id
int64
2
3k
title
stringlengths
11
158
subtitle
stringlengths
0
570
content
stringlengths
3.42k
5.48k
category
sequencelengths
0
3
source
stringclasses
3 values
summaries
dict
603
Els Mossos identifiquen una persona que retirava llaços grocs a la Bisbal
Una vuitantena de persones han participat en la retirada de llaços en diversos municipis del Baix Empordà
Els Mossos d’Esquadra han aixecat una acta per infracció de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda com Llei Mordassa, per una concentració no comunicada a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) on s’han retirat llaços grocs de l’espai públic. Els agents han identificat una persona com a responsable de l’acte on han participat una vuitantena de persones que han sortit de matinada de Cabrera de Mar (Maresme) en direcció el Baix Empordà. La primera parada ha estat precisament la Bisbal on, vestits de blanc i amb la cara tapada, han tret els símbols que hi havia penjats a les baranes del riu Daró i a les voltes en solidaritat amb els ‘presos polítics’ i els exiliats. El coordinador de l’ANC a Girona, Àdam Bertran, ha criticat l’actuació i ha afirmat que ‘necessiten trobar-se persones d’arreu de Catalunya per generar conflicte allà on no n’hi ha’. Bertran ha avançat també que en les properes hores es tornaran a instal·lar llaços als municipis afectats, entre els quals també hi ha Corçà, La Pera o Sant Feliu de Guíxols. La concentració ha començat a Cabrera de Mar i des d’allà una vintena de cotxes s’han dirigit fins a la Bisbal. En aquest municipi, vestits de blanc i la majoria amb la cara tapada, s’han dedicat a treure llaços de les baranes del riu Daró i de les voltes. Després, han anat fins a la Pera, on han arribat cap a les tres de la matinada i han fet el mateix amb els centenars de símbols que hi havia a la carretera d’accés i en d’altres punts del municipi. També n’han tret a Corçà, La Pera i a Sant Feliu de Guíxols. Estava previst que també ho fessin a Platja d’Aro però la Policia Local no té constància que finalment hi hagin actuat. L’alcalde de la Bisbal, Lluís Sais, ha criticat durament l’actuació, tot i que ha admès que aquesta no és la primera vegada que passa. ‘El que els ciutadans volen mostrar amb els llaços és el seu rebuig al fet que hi hagi presos polítics perquè en qualsevol estat democràtic aquestes persones estarien en llibertat’, ha dit. Sobre la retirada, ha afirmat que ‘no deixa de ser curiós que hagi de venir gent de fora, gent organitzada, disfressada i tapada’. ‘Quan un no té res a amagar i no té vergonya, va a cara descoberta’, ha dit. En aquest sentit, ha lamentat que ‘s’actuï d’aquesta forma en la qual pràcticament semblen delinqüents en lloc de ciutadans de peu’. L’alcaldessa de Corçà, Carme Güell, també ha lamentat els fets i ha dit que son ‘un poble pacífic’ i que ‘el civisme ha d’imperar’. Per la seva banda, l’alcaldessa de La Pera, Mº Lluïsa Teixidor, ha assegurat que no és la primera vegada que això passa però que mai havien anat ‘tan organitzats’. ‘Aquí qui posa els llaços va amb la cara descoberta i ells han de venir de nit i amb la cara tapada perquè no puguem veure qui fa les malifetes’, ha dit. ‘A ells no els agraden els llaços i a nosaltres no ens agrada tenir polítics a la presó i exiliats’, ha afegit. El coordinador de l’ANC, Àdam Bertran, també s’ha mostrat molt crític amb la situació. ‘Necessiten trobar-se persones d’arreu de Catalunya per generar un conflicte on no n’hi ha’, ha dit. En aquest sentit, ha fet una crida a ‘deixar de generar conflictes’ i a respectar ‘la llibertat d’expressió’. ‘Que ells pengin el que vulguin però que no ens treguin la nostra llibertat’, ha insistit. Sobre el fet que anessin amb la cara tapada ha dit que ‘potser és que tenen por perquè potser estan fent alguna cosa dolenta’. Bertran ja ha avançat que tenen previst tornar a col·locar llaços grocs als municipis afectats i que ho faran en les properes hores i dies.
[ "societat", "policia i justícia" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Una vuitantena de persones ha tret llaços grocs de la Bisbal. Els Mossos han aixecat acta per infracció de la Llei Mordassa, en tractar-se d'una concentració no comunicada. L'alcalde de la Bisbal, Lluís Sais, ha criticat aquestes accions i Bertan, coordinador de l’ANC a Girona, ha assegurat que es tornaran a col·locar llaços grocs als municipis afectats.", "a2": "Unes vuitanta persones s'han organitzat per sortir de matinada des de Cabrera de Mar en direcció al Baix Empordà, vestits de blanc i amb el rostre cobert, per retirar els llaços grocs que trobaven pel camí. Aquesta acció ha estat sancionada pels Mossos d'Esquadra com una infracció de la Llei de Seguretat Ciutadana i ha rebut també una condemna pública.", "a3": "Els Mossos d’Esquadra identifiquen una persona com a responsable d’una concentració no comunicada a la Bisbal d’Empordà. A l’acte, una vuitantena de persones han retirat llaços grocs de les baranes del riu Daró. Anaven amb la cara tapada i vestits de blanc. La policia ha aixecat acta per infracció de la llei anomenada “mordassa”. L’alcalde critica l’acte." }, "extractive": { "a1": "Els Mossos d’Esquadra han aixecat una acta per infracció de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda com Llei Mordassa, per una concentració no comunicada a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) on s’han retirat llaços grocs de l’espai públic. \nEls agents han identificat una persona com a responsable de l’acte on han participat una vuitantena de persones que han sortit de matinada de Cabrera de Mar (Maresme) en direcció el Baix Empordà.\nL’alcalde de la Bisbal, Lluís Sais, ha criticat durament l’actuació, tot i que ha admès que aquesta no és la primera vegada que passa.\nBertran ja ha avançat que tenen previst tornar a col·locar llaços grocs als municipis afectats i que ho faran en les properes hores i dies.", "a2": "Els Mossos d’Esquadra han aixecat una acta per infracció de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda com Llei Mordassa, per una concentració no comunicada a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) on s’han retirat llaços grocs de l’espai públic.\nEn aquest municipi, vestits de blanc i la majoria amb la cara tapada, s’han dedicat a treure llaços de les baranes del riu Daró i de les voltes.\nPer la seva banda, l’alcaldessa de La Pera, Mº Lluïsa Teixidor, ha assegurat que no és la primera vegada que això passa però que mai havien anat ‘tan organitzats’.\nBertran ja ha avançat que tenen previst tornar a col·locar llaços grocs als municipis afectats i que ho faran en les properes hores i dies.", "a3": "Els Mossos d’Esquadra han aixecat una acta per infracció de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda com Llei Mordassa, per una concentració no comunicada a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) on s’han retirat llaços grocs de l’espai públic.\nLa primera parada ha estat precisament la Bisbal on, vestits de blanc i amb la cara tapada, han tret els símbols que hi havia penjats a les baranes del riu Daró i a les voltes en solidaritat amb els ‘presos polítics’ i els exiliats.\nEl coordinador de l’ANC a Girona, Àdam Bertran, ha criticat l’actuació i ha afirmat que ‘necessiten trobar-se persones d’arreu de Catalunya per generar conflicte allà on no n’hi ha’.\nBertran ja ha avançat que tenen previst tornar a col·locar llaços grocs als municipis afectats i que ho faran en les properes hores i dies." }, "extreme": { "a1": "Una vuitantena de persones retira llaços grocs a la Bisbal davant les crítiques de l'alcalde i l'ANC.", "a2": "Els Mossos han sancionat un grup organitzat que retirava els llaços grocs als municipis del Baix Empordà.", "a3": "Unes 80 persones de blanc i amb la cara tapada retiren llaços grocs a la Bisbal durant la matinada." } }
2,937
Les famílies amb fills nascuts per gestació subrogada demanen aturar el ''discurs de l'odi'' pel ''bé superior'' del nen
L'associació Son Nuestros Hijos reclama al Parlament que s'obri el debat de la regulació d'aquesta tècnica i ho traslladi al Congrés dels Diputats
L'associació Son Nuestros Hijos ha comparegut aquest dijous davant la comissió de Justícia del Parlament per demanar als diputats obrir el debat d'una hipotètica regulació de la gestació subrogada i portar-lo al Congrés però sobretot, per reclamar aturar el que consideren ''un discurs d'odi'' pel ''bé superior'' dels infants nascuts a través d'aquesta tècnica reproductiva. La portaveu de l'entitat, Sònia Ruano, ha assegurat que l'associació defensa únicament els processos que respecten els drets de les dones però que cal dir ''prou'' als polítics i mitjans que generen ''atacs'' al col·lectiu perquè arriba als infants i els ''estigmatitza i discrimina''. Apel·la al ''bé superior'' del menor per utilitzar una ''terminologia impecable''. Ruano ha recalcat que la gestació subrogada ''ha vingut per quedar-se i que ''és absurd ''posar portes al camp'' per la qual cosa defensa que una regulació d'aquesta pràctica de reproducció assistida seria l'eina més indicada per fer front a la situació actual. Tot i això, per Ruano, la prioritat actualment és aconseguir que les polítics i els mitjans de comunicació no utilitzin determinat vocabulari com ara ''compra de nadons'' o ''ventres de lloguer'' ja que alerta que els primers nadons nascuts mitjançant aquest tècnica comencen a ser grans i per tant, no estan aliens al debat, sinó que els pot produir ''assetjament''. 'Els fills estan aquí'', diu Ruano, que afegeix que ''no s'ho mereixen''. Considera que els nadons nascuts per gestació subrogada han nascut ''de l'amor d'una dona que ha volgut donar la seva possibilitat de gestar''. Per Ruano, cada vegada hi ha més persones amb problemes d'infertilitat i per tant, la tècnica es pot arribar a estendre. Ha defensat, això si, els processos en països que són respectuosos amb les dones com ho són Estats Units i Canadà. Per la portaveu de l'associació, la compensació econòmica per la gestació subrogada hi ha de ser, com ho és també en altres tècniques de reproducció assistida com la donació d'esperma o la d'òvuls. L'advocada Ana Miramontes ha assegurat que les famílies que tenen fills mitjançant aquestes tècniques continuen trobant-se amb problemes per inscriure'l a l'estat espanyol. Ha alertat que , fins i tot en països on hi ha sentència, com són Canadà i els Estats Units, sovint, el registre depèn del ''criteri subjectiu '' de l'encarregat del registre, i si és ''mínimament responsable. En països on no hi ha sentència sinó només una resolució administrativa, la sol·licitud de la inscripció dels fills es pot veure aturada, tot i ser ''fills d'espanyols'' i se suspèn i s'envia els pares a demanar la nacionalitat, per la qual cosa són ''apàtrides''. Miramontes recorda que aconseguir una nacionalitat no és un procés ''ni curt ni simple'' i per tant, poden passar molts mesos. A més, quan arriben a l'Estat els pares ''no són els seus pares'' sinó només els seus ''guardadors''. una situació que genera pèrdua de drets i més dificultats a l'hora, per exemple, de tenir un número de la seguretat social, escola o fins i tot, el dret d'heretar en cas de mort dels progenitors. Aquest és el cas d'un pare que ha acompanyat l'assocaició a la seva compareixença. Fa deu anys va néixer el seu fill per gestació subrogada als Estats Units i encara no té la nacionalitat espanyola, sinó un NIE per ser fill d'europeus. Per aquest motiu, els dos pares no han pogut fer el seu propi llibre de família i, pel que fa als drets, no han pogut gaudir, per exemple, del ''xec nadó'' que va instaurar el govern de Zapatero. De moment, el nen ha de viatjar amb un passaport americà. L'associació, que representa 600 famílies de tot l'Estat, defensa que es podrien implantar a l'Estat models de països que fa més de trenta anys que tenen regulada aquesta tècnica. Es calcula que un miler de nens entren cada any a l'estat espanyols com a fills nascuts per gestació subrogada. Els partits han recollit el relat de l'associació i han reconegut la necessitat d'obrir el debat malgrat les dificultats de trobar una unanimitat. Des de Cs, Noemí de la Calle, ha coincidit amb les membres de l'associació amb els ''prejudicis i desconeixement'' sobre la gestació subrogada i ha lamentat la deriva ''conservadora i antiliberal'' d'alguns sectors ''suposadament'' progressistes sobre el dret a decidir sobre el cos de la dona. Per Rosa Maria Ibarra, del PSC, ha recalcat que és un tema complex per regular i que s'ha de plantejar quin és ''el límit'' d'aquestes pràctiques. Des de JxCat, s'ha reconegut que cal ''vetllar'' pel bé del menor per la qual cosa admet que cal legislar per evitar nens ''apàtrides''.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "L'associació Son Nuestros Hijos pretén regular al Congrés la gestació subrogada. Ruano, la portaveu d'aquesta associació, demana als mitjans i polítics que evitin expressions com ara \"compra de nadons\" o \"ventres de lloguer\", ja que estigmatitzen el nen. També opina que hi hauria d'haver compensacions econòmiques, tal com n'hi ha per altres tècniques de reproducció assistida com la donació d'esperma.", "a2": "Les famílies dels nens nascuts mitjançant la gestació subrogada reclamen que es reguli i normalitzi el procediment d'inscripció dels naixements al Registre Civil per evitar situacions de nens apàtrides. Així mateix, l'associació que els representa, Son Nuestros Hijos, en la seva compareixença davant la comissió parlamentària de Justícia, també ha demanat que s'aturi el discurs d'odi contra aquesta pràctica.", "a3": "La comissió de Justícia del Parlament de Catalunya ha escoltat les demandes de l’associació de famílies amb fills nascuts per gestació subrogada: aturar el discurs de l’odi d’alguns partits polítics i mitjans contra els infants, i iniciar la regulació d'aquesta tècnica reproductiva. El primer punt, per evitar l’estigmatització i discriminació dels infants. El segon, per vetllar pels seus drets." }, "extractive": { "a1": "L'associació Son Nuestros Hijos ha comparegut aquest dijous davant la comissió de Justícia del Parlament per demanar als diputats obrir el debat d'una hipotètica regulació de la gestació subrogada i portar-lo al Congrés però sobretot, per reclamar aturar el que consideren ''un discurs d'odi'' pel ''bé superior'' dels infants nascuts a través d'aquesta tècnica reproductiva. \nRuano ha recalcat que la gestació subrogada ''ha vingut per quedar-se i que ''és absurd ''posar portes al camp'' per la qual cosa defensa que una regulació d'aquesta pràctica de reproducció assistida seria l'eina més indicada per fer front a la situació actual. \nTot i això, per Ruano, la prioritat actualment és aconseguir que les polítics i els mitjans de comunicació no utilitzin determinat vocabulari com ara ''compra de nadons'' o ''ventres de lloguer'' ja que alerta que els primers nadons nascuts mitjançant aquest tècnica comencen a ser grans i per tant, no estan aliens al debat, sinó que els pot produir ''assetjament''.\nPer la portaveu de l'associació, la compensació econòmica per la gestació subrogada hi ha de ser, com ho és també en altres tècniques de reproducció assistida com la donació d'esperma o la d'òvuls.", "a2": "L'associació Son Nuestros Hijos ha comparegut aquest dijous davant la comissió de Justícia del Parlament per demanar als diputats obrir el debat d'una hipotètica regulació de la gestació subrogada i portar-lo al Congrés però sobretot, per reclamar aturar el que consideren ''un discurs d'odi'' pel ''bé superior'' dels infants nascuts a través d'aquesta tècnica reproductiva.\nTot i això, per Ruano, la prioritat actualment és aconseguir que les polítics i els mitjans de comunicació no utilitzin determinat vocabulari com ara ''compra de nadons'' o ''ventres de lloguer'' ja que alerta que els primers nadons nascuts mitjançant aquest tècnica comencen a ser grans i per tant, no estan aliens al debat, sinó que els pot produir ''assetjament''. \nL'advocada Ana Miramontes ha assegurat que les famílies que tenen fills mitjançant aquestes tècniques continuen trobant-se amb problemes per inscriure'l a l'estat espanyol. \nA més, quan arriben a l'Estat els pares ''no són els seus pares'' sinó només els seus ''guardadors''. una situació que genera pèrdua de drets i més dificultats a l'hora, per exemple, de tenir un número de la seguretat social, escola o fins i tot, el dret d'heretar en cas de mort dels progenitors.", "a3": "L'associació Son Nuestros Hijos ha comparegut aquest dijous davant la comissió de Justícia del Parlament per demanar als diputats obrir el debat d'una hipotètica regulació de la gestació subrogada i portar-lo al Congrés però sobretot, per reclamar aturar el que consideren ''un discurs d'odi'' pel ''bé superior'' dels infants nascuts a través d'aquesta tècnica reproductiva.\nRuano ha recalcat que la gestació subrogada ''ha vingut per quedar-se i que ''és absurd ''posar portes al camp'' per la qual cosa defensa que una regulació d'aquesta pràctica de reproducció assistida seria l'eina més indicada per fer front a la situació actual.\nTot i això, per Ruano, la prioritat actualment és aconseguir que les polítics i els mitjans de comunicació no utilitzin determinat vocabulari com ara ''compra de nadons'' o ''ventres de lloguer'' ja que alerta que els primers nadons nascuts mitjançant aquest tècnica comencen a ser grans i per tant, no estan aliens al debat, sinó que els pot produir ''assetjament''.\nEn països on no hi ha sentència sinó només una resolució administrativa, la sol·licitud de la inscripció dels fills es pot veure aturada, tot i ser ''fills d'espanyols'' i se suspèn i s'envia els pares a demanar la nacionalitat, per la qual cosa són ''apàtrides''." }, "extreme": { "a1": "L'associació Son Nuestros Hijos demana que el Congrés reguli la gestació subrogada per no estigmatitzar els nens nascuts amb aquesta tècnica.", "a2": "Les famílies que han recorregut a la gestació subrogada demanen la regulació administrativa d'aquesta tècnica i aturar el discurs d'odi.", "a3": "L’associació de famílies amb fills nascuts per gestació subrogada demanen respecte pels infants i els seus drets." } }
2,934
Desarticulada una banda a Nou Barris per traficar amb drogues, robar camions i ocupar pisos buits per revendre'ls
Els Mossos han detingut 12 persones, 5 d'elles han ingressat a la presó i la resta han quedat en llibertat
Els Mossos d'Esquadra van detenir la matinada de l'1 de juny 12 persones acusades de formar part d'una organització criminal especialitzada en robatoris de mercaderies de camions, tràfic de drogues, tinença d'armes i ocupació il·legal de pisos buits que posteriorment venia a tercers. Cinc dels detinguts ja han ingressat a presó i la resta han quedat en llibertat. La banda, que estava ubicada al districte de Nou Barris, disposava d'especialistes que es desplaçaven en horari nocturn a la Zona Franca de Barcelona i a polígons de l'àrea metropolitana per tal de detectar camions que estiguessin carregats per sostreure'ls la mercaderia. També es dedicava a realitzar robatoris a bars i botigues, on accedien forçant la porta, realitzant un butró o enquestant amb algun vehicle sostret la mateixa nit. Part dels beneficis obtinguts es destinaven a instal·lar i mantenir plantacions de marihuana en diferents domicilis de Nou Barris que l'organització havia ocupat il·legalment. L'inici de la investigació es va centrar a identificar els autors materials dels robatoris, per aquesta raó, primer es van localitzar els receptadors i distribuïdors de la mercaderia sostreta. Aquestes gestions van permetre saber que els membres del grup criminal vivien al districte de Nou Barris entre els barris de Can Peguera i Turó de la Peira. La banda cometia des de robatoris tipus "teloner", robatoris amb força a establiments, instal·lació i gestió de plantacions de marihuana, venda de substàncies estupefaents, tinença i venda d'armes i ocupacions de pisos per revendre'ls a terceres persones o per instal·lar-hi plantacions de marihuana. Part dels beneficis obtinguts es destinaven a instal·lar i mantenir plantacions de marihuana en diferents domicilis del districte de Nou Barris. La marihuana es venia al detall amb altres substàncies estupefaents com cocaïna i haixix. Ocupar immobles per revendre'ls o instal·lar-hi plantacions de marihuana Els investigats s'havien especialitzat també en l'ocupació il·legal d'immobles, la majoria eren propietat d'entitats bancàries. Un cop ocupats, oferien els habitatges a terceres persones a canvi d'entre 800 i 1.200 euros per aconseguir l'accés a l'immoble i els subministraments, que s'aconseguien de manera fraudulenta. També feien servir els pisos per a instal·lar-hi plantacions de marihuana. Fins ara, els investigadors han pogut acreditar l'ocupació de com a mínim vuit domicilis diferents. Els mossos investiguen també si almenys deu pisos més, que actualment estan ocupats de manera il·legal, podrien estar relacionats amb aquestes persones. De fet, diversos membres del grup vivien també en pisos ocupats i havien ocupat una casa de cinc plantes a Hostalets de Pierola on pretenien instal·lar-hi una gran plantació de marihuana. Destaca que un dels membres del grup treballava en una empresa de manteniment de pisos que eren de titularitat bancària. Aquesta persona aprofitava per informar el líder del grup dels pisos que quedaven buits i, si podia, feia còpia de les claus de la porta i els hi facilitava la clau de l'alarma per evitar la presència policial en el moment de la intrusió. Una altra de les activitats que els investigadors van detectar va ser la tinença i venda d'armes de foc, fet que ja s'intuïa a l'inici de la investigació pels diferents antecedents policials dels principals investigats. De fet, el líder del grup, que tenia nombrosos antecedents policials per delictes greus, gestionava directament la resta dels investigats. Cadascun tenia assignat diferents rols, cosa que facilitava la comissió dels fets delictius. Per tot plegat, el Jutjat d'Instrucció 31 de Barcelona va autoritzar l'entrada i registre d'11 domicilis. El dispositiu va comptar amb la participació de 200 agents dels Mossos d'Esquadra per la seva complexitat i perillositat. En total es van desmantellar cinc plantacions de marihuana, es van comissar 32 quilograms de marihuana amb un valor al mercat il·lícit de 37.000 euros, petites dosis de cocaïna preparades per a la venda, una arma de foc real, diverses armes simulades, un aparell que facilitava la sostracció de vehicles i multitud d'objectes sostrets en els robatoris. Als arrestats se'ls imputen delictes contra la salut pública, sis robatoris amb força a establiments comercials, tres robatoris de vehicles, set robatoris de mercaderies de camions estacionats en polígons industrials, tinença d'armes de foc, conducció temerària i pertinença a organització criminal. Els detinguts, nou homes i tres dones nacionals d'entre 21 i 50 anys van passar a disposició del jutjat el diumenge 3 de juny. Cinc d'ells van ingressar a presó i la resta va quedar en llibertat amb càrrecs.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Els Mossos van detenir 12 persones d'una organització criminal que participava en robatoris, tràfic de drogues i ocupació il·legal de pisos buits, i operava a Nou Barris. Es van poder desmantellar 5 plantacions de marihuana, 32 kg de marihuana amb un valor de 37.000 €, cocaïna, una arma i molts objectes robats.", "a2": "Ha estat desarticulada pels Mossos d'Esquadra una organització criminal que s'havia especialitzat en robatoris de camions, tràfic de drogues, tinença d'armes i ocupació d’immobles propietat de bancs. Han estat arrestades dotze persones, cinc de les quals han ingressat a presó. Un dels membres de la banda treballava en una empresa de manteniment dels pisos que posteriorment s’ocupaven il·legalment.", "a3": "Dotze persones detingudes, nou homes i tres dones, en una operació dels Mossos, que els investigaven per robatoris, tràfic de drogues, tinença d’armes i ocupació il·legal de pisos per revendre’ls. La banda dedicava part dels beneficis a plantacions de marihuana en cinc pisos de Nou Barris, on es van trobar 32 quilograms de marihuana, cocaïna i armes, entre d’altres." }, "extractive": { "a1": "Els Mossos d'Esquadra van detenir la matinada de l'1 de juny 12 persones acusades de formar part d'una organització criminal especialitzada en robatoris de mercaderies de camions, tràfic de drogues, tinença d'armes i ocupació il·legal de pisos buits que posteriorment venia a tercers. \nCinc dels detinguts ja han ingressat a presó i la resta han quedat en llibertat. \nLa banda, que estava ubicada al districte de Nou Barris, disposava d'especialistes que es desplaçaven en horari nocturn a la Zona Franca de Barcelona i a polígons de l'àrea metropolitana per tal de detectar camions que estiguessin carregats per sostreure'ls la mercaderia.\nEn total es van desmantellar cinc plantacions de marihuana, es van comissar 32 quilograms de marihuana amb un valor al mercat il·lícit de 37.000 euros, petites dosis de cocaïna preparades per a la venda, una arma de foc real, diverses armes simulades, un aparell que facilitava la sostracció de vehicles i multitud d'objectes sostrets en els robatoris.", "a2": "Els Mossos d'Esquadra van detenir la matinada de l'1 de juny 12 persones acusades de formar part d'una organització criminal especialitzada en robatoris de mercaderies de camions, tràfic de drogues, tinença d'armes i ocupació il·legal de pisos buits que posteriorment venia a tercers.\nEls investigats s'havien especialitzat també en l'ocupació il·legal d'immobles, la majoria eren propietat d'entitats bancàries.\nEn total es van desmantellar cinc plantacions de marihuana, es van comissar 32 quilograms de marihuana amb un valor al mercat il·lícit de 37.000 euros, petites dosis de cocaïna preparades per a la venda, una arma de foc real, diverses armes simulades, un aparell que facilitava la sostracció de vehicles i multitud d'objectes sostrets en els robatoris.\nAls arrestats se'ls imputen delictes contra la salut pública, sis robatoris amb força a establiments comercials, tres robatoris de vehicles, set robatoris de mercaderies de camions estacionats en polígons industrials, tinença d'armes de foc, conducció temerària i pertinença a organització criminal.", "a3": "Els Mossos d'Esquadra van detenir la matinada de l'1 de juny 12 persones acusades de formar part d'una organització criminal especialitzada en robatoris de mercaderies de camions, tràfic de drogues, tinença d'armes i ocupació il·legal de pisos buits que posteriorment venia a tercers.\nLa banda cometia des de robatoris tipus \"teloner\", robatoris amb força a establiments, instal·lació i gestió de plantacions de marihuana, venda de substàncies estupefaents, tinença i venda d'armes i ocupacions de pisos per revendre'ls a terceres persones o per instal·lar-hi plantacions de marihuana.\nEn total es van desmantellar cinc plantacions de marihuana, es van comissar 32 quilograms de marihuana amb un valor al mercat il·lícit de 37.000 euros, petites dosis de cocaïna preparades per a la venda, una arma de foc real, diverses armes simulades, un aparell que facilitava la sostracció de vehicles i multitud d'objectes sostrets en els robatoris.\nEls detinguts, nou homes i tres dones nacionals d'entre 21 i 50 anys van passar a disposició del jutjat el diumenge 3 de juny. " }, "extreme": { "a1": "Desmantellen una banda criminal que feia robatoris i traficava drogues al districte de Nou Barris de Barcelona.", "a2": "S’ha desarticulat una banda criminal de Nou Barris que es dedicava a robar, traficar drogues i ocupar immobles de manera il·legal.", "a3": "Els Mossos detenen una banda a Nou Barris acusada de robar, traficar amb drogues i ocupar pisos buits per revendre’ls." } }
2,641
Els preus pugen vuit dècimes a l'octubre en relació al setembre i un 1,9% en un any
El cost de les gasolines, que augmenta menys que l'any passat, fa disminuir dues dècimes la inflació en relació amb el mes anterior
Els preus a l'octubre a Catalunya van pujar vuit dècimes en relació amb al setembre deixant la inflació anual en l'1,9%, dues dècimes menys que el 2,1% de taxa de l'IPC que es va registrar al setembre, segons ha publicat l'Institut d'Estadística espanyol. Aquesta caiguda de la inflació anual s'explica bàsicament pel fet que el cost de les gasolines aquest mes d'octubre ha pujat menys que a l'octubre de l'any passat, acompanyat pel fet que les botigues de vestit i el calçat han incrementat preus de forma més moderada que fa un any. En sentit contrari, els preus que han mantingut relativament alta la inflació anual han estat els aliments frescos, especialment les fruites de temporada, que han pujat de preu mentre que l'octubre de l'any passat es van mantenir estables. La taxa d'inflació anual ha baixat dues dècimes en relació amb la taxa registrada al setembre per l'impacte d'un comportament més moderat dels preus de les cistelles del transport, on s'inclouen les gasolines i el combustible del transport aeri; la cistella del vestit i el calçat; l'habitatge, per la factura del gas i l'electricitat; i finalment la cistella d'oci i cultura. Les úniques cistelles que impulsen a l'alça la inflació anual aquest mes d'octubre han estat la dels aliments frescos i les begudes no alcohòliques i la cistella de begudes alcohòliques i el tabac. En la cistella de productes d'aliments frescos ha influït a l'alça el preu de les fruites fresques, que aquest octubre pugen mentre que l'any passat es van mantenir estables. En concret, les fruites fresques van incrementar un 13% el preu en relació amb al setembre, mentre que en taxa anual l'augment ha estat del 10%. Des que va començar l'any, les fruites fresques ha pujat els preus un 15,2%, en dades referides a la mitjana de l'estat espanyol. El principal impacte a la baixa de la inflació l'ha protagonitzat la cistella del transport pel fet que el cost de les gasolines aquest mes d'octubre tot i haver pujat ho ha fet menys que a l'octubre de l'any passat. També en aquesta cistella ha influït aquest octubre el comportament més moderat que fa un any dels preus dels bitllets d'avió i del preu dels cotxes. Les botigues de vestit i calçat han pujat aquest octubre menys del que ho van fer a l'octubre de l'any passat. La cistella de l'habitatge també ha frenat la inflació aquest octubre com a conseqüència del preu de la factura del gas, que baixa aquest octubre quan l'any passat va pujar, i la factura elèctrica, que aquest any s'incrementa però menys que a l'octubre de l'any passat. Finalment, l'oci i la cultura ha influït també perquè els paquets turístics han reduït més els preus aquest any que a l'octubre de l'any passat. La inflació subjacent, la que no té en compte el comportament dels aliments frescos ni dels derivats del petroli, s'ha situat a l'octubre en el 0,9%, tres dècimes menys que al setembre. En el conjunt de l'estat espanyol, els preus es van incrementar nou dècimes i van deixar la inflació anual en l'1,6%, dues dècimes per sota de la registrada en el mes de setembre. Els preus a la demarcació de Barcelona es van incrementar set dècimes en relació amb al setembre i van deixar una taxa d'inflació anual de l'1,8%, quatre dècimes menys que la registrada el mes anterior. La inflació anual a Barcelona s'ha situat una dècima per sota de la mitjana catalana de l'1,9%. A Girona, els preus van pujar nou dècimes a l'octubre en relació amb al setembre, deixant una inflació anual del 2,1%, tres dècimes per sota de la registrada al setembre. La taxa d'inflació de Girona és la més alta de les quatre demarcacions de Catalunya, i se situa dues dècimes per sobre de la mitjana catalana. A Lleida, els preus van pujar nou dècimes a l'octubre en relació amb al setembre i deixen una inflació anual de l'1,9%, dues dècimes menys que la registrada al setembre. A Lleida, la inflació anual se situa en el mateix nivell que la mitjana de Catalunya. Finalment, a Tarragona els preus a l'octubre van pujar vuit dècimes en relació amb al setembre i van deixar una inflació anual de l'1,6%, dues dècimes menys que la registrada el mes anterior. La taxa d'inflació de les comarques tarragonines és la més baixa de Catalunya i se situa tres dècimes per sota de la mitjana catalana.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "A Catalunya, els preus han pujat vuit dècimes aquest mes d'octubre, en comparació amb el mes passat. Això deixa la inflació anual en l'1,9 %, dues dècimes menys que l'IPC de setembre. La raó d'aquesta caiguda és que tant els combustibles com les botigues de roba i calçat han pujat menys que l'octubre de l'any passat.", "a2": "La taxa d'inflació d'octubre a Catalunya ha caigut dues dècimes respecte del mes passat gràcies al descens moderat dels preus de les cistelles del transport, del vestit i el calçat o l'habitatge, entre d'altres; per contra, la cistella d'aliments frescos, begudes i tabac hi han influït negativament, pel seu increment de preus. La inflació subjacent també ha disminuït tres dècimes.", "a3": "A Catalunya augmenten els preus vuit dècimes a l’octubre respecte al setembre, principalment per l’augment del cost de les gasolines. La inflació anual cau dues dècimes respecte al 2,1 % de taxa de l’IPC registrada al setembre. També afecta la moderació dels preus del vestit i calçat, en relació amb l’any passat. Les fruites fresques incrementen el preu un 13 %." }, "extractive": { "a1": "Els preus a l'octubre a Catalunya van pujar vuit dècimes en relació amb al setembre deixant la inflació anual en l'1,9%, dues dècimes menys que el 2,1% de taxa de l'IPC que es va registrar al setembre, segons ha publicat l'Institut d'Estadística espanyol. \nAquesta caiguda de la inflació anual s'explica bàsicament pel fet que el cost de les gasolines aquest mes d'octubre ha pujat menys que a l'octubre de l'any passat, acompanyat pel fet que les botigues de vestit i el calçat han incrementat preus de forma més moderada que fa un any. \nLes úniques cistelles que impulsen a l'alça la inflació anual aquest mes d'octubre han estat la dels aliments frescos i les begudes no alcohòliques i la cistella de begudes alcohòliques i el tabac. \nEn el conjunt de l'estat espanyol, els preus es van incrementar nou dècimes i van deixar la inflació anual en l'1,6%, dues dècimes per sota de la registrada en el mes de setembre.", "a2": "Els preus a l'octubre a Catalunya van pujar vuit dècimes en relació amb al setembre deixant la inflació anual en l'1,9%, dues dècimes menys que el 2,1% de taxa de l'IPC que es va registrar al setembre, segons ha publicat l'Institut d'Estadística espanyol.\nLa taxa d'inflació anual ha baixat dues dècimes en relació amb la taxa registrada al setembre per l'impacte d'un comportament més moderat dels preus de les cistelles del transport, on s'inclouen les gasolines i el combustible del transport aeri; la cistella del vestit i el calçat; l'habitatge, per la factura del gas i l'electricitat; i finalment la cistella d'oci i cultura. \nLes úniques cistelles que impulsen a l'alça la inflació anual aquest mes d'octubre han estat la dels aliments frescos i les begudes no alcohòliques i la cistella de begudes alcohòliques i el tabac.\nLa inflació subjacent, la que no té en compte el comportament dels aliments frescos ni dels derivats del petroli, s'ha situat a l'octubre en el 0,9%, tres dècimes menys que al setembre.", "a3": "Els preus a l'octubre a Catalunya van pujar vuit dècimes en relació amb al setembre deixant la inflació anual en l'1,9%, dues dècimes menys que el 2,1% de taxa de l'IPC que es va registrar al setembre, segons ha publicat l'Institut d'Estadística espanyol. \nAquesta caiguda de la inflació anual s'explica bàsicament pel fet que el cost de les gasolines aquest mes d'octubre ha pujat menys que a l'octubre de l'any passat, acompanyat pel fet que les botigues de vestit i el calçat han incrementat preus de forma més moderada que fa un any.\nLes úniques cistelles que impulsen a l'alça la inflació anual aquest mes d'octubre han estat la dels aliments frescos i les begudes no alcohòliques i la cistella de begudes alcohòliques i el tabac. \nEn el conjunt de l'estat espanyol, els preus es van incrementar nou dècimes i van deixar la inflació anual en l'1,6%, dues dècimes per sota de la registrada en el mes de setembre." }, "extreme": { "a1": "L'augment moderat dels combustibles fa que la inflació anual només arribi a l'1,9 %, davant d'un IPC del 2,1 %.", "a2": "La inflació experimenta una lleugera caiguda respecte del mes passat a Catalunya, per la rebaixa dels preus del transport.", "a3": "Vuit dècimes de pujada de preus a l’octubre respecte al setembre, a causa de l’increment del cost de les gasolines." } }
1,304
El compliment de la sentència sobre la immersió crispa el debat al Parlament
El Govern es compromet a "no traspassar" la responsabilitat als mestres a l'hora de mantenir el model davant les amenaces de Vox i les crítiques del PP
La decisió del Tribunal Suprem de validar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) segons la qual s'estableix un 25% de castellà a les aules ha crispat la sessió de control al Parlament. A les crítiques habituals del PP s'hi han sumat les amenaces de Vox, que ha avisat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, de portar-lo davant de la justícia per "instigador d'un delicte de desobediència" a l'hora de no fer complir la sentència. Gonzàlez-Cambray, en tot cas, ha demanat "tranquil·litat" i ha remarcat que el Govern "no traspassarà cap responsabilitat" als mestres a l'hora de mantenir el model actual, que ha definit com "d'èxit". "Estem en una cambra de debat, no en un tribunal", ha ressaltat el conseller davant del discurs de Vox, que més tard ha amenaçat amb l'aplicació del 155. Això ja ha estat en la sessió de control al president de la Generalitat, Pere Aragonès. Natàlia Garriga, consellera de Cultura, ha ressaltat que la "normalització" està al "centre" de l'estratègia del Govern. "Estem impulsant una nova etapa lingüística que es caracteritza per una política de consens que s'ha de concretar en el nou Pacte Nacional per la Llengua", ha ressaltat Garriga, que també ha reclamat "desconflictivitzar" la llengua. "És amb consens i rigorisitat que es pot dur a terme una política efectiva", ha apuntat Garriga, que al mateix temps ha demanat "no caure en un alarmisme estèril que porta al desànim". Cultura i Educació impulsen un pla de xoc per augmentar l'ús del català a les escoles i als instituts davant del retrocés en la llengua del país. Menys de la meitat dels professors de quart d'ESO no s'adrecen en català als alumnes. La llengua també ha estat protagonista en una pregunta de Lorena Roldán, diputada del PP, dirigida al conseller de Salut, Josep Maria Argimon. Roldán ha carregat contra el presumpte "assenyalament" de Plataforma per la Llengua a 600 professionals de la salut andalusos contractats les últimes setmanes, i s'ha esforçat en citar paraules de Jordi Pujol segons les quals les persones provinents del sud de l'Estat viuen en la "misèria cultural, mental i espiritual". Argimon ha remarcat que aquests professionals són "benvinguts", i ha recomanat a l'exdiputada de Ciutadans que la ciutadania estarà "encantada" de la feina que faran i de com s'integraran. "La llengua ens ha de servir per conviure, no per enfrontar. Aquest és l'ideari de Catalunya", ha remarcat. La llengua també ha estat protagonista de la intervenció de Carlos Carrizosa, líder de Ciutadans al Parlament, que ha indicat que el Govern considera "estranger" el castellà a Catalunya. "Pretenen extirpar Espanya del cors dels catalans. Intenten fer amb el castellà el mateix que Franco va fer amb el català fins a convèncer que el castellà és aliè", ha ressaltat Carrizosa, que ha celebrat la decisió dels jutges sobre la immersió. "Ens assegurarem que es compleixi. No en tingui cap dubte, ho farem per dignitat. Hi ha molts catalans orgullosos de la pluralitat i no acceptarem que siguin estrangers a la seva pròpia terra", ha assenyalat el dirigent de Ciutadans. Aragonès ha indicat que la formació taronja va irrompre al Parlament per "dividir" la societat catalana. "El problema el tenen vostès. La seva posició política és minoritària", ha apuntat el president, en referència a la "crispació" que representen. "Continuarem defensant el model lingüístic. Qui diferencia entre catalanoparlants i castellanoparlants són vostès", ha apuntat el president de la Generalitat, que ha defensat la "cohesió social" que representa, segons ell, el model d'immersió lingüística. També ha recordat que qui ha demanat més castellà a les aules són només 80 famílies. Més contundent que Ciutadans ha estat Vox, que ha brandat l'amenaça del 155. "A la resta de grups de la cambra, els demano que no comparteixin res amb aquest nou feixisme que intenta inocular el virus de la divisió en aquest país", ha ressaltat Aragonès. "El compromís ha de ser que ningú tracti amb qui vol tancar aquest Parlament per tancar els drets dels ciutadans de Catalunya. Hem de demostrar que són una absoluta minoria", ha apuntat Aragonès, aplaudit dempeus per ERC, Junts i els comuns en una escena que no s'acostuma a produir al llarg de la legislatura.
[ "ple del parlament" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El TS valida la sentència del TSJC i a les aules hi haurà un 25 % de castellà. El conseller d'Educació, Gonzàlez-Cambray, ha reaccionat davant les crítiques del PP i VOX dient que no traspassaran als mestres la responsabilitat de mantenir el model actual. Carrizosa, líder de Ciutadans al Parlament, ha dit que el castellà és llengua estrangera a Catalunya.", "a2": "Durant la sessió de control al Parlament, les intervencions de l'oposició s'han centrat en la sentència del Tribunal Suprem que obliga a garantir l'ús del castellà a l’escola en un 25 %. Mentre Ciutadans, PP i Vox insisteixen que es discrimina el castellà, el govern es manté en la defensa del model d'immersió lingüística i acusa l'oposició de crear divisió.", "a3": "En la sessió de control al Parlament, el govern ha defensat el model d’immersió lingüística, davant les amenaces de Vox d’aplicar el 155. Ciutadans ha assegurat que faran complir la sentència i el PP ha denunciat que Plataforma per la Llengua assenyala 600 professionals sanitaris andalusos contractats fa poc per Salut." }, "extractive": { "a1": "La decisió del Tribunal Suprem de validar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) segons la qual s'estableix un 25% de castellà a les aules ha crispat la sessió de control al Parlament. \nA les crítiques habituals del PP s'hi han sumat les amenaces de Vox, que ha avisat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, de portar-lo davant de la justícia per \"instigador d'un delicte de desobediència\" a l'hora de no fer complir la sentència. \nGonzàlez-Cambray, en tot cas, ha demanat \"tranquil·litat\" i ha remarcat que el Govern \"no traspassarà cap responsabilitat\" als mestres a l'hora de mantenir el model actual, que ha definit com \"d'èxit\". \nLa llengua també ha estat protagonista de la intervenció de Carlos Carrizosa, líder de Ciutadans al Parlament, que ha indicat que el Govern considera \"estranger\" el castellà a Catalunya.", "a2": "La decisió del Tribunal Suprem de validar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) segons la qual s'estableix un 25% de castellà a les aules ha crispat la sessió de control al Parlament.\nGonzàlez-Cambray, en tot cas, ha demanat \"tranquil·litat\" i ha remarcat que el Govern \"no traspassarà cap responsabilitat\" als mestres a l'hora de mantenir el model actual, que ha definit com \"d'èxit\".\nIntenten fer amb el castellà el mateix que Franco va fer amb el català fins a convèncer que el castellà és aliè\", ha ressaltat Carrizosa, que ha celebrat la decisió dels jutges sobre la immersió.\nQui diferencia entre catalanoparlants i castellanoparlants són vostès\", ha apuntat el president de la Generalitat, que ha defensat la \"cohesió social\" que representa, segons ell, el model d'immersió lingüística.", "a3": "La decisió del Tribunal Suprem de validar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) segons la qual s'estableix un 25% de castellà a les aules ha crispat la sessió de control al Parlament.\nGonzàlez-Cambray, en tot cas, ha demanat \"tranquil·litat\" i ha remarcat que el Govern \"no traspassarà cap responsabilitat\" als mestres a l'hora de mantenir el model actual, que ha definit com \"d'èxit\".\nLa llengua també ha estat protagonista de la intervenció de Carlos Carrizosa, líder de Ciutadans al Parlament, que ha indicat que el Govern considera \"estranger\" el castellà a Catalunya.\n\"Estem impulsant una nova etapa lingüística que es caracteritza per una política de consens que s'ha de concretar en el nou Pacte Nacional per la Llengua\", ha ressaltat Garriga, que també ha reclamat \"desconflictivitzar\" la llengua." }, "extreme": { "a1": "La sentència del TSJC, validada pel TS, revifa el debat de la immersió lingüística al Parlament.", "a2": "La qüestió lingüística acapara novament el debat parlamentari arran de la sentència del Suprem contra la immersió lingüística a l’Ensenyament.", "a3": "La sessió de control al Parlament gira al voltant de la sentència pel 25 % de castellà a les aules." } }
2,600
Ventura Durall reflexiona sobre la "culpa, el perdó i la redempció" en la seva pel·lícula 'L'ofrena'
La cinta s'ha projectat al Festival de Màlaga abans de la seva estrena en cinemes el 18 de setembre
El director de cinema Ventura Durall (Barcelona, 1974) proposa una reflexió al voltant de "la culpa, el perdó i la redempció" amb la nova pel·lícula 'L'ofrena', que acaba de passar pel Festival de Cinema de Màlaga i arribarà als cinemes el pròxim 18 de setembre. La cinta, que considera propera a una tragèdia grega, compta amb la interpretació de Verónica Echegui, Alex Brendemühl, Anna Alarcón, Pablo Molinero, Claudia Riera i Josh Climent, i narra els efectes a llarg termini de les decisions preses en el passat. Al film, la Violeta, una famosa psiquiatra, rep la visita de la Rita, dona del Jan, un antic amor d'adolescència. El que la Violeta no sap és que aquesta visita serà el primer pas del Jan per a intentar reescriure la seva història. Durall ha explicat a l'ACN que el seu llargmetratge versa sobre la culpa, el perdó i sobretot la redempció personal, "que cadascú al final de la pel·lícula troba d'una manera diferent". El director ha defensat que no volia desplegar un judici moral sobre les decisions dels personatges, per això ha construït la cinta des de diferents punts de vista. "Al final cada espectador completa la pel·lícula en funció de la seva pròpia experiència", ha afegit. Segons ha precisat, la gènesi del projecte, produït per la seva productora Nanouk Films, sorgeix de la "negació interior" d'aquelles decisions preses al passat que no es rectifiquen per orgull. El director ha subratllat, per exemple, que moltes relacions es trenquen en un moment determinat i al llarg del temps no es reprenen per orgull, i "la pel·lícula intenta indagar i fer una aposta sobre com crear aquests ponts de comunicació per tornar a recuperar aquestes relacions". Tanmateix, el film també versa sobre la fantasia humana de "què hagués passat si s'hagués actuat diferent". Durall ha triat un final ambigu, "però amb un punt de llum i un d'ombra perquè totes les vides estan fetes per llums i ombres". En aquest sentit, ha reivindicat que és una pel·lícula "molt intensa i magnètica", que necessita absolutament que l'espectador la completi i assimili, ja que aquest era l'objectiu inicial. De fet, ha defensat que el guió estava articulat amb capes de misteri que es van desvetllant a poc a poc. "Mai no saps les intencions dels personatges, i en moltes escenes tens informació que els personatges no tenen", detalla. El resultat és, segons ha descrit, una pel·lícula molt camaleònica i metamòrfica, perquè "comença que sembla un triangle amorós, passa a una estructura odisseica", i després passa al thriller psicològic i acaba sent un viatge transcendental. Sis personatges principals que havien d'encaixar Sobre el repartiment, la idea inicial pivotava en sis personatges principals que havien d'encaixar en conjunt. El punt de partida va ser l'Àlex Brendemühl, qui encarna un personatge místic, però fràgil per dins i amb un toc terrenal: "Jo vaig escriure pensant en ell", ha assegurat Durall sobre el guió. En contrast, el segon personatge és el representat per Verónica Echegui, "molt extravertit, sarcàstic, irònic i amb molta potència", que conforma amb Brendemühl un conjunt integrat, tot i l'aparent distància entre ells. Pel que fa al paper de l'Anna Alarcón, ha dit que necessitava un personatge com el d'Isabelle Huppert a 'La pianista', ha precisat, que el va haver de buscar en un càsting amb moltes actrius fins a trobar Alarcón. "Ella em podia donar aquesta força interior i aquest buit existencial. És una actriu brutal", ha descrit. El seu marit de ficció, encarnat per Pablo Molinero, ha estat "un tresor", ha afegit. Durall, guanyador de tres Premis Gaudí per la pel·lícula 'Les dues vides d'Andrés Rabadán' (2008), compta amb una llarga i premiada trajectòria en cinema documental. Aquesta petjada de documental es deixa entreveure al film en "la manera de rodar", ja que el director va triar plans molt llargs, de fins a 15 minuts, per deixar "que les coses passessin i fluïssin, fins i tot coses no previstes". Ha descrit que part de la seva feina ha consistit a deixar que tot fluís d'una forma molt orgànica en el rodatge, acostant-se així a la seva experiència documental. Sobre el pas per Màlaga, Durall ha dit que l'equip va sortir molt content de la projecció al certamen "perquè la pel·lícula va agradar moltíssim i va rebre molts aplaudiments", a banda d'haver aconseguit "tocar" els espectadors. Ha assegurat que tot això es va donar en el marc d'un festival estrany per les mascaretes per la covid-19 i amb una "tensió claustrofòbica, sumada a la intensitat de la pel·lícula". Ara, l'equip prepara la posada en escena de cara a la seva estrena el 18 de setembre per "anar fent xup-xup".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La pel·lícula \"L'ofrena\", de Ventura Durall, s'estrenarà als cinemes el 18 de setembre, però ja ha tingut molt bona acollida al Festival de Cinema de Màlaga. La idea de la pel·lícula va sorgir de la \"negació interior\" de les decisions que no es corregeixen per orgull i és, per tant, una reflexió sobre \"la culpa, el perdó i la redempció\".", "a2": "El llargmetratge “L'ofrena”, de Ventura Durall, s'ha exhibit al Festival de Cinema de Màlaga i s’estrenarà el setembre. La pel·lícula, definida com a “camaleònica i metamòrfica” per les múltiples capes que la componen, tracta sobre “la culpa, el perdó i la redempció”. Amb un final obert i sorprenent, “L'ofrena” està rodada amb una tècnica influïda pel cinema documental conreat per Durall.", "a3": "El director barceloní Ventura Durall preestrena al Festival de Cinema de Màlaga la seva darrera cinta, “L’ofrena”, als cinemes el 18 de setembre. Durall, especialista en cinema documental i guanyador de tres Gaudí, reflexiona sobre “la culpa, el perdó i la redempció”. En el repartiment compta amb Verónica Echegui, Alex Brendemühl, Anna Alarcón, Pablo Molinero, Claudia Riera i Josh Climent." }, "extractive": { "a1": "El director de cinema Ventura Durall (Barcelona, 1974) proposa una reflexió al voltant de \"la culpa, el perdó i la redempció\" amb la nova pel·lícula 'L'ofrena', que acaba de passar pel Festival de Cinema de Màlaga i arribarà als cinemes el pròxim 18 de setembre. \nDurall ha explicat a l'ACN que el seu llargmetratge versa sobre la culpa, el perdó i sobretot la redempció personal, \"que cadascú al final de la pel·lícula troba d'una manera diferent\".\nSegons ha precisat, la gènesi del projecte, produït per la seva productora Nanouk Films, sorgeix de la \"negació interior\" d'aquelles decisions preses al passat que no es rectifiquen per orgull.\nHa assegurat que tot això es va donar en el marc d'un festival estrany per les mascaretes per la covid-19 i amb una \"tensió claustrofòbica, sumada a la intensitat de la pel·lícula\".", "a2": "El director de cinema Ventura Durall (Barcelona, 1974) proposa una reflexió al voltant de \"la culpa, el perdó i la redempció\" amb la nova pel·lícula 'L'ofrena', que acaba de passar pel Festival de Cinema de Màlaga i arribarà als cinemes el pròxim 18 de setembre.\nDurall ha explicat a l'ACN que el seu llargmetratge versa sobre la culpa, el perdó i sobretot la redempció personal, \"que cadascú al final de la pel·lícula troba d'una manera diferent\".\nEl resultat és, segons ha descrit, una pel·lícula molt camaleònica i metamòrfica, perquè \"comença que sembla un triangle amorós, passa a una estructura odisseica\", i després passa al thriller psicològic i acaba sent un viatge transcendental.\nAquesta petjada de documental es deixa entreveure al film en \"la manera de rodar\", ja que el director va triar plans molt llargs, de fins a 15 minuts, per deixar \"que les coses passessin i fluïssin, fins i tot coses no previstes\".", "a3": "El director de cinema Ventura Durall (Barcelona, 1974) proposa una reflexió al voltant de \"la culpa, el perdó i la redempció\" amb la nova pel·lícula 'L'ofrena', que acaba de passar pel Festival de Cinema de Màlaga i arribarà als cinemes el pròxim 18 de setembre.\nLa cinta, que considera propera a una tragèdia grega, compta amb la interpretació de Verónica Echegui, Alex Brendemühl, Anna Alarcón, Pablo Molinero, Claudia Riera i Josh Climent, i narra els efectes a llarg termini de les decisions preses en el passat.\nDurall ha explicat a l'ACN que el seu llargmetratge versa sobre la culpa, el perdó i sobretot la redempció personal, \"que cadascú al final de la pel·lícula troba d'una manera diferent\".\nDurall, guanyador de tres Premis Gaudí per la pel·lícula 'Les dues vides d'Andrés Rabadán' (2008), compta amb una llarga i premiada trajectòria en cinema documental. " }, "extreme": { "a1": "\"L'ofrena\" de Ventura Durall s'estrenarà el 18 de setembre, però ja ha passat pel Festival de Cinema de Màlaga.", "a2": "Es presenta a Màlaga la pel·lícula de Ventura Durall “L'ofrena”, on sis personatges passen comptes amb les seves decisions del passat.", "a3": "“L’ofrena”, la nova pel·lícula de Ventura Durall sobre “la culpa, el perdó i la redempció”, preestrenada al Festival de Màlaga." } }
72
El Tribunal d’Arbitratge dóna la raó a les Filipines i qüestiona els drets de la Xina al mar Meridional
El Tribunal Permanent d'Arbitratge ha donat la raó a les Filipines en la seva disputa marítima amb la Xina i ha determinat que aquest últim país no té cap dret "històric" al qual agafar-se per reclamar certes zones del mar Meridional.
LA HAIA, 12 (Reuters/EP) El Tribunal Permanent d’Arbitratge ha donat la raó a les Filipines en la seva disputa marítima amb la Xina i ha determinat que aquest últim país no té cap dret “històric” al qual agafar-se per reclamar certes zones del mar Meridional. “No hi ha base legal perquè la Xina reclami drets històrics sobre els recursos dins de les àrees marítimes que entren a la ‘línia dels nou punts’, assegura el tribunal, en al·lusió a una línia de demarcació establerta en un mapa del 1947. Alhora, l’organisme conclou que les patrulles portades a terme a la zona per part de la Xina han amenaçat la integritat dels pesquers filipins i ha alertat dels danys causats als esculls de coral per les diferents obres fetes durant els últims anys. El Ministeri d’Exteriors xinès ha rebutjat el dictamen i ha apel·lat a una història de més de 2.000 anys. En aquest sentit, ha subratllat que “els drets marítims i de sobirania territorial” no es veuran afectats “sota cap circumstància” i que Pequín “mai no acceptarà” cap reclamació aliena. El Ministeri de Defensa xinès ja havia avançat que, independentment de la decisió arribada des de La Haia, les Forces Armades del gegant asiàtic seguiran “salvaguardant fermament els interessos i drets de sobirania nacional, de seguretat i marítims” i responent a “amenaces i desafiaments”. Per la seva banda, el secretari del Ministeri d’Exteriors de les Filipines, Perfecto Yasay, ha demanat “contenció i sobrietat” després del veredicte i, tot i que ha dit que estudiarà “detingudament” el text –de gairebé mig miler de pàgines– ja ha dit que el “respecta”. EL CAS La Xina reivindica com a pròpies la majoria de les aigües del mar Meridional, riques en recursos energètics i pesquers, i no ha dubtat a defensar-ne la legitimitat davant de la resta de països que també reclamen drets sobirans: Brunei, Malàisia, Filipines, Taiwan i Vietnam. Les autoritats xineses han arribat a construir illes artificials i hi envien patrulles marítimes de manera regular. Les Filipines va portar el cas a La Haia el 2013, en un intent per aclarir l’estatus legal d’una sèrie d’esculls, roques i illes artificials al banc de sorra de Scarborough i a l’arxipèlag de Spratly, així com per determinar els drets que té cadascun dels països en aigües veïnes. El tribunal aplica la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar per determinar quins països tenen dret a explotar certes aigües, d’acord amb una generalització que planteja que la sobirania d’unes illes garanteix als seus propietaris un radi d’acció de fins a 12 milles nàutiques. Manila va argumentar durant les vistes que cap de les illes o esculls de les Spratlys són prou grans com per garantir una zona econòmica exclusiva (ZEE) de fins a 200 milles nàutiques. En canvi, en el cas de Scarborough al·lega que està inclosa dins de ZEE corresponent a l’illa de Luzón i, per tant, pertany a les Filipines. PREOCUPACIÓ Uns cent membres d’un grup nacionalista filipí s’han manifestat aquest dimarts davant del Consolat xinès a Manila per demanar a Pequín que acati la decisió del Tribunal d’Arbitratge i renunciï a qualsevol reivindicació futura, cosa que continua semblant llunyà de moment. El Japó, que de la mateixa manera que els Estats Units observa amb preocupació aquesta controvèrsia, ha fet una crida a la cautela per boca del seu ministre de Defensa, Gen Nakatani. “Instem totes les parts implicades a reaccionar d’una manera que no augmenti les tensions”, ha manifestat en declaracions als periodistes. El Departament d’Estat nord-americà ha considerat que la decisió del tribunal de La Haia suposa “una important contribució a l’objectiu compartit d’una resolució pacífica de les disputes al mar de la Xina Meridional” i ha instat les parts a complir amb la resolució coneguda aquest dimarts. El Govern del Vietnam també ha reclamat el compliment de la decisió internacional, tot i que en el seu cas ha aprofitat per recordar les seves pròpies reivindicacions territorials a la mateixa zona. Taiwan, per part seva, ha rebutjat la resolució i, en particular, la part relativa a l’illa d’Itu Aba, la seva única reclamació a les illes Spratly.
[ "món", "àsia-pacífic" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La Xina reclama la majoria de les aigües del mar Meridional per sobre de Brunei, Malàisia, Filipines, Taiwan i Vietnam. Però Filipines va portar el cas a la Haia i el Tribunal Permanent d'Arbitratge ha dictaminat a favor seu. Els Estats Units defineix aquesta decisió com \"una important contribució a l'objectiu compartit\" de tenir pau en aquesta regió.", "a2": "Les reivindicacions xineses i de diversos països sobre aigües del mar Meridional han sigut objecte d'una decisió del Tribunal Permanent d'Arbitratge a la Haia, que ha donat la raó a les Filipines en la disputa sobre l'estatus legal d'una sèrie de territoris i aigües veïnes. No obstant això, el govern xinès ha rebutjat el dictamen i apel·la a drets històrics.", "a3": "Davant una reclamació de les Filipines sobre els drets d'explotació al mar Meridional, el Tribunal Permanent d'Arbitratge de la Haia li dona la raó i nega drets \"històrics\" de la Xina. Pequín rebutja el dictamen i assegura que continuarà defensant els seus interessos i drets marítims. Els Estats Units aplaudeixen el dictamen i esperen que es resolgui el conflicte marítim." }, "extractive": { "a1": "El Tribunal Permanent d’Arbitratge ha donat la raó a les Filipines en la seva disputa marítima amb la Xina i ha determinat que aquest últim país no té cap dret “històric” al qual agafar-se per reclamar certes zones del mar Meridional. \nLa Xina reivindica com a pròpies la majoria de les aigües del mar Meridional, riques en recursos energètics i pesquers, i no ha dubtat a defensar-ne la legitimitat davant de la resta de països que també reclamen drets sobirans: Brunei, Malàisia, Filipines, Taiwan i Vietnam. \nLes Filipines va portar el cas a La Haia el 2013, en un intent per aclarir l’estatus legal d’una sèrie d’esculls, roques i illes artificials al banc de sorra de Scarborough i a l’arxipèlag de Spratly, així com per determinar els drets que té cadascun dels països en aigües veïnes.\nEl Departament d’Estat nord-americà ha considerat que la decisió del tribunal de La Haia suposa “una important contribució a l’objectiu compartit d’una resolució pacífica de les disputes al mar de la Xina Meridional” i ha instat les parts a complir amb la resolució coneguda aquest dimarts.\n", "a2": "El Tribunal Permanent d’Arbitratge ha donat la raó a les Filipines en la seva disputa marítima amb la Xina i ha determinat que aquest últim país no té cap dret “històric” al qual agafar-se per reclamar certes zones del mar Meridional.\nEl Ministeri de Defensa xinès ja havia avançat que, independentment de la decisió arribada des de La Haia, les Forces Armades del gegant asiàtic seguiran “salvaguardant fermament els interessos i drets de sobirania nacional, de seguretat i marítims” i responent a “amenaces i desafiaments”. \nLa Xina reivindica com a pròpies la majoria de les aigües del mar Meridional, riques en recursos energètics i pesquers, i no ha dubtat a defensar-ne la legitimitat davant de la resta de països que també reclamen drets sobirans: Brunei, Malàisia, Filipines, Taiwan i Vietnam.\nLes Filipines va portar el cas a La Haia el 2013, en un intent per aclarir l’estatus legal d’una sèrie d’esculls, roques i illes artificials al banc de sorra de Scarborough i a l’arxipèlag de Spratly, així com per determinar els drets que té cadascun dels països en aigües veïnes.", "a3": "El Tribunal Permanent d’Arbitratge ha donat la raó a les Filipines en la seva disputa marítima amb la Xina i ha determinat que aquest últim país no té cap dret “històric” al qual agafar-se per reclamar certes zones del mar Meridional. \nEl Ministeri d’Exteriors xinès ha rebutjat el dictamen i ha apel·lat a una història de més de 2.000 anys. \nLes Filipines va portar el cas a La Haia el 2013, en un intent per aclarir l’estatus legal d’una sèrie d’esculls, roques i illes artificials al banc de sorra de Scarborough i a l’arxipèlag de Spratly, així com per determinar els drets que té cadascun dels països en aigües veïnes.\nUns cent membres d’un grup nacionalista filipí s’han manifestat aquest dimarts davant del Consolat xinès a Manila per demanar a Pequín que acati la decisió del Tribunal d’Arbitratge i renunciï a qualsevol reivindicació futura, cosa que continua semblant llunyà de moment." }, "extreme": { "a1": "La Haia dona la raó a les Filipines i la Xina no pot reclamar les aigües del mar Meridional.", "a2": "Les reivindicacions xineses sobre aigües del mar Meridional preocupen les cancelleries després del dictamen a favor de les Filipines.", "a3": "El Tribunal d’Arbitratge nega qualsevol dret “històric” de la Xina al mar Meridional i dona la raó a les Filipines." } }
2,845
En Comú Podem guanya les eleccions a la demarcació de Barcelona amb 9 diputats, seguit del PSC, ERC, C's i DL
Els socialistes baixen de 10 a 5 representats, els republicans pugen de 2 a 5, Democràcia i Llibertat baixa de 6 a 4 i Ciutadans i el PP n'obtenen 4 cadascun
En Comú Podem guanya les eleccions al Congrés de Diputats a la circumscripció barcelonina amb 9 escons, amb el 99% dels vots escrutats. El segueix el PSC, que ha baixat de 10 a 5 representants, i ERC, que puja de 2 a 5 diputats, i obté el millor resultat de la seva història en aquesta demarcació. Per la seva banda, Democràcia i Llibertat, que per primera vegada s'ha presentat a les eleccions generals sense Unió, baixa de 6 a 4 diputats. Ciutadans n'ha obtingut 4 i el PP n'ha aconseguit 4, 3 menys que el 2011. Els resultats de les eleccions generals a la circumscripció de Barcelona dibuixen un panorama ben diferent respecte les passades eleccions. En Comú Podem, que integra ICV, Podem i Barcelona en Comú, fa història i es col·loca com a primera força amb 9 escons, amb un 99% dels vots escrutats. Concretament, la candidatura liderada per Xavier Domènech ha aconseguit 758.608 vots (26,89%). En segon lloc queda el PSC, que baixen de 10 a 5 representants. Es tracta del pitjor resultat de la seva història en una circumscripció que tradicionalment li havia donat l'impuls més important. Mai havia aconseguit un nombre d'escons tan baix. El 1977, primera convocatòria electoral des de la recuperació de la democràcia postfranquista, el PSC va aconseguir 11 escons i el 2011 en va aconseguir 10. En aquestes eleccions ha sumat 459.025 sufragis, un 16,27% del total. ERC ha augmentat considerablement la seva representació a la demarcació de Barcelona i passa a ser de l'última a la tercera força, amb 5 escons, respecte als 2 que tenia el 2011. Es tracta del millor resultat de la seva història en aquesta circumscripció. Amb el 99% de vot escrutat, suma 408.541 vots(14,48%). Ciutadans se situa com a quarta formació a la circumscripció de Barcelona amb 4 escons. En total ha aconseguit 382.360 vots, un 13,55% del total. La candidatura liderada per Juan Carlos Girauta empata a escons, amb Democràcia i Llibertat, l'antiga Convergència, que cau a cinquena força amb més parlamentaris amb 4, 5 representants menys que el 2011, quan es va presentar amb Unió Democràtica de Catalunya. A les eleccions del 2011 CDC va obtenir 6 representants i UDC en va aconseguir 3 a la circumscripció de Barcelona. Aquest 2015 ha aconseguit 374.299 vots, un 13,27%. També ha aconseguit quatre representants a la demarcació de Barcelona el Partit Popular, que se situa en sisena posició amb 318.001 vots (11,27%) amb un 99% dels vots escrutats. En total ha aconseguit 311.571 sufragis. Els populars han baixat de 7 a 4 escons. En setè lloc ha quedat Unió Democràtica de Catalunya, que no ha aconseguit cap representant i ha sumat 47.256 vots (1,67%) Pel que fa als diputats, els nou d' En Comú Podem són Francesc Xavier Domènech Sampere, Marta Sibina Camps, Josep Vendrell Gardeñes, Lucía Martín González, Raimundo Viejo Viñas, Maria del Mar Garcia Puig, Joan Miquel Mena Arca, Marcelo Expósito Prieto i Aina Vidal Sáez. A les files dels socialistes, els parlamentaris seran Carme Chacón Piqueras, Germán Rodríguez Sánchez, Mercè Perea Conillas, José Zaragoza Alonso i Lídia Guinart Moreno. Els cinc diputats d'ERC seran Gabriel Rufián i Romero, Joan Tardà i Coma, Ester Capella i Farré, Ana María Surra i Spadea i Joan Capdevila i Esteve. Per Democràcia i Llibertat entraran Francesc Homs i Molist, Carles Campuzano i Canadés, Lourdes Ciuró i Buldó i Míriam Nogueras i Camero. A les files de C's, els parlamentaris seran Juan Carlos Girauta Vidal, Antonio Roldan Mones, Elena Faba de la Encarnación i Jose Manuel Villegas Pérez. I per el PP entraran Jorge Fernández Díaz, Jorge Moragas Sánchez, Alicia Sánchez-Camacho Pérez i Dolors Montserrat Montserrat. Participació del 72% a la circumscripció de Barcelona Amb el 99% dels vots escrutats, la participació a la circumscripció de Barcelona ha estat del 72,09%, sis punts més que el 2011 (65,91%). L'abstenció, en canvi, ha baixat, passant del 34,09% del 2011 al 27,91% d'aquesta nit electoral. També ha baixat el vot nul (de l'1,49% al 0,52%) i el vot en blanc (de l'1,79% al 0,63%).
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Amb el 99 % dels vots escrutats, En Comú Podem guanya les eleccions al Congrés de Diputats a la demarcació barcelonina amb 9 escons. La segona força és PSC amb 5, seguida d'ERC amb els mateixos escons. Democràcia i Llibertat n'obté 4, i el PP també 4. En aquestes eleccions, l'abstenció ha baixat del 34,09 % al 27,91 %.", "a2": "Els resultats de les eleccions generals del 2015 a la circumscripció de Barcelona deixa un panorama ben diferent dels resultats habituals. Amb una participació més elevada respecte dels comicis de 2011, En Comú Podem se situa com a primera força amb nou escons i desbanca el líder històric, el PSC. També ERC ha obtingut els seus resultats i és tercera força.", "a3": "Les eleccions al Congrés dels Diputats a la circumscripció de Barcelona resulten en 9 representants per a En Comú Podem, 5 per al PSC i ERC, i 4 per a Democràcia i Llibertat, Ciutadans i PP, amb un 99 % dels vots escrutats. Els millors resultats se’ls emporten ECP i ERC, que pugen en escons; mentre PSC, DL i PP baixen." }, "extractive": { "a1": "En Comú Podem guanya les eleccions al Congrés de Diputats a la circumscripció barcelonina amb 9 escons, amb el 99% dels vots escrutats.\nEl segueix el PSC, que ha baixat de 10 a 5 representants, i ERC, que puja de 2 a 5 diputats, i obté el millor resultat de la seva història en aquesta demarcació.\nPer la seva banda, Democràcia i Llibertat, que per primera vegada s'ha presentat a les eleccions generals sense Unió, baixa de 6 a 4 diputats. \nCiutadans n'ha obtingut 4 i el PP n'ha aconseguit 4, 3 menys que el 2011.", "a2": "En Comú Podem guanya les eleccions al Congrés de Diputats a la circumscripció barcelonina amb 9 escons, amb el 99% dels vots escrutats.\nEl segueix el PSC, que ha baixat de 10 a 5 representants, i ERC, que puja de 2 a 5 diputats, i obté el millor resultat de la seva història en aquesta demarcació.\nERC ha augmentat considerablement la seva representació a la demarcació de Barcelona i passa a ser de l'última a la tercera força, amb 5 escons, respecte als 2 que tenia el 2011.\nAmb el 99% dels vots escrutats, la participació a la circumscripció de Barcelona ha estat del 72,09%, sis punts més que el 2011 (65,91%).", "a3": "En Comú Podem guanya les eleccions al Congrés de Diputats a la circumscripció barcelonina amb 9 escons, amb el 99% dels vots escrutats.\nEl segueix el PSC, que ha baixat de 10 a 5 representants, i ERC, que puja de 2 a 5 diputats, i obté el millor resultat de la seva història en aquesta demarcació.\nLa candidatura liderada per Juan Carlos Girauta empata a escons, amb Democràcia i Llibertat, l'antiga Convergència, que cau a cinquena força amb més parlamentaris amb 4, 5 representants menys que el 2011, quan es va presentar amb Unió Democràtica de Catalunya.\nAmb el 99% dels vots escrutats, la participació a la circumscripció de Barcelona ha estat del 72,09%, sis punts més que el 2011 (65,91%)." }, "extreme": { "a1": "En Comú Podem guanya les eleccions a la circumscripció barcelonina amb 9 escons, seguit de PSC i ERC amb 5.", "a2": "En Comú Podem i ERC obtenen els seus millors resultats a Barcelona a les eleccions al Congrés dels Diputats.", "a3": "En Comú Podem entra al Congrés dels Diputats amb 9 escons per Barcelona, mentre PSC baixa de 10 a 5." } }
1,051
«Què fa una embarassada inconscient al mig del Raval?»
Un veí fotografia la petjada de la droga al barri per denunciar l'augment dels narcopisos i la inacció institucional
Una dona embarassada estesa a la porta d’un institut, inconscient i amb un cartró d'alcohol a la vora. Una altra asseguda enmig d’un passeig, incapaç de moure’s pels efectes de les drogues. Quatre persones dormint en matalassos a les portes d’una oficina de la Seguretat Social, envoltades de restes d’alcohol, xeringues i brossa. Són escenes que es poden veure a qualsevol hora del dia, de dilluns a diumenge, a la zona sud del barri del Raval. La proliferació dels narcopisos –que tenen atemorit el veïnat– i la proximitat a la narcosala han encimbellat un problema que ve de lluny, el de la droga al barri. Ara, un veí del Raval ha decidit fotografiar totes aquestes escenes per visibilitzar la problemàtica i publicar-les al compte La Barcelona que no volem a Twitter i Instagram. El seu creador, en Jordi (nom fictici) explica a NacióDigital que no pertany a cap partit ni entitat, i que no busca proactivament les imatges, sinó que es limita a il·lustrar el que veu “de casa a la feina i de la feina a casa”. Explica que al Raval “sempre s’ha fet venda de droga, però ara la cosa s’ha descontrolat i s’ha arribat a un nivell de degradació increïble”. Feu clic a la fotografia per veure-la sencera. Aquest dimarts, l’Associació de Veïns del Raval exigia a Ada Colau el cessament de la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, per la mala gestió dels narcopisos. Una concentració que se suma a la marxa convocada per Acció Raval aquest dissabte pel mateix conflicte, que arriba després de casserolades diàries per denunciar la situació. Els veïns han de fer front a “batalles campals, gent que t’ensenya el ganivet i que et vol fer puntades de peu”, explicava un veí en un reportatge a NacióDigital. — LBQNQ (@laBCNquenovolem) 5 de septiembre de 2017 Alguns dels narcopisos són habitatges socials de l’ajuntament Fonts del consistori han explicat que s’està contactant amb els propietaris dels habitatges ocupats que es fan servir com a narcopisos, i lamenten la “dificultat” per contactar “els propietaris, especialment els fons d’inversió”, especialment durant el mes d’agost. Un argument que no convenç en Jordi, el veí que ha capturat les imatges, que assegura que al carrer de l’Om la majoria dels narcopisos estan ubicats a pisos socials de titularitat municipal. Concretament, es tracta de pisos que pertanyen al Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, és a dir, a l’ajuntament. Les mateixes fonts municipals insisteixen que l’Ajuntament ha reforçat els serveis de neteja de 8 a 15h, i que un equip neteja la zona a la tarda “en bucle”, passant pels carrers més afectats: la Riereta, Vistalegre, Carretes, Cera, Aurora i Sant Pacià, i després es desplaça a la zona d’Egipcíades, En Roig, Malnom, Picalquers i Riera Baixa. Aquest reforç, tampoc és suficient pel veïnat. “Hi ha zones que s’han convertit literalment en un campament, on la gent viu amb tendes de campanya i matalassos, i consumeix”, explica en Jordi. — LBQNQ (@laBCNquenovolem) 4 de septiembre de 2017 Des del govern municipal insisteixen que és a la Conselleria d’Interior a qui li correspon actuar en matèria de venda de drogues, i que, tot i així, la Guàrdia Urbana col·labora “satisfactòriament” amb els Mossos per afrontar aquest fenomen. Tanmateix, els veïns afectats carreguen contra la inacció de totes dues administracions per igual: “Aquestes escenes tenen lloc a quaranta metres de la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Els agents passen per allà cada dia i no fan res”, lamenta en Jordi. La venda i el consum de les drogues al carrer i als narcopisos seria encara més acusat si no fos pel Centre d'Atenció Sociosanitària (CAS) Baluard, que es traslladarà aviat a l’antic CUAP Perecamps. L’ajuntament ha incrementat l’horari d’aquesta “narcosala”, com es coneix popularment, i actualment obre de dilluns a diumenge de 7 del matí a 10 de la nit. En aquest espai es pot fer consum controlat i higiènic d'heroïna o cocaïna, tant per via injectada com inhalada que hagi comprat prèviament l’usuari. Aquest any s’han realitzat, de mitjana, 3.500 consums al mes. “Si no hi hagués aquest recurs, aquests consums es ferien a la via pública”, remarquen des del consistori.
[ "barcelona: narcopisos" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Un veí del Raval publica fotografies per fer públic el problema de la droga al barri. Es fa dir Jordi i no pertany a cap partit ni entitat. Només vol divulgar les imatges que veu “de casa a la feina i de la feina a casa”. L'Ajuntament insisteix que la Conselleria d’Interior és responsable de gestionar aquesta problemàtica.", "a2": "Veïns del Raval denuncien amb protestes i publicacions a les xarxes socials la situació de degradació al barri. La proliferació de narcopisos i l’existència d'una narcosala provoca que, quotidianament, els veïns assisteixin a escenes lamentables protagonitzades per persones drogodependents i visquin en una situació d'inseguretat generalitzada. Els veïns acusen l'Ajuntament i les forces de seguretat d'inacció envers el problema.", "a3": "Un veí anònim del Raval denuncia mitjançant fotografies la degradació del barri per la presència de narcopisos. Les fotografies es publiquen a les xarxes sota el nom “La Barcelona que no volem”, per denunciar el descontrol i les amenaces que reben els veïns dels drogodependents. Els narcopisos s’ubiquen habitualment en habitatges de lloguer municipals, però l’Ajuntament no troba els propietaris." }, "extractive": { "a1": "La proliferació dels narcopisos –que tenen atemorit el veïnat– i la proximitat a la narcosala han encimbellat un problema que ve de lluny, el de la droga al barri. \nAra, un veí del Raval ha decidit fotografiar totes aquestes escenes per visibilitzar la problemàtica i publicar-les al compte La Barcelona que no volem a Twitter i Instagram. \nEl seu creador, en Jordi (nom fictici) explica a NacióDigital que no pertany a cap partit ni entitat, i que no busca proactivament les imatges, sinó que es limita a il·lustrar el que veu “de casa a la feina i de la feina a casa”. \nDes del govern municipal insisteixen que és a la Conselleria d’Interior a qui li correspon actuar en matèria de venda de drogues, i que, tot i així, la Guàrdia Urbana col·labora “satisfactòriament” amb els Mossos per afrontar aquest fenomen.", "a2": "Ara, un veí del Raval ha decidit fotografiar totes aquestes escenes per visibilitzar la problemàtica i publicar-les al compte La Barcelona que no volem a Twitter i Instagram.\nAquest dimarts, l’Associació de Veïns del Raval exigia a Ada Colau el cessament de la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, per la mala gestió dels narcopisos.\nDes del govern municipal insisteixen que és a la Conselleria d’Interior a qui li correspon actuar en matèria de venda de drogues, i que, tot i així, la Guàrdia Urbana col·labora “satisfactòriament” amb els Mossos per afrontar aquest fenomen.\nLa venda i el consum de les drogues al carrer i als narcopisos seria encara més acusat si no fos pel Centre d'Atenció Sociosanitària (CAS) Baluard, que es traslladarà aviat a l’antic CUAP Perecamps.", "a3": "La proliferació dels narcopisos –que tenen atemorit el veïnat– i la proximitat a la narcosala han encimbellat un problema que ve de lluny, el de la droga al barri.\nAra, un veí del Raval ha decidit fotografiar totes aquestes escenes per visibilitzar la problemàtica i publicar-les al compte La Barcelona que no volem a Twitter i Instagram.\nUn argument que no convenç en Jordi, el veí que ha capturat les imatges, que assegura que al carrer de l’Om la majoria dels narcopisos estan ubicats a pisos socials de titularitat municipal.\nDes del govern municipal insisteixen que és a la Conselleria d’Interior a qui li correspon actuar en matèria de venda de drogues, i que, tot i així, la Guàrdia Urbana col·labora “satisfactòriament” amb els Mossos per afrontar aquest fenomen." }, "extreme": { "a1": "Un veí del Raval publica fotografies a Instagram i Twitter per fer públic el problema de la droga al barri.", "a2": "L'Ajuntament de Colau i els Mossos no fan res per solucionar el problema dels narcopisos el Raval, segons denuncien els veïns.", "a3": "\"La Barcelona que no volem\", fotografies d’escenes de drogoaddictes als carrers del Raval per denunciar un problema pels veïns. " } }
1,938
Mor Felip d'Edimburg, el consort lleial i infidel
Rebesnét de la reina Victòria, el marit d'Elisabet II era el penúltim supervivent d'una manera d'entendre la reialesa i símbol d'una època que s'acomiada
Felip d'Edimburg ha mort aquest divendres als 99 anys. Ho ha comunicat la Casa Reial britànica. El duc tenia tot per personificar la frivolitat i l'excés que caracteritza bona part de la reialesa. Curiosament, la suma d'escàndols de tot ordre que han anat fornint el currículum de la seva família el van acabar convertint en una de les figures "canòniques" de les monarquies europees. His Royal Highness passed away peacefully this morning at Windsor Castle. pic.twitter.com/XOIDQqlFPn — The Royal Family (@RoyalFamily) April 9, 2021 Els anuncis sovintejats que el duc Felip d'Edimburg estava ingressat a l'hospital King Edward VII de Londres van ser el senyal que la vida del marit de la reina havia començat definitivament el camí cap al crepuscle. Ha mort al castell de Windsor, la seva residència, a 99 anys, després d'haver estat consort durant dècades i deixant definitivament sola Isabel II en l'etapa final del seu llarg regnat. Amb Felip d'Edimburg se'n va una part de la història britànica. Quan es va casar amb la futura reina Isabel, a finals dels quaranta, la Gran Bretanya començava a cedir als Estats Units el lideratge global. En contra del que podria semblar, Felip no era un britànic d'origen. Va néixer a Corfú, a Grècia, el 1921, en el si de la família reial grega. Els seus pares eren Andreu de Grècia -germà del rei Constantí I- i Alícia de Battenberg. Només un any després, una revolta militar que poc després duria la república a Grècia els va obligar a marxar cames ajudeu-me en un periple que per ell acabaria al Regne Unit. Va ser en aquests anys, sent un jove oficial de la Royal Navy, que va solidificar la seva relació amb Isabel, aleshores princesa de Gal·les, amb qui es va casar el 1947. Eren cosins tercers i rebesnets de la reina Victòria. El matrimoni reial ha tingut quatre fills, Carles, Anna, Andreu (duc de York) i Eduard, comte de Wessex. El primogènit, Carles, príncep de Gal·les, ja té 72 anys i se li està posant cara d'Eduard VII, el fill de la reina Victòria que anava envellint i veia que no accediria al tron perquè la seva mare sobrevivia a tots els pronòstics. Li va anar de poc i el seu regnat va ser relativament breu. Felip d'Edimburg va portar malament la seva condició de consort. Obligat a renunciar a la seva pàtria grega, a la religió ortodoxa i al seu cognom, va intentar forçar el canvi de nom de la família, de Windsor a Mountbatten. Va ser la primera vegada que va adonar-se que ell allí era un nouvingut. Churchill, primer ministre en retirada, li va dir que ni pensar-hi. "Soc l'únic britànic que no pot posar el seu cognom als seus fills", va dir, molt ferit. Com han assenyalat els biògrafs de la família, ha estat un consort lleial, però no pas fidel. Sembla que la seva vida sentimental ha estat intensa. Però ell va acabar encarnant a la perfecció el seu paper sense escàndols, sotmetent-se a la hipocresia de les aparences i exercint amb cinisme la seva funció. Per això ha portat malament tots els escàndols que han habitat el palau de Buckingham. Cap d'ells més greu que la ruptura entre Carles i Diana de Gal·les. Amb la "princesa del poble" hi va tenir moments de bona relació, correspondència inclosa. És probable que el duc sentís empatia per una Diana que era, com havia estat ell, una intrusa a palau. Però al final alguna cosa es va trencar entre ells. En els seus darrers dies, Diana acusava el duc, exponent al capdavall de la raó d'estat, de ser un dels seus principals enemics. Felip va destacar també per algunes sortides de to, amb comentaris racistes o masclistes, en actes oficials que van incomodar la reina. El darrer tram de la vida del duc d'Edimburg ha estat marcat per l'impacte dels darrers afers familiars, com el vincle entre el seu fill Andreu i el pedòfil Jeffrey Epstein. El darrer disgust li va donar la decisió d'un dels seus nets, Enric, de renunciar a les seves obligacions com a membre de la família reial i marxar amb la seva dona, Meghan Markle, als Estats Units. Hi ha en aquest episodi un xoc cultural sobre el sentit de la monarquia, una de les obsessions de Felip, conscient que els privilegis de la reialesa exigien empassar-se molts gripaus.
[ "obituari" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Mor Felip d'Edimburg als 99 anys. Es va casar amb Isabel, la futura reina d'Anglaterra, el 1947 i va haver de renunciar a la seva pàtria grega, a la religió ortodoxa i al seu cognom. El seu fort sentit de la monarquia xoca culturalment amb el del seu net Enric, que va renunciar a les seves obligacions reials.", "a2": "El príncep Felip d'Edimburg, marit de la reina Isabel II d'Anglaterra, ha mort aquest divendres als 99 anys. Procedent de l’aristocràcia grega d'origen alemany, Felip no sempre va acceptar bé la seva condició de consort, però tothom li reconeix la seva lleialtat. Durant la seva vida va protagonitzar alguns episodis polèmics, però sempre va ser fidel a la monarquia.", "a3": "La Casa Reial britànica ha comunicat la mort de Felip d’Edimburg als 99 anys. Nascut a la família reial grega, era rebesnet de la reina Victòria i es casà amb Isabel II el 1947, quan ella encara era princesa. Com a consort de la reina d’Anglaterra, renuncià a la seva pàtria, religió i cognom, i protagonitzà diversos escàndols, inclosos alguns d'extramatrimonials." }, "extractive": { "a1": "Felip d'Edimburg ha mort aquest divendres als 99 anys. \nVa ser en aquests anys, sent un jove oficial de la Royal Navy, que va solidificar la seva relació amb Isabel, aleshores princesa de Gal·les, amb qui es va casar el 1947.\nEl darrer disgust li va donar la decisió d'un dels seus nets, Enric, de renunciar a les seves obligacions com a membre de la família reial i marxar amb la seva dona, Meghan Markle, als Estats Units.\nHi ha en aquest episodi un xoc cultural sobre el sentit de la monarquia, una de les obsessions de Felip, conscient que els privilegis de la reialesa exigien empassar-se molts gripaus.", "a2": "Felip d'Edimburg ha mort aquest divendres als 99 anys.\nHa mort al castell de Windsor, la seva residència, a 99 anys, després d'haver estat consort durant dècades i deixant definitivament sola Isabel II en l'etapa final del seu llarg regnat.\nVa ser en aquests anys, sent un jove oficial de la Royal Navy, que va solidificar la seva relació amb Isabel, aleshores princesa de Gal·les, amb qui es va casar el 1947.\nCom han assenyalat els biògrafs de la família, ha estat un consort lleial, però no pas fidel.", "a3": "Felip d'Edimburg ha mort aquest divendres als 99 anys.\nHa mort al castell de Windsor, la seva residència, a 99 anys, després d'haver estat consort durant dècades i deixant definitivament sola Isabel II en l'etapa final del seu llarg regnat.\nVa ser en aquests anys, sent un jove oficial de la Royal Navy, que va solidificar la seva relació amb Isabel, aleshores princesa de Gal·les, amb qui es va casar el 1947.\nObligat a renunciar a la seva pàtria grega, a la religió ortodoxa i al seu cognom, va intentar forçar el canvi de nom de la família, de Windsor a Mountbatten." }, "extreme": { "a1": "Mor Felip d'Edimburg als 99 anys, el consort de la reina Isabel d'Anglaterra i símbol d'una època que s'acomiada.", "a2": "Ha mort als 99 anys el Felip d'Edimburg, que representava una part de la història britànica.", "a3": "Felip d’Edimburg, consort d'Isabel II d’Anglaterra, ha mort als 99 a Windsor, símbol d’una monarquia històrica privilegiada." } }
22
Més rigorosos, més seriosos, més filosòfics…
Cada persona desenvolupa les seues pròpies rutines. Algunes són compartides, confessables; unes altres, més personals, no ho són tant. Prenc la meua primera dosi de cafè just després del desdejuni, poc abans d’eixir cap al treball: atès que al món es consumeixen cada dia 1.100 milions de tasses d’aquesta poció, sospite que aquesta és una rutina compartida. Jonathan Swift va afirmar el 1722 que el cafè ens fa més rigorosos, més seriosos, més filosòfics: amb tota seguretat, exagerava. Una tassa de cafè exprés requereix d’uns cinquanta grans de cafè torrat. Aquests grans són, inicialment, les llavors seques de Coffea canephora i Coffea arabica, uns arbustos de fulles perennes que creixen en zones tropicals, de clima càlid i humit en el cas de C. canephora i temperat en el cas de C. arabica. Tots dos produeixen agrupacions de flors blanques, fragants, al llarg de les branques dels arbres. Els fruits, denominats baies o cireres en la indústria del cafè, tenen un diàmetre típic d’uns quinze mil·límetres. Quan són madurs la pell és de color roig brillant o groga en algunes varietats. A sota hi ha la polpa, molt dolça, que conté normalment dues llavors, els futurs grans del cafè. Els fruits es recol·lecten preferiblement a mà, seleccionant els que són madurs. També es poden arreplegar tots els fruits de l’arbre, siga a mà o emprant màquines, però en aquest cas s’arrepleguen tant les baies madures com les verdes o les passades i cal fer-ne una separació posterior. Els fruits han de processar-se immediatament després de la collita per evitar que es deterioren. S’empren bàsicament dos mètodes. El primer és l’assecat al sol: les baies s’escampen en un pati i es remouen amb freqüència fins que el fruit és sec. Una màquina separa després les llavors. En el segon mètode, una màquina converteix la part carnosa del fruit en polpa. Les llavors se separen llavant-les amb aigua i, després, s’assequen. Aquests grans, emmagatzemats en un lloc fresc i sec, es mantenen sense deteriorar-se durant almenys un any. Un dels problemes més greus associats amb el transport des dels països productors fins als països consumidors té a veure amb les fluctuacions de temperatura i humitat, que poden conduir a la condensació d’aigua en la superfície dels grans verds. Això fa que hi cresca floridura a sobre, cosa que pot arruïnar un carregament. El pas final en la transformació de les llavors en grans de cafè és el torrat dels grans verds, a temperatures i temps variables segons la qualitat dels grans i el resultat final desitjat. En aquest procés es produeixen un conjunt de reaccions químiques que augmenten la complexitat química del producte. Les reaccions de Maillard entre sucres i aminoàcids condueixen a la formació de glicosamines i melanoïdines de color marró i sabor agredolç. Altres reaccions produeixen una enorme varietat de molècules de baixa massa molecular; aquests compostos volàtils augmenten la complexitat química del cafè i són els responsables del seu aroma. Així, mentre que el cafè verd conté unes 250 substàncies aromàtiques, al cafè torrat se n’han identificat més de 800. Una característica dels grans torrats és que, exposats a l’aire, desenvolupen un sabor i un aroma ranci en un parell de setmanes. Durant el procés de torrat exploten les cèl·lules del gra, la qual cosa exposa el seu contingut a l’aire i provoca l’oxidació dels lípids. Per això, allò ideal és consumir el cafè acabat de torrar i, si es comercialitza, fer-ho protegit de l’aire i la humitat. I arriba el moment de la preparació del cafè exprés, la forma com jo el consumisc. Requereix d’una màquina que escalfa l’aigua i la fa passar a pressió per un conjunt compactat de partícules que provenen de la mòlta dels grans del cafè. Els trossos de cafè estan adherits entre si gràcies a una fina capa d’oli i tenim, per tant, un laberint de minúsculs conductes d’aire pels quals passa l’aigua a pressió, extraient diferents components del cafè. El resultat final és un sistema dispers complex en el qual tenim bombolles de gas, gotetes d’oli i xicotets fragments sòlids dispersos en aigua formant dues fases: una dissolució coberta d’una escuma denominada crema. Però consumim cafè, sobretot, per la cafeïna, un compost de sabor amarg que és un estimulant del sistema nerviós central. Una tassa de cafè exprés en conté vora 100 mg i s’ha comprovat que la ingesta de cafeïna i glucosa afavoreix l’atenció, l’aprenentatge i la consolidació de la memòria verbal, efecte que no es percep en ingerir aquestes dues substàncies per separat. Sí, sóc una persona amb rutines marcades: normalment prenc l’última dosi de cafè a l’hora de berenar, preferiblement a casa, i poques vegades en silenci, amb l’única companyia del meu gos… Trobaràs la recepta en la web de Mètode. Fernando Sapiña Navarro. Director de l’Institut de Ciència dels Materials, Parc Científic de la Universitat de València. Què és Mètode?
[ "ciència i tecnologia", "mètode" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Arreu del món, es consumeixen 1.100 milions de tasses de cafè diàriament. Una tassa de cafè conté uns 100 mg de cafeïna, que, juntament amb la glucosa, afavoreix l'atenció, l'aprenentatge i la consolidació de la memòria verbal. Amb raó Jonathan Swift va afirmar el 1722 que el cafè ens fa més rigorosos, seriosos i filosòfics.", "a2": "Cada dia es consumeixen milers de tasses de cafè a tot el món i aquest consum s’ha convertit en un ritual quotidià que a més afavoreix algunes funcions cognitives, gràcies als seus components. El procés d'elaboració del cafè és complex: des de la recol·lecció dels grans a la preparació de la infusió, passant per l'assecament, la torrefacció i la comercialització.", "a3": "El cafè prové dels arbustos Coffea canephora i arabica. Quan els seus fruits són madurs, es recol·lecten a mà o a màquina, se separen els madurs dels verds i dels passats. Les seves llavors, els grans de cafè, s’han d’assecar i evitar que es floreixin. Després es torren i es recomana preparar el cafè de seguida, per evitar que s’oxidin." }, "extractive": { "a1": "Prenc la meua primera dosi de cafè just després del desdejuni, poc abans d’eixir cap al treball: atès que al món es consumeixen cada dia 1.100 milions de tasses d’aquesta poció, sospite que aquesta és una rutina compartida. \nJonathan Swift va afirmar el 1722 que el cafè ens fa més rigorosos, més seriosos, més filosòfics: amb tota seguretat, exagerava. \nPerò consumim cafè, sobretot, per la cafeïna, un compost de sabor amarg que és un estimulant del sistema nerviós central. \nUna tassa de cafè exprés en conté vora 100 mg i s’ha comprovat que la ingesta de cafeïna i glucosa afavoreix l’atenció, l’aprenentatge i la consolidació de la memòria verbal, efecte que no es percep en ingerir aquestes dues substàncies per separat. ", "a2": "Prenc la meua primera dosi de cafè just després del desdejuni, poc abans d’eixir cap al treball: atès que al món es consumeixen cada dia 1.100 milions de tasses d’aquesta poció, sospite que aquesta és una rutina compartida.\nAquests grans són, inicialment, les llavors seques de Coffea canephora i Coffea arabica, uns arbustos de fulles perennes que creixen en zones tropicals, de clima càlid i humit en el cas de C. canephora i temperat en el cas de C. arabica.\nEl resultat final és un sistema dispers complex en el qual tenim bombolles de gas, gotetes d’oli i xicotets fragments sòlids dispersos en aigua formant dues fases: una dissolució coberta d’una escuma denominada crema.\nUna tassa de cafè exprés en conté vora 100 mg i s’ha comprovat que la ingesta de cafeïna i glucosa afavoreix l’atenció, l’aprenentatge i la consolidació de la memòria verbal, efecte que no es percep en ingerir aquestes dues substàncies per separat.", "a3": "Prenc la meua primera dosi de cafè just després del desdejuni, poc abans d’eixir cap al treball: atès que al món es consumeixen cada dia 1.100 milions de tasses d’aquesta poció, sospite que aquesta és una rutina compartida.\nRequereix d’una màquina que escalfa l’aigua i la fa passar a pressió per un conjunt compactat de partícules que provenen de la mòlta dels grans del cafè.\nEl pas final en la transformació de les llavors en grans de cafè és el torrat dels grans verds, a temperatures i temps variables segons la qualitat dels grans i el resultat final desitjat.\nUna tassa de cafè exprés en conté vora 100 mg i s’ha comprovat que la ingesta de cafeïna i glucosa afavoreix l’atenció, l’aprenentatge i la consolidació de la memòria verbal, efecte que no es percep en ingerir aquestes dues substàncies per separat." }, "extreme": { "a1": "La cafeïna afavoreix l'aprenentatge i Swift va afirmar que el cafè ens fa més rigorosos i seriosos.", "a2": "El consum de cafè està molt estès a tot el món i implica un complex procés de transformació i comercialització.", "a3": "De quina planta ve el cafè, com es recull i processa, i com es transforma en una tassa d'aquesta beguda." } }
2,038
15 artistes contemporanis reflexionen sobre el patrimoni i la memòria a l'Arts Santa Mònica
L'artista Carlos Pazos revisa i posa al dia la seva mostra 'Un elefant en els llimbs' de l'any 1993
La mostra 'Del vell al nou, del nou al vell' que ara arriba a l'Arts Santa Mònica neix a partir del poema de Foix 'M'exalta el nou i m'enamora el vell' i té la voluntat de ser presentada de manera itinerant a diferents llocs patrimonials per establir un diàleg entre els artistes actuals i la memòria dels llocs. La comissària de l'exposició 'Del vell al nou, del nou al vell', Fina Duran, ha apuntat que el centre de la mostra és com "la creació contemporània es mira el patrimoni i com recull tot el que ve del passat per construir un relat de present i anar al futur, i com els artistes analitzen els missatges del passat". Les obres dels artistes participants s'acompanyen de la reflexió de diferents teòrics al voltant de les qüestions que estructuren l'exposició. Una de les més destacades és la realitzada per l'artista i arquitecte Carlos Pazos, qui revisa i posa al dia la seva mostra 'Un elefant en els llimbs' de l'any 1993. Aquesta es una exposició produïda conjuntament per Arts Santa Mònica i el Museu d'Art de Cerdanyola i es podrà visitar des d'aquest dijous fins al 3 d'abril. Duran ha assenyalat que la mostra compta amb diferents obres d'artistes contemporanis que escullen un element de patrimoni i l'analitzen des de diferents punts de vista: "Narra com la història ens arriba explicada d'una manera, com les noves tecnologies poden fer una altra mirada del patrimoni, com recuperar elements que haurien desaparegut si l'artista no els hi donés una segona vida i com mirar el patrimoni natural com un patrimoni a preservar". Els artistes de la mostra són Daniela Ortiz/Xose Quiroga, Jesus Galdón, Tom Carr, Jordi Tolosa, Patricia Gomez/Maria Jose Gonzalez, Jordi Canudas/Isabel Banal, Mariona Moncunill /Sergi Botella, Sitesize i Carlos Pazos. L'exposició compta amb textos de Xavier Antich, Joan M. Minguet, Mercè Alsina, Bernat Puigdollers, Txema Romero i Jaume Reus. L'exposició es divideix en diferents apartats: 'Entre l'oblit i el record. La difícil memòria', 'Patrimoni per construir identitats', 'Com definim la nostra realitat?', 'Ens han robat la història: ens la roben, encara', 'Entre el passat i el present' i la instal·lació de Carlos Pazos. En el primer dels apartats per exemple hi ha una obra de Tom Carr sobre Carles Buïgas basat en projeccions: "Buïgas és molt conegut per la font màgica, però té una obra molt extensa i està infravalorat i val la pena conèixer-lo molt més". Carlos Pazos A cadascun dels llocs on es presentarà la mostra es realitzarà una peça artística que reflexionarà sobre un dels espais patrimonials de la ciutat a partir de la creació contemporània. En el cas de l'Arts Santa Mònica, Carlos Pazos ha preparant una instal·lació amb la que revisa de la seva exposició 'Un elefant en els llimbs' celebrada l'any 1993. Carlos Pazos (1949, Barcelona) presenta la instal·lació 'Out of Limbo' exposada al centre cultural Arts Santa Mònica. L'exposició que s'ha basat en l'obra del mateix autor 'Un elefant als llimbs' pretén impregnar l'espectador dels efectes del pas del temps en el cos, la mirada, la nostàlgia i la pèrdua. Segons Pazos, en declaracions a l'ACN, es tracta d'una "peça climàtica" on hi ha bolcades algunes de les preguntes que ell mateix es formulava en el passat. "Fa 25 anys em preguntava com podia ser el sexe quan un té pràcticament 70 anys com jo en aquests moments" i ha afegit que la concepció de gaudir de les relacions íntimes canvia. "Abans pensava en un sexe actiu, ara penso en la decadència del sexe que fa que moltes vegades ens tornem físicament gairebé del sexe oposat". La instal·lació compta amb objectes, escenificacions, espais d'antirealitat i fragments de relats, entre d'altres. 'Out of Limbo' té la intencionalitat de versionar, adaptar i reelaborar la relació entre el cos i l'objecte, entre el simulacre i el no res. Una narració que l'artista va iniciar el 1993 amb la figura de l'elefant i que aquest any conclou amb "un llenguatge plàstic molt similar però un discurs molt diferent" que afirma la inutilitat d'una poètica entre la identitat i el record, tal com ha assenyalat l'Arts Santa Mònica.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "L'exposició \"Del vell al nou, del nou al vell\" arriba al centre cultural Arts Santa Mònica amb l'objectiu d'establir un diàleg entre els artistes actuals i la memòria dels llocs. Un dels principals artistes serà Carlos Pazos, que revisarà i actualitzarà la seva mostra \"Un elefant en els llimbs\" de l'any 1993.", "a2": "Una exposició conjunta de l'Arts Santa Mònica i el Museu d'Art de Cerdanyola, comissariada per Fina Duran, pretén establir un diàleg entre artistes contemporanis i elements del patrimoni. La mostra, “Del vell al nou, del nou al vell” es divideix en diferents apartats i comprèn una instal·lació de Carlos Pazos: una reflexió sobre els efectes del pas del temps.", "a3": "S'inaugura l’exposició “Del vell al nou, del nou al vell” a l’Arts Santa Mònica, amb 15 artistes contemporanis que dialoguen amb la memòria dels llocs. Carlos Pazos revisa “Un elefant en els llimbs”, la seva mostra de 1993, en una instal·lació que reflexiona sobre el pas del temps i la projecció del passat." }, "extractive": { "a1": "La mostra 'Del vell al nou, del nou al vell' que ara arriba a l'Arts Santa Mònica neix a partir del poema de Foix 'M'exalta el nou i m'enamora el vell' i té la voluntat de ser presentada de manera itinerant a diferents llocs patrimonials per establir un diàleg entre els artistes actuals i la memòria dels llocs.\nLa comissària de l'exposició 'Del vell al nou, del nou al vell', Fina Duran, ha apuntat que el centre de la mostra és com \"la creació contemporània es mira el patrimoni i com recull tot el que ve del passat per construir un relat de present i anar al futur, i com els artistes analitzen els missatges del passat\".\nUna de les més destacades és la realitzada per l'artista i arquitecte Carlos Pazos, qui revisa i posa al dia la seva mostra 'Un elefant en els llimbs' de l'any 1993.\nA cadascun dels llocs on es presentarà la mostra es realitzarà una peça artística que reflexionarà sobre un dels espais patrimonials de la ciutat a partir de la creació contemporània. ", "a2": "La mostra 'Del vell al nou, del nou al vell' que ara arriba a l'Arts Santa Mònica neix a partir del poema de Foix 'M'exalta el nou i m'enamora el vell' i té la voluntat de ser presentada de manera itinerant a diferents llocs patrimonials per establir un diàleg entre els artistes actuals i la memòria dels llocs.\nUna de les més destacades és la realitzada per l'artista i arquitecte Carlos Pazos, qui revisa i posa al dia la seva mostra 'Un elefant en els llimbs' de l'any 1993.\nDuran ha assenyalat que la mostra compta amb diferents obres d'artistes contemporanis que escullen un element de patrimoni i l'analitzen des de diferents punts de vista: \"Narra com la història ens arriba explicada d'una manera, com les noves tecnologies poden fer una altra mirada del patrimoni, com recuperar elements que haurien desaparegut si l'artista no els hi donés una segona vida i com mirar el patrimoni natural com un patrimoni a preservar\". \nL'exposició es divideix en diferents apartats: 'Entre l'oblit i el record. La difícil memòria', 'Patrimoni per construir identitats', 'Com definim la nostra realitat?', 'Ens han robat la història: ens la roben, encara', 'Entre el passat i el present' i la instal·lació de Carlos Pazos.", "a3": "La mostra 'Del vell al nou, del nou al vell' que ara arriba a l'Arts Santa Mònica neix a partir del poema de Foix 'M'exalta el nou i m'enamora el vell' i té la voluntat de ser presentada de manera itinerant a diferents llocs patrimonials per establir un diàleg entre els artistes actuals i la memòria dels llocs.\nLa comissària de l'exposició 'Del vell al nou, del nou al vell', Fina Duran, ha apuntat que el centre de la mostra és com \"la creació contemporània es mira el patrimoni i com recull tot el que ve del passat per construir un relat de present i anar al futur, i com els artistes analitzen els missatges del passat\".\nUna de les més destacades és la realitzada per l'artista i arquitecte Carlos Pazos, qui revisa i posa al dia la seva mostra 'Un elefant en els llimbs' de l'any 1993.\nEls artistes de la mostra són Daniela Ortiz/Xose Quiroga, Jesus Galdón, Tom Carr, Jordi Tolosa, Patricia Gomez/Maria Jose Gonzalez, Jordi Canudas/Isabel Banal, Mariona Moncunill /Sergi Botella, Sitesize i Carlos Pazos." }, "extreme": { "a1": "Carlos Pazos i 14 artistes més participaran en la mostra \"Del vell al nou, del nou al vell\".", "a2": "El diàleg entre contemporaneïtat, tecnologia, memòria i patrimoni estructura la mostra “Del vell al nou, del nou al vell”.", "a3": "L’Arts Santa Mònica acull la mostra d’art contemporani de 15 artistes, al voltant del patrimoni i la memòria." } }
17
Ferran Adrià preveu obrir el Bulli 1846 l’any vinent
Els treballs estan pendents encara dels permisos per poder fer el projecte complementari, que inclou els accessos, un aparcament i un edifici d'entrada al recinte
Les obres d’ampliació del 20% de l’antic restaurant el Bulli a la cala Montjoi de Roses encaren la recta final. El cuiner i promotor del projecte, Ferran Adrià, preveu que els treballs per enllestir les estructures dels nous espais del futur Bulli 1846 s’acabin a finals de maig. A partir d’aleshores, s’abordaran els interiors del que concep com un ‘laboratori expositiu’ dedicat a la gastronomia. L’actuació continua pendent dels permisos per abordar el projecte complementari, que inclou els accessos, uns jardins d’exposició, un aparcament i un edifici d’entrada al complex. Adrià diu que la tramitació va endavant i que treballen amb la idea que l’espai pugui començar a funcionar l’any vinent. En aquest sentit, remarca que durant els dos primers anys l’equipament només rebrà visites concertades i que, després, l’obriran al públic en general. Insisteix que en cap cas hi haurà massificació però remarca que el projecte pot ajudar a allargar la temporada turística del municipi. Les anomena ‘caixes’ però en realitat són de les estructures que conformaran el futur edifici dedicat a la creació gastronòmica, el Bulli 1846. Els treballs estan molt avançats i només falta acabar els sostres i la instal·lació de la cúpula de fibra que cobrirà l’espai dedicat al ‘brainstorming’ (pluja d’idees), a part superior dels terrenys. Adrià preveu que aquesta ampliació del 20% que tenen autoritzada s’acabi, com a molt tard, a finals de maig. Després, s’abordarà l’interior de l’edifici. Pel que encara no té permisos és per abordar el projecte complementari. El document es va presentar, per una banda, per legalitzar els moviments de terra que s’estaven fent a l’exterior i, per l’altra, per incloure-hi la part dels accessos, un pàrquing, uns jardins exteriors i una petita edificació que servirà de punt d’entrada al complex. Pendents d’informes Adrià diu que el procés segueix la tramitació i que s’hauria de desencallar properament. De fet, espera que coincideixi amb l’acabament d’aquesta part per poder iniciar les noves obres el més aviat possible. Des de l’Ajuntament de Roses, han concretat que estan pendents que l’Oficina territorial d’acció i avaluació ambiental (que depèn del Departament de Territori) determini si cal un canvi a l’estudi d’impacte ambiental presentat inicialment. Quan això es resolgui, expliquen, el consistori els podria donar llicència. Un laboratori expositiu dedicat a la gastronomia El cuiner del que va ser durant cinc anys el millor restaurant del món detalla que el nou equipament que s’està aixecant on fins al 2011 s’ubicava l’establiment serà un ‘laboratori expositiu’. ‘Hi haurà un equip creatiu de gent treballant i fent recerca sobre l’eficiència en la innovació i, a més, hi haurà una part expositiva sobre el què, el com i el quan de la creació gastronòmica’, assegura. Treballen amb la previsió que l’espai pugui obrir l’any vinent i que durant els dos primers anys només s’hi facin visites concertades. ‘L’any que ve hem d’estar aquí, estarem aquí’, remarca. En aquest sentit, diu que la intenció és que vinguin grups reduïts al principi ja siguin experts en I+D o escolars. ‘Després obrirem al públic però serà una cosa molt intimista, volem poquíssima gent’, insisteix. Malgrat això, el cuiner assegura que ‘si avui vinguessin 500 persones per Roses això seria molta gent que es podria quedar a dormir i sopar’. ‘Crec que aquest projecte és important sobretot més enllà dels mesos de juliol i agost’, afirma. Un projecte polèmic Els treballs per aixecar el Bulli 1846 es van iniciar el març de 2015 no exempts de polèmica. El projecte inicial preveia una ampliació respecte de la superfície de l’antic restaurant del 50%. Una xifra que obligava al Govern buscar fórmules legals per permetre una actuació així en un espai que es troba en ple Parc Natural del Cap de Creus. La normativa vigent només permetia una ampliació del 20%. Les entitats ecologistes van fer públiques les seves discrepàncies i recels. Finalment, a principis de l’any passat Adrià va anunciar que renunciava al projecte de màxims (que impedirà traslladar a Roses el gran arxiu del Bulli) i que, per ara, tiraria endavant només aquesta part. L’Ajuntament va aturar el març de 2016 els treballs que s’estaven fent a l’exterior del complex perquè no estaven autoritzats. Els promotors van presentar el projecte complementari de restauració -pendent encara d’autorització- que havia de permetre legalitzar-les i adequar els accessos a l’espai.
[ "economia" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Ferran Adrià preveu acabar les ampliacions a finals de maig, un cop finalitzin les obres d'accessos, jardins d'exposició i l'edifici d'entrada al complex, pendents dels permisos corresponents. El futur Bulli 1846 serà un edifici dedicat a la creació gastronòmica. S'instal·larà una cúpula de fibra per cobrir l'espai dedicat al \"brainstorming\" (pluja d’idees).", "a2": "Després d’unes complexes obres d’ampliació que finalitzaran al maig, Ferran Adrià podrà iniciar una nova etapa en què el nou Bulli 1846 esdevindrà un “laboratori expositiu” sobre gastronomia. Durant els dos primers anys, l'espai estarà reservat a visites concertades i després s'obrirà al públic general. Els responsables confien que influirà positivament en l’activitat turística de Roses.", "a3": "Ferran Adrià preveu acabar les obres del nou Bulli 1846 l’any que ve. Fins al maig treballen en l’ampliació del 20 % de l’edifici, després canviaran l’interior i, finalment, esperen l’autorització pel projecte complementari. Aquesta darrera part inclou accessos, jardins d’exposició, aparcament i l’entrada al complex. Hi haurà un laboratori expositiu dedicat a la gastronomia i el públic serà restringit." }, "extractive": { "a1": "El cuiner i promotor del projecte, Ferran Adrià, preveu que els treballs per enllestir les estructures dels nous espais del futur Bulli 1846 s’acabin a finals de maig. \nL’actuació continua pendent dels permisos per abordar el projecte complementari, que inclou els accessos, uns jardins d’exposició, un aparcament i un edifici d’entrada al complex.\nEls treballs estan molt avançats i només falta acabar els sostres i la instal·lació de la cúpula de fibra que cobrirà l’espai dedicat al ‘brainstorming’ (pluja d’idees), a part superior dels terrenys. \nEl document es va presentar, per una banda, per legalitzar els moviments de terra que s’estaven fent a l’exterior i, per l’altra, per incloure-hi la part dels accessos, un pàrquing, uns jardins exteriors i una petita edificació que servirà de punt d’entrada al complex.", "a2": "El cuiner i promotor del projecte, Ferran Adrià, preveu que els treballs per enllestir les estructures dels nous espais del futur Bulli 1846 s’acabin a finals de maig.\nL’actuació continua pendent dels permisos per abordar el projecte complementari, que inclou els accessos, uns jardins d’exposició, un aparcament i un edifici d’entrada al complex.\nEn aquest sentit, remarca que durant els dos primers anys l’equipament només rebrà visites concertades i que, després, l’obriran al públic en general.\nEl cuiner del que va ser durant cinc anys el millor restaurant del món detalla que el nou equipament que s’està aixecant on fins al 2011 s’ubicava l’establiment serà un ‘laboratori expositiu’.", "a3": "El cuiner i promotor del projecte, Ferran Adrià, preveu que els treballs per enllestir les estructures dels nous espais del futur Bulli 1846 s’acabin a finals de maig.\nL’actuació continua pendent dels permisos per abordar el projecte complementari, que inclou els accessos, uns jardins d’exposició, un aparcament i un edifici d’entrada al complex.\nDes de l’Ajuntament de Roses, han concretat que estan pendents que l’Oficina territorial d’acció i avaluació ambiental (que depèn del Departament de Territori) determini si cal un canvi a l’estudi d’impacte ambiental presentat inicialment.\nFinalment, a principis de l’any passat Adrià va anunciar que renunciava al projecte de màxims (que impedirà traslladar a Roses el gran arxiu del Bulli) i que, per ara, tiraria endavant només aquesta part." }, "extreme": { "a1": "La possible obertura del Bulli 1846 de Ferran Adrià serà el maig de l'any vinent, si s'aproven els permisos d'obres.", "a2": "El futur laboratori gastronòmic de Ferran Adrià, el Bulli 1846, podria obrir l'any que ve en les noves instal·lacions.", "a3": "El Bulli 1846, nou projecte de Ferran Adrià, podria obrir l’any vinent si es desencalla la llicència d’obres." } }
196
Castelló es converteix en el primer municipi valencià a impulsar la seua Agenda Urbana 2030
L'Ajuntament adjudica l'assistència tècnica per a elaborar l'estratègia de la ciutat en línia amb els ODS i iniciarà al setembre la fase de consultes
L’Ajuntament de Castelló ha aprovat l’adjudicació del contracte d’assistència tècnica per a l’elaboració, implementació, seguiment i avaluació de l’Agenda Urbana Castelló 2030, un document estratègic que establirà les bases del desenvolupament de la ciutat i dels projectes que actuaran de motor de transformació en els pròxims deu anys. Els treballs iniciaran el mes vinent de setembre i s’espera comptar amb el Pla d’Acció a la fi de 2021. D’aquesta manera, Castelló es converteix en el primer municipi valencià a abordar l’elaboració de la seua Agenda Urbana Local i el tercer a nivell estatal. L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha recalcat la importància d’aquest pas per a la ciutat. “Som una de les ciutats espanyoles més compromeses amb aquest procés per a elaborar l’Agenda Urbana que marcarà el nostre desenvolupament lligat als ODS i al disseny d’un Castelló més inclusiu, sostenible i resilient”, ha indicat. Marco ha recordat que l’elaboració d’aquest document estratègic serà fonamental per a captar més fons europeus i que, en aquest procés, “Castelló va per davant”. En aquest sentit, ha recordat que l’Ajuntament signarà un protocol amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana que posicionarà a la ciutat com a referent per a l’elaboració de les Agendes Urbanes Locals d’altres municipis espanyols. En concret, el contracte per a la prestació del servei d’assistència tècnica per a l’elaboració, implementació, seguiment i avaluació de l’Agenda Urbana Castelló 2030 ha sigut adjudicat a Techfriendly SL per un import total de 98.252 euros (IVA inclòs). Marco ha recordat que Castelló va iniciar en 2016 un procés de reflexió estratègica per al disseny de l’Estratègia Edusi, amb el qual es van aconseguir 20,2 milions. Després de l’aprovació dels ODS inclosos en l’Agenda Urbana Europea, en l’Agenda Urbana de les Nacions Unides i l’Agenda Urbana Espanyola, el govern municipal inicia el camí per a la seua Agenda Urbana local. Un procés que es coordina des d’Alcaldia i l’Oficina de Planificació i Projecció Econòmica. El procés d’elaboració arrancarà al setembre i compta amb cinc fases: elaboració del Diagnòstic Estratègic (sis mesos de termini d’execució), Document marc Estratègic (3 mesos), Pla d’Acció de l’Agenda Urbana Castelló 2030 (6 mesos), disseny del sistema de seguiment i avaluació (3 mesos) i inici de la implementació del sistema de seguiment i avaluació (18 mesos). La primera fase, que arrancarà al setembre, té com a objectiu l’elaboració del Diagnòstic Estratègic, un document que serà el punt de partida que assenyalarà la realitat urbana de Castelló i que identificarà els reptes des d’una perspectiva integrada i alineada amb els ODS. Durant aquesta fase, l’adjudicatari recaptarà l’opinió dels principals agents econòmics, socials i polítics de la ciutat, amb el Consell Social de la Ciutat com l’òrgan vertebrador de la participació. “Volem recaptar les opinions i aportacions de tot el teixit social de Castelló en aquest camí que hem iniciat per a lligar el nostre futur al disseny d’una ciutat més sostenible, integradora i amable per a la ciutadania”, ha apuntat Marco. La següent fase serà la d’elaboració del Document marc Estratègic que definirà els objectius específics propis de la nostra Agenda Urbana Local i el mapa de línies d’actuació. Posteriorment s’abordarà el Pla d’Acció, un document que inclourà una proposta concreta de plans, programes i projectes o accions específiques a desenvolupar fins a 2030. La previsió és comptar amb aquest Pla a la fi de 2021. El Pla d’Acció es basarà en els principis d’igualtat entre homes i dones i no discriminació, desenvolupament sostenible, accessibilitat, canvi demogràfic, mitigació i adaptació al canvi climàtic, economia circular, innovació, transparència i rendició de comptes, i participació. D’altra banda, el ple de l’Ajuntament de Castelló del pròxim dijous aprovarà la seua adhesió a la Xarxa d’Entitats Locals per al desenvolupament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, un instrument creat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i que ofereix eines als governs locals perquè aconseguisquen els seus objectius, d’acord amb la implementació de l’Agenda 2030 a Espanya.
[ "comarca", "castelló de la plana" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "L'Ajuntament de Castelló aprova un document estratègic per al desenvolupament de la ciutat en els pròxims deu anys, un contracte d’assistència tècnica per a l’elaboració, implementació, seguiment i avaluació de l’Agenda Urbana Castelló 2030. Amb aquesta iniciativa, Castelló es converteix en el primer municipi valencià a impulsar una Agenda Urbana i en el tercer en tot l'Estat.", "a2": "L'Ajuntament de Castelló enceta el procés d'elaboració de l'Agenda Urbana Castelló 2030 i comptarà amb l’assistència tècnica de l'empresa Techfriendly SL, adjudicatària del contracte de prestació del servei. Es tracta d'un document estratègic fonamental per establir el desenvolupament de la ciutat d’acord amb els principis dels ODS i l’Agenda 2030. Contempla cinc fases, des del diagnòstic estratègic a la implementació.", "a3": "Castelló és el primer municipi valencià i el tercer espanyol a elaborar l’Agenda Urbana 2030, d'acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Serà un document estratègic que marcarà el desenvolupament i els projectes municipals durant deu anys. És un procés de cinc fases, desenvolupades per l’Oficina de Planificació i Projecció Econòmica, juntament amb l'Ajuntament. Estarà disponible a finals de 2021." }, "extractive": { "a1": "L’Ajuntament de Castelló ha aprovat l’adjudicació del contracte d’assistència tècnica per a l’elaboració, implementació, seguiment i avaluació de l’Agenda Urbana Castelló 2030, un document estratègic que establirà les bases del desenvolupament de la ciutat i dels projectes que actuaran de motor de transformació en els pròxims deu anys.\nL’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha recalcat la importància d’aquest pas per a la ciutat. “Som una de les ciutats espanyoles més compromeses amb aquest procés per a elaborar l’Agenda Urbana que marcarà el nostre desenvolupament lligat als ODS i al disseny d’un Castelló més inclusiu, sostenible i resilient”, ha indicat.\nEl procés d’elaboració arrancarà al setembre i compta amb cinc fases: elaboració del Diagnòstic Estratègic (sis mesos de termini d’execució), Document marc Estratègic (3 mesos), Pla d’Acció de l’Agenda Urbana Castelló 2030 (6 mesos), disseny del sistema de seguiment i avaluació (3 mesos) i inici de la implementació del sistema de seguiment i avaluació (18 mesos).\nD’altra banda, el ple de l’Ajuntament de Castelló del pròxim dijous aprovarà la seua adhesió a la Xarxa d’Entitats Locals per al desenvolupament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, un instrument creat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i que ofereix eines als governs locals perquè aconseguisquen els seus objectius, d’acord amb la implementació de l’Agenda 2030 a Espanya.", "a2": "L’Ajuntament de Castelló ha aprovat l’adjudicació del contracte d’assistència tècnica per a l’elaboració, implementació, seguiment i avaluació de l’Agenda Urbana Castelló 2030, un document estratègic que establirà les bases del desenvolupament de la ciutat i dels projectes que actuaran de motor de transformació en els pròxims deu anys.\nEn concret, el contracte per a la prestació del servei d’assistència tècnica per a l’elaboració, implementació, seguiment i avaluació de l’Agenda Urbana Castelló 2030 ha sigut adjudicat a Techfriendly SL per un import total de 98.252 euros (IVA inclòs). \nEl procés d’elaboració arrancarà al setembre i compta amb cinc fases: elaboració del Diagnòstic Estratègic (sis mesos de termini d’execució), Document marc Estratègic (3 mesos), Pla d’Acció de l’Agenda Urbana Castelló 2030 (6 mesos), disseny del sistema de seguiment i avaluació (3 mesos) i inici de la implementació del sistema de seguiment i avaluació (18 mesos).\nD’altra banda, el ple de l’Ajuntament de Castelló del pròxim dijous aprovarà la seua adhesió a la Xarxa d’Entitats Locals per al desenvolupament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, un instrument creat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i que ofereix eines als governs locals perquè aconseguisquen els seus objectius, d’acord amb la implementació de l’Agenda 2030 a Espanya.", "a3": "L’Ajuntament de Castelló ha aprovat l’adjudicació del contracte d’assistència tècnica per a l’elaboració, implementació, seguiment i avaluació de l’Agenda Urbana Castelló 2030, un document estratègic que establirà les bases del desenvolupament de la ciutat i dels projectes que actuaran de motor de transformació en els pròxims deu anys.\nEn aquest sentit, ha recordat que l’Ajuntament signarà un protocol amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana que posicionarà a la ciutat com a referent per a l’elaboració de les Agendes Urbanes Locals d’altres municipis espanyols.\nLa primera fase, que arrancarà al setembre, té com a objectiu l’elaboració del Diagnòstic Estratègic, un document que serà el punt de partida que assenyalarà la realitat urbana de Castelló i que identificarà els reptes des d’una perspectiva integrada i alineada amb els ODS.\nD’altra banda, el ple de l’Ajuntament de Castelló del pròxim dijous aprovarà la seua adhesió a la Xarxa d’Entitats Locals per al desenvolupament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, un instrument creat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i que ofereix eines als governs locals perquè aconseguisquen els seus objectius, d’acord amb la implementació de l’Agenda 2030 a Espanya." }, "extreme": { "a1": "Castelló serà el primer municipi valencià i el tercer en tot l'Estat a tenir l'Agenda Urbana 2030.", "a2": "L'Ajuntament de Castelló iniciarà al setembre la primera de les cinc fases d’elaboració de l'Agenda Urbana Castelló 2030.", "a3": "L’Ajuntament de Castelló impulsa l’elaboració de l’Agenda Urbana 2030, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible pel 2030." } }
1,866
«O s'aproven els pressupostos que enllesteix Junqueras o convocaré eleccions»: Puigdemont en 10 frases
El president català recorda que, quan vaig ser investit fa nou mesos, "a l'estat espanyol ja hi havia un govern en funcions", i s'obre a pactar les condicions d'un referèndum pactat
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, finalment ha confirmat aquest dimecres que, tal com va avançar NacióDigital, convocarà un referèndum, i ha concretat que serà la segona quinzena de setembre de 2017. Tot i això, s'ha referit també a altres qüestions i ha collat la CUP perquè li aprovi els pressupostos. Si no, ha apuntat, convocarà eleccions, encara que se'n surti amb la qüestió de confiança. Diversos dards al govern espanyol i l'enèsima crida a pactar la forma del referèndum han estat altres elements del discurs més transcendental de Puigdemont, que ha arrencat els aplaudiments dels diputats de Junts pel Sí i de la CUP en diversos moments. Algunes de les frases més destacades han estat: "Els proposo que iniciem una cadena de confiances que no s'acabi demà amb la votació sinó que continuï fins que Catalunya esdevingui un estat independent de ple dret. Més que proposar-los que fem confiança, els proposaria que ens fem confiança." "Vull remarcar que en cap moment no s'ha qüestionat ni s'ha posat en dubte el mandat parlamentari de preparar Catalunya perquè esdevingui un estat independent. [...] Sí que s'ha qüestionat un dels principals instruments que permeten funcionar a un Govern i desenvolupar amb plenitud les seves polítiques: els pressupostos." "O s'aproven els pressupostos que enllesteix el vicepresident Junqueras i podem encarar el tram final, o faré ús de les facultats que tinc de convocar eleccions. Aconsello, per tant, que qui no tingui cap intenció d'aprovar els pressupostos millor que ens estalviï el dubte i el temps i demà no m'atorgui la confiança que reclamo." "Tant li fa si pensen que Catalunya ja de continuar essent una autonomia descafeïnada de la monarquia espanyola com si pensen que ha d'esdevenir un estat independent: el mal tracte de l'estat espanyols els perjudica exactament igual. Les conseqüències de la manca de recursos les pateix tothom per igual, de la mateixa manera que les conseqüències d'un repartiment just beneficiaria a tothom." "No podré complir sense una majoria al Parlament sense fissures i amb la gent mobilitzada sense fissures. [...] Ens podem posar d'acord i administrar aquest compromís amb tothom, fins i tot amb els contraris a la independència, com els independentistes van col·laborar amb els autonomistes quan aquest era el projecte majoritari dels catalans." "El juny del 2017 tindrem les estructures d'estat per actuar com un estat independent i entrar a la Unió Europea i a la comunitat internacional. [...] I ho farem com ho hem fet sempre, de manera pacífica i democràtica, estarem preparats per desconnectar-nos de l'estat espanyol amb garanties, a poder ser de forma pactada" "Quan vaig ser investit, a l'estat espanyol ja hi havia un govern en funcions. Nou mesos després, quan m'hauré sotmès a una qüestió de confiança, a un debat de pressupostos i a mútliples sessions de control parlamentari, a l'estat espanyol hi continuarà havent el mateix govern en funcions que el gener, i que no haurà fet res d'això. Ni una simple sessió de control parlamentari. [...] He dit el mateix govern que el gener però no és pitjor: més empetitit i amb ministres que han demostrat la seva indignitat per seguir en el càrrec, alguns dels quals han dimitit i d'altres s'aferren a la poltrona." "El president de la Xunta va dir que fa una setmana literalment que "no es pot negociar amb la pistola del separatisme damunt la taula". En realitat ho consideren pitjor, perquè per negociar amb ETA es van reunir almenys en dues ocasions i per negociar amb nosaltres no accepten ni asseure's a la taula". "Si s'accepta el principi democràtic que els catalans podem votar, estem disposats a negociar les condicions. Que vol dir que podem parlar de com formulem la pregunta, de quina és la data que podríem celebrar-lo, de quins serien els quòrums que acceptaríem per considerar vàlids els resultats, de quina moratòria establiríem per tornar a demanar el referèndum en cas que el perdéssim, i de quina manera gestionaríem el resultat que sortís. De tot això en podem parlar a fons i amb lleialtat. I en sortim beneficiats tots." "La resolució de la demanda catalana es farà, per tant, d'aquesta manera: o referèndum o referèndum. Perseguirem l'acord fins al darrer dia, treballarem amb la voluntat de fer un referèndum acordable amb l'Estat en tot moment, però si arribem al final de la legislatura i no hi ha hagut cap resposta positiva en aquest sentit, estarem preparats i a punt per pujar el darrer graó abans de proclamar de manera efectiva la independència de Catalunya i, a tot estirar, convocarem un referèndum per a la segona quinzena de setembre de l'any que ve."
[ "qüestió de confiança" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Puigdemont convocarà un referèndum d'autodeterminació la segona quinzena de l'any que ve. Reclama que s'aprovin els pressupostos i proposa fer un referèndum pactat, tot i la negativa de l'Estat a negociar. Assegura que per al juny del 2017 s'hauran creat les estructures d'Estat per actuar com un estat independent i entrar a la Unió Europea i a la comunitat internacional.", "a2": "En el discurs més important al Parlament des de la seva investidura com a president, Puigdemont ha confirmat la convocatòria del referèndum d’independència la segona quinzena de setembre de 2017. El referèndum es presenta com a condició irrenunciable, tot i que no descarta negociar amb l'estat espanyol qüestions com la data, la modalitat, la pregunta i altres aspectes relacionats.", "a3": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, reclama a la CUP que aprovi els pressupostos. En el seu discurs al Parlament, demana “fer-se confiança” per pactar un referèndum per l’any vinent, però indica que l’aprovació dels pressupostos facilitaria la negociació i les bases per a la independència. Puigdemont ha criticat el govern de Madrid per no voler seure a negociar." }, "extractive": { "a1": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, finalment ha confirmat aquest dimecres que, tal com va avançar NacióDigital, convocarà un referèndum, i ha concretat que serà la segona quinzena de setembre de 2017.\n \"O s'aproven els pressupostos que enllesteix el vicepresident Junqueras i podem encarar el tram final, o faré ús de les facultats que tinc de convocar eleccions.\nI ho farem com ho hem fet sempre, de manera pacífica i democràtica, estarem preparats per desconnectar-nos de l'estat espanyol amb garanties, a poder ser de forma pactada\"\nPerseguirem l'acord fins al darrer dia, treballarem amb la voluntat de fer un referèndum acordable amb l'Estat en tot moment, però si arribem al final de la legislatura i no hi ha hagut cap resposta positiva en aquest sentit, estarem preparats i a punt per pujar el darrer graó abans de proclamar de manera efectiva la independència de Catalunya i, a tot estirar, convocarem un referèndum per a la segona quinzena de setembre de l'any que ve.\"", "a2": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, finalment ha confirmat aquest dimecres que, tal com va avançar NacióDigital, convocarà un referèndum, i ha concretat que serà la segona quinzena de setembre de 2017. \nAlgunes de les frases més destacades han estat: \"Els proposo que iniciem una cadena de confiances que no s'acabi demà amb la votació sinó que continuï fins que Catalunya esdevingui un estat independent de ple dret.\n\"El juny del 2017 tindrem les estructures d'estat per actuar com un estat independent i entrar a la Unió Europea i a la comunitat internacional.\nPerseguirem l'acord fins al darrer dia, treballarem amb la voluntat de fer un referèndum acordable amb l'Estat en tot moment, però si arribem al final de la legislatura i no hi ha hagut cap resposta positiva en aquest sentit, estarem preparats i a punt per pujar el darrer graó abans de proclamar de manera efectiva la independència de Catalunya i, a tot estirar, convocarem un referèndum per a la segona quinzena de setembre de l'any que ve.\"", "a3": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, finalment ha confirmat aquest dimecres que, tal com va avançar NacióDigital, convocarà un referèndum, i ha concretat que serà la segona quinzena de setembre de 2017.\nNou mesos després, quan m'hauré sotmès a una qüestió de confiança, a un debat de pressupostos i a mútliples sessions de control parlamentari, a l'estat espanyol hi continuarà havent el mateix govern en funcions que el gener, i que no haurà fet res d'això.\nQue vol dir que podem parlar de com formulem la pregunta, de quina és la data que podríem celebrar-lo, de quins serien els quòrums que acceptaríem per considerar vàlids els resultats, de quina moratòria establiríem per tornar a demanar el referèndum en cas que el perdéssim, i de quina manera gestionaríem el resultat que sortís.\nPerseguirem l'acord fins al darrer dia, treballarem amb la voluntat de fer un referèndum acordable amb l'Estat en tot moment, però si arribem al final de la legislatura i no hi ha hagut cap resposta positiva en aquest sentit, estarem preparats i a punt per pujar el darrer graó abans de proclamar de manera efectiva la independència de Catalunya i, a tot estirar, convocarem un referèndum per a la segona quinzena de setembre de l'any que ve.\"" }, "extreme": { "a1": "Puigdemont pretén convocar un referèndum per l'autodeterminació de Catalunya la segona quinzena de l'any que ve.", "a2": "El president Puigdemont anuncia al Parlament la convocatòria del referèndum sobre la independència la segona quinzena de setembre de 2017.", "a3": "Puigdemont demana confiança per aprovar els pressupostos i convocar un referèndum pactat, en referència a la CUP." } }
2,736
ACTUALIZACIÓ:El TSJC autoritza a obrir fins més enllà de mitjanit bars i restaurants i manté el tancament de discoteques
La patronal Fecasarm lamenta la decisió i demana a la Generalitat aprovar un pla de seguretat i un de rescat econòmic
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit aquest divendres mantenir el tancament de discoteques i sales de festa, però alhora permetrà obrir fins més tard a bars i restaurants de les zones amb restriccions, que fins ara havien de tancar a la mitjanit. Després d'escoltar els arguments de la Generalitat, el tribunal conclou que els locals de ball són de risc per la transmissió de la covid-19, però no hi ha motiu concret per limitar l'horari dels establiments de restauració. La patronal de l'oci nocturn Fecasarm ha lamentat la primera decisió i ha demanat a la Generalitat que faci un pla sectorial del Procicat per poder reobrir i que es plantegin mesures econòmiques de compensació. ((Aquesta actualització inclou la valoració de la patronal Fecalon)) Segons la interlocutòria de la secció segona de la sala contenciosa-administrativa a la qual ha tingut accés l'ACN, es manté el tancament de discoteques, sales de ball i sales de festa amb espectacles a tot Catalunya perquè tancar-les només als llocs amb restriccions podria generar moviments de població cap als locals oberts. En canvi, considera que obligar bars, restaurants, terrasses, guinguetes i bars musicals a tancar abans de les 12 de la nit als municipis amb restriccions de l'àrea de Barcelona, Alt Empordà, Segrià i Noguera no està prou justificat, perquè l'ampliació horària no incrementaria el risc, i es poden prendre mesures per evitar-ho. El tribunal també permetrà obrir fins més tard, a tot Catalunya, els salons de joc, casinos i bingos pel mateix motiu. Per prendre la decisió, el TSJC s'ha basat en l'informe de l'Agència de Salut Pública aportat per la Generalitat, que indica que la mitjana d'edat dels positius detectats ha baixat notablement al juliol respecte el març, cosa que s'atribueix sobretot a l'oci nocturn. Segons la Fecasarm, "amb aquesta decisió s'acaben les esperances del sector de les discoteques de poder sobreviure i de llarg serà el sector amb un índex més alt de destrucció de llocs de treball atès que, segons els càlculs, aquest tancament indiscriminat de tots els locals a Catalunya en temporada alta provocarà que només un 30% de les discoteques catalanes puguin sobreviure a la crisi econòmica i puguin arribar vives a final d'any, i gran part de les que hi arribin serà gràcies a disposar de doble llicència". En paraules de David López, president de la Fecasarm, acaten però no comparteixen la decisió judicial de mantenir totes les discoteques de Catalunya tancades, ja que "amb aquesta decisió indiscriminada s'aboca al sector a la ruïna més absoluta i cal tenir en compte que en viuen més de 40.000 persones". "Fem una crida a l'administració i en especial al Procicat per tal de que aprovi quan abans el pla sectorial i d'aquesta manera es pugui flexibilitzar aquesta mesura restrictiva absoluta, complint les mesures sanitàries que s'imposin". En paraules de Joaquim Boadas, secretari general i cap dels serveis jurídics de la Fecasarm, "la resolució judicial dictada avui converteix el sector de les discoteques catalanes en el sector més perjudicat econòmicament d'aquesta crisi sanitària". "Esperem que l'administració mogui fitxa quan abans millor i aprovi el pla sectorial a través del Procicat o bé un pla de rescat pel sector, ja que hi ha moltes famílies que en depenen". Per la seva banda, el secretari general i portaveu Jurídic de Fecalon, Fernando Martínez, incideix que els 'botellons' i les festes il·legals no compleixen cap de les mesures incloses en el protocol presentat per aquesta federació, l'Associació de Sales de Concerts i el Gremi de Discoteques, i per contra, segueixen sense ser "reprimides" per les administració competents, tant municipals com de la Generalitat. Fecalon discrepa de l'argumentació plantejada pel Departament de Salut quan es refereixen a "brots associats a locals d'oci (bars, discoteques i restaurants), si bé són únicament un 6% del total de brots notificats, inclouen el 21% del total des casos associats a brots". Des del sector de l'oci nocturn legal, es lamenta que s'hagi sembrat de nou un clima de desconfiança sobre la seva activitat en establir-lo com a causa principal dels rebrots.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El TSJC mantindrà el tancament de discoteques, però permetrà obrir fins més tard a bars i restaurants. S'ha pres aquesta decisió després d'analitzar l'informe de l'Agència de Salut Pública, aportat per la Generalitat. Fecasarm, la patronal de l'oci nocturn, no hi està d'acord i argumenta que el seu sector serà el que patirà una major destrucció de llocs de treball.", "a2": "El TSJC, a partir de l'informe de l'Agència de Salut Pública, ha decidit mantenir el tancament de l'oci nocturn per limitar els contagis entre el jovent, però no limitarà els horaris de la restauració. La patronal dels locals d'oci nocturn ha manifestat la seva disconformitat amb la decisió, que els aboca a la ruïna econòmica, i reclamen ajudes públiques.", "a3": "El TSJC estudia l’informe de l’Agència de Salut Pública i determina que cal mantenir les discoteques tancades, perquè és on es transmet més la covid-19, però conclou que bars i restaurants poden tancar més tard, perquè no augmenta el risc. Les patronals de l’oci nocturn es queixen de la decisió i de l’assenyalament dels locals com a causa principal dels brots." }, "extractive": { "a1": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit aquest divendres mantenir el tancament de discoteques i sales de festa, però alhora permetrà obrir fins més tard a bars i restaurants de les zones amb restriccions, que fins ara havien de tancar a la mitjanit. \nLa patronal de l'oci nocturn Fecasarm ha lamentat la primera decisió i ha demanat a la Generalitat que faci un pla sectorial del Procicat per poder reobrir i que es plantegin mesures econòmiques de compensació. \nPer prendre la decisió, el TSJC s'ha basat en l'informe de l'Agència de Salut Pública aportat per la Generalitat, que indica que la mitjana d'edat dels positius detectats ha baixat notablement al juliol respecte el març, cosa que s'atribueix sobretot a l'oci nocturn.\nSegons la Fecasarm, \"amb aquesta decisió s'acaben les esperances del sector de les discoteques de poder sobreviure i de llarg serà el sector amb un índex més alt de destrucció de llocs de treball atès que, segons els càlculs, aquest tancament indiscriminat de tots els locals a Catalunya en temporada alta provocarà que només un 30% de les discoteques catalanes puguin sobreviure a la crisi econòmica i puguin arribar vives a final d'any, i gran part de les que hi arribin serà gràcies a disposar de doble llicència\".", "a2": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit aquest divendres mantenir el tancament de discoteques i sales de festa, però alhora permetrà obrir fins més tard a bars i restaurants de les zones amb restriccions, que fins ara havien de tancar a la mitjanit.\nPer prendre la decisió, el TSJC s'ha basat en l'informe de l'Agència de Salut Pública aportat per la Generalitat, que indica que la mitjana d'edat dels positius detectats ha baixat notablement al juliol respecte el març, cosa que s'atribueix sobretot a l'oci nocturn.\nEn paraules de David López, president de la Fecasarm, acaten però no comparteixen la decisió judicial de mantenir totes les discoteques de Catalunya tancades, ja que \"amb aquesta decisió indiscriminada s'aboca al sector a la ruïna més absoluta i cal tenir en compte que en viuen més de 40.000 persones\".\nFecalon discrepa de l'argumentació plantejada pel Departament de Salut quan es refereixen a \"brots associats a locals d'oci (bars, discoteques i restaurants), si bé són únicament un 6% del total de brots notificats, inclouen el 21% del total des casos associats a brots\".", "a3": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit aquest divendres mantenir el tancament de discoteques i sales de festa, però alhora permetrà obrir fins més tard a bars i restaurants de les zones amb restriccions, que fins ara havien de tancar a la mitjanit.\nPer prendre la decisió, el TSJC s'ha basat en l'informe de l'Agència de Salut Pública aportat per la Generalitat, que indica que la mitjana d'edat dels positius detectats ha baixat notablement al juliol respecte el març, cosa que s'atribueix sobretot a l'oci nocturn.\nSegons la Fecasarm, \"amb aquesta decisió s'acaben les esperances del sector de les discoteques de poder sobreviure i de llarg serà el sector amb un índex més alt de destrucció de llocs de treball atès que, segons els càlculs, aquest tancament indiscriminat de tots els locals a Catalunya en temporada alta provocarà que només un 30% de les discoteques catalanes puguin sobreviure a la crisi econòmica i puguin arribar vives a final d'any, i gran part de les que hi arribin serà gràcies a disposar de doble llicència\".\nPer la seva banda, el secretari general i portaveu Jurídic de Fecalon, Fernando Martínez, incideix que els 'botellons' i les festes il·legals no compleixen cap de les mesures incloses en el protocol presentat per aquesta federació, l'Associació de Sales de Concerts i el Gremi de Discoteques, i per contra, segueixen sense ser \"reprimides\" per les administració competents, tant municipals com de la Generalitat. " }, "extreme": { "a1": "El TSJC manté el tancament de discoteques, però allarga l'hora de tancament en bars i restaurants.", "a2": "L'oci nocturn serà el sector més afectat per les restriccions de la covid-19, amb el nou tancament per decisió judicial.", "a3": "El TSJC manté el tancament de discoteques, però permet que bars i restaurants tinguin obert després de mitjanit." } }
231
Es publica el sisè recopilatori de música de la Catalunya Nord
El Col·lectiu Joan Pau Giné n'és el responsable
“L’estiu del 2010 en quedaven quatre que cantaven en català i la gent se sorprenia de la nostra proposta”, rememora Ramon Faura, president de l’associació ‘Angelets de la Terra’ i promotor del Col·lectiu. “Però després de 6 CD tenim 90 formacions i uns 300 músics (que canten almenys parcialment en català), i això mostra que ha funcionat molt bé”. Faura admet que es va “poc a poc”, però posa en valor que s’hagi començat a crear “un mercat” musical en català i fomentat “vocacions musicals” amb la llavor que van plantar fa cinc anys. La “vitalitat” i l’interès per l’idioma que Faura ha detectat amb el pas del temps no pot amagar, amb tot, una situació certament marginal de la llengua en aquest territori pertanyent a França. La cançó catalana al Rosselló encara està “molt desprestigiada”, assumeix el promotor del Col·lectiu, i afegeix a més que no tindrà mai cap recorregut en aquell país, perquè l’estat francès, diu, “té un menyspreu total amb les llengües dites regionals, o minoritàries”. Per tant, sembla que el futur d’aquesta colla de grups passa prioritàriament per obtenir més visibilitat a l’altra banda de la frontera, a la “Catalunya del sud”, com en diu Faura. Però això tampoc és fàcil. Doncs “creuar la frontera és difícil”, assumeix en referència no només a la distància física entre el principat i la Catalunya Nord sinó també a la “mental”. “Volem demostrar que tenim un lligam de llengua i uns artistes comuns, com Ovidi Montllor o Joan Pau Giné”, insisteix l’activista perpinyanès. Paradoxalment, si la música en català no té a l’altra banda de la frontera gaire sortida, els músics sobreviuen combinant aquesta vocació amb actuacions en francès, o a vegades en totes dues llengües. “On no funciona gaire és al sud”, contraposa Faura referint-se a Catalunya. I és que malgrat celebrar el reconeixement i la difusió que ha Catalunya els hi ha pogut donar capçaleres com ‘Enderrock’ o programadors musicals com Pere Camps (Festival Barnasants), cap grup rossellonès ha triomfat massivament al principat, amb permís de Pascal Comelade. “Anem una mica tard” El problema, assenyala Faura, és la joventut del seu propòsit: “només cinc anys” de feina enfrontats amb una llengua desprestigiada, un estat francès a la contra i una Catalunya sovint massa desconnectada dels seus veïns del nord. “Anem una mica tard”, accepta l’activista de la llengua. “I a Valencià han tingut Obrint Pas; a les Illes, Antònia Font. A la Catalunya Nord encara no hem donat a conèixer els nostres grups”, compara Faura. “Potser els Llamp te Frigui seran els qui obriran pas en aquest sentit”, diu referint-se al grup rossellonès que tot just presenta el seu segon disc. Aquest grup, com els Gipsy Nour Project i com tants altres a la Catalunya Nord, es troben amb una situació semblant a la que es vivia a Catalunya anys enrere: “Cantar en català al Rosselló és un acte polític”, resumeix el cantant de Llamp te Frigui, Frank Sala. Quan ho fas, descriu, hi ha qui es queixa perquè “no ho entén”, i hi ha qui ho accepta “però demana coses tradicionals”. L’alternativa que suposa buscar actuacions fora del seu àmbit i moure’s per Catalunya no és fàcil. Núria Jaourn, dels Gipsy Nour Project, apunta que almenys a França paguen per sistema. “Aquí és com si no fos forçosament obligatori que et paguin”, comenta estranyada sobre la dificultat de trobar ‘bolos’ remunerats. La participació en els recopilatoris del Col·lectiu Joan Pau Giné és, si més no, una eina de difusió del seu treball, i de la seva existència. El Col·lectiu no només dóna a conèixer aquestes bandes sinó que treballa pel reconeixement mutu entre el principat i la Catalunya Nord. Ho fa, per exemple, amb iniciatives com el disc ‘Canten Giné’, en què una colla d’artistes catalans –Marina Rossell, Titot, Sergi López, Projecte Mut, etc- van versionar el músic rossellonès. Ramon Faura diu que volen portar aquest àlbum en directe al Palau de la Música Catalana, “un somni” que ja han començat a treballar en contacte amb entitats diverses –com el Col·lectiu Ovidi Montllor, amb el qual ja han col·laborat en un espectacle conjunt-, i que voldrien que fos enregistrat per Televisió de Catalunya.
[ "cultura", "catalunya nord", "música" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Segons Ramon Faura, president de l’associació Angelets de la Terra i promotor del col·lectiu Joan Pau Giné, el 2010 només hi havia quatre cantants catalans a la Catalunya del Nord, però ara n'hi ha 300, malgrat l'apatia de França vers aquesta llengua. Té el desig de portar el disc \"Canten Giné\" al Palau de la Música Catalana.", "a2": "La música catalana procedent del Rosselló és encara molt minoritària i desprestigiada, almenys a França. Existeixen algunes iniciatives, com el col·lectiu Joan Pau Giné, que aplega músics i grups de la Catalunya del Nord, per promocionar-los amb concerts i recopilatoris, especialment a Catalunya. Ramon Faura, el seu promotor, somia de portar l'àlbum “Canten Giné” al Palau de la Música Catalana.", "a3": "Ramon Faura, del col·lectiu Joan Pau Giné, presenta el sisè recopilatori de música de la Catalunya del Nord en només cinc anys. A França no tenen gens de suport, mentre que a Catalunya no triomfen. Al Rosselló, cantar en català és un acte polític i minoritari, per tant, els músics sovint han de cantar també en francès." }, "extractive": { "a1": "“Però després de 6 CD tenim 90 formacions i uns 300 músics (que canten almenys parcialment en català), i això mostra que ha funcionat molt bé”. \nLa “vitalitat” i l’interès per l’idioma que Faura ha detectat amb el pas del temps no pot amagar, amb tot, una situació certament marginal de la llengua en aquest territori pertanyent a França.\nAquest grup, com els Gipsy Nour Project i com tants altres a la Catalunya Nord, es troben amb una situació semblant a la que es vivia a Catalunya anys enrere: “Cantar en català al Rosselló és un acte polític”, resumeix el cantant de Llamp te Frigui, Frank Sala.\nRamon Faura diu que volen portar aquest àlbum en directe al Palau de la Música Catalana, “un somni” que ja han començat a treballar en contacte amb entitats diverses –com el Col·lectiu Ovidi Montllor, amb el qual ja han col·laborat en un espectacle conjunt-, i que voldrien que fos enregistrat per Televisió de Catalunya.", "a2": "La cançó catalana al Rosselló encara està “molt desprestigiada”, assumeix el promotor del Col·lectiu, i afegeix a més que no tindrà mai cap recorregut en aquell país, perquè l’estat francès, diu, “té un menyspreu total amb les llengües dites regionals, o minoritàries”.\nI és que malgrat celebrar el reconeixement i la difusió que ha Catalunya els hi ha pogut donar capçaleres com ‘Enderrock’ o programadors musicals com Pere Camps (Festival Barnasants), cap grup rossellonès ha triomfat massivament al principat, amb permís de Pascal Comelade.\nAquest grup, com els Gipsy Nour Project i com tants altres a la Catalunya Nord, es troben amb una situació semblant a la que es vivia a Catalunya anys enrere: “Cantar en català al Rosselló és un acte polític”, resumeix el cantant de Llamp te Frigui, Frank Sala.\nRamon Faura diu que volen portar aquest àlbum en directe al Palau de la Música Catalana, “un somni” que ja han començat a treballar en contacte amb entitats diverses –com el Col·lectiu Ovidi Montllor, amb el qual ja han col·laborat en un espectacle conjunt-, i que voldrien que fos enregistrat per Televisió de Catalunya.", "a3": "“Però després de 6 CD tenim 90 formacions i uns 300 músics (que canten almenys parcialment en català), i això mostra que ha funcionat molt bé”.\nI és que malgrat celebrar el reconeixement i la difusió que ha Catalunya els hi ha pogut donar capçaleres com ‘Enderrock’ o programadors musicals com Pere Camps (Festival Barnasants), cap grup rossellonès ha triomfat massivament al principat, amb permís de Pascal Comelade. \nAquest grup, com els Gipsy Nour Project i com tants altres a la Catalunya Nord, es troben amb una situació semblant a la que es vivia a Catalunya anys enrere: “Cantar en català al Rosselló és un acte polític”, resumeix el cantant de Llamp te Frigui, Frank Sala.\nRamon Faura diu que volen portar aquest àlbum en directe al Palau de la Música Catalana, “un somni” que ja han començat a treballar en contacte amb entitats diverses –com el Col·lectiu Ovidi Montllor, amb el qual ja han col·laborat en un espectacle conjunt-, i que voldrien que fos enregistrat per Televisió de Catalunya." }, "extreme": { "a1": "Publiquen el sisè recopilatori musical de la Catalunya del Nord, malgrat l'apatia de França vers aquesta llengua.", "a2": "Actuar al Palau de la Música Catalana i al sud de la frontera: el somni dels músics rossellonesos en català.", "a3": "El col·lectiu Joan Pau Giné publica el sisè recopilatori de música de la Catalunya del Nord i somia presentar-lo al Palau." } }
2,573
El comitè de l'hotel Don Juan de Lloret desconvoca la vaga després que la direcció s'avingui a intentar obrir tot l'any
L'establiment tornarà a acceptar reserves a partir del novembre i negociarà amb la plantilla un pla de viabilitat i ocupació
El comitè d'empresa de l'hotel Don Juan de Lloret de Mar (Selva) ha desconvocat aquest divendres l'aturada parcial i la vaga de 24 hores que havien convocat després que la direcció els anunciés que volia tancar l'establiment en temporada baixa. En concret, quatre o cinc mesos repartits entre tardor i hivern. La mediació que s'ha fet als serveis territorials de Treball ha permès que les dues parts acostessin postures i s'aixequessin les mobilitzacions. D'entrada, la direcció ha acceptar obrir reserves més enllà del 4 de novembre (data en què es volia tancar temporalment el Don Juan). A més, segons recull l'acord, les dues parts també s'han compromès a negociar "un pla de viabilitat i ocupació que permeti mantenir l'hotel obert tot l'any, mantenint l'estabilitat laboral". Des de la UGT, sindicat majoritari al comitè, creuen que s'ha guanyat temps, però el seu portaveu, José Antonio Sala, ja avança que "encara queda molta guerra". El conflicte laboral que s'havia obert a l'hotel Don Juan de Lloret ha quedat congelat després de la mediació d'aquest divendres a Treball. La direcció s'ha compromès a intentar que l'hotel continuï obert tot l'any i, de fet, des d'avui mateix ha acceptat que s'hi puguin fer reserves a partir del 4 de novembre. A canvi, el comitè ha desconvocat les dues vagues convocades en ple agost. La primera, una de parcial de quatre hores convocada pel dilluns 7; i la segona, una de 24 hores fixada pel dijous 17. Tot i això, encara no queda clar que l'hotel Don Juan continuï obert en temporada baixa (com passava fins ara). Però d'entrada, la possibilitat ja hi és. El comitè va decidir convocar vaga després de saber que l'establiment, de tres estrelles, tancaria entre novembre i febrer (els mesos que hi ha menys feina). Des del Don Juan, l'argument inicial que es va donar a la plantilla era que els bancs ho exigien, perquè sinó no els donarien crèdit. La UGT, però, atribuïa aquest canvi de criteri al relleu que hi haurà al capdavant de l'hotel. Segons explica el sindicat, l'actual gerent es retira i deixarà el càrrec a la seva filla. Precisament, ella és qui es mostraria partidària de tancar els mesos que hi ha pèrdues. "El gerent sortint té un to dialogant, i no volia tancar l'hotel a l'hivern perquè creia que hi havia altres vies per solucionar el problema; però la filla sostenia que mantenir obert no era rendible", ha explicat el secretari general de la secció sindical de la UGT a l'hotel Don Juan, José Antonio Sala. La UGT és el sindicat majoritari al comitè d'empresa amb set dels tretze membres. La resta pertanyen a CCOO. Acostament de postures La setmana passada, davant la negativa de la direcció a negociar, els treballadors ja es van concentrar a les portes de l'hotel Don Juan. Aleshores, ja havien convocat l'aturada parcial i la vaga de 24 hores. Avui, però, durant la mediació, Sala explica que s'han "acostat posicionaments", i que per això s'ha desconvocat la protesta. "Això no significa, però, que l'empresa vagi en la línia que nosaltres pretenem", alerta Sala, recordant que encara hi ha el temor que l'hotel acabi tancant els mesos més fluixos, i això passi factura a les condicions laborals dels treballadors. "Tota la guerra per endavant" Per això, a partir d'ara, les dues parts s'han compromès a obrir un calendari de negociacions per negociar un pla de viabilitat. Segons recull l'acord signat a Treball, el pla ha de permetre "tenir l'hotel obert tot l'any, mantenint l'estabilitat ocupacional i laboral". Sala ja apunta que, durant les trobades, "anirem tractant tema per tema, i deixarem aquells més delicats per al final". Pels sindicats, la reunió d'avui ha estat un primer pas. Sala ja diu que "queda tota la guerra per endavant". Assegura, però, que els treballadors estan disposats a "fer sacrificis" amb l'objectiu d'arribar a un acord. I de moment, ja celebren que l'empresa ara s'assegui a negociar. A l'Hotel Don Juan hi ha un centenar de treballadors fixes i una xifra semblant de fixes discontinus.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Els treballadors de l'hotel Don Juan de Lloret de Mar (Selva) estaven de vaga des de la setmana passada, perquè la direcció de l'hotel pretenia tancar l'establiment en temporada baixa. Ara bé, la vaga s'ha desconvocat, perquè la direcció de l'hotel ha accedit a acceptar reserves a partir del 4 de novembre, data en què es pretenia tancar temporalment l'hotel.", "a2": "S'ha assolit un acord entre el comitè d'empresa i la direcció de l'hotel Don Juan de Lloret de Mar, que de moment estarà obert tot l'any per mantenir l'estabilitat laboral. Els treballadors havien convocat aturades en protesta per l'anunci de tancament de l'establiment entre novembre i febrer. L'acord recull un compromís d'elaborar un pla dialogat de viabilitat i ocupació.", "a3": "El comitè d’empresa de l’hotel Don Juan de Lloret de Mar desconvoca la vaga i l'aturada parcial, perquè la direcció es compromet a intentar mantenir-lo obert tot l’any. L’acord arriba gràcies a la mediació del Departament de Treball. La direcció i el comitè negociaran un pla de viabilitat i ocupació per mantenir l’estabilitat laboral." }, "extractive": { "a1": "El comitè d'empresa de l'hotel Don Juan de Lloret de Mar (Selva) ha desconvocat aquest divendres l'aturada parcial i la vaga de 24 hores que havien convocat després que la direcció els anunciés que volia tancar l'establiment en temporada baixa.\nD'entrada, la direcció ha acceptar obrir reserves més enllà del 4 de novembre (data en què es volia tancar temporalment el Don Juan). \nA més, segons recull l'acord, les dues parts també s'han compromès a negociar \"un pla de viabilitat i ocupació que permeti mantenir l'hotel obert tot l'any, mantenint l'estabilitat laboral\". \nLa setmana passada, davant la negativa de la direcció a negociar, els treballadors ja es van concentrar a les portes de l'hotel Don Juan.", "a2": "El comitè d'empresa de l'hotel Don Juan de Lloret de Mar (Selva) ha desconvocat aquest divendres l'aturada parcial i la vaga de 24 hores que havien convocat després que la direcció els anunciés que volia tancar l'establiment en temporada baixa.\nA més, segons recull l'acord, les dues parts també s'han compromès a negociar \"un pla de viabilitat i ocupació que permeti mantenir l'hotel obert tot l'any, mantenint l'estabilitat laboral\".\nEl comitè va decidir convocar vaga després de saber que l'establiment, de tres estrelles, tancaria entre novembre i febrer (els mesos que hi ha menys feina).\nAssegura, però, que els treballadors estan disposats a \"fer sacrificis\" amb l'objectiu d'arribar a un acord.", "a3": "El comitè d'empresa de l'hotel Don Juan de Lloret de Mar (Selva) ha desconvocat aquest divendres l'aturada parcial i la vaga de 24 hores que havien convocat després que la direcció els anunciés que volia tancar l'establiment en temporada baixa.\nA més, segons recull l'acord, les dues parts també s'han compromès a negociar \"un pla de viabilitat i ocupació que permeti mantenir l'hotel obert tot l'any, mantenint l'estabilitat laboral\". \nLa direcció s'ha compromès a intentar que l'hotel continuï obert tot l'any i, de fet, des d'avui mateix ha acceptat que s'hi puguin fer reserves a partir del 4 de novembre.\nSegons recull l'acord signat a Treball, el pla ha de permetre \"tenir l'hotel obert tot l'any, mantenint l'estabilitat ocupacional i laboral\". " }, "extreme": { "a1": "La direcció de l'hotel Don Juan de Lloret de Mar accedeix a obrir tot l'any i els treballadors finalitzen la vaga.", "a2": "Desconvocada la vaga a l'hotel Don Juan (Lloret de Mar) després que s’hagi optat per no tancar en temporada baixa.", "a3": "Desconvocada la vaga a l’hotel Don Juan de Lloret després que el comitè arribés a un acord amb la direcció." } }
1,393
ERC posa a prova el lideratge de les enquestes en el «round» del 28-A
Els republicans redueixen les eleccions a un duel amb els socialistes i pugnen per portar la batuta dins de l'independentisme
"M'agradaria perdre algun dia una enquesta i guanyar unes eleccions", deia Gabriel Rufián diumenge passat. Aquest és el gran repte dels republicans: que les altes expectatives de vot que tenen sobre el paper s'acabi materialitzant a les urnes en unes eleccions que avançaran en paral·lel al judici al Tribunal Suprem. Els sondejos auguren un victòria dels republicans amb entre 12 i 14 diputats de mitjana. Són conscients que parteixen com a favorits, però de reüll miren l'experiència del 21-D, quan finalment no es van complir els pronòstics. — NacióPolítica (@naciopolitica) 11 d’abril de 2019 "Això va de PSOE o ERC", ha resumit el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, en l'arrencada de la campanya des de Sant Vicenç dels Horts. Buscant reduir la campanya a aquesta dicotomia, els republicans han tret tota l'artilleria contra els socialistes des del primer minut repassant l'historial que acumula el partit de Pedro Sánchez: des del 155, al sí a la investidura de Rajoy i les fotos de Miquel Iceta amb PP i Ciutadans, així com el canvi d'opinió i l'"acovardiment" del PSOE amb la figura del relator que va dinamitar l'intent de diàleg. Paradoxalment, són conscients que, si es dona la suma, hauran d'acabar votant la investidura de Sánchez per frenar l'alternativa de dretes. Els partits independentistes tenen clar que al 28-A s'enfronten dues visions antagòniques sobre com encarar el conflicte amb Catalunya, però que cap d'elles contempla el dret a l'autodeterminació. Els resultats determinaran també qui encara les eleccions municipals i les europees -en les quals Junqueras i Carles Puigdemont són caps de llista- amb una posició de força, però també quina estratègia portarà la batuta a partir d'ara dins de l'independentisme. ERC oneja la bandera del "realisme polític, la credibilitat i confiança", tal i com especifica al seu programa, per garantir un creixement "progressiu" dels partidaris de la República Catalana. Però el primer requisit per poder-ho posar en pràctica és tenir un possible interlocutor a Madrid, i aquest queda clar que no serà ni un govern de les tres dretes ni tampoc un del PSOE amb Ciutadans. Les eleccions, insisteixen, van de "llibertat" o "repressió", el binomi que recull el seu espot electoral. — Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) 11 d’abril de 2019 "L'únic obstacle perquè Albert Rivera sigui vicepresident i Arrimadas i Cantó ministres, es diu Esquerra Republicana" "Junqueras només m'ha demanat una cosa: que guanyem als seus carcellers". Així ha demanat Gabriel Rufián el vot per a ERC en una arrencada de campanya que ha coincidit amb el 50è aniversari del líder republicà. Conscients que el seu principal rival per imposar-se a les urnes són els socialistes, ERC no només s'ha erigit com el dic de contenció de l'extrema dreta, sinó també com "l'únic" partit -és a dir, dins de l'independentisme la força eficient- que pot impedir que el PSOE pacti amb Ciutadans. Prou força al Congrés per ser decisius Un dels principals leitmotivs de la campanya dels republicans és reclamar tenir prou força al Congrés per poder ser decisius i decantar pactes davant d'un dels majors riscos: que el PSOE acabi teixint una aliança amb Ciutadans o, un escenari encara més advers, que és que acabi governant el tripartit de dretes. En el seu programa, ERC es reivindica com la força dins de l'independentisme capaç de reclamar la República a través de la via de la "mà estesa" i el "diàleg", camí pragmàtic que contraposa a l'estratègia legitimista i de xoc amb l'Estat que abandera l'entorn de Carles Puigdemont. En la mesura que l'Estat es continuï mostrant "incapaç d'abordar políticament la situació a Catalunya", consideren els republicans, no s'estarà en condicions de superar la crisi institucional. Ni ell, ni el Suprem ni el Constitucional decidiran el futur d'aquest país", ha sentenciat Aragonès. El número dos de la candidatura encapçalada per Junqueras ha dibuixat un escenari postlectoral que ha definit com a "temps foscos, durs, en què el feixisme camparà a plaer", motiu pel qual "dir la veritat" tindrà costos de tipus polític i personal. "Costarà més que mai plantar cara", ha advertit tot definit PP, Ciutadans i Vox com els "genets de l'apocalipsis". ERC ha estrenat avui en campanya la coalició amb Sobiranistes i un Joan Josep Nuet de número quatre que ha erigit la candidatura com la que representa "el 80%". També Elisenda Alamany, exdirigent dels comuns i número dos d'Ernest Maragall a les municipals, ha fet pinya a Sant Vicenç dels Horts en l'arrencada de la campanya. Un historial de suport que els republicans esperen superar Al 2015 i al 2916, amb Rufián de cap de llista fent tàndem amb Joan Tardà, ERC va obtenir nou diputats al Congrés, fet que va suposar triplicar la seva representació a Madrid respecte les eleccions del 2011, quan Alfred Bosch va aconseguir tres representants.
[ "eleccions espanyoles 28-a" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "ERC és el favorit per guanyar les eleccions del 28-A, però saben per experiència que no sempre es compleixen els pronòstics. Aquest partit és com el dic de contenció contra l'extrema dreta i la força dins de l'independentisme capaç de reclamar la República. Al final serà una pugna entre ERC i els socialistes.", "a2": "La campanya electoral d’ERC a les eleccions del 28-A de 2019 es planteja com una dicotomia entre els republicans i el PSOE. L’objectiu és obtenir força suficient al Congrés per resultar decisius i impedir una aliança dels socialistes amb Ciutadans o, encara pitjor, un govern tripartit de les dretes espanyoles. Si es materialitzen les expectatives electorals, ERC encapçalaria l’independentisme.", "a3": "ERC comença la campanya a Sant Vicenç dels Horts amb Pere Aragonès, Gabriel Rufián, Joan Josep Nuet (sobiranistes) i Elisenda Alamany. ERC centra la seva estratègia a carregar contra els socialistes en una lluita per la “llibertat o repressió”, però hauran de ser aliats a Madrid per evitar un pacte estatal de dretes. Volen liderar l’espai independentista." }, "extractive": { "a1": "Aquest és el gran repte dels republicans: que les altes expectatives de vot que tenen sobre el paper s'acabi materialitzant a les urnes en unes eleccions que avançaran en paral·lel al judici al Tribunal Suprem.\nConscients que el seu principal rival per imposar-se a les urnes són els socialistes, ERC no només s'ha erigit com el dic de contenció de l'extrema dreta, sinó també com \"l'únic\" partit -és a dir, dins de l'independentisme la força eficient- que pot impedir que el PSOE pacti amb Ciutadans.\nUn dels principals leitmotivs de la campanya dels republicans és reclamar tenir prou força al Congrés per poder ser decisius i decantar pactes davant d'un dels majors riscos: que el PSOE acabi teixint una aliança amb Ciutadans o, un escenari encara més advers, que és que acabi governant el tripartit de dretes.\nEn el seu programa, ERC es reivindica com la força dins de l'independentisme capaç de reclamar la República a través de la via de la \"mà estesa\" i el \"diàleg\", camí pragmàtic que contraposa a l'estratègia legitimista i de xoc amb l'Estat que abandera l'entorn de Carles Puigdemont.", "a2": "Aquest és el gran repte dels republicans: que les altes expectatives de vot que tenen sobre el paper s'acabi materialitzant a les urnes en unes eleccions que avançaran en paral·lel al judici al Tribunal Suprem.\nBuscant reduir la campanya a aquesta dicotomia, els republicans han tret tota l'artilleria contra els socialistes des del primer minut repassant l'historial que acumula el partit de Pedro Sánchez: des del 155, al sí a la investidura de Rajoy i les fotos de Miquel Iceta amb PP i Ciutadans, així com el canvi d'opinió i l'\"acovardiment\" del PSOE amb la figura del relator que va dinamitar l'intent de diàleg.\nEls resultats determinaran també qui encara les eleccions municipals i les europees -en les quals Junqueras i Carles Puigdemont són caps de llista- amb una posició de força, però també quina estratègia portarà la batuta a partir d'ara dins de l'independentisme.\nUn dels principals leitmotivs de la campanya dels republicans és reclamar tenir prou força al Congrés per poder ser decisius i decantar pactes davant d'un dels majors riscos: que el PSOE acabi teixint una aliança amb Ciutadans o, un escenari encara més advers, que és que acabi governant el tripartit de dretes.", "a3": "Aquest és el gran repte dels republicans: que les altes expectatives de vot que tenen sobre el paper s'acabi materialitzant a les urnes en unes eleccions que avançaran en paral·lel al judici al Tribunal Suprem.\nBuscant reduir la campanya a aquesta dicotomia, els republicans han tret tota l'artilleria contra els socialistes des del primer minut repassant l'historial que acumula el partit de Pedro Sánchez: des del 155, al sí a la investidura de Rajoy i les fotos de Miquel Iceta amb PP i Ciutadans, així com el canvi d'opinió i l'\"acovardiment\" del PSOE amb la figura del relator que va dinamitar l'intent de diàleg.\nUn dels principals leitmotivs de la campanya dels republicans és reclamar tenir prou força al Congrés per poder ser decisius i decantar pactes davant d'un dels majors riscos: que el PSOE acabi teixint una aliança amb Ciutadans o, un escenari encara més advers, que és que acabi governant el tripartit de dretes.\nEn el seu programa, ERC es reivindica com la força dins de l'independentisme capaç de reclamar la República a través de la via de la \"mà estesa\" i el \"diàleg\", camí pragmàtic que contraposa a l'estratègia legitimista i de xoc amb l'Estat que abandera l'entorn de Carles Puigdemont." }, "extreme": { "a1": "Segons els pronòstics, ERC guanyaria les eleccions del 28-A, per sobre dels socialistes, amb la intenció de reclamar la República.", "a2": "ERC es juga a les pròximes eleccions esdevenir la força decisiva al Congrés espanyol i líder de l’independentisme a Catalunya.", "a3": "ERC es posiciona com la millor opció independentista i com la contenció del PSOE a les eleccions del 28-A." } }
2,729
Sabala i FMG transporten les seves pintures de les portades dels llibres a les parets de la Biblioteca de Tortosa
L'exposició 'Art en Portada' ofereix una petita mostra de la prolífica obra dels dos artistes residents a Masdenverge
La Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa acull aquest mes de febrer l'exposició 'Art en Portada' de Sabala i FMG. Elisabeth Sabala i Fernando Martínez García han caminat de la mà en la seva vida personal i també professional malgrat que allò que fa un i altre pugui semblar antagònic. Aquesta sincrasi tan particular es sintetitza en la mostra de set quadres que es pot visitar, aquests dies, a la Biblioteca de Tortosa i que són a la vegada el millor del treball annex que fa la parella. Les obres escollides són algunes de les que protagonitzen les portades de les novel·les de FMG, la seva darrera i prolífera faceta artística, a més de músic i pintor, que ha despertat gràcies a "la calma" que li ofereix residir a Masdenverge (Montsià). Sabala hi aporta els seus personatges irònics, divertits i crítics i plens de llum i color. Elisabeth Sabala i Fernando Martínez García han trobat a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa el millor escenari possible per presentar els quadres que han anat escollint en els últims anys per ser portada de les novel·les que escriu FMG. En la primera planta del centre s'hi ha instal·lat quatre quadres de FMG que resumeixen també les diferents etapes de la seva pintura, des de l'època més fosca, al minimalisme i els colors neutrals. Els esbojarrats personatges de Sabala, amb unes pintures carregades de llum i de color però sobretot d'humor, s'han situat a la segona planta de la Biblioteca. Se'n mostres quatre de diferents formats. Sabala assegura que, davant el privilegi de ser la primera lectora de les novel·les que escriu el Fernando des de fa uns anys, és ella mateixa qui acaba proposant, perquè hi troba els seus personatges, quina de les seves obres pot il·lustrar els textos de FMG o és el propi Fernando que té clar, d'entrada, quina de les seves obres ha d'omplir la portada del llibre. "Tot es va col·locant, literatura, pintura, disseny, tot va tenint el seu lloc i tot té coherència si tu ho has fet amb honestedat. Els quadres parlen de la vida i els llibres parlen de la vida. En Picasso deia: el quadre és una gran mentida per explicar veritat", i la literatura igual. Ens fa pensar i aprofitar idees", ha destacat Sabala. La selecció per a l'exposició s'ha fet tenint en compte com identifiquen el quadre amb la novel·la i viceversa. "Parlem del mateix, al final", ha explicat Sabala. "Fa anys que em dedico a observar la gent, els petits detalls i per què passen coses. Vaig començar per aprendre a viure i me adonat qui sóc: una pintora que ha observat a la gent per aprendre per què s'enfaden, per què són gelosos, els pudors, el què diran, i mil maldats ocultes que tu no t'imaginaves i t'han sorprès. Jo ho he anat pintant i veig, al llegir les obres del Fernando, que poden ser exactament els mateixos que tenen les mateixes pors i angúnies. A les seves novel·les passen més disbarats (-riu-) i hi ha coses tremendes, però els personatges podrien ser els mateixos", ha explicat la pintora. Martínez García va estrenar l'exposició el passat 9 de febrer amb un concert, amb la seva música. "Mai havia fet les tres coses a la vegada", ha apuntat. El nexe en comú de les seves tres facetes són justament les portades dels seus llibres. Jo vaig començar a escriure fent cançons, de les cançons vaig passar als contes i dels contes les novel·les. Són tres camps que porto el mateix temps", ha dir FMG. Un dels quadres de Sabala de la mostra de la Biblioteca de Tortosa serà la portada de la propera novel·la FMG, "Lluna de Mel". Il·lustra les històries de gelosia, d'amors i desamors que protagonitzaran el llibre i que Martínez García troba ben a prop. De fet, va començar a escriure quan va arribar a Masdenverge i tenia "tot el temps del món" per a ell. "El meu procés literari naix aquí. El cel, els animals, les històries dels pagesos són materials que t'enriqueixen. Més d'una història i confessió estan inspirades en coses que em conten", ha explicat l'artista. Sabala i FMG es van conèixer a la facultat de Belles Arts. La influència "negra i fosca" que els unia al principi de seguida es trenca. Sabala comença aviat a pintar els seus personatges colorits, delicats i grotescos, irònics i satírics. FMG fa un canvi a finals dels 80 i deixa el període ombrívol per pintar amb els colors purs, negre, blanc, roig i groc i amb els anys acaba introduint altres cromatismes com el verd i el blau, influenciat en bona part en els seus viatges. "Ella necessita una història al quadre, jo no. Em va bé l'abstracció i dubitació. Tenim camins paral·lels i ens influenciem però tenim clars els camins i no ens molestem", ha defensat FMG.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "L'exposició \"Art en portada\" es podrà veure a la Biblioteca de Tortosa. S'hi exposaran set quadres de la pintora Elisabeth Sabala que apareixen a les portades de les novel·les de Fernando Martínez García, ambdós habitants de Masdenverge (Montsià). Un dels quadres serà la portada de la pròxima novel·la de l'escriptor, titulada \"Lluna de Mel\".", "a2": "La parella artística i sentimental que formen els artistes multidisciplinaris Elisabeth Sabala i Fernando Martínez García protagonitza aquest febrer l'exposició conjunta “Art en portada”, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. És una mostra de set quadres de Sabala que s'han emprat com a portada de les novel·les escrites per Martínez, en un exercici de diàleg i compenetració artística.", "a3": "La mostra “Art en portada”, a la Biblioteca de Tortosa, mostra la relació entre literatura i pintura dels artistes Elisabeth Sabala i Fernando Martínez García. Es tracta de set obres que han servit o serviran per il·lustrar les novel·les de Martínez. D’estils contraposats, Sabala i Martínez busquen parlar de la vida a través dels quadres i de la literatura." }, "extractive": { "a1": "La Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa acull aquest mes de febrer l'exposició 'Art en Portada' de Sabala i FMG. \nAquesta sincrasi tan particular es sintetitza en la mostra de set quadres que es pot visitar, aquests dies, a la Biblioteca de Tortosa i que són a la vegada el millor del treball annex que fa la parella. \nLes obres escollides són algunes de les que protagonitzen les portades de les novel·les de FMG, la seva darrera i prolífera faceta artística, a més de músic i pintor, que ha despertat gràcies a \"la calma\" que li ofereix residir a Masdenverge (Montsià).\nElisabeth Sabala i Fernando Martínez García han trobat a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa el millor escenari possible per presentar els quadres que han anat escollint en els últims anys per ser portada de les novel·les que escriu FMG. ", "a2": "La Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa acull aquest mes de febrer l'exposició 'Art en Portada' de Sabala i FMG.\nAquesta sincrasi tan particular es sintetitza en la mostra de set quadres que es pot visitar, aquests dies, a la Biblioteca de Tortosa i que són a la vegada el millor del treball annex que fa la parella.\nElisabeth Sabala i Fernando Martínez García han trobat a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa el millor escenari possible per presentar els quadres que han anat escollint en els últims anys per ser portada de les novel·les que escriu FMG.\nSabala assegura que, davant el privilegi de ser la primera lectora de les novel·les que escriu el Fernando des de fa uns anys, és ella mateixa qui acaba proposant, perquè hi troba els seus personatges, quina de les seves obres pot il·lustrar els textos de FMG o és el propi Fernando que té clar, d'entrada, quina de les seves obres ha d'omplir la portada del llibre.", "a3": "La Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa acull aquest mes de febrer l'exposició 'Art en Portada' de Sabala i FMG.\nElisabeth Sabala i Fernando Martínez García han trobat a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa el millor escenari possible per presentar els quadres que han anat escollint en els últims anys per ser portada de les novel·les que escriu FMG.\nLes obres escollides són algunes de les que protagonitzen les portades de les novel·les de FMG, la seva darrera i prolífera faceta artística, a més de músic i pintor, que ha despertat gràcies a \"la calma\" que li ofereix residir a Masdenverge (Montsià).\nSabala assegura que, davant el privilegi de ser la primera lectora de les novel·les que escriu el Fernando des de fa uns anys, és ella mateixa qui acaba proposant, perquè hi troba els seus personatges, quina de les seves obres pot il·lustrar els textos de FMG o és el propi Fernando que té clar, d'entrada, quina de les seves obres ha d'omplir la portada del llibre." }, "extreme": { "a1": "S'exposa \"Art en portada\" a la Biblioteca de Tortosa, per donar a conèixer les obres de Sabala i Fernando Martínez García.", "a2": "La mostra “Art en portada” a la Biblioteca de Tortosa acull obres pictòriques de la parella Sabala i FMG.", "a3": "Elisabeth Sabala i Fernando Martínez García exposen portades dels llibres de Martínez a la Biblioteca de Tortosa." } }
1,412
CiU vol que la violència contra prostitutes es consideri de gènere
La diputada Lourdes Ciurò ha presentat una iniciativa al Congrés dels Diputats per promoure els canvis legals oportuns
CiU ha presentat una iniciativa al Congrés dels Diputats en la qual planteja instar al Govern espanyol a promoure els canvis legals oportuns perquè els delictes de violència comesos contra dones que exerceixen la prostitució siguin considerats delictes de violència de gènere, als efectes de possibilitar l'aplicació sobre les víctimes de la protecció que les lleis preveuen en aquests casos. Es tracta d'una proposició de llei registrada per la portaveu de CiU en matèria d'Igualtat, Lourdes Ciurò. Segons denuncia la nacionalista catalana, un mínim de 20 dones que exercien la prostitució han sigut assassinades als últims tres anys, 19 a mans d'homes i una per una dona, tot i això, només un d'aquests casos està previst a les estadístiques oficials de violència de gènere. En concret, puntualitza que de les 20 mortes, un mínim de 14 han mort a mans dels seus clients. Tres casos estan encara per resoldre. Mentrestant, dues han mort assassinades per les seves parelles i a l'últim cas ha sigut una dona la que ha acabat amb la vida de la víctima. Per comunitats autònomes, Ciurò detalla que entre els 19 casos de morts a mans d'homes, Andalusia és la que més casos de morts violentes de prostitutes registra, amb set casos. A aquesta comunitat autònoma li segueix València, amb sis dones mortes; Catalunya, amb quatre; i una respectivament a Madrid i Castella-la Manxa. "La violència exercida contra les prostitutes s'ha convertit en violència de gènere invisible" a causa de la definició que fa d'ella l'article 1 de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere del 2004. En la normativa s'entén per violència de gènere la que, "com manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s'exerceix sobre aquestes per part dels qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o dels qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d'afectivitat, fins i tot sense convivència". Deixa fora altres realitats En aquest sentit, la diputada de CiU alerta que des de molts sectors es considera que la primera llei contra la violència masclista a Espanya, aprovada pel Govern espanyol de Zapatero el 2004, limita la definició d'aquest tipus de violència a la qual s'exerceix dins de la parella o exparella i deixa fora altres manifestacions de poder de l'home sobre la dona, com la persecució sexual o el que es produeix a la feina. Segons la seva opinió, en el cas d'una dona que exerceixi la prostitució i un home que busqui els seus serveis s'estableix una "clara relació" de poder de l'home sobre la dona i per tant, que hi hagi o no relació d'afectivitat, es tracta de violència de gènere. "Cal tenir en compte que els autors dels actes violents contra prostitutes no són únicament els clients que busquen els seus serveis sinó, moltes vegades, els mateixos proxenetes que les exploten", afegeix. És més, adverteix que al món de la prostitució existeix "moltíssim maltractament", tant a nivell físic com psicològic, i és un entramat que s'alimenta de la relació desigual entre el proxeneta i les dones o entre el client i les dones. "En qualsevol cas es tracta d'una clara relació de domini d'un home sobre una dona", subratlla. A més, lamenta que a la majoria dels crims registrats contra dones que exercien la prostitució, els assassins es van acarnissar brutalment amb les víctimes i en tots els casos elles es van enfrontar al moment de la seva mort en un estat d'absoluta vulnerabilitat social i legal. "Que aquests crims quedin en la invisibilitat, i no computin com violència de gènere a causa del redactat d'una llei que imposa com requisit per condemnar a algú per violència masclista que existeixi o hi hagi existit un vincle afectiu, és, com menys, desafortunat", critica la parlamentària catalana. Per tot això, Lourdes Ciurò subratlla que el fet de preveure en les estadístiques oficials de violència de gènere els actes de violència realitzats contra les dones que exerceixen la prostitució, i estan en una situació de desemparament social i legal, ajudaria a visibilitzar les "terribles condicions de vida" que pateixen aquestes dones i donaria una visió, "més d'acord amb la realitat", de fins a quin punt la violència masclista o de gènere suposa "una xacra" per a la societat.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Segons Lourdes Ciurò, portaveu de CiU en matèria d'igualtat, més de 20 dones que exercien la prostitució han estat assassinades els últims tres anys, i només un d'aquests casos està contemplat com a violència de gènere. Ciurò opina que haurien de ser tractats com a tal, perquè existeix una \"clara relació\" de poder entre l'home i la dona.", "a2": "Una iniciativa parlamentària promoguda per Lourdes Ciuró, diputada de CiU al Congrés dels Diputats, proposa estendre a altres categories la consideració de víctimes de violència de gènere i ampliar-ne la definició recollida a la llei de 2004. Concretament, defèn que les agressions contra les prostitutes, tant per part de clients com de proxenetes, es tipifiquin com a delictes de violència masclista.", "a3": "La diputada de CiU al Congrés, Lourdes Ciurò, registra una proposta per canviar la llei de violència de gènere de 2004, perquè inclogui també les prostitutes víctimes de violència masclista. D'aquesta manera, es podrien acollir a la protecció proporcionada per les lleis. En tres anys, un mínim 20 prostitutes han estat assassinades, 14 de les quals pels seus clients." }, "extractive": { "a1": "CiU ha presentat una iniciativa al Congrés dels Diputats en la qual planteja instar al Govern espanyol a promoure els canvis legals oportuns perquè els delictes de violència comesos contra dones que exerceixen la prostitució siguin considerats delictes de violència de gènere, als efectes de possibilitar l'aplicació sobre les víctimes de la protecció que les lleis preveuen en aquests casos. \nEs tracta d'una proposició de llei registrada per la portaveu de CiU en matèria d'Igualtat, Lourdes Ciurò. \nSegons denuncia la nacionalista catalana, un mínim de 20 dones que exercien la prostitució han sigut assassinades als últims tres anys, 19 a mans d'homes i una per una dona, tot i això, només un d'aquests casos està previst a les estadístiques oficials de violència de gènere. \nSegons la seva opinió, en el cas d'una dona que exerceixi la prostitució i un home que busqui els seus serveis s'estableix una \"clara relació\" de poder de l'home sobre la dona i per tant, que hi hagi o no relació d'afectivitat, es tracta de violència de gènere.", "a2": "CiU ha presentat una iniciativa al Congrés dels Diputats en la qual planteja instar al Govern espanyol a promoure els canvis legals oportuns perquè els delictes de violència comesos contra dones que exerceixen la prostitució siguin considerats delictes de violència de gènere, als efectes de possibilitar l'aplicació sobre les víctimes de la protecció que les lleis preveuen en aquests casos.\nSegons denuncia la nacionalista catalana, un mínim de 20 dones que exercien la prostitució han sigut assassinades als últims tres anys, 19 a mans d'homes i una per una dona, tot i això, només un d'aquests casos està previst a les estadístiques oficials de violència de gènere. \nEn aquest sentit, la diputada de CiU alerta que des de molts sectors es considera que la primera llei contra la violència masclista a Espanya, aprovada pel Govern espanyol de Zapatero el 2004, limita la definició d'aquest tipus de violència a la qual s'exerceix dins de la parella o exparella i deixa fora altres manifestacions de poder de l'home sobre la dona, com la persecució sexual o el que es produeix a la feina.\nPer tot això, Lourdes Ciurò subratlla que el fet de preveure en les estadístiques oficials de violència de gènere els actes de violència realitzats contra les dones que exerceixen la prostitució, i estan en una situació de desemparament social i legal, ajudaria a visibilitzar les \"terribles condicions de vida\" que pateixen aquestes dones i donaria una visió, \"més d'acord amb la realitat\", de fins a quin punt la violència masclista o de gènere suposa \"una xacra\" per a la societat.", "a3": "CiU ha presentat una iniciativa al Congrés dels Diputats en la qual planteja instar al Govern espanyol a promoure els canvis legals oportuns perquè els delictes de violència comesos contra dones que exerceixen la prostitució siguin considerats delictes de violència de gènere, als efectes de possibilitar l'aplicació sobre les víctimes de la protecció que les lleis preveuen en aquests casos.\nSegons denuncia la nacionalista catalana, un mínim de 20 dones que exercien la prostitució han sigut assassinades als últims tres anys, 19 a mans d'homes i una per una dona, tot i això, només un d'aquests casos està previst a les estadístiques oficials de violència de gènere.\nSegons la seva opinió, en el cas d'una dona que exerceixi la prostitució i un home que busqui els seus serveis s'estableix una \"clara relació\" de poder de l'home sobre la dona i per tant, que hi hagi o no relació d'afectivitat, es tracta de violència de gènere.\nPer tot això, Lourdes Ciurò subratlla que el fet de preveure en les estadístiques oficials de violència de gènere els actes de violència realitzats contra les dones que exerceixen la prostitució, i estan en una situació de desemparament social i legal, ajudaria a visibilitzar les \"terribles condicions de vida\" que pateixen aquestes dones i donaria una visió, \"més d'acord amb la realitat\", de fins a quin punt la violència masclista o de gènere suposa \"una xacra\" per a la societat." }, "extreme": { "a1": "CiU demana canvis legals per tal que la violència contra les prostitutes sigui considerada violència de gènere.", "a2": "Una iniciativa de CiU proposa aplicar a les prostitutes que pateixen agressions l’estatus de víctimes de violència de gènere.", "a3": "CiU proposa al Congrés considerar violència de gènere els delictes contra prostitutes, perquè es puguin acollir a protecció legal." } }
713
Felipe González: ’Pedro Sánchez em va dir que s’abstindria amb Rajoy, em sento enganyat’
L'atac de l'ex-president espanyol augmenta la pressió contra el secretari general del PSOE
La pressió sobre Pedro Sánchez perquè dimiteixi i perquè faciliti un govern de Mariano Rajoy és cada vegada més gran. Avui ha estat l’ex-president del govern espanyol Felipe González ha acusat Sánchez d’haver-lo enganyat, en unes declaracions a la cadena Ser: ‘El 29 de juny em va explicar que passava a l’oposicioó, que no intentaria cap govern alternatiu i que votaria contra la investidura del govern del PP, però que en segona votació passaria a l’abstenció per no impedir la formació de govern. I la veritat és que, veient què passa, a mi no m’ha de donar explicacions. Em sento frustrat, com si m’haguessin enganyat.’ A més, González considera que Sánchez hauria de plegar si la posició que el secretari general del PSOE de mirar de tirar endavant una majoria alternativa a Rajoy i de reafirmar el seu liderat en unes primàries no és validada pel comitè federal d’aquest dissabte. ‘Si el comitè federal fixa una posició, la que sigui, abstenció, no abstenció, vot en contra, aquesta posició majoritària l’assumeix tot el món. I si no la vol assumir, ha de dimitir’. González també es pronuncia contra l’intent del líder del PSOE de conformar un govern alternatiu a Rajoy, i ho fa utilitzant els termes del PP: ‘Un govern Frankenstein no és bo ni és possible’. Segons l’expresident espanyol, ‘fer un govern amb 85 diputats i amb gent que vol liquidar i trossejar Espanya no és possible’. Després que Sánchez va assegurar aquest dimarts que no pensava dimitir, González insisteix que cal que Sánchez ha de replantejar la seva posició. ‘Algú haurà d’assumir la responsabilitat política per anar de derrota en derrota se suposa que fins la victòria final’, perquè ‘la principal responsabilitat en la conducció de l’estratègia del PSOE la té el secretari general’. També li reclama que es replantegi el ‘no’ a Rajoy, perquè ‘el PP és la força és votada i té el candidat més vetat’, i ‘estem davant la decisió no de donar suport al govern del PP, sinó deixar que arranqui el govern, que serà un govern parlamentari’. Ací podeu escoltar l’entrevista a la Ser: La resposta de Pedro Sánchez La resposta de Sánchez a González no ha trigat: el secretari general del PSOE ha fet públic un comunicat en què recorda a González que ‘és el comitè federal del PSOE el que va fixar la posició socialista’ per a la investidura ‘tan en la legislatura anterior com en l’actual’. També respon les crítiques de l’expresident espanyol pel fet que intenti confirmar un govern ‘Frankenstein’, en paraules de González, que hauria de comptar amb les forces independentistes: ‘La posició del secretari general i del Comitè Federal ha estat sempre clara en relació amb la unitat d’Espanya i el nostre model territorial’. El comunicat, difós pels equips de comunicació de Sánchez pocs minuts després de l’entrevista a González, assegura que el secretari general del PSOE ‘manté converses habituals amb dirigents i exdirigents del PSOE i no valorarà ni farà públic el contingut de cap d’aquestes’, i apunta també que ‘respecta les opinions expressades en relació a la situació política pel President González’. En tot cas, recorda que al llarg dels últims mesos el secretari general del PSOE ‘ha escoltat moltes opinions i ha compartit moltes reflexions amb l’objectiu de prendre decisions i conformar una posició política’, i insisteix que va defensar el ‘no’ a Rajoy davant el Comitè Federal del PSOE després d’assolir aquesta posició ‘fruit de les reflexions escoltades i analitzades’. Sánchez destaca en aquest punt a González que ‘és el Comitè Federal del PSOE el que va fixar la posició socialista davant la investidura de Mariano Rajoy, tan en la legislatura anterior com en l’actual’, i respon també a les crítiques per la voluntat de confirmar un govern que necessita les forces independentistes recordant que la seva posició ‘sempre ha estat clara en relació a la unitat d’Espanya i al nostre model territorial’.
[ "món", "espanya" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Felipe González critica Pedro Sánchez per intentar formar un govern alternatiu al de Rajoy. També afirma que l'ha enganyat, perquè li va dir que en segona votació s'abstindria per no evitar la formació de govern. Sánchez ha replicat ràpidament recordant a l'expresident que qui fixa la posició socialista no és el secretari general sinó el comitè federal del partit.", "a2": "L'antic líder socialista Felipe González ha criticat durament Pedro Sánchez per la seva estratègia de majoria alternativa a Rajoy i impedir la investidura del govern del PP. Això, remarca González, va en contra del Comitè Federal del PSOE. En un comunicat com a Sánchez ha rebatut les crítiques i manté que sempre ha sigut coherent en relació amb el model territorial.", "a3": "Felipe González declara que Pedro Sánchez hauria de dimitir per facilitar un govern del PP. De fet, va dir que ho faria, però no ho està fent, i González se sent enganyat. Sánchez respon que serà una decisió del comitè federal del PSOE, però que respecta l’opinió de González. L’opció d’aliar-se amb partits independentistes no és contrària a la unitat d’Espanya." }, "extractive": { "a1": "La pressió sobre Pedro Sánchez perquè dimiteixi i perquè faciliti un govern de Mariano Rajoy és cada vegada més gran. \nAvui ha estat l’ex-president del govern espanyol Felipe González ha acusat Sánchez d’haver-lo enganyat, en unes declaracions a la cadena Ser: ‘El 29 de juny em va explicar que passava a l’oposicioó, que no intentaria cap govern alternatiu i que votaria contra la investidura del govern del PP, però que en segona votació passaria a l’abstenció per no impedir la formació de govern. \nGonzález també es pronuncia contra l’intent del líder del PSOE de conformar un govern alternatiu a Rajoy, i ho fa utilitzant els termes del PP: ‘Un govern Frankenstein no és bo ni és possible’. \nLa resposta de Sánchez a González no ha trigat: el secretari general del PSOE ha fet públic un comunicat en què recorda a González que ‘és el comitè federal del PSOE el que va fixar la posició socialista’ per a la investidura ‘tan en la legislatura anterior com en l’actual’.", "a2": "Avui ha estat l’ex-president del govern espanyol Felipe González ha acusat Sánchez d’haver-lo enganyat, en unes declaracions a la cadena Ser: ‘El 29 de juny em va explicar que passava a l’oposicioó, que no intentaria cap govern alternatiu i que votaria contra la investidura del govern del PP, però que en segona votació passaria a l’abstenció per no impedir la formació de govern.\nA més, González considera que Sánchez hauria de plegar si la posició que el secretari general del PSOE de mirar de tirar endavant una majoria alternativa a Rajoy i de reafirmar el seu liderat en unes primàries no és validada pel comitè federal d’aquest dissabte.\nLa resposta de Sánchez a González no ha trigat: el secretari general del PSOE ha fet públic un comunicat en què recorda a González que ‘és el comitè federal del PSOE el que va fixar la posició socialista’ per a la investidura ‘tan en la legislatura anterior com en l’actual’.\nSánchez destaca en aquest punt a González que ‘és el Comitè Federal del PSOE el que va fixar la posició socialista davant la investidura de Mariano Rajoy, tan en la legislatura anterior com en l’actual’, i respon també a les crítiques per la voluntat de confirmar un govern que necessita les forces independentistes recordant que la seva posició ‘sempre ha estat clara en relació a la unitat d’Espanya i al nostre model territorial’.", "a3": "Avui ha estat l’ex-president del govern espanyol Felipe González ha acusat Sánchez d’haver-lo enganyat, en unes declaracions a la cadena Ser: ‘El 29 de juny em va explicar que passava a l’oposicioó, que no intentaria cap govern alternatiu i que votaria contra la investidura del govern del PP, però que en segona votació passaria a l’abstenció per no impedir la formació de govern.\nA més, González considera que Sánchez hauria de plegar si la posició que el secretari general del PSOE de mirar de tirar endavant una majoria alternativa a Rajoy i de reafirmar el seu liderat en unes primàries no és validada pel comitè federal d’aquest dissabte. \nLa resposta de Sánchez a González no ha trigat: el secretari general del PSOE ha fet públic un comunicat en què recorda a González que ‘és el comitè federal del PSOE el que va fixar la posició socialista’ per a la investidura ‘tan en la legislatura anterior com en l’actual’.\nTambé respon les crítiques de l’expresident espanyol pel fet que intenti confirmar un govern ‘Frankenstein’, en paraules de González, que hauria de comptar amb les forces independentistes: ‘La posició del secretari general i del Comitè Federal ha estat sempre clara en relació amb la unitat d’Espanya i el nostre model territorial’." }, "extreme": { "a1": "González acusa Pedro Sánchez d'enganyar-lo en voler formar un govern alternatiu, però el secretari general del PSOE es defensa.", "a2": "Sánchez respon a crítiques de González arran de l’estratègia de majoria alternativa a Rajoy amb el suport dels partits independentistes.", "a3": "González pressiona Sánchez perquè dimiteixi i faciliti un govern de Rajoy, ja que el PP és la força més votada." } }
1,154
Ricard Duran, la fotografia neta
«El fons extraordinari del fotògraf mereix ser conegut i difós com el que és: l’expressió d’un artista de la llum, de la composició visual, de l’objecte i de la vida aturada»
Una nena omple un càntir de vidre a la Font que hi ha a la cantonada del carrer de Balmes amb Còrsega. La càmera atrapa la brillantor de l’aigua, la vivesa del rajolí, els esquitxos que fugen del broc i el rostre serè de la noia. És una foto preciosa, molt expressiva i molt senzilla alhora. Porta la signatura de Ricard Duran i Bargalló (1916-1986), pertanyent a l’encara massa nombrosa nòmina de fotògrafs catalans poc coneguts, difosos amb comptagotes i massa vegades d’amagatotis. Per sort, hi ha qui fa esforços titànics per a fer-los sortir de l’ombra. Amb l’ajuda imprescindible de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i dels seus dos directors successius, Miquel Galmes i Eduard Bertran, el Ricard va posar fil a l’agulla, es van positivar digitalment un centenar de fotografies i amb elles va iniciar un trajecte, casolà i autogestionat, enèrgic i il·lusionat, de mostres i exposicions: Sabadell, Lleida, Barcelona... i París!!! Amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, l’obra de Duran –i la del seu company de fatigues Narcís Darder- va arribar al Centre d’Estudis Catalans –depenent de la Sorbonne– de la capital francesa. Fins fa pocs dies es podia veure a l’Agrupació Fotogràfica de Barcelona i en breu arribarà a Almacelles (25 de maig) i de retorn a Sabadell (31 de maig). Duran, gerent d’una empresa tèxtil, tenia una vida cultural molt intensa al Sabadell d’abans de la Guerra. Amb un grup d’amics va participar en una pel·lícula amateur que arrossega una certa mítica Qui és Marlin (1934), amb els mateixos amics van coure un convençut associacionisme fotogràfic, van fundar l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i es presentaven a multitud de concursos i certàmens. Una afició apassionada la de Duran, que al llarg de tota la vida mai va deixar de disparar el seu objectiu, de retratar la vida que l’envoltava. Va ser autodidacta al 100%, va muntar un laboratori a casa seva i va aprendre a còpia de perseverar, de llegir, d’intercanviar experiències amb els companys d’afició. La seva fotografia és neta, clara, lluminosa, d’una perfecció tècnica bestial. Amb la Leica, la Rolleiflex o la Hasselblad sortia a voltar i enquadrava amb precisió aquella realitat que el captivava. No tenia pulsió de retratista amb mirada social, preferia no incidir en la vida de la gent per pudor a importunar-los, el que li agradava era la composició visual, l’objecte, la natura, la interacció entre l’home i el seu entorn. La sobrietat d’allò que veu l’ull humà i queda capturat per l’objectiu. Visito el Ricard a casa seva, en plena voràgine de recollir una exposició i preparar-ne una altra. Té unes quantes fotos preparades per ensenyar-me i en treu unes quantes més de caixes i carpetes. Un paradís de plaer per a un cronista fanàtic de la fotografia. Desfilades militars, la marina americana a la Plaça de Sant Jaume, estampes del port, de vaixells atracats, de cobertes desguitarrades, un grup de soldats fent footing, un salze que aboca les branques sobre el reflex del riu, la gelor sobre d’un prat... Les excursions i passejades del fotògraf donaven molt de si. Ah! I la Barcelona de les fires de mostres, les grans places, la indústria en creixement, la grisor dissimulada de Desarrollismo... El detallisme és fonamental en la seva obra. El detallisme d’un semàfor, per exemple. Del capó lluent d’un cotxe. El detallisme de l’obertura d’una tuba, una de les seves fotos més conegudes. O d’un sard recent pescat immòbil sobre un plat. Els bodegons li agradaven: un gotim de raïm. El moment just –Cartier-Bresson– d’una tassa que cau a terra i s’esmicola, una foto extraordinària. La processó d’esquenes que avança per un carrer que fa baixada i el barret d’una monja imponent. Una cobla i la seva fanfàrria, una senyora amb un paraigua i la immensitat del carrer. L’esclat d’una onada, uns nens pescant, uns altres amb bicicleta pel Tibidabo i un altre amb la Moreneta. Els seus fills li servien a vegades de models. Estan contents de poder-ho admirar i explicar. El fons extraordinari de Ricard Duran i Bargalló mereix ser conegut i difós com el que és: l’expressió d’un artista de la llum, de la composició visual, de l’objecte i de la vida aturada. Mereix que se li faci cas. Mereix més entusiasmes a part del de la seva família i del de tots els que hem tingut la sort d’admirar-ne la bellesa.
[ "un senyor de barcelona: crònica" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Ricard Duran i Bargalló, empresari tèxtil del segle XX, va despuntar en la fotografia i va fundar, junt amb altres companys, l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Gràcies a aquesta associació, va muntar una exposició de més de 100 fotografies, que es van exhibir des de Sabadell fins a París, passant per Lleida i Barcelona.", "a2": "Ricard Duran i Bargalló és un dels fotògrafs catalans poc coneguts que comença a difondre’s cada cop més, gràcies als esforços de la seva família i de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. L'obra de Duran, parcialment digitalitzada, retrata la vida que l'envoltava amb una gran atenció al detall i especialment a “la interacció entre l'home i el seu entorn”.", "a3": "Un parell d’exposicions consecutives a Almacelles i Sabadell mostren les fotografies de Ricard Duran i Bargalló (1916-1986), recuperades pel seu fill. Juntament amb Narcís Darder, Duran exposà la seva obra a Sabadell, Lleida, Barcelona i París. Treballà la composició visual, l’objecte, la natura, els bodegons i la interacció de l’home amb l’entorn. Dominà la llum i la tècnica." }, "extractive": { "a1": "Una nena omple un càntir de vidre a la Font que hi ha a la cantonada del carrer de Balmes amb Còrsega. \nPorta la signatura de Ricard Duran i Bargalló (1916-1986), pertanyent a l’encara massa nombrosa nòmina de fotògrafs catalans poc coneguts, difosos amb comptagotes i massa vegades d’amagatotis. \nAmb l’ajuda imprescindible de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i dels seus dos directors successius, Miquel Galmes i Eduard Bertran, el Ricard va posar fil a l’agulla, es van positivar digitalment un centenar de fotografies i amb elles va iniciar un trajecte, casolà i autogestionat, enèrgic i il·lusionat, de mostres i exposicions: Sabadell, Lleida, Barcelona... i París!!!\nEl fons extraordinari de Ricard Duran i Bargalló mereix ser conegut i difós com el que és: l’expressió d’un artista de la llum, de la composició visual, de l’objecte i de la vida aturada.", "a2": "Porta la signatura de Ricard Duran i Bargalló (1916-1986), pertanyent a l’encara massa nombrosa nòmina de fotògrafs catalans poc coneguts, difosos amb comptagotes i massa vegades d’amagatotis. \nAmb l’ajuda imprescindible de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i dels seus dos directors successius, Miquel Galmes i Eduard Bertran, el Ricard va posar fil a l’agulla, es van positivar digitalment un centenar de fotografies i amb elles va iniciar un trajecte, casolà i autogestionat, enèrgic i il·lusionat, de mostres i exposicions: Sabadell, Lleida, Barcelona... i París!!!\nUna afició apassionada la de Duran, que al llarg de tota la vida mai va deixar de disparar el seu objectiu, de retratar la vida que l’envoltava.\nEl fons extraordinari de Ricard Duran i Bargalló mereix ser conegut i difós com el que és: l’expressió d’un artista de la llum, de la composició visual, de l’objecte i de la vida aturada.", "a3": "Porta la signatura de Ricard Duran i Bargalló (1916-1986), pertanyent a l’encara massa nombrosa nòmina de fotògrafs catalans poc coneguts, difosos amb comptagotes i massa vegades d’amagatotis.\nAmb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, l’obra de Duran –i la del seu company de fatigues Narcís Darder- va arribar al Centre d’Estudis Catalans –depenent de la Sorbonne– de la capital francesa.\nUna afició apassionada la de Duran, que al llarg de tota la vida mai va deixar de disparar el seu objectiu, de retratar la vida que l’envoltava.\nEl fons extraordinari de Ricard Duran i Bargalló mereix ser conegut i difós com el que és: l’expressió d’un artista de la llum, de la composició visual, de l’objecte i de la vida aturada." }, "extreme": { "a1": "Ricard Duran i Bargalló mereix ser reconegut com un gran artista de la fotografia que dominava la composició visual.", "a2": "La interessant obra fotogràfica de Duran i Bargalló es difon gràcies a la seva família i a institucions culturals.", "a3": "S’exposa, a Almacelles i Sabadell, l’obra de Ricard Duran i Bargalló (1916-1986), fundador de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya." } }
1,071
Les lleis que pot impulsar Sánchez: de l'atenció sanitària als immigrants a l'IVA cultural
El govern del PSOE pot recuperar ara algunes de les iniciatives que van rebre el suport majoritari del Congrés però que van ser frenades per PP i Ciutadans
Si una cosa té clara el govern de Pedro Sánchez és que difícilment tindrà 100 dies de gràcia. El seu serà un executiu de curta durada -si esgotés legislatura, com a molt, fins al 2020- que estarà sotmès a una fiscalització constant per part de PP i Ciutadans, i que haurà de tenir per norma la negociació de tot amb els grups que van donar suport a la moció de censura. Però abans d'arribar a la Moncloa, el PSOE ja havia aconseguit teixir alguns acords importants amb Podem, els independentistes catalans i els nacionalistes bascos que han estat frenats per l'anterior govern la mesa del Congrés, el control del qual està a les mans del PP i de Ciutadans. Aquests acords, molts d'ells a favor de derogar reformes dels populars en matèria d'educació, pensions o mercat laboral, són els que a partir d'ara Sánchez pot intentar impulsar. Cal tenir en compte, però, que la moció de censura no ha canviat la composició de la mesa del Congrés, capitanejada per Ana Pastor, i que els populars i els d'Albert Rivera compten amb cinc dels nou components. Aquesta preponderància l'han utilitzada durant aquesta legislatura per frenar més de 60 proposicions de llei en menys de dos anys. Per esquivar aquesta barrera, el govern de Sánchez té la via del decret llei. Atenció sanitària als immigrants i revalorització de les pensions Hi ha fins a 12 proposicions de llei que el nou govern socialista podria recuperar i fer prosperar amb el suport dels grups que van fer pinya per fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa. Altres proposicions de llei que es podrien impulsar són la supressió de les taxes judicials, que els socialistes van presentar el 8 d'agost i el 28 d'octubre del 2016, i la de revalorització de les pensions de l'any 2017 i del 2018 en funció de l'IPC i de mesures urgents de reequilibri pressupostari de la Seguretat Social, que van rebre el suport majoritari del Congrés. També hi ha una altra proposició frenada per la mesa en la qual es demanava una millora de les pensions de viduïtat a les persones majors de 65 anys amb pocs ingressos. Reducció de l'IVA cultural i supressió de l'impost al sol L'executiu de Sánchez també pot impulsar la reducció de l'IVA cultural que el govern de Rajoy va aprovar l'any 2012 i que va suposar passar del 8% al 21%, el més alt de la zona euro. Els socialistes han defensat fins ara que es faci una reducció i se situï en el 10%. Una altra de les proposicions de llei que van topar amb el mur de la mesa del Congrés és la de foment de l'autoconsum elèctric, que té per objectiu eliminar l'anomenat impost al sol, aprovat durant la primera legislatura del govern de Rajoy. Es tracta d'evitar que els ciutadans que fomenten les energies renovables i que no fan ús de la xarxa elèctrica i s'abasteixen d'energia autoconsumida instantàniament o emmagatzemada en bateries. Anulació dels judicis del franquisme i accessibilitat Des de l'oposició, els socialistes també van impulsar una reforma de la llei de memòria històrica per anular els judicis sumaríssims del franquisme. La modificació plantejada d'aquesta llei que va ser aprovada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero també obre la porta a la reclamació de patrimoni per part dels familiars de les víctimes, demana a l'Estat l'exhumació de fosses i planteja multes a les institucions que no retirin simbologia franquista. La proposició també promou la retirada de les restes mortals de Franco del Valle de los Caídos. Tot i haver estat aprovada per la majoria del Congrés, el govern de Rajoy va vetar la reforma tot argumentant que suposaria un increment del crèdit pressupostari en més de 200 milions. Amb aquest mateix argument va barrar el pas al fons estatal proposat per garantir l'accessibilitat. L'executiu del PP va xifrar en 75 milions el cost que suposaria l'inversió en carreteres, ferrocarrils, aeroports, ports i costes, entre altres, per garantir el ple exercici dels seus drets a les persones amb diversitat funcional. A totes aquestes iniciatives se suma la de l'adaptació de la llei de propietat horitzontal a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l'ONU. En una entrevista a NacióDigital just abans de ser nomenada ministra de Política Territorial, Meritxell Batet va assegurar que totes aquestes iniciatives consensuades des de l'oposició amb la resta de grups seran la gènesi d'una entesa que ara ha de fructificar des del govern. Sota el seu criteri, són la prova de la capacitat de teixir aliances del PSOE. Caldrà veure, però, el paper que puguin exercir PP i Cs. Els seus dos grans fortins: la mesa del Congrés i la majoria absoluta dels populars al Senat. Han canviat els papers, però no la correlació de forces.
[ "canvi a espanya" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Abans que el PSOE comencés aquesta legislatura ja havia arribat a algun acord amb Podem, els independentistes catalans i els nacionalistes bascos. Ara, Sánchez podria tornar a impulsar-los. Entre aquests acords, destaca la reducció de l'IVA cultural fins al 10 %, que Rajoy va apujar fins al 21 %. Tot això sota l'exigent escrutini de PP i Ciutadans.", "a2": "El nou govern de Pedro Sánchez estarà sotmès al suport dels grups que l’han ajudat en la moció de censura i també a la fiscalització constant de PP i Ciutadans, que conservaran el control de la mesa del Congrés. L'executiu intentarà portar endavant proposicions de llei que fins ara havien estat obstaculitzades i que revertiran les polítiques del PP.", "a3": "El PSOE necessita el suport de Podem, els independentistes catalans i els nacionalistes bascos per impulsar 12 proposicions de llei que PP i Ciutadans li havien tombat. Amb decrets llei es podria reduir l’IVA cultural, suprimir l’impost al sol i les taxes judicials, revalorar les pensions segons l’IPC i reformar la llei de memòria històrica." }, "extractive": { "a1": "El seu serà un executiu de curta durada -si esgotés legislatura, com a molt, fins al 2020- que estarà sotmès a una fiscalització constant per part de PP i Ciutadans, i que haurà de tenir per norma la negociació de tot amb els grups que van donar suport a la moció de censura.\nAltres proposicions de llei que es podrien impulsar són la supressió de les taxes judicials, que els socialistes van presentar el 8 d'agost i el 28 d'octubre del 2016, i la de revalorització de les pensions de l'any 2017 i del 2018 en funció de l'IPC i de mesures urgents de reequilibri pressupostari de la Seguretat Social, que van rebre el suport majoritari del Congrés.\nL'executiu de Sánchez també pot impulsar la reducció de l'IVA cultural que el govern de Rajoy va aprovar l'any 2012 i que va suposar passar del 8% al 21%, el més alt de la zona euro. \nUna altra de les proposicions de llei que van topar amb el mur de la mesa del Congrés és la de foment de l'autoconsum elèctric, que té per objectiu eliminar l'anomenat impost al sol, aprovat durant la primera legislatura del govern de Rajoy.", "a2": "El seu serà un executiu de curta durada -si esgotés legislatura, com a molt, fins al 2020- que estarà sotmès a una fiscalització constant per part de PP i Ciutadans, i que haurà de tenir per norma la negociació de tot amb els grups que van donar suport a la moció de censura.\nAltres proposicions de llei que es podrien impulsar són la supressió de les taxes judicials, que els socialistes van presentar el 8 d'agost i el 28 d'octubre del 2016, i la de revalorització de les pensions de l'any 2017 i del 2018 en funció de l'IPC i de mesures urgents de reequilibri pressupostari de la Seguretat Social, que van rebre el suport majoritari del Congrés.\nUna altra de les proposicions de llei que van topar amb el mur de la mesa del Congrés és la de foment de l'autoconsum elèctric, que té per objectiu eliminar l'anomenat impost al sol, aprovat durant la primera legislatura del govern de Rajoy.\nLa modificació plantejada d'aquesta llei que va ser aprovada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero també obre la porta a la reclamació de patrimoni per part dels familiars de les víctimes, demana a l'Estat l'exhumació de fosses i planteja multes a les institucions que no retirin simbologia franquista.", "a3": "El seu serà un executiu de curta durada -si esgotés legislatura, com a molt, fins al 2020- que estarà sotmès a una fiscalització constant per part de PP i Ciutadans, i que haurà de tenir per norma la negociació de tot amb els grups que van donar suport a la moció de censura.\nHi ha fins a 12 proposicions de llei que el nou govern socialista podria recuperar i fer prosperar amb el suport dels grups que van fer pinya per fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa.\nAltres proposicions de llei que es podrien impulsar són la supressió de les taxes judicials, que els socialistes van presentar el 8 d'agost i el 28 d'octubre del 2016, i la de revalorització de les pensions de l'any 2017 i del 2018 en funció de l'IPC i de mesures urgents de reequilibri pressupostari de la Seguretat Social, que van rebre el suport majoritari del Congrés.\nUna altra de les proposicions de llei que van topar amb el mur de la mesa del Congrés és la de foment de l'autoconsum elèctric, que té per objectiu eliminar l'anomenat impost al sol, aprovat durant la primera legislatura del govern de Rajoy." }, "extreme": { "a1": "PSOE podria reactivar iniciatives que ja tenia pactades, com l'abaratiment de l'IVA cultural i l'atenció sanitària als immigrants.", "a2": "L’executiu nascut de la moció de censura contra Rajoy intentarà impulsar lleis progressistes amb el suport dels partits aliats.", "a3": "El govern de Sánchez podria tirar endavant, amb suport d’altres grups, 12 proposicions de llei tombades pel PP i Ciutadans." } }
1,187
TV3 respon les crítiques per la cavalcada de Reis de Vic: «Es farà amb la professionalitat de sempre»
La cadena pública emet un comunicat per contestar "les veus que des de determinats àmbits i mitjans de comunicació" han carregat contra la retransmissió de la rua, enguany marcada pels fanalets independentistes
"El desplegament previst per a aquesta edició de la cavalcada és el mateix que en les últimes edicions. I es farà amb el rigor i la professionalitat de sempre". Aquesta ha estat la resposta de TV3 a "les veus que des de determinats àmbits i mitjans de comunicació" critiquen que la cadena emeti la cavalcada de Reis de Vic, marcada enguany pels fanalets independentistes d'Òmnium i ANC. En un comunicat, TV3 assenyala que la decisió de retransmetre la rua de la capital d'Osona es va prendre "fa mesos" i subratlla que el programa "no ha tingut mai, ni té, cap altre objectiu que fer arribar, cada 5 de gener, la tradició dels Reis Mags a l'audiència". Els dirigents de Ciutadans, Inés Arrimadas i Albert Rivera, van titllar de "lamentable" la promoció dels fanalets amb l'estelada a través dels respectius perfils de Twitter. La cap de l'oposició al Parlament va demanar tornar urgentment al "seny", mentre que Rivera va denunciar que "fins i tot a la cavalcada dels Reis Mags (...) volen posar els polítics separatistes la seva bandera de divisió". En la mateixa línia, Xavier García Albiol (PP) va considera que els impulsors són uns "fanàtics" amb "ments mesquines". El vicesecretari de Comunicació del Partit Popular, Pablo Casado, va qualificar la crida "d'ocurrència absurda i ridícula" i que l'acció pretenia ocultar "el fracàs de la gestió de populistes i independentistes". Les crítiques de Casado –un dirigent de primera línia a escala estatal- a l'independentisme no van quedar aquí, sinó que va afegir que a Vic ja s'havien produït altres accions amb l'objectiu de "separar els catalans per la seva ideologia, pel seu amor a una bandera o pertinença a una identitat". Rajoy, per la seva banda, va exgir “sentit comú” per no polititzar una celebració com les cavalcades. “Les festes dels Reis Mags són fonamentalment per a nens i pares i m’agradaria que els nens tinguessin unes festes com les que hem tingut tots nosaltres”, va declarar des de Pontevedra. La crida es fa des del 2012 La iniciativa no és en cap cas nova i es fa a Vic i en altres poblacions des del 2012. Així ho ha recordat la coordinadora de l'ANC d'Osona, Jèss Carol, a NacióDigital. Carol ha dit que "en cap moment, vol que sigui una manifestació, no es demana que es vagi amb l'estelada el coll". "No ho imposem a ningú, s'ofereix una opció i són els pares i els nens que decideixen el seu fanalet", ha sentenciat la coordinadora. A més, no s'ha fet cap producció extra per la rebuda dels Reis de l'Orient a Vic; es compta amb uns 500 fanalets. Pel que fa a omplir d'estelades les finestres i els balcons, "és el mateix que es demana per Sant Jordi" apunta la coordinadora. En aquesta mateixa línia, ho ha defensat el president de l'ANC, Jordi Sànchez, aquest matí en la presentació de la campanya pel referèndum "Fem futur". Sànchez ha dit que és "una iniciativa local, que cal respectar-la i que s'ha desenvolupat durant quatre anys sense cap tipus de polèmica". A més, ha defensat que l'estelada no és un símbol de confrontació, sinó que "s'ha incorporat amb normalitat a la majoria d'activitats festives i culturals del país", com a la Patum de Berga i els castellers. A més de l'ANC Osona, l'ANC de Berga també ha impulsat la iniciativa d'omplir la cavalcada dels Reis amb l'estelada des del 2012 –avui ha intentat defugir la polèmica- i també se n'han pogut veure a altres poblacions com Ripoll. El Govern se'n desentén i diu que ho "respecta" La portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Neus Munté, ha desvinculat l'executiu de la crida en roda de premsa després de la reunió setmanal d'aquest dimarts. Munté ha remarcat que la iniciativa és "una proposta de les entitats" que el Govern "respecta com qualsevol altra de la societat civil". "El Govern no hi té res a veure; és una proposta com les que s'han fet amb determinats esdeveniments esportius o per la Diada, i les entitats faran el que estimin més convenient i oportú", ha conclòs.
[ "procés català" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "TV3 rep crítiques per la retransmissió de la cavalcada de Reis de Vic, ja que tant Òmnium com l'ANC ompliran el recorregut de fanalets independentistes. Tanmateix, TV3 argumenta que aquesta decisió ja es va prendre mesos enrere i que es farà \"amb el rigor i la professionalitat de sempre\". A Berga, Ripoll i altres indrets, també s'hi utilitzen símbols independentistes.", "a2": "PP i Ciutadans critiquen que es retransmeti la cavalcada de Reis d'enguany a Vic perquè a la rua hi haurà fanalets amb l'estelada. Per la seva banda, el govern i l’ANC insisteixen que es tracta d'una iniciativa de la societat civil, on no tenen competència i que té lloc des de fa anys sense polèmiques.", "a3": "Òmnium i ANC ofereixen uns 500 fanalets independentistes per portar a la cavalcada de Reis de Vic, que serà retransmesa per TV3. El PP i Ciutadans critiquen aquesta decisió com a \"fanàtica\" i \"ridícula\". TV3 assegura que la retransmissió es farà amb la mateixa professionalitat de sempre. El govern de la Generalitat respecta la proposta de les entitats." }, "extractive": { "a1": "\"El desplegament previst per a aquesta edició de la cavalcada és el mateix que en les últimes edicions. I es farà amb el rigor i la professionalitat de sempre\". \nAquesta ha estat la resposta de TV3 a \"les veus que des de determinats àmbits i mitjans de comunicació\" critiquen que la cadena emeti la cavalcada de Reis de Vic, marcada enguany pels fanalets independentistes d'Òmnium i ANC. \nEn un comunicat, TV3 assenyala que la decisió de retransmetre la rua de la capital d'Osona es va prendre \"fa mesos\" i subratlla que el programa \"no ha tingut mai, ni té, cap altre objectiu que fer arribar, cada 5 de gener, la tradició dels Reis Mags a l'audiència\".\nA més de l'ANC Osona, l'ANC de Berga també ha impulsat la iniciativa d'omplir la cavalcada dels Reis amb l'estelada des del 2012 –avui ha intentat defugir la polèmica- i també se n'han pogut veure a altres poblacions com Ripoll.", "a2": "Aquesta ha estat la resposta de TV3 a \"les veus que des de determinats àmbits i mitjans de comunicació\" critiquen que la cadena emeti la cavalcada de Reis de Vic, marcada enguany pels fanalets independentistes d'Òmnium i ANC.\nEn un comunicat, TV3 assenyala que la decisió de retransmetre la rua de la capital d'Osona es va prendre \"fa mesos\" i subratlla que el programa \"no ha tingut mai, ni té, cap altre objectiu que fer arribar, cada 5 de gener, la tradició dels Reis Mags a l'audiència\".\nLa cap de l'oposició al Parlament va demanar tornar urgentment al \"seny\", mentre que Rivera va denunciar que \"fins i tot a la cavalcada dels Reis Mags (...) volen posar els polítics separatistes la seva bandera de divisió\".\nSànchez ha dit que és \"una iniciativa local, que cal respectar-la i que s'ha desenvolupat durant quatre anys sense cap tipus de polèmica\".", "a3": "Aquesta ha estat la resposta de TV3 a \"les veus que des de determinats àmbits i mitjans de comunicació\" critiquen que la cadena emeti la cavalcada de Reis de Vic, marcada enguany pels fanalets independentistes d'Òmnium i ANC.\nEn un comunicat, TV3 assenyala que la decisió de retransmetre la rua de la capital d'Osona es va prendre \"fa mesos\" i subratlla que el programa \"no ha tingut mai, ni té, cap altre objectiu que fer arribar, cada 5 de gener, la tradició dels Reis Mags a l'audiència\".\n Els dirigents de Ciutadans, Inés Arrimadas i Albert Rivera, van titllar de \"lamentable\" la promoció dels fanalets amb l'estelada a través dels respectius perfils de Twitter.\nMunté ha remarcat que la iniciativa és \"una proposta de les entitats\" que el Govern \"respecta com qualsevol altra de la societat civil\"." }, "extreme": { "a1": "TV3 argumenta que la cavalcada de Reis de Vic es farà amb la mateixa professionalitat de sempre.", "a2": "Els líders del PP i de Ciutadans condemnen l'ús de símbols independentistes a la cavalcada de Reis de Vic.", "a3": "PP i Ciutadans critiquen que TV3 retransmeti des de Vic la cavalcada del Reis amb fanalets independentistes." } }
108
Impulsen un judici popular contra el projecte Castor assenyalant Florentino Pérez, l’Estat i el Banc Europeu d’Inversions
Han fet l'entrega simbòlica de la citació a Florentino Pérez al complex a Vinaròs
Diverses agrupacions sota el nom de VOLT3, amb organitzacions com la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i Afectats per la plataforma Castor (APLACA) han impulsat un judici popular contra el projecte Castor. El judici, previst per al juny del 2017 a Barcelona, és “simbòlic” però té la intenció de fer seguir fent pressió a les administracions perquè es reverteixin les conseqüències actuals del projecte. La primera citació s’ha fet aquest dissabte de manera representativa al complex a Vinaròs, dirigida a Florentino Pérez, president d’ACS, accionista majoritari del gestor de Castor, Escal UGS. També assenyalen al govern espanyol i al Banc Europeu d’Inversions. Blanca Bayas, de VOLT3, ha assenyalat que “els mil terratrèmols” que es van produir al territori no es poden revertir però sí que es pot exigir “el desmantellament de la plataforma”. També reclamen que els ciutadans no hagin de pagar “els fracassos” mitjançant un peatge a la factura del gas. El judici popular està impulsat pels organitzadors del VOLT3, que conformen la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), l’Observatori de Deute en la Globalització del Deute (ODG) i Enginyeria Sense Fronteres (ESF), conjuntament amb les plataformes locals, com la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i APLACA. Una setantena de persones han entregat, passant per sota de la porta del complex a Vinaròs, un sobre simbòlic amb la citació judicial a nom de Florentino Pérez, president d’ACS, que posseeix el 66,6% de les accions d’Escal UGS. A l’acte s’han llegit pancartes amb lemes com “Ni set ni foscor, que Florentino pagui el Castor” o “No pagarem el vostre fracàs”. Pel que fa al govern espanyol, VOLT3 apunta al govern espanyol com a segon responsable. Particularment, al ministeri d’Indústria, per prevaricació ambiental, mala administració i ajuda estatal encoberta. Pel que fa al Banc Europeu d’Inversió, els grups l’acusen de prevaricació ambiental, generació de deute il·legítim i de refinançament del model de gas a Castor per emissió de bons. Mònica Guiteras, del VOLT3, explica que el judici ha de servir per denunciar l’existència d’un “deute il·legítim” arran de la indemnització a pagar per part de l’Estat a Escal UGS, que paguen els ciutadans a través d’un peatge en el rebut del gas. “Ens fa pagar els fracassos quan les coses no van bé”, ha lamentat Guiteras, que ha afegit que, a més, “causa malestar i impacte ambiental a la població i al territori”. “No pensem pagar el seu deute”, ha protestat. La indemnització a Escal UGS és d’uns 1.440 MEUR.”Florentino ja ha cobrat una milionada i ho haurem de continuar pagant durant anys, però també mediambientalment”, ha afegit Joan Ferrando, de PDTS, que ha explicat que “tota la quantitat de ferro que hi ha és inútil perquè ni funciona ni funcionarà, i tot el que hi ha dins del mar i no podem veure”. “Podem dir que tota aquesta planta és il·legal perquè no s’adequa al permís d’obres que li va donar l’Ajuntament de Vinaròs”, ha recordat Ferrando davant el complex, que ha avisat que “podria ser que el consistori de Vinaròs hagués de desmantellar-la i pagar-ho entre tots”.El judici popular també permetrà donar veu a tots els ciutadans, exigir un control ciutadà i control i negligències en el projecte Castor, a més de demanar el desmantellament de la plataforma. “No per ser simbòlic deixa de ser important”, ha afegit Bayas. D’altra banda, Evelio Monfort, de la PDTS, ha apuntat que “almenys servirà per posar la cara roja a algú”.La intenció és que al procés popular hi hagi com a testimonis els afectats, com la PDTS o APLACA, i alguns ajuntaments del territori. D’altra banda, el tribunal serà constituït amb persones especialitzades en deute il·legítim i que formin part del món mediàtic, segons VOLT3. Al judici, a banda del projecte Castor, s’inclouran altres casos relacionats amb l’empresa que també tenen un impacte mediambiental. Seran casos com projectes d’AVE en altres comunitats o la dessaladora de Múrcia, així com d’altres estats, com una hidroelèctrica (Hidroeléctrica Renace) a Guatemala. La PDTS i APLACA han negat que iniciïn un procediment judicial popular per desconfiança al procés obert al Jutjat d’Instrucció de Primera Instància de Vinaròs que du la causa. “Estem convençuts que hi haurà una sentència condemnatòria: a l’administració i a l’Estat no ho sé; però a l’empresa, sí”, ha afirmat convençut Ferrando. “Un jutge és un jutge”, ha defensat, alhora que ha celebrat que la causa s’investigui des del jutjat de Vinaròs i no des de Madrid, com es va arribar a apuntar.Bayas, en canvi, ha afirmat que la ciutadania del territori es mereix un “judici just”, com podria ser un popular, i considera que el que s’està fent als jutjats de Vinaròs està fet a mida de les empreses. Divendres es va conèixer que el jutjat de primera instància de Vinaròs ha desestimat el recurs presentat per l’empresa concessionària del projecte Castor contra la personació de l’Associació d’Afectats per la Plataforma Castor i, així, permet que continuï com a acusació particular.
[ "país", "país valencià" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "VOLT3, que agrupa associacions com la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i Afectats per la plataforma Castor, ha dut a terme un judici popular contra el projecte Castor i han trobat culpables Florentino Pérez, l’Estat i el Banc Europeu d’Inversions. S'ha fet una citació simbòlica a Vinaròs a Florentino Pérez.", "a2": "Organitzacions mediambientals i cíviques, aplegades en el moviment VOLT3, han impulsat un judici popular contra el projecte Castor a Vinaròs. És un exemple de mala gestió dels recursos energètics i dels ajuts públics que generen un deute il·legítim per als ciutadans. Pretén ser un procés simbòlic contra les grans empreses (ACS), el govern espanyol i el Banc Europeu d'Inversions.", "a3": "Diverses plataformes d’afectats lliuren simbòlicament una citació judicial a Florentino Pérez per a un judici popular pel projecte Castor. El judici se celebrarà al juny a Barcelona i pretén pressionar les administracions perquè eliminin el peatge a la factura del gas i alhora donar veu als afectats d’aquest i casos similars. El tribunal estarà format per especialistes en deute il·legítim." }, "extractive": { "a1": "Diverses agrupacions sota el nom de VOLT3, amb organitzacions com la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i Afectats per la plataforma Castor (APLACA) han impulsat un judici popular contra el projecte Castor.\nMònica Guiteras, del VOLT3, explica que el judici ha de servir per denunciar l’existència d’un “deute il·legítim” arran de la indemnització a pagar per part de l’Estat a Escal UGS, que paguen els ciutadans a través d’un peatge en el rebut del gas.\n“Podem dir que tota aquesta planta és il·legal perquè no s’adequa al permís d’obres que li va donar l’Ajuntament de Vinaròs”, ha recordat Ferrando davant el complex, que ha avisat que “podria ser que el consistori de Vinaròs hagués de desmantellar-la i pagar-ho entre tots”.El judici popular també permetrà donar veu a tots els ciutadans, exigir un control ciutadà i control i negligències en el projecte Castor, a més de demanar el desmantellament de la plataforma.\n“Un jutge és un jutge”, ha defensat, alhora que ha celebrat que la causa s’investigui des del jutjat de Vinaròs i no des de Madrid, com es va arribar a apuntar.Bayas, en canvi, ha afirmat que la ciutadania del territori es mereix un “judici just”, com podria ser un popular, i considera que el que s’està fent als jutjats de Vinaròs està fet a mida de les empreses.", "a2": "Diverses agrupacions sota el nom de VOLT3, amb organitzacions com la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i Afectats per la plataforma Castor (APLACA) han impulsat un judici popular contra el projecte Castor.\nLa primera citació s’ha fet aquest dissabte de manera representativa al complex a Vinaròs, dirigida a Florentino Pérez, president d’ACS, accionista majoritari del gestor de Castor, Escal UGS.\nMònica Guiteras, del VOLT3, explica que el judici ha de servir per denunciar l’existència d’un “deute il·legítim” arran de la indemnització a pagar per part de l’Estat a Escal UGS, que paguen els ciutadans a través d’un peatge en el rebut del gas.\nEl judici popular també permetrà donar veu a tots els ciutadans, exigir un control ciutadà i control i negligències en el projecte Castor, a més de demanar el desmantellament de la plataforma.", "a3": "Diverses agrupacions sota el nom de VOLT3, amb organitzacions com la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i Afectats per la plataforma Castor (APLACA) han impulsat un judici popular contra el projecte Castor.\nMònica Guiteras, del VOLT3, explica que el judici ha de servir per denunciar l’existència d’un “deute il·legítim” arran de la indemnització a pagar per part de l’Estat a Escal UGS, que paguen els ciutadans a través d’un peatge en el rebut del gas.\n“Podem dir que tota aquesta planta és il·legal perquè no s’adequa al permís d’obres que li va donar l’Ajuntament de Vinaròs”, ha recordat Ferrando davant el complex, que ha avisat que “podria ser que el consistori de Vinaròs hagués de desmantellar-la i pagar-ho entre tots”. \nEl judici popular també permetrà donar veu a tots els ciutadans, exigir un control ciutadà i control i negligències en el projecte Castor, a més de demanar el desmantellament de la plataforma." }, "extreme": { "a1": "Diverses agrupacions sota el nom de VOLT3 han impulsat un judici popular contra el projecte Castor.", "a2": "Organitzacions cíviques organitzen un judici popular contra Florentino Pérez, el govern espanyol i el BEI, per l’escàndol del projecte Castor.", "a3": "Plataformes d’afectats impulsen un judici popular contra el projecte Castor, amb el lliurament simbòlic de la citació a Florentino Pérez." } }
246
‘Les bones nenes’ i ‘Una història normal’, guanyadores del premi del jurat del festival VOC
Òmnium Cultural organitza aquesta mostra, que vol difondre les produccions audiovisuals en català
Després de dues setmanes rondant per tot el país, aquest vespre s’ha fet el lliurament de premis de la Mostra d’Audiovisual en Català VOC que organitza Òmnium Cultural. Té com a objectiu estimular la producció de continguts audiovisuals de qualitat en llengua catalana, contribuir a la seva difusió i ampliar-ne el públic. En l’acte, presentat per l’actriu Txe Arana, s’han anunciat els guanyadors en les tres categories del festival: documentari, curtmetratge i websèries, videoblogs i nous formats web. En el cas de les obres presentades com a documentaris i curtmetratges, s’han atorgat per una banda els premis del jurat format pels professionals de rellevància en el món del cinema Carol López, Judith Colell, Alba Cros, Marc Recha i Belén López. El premi se l’ha endut el realitzador valencià Ernest J. Sorrentino pel seu projecte Una història normal, que explica la història quotidiana de dues persones que tornen a treballar després d’un temps sense fer-ho. Els membres del jurat han destacat l’honestedat de l’obra a l’hora de visualitzar l’esquizofrènia i la seva proposta visual. I per un altre costat s’ha lliurat el premi del públic, resultant de les votacions en els 32 municipis de tot el país que han participat en la mostra. Aquest se l’ha endut Josep Maria Domènech pel documentari Comerç 08003 que fa un recorregut per sis comerços tradicionals de Barcelona que parlen de la seva història i de la de la ciutat. Les bones nenes, de la directora osonenca Clara Roquet, ha guanyat el premi en la categoria de curtmetratges. Versa sobre l’adolescència i el pas a la vida adulta de dues germanes que s’han criat envoltades de cavalls. El títol compta amb un bon recorregut per festivals de curtmetratges d’arreu. Clara Roquet va ser co-guionista a l’aclamada 10.000 km de Carlos Marqués-Marcet. Els membres del han valorat el treball d’observació de la directora, que construeix una mirada íntima i personal sobre un món propi del tot reconeixible. El premi del públic en la categoria de curtmetratges l’ha guanyat L’escarabat al final del carrer, un film realitzat pel director d’Alzira Joan Vives. narra la vida de l’Amadeo, un home tranquil que viu en poble de València. Des que va morir la seva dona, es dedica en cos i ànima a tenir cura del seu sogre invàlid. Un bon dia, rebrà una premonició inesperada: li queden set dies de vida. L’obra va guanyar el premi al Millor Curtmetratge Iberoamericà al Festival de Guadalajara, a Mèxic. I en el cas de la categoria de websèries, videoblogs i nous formats web, l’obra guanyadora ha estat fruit de les votacions dels usuaris a través de la xarxa. L’escollida ha estat la websèrie en format sitcom Les tres bessones, de Miquel Àvila. La trama al voltant de la suposada vida adolescent dels famosos personatges de les Tres Bessones, els icònics dibuixos animats creats per Roser Capdevila fa més de quaranta anys. Mostra d’Audiovisual en Català VOC: una de les poques oportunitats de veure cinema fet íntegrament en català El VOC va néixer amb l’impuls del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que també ha volgut ser present al lliurament a premis a través d’una carta escrita a la presó i que ha llegit el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri: ‘El VOC creix i amb el festival creix el compromís de normalitzar l’ús de la llengua en tots els àmbits i arreu dels Països Catalans. Content de saber del potencial dels joves creadors. Us admiro!’. El president d’Òmnium Cultural també ha posat en valor la llibertat d’expressió i ha dit que és una conquesta fràgil. ‘Sense esperit crític no hi pot haver democràcia i avui la censura d’un règim caducat persegueix idees i passa com una piconadora per sobre l’humor, les lletres de cançons, els llibres i els artistes incòmodes. Però la resistència és la paraula i la memòria; és a dir, la cultura. I malgrat tot militem en l’humanisme i la tendresa per fer front a l’odi i la intransigència’, ha tancat.
[ "cultura", "cinema" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Aquest vespre s'han lliurat els premis de la Mostra d’Audiovisual en Català VOC que organitza Òmnium Cultural i que té com a objectiu estimular la producció de continguts audiovisuals de qualitat en llengua catalana. El jurat del festival VOC ha premiat les produccions de \"Les bones nenes\" i \"Una història normal\", entre d'altres.", "a2": "Els premis VOC de la Mostra d'Audiovisual en Català, organitzats per Òmnium Cultural, reconeixen documentals i curtmetratges que s'han mostrat per tot el país durant dues setmanes. Es tracta d'obres fetes íntegrament en català i que reben, d'una banda, els premis d'un jurat format per professionals i, d'altra banda, els premis del públic que ha votat allà on s’han projectat.", "a3": "Òmnium Cultural organitza la Mostra d’Audiovisual en Català VOC, que recorre el país durant dues setmanes, i lliura els premis en les categories de documental, curtmetratge i nous formats. A la primera, ha guanyat el documental d’Ernest Sorrentino, “Una història normal”. A la segona, “Les bones nenes”, de Clara Roquet. I a la tercera, \"Les tres bessones\", de Miquel Àvila." }, "extractive": { "a1": "Després de dues setmanes rondant per tot el país, aquest vespre s’ha fet el lliurament de premis de la Mostra d’Audiovisual en Català VOC que organitza Òmnium Cultural.\nEn l’acte, presentat per l’actriu Txe Arana, s’han anunciat els guanyadors en les tres categories del festival: documentari, curtmetratge i websèries, videoblogs i nous formats web. \nLes bones nenes, de la directora osonenca Clara Roquet, ha guanyat el premi en la categoria de curtmetratges.\nI per un altre costat s’ha lliurat el premi del públic, resultant de les votacions en els 32 municipis de tot el país que han participat en la mostra.", "a2": "Després de dues setmanes rondant per tot el país, aquest vespre s’ha fet el lliurament de premis de la Mostra d’Audiovisual en Català VOC que organitza Òmnium Cultural.\nEn l’acte, presentat per l’actriu Txe Arana, s’han anunciat els guanyadors en les tres categories del festival: documentari, curtmetratge i websèries, videoblogs i nous formats web. \nEn el cas de les obres presentades com a documentaris i curtmetratges, s’han atorgat per una banda els premis del jurat format pels professionals de rellevància en el món del cinema Carol López, Judith Colell, Alba Cros, Marc Recha i Belén López.\nEl VOC va néixer amb l’impuls del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que també ha volgut ser present al lliurament a premis a través d’una carta escrita a la presó i que ha llegit el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri: ‘El VOC creix i amb el festival creix el compromís de normalitzar l’ús de la llengua en tots els àmbits i arreu dels Països Catalans.", "a3": "Després de dues setmanes rondant per tot el país, aquest vespre s’ha fet el lliurament de premis de la Mostra d’Audiovisual en Català VOC que organitza Òmnium Cultural.\nEn l’acte, presentat per l’actriu Txe Arana, s’han anunciat els guanyadors en les tres categories del festival: documentari, curtmetratge i websèries, videoblogs i nous formats web.\nEl premi se l’ha endut el realitzador valencià Ernest J. Sorrentino pel seu projecte Una història normal, que explica la història quotidiana de dues persones que tornen a treballar després d’un temps sense fer-ho. \nLes bones nenes, de la directora osonenca Clara Roquet, ha guanyat el premi en la categoria de curtmetratges.\nL’escollida ha estat la websèrie en format sitcom Les tres bessones, de Miquel Àvila. " }, "extreme": { "a1": "El jurat del festival VOC, organitzat per Òmnium Cultural, ha premiat \"Les bones nenes\" i \"Una història normal\", entre altres produccions.", "a2": "Jordi Cuixart és present al lliurament dels premis VOC d’audiovisual en català a través d'una carta des de la presó.", "a3": "Òmnium Cultural lliura els premis de la Mostra d’Audiovisual en Català VOC a “Les bones nenes” i “Una història normal”." } }
20
Clam per la desobediència, dos anys després
La commemoració del 20-S es converteix en una crida a la mobilització post-sentència
Dos anys després del 20-S, davant la conselleria d’Economia, una multitud ha tornat a proclamar que els carrers seran sempre seus. ‘A les portes de la sentència del Suprem, continuem convocats, continuem mobilitzats fins que tothom sigui lliure’, ha sentenciat l’actriu i escriptora Estel Solé, conductora de l’acte. Si el nombre de congregats estava a anys llum de la manifestació de la Diada, l’ambient que s’hi respirava també era totalment diferent. No hi havia ni rastre de l’ensopiment que es palpava entorn de la plaça d’Espanya fa poc més d’una setmana, com una espessa resignació. Aquesta vegada, els habituals ‘presos polítics, llibertat’ i ‘independència’ sonaven com a preludi d’alguna cosa que forçosament haurà de passar. Si no, enterraran una part de l’electorat independentista en un fangar de frustració col·lectiva a l’altura de les expectatives que han generat els partits i les entitats independentistes amb la resposta al Suprem. Potser era la proximitat de la sentència, o potser és que el record del que va passar fa dos anys ha agitat la gentada que s’ha acostat a l’acte organitzat per Òmnium i l’ANC, però alguna cosa semblava haver-se despertat del tot. Ho diu Jordi Cuixart, ho ha dit el president de la Generalitat i ho repetien aquesta tarda els manifestants: ‘Ho tornarem a fer.’ És un lema encara ambigu en espera d’una concreció que triga a arribar. Però el crit d’avui ressonava gairebé com una exigència als polítics que han seguit l’acte al peu de l’escenari, quan encara no han traçat una resposta institucional a la sentència compartida amb l’ANC i Òmnium. D’ERC, hi havia la plana major. Hi eren el president del parlament, Roger Torrent; el vice-president del govern, Pere Aragonès; el cap de files d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall; el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià; i la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta. Fa dos anys, el jutjat número 13 de Barcelona va posar el focus en el departament d’Oriol Junqueras, que es va convertir en el nucli principal d’atenció dels escorcolls, tot i que n’hi va haver una quarantena més i disset detinguts, a més de l’intent fallit de la policia espanyola d’entrar a la seu de la CUP sense ordre judicial. Per part de JxCat, hi han assistit el portaveu al parlament, Eduard Pujol; la portaveu de JxCat al congrés espanyol, Laura Borràs, i diputats com Gemma Geis, Aurora Madaula, Francesc de Dalmases, Pep Puig i Pep Riera. De la CUP, Eulàlia Reguant i la diputada Natàlia Sánchez. També hi ha estat Camil Ros, de la UGT. L’escorcoll d’aquell dia, amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez fent una crida a la dissolució de la protesta sobre el cotxe destrossat de la Guàrdia Civil espanyola, es va convertir en un parany que va acabar amb el seu empresonament preventiu per un presumpte delicte de sedició. ‘És evident que l’estat buscava qualsevol excusa per a criminalitzar aquest moviment, que és pacífic i, a partir del dia d’avui, van començar a construir un relat fals de violència, com hem vist en el judici’, ha denunciat el vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri. Però més que un plany per la repressió, l’energia dels manifestants ha esdevingut un clam per la desobediència. Llegint un text de Jordi Sànchez, l’ex-diputada de la CUP Gabriela Serra ha arrencat grans aplaudiments quan ha cridat: ‘Volíem votar i vàrem votar! I això és el que tard o d’hora tornarem a fer: vencerem la por, desobeirem i guanyarem.’ El ‘desobeirem’ era un afegit seu, i ha provocat grans aplaudiments. N’hi ha hagut molts més. La desobediència ha estat una constant ovacionada en els textos de Sànchez i Cuixart que representants de la societat civil i familiars dels dos presos polítics han llegit des de l’escenari. ‘Quan una prohibició atempta contra els nostres drets la nostra obligació és desobeir-la’, ha dit Joan Guisado, de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, llegint Sànchez. I també ho ha fet el sociòleg Salvador Cardús, amb un altre text de l’ex-president de l’ANC: ‘És en la defensa de les causes justes on la desobediència esdevé una acció moralment legítima i políticament necessària.’ Carles Vicente, d’Unió de Pagesos, hi ha insistit posant veu a un altre text de Cuixart: ‘Desobeïm el sistema perquè obeïm els drets humans.’ Han passat dos anys, però la tarda d’avui queda lluny del dia en què va esclatar tot, quan l’1-O semblava empènyer el país a una cruïlla sense retorn. Malgrat la gentada, no s’hi ha reunit tanta gent com llavors, ni els que hi han estat eren exactament els mateixos. Faltaven, sobretot, els joves. Els estudiants que aquells dies ho van donar tot i que, després d’aquella tardor convulsa, no han tornat a sortir amb la mateixa força al carrer. Falten poques setmanes per a la sentència. Així ho ha assegurat el ben informat fiscal José Zaragoza, que sembla dominar el calendari amb què treballen els jutges del Tribunal Suprem. I aleshores sorgeix la pregunta. Es pot reviure l’esperança col·lectiva d’aquell octubre?
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Un grup de gent s'ha manifestat davant la conselleria d'Economia per recordar els fets del 20-S de fa dos anys: l'escorcoll del departament de Junqueres, l'intent fallit de la policia espanyola d'entrar a la seu de la CUP sense ordre judicial i el parany que va acabar amb l'empresonament de Cuixart i Sànchez. S'han sentit crits de desobediència.", "a2": "Quan es commemoren dos anys dels escorcolls i detencions del 20-S, i pocs dies abans de la sentència del Suprem, s'ha celebrat una manifestació on representants d’ERC, de JxCat i de la CUP, entre d'altres, han llegit textos de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. S'han recordat els presos i exiliats, i s'han fet crides a la desobediència i la mobilització.", "a3": "Poques setmanes abans de la sentència del Tribunal Suprem, les forces independentistes clamen per la desobediència i la independència en un acte commemoratiu del 20-S. S’hi apleguen les forces polítiques, sindicats i entitats civils per llegir textos dels presos polítics i recordar la mobilització cap a la llibertat. Malgrat que hi havia molta, faltaven els joves, principalment." }, "extractive": { "a1": "Dos anys després del 20-S, davant la conselleria d’Economia, una multitud ha tornat a proclamar que els carrers seran sempre seus.\nL’escorcoll d’aquell dia, amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez fent una crida a la dissolució de la protesta sobre el cotxe destrossat de la Guàrdia Civil espanyola, es va convertir en un parany que va acabar amb el seu empresonament preventiu per un presumpte delicte de sedició.\nFa dos anys, el jutjat número 13 de Barcelona va posar el focus en el departament d’Oriol Junqueras, que es va convertir en el nucli principal d’atenció dels escorcolls, tot i que n’hi va haver una quarantena més i disset detinguts, a més de l’intent fallit de la policia espanyola d’entrar a la seu de la CUP sense ordre judicial.\nLa desobediència ha estat una constant ovacionada en els textos de Sànchez i Cuixart que representants de la societat civil i familiars dels dos presos polítics han llegit des de l’escenari.", "a2": "Dos anys després del 20-S, davant la conselleria d’Economia, una multitud ha tornat a proclamar que els carrers seran sempre seus.\nFa dos anys, el jutjat número 13 de Barcelona va posar el focus en el departament d’Oriol Junqueras, que es va convertir en el nucli principal d’atenció dels escorcolls, tot i que n’hi va haver una quarantena més i disset detinguts, a més de l’intent fallit de la policia espanyola d’entrar a la seu de la CUP sense ordre judicial.\nL’escorcoll d’aquell dia, amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez fent una crida a la dissolució de la protesta sobre el cotxe destrossat de la Guàrdia Civil espanyola, es va convertir en un parany que va acabar amb el seu empresonament preventiu per un presumpte delicte de sedició.\nHan passat dos anys, però la tarda d’avui queda lluny del dia en què va esclatar tot, quan l’1-O semblava empènyer el país a una cruïlla sense retorn.", "a3": "Dos anys després del 20-S, davant la conselleria d’Economia, una multitud ha tornat a proclamar que els carrers seran sempre seus.\nPotser era la proximitat de la sentència, o potser és que el record del que va passar fa dos anys ha agitat la gentada que s’ha acostat a l’acte organitzat per Òmnium i l’ANC, però alguna cosa semblava haver-se despertat del tot.\nFa dos anys, el jutjat número 13 de Barcelona va posar el focus en el departament d’Oriol Junqueras, que es va convertir en el nucli principal d’atenció dels escorcolls, tot i que n’hi va haver una quarantena més i disset detinguts, a més de l’intent fallit de la policia espanyola d’entrar a la seu de la CUP sense ordre judicial.\nL’escorcoll d’aquell dia, amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez fent una crida a la dissolució de la protesta sobre el cotxe destrossat de la Guàrdia Civil espanyola, es va convertir en un parany que va acabar amb el seu empresonament preventiu per un presumpte delicte de sedició." }, "extreme": { "a1": "Manifestants a la conselleria d'Economia per commemorar els fets del 20-S de fa dos anys i reclamar desobediència.", "a2": "Líders i figures de l’independentisme commemoren els fets del 20-S de 2017 i denuncien la situació dels polítics presos i exiliats.", "a3": "Acte de record pel 20-S, dos anys després, als crits de “Desobediència” i “Ho tornarem a fer”." } }
1,861
El tsunami social que ens urgeix afrontar
«El que ens hauria de preocupar des de la vessant de les polítiques socials i de benestar és la distància enorme que trobem entre la riquesa que produïm i la realitat social del país»
El benestar i la cohesió social a Catalunya presenten signes d'alarma. Per un altre cantó, la magnitud de la crisi econòmica i financera iniciada els anys 2007-2008 ha estat determinant per accentuar-ne la magnitud i l'abast: així, per exemple, la població que viu per sota del llindar de pobresa ha augmentat, entre els anys 2007 i 2018, d'un 18,2% a un 21,3%. Una pobresa que s'acarnissa especialment amb les dones i la població immigrada. Alhora, observem fenòmens més recents com els de la dificultat en l'accés a l'habitatge (el nombre de famílies desnonades arriba a 13.041) o els salaris i contractacions que no permeten viure dignament: la taxa dels recentment anomenats "treballadors pobres" és del 14,4% (gairebé 500.000 persones), molt superior a països com Alemanya (9,1%), França (7,4%) i, fins i tot, superior a la mitjana espanyola (13,1%). La taxa d'envelliment es troba en el 18.7% de la població. Probablement, l'indicador que amb més cruesa així ho posa de manifest és el de progrés social a escala europea. D'acord amb l'Índex Europeu de Progrés Social, Catalunya es troba en la posició 163 (sobre un total de 272 regions europees), una classificació exageradament inferior a la que ens correspon en termes de riquesa, on ens posicionem en el lloc 68. Podem afirmar, en aquest sentit, que Catalunya no aconsegueix traduir el creixement econòmic en major benestar i cohesió social. Cal també una nova mirada a la realitat social, on el coneixement, la recerca i la innovació social siguin factors crítics per a la millora. De fet, avui en dia des de la ciència política, la sociologia i l'economia s'adverteix dels perills que les desigualtats i la manca d'horitzons dignes per a àmplies capes de la societat tenen per a la democràcia i que en part expliquen el creixement de fenòmens com el populisme, el feixisme i la desafecció política i envers les institucions. Malgrat aquesta panoràmica que he descrit resumidament, és cert que des de les polítiques públiques i l'acció social s'han dut a terme i es duen a terme iniciatives i projectes que van en la bona direcció. Cal dir també que sobre el sector social (que inclou les administracions públiques i el propi tercer sector social) plana una sensació d'haver d'afrontar realitats molt dures i complexes amb unes eines (organitzatives, financeres, d'anàlisi, de recerca i innovació) sovint febles. La comparativa clàssica amb la fortalesa del sector sanitari al nostre país és recurrent i alhora certa: així com hem sabut bastir un sistema de salut de qualitat que en part és referent al món desenvolupat (malgrat les seves mancances i les problemàtiques dels darrers anys), no hem pogut o sabut edificar històricament un sistema de serveis socials robust, amb les conseqüències que tot això comporta en una societat cada cop més desigual i que afronta realitats tan importants com la pobresa infantil, les desigualtats educatives, l'atur i la precarització del mercat de treball, la immigració, l'habitatge o la vellesa. El II Pla Estratègic de Serveis Socials 2020-2024 de la Generalitat ha de constituir, en tot aquest context, un instrument adequat per fer front als reptes sociodemogràfics de Catalunya. El Pla, el document de bases del qual ha estat elaborat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, es troba actualment sotmès a un procés participatiu, per tal d'incorporar-hi les aportacions de la ciutadania i, sobretot, de les persones expertes i els professionals dels serveis socials. El Pla, que busca cohesionar, universalitzar i fer més efectiu el Servei Català de Serveis Socials, tot garantint una atenció centrada en la persona i la seva interacció familiar i comunitària, presenta cinc palanques de transformació, entre les quals m'agradaria posar èmfasi en la quarta, sobre "Governança i Coneixement". Aquesta hauria d'ajudar a estructurar un imprescindible marc de recerca, innovació i coneixement en l'àmbit social i reforçar les capacitats dels seus i les seves professionals a través de la formació de base, alhora que atorgar al sistema públic de serveis socials la qualitat, el prestigi i el valor que requereix. Així mateix, el Govern de la Generalitat va aprovar recentment el Pla nacional per a la implementació de l'Agenda 2030 a Catalunya, i l'impuls de l'anomenada Aliança Catalunya 2030 entre actors institucionals i privats per fer efectius els Objectius de Desenvolupament Sostenible a Catalunya. L'Agenda 2030 inclou, com a objectius, molts dels referits a la cohesió social que hem esmentat. L'Agenda d'innovació social es proposa, en aquest marc, desplegar projectes per donar respostes concertades als reptes socials.
[ "la lupa del sector públic" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "En els últims deu anys, el nombre de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa a Catalunya ha augmentat un 3 %. Segons l'Índex Europeu de Progrés Social, Catalunya es troba en la posició 163 (de 272), mentre que en termes de riquesa, ocupa la posició 68. No s'aconsegueix traduir el creixement econòmic en benestar social.", "a2": "El II Pla Estratègic de Serveis Socials 2020-2024, adoptat per la Generalitat, busca enfortir i universalitzar els serveis socials catalans. Les dades demostren que el benestar i la cohesió social a Catalunya se situa molt per sota del desenvolupament econòmic del país. Això posa en perill la mateixa democràcia i fomenta fenòmens com el populisme, el feixisme o la desafecció política.", "a3": "La Generalitat treballa en un pla estratègic de serveis socials amb la participació de ciutadans, experts i professionals. Cal revertir la desigualtat i augmentar el benestar i la cohesió social a Catalunya gràcies al creixement econòmic que sí que s’experimenta, però no acaba d’arribar a la població general. Segons indicadors socials europeus, Catalunya es troba a la posició 163 de 272." }, "extractive": { "a1": "Per un altre cantó, la magnitud de la crisi econòmica i financera iniciada els anys 2007-2008 ha estat determinant per accentuar-ne la magnitud i l'abast: així, per exemple, la població que viu per sota del llindar de pobresa ha augmentat, entre els anys 2007 i 2018, d'un 18,2% a un 21,3%. \nD'acord amb l'Índex Europeu de Progrés Social, Catalunya es troba en la posició 163 (sobre un total de 272 regions europees), una classificació exageradament inferior a la que ens correspon en termes de riquesa, on ens posicionem en el lloc 68.\nDe fet, avui en dia des de la ciència política, la sociologia i l'economia s'adverteix dels perills que les desigualtats i la manca d'horitzons dignes per a àmplies capes de la societat tenen per a la democràcia i que en part expliquen el creixement de fenòmens com el populisme, el feixisme i la desafecció política i envers les institucions.\nLa comparativa clàssica amb la fortalesa del sector sanitari al nostre país és recurrent i alhora certa: així com hem sabut bastir un sistema de salut de qualitat que en part és referent al món desenvolupat (malgrat les seves mancances i les problemàtiques dels darrers anys), no hem pogut o sabut edificar històricament un sistema de serveis socials robust, amb les conseqüències que tot això comporta en una societat cada cop més desigual i que afronta realitats tan importants com la pobresa infantil, les desigualtats educatives, l'atur i la precarització del mercat de treball, la immigració, l'habitatge o la vellesa.", "a2": "D'acord amb l'Índex Europeu de Progrés Social, Catalunya es troba en la posició 163 (sobre un total de 272 regions europees), una classificació exageradament inferior a la que ens correspon en termes de riquesa, on ens posicionem en el lloc 68.\nDe fet, avui en dia des de la ciència política, la sociologia i l'economia s'adverteix dels perills que les desigualtats i la manca d'horitzons dignes per a àmplies capes de la societat tenen per a la democràcia i que en part expliquen el creixement de fenòmens com el populisme, el feixisme i la desafecció política i envers les institucions.\nLa comparativa clàssica amb la fortalesa del sector sanitari al nostre país és recurrent i alhora certa: així com hem sabut bastir un sistema de salut de qualitat que en part és referent al món desenvolupat (malgrat les seves mancances i les problemàtiques dels darrers anys), no hem pogut o sabut edificar històricament un sistema de serveis socials robust, amb les conseqüències que tot això comporta en una societat cada cop més desigual i que afronta realitats tan importants com la pobresa infantil, les desigualtats educatives, l'atur i la precarització del mercat de treball, la immigració, l'habitatge o la vellesa.\nEl Pla, que busca cohesionar, universalitzar i fer més efectiu el Servei Català de Serveis Socials, tot garantint una atenció centrada en la persona i la seva interacció familiar i comunitària, presenta cinc palanques de transformació, entre les quals m'agradaria posar èmfasi en la quarta, sobre \"Governança i Coneixement\".", "a3": "De fet, avui en dia des de la ciència política, la sociologia i l'economia s'adverteix dels perills que les desigualtats i la manca d'horitzons dignes per a àmplies capes de la societat tenen per a la democràcia i que en part expliquen el creixement de fenòmens com el populisme, el feixisme i la desafecció política i envers les institucions.\nLa comparativa clàssica amb la fortalesa del sector sanitari al nostre país és recurrent i alhora certa: així com hem sabut bastir un sistema de salut de qualitat que en part és referent al món desenvolupat (malgrat les seves mancances i les problemàtiques dels darrers anys), no hem pogut o sabut edificar històricament un sistema de serveis socials robust, amb les conseqüències que tot això comporta en una societat cada cop més desigual i que afronta realitats tan importants com la pobresa infantil, les desigualtats educatives, l'atur i la precarització del mercat de treball, la immigració, l'habitatge o la vellesa.\nEl II Pla Estratègic de Serveis Socials 2020-2024 de la Generalitat ha de constituir, en tot aquest context, un instrument adequat per fer front als reptes sociodemogràfics de Catalunya.\nAquesta hauria d'ajudar a estructurar un imprescindible marc de recerca, innovació i coneixement en l'àmbit social i reforçar les capacitats dels seus i les seves professionals a través de la formació de base, alhora que atorgar al sistema públic de serveis socials la qualitat, el prestigi i el valor que requereix." }, "extreme": { "a1": "Catalunya no aconsegueix traduir el creixement econòmic en benestar i cohesió social, i això provoca apatia política, entre d'altres.", "a2": "La Generalitat treballarà per desenvolupar un sistema de serveis socials robust a través del nou Pla Estratègic de Serveis Socials.", "a3": "La Generalitat elabora un pla per millorar el benestar i la cohesió social a Catalunya, i revertir les desigualtats." } }
739
Reunions a corre-cuita per a evitar el fracàs de la COP25
La cimera s'hauria d'haver acabat ahir, però no s'ha tancat cap acord per a posar en marxa l'Acord de París
El fracàs plana sobre la cimera del clima que se celebra des de fa tretze dies i la frustració impera entre moltes delegacions oficials, davant la impossibilitat de tirar endavant un acord ambiciós que alineï el compromís polític amb les evidències científiques i les demandes socials. La Presidència xilena de la COP25 ha estat objecte avui de les crítiques d’una gran part dels delegats que han intervingut per a fer balanç en una sessió a l’inici d’aquesta jornada de pròrroga, després de la qual s’havia de celebrar el plenari de tancament i donar carpetada als acords. Tanmateix, aquest s’ha posposat durant el dia en reiterades ocasions. Els més contundents contra la presidència xilena han estat les organitzacions no governamentals, que han advertit avui que l’últim text que s’ha presentat retrotreu la negociació climàtica a temps anteriors a l’Acord de París de 2015. ‘Decebedor’ , ‘inacceptable’, ‘feble’, ‘injust’ i fins a ‘immoral’: són alguns dels adjectius que els representants d’organitzacions conservacionistes i científics han dedicat al text que havia presentat la presidència. Les principals diferències que continuen separant a molts països i impedint l’acord se centren en l’ambició climàtica; alguns, liderats per la Unió Europea (UE), incideixen en la importància que l’any vinent tots els estats que s’han sumat a l’Acord de París revisin a l’alça els seus compromisos per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (les anomenades Contribucions Nacionals Determinades). Altres països, entre ells el Brasil, la Xina i l’Índia, prefereixen d’alentir aquestes contribucions a l’alça i donen una major prioritat a les revisions dels compromisos financers de les nacions més desenvolupades per a contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic en les més vulnerables. Encara distancia molt a les parts la regulació dels mercats de carboni (l’article 6 de l’Acord de París) i la seva ordenació en un sistema únic i transparent que ordeni el comerç de drets d’emissió de diòxid de carboni a tot el món. Persisteixen dos grans esculls relacionats amb els mercats de carboni: un, el referit a la doble comptabilitat que alguns països volen evitar i, un altre, el relatiu a la transició dels romanents de drets d’emissions que alguns estats conserven del Protocol de Kyoto i que pretenen mantenir en la transició a l’Acord de París. Moltes de les parts presents en la Conferència defensen que es deixin de banda els assumptes més tècnics i sofisticats d’aquesta regulació dels mercats de carboni fins a una altra cita per a no blocar o impedir l’acord final, ja que aquesta falta de consens no impedeix que l’Acord de París entri plenament en vigor el 2020. Alguns països han estat també molt crítics amb la prioritat que concedeix el text a l’informe científic sobre els oceans enfront del de l’ús de la terra; precisament Xile, que presideix aquesta cimera, ha tingut des de l’inici un interès molt marcat per que aquesta fos la ‘COP Blava’. La COP25 ha agafat una especial rellevància pel fet de tractar-se de l’última negociació climàtica mundial abans de l’entrada en vigor de l’Acord París, que compromet els països a evitar que la temperatura del planeta creixi per sobre d’1,5 graus aquest segle, per a evitar els efectes més catastròfics de l’escalfament. La presidència xilena ha expressat la seva confiança que la cimera aprovi un text final que introdueixi l’objectiu de combatre amb ‘més ambició’ l’emergència climàtica, en resposta a la demanda expressada per diverses parts en el plenari de la conferència. El responsable de la delegació xilena, Andrés Landerretche, ha comparegut en una conferència de premsa aquesta tarda, hores abans de la celebració del plenari amb el qual la cimera hauria de posar fi a les seves reunions, després de tretze dies d’activitats i negociacions a Madrid. Ara bé, les hores fixades per a aquest plenari final han tingut constants ajornaments des d’ahir. El coordinador xilè ha reiterat avui que espera que totes les parts recolzin en el pròxim plenari aquest document que, segons ha explicat, tracta de lluitar amb ‘més ambició’ contra el canvi climàtic.
[ "societat", "educació" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Després de 13 dies de cimera del clima, sobresurten sentiments de fracàs i frustració per la incapacitat d'arribar a un acord entre polítics i demandes socials. Les ONG reclamen que l'última proposta presentada no millora la negociació climàtica de París del 2015, però la presidència xilena de la COP25 confia que la cimera aprovi un text satisfactori per a tothom.", "a2": "La cimera del clima COP25 corre el risc de concloure amb un fracàs, atesa la incapacitat de la presidència xilena per tirar endavant un acord ambiciós. Els països liderats per la UE insisteixen a revisar els compromisos de reducció d'emissions de gasos; mentre que altres països defensen moderar-los en favor dels compromisos financers de les nacions desenvolupades.", "a3": "La COP25 no aconsegueix resultats ambiciosos per frenar l’augment de la temperatura durant aquest segle. La presidència xilena rep crítiques, especialment de les ONG, perquè els compromisos fins ara no només no avancen, sinó que reculen respecte de l’Acord de París de 2015. Ajornaments i negociacions d’última hora busquen evitar el fracàs de la cimera i la frustració de les delegacions." }, "extractive": { "a1": "El fracàs plana sobre la cimera del clima que se celebra des de fa tretze dies i la frustració impera entre moltes delegacions oficials, davant la impossibilitat de tirar endavant un acord ambiciós que alineï el compromís polític amb les evidències científiques i les demandes socials. \nLa Presidència xilena de la COP25 ha estat objecte avui de les crítiques d’una gran part dels delegats que han intervingut per a fer balanç en una sessió a l’inici d’aquesta jornada de pròrroga, després de la qual s’havia de celebrar el plenari de tancament i donar carpetada als acords.\nEls més contundents contra la presidència xilena han estat les organitzacions no governamentals, que han advertit avui que l’últim text que s’ha presentat retrotreu la negociació climàtica a temps anteriors a l’Acord de París de 2015.\nLa presidència xilena ha expressat la seva confiança que la cimera aprovi un text final que introdueixi l’objectiu de combatre amb ‘més ambició’ l’emergència climàtica, en resposta a la demanda expressada per diverses parts en el plenari de la conferència.", "a2": "El fracàs plana sobre la cimera del clima que se celebra des de fa tretze dies i la frustració impera entre moltes delegacions oficials, davant la impossibilitat de tirar endavant un acord ambiciós que alineï el compromís polític amb les evidències científiques i les demandes socials.\nLes principals diferències que continuen separant a molts països i impedint l’acord se centren en l’ambició climàtica; alguns, liderats per la Unió Europea (UE), incideixen en la importància que l’any vinent tots els estats que s’han sumat a l’Acord de París revisin a l’alça els seus compromisos per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (les anomenades Contribucions Nacionals Determinades). \nAltres països, entre ells el Brasil, la Xina i l’Índia, prefereixen d’alentir aquestes contribucions a l’alça i donen una major prioritat a les revisions dels compromisos financers de les nacions més desenvolupades per a contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic en les més vulnerables.\nLa presidència xilena ha expressat la seva confiança que la cimera aprovi un text final que introdueixi l’objectiu de combatre amb ‘més ambició’ l’emergència climàtica, en resposta a la demanda expressada per diverses parts en el plenari de la conferència.", "a3": "El fracàs plana sobre la cimera del clima que se celebra des de fa tretze dies i la frustració impera entre moltes delegacions oficials, davant la impossibilitat de tirar endavant un acord ambiciós que alineï el compromís polític amb les evidències científiques i les demandes socials.\nLa Presidència xilena de la COP25 ha estat objecte avui de les crítiques d’una gran part dels delegats que han intervingut per a fer balanç en una sessió a l’inici d’aquesta jornada de pròrroga, després de la qual s’havia de celebrar el plenari de tancament i donar carpetada als acords.\nEls més contundents contra la presidència xilena han estat les organitzacions no governamentals, que han advertit avui que l’últim text que s’ha presentat retrotreu la negociació climàtica a temps anteriors a l’Acord de París de 2015.\nLa presidència xilena ha expressat la seva confiança que la cimera aprovi un text final que introdueixi l’objectiu de combatre amb ‘més ambició’ l’emergència climàtica, en resposta a la demanda expressada per diverses parts en el plenari de la conferència." }, "extreme": { "a1": "Després de 13 dies de cimera del clima, encara no hi ha acord que satisfaci tothom.", "a2": "La dificultat per assolir un acord sobre els compromisos d'emissions de gasos amenaça d’abocar al fracàs la COP25.", "a3": "La COP25 no acaba encara per manca d’acord ambiciós pel canvi climàtic abans que el protocol de París sigui vigent." } }
2,842
Absolen un jove banyolí acusat de destrossar un cotxe com a revenja pensant-se que era el dels seus veïns
La sentència deixa palès que existia una enemistat manifesta però conclou que no hi ha proves per condemnar-lo
El Jutjat Penal 2 de Girona ha absolt un jove banyolí acusat de destrossar un cotxe com a revenja pensant-se que era el dels seus veïns, amb qui tenia una enemistat manifesta. Els fets van passar fa dos anys i mig a Serinyà (Pla de l'Estany). L'acusat es portava malament amb els veïns de baix. Tant, que va arribar a barallar-s'hi i va colpejar l'home que vivia sota seu. Aquella matinada, després que els veïns tornessin de denunciar-lo, un individu va destrossar un cotxe aparcat prop de l'edifici on vivien. Li va arrencar un retrovisor, va trencar el vidre del darrere, el va ratllar dels dos laterals i en va abonyegar el sostre. El cotxe, un Seat Ibiza, era de la mateixa marca i model que el dels veïns. Però no era el seu, sinó el d'una altra dona. L'afectada va portar el jove a judici, acusant-lo de ser l'autor de les destrosses. El noi, defensat per l'advocat Jordi Colomer, s'enfrontava a una multa de 6.000 euros i a pagar una indemnització propera als 1.700. Ara, però, la sentència, tot i fer evident l'enemistat entre veïns, conclou que no hi ha proves concloents per condemnar-lo. Els fets que s'han sentenciat van tenir lloc la matinada del 2 de setembre del 2013. Aleshores, el jove acusat –que ara té 30 anys- vivia a Serinyà i no es portava gens bé amb els veïns de baix. Segons va dir al judici, perquè no deixaven de discutir, els molestaven i feien soroll. L'enemistat era tan manifesta que, fins i tot, la tarda anterior, l'acusat s'havia barallat amb el veí i l'havia colpejat. Aquella matinada, cap a dos quarts de dues de la nit, i poc després que la parella tornés de denunciar l'acusat als mossos per les lesions, un individu va destrossar un cotxe aparcat al carrer Ramon Genover (prop de l'edifici on hi havia el focus del conflicte). El vehicle, un Seat Ibiza, va patir danys de consideració. Li van arrencar el retrovisor esquerre, li van esberlar el vidre del darrere, li van abonyegar el sostre i el van ratllar dels dos laterals. Casualment, el cotxe era de la mateixa marca i model que el que tenien els veïns. Però no era el seu, sinó el d'una altra dona de Serinyà. L'afectada va portar aleshores el jove banyolí a judici, acusant-lo d'haver-se confós i de destrossar-li el cotxe com a revenja contra els seus veïns. El fiscal demanava que l'acusat pagués una multa de 6.000 euros per un delicte de danys, als quals s'hi afegia una indemnització de gairebé 1.700 euros per les destrosses (a repartir entre l'afectada i l'asseguradora). Les acusacions particulars rebaixaven la pena a una multa de 300 euros. I la defensa, que portava l'advocat Jordi Colomer, en demanava l'absolució. Cap prova més enllà de l'enemistat Durant el judici, que es va celebrar al Penal 2, si una cosa es va fer evident era l'enemistat entre els veïns. Però més enllà d'això, la jutgessa no ha trobat proves concloents per pensar que l'acusat fos qui realment destrossés el cotxe. Per una banda, el processat va negar haver-ho fet. Segons va dir, perquè ell no resolia els conflictes d'aquesta manera. I per l'altra banda, els veïns el van assenyalar clarament com el causant de les destrosses, argumentant que s'havia confós de vehicle (perquè el seu Seat Ibiza i el de l'afectada eren iguals, només que un tenia els vidres tintats i l'altre no). La jutgessa del Penal 2, però, conclou que tot i que és "evident l'existència d'un possible mòbil de ressentiment o enemistat arran de la mala relació de veïnatge", no hi ha res objectiu que pugui portar-la a condemnar l'acusat. Precisament, perquè les declaracions dels veïns amb qui es portava malament són "contradictòries" i, a més, no s'ha d'oblidar que són "parcials". Per últim, tot i que l'afectada va dir al judici que l'acusat li havia demanat perdó per allò que li havia fet al seu cotxe, la sentència tampoc ho considera determinant per condemnar el jove banyolí. Segons recull, perquè "un testimoni d'oïda" no és prova suficient, sinó que s'ha de recolzar amb d'altres. I en aquest cas, no n'hi ha cap més. Per tot plegat, el jutjat absol el jove banyolí de 30 anys. La sentència no és ferma i, en un termini de deu dies, s'hi pot interposar recurs davant l'Audiència.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Acusen un jove banyolí de destrossar un cotxe per venjar-se d'un dels veïns. El cotxe, però, era d'un altre veí, tot i ser de la mateixa marca i model del veí amb qui tenia l'enemistat manifesta. L'afectada va portar el jove a judici, en què s'enfrontava a 6.000 € de multa. Tanmateix, el Jutjat l'ha absolt per falta de proves.", "a2": "Un jove de Banyoles, acusat d'haver destrossat un cotxe per error com a revenja contra els seus veïns, ha estat absolt pel Jutjat Penal 2 de Girona. Malgrat haver-se provat en el judici l'enemistat manifesta entre l'acusat i els veïns, la jutgessa ha considerat que no existeixen proves objectives per condemnar-lo a la pena pecuniària demanada pel fiscal.", "a3": "Una jutgessa de Girona absol un jove banyolí de destrossar un cotxe, perquè no n’ha trobat proves concloents. L’acusat s’havia barallat amb uns veïns, que el van denunciar, i al dia següent una altra veïna va trobar destrossat el seu cotxe, igual al dels veïns enemistats. La jutgessa considera que hi havia mala relació, però cap prova determinant, i l’absol." }, "extractive": { "a1": "El Jutjat Penal 2 de Girona ha absolt un jove banyolí acusat de destrossar un cotxe com a revenja pensant-se que era el dels seus veïns, amb qui tenia una enemistat manifesta.\nEl noi, defensat per l'advocat Jordi Colomer, s'enfrontava a una multa de 6.000 euros i a pagar una indemnització propera als 1.700. Ara, però, la sentència, tot i fer evident l'enemistat entre veïns, conclou que no hi ha proves concloents per condemnar-lo. \nI per l'altra banda, els veïns el van assenyalar clarament com el causant de les destrosses, argumentant que s'havia confós de vehicle (perquè el seu Seat Ibiza i el de l'afectada eren iguals, només que un tenia els vidres tintats i l'altre no).", "a2": "El Jutjat Penal 2 de Girona ha absolt un jove banyolí acusat de destrossar un cotxe com a revenja pensant-se que era el dels seus veïns, amb qui tenia una enemistat manifesta.\nL'afectada va portar aleshores el jove banyolí a judici, acusant-lo d'haver-se confós i de destrossar-li el cotxe com a revenja contra els seus veïns.\nI per l'altra banda, els veïns el van assenyalar clarament com el causant de les destrosses, argumentant que s'havia confós de vehicle (perquè el seu Seat Ibiza i el de l'afectada eren iguals, només que un tenia els vidres tintats i l'altre no).\nLa jutgessa del Penal 2, però, conclou que tot i que és \"evident l'existència d'un possible mòbil de ressentiment o enemistat arran de la mala relació de veïnatge\", no hi ha res objectiu que pugui portar-la a condemnar l'acusat.", "a3": "El Jutjat Penal 2 de Girona ha absolt un jove banyolí acusat de destrossar un cotxe com a revenja pensant-se que era el dels seus veïns, amb qui tenia una enemistat manifesta.\nI per l'altra banda, els veïns el van assenyalar clarament com el causant de les destrosses, argumentant que s'havia confós de vehicle (perquè el seu Seat Ibiza i el de l'afectada eren iguals, només que un tenia els vidres tintats i l'altre no).\nPerò més enllà d'això, la jutgessa no ha trobat proves concloents per pensar que l'acusat fos qui realment destrossés el cotxe.\nLa jutgessa del Penal 2, però, conclou que tot i que és \"evident l'existència d'un possible mòbil de ressentiment o enemistat arran de la mala relació de veïnatge\", no hi ha res objectiu que pugui portar-la a condemnar l'acusat." }, "extreme": { "a1": "El jutjat absol, per falta de proves, un jove banyolí acusat de destrossar el cotxe d'un veí.", "a2": "L'acusat d'haver destrossat un cotxe a Serinyà per desavinences amb els veïns ha resultat absolt per falta de proves concloents.", "a3": "Absolt un jove a qui acusaven de destrossar un cotxe pensant que era dels seus veïns, amb qui s’havia barallat. " } }
1,175
​El CIE de la Zona Franca, marcat per l'opacitat
Al centre barceloní han mort tres interns, dos d'ells per suïcidi | El Parlament, l'Ajuntament i el síndic n'havien demanat el tancament | El ministre Jorge Fernández Díaz va dir al juny que el centre reobriria "amb tota normalitat" quan acabessin les obres
El centre d'internament d'Eetrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona ha estat revestit els últims anys d'opacitat, especialment pel que fa a les condicions dels interns i el respecte als drets humans. Fins i tot s'havia convertit en una incògnita quan reobriria el centre, després de les obres que s'hi han fet des del novembre a requeriment dels jutges de control de la instal·lació, que havien demanat la instal·lació de lavabos a les cel·les. Els CIE no van disposar de reglament fins el 2014 La plataforma Tancarem el CIE va considerar les obres com "una gran oportunitat" per aconseguir-ne la clausura definitiva. Els CIE són centres no penitenciaris on s'interna abans de ser expulsats els estrangers que han estat detinguts per no tenir papers. Una persona hi pot ser enviada encara que només hagi comès una falta administrativa. A més, fins al març del 2014 aquests centres no disposaven de cap reglament. Durant els últims anys al centre barceloní han mort tres interns, dos d'ells per suïcidi. L'any 2010 un marroquí de 22 anys es va suïcidar. Dos anys més tard, el 2012, el guineà Idrissa Diallo va morir de matinada sense que hi hagués cap metge per atendre'l. El 2013, l'armeni Aramis Manukyan es va penjar amb els cordons de les sabates. Barrera de policies per no parlar amb els interns Tancarem el CIE, SOS Racisme i Migra Studium s'han queixat en reiterades ocasions de la manca de transparència del CIE. El 30 d'abril del 2012, el secretari d'Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, va visitar-lo en plena polèmica per l'opacitat, i després que s'impedís la visita del síndic de Greuges, Rafael Ribó. Aquell dia els interns van ser agrupats al pati i aïllats per una barrera de policies perquè no poguessin parlar amb els periodistes, els quals ja van constatar la manca de lavabos a les cel·les. El govern espanyol ha desafiat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i ha reobert el CIE malgrat l'ordre de cessament que ha dictat l'Ajuntament. N'havien demanat el tancament el Parlament, al juliol del 2015, amb el suport de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, i el vot en contra del PP i C's. Al novembre va rebutjar la reobertura l'Ajuntament i aquest maig, la Diputació de Barcelona. També n'havien recomanat el tancament definitiu el síndic de Greuges i la síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà. Al juny, un portaveu de la Policia Nacional espanyola havia explicat que el centre podria tornar a acollir interns a partir del 15 de juny, però la reobertura es va ajornar a després de les eleccions espanyoles del 26-J. El Ministeri de l'Interior va atribuir l'ajornament al fet que quedaven "serrells tècnics" per resoldre, sense entrar a concretar-los. Està per veure si hi va tenir algun paper el conflicte institucional que s'ha destapat aquesta setmana. La polèmica política també ha acompanyat el CIE "Es reobrirà quan s'acabin les obres, amb tota normalitat", es va limitar a dir el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, en plena campanya electoral del 26-J. Aleshores va aprofitar per carregar contra el conseller de Justícia, Carles Mundó, per haver-li demanat per carta que no reobrís el centre, atenent la petició del Parlament. Fernández Díaz es va mostrar molest pel fet que tant la carta del conseller com la seva de resposta es fessin públiques a través de la premsa. A més de la polèmica política que l'envolta, el CIE no ha deixat mai d'estar en el punt de mira de col·lectius en defensa dels drets humans, i els últims mesos han convocat diverses mobilitzacions. Abans de la reobertura d'aquest dijous, Tancarem el CIE ha defensat que no pot tornar a obrir "perquè és una institució racista i perquè és la punta de llança d'un sistema de deportacions que comença amb les batudes policials racistes i acaba en els vols de la vergonya".
[ "cie" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Totes les mirades s'han fixat cap al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona, després de morir tres interns, dos d'ells per suïcidi. L'opacitat marca la gestió del centre mentre que el ministre Jorge Fernández Díaz va dir al juny que el centre reobriria \"amb tota normalitat\", després d'haver tancat per fer obres.", "a2": "El govern espanyol, tot desafiant l'ordre de cessament de l'Ajuntament de Barcelona i la petició de tancament definitiu del Parlament i el síndic de greuges, insisteix a reobrir el CIE de la Zona Franca. Això malgrat la polèmica política i social que l’envolta, atès que el centre ha sigut objecte de nombroses denúncies de violació de drets humans.", "a3": "El Centre d’Internament d’Estrangers (Barcelona) es troba en obres per instal·lar lavabos a les cel·les, per ordre dels jutges. Hi manquen el respecte als drets humans i les condicions adequades pels interns. Mentre una plataforma, l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament i el síndic de greuges en demanen el tancament definitiu, el Ministeri d’Interior assegura que obrirà quan acabin les obres. " }, "extractive": { "a1": "El centre d'internament d'Eetrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona ha estat revestit els últims anys d'opacitat, especialment pel que fa a les condicions dels interns i el respecte als drets humans.\nFins i tot s'havia convertit en una incògnita quan reobriria el centre, després de les obres que s'hi han fet des del novembre a requeriment dels jutges de control de la instal·lació, que havien demanat la instal·lació de lavabos a les cel·les.\nA més de la polèmica política que l'envolta, el CIE no ha deixat mai d'estar en el punt de mira de col·lectius en defensa dels drets humans, i els últims mesos han convocat diverses mobilitzacions.\nAbans de la reobertura d'aquest dijous, Tancarem el CIE ha defensat que no pot tornar a obrir \"perquè és una institució racista i perquè és la punta de llança d'un sistema de deportacions que comença amb les batudes policials racistes i acaba en els vols de la vergonya\".", "a2": "El centre d'internament d'Eetrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona ha estat revestit els últims anys d'opacitat, especialment pel que fa a les condicions dels interns i el respecte als drets humans.\nEl govern espanyol ha desafiat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i ha reobert el CIE malgrat l'ordre de cessament que ha dictat l'Ajuntament.\nA més de la polèmica política que l'envolta, el CIE no ha deixat mai d'estar en el punt de mira de col·lectius en defensa dels drets humans, i els últims mesos han convocat diverses mobilitzacions.\nAbans de la reobertura d'aquest dijous, Tancarem el CIE ha defensat que no pot tornar a obrir \"perquè és una institució racista i perquè és la punta de llança d'un sistema de deportacions que comença amb les batudes policials racistes i acaba en els vols de la vergonya\".", "a3": "El centre d'internament d'Eetrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona ha estat revestit els últims anys d'opacitat, especialment pel que fa a les condicions dels interns i el respecte als drets humans.\nDurant els últims anys al centre barceloní han mort tres interns, dos d'ells per suïcidi. \nFins i tot s'havia convertit en una incògnita quan reobriria el centre, després de les obres que s'hi han fet des del novembre a requeriment dels jutges de control de la instal·lació, que havien demanat la instal·lació de lavabos a les cel·les.\nAbans de la reobertura d'aquest dijous, Tancarem el CIE ha defensat que no pot tornar a obrir \"perquè és una institució racista i perquè és la punta de llança d'un sistema de deportacions que comença amb les batudes policials racistes i acaba en els vols de la vergonya\"." }, "extreme": { "a1": "El Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona envoltat d'opacitat desprès la mort de tres interns.", "a2": "El ministeri de l'Interior insisteix a reobrir el CIE de Barcelona, malgrat l'oposició de les entitats polítiques i socials catalanes.", "a3": "El CIE de la Zona Franca (Barcelona), en obres per afegir lavabos a les cel·les, reobriria després de les eleccions." } }
165
‘No s’apaguen les estreles’, el nou espectacle de Xavi Sarrià
El cantant prepara una ronda amb un espectacle transmèdia que inclou un documentari i un concert
“Fa mesos que treballem en un dels projectes més apassionants als quals m’he embarcat. Un projecte molt bèstia que uneix un documental i un concert que naix de la cançó ‘No s’apaguen les estreles’.” Xavi Sarrià va penjar aquest text a Instagram el 9 de març acompanyant una fotografia en blanc i negre en què apareixia ell en companyia de David Segarra i Betlem Agulló. A partir d’ací, milers de seguidors del cantant restaven pendents de les novetats que revelava de mica en mica a les xarxes. Sarrià explica el projecte, d’on ve, per què ho fa, on vol arribar i qui són els seus companys de viatge. “Inclou una gira i un documental que naix a partir de la cançó ‘No s’apaguen les estreles’ amb la voluntat de donar veu als protagonistes de les històries que explica la cançó”, diu Sarrià a VilaWeb. Així, aquest tema, que forma part de la banda sonora del film La mort de Guillem i que ja té més de 700.000 reproduccions a les xarxes socials, continua escampant-se i pol·linitzant el llegat de lluita inesgotable. “És necessari recuperar tota eixa cadena de resistència i de saviesa, donar veu a aquestes persones i amplificar-la perquè s’escolte en els moments actuals”, diu. I per donar veu a aquests protagonistes de la cançó, Xavi Sarrià s’ha ajuntat amb el seu amic, el documentalista David Segarra, per a la cocreació d’un documentari. Segarra va ser qui va ajudar a recuperar la dita popular “Per molt que bufe el vent, no s’apaguen les estreles”, i és autor de diversos treballs audiovisuals sobre l’Horta, la memòria i el llegat del passat que cal conservar. El documentari i el concert són elements complementaris que s’estrenaran de manera paral·lela. Durant els concerts, es projectaran fragments de les històries potents explicades en primera persona. “Els protagonistes que anomenem en la cançó expliquen les seues històries. Històries de saviesa, de valentia, ‘històries prohibides que no ens explicaren’, com diem a la cançó. També ens expliquen com s’han enfrontat als moments difícils, com els han superat. Per exemple, Betlem Agulló conta com la gent, des de la base, ha dignificat la memòria del seu germà Guillem. És la gent que els va fer costat contra els intents d’invisibilització que la família va patir per part de les institucions.” En aquesta conversa preliminar, Xavi Sarrià no vol descobrir encara qui són totes aquestes veus. Ho fa a les xarxes socials, que és on naix aquest projecte transmèdia que va del cinema als escenaris i de la música al documentari. Sí que sabem que, a banda de Betlem Agulló, narren el seu testimoni Elena Solanas, que és la neboda de la Pastora i ha treballat per dignificar la memòria d’aquesta guerrillera, i Maria Navarro, presidenta de l’associació de familiars de la fossa 126 de Paterna. Hi haurà també músics, defensors de l’ensenyament en català, llauradores… Deu històries que són un mapa del país. “Als concerts cantarem temes meus, des d’Obrint Pas fins ara. El fil conductor, el discurs narratiu, vol explicar aquesta història de perseverança de la nostra gent. Vol construir un relat. D’on venim, les gestes que hem protagonitzat, les lluites que hem compartit i com hem après a superar-ho”, explica Sarrià, que diu també que “No s’apaguen les estreles” serà l’eix de l’espectacle. També la primera volta que la interpretarà a l’escenari. Però hi haurà també “Al país de l’olivera”, “Amb l’esperança entre les dents” i “La flama”, entre més, per a construir aquest mapa de comunió emocional en temps d’incerteses. “Hem plantejat aquest concert perquè pensem molt què volem dir, no volem eixir per eixir. La idea és donar un missatge, oferir unes finestres obertes a mirar la nostra realitat, saber d’on venim. Intentar generar esperança i autoestima amb aquestes històries de resiliència.” La presentació de l’espectacle serà el 29 d’abril i es repetirà l’endemà, dia 30, al Teatre Principal de València. Les entrades es van exhaurir pocs minuts després d’haver-les posat a la venda i s’estudia la possibilitat de fer-hi un segon concert. Les altres dates confirmades són el 9 de maig a la Mirona de Salt, el 28 al Teatre l’Aliança del Poble Nou de Barcelona i l’11 de juny a Palma, al teatre Xesc Forteza. Durant l’estiu, segons com evolucione la pandèmia, Sarrià continuarà la ronda de l’espectacle, que té la direcció artística de Martí Torras. Dalt l’escenari, Clàudia Key Day, Diego Barberà, Luis Súller, Xiomara Abelló Héctor Peropadre i Daniel Tomàs.
[ "país", "país valencià" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El valencià i exmembre d'Obrint Pas, Xavi Sarrià, presentarà el seu nou espectacle transmèdia, que inclou un documental i un concert anomenat \"No s’apaguen les estreles\". L'artista valencià ha comentat que ja fa mesos que hi treballava i que és un dels projectes que més l'han apassionat de tots en els quals s’ha embarcat.", "a2": "El músic Xavi Sarrià, en col·laboració amb el documentalista David Segarra i Betlem Agulló, germana d’en Guillem Agulló, presenten l'espectacle que inclou una gira i un documental sorgits arran de la cançó “No s'apaguen les estreles”. L'espectacle, que té confirmades dues dates per ara a València, consistirà a posar música i imatges a històries de resistència del territori.", "a3": "Xavi Sarrià, cantant d’Obrint Pas, parteix de la cançó “No s’apaguen les estreles” per elaborar un projecte transmèdia, on s’ajunta documental i concert. La cançó és la banda sonora de la pel·lícula “La mort de Guillem”, el documental descobrirà deu històries prohibides i el concert recorrerà els Països Catalans. Compta amb la col·laboració del documentalista David Segarra i de Betlem Agulló." }, "extractive": { "a1": "Un projecte molt bèstia que uneix un documental i un concert que naix de la cançó ‘No s’apaguen les estreles’.”.\n“Inclou una gira i un documental que naix a partir de la cançó ‘No s’apaguen les estreles’ amb la voluntat de donar veu als protagonistes de les històries que explica la cançó”, diu Sarrià a VilaWeb.\nHo fa a les xarxes socials, que és on naix aquest projecte transmèdia que va del cinema als escenaris i de la música al documentari.\nSí que sabem que, a banda de Betlem Agulló, narren el seu testimoni Elena Solanas, que és la neboda de la Pastora i ha treballat per dignificar la memòria d’aquesta guerrillera, i Maria Navarro, presidenta de l’associació de familiars de la fossa 126 de Paterna.", "a2": "“Inclou una gira i un documental que naix a partir de la cançó ‘No s’apaguen les estreles’ amb la voluntat de donar veu als protagonistes de les històries que explica la cançó”, diu Sarrià a VilaWeb.\nAixí, aquest tema, que forma part de la banda sonora del film La mort de Guillem i que ja té més de 700.000 reproduccions a les xarxes socials, continua escampant-se i pol·linitzant el llegat de lluita inesgotable.\nSegarra va ser qui va ajudar a recuperar la dita popular “Per molt que bufe el vent, no s’apaguen les estreles”, i és autor de diversos treballs audiovisuals sobre l’Horta, la memòria i el llegat del passat que cal conservar.\nSí que sabem que, a banda de Betlem Agulló, narren el seu testimoni Elena Solanas, que és la neboda de la Pastora i ha treballat per dignificar la memòria d’aquesta guerrillera, i Maria Navarro, presidenta de l’associació de familiars de la fossa 126 de Paterna.", "a3": "Un projecte molt bèstia que uneix un documental i un concert que naix de la cançó ‘No s’apaguen les estreles’.”\n“Inclou una gira i un documental que naix a partir de la cançó ‘No s’apaguen les estreles’ amb la voluntat de donar veu als protagonistes de les històries que explica la cançó”, diu Sarrià a VilaWeb.\nHo fa a les xarxes socials, que és on naix aquest projecte transmèdia que va del cinema als escenaris i de la música al documentari.\nSí que sabem que, a banda de Betlem Agulló, narren el seu testimoni Elena Solanas, que és la neboda de la Pastora i ha treballat per dignificar la memòria d’aquesta guerrillera, i Maria Navarro, presidenta de l’associació de familiars de la fossa 126 de Paterna." }, "extreme": { "a1": "L'artista Xavi Sarrià presenta el seu nou espectacle \"No s’apaguen les estreles\", que inclou un documental i un concert.", "a2": "Xavi Sarrià, junt amb altres amics i artistes, protagonitza un espectacle reivindicatiu inspirat en la cançó “No s'apaguen les estreles”.", "a3": "Xavi Sarrià prepara un espectacle transmèdia, “No s’apaguen les estreles”, on uneix documental i concert a partir d’una cançó." } }
2,195
El Bisbat de Vic engega Episcopus, un ambiciós projecte per tirar endavant més de 50 iniciatives en quatre anys
Entre les propostes, es contempla la digitalització de l'Arxiu i la Biblioteca Episcopals o la restauració de les pintures de Josep Maria Sert de la Catedral de Vic
Entre l'any 2015 i el 2018 es concentren la commemoració de diferents esdeveniments significatius per la història de l'església i el país que tenen a veure amb quatre bisbes que van dirigir la diòcesi de Vic, entre ells Oliba o Torras i Bages. Amb motiu d'aquestes efemèrides i amb l'objectiu de posar en valor la vida i obra dels quatre personatges, el bisbat ha engegat un ambiciós projecte anomenat Episcopus que pretén provocar impacte en tots els àmbits de la societat, des de l'arquitectura fins al social, passant pel món cultural o patrimonial. El vicari general, David Compte, ha assenyalat que Episcopus no vol ser un monòleg que fa l'església del segle XXI, "sinó un seguit d'activitats que entren en diàleg amb la societat". Entre les iniciatives, es contempla la digitalització de la Biblioteca Episcopal o la restauració de les pintures de Sert de la Catedral de Vic. 100 anys de la mort del bisbe Josep Torras i Bages, 200 anys de la mort del bisbe Francesc Veyan, 1.000 anys de l'inici de l'episcopat Oliba i 1.500 anys del primer bisbe conegut de la seu vigatana. Aquestes quatre efemèrides, que se celebren entre els anys 2015 i 2018, han estat el pretext per l'actual bisbe de la diòcesi vigatana, Romà Casanova, per engegar un gran projecte que a banda de posar en valor l'obra i figura dels quatre clergues, també pretén posar en marxa altres projectes arquitectònics, socials, culturals, religiosos, patrimonials i històrics que s'aniran succeint al llarg de la diòcesi, des de l'Anoia fins al Ripollès, passant pel Moianès, el Bages i Osona. Segons Casanova, Episcopus neix com una iniciativa per tornar a l'essència de l'església, a través d'"una mirada agraïda al passat, per viure amb passió el present i albirar el futur amb esperança". Entre els projectes engegats, el vicari general del bisbat de Vic, David Compte, ha destacat l'adequació dels principals espais arquitectònics de la diòcesi, com les pintures de Sert de la Catedral de Vic, la Seu de Manresa, posar en valor el barroc oblidat del Moianès, o tot el romànic que hi ha dispers per la Catalunya vella. Compte també ha destacat que de cara al 2017 se celebrarà el I Congrés Internacional d'Episcopus amb la UVic. El projecte també té previst confeccionar rutes temàtiques per anar a peu o en cotxe o l'obertura d'esglésies que ara mateix estan tancades al Ripollès, al Moianès o a l'Anoia. D'altra banda, el músic Valentí Miserachs elaborarà un oratori que serà interpretat per diversos cors i orquestres de la diòcesi. En la dimensió caritativa, s'adequarà un pis d'acolliment per a dones en risc d'exclusió, es rehabilitarà la Casa Sacerdotal per a ancians i s'obrirà un centre d'orientació familiar. El vicari general ha assenyalat la digitalització de l'Arxiu i Biblioteca Episcopals com un dels grans projectes d'Episcopus. La voluntat de la diòcesi és posar tot el coneixement que s'hi emmagatzema, amb peces úniques com un document signat pel mateix Carlemany, a l'abast de tothom. El patrimoni que contenen l'arxiu i la biblioteca sumen nou milions de pàgines. Episcopus s'inaugurarà aquest dimecres a dos quarts de vuit del vespre en un acte de presentació davant les autoritats. Entre els primers actes programats hi haurà una missa solemne en commemoració del bisbe Veyan, el 30 de desembre, una exposició sobre Torras i Bages a Manresa al febrer o la trobada de tot el clergat català l'11 d'abril de 2016 a la Catedral de Vic. El projecte compta amb el suport de diferents organismes, com la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona i Girona, els ajuntaments de Vic, Manresa, Igualada i Ripoll i altres empreses i fundacions del territori. El finançament dels projectes arribarà de les administracions, de la pròpia església i també de petits i grans mecenes.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Amb motiu de la commemoració de diferents esdeveniments significatius per a la història de l'església i el país, el Bisbat de Vic ha dut a terme un ambiciós projecte, anomenat Episcopus, que té com a finalitat tirar endavant més de 50 iniciatives en quatre anys, com la digitalització de la Biblioteca Episcopal.", "a2": "El projecte Episcopus ha estat impulsat pel bisbe de Vic, Romà Casanova, amb el pretext de quatre importants efemèrides que se celebraran entre 2015 i 2018 entorn dels quatre bisbes històrics de la diòcesi vigatana. Inclou nombrosos projectes de promoció i recuperació del patrimoni arquitectònic, cultural, històric o religiós. Episcopus compta amb el suport d'entitats públiques, empreses i fundacions locals.", "a3": "Entre 2015 i 1018 es commemoren els 100 anys de la mort del bisbe Torras i Bages, 200 del bisbe Veyan, 1.000 anys de l’episcopat Oliba i 1.500 anys del primer bisbe del bisbat de Vic. La diòcesi presenta Episcopus, un programa amb 50 iniciatives en diferents àmbits per valorar la vida i obra dels quatre bisbes." }, "extractive": { "a1": "100 anys de la mort del bisbe Josep Torras i Bages, 200 anys de la mort del bisbe Francesc Veyan, 1.000 anys de l'inici de l'episcopat Oliba i 1.500 anys del primer bisbe conegut de la seu vigatana.\nEntre els projectes engegats, el vicari general del bisbat de Vic, David Compte, ha destacat l'adequació dels principals espais arquitectònics de la diòcesi, com les pintures de Sert de la Catedral de Vic, la Seu de Manresa, posar en valor el barroc oblidat del Moianès, o tot el romànic que hi ha dispers per la Catalunya vella.\nAquestes quatre efemèrides, que se celebren entre els anys 2015 i 2018, han estat el pretext per l'actual bisbe de la diòcesi vigatana, Romà Casanova, per engegar un gran projecte que a banda de posar en valor l'obra i figura dels quatre clergues, també pretén posar en marxa altres projectes arquitectònics, socials, culturals, religiosos, patrimonials i històrics que s'aniran succeint al llarg de la diòcesi, des de l'Anoia fins al Ripollès, passant pel Moianès, el Bages i Osona.\nEntre les iniciatives, es contempla la digitalització de la Biblioteca Episcopal o la restauració de les pintures de Sert de la Catedral de Vic.", "a2": "Entre l'any 2015 i el 2018 es concentren la commemoració de diferents esdeveniments significatius per la història de l'església i el país que tenen a veure amb quatre bisbes que van dirigir la diòcesi de Vic, entre ells Oliba o Torras i Bages. \nAmb motiu d'aquestes efemèrides i amb l'objectiu de posar en valor la vida i obra dels quatre personatges, el bisbat ha engegat un ambiciós projecte anomenat Episcopus que pretén provocar impacte en tots els àmbits de la societat, des de l'arquitectura fins al social, passant pel món cultural o patrimonial.\n100 anys de la mort del bisbe Josep Torras i Bages, 200 anys de la mort del bisbe Francesc Veyan, 1.000 anys de l'inici de l'episcopat Oliba i 1.500 anys del primer bisbe conegut de la seu vigatana.\nAquestes quatre efemèrides, que se celebren entre els anys 2015 i 2018, han estat el pretext per l'actual bisbe de la diòcesi vigatana, Romà Casanova, per engegar un gran projecte que a banda de posar en valor l'obra i figura dels quatre clergues, també pretén posar en marxa altres projectes arquitectònics, socials, culturals, religiosos, patrimonials i històrics que s'aniran succeint al llarg de la diòcesi, des de l'Anoia fins al Ripollès, passant pel Moianès, el Bages i Osona.", "a3": "100 anys de la mort del bisbe Josep Torras i Bages, 200 anys de la mort del bisbe Francesc Veyan, 1.000 anys de l'inici de l'episcopat Oliba i 1.500 anys del primer bisbe conegut de la seu vigatana.\nEntre els projectes engegats, el vicari general del bisbat de Vic, David Compte, ha destacat l'adequació dels principals espais arquitectònics de la diòcesi, com les pintures de Sert de la Catedral de Vic, la Seu de Manresa, posar en valor el barroc oblidat del Moianès, o tot el romànic que hi ha dispers per la Catalunya vella.\nAquestes quatre efemèrides, que se celebren entre els anys 2015 i 2018, han estat el pretext per l'actual bisbe de la diòcesi vigatana, Romà Casanova, per engegar un gran projecte que a banda de posar en valor l'obra i figura dels quatre clergues, també pretén posar en marxa altres projectes arquitectònics, socials, culturals, religiosos, patrimonials i històrics que s'aniran succeint al llarg de la diòcesi, des de l'Anoia fins al Ripollès, passant pel Moianès, el Bages i Osona.\nEntre les iniciatives, es contempla la digitalització de la Biblioteca Episcopal o la restauració de les pintures de Sert de la Catedral de Vic." }, "extreme": { "a1": "Episcopus serà un projecte molt ambiciós que engegarà el bisbat de Vic per fomentar més de 50 iniciatives.", "a2": "La promoció del patrimoni històric-cultural i de l’acció social de la diòcesi de Vic al centre de l’ambiciós projecte Episcopus.", "a3": "El Bisbat de Vic presenta Episcopus, 50 iniciatives per commemorar quatre bisbes diocesals, com Oliba o Torras i Bages." } }
1,418
El sostre de vidre de les dones científiques
El dia internacional de la dona i la nena en ciència vol sensibilitzar l’opinió pública sobre aquest problema mitjançant activitats específiques
L’Organització de les Nacions Unides va dedicar l’onze de febrer al dia internacional de la dona i la nena en ciència, dins la resolució "Transformar el nostre món: l’agenda 2030 per al desenvolupament sostenible", per reconèixer que l’accés i la participació plenes i en condicions d’igualtat en la ciència, la tecnologia i la innovació per a les dones i les nenes de totes les edats eren imprescindibles a fi d’aconseguir la igualtat entre gèneres i l’apoderament de la dona i la nena. "Que hi hagi poques dones en ciència no li fa a la ciència cap bé. Les dones i els homes poden ser creatius de diferent manera. La recerca ha de ser capaç de moure’s lliurament i explorar formes de pensar que no són necessàriament evidents des del principi". És la cita d’Elizabeth Blackburn, bioquímica guanyadora del premi Nobel de Fisiologia o Medicina (2009), que es troba a la primera plana de l’Associació de dones investigadores i tecnòlogues (AMIT). Els premis en general i els Nobel en particular exhibeixen un marcat biaix de gènere. Les premiades amb el Nobel des del 1901 són el 5,56%, percentatge que es redueix al 3% quan són els de ciència. I no és un assumpte del passat, com en el mutisme sobre el paper de Rosalind Franklin en la troballa de l’estructura del DNA, o el de tres dones afroamericanes que van contribuir activament en la carrera espacial de Nord-amèrica i que es posa de manifest en la pel·lícula «Dones ocultes». Els Nobel de 2016 eren tots homes, i, per tuitejar que, una periodista va patir fort ciberassetjament. El biaix de gènere es posa de relleu en molts més àmbits científics. Diversos estudis publicats a Nature posen de relleu que les revistes STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) o de ciències de la Terra conviden poques dones per validar els articles que publiquen. Pel que fa a les facultats de ciències, un estudi de la Universitat de Princeton va trobar avaluacions diferents en currículums idèntics, quan el nom que l’encapçalava era John o Jennifer. El 1997 es va publicar que les audicions «a cegues» –rere una cortina– van augmentar en un 50% la possibilitat que les dones superessin les rondes preliminars de selecció. Fa anys que s’apliquen mecanismes per a evitar el desequilibri. El programa de recerca Horizon 2020 vigent a la Unió Europea promou la igualtat i la dimensió de gènere en el contingut de la recerca i la innovació corregint els equilibris en la participació de les científiques en totes les etapes de la carrera investigadora i en els diversos àmbits de la ciència. Però sembla que cal començar més aviat i arreu. Fem un exercici. Recordem aquell savi que llançava les herbes que collia i que, en girar-se, va veure que un altre savi el seguia recollint les que descartava. Responguem: qui és més probable que reculli les herbes que descarta el darrer savi? La resposta és clara: la seva dona. "Una persona de la meva oficina és molt intel·ligent, resol els problemes més ràpid i millor que ningú altre". Per sota dels cinc anys, tant nens com nenes pensen per igual que es tracta d’un home o d’una dona. A partir d’aquesta edat, la percepció igualitària baixa entre un vint i un trenta per cent en favor dels homes. I, el que és pitjor, el mateix estudi posa de relleu que, a partir dels sis anys les nenes comencen a evitar les activitats que es diu que són només per a «molt i molt intel·ligent». Les nocions de ser brillant lligades al gènere s’adquireixen aviat i tenen un efecte immediat en els interessos dels infants. Quina és aquesta pressió social perquè segueixi més el model patriarcal que la meritocràcia? Moltes dones la duen dins: es conformen amb el que se’ls ofereix i es conformen amb menys del que mereixen. En temps de crisi potser es pot fer menys, però dones vàlides n’hi ha tantes com homes. Busquem-les.
[ "ciència en societat: anàlisi" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Les dones a l'àmbit de la ciència encara pateixen el sostre de vidre i és per això que durant el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, l'11 de febrer, tal com va establir l'ONU en una resolució, es vol sensibilitzar l’opinió pública sobre aquest problema mitjançant activitats específiques.", "a2": "L'assoliment de la igualtat entre gèneres a la ciència, la tecnologia i la innovació és l'objectiu de la resolució de l'ONU, i s’ha dedicat l’11 de febrer al Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. Les institucions científiques mostren un marcat biaix de gènere que es pretén combatre amb programes com Horizon 2020 de la Unió Europea.", "a3": "L’onze de febrer se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència per reclamar la igualtat també en l’àmbit de la ciència, tecnologia i innovació. En els premis científics i els Nobels, el percentatge de dones guardonades és molt baix. També existeix biaix de gènere a les revistes científiques, les facultats i les seleccions de personal." }, "extractive": { "a1": "L’Organització de les Nacions Unides va dedicar l’onze de febrer al dia internacional de la dona i la nena en ciència, dins la resolució \"Transformar el nostre món: l’agenda 2030 per al desenvolupament sostenible\", per reconèixer que l’accés i la participació plenes i en condicions d’igualtat en la ciència, la tecnologia i la innovació per a les dones i les nenes de totes les edats eren imprescindibles a fi d’aconseguir la igualtat entre gèneres i l’apoderament de la dona i la nena.\nI no és un assumpte del passat, com en el mutisme sobre el paper de Rosalind Franklin en la troballa de l’estructura del DNA, o el de tres dones afroamericanes que van contribuir activament en la carrera espacial de Nord-amèrica i que es posa de manifest en la pel·lícula «Dones ocultes».\nEl programa de recerca Horizon 2020 vigent a la Unió Europea promou la igualtat i la dimensió de gènere en el contingut de la recerca i la innovació corregint els equilibris en la participació de les científiques en totes les etapes de la carrera investigadora i en els diversos àmbits de la ciència.\nI, el que és pitjor, el mateix estudi posa de relleu que, a partir dels sis anys les nenes comencen a evitar les activitats que es diu que són només per a «molt i molt intel·ligent».", "a2": "L’Organització de les Nacions Unides va dedicar l’onze de febrer al dia internacional de la dona i la nena en ciència, dins la resolució \"Transformar el nostre món: l’agenda 2030 per al desenvolupament sostenible\", per reconèixer que l’accés i la participació plenes i en condicions d’igualtat en la ciència, la tecnologia i la innovació per a les dones i les nenes de totes les edats eren imprescindibles a fi d’aconseguir la igualtat entre gèneres i l’apoderament de la dona i la nena.\nDiversos estudis publicats a Nature posen de relleu que les revistes STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) o de ciències de la Terra conviden poques dones per validar els articles que publiquen.\nEl programa de recerca Horizon 2020 vigent a la Unió Europea promou la igualtat i la dimensió de gènere en el contingut de la recerca i la innovació corregint els equilibris en la participació de les científiques en totes les etapes de la carrera investigadora i en els diversos àmbits de la ciència.\nMoltes dones la duen dins: es conformen amb el que se’ls ofereix i es conformen amb menys del que mereixen.", "a3": "L’Organització de les Nacions Unides va dedicar l’onze de febrer al dia internacional de la dona i la nena en ciència, dins la resolució \"Transformar el nostre món: l’agenda 2030 per al desenvolupament sostenible\", per reconèixer que l’accés i la participació plenes i en condicions d’igualtat en la ciència, la tecnologia i la innovació per a les dones i les nenes de totes les edats eren imprescindibles a fi d’aconseguir la igualtat entre gèneres i l’apoderament de la dona i la nena.\nI no és un assumpte del passat, com en el mutisme sobre el paper de Rosalind Franklin en la troballa de l’estructura del DNA, o el de tres dones afroamericanes que van contribuir activament en la carrera espacial de Nord-amèrica i que es posa de manifest en la pel·lícula «Dones ocultes».\nEl programa de recerca Horizon 2020 vigent a la Unió Europea promou la igualtat i la dimensió de gènere en el contingut de la recerca i la innovació corregint els equilibris en la participació de les científiques en totes les etapes de la carrera investigadora i en els diversos àmbits de la ciència.\nI, el que és pitjor, el mateix estudi posa de relleu que, a partir dels sis anys les nenes comencen a evitar les activitats que es diu que són només per a «molt i molt intel·ligent»." }, "extreme": { "a1": "Es fan activitats específiques per donar visibilitat a les dones i les nenes al món de la ciència.", "a2": "L’11 de febrer esdevindrà el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència per impulsar-hi la seva presència.", "a3": "El Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència denuncia el biaix de gènere en l’àmbit científic." } }
1,221
Quatre de cada deu migrants atesos a Barcelona, abocats a ser sensepapers
El nombre de persones migrants que han recorregut al Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats de Barcelona s'ha duplicat des del 2014
Fa cinc anys van ser 10.379 les que van recórrer a aquest servei, mentre que el 2018 en van ser 19.422 i la majoria es veuen abocades a viure en situació irregular. Concretament, un 45% de les persones ateses pel Saier l'any passat són sensepapers, mentre que el 26% tenen la documentació en tràmit i només un 29% estan en situació regular. Són algunes de les principals conclusions del balançd el Saier durant el 2018 que aquest dilluns ha presentat l'Ajuntament. L'increment de persones ateses per aquest servei municipal respecte del 2017 és de 2.471 persones i l'augment ha estat progressiu des del 2014. L'Ajuntament ha destinat 3,7 milions d'euros al Saier el 2018 i del total de persones ateses i el consistori diferencia entre les atencions fetes a immigrants i a refugiats. Els primers representen un 60% de les atencions totals i els segons un 38%. També han augmentat les atencions a famílies amb menors. Si el 2017 en van ser 846, el 2018 la xifra es va duplicar fins a arribar a les 1.821. Les atencions totals han augmentat un 30% respecte del 2017 i pel que fa a la tipologia d'atencions, la majoria han estat al punt d'informació, d'atenció social prestada per la Creu Roja i d'assessorament jurídic bàsic. L'atenció també inclou serveis d'allotjament i durant el 2018 cada dia van dormir de mitjana 133 persones en allotjaments pagats per l'Ajuntament. El consistori va destinar 2,2 milions d'euros a aquest servei. Pel que fa a l'origen de les persones ateses, la majoria vénen de Veneçuela, Colòmbia i Hondures. Crida a l'estat i la Generalitat El tinent d'alcaldia, Jaume Asens, ha demanat a la Generalitat i el govern espanyol més recursos per a l'acollida de persones migrants. "L'Ajuntament està fent d'administració de suplència", ha afirmat en la presentació del balanç del Saier del 2018. Asens ha insistit un cop més en reclamar els fons estatals per a l'acollida de migrants, eliminat pel PP el 2011 i que el govern de Pedro Sánchez es va comprometre a recuperar a l'estiu. La Moncloa, però, no l'ha executat i el tinent d'alcaldia recorda que els fons suposarien 200 milions d'euros per als municipis d'arreu de l'estat. El tinent d'alcaldia també s'ha mostrat crític amb el fet que el 45% de les persones ateses pel Saier estiguin abocades a la irregularitat. "Demanem una modificació de la llei d'estrangeria per flexibilitzar els permisos de residència i treball", ha dit. La legislació vigent estableix que han de passar tres anys abans que una persona migrant arribada a l'estat pugui accedir a un contracte laboral. "Això els obliga a treballar de manera precària en l'economia submergida", ha valorat Asens. "La idea que la gent sortirà del país perquè són irregulars és absolutament falsa", ha dit. Més avions que pasteres Asens també ha remarcat que la majoria de persones ateses pel Saier arriben en avió i no en pastera. En aquest sentit, ha acusat l'extrema dreta de crear un relat fals, segons el qual l'estat espanyol pateix una "invasió" amb les arribades de migrants a les costes. "Hem de parar els peus a l'extrema dreta i evitar les imatges de desbordament que es van produir a l'estiu a les costes andaluses, a causa d'una falta de planificació en l'acollida", ha assegurat. El coordinador del pla Barcelona, Ciutat Refugi, Ignasi Calbó, ha remarcat l'increment de les sol·licituds d'asil registrades a la ciutat i que la majoria de sol·licitants són procedents de països llatinoamericans com Veneçuela i Colòmbia. Segons Calbó, la situació d'irregularitat també pot afectar aquestes persones. El més habitual és que l'estat tramiti la seva sol·licitud d'asil però la majoria, un 70% segons l'Ajuntament, no s'acaben acceptant. Això provoca una irregularitat sobrevinguda. Dit d'una altra manera, persones que han viscut de forma regular a Barcelona es converteixen en sensepapers quan l'estat els denega la seva sol·licitud de refugi. director dels Serveis d’Atenció i Acollida de Barcelona, Ramon Sanahuja.
[ "barcelona: migracions" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Gairebé 20.000 persones van necessitar els serveis del SAIER el 2018. D'aquests, gairebé la meitat són sensepapers. Aquestes ajudes inclouen també serveis d'allotjament, ja que 133 persones, com a mitjana diària, van dormir en un allotjament pagat per l'Ajuntament. El tinent d'alcaldia, Jaume Asens, reclama els fons estatals eliminats pel PP el 2011.", "a2": "El balanç del 2018 del SAIER mostra un increment progressiu de persones ateses des de l'any 2014. Es tracta majoritàriament de migrants procedents de països llatinoamericans. Els serveis ofereixen sobre tot un punt d'informació, atenció social de la Creu Roja i assessorament jurídic bàsic. L'Ajuntament de Barcelona reclama els fons estatals per a l'acollida i modificar la llei d'estrangeria.", "a3": "El Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats de Barcelona va atendre més de 19.000 persones el 2018, el doble que cinc anys enrere. Un 45 % es veuen abocats al sensellarisme, el 26 % tramiten la seva documentació i un 29 % ja han regularitzat la seva situació. La majoria d’aquestes persones han arribat en avió, no en pastera." }, "extractive": { "a1": "Fa cinc anys van ser 10.379 les que van recórrer a aquest servei, mentre que el 2018 en van ser 19.422 i la majoria es veuen abocades a viure en situació irregular. \nConcretament, un 45% de les persones ateses pel Saier l'any passat són sensepapers, mentre que el 26% tenen la documentació en tràmit i només un 29% estan en situació regular.\nL'atenció també inclou serveis d'allotjament i durant el 2018 cada dia van dormir de mitjana 133 persones en allotjaments pagats per l'Ajuntament.\nAsens ha insistit un cop més en reclamar els fons estatals per a l'acollida de migrants, eliminat pel PP el 2011 i que el govern de Pedro Sánchez es va comprometre a recuperar a l'estiu.", "a2": "Concretament, un 45% de les persones ateses pel Saier l'any passat són sensepapers, mentre que el 26% tenen la documentació en tràmit i només un 29% estan en situació regular.\nLes atencions totals han augmentat un 30% respecte del 2017 i pel que fa a la tipologia d'atencions, la majoria han estat al punt d'informació, d'atenció social prestada per la Creu Roja i d'assessorament jurídic bàsic.\nAsens ha insistit un cop més en reclamar els fons estatals per a l'acollida de migrants, eliminat pel PP el 2011 i que el govern de Pedro Sánchez es va comprometre a recuperar a l'estiu.\nEl coordinador del pla Barcelona, Ciutat Refugi, Ignasi Calbó, ha remarcat l'increment de les sol·licituds d'asil registrades a la ciutat i que la majoria de sol·licitants són procedents de països llatinoamericans com Veneçuela i Colòmbia.", "a3": "Fa cinc anys van ser 10.379 les que van recórrer a aquest servei, mentre que el 2018 en van ser 19.422 i la majoria es veuen abocades a viure en situació irregular.\nConcretament, un 45% de les persones ateses pel Saier l'any passat són sensepapers, mentre que el 26% tenen la documentació en tràmit i només un 29% estan en situació regular. \nAsens ha insistit un cop més en reclamar els fons estatals per a l'acollida de migrants, eliminat pel PP el 2011 i que el govern de Pedro Sánchez es va comprometre a recuperar a l'estiu.\nAsens també ha remarcat que la majoria de persones ateses pel Saier arriben en avió i no en pastera." }, "extreme": { "a1": "El 40 % dels immigrants de Barcelona que recorren al SAIER són sensepapers, xifra que s'ha duplicat des del 2014.", "a2": "Segueix creixent el nombre de migrants atesos pels serveis municipals d’acollida de Barcelona, però molts estan abocats a la irregularitat.", "a3": "En cinc anys, es duplica el nombre de persones ateses pel Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats de Barcelona." } }
2,127
L'Ajuntament de Sabadell tancarà la Bassa de Sant Oleguer per renovar-la i solucionar les fuites d'aigua
CiU demana que s'estudiïn totes les possibilitats per evitar el tancament i C's demana alternatives per als ciutadans
L'Ajuntament de Sabadell ha iniciat la renovació de la piscina de la Bassa per solucionar els problemes que estan causant les fuites d'aigua que es van començar a detectar el 2014. Les obres començaran a l'abril i obligaran a tancar l'equipament aquest estiu. La decisió ha provocat polèmica i alguns grups municipals com CiU ja han demanat que es busquin solucions per evita el tancament durant l'estiu. L'Ajuntament ha explicat que cal posar les instal·lacions al dia ja que porta "anys sense operacions de manteniment de gran envergadura", perquè les fuites han alterat les condicions físiques del terreny causant problemes d'estabilitat i perquè també s'ha detectat que el col·lector que passa sota la Bassa està en mal estat. Els estudis indiquen que la Bassa perd uns 28.0000 litres d'aigua al dia. El govern municipal ha considerat que aquestes obres són imprescindibles per garantir la continuïtat d'un equipament amb les mesures de seguretat necessàries. El tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat, Maties Serracant, ha explicat recentment que "l'herència" amb que s'han trobat a la Bassa "impedeix mantenir-la oberta" i ha afegit que no es vol fer un pedaç sinó una renovació a fons de l'equipament per adaptar-la ales estàndards i la normativa actual. Les obres es faran després que s'hagi comprovat que el sistema d'impulsió d'aigua tractada i regenerada presenta fuites. Ara ja hi ha una part del vas de la piscina que presenta un enfonsament d'entre 10 i 12 centímetres a la part més afectada i això suposa que el sistema de depuració d'aigua de la piscina no funcioni adequadament i que l'aigua no es pugui depurar correctament. Els treballs que s'han de realitzar requereixen que es desmuntin els tobogans i altres elements que puguin quedar afectats per les obres. Més tard es farà la consolidació del terreny amb l'aplicació de resines i els treballs d'enderroc de la platja i el coronament de la piscina. S'eliminaran els elements afectats, se substituirà la canonada de connexió entre la sala de tractament i l'anella d'impulsió d'aigua, que a més s'haurà de substituir. Finalment es farà la renovació del total de les platges. L'Ajuntament ha aprovat inicialment el projecte d'aquesta fase d'obres amb un pressupost de 1.035.937 euros i que s'adjudicaran properament. La segona i tercera fase d'obres inclouen la substitució de les rajoles, l'arranjament de les juntes d'impermeabilització i la instal·lació d'una nova depuradora adaptada a les necessitats i la normativa actual. La decisió però ha generat certa polèmica entre l'oposició. Des de CiU per exemple s'ha demanat a l'equip de govern que estudiï alternatives a tancar la piscina i que, "en cas que no hi hagi perill per als usuaris, es facin les actuacions necessàries per poder obrir el proper mes de juny. "Si hi ha risc per a les persones, no tenim res a dir, però si no és així, s'està prioritzant la comoditat de l'administració a les necessitats dels ciutadans", ha assegurat el portaveu Carles Rossinyol. De la seva banda, C's ha demanat al govern que busqui "de forma urgent" una alternativa al tancament ja que sinó l'impacte en els ciutadans seria molt gran. El cap del grup municipal, Adrian Hernández ha demanat que l'Ajuntament faciliti a la ciutadania l'accés a altres piscines de titularitat privada mitjançant la signatura d'acords amb els seus gestors. C's considera "una bona decisió" tancar la Bassa per fer-hi una reforma però ha instat el Consistori ha buscar una solució per tal que els usuaris d'aquesta instal·lació tinguin una alternativa aquest estiu. Quan es van anunciar les obres, la tinent d'alcalde de Promoció de la Ciutat i Participació, Marisol Martínez, ja va explicar que es farà un estudi i s'intentaria arribar a acords amb entitats privades de la ciutat i altres municipis per tal de donar servei a la ciutadania.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Segons uns estudis, la piscina de la Bassa de Sabadell perd uns 28.000 litres d'aigua al dia. Per això, romandrà tancada durant l'estiu per les obres de renovació que farà l'Ajuntament. Tant CiU com Cs demanen alternatives per evitar que es tanqui durant els mesos estivals i així evitar el gran impacte que això tindria en la ciutadania.", "a2": "L'Ajuntament de Sabadell haurà de tancar la piscina de la Bassa el pròxim estiu per les obres de renovació de les instal·lacions. El mal estat de l’equipament i la manca de manteniment motiven el tancament, però l'oposició municipal ha demanat que s'estudiïn alternatives. L'Ajuntament ha anunciat que intentarà arribar a acords amb entitats privades per donar servei a la ciutat.", "a3": "Es renova la piscina de la Bassa de Sant Oleguer durant l’estiu, en un projecte municipal de més d’un milió d’euros. L’ajuntament vol resoldre definitivament grans fuites d’aigua que afecten l’estructura i adequar l’equipament a la normativa actual. Els partits de l’oposició reclamen alternatives pensant en els ciutadans, com ara accés a piscines privades." }, "extractive": { "a1": "L'Ajuntament de Sabadell ha iniciat la renovació de la piscina de la Bassa per solucionar els problemes que estan causant les fuites d'aigua que es van començar a detectar el 2014.\nEls estudis indiquen que la Bassa perd uns 28.0000 litres d'aigua al dia. \nDes de CiU per exemple s'ha demanat a l'equip de govern que estudiï alternatives a tancar la piscina i que, \"en cas que no hi hagi perill per als usuaris, es facin les actuacions necessàries per poder obrir el proper mes de juny.\nDe la seva banda, C's ha demanat al govern que busqui \"de forma urgent\" una alternativa al tancament ja que sinó l'impacte en els ciutadans seria molt gran.", "a2": "L'Ajuntament de Sabadell ha iniciat la renovació de la piscina de la Bassa per solucionar els problemes que estan causant les fuites d'aigua que es van començar a detectar el 2014.\nL'Ajuntament ha explicat que cal posar les instal·lacions al dia ja que porta \"anys sense operacions de manteniment de gran envergadura\", perquè les fuites han alterat les condicions físiques del terreny causant problemes d'estabilitat i perquè també s'ha detectat que el col·lector que passa sota la Bassa està en mal estat.\nDes de CiU per exemple s'ha demanat a l'equip de govern que estudiï alternatives a tancar la piscina i que, \"en cas que no hi hagi perill per als usuaris, es facin les actuacions necessàries per poder obrir el proper mes de juny.\nQuan es van anunciar les obres, la tinent d'alcalde de Promoció de la Ciutat i Participació, Marisol Martínez, ja va explicar que es farà un estudi i s'intentaria arribar a acords amb entitats privades de la ciutat i altres municipis per tal de donar servei a la ciutadania.", "a3": "L'Ajuntament de Sabadell ha iniciat la renovació de la piscina de la Bassa per solucionar els problemes que estan causant les fuites d'aigua que es van començar a detectar el 2014.\nEl tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat, Maties Serracant, ha explicat recentment que \"l'herència\" amb que s'han trobat a la Bassa \"impedeix mantenir-la oberta\" i ha afegit que no es vol fer un pedaç sinó una renovació a fons de l'equipament per adaptar-la ales estàndards i la normativa actual.\nAra ja hi ha una part del vas de la piscina que presenta un enfonsament d'entre 10 i 12 centímetres a la part més afectada i això suposa que el sistema de depuració d'aigua de la piscina no funcioni adequadament i que l'aigua no es pugui depurar correctament.\nDes de CiU per exemple s'ha demanat a l'equip de govern que estudiï alternatives a tancar la piscina i que, \"en cas que no hi hagi perill per als usuaris, es facin les actuacions necessàries per poder obrir el proper mes de juny." }, "extreme": { "a1": "L'Ajuntament de Sabadell inicia les obres de reparació de la piscina de la Bassa, que haurà de tancar durant l'estiu.", "a2": "La piscina de la Bassa de Sabadell tancada per obres el pròxim estiu, en una decisió polèmica de l'Ajuntament.", "a3": "La Bassa de Sant Oleguer tanca tot l’estiu per renovar-la a fons i evitar grans fuites d’aigua, segons l’Ajuntament." } }
2,940
La nova Biblioteca Municipal de Manlleu obrirà les portes aquest divendres a l'edifici del BBVA de la plaça Fra Bernadí
Serà el primer centre bibliotecari de tot Osona que implantarà el sistema d'autopréstec
Els treballs d'adequació de l'espai i col·locació de llibres a la nova Biblioteca Municipal de Manlleu s'estan intensificant aquests dies per poder obrir les portes divendres de maner oficial. La nova biblioteca, habilitada en una planta de l'edifici BBVA de la plaça Fra Bernadí cedida a l'Ajuntament de Manlleu, aglutinarà els serveis que fins ara es donaven a l'Espai Mossèn Blancafort i l'Espai Bisbe Morgades de la ciutat. Tant la directora, Núria Silvestre, com l'alcalde, Àlex Garrido, s'han mostrat molt satisfets amb un canvi "que era necessari". Entre les novetats destaca un espai de música i cinema que fins ara no existia i el fet que serà el primer centre a tot Osona que implantarà el sistema d'auto préstec. Segons Silvestre, "la biblioteca ha de ser un espai on la gent que vingui s'hi senti a gust", i ha afegit que treballaran per convertir-la en un espai "de comunicació i interrelació" entre els habitants de Manlleu. L'acte inaugural tindrà lloc aquest divendres a les 7 de la tarda i clourà amb un concert i una conversa entre l'autor Jordi Puntí i el músic manlleuenc Agustí Palomares. Entusiasme manifest el que mostraven els impulsors de la nova Biblioteca de Manlleu aquest dilluns al migdia en la presentació a la premsa del nou equipament municipal. Encara no està tot a punt, i aquest dilluns encara es podia veure els operaris i treballadors de la biblioteca ultimant els detalls per poder-la tenir acabada de cara a la inauguració oficial. L'espai, amb entrada pel carrer del Pont, ocupa la segona planta de l'edifici de l'antiga Caixa Manlleu, amb vistes a la plaça Fra Bernadí. L'alcalde, Àlex Garrido, ha explicat que després de dos anys intensos, "el resultat és excel·lent i, a més, en una ubicació fantàstica". Garrido ha explicat que arran de l'acord amb el BBVA per la cessió gratuïta de l'espai, es va poder començar a idear un projecte que deixés enrere "un espai indigne" per una biblioteca, en referència als espais que ocupava fins ara. Tot i la insuficiència dels antics espais i el fet que no eren accessibles, però, el batlle ha destacat la bona feina que s'hi feia i la quantitat d'activitats que s'hi duien a terme. L'adequació de les instal·lacions ha tingut un cost de mig milió d'euros. Pel que fa als espais, la directora, Núria Silvestre, ha destacat la importància de la secció infantil de la biblioteca, amb mobles dinàmics que permetrà optimitzar l'espai per a diferents funcionalitats, o el nou espai de música i cinema ha estat creat des de zero, ja que a l'antiga biblioteca no hi havia suficient espai. El centre també inclou un espai més informal, perquè els usuaris puguin anar-hi a treballar amb el seu propi portàtil. A banda dels espais estrictament dedicats a llibres, diaris o revistes, la biblioteca també disposa d'aules que serviran com a espais de formació per a cursos de petit format, clubs de lectura, la realització de treballs en grup, reunions o tallers. La nova Biblioteca Municipal "no vol ser un lloc on només s'hi pugui llegir i agafar llibres en préstec", ha dit l'alcalde. En aquest sentit, Silvestre ha explicat que, per exemple, juntament amb el Departament de Promoció Econòmica de l'Ajuntament es volen engegar activitats per les persones que es troben en situació d'atur. "Pensem que la biblioteca és un lloc ideal per sortir de casa, que vinguin aquí a buscar la feina, volem provocar que la gent trobi un espai de comunicació", ha explicat. Aquestes provocacions també passen per col·locar una cafetera a l'espai de diaris i revistes, ha afegit la directora. A l'antic edifici, molt poc accessible, van perdre com a usuaris la gent de més edat que per dificultats en l'accés van deixar d'anar a la biblioteca. "Ara els volem recuperar i mimar-los molt", "que quan vinguin hi trobin un lloc agradable", ha explicat la directora. L'alcalde no ha concretat quan, però la intenció de l'equip de govern és acabar comprant l'edifici. Garrido ha explicat que el percentatge d'endeutament no els ho permetia, però ha mostrat la seva voluntat d'arribar a un acord "en un futur proper". Tot i la voluntat de compra per part de l'Ajuntament, el cap de zona del BBVA, Daniel Guardiola, no ha manifestat la intenció clara de vendre, i ha assenyalat la intenció del banc "d'optimitzar els seus immobles". La directora ha explicat que el nou servei d'auto préstec, pioner a la comarca, té diversos beneficis per l'equipament i pels usuaris. En primer lloc, dóna molta intimitat als usuaris, fomenta la seva autonomia, i descarregarà d'un gran volum de feina els treballadors de la biblioteca que podran atendre molt millor les recomanacions que hagin de donar als lectors.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La planta habilitada pel BBVA a l'Ajuntament de Manlleu serà el nou espai de la biblioteca municipal, que serà la primera en tot Osona a incorporar el servei d'autopréstec. Els treballs d'adequació de l'espai i la col·locació de llibres han augmentat de ritme durant els últims dies per poder obrir ja les portes de manera oficial.", "a2": "Properament, obrirà les portes la nova Biblioteca Municipal de Manlleu a la seva nova ubicació a l'edifici de l'antiga Caixa Manlleu, gràcies a un acord amb el BBVA, que ha cedit gratuïtament l'espai. Els nous espais, a més de ser completament accessibles, disposaran de millors seccions i funcionalitats, així com altres novetats, com l'espai de música o el servei d'autopréstec.", "a3": "Manlleu inaugurarà divendres una nova Biblioteca Municipal, ubicada en una planta a l’edifici BBVA. Els usuaris gaudiran d’un espai més adequat i accessible, amb servei d’autopréstec i zona de música i cinema. Tindrà secció infantil, aules multiús, cafetera per facilitar la comunicació entre els usuaris, entre altres serveis. Les obres d’adequació de la planta han costat mig milió d’euros." }, "extractive": { "a1": "Segons Silvestre, \"la biblioteca ha de ser un espai on la gent que vingui s'hi senti a gust\", i ha afegit que treballaran per convertir-la en un espai \"de comunicació i interrelació\" entre els habitants de Manlleu.\nGarrido ha explicat que arran de l'acord amb el BBVA per la cessió gratuïta de l'espai, es va poder començar a idear un projecte que deixés enrere \"un espai indigne\" per una biblioteca, en referència als espais que ocupava fins ara.\nPel que fa als espais, la directora, Núria Silvestre, ha destacat la importància de la secció infantil de la biblioteca, amb mobles dinàmics que permetrà optimitzar l'espai per a diferents funcionalitats, o el nou espai de música i cinema ha estat creat des de zero, ja que a l'antiga biblioteca no hi havia suficient espai.\n\"Pensem que la biblioteca és un lloc ideal per sortir de casa, que vinguin aquí a buscar la feina, volem provocar que la gent trobi un espai de comunicació\", ha explicat.", "a2": "Els treballs d'adequació de l'espai i col·locació de llibres a la nova Biblioteca Municipal de Manlleu s'estan intensificant aquests dies per poder obrir les portes divendres de maner oficial. \nEntre les novetats destaca un espai de música i cinema que fins ara no existia i el fet que serà el primer centre a tot Osona que implantarà el sistema d'auto préstec.\nGarrido ha explicat que arran de l'acord amb el BBVA per la cessió gratuïta de l'espai, es va poder començar a idear un projecte que deixés enrere \"un espai indigne\" per una biblioteca, en referència als espais que ocupava fins ara.\nPel que fa als espais, la directora, Núria Silvestre, ha destacat la importància de la secció infantil de la biblioteca, amb mobles dinàmics que permetrà optimitzar l'espai per a diferents funcionalitats, o el nou espai de música i cinema ha estat creat des de zero, ja que a l'antiga biblioteca no hi havia suficient espai.", "a3": "La nova biblioteca, habilitada en una planta de l'edifici BBVA de la plaça Fra Bernadí cedida a l'Ajuntament de Manlleu, aglutinarà els serveis que fins ara es donaven a l'Espai Mossèn Blancafort i l'Espai Bisbe Morgades de la ciutat.\nEntre les novetats destaca un espai de música i cinema que fins ara no existia i el fet que serà el primer centre a tot Osona que implantarà el sistema d'auto préstec.\nGarrido ha explicat que arran de l'acord amb el BBVA per la cessió gratuïta de l'espai, es va poder començar a idear un projecte que deixés enrere \"un espai indigne\" per una biblioteca, en referència als espais que ocupava fins ara.\nPel que fa als espais, la directora, Núria Silvestre, ha destacat la importància de la secció infantil de la biblioteca, amb mobles dinàmics que permetrà optimitzar l'espai per a diferents funcionalitats, o el nou espai de música i cinema ha estat creat des de zero, ja que a l'antiga biblioteca no hi havia suficient espai." }, "extreme": { "a1": "La nova biblioteca de Manlleu obre les portes i serà el primer centre bibliotecari de tot Osona amb servei d'autopréstec.", "a2": "La Biblioteca Municipal de Manlleu estrena ubicació i espais, a més de nous i millors serveis, a l’antiga Caixa Manlleu.", "a3": "Nova Biblioteca Municipal de Manlleu a l'edifici del BBVA, amb sistema d’autopréstec i espai de música i cinema." } }
379
Mollerussa s’apunta al Black Friday
Mollerussa Comercial el promou divendres, 27, i dissabte, 28
Una cinquantena d’establiments associats a Mollerussa Comercial s’adherit al Black Friday, en aquest cas de dos dies (27 i 28) on es faran preus especials i que suposa l’inici de la campanya nadalenca de l’entitat (i de la ciutat que va obrir l’enllumenat nadalenc dijous). En la presentació hi eren l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i el president de Mollerussa Comercial, Àlex Català a la que també ha assistit el delegat de la Cambra de Comerç de Mollerussa, Josep Antón Gaya, que han explicat que és la primera vegada que Mollerussa, de manera col·lectiva, s’afegeix a aquest tradició nord-americana (vinculada al dia d’Acció de Gràcies). L’alcalde, Marc Solsona, ha afirmat que “calen aquests tipus d’estímuls per animar i dinamitzar el nostre comerç de proximitat i aquest divendres negre pot tenir un impacte molt positiu per a les botigues participants” Mercat de Santa Llúcia La campanya nadalenca tindrà un altre dia destacat el dissabte 5 de desembre quan tindrà lloc el XIX Mercat de Santa Llúcia a la plaça de l’Ajuntament. En aquest cas el participants venen productes amb temàtica nadalenca tot i que també hi haurà articles típics de Nadal i manualitats relacionades amb la mateixa temàtica. El mercat estarà obert de les deu del matí i fins les vuit de vespre i s’espera que la participació, al igual que l’any passat, estigui al voltant d’una vintena d’establiments. Gaya ha comentat que tot i que l’organització és de la Cambra de Comerç i de Mollerussa Comercial també hi participa l’Ajuntament i, enguany, la Fira de Mollerussa que els facilitarà els envelats i les llums per als diferents establiments. Com a novetat, el representant de la Cambra de Comerç ha explicat que hi haurà una acadèmia d’anglès i que a través de diferents tallers de manualitats ensenyarà, als més menuts, a fer postals en anglès relacionades amb les festes nadalenques. A banda, hi serà present la Creu Roja de Mollerussa, per fer el recapte de joguines per tal que “cap nen es quedi sense joguines” ha afegit J.A. Gaya”. Campanya de Nadal Mollerussa Comercial Per altra banda, avui també s’ha presentat la Campanya de Nadal amb un programa de dinamització dels carrers amb activitats diverses. El president de Mollerussa Comercial ha comentat que la campanya nadalenca és l’acció més important de totes les que l’Associació organitza durant l’any ja que s’hi destina un total de 22.000 euros i, enguany, ha afegit “tenim molt bones expectatives de vendes”. Aparcament gratuït L’Ajuntament i Mollerussa Comercial continuaran col·laborant per tal de repartir un total de 700 entrades per a l’Aventura de Nadal. Es donaran de franc als clients interessants que facin una compra mínima de 50 euros o bé que aquesta quantitat l’acumulin en diversos tiquets de comprar. Els tiquets es bescanviaran al punt d’informació de l’Associació situat a la plaça Major. A banda, també serà gratuït l’estacionament de la zona blava ja que els usuaris podran bescanviar el corresponent tiquet del parquímetre, o bé al punt d’informació de l’Associació o bé al mateix establiment de compra. Enguany també estarà present el trenet de Nadal, al qual podran pujar els clients que comprin a les botigues de Mollerussa Comercial durant els dies que duri la campanya nadalenca. A banda, la campanya tornarà a regalar 4 compres diàries gratis per un màxim de 25 molleuros a bescanviar en les botigues de Mollerussa Comercial als compradors que lliurin primer el seu tiquet de compra al Pare Noel. Aquest personatge passejarà per la ciutat durant els dies de la campanya ja que Mollerussa Comercial, vist l’èxit d’altres edicions torna a repetir la campanya Es busca el Pare Noel. Per altra banda, el 21 de desembre el protagonista serà el Cagatió solidari de la plaça Major, a les 5 de la tarda i en col·laboració amb l’associació Iniciatives Solidàries i el Casal L’Arreu. A més, a l’ igual que en anys anteriors, també, es diferenciaran els establiments associats a Mollerussa Comercial amb un seguit de petjades que “adreçaran”els clients cap els establiments adherits a l’entitat”, segons ha apuntat l’Àlex Català.
[ "mollerussa" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Mollerussa Comercial promourà els pròxims dies 27 (divendres) i 28 (dissabte) el Black Friday. Ja hi ha una cinquantena d'establiments que s'han unit a aquest esdeveniment per promoure el comerç i es faran preus especials. Suposarà l’inici de la campanya nadalenca de l’entitat i és la primera vegada que es fa de forma col·lectiva.", "a2": "Els comerços de Mollerussa, aplegats a l'associació Mollerussa Comercial, han presentat diverses iniciatives de dinamització del comerç local en les pròximes dates. La primera és l’adhesió, per primer cop, al Black Friday. També s'ha presentat la campanya nadalenca, amb el Mercat de Santa Llúcia des del 5 de desembre i la campanya als carrers, l’acció més important de l’any.", "a3": "L’Ajuntament de Mollerussa i Mollerussa Comercial presenten la campanya de Nadal, que comença amb l’encesa de llums i el Black Friday als comerços. Seguirà amb el mercat de Santa Llúcia i l’Aventura de Nadal. També s’organitzarà un tió solidari i una nova edició de la iniciativa “Es busca el Pare Noel”. L’aparcament serà gratuït pels consumidors als establiments municipals." }, "extractive": { "a1": "Una cinquantena d’establiments associats a Mollerussa Comercial s’adherit al Black Friday, en aquest cas de dos dies (27 i 28) on es faran preus especials i que suposa l’inici de la campanya nadalenca de l’entitat (i de la ciutat que va obrir l’enllumenat nadalenc dijous).\nEn la presentació hi eren l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i el president de Mollerussa Comercial, Àlex Català a la que també ha assistit el delegat de la Cambra de Comerç de Mollerussa, Josep Antón Gaya, que han explicat que és la primera vegada que Mollerussa, de manera col·lectiva, s’afegeix a aquest tradició nord-americana (vinculada al dia d’Acció de Gràcies).\nEnguany també estarà present el trenet de Nadal, al qual podran pujar els clients que comprin a les botigues de Mollerussa Comercial durant els dies que duri la campanya nadalenca.\nEl president de Mollerussa Comercial ha comentat que la campanya nadalenca és l’acció més important de totes les que l’Associació organitza durant l’any ja que s’hi destina un total de 22.000 euros i, enguany, ha afegit “tenim molt bones expectatives de vendes”.", "a2": "Una cinquantena d’establiments associats a Mollerussa Comercial s’adherit al Black Friday, en aquest cas de dos dies (27 i 28) on es faran preus especials i que suposa l’inici de la campanya nadalenca de l’entitat (i de la ciutat que va obrir l’enllumenat nadalenc dijous).\nL’alcalde, Marc Solsona, ha afirmat que “calen aquests tipus d’estímuls per animar i dinamitzar el nostre comerç de proximitat i aquest divendres negre pot tenir un impacte molt positiu per a les botigues participants”.\nPer altra banda, avui també s’ha presentat la Campanya de Nadal amb un programa de dinamització dels carrers amb activitats diverses.\nEl president de Mollerussa Comercial ha comentat que la campanya nadalenca és l’acció més important de totes les que l’Associació organitza durant l’any ja que s’hi destina un total de 22.000 euros i, enguany, ha afegit “tenim molt bones expectatives de vendes”.", "a3": "Una cinquantena d’establiments associats a Mollerussa Comercial s’adherit al Black Friday, en aquest cas de dos dies (27 i 28) on es faran preus especials i que suposa l’inici de la campanya nadalenca de l’entitat (i de la ciutat que va obrir l’enllumenat nadalenc dijous). \nEn la presentació hi eren l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i el president de Mollerussa Comercial, Àlex Català a la que també ha assistit el delegat de la Cambra de Comerç de Mollerussa, Josep Antón Gaya, que han explicat que és la primera vegada que Mollerussa, de manera col·lectiva, s’afegeix a aquest tradició nord-americana (vinculada al dia d’Acció de Gràcies).\nEl president de Mollerussa Comercial ha comentat que la campanya nadalenca és l’acció més important de totes les que l’Associació organitza durant l’any ja que s’hi destina un total de 22.000 euros i, enguany, ha afegit “tenim molt bones expectatives de vendes”.\nL’Ajuntament i Mollerussa Comercial continuaran col·laborant per tal de repartir un total de 700 entrades per a l’Aventura de Nadal." }, "extreme": { "a1": "A Mollerussa també se celebrarà el Black Friday els dies divendres 27 i dissabte 28, just abans de la campanya nadalenca.", "a2": "El Black Friday i la campanya de Nadal concentren els esforços de Mollerussa Comercial per fomentar el comerç local.", "a3": "Arrenca la campanya de Nadal a Mollerussa amb l’encesa de llums i el Black Friday als comerços." } }
1,282
Tarragona es reivindica com a plató audiovisual de Catalunya
Un centenar de produccions han passat per la ciutat durant el 2014
Des del 2010 la Tarragona Film Office s'encarrega de gestionar els rodatges i sessions fotogràfiques que trien espais de la ciutat com a escenari. Amb poc més de quatre anys de vida el nombre de produccions ha passat de 19, al 2010, a més d'un centenar, aquest passat 2014. A més, al 2012 i al 2013, sense tenir en compte Barcelona -que és on més es concentra aquest tipus d'activitat-, Tarragona ha estat el segon lloc de Catalunya on s'han fet més rodatges, les dues vegades per darrere de l'Hospitalet de Llobregat. Per tot plegat Xavier Tarrés, regidor d'Activació Econòmica de l'Ajuntament de Tarragona, s'aventura a definir la ciutat com «el plató de Catalunya», un actiu que el consistori vol potenciar. La coordinadora de la Tarragona Film Office, Txell Roig, ha qualificat de «molt bo» el 2014, un any en què s'han fet més d'un centenar de produccions audiovisuals a la ciutat. Malgrat això, ha tret importància al nombre i ha remarcat que el que val és «el valor» del què es roda. «No és el mateix un reportatge per a la televisió que un llargmetratge cinematogràfic amb uns actors coneguts», ha exposat. I és que, al cap i a la fi, una de les tasques de l'oficina és «difondre la ciutat i projectar-la», ha dit. Així mateix, des de l'oficina s'encarrega de donar suport a productors i localitzadors tant pel que fa a la recerca de localitzacions com en l'obtenció de permisos o en la coordinació de serveis municipals, entre altres tràmits. Roig ha destacat dos llargmetratges de cinema que han rodat a Tarragona i que, sota el seu punt de vista, poden tenir molt bona acollida properament. D'una banda 'Segon origen', un projecte del qual inicialment s'encarregava Bigas Luna i que, amb la seva mort, ha passat a mans de Carles Porta. Aquesta primavera es van enregistrar algunes seqüències a la platja Llarga i en un càmping de la ciutat amb actors com Sergi López o Rachel Hurd-Wood. D'altra banda 'Sonata per a violoncel', una pel·lícula d'una directora tarragonina, Anna Bofarull, amb poc pressupost però amb un càsting força reconegut, com ara Montse German, Marina Salas, Juanjo Puigcorbé o Jan Cornet. Un film, a més, amb una vessant social, ja que fa difusió d'una malaltia poc coneguda com és la fibromiàlgia. També pel que fa a publicitat ha estat un any positiu perquè, com ha recordat la coordinadora, l'última seqüència d'un anunci d'Estrella Damm dedicat a la cultura es va enregistrar a l'amfiteatre de la ciutat, i un espot rodat per Lay's a just abans de Nadal ha tingut el casc antic i la catedral de Tarragona com a escenaris. Una producció, per cert, que ha batut rècords de visualització a Youtube, i que va ser l'últim espot de l'any en alguns canals de televisió. Tot i això, són els videoclips, els reportatges per televisió i els reportatges fotogràfics els productes audiovisuals que més es fan a la ciutat. Pel que fa als indrets amb més èxit, recintes del Museu d'Història a part (l'amfiteatre, el fòrum, el circ, les muralles o la Casa Castellarnau, entre altres), trobem el barri de la Part Alta, les platges i també la zona industrial del port, una localització que Roig ha assegurat que és «molt potent». Gran impacte econòmic El regidor d'Activació Econòmica de l'Ajuntament de Tarragona, Xavier Tarrés, ha insistit que la Tarragona Film Office «ha donat uns resultats espectaculars, no parem de créixer». A més, ha celebrat, les produccions audiovisuals generen «molts ingressos a altres sectors, com ara el turístic, la restauració o l'hoteler». Un impacte que no es pot quantificar però que comporta una major activitat econòmica a la ciutat. Entre els objectius pel 2015 el regidor ha apostat per seguir creixent i per acollir «produccions que puguin tenir cada vegada un format més gran», ha augurat. També ha manifestat que Tarragona pot acabar convertint-se en «el plató de Catalunya», un aspecte que des del consistori tarragoní es vol refermar i donar a conèixer a la resta del món. Finalment, tant Tarrés com Roig han avançat que ja s'estan establint relacions per futures produccions que passaran per la ciutat aquest any, però que encara és massa aviat per parlar-ne.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La Tarragona Film Office gestiona els rodatges d'aquesta ciutat, que Xavier Tarrés, regidor d'Activació Econòmica de l'Ajuntament, defineix com \"el plató de Catalunya\". L'any 2014 s'hi van realitzar més de cent rodatges, dada que suposa un enorme augment en només quatre anys. També s'hi han rodat anuncis d'Estrella Damm i Lay's. El consistori pretén potenciar aquesta activitat.", "a2": "L'interès per fer rodatges cinematogràfics, televisius o publicitaris a Tarragona ha crescut espectacularment en els últims quatre anys, gràcies als esforços de la Tarragona Film Office. De fet, és la localització més escollida després de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. Des de l'oficina i l'Ajuntament destaquen les pel·lícules i els espots que han retratat moltes zones d’interès de la ciutat.", "a3": "Tarragona es pot considerar “el plató de Catalunya”, amb més de cent produccions audiovisuals el 2014, gestionades per la Tarragona Film Office. Destaquen els videoclips, els reportatges de televisió i els fotogràfics, dos llargmetratges per cinema i anuncis d’Estrella Damm i Lay’s. Les localitzacions preferides són recintes del Museu d’Història, la Part Alta, platges i la zona industrial del port." }, "extractive": { "a1": "Des del 2010 la Tarragona Film Office s'encarrega de gestionar els rodatges i sessions fotogràfiques que trien espais de la ciutat com a escenari.\nAmb poc més de quatre anys de vida el nombre de produccions ha passat de 19, al 2010, a més d'un centenar, aquest passat 2014. \nPer tot plegat Xavier Tarrés, regidor d'Activació Econòmica de l'Ajuntament de Tarragona, s'aventura a definir la ciutat com «el plató de Catalunya», un actiu que el consistori vol potenciar.\nTambé pel que fa a publicitat ha estat un any positiu perquè, com ha recordat la coordinadora, l'última seqüència d'un anunci d'Estrella Damm dedicat a la cultura es va enregistrar a l'amfiteatre de la ciutat, i un espot rodat per Lay's a just abans de Nadal ha tingut el casc antic i la catedral de Tarragona com a escenaris.", "a2": "Des del 2010 la Tarragona Film Office s'encarrega de gestionar els rodatges i sessions fotogràfiques que trien espais de la ciutat com a escenari.\nPer tot plegat Xavier Tarrés, regidor d'Activació Econòmica de l'Ajuntament de Tarragona, s'aventura a definir la ciutat com «el plató de Catalunya», un actiu que el consistori vol potenciar.\nRoig ha destacat dos llargmetratges de cinema que han rodat a Tarragona i que, sota el seu punt de vista, poden tenir molt bona acollida properament.\nPel que fa als indrets amb més èxit, recintes del Museu d'Història a part (l'amfiteatre, el fòrum, el circ, les muralles o la Casa Castellarnau, entre altres), trobem el barri de la Part Alta, les platges i també la zona industrial del port, una localització que Roig ha assegurat que és «molt potent».", "a3": "Des del 2010 la Tarragona Film Office s'encarrega de gestionar els rodatges i sessions fotogràfiques que trien espais de la ciutat com a escenari.\nLa coordinadora de la Tarragona Film Office, Txell Roig, ha qualificat de «molt bo» el 2014, un any en què s'han fet més d'un centenar de produccions audiovisuals a la ciutat.\nTambé pel que fa a publicitat ha estat un any positiu perquè, com ha recordat la coordinadora, l'última seqüència d'un anunci d'Estrella Damm dedicat a la cultura es va enregistrar a l'amfiteatre de la ciutat, i un espot rodat per Lay's a just abans de Nadal ha tingut el casc antic i la catedral de Tarragona com a escenaris.\nPer tot plegat Xavier Tarrés, regidor d'Activació Econòmica de l'Ajuntament de Tarragona, s'aventura a definir la ciutat com «el plató de Catalunya», un actiu que el consistori vol potenciar." }, "extreme": { "a1": "Més de cent rodatges a Tarragona només el 2014 avalen aquesta ciutat com \"el plató de Catalunya\".", "a2": "Tarragona és cada cop més protagonista al cinema i la televisió, destaca la coordinadora de la Tarragona Film Office.", "a3": "La Tarragona Film Office gestiona més de cent produccions audiovisuals a la ciutat el 2014, especialment videoclips i reportatges." } }
610
El facilitador de la pau a Colòmbia diu que la presó no és la solució a Catalunya
Henry Acosta diu que en els mesos vinents es reunirà amb dissidents de les FARC per desdir-los d'insistir en el combat
El facilitador i un dels màxims responsables de l’acord de pau firmat el 2016 pel govern de Colòmbia i les FARC, Henry Acosta, ha dit que empresonar els dirigents independentistes catalans no és la solució al conflicte entre Catalunya i Espanya. En una entrevista a l’ACN, ha remarcat la necessitat que les parts seguin a parlar a partir de ‘dos grans pilars’ claus a Colòmbia, ‘la credibilitat i la confiança’. Tanmateix, ha afegit que en la negociació cal cedir interessos perquè fructifiqui i s’arribi a l’acord per a poder viure en pau. Acosta ha estat a Mollerussa (Pla d’Urgell), on ha rebut el Premi Ànima i ha avançat que els mesos vinents es reunirà amb dissidents de les FARC per traslladar-los la necessitat de desdir-se del combat armat. De fet, quan faltaven pocs dies per la firma de l’acord de pau, Henry Acosta també va visitar Catalunya per fer campanya en favor de la pau al seu país. Era el 2016 i va ser rebut al parlament per l’aleshores presidenta Carme Forcadell i també pel conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva. Ha afirmat amb rotunditat que ‘no hauria d’haver passat’ que Forcadell i Romeva, com també la resta de consellers i dirigents socials, haguessin estat empresonats i condemnats pel referèndum. ‘Cal seure a parlar sense insistir en qui són els bons i qui els dolents’, assenyala Acosta, que també recorda que, tot i que és complicadíssim, situacions així es poden solucionar, com a Colòmbia’. També posa de manifest la necessitat de ‘cedir interessos’ entre les dues parts per arribar a un acord que permeti de ‘viure en pau i començar a treballar en el desenvolupament social i econòmic’. En aquest aspecte, Acosta també considera adient de cercar intermediaris que ajudin a arribar a l’acord entre Catalunya i Espanya, tal com va aconseguir ell a Colòmbia i proposa de fixar una agenda per a començar a resoldre la situació. Està convençut que al final el diàleg entre les dues parts hi serà, perquè ‘si es fa per força’, com ara, ‘ningú no ho aguantarà’. Henry Acosta ha avançat a l’ACN que té previst de reunir-se amb els comandaments al càrrec d’algunes de les guerrilles més importants de dissidents de les FARC que encara opten per la lluita armada i que s’oposen a l’acord de pau. L’ha escrit un dels dissidents més importants que acompanya Iván Márquez, i ja ha demanat autorització al president de Colòmbia, Iván Duque, per a poder-hi anar a conversar, ‘però no per a ser facilitador’. Confia que aquesta trobada podrà arribar entre el desembre i el febrer i traslladarà als dissidents la necessitat de no persistir en la proposta de combatre perquè es faci una Assemblea Constituent que obligui a implementar l’acord final i que determini que Colòmbia sigui un país socialista. Acosta considera, en aquest sentit, que els dissidents s’han d’oblidar d’aquest paràmetre perquè ‘el món globalitzat no permet països socialistes’. Sobre l’estat de Bolívia després de l’exili del president Evo Morales, assegura que la situació és lamentable. La considera conseqüència dels ‘interessos econòmics’ de tercers i assenyala que ‘no és un secret’ el recent descobriment a Bolívia del potencial mundial en liti i ho relaciona directament amb el fet que setmanes després ‘tombin’ el president perquè es nega a ‘lliurar aquesta producció’. Segons Acosta, això demostra que el món continua girant al voltant de la necessitat de ‘fer coses a la valenta i sense negociar’. Henry Acosta ha vingut a Catalunya a rebre el Premi Ànima Ciutat de Mollerussa 2019 de l’ONG Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran i de l’ajuntament de la ciutat. De fet, assenyala que al seu país no li han fet cap reconeixement per la seva tasca com a facilitador de l’acord de pau i ha destacat que el president Duque li va escriure un correu electrònic dijous per dir-li que era un ‘reconeixement molt merescut’.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Henry Acosta, un dels màxims responsables de l’acord de pau firmat el 2016 pel govern de Colòmbia i les FARC, ha dit des de Mollerussa que la presó no és la solució del conflicte Catalunya/Espanya. Segons la seva opinió, cal dialogar i això vol dir cedir interessos per arribar a un acord per poder viure en pau.", "a2": "S’ha guardonat amb el Premi Ànima a Mollerussa el facilitador de l’acord de pau entre el govern colombià i les FARC, Henry Acosta. El negociador ha aprofitat per lamentar la situació dels polítics catalans empresonats i ha insistit en la necessitat que totes les parts “cedeixin” per superar el conflicte. També ha avançat que continuarà negociant amb les guerrilles colombianes.", "a3": "Henry Acosta, facilitador de l’acord de pau entre el govern de Colòmbia i les FARC, assegura que Espanya no hauria d’empresonar polítics independentistes catalans, perquè la solució implica parlar amb “credibilitat i confiança”. L’Ajuntament de Mollerussa i una ONG li atorguen el premi Ànima Ciutat de Mollerussa 2019, però ja havia visitat el Parlament de Catalunya el 2016." }, "extractive": { "a1": "El facilitador i un dels màxims responsables de l’acord de pau firmat el 2016 pel govern de Colòmbia i les FARC, Henry Acosta, ha dit que empresonar els dirigents independentistes catalans no és la solució al conflicte entre Catalunya i Espanya. \nEn una entrevista a l’ACN, ha remarcat la necessitat que les parts seguin a parlar a partir de ‘dos grans pilars’ claus a Colòmbia, ‘la credibilitat i la confiança’. \nTanmateix, ha afegit que en la negociació cal cedir interessos perquè fructifiqui i s’arribi a l’acord per a poder viure en pau. \nHenry Acosta ha avançat a l’ACN que té previst de reunir-se amb els comandaments al càrrec d’algunes de les guerrilles més importants de dissidents de les FARC que encara opten per la lluita armada i que s’oposen a l’acord de pau.", "a2": "El facilitador i un dels màxims responsables de l’acord de pau firmat el 2016 pel govern de Colòmbia i les FARC, Henry Acosta, ha dit que empresonar els dirigents independentistes catalans no és la solució al conflicte entre Catalunya i Espanya.\nHa afirmat amb rotunditat que ‘no hauria d’haver passat’ que Forcadell i Romeva, com també la resta de consellers i dirigents socials, haguessin estat empresonats i condemnats pel referèndum.\nEn aquest aspecte, Acosta també considera adient de cercar intermediaris que ajudin a arribar a l’acord entre Catalunya i Espanya, tal com va aconseguir ell a Colòmbia i proposa de fixar una agenda per a començar a resoldre la situació.\nHenry Acosta ha avançat a l’ACN que té previst de reunir-se amb els comandaments al càrrec d’algunes de les guerrilles més importants de dissidents de les FARC que encara opten per la lluita armada i que s’oposen a l’acord de pau.", "a3": "El facilitador i un dels màxims responsables de l’acord de pau firmat el 2016 pel govern de Colòmbia i les FARC, Henry Acosta, ha dit que empresonar els dirigents independentistes catalans no és la solució al conflicte entre Catalunya i Espanya.\nHenry Acosta ha avançat a l’ACN que té previst de reunir-se amb els comandaments al càrrec d’algunes de les guerrilles més importants de dissidents de les FARC que encara opten per la lluita armada i que s’oposen a l’acord de pau.\nTambé posa de manifest la necessitat de ‘cedir interessos’ entre les dues parts per arribar a un acord que permeti de ‘viure en pau i començar a treballar en el desenvolupament social i econòmic’.\nDe fet, quan faltaven pocs dies per la firma de l’acord de pau, Henry Acosta també va visitar Catalunya per fer campanya en favor de la pau al seu país." }, "extreme": { "a1": "Un dels màxims responsables de la pau a Colòmbia opina que la presó no és la solució del conflicte Catalunya/Espanya.", "a2": "Mollerussa reconeix la tasca del facilitador colombià Henry Acosta, que ha destacat la necessitat de saber “cedir” en els conflictes.", "a3": "El facilitador de la pau a Colòmbia es pronuncia en contra de la presó pels dirigents independentistes a Catalunya." } }
1,603
Marxa enrere per salvar l'estiu
El Govern recula en la desescalada i tanca l'oci nocturn 18 dies després per l'esclat de contagis entre joves, generat per la variant Delta, les festes de final de curs i la fi de les restriccions
L'augment sense aturador de contagis entre joves ha dut el Govern a fer marxa enrere en la desescalada que va decretar a les portes de Sant Joan. Només 18 dies després, discoteques i espais similars com ara locals de ball i karaokes hauran d'abaixar la persiana de nou aquest divendres, en una decisió "molt discutida i debatuda", segons el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i que mantindrà una vigència de dues setmanes. Només els espais a l'aire lliure se salvaran del tancament. La Generalitat, que no preveia un escenari com aquest, també demanarà restablir l'obligatorietat de la mascareta a l'exterior. Teràpia de xoc per salvar la campanya d'estiu i no comprometre els efectes positius de la vacunació, que s'està accelerant des de fa setmanes. El tancament de l'oci nocturn ha enganxat a contrapeu el sector perquè divendres passat Argimon proposava que els establiments fessin tests d'antígens per entrar a les discoteques, com proposaven les patronals del sector, i desvinculava els contagis de l'activitat dels locals que obren de nit. Aquest dimarts al matí Salut els citava d'urgència per anunciar-los la mesura. En la decisió ha pesat l'explosió de casos de Covid detectada aquest cap de setmana entre les franges d'edat amb menys proporció de vacunats, com ara la de 16 a 29 anys, que fa tot just una setmana que van començar a rebre punxades i encara no han desenvolupat immunitat. L'augment de contagis ja comença a notar-se als hospitals i està causant un degoteig d'ingressos a les UCI, però sobretot està col·lapsant els centres d'atenció primària, saturats en plena campanya de vacunació. Els "plats trencats" de l'escalada de contagis La reobertura de l'oci nocturn mai va ser completa, ja que grans sales mai van arribar a reprendre l'activitat i d'altres van tancar en comprovar les dificultats per fer complir les mesures de seguretat, com ara l'ús de la mascareta. Davant el degoteig de tancaments, la patronal Fecasarm va advertir que el sector tenia "tots els números de pagar els plats trencats de tots els contagis", i el pronòstic s'ha complert. Ara, a l'inici d'una temporada turística en perill per la propagació de la variant Delta, l'oci nocturn és en el punt de mira a tot l'Estat. Fins i tot Castella i Lleó ha defensat la reimplantació del toc de queda, una mesura a què Argimon no creu que "hàgim d'arribar" per l'impacte emocional que implicaria. Miquel Iceta, ministre de Política Territorial, ha indicat que el tancament nocturn no està damunt la taula. Salut sí que plantejarà a Sanitat un enduriment de l'ús de la mascareta perquè torni a ser obligatòria en espais exteriors, com ha avançat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Argimon ha recomanat portar mascareta al carrer "per recordar que estem en pandèmia", si bé ha reconegut que la Generalitat no té competències per reimplantar-la. Des del 26 de juny, portar-la en exteriors ja no és obligatori. Els festivals i els concerts multitudinaris, indultats Un dels espais on s'ha notat una relaxació en l'ús de la mascareta han estat els festivals de música, com el Vida i el Canet Rock, els primers celebrats des de l'inici de la pandèmia. Les imatges de part del públic amb el rostre descobert "no es poden repetir", ha advertit Argimon, si bé el Govern ha indultat els festivals i concerts multitudinaris en les restriccions aprovades pel Procicat. Altres notícies que et poden interessar coronavirus Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen coronavirus Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit coronavirus Per què algunes persones no es contagien de Covid? Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica coronavirus La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada coronavirus És hora de tractar la Covid com una grip? La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran"
[ "coronavirus" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El govern fa marxa enrere en la desescalada, pocs dies abans de Sant Joan. La raó ha sigut l'augment significatiu dels contagis de covid entre els joves de 16 a 29 anys. La decisió, necessària per salvar l'estiu, ha sigut controvertida, perquè divendres passat es van proposar testos d'antígens per entrar a les discoteques.", "a2": "Poc abans de Sant Joan, el govern ha decidit tornar a tancar els locals d'oci nocturn i frenar la desescalada. El motiu de la decisió és l'explosió de casos de covid-19 detectats entre els més joves i la necessitat de protegir la temporada turística. També es planteja l'enduriment de l’ús de mascaretes, que tornarien a ser obligatòries en espais exteriors.", "a3": "Salut anuncia d’urgència que el sector de l’oci nocturn haurà de tornar a tancar portes només 18 dies després d’obrir postpandèmia. La variant delta està afectant molts joves, la franja de la població que tot just comença a vacunar-se. Aquest cap de setmana han circulat imatges de festivals musicals amb el públic sense mascareta. Salut pretén salvar l’estiu amb aquesta reculada." }, "extractive": { "a1": "L'augment sense aturador de contagis entre joves ha dut el Govern a fer marxa enrere en la desescalada que va decretar a les portes de Sant Joan. \nTeràpia de xoc per salvar la campanya d'estiu i no comprometre els efectes positius de la vacunació, que s'està accelerant des de fa setmanes.\nEl tancament de l'oci nocturn ha enganxat a contrapeu el sector perquè divendres passat Argimon proposava que els establiments fessin tests d'antígens per entrar a les discoteques, com proposaven les patronals del sector, i desvinculava els contagis de l'activitat dels locals que obren de nit.\nEn la decisió ha pesat l'explosió de casos de Covid detectada aquest cap de setmana entre les franges d'edat amb menys proporció de vacunats, com ara la de 16 a 29 anys, que fa tot just una setmana que van començar a rebre punxades i encara no han desenvolupat immunitat.", "a2": "L'augment sense aturador de contagis entre joves ha dut el Govern a fer marxa enrere en la desescalada que va decretar a les portes de Sant Joan.\nEl tancament de l'oci nocturn ha enganxat a contrapeu el sector perquè divendres passat Argimon proposava que els establiments fessin tests d'antígens per entrar a les discoteques, com proposaven les patronals del sector, i desvinculava els contagis de l'activitat dels locals que obren de nit.\nEn la decisió ha pesat l'explosió de casos de Covid detectada aquest cap de setmana entre les franges d'edat amb menys proporció de vacunats, com ara la de 16 a 29 anys, que fa tot just una setmana que van començar a rebre punxades i encara no han desenvolupat immunitat.\nAra, a l'inici d'una temporada turística en perill per la propagació de la variant Delta, l'oci nocturn és en el punt de mira a tot l'Estat. \nSalut sí que plantejarà a Sanitat un enduriment de l'ús de la mascareta perquè torni a ser obligatòria en espais exteriors, com ha avançat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.", "a3": "Només 18 dies després, discoteques i espais similars com ara locals de ball i karaokes hauran d'abaixar la persiana de nou aquest divendres, en una decisió \"molt discutida i debatuda\", segons el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i que mantindrà una vigència de dues setmanes.\nEl tancament de l'oci nocturn ha enganxat a contrapeu el sector perquè divendres passat Argimon proposava que els establiments fessin tests d'antígens per entrar a les discoteques, com proposaven les patronals del sector, i desvinculava els contagis de l'activitat dels locals que obren de nit.\nEn la decisió ha pesat l'explosió de casos de Covid detectada aquest cap de setmana entre les franges d'edat amb menys proporció de vacunats, com ara la de 16 a 29 anys, que fa tot just una setmana que van començar a rebre punxades i encara no han desenvolupat immunitat.\nUn dels espais on s'ha notat una relaxació en l'ús de la mascareta han estat els festivals de música, com el Vida i el Canet Rock, els primers celebrats des de l'inici de la pandèmia." }, "extreme": { "a1": "El govern anuncia una aturada en la desescalada, pocs dies abans de Sant Joan, per salvar l'estiu.", "a2": "La desescalada fa marxa enrere per Sant Joan, amb el tancament de l'oci nocturn i el retorn de les mascaretes.", "a3": "L’augment de casos de la variant delta entre els joves fa tancar de nou l’oci nocturn, per salvar la campanya d’estiu." } }
1,601
​#LliuresISensePor contra la violència sexual
La Generalitat defensa el dret de les dones a viure lliures de violències masclistes i sexuals amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones
Les violències sexuals estan presents a la vida de les dones, perquè ho estan a la societat. De fet, totes les dones han viscut al llarg de la seva vida situacions de violència sexual, hagin estat conscients o no. Aquestes violències sexuals són tan habituals que deixen de ser visibles per gairebé tothom. Perquè solen quedar invisibilitzades i normalitzar-se. L’assetjament sexual, els abusos i les agressions sexuals són formes d’aquesta violència masclista, que té com a característica principal que utilitza el sexe com a forma de control i dominació de les dones a través dels seus cossos. Prendre consciència requereix detenir-se a observar aquestes quotidianes que ens passen i entendre que no són normals sinó que tenen a veure amb la violència més silenciada i, segurament, més habitual que pateixen les dones. És per això que campanyes com la de #Jotambé (#MeToo) hi volen posar llum. És el cas, per exemple, de certs rols que veiem a la publicitat, la moda, els mitjans de comunicació i el llenguatge sexista, que poden acabar conformant l’estereotip de dona atrapada, amb un cos perfecte i sempre disponible. Per això, la iniciativa de l’ICD destaca que “les idees masclistes han impregnat la nostra manera de veure el món”. “Les idees masclistes han impregnat la nostra manera de veure el món” Moltes formes de violències sexuals es donen en diversos àmbits; a la parella, a la feina, a les xarxes socials, a la família, al carrer i als espais d’oci, i a qualsevol edat. La campanya de l’ICD destaca que “des de nenes som educades en una societat a la qual la sexualitat està amagada i els missatges que tenen a veure amb la nostra vivència de la sexualitat ens representen més com a objectes que com a subjectes de la nostra pròpia història”, on el paper d’escollir el que volem “no pren la rellevància que hauria de tenir”. “Les dones han après a ser dones a través d’estereotips, d’imatges desenfocades o fragmentades, de publicitat sexista i cançons i contes on no són protagonistes de les seves vides -continua-. Aquests aprenentatges socials, que es converteixen en propis, estan marcats i condicionats per moltes altres circumstàncies”, com poden ser l’edat, el lloc de naixement i creixement, la trajectòria migratòria, si és te algun tipus de diversitat funcional, el lloc de feina, amb qui es relacionen i un llarg etcètera. Una vegada s’és conscient que es pateix, s’ha patit o es patirà alguna situació d’agressió sexual, hi ha coses a fer. En primer lloc, “s’ha de recuperar el propi espai personal, cuidar-se de fora a dintre i a l’inrevés” donat que “les dones necessiten temps i espais per entendre el que ha succeït”. L’ICD posa a l’abast de les dones que travessen situacions de violències masclistes el telèfon 900 900 120, què està sempre en servei, és confidencial i gratuït “La vergonya i la culpa són sentiments moltes vegades associats a episodis d’assetjaments i agressions sexuals”, explica, perquè “les dones estan sotmeses a una mirada que les jutja constantment. L’ICD posa a l’abast de les dones que travessen situacions de violències masclistes el telèfon 900 900 120, què està sempre en servei, és confidencial i gratuït. Com identificar que has viscut algun tipus de violència sexual? Totes les dones, en major o menor mesura, han patit algun tipus de situació que es considera violència sexual. - Passejar per un parc una tarda, veure un home fent-se tocaments sexuals i haver de marxar perquè et sents incòmoda. - Haver enviat una foto íntima al teu xicot i ell, després de tallar amb tu, l’envia al grup de whatsapp dels seus amics per castigar-te. - Anar pel carrer i que comencin a dir-te barbaritats (ell potser pensa que són “floretes” i tu estàs desitjant fer-te invisible). - O estàs borratxa, vas a casa d’un amic, comenceu a enrotllar-vos i quan tu vols parar, ell no et deixa. - O la teva parella insisteix a tenir sexe sense que l’opció “no vull” sigui una opció real, o que et forci a fer coses que no et vénen de gust en aquell moment. També pot ser que no et vingui de gust tenir relacions sexuals amb ell i et faci sentir culpable dient que ja no l’estimes. - Potser també et pot passar que un company de feina, el botiguer del barri, o el professor de la universitat, cada vegada que et demana alguna cosa, et miri de forma abusiva l’escot o el cul i/o sempre et faci comentaris sexuals. Es podria pensar en moltes situacions, però totes tenen una cosa en comú: Que l’únic responsable de la situació abusiva és l’agressor o assetjador. Només sí és sí.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "L’assetjament sexuat també inclou utilitzar el sexe per controlar i dominar les dones mitjançant el seu cos. La publicitat ha influït molt en la societat, ja que sovint representa a les dones com a objectes. Per conscienciar la ciutadania, es fan campanyes com #Jotambé (#MeToo) i l'ICD ofereix el telèfon gratuït 900900120 a les dones que pateixen violència masclista.", "a2": "L'Institut Català de la Dona ha encetat una campanya de sensibilització sobre les situacions de violència sexual quotidianes que massa sovint passen desapercebudes o es normalitzen. La campanya de l’ICD posa en relleu com l'educació i la socialització de les nenes els impedeixen prendre consciència d'aquest tipus de violències que pateixen totes les dones en algun moment.", "a3": "La Generalitat, a través de l’ICD, posa en marxa una campanya de sensibilització de les violències sexuals contra la dona, en el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, sota l’etiqueta #LliuresISensePor. Cal que les dones prenguin consciència de les violències que pateixen i que recuperin el seu espai personal, es cuidin i eliminin la vergonya." }, "extractive": { "a1": "L’assetjament sexual, els abusos i les agressions sexuals són formes d’aquesta violència masclista, que té com a característica principal que utilitza el sexe com a forma de control i dominació de les dones a través dels seus cossos. \nÉs el cas, per exemple, de certs rols que veiem a la publicitat, la moda, els mitjans de comunicació i el llenguatge sexista, que poden acabar conformant l’estereotip de dona atrapada, amb un cos perfecte i sempre disponible. \nLa campanya de l’ICD destaca que “des de nenes som educades en una societat a la qual la sexualitat està amagada i els missatges que tenen a veure amb la nostra vivència de la sexualitat ens representen més com a objectes que com a subjectes de la nostra pròpia història”, on el paper d’escollir el que volem “no pren la rellevància que hauria de tenir”.\nL’ICD posa a l’abast de les dones que travessen situacions de violències masclistes el telèfon 900 900 120, què està sempre en servei, és confidencial i gratuït.", "a2": "De fet, totes les dones han viscut al llarg de la seva vida situacions de violència sexual, hagin estat conscients o no. \nL’assetjament sexual, els abusos i les agressions sexuals són formes d’aquesta violència masclista, que té com a característica principal que utilitza el sexe com a forma de control i dominació de les dones a través dels seus cossos.\nLa campanya de l’ICD destaca que “des de nenes som educades en una societat a la qual la sexualitat està amagada i els missatges que tenen a veure amb la nostra vivència de la sexualitat ens representen més com a objectes que com a subjectes de la nostra pròpia història”, on el paper d’escollir el que volem “no pren la rellevància que hauria de tenir”.\nL’ICD posa a l’abast de les dones que travessen situacions de violències masclistes el telèfon 900 900 120, què està sempre en servei, és confidencial i gratuït.", "a3": "Per això, la iniciativa de l’ICD destaca que “les idees masclistes han impregnat la nostra manera de veure el món”.\nLa campanya de l’ICD destaca que “des de nenes som educades en una societat a la qual la sexualitat està amagada i els missatges que tenen a veure amb la nostra vivència de la sexualitat ens representen més com a objectes que com a subjectes de la nostra pròpia història”, on el paper d’escollir el que volem “no pren la rellevància que hauria de tenir”.\nL’ICD posa a l’abast de les dones que travessen situacions de violències masclistes el telèfon 900 900 120, què està sempre en servei, és confidencial i gratuït.\nEs podria pensar en moltes situacions, però totes tenen una cosa en comú: Que l’únic responsable de la situació abusiva és l’agressor o assetjador. " }, "extreme": { "a1": "L'ICD impulsa una campanya per conscienciar la ciutadania dels orígens de la violència masclista i proporciona un telèfon gratuït d'ajuda.", "a2": "Les violències sexuals invisibilitzades constitueixen l'objecte de la campanya de l'Institut Català de la Dona per combatre’n la normalització.", "a3": "L’Institut Català de la Dona defensa el dret de les dones a viure sense violències masclistes amb el lema #LliuresISensePor." } }
2,504
ERC avisa que un desacord entre JxSí i la CUP seria un "delicte d'altra traïció" i un "frau" a la majoria dels catalans
Rufián assegura que els republicans volen defensar al Congrés que l'independentisme ha guanyat a Catalunya
ERC continua reclamant un "gran acord" entre Junts pel Sí i la CUP per seguir el mandat democràtic obtingut a les urnes i fer realitat la independència. "El desacord seria un frau a la majoria de la ciutadania catalana, un delicte d'altra traïció", ha avisat el número 2 d'ERC al Congrés, Joan Tardà. En un acte polític a Valls, els republicans han defensat la necessitat de defensar des de Madrid la "clara victòria" obtinguda el 27-S i han cridat a "eixamplar" la majoria a favor de la independència. "Anem a dir-los que hem guanyat i a defensar el vot de la gent i l'inici del procés d'autodeterminació", ha subratllat el candidat d'ERC al 20-D, Gabriel Rufián. Els republicans avisen que la victòria de PP, PSOE o C's no propiciarà que l'Estat canviï i han erigit el procés independentista com la veritable "revolució". El número 2 d'ERC al 20-D, Joan Tardà, s'ha mostrat convençut que "hi haurà acord" entre Junts pel Sí i la CUP i que "hi haurà Govern". Un executiu, ha dit, que estarà conformat per homes i dones que tindran la missió "d'obeir" la resolució independentista aprovada pel Parlament. "Compartim el neguit, però hi haurà acord, perquè el preu del desacord seria enorme i extraordinari. El desacord seria un frau a la majoria de la ciutadania catalana. Jo en dic un delicte d'altra traïció", ha afirmat davant les 150 persones que s'han aplegat a la plaça del Pati de Valls. Interpel·lant a la CUP, Tardà s'ha preguntat què passarà a Catalunya si el procés no guanya. "D'aquí a set o vuit anys, què els direm als més joves? Som en un moment extraordinari", ha reivindicat. En aquesta línia, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha cridat a cuinar "a foc lent i de forma pacient" un "gran acord" dels independentistes per defensar que l'independentisme "va guanyar" el 27-S. "Si estem disposats a arribar als consensos necessaris sobre allò que ens separa, farem viable l'acord", ha insistit, malgrat "els que ens disparen del dret i del revés". La formació republicana vol plantar cara a l'Estat i a unes institucions que "amenacen" i "desafien" al conjunt dels catalans, segons han remarcat els seus candidats. "Anem a dir-los als que sempre han guanyat a casa seva i a la seva cara, que els que sempre havíem perdut, hem guanyat", ha etzibat el cap de llista d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián. El candidat ha insistit en la necessitar de reivindicar a Madrid la victòria independentista a Catalunya i de no "regalar" la veu dels catalans a altres candidats com ara Albert Rivera o a aquells que diuen que, si Catalunya s'independitza, es convertirà en "una república medieval". Segons els republicans, el 20-D no es produirà cap canvi a l'Estat. Marta Rovira ha apuntat que "el PP, el PSOE i C's són l'Estat, no el critiquen, no el reformaran ni presentaran cap projecte just per Catalunya". Per aquest motiu, la secretària general del partit ha reivindicat que ERC farà campanya durant les pròximes setmanes per "eixamplar" els suports a la independència i per "posar veu" a l'independentisme, que és "plural i divers". Al seu torn, el número 1 al Congrés, Gabriel Rufián, ha apuntat també, en al·lusió a Podem, que l'independentisme planteja "una regeneració i un canvi major" que el que pugui oferir qualsevol polític espanyol. "La revolució és el procés d'autodeterminació i la tercera República que tanta gent espera, ja arribat, el que passa és que és catalana", ha dit. Rufián ha titllat també l'estat espanyol com "una anomalia dins d'Europa". Un Estat, ha detallat, "que té 120.000 persones en cunetes i un mausoleu franquista a la capital del regne". Seria estrany, ha incidit Rufián, "que els hereus de tot això reconeguin el vot i el mandat popular", per la qual cosa ha cridat a anar a Madrid i a "ocupar aquell enorme espai de poder i dir-los que han perdut". Durant l'acte també han intervingut els candidats d'ERC per Tarragona. El cap de llista de la demarcació, Jordi Salvador, ha demanat suport per no deixar "la veu del catalanisme en mans de Chacón o Rivera" i ha incidit en la necessitat de "buscar aliances" perquè el procés, ha dit, no va "contra ningú". Al seu torn, el número 2 per Tarragona, Josep Maria Pallàs, ha reivindicat que els catalans "puguem ser amos del nostre destí". Pallàs ha afirmat que, així, es podrà defensar les infraestructures i un Corredor Mediterrani que l'Estat no impulsa perquè "va contra nosaltres", ha subratllat.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Segons ERC, cal un \"gran acord\" amb JxSí i la CUP per fer realitat la independència. Segons Tardà, no arribar a aquest acord suposaria la decepció de gran part de la ciutadania catalana i un delicte d'alta traïció. Rufián demana anar al Congrés per defensar que els republicans han guanyat a Catalunya.", "a2": "En un acte polític a Valls, líders d’ERC han fet una crida al vot a les pròximes Generals del 20-D per defensar des de Madrid la clara victòria obtinguda per l’independentisme als comicis del 27-S. Així mateix, Marta Rovira ha reclamat un gran acord entre les forces independentistes per fer realitat el mandat democràtic d’independència obtingut a les urnes.", "a3": "Els candidats d’ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián i Joan Tardà, pretenen defensar a Madrid la victòria del 27-S i demanen eixamplar la base. Amb Marta Rovira i els candidats tarragonins, asseguren que els votants se sentirien traïts si Junts pel Sí i la CUP no arribessin a un acord. Cal que els catalans tinguin veu pròpia a Madrid." }, "extractive": { "a1": "ERC continua reclamant un \"gran acord\" entre Junts pel Sí i la CUP per seguir el mandat democràtic obtingut a les urnes i fer realitat la independència.\n\"El desacord seria un frau a la majoria de la ciutadania catalana, un delicte d'altra traïció\", ha avisat el número 2 d'ERC al Congrés, Joan Tardà.\nEn un acte polític a Valls, els republicans han defensat la necessitat de defensar des de Madrid la \"clara victòria\" obtinguda el 27-S i han cridat a \"eixamplar\" la majoria a favor de la independència.\nEl cap de llista de la demarcació, Jordi Salvador, ha demanat suport per no deixar \"la veu del catalanisme en mans de Chacón o Rivera\" i ha incidit en la necessitat de \"buscar aliances\" perquè el procés, ha dit, no va \"contra ningú\".", "a2": "En un acte polític a Valls, els republicans han defensat la necessitat de defensar des de Madrid la \"clara victòria\" obtinguda el 27-S i han cridat a \"eixamplar\" la majoria a favor de la independència.\nEn aquesta línia, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha cridat a cuinar \"a foc lent i de forma pacient\" un \"gran acord\" dels independentistes per defensar que l'independentisme \"va guanyar\" el 27-S.\nEl cap de llista de la demarcació, Jordi Salvador, ha demanat suport per no deixar \"la veu del catalanisme en mans de Chacón o Rivera\" i ha incidit en la necessitat de \"buscar aliances\" perquè el procés, ha dit, no va \"contra ningú\".\nPallàs ha afirmat que, així, es podrà defensar les infraestructures i un Corredor Mediterrani que l'Estat no impulsa perquè \"va contra nosaltres\", ha subratllat.", "a3": "\"El desacord seria un frau a la majoria de la ciutadania catalana, un delicte d'altra traïció\", ha avisat el número 2 d'ERC al Congrés, Joan Tardà.\nEn un acte polític a Valls, els republicans han defensat la necessitat de defensar des de Madrid la \"clara victòria\" obtinguda el 27-S i han cridat a \"eixamplar\" la majoria a favor de la independència.\n\"Anem a dir-los que hem guanyat i a defensar el vot de la gent i l'inici del procés d'autodeterminació\", ha subratllat el candidat d'ERC al 20-D, Gabriel Rufián.\nEl cap de llista de la demarcació, Jordi Salvador, ha demanat suport per no deixar \"la veu del catalanisme en mans de Chacón o Rivera\" i ha incidit en la necessitat de \"buscar aliances\" perquè el procés, ha dit, no va \"contra ningú\"." }, "extreme": { "a1": "ERC demana arribar a un acord entre JxSí i la CUP per fer realitat la independència.", "a2": "Tardà, Rufián i Rovira proclamen a Valls la necessitat de defensar a Madrid la victòria independentista a Catalunya.", "a3": "Joan Tardà (ERC) està segur que hi haurà acord entre Junts pel Sí i la CUP per defensar l’independentisme a Madrid." } }
2,245
L'Ajuntament de Cruïlles i les entitats ecologistes critiquen que la Generalitat buidi "a mitges" l'abocador de Vacamorta
Consideren que és una "presa de pèl" i deixen clar que "seguiran lluitant" fins que es retirin tots els residus
L'Ajuntament de Cruïlles (Baix Empordà) i les entitats ecologistes han carregat contra la Generalitat per buidar "a mitges" l'abocador de Vacamorta. Consideren que és una "presa de pèl" i deixen clar que "seguiran lluitant" fins que es retirin tots els residus que hi ha. Des del Centre Ecologista i Projectes Alternatius (CEPA) i la Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (PAAC) recorden que hi ha un "alt risc" de contaminació dels aqüífers i exigeixen a la Generalitat que "vetlli per la salut dels veïns afectats per l'abocador". En un comunicat consideren que "ningú entén" que la Generalitat "escatimi en recursos" per sanejar l'espai, i lamenten que l'administració "hagi donat suport a l'abocament il·legal" de fins a 2,7 milions de tones de residus. Tot plegat després que s'adjudiqués la redacció del buidatge parcial de l'abocador a l'empresa Disseny i Sostenibilitat, que va presentar una oferta de 101.000 euros. Precisament aquesta quantitat és la que fa sospitar tant les entitats com el mateix consistori ja que és "anormalment baixa". El projecte s'havia licitat per 180.000 euros, una xifra superior a l'oferta presentada per l'empresa guanyadora. Tant els ecologistes com l'ajuntament recorden que hi ha diverses sentències que els donen la raó i lamenten que el litigi s'hagi "eternitzat". Els ecologies i l'ajuntament, a més, critiquen que el projecte de buidatge només afecti els residus abocats a partir de l'any 2003, excloent així les més de 330.000 tones dipositades entre el 2000 i el 2003 (l'any en què es va atorgar la llicència ambiental anul·lada pel TSJC i pel Tribunal Suprem). "Haurem de seguir lluitant perquè els treguin tots, ja que els que es van abocar a partir de l'any 2000 també es van dipositar il·legalment", denuncien en un comunicat a través del qual afirmen que "aquesta no pot ser una manera admissible d'actuar de l'Agència de Residus i de la conselleria de Territori i Sostenibilitat". En aquest sentit, recorden que ja hi ha una sentència ferma del TSJC que va fer tancar l'abocador per primera vegada (2002), per motius urbanístics i per perillositat per a la salut de les persones perquè la instal·lació està a només 400 metres quan hauria d'estar a 2.000 dels veïns més propers. "És una irresponsabilitat deixar abandonades les 336.626,70 tones que es van abocar del 2000 al 2003", critiquen. El front comú format per entitats ecologistes i l'ajuntament alerten, a més, que aquestes deixalles representen una font de contaminació atmosfèrica i de les aigües subterrànies. Per tot plegat han reclamat al nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que refaci la Comissió de Seguiment, en la que hi participaven membres de les entitats, l'Ajuntament, Generalitat i experts independents. "Volem que aquesta Comissió disposi de tota la informació i el dret a participar en el seguiment i la presa de decisions en tot el procés fins al buidat de l'abocador", assenyalen. En aquesta línia, reclamen poder valorar amb estudis d'especialistes totes les opcions abans d'escollir l'alternativa "més idònia" per al buidatge. Un llarg litigi L'abocador de Vacamorta, sobre el qual pesen nombroses sentències, es va clausurar a finals del 2014. Tant el TSJC com el Suprem van ordenar tancar-lo perquè la llicència ambiental de la instal·lació –i que ha estat el focus del litigi- estava mal donada. Però aquestes no són les úniques resolucions judicials que arrossega Vacamorta, perquè el cas ha derivat en nombrosos recursos (interposats tant per la Generalitat com per l'antiga gestora, Recuperació de Pedreres SL). Sigui com sigui, el juny del 2015 el TSJC va ser categòric. L'alt tribunal català va donar un termini de dos anys al Govern perquè buidés l'abocador i traslladés les deixalles que s'hi havien abocat durant anys. I quan aquest termini ja s'havia esgotat, el TSJC va emetre una nova resolució carregant contra la Generalitat i dient-li que veia "del tot inadmissible i insuportable" que no hagués fet res per retirar les escombraries de Vacamorta. EL TSJC criticava obertament que el Departament de Territori no hagués impulsat "una sola actuació per retirar ni una mísera tona dels milions que es van abocar al dipòsit". I que, per contra, al Govern li haguessin sobrat "temps i esforços" per interposar als tribunals una "interminable successió d'incidents, sol·licituds, recursos i peticions diverses" per intentar frenar el buidatge de l'abocador. L'empresa que redactarà el projecte per buidar Vacamorta haurà d'estudiar també quin serà el cost i el temps que es necessitarà per retirar els residus. En una primera estimació, la Generalitat va calcular que treure les deixalles costaria fins a 150 MEUR, que es necessitarien fer un mínim de 140.000 viatges en camió i que els treballs s'allargarien almenys onze anys. A més, el projecte de buidatge també haurà d'analitzar els riscos ambientals i per a la salut humana que comportarà moure tots aquests milions de tones d'escombraries. I finalment, analitzar on es dipositaran de nou (per exemple, en un abocador ja existent, en un de nova construcció, etc.).
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El projecte de buidatge dels residus de l'abocador de Vacamorta no inclou les més de 330.000 tones dipositades entre el 2000 i el 2003. Per això, l'Ajuntament de Cruïlles, juntament amb algunes entitats ecologistes, reclama a la Generalitat que el projecte és una \"presa de pèl\" i afirma que continuaran lluitant, perquè hi ha un alt risc de contaminació d'aqüífers.", "a2": "L'Ajuntament de Cruïlles, en aliança amb entitats ecologistes, denuncien la inacció de la Generalitat per buidar l'abocador de residus il·legals de Vacamorta. El TSJC ha ordenat repetidament al Departament de Territori que emprengui les actuacions necessàries. Malgrat això, la Generalitat escatima en recursos i voluntat política per treure aquestes deixalles altament contaminants, amb treballs que costarien fins a 150 MEUR.", "a3": "La Generalitat de Catalunya adjudica la redacció del buidatge parcial de l’abocador de Vacamorta, a Cruïlles, però tant l’Ajuntament com entitats ecologistes exigeixen que es buidin els 2,7 milions de tones de residus. Es queixen que els residus poden afectar la salut dels veïns i contaminar els aqüífers. L’abocador, tancat des de 2004, arrossega sentències del Suprem i del TSJC." }, "extractive": { "a1": "L'Ajuntament de Cruïlles (Baix Empordà) i les entitats ecologistes han carregat contra la Generalitat per buidar \"a mitges\" l'abocador de Vacamorta. \nConsideren que és una \"presa de pèl\" i deixen clar que \"seguiran lluitant\" fins que es retirin tots els residus que hi ha. \nDes del Centre Ecologista i Projectes Alternatius (CEPA) i la Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (PAAC) recorden que hi ha un \"alt risc\" de contaminació dels aqüífers i exigeixen a la Generalitat que \"vetlli per la salut dels veïns afectats per l'abocador\". \nEls ecologies i l'ajuntament, a més, critiquen que el projecte de buidatge només afecti els residus abocats a partir de l'any 2003, excloent així les més de 330.000 tones dipositades entre el 2000 i el 2003 (l'any en què es va atorgar la llicència ambiental anul·lada pel TSJC i pel Tribunal Suprem).", "a2": "L'Ajuntament de Cruïlles (Baix Empordà) i les entitats ecologistes han carregat contra la Generalitat per buidar \"a mitges\" l'abocador de Vacamorta.\nDes del Centre Ecologista i Projectes Alternatius (CEPA) i la Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (PAAC) recorden que hi ha un \"alt risc\" de contaminació dels aqüífers i exigeixen a la Generalitat que \"vetlli per la salut dels veïns afectats per l'abocador\".\nEL TSJC criticava obertament que el Departament de Territori no hagués impulsat \"una sola actuació per retirar ni una mísera tona dels milions que es van abocar al dipòsit\". \nEn una primera estimació, la Generalitat va calcular que treure les deixalles costaria fins a 150 MEUR, que es necessitarien fer un mínim de 140.000 viatges en camió i que els treballs s'allargarien almenys onze anys.", "a3": "L'Ajuntament de Cruïlles (Baix Empordà) i les entitats ecologistes han carregat contra la Generalitat per buidar \"a mitges\" l'abocador de Vacamorta.\nDes del Centre Ecologista i Projectes Alternatius (CEPA) i la Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (PAAC) recorden que hi ha un \"alt risc\" de contaminació dels aqüífers i exigeixen a la Generalitat que \"vetlli per la salut dels veïns afectats per l'abocador\". \nEn aquesta línia, reclamen poder valorar amb estudis d'especialistes totes les opcions abans d'escollir l'alternativa \"més idònia\" per al buidatge. \nEL TSJC criticava obertament que el Departament de Territori no hagués impulsat \"una sola actuació per retirar ni una mísera tona dels milions que es van abocar al dipòsit\"." }, "extreme": { "a1": "La Generalitat rep crítiques per buidar \"a mitges\" l'abocador de Vacamorta, davant l'alt risc de contaminació d'aqüífers.", "a2": "El buidatge de l'abocador de Vacamorta, ple de milions de tones de residus il·legals, enfronta la Generalitat amb entitats locals.", "a3": "L’Ajuntament de Cruïlles i dues entitats ecologistes exigeixen que la Generalitat buidi completament l’abocador il·legal de Vacamorta." } }
2,847
El PSC i JxCat exploren reeditar el pacte de govern al Consell Comarcal del Maresme que deixaria ERC a l'oposició
L'acord necessitaria el suport d'almenys dos partits més (Cs, comuns o PP) per arribar a la majoria absoluta
El Consell Comarcal del Maresme (CCM) es constituirà el pròxim 19 de juliol i la seva presidència és encara una incògnita. Tot i que el 26-M ERC va aconseguir consolidar la seva majoria a l'ens comarcal –te 12 del 33 consellers–, els republicans no tenen cap garantia de poder governar. JxCat, amb sis representants, reconeix que negocia tant amb els republicans com amb el PSC, que té vuit consellers i és segona força a la comarca. De fet, els postconvergents han preguntat als seus 30 caps de llista a la comarca quina seria la seva preferència de pacte al CCM. Tot i això, fonts de la negociació dels partits han explicat a l'ACN que, com en el cas de la Diputació de Barcelona, l'acord entre PSC i JxCat estaria més a prop que una presidència pels republicans, que ja es veuen condemnats a l'oposició. Perquè el pacte entre el PSC i JxCat fructifiqui amb garanties caldria que almenys tres conselleres més donessin suport al candidat socialista a la presidència durant el ple de constitució de l'ens comarcal per arribar als 17 vots que dona la majoria absoluta d'un ple format per 33 càrrecs electes. Socialistes i postconvergents sumen 14 vots, dos més que els 12 que té ERC. Tot i que en el cas del CCM n'hi ha prou amb la majoria simple per a una investidura en segona volta, fonts del PSC i JxCat asseguren que no volen arribar al ple de constitució del 19 de juliol en un context d'incertesa. PSC i JxCat estarien treballant en un govern bipartit en minoria, però a l'hora de teixir aliances per a la investidura, els socis preferents pels socialistes, que porten el pes de la negociació, serien Cs (2 consellers), els comuns (2 consellers) o el PP (1 conseller). Dels tres partits caldria que almenys dos votessin a favor per evitar sorpreses de darrera hora. Tot i que fonts de JxCat afirmen que els negociacions estan obertes també amb el ERC, i que abans de prendre una decisió es preguntarà també als caps de llista als ajuntament sobre les seves preferències, fonts de la negociació de tots els partits donen per més que fet l'acord entre PSC i JxCat. Es dona la circumstància, a més, que entre els sis consellers comarcals nomenats per JxCat hi ha dos dels principals 'damnificats' pels pactes postelectorals a la comarca: Estanis Fors i Montserrat Garrido. Tots dos van guanyar les eleccions a Arenys de Mar i Sant Pol de Mar, però els pactes postelectorals han donat l'alcaldia a ERC. En cap dels dos casos, però, els acords dels republicans han estat amb el PSC. A Sant Pol de Mar ERC ha pactat amb la CUP, mentre que a Arenys de Mar hi ha un tripartit amb ERC, CUP i comuns. A l'altre costat de la balança hi ha el cas de Dosrius, on ERC governava fins ara gràcies al suport de partits independents. Després dels comicis del maig l'aritmètica ha facilitat que el PSC hagi pogut recuperar l'alcaldia del municipi de la mà de JxCat. En el mapa polític també cuegen els fets de 2016 al Consell Comarcal. Després de les eleccions de 2015, l'antiga CiU, ERC i PSC van configurar un govern tripartit amb alternança a la presidència entre CiU i ERC. Pocs mesos després, però, l'acord es va trencar per les mocions de censura impulsades per ERC a Arenys de Mar i Caldes d'Estrac contra alcaldes de CiU. Els republicans van ser expulsats del govern comarcal i la presidència l'ha ostentat CiU durant tot el mandat, mantenint el suport del PSC. Totes dues formacions reconeixen ara la bona entesa d'aquests anys de govern plegats i més enllà de les disputes polítiques a nivell nacional defensen que es pugui reeditar l'acord.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Malgrat que ERC és la força més votada per presidir el CCM amb 12 de 33 consellers, no té la majoria absoluta. JxCat, amb 6 representants, pretén pactar amb el PSC, que en té 8 i representa la segona força, i trobar el suport de 3 consellers més per arribar als 17 vots de la majoria absoluta.", "a2": "La presidència del Consell Comarcal del Maresme es disputa entre ERC, que va obtenir la majoria a les eleccions del 26-M, PSC i JxCat, que estarien treballant en un govern bipartit en minoria. La suma de socialistes i postconvergents superaria per dos vots els d’ERC. Malgrat les disputes en l'àmbit nacional, els dos partits s’entenen bé en els governs locals.", "a3": "Possible pacte de govern al Consell Comarcal del Maresme entre PSC i JxCat, amb ERC a l’oposició. Aquest govern bipartit, però, necessitaria tres vots més per arribar a la majoria absoluta, que vindrien preferentment de Cs (2 consellers), comuns (2 consellers) o PP (1 conseller). El CCM es constituirà el 19 de juliol." }, "extractive": { "a1": "El Consell Comarcal del Maresme (CCM) es constituirà el pròxim 19 de juliol i la seva presidència és encara una incògnita. \nTot i que el 26-M ERC va aconseguir consolidar la seva majoria a l'ens comarcal –te 12 del 33 consellers–, els republicans no tenen cap garantia de poder governar.\nPerquè el pacte entre el PSC i JxCat fructifiqui amb garanties caldria que almenys tres conselleres més donessin suport al candidat socialista a la presidència durant el ple de constitució de l'ens comarcal per arribar als 17 vots que dona la majoria absoluta d'un ple format per 33 càrrecs electes.\nTot i que fonts de JxCat afirmen que els negociacions estan obertes també amb el ERC, i que abans de prendre una decisió es preguntarà també als caps de llista als ajuntament sobre les seves preferències, fonts de la negociació de tots els partits donen per més que fet l'acord entre PSC i JxCat.", "a2": "El Consell Comarcal del Maresme (CCM) es constituirà el pròxim 19 de juliol i la seva presidència és encara una incògnita.\nPSC i JxCat estarien treballant en un govern bipartit en minoria, però a l'hora de teixir aliances per a la investidura, els socis preferents pels socialistes, que porten el pes de la negociació, serien Cs (2 consellers), els comuns (2 consellers) o el PP (1 conseller).\nTot i que fonts de JxCat afirmen que els negociacions estan obertes també amb el ERC, i que abans de prendre una decisió es preguntarà també als caps de llista als ajuntament sobre les seves preferències, fonts de la negociació de tots els partits donen per més que fet l'acord entre PSC i JxCat.\nEs dona la circumstància, a més, que entre els sis consellers comarcals nomenats per JxCat hi ha dos dels principals 'damnificats' pels pactes postelectorals a la comarca: Estanis Fors i Montserrat Garrido.", "a3": "El Consell Comarcal del Maresme (CCM) es constituirà el pròxim 19 de juliol i la seva presidència és encara una incògnita. \nJxCat, amb sis representants, reconeix que negocia tant amb els republicans com amb el PSC, que té vuit consellers i és segona força a la comarca.\nPerquè el pacte entre el PSC i JxCat fructifiqui amb garanties caldria que almenys tres conselleres més donessin suport al candidat socialista a la presidència durant el ple de constitució de l'ens comarcal per arribar als 17 vots que dona la majoria absoluta d'un ple format per 33 càrrecs electes.\nTot i que fonts de JxCat afirmen que els negociacions estan obertes també amb el ERC, i que abans de prendre una decisió es preguntarà també als caps de llista als ajuntament sobre les seves preferències, fonts de la negociació de tots els partits donen per més que fet l'acord entre PSC i JxCat." }, "extreme": { "a1": "JxCat pretén pactar amb PSC per a la presidència del CCM, malgrat que ERC va ser la força més votada.", "a2": "És molt probable que un pacte entre PSC i JxCat arrabassi la presidència del Consell Comarcal del Maresme a ERC.", "a3": "Negociacions per la presidència del Consell Comarcal del Maresme, amb un possible pacte PSC-JxCat i dos partits més." } }
2,059
El Síndic veu "inadmissible" que els menors tutelats no tinguin la documentació regularitzada en complir els 18 anys
Rafael Ribó alerta que "creix de forma espectacular" el nombre de menors no acompanyats que arriben al país i que cal comptar amb recursos per atendre'ls
El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, afirma que és "sorprenent i inadmissible" que part dels menors tutelats per la DGAIA no tinguin la situació legal regularitzada quan compleixen els 18 anys. Ribó adverteix que aquesta situació –manca de permisos de residència o de treball- provoca que no tinguin tots els drets amb els que han de comptar i que es trobin en certa situació de desemparament a l'hora d'afrontar la majoria d'edat. Ribó alerta que no és només una situació que es viu a les comarques gironines –on segons dades de la Generalitat hi ha 181 joves extutelats- sinó arreu del país. I també avisa que anirà a més perquè "està creixent de forma espectacular l'onada de menors no acompanyats que arriben" al país. Per això, ressalta que cal posar fil a l'agulla per poder donar resposta a les necessitats. Ribó veu amb bons ulls la creació, per part de la Generalitat, d'una comissió per estudiar "individualment" els casos de joves extutelats que viuen al carrer. El Síndic de Greuges, en relació a la polèmica sorgida en relació als menors extutelats per la DGAIA que acaben vivint al carrer, posa el focus en tres prioritats per pal·liar la situació. D'entrada, sosté que és "sorprenent i inadmissible" que molts d'aquests menors d'origen immigrant compleixen la majoria d'edat sense que les administracions hagin regularitzat la seva situació administrativa. Segons Ribó, una de les prioritats per als que exerceixen la tutela d'aquest joves és garantir que tenen "el màxim de drets", situació que no es dona si quan compleixen els 18 anys es troben amb la impossibilitat d'accedir al món laboral perquè, per exemple, no tenen permís de treball. Una altra recomanació està relacionada amb les pensions que cobren aquests menors mentre estan tutelats per la DGAIA. Segons Ribó, aquests diners no s'haurien de destinar a despeses dels joves sinó acumular-los perquè disposin dels recursos quan surtin dels centres perquè són majors d'edat. Finalment, exposa que cal establir un seguiment del procés per garantir que, quan deixen d'estar sota la tutela de l'administració, aconsegueixen una "situació normalitzada", amb opcions per buscar feina o continuar estudiant. El Síndic veu amb bons ulls la proposta de la Generalitat de crear una comissió per tal d'estudiar individualment els casos dels joves extutelats per la DGAIA que viuen al carrer, un cop han abandonat el centre d'acollida al fer 18 anys. Una de les mesures que hi ha sobre la taula és ampliar les places en pisos dedicats a aquestes persones. Actualment, segons dades de la Generalitat, la DGAIA tutela 1.203 joves entre 16 i 18 anys, que en els propers mesos sortiran dels centres. Segons Ribó, l'única resposta possible ha de ser "individualitzada" perquè la creació de grans centres d'acollida fa impossible donar una bona resposta. De fet, el Síndic ja va demanar frenar l'ampliació prevista al centre de menors la Misericòrdia de Girona per aquest motiu. Rafael Ribó alerta que la situació no se solucionarà sola i que, de fet, es pot complicar perquè continua augmentant el nombre de menors d'origen immigrants que arriben sols al país. El Síndic exposa que havien treballant amb el Govern sobre possibles respostes perquè que tot ha quedat aturat per l'aplicació del 155. "Digui el que digui el senyor Enric Millo, la frenada és espectacular", sosté. El Síndic també ha carregat contra el govern espanyol per mirar a una altra banda en els casos d'immigrants que arriben al país ocults en camions, com els 39 interceptats a l'Alt Empordà en poques setmanes. Ribó ressalta que fronteres no es competència seva, sinó del Defensor del Pueblo, i que el ministre Zoido ja li ha recordat per carta en alguna ocasió que s'excedeix en la seva funció. Tot i això, assegura que no es pot callar davant un "problema real i humà" que afecta els drets humans. "Per molt circuit de retorn tancat que hi hagi o màfies que operin, estem parlant de la protecció de persones que són víctimes de tràfic", conclou. Ribó ha presentat la memòria del 2017 aquest dimarts a Girona.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Segons Rafael Ribó, síndic de greuges de Catalunya, és \"inadmissible\" que els menors tutelats per la DGAIA arribin a la majoria d'edat sense tenir una situació legal regularitzada. Això els impedeix gaudir del \"màxim de drets\" i també els impedeix entrar al món laboral, perquè no disposen de permís de treball.", "a2": "A la seva memòria del 2017 el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, denuncia el problema dels menors tutelats per la DGAIA, encara en situació irregular quan compleixen els 18 anys. És una situació inadmissible i les administracions han de procurar garantir-los “el màxim de drets” per accedir al món laboral. Valora positivament la proposta de la Generalitat.", "a3": "Rafael Ribó, síndic de greuges de Catalunya, troba “inadmissible” que els menors tutelats per la DGAIA quedin desemparats en complir 18 anys, perquè no estan regularitzats. Segons Ribó, estan arribant molts menors no acompanyats al país, que no podran treballar si no tenen els permisos en regla. Aprova la creació d’una comissió que estudiï els joves que viuen al carrer." }, "extractive": { "a1": "El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, afirma que és \"sorprenent i inadmissible\" que part dels menors tutelats per la DGAIA no tinguin la situació legal regularitzada quan compleixen els 18 anys. \nI també avisa que anirà a més perquè \"està creixent de forma espectacular l'onada de menors no acompanyats que arriben\" al país. \nD'entrada, sosté que és \"sorprenent i inadmissible\" que molts d'aquests menors d'origen immigrant compleixen la majoria d'edat sense que les administracions hagin regularitzat la seva situació administrativa.\nSegons Ribó, una de les prioritats per als que exerceixen la tutela d'aquest joves és garantir que tenen \"el màxim de drets\", situació que no es dona si quan compleixen els 18 anys es troben amb la impossibilitat d'accedir al món laboral perquè, per exemple, no tenen permís de treball.", "a2": "El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, afirma que és \"sorprenent i inadmissible\" que part dels menors tutelats per la DGAIA no tinguin la situació legal regularitzada quan compleixen els 18 anys.\nSegons Ribó, una de les prioritats per als que exerceixen la tutela d'aquest joves és garantir que tenen \"el màxim de drets\", situació que no es dona si quan compleixen els 18 anys es troben amb la impossibilitat d'accedir al món laboral perquè, per exemple, no tenen permís de treball.\nEl Síndic veu amb bons ulls la proposta de la Generalitat de crear una comissió per tal d'estudiar individualment els casos dels joves extutelats per la DGAIA que viuen al carrer, un cop han abandonat el centre d'acollida al fer 18 anys.\nRafael Ribó alerta que la situació no se solucionarà sola i que, de fet, es pot complicar perquè continua augmentant el nombre de menors d'origen immigrants que arriben sols al país.", "a3": "El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, afirma que és \"sorprenent i inadmissible\" que part dels menors tutelats per la DGAIA no tinguin la situació legal regularitzada quan compleixen els 18 anys.\nSegons Ribó, una de les prioritats per als que exerceixen la tutela d'aquest joves és garantir que tenen \"el màxim de drets\", situació que no es dona si quan compleixen els 18 anys es troben amb la impossibilitat d'accedir al món laboral perquè, per exemple, no tenen permís de treball.\nEl Síndic veu amb bons ulls la proposta de la Generalitat de crear una comissió per tal d'estudiar individualment els casos dels joves extutelats per la DGAIA que viuen al carrer, un cop han abandonat el centre d'acollida al fer 18 anys.\nEl Síndic també ha carregat contra el govern espanyol per mirar a una altra banda en els casos d'immigrants que arriben al país ocults en camions, com els 39 interceptats a l'Alt Empordà en poques setmanes." }, "extreme": { "a1": "Segons el síndic de greuges, els menos tutelats arriben als 18 anys sense tenir una situació legal regularitzada.", "a2": "El síndic de greuges denuncia la situació dels menors d'origen immigrant tutelats en situació irregular quan es fan majors d’edat.", "a3": "El síndic de greuges de Catalunya adverteix que els menors tutelats per la DGAIA cal que estiguin regularitzats als 18 anys." } }
2,327
Junqueras i Romeva recusen Marchena com a jutge de l'1-O arran del "pacte polític per afectar el resultat" del judici
Consideren que la candidatura del magistrat a la presidència del Consell està "tenyida d'un escàndol majúscul"
Els diputats d'ERC i exconsellers, Oriol Junqueras i Raül Romeva, empresonats a Lledoners processats per rebel·lió, han entrat aquest dimarts un escrit de recusació a la sala penal del Tribunal Suprem per demanar la recusació del magistrat Manuel Marchena com a jutge de l'1-O. A l'escrit, es justifica la mesura per imparcialitat i davant "l'existència d'un acord polític" entre PP i PSOE per configurar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Un acord que, en base el xat del senador popular Ignacio Cosidó –"el whatsapp de la vergonya", "s'hauria efectuat amb la intenció de controlar políticament i afectar tant el Tribunal Suprem com l'Audiència Nacional amb la finalitat última de, a través d'aquests nomenaments, controlar el resultat i el sentit dels procediments" d'aquets tribunals. Junqueras i Romeva atorguen "veracitat al pacte contra la separació de poders" especialment amb la renúncia de Marchena, que n'és "protagonista", a la presidència del Consell, una candidatura "tenyida d'un escàndol majúscul". L'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, ha entrat l'escrit d'incident de recusació i assegura no atendre la seva petició suposaria una "violació i vulneració dels drets fonamentals" a un jutge ordinari" i a un procés públic "en plena igualtat i amb totes les garanties", i el dret a un tribunal imparcial. De fet, un dels motius per plantejar-ne la recusació, és apel·lar al dret a la imparcialitat judicial i el text dels lletrats afegeix en aquest sentit que si Marchena no es recusa al tribunal de l'1-O, la defensa té dret a "qüestionar la falta d'imparcialitat" El segon motiu és, argumenta la defensa de Junqueras i Romeva, els fets de les darreres hores al voltant de la presidència de Marchena al CGPJ i el whatsapp del senador popular als seus companys de grup justificant la composició d'aquest òrgan. I l' "interès en la causa" de Marchena, afegeix la defensa, "deriva de l'existència d'un acord polític per al repartiment" de les vocalies i "concretament" a les manifestacions de Cosidó. Segons el qual, segueix el text de recusació de Junqueras i Romeva, "el pacte entre els partits PP i PSOE es podria haver efectuat amb la intenció de controlar políticament i afectat tant el Tribunal Suprem com l'Audiència Nacional amb la finalitat última de, a través d'aquests nomenaments, controlar el resultat i sentit dels procediments" que es tracten en aquests tribunals. Van den Eynde veu en Marchena doncs un "protagonisme singular" dins d'aquest pacte entre partits, segons les afirmacions de Cosidó. I de fet l'escrit dels advocats parla "d'escàndol" en la polèmica inicia: que la presidència del CGPJ arribés per "un acord polític" i no per l'elecció dels vocals. "Ahir apareixia, no obstant, el whatsapp de la vergonya", en què Cosidó revelava "la cuina" del pacte, insisteix Van den Eynde. La defensa dels diputats republicans recorda en aquest que el senador popular ha admès el missatge i afegeix: "Alguna cosa tindria de veracitat aquest pacte previ contra la separació de poders de l'Estat quan el propi magistrat recusat s'avançava a qualsevol acord per renunciar a la seva candidatura a la presidència, tenyida ja de l'escàndol majúscul al que s'ha fet referència". Al mateix text, també s'atribueix a Marchena -es manté de moment al capdavant de la sala Penal del Suprem després de la renúncia al CGPJ - "característiques personals vinculades a una determinada orientació política que fan dubtar de la imparcialitat per participar al procés" judicial contra els dirigents independentistes empresonats. En aquest context, la defensa dels dos dirigents republicans emmarca la seva queixa en una denúncia contra el sistema d'elecció de la cúpula judicial, "criticat internacionalment per la seva permeabilitat a les decisions polítiques". I acusa d'una "estratègia de criminalització dels processats" que "segueix directrius polítiques que es vinculen amb la defensa a ultrança de la unitat territorial".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Junqueras i Romeva consideren que és tot un escàndol la candidatura del magistrat Manuel Marchena a la presidència del Consell i, per això, han presentat la recusació del magistrat com a jutge de l'1-O. Els dirigents independentistes consideren que hi ha un pacte polític entre PSOE i PP per configurar el Consell General del Poder Judicial.", "a2": "La defensa dels diputats d’ERC, Junqueras i Romeva, ha presentat un escrit de recusació del magistrat Manuel Marchena del judici del procés. Les motivacions adduïdes són la violació dels drets fonamentals dels acusats, així com la participació de Marchena en un acord polític per controlar el CGPJ i els dubtes sobre la seva imparcialitat per jutjar els líders independentistes.", "a3": "L’advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, sol·licita la recusació de Marchena com a magistrat de l’1-O a conseqüència de l’escàndol per la presidència del Consell General del Poder Judicial. Reclama el dret a un tribunal imparcial després que sortís “el whatsapp de la vergonya” del popular Ignacio Cosidó revelant un pacte entre PP i PSOE." }, "extractive": { "a1": "Els diputats d'ERC i exconsellers, Oriol Junqueras i Raül Romeva, empresonats a Lledoners processats per rebel·lió, han entrat aquest dimarts un escrit de recusació a la sala penal del Tribunal Suprem per demanar la recusació del magistrat Manuel Marchena com a jutge de l'1-O.\nUn acord que, en base el xat del senador popular Ignacio Cosidó –\"el whatsapp de la vergonya\", \"s'hauria efectuat amb la intenció de controlar políticament i afectar tant el Tribunal Suprem com l'Audiència Nacional amb la finalitat última de, a través d'aquests nomenaments, controlar el resultat i el sentit dels procediments\" d'aquets tribunals.\nDe fet, un dels motius per plantejar-ne la recusació, és apel·lar al dret a la imparcialitat judicial i el text dels lletrats afegeix en aquest sentit que si Marchena no es recusa al tribunal de l'1-O, la defensa té dret a \"qüestionar la falta d'imparcialitat\".\nSegons el qual, segueix el text de recusació de Junqueras i Romeva, \"el pacte entre els partits PP i PSOE es podria haver efectuat amb la intenció de controlar políticament i afectat tant el Tribunal Suprem com l'Audiència Nacional amb la finalitat última de, a través d'aquests nomenaments, controlar el resultat i sentit dels procediments\" que es tracten en aquests tribunals.", "a2": "Els diputats d'ERC i exconsellers, Oriol Junqueras i Raül Romeva, empresonats a Lledoners processats per rebel·lió, han entrat aquest dimarts un escrit de recusació a la sala penal del Tribunal Suprem per demanar la recusació del magistrat Manuel Marchena com a jutge de l'1-O.\nEls diputats d'ERC i exconsellers, Oriol Junqueras i Raül Romeva, empresonats a Lledoners processats per rebel·lió, han entrat aquest dimarts un escrit de recusació a la sala penal del Tribunal Suprem per demanar la recusació del magistrat Manuel Marchena com a jutge de l'1-O.\nL'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, ha entrat l'escrit d'incident de recusació i assegura no atendre la seva petició suposaria una \"violació i vulneració dels drets fonamentals\" a un jutge ordinari\" i a un procés públic \"en plena igualtat i amb totes les garanties\", i el dret a un tribunal imparcial. \nAl mateix text, també s'atribueix a Marchena -es manté de moment al capdavant de la sala Penal del Suprem després de la renúncia al CGPJ - \"característiques personals vinculades a una determinada orientació política que fan dubtar de la imparcialitat per participar al procés\" judicial contra els dirigents independentistes empresonats.", "a3": "Els diputats d'ERC i exconsellers, Oriol Junqueras i Raül Romeva, empresonats a Lledoners processats per rebel·lió, han entrat aquest dimarts un escrit de recusació a la sala penal del Tribunal Suprem per demanar la recusació del magistrat Manuel Marchena com a jutge de l'1-O.\nUn acord que, en base el xat del senador popular Ignacio Cosidó –\"el whatsapp de la vergonya\", \"s'hauria efectuat amb la intenció de controlar políticament i afectar tant el Tribunal Suprem com l'Audiència Nacional amb la finalitat última de, a través d'aquests nomenaments, controlar el resultat i el sentit dels procediments\" d'aquets tribunals.\nDe fet, un dels motius per plantejar-ne la recusació, és apel·lar al dret a la imparcialitat judicial i el text dels lletrats afegeix en aquest sentit que si Marchena no es recusa al tribunal de l'1-O, la defensa té dret a \"qüestionar la falta d'imparcialitat\".\nSegons el qual, segueix el text de recusació de Junqueras i Romeva, \"el pacte entre els partits PP i PSOE es podria haver efectuat amb la intenció de controlar políticament i afectat tant el Tribunal Suprem com l'Audiència Nacional amb la finalitat última de, a través d'aquests nomenaments, controlar el resultat i sentit dels procediments\" que es tracten en aquests tribunals." }, "extreme": { "a1": "Junqueras i Romeva han demanat la recusació del magistrat Manuel Marchena com a jutge de l'1-O.", "a2": "L'advocat de Junqueras i Romeva demana la recusació del magistrat Marchena, arran de l’escàndol sobre la configuració del CGPJ.", "a3": "Després de l’escàndol per la presidència del CGPJ, Junqueras i Romeva recusen Marchena com a jutge de l’1-O." } }
1,598
Un 75% d'enquestats a Catalunya i només un 26% a la resta de l'Estat veuen injusta la presó per l'1-O
L'enquesta "Percepció sobre el debat territorial a Espanya 2019", elaborada pel Govern, assenyala que un 52% d'espanyols rebutja el referèndum català i un 36% el defensa
L'empresonament dels líders polítics i socials de l'1-O es veu molt diferent a Catalunya i a la resta de l'Estat. A Catalunya, per contra, tan sols un 16,4% dels enquestats creu que la presó és justa, un percentatge que creix fins al 60,1% a la resta de l'Estat. Per altra banda, el referèndum d'autodeterminació no té el suport majoritari de la societat espanyola. Només un 36,2% dels enquestats defensa el referèndum -sumant els que hi estan molt d'acord o més aviat d'acord-, un percentatge que cau fins al 29,8% si només es tenen en compte els ciutadans de la resta de Catalunya. Referèndum a tot l'Estat En canvi, pel que fa a un eventual referèndum a tot l'Estat per decidir sobre la relació amb Catalunya, els catalans hi estan majoritàriament en contra, mentre que, pel que fa a als enquestats de la resta de l'Estat, n'hi ha més de favorables que de detractors. Sigui com sigui, un 43,8% del total d'enquestats i un 48,8% dels de la resta de l'Estat creuen que no s'ha de fer cap referèndum "perquè la unitat nacional espanyola no es pot votar", percentatges superiors al 40,1% i el 34,3% dels que hi estan en contra, respectivament. Assumpció del resultat d'un referèndum En tot cas, si finalment se celebrés un referèndum legal i acordat, un 53,3% d'enquestats n'acceptaria els resultats i un 39,9%, no. A Catalunya, els nivells d'acceptació arribaria fins al 81,3% i, per tant, si es posa el focus només en els enquestats de la resta de l'Estat, un 48,2% també els assumiria i un 44,3% no ho faria, un resultat molt ajustat. Preguntats sobre el conflicte actual, tres quartes parts dels catalans demanen una solució eminentment política, un percentatge que cau al 45,2% entre els enquestats de la resta de l'Estat. Un 27%, en canvi, aposta per una solució eminentment judicial i un 18,5%, per les dues alhora. Diàleg sense límits I demanant més en concret com s'hauria de vehicular, els catalans estan dividits en un 42,4% que reclama un diàleg i negociació "sense límits" i un 38,1% que admetria els límits de la Constitució. Per altra banda, un 11,2% aposta per la unilateralitat per part del Govern i un 4,2%, per la mà dura del govern espanyol. Contràriament, un 48,4% d'enquestats de la resta de l'Estat defensa que el diàleg es limiti al marc de la Constitució i només un 17,2% aposta per la negociació sense límits, per sota fins i tot del 26,9% que reclama mà dura a l'Estat. Així mateix, un 71,9% de catalans creu que caldria una reforma de la Constitució per donar més autogovern a les comunitats autònomes, una modificació en què un 58,6% també demanaria que s'hi inclogués el reconeixement del dret a l'autodeterminació. Pel que fa a la resta de l'Estat, un 40,5% defensa aquesta reforma de la carta magna i un 48,9% la rebutja. Suport a la independència Per altra banda, un 49,3% de catalans està a favor que Catalunya sigui independent i un 41,2%, en contra -la resta, no ho sap o no contesta-. En canvi, pel que fa als enquestats de la resta de l'Estat, només un 13,6% vol la independència de Catalunya i un 75,8% la rebutja. Una enquesta amb 3.600 entrevistes L'enquesta "Percepció sobre el debat territorial a Espanya 2019" va ser un encàrrec del departament de la Presidència al CEO amb l'objectiu de disposar de l'opinió i de la percepció del conjunt dels ciutadans de l'Estat sobre la situació política actual. Meritxell Budó ha anunciat que aquesta enquesta s'enviarà a les ambaixades internacionals i es difondrà a través de les delegacions exteriors del Govern, així com també es lliurarà al govern espanyol -en concret, a la seva vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo- i als diversos grups parlamentaris.
[ "procés català" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La visió sobre l'empresonament dels líders polítics i socials que van organitzar l'1-O és molt diferent entre els ciutadans de Catalunya, on un 75 % la veu injusta, i la resta de l'estat espanyol, on només un 26 % ho considera injust. A més un 52 % d'espanyols rebutja el referèndum català i un 36 % el defensa.", "a2": "L’enquesta encarregada per la Generalitat sobre la percepció del debat territorial entre ciutadans catalans i de la resta de l'estat mostra uns resultats molt dispars. Mentre els resultats a Catalunya manifesten un gran suport al referèndum, a una solució política del conflicte o a una reforma constitucional, els enquestats de la resta de l'Estat responen gairebé sempre en sentit contrari.", "a3": "La Generalitat va encarregar una enquesta al CEO sobre la percepció dels ciutadans respecte de la situació política a Catalunya. Amb 3.600 entrevistats, els resultats aporten visions completament diferents entre els catalans i la resta de l’Estat. A Catalunya, un 75,2 % dels enquestats creu que l’empresonament és injust, mentre que a la resta de l’estat és només un 26 %." }, "extractive": { "a1": "En canvi, pel que fa a un eventual referèndum a tot l'Estat per decidir sobre la relació amb Catalunya, els catalans hi estan majoritàriament en contra, mentre que, pel que fa a als enquestats de la resta de l'Estat, n'hi ha més de favorables que de detractors.\nSigui com sigui, un 43,8% del total d'enquestats i un 48,8% dels de la resta de l'Estat creuen que no s'ha de fer cap referèndum \"perquè la unitat nacional espanyola no es pot votar\", percentatges superiors al 40,1% i el 34,3% dels que hi estan en contra, respectivament.\nContràriament, un 48,4% d'enquestats de la resta de l'Estat defensa que el diàleg es limiti al marc de la Constitució i només un 17,2% aposta per la negociació sense límits, per sota fins i tot del 26,9% que reclama mà dura a l'Estat.\nEn canvi, pel que fa als enquestats de la resta de l'Estat, només un 13,6% vol la independència de Catalunya i un 75,8% la rebutja.", "a2": "Només un 36,2% dels enquestats defensa el referèndum -sumant els que hi estan molt d'acord o més aviat d'acord-, un percentatge que cau fins al 29,8% si només es tenen en compte els ciutadans de la resta de Catalunya.\nEn canvi, pel que fa a un eventual referèndum a tot l'Estat per decidir sobre la relació amb Catalunya, els catalans hi estan majoritàriament en contra, mentre que, pel que fa a als enquestats de la resta de l'Estat, n'hi ha més de favorables que de detractors.\nSigui com sigui, un 43,8% del total d'enquestats i un 48,8% dels de la resta de l'Estat creuen que no s'ha de fer cap referèndum \"perquè la unitat nacional espanyola no es pot votar\", percentatges superiors al 40,1% i el 34,3% dels que hi estan en contra, respectivament.\nL'enquesta \"Percepció sobre el debat territorial a Espanya 2019\" va ser un encàrrec del departament de la Presidència al CEO amb l'objectiu de disposar de l'opinió i de la percepció del conjunt dels ciutadans de l'Estat sobre la situació política actual.", "a3": "En canvi, pel que fa a un eventual referèndum a tot l'Estat per decidir sobre la relació amb Catalunya, els catalans hi estan majoritàriament en contra, mentre que, pel que fa a als enquestats de la resta de l'Estat, n'hi ha més de favorables que de detractors.\nSigui com sigui, un 43,8% del total d'enquestats i un 48,8% dels de la resta de l'Estat creuen que no s'ha de fer cap referèndum \"perquè la unitat nacional espanyola no es pot votar\", percentatges superiors al 40,1% i el 34,3% dels que hi estan en contra, respectivament.\nContràriament, un 48,4% d'enquestats de la resta de l'Estat defensa que el diàleg es limiti al marc de la Constitució i només un 17,2% aposta per la negociació sense límits, per sota fins i tot del 26,9% que reclama mà dura a l'Estat.\nEn canvi, pel que fa als enquestats de la resta de l'Estat, només un 13,6% vol la independència de Catalunya i un 75,8% la rebutja." }, "extreme": { "a1": "Gran divergència d'opinions sobre la visió dels empresonat per l'1-O entre la població catalana i la de la resta d'Espanya.", "a2": "La fractura social en relació amb el conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol es fa palesa a l'enquesta del CEO.", "a3": "Una enquesta encarregada pel govern aboca percentatges molt diferents sobre la situació de Catalunya a Espanya i al principat." } }
891
Els fabricants de joguines preveuen que les vendes creixeran d’un 7% per Nadal i Reis
El sector concentra la seva producció principalment al País Valencià, a l'anomenada com 'Vall de la Joguina'
L’optimisme acompanya les previsions dels fabricants de joguines per aquesta campanya. En el moment de l’any en què el sector concentra fins a un 70% de les vendes, els fabricants confien a consolidar la tendència positiva al llarg d’aquest 2017 i preveuen creixements entorn del 7%. En una entrevista amb l’ACN, el president de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ), José Antonio Pastor, ha explicat que el mercat estatal ha crescut enguany mes a mes, deixant enrere l’estancament que es va produir entre el 2010 i el 2015 i afermant una dinàmica positiva que va fer créixer el sector un 6,1% l’any passat. Pastor ha assenyalat que durant el mes d’octubre s’ha produït un fre en el consum a l’octubre causat per les altes temperatures, que endarrereixen el consum de productes nadalencs, pel que ha anomenat ‘l’efecte Catalunya’, així com per l’efectivitat de les promocions i el llançament dels catàleg de les distribucions. Amb tot, descarta que la davallada del consum acabi afectant un sector amb forta estacionalitat. El president dels fabricants ha assenyalat que ‘determinades inestabilitat i temors acaben afectant el consum i el mercat’ però que ‘quan arriben les dates clau per a sectors estacionals l’efecte es dilueix més que en altres sectors amb consums més estables’. Així mateix, el responsable de l’AEFJ ha indicat que cap empresa catalana li ha manifestat inquietud per la situació econòmica ni té coneixement que cap empresa del sector hagi traslladat la seu social fora de Catalunya. Optimisme al sector Segons les previsions de l’AEFJ, els fabricants de joguines poden superar aquesta campanya els 1.200 milions d’euros en vendes a l’estat espanyol i una facturació total superior als 1.600 milions d’euros. Així mateix, les exportacions acumulen puntes d’increment del 17,2% en relació amb l’any anterior i els fabricants preveuen tancar l’any amb un 10% d’augment global. En relació amb les tendències, el president dels fabricants ha indicat que enguany no hi ha cap categoria en concret que estigui presentant més vendes que altres però assenyala que productes relacionats amb llicències de pel·lícules i productes tecnològics poden acabar destacant sobre la joguina tradicional. Amb tot, preveu que en aquesta campanya el consum estigui més repartit entre categories que en altres. Segons dades del sector, l’any passat les nines, els jocs de primera infància i els d’esports varen liderar les vendes. Catalunya lidera les exportacions Els fabricants catalans de joguines, amb 60 empreses associades (el 27% del sector), lideren l’increment d’exportacions. Segons les dades de l’AEFJ, Catalunya ha incrementat en un 43% les exportacions de joguines en relació amb el 2016, seguida del País Valencià amb un 5%. Una de les característiques del sector de les joguines és la seva gran concentració. El sector concentra la seva producció principalment al País Valencià, a la coneguda com ‘Vall de la Joguina’, a la subcomarca de la Foia de Castalla (a l’Alcoià) en poblacions com Ibi, Onil i Castalla. Tan sols aquí es concentra el 40% de les empreses de l’estat, un 39,39% dels treballadors i un 38% de la facturació. Catalunya és el segon mercat de la joguina a l’estat espanyol, amb un 28% d’empreses, un 27% dels treballadors i un 36,9% de la facturació. El sector exporta principalment a la Unió Europea, sent els mercats pròxims com els de Portugal i França on més exportacions es produeixen. L’AEFJ també remarca que enguany s’ha produït un descens de fins al 34% en les exportacions als estats Units, consolidant una davallada iniciada l’any 2016. L’AEFJ agrupa un total de 221 empreses, entre les quals es troben Famosa, Moltó, Falomir, Bizak, Lego, Borràs o les filials de Mattel, Hasbro o Playmobil, entre d’altres. Segons dades de l’AEFj, 4.554 persones treballen de manera directa i unes 20.000 de manera indirecta.
[ "economia", "empreses" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El sector de les joguines espera que aquest any les previsions del creixement d'un 7% s'acompleixi. El president de l’ACN afirma que el mercat va creixent, tot i que el mes d'octubre es va produir un fre per les altes temperatures i el retard de l'arribada de l’esperit nadalenc. Els fabricants poden superar en aquesta campanya els 1.200 milions d’euros.", "a2": "El sector de la joguina preveu acabar l’any amb un creixement del 10%. Per això, confia en l’increment de les vendes durant la campanya de Nadal i en la consolidació de la tendència a l’alça de les exportacions, principalment a mercats europeus pròxims. Unes dades sobretot optimistes per a la Comunitat valenciana, epicentre de la producció de joguines a Espanya.", "a3": "El president de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ), José Antonio Pastor, explica que hi ha una tendència positiva al sector, tot i que el mes d'octubre ha estat una mica més lent degut a les altes temperatures. Tot i això, les dades són positives i es preveu que les vendes creixin un 7% per Nadal i Reis." }, "extractive": { "a1": "En el moment de l’any en què el sector concentra fins a un 70% de les vendes, els fabricants confien a consolidar la tendència positiva al llarg d’aquest 2017 i preveuen creixements entorn del 7%. \nEn una entrevista amb l’ACN, el president de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ), José Antonio Pastor, ha explicat que el mercat estatal ha crescut enguany mes a mes, deixant enrere l’estancament que es va produir entre el 2010 i el 2015 i afermant una dinàmica positiva que va fer créixer el sector un 6,1% l’any passat.\nPastor ha assenyalat que durant el mes d’octubre s’ha produït un fre en el consum a l’octubre causat per les altes temperatures, que endarrereixen el consum de productes nadalencs, pel que ha anomenat \"l’efecte Catalunya\", així com per l’efectivitat de les promocions i el llançament dels catàleg de les distribucions.\nOptimisme al sector segons les previsions de l’AEFJ, els fabricants de joguines poden superar aquesta campanya els 1.200 milions d’euros en vendes a l’Estat espanyol i una facturació total superior als 1.600 milions d’euros. ", "a2": "En el moment de l’any en què el sector concentra fins a un 70% de les vendes, els fabricants confien a consolidar la tendència positiva al llarg d’aquest 2017 i preveuen creixements entorn del 7%. \nAixí mateix, les exportacions acumulen puntes d’increment del 17,2% amb relació a l’any anterior i els fabricants preveuen tancar l’any amb un 10% d’augment global.\nEl sector concentra la seva producció principalment al País Valencià, a la coneguda com \"Vall de la Joguina\", a la subcomarca de la Foia de Castalla (a l’Alcoià) en poblacions com Ibi, Onil i Castalla.\nEl sector exporta principalment a la Unió Europea, essent els mercats pròxims com els de Portugal i França on més exportacions es produeixen. ", "a3": "En el moment de l’any en què el sector concentra fins a un 70% de les vendes, els fabricants confien a consolidar la tendència positiva al llarg d’aquest 2017 i preveuen creixements entorn del 7%.\nEn una entrevista amb l’ACN, el president de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFJ), José Antonio Pastor, ha explicat que el mercat estatal ha crescut enguany mes a mes, deixant enrere l’estancament que es va produir entre el 2010 i el 2015 i afermant una dinàmica positiva que va fer créixer el sector un 6,1% l’any passat.\nPastor ha assenyalat que durant el mes d’octubre s’ha produït un fre en el consum a l’octubre causat per les altes temperatures, que endarrereixen el consum de productes nadalencs, pel que ha anomenat \"l’efecte Catalunya\", així com per l’efectivitat de les promocions i el llançament dels catàleg de les distribucions.\nSegons les previsions de l’AEFJ, els fabricants de joguines poden superar aquesta campanya els 1.200 milions d’euros en vendes a l’Estat espanyol i una facturació total superior als 1.600 milions d’euros." }, "extreme": { "a1": "S'espera que la venda de joguines d'aquest any 2017 es mantingui i en preveuen un creixement del 7%.", "a2": "A les portes del Nadal, els fabricants de joguines esperen consolidar la recuperació del sector iniciada el 2017.", "a3": "Optimisme al sector de fabricants de joguines, que confien en continuar amb la tendència positiva durant el 2017." } }
2,053
L'Audiència de Girona jutja un jove per abusar sexualment d'una menor de 14 anys a qui havia conegut a través d'un xat
El processat s'enfronta a una pena de 13 anys i mig de presó, a passar-ne 5 en llibertat vigilada i a pagar 10.000 euros d'indemnització
L'Audiència de Girona ha jutjat un jove acusat d'abusar sexualment d'una menor de 14 anys a qui havia conegut a través d'un xat. Els fets van tenir lloc el març de l'any passat en un paratge de Maçanet de la Selva. Tant l'acusat com la menor són de nacionalitat xinesa i van fer-se amics per Internet, a través d'una pàgina que posa en contacte gent d'aquesta comunitat. El jove, que aleshores tenia 19 anys i viu a Badalona, va anar fins a Maçanet en autobús. Quan els dos passejaven per una zona boscosa a tocar del polígon, la fiscal sosté que el processat va intentar mantenir relacions sexuals amb la noia i va acabar obligant-la a fer-li una fel·lació. Aquest dimecres, davant del tribunal, l'acusat només ha respost a preguntes del seu advocat per negar els fets. La noia ha declarat a porta tancada. El jove s'enfronta a una condemna de 13 anys i mig de presó, a passar-ne 5 en llibertat vigilada i a pagar 10.000 euros d'indemnització. Segons recull l'escrit d'acusació de la fiscalia, els fets que han arribat avui a judici van tenir lloc el 8 de març de l'any passat. L'acusat, un jove de Badalona que aleshores tenia 19 anys, havia conegut una compatriota a través d'un xat de la comunitat xinesa. Era una menor de 14 anys de Maçanet de la Selva, amb qui havia estat conversant a través d'Internet. Aquella tarda els dos havien quedat per conèixer-se en persona. L'acusat va agafar un autobús i la noia el va anar a recollir a l'estació cap a les tres de la tarda. "Com que al municipi no hi ha massa coses a fer" –precisa l'escrit d'acusació- a la menor se li va ocórrer que podien anar passejant fins a la Torre de la Marata, des d'on es pot contemplar tot el poble. Els joves van anar cap allà, però quan estaven a meitat del camí i passaven per una zona boscosa a tocar del polígon, el jove es va asseure perquè deia "estar cansat" i li va demanar a la noia que fes el mateix. La fiscal subratlla que ella s'hi va negar i va quedar-se dreta, escrivint missatges de mòbil a una amiga. Aleshores, recull l'escrit, el processat la va agafar dels braços, la va fer asseure a terra, li va prendre el mòbil i la va subjectar mentre li deia que escollís entre mantenir relacions sexuals o fer-li una fel·lació. La jove, sempre segons la fiscalia, s'hi va negar. Llavors el noi li va descordar els sostenidors, li va tocar els pits i li va dir: "O una cosa o l'altra, si no me la llepes et follaré igualment". Per evitar que la penetrés, la menor va haver de "resignar-se" a fer-li una fel·lació, recull l'escrit d'acusació. El processat no va arribar a ejacular, perquè la menor va poder desfer-se'n i fugir corrents, demanant ajuda a una dona que passava per allà passejant el gos. Per aquests fets, el jove xinès va estar un mes ingressat en presó provisional, d'on en va sortir després de pagar la fiança. La fiscal l'acusa d'un delicte d'agressió sexual a menors de 16 anys. Amb monosíl·labs Aquest matí, davant el tribunal de la Secció Quarta de l'Audiència, el processat s'ha negat a respondre les preguntes de la fiscal. Només ho ha fet a les del seu advocat. Mitjançant una intèrpret, l'acusat ha negat els fets, responent a totes les qüestions de la defensa amb un únic monosíl·lab. "No", ha repetit el jove diverses vegades, quan l'advocat li ha demanat si havia llançat la menor al terra, si l'havia forçada perquè mantinguessin relacions sexuals i si l'havia obligada a fer-li una fel·lació. La menor, per la seva banda, ha declarat a porta tancada. Al final del judici, la fiscal ha elevat la seva petició de pena a definitiva. Sol·licita que s'imposi a l'acusat una condemna de 13 anys i mig de presó, que en passi 5 més en llibertat vigilada i que, en concepte de responsabilitat civil, hagi d'indemnitzar la menor amb 10.000 euros.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "L’Audiència de Girona jutja un noi de 19 anys per abusar sexualment d’una menor en un bosc de Maçanet de la Selva. Es van conèixer per Internet i quan van quedar el noi la va obligar a tenir relacions o practicar-li una fel·lació. Ell no ha respost a la fiscalia i la noia ha declarat a porta tancada.", "a2": "La fiscalia de Girona demana presó amb llibertat vigilada per a un jove xinés acusat d’haver abusat sexualment d’una menor, obligant-la a fer-li una fel·lació. També ha sol·licitat una indemnització per a la víctima en concepte de responsabilitat civil. Durant el judici, el processat només ha contestat les preguntes de la defensa per negar la major amb l’ajuda d’un intèrpret.", "a3": "El jove acusat d'agredir sexualment una menor a Maçanet de la Selva l'any passat nega tots els fets i no respon a les preguntes de la fiscal. La víctima ha declarat a porta tancada. La fiscalia demana una condemna de 13 anys i mig de presó, 5 més en llibertat vigilada i una indemnització per a la víctima." }, "extractive": { "a1": "L'Audiència de Girona ha jutjat un jove acusat d'abusar sexualment d'una menor de 14 anys a qui havia conegut a través d'un xat. \nQuan els dos passejaven per una zona boscosa a tocar del polígon, la fiscal sosté que el processat va intentar mantenir relacions sexuals amb la noia i va acabar obligant-la a fer-li una fel·lació.\nEl jove s'enfronta a una condemna de 13 anys i mig de presó, a passar-ne 5 en llibertat vigilada i pagar 10.000 euros d'indemnització.\nLa menor, per la seva banda, ha declarat a porta tancada.", "a2": "L'Audiència de Girona ha jutjat un jove acusat d'abusar sexualment d'una menor de 14 anys a qui havia conegut a través d'un xat. \nQuan els dos passejaven per una zona boscosa a tocar del polígon, la fiscal sosté que el processat va intentar mantenir relacions sexuals amb la noia i va acabar obligant-la a fer-li una fel·lació. \nAmb l'ajuda d'una intèrpret, l'acusat ha negat els fets, responent totes les qüestions de la defensa amb un únic monosíl·lab. \nSol·licita que s'imposi a l'acusat una condemna de 13 anys i mig de presó, que en passi 5 més en llibertat vigilada i que, en concepte de responsabilitat civil, indemnitzi la menor amb 10.000 euros.", "a3": "L'acusat, un jove de Badalona que aleshores tenia 19 anys, havia conegut una compatriota a través d'un xat de la comunitat xinesa.\nEra una menor de 14 anys de Maçanet de la Selva, amb qui havia estat conversant a través d'Internet.\nPer aquests fets, el jove xinès va estar un mes ingressat en presó provisional, i en va sortir després de pagar la fiança.\nLa fiscal l'acusa d'un delicte d'agressió sexual a menors de 16 anys." }, "extreme": { "a1": "L’Audiència de Girona jutja un noi de 19 anys per abusar sexualment d'una menor a Maçanet de la Selva.", "a2": "El jove xinès acusat d’abusar sexualment d’una compatriota de 14 anys ha negat els fets a l’Audiència de Girona. ", "a3": "El jove acusat d'agressió sexual a una menor nega tots els fets a l'Audiència de Girona." } }
1,607
La Fiscalia i les policies locals forcen la llei per perseguir el referèndum
L'Associació Catalana de Municipis recorda que un conveni del 2015 limitava les funcions dels cossos municipals com a policia judicial | El president de Drets, Sergi Blázquez, veu "excés de zel" en la confiscació de material del referèndum i identificació de ciutadans
El cap de setmana ha deixat un nombre important d'imatges de policies locals requisant material del referèndum i identificant els ciutadans que el portaven. Els cossos municipals tenien ordres de la Fiscalia d'actuar contra qualsevol acte de difusió o promoció de l'1-O. I així ho han fet. Per això, l'ACM denuncia la irregularitat que constitueixen les ordres de la Fiscalia a les policies locals, i fa una crida als alcaldes que dirigeixin un escrit a la fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, perquè deixi sense efecte les seves instruccions. En aquest sentit assegura que és una tasca que "no els correspon". S'han sumat a aquesta estratègia l'alcaldessa de Vic, Anna Erra; l'alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs; l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, o l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, entre altres. El conseller de Justícia, Carles Mundó, també ha qüestionat aquest dilluns la legalitat de l'actuació de la Fiscalia i les policies locals. "D’entrada, una policia judicial respon a un requeriment del jutge, i aquests són requeriments de la Fiscalia, i el fiscal no pot ser jutge i fiscal", ha indicat. I ha afegit que s'estan passant als cossos municipals "unes competències i una tasca que no toca" amb l'agreujant que qui ho fa és la Fiscalia. Pel conseller, els fets demostren que el ministeri públic és "un braç més del govern espanyol". Enganxar cartells "no és delicte" Per l'advocat i president de Drets, Sergi Blázquez, l'actuació de les policies locals que durant el cap de setmana han identificat i confiscat material del referèndum a ciutadans d'arreu de Catalunya suposa un "excés de zel" dels agents. "En alguns casos fins i tot han arrencat pancartes", indica. I recorda que "els particulars que estan pel carrer enganxant cartells no estan cometent cap delicte". Tot i això recomana que si la policia demana la seva identificació accedeixin. "Des de la llei de seguretat ciutadana la policia pot demanar la identificació i si es neguen se'ls pot detenir i obrir diligències per desobediència", explica. En tot cas, reafirma que les policies locals no són policia judicial però que poden actuar quan tenen una "ordre" o es troben davant la "comissió d'un presumpte delicte". De fet, Blázquez també qüestiona el paper que la Fiscalia està tenint els darrers dies, recordant que quan un assumpte està judicialitzat, el ministeri públic s'ha d'apartar. En aquest cas, hi ha les querelles presentades contra el Govern, la mesa del Parlament, els presidents de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'ACM, Neus Lloveras i Miquel Buch, i la Sindicatura Electoral pel referèndum. En el cas de la primera, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha adoptat mesures cautelars. "Si les diligències són les mateixes i un jutjat dirigeix la instrucció, la Fiscalia no pot anar per lliure, ha de deixar d'actuar", subratlla. Blázquez també qüestiona l'actuació de la Guàrdia Civil. Concretament, dubta que la benemèrita hagués de ser l'encarregada de notificar els mitjans que no podien publicar l'anunci institucional sobre el referèndum. "Normalment hi va un funcionari del jutjat, com per exemple hem vist en les notificacions a membres del Parlament", apunta. I considera que en aquest cas, l'ús de l'institut armat hauria tingut per objectiu "fer por" i "atemorir" els periodistes. Prudència d'una associació de comandaments Diversos comandaments de cossos municipals van mostrar prudència divendres passat en una reunió extraordinària de la junta directiva de l'Associació de Caps i Comandaments de les Policies Locals de Catalunya (ACCPOLC) davant l'allau d'"esdeveniments que comporten certa inestabilitat i provoquen variacions sensibles sociopolítiques i operatives". Aquesta entitat va acordar en l'acta a la qual ha tingut accés NacióDigital que els comandaments supervisessin el compliment de les instruccions de la Fiscalia. Però sobretot, subratllen que és "molt important tenir clar que l'objectiu és actuar sobre els actes directament relacionats amb el referèndum de l'1 d'octubre, no altres manifestacions públiques". "Cal no confondre altres actes o manifestacions que no facin referència explícita a la participació en el referèndum convocat pel govern de Catalunya", insisteix.
[ "referèndum" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Els cossos municipals s’han passat, han requisat material del referèndum per ordre de la Fiscalia. L’ACM denuncia que la Fiscalia ha fet recaure unes accions a la policia local que no els pertoquen i demana que els alcaldes facin un escrit dirigit a la fiscalia. Alcaldes i alcaldesses com el de Vic, Tortosa, Figueres, entre altres, s’hi han unit.", "a2": "Per ordre de la Fiscalia i amb la instrucció explícita dels seus comandaments de no entorpir altres manifestacions públiques, els cossos municipals d’arreu de Catalunya han procedit a evitar qualsevol acte de difusió de l’1-O. Diverses institucions catalanes han denunciat aquesta intromissió, al·legant que és totalment improcedent que el ministeri públic doni ordres a les policies judicials.", "a3": "La Fiscalia dóna instruccions als policies locals per a requisar material del referèndum i identificar els ciutadans que estiguessin difonent o promocionant l'1-O. L'Associació Catalana de Municipis (ACM) ha qüestionat l'actuació de la Fiscalia i ha denunciat que aquest tipus de tasques no correspon a la policia local. El conseller de Justicia, Carles Mundó, també ho ha qüestionat." }, "extractive": { "a1": "El cap de setmana ha deixat un nombre important d'imatges de policies locals requisant material del referèndum i identificant els ciutadans que el portaven. Els cossos municipals tenien ordres de la Fiscalia d'actuar contra qualsevol acte de difusió o promoció de l'1-O. \nPer això, l'ACM denuncia la irregularitat que constitueixen les ordres de la Fiscalia a les policies locals, i fa una crida als alcaldes que dirigeixin un escrit a la fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, perquè deixi sense efecte les seves instruccions.\nDe fet, Blázquez també qüestiona el paper que la Fiscalia està tenint els darrers dies, recordant que quan un assumpte està judicialitzat, el ministeri públic s'ha d'apartar. ", "a2": "Els cossos municipals tenien ordres de la Fiscalia d'actuar contra qualsevol acte de difusió o promoció de l'1-O. \nPer això, l'ACM denuncia la irregularitat que constitueixen les ordres de la Fiscalia a les policies locals, i fa una crida als alcaldes que dirigeixin un escrit a la fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, perquè deixi sense efecte les seves instruccions.\nPer a l'advocat i president de Drets, Sergi Blázquez, l'actuació de les policies locals que durant el cap de setmana han identificat i confiscat material del referèndum a ciutadans d'arreu de Catalunya suposa un \"excés de zel\" dels agents.\nDiversos comandaments de cossos municipals van mostrar prudència divendres passat en una reunió extraordinària de la junta directiva de l'Associació de Caps i Comandaments de les Policies Locals de Catalunya (ACCPOLC) davant l'allau \"d'esdeveniments que comporten certa inestabilitat i provoquen variacions sensibles sociopolítiques i operatives\". ", "a3": "Els cossos municipals tenien ordres de la Fiscalia d'actuar contra qualsevol acte de difusió o promoció de l'1-O.\nPer això, l'ACM denuncia la irregularitat que constitueixen les ordres de la Fiscalia a les policies locals, i fa una crida als alcaldes que dirigeixin un escrit a la fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi, perquè deixi sense efecte les seves instruccions.\nS'han sumat a aquesta estratègia l'alcaldessa de Vic, Anna Erra; l'alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs; l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, o l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, entre altres.\nPer a l'advocat i president de Drets, Sergi Blázquez, l'actuació de les policies locals que durant el cap de setmana han identificat i confiscat material del referèndum a ciutadans d'arreu de Catalunya suposa un \"excés de zel\" dels agents." }, "extreme": { "a1": "Els policies locals han actuat contra la promoció de l’1-O, tot i que no consideren que sigui competència seva.", "a2": "Organitzacions catalanes consideren que Fiscalia i policies locals s’han extralimitat en les seves funcions en impedir la promoció del referèndum.", "a3": "Els policies locals, segons ordres de la Fiscalia, actuen contra qualsevol acte relacionat amb el referèndum." } }
2,543
Càritas Diocesana de Vic va atendre 4.513 persones el 2017
Més de la meitat dels usuaris van participar en programes d'acollida i atenció social
Càritas Diocesana de Vic, que engloba la tasca que es fa des dels 10 arxiprestats, va atendre 4.513 persones durant el 2017. Malgrat que la xifra està lleugerament per sota de la registrada el 2016, quan en va ajudar 4.729, l'organització religiosa apel·la a no abaixar la guàrdia. I és que el programa d'acollida i atenció social és el que ha rebut més usuaris. A més, segons ha explicat el seu director, Rufí Cerdan, s'està constatant un repunt de la vulnerabilitat entre les persones nouvingudes. "Més del 60% de les persones que participen en els programes són d'origen estranger", ha detallat Cerdan, que ha apuntat a "la llei d'estrangeria" i a "les dificultats que posen els estats a l'acollida dignes" per justificar que "l'activitat que dediquem a millorar les condicions de vida d'aquestes persones sigui encara notable". Càritas Diocesana de Vic ha presentat aquest divendres les xifres del 2017. La memòria indica que l'any passat es van atendre 4.513 persones, de les quals el 62% eren adultes, un 32% infants i el 6% restant majors de 64 anys. "Parlem de persones a les quals se'ls fa un seguiment constant, no que hagin trucat a la porta una vegada", ha especificat el director de Caritas, tot afegint que "són persones a les quals la pobresa està arrelant". Tot i que els usuaris de 2017 han caigut un 4,5% respecte al 2016, Cerdan insisteix en el fet que "hi ha sectors de la societat que segueixen enfonsats, en una situació de marginació". "La pobresa es cronifica i hi ha una part de les famílies tenen fills a càrrec seu, pel que ens fa plantejar-nos també si la pobresa està sent hereditària", ha afegit. De les 4.513 persones ateses, un total de 2.805 persones ho van ser en programes d'acollida i atenció social. El 50% de les persones ateses en aquest àmbit són famílies amb fills i, segons la memòria, creix el nombre de persones soles. La majoria de peticions van ser per qüestions vinculades a alimentació (57%), seguides dels lloguers, pensió i subministraments (17%). Pel que fa als programes d'inserció sociolaboral i economia solidària, el 2017 es van atendre 594 persones, el 79% de les quals eren d'origen estranger i més de la meitat tenien entre 30 i 45 anys. Les actuacions en aquest àmbit han permès l'acompanyament a través d'itineraris d'inserció la millora de l'ocupabilitat i un total de 213 insercions laborals. Pel que fa als programes d'inclusió social de Càritas Diocesana de Vic, s'han beneficiat 994 persones. De les quals 351 eren infants i joves que han participat en activitats escolars i de suport en la seva escolarització. En el cas dels programes d'habitatge, s'ha donat suport a 120 persones. Fins a 17 famílies han estat acollides en els pisos de Càritas de Vic, Manresa i Torelló, i 11 en el projecte de Masoveria Urbana. Deu arxiprestats La memòria de Càritas recull el treball de les 42 seus que té l'organisme als deu arxiprestats del Bisbat de Vic. Per zones, el de Vic va ser el que va atendre a més usuaris (906), seguit de Ter-Collsacabra (852), Guilleries-Congost (665), Manresa (621), Anoia-Segarra (447), Ripollès (395), Bages Nord (310), Moianès (146), Lluçanès (98) i Bages Sud (73). Creixen els voluntaris El nombre de voluntaris de Càritas ha passat de 800 el 2016 a 1.022 el 2017 "malgrat la sensació que la crisi s'ha superat", remarca Cerdan, que insisteix en el fet que el voluntariat "és un dels motors de Càritas". L'any 2017 es van dedicar un total de 54.116 hores de dedicació als més de 160 projectes de Càritas Diocesana de Vic. Per franja d'edat, els adults són un 49% dels voluntaris, 42% són majors de 64 anys i un 9% són joves. El programa VIDA L'herència que ha rebut Càritas de 4,1 ME de la família Modolell per "atendre les necessitats dels infants i de les persones grans a la comarca d'Osona" permetrà engegar aquest 2018 el programa VIDA (Vellesa, Infància, Dignitat i Acompanyament). Segons avança el director de Càritas Diocesana de Vic, el programa permetrà implementar "programes dedicats a la infància i a les persones grans" i, alhora, preveu la participació de l'organisme en projectes que tinguin els mateixos destinataris i estiguin impulsats per altres col·lectius.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Durant el 2017, Càritas va atendre 4.513 persones i es demanen no abaixar la guàrdia. El 60% de les persones que hi participen són estrangeres, el 50% són famílies amb fills, el 62% són adultes i el 32% infants. La majoria de peticions són amb relació a l’alimentació i també amb relació als lloguers de pensió i subministraments.", "a2": "La memòria de Càritas Diocesana de Vic recull un descens d’usuaris respecte l’any anterior, però alerta sobre la situació de vulnerabilitat i marginació de moltes persones, principalment estrangeres, amb dificultats d’adaptació. Per això, l’organització continua ampliant la seva borsa de voluntaris i posarà en marxa un nou programa dedicat als infants i a les persones grans. ", "a3": "L'organització religiosa Càritas Diocesana de Vic va atendre un 4,5% menys de persones durant el 2017 que durant el 2016, però el seu director, Rufí Cerdan, diu que no podem abaixar la guàrdia i que el voluntariat és clau. La majoria de les persones ateses són al programa d'acollida i atenció social i més de la meitat són d'origen estranger." }, "extractive": { "a1": "\"Més del 60% de les persones que participen en els programes són d'origen estranger\", ha detallat Cerdan, que ha apuntat a \"la llei d'estrangeria\" i a \"les dificultats que posen els estats a l'acollida dignes\" per a justificar que \"l'activitat que dediquem a millorar les condicions de vida d'aquestes persones sigui encara notable\". \nLa memòria indica que l'any passat es van atendre 4.513 persones, de les quals el 62% eren adultes, un 32% infants i el 6% restant majors de 64 anys. \nEl 50% de les persones ateses en aquest àmbit són famílies amb fills i, segons la memòria, creix el nombre de persones soles.\nLa majoria de peticions van ser per qüestions vinculades a alimentació (57%), seguides dels lloguers, pensió i subministraments (17%). ", "a2": "Càritas Diocesana de Vic, que engloba la tasca que es fa des dels 10 arxiprestats, va atendre 4.513 persones durant el 2017. \nI és que el programa d'acollida i atenció social és el que ha rebut més usuaris. \nTot i que els usuaris de 2017 han caigut un 4,5% respecte del 2016, Cerdan insisteix en el fet que \"hi ha sectors de la societat que segueixen enfonsats, en una situació de marginació\". \nL'herència que ha rebut Càritas de 4,1 ME de la família Modolell per a \"atendre les necessitats dels infants i de les persones grans a la comarca d'Osona\" permetrà engegar aquest 2018 el programa VIDA (Vellesa, Infància, Dignitat i Acompanyament). ", "a3": "\"Parlem de persones a les quals se'ls fa un seguiment constant, no que hagin trucat a la porta una vegada\", ha especificat el director de Caritas, tot afegint que \"són persones a les quals la pobresa està arrelant\".\nTot i que els usuaris de 2017 han caigut un 4,5% respecte al 2016, Cerdan insisteix en el fet que \"hi ha sectors de la societat que segueixen enfonsats, en una situació de marginació\".\nDe les 4.513 persones ateses, un total de 2.805 persones ho van ser en programes d'acollida i atenció social.\nEl nombre de voluntaris de Càritas ha passat de 800 el 2016 a 1.022 el 2017, \"malgrat la sensació que la crisi s'ha superat\", remarca Cerdan, que insisteix en el fet que el voluntariat \"és un dels motors de Càritas\"." }, "extreme": { "a1": "El 2017, Càritas va atendre 4.513 persones, la majoria famílies amb fills i les van ajudar amb relació a l’alimentació.", "a2": "Els programes socials i d’acollida de Càritas Diocesana de Vic han estat els més demandats pels usuaris de 2017. ", "a3": "Càritas Diocesana de Vic atén menys persones que l'any passat, però recorda que encara hi ha molta marginalitat i pobresa." } }
807
Revista de Catalunya: 300 números i un munt d’anys de feina ben feta
La publicació arriba als tres-cents números en aquesta etapa que va començar el 1986 · Joan Josep Isern l'ha llegida i ens en fa una repassada amb visió històrica
Quan encara no havíem tingut temps, com aquell qui diu, d’enllestir i assimilar l’esplèndid monogràfic de l’octubre dedicat al centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba –amb un títol tan engrescador com ‘pensar i construir una Catalunya per al futur’–, arriba ara el número 300 de l’etapa de la Revista de Catalunya que el 1986 va recuperar Max Cahner. I es presenta amb un repertori de noms a la portada que honoren no únicament la publicació que ara els difon, sinó tota una cultura com la nostra que, malgrat haver de lluitar massa sovint per la supervivència amb el vent en contra, ha sabut fer del talent, el rigor i l’excel·lència un segell distintiu que no li discuteix ningú. Set directors de luxe No exagero gens. Vegeu, si no, els noms que la Revista exhibeix: J. V. Foix, Armand Obiols, Ferran Soldevila, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Serra i Húnter, Max Cahner i Albert Manent. Noms tots de gruix i amb un tret que els és comú: són els set directors que la Revista ha tingut des que es va fundar fins al 2011. En el text que fa de pòrtic, Joan Vallvé, president del Patronat de la Fundació de la revista, posa el 300 en xifres romanes i, en vista del resultat, escriu: ‘Quin sentit tenen aquestes tres ces? És molt senzill: són l’atribut de la nostra revista, volen dir Catalunya, Catalunya i Catalunya.’ I si a algú no li agrada, afegeixo ara jo, que no s’exciti, que és dolent per a la salut. El número té una primera part amb les seccions habituals de cada trimestre: l’editorial de Quim Torra, l’article d’opinió de Vicenç Villatoro –amb un títol dissortadament d’actualitat: ‘Adoctrinats’– i l’espai per al ‘Mirador’ amb aportacions de Lluís Duran, Jaume Medina i més autors que toquen assumptes tan diversos com un elogi al desaparegut Frederic Pau Verrié, un retrat de Josep Tarradellas i un parell d’articles dedicats a Sherlock Holmes. Una bona prova, si ens hi fixem, de l’amplitud dels interessos que mouen l’equip responsable d’elaborar cada tres mesos una nova baula de la cadena que no desmereixi d’una trajectòria tan envejable com la que pot exhibir la Revista de Catalunya. La degana en català El dossier central l’obre el subdirector Jordi Manent, que destaca: ‘Aquesta revista, fundada el 1924 i que té un antecedent el 1912, és la revista degana en català del nostre àmbit lingüístic, la més antiga que encara es continua publicant.’ A continuació, uns quadres descriuen gràficament els directors i els responsables de la publicació des de l’inici, la relació de membres dels òrgans de govern de la Revista a partir de l’octubre del 1986, quan Max Cahner va reprendre’n la publicació després de quasi vint anys sense sortir, una afinada selecció de textos dels set directors esmentats, unes valoracions de Jordi Amat, Jordi Manent i Josep M. Roig Rosich, els tres directors que han exercit el càrrec entre el 2011 i el 2015 i un recull d’imatges que repassa els moments, les persones i els números més destacats de la història de la Revista de Catalunya. El número es tanca amb un article de Xavier Pla que ens presenta un text inèdit de J. V. Foix sobre Josep Pla escrit el 1953 i, a continuació, les seccions habituals de ressenya de llibres. Un número, per tant, que, tot i la solemnitat de la fita, s’atura a fer balanç del camí recorregut però, alhora, continua mirant endavant amb les seccions que cada trimestre esperem trobar els lectors. Feina ben feta i amb els escarafalls justos per a celebrar, ben merescudament, una xifra rodona com és el 300 i, alhora, els bons auguris que sabem propers, que sentim ja a tocar. Per això m’ha semblat significatiu que Quim Torra, director de la Revista i flamant diputat al Parlament de Catalunya, hagi triat com a títol de l’editorial ‘Els propers 300 números’ i hi digui algunes coses prou significatives per a aprofitar-les com a colofó d’aquesta apressada ressenya: ‘Compromesos amb el país, les seves institucions i el seu anhel de llibertat i de República, la Revista de Catalunya és més viva que mai. Benvolgut lector, el nostre compromís es manté intacte i ens agradaria pensar que som allà on hauria volgut que fóssim el nostre fundador, Antoni Rovira i Virgili.’
[ "cultura" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La Revista de Catalunya publica el número 300 i presenta un repertori de noms coneguts que honoren la nostra cultura. La Revista ha sabut fer la feina ben feta durant tots aquests anys i, ara que són al número 300, ho celebren amb personatges com J.V. Foix, Armand Obiols, Ferran Soldevila, Antoni Rovira i Virgili i Jaume Serra, entre d'altres.", "a2": "El número 300 de la Revista de Catalunya fa balanç de la seva trajectòria, sense deixar de mirar el futur. Se’n destaca la qualitat de la seva contribució a la cultura catalana, de la mà de prestigiosos directors, i el seu compromís amb la llibertat i les institucions catalanes. La publicació més antiga escrita en català encara té molta vida.", "a3": "El 1986, després de gairebé vint anys sense sortir, Max Cahner va recuperar la Revista de Catalunya, que inicialment havia estat fundada el 1924. Ara s'ha publicat la revista número 300 des de la seva recuperació. Quim Torra, director de la Revista, ha posat el títol per a l'editorial \"Els propers 300 números\"." }, "extractive": { "a1": "Quan encara no havíem tingut temps, com aquell qui diu, d’enllestir i assimilar l’esplèndid monogràfic de l’octubre dedicat al centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba –amb un títol tan engrescador com \"pensar i construir una Catalunya per al futur\"–, arriba ara el número 300 de l’etapa de la Revista de Catalunya que el 1986 va recuperar Max Cahner.\nEs presenta amb un repertori de noms a la portada que honoren no únicament la publicació que ara els difon, sinó tota una cultura com la nostra que, malgrat haver de lluitar massa sovint per la supervivència amb el vent en contra, ha sabut fer del talent, el rigor i l’excel·lència un segell distintiu que no li discuteix ningú.\nVegeu, si no, els noms que la Revista exhibeix: J. V. Foix, Armand Obiols, Ferran Soldevila, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Serra i Húnter, Max Cahner i Albert Manent. Noms tots de gruix i amb un tret que els és comú: són els set directors que la Revista ha tingut des que es va fundar fins al 2011. \nPer això, m’ha semblat significatiu que Quim Torra, director de la Revista i flamant diputat al Parlament de Catalunya, hagi triat com a títol de l’editorial \"Els propers 300 números\", i hi digui algunes coses prou significatives per a aprofitar-les com a colofó d’aquesta apressada ressenya: \"Compromesos amb el país, les seves institucions i el seu anhel de llibertat i de República, la Revista de Catalunya és més viva que mai\".", "a2": "Quan encara no havíem tingut temps, com aquell qui diu, d’enllestir i assimilar l’esplèndid monogràfic de l’octubre dedicat al centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba –amb un títol tan engrescador com \"pensar i construir una Catalunya per al futur\"–, arriba ara el número 300 de l’etapa de la Revista de Catalunya que el 1986 va recuperar Max Cahner. \nEs presenta amb un repertori de noms a la portada que honoren no únicament la publicació que ara els difon, sinó tota una cultura com la nostra que, malgrat haver de lluitar massa sovint per la supervivència amb el vent en contra, ha sabut fer del talent, el rigor i l’excel·lència un segell distintiu que no li discuteix ningú. \nEl dossier central l’obre el subdirector Jordi Manent, que destaca: \"Aquesta revista, fundada el 1924 i que té un antecedent el 1912, és la revista degana en català del nostre àmbit lingüístic, la més antiga que encara es continua publicant\". \nPer això, m’ha semblat significatiu que Quim Torra, director de la Revista i flamant diputat al Parlament de Catalunya, hagi triat com a títol de l’editorial \"Els propers 300 números\" i hi digui algunes coses prou significatives per a aprofitar-les com a colofó d’aquesta apressada ressenya: \"Compromesos amb el país, les seves institucions i el seu anhel de llibertat i de República, la Revista de Catalunya és més viva que mai\".", "a3": "Quan encara no havíem tingut temps, com aquell qui diu, d’enllestir i assimilar l’esplèndid monogràfic de l’octubre dedicat al centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba –amb un títol tan engrescador com \"pensar i construir una Catalunya per al futur\"–, arriba ara el número 300 de l’etapa de la Revista de Catalunya que el 1986 va recuperar Max Cahner.\nEl número té una primera part amb les seccions habituals de cada trimestre: l’editorial de Quim Torra, l’article d’opinió de Vicenç Villatoro –amb un títol dissortadament d’actualitat: \"Adoctrinats\"– i l’espai per al \"Mirador\" amb aportacions de Lluís Duran, Jaume Medina i més autors que toquen assumptes tan diversos com un elogi al desaparegut Frederic Pau Verrié, un retrat de Josep Tarradellas i un parell d’articles dedicats a Sherlock Holmes.\nA continuació, uns quadres descriuen gràficament els directors i els responsables de la publicació des de l’inici, la relació de membres dels òrgans de govern de la Revista a partir de l’octubre del 1986, quan Max Cahner va reprendre’n la publicació després de quasi vint anys sense sortir, una afinada selecció de textos dels set directors esmentats, unes valoracions de Jordi Amat, Jordi Manent i Josep M. Roig Rosich, els tres directors que han exercit el càrrec entre el 2011 i el 2015 i un recull d’imatges que repassa els moments, les persones i els números més destacats de la història de la Revista de Catalunya.\nEl número es tanca amb un article de Xavier Pla que ens presenta un text inèdit de J. V. Foix sobre Josep Pla escrit el 1953 i, a continuació, les seccions habituals de ressenya de llibres." }, "extreme": { "a1": " La Revista de Catalunya arriba al número 300 i a la portada es presenten molt noms coneguts. ", "a2": "La Revista de Catalunya celebra amb orgull la bona feina feta al llarg de les seves 300 edicions. ", "a3": "Arriba el número 300 de la Revista de Catalunya, que va ser recuperada per Max Cahner el 1986." } }
597
Nou d’Octubre: al País Valencià també és una qüestió de democràcia
«Perquè 'ser valencianista', avui, vol dir ser reivindicatiu davant un Govern espanyol que ens discrimina (perquè, de moment, el president Sánchez no ha passat de les paraules als fets: i, ja sabeu, 'per les seves obres els coneixereu')»
Aquest Nou d’Octubre és dominat per una polèmica interessada sobre la tradicional manifestació que fa molts anys que convoquem a València a la vesprada. Primer, la delegació del govern espanyol, ocupada ara per militants del PSOE pròxims al sector del ministre Ábalos (no conegut precisament pel seu valencianisme), mostra una permissivitat envers els grupuscles violents de la marginal ultradreta valenciana que ben poc es diferencia de l’època en què la delegació era en mans del PP. I, segon, assistim a la baixa d’UGT i PSOE de la convocatòria, una decisió respectable (cada organització és lliure de prendre les seues decisions) però lamentablement acompanyada d’unes declaracions molt desafortunades que pretenien d’equiparar els antidemòcrates marginals i violents amb les organitzacions que formem la Comissió 9 d’Octubre (convocant de la manifestació), de trajectòria democràtica ben reconeguda (a més del fet que sumem una base de socis, militants, afiliats i votants importantíssima, en contrast amb la irrellevància social dels violents). El soroll mediàtic, atret per la superficialitat del debat, s’ha centrat en les convocatòries dels grupuscles antivalencians i el perill de la seva violència impune, però caldria que els arbres no ens distraguessen la vista del bosc. Perquè res de tot això no és casual ni innocent. Sembla que algú (o alguns) estan molt interessats a ‘fabricar’ un ‘radicalisme’ equiparable (falsament) al ‘radicalisme de dretes’ per desactivar el potencial de creixement del valencianisme i ‘centrar’ la vella política, la de les paraules que mai no es tradueixen en fets i la de l’statu quo d’un estat que es vol irreformable i etern. I, tot això, al preu de ser ‘flexibles’ (expressió literal de la delegació) amb les convocatòries de la ultradreta marginal, que és la manera elegant de dir ‘al preu de ser permissiu amb la violència espanyolista’. Però la diferència és que la València d’avui ja no és la de fa trenta anys. Una nova generació s’ha fet adulta i ha substituït la que va viure la transició amb la por del ‘soroll de sabres’. Aquesta nova generació ha descobert que el rei va despullat, en un temps en què fins i tot els representants de la gran patronal arriben a dir que ‘ja n’hi ha prou d’ofrenar glòries a Espanya’. Entre el poble valencià creix la consciència que el govern espanyol ens discrimina (no tenim un finançament just, no ens deixen reformar l’estatut, totes les lleis aprovades pel Consell a favor del benestar social o la igualtat lingüística són sistemàticament intervingudes per uns tribunals que, com veiem en tants àmbits, també en la violència de gènere, no són precisament neutrals…). I, d’aquesta manera, el marc mental i el camp semàntic del valencianisme esdevé l’objecte de desig: ara, a València, tothom vol ser ‘valencianista’ (cosa, d’una altra banda, ben positiva i que ens ha costat dècades de guanyar: situar l’eix central en la qüestió de país). Però alguns pretenen ser-ho sense ser coherents amb els fets. Perquè ‘ser valencianista’ avui vol dir ser reivindicatiu davant un Govern espanyol que ens discrimina (perquè, de moment, el president Sánchez no ha passat de les paraules als fets: i, ja sabeu, ‘per les seves obres els coneixereu’). Vol dir no pretendre cap equidistància falsa i perillosa entre demòcrates i antidemòcrates. Vol dir superar la impunitat tradicional de la marginal violència antivalenciana. Vol dir atendre un sentiment que creix, que cada vegada és més majoritari, que demana de substituir la submissió als dictats de Madrid per l’estricta obediència valenciana. Aquesta és la batalla de fons que amaguen els arbres de la ‘flexibilitat’ de la Delegació del Govern espanyol envers la ultradreta. Volen posar tanques al camp, un dic a la marea que creix lentament. Perquè no els fa vertigen la doble dreta radicalitzada de PP-Cs (alguns somien d’emular Andalusia: un govern en minoria amb el suport parlamentari de Cs) sinó l’anhel democràtic de cada vegada més valencians i valencianes de recuperar la dignitat com a poble. Per això, en defensa del poble valencià, aquest Nou d’Octubre participarem en la processó institucional del matí i en la manifestació ciutadana de la vesprada, i continuarem un treball de dècades per avançar en el camí de les llibertats. Toni Gisbert, Secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
[ "país", "opinió contundent", "país valencià" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Aquest Nou d’octubre ha destacat per la polèmica sobre la tradicional manifestació que sempre es fa a València durant la tarda. Els mitjans s’han centrat en els grups antivalencians i la seva violència, ja que sembla que alguns volen crear un radicalisme per a minar el creixement del valencianisme. Ser valencià és entendre un sentiment que no para de créixer.", "a2": "Malgrat que s’ha volgut manipular la veritable naturalesa de la tradicional manifestació del Nou d’octubre a València, equiparant els convocants amb els radicals violents de la dreta, no s’ha pogut apagar el valencianisme creixent de la ciutat. Ha costat, però els valencians s’han anat deslligant d’un estat discriminatori i es mostren, avui, disposats a reivindicar democràticament la seva llibertat institucional.", "a3": "El Secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Toni Gisbert, ha assegurat que aquest Nou d'octubre està dominat per dos fets: primer, el govern espanyol es mostra permissiu envers els grups violents d'ultradreta i, segon, UGT i PSOE no assistiran a la convocatòria. Diu també que el poble valencià és més conscient de la discriminació per part del govern espanyol." }, "extractive": { "a1": "Aquest Nou d’octubre és dominat per una polèmica interessada sobre la tradicional manifestació que fa molts anys que convoquem a València la tarda. \nEl soroll mediàtic, atret per la superficialitat del debat, s’ha centrat en les convocatòries dels grupuscles antivalencians i el perill de la seva violència impune, però caldria que els arbres no ens distraguessen la vista del bosc. Perquè sembla que algú (o alguns) estan molt interessats a \"fabricar\" un \"radicalisme\" equiparable (falsament) al \"radicalisme de dretes\" per a desactivar el potencial de creixement del valencianisme i \"centrar\" la vella política, la de les paraules que mai no es tradueixen en fets i la de l’statu quo d’un estat que es vol irreformable i etern.\nVol dir no pretendre cap equidistància falsa i perillosa entre demòcrates i antidemòcrates.", "a2": "Aquest Nou d’octubre és dominat per una polèmica interessada sobre la tradicional manifestació que fa molts anys que convoquem a València la tarda. \nSembla que algú (o alguns) estan molt interessats a \"fabricar\" un \"radicalisme\" equiparable (falsament) al \"radicalisme de dretes\" per desactivar el potencial de creixement del valencianisme i \"centrar\" la vella política, la de les paraules que mai no es tradueixen en fets i la de l’statu quo d’un estat que es vol irreformable i etern.\nPerò la diferència és que la València d’avui ja no és la de fa trenta anys.\nVol dir atendre un sentiment que creix, que cada vegada és més majoritari, que demana de substituir la submissió als dictats de Madrid per l’estricta obediència valenciana.", "a3": "Aquest Nou d’octubre és dominat per una polèmica interessada sobre la tradicional manifestació que fa molts anys que convoquem a València la tarda.\nPrimer, la delegació del govern espanyol, ocupada ara per militants del PSOE pròxims al sector del ministre Ábalos (no conegut precisament pel seu valencianisme), mostra una permissivitat envers els grupuscles violents de la marginal ultradreta valenciana que ben poc es diferencia de l’època en què la delegació era en mans del PP.\nI, segon, assistim a la baixa d’UGT i PSOE de la convocatòria, una decisió respectable (cada organització és lliure de prendre les seves decisions), però lamentablement acompanyada d’unes declaracions molt desafortunades que pretenien equiparar els antidemòcrates marginals i violents amb les organitzacions que formem la Comissió 9 d’Octubre (convocant de la manifestació), de trajectòria democràtica ben reconeguda (a més del fet que sumem una base de socis, militants, afiliats i votants importantíssima, en contrast amb la irrellevància social dels violents). \nEntre el poble valencià creix la consciència que el govern espanyol ens discrimina (no tenim un finançament just, no ens deixen reformar l’estatut, totes les lleis aprovades pel Consell a favor del benestar social o la igualtat lingüística són sistemàticament intervingudes per uns tribunals que, com veiem en tants àmbits, també en la violència de gènere, no són precisament neutrals…)." }, "extreme": { "a1": "Nou d'octubre: una polèmica relacionada amb la manifestació que es convoca sempre a València durant la tarda.", "a2": "Un Nou d’octubre envoltat per la polèmica reivindica el sentiment valencianista i la recuperació de la dignitat del poble valencià.", "a3": "Toni Gisbert, Secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), assegura que el Nou d'octubre serà en defensa del poble valencià." } }
2,368
ACTUALIZACIÓ:L'home agredit amb una copa de vidre trencada al coll a Alfarràs: "Estic aquí de miracle"
L'acusat nega haver amenaçat la víctima i diu que si li va fer mal va ser "sense voler"
"Estic aquí de miracle". Així ho ha assegurat l'home que va resultar ferit al coll amb una copa de vidre trencada, arran d'una discussió, a Alfarràs (Segrià). Va passar la nit del 10 de febrer de 2018 a la porta d'un bar. Segons els implicats i els testimonis, la discussió va ser perquè el grup de la víctima que sopava al bar volia que l'acusat tanqués la porta perquè feia fred però ell no deixava d'obrir-la i tancar-la. L'acusat de l'agressió ha negat haver atacat intencionadament la víctima ni haver-la amenaçat. "Potser el vaig tocar sense voler, però no volia que passés", ha afegit durant la seva declaració en el judici, aquest dimecres a l'Audiència de Lleida. La víctima, en canvi, ha declarat que l'acusat va trencar intencionadament la copa i que li va clavar mentre li preguntava "que vols que et mati?". (S'afegeix que la defensa demana tres mesos de presó per lesions per imprudència) L'acusat ha declarat que estava a fora del bar fumant, amb un cigarro en una mà i una copa a l'altre, quan algú que no ha sabut identificar el va agafar per darrera i el va empènyer. En aquell moment, ha dit, "em vaig xocar contra la paret i vaig veure que m'havia fet mal a la mà i que tenia sang". Ha assegurat que en cap moment va pensar que li hagués fet mal a la víctima. La víctima, en canvi, ha explicat que quan li va retreure a l'acusat que no tanqués la porta, aquest li va tirar el contingut de la copa que duia a la cara. Reconeix que llavors el va empènyer cap a fora del bar i afegeix que en aquell moment, l'acusat va trencar la copa que duia contra la paret del bar i li va clavar al coll. Just després, ha declarat, uns nois que l'acompanyaven, el van subjectar mentre l'acusat li clavava cops de puny. "Només van parar quan van veure la sang", ha explicat un dels amics que acompanyava la víctima. "Ens vam acollonir quan van veure tanta sang", ha declarat. Pel que fa a la gravetat de la ferida al coll, els doctors que el van atendre, a Urgències i posteriorment, han declarat que quan la víctima va arribar a l'hospital, la ferida era "molt greu", que hi havia un coàgul i que no es van atrevir a tocar-lo per si causava una fatalitat. Després de diverses proves, però, es va veure que la ferida no havia tocat òrgans vitals i que no hi havia risc directe per a la seva vida. "El risc era que es pogués haver generat un hematoma que hagués bloquejat la via aèria", ha puntualitzat un dels doctors. És per això que es va quedar dos dies ingressat i se li va donar l'alta quan es va confirmar que no hi havia cap via tapada. La fiscalia demana nou anys de presó per a l'acusat, A. Z., de 37 anys, nacionalitat marroquina i veí d'Alfarràs (Segrià), acusat d'haver agredit un altre veí del mateix municipi, de 53 anys i nacionalitat espanyola. El ministeri públic també sol·licita que s'imposi a l'acusat una ordre d'allunyament de la víctima de deu anys des que surti de la presó i que la indemnitzi amb 10.030 euros per les lesions i seqüeles patides. El ferit va haver de rebre tretze punts de sutura i va trigar 101 dies a curar-se. La fiscalia sol·licita alternativament que es condemni a l'acusat per un delicte de lesions a cinc anys de presó. La defensa rebaixa la petició de pena fins als tres mesos de presó i demana que se'l condemni per un delicte de lesions per imprudència i que es tinguin en compte els atenuants d'actuar sota els efectes de l'alcohol i també de reparació del dany, ja que ja ha pagat els diners de què disposava en concepte d'indemnització.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "En un bar d’Alfarràs es va produir una discussió entre dos nois i un li va clavar una copa al coll a l’altre. Al judici, l'acusat va declarar que no ho havia fet intencionadament. Segons els metges, la víctima tenia una ferida molt greu quan va arribar a l’hospital. La defensa demana tres mesos de presó.", "a2": "L’Audiència de Lleida decidirà quina pena imposa a l’acusat d’agredir un veí d’Alfarràs amb una copa de vidre trencada. L’home va patir greus lesions al coll arran d’una discussió en un bar. Mentre que la fiscalia ha demanat presó, una ordre d’allunyament i el pagament d’una indemnització a la víctima, la defensa ha al·legat atenuants per a rebaixar la condemna.", "a3": "Un veí d'Alfarràs (Segrià) està acusat d'haver agredit a un home al coll amb una copa de vidre trencada. Segons els doctors que van atendre el ferit, la ferida era molt greu però no hi havia risc per a la seva vida, perquè no havia afectat òrgans vitals. La fiscalia demana nou anys de presó i una indemnització." }, "extractive": { "a1": "La víctima, en canvi, ha explicat que quan li va retreure a l'acusat que no tanqués la porta, aquest li va tirar el contingut de la copa que duia a la cara.\nPel que fa a la gravetat de la ferida al coll, els doctors que el van atendre, a Urgències i posteriorment, han declarat que quan la víctima va arribar a l'hospital, la ferida era \"molt greu\", que hi havia un coàgul i que no es van atrevir a tocar-lo per si causava una fatalitat.\nLa víctima, en canvi, ha declarat que l'acusat va trencar intencionadament la copa i que li va clavar mentre li preguntava \"què vols, que et mati?\".\nReconeix que llavors el va empènyer cap a fora del bar i afegeix que, en aquell moment, l'acusat va trencar la copa que duia contra la paret del bar i li va clavar al coll.", "a2": "Així ho ha assegurat l'home que va resultar ferit al coll amb una copa de vidre trencada, arran d'una discussió, a Alfarràs (Segrià).\nLa fiscalia demana nou anys de presó per a l'acusat, A. Z., de 37 anys, nacionalitat marroquina i veí d'Alfarràs (Segrià), acusat d'haver agredit un altre veí del mateix municipi, de 53 anys i nacionalitat espanyola.\nEl ministeri públic també sol·licita que s'imposi a l'acusat una ordre d'allunyament de la víctima de deu anys des que surti de la presó i que la indemnitzi amb 10.030 euros per les lesions i seqüeles patides. \nLa defensa rebaixa la petició de pena fins als tres mesos de presó i demana que se'l condemni per un delicte de lesions per imprudència i que es tinguin en compte els atenuants d'actuar sota els efectes de l'alcohol i també de reparació del dany, perquè ja ha pagat els diners de què disposava en concepte d'indemnització.", "a3": "Segons els implicats i els testimonis, la discussió va ser perquè el grup de la víctima que sopava al bar volia que l'acusat tanqués la porta perquè feia fred, però ell no deixava d'obrir-la i tancar-la.\nL'acusat de l'agressió ha negat haver atacat intencionadament la víctima ni haver-la amenaçat.\nLa víctima, en canvi, ha declarat que l'acusat va trencar intencionadament la copa i que li va clavar mentre li preguntava \"què vols, que et mati?\".\nPel que fa a la gravetat de la ferida al coll, els doctors que el van atendre, a Urgències i posteriorment, han declarat que quan la víctima va arribar a l'hospital, la ferida era \"molt greu\", que hi havia un coàgul i que no es van atrevir a tocar-lo per si causava una fatalitat." }, "extreme": { "a1": "Una baralla a la porta d'un bar d'Alfarràs conclou en un ferit greu i un acusat per haver-lo agredit. ", "a2": "Confrontació de versions a l’Audiència de Lleida, en un cas d’agressió que es va saldar amb un ferit de gravetat.", "a3": "La fiscalia demana nou anys de presó per a l'acusat d'agredir un home al coll amb una copa de vidre trencada." } }
1,137
L'Arrabassada, la carretera més perillosa de tot Catalunya
L'estudi EuroRAP també informa que en el 43% de tots els accidents amb morts o ferits greus hi ha involucrada com a mínim una motocicleta
L'Arrabassada (BP-1417), la via que connecta Sant Cugat i Barcelona per l'interior del Parc Natural de Collserola, és la carretera més perillosa de tot Catalunya. Així ho assenyala l'estudi EuroRAP, presentat aquest matí pel RACC, que es fixa en el trienni 2017-2019. Segons l'informe, l'Arrabassada torna a situar-se com el tram de carretera amb més risc d'accident del país, amb 14 accidents greus durant els últims tres anys, pujant també el risc respecte el trienni anterior. Segons Flores, aquestes actuacions significaran un canvi "important" i s'invertirà en la millora de la via, tant per a motos com per a turismes. Després de l'Arrabassada, la segona carretera amb un risc més alt és el tram de la C-37 entre Alcover i Valls, que destaca per l'alta proporció d'accidents amb vehicles pesants involucrats, que representen el 43% del total de sinistres amb morts i ferits greus del tram. L'estudi EuroRAP Trams amb més concentració d'accidents L'estudi també es fixa en els trams on es produeixen més accidents greus o mortals per quilòmetre de via. Per cinquè any consecutiu, el tram que acumula més concentració accidents greus es troba a la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès, per on circulen gairebé 145.000 vehicles cada dia: comença al Nus de la Trinitat i acaba a l'encreuament amb l’AP-7. En el trienni analitzat (2017-2019) hi ha hagut un total de 19 accidents amb víctimes greus o mortals. Tots els trams amb més concentració d'accidents pertanyen a vies amb una elevada intensitat de trànsit (més de 20.000 vehicles/dia) i la majoria es troben a la regió metropolitana de Barcelona, excepte dos: la GI-600 entre Tordera i Blanes i l'autovia T-11 entre Reus i Tarragona. Pel que fa al tram amb més concentració d'accidents de moto, també ho és la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès. Els resultats de l'informe també indiquen que 521 km tenen un risc igual a zero. És a dir, que en el 9% de la xarxa analitzada no hi ha hagut cap accident mortal o greu en l’últim trienni. Efectes de la pandèmia El president del RACC, Josep Mateu, ha explicat que el 2020 la mortalitat ha baixat un 40% tot i que la mobilitat només ho ha fet en un 26%. Malgrat tot, ha atribuït el descens principalment a la reducció de la mobilitat a les carreteres provocada per la Covid. "Si no fos per la pandèmia no hauríem millorat els resultats", ha admès Mateu, que ha demanat no "relaxar-se" i no oblidar que a les carreteres també cal guanyar una batalla. Per al 2020 la Unió Europea va establir l'objectiu de reduir a la meitat el nombre de víctimes mortals de trànsit respecte el 2010. En el període 2010-2019, però, a Catalunya només s'han reduït un 25%. Millora de les infraestructures Des del RACC també s'ha fet una crida a continuar treballant per la millora de les infraestructures. "Demanem a les administracions que segueixin invertint i les prioritzin on hi ha més risc d'accident", ha dit Mateu. En una línia similar s'ha expressat el director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, que ha afegit que la contribució de les infraestructures "ha de seguir". Gendrau ha expressat especial preocupació pels "vulnerables": "Estem observant i veient que el 39% dels morts a les carreteres són vulnerables: vianants, ciclistes i motoristes", ha afirmat. Per la seva banda, Xavier Flores, director general d'Infraestructures de Mobilitat, ha apuntat que la Generalitat està treballant en un pla de transformació "low cost" per transformar 500 km de xarxa bàsica els pròxims dos anys. En concret, ha explicat que són accions de millora consistents en la instal·lació de separadors, com un ressalt o mitjançant l'ús de pintura. Això, ha dit, ja s'ha fet a la C15 i demostra que permet reduir un 25% els accidents frontals o frontolaterals.
[ "accidents" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "L’estudi EuroRAP conclou que la carretera més perillosa de Catalunya és l’Arrabassada, seguidament del tram de la C-37 entre Alcover i Valls. La majoria de trams amb accidents es produeixen en vies amb trànsit i la gran majoria es troben prop de Barcelona. La Generalitat està treballant en un pla de transformació de les vies més perilloses de Catalunya. ", "a2": "La regió metropolitana de Barcelona és la zona amb més concentració d’accidents de tot Catalunya, també és la que més trànsit té. L’Arrabassada és la carretera més perillosa. Malgrat la reducció de la mortalitat durant la pandèmia, el RACC ha demanat la contínua millora de la xarxa per a protegir, també, els que van a peu o sobre dues rodes. ", "a3": "L'estudi EuroRAP, presentat pel RACC, determina que, fent servir dades del període 2017-2019, l'Arrabassada és el tram de carretera amb més risc d'accident de Catalunya. Segons ha explicat Josep Mateu, president del RACC, tot i que la mortalitat a les carreteres ha abaixat l'any 2020, es deu principalment a la reducció de mobilitat degut a la pandèmia del covid." }, "extractive": { "a1": "Segons l'informe, l'Arrabassada torna a situar-se com el tram de carretera amb més risc d'accident del país, amb 14 accidents greus durant els últims tres anys, augmentant també el risc respecte el trienni anterior. \nDesprés de l'Arrabassada, la segona carretera amb un risc més alt és el tram de la C-37 entre Alcover i Valls, que destaca per l'alta proporció d'accidents amb vehicles pesants involucrats, que representen el 43% del total de sinistres amb morts i ferits greus del tram.\nTots els trams amb més concentració d'accidents pertanyen a vies amb una elevada intensitat de trànsit (més de 20.000 vehicles/dia) i la majoria es troben a la regió metropolitana de Barcelona, excepte dos: la GI-600 entre Tordera i Blanes i l'autovia T-11 entre Reus i Tarragona. \nPer la seva banda, Xavier Flores, director general d'Infraestructures de Mobilitat, ha apuntat que la Generalitat està treballant en un pla de transformació \"low cost\" per a transformar 500 km de xarxa bàsica els pròxims dos anys. ", "a2": "Segons l'informe, l'Arrabassada torna a situar-se com el tram de carretera amb més risc d'accident del país, amb 14 accidents greus durant els últims tres anys, augmentant també el risc respecte el trienni anterior.\nTots els trams amb més concentració d'accidents pertanyen a vies amb una elevada intensitat de trànsit (més de 20.000 vehicles/dia) i la majoria es troben a la regió metropolitana de Barcelona, excepte dos: la GI-600 entre Tordera i Blanes i l'autovia T-11 entre Reus i Tarragona. \n \"Si no fos per la pandèmia no hauríem millorat els resultats\", ha admès Mateu, que ha demanat no \"relaxar-se\" i no oblidar que a les carreteres també cal guanyar una batalla.\nDes del RACC també s'ha fet una crida a continuar treballant per a la millora de les infraestructures. ", "a3": "Segons l'informe, l'Arrabassada torna a situar-se com el tram de carretera amb més risc d'accident del país, amb 14 accidents greus durant els últims tres anys, augmentant també el risc respecte el trienni anterior.\nDesprés de l'Arrabassada, la segona carretera amb un risc més alt és el tram de la C-37 entre Alcover i Valls, que destaca per l'alta proporció d'accidents amb vehicles pesants involucrats, que representen el 43% del total de sinistres amb morts i ferits greus del tram.\nPer cinquè any consecutiu, el tram que acumula més concentració d'accidents greus es troba a la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès, per on circulen gairebé 145.000 vehicles cada dia: comença al Nus de la Trinitat i acaba a l'encreuament amb l’AP-7.\nTots els trams amb més concentració d'accidents pertanyen a vies amb una elevada intensitat de trànsit (més de 20.000 vehicles/dia) i la majoria es troben a la regió metropolitana de Barcelona, excepte dos: la GI-600 entre Tordera i Blanes i l'autovia T-11 entre Reus i Tarragona." }, "extreme": { "a1": "Les carreteres més mortals de Catalunya són l'Arrabassada i el tram de la C-37 entre Alcover i Valls.", "a2": "Preocupació per l’acumulació d’accidents a la regió metropolitana de Barcelona i per la inseguretat de les carreteres per als més vulnerables.", "a3": "Segons l'estudi EuroRAP, l'Arrabassada torna a ser el tram de carretera amb més risc d'accident de Catalunya durant 2017-2019." } }
1,449
Adversaris (II)
"Por razones generacionales pertenezco a la primera promoción de juristas que se formó en nuestro país desde la entrada en vigor de la Constitución de 1978. Mi promoción de Derecho es, en efecto, la promoción 79/84; viene, por tanto, a coincidir con los cinco primeros años de vigencia del texto constitucional" Amb aquestes paraules començava la seva intervenció Francisco Pérez de los Cobos Orihuel la seva presentació davant la comissió de Justícia del Senat espanyol el sis d'octubre -mal dia- de 2010 com a candidat a membre del Tribunal Constitucional. Cobos és un jurista expert en Dret laboral i de la Seguretat Social que va nèixer a Múrcia el 1962. Té un currículum acadèmic notori. Va fer classe a l'Autònoma de Barcelona (UAB), a més d'altres facultats de l'Estat, i interpreta el dret més a favor de la patronal que no pas de l'anomenada "part social". Cobos ha estat escollit aquesta setmana president del Constitucional, cap de files dels dotze apòstols de la constitucionalitat en les actuacions de l'administració, dels poders i de la llei. Diuen que és un apassionat italianista i un ferm defensor del constitucionalisme sempre i quan les coses no surtin de mare. Ell ho defineix com a "sensibilitat constitucional" que "impregna i ha d'impregnar tots els poders públics i la legislació". El ja president del TC té diversos llibres: "Sobre el derecho a la propia imagen», de 1988; «La instrumentación de la reconversión industrial. Problemas de constitucionalidad». 1989; «El acoso moral en el trabajo», de 2005; «La distribución de competencias Estado-comunidades autónomas en materia de dependencia», del 2007; «Sobre el presupuesto habilitante del real decreto ley», de 2008; «El uso sindical de los medios informáticos de la empresa» del 2009. Entre aquests títols, però, destaca el seu llibre més personal "Parva Memoria", Editorial Tirant lo Blanc, editat el 2006. En aquest llibre de pensaments, reflexions i sentències Pérez de los Cobos deixa de banda el seu posat de tècnic del dret i esdevé en tècnic de l'Estat. Així el magistrat que haurà de decidir des dels recursos interposats per la Generalitat a la impugnació de la Declaració de Sobirania escrivia el 2006: "El dinero es el bálsamo racionalizador de Cataluña". "La única ideologia capaz de seguir produciendo pesadillas es el nacionalismo", afegia. "¡Cuanta mediocridad tapan las banderas! Quizá se inventaran para eso", reflexiona. "No hay en Cataluña acto político que se precie sin una o varias manifestaciones de onanismo", sentencia el màxim garant de la ciutadania davant els seus drets civils. "Yo soy crítico con el nacionalismo en general y no con uno en particular. He vivido ocho años en Cataluña y solo he hecho aforismos en contra de los actos del nacionalismo catalán. Espero que esto no tenga consecuencias para mi nombramiento en el Constitucional porque eso sería desorbitar las cosas", detallava al diari El País el novembre de 2010 per justificar les seves cleques contra Catalunya. Malgrat això l'actual secretari general de Presidència, amic del president Artur Mas, i cap de CiU al Senat el 2010, Jordi Vilajoana, va dir quan es va presentar Pérez de los Cobos: "Estoy seguro de que va a hacer una gran labor dentro del Tribunal Constitucional, y usted es la cuarta persona que hacía falta para que pudiéramos cerrar este proceso que —insisto— ha sido demasiado largo, muchas gracias". I va justificar clarament el seu vot en contra pel procediment seguit i no la forma o la persona del futur magistrat. "Repito que, aunque nuestro voto va a ser negativo, no tratamos de cuestionar a la persona en sí misma sino el procedimiento seguido", va reblar Vilajoana. Una opinió compartida pel cap de l'Entesa pel Senat a la comissió, en Carles Bonet, d'ERC, que va justificar l'abstenció de la següent manera: "No obstante, señor presidente, quiero recalcar que consideramos que el candidato es idóneo y que, dada la diversidad de nuestro grupo, lo normal es que haya diversidad de pareceres y de votos respecto a los candidatos, pero también entendemos que el proceso se tiene que terminar". Una mostra més que els catalans no en tenim ni idea de quins adversaris tenim, tindrem o... vam tenir.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Francisco Pérez de los Cobos és un jurista en Dret laboral i de la Seguretat Social amb un currículum molt notori. Aquesta setmana ha estat elegit president de la Constitucional. És un ferm defensor del constitucionalisme. Ha escrit molts llibres destacats com, per exemple, “Sobre el derecho a la propia imagen”.", "a2": "L’elecció de Pérez de los Cobos com a president del Constitucional no sembla haver despertat cap recel en els partits independentistes, que han fet una valoració positiva del candidat. I tot això malgrat l’actitud crítica del magistrat, que haurà de decidir el futur de Catalunya, envers els nacionalismes. I nosaltres ens demanem: saben realment els polítics catalans qui és l’enemic?", "a3": "El nou president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos Orihuel, va néixer a Múrcia el 1962, és jurista de la promoció 79/84 i és expert en Dret laboral i de la Seguretat Social. Així mateix, ha publicat diversos llibres. Està a favor del constitucionalisme i en contra del nacionalisme." }, "extractive": { "a1": "\"Por razones generacionales pertenezco a la primera promoción de juristas que se formó en nuestro país desde la entrada en vigor de la Constitución de 1978. Mi promoción de Derecho es, en efecto, la promoción 79/84; viene, por tanto, a coincidir con los cinco primeros años de vigencia del texto constitucional\".\nAmb aquestes paraules començava la seva intervenció Francisco Pérez de los Cobos Orihuel la seva presentació davant la comissió de Justícia del Senat espanyol el sis d'octubre —mal dia— de 2010 com a candidat a membre del Tribunal Constitucional. \nCobos és un jurista expert en Dret laboral i de la Seguretat Social que va nèixer a Múrcia el 1962.\nCobos ha estat escollit aquesta setmana president del Constitucional, cap de files dels dotze apòstols de la constitucionalitat en les actuacions de l'administració, dels poders i de la llei. ", "a2": "Cobos ha estat escollit aquesta setmana president del Constitucional, cap de files dels dotze apòstols de la constitucionalitat en les actuacions de l'administració, dels poders i de la llei.\nAixí, el magistrat que haurà de decidir des dels recursos interposats per la Generalitat a la impugnació de la Declaració de Sobirania escrivia el 2006: \"El dinero es el bálsamo racionalizador de Cataluña\". \nMalgrat això, l'actual secretari general de Presidència, amic del president Artur Mas, i cap de CiU al Senat el 2010, Jordi Vilajoana, va dir quan es va presentar Pérez de los Cobos: \"Estoy seguro de que va a hacer una gran labor dentro del Tribunal Constitucional, y usted es la cuarta persona que hacía falta para que pudiéramos cerrar este proceso que —insisto— ha sido demasiado largo, muchas gracias\". \nUna mostra més que els catalans no tenim ni idea de quins adversaris tenim, tindrem o... vam tenir.", "a3": "Cobos ha estat escollit aquesta setmana president del Constitucional, cap de files dels dotze apòstols de la constitucionalitat en les actuacions de l'administració, dels poders i de la llei.\nAixí el magistrat que haurà de decidir des dels recursos interposats per la Generalitat a la impugnació de la Declaració de Sobirania escrivia el 2006: \"El dinero es el bálsamo racionalizador de Cataluña\".\n\"La única ideologia capaz de seguir produciendo pesadillas es el nacionalismo\", afegia.\nMalgrat això, l'actual secretari general de Presidència, amic del president Artur Mas, i cap de CiU al Senat el 2010, Jordi Vilajoana, va dir quan es va presentar Pérez de los Cobos: \"Estoy seguro de que va a hacer una gran labor dentro del Tribunal Constitucional, y usted es la cuarta persona que hacía falta para que pudiéramos cerrar este proceso que —insisto— ha sido demasiado largo, muchas gracias\"." }, "extreme": { "a1": "Francisco Pérez de los Cobos, un jurista de Dret laboral molt reconegut, ha estat elegit president de la Constitucional.", "a2": "La reacció catalana al nomenament de Pérez de los Cobos revela la gran manca de visió estratègica de l’independentisme.", "a3": "Francisco Pérez de los Cobos Orihuel, jurista expert en dret laboral, ha estat escollit president del Constitucional." } }
1,793
Junts situa la CUP com a «únic» soci possible i tanca la porta a apujar impostos
Artadi sosté que els pressupostos "reflecteixen" la majoria del 52% obtinguda a les urnes a les eleccions del 14-F i assegura que tres de cada quatre euros aniran destinats a polítiques socials
Jaume Giró, conseller d'Economia, ha estat el convidat estrella en la reunió de l'executiva de Junts celebrada aquest dilluns. Un dia abans que el Govern aprovi el projecte de pressupostos, Giró ha compartit amb els dirigents del partit les línies mestres dels comptes, que encara no tenen garantit el suport. La CUP, soci prioritari, decidirà aquest cap de setmana en assemblees a la militància si presenten esmena a la totalitat, moviment que situaria els pressupostos en escac. Tant Junts com ERC assenyalen que els anticapitalistes són els únics amb els quals volen aprovar els comptes però, davant les dificultats, el PSC s'ofereix com a alternativa per validar-los. Malgrat això, la CUP continua sent "l'únic soci possible" per tirar-los endavant. La porta per apujar impostos, també a les rendes altes, es manté tancada a Junts. Després de l'executiva, Elsa Artadi ha indicat que els pressupostos, si no es torça el calendari ni les aliances, s'aprovaran abans que acabi l'any, un senyal de "solvència". "Així no s'haurà de fer cap pròrroga", ha indicat la portaveu de Junts, que ha situat com una "necessitat" que es validin els comptes. "Han de reflectir la majoria del 52%", ha apuntat Artadi, que també ha indicat que són els més "expansius" i més "elevats" de la història de la Generalitat. Això vol dir que hi haurà el volum de despesa més gran que haurà fet mai el Govern en un sol exercici. "Reflecteixen la necessitat que, després de més d'un any i mig de pandèmia, es pugui donar resposta. Segurament, és un dels comptes més importants de la història de la Generalitat, amb un esforç molt gran de la despesa social", ha remarcat la dirigent independentista en roda de premsa. Tres de cada quatre euros, ha apuntat, són per a despesa social, i també tenen una aportació rellevant per a transport públic. Artadi ha volgut agrair la tasca de la CUP, que encara no té decidit el suport als comptes i deixarà en mans de la militància si presenten una esmena a la totalitat. "Respectem els seus mecanismes internes", ha apuntat. Els anticapitalistes, segons destaquen des de Junts, han col·laborat en l'elaboració dels números al costat de Giró, un dels dirigents que més pes polític han guanyat en aquesta legislatura dins del partit que lidera Carles Puigdemont. El conseller d'Economia també presentarà al llarg de la tarda les línies mestres dels pressupostos al grup parlamentari de Junts a la cambra catalana. No hi ha previst cap retoc en política fiscal, tampoc en rendes altes, per aproximar-se a la CUP. Pressupostos de la Generalitat Què passarà si Aragonès i Giró mosseguen la «fruita prohibida» del PSC als pressupostos? El president i ERC confien en l'acord amb la CUP mentre Illa prepara una pista d'aterratge alternativa davant del "radicalisme" dels anticapitalistes en plena incertesa sobre els comptes Artadi ha estat especialment crítica amb el fet que el Tribunal Constitucional (TC) hagi tombat la rebaixa fiscal a les rendes baixes inclosa en els pressupostos de la Generalitat per al 2020. No tant per la decisió del TC, sinó perquè la qüestió va arribar a l'alt tribunal arran d'un recurs del govern espanyol, format pel PSOE, Unides Podem i els comuns, la formació que, precisament, va validar els comptes de l'any passat al Parlament. "Què farà Ada Colau? Què farà Jéssica Albiach?", s'ha preguntat Artadi, que ha indicat que Economia intentarà revertir la situació amb la llei d'acompanyament. Què passarà si no fructifica l'acord pels comptes amb la CUP? La primera conseqüència és òbvia: si no hi ha entesa i el president ha d'entaular-se amb els socialistes -escenari que no ha arribat, segons destaquen a Junts-, quedaria clar que el projecte avalat per la majoria de la cambra al maig quedaria tocat en la primera votació rellevant de la legislatura. Suposaria, per tant, un cop dur per a l'independentisme només uns mesos després d'haver superat per primera vegada el 50% en unes eleccions. La relació amb la CUP quedaria tocada per la resta de la legislatura, amb tot el que això implica, perquè Aragonès té en els anticapitalistes confiança per afermar les quatre grans transformacions -social, verda, democràtica i feminista- que pretén al seu mandat. Oriol Junqueras i Marta Rovira, president i secretària general d'ERC, consideren "estratègica" l'aliança amb la CUP davant del fantasma de la "sociovergència" que els republicans diagnostiquen en acords als quals han arribat Junts i el PSC, com ara l'ampliació del Prat durant el debat de política general. Junqueras i Rovira, com també ha fet Aragonès en alguna intervenció les últimes setmanes, situen el partit de Puigdemont en el bloc "dels de sempre", com els socialistes, i per això sostenen que pactar amb els anticapitalistes és la manera de trencar "velles dinàmiques".
[ "pressupostos de la generalitat" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Junts ha celebrat una reunió aquest dilluns i Jaume Giró n’ha sigut el convidat estrella. La CUP és el soci prioritari de Junts i, si presenten una esmena a la totalitat, els pressupostos es poden veure afectats. Junts i ERC només volen aprovar els comptes amb els anticapitalistes, però davant les dificultats, el PSC es presenta com a substitut.  ", "a2": "Per a aprovar els pressupostos, Junts i ERC només miren la CUP, esperant que el desacord en matèria fiscal no impedeixi que la formació avali els comptes més elevats de la història, també en despesa social. I és que el Govern no voldria veure afectada la relació amb els anticapitalistes, amb qui confia impulsar una reforma social, inclusiva i sostenible.", "a3": "En l'executiva de Junts de dilluns, el Govern ha compartit els pressupostos. Segons apunta Elsa Artadi, quedaran aprovats abans del final de l'any i són un dels pressupostos amb més volum de despesa de la història de la Generalitat, amb un gran èmfasi en la despesa social. El partit confia en un acord amb la CUP." }, "extractive": { "a1": "Jaume Giró, conseller d'Economia, ha estat el convidat estrella en la reunió de l'executiva de Junts celebrada aquest dilluns.\nUn dia abans que el Govern aprovi el projecte de pressupostos, Giró ha compartit amb els dirigents del partit les línies mestres dels comptes, que encara no tenen garantit el suport.\nLa CUP, soci prioritari, decidirà aquest cap de setmana en assemblees a la militància si presenten esmena a la totalitat, moviment que situaria els pressupostos en escac.\nTant Junts com ERC assenyalen que els anticapitalistes són els únics amb els quals volen aprovar els comptes, però, davant les dificultats, el PSC s'ofereix com a alternativa per a validar-los.", "a2": "Tant Junts com ERC assenyalen que els anticapitalistes són els únics amb els quals volen aprovar els comptes, però, davant les dificultats, el PSC s'ofereix com a alternativa per a validar-los.\n\"Segurament, és un dels comptes més importants de la història de la Generalitat, amb un esforç molt gran de la despesa social\", ha remarcat la dirigent independentista en roda de premsa.\nNo està previst cap retoc en política fiscal, tampoc en rendes altes, per a aproximar-se a la CUP. \nLa relació amb la CUP quedaria tocada per la resta de la legislatura, amb tot el que això implica, perquè Aragonès té en els anticapitalistes confiança per a afermar les quatre grans transformacions —social, verda, democràtica i feminista— que pretén al seu mandat. ", "a3": "Jaume Giró, conseller d'Economia, ha estat el convidat estrella en la reunió de l'executiva de Junts celebrada aquest dilluns.\nDesprés de l'executiva, Elsa Artadi ha indicat que els pressupostos, si no es torça el calendari ni les aliances, s'aprovaran abans que acabi l'any, un senyal de \"solvència\".\n\"Han de reflectir la majoria del 52%\", ha apuntat Artadi, que també ha indicat que són els més \"expansius\" i més \"elevats\" de la història de la Generalitat.\nOriol Junqueras i Marta Rovira, president i secretària general d'ERC, consideren \"estratègica\" l'aliança amb la CUP davant del fantasma de la \"sociovergència\" que els republicans diagnostiquen en acords als quals han arribat Junts i el PSC, com ara l'ampliació del Prat durant el debat de política general." }, "extreme": { "a1": "La CUP és el soci prioritari de Junts i, si presenten esmena, posarien en joc els pressupostos.", "a2": "El Govern espera que la CUP aprovi uns pressupostos molt socials i que reflecteixin la majoria independentista del Parlament.", "a3": "El Govern comparteix els detalls dels pressupostos, assegurant que contenen un gran esforç en despesa social." } }
1,805
Mas-Colell titlla la reforma fiscal «d'imperfecta i de poc seriosa»
El conseller avisa que seria una "burla" plantejar un impost de dipòsits bancaris del 0,03% i augura que "els números no encaixaran"
El conseller Mas-Colell intervé durant l'esmorzar 'Connecting business' Foto: ACN El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha titllat aquest divendres la reforma fiscal del govern espanyol "d'imperfecta" i ha augurat que "els números no encaixaran". "Una reforma fiscal que no contempli com a tema primer i fonamental el finançament dels serveis públics no és una reforma fiscal seriosa", ha advertit. El conseller ha criticat que la prioritat d'aquesta reforma no hagi estat el manteniment de l'estat del benestar, el que denota una "planificació desequilibrada" i pot acabar en una reforma "imperfecta i que no resolgui els problemes". També ha avisat que seria una "burla" plantejar un impost de dipòsits bancaris del 0,03%. Mas-Colell, que ha participat a Los Angeles en un esmorzar amb empresaris catalans i californians, ha remarcat que el sistema fiscal espanyol té tipus molt elevats i "poc raonables", però alhora no recapten el que han de recaptar per garantir el finançament adequat dels serveis de l'estat del benestar. Per al conseller, aquesta hauria de ser la prioritat d'una reforma fiscal, però sembla que la que ha plantejat el govern espanyol, al seu parer, sí que reconeix que els tipus són massa elevats, però "parla molt menys" de la resta de qüestions i especialment del serveis de l'estat del benestar. La planificació d'aquesta reforma, ha opinat Mas-Colell, ha estat "desequilibrada", i ha augurat que "al final de la història, pot ser una reforma imperfecta i que no resolgui els problemes". De fet, s'ha referit a les declaracions del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, assegurant que els números encaixen. "M'atreveixo a dir que els números no encaixen. Ja ho veurem, i espero que m'equivoqui, però em temo que no", ha replicat el conseller a l'espera de conèixer els detalls de la reforma. Pel que fa a l'impost sobre dipòsits bancaris i les informacions que apunten a un tipus del 0,03%, Mas-Colell ha subratllat que aquesta informació no està encara confirmada, però en tot cas, ha apuntat que seria una "burla". "Si el que fa l'Estat té un rendiment de 30, 40 ó 50 MEUR, això anirà a les finalitats que vam especificar, però em semblaria una burla", ha dit. Cal recordar que la Generalitat ha vinculat aquest impost al pagament de la paga extra dels funcionaris, que suposa més de 500 MEUR. En preguntar-li sobre la rebaixa dels tipus de l'IRPF, Mas-Colell ha preferit quedar-se en la valoració global de la reforma, insistint que el tema important és el finançament dels serveis de l'estat del benestar. Un nou model de finançament amb molts més recursos En tot cas, Mas-Colell ha insistit que el problema principal és el model de finançament i la manca d'ingressos per a les comunitats autònomes. "Per aquí plora la criatura", ha indicat. El conseller ha tornat a demanar que es posi en funcionament ja un nou model de finançament, però alhora ha avisat que calen molts més recursos per a les comunitats autònomes. "No una quantitat petita de nous recursos, sinó substancial, perquè si no, no podrem aguantar la qualitat i l'extensió dels serveis de l'estat del benestar", ha advertit. Aquest és el repte principal, segons Mas-Colell, que no ha volgut parlar d'una reforma impositiva de la Generalitat precisament perquè més del 90% dels seus ingressos depenen del govern de l'Estat i del model de finançament. El que faci Catalunya amb el seu petit marge ja es veurà quan sàpiga quin és el panorama final d'ingressos que rebrà del nou sistema. El conseller Mas-Colell ha participat aquest divendres a Los Angeles en un esmorzar sota el títol 'Califòrnia-Catalunya. Connecting business'. L'acte, organitzat en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Los Angeles, ha servit per posar en contacte empresaris catalans i de l'estat americà i potenciar possibles aliances empresarials.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El conseller Mas-Colell, d’Economia i Creixement, titlla la reforma fiscal del govern espanyol d’imperfecta i afirma que els números no encaixen i que no prosperarà. Ell creu que s’hauria d’haver contemplat primer el finançament de serveis públics i l’estat del benestar. Al final, el conseller ha demanat que es revisi la reforma o que se’n faci una de nova aviat.", "a2": "Mas-Colell creu que la reforma fiscal espanyola no serà eficaç perquè no es prioritza la planificació d’un finançament suficient per al manteniment de l’estat del benestar. Els números no poden quadrar. A més, considera ridícul l’impost sobre dipòsits bancaris. Una solució adient per al conseller seria dotar les autonomies amb més recursos per a, precisament, garantir la qualitat d’aquests serveis fonamentals.", "a3": "El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha mostrat el seu descontent amb la reforma fiscal del govern espanyol. Assegura que la prioritat hauria de ser mantenir l'estat del benestar i millorar-ne els seus serveis. A més, ha subratllat que cal una substancial quantitat de recursos per a les comunitats autònomes." }, "extractive": { "a1": "El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha titllat aquest divendres la reforma fiscal del govern espanyol \"d'imperfecta\" i ha augurat que \"els números no encaixaran\".\n\"Una reforma fiscal que no contempli com a tema primer i fonamental el finançament dels serveis públics no és una reforma fiscal seriosa\", ha advertit. \nTambé ha avisat que seria una \"burla\" plantejar un impost de dipòsits bancaris del 0,03%. Mas-Colell, que ha participat a Los Angeles en un esmorzar amb empresaris catalans i californians, ha remarcat que el sistema fiscal espanyol té tipus molt elevats i \"poc raonables\", però alhora no recapten el que han de recaptar per a garantir el finançament adequat dels serveis de l'estat del benestar.\nEl conseller ha tornat a demanar que es posi en funcionament ja un nou model de finançament, però alhora ha avisat que calen molts més recursos per a les comunitats autònomes. ", "a2": "El conseller ha criticat que la prioritat d'aquesta reforma no hagi estat el manteniment de l'estat del benestar, el que denota una \"planificació desequilibrada\" i pot acabar en una reforma \"imperfecta i que no resolgui els problemes\". \nMas-Colell, que ha participat a Los Angeles en un esmorzar amb empresaris catalans i californians, ha remarcat que el sistema fiscal espanyol té tipus molt elevats i \"poc raonables\", però alhora no recapten el que han de recaptar per a garantir el finançament adequat dels serveis de l'estat del benestar. \nPel que fa a l'impost sobre dipòsits bancaris i les informacions que apunten a un tipus del 0,03%, Mas-Colell ha subratllat que aquesta informació no està encara confirmada, però en tot cas, ha apuntat que seria una \"burla\". \nEl conseller ha tornat a demanar que es posi en funcionament ja un nou model de finançament, però alhora ha avisat que calen molts més recursos per a les comunitats autònomes. ", "a3": "El conseller ha criticat que la prioritat d'aquesta reforma no hagi estat el manteniment de l'estat del benestar, el que denota una \"planificació desequilibrada\" i pot acabar en una reforma \"imperfecta i que no resolgui els problemes\".\nMas-Colell, que ha participat a Los Angeles en un esmorzar amb empresaris catalans i californians, ha remarcat que el sistema fiscal espanyol té tipus molt elevats i \"poc raonables\", però alhora no recapten el que han de recaptar per a garantir el finançament adequat dels serveis de l'estat del benestar.\nPer al conseller, aquesta hauria de ser la prioritat d'una reforma fiscal, però sembla que la que ha plantejat el govern espanyol, al seu parer, sí que reconeix que els tipus són massa elevats, però \"parla molt menys\" de la resta de qüestions i especialment del serveis de l'estat del benestar.\nEl conseller ha tornat a demanar que es posi en funcionament ja un nou model de finançament, però alhora ha avisat que calen molts més recursos per a les comunitats autònomes." }, "extreme": { "a1": "El conseller d'Economia i Creixement critica la reforma fiscal i afirma que és \"imperfecta\" i que s'ha de modificar.", "a2": "Mas-Colell no creu que la nova reforma fiscal del govern espanyol solucioni el desequilibri d’un model de finançament imperfecte.", "a3": "Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement, critica la reforma fiscal del govern espanyol i demana un nou model de finançament." } }
1,559
Emilio Sánchez Ulled: el somriure sorneguer del fiscal implacable del 9-N
L'encarregat de defensar les inhabilitacions de Mas, Ortega i Rigau prova d'acorralar els testimonis amb preguntes aparentment senzilles per fer-los caure en la seva argumentació | Ha fet saber entre línies que ha investigat entitats –com l'ACM– que van estar a l'epicentre de la jornada de participació | Diversos partits el situaven com a favorit per ocupar el buit de Daniel de Alfonso a l'Oficina Antifrau després de l'escàndol de les escoltes
Irònic i meticulós. Són els principals trets característics del fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled (Lleida, 1965) que s'està encarregant del judici al 9-N. La Fiscalia General de l'Estat el va designar com a representant del ministeri públic en aquest històric judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) malgrat que precisament ell va ser el fiscal que -estant de guàrdia- va informar contra la petició d'UPyD i Plataforma per Catalunya d'ordenar als Mossos que retiressin les urnes del procés participatiu. Ara és qui colla els testimonis. Coses de l'ofici, Sánchez Ulled ha passat de "defensar" el 9-N a haver d'acusar-ne els polítics que el van organitzar: l'ex-president de la Generalitat Artur Mas i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau. Al llarg de les quatre sessions que porta el judici, el fiscal ha estat perseverant en la seva recerca d'activitats preparatòries del Govern posteriors a la providència de 4 de novembre del Tribunal Constitucional (TC) que ordenava suspendre el procés participatiu. D'accorralar testimonis a bromejar amb ells El fiscal anticorrupció ha estat dur en els seus interrogatoris dels testimonis. Especialment amb aquells citats per les defenses. Sánchez Ulled els guia amb preguntes aparentment evidents per acabar posant-los de peus a la galleda. O acorralar-los en un punt amb poca sortida. "Al CTTI no se li va donar la instrucció d'eliminar la web [del 9-N] després de la suspensió?", va demanar diverses vegades a l'ex-director de l'ens Jordi Escalé fins que aquest va admetre: "Es podria haver demanat a Akamai [una empresa de servidors d'internet] i en hores hauria estat eliminada". "En hores caput?", va repreguntar el fiscal, conscient que havia aconseguit una fita en la seva acusació. També va fer titubejar el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, en preguntar-li per l'existència d'uns correus electrònics enviats per les delegacions territorials del Govern als ajuntaments perquè proposessin espais per al procés participatiu. "Jo no el vaig rebre", o "no li puc concretar", són algunes respostes que Buch va aconseguir articular quan Sánchez Ulled li insistia: "I algun alcalde no li va parlar d'aquests correus?". I en un moment concret de l'interrogatori, quan el president de l'ACM es disposava a detallar el funcionament de l'ens, ell el va tallar: "Conec bé el funcionament de l'ACM". Ell és el fiscal que va investigar durant deu mesos un cas de males pràctiques en aquesta entitat i entre línies li va fer saber al seu actual president. Sánchez Ulled no s'estalvia sarcasmes. "Algun d'aquests penalistes està en aquesta sala?", li demanava a Carles Viver Pi-Sunyer, que va ser president del Consell Nacional per a la Transició Nacional (CATN), quan aquest afirmava no recordar el nom dels experts que van aconsellar no aturar el 9-N i descartaven que tingués conseqüències penals. Potser el fiscal tenia en ment que l'advocat de Mas, Xavier Melero, ha estat professor de dret penal en diverses universitats. I tampoc va evitar la ironia quan el senador del PDECat, Francesc Homs, li va dir que no havia tingut "coratge" de preguntar-li. Més innocent ha estat aquest dijous fent que a Bàrbara Sala, voluntària del 9-N citada com a testimoni, se li escapés el riure enmig de tanta tensió posant per exemple una taula de votació que anés dels cognoms "Mas i Gavarró" a "Sánchez Ulled". Fiscal de grans casos El gran dia del fiscal en aquest judici arriba aquest divendres. Sánchez Ulled haurà d'exprimir la seva retòrica en el moment de fer l'al·legat final de la seva acusació davant del tribunal presidit per Jesús María Barrientos. El seu currículum permet preveure un discurs difícil de rebatre per les defenses de Mas, Ortega i Rigau. Va aconseguir una condemna en el cas Hisenda que implicava empresaris, entre ells Josep Lluís Núñez, i inspectors de l'Agència Tributària. Aquest mateix gener va demanar un total de 71 anys i mig de presó per a vuit narcotraficants vinculats al cas Macedònia. A més a més, diversos partits van situar Sánchez Ulled entre els favorits per encapçalar l'Oficina Antifrau de Catalunya després de l'escàndol de les converses entre l'ex-ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso. Què el va situar en les travesses? Potser haver estat fiscal anticorrupció des del 2005. O bé perquè el juliol passat es va mostrar contundent contra aquesta problemàtica en una compareixença al Parlament de Catalunya, on va afirmar que els polítics investigats han de dimitir. Sigui com sigui, demà haurà de donar el seu do de pit.
[ "judici al 9-n: perfil" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Tot i que el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled va defensar les urnes del procés participatiu, ara ha d’acusar els líders polítics que el van organitzar: Artur Mas, Joan Ortega i Irene Rigau. Ulled va ser designat representant del ministeri públic en aquest judici per la Fiscalia General de l’Estat. Acusa Buch d’enviar correus sobre el procés als ajuntaments.", "a2": "Emilio Sánchez Ulled ha estat l’escollit per a provar la participació dels encausats en el procés del 9-N i promet posar les coses difícils a la defensa. Fins ara, ha sabut portar els testimonis al seu terreny amb ironia, sarcasme i perseverança. Aquest divendres, el fiscal antifrau haurà d’explotar la seva retòrica per a convèncer-ne el tribunal.", "a3": "El fiscal Emilio Sánchez Ulled, defensor del 9-N, és el representant de la Fiscalia General de l'Estat al judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. El judici porta quatre sessions i el fiscal ha intentat acorralar els testimonis, buscant proves de la preparació del Govern després de l'ordenació del Tribunal Constitucional de suspendre el procés." }, "extractive": { "a1": "Són els principals trets característics del fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled (Lleida, 1965) que s'està encarregant del judici al 9-N.\nLa Fiscalia General de l'Estat el va designar com a representant del ministeri públic en aquest històric judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), malgrat que precisament ell va ser el fiscal que —estant de guàrdia— va informar contra la petició d'UPyD i Plataforma per Catalunya d'ordenar als Mossos que retiressin les urnes del procés participatiu.\nCoses de l'ofici, Sánchez Ulled ha passat de \"defensar\" el 9-N a haver d'acusar-ne els polítics que el van organitzar: l'ex president de la Generalitat Artur Mas i les ex conselleres Joana Ortega i Irene Rigau.\nTambé va fer titubejar el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, en preguntar-li per l'existència d'uns correus electrònics enviats per les delegacions territorials del Govern als ajuntaments perquè proposessin espais per al procés participatiu. ", "a2": "Irònic i meticulós.\nSón els principals trets característics del fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled (Lleida, 1965) que s'està encarregant del judici al 9-N. \nAl llarg de les quatre sessions que porta el judici, el fiscal ha estat perseverant en la seva recerca d'activitats preparatòries del Govern posteriors a la providència de 4 de novembre del Tribunal Constitucional (TC) que ordenava suspendre el procés participatiu. \nEl seu currículum permet preveure un discurs difícil de rebatre per les defenses de Mas, Ortega i Rigau. ", "a3": "La Fiscalia General de l'Estat el va designar com a representant del ministeri públic en aquest històric judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), malgrat que precisament ell va ser el fiscal que —estant de guàrdia— va informar contra la petició d'UPyD i Plataforma per Catalunya d'ordenar als Mossos que retiressin les urnes del procés participatiu.\nCoses de l'ofici, Sánchez Ulled ha passat de \"defensar\" el 9-N a haver d'acusar-ne els polítics que el van organitzar: l'ex president de la Generalitat Artur Mas i les ex conselleres Joana Ortega i Irene Rigau.\nAl llarg de les quatre sessions que porta el judici, el fiscal ha estat perseverant en la seva recerca d'activitats preparatòries del Govern posteriors a la providència de 4 de novembre del Tribunal Constitucional (TC) que ordenava suspendre el procés participatiu.\nSánchez Ulled haurà d'exprimir la seva retòrica en el moment de fer l'al·legat final de la seva acusació davant el tribunal presidit per Jesús María Barrientos." }, "extreme": { "a1": "Emilio Sánchez Ulled passa de defensar el procés participatiu a haver d'acusar els líders polítics al Tribunal Superior de Justícia.", "a2": "L'experiència i personalitat de Sánchez Ulled s’han convertit en la millor carta de la fiscalia en el judici al 9-N. ", "a3": "El fiscal Emilio Sánchez Ulled passa de ser defensor del 9-N a encarregar-se del judici contra Mas, Ortega i Rigau." } }
2,567
La UdL signa un conveni amb FANJAC i formarà els futurs mestres per tractar amb nens i joves amb altes capacitats
Unes 200 persones assisteixen a la Universitat de Lleida a la conferència del psicòleg Leopold Carreras, expert en la formació d'aquests infants
La Universitat de Lleida (UdL) ha signat un conveni amb la Fundació d'Ajut a Nens i Joves amb Altes Capacitat (FANJAC), per ajudar-los a donar visibilitat i trencar estereotips sobre aquests infants i que aquests siguin detectats i tractats correctament. En el marc d'aquest conveni, la UdL organitzarà un curs a la universitat d'estiu sobre altes capacitats, crearà un grup de treball per donar pautes al professorat actual i formarà, a la facultat de ciències de l'educació, els nous mestres perquè sàpiguen com detectar i tractar aquests nens i joves. La col·laboració ha començat aquest dissabte amb la organització conjunta d'una conferència sobre les altes capacitats intel·lectuals i la seva intervenció educativa, que ha tingut lloc al Saló Victor Siurana de l'edifici del Rectorat, a càrrec del psicòleg Leopold Carreras Truñó, expert i referent estatal en la formació sobre les altes capacitats. L'acte ha comptat amb uns 200 inscrits, més de la meitat professionals. Carreras ha explicat que, segons un estudi de la facultat de psicologia de la Universitat de Barcelona, el 12,5 dels nens i joves catalans tenen altes capacitats, és a dir, o són superdotats o tenen talents (matemàtic, verbal, acadèmic...). Els estudis que es fan a nivell mundial, conclouen que els infants amb altes capacitats arriben al 15%-20%, la qual cosa fa pensar que a Catalunya encara no s'han detectat tots els que hi ha. Això és molt negatiu, alerta el psicòleg perquè vol dir que "hi ha molts nens que es queden sense l'educació que necessiten". És per això que reclama que les Altes capacitats siguin una assignatura en carreres d'educació, pedagogia o psicologia, per poder detectar i tractar aquests casos. Els pares, però, afegeix, són els primers que s'han d'adonar d'aspectes de precocitat, a l'hora de caminar, de llegir i escriure o si fan preguntes d'un nivell superior a la seva edat. Tant els pares com els professors, si s'adonen que el seu fill o filla està per sobre de la mitjana en algun aspecte han de demanar una avaluació de l'infant per veure quin tipus d'educació és la més idònia per ell, explica Carreras. "No a tots els va bé una acceleració", és a dir, passar de curs, tot i que acostuma a ser la millor opció per als superdotats i per els talents acadèmics, perquè no només milloren intel·lectualment, sinó també social i emocionalment, afegeix. Segons el psicòleg, els problemes amb aquests infants apareixen precisament quan no reben l'educació que necessiten. "Necessiten reptes intel·lectuals constants, i si no se'ls hi donen, poden tenir problemes d'ansietat o de depressió perquè una de les seves característiques és la hipersensibilitat que tenen", alerta. Pel que fa al perfil d'aquest infant, Carreras explica que hi ha un component genètic, que és el potencial, però que l'infant desenvoluparà o no l'alta capacitat depenent de les oportunitats educatives que tingui no del nivell social de la seva família. "Per això és tan important la detecció", explica. El president de FANJAC, Teo Jové, ha explicat que fa disset anys que es va crear l'associació. Actualment a Catalunya formen part de l'associació unes 560 famílies, amb un infant o més amb altes capacitats. Jové recomana als pares que sospitin que el seu fill té una alta capacitat, que primer parlin amb els psicòlegs que hi ha a les escoles perquè li facin proves per confirmar-ho. "No només es tracta de detectar que té una alta capacitat", però, alerta, "sinó també quina és i quin és l'estat emocional del nen per saber què és el millor per a ell". Ell té un fill amb altes capacitats i en preguntar-li què és el millor i què el pitjor, té clar que el balanç és positiu. "És un do; és com qui està capacitat per pintar", compara. "És una oportunitat fantàstica; tenen una percepció molt més afinada que la mitjana i quan parles amb ells sempre et sorprenen, et meravellen", explica. Reconeix que el pitjor és la relació amb la societat o el món educatiu, perquè "a vegades el món no està preparat per entendre'ls". "A vegades tenen desajustos en la part social/emotiva o en la part educativa perquè els professors no saben que tenen altes capacitats o no saben com tractar-los", afegeix. "En tot cas, tenir un fill amb altes capacitats és fantàstic. Et meravellen i t'esgoten perquè et posen a prova contínuament", conclou.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "La UDL signa un conveni amb la Fundació d’Ajut a Nens i Joves amb Altres Capacitats per a visibilitzar els nens amb altes capacitats, detectar-los i tractar-los com cal. La Universitat crearà un grup de treball per a educar el professorat i donarà pautes de com tractar aquests nens. Es reclama que les altres capacitats siguin una assignatura en carreres d’educació.", "a2": "La Universitat de Lleida oferirà formació especialitzada i pautes al professorat per a detectar les altes capacitats en nens i joves i per a aprendre a tractar-los. Són els dos factors més importants, juntament amb la identificació del talent de què es tracta, per a proporcionar-los exactament el tipus d’educació que necessiten i evitar, així, desajustos emocionals i d’aprenentatge.", "a3": "La Universitat de Lleida (UdL) ha signat un conveni amb la Fundació d'Ajut a Nens i Joves amb Altes Capacitat (FANJAC), amb l'objectiu de donar visibilitat a aquestes persones i donar pautes al professorat per tal que els mestres sàpiguen com detectar i tractar als nens i joves amb altes capacitats." }, "extractive": { "a1": "La Universitat de Lleida (UdL) ha signat un conveni amb la Fundació d'Ajut a Nens i Joves amb Altes Capacitat (FANJAC), per a ajudar-los a donar visibilitat i trencar estereotips sobre aquests infants i que aquests siguin detectats i tractats correctament. \nEn el marc d'aquest conveni, la UdL organitzarà un curs a la universitat d'estiu sobre altes capacitats, crearà un grup de treball per a donar pautes al professorat actual i formarà, a la facultat de ciències de l'educació, els nous mestres perquè sàpiguen com detectar i tractar aquests nens i joves. \nÉs per això que reclama que les Altes capacitats siguin una assignatura en carreres d'educació, pedagogia o psicologia, per a poder detectar i tractar aquests casos.\n\"Necessiten reptes intel·lectuals constants, i si no se'ls hi donen, poden tenir problemes d'ansietat o de depressió perquè una de les seves característiques és la hipersensibilitat que tenen\", alerta. ", "a2": "La Universitat de Lleida (UdL) ha signat un conveni amb la Fundació d'Ajut a Nens i Joves amb Altes Capacitat (FANJAC), per a ajudar-los a donar visibilitat i trencar estereotips sobre aquests infants i que aquests siguin detectats i tractats correctament. \nEn el marc d'aquest conveni, la UdL organitzarà un curs a la universitat d'estiu sobre altes capacitats, crearà un grup de treball per a donar pautes al professorat actual i formarà, a la facultat de ciències de l'educació, els nous mestres perquè sàpiguen com detectar i tractar aquests nens i joves.\nSegons el psicòleg, els problemes amb aquests infants apareixen precisament quan no reben l'educació que necessiten. \n\"No només es tracta de detectar que té una alta capacitat\", però, alerta, \"sinó també quina és i quin és l'estat emocional del nen per a saber què és el millor per a ell\". ", "a3": "La Universitat de Lleida (UdL) ha signat un conveni amb la Fundació d'Ajut a Nens i Joves amb Altes Capacitat (FANJAC), per a ajudar-los a donar visibilitat i trencar estereotips sobre aquests infants i que aquests siguin detectats i tractats correctament.\nEn el marc d'aquest conveni, la UdL organitzarà un curs a la universitat d'estiu sobre altes capacitats, crearà un grup de treball per a donar pautes al professorat actual i formarà, a la facultat de ciències de l'educació, els nous mestres perquè sàpiguen com detectar i tractar aquests nens i joves.\nLa col·laboració ha començat aquest dissabte amb l'organització conjunta d'una conferència sobre les altes capacitats intel·lectuals i la seva intervenció educativa, que ha tingut lloc al Saló Victor Siurana de l'edifici del Rectorat, a càrrec del psicòleg Leopold Carreras Truñó, expert i referent estatal en la formació sobre les altes capacitats.\n\"Tant els pares com els professors, si s'adonen que el seu fill o filla està per sobre de la mitjana en algun aspecte, han de demanar una avaluació de l'infant per a veure quin tipus d'educació és la més idònia per a ell\", explica Carreras." }, "extreme": { "a1": "La UDL signa un conveni amb la FANJAC per a donar visibilitat i donar suport a aquests infants.", "a2": "La Universitat de Lleida ajudarà la FANJAC a donar a conèixer les necessitats específiques dels infants amb altes capacitats.", "a3": "UdL i FANJAC signen un conveni per a ajudar amb la detecció i educació dels nens i joves amb altes capacitats." } }
789
El Govern obre un expedient informatiu sobre les fundacions que treballen per la DGAIA i tenen relació amb Ricard Calvo
La consellera Bassa anuncia que la Direcció General de Contractació Pública elaborarà dictàmens per dirimir concurrències entre entitats
(En aquesta actualització s’ha afegit la petició de compareixença de Ricard Calvo que ha fet el grup de C’s) L’expedient informatiu, en mans del Protectorat de Fundacions que depèn del Departament de Justícia, ha d’aclarir, segons ha explicat Bassa, el destí dels recursos públics destinats a la prestació de serveis residencials per a infants, després de les informacions que ha fet públiques el sindicat CGT que assegura que la Fundació Acció Social i Infància, de la qual Ricard Calvo n’era director operatiu abans d’accedir al càrrec de director de la DGAIA, ha rebut 98 MEUR en adjudicacions. Bassa ha rebatut que tot el pressupost de serveis contractats per la DGAIA és de 98 MEUR i que són uns serveis que realitzen uns 50 operadors. El secretari del Departament, Francesc Iglesias, ha explicat que FASI només rep 3,2 MEUR, cosa que suposa el 3,4% del que pressupost subcontractat pel sistema de protecció. La consellera d’Afers Socials també ha volgut aclarir que abans d’oferir el càrrec de director de la DGAIA a Calvo no es coneixien però que va prioritzar escollir algú del sector. Per Bassa, els avantatges d’aquesta elecció són el coneixement de l’àmbit en què es treballa però té inconvenients, com per exemple, les relacions. Calvo però, segons ha dit Bassa, no tenia ni poders ni signatura a FASI. Tot i això, ha assegurat Bassa, Calvo no ha estat mai a les meses de contractació pública i de fet, ha recalcat que durant el 2016, FASI, d’on Calvo està en excedència, només va rebre pròrrogues d’adjudicacions perquè no es van aprovar els pressupostos i que aquest 2017 ha rebut l’adjudicació d’una casa d’infants a Girona, mentre que la Fundació Santa Tecla, de Tarragona, ha rebut l’altra. La consellera també ha explicat que precisament els treballadors de FASI van fer una protesta per haver retallat l’import d’una concessió perquè es va disminuir de 12 a 10 nens la casa d’infants. Bassa també ha garantit que les bases dels concursos no les detalla tampoc el director general de la DGAIA de qui ha defensat la seva ‘’professionalitat’’ i s’ha mostrat molt satisfeta amb la feina feta fins ara. Bassa però, també ha assegurat que serà ‘’contundent’’ si l’Oficina Antifrau, on la CUP-CC ha portat el cas, troba indicis d’irregularitats. La diputada Gabriela Serra ha fet un advertiment demanant estar al cas en ‘’mantenir la impunitat’’ i ‘’devaluar-la tant’’ que no tingui ‘’cap sentit’’. Serra ha assegurat que les coses ‘’es poden fer ben fetes’’. A banda d’aquests aspectes, l’expedient també ha d’aclarir aquestes relacions i altres aspectes com ara, el sobrecost de lloguer defensat d’algunes fundacions, a gestores immobiliàries en les quals tenen participació, tal com ha denunciat l’oposició. Així ho ha manifestat Laura Vilches, del grup de C’s, que ha demanat la compareixença de Calvo a la comissió per tal que aclareixi les informacions publicades a la premsa, i també Raül Moreno, del PSC, que ha qualificat de ‘’desorbitats’’ aquests lloguers i ha acusat algunes entitats d’’inflar costos’’, motiu pel qual reclama a l’administració ‘’més exigència’’ i una revisió de tots els contractes. La diputada de CSQP, Gemma Lienas també ha demanat treure l’entrellat del que passa en aquestes fundacions, a través del protectorat, i ha criticat que es declarin lloguers d’entre 3.000 i 5.000 euros per pisos de 120 o 150 metres quadrats, per exemple, a Terrassa, o el lloguer d’una casa a Viladrau, per 11.000 euros al mes. Per tal de tenir un major control i una ‘’orientació real’’ del cost de tots aquests serveis que se subcontracten, Bassa ha explicat als diputats que el Departament ha encarregat un estudi independent sobre els costos dels serveis de protecció a la infància que contracta la DGAIA perquè tal com ha indicat, el darrer estudi és del 2006. Amb aquest anàlisis, es podrà disposar, ha dit Bassa, d’una ‘’eina addicional’’ per verificar els recursos públics que es necessiten, i ha destacat que sovint, organitzacions sindicals han criticat algun pagament, mentre que les fundacions a través de la FEDAIA, es reclami un augment del pagaments perquè no cobreixen el cost real. A més, Bassa també ha anunciat durant la seva compareixença, a petició pròpia, davant la comissió d’Afers Socials, que s’ha posat en contacte amb la Direcció General de Contractació Pública perquè sigui aquest organisme qui resolgui els casos de concurrència clara, per tal de dirimir diferències i ser més transparents. Per tant, en casos en què dues entitats quedin puntuades de manera similar, serà la direcció general qui elaborarà un dictamen i resoldrà la situació.
[ "societat", "educació" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "L'expedient informatiu ha aclarit que els recursos públics de prestacions de serveis residencials per a infants, la fundació Acció Social i Infància, amb Ricard Calvo com a director, ha rebut 98 MEUR en adjudicacions. Bassa afirma que l’elecció com a director té avantatges i inconvenients. A banda, l’expedient ha d’aclarir aspectes com el sobrecost del lloguer defensat d’algunes fundacions.", "a2": "El Departament de Justícia obre un expedient informatiu per a aclarir el possible conflicte d’interessos del director de la DGAIA, que hauria signat adjudicacions a entitats per a les quals havia treballat. També està sota sospita el pagament de lloguers desorbitats a immobiliàries en les quals algunes fundacions tenen participació. Entretant, Bassa ha anunciat mesures per a garantir una major transparència.", "a3": "El Govern obre un expedient informatiu per a entendre a on es van destinar els 98 milions d'euros adjudicats a la prestació de serveis residencials per a infants, dels quals la Fundació Acció Social i Infància assegura haver-ne rebut 3,2 milions d'euros. L'expedient també se centrarà en altres temes, com per exemple els alts costos de lloguer d'algunes fundacions." }, "extractive": { "a1": "L’expedient informatiu, en mans del Protectorat de Fundacions que depèn del Departament de Justícia, ha d’aclarir, segons ha explicat Bassa, el destí dels recursos públics destinats a la prestació de serveis residencials per a infants, després de les informacions que ha fet públiques el sindicat CGT que assegura que la Fundació Acció Social i Infància, de la qual Ricard Calvo n’era director operatiu abans d’accedir al càrrec de director de la DGAIA, ha rebut 98 MEUR en adjudicacions. \nPer a Bassa, els avantatges d’aquesta elecció són el coneixement de l’àmbit en què es treballa, però té inconvenients, com per exemple, les relacions. \nA banda d’aquests aspectes, l’expedient també ha d’aclarir aquestes relacions i altres aspectes, com ara, el sobrecost de lloguer defensat d’algunes fundacions, a gestores immobiliàries en les quals tenen participació, tal com ha denunciat l’oposició.\nPer tal de tenir un major control i una ‘’orientació real’’ del cost de tots aquests serveis que se subcontracten, Bassa ha explicat als diputats que el Departament ha encarregat un estudi independent sobre els costos dels serveis de protecció a la infància que contracta la DGAIA perquè, tal com ha indicat, el darrer estudi és del 2006.", "a2": "L’expedient informatiu, en mans del Protectorat de Fundacions que depèn del Departament de Justícia, ha d’aclarir, segons ha explicat Bassa, el destí dels recursos públics destinats a la prestació de serveis residencials per a infants, després de les informacions que ha fet públiques el sindicat CGT que assegura que la Fundació Acció Social i Infància, de la qual Ricard Calvo n’era director operatiu abans d’accedir al càrrec de director de la DGAIA, ha rebut 98 MEUR en adjudicacions. \nA banda d’aquests aspectes, l’expedient també ha d’aclarir aquestes relacions i altres aspectes, com ara, el sobrecost de lloguer defensat d’algunes fundacions, a gestores immobiliàries en les quals tenen participació, tal com ha denunciat l’oposició.\nPer tal de tenir un major control i una \"orientació real\" del cost de tots aquests serveis que se subcontracten, Bassa ha explicat als diputats que el Departament ha encarregat un estudi independent sobre els costos dels serveis de protecció a la infància que contracta la DGAIA perquè, tal com ha indicat, el darrer estudi és del 2006. \nA més, Bassa també ha anunciat durant la seva compareixença, a petició pròpia, davant la comissió d’Afers Socials, que s’ha posat en contacte amb la Direcció General de Contractació Pública perquè sigui aquest organisme qui resolgui els casos de concurrència clara, per tal de dirimir diferències i ser més transparents. ", "a3": "L’expedient informatiu, en mans del Protectorat de Fundacions que depèn del Departament de Justícia, ha d’aclarir, segons ha explicat Bassa, el destí dels recursos públics destinats a la prestació de serveis residencials per a infants, després de les informacions que ha fet públiques el sindicat CGT, que assegura que la Fundació Acció Social i Infància, de la qual Ricard Calvo n’era director operatiu abans d’accedir al càrrec de director de la DGAIA, ha rebut 98 MEUR en adjudicacions.\nEl secretari del Departament, Francesc Iglesias, ha explicat que FASI només rep 3,2 MEUR, cosa que suposa el 3,4% del pressupost subcontractat pel sistema de protecció.\nA banda d’aquests aspectes, l’expedient també ha d’aclarir aquestes relacions i altres aspectes, com ara, el sobrecost de lloguer defensat d’algunes fundacions a gestores immobiliàries en les quals tenen participació, tal com ha denunciat l’oposició.\nAixí ho ha manifestat Laura Vilches, del grup de C’s, que ha demanat la compareixença de Calvo a la comissió per tal que aclareixi les informacions publicades a la premsa, i també Raül Moreno, del PSC, que ha qualificat de \"desorbitats\" aquests lloguers i ha acusat algunes entitats \"d'inflar costos\", motiu pel qual reclama a l’administració \"més exigència\" i una revisió de tots els contractes." }, "extreme": { "a1": "S'ha realitzat un expedient informatiu que pretén conèixer les fundacions relacionades amb DGAIA i Ricard Calvo.", "a2": "El Govern investigarà la relació de Ricard Calvo amb les fundacions beneficiades per les decisions de la DGAIA.", "a3": "Un expedient informatiu haurà d'aclarir on es van destinar els recursos assignats a prestar serveis residencials per a infants." } }
948
Tailàndia.- Mor el rei Bhumibol de Tailàndia, el cap d’Estat que més anys porta en el càrrec
El monarca ha donat suport al general colpista que governa el país i ha vist passar 19 Constitucions diferents
MADRID, 13 (EUROPA PRESS) El rei Bhumibol Adulyadej de Tailàndia, que era el cap d’Estat amb més anys en el càrrec de tot el món (71 en total), ha mort aquest dijous, segons ha informat la Casa Reial en un comunicat recollit per la premsa local. “Sa majestat ha mort a l’hospital tranquil·lament”, ha indicat la nota, precisant que la mort s’ha produït a les 15.52 hores. El cap de la junta militar de Tailàndia, el general Prayuth Chan-ocha, ha comparegut vestit de negre a la televisió per confirmar la mort del monarca i que el príncep hereu el substituirà, i ha anunciat que el país guardarà un any de dol. Bhumibol tenia 89 anys i va ser coronat el maig de 1950. El príncep hereu, Maha Vajiralongkorn, de 63 anys, serà el seu successor. El rei a Tailàndia és una figura reverenciada i que no pot ser qüestionada perquè està protegida per les anomenades lleis de Lesa Majestat, que castiguen amb fins a quinze anys de presó qui critiqui, difami o falti al respecte al monarca. Aquesta normativa ha estat criticada per organitzacions defensores de les llibertats i els drets humans. Durant el seu regnat, el monarca ha estat testimoni de nombrosos cops d’Estat, l’últim d’ells el que va liderar el maig del 2014 el general Prayuth Chan-ocha, que encara continua al capdavant del país com a cap de la junta militar. Segons informa la BBC, Bhumibol ha vist passar en el seu regnat 19 Constitucions diferents i molts més primers ministres. Els crítics li retreuen el suport que ha anat donant als líders dels successius cops d’Estat, inclòs el general Prayuth. VA ARRIBAR AL PODER AMB 18 ANYS DESPRÉS DE LA MORT DEL SEU GERMÀ El rei Bhumibol va arribar al poder el juny del 1946, quan tenia només 18 anys, després de la mort del llavors monarca, el seu germà Ananda Mahidol, en un accident amb una arma de foc al Palau Reial de Bangkok. Nascut a Cambridge, a l’estat de Massachusetts (Estats Units), va acabar els seus estudis a Suïssa i va tornar a Tailàndia per ser coronat el maig del 1950. Des de l’abolició de la monarquia absoluta el 1932 i l’abdicació del llavors monarca Parakadhipok –oncle de Bhumibol–, l’estatus de la monarquia ha anat en declivi de mica en mica tot i que des de la classe política gairebé no s’ha criticat la figura per por a la legislació que protegeix la Corona. En els seus primers anys de regnat, Bhumibol es va veure eclipsat per una sèrie de poderosos alts comandaments castrenses però, gràcies al suport d’altres membres de la Casa Reial i de generals afins, va aconseguir recuperar protagonisme i va posar en diverses ocasions projectes centrats a impulsar l’agricultura, un sector molt important a Tailàndia. La primera intervenció pública del rei a la política de Tailàndia es remunta al 1973, quan diversos manifestants prodemocràtics van ser tirotejats per militars i el monarca va permetre que es refugiessin dins del palau reial, fet que després va derivar en el final del Govern liderat pel general Thanom Kittikachorn. Tres anys després, la Casa Reial no va actuar per impedir el linxament de diversos estudiants d’esquerra a mans de paramilitars armats. El 1981, Bhumibol va tornar a intervenir en política per donar el seu suport a un grup de militars que van donar un cop d’Estat contra el llavors primer ministre, el seu amic el general Prem Tinsulanond. Unitats militars lleials al monarca van aconseguir el control de Bangkok per anul·lar la influència del Govern enderrocat. El 1992, quan desenes de manifestants van ser tirotejats quan protestaven contra un nou intent de cop d’Estat d’un general colpista, el monarca va convocar aquest alt comandament i el general que liderava les protestes, els va reprendre davant de les càmeres de televisió i els va fer agenollar-se. Després, es va reprendre la democràcia i el país va aprovar una nova Constitució. En la crisi actual que viu Tailàndia, que va començar amb el cop d’Estat que va acabar amb el mandat de Thaksin Shinawatra el 2006, la Casa Reial ha mantingut que el rei no ha tingut coneixement previ dels preparatius de cap dels dos cops d’Estat duts a terme per militars, inclòs l’últim, liderat pel general Prayuth. Després del motí militar del maig del 2014, el monarca va donar suport públicament l’agost d’aquest any al nomenament del general colpista Prayuth Chan-ocha com a primer ministre del país. El general Prayuth roman des d’aleshores al capdavant de Tailàndia i ha promulgat una Constitució que manté la influència de les Forces Armades i que garanteix que les decisions de la junta militar són constitucionals ‘per se’. El rei Bhumibol arrossegava problemes de salut des de fa uns quants anys i ha passat gran part dels seus últims mesos ingressat en un centre hospitalari, després d’haver estat admès per una infecció pulmonar el setembre del 2009.
[ "món", "àsia-pacífic" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Després de 71 anys al càrrec, el rei Bhumibol Adulyadej de Tailàndia ha mort a l’hospital amb 89 anys. La premsa ha comunicat que el país estarà un any de dol i que l’hereu Maha Vajiralongkorn el substituirà. El rei de Tailàndia ha vist passar 19 constitucions diferents i és una figura venerada i respectada i mai no pot ser criticada.", "a2": "Ha mort el rei de Tailàndia. El monarca, que portava més anys en el càrrec que cap altre cap d'Estat, ha estat testimoni i partícip de la política convulsa del país. Figura poc criticada, segurament per les lleis de Lesa Majestat, no ha pogut evitar el declivi de la monarquia ni les queixes pel seu suport a militars colpistes. ", "a3": "Ha mort el rei de Tailàndia, Bhumibol Adulyadej, als 89 anys d'edat. El rei Bhumibol portava al càrrec des de 1946, quan va arribar al poder després de la mort del seu germà en un accident. El país guardarà un any de dol i el seu successor serà el príncep hereu, Maha Vajiralongkorn, de 63 anys." }, "extractive": { "a1": "El rei Bhumibol Adulyadej de Tailàndia, que era el cap d’Estat amb més anys en el càrrec de tot el món (71 en total), ha mort aquest dijous, segons ha informat la Casa Reial en un comunicat recollit per la premsa local. \nEl cap de la junta militar de Tailàndia, el general Prayuth Chan-ocha, ha comparegut vestit de negre a la televisió per a confirmar la mort del monarca i que el príncep hereu el substituirà, i ha anunciat que el país guardarà un any de dol.\nEl rei a Tailàndia és una figura reverenciada i que no pot ser qüestionada perquè està protegida per les anomenades lleis de Lesa Majestat, que castiguen amb fins a quinze anys de presó qui critiqui, difami o falti al respecte al monarca. \nSegons informa la BBC, Bhumibol ha vist passar en el seu regnat 19 constitucions diferents i molts més primers ministres. ", "a2": "El rei Bhumibol Adulyadej de Tailàndia, que era el cap d’Estat amb més anys en el càrrec de tot el món (71 en total), ha mort aquest dijous, segons ha informat la Casa Reial en un comunicat recollit per la premsa local. \nDes de l’abolició de la monarquia absoluta el 1932 i l’abdicació de l'aleshores monarca Parakadhipok –oncle de Bhumibol–, l’estatus de la monarquia ha anat en declivi de mica en mica, tot i que des de la classe política gairebé no s’ha criticat la figura per por a la legislació que protegeix la Corona. \nSegons informa la BBC, Bhumibol ha vist passar en el seu regnat 19 Constitucions diferents i molts més primers ministres. \nEls crítics li retreuen el suport que ha anat donant als líders dels successius cops d’Estat, inclòs el general Prayuth.", "a3": "El rei Bhumibol Adulyadej de Tailàndia, que era el cap d’Estat amb més anys en el càrrec de tot el món (71 en total), ha mort aquest dijous, segons ha informat la Casa Reial en un comunicat recollit per la premsa local.\nEl cap de la junta militar de Tailàndia, el general Prayuth Chan-ocha, ha comparegut vestit de negre a la televisió per a confirmar la mort del monarca i que el príncep hereu el substituirà, i ha anunciat que el país guardarà un any de dol.\nEl rei a Tailàndia és una figura reverenciada i que no pot ser qüestionada perquè està protegida per les anomenades lleis de Lesa Majestat, que castiguen amb fins a quinze anys de presó qui critiqui, difami o falti al respecte al monarca.\nDurant el seu regnat, el monarca ha estat testimoni de nombrosos cops d’Estat, l’últim d’ells el que va liderar el maig del 2014 el general Prayuth Chan-ocha, que encara continua al capdavant del país com a cap de la junta militar." }, "extreme": { "a1": "El rei Bhumibol Adulyadej de Tailàndia ha mort aquest dijous i el príncep hereu el substituirà.", "a2": "El regnat més llarg del món ha acabat, aquest dijous, amb la mort del controvertit rei de Tailàndia.", "a3": "Mor Bhumibol Adulyadej, rei de Tailàndia que portava al càrrec des de 1946. El seu successor serà el príncep hereu." } }
2,215
ACTUALIZACIÓ:CSQP negocia amb JxSí una proposta de resolució per ampliar la base social a favor del referèndum
La confluència aposta per una consulta "amb conseqüències polítiques i jurídiques i útil i que tingui garanties i reconeixement internacional"
El grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot busca el suport de Junts pel Sí en una proposta de resolució en què plantegen un referèndum "amb conseqüències polítiques i jurídiques i útil, que tingui garanties i reconeixement internacional". Malgrat que implícitament defensen una consulta acordada, el text no recull una referència explícita al terme referèndum "pactat", segons han assenyalat fonts de la confluència. L'objectiu de CSQP és eixamplar la base social a favor del referèndum per tal d'"acumular forces" i "recuperar majories". En aquesta línia, el diputat Joan Giner ha apostat per reformular l'espai del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i tornar a reclamar el referèndum a Madrid. "Referèndum o referèndum". És la màxima que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va defensar la setmana passada al Parlament durant el debat de la qüestió de confiança per refermar la plena aposta del Govern en torn a una consulta de caire independentista. Ara, Catalunya Sí que es Pot vol recollir el guant llançat pel president i treballa en una proposta de resolució per eixamplar la base social a favor del referèndum. La confluència d'esquerres registrarà aquest dimecres al Parlament, en el marc del debat de política general, un text que se centra en la necessitat de recuperar les majories socials en torn al dret a decidir per tenir "legitimitat" i major "pressió social i elements de força" a l'hora de reclamar una consulta a l'Estat. Fonts del grup parlamentari confien aconseguir el suport de Junts pel Sí a partir d'una transacció. Des de la coalició electoral independentista descarten que es tracti d'una proposta de resolució conjunta. Reformular el Pacte Nacional pel Dret a Decidir L'objectiu de Catalunya Sí que es Pot és tornar a acostar entitats i actors socials, polítics i econòmics al voltant del referèndum, en un quòrum similar al que va despertar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Al març d'aquest any, ICV ja va fer una crida a reformular l'espai per sumar més moviments socials així com partits que s'hi havien desvinculat o que directament no hi havien format part. Entre d'altres, el PSC i Podem. La portaveu ecosocialista Marta Ribas va arribar a apuntar un possible nom per aquesta taula, 'Acord pel Referèndum'. "La condició indispensable és que interpel·li una gran part de la societat catalana. El Govern ha de decidir si vol empetitir o ampliar les majories, és el moment d'acumular forces. Fins que no tinguem el reconeixement internacional i àmplies majories, no podem posar-nos en la proposta del referèndum", ha aclarit el diputat Joan Giner en roda de premsa a la cambra catalana. Referèndum "amb garanties i conseqüències jurídiques i polítiques" Catalunya Sí que es Pot planteja una consulta "amb garanties" i que, "en contraposició al 9-N, sigui útil"- És a dir, que tingui "conseqüències polítiques i jurídiques". Això, però, no vol dir que sigui vinculant ja que dependria dels resultats i del percentatge de participació, assenyalen. Indestriablement també aposten perquè sigui reconegut internacionalment. Malgrat que tot plegat, segons fonts de la confluència, respon a la defensa "implícita" d'un referèndum pactat amb l'Estat com la que han plantejat sempre, la proposta de resolució que registraran al Parlament no inclourà el terme "pacte" ni "acord". Defensa implícita d'una consulta acordada "Una proposta de referèndum acordat és la millor opció que tenim. Al final, haurà d'haver-hi acord amb l'Estat perquè hi hagi canvis a Catalunya. Tenim exemples de referèndum a Escòcia i Canadà. El fet d'acumular forces ens servirà per anar a buscar el reconeixement a l'Estat i internacional", ha asseverat Giner a preguntes dels periodistes. Així, el diputat de Podem ha apostat per tornar a reclamar la consulta a Madrid. A l'abril del 2014, els diputats Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA) ja van defensar al Congrés dels Diputats la transferència a Catalunya de la competència per organitzar referèndums.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El QSQP pretén que Junts pel Sí estigui a favor d’organitzar un referèndum que tingui conseqüències polítiques i jurídiques i que sigui reconegut internacionalment, tot i que no inclourà termes com “pacte” ni “acord”. L’objectiu és tenir més majories socials per a tenir més “força” i “pressió social” a l’hora de demanar una consulta al Govern espanyol. ", "a2": "Catalunya Sí que es Pot insisteix en aplegar una gran majoria d’actors socials entorn del dret a decidir per a pressionar l’Estat i legitimar el referèndum. La confluència, sense dir-ho obertament, veu com inevitable pactar la realització de la consulta amb Madrid per a obtenir reconeixement internacional i garanties polítiques i jurídiques que el resultat es farà efectiu. ", "a3": "Catalunya Sí que es Pot busca acumular forces i provocar moviments socials amb la presentació al Parlament d'un text per a reclamar el referèndum a Madrid. Per això, confien en tenir el suport de Junts pel Sí, tot i que no és una proposta de resolució conjunta. A més, esperen aconseguir que el referèndum sigui reconegut internacionalment." }, "extractive": { "a1": "El grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot busca el suport de Junts pel Sí en una proposta de resolució en què plantegen un referèndum \"amb conseqüències polítiques i jurídiques i útil, que tingui garanties i reconeixement internacional\". \nL'objectiu de CSQP és eixamplar la base social a favor del referèndum per tal \"d'acumular forces\" i \"recuperar majories\". \nLa confluència d'esquerres registrarà aquest dimecres al Parlament, en el marc del debat de política general, un text que se centra en la necessitat de recuperar les majories socials en torn al dret a decidir per a tenir \"legitimitat\" i major \"pressió social i elements de força\" a l'hora de reclamar una consulta a l'Estat. \nMalgrat que tot plegat, segons fonts de la confluència, respon a la defensa \"implícita\" d'un referèndum pactat amb l'Estat com la que han plantejat sempre, la proposta de resolució que registraran al Parlament no inclourà el terme \"pacte\" ni \"acord\". ", "a2": "El grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot busca el suport de Junts pel Sí en una proposta de resolució en què plantegen un referèndum \"amb conseqüències polítiques i jurídiques i útil, que tingui garanties i reconeixement internacional\".\nLa confluència d'esquerres registrarà aquest dimecres al Parlament, en el marc del debat de política general, un text que se centra en la necessitat de recuperar les majories socials en torn al dret a decidir per a tenir \"legitimitat\" i major \"pressió social i elements de força\" a l'hora de reclamar una consulta a l'Estat.\nMalgrat que tot plegat, segons fonts de la confluència, respon a la defensa \"implícita\" d'un referèndum pactat amb l'Estat com la que han plantejat sempre, la proposta de resolució que registraran al Parlament no inclourà el terme \"pacte\" ni \"acord\".\nAl final, haurà d'haver-hi acord amb l'Estat perquè hi hagi canvis a Catalunya.", "a3": "El grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot busca el suport de Junts pel Sí en una proposta de resolució en què plantegen un referèndum \"amb conseqüències polítiques i jurídiques i útil, que tingui garanties i reconeixement internacional\".\nLa confluència d'esquerres registrarà aquest dimecres al Parlament, en el marc del debat de política general, un text que se centra en la necessitat de recuperar les majories socials en torn al dret a decidir per a tenir \"legitimitat\" i major \"pressió social i elements de força\" a l'hora de reclamar una consulta a l'Estat.\nL'objectiu de Catalunya Sí que es Pot és tornar a acostar entitats i actors socials, polítics i econòmics al voltant del referèndum, en un quòrum similar al que va despertar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir.\nMalgrat que tot plegat, segons fonts de la confluència, respon a la defensa \"implícita\" d'un referèndum pactat amb l'Estat com la que han plantejat sempre, la proposta de resolució que registraran al Parlament no inclourà el terme \"pacte\" ni \"acord\"." }, "extreme": { "a1": "El QSQP busca el suport de Junts pel Sí per a organitzar un referèndum per tal de recuperar majories.", "a2": "CSQP proposarà al Parlament ampliar el suport social al referèndum abans de tornar a reclamar la seva celebració davant l’Estat. ", "a3": "Catalunya Sí que es Pot registrarà un text al Parlament amb l'objectiu de recuperar majories socials a favor del referèndum." } }
1,362
Blas Piñar, el precedent ultra de Vox
Durant la Transició, el líder del partit Fuerza Nueva va aconseguir ser elegit diputat per Madrid
L'extrema dreta torna atreure el cap. I ho fa de manera espectacular, amb l'entrada apoteòsica en un parlament, el d'Andalusia, amb 12 diputats. L'únic precedent d'una presència d'extrema dreta en el centre de la política espanyola és la del diputat Blas Piñar López, elegit en les eleccions del març del 1979. L'afirmació potser és inexacta. En les eleccions del 15-J del 1977, les primeres celebrades després de la dictadura, l'Alianza Popular fundada per set exministres de Franco, va ontenir 16 diputats i va encarnar, de fet, la dreta extrema nostàlgica de la dictadura. Manuel Fraga va ser durant un temps el rostre d'aquest sector cavernícola, fins que el partit es va escindir a l'hora de votar la Constitució i Fraga va optar per emergir -com havia intentat anteriorment- com a líder del conservadorisme espanyol. Aquest "gir" centrista d'AP a partir del 1978 va deixar espai a un sector més extremat, que Piñar va representar en les eleccions del 1979. Notari de professió, Blas Piñar (Toledo, 1918-Madrid, 2014) havia estat procurador en les Corts franquistes. Durant uns anys, entre 1957 i 1952, va ser director general de l'Institut de Cultura Hispànica. Franquista acèrrim, va anar agafant un perfil de portaveu del sector més ultra dins del règim , manifestant-se crític amb altres sectors de la dictadura. Quan es va discutir la Llei de Reforma Política, el 1976, que era el projecte del govern Suárez per iniciar l'operació política de la Transició, ell era procurador i com a tal va tenir una intervenció molt destacada: "Esto no es en realidad una reforma, es una ruptura, es desruir la obra política de Franco es pasar del Estado nacional al Estado liberal". Aquest capítol de la sèrie La transición mostra un moment dels debats a les Corts, amb part de la intervenció de Piñar. La Unión Nacional Amb una UCD cobrint tot l'espai del centre i el centre dreta, i amb Fraga buscant allunyar-se de la dreta més ultra, el partit de Piñar, Fuerza Nueva, va tancar una coalició amb la Falange Española, que liderava un altre exponent ultra, l'exministre Raimundo Fernández Cuesta, i altres grupuscles, que es va anomenar Unión Nacional. Piñar va ser elegit diputat per Madrid a l'obtenir 110.000 vots. Piñar va ser diputat del Grup Mixt durant aquella legislatura. Allí va coincidir amb Juan María Bandrés, d'Euskadiko Eskerra, amb qui sembla que va acabar mantenint una relació cordial. Va destacar per la seva oratòria fogosa, a vegades amb un punt sarcàstic, quasi sempre sense notes, demostrant la bona memòria d'un opositor a notaria. La seva veu es va escoltar en el rebuig radical als projectes d'autonomia basc i català, com va fer el novembre del 1979. També va tenir una intervenció molt dura en les diverses sessions d'investidura a Adolfo Suárez i, el 1981, a Leopoldo Calvo Sotelo. La seva invectiva contra aquest, fill d'una nissaga de la dreta més rància espanyola, va tenir la seva grapa. Piñar va afirmar que sentia "respecte i simpatia" pel seu cognom, però que votaria "no" a la investidura. Calvo Sotelo li va retreure que l'editorial Fuerza Nueva hagués publicat una biografia de José Antonio que posava a parir el seu oncle. Les eleccions del 1982, van suposar la fi de la presència ultra al Congrés. Els 200 diputats socialistes i l'entrada de la Coalició Popular de Fraga com a segona força van deixar poc espai a altres grups. Passat ja el 23-F, l'estat espanyol iniciava una nova etapa política sota hegemonia socialista i semblava que tancava, de manera definitiva, les portes als fantasmes del passat. Ara, però, la porta es torna a entreobrir. Piñar va continuar sent un referent pels grupuscles de l'extrema dreta més nostàlgica, intentant recuperar el protagonisme de la vella Fuerza Nueva amb noves marques, com Adelante España. Però el seu discurs explícitament franquista, com el seu component ultracatòlic el va convertir en una figura cada cop més llunyana.
[ "extrema dreta" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "L’extrema dreta cada cop emergeix més i ara ho ha fet al parlament d’Andalusia, on ha aconseguit 12 diputats. Blas Piñar López és l’únic referent d’extrema dreta en la política espanyola i va ser elegit les eleccions de 1971 i amb 12 diputats. Va destacar per la serva oratòria, to sarcàstic i memòria, ja que era notari de professió.", "a2": "El 1982 va desaparèixer del Congrés espanyol l’extrema dreta. Fins avui. El seu últim representant va ser Blas Piñar López, una de les veus més destacades en contra de la transició i de tot el que se’n va derivar. Piñar va portar Unión Nacional, una coalició de partits ultres, a ocupar l’espai polític deixat pels centristes de l’UCD.", "a3": "L'extrema dreta aconsegueix entrar al parlament d'Andalusia amb 12 diputats, tot un èxit per a ells. L'única vegada que van tenir presència al centre de la política d'Espanya va ser amb la victòria de Blas Piñar López el 1979, un notari franquista que va tenir un paper important a la Llei de Reforma Política, quan era procurador l'any 1976." }, "extractive": { "a1": "I ho fa de manera espectacular, amb l'entrada apoteòsica en un parlament, el d'Andalusia, amb 12 diputats.\nEn les eleccions del 15-J del 1977, les primeres celebrades després de la dictadura, l'Alianza Popular fundada per set ex ministres de Franco, va obtenir 16 diputats i va encarnar, de fet, la dreta extrema nostàlgica de la dictadura. \nQuan es va discutir la Llei de Reforma Política, el 1976, que era el projecte del govern Suárez per a iniciar l'operació política de la Transició, ell era procurador i com a tal va tenir una intervenció molt destacada: \"Esto no es en realidad una reforma, es una ruptura, es destruir la obra política de Franco, es pasar del Estado nacional al Estado liberal\". \nVa destacar per la seva oratòria fogosa, de vegades amb un punt sarcàstic, quasi sempre sense notes, demostrant la bona memòria d'un opositor a notaria.", "a2": "L'únic precedent d'una presència d'extrema dreta en el centre de la política espanyola és la del diputat Blas Piñar López, elegit en les eleccions del març del 1979.\nQuan es va discutir la Llei de Reforma Política, el 1976, que era el projecte del govern Suárez per a iniciar l'operació política de la Transició, ell era procurador i com a tal va tenir una intervenció molt destacada: \"Esto no es en realidad una reforma, es una ruptura, es destruir la obra política de Franco, es pasar del Estado nacional al Estado liberal\".\nAmb una UCD cobrint tot l'espai del centre i el centre dreta, i amb Fraga buscant allunyar-se de la dreta més ultra, el partit de Piñar, Fuerza Nueva, va tancar una coalició amb la Falange Española, que liderava un altre exponent ultra, l'exministre Raimundo Fernández Cuesta, i altres grupuscles, que es va anomenar Unión Nacional.\nLes eleccions del 1982 van suposar la fi de la presència ultra al Congrés.", "a3": "L'únic precedent d'una presència d'extrema dreta en el centre de la política espanyola és la del diputat Blas Piñar López, elegit en les eleccions del març del 1979.\nEn les eleccions del 15-J del 1977, les primeres celebrades després de la dictadura, l'Alianza Popular fundada per set exministres de Franco va obtenir 16 diputats i va encarnar, de fet, la dreta extrema nostàlgica de la dictadura.\nQuan es va discutir la Llei de Reforma Política, el 1976, que era el projecte del govern Suárez per a iniciar l'operació política de la Transició, ell era procurador i com a tal va tenir una intervenció molt destacada: \"Esto no es en realidad una reforma, es una ruptura, es destruir la obra política de Franco, es pasar del Estado nacional al Estado liberal\".\nLes eleccions del 1982 van suposar la fi de la presència ultra al Congrés." }, "extreme": { "a1": "L'extrema dreta cada cop guanya més terreny i entra al parlament d'Andalusia amb un total de 12 diputats.", "a2": "L’extrema dreta ha entrat en un parlament per primera vegada des de Piñar López, l’opositor més acèrrim de la transició.", "a3": "Per primer cop des de les eleccions del 1979, l'extrema dreta té presència al parlament amb 12 diputats a Andalusia." } }
270
La jutgessa d’Osca ordena al MNAC que retorni les pintures murals de Sixena
El govern qualifica la decisió de 'despropòsit' i ha dit que 'esgotarà totes les vies legals' perquè l'obra segueixi a Catalunya
El jutjat d’Instrucció número 2 d’Osca ha ordenat l’execució provisional de la sentència del 4 de juliol, que condemnava el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a lliurar les pintures murals de Sixena. La magistrada insta la institució catalana que en el termini de vint dies comuniqui al jutjat com procedirà a desmuntar les pintures exposades, en quines condicions efectuarà el seu trasllat des del MNAC fins a la sala capitular de Sixena i que determini, també, quins tècnics hi intervindran. En la mateixa interlocutòria, el jutge requereix al govern de l’Aragó que en el termini de deu dies informi al jutjat de les condicions estructurals i climàtiques de la sala capitular, on el govern aragonès preveu instal·lar-les. La resolució judicial es produeix després de la demanda presentada per l’Aragó, que va sol·licitar l’execució provisional de la sentència dictada al juliol, seguint el mateix procediment que va seguir amb les obres d’art en conflicte amb el MNAC i el Museu de Lleida. La resposta del govern La portaveu del Govern, Neus Munté, ha criticat que és un ‘despropòsit’ que la decisió dels jutjats d’Osca. ‘Lamento tornar a dir que aquest cas és un autèntic despropòsit com també ho està sent el de les obres d’art dipositades a Lleida’, ha afirmat en la roda de premsa posterior al Consell Executiu. Munté ha al·legat que la sentència no és ferma, per la qual cosa la Generalitat ‘esgotarà totes les vies legals’ al seu abast perquè prevalgui el seu criteri que les obres d’art segueixin exposant-se al MNAC, i ha reiterat el risc que, segons la seva opinió, correrien aquestes pintures si són traslladades. ‘Estem convençuts que quan aquest litigi finalitzi podrem demostrar que aquestes obres poden estar a Catalunya’, ha sentenciat Munté, que ha recordat que el procés judicial afecta tant les obres del MNAC com les del Museu de Lleida. Sobre si aplicarà o no la sentència, ha insistit que el procediment judicial no ha finalitzat, i ha destacat que el Govern es manté que actuarà amb ‘obediència a les lleis catalanes’ que fan referència a la conservació del patrimoni, sense donar més detalls. Evitar ‘un atemptat en matèria cultural’ El conseller de Cultura, Santi Vila, ha avançat que el govern plantejarà una ‘oposició rotunda’ a la possibilitat que les pintures murals de Sixena siguin traslladades a l’Aragó. El conseller ha apuntat que el Govern farà públics en els propers dies els informes acadèmics que acreditaran que el trasllat seria ‘un atemptat en matèria cultural’. En declaracions als mitjans de comunicació aquesta tarda, Vila ha reclamat que el jutjat d’Osca citi quines són les raons científiques que avalen el possible trasllat de les obres: ‘Estem segurs que cap autoritat acadèmica voldrà assumir la temeritat de traslladar les pintures murals, que cal recordar que es van patir un incendi’. Antecedents judicials d’un conflicte llarg Les pintures murals de Sixena decoraven des del segle XII el monestir però un incendi durant la Guerra Civil les va malmetre i Patrimoni de la Generaltat les va recuperar per portar-les a Barcelona, on van ser restaurades. El MNAC les té en dipòsit des de 1940 i, des de 1960, estan exposades com una de les grans obres de la col·lecció del museu. La sentència del juliol donava la raó a l’executiu aragonès, que considerava que ‘legítimament’ els béns pertanyen a la congregació de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, i que se les van endur ‘sense cap títol jurídic de propietat’. L’Ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, a Osca, va cedir al govern de l’Aragó els drets perquè pogués reclamar l’entrega de les pintures murals originàries de la sala capitular d’aquest monestir mb l’objectiu de ‘defensar la integritat del patrimoni històric i cultural aragonès’. El 18 de gener va començar el judici. Hi va declarar l’ex-conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart, que va confirmar que l’any 1992 va signar amb les monges del Monestir un contracte per cedir indefinidament els frescos a la Generalitat. Els representants aragonesos van insistir aleshores que aquest contracte era ‘fals’ i que les pintures van ser ‘robades’. La part catalana sempre ha defensat que van ‘salvar’ les obres després d’un incendi l’any 1936. La jutgessa també ha denegat per qüestions “estrictament processals” l’admissió a tràmit de la petició d’execució sol·licitada per l’Ajuntament de Vilanova de Sixena perquè no està legitimat per promoure el procés ni per instar l’execució de la sentència, que correspon al govern de l’Aragó.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Després de la demanda presentada per Aragó, el jutjat d’Osca ordena que el MNAC retorni les pintures del Sixena. La jutgessa demana que el MNAC comuniqui d’aquí a vint dies com desmuntarà les pintures, com farà el trasllat i els tècnics que hi intervindran. També requereix al Govern d’Aragó que informi sobre les condicions de la sala capitular.", "a2": "El govern aragonès ha exigit el retorn dels frescos de Sixena, que el 1936 la Generalitat es va endur per a restaurar, i continuen exposats al MNAC. L’executiu català s’hi ha negat, al·legant un possible risc per a les obres durant el trasllat, i ha anunciat que recorrerà la sentència que atorga la legítima propietat de les pintures al monestir aragonès.", "a3": "El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), condemnat per un jutjat d'Osca a lliurar les pintures murals de Sixena, que seran instal·lades a Aragó. La sentència no és ferma, i la Generalitat lluitarà per a mantenir les pintures morals, fent servir les vies legals que siguin necessàries. Santi Vila, conseller de Cultura, assegura que el trasllat seria una temeritat." }, "extractive": { "a1": "El jutjat d’Instrucció número 2 d’Osca ha ordenat l’execució provisional de la sentència del 4 de juliol, que condemnava el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a lliurar les pintures murals de Sixena.\nLa magistrada insta la institució catalana que en el termini de vint dies comuniqui al jutjat com procedirà a desmuntar les pintures exposades, en quines condicions efectuarà el seu trasllat des del MNAC fins a la sala capitular de Sixena i que determini, també, quins tècnics hi intervindran. \nEn la mateixa interlocutòria, el jutge requereix al govern de l’Aragó que en el termini de deu dies informi el jutjat sobre les condicions estructurals i climàtiques de la sala capitular, on el govern aragonès preveu instal·lar-les. \nEl conseller ha apuntat que el Govern farà públics en els propers dies els informes acadèmics que acreditaran que el trasllat seria \"un atemptat en matèria cultural\". ", "a2": "El jutjat d’Instrucció número 2 d’Osca ha ordenat l’execució provisional de la sentència del 4 de juliol, que condemnava el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a lliurar les pintures murals de Sixena.\nMunté ha al·legat que la sentència no és ferma, per la qual cosa la Generalitat \"esgotarà totes les vies legals\" al seu abast perquè prevalgui el seu criteri que les obres d’art segueixin exposant-se al MNAC, i ha reiterat el risc que, segons la seva opinió, correrien aquestes pintures si són traslladades. \nLes pintures murals de Sixena decoraven des del segle XII el monestir, però un incendi durant la Guerra Civil les va malmetre i Patrimoni de la Generaltat les va recuperar per a portar-les a Barcelona, on van ser restaurades.\nLa sentència del juliol donava la raó a l’executiu aragonès, que considerava que \"legítimament\" els béns pertanyen a la congregació de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, i que se les van endur \"sense cap títol jurídic de propietat\".", "a3": "El jutjat d’Instrucció número 2 d’Osca ha ordenat l’execució provisional de la sentència del 4 de juliol, que condemnava el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a lliurar les pintures murals de Sixena.\nEn la mateixa interlocutòria, el jutge requereix al govern de l’Aragó que en el termini de deu dies informi el jutjat sobre les condicions estructurals i climàtiques de la sala capitular, on el govern aragonès preveu instal·lar-les.\nLa resolució judicial es produeix després de la demanda presentada per Aragó, que va sol·licitar l’execució provisional de la sentència dictada el juliol, segons el mateix procediment que va seguir amb les obres d’art en conflicte amb el MNAC i el Museu de Lleida.\nEl conseller de Cultura, Santi Vila, ha avançat que el govern plantejarà una \"oposició rotunda\" a la possibilitat que les pintures murals de Sixena siguin traslladades a Aragó." }, "extreme": { "a1": "El jutjat d'Osca ordena que el MNAC retorni totes les pintures de Sixena al govern de l'Aragó.", "a2": "Disputa entre els governs català i aragonès per la propietat d’unes pintures murals originàries d’Osca i exposades a Barcelona. ", "a3": "El jutjat d'Osca condemna el MNAC a retornar les pintures murals de Sixena, que seran instal·lades a Aragó." } }
1,456
Cultivar cloïsses on ja no és rendible plantar arròs: una alternativa pels camps salinitzats del Delta
Un projecte de l'IRTA ho assajarà a la badia dels Alfacs per guiar els agricultors i aqüicultors en la reconversió
La cria de cloïsses està sent cada vegada més complicada al litoral mediterrani. Un dels principals problemes, sobretot al delta de l'Ebre, és el cranc blau, una espècie invasora que s'alimenta de bivalves en totes les fases de desenvolupament. Investigadors de l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) assagen la possibilitat de criar cloïsses als arrossars de la badia dels Alfacs on, per la pujada del nivell del mar i la subsidència del Delta, el sòl s'ha salinitzat i no és rendible el cultiu d'arròs. El projecte Fitogel vol guiar els agricultors i els aqüicultors per reconvertir els camps d'arròs en vivers de bivalves, una alternativa que podria aportar molts beneficis per la gran demanda de cloïssa que hi ha al mercat. Cultivar les cloïsses en espais blindats al seu principal depredador, el cranc blau, podria permetre recuperar una producció d'aquest bivalve que està en declivi des de l'arribada de l'espècie invasora al Delta. El projecte Fitogel no només estudiarà la viabilitat de criar cloïssa en basses de terra, com són els arrossars, sinó que també analitzarà com millorar l'alimentació dels bivalves, utilitzant gels de fitoplàncton i noves soques de microalgues que podrien simplificar els requeriments per cultivar-les i incentivaria inversions per produir aquest aliment. Com ha apuntat Margarita Fernández, investigadora de l'IRTA, en les primeres etapes de vida de la cloïssa, com més diversitat d'espècies de microalgues se'ls aporta, creixen més i sobreviuen més. Actualment, la cloïssa té un preu elevat al mercat perquè hi ha molta demanda però poca oferta. Els problemes per criar-la a les badies són comuns a tot el litoral mediterrani, també pels llargs períodes d'altes temperatures a l'estiu que malmet els bivalves – un efecte del canvi climàtic que no es preveu que es pugui millorar amb les basses de terra-. "Estem pensant si es podria fer ombreig i hem mirat diferents maneres per controlar la temperatura de l'aigua dins del camp d'arròs però el principal problema a combatre és el cranc blau", ha explicat Fernández. Si s'aconsegueix cultivar-la en basses de terra i produir-ne de mida gran, el rendiment i els beneficis poden ser molt atractius per als arrossaires i també per als aqüicultors d'altres espècies que estan patint les conseqüències de la invasió del devastador crustaci, originari de les costes de l'Atlàntic. "Els pescadors han fet molts esforços, pescant-lo, però segueix menjant-se els bivalves de les poblacions naturals i les de cultiu. El projecte va adreçat sobretot per al sector de l'aqüicultura perquè tinguin alternatives. Per exemple, els mariscadors de tellerina, que tampoc en troben. Fer cultiu de cloïssa podria ser una opció perquè molta gent al Delta té camps d'arròs i té diferents maneres de guanyar-se la vida", ha detallat la investigadora. Les proves van començar al novembre. Es van preparar les basses i s'ha sembrat a principis del mes de març. Amb el confinament, dos tècnics de l'IRTA mantenen les feines essencials a camp per mantenir els animals vius i la resta fan feina telemàticament. Els assajos s'han fet omplint els camps amb aigua de la badia dels Alfacs i en terrenys propers al mar. Quan el projecte acabi, a final del 2021, els tècnics faran la transferència dels resultats aconseguits al sector: com es preparen i es transformen els camps, el temps que es necessitarà per treure-hi rendiment, i les mides de les peces que es poden produir. "Podrem transferir els coneixements al sector aqüícola i mariscador perquè els bancs de marisc al litoral català i valencià estan desapareixent", ha advertit. En la recerca també hi participa l'Instituto de Acuicultura de Torre de Sal (IATS-CSIC), de Castelló i ha comptat amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica. El finançament s'ha aconseguit dins de la convocatòria de subvencions del Programa Pleamar, facilitada pel Fons Europeu Marítim i de Pesca.
[ "economia" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Al Delta de l’Ebre, el cultiu de cloïsses disminueix per la presència del cranc blau, una espècie invasora. Els investigadors de l’IRTA estudien la possibilitat de plantar-les als camps d’arròs i el projecte Fitogel creu que convertir els camps en cultius de cloïsses és una bona opció, però s’ha de fer en camps tancats i allunyats del depredador.", "a2": "Una iniciativa de l’IRTA intentarà minvar l’impacte del cranc blau en els bancs de marisc del litoral mediterrani criant cloïsses en basses de terra salinitzades que ja no serveixen per al cultiu d’arròs. Si l’experiment és viable, aportarà innombrables beneficis a arrossaires, aqüicultors i proveïdors de nous productes que es volen utilitzar per a millorar l’alimentació dels bivalves.", "a3": "El cranc blau és una espècie invasora que està complicant la cria de cloïses, que està en declivi, sobretot al delta de l'Ebre. El projecte Fitogel, dirigit sobretot per al sector de l'aqüicultura, busca ajudar a cobrir la demanda de cloïsses reconvertint camps d'arròs en vivers de bivalves, a més d'estudiar com millorar l'alimentació dels bivalves." }, "extractive": { "a1": "La cria de cloïsses és cada vegada més complicada al litoral mediterrani. \nUn dels principals problemes, sobretot al delta de l'Ebre, és el cranc blau, una espècie invasora que s'alimenta de bivalves en totes les fases de desenvolupament.\nEl projecte Fitogel vol guiar els agricultors i els aqüicultors per a reconvertir els camps d'arròs en vivers de bivalves, una alternativa que podria aportar molts beneficis per la gran demanda de cloïssa que hi ha al mercat.\nCultivar les cloïsses en espais blindats al seu principal depredador, el cranc blau, podria permetre recuperar una producció d'aquest bivalve que està en declivi des de l'arribada de l'espècie invasora al Delta. ", "a2": "Investigadors de l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) assagen la possibilitat de criar cloïsses als arrossars de la badia dels Alfacs on, per la pujada del nivell del mar i la subsidència del Delta, el sòl s'ha salinitzat i no és rendible el cultiu d'arròs.\nCultivar les cloïsses en espais blindats al seu principal depredador, el cranc blau, podria permetre recuperar una producció d'aquest bivalve que està en declivi des de l'arribada de l'espècie invasora al Delta. \nEl projecte Fitogel no només estudiarà la viabilitat de criar cloïssa en basses de terra, com són els arrossars, sinó que també analitzarà com millorar l'alimentació dels bivalves, utilitzant gels de fitoplàncton i noves soques de microalgues que podrien simplificar els requeriments per a cultivar-les i incentivaria inversions per produir aquest aliment.\nSi s'aconsegueix cultivar-la en basses de terra i produir-ne de mida gran, el rendiment i els beneficis poden ser molt atractius per als arrossaires i, també, per als aqüicultors d'altres espècies que estan patint les conseqüències de la invasió del devastador crustaci, originari de les costes de l'Atlàntic.", "a3": "Investigadors de l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) assagen la possibilitat de criar cloïsses als arrossars de la badia dels Alfacs on, per la pujada del nivell del mar i la subsidència del Delta, el sòl s'ha salinitzat i no és rendible el cultiu d'arròs.\nEl projecte Fitogel vol guiar els agricultors i els aqüicultors per a reconvertir els camps d'arròs en vivers de bivalves, una alternativa que podria aportar molts beneficis per la gran demanda de cloïssa que hi ha al mercat.\nCultivar les cloïsses en espais blindats al seu principal depredador, el cranc blau, podria permetre recuperar una producció d'aquest bivalve que està en declivi des de l'arribada de l'espècie invasora al Delta.\nEl projecte Fitogel no només estudiarà la viabilitat de criar cloïssa en basses de terra, com són els arrossars, sinó que també analitzarà com millorar l'alimentació dels bivalves, utilitzant gels de fitoplàncton i noves soques de microalgues que podrien simplificar els requeriments per a cultivar-les i incentivaria inversions per a produir aquest aliment." }, "extreme": { "a1": "El cultiu de cloïsses al Delta de l'Ebre es complica i els professionals de l'IRTA ofereixen plantar-les als camps d'arròs. ", "a2": "La iniciativa de l’IRTA estudia la possibilitat de destinar els arrossars salinitzats del Delta al cultiu de cloïsses.", "a3": "El projecte Fitogel buscar ajudar amb la producció de cloïsses, en declivi arran de l'arribada del cranc blau al Delta." } }
1,453
Ensenyament ampliarà la plantilla d'intèrprets per fer front a les queixes dels alumnes sords
Els estudiants amb discapacitat auditiva que cursin estudis postobligatoris també tindran dret a disposar d'un traductor de llengua de signes | Un centenar de famílies de joves sords van denunciar fa un mes la manca de recursos a l'escola pública per atendre els seus fills
El Departament d'Ensenyament posarà a disposició de tots els estudiants amb discapacitat auditiva un servei d'interpretació en llengua de signes. El Govern ho ha autoritzat en la reunió del consell executiu d'aquest matí, que també ha acordat extendre aquest recurs als alumnes que cursen estudis de l'etapa postobligatòria. L'ampliació del nombre de beneficiaris suposarà una inversió de gairebé 750.000 euros per al Departament i permetrà incrementar les hores setmanals d'intèrprets de les 840 actuals a 1.000 de cara al curs vinent. El servei facilita als alumnes sords l'accés en llengua de signes als continguts curriculars i a qualsevol comunicació verbal que es produeixi en el context d’aula. Els Centres de Recursos per a Deficients Auditius (CREDA) són els responsables d’assignar aquest suport d’intèrpret a l’alumnat amb sordesa, adaptat a les necessitats educatives de l’educació postobligatòria i a les competències de l’alumnat en aquestes edats, i també de realitzar-ne el seguiment. Segons Ensenyament, els criteris pels quals s’assignen els intèrprets són pedagògics i el percentatge d’hores està condicionat a la realitat de cada alumne i a les característiques dels estudis. Cal tenir en compte que es tracta d’un servei flexible i que s’ajusta segons les matèries i necessitats dels alumnes, tal i com remarquen fonts del Govern. Les mateixes veus apunten que el Departament està treballant per millorar els procediments i criteris d’assignació d’intèrprets en llengua de signes en els estudis postobligatoris a tot el país. Actualment hi ha 10 CREDA distribuïts arreu del territori. Tots els centres ofereixen atenció des de l’etapa infantil fins a la postobligatòria d’acord amb l’edat, l’evolució, les característiques i les necessitats de l’alumne. Els professionals dels CREDA, que aquest curs disposen d'una plantilla de 350 professionals, són mestres logopedes o especialitzats en audició i llenguatge, i psicopedagogs experts en comunicació, i també compten amb el suport d’audioprotetistes. Dues vies d'escolarització La llei 17/2010, la norma que regula l'atenció a l'aula dels alumnes sords, contempla dues vies d'escolarització per als estudiants sords: l'oralista i la bilingüe. La primera es basa en l'estimulació del llenguatge oral i no introdueix els alumnes en la llengua de signes. La segona opció, en canvi, utilitza aquesta llengua com a element troncal per a facilitar l'aprenentatge del nen o nena amb discapacitat auditiva. Un mes enrere, la plataforma Signar i Escoltar, que agrupa un centenar de famílies de nens sords, va denunciar la manca de recursos que el Departament destinava a la segona via, que requereix que els estudiants disposin d'intèrprets en llengua de signes a l'aula. L'entitat assegurava llavors que la Generalitat només oferia, a nivell pràctic, l'opció de cursar l'escolarització bilingüe a Barcelona. "Els estudiants de la resta de Catalunya no poden aprendre la llengua de signes i utilitzar-la com a via d'aprenentatge si no es desplacen a la capital, amb tot el que això suposa per a les famílies", explicaven fonts de l'entitat a NacióDigital. Segons la plataforma, tot va encaminat a forçar les famílies a escollir l'opció oralista per davant de la bilingüe. "En aquesta via es promociona el llenguatge oral i s'estimula la col·locació d'implants auditius que poden costar fins a 40.000 euros", apunten des de l'entitat, que rere aquesta estratègia hi veu un objectiu ocult: "Es tracta d'afavorir la indústria mèdica". Un extrem que Ensenyament ja va negar llavors, tot i que ara aposti per reforçar el servei d'intèrprets, tal i com exigien les famílies. Gairebé 2.000 alumnes sords Aquest curs 2016-2017, des de l’etapa infantil als estudis postobligatoris, hi ha un total de 1.939 alumnes amb aquesta discapacitat, dels quals 1.761 fan modalitat oral i 178, la bilingüe. Tots els estudiants amb discapacitat auditiva són atesos pels CREDA. En els ensenyaments obligatoris, quan es requereix suport intensiu específic per un alumne, es destina al propi centre una dotació extraordinària de mestre d’audició i llenguatge. Enguany hi ha 70 centres que disposen d’aquest recurs per a garantir l’atenció educativa dels alumnes amb aquest tipus de discapacitat.
[ "ensenyament" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El Departament d’Ensenyament posarà a disposició dels alumnes amb discapacitats auditives un servei d’interpretació en llengua de signes que beneficiarà molts alumnes. El Departament farà una despesa de 750.000 euros i el servei facilitarà als alumnes qualsevol comunicació verbal que es produeixi a l’aula en llengua de signes. Els professionals del CREDA seran els responsables d’oferir aquest servei.", "a2": "Ensenyament reforçarà el servei d’intèrprets de llengua de signes per a oferir als estudiants sords de tot el territori una educació bilingüe. Era l’exigència de nombroses famílies de nens amb discapacitat auditiva, que es queixaven de la manca de recursos destinada a aquesta via d’aprenentatge davant l’opció oralista, que estimula el llenguatge oral i la implantació d’audiòfons.", "a3": "Després de queixes per part de la plataforma Signar i Escoltar, formada per famílies de nens sords, amb relació a la manca de recursos dedicats per part del Departament d'Educació, aquest invertirà 750.000 euros per a ampliar la plantilla d'intèrprets. Així, tots els estudiants amb discapacitat auditiva podran disposar d'un servei d'interpretació en llengua de signes." }, "extractive": { "a1": "El Departament d'Ensenyament posarà a disposició de tots els estudiants amb discapacitat auditiva un servei d'interpretació en llengua de signes. \nL'ampliació del nombre de beneficiaris suposarà una inversió de gairebé 750.000 euros per al Departament i permetrà incrementar les hores setmanals d'intèrprets de les 840 actuals a 1.000 de cara al curs vinent.\nEls professionals dels CREDA, que aquest curs disposen d'una plantilla de 350 professionals, són mestres logopedes o especialitzats en audició i llenguatge, i psicopedagogs experts en comunicació, i també compten amb el suport d’audioprotetistes. \nDues vies d'escolarització amb la llei 17/2010, la norma que regula l'atenció a l'aula dels alumnes sords, contempla dues vies d'escolarització per als estudiants sords: l'oralista i la bilingüe. ", "a2": "El Departament d'Ensenyament posarà a disposició de tots els estudiants amb discapacitat auditiva un servei d'interpretació en llengua de signes.\nLes mateixes veus apunten que el Departament està treballant per a millorar els procediments i criteris d’assignació d’intèrprets en llengua de signes en els estudis postobligatoris arreu del país.\nUn mes enrere, la plataforma Signar i Escoltar, que agrupa un centenar de famílies de nens sords, va denunciar la manca de recursos que el Departament destinava a la segona via, que requereix que els estudiants disposin d'intèrprets en llengua de signes a l'aula.\nSegons la plataforma, tot va encaminat a forçar les famílies a escollir l'opció oralista per davant de la bilingüe. ", "a3": "El Departament d'Ensenyament posarà a disposició de tots els estudiants amb discapacitat auditiva un servei d'interpretació en llengua de signes.\nL'ampliació del nombre de beneficiaris suposarà una inversió de gairebé 750.000 euros per al Departament i permetrà incrementar les hores setmanals d'intèrprets de les 840 actuals a 1.000 de cara al curs vinent.\nEls Centres de Recursos per a Deficients Auditius (CREDA) són els responsables d’assignar aquest suport d’intèrpret a l’alumnat amb sordesa, adaptat a les necessitats educatives de l’educació postobligatòria i a les competències de l’alumnat en aquestes edats, i també de realitzar-ne el seguiment.\nUn mes enrere, la plataforma Signar i Escoltar, que agrupa un centenar de famílies de nens sords, va denunciar la manca de recursos que el Departament destinava a la segona via, que requereix que els estudiants disposin d'intèrprets en llengua de signes a l'aula." }, "extreme": { "a1": "Ensenyament ha acordat que es posarà a disposició dels alumnes amb discapacitats auditives recursos d’interpretació en llengua de signes.", "a2": "Augmenten els intèrprets de llengua de signes per a cobrir les necessitats dels estudiants sords de cicles obligatoris i postobligatoris. ", "a3": "El Departament d'Ensenyament inverteix 750.000 euros perquè els estudiants amb discapacitat auditiva disposin d'un servei d'interpretació en llengua de signes." } }
908
El debat constituent ciutadà començarà a la tardor
Lluís Llach presenta la metodologia del procés participatiu per a consensuar les bases amb què els partits haurien d’elaborar una constitució catalana
Fer un procés participatiu transversal, inclusiu i plural perquè la societat civil debati les bases constituents del país i les lliuri l’any vinent al Parlament de Catalunya. El Consell Assessor per l’Impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, presidit per Lluís Llach, ha presentat al Palau de la Generalitat la metodologia que haurà de regir aquest procés a partir de la tardor i fins a la primavera del 2020. Llach ha insistit que l’objectiu no era que la societat civil elaborés una constitució catalana, sinó que fixés els consensos que haurien d’inspirar els partits per elaborar-la en un hipotètic parlament constituent que no té data ni forma part del projecte immediat de cap dels partits independentistes. ‘L’objectiu final d’aquest procés és debatre quin país volem, cap més’, ha reblat Llach, desmarcant-se de la redacció d’una constitució. El president de la Generalitat, Quim Torra, va vincular el seu mandat amb un projecte que anés de la ‘restitució a la constitució’. Aquest migdia, acompanyat d’alguns dels membres del Consell Assessor, Torra ha destacat que amb aquest procés s’avançaria cap al debat constituent i que aquest era un compromís del seu discurs d’investidura. A la mateixa hora que Pedro Sánchez enfilava el seu discurs d’investidura al congrés espanyol, Torra es reunia amb el Consell Assessor i presentaven la metodologia del debat constituent. Una coincidència que, segons el president, ha estat casual, perquè havien fixat la presentació abans que la presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, anunciés la data de la investidura. El debat constituent tindrà tres fases. En la primera, d’impuls del debat, es consolidaran les plataformes territorials formades per entitats que el Consell ja ha ajudat a crear després d’una setantena de reunions amb associacions de totes les comarques. Les han anomenades Enteses Territorials. Els nuclis inicials ja estan formats i, fins al novembre, pretenen créixer amb entitats locals de tota mena i sense restriccions, amb el propòsit que siguin com més plurals millor. Es coordinaran mitjançant la Coordinadora Nacional d’Enteses, amb delegats que representin els nuclis territorials. Les Enteses organitzaran set jornades formatives temàtiques a set ciutats diferents. En la segona fase, del novembre al març de l’any vinent, es faran els debats ciutadans participatius. Es convocaran debats arreu de Catalunya que s’articularan a partir de formularis de preguntes comuns i possibles respostes apuntades. Aquest sistema ha de permetre que es processin i es quantifiquin les opinions per determinar els consensos, tot i que les respostes també podran ser lliures. La tercera fase serà a l’abril, quan es convocarà el Fòrum Cívic i Social, que haurà de fer la síntesi de tots els debats territorials. Després, presentaran els resultats ‘solemnement’ al parlament. El pas següent hauria de ser que els partits els fessin servir per a redactar una futura constitució catalana, però aquesta és una hipòtesi que no forma part del full de ruta dels partits independentistes. El debat territorial comença en un moment en què els partits i les entitats independentistes mantenen divergències estratègiques de fons sobre la manera com continuar el procés, i en espera de la sentència del Tribunal Suprem. Llach ha remarcat que no hi havia ‘projectes engrescadors ni unitaris’ i que els partits no eren capaços d’impulsar debats de baix cap a dalt. En canvi, diu que el seu propòsit ha estat traslladar aquest procés de debat constituent de la institució a la ciutadania. Llach ha admès que la feina del Consell Assessor tampoc no havia estat fàcil internament. ‘Hem gaudit discutint fort’, ha declarat. I ha explicat que alguns membres es van apartar del debat perquè havien participat activament en el cicle electoral de l’abril i el maig, com ara Antonio Baños, Albano-Dante Fachin i Miquel Puig. Altres membres del Consell Assessor han estat Carmina Castellví, Jaume López, Àngels Martínez, Albert Noguera, Montserrat Palau, Gabriela Serra, Beatriz Talegón, Ada Ferrer, Francina Alsina, Josep M. Ganyet, M. Dolors Feliu, Emili Ané i Montserrat Castellà. Marta Rovira n’ha estat la vice-presidenta i Jordi Domingo, el secretari.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El Consell Assessor per l’Impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, presidit per Lluís Llach, ha presentat al Palau de la Generalitat els passos a seguir per a fer un procés participatiu transversal, plural i inclusiu a partir de la tardor fins a la primavera de 2020. Llach afirma que l’objectiu final és debatre el país que volem.", "a2": "Enmig de la incapacitat de l’independentisme per a unir-se entorn del procés sobiranista i crear diàleg, es presenta una iniciativa que farà els ciutadans partícips d’un hipotètic debat constituent que, de moment, no està damunt la taula política. El projecte informarà la Generalitat sobre els consensos acordats per la gent, com a inspiració per a l’elaboració d’una propera constitució. ", "a3": "El Consell Assessor del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, presidit per Lluís Llach, presenta la metodologia del debat constituent, assegurant que serà transversal, inclusiu i plural i que l'objectiu és que es fixin les bases per fer que els partits puguin elaborar una constitució catalana i que el procés de debat constituent sigui traspassat a la ciutadania." }, "extractive": { "a1": "Fer un procés participatiu transversal, inclusiu i plural perquè la societat civil debati les bases constituents del país i les lliuri l’any vinent al Parlament de Catalunya.\nEl Consell Assessor per l’Impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, presidit per Lluís Llach, ha presentat al Palau de la Generalitat la metodologia que haurà de regir aquest procés a partir de la tardor i fins a la primavera del 2020.\nLlach ha insistit que l’objectiu no era que la societat civil elaborés una constitució catalana, sinó que fixés els consensos que haurien d’inspirar els partits per a elaborar-la en un hipotètic parlament constituent que no té data ni forma part del projecte immediat de cap dels partits independentistes. \n\"L’objectiu final d’aquest procés és debatre quin país volem, cap més\", ha reblat Llach, desmarcant-se de la redacció d’una constitució. ", "a2": "El Consell Assessor per l’Impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, presidit per Lluís Llach, ha presentat al Palau de la Generalitat la metodologia que haurà de regir aquest procés a partir de la tardor i fins a la primavera del 2020.\nLlach ha insistit que l’objectiu no era que la societat civil elaborés una constitució catalana, sinó que fixés els consensos que haurien d’inspirar els partits per a elaborar-la en un hipotètic parlament constituent que no té data ni forma part del projecte immediat de cap dels partits independentistes.\nEl debat territorial comença en un moment en què els partits i les entitats independentistes mantenen divergències estratègiques de fons sobre la manera com continuar el procés, i en espera de la sentència del Tribunal Suprem. \nLlach ha remarcat que no hi havia \"projectes engrescadors ni unitaris\" i que els partits no eren capaços d’impulsar debats de baix cap a dalt.", "a3": "El Consell Assessor per l’Impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, presidit per Lluís Llach, ha presentat al Palau de la Generalitat la metodologia que haurà de regir aquest procés a partir de la tardor i fins a la primavera del 2020.\nLlach ha insistit que l’objectiu no era que la societat civil elaborés una constitució catalana, sinó que fixés els consensos que haurien d’inspirar els partits per a elaborar-la en un hipotètic parlament constituent que no té data ni forma part del projecte immediat de cap dels partits independentistes.\nAquest migdia, acompanyat d’alguns dels membres del Consell Assessor, Torra ha destacat que amb aquest procés s’avançaria cap al debat constituent i que aquest era un compromís del seu discurs d’investidura.\nEl debat territorial comença en un moment en què els partits i les entitats independentistes mantenen divergències estratègiques de fons sobre la manera com continuar el procés, i en espera de la sentència del Tribunal Suprem." }, "extreme": { "a1": "Lluís Llach ha presentat al Palau de la Generalitat la metodologia per a fer un procés participatiu transversal.", "a2": "La ciutadania debatrà les bases de la futura constitució en un procés participatiu impulsat per Lluís Llach i Quim Torra.", "a3": "El Consell Assessor presenta la metodologia del debat constituent al Palau de la Generalitat, el qual tindrà tres fases." } }
1,156
USTEC denuncia una «operació de màrqueting» en l'obertura d'escoles
El sindicat busca la "màxima unitat possible" en eventuals mobilitzacions contra el paper d'Educació davant la pandèmia
El sindicat USTEC-STEs ha carregat aquest dimecres contra Educació per una "operació de màrqueting" en l'obertura d'escoles. "El professorat vol obrir les escoles, mentre que el Departament vol fer veure que les obre", ha afirmat el portaveu, Ramon Font, en una roda de premsa per valorar l'inici del curs, marcat per la Covid-19. Font ha insistit que calen més recursos, com la contractació de més docents per reduir les ràtios, perquè el curs presencial sigui "sostenible". Els sindicats estan consultant els docents la possibilitat de fer vaga en les properes setmanes si la conselleria no s'avé a negociar mesures addicionals i USTEC-STEs vol trobar la "màxima unitat possible" a l'hora de decidir eventuals mobilitzacions, ha assenyalat Font. USTEC-STEs (IAC) creu que amb els mitjans actuals no hi ha "manera de mantenir" les escoles obertes i ha criticat una "operació de màrqueting" del Departament d'Educació des de finals del curs passat i l'obertura d'aquest, sense veure "canvis substancials". Font fins i tot ha acusat el Departament d'Educació de tenir la "intenció real" de "tancar" els centres. "No creiem que el Departament pensi que això és sostenible", ha afirmat. El sindicat considera que la crisi de la Covid-19 se sobreposa als problemes acumulats dels darrers anys i els agreuja, com l'"infrafinançament" o la "manca de democràcia" als centres. Per aconseguir que el curs marcat per la crisi de la Covid-19 sigui presencial, els sindicats demanen des de fa setmanes un increment de professionals, que xifren en 44.500 contractacions de professorat d'infantil i primària, secundària i postobligatòria per garantir que les ràtios siguin d'entre 10 i 15 alumnes. USTEC-STEs també proposa fer jornada compactada, que implica una menor presència dels alumnes i menys desplaçaments; reduir el temps de les classes a secundària a 40-45 minuts per acabar abans la jornada lectiva i poder ventilar els espais i incrementar el nombre de monitors del servei de menjador. L'organització reclama fer proves PCR de forma periòdica a tots els treballadors com a mesura preventiva; almenys tres torns de neteja diaris dels espais i garantir que els centres tinguin suficient sabó i gel hidroalcohòlic i mascaretes FFP2, així com pantalles facials protectores com a mesura complementària a la mascareta. Una altra de les principals demandes del sindicat és regular l'ensenyament telemàtic o híbrid, per si s'haguessin d'aplicar per l'evolució de la pandèmia. Segons una enquesta del sindicat enviada a finals del curs passat a docents i personal de suport educatiu sobre com havien viscut el tercer trimestre, totalment condicionat pel confinament, el 76% dels 9.197 participants van afirmar haver tingut -ells o els alumnes- problemes de connexió. El 87% va modificar la jornada laboral i va incrementar l'horari de disponibilitat. A més, demanen derogar el decret d'autonomia de centres, molt criticat pels sindicats des de fa temps i que, amb la crisi de la Covid-19, USTEC-STEs considera que "ha posat de relleu" que és un "instrument d'eixamplament de desigualtats, de certa falta de control i de cert caos organitzatiu". La meitat de la plantilla és personal interí o substitut Segons dades facilitades pel sindicat, en el 82% de les adjudicacions d'estiu ha intervingut directament la direcció (30.018 adjudicacions a jornada sencera de 39.615). El sindicat ha criticat també que el 53% de la plantilla docent sigui personal interí o substitut només en començar el curs, comptant els reforços de la Covid-19. Així, segons càlculs i dades facilitades pel sindicat, si la plantilla docent és de 70.576 -dades del curs passat, sense comptar els docents de religió-, 37.569 són adjudicacions d'estiu de les vacants a personal interí (26.286) i nomenaments d'agost i setembre (11.283). Sobre els reforços de la Covid-19, el sindicat assenyala que se n'han nomenat 2.986 dels 3.200 promesos pel Departament. 1.950 són a jornada sencera; 976 a mitja jornada; 48 amb jornada de 0,83; 2 amb jornada de 0,66 i 10 amb jornada de 0,33, segons USTEC-STEs. El sindicat també denuncia la incorporació de docents el primer dia de curs sense els dies de preparació necessaris. La possibilitat d'una vaga, sobre la taula En una concentració conjunta dilluns davant del Departament d'Educació, coincidint amb l'inici de curs, els sindicats van explicar que estaven consultant als docents la possibilitat de fer una vaga. "Hi ha molta gent molt enfadada", ha assegurat Font, que ha destacat que el 83% dels participants a l'enquesta enviada pel sindicat considera que no hi ha hagut voluntat de diàleg del Departament d'Educació i no s'ha escoltat la comunitat educativa durant la gestió de la pandèmia. "Aquesta vaga seria diferent a les altres. Veiem gent que és més procliu a fer vagues i que ara diu que no és el moment i al revés. Ho hauem d'analitzar en els propers dies totes les organitzacions i fer una proposta que, per part d'USTEC, serà el màxim d'unitària possible per formar part de la solució i no del problema", ha resolt Font.
[ "tornar a les aules" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El sindicat USTEC-STEs acusa Educació de tractar l’obertura de les escoles com una “operació de màrqueting” i una actuació “insostenible” i Font afirma que si es vol obrir les escoles s’han de garantir una sèrie de requisits com, per exemple, la contractació de més docents, la jornada compactada, PCR en els menjadors i considerar la docència telemàtica.", "a2": "Sindicats educatius i professorat estan valorant començar el curs postpandèmic amb mobilitzacions. Demanen mesures de prevenció contra el coronavirus, més personal i la reducció de la jornada per a garantir la viabilitat de les classes presencials. També critiquen que més de la meitat dels docents siguin interins i denuncien la desigualtat i el descontrol causats pel decret d’autonomia de centres.", "a3": "El sindicat USTEC-STEs afirma que el Departament d'Educació no està fent esforços per a garantir una obertura sostenible de les escoles. Ramon Font, portaveu, ha dit que estan consultant els docents sobre la possibilitat de fer vaga si les coses no canvien. Demanen més recursos, més finançament i més professionals, a més d'una jornada compactada i menys hores lectives a secundària." }, "extractive": { "a1": "El sindicat USTEC-STEs ha carregat aquest dimecres contra Educació per una \"operació de màrqueting\" en l'obertura d'escoles. \nEls sindicats estan consultant els docents sobre la possibilitat de fer vaga en les properes setmanes si la conselleria no s'avé a negociar mesures addicionals i USTEC-STEs vol trobar la \"màxima unitat possible\" a l'hora de decidir eventuals mobilitzacions, ha assenyalat Font. USTEC-STEs (IAC) creu que amb els mitjans actuals no hi ha \"manera de mantenir\" les escoles obertes i ha criticat una \"operació de màrqueting\" del Departament d'Educació des de finals del curs passat i l'obertura d'aquest, sense veure-hi \"canvis substancials\".\nPer a aconseguir que el curs marcat per la crisi de la Covid-19 sigui presencial, els sindicats demanen des de fa setmanes un increment de professionals, que xifren en 44.500 contractacions de professorat d'infantil i primària, secundària i postobligatòria per a garantir que les ràtios siguin d'entre 10 i 15 alumnes. USTEC-STEs també proposa fer jornada compactada, que implica una menor presència dels alumnes i menys desplaçaments; reduir el temps de les classes a secundària a 40-45 minuts per a acabar abans la jornada lectiva i poder ventilar els espais i incrementar el nombre de monitors del servei de menjador.\nL'organització reclama fer proves PCR de forma periòdica a tots els treballadors com a mesura preventiva; almenys tres torns de neteja diaris dels espais i garantir que els centres tinguin suficient sabó i gel hidroalcohòlic i mascaretes FFP2, així com pantalles facials protectores com a mesura complementària a la mascareta. ", "a2": "Els sindicats estan consultant els docents sobre la possibilitat de fer vaga en les properes setmanes si la conselleria no s'avé a negociar mesures addicionals i USTEC-STEs vol trobar la \"màxima unitat possible\" a l'hora de decidir eventuals mobilitzacions, ha assenyalat Font.\nPer a aconseguir que el curs marcat per la crisi de la Covid-19 sigui presencial, els sindicats demanen des de fa setmanes un increment de professionals, que xifren en 44.500 contractacions de professorat d'infantil i primària, secundària i postobligatòria per a garantir que les ràtios siguin d'entre 10 i 15 alumnes.\nA més, demanen derogar el decret d'autonomia de centres, molt criticat pels sindicats des de fa temps i que, amb la crisi de la Covid-19, USTEC-STEs considera que \"ha posat de relleu\" que és un \"instrument d'eixamplament de desigualtats, de certa manca de control i de cert caos organitzatiu\". \nEl sindicat ha criticat també que el 53% de la plantilla docent sigui personal interí o substitut només en començar el curs, comptant els reforços de la Covid-19.", "a3": "\"El professorat vol obrir les escoles, mentre que el Departament vol fer veure que les obre\", ha afirmat el portaveu, Ramon Font, en una roda de premsa per a valorar l'inici del curs, marcat per la Covid-19.\nEls sindicats estan consultant els docents sobre la possibilitat de fer vaga en les properes setmanes si la conselleria no s'avé a negociar mesures addicionals i USTEC-STEs vol trobar la \"màxima unitat possible\" a l'hora de decidir eventuals mobilitzacions, ha assenyalat Font.\nPer a aconseguir que el curs marcat per la crisi de la Covid-19 sigui presencial, els sindicats demanen des de fa setmanes un increment de professionals, que xifren en 44.500 contractacions de professorat d'infantil i primària, secundària i postobligatòria per a garantir que les ràtios siguin d'entre 10 i 15 alumnes.\nL'organització reclama fer proves PCR de forma periòdica a tots els treballadors com a mesura preventiva; almenys tres torns de neteja diaris dels espais i garantir que els centres tinguin suficient sabó i gel hidroalcohòlic i mascaretes FFP2, així com pantalles facials protectores com a mesura complementària a la mascareta." }, "extreme": { "a1": "El sindicat USTEC-STEs demana a Educació més recursos: més docents, jornada compactada, proves PCR i ensenyament telemàtic. ", "a2": "USTEC sondeja l’opinió del professorat sobre una possible vaga en contra de la gestió de la pandèmia a les escoles.", "a3": "Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC-STEs, reclama més recursos per a una obertura sostenible de les escoles." } }
1,590
L'atac racista al centre de menors del Bages es va basar en un relat falsejat
Els vigilants van transmetre a través d'un grup de Whatsapp que dos lladres sorpresos en una finca havien fugit i s'havien amagat al centre | Els fets reals són que aquests dos individus, majors d'edat, van ser detinguts pels Mossos, i posteriorment va passar per la urbanització una furgoneta del centre amb menors, que no tenia res a veure amb el capítol anterior
Els atacs racistes que va patir el centre de menors l'Estrep de Sant Salvador de Guardiola les passades nits de dilluns i dimarts per part d'una quarantena de veïns del Calvet, a la mateixa població, es basen en un relat totalment fals transmès a través de les xarxes socials i un grup de Whatsapp sobre el que va passar a la urbanització dilluns a la tarda, segons ha pogut saber Manresainfo.cat de fonts properes als treballadors del centre. Dilluns a la tarda, a través d'un grup de Whatsapp gestionat per veïns del Calvet i del nucli de Sant Salvador de Guardiola, els vigilants van alertar que havien sorprès dos nois joves, d'origen magrebí, a l'interior d'una casa per robar i que, en la fugida, els havia recollit una furgoneta del centre de menors que els havia conduït fins a l'Estrep per amagar-se dels sometents que feien guàrdia aquell vespre a la urbanització. Aquest missatge va mobilitzar una quarantena de veïns que van portar a terme el setge del centre de menors amb pals, armes blanques, i proclamant insults racistes i amenaces als joves del centre i als seus treballadors, tal com informava el diari. Segons ha conegut Manresainfo.cat de persones properes als treballadors del centre, aquest relat -que encara és esgrimit a les xarxes socials pels que pretenen justificar l'intent de linxament- es basa en dos fets certs, però que no tenen res a veure l'un amb l'altre. Dilluns a la tarda, els veïns que feien funció de vigilància al Calvet van sorprendre dos joves magrebins a l'interior d'una finca, presumptament amb intenció de robar, i els van empaitar fins que van ser detinguts pels Mossos d'Esquadra. Com ja ha sortit publicat en diversos mitjans, els dos detinguts són majors d'edat, veïns de Manresa, i no tenen res a veure amb el centre L'Estrep. Sobre un quart de deu del vespre del mateix dilluns, passada poc més d'una hora de les detencions, un dels monitors que havia anat a buscar a Manresa quatre o cinc joves del centre amb la furgoneta, va aturar-se al Calvet perquè un dels menors es trobava malament i tenia ganes de vomitar. La parada va ser aprofitada pels altres joves per sortir del vehicle. Va ser en aquell moment quan els vigilants, armats amb pals es van llançar cap a la furgoneta i el monitor va carregar els menors i va fugir en direcció cap al centre per protegir-se. A partir d'aquí és quan a través del grup de Whatsapp es van lligar les dues històries com si en fossin una de sola, i la resta de veïns van atendre la convocatòria i van anar amb una desena de cotxes fins al centre disposats a impartir la seva pròpia justícia. El centre de menors l'Estrep té al seu càrrec una quarantena de menors, dels que aproximadament la meitat són d'origen magrebí i una quarta part, subsaharià. Com a resultat d'aquella acció, agents dels Mossos d'Esquadra van identificar els veïns i al cap de dos dies van detenir-ne tres, acusats de desordres públics i incitació a la violència i foment de l'odi per motius d'origen, que divendres van ser posats en llibertat després de declarar als jutjats. El capítol es va tornar a repetir dimarts i la policia catalana ha tramitat tres denúncies més, tot i que aquestes han estat sense detenció. L'acusació d'aquest delictes, si més no la part d'incitació a la violència i de foment de l'odi per motius d'origen, ha de ser portada pel fiscal especial de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, i el judici haurà de celebrar-se a Barcelona. Els Mossos d'Esquadra tenen encara oberta la instrucció del cas i, hores d'ara, no han confirmat ni desmentit cap detall de la investigació.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Els vigilants d’una urbanització alerten que dos nois magrebins robaven en una casa i que els va recollir una furgoneta del centre de menors l’Estrep. Els veïns van anar cap al centre de menors per a impartir justícia, però tot fou un malentès. Els que van robar i els que van pujar a la furgoneta no són els mateixos.", "a2": "Al Calvet, la barreja de dos fets totalment independents ha derivat en uns atacs racistes que seran jutjats a Barcelona. I és que els veïns van acudir al centre l’Estrep per a ajusticiar uns lladres que, segons ells, havien escapat amb la furgoneta de la institució. Ara sembla que els delinqüents n’eren aliens i que el vehicle només passava per allà.", "a3": "El centre de menors l'Estrep de Sant Salvador de Guardiola ha patit atacs d'una quarantena de veïns del Clavet que portaven armes blanques i van propiciar insults racistes i amenaces als joves i, fins i tot, als treballadors del centre. Aquests atacs han estat propiciats per un relat fals que es va transmetre a través de les xarxes socials." }, "extractive": { "a1": "Els atacs racistes que va patir el centre de menors l'Estrep de Sant Salvador de Guardiola les passades nits de dilluns i dimarts per part d'una quarantena de veïns del Calvet, a la mateixa població, es basen en un relat totalment fals transmès a través de les xarxes socials i un grup de Whatsapp sobre el que va passar a la urbanització dilluns a la tarda, segons ha pogut saber Manresainfo.cat de fonts properes als treballadors del centre. \nDilluns a la tarda, a través d'un grup de Whatsapp gestionat per veïns del Calvet i del nucli de Sant Salvador de Guardiola, els vigilants van alertar que havien sorprès dos nois joves, d'origen magrebí, a l'interior d'una casa per a robar i que, en la fugida, els havia recollit una furgoneta del centre de menors que els havia conduït fins a l'Estrep per a amagar-se dels sometents que feien guàrdia aquell vespre a la urbanització. \nAquest missatge va mobilitzar una quarantena de veïns que van portar a terme el setge del centre de menors amb pals, armes blanques, i proclamant insults racistes i amenaces als joves del centre i als seus treballadors, tal com informava el diari.\nCom ja ha sortit publicat en diversos mitjans, els dos detinguts són majors d'edat, veïns de Manresa, i no tenen res a veure amb el centre L'Estrep. ", "a2": "Dilluns a la tarda, els veïns que feien funció de vigilància al Calvet van sorprendre dos joves magrebins a l'interior d'una finca, presumptament amb intenció de robar, i els van empaitar fins que van ser detinguts pels Mossos d'Esquadra.\nSobre un quart de deu del vespre del mateix dilluns, passada poc més d'una hora de les detencions, un dels monitors que havia anat a buscar a Manresa quatre o cinc joves del centre amb la furgoneta, va aturar-se al Calvet perquè un dels menors es trobava malament i tenia ganes de vomitar. \nA partir d'aquí, és quan a través del grup de Whatsapp es van lligar les dues històries com si en fossin una de sola, i la resta de veïns va atendre la convocatòria i va anar amb una desena de cotxes fins al centre disposats a impartir la seva pròpia justícia. \nL'acusació d'aquest delictes, si més no la part d'incitació a la violència i de foment de l'odi per motius d'origen, ha de ser portada pel fiscal especial de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, i el judici haurà de celebrar-se a Barcelona.", "a3": "Els atacs racistes que va patir el centre de menors l'Estrep de Sant Salvador de Guardiola les passades nits de dilluns i dimarts per part d'una quarantena de veïns del Calvet, a la mateixa població, es basen en un relat totalment fals transmès a través de les xarxes socials i un grup de Whatsapp sobre el que va passar a la urbanització dilluns a la tarda, segons ha pogut saber Manresainfo.cat de fonts properes als treballadors del centre.\nDilluns a la tarda, a través d'un grup de Whatsapp gestionat per veïns del Calvet i del nucli de Sant Salvador de Guardiola, els vigilants van alertar que havien sorprès dos nois joves, d'origen magrebí, a l'interior d'una casa per a robar i que, en la fugida, els havia recollit una furgoneta del centre de menors que els havia conduït fins a l'Estrep per a amagar-se dels sometents que feien guàrdia aquell vespre a la urbanització.\nAquest missatge va mobilitzar una quarantena de veïns que van portar a terme el setge del centre de menors amb pals, armes blanques, i proclamant insults racistes i amenaces als joves del centre i als seus treballadors, tal com informava el diari.\nCom a resultat d'aquella acció, agents dels Mossos d'Esquadra van identificar els veïns i al cap de dos dies van detenir-ne tres, acusats de desordres públics i incitació a la violència i foment de l'odi per motius d'origen, que divendres van ser posats en llibertat després de declarar als jutjats." }, "extreme": { "a1": "Els magrebins que van robar en una urbanització no són els que els veïns van atacar al centre de l'Estrep.", "a2": "L’onada de violència racista al Calvet sembla haver estat provocada per una confusió al voltant de dos fets independents.", "a3": "Un grup de veïns del Clavet ataquen un centre de menors amb armes blanques, insults racistes i amenaces." } }
833
La fiscalia i els Mossos mantenen les peticions de penes de presó per a Roger Aguayo
L'advocat de Roger Aguayo demana valentia a l'Audiència de Barcelona perquè dicti l'absolució de l'activista
La fiscalia i la defensa dels dos mossos lesionats en un tall a la C-25 durant la vaga del 21 de febrer de 2019 han decidit les peticions de penes de presó contra Roger Aguayo en l’última jornada dels judici que s’ha fet a l’Audiència de Barcelona. La petició de la fiscalia és d’un any de presó per a l’activista per un delicte d’atemptat contra l’autoritat, mentre que els agents li demanen quatre anys de presó pel mateix delicte, però hi afegeixen desordres públics i una multa per dos delictes lleus de lesions. La fiscalia i l’advocada dels mossos creuen que ha quedat desacreditada “l’estratègia de la confusió” de la defensa d’Aguayo. Per la seva part, l’advocat de l’activista ha reiterat que és innocent i ha demanat valentia al tribunal per dictar una sentència absolutòria. Demanen fins a quatre anys de presó per al detingut pels talls de la C-25 a Gurb durant la vaga del 21-F del 2019 En el torn dels informes finals, la fiscalia ha definit el relat dels agents com a sòlid, íntegre i seriós, i ha afirmat que “han aportat no només detalls que perjudiquen l’acusat sinó també d’altres que el poden beneficiar”. En aquest sentit ha posat de relleu que tots els agents van destacar “el canvi significatiu d’actitud de l’acusat quan va ser extret de la massa, que es va tornar pacífica i, fins i tot, va demanar perdó als agents”. També ha tingut en compte el relat de caràcter detallat dels mossos, tant pel que fa als fets com en la ubicació temporal i d’espai. D’altra banda, la fiscal ha posat en dubte la “hipòtesi de la confusió” que, segons ella, ha volgut posar en evidència la defensa de l’acusat. Per a ella, aquesta hipòtesi ha quedat “radicalment descartada” per la declaració dels dos agents ferits, ja que “van dir que no van perdre de vista l’acusat en cap moment perquè estava a la primera línia de la manifestació i van veure com es canviava de roba”. La fiscal no veu important que els agents diguessin en la seva declaració que l’acusat portava uns pantalons de color verdós, mentre que en realitat eren de color negre. Per la seva part, l’advocada dels mossos creu que hi ha hagut moltes contradiccions en els testimonis de la defensa i creu que no ha quedat acreditada “l’estratègia de confusió” de la mateixa defensa. La lletrada ha dit que, després la declaració dels testimonis i de la visualització de fotografies i vídeos, “no es pot concloure si els testimonis van estar tota l’estona amb ell o bé se’n van separar”. Quant a la petició de presó pel delicte de desordres públics, la lletrada ha dit que l’acusat “en tot moment va provocar i va estar present en la interrupció de la circulació de forma conscient i voluntària”. També ha dit que va ser una actuació “en grup, protagonitzada per ell i multitud de persones”. Finalment, l’advocat d’Aguayo ha demanat l’absolució: “En Roger és innocent dels fets que se li imputen i ha mantingut la seva innocència fins al final, tot i la possibilitat d’una conformitat”, ha assegurat, tot afegint que “s’ha mantingut ferm i determinat en defensar que és innocent”. El lletrat s’ha defensat de les acusacions de la fiscalia i de l’advocada dels mossos amb relació a l’estratègia de confusió. En aquest sentit, ha dit que la seva voluntat “no és la d’introduir confusió sinó elements de prova que permetin al tribunal dictar una sentència justa”. També ha posat en relleu les contradiccions en què han entrat els agents i ha qüestionat la credibilitat de les seves declaracions. El lletrat ha recordat que un dels mossos que va declarar com a testimoni en la primera jornada del judici va admetre que una estona abans d’entrar a la sala de vistes havia estat mirant les fotografies amb la seva lletrada. “És sorprenent que se’ls ensenyin les fotos abans i hem d’entendre que, si les va veure un agent, les devien veure tots de forma prèvia al judici”, ha apuntat. Per tot plegat, el lletrat ha demanat “valentia” al tribunal perquè “apliqui els estàndards democràtics d’una societat de dret i que, en la sentència que dicti, defensi el lliure exercici dels drets fonamentals de reunió i manifestació que es van exercir aquell dia”.
[ "societat", "policia i justícia" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La fiscalia i la defensa demanen quatre anys de presó per a Roger Aguayo, un activista acusat d’atemptar contra l’autoritat. Els mossos li demanen quatre anys de presó, i la fiscalia un. L’advocat de l’activista demana una sentència absolutòria. La situació va tenir lloc durant la vaga del 21 de febrer de 2019 en un tall de la C-25.", "a2": "L’Audiència de Barcelona està jutjant el cas de l’activista que va provocar altercats a la C-25 i lesions a dos mossos d’esquadra. Mentre l’acusació ha demanat pena de presó, la defensa del jove ha posat en dubte el relat dels agents i s’ha acollit al dret fonamental de manifestació del seu client per instar el tribunal a absoldre’l.", "a3": "La fiscalia demana un any de presó per a Roger Aguayo, acusat d'atemptar contra l'autoritat durant la vaga del 21 de febrer de 2019. Els dos mossos lesionats demanen quatre anys de presó, mentre que la defensa de l'acusat assegura que en Roger és innocent, tal i com han mantingut durant tot el judici." }, "extractive": { "a1": "La fiscalia i la defensa dels dos mossos lesionats en un tall a la C-25 durant la vaga del 21 de febrer de 2019 han decidit les peticions de penes de presó contra Roger Aguayo en l’última jornada dels judici que s’ha fet a l’Audiència de Barcelona.\nLa petició de la fiscalia és d’un any de presó per a l’activista per un delicte d’atemptat contra l’autoritat, mentre que els agents li demanen quatre anys de presó pel mateix delicte, però hi afegeixen desordres públics i una multa per dos delictes lleus de lesions. \nPer la seva part, l’advocat de l’activista ha reiterat que és innocent i ha demanat valentia al tribunal per a dictar una sentència absolutòria. \nPer a ella, aquesta hipòtesi ha quedat “radicalment descartada” per la declaració dels dos agents ferits, ja que “van dir que no van perdre de vista l’acusat en cap moment perquè estava a la primera línia de la manifestació i van veure com es canviava de roba”. ", "a2": "La fiscalia i la defensa dels dos mossos lesionats en un tall a la C-25 durant la vaga del 21 de febrer de 2019 han decidit les peticions de penes de presó contra Roger Aguayo en l’última jornada dels judici que s’ha fet a l’Audiència de Barcelona. \nLa petició de la fiscalia és d’un any de presó per a l’activista per un delicte d’atemptat contra l’autoritat, mentre que els agents li demanen quatre anys de presó pel mateix delicte, però hi afegeixen desordres públics i una multa per dos delictes lleus de lesions. \nTambé ha posat en relleu les contradiccions en què han entrat els agents i ha qüestionat la credibilitat de les seves declaracions. \nPer tot plegat, el lletrat ha demanat “valentia” al tribunal perquè “apliqui els estàndards democràtics d’una societat de dret i que, en la sentència que dicti, defensi el lliure exercici dels drets fonamentals de reunió i manifestació que es van exercir aquell dia”.\n", "a3": "La fiscalia i la defensa dels dos mossos lesionats en un tall a la C-25 durant la vaga del 21 de febrer de 2019 han decidit les peticions de penes de presó contra Roger Aguayo en l’última jornada dels judici que s’ha fet a l’Audiència de Barcelona.\nLa petició de la fiscalia és d’un any de presó per a l’activista per un delicte d’atemptat contra l’autoritat, mentre que els agents li demanen quatre anys de presó pel mateix delicte, però hi afegeixen desordres públics i una multa per dos delictes lleus de lesions.\nPer la seva part, l’advocat de l’activista ha reiterat que és innocent i ha demanat valentia al tribunal per a dictar una sentència absolutòria.\nEn el torn dels informes finals, la fiscalia ha definit el relat dels agents com a sòlid, íntegre i seriós, i ha afirmat que “han aportat no només detalls que perjudiquen l’acusat sinó també d’altres que el poden beneficiar”." }, "extreme": { "a1": "La fiscalia i la defensa han decidit la pena de quatre anys de presó per a l'activista Roger Aguayo. ", "a2": "Últim dia d’al·legacions en el judici contra l’activista que va liderar el tall de la C-25, causant disturbis i violència.", "a3": "A l'última jornada del judici contra Roger Aguayo, acusat d'atemptar contra dos mossos, la fiscalia demana un any de presó." } }
410
Plataforma per la Llengua impulsa una campanya per a normalitzar l’ús del català als clubs de futbol del País Valencià
L'entitat demana més implicació als equips per garantir els drets lingüístics de tots els aficionats
La Plataforma per la Llengua ha presentat la campanya ‘Fes un gol pel valencià’ per a reclamar més presència del català en l’àmbit futbolístic. Segons que ha informat l’entitat a través d’una nota de premsa, la iniciativa demana més implicació als principals clubs de futbol del País Valencià per a normalitzar la llengua en les comunicacions del club i en la relació amb l’afició. A través del web www.ungolpelvalencia.org l’organització recull adhesions per a reclamar una millora de la situació del català en el món de l’esport, especialment en el del futbol, i exigir un tracte en la llengua pròpia en les mateixes condicions que en la resta de llengües. Durant la presentació, el delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, i la directora de l’entitat, Neus Mestres, han cridat a participar en la campanya i han encoratjat la ciutadania a mobilitzar-se pels seus drets lingüístics. A més, l’acte ha comptat amb la participació de Miquel Àngel Picornell, periodista esportiu de Ràdio Televisió Valenciana, i regidor a l’Ajuntament de Gandia, qui ha recordat la importància del català en l’àmbit televisiu, ‘un sector indispensable per a la normalització de la llengua’. ‘La presència del català en el món del futbol és molt escassa. Els principals clubs de futbol catalans menystenen la llengua i fan les comunicacions en altres idiomes sense tenir en compte el català’, destaca el manifest. En aquest sentit, l’ONG del català ha presentat un gràfic que analitza els usos lingüístics dels principals clubs de futbol valencians de primera, de segona B i de tercera divisió, que són el València, el Villarreal, el Llevant, l’Elx, l’Hèrcules i el Castelló. El català només apareix als webs dels equips de Primera Divisió Durant els darrers mesos, la Plataforma per la Llengua ha analitzat les diferents eines de comunicació i difusió dels clubs i n’ha extret una sèrie de conclusions, entre les quals destaca que només els clubs de primera divisió tenen el web en català. El València CF és l’únic dels clubs que diposa d’un compte de Twitter en català, així com la seva ràdio oficial. El català no està gens present en les comunicacions dels clubs de segona divisió B i de tercera. La Plataforma demana un tracte en català en les mateixes condicions en què es dona en idiomes com el castellà o l’anglès. Per a fer-ho possible, l’entitat ha contactat amb grups d’aficionats dels respectius equips que difondran la campanya a cada municipi i als estadis de futbol. La Plataforma per la Llengua ha anunciat reunirà amb les directives dels clubs per a explicar-los la campanya, reclamar-los una major implicació en l’ús normal del català i oferir-los assessorament lingüístic. ‘Necessitem moltes signatures per fer pressió i aconseguir canvis significatius’, ha defensat l’entitat, que anima a signar al web www.ungolpelvalencia.org. L’entitat considera que els clubs s’han de comprometre a treballar per a garantir els drets dels aficionats. En concret, demana complir tres mesures bàsiques, que passen per aplicar l’ús del català en la senyalització dels estadis de futbol com a signe d’identitat i vincle entre afició i equip; oferir les comunicacions del club en les mateixes condicions que la resta de llengües a través dels canals habituals (pàgina web, xarxes socials, ràdio i televisions pròpies del club) i treballar per la millora de l’atenció en català als aficionats. Durant la presentació, Neus Mestres s’ha preguntat que ‘com pot la direcció d’un club donar l’esquena a la llengua que parlen bona part de la seua comunitat?’, atès que ‘els equips de futbol formen part de la identitat i també de la projecció exterior del poble valencià’, de manera que els converteix en ‘un exemple, també lingüísticament responsables’. Així mateix, la presidenta de l’entitat ha destacat que es presentarà la iniciativa a À Punt, la nova televisió valenciana, en els pròxims dies.
[ "país", "país valencià" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La presència del català en el sector futbolístic és molt escassa. La Plataforma per la Llengua presenta una campanya per a promocionar-ne l’ús en aquest àmbit, ja que la majoria menysté la llengua, fan les comunicacions en un altre idioma i no l’utilitzen en les eines de difusió del club. L’organització reclama que es comenci a utilitzar la llengua pròpia. ", "a2": "Després de constatar la reduïda presència del català en el futbol, la Plataforma per la Llengua llança una campanya per a incentivar-ne l’ús. Per a aconseguir-ho, ha encoratjat els clubs a adoptar el català com a signe d’identitat, a garantir el dret dels aficionats a ser atesos en la seva llengua i a promoure’l en els seus canals de comunicació habituals.", "a3": "De tots els principals clubs de futbol del País Valencià, només el València CF disposa de compte de Twitter i ràdio oficial en català. Per a intentar que el català estigui més present a les comunicacions dels clubs de futbol, la Plataforma per la Llengua ha creat la campanya \"Fes un gol pel valencià\"." }, "extractive": { "a1": "La Plataforma per la Llengua ha presentat la campanya \"Fes un gol pel valencià\" per a reclamar més presència del català en l’àmbit futbolístic. \nA través del web www.ungolpelvalencia.org, l’organització recull adhesions per a reclamar una millora de la situació del català en el món de l’esport, especialment en el del futbol, i exigir un tracte en la llengua pròpia en les mateixes condicions que en la resta de llengües.\n\"Els principals clubs de futbol catalans menystenen la llengua i fan les comunicacions en altres idiomes sense tenir en compte el català\", destaca el manifest.\nEl català només apareix als webs dels equips de Primera Divisió durant els darrers mesos. La Plataforma per la Llengua ha analitzat les diferents eines de comunicació i difusió dels clubs i n’ha extret una sèrie de conclusions, entre les quals destaca que només els clubs de primera divisió tenen el web en català. ", "a2": "La Plataforma per la Llengua ha presentat la campanya \"Fes un gol pel valencià\" per a reclamar més presència del català en l’àmbit futbolístic.\nDurant la presentació, el delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, i la directora de l’entitat, Neus Mestres, han cridat a participar en la campanya i han encoratjat la ciutadania a mobilitzar-se pels seus drets lingüístics. \nDurant els darrers mesos, la Plataforma per la Llengua ha analitzat les diferents eines de comunicació i difusió dels clubs i n’ha extret una sèrie de conclusions, entre les quals destaca que només els clubs de primera divisió tenen el web en català. \nEn concret, demana complir tres mesures bàsiques, que passen per aplicar l’ús del català en la senyalització dels estadis de futbol com a signe d’identitat i vincle entre afició i equip; oferir les comunicacions del club en les mateixes condicions que la resta de llengües a través dels canals habituals (pàgina web, xarxes socials, ràdio i televisions pròpies del club) i treballar per la millora de l’atenció en català als aficionats.", "a3": "La Plataforma per la Llengua ha presentat la campanya \"Fes un gol pel valencià\" per a reclamar més presència del català en l’àmbit futbolístic.\nSegons ha informat l’entitat a través d’una nota de premsa, la iniciativa demana més implicació als principals clubs de futbol del País Valencià per a normalitzar la llengua en les comunicacions del club i en la relació amb l’afició.\nA través del web www.ungolpelvalencia.org, l’organització recull adhesions per a reclamar una millora de la situació del català en el món de l’esport, especialment en el del futbol, i exigir un tracte en la llengua pròpia en les mateixes condicions que en la resta de llengües.\nEn concret, demana acomplir tres mesures bàsiques, que passen per aplicar l’ús del català en la senyalització dels estadis de futbol com a signe d’identitat i vincle entre afició i equip; oferir les comunicacions del club en les mateixes condicions que la resta de llengües a través dels canals habituals (pàgina web, xarxes socials, ràdio i televisions pròpies del club) i treballar per la millora de l’atenció en català als aficionats." }, "extreme": { "a1": "El català perd força en l'àmbit futbolístic i la Plataforma per la Llengua vol incentivar-ne l'ús.", "a2": "La Plataforma per la Llengua fa una crida al futbol valencià per a fer afició en català.", "a3": "La campanya \"Fes un gol pel valencià\" busca una major presència del català a les comunicacions dels clubs de futbol." } }
18
Ken Loach: ‘No passaran!’
Crònica de la projecció del film de Ken Loach 'I, Daniel Blake' i el col·loqui posterior amb el director · La Filmoteca de Catalunya dedica un cicle al director anglès fins el 18 de febrer
Dimarts al vespre, una llarga filera de gent emergia de la foscor del Raval i feia cua per entrar a la Filmoteca de Catalunya. Era la cua de les grans ocasions, del cartell d’entrades exhaurides, de som aquí i hi seríem igualment si a la televisió fessin un partit del Barça. Un home mira la cua i calcula mentalment quanta estona trigarà a ser dins la sala tota aquella gent. És el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, que vol començar puntual. Per a qualsevol cinèfil, poder comentar el film amb el director després de la projecció és un luxe. Els bons DVD ho incorporen a l’apartat dels extres, però a la vida real és més complicat d’aconseguir. Si a més el director és Ken Loach, l’etern combatent que descrivia l’altre dia Xavier Montanyà, un dels màxims exponents del cinema de denúncia social, conegut pels seus formidables cops de puny de cel·luloide, el resultat és aquesta Filmoteca convertida en temple ple de seguidors fidels i devots. La pel·lícula que avui ens uneix és la darrera de Loach, I, Daniel Blake, que forma part de la retrospectiva que la Filmoteca dedica al cineasta britànic i amb la qual va guanyar la seva segona Palma d’Or al Festival de Canes. És una obra mestra, un retrat tendre i dramàtic d’un fuster que ha de deixar de treballar per problemes de salut i que, un cop fora del sistema productiu capitalista, s’ha d’enfrontar a les incongruències i paradoxes dels mecanismes d’assistència social. I, Daniel Blake no és un documentari, però fa molt millor periodisme que el que la majoria de periodistes farem mai. Mentre s’encenen els llums de la sala i encara ressonen els aplaudiments, un homenet menut s’enfila dalt l’escenari acompanyat de Riambau i una intèrpret. De posat més aviat tímid, amb unes ulleres que no saps si fa servir per veure-hi millor o per amagar-se, un xic despentinat, trobo que té un cert aire de Woody Allen. Té 82 anys i en feia 22 que no trepitjava Barcelona, d’ençà que hi va rodar Terra i llibertat el 1995. Loach explica per què fa pel·lícules: ‘El cinema et permet de veure el món més clarament perquè et permet de retratar la societat i la crueltat del món, però també les mostres de solidaritat que donen força per continuar lluitant. Si amb una història aconsegueixes transmetre l’ànima de les relacions humanes i alhora com s’estructura la societat, tens dinamita pura.’ També parla de la necessitat de formar un equip unit amb guionistes i productors, i explica dos dels secrets de la seva feina amb els actors: ‘El rodatge es fa per ordre cronològic, això és bàsic i innegociable, i als actors no els dono mai el guió sencer, és bo que no sàpiguen què els passarà demà, com a la vida real.’ Entre el públic, alguns porten un llaç groc, no gaires. Mentre espero si algun s’anima a preguntar sobre Catalunya, una actriu veneçolana s’avança i pregunta pel seu país. Finalment no ho farà ningú. A la conferència de premsa que ha fet a mitja tarda ha mostrat els seus dubtes sobre el programa social dels independentistes, després de confessar que sabia que entrava en un camp de mines. Ara al vespre sí que professa la seva fe en el líder laborista britànic, del qual confia que guanyi i pugui aplicar el programa electoral. ‘L’única esperança per a gent com Daniel Blake és la lluita política, que l’esquerra canalitzi la ràbia, s’organitzi i arribi al poder.’ Les darreres paraules de Loach al públic barceloní són tota una declaració de principis i d’optimisme: ‘No passaran!’ A la sortida ens rep un Raval encara més fosc, ple de Daniel Blakes locals i multiracials. M’aturo a comprar uns fideus xinesos al carrer de Sant Pau. Dos àrabs deixen pagada una ració de menjar per a un rodamón que hi ha a la porta. Solidaritat per continuar lluitant o és que la pel·lícula encara no s’ha acabat? Una mica més enllà, darrere els vidres d’un hotel antic, veig un grup de gent entaulada que parla animadament. La veu cantant la porta un home menut que s’amaga darrere unes ulleres i que repassa els esdeveniments del dia.
[ "cultura", "cinema" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La projecció de l'última pel·lícula del cineasta britànic Ken Loach \"No passaran!\" genera gran expectació i congrega una llarga cua d'espectadors davant la Filmoteca de Catalunya al Raval. No tan sols la cua evidenciava l'interès pel nou film sinó que el fet que les entrades estiguessin exhaurides així ho remarcava.", "a2": "La Filmoteca de Catalunya ha projectat “I, Daniel Blake”, una obra mestra del cinema de denúncia social tan característic de Ken Loach. El director ha confessat, enmig d’una gran expectació, que fa pel·lícules per a mostrar el món en totes les seves dimensions. El secret de l’èxit? Un rodatge cronològic en què els actors no coneixen el desenllaç de la història.", "a3": "Ken Loach ha estat present a la Filmoteca de Catalunya per a parlar amb el públic de la seva nova pel·lícula, \"I, Daniel Blake\", després de projectar-la. És una obra sobre un fuster que es veu obligat a deixar de treballar per problemes de salut i que ha d'entrar en el món de l'assistència social." }, "extractive": { "a1": "La pel·lícula que avui ens uneix és la darrera de Loach, \"I, Daniel Blake\", que forma part de la retrospectiva que la Filmoteca dedica al cineasta britànic i amb la qual va guanyar la seva segona Palma d’Or al Festival de Canes.\nTambé parla sobre la necessitat de formar un equip unit amb guionistes i productors, i explica dos dels secrets de la seva feina amb els actors: \"El rodatge es fa per ordre cronològic, això és bàsic i innegociable, i als actors no els dono mai el guió sencer, és bo que no sàpiguen què els passarà demà, com a la vida real\".\nDimarts al vespre, una llarga filera de gent emergia de la foscor del Raval i feia cua per a entrar a la Filmoteca de Catalunya.\nA la conferència de premsa que ha fet a mitja tarda ha mostrat els seus dubtes sobre el programa social dels independentistes, després de confessar que sabia que entrava en un camp de mines.", "a2": "Si a més el director és Ken Loach, l’etern combatent que descrivia l’altre dia Xavier Montanyà, un dels màxims exponents del cinema de denúncia social, conegut pels seus formidables cops de puny de cel·luloide, el resultat és aquesta Filmoteca convertida en temple ple de seguidors fidels i devots. \nLa pel·lícula que avui ens uneix és la darrera de Loach, \"I, Daniel Blake\", que forma part de la retrospectiva que la Filmoteca dedica al cineasta britànic i amb la qual va guanyar la seva segona Palma d’Or al Festival de Canes.\nLoach explica per què fa pel·lícules: \"El cinema et permet de veure el món més clarament perquè et permet retratar la societat i la crueltat del món, però també les mostres de solidaritat que donen força per a continuar lluitant\". \nTambé parla sobre la necessitat de formar un equip unit amb guionistes i productors, i explica dos dels secrets de la seva feina amb els actors: \"El rodatge es fa per ordre cronològic, això és bàsic i innegociable, i als actors no els dono mai el guió sencer, és bo que no sàpiguen què els passarà demà, com a la vida real\".", "a3": "Dimarts al vespre, una llarga filera de gent emergia de la foscor del Raval i feia cua per a entrar a la Filmoteca de Catalunya.\nEra la cua de les grans ocasions, del cartell d’entrades exhaurides, de som aquí i hi seríem igualment si a la televisió fessin un partit del Barça.\nLa pel·lícula que avui ens uneix és la darrera de Loach, \"I, Daniel Blake\", que forma part de la retrospectiva que la Filmoteca dedica al cineasta britànic i amb la qual va guanyar la seva segona Palma d’Or al Festival de Canes.\nÉs una obra mestra, un retrat tendre i dramàtic d’un fuster que ha de deixar de treballar per problemes de salut i que, un cop fora del sistema productiu capitalista, s’ha d’enfrontar a les incongruències i paradoxes dels mecanismes d’assistència social." }, "extreme": { "a1": "Cua d'espectadors a la Filmoteca de Catalunya per a veure la projecció de l'última pel·lícula de Ken Loach \"No passaran!\".", "a2": "Cues al Raval per a assistir al cicle de cinema social que la Filmoteca de Catalunya dedica al director Ken Loach.", "a3": "Cua a la Filmoteca de Catalunya per a veure \"I, Daniel Blake\", la nova pel·lícula de Ken Loach." } }
701
El jutge sobreseu la denúncia contra Endavant pel cartell amb dues verges besant-se per tindre “sentit satíric”
El jutjat d'instrucció 18 de València ha no admès i sobresegut provisionalment la denúncia interposada per l''Asociación Internacional de Fieles Hogar de la Madre de Todos los Hombres, Madre de la Juventud' contra el grup 'Endavant' per la utilització d'un cartell amb dues verges besant-se per a convocar a la manifestació del Dia de l'Orgull Gai perquè considera que té un "indubtable sentit satíric, crític i provocador".
El jutjat d’instrucció 18 de València ha no admès i sobresegut provisionalment la denúncia interposada per l”Asociación Internacional de Fieles Hogar de la Madre de Todos los Hombres, Madre de la Juventud’ contra el grup ‘Endavant’ per la utilització d’un cartell amb dues verges besant-se per a convocar a la manifestació del Dia de l’Orgull Gai perquè considera que té un “indubtable sentit satíric, crític i provocador”. Així consta en una interlocutòria facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en què el jutge argumenta que “ni la imatge controvertida” –que els denunciants consideraven “profanadora i blasfema”– “ni el text que acompanya la mateixa tindrien encaix en els delictes denunciats”. Per a l’instructor, la utilització del cartell amb un bes lèsbic entre la Mare de Déu dels Desemparats, la ‘Geperudeta’, i la Mare de Déu de Monserrat, la ‘Moreneta’, no constituïx un delicte d'”ofensa als sentiments religiosos” perquè té un “indubtable sentit satíric, crític i provocador” en resposta a les declaracions realitzades per l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, sobre l'”escalada” de l'”imperi gai”. Tampoc considera l’instructor que existisca delicte d’odi perquè en els fets denunciats “no s’aprecia una incitació pública a l’hostilitat, discriminació o violència contra un grup”. La interlocutòria assenyala que “si bé els denunciants poden sentir-se ofesos amb la imatge referida, de la manera que expliciten en la seua denúncia, això no n’hi ha prou per a concloure, com pretenen, que la imatge referida (i el text adjunt) tinga encaix en el tipus penal de l’article 525.1 del Codi Penal”. Este delicte “no requerix únicament que s’ofenguen els sentiments religiosos, sinó que exigix a més que amb esta conducta es faça escarni dels dogmes, creences, ritus o cerimònies d’una confessió religiosa, i, més fins i tot, que es realitza amb l’expressa i inequívoca intenció d’ofendre estos sentiments religiosos”. El jutge explica que “la imatge controvertida té un indubtable sentit satíric, crític i provocador, que no d’escarni ni d’inequívoca intenció d’ofendre sentiments religiosos” i afegix que esta “intenció satírica, crítica i provocadora” ve “corroborada pel mateix tenor literal del text adjunt” en el web dels denunciats, del qual es deduïx que es va optar per este dibuix en resposta a les declaracions del cardenal Cañizares. Per ells sosté que, més enllà de l’anunci i publicitat de les mobilitzacions del ‘Dia per l’Alliberament LGTB’, resulta “notori” a la vista de la documentació adjunta a la denúncia que l’única intenció perseguida pels denunciats era la d’efectuar “una crítica (amb un evident sentit provocador) a les manifestacions efectuades pel cardenal Cañizares”. IMATGE “ABORRONADORA” En la seua denúncia, l’associació criticava que la imatge del cartell era “aborronador” en estar les verges “besant-se en actitud lèsbica”. Parlaven també d’una “imatge ofensiva i profanadora” i una “ofensa directa i intencionada dirigida contra la fe catòlica” i més en particular “contra els membres de la Llar de la Mare pel que fa abanderem la defensa del seu honor, especialment en el privilegi de la seua virginitat”. “Més que insultant, intolerable, cap qualificar d’atribuir a la Santíssima Verge actituds no ja sexuals, en escarni directe d’este do graciós d’Ella, sinó lèsbiques, que van més enllà en assignar-li una conducta contrària als valors de la Doctrina antropològica cristiana sobre la complementarietat i finalitat de mútua donació dels marits, als quals reserva tal tipus de relacions sexuals”, denunciaven. En la resulució d’inadmissió de la denúncia, el magistrat cita jurisprudència d’altres tribunals. En concret, fa referència a la sentència de l’Audiència Provincial de Sevilla que va absoldre un acusat que va exhibir una imatge de la Verge Maria al costat dels genitals d’un home. Al·ludix també dues sentències de l’Audiència Provincial de Valladolid: una, va exonerar un acusat d’exhibir en el recorregut d’una processó per setmana santa una pancarta amb la imatge de la Verge Maria i de Jesús amb la llegenda ‘Adúltera amb el seu bastard’; una altra, va arxivar la querella contra un humorista que va parodiar el papa i la cúria i va repartir preservatius.
[ "societat", "policia i justícia" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El jutjat d'instrucció 18 de València ha sobresegut la denúncia contra Endavant feta per l'\"Asociación Internacional de Fieles Hogar de la Madre de Todos los Hombres, Madre de la Juventud\" per mostrar dues verges fent-se un petó. Endavant havia fet servir aquesta imatge per a convocar la manifestació del dia de l'Orgull Gai.", "a2": "Els tribunals valencians no veuen delicte en la difusió del cartell publicitari de l’Orgull que mostra dues verges besant-se. Si bé el jutge admet que els denunciants s’hagin pogut sentir ofesos, ha dictaminat que no hi ha intenció d’escarni, sinó de resposta a les manifestacions homòfobes de l’Església. El magistrat també fa referència a altres sentencies absolutòries en casos similars.", "a3": "L'\"Asociación Internacional de Fieles Hogar de la Madre de Todos los Hombres, Madre de la Juventud\" va posar una denúncia contra un cartell que mostrava dues verges besant-se, argumentant que té un “indubtable sentit satíric, crític i provocador”. El jutjat de València, però, ha conclòs que el cartell no constitueix cap delicte i ha sobresegut la denúncia." }, "extractive": { "a1": "El jutjat d’instrucció 18 de València ha no admès i sobresegut provisionalment la denúncia interposada per l'\"Asociación Internacional de Fieles Hogar de la Madre de Todos los Hombres, Madre de la Juventud\" contra el grup Endavant per l'ús d’un cartell amb dues verges besant-se per a convocar a la manifestació del Dia de l’Orgull Gai, perquè considera que té un “indubtable sentit satíric, crític i provocador”.\nPer a l’instructor, l'ús del cartell amb un bes lèsbic entre la Mare de Déu dels Desemparats, la Geperudeta, i la Mare de Déu de Monserrat, la Moreneta, no constitueix un delicte \"d'ofensa als sentiments religiosos\", perquè té un \"indubtable sentit satíric, crític i provocador\" en resposta a les declaracions realitzades per l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, sobre \"l'escalada\" de \"l'imperi gai\".\nAl·ludix també dues sentències de l’Audiència Provincial de Valladolid: una va exonerar un acusat d’exhibir en el recorregut d’una processó per Setmana santa una pancarta amb la imatge de la Verge Maria i de Jesús amb la llegenda \"Adúltera amb el seu bastard\"; una altra, va arxivar la querella contra un humorista que va parodiar el papa i la cúria i va repartir preservatius.\nParlaven també d’una “imatge ofensiva i profanadora” i una “ofensa directa i intencionada dirigida contra la fe catòlica”, i més en particular “contra els membres de la Llar de la Mare que abanderem la defensa del seu honor, especialment en el privilegi de la seva virginitat”.", "a2": "El jutjat d’instrucció 18 de València ha no admès i sobresegut provisionalment la denúncia interposada per l'\"Asociación Internacional de Fieles Hogar de la Madre de Todos los Hombres, Madre de la Juventud\" contra el grup Endavant per l'ús d’un cartell amb dues verges besant-se per a convocar a la manifestació del Dia de l’Orgull Gai, perquè considera que té un “indubtable sentit satíric, crític i provocador”.\nLa interlocutòria assenyala que “si bé els denunciants poden sentir-se ofesos amb la imatge referida, de la manera que expliciten en la seva denúncia, no n’hi ha prou per a concloure, com pretenen, que la imatge referida (i el text adjunt) encaixi en el tipus penal de l’article 525.1 del Codi Penal”.\nEl jutge explica que “la imatge controvertida té un indubtable sentit satíric, crític i provocador, que no té intenció d’ofendre sentiments religiosos” i afegix que esta “intenció satírica, crítica i provocadora” ve “corroborada pel mateix tenor literal del text adjunt” al web dels denunciats, del qual es dedueix que es va optar per aquest dibuix en resposta a les declaracions del cardenal Cañizares.\nEn la resulució d’inadmissió de la denúncia, el magistrat cita jurisprudència d’altres tribunals.", "a3": "Així consta en una interlocutòria facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en què el jutge argumenta que “ni la imatge controvertida” –que els denunciants consideraven “profanadora i blasfema”– “ni el text que acompanya la mateixa encaixen en els delictes denunciats”.\nPer a l’instructor, l'ús del cartell amb un petó lèsbic entre la Mare de Déu dels Desemparats, la Geperudeta, i la Mare de Déu de Monserrat, la Moreneta, no constitueix un delicte \"d'ofensa als sentiments religiosos\" perquè té un \"indubtable sentit satíric, crític i provocador\" en resposta a les declaracions realitzades per l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, sobre \"l'escalada\" de \"l'imperi gai\".\nLa interlocutòria assenyala que “si bé els denunciants poden sentir-se ofesos amb la imatge referida, de la manera que expliciten en la seva denúncia, no n’hi ha prou per a concloure, com pretenen, que la imatge referida (i el text adjunt) encaixi en el tipus penal de l’article 525.1 del Codi Penal”.\nEn la seva denúncia, l’associació criticava que la imatge del cartell era “esgarrifosa” en estar les verges “besant-se en actitud lèsbica”." }, "extreme": { "a1": "El jutge no veu cap necessitat d'acceptar a tràmit la denúncia per la imatge de dues verges besant-se.", "a2": "Els jutjats de València no admeten a tràmit la denúncia contra el grup Endavant per un cartell considerat blasfem. ", "a3": "El jutjat de València conclou que el cartell amb dues verges besant-se no constitueix cap delicte i sobreseu la denúncia." } }
110
Els conflictes i les realitats oblidades seran presents al Visa pour l’Image de Perpinyà
El festival de fotoperiodisme exposa vint-i-quatre treballs de temàtiques diverses com ara els conflictes a Síria, l'epidèmia de l'Ebola i els desnonaments a la immigració
‘Els diaris no parlen de la crisi de Veneçuela o dels conflictes a Somàlia, nosaltres a Perpinyà palesem la veritable realitat del món’. Així presenta el director del Visa pour l’Image, Jean-François Leroy, el 27è festival de fotoperiodisme que obre portes aquest cap de setmana i estarà obert fins el 13 de setembre. El festival ha rebut la xifra rècord de 4.500 propostes i la direcció ha seleccionat vint-i-quatre treballs de temàtiques diverses com ara els conflictes a Síria, l’epidèmia de l’Ebola i els desnonaments a la immigració. Per al 2016, el Visa treballa per inaugurar el Centre Internacional de Fotoperiodisme, en què es podrà veure un fons de professionals i s’organitzaran exposicions durant tot l’any. Per Leroy, una de les qüestions cabdals que es reflectirà a les fotografies exposades és la immigració. Un fet que, malauradament, continua essent molt actual aquests dies. També s’ha fixat en Síria Sergey Ponomarev (per al New York Times) que exposarà una sèrie dedicada a aquest conflicte bèl·lic. Un altre punt de vista sobre la immigració que intenta d’arribar a Europa l’aporta el fotògraf Giulio Piscitelli. Els conflictes bèl·lics es reflecteixen també a les exposicions de Mohamed Abdiwahab (AFP) sobre el conflicte a Somàlia i les morts de ciutadans durant els atemptats i combats entre bandes rivals. També hi ha un espai dedicat a les matances a la República Centreafricana gràcies a les instantànies preses per Marcus Bleasdale (Human Rights Watch/ National Geographic Magazine). També hi va viatjar el jove fotògraf francès Edouard Elias (vint-i-quatre anys) per fotografiar la legió estrangera en plena feina. El treball li ha valgut el premi de la Vila de Perpinyà Rémi Ochlik 2015. Segons el director del Visa, els espectadors del festival (220.000 el 2014) també podran gaudir del treball del ‘millor reporter de guerra’, Goran Tomasevic, sobre el conflicte a Burundi. ‘El pes de l’herència d’Hugo Chávez’, d’Alejandro Cegarra, explica com viu el país després de la mort del revolucionari veneçolà. Un altre tema actual que serà present en aquest Visa serà l’epidèmia de l’Ebola, vista des de l’òptica de Daniel Berehulak (Getty Images). Més temàtiques que es tracten són la malaltia del càncer, el turisme nuclear, com es pot ser mare adolescent a França, els efectes del terratrèmol del Nepal o els desnonaments a l’estat espanyol (fotografiat per Andrés Kudacki). El director del festival declara que a l’hora d’escollir els treballs s’ha deixat endur pels ‘bons temes’ i que el Visa reflecteix ‘la veritable actualitat del món’. Ha denunciat que sovint els mitjans de comunicació no donaven cabuda a conflictes importants que passaven lluny de casa —ha posat d’exemples Somàlia i més guerres a l’Àfrica— i ha dit que amb el treball del festival s’aconseguia de fer ‘el diari del món’. Leroy també ha explicat que estan en contacte amb el Parlament Europeu perquè volen impulsar la creació d’una acreditació de premsa europea que sigui vàlida per a treballar a tots els països. El director ha explicat que les legislacions a cadascun dels països era diferent i que, per tant, aquest carnet igualaria les condicions i els requisits dels professionals per tal de facilitar-los la feina. El Centre Internacional de Fotoperiodisme, el 2016 El festival ha avançat que l’any vinent, que serà el 28è, volien inaugurar el Centre Internacional de Fotoperiodisme. El coordinador de l’Associació Visa pour l’Image a Perpinyà, Arnau Felici, ha explicat que el projecte pretenia que Perpinyà fos un referent mundial del fotoperiodisme no solament els quinze dies que durava el Visa, sinó durant tot l’any. Per això, el projecte neix amb la vocació de ser un lloc perquè es conservin documents fotogràfics i un fons sencer de professionals que no tinguin descendència o que el vulguin donar, organitzar exposicions que puguin viatjar fora de França, fomentar la venda de còpies de fotografies originals certificades i productes que se’n derivin. La polèmica per no haver exposat el World Press Photo El Visa pour l’Image de Perpinyà va anunciar al març que no exhibiria enguany les fotografies guanyadores del World Press Photo. El director, Jean François Leroy, va prendre la decisió perquè el prestigiós premi va retirar un guardó a Giovanni Troilo per frau. Assegura que la decisió va ser ‘dolorosa’ però sap que disposa del suport del 50% de la professió i la desaprovació del 50% restant. No obstant això, ha assegurat que el diàleg no era trencat i que mirarien l’any vinent de tornar a exhibir les fotografies guanyadores del premi internacional com havien fet els vint-i-cinc anys anteriors.
[ "món", "amèrica", "occitània" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Visa pour l’Image, festival de fotoperiodisme de Perpinyà exposarà a la seva edició d'aquest any vint-i-quatre treballs de diverses temàtiques, com ara els conflictes a Síria, l'epidèmia de l'Ebola i els desnonaments i la immigració. El director del festival comenta que la seva intenció és mostrar la veritable realitat del món.", "a2": "El Visa pour l’Image exposarà fotografies de temes candents per a mostrar la realitat del món que no ens ensenyen a les notícies. No s’hi veuran, però, les guanyadores del World Press Photo. El festival també té previst inaugurar un Centre Internacional de Fotoperiodisme, amb fons permanents, i impulsar una acreditació de premsa única per a facilitar el treball dels fotoperiodistes.", "a3": "El 27è festival de fotoperiodisme, el Visa pour l’Image de Perpinyà, obre les portes aquest cap de setmana. D'entre 4.500 propostes, el festival ha seleccionat 24 treballs, que representen temàtiques diferents. El director del festival, Jean-François Leroy, ha volgut escollir treballs que representin l'actualitat del món, com els conflictes a Síria, l’epidèmia de l’Ebola o la immigració." }, "extractive": { "a1": "El coordinador de l’Associació Visa pour l’Image a Perpinyà, Arnau Felici, ha explicat que el projecte pretenia que Perpinyà fos un referent mundial del fotoperiodisme no només els quinze dies que durava el Visa, sinó durant tot l’any.\nEl festival ha avançat que l’any vinent, que serà el 28è, volien inaugurar el Centre Internacional de Fotoperiodisme.\nPer això, el projecte neix amb la vocació de ser un lloc perquè es conservin documents fotogràfics i un fons sencer de professionals que no tinguin descendència o que el vulguin donar, organitzar exposicions que puguin viatjar fora de França, fomentar la venda de còpies de fotografies originals certificades i productes que se’n derivin.\nHa denunciat que sovint els mitjans de comunicació no donaven cabuda a conflictes importants que passaven lluny de casa —ha posat d’exemples Somàlia i més guerres a l’Àfrica— i ha dit que amb el treball del festival s’aconseguia de fer \"el diari del món\".", "a2": "El festival ha rebut la xifra rècord de 4.500 propostes i la direcció ha seleccionat vint-i-quatre treballs de temàtiques diverses com ara els conflictes a Síria, l’epidèmia de l’Ebola i els desnonaments a la immigració.\nPer al 2016, el Visa treballa per a inaugurar el Centre Internacional de Fotoperiodisme, en què es podrà veure un fons de professionals i s’organitzaran exposicions durant tot l’any. \nLeroy també ha explicat que estan en contacte amb el Parlament Europeu, perquè volen impulsar la creació d’una acreditació de premsa europea que sigui vàlida per a treballar a tots els països. \nEl Visa pour l’Image de Perpinyà va anunciar el mes de març que no exhibiria enguany les fotografies guanyadores del World Press Photo.", "a3": "Per al 2016, el Visa treballa per a inaugurar el Centre Internacional de Fotoperiodisme, en què es podrà veure un fons de professionals i s’organitzaran exposicions durant tot l’any.\nEl director del festival declara que a l’hora d’escollir els treballs s’ha deixat endur pels \"bons temes\" i que el Visa reflecteix \"la veritable actualitat del món\".\nHa denunciat que sovint els mitjans de comunicació no donaven cabuda a conflictes importants que passaven lluny de casa —ha posat els exemples de Somàlia i més guerres a l’Àfrica— i ha dit que amb el treball del festival s’aconseguia fer \"el diari del món\".\nLeroy també ha explicat que estan en contacte amb el Parlament Europeu, perquè volen impulsar la creació d’una acreditació de premsa europea que sigui vàlida per a treballar a tots els països." }, "extreme": { "a1": "Al festival de fotoperiodisme de Perpinyà, Visa pour l’Image de Perpinyà, seran presents conflictes i realitats oblidades.", "a2": "El festival de fotoperiodisme de Perpinyà abarcarà treballs de temàtiques molt diverses per a oferir una visió completa de la realitat.", "a3": "Aquest cap de setmana comença el 27è festival de fotoperiodisme, el Visa pour l’Image de Perpinyà." } }
738
El congrés dels Estats Units comença un procés de destitució contra Donald Trump
La presidenta del Congrés anuncia que intentaran l'impeachment després de les revelacions sobre les pressions al govern d'Ucraïna
En un canvi dramàtic de posició, el congrés dels Estats Units emprèn la investigació preliminar que pot conduir a un procés de destitució de Donald Trump. Ho ha anunciat aquesta matinada la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi. És la resposta a l’escàndol suscitat per les pressions de Trump sobre el president d’Ucraïna perquè denunciés per corrupció el fill de Joe Biden, el principal candidat del Partit Demòcrata i ex-vice-president amb Barack Obama. Pelosi ha dit que les maniobres de Trump per impedir al congrés de saber els detalls de l’operació i l’ús d’un poder estranger per a incidir en la política interior són dues greus violacions de la constitució que mereixerien d’apartar-lo del poder. El procés que se seguirà, anomenat impeachment, és un procediment constitucional extraordinàriament complicat mitjançant el qual el parlament dels Estats Units pot destituir el president. Prèviament, el congrés obrirà una investigació, en què participaran els principals comitès de la cambra, per a determinar si el president va pressionar el president d’Ucraïna, amenaçant-lo de retirar ajuts si no l’ajudava a acusar el fill de Biden –una actuació clarament partidista– i si va amagar al congrés l’avís d’un alertador sobre les seves maniobres. Acabada aquesta investigació, hi haurà una votació al congrés per a decidir si es duu a terme l’impeachment. La decisió s’aprova si la meitat més un dels membres de la cambra (que en té 435) hi voten a favor. Actualment, els demòcrates tenen prou majoria per a guanyar aquesta votació, perquè molts membres del sector més moderat del partit, fins ara poc entusiastes de prendre una decisió com aquesta, se n’han convençut quan el president Trump mateix ha reconegut públicament les seves pressions sobre el president d’Ucraïna. Si el congrés vota a favor de l’impeachment, aleshores el senat es constituirà en tribunal, sota la presidència del president del Tribunal Suprem, i farà un judici al president. En cas que 67 senadors votessin a favor de la destitució, Trump hauria de deixar la Casa Blanca i seria substituït pel vice-president. Actualment, al senat hi ha 53 republicans, 45 demòcrates i dos independents, de manera que, pel cap baix, 22 senadors republicans haurien de votar contra el seu president. L’impeachment és un procés absolutament extraordinari i, de fet, als Estats Units no se n’ha acabat mai cap. Richard Nixon va dimitir quan va comprovar que el senat era a punt de votar a favor de destituir-lo pel cas Watergate. A banda aquest cas, només dos presidents han estat objecte del procediment de destitució: Andrew Johnson, el 1868, i Bill Clinton. Tots dos van ser trobats innocents pel senat. Segons el Washington Post, que ho va revelar per primera vegada dimecres passat, Donald Trump va demanar al president d’Ucraïna d’obrir investigacions sobre Hunter Biden, el fill de Joe Biden, ex-vice-president i candidat demòcrata a les eleccions presidencials de l’any vinent. D’aquesta manera, Trump feia un ús potencialment perillós de la funció presidencial amb finalitats polítiques. Aquests contactes entre el president dels Estats Units i el govern d’Ucraïna van provocar l’acció d’un alertador, pertanyent als serveis secrets, que a començament d’agost va denunciar les converses a l’inspector general d’Intel·ligència Nacional, Michael Atkinson. Atkinson, nomenat per Donald Trump el 2018, va considerar que l’actuació del president era prou alarmant per a enviar-ne la informació al congrés. Però aleshores el director en funcions d’Intel·ligència Nacional, Joseph Maguire, s’hi va oposar, amb el suport del Departament de Justícia. Cridat a declarar pel Comitè d’Intel·ligència de la Cambra de Representants, dijous passat, 19 de setembre, Michael Atkinson va mantenir silenci a instàncies de la seva autoritat supervisora, cosa que els parlamentaris consideren un intent d’ocultació. Fa mesos que Donald Trump prova d’instar les autoritats ucraïneses a reprendre unes investigacions considerades potencialment perjudicials per a la possible candidatura demòcrata. Una d’aquestes investigacions sembla que és sobre la presència del fill de Joe Biden, Hunter, al consell d’administració d’una empresa privada de gas a partir del 2014, en un moment en què el seu pare era vice-president. I una altra fa referència a possibles lligams entre funcionaris de l’administració ucraïnesa i emissaris del Partit Demòcrata. Segons que sembla, aquests enllaços van destapar el frau fiscal i bancari que va conduir a la condemna d’un director de campanya de Donald Trump, Paul Manafort, atrapat per unes activitats a Ucraïna com a consultor polític.
[ "món", "amèrica" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "El congrés dels Estats Units fa un gir radical i començarà el procés d'impeachement contra el president Donald Trump després de fer-se públiques les pressions al govern d'Ucraïna. Nancy Pelosi ha anunciat que començarà el procés que podria culminar en la destitució del president per l'escàndol de les pressions de Trump sobre el president d’Ucraïna.", "a2": "El congrés estatunidenc ha iniciat el procés per destituir Donald Trump. Tot i que s’hauran d’investigar les maniobres del president per perjudicar el seu adversari polític i enganyar la cambra, tot indica que la majoria demòcrata el considerarà culpable. Això donarà pas a l’impeachment, un judici en el Senat que decidirà la continuïtat del republicà en el càrrec.", "a3": "El congrés dels Estats Units investigarà si Donald Trump va pressionar el president d’Ucraïna per a denunciar al fill de Joe Biden. Un cop termini aquesta investigació, es votarà al congrés per a decidir si es portarà a terme el procés de l'impeachment, a traves del qual el president podria ser destituït." }, "extractive": { "a1": "Prèviament, el congrés obrirà una investigació, en què participaran els principals comitès de la cambra, per a determinar si el president va pressionar el president d’Ucraïna, amenaçant-lo de retirar ajuts si no l’ajudava a acusar el fill de Biden –una actuació clarament partidista– i si va amagar al congrés l’avís d’un alertador sobre les seves maniobres.\nÉs la resposta a l’escàndol suscitat per les pressions de Trump sobre el president d’Ucraïna perquè denunciés per corrupció el fill de Joe Biden, el principal candidat del Partit Demòcrata i ex vicepresident amb Barack Obama.\nEn un canvi dramàtic de posició, el congrés dels Estats Units emprèn la investigació preliminar que pot conduir a un procés de destitució de Donald Trump.\nUna d’aquestes investigacions sembla que és sobre la presència del fill de Joe Biden, Hunter, al consell d’administració d’una empresa privada de gas a partir del 2014, en un moment en què el seu pare era vicepresident.", "a2": "En un canvi dramàtic de posició, el congrés dels Estats Units emprèn la investigació preliminar que pot conduir a un procés de destitució de Donald Trump.\nPrèviament, el congrés obrirà una investigació, en què participaran els principals comitès de la cambra, per a determinar si el president va pressionar el president d’Ucraïna, amenaçant-lo de retirar ajuts si no l’ajudava a acusar el fill de Biden –una actuació clarament partidista– i si va amagar al congrés l’avís d’un alertador sobre les seves maniobres. \nActualment, els demòcrates tenen prou majoria per a guanyar aquesta votació, perquè molts membres del sector més moderat del partit, fins ara poc entusiastes de prendre una decisió com aquesta, se n’han convençut quan el president Trump mateix ha reconegut públicament les seves pressions sobre el president d’Ucraïna. \nSi el congrés vota a favor de l’impeachment, aleshores el senat es constituirà en tribunal, sota la presidència del president del Tribunal Suprem, i farà un judici al president.", "a3": "En un canvi dramàtic de posició, el congrés dels Estats Units emprèn la investigació preliminar que pot conduir a un procés de destitució de Donald Trump.\nÉs la resposta a l’escàndol suscitat per les pressions de Trump sobre el president d’Ucraïna perquè denunciés per corrupció el fill de Joe Biden, el principal candidat del Partit Demòcrata i ex vicepresident amb Barack Obama.\nEl procés que se seguirà, anomenat impeachment, és un procediment constitucional extraordinàriament complicat mitjançant el qual el parlament dels Estats Units pot destituir el president.\nPrèviament, el congrés obrirà una investigació, en què participaran els principals comitès de la cambra, per a determinar si el president va pressionar el president d’Ucraïna, amenaçant-lo de retirar ajuts si no l’ajudava a acusar el fill de Biden –una actuació clarament partidista– i si va amagar al congrés l’avís d’un alertador sobre les seves maniobres." }, "extreme": { "a1": "El congrés dels Estats Units comença un procés de destitució contra Donald Trump per les pressions sobre Ucraïna.", "a2": "Després de reconèixer públicament que va pressionar Ucraïna, Trump haurà de fer front al procés de destitució iniciat pel Congrés. ", "a3": "El congrés dels Estats Units obrirà una investigació per a decidir si començar un procés per a potencialment destituir Donald Trump." } }
1,755
Nou rescats dels Bombers en deu hores
La intensa activitat ha fet que els tres helicòpters del cos estiguessin enlairats simultàniament | El Berguedà concentra la majoria d'actuacions
Els Bombers de la Generalitat han treballat des de les nou del matí i fins a les set de la tarda en un total de nou rescats i recerques al medi natural arreu del territori. La majoria d'intervencions ha estat per atendre excursionistes que han patit alguna caiguda o relliscada que els ha provocat un esquinç o fractura. Els Bombers insisteixen a portar l'equipament i la roba adequada per fer excursionisme, consultar abans de la sortida la previsió meteorològica, anar acompanyat i no esgotar les hores per evitar que es faci fosc abans que s'hagi tornat. Jove amb esquinç al turmell a Espot, al Pallars Sobirà A les 9.14 hores del matí els Bombers de la Generalitat han activat una dotació per un rescat a Espot. Han traslladat una noia de 18 anys de nacionalitat israeliana des de la pista propera al refugi d'Amitges fins al seu vehicle per un turmell esquinçat. Excursionista menys greu a Saldes, al Berguedà Al massís del Pedraforca s'ha fet un primer rescat, rebut l'avís a les 10.00 hores, a la zona del Mascaró. Un grup d'uns 10 excursionistes estaven amb un company de 73 anys que s'havia lesionat el turmell. Els Bombers de la Generalitat han activat el Grup d'Actuacions Especials (GRAE) amb l'helicòpter i han rescatat el ferit, l'han deixat a una ambulància. Segons el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), es tracta d'un esquinç al turmell menys greu i l'han portat a l'Hospital Sant Bernabé de Berga. Noia precipitada a Alt Àneu , al Pallars Sobirà Els Bombers han rebut un nou avís a les 11.48 hores per un rescat a Alt Àneu, al barranc de la Tinta. Un helicòpter amb el GRAE ha rescatat una excursionista francesa de 21 anys que ha lliscat per un pendent de 50 metres i finalment ha caigut 5 metres en vertical. Una ambulància dels Pompièrs d'Aran l'ha portat a l'hospital de Vielha amb diverses contusions. Nen amb problemes musculars a Lles de Cerdanya, a la Cerdanya A l'una del migdia, els Bombers han rebut un avís de Lles de Cerdanya, per un rescat de muntanya prop dels estanys de la Muga. L'helicòpter de rescat amb els GRAE ha portat un nen de 12 anys, que estava amb el seu pare, fins a una ambulància del SEM. El nen presentava una sobrecàrrega muscular als abductors i se li ha donat l'alta voluntària allà mateix. Escaladors amb problemes tècnics a Torroella de Montgrí, al Baix Empordà Poc abans de les dues, una parella d'escaladors alertaven d'un accident a Punta Ventosa, Torroella de Montgrí. S'havien quedat travats per les cordes a una paret de roca de 100 metres, a una altura d'uns 40 m per damunt del mar mentre feien un ràpel. Un helicòpter amb GRAE s'ha apropat per tenir contacte amb els accidentats i han confirmat que no calia rescat, una altra dotació del GRAE hi ha contactat per terra, s'ha solucionat el problema de cordes i la parella ha anat pujant pel seu propi compte. Excursionista amb traumatisme a Maçanet de Cabrenys, a l'Alt Empordà Els Bombers de la Generalitat han estat alertats d'un rescat de muntanya a Maçanet de Cabrenys, prop del pont vell de la carretera de Tapis, a les 14.42 hores. Un helicòpter amb una dotació del GRAE ha rescatat una dona de 53 anys amb una possible fractura. El SEM l'ha portat a l'Hospital de Figueres en estat menys greu. Home ferit a la cama a Núria, al Ripollès El GRAE ha hagut de fer un nou rescatat amb un "gruatge" des de l'helicòpter a Queralbs, a les gorgues de Núria, per un avís de les 15.40 hores. L'accidentat era un excursionista de 44 anys ferit al genoll que han evacuat a l'Hospital de Campdevànol. Nen amb possible fractura al braç a Saldes, al Berguedà Cap a les sis de la tarda els Bombers de la Generalitat han rebut un nou avís de rescat al Pedraforca, a Saldes. Un nen d'uns 10 anys ha rebut un cop de mentre baixava per la pedrera, els Bombers l'han recollit al refugi Luís Estasen amb un helicòpter i el GRAE. El SEM l'ha portat a l'hospital de Sant Bernabé de Berga amb una fractura de l'extremitat superior en estat menys greu. Dues persones perdudes al Pedraforca Saldes, al Berguedà Els Bombers han rebut un avís a les 18.41 hores d'aquesta tarda per fer la recerca de dues persones que baixaven des del coll Verdet al Pedraforca, a Saldes. Ara mateix hi ha activat l'helicòpter amb una dotació del GRAE que realitza la recerca.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "En deu hores els bombers han efectuat nou rescats, tot degut a la intensa activitat. Això també ha afectat l'activitat dels helicòpters i s'han arribat a veure tres actius simultàniament i que els serveis de bombers estiguin fent jornades de nou del matí i fins a set. La majoria d'incendis es concentra a la zona del Berguedà", "a2": "La majoria d’actuacions dels bombers es realitza en àmbits naturals. Malgrat la precaució que sempre es recomana, pel que fa a portar el material adequat, anar amb temps o preveure el clima, els accidents entre excursionistes continuen sent nombrosos. Per exemple, avui s’han dut a terme nou rescats en deu hores, un dels quals, per desaparició, encara està en marxa.", "a3": "Intensa jornada pels Bombers de la Generalitat, amb nou rescats des de les nou del matí fins a les set de la tarda. La majoria d'incidents han estar excursionistes que han caigut i s'han fet algun tipus de lesió. Els Bombers recorden que s'ha de portar equipament adequat, consultar la previsió del temps i tornar abans que sigui fosc." }, "extractive": { "a1": "Cap a les sis de la tarda els Bombers de la Generalitat han rebut un nou avís de rescat al Pedraforca, a Saldes.\nL'helicòpter de rescat amb els GRAE ha portat un nen de 12 anys, que estava amb el seu pare, fins a una ambulància del SEM.\nA l'una del migdia, els Bombers han rebut un avís de Lles de Cerdanya, per un rescat de muntanya prop dels estanys de la Muga.\nEl GRAE ha hagut de fer un nou rescatat amb un \"gruatge\" des de l'helicòpter a Queralbs, a les gorgues de Núria, per un avís de les 15:40 hores.", "a2": "Els Bombers de la Generalitat han treballat des de les nou del matí i fins a les set de la tarda en un total de nou rescats i recerques al medi natural arreu del territori. \nLa majoria d'intervencions ha estat per atendre excursionistes que han patit alguna caiguda o relliscada que els ha provocat un esquinç o fractura. \nEls Bombers insisteixen a portar l'equipament i la roba adequada per a fer excursionisme, consultar abans de la sortida la previsió meteorològica, anar acompanyat i no esgotar les hores per a evitar que es faci fosc abans de tornar. \nAra mateix, hi ha activat l'helicòpter amb una dotació del GRAE que realitza la recerca.", "a3": "Els Bombers de la Generalitat han treballat des de les nou del matí i fins a les set de la tarda en un total de nou rescats i recerques al medi natural arreu del territori.\nLa majoria d'intervencions ha estat per a atendre excursionistes que han patit alguna caiguda o relliscada que els ha provocat un esquinç o fractura.\nEls Bombers insisteixen a portar l'equipament i la roba adequada per a fer excursionisme, consultar abans de la sortida la previsió meteorològica, anar acompanyat i no esgotar les hores per a evitar que es faci fosc abans de tornar.\nA les 9:14 hores del matí, els Bombers de la Generalitat han activat una dotació per un rescat a Espot." }, "extreme": { "a1": "Degut a la gran quantitat d'incendis presents en els últims dies, els bombers tenen una activitat rècord.", "a2": "Els Bombers de la Generalitat han viscut un dia intens amb nou rescats per caigudes i desaparicions a la natura.", "a3": "Els Bombers de la Generalitat han tingut una jornada intensa amb nou rescats i recerques, la majoria d'excursionistes." } }
1,448
Barcelona demana la reobertura immediata de la restauració amb el govern de Colau dividit
Barcelona en Comú s'absté mentre el PSC vota a favor i qualifica les desavinences entre JxCat i ERC de "despropòsit"
La Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una proposició presentada pel grup municipal del PP que insta a la reobertura immediata del sector de la restauració. La iniciativa ha comptat amb els vots de tots els partits excepte ERC i Barcelona en Comú, que s'han abstingut. El govern de Colau, per tant, ha quedat dividit amb el vot a favor del PSC. El ponent de la proposició, el popular Josep Bou, ha considerat "injust i innecessari" el segon tancament del sector. De la seva banda, el primer tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament, Jaume Collboni, ha qualificat la decisió de la Generalitat de "poc transparent" i ha titllat les desavinences al sí del Govern que han aflorat els darrers dies a l'entorn del pla de desescalada de "despropòsit". Bou ha lamentat que la restauració està essent un dels sectors "més castigats" per la pandèmia i per les mesures que pren l'administració catalana per intentar frenar-la. Segons els seus càlculs, 1.300 establiments "han hagut d'abaixar la persiana", i no descarta que en un any hagin de tancar "la meitat" dels que hi ha a Barcelona. Per això ha considerat que el segon tancament ha estat "injust i innecessari" i ha posat com a exemple la Comunitat de Madrid, "que abaixa els nivells de contagi sense tancar els negocis". En el seu torn de paraula, el primer tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament ha lamentat que en el dia d'avui "s'ha tocat fons", en referència a les filtracions sobre el pla de desescalada que el Govern ha d'aprovar divendres i a les picabaralles entre ERC i JxCat que ha causat aquest fet. Tot plegat "un autèntic despropòsit", a parer de socialista barceloní. A més ha opinat que la manca d'entesa entre els dos socis de govern els "treu legitimitat" a l'hora de demanar coherència o responsabilitat a la ciutadania. També ha afirmat que l'Ajuntament no ha fet "mai" crítica pública de les decisions que pren el Govern a l'entorn de la pandèmia, però ha etzibat que avui "s'ha creuat una línia vermella". "El sector de la restauració ha fet la feina i l'Ajuntament també, amb una despesa de 15 milions d'euros per ampliar les terrasses" i permetre que en circumstàncies com les actuals no s'hagués de tancar, ha recordat. "I malgrat això, de manera poc transparent, el Govern va decidir tancar d'un dia per l'altre el sector", ha lamentat. "I avui encara hem de veure com a partir de filtracions propietaris de bars i restaurants han d'endevinar com i quan podran obrir. Això no té perdó de Déu", ha subratllat. Per això ha reclamat al Govern "lleialtat interna" i a la ciutadania i s'ha sumat a la petició del PP perquè hi hagi una "reobertura immediata" de bars i restaurants. "Evidentment que complirem amb el Procicat i no farem un discurs destructiu que trenqui la confiança dels afectats en les institucions. No ho hem fet i no ho farem. Però quan passen coses com les d'avui el mínim que es pot demanar és una humil disculpa", ha reblat. Altres notícies que et poden interessar coronavirus Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen coronavirus Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit coronavirus Per què algunes persones no es contagien de Covid? Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica coronavirus La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada coronavirus És hora de tractar la Covid com una grip? La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran"
[ "coronavirus" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El grup popular de l'Ajuntament de Barcelona ha proposat permetre que el sector de la restauració reobri. Això ha creat divisions dins del govern de Colau davant dels que hi estan a favor i d'altres que no ho veuen tan clar. El grup socialista ha votat a favor de la proposta.", "a2": "Per primer cop, l’Ajuntament de Barcelona ha criticat públicament la Generalitat per la decisió de tornar a tancar bars i restaurants. Els socialistes han advertit el govern del despropòsit de les seves disputes internes entorn de la desescalada, i de la injustícia de castigar un sector que ja havia adoptat les mesures de seguretat necessàries per a evitar aquesta situació. ", "a3": "La proposició presentada per Josep Bou, del grup municipal del PP, per a reobrir immediatament el sector de la restauració a Barcelona s'ha aprovat. Tots els partits han votat excepte ERC i Barcelona en Comú, que s'hi han abstingut. Bou ha considerat que el segon tancament del sector no era necessari, ja que és un sector molt afectat per la pandèmia." }, "extractive": { "a1": "\"El sector de la restauració ha fet la feina i l'Ajuntament també, amb una despesa de 15 milions d'euros per a ampliar les terrasses\" i permetre que en circumstàncies com les actuals no s'hagués de tancar, ha recordat.\nPer la seva banda, el primer tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament, Jaume Collboni, ha qualificat la decisió de la Generalitat de \"poc transparent\" i ha titllat les desavinences al sí del Govern que han aflorat els darrers dies a l'entorn del pla de desescalada de \"despropòsit\".\nTambé ha afirmat que l'Ajuntament no ha fet \"mai\" crítica pública de les decisions que pren el Govern entorn de la pandèmia, però ha etzibat que avui \"s'ha creuat una línia vermella\".\nEn el seu torn de paraula, el primer tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament ha lamentat que en el dia d'avui \"s'ha tocat fons\", en referència a les filtracions sobre el pla de desescalada que el Govern ha d'aprovar divendres i a les picabaralles entre ERC i JxCat que ha causat aquest fet.", "a2": "La Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una proposició presentada pel grup municipal del PP que insta a la reobertura immediata del sector de la restauració. \n\"El sector de la restauració ha fet la feina i l'Ajuntament també, amb una despesa de 15 milions d'euros per a ampliar les terrasses\" i permetre que en circumstàncies com les actuals no s'hagués de tancar, ha recordat.\nEn el seu torn de paraula, el primer tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament ha lamentat que en el dia d'avui \"s'ha tocat fons\", en referència a les filtracions sobre el pla de desescalada que el Govern ha d'aprovar divendres i a les picabaralles entre ERC i JxCat que ha causat aquest fet. \nTambé ha afirmat que l'Ajuntament no ha fet \"mai\" crítica pública de les decisions que pren el Govern entorn de la pandèmia, però ha etzibat que avui \"s'ha creuat una línia vermella\".", "a3": "La Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una proposició presentada pel grup municipal del PP que insta a la reobertura immediata del sector de la restauració.\nLa iniciativa ha comptat amb els vots de tots els partits excepte ERC i Barcelona en Comú, que s'hi han abstingut.\nPer la seva banda, el primer tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament, Jaume Collboni, ha qualificat la decisió de la Generalitat de \"poc transparent\" i ha titllat les desavinences al sí del Govern que han aflorat els darrers dies a l'entorn del pla de desescalada de \"despropòsit\".\nEn el seu torn de paraula, el primer tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament ha lamentat que en el dia d'avui \"s'ha tocat fons\", en referència a les filtracions sobre el pla de desescalada que el Govern ha d'aprovar divendres i a les picabaralles entre ERC i JxCat que ha causat aquest fet." }, "extreme": { "a1": "La restauració a Barcelona vol tornar a obrir, però es troba amb desavinences dins de la corporació municipal.", "a2": "Indignació dels barcelonins amb la Generalitat per la seva gestió del pla de desescalada i pel tancament de la restauració.", "a3": "Aprovada la proposició presentada pel PP per a reobrir de manera immediata el sector de la restauració a Barcelona." } }
2,977
Albiol demana a Mas i Puigdemont que "deixin de fer mal" a Catalunya: "Si tenen alternativa al procés, que la presentin"
El PPC fixa el seu 14è congrés pel cap de setmana del 25 i 26 de març i José Luis Ayllón en coordinarà la ponència política
El coordinador general del PPC, Xavier Garcia Albiol, ha demanat a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i a l'actual president, Carles Puigdemont, que "deixin de fer mal" a Catalunya i plantegin un 'pla B' a la independència. "Que deixin de fracturar i si tenen alternativa, com diuen, que la presentin. Per què porten cinc anys dividint i creant tensió a la societat catalana? Per què han provocat tant de dolor?", s'ha preguntat en veu alta Albiol en la seva intervenció davant el comitè executiu del Partit Popular Català. "La situació actual posa en perill els drets i les llibertats dels catalans, aquesta és la batalla més important", ha continuat el coordinador general del PPC, que ha fixat el seu 14è congrés pel cap de setmana del 25 i 26 de març. El conclave servirà perquè Albiol assumeixi el poder de la formació en substitució d'Alícia Sánchez-Camacho. Estarà presidit per la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, i el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, en coordinarà la ponència política. El 14è Congrés del PPC se celebrarà a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) amb un total de 1.076 compromissaris, 181 nats i 895 que seran escollits per assemblees amb la distribució següent: Barcelona (641), Tarragona (115), Lleida (79), Girona (48) i Noves Generacions (12). El termini per presentar les candidatures a la presidència del partit serà del 19 al 28 de febrer. Els precandidats es proclamaran el proper 1 de març. El portaveu adjunt del PPC al Parlament de Catalunya, Santi Rodríguez, s'encarregarà de la ponència de reglament i projecte per a les persones, mentre que el president del grup municipal popular a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, presentarà un comunicat sobre "Barcelona i els populismes". "No hi ha cap altra formació política a Catalunya capaç de donar veu a tots els militants", s'ha vanagloriat Albiol, que els ha animat a participar en el procés congressual de finals de març per així "afermar" el partit. "Som la veu de tots aquells que el govern independentista català vol silenciar. Posarem la política en el lloc on es mereix", ha manifestat el coordinador general del PPC, que ha volgut deixar clar que "mentre governi el PP ningú aconseguirà trencar Espanya". "No tinc cap dubte que la concòrdia i la sensatesa s'acabaran imposant, però no ens enganyem, serà un any dur. Estem immersos en una batalla per Catalunya i per Espanya", ha recalcat Albiol, que ha posat d'exemple el cas de l'exjutge Santiago Vidal. "No és una persona il·luminada, és molt significatiu i greu el que va confessar", ha valorat el coordinador general del PPC. Per la seva banda, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha volgut acomiadar-se de la seva tasca al capdavant de la formació reivindicant el seu paper contra el sobiranisme. "Ens volien marginats, però s'han trobat un PPC fort que ha plantat cara a l'independentisme", ha volgut posar de relleu Sánchez-Camacho. "Hem plantat cara als que han volgut imposar la intolerància i el separatisme. Som el partit de la llibertat, la pluralitat i la unitat d'Espanya", ha afegit l'encara presidenta del PPC, que serà rellevada en el proper 14è Congrés del PPC durant l'últim cap de setmana de març. "Finalitzo una etapa com a presidenta, però no com a militant, seguiré treballant sempre per aquest partit", ha avançat Sánchez-Camacho, que ha augurat l'inici d'una nova etapa per a la formació. "El paper del PPC serà clau", ha puntualitzat la presidenta del PPC. Crítiques al PSC: "No han entès el greu moment" "Hem trencat el silenci, la societat catalana ha de parlar més alt i fort, i no ho podem fer sols, ho hem de fer junts, volem viure en llibertat a Catalunya, Espanya i Europa", ha valorat Sánchez-Camacho, que no ha desaprofitat l'ocasió per criticar un PSC "que no ha entès el greu moment que vivim els catalans". "No ha entès que això no és una batalla entre esquerra i dreta, això és una batalla entre els que volem llibertat i concòrdia i el totalitarisme dels independentistes que volen aixecar un mur entre catalans", ha afirmat la presidenta del PPC. "Ara és el moment de la concòrdia, de la reconciliació. Hem de liderar junts una nova etapa basada en el seny", ha corroborat. "Alguns busquen el conflicte perquè saben que el procés secessionista ha fracassat però l'estat de dret no ho permetrà", ha conclòs Sánchez-Camacho.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El coordinador general del Partit Popular de Catalunya, Xavier Garcia Albiol, ha demanat a Mas i Puigdemont que deixin de fer mal a Catalunya i que demostrin si tenen cap alternativa al procès. Això ho fa en el marc del proper congrés del PPC en què José Luis Ayllón coordinarà la ponència política.", "a2": "Alícia Sánchez-Camacho ha reivindicat la defensa del PPC d’una Catalunya plural, en contra del totalitarisme independentista, alhora que ha lamentat la manca de visió dels socialistes i la seva poca col·laboració. Així mateix, el seu probable substitut al capdavant del partit ha instat la Generalitat a deixar de sembrar discòrdia i presentar polítiques per al conjunt de la societat.", "a3": "Xavier Garcia Albiol, davant el comitè executiu del Partit Popular Català, ha demanat a Mas i Puigdemont que \"deixin de fer mal\" i de \"dividir i crear tensió\" a la societat catalana. Albiol assumirà la presidència del PPC, substituint Alícia Sánchez-Camacho, durant el 14è Congrés del PPC, que s'ha fixat per a l'últim cap de setmana de març." }, "extractive": { "a1": "\"Som el partit de la llibertat, la pluralitat i la unitat d'Espanya\", ha afegit l'encara presidenta del PPC, que serà rellevada en el proper 14è Congrés del PPC durant l'últim cap de setmana de març.\n\"Hem trencat el silenci, la societat catalana ha de parlar més alt i fort, i no ho podem fer sols, ho hem de fer junts, volem viure en llibertat a Catalunya, Espanya i Europa\", ha valorat Sánchez-Camacho, que no ha desaprofitat l'ocasió per a criticar un PSC \"que no ha entès el greu moment que vivim els catalans\".\nPer la seva banda, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha volgut acomiadar-se de la seva tasca al capdavant de la formació reivindicant el seu paper contra el sobiranisme.\n\"La situació actual posa en perill els drets i les llibertats dels catalans, aquesta és la batalla més important\", ha continuat el coordinador general del PPC, que ha fixat el seu 14è congrés per al cap de setmana del 25 i 26 de març.", "a2": "El coordinador general del PPC, Xavier Garcia Albiol, ha demanat a l'ex president de la Generalitat Artur Mas i a l'actual president, Carles Puigdemont, que \"deixin de fer mal\" a Catalunya i plantegin un \"pla B\" a la independència.\nPer la seva banda, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha volgut acomiadar-se de la seva tasca al capdavant de la formació reivindicant el seu paper contra el sobiranisme.\n\"Som el partit de la llibertat, la pluralitat i la unitat d'Espanya\", ha afegit l'encara presidenta del PPC, que serà rellevada en el proper 14è Congrés del PPC durant l'últim cap de setmana de març.\n\"No ha entès que això no és una batalla entre esquerra i dreta, això és una batalla entre els que volem llibertat i concòrdia i el totalitarisme dels independentistes que volen aixecar un mur entre catalans\", ha afirmat la presidenta del PPC.", "a3": "\"Que deixin de fracturar, i si tenen alternativa, com diuen, que la presentin. Per què porten cinc anys dividint i creant tensió a la societat catalana? Per què han provocat tant de dolor?\", s'ha preguntat en veu alta Albiol en la seva intervenció davant el comitè executiu del Partit Popular Català.\n\"La situació actual posa en perill els drets i les llibertats dels catalans, aquesta és la batalla més important\", ha continuat el coordinador general del PPC, que ha fixat el seu 14è congrés per al cap de setmana del 25 i 26 de març.\nEl 14è Congrés del PPC se celebrarà a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) amb un total de 1.076 compromissaris, 181 nats i 895 que seran escollits per assemblees amb la distribució següent: Barcelona (641), Tarragona (115), Lleida (79), Girona (48) i Noves Generacions (12).\n\"Hem trencat el silenci, la societat catalana ha de parlar més alt i fort, i no ho podem fer sols, ho hem de fer junts, volem viure en llibertat a Catalunya, Espanya i Europa\", ha valorat Sánchez-Camacho, que no ha desaprofitat l'ocasió per a criticar un PSC \"que no ha entès el greu moment que vivim els catalans\"." }, "extreme": { "a1": "Xavier Garcia Albiol ha demanat que els responsables polítics del procés deixin de fer mal a Catalunya.", "a2": "Líders del PPC demanen seny a la Generalitat per a deixar de fracturar i infligir dolor a la societat catalana. ", "a3": "Xavier Garcia Albiol, coordinador general del PPC, demana a Mas i Puigdemont que deixin de \"dividir\" la societat catalana." } }
2,806
Torra torna a demanar la llibertat dels "presos polítics" i diu que fins que no siguin lliures "res no serà normal"
El president de la Generalitat ha tornat a reclamar la "suspensió immediata" del decret de fuga d'empreses durant una visita a l'hipermercat Esclat de Malla
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha reiterat aquest divendres durant una visita a l'hipermercat Esclat de Malla (Osona) la seva satisfacció per la decisió del tribunal alemany d'extradir Carles Puigdemont només pel delicte de malversació i no per rebel·lió. "Ara ens trobem que tant a Alemanya com a Escòcia, Bèlgica i Suïssa els nostres exiliats viuen en llibertat i, en canvi, ens trobem que a Catalunya per exactament els mateixos motius els nostres consellers, líders socials i la presidenta del Parlament continuen a la presó". "Exigim la seva llibertat immediata i, fins que hi hagi un sol pres polític al país, haurem de parlar dels presos polítics perquè fins que no siguin lliures res no serà normal a Catalunya", ha denunciat. D'altra banda, el president també ha demanat la "suspensió immediata" del decret de fuga d'empreses hores després de la presentació de la 'Memòria Econòmica de Catalunya 2017' Torra ha fet una visita aquest divendres a les instal·lacions que el Grup Bon Preu té a Osona i, en declaracions als mitjans de comunicació, ha tornat a celebrar la decisió que va fer pública aquest dijous el tribunal de Slesvig-Holstein. "A Alemanya es va fer justícia i es va jutjar que no hi havia delicte de rebel·lió", ha expressat Torra. Tal com ja ha fet aquest matí durant la presentació de la 'Memòria Econòmica de Catalunya 2017', Torra també ha criticat la "campanya interessada del govern de Madrid i d'alguns mitjans públics per voler presentar el procés d'independència de Catalunya i l'any 2017 com un any que hagués provocat grans catàstrofes econòmiques". En canvi, ha dit Torra, "les xifres demostren tot el contrari". Torra també ha volgut insistir en demanar la "suspensió immediata" del "decret de fuga d'empreses". Per ell, és "increïble que un país fomenti la deslocalització d'empreses". "Ara sabem que la deslocalització només va ser de les seus socials perquè les empreses continuen a Catalunya, però evidentment no podem permetre que aquest decret continuï ni un dia més", ha expressat. Inversió de 10 MEUR del Grup Bon Preu a Balenyà El president de la Generalitat, Quim Torra, ha visitat aquest divendres diferents instal·lacions del Grup Bon Preu a Osona. Primerament, Torra, acompanyat per la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha visitat les instal·lacions de l'hipermercat Esclat a Malla, on ha pogut conèixer de primera mà com funciona el punt de recollida de compra online. Aquesta setmana Bon Preu ha anunciat un acord amb Ocado, un dels operadors online d'alimentació més importants del món. Aquesta aliança, segons explica Bon Preu, permetrà renovar el web de compra online, es llançarà una aplicació mòbil, s'ampliaran els punts de recollida i es milloraran les condicions del servei online. A la tarda, Torra visitarà la nova infraestructura d'automatització ubicada al magatzem de productes refrigerats que el grup té a Balenyà. Bon Preu ha fet una inversió de 10 MEUR per millorar l'automatització i, segons explica l'empresa, el nou sistema permet fer una gestió més eficient de l'expedició de safates dels productes refrigerats. La nova infraestructura realitza de forma automàtica l'elaboració de la comanda en caixes amb diferents productes per a cada establiment i la preparació dels palet amb les diferents safates de productes. Actualment Bon Preu té una plantilla de 6.700 persones i en els darrers tres anys ha creat 1.600 llocs de treball nous. El grup disposa de 127 supermercats Bon Preu, 49 hipermercats Esclat, 44 benzineres EsclatOil i 11 punts de recollida. Sobre l'empresa, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha dit que es tracta d'una companya "puntera del país i clau per a la comarca d'Osona" i ha destacat que és una empresa que "genera riquesa i treball". En aquest sentit, el cap de l'executiu català ha assegurat que li agrada la "filosofia que té l'empresa d'ofertar els nostres productes, que no seran ni millors ni pitjors, però són els nostres i els hi hem de donar tot el valor del món". Segons ell, comercialitzar productes de proximitat "permet als nostres productors i comercialitzadors tenir l'oportunitat d'ofertar llocs de treball".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat un altra volta que el camí cap a la normalitat democràtica i política passa per alliberar els presos polítics. Durant una visita a l'hipermercat Esclat de Malla, el president també ha reclamat que es suspengui de forma immediata el decret de fuga d'empreses.", "a2": "Quim Torra ha aprofitat una resolució dels tribunals alemanys per a reclamar la llibertat dels presos polítics, també a Catalunya, i la derogació del decret que facilita la fuga d’empreses. Ho ha fet durant la visita a un hipermercat d’Osona, del qual ha valorat el seu compromís amb els productes de la terra i la riquesa que ofereix al poble.", "a3": "Quim Torra, president de la Generalitat, s'ha mostrat satisfet amb la decisió del tribunal alemany d'extradir Puigdemont només per malversació, i ha tornat a exigir la llibertat immediata per als companys que continuen a la presó a Catalunya. Torra també ha demanat que el decret de fuga d'empreses sigui suspès i ha qualificat d'increïble que aquest decret existeixi." }, "extractive": { "a1": "Torra ha fet una visita aquest divendres a les instal·lacions que el Grup Bon Preu té a Osona i, en declaracions als mitjans de comunicació, ha tornat a celebrar la decisió que va fer pública aquest dijous el tribunal de Slesvig-Holstein.\nEl president de la Generalitat, Quim Torra, ha visitat aquest divendres diferents instal·lacions del Grup Bon Preu a Osona.\nSobre l'empresa, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha dit que es tracta d'una companyia \"puntera del país i clau per a la comarca d'Osona\" i ha destacat que és una empresa que \"genera riquesa i treball\".\nEl president de la Generalitat, Quim Torra, ha reiterat aquest divendres durant una visita a l'hipermercat Esclat de Malla (Osona) la seva satisfacció per la decisió del tribunal alemany d'extradir Carles Puigdemont només pel delicte de malversació i no per rebel·lió.", "a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha reiterat aquest divendres durant una visita a l'hipermercat Esclat de Malla (Osona) la seva satisfacció per la decisió del tribunal alemany d'extradir Carles Puigdemont només pel delicte de malversació i no per rebel·lió.\n\"Exigim la seva llibertat immediata i, fins que hi hagi un sol pres polític al país, haurem de parlar dels presos polítics, perquè fins que no siguin lliures res no serà normal a Catalunya\", ha denunciat.\nTorra també ha volgut insistir en demanar la \"suspensió immediata\" del \"decret de fuga d'empreses\". \nEn aquest sentit, el cap de l'executiu català ha assegurat que li agrada la \"filosofia que té l'empresa d'ofertar els nostres productes, que no seran ni millors ni pitjors, però són els nostres i els hi hem de donar tot el valor del món\". ", "a3": "\"Ara ens trobem que tant a Alemanya com a Escòcia, Bèlgica i Suïssa els nostres exiliats viuen en llibertat i, en canvi, ens trobem que a Catalunya per exactament els mateixos motius els nostres consellers, líders socials i la presidenta del Parlament continuen a la presó\".\n\"Exigim la seva llibertat immediata i, fins que hi hagi un sol pres polític al país, haurem de parlar dels presos polítics, perquè fins que no siguin lliures res no serà normal a Catalunya\", ha denunciat.\nTal com ja ha fet aquest matí durant la presentació de la \"Memòria Econòmica de Catalunya 2017\", Torra també ha criticat la \"campanya interessada del govern de Madrid i d'alguns mitjans públics per voler presentar el procés d'independència de Catalunya i l'any 2017 com un any que hagués provocat grans catàstrofes econòmiques\".\nTorra també ha volgut insistir en demanar la \"suspensió immediata\" del \"decret de fuga d'empreses\"." }, "extreme": { "a1": "Segons Torra, la normalitat política només tornarà desprès de deixar en llibertat els actuals presos polítics.", "a2": "Torra exigeix l’alliberament dels presos i la fi de la fuga d’empreses per a un retorn a la normalitat de Catalunya.", "a3": "Quim Torra, satisfet amb la decisió d'extradir Puigdemont només pel delicte de malversació, exigeix la llibertat immediata dels presos polítics." } }
1,534
El PDECat portarà a la Fiscalia la gravació a Bonvehí i reclama a ERC que assumeixi «responsabilitats»
El número dos del PDECat demana aclarir qui són els autors de la gravació i la filtració de la conversa en què apuntava que el seu partit optaria per un "candidat autonomista" si el procés fracassava | Marta Pascal trasllada a Marta Rovira el "desànim" del partit i sol·licita a ERC que prengui "decisions" si dirigents republicans estan implicats en els "fets" | Els líders de la direcció del PDECat asseguren, però, que la polèmica "no afecta la unitat de Junts pel Sí ni el procés polític" que viu Catalunya
La cúpula del PDECat ha comparegut aquest divendres migdia per fixar la posició del partit arran de la polèmica per la gravació d'un dinar del coordinador d'organització de la formació, David Bonvehí, en el qual el dirigent nacionalista afirmava davant d'altres quadres del partit que, si "el procés acaba malament", el PDECat hauria de trobar un "candidat autonomista". Acompanyat per la coordinadora general, Marta Pascal, Bonvehí ha anunciat que portarà el cas a la Fiscalia, i ha demanat aclarir quins són els autors de la gravació i la filtració de la conversa, publicada per Catalunya Plural. Portaveus del PDECat havien apuntat dijous a la nit la sospita que els autors de la gravació fossin dos dirigents d'ERC del Bages, Mireia Estefanell i Pere Culell. El número dos del PDECat, que compta amb el suport de Carles Puigdemont i Artur Mas -tot i que cap dels dos ha fet un pronunciament públic-, ha explicat que la seva "obligació" com a coordinador d'organització del partit és preveure "tots els escenaris que hi pot haver a Catalunya" i que, per aquest motiu, va exposar davant de dirigents de la seva formació l'opció de buscar un "candidat autonomista" si el procés embarrancava. En qualsevol cas, Bonvehí ha expressat que ell és "independentista" i que sempre ha defensat "les mateixes idees". El número dos del PDECat ha lamentat la "indefensió" per la difusió d'una conversa sense el seu consentiment i ha expressat que "la independència no es guanya així", en referència a pràctiques que puguin "intimidar" dirigents polítics. Tanmateix, ha assegurat que "el procés anirà endavant". En cap moment de la seva intervenció ha citat ERC. Pascal ha ratificat el mateix missatge que Bonvehí, però sí que s'ha referit als republicans. Ha demanat a ERC que assumeixi "responsabilitats" i prengui "decisions" si es demostra que dirigents del partit d'Oriol Junqueras són els responsables de la gravació al seu company de partit. La coordinadora general del PDECat ha afirmat que l'enregistrament i filtració de la conversa de Bonvehí és un fet "greu" i un "despropòsit". Per això, aquest divendres ha conversat amb Marta Rovira, secretària general d'ERC i diputada de Junts pel Sí, a qui ha traslladat el "desànim" de la seva formació. Pascal ha puntualitzat, però, que la polèmica "no afecta la unitat de Junts pel Sí ni el procés polític" que viu Catalunya. Pascal sí que ha volgut referir-se a les últims declaracions del portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, en les quals el republicà acusava el PDECat d'estar "més pendent del partit que del país". La coordinadora de la formació nacionalista ha considerat que són un "despropòsit absolut" i ha qualificat les paraules de Sabrià de "sobreres". Sospita del PDECat, rebuig d'ERC La relació entre el PDECat i ERC viu, doncs, moments de màxima tensió. La gravació del dinar David Bonvehí pot fer encara més gran la ferida entre les forces independentistes que integren el Govern. Portaveus del PDECat van apuntar aquest dijous a la nit a NacióDigital que sospiten que els autors de la gravació puguin ser dirigents d'ERC, com havia avançat La Vanguardia. De fet, en l'àudio de la conversa -difosa per Catalunya Plural- es poden escoltar veus de dos representants de la formació republicana al Bages que eren al mateix restaurant que Bonvehí. En l'enregistrament de la conversa de Bonvehí s'hi intercalen frases, presumptament entre Estefanell i Culell, amb referències al número dos del PDECat. Estefanell pregunta a Culell "si ja l'ha passat al partit [l'àudio]". Culell qüestiona si ho ha de fer directament a Oriol Junqueras, líder d'ERC, i Estefanell li recorda que el missatge cal enviar-lo "al partit i al Junqui". Consultats per NacióDigital, portaveus d'ERC rebutgen la polèmica, eviten respondre a les sospites formulades pel PDECat i reclamen que "el soroll no distregui els partits de fer el referèndum". En un comunicat fet públic aquest divendres al migdia, els republicans han afirmat que no tenen "cap tipus de relació" amb el cas Bonvehí. Del cas Bonvehí també n'ha parlat el portaveu republicà al Congrés, Joan Tardà, que ha assegurat a Catalunya Ràdio que ERC "no té res a veure ni amb la gravació ni amb la filtració" de la conversa. Tardà ha dit que seria "absurd" filtrar una gravació "on surten les veus de dos militants d'ERC", en al·lusió a la portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Manresa, Mireia Estefanell, i l'excandidat dels republicans a la capital de Bages, Pere Culell, de qui ha dit que sembla reconèixer les veus. Per això, ha fet una crida a no seguir el "joc dels disbarats" i ha qualificat la polèmica d'"estèril". El cas Bonvehí es produeix la mateixa setmana que han transcendit les tibantors entre els partits que integren el Govern en relació als treballs per preparar el referèndum. El procés viu els dies de més desconfiança entre les forces que han de fer possible la votació.
[ "pdecat" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Arran de la polèmica per la gravació d'un dinar del coordinador d'organització de la formació, David Bonvehí, la cúpula del PDECat vol portar a la fiscalia aquestes gravacions i reclama a ERC que assumeixi responsabilitats i prengui mesures. Tanmateix, el líders de la formació asseguren que aquesta polèmica no afectarà el procés independentista. ", "a2": "El PDECat ha acusat ERC d’haver filtrat una gravació en què l’independentisme de la formació i del seu coordinador queda en entredit. Així, la cúpula del partit ha demanat al seu soci de govern que depuri responsabilitats. Els republicans, però, han negat els fets i no sembla que l’anomenat cas Bonvehí pugui acabar afectant els plans de Junts pel Sí. ", "a3": "David Bonvehí, número dos del PDECat, anuncia que portarà a la Fiscalia el cas de la gravació i filtració de la seva conversa a un dinar, on afirmava que el partit hauria de trobar un \"candidat autonomista\" si el procés no funcionava. Bonheví ha expressat el seu suport a la independència i no ha citat ERC, els principals sospitats." }, "extractive": { "a1": "La cúpula del PDECat ha comparegut aquest divendres migdia per a fixar la posició del partit arran de la polèmica per la gravació d'un dinar del coordinador d'organització de la formació, David Bonvehí, en el qual el dirigent nacionalista afirmava davant d'altres quadres del partit que, si \"el procés acaba malament\", el PDECat hauria de trobar un \"candidat autonomista\".\nEl número dos del PDECat, que compta amb el suport de Carles Puigdemont i Artur Mas —tot i que cap dels dos ha fet un pronunciament públic—, ha explicat que la seva \"obligació\" com a coordinador d'organització del partit és preveure \"tots els escenaris que hi pot haver a Catalunya\" i que, per aquest motiu, va exposar davant de dirigents de la seva formació l'opció de buscar un \"candidat autonomista\" si el procés embarrancava.\nAcompanyat per la coordinadora general, Marta Pascal, Bonvehí ha anunciat que portarà el cas a la Fiscalia, i ha demanat aclarir quins són els autors de la gravació i la filtració de la conversa, publicada per Catalunya Plural.\nLa coordinadora general del PDECat ha afirmat que l'enregistrament i filtració de la conversa de Bonvehí és un fet \"greu\" i un \"despropòsit\".", "a2": "La cúpula del PDECat ha comparegut aquest divendres migdia per a fixar la posició del partit arran de la polèmica per la gravació d'un dinar del coordinador d'organització de la formació, David Bonvehí, en el qual el dirigent nacionalista afirmava davant d'altres quadres del partit que, si \"el procés acaba malament\", el PDECat hauria de trobar un \"candidat autonomista\". \nHa demanat a ERC que assumeixi \"responsabilitats\" i prengui \"decisions\" si es demostra que dirigents del partit d'Oriol Junqueras són els responsables de la gravació al seu company de partit. \nPascal ha puntualitzat, però, que la polèmica \"no afecta la unitat de Junts pel Sí ni el procés polític\" que viu Catalunya. \nDel cas Bonvehí, també n'ha parlat el portaveu republicà al Congrés, Joan Tardà, que ha assegurat a Catalunya Ràdio que ERC \"no té res a veure ni amb la gravació ni amb la filtració\" de la conversa.", "a3": "La cúpula del PDECat ha comparegut aquest divendres migdia per a fixar la posició del partit arran de la polèmica per la gravació d'un dinar del coordinador d'organització de la formació, David Bonvehí, en el qual el dirigent nacionalista afirmava davant d'altres quadres del partit que, si \"el procés acaba malament\", el PDECat hauria de trobar un \"candidat autonomista\".\nAcompanyat per la coordinadora general, Marta Pascal, Bonvehí ha anunciat que portarà el cas a la Fiscalia, i ha demanat aclarir quins són els autors de la gravació i la filtració de la conversa, publicada per Catalunya Plural.\nEl número dos del PDECat, que compta amb el suport de Carles Puigdemont i Artur Mas —tot i que cap dels dos ha fet un pronunciament públic—, ha explicat que la seva \"obligació\" com a coordinador d'organització del partit és preveure \"tots els escenaris que hi pot haver a Catalunya\" i que, per aquest motiu, va exposar davant de dirigents de la seva formació l'opció de buscar un \"candidat autonomista\" si el procés embarrancava.\nLa coordinadora general del PDECat ha afirmat que l'enregistrament i filtració de la conversa de Bonvehí és un fet \"greu\" i un \"despropòsit\"." }, "extreme": { "a1": "La cúpula del PDECat portarà a la Fiscalia la gravació d'un dinar del coordinador d'organització de la formació.", "a2": "El PDECat assegura que el cas Bonvehí no interferirà en el procés independentista, però denunciaran els fets a la fiscalia.", "a3": "David Bonvehí anuncia que portarà el cas de la gravació i filtració d'una conversa seva a la Fiscalia." } }
1,759
Les dones alcen la veu al Parlament per impulsar una agenda feminista
Diputades i membres d'entitats impulsen una declaració amb propostes per canviar el paradigma patriarcal i demanen als responsables polítics que la facin realitat amb reformes legals i pressupost
Els 135 escons ocupats per dones alçant la mà. Fotografia inèdita la d'aquest dilluns 1 de juliol al Parlament de Catalunya. La institució s'ha conjurat per impulsar una agenda per la igualtat i drets de les dones en una sessió en la qual diputades i representants de la societat civil han alçat la veu a l'hemicicle. El resultat ha estat l'aprovació d'una declaració conjunta i transversal i amb vocació d'anar més enllà del terreny simbòlic. Reivindiquen estar en el rovell de la presa de decisions, polítiques amb segell feminista i dotació pressupostària per fer-les realitat. Canviar el paradigma patriarcal i seguir avançant cap al repte de la igualtat és l'objectiu de fons d'aquesta iniciativa que pretén ser un punt de partida perquè se sostingui en el temps i que s'ha basat en el mínim comú denominador de tots els grups que formen part de la cambra deixant de banda les divergències polítiques. El combat contra la xacra de la violència masclista en totes les seves dimensions i les agressions sexuals són dos dels principals cavalls de batalla. "Avui, el Parlament és nostre", ha proclamat la presidenta del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), Núria Balada, a l'inici de la sessió. L'objectiu, ha afegit la vicepresidenta de l'entitat, Montse Pineda, és fer del patriarcat una paraula del passat. "Companyes, ja som aquí. Mireu-nos bé perquè no pensem marxar. Estem aquí per quedar-nos i avançar", ha sentenciat des del faristol en una arrencada marcada per l'emotivitat. A la sessió s'ha parlat de patriarcat, d'estereotips, de sostres de vidre que no s'han trencat i d'aplicar mesures estructurals enlloc de pedaços. "Les divergències no han fet trencat els consensos" Hi ha hagut avenços, recullen, però encara queden molts reptes i, sobretot, riscos de retrocés que cal combatre. La declaració recull una bateria de compromisos que reclamen que estiguin presents a totes les institucions acompanyats dels recursos suficients via pressupost perquè puguin ser una realitat. El text s'ha treballat durant mesos amb representants de diputades de tots els grups parlamentaris i de les entitats amb tres eleccions de pel mig. "Les divergències no han fet trencat els consensos", han celebrat. La radiografia de la desigualtat i el pla d'acció El document consensuat fa una radiografia de les mancances en matèria d'igualtat i recull una bateria de propostes que van des del reconeixement legal de la violència institucional, l'atenció dels infants víctimes de violència masclista i garantir els drets de les dones víctimes de tràfic per a l'explotació sexual amb mesures específiques, a l'augment dels recursos en atenció sanitària a les dones. També el combat contra la bretxa salarial i garantir la paritat en els òrgans de presa de decisions en l'àmbit laboral, així com garantir la paritat a les institucions i a les organitzacions polítiques i sindicals. La declaració transversal s'ha basat en el mínim comú denominador de tots els grups, però la sessió no ha estat exempta de les divergències polítiques en matèria feminista i pel que fa al conflicte entre Catalunya i Espanya. Les representants de Junts per Catalunya (Anna Geli), ERC (Jenn Díaz) i CUP (Natàlia Sánchez) han reivindicat les dirigents empresonades o a l'exili, mentre que la diputada Noemí de la Calle, de Ciutadans, ha demanat solidaritat amb la secretària judicial que el 20 de setembre del 2017 va ser "assetjada pels colpistes". Les discrepàncies entre els grups s'han vist reflectides en la reivindicació de les preses per part de les formacions independentistes versus l'acusació de "colpistes" que ha fet Ciutadans La diputada de la CUP i Susanna Segovia, dels comuns, han clamat contra el "capitalisme patriarcal", mentre que la representant del partit taronja ha carregat contra els moviments que busquen que les dones passin d'estar "sota la tutela dels homes a la tutela d'altres dones". Malgrat les diferències exhibides, però, el clima a l'hemicicle ha estat el de respecte a les divergències per primar els elements comuns. Tot i això, tenint present que l'objectiu del Parlament és que la declaració aprovada es traslladi a un ple monogràfic amb validesa legal, les declaracions de les diputades són l'avantsala d'unes discrepàncies que afloraran en el futur debat parlamentari. Aquest dilluns, però, s'ha posat per davant el consens. Jenn Díaz ho ha resumit amb el següent clam: "Les dones volem capgirar-ho tot i ho aconseguirem".
[ "moviment feminista" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El Parlament de Catalunya es conjura avui per a impulsar una agenda per la igualtat i drets de les dones. Les 135 dones que ocupen els seus respectius escons impulsen una declaració amb propostes per a canviar el paradigma patriarcal i demanen als responsables polítics que la facin realitat amb reformes legals.", "a2": "Diputades i representants civils reclamen al Parlament una agenda feminista per a lluitar per la igualtat i els drets de les dones en tots els àmbits de la societat. Després d’analitzar les mancances i els sostres de vidre que encara existeixen, han proposat mesures per a acabar amb les violències masclistes. Malgrat alguna picabaralla política, l’acte ha sigut una mostra d’unitat.", "a3": "Les dones han alçat la veu, impulsant una agenda per la igualtat al Parlament. La proposta pretén que les dones tinguin una major presa de decisions, puguin fer polítiques de tipus feministes i disposin del pressupost necessari per fer-ho. L'objectiu principal és que hi hagi igualtat i que sigui sostenible en el temps." }, "extractive": { "a1": "La declaració transversal s'ha basat en el mínim comú denominador de tots els grups, però la sessió no ha estat exempta de les divergències polítiques en matèria feminista i pel que fa al conflicte entre Catalunya i Espanya.\nCanviar el paradigma patriarcal i seguir avançant cap al repte de la igualtat és l'objectiu de fons d'aquesta iniciativa que pretén ser un punt de partida perquè se sostingui en el temps i que s'ha basat en el mínim comú denominador de tots els grups que formen part de la cambra deixant de banda les divergències polítiques.\nLa institució s'ha conjurat per a impulsar una agenda per la igualtat i drets de les dones en una sessió en la qual diputades i representants de la societat civil han alçat la veu a l'hemicicle.\nEl document consensuat fa una radiografia de les mancances en matèria d'igualtat i recull una bateria de propostes que van des del reconeixement legal de la violència institucional, l'atenció dels infants víctimes de violència masclista i garantir els drets de les dones víctimes de tràfic per a l'explotació sexual amb mesures específiques, a l'augment dels recursos en atenció sanitària a les dones.", "a2": "La institució s'ha conjurat per a impulsar una agenda per la igualtat i drets de les dones en una sessió en la qual diputades i representants de la societat civil han alçat la veu a l'hemicicle. \nEl document consensuat fa una radiografia de les mancances en matèria d'igualtat i recull una bateria de propostes que van des del reconeixement legal de la violència institucional, l'atenció dels infants víctimes de violència masclista i garantir els drets de les dones víctimes de tràfic per a l'explotació sexual amb mesures específiques, a l'augment dels recursos en atenció sanitària a les dones. \nTambé el combat contra la bretxa salarial i garantir la paritat en els òrgans de presa de decisions en l'àmbit laboral, així com garantir la paritat a les institucions i a les organitzacions polítiques i sindicals. \nMalgrat les diferències exhibides, però, el clima a l'hemicicle ha estat el de respecte a les divergències per a primar els elements comuns. ", "a3": "La institució s'ha conjurat per a impulsar una agenda per la igualtat i drets de les dones en una sessió en la qual diputades i representants de la societat civil han alçat la veu a l'hemicicle.\nEl resultat ha estat l'aprovació d'una declaració conjunta i transversal i amb vocació d'anar més enllà del terreny simbòlic.\nReivindiquen estar en el rovell de la presa de decisions, polítiques amb segell feminista i dotació pressupostària per a fer-les realitat.\nCanviar el paradigma patriarcal i seguir avançant cap al repte de la igualtat és l'objectiu de fons d'aquesta iniciativa que pretén ser un punt de partida perquè se sostingui en el temps i que s'ha basat en el mínim comú denominador de tots els grups que formen part de la cambra deixant de banda les divergències polítiques." }, "extreme": { "a1": "Les dones del Parlament han fet servir el seus 135 escons per a reclamar mesures per a canviar el paradigma patriarcal.", "a2": "Clam feminista al Parlament a favor de la implementació de polítiques paritàries que capgirin el model patriarcal actual.", "a3": "Les dones aproven una declaració conjunta per a impulsar una agenda per la igualtat i tenir més presència política." } }
81
L’amistat perillosa entre Donald Trump i Vladimir Putin
La relació entre el president rus i el candidat republicà va començar sent un intercanvi d'elogis, però avui alimenta la sospita que el Kremlin hagi ajudat la campanya de Trump amb atacs informàtics contra Clinton
A mesura que s’acosten les eleccions als Estats Units són molts els mitjans que s’han fet ressò d’un fenomen particular que contradiu la dinàmica històrica de la geopolítica internacional: una estranya relació d’admiració entre el candidat republicà Donald Trump i el president rus Vladimir Putin. Com demostra aquest vídeo de la NBC News, fa anys que Trump deixa anar declaracions contradictòries sobre l’existència d’una possible amistat amb l’inquilí del Kremlin: Les floretes Tot i que Rússia ha negat la relació en múltiples ocasions, el candidat republicà no s’ha estat d’elogiar Putin i d’insinuar que podrien arribar a ser bons amics. El març del 2014 es preguntava en un piulet: ‘Creieu que Putin anirà a la desfilada de Miss Univers al novembre a Moscou? I, si és així, es convertirà en el meu nou millor amic?’ L’estiu passat va insistir-hi –’crec que ens cauríem molt bé’– tot afirmant que la seva presència a la Casa Blanca era necessària perquè la relació amb Rússia deixés de ser ‘increïblement dolenta’. Una de les històries preferides de Trump és la que explica que la seva amistat amb Putin va forjar-se quan van trobar-se al programa de televisió 60 Minuts, de la NBC: ‘El vaig conèixer molt perquè vam estar junts a 60 Minuts, vam ser companys i vam estar molt bé aquella nit’. La resposta de Putin a tot plegat no confirma la relació personal amb el líder republicà, però tampoc no en rebutja l’acostament: ‘És un home brillant i talentós; un líder absolut’, va declarar al desembre. Rússia i Trump: força i diners Trump és un home ‘vulnerable a l’adulació’, un personatge amb ‘una autoestima que ultrapassa les seves capacitats intel·lectuals’, assegura. Trump considera Obama ‘un organitzador de la comunitat’ que no té res a fer amb un ‘ex-KGB’ com Vladimir Putin que, diu, el converteix en carn picada: ‘és més fort que el nostre líder’. Això ho aprofita per presentar Clinton com la continuadora d’una tendència que col·loca els Estats Units al costat dèbil de la relació: ‘No crec que ell tingui cap respecte per Clinton. Crec que em respecta a mi’. No solament comparteixen una popularitat ben alta entre els seus seguidors o la facilitat per etzibar declaracions polèmiques. Tots dos menyspreen el paper de l’OTAN, neguen la importància del canvi climàtic i defensen l’ús de la violència per a resoldre els conflictes internacionals. Ara, segons Foer la relació de Trump amb Rússia va més enllà del món polític. Ell és un home de negocis i durant la seva vida sovint a trobat en Rússia un país aliat. El 2004, per exemple, Trump es trobava en bancarrota, era el ‘Rei del Deute’ i necessitava uns crèdits que els bancs nord-americans no estaven disposats a concedir-li. Aleshores va recórrer a companys de viatge tant estrafolaris com l’ex-cap d’estat libi Moammar al-Gaddafi però, finalment, els diners li van acabar arribant de Rússia. La relliscada de Trump La relació no ha estat exempta d’entrebancs. Fa mesos un vídeo de campanya de l’equip de Trump no va agradar gens a Putin. Curiosament, en aquesta llista i just abans de la imatge amenaçadora d’un terrorista del Daesh, hi figurava Vladimir Putin, concretament l’escena del líder rus en ple combat de judo: Segons que va informar el Washington Post aleshores, el portaveu del govern rus Dimitri Peskov va assegurar que avaluarien aquesta ‘negativitat’. Una ajuda durant la campanya? Aleshores una filtració de WikiLeaks va causar la dimissió de la presidenta del Consell Nacional Demòcrata, Debbie Wasserman Schultz. A hores d’ara encara no han pogut comprovar qui va robar la informació, però unes quantes agències d’intel·ligència nord-americanes estan ‘força segures’ que va ser Rússia. Han estudiat les metadades dels atacs informàtics i sospiten de dues agències russes que durant l’any passat ja van actuar en operacions contra la Casa Blanca, el Departament d’Estat i l’Estat Major dels Estats Units.
[ "món", "amèrica" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La relació entre Donald Trump i el president de Rússia Vladimir Putin copsa els titulars dels mitjans de comunicació del país americà. Es sospita que la relació entre tots dos polítics vagi més enllà d'elogis i que Putin hagi ajudat la campanya de Donald Trump amb atacs informàtics dirigits a Clinton.", "a2": "Ara sembla que Trump vol jugar amb la relació que podria existir entre els Estats Units i Rússia si ell fos president. Fa temps que deixa caure la bona sintonia que té amb Putin, mentre subratlla la inferioritat d’Obama. El Kremlin, malgrat que nega l’amistat amb l’enemic històric, elogia les capacitats del republicà. I tot enmig d’una suposada ingerència russa...", "a3": "No se sap amb certesa quin tipus de relació tenen Donald Trump i Vladimir Putin. Alguns mitjans de comunicació han destacat que existeix una admiració entre ells, però des de Rússia han negat la relació en més d'una ocasió. Tots dos tenen en comú que menyspreen l'OTAN i no li donen importància al canvi climàtic, entre d'altres." }, "extractive": { "a1": "Trump considera Obama \"un organitzador de la comunitat\" que no té res a fer amb un ex KGB com Vladimir Putin que diu, el converteix en carn picada: \"És més fort que el nostre líder\".\nLa resposta de Putin a tot plegat no confirma la relació personal amb el líder republicà, però tampoc no en rebutja l’acostament: \"És un home brillant i talentós; un líder absolut\", va declarar al desembre.\nA mesura que s’acosten les eleccions als Estats Units, són molts els mitjans que s’han fet ressò d’un fenomen particular que contradiu la dinàmica històrica de la geopolítica internacional: una estranya relació d’admiració entre el candidat republicà Donald Trump i el president rus Vladimir Putin.\nFa mesos un vídeo de campanya de l’equip de Trump no va agradar gens a Putin.", "a2": "A mesura que s’acosten les eleccions als Estats Units són molts els mitjans que s’han fet ressò d’un fenomen particular que contradiu la dinàmica històrica de la geopolítica internacional: una estranya relació d’admiració entre el candidat republicà Donald Trump i el president rus Vladimir Putin. \nTot i que Rússia ha negat la relació en múltiples ocasions, el candidat republicà no s’ha estat d’elogiar Putin i d’insinuar que podrien arribar a ser bons amics.\nTrump considera Obama \"un organitzador de la comunitat\" que no té res a fer amb un ex KGB com Vladimir Putin que diu, el converteix en carn picada: \"És més fort que el nostre líder\". \nHan estudiat les metadades dels atacs informàtics i sospiten de dues agències russes que durant l’any passat ja van actuar en operacions contra la Casa Blanca, el Departament d’Estat i l’Estat Major dels Estats Units.", "a3": "A mesura que s’acosten les eleccions als Estats Units, són molts els mitjans que s’han fet ressò d’un fenomen particular que contradiu la dinàmica històrica de la geopolítica internacional: una estranya relació d’admiració entre el candidat republicà Donald Trump i el president rus Vladimir Putin.\nTot i que Rússia ha negat la relació en múltiples ocasions, el candidat republicà no s’ha estat d’elogiar Putin i d’insinuar que podrien arribar a ser bons amics.\nTrump considera Obama \"un organitzador de la comunitat\" que no té res a fer amb un ex KGB com Vladimir Putin que diu, el converteix en carn picada: \"És més fort que el nostre líder\".\nTots dos menyspreen el paper de l’OTAN, neguen la importància del canvi climàtic i defensen l’ús de la violència per a resoldre els conflictes internacionals." }, "extreme": { "a1": "Els mitjans dels Estats Units es fan ressò d'una estreta relació entre els governants Trump i Putin.", "a2": "L’estrany fenomen de la possible amistat entre Trump i Putin agita l’escena política dels Estats Units abans de les eleccions.", "a3": "La relació entre Donald Trump i Vladimir Putin no està clara, però semblen tenir moltes coses en comú." } }
1,830
El Bicing canvia de mans i tindrà un nou model de bicicleta
Clear Channel no repetirà en la gestió del servei públic de bicis de Barcelona, que assumirà la UTE formada per Cespa i PBSC
El Bicing canviarà de mans, i això implicarà canvis en el servei i unes noves bicicletes, un dels punts febles que tenia fins ara el servei de bicicletes públiques de Barcelona. La Comissió del Plenari de l'Ajuntament ha aprovat aquest dimarts adjudicar-lo per als pròxims 10 anys a la unió temporal d'empreses (UTE) Pedalem Barcelona, formada per Cespa i PBSC. Tot i això, els canvis no seran immediats, i segurament es materialitzaran durant el 2018, ja que, entre altres, caldrà fabricar les noves bicicletes. Mentrestant Clear Channel pot continuar prestant el servei fins al març del 2019. L'adjudicació d'aquest servei de bike sharing ha obtingut els vots favorables de Bcomú, el Grup Demòcrata –la marca del PDECat a l'Ajuntament-, PSC, ERC i Cs, i en contra del PP i la CUP. Suposa un import total de 162,9 milions d'euros (IVA inclòs) i permetrà que el Bicing funcioni les 24 hores tot l'any, hi hagi 6.000 bicis convencionals i 1.000 elèctriques i 519 estacions mixtes elèctric-convencionals. El setembre l'Ajuntament va obrir el concurs, en el qual es van presentar sis UTEs, entre les quals es trobava Clear Channel, que gestiona el servei actualment, i Cepsa-PBSC va obtenir la millor puntuació global en el conjunt de la valoració tècnica i econòmica. La millor nota l'ha obtingut en els criteris de funcionalitat de les bicicletes, la proposta d'organització i la de manteniment del servei i en els criteris mediambientals La UTE vencedora, que en alguns aspectes ha tingut altres empreses amb la mateixa puntuació, també ha fet la millor oferta econòmica. La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, ha destacat l'experiència dels nous gestors, especialment de PBSC, en serveis de bicis compartides en ciutats com Washington, Toronto i Londres. En la seva opinió, la UTE és "garantia de solvència". Sònia Recasens (Grup Demòcrata) ha afirmat que aquesta és una de les contractacions més importants del mandat, ja que creu que la ciutadania té molta sensibilitat amb aquest servei, i ha celebrat que "el prestigi del Bicing ha suposat atreure a les millors empreses". El regidor de Cs Santiago Alonso ha defensat que l'empresa adjudicatària és "tècnicament solvent" i ha expressat la necessitat de seguir impulsant l'ús de la bicicleta a Barcelona, encara que ha avisat que el seu grup serà exigent amb el compliment de les condicions que estableix el contracte. Subrogació dels treballadors La republicana Trini Capdevila ha assenyalat que els criteris d'adjudicació "han estat correctes", ha aplaudit que s'hagi pogut subrogar al personal treballador i que hi hagi un augment el nombre d'estacions i de bicis disponibles, ja que creu que permetrà que el Bicing arribi a més zones de la ciutat. El socialista Daniel Mòdol ha manifestat que el nou servei ha de comportar la millora del servei actual i que aprofundirà l'ús de la bicicleta a Barcelona, encara que ha alertat del dèficit que té aquest servei i que "la ciutat no pot permetre's incrementar el dèficit del transport públic". Crítiques del PP i la CUP pel contracte El regidor del PP, Xavier Mulleras, ha retret que el Bicing ha "generat un dèficit que estan pagant tots els veïns" i que l'adjudicació s'ha fet amb una baixa temerària, que, segons ell, pot generar problemes de sostenibilitat econòmica del servei. El pressupost total de licitació era superior als 220 milions i el contracte s'ha acabat adjudicant per gairebé 163. La "cupaire" María José Lecha ha criticat que el govern municipal "ha perdut una gran oportunitat de municipalitzar el servei", com ha fet l'Ajuntament de Madrid, ja que la gestió pública directa permetria reduir els costos del servei. Els regidors podran votar telemàticament La comissió també ha aprovat per unanimitat l'inici de la modificació del Reglament Orgànic Municipal perquè els regidors puguin participar i votar en les comissions i el plenari del consistori en cas de maternitat, paternitat, embaràs o malaltia greu. La regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, ha reivindicat que aquest canvi permet "fer compatible l'exercici de la vida política amb situacions vitals que poden limitar la presència física dels regidors", i tots els grups han celebrat l'aprovació d'aquesta iniciativa, ja que consideren que és un avanç per garantir la participació de les dones a l'Ajuntament.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "La gestió del Bicing de Barcelona passarà a estar gestionada per la UTE formada per Cespa i PBSC. Amb aquest canvi de mans, Clear Channel no tornarà a gestionar el servei públic de Barcelona i s'espera nou model amb noves bicicletes que era el que molts usuaris criticaven com a punt feble del servei.", "a2": "L’adjudicació del Bicing de Barcelona a una de les empreses més experimentades del sector no ha agradat a populars i anticapitalistes, que han lamentat que no es faci una gestió pública del servei, per a reduir l’elevat dèficit del transport públic. Els altres partits, però, veuen la contractació com una millora per a la ciutadania, amb més bicicletes i més sostenibles.", "a3": "El servei de Bicing a Barcelona passarà a ser gestionat per Pedalem Barcelona, formada per Cespa i PBSC, després que hagin guanyat l'adjudicació del contracte per als pròxims 10 anys. La seva proposta va obtenir la millor puntuació d'entre les sis propostes, englobant tant el camp tècnic com l'econòmic. Bcomú, PSC, ERC i Cs han votat a favor." }, "extractive": { "a1": "El socialista Daniel Mòdol ha manifestat que el nou servei ha de comportar la millora del servei actual i que aprofundirà l'ús de la bicicleta a Barcelona, encara que ha alertat del dèficit que té aquest servei i que \"la ciutat no pot permetre's incrementar el dèficit del transport públic\".\nEl regidor de Cs Santiago Alonso ha defensat que l'empresa adjudicatària és \"tècnicament solvent\" i ha expressat la necessitat de seguir impulsant l'ús de la bicicleta a Barcelona, encara que ha avisat que el seu grup serà exigent amb el compliment de les condicions que estableix el contracte.\nSònia Recasens (Grup Demòcrata) ha afirmat que aquesta és una de les contractacions més importants del mandat, ja que creu que la ciutadania té molta sensibilitat amb aquest servei, i ha celebrat que \"el prestigi del Bicing ha suposat atreure les millors empreses\".\nEl regidor del PP, Xavier Mulleras, ha retret que el Bicing ha \"generat un dèficit que estan pagant tots els veïns\" i que l'adjudicació s'ha fet amb una baixa temerària que, segons ell, pot generar problemes de sostenibilitat econòmica del servei.", "a2": "El Bicing canviarà de mans, i això implicarà canvis en el servei i unes noves bicicletes, un dels punts febles que tenia fins ara el servei de bicicletes públiques de Barcelona.\nSònia Recasens (Grup Demòcrata) ha afirmat que aquesta és una de les contractacions més importants del mandat, ja que creu que la ciutadania té molta sensibilitat amb aquest servei, i ha celebrat que \"el prestigi del Bicing ha suposat atreure les millors empreses\".\nEl socialista Daniel Mòdol ha manifestat que el nou servei ha de comportar la millora del servei actual i que aprofundirà l'ús de la bicicleta a Barcelona, encara que ha alertat del dèficit que té aquest servei i que \"la ciutat no pot permetre's incrementar el dèficit del transport públic\".\nLa \"cupaire\" María José Lecha ha criticat que el govern municipal \"ha perdut una gran oportunitat de municipalitzar el servei\", com ha fet l'Ajuntament de Madrid, ja que la gestió pública directa permetria reduir els costos del servei. ", "a3": "La Comissió del Plenari de l'Ajuntament ha aprovat aquest dimarts adjudicar-lo per als pròxims 10 anys a la unió temporal d'empreses (UTE) Pedalem Barcelona, formada per Cespa i PBSC.\nL'adjudicació d'aquest servei de bike sharing ha obtingut els vots favorables de Bcomú, el Grup Demòcrata –la marca del PDECat a l'Ajuntament–, PSC, ERC i Cs, i en contra del PP i la CUP.\nLa regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, ha destacat l'experiència dels nous gestors, especialment de PBSC, en serveis de bicis compartides en ciutats com Washington, Toronto i Londres.\nSònia Recasens (Grup Demòcrata) ha afirmat que aquesta és una de les contractacions més importants del mandat, ja que creu que la ciutadania té molta sensibilitat amb aquest servei, i ha celebrat que \"el prestigi del Bicing ha suposat atreure les millors empreses\"." }, "extreme": { "a1": "El Bicing de Barcelona canvia de mans i passarà a ser gestionada per la UTE formada per Cespa i PBSC.", "a2": "El canvi d’empresa en la gestió del servei de bicicletes públiques de Barcelona genera controvèrsia entre els partits de l’Ajuntament.", "a3": "Clear Channel deixarà de prestar el servei de Bicing a Barcelona, que passarà a les mans de Pedalem Barcelona." } }
455
De debò que cal fer deu mil passes diàries?
És recomanable que parem atenció a quantes passes caminem cada dia, i que mirem de fer-ne 7.000 pel cap baix
Els homínids caminem alçats d’ençà de fa uns 4,4 milions d’anys. La zumba o el crossfit fa tan sols un parell de dècades que són amb nosaltres. L’oferta tan variada que trobem per a practicar exercici físic, juntament amb els anglicismes i termes moderns que s’han escolat en aquesta indústria, ens fan oblidar que en això, com en gairebé tot, la pràctica més simple acostuma a ser la que funciona més bé. Cal beure vuit gots d’aigua el dia? D’ençà de mitjan segle passat, la recerca científica en camps com ara l’epidemiologia o la medicina preventiva ha provat de respondre a la qüestió de quant i com s’ha de moure l’ésser humà per a millorar la salut. Una pregunta molt important avui dia, a causa de l’estil de vida sedentari que segueix la major part de la població del planeta. En contrast amb unes altres formes d’activitat física més complexes i que poden requerir més temps, més diners o una supervisió especialitzada, caminar és, segons la ciència, una manera segura i eficaç de mantenir la salut. Les càpsules de cafè podrien ser la prova casolana més eficaç per a detectar la covid-19 En la població adulta, el rang més habitual de passes és tan ampli que va de 4.000 a 18.000 el dia. Just al mig hi ha els 10.000, aquesta xifra màgica que tantes vegades hem sentit. No obstant això, ningú no s’ha de desmoralitzar si no ateny aquesta xifra rodona. Caminar menys de 10.000 passes cada dia també s’ha relacionat amb importants beneficis per a la salut. Investigadors del National Cancer Institute i dels CDC dels EUA van publicar l’any passat, a la revista JAMA, un estudi longitudinal amb gairebé cinc mil participants. Els autors van observar que els qui havien caminat 8.000 passes diàries presentaven un risc de mortalitat per totes les causes d’un 51% més baix que els qui n’havien fets 4.000. I entre els qui n’havien caminats 12.000 el dia, el risc de mortalitat era un 65% menor. El 2019, l’Escola de Salut Pública de Harvard ja havia publicat a JAMA un altre estudi amb més de quinze mil dones grans (setanta anys, de mitjana), seguides durant una mica més de quatre anys. Les dades van revelar que les que feien 4.400 passes diàries no presentaven un risc de mortalitat tan alt per totes les causes com les que en caminaven 2.700. Com més passes feien, més baix era el risc de mortalitat, però no s’apreciaven beneficis superiors més enllà dels 7.500. Una revisió sistemàtica recent de disset estudis longitudinals i més de 30.000 participants va concloure clarament que s’obtenien beneficis per a la salut amb menys de 10.000 passes el dia: caminar 1.000 passes addicionals cada dia ajuda a reduir el risc de mortalitat, indiferentment de les causes, com també la morbiditat i mortalitat càrdio-vascular. Entrevista a Antoni Sitges-Serra: “Com més metges, més malalts” Avui dia, gairebé tothom disposa d’algun aparell amb tecnologia suficient per a mesurar les passes diàries i desenes d’indicadors de salut. És recomanable que parem atenció a quantes passes caminem cada dia, i que intentem d’arribar si més no a 7.000. I, quan hi hàgim arribat, continuar avançant fins a 10.000. I després a 12.000. És important que, sigui la xifra que sigui, no deixem de sumar-ne. Per als molts sedentaris o els qui tenen sobrepès o obesitat, fins i tot augments diaris molt moderats poden aportar importants beneficis per a la salut, com ara caminar 2.000 passes diàries per sobre de la xifra habitual. No és casual que l’OMS hagi triat per a les seves recomanacions recents d’activitat física l’eslògan “Qualsevol moviment compta”. Perquè, certament, qualsevol petit gest que interrompi el temps que passem asseguts serà beneficiós per a la nostra salut. I si es fa a la natura, els beneficis encara són més grans, perquè ens connecta amb allò que som de debò. O per ventura hem oblidat que la natura no ens va dissenyar per passar dotze hores cada dia asseguts davant una pantalla? Tampoc no tenim excusa els qui treballem davant l’ordinador, perquè això ja es pot fer dret o fins i tot caminant. Enrique García Artero és investigador de la CERNEP, de la Universitat d’Almeria. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
[ "ciència i tecnologia" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Caldria revisar tota la literatura al voltant de la vida saludable i els exercicis que ens recomanen. Davant de tot una atac de noves rutines plenes d'anglicisme i dietes miraculoses, caldria practicar el més bàsic dels exercicis i que els homínids portem fent des fa milers anys, com ara el fet de caminar.", "a2": "Investigacions científiques han demostrat que caminar és la manera més senzilla de reduir el risc de mortalitat per tot tipus de causa. I sense obsessionar-se per les 10.000 passes diàries de què tothom parla. El que compta és fer cada dia més que l’anterior. I combinat amb el contacte amb la natura, el benefici serà físic, però també emocional.", "a3": "Un estudi amb més de 30.000 participants conclou que és possible obtenir beneficis per a la salut amb menys de 10.000 passes realizes cada dia. Segons Antoni Sitges-Serra, és important que no passem asseguts molta estona i que intentem no ser sedentaris, a més d'intentar fer més passes de les habituals." }, "extractive": { "a1": "Una revisió sistemàtica recent de disset estudis longitudinals i més de 30.000 participants va concloure clarament que s’obtenien beneficis per a la salut amb menys de 10.000 passes el dia: caminar 1.000 passes addicionals cada dia ajuda a reduir el risc de mortalitat, indiferentment de les causes, com també la morbiditat i mortalitat cardiovascular.\nEn la població adulta, el rang més habitual de passes és tan ampli que va de 4.000 a 18.000 cada dia.\nEls autors van observar que afuelles persones que havien caminat 8.000 passes diàries presentaven un risc de mortalitat per totes les causes d’un 51% més baix que les persones que n’havien fet 4.000.\nCaminar menys de 10.000 passes cada dia també s’ha relacionat amb importants beneficis per a la salut.", "a2": "En contrast amb unes altres formes d’activitat física més complexes i que poden requerir més temps, més diners o una supervisió especialitzada, caminar és, segons la ciència, una manera segura i eficaç de mantenir la salut.\nUna revisió sistemàtica recent de disset estudis longitudinals i més de 30.000 participants va concloure clarament que s’obtenien beneficis per a la salut amb menys de 10.000 passes cada dia: caminar 1.000 passes addicionals cada dia ajuda a reduir el risc de mortalitat, indiferentment de les causes, com també la morbiditat i mortalitat cardiovascular.\nPer als molts sedentaris o persones que tenen sobrepès o obesitat, fins i tot augments diaris molt moderats poden aportar importants beneficis per a la salut, com ara caminar 2.000 passes diàries per sobre de la xifra habitual.\nI si es fa a la natura, els beneficis encara són més grans, perquè ens connecta amb allò que som de debò.", "a3": "En contrast amb unes altres formes d’activitat física més complexes i que poden requerir més temps, més diners o una supervisió especialitzada, caminar és, segons la ciència, una manera segura i eficaç de mantenir la salut.\nInvestigadors del National Cancer Institute i dels CDC dels EUA van publicar l’any passat, a la revista JAMA, un estudi longitudinal amb gairebé cinc mil participants.\nEls autors van observar que les persones que havien caminat 8.000 passes diàries presentaven un risc de mortalitat per totes les causes un 51% més baix que les persones que n’havien fet 4.000. \nUna revisió sistemàtica recent de disset estudis longitudinals i més de 30.000 participants va concloure clarament que s’obtenien beneficis per a la salut amb menys de 10.000 passes cada dia: caminar 1.000 passes addicionals cada dia ajuda a reduir el risc de mortalitat, indiferentment de les causes, com també la morbiditat i mortalitat cardiovascular." }, "extreme": { "a1": "Caminar i fer un tomb són exercicis bàsics que els homínids fa milers d'anys que ja fem.", "a2": "Els professionals recomanen augmentar progressivament la dosi d’exercici físic diari per a aconseguir millores en la salut física i mental.", "a3": "Un estudi conclou que podem obtenir beneficis per a la salut caminant sense necessitat de fer 10.000 passes cada dia." } }
2,995
Una nova sentència obliga a tornar més de 100 MEUR per la indemnització i el manteniment del Castor el 2016
El Tribunal Suprem estima de nou el recurs presentat per la Generalitat per uns pagaments que ja van ser declarats inconstitucionals
El Tribunal Suprem ha tornat a estimar un recurs de la Generalitat contra l'ordre ministerial que va carregar sobre les factures dels consumidors l'any 2016 el pagament de 101 milions d'euros pel manteniment i la indemnització del projecte Castor. Aplicant els mateixos criteris jurídics que en la sentència feta pública fa dues setmanes, sobre els costos de manteniment de 2014 i 2015, el Suprem obliga ara també a retornar la primera quota anual (80,66 milions) de retorn del crèdit de 1.350 milions d'euros que el govern espanyol del PP va autoritzar per pagar l'exoncessionària Escal UGS. També conclou que, a més dels 15,72 milions assignats a Enagás Transporte, també caldrà revertir els 4,56 milions pagats directament a la filial del grup ACS pel manteniment de les instal·lacions durant els mesos d'octubre i novembre. Des que el Tribunal Constitucional anul·lés fa onze mesos bona part del reial decret-llei aprovat pel govern espanyol per indemnitzar l'empresa de Florentino Pérez i mantenir hibernat el Castor, les ordres de pagament aprovades anualment des de llavors pel Ministeri d'Indústria, i recorregudes sistemàticament al Suprem tant per la Generalitat com per la patronal Cecot, estan sent anul·lades en cadena. L'última és la corresponent l'any 2016, IET/2736/2015, emesa pel Ministeri d'Indústria el 17 de desembre i publicada al BOE el dia 18. La rellevància d'aquesta última sentència, però, rau en el fet que va més enllà dels recursos pagats a Enagás Transporte per al manteniment de les instal·lacions des que es va fer càrrec de les mateixes el desembre de 2014, arran la renúncia d'Escal UGS. També afecta la primera quota del crèdit concedit per Caixabank, Santander i Bankia per retornar la indemnització, que es començava a amortitzar amb càrrec a les factures dels consumidors, aquell 2016. Les entitats van presentar una reclamació patrimonial a l'Estat i estudien portar-lo als tribunals arran la declaració d'inconstitucionalitat. Ho fa, novament, sobre la base de la decisió del Constitucional, que va anul·lar bona part del Reial decret-llei 13/2014. Principalment, declarava inconstitucional els articles sobre el mecanisme financer per retornar la indemnització i garantir el pagament del manteniment aprovat per aquesta fórmula legislativa sense que concorreguessin les raons d'"extraordinària i urgent necessitat" requerides. Aquest és un dels principals arguments de la Generalitat, que també retreia en l'argumentari del seu recurs que els pagaments suposaven una ajuda d'Estat prohibida per la legislació europea. De fet, Enagás Transporte, que ha cobrat fins aquests moments 33 milions pel manteniment del Castor entre finals de 2014 i 2016, haurà de retornar ara aquests diners. L'empresa gestora tècnica del sistema, participada per la SEPI estatal, tenia assignats 15,72 milions d'euros anuals per fer-se càrrec de les instal·lacions hibernades, només un milió menys del que costa mantenir operatiu l'únic magatzem de gas submarí en marxa a l'Estat espanyol, el de Gaviota, al País Basc. Com a novetat, en aquest a sentència, també Escal UGS, l'empresa filial del grup ACS, haurà de fer el mateix amb els 4,56 milions d'euros que va percebre pel manteniment del projecte Castor entre el moment que el govern espanyol va fer efectiva la renúncia de la concessió, el 3 d'octubre de 2014, i el traspàs efectiu de les instal·lacions a Enagás, el 30 de novembre. Més encara, Pérez manté obert un contenciós judicial amb el govern espanyol per considerar insuficients els 300 milions d'euros assignats pel manteniment del fracassat magatzem de gas submarí entre juliol de 2012 i octubre de 2014. "Tracte discriminatori a favor d'Escal UGS" Tant Enagás Transporte, Escal UGS, com l'advocacia de l'Estat van demanar, amb diversos arguments, que se suspengués la tramitació del recurs o no s'acceptés. Consideraven que la inconstitucionalitat no afectava l'encàrrec dels treballs manteniment, tot i que se n'anul·lava la retribució, sinó només la fórmula normativa escollida. Per al Suprem, però, el reial decret suposa un "tracte discriminatori a favor d'Escal UGS" i vulnera els principis d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics i seguretat jurídica . L'aprovació dels 4,56 milions d'euros, que "s'imputen indegudament al règim econòmic del sistema gasista, quan -el Castor- no està en funcionament i no presta cap activitat", vulnera "clarament" la normativa europea, segons raona la sentència. Com ja va fer en la sentència responent als recursos dels pagaments pels anys 2014 i 2015 interposats per la Cecot i la Generalitat, el Suprem reclama al govern espanyol que "adopti les mesures necessàries per reintegrar la quantitats abonades". Un cop resolt el recurs corresponent a l'ordre de 2016, queda pendent el que la patronal el Govern van presentar contra l'ordre de 2017. En aquest cas, podria suposar el retorn dels 68 milions d'euros del crèdit abonat als bancs fins novembre de 2017, moment a partir del qual la sentència dek Constitucional va anul·lar els pagaments. Segons la CNMC, Enagás Transporte ja no va percebre els 15,7 milions de manteniments corresponents a l'any passat. Entre finals de 2014 i finals de 2017, els consumidors han pagat ja 181 milions d'euros de al factura pel projecte Castor.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Una nova sentència del Tribunal Suprem obliga a tornar més de 100 MEUR en conceptes d'indemnització i manteniment del projecte Castor. El Tribunal Suprem tornarà a estimar el recurs presentat per la Generalitat Valenciana per uns pagaments que ja van ser declarats inconstitucionals. L'empresa del president del Reial Madrid reclama el pagament.", "a2": "El Suprem ha estimat un altre recurs en contra dels càrrecs als consumidors per a finançar el projecte Castor. A més, ja s’havia declarat inconstitucional el favoritisme envers Escal UGS en el decret-llei aprovat per l’Estat en el marc del manteniment del dipòsit de gas. No és la primera sentència en què s’ordena a les empreses el retorn dels diners assignats.", "a3": "El Tribunal Suprem ha tornat a concloure, després d'un nou recurs presentat per la Generalitat, que els 101 milions d'euros pel projecte Castor (manteniment i indemnització) hauran de ser tornats. La novetat d'aquesta sentència és que Escal UGS també haurà de tornar els diners que va percebre pel mateix projecte, en aquest cas 4,56 milions d'euros." }, "extractive": { "a1": "Com a novetat, en aquest a sentència, també Escal UGS, l'empresa filial del grup ACS, haurà de fer el mateix amb els 4,56 milions d'euros que va percebre pel manteniment del projecte Castor entre el moment que el govern espanyol va fer efectiva la renúncia de la concessió, el 3 d'octubre de 2014, i el traspàs efectiu de les instal·lacions a Enagás, el 30 de novembre.\nLa rellevància d'aquesta última sentència, però, rau en el fet que va més enllà dels recursos pagats a Enagás Transporte per al manteniment de les instal·lacions des que es va fer càrrec de les mateixes el desembre de 2014, arran la renúncia d'Escal UGS.\nAplicant els mateixos criteris jurídics que en la sentència feta pública fa dues setmanes, sobre els costos de manteniment de 2014 i 2015, el Suprem obliga ara també a retornar la primera quota anual (80,66 milions) de retorn del crèdit de 1.350 milions d'euros que el govern espanyol del PP va autoritzar per a pagar l'exoncessionària Escal UGS.\nEl Tribunal Suprem ha tornat a estimar un recurs de la Generalitat contra l'ordre ministerial que va carregar sobre les factures dels consumidors l'any 2016 el pagament de 101 milions d'euros per al manteniment i la indemnització del projecte Castor.", "a2": "El Tribunal Suprem ha tornat a estimar un recurs de la Generalitat contra l'ordre ministerial que va carregar sobre les factures dels consumidors l'any 2016 el pagament de 101 milions d'euros per al manteniment i la indemnització del projecte Castor.\nDes del moment que el Tribunal Constitucional anul·lés fa onze mesos bona part del reial decret-llei aprovat pel govern espanyol per a indemnitzar l'empresa de Florentino Pérez i mantenir hibernat el Castor, les ordres de pagament aprovades anualment des d'aleshores pel Ministeri d'Indústria, i recorregudes sistemàticament al Suprem tant per la Generalitat com per la patronal Cecot, estan sent anul·lades en cadena.\nPer al Suprem, però, el Reial decret suposa un \"tracte discriminatori a favor d'Escal UGS\" i vulnera els principis d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics i seguretat jurídica.\nCom ja va fer en la sentència responent als recursos dels pagaments per als anys 2014 i 2015 interposats per la Cecot i la Generalitat, el Suprem reclama al govern espanyol que \"adopti les mesures necessàries per a reintegrar la quantitats abonades\".", "a3": "El Tribunal Suprem ha tornat a estimar un recurs de la Generalitat contra l'ordre ministerial que va carregar sobre les factures dels consumidors l'any 2016 el pagament de 101 milions d'euros per al manteniment i la indemnització del projecte Castor.\nAplicant els mateixos criteris jurídics que en la sentència feta pública fa dues setmanes, sobre els costos de manteniment de 2014 i 2015, el Suprem obliga ara també a retornar la primera quota anual (80,66 milions) de retorn del crèdit de 1.350 milions d'euros que el govern espanyol del PP va autoritzar per a pagar l'exoncessionària Escal UGS.\nCom a novetat, en aquest a sentència, també Escal UGS, l'empresa filial del grup ACS, haurà de fer el mateix amb els 4,56 milions d'euros que va percebre pel manteniment del projecte Castor entre el moment que el govern espanyol va fer efectiva la renúncia de la concessió, el 3 d'octubre de 2014, i el traspàs efectiu de les instal·lacions a Enagás, el 30 de novembre.\nMés encara, Pérez manté obert un contenciós judicial amb el govern espanyol per considerar insuficients els 300 milions d'euros assignats per al manteniment del fracassat magatzem de gas submarí entre juliol de 2012 i octubre de 2014." }, "extreme": { "a1": "El Tribunal Suprem, en una nova sentència, obliga a tornar més de 100 MEUR pel projecte Castor.", "a2": "Continuen les sentències del Tribunal Suprem obligant les empreses del Castor a retornar els diners dels pagaments declarats inconstitucionals.", "a3": "El Tribunal Suprem conclou que Escal UGS també haurà de tornar els diners que va rebre pel projecte Castor." } }
1,489
Alexis rescata el Barça (3-2)
El xilè marca al minut 93 en un partit que el Barça s'havia deixat empatar en el darrer quart d'hora
Els blaugrana celebrant el tercer gol. Foto: FCB El Barça de “Tata” Martino ha començat la lliga amb dotze punts de dotze possibles. Això sí, tornant a patir molt com va fer a València. Ha hagut de ser Alexis al minut 93 (3-2) que ha rescatat els blaugranes en un partit que el Sevilla havia aconseguit empatar en el darrer quart d'hora. Els andalusos, a més, han vist com l'àrbitre els anul·lava un gol per una lleu falta en atac sobre Alves i han acabat molt enfadats. El Barça ha sortit en tromba. Velocitat, pressió ben amunt i un parell d'ocasions només començar de Neymar, el jugador més destacat de la primera part. Tanmateix, ha estat un vist i no vist. Poc a poc, el Sevilla ha començat a trobar-se més còmode i ha fet un parell d'avisos per la banda esquerra. A més, ha forçat tres còrners en tot just deu minuts. De nou, l'equip del “Tata” ha tingut problemes amb els laterals. Una dura falta de Vitolo sobre Jordi Alba –sancionada amb targeta groga- ha provocat que el jugador de l'Hospitalet acabés retirant-se lesionat al minut 13. L'ha substituït un Adriano que, una vegada més, s'ha mostrat molt incisiu en atac i, quatre minuts després de sortir, ha xutat molt alt. Els blaugranes es mostraven estàtics amb un Messi poc participatiu i molts errors en les passades. Qui ha marcat la diferència ha estat Neymar que ha patit sis faltes –la majoria molt dures- i ha forçat dues targetes groges. A més, ha tingut tres ocasions que sempre s'han trobat un Berto molt atent. Tanmateix, en el darrer quart d'hora l'equip ha retrobat sensacions i en una fase d'atac insistent Alves ha rematat de cap una gran centrada d'Adriano. Gol entre laterals al minut 35 per calmar un Camp Nou que començava a posar-se nerviós. D'aquí, i fins a la mitja part, els blaugrana haurien pogut ampliar l'avantatge amb dues ocasions de Tello i una de Messi. A la represa el Barça ha tornat a sortir intens amb Neymar com a protagonista –nova falta dura rebuda i una altra ocasió que ha salvat Beto només començar-. Tanmateix, la fase de domini blaugrana ha tornat a durar poc i el Sevilla ha començat a avisar en atac. De fet, al quart d'hora de la segona part Cala ha marcat però l'àrbitre l'ha anul·lat per una falta en el salt sobre Alves que només s'ha vist en la repetició. L'equip del “Tata” ha tornat a tornat a caure en una fase de joc previsible i espès. Alexis i Cesc han entrat per uns grisos Tello i Iniesta i el Barça ha tornat a recuperar una certa alegria. Messi –més actiu que a la primera part- ha avisat amb un xut alt al 25 abans de marcar al segon a la mitja hora. Ha estat fruit d'una jugada de tiralínies que ha començat el mateix argentí i que després de passar per Cesc, Neymar ha assistit milimètricament perquè el de Rosario enviés la pilota al fons de la xarxa. Quedava un quart d'hora i el partit semblava sentenciat. Res més lluny de la realitat. Rakitic ha marcat al 79 després d'una gran jugada de Vitolo que ha fet el que ha volgut davant d'una defensa blaugrana amb molts forats. Cala ha tingut l'empat al 83 a la sortida del vuitè còrner dels sevillistes i Coke no ha fallat al novè. Era el minut 90 i semblava que el Sevilla s'enduria un punt. Tot i que Marín ha estat a punt de marcar el tercer, una gran jugada de Messi ha acabat amb una pilota solta que Alexis ha acabat recollint per marcar el 3 a 2. Era el minut 93 i alguns segons, un fet que ha indignat els visitants perquè consideraven que el partit ja estava acabat.
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Alexis ha marcat el gol que ha donat la victòria a un Barça que ha patit molt, com ja li va passar a València, davant del Sevilla. El marcador final de 3 a 2 ha permès els blaugranes de “Tata” Martino començar la lligar amb 12 punts dels dotze punts possibles.", "a2": "El Barça ha salvat in extremis un partit molt sofert, en què Neymar ha sigut el més destacat. Malgrat l’excel·lent ratxa de punts, l’equip de Martino sembla abonat al patiment. I és que el Sevilla, que havia aconseguit igualar el marcador, ha vist com l’àrbitre li anul·lava un gol i donava per bona la diana d’Alexis fora de temps.", "a3": "El Barça de “Tata” Martino ha patit, però ha aconseguit guanyar 3-2 al Sevilla al Camp Nou. Aleix ha hagut de rescatar als blaugranes amb un gol al minut 93. el Barça ha tingut un bon començament de partit, especialment Neymar, però el Sevilla ha donat molts problemes als laterals. Tot i així, l'equip porta dotze punts de dotze possibles." }, "extractive": { "a1": "De fet, al quart d'hora de la segona part Cala ha marcat, però l'àrbitre l'ha anul·lat per una falta en el salt sobre Alves que només s'ha vist en la repetició.\nHa hagut de ser Alexis al minut 93 (3-2) que ha rescatat els blaugranes en un partit que el Sevilla havia aconseguit empatar en el darrer quart d'hora.\nHa estat fruit d'una jugada de tiralínies que ha començat el mateix argentí i que després de passar per Cesc, Neymar ha assistit milimètricament perquè el de Rosario enviés la pilota al fons de la xarxa.\nTot i que Marín ha estat a punt de marcar el tercer, una gran jugada de Messi ha acabat amb una pilota solta que Alexis ha acabat recollint per marcar el 3 a 2.", "a2": "El Barça de “Tata” Martino ha començat la lliga amb dotze punts de dotze possibles.\nAixò sí, tornant a patir molt com va fer a València.\nHa hagut de ser Alexis al minut 93 (3-2) que ha rescatat els blaugranes en un partit que el Sevilla havia aconseguit empatar en el darrer quart d'hora.\nEls andalusos, a més, han vist com l'àrbitre els anul·lava un gol per una lleu falta en atac sobre Alves i han acabat molt enfadats. ", "a3": "El Barça de “Tata” Martino ha començat la lliga amb dotze punts de dotze possibles.\nHa hagut de ser Alexis al minut 93 (3-2) que ha rescatat els blaugranes en un partit que el Sevilla havia aconseguit empatar en el darrer quart d'hora.\nEls andalusos, a més, han vist com l'àrbitre els anul·lava un gol per una lleu falta en atac sobre Alves i han acabat molt enfadats.\nQui ha marcat la diferència ha estat Neymar que ha patit sis faltes —la majoria molt dures— i ha forçat dues targetes groges." }, "extreme": { "a1": "El Futbol Club Barcelona guanya el Sevilla en un partit que sens dubte ha fet patir molt.", "a2": "Malgrat la polèmica i el patiment, el Barça acaba guanyant el Sevilla i continua invicte a la lliga.", "a3": "El Barça de “Tata” Martino pateix i guanya 3-2 al Sevilla, amb gol d'Alexis al minut 93." } }
1,477
Barcelona engega un projecte per avançar cap a formes més sostenibles en la restauració
Augmentar el percentatge de compra de productes de proximitat i disminuir el volum de residus orgànics són alguns dels objectius
L'Ajuntament de Barcelona i l'Associació Restaurants Sostenibles posaran en marxa el 2021 diverses mesures perquè el sector de la restauració avanci en la sostenibilitat mediambiental. Entre les accions previstes, destaca la prova pilot en 25 restaurants de l'àrea metropolitana que analitzaran els processos de gestió, especialment pel que fa a la relació amb els seus proveïdors, a la configuració de la carta i a la gestió d'aigua i residus. L'anàlisi servirà per establir posteriorment una guia que serveixi com a exemple a la resta d'establiments. També es facilitarà la formació inicial a 200 professionals de la restauració i es crearan per primera vegada cursos de formació més avançada per a 250 més. L'objectiu de la prova pilot és integrar estratègies d’economia circular de producció i consum en la restauració, avançar en l’autosuficiència alimentària de l’àrea metropolitana, impulsar el teixit agrari, promoure el reciclatge apostant pel compostatge, utilitzar l’ecodisseny i divulgar la sostenibilitat aplicada a la restauració. En una primera fase es seleccionaran els 25 restaurants, 15 de la ciutat de Barcelona i altres 10 de la seva àrea metropolitana atenent a determinats criteris. Entre aquests hi ha el percentatge de compra de l'establiment de productes de proximitat de l'àrea periurbana (especialment Baix Llobregat, Collserola i Serra de Marina), el volum de residus orgànics produïts per l'establiment, el grau de compromís al llarg de tot el projecte i la voluntat de cedir a les àrees agrícoles periurbanes el compost resultant. Durant la segona fase, a partir del mes de febrer de 2020, es posaran en marxa les accions de la prova pilot. Entre d'altres, es faran trobades entre els restauradors i la pagesia, parcs agraris, distribuïdors i dinamitzadors de circuits curts de comercialització -com Mercabarna i els mercats municipals de l’àrea metropolitana- per determinar la possibilitat de produir varietats vegetals d’interès per al sector de la restauració i enfortir els canals curts de comercialització. S’analitzarà també l’impacte ambiental de les cartes dels restaurants, l'operativa de cuina i els criteris de compra, així com la generació de residus orgànics. També s'analitzarà la viabilitat tècnica i econòmica de la generació de compost i l'establiment de canals de logística inversa per a aquest mateix compost. En una darrera fase s'analitzaran els resultats i s'elaboraran els informes. L’informe dels resultats amb les conclusions i recomanacions s’acompanyarà de l’estudi de com projectar les pràctiques estudiades i aplicades a un nombre cada vegada més gran d’establiments de restauració de l'àrea metropolitana. Anàlisi de la relació dels sectors de la producció Paral·lelament, es desenvoluparà de març a octubre del 201 el projecte E-EINES (Experiències, Innovació, Neuràlgica, Econòmica i Social), per analitzar la relació entre els diferents sectors que intervenen en la producció del servei de restauració sostenible: productes, processos i professionals del sector. En una primera fase s’analitzaran cinc formats gastronòmics diferents de restaurant (establiment independent, establiment de restauració organitzada, restaurant d’alta cuina, cocteleria, i punt de venda en hotel) per documentar com es porten a terme les actuacions sostenibles. Més tard, es dissenyaran les línies guia de les cinc tipologies, tenint en compte com les noves maneres de treballar poden ajudar a impulsar la sostenibilitat en altres sectors productius i serveis de la ciutat. Aquests projectes coincideixen amb la capitalitat mundial de Barcelona de l'Alimentació Sostenible durant el 2021. A més, del 27 de setembre al 8 d'octubre se celebrarà el Congrés Internacional de Restauració i Economia Circular. Reconeixement a 20 xefs Per últim, l'Associació Restaurants Sostenibles ha lliurat aquest divendres les jaquetes de cuiner a una vintena de reconeguts restaurants. Aquestes jaquetes mostren i reconeixen el compromís d’aquests xefs amb la introducció de processos més sostenibles en els seus establiments. Entre els que han rebut la distinció hi ha l'Ábac, l'Angle, el Lasarte, el Cocina Hermanos Torre, el Disfrutar, l'Enoteca el Cinc Sentits, l'Hisop, el Tickets i el Marimorena.
[ "medi ambient" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "L'Ajuntament de Barcelona vol fer més sostenible la restauració amb una sèrie de mesures que tenen com a objectiu la compra de productes de proximitat i disminuir el volum de residus orgànics. Això es farà primer mitjançant una prova pilot en 25 restaurants de l'àrea metropolitana que analitzaran els processos de gestió.", "a2": "Per a aconseguir un model més sostenible de restauració, Barcelona emprendrà iniciatives com oferir cursos avançats a professionals del sector o premiar cuiners compromesos amb el medi ambient. També tindrà lloc una prova pilot que promourà la gestió responsable de residus i fomentarà els circuits curts de consum i producció. Finalment, es divulgaran els resultats per a guiar els altres negocis.", "a3": "L'Ajuntament de Barcelona i l'Associació Restaurants Sostenibles han creat un projecte amb diverses mesures per tal de fer que el sector de la restauració millori en la sostenibilitat mediambiental. Entre aquestes mesures, destaca una prova pilot en 25 restaurants on es farà una anàlisi dels processos de gestió, per després crear una guia que la resta d'establiments puguin seguir." }, "extractive": { "a1": "Entre aquests, hi ha el percentatge de compra de l'establiment de productes de proximitat de l'àrea periurbana (especialment, Baix Llobregat, Collserola i Serra de Marina), el volum de residus orgànics produïts per l'establiment, el grau de compromís al llarg de tot el projecte i la voluntat de cedir a les àrees agrícoles periurbanes el compost resultant.\nEntre les accions previstes, destaca la prova pilot en 25 restaurants de l'àrea metropolitana que analitzaran els processos de gestió, especialment pel que fa a la relació amb els seus proveïdors, a la configuració de la carta i a la gestió d'aigua i residus.\nEn una primera fase es seleccionaran els 25 restaurants, 15 de la ciutat de Barcelona i altres 10 de la seva àrea metropolitana segons determinats criteris.\nL'Ajuntament de Barcelona i l'Associació Restaurants Sostenibles posaran en marxa el 2021 diverses mesures perquè el sector de la restauració avanci en la sostenibilitat mediambiental.", "a2": "L'Ajuntament de Barcelona i l'Associació Restaurants Sostenibles posaran en marxa el 2021 diverses mesures perquè el sector de la restauració avanci en la sostenibilitat mediambiental.\nTambé es facilitarà la formació inicial a 200 professionals de la restauració i es crearan per primera vegada cursos de formació més avançada per a 250 més. \nL'objectiu de la prova pilot és integrar estratègies d’economia circular de producció i consum en la restauració, avançar en l’autosuficiència alimentària de l’àrea metropolitana, impulsar el teixit agrari, promoure el reciclatge apostant pel compostatge, utilitzar l’ecodisseny i divulgar la sostenibilitat aplicada a la restauració.\nPer últim, l'Associació Restaurants Sostenibles ha lliurat aquest divendres les jaquetes de cuiner a una vintena de reconeguts restaurants.", "a3": "Entre les accions previstes, destaca la prova pilot en 25 restaurants de l'àrea metropolitana que analitzaran els processos de gestió, especialment pel que fa a la relació amb els seus proveïdors, a la configuració de la carta i a la gestió d'aigua i residus.\nL'objectiu de la prova pilot és integrar estratègies d’economia circular de producció i consum en la restauració, avançar en l’autosuficiència alimentària de l’àrea metropolitana, impulsar el teixit agrari, promoure el reciclatge apostant pel compostatge, utilitzar l’ecodisseny i divulgar la sostenibilitat aplicada a la restauració.\nEntre d'altres, es faran trobades entre els restauradors i la pagesia, parcs agraris, distribuïdors i dinamitzadors de circuits curts de comercialització —com Mercabarna i els mercats municipals de l’àrea metropolitana— per a determinar la possibilitat de produir varietats vegetals d’interès per al sector de la restauració i enfortir els canals curts de comercialització.\nS’analitzarà també l’impacte ambiental de les cartes dels restaurants, l'operativa de cuina i els criteris de compra, així com la generació de residus orgànics." }, "extreme": { "a1": "El govern de Barcelona vol tirar endavant una proposta per a fer més sostenible la restauració.", "a2": "Barcelona s’emplena de projectes per a guiar el sector de la restauració cap a la sostenibilitat mediambiental.", "a3": "Barcelona posarà en marxa diverses accions per a millorar la sostenibilitat mediambiental del sector de la restauració." } }
567
Com sona ‘Josafat’ en clau de circ?
La companyia Passabarret estrena l’adaptació de la novel·la de Prudenci Bertrana
La companyia Passabarret estrena al Teatre Principal de Valls l’adaptació de la novel·la modernista Josafat, de Prudenci Betrana. És un fet inusual perquè es tracta d’una adaptació literària en clau de circ i s’allunya del tarannà tradicional de la companyia, en què el pallasso acostuma a ser el factor dominant de l’espectacle. Amb això, Passabarret va un pas més enllà amb una proposta de circ més formal, per convertir aquest clàssic en un espectacle de caràcter familiar, totalment narratiu i amb tècniques de circ que van des de l’acrobàcia als equilibris, tot passant pel llançament de ganivets, la perxa o el quadrant. Oriol Llop i Maria Cavagnero es converteixen en aquesta nova producció en els protagonistes de l’obra, Josafat i Fineta, i converteixen la passió de la novel·la en números de circ. De fet, segons que subratlla la companyia, és una de les poques vegades que s’adapta un text literari en una obra circense. ‘Era tot un desafiament per a nosaltres –explica David Sancho, productor de l’espectacle–, perquè no teníem referents pel que fa a l’adaptació d’una novel·la, i ha estat un treball creatiu i d’investigació de molts mesos.’ Passabarret ha cercat uns socis de nivell per a la creació de Josafat. El virtuós de l’stick Guillermo Cides posa la música en directe a l’espectacle, amb aquest instrument força desconegut i del qual és tot un referent mundial. També hi ha l’acròbata Maria Cavagnero, especialitzada en tècniques com ara els aeris o la roda cyr, que va ser nominada com a artista revelació en els darrers Premis Nacionals de Circ Zirkòlika. I, finalment, el director, Adrián Schvarzstein, que actualment treballa en la direcció d’òperes i espectacles de teatre i circ a tot Europa i que ha dirigit títols com ara Circus Klezmer, Kamchàtka i Lurrak. ‘El circ i les excentricitats sempre han anat de bracet –explica Oriol Llop, protagonista de l’obra– i el personatge de Josafat és molt excèntric, cosa que ens ajuda molt a l’hora d’interpretar-lo. De fet, ve a ser un Geperut de Notre Dame a la catalana’, diu. Josafat va ser escrita en plena època del modernisme català, l’any 1906, i esdevingué una de les obres més importants de la producció de Prudenci Bertrana. Va ser presentada al premi de novel·la de la Festa de la Bellesa de Palafrugell l’any 1905, on no fou premiada per motius morals, atesa la cruesa i el caràcter sacríleg de l’obra, que té un alt contingut sexual. ‘Nosaltres hem dut aquest fet al nostre terreny –comenta Llop–: hi hem canviat les referències passionals per la passió dels números de circ. Crec que hem aconseguit una bona adaptació, apta per a públic familiar’, subratlla. ‘Aquesta nova proposta és molt diferent del que hem fet sempre, però no volem que ningú pensi que hi haurà un abans i un després estilístic pel que fa als continguts de la nostra companyia’, diu David Sancho. ‘La nostra trajectòria, de més de vint anys, demostra que sempre hem combinat les tècniques de circ i el pallasso. I volem que continuï així. Josafat és una altra cosa, un deute que teníem amb nosaltres mateixos de crear un espectacle més formal, que creiem que ha arribat a bon port i que veurem créixer durant els mesos vinents’, diu. Aquesta nova obra de la companyia Passabarret és una coproducció de la Circoteca i la Xarxa de Cultura de l’Ajuntament de Valls, i s’ha fet en residència al Teatre Principal de Valls i el Convent de les Arts d’Alcover. A més, té el suport de l’Ajuntament del Morell, l’Ajuntament de Tarragona, Stick Center, Trapezi Fira del Circ de Catalunya i Litterarum Fira d’Espectacles Literaris de Móra d’Ebre. Durant el primer mes, oferirà les seves cinc primeres funcions al Teatre Principal de Valls, el Teatre Tarragona (6 de maig), a la programació oficial de la Fira Trapezi de Reus (13 de maig) i al Morell (19 de maig).
[ "cultura", "arts escèniques" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La companyia de circ Passabarret ha adaptat l'obra del escriptor i novel·lista modernista Prudenci Bertrana, \"Josafat\", en clau de circ. La presentació i estrena es farà al Teatre Principal de Valls. Aquest fet és ben poc usual, perquè no acostuma a haver-hi adaptacions literàries per al circ i s’allunya del tarannà tradicional de la companyia.", "a2": "Per primer cop, Passabarret ha transformat una novel·la literària en espectacle familiar, a base d’acrobàcies i tot tipus de tècniques circenses. El productor David Sancho ha destacat la complexitat de la proposta, per la manca de referències, i ha puntualitzat que no es tracta d’un gir estilístic de la companyia, que continuarà comptant amb el pallasso per als seus números.", "a3": "Teatre Principal de Valls estrena, a mans de la companyia Passabarret, l'adaptació a obra circense de la novel·la \"Josafat\", de Prudenci Betrana. És una de les poques vegades que s'ha fet una adaptació d'obra literària a obra circense, segons afirma la companyia. Els seus protagonistes són Oriol Llop i Maria Cavagnero." }, "extractive": { "a1": "Aquesta nova obra de la companyia Passabarret és una coproducció de la Circoteca i la Xarxa de Cultura de l’Ajuntament de Valls, i s’ha fet en residència al Teatre Principal de Valls i el Convent de les Arts d’Alcover.\nAmb això, Passabarret va un pas més enllà amb una proposta de circ més formal, per a convertir aquest clàssic en un espectacle de caràcter familiar, totalment narratiu i amb tècniques de circ que van des de l’acrobàcia als equilibris, tot passant pel llançament de ganivets, la perxa o el quadrant.\nLa companyia Passabarret estrena al Teatre Principal de Valls l’adaptació de la novel·la modernista \"Josafat\", de Prudenci Betrana.\nDe fet, segons que subratlla la companyia, és una de les poques vegades que s’adapta un text literari en una obra circense.", "a2": "La companyia Passabarret estrena al Teatre Principal de Valls l’adaptació de la novel·la modernista \"Josafat\", de Prudenci Betrana.\nAmb això, Passabarret va un pas més enllà amb una proposta de circ més formal, per a convertir aquest clàssic en un espectacle de caràcter familiar, totalment narratiu i amb tècniques de circ que van des de l’acrobàcia als equilibris, tot passant pel llançament de ganivets, la perxa o el quadrant.\n\"Era tot un desafiament per a nosaltres –explica David Sancho, productor de l’espectacle–, perquè no teníem referents pel que fa a l’adaptació d’una novel·la, i ha estat un treball creatiu i d’investigació de molts mesos\".\n\"Aquesta nova proposta és molt diferent del que hem fet sempre, però no volem que ningú no pensi que hi haurà un abans i un després estilístic pel que fa als continguts de la nostra companyia\", diu David Sancho.", "a3": "La companyia Passabarret estrena al Teatre Principal de Valls l’adaptació de la novel·la modernista \"Josafat\", de Prudenci Betrana.\nAmb això, Passabarret va un pas més enllà amb una proposta de circ més formal, per a convertir aquest clàssic en un espectacle de caràcter familiar, totalment narratiu i amb tècniques de circ que van des de l’acrobàcia als equilibris, tot passant pel llançament de ganivets, la perxa o el quadrant.\nOriol Llop i Maria Cavagnero es converteixen en aquesta nova producció en els protagonistes de l’obra, Josafat i Fineta, i converteixen la passió de la novel·la en números de circ.\nDe fet, segons que subratlla la companyia, és una de les poques vegades que s’adapta un text literari en una obra circense." }, "extreme": { "a1": "L'obra literària de l'autor Prudenci Bertrana, \"Josafat\", s'ha adaptat per al circ per la companyia Passabarret.", "a2": "La companyia Passabarret estrena un espectacle innovador: l’adaptació en clau de circ de l’obra literària \"Josafat\".", "a3": "S'estrena al Teatre Principal de Valls l'adaptació de la novel·la \"Josafat\", obra literària adaptada a una obra circense." } }
929
Joan Josep Nuet defensa al TSJC l’actuació de Forcadell perquè en el futur ‘no es jutgin altres idees’
Espejo Saavedra, de Ciutadans, al jutge: ‘Vaig advertir Carme Forcadell que cometia un frau de llei’
El secretari tercer de la Mesa del Parlament, Joan Josep Nuet (CSQP), ha defensat aquest davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’actuació de la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, en permetre ampliar l’ordre del dia del ple del 27 de juliol per votar les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent. Segons Nuet, si ara es persegueix Forcadell per aquesta votació, en un futur es podrien jutjar altres persones ‘per altres idees’, cosa que va, segons ell, contra els valors de la democràcia. En sortir de la seva declaració testifical, Nuet ha dit que aquest procediment judicial és un judici polític i que ell, com a demòcrata, vol defensar l’estat de dret, la separació de poders i les llibertats dels diputats ‘per poder debatre sobre tot, igual que es parlarà als àpats d’aquestes festes’. Així, tot i votar en contra de l’ampliació de l’ordre del dia en el ple i de les conclusions del procés constituent, per divergències polítiques, creu que Forcadell va actuar correctament, ja que el ple va obligar a canviar l’ordre del dia. ‘En una democràcia no s’hi val tot per derrotar les idees polítiques, si no anem amb compte en el futur jutjaran unes altres idees, i és una deriva perillosa’, ha dit. Per això, ha demanat als qui han de fer aplicar les sentències del TC, que diu respectar, ‘proporcionalitat i mesura’, ja que ell no està disposat a ser un ‘petit censor’ del que es pot debatre o no al Parlament, perquè ‘és propi d’altres règims’. De fet, ha dit que el TC va anul·lar la declaració d’inici del procés sobiranista del 9 de novembre de l’any passat que també incloïa referències a polítiques socials o renda garantida, i d’això se n’ha pogut parlar a la cambra catalana sense cap problema. Nuet ha estat acompanyat al Palau de Justícia per bona part de la cúpula de CSQP, com Lluís Rabell, Joan Coscubiela i Marta Ribas, i del líder dels ‘comuns’ catalans a Madrid, Xavier Domènech, entre altres. ‘Un frau de llei’ Un dels primers a declarar ha estat el vice-president de la mesa, José María Espejo Saavedra (Ciutadans), qui ha respòs davant del jutge el mateix que va dir el mes de juliol: ‘Vaig advertir Carme Forcadell que cometia un frau de llei’. Segons que ha explicat ell mateix després de la declaració davant del jutge, ha respòs totes les preguntes que se li han formulat, i ha repassat cronològicament tots els esdeveniments: des de les primeres reunions de la Mesa fins al debat i votació de les conclusions al ple. En una compareixença d’una mica menys d’una hora, ha explicat que va veure frau de llei a ampliar a última hora l’ordre del dia a petició de JxSí i la CUP per poder debatre i votar-ho, malgrat no incloure al principi aquestes votacions a l’ordre del dia. També ha dit al tribunal que va considerar que la providència del Tribunal Constitucional (TC) era prou clara per no fer-se aquesta votació, per la qual Forcadell està sent investigada i per la qual ha declarat davant del tribunal divendres. A preguntes de l’advocat de Forcadell, Espejo-Saavedra s’ha referit a la suposada inviolabilitat de la presidenta, que ella mateixa ha defensat en la seva declaració com a investigada: ha respost que aquesta inviolabilitat la protegeix com a diputada en les votacions i en les seves opinions, però no ‘en la seva presa de decisions’, com és aquest cas. Per al proper divendres 23 de desembre a les 9.30 hores del matí està també citat com a testimoni el vice-president primer de la Mesa, Lluís Maria Corominas (JxSí), citació demanada divendres passat al matí per la defensa de Forcadell i acordada i notificada aquell mateix migdia. ‘Contravenia clarament’ Per la seva banda, David Pérez ha explicata la magistrada el que ja va dir durant la reunió de la reunió de la mesa i durant el Ple. De fet, ha pogut consultar les actes de les sessions parlamentàries per concretar detalls del que ell va expressar, que era que la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent ‘contravenia clarament’ i sense dubtes la interlocutòria del TC de pocs dies abans. ‘Les nostres actuacions tenen el límit de la llei’, ha dit. També ha recordat que durant el ple va recordar que el Reglament impedeix votar res sense que els diputats tinguin la documentació pertinent, i que només ho pot permetre la Mesa. Ell va demanar una reunió per aquest punt, però la presidenta no ho va autoritzar, i la votació es va fer sense que els diputats tinguessin formalment la documentació.
[ "país", "principat" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Joan Josep Nuet ha defensat l’actuació de Forcadell. El secretari tercer de la Mesa del Parlament ho ha fet perquè en el futur no torni a passar que es jutgin altres idees. Tanmateix, el membre de Ciutadans Espejo Saavedra diu que va advertir Carme Forcadell que cometia un frau de llei.", "a2": "S’han escoltat, al TSJC, les declaracions d’alguns membres de la Mesa del Parlament sobre la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent que Carme Forcadell va permetre al juliol. Mentre que Nuet ha defensat el dret a debatre qualsevol tema a la cambra, altres veus han al·legat que la presidenta va incomplir clarament la providència del TC.", "a3": "Joan Josep Nuet , secretari tercer de la Mesa del Parlament, ha declarat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que Carme Forcadell va actuar correctament al permetre que s'ampliés l'ordre del dia del ple del juliol. José María Espejo Saavedra, vicepresident de la mesa, ha declarat que va advertir a Forcadell de que estava cometent \"un frau de llei\"." }, "extractive": { "a1": "De fet, ha pogut consultar les actes de les sessions parlamentàries per a concretar detalls del que ell va expressar, que era que la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent \"contravenia clarament\" i sense dubtes la interlocutòria del TC de pocs dies abans.\nEl secretari tercer de la Mesa del Parlament, Joan Josep Nuet (CSQP), ha defensat aquest davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’actuació de la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, en permetre ampliar l’ordre del dia del ple del 27 de juliol per a votar les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent.\nAixí, tot i votar en contra de l’ampliació de l’ordre del dia en el ple i de les conclusions del procés constituent, per divergències polítiques, creu que Forcadell va actuar correctament, ja que el ple va obligar a canviar l’ordre del dia.", "a2": "El secretari tercer de la Mesa del Parlament, Joan Josep Nuet (CSQP), ha defensat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’actuació de la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, en permetre ampliar l’ordre del dia del ple del 27 de juliol per a votar les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent.\nPer això, ha demanat als qui han de fer aplicar les sentències del TC, que diu respectar, \"proporcionalitat i mesura\", ja que ell no està disposat a ser un \"petit censor\" del que es pot debatre o no al Parlament, perquè \"és propi d’altres règims\". \nUn dels primers a declarar ha estat el vicepresident de la mesa, José María Espejo Saavedra (Ciutadans), que ha respòs davant del jutge el mateix que va dir el mes de juliol: \"Vaig advertir Carme Forcadell que cometia un frau de llei\".\nDe fet, ha pogut consultar les actes de les sessions parlamentàries per a concretar detalls del que ell va expressar, que era que la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent \"contravenia clarament\" i sense dubtes la interlocutòria del TC de pocs dies abans.", "a3": "El secretari tercer de la Mesa del Parlament, Joan Josep Nuet (CSQP), ha defensat aquest davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’actuació de la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, en permetre ampliar l’ordre del dia del ple del 27 de juliol per a votar les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent.\nSegons Nuet, si ara es persegueix Forcadell per aquesta votació, en un futur es podrien jutjar altres persones \"per altres idees\", cosa que, segons ell, va contra els valors de la democràcia.\nEn sortir de la seva declaració testifical, Nuet ha dit que aquest procediment judicial és un judici polític i que ell, com a demòcrata, vol defensar l’estat de dret, la separació de poders i les llibertats dels diputats \"per poder debatre sobre tot, igual que es parlarà als àpats d’aquestes festes\".\nUn dels primers a declarar ha estat el vicepresident de la mesa, José María Espejo Saavedra (Ciutadans), que ha respòs davant del jutge el mateix que va dir el mes de juliol: \"Vaig advertir Carme Forcadell que cometia un frau de llei\"." }, "extreme": { "a1": "La defensa de Joan Nuet al TSJC és per a evitar que en el futur no es tornin a jutjar idees.", "a2": "Diferència d’opinions entre els membres de la mesa sobre l'actuació de Forcadell en la votació d'unes conclusions prohibides pel TC.", "a3": "Joan Josep Nuet afirma que Carme Forcadell va actuar correctament ampliant l'ordre del dia del ple de juliol." } }
1,152
La Moncloa fixarà dimarts una moratòria de quatre anys per als desnonaments hipotecaris
Iglesias anuncia que treballa també per prohibir desnonaments per impagament de lloguer "en zones de mercat tensionat i en casos que tinguin relació amb fons voltors"
El govern espanyol aprovarà aquest dimarts un reial decret de llei amb mesures de resposta davant desnonaments per execució hipotecària, el qual n'establirà una moratòria de quatre anys de durada, tal com ha anunciat aquest dilluns el vicepresident segon de Govern, Pablo Iglesias. Així mateix, ha anunciat que PSOE i Unides Podem han acordat incloure en la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans, que ja està en marxa, la prohibició de desnonaments per impagament de lloguer "en zones de mercat tensionat i en casos que tinguin relació amb fons voltors que fan negoci amb un dret bàsic ". Iglesias ha concretat aquestes mesures en un text que ha publicat a les xarxes socials en què celebra que són fruit de l'"eficient coordinació" que han tingut, segons la seva opinió, al govern espanyol, i ho agreix en concret a la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, a la vicepresidenta tercera, Nadia Calviño, al ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, i al president de govern espanyol, Pedro Sánchez. — Pablo Iglesias 🔻 (@PabloIglesias) March 9, 2020 Aquestes noves mesures en matèria d'habitatge arriben precisament després d'haver tancat la pitjor setmana que ha viscut l'executiu de coalició de PSOE i Unides Podem, en termes de tensions i diferències internes, des de la seva conformació fa dos mesos. En concret, la polèmica va esclatar entre els dos socis de Govern a el fer-se públiques les diferències entre el Ministeri d'Igualtat d'Irene Montero, d'una banda, i la vicepresidenta Calvo i el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, de l'altra, sobre la llei de llibertat sexual elaborada per la cartera de la 'número dos de Podem. En un intent de girar full, fonts de Moncloa han anunciat aquest dilluns que la pròpia Calvo i Iglesias han "treballat colze a colze" des de la setmana passada per ampliar l'acord de govern de coalició amb noves mesures per frenar els desnonaments per impagament de lloguer. Reunions per assolir l'acord En declaracions als mitjans de comunicació, Calvo ha explicat que va ser Iglesias qui li va trucar el dijous, amb motiu del reial decret que està ultimant el seu govern per al consell de ministres d'aquest dimarts, amb mesures de resposta davant desnonaments per execució hipotecària. El vicepresident segon ha explicat després que han acordat, d'una banda, establir en aquest reial decret "una moratòria davant els desnonaments hipotecaris, estenent la seva durada a quatre anys", i també "augmentar les llars que podran acollir-s'hi, ampliant els supòsits considerats de vulnerabilitat com, per exemple, les famílies monoparentals amb fills a càrrec". Zones de mercat tensionat D'altra banda, han pactat ampliar la reforma ja prevista de la llei d'Arrendaments Urbans posar en marxa "mesures concretes per frenar els desnonaments per impagament de lloguer" que, segons Iglesias, "ja són la majoria dels que es produeixen". Referent a això, el vicepresident segon i líder de Podem ha concretat, en el text que han acordat, "prohibir desnonaments per impagament de lloguer en zones de mercat tensionat i en casos que tinguin relació amb fons voltors que fan negoci amb un dret bàsic". Iglesias ha informat que aquestes mesures arriben, a més, després que ell mateix mantingués una reunió el 21 de febrer a la seu de la Vicepresidència amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), en la qual els activistes antidesnonaments van ser "molt crítics" i van "pressionar" perquè es posessin sobre la taula "compromisos de govern que entenien que no eren sòlids". "I els agraeixo aquesta crítica i aquesta pressió que van exercir", afegeix. Primeres mesures "Quan un té responsabilitats de Govern, el que val són els fets, no les promeses. Cal seguir treballant en més mesures, però aquests són uns primers fets que alleujariran la situació de milers de famílies que a dia d'avui no estaven veient garantit el seu dret constitucional a l'habitatge", defensa Iglesias. Així mateix, destaca que es tracta d'"una victòria dels col·lectius, com la PAH i el Sindicat de Llogaters, que han lluitat durant tots aquests anys en defensa de les famílies i contra els desnonament". "El fet que el govern no sigui pressionat només pels poderosos sinó també per la societat civil organitzada és condició de possibilitat perquè Espanya avanci", conclou. Campanya de la PAH A més de la reunió amb Iglesias, la PAH va llançar a finals de febrer una campanya de pressió, culpant l'executiu de coalició dels més de 8.000 desnonaments produïts des de la seva conformació. Entre les demandes immediates que la PAH, exigia a l'executiu l'ampliació de moratòria de llançaments hipotecaris als casos d'impagament de lloguer. Fins a la data, l'acord de govern entre el PSOE i Unides Podem es limitava a el compromís d'assegurar el reallotjament immediat en determinades condicions dels llogaters que no poguessin pagar la renda per falta de recursos econòmics o situacions de vulnerabilitat.
[ "habitatge" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El govern d'Espanya té la intenció aquest dimarts d'aprovar un reial decret de llei amb mesures de resposta davant desnonaments per execució hipotecària. Amb això, s'estableix una moratòria de quatre anys de les execucions de les hipoteques. El vicepresident també està treballant en una llei que prohibeixi desnonaments per impagament de lloguer.", "a2": "El govern espanyol ha reaccionat a les dures crítiques dels activistes antidesnonaments aprovant unes primeres mesures per a ajudar les famílies a mantenir el seu dret a l’habitatge. Així, Iglesias ha anunciat una moratòria de quatre anys en els casos de desnonaments hipotecaris. També es prohibirà desallotjar la gent per impagament si es detecten situacions abusives relacionades amb el lloguer.", "a3": "El govern anuncia que dimarts aprovarà un reial decret de llei amb mesures destinades a protegir els més vulnerables davant desnonaments per execució hipotecària. Aquest Reial decret de llei establirà moratòria que durarà quatre anys, i hi podran accedir més llars. També s'inclouran mesures per a prohibir els desnonaments per impagament de lloguer en certes zones." }, "extractive": { "a1": "Així mateix, ha anunciat que PSOE i Unides Podem han acordat incloure en la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans, que ja està en marxa, la prohibició de desnonaments per impagament de lloguer \"en zones de mercat tensionat i en casos que tinguin relació amb fons voltors que fan negoci amb un dret bàsic\".\nEn un intent de girar full, fonts de Moncloa han anunciat aquest dilluns que la pròpia Calvo i Iglesias han \"treballat colze a colze\" des de la setmana passada per a ampliar l'acord de govern de coalició amb noves mesures per a frenar els desnonaments per impagament de lloguer.\nReferent a això, el vicepresident segon i líder de Podem ha concretat, en el text que han acordat, \"prohibir desnonaments per impagament de lloguer en zones de mercat tensionat i en casos que tinguin relació amb fons voltors que fan negoci amb un dret bàsic\".\nIglesias ha informat que aquestes mesures arriben, a més, després que ell mateix mantingués una reunió el 21 de febrer a la seu de la Vicepresidència amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), en la qual els activistes antidesnonaments van ser \"molt crítics\" i van \"pressionar\" perquè es posessin sobre la taula \"compromisos de govern que entenien que no eren sòlids\".", "a2": "El govern espanyol aprovarà aquest dimarts un Reial decret de llei amb mesures de resposta davant desnonaments per execució hipotecària, el qual n'establirà una moratòria de quatre anys de durada, tal com ha anunciat aquest dilluns el vicepresident segon de Govern, Pablo Iglesias. \nAixí mateix, ha anunciat que PSOE i Unides Podem han acordat incloure en la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans, que ja està en marxa, la prohibició de desnonaments per impagament de lloguer \"en zones de mercat tensionat i en casos que tinguin relació amb fons voltors que fan negoci amb un dret bàsic\".\nIglesias ha informat que aquestes mesures arriben, a més, després que ell mateix mantingués una reunió el 21 de febrer a la seu de la Vicepresidència amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), en la qual els activistes antidesnonaments van ser \"molt crítics\" i van \"pressionar\" perquè es posessin sobre la taula \"compromisos de govern que entenien que no eren sòlids\". \n\"Cal seguir treballant en més mesures, però aquests són uns primers fets que calmaran la situació de milers de famílies que a dia d'avui no estaven veient garantit el seu dret constitucional a l'habitatge\", defensa Iglesias. ", "a3": "El govern espanyol aprovarà aquest dimarts un Reial decret de llei amb mesures de resposta davant desnonaments per execució hipotecària, el qual n'establirà una moratòria de quatre anys de durada, tal com ha anunciat aquest dilluns el vicepresident segon de Govern, Pablo Iglesias.\nAixí mateix, ha anunciat que PSOE i Unides Podem han acordat incloure en la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans, que ja està en marxa, la prohibició de desnonaments per impagament de lloguer \"en zones de mercat tensionat i en casos que tinguin relació amb fons voltors que fan negoci amb un dret bàsic\".\nIglesias ha concretat aquestes mesures en un text que ha publicat a les xarxes socials en què celebra que són fruit de \"l'eficient coordinació\" que han tingut, segons la seva opinió, al govern espanyol, i agraeix en concret a la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, a la vicepresidenta tercera, Nadia Calviño, al ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, i al president de govern espanyol, Pedro Sánchez.\nIglesias ha informat que aquestes mesures arriben, a més, després que ell mateix mantingués una reunió el 21 de febrer a la seu de la Vicepresidència amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), en la qual els activistes antidesnonaments van ser \"molt crítics\" i van \"pressionar\" perquè es posessin sobre la taula \"compromisos de govern que entenien que no eren sòlids\"." }, "extreme": { "a1": "El govern central properament aprovarà la moratòria de quatre anys per als desnonaments de les hipoteques.", "a2": "El govern de coalició espanyol ha acordat un primer paquet de mesures per a frenar els desnonaments per execució hipotecària.", "a3": "Pablo Iglesias anuncia un Reial decret de llei per a protegir els més vulnerables davant desnonaments per execució hipotecària." } }
842
Les Decennals de Valls s’acomiaden després de deu dies de festa i unes 42.500 entrades venudes
Segons el director artístic, s'ha demostrat que la cultura és segura i ajuda a reprendre la vida de la comunitat
Les Decennals de Valls posen avui el punt final a deu dies de festa amb el piromusical de la Pirotècnia Ricardo Caballer i l’apagada de les lluminàries. A falta del recompte final, l’organització xifra en unes 42.500 les entrades venudes durant les festes, en què la cultura popular, la música i els espectacles lumínics han tingut un protagonisme especial. Després d’haver-se ajornat, el director artístic de l’esdeveniment, Jordi Bertran, n’ha fet un balanç positiu. En declaracions a l’agència ACN, diu que les Decennals han demostrat que la cultura és segura i que ajuda a reprendre la vida de la comunitat. Segons Bertran, l’elevada assistència de públic a la gran majoria d’actes avala el programa proposat. En comparació amb les darreres Decennals, fetes l’any 2011, enguany s’han venut unes 7.000 entrades més. El director artístic ha apuntat que la població ha viscut les anomenades “festes de la llum” amb intensitat d’ençà del primer dia, malgrat l’ajornament d’un any, que va comportar una gran tristesa en el seu moment. La situació sanitària ha condicionat no tan sols quan s’han fet les festes, sinó també com s’han fet. Així, s’han hagut d’adaptar tots els actes prevists en els darrers deu dies, tant respecte de la cabuda com de les mesures de seguretat i protocols a seguir. En aquest sentit, Bertran ha agraït l’esforç de les comissions de les Decennals i especialment dels equips mèdics de la ciutat, de Tarragona i de la Generalitat a l’hora d’elaborar els plans d’actuació per garantir la seguretat dels assistents i artistes. Espais com ara la vela principal –en què s’han fet concerts– s’han adaptat al context sanitari actual. Així, al llarg de la setmana s’ha permès una cabuda de 2.400 persones, mentre que aquest dissabte es va ampliar a les 3.800 amb motiu del concert 10 de les Decennals. Ho va fer possible el pla específic per a aquest concert, en què es van aixecar les lones laterals de l’espai. D’aquesta manera, es va poder garantir la ventilació del recinte, que va mantenir les cadires per al públic tal com requereix la normativa actual de la Generalitat. Tot i això, a partir de la primera actuació, la dels Pets, la gent va ballar dempeus davant del seu seient. Segons el director artístic d’aquestes Decennals, Valls ha estat un exemple de seguretat en un context de pandèmia encara present. Els controls de cabuda o l’obligatorietat de dur màscara han estat dues constants al llarg de tota la programació, tant als actes d’interior com als d’exterior. Bertran ha insistit que totes les activitats han seguit els protocols que ha dictaminat la Generalitat per fer front a la sisena onada de coronavirus. “Amb una setmana més, hauríem tingut més possibilitats”, ha lamentat Bertran, però ha reconegut que la població ho havia acceptat. Les Decennals de Valls es fan en honor de la Mare de Déu de la Candela, que es commemoren una volta cada dècada i van ser distingides com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional l’any 2010. En aquesta ocasió, la pandèmia del coronavirus ha obligat els vallencs a esperar-se onze anys per reviure aquesta festivitat. Entre els actes més destacats que s’han fet aquests darrers deu dies, hi ha la Trobada de Colles Castelleres, la processó votiva de la Mare de Déu de la Candela, la producció pròpia de La flauta màgica, els espectacles lumínics o el concert 10 de les Decennals. Per fer-les possibles, s’hi han destinat més de tres milions d’euros de pressupost i s’ha comptat amb l’ajuda de més de 120 voluntaris. Les “festes de la llum” s’apagaran avui després del piromusical que anirà a càrrec de la Pirotècnia Ricardo Caballer, d’Olocau (Camp de Túria), i el tancament de les lluminàries festives repartides per la capital de l’Alt Camp. Hores abans, és previst que la imatge de la Mare de Déu de la Candela retorni al seu cambril, on romandrà fins el 2031.
[ "cultura", "cultura popular" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Les festes Decennals de Valls han estat un èxit de participació i el director artístic assegura que amb això es demostra que la cultura és segura i ajuda a reprendre la vida de la comunitat. Un total de 42.500 participants han passat per aquesta edició on la cultura popular, la música i els espectacles lumínics han tingut un protagonisme especial.", "a2": "Els vallencs han agafat amb moltes ganes les “festes de la llum”, després de l’ajornament a causa de la pandèmia. Aquestes celebracions tenen lloc cada deu anys i les d’enguany han estat marcades per les mesures de prevenció contra la covid-19. Tot i això, els assistents s’han donat un bany de cultura popular, entre espectacles lumínics i musicals.", "a3": "Les Decennals de Valls s'ha hagut d'adaptar al context sanitari actual i a les restriccions de seguretat i protocols a seguir, però tot i així ha tingut una gran acollida, amb unes 42.500 entrades venudes durant les festes. El director artístic, Jordi Bertran, fa un balanç positiu de l'esdeveniment i assegura que s'ha demostrat que la cultura és segura." }, "extractive": { "a1": "Entre els actes més destacats que s’han fet aquests darrers deu dies, hi ha la Trobada de Colles Castelleres, la processó votiva de la Mare de Déu de la Candela, la producció pròpia de La flauta màgica, els espectacles lumínics o el concert 10 de les Decennals.\nEn aquest sentit, Bertran ha agraït l’esforç de les comissions de les Decennals i especialment dels equips mèdics de la ciutat, de Tarragona i de la Generalitat a l’hora d’elaborar els plans d’actuació per a garantir la seguretat dels assistents i artistes.\nAixí, al llarg de la setmana s’ha permès una cabuda de 2.400 persones, mentre que aquest dissabte es va ampliar a les 3.800 amb motiu del concert 10 de les Decennals.\nLes Decennals de Valls posen avui el punt final a deu dies de festa amb el piromusical de la Pirotècnia Ricardo Caballer i l’apagada de les lluminàries.", "a2": "A falta del recompte final, l’organització xifra en unes 42.500 les entrades venudes durant les festes, en què la cultura popular, la música i els espectacles lumínics han tingut un protagonisme especial. \nEl director artístic ha apuntat que la població ha viscut les anomenades “festes de la llum” amb intensitat d’ençà del primer dia, malgrat l’ajornament d’un any, que va comportar una gran tristesa en el seu moment. \nEn aquest sentit, Bertran ha agraït l’esforç de les comissions de les Decennals i especialment dels equips mèdics de la ciutat, de Tarragona i de la Generalitat a l’hora d’elaborar els plans d’actuació per a garantir la seguretat dels assistents i artistes. \nLes Decennals de Valls es fan en honor de la Mare de Déu de la Candela, que es commemoren una volta cada dècada i van ser distingides com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional l’any 2010.", "a3": "Les Decennals de Valls posen avui el punt final a deu dies de festa amb el piromusical de la Pirotècnia Ricardo Caballer i l’apagada de les lluminàries.\nA falta del recompte final, l’organització xifra en unes 42.500 les entrades venudes durant les festes, en què la cultura popular, la música i els espectacles lumínics han tingut un protagonisme especial.\nEl director artístic ha apuntat que la població ha viscut les anomenades “festes de la llum” amb intensitat d’ençà del primer dia, malgrat l’ajornament d’un any, que va comportar una gran tristesa en el seu moment.\nSegons el director artístic d’aquestes Decennals, Valls ha estat un exemple de seguretat en un context de pandèmia encara present." }, "extreme": { "a1": "Les festes Decennals de Valls conclouen amb deu dies de festa i unes 42.500 entrades venudes.", "a2": "Unes Decennals de Valls posposades han batut el seu rècord d’assistència enmig de múltiples mesures de seguretat postpandèmiques.", "a3": "Les Decennals de Valls acaba avui amb una gran acollida, tot i les restriccions per la situació sanitària." } }
1,868
L'oportunitat de l'independentisme amb l'ascens de Pedro Sánchez
«La justícia poètica ha fet que dos dels impulsors del 155 hagin acabat arraconats. Rajoy, defenestrat, Rivera, fora de focus»
La defenestració de Mariano Rajoy i l’ascens de Pedro Sánchez pot obrir un nou temps en la relació entre el PSOE, ERC i PDECat amb efectes al Congrés i al Parlament de Catalunya. Sánchez, el president més dèbil de la democràcia espanyola, arriba a La Moncloa amb el suport garantit de només 84 diputats i una aliança instrumental amb el PNB i els independentistes catalans que li ha servit per fer fora Rajoy de la presidència, però que ara haurà d’apuntalar amb gestos concrets. “És l’hora de la política”, deia aquest divendres un diputat independentista al pati del Congrés, conscient també del perill que tot plegat esdevingui un miratge. Els temps han fet que la seva presa de possessió hagi coincidit amb la dels nous consellers del govern de Joaquim Torra i, per tant, amb l’aixecament del 155. Un tauler nou (sense Rajoy ni Puigdemont, Sáenz de Santamaría ni Junqueras) on totes les parts hauran de jugar amb tacte perquè l’abast de les demandes i de la gesticulació no esberli l’invent. Malgrat la por inicial a fer el pas de la mà d’un dels signants del 155, les forces independentistes han vist una oportunitat per esvair en una sola operació tres malsons que han acompanyat aquest últim tram del procés: l’escalada en la judicialització del conflicte, el bloqueig del diàleg, i la progressió imparable d’Albert Rivera, que en només 48 hores ha passat de ser el relleu indiscutible de Mariano Rajoy a una trista rèplica del barrufet rondinaire. La justícia poètica ha fet que dos dels impulsors del 155 hagin acabat arraconats. Rajoy, defenestrat, Rivera, fora de focus. I que el tercer, el mateix Sánchez, estigui a la seva mercè per sobreviure mentre no convoca eleccions. ERC i PDEcat tenen el seu abast donar, quan ho considerin oportú, el cop de peu al castell de sorra de Sánchez, alhora que saben que l’alineació dels planetes els serveix una oportunitat d’or. Malgrat la por inicial a fer el pas de la mà d’un dels signants del 155, les forces independentistes han vist una oportunitat per esvair en una sola operació tres malsons Sánchez haurà d’aclarir ara els termes en què vol establir aquesta relació amb les forces independentistes i si vol portar-la més enllà de les apel·lacions al “diàleg” que va fer durant el debat de la moció de censura. El líder del PSOE actua sota l’estricta vigilància de bona part dels seus barons i amb el marcatge de PP i Cs, que ja l’acusen d’haver venut la defensa de la unitat d’Espanya a canvi dels bonsais de La Moncloa. Donarà les primeres pistes amb l’elecció dels noms del PSC que ocuparan el seu gabinet (no és el mateix Batet que Borrell), amb la concreció o no de la reunió que li ha demanat el president de la Generalitat, Quim Torra, i amb el nomenament del nou fiscal general de l’Estat, la persona que té la batuta per rebaixar, o no, el voltatge que reben els presos. També en la resposta a les peticions d’acostament de presos com la que aquest divendres li va fer des del pati del Congrés l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la derogació del decret que el govern de Mariano Rajoy va aprovar per facilitar la marxa de les empreses de Catalunya i l’aixecament de la intervenció econòmica de la Generalitat que Cristóbal Montoro pretenia mantenir viva malgrat la desaparició del 155. L’aposta d’uns i altres té riscos evidents. Per a l’independentisme, haver fet president del govern espanyol el mateix personatge que va titllar ara fa 10 dies de “racista” Quim Torra. Un polític volàtil que ja ha demostrat la seva capacitat de sincronitzar les ones hertzianes de Ciutadans quan les enquestes i la conjuntura política li ho demanen. Amb el BOE a la mà, Sánchez pot apel·lar al sentit d’Estat dels vells aliats del 155 per contenir Catalunya mentre construeix la seva candidatura a les eleccions generals. Per al líder del PSOE, en canvi, el risc va de la mà d’una escalada del conflicte a Catalunya que proporcioni munició a Ciutadans, i del sabotatge dels seus barons, que jan demostrat en diverses ocasions una aversió atàvica als acords amb el catalanisme. L’aposta d’uns i altres té riscos evidents. Per a l’independentisme, haver fet president del govern espanyol el personatge que va titllar fa 10 dies de “racista” Quim Torra Les incògnites s’esvairan en qüestió de setmanes. Carles Campuzano afirmava dijous des de la tribuna d’oradors que la moció de censura era la demostració que “No es pot governar contra Catalunya". Malgrat les perills, Sánchez té la possibilitat de desplegar una autèntica política d’Estat fent passos en la solució del conflicte. Una oportunitat que li arriba en un moment propici, amb Ciutadans perdut en la seva radicalitat i el PP noquejat. I és que el nou president té també a la seva mà en retorn de l’Estat espanyol als estàndards democràtics europeus.
[ "canal madrid: anàlisi" ]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "Justícia poètica en la desaparició i defenestració del panorama polític dels dos principals impulsors de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya. Albert Rivera i Mariano Rajoy han acabat arraconats i fora del focus de la política nacional. Els independentistes esperen que amb el govern de Pedro Sanchez s'obri una nova etapa.", "a2": "La investidura de Sánchez, de la mà dels independentistes, ha creat tot tipus de suspicàcies. Malgrat els riscos, els catalans han agafat l’opció de desfer-se del tàndem PP-Ciutadans i, ara, esperen un nou panorama polític de diàleg i una relaxació en la judicialització del procés sobiranista. El president actuarà, però, sota la vigilància dels seus barons. Què passarà, doncs?", "a3": "Pedro Sánchez és el nou president d'Espanya i ha comptat amb una aliança amb el PNB i els partits independentistes per a guanyar la presidència a Rajoy. Ara queda pendent que Sánchez aclareixi com vol establir la relació amb les forces independentistes, les quals veuen una bona oportunitat per a començar un diàleg amb el govern espanyol." }, "extractive": { "a1": "També en la resposta a les peticions d’acostament de presos com la que aquest divendres li va fer des del pati del Congrés l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la derogació del decret que el govern de Mariano Rajoy va aprovar per a facilitar la marxa de les empreses de Catalunya i l’aixecament de la intervenció econòmica de la Generalitat que Cristóbal Montoro pretenia mantenir viva malgrat la desaparició del 155.\nMalgrat la por inicial a fer el pas de la mà d’un dels signants del 155, les forces independentistes han vist una oportunitat per a esvair en una sola operació tres malsons que han acompanyat aquest últim tram del procés: l’escalada en la judicialització del conflicte, el bloqueig del diàleg, i la progressió imparable d’Albert Rivera, que en només 48 hores ha passat de ser el relleu indiscutible de Mariano Rajoy a una trista rèplica del barrufet rondinaire.\nDonarà les primeres pistes amb l’elecció dels noms del PSC que ocuparan el seu gabinet (no és el mateix Batet que Borrell), amb la concreció o no de la reunió que li ha demanat el president de la Generalitat, Quim Torra, i amb el nomenament del nou fiscal general de l’Estat, la persona que té la batuta per a rebaixar, o no, el voltatge que reben els presos.\nMalgrat la por inicial a fer el pas de la mà d’un dels signants del 155, les forces independentistes han vist una oportunitat per a esvair en una sola operació tres malsons.", "a2": "Sánchez, el president més dèbil de la democràcia espanyola, arriba a La Moncloa amb el suport garantit de només 84 diputats i una aliança instrumental amb el PNB i els independentistes catalans que li ha servit per a fer fora Rajoy de la presidència, però que ara haurà d’apuntalar amb gestos concrets.\nMalgrat la por inicial a fer el pas de la mà d’un dels signants del 155, les forces independentistes han vist una oportunitat per a esvair en una sola operació tres malsons que han acompanyat aquest últim tram del procés: l’escalada en la judicialització del conflicte, el bloqueig del diàleg, i la progressió imparable d’Albert Rivera, que en només 48 hores ha passat de ser el relleu indiscutible de Mariano Rajoy a una trista rèplica del barrufet rondinaire. \nEl líder del PSOE actua sota l’estricta vigilància de bona part dels seus barons i amb el marcatge de PP i Cs, que ja l’acusen d’haver venut la defensa de la unitat d’Espanya a canvi dels bonsais de La Moncloa. \nDonarà les primeres pistes amb l’elecció dels noms del PSC que ocuparan el seu gabinet (no és el mateix Batet que Borrell), amb la concreció o no de la reunió que li ha demanat el president de la Generalitat, Quim Torra, i amb el nomenament del nou fiscal general de l’Estat, la persona que té la batuta per a rebaixar, o no, el voltatge que reben els presos. ", "a3": "Sánchez, el president més dèbil de la democràcia espanyola, arriba a La Moncloa amb el suport garantit de només 84 diputats i una aliança instrumental amb el PNB i els independentistes catalans que li ha servit per a fer fora Rajoy de la presidència, però que ara haurà d’apuntalar amb gestos concrets.\nMalgrat la por inicial a fer el pas de la mà d’un dels signants del 155, les forces independentistes han vist una oportunitat per a esvair en una sola operació tres malsons que han acompanyat aquest últim tram del procés: l’escalada en la judicialització del conflicte, el bloqueig del diàleg, i la progressió imparable d’Albert Rivera, que en només 48 hores ha passat de ser el relleu indiscutible de Mariano Rajoy a una trista rèplica del barrufet rondinaire.\nSánchez haurà d’aclarir ara els termes en què vol establir aquesta relació amb les forces independentistes i si vol portar-la més enllà de les apel·lacions al “diàleg” que va fer durant el debat de la moció de censura.\nDonarà les primeres pistes amb l’elecció dels noms del PSC que ocuparan el seu gabinet (no és el mateix Batet que Borrell), amb la concreció o no de la reunió que li ha demanat el president de la Generalitat, Quim Torra, i amb el nomenament del nou fiscal general de l’Estat, la persona que té la batuta per a rebaixar, o no, el voltatge que reben els presos." }, "extreme": { "a1": "Els dos impulsors de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució han desaparescut del mapa polític.", "a2": "La sortida de Rajoy i la investidura de Sánchez obre la porta al diàleg polític entre Espanya i Catalunya.", "a3": "Sánchez arriba a La Moncloa i haurà d'aclarir com vol gestionar la relació amb els partits independentistes." } }
2,714
El Festival de Llegendes de Catalunya planta cara a la covid-19 i aconsegueix reunir més d'un miler de visitants
L'Apagada i el circuit de llegendes pel Castell de Tous han estat els plats forts d'una edició que s'ha reinventat
El Festival de Llegendes de Catalunya ha aconseguit reunir més d'un miler de visitants malgrat les restriccions que s'han pres a causa de la covid-19. El codirector de la cita, Víctor Borràs, ha reconegut que s'han hagut de reinventar per poder tirar endavant la mostra, implantant limitacions d'aforament, programant més passis, i establint la venda d'entrades anticipada per a tots els muntatges. "Ha valgut la pena", ha apuntat Borràs que ha considerat que "és una prova que la cultura continua". Un any més, la principal atracció ha estat l'Apagada, que també s'ha reformulat per adaptar-se a la situació actual. El circuit de llegendes pel Castell de Tous ha estat l'altre plat fort, combinant teatre, titelles, música, narració i dansa. Les llegendes catalanes han tornat a cobrar vida gràcies al Festival de Llegendes de Catalunya que un any més s'ha celebrat a Sant Martí de Tous. La cita, que enguany arribava a la seva onzena edició, s'ha tirat endavant després dels entrebancs derivats de la covid-19 als quals s'ha hagut d'enfrontar. "Estem molt satisfets perquè hem superat el miler d'entrades venudes, el que suposa el 95% de l'ocupació", ha explicat Victor Borràs, codirector de la mostra. Tot i que aquesta xifra és molt inferior a d'altres edicions, quan el nombre de visitants rondava les 4.000 persones, els responsables del festival asseguren que ha estat un èxit perquè fa uns mesos ni tan sols se sabia si podria fer-se. "Hem fet un festival molt diferent al qual estàvem acostumats", ha reconegut Borràs que ha indicat que s'han hagut de limitar molt els aforaments, programar més passis, implantar la venda anticipada d'entrades i incorporar mesures de seguretat addicionals com ara la higiene, l'ús de mascareta o les distàncies de seguretat. En aquest sentit, indica que els muntatges s'han previst a l'aire lliure i que no s'ha pogut fer el tradicional mercat d'artesans. Una altre dels grans canvis d'aquest 2020 ha estat el format de l'Apagada, que és el principal reclam de la mostra. "És una proposta itinerant i es fan grups d'unes 40 persones", ha comentat el cordirector que ha dit que aquest any "ha estat estàtica i amb un format més convencional". Borràs ha remarcat que "ha valgut la pena" organitzar el festival perquè és una prova que la "cultura continua". Apunta que el poble s'ha bolcat per fer-lo possible: "Hem fet un festival alternatiu perquè ara més que mai les alternatives són necessàries", ha insistit. Molta conscienciació Borràs ha destacat la bona predisposició dels espectadors i ha dit que "no ha estat gens difícil que tothom complís amb les mesures de seguretat perquè la gent està molt conscienciada". En aquest mateix sentit s'ha expressat la Cristina Vidal i el Jordi Pijoan, dos dels 160 voluntaris que aquest 2020 participen en la mostra. Han assegurat que els visitants han seguit totes les indicacions de forma endreçada i tranquil·la. En total s'han vist una vintena d'espectacles professionals de companyies d'arreu del territori català. Entre les propostes que han tingut una millor acollida, ha destacat el circuit de llegendes al castell, que ha integrat cinc espectacles diferents les tardes de dissabte i diumenge amb quatre representacions cada dia. Algunes d'aquestes són 'El meu amic Brutus" de la companyia del píncep Totilau; 'El bavastell antic' de Galiot Teatre; 'El Far de Sant Sebastià" de Titelles Vergès; la proposta 'Ora Pro Nobis' de Tarta Relena; o el projecte de dansa 'D'ona d'aigua' de les Trementines. Aquest 2020, a banda dels muntatges concentrats en el primer cap de setmana de juliol, s'oferiran d'altres espectacles fins a finals de mes. A més, com a novetat, s'ha establert una col·laboració amb la Fira Mediterrània de Manresa. Durant el festival la Companyia Pagans hi ha fet una residència artística. L'espectacle que estan preparant s'estrenarà el mes d'octubre a la capital del Bages, si bé aquest dilluns, 6 de juliol, s'oferiran passis exclusius per al voluntariat del festival.
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Una reinventada edició del Festival de Llegendes de Catalunya planta cara a la covid-19 i aconsegueix reunir més d'un miler de visitants, amb l'Apagada i el circuit de llegendes pel Castell de Tous com a plats forts d'una edició que sens dubte s'ha reinventat per a poder tirar endavant la mostra.", "a2": "Els organitzadors del Festival de Llegendes de Catalunya s’han mostrat satisfets per l’afluència de públic a la mostra i per la predisposició de tothom en el compliment de les mesures imposades per la covid-19. Els espectacles del circuit de llegendes al castell han estat una de les activitats més valorades d’una edició reformulada per a adaptar-se a les restriccions.", "a3": "Arriba l'onzena edició del Festival de Llegendes, que ha aconseguit uns 4.000 visitants, tot i les mesures de seguretat que han hagut d'incorporar degut a les restriccions causades per la covid-19. El codirector del festival, Víctor Borràs, ha qualificat aquesta edició d'èxit, tot i que la xifra de visitants és inferior a passades edicions." }, "extractive": { "a1": "Un altre dels grans canvis d'aquest 2020 ha estat el format de l'Apagada, que és el principal reclam de la mostra.\nEl Festival de Llegendes de Catalunya ha aconseguit reunir més d'un miler de visitants, malgrat les restriccions que s'han pres a causa de la covid-19.\nBorràs ha remarcat que \"ha valgut la pena\" organitzar el festival perquè és una prova que la \"cultura continua\".\n\"Hem fet un festival molt diferent al qual estàvem acostumats\", ha reconegut Borràs, que ha indicat que s'han hagut de limitar molt els aforaments, programar més passis, implantar la venda anticipada d'entrades i incorporar mesures de seguretat addicionals com ara la higiene, l'ús de mascareta o les distàncies de seguretat.", "a2": "El Festival de Llegendes de Catalunya ha aconseguit reunir més d'un miler de visitants, malgrat les restriccions que s'han pres a causa de la covid-19. \nEl codirector de la cita, Víctor Borràs, ha reconegut que s'han hagut de reinventar per a poder tirar endavant la mostra, implantant limitacions d'aforament, programant més passis i establint la venda d'entrades anticipada per a tots els muntatges.\nBorràs ha destacat la bona predisposició dels espectadors i ha dit que \"no ha estat gens difícil que tothom complís amb les mesures de seguretat perquè la gent està molt conscienciada\". \nEntre les propostes que han tingut una millor acollida, ha destacat el circuit de llegendes al castell, que ha integrat cinc espectacles diferents les tardes de dissabte i diumenge amb quatre representacions cada dia. ", "a3": "La cita, que enguany arribava a la seva onzena edició, s'ha tirat endavant després dels entrebancs derivats de la covid-19 als quals s'ha hagut d'enfrontar.\n\"Estem molt satisfets, perquè hem superat el miler d'entrades venudes, el que suposa el 95% de l'ocupació\", ha explicat Victor Borràs, codirector de la mostra.\nTot i que aquesta xifra és molt inferior a d'altres edicions, quan el nombre de visitants rondava les 4.000 persones, els responsables del festival asseguren que ha estat un èxit perquè fa uns mesos ni tan sols se sabia si podria fer-se.\n\"Hem fet un festival molt diferent al qual estàvem acostumats\", ha reconegut Borràs, que ha indicat que s'han hagut de limitar molt els aforaments, programar més passis, implantar la venda anticipada d'entrades i incorporar mesures de seguretat addicionals com ara la higiene, l'ús de mascareta o les distàncies de seguretat." }, "extreme": { "a1": "L'edició del Festival de Llegendes de Catalunya planta cara a la covid-19 i reuneix més d'un miler de visitants.", "a2": "Malgrat les restriccions, el Festival de Llegendes de Catalunya aconsegueix reinventar-se i celebrar la cultura amb un 95% d’ocupació.", "a3": "L'onzena edició del Festival de Llegendes ha estat un èxit, després dels problemes derivats de la covid-19." } }
762
Puig advertix: El suport o no a un candidat “en cap cas” pot condicionar el dret a un finançament just
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha assegurat este dijous que el fet que es recolze o no a un candidat a la sessió d'investidura no pot "en cap cas", condicionar els drets dels valencians a tindre un "finançament just".
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha assegurat este dijous que el fet que es recolze o no a un candidat a la sessió d’investidura no pot “en cap cas”, condicionar els drets dels valencians a tindre un “finançament just”. Puig s’ha pronunciat en estos termes este dijous en un esmorzar amb els mitjans de comunicació de Castelló després de ser preguntat per la proposta de la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, de prometre a PSPV i Compromís que el PP treballarà per una millora del model de finançament autonòmic a canvi que els 11 diputats valencians que estes formacions tenen al Congrés s’abstinguen en la votació de la investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern. Sobre esta qüestió, el cap del Consell ha assenyalat que s’ha avançat “molt” perquè tots els actors, tant de fora com de dins, són “conscients” que la Comunitat Valenciana està mal finançada. “Tant Rajoy com –Cristóbal– Montoro han reconegut això, passa que no han fet res per solucionar-lo, i el que no anem a permetre és que es pose en un espai de xantatge el que és un dret dels valencians”, ha afegit. “Que es recolze o no es recolze a un candidat no pot, en cap cas, condicionar els drets dels valencians, que són tindre un finançament just, doncs ja l’hem tingut massa temps injust”, ha apuntat Puig, qui creu que, això “no és discutible des de la perspectiva de si tu em recolzes, jo et done diners”. Segons la seua opinió, la solució és de “justícia”, doncs hi ha una “profunda asimetria” en la distribució dels fons públics a Espanya, i hi ha una comunitat autònoma “especialment damnificada”, que és la Comunitat Valenciana, “per la qual cosa cal buscar ràpidament solucions”. PRESSUPOSTOS Respecte als pròxims pressupostos de la Generalitat Valenciana, Puig ha indicat que a la Comunitat Valenciana no se’n va a continuar “retallant” com el passat, “per això vam fer uns pressupostos l’any passat adequats i que no han pogut cristal·litzar a l’acord perquè el PP no ha volgut”. Però -ha advertit- “és evident que mantindrem la reivindicació activa del finançament, i això serà així mentre no es canvie el sistema autonòmic”. Sobre esta qüestió, ha apuntat que Isabel Bonig i el PP el que han de fer és posar-se “al costat” del Govern valencià “per a aconseguir el que és just per als valencians”. “Jo no vull confrontar amb el PP perquè crec que tots els partits valencians han d’estar units”, ha dit. Puig ha insistit que també cal acabar amb la “asimetria” que existix en la qüestió fiscal, “doncs tenim una competència deslleial des de Madrid respecte a esta qüestió”, i ha incidit que a l’acord entre PP i Ciutadans “en part es reneixia este problema”. “Tenim 43.000 milions d’euros de deute, un problema de deute històric no assumit per part de l’Estat i, per tant, un problema a l’hora d’assumir les nostres competències que ve determinat per esta situació”, ha lamentat. A més, ha incidit que en la part de fiscalitat pròpia, “tenim una competència deslleial d’altres comunitats, com la de Madrid, que poden rebaixar impostos perquè estan molt millor i tenen moltes infraestructures”. En este sentit, el ‘president’ ha destacat que ací s’està demanant l’AVE, i és “increïble” que no hi haja AVE entre la segona i la tercera ciutat d’Espanya o entre Castelló i Alacant, “ja que és un espai en el qual hi ha grandíssimes oportunitats per a tots”. Segons ha conclòs, hi ha altres llocs en els quals l’AVE a qualsevol lloc passa per allà, “per això, tot això fa augmentar les capacitats d’unes comunitats autònomes respecte a altres a l’hora d’atreure inversions estrangeres i un altre tipus de possibilitats de caràcter econòmic”.
[ "país", "país valencià" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, ha avisat la presidenta del Partit Popular a València, Isabel Bonig, que donar suport o no a un candidat a la sessió d'investidura no pot \"en cap cas\" condicionar els drets dels valencians a tenir un \"finançament just\". En resposta a la demanda d'abstenció de la presidenta del PPCV.", "a2": "El president valencià s’ha negat a cedir al xantatge dels populars, pel qual negociarien la millora del finançament autonòmic a canvi de suport en la investidura de Rajoy. Puig considera que arreglar la situació de descompensació econòmica i d'infraestructures de la Comunitat Valenciana respecte d'altres comunitats és una qüestió de justícia, i no d’estratègia política.", "a3": "Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, ha assegurat que els valencians tenen dret a un \"finançament just”, independentment del recolzament o no a un candidat. Ha recalcat, a més, que la Comunitat Valenciana no rep una part justa de la distribució dels fons públics que es fa a Espanya, i per això reclama més finançament." }, "extractive": { "a1": "El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha assegurat quest dijous que el fet que es recolzi o no un candidat a la sessió d’investidura no pot “en cap cas” condicionar els drets dels valencians a tenir un “finançament just”.\nRespecte dels pròxims pressupostos de la Generalitat Valenciana, Puig ha indicat que a la Comunitat Valenciana no se’n continuaran “retallant” com en el passat, “per això vam fer uns pressupostos l’any passat adequats i que no han pogut cristal·litzar l’acord perquè el PP no ha volgut”.\nPuig s’ha pronunciat en aquests termes aquest dijous en un esmorzar amb els mitjans de comunicació de Castelló després de ser interrogat per la proposta de la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, de prometre a PSPV i Compromís que el PP treballarà per una millora del model de finançament autonòmic si els 11 diputats valencians que aquestes formacions tenen al Congrés s’abstenen en la votació de la investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern.\n“Tant Rajoy com –Cristóbal– Montoro han reconegut això, però no han fet res per solucionar-ho, i el que permetrem és que es posi en un espai de xantatge el que és un dret dels valencians”, ha afegit.", "a2": "El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha assegurat aquest dijous que el fet que es recolzo o no a un candidat a la sessió d’investidura no pot “en cap cas” condicionar els drets dels valencians a tenir un “finançament just”. \nPuig s’ha pronunciat en aquests termes aquest dijous en un esmorzar amb els mitjans de comunicació de Castelló després de ser interrogat per la proposta de la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, de prometre a PSPV i Compromís que el PP treballarà per una millora del model de finançament autonòmic si els 11 diputats valencians que aquestes formacions tenen al Congrés s’abstenen en la votació de la investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern. \nSegons la seva opinió, la solució és de “justícia”, perquè hi ha una “profunda asimetria” en la distribució dels fons públics a Espanya, i hi ha una comunitat autònoma “especialment damnificada”, que és la Comunitat valenciana, “per la qual cosa cal buscar ràpidament solucions”. \n A més, ha incidit que en la part de fiscalitat pròpia, “tenim una competència deslleial d’altres comunitats, com la de Madrid, que poden rebaixar impostos perquè estan molt millor i tenen moltes infraestructures”. ", "a3": "Puig s’ha pronunciat en aquests termes aquest dijous en un esmorzar amb els mitjans de comunicació de Castelló després de ser interrogat per la proposta de la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, de prometre a PSPV i Compromís que el PP treballarà per una millora del model de finançament autonòmic si els 11 diputats valencians que aquestes formacions tenen al Congrés s’abstenen en la votació de la investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern.\nSobre aquesta qüestió, el cap del Consell ha assenyalat que s’ha avançat “molt” perquè tots els actors, tant de fora com de dins, són “conscients” que la Comunitat Valenciana està mal finançada.\n“Tant Rajoy com –Cristóbal– Montoro han reconegut això, però no han fet res per solucionar-ho, i el que no permetrem és que es posi en un espai de xantatge el que és un dret dels valencians”, ha afegit.\n“Que es recolzi o no es recolzi un candidat no pot, en cap cas, condicionar els drets dels valencians, que són tenir un finançament just, perquè ja l’hem tingut massa temps injust”, ha apuntat Puig, que creu que això “no és discutible des de la perspectiva de si tu em recolzes, jo et dono diners”." }, "extreme": { "a1": "El president de la Generalitat Valenciana avisa que el finançament no pot estar condicionat a donar suport a un candidat.", "a2": "Ximo Puig acusa el PPCV de voler condicionar el finançament dels valencians a una decisió política sobre la investidura.", "a3": "Ximo Puig assegura que la Comunitat Valenciana queda damnificada a la distribució dels fons públics a Espanya." } }
2,634
Rivera constata que fins i tot Puigdemont sap que no hi haurà referèndum i que Catalunya està més a prop d'unes eleccions
Cs creu que no ha canviat res malgrat la "performance" del president i del vicepresident
El president de Cs, Albert Rivera, ha constatat aquest divendres que fins i tot el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, saben que no hi haurà cap referèndum i que Catalunya està més a prop d'unes noves eleccions. "Estem convençuts que estem davant d'un nou pas que ens deixa més a prop d'unes eleccions i de la fi del procés que no pas de la independència", ha opinat en roda de premsa juntament amb Inés Arrimadas, que ha ironitzat que Puigdemont "avui ha agafat la màquina del temps i ha portat els catalans al 2012". Cs creu que l'anunci fet pel Govern ha estat simplement una "performance" que no canvia res, i ha tornat a reclamar al president que "acabi amb aquest malson" i convoqui eleccions. En roda de premsa des de Barcelona, Rivera s'ha queixat que Catalunya porti cinc anys de "bloqueig, de divisió interna, de mala gestió i de corrupció dels del 3% i de la seva banda". Al seu parer, l'anunci d'aquest divendres no és més que una nova "performance" que Puigdemont i Junqueras saben que no s'acabarà executant. "És una pel·lícula que ja hem vist, la del 9-N, però amb una altra data", ha conclòs. L'únic punt positiu, al seu parer, és que Catalunya està ara més a prop d'unes noves eleccions, que permeti un nou govern i un nou president que tingui capacitat de diàleg amb l'Estat, que "uneixi els catalans en lloc de dividir-los". En preguntar-li si preveu algun contacte amb Mariano Rajoy després de l'anunci de la data i la pregunta, ha assegurat que periòdicament van parlant d'assumptes d'estat, però ha subratllat que en aquest cas no hi ha cap novetat, només un "anunci mediàtic d'un no referèndum que Puigdemont sap que no farà". "No canvia res, ja sabíem que volien fer un referèndum i que el faran, perquè l'Estat té mecanismes per garantir el compliment de la llei", ha conclòs. De fet, ha ironitzat que la prova que no hi ha cap novetat és que el Govern "no s'atreveix ni a signar un decret". En la mateixa línia, la líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas, ha constatat que Puigdemont i Junqueras han portat els catalans "amb la màquina del temps" fins al 2012, quan Artur Mas va anunciar la celebració del 9-N. Ha remarcat que tot i que els independentistes saben que no hi haurà referèndum, se senten "molt còmodes" vivint immersos en aquest procés, però ha avisat que els ciutadans, els autònoms i les pimes ja no poden esperar més. En aquest sentit, ha celebrat que com a mínim aquest anunci serveixi per constatar que Catalunya està més a prop d'unes eleccions i de la possibilitat d'una alternativa de govern que acabi amb aquest "procés esgotat i esgotador". "El president Puigdemont no té data per acabar la Línia 10, per retornar la paga extra als funcionaris o per parlar de corrupció, però sí per intentar repetir el 9-N. Això es solucionarà amb urnes de veritat, que permetran canviar de govern i no pas de passaport", ha etzibat. Arrimadas s'ha erigit en alternativa i ha assegurat que Cs està preparat per liderar un nou executiu "que no tapi els casos de corrupció, que parli d'infraestructures, de serveis, de sanitat i no tot el dia del monotema", i que no tingui por a dialogar amb l'Estat. Reforma de la Constitució però no per acontentar els independentistes Rivera s'ha mostrat favorable a començar a parlar d'una reforma de la Constitució al Congrés, però ha advertit que aquesta modificació seria "per millorar-la, i no per dinamitar-la". "Que ningú esperi que aquesta reforma ens porti a referèndums d'autodeterminació", ha advertit el líder de Cs, que ha apostat per introduir canvis en el text constitucional que permeti lluitar millor contra la corrupció, canviar el sistema electoral i aclarir les competències de cada nivell administratiu. Ha opinat que el PP ha d'iniciar aquest procés "amb calma però sense pausa", però en cap cas per "satisfer Junqueras". Vincula el fracàs de May amb el procés català També ha aprofitat per valorar la pèrdua de la majoria absoluta per part dels conservadors de Theresa May a Gran Bretanya, i ho ha vinculat amb el procés. Al seu parer, el "fracàs" de May respon al seu intent de "dividir els anglesos entre favorables i contraris d'Europa", i això demostra que "els referèndums per trencar, per dividir, per treure drets als ciutadans són sempre una mala idea".
[]
acn
{ "abstractive": { "a1": "Albert Rivera, líder de Ciutadans, assegura que fins i tot el president Puigdemont sap que no es possible la celebració d'un referèndum i que aquesta impossibilitat no ha canviat gens malgrat la \"performance\" del president i del vicepresident. A més, considera que el seu fracàs fa que les perspectives d'unes noves eleccions sigui més a prop.", "a2": "Els líders de Ciutadans asseguren que l’anunci del referèndum només és un paperot, com el del 2012, que acabarà en eleccions anticipades. També s’han postulat com a alternativa efectiva per a acabar amb l’estancament de Catalunya. Rivera no ha parlat del comunicat independentista amb Rajoy, però s’ha mostrat a favor d’una reforma constitucional per a millorar, mai per a destruir.", "a3": "El president de Cs, Albert Rivera, ha declarat que Puigdemont i Junqueras estan fent una \"performance\" i que no hi haurà referèndum a Catalunya. Ha afirmat que Catalunya porta cinc anys bloquejada i que està més a prop d'unes eleccions. Inés Arrimadas ha dit que Puigdemont s'hauria de centrar en posar data de resolució a altres temes." }, "extractive": { "a1": "\"Estem convençuts que estem davant d'un nou pas que ens deixa més a prop d'unes eleccions i de la fi del procés que no pas de la independència\", ha opinat en roda de premsa juntament amb Inés Arrimadas, que ha ironitzat que Puigdemont \"avui ha agafat la màquina del temps i ha portat els catalans al 2012\".\nEl president de Cs, Albert Rivera, ha constatat aquest divendres que fins i tot el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, saben que no hi haurà cap referèndum i que Catalunya està més a prop d'unes noves eleccions.\nArrimadas s'ha erigit en alternativa i ha assegurat que Cs està preparat per a liderar un nou executiu \"que no tapi els casos de corrupció, que parli d'infraestructures, de serveis, de sanitat i no tot el dia del monotema\", i que no tingui por a dialogar amb l'Estat.\nEn preguntar-li si preveu algun contacte amb Mariano Rajoy després de l'anunci de la data i la pregunta, ha assegurat que periòdicament van parlant d'assumptes d'Estat, però ha subratllat que en aquest cas no hi ha cap novetat, només un \"anunci mediàtic d'un no referèndum que Puigdemont sap que no farà\".", "a2": "\"Estem convençuts que estem davant d'un nou pas que ens deixa més a prop d'unes eleccions i de la fi del procés que no pas de la independència\", ha opinat en roda de premsa juntament amb Inés Arrimadas, que ha ironitzat que Puigdemont \"avui ha agafat la màquina del temps i ha portat els catalans al 2012\".\nEn preguntar-li si preveu algun contacte amb Mariano Rajoy després de l'anunci de la data i la pregunta, ha assegurat que periòdicament van parlant d'assumptes d'estat, però ha subratllat que en aquest cas no hi ha cap novetat, només un \"anunci mediàtic d'un no referèndum que Puigdemont sap que no farà\".\nArrimadas s'ha erigit en alternativa i ha assegurat que Cs està preparat per a liderar un nou executiu \"que no tapi els casos de corrupció, que parli d'infraestructures, de serveis, de sanitat i no tot el dia del monotema\", i que no tingui por a dialogar amb l'Estat.\nRivera s'ha mostrat favorable a començar a parlar d'una reforma de la Constitució al Congrés, però ha advertit que aquesta modificació seria \"per a millorar-la, i no per a dinamitar-la\".", "a3": "\"Estem convençuts que estem davant d'un nou pas que ens deixa més a prop d'unes eleccions i de la fi del procés que no pas de la independència\", ha opinat en roda de premsa juntament amb Inés Arrimadas, que ha ironitzat que Puigdemont \"avui ha agafat la màquina del temps i ha portat els catalans al 2012\".\nCs creu que l'anunci fet pel Govern ha estat simplement una \"performance\" que no canvia res, i ha tornat a reclamar al president que \"acabi amb aquest malson\" i convoqui eleccions.\nEn roda de premsa des de Barcelona, Rivera s'ha queixat que Catalunya porti cinc anys de \"bloqueig, de divisió interna, de mala gestió i de corrupció dels del 3% i de la seva banda\".\nL'únic punt positiu, al seu parer, és que Catalunya està ara més a prop d'unes noves eleccions, que permeti un nou govern i un nou president que tingui capacitat de diàleg amb l'Estat, que \"uneixi els catalans en lloc de dividir-los\"." }, "extreme": { "a1": "Segons el líder de Ciutadans, fins i tot Puigdemont sap que no hi haurà un referèndum.", "a2": "Ciutadans treu importància a l’anunci de la Generalitat i prediu que hi haurà eleccions abans que independència.", "a3": "Albert Rivera, president de Ciutadans, convençut de que no hi haurà referèndum i que Puigdemont està fent un anunci mediàtic." } }
546
La Generalitat delimita la zona amb presència permanent d’os on concentrarà l’esforç de prevenció
Les indemnitzacions per danys acreditats de plantígrads sobre la ramaderia es mantindran tant dins com fora de la zona permanent d'os i tant per a bestiar local com foraster
El Departament de Territori ha informat aquest dissabte que el programa de seguiment de l’os bru a Catalunya ha permès delimitar la zona amb presència permanent i continuada d’aquests animals. Aquesta zona afecta la totalitat de la Vall d’Aran i la franja nord del Pallars Sobirà, és a dir, les Valls d’Àneu i les capçaleres de de la Vall de Cardós i de la Vall Ferrera. Fora d’aquest àmbit, es pot donar la presència d’os però de forma molt puntual i esporàdica. En base a aquesta informació i tenint en compte que enguany finalitzen els ajuts del projecte europeu Piroslife destinats a la prevenció dels danys que pugui ocasionar l’os al bestiar, la Generalitat concentrarà els recursos disponibles en les zones on existeix risc per tal de garantir als ramaders afectats els mateixos estàndards de protecció de l’any passat. Les indemnitzacions per danys acreditats de plantígrads sobre la ramaderia es mantindran tant dins com fora de la zona permanent d’os i tant per a bestiar local com foraster. Segons Territori, en anys anteriors, els recursos disponibles s’havien dispersat, fent una inversió similar en agrupament de ramats, contractació de pastors i vigilància de bestiar oví, tant dins la zona afectada per la presència continuada d’os, com fora d’aquesta zona.. En concret, el 2017, es van destinar 112.000 euros per aquest concepte en la zona de risc i 85.000 euros en zones on la presència d’os és només puntual i esporàdica. Per al 2018, en la zona amb presència permanent d’os bru la Generalitat assegurarà la totalitat del dispositiu de prevenció. S’estan estudiant per aquest any algunes millores d’ampliació dels períodes de vigilància d’alguns agrupaments i dels efectius destinats a la vigilància del bestiar gros. Tanmateix, fora d’aquesta zona no es destinaran diners per a l’agrupament i vigilància de ramats. Això afecta els ramats de la part baixa del Pallars Sobirà i algun ramat del Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça sota la gestió de la FECOC. D’altra banda, les indemnitzacions per danys acreditats de l’os sobre la ramaderia, es mantindran, tant dins com fora de la zona permanent d’os, i tant per a bestiar local com foraster. La delimitació de la zona amb presència permanent d’os bru i la seva vigència El mapa de zona permanent d’os bru s’ha obtingut mitjançant la suma de totes les localitzacions de l’os durant el període 2013-2017 i a partir del kernel 95%, que és l’espai en el qual hi ha un 95 % de probabilitat de detectar un indici d’os. Posteriorment, per major seguretat, s’ha afegit una franja o buffer perimetral addicional de 5 Km al voltant. Les localitzacions s’han basat en el conjunt d’indicis confirmats mitjançant contactes fotogràfics (amb càmeres de fototrampeig), detecció de petjades, observacions validades per experts, excrements analitzats, mostres de pèls recollits en trampes i depredacions confirmades. És important remarcar que la delimitació de la zona amb presència permanent d’os bru no és rígida i s’anirà ajustant cada any en base al programa de seguiment d’aquesta espècie. Si la població d’os s’expandeix, el dispositiu de prevenció també s’ampliarà, de manera que ramats que a dia d’avui queden fora del programa de prevenció de danys seran incorporats en el futur si el risc de patir danys així ho justifica. El programa de prevenció Pel que fa a la ramaderia ovina, el programa ofereix set agrupaments de bestiar vigilats: els de Gausac-Casau, Bagergue i Beret, a l’Aran; i els d’Isil, Tavascan, Bonaigua i Boldís-Àreu, al Pallars. El sistema de vigilància compta amb la presència de pastors i ajudants durant tot el dia, incloses les hores nocturnes, en què el bestiar queda tancat en pletes electrificades, protegit per gossos de protecció i al costat del refugi del pastor. També ofereix, per aquest bestiar, una assegurança per accidents i altres danys que pugui patir. A banda, incorpora inversions per protegir el bestiar com l’arranjament de cabanes per als pastors, trasllat de barracons i cabanes prefabricades, compra de sistemes elèctrics autònom, mobiliari i utensilis, etc. Pel que fa a la ramaderia bovina i equina dels ramaders locals, ofereix la contractació de vaquers i eugassers de suport en la vigilància i detecció de possibles incidències que puguin sorgir als animals durant la seva estada a les pastures d’estiu.
[ "societat", "ecologia" ]
vilaweb
{ "abstractive": { "a1": "La Generalitat, mitjançant el Departament de Territori, ha anunciat que el programa de seguiment de l’os bru a Catalunya va permetre delimitar la zona amb presència permanent d’os on concentrarà l’esforç de prevenció de danys. La zona afectada és la totalitat de la Vall d’Aran i la franja nord del Pallars Sobirà.", "a2": "Territori ha delimitat la zona de presència de l’os bru a Catalunya per a garantir la protecció del bestiar. A aquest efecte, s’aplicarà un sistema de vigilància integral, a dintre del perímetre, i s’oferiran indemnitzacions per danys, tant a dintre com a fora de la zona. Els límits podran variar en funció dels resultats del programa de seguiment de l’espècie.", "a3": "El Departament de Territori ha pogut delimitar les zones on hi ha més probabilitat de presència continuada d'os bru, mitjançant fotografies, detecció de petjades, observacions validades per experts, excrements i mostres de pèls analitzats, etc. La Generalitat concentrarà els recursos disponibles en aquestes zones per tal de garantir protecció dels ramaders." }, "extractive": { "a1": "Segons Territori, en anys anteriors, els recursos disponibles s’havien dispersat, fent una inversió similar en agrupament de ramats, contractació de pastors i vigilància de bestiar oví, tant dins la zona afectada per la presència continuada d’os, com fora d’aquesta zona. En concret, el 2017, es van destinar 112.000 euros per a aquest concepte en la zona de risc i 85.000 euros en zones on la presència d’os és només puntual i esporàdica.\nPer al 2018, en la zona amb presència permanent d’os bru la Generalitat assegurarà la totalitat del dispositiu de prevenció.\nD’altra banda, les indemnitzacions per danys acreditats de l’os sobre la ramaderia, es mantindran, tant dins com fora de la zona permanent d’os, i tant per a bestiar local com foraster.\nLes indemnitzacions per danys acreditats de plantígrads sobre la ramaderia es mantindran tant dins com fora de la zona permanent d’os, i tant per a bestiar local com foraster.", "a2": "El Departament de Territori ha informat aquest dissabte que el programa de seguiment de l’os bru a Catalunya ha permès delimitar la zona amb presència permanent i continuada d’aquests animals.\nLes indemnitzacions per danys acreditats de plantígrads sobre la ramaderia es mantindran tant dins com fora de la zona permanent d’os, i tant per a bestiar local com foraster.\nPer al 2018, en la zona amb presència permanent d’os bru la Generalitat assegurarà la totalitat del dispositiu de prevenció.\nÉs important remarcar que la delimitació de la zona amb presència permanent d’os bru no és rígida i s’anirà ajustant cada any en base al programa de seguiment d’aquesta espècie.", "a3": "El Departament de Territori ha informat aquest dissabte que el programa de seguiment de l’os bru a Catalunya ha permès delimitar la zona amb presència permanent i continuada d’aquests animals.\nEn base a aquesta informació, i tenint en compte que enguany finalitzen els ajuts del projecte europeu Piroslife destinats a la prevenció dels danys que pugui ocasionar l’os al bestiar, la Generalitat concentrarà els recursos disponibles en les zones on existeix risc per tal de garantir als ramaders afectats els mateixos estàndards de protecció de l’any passat.\nSegons Territori, en anys anteriors, els recursos disponibles s’havien dispersat, fent una inversió similar en agrupament de ramats, contractació de pastors i vigilància de bestiar oví, tant dins la zona afectada per la presència continuada d’os, com fora d’aquesta zona.\nÉs important remarcar que la delimitació de la zona amb presència permanent d’os bru no és rígida i s’anirà ajustant cada any en base al programa de seguiment d’aquesta espècie." }, "extreme": { "a1": "El Departament de Territori de la Generalitat delimitarà la zona amb presència d'os bru i hi concentrarà els esforços.", "a2": "La Generalitat protegirà amb recursos humans, materials i econòmics la ramaderia localitzada a la zona de presència permanent d’os bru.", "a3": "El Departament de Territori delimita la zona amb més presència d'os bru i la Generalitat vol garantir protecció dels ramaders." } }
1,228
Arran «profana» la Mare de Déu de Montserrat per denunciar la moral de l'Església amb les lesbianes
Polèmic vídeo de l'organització juvenil, on hi apareixen dues noies petonejant-se i tocant-se davant la Moreneta
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista, ha publicat un vídeo on dues lesbianes apareixen petonejant-se i tocant-se davant la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. El vídeo es titula “Les lesbianes també estimem, també follem”. L’acció s’ha fet en motiu del 26 d’abril, dia de la visibilitat lèsbica i per denunciar la misogínia i la lesbofòbia de l’Església, “defensora d'una moral que amaga les lesbianes i les titlla de desviades, de malaltes, de voler destruir la família”, diu Arran en un manifest. “És per això que Arran atempta contra la moral de l’Església i en profana els seus símbols sacres, en resposta legítima dels seus atacs constants a la forma de ser i viure de les lesbianes”, afegeix. Manifest d’Arran en motiu del 26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica Avui, 26 d'abril, les lesbianes volem dir que som aquí, volem dir que som. Sí, que existim. I la nostra manera d'estimar i la nostra manera de follar també existeix. I per què encara avui dia se'ns amaga, ara que sembla que no cal tenir relacions sexoafectives únicament enfocades a la reproducció? Perquè ser lesbianes posa en dubte tot el sistema heteropatriarcal: explotades com a dones i com a lesbianes, hem decidit fer visible que no necessitem els homes per mantenir-nos econòmicament, per realitzar-nos emocionalment, ni per gaudir sexualment. No estarem subordinades a cap home perquè, més enllà de les pràctiques que tinguem, ens reivindiquem com a lesbianes i fent-ho hem declarat la guerra al patriarcat: qüestionar l'heterosexualitat obligatòria és subvertir el règim d'opressió que ens situa a les dones, lesbianes i trans per sota dels homes. Per això ens amaguen, però cada 26 d'abril, Dia de la Visibilitat lèsbica, i cada dia, reivindicarem orgulloses que som lesbianes i no ens fa cap vergonya. Estem cansades que es ridiculitzi la sexualitat lèsbica, ja que sembla que si no hi ha un home cis i hi ha penetració no es pot considerar sexe de debò, com a molt un joc amb el qual els homes tenen dret a sexualitzar-nos. Pensen, un cop més, que tot allò que fem a la nostra vida ha d'estar condicionat per ells, enfocat a satisfer-los a ells. I això ens ho trobem quan parlem de violacions, ja que si no hi ha penetració es posa en dubte que ho sigui, i ens ho trobem al ginecòleg quan ens pregunten si hem tingut relacions per preguntar-nos si ens han penetrat. Estem fartes que s'amaguin les sexualitats femenines, en la seva diversitat i alhora en el tret comú d'haver estat sempre subordinades al plaer dels homes. Les lesbianes trenquem el sistema cada cop que mostrem que no ens cal un home, cada cop que gaudim per nosaltres i no seguim subjugades al plaer masculí. I, alhora, estem cansades que es pensi que ser lesbianes és només una qüestió sexual. Les lesbianes també estimem, i sí, estimem altres dones i no pas a un home, en contra del que ens han intentat ensenyar des de petites. Perquè el capitalisme necessita l'heterosexualitat per mantenir-nos submises, necessita el matrimoni i la monogàmia, necessita la família nuclear perquè seguim carregant amb una infinita jornada laboral, per tenir treballadores gratuïtes que ho fan "per amor", "per naturalesa". Les lesbianes no servirem al sistema heteropatriarcal perquè "per amor" no mantindrem la divisió sexual del treball, "per naturalesa" no ens acostumarem a posar l'altra galta. Ni a un home, ni al capitalisme, ni a la moral catòlica patriarcal. I per això mostrarem que no és per naturalesa ni per amor que es fa, sinó per un règim heterosexual que no només discrimina les persones amb identitats i pràctiques no heterosexuals sinó que perpetua l'explotació de totes les dones, lesbianes i trans. I combatrem la misogínia i la lesbofòbia d'institucions com l'Església, defensora d'una moral que ens amaga i ens titlla de desviades, de malaltes, de voler destruir la família. Doncs sí, ens desviem de la seva manera de viure rància i patriarcal, i volem destruir un tipus de família que ens manté oprimides, que nega que la nostra vida valgui per ella mateixa. Profanarem els seus símbols i tot el que representen els cops que calgui. Volem viure dient ben fort que som lesbianes, combatent juntes la lesbofòbia que encara avui ens colpeja dia rere dia, de manera menys visible i més perversa. Per això cal que ens organitzem per ser més visibles, més fortes i, juntes, subvertim tot el sistema heteropatriarcal capitalista. Les lesbianes també estimem, també follem! No som l'excepció, trenquem la norma!
[]
nació digital
{ "abstractive": { "a1": "El vídeo publicat per Arran on es veuen dues lesbianes tocant-se davant la Moreneta s'ha publicat com un acte de visibilització lèsbica i com a denúncia de la misogínia i la lesbofòbia que hi ha a l’Església. L'objectiu del vídeo es combatre la invisibilitat que pateixen les lesbianes, així con la misogínia o la lesbofòbia.", "a2": "Arran ha denunciat l’aversió i els atacs de l'Església contra les lesbianes mitjançant un vídeo en què es veuen dues dones en actitud afectuosa davant la imatge de la Moreneta de Montserrat. La formació juvenil de l’esquerra independentista ho ha fet coincidir amb el 26 d’abril, dia de la visibilitat lèsbica, que reivindica la igualtat de drets d'aquest col·lectiu. ", "a3": "El 26 d'abril és el dia de la visibilitat lèsbica, que reivindica la igualtat de drets d'aquest col·lectiu. Arran ha portat la reivindicació fins a les portes del santuari de Montserrat des d'on l'organització juvenil de l'esquerra independentista ha publicat un vídeo a les xarxes socials on dues dones expressen els seus sentiments davant la Moreneta." }, "extractive": { "a1": "Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista, ha publicat un vídeo on dues lesbianes apareixen petonejant-se i tocant-se davant la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. \nL’acció s’ha fet en motiu del 26 d’abril, dia de la visibilitat lèsbica i per denunciar la misogínia i la lesbofòbia de l’Església, “defensora d'una moral que amaga les lesbianes i les titlla de desviades, de malaltes, de voler destruir la família”, diu Arran en un manifest. \nLes lesbianes trenquem el sistema cada cop que mostrem que no ens cal un home, cada cop que gaudim per nosaltres i no seguim subjugades al plaer masculí. \nI combatrem la misogínia i la lesbofòbia d'institucions com l'Església, defensora d'una moral que ens amaga i ens titlla de desviades, de malaltes, de voler destruir la família. ", "a2": "Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista, ha publicat un vídeo on dues lesbianes apareixen petonejant-se i tocant-se davant la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. \nL’acció s’ha fet en motiu del 26 d’abril, dia de la visibilitat lèsbica i per denunciar la misogínia i la lesbofòbia de l’Església, “defensora d'una moral que amaga les lesbianes i les titlla de desviades, de malaltes, de voler destruir la família”, diu Arran en un manifest. \n“És per això que Arran atempta contra la moral de l’Església i en profana els seus símbols sacres, en resposta legítima dels seus atacs constants a la forma de ser i viure de les lesbianes”, afegeix. \nPer això ens amaguen, però cada 26 d'abril, Dia de la Visibilitat lèsbica, i cada dia, reivindicarem orgulloses que som lesbianes i no ens fa cap vergonya.", "a3": "Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista, ha publicat un vídeo on dues lesbianes apareixen petonejant-se i tocant-se davant la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. \nL’acció s’ha fet en motiu del 26 d’abril, dia de la visibilitat lèsbica i per denunciar la misogínia i la lesbofòbia de l’Església, “defensora d'una moral que amaga les lesbianes i les titlla de desviades, de malaltes, de voler destruir la família”, diu Arran en un manifest.\nI per això mostrarem que no és per naturalesa ni per amor que es fa, sinó per un règim heterosexual que no només discrimina les persones amb identitats i pràctiques no heterosexuals sinó que perpetua l'explotació de totes les dones, lesbianes i trans.\nDoncs sí, ens desviem de la seva manera de viure rància i patriarcal, i volem destruir un tipus de família que ens manté oprimides, que nega que la nostra vida valgui per ella mateixa." }, "extreme": { "a1": "Arran publica un vídeo on dues lesbianes es toquen davant la Mare de Déu de Montserrat.", "a2": "Arran i el controvertit vídeo amb el qual reivindica l’orgull lèsbic a la Basílica de Montserrat. ", "a3": "Arran porta la reivindicació de la visibilitat lèsbica a Montserrat on dues dones mostren el seu amor davant la Moreneta." } }