dos acusats de casualitat.
En un moment determinat va veure una baralla i com "plovien vidres".
Segons ell, es va cobrir el cap, tot i que va patir talls, va sortir del local i va marxar cap a l'aparcament, on es va trobar amb tres amics seus i va marxar.
Ha explicat que coneixia la víctima només de vista i que desconeixia l'enemistat prèvia dels altres acusats amb el jove apunyalat.
El primer acusat en declarar ha estat Gabriel R.F., que ha admès que temps enrere havia tingut un petit enfrontament amb la víctima, que li havia donat una bufetada, però el gener del 2016 s'ignoraven mútuament.
Ha explicat que aquella nit va anar al local amb amics i familiars a celebrar l'aniversari d'un cosí seu.
Allà es va trobar la víctima, de qui ha dit que estava agressiva amb tothom però ell no hi va parlar.
Ha dit que hi va haver un petit incident al local, però després la situació es va calmar.
Més tard hi va tornar a haver una baralla, aquest cop més important i amb més gent implicada i amb una "pluja de gots de vidre".
Ha reconegut que va donar un cop de puny a la cara de la víctima perquè el va insultar a ell i als seus familiars morts, però el van apartar i van marxar del local i del Port Olímpic.
L'endemà va saber que el jove agredit havia mort i per això va fugir a Madrid fins que li van recomanar que es presentés voluntàriament davant de la policia.
El segon acusat de lesions, Juan Manuel V.F., gairebé no ha donat detalls dels fets perquè no en recorda gaire cosa, però ha negat haver participat en la baralla.
Durant el judici es podran visionar nombroses imatges gravades per càmeres de seguretat de la zona d'oci nocturn, així com escoltar els nombrosos testimonis que hi havia al lloc dels fets.
L'agressió mortal va provocar un fort enfrontament entre el clan dels 'baltasares', al qual pertanyia la víctima, i el de 'los pelúos', que era el dels agressors, tots dos del barri de La Mina de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès).
Les represàlies anunciades per l'entorn de la víctima i permeses per la 'llei gitana' va provocar l'èxode massiu de prop de 500 gitanos d'aquest barri i del de Sant Roc de Badalona cap a localitats del Maresme i més enllà.
De fet, el principal encausat va ser arrestat cinc dies després dels fets per l'Ertzaintza al País Basc.
I està en presó preventiva des d'aleshores.
Algunes de les famílies que van haver d'abandonar casa seva van poder anar tornant poc a poc al llarg dels següents mesos, però els més propers han acceptat l'exili com a solució definitiva. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El jove pertanyent al clan dels \"pelúos\" i acusat d'apunyalar el gener del 2016 a un membre de clan dels \"baltasares\" a una discoteca del Port Olímpic, nega les acusacions en el primer dia de judici. Segons els fets, el 24 de gener va començar una forta discussió a la discoteca que va acabar amb l'apunyalament d'un dels joves implicats.",
"a2": "Una baralla en una discoteca va acabar amb la mort d’un jove del clan gitano “baltasar\", provocada per un altre del clan de los “pelúos”. Després d’aquesta mort, els “baltasares” es van enfrontar als “pelúos” i aquests van marxar de Badalona i La Mina per evitar represàlies. Un tribunal popular jutja l’acusat per assassinat i dos familiars per lesions.",
"a3": "Aquest dimarts ha començat el judici contra un membre del clan dels \"pelúos\" a l'Audiència de Barcelona. Un jurat popular ha de decidir si el consideren culpable d'haver mort un integrant dels \"baltasares\" el gener del 2016 durant una baralla. Uns altres dos implicats estan acusats de lesions. Arran dels fets, familiars de l’acusat van haver d'abandonar els seus domicilis."
},
"extractive": {
"a1": "Un membre del clan gitano dels 'pelúos' ha negat aquest dimarts haver apunyalat mortalment un membre del clan dels 'baltasares' el gener del 2016 en un bar musical del Port Olímpic de Barcelona. \nUn tribunal popular ha començat a jutjar-lo a l'Audiència de Barcelona, juntament amb dos familiars més acusats de lesions, per l'assassinat d'un altre jove d'un clan rival arran d'una baralla multitudinària.\nPer tot això, tant el ministeri públic com l'acusació particular demanen 27 anys de presó per a l'autor material del crim per assassinat amb traïdoria i lesions i cinc anys de presó pels altres dos per lesions amb instrument perillós. \nEl primer acusat en declarar ha estat Gabriel R.F., que ha admès que temps enrere havia tingut un petit enfrontament amb la víctima, que li havia donat una bufetada, però el gener del 2016 s'ignoraven mútuament. ",
"a2": "Un membre del clan gitano dels 'pelúos' ha negat aquest dimarts haver apunyalat mortalment un membre del clan dels 'baltasares' el gener del 2016 en un bar musical del Port Olímpic de Barcelona. \nUn tribunal popular ha començat a jutjar-lo a l'Audiència de Barcelona, juntament amb dos familiars més acusats de lesions, per l'assassinat d'un altre jove d'un clan rival arran d'una baralla multitudinària.\nLa mort del 'baltasar' va provocar l'amenaça d'aquest clan contra el dels 'pelúos' i aquests últims van haver de deixar casa seva i marxar fora de Barcelona, Sant Adrià del Besòs, Badalona i Santa Coloma de Gramenet.\nHa reconegut que va donar un cop de puny a la cara de la víctima perquè el va insultar a ell i als seus familiars morts, però el van apartar i van marxar del local i del Port Olímpic.",
"a3": "Un membre del clan gitano dels 'pelúos' ha negat aquest dimarts haver apunyalat mortalment un membre del clan dels 'baltasares' el gener del 2016 en un bar musical del Port Olímpic de Barcelona. \nUn tribunal popular ha començat a jutjar-lo a l'Audiència de Barcelona, juntament amb dos familiars més acusats de lesions, per l'assassinat d'un altre jove d'un clan rival arran d'una baralla multitudinària. \nL'agressió mortal va provocar un fort enfrontament entre el clan dels 'baltasares', al qual pertanyia la víctima, i el de 'los pelúos', que era el dels agressors, tots dos del barri de La Mina de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès). \nLes represàlies anunciades per l'entorn de la víctima i permeses per la 'llei gitana' va provocar l'èxode massiu de prop de 500 gitanos d'aquest barri i del de Sant Roc de Badalona cap a localitats del Maresme i més enllà. "
},
"extreme": {
"a1": "Comença el judici per l'apunyalament d'un membre del clan dels \"baltasares\" suposadament a mans d'un altre del clan dels \"pelúos\".",
"a2": "Un tribunal popular jutja un jove del clan gitano dels “pelúos” per apunyalar mortalment un “baltasar\", d’un clan rival.",
"a3": "Arrenca el judici a l’Audiència de Barcelona per l’assassinat d’un jove del clan \"baltasar\" al Port Olímpic."
}
} |
2,321 | El govern espanyol estudia contractar un advocat a Bèlgica per defensar la justícia espanyola per la demanda a Llarena | Seria la persona que compareixeria davant el tribunal belga el 4 de setembre en representació del magistrat del Suprem | El govern espanyol estudia contractar un advocat a Bèlgica per defensar la justícia espanyola per la demanda civil que Carles Puigdemont i quatre exconsellers han interposat contra el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
Fonts de l'executiu apunten que aquest és el procediment habitual en aquests casos perquè l'Advocacia de l'Estat no pot actuar fora de les fronteres espanyoles.
En tot cas, estaria sota la direcció i la supervisió d'aquest organisme.
Tanmateix, el govern espanyol encara està analitzant quina és la fórmula més adequada per a aquest procediment judicial.
En cas de confirmar-se, aquest advocat seria qui compareixeria davant el tribunal belga el proper 4 de setembre i no ho faria Llarena personalment.
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va aprovar dijous un acord que instava els Ministeris de Justícia i Exteriors a adoptar "totes les mesures necessàries" per assegurar "la integritat i la immunitat" de la justícia espanyola.
La comissió permanent dels jutges també va acordar donar empara al jutge Llarena.
Els ministeris de Justícia i Exteriors han començat a treballar i estudien contractar un advocat a Bèlgica que representi l'Estat en la demanda civil presentada per Puigdemont i quatre exconsellers contra Llarena.
Els dos ministeris estan estudiant quina fórmula usen després que la comissió permanent del CGPJ els instés a buscar "totes les mesures necessàries" per garantir la "integritat i la immunitat" de la justícia espanyola en aquest procediment obert en un tribunal belga.
De moment, però, la mesura no és ferma i fonts de l'executiu de Pedro Sánchez reconeixen a l'ACN que s'estan analitzant totes opcions possibles.
En tot cas, el que sí confirmen és que si es contractés aquest lletrat seria la persona encarregada de comparèixer el proper 4 de setembre davant el tribunal belga que cursa la demanda.
Això vol dir, doncs, que Llarena no hi aniria en cap cas personalment ja que és suficient amb què comparegui un representant legal.
El CGPJ empara Llarena
El passat 30 de juliol, el jutge Pablo Llarena va adreçar-se al Poder Judicial per defensar-se de la demanda civil que Carles Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica i Escòcia van presentar contra ell.
La demanda dels polítics catalans esgrimeix que la instrucció de Llarena vulnera el dret dels polítics catalans a un judici just.
El magistrat del Suprem entén que es tracta d'un "atac planificat, groller i fraudulent" i, per això, ha demanat a la comissió permanent del CGPJ que intercedeixi i li ofereixi empara.
En una reunió celebrada dijous a la tarda, el poder judicial va atorgar-li aquesta empara perquè considera que es tracta d'un "atac planificat" a la independència de Llarena per part dels "fugits de la justícia" i considera que l'únic fi és el de "condicionar i influir en les futures resolucions judicials".
A més, l'acord també instava l'executiu a defensar la justícia espanyola i a prendre "totes les mesures necessàries".
L'acord s'ha aprovat amb els vots del president del Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, i la resta de vocals a excepció de Concepción Sáez que ha votat en contra.
Precisament, el CGPJ ha aprovat aquest dijous la seva renúncia com a vocal del CGPJ després d'integrar-se al govern de Pedro Sánchez com a gerent de la Mutualidad General Judicial).
Demanda retornada
El ministeri està estudiant com reaccionar a la demanda civil de Puigdemont i els exconsellers, tot i que formalment el jutge Llarena no ha estat oficialment notificat encara.
El passat 20 de juny, el jutge degà de Madrid, Antonio Viejo, va decidir no cursar la demanda "per improcedent".
A més, va posar la demanda en coneixement del president del Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes.
Es dona el cas que Viejo és actualment secretari d'Estat de Justícia amb el govern de Pedro Sánchez.
Posteriorment, el 10 de juliol el mateix president del Suprem i del CGPJ va adreçar una carta als ministres de Justícia, Dolores Delgado, i d'Exteriors, Josep Borrell, per demanar-los que intercedissin per "assegurar la integritat de l'acció de l'Estat i del magistrat afecta davant la justícia i les institucions belgues".
Segons Lemes, la demanda de Puigdemont i els exconsellers "posava en qüestió les institucions de l'Estat i la pròpia correcció de l'Estat".
En la seva petició d'empara, el jutge Llarena reconeix que és coneixedor d'aquestes "actuacions" i també de les que ha realitzat el ministre d'Exteriors davant el govern belga.
Llarena reconeix, però, que "ignora" si aquestes gestions han comportat una "decisió concreta de l'actuació processal per part del govern belga". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Tot i que encara no ha estat confirmat, el govern espanyol està valorant contractar un advocat a Bèlgica per a la defensa contra la demanda civil que Puigdemont i quatre exconsellers més van interposar al jutge Llarena. En aquesta demanda civil es denuncia que el Tribunal Suprem vulnera el seu dret a un judici just.",
"a2": "Els exiliats a Bèlgica i Escòcia van presentar una demanda civil contra Llanera per vulnerar el dret dels polítics catalans a un judici just. Per defensar-se, el jutge ha rebut l’empara del Consell General del Poder Judicial, que a més demana als Ministeris de Justícia i Exteriors que garanteixin “la integritat i la immunitat” de la justícia espanyola.",
"a3": "Arran de la demanda interposada per Carles Puigdemont i els exconsellers que són a Brussel·les, el govern de Pedro Sánchez està estudiant la possibilitat de contractar un advocat a Bèlgica perquè el 4 de setembre representi el magistrat del Suprem Pablo Llarena i la justícia espanyola. Aquest actuaria sota la direcció i la supervisió de l’Advocacia de l’Estat. "
},
"extractive": {
"a1": "El govern espanyol estudia contractar un advocat a Bèlgica per defensar la justícia espanyola per la demanda civil que Carles Puigdemont i quatre exconsellers han interposat contra el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena. \nEn cas de confirmar-se, aquest advocat seria qui compareixeria davant el tribunal belga el proper 4 de setembre i no ho faria Llarena personalment.\nEls ministeris de Justícia i Exteriors han començat a treballar i estudien contractar un advocat a Bèlgica que representi l'Estat en la demanda civil presentada per Puigdemont i quatre exconsellers contra Llarena.\nLa demanda dels polítics catalans esgrimeix que la instrucció de Llarena vulnera el dret dels polítics catalans a un judici just. ",
"a2": "El govern espanyol estudia contractar un advocat a Bèlgica per defensar la justícia espanyola per la demanda civil que Carles Puigdemont i quatre exconsellers han interposat contra el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena.\nEn cas de confirmar-se, aquest advocat seria qui compareixeria davant el tribunal belga el proper 4 de setembre i no ho faria Llarena personalment.\nEl Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va aprovar dijous un acord que instava els Ministeris de Justícia i Exteriors a adoptar \"totes les mesures necessàries\" per assegurar \"la integritat i la immunitat\" de la justícia espanyola.\nEn la seva petició d'empara, el jutge Llarena reconeix que és coneixedor d'aquestes \"actuacions\" i també de les que ha realitzat el ministre d'Exteriors davant el govern belga.",
"a3": "El govern espanyol estudia contractar un advocat a Bèlgica per defensar la justícia espanyola per la demanda civil que Carles Puigdemont i quatre exconsellers han interposat contra el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena. \nEn cas de confirmar-se, aquest advocat seria qui compareixeria davant el tribunal belga el proper 4 de setembre i no ho faria Llarena personalment.\nFonts de l'executiu apunten que aquest és el procediment habitual en aquests casos perquè l'Advocacia de l'Estat no pot actuar fora de les fronteres espanyoles. \nEn tot cas, estaria sota la direcció i la supervisió d'aquest organisme. "
},
"extreme": {
"a1": "El govern espanyol es planteja contractar un advocat a Bèlgica per defensar-se contra la demanda interposada per Puigdemont.",
"a2": "En resposta a la demanda civil dels exiliats a Bèlgica i Escòcia, el govern espanyol contractaria un advocat a Bèlgica.",
"a3": "L'executiu espanyol està considerant deixar en mans de l’advocacia belga la defensa del jutge Pablo Llarena."
}
} |
1,408 | Els set possibles rivals del Barça a la Champions | El Bayern de Munic, el PSG i el Reial Madrid, els tres equips més potents a quarts de final | Atlètic de Madrid i Manchester City són les grans incògnites mentre que tothom voldria trobar-se amb Benfica i Wolfsburg | El Barça aspira a ser el primer en guanyar dues Champions seguides | El Barça aspira a convertir-se en el primer equip en guanyar dues Champions seguides.
En el camí cap a Milà, ciutat que acollirà enguany la final, es pot trobar set rivals a l'eliminatòria de quarts.
El Bayern de Munic, el PSG i el Reial Madrid són els tres més potents que tothom voldria evitar.
El rendiment de l'Atlètic de Madrid i el Manchester City, després d'una temporada irregular, serà una incògnita mentre que les “ventafocs” de la ronda són el Benfica i, sobretot, el Wolfsburg alemany.
Manchester City.
Serà l'únic representant de la Premier anglesa en la seva primera participació als quarts de final de Champions.
L'equip citiizen és una de les grans incògnites d'aquesta ronda.
I és que malgrat els petrodolars que permeten disposar d'una de les plantilles de més nivell a Europa –Kun Agüero, Kevin de Bruyne, David Silva, Yaya Touré, Vicent Kompany, entre altres-, el seu rendiment és irregular.
A la lliga és quart i no té garantida la seva presència a la Champions de la temporada vinent en la qual Pep Guardiola esdevindrà el nou entrenador.
Reial Madrid.
El club de Florentino Pérez ha posat tots els ous a la cistella de la Champions després de ser expulsat de la Copa per alineació indeguda i quedar-se sense cap opció a la Lliga –està a 12 punts del Barça-.
Zinedine Zidane no ha millorat massa les prestacions del destituït Rafa Benítez però els blancs són uns autèntic especialistes a Europa.
De fet, és el conjunt que més vegades ha guanyat la competició (10) i, a diferència dels blaugranes, ho sap fer sense sumar doblets o triplets.
Paris Saint Germain.
El club de la capital francesa ha anat madurant els darrers anys un projecte basat en els petrodòlars del Qatar.
Amb Laurent Blanc a la banqueta i Zlatan Ibrahimović com a estilet d'una constel·lació d'estrelles formada per Àngel di María, Edinson Cavani, Lucas Moura, David Luiz, Marco Verrati i Thiago Silva, entre altres, han tiranitzat la lliga francesa.
De fet, aquest passat cap de setmana van guanyar el títol a vuit jornades per acabar el campionat.
Ara, tenen la gran oportunitat de regnar a Europa.
Atlètic de Madrid.
Dos anys després d'estar a punt de guanyar la Champions, l'equip del “Cholo” Simeone torna a estar entre els vuit millors d'Europa.
La classificació per als quarts la va aconseguir in extremis després d'una eliminatòria amb el PSV sense gols i amb una tanda de penals agònica (8-7).
És una de les grans incògnites ja que, malgrat que s'han tornat a reinventar, la sensació és que no és tan fiable com ho havia estat dos anys enrere.
La manca de gol, pot ser un problema per arribar a Milà.
Benfica.
El campió portuguès és, a priori, un dels rivals més assequibles dels quarts de Champions.
Ha arribat a la ronda sense fer massa soroll després de superar el Zenit de Sant Petersburg.
Entrenats per Rui Vitória i amb una plantilla discreta on destaquen Raúl Jiménez, Nicolás Gaitán i Jonas Gonçalves, entre altres, difícilment rememorarà els temps gloriosos de la dècada dels 60 quan va aconseguir dues Copes d'Europa.
Wolfsburg.
El club de la Baixa Saxònia és, a priori, la ventafocs de quarts de final.
Ha arribat a la ronda després d'eliminar el Gant, un dels equips més febles que havia aconseguit superar la lligueta prèvia i ara només una proesa li podria obrir les portes a les semifinals.
L'èxit a la Champions ha estat un revulsiu per una ciutat que havia quedat molt tocada per l'escàndol de Volkswagen.
Julian Draxler i André Schürrle són els dos jugadors més destacats del conjunt alemany.
Bayern de Munic.
L'equip de Pep Guardiola és, juntament amb el Barça, el gran favorit per guanyar la Champions.
L'entrenador català, després de dos fracassos, intentarà tancar la seva etapa al club bavarès aconseguint la tercera corona continental del seu compte particular.
Els bavaresos tenen una de les plantilles més espectaculars del món en un autèntic “àlbum de cromos”: Thomas Müller, Robert Lewandowski, Arturo Vidal, Douglas Costa, Philipp Lahm, Thiago Alcántara i Manuel Neuer, entre altres.
Tanmateix, per arribar a quarts han hagut de patir com mai ja que la Juventus s'ha avançat per 0 a 2 a la primera part de la tornada.
Això sí, després de forçar la pròrroga no han fallat i han acabat golejant per 4 a 2. | [
"champions league"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Barça pot aconseguir ser el primer equip de futbol en guanyar la Champions dues vegades seguides. Enguany, l'equip de Guardiola s'enfronta a set possibles rivals dels quals tres (el Bayern de Munic, el PSG i el Reial Madrid) són els que podrien arribar amb més força a les semifinals de la competició.",
"a2": "El Barça podria ser el primer en guanyar dues Champions seguides. A l’eliminatòria de quarts, el Barça tindrà set rivals, tres de potents i quatre de més fàcils. Els contrincants més forts són el Bayern de Munic, el PSG i el Reial Madrid. Els més assolibles són l'Atlètic de Madrid i el Manchester City; els més febles, Benfica i Wolfsburg.",
"a3": "Per aconseguir-ho primer haurà de disputar-se el passi a quarts amb els altres classificats per aquesta ronda. El Manchester City, l’altre favorit, i l’Atlètic de Madrid, estan sent molt irregulars. El Bayern de Munic, el PSG i el Reial Madrid arriben en molt bon estat de forma. Per últim, el Benfica i el Wolfsburg alemany són els equips més assequibles."
},
"extractive": {
"a1": "El rendiment de l'Atlètic de Madrid i el Manchester City, després d'una temporada irregular, serà una incògnita mentre que les “ventafocs” de la ronda són el Benfica i, sobretot, el Wolfsburg alemany.\nEl club de Florentino Pérez ha posat tots els ous a la cistella de la Champions després de ser expulsat de la Copa per alineació indeguda i quedar-se sense cap opció a la Lliga –està a 12 punts del Barça-.\nEl club de la Baixa Saxònia és, a priori, la ventafocs de quarts de final.\nL'equip de Pep Guardiola és, juntament amb el Barça, el gran favorit per guanyar la Champions.",
"a2": "El Barça aspira a convertir-se en el primer equip en guanyar dues Champions seguides.\nEl rendiment de l'Atlètic de Madrid i el Manchester City, després d'una temporada irregular, serà una incògnita mentre que les “ventafocs” de la ronda són el Benfica i, sobretot, el Wolfsburg alemany.\nEl club de Florentino Pérez ha posat tots els ous a la cistella de la Champions després de ser expulsat de la Copa per alineació indeguda i quedar-se sense cap opció a la Lliga –està a 12 punts del Barça-.\nL'equip de Pep Guardiola és, juntament amb el Barça, el gran favorit per guanyar la Champions.",
"a3": "En el camí cap a Milà, ciutat que acollirà enguany la final, es pot trobar set rivals a l'eliminatòria de quarts. \nEl Bayern de Munic, el PSG i el Reial Madrid són els tres més potents que tothom voldria evitar. \nEl club de Florentino Pérez ha posat tots els ous a la cistella de la Champions després de ser expulsat de la Copa per alineació indeguda i quedar-se sense cap opció a la Lliga –està a 12 punts del Barça-.\nL'equip de Pep Guardiola és, juntament amb el Barça, el gran favorit per guanyar la Champions. "
},
"extreme": {
"a1": "El Barça té possibilitats de convertir-se en el primer equip en guanyar dues Champions seguides, però té rivals molt forts.",
"a2": "El Barça es podria convertir en el primer equip en guanyar dues Champions seguides, però té rivals molt potents.",
"a3": "El Barça vol convertir-se en el primer equip de futbol que guanya dues Champions consecutives, però té rivals molt bons."
}
} |
2,050 | La Mesa del Parlament al·lega davant del TC que no pot limitar el debat i que no va incomplir les seves resolucions | L'escrit dels lletrats de la cambra diu que Forcadell no podia impedir que el ple votés les conclusions de la comissió del procés constituent | L'escrit d'al·legacions de dos lletrats del Parlament presentat aquest divendres davant del Tribunal Constitucional (TC)a instàncies de la Mesa de la cambra afirma que ni la pròpia Mesa ni el TC poden limitar el debat parlamentari, que està protegit per l'Estatut i la Constitució.
D'aquesta manera, afirmen que la ratificació per part del Ple de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent no va incomplir ni la sentència ni la interlocutòria del tribunal sobre la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015.
En el text, de 36 pàgines, es reiteren alguns dels arguments utilitzats per tres membres de la Mesa en els seus informes jurídics individuals, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet.
Un dels principals punts és la defensa de la llibertat dels diputats i de la cambra legislativa de debatre sobre qualsevol qüestió.
Així, consideren que la Mesa no pot fer un "control preventiu" de constitucionalitat de les iniciatives parlamentàries presentades, ja que aquestes es poden modificar durant el tràmit legislatiu i poden acabar acomodades a la Constitució i a les resolucions del TC.
Així, asseguren que es podria arribar a l'absurd de prohibir qualsevol debat sobre educació, salut o serveis socials, ja que són qüestions vinculades a la resolució del 9-N impugnada i anul·lada.
L'escrit també planteja que no està clar que el TC hagi anul·lat la creació de la comissió d'estudi del procés constituent ni les seves conclusions, sinó que com a màxim qüestionava la constitucionalitat de les conclusions.
De fet, les comissions d'estudi poden debatre sobre tot allò que afecti la societat catalana.
En aquest sentit, assegura que les conclusions de la comissió d'estudi no estan jurídicament vinculades a la resolució del novembre passat, sinó només políticament.
Per això, l'anul·lació de la resolució no pot suposar l'anul·lació d'altres debats parlamentaris relacionats políticament amb aquell text.
Així mateix, al·leguen que les mesures d'execució de la sentència previstes per la llei, que van des de la multa a l'àmbit penal, passant per la suspensió temporal del càrrec o l'execució de la sentència per part del govern espanyol de forma substitutòria, no és idònia per a l'objectiu que pretén el TC.
Així, consideren que aquestes mesures previstes per la llei són aplicables en l'àmbit administratiu, però no pas en el parlamentari.
De fet, els advocats del Parlament recorden que els diputats tenen una protecció especial i superior, la inviolabilitat parlamentària, que els garanteix la llibertat de vot i d'expressió ampliada respecte la resta de la població i el dret de representació política.
D'altra banda, els lletrats també recorden, com ho van fer els membres de la Mesa, que l'incident d'execució ha estat possible gràcies a una reforma de la Llei Orgànica del TC que ha estat recorreguda davant del mateix tribunal, i per això demanen "cautela" a l'hora d'aplicar la reforma, perquè pot ser anul·lada posteriorment.
Així, la suspensió de les conclusions de la comissió, sol·licitada pel govern espanyol, no es pot fer preventivament com es fa amb textos legislatius impugnats directament per l'executiu.
La LOTC preveu la suspensió dels textos recorreguts directament, però no pas en el cas d'un incident d'execució de sentència sobre un altre text, com succeeix ara.
L'escrit també defensa el paper de la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, de qui assegura que no podia fer res diferent del que va fer en el ple de finals de juliol: aplicar el reglament, sotmetre a votació l'alteració de l'ordre del dia perquè ho van demanar dos grups i advertir el ple de l'avís que suposava la interlocutòria de juliol del TC.
De fet, l'escrit recorda que va ser el ple qui va autoritzar el canvi en l'ordre del dia i la introducció del punt que suposava votar les conclusions.
Les al·legacions presentades inclouen a més el text de la resolució i el diari de sessions del ple amb el debat i la votació de la resolució. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Un escrit dels lletrats del Parlament confirma que ni la Mesa ni el Tribunal Constitucional poden limitar el debat parlamentari en estar protegit per l'Estatut i la Constitució. L'escrit també defensa l'actuació de Carme Forcadell, presidenta de la cambra, i assegura que la seva actuació va estar l'adequada al ple de finals de juliol.",
"a2": "El Parlament presenta un escrit d’al·legacions al Tribunal Constitucional, on s’afirma que ni la Mesa ni el TC poden limitar el debat parlamentari, protegit per l’Estatut i la Constitució. Els diputats tenen inviabilitat parlamentària per garantir la llibertat de vot i expressió. L’al·legació defensa Forcadell, perquè no podia fer altra cosa que aplicar el reglament en el ple de juliol.",
"a3": "La Mesa al·lega que cap òrgan pot coaccionar les iniciatives parlamentàries sempre que estiguin dins del marc legislatiu. Igualment, afirma que el TC únicament podria qüestionar la constitucionalitat de les conclusions a les quals va arribar la comissió d'estudi del procés constituent. Per tant, no es va contravenir la sentència del tribunal sobre la declaració de ruptura del 9-N."
},
"extractive": {
"a1": "D'aquesta manera, afirmen que la ratificació per part del Ple de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent no va incomplir ni la sentència ni la interlocutòria del tribunal sobre la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015.\nAixí mateix, al·leguen que les mesures d'execució de la sentència previstes per la llei, que van des de la multa a l'àmbit penal, passant per la suspensió temporal del càrrec o l'execució de la sentència per part del govern espanyol de forma substitutòria, no és idònia per a l'objectiu que pretén el TC.\nL'escrit també planteja que no està clar que el TC hagi anul·lat la creació de la comissió d'estudi del procés constituent ni les seves conclusions, sinó que com a màxim qüestionava la constitucionalitat de les conclusions.\nL'escrit també defensa el paper de la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, de qui assegura que no podia fer res diferent del que va fer en el ple de finals de juliol: aplicar el reglament, sotmetre a votació l'alteració de l'ordre del dia perquè ho van demanar dos grups i advertir el ple de l'avís que suposava la interlocutòria de juliol del TC.",
"a2": "D'aquesta manera, afirmen que la ratificació per part del Ple de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent no va incomplir ni la sentència ni la interlocutòria del tribunal sobre la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015.\nL'escrit també planteja que no està clar que el TC hagi anul·lat la creació de la comissió d'estudi del procés constituent ni les seves conclusions, sinó que com a màxim qüestionava la constitucionalitat de les conclusions.\nL'escrit també defensa el paper de la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, de qui assegura que no podia fer res diferent del que va fer en el ple de finals de juliol: aplicar el reglament, sotmetre a votació l'alteració de l'ordre del dia perquè ho van demanar dos grups i advertir el ple de l'avís que suposava la interlocutòria de juliol del TC.\nAixí mateix, al·leguen que les mesures d'execució de la sentència previstes per la llei, que van des de la multa a l'àmbit penal, passant per la suspensió temporal del càrrec o l'execució de la sentència per part del govern espanyol de forma substitutòria, no és idònia per a l'objectiu que pretén el TC.",
"a3": "L'escrit d'al·legacions de dos lletrats del Parlament presentat aquest divendres davant del Tribunal Constitucional (TC)a instàncies de la Mesa de la cambra afirma que ni la pròpia Mesa ni el TC poden limitar el debat parlamentari, que està protegit per l'Estatut i la Constitució. \nD'aquesta manera, afirmen que la ratificació per part del Ple de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent no va incomplir ni la sentència ni la interlocutòria del tribunal sobre la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015. \nAixí, consideren que la Mesa no pot fer un \"control preventiu\" de constitucionalitat de les iniciatives parlamentàries presentades, ja que aquestes es poden modificar durant el tràmit legislatiu i poden acabar acomodades a la Constitució i a les resolucions del TC. \nL'escrit també planteja que no està clar que el TC hagi anul·lat la creació de la comissió d'estudi del procés constituent ni les seves conclusions, sinó que com a màxim qüestionava la constitucionalitat de les conclusions. "
},
"extreme": {
"a1": "No es pot limitar el debat parlamentari ja que està protegit per l'Estatut i la Constitució.",
"a2": "Ni la Mesa del Parlament ni el Tribunal Constitucional poden limitar el debat parlamentari, segons l’al·legat presentat pel Parlament.",
"a3": "La Mesa del Parlament defensa davant del TC la ratificació de l’informe de la comissió d’estudi del procés constituent. "
}
} |
1,194 | «En moto tu ets el xassís, si et passa alguna cosa ets tu amb l’asfalt» | El testimoni de la jove motorista Zaira Gimenez, una de les protagonistes de la campanya “La ruta més segura” | La Zaira Gimenez té 25 anys i, tot i que només en fa tres que porta moto, assegura que la passió per aquests vehicles de dues rodes li ve de família i la porta a l’ADN: “Gairebé tota la meva família roda i m’han transmès l’afició per la moto, però també a tenir una percepció elevada del risc.
En moto tu ets el xassís, si et passa alguna cosa ets tu amb l’asfalt.”
La Zaira també porta cotxe i alerta: “Quan vas en moto has de tenir mil ulls, inconscientment quan vas en cotxe és diferent, més relaxat en atenció, i això és un error.
Hem de respectar-nos i cuidar-nos entre tots.”
La sinistralitat a les nostres carreteres s’ha anat reduint en els darrers anys, excepte pel que fa al col·lectiu de motoristes.
Les persones que van en moto representen una de cada tres víctimes mortals a la xarxa viària interurbana.
Aquesta vulnerabilitat que han d’afrontar diàriament a la carretera també la pateixen els seus familiars.
La Zaira explica que quan va decidir portar moto, sobretot el seu pare no ho va digerir massa bé, i tot i que ara ja ho ha acceptat i roden en família, continua patint: “El patiment dels meus pares no és per la meva conducció, és més pel que et puguin fer, no és per mi, és pels altres.”
Pel que fa a aquesta fragilitat del col·lectiu motorista envers la resta d’usuaris de la via, la Zaira assegura que les mesures bàsiques que calen a sobre d’una moto per evitar accidents són “distància de seguretat, estar alerta a l’entorn i mirar molt bé quan fer un avançament”.
Per ella un bon moter o motera “és el que sap diferenciar la carretera d’un circuit”.
Branded content
«No per córrer més ets millor, no has de demostrar res»
El testimoni de la motorista Rosa Carbó, una de les protagonistes de la campanya “La ruta més segura”
La Zaira és una de les protagonistes de la nova campanya de sensibilització de l’SCT adreçada específicament a les persones que van en moto, “La ruta més segura”.
És important dur un equipament de protecció adequat, fer un bon manteniment del vehicle i practicar una conducció tranquil·la i preventiva.
En aquest sentit, la Zaira remarca que “els nervis i les presses no són bons companys de viatge ni per uns ni per altres”.
Precisament, la campanya insisteix en la importància de la implicació del col·lectiu en la seva pròpia seguretat: “Fes de la teva ruta la ruta més segura.”
La perspectiva de gènere en les polítiques de trànsit i seguretat viària
Les dades estadístiques ens demostren que les dones infringeixen menys les normes de circulació i també que tenen menys accidents de trànsit.
Amb la presència del testimoni de dones en la nova campanya de conscienciació viària sobre el col·lectiu motorista “La ruta més segura”, a més de reforçar el trencament amb els estereotips de gènere, se situa les dones com a transmissores principals dels missatges de seguretat viària.
Els valors de la seguretat viària no tenen gènere, però cal feminitzar els comportaments a peu de carretera perquè estan demostrant que són més segurs.
Branded content
El full de ruta per al futur de l’habitatge a Catalunya
El Govern aprova el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge: inclou ampliar el parc de lloguer social fins assolir el 7% dels habitatges principals
Branded content
Catalunya aposta per la bioeconomia
Sostenibilitat, lluita contra el canvi climàtic i creació de nous llocs de treball, grans objectius d’aquesta dècada
Branded content
Què es pot denunciar amb el servei de cita prèvia dels Mossos d'Esquadra?
El 27% de la ciutadania ja l'utilitza i el temps d'espera a les oficines d’atenció al ciutadà (OAC) s’ha reduït un 28%
Branded content
Suïcidis: millor atenció i menys estigmes
La Generalitat impulsa un pla per a la prevenció del suïcidi, tot reforçant l’atenció i el suport als supervivents, a les famílies i als professionals
Branded content
Barnahus posa l'infant víctima d'abusos sexuals al centre
Drets Socials comptarà amb 13 centres per millorar l’atenció integral als infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals
Branded content
Així es provarà a Catalunya la implementació de la Renda Bàsica Universal
La Generalitat farà una prova pilot de dos anys per veure com es podria aplicar a tot Catalunya aquesta ajuda universal, individual i no condicionada a cap requisit | [
"branded content"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La campanya \"La ruta més segura\" per conscienciar i prevenir la sinistralitat en els motoristes, té com a protagonista la Zaira Giménez, a qui la passió per les motos li ve de família. Zaira confirma que és important mantenir la distància de seguretat, estar sempre alerta i vigilar molt en els avançaments.",
"a2": "El SCT llança una campanya de sensibilització per als motoristes, “La ruta més segura”, amb dones conductores de moto com a testimoni. Posen l'èmfasi en la necessitat de prendre mesures de seguretat, com la distància, l’alerta amb l’entorn i la prudència amb els avançaments. Amb aquesta campanya, les dones motoristes transmeten els missatges de seguretat viària i trenquen estereotips de gènere.",
"a3": "L’objectiu de la campanya del SCT és prevenir els accidents entre aquest col·lectiu. Malgrat que els últims anys ha disminuït la sinistralitat a les carreteres, un 33% de les víctimes mortals dels accidents de trànsit va en moto. A través de diferents testimonis, l’espot vol mostrar la fragilitat dels motoristes i la importància de comptar amb un bon equip de protecció."
},
"extractive": {
"a1": "La Zaira Gimenez té 25 anys i, tot i que només en fa tres que porta moto, assegura que la passió per aquests vehicles de dues rodes li ve de família i la porta a l’ADN: “Gairebé tota la meva família roda i m’han transmès l’afició per la moto, però també a tenir una percepció elevada del risc. \nLa sinistralitat a les nostres carreteres s’ha anat reduint en els darrers anys, excepte pel que fa al col·lectiu de motoristes.\nLes persones que van en moto representen una de cada tres víctimes mortals a la xarxa viària interurbana.\nPel que fa a aquesta fragilitat del col·lectiu motorista envers la resta d’usuaris de la via, la Zaira assegura que les mesures bàsiques que calen a sobre d’una moto per evitar accidents són “distància de seguretat, estar alerta a l’entorn i mirar molt bé quan fer un avançament”.",
"a2": "La sinistralitat a les nostres carreteres s’ha anat reduint en els darrers anys, excepte pel que fa al col·lectiu de motoristes.\nLes persones que van en moto representen una de cada tres víctimes mortals a la xarxa viària interurbana.\nLa Zaira és una de les protagonistes de la nova campanya de sensibilització de l’SCT adreçada específicament a les persones que van en moto, “La ruta més segura”.\nAmb la presència del testimoni de dones en la nova campanya de conscienciació viària sobre el col·lectiu motorista “La ruta més segura”, a més de reforçar el trencament amb els estereotips de gènere, se situa les dones com a transmissores principals dels missatges de seguretat viària.",
"a3": "La sinistralitat a les nostres carreteres s’ha anat reduint en els darrers anys, excepte pel que fa al col·lectiu de motoristes. \nLes persones que van en moto representen una de cada tres víctimes mortals a la xarxa viària interurbana. \nAquesta vulnerabilitat que han d’afrontar diàriament a la carretera també la pateixen els seus familiars. \nÉs important dur un equipament de protecció adequat, fer un bon manteniment del vehicle i practicar una conducció tranquil·la i preventiva. "
},
"extreme": {
"a1": "Zaira Gimenez, de 25 anys, és una de les protagonistes de la campanya per reduir la sinistralitat dels motoristes.",
"a2": "Campanya de prevenció dels accidents en moto, “La ruta més segura”, amb dones motoristes com a protagonistes.",
"a3": "“La ruta més segura”, la nova campanya de sensibilització del Servei Català de Trànsit centrada en els motoristes."
}
} |
733 | ERC defensa la taula de diàleg com a millor “confrontació democràtica” amb l’estat espanyol | La ponència que debatrà la conferència nacional del partit no descarta “cap instrument democràtic” | ERC circumscriu la confrontació democràtica en què creu que s’hauria de centrar l’independentisme en la taula de diàleg entre el govern català i l’espanyol, i d’aquesta manera, consagra l’opció per la via negociada en la ponència que les bases del partit debatran a partir d’ara i fins a la conferència nacional, prevista el 12 i 13 de març.
“La millor confrontació democràtica és la taula de negociació, acompanyada de la capacitat de continuar revitalitzant el moviment social, ampli i transversal, a favor de la independència i d’enfortir els grans consensos de país com són l’autodeterminació i l’amnistia”, diu el text.
La ponència, que ha coordinat el vice-secretari general de Prospectiva i Agenda 2030 del partit, Raül Romeva, tampoc no renuncia a “cap instrument democràtic” que permeti d’arribar a la independència, i esmenta des d’“accions de desobediència política i social” fins a accions de “desbordament democràtic per a fer possible el dret a l’autodeterminació”.
És un redactat que es manté en la línia del darrer programa electoral i de la ponència aprovada en el darrer congrés del partit, el desembre del 2019, quan ERC es va reafirmar en la construcció de “majories àmplies” per a avançar cap a la independència i va prioritzar la consecució d’un referèndum acordat.
Com ara, llavors també va deixar oberta la via unilateral sense esmentar-la explícitament, admetent “qualsevol camí democràtic i pacífic” per a assolir la independència, encara que no en sigui la prioritat estratègica.
El partit, per tant, no vol fer cap gir de volant estratègic.
Només pretén d’actualitzar els postulats que l’han acompanyat aquests darrers anys.
Amb aquest propòsit, considera que l’anomenada “taula de negociació” ha d’anar acompanyada de la mobilització al carrer, tant per a reforçar les converses bilaterals com per a anar construint les esmentades alternatives democràtiques a la taula.
No entra, doncs, en la definició d’un pla B al possible fracàs de la taula, i es limita a apuntar que cal construir “alternatives democràtiques per a afrontar l’embat democràtic” tant per a reforçar la negociació com per a “estar preparats” per si no permet d’entrar “en vies de resolució” del conflicte.
En aquest sentit, la comissió redactora de la ponència tampoc no fixa cap data per a l’avaluació de la vigència de la taula.
Darrere d’això, hi ha el convenciment de la direcció que un dels aprenentatges de la tardor del 2017 és la necessitat de no fixar terminis per a assolir els objectius polítics i posar el focus sobre les condicions necessàries.
“Posar-nos límits i cotilles en forma de dates fixades o fulls de ruta inamovibles ens debilita i ens limita el marge de maniobra”, diu, respecte a l’objectiu de la independència.
El text sí que recull que l’èxit de la taula dependrà, per la part catalana, de la unitat entre partits i institucions, de la “mobilització cívica persistent” i de la força electoral de l’independentisme.
Al govern espanyol li demana “responsabilitat històrica” i “esperit democràtic”.
Nega, de fet, que hi hagi cap impediment jurídic per a fer un referèndum i assenyala que tot depèn de com s’interpreti el marc jurídic i la constitució espanyola.
ERC també defensa que la resolució dels contenciosos a la justícia europea i internacional faran evident que l’estat espanyol només ha ofert la repressió a l’independentisme i diu que caldrà aprofitar políticament el moment, tot i que no concreta com.
Quan arribi la resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans, “serà quan nosaltres podrem aprofitar aquesta finestra d’oportunitat a favor de la nostra causa”, diu.
La direcció del partit es mostra confiada que, en aquest moment, hauran sabut bastir “complicitats i majories” en tots els àmbits i territoris i estaran “en molt més bones condicions que en altres ocasions”.
Una acció política que, sigui com sigui, requerirà una unitat estratègica que creuen que és “determinant” però que al mateix temps s’ha de “fomentar en el respecte cap als companys de viatge”.
En aquest àmbit, ERC remarca que no poden acceptar que es concebi l’independentisme català com un “moviment nacionalista clàssic basat en la identitat ètnica o cultural”.
La ponència considera, a més, que el nucli del conflicte polític es deu a la “incapacitat de l’estat de donar una resposta positiva” a la demanda de l’exercici del dret d’autodeterminació i valora que s’hagi obert la possibilitat d’obrir una “negociació sobre la resolució del conflicte polític” amb el govern espanyol.
“Creiem que el camí a la república catalana és irreversible”, ha dit Romeva, qui ha insistit en la necessitat de construir consensos per a aconseguir el referèndum i l’amnistia.
Altres aprenentatges del 2017, segons ERC, són que l’independentisme ha de ser un referent a l’hora de governar per a sumar suports i ha de treballar per millorar les complicitats internacionals. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "ERC defensa una taula de diàleg entre el Govern català i espanyol com la millor confrontació democràtica en la qual s'ha de centrar l'independentisme. També afirma que aquesta taula de diàleg hauria d'anar unida a mobilitzacions al carrer per continuar construint el moviment social. Tanmateix, no dona una alternativa en el cas que la taula de diàleg no funcionés.",
"a2": "La ponència que ERC debat des d'ara fins a la conferència nacional exposa que el partit opta per la taula de diàleg com a “millor confrontació democràtica” amb l’Estat espanyol, juntament amb l’ampliació de la base. No renuncia a altres instruments democràtics, com la desobediència política i social. S’apunten alternatives democràtiques per reforçar les converses bilaterals. No es fixen terminis.",
"a3": "En la ponència d’avui, que ha coordinat Raül Romeva, ERC continua apostant per la taula de diàleg com a mecanisme per resoldre el conflicte polític. D’altra banda, els republicans han proposat buscar \"alternatives democràtiques\" per si fracassa, com la desobediència i la mobilització. Esquerra també manté l'objectiu d'aconseguir un referèndum i l'amnistia dins del marc jurídic espanyol. "
},
"extractive": {
"a1": "ERC circumscriu la confrontació democràtica en què creu que s’hauria de centrar l’independentisme en la taula de diàleg entre el govern català i l’espanyol, i d’aquesta manera, consagra l’opció per la via negociada en la ponència que les bases del partit debatran a partir d’ara i fins a la conferència nacional, prevista el 12 i 13 de març. \nÉs un redactat que es manté en la línia del darrer programa electoral i de la ponència aprovada en el darrer congrés del partit, el desembre del 2019, quan ERC es va reafirmar en la construcció de “majories àmplies” per a avançar cap a la independència i va prioritzar la consecució d’un referèndum acordat.\n“La millor confrontació democràtica és la taula de negociació, acompanyada de la capacitat de continuar revitalitzant el moviment social, ampli i transversal, a favor de la independència i d’enfortir els grans consensos de país com són l’autodeterminació i l’amnistia”, diu el text. \nAmb aquest propòsit, considera que l’anomenada “taula de negociació” ha d’anar acompanyada de la mobilització al carrer, tant per a reforçar les converses bilaterals com per a anar construint les esmentades alternatives democràtiques a la taula.",
"a2": "ERC circumscriu la confrontació democràtica en què creu que s’hauria de centrar l’independentisme en la taula de diàleg entre el govern català i l’espanyol, i d’aquesta manera, consagra l’opció per la via negociada en la ponència que les bases del partit debatran a partir d’ara i fins a la conferència nacional, prevista el 12 i 13 de març.\nÉs un redactat que es manté en la línia del darrer programa electoral i de la ponència aprovada en el darrer congrés del partit, el desembre del 2019, quan ERC es va reafirmar en la construcció de “majories àmplies” per a avançar cap a la independència i va prioritzar la consecució d’un referèndum acordat.\nEn aquest sentit, la comissió redactora de la ponència tampoc no fixa cap data per a l’avaluació de la vigència de la taula.\nEl text sí que recull que l’èxit de la taula dependrà, per la part catalana, de la unitat entre partits i institucions, de la “mobilització cívica persistent” i de la força electoral de l’independentisme.",
"a3": "ERC circumscriu la confrontació democràtica en què creu que s’hauria de centrar l’independentisme en la taula de diàleg entre el govern català i l’espanyol, i d’aquesta manera, consagra l’opció per la via negociada en la ponència que les bases del partit debatran a partir d’ara i fins a la conferència nacional, prevista el 12 i 13 de març. \nLa ponència, que ha coordinat el vice-secretari general de Prospectiva i Agenda 2030 del partit, Raül Romeva, tampoc no renuncia a “cap instrument democràtic” que permeti d’arribar a la independència, i esmenta des d’“accions de desobediència política i social” fins a accions de “desbordament democràtic per a fer possible el dret a l’autodeterminació”. \nÉs un redactat que es manté en la línia del darrer programa electoral i de la ponència aprovada en el darrer congrés del partit, el desembre del 2019, quan ERC es va reafirmar en la construcció de “majories àmplies” per a avançar cap a la independència i va prioritzar la consecució d’un referèndum acordat. \nNega, de fet, que hi hagi cap impediment jurídic per a fer un referèndum i assenyala que tot depèn de com s’interpreti el marc jurídic i la constitució espanyola. "
},
"extreme": {
"a1": "ERC defensa que la taula de diàleg és la millor confrontació democràtica amb el Govern espanyol.",
"a2": "ERC assegura que la taula de diàleg és la millor estratègia de “confrontació democràtica” amb el Govern espanyol.",
"a3": "ERC fixa l'estratègia de cara a la conferència nacional que el partit celebrarà el 12 i el 13 de març. "
}
} |
2,930 | La CUP insisteix que només investirà un president que materialitzi la República | Riera diu que té "tota l'esperança" perquè Junqueras surti avui de la presó però alhora adverteix que no té gens de confiança en la justícia espanyola | La CUP manté de dalt a baix el discurs de la campanya electoral.
Els anticapitalistes només donaran suport a la investidura d'un candidat a la presidència de la Generalitat que es comprometi per a materialitzar la República.
Així ho ha explicat el cap de files cupaire, Carles Riera, que en una entrevista aquest dijous al matí a Catalunya Ràdio ha insistit que la prioritat per a la CUP és l'acció de Govern, i no pas qui n'és el president.
D'aquesta manera, la gran condició dels anticapitalistes -amb quatre diputats al Parlament- per investir el candidat de JxCat, Carles Puigdemont, o qualsevol altre nom, és que hi hagi un compromís ferm per "tirar endavant el programa republicà", en comptes de fer "política autonòmica".
D'altra banda, Riera també ha subratllat que té "tota l'esperança" perquè el vicepresident destituït, Oriol Junqueras, surti avui de la presó, després que la seva defensa declari al Tribunal Suprem, tot i que alhora ha advertit que no té gens de confiança en la justícia espanyola.
Riera, doncs, ha asseverat que la CUP no investirà "cap instància" que aposti per política autonòmica i per un projecte de Govern que acati el 155 i no es mogui del marc estatutari i constitucional.
"Seria trair l'1-O i el 21-D", ha constatat el líder cupaire.
Preguntat per si investirien algun altre nom de JxCat al marge de Puigdemont, com ara Elsa Artadi o Jordi Turull, Riera ha mantingut que no vol parlar de noms sinó de l'acció i l'obra del Govern.
Així, el més "important" per a la CUP és arribar a un acord sobre "què" anirà a fer el futur executiu, més enllà del "qui" i el "com".
La condició dels anticapitalistes és que es materialitzi la independència i es legisli "a nivell republicà".
El cap de llista de la CUP també ha criticat que l'Estat no hagi aixecat encara l'aplicació de l'article 155 després del resultat del 21-D i ha sentenciat que, si no ho fa, el futur Govern i la majoria republicana i independentista al Parlament l'hauran de desobeir.
En aquesta línia, Riera ha defensat de nou la via unilateral per a l'acció del proper executiu, tot i matisar que és el govern espanyol qui aboca a aquesta situació.
Així doncs, si a l'execució de la República s'hi pot arribar a través d'un diàleg amb l'Estat i amb la comunitat internacional, la CUP hi donarà suport.
Però alhora deixa clar que si no hi ha negociació cal apostar per la unilateralitat, on espera trobar-hi JxCat i Esquerra.
A més, Riera ha reiterat que la CUP està "disposada" a assumir qualsevol responsabilitat institucional, tot i que és conscient de la seva força en haver perdut sis escons a l'arc parlamentari.
Així mateix, el cap de files de l'esquerra independentista ha apuntat que no és desitjable repetir ni forçar eleccions sinó que l'objectiu és materialitzar la República: "Farem el que estigui a les nostres mans, amb condicions, perquè el que no permetrem és que es faci autonomia i s'acati el 155", ha argumentat.
Grup mixt amb el PPC
D'altra banda, Riera ha dit que "no és una bona notícia" que la CUP hagi de compartir el grup mixt amb el PPC, però s'ha mostrat convençut que els anticapitalistes se'n sortiran.
"Minimitzarem els efectes", ha aventurat.
Sobre la possibilitat que Esquerra els cedeixi un escó per tal que els cupaires puguin formar grup parlamentari propi, Riera ha respost que el reglament de la cambra no explicita si és possible o no, però ha subratllat que aquesta no és una prioritat per a la CUP, sinó que es tracta d'un "tema menor".
Finalment, Riera ha explicat que la reunió d'aquest dimecres a Brussel·les amb l'equip de Puigdemont va ser "bilateral", ja que encara no s'ha produït cap trobada entre JxCat, ERC i la CUP alhora.
Després de confirmar que no hi ha, de moment, cap acord després dels primers contactes entre les forces independentistes sobre la configuració de la Mesa, la presidència del Parlament i la investidura, Riera ha conclòs que no s'ha de "dramatitzar" perquè encara "és d'hora".
"Ens hem d'espavilar per arribar a acords, el dia 17 hi haurà ple [de constitució de la cambra] però encara no és el moment", ha comentat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "En una entrevista a Catalunya Ràdio, el cap de la CUP ha confirmat que només donaran suport a la investidura d'un possible president de la Generalitat si es compromet amb la República i fa efectiva la independència. Es comprometen també a qualsevol responsabilitat institucional tot i saber que han perdut escons al Parlament.",
"a2": "Carles Riera declara en una entrevista que la CUP prioritza l’acció de govern, que es materialitzi la República, i no qui n’és el president. No donaran suport a qualsevol govern que acati el 155 i faci política autonòmica. Defensen la via unilateral, però prefereixen arribar a la República a través del diàleg. Espera que Junqueras surti avui de la presó. ",
"a3": "D’aquesta manera ho ha expressat Carles Riera, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Els cupaires no condicionaran el suport a la investidura a un nom sinó al futur govern que garanteixi el desplegament de la República i no faci política autonòmica. També s’ha mostrat confiat en la sortida de la presó d’Oriol Junqueras, però no pas en la justícia espanyola."
},
"extractive": {
"a1": "Així ho ha explicat el cap de files cupaire, Carles Riera, que en una entrevista aquest dijous al matí a Catalunya Ràdio ha insistit que la prioritat per a la CUP és l'acció de Govern, i no pas qui n'és el president.\nEls anticapitalistes només donaran suport a la investidura d'un candidat a la presidència de la Generalitat que es comprometi per a materialitzar la República. \nD'aquesta manera, la gran condició dels anticapitalistes -amb quatre diputats al Parlament- per investir el candidat de JxCat, Carles Puigdemont, o qualsevol altre nom, és que hi hagi un compromís ferm per \"tirar endavant el programa republicà\", en comptes de fer \"política autonòmica\".\nA més, Riera ha reiterat que la CUP està \"disposada\" a assumir qualsevol responsabilitat institucional, tot i que és conscient de la seva força en haver perdut sis escons a l'arc parlamentari.",
"a2": "Així ho ha explicat el cap de files cupaire, Carles Riera, que en una entrevista aquest dijous al matí a Catalunya Ràdio ha insistit que la prioritat per a la CUP és l'acció de Govern, i no pas qui n'és el president.\nD'aquesta manera, la gran condició dels anticapitalistes -amb quatre diputats al Parlament- per investir el candidat de JxCat, Carles Puigdemont, o qualsevol altre nom, és que hi hagi un compromís ferm per \"tirar endavant el programa republicà\", en comptes de fer \"política autonòmica\". \nD'altra banda, Riera també ha subratllat que té \"tota l'esperança\" perquè el vicepresident destituït, Oriol Junqueras, surti avui de la presó, després que la seva defensa declari al Tribunal Suprem, tot i que alhora ha advertit que no té gens de confiança en la justícia espanyola. \nD'altra banda, Riera ha dit que \"no és una bona notícia\" que la CUP hagi de compartir el grup mixt amb el PPC, però s'ha mostrat convençut que els anticapitalistes se'n sortiran.",
"a3": "Així ho ha explicat el cap de files cupaire, Carles Riera, que en una entrevista aquest dijous al matí a Catalunya Ràdio ha insistit que la prioritat per a la CUP és l'acció de Govern, i no pas qui n'és el president. \nD'aquesta manera, la gran condició dels anticapitalistes -amb quatre diputats al Parlament- per investir el candidat de JxCat, Carles Puigdemont, o qualsevol altre nom, és que hi hagi un compromís ferm per \"tirar endavant el programa republicà\", en comptes de fer \"política autonòmica\". \nD'altra banda, Riera també ha subratllat que té \"tota l'esperança\" perquè el vicepresident destituït, Oriol Junqueras, surti avui de la presó, després que la seva defensa declari al Tribunal Suprem, tot i que alhora ha advertit que no té gens de confiança en la justícia espanyola. \nRiera, doncs, ha asseverat que la CUP no investirà \"cap instància\" que aposti per política autonòmica i per un projecte de Govern que acati el 155 i no es mogui del marc estatutari i constitucional. \"Seria trair l'1-O i el 21-D\", ha constatat el líder cupaire. "
},
"extreme": {
"a1": "La CUP confirma que sols donaran suport a la investidura d'un candidat a president que materialitzi la República.",
"a2": "La CUP només donarà suport a un president que es comprometi a materialitzar la república catalana.",
"a3": "La CUP tan sols donarà suport al candidat que executí el camí cap a la República."
}
} |
1,825 | El cop d'estat | «El marge per independentistes i "comuns" és molt estret. Cal defensar les institucions catalanes, que seran lliures o no seran» | Per més inri, i per vergonya per als comptats militants de base i alcaldes catalanistes que li queden al PSC, l'anunci l'ha fet, en unes cadenes de televisió tan avesades a la manipulació grollera com Antena 3 i la pública TVE, Carmen Calvo, exministra de Cultura del PSOE i membre de l'actual direcció que comanda Pedro Sánchez.
El PP volia prudència i mesura en les formes, però Calvo ha estat víctima de l'entusiasme i ha explicat que Rajoy, Sánchez i el tercer home, Albert Rivera, ja han pactat en què consistirà l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Sabem -tot i que el president espanyol ha evitat donar detalls des de Brussel·les- que s'intervindrà TV3 i Catalunya Ràdio per la seva escassa militància en el règim constitucional, que es prendrà el control dels Mossos, que es mantindrà el segrest de la tresoreria del Govern i que, finalment, es pretenen convocar eleccions autonòmiques al gener.
Veurem si es permet a l'independentisme presentar-s'hi amb normalitat i si, arribat el cas, aquest ho accepta.
El catedràtic Xavier Arbós, gens sospitós d'animar de violentar el marc legal espanyol, explica en una entrevista en aquest diari que això és un autèntic disbarat i un atac frontal més, l'enèsim, a l'Estatut de 2006.
Assistim, ara sí, a un cop d'estat en tota regla perquè es força l'ordenament jurídic i es fa en contra de la voluntat popular del col·lectiu afectat, els catalans.
El PP i el PSOE violenten les institucions del país i, amb només 27 escons dels 135 de la cambra catalana, volen convocar eleccions sense ni tant sols atendre abans, ni que sigui formalment, les reiterades peticions de diàleg del govern de Carles Puigdemont.
Per propiciar el diàleg i no posar les coses més difícils a tercers, el president manté en suspens la declaració d'independència malgrat el mandat del referèndum de l'1-O, que Junts pel Sí i la CUP van presentar com a vinculant.
L'anunciat atac a les institucions catalanes obliga a Puigdemont a moure fitxa ara que encara té marge i és president d'acord amb les lleis catalanes i fins i tot les espanyoles.
El president de la Generalitat està aquests dies atrapat entre els sectors més conservadors del seu partit, que li aconsellen no fer cap pas en fals (Artur Mas deia aquest divendres a l'Ara que no descartava que abans del ple del Senat per fer efectiu el 155 "hi hagi una escletxa amb una mica de llum"), i els que li demanen convocaran ja el ple de trencament per fer efectiva la independència.
En paral·lel, les entitats pressionen mantenint el to de les mobilitzacions i l'acció directa després de l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
Per a l'independentisme no és una solució anar a unes eleccions, les convoqui qui les convoqui, per resoldre el procés.
Encara que ho fes Puigdemont, ja veuríem sota quina fórmula, difícilment podria fer-se creïble que, aquest cop sí, amb una majoria una mica més reforçada que l'actual, seria possible declarar la independència o estovar el PP, el PSOE i C's (propietaris de 254 dels 350 escons del Congrés) per acordar un referèndum com el que s'ha ofert infinitat de vegades.
Si algú no vol fer la declaració d'independència amb tota la solemnitat -a hores d'ara crec que seria l'única manera efectiva de provocar moviments internacionals en pro d'una negociació- ha d'explicar quin és el seu pla i quines garanties d'efectivitat ofereix.
Puigdemont, i per extensió Junqueras, no poden caure en el mateix que Ada Colau.
L'alcaldessa, que rebutja qualsevol gest d'unilateralitat (condicionar qualsevol moviment a l'acord amb l'Estat és una contradicció flagrant per un espai polític que es reclama sobiranista), posa al mateix nivell el 155 i la declaració d'independència i just comença a plantejar-se si ha de seguir governant amb el PSC.
Ni ella ni el PDECat haurien de mantenir pactes amb els socialistes, còmplices de l'anorreament de les institucions, als grans ajuntaments, com també passa a Girona, Sant Cugat o Terrassa a més de la capital del país.
El marge d'actuació per als independentistes és cada cop més estret.
I també per als "comuns".
El PP, el PSOE i C's només deixen marge per fer pinya en defensa de les institucions catalanes, que de nou constatem que seran lliures o no seran. | [
"la veu de nació"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Carmen Calvo ha comunicat que Rajoy, Sánchez i Rivera han acordat en què consistiran les mesures de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. En primer lloc, TV3 i Catalunya Ràdio quedaran intervingudes, es prendrà el control dels Mossos i el control de la tresoreria del Govern, i finalment es convocaran eleccions.",
"a2": "PP, PSOE i Ciutadans han anunciat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, tot i que només tenen 27 escons dels 135 del Parlament català i sense fer cas de les demandes de Puigdemont per una solució dialogada. L’independentisme pressiona per fer efectiva la declaració unilateral, que Colau rebutja. Tresoreria, mitjans de comunicació i Mossos seran controlats des de Madrid.",
"a3": "Encara que des del PP havien demanat prudència, l’exministra de Cultura del PSOE ha explicat a Antena 3 i TVE que Rajoy, Sánchez i Rivera ja han decidit com s'aplicarà el 155. S’intervindrà TV3, Catalunya Ràdio, els Mossos, la tresoreria del Govern, i es convocaran eleccions a principis d’any. Mentrestant, continuen les mobilitzacions per l’empresonament de Sànchez i Cuixart. "
},
"extractive": {
"a1": "Sabem -tot i que el president espanyol ha evitat donar detalls des de Brussel·les- que s'intervindrà TV3 i Catalunya Ràdio per la seva escassa militància en el règim constitucional, que es prendrà el control dels Mossos, que es mantindrà el segrest de la tresoreria del Govern i que, finalment, es pretenen convocar eleccions autonòmiques al gener.\nEl president de la Generalitat està aquests dies atrapat entre els sectors més conservadors del seu partit, que li aconsellen no fer cap pas en fals (Artur Mas deia aquest divendres a l'Ara que no descartava que abans del ple del Senat per fer efectiu el 155 \"hi hagi una escletxa amb una mica de llum\"), i els que li demanen convocaran ja el ple de trencament per fer efectiva la independència.\nEncara que ho fes Puigdemont, ja veuríem sota quina fórmula, difícilment podria fer-se creïble que, aquest cop sí, amb una majoria una mica més reforçada que l'actual, seria possible declarar la independència o estovar el PP, el PSOE i C's (propietaris de 254 dels 350 escons del Congrés) per acordar un referèndum com el que s'ha ofert infinitat de vegades.\nEl PP, el PSOE i C's només deixen marge per fer pinya en defensa de les institucions catalanes, que de nou constatem que seran lliures o no seran.",
"a2": "Sabem -tot i que el president espanyol ha evitat donar detalls des de Brussel·les- que s'intervindrà TV3 i Catalunya Ràdio per la seva escassa militància en el règim constitucional, que es prendrà el control dels Mossos, que es mantindrà el segrest de la tresoreria del Govern i que, finalment, es pretenen convocar eleccions autonòmiques al gener.\nEl PP i el PSOE violenten les institucions del país i, amb només 27 escons dels 135 de la cambra catalana, volen convocar eleccions sense ni tant sols atendre abans, ni que sigui formalment, les reiterades peticions de diàleg del govern de Carles Puigdemont.\nEl president de la Generalitat està aquests dies atrapat entre els sectors més conservadors del seu partit, que li aconsellen no fer cap pas en fals (Artur Mas deia aquest divendres a l'Ara que no descartava que abans del ple del Senat per fer efectiu el 155 \"hi hagi una escletxa amb una mica de llum\"), i els que li demanen convocaran ja el ple de trencament per fer efectiva la independència.\nEl PP, el PSOE i C's només deixen marge per fer pinya en defensa de les institucions catalanes, que de nou constatem que seran lliures o no seran.",
"a3": "El PP volia prudència i mesura en les formes, però Calvo ha estat víctima de l'entusiasme i ha explicat que Rajoy, Sánchez i el tercer home, Albert Rivera, ja han pactat en què consistirà l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. \nSabem -tot i que el president espanyol ha evitat donar detalls des de Brussel·les- que s'intervindrà TV3 i Catalunya Ràdio per la seva escassa militància en el règim constitucional, que es prendrà el control dels Mossos, que es mantindrà el segrest de la tresoreria del Govern i que, finalment, es pretenen convocar eleccions autonòmiques al gener. \nEl president de la Generalitat està aquests dies atrapat entre els sectors més conservadors del seu partit, que li aconsellen no fer cap pas en fals (Artur Mas deia aquest divendres a l'Ara que no descartava que abans del ple del Senat per fer efectiu el 155 \"hi hagi una escletxa amb una mica de llum\"), i els que li demanen convocaran ja el ple de trencament per fer efectiva la independència.\nEn paral·lel, les entitats pressionen mantenint el to de les mobilitzacions i l'acció directa després de l'empresonament de Sànchez i Cuixart. "
},
"extreme": {
"a1": "Carmen Calvo anuncia que Rajoy, Sánchez i Rivera ja han discutit quines mesures portarà l'aplicació del 155.",
"a2": "S’ha anunciat l’aplicació del 155 per part del PP, el PSOE i Ciutadans, malgrat les peticions de diàleg de Puigdemont.",
"a3": "Carmen Calvo anuncia que PP, PSOE i Ciutadans han acordat com s’aplicarà el 155 a Catalunya. "
}
} |
1,915 | Per què Vox s'ha convertit en el primer partit de la dreta espanyola a Catalunya? | L'impacte del trumpisme global i el discurs exacerbat i populista de la dreta tradicional en el conflicte català han abonat el terreny per a l'èxit dels ultres | L'entrada de Vox al Parlament era una notícia anunciada per totes les enquestes.
El que no estava previst és que ho fes amb tanta força i que alhora superés partits més establerts, com el PP i Ciutadans.
D'aquesta manera, la formació que va fundar Santiago Abascal després d'abandonar els rengles del PP per la dreta ha esdevingut un actor nou en la política catalana i a la vegada reforça i molt la seva posició en l'escaquer espanyol.
Però quines són les raons que expliquen l'entrada de l'extrema dreta al parlament català?
Eleccions catalanes 14-F
Vox irromp al Parlament i es converteix en el referent de la dreta espanyolista
L'extrema dreta entra per primer cop a la cambra catalana amb 11 diputats i supera clarament PP i Ciutadans
Vox respon a un corrent global que ha fet acte de presència en la majoria de democràcies occidentals.
També havia d'arribar a l'estat espanyol, tot i que, com quasi bé sempre, els moviments internacionals de fons sempre arriben amb retard a Espanya.
El record del franquisme, a més, va dificultar que durant molts anys la dreta extrema -que mai se n'ha anat- s'expressés en clau ultra.
La crisi econòmica del 2008 va exacerbar els corrents antisistema, majoritàriament d'esquerres, però també de dretes.
L'èxit de Vox en aquestes eleccions indica que també a Catalunya s'ha generat una bossa de votants antisistema de dretes que estava fora del ràdar.
Val a dir també que, malgrat la seva entrada al Parlament, la societat catalana, fins ara, resta com a més inhòspita a l'extrema dreta que no pas l'espanyola, on Vox és la tercera força al Congrés.
Altres factors han jugat un paper determinant també en la irrupció dels de Santiago Abascal a la cambra catalana.
De ben segur, la menor participació d'aquest 14-F -amb més de 20 punts d'abstenció respecte de les eleccions del 2017- ha ajudat electoralment a un partit que recull la part més rabiosa del malestar social.
El procés, sens dubte, ha extremat l'ala més ultra de la dreta espanyola.
I anys de discursos bel·ligerants contra l'independentisme, amb llenguatges populistes, per part dels partits espanyols i, especialment, de l'unionisme més a la dreta, amb Ciutadans, però també el PP, al davant, han acabat donant combustible a un Vox en gestació.
Tampoc en això el cas espanyol és un fet aïllat.
Els dirigents de Vox han sumat les diverses faccions de la dreta extrema, com corroboren les llistes que han constituït, on s'hi veuen des de figures vinculades a Santiago Abascal des de la primera hora del partit, com el cap de llista, Ignacio Garriga, polítics provinents del PP, com l'exdiputat Antonio Gallego o d'altres dirigents procedents de l'anterior experiement ultra, Plataforma per Catalunya, com Juan Garriga o Mónica Lara.
Catalunya 2021
Altres notícies que et poden interessar
Dades: Eleccions catalanes 14-F
Què voten els barris més rics i més pobres de les ciutats catalanes?
El PSC obté més suports en els districtes humils, mentre que Junts en suma més allà on hi ha més recursos; la resta de forces tenen comportaments més variables
Eleccions catalanes 14-F
La desfeta del PDECat, en 10 actes
La formació postconvergent celebrarà a principis de març un consell nacional per decidir el futur del projecte, que sobreviu per ara amb 170 alcaldies i els quatre diputats al Congrés
Eleccions catalanes 14-F : INTERACTIU
INTERACTIU Coneix els 135 diputats del nou Parlament
Perfils i trajectòries de tots els representants al Parlament elegits aquest 14-F per Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida
Mapes interactius: Eleccions catalanes 14-F
MAPES L'independentisme supera el 50% de vots a nou de cada deu municipis
Les candidatures partidàries de la República catalana augmenten el percentatge de suports a 40 de les 42 comarques, entre les quals totes les metropolitanes
Eleccions catalanes 14-F
El municipi més independentista de Catalunya
Un vot a En Comú Podem va ser l'únic que es va endur un partit que no defensi la separació d'Espanya | [
"eleccions catalanes 14-f"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "A les eleccions catalanes del 14-F, Vox ha irromput al Parlament amb més força del que s'esperava. En analitzar les causes podem veure que el procés ha radicalitzat una part de la dreta. La poca participació en aquestes eleccions també ha jugat un paper clau i, per suposat, el discurs populista que té el partit.",
"a2": "La formació ultra Vox aconsegueix 11 escons al Parlament de Catalunya, i supera PP i Ciutadans. L’absentisme a les eleccions del 14-F, juntament amb els discursos contra l’independentisme i l’onada de trumpisme a tot el món, justifiquen aquesta entrada a la cambra catalana. Al Congrés, Vox es converteix en tercera força. Santiago Abascal aplega diversos fronts de l’extrema dreta.",
"a3": "Les enquestes ja ho avisaven: Vox ha ingressat al Parlament amb 11 diputats, una xifra molt superior a la de PP i Ciutadans. Els parlaments populistes dels partits unionistes, sobretot de dreta i extrema dreta, contra l’independentisme, han calat en la ciutadania. A això, s’hi suma una gran abstenció aquest 14-F i l'enuig de la gent per la situació econòmica."
},
"extractive": {
"a1": "L'extrema dreta entra per primer cop a la cambra catalana amb 11 diputats i supera clarament PP i Ciutadans Vox respon a un corrent global que ha fet acte de presència en la majoria de democràcies occidentals. \nL'entrada de Vox al Parlament era una notícia anunciada per totes les enquestes. \nD'aquesta manera, la formació que va fundar Santiago Abascal després d'abandonar els rengles del PP per la dreta ha esdevingut un actor nou en la política catalana i a la vegada reforça i molt la seva posició en l'escaquer espanyol. \nEl procés, sens dubte, ha extremat l'ala més ultra de la dreta espanyola. ",
"a2": "D'aquesta manera, la formació que va fundar Santiago Abascal després d'abandonar els rengles del PP per la dreta ha esdevingut un actor nou en la política catalana i a la vegada reforça i molt la seva posició en l'escaquer espanyol.\nL'extrema dreta entra per primer cop a la cambra catalana amb 11 diputats i supera clarament PP i Ciutadans Vox respon a un corrent global que ha fet acte de presència en la majoria de democràcies occidentals.\nDe ben segur, la menor participació d'aquest 14-F -amb més de 20 punts d'abstenció respecte de les eleccions del 2017- ha ajudat electoralment a un partit que recull la part més rabiosa del malestar social.\nEls dirigents de Vox han sumat les diverses faccions de la dreta extrema, com corroboren les llistes que han constituït, on s'hi veuen des de figures vinculades a Santiago Abascal des de la primera hora del partit, com el cap de llista, Ignacio Garriga, polítics provinents del PP, com l'exdiputat Antonio Gallego o d'altres dirigents procedents de l'anterior experiement ultra, Plataforma per Catalunya, com Juan Garriga o Mónica Lara.",
"a3": "D'aquesta manera, la formació que va fundar Santiago Abascal després d'abandonar els rengles del PP per la dreta ha esdevingut un actor nou en la política catalana i a la vegada reforça i molt la seva posició en l'escaquer espanyol.\nL'extrema dreta entra per primer cop a la cambra catalana amb 11 diputats i supera clarament PP i Ciutadans Vox respon a un corrent global que ha fet acte de presència en la majoria de democràcies occidentals. \nI anys de discursos bel·ligerants contra l'independentisme, amb llenguatges populistes, per part dels partits espanyols i, especialment, de l'unionisme més a la dreta, amb Ciutadans, però també el PP, al davant, han acabat donant combustible a un Vox en gestació. \nLa crisi econòmica del 2008 va exacerbar els corrents antisistema, majoritàriament d'esquerres, però també de dretes."
},
"extreme": {
"a1": "L'entrada de Vox al Parlament de Catalunya, amb 11 diputats, ha superat totes les previsions a les enquestes.",
"a2": "Vox entra al Parlament de Catalunya per l’augment global del trumpisme, pels discursos encesos antiprocés i per l’absentisme del 14-F.",
"a3": "El malestar generat en una part de la societat afavoreix l’auge de Vox a l’escenari polític català."
}
} |
683 | Sorlí a Vila-real: “Diumenge triem entre dipositar un vot més o tenir una veu pròpia que retorni l’autoestima als valencians | Baldoví: "Estem a la frontera del miracle. Només ens cal ser valents per fer història " | De nou l’aforament es va quedar petit en un acte de Compromís-Podem.
L’acte de campanya celebrat al teatre Els XIII de Vila-real, en què van participar el número 1 de la candidatura per València, Joan Baldoví, la número 1 per Castelló, Marta Sorlí, la número 2, Claudia Varella, el diputat autonòmic de Compromís, Vicent Marzà, i el de Podem, Marc Pallarés, així com els candidats al senat Jordi Navarrete i Emilia Sánchez-Pantoja va aconseguir un ple complet.
Baldoví va assegurar davant l’auditori que “estem a la frontera del miracle d’aconseguir que la Marta, la Claudia, el Jordi … vagen al Congrés dels Diputats i al Senat a fer política per a les persones, amb una veu valenciana forta”.
Baldoví ha afegit que “si ens esforcem, podem tenir grup propi acomplint tots els requisits, un 15% dels sufragis i més de cinc diputats”.
Segons Baldoví, “El 20D viurem les mateixes sensacions que el passat diumenge.
M’agraden els equips valencians, tots.
I diumenge passat, quan l’àrbitre va xiular el final, va ser un gran moment.
Va ser un gran final que els petits guanyen els grans “, va afirmar el que ha estat aquesta legislatura la veu de Compromís al Congrés en referència a la victòria del Vila-real sobre el Reial Madrid.
Per la seva banda, la número 1 de la candidatura per Castelló, Marta Sorlí, va afirmar que el dia 20 els i els castellonencs poden “o dipositar un vot més, o tenir una veu pròpia per tornar l’autoestima als valencians i les valencianes.
Diumenge triarem entre continuar sent una autonomia de segona o convertir-nos en terra d’oportunitats.
Perquè lluitarem per un finançament just que ens permeti fer escoles apostar per una salut universal “.
Segons Sorlí, parafrasejant Mandela, “la política ha d’aconseguir que el fill de l’obrer de la mina pugui acabar sent l’enginyer cap de la pròpia mina.
Això és el que no volen ni el PSOE, ni el PP ni Ciutadans.
Però nosaltres ho farem possible.
Acabarem amb la corrupció, amb l’austericidi, amb les panxes contentes i amb els “xanxullos”.
També la número 2 de Compromís Podem És el Moment al Congrés, Claudia Varella, va recordar que se celebrava l’aniversari de la Llei de Dependència i va afirmar que “hauria de ser la Llei de la Independència” de manera que “activarem polítiques per recuperar els nivells d’atenció sanitària i social anteriors a 2012 “.
Varella, que va centrar la seua intervenció en la necessitat d’una sanitat de veritat universal, va afirmar que “activarem una estratègia per a la innovació en medicaments i per aconseguir preus justos.
Cal acabar amb l’especulació dels preus dels medicaments i amb el megapoder de la indústria farmacèutica.
Posarem fi a la privatització encoberta de la sanitat “.
El diputat de Compromís i conseller d’Educació va relatar que “quan vam arribar a la Conselleria ens vam adonar que molts documents havien desaparegut.
Les carpetes i els expedients estaven buits.
Segons Marzà, “tenim molta pressa en el canvi, perquè la societat no pot aguantar més” i “per revertir aquesta situació que ens han deixat necessitem un finançament just, amb el qual construiríem 222 escoles a l’any; o podríem augmentar un terç la plantilla de professors, o tenir universitats gratuïtes “.
A l’acte també va intervenir la número 2 al Senat, Emilia Sánchez-Pantoja, que va dir que les de diumenge no són unes eleccions qualsevol.
“En aquestes no escollim entre blau o vermell.
Ara podem canviar el país i ha arribat l’hora.
Hem fet fora els corruptes de la Generalitat i ara toca portar el canvi a Madrid “.
Per la seva banda, el diputat vilarealenc de Podem, Marc Pallarés, va apel·lar al vot perquè “hem de canviar un país en el qual qui defrauda se’n va a casa, però a qui no pot pagar la seva hipoteca el tiren del seu domicili”. | [
"comarca",
"castelló de la plana",
"castelló de la plana"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'acte de campanya de Compromís-Podem que es va celebrar a Vila-real es va quedar petit, hi va haver ple complet. A l'acte van participar Baldoví i Sorlí, entre d'altres, i es van tractar punts com l'educació, la sanitat i la corrupció, deixant clar que volen convertir la Comunitat Valenciana en una terra d'oportunitats.",
"a2": "Compromís-Podem fa un acte de campanya a Vila-real, amb la participació dels principals candidats del partit al Congrés i al Senat. S’hi presenten Joan Baldoví, Marta Sorlí, Claudia Varella, Vicent Marzà i Marc Pallarés,pel Congrés, i Jordi Navarrete i Emilia Sánchez-Pantoja pel Senat. Apel·len al canvi, a netejar de corrupció i a invertir més en sanitat universal i educació.",
"a3": "La coalició Compromís-Podem va omplir el teatre Els XIII, de Vila-real, en el seu acte de campanya per a les eleccions generals. El número 1 de la candidatura per València, acompanyat d’altres candidats, va demanar el vot per poder formar grup parlamentari i vetllar pels interessos dels valencians en temes con el finançament, la sanitat o l’educació."
},
"extractive": {
"a1": "L’acte de campanya celebrat al teatre Els XIII de Vila-real, en què van participar el número 1 de la candidatura per València, Joan Baldoví, la número 1 per Castelló, Marta Sorlí, la número 2, Claudia Varella, el diputat autonòmic de Compromís, Vicent Marzà, i el de Podem, Marc Pallarés, així com els candidats al senat Jordi Navarrete i Emilia Sánchez-Pantoja va aconseguir un ple complet. \nBaldoví ha afegit que “si ens esforcem, podem tenir grup propi acomplint tots els requisits, un 15% dels sufragis i més de cinc diputats”. \nAcabarem amb la corrupció, amb l’austericidi, amb les panxes contentes i amb els “xanxullos”. \nPer la seva banda, la número 1 de la candidatura per Castelló, Marta Sorlí, va afirmar que el dia 20 els i els castellonencs poden “o dipositar un vot més, o tenir una veu pròpia per tornar l’autoestima als valencians i les valencianes.",
"a2": "L’acte de campanya celebrat al teatre Els XIII de Vila-real, en què van participar el número 1 de la candidatura per València, Joan Baldoví, la número 1 per Castelló, Marta Sorlí, la número 2, Claudia Varella, el diputat autonòmic de Compromís, Vicent Marzà, i el de Podem, Marc Pallarés, així com els candidats al senat Jordi Navarrete i Emilia Sánchez-Pantoja va aconseguir un ple complet.\nTambé la número 2 de Compromís Podem És el Moment al Congrés, Claudia Varella, va recordar que se celebrava l’aniversari de la Llei de Dependència i va afirmar que “hauria de ser la Llei de la Independència” de manera que “activarem polítiques per recuperar els nivells d’atenció sanitària i social anteriors a 2012 “.\nVa ser un gran final que els petits guanyen els grans “, va afirmar el que ha estat aquesta legislatura la veu de Compromís al Congrés en referència a la victòria del Vila-real sobre el Reial Madrid.\nPer la seva banda, la número 1 de la candidatura per Castelló, Marta Sorlí, va afirmar que el dia 20 els i els castellonencs poden “o dipositar un vot més, o tenir una veu pròpia per tornar l’autoestima als valencians i les valencianes.",
"a3": "L’acte de campanya celebrat al teatre Els XIII de Vila-real, en què van participar el número 1 de la candidatura per València, Joan Baldoví, la número 1 per Castelló, Marta Sorlí, la número 2, Claudia Varella, el diputat autonòmic de Compromís, Vicent Marzà, i el de Podem, Marc Pallarés, així com els candidats al senat Jordi Navarrete i Emilia Sánchez-Pantoja va aconseguir un ple complet. \nBaldoví ha afegit que “si ens esforcem, podem tenir grup propi acomplint tots els requisits, un 15% dels sufragis i més de cinc diputats”. \nPer la seva banda, la número 1 de la candidatura per Castelló, Marta Sorlí, va afirmar que el dia 20 els i els castellonencs poden “o dipositar un vot més, o tenir una veu pròpia per tornar l’autoestima als valencians i les valencianes. \nSegons Marzà, “tenim molta pressa en el canvi, perquè la societat no pot aguantar més” i “per revertir aquesta situació que ens han deixat necessitem un finançament just, amb el qual construiríem 222 escoles a l’any; o podríem augmentar un terç la plantilla de professors, o tenir universitats gratuïtes“."
},
"extreme": {
"a1": "Ple complet a l'acte de campanya de Compromís-Podem a Vila-real, en què van participar Baldoví i Sorlí, entre d'altres.",
"a2": "Acte de campanya de Compromís-Podem a Vila-real per a les eleccions del 20D al Congrés i al Senat.",
"a3": "Baldoví crida a la mobilització el 20D perquè els valencians tinguin veu en el Congrés dels Diputats."
}
} |
2,753 | Tres empresaris investigats pel cas del 3% declaren davant del jutge del Vendrell | La fiscalia demanarà que se citi a declarar tots els detinguts en l'operació Pika un cop la Guàrdia Civil ha lliurat l'atestat dels registres | Nova jornada de declaracions als jutjats del Vendrell pel cas del 3%.
Els empresaris vinculats a la constructora Oproler, Sergio Lerma i Josep Manel Bassols, i el president de Rogasa, José Luis Romero, han accedit a declarar davant del magistrat que investiga el presumpte finançament irregular de CDC a través de l'adjudicació d'obra pública.
Com ja va passar aquest dimecres amb l'extresorer de CDC, Andreu Viloca, les citacions no s'ha centrat en els registres de l'operació Pika del passat 2 de febrer, tot i que s'ha preguntat als investigats per les obres del túnel de les Glòries o de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa.
Al seu torn, segons han assenyalat fonts judicials, l'exdirector general d'Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell, l'empresari berguedà Fèlix Pasquina i l'exconseller delegat de Copisa, Xavier Tauler, s'han acollit al seu dret de no declarar.
Aquest dijous, la Guàrdia Civil ha lliurat al jutge l'atestat dels registres de principis de mes i ara la fiscalia anticorrupció preveu demanar que se citi a declarar en qualitat d'investigats els 18 detinguts.
Segons fonts judicials, l'interrogatori del president de Rogasa, José Luis Romero, ha inclòs preguntes sobre les obres de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa.
Romero és l'únic dels empresaris citats a declarar que no va ser detingut en l'operació Pika -ho havia estat per l'operació Petrum, l'octubre del 2015-.
Per la seva banda, els dos empresaris vinculats a la constructora Oproler, Sergio Lerma i Josep Manel Bassols -també exalcalde d'Anglès-, han hagut de respondre per la construcció del túnel de les Glòries de Barcelona.
La firma formava part de la Unió Temporal d'Empreses encarregada de l'obra, juntament amb les constructores Benito Arnó, Copisa i Comsa, que també estan sent investigades.
Al seu torn, ni l'exdirector general d'Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell, ni els empresaris Fèlix Pasquina -de la firma berguedana Pasquina- i Xavier Tauler -Copisa-, han prestat declaració davant del jutge Josep Bosch i el fiscal anticorrupció José Grinda.
L'extresorer de CDC, Andreu Viloca, també es va acollir aquest dimecres al seu dret de no declarar adduint que la causa continua secreta.
En el seu cas, l'interrogatori preveia preguntes sobre les investigacions que afecten a BIMSA i al Port de Barcelona, entre d'altres.
Després de les compareixences d'aquest dimecres i dijous, el jutge no ha acordat la imposició de cap nova mesura cautelar.
Tots els investigats, tret de Pasquina, ja tenen retirat el passaport.
Els 18 detinguts en l'operació Pika hauran de comparèixer al jutjat
Aquest dijous, la Guàrdia Civil de Tarragona ha lliurat al magistrat l'atestat dels registres realitzats a principis de febrer en el marc de l'operació Pika.
Un cop realitzat aquest tràmit, està previst que properament la fiscalia demani al jutge que citi a declarar els 18 detinguts en qualitat d'investigats.
Entre aquests, a més de Viloca, Rosell, Tauler, Lerma, Bassols i Pasquina, també hi ha l'exdirigent de CDC Francesc Sánchez; l'extinent d'alcalde de Barcelona Antoni Vives; el director general de BIMSA, Àngel Sánchez; Constantí Serrallonga, exgerent de l'Ajuntament de Barcelona i actual director general de la Fira de Barcelona; el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, i altres empresaris.
Fonts judicials han apuntat també que, la setmana que ve, es podria acordar l'aixecament parcial del secret de sumari en relació a totes les investigacions portades a terme fins l'abril del 2016 dins d'aquest cas del 3%.
La Fiscalia Anticorrupció considera que la trama investigada havia dissenyat una mecànica basada en concursos d'obra pública "manegats" i "controlats".
Els concursos, sosté el ministeri fiscal, ja estaven "atorgats prèviament", tot i la seva "aparença de regularitat", amb l'objectiu de finançar irregularment CDC a través de donacions a les fundacions.
Per a la fiscalia els fets serien constitutius dels delictes d'organització criminal, suborn, tràfic d'influències, prevaricació, finançament il·legal de partits, blanqueig de capitals i malversació de fons públics. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "En la nova jornada de declaracions pel cas del finançament irregular de CDC a través d'adjudicacions d’obra pública, han declarat avui als jutjats del Vendrell tres empresaris vinculats a la constructora Oproler. Alguns dels investigats s'han acollit al seu dret de no declarar, metre anticorrupció preveu que els 18 detinguts pel cas del 3% també seran citats a declarar.",
"a2": "Tres empresaris investigats per corrupció en el cas 3% declaren davant del jutge per finançar de manera il·legal CDC mitjançant donacions a fundacions. A més, la Guardia Civil ja ha lliurat al jutge l’atestat dels registres de l’operació Pika i ara la fiscalia anticorrupció té previst demanar que els 18 detinguts declarin com a investigats. ",
"a3": "Avui s'han presentat davant del jutge del Vendrell que instrueix el cas del 3% alguns dels 18 investigats en l’operació Pika de començaments de febrer. Han declarat els empresaris Sergio Lerma i Josep Maria Bassols, i l’exdirector general d’Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell. Per la seva part, Xavier Tauler, exconseller delegat de Copisa, i l’empresari Fèlix Pasquina, s’han negat a declarar."
},
"extractive": {
"a1": "Els empresaris vinculats a la constructora Oproler, Sergio Lerma i Josep Manel Bassols, i el president de Rogasa, José Luis Romero, han accedit a declarar davant del magistrat que investiga el presumpte finançament irregular de CDC a través de l'adjudicació d'obra pública.\nCom ja va passar aquest dimecres amb l'extresorer de CDC, Andreu Viloca, les citacions no s'ha centrat en els registres de l'operació Pika del passat 2 de febrer, tot i que s'ha preguntat als investigats per les obres del túnel de les Glòries o de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa.\nAquest dijous, la Guàrdia Civil ha lliurat al jutge l'atestat dels registres de principis de mes i ara la fiscalia anticorrupció preveu demanar que se citi a declarar en qualitat d'investigats els 18 detinguts.\nAquest dijous, la Guàrdia Civil de Tarragona ha lliurat al magistrat l'atestat dels registres realitzats a principis de febrer en el marc de l'operació Pika.",
"a2": "Els empresaris vinculats a la constructora Oproler, Sergio Lerma i Josep Manel Bassols, i el president de Rogasa, José Luis Romero, han accedit a declarar davant del magistrat que investiga el presumpte finançament irregular de CDC a través de l'adjudicació d'obra pública.\nCom ja va passar aquest dimecres amb l'extresorer de CDC, Andreu Viloca, les citacions no s'ha centrat en els registres de l'operació Pika del passat 2 de febrer, tot i que s'ha preguntat als investigats per les obres del túnel de les Glòries o de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa.\nAquest dijous, la Guàrdia Civil ha lliurat al jutge l'atestat dels registres de principis de mes i ara la fiscalia anticorrupció preveu demanar que se citi a declarar en qualitat d'investigats els 18 detinguts.\nEls concursos, sosté el ministeri fiscal, ja estaven \"atorgats prèviament\", tot i la seva \"aparença de regularitat\", amb l'objectiu de finançar irregularment CDC a través de donacions a les fundacions. ",
"a3": "Els empresaris vinculats a la constructora Oproler, Sergio Lerma i Josep Manel Bassols, i el president de Rogasa, José Luis Romero, han accedit a declarar davant del magistrat que investiga el presumpte finançament irregular de CDC a través de l'adjudicació d'obra pública.\nNova jornada de declaracions als jutjats del Vendrell pel cas del 3%. \nCom ja va passar aquest dimecres amb l'extresorer de CDC, Andreu Viloca, les citacions no s'ha centrat en els registres de l'operació Pika del passat 2 de febrer, tot i que s'ha preguntat als investigats per les obres del túnel de les Glòries o de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa. \nAl seu torn, segons han assenyalat fonts judicials, l'exdirector general d'Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell, l'empresari berguedà Fèlix Pasquina i l'exconseller delegat de Copisa, Xavier Tauler, s'han acollit al seu dret de no declarar. "
},
"extreme": {
"a1": "Declaren als jutjats del Vendrell tres empresaris vinculats a Oproler pel cas del finançament irregular de CDC.",
"a2": "Els investigats pel cas del 3% declaren davant del jutge per presumpte finançament irregular de CDC a través de donacions.",
"a3": "Declaren davant del jutge tres empresaris investigats pel cas del 3% per presumpte finançament irregular de CDC."
}
} |
586 | Compte enrere per a la reformulació del Consell per la República | ERC demana un acord per a reformar el consell abans de les eleccions de l’octubre | En el pacte de govern entre ERC i JxCat, la reformulació del Consell per la República i la vinculació amb la direcció estratègica es van deixar per a més endavant.
La voluntat de Junts que inclogués l’òrgan col·legiat per a la presa de decisions del moviment i el recel d’Esquerra que Carles Puigdemont pretengués tutelar Pere Aragonès van acabar menant els dos socis a aparcar el nucli de la disputa per desencallar la investidura.
Però la reformulació del consell continua pendent i les diferències han tornat a aflorar ara, mentre els partits i les entitats independentistes treballen per a recosir la unitat estratègica.
El nucli del malestar són les eleccions a l’assemblea de representants del Consell per la República, que s’han de fer el primer d’octubre.
ERC reclama que hi hagi un pacte global, de tots els actors independentistes, abans de les eleccions.
Ho va explicar dilluns Marta Vilalta en una conferència de premsa, després d’avançar-ho l’ACN.
Però el consell no està disposat a aturar el desplegament institucional sine die fins que s’arribi a un acord.
De fet, les eleccions ja s’havien de fer al juny i les van ajornar.
El calendari es complica perquè el procés electoral previst pel Consell per la República comença el 22 d’agost, amb l’obertura del període per a la presentació de candidatures.
De manera que falta un mes.
El malestar prové principalment del calendari, però indirectament respon a una visió de fons sobre la manera d’executar la reformulació: si des de fora del consell o des de dins.
Fonts d’Esquerra subratllen que hi hauria d’haver un acord global sobre les funcions, els objectius, la participació i la gestió del consell.
Aquesta voluntat topa, tanmateix, amb el funcionament viu de l’organisme, que té més de 98.000 socis, un reglament i un calendari electoral, i que, segons fonts internes, està disposat a reformular-se, però respectant els procediments propis.
En concret, l’oferta que el consell va fer als partits independentistes durant la marató negociadora per a la investidura de Pere Aragonès va ser que la direcció estratègica del procés es convertís en un tercer òrgan, a banda el govern del consell –que presideix Carles Puigdemont– i l’assemblea de representants –que provisionalment ha funcionat amb membres fundacionals.
Si hi hagués un acord entre tots els actors, Puigdemont tindria la potestat reglamentària de nomenar nous membres del govern del consell fins i tot abans de les eleccions.
Però tant el reglament de l’ens com l’estratègia a l’exili, inclosa en el document “Preparem-nos”, haurien de ser modificats per l’assemblea de representants.
Si ERC i la CUP, que és fora del consell, no s’impliquen en les eleccions de l’octubre i la data es manté, el biaix partidista que denuncien que té respecte de Junts es podria mantenir i consolidar en el que funciona, a la pràctica, com un parlament dins el Consell per la República.
En concret, s’elegiran una quarantena de membres que hauran de ser càrrecs electes (diputats del Parlament de Catalunya, diputats del congrés espanyol, senadors del Principat elegits al parlament, regidors del Principat i eurodiputats) i 81 membres més que es triaran entre els ciutadans que s’hi presentin.
ERC, mentrestant, manté congelada la participació en el consell: tampoc no va prendre part en la segona assemblea fundacional de representants en què, entre més decisions, es van nomenar els membres de la sindicatura electoral.
Fonts de la CUP diuen que dialoguen amb el conjunt de l’independentisme per reformar el consell amb l’objectiu que esdevingui “un marc compartit”, i això inclou l’organització i el funcionament polític.
Segons els anticapitalistes, tanmateix, la prioritat és construir estratègies compartides.
Si es deslloriga el nus principal i les divergències desapareixen serà, diuen, “molt més fàcil de definir la naturalesa i les funcions dels diversos espais”.
L’ANC i Òmnium també defensen que hi hagi un sol òrgan de direcció col·legiada del moviment, que podria ser el consell si es modifiqués.
L’ANC ja va advertir, a més, que no s’integraria d’entrada en cap taula com la que han pactat ERC i la CUP en l’acord per a la investidura d’Aragonès, després de l’experiència d’haver participat en l’anterior taula estratègica, que es va deixar de reunir quan va començar la pre-campanya electoral i les converses no van desembocar en cap resposta unitària a les sentències del judici de l’1-O ni a la inhabilitació de Quim Torra. | [
"país"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "ERC demana un pacte global per reformar el Consell per la República i la seva vinculació amb la direcció estratègica. Aquestes mesures ja es van ajornar quan ERC va fer el pacte de govern amb JxCAT, però ara Esquerra ho torna a demanar i creu que hi hauria d'haver un pacte global sobre les funcions, objectius, participació i gestió del consell.",
"a2": "L’1-O hi haurà eleccions al Consell per la República. ERC i JxCat negocien la seva reformulació i la vinculació amb la direcció estratègica, però de moment no arriben a acord. La CUP també negocia la reforma del Consell, però prioritzen les “estratègies compartides”. Si ERC i la CUP no entren al Consell, aquest tindrà un greuge partidista respecte de Junts.",
"a3": "ERC ha fet una crida a la unitat estratègica de l’independentisme abans d’escollir els representants del Consell a l’octubre. Aquest ja va ser un dels punts conflictius en la negociació per l’acord de Govern entre ERC i JxCat per la investidura, juntament amb la suposada tutela que Carles Puigdemont volia exercir sobre Pere Aragonès. "
},
"extractive": {
"a1": "En el pacte de govern entre ERC i JxCat, la reformulació del Consell per la República i la vinculació amb la direcció estratègica es van deixar per a més endavant.\nEl nucli del malestar són les eleccions a l’assemblea de representants del Consell per la República, que s’han de fer el primer d’octubre.\nEn concret, l’oferta que el consell va fer als partits independentistes durant la marató negociadora per a la investidura de Pere Aragonès va ser que la direcció estratègica del procés es convertís en un tercer òrgan, a banda el govern del consell –que presideix Carles Puigdemont– i l’assemblea de representants –que provisionalment ha funcionat amb membres fundacionals.\nSi ERC i la CUP, que és fora del consell, no s’impliquen en les eleccions de l’octubre i la data es manté, el biaix partidista que denuncien que té respecte de Junts es podria mantenir i consolidar en el que funciona, a la pràctica, com un parlament dins el Consell per la República.",
"a2": "En el pacte de govern entre ERC i JxCat, la reformulació del Consell per la República i la vinculació amb la direcció estratègica es van deixar per a més endavant.\nEl nucli del malestar són les eleccions a l’assemblea de representants del Consell per la República, que s’han de fer el primer d’octubre.\nEn concret, l’oferta que el consell va fer als partits independentistes durant la marató negociadora per a la investidura de Pere Aragonès va ser que la direcció estratègica del procés es convertís en un tercer òrgan, a banda el govern del consell –que presideix Carles Puigdemont– i l’assemblea de representants –que provisionalment ha funcionat amb membres fundacionals.\nSi ERC i la CUP, que és fora del consell, no s’impliquen en les eleccions de l’octubre i la data es manté, el biaix partidista que denuncien que té respecte de Junts es podria mantenir i consolidar en el que funciona, a la pràctica, com un parlament dins el Consell per la República.",
"a3": "En el pacte de govern entre ERC i JxCat, la reformulació del Consell per la República i la vinculació amb la direcció estratègica es van deixar per a més endavant.\nLa voluntat de Junts que inclogués l’òrgan col·legiat per a la presa de decisions del moviment i el recel d’Esquerra que Carles Puigdemont pretengués tutelar Pere Aragonès van acabar menant els dos socis a aparcar el nucli de la disputa per desencallar la investidura. \nPerò la reformulació del consell continua pendent i les diferències han tornat a aflorar ara, mentre els partits i les entitats independentistes treballen per a recosir la unitat estratègica. \nEl nucli del malestar són les eleccions a l’assemblea de representants del Consell per la República, que s’han de fer el primer d’octubre."
},
"extreme": {
"a1": "ERC demana un pacte global per dur a terme la reformulació del Consell abans de les eleccions.",
"a2": "ERC i JxCat no es posen d’acord per reformular el Consell per la República, mentre la CUP segueix sense implicar-s’hi.",
"a3": "Eleccions a l’assemblea de representants del Consell per la República, el nou escull que han de salvar ERC i Junts. "
}
} |
998 | Vaquers de la plana de Vic i Bon Preu s’alien per treure al mercat una llet amb un preu just per al ramader | Distribuiran vint mil litres de llet a la setmana i preveuen d'ampliar l'oferta si el producte té èxit | Bri d’esperança al sector lleter d’Osona.
Després de mesos de mobilitzacions, s’ha fet un primer pas per començar a pagar la llet a un preu just per als ramaders.
Un acord entre la cooperativa Vaquers d’Osona i els supermercats Bonpreu Esclat permetrà de pagar un preu als ramaders per sobre del cost de producció.
En concret, el grup osonenc pagarà 41,5 cèntims el litre de llet, quan el seu cost de producció és de 40 cèntims el litre.
Sota la marca Terra i Tast, es distribuiran vint mil litres de llet a la setmana, i l’oferta s’ampliarà si hi ha demanda.
Aquesta és la primera vegada que es paga la llet per sobre del preu de cost, però els ramaders alerten que, si la iniciativa no s’estén més enllà, el seu futur està sentenciat.
En els darrers vint anys, a Catalunya han tancat el 70% de les granges de llet.
En la majoria de casos és perquè el preu al que venen la llet no cobreix les despeses de produir-la i, per tant, la situació es fa insostenible.
Per això, fa mesos que els ramaders estan en peu de guerra per reclamar que se’ls pagui un preu just.
Els grans distribuïdors paguen, de mitjana, 34 cèntims el litre de llet, mentre que els ramaders asseguren que el cost de producció és de 40 cèntims el litre.
Ara, un acord entre el grup Bon Preu i la quarantena de ramaders de la cooperativa plana de Vic i Vaquers d’Osona permetrà donar un bri d’esperança al sector.
L’aliança estableix que els ramaders rebran un preu just per la producció de llet: se’ls pagarà 41,5 cèntims el litre i el preu s’anirà actualitzant i ajustant perquè sempre estigui per sobre del preu de cost.
La decisió de Bon Preu arriba després d’una prova pilot que s’ha fet el darrer mes col·locant una partida petita d’ampolles als supermercats del grup.
Ara, la cadena de supermercats distribuirà 20.000 litres de llet a la setmana, tota produïda a Osona per la cinquantena de granges que formen part de la cooperativa Vaquers d’Osona.
Es tracta d’una quantitat encara molt menor si es té en compte el total de llet que es produeix a la comarca.
“Creieu-me si us dic que el client té molta més força de la que s’imagina.
El client mana i és qui decideix què tenim i què no als nostres lineals”.
Així de clar s’ha pronunciat el director d’operacions de Bon Preu, Joan Sabartés, qui ha subratllat que la voluntat de la cadena de supermercats és augmentar l’oferta si el producte té èxit.
En aquest sentit, s’ha referit a la llet de marca blanca, que també es té als lineals a un preu de 0,66 cèntims el litre.
És a dir, per sota del preu de cost.
“Estaríem encantats de no vendre-la, però això no depèn de mi.
Nosaltres posem a l’abast del consumidor tots els productes i és ell el qui escull”, ha subratllat.
Aquesta és la primera vegada que distribuïdors i ramaders es posen d’acord en un preu, sense intermediaris, i això és el que ha fet possible un preu just.
Des de Vaquers d’Osona, el seu portaveu, Daniel Bassas, s’ha mostrat molt satisfet i ha afegit que la iniciativa suposa “un canvi de paradigma”.
Tot i això, ha assegurat que no es resol el problema i ara cal que altres distribuïdores també s’apuntin a la iniciativa.
El Jordi Compte és ramader i està al capdavant d’una granja d’unes 250 vaques de llet a Vic.
Veu la iniciativa de Bon Preu Esclat amb esperança, però alerta que no és suficient.
“Fa temps que les passem magres.
Si continua així, haurem de plegar tots”, lamenta.
Compte comercialitza els 3 o 4 milions de litres de llet que, durant l’any, fan les seves vaques “a pèrdues”.
“Tot s’apuja: el gasoil, la llum, els cereals.
I a pèrdues no pots aguantar”, avisa. | [
"economia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La cooperativa Vaquers d’Osona i els supermercats Bonpreu han arribat a un acord per vendre llet a un preu just per als ramaders, concretament es pagarà a 41,5 cèntims quan el cost de producció és de 40 cèntims el litre. Aquest acord arriba després d'anys de reivindicacions per part dels ramaders. De moment es distribuiran 20.000 litres a la setmana.",
"a2": "La cadena de supermercats Bonpreu Esclat distribuirà 20.000 litres de llet a la setmana produïda per la cooperativa Vaquers d’Osona i pagada a un preu just als ramaders. Les grans distribuïdores paguen 34 cèntims el litre, però als ramaders els costa 40 cèntims. Ara cobraran el litre a 41,5 cèntims, però cal que altres distribuïdores també apugin el preu.",
"a3": "Després d’una prova pilot, els supermercats Bon Preu i Esclat han acordat amb Vaquers de la Plana de Vic comercialitzar una nova llet que pagaran per sobre del cost de producció, a 41,5 cèntims el litre. Els ramaders han aplaudit la iniciativa però adverteixen que s’ha d’expandir a altres productes per tal d’evitar el tancament de les granges."
},
"extractive": {
"a1": "Un acord entre la cooperativa Vaquers d’Osona i els supermercats Bonpreu Esclat permetrà de pagar un preu als ramaders per sobre del cost de producció. \nL’aliança estableix que els ramaders rebran un preu just per la producció de llet: se’ls pagarà 41,5 cèntims el litre i el preu s’anirà actualitzant i ajustant perquè sempre estigui per sobre del preu de cost.\nEn concret, el grup osonenc pagarà 41,5 cèntims el litre de llet, quan el seu cost de producció és de 40 cèntims el litre. \nSota la marca Terra i Tast, es distribuiran vint mil litres de llet a la setmana, i l’oferta s’ampliarà si hi ha demanda.",
"a2": "Un acord entre la cooperativa Vaquers d’Osona i els supermercats Bonpreu Esclat permetrà de pagar un preu als ramaders per sobre del cost de producció.\nEls grans distribuïdors paguen, de mitjana, 34 cèntims el litre de llet, mentre que els ramaders asseguren que el cost de producció és de 40 cèntims el litre. \nL’aliança estableix que els ramaders rebran un preu just per la producció de llet: se’ls pagarà 41,5 cèntims el litre i el preu s’anirà actualitzant i ajustant perquè sempre estigui per sobre del preu de cost.\nTot i això, ha assegurat que no es resol el problema i ara cal que altres distribuïdores també s’apuntin a la iniciativa.",
"a3": "Un acord entre la cooperativa Vaquers d’Osona i els supermercats Bonpreu Esclat permetrà de pagar un preu als ramaders per sobre del cost de producció. \nL’aliança estableix que els ramaders rebran un preu just per la producció de llet: se’ls pagarà 41,5 cèntims el litre i el preu s’anirà actualitzant i ajustant perquè sempre estigui per sobre del preu de cost. \nLa decisió de Bon Preu arriba després d’una prova pilot que s’ha fet el darrer mes col·locant una partida petita d’ampolles als supermercats del grup. \nAquesta és la primera vegada que es paga la llet per sobre del preu de cost, però els ramaders alerten que, si la iniciativa no s’estén més enllà, el seu futur està sentenciat. "
},
"extreme": {
"a1": "Acord pioner entre els Vaquers d'Osona i Bonpreu per vendre la llet a un preu just.",
"a2": "Bon Preu i Vaquers d’Osona vendran la llet a un preu just per als ramaders, que passen per una situació insostenible.",
"a3": "Terra i Tast, la primera llet que arriba al mercat amb un preu just per al ramader. "
}
} |
2,874 | La comèdia gestual i la veu dels 'Tenors' obre la temporada de la Sala Trono-Armanyà | 17 companyies catalanes i internacionals presenten les seves propostes en la nova programació, que s'allarga fins al gener | L'humor gestual i la potència de veu de 'Tenors', de la companyia Il·luminati, són els encarregats d'aixecar el teló aquest dijous i d'estrenar la nova temporada a la Sala Trono-Armanyà.
Fins al gener, 17 companyies catalanes i internacionals presentaran les seves propostes, com 'Yerma', dirigida pel tarragoní Marc Chornet; 'Màtria', de Carla Rovira Pitarch; 'El llarg dinar de Nadal', de la companyia La Ruta 40; o 'Les Dones Sàvies', de la companyia El Maldà.
Aquesta és la segona temporada a l'espai, caixa escènica de Teatre Metropol, després del trasllat de l'antiga Sala Trono a la Part Alta de Tarragona.
Amb la primera temporada tancada i una altra a punt de començar, el gestor i programador de la Sala Trono-Armanyà, Joan Negrié, fa bon balanç del trasllat.
"Hi cap més gent, les companyies treballen amb més comoditat i estem al centre de la ciutat", ha valorat.
Des d'aquest dijous fins diumenge, les veus de tres tenors seran les que ressonaran a la Sala Trono, que impressionaran el públic i el faran riure amb la comèdia gestual.
"És la representació còmica de la vida d'un tenor", resumeix Negrié, que explica que la funció ensenya com tres tenors es preparen per a l'espectacle i, d'alguna manera, competeixen per lluir-se i demostrar que cadascú d'ells és capaç de fer la nota més llarga, o la més aguda, o de cantar més fort, en un escenari on només hi ha tres faristols i un piano de cua.
El programador de la Sala Trono-Armanyà anima els espectadors a descobrir la cartellera, "indispensable per a conèixer el teatre contemporani català i el que passa i preocupa a les companyies contemporànies".
"Totes seran a la Sala Trono", ha assegurat Negrié, convençut que mostraran el talent internacional, local i també local, "d'artistes tarragonins que defensem sempre".
Després d'abaixar el teló a l'antic local, al carrer Misser Sitges, la Sala Trono està satisfeta amb la reubicació.
"Aquí estem molt bé", ha admès Negrié, que detalla que la caixa escènica del Teatre Metropol és un espai més ampli, hi cap més gent i ofereix més comoditat a espectadors i a les companyies, que poden treballar "amb més tranquil·litat a nivell tècnic".
"Les companyies aprofiten les qüestions tècniques per a donar més potència als espectacles", ha dit.
A més, la localització, a tocar de la Rambla Nova, els dona "més difusió".
A banda de les sensacions, les xifres també constaten que el trasllat és positiu.
En l'anterior temporada, de febrer a maig, la Sala Trono Armanyà va tancar amb 3.125 espectadors, 1.300 més que en el mateix període de l'any anterior, quan encara actuaven a l'antic local, amb menys aforament.
Així, l'ocupació ha rondat el 85%.
Arrenquen la segona temporada amb la intenció de repetir.
La Sala Trono programa per aquesta temporada el concert de les Miau Trío; la companyia Nexus Europa i Les Antonietes porta 'Escenes d'un matrimoni' i també es programa 'Yerma', amb la posada en escena de Marc Chornet.
També es veurà a la Sala Trono-Armanyà 'El Niño de la Tele', de la companyia Flyhard Produccions; 'Ni con tres vidas que tuviera', de la companyia La Peregrina i RqueR Producciones, basada en l'entrevista de Jordi Évole a l'exmembre d'ETA Iñaki Rekarte a 'Salvados'.
'Sembla que rigui', d'Òscar Constantí i Mont Plans, obrirà la programació de novembre, que continuarà amb 'Mentalismo reservado', del mag i mentalista argentí Tony Montana, 'Magicomic (l'antiestrès)', de Jordi Pota; 'Conexiones', Alba i Ceci Zen; a més de 'Màtria' i 'El Declive', de la companyia Banfield teatro ensamble; i 'Instantáneas', la dansa del ballet Amaia Dorronsoro.
Per acomiadar l'any, FACK15ANYS, de Roger Benet, s'estrenarà a la Sala Trono-Armanyà.
El 2019 l'encetarà 'Paraules d'amor', una comèdia que ret homenatge a les "moltes maneres de parlar el català, no sempre conforme amb les normes de l'Acadèmia, dels avis o pares".
'El llarg dinar de Nadal' i 'Les dones sàvies' tancaran la temporada a finals de gener. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "\"Tenors\" és l'obra de comèdia gestual i de veu que enceta la nova temporada de la Sala Trono-Armanyà. Des d'ara fins al gener, unes 17 companyies tant catalanes com internacionals passaran per la sala a defensar la seva proposta. Arrenca la segona temporada en una localització diferent però on s'espera seguir amb mes del 85% d'ocupació.",
"a2": "La sala Trono-Armanyà de Tarragona presenta la segona temporada després de traslladar-se prop de la Rambla Nova. La nova ubicació els permet més comoditat i espai tant als espectadors com a les companyies. Esperen repetir el 85% d’ocupació de la temporada anterior. Estrenen “Tenors”, d’Il·luminati, “Yerma”, dirigida per Marc Chornet i “Màtria”, de Carla Rovira, entre d'altres.",
"a3": "En quant a la resta d'espectacles de la cartellera, la Sala Trono-Armanyà comptarà amb disset companyies catalanes i internacionals que presentaran les seves creacions fins al gener. Joan Negrié ha destacat molt positivament el trasllat de la sala a l’espai caixa escènica del Teatre Metropol, ja que és més ampli, té més aforament i tècnicament s’hi treballa millor. "
},
"extractive": {
"a1": "L'humor gestual i la potència de veu de 'Tenors', de la companyia Il·luminati, són els encarregats d'aixecar el teló aquest dijous i d'estrenar la nova temporada a la Sala Trono-Armanyà. \nFins al gener, 17 companyies catalanes i internacionals presentaran les seves propostes, com 'Yerma', dirigida pel tarragoní Marc Chornet; 'Màtria', de Carla Rovira Pitarch; 'El llarg dinar de Nadal', de la companyia La Ruta 40; o 'Les Dones Sàvies', de la companyia El Maldà. \nAquesta és la segona temporada a l'espai, caixa escènica de Teatre Metropol, després del trasllat de l'antiga Sala Trono a la Part Alta de Tarragona.\nEn l'anterior temporada, de febrer a maig, la Sala Trono Armanyà va tancar amb 3.125 espectadors, 1.300 més que en el mateix període de l'any anterior, quan encara actuaven a l'antic local, amb menys aforament.",
"a2": "L'humor gestual i la potència de veu de 'Tenors', de la companyia Il·luminati, són els encarregats d'aixecar el teló aquest dijous i d'estrenar la nova temporada a la Sala Trono-Armanyà.\nFins al gener, 17 companyies catalanes i internacionals presentaran les seves propostes, com 'Yerma', dirigida pel tarragoní Marc Chornet; 'Màtria', de Carla Rovira Pitarch; 'El llarg dinar de Nadal', de la companyia La Ruta 40; o 'Les Dones Sàvies', de la companyia El Maldà.\n\"Hi cap més gent, les companyies treballen amb més comoditat i estem al centre de la ciutat\", ha valorat.\nLa Sala Trono programa per aquesta temporada el concert de les Miau Trío; la companyia Nexus Europa i Les Antonietes porta 'Escenes d'un matrimoni' i també es programa 'Yerma', amb la posada en escena de Marc Chornet.",
"a3": "L'humor gestual i la potència de veu de 'Tenors', de la companyia Il·luminati, són els encarregats d'aixecar el teló aquest dijous i d'estrenar la nova temporada a la Sala Trono-Armanyà. \nFins al gener, 17 companyies catalanes i internacionals presentaran les seves propostes, com 'Yerma', dirigida pel tarragoní Marc Chornet; 'Màtria', de Carla Rovira Pitarch; 'El llarg dinar de Nadal', de la companyia La Ruta 40; o 'Les Dones Sàvies', de la companyia El Maldà. \nAquesta és la segona temporada a l'espai, caixa escènica de Teatre Metropol, després del trasllat de l'antiga Sala Trono a la Part Alta de Tarragona. \n\"Aquí estem molt bé\", ha admès Negrié, que detalla que la caixa escènica del Teatre Metropol és un espai més ampli, hi cap més gent i ofereix més comoditat a espectadors i a les companyies, que poden treballar \"amb més tranquil·litat a nivell tècnic\"."
},
"extreme": {
"a1": "La Sala Trono-Armanyà enceta nova temporada amb una comèdia gestual i de veu de la mà dels \"Tenors\".",
"a2": "Nova temporada a la sala Trono-Armanyà, després de reubicar-se a un local més gran i còmode per espectadors i companyies.",
"a3": "\"Tenors\", de la companyia Il·luminati, aixeca el teló de la nova temporada de la Sala Trono-Armanyà. "
}
} |
2,438 | L'ACA farà 75 actuacions a la part baixa de la conca de la Tordera pel temporal Gloria amb un cost d'entre 5 i 7 MEUR | La Generalitat s'ha reunit amb alcaldes de la zona, una de les més afectades pel desbordament del riu | L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) farà 75 actuacions a la part baixa de la conca de la Tordera afectada pel temporal Gloria.
Els treballs tenen un cost global d'entre 5 i 7 MEUR i inclouen els treballs per netejar les lleres i el restabliment del servei de la dessalanitzadora de la Tordera a Blanes (Selva).
Així s'ha exposat a la reunió que s'ha fet a Hostalric convocada pels delegats territorials de la Generalitat a Girona i Barcelona i amb la presència d'alcaldes per fer un seguiment de les incidències.
També s'ha explicat que la setmana vinent hi haurà una reunió entre Generalitat, Estat i Diputació que permetrà tenir una previsió de quan podrien començar a arribar els ajuts al territori.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) té previst fer 75 actuacions a la part baixa de la conca de la Tordera, una de les zones més afectades pel temporal Gloria arran dels desbordament del riu.
El cost serà d'entre 5 i 7 MEUR i entre les actuacions més importants hi ha el restabliment del servei de la planta dessalanitzadora de Blanes (Selva) que des de llavors està aturada.
En tot Catalunya, hi ha previstes 600 actuacions amb un cost de més de 50 MEUR.
Des de fa dues setmanes, que l'ACA ja ha començat els treballs a Hostalric (Selva).
La idea, segons el director general de l'ens, Lluís Ridao, és començar per aquest municipi i "anar baixant, refent motes , canalitzacions i retirada de vegetació".
En aquest sentit, ha recordat que també s'ha obert una línia d'ajuts per a Ajuntaments amb una partida de 10 MEUR per finançar al 100% les reparacions de l'abastament en alta.
L'alcalde d'Hostalric, Nil Papiol, ha agraït la celeritat amb què han començat els treballs que consisteixen entre altres coses en l'estabilització del camí que hi ha a la llera del riu.
"Ens preocupava especialment perquè hi passa la xarxa de clavegueram fins a la depuradora", ha detallat.
Aquest municipi ha xifrat en 1,2 MEUR els danys del temporal, incloent desperfectes a la via pública, equipaments municipals i centres educatius, activitats econòmiques i agràries.
És un dels que ha tramitat la declaració de zona catastròfica (tècnicament denominat com a zona afectada per a una emergència de protecció civil) juntament amb Massanes, Fogars i Sant Feliu de Buixalleu.
A la sortida de la reunió, el delegat del Govern a Girona, Pere Vila, n'ha fet una valoració positiva tot recordant que és una de les taules territorials creades per abordar i coordinar les actuacions a les zones afectades pel Gloria.
La previsió és que d'aquí a dos mesos es torni a reunir per fer-ne el seguiment.
D'altra banda, ha anunciat que la setmana vinent hi haurà una reunió entre Generalitat, Estat i Diputació de Girona a partir de la qual confien tenir una previsió de quan podrien començar a arribar els ajuts al territori.
Per la seva banda, el delegat del Govern a Barcelona, Juli Fernàndez, ha subratllat que s'estan fent tots els esforços tècnics i econòmics per intentar recuperar la normalitat el més aviat possible.
I ha posat l'exemple dels 4 MEUR destinats a 120 plans d'ocupació per reparar els danys als municipis afectats pel temporal, entre d'altres ajuts.
Nova línia de bus directa entre Blanes i Barcelona el 16 de març
Entre els assistents hi havia l'alcalde de Blanes, Àngel Canosa, que ha expressat la seva "sorpresa" en saber de la posada en marxa d'una línia de bus directa entre Blanes i Barcelona a partir del 16 de març fins que no finalitzi la construcció dels dos ponts de la Tordera i es restableixi el servei ferroviari.
El batlle hauria preferit conèixer-ho amb antelació i no enmig de la reunió però valora molt positivament la mesura perquè tot recordant que la mobilitat és un dels temes que més els preocupa.
"Ens ha sorprès agradablement tot i que arribi gairebé dos mesos més tard del temporal", ha dit.
D'altra banda, també s'ha plantejat la possibilitat que la línia de bus que enllaça Tossa de Mar amb Lloret de Mar i Barcelona faci també parada a Blanes.
La resta de municipis convocats eren Malgrat, Tordera, Palafolls, Arbúcies, Massanes, Riells i Viabrea, Fogars de la Selva i Sant Feliu de Buixalleu.
També hi han assistit representants de la Diputacions de Girona i Barcelona, els Consells Comarcals del Maresme i la Selva, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM). | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'Agència Catalana de l'Aigua té previst gastar entre 5 i 7 milions d'euros en unes 75 actuacions a la part baixa de la Tordera per cobrir les zones més afectades pel temporal Gloria i el desbordament del riu. Aquestes actuacions consisteixen a rehabilitar els serveis, netejar les lleres o restablir la dessalinitzadora a Blanes.",
"a2": "L’Agència Catalana de l’Aigua realitzarà 75 actuacions a la conca de la Tordera per pal·liar els efectes del temporal Gloria de fa dos mesos, amb un cost d’entre 5 i 7 milions d’euros. Es preveu restablir el servei de la dessalinitzadora i netejar les lleres de la Tordera a Blanes. En tot Catalunya, seran 600 actuacions per 50 milions d’euros.",
"a3": "La zona més afectada pels forts aiguats és la part baixa de la conca de Tordera. En la reunió convocada pels delegats territorials de la Generalitat a Girona i Barcelona, s'ha informat que s’invertiran al voltant de 7 milions d’euros per reparar la dessalinitzadora de la Tordera i netejar els materials arrossegats fins a les lleres fluvials, entre altres actuacions."
},
"extractive": {
"a1": "L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) té previst fer 75 actuacions a la part baixa de la conca de la Tordera, una de les zones més afectades pel temporal Gloria arran dels desbordament del riu. \nEl cost serà d'entre 5 i 7 MEUR i entre les actuacions més importants hi ha el restabliment del servei de la planta dessalanitzadora de Blanes (Selva) que des de llavors està aturada. \nEn tot Catalunya, hi ha previstes 600 actuacions amb un cost de més de 50 MEUR.\nÉs un dels que ha tramitat la declaració de zona catastròfica (tècnicament denominat com a zona afectada per a una emergència de protecció civil) juntament amb Massanes, Fogars i Sant Feliu de Buixalleu. ",
"a2": "L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) té previst fer 75 actuacions a la part baixa de la conca de la Tordera, una de les zones més afectades pel temporal Gloria arran dels desbordament del riu.\nEl cost serà d'entre 5 i 7 MEUR i entre les actuacions més importants hi ha el restabliment del servei de la planta dessalanitzadora de Blanes (Selva) que des de llavors està aturada.\nAquest municipi ha xifrat en 1,2 MEUR els danys del temporal, incloent desperfectes a la via pública, equipaments municipals i centres educatius, activitats econòmiques i agràries.\nEntre els assistents hi havia l'alcalde de Blanes, Àngel Canosa, que ha expressat la seva \"sorpresa\" en saber de la posada en marxa d'una línia de bus directa entre Blanes i Barcelona a partir del 16 de març fins que no finalitzi la construcció dels dos ponts de la Tordera i es restableixi el servei ferroviari.",
"a3": "L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) té previst fer 75 actuacions a la part baixa de la conca de la Tordera, una de les zones més afectades pel temporal Gloria arran dels desbordament del riu. \nEl cost serà d'entre 5 i 7 MEUR i entre les actuacions més importants hi ha el restabliment del servei de la planta dessalanitzadora de Blanes (Selva) que des de llavors està aturada.\nAixí s'ha exposat a la reunió que s'ha fet a Hostalric convocada pels delegats territorials de la Generalitat a Girona i Barcelona i amb la presència d'alcaldes per fer un seguiment de les incidències. \nAquest municipi ha xifrat en 1,2 MEUR els danys del temporal, incloent desperfectes a la via pública, equipaments municipals i centres educatius, activitats econòmiques i agràries. "
},
"extreme": {
"a1": "L'Agència Catalana de l'Aigua posa en marxa un pla d'actuacions per cobrir les zones més afectades pel temporal Gloria.",
"a2": "El temporal Gloria obliga a fer 75 actuacions a l’Agència Catalana de l’Aigua a la conca de la Tordera.",
"a3": "L’Agència Catalana de l'Aigua destinarà més de 50 milions d’euros arreu de Catalunya per pal·liar els efectes del temporal Gloria."
}
} |
2,916 | Barcelona aprova tornar a col·locar el llaç groc a l'Ajuntament i Colau rebutja fer-ho per no fer una "guerra de símbols" | El govern municipal defensa que "no és el més adequat" durant el període electoral | La comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dimecres tornar a col·locar el llaç groc a la façana de l'Ajuntament.
La proposició del grup Demòcrata ha tirat endavant amb els vots d'ERC, la CUP i el mateix grup Demòcrata, i l'abstenció de BComú.
Els grups municipals de Ciutadans, PPC i PSC han votat en contra de la iniciativa.
Malgrat l'aprovació, el govern de l'alcaldessa Ada Colau ha rebutjat tornar a col·locar el llaç groc a l'Ajuntament.
El tinent d'alcaldia de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ha justificat la decisió perquè no vol entrar en una "guerra de símbols" en període electoral en considerar que "no és el més adequat".
A banda de tornar a col·locar el llaç groc a la façana de l'Ajuntament i de les seus dels districtes, la proposició del grup Demòcrata també demanava condemnar "l'atac que l'Ajuntament de Barcelona va patir la matinada del dijous 14 de març quan un grup d'encaputxats va despenjar el llaç groc" i que el consistori presenti una denúncia contra els protagonistes d'aquesta acció.
El tinent d'alcaldia de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ha justificat l'abstenció de BComú a la proposició perquè no estan d'acord amb el punt que diu que es tornin a posar els llaços grocs tant a l'Ajuntament com a les seus de districte.
Asens ha remarcat que no està d'acord amb l'opinió de la Junta Electoral, però ha defensat que "no és el més adequat" tornar a col·locar el llaç groc durant el període electoral.
ERC, Demòcrates i CUP defensen que es va posar "de manera democràtica"
El regidor del grup Demòcrata Jordi Martí ha condemnat la "injustificable violència" amb què un grup de persones va despenjar el llaç groc de la façana de l'Ajuntament, A més, ha subratllat que és un símbol que "reivindica la democràcia, la llibertat d'expressió i la llibertat" i que no és "ni partidista ni independentista".
El portaveu d'ERC Jordi Coronas ha recordat que el llaç groc es va posar "de manera democràtica" a l'Ajuntament, després que dos terços dels regidors donessin suport a la iniciativa.
Amb tot, ha denunciat que la Junta Electoral ha pres un "criteri arbitrari".
"Exerceix de Tribunal Suprem quan diu que és un símbol partidista perquè no ho és", ha indicat Coronas.
La regidora de la CUP Maria Rovira ha dit que cal ser "contundents i posar en funcionament els serveis jurídics" contra les persones que van despenjar el llaç.
Rovira també ha assegurat que "la neutralitat de les institucions no existeix en un marc de conflicte".
Cs, PPC i PSC celebren la retirada del llaç
La regidora de Ciutadans Maria Magdalena Barceló ha celebrat que el llaç groc ja no pengi de la façana del consistori i ha remarcat que es tracta d'un "símbol partidista i parcial".
"Tan difícil és apostar per la neutralitat ideològica?", ha preguntat Barceló, que ha demanat que es "respecti la llei" i la decisió de la Junta Electoral.
La regidora del PSC Carmen Andrés ha insistit que s'ha de "respectar la legalitat i les decisions de la Junta Electoral sempre" i, per tant, ha celebrat la decisió del govern municipal de retirar el llaç groc de la façana perquè "és el que s'havia de fer".
Andrés també ha condemnat l'"acte incívic" del grup de persones que van intentar despenjar el llaç, però ha remarcat que no va ser "un atac".
El regidor del PPC Xavier Mulleras ha celebrat que s'hagi retirat el llaç groc i que l'Ajuntament torni a "ser de tots".
Ha insistit que és un "símbol ideològic" i que és "il·legal" mantenir-lo.
A més, Mulleras ha condemnat "qualsevol tipus de violència", però ha demanat a la resta de grups municipals que també condemnin els "atacs" que van patir les seus de Cs i del PPC a Barcelona. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Ha estat aprovada aquest dimecres la petició de tornar a penjar el llaç groc a la façana de l'Ajuntament de Barcelona per part de la Comissió de Presidència. Malgrat aquesta resolució, el govern d'Ada Colau rebutja tornar a posar-hi el llaç per no caure en una guerra de símbols en el període electoral.",
"a2": "Desacord a l’Ajuntament de Barcelona pel llaç groc a la façana. Després que un grup d’encaputxats el va despenjar, la Comissió de Presidència aprova tornar-lo a col·locar, però l’alcaldessa Colau ho rebutja. ERC, Demòcrates i CUP ho defensen, BComú s’absté i Cs, PPC i PSC hi voten en contra, per respecte a la llei i a la Junta Electoral.",
"a3": "Ada Colau no penjarà el llaç groc a l’Ajuntament per no iniciar una batalla de símbols en plena campanya electoral. La iniciativa ha comptat amb el suport d’ERC, la CUP i el mateix PDeCAT. BComú s’ha abstingut i Ciutadans, PPC i PSC han votat en contra. El grup demòcrata també ha instat a denunciar els qui van despenjar-lo dijous passat."
},
"extractive": {
"a1": "La comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dimecres tornar a col·locar el llaç groc a la façana de l'Ajuntament.\nMalgrat l'aprovació, el govern de l'alcaldessa Ada Colau ha rebutjat tornar a col·locar el llaç groc a l'Ajuntament. \nEl tinent d'alcaldia de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ha justificat l'abstenció de BComú a la proposició perquè no estan d'acord amb el punt que diu que es tornin a posar els llaços grocs tant a l'Ajuntament com a les seus de districte.\nAsens ha remarcat que no està d'acord amb l'opinió de la Junta Electoral, però ha defensat que \"no és el més adequat\" tornar a col·locar el llaç groc durant el període electoral. ERC, Demòcrates i CUP defensen que es va posar \"de manera democràtica\" ",
"a2": "La comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dimecres tornar a col·locar el llaç groc a la façana de l'Ajuntament.\nMalgrat l'aprovació, el govern de l'alcaldessa Ada Colau ha rebutjat tornar a col·locar el llaç groc a l'Ajuntament.\nLa regidora del PSC Carmen Andrés ha insistit que s'ha de \"respectar la legalitat i les decisions de la Junta Electoral sempre\" i, per tant, ha celebrat la decisió del govern municipal de retirar el llaç groc de la façana perquè \"és el que s'havia de fer\".\nA banda de tornar a col·locar el llaç groc a la façana de l'Ajuntament i de les seus dels districtes, la proposició del grup Demòcrata també demanava condemnar \"l'atac que l'Ajuntament de Barcelona va patir la matinada del dijous 14 de març quan un grup d'encaputxats va despenjar el llaç groc\" i que el consistori presenti una denúncia contra els protagonistes d'aquesta acció.",
"a3": "La comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dimecres tornar a col·locar el llaç groc a la façana de l'Ajuntament.\nMalgrat l'aprovació, el govern de l'alcaldessa Ada Colau ha rebutjat tornar a col·locar el llaç groc a l'Ajuntament.\nEl tinent d'alcaldia de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ha justificat la decisió perquè no vol entrar en una \"guerra de símbols\" en període electoral en considerar que \"no és el més adequat\". \nA banda de tornar a col·locar el llaç groc a la façana de l'Ajuntament i de les seus dels districtes, la proposició del grup Demòcrata també demanava condemnar \"l'atac que l'Ajuntament de Barcelona va patir la matinada del dijous 14 de març quan un grup d'encaputxats va despenjar el llaç groc\" i que el consistori presenti una denúncia contra els protagonistes d'aquesta acció. "
},
"extreme": {
"a1": "Tot i que s'ha aprovat tornar a col·locar el llaç groc a l'Ajuntament de Barcelona, el consistori s'hi ha negat.",
"a2": "Colau rebutja tornar a penjar el llaç groc a l’Ajuntament, tot i que ho ha aprovat la Comissió de Presidència.",
"a3": "La Comissió de Presidència aprova la proposta de tornar a penjar el llaç groc a l’Ajuntament."
}
} |
2,167 | Les comarques tarragonines comencen pendents del litoral i del vent la campanya forestal d'un estiu que es preveu humit | Si no plou durant l'estiu, la temporada es podria allargar i agreujar-se a la tardor | El Camp de Tarragona comença la campanya forestal del 2018 pendent de la zona del litoral, més seca que l'interior, i també dels episodis de vent i ones del sud calentes que determinaran el risc en un estiu que es preveu més humit que els anteriors.
Així, si no entren aquests vents, la campanya es preveu "favorable", segons el cap de la Regió d'Emergències de Tarragona dels Bombers de la Generalitat, Albert Ventosa.
La temporada ha començat amb incendis a Reus o els Pallaresos en els darrers dies.
Enguany , gràcies a una primavera humida, no es preveu una campanya marcada per la sequera.
Si no plou durant l'estiu, la situació podria agreujar-se de cara la tardor, quan augmenta la probabilitat de vents forts.
A Tarragona, l'any passat es van produir un total de 66 incendis: 21 per causa desconeguda, 19 intencions, 13 per negligències –com cremes agrícoles, o fumadors-, 8 per llamps i 5 per accidents.
Bombers i Agents Rurals criden a no abaixar la guàrdia i que tots els ciutadans siguin conscients que cal prendre mesures per evitar focs.
La valoració de perill d'incendi forestal al Camp de Tarragona a dia d'avui és més elevat al litoral de Tarragona, conjuntament amb el sud de Lleida i les Terres de l'Ebre.
De fet, l'estació de Tarragona és el segon valor absolut més elevat de sequera a Catalunya segons l'índex 'Drough Code'.
En vuitena posició apareix l'estació de Torredembarra.
Si el valor més alt està per damunt de 700, a l'altre extrem l'estació de Prades està poc per damunt de 200 i és el valor de sequera actual més baix de les comarques tarragonines.
Segons les dades del Servei de Prevenció d'Incendis Forestals (PIF), la sequera està per damunt dels valors habituals a l'època al litoral, com ja va passar l'any anterior, amb valors semblants o lleugerament superiors.
En canvi, al prelitoral són més baixos que els de fa un any.
Entre la dotació ordinària i la de reforç, la regió de Tarragona comptarà amb un total de 598 persones, entre bombers funcionaris, voluntaris, equips de prevenció i altres.
En total, hi ha 8 parcs de funcionaris repartits pel territori, oberts 24 hores al dia, a més de set de bombers voluntaris i un d'estiu a Cabacés.
En el cas dels voluntaris, cobreixen les zones prelitorals i, en altres casos, complementen les del litoral.
En total, compten amb sis punts de guaita i dues càmeres de vigilància que es veuen de manera directa a l'edifici del 112.
A més, enguany s'ha aconseguit ocupar totes les guaites, a diferència de la campanya anterior, en la què alguna en va quedar buida.
Pel que fa als mitjans aeris, estan consolidats i establerts en uns 30 mitjans aeris a tot Catalunya.
En el que portem d'any, s'han fet 420 actuacions en incendis de vegetació a les comarques tarragonines, entre les quals destaca el Tarragonès (149) i el Baix Camp (135).
Aquestes xifres són paregudes a temporades anteriors, tot i que els Bombers apunten que sembla que la campanya "s'obre per davant".
Les activacions s'han centrat a la zona litoral per les condicions climàtiques, però també perquè és on hi ha més població, un fet que comporta un factor de risc.
Pel que fa a la tendència dels darrers anys, el període comprès entre el 2007 i el 2016 es considera "bastant bo" i, en vista de gràfiques, només s'altera a causa d'un incendi a la Pobla de Montornès, que va cremar 500 hectàrees, el 2016.
"El normal és tenir una primavera plujosa i un estiu amb molta calor, però els últims anys teníem una sequera acumulada que s'arrossegava tot l'estiu", ha explicat el director general del cos d'Agents Rurals, Marc Costa.
Dels darrers 17 anys, l'any que hi va haver més incendis va ser el 2005, amb 117 incendis que van cremar 762 hectàrees, 647 de les quals eren forestals.
Per hectàrees cremades, destaquen les dades del 2006, quan es van produir 66 incendis però que van cremar 1.504 hectàrees, 1.453 de les quals forestals.
D'altra banda, els incendis provocats per negligències (crema agrícola, de matollar, fogueres, fumadors o treballs forestals) han anat a la baixa durant els darrers anys.
A Tarragona, precisament, preocupava els incendis derivats de cremes agrícoles.
En els darrers temps, els pagesos fan tasques de crema en unes condicions òptimes per evitar focs indesitjables, també gràcies a la conscienciació.
De fet, la part de conscienciació és clau.
El Departament d'Agricultura fa anys que treballa en la Campanya de la Sega i enguany s'ha ampliat a deu comarques.
Es tracta d'un pla operatiu especial de vigilància i de suport al món rural que vol reduir el nombre d'incendis forestals relacionats amb els treballs de la sega de cereals i minimitzar-ne els danys.
En el cas de les comarques tarragonines, la campanya té efecte a la Conca de Barberà i s'allargarà fins a finals de juliol. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Camp de Tarragona enceta la campanya forestal aquest 2018, que es preveu favorable gràcies que la primavera ha estat humida. Tot i això, la temporada ha començat amb incendis a Reus o els Pallaresos. Tanmateix s'espera que la temporada sigui relativament fàcil i que no estigui marcada per la sequera.",
"a2": "La campanya forestal de 2018 al Camp de Tarragona es preveu més seca al litoral que a l’interior i, si no arriben els vents càlids, serà més favorable que l’anterior. La tendència entre 2007 i 2016 és bastant bona i s’ha anat conscienciant la població i especialment els pagesos de la importància de les condicions òptimes per cremes agrícoles.",
"a3": "Les prediccions auguren que el període estival serà més humit, però la possible incursió de vent i ones del sud calentes poden afavorir els incendis. En cas que no plogui al llarg de l’estiu, s’haurà de vigilar les ventades que es poden produir a la tardor i que poden avivar els focs."
},
"extractive": {
"a1": "El Camp de Tarragona comença la campanya forestal del 2018 pendent de la zona del litoral, més seca que l'interior, i també dels episodis de vent i ones del sud calentes que determinaran el risc en un estiu que es preveu més humit que els anteriors.\nEnguany , gràcies a una primavera humida, no es preveu una campanya marcada per la sequera.\nA Tarragona, l'any passat es van produir un total de 66 incendis: 21 per causa desconeguda, 19 intencions, 13 per negligències –com cremes agrícoles, o fumadors-, 8 per llamps i 5 per accidents. \nEntre la dotació ordinària i la de reforç, la regió de Tarragona comptarà amb un total de 598 persones, entre bombers funcionaris, voluntaris, equips de prevenció i altres. ",
"a2": "El Camp de Tarragona comença la campanya forestal del 2018 pendent de la zona del litoral, més seca que l'interior, i també dels episodis de vent i ones del sud calentes que determinaran el risc en un estiu que es preveu més humit que els anteriors.\nEnguany , gràcies a una primavera humida, no es preveu una campanya marcada per la sequera.\nLa valoració de perill d'incendi forestal al Camp de Tarragona a dia d'avui és més elevat al litoral de Tarragona, conjuntament amb el sud de Lleida i les Terres de l'Ebre.\nD'altra banda, els incendis provocats per negligències (crema agrícola, de matollar, fogueres, fumadors o treballs forestals) han anat a la baixa durant els darrers anys.",
"a3": "El Camp de Tarragona comença la campanya forestal del 2018 pendent de la zona del litoral, més seca que l'interior, i també dels episodis de vent i ones del sud calentes que determinaran el risc en un estiu que es preveu més humit que els anteriors. \nAixí, si no entren aquests vents, la campanya es preveu \"favorable\", segons el cap de la Regió d'Emergències de Tarragona dels Bombers de la Generalitat, Albert Ventosa. \nEnguany , gràcies a una primavera humida, no es preveu una campanya marcada per la sequera. \nSi no plou durant l'estiu, la situació podria agreujar-se de cara la tardor, quan augmenta la probabilitat de vents forts. "
},
"extreme": {
"a1": "El Camp de Tarragona es prepara per a la campanya forestal del 2018, que es preveu favorable.",
"a2": "Comença la campanya forestal de 2018 al Camp de Tarragona amb atenció al litoral i un estiu més humit.",
"a3": "Bombers i Agents Rurals del Camp de Tarragona criden a no abaixar la guàrdia davant els incendis aquest estiu. "
}
} |
2,713 | El govern valencià prepara una llei que reconeix el dret a identificar víctimes de la guerra civil i franquisme | L'avantprojecte de llei de Memòria Democràtica preveu crear un cens de víctimes i la retirada de símbols i honors franquistes en el termini d'un any des de l'entrada en vigor de la norma | La Generalitat Valenciana ha presentat aquest dimecres l'avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència, que es preveu que entri en vigor a mitjans del 2017.
L'avantprojecte s'assenta en els principis del dret a la veritat, dret a la justícia i dret a la memòria i estableix la creació d'un Cens de Víctimes del País Valencià.
Entre altres qüestions, implica l'obligació de les institucions públiques d'investigar pera promoure l'esclariment de les violacions de drets humans, identificant les víctimes i els desapareguts durant la guerra civil i el franquisme.
En aquest sentit estableix que la Generalitat Valenciana realitzarà actuacions de recuperació i identificació de les restes de les víctimes desaparegudes i autoritzarà tota localització, exhumació i identificació, d'acord amb els protocols.
Segons que ha exposat la consellera valenciana de Justícia, Gabriela Bravo, es calcula que al País Valencià hi ha unes 300 fosses comunes amb víctimes dels dos bàndols sense identificar.
Al respecte, en declaracions als mitjans Bravo ha indicat que aquesta llei "vol integrar tothom i no és una llei revengista".
La consellera ha precisat que preveu una sèrie de mesures de reconeixement i suport a les víctimes impulsant les eines per exercir la tutela judicial efectiva.
Així mateix ha recordat que des de l'entrada en vigor de la Llei de Memòria Històrica del 2007, altres territoris com Catalunya, Navarra, País Basc o les Illes Balears s'han dotat de normes autonòmiques en aquesta línia.
Al respecte, ha assenyalat que el País Valencià tenia "una assignatura pendent" per posar en marxa mesures que l'ONU reclama per a l'Estat espanyol en relació amb les víctimes i els desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme.
Durant l'acte de presentació, el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig també ha incidit en el fet que aquesta no és una llei "revengista" i ha assenyalat que "no es tracta d'esmenar la historia ni de remarcar que han arribat al poder els que varen perdre la guerra fa 80 anys".
Puig ha indicat que "la reparació és l'element clau, per justícia, per responsabilitat i el dany patit per víctimes de períodes no democràtics" i ha afegit que el sentit de la llei és la de "recuperar la memòria democràtica i la seva preservació com una manifestació de cultura democràtica".
Retirada de símbols i honors franquistes en el termini d'un any
Així mateix, l'avantprojecte de llei reconeix el dret a la reparació i el reconeixement de les víctimes, establint la prohibició i la retirada dels símbols, vestigis i actes contraris a la memòria democràtica, i els actes públics, en menyscabament de la dignitat de les víctimes o dels seus familiars, o en homenatge del franquisme o dels seus responsables.
En aquest sentit, en el termini màxim d'un any a partir de l'entrada en vigor haurà de procedir-se a la retirada o eliminació dels elements franquistes i la revisió i invalidació de totes les distincions, nomenaments, títols honorífics i la resta de formes d'exaltació de persones vinculades a la defensa del règim franquista.
La norma preveu sancions en cas d'incompliment per part de les administracions.
Institut de la Memòria Democràtica
Amb la Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència es crearà un Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, organisme autònom de la Generalitat Valenciana, encarregat de realitzar les tasques d'estudi, investigació i impuls de les mesures establertes a la llei.
En ell s'hi integra el Consell Valencià de la Memòria Democràtica, com a òrgan col•legiat consultiu i de participació del moviment memorialista valencià.
També preveu la constitució d'una Comissió tècnica que dugui a terme una investigació sobre la desaparició dels fons documentals públics al País Valencià i encomana al Consell que impulsi mesures per a la restitució del patrimoni documental confiscat.
A més, s'insta la Generalitat a col•laborar amb altres administracions i organismes per a abordar la problemàtica de la desaparició forçada de xiquets i xiquetes durant la dictadura franquista. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Es presenta a la Comunitat Valenciana l'avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència que s'espera que entri en vigor el 2017. Aquest avantprojecte reconeix el dret d'identificar les víctimes de la guerra civil i el franquisme, la reparació i el reconeixement de les víctimes i la retirada de símbols o actes contraris a la memòria democràtica.",
"a2": "La Generalitat Valenciana explica l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència, que permetrà crear un cens de víctimes al País Valencià. El seu objectiu és recuperar i identificar les víctimes de la guerra civil i el franquisme, des de la reparació, no la revenja. També es retiraran, en un any, símbols i honors franquistes.",
"a3": "Així ho ha expressat Gabriela Bravo, consellera de Justícia, en la presentació de la llei que entrarà en vigor a mitjans del 2017. L'avantprojecte preveu localitzar, exhumar i identificar les persones desaparegudes, crear un cens de víctimes, i la retirada de símbols i honors franquistes en el termini d'un any des de l'entrada en vigor de la norma. "
},
"extractive": {
"a1": "La Generalitat Valenciana ha presentat aquest dimecres l'avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència, que es preveu que entri en vigor a mitjans del 2017. \nEntre altres qüestions, implica l'obligació de les institucions públiques d'investigar pera promoure l'esclariment de les violacions de drets humans, identificant les víctimes i els desapareguts durant la guerra civil i el franquisme.\nAixí mateix, l'avantprojecte de llei reconeix el dret a la reparació i el reconeixement de les víctimes, establint la prohibició i la retirada dels símbols, vestigis i actes contraris a la memòria democràtica, i els actes públics, en menyscabament de la dignitat de les víctimes o dels seus familiars, o en homenatge del franquisme o dels seus responsables. \nEn aquest sentit, en el termini màxim d'un any a partir de l'entrada en vigor haurà de procedir-se a la retirada o eliminació dels elements franquistes i la revisió i invalidació de totes les distincions, nomenaments, títols honorífics i la resta de formes d'exaltació de persones vinculades a la defensa del règim franquista. ",
"a2": "La Generalitat Valenciana ha presentat aquest dimecres l'avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència, que es preveu que entri en vigor a mitjans del 2017.\nPuig ha indicat que \"la reparació és l'element clau, per justícia, per responsabilitat i el dany patit per víctimes de períodes no democràtics\" i ha afegit que el sentit de la llei és la de \"recuperar la memòria democràtica i la seva preservació com una manifestació de cultura democràtica\".\nAixí mateix, l'avantprojecte de llei reconeix el dret a la reparació i el reconeixement de les víctimes, establint la prohibició i la retirada dels símbols, vestigis i actes contraris a la memòria democràtica, i els actes públics, en menyscabament de la dignitat de les víctimes o dels seus familiars, o en homenatge del franquisme o dels seus responsables.\nAmb la Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència es crearà un Institut Valencià de la Memòria Democràtica, els Drets Humans i les Llibertats Públiques, organisme autònom de la Generalitat Valenciana, encarregat de realitzar les tasques d'estudi, investigació i impuls de les mesures establertes a la llei.",
"a3": "La Generalitat Valenciana ha presentat aquest dimecres l'avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència, que es preveu que entri en vigor a mitjans del 2017. \nL'avantprojecte s'assenta en els principis del dret a la veritat, dret a la justícia i dret a la memòria i estableix la creació d'un Cens de Víctimes del País Valencià. \nAixí mateix, l'avantprojecte de llei reconeix el dret a la reparació i el reconeixement de les víctimes, establint la prohibició i la retirada dels símbols, vestigis i actes contraris a la memòria democràtica, i els actes públics, en menyscabament de la dignitat de les víctimes o dels seus familiars, o en homenatge del franquisme o dels seus responsables. \nEn aquest sentit, en el termini màxim d'un any a partir de l'entrada en vigor haurà de procedir-se a la retirada o eliminació dels elements franquistes i la revisió i invalidació de totes les distincions, nomenaments, títols honorífics i la resta de formes d'exaltació de persones vinculades a la defensa del règim franquista. "
},
"extreme": {
"a1": "La Comunitat Valenciana presenta un avantprojecte de llei de Memòria Democràtica que reconeix el dret d'identificar víctimes del franquisme.",
"a2": "La Generalitat Valenciana presenta l’avantprojecte de llei de memòria democràtica per recuperar víctimes de la guerra civil i el franquisme.",
"a3": "La Generalitat Valenciana presenta l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència amb un esperit integrador. "
}
} |
1,097 | Presó provisional sense fiança per a l'acusat del crim de Susqueda | El jutge considera que hi ha "evident" risc de fuga, reiteració delictiva i destrucció de proves | El jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farnes ha decidit enviar a presó provicional sense fiança al detingut pel crim de Susqueda, acusat de matar una parella l'estiu passat.
El jutge opta per tancar-lo entre reixes perquè considera que hi ha un "elevat" risc de fuga, possibilitat de reiteració delictiva i destrucció de proves.
El detingut, segons informen fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, només ha contestat a preguntes de la seva defensa.
I, un cop finalitzada la declaració, s'ha acordat una pràctica d'una diligència al mateix pantà de Susqueda.
El jutge, però, ha desestimat aquest recurs sobre el veí d'Anglès detingut dilluns pel doble crim de Susqueda.
Aquesta és una demanda que es pot interposar quan es considera que s'han vulnerat drets del detingut.
Un cop resolta la petició, el detingut podrà passar a disposició del Jutjat d'instrucció 2, el que porta la investigació del doble crim.
Per altra banda, aquest dimecres es va deixar en llibertat provisional el fill del sospitós del doble crim de Susqueda.
A aquest l'investiguen per un delicte contra la salut pública, en concret, per tràfic de drogues.
Aquesta part del cas està sota secret de sumari.
En paral·lel, a Anglès, els Mossos han rastrejat amb un detector de metalls uns terrenys de Magentí Gamell buscant la possible arma o armes del crim.
L'arrestat pel doble crim passarà a disposició del mateix jutjat dijous.
Dues detencions
Amb antecedents per matar la seva parella l'any 1997, a mig matí també es va detenir el seu fill.
La segona detenció es va fer a Salt (el Gironès), vinculada al doble crim de Susqueda.
La hipòtesi sobre la seva desaparició se centrava ja en la via criminal, ja que els cadàvers presentaven signes de violència (la dona va rebre un tret al cap, i l'home, a l'esquena).
Un cas complex
El cos del noi va aparèixer surant i el de la noia en una de les parets rocoses del pantà, ja fora de l'aigua.
Tots dos estaven despullats.
Ell duia una motxilla amb una pedra a dins.
Ella no en portava, però no es va descartar que la perdés dins l'aigua.
El lloc on van aparèixer és de difícil accés i està a mig camí de la platja on el 28 d'agost van trobar el cotxe de la parella.
Algú l'havia manipulat per llançar-lo daltabaix i fer-lo desaparèixer al fons del pantà.
Per això, els investigadors van creure que darrere del doble crim hi podia haver alguna persona coneixedora de la zona.
El caiac també el van punxar expressament i hi van posar pedres de grans dimensions a dins per intentar enfonsar-lo.
Els cossos els van localitzar un mes més tard quan les aigües del pantà van baixar.
L'autòpsia va confirmar que la noia trobada al pantà de Susqueda va rebre un tret al cap.
1997, una mort anunciada
El presumpte assassí ja va matar la seva dona l'any 1997, precisament el dia que la víctima complia 35 anys.
Ho va fer en ple carrer, armat amb una escopeta amb la qual va disparar dos trets.
Dos mesos abans del tràgic succés, la dona havia denunciat el seu llavors ja el seu exmarit per repetits mals tractes físics i psíquics.
Va sortir en llibertat el 2012.
"Molt tancat sobre sí mateix"
L'alcaldessa d'Anglès ha explicat que Jordi Magenti havia tornat al municipi feia dos o tres anys i que es dedicava a cuidar un oncle seu d'avançada edat.
"Estava molt tancat sobre sí mateix, el que feia pensar que després de la condemna s'havia reintegrat", ha explicat l'alcaldessa d'aquest municipi de gairebé 5.500 veïns.
Des del seu retorn, no havia tingut incidents a la localitat, encara que havia tingut una baralla amb algun veí i una vegada, en posar-li una multa de trànsit, havia anat a queixar-se a la policia.
La notícia de la detenció ha causat molta sorpresa al municipi.
"Si realment és ell l'autor del crim serà positiu per a la ciutadania perquè se sentiran més segurs", ha declarat. | [
"crim de susqueda"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farners ha decretat presó provisional sense fiança per a l’acusat del doble crim del pantà de Susqueda perquè hi veu risc de fuga, reiteració delictiva i destrucció de proves. El presumpte assassí ja havia estat condemnat per matar la seva dona l'any 1997.",
"a2": "El jutge de Santa Coloma de Farners envia a presó provisional sense fiança el detingut per la mort d’una parella al pantà de Susqueda, per risc de fuga i destrucció de proves. El detingut, veí d’Anglès, té antecedents per haver matat la seva parella el 1997. El seu fill també ha estat detingut, però ha quedat en llibertat provisional. ",
"a3": "El titular del jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farners ha ordenat presó provisional sense fiança per a Magentí, perquè veu un evident risc de fuga i de destrucció de proves. Els Mossos han buscat indicis del crim en uns terrenys de la seva propietat. L'acusat ja va ser condemnat per l’assassinat de la seva exdona l'any 1997."
},
"extractive": {
"a1": "El jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farnes ha decidit enviar a presó provicional sense fiança al detingut pel crim de Susqueda, acusat de matar una parella l'estiu passat.\nEl jutge opta per tancar-lo entre reixes perquè considera que hi ha un \"elevat\" risc de fuga, possibilitat de reiteració delictiva i destrucció de proves.\nPer altra banda, aquest dimecres es va deixar en llibertat provisional el fill del sospitós del doble crim de Susqueda. \nEl presumpte assassí ja va matar la seva dona l'any 1997, precisament el dia que la víctima complia 35 anys.",
"a2": "El jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farnes ha decidit enviar a presó provicional sense fiança al detingut pel crim de Susqueda, acusat de matar una parella l'estiu passat.\nPer altra banda, aquest dimecres es va deixar en llibertat provisional el fill del sospitós del doble crim de Susqueda.\nEl presumpte assassí ja va matar la seva dona l'any 1997, precisament el dia que la víctima complia 35 anys.\nLa segona detenció es va fer a Salt (el Gironès), vinculada al doble crim de Susqueda.",
"a3": "El jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farnes ha decidit enviar a presó provicional sense fiança al detingut pel crim de Susqueda, acusat de matar una parella l'estiu passat. \nEl jutge opta per tancar-lo entre reixes perquè considera que hi ha un \"elevat\" risc de fuga, possibilitat de reiteració delictiva i destrucció de proves. \nEn paral·lel, a Anglès, els Mossos han rastrejat amb un detector de metalls uns terrenys de Magentí Gamell buscant la possible arma o armes del crim. \nEl presumpte assassí ja va matar la seva dona l'any 1997, precisament el dia que la víctima complia 35 anys. "
},
"extreme": {
"a1": "El jutge declara presó provisional sense fiança per al presumpte assassí de Susqueda per risc de fuga.",
"a2": "El jutge envia a presó sense fiança l’acusat del doble crim de Susqueda per risc de fuga.",
"a3": "El detingut pel doble crim de Susqueda ja tenia antecedents per haver matat la seva exdona. "
}
} |
731 | Josep Costa: ‘JxCat mai no demanarà al president que renunciï a l’escó’ | El vice-president del parlament diu que qualsevol investidura d'un president que no sigui Puigdemont serà provisional | El vice-president primer del parlament, Josep Costa (JxCat), ha afirmat que la intenció del seu grup continua essent la d’investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i, si finalment opta per un altre candidat, seria una opció ‘provisional’ mentre cerca la manera de tornar-lo a situar al capdavant del govern.
‘El que vull transmetre clarament és que qualsevol solució que no sigui el president Puigdemont serà provisional.
Ho hem dit reiteradament’, ha explicat el diputat en una entrevista d’Europa Press.
Costa és jurista de formació i professor universitari, i és a JxCat en qualitat d’independent.
El partit estudia ara ‘tots els escenaris’, per la qual cosa no té decidit si la propera investidura que intentarà serà la de Puigdemont o la d’un altre candidat, però assegura que tard o d’hora en aquesta legislatura aconseguirà que Puigdemont torni a dur el timó del govern.
‘Tenim la convicció que la voluntat democràtica dels ciutadans, que és tenir un govern presidit per Puigdemont, es podrà complir molt abans que acabi la legislatura.
Potser ho haurem d’intentar més d’una vegada, però el que no farem és renunciar ‘, exposa el vice-president de la cambra.
JxCat analitza ‘si ara mateix podrien haver-hi les circumstàncies per investir Puigdemont’, perquè considera que de la seva detenció ençà alguns condicionants han canviat i es compleix un dels requisits que el tribunal Constitucional espanyol va posar al seu moment: passar a disposició judicial.
Si finalment JxCat optés per un altre candidat, Costa recorda que ‘Puigdemont només va accedir a renunciar provisionalment a la investidura arran de tots els obstacles i el blocatge perquè es pogués fer un govern provisional i de transició fins que pogués ser investit’.
Esgrimeix que el parlament ha reivindicat fins a dues vegades la legitimitat del president, en resolucions aprovades l’1 i el 28 de març, i conclou: ‘Entenem que és el nostre president i ho reconeixem.
Falta el tràmit formal de la investidura, però el president no deixa de ser-ho pel fet que el rei d’Espanya no signi el nomenament ‘.
Eleccions anticipades
El vice-president del parlament refusa de celebrar unes eleccions anticipades com a mecanisme per al desblocatge de la situació actual, però admet que no s’han de descartar, ateses les inconveniències de l’estat espanyol amb els noms que s’han proposat fins ara: ‘Si volen posar de president qui ens digui Mariano Rajoy que li agrada, llavors pot ser que no hi hagi els vots per fer-ho ‘.
També ha avisat que en cap cas JxCat preveu que Puigdemont renunciï a l’escó per facilitar la investidura: ‘No ha estat mai un escenari realista.
JxCat mai no demanarà al president que renunciï a l’escó.
JxCat és la llista del president i no renunciarem mai a la seva investidura’.
Costa recorda que, si passés, però, es truncaria el pla per investir-lo en algun moment de la legislatura –la llei obliga que el president sigui diputat de la cambra–, i llança un advertiment: ‘Crec que és important deixar constància que no entendríem que cap dels nostres socis (ERC i la CUP) ens demanés això.’
JxCat preveu que una de les investidures provisionals a l’espera de Puigdemont sigui la de Jordi Sànchez, i per aconseguir-la adduiria la resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU que insta Espanya a adoptar totes les mesures necessàries per garantir-ne els drets polítics: ‘farem tot allò que sigui a les nostres mans per exigir-ne el compliment’.
Si el govern espanyol i els tribunals ho continuen impedint, Costa admet que el comitè no té mesures coercitives per obligar-los, però assegura que sí que podria condemnar Espanya a causa de l’incompliment.
‘Sabem que ara mateix, a l’estat espanyol, el respecte dels drets humans no és una prioritat’, lamenta.
El futur de JxCat
La llista de JxCat a les eleccions és el resultat d’una fusió entre militants del PDeCat i independents.
Un grup dels segons és determinat a crear una associació per dotar-se d’una estructura estable al marge dels primers.
Aclareix que seria una associació per agrupar els membres de JxCat que no són adscrits en cap organització política.
‘No és una prioritat ara mateix.
Nosaltres estem centrats a fer govern, fer república, desencallar la legislatura i salvar els obstacles de l’estat espanyol’, puntualitza.
Costa conclou que l’objectiu de JxCat és ampliar la base del PDeCat i que totes dues estructures han de poder conviure perfectament: ‘No ha de crear gens de tensió amb el PDeCat.
Al PDeCat és molt clar quina és la seva estructura i quina és la seva direcció’. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "JxCat reitera la seva voluntat d'investir President Puigdemont, i al mateix temps confirma que qualsevol investidura d'un president alternatiu serà provisional. Ara mateix estan estudiant la viabilitat de poder investir President Puigdemont, tenint em compte la seva detenció, i de moment encara no han confirmat si la propera investidura serà la de Puigdemont o la d'un altre candidat.",
"a2": "Josep Costa, de JxCat, indica que, si no es pot investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, s’optarà per un altre candidat “provisional”. Primer estudien tots els escenaris, però no renuncien a un govern de Puigdemont, reivindicat dues vegades com a legítim. Tampoc contemplen unes eleccions anticipades. Una candidatura provisional seria la de Jordi Sànchez.",
"a3": "El vicepresident primer del Parlament ha reivindicat que, a falta d’aquest tràmit, el Parlament ho va legitimar en dues resolucions. Costa no és partidari de celebrar eleccions anticipades, però no ho descarta veient les dificultats que està posant el govern espanyol per investir un candidat. Igualment, aclareix que en l’hipotètic cas que s’investís un altre candidat, seria de forma provisional."
},
"extractive": {
"a1": "El vice-president primer del parlament, Josep Costa (JxCat), ha afirmat que la intenció del seu grup continua essent la d’investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i, si finalment opta per un altre candidat, seria una opció ‘provisional’ mentre cerca la manera de tornar-lo a situar al capdavant del govern. \nEl partit estudia ara ‘tots els escenaris’, per la qual cosa no té decidit si la propera investidura que intentarà serà la de Puigdemont o la d’un altre candidat, però assegura que tard o d’hora en aquesta legislatura aconseguirà que Puigdemont torni a dur el timó del govern. \nJxCat analitza ‘si ara mateix podrien haver-hi les circumstàncies per investir Puigdemont’, perquè considera que de la seva detenció ençà alguns condicionants han canviat i es compleix un dels requisits que el tribunal Constitucional espanyol va posar al seu moment: passar a disposició judicial.\nTambé ha avisat que en cap cas JxCat preveu que Puigdemont renunciï a l’escó per facilitar la investidura.",
"a2": "El vice-president primer del parlament, Josep Costa (JxCat), ha afirmat que la intenció del seu grup continua essent la d’investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i, si finalment opta per un altre candidat, seria una opció ‘provisional’ mentre cerca la manera de tornar-lo a situar al capdavant del govern.\nEl partit estudia ara ‘tots els escenaris’, per la qual cosa no té decidit si la propera investidura que intentarà serà la de Puigdemont o la d’un altre candidat, però assegura que tard o d’hora en aquesta legislatura aconseguirà que Puigdemont torni a dur el timó del govern.\nEl vice-president del parlament refusa de celebrar unes eleccions anticipades com a mecanisme per al desblocatge de la situació actual, però admet que no s’han de descartar, ateses les inconveniències de l’estat espanyol amb els noms que s’han proposat fins ara: ‘Si volen posar de president qui ens digui Mariano Rajoy que li agrada, llavors pot ser que no hi hagi els vots per fer-ho ‘.\nCosta recorda que, si passés, però, es truncaria el pla per investir-lo en algun moment de la legislatura –la llei obliga que el president sigui diputat de la cambra–, i llança un advertiment: ‘Crec que és important deixar constància que no entendríem que cap dels nostres socis (ERC i la CUP) ens demanés això.’.",
"a3": "El vice-president primer del parlament, Josep Costa (JxCat), ha afirmat que la intenció del seu grup continua essent la d’investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i, si finalment opta per un altre candidat, seria una opció ‘provisional’ mentre cerca la manera de tornar-lo a situar al capdavant del govern. \nEl partit estudia ara ‘tots els escenaris’, per la qual cosa no té decidit si la propera investidura que intentarà serà la de Puigdemont o la d’un altre candidat, però assegura que tard o d’hora en aquesta legislatura aconseguirà que Puigdemont torni a dur el timó del govern. \nSi finalment JxCat optés per un altre candidat, Costa recorda que ‘Puigdemont només va accedir a renunciar provisionalment a la investidura arran de tots els obstacles i el blocatge perquè es pogués fer un govern provisional i de transició fins que pogués ser investit’. \nEl vice-president del parlament refusa de celebrar unes eleccions anticipades com a mecanisme per al desblocatge de la situació actual, però admet que no s’han de descartar, ateses les inconveniències de l’estat espanyol amb els noms que s’han proposat fins ara: ‘Si volen posar de president qui ens digui Mariano Rajoy que li agrada, llavors pot ser que no hi hagi els vots per fer-ho ‘. "
},
"extreme": {
"a1": "JxCat confirma a una entrevista amb Europa Press que la seva intenció segueix sent la d'investir Puigdemont com a president.",
"a2": "JxCat vol investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, segons Josep Costa, però optaria per un candidat provisional.",
"a3": "Costa recorda que Carles Puigdemont és el President de la Generalitat encara que el rei no signi el seu nomenament."
}
} |
2,702 | La Plataforma d'Afectats es personarà al procés judicial per la fallida de la secció de crèdit de la Cooperativa de Cambrils | Només els membres que vulguin arribar a judici i estiguin disposats a aportar més diners per fer-ho continuaran formant part activa de l'organització | La Plataforma d'Afectats de la Cooperativa Agrícola de Cambrils es personarà en el procés judicial obert contra antics i nous gestors de la secció de crèdit que va fer fallida a finals de l'any passat.
És el següent pas que han decidit en assemblea, després que, a l'agost, cobressin el 46,4% dels estalvis retinguts.
La plataforma té diners suficients per, de moment, personar-se com a col·lectiu en una causa ja oberta per denúncies presentades de manera individual per altres afectats.
Amb tot, si volen continuar fins arribar a judici, hauran d'aportar més diners.
És per això que l'organització ha demanat als seus membres que reconsiderin la seva adhesió a la plataforma, depenent si estan disposats a aportar més diners o no.
El president de la Plataforma, Dani Pallejà, creu que s'ha d'arribar fins al final com a "deure moral" perquè l'assumpte "ha creat molt malestar". "
Que menys que un jutge retrati a qui ha fet les coses malament en una sentència judicial?", s'ha preguntat.
Amb la personació, la Plataforma podrà entrar en la instrucció i veure l'expedient i informació recollits fins ara d'aquelles persones –dels sis denunciants i diversos denunciats- que el jutge ha anat cridant a declarar.
Segons Pallejà, això obrirà tota una panoràmica perquè la plataforma pugui actuar també en un sentit o un altre: "ens ho mereixem perquè ens han torejat molt", ha dit.
"Veurem si estan tots els que són i si hi són tots els que estan", ha avisat el president de la plataforma, que ha explicat que un cop revisin la informació, no descarten citar a algú més perquè vagi a declarar.
Amb tot, la intenció de la plataforma és que es pugui arribar fins al final "per si algú ha de pagar responsabilitats".
"En diners guanyarem el mateix, però moralment, garantim que als gestors se'ls empaiti fins a sentència", ha etzibat durant l'assemblea.
Personar-se com a acusació té un cost que, amb els fons de què disposa la plataforma –uns 9.000 euros-, es poden cobrir.
Per això aquest tràmit serà immediat.
D'altra banda, continuar el procés judicial fins arribar al judici oral tindria un altre cost –en total, rondaria els 21.000 euros en advocats, procuradors, etc.- que, ara per ara, la plataforma no pot pagar.
Per això, en l'assemblea general d'aquest diumenge s'ha apuntat que, un cop coberta l'etapa mercantil en què ja ha començat el retorn de part dels estalvis dels clients, ara s'ha de començar la fase penal, per la qual es necessiten més diners.
Una plataforma amb aquells que vulguin anar a judici
Amb aquest missatge, la junta de l'organització ha anunciat que es farà una renovació del cens on consten els membres de la plataforma, que s'actualitzarà només amb aquelles persones que estiguin disposades a aportar una quantitat econòmica per garantir que, com a col·lectiu, arriben fins a un judici oral que acabi amb una sentència dictada, "la que sigui".
Des de la plataforma s'ha apuntat que tots els membres que no renovin les seves fitxes podran continuar participant activament en els actes de l'organització, sobretot en les assemblees que funcionen com a canal d'informació.
Fins ara, l'organització compta amb 600 adherits.
Com més membres continuïn a la plataforma, menys haurà de pagar cada afectat per encarar el judici.
Així, si s'aconsegueix l'adhesió de 100 afectats –una xifra que el president veu viable, havent vist l'ambient respirat a l'assemblea-, cada persona hauria de pagar uns 120 euros.
Si es donés el fet que tots els adherits s'unissin, cada membre hauria de pagar només 20 euros.
L'organització vol tenir el nou cens tancat i amb les aportacions econòmiques fetes abans d'acabar l'any.
La junta de la plataforma és conscient que encarrilar el procés penal pot generar reticències i malestar entre alguns afectats.
D'una banda "pot ser que econòmicament creguin que no els compensa invertir en un procés judicial pels diners que han de recuperar", i també que es vulgui evitar arribar a judici per no "haver d'enemistar-se o impulsar actuacions que puguin derivar que, persones que coneixem de tota la vida de Cambrils, puguin acabar a la presó o responent amb el seu patrimoni d'una gestió que considerem que no ha estat la correcta", ha dit Pallejà.
Amb tot, veu un "deure moral" amb la societat i amb els afectats mateixos perquè membres del consell gestor de la Cooperativa acabin pagant si no han complert amb les seves responsabilitats.
Durant l'assemblea d'aquest diumenge també s'ha fet un repàs de les accions de la Plataforma durant els mesos que porten en marxa, per suplir la falta d'aixecament d'actes que, per oblit, no s'han fet en les trobades celebrades.
Els afectats han apuntat que hi ha "cert alleujament" un cop ja han cobrat part dels diners.
Un alleujament que els permet centrar-se ara en meditar si volen formar part de la plataforma per emprendre accions penals o no envers els administradors de la Cooperativa. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Plataforma d'Afectats ha declarat que es personarà en el procés judicial que hi ha obert per la secció de crèdit que va fer fallida l'any passat de la Cooperativa Agrícola de Cambrils. Amb aquesta acció, la plataforma aconseguirà entrar en la instrucció i veure l'expedient i informació ajuntats fins ara.",
"a2": "La Cooperativa Agrícola de Cambrils ha decidit en assemblea presentar-se com a col·lectiu en el procés contra els gestors de la secció de crèdit que va fer fallida. Ja han recuperat el 46,4% dels estalvis retinguts, però volen anar fins al final per reclamar responsabilitats als gestors. Demanen més aportacions als seus 600 socis per cobrir la fase penal.",
"a3": "Arran de la fallida de la secció de crèdit, la plataforma es personarà com acusació particular. Ara mateix disposen de 9.000 euros, però calculen que caldrien un total de 21.000 per a costejar el judici. Per aquest motiu, s’actualitzarà el cens només amb qui vulgui aportar diners. Com a mínim haurien de ser 100 aportacions de 120 euros cadascuna. "
},
"extractive": {
"a1": "La Plataforma d'Afectats de la Cooperativa Agrícola de Cambrils es personarà en el procés judicial obert contra antics i nous gestors de la secció de crèdit que va fer fallida a finals de l'any passat. \nLa plataforma té diners suficients per, de moment, personar-se com a col·lectiu en una causa ja oberta per denúncies presentades de manera individual per altres afectats. \nAmb la personació, la Plataforma podrà entrar en la instrucció i veure l'expedient i informació recollits fins ara d'aquelles persones –dels sis denunciants i diversos denunciats- que el jutge ha anat cridant a declarar. \nLa junta de la plataforma és conscient que encarrilar el procés penal pot generar reticències i malestar entre alguns afectats. ",
"a2": "La Plataforma d'Afectats de la Cooperativa Agrícola de Cambrils es personarà en el procés judicial obert contra antics i nous gestors de la secció de crèdit que va fer fallida a finals de l'any passat.\nAmb la personació, la Plataforma podrà entrar en la instrucció i veure l'expedient i informació recollits fins ara d'aquelles persones –dels sis denunciants i diversos denunciats- que el jutge ha anat cridant a declarar. \nAmb tot, la intenció de la plataforma és que es pugui arribar fins al final \"per si algú ha de pagar responsabilitats\".\nD'una banda \"pot ser que econòmicament creguin que no els compensa invertir en un procés judicial pels diners que han de recuperar\", i també que es vulgui evitar arribar a judici per no \"haver d'enemistar-se o impulsar actuacions que puguin derivar que, persones que coneixem de tota la vida de Cambrils, puguin acabar a la presó o responent amb el seu patrimoni d'una gestió que considerem que no ha estat la correcta\", ha dit Pallejà.",
"a3": "La Plataforma d'Afectats de la Cooperativa Agrícola de Cambrils es personarà en el procés judicial obert contra antics i nous gestors de la secció de crèdit que va fer fallida a finals de l'any passat. \nAmb la personació, la Plataforma podrà entrar en la instrucció i veure l'expedient i informació recollits fins ara d'aquelles persones –dels sis denunciants i diversos denunciats- que el jutge ha anat cridant a declarar. \nD'altra banda, continuar el procés judicial fins arribar al judici oral tindria un altre cost –en total, rondaria els 21.000 euros en advocats, procuradors, etc.- que, ara per ara, la plataforma no pot pagar. \nAmb aquest missatge, la junta de l'organització ha anunciat que es farà una renovació del cens on consten els membres de la plataforma, que s'actualitzarà només amb aquelles persones que estiguin disposades a aportar una quantitat econòmica per garantir que, com a col·lectiu, arriben fins a un judici oral que acabi amb una sentència dictada, \"la que sigui\". "
},
"extreme": {
"a1": "La Plataforma d'Afectats per la fallida de la secció de crèdit de la Cooperativa de Cambrils es personarà al judici.",
"a2": "La Plataforma d’Afectats de la Cooperativa Agrícola de Cambrils es persona en la causa contra els gestors que van fer fallida.",
"a3": "La Plataforma d'Afectats de la Cooperativa de Cambrils només acceptarà l’adhesió d’aquelles persones disposades a continuar amb el procés judicial. "
}
} |
856 | El parlament valida la creació de 750 places de Mossos d’Esquadra i 250 al de Bombers | Buch assegura que el govern té clares les prioritats i recorda que amb aquesta mesura 'no n'hi ha prou' i que caldrà 'seguir empenyent' | El parlament català ha validat al ple el Decret llei 8/2018 del 20 de desembre que autoritza la creació de 750 places al cos de Mossos d’Esquadra i de 250 places al cos de Bombers de la Generalitat.
Tots els partits hi han votat a favor en bloc, a excepció de la CUP, que se n’ha desmarcat amb una abstenció.
Durant el debat, el conseller d’Interior, Miquel Buch, que ha presentat la mesura, ha assegurat que aquest augment de plantilla en seguretat demostra que el Govern ‘té clares les prioritats’ i que ‘no es tracta d’una declaració d’intencions sinó de fets’.
‘Caldrà seguir empenyent, i seguim fent-ho’, ha assegurat Buch.
El conseller ha recordat que, en el cas dels Mossos, el nombre d’efectius està ara molt per sota de la xifra fixada pel Consell de Seguretat del 2006 –uns 1.600 Mossos menys–, i pel que fa a Bombers ha apuntat que des de l’any 2009 no hi ha hagut cap promoció d’accés al cos.
Malgrat l’ampli suport, el govern ha rebut crítiques per part dels partits de l’oposició per la situació dels cossos de Mossos i de Bombers.
Així, el diputat de Cs Matías Alonso ha constatat que ampliar la plantilla d’aquests dos cossos és una necessitat que ve de lluny i ha afegit que és aquest el motiu pel qual el seu grup hi ha donat suport.
‘Prengui nota que si el convalidem és per responsabilitat; res a veure amb la feina ben feta del seu Govern’, ha retret Alonso en el debat amb el conseller en clau de pressupostos.
El diputat de Cs, que ha advertit que el cos policial està dividit i desmoralitzat, ha urgit a Buch a posar fil a l’agulla per millorar les condicions de Mossos i Bombers.
També des de les files socialistes, Carles Castillo ha qualificat d’indispensable que s’incrementi les places dels dos cossos –’ja tocava que es posessin les piles’, ha recriminat al govern.
Així, el diputat del PSC ha assegurat que la situació és desesperada i que és ‘desesperant l’actitud’ del govern amb els professionals de Mossos i Bombers.
Per la seva banda, el diputat de CatECP Joan Josep Nuet ha qualificat la situació de desesperada i ha assegurat que és indispensable augmentar en cada pressupost les plantilles de seguretat.
De la mateixa manera, ha advertit que els Mossos i els Bombers ‘ja no aguanten més’ i que necessiten ser escoltats.
En aquest context, Nuet ha exigit a Buch convocar una reunió amb tots els portaveus parlamentaris –ha recordat que ja havia estat demanada– per parlar específicament de la situació del cos de Bombers.
Al seu torn, la diputada de la CUP-CC Maria Sirvent ha denunciat les condicions ‘indignes’ i les ‘mancances estructurals’ del cos de Bombers, i ha mostrat tot el suport a la creació de noves places, que ha apuntat que podrien ser ‘fins i tot insuficients’.
Per la seva banda, Xavier García Albiol, diputat del PPC, ha lamentat que no hagi estat una ‘prioritat’ del Govern de Quim Torra dotar de recursos Mossos i Bombers.
I ha reivindicat en aquest sentit que el decret sigui ‘el primer pas’ per tal que ‘d’una vegada per totes’ es faciliti als dos cossos unes ‘condicions materials i salarials mínimes’.
Finalment, durant el debat, la diputada republicana, que ha valorat positivament el decret del govern, ha apuntat també que caldran més places en un futur per ‘pal·liar i atenuar el dèficit estructural’ del cos de Mossos i Bombers.
De la mateixa manera, Ferran Roquer, diputat de JxCat, també ha plantejat que la xifra que el Consell de Seguretat va fixar en 18.267 Mossos al 2006 és ‘insuficient’ perquè ‘Catalunya ara té altres necessitats’.
Roquer ha afegit que els catalans volen ‘una policia moderna i que estigui lluny de detencions a alcaldes de matinada i de “l’a por ellos”‘, en referència a la policia espanyola. | [
"societat",
"policia i justícia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Parlament ha validat la creació de 750 places noves de Mossos d'Esquadra i 250 places més de bombers. Tots els partits han votat a favor d'aquest Decret llei menys la CUP que s'ha desmarcat amb l'abstenció. Tot i l'ampli suport, el govern ha rebut crítiques dels partits de l'oposició a causa de la situació dels cossos esmentats.",
"a2": "S’aprova al Parlament de Catalunya la creació de 750 noves places pel cos de Mossos d’Esquadra i 250 pel de Bombers. La CUP s’ha abstingut, la resta de partits ha votat a favor. El conseller d’Interior presenta la mesura i assegura que seguirà “empenyent” per aconseguir més places. Tots els partits de l’oposició critiquen la situació d’ambdós cossos de seguretat.",
"a3": "La cambra catalana ha donat llum verda a la creació de 750 noves places de Mossos d'Esquadra i 250 places de Bombers de la Generalitat. Encara que tots els partits menys la CUP, que s’ha abstingut, han votat a favor, els grups de l’oposició han recriminat al govern les condicions en què es troben aquests cossos."
},
"extractive": {
"a1": "El parlament català ha validat al ple el Decret llei 8/2018 del 20 de desembre que autoritza la creació de 750 places al cos de Mossos d’Esquadra i de 250 places al cos de Bombers de la Generalitat. \nTots els partits hi han votat a favor en bloc, a excepció de la CUP, que se n’ha desmarcat amb una abstenció. \nEl conseller ha recordat que, en el cas dels Mossos, el nombre d’efectius està ara molt per sota de la xifra fixada pel Consell de Seguretat del 2006 –uns 1.600 Mossos menys–, i pel que fa a Bombers ha apuntat que des de l’any 2009 no hi ha hagut cap promoció d’accés al cos.\nMalgrat l’ampli suport, el govern ha rebut crítiques per part dels partits de l’oposició per la situació dels cossos de Mossos i de Bombers.",
"a2": "El parlament català ha validat al ple el Decret llei 8/2018 del 20 de desembre que autoritza la creació de 750 places al cos de Mossos d’Esquadra i de 250 places al cos de Bombers de la Generalitat.\nDurant el debat, el conseller d’Interior, Miquel Buch, que ha presentat la mesura, ha assegurat que aquest augment de plantilla en seguretat demostra que el Govern ‘té clares les prioritats’ i que ‘no es tracta d’una declaració d’intencions sinó de fets’.\nEl conseller ha recordat que, en el cas dels Mossos, el nombre d’efectius està ara molt per sota de la xifra fixada pel Consell de Seguretat del 2006 –uns 1.600 Mossos menys–, i pel que fa a Bombers ha apuntat que des de l’any 2009 no hi ha hagut cap promoció d’accés al cos.\nMalgrat l’ampli suport, el govern ha rebut crítiques per part dels partits de l’oposició per la situació dels cossos de Mossos i de Bombers.",
"a3": "El parlament català ha validat al ple el Decret llei 8/2018 del 20 de desembre que autoritza la creació de 750 places al cos de Mossos d’Esquadra i de 250 places al cos de Bombers de la Generalitat. \nTots els partits hi han votat a favor en bloc, a excepció de la CUP, que se n’ha desmarcat amb una abstenció. \nDurant el debat, el conseller d’Interior, Miquel Buch, que ha presentat la mesura, ha assegurat que aquest augment de plantilla en seguretat demostra que el Govern ‘té clares les prioritats’ i que ‘no es tracta d’una declaració d’intencions sinó de fets’. \nMalgrat l’ampli suport, el govern ha rebut crítiques per part dels partits de l’oposició per la situació dels cossos de Mossos i de Bombers. "
},
"extreme": {
"a1": "Es crearan 750 places al cos de Mossos d'Esquadra i 250 al cos de Bombers de la Generalitat.",
"a2": "El Parlament de Catalunya aprova crear 750 places de Mossos d’Esquadra i 250 de Bombers, amb les crítiques de l’oposició.",
"a3": "Buch afirma que amb l’aprovació del Decret llei 8/2018 queden paleses les prioritats del govern. "
}
} |
1,006 | El diputat de la CUP Ramon Usall plega per «raons estrictament personals» | El cap de llista de l'esquerra independentista a Lleida ho ha anunciat al consell polític que s'està celebrant aquest dissabte a Artés | Ramon Usall, diputat de la CUP, ha decidit renunciar al seu càrrec "per raons estrictament personals".
El cap de llista de l'esquerra independentista a Lleida ho ha anunciat al consell polític que s'està celebrant aquest dissabte a Artés (el Bages).
En una carta que ha distribuït la CUP, Usall explica que "per raons estrictament personals (per salut personal i familiar, m’atreviria a precisar)", ha decidit que "passi el que passi en els propers dies" a principis de gener renunciarà a la seva acta de diputat al Parlament de Catalunya.
Usall, en la missiva, no fa cap referència al context polític marcat per la incògnita del desenllaç en les negociacions entre Junts pel Sí i la formació de l'esquerra independentista.
L'encara diputat –el primer que la CUP ha obtingut a Lleida- demana al conjunt de la militància de la formació "mil gràcies", "cent mil perdons" i un "milió d'il·lusions".
La número 2 de la formació de l'esquerra independentista és l'aranesa Mireia Boya tot i que NacióDigital encara no ha pogut confirmar si té previst acceptar l'acta de diputada.
Posteriorment, a través de Twitter, ha dit que la decisió no la prendrà fins després de l'assemblea del 27 de desembre.
— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) 19 desembre, 2015
— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) 19 desembre, 2015
Una acta, mil gràcies, cent mil perdons, un milió d'il·lusions, per Ramon Usall
Una acta.
Deixeu-me, companys i companyes de lluita, que comenci aquestes línies que he cregut convenient adreçar-vos anant directe a barraca.
Per raons estrictament personals (per salut personal i familiar, m’atreviria a precisar), he decidit, passi el que passi en els propers dies, que a principis de gener renunciaré a l’acta de diputat al Parlament de Catalunya que el passat 27 de setembre vaig tenir l’orgull d’obtenir encapçalant la llista de la CUP-Crida Constituent a la demarcació de Ponent i el Pirineu.
No crec que això suposi massa problema.
Penso fermament, com sempre hem dit, que no hi ha ningú imprescindible.
O que en tot cas, ho som tots i totes.
Mil gràcies.
No puc anunciar una decisió com aquesta sense fer alhora un sincer agraïment a aquells i aquelles que van fer possible que la veu de l’esquerra independentista de les meves contrades fos present, en un moment històric com l’actual, en un Parlament català que volem constituent.
Així doncs, deixeu-me que faci arribar mil gràcies a les desenes de companys i companyes que van dipositar en mi la seva confiança atribuint-me l’honor d’encapçalar la seva llista.
Unes gràcies que també vull adreçar als milers de ciutadans i ciutadanes que van optar per un instrument tan senzill però alhora tan poderós com una papereta, la nostra, eina al servei de la construcció de la República Catalana.
Cent mil perdons.
Si ara amb el meu gest, o abans de qualsevol altra forma, no he estat a l’alçada de la confiança que tota aquesta gent va dipositar en la meva persona, deixeu-me que els presenti cent mil perdons.
Uns perdons que, en majúscula, també vull fer arribar als valents i valentes que formen el Grup Parlamentari de la CUP-Crida Constituent.
Uns perdons que us trasllado també a tots vosaltres, companys i companyes de lluita.
Un milió d’il·lusions.
Per paradoxal que pugui semblar, aquesta és una renúncia carregada d’il·lusió.
D’il·lusió perquè la filla que la meva dona duu al ventre pugui néixer, o com a mínim créixer, en un país lliure.
Perquè ho faci en aquesta anhelada República Catalana independent, democràtica, justa i igualitària.
Per això van lluitar les generacions combatents que ens van precedir, i per això continuarem lluitant nosaltres.
Ben aviat tindré, personalment, una acta menys però alhora un milió d’il·lusions més per fer, ara i aquí, realitat la independència i la justícia social a la nostra terra.
Ramon Usall
Lleida, 18 de desembre de 2015. | [
"cup"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Ramon Usall, diputat de la CUP a Lleida, ha informat al consell polític que renunciarà a la seva acta de diputat al Parlament de Catalunya a principis de gener. Confirma que és per raons estrictament personals, per salut personal i familiar, matisa. La número 2 de la formació, Mireia Boya, encara no ha confirmat si té previst acceptar l'acta de diputada.",
"a2": "El primer diputat de la CUP per Lleida, Ramon Usall, ha decidit renunciar al seu càrrec per raons personals. Usall ha distribuït una carta entre els militants durant el consell polític de la formació a Artés (Bages), on dona les gràcies, demana perdó i reclama il·lusió per la República Catalana. Mireia Boya, número 2, no ha decidit si acceptarà l’acta.",
"a3": "Així ho ha anunciat el diputat de la CUP per Lleida en el consell polític del partit. Usall, s’ha dirigit als militants per carta per informar-los que plegarà al gener sense que hi hagi possibilitat de marxa enrere. En cap moment ha al·ludit al context polític. El seu lloc el podria ocupar Mireia Boya, actual número dos de la formació. "
},
"extractive": {
"a1": "En una carta que ha distribuït la CUP, Usall explica que \"per raons estrictament personals (per salut personal i familiar, m’atreviria a precisar)\", ha decidit que \"passi el que passi en els propers dies\" a principis de gener renunciarà a la seva acta de diputat al Parlament de Catalunya.\nLa número 2 de la formació de l'esquerra independentista és l'aranesa Mireia Boya tot i que NacióDigital encara no ha pogut confirmar si té previst acceptar l'acta de diputada. \nPosteriorment, a través de Twitter, ha dit que la decisió no la prendrà fins després de l'assemblea del 27 de desembre.\nUna acta, mil gràcies, cent mil perdons, un milió d'il·lusions, per Ramon Usall ",
"a2": "En una carta que ha distribuït la CUP, Usall explica que \"per raons estrictament personals (per salut personal i familiar, m’atreviria a precisar)\", ha decidit que \"passi el que passi en els propers dies\" a principis de gener renunciarà a la seva acta de diputat al Parlament de Catalunya.\nUsall, en la missiva, no fa cap referència al context polític marcat per la incògnita del desenllaç en les negociacions entre Junts pel Sí i la formació de l'esquerra independentista.\nL'encara diputat –el primer que la CUP ha obtingut a Lleida- demana al conjunt de la militància de la formació \"mil gràcies\", \"cent mil perdons\" i un \"milió d'il·lusions\".\nLa número 2 de la formació de l'esquerra independentista és l'aranesa Mireia Boya tot i que NacióDigital encara no ha pogut confirmar si té previst acceptar l'acta de diputada. ",
"a3": "El cap de llista de l'esquerra independentista a Lleida ho ha anunciat al consell polític que s'està celebrant aquest dissabte a Artés (el Bages). \nEn una carta que ha distribuït la CUP, Usall explica que \"per raons estrictament personals (per salut personal i familiar, m’atreviria a precisar)\", ha decidit que \"passi el que passi en els propers dies\" a principis de gener renunciarà a la seva acta de diputat al Parlament de Catalunya. \nUsall, en la missiva, no fa cap referència al context polític marcat per la incògnita del desenllaç en les negociacions entre Junts pel Sí i la formació de l'esquerra independentista. \nLa número 2 de la formació de l'esquerra independentista és l'aranesa Mireia Boya tot i que NacióDigital encara no ha pogut confirmar si té previst acceptar l'acta de diputada. "
},
"extreme": {
"a1": "El diputat de la CUP Ramon Usall ha confirmat al consell polític que renunciarà al seu càrrec.",
"a2": "Ramon Usall, diputat de la CUP per Lleida, renuncia a la seva acta de diputat al Parlament per raons personals.",
"a3": "Ramon Usall, diputat de la CUP, renunciarà a l’acte de diputat parlamentari a principis d’any per raons exclusivament personals."
}
} |
298 | El govern veu gairebé nul el risc que quedin meses sense constituir el 14-F | El govern garanteix que les persones vulnerables que voten a primera hora no es quedaran a les meses si hi ha vacants | El director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals de la Generalitat, Ismael Peña-López, veu “gairebé nul” el risc que el 14 de febrer, quan se celebren les eleccions al parlament, quedin meses electorals suspeses, en no haver-se pogut constituir abans de les 10.00.
En declaracions al canal 3/24, el responsable del govern ha admès, no obstant això, que només fins al dia abans, el dissabte 13 de febrer, se sabrà amb exactitud “quantes meses perillen molt o poc”, perquè es necessiten unes 82.000 persones per cobrir les meses, ha dit.
En qualsevol cas, ha titllat de “coherent” la decisió de la Junta Electoral de Barcelona que aquells membres suplents que el 14-F hagin quedat lliures, perquè la seva taula electoral ja s’ha pogut constituir, siguin reassignats a d’altres meses amb dificultats, per la incompareixença dels titulars designats per sorteig.
D’aquesta manera, es pretén evitar que les vacants que pugui haver-hi siguin cobertes, com preveu la llei, amb els primers electors que acudeixin al col·legi electoral a partir de les 09.00, ja que la primera franja horària del 14-F està reservada perquè votin les persones grans.
“La gent que pensava votar a les 12 per si de cas.
No passa res, pot anar a les 9 tranquil·lament, que ningú els posarà en una mesa”, ha dit.
Peña-López ha explicat que en la majoria dels casos els buits que faltin per cobrir es podran solucionar de forma “molt fàcil”, desplaçant personal ja convocat per al dispositiu electoral d’una mesa a una altra, però a zones rurals ha assegurat que pot ser que algunes persones hagin de desplaçar-se d’un municipi a un altre.
Aquest alt càrrec del govern ha assegurat que si es tracta de casos molt puntuals la policia local o els Mossos podran encarregar-se de desplaçar una persona, però que si el dissabte 13 de febrer afloren molts buits per cobrir en les meses, “haurem d’inventar-nos una manera de moure aquestes persones molt ràpid”, perquè les taules han d’estar constituïdes preceptivament abans de les 10.00 perquè no siguin suspeses.
No obstant això, ha opinat que “la previsió que a les 10.00, que és l’hora que se suspenen automàticament les meses que no hagin estat constituïdes, és gairebé nul·la”.
I és que, si a partir de les 09.00 no pot constituir-se una mesa per falta de titulars i suplents, les Juntes Electorals de Zona tenen la potestat de nomenar per força altres persones, com a un suplent d’una altra mesa.
En el cas que la taula no estigués constituïda a les 10.00, automàticament quedaria suspesa, i llavors els votants que depenen d’aquesta mesa haurien de votar 48 hores més tard, és a dir, dimarts.
D’altra banda, Peña-López ha explicat que segurament a partir del dilluns es començarà a avisar els membres cridats a formar part de les meses electorals perquè es facin un test d’antígens.
Es farà un enviament de SMS massius, perquè s’han creuat dades del cens amb la base de dades del departament de Salut per localitzar aquestes persones, i se’ls donarà hora concreta per a això al seu centre d’atenció primària de referència.
En paral·lel, no obstant això, les juntes electorals s’afanyen resoldre a corre-cuita les més de 20.000 al·legacions rebudes per ciutadans convocats a formar part de meses electorals.
Peña-López ha explicat que la normativa sobre processos electorals és molt restrictiva, però que s’està fent un esforç per atendre les raons donades pels electors.
Així mateix, ha recordat que les juntes electorals són autònomes i que, encara que la de Barcelona ha optat per recórrer als suplents, les altres juntes provincials podrien autoritzar voluntaris per cobrir buits, perquè no estan obligades a seguir el mateix criteri que a Barcelona, i que també alguns ajuntaments poden tenir mobilitzades persones per si hi ha problemes amb el dispositiu electoral, ha comentat.
En tot cas, el responsable del govern ha subratllat que el dia de les eleccions hi haurà mobilitzades unes 100.000 persones a tota Catalunya perquè tot funcioni correctament.
D’altra banda, ha assegurat que el recompte es farà amb totes les garanties sanitàries, amb separació de dos metres entre persones, però que l’ús de guants pot alentir una mica el procés, i també ha donat per descomptat que serà “impossible” evitar que es produeixi algun “solapament” entre les franges horàries recomanades a cada col·lectiu. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El director de Participació Ciutadana i Processos Electorals confirma que no veu un risc gran que el 14-F es quedin meses suspeses per no haver-se pogut constituir abans de les 10h. Tanmateix, ha confirmat que estaran supervisant l'estat de les meses i que compten amb diverses mesures, com ara voluntaris, per a que no es quedin sense constituir.",
"a2": "La Generalitat no preveu que se suspenguin meses electorals el 14-F per falta de membres per cobrir-les. Tampoc es cobriran les vacants amb els primers votants, que seran de la franja de persones grans, sinó amb suplents d’altres meses, que s’hauran de desplaçar. Les juntes electorals gestionen més de 20.000 al·legacions per ser membre de mesa electoral. ",
"a3": "El director de Participació Ciutadana i Processos Electorals veu correcta la proposta de la Junta Electoral de Barcelona que els membres suplents de les meses electorals que ja s’hagin constituït puguin suplir als de les taules on hi faltin els titulars. Així s’evitarà que els supleixin els majors de 65 anys que seran els primers en votar en aquesta ocasió."
},
"extractive": {
"a1": "El director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals de la Generalitat, Ismael Peña-López, veu “gairebé nul” el risc que el 14 de febrer, quan se celebren les eleccions al parlament, quedin meses electorals suspeses, en no haver-se pogut constituir abans de les 10.00.\nEn qualsevol cas, ha titllat de “coherent” la decisió de la Junta Electoral de Barcelona que aquells membres suplents que el 14-F hagin quedat lliures, perquè la seva taula electoral ja s’ha pogut constituir, siguin reassignats a d’altres meses amb dificultats, per la incompareixença dels titulars designats per sorteig.\nAquest alt càrrec del govern ha assegurat que si es tracta de casos molt puntuals la policia local o els Mossos podran encarregar-se de desplaçar una persona, però que si el dissabte 13 de febrer afloren molts buits per cobrir en les meses, “haurem d’inventar-nos una manera de moure aquestes persones molt ràpid”, perquè les taules han d’estar constituïdes preceptivament abans de les 10.00 perquè no siguin suspeses.\nEn paral·lel, no obstant això, les juntes electorals s’afanyen resoldre a corre-cuita les més de 20.000 al·legacions rebudes per ciutadans convocats a formar part de meses electorals.",
"a2": "El director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals de la Generalitat, Ismael Peña-López, veu “gairebé nul” el risc que el 14 de febrer, quan se celebren les eleccions al parlament, quedin meses electorals suspeses, en no haver-se pogut constituir abans de les 10.00. \nEn qualsevol cas, ha titllat de “coherent” la decisió de la Junta Electoral de Barcelona que aquells membres suplents que el 14-F hagin quedat lliures, perquè la seva taula electoral ja s’ha pogut constituir, siguin reassignats a d’altres meses amb dificultats, per la incompareixença dels titulars designats per sorteig. \nPeña-López ha explicat que en la majoria dels casos els buits que faltin per cobrir es podran solucionar de forma “molt fàcil”, desplaçant personal ja convocat per al dispositiu electoral d’una mesa a una altra, però a zones rurals ha assegurat que pot ser que algunes persones hagin de desplaçar-se d’un municipi a un altre.\nAquest alt càrrec del govern ha assegurat que si es tracta de casos molt puntuals la policia local o els Mossos podran encarregar-se de desplaçar una persona, però que si el dissabte 13 de febrer afloren molts buits per cobrir en les meses, “haurem d’inventar-nos una manera de moure aquestes persones molt ràpid”, perquè les taules han d’estar constituïdes preceptivament abans de les 10.00 perquè no siguin suspeses.",
"a3": "El director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals de la Generalitat, Ismael Peña-López, veu “gairebé nul” el risc que el 14 de febrer, quan se celebren les eleccions al parlament, quedin meses electorals suspeses, en no haver-se pogut constituir abans de les 10.00. \nEn qualsevol cas, ha titllat de “coherent” la decisió de la Junta Electoral de Barcelona que aquells membres suplents que el 14-F hagin quedat lliures, perquè la seva taula electoral ja s’ha pogut constituir, siguin reassignats a d’altres meses amb dificultats, per la incompareixença dels titulars designats per sorteig. \nD’aquesta manera, es pretén evitar que les vacants que pugui haver-hi siguin cobertes, com preveu la llei, amb els primers electors que acudeixin al col·legi electoral a partir de les 09.00, ja que la primera franja horària del 14-F està reservada perquè votin les persones grans. \nNo obstant això, ha opinat que “la previsió que a les 10.00, que és l’hora que se suspenen automàticament les meses que no hagin estat constituïdes, és gairebé nul·la”. "
},
"extreme": {
"a1": "El govern no veu gaire risc que quedin meses sense constituir a les eleccions del 14-F.",
"a2": "Baixa probabilitat que el 14 de febrer quedin meses electorals suspeses per no haver-se pogut constituir.",
"a3": "El responsable de Processos Electorals de la Generalitat afirma que el 14-F es constituiran les meses abans de les 10."
}
} |
65 | ‘Jo he ballat a la caserna de la Guàrdia Civil’: Sant Andreu de la Barca clama tornar a la normalitat | Pares de l'institut el Palau mostren suport als professors investigats, en un acte de dignitat i coratge | Va ser un acte breu, de deu minuts, el temps que els pares dels alumnes de l’institut el Palau van tardar a llegir un comunicat en català i castellà.
Eren una trentena, tots dalt la tarima en senyal d’unitat.
Després de les paraules –ja havien anunciat que no hi havia torn de preguntes per als periodistes–, la sala va esclatar en un fort aplaudiment que a molts els va fer somriure, alliberats de la pressió viscuda.
Va ser un cop de puny sobre la taula per a fer-se veure, per a fer-se sentir, i per a dir que ells també pateixen i que donen suport a tots els docents investigats.
En el comunicat van deixar clar que volen que el Palau recuperi la normalitat i deixi de ser el centre d’atenció mediàtica; que donen suport a tots els professors del centre i que s’oposen a la persecució mediàtica a què els han sotmès; que a les aules s’hi pot parlar de tot, perquè els joves han de poder créixer amb esperit crític; que si hi havia cap problema, s’havia d’haver resolt al centre, i no amb policies i jutges entremig.
I la següent frase en majúscules: ‘Des de la nostra experiència com a famílies, podem afirmar que en cap escola ni institut de Sant Andreu de la Barca no s’adoctrina, i confiem plenament que no es tracta diferentment l’alumnat per raons d’origen, sexe, ètnia, cultura ni creença.’
Acabat l’acte, tot són felicitacions, abraçades i rialles, moltes rialles.
També hi ha alguns ulls humits.
A fora les Escoles Velles tothom la fa petar.
De cop, comença a córrer el rumor, la pre-notícia, que han arxivat cinc de les nous denuncies contra els professors.
Alegria continguda.
Els periodistes provem de demanar alguna cosa, però rebem un no per resposta.
Deu ser una consigna amb l’acord de tots els familiars d’alumnes.
Els professors, en canvi, tenen més ganes de parlar.
Cinc dels nou investigats –ara ja només tres– han hagut d’agafar la baixa: ‘Els han assenyalat i els han sotmès a molta pressió.
Suposo que hi ha un dia que petes’, m’expliquen dos docents.
Recorden quan va començar el malson: el 4 d’octubre.
Una informació apareguda el dia abans a l’ABC, i més tard ampliada per la Cope i El País, assenyalava que uns quants professors d’aquest institut de Sant Andreu de la Barca havien segregat els alumnes que no van condemnar les càrregues policíaques del primer d’octubre.
‘Aquell dia vàrem arribar a l’institut i la vorera del davant era plena d’unitats mòbils.’
A partir de llavors la bola es va anar fent gran.
La Guàrdia Civil va entrar-hi en joc, després la fiscalia, les declaracions dels professors… I enmig els alumnes, adolescents, completament conscients de la realitat que els envolta i amb facilitat per exterioritzar sentiments.
Això va obligar la direcció del centre a demanar que no es portés simbologia al centre per a evitar situacions de tensió.
Els professors m’expliquen que la convivència al col·legi sempre ha estat bona.
Per això no és estrany que el Palau sigui un dels centres més reconeguts al Baix Llobregat i on les places sempre s’exhaureixen.
Recorden que hi ha entre seixanta i setanta famílies de Guàrdies Civils i que solament han estat ‘sis o set’ les que han fet la denúncia.
‘Jo he ballat a la caserna de la Guàrdia Civil.
Fa uns anys els alumnes de segon de batxillerat van convidar els professors a un sopar al bar de la caserna.
Vull dir que la convivència sempre ha estat bona’.
Arriba la calma
Durant mesos, el Palau i, de retruc, Sant Andreu de la Barca, han estat utilitzats per determinats mitjans per atiar contra el model d’escola catalana i sembrar el dubte sobre la cohesió de la societat catalana.
Però contra els articles, els piulets de Rivera i l’assenyalament del govern espanyol, el poble ha fet costat als docents.
També la comunitat educativa i la societat, amb la campanya ‘Jo sóc docent del Palau’, que ha fet forrolla a les xarxes.
La normalitat, diuen veus diverses de Sant Andreu de la Barca, comença a instal·lar-se.
Tanmateix, això difícilment acabarà ací.
El delegat del govern espanyol, Enric Millo, va dir dimecres que l’alta inspecció de l’estat analitzava uns 134 casos que podrien afectar uns 500 professors per possibles ‘comportaments inacceptables’ als centres educatius catalans.
El cas del Palau por ser tan sols l’inici.
Sigui com vulgui, la resposta dels pares dels alumnes d’ahir servirà de precedent i d’exemple per a aquells que es trobin en la mateixa situació. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Un grup de pares de l'institut Palau han organitzat un acte amb el qual volien mostrar el seu suport als professors investigats. Després de les paraules, la sala on s'han llegit unes paraules en català i castellà ha esclatat en un fort aplaudiment que a molts els ha fet somriure, alliberats de la pressió viscuda.",
"a2": "Els docents de l’institut el Palau, assenyalat per jutges, policies, polítics i mitjans de comunicació, reben el suport de pares dels alumnes en un acte breu. Les famílies desitgen que es recuperi la normalitat al centre i que es deixi de pressionar, alhora que neguen adoctrinament. La convivència amb les famílies de la Guàrdia Civil sempre ha estat bona.",
"a3": "Una trentena de pares i mares han llegit un comunicat amb el qual recolzen la feina dels professors del centre. Han remarcat que a l’institut mai s’ha adoctrinat ni discriminat l'alumnat, sinó que s'educa en el pensament crític. També han afegit que en qualsevol cas, els problemes se solucionen a l’escola i no als jutjats o a la policia."
},
"extractive": {
"a1": "Va ser un acte breu, de deu minuts, el temps que els pares dels alumnes de l’institut el Palau van tardar a llegir un comunicat en català i castellà.\nEn el comunicat van deixar clar que volen que el Palau recuperi la normalitat i deixi de ser el centre d’atenció mediàtica; que donen suport a tots els professors del centre i que s’oposen a la persecució mediàtica a què els han sotmès; que a les aules s’hi pot parlar de tot, perquè els joves han de poder créixer amb esperit crític; que si hi havia cap problema, s’havia d’haver resolt al centre, i no amb policies i jutges entremig.\nUna informació apareguda el dia abans a l’ABC, i més tard ampliada per la Cope i El País, assenyalava que uns quants professors d’aquest institut de Sant Andreu de la Barca havien segregat els alumnes que no van condemnar les càrregues policíaques del primer d’octubre.\nDesprés de les paraules –ja havien anunciat que no hi havia torn de preguntes per als periodistes–, la sala va esclatar en un fort aplaudiment que a molts els va fer somriure, alliberats de la pressió viscuda.",
"a2": "Va ser un acte breu, de deu minuts, el temps que els pares dels alumnes de l’institut el Palau van tardar a llegir un comunicat en català i castellà.\nDesprés de les paraules –ja havien anunciat que no hi havia torn de preguntes per als periodistes–, la sala va esclatar en un fort aplaudiment que a molts els va fer somriure, alliberats de la pressió viscuda.\nEn el comunicat van deixar clar que volen que el Palau recuperi la normalitat i deixi de ser el centre d’atenció mediàtica; que donen suport a tots els professors del centre i que s’oposen a la persecució mediàtica a què els han sotmès; que a les aules s’hi pot parlar de tot, perquè els joves han de poder créixer amb esperit crític; que si hi havia cap problema, s’havia d’haver resolt al centre, i no amb policies i jutges entremig.\nUna informació apareguda el dia abans a l’ABC, i més tard ampliada per la Cope i El País, assenyalava que uns quants professors d’aquest institut de Sant Andreu de la Barca havien segregat els alumnes que no van condemnar les càrregues policíaques del primer d’octubre.",
"a3": "Va ser un acte breu, de deu minuts, el temps que els pares dels alumnes de l’institut el Palau van tardar a llegir un comunicat en català i castellà. \nEren una trentena, tots dalt la tarima en senyal d’unitat. \nEn el comunicat van deixar clar que volen que el Palau recuperi la normalitat i deixi de ser el centre d’atenció mediàtica; que donen suport a tots els professors del centre i que s’oposen a la persecució mediàtica a què els han sotmès; que a les aules s’hi pot parlar de tot, perquè els joves han de poder créixer amb esperit crític; que si hi havia cap problema, s’havia d’haver resolt al centre, i no amb policies i jutges entremig. \nI la següent frase en majúscules: ‘Des de la nostra experiència com a famílies, podem afirmar que en cap escola ni institut de Sant Andreu de la Barca no s’adoctrina, i confiem plenament que no es tracta diferentment l’alumnat per raons d’origen, sexe, ètnia, cultura ni creença.’ "
},
"extreme": {
"a1": "Pares de l'institut el Palau fan un acte donant suport als professors investigats, en un acte de dignitat i coratge.",
"a2": "Pares dels alumnes de l’institut el Palau de Sant Andreu de la Barca llegeixen un comunicat a favor dels docents.",
"a3": "Les famílies de l’IES el Palau defensen la importància de fomentar l'esperit crític i la llibertat de pensament. "
}
} |
2,801 | El jutjat de Vinaròs declara la investigació pel Castor "causa complexa" i allarga la seva instrucció un any més | Un nou jutge substitut, el tercer que instrueix les diligències, assumeix un cas que acumula més de 13.000 folis i divuit investigats | El jutjat número 4 de Vinaròs ha declarat "causa complexa" la investigació del projecte Castor, per suposats delictes de prevaricació ambiental i contra el medi ambient, allargant-ne la seva instrucció de 6 a 18 mesos.
Les diligències, per les quals ja han declarat setze dels divuit investigats, superen els 13.000 folis.
El nou jutge substitut de Vinaròs, el tercer que assumeix la instrucció des del seu inici, ha acceptat la petició de Fiscalia per allargar el procediment, més enllà dels sis mesos inicialment previstos, davant l'elevat nombre d'investigats i la "complexitat" d'analitzar l'actuació de l'exconcessionària Escal UGS a partir de noves proves pericials i l'examen de l'abundant documentació.
El jutge avala els arguments de Fiscalia, als quals s'ha sumat l'acusació de l'Associació Arca Ibérica, davant la necessitat "previsible" de demanar més proves i revisar la documentació no només referida a l'empresa filial del grup ACS, sinó també l'Institut Geològic i Miner (IGME) o la Direcció Genera de Política Energètica i Mines, entre d'altres.
Responsables i funcionaris d'aquests organismes durant la tramitació també estant sent investigats en el marc de les diligències.
Els advocats d'Escal UGS, que consideren necessari que s'analitzi la seva gestió davant la denúncia de Fiscalia, així com dos dels investigats han acceptat també la declaració de causa complexa.
Únicament l'Advocacia de l'Estat s'hi ha oposat.
A banda de qüestionar que realment sigui un nombre elevat d'investigats i la transcendència que en formi part una persona jurídica privada com és l'empresa exconcessionària, entén que la declaració de complexitat de la causa s'hauria de limitar a situacions sobrevingudes amb posterioritat i recorda, en aquest sentit, que les imputacions s'han mantingut des del principi del procediment.
El jutge, però, respon que l'esperit de la llei reguladora d'aquesta fórmula jurídica s'ha d'entendre davant de causes existents del començament de la instrucció.
La interlocutòria judicial, del passat dotze de gener i contra la qual es pot interposar recurs de reforma, fixa el dia 6 de desembre de 2015 com l'inicial per al còmput del nou termini per a la instrucció, a la pràctica un any més.
Segons fonts judicials, aquesta mesura, no ha suposat la suspensió de diligències o nous retards en la citació dels dos investigats que encara han de declarar per residir a l'estranger: els membres del consell d'administració Mohamad Jaffar Khan i Harold Philip Gordon, representants de Dundee Energy, soci d'ACS dins d'Escal UGS.
Les mateixes fonts indiquen que estan pendents de quadrar calendaris per fer efectives les citacions.
Tercer jutge per a la instrucció
El cert, però, és que tampoc ha ajudat el moviment de cadires al jutjat de Vinaròs, que s'encarrega també dels delictes de violència contra les dones.
La instrucció va ser iniciada per una jutgessa substituta i, assumida, posteriorment, pel titular Víctor Capilla.
A principis d'aquest mes de desembre, però, aquest va deixar el càrrec després d'aconseguir el trasllat a Ontinyent i és un nou jutge substitut qui continua la instrucció.
Fonts judicials recorden però que la mateixa jutgessa substituta que va iniciar la investigació continua al jutjat com a reforç i pot contribuir en la instrucció.
Els divuit imputats –entre directius d'Escal UGS, funcionaris i responsables dels organismes estatals que van autoritzar el projecte-, així com l'empresa exconcessionària, estan sent investigats per presumptes delictes de prevaricació ambiental i contra el medi ambient, arran dels més de 1.000 terratrèmols – de fins a 4,3 graus a l'escala de Richter- que van ocasionar les injeccions de gas al dipòsit submarí a partir de setembre de 2013.
Mentre els representants de l'administració estatal es van passar la pilota sobre la responsabilitat d'exigir un estudi previ de risc sísmic, l'empresa sosté, en contra de tots els informes tècnics, que la relació entre injeccions i sismes va ser una "curiosa coincidència", en paraules del seu president i també imputat, Recaredo del Potro.
L'exconcessionària va cobrar a finals de 2014 la indemnització de 1.350 milions d'euros aprovada pel govern espanyol del PP.
El pagament d'aquesta quantitat, més interessos –per sobre de 4.700 milions d'euros en total- s'ha començat a carregar als rebuts de gas dels consumidors de tot l'Estat a partir d'aquest 2016 -101 milions enguany-.
El préstec sol·licitat per Enagás a compte dels peatges fixos que paguen els usuaris s'haurà de retornar al llarg de 30 anys. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El jutjat número 4 de Vinaròs ha declarat que la investigació pel cas Castor és \"causa complexa\" i allarga la seva instrucció de 6 a 18 mesos. Les diligències superen els 13.000 folis. El nou jutge substitut de Vinaròs ha acceptat la petició de Fiscalia per allargar el procediment degut a la complexitat del cas.",
"a2": "El jutjat de Vinaròs allarga la instrucció del projecte Castor un any més, a petició de Fiscalia, per la complexitat del procés. L’Advocacia de l’Estat s’hi oposa, però els advocats defensors hi estan d’acord. S’investiguen presumptes delictes de prevaricació ambiental i contra el medi ambient per haver provocat més de mil terratrèmols amb les injeccions de gas al dipòsit submarí.",
"a3": "El nou jutge substitut ha acceptat la petició de la Fiscalia d’allargar un any més la instrucció davant la previsió que es requereixin noves proves i la complexitat de la seva anàlisi. Els divuit imputats són investigats pel jutjat de Vinaròs per delictes contra el medi ambient pels moviments sísmics ocasionats pel dipòsit de gas submarí davant les costes de Castelló."
},
"extractive": {
"a1": "El nou jutge substitut de Vinaròs, el tercer que assumeix la instrucció des del seu inici, ha acceptat la petició de Fiscalia per allargar el procediment, més enllà dels sis mesos inicialment previstos, davant l'elevat nombre d'investigats i la \"complexitat\" d'analitzar l'actuació de l'exconcessionària Escal UGS a partir de noves proves pericials i l'examen de l'abundant documentació.\nEls divuit imputats –entre directius d'Escal UGS, funcionaris i responsables dels organismes estatals que van autoritzar el projecte-, així com l'empresa exconcessionària, estan sent investigats per presumptes delictes de prevaricació ambiental i contra el medi ambient, arran dels més de 1.000 terratrèmols – de fins a 4,3 graus a l'escala de Richter- que van ocasionar les injeccions de gas al dipòsit submarí a partir de setembre de 2013.\nA banda de qüestionar que realment sigui un nombre elevat d'investigats i la transcendència que en formi part una persona jurídica privada com és l'empresa exconcessionària, entén que la declaració de complexitat de la causa s'hauria de limitar a situacions sobrevingudes amb posterioritat i recorda, en aquest sentit, que les imputacions s'han mantingut des del principi del procediment.\nLa interlocutòria judicial, del passat dotze de gener i contra la qual es pot interposar recurs de reforma, fixa el dia 6 de desembre de 2015 com l'inicial per al còmput del nou termini per a la instrucció, a la pràctica un any més.",
"a2": "El nou jutge substitut de Vinaròs, el tercer que assumeix la instrucció des del seu inici, ha acceptat la petició de Fiscalia per allargar el procediment, més enllà dels sis mesos inicialment previstos, davant l'elevat nombre d'investigats i la \"complexitat\" d'analitzar l'actuació de l'exconcessionària Escal UGS a partir de noves proves pericials i l'examen de l'abundant documentació.\nA banda de qüestionar que realment sigui un nombre elevat d'investigats i la transcendència que en formi part una persona jurídica privada com és l'empresa exconcessionària, entén que la declaració de complexitat de la causa s'hauria de limitar a situacions sobrevingudes amb posterioritat i recorda, en aquest sentit, que les imputacions s'han mantingut des del principi del procediment.\nEls divuit imputats –entre directius d'Escal UGS, funcionaris i responsables dels organismes estatals que van autoritzar el projecte-, així com l'empresa exconcessionària, estan sent investigats per presumptes delictes de prevaricació ambiental i contra el medi ambient, arran dels més de 1.000 terratrèmols – de fins a 4,3 graus a l'escala de Richter- que van ocasionar les injeccions de gas al dipòsit submarí a partir de setembre de 2013.\nL'exconcessionària va cobrar a finals de 2014 la indemnització de 1.350 milions d'euros aprovada pel govern espanyol del PP.",
"a3": "El nou jutge substitut de Vinaròs, el tercer que assumeix la instrucció des del seu inici, ha acceptat la petició de Fiscalia per allargar el procediment, més enllà dels sis mesos inicialment previstos, davant l'elevat nombre d'investigats i la \"complexitat\" d'analitzar l'actuació de l'exconcessionària Escal UGS a partir de noves proves pericials i l'examen de l'abundant documentació. \nEl jutge avala els arguments de Fiscalia, als quals s'ha sumat l'acusació de l'Associació Arca Ibérica, davant la necessitat \"previsible\" de demanar més proves i revisar la documentació no només referida a l'empresa filial del grup ACS, sinó també l'Institut Geològic i Miner (IGME) o la Direcció General de Política Energètica i Mines, entre d'altres. \nEls advocats d'Escal UGS, que consideren necessari que s'analitzi la seva gestió davant la denúncia de Fiscalia, així com dos dels investigats han acceptat també la declaració de causa complexa. \nEls divuit imputats –entre directius d'Escal UGS, funcionaris i responsables dels organismes estatals que van autoritzar el projecte-, així com l'empresa exconcessionària, estan sent investigats per presumptes delictes de prevaricació ambiental i contra el medi ambient, arran dels més de 1.000 terratrèmols – de fins a 4,3 graus a l'escala de Richter- que van ocasionar les injeccions de gas al dipòsit submarí a partir de setembre de 2013. \n"
},
"extreme": {
"a1": "S'allarga la instrucció del cas \"Castor\" degut a la seva complexitat, tal com indica el jutjat de Vinaròs.",
"a2": "La investigació del cas Castor s’allarga un any més al jutjat de Vinaròs per la seva complexitat, amb 18 investigats.",
"a3": "La instrucció del Castor es dilata un any més degut a la complexitat en l’estudi de les proves."
}
} |
2,865 | El parc natural allibera 2.000 samarucs i 1.500 llopets de riu als Ullals de Baltasar amb l'ajuda d'escolars | Els nens i nenes de l'Escola Soriano-Montagut d'Amposta aprenen com conservar i recuperar aquestes espècies amenaçades | Tècnics del Parc Natural del delta de l'Ebre han alliberat, aquest divendres, als Ullals de Baltasar d'Amposta, 2.000 exemplars de samarucs i 1.500 llopets de riu, espècies en perill d'extinció.
Alguns grups de primària de l'escola Soriano Montagut d'Amposta han participat de l'acció i han estat els encarregats de soltar al riu aquests peixos criats en captivitat.
Com han destacat professors i alumnes, l'experiència serveix perquè la lliçó quedi ben apresa i sobretot per ser molt conscients de la importància de protegir i conservar aquestes espècies amenaçades i el seu entorn.
Als exemplars alliberats se'ls farà un seguiment des del Centre Ictiològic del parc, on els crien.
En els darrers anys, s'ha aconseguit criar i mantenir entre 7.000 i 10.000 exemplars de diverses espècies.
Enguany la cria del llopet ha sigut notablement satisfactòria, amb més de 3000 exemplars, enfront d'altres anys que la cria se situava entre 200 i 400 individus.
Com ha explicat Nati Franch, tècnica del parc natural dels delta de l'Ebre, el samaruc (Valencia hispanica) és el peix vertebrat més amenaçat del món.
Només n'hi ha a les Terres de l'Ebre i País Valencià.
El llopet de riu (Cobitis paludica) també és una espècie vulnerable i a Catalunya només se'n troben als Ullals de Baltasar, a Amposta.
Al centre Ictiològic del Delta, en els últims anys, han criat entre 7.000 i 10.000 exemplars de peixos de diverses espècies.
El centre també s'encarrega de fer els seguiment de tots aquests animals quan els retornen al riu.
A banda del samaruc i el llopet de riu, el Centre Ictiològic del Parc Natural té en marxa diversos projectes de cria en captivitat centrats en espècies en perill d'extinció, com el fartet (Aphanius iberus), l'espinós (Gasterosteus aculeatus), o de vulnerables, com la bavosa de riu (Salaria fluviatilis).
Teràpia de xoc per despertar consciències
Les accions d'alliberament de peixos criats en captivitat s'emmarquen en el programa de conservació i recuperació d'aquestes espècies en perill.
Aquest divendres s'ha fet un nou alliberament als Ullals de Baltasar, considerat "un indret òptim com a reservori" d'aquests peixos.
Les basses circulars en forma d'ull, d'aigua subterrània originada a partir de la pluja que cau a les serres calcàries properes del Montsià i els Ports el fan un espai idoni.
L'acte ha comptat amb la participació d'una vintena d'alumnes de 6è de primària de l'Escola Soriano-Montagut d'Amposta, qui han pogut ser protagonistes del retorn al riu dels peixos.
L'alliberament s'ha fet en tres torns i els menuts han estat els encarregats de transportar els peixos amb una galleda i soltar-los a les llacunes.
Aquesta senzilla acció ha estat l'eina pedagògica perfecta perquè als nens i nenes aprenguessin bé com es conserven i es protegeixen les espècies amenaçades.
"No és el mateix veure un llopet i un samaruc en un dibuixat a un ordinador o a una pantalla digital que veure'l aquí i fins i tot poder-lo tocar", ha destacat un dels tutors del col·legi ampostí.
Pere Montanyana.
De fet, tot i la proximitat amb el delta de l'Ebre, alguns descobreixen racons naturals de primer ordre com els Ullals de Baltasar, amb aquestes excursions escolars, on han acudit en bicicleta.
Als nens els ha quedat clar, com han explicat la Raquel o l'Izan, que no han de contaminar els rius, ni tirar brossa a terra "perquè reduïm la quantitat de vida", o també que no s'han de matar i només es poden pescar "si és una necessitat.
Mai per què sí", han explicat.
Franch ha subratllat que l'efecte de conscienciació que s'aconsegueix amb aquestes col·laboracions amb nens és molt més eficaç que tots els sermons i normes que se'ls puguin repetir.
"Els pots dir que han de reciclar i que no han de llançar plàstics però si ells no veuen els efectes de tot allò que els diem, costa més que els cali.
Veure que per culpa seva es degrada el medi o es construeixen coses on no s'hauria, ajuda a molt més al nen a conscienciar-se i que els seves accions sigui efectives". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Aquest passat divendres, tècnics del Parc Natural del delta de l'Ebre han posat en llibertat als Ullals de Baltasar d'Amposta 2.000 exemplars de samarucs i 1.500 llopets de riu, dues espècies que estan en perill d'extinció. Els peixos que s'havien criat en captivitat han sigut alliberats amb l'ajut d'escolars de primària.",
"a2": "Al Centre Ictiològic del Parc Natural del delta de l’Ebre es crien en captivitat exemplars de peixos en perill d’extinció. Ara, amb l’ajut d’escolars de primària, han alliberat 2.000 samarucs i 1.500 llopets de riu als Ullals de Baltasar i en faran un seguiment. Els estudiants han descobert un racó del delta i s’han conscienciat que cal cuidar el medi ambient.",
"a3": "2.000 exemplars de samarucs i 1.500 llopets de riu, criats en captivitat al Centre Ictiològic del Parc Natural del delta de l'Ebre, han estat alliberats als Ullals de Baltasar d’Amposta. En l’acte han col·laborat una vintena d’alumnes de 6è de primària de l’escola Soriano-Montagut d’Amposta per prendre consciència de la necessitat de protegir espècies en risc d’extinció."
},
"extractive": {
"a1": "Tècnics del Parc Natural del delta de l'Ebre han alliberat, aquest divendres, als Ullals de Baltasar d'Amposta, 2.000 exemplars de samarucs i 1.500 llopets de riu, espècies en perill d'extinció.\nAl centre Ictiològic del Delta, en els últims anys, han criat entre 7.000 i 10.000 exemplars de peixos de diverses espècies.\nAlguns grups de primària de l'escola Soriano Montagut d'Amposta han participat de l'acció i han estat els encarregats de soltar al riu aquests peixos criats en captivitat.\nAls nens els ha quedat clar, com han explicat la Raquel o l'Izan, que no han de contaminar els rius, ni tirar brossa a terra \"perquè reduïm la quantitat de vida\", o també que no s'han de matar i només es poden pescar \"si és una necessitat.",
"a2": "Tècnics del Parc Natural del delta de l'Ebre han alliberat, aquest divendres, als Ullals de Baltasar d'Amposta, 2.000 exemplars de samarucs i 1.500 llopets de riu, espècies en perill d'extinció.\nAl centre Ictiològic del Delta, en els últims anys, han criat entre 7.000 i 10.000 exemplars de peixos de diverses espècies.\nAlguns grups de primària de l'escola Soriano Montagut d'Amposta han participat de l'acció i han estat els encarregats de soltar al riu aquests peixos criats en captivitat.\nAls nens els ha quedat clar, com han explicat la Raquel o l'Izan, que no han de contaminar els rius, ni tirar brossa a terra \"perquè reduïm la quantitat de vida\", o també que no s'han de matar i només es poden pescar \"si és una necessitat.",
"a3": "Tècnics del Parc Natural del delta de l'Ebre han alliberat, aquest divendres, als Ullals de Baltasar d'Amposta, 2.000 exemplars de samarucs i 1.500 llopets de riu, espècies en perill d'extinció. \nAl centre Ictiològic del Delta, en els últims anys, han criat entre 7.000 i 10.000 exemplars de peixos de diverses espècies.\nL'acte ha comptat amb la participació d'una vintena d'alumnes de 6è de primària de l'Escola Soriano-Montagut d'Amposta, qui han pogut ser protagonistes del retorn al riu dels peixos. \nCom han destacat professors i alumnes, l'experiència serveix perquè la lliçó quedi ben apresa i sobretot per ser molt conscients de la importància de protegir i conservar aquestes espècies amenaçades i el seu entorn."
},
"extreme": {
"a1": "S'alliberen 2.000 samarucs i 1.500 llopets de riu, dues espècies de peixos en perill d’extinció, als Ullals de Baltasar d'Amposta.",
"a2": "El Parc Natural del delta de l’Ebre allibera al riu milers de peixos en perill d’extinció, criats en captivitat.",
"a3": "Alliberen 3.500 peixos de dues espècies amenaçades a l’Ebre incloses al programa de conservació i recuperació d'espècies en perill. "
}
} |
181 | Quadern del carrer de la vinya: mare, jo vull ser cuinera | Avui l’ofici de cuiner s’associa a creació, netedat, benestar. I això no és gràcies a cap programa televisiu | La meva filla, que té set anys, diu que vol ser cuinera.
M’estranya, perquè tot i que és una nena de vida, que menja de tot, frueix amb els gusts extremats, no posa mai els peus a la cuina.
Tampoc mira mai aquell famós programa televisiu líder d’audiència.
Li pregunto per què vol ser cuinera.
Em respon: ‘Per què m’agrada menjar.’
Insisteixo: I com t’imagines que és un cuiner?
Aleshores diu: ‘M’imagino que quan ha acabat de fer un plat surt content de la cuina, perquè li ha sortit bé i li ha quedat bo.’
I encara li pregunto: Coneixes el nom d’algun cuiner?
I diu: ‘l’àvia’.
Així que la meva filla té de referent culinari la seva àvia.
Això és un clàssic i m’agrada que no es perdi.
L’àvia cuina bé, fa un menjar gustós.
Però el que em crida l’atenció i també m’agrada de tot el que em diu (més enllà de l’àvia) és que la imatge que ella té d’un cuiner és d’una persona creativa, contenta, que comparteix allò que fa, que li ha sortit bé i és bo.
Però diria que aquest concepte, que té atributs de creador, de persona neta i polida, i no bruta i greixosa, i per això atrau, té a veure amb l’alta consideració que des de fa vint anys ha assolit el món de l’alta gastronomia, de prestigi, de creació.
Recordem-ho: això va començar amb elBulli i Ferran Adrià, a mitjans dels noranta.
Les cuines es van obrir, es van convertir en espais nets i poc bulliciosos, ordenats.
I la figura del cuiner d’avantguarda es va associar a geni, investigador, un nou alquimista, creador, experimentador dels sentits i de prestigi internacional.
I no només fou elBulli que va començar a marcar tendència, també va anar acompanyat d’altres restaurants, com el Celler de Can Roca, dels germans Roca, o el Sant Pau de Carme Ruscalleda, o el Racó de can Faves, del desaparegut Santi Santamaria… Durant tota la primera dècada del segle XXI es va anar covant aquesta nova consideració del cuiner i de l’alta cuina.
Amb tot, alguna cosa ha canviat en aquests últims anys.
Aquest abril, mentre feia la crònica del dia de Sant Jordi i anava per les parades de llibres del centre de Barcelona, trobant escriptors i vivint la festa literària, vaig entrebancar-me amb el cuiner Ferran Adrià, que presentava el llibre T’ho explico a la cuina, un volum enfocat als infants.
No vaig deixar passar l’oportunitat per poder-hi conversar uns minuts.
Li vaig recordar les cues del Sant Jordi d’uns anys abans, quan va presentar el fantàstic volum El menjar de la família, sobre les receptes dels plats que menjava l’equip d’elBulli, i el que em va dir va ser això: ‘la gran diferència entre aquell 2012 i avui és que fa quatre anys els nens no volien cuinar i avui sí.
El programa ‘Masterchef‘ ha marcat una diferència brutal.’
Perquè en la gastronomia això també ha passat, doncs, si fem cas de les paraules de Ferran Adrià i dels valors dubtosos del programa ‘Masterchef’.
Però jo vull creure que la meva filla vol ser cuinera perquè una colla de cuiners compromesos i des de l’excel·lència han fet possible que tinguem una nova percepció d’aquest ofici, d’aquest món dels sentits, des de la creació i la netedat.
I això ara ve a to, perquè aquests darrers dies han coincidit una bona colla d’esdeveniments que reforcen la meva creença.
N’enumero uns quants: a Barcelona s’acaben d’inaugurar dues exposicions protagonitzades per cuiners d’avantguarda.
Una exposició on Adrià reflexiona sobre el procés creatiu a través del tradicional pa amb tomàquet.
L’altra exposició, al Palau Robert, concentra l’evolució del restaurant El Celler de Can Roca, que celebra trenta anys, a través de la combinació de les tres personalitats dels germans Joan, Josep i Jordi Roca, ‘El Celler de Can Roca, de la terra a la lluna‘.
Aquesta setmana també s’han donat a conèixer les noves estrelles Michelin per als restaurants de l’Estat Espanyol i Portugal.
La ciutat que ha acollit l’acte ha estat Girona i s’ha fet al Mas Marroch, espai per a convencions dels germans Roca.
Més de quatre-cents convidats i un centenar de periodistes internacionals acreditats.
També al Mas Marroch, i de la mà del sommelier Josep Roca, es va celebrar fa uns dies ‘La festa de les persones del vi’, que va aplegar alguns dels personatges del món de vi internacional de més prestigi.
Un acte que marcarà el relat del món del vi mundial.
També aquesta setmana s’ha presentat la Guia de vins de Catalunya, al Liceu.
I, per acabar, però no menys important, al contrari, aquest mes Ferran Adrià ha presentat els últims set volums del catàleg general d’elBulli i d’aquesta manera completa tot l’obra d’aquest restaurant ja mític.
Són 1.846 plats, vint-i-cinc anys documentats temporada per temporada amb els plats creats i les tècniques utilitzades.
I, certament, això no és banal. | [
"cultura",
"gastronomia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La meva filla vol ser cuinera tot i no haver mai entrat a la cuina, mostrat cap interès en la cuina ni vist cap programa de cuina. Ella diu que vol ser cuinera com la seva àvia perquè la veu com una persona creativa, que comparteix tot allò que fa, que li surt bé i que és bo.",
"a2": "Els cuiners com a referents, especialment per als infants, han aconseguit un prestigi especialment amb el moviment de cuina d’avantguarda iniciat per Ferran Adrià als anys 90. La cuina es va obrir per mostrar espais nets i ordenats. Hi va haver un “boom” de bons restaurants: elBulli, el Celler de Can Roca, el Sant Pau o el Racó de Can Fabes.",
"a3": "A mitjans dels noranta, les cuines de Ferran Adrià, Ruscalleda, Santamaria o els germans Roca van arribar al públic com a espais d’investigació, nets, ordenats i creatius. Sense menystenir l’impacte de “Masterchef”, el continuat reconeixement als cuiners a través de llibres, exposicions, premis i actes internacionals ha facilitat que els nens trobin referents i que vulguin dedicar-se a aquest ofici."
},
"extractive": {
"a1": "Però el que em crida l’atenció i també m’agrada de tot el que em diu (més enllà de l’àvia) és que la imatge que ella té d’un cuiner és d’una persona creativa, contenta, que comparteix allò que fa, que li ha sortit bé i és bo.\nLi vaig recordar les cues del Sant Jordi d’uns anys abans, quan va presentar el fantàstic volum El menjar de la família, sobre les receptes dels plats que menjava l’equip d’elBulli, i el que em va dir va ser això: ‘la gran diferència entre aquell 2012 i avui és que fa quatre anys els nens no volien cuinar i avui sí.\nPerò diria que aquest concepte, que té atributs de creador, de persona neta i polida, i no bruta i greixosa, i per això atrau, té a veure amb l’alta consideració que des de fa vint anys ha assolit el món de l’alta gastronomia, de prestigi, de creació.\nTambé al Mas Marroch, i de la mà del sommelier Josep Roca, es va celebrar fa uns dies ‘La festa de les persones del vi’, que va aplegar alguns dels personatges del món de vi internacional de més prestigi.",
"a2": "Però el que em crida l’atenció i també m’agrada de tot el que em diu (més enllà de l’àvia) és que la imatge que ella té d’un cuiner és d’una persona creativa, contenta, que comparteix allò que fa, que li ha sortit bé i és bo.\nLi vaig recordar les cues del Sant Jordi d’uns anys abans, quan va presentar el fantàstic volum El menjar de la família, sobre les receptes dels plats que menjava l’equip d’elBulli, i el que em va dir va ser això: ‘la gran diferència entre aquell 2012 i avui és que fa quatre anys els nens no volien cuinar i avui sí.\nPerò diria que aquest concepte, que té atributs de creador, de persona neta i polida, i no bruta i greixosa, i per això atrau, té a veure amb l’alta consideració que des de fa vint anys ha assolit el món de l’alta gastronomia, de prestigi, de creació.\nTambé al Mas Marroch, i de la mà del sommelier Josep Roca, es va celebrar fa uns dies ‘La festa de les persones del vi’, que va aplegar alguns dels personatges del món de vi internacional de més prestigi.",
"a3": "Però el que em crida l’atenció i també m’agrada de tot el que em diu (més enllà de l’àvia) és que la imatge que ella té d’un cuiner és d’una persona creativa, contenta, que comparteix allò que fa, que li ha sortit bé i és bo. \nPerò diria que aquest concepte, que té atributs de creador, de persona neta i polida, i no bruta i greixosa, i per això atrau, té a veure amb l’alta consideració que des de fa vint anys ha assolit el món de l’alta gastronomia, de prestigi, de creació. \nI no només fou elBulli que va començar a marcar tendència, també va anar acompanyat d’altres restaurants, com el Celler de Can Roca, dels germans Roca, o el Sant Pau de Carme Ruscalleda, o el Racó de can Faves, del desaparegut Santi Santamaria… \nPerò jo vull creure que la meva filla vol ser cuinera perquè una colla de cuiners compromesos i des de l’excel·lència han fet possible que tinguem una nova percepció d’aquest ofici, d’aquest món dels sentits, des de la creació i la netedat. "
},
"extreme": {
"a1": "La meva filla en el futur vol ser cuinera perquè té el referent de la seva àvia.",
"a2": "El prestigi de l’ofici de cuiner ha augmentat a les darreres dècades gràcies a bons cuiners i concursos de cuina.",
"a3": "Avui els nens troben prestigiosos referents mediàtics de l’ofici de cuiner, més enllà dels avis i els pares."
}
} |
2,146 | Arxivada la causa contra 37 metges i deu treballadors de Traiber pel cas de les pròtesis defectuoses | El jutge de Reus creu que la majoria dels facultatius mai va arribar a col·locar pròtesis i només constaven als arxius comercials perquè l'empresa volia contactar amb ells | El titular del jutjat número 3 de Reus ha acordat arxivar la causa contra 37 dels 47 metges investigats per la col·locació de pròtesis ortopèdiques defectuoses de l'empresa Traiber a canvi de comissions.
Segons la interlocutòria, els facultatius ara desimputats no van arribar a instal·lar pròtesis de Traiber, però constaven als seus arxius comercials perquè l'empresa volia contactar amb ells i, possiblement, oferir-los aquesta possibilitat.
El jutge també exclou de la investigació una desena de treballadors Traiber perquè, considera, no tenien "capacitat real" en la presa de decisions i no hi ha indicis que coneguessin la "dinàmica delictiva" dels seus responsables falsificant etiquetes o redistribuint pròtesis en mal estat.
Així doncs, en aquests moments continuen com a investigats en el procediment el propietari i dos empleats de l'empresa, a més d'una desena de metges.
Després de prendre declaració als 37 metges desimputats, que van ser citats per aparèixer a les fitxes comercials de Traiber amb anotacions sobre pagaments de comissions, el jutge del cas Innova considera "adequades" i "raonables" les seves explicacions i accepta els recursos que van presentar reclamant el sobreseïment de la causa conta ells.
Reconeix la interlocutòria que cap dels ara metges desimputats –que exerceixen com a cirurgians ortopèdics o neurocirurgians en hospitals i centres mèdics d'arreu de Catalunya- va arribar a col·locar les pròtesis de l'empresa.
L'aparició dels seus noms en les fitxes comercials l'atribueix a "tan sols un desig de Traiber de contactar amb ells i de, potser, oferir-los aquestes comissions per col·locar aquestes peces (sense que cap dels doctors acceptés aquestes comissions i, en un nombre important d'ocasions, sense que ni tan sols es produïssin les reunions)".
Ho contextualitza aquestes anotacions dins d'una "estratègia comercial agressiva (sovint amb aparença delictiva)" per part de Traiber "al final de la seva vida empresarial", però "la realitat del mercat" l'havia situat "com una empresa obsoleta i sense rellevància en el circuit ortopèdic".
Això, segons el jutge, l'hauria portat a "falsificar les etiquetes".
També exclou de la causa deu treballadors de l'empresa, principalment operaris, tècnics, enginyers i la directora comercial.
"No sembla que cap d'ells tingués una capacitat real de presa de decisions a l'empresa.
A més, no s'han trobat indicis que coneguessin la dinàmica delictiva que els responsables de Traiber havien posat en marxa per falsificar etiquetes o redistribuir pròtesis en mal estat.
Aquests fets, el jutge els atribueix, presumptament, al propietari de l'empresa, Luís Márquez; la coordinadora tècnica, Mercè Carmona; i l'administratiu i secretari del cap, Eduardo Correcher.
Aquests últims es mantenen com a investigats, així com una desena de metges que, a banda de cobrar comissions il·legals, alguns també haurien participat en les pressions als òrgans de contractació dels seus respectius hospitals perquè es col·loquessin les pròtesis de Traiber de forma indeguda.
Més enllà de la resolució dels recursos dels investigats –que, més enllà de la seva decisió final, el jutge critica pel fet que utilitzin arguments com la reputació o prestigi professional dels metges per demanar l'arxiu de la causa: "espero que no distingeixin els seus pacients per aquestes mateixes raons i els tractin tots iguals", retreu-, la interlocutòria abunda també en la manca de recursos del jutjat que investiga el cas Innova.
En aquest sentit, el titular d'aquesta instància lamenta que es tracta d'una investigació que "hipoteca" el seu normal funcionament.
Recorda que el reforç assignat no ha tingut continuïtat des del passat 2017 i anuncia que ha sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que se l'alliberi de treball dos dies al mes durant sis mesos per dedicar "aquest grapat d'hores" al "macro procés".
El passat 10 d'abril, l'organisme va anunciar que destinaria aquest reforç al jutjat reusenc perquè el seu titular pugui dedicar-se a la investigació del cas Innova, declarat causa complexa. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El jutge de Reus arxiva la causa contra 37 metges i deu treballadors del sector mèdic perquè considera que la majoria dels facultatius no va arribar mai a col·locar cap pròtesi i que només hi constaven als arxius comercials de l'empresa Traiber perquè tenia la intenció de posar-se en contacte amb ells.",
"a2": "S’arxiva la causa contra 37 dels 47 metges imputats per la col·locació de pròtesis ortopèdiques defectuoses perquè només eren en un llistat de l’empresa Traiber, que volia contactar-hi. També s’ha eximit de responsabilitat a 10 treballadors de l’empresa. Uns altres 10 metges i 3 responsables de Traiber segueixen investigats per comissions il·legals i pressions a hospitals per col·locar les pròtesis.",
"a3": "El jutge ha arxivat la causa oberta contra la majoria dels metges investigats per implantar pròtesis defectuoses de l’empresa Traiber a canvi de comissions. S’ha considerat que Traiber no havia contactat amb aquests metges. També queden desimputats deu treballadors de l’empresa. Només tres responsables de Traiber i deu dels facultatius es mantenen imputats pel cobrament de comissions il·legals."
},
"extractive": {
"a1": "El jutge també exclou de la investigació una desena de treballadors Traiber perquè, considera, no tenien \"capacitat real\" en la presa de decisions i no hi ha indicis que coneguessin la \"dinàmica delictiva\" dels seus responsables falsificant etiquetes o redistribuint pròtesis en mal estat.\nMés enllà de la resolució dels recursos dels investigats –que, més enllà de la seva decisió final, el jutge critica pel fet que utilitzin arguments com la reputació o prestigi professional dels metges per demanar l'arxiu de la causa: \"espero que no distingeixin els seus pacients per aquestes mateixes raons i els tractin tots iguals\", retreu-, la interlocutòria abunda també en la manca de recursos del jutjat que investiga el cas Innova.\nEl titular del jutjat número 3 de Reus ha acordat arxivar la causa contra 37 dels 47 metges investigats per la col·locació de pròtesis ortopèdiques defectuoses de l'empresa Traiber a canvi de comissions.\nDesprés de prendre declaració als 37 metges desimputats, que van ser citats per aparèixer a les fitxes comercials de Traiber amb anotacions sobre pagaments de comissions, el jutge del cas Innova considera \"adequades\" i \"raonables\" les seves explicacions i accepta els recursos que van presentar reclamant el sobreseïment de la causa conta ells.",
"a2": "El titular del jutjat número 3 de Reus ha acordat arxivar la causa contra 37 dels 47 metges investigats per la col·locació de pròtesis ortopèdiques defectuoses de l'empresa Traiber a canvi de comissions.\nEl jutge també exclou de la investigació una desena de treballadors Traiber perquè, considera, no tenien \"capacitat real\" en la presa de decisions i no hi ha indicis que coneguessin la \"dinàmica delictiva\" dels seus responsables falsificant etiquetes o redistribuint pròtesis en mal estat.\nDesprés de prendre declaració als 37 metges desimputats, que van ser citats per aparèixer a les fitxes comercials de Traiber amb anotacions sobre pagaments de comissions, el jutge del cas Innova considera \"adequades\" i \"raonables\" les seves explicacions i accepta els recursos que van presentar reclamant el sobreseïment de la causa conta ells.\nMés enllà de la resolució dels recursos dels investigats –que, més enllà de la seva decisió final, el jutge critica pel fet que utilitzin arguments com la reputació o prestigi professional dels metges per demanar l'arxiu de la causa: \"espero que no distingeixin els seus pacients per aquestes mateixes raons i els tractin tots iguals\", retreu-, la interlocutòria abunda també en la manca de recursos del jutjat que investiga el cas Innova.",
"a3": "El titular del jutjat número 3 de Reus ha acordat arxivar la causa contra 37 dels 47 metges investigats per la col·locació de pròtesis ortopèdiques defectuoses de l'empresa Traiber a canvi de comissions. \nEl jutge també exclou de la investigació una desena de treballadors Traiber perquè, considera, no tenien \"capacitat real\" en la presa de decisions i no hi ha indicis que coneguessin la \"dinàmica delictiva\" dels seus responsables falsificant etiquetes o redistribuint pròtesis en mal estat.\nAixí doncs, en aquests moments continuen com a investigats en el procediment el propietari i dos empleats de l'empresa, a més d'una desena de metges. \nAquests últims es mantenen com a investigats, així com una desena de metges que, a banda de cobrar comissions il·legals, alguns també haurien participat en les pressions als òrgans de contractació dels seus respectius hospitals perquè es col·loquessin les pròtesis de Traiber de forma indeguda. "
},
"extreme": {
"a1": "Queda arxivada la causa contra 37 metges i deu treballadors del sector pel cas de les pròtesis defectuoses.",
"a2": "De 47 metges investigats per col·locar pròtesis ortopèdiques defectuoses, 37 són desimputats, a més de 10 treballadors de Traiber.",
"a3": "El jutge considera 37 dels metges i 10 dels treballadors de Traiber fora de la trama de pròtesis defectuoses."
}
} |
2,371 | La Col·lecció Bernat Metge es renova per fer accessibles els clàssics "essencials" de la literatura antiga | Homer, Plató o Ovidi "es revisen per al lector d'avui" en el nou projecte editorial de La Casa dels Clàssics | A la històrica col·lecció de clàssics grecs i romans Bernat Metge, amb gairebé 100 anys d'història, li ha nascut un descendent per fer arribar els autors més importants de la literatura antiga al lector d'avui: la Col·lecció Bernat Metge Essencial.
Es tracta del nou projecte editorial de La Casa dels Clàssics que "revisa" un total de 12 obres d'autors com Homer, Plató, Ciceró, Sòfocles, Aristòtil o Ovidi amb l'objectiu que "sigui molt més fàcil del que havia estat fins ara" gaudir d'obres com l''Odissea' o les 'Metamorfosis'.
"És una aposta que no s'havia fet mai en català amb aquestes característiques i pretenem que hi hagi un fons de clàssics permanent a disposició del públic", ha explicat a l'ACN aquest dijous Raül Garrigasait, president de La Casa dels Clàssics.
L'aspiració és "posar els clàssics al centre de la cultura d'avui".
Els deu noms més importants de la literatura grega i romana -Homer, Sòfocles, Eurípides, Plató i Aristòtil; Ciceró, Catul, Virgili, Ovidi i Sèneca- arriben de forma més accessible amb edicions actualitzades, més econòmiques i pensades per al públic general.
Les traduccions provenen de la històrica Col·lecció Bernat Metge, que ha publicat més de 400 volums, però s'han revisat per acostar-les a l'actualitat.
"Creiem que avui dia és molt important fer arribar els clàssics a tothom d'una manera nova i més propera", ha assegurat Garrigasait.
Una manera de fer-ho són introduccions més divulgatives, a diferència de l'alta recerca acadèmica que emprava la col·lecció clàssica, adaptació del llenguatge, o reducció del gran número de notes que portaven les edicions anteriors.
A més, la Col·lecció Bernat Metge dividia les edicions en molts volums, fet que dificultava la circulació de les obres.
"És una novetat editorial i també una novetat en el camp de la difusió dels clàssics", ha asseverat el president de la institució.
Especialistes en cada temàtica firmen les noves introduccions, com Jaume Pòrtules amb l''Odissea', Enric Iborra amb Sòfocles o Mònica Miró amb Catul.
A partir de l'11 de maig la col·lecció estarà disponible als quioscs a través de 'La Vanguardia', abans d'una segona fase de distribució que s'iniciarà al setembre a les llibreries, amb la intenció de ser un fons permanent i referència dels clàssics.
Clàssics per llegir, no només per admirar
El públic al qual va destinada la col·lecció és, en primer lloc, "tothom qui s'ho passi bé llegint", ja que són "bona literatura i filosofia".
"Reivindica els clàssics com a lectura, no només com a símbols per admirar, sinó com a llibres per llegir i passar-s'ho bé", ha assegurat Garrigasait.
Com a exemple, la traducció al català de l''Odissea' d'Homer feta per Carles Riba és "en ella mateixa un monument poètic de la llengua catalana".
Però també, i especialment, va dirigit al públic que s'està formant, estudiants de batxillerat o universitaris.
"La força dels clàssics és perenne", ha afegit la directora de La Casa dels Clàssics, Sira Abenoza.
La tria feta inclou fonaments dels grans gèneres literaris i filosòfics de la cultura europea.
S'hi troben les bases de la gran narrativa occidental, com l''Odissea' d'Homer, l''Eneida' de Virgili o les 'Metamorfosis' d'Ovidi, que representen grans obres narratives que parlen de la mitologia i de grans temes universals a partir de mites antics.
S'hi inclouen també els fonaments del teatre occidental, amb les tragèdies de Sòfocles 'Antígona.
Èdip rei.
Èdip a Colonos' i d'Eurípides, 'Medea.
Hipòlit'.
També obres filosòfiques de Plató, 'El convit', Aristòtil, 'Poètica', Ciceró, 'L'amistat (Leli)', i Sèneca, 'La providència.
La tranquil·litat d'esperit.
La clemència'.
Finalment, una obra fonamental en la història de la poesia lírica, les 'Poesies' de Catul.
"Presenta una panoràmica de les literatures antigues però alhora ha triat aquells gèneres que ens ajuden més a entendre la cultura d'avui", ha argumentat el president sobre els 12 volums que integren la col·lecció.
Malgrat es comença amb una dotzena, no és una col·lecció tancada, han assegurat els seus responsables, i segons la seva acollida s'ampliarà amb altres títols procedents de la literatura antiga.
De moment, però, surten a la llum els dotze "essencials". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Col·lecció Bernat Metge es vol renovar per a continuar fent accessibles per a tothom els clàssics de la literatura clàssica greca i llatina a través del nou projecte Col·lecció Bernat Metge Essencial. Aquest nou projecte de la Casa dels Clàssics revisa 12 obres d'autors com Homer, Plató, Ciceró, Sòfocles, Aristòtil o Ovidi per a fer-los més fàcils de gaudir.",
"a2": "La Casa dels Clàssics vol acostar la literatura grega i romana al públic general amb una nova col·lecció, Bernat Metge Essencial, amb 12 volums inicials. La col·lecció adapta les edicions de la Bernat Metge clàssica al lector no acadèmic, amb 5 autors grecs, Homer, Sòfocles, Eurípides, Plató i Aristòtil, i 5 romans, Ciceró, Catul, Virgili, Ovidi i Sèneca.",
"a3": "Neix la Col·lecció Bernat Metge Essencial, un nou projecte de La Casa dels Clàssics que presenta la revisió de 12 obres d’autors clàssics com Homer, Plató, Ciceró, Sòfocles, Aristòtil o Ovidi. L’objectiu és apropar a tothom la lectura d’obres com l’”Odissea” o les “Metamorfosis”, tot adaptant llurs textos, fent unes introduccions més divulgatives o reduint el número de volums."
},
"extractive": {
"a1": "A la històrica col·lecció de clàssics grecs i romans Bernat Metge, amb gairebé 100 anys d'història, li ha nascut un descendent per fer arribar els autors més importants de la literatura antiga al lector d'avui: la Col·lecció Bernat Metge Essencial.\nA partir de l'11 de maig la col·lecció estarà disponible als quioscs a través de 'La Vanguardia', abans d'una segona fase de distribució que s'iniciarà al setembre a les llibreries, amb la intenció de ser un fons permanent i referència dels clàssics.\nA més, la Col·lecció Bernat Metge dividia les edicions en molts volums, fet que dificultava la circulació de les obres.\nEs tracta del nou projecte editorial de La Casa dels Clàssics que \"revisa\" un total de 12 obres d'autors com Homer, Plató, Ciceró, Sòfocles, Aristòtil o Ovidi amb l'objectiu que \"sigui molt més fàcil del que havia estat fins ara\" gaudir d'obres com l''Odissea' o les 'Metamorfosis'.",
"a2": "A la històrica col·lecció de clàssics grecs i romans Bernat Metge, amb gairebé 100 anys d'història, li ha nascut un descendent per fer arribar els autors més importants de la literatura antiga al lector d'avui: la Col·lecció Bernat Metge Essencial.\nEs tracta del nou projecte editorial de La Casa dels Clàssics que \"revisa\" un total de 12 obres d'autors com Homer, Plató, Ciceró, Sòfocles, Aristòtil o Ovidi amb l'objectiu que \"sigui molt més fàcil del que havia estat fins ara\" gaudir d'obres com l''Odissea' o les 'Metamorfosis'.\nA partir de l'11 de maig la col·lecció estarà disponible als quioscs a través de 'La Vanguardia', abans d'una segona fase de distribució que s'iniciarà al setembre a les llibreries, amb la intenció de ser un fons permanent i referència dels clàssics.\nEl públic al qual va destinada la col·lecció és, en primer lloc, \"tothom qui s'ho passi bé llegint\", ja que són \"bona literatura i filosofia\". ",
"a3": "A la històrica col·lecció de clàssics grecs i romans Bernat Metge, amb gairebé 100 anys d'història, li ha nascut un descendent per fer arribar els autors més importants de la literatura antiga al lector d'avui: la Col·lecció Bernat Metge Essencial. \nEs tracta del nou projecte editorial de La Casa dels Clàssics que \"revisa\" un total de 12 obres d'autors com Homer, Plató, Ciceró, Sòfocles, Aristòtil o Ovidi amb l'objectiu que \"sigui molt més fàcil del que havia estat fins ara\" gaudir d'obres com l''Odissea' o les 'Metamorfosis'.\nUna manera de fer-ho són introduccions més divulgatives, a diferència de l'alta recerca acadèmica que emprava la col·lecció clàssica, adaptació del llenguatge, o reducció del gran número de notes que portaven les edicions anteriors.\nMalgrat es comença amb una dotzena, no és una col·lecció tancada, han assegurat els seus responsables, i segons la seva acollida s'ampliarà amb altres títols procedents de la literatura antiga."
},
"extreme": {
"a1": "Els clàssics de la literatura antiga, ara més accessibles gràcies a la renovació de la col·lecció Bernat Metge.",
"a2": "Neix la col·lecció Bernat Metge Essencial per acostar 10 clàssics als lectors d’avui: 5 autors grecs i 5 romans.",
"a3": "Una nova edició Bernat Metge apropa els textos clàssics grecs i romans al públic d'avui dia."
}
} |
2,899 | CCOO exigeix que la reconstrucció blindi la reducció de la bretxa i eviti que les dones tornin a pagar la crisi | Les últimes dades mostren que les dones van cobrar un 22,2% menys que els homes durant el 2018, gairebé un punt menys | Comissions Obreres (CCOO) ha exigit aquest dimecres que els plans de reconstrucció blindin la reducció de la bretxa salarial de gènere que va experimentar un lleuger descens segons les últimes dades disponibles i evitin que les dones "tornin a pagar la crisi".
Així ho ha assegurat Alba Garcia, secretària de Dones i Polítiques LGTBI de CCOO de Catalunya durant la presentació de l'informe sobre diferències retributives entre sexes, que mostren que les dones van cobrar un 22,2% menys que els homes durant el 2018, una baixada del 0,8% en comparació amb l'any anterior.
Amb aquest ritme de decreixement, haurien de passar més de 30 anys per arribar a la igualtat retributiva.
"Calen mesures per blindar o reforçar els petits avanços que hi ha", ha apuntat Garcia, en el dia en què l'Estat ha fet efectiu el primer pagament del fons covid, de 1.246 milions per Catalunya.
CCOO calcula que la meitat de les persones afectades per ERTO a l'Estat són dones.
El sindicat s'ha mostrat preocupat per l'impacte que tindrà la generalització del teletreball i les reduccions de jornada fins al 100% en els sous de les dones i han reclamat que es posi "fil a l'agulla" amb la llei d'igualtat retributiva i s'aposti per polítiques d'atenció social públiques i universals i per mesures per evitar que la bretxa "sigui crònica" com l'obligatorietat del permís de paternitat.
També han proposat que els plans finançats amb ajudes europees o amb el fons covid estatal 'inclogui una "mesura de compensació" per les persones obligades a reduir la seva jornada per cuidar de nens o persones dependents.
L'exigència d'apostar per blindar les polítiques de gènere també l'han dirigit a empreses i a sindicats a qui han reclamat que es negociïn tots els plans d'igualtat pendents, després d'un període en què la representació sindical ha estat molt abocada a negociar les condicions de seguretat i salut, ha dit Lídia Sandalinas, responsable de Polítiques d'Acció Sindical de Gènere de CCOO de Catalunya.
"A partir d'ara començarem a exigir-ho perquè si no ho exigim no es faran, i si no es fan, les dones sortiran molt malament després de la covid", ha dit.
Les sindicalistes han recordat que l'any 2022 totes les empreses de 50 treballadors o més hauran de tenir un pla d'igualtat.
Els canvis s'haurien de focalitzar en els períodes d'edats més avançats que és on es nota més la diferència salarial.
"El salari anual dels homes va augmentant progressivament fins a la jubilació però en el cas de les dones quan arriben als 35-44 anys no només s'estanca sinó que comença a baixar", ha explicat Garcia.
La desigualtat més gran entre homes i dones es manifesta a les pensions on la bretxa s'enfila fins al 37,7%.
A partir de 55 anys la diferència és del 27,9%.
Les dades presentades aquest dimecres mostren que la diferència entre els sous és més alta entre les persones de nacionalitat espanyola (23,4%) en comparació amb els salaris dels nascuts fora de l'Estat (17,7%).
Per primera vegada, les xifres mostren que la bretxa salarial de gènere és més alta en les feines a temps parcial (16,3%) que a temps complet (14,3%), un fet especialment preocupant pel sindicat, ja que el 23% de les dones treballen temps parcial.
Una altra situació que varia en relació amb el 2018 és que la bretxa salarial va augmentar a la indústria, passant del 19% al 19,8%, amb un increment de 800 euros del salari mitjà d'ells i només de 300 euros el d'elles.
El sector industrial, però, és un àmbit on la diferència de sou és inferior a la mitjana.
A l'altre extrem hi trobem els serveis personals, la restauració i la venda on les dones cobren un 33,7% menys que els seus companys, és a dir 7.700 euros de diferència; o les ocupacions elementals on perceben un 31,8% menys de salari que els homes.
També és alta la diferència entre el personal de l'artesania i qualificat d'indústries manufactureres, on elles cobren un sou un 28,6% inferior.
La bretxa salarial més baixa es dóna a la categoria de directius i gerents (12%) on, en general, les dones tenen menys presència. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "CCOO exigeix aquest dimecres que els plans de reconstrucció blindin la bretxa salarial de gènere que, segons les últimes dades disponibles, va experimentar un lleuger descens. Aquests plans han d'evitar que les dones \"tornin a pagar la crisi\". Segons aquestes últimes dades, les dones van cobrar un 22,2% menys que els homes durant el 2018.",
"a2": "CCOO exigeix blindar la reducció de la bretxa salarial de gènere tant als plans de reconstrucció com a empreses i sindicats. L’objectiu és evitar que les dones paguin la crisi per la pandèmia, ja que calculen que la meitat de persones en ERTO a l’Estat són dones. El 2018 les dones van cobrar un 22,2% menys que els homes, segons CCOO.",
"a3": "Segons s’extrau de l’informe sobre diferències retributives entre sexes que ha presentat la secretària de Dones i Polítiques LGTBI de CCOO de Catalunya, durant el 2018 les dones van percebre un 22,2% menys d’ingressos que els homes. CCOO ha fet una crida perquè s’aprovin polítiques socials per impedir que aquest col·lectiu carregui amb els efectes de la crisi del coronavirus."
},
"extractive": {
"a1": "Comissions Obreres (CCOO) ha exigit aquest dimecres que els plans de reconstrucció blindin la reducció de la bretxa salarial de gènere que va experimentar un lleuger descens segons les últimes dades disponibles i evitin que les dones \"tornin a pagar la crisi\". \nEl sindicat s'ha mostrat preocupat per l'impacte que tindrà la generalització del teletreball i les reduccions de jornada fins al 100% en els sous de les dones i han reclamat que es posi \"fil a l'agulla\" amb la llei d'igualtat retributiva i s'aposti per polítiques d'atenció social públiques i universals i per mesures per evitar que la bretxa \"sigui crònica\" com l'obligatorietat del permís de paternitat.\nAixí ho ha assegurat Alba Garcia, secretària de Dones i Polítiques LGTBI de CCOO de Catalunya durant la presentació de l'informe sobre diferències retributives entre sexes, que mostren que les dones van cobrar un 22,2% menys que els homes durant el 2018, una baixada del 0,8% en comparació amb l'any anterior.\nLes dades presentades aquest dimecres mostren que la diferència entre els sous és més alta entre les persones de nacionalitat espanyola (23,4%) en comparació amb els salaris dels nascuts fora de l'Estat (17,7%).",
"a2": "Comissions Obreres (CCOO) ha exigit aquest dimecres que els plans de reconstrucció blindin la reducció de la bretxa salarial de gènere que va experimentar un lleuger descens segons les últimes dades disponibles i evitin que les dones \"tornin a pagar la crisi\". \nAixí ho ha assegurat Alba Garcia, secretària de Dones i Polítiques LGTBI de CCOO de Catalunya durant la presentació de l'informe sobre diferències retributives entre sexes, que mostren que les dones van cobrar un 22,2% menys que els homes durant el 2018, una baixada del 0,8% en comparació amb l'any anterior.\nEl sindicat s'ha mostrat preocupat per l'impacte que tindrà la generalització del teletreball i les reduccions de jornada fins al 100% en els sous de les dones i han reclamat que es posi \"fil a l'agulla\" amb la llei d'igualtat retributiva i s'aposti per polítiques d'atenció social públiques i universals i per mesures per evitar que la bretxa \"sigui crònica\" com l'obligatorietat del permís de paternitat.\nLes dades presentades aquest dimecres mostren que la diferència entre els sous és més alta entre les persones de nacionalitat espanyola (23,4%) en comparació amb els salaris dels nascuts fora de l'Estat (17,7%).",
"a3": "Comissions Obreres (CCOO) ha exigit aquest dimecres que els plans de reconstrucció blindin la reducció de la bretxa salarial de gènere que va experimentar un lleuger descens segons les últimes dades disponibles i evitin que les dones \"tornin a pagar la crisi\". \nAixí ho ha assegurat Alba Garcia, secretària de Dones i Polítiques LGTBI de CCOO de Catalunya durant la presentació de l'informe sobre diferències retributives entre sexes, que mostren que les dones van cobrar un 22,2% menys que els homes durant el 2018, una baixada del 0,8% en comparació amb l'any anterior. \nEl sindicat s'ha mostrat preocupat per l'impacte que tindrà la generalització del teletreball i les reduccions de jornada fins al 100% en els sous de les dones i han reclamat que es posi \"fil a l'agulla\" amb la llei d'igualtat retributiva i s'aposti per polítiques d'atenció social públiques i universals i per mesures per evitar que la bretxa \"sigui crònica\" com l'obligatorietat del permís de paternitat. \nTambé han proposat que els plans finançats amb ajudes europees o amb el fons covid estatal 'inclogui una \"mesura de compensació\" per les persones obligades a reduir la seva jornada per cuidar de nens o persones dependents. "
},
"extreme": {
"a1": "CCOO busca en els plans de reconstrucció el blindatge contra la bretxa salarial entre homes i dones.",
"a2": "Els plans de reconstrucció haurien de blindar la reducció de la bretxa salarial de gènere, segons CCOO.",
"a3": "Farien falta més de 30 anys per arribar a la igualtat retributiva entre homes i dones. "
}
} |
2,554 | Els transportistes gironins reclamen que s'ampliï l'horari de càrrega i descàrrega i denuncien que cada cop els multen més | Asseguren que se'ls fa "molt difícil" repartir les mercaderies per les limitacions dels ajuntaments i demanen una taula de distribució urbana | Els transportistes de les comarques de Girona reclamen als ajuntaments que ampliïn l'horari de càrrega i descàrrega, i també les zones destinades a aquesta activitat.
Asseguren que se'ls fa "molt difícil" repartir les mercaderies a temps, ja que és molt habitual que, o bé les zones reservades estiguin plenes, o l'ajuntament del municipi hagi limitat l'activitat.
A més, denuncien que cada cop els multen més per tenir estacionats els seus vehicles fora de les hores fixades pel consistori.
"Alguns repartidors han de deixar les caixes a terra quan estan esperant que arribi el propietari, perquè hi ha el municipal a punt de multar-lo quan es passen un minut", lamenta el president de l'Associació de Transports de Girona (ASETRANS), Eduard Ayach.
Per això, exigeixen un augment de les franges horàries, per poder "millorar el servei i ajudar al sector".
"Ens en beneficiarem tots, els transportistes, els clients i els ciutadans", assenyala Ayach.
Per tot plegat des de l'associació ha demanat que s'impulsi una Taula de Distribució Urbana amb "tots els actors" per poder arribar a acords.
Malestar entre els transportistes gironins per les dificultats que tenen per realitzar la seva feina.
Asseguren que en els últims anys els ajuntaments de la demarcació han limitat els horaris de repartiment.
Un dels motius, diuen, ha estat l'increment del turisme i la tendència dels consistoris a "protegir-lo".
Un altre ha estat l'augment de conductors que ocupen un espai, malgrat que no estan carregant o descarregant.
Molts d'ells, explica el president de l'ASETRANS, Eduard Ayach, són comercials que disposen de rellotges que els autoritza a estacionar allà.
"El problema és que aparquen, no descarreguen que és la finalitat de la zona", lamenta.
Un problema que s'agreuja en espais molt concorreguts.
Ayach recorda que el temps d'estacionament d'un transportista és "curt".
"Si hi ha zones de càrrega i descàrrega lliures, nosaltres fem la feina ràpid i estem poca estona transitant.
Si tot està ocupat et trobes que el conductor ha d'aparcar a sobre la vorera després d'haver voltat una estona", assenyala el president dels transportistes gironins.
Per això Ayach ha demanat "més control", ja que aquests dos factors obliguen el repartidor a haver d'anar diverses vegades al mateix lloc a fer les entregues.
"Això l'única cosa que fa és incrementar el trànsit i els costos", assegura.
Des de l'ASETRANS exigeixen que se'ls permeti circular durant tot l'horari comercial de l'establiment, perquè en molts casos la limitació acaba abans que el negoci hagi obert.
"Si a les 10 del matí hem de ser fora d'una zona de càrrega i descàrrega i l'establiment encara està tancat, què fem?", es pregunta Ayach.
Les multes han crescut
Una altra denúncia que fa Ayach és l'increment de multes que reben per haver deixat el vehicle més enllà de la limitació horària que permet l'ajuntament.
"Estem notant una persecució policial per part de molts municipis que han vist en els transportistes una font d'ingressos extra", ha assenyalat Ayach.
A banda de les sancions, el president de l'ASETRANS s'ha queixat de "les amenaces" que reben per part dels consistoris.
"En el cas de Begur et trobes que estàs ben aparcat i repartint.
A la que toquen les 10 del matí has de córrer cap al vehicle, i ja et trobes el policia.
Això no pot ser", ha reblat Ayach.
Una taula amb tots els agents
Des de l'ASETRANS s'ha impulsat la creació d'una Taula de Distribució Urbana on hi hagi tots els actors implicats per a "buscar les solucions", al que consideren un "problema real".
En concret, a la taula hi reclamen la presència de la Generalitat, els ajuntaments, el sector hostaler i comercial, els operadors logístics, els transportistes i les empreses de distribució.
De moment la proposta ja compta amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat i des de l'ASETRANS s'han enviat 36 cartes a diferents ajuntaments, perquè expliquin quines normatives tenen en matèria de circulació. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Des de l'Associació de Transports de Girona (ASETRANS) es reclama als ajuntaments que s'ampliï l'horari de càrrega i descàrrega així com les zones per a aquesta activitat. Indiquen que repartir les mercaderies cada cop és més difícil ja que és molt habitual que, o bé les zones reservades estiguin plenes, o l'ajuntament del municipi hagi limitat l'activitat.",
"a2": "L’Associació de Transports de Girona denuncia dificultats per repartir les mercaderies. Assegura que els ajuntaments restringeixen els horaris de càrrega i descàrrega i això fa que no coincideixin amb els horaris d’obertura dels comerços. A més, els darrers anys reben més multes i amenaces dels consistoris, que busquen protegir els turistes. Proposen crear una Taula de Distribució Urbana.",
"a3": "Els transportistes gironins denuncien que les zones de càrrega i descàrrega són insuficients i tenen horaris massa curts. Lamenten també el mal ús que en fan altres conductors i la rigidesa sancionadora dels municipals. Des de l'Associació de Transports de Girona (ASETRANS) s’ha convocat una taula que assegui Generalitat, consistoris, hostalers i comerciants per mirar de pal·liar el problema."
},
"extractive": {
"a1": "Els transportistes de les comarques de Girona reclamen als ajuntaments que ampliïn l'horari de càrrega i descàrrega, i també les zones destinades a aquesta activitat.\nDes de l'ASETRANS s'ha impulsat la creació d'una Taula de Distribució Urbana on hi hagi tots els actors implicats per a \"buscar les solucions\", al que consideren un \"problema real\".\nUna altra denúncia que fa Ayach és l'increment de multes que reben per haver deixat el vehicle més enllà de la limitació horària que permet l'ajuntament.\nA banda de les sancions, el president de l'ASETRANS s'ha queixat de \"les amenaces\" que reben per part dels consistoris.",
"a2": "Els transportistes de les comarques de Girona reclamen als ajuntaments que ampliïn l'horari de càrrega i descàrrega, i també les zones destinades a aquesta activitat.\nUna altra denúncia que fa Ayach és l'increment de multes que reben per haver deixat el vehicle més enllà de la limitació horària que permet l'ajuntament.\nDes de l'ASETRANS s'ha impulsat la creació d'una Taula de Distribució Urbana on hi hagi tots els actors implicats per a \"buscar les solucions\", al que consideren un \"problema real\".\nEn concret, a la taula hi reclamen la presència de la Generalitat, els ajuntaments, el sector hostaler i comercial, els operadors logístics, els transportistes i les empreses de distribució.",
"a3": "Els transportistes de les comarques de Girona reclamen als ajuntaments que ampliïn l'horari de càrrega i descàrrega, i també les zones destinades a aquesta activitat. \nAsseguren que se'ls fa \"molt difícil\" repartir les mercaderies a temps, ja que és molt habitual que, o bé les zones reservades estiguin plenes, o l'ajuntament del municipi hagi limitat l'activitat. \nA més, denuncien que cada cop els multen més per tenir estacionats els seus vehicles fora de les hores fixades pel consistori. \nDes de l'ASETRANS s'ha impulsat la creació d'una Taula de Distribució Urbana on hi hagi tots els actors implicats per a \"buscar les solucions\", al que consideren un \"problema real\"."
},
"extreme": {
"a1": "Els transportistes de les comarques de Girona exigeixen l'ampliació dels horaris de càrrega i descàrrega perquè cada cop els multen més.",
"a2": "L’associació de transportistes de Girona reclama horaris de càrrega i descàrrega més amplis i menys multes dels ajuntaments.",
"a3": "Els transportistes de les comarques gironines demanen adequar l’horari de càrrega i descarrega per evitar l’augment de multes per estacionament."
}
} |
1,872 | Gaddafi, acorralat, massacra Líbia | Rumors que Gaddafi estaria a punt de fugir. Torna a parlar i diu que els manifestants són tots drogats i que Bin Laden els manipula. Els sublevats són a 50 km de Trípoli. No es descarta una intervenció militar | Un ciutadà de Tobruk mostra la magnitud dels atacs de les forces de Gaddafi a la ciutat.
Foto: RT.
El "guia" de la revolució és ara un perillós assassí.
Els seus fidels, els 1.000 homes de la temible brigada Hamza, uns 4.000 soldats més i els mercenaris que maten qualsevol que es mou amb sabres o kalashnikov, estan atacant a sang i foc el poble que es revolta a Trípoli, Misourata o Al-Zawiyah.
Una última hora d'Al Jazeera posaria ens mans dels rebels aquesta darrera població, molt a prop de Trípoli, la capital, on durant tot el matí han mort de trets directes al cap pel cap baix cent persones, segons diverses fonts.
Igualment, Ansa informa de fonts fidedignes que Gaddafi estaria preparant un avió ple d'or per fugir cap a alguns país africà "amic".
Sobre les 15:00 h d'aquesta tarda, Gaddafi s'ha tornat a adreçar a la població des d'un telèfon mòbil en un discurs —enregistrat des d'Al-Zawiyah— reproduït per la televisió estatal, en què ha acusat els rebels de ser uns borratxos i drogaaddictes i de voler que Bin Laden entri a la ciutat d'Al-Zawiyah, tot apel·lant, repetidament, que es tregui les criatures dels carrers, com si els rebels fossin una colla de criatures imbecil·litzades.
El fet que Gaddafi hagi fet el discurs des d'un telèfon mòbil podria ser un senyal que el líder libi ja té, a hores d'ara, la mobilitat pel territori reduïda i les seves apel·lacions a "joves drogats", "manipulats per Bin Laden", carn de canó d'una "invasió dels Estats Units" —però sense cap indicació de la sublevació massiva del poble—, només podria respondre a assegurar-se la protecció dels seus fanàtics fidels.
L'agència AFP, d'altra banda, informa que, segons el secretari general de la Jamahiriya (Lliga dels Drets Humans), tot citant les referències d'uns missioners italians, diversos membres dels comitès revolucionaris de Gaddafi van dur a terme execucions sumàries en els hospitals a Trípoli.
També, s'ha sabut que s'ha destruït la mesquita de la població d'Al-Zawiyah amb una arma antitanc, mentre alguns sublevats responien als atacs amb precaris rifles de caça.
Per contra, gràcies a la població rebel, s'ha pogut aturar molts combois de mercenaris provinents del Txad o del Sudan, que hi anaven disposats a continuar massacrant-los, segons que informa Al Jazeera.
Des del Tribunal Penal Internacional es parla ja de 10.000 morts i fa escassos minuts s'han vist les imatges de més de 100 soldats i policies executats perquè es van negar a tirotejar la gent que es manifesta.
Mentre les ciutats del nord-est, des de Salum i Tobruk fins a Bengasi i Surt, ja no són sota el control de les forces del coronel Gaddafi, les ciutats pròximes a Trípoli estan sent massacrades i a la frontera amb Tunísia ja hi han passat uns 20.000 refugiats, que risquen de col·lapsar esl serveis humanitaris que hi ha al lloc.
Europa i els Estat Units, però, no sembla que hagin trobat un discurs comú i contundent per aturar aquest principi de genocidi.
"Per menys que això —ha comentat un analista pròxim al Foireign Office— es va intervenir als Balcans."
Obama ha trigat quasi una setmana a condemnar la violència i la Unió Europea no s'acaba de posar d'acord sobre quin tipus d'acció cal abordar en aquests moments tan greus.
Els líders europeus —diu Le Monde — han venut les seves ànimes el coronel Gaddafi per molt poc i el seu declivi inexorable exposa clarament la dependència d'Europa respecte a Líbia.
Tanmateix, aquest vespre (hora d'aquí) Obama s'ha posat en contacte amb Sarkozy i Cameron per veure de trobar una veu conjunta i exigir una nova reunió del Consell de Seguretat de l'ONU.
Fonts de Washington no descarten una intervenció militar si no s'atura la massacre contra la població líbia.
El preu del petroli no para de pujar i són ja moltes les companyies (a més de Repsol) que han hagut d'aturar les importacions de cru.
Un problema afegit a la crisi financera global, que acaben pagant els consumidors. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Hi ha fonts que indiquen que Gaddafi, en sentir-se atrapat, estaria preparant la seva fugida del país. A més, ha tornat a parlar i ha dit que els manifestants són tots uns drogats i que és Bin Laden qui els està manipulant. La comunitat internacional no ha descartat de moment una intervenció militar.",
"a2": "Gadaffi ataca la població de Líbia amb uns 5.000 soldats i mercenaris, alhora que es prepara per fugir en avió a algun país africà. Es parla de 10.000 morts i 20.000 refugiats a la frontera amb Tunísia. Europa i els Estats Units triguen a reaccionar. El preu del petroli puja tant que algunes companyies aturen les importacions.",
"a3": "La televisió estatal ha emès un discurs enregistrat de Gaddafi on acusa els rebels de facilitar a Bin Laden l’entrada a Al-Zawiyah. Diversos mitjans informen que Gaddafi podria estar preparant la fugida mentre els seus soldats i mercenaris maten i executen milers de rebels arreu del país. La lenta resposta de la comunitat internacional encara no ha concretat cap reacció."
},
"extractive": {
"a1": "Sobre les 15:00 h d'aquesta tarda, Gaddafi s'ha tornat a adreçar a la població des d'un telèfon mòbil en un discurs —enregistrat des d'Al-Zawiyah— reproduït per la televisió estatal, en què ha acusat els rebels de ser uns borratxos i drogaaddictes i de voler que Bin Laden entri a la ciutat d'Al-Zawiyah, tot apel·lant, repetidament, que es tregui les criatures dels carrers, com si els rebels fossin una colla de criatures imbecil·litzades.\nMentre les ciutats del nord-est, des de Salum i Tobruk fins a Bengasi i Surt, ja no són sota el control de les forces del coronel Gaddafi, les ciutats pròximes a Trípoli estan sent massacrades i a la frontera amb Tunísia ja hi han passat uns 20.000 refugiats, que risquen de col·lapsar esl serveis humanitaris que hi ha al lloc.\nUn ciutadà de Tobruk mostra la magnitud dels atacs de les forces de Gaddafi a la ciutat.\nEl fet que Gaddafi hagi fet el discurs des d'un telèfon mòbil podria ser un senyal que el líder libi ja té, a hores d'ara, la mobilitat pel territori reduïda i les seves apel·lacions a \"joves drogats\", \"manipulats per Bin Laden\", carn de canó d'una \"invasió dels Estats Units\" —però sense cap indicació de la sublevació massiva del poble—, només podria respondre a assegurar-se la protecció dels seus fanàtics fidels.",
"a2": "Sobre les 15:00 h d'aquesta tarda, Gaddafi s'ha tornat a adreçar a la població des d'un telèfon mòbil en un discurs —enregistrat des d'Al-Zawiyah— reproduït per la televisió estatal, en què ha acusat els rebels de ser uns borratxos i drogaaddictes i de voler que Bin Laden entri a la ciutat d'Al-Zawiyah, tot apel·lant, repetidament, que es tregui les criatures dels carrers, com si els rebels fossin una colla de criatures imbecil·litzades.\nMentre les ciutats del nord-est, des de Salum i Tobruk fins a Bengasi i Surt, ja no són sota el control de les forces del coronel Gaddafi, les ciutats pròximes a Trípoli estan sent massacrades i a la frontera amb Tunísia ja hi han passat uns 20.000 refugiats, que risquen de col·lapsar esl serveis humanitaris que hi ha al lloc.\nDes del Tribunal Penal Internacional es parla ja de 10.000 morts i fa escassos minuts s'han vist les imatges de més de 100 soldats i policies executats perquè es van negar a tirotejar la gent que es manifesta.\nEls líders europeus —diu Le Monde — han venut les seves ànimes el coronel Gaddafi per molt poc i el seu declivi inexorable exposa clarament la dependència d'Europa respecte a Líbia.",
"a3": "Sobre les 15:00 h d'aquesta tarda, Gaddafi s'ha tornat a adreçar a la població des d'un telèfon mòbil en un discurs —enregistrat des d'Al-Zawiyah— reproduït per la televisió estatal, en què ha acusat els rebels de ser uns borratxos i drogaaddictes i de voler que Bin Laden entri a la ciutat d'Al-Zawiyah, tot apel·lant, repetidament, que es tregui les criatures dels carrers, com si els rebels fossin una colla de criatures imbecil·litzades. \nMentre les ciutats del nord-est, des de Salum i Tobruk fins a Bengasi i Surt, ja no són sota el control de les forces del coronel Gaddafi, les ciutats pròximes a Trípoli estan sent massacrades i a la frontera amb Tunísia ja hi han passat uns 20.000 refugiats, que risquen de col·lapsar esl serveis humanitaris que hi ha al lloc.\nEl fet que Gaddafi hagi fet el discurs des d'un telèfon mòbil podria ser un senyal que el líder libi ja té, a hores d'ara, la mobilitat pel territori reduïda i les seves apel·lacions a \"joves drogats\", \"manipulats per Bin Laden\", carn de canó d'una \"invasió dels Estats Units\" —però sense cap indicació de la sublevació massiva del poble—, només podria respondre a assegurar-se la protecció dels seus fanàtics fidels. \nEuropa i els Estat Units, però, no sembla que hagin trobat un discurs comú i contundent per aturar aquest principi de genocidi. "
},
"extreme": {
"a1": "Gaddafi es troba atrapat i, segons algunes fonts, estaria preparant la seva fugida cap a algun país africà \"amic\".",
"a2": "Gaddafi massacra la població líbia mentre prepara la fugida a algun país africà “amic” i acusa els rebels de drogats.",
"a3": "Milers de rebels morts i de desplaçats en un penúltim intent de Gaddafi d’aferrar-se al poder."
}
} |
937 | Els trets a l’aire de la premsa de Madrid; l’aire fresc de France Presse | Que la premsa espanyola fes campanya contra l’independentisme en aquestes eleccions era previsible, comprensible i tot.
Però sorprèn la quantitat d’artilleria desplegada i la intensitat del bombardament informatiu, amb missatges apocalíptics de tota mena.
És tan intens que fins i tot denota ansietat, i un punt de follia, com aquell pistoler que se sent acorralat, sense sortida, i gasta la munició disparant amb els ulls clucs i amb crits estridents, proferint insults.
Aquesta actitud desesperada es pot llegir si parem prou atenció (i fem una lectura reposada, sense deixar-nos encomanar per la desesperació mateixa de l’emissor del missatge) en tots els grans diaris espanyols.
Què mena El País –si no és aquesta sensació de compte enrere que s’acaba i que no tenim ni idea de com aturarem però que hem d’aturar– a fer titulars de portada amb afirmacions com aquesta: ‘Catalunya deixaria tots els organismes internacionals‘?
Pam.
No hi ha discussió, no hi ha ni incertesa.
La Vanguardia titula dia sí i dia també que algú o altre veu el 27-S amb ‘incertesa’, ‘inquietud’, ‘temor’… A El País ja tenen la certesa, i la proclamen sense pudor.
I al titular de l’interior van més enllà: diuen que Catalunya no únicament restaria fora de la UE, sinó que ‘no podria tornar a ingressar a la UE’.
I en què basen aquesta afirmació?
Hi ha cap autoritat internacional o interstatal, o cap acadèmic de prestigi inqüestionable en la matèria que hagi afirmat i argumentat això?
No, hi ha un estudi d’un ‘think tank’ espanyol, la Fundación Alternativas, vinculat al PSOE (ves per on), que ho diu.
I l’estudi el coordina l’ex-secretari d’estat per a la UE amb el PSOE i ex-portaveu d’aquest partit, Diego López Garrido.
No hi ha més preguntes, senyoria.
I sobre El País, no m’entretindré en la manipulació que va fer ahir d’unes paraules que van arrencar ells mateixos al portaveu de la Comissió Europea sobre la possibilitat de manteniment dins de la Unió d’una regió de la UE que s’independitzi.
Ni qui preguntava, un periodista d’El País, ni qui responia no van referir-se explícitament en cap moment a Catalunya.
I quin va ser el titular?: ‘Una Catalunya independent quedarà automàticament fora de la UE’ (ací trobarem més informació).
El to bel·ligerant que ha agafat aquest diari envers el procés sobiranista és equiparable al que sempre han tingut diaris com ara l’ABC.
A la portada d’ahir, dedicada a la batalla diplomàtica relacionada amb el 27-S, el diari utilitzava un concepte amb ressonàncies arcaiques.
El concepte d’Occident.
I titulava a la portada: ‘Occident desmunta la independència’.
Occident.
El món civilitzat, deuen voler dir.
A mi m’ha fet pensar en un d’aquells apel·latius que es van gastar dècades enrere, ‘Centinela de Occidente’, amb què alguna gent feia referència al dictador Franco com a preservador dels ‘valors eterns’ enfront de l’amenaça marxista, roja i separatista a l’extrem occidental d’Europa.
Occident, sí senyor.
I sabeu d’on venia aquell apel·latiu?
Doncs d’un llibre de Luis de Galinsoga que tenia aquest títol.
Sí, Galinsoga, aquell director de La Vanguardia que va dir allò de ‘todos los catalanes son una mierda’.
Justament.
Si heu arribat fins ací, potser us passa com a mi, que tinc una sensació de lloc tancat, gris i amb pudor de resclosit.
Per a respirar una mica d’aire fresc és aconsellable de llegir què publica la premsa internacional en relació amb el 27-S.
I trobem, per exemple, un reportatge de l’agència France Presse sobre el fet casteller.
AFP aprofita el fet integrador d’immigrats en la societat catalana que són les colles castelleres per a parlar de la gent nascuda fora de Catalunya, que ha arribat al país i que ha acabat donant suport a la independència.
N’hi ha prou que llegiu una petita selecció de fragments d’aquest reportatge:
‘A més dels nascuts aquí, hi ha llatinoamericans, asiàtics i africans que se senten tan catalans com els seus veïns i, molts, volen desafiar el govern espanyol amb la separació.’
Declaracions de Wilmer González, ‘un nadiu americà de Veneçuela’ que va arribar a Catalunya fa sis anys: ‘Si la gent de Catalunya clama per la independència, jo els faig costat, per fraternitat i per la dignitat del poble català.’
Declaracions de Claudio Cipone, un argentí de quaranta-vuit anys que viu a Tarragona des del 2001: ‘Catalunya té prou recursos per a viure molt millor que no viu ara.
Però sempre depèn del que decideix Madrid.’
Si voleu llegir el reportatge complet, el trobareu ací.
Aire fresc. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El principals mitjans de premsa estatals amb seu a Madrid continuen amb la seva campanya d'atac i desprestigi cap el moviment independentista amb proclames i amenaces d'incertesa, inseguretat i amb missatges apocalíptics de tota mena. La gran majoria de diaris s'afanyen a indicar la possibilitat real que Catalunya quedés exclosa de la UE en cas d'independitzar-se.",
"a2": "Els mitjans de comunicació estatals, com El País, La Vanguardia o l'ABC, publiquen titulars i notícies carregant-se l’independentisme i les seves aspiracions. Escampen la por davant les possibilitats del 27-S, no utilitzen fonts fiables i fan servir conceptes antiquats. En canvi, la premsa internacional s’interessa, per exemple, pel suport dels immigrants al procés sobiranista, com l’agència France Presse.",
"a3": "El País, que cada vegada s’assembla més a l'ABC, proclama que Catalunya quedaria fora de la UE i no hi podria demanar el reingrés. La Vanguardia acompanya amb adjectius com incertesa, temor i inquietud cada notícia del 27-S. Per contra, un reportatge de l’agència France Presse destaca l'existència de nouvinguts arrelats a Catalunya que se sumen a la independència. "
},
"extractive": {
"a1": "I sobre El País, no m’entretindré en la manipulació que va fer ahir d’unes paraules que van arrencar ells mateixos al portaveu de la Comissió Europea sobre la possibilitat de manteniment dins de la Unió d’una regió de la UE que s’independitzi.\nAFP aprofita el fet integrador d’immigrats en la societat catalana que són les colles castelleres per a parlar de la gent nascuda fora de Catalunya, que ha arribat al país i que ha acabat donant suport a la independència.\nQuè mena El País –si no és aquesta sensació de compte enrere que s’acaba i que no tenim ni idea de com aturarem però que hem d’aturar– a fer titulars de portada amb afirmacions com aquesta: ‘Catalunya deixaria tots els organismes internacionals‘?.\nPer a respirar una mica d’aire fresc és aconsellable de llegir què publica la premsa internacional en relació amb el 27-S.",
"a2": "Què mena El País –si no és aquesta sensació de compte enrere que s’acaba i que no tenim ni idea de com aturarem però que hem d’aturar– a fer titulars de portada amb afirmacions com aquesta: ‘Catalunya deixaria tots els organismes internacionals‘?.\nI sobre El País, no m’entretindré en la manipulació que va fer ahir d’unes paraules que van arrencar ells mateixos al portaveu de la Comissió Europea sobre la possibilitat de manteniment dins de la Unió d’una regió de la UE que s’independitzi.\nPer a respirar una mica d’aire fresc és aconsellable de llegir què publica la premsa internacional en relació amb el 27-S.\nAFP aprofita el fet integrador d’immigrats en la societat catalana que són les colles castelleres per a parlar de la gent nascuda fora de Catalunya, que ha arribat al país i que ha acabat donant suport a la independència.",
"a3": "Què mena El País –si no és aquesta sensació de compte enrere que s’acaba i que no tenim ni idea de com aturarem però que hem d’aturar– a fer titulars de portada amb afirmacions com aquesta: ‘Catalunya deixaria tots els organismes internacionals‘? \nLa Vanguardia titula dia sí i dia també que algú o altre veu el 27-S amb ‘incertesa’, ‘inquietud’, ‘temor’… \nPer a respirar una mica d’aire fresc és aconsellable de llegir què publica la premsa internacional en relació amb el 27-S. \nAFP aprofita el fet integrador d’immigrats en la societat catalana que són les colles castelleres per a parlar de la gent nascuda fora de Catalunya, que ha arribat al país i que ha acabat donant suport a la independència. "
},
"extreme": {
"a1": "La premsa de Madrid ataca l'independentisme i fa pronòstics apocalíptics en cas que guanyi les eleccions. ",
"a2": "La premsa de Madrid carrega tintes contra el procés sobiranista, mentre la premsa internacional retrata alguns immigrants partidaris de la independència.",
"a3": "La intensa campanya de la premsa espanyola contra l’independentisme sorprèn amb el seu missatge apocalíptic. "
}
} |
|
95 | Blai Bonet em demana ‘conta’m coses’ | Biel Mesquida ens parla de Blai Bonet en el vintè aniversari de la seva mort | Il faut donc lire les livres que les écrivains ont écrits: c’est là que leur mort est racontée.
Un écrivain est quelqu’un qui meurt toute sa vie, à longues phrases, à petits mots.
(‘Cal doncs llegir els llibres que els escriptors han escrit: és allà on la seva mort és contada.
Un escriptor és algú que mor tota la seva vida, amb frases llargues, amb mots petits.’)
Michel Schneider
Avui, vint de desembre de MMXVII, veig en Blai dins la saleta de l’apartament de Cala Figuera.
Just entrar, i després d’una aferrada forta pel coll, quan ens col·locam al voltant de la llitera em diu, amb el seu gra de veu amarat d’entusiasmes com si jo fos el portador d’un feix de noves urgents i benèfiques: ‘Biel, conta’m coses.’
Hi ha una demanda tan forta i tan fervorosa que qued uns instants en silenci pensant per on he de començar.
I en Blai, amb aquest ímpetu tan dolç, tan singular i acompanyat d’un somriure de confiança i d’alegria, em repeteix el seu desig.
És aquesta obertura per a escoltar els llenguatges de l’època, de l’altre, aquesta forma de veure’t, aquesta manera de sentir-te, aquest exercici de posar tots els seus focus damunt la teva persona allò que vull subratllar de l’amic.
Et feia sentir mestre quan tu eres el deixeble.
Així ho record quan avui el llegesc.
Llegesc la seva lletra clara i ordenada damunt el foli blanc, escrita amb bic blau, i amb aquella cal·ligrafia tan personal amb unes efes, unes ges, unes jotes, unes tes, unes emes, i unes is gregues que duien un rossegall subtilíssim.
La feta ha estat un prodigi.
M’explic.
Som molt desordenat i, alhora, amant dels llibres.
I des de sempre deix entre les planes escrits, comentaris, petits bitllets, fotos, etc. Aquestes setmanes passades m’han demanat algunes col·laboracions per recordar els vint anys de la mort d’en Blai.
I, com faig sovint, però pel motiu de l’aniversari molt més, he rellegit textos bonetians: uns capítols inèdits d’El mar en aquesta edició de Xavier Pla del Club Editor, el poema ‘Un Ovidi pour Elsa Rosa Samaranch’, dedicat a l’amiga Rosa de L’evangeli segons un de tants, uns fragments de Pere Pau…
I, per una estranya casualitat i una rara coincidència dins un llibre, que no era d’en Blai, ell em va enviar una carta.
Vaig tenir una girada de ventre.
Era el mateix efecte ple d’afectes que em produïa cada lletra d’en Blai: una commoció.
Era datada a Santanyí (Cala Figuera), el 18 de desembre de 1991.
Crec que a ell li agradaria que compartís els seus pensaments amb els lectors que l’estimen.
Blai Bonet dixit.
«Estimat Biel, jo t’enyor, però tu ja ho saps.
Fa bastants de dies que torn estar amb els bronquis i el tòrax en general desgavellats ferm.
Aquesta vegada sembla que estic com a més tancat, expector poc, jo som de natura bronquial ‘restrictiva’ (és la paraula tècnica dels especialistes) i quan es tanquen, en el meu cas, els pulmons tenen dificultat en obrir els porus, deixar entrar l’aire i expulsar el que tenen aferrat.
Les altres vegades, els medicaments m’obrien amb més facilitat; també és ver que el medicament número u és sortir a caminar i oxigenar aquesta còrpora, però, aquí on no plou mai, aquests dies ha plogut o ha fet un ventaguer, i m’he hagut de conformar en fer passes mitja hora i un poc més per dins la casa, i fer passes per dins les cases no té absolutament res a veure amb caminar vorera vorera de mar entre pins, mates i tomarins (que és el nom que per aquí donam a les lavandes, ‘espígols’ en català continental).
Ahir, dissabte, vaig poder sortir a caminar per la carretera, a ran de la mar i de les penyes.
Em vaig trobar i sentir més obert, més xalest.
» Tu, de part teva, procura desitjar amb tot el cor que torni a aquella admirable mala salut de ferro, no em sent animat, avui no tenc aquella ‘moral de salut’ que em feia anar tan xalest i creatiu; avui m’he hagut de limitar a escriure’t quatre mots per trobar una mica de coratge.
»Que puguis passar unes festes de Nadal amb tota la gent que estimes i que el 1992 (‘ell!’ ja el tenim a dues passes!) et sigui molt Biel Mesquida.
Molts anys!!
Biel, una abraçada molt forta.
Blai Bonet»
Que siguin aquests paraules vives i bategants d’en Blai com la claror benigna d’un far que ens orienti entremig d’aquests temps convulsos.
Ens en sortirem amb una mica de coratge, ens diu l’amic, el poeta profètic!
Siau qui voleu ser!
Paraula d’en Blai!
Si en voleu més: | [
"cultura",
"lletres"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Biel Mesquida ens recorda les seves tertúlies amb Blai Bonet en el vintè aniversari de la seva mort. El Biel Mesquida remarca la curiositat innata de Blai Bonet qui sempre li demanava que li expliqués noves coses com si ell, en lloc de mestre, fos el pupil atent disposat a aprendre.",
"a2": "Biel Mesquida fa un escrit en record de Blai Bonet, just quan fa 20 anys de la mort de l’escriptor i amic. Per escriure’l, va rellegir textos de Bonet i va retrobar una carta seva, on Bonet li explica que l’enyora, que es troba pitjor i li desitja unes bones festes i un bon 1992.",
"a3": "Biel Mesquida rememora amb gran sentiment l’amistat amb Blai Bonet en el vintè aniversari de la seva mort tot llegint manuscrits seus. En Blai esperava les seves històries i el rebia amb un “Biel, conta’m coses” i li feia sentir el mestre quan en realitat era el deixeble. En Biel comparteix una delicada felicitació del Nadal del 91. "
},
"extractive": {
"a1": "Les altres vegades, els medicaments m’obrien amb més facilitat; també és ver que el medicament número u és sortir a caminar i oxigenar aquesta còrpora, però, aquí on no plou mai, aquests dies ha plogut o ha fet un ventaguer, i m’he hagut de conformar en fer passes mitja hora i un poc més per dins la casa, i fer passes per dins les cases no té absolutament res a veure amb caminar vorera vorera de mar entre pins, mates i tomarins (que és el nom que per aquí donam a les lavandes, ‘espígols’ en català continental).\nAvui, vint de desembre de MMXVII, veig en Blai dins la saleta de l’apartament de Cala Figuera.\nTu, de part teva, procura desitjar amb tot el cor que torni a aquella admirable mala salut de ferro, no em sent animat, avui no tenc aquella ‘moral de salut’ que em feia anar tan xalest i creatiu; avui m’he hagut de limitar a escriure’t quatre mots per trobar una mica de coratge.\nJust entrar, i després d’una aferrada forta pel coll, quan ens col·locam al voltant de la llitera em diu, amb el seu gra de veu amarat d’entusiasmes com si jo fos el portador d’un feix de noves urgents i benèfiques: ‘Biel, conta’m coses.’.",
"a2": "Avui, vint de desembre de MMXVII, veig en Blai dins la saleta de l’apartament de Cala Figuera.\nJust entrar, i després d’una aferrada forta pel coll, quan ens col·locam al voltant de la llitera em diu, amb el seu gra de veu amarat d’entusiasmes com si jo fos el portador d’un feix de noves urgents i benèfiques: ‘Biel, conta’m coses.’.\nLes altres vegades, els medicaments m’obrien amb més facilitat; també és ver que el medicament número u és sortir a caminar i oxigenar aquesta còrpora, però, aquí on no plou mai, aquests dies ha plogut o ha fet un ventaguer, i m’he hagut de conformar en fer passes mitja hora i un poc més per dins la casa, i fer passes per dins les cases no té absolutament res a veure amb caminar vorera vorera de mar entre pins, mates i tomarins (que és el nom que per aquí donam a les lavandes, ‘espígols’ en català continental).\nTu, de part teva, procura desitjar amb tot el cor que torni a aquella admirable mala salut de ferro, no em sent animat, avui no tenc aquella ‘moral de salut’ que em feia anar tan xalest i creatiu; avui m’he hagut de limitar a escriure’t quatre mots per trobar una mica de coratge.",
"a3": "Avui, vint de desembre de MMXVII, veig en Blai dins la saleta de l’apartament de Cala Figuera.\nJust entrar, i després d’una aferrada forta pel coll, quan ens col·locam al voltant de la llitera em diu, amb el seu gra de veu amarat d’entusiasmes com si jo fos el portador d’un feix de noves urgents i benèfiques: ‘Biel, conta’m coses.’ \nÉs aquesta obertura per a escoltar els llenguatges de l’època, de l’altre, aquesta forma de veure’t, aquesta manera de sentir-te, aquest exercici de posar tots els seus focus damunt la teva persona allò que vull subratllar de l’amic. \nEt feia sentir mestre quan tu eres el deixeble. Aquestes setmanes passades m’han demanat algunes col·laboracions per recordar els vint anys de la mort d’en Blai."
},
"extreme": {
"a1": "Biel Mesquida recorda el poeta Blai Bonet quan es compleix el vintè aniversari de la seva mort.",
"a2": "Biel Mesquida retroba una carta de Blai Bonet en els 20 anys de la seva mort, on explica que empitjora. ",
"a3": "Biel Mesquida ens parla sentidament del poeta i amic Blai Bonet compartint memòries i correspondència privada. "
}
} |
197 | El Parlament de les Illes exigeix el desmantellament i la reversió de la indemnització del Castor | La cambra aprova bona part de les demandes de la proposició de Més per Menorca i Gent per Formentera, tret de personar-se en la causa judicial | Amb nivells diferents de suport, la Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial de la cambra va aprovar la majoria de punts de la proposició no de llei presentada per Més per Menorca i Gent per Formentera, entre els quals, també, la sol·licitud d’una auditoria econòmica externa per determinar el cost del projecte i mostrar la solidaritat amb els municipis de les terres del Sénia afectats.
En canvi, els vots contraris de PP i PSOE van impedir que prosperés el punt que instava el govern balear a personar-se en la investigació judicial oberta als jutjats de Vinaròs per la tramitació del projecte i les seves conseqüències sísmiques.
‘Fins ara ho havíem viscut amb certa distància, però quan vam veure què passava, vam decidir de presentar la iniciativa’, ha dit una de les promotores de la iniciativa, Sílvia Tur, diputada de Gent per Formentera.
Els arguments en què es basa la proposta són: la coherència amb l’oposició unànime manifestada per tots els partits polítics balears contra les prospeccions petrolíferes a la Mediterrània occidental; el fet que una amenaça sísmica davant del delta de l’Ebre podria arribar a les costes balears; la indignació perquè la factura del fiasco –amb una ‘malversació clara i constatada de recursos públics’– també la pagaran els ciutadans illencs; l’oposició clara a un model energètic exhaurit i als incompliments dels compromisos amb Europea; i les possibles contaminacions derivades de l’explotació o l’emmagatzemaent d’hidrocarburs.
Tot plegat, diu Tur, va fer que les formacions polítiques promotores de la proposició es posessin en contacte amb la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia per articular-la conjuntament.
De fet, els principals punts sotmesos a aprovació van ser aportats i acordats amb aquest moviment social que lluita des de fa una dècada contra el projecte Castor.
‘Han lluitat de manera exemplar per tots nosaltres, els hem de fer costat i treballar.
Són un referent.
Almenys, si no serveix per a esmenar un desastre com el Castor, pot servir per a evitar que fixi un precedent en endavant i no es pugui reproduir a l’estat espanyol o a cap altre indret de la Mediterrània Occidental’, ha dit.
Entre les demandes concretes que es van acabar aprovant, hi ha l’encàrrec d’una auditoria externa econòmica que calculi el cost real i el manteniment del Castor; una resolució expressa per al tancament definitiu de les instal·lacions, el segellament dels pous i un calendari per al desmantellament; un informe jurídic que acrediti si les instal·lacions van ser operatives en algun moment o es trobaven amb fase de proves quan van originar els sismes; i la reversió de la indemnització de 1.350 milions d’euros rebuda per Escal UGS, una vegada l’informe del MIT i Harvard van haver ratificat la relació directa entre injeccions de gas i sismes.
El parlament balear també mostra el suport als ciutadans de les Terres del Sénia, el seu dret a viure ‘pacíficament sense les amenaces de risc sísmic i contaminació ambiental’, amb el trasllat de l’acord als vint-i-vuit ajuntaments del Montsià, el Baix Maestrat, els Ports i el Matarranya.
Únicament va quedar fora, finalment, la petició que el govern es personés en la causa oberta a Vinaròs arran de la denúncia de la fiscalia, que en aquests moments investiga una vintena de funcionaris, càrrecs de l’administració i directius d’Escal UGS per suposat delicte ambiental i prevaricació ambiental.
‘Estem decebuts perquè el govern no s’hi vol personar.
Els ciutadans de les Illes Balears pagarem la factura, no la tenim tan lluny’, ha dit Tur.
I ha recordat totes les ombres administratives que envolten el projecte, la concessió, l’adjudicació de les obres i el pagament a l’empresa controlada per l’ACS de Florentino Pérez.
‘Insistirem en aquesta qüestió perquè el govern hi ha de prendre posició.
Els balears hi som a prop i hem de respondre solidàriament al malbaratament de recursos’, ha remarcat.
La diputada considera condemnable com s’ha traslladat el cost del projecte a la ciutadania amb la ‘connivència’ de PSOE i PP. | [
"país",
"illes"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Després d'unes proposicions dels grups parlamentaris de Mes per Menorca i Gent per Formentera, la cambra del Parlament de les Illes Balears ha exigit el desmantellament i la reversió de la indemnització del Castor. La Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial va aprovar la majoria dels punts de tots dos grups parlamentaris.",
"a2": "El Parlament balear aprova mostrar solidaritat amb els municipis afectats pel projecte Castor, així com encarregar una auditoria que calculi el cost del projecte i revertir la indemnització que ha rebut Escal UGS per aturar-ho. El PP i el PSOE impedeixen que el govern balear es personi a la causa oberta per la tramitació del projecte i els seus efectes sísmics.",
"a3": "El Parlament balear aprova sol·licitar una auditoria econòmica que determini el cost del projecte Castor. La cambra es solidaritza amb la lluita dels pobles de la Sénia per l’amenaça sísmica i ambiental i la contaminació que el dipòsit de gas suposa. Es pretén revertir la milionària indemnització, malgrat que PP i PSOE han votat no personar-se en la causa."
},
"extractive": {
"a1": "Amb nivells diferents de suport, la Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial de la cambra va aprovar la majoria de punts de la proposició no de llei presentada per Més per Menorca i Gent per Formentera, entre els quals, també, la sol·licitud d’una auditoria econòmica externa per determinar el cost del projecte i mostrar la solidaritat amb els municipis de les terres del Sénia afectats.\nEls arguments en què es basa la proposta són: la coherència amb l’oposició unànime manifestada per tots els partits polítics balears contra les prospeccions petrolíferes a la Mediterrània occidental; el fet que una amenaça sísmica davant del delta de l’Ebre podria arribar a les costes balears; la indignació perquè la factura del fiasco –amb una ‘malversació clara i constatada de recursos públics’– també la pagaran els ciutadans illencs; l’oposició clara a un model energètic exhaurit i als incompliments dels compromisos amb Europea; i les possibles contaminacions derivades de l’explotació o l’emmagatzemaent d’hidrocarburs.\nEntre les demandes concretes que es van acabar aprovant, hi ha l’encàrrec d’una auditoria externa econòmica que calculi el cost real i el manteniment del Castor; una resolució expressa per al tancament definitiu de les instal·lacions, el segellament dels pous i un calendari per al desmantellament; un informe jurídic que acrediti si les instal·lacions van ser operatives en algun moment o es trobaven amb fase de proves quan van originar els sismes; i la reversió de la indemnització de 1.350 milions d’euros rebuda per Escal UGS, una vegada l’informe del MIT i Harvard van haver ratificat la relació directa entre injeccions de gas i sismes.\nEn canvi, els vots contraris de PP i PSOE van impedir que prosperés el punt que instava el govern balear a personar-se en la investigació judicial oberta als jutjats de Vinaròs per la tramitació del projecte i les seves conseqüències sísmiques.",
"a2": "Amb nivells diferents de suport, la Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial de la cambra va aprovar la majoria de punts de la proposició no de llei presentada per Més per Menorca i Gent per Formentera, entre els quals, també, la sol·licitud d’una auditoria econòmica externa per determinar el cost del projecte i mostrar la solidaritat amb els municipis de les terres del Sénia afectats.\nEn canvi, els vots contraris de PP i PSOE van impedir que prosperés el punt que instava el govern balear a personar-se en la investigació judicial oberta als jutjats de Vinaròs per la tramitació del projecte i les seves conseqüències sísmiques.\nEls arguments en què es basa la proposta són: la coherència amb l’oposició unànime manifestada per tots els partits polítics balears contra les prospeccions petrolíferes a la Mediterrània occidental; el fet que una amenaça sísmica davant del delta de l’Ebre podria arribar a les costes balears; la indignació perquè la factura del fiasco –amb una ‘malversació clara i constatada de recursos públics’– també la pagaran els ciutadans illencs; l’oposició clara a un model energètic exhaurit i als incompliments dels compromisos amb Europea; i les possibles contaminacions derivades de l’explotació o l’emmagatzemaent d’hidrocarburs.\nEntre les demandes concretes que es van acabar aprovant, hi ha l’encàrrec d’una auditoria externa econòmica que calculi el cost real i el manteniment del Castor; una resolució expressa per al tancament definitiu de les instal·lacions, el segellament dels pous i un calendari per al desmantellament; un informe jurídic que acrediti si les instal·lacions van ser operatives en algun moment o es trobaven amb fase de proves quan van originar els sismes; i la reversió de la indemnització de 1.350 milions d’euros rebuda per Escal UGS, una vegada l’informe del MIT i Harvard van haver ratificat la relació directa entre injeccions de gas i sismes.",
"a3": "Amb nivells diferents de suport, la Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial de la cambra va aprovar la majoria de punts de la proposició no de llei presentada per Més per Menorca i Gent per Formentera, entre els quals, també, la sol·licitud d’una auditoria econòmica externa per determinar el cost del projecte i mostrar la solidaritat amb els municipis de les terres del Sénia afectats. \nEn canvi, els vots contraris de PP i PSOE van impedir que prosperés el punt que instava el govern balear a personar-se en la investigació judicial oberta als jutjats de Vinaròs per la tramitació del projecte i les seves conseqüències sísmiques. \nEls arguments en què es basa la proposta són: la coherència amb l’oposició unànime manifestada per tots els partits polítics balears contra les prospeccions petrolíferes a la Mediterrània occidental; el fet que una amenaça sísmica davant del delta de l’Ebre podria arribar a les costes balears; la indignació perquè la factura del fiasco –amb una ‘malversació clara i constatada de recursos públics’– també la pagaran els ciutadans illencs; l’oposició clara a un model energètic exhaurit i als incompliments dels compromisos amb Europea; i les possibles contaminacions derivades de l’explotació o l’emmagatzemaent d’hidrocarburs. \nEl parlament balear també mostra el suport als ciutadans de les Terres del Sénia, el seu dret a viure ‘pacíficament sense les amenaces de risc sísmic i contaminació ambiental’, amb el trasllat de l’acord als vint-i-vuit ajuntaments del Montsià, el Baix Maestrat, els Ports i el Matarranya. "
},
"extreme": {
"a1": "El Parlament de les Illes Balears demana desmantellar i revertir la plataforma Castor per demanda de Més per Menorca.",
"a2": "El Parlament de les Illes aprova una proposició no de llei per donar suport als afectats pel projecte Castor.",
"a3": "El govern balear decideix fer costat als pobles afectats pel Castor i demana revertir la indemnització."
}
} |
397 | L’auditoria del Barça revela descontrol amb Bartomeu i una massa salarial disparada | La gestió de Bartomeu va disparar la massa salarial d'un 61% en tres anys i va deixar un deute de 1.350 milions fins al març del 2021 | L’auditoria encarregada per la nova cúpula del FC Barcelona a Deloitte revela descontrol i improvisació en la gestió del dia a dia del club i de la política de fitxatges en l’etapa de Josep Maria Bartomeu, la gestió de la qual va disparar la massa salarial d’un 61% en tres anys i va deixar un deute de 1.350 milions fins al març del 2021, incloent-hi els compromisos futurs.
El director general del Barça, Ferran Reverter, ha explicat en la presentació d’aquesta auditoria a l’Auditori 1899 del Camp Nou que, en paral·lel a aquest informe, han encarregat una investigació a fons del funcionament del club per a les setmanes vinents.
La investigació se centra en tres àrees: l’Espai Barça, intermediaris i proveïdors.
“Quan acabi, el Barça decidirà quina és la millor manera de procedir, si una acció de responsabilitat o una altra mena d’accions judicials.
Ho decidirem.
Ara seria precipitat”, ha dit Reverter.
L’auditoria analitza la gestió del club durant les temporades 2018-19, 2019-20 i els nou mesos de la 2020-21 fins al 31 de març, quan va prendre possessió la nova junta, i posa de manifest greus deficiències de gestió de la junta directiva anterior, en el mandat de la qual es va augmentar, en tres anys, d’un 61% la massa salarial –de 471 a 759 milions d’euros–, d’un 56% les despeses de gestió i d’un 600% els costs financers.
Reverter ha dit que la nova Junta Directiva, encapçalada per Joan Laporta, s’havia trobat un club amb una gestió “nefasta i improvisada” de la junta anterior, que havia deixat l’entitat amb un patrimoni negatiu i en situació de fallida comptable, amb un flux de caixa operatiu nul i amb dificultats fins i tot per a pagar les nòmines.
L’auditoria constata que els fitxatges es van fer a preus elevats i amb clàusules que van disparar la despesa salarial.
Reverter ha afegit que, si no haguessin actuat, els salaris d’aquesta temporada haurien estat de 835 milions, un 108% dels ingressos recurrents.
L’anàlisi també ha trobat despeses d’intermediació significatives i poc habituals en anys anteriors, com ara comissions en operacions de compra-venda de jugadors entre el 20% i el 30% per cent, al contrari que el 5% habitual.
Sense citar noms de futbolistes, ha dit que l’anterior junta va assignar a un jugador un salari de 9 milions la primera temporada, que després saltava als 19 milions la segona i als 28 la tercera.
L’auditoria també parla de pràctiques com ara l’esborrat de correus de treballadors noranta dies després d’haver plegat i denuncia que en moltes ocasions els directius no feien servir els ordinadors del club o bé que redirigien els correus rebuts als seus comptes oficials de correu de club a comptes de correu particular.
Això, segons que diu Reverter, ha fet encara més difícil de saber el funcionament del dia a dia de l’entitat.
Més denúncies de la gestió anterior arran de l’auditoria són la manca d’inversions en instal·lacions esportives i de controls interns al club i la infravaloració del cost de projectes com ara l’Espai Barça, estimat al començament en 600 milions d’euros i que podria acabar costant més del doble.
Quant al deute financer, va créixer en 514 milions en tres anys, dels 159 milions del juny del 2018 als 673 acumulats el març del 2021.
El deute total de l’entitat, incloent-hi més compromisos i passius diversos, arriba als 1.350 milions d’euros, tal com ja va avançar el president Joan Laporta fa uns mesos.
Al deute financer, s’hi ha d’afegir: ajornaments de salaris de jugadors (389 milions), els litigis en curs (91 milions), compromisos relacionats amb l’Espai Barça (56 milions) o bé ingressos anticipats d’una part dels drets audiovisuals de la temporada (79 milions).
Així mateix, Reverter ha denunciat que el Camp Nou tenia problemes estructurals –més de 900 pendents de solucionar– que han obligat a invertir 1,8 milions d’euros.
I ha precisat que, tal com estava, l’estadi no hauria pogut obrir les portes si s’haguessin aixecat abans les restriccions per la pandèmia.
Per una altra banda, Reverter ha confirmat que el club preveu de tancar la temporada 2021-2022 amb 5 milions de beneficis, i que l’exercici 2020-2021 es va tancar amb 481 milions de pèrdues a causa d’haver ingressat 631 milions i haver tingut unes despeses de 1.136 milions.
En aquest sentit, ha explicat que les pèrdues del curs passat per l’impacte de la covid, segons els criteris de la lliga espanyola, van ser de 91 milions.
“Per tant, sense la pandèmia, el Barça hauria perdut 390 milions igualment”, ha conclòs. | [
"societat",
"esports"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L’auditoria que ha encarregat la nova cúpula directiva del FC Barcelona a Deloitte revela que, durant l'etapa Josep Maria Bartomeu, el descontrol i la improvisació en la gestió del dia a dia del club i de la política de fitxatges va ser la tònica general. La seva gestió va deixar un deute de 1.350 milions fins al març del 2021.",
"a2": "La nova direcció del FC Barcelona ha encarregat a Deloitte una auditoria de la gestió de Bartomeu, que ha deixat al descobert el descontrol i la improvisació en la gestió del club. Entre 2018 i 2021 va augmentar un 61% la massa salarial, un 56% les despeses de gestió i un 600% els costos financers.",
"a3": "El resultat de l’auditoria encarregada pel FC Barcelona sobre la gestió de Bartomeu en el període 2018-2021 mostra greus deficiències en la gestió, com una massa salarial disparada d’un 61% i un deute de 1.350 milions. Es constata l’existència de fitxatges, clàusules i comissions anormalment elevats. S’han evidenciat també projectes infravalorats, salaris ajornats i problemes estructurals en el Camp Nou."
},
"extractive": {
"a1": "L’auditoria analitza la gestió del club durant les temporades 2018-19, 2019-20 i els nou mesos de la 2020-21 fins al 31 de març, quan va prendre possessió la nova junta, i posa de manifest greus deficiències de gestió de la junta directiva anterior, en el mandat de la qual es va augmentar, en tres anys, d’un 61% la massa salarial –de 471 a 759 milions d’euros–, d’un 56% les despeses de gestió i d’un 600% els costs financers.\nL’auditoria encarregada per la nova cúpula del FC Barcelona a Deloitte revela descontrol i improvisació en la gestió del dia a dia del club i de la política de fitxatges en l’etapa de Josep Maria Bartomeu, la gestió de la qual va disparar la massa salarial d’un 61% en tres anys i va deixar un deute de 1.350 milions fins al març del 2021, incloent-hi els compromisos futurs.\nMés denúncies de la gestió anterior arran de l’auditoria són la manca d’inversions en instal·lacions esportives i de controls interns al club i la infravaloració del cost de projectes com ara l’Espai Barça, estimat al començament en 600 milions d’euros i que podria acabar costant més del doble.\nEn aquest sentit, ha explicat que les pèrdues del curs passat per l’impacte de la covid, segons els criteris de la lliga espanyola, van ser de 91 milions.",
"a2": "L’auditoria encarregada per la nova cúpula del FC Barcelona a Deloitte revela descontrol i improvisació en la gestió del dia a dia del club i de la política de fitxatges en l’etapa de Josep Maria Bartomeu, la gestió de la qual va disparar la massa salarial d’un 61% en tres anys i va deixar un deute de 1.350 milions fins al març del 2021, incloent-hi els compromisos futurs.\nL’auditoria analitza la gestió del club durant les temporades 2018-19, 2019-20 i els nou mesos de la 2020-21 fins al 31 de març, quan va prendre possessió la nova junta, i posa de manifest greus deficiències de gestió de la junta directiva anterior, en el mandat de la qual es va augmentar, en tres anys, d’un 61% la massa salarial –de 471 a 759 milions d’euros–, d’un 56% les despeses de gestió i d’un 600% els costs financers.\nMés denúncies de la gestió anterior arran de l’auditoria són la manca d’inversions en instal·lacions esportives i de controls interns al club i la infravaloració del cost de projectes com ara l’Espai Barça, estimat al començament en 600 milions d’euros i que podria acabar costant més del doble.\nEn aquest sentit, ha explicat que les pèrdues del curs passat per l’impacte de la covid, segons els criteris de la lliga espanyola, van ser de 91 milions.",
"a3": "L’auditoria encarregada per la nova cúpula del FC Barcelona a Deloitte revela descontrol i improvisació en la gestió del dia a dia del club i de la política de fitxatges en l’etapa de Josep Maria Bartomeu, la gestió de la qual va disparar la massa salarial d’un 61% en tres anys i va deixar un deute de 1.350 milions fins al març del 2021, incloent-hi els compromisos futurs. \nL’auditoria analitza la gestió del club durant les temporades 2018-19, 2019-20 i els nou mesos de la 2020-21 fins al 31 de març, quan va prendre possessió la nova junta, i posa de manifest greus deficiències de gestió de la junta directiva anterior, en el mandat de la qual es va augmentar, en tres anys, d’un 61% la massa salarial –de 471 a 759 milions d’euros–, d’un 56% les despeses de gestió i d’un 600% els costs financers. \nReverter ha dit que la nova Junta Directiva, encapçalada per Joan Laporta, s’havia trobat un club amb una gestió “nefasta i improvisada” de la junta anterior, que havia deixat l’entitat amb un patrimoni negatiu i en situació de fallida comptable, amb un flux de caixa operatiu nul i amb dificultats fins i tot per a pagar les nòmines. \nEl deute total de l’entitat, incloent-hi més compromisos i passius diversos, arriba als 1.350 milions d’euros, tal com ja va avançar el president Joan Laporta fa uns mesos. "
},
"extreme": {
"a1": "Es revela el descontrol i una massa salarial disparada durant l'etapa Bartomeu al Barça a través d'una auditoria.",
"a2": "L’auditoria del FC Barcelona destapa un deute de 1.350 milions de l’etapa Bertomeu i un 61% d’augment de massa salarial.",
"a3": "El resultat de l’auditoria sobre la gestió de Bartomeu al Barça destapa un deute de 1.350 milions."
}
} |
1,048 | La via «eficaç» del 100.2: els presos comencen a treballar fora de la presó | Forcadell, Bassa i Cuixart ja han pogut sortir dels centres penitenciaris i en els propers dies està previst que ho facin Sànchez i Forn, als quals també se'ls ha aplicat aquest article | Quatre mesos després de la sentència del procés, els presos estan començant a sortir durant unes hores de la presó per treballar, fer tasques de voluntariat o cuidar de familiars, d'acord amb l'aplicació de l'article 100.2.
La setmana passada ho va fer Jordi Cuixart per treballar a la seva empresa, i aquest dilluns ho han fet Carme Forcadell i Dolors Bassa per cuidar familiars d'edat avançada i fer voluntariat.
Es preveu que en els pròxims dies també ho facin Jordi Sànchez i Joaquim Forn, que també s'han acollit a aquest article del reglament penitenciari.
La resta de presos polítics també treballen en la via del 100.2, prevista a la normativa penitenciària, que permet combinar elements del segon i tercer grau.
A la pràctica, facilita que els presos puguin sortir dels centres penitenciaris durant unes hores al dia.
A qui encara no se'ls ha aplicat és a Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Oriol Junqueras.
En el cas de Romeva, la documentació ja ha estat presentada a la presó de Lledoners mentre que Junqueras ho farà en els pròxims dies.
Fins que no es torni a reunir la junta de tractament del centre no se sabrà si se'ls aplica aquest article.
Procés català
Forcadell i Bassa surten de la presó per cuidar familiars
L'expresidenta del Parlament i l'exconsellera ho faran tres dies a la setmana en aplicació de l'article 100.2
El 100.2 ni és un benefici ni suposa la llibertat dels presos, com s'encarreguen de remarcar les defenses dels dirigents polítics empresonats, sinó que és una manera de complir les penes d'entre nou i tretze anys imposades pel Tribunal Suprem.
Cada any a Catalunya hi ha més de 400 interns a qui se'ls aplica aquest article i, en el cas dels líders independentistes, s'ha mostrat com la via més àgil per sortir de la presó.
Malgrat les reticències de la Fiscalia, la decisió de les presons és executiva i estarà en marxa fins que l'Audiència Provincial hi digui la seva en última instància.
El xoc inicial entre JxCat i ERC
Tots els presos s'han acollit a l'opció del 100.2, que implica necessàriament estar classificat prèviament en segon grau.
Això va passar a principis d'any, el 9 de gener, quan el Departament de Justícia -en mans d'ERC- va ratificar la decisió que un mes abans havien pres les presons.
El segon grau va provocar discrepàncies públiques entre Junts per Catalunya (JxCat) i els republicans.
Els primers van criticar la decisió i van reclamar el tercer grau -que implica un règim de semillibertat per als interns- mentre que els segons van demanar respectar el criteri de les juntes de tractament.
procés català
Forn treballarà a Mediapro com a responsable de dret públic
El propietari de l'empresa, Jaume Roures, ha explicat que no només estarà a l'oficina sinó que sortirà tantes vegades com calgui per fer reunions
Fonts jurídiques d'ERC neguen que l'opció del segon grau i el 100.2 formi part d'una estratègia política i ressalten que els criteris de les presons són purament tècnics.
"Era fàcil de preveure que no hi hauria un tercer grau", assenyalen aquestes fonts, que insisteixen que l'objectiu era sortir "el més aviat possible", encara que sigui només unes hores al dia i havent de dormir a la presó, i això s'ha aconseguit amb el 100.2.
Per la seva banda, la defensa de Forn també recorda a NacióDigital que l'aplicació d'aquest article no és excepcional, és legal i, en el cas de l'exconseller, està "plenament justificada".
Sobre el paper, aquest article s'emmarca en el programa de tractament individualitzat que té cada intern encaminat a la reinserció i serveix, també, per "preparar" els presos per al tercer grau.
El cas dels presos polítics, però, no és un cas habitual, perquè no són interns normals que necessitin un procés de reinserció perquè estan integrats a la societat.
"El Suprem sempre acabarà decidint"
L'opció del 100.2 permet esquivar, en un primer moment, el Tribunal Suprem.
La legislació estableix que la decisió sobre els graus penitenciaris pot ser recorreguda al jutjat de vigilància penitenciària que decideix en primera instància i, després, es pot presentar un altre recurs al tribunal sentenciador, és a dir, el Tribunal Suprem.
Un cop classificats en segon grau, la qüestió dels permisos penitenciaris i també del 100.2 queda en mans del jutjat de vigilància penitenciària i de l'Audiència Provincial competent sobre cada presó.
El Suprem queda desactivat.
Tot i així, fonts jurídiques consultades per aquest diari recorden que l'alt tribunal "sempre acabarà decidint", perquè el dia que les presons concedeixin el tercer grau als presos polítics serà l'alt tribunal qui tindrà l'última paraula en cas de recursos de la Fiscalia.
Fins aleshores, o fins que l'Audiència es pronunciï, els presos tindran unes hores al dia per sortir de la presó. | [
"sentència de l'1-o"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Després de l'aplicació de l'anomenada via eficaç, inclosa dins de l'article 100.2, els presos polítics podran sortir dels centres penitenciaris on es troben internats per anar a treballar. Els primers en sortir han sigut Forcadell, Bassa i Cuixart. Es preveu que en els propers dies ho puguin fer Sànchez i Forn.",
"a2": "Els presos poden començar a sortir unes hores de la presó, en aplicació de l’article 100.2, per treballar, fer voluntariat o cuidar familiars. Cuixart, Forcadell i Bassa ja han pogut sortir, Sànchez i Forn ho faran properament i Turull, Rull, Romeva i Junqueras ho estan tramitant. És una aplicació legal que beneficia 400 interns cada any a Catalunya. ",
"a3": "En previsió que el tercer grau acabi sent denegat pel Suprem, l’aplicació de l’article 100.2, contemplat dins del segon grau penitenciari, ha permès que alguns dels presos polítics surtin unes hores al dia. Mentre Forcadell i Bassa surten per cuidar familiars i Cuixart ho fa per treballar a la seva empresa, els altres presos del procés esperen poder sortir properament."
},
"extractive": {
"a1": "Quatre mesos després de la sentència del procés, els presos estan començant a sortir durant unes hores de la presó per treballar, fer tasques de voluntariat o cuidar de familiars, d'acord amb l'aplicació de l'article 100.2.\nTot i així, fonts jurídiques consultades per aquest diari recorden que l'alt tribunal \"sempre acabarà decidint\", perquè el dia que les presons concedeixin el tercer grau als presos polítics serà l'alt tribunal qui tindrà l'última paraula en cas de recursos de la Fiscalia.\nCada any a Catalunya hi ha més de 400 interns a qui se'ls aplica aquest article i, en el cas dels líders independentistes, s'ha mostrat com la via més àgil per sortir de la presó.\nSobre el paper, aquest article s'emmarca en el programa de tractament individualitzat que té cada intern encaminat a la reinserció i serveix, també, per \"preparar\" els presos per al tercer grau.",
"a2": "Quatre mesos després de la sentència del procés, els presos estan començant a sortir durant unes hores de la presó per treballar, fer tasques de voluntariat o cuidar de familiars, d'acord amb l'aplicació de l'article 100.2.\nEl 100.2 ni és un benefici ni suposa la llibertat dels presos, com s'encarreguen de remarcar les defenses dels dirigents polítics empresonats, sinó que és una manera de complir les penes d'entre nou i tretze anys imposades pel Tribunal Suprem.\nCada any a Catalunya hi ha més de 400 interns a qui se'ls aplica aquest article i, en el cas dels líders independentistes, s'ha mostrat com la via més àgil per sortir de la presó.\nSobre el paper, aquest article s'emmarca en el programa de tractament individualitzat que té cada intern encaminat a la reinserció i serveix, també, per \"preparar\" els presos per al tercer grau.",
"a3": "Quatre mesos després de la sentència del procés, els presos estan començant a sortir durant unes hores de la presó per treballar, fer tasques de voluntariat o cuidar de familiars, d'acord amb l'aplicació de l'article 100.2. \nFonts jurídiques d'ERC neguen que l'opció del segon grau i el 100.2 formi part d'una estratègia política i ressalten que els criteris de les presons són purament tècnics. \nSobre el paper, aquest article s'emmarca en el programa de tractament individualitzat que té cada intern encaminat a la reinserció i serveix, també, per \"preparar\" els presos per al tercer grau. \nTot i així, fonts jurídiques consultades per aquest diari recorden que l'alt tribunal \"sempre acabarà decidint\", perquè el dia que les presons concedeixin el tercer grau als presos polítics serà l'alt tribunal qui tindrà l'última paraula en cas de recursos de la Fiscalia. "
},
"extreme": {
"a1": "L'aplicació de l'article 100.2 permet que els presos polítics comencin a treballar fora dels centres penitenciaris.",
"a2": "Després de 4 mesos d’entrar a la presó, els presos polítics poden sortir unes hores segons l’article 100.2.",
"a3": "Els presos polítics gaudeixen diàriament d’unes hores de llibertat per fer voluntariat o treballar gràcies a l’article 100.2."
}
} |
2,563 | Els instituts de Cambrils combaten la islamofòbia a ritme de rap | S'imparteixen tallers a les aules per fomentar la cultura de la pau i de convivència un any i mig després dels atemptats | El rap ha entrat a les aules dels instituts de Cambrils per combatre la islamofòbia.
Els alumnes faran durant aquest curs un taller de rap que s'emmarca en el pla educatiu d'entorn i que vol fomentar la cohesió social, especialment després de l'atemptat al municipi l'agost del 2017.
"Sembla oportú treballar el concepte de cultura de la pau i de convivència a l'entorn", ha explicat el regidor d'Ensenyament, Alejandro Garcia.
Un grup d'alumnes de l'institut Ramon Berenguer IV han estat els primers a començar aquesta experiència aquest dijous.
Per Joel Prieto, del grup Versembrant, que imparteix les sessions, aquest format resulta molt atractiu pels joves i serveix d'excusa per treballar els valors contra la discriminació.
Portar a l'aula un debat sobre islamofòbia és més fàcil si es fa a ritme de rap.
És el que assegura Joel Prieto, que aquest dijous ha obert els tallers a l'Institut Ramon Berenguer IV davant uns alumnes que de seguida s'han apuntat a rapejar.
"De vegades aquests temes fan que els joves no vulguin implicar-s'hi i, en l'àmbit artístic, per sort, com que el rap és un tipus de música que escolten i tenen propera, facilita l'entrada al debat i a la reflexió", ha assegurat.
A més, Prieto afirma que la concepció que els joves són persones "poc informades" es trenca als tallers, on se sol trobar amb "la sorpresa" que hi ha més consciència de la que s'espera.
Amb tot, admet que hi ha "falsos rumors integrats que s'han de desmentir amb dades".
Segons aquest raper, l'objectiu final del taller és fomentar l'esperit crític, tot i que també dona ales a la creativitat.
Quan els tallers acabin, els alumnes de cada centre hauran hagut de composar un rap de manera col·lectiva amb la seva classe que sigui un clam contra la islamofòbia i que s'enregistrarà en format videoclip.
Per fer-ho, en la primera sessió s'han desplegat els conceptes tècnics sobre "com es pot escriure un rap, a nivell rítmic i literari", però també s'ha obert un debat per "reflexionar sobre els falsos rumors".
La discussió ha d'ajudar a arribar a una conclusió que serveixi per escriure una tornada.
En la segona sessió, cada alumne desenvolupa una estrofa.
L'institut Ramon Berenguer, que no arriba als 600 alumnes, compta amb fins a un 10% de comunitat musulmana.
Els nois que han començat el taller ho han fet amb ganes i al debat alguns admetien que després de l'atemptat a Cambrils del 2017 senten més actituds islamòfobes provinents del seu entorn.
El taller també abordarà què pot portar joves com els de Ripoll a radicalitzar-se i voler cometre un atac.
Els tallers s'emmarquen en el pla educatiu d'entorn, que va néixer fa dos anys de la mà del Departament d'Ensenyament i que, en paraules del regidor d'aquesta matèria a Cambrils, vol "establir relació amb tots els agents per treballar a favor de l'èxit escolar, per la cohesió social i per la convivència".
La iniciativa va dirigida a alumnes d'ESO "en una edat on es conforma la consciència dels nostres joves", segons Garcia.
L'any passat es van engegar tallers d'expressió corporal o artístic a escoles de primària i aquest any, després de l'atemptat a Cambrils, encara veien més "oportú" ampliar-ho i "treballar el concepte de cultura de la pau i la convivència al nostre entorn", segons Garcia.
Tot i això, segons el regidor, el municipi "va saber pair d'una manera racional" l'atac i s'ha aconseguit un bon espai de convivència.
A la iniciativa hi participaran els instituts La Mar de la Frau, Cambrils, Ramon Berenguer IV i la Unitat d'Escolarització Compartida (UEC).
Versembrant és una escola itinerant que, mitjançant els tallers de rap, aborda diferents qüestions, des de l'islamofòbia, com en el cas de Cambrils, fins al feminisme, l'antifeixisme, l'assetjament escolar o el consum de drogues.
L'any passat Versembrant va guanyar el premi Lluís Carulla 2018, convocat per la Fundació Carulla, que persegueix estimular i fer viables projectes culturals que ofereixen respostes als reptes plantejats per la societat catalana actual. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Les aules dels instituts de Cambrils sonen a ritme de rap per tal de lluitar contra la islamofòbia. Els alumnes es dedicaran a fer tallers durant tot aquest curs en el marc del pla educatiu d'entorn i que vol fomentar la cohesió social. Tot això després dels atemptats que van tenir lloc al municipi l'agost de 2017.",
"a2": "Els instituts de Cambrils treballaran per la pau i la convivència a través de tallers de rap. Els alumnes aprendran a compondre un rap contra la islamofòbia, que es gravarà en vídeo. També debatran sobre els rumors falsos i es fomentarà l’esperit crític. Quatre instituts de la zona participen a la iniciativa, impartida per l’escola itinerant Versembrant. ",
"a3": "Quatre instituts de Cambrils participen conjuntament en un taller per combatre la islamofòbia dins d’un pla educatiu del Departament d'Ensenyament. L’activitat, que elaborarà un videoclip de música rap d’aquesta temàtica, pretén desenvolupar l’esperit crític i la creativitat. El taller és impartit pel raper Joel Prieto, de l’escola itinerant Versembrant, amb experiència en temàtiques com el feminisme, l'antifeixisme o l'assetjament."
},
"extractive": {
"a1": "Els tallers s'emmarquen en el pla educatiu d'entorn, que va néixer fa dos anys de la mà del Departament d'Ensenyament i que, en paraules del regidor d'aquesta matèria a Cambrils, vol \"establir relació amb tots els agents per treballar a favor de l'èxit escolar, per la cohesió social i per la convivència\".\nEls alumnes faran durant aquest curs un taller de rap que s'emmarca en el pla educatiu d'entorn i que vol fomentar la cohesió social, especialment després de l'atemptat al municipi l'agost del 2017.\nÉs el que assegura Joel Prieto, que aquest dijous ha obert els tallers a l'Institut Ramon Berenguer IV davant uns alumnes que de seguida s'han apuntat a rapejar.\nQuan els tallers acabin, els alumnes de cada centre hauran hagut de composar un rap de manera col·lectiva amb la seva classe que sigui un clam contra la islamofòbia i que s'enregistrarà en format videoclip.",
"a2": "Els alumnes faran durant aquest curs un taller de rap que s'emmarca en el pla educatiu d'entorn i que vol fomentar la cohesió social, especialment després de l'atemptat al municipi l'agost del 2017.\nÉs el que assegura Joel Prieto, que aquest dijous ha obert els tallers a l'Institut Ramon Berenguer IV davant uns alumnes que de seguida s'han apuntat a rapejar.\nQuan els tallers acabin, els alumnes de cada centre hauran hagut de composar un rap de manera col·lectiva amb la seva classe que sigui un clam contra la islamofòbia i que s'enregistrarà en format videoclip.\nEls tallers s'emmarquen en el pla educatiu d'entorn, que va néixer fa dos anys de la mà del Departament d'Ensenyament i que, en paraules del regidor d'aquesta matèria a Cambrils, vol \"establir relació amb tots els agents per treballar a favor de l'èxit escolar, per la cohesió social i per la convivència\".",
"a3": "Els alumnes faran durant aquest curs un taller de rap que s'emmarca en el pla educatiu d'entorn i que vol fomentar la cohesió social, especialment després de l'atemptat al municipi l'agost del 2017. \nPer Joel Prieto, del grup Versembrant, que imparteix les sessions, aquest format resulta molt atractiu pels joves i serveix d'excusa per treballar els valors contra la discriminació. \nEls tallers s'emmarquen en el pla educatiu d'entorn, que va néixer fa dos anys de la mà del Departament d'Ensenyament i que, en paraules del regidor d'aquesta matèria a Cambrils, vol \"establir relació amb tots els agents per treballar a favor de l'èxit escolar, per la cohesió social i per la convivència\". \nVersembrant és una escola itinerant que, mitjançant els tallers de rap, aborda diferents qüestions, des de l'islamofòbia, com en el cas de Cambrils, fins al feminisme, l'antifeixisme, l'assetjament escolar o el consum de drogues. "
},
"extreme": {
"a1": "Després dels atemptats a Cambrils, els instituts de la població volen combatre la islamofòbia amb tallers de rap.",
"a2": "Tallers de rap per combatre la islamofòbia als instituts de Cambrils, un any i mig després dels atemptats.",
"a3": "Tallers de rap als instituts de Cambrils per prevenir la islamofòbia i fomentar la cohesió social."
}
} |
532 | Què pot passar amb el Mobile World Congress? | Tres experts, Alfons Cornella, Albert Cuesta i Benjamí Villoslada, posen llum a l'estat d'alarma actual, arran del degoteig d'empreses que es donen de baixa del congrés de mòbils | Amazon, Nvidia, Intel, Ericsson, Sony, LG o Facebook són algunes de les empreses que ja han anunciat que no assistiran al Mobile World Congress (MWC) per a evitar el risc de contagi del coronavirus.
Davant de tal degoteig, l’empresa organitzadora, la GSMA, es reunirà divendres per avaluar si manté el congrés mundial, segons que ha anunciat avui.
És una opció real ara mateix suspendre el congrés?
Quin pes tenen les empreses que no vindran?
En parlem amb tres experts tecnològics, Alfons Cornella, Albert Cuesta i Benjamí Villoslada, que posen una mica de llum a l’estat d’alarma actual.
Arran del degoteig de baixes, diumenge GSMA va decidir d’establir una limitació per als ciutadans que vinguin de la Xina: obligar-los a estar fora del país almenys catorze dies abans del Mobile.
Això vol dir que ahir va ser el darrer dia que un assistent al congrés podia estar a la Xina.
Però la mesura no ha convençut els implicats i ahir Sony, Gigaset, Ulefone, Umidigi i l’operadora NTT DoCoMo van donar-se de baixa.
‘Que se’n vagi un, no té molt impacte, però quan se’n van set o vuit de significatius… No m’estranyaria que ara comencés un procés en cascada.
De fet, és un procés de llibre.
Se’n van dels més significats i els altres tenen por que la resta puguin pensar igual; i ningú no vol ser l’últim’, explica Alfons Cornella, fundador d’Infonomia.
Benjamí Villoslada, que es defineix com a ‘bitòleg’ i fins fa poc era director general de Desenvolupament Tecnològic del Govern de les Illes Balears, és optimista i diu que amb els elements actuals no creu que es cancel·li perquè implicaria de moure molta gent i uns canvis econòmics molts grans: ‘I perquè hi ha molta gent que hi vol anar.
Es parla molt dels qui no hi van, però n’hi ha de grossos que sí que hi van, com Nokia o Huawei.’
La seva crítica va més enllà: creu que a algunes de les empreses com Ericsson, que han decidit de no assistir al congrés, ‘els surt més rendible de dir que no hi van’ i així apunten a la Xina, que és el gran competidor tecnològic.
Quant a LG o Sony, el periodista expert en tecnologia Albert Cuesta recorda que són fabricants de mòbils que tenen molta visibilitat, també als seus estands al congrés, però assenyala que no tenen un pes important per al conjunt de la indústria: ‘En els rànquings de les marques més venudes no hi apareixen i fa anys que estudien si es mantenen en aquest sector.’
Cuesta sí que posa l’accent en Ericsson, menys popular.
Considera que la seva baixa és ‘un cop’ per a MWC: ‘El Mobile és un congrés de telecomunicacions i en aquests moments les vuit-centes operadores que hi ha sota el paraigua de GSMA despleguen el 5G.
I els tres principals proveïdors que els la poden proporcionar són Huawei, Nokia i Ericsson.’
Ericsson i Huawei, de fet, són els expositors més grans del congrés i que atreuen més clients.
El consultor tecnològic tampoc no descarta l’efecte cascada esmentat per Cornella, però diu que ara mateix el nivell d’alarma vist als mitjans catalans i espanyols no es reprodueix internacionalment.
‘La premsa catalana està amoïnada per la repercussió econòmica, però la premsa espanyola ho infla molt perquè celebra que qualsevol cosa que passi a Barcelona tingui dificultats.’
Falten catorze dies per a l’esdeveniment i el ritme de baixes de les companyies podria obligar el GSMA a prendre decisions dràstiques.
En aquesta hipòtesi, Cornella hi lleva molta importància.
Creu que el Mobile no deixa de ser un espai de trobades, però que els contractes i els acords funcionen per una altra via.
Cuesta, en canvi, creu que si no es fes seria un ‘daltabaix’ per al congrés, que quedaria coix.
Dóna importància a les conferències, on, per exemple, es discutiran les normes de ciberseguretat de la UE amb la xarxa 5G, que aviat serà una realitat: ‘Si falten països i companyies, hi haurà acords que no es podran prendre.’
Qui mira amb preocupació cada notícia sobre el MWC són els empresaris del sector de serveis, perquè notaran el descens de visitants al congrés.
El Gremi d’Hotels de Barcelona ho va reconèixer ahir.
‘Hi ha cancel·lacions als hotels de la ciutat, però encara és aviat per a quantificar la repercussió sobre el còmput global de reserves’, va assenyalar l’entitat dirigida per Jordi Mestre.
Alhora, va voler mostrar la ‘plena confiança’ en la GSMA i ‘en totes les mesures i missatges que es van prenent’. | [
"ciència i tecnologia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Vuit empreses, entre les quals estan Amazon, Nvidia, Intel, Ericsson, Sony, LG o Facebook, ja han confirmat que no assistiran al Mobile World Congress com a mesura de precaució contra el coronavirus. Altres empreses encara ho estan valorant i, per aquest motiu, l’organització del congrés, la GSMA, es reunirà divendres per decidir si el manté o finalment el suspèn.",
"a2": "Algunes grans empreses han cancel·lat la seva assistència d'aquest any al Mobile World Congress pel risc de contagi del coronavirus. Benjamí Villoslada confia que no es cancel·larà l'esdeveniment, encara que sempre hi ha la possibilitat. Encara és aviat per confirmar fins a quin punt repercutiran a l'esdeveniment les baixes i cancel·lacions que hi ha hagut fins ara.",
"a3": "Empreses importants com Amazon, Sony o Ericsson han anunciat que no assistiran al Mobile World Congress a causa de la pandèmia. Per aquest motiu, l'organització del congrés, la GSMA, es reunirà per avaluar la situació. S'ha entrevistat experts tecnològics i tots estan d'acord en el fet que la decisió final dependrà del ritme de les cancel·lacions de les empreses participants."
},
"extractive": {
"a1": "Amazon, Nvidia, Intel, Ericsson, Sony, LG o Facebook són algunes de les empreses que ja han anunciat que no assistiran al Mobile World Congress (MWC) per a evitar el risc de contagi del coronavirus. \nLa seva crítica va més enllà: creu que a algunes de les empreses com Ericsson, que han decidit de no assistir al congrés, ‘els surt més rendible de dir que no hi van’ i així apunten a la Xina, que és el gran competidor tecnològic.\nFalten catorze dies per a l’esdeveniment i el ritme de baixes de les companyies podria obligar el GSMA a prendre decisions dràstiques.\nCreu que el Mobile no deixa de ser un espai de trobades, però que els contractes i els acords funcionen per una altra via.",
"a2": "Amazon, Nvidia, Intel, Ericsson, Sony, LG o Facebook són algunes de les empreses que ja han anunciat que no assistiran al Mobile World Congress (MWC) per a evitar el risc de contagi del coronavirus. \nLa seva crítica va més enllà: creu que a algunes de les empreses com Ericsson, que han decidit de no assistir al congrés, ‘els surt més rendible de dir que no hi van’ i així apunten a la Xina, que és el gran competidor tecnològic.\nFalten catorze dies per a l’esdeveniment i el ritme de baixes de les companyies podria obligar el GSMA a prendre decisions dràstiques.\nCreu que el Mobile no deixa de ser un espai de trobades, però que els contractes i els acords funcionen per una altra via.",
"a3": "Amazon, Nvidia, Intel, Ericsson, Sony, LG o Facebook són algunes de les empreses que ja han anunciat que no assistiran al Mobile World Congress (MWC) per a evitar el risc de contagi del coronavirus. \n‘Que se’n vagi un, no té molt impacte, però quan se’n van set o vuit de significatius… No m’estranyaria que ara comencés un procés en cascada. De fet, és un procés de llibre. Se’n van dels més significats i els altres tenen por que la resta puguin pensar igual; i ningú no vol ser l’últim’, explica Alfons Cornella, fundador d’Infonomia.\nBenjamí Villoslada, que es defineix com a ‘bitòleg’ i fins fa poc era director general de Desenvolupament Tecnològic del Govern de les Illes Balears, és optimista i diu que amb els elements actuals no creu que es cancel·li perquè implicaria de moure molta gent i uns canvis econòmics molts grans: ‘I perquè hi ha molta gent que hi vol anar.\nFalten catorze dies per a l’esdeveniment i el ritme de baixes de les companyies podria obligar el GSMA a prendre decisions dràstiques."
},
"extreme": {
"a1": "La GSMA decidirà divendres si manté el Mobile World Congress o el suspèn, després que vuit empreses hagin renunciat a anar-hi.",
"a2": "S'espera que no es produeixi \"l'efecte cascada\" després d'algunes cancel·lacions d'assistència d'empreses importants al Mobile World Congress.",
"a3": "Incertesa sobre la celebració del Mobile World Congress a Barcelona d'aquest any, per la situació causada per la covid-19."
}
} |