id
int64 2
3k
| title
stringlengths 11
158
| subtitle
stringlengths 0
570
| content
stringlengths 3.42k
5.48k
| category
sequencelengths 0
3
| source
stringclasses 3
values | summaries
dict |
---|---|---|---|---|---|---|
1,541 | El castellà guanya en consum cultural i mediàtic | El castellà continua sent la llengua majoritària a l'hora de consumir cultura i mitjans en els territoris de parla catalana, com demostren les dades de la segona onada sobre audiències i consums culturals del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura.
Entre els lectors de premsa diària, el 74,4% trien capçaleres en castellà, mentre que el 23,2% escullen periòdics mixtes i només el 17% opten per diaris en català.
Pel que fa a la ràdio, la televisió, les revistes i Internet el consum en català puja una mica, especialment a la xarxa i la televisió, mentre que el cas més clar de domini del castellà es troba al cinema, amb un 95,2% de pel·lícules en castellà, davant d'un 2,3% en català.
Impulsat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura, el Baròmetre dóna dades cada quatre mesos per conèixer els consums de la població de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
Aquesta segona onada sobre audiències i consums culturals s'ha fet a partir de 48.000 entrevistes personals a persones majors de 14 anys entre maig de 2007 i abril de 2008.
Sense grans diferències respecte els resultats de l'onada del febrer passat, el director tècnic del Baròmetre, Lluís Tolosa, ha destacat la permanència del castellà com a llengua habitual de consum, una conclusió que evidencia la falta de normalització del català, que en alguns casos ve derivada de la falta d'oferta en aquesta llengua, com el cinema.
La televisió i Internet són els mitjans que més es consumeixen en català.
El 35% dels consumidors de televisió la veuen en català, mentre que el 77% opten pel castellà.
De fet, a Catalunya, TV3 és la cadena líder d'audiències, seguida d'Antena 3 i Telecinco, però a les Illes Balears i el País Valencià, TVE1 i Telecinco encapçalen el rànquing d'espectadors.
Entre els ciutadans que utilitzen la xarxa, el 30,9% ho fa en català i el 91,2% en castellà, fent augmentar de forma considerable el consum d'Internet en general, sobretot entre la població més jove.
Però a banda d'altres tipus de pàgines i continguts, el consum dels mitjans tradicionals, com diaris, ràdios i televisions, també ha augmentat de forma rellevant a través d'aquest mitjà.
El castellà també s'imposa en el consum de revistes i publicacions periòdiques, llegides en el 84% dels casos en castellà i en el 24,4% en català, amb un 5% de lectors que opten per capçaleres mixtes.
El tipus de revistes líders són les de premsa rosa, amb un predomini clar de Pronto a totes les terres de parla catalana.
A Catalunya, després de Pronto, amb 495.000 lectors, les revistes setmanals més llegides són Hola, amb 374.000, Lecturas, amb 293.000, El Jueves, amb 157.000, Diez Minutos, amb 132.000, i Latino, una publicació dirigida al públic immigrant que aconsegueix 114.000 lectors a la setmana.
Muy interesante, amb 262.000 lectors, i National Geographic, amb 187.000, dominen la llista de publicacions mensuals, i la revista en català Sàpiens està en sisè lloc amb 88.000 consumidors.
La ràdio també s'escolta majoritàriament en castellà, amb un 74,35 d'oients que trien emissores en aquesta llengua, mentre que el 27,3% escull freqüències en català.
Catalunya Ràdio continua liderant les ones a Catalunya, amb 564.000 oients, seguida de Los cuarenta principales i la Cadena Ser.
A les Illes Balears i el País Valencià, aquestes dues emissores en castellà són les més habituals.
Un altre manera de comunicar-se que analitza el Baròmetre és el missatge per mòbil, que el 65.8% dels enquestats envia en castellà, mentre que el 29,5% ho fa en català.
Però el cas més clar de predomini de la llengua castellana és el cinema, amb un 95,2% d'espectadors que veuen pel·lícules en castellà, davant d'un 2,3% que veu films en català a les sales comercials, una xifra condicionada per la poca oferta, segons Lluís Tolosa.
Més català a Catalunya
Si s'agafen només les dades de Catalunya, el consum de mitjans en català augmenta lleugerament.
Per exemple, en el cas dels diaris, el 64,9% es llegeixen en castellà i el 27,5% en català; pel que fa a la televisió, el 72% de ciutadans la veuen en castellà i el 46% ho fa en català; i amb la mirada a Internet, el 90% dels catalans opta pel castellà i el 44,6% pel català.
El cinema també es veu una mica més en català, amb un 3,7% d'espectadors que tria aquesta llengua. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que ha publicat recentment els resultats de la seva nova onada, confirmen que el castellà és encara la llengua majoritària en el consum de cultura i mitjans tant a Catalunya, País Valencià com a les Illes Balears. Els mitjans que es consumeixen més en català són la televisió i internet.",
"a2": "Les dades de la segona onada sobre audiències i consums culturals evidencien que el castellà és l’idioma preferit per llegir premsa amb un 74,4 % d’usuaris. Aquest percentatge s’accentua en l'àmbit cinematogràfic, ja que un 95,2% mira pel·lícules en castellà. Cal destacar que s’ha detectat un lleu augment del consum en català a la xarxa, televisió i ràdio.",
"a3": "El castellà continua sent la llengua majoritària a l'hora de consumir cultura i mitjans en els territoris de parla catalana, com demostren les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Entre els lectors de premsa diària, el 74,4% utilitzen el castellà. El predomini, però, es troba al cinema, amb un 95,2% de pel·lícules en castellà."
},
"extractive": {
"a1": "El castellà continua sent la llengua majoritària a l'hora de consumir cultura i mitjans en els territoris de parla catalana, com demostren les dades de la segona onada sobre audiències i consums culturals del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. \nEntre els lectors de premsa diària, el 74,4% trien capçaleres en castellà, mentre que el 23,2% escullen periòdics mixtes i només el 17% opten per diaris en català. Pel que fa a la ràdio, la televisió, les revistes i Internet el consum en català puja una mica, especialment a la xarxa i la televisió, mentre que el cas més clar de domini del castellà es troba al cinema, amb un 95,2% de pel·lícules en castellà, davant d'un 2,3% en català.\nSense grans diferències respecte els resultats de l'onada del febrer passat, el director tècnic del Baròmetre, Lluís Tolosa, ha destacat la permanència del castellà com a llengua habitual de consum, una conclusió que evidencia la falta de normalització del català, que en alguns casos ve derivada de la falta d'oferta en aquesta llengua, com el cinema. \nPel que fa a la ràdio, la televisió, les revistes i Internet el consum en català puja una mica, especialment a la xarxa i la televisió, mentre que el cas més clar de domini del castellà es troba al cinema, amb un 95,2% de pel·lícules en castellà, davant d'un 2,3% en català. ",
"a2": "El castellà continua sent la llengua majoritària a l'hora de consumir cultura i mitjans en els territoris de parla catalana, com demostren les dades de la segona onada sobre audiències i consums culturals del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. \nImpulsat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura, el Baròmetre dóna dades cada quatre mesos per conèixer els consums de la població de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. \nEntre els lectors de premsa diària, el 74,4% trien capçaleres en castellà, mentre que el 23,2% escullen periòdics mixtes i només el 17% opten per diaris en català. \nPel que fa a la ràdio, la televisió, les revistes i Internet el consum en català puja una mica, especialment a la xarxa i la televisió, mentre que el cas més clar de domini del castellà es troba al cinema, amb un 95,2% de pel·lícules en castellà, davant d'un 2,3% en català. ",
"a3": "El castellà continua sent la llengua majoritària a l'hora de consumir cultura i mitjans en els territoris de parla catalana, com demostren les dades de la segona onada sobre audiències i consums culturals del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. \nPel que fa a la ràdio, la televisió, les revistes i Internet el consum en català puja una mica, especialment a la xarxa i la televisió, mentre que el cas més clar de domini del castellà es troba al cinema, amb un 95,2% de pel·lícules en castellà, davant d'un 2,3% en català.\nEl castellà també s'imposa en el consum de revistes i publicacions periòdiques, llegides en el 84% dels casos en castellà i en el 24,4% en català, amb un 5% de lectors que opten per capçaleres mixtes.\nPer exemple, en el cas dels diaris, el 64,9% es llegeixen en castellà i el 27,5% en català; pel que fa a la televisió, el 72% de ciutadans la veuen en castellà i el 46% ho fa en català; i amb la mirada a Internet, el 90% dels catalans opta pel castellà i el 44,6% pel català."
},
"extreme": {
"a1": "El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura confirma que el castellà segueix sent la llegua predominant en consum cultural.",
"a2": "El castellà és la llengua predominant pel que fa al consum cultural als Països Catalans. ",
"a3": "Segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, a Catalunya predomina el castellà en el consum cultural i mediàtic."
}
} |
|
2,618 | El 70% de persones en situació irregular de subministrament elèctric viu amb menors, segons una enquesta de l'APE | L'Aliança contra la Pobresa Energètica reclama comptadors de llum per a les famílies necessitades que han ocupat un habitatge | El 70% de persones que tenen una situació irregular de subministrament elèctric viu amb menors, segons indica una enquesta interna de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) realitzada a 160 persones.
A més, també destaca que el 18% dels casos són persones majors de 65 anys.
Membres de l'Aliança s'han concentrat aquest matí davant la seu de d'Endesa a Barcelona per reclamar comptadors de llum per a les famílies que han ocupat un habitatge després de perdre el seu.
La membre de l'APE, Mónica Guiteras, ha destacat que les famílies tenen "voluntat de regularització", ja que en la meitat dels casos hi ha una negociació de lloguer social amb les entitats financeres.
És per això que demanen accés a la llum per a aquestes famílies durant el període de tramitació, perquè puguin viure "de la manera més digne possible", segons ha afegit la portaveu de l'APE, Maria Campuzano.
Una cinquantena de persones s'han concentrat davant la seu d'Endesa per reclamar comptadors per a les famílies que s'han vist en situació d'ocupar un habitatge.
Campuzano ha explicat que les afectades són persones controlades per serveis socials i que tenen l'informe que mostra que estan en una "situació de vulnerabilitat".
A més, ha apuntat que estan empadronades en els habitatges corresponents i, en la majoria de casos, se'ls hi ha adjudicat butlletí blau, un certificat que explica que la seva instal·lació elèctrica és correcte.
Això no obstant, segons ha afegit la portaveu, tots aquests requisits no són necessaris per a sol·licitar comptadors elèctrics provisionals per a les llars dels afectats a Endesa, ja que per normativa interna, l'empresa ha establert que és necessari comptar amb un contracte de lloguer o una escriptura, un factor que "la llei estatal no ho exigeix", segons la portaveu de l'APE.
Campuzano ha destacat que en la meitat dels casos, les famílies que reclamen comptadors provisionals elèctrics per a les seves llars, estan "intentant tramitar" un lloguer social amb les entitats financeres.
Tanmateix, ha reclamat que mentre estan realitzant aquest procés de negociació les persones "han de tenir accés a aigua i a llum per viure dignament".
Per la seva banda, el col·lectiu ha destacat que amb les empreses d'aigua s'ha aconseguit que posin comptadors en aquests habitatges a través d'un informe específic de serveis socials.
Per altra banda, Campuzano ha especificat que s'han concentrat davant la seu d'Endesa perquè és la comercialitzadora principal a Catalunya, així com la distribuïdora en més del 90% del territori de Catalunya.
El 70% de les persones en situació irregular de subministrament viuen amb menors
Per mostrar aquesta problemàtica des de l'Aliança s'ha impulsat una enquesta que, en poques setmanes, ja ha respost 160 famílies i persones que participen habitualment a les assemblees del col·lectiu i que es troben en situació irregular amb els subministraments.
Des del col·lectiu han ressaltat que les dades extretes són uns resultats "alarmants" que mostren que "no es tracta de casos aïllats".
Guiteras ha destacat que una dada "molt greu" és que el 70% de les persones en situació irregular de subministrament viuen amb menors en aquestes llars i que en el 18% dels casos hi viuen persones grans o dependents.
A més, la portaveu ha apuntat que en un 85% dels casos les persones estan empadronades en aquestes llars i que, per tant, "l'administració està reconeixent aquests habitatges" com la llar d'aquestes famílies.
D'altra banda, l'Aliança ha expressat que a través de l'enquesta es fa evident que les famílies no és que no paguin perquè "no vulguin", sinó perquè "no poden o, fins i tot, perquè no les deixen", ja que en un 60% dels casos "ho han volgut regularitzar", però no han pogut.
El testimoni d'una de les afectades
La Sheila, afectada per la situació del subministrament irregular en els habitatges i amb menors a càrrec que ha participat en la concentració de l'APE, ha explicat la situació en la qual es troba a l'habitatge que es va veure "obligada" a ocupar.
La testimoni ha expressat que té l'informe d'empadronament, el d'exclusió social, el butlletí blau i un informe elaborat per serveis socials, però que tot i així se li denega el seu accés a comptadors provisionals perquè no té un contracte de lloguer o una escriptura de l'habitatge.
"Cada mes em tallen la llum dues o tres vegades", ha afegit l'afectada que "només demana que li posin un comptador", que ella no es nega a pagar-lo.
"Som persones que tenim fills, que som iguals que tothom" i que necessiten aquests comptadors per viure dignament, ha afegit la participant. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Una enquesta de l'Aliança contra la Pobresa Energètica rebel·la que el 70% de les persones que viuen amb una situació irregular de subministrament energètic viu amb menors. Aquesta enquesta també afirma que aquestes persones tenen una voluntat de regularitzar la seva situació i que en la majoria dels casos són persones controlades per serveis socials amb una situació de vulnerabilitat.",
"a2": "L’Aliança contra la Pobresa Energètica ha denunciat que Endesa denega l’alta de la llum a famílies que viuen en habitatges recuperats i tenen voluntat de regularitzar la seva situació. Endesa al·lega la falta d’un contracte de lloguer o propietat, encara que no és un requisit legal. Es dona el fet que la majoria estan tramitant un lloguer social amb els bancs.",
"a3": "Segons una enquesta feta a 160 famílies, el 70% de les famílies assessorades per l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) a Catalunya tenen menors a càrrec, mentre que el 18% són persones majors de 65 anys o dependents, ha explicat l’entitat en un comunicat. Guiteras ha alertat que són persones vulnerables que estan veient \"negats\" els seus drets bàsics."
},
"extractive": {
"a1": "El 70% de persones que tenen una situació irregular de subministrament elèctric viu amb menors, segons indica una enquesta interna de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) realitzada a 160 persones. \nÉs per això que demanen accés a la llum per a aquestes famílies durant el període de tramitació, perquè puguin viure \"de la manera més digne possible\", segons ha afegit la portaveu de l'APE, Maria Campuzano. \nCampuzano ha explicat que les afectades són persones controlades per serveis socials i que tenen l'informe que mostra que estan en una \"situació de vulnerabilitat\".\nCampuzano ha destacat que en la meitat dels casos, les famílies que reclamen comptadors provisionals elèctrics per a les seves llars, estan \"intentant tramitar\" un lloguer social amb les entitats financeres.",
"a2": "El 70% de persones que tenen una situació irregular de subministrament elèctric viu amb menors, segons indica una enquesta interna de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) realitzada a 160 persones. \nMembres de l'Aliança s'han concentrat aquest matí davant la seu de d'Endesa a Barcelona per reclamar comptadors de llum per a les famílies que han ocupat un habitatge després de perdre el seu. \nA més, ha apuntat que estan empadronades en els habitatges corresponents i, en la majoria de casos, se'ls hi ha adjudicat butlletí blau, un certificat que explica que la seva instal·lació elèctrica és correcte. \nCampuzano ha explicat que les afectades són persones controlades per serveis socials i que tenen l'informe que mostra que estan en una \"situació de vulnerabilitat\".",
"a3": "El 70% de persones que tenen una situació irregular de subministrament elèctric viu amb menors, segons indica una enquesta interna de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) realitzada a 160 persones. \nLa membre de l'APE, Mónica Guiteras, ha destacat que les famílies tenen \"voluntat de regularització\", ja que en la meitat dels casos hi ha una negociació de lloguer social amb les entitats financeres.\nCampuzano ha explicat que les afectades són persones controlades per serveis socials i que tenen l'informe que mostra que estan en una \"situació de vulnerabilitat\".\nGuiteras ha destacat que una dada \"molt greu\" és que el 70% de les persones en situació irregular de subministrament viuen amb menors en aquestes llars i que en el 18% dels casos hi viuen persones grans o dependents."
},
"extreme": {
"a1": "Un gran percentatge de les persones amb una situació irregular de subministrament elèctric viu amb menors.",
"a2": "Membres de l’Aliança contra la Pobresa Energètica reclamen davant la seu d’Endesa accés a la llum per a famílies vulnerables.",
"a3": "Segons una enquesta realitzada a 160 persones, el 70% de les famílies assessorades per l'APE viuen amb menors."
}
} |
2,942 | El Suprem confirma un any de presó per un mosso de Badalona que va gravar 17 companyes al vestidor amb càmera oculta | L'agent va admetre els fets, ha estat suspès de feina un any i ha d'indemnitzar les cada víctima amb 4.000 euros | El Tribunal Suprem ha confirmat la pena d'un any de presó per al mosso d'Esquadra que va gravar amb càmera oculta 17 companyes seves al vestidor de la comissaria de Badalona durant vuit mesos.
El tribunal el suspèn durant un any, tot i que rebutja inhabilitar-lo com a funcionari públic, i, per tant, expulsar-lo del cos, tal com demanaven les afectades.
El Suprem, com l'Audiència de Barcelona, ha considerat que l'acusat no va fer prevaldre la seva condició com a membre del cos per accedir als vestidors, on també hi hauria pogut entrar el personal de neteja i manteniment.
A més, la sentència obliga el processat a pagar una indemnització de 68.000 euros, 4.000 per cada víctima.
L'home va reconèixer els fets durant el judici.
L'home, agent de la unitat d'investigació de furts i robatoris, va col·locar una petita càmera dins d'una motxilla des d'almenys desembre del 2014 i la va deixar al vestidor femení.
Durant mesos cap de les agents va fer gaire cas de la bossa, que va anar canviant de lloc, perquè totes pensaven que era d'alguna companya.
Fins que el 19 de juliol una agent va descobrir la càmera i després de relatar el cas als seus superiors, l'acusat es va "enfonsar" i va admetre immediatament els fets.
L'agent I.P.S. ha estat condemnat a un any de presó per 17 delictes de revelació de secrets, amb les atenuants de confessió, reparació del dany i dilacions indegudes.
Així, el Suprem ratifica íntegrament la sentència de l'Audiència i rebutja els recursos de la defensa i de l'acusació particular.
De fet, l'advocat de les agents demanaven l'agreujant d'abús de confiança i prevaliment.
L'agent també ha estat condemnat a un any de suspensió com a policia, 2.400 euros de multa i 4.000 euros d'indemnització a cada agent, que ja va pagar abans del judici.
Durant el judici, el setembre del 2018, l'agent va dir que en aquella època, el 2015, tenia "problemes personals", i que aleshores estava passant un "calvari personal i professional".
Les 17 agents gravades van dir que se sentien "traïdes" i "decebudes" amb el seu company, amb qui no volen treballar mai més.
L'acusat s'enfrontava a una pena de 20 anys de presó i 15 d'inhabilitació, a més d'haver d'indemnitzar les víctimes.
En la memòria de la càmera es van descobrir 45 arxius del vestidor, en 18 dels quals es veien algunes mosses en roba interior o mostrant parts del seu cos, tot i que cap completament despullada.
A casa seva es va trobar un disc dur amb un vídeo gravat amb telèfon mòbil on també es veien imatges de les seves companyes al vestidor.
Per la seva banda, les 17 mosses afectades van explicar que es van reconèixer en una o diverses imatges de dies diferents, amb roba d'hivern i d'estiu, canviant-se de roba o mig despullades.
Totes van explicar que en el seu moment les va afectar molt, perquè la qüestió va sortir a la premsa i molts familiars, amics o coneguts van preguntar si elles sortien a les imatges.
Fins i tot ciutadans anònims els preguntaven per la qüestió i algun mosso company les va culpabilitzar a elles per "pesseteres" i "arruïnar la vida" de l'agent acusat.
Alguna d'elles va explicar que era amiga de l'agent acusat i que aquest els havia fet comentaris sobre el seu aspecte físic, sense que arribessin a sospitar res.
Totes es van sentir "ferides", "vulnerables", "desprotegides", i van assegurar que no volen tornar a treballar amb ell.
La fiscalia demanava quatre anys de presó i quatre d'inhabilitació com a mosso per un delicte de descobriment i revelació de secrets, 11.520 euros de multa i 170.000 euros d'indemnització a les víctimes, 10.000 per a cadascuna.
L'acusació particular demanava 20 anys de presó, quatre anys per cadascun dels cinc delictes que considera, perquè van ser els cops que hauria mogut la càmera, i 15 d'inhabilitació.
Tot i que inicialment demanava 4.000 euros per a cada víctima, finalment va demanar-ne 10.000 com la fiscalia.
Per la seva banda, la defensa demanava l'absolució, o alternativament set mesos i mig de presó substituïbles per una multa de 270 euros, i una indemnització màxima de 4.000 euros per mossa, que ja ha pagat.
El seu advocat va recordar que l'acusat, que va estar suspès de sou i feina durant un any però ja torna a treballar, cobra com a agent ras, té hipoteca, està casat, té un fill a càrrec i ha hagut de demanar un préstec per pagar els 68.000 euros d'indemnitzacions.
Així, va dir que cal tenir en compte les atenuants de dilacions indegudes, reparació del dany i confessió dels fets.
La Generalitat, com a responsable civil subsidiària, no va defensar el mosso, però va demanar que la indemnització no superi els 4.000 euros per víctima, perquè si s'augmentés, la resta l'hauria de pagar l'administració, que no té assegurança per delictes dolosos. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "A Badalona, un mosso d'esquadra va estar gravant amb càmera oculta les seves 17 companyes als vestidors de la comissaria durant vuit mesos. Després que una companya identifiqués la càmera i el portessin a judici, el Tribunal Suprem ha confirmat la pena d'una any de presó i una indemnització a cada víctima de 4.000 euros.",
"a2": "El Tribunal Suprem ha ratificat la condemna d’un any de presó a un mosso d’esquadra d’una comissaria de Badalona, que va filmar 17 companyes als vestidors amb una càmera oculta. A més, l’acusat, que va admetre els fets, ja ha pagat 4.000€ d’indemnització a cada mossa, una multa de 2.400€ i estarà suspès de les seves funcions durant un any. ",
"a3": "L'Audiència de Barcelona ha condemnat a un any de presó i a un altre d'inhabilitació l'agent dels Mossos d'Esquadra que va gravar 17 companyes seves mentre es canviaven amb una càmera que va instal·lar al vestidor de dones de la comissaria de Badalona. L'agent ha estat condemnat per 17 delictes consumats de descobriment i revelació de secrets."
},
"extractive": {
"a1": "El Tribunal Suprem ha confirmat la pena d'un any de presó per al mosso d'Esquadra que va gravar amb càmera oculta 17 companyes seves al vestidor de la comissaria de Badalona durant vuit mesos. \nEl tribunal el suspèn durant un any, tot i que rebutja inhabilitar-lo com a funcionari públic, i, per tant, expulsar-lo del cos, tal com demanaven les afectades. \nL'home, agent de la unitat d'investigació de furts i robatoris, va col·locar una petita càmera dins d'una motxilla des d'almenys desembre del 2014 i la va deixar al vestidor femení. \nLa fiscalia demanava quatre anys de presó i quatre d'inhabilitació com a mosso per un delicte de descobriment i revelació de secrets, 11.520 euros de multa i 170.000 euros d'indemnització a les víctimes, 10.000 per a cadascuna. ",
"a2": "El Tribunal Suprem ha confirmat la pena d'un any de presó per al mosso d'Esquadra que va gravar amb càmera oculta 17 companyes seves al vestidor de la comissaria de Badalona durant vuit mesos. \nEl tribunal el suspèn durant un any, tot i que rebutja inhabilitar-lo com a funcionari públic, i, per tant, expulsar-lo del cos, tal com demanaven les afectades. \nL'agent també ha estat condemnat a un any de suspensió com a policia, 2.400 euros de multa i 4.000 euros d'indemnització a cada agent, que ja va pagar abans del judici. \nLa fiscalia demanava quatre anys de presó i quatre d'inhabilitació com a mosso per un delicte de descobriment i revelació de secrets, 11.520 euros de multa i 170.000 euros d'indemnització a les víctimes, 10.000 per a cadascuna.",
"a3": "El Tribunal Suprem ha confirmat la pena d'un any de presó per al mosso d'Esquadra que va gravar amb càmera oculta 17 companyes seves al vestidor de la comissaria de Badalona durant vuit mesos.\nL'agent també ha estat condemnat a un any de suspensió com a policia, 2.400 euros de multa i 4.000 euros d'indemnització a cada agent, que ja va pagar abans del judici.\nLa fiscalia demanava quatre anys de presó i quatre d'inhabilitació com a mosso per un delicte de descobriment i revelació de secrets, 11.520 euros de multa i 170.000 euros d'indemnització a les víctimes, 10.000 per a cadascuna.\nPer la seva banda, la defensa demanava l'absolució, o alternativament set mesos i mig de presó substituïbles per una multa de 270 euros, i una indemnització màxima de 4.000 euros per mossa, que ja ha pagat."
},
"extreme": {
"a1": "Un mosso d'esquadra condemnat a un any de presó per gravar amb càmera oculta les seves companyes als vestidors.",
"a2": "El TS ratifica la condemna del mosso acusat de 17 delictes de descobriments i revelació de secrets. ",
"a3": "Condemnen a presó el mosso que va gravar 17 companyes al vestidor i a indemnitzar-les amb 4.000 euros."
}
} |
52 | El reciclatge es dispara a Castelló i creix un 22% a tota la ciutat | La dotació de més de 1.300 nous contenidors de recollida selectiva a la via pública es dibuixa com una de les causes de l’increment | La Regidoria de Reciclatge i Gestió de Residus ha fet públiques les dades de recollida selectiva corresponents a l’exercici 2020.
Així doncs, s’observa que, des de 2019, s’han registrat increments en totes les fraccions de recollida, amb de creixement del 22,56%.
Entre els motius d’aquest increment ha estat l’aposta per la dotació de 1.350 nous contenidors als carrers dels sis districtes de la ciutat, entre els quals destaquen els 1.100 dipòsits per a la separació d’orgànica disponibles des del passat mes de setembre.
“Hem fet una aposta valenta per la separació en origen, a casa, i la ciutadania de Castelló ens ha respost superant totes les expectatives”, ha reconegut el regidor de Reciclatge i Gestió de Residus, Ignasi Garcia.
“Els grans resultat s’obtenen quan sumem xicotets canvis i això és el que hem anat fent a Castelló en els últims temps”, ha valorat Garcia, per a qui “hui podem dir que som un referent de reciclatge entre les ciutats de l’Estat espanyol”.
L’edil ha destacat que “aquest èxit és en gran part mèrit de la ciutadania, ja que elles i ells són els que fan cada dia el gest en llançar el fem als contenidors de reciclatge”.
Així doncs, pel que fa a la fracció orgànica, “és on hem centrat els esforços informatius entre la ciutadania, ja que hem posat en marxa un nou sistema de recollida amb més rutes, més personal i més recursos”, ha assegurat el regidor de l’àrea de Reciclatge.
La campanya que ha permès superar les 200 tones mensuals de restes que es poden reutilitzar per a la fabricació d’adobs i de compost.
L’increment és el més significatiu (supera el 1.000%), però cal tenir en compte que les dades de 2019 (61 tones en tot l’any) corresponen a una de les proves pilot.
Cal destacar també l’increment de la recollida dels envasos lleugers, ja que es passa de 1.481 tones a les 1.748 i un registra un 18% d’augment respecte a l’any anterior.
En aquesta fracció s’han instal·lat 150 nous contenidors cedits per Ecoembes al consistori castellonenc.
En la fracció de vidre, l’increment supera el 15% i la ciutat ha passat de separar 1.497 tones a separar-ne 1.723.
En aquest cas, el consistori ha instal·lat 200 nous contenidors cedits per Ecovidrio (adaptats per a facilitar el dipòsit als negocis hostalers en les zones de més concentració de bars i restaurants) i ha realitzat nombroses campanyes per a conscienciar sobre la importància del reciclatge de vidre.
D’altra banda, “els residus que més separen els ciutadans i les ciutadanes de Castelló són els que van a contenidor blau, és a dir, el paper i el cartró, una fracció registra excel·lents resultats sempre”, com ha explicat Garcia.
En 2020, la ciutat va recuperar 2.800 tones d’aquests materials, el que va suposar un increment de 2,36% en comparació amb els acumulats a l’any 2019.
L’àrea de Reciclatge i Gestió de residus ha fet una important aposta per l’educació ambiental i la informació a la ciutadania.
Un bon exemple és la creació d’un equip format per cinc educadores i educadors ambientals amb l’objectiu d’assessorar els veïns i les veïnes i estudiar les necessitats de cada àrea per facilitar i potenciar el reciclatge.
Així mateix, la campanya ‘Un marró de tots’ promoguda per a informar sobre el reciclatge de restes orgàniques va arribar a vora 160.000 veïns i veïnes, a més de 400 comerços de la ciutat i a una trentena d’entitats locals.
El consistori va organitzar un centenar de punts informatius i va dur a terme una campanya de bustiatge en 50.000 llars de Castelló.
L’estreta col·laboració de l’Ajuntament de Castelló amb Ecovidrio també ha portat a la ciutat iniciatives com Kilo x Kilo (reciclatge de vidre a benefici del Banc d’Aliments de Castelló) o ‘Recicla vidrio por ella’ (a benefici de Fundación Sandra Ibarra de Solidaridad ante el Cáncer). | [
"comarca",
"castelló de la plana"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La Regidoria de Reciclatge i Gestió de Residus ha confirmat que el percentatge de reciclatge a Castelló ha augmentat un 22,5% enguany respecte de l'any passat. Un dels principals motius d'aquest increment ha sigut l'aportació de 1.350 nous contenidors a la ciutat i el foment del reciclatge mitjançant campanyes publicitàries i educadors ambientals que assessoraven els veïns.",
"a2": "Segons dades publicades per la Regidoria de Reciclatge i Gestió de Residus de Castelló, durant el 2019 el volum de residus de vidre, plàstic i paper recollits s’ha incrementat un 22,56%. En part és degut als 1.350 nous contenidors repartits per la ciutat, 1.100 dels quals són de restes orgàniques que s’han pogut reconvertir en adob i compost.",
"a3": "La Regidoria de Reciclatge i Gestió de Residus ha publicat unes dades de recollida de l'exercici 2020 en les quals s'observa que des del 2019 hi ha hagut un creixement del 22% pel que fa el reciclatge a tota la ciutat. Un dels motius d'aquest creixement s'associa amb la dotació de 1.300 contenidors nous i la promoció de l'educació ambiental."
},
"extractive": {
"a1": "La Regidoria de Reciclatge i Gestió de Residus ha fet públiques les dades de recollida selectiva corresponents a l’exercici 2020. \nEntre els motius d’aquest increment ha estat l’aposta per la dotació de 1.350 nous contenidors als carrers dels sis districtes de la ciutat, entre els quals destaquen els 1.100 dipòsits per a la separació d’orgànica disponibles des del passat mes de setembre. \nUn bon exemple és la creació d’un equip format per cinc educadores i educadors ambientals amb l’objectiu d’assessorar els veïns i les veïnes i estudiar les necessitats de cada àrea per facilitar i potenciar el reciclatge. \n Així mateix, la campanya ‘Un marró de tots’ promoguda per a informar sobre el reciclatge de restes orgàniques va arribar a vora 160.000 veïns i veïnes, a més de 400 comerços de la ciutat i a una trentena d’entitats locals.",
"a2": "La Regidoria de Reciclatge i Gestió de Residus ha fet públiques les dades de recollida selectiva corresponents a l’exercici 2020. \nAixí doncs, s’observa que, des de 2019, s’han registrat increments en totes les fraccions de recollida, amb de creixement del 22,56%. \nEntre els motius d’aquest increment ha estat l’aposta per la dotació de 1.350 nous contenidors als carrers dels sis districtes de la ciutat, entre els quals destaquen els 1.100 dipòsits per a la separació d’orgànica disponibles des del passat mes de setembre. \nLa campanya que ha permès superar les 200 tones mensuals de restes que es poden reutilitzar per a la fabricació d’adobs i de compost. ",
"a3": "La Regidoria de Reciclatge i Gestió de Residus ha fet públiques les dades de recollida selectiva corresponents a l’exercici 2020. \nEntre els motius d’aquest increment ha estat l’aposta per la dotació de 1.350 nous contenidors als carrers dels sis districtes de la ciutat, entre els quals destaquen els 1.100 dipòsits per a la separació d’orgànica disponibles des del passat mes de setembre. \nAixí doncs, pel que fa a la fracció orgànica, “és on hem centrat els esforços informatius entre la ciutadania, ja que hem posat en marxa un nou sistema de recollida amb més rutes, més personal i més recursos”, ha assegurat el regidor de l’àrea de Reciclatge.\nEn aquest cas, el consistori ha instal·lat 200 nous contenidors cedits per Ecovidrio (adaptats per a facilitar el dipòsit als negocis hostalers en les zones de més concentració de bars i restaurants) i ha realitzat nombroses campanyes per a conscienciar sobre la importància del reciclatge de vidre."
},
"extreme": {
"a1": "Castelló augmenta el percentatge de reciclatge fins a un 22,5% en totes les fraccions de recollida.",
"a2": "Castelló es converteix en referent del reciclatge a Espanya degut a la inversió feta en contenidors.",
"a3": "Castelló facilita als ciutadans el reciclatge amb la dotació de més de 1.300 contenidors nous, i creix un 22%."
}
} |
1,024 | Penes de 53, 46 i 8 anys de presó per als acusats pels atemptats del 17-A | L'Audiència Nacional condemna Chemlal i Oukabir per pertinença a grup terrorista i tinença i fabricació d'explosius, i a Ben Iazza per col·laboració amb organització terrorista | L'Audiència Nacional ha condemnat a penes d'entre vuit i 53 anys de presó els membres de la cèl·lula terrorista que va atemptat a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost del 2017 i on van morir 16 persones.
Concretament, el tribunal presidit per Alfonso Guevara ha imposat una pena de 53 anys al principal acusat, Mohamed Houli Chemlal, que va sobreviure a l'explosió de la casa d'Alcanar on els terroristes preparaven l'atemptat; de 46 anys per a Driss Oukabir, que va perdre el seu germà en l'atac a Cambrils; i vuit anys per a Said Ben Iazza, que va tenir un paper testimonial durant tot el judici.
De la mateixa manera, la sala condemna a una pena d'inhabilitació absoluta i especial els tres condemnats, que tindran prohibit acostar-se a Alcanar durant deu anys un cop complertes les penes de presó.
La sentència, de 1.018 pàgines, condemna Chemlal i Oukabir pels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d'explosius de caràcter terrorista, i estralls en temptativa de caràcter terrorista en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu.
A Ben Iazza se li imposa la pena per col·laboració amb organització terrorista i no podrà acostar-se a Alcanar durant cinc anys un cop compleixi la condemna de presó.
L'Audiència Nacional fixa penes més llargues de les que sol·licitava la Fiscalia, que demanava 41 anys per Chemlal, 36 per Oukabir i vuit Ben Iazza, però descarta la presó permanent revisable que demanaven algunes de les acusacions particulars.
La sentència es pot recórrer ara a la sala d'apel·lacions.
La sentència també condemna els dos principals acusats a indemnitzar les desenes de víctimes, amb quantitats que superen els 2.000 euros en la majoria dels casos.
Es tracta sobretot de veïns ferits del xalet d'Alcanar que va explotar el dia abans dels atemptats i dels Mossos d'Esquadra i bombers de la Generalitat que treballaven en el desenrunament del lloc dels fets quan es va produir una segona explosió.
També han estat condemnats a pagar els danys causats als vehicles, caravanes i domicilis del voltant danyats per les explosions.
La sala ha decidit absoldre Chemlal i Oukabir de 14 delictes d'homicidi en temptativa de caràcter terrorista, de 34 delictes de lesions de caràcter terrorista i de cinc per lesions per imprudència.
També ha absolt Ben Iazza dels delictes de pertinença a grup terrorista, tinença d'explosius i conspiració per estralls.
El judici va començar el 10 de novembre a l'Audiència Nacional i es va allargar fins a mitjans de febrer.
La sentència ha trigat poc més de tres mesos a sortir.
L'imam va radicalitzar els joves
El tribunal considera provat que va ser l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty qui va radicalitzar els joves d'origen marroquí que van acabar formant la cèl·lula gihadista a partir del 2015.
A partir de la tardor del 2016 ja busquen informació sobre com preparar explosius i pensen en cometre atemptats contra edificis emblemàtics, sobretot l'imam.
A partir de la primavera del 2017 ja comencen els preparatius.
L'escrit del tribunal destaca, un a un, tots els indicis documentals, de trucades, missatges i electrònics que evidencien trobades del grup a la casa d'Alcanar i en altres punts, què feien i sobre què parlaven.
També consten totes les visites a establiments per adquirir precursors d'explosius i altres elements, com els vehicles, i com ho van finançar amb petits robatoris i la revenda de joies.
Van elaborar triperòxid de triacetona (TATP), conegut com "mare de Satanàs", per preparar diversos artefactes explosius, 17 granades de mà casolanes, cinturons.
Es-Satty va morir a Ripoll
La cèl·lula havia previst atemptat el 20 d'agost al Camp Nou durant el partit Barça-Betis, però la nit del 16 d'agost el compost químic va explotar mentre segurament el manipulaven l'imam i Youssef Aalla.
Houli Chemlal, que era a l'exterior de la casa, va resultar ferit greu i traslladat a l'hospital, mentre que els altre dos van morir a l'acte.
El tribunal assegura que l'imam va morir en aquella explosió, contradient així els dubtes que tenia alguna acusació particular respecte les proves d'ADN que es van fer a les restes del cos.
A primera hora de la tarda del 17 d'agost, la casa va tornar a explotar mentre mossos i bombers feien tasques de desenrunament.
La resta del grup no ho va saber fins el mateix dia 17 a primera hora de la tarda i aleshores van començar a improvisar.
Van tenir converses tenses i plenes de dubtes i van decidir trobar-se a l'AP-7.
Però Younes Abouyaqoub, que anava sol per l'autopista, va girar cua a Altafulla sense dir res a la resta i va decidir cometre l'atropellament massiu a la Rambla de Barcelona.
A més, descarta que altres persones que eren a la zona rebin indemnitzacions en no considerar provat que patissin lesions per aquell atropellament.
Sí que admet que 82 persones van patir la síndrome d'estrès posttraumàtic. | [
"judici del 17-a"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Els membres de la cèl·lula terrorista que va organitzar els atemptats a Barcelona i Cambrils l'agost del 2017 han estat condemnats per l'Audiència Nacional a penes d'entre 8 i 53 anys de presó. La sentència ha establert penes més elevades que les demanades per la Fiscalia però ha descartat la presó permanent revisable d'algunes acusacions particulars.",
"a2": "L'Audiència Nacional ha condemnat Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabira a 53 i 46 anys de presó, respectivament, pels atemptats del 17 d'agost del 2017. Els acusa de pertinença a banda terrorista, fabricació i emmagatzematge d'explosius i intent d'estralls de caràcter terrorista. El tercer acusat, Said Ben Iazza, ha estat condemnat a vuit anys per col·laboració amb organització terrorista. ",
"a3": "La sala penal de l’Audiència espanyola ha condemnat a penes de presó de 53, 46 i 8 anys els tres acusats de la cèl·lula gihadista que va cometre els atemptats a Barcelona i Cambrils el 17 d’agost de 2017, i que van causar la mort de setze persones. Els principals acusats són Mohamed Chemlal, Driss Oukabir i Said Ben Iazza."
},
"extractive": {
"a1": "L'Audiència Nacional ha condemnat a penes d'entre vuit i 53 anys de presó els membres de la cèl·lula terrorista que va atemptat a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost del 2017 i on van morir 16 persones. \nConcretament, el tribunal presidit per Alfonso Guevara ha imposat una pena de 53 anys al principal acusat, Mohamed Houli Chemlal, que va sobreviure a l'explosió de la casa d'Alcanar on els terroristes preparaven l'atemptat; de 46 anys per a Driss Oukabir, que va perdre el seu germà en l'atac a Cambrils; i vuit anys per a Said Ben Iazza, que va tenir un paper testimonial durant tot el judici. \nDe la mateixa manera, la sala condemna a una pena d'inhabilitació absoluta i especial els tres condemnats, que tindran prohibit acostar-se a Alcanar durant deu anys un cop complertes les penes de presó.\nLa sentència també condemna els dos principals acusats a indemnitzar les desenes de víctimes, amb quantitats que superen els 2.000 euros en la majoria dels casos.",
"a2": "L'Audiència Nacional ha condemnat a penes d'entre vuit i 53 anys de presó els membres de la cèl·lula terrorista que va atemptat a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost del 2017 i on van morir 16 persones. \nConcretament, el tribunal presidit per Alfonso Guevara ha imposat una pena de 53 anys al principal acusat, Mohamed Houli Chemlal, que va sobreviure a l'explosió de la casa d'Alcanar on els terroristes preparaven l'atemptat; de 46 anys per a Driss Oukabir, que va perdre el seu germà en l'atac a Cambrils; i vuit anys per a Said Ben Iazza, que va tenir un paper testimonial durant tot el judici. \nLa sentència, de 1.018 pàgines, condemna Chemlal i Oukabir pels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d'explosius de caràcter terrorista, i estralls en temptativa de caràcter terrorista en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu. \nA Ben Iazza se li imposa la pena per col·laboració amb organització terrorista i no podrà acostar-se a Alcanar durant cinc anys un cop compleixi la condemna de presó. ",
"a3": "L'Audiència Nacional ha condemnat a penes d'entre vuit i 53 anys de presó els membres de la cèl·lula terrorista que va atemptat a Barcelona i Cambrils el 17 d'agost del 2017 i on van morir 16 persones.\nConcretament, el tribunal presidit per Alfonso Guevara ha imposat una pena de 53 anys al principal acusat, Mohamed Houli Chemlal, que va sobreviure a l'explosió de la casa d'Alcanar on els terroristes preparaven l'atemptat; de 46 anys per a Driss Oukabir, que va perdre el seu germà en l'atac a Cambrils; i vuit anys per a Said Ben Iazza, que va tenir un paper testimonial durant tot el judici.\nEs tracta sobretot de veïns ferits del xalet d'Alcanar que va explotar el dia abans dels atemptats i dels Mossos d'Esquadra i bombers de la Generalitat que treballaven en el desenrunament del lloc dels fets quan es va produir una segona explosió.\nEl tribunal considera provat que va ser l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty qui va radicalitzar els joves d'origen marroquí que van acabar formant la cèl·lula gihadista a partir del 2015."
},
"extreme": {
"a1": "Condemnats a presó els membres de la cèl·lula terrorista que va organitzar l'atemptat de Barcelona i Cambrils el 2017.",
"a2": "L’Audiència Nacional condemna als tres integrants de la cèl·lula gihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils. ",
"a3": "L'Audiència Nacional ha condemnat a 53, 46 i 8 anys de presó els tres acusats dels atemptats del 17-A."
}
} |
1,514 | El general «Patton-Madí» publica un llibre a sang freda | "Catalanisme, nacionalisme català, independentisme i sobiranisme són accents del mateix".
"Catalunya, com a país, com a nació, com a societat, com a economia, seria molt probablement millor si assolís l'estatus d'Estat".
"Sense voler ofendre ningú: serem un suburbi de Madrid o serem l'Holanda o la Irlanda de la Mediterrània".
"En aquest país existeix un bipartidisme peculiar: catalanisme o equerres (...).
No hi ha possibilitat d'establir un govern de dretes a Catalunya.
L'espanyolisme ha trencat aquesta possibilitat".
"Mas havia fet declaracions que venien a proposar una relació més estreta entre les dues forces de la llavors coalició nacionalista.
Si en aquell moment Duran hagués acceptat la fusió entre els dos partits, el seu camí cap a la candidatura a la presidència de la Generalitat hauria estat, molt probablement, imparable".
"La fina ironia i l'agilitat dialèctica del dirigent republicà, que avui són una ganyota de Dorian Gray, van portar Carod a fer una proposta d'acord al mig d'una furibunda onada de retrets a Jordi Pujol.
En aquella ocasió, tal com havia quedat amb Mas i Duran, el president portava la rèplica escrita, com fa quan vol ser molt precís, en els termes exactes amb què volia deixar la porta oberta a un acord amb ERC.
Senzillament, Pujol va correspondre a les ofenses de Carod-Rovira i el va engegar".
"Els republicans se la van espolsar (l'oferta de CiU) de sobre en uns quants segons, exactament quinze, segons el seu líder.
L'argument que va fer servir Carod per refusar-la allà mateix va ser que era massa tard perquè ERC salvés CiU; que ells estaven creixent molt, i que els convenia que CiU estigués com més aculada amb el PP millor.
Tot plegat, grans arguments de país, com es veu".
"L'operació Pere Esteve, i la plataforma que es va muntar amb el nom de Catalunya 2003, era una operació pactada secretament amb ERC i a benefici de les aspiracions electorals dels republicans, i sospito que molt probablement finançada pel PSC".
"Maragall, i en això no és diferent de molts socialistes, ha estat un mestre de fer servir la mentida com un instrument més de treball.
Els socialistes no tenen límits en l'ús que fan de la mentida".
"Iceta és de les persones més brillants de què disposa el PSC.
M'atreviria a dir que, de l'actual equip de Montilla, és l'únic que té condicions per jugar a primera divisió".
"El seu món (el d'ICV) no deixa de ser el reagrupament de les deixalles del comunisme, i hi ha una pulsió profundament antidemocràtica.
En el fons, per a ells, portar-nos a la fiscalia amiga que dirigia l'exmilitant del PSUC José María Mena no era sinó un succedani de la seva autèntica pulsió, que hauria estat tancar-nos a la txeca del carrer de Sant Elies com feien els seus correligionaris durant la guerra civil"
"Montilla es va presentar al Parlament per a trencar les negociacions.
El llavors ministre va cridar al president de la Generalitat a capítol en un despatx.
Però va topar amb un Maragall absolutament decidit a obtenir un pacte per a l'Estatut a qualsevol preu, fos com fos, i això passava per un acord amb CiU i Artur Mas (...).
En aquesta cojuntura, qui va salvar l'Estatut va ser Pasqual Maragall.
Però no tinc cap dubte que això, aquell mateix dia, va representar la sentència de mort política del PSC".
"(...)
Maragall va voler tirar endavant la remodelació del Govern, que feia aigües per tot arreu, per donar entrada novament al breu primer conseller en cap del Tripartit.
Quan va comunicar a Carod que, per culpa de la violenta reacció contra l'Estatut i el fantasma de Perpinyà, no el podria tornar a nomenar conseller en cap, els republicans van córrer a realinear-se amb Montilla per impedir la remodelació.
Un fet insòlit en democràcia, que demostra que ni Carod no Montilla saben el que és un president de Catalunya".
"La dona de Carod-Rovira feia saber als catalans que el seu marit era un magnífic amant.
"Imaz és un home que la política no s'hauria de perdre".
"Com a director de campanya sabia que era evident que em tocaria el rebre, tant internament com externament, pensava acceptar-ho amb una serenitat espartana (...).
El reduccionisme polític porta sempre a buscar un culpable i aquest, òbviament, era jo".
"Catalunya va lliscant, pendent avall, per la dolça decadència".
"La societat catalana està assedegada de lideratge, i el catalanisme ha d'assumir aquest lideratge, és la seva primera funció".
"Hi ha dues principals actituds humanes que em commouen per la seva raresa: la generositat i la bondat".
"Hi ha dues principals actituds humanes que m'irriten per la seva abundància: l'enveja i la manca d'ambició".
- El llibre "Democràcia a sang freda", a Google.cat | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "\"Democràcia a sang freda\" és un polèmic llibre de David Madí on l'autor explica com Artur Mas va guanyar les eleccions del 2003, la seva visió personal sobre Catalunya, la independència, el nacionalisme i el conflicte amb l'Estat espanyol. Al llibre també s'expliquen els mecanismes i interioritats de la política catalana.",
"a2": "El llibre \"Demòcracia a sang freda\" narra la campanya electoral que va portar Artur Mas a guanyar les eleccions. L'obra critica les decisions i el comportament dels seus adversaris que titlla de poc patriotes i molt egoistes. També reflexiona sobre el model de futur al qual aspira Catalunya: un Estat o una prolongació de Madrid. ",
"a3": "El llibre \"Demòcracia a sang freda\", de David Madí, narra la campanya electoral que va portar Artur Mas a guanyar les eleccions. A més, reflexiona sobre si Catalunya hauria de ser un Estat o només un suburbi de Madrid i afirma que en aquest país existeix un bipartidisme peculiar: catalanisme o esquerres."
},
"extractive": {
"a1": "\"Catalanisme, nacionalisme català, independentisme i sobiranisme són accents del mateix\". \n\"La fina ironia i l'agilitat dialèctica del dirigent republicà, que avui són una ganyota de Dorian Gray, van portar Carod a fer una proposta d'acord al mig d'una furibunda onada de retrets a Jordi Pujol.\nL'argument que va fer servir Carod per refusar-la allà mateix va ser que era massa tard perquè ERC salvés CiU; que ells estaven creixent molt, i que els convenia que CiU estigués com més aculada amb el PP millor. \nQuan va comunicar a Carod que, per culpa de la violenta reacció contra l'Estatut i el fantasma de Perpinyà, no el podria tornar a nomenar conseller en cap, els republicans van córrer a realinear-se amb Montilla per impedir la remodelació. ",
"a2": "L'argument que va fer servir Carod per refusar-la allà mateix va ser que era massa tard perquè ERC salvés CiU; que ells estaven creixent molt, i que els convenia que CiU estigués com més aculada amb el PP millor.\nPerò va topar amb un Maragall absolutament decidit a obtenir un pacte per a l'Estatut a qualsevol preu, fos com fos, i això passava per un acord amb CiU i Artur Mas (...). \n\"(...) Maragall va voler tirar endavant la remodelació del Govern, que feia aigües per tot arreu, per donar entrada novament al breu primer conseller en cap del Tripartit. \nQuan va comunicar a Carod que, per culpa de la violenta reacció contra l'Estatut i el fantasma de Perpinyà, no el podria tornar a nomenar conseller en cap, els republicans van córrer a realinear-se amb Montilla per impedir la remodelació.",
"a3": "L'argument que va fer servir Carod per refusar-la allà mateix va ser que era massa tard perquè ERC salvés CiU; que ells estaven creixent molt, i que els convenia que CiU estigués com més aculada amb el PP millor.\n\"Maragall, i en això no és diferent de molts socialistes, ha estat un mestre de fer servir la mentida com un instrument més de treball.\nQuan va comunicar a Carod que, per culpa de la violenta reacció contra l'Estatut i el fantasma de Perpinyà, no el podria tornar a nomenar conseller en cap, els republicans van córrer a realinear-se amb Montilla per impedir la remodelació.\nUn fet insòlit en democràcia, que demostra que ni Carod no Montilla saben el que és un president de Catalunya\"."
},
"extreme": {
"a1": "Extractes del llibre \"Democràcia a sang freda\", el llibre que ha publicat David Madí, conegut com a general \"Patton-Madí\".",
"a2": "\"Democràcia a sang freda\", un recull de reflexions i crítiques sobre la campanya electoral del 2003.",
"a3": "David Madí es disfressa amb ironia de \"Patton-Madí\" al seu llibre \"Democràcia a sang freda\" (2007)."
}
} |
|
880 | Com es va fer la trobada de Romeva amb els ministres d’Afers Estrangers francès i alemany? | Els cònsols, la gestió de la situació per part de la Generalitat i l'absència del govern espanyol van ser claus per a una reunió que ha encès moltes alarmes a Madrid | Divendres 18 d’agost, quan tot just si feia vint-i-quatre hores de l’atemptat de la Rambla de Barcelona, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, rebia a l’aeroport de Barcelona els ministres d’Afers Estrangers de França i Alemanya, Jean-Yves Le Drian i Sigmar Gabriel.
Le Drian arribava al Prat cap a la cinc de la tarda i Gabriel menys d’una hora més tard.
La rebuda es va fer a la sala d’autoritats de l’aeroport, una sala que depèn de l’estat espanyol.
Però, sorprenentment, l’única autoritat estatal present era un personatge molt de segona fila, el sots-delegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo.
La reunió, amb tota normalitat, de Romeva amb els ministres d’Afers Estrangers alemany i francès va causar un evident malestar a Madrid, fins i tot ateses les circumstàncies.
Aïllar la diplomàcia catalana ha estat una prioritat de l’actuació de l’estat espanyol aquests darrers anys i ni tan sols les circumstàncies més que excepcionals d’aquell moment no van rebaixar el malestar del govern de Rajoy.
VilaWeb ha reconstruït els fets d’aquelles hores per entendre quin significat poden tenir.
Totes les fonts coincideixen a dir que no implica ni implicarà pas cap canvi a curt termini pel que fa a la política dels dos països en el conflicte obert a Catalunya, que és de suport a l’estat espanyol.
Però també sostenen que el contrast entre l’absència del govern espanyol i la gran capacitat del govern català va impressionar els màxims responsables de la diplomàcia francesa i alemanya.
Els cònsols, clau de la relació
La Generalitat de Catalunya manté relacions regulars i fluides amb el cos consular establert a la ciutat.
De fet, les reunions del cos consular es fan en una sala de la Casa dels Canonges, que acull la residència privada del president de la Generalitat i el departament d’Afers Exteriors.
Tan bon punt es va tenir notícia de l’atemptat, el Departament d’Exteriors va desplegar un operatiu especial de contacte amb el cos consular.
La raó principal era aportar tota la informació possible, provinent dels hospitals i de la policia, i ajudar els consolats en l’assistència als possibles morts o ferits de cada país.
A les nou del vespre del mateix dia de l’atemptat un equip de la Generalitat va començar a comunicar a cada país els noms i les dades que tenia dels ferits o morts, l’hospital on eren i un contacte directe i personal amb un responsable de cada cas per a poder fer-ne un seguiment a l’instant.
En el cas concret d’Alemanya, s’escau que el lloc de cònsol resta vacant, perquè el nou, Peter Rondorf, s’incorporarà oficialment a final de mes.
De manera que la Generalitat va posar-se en contacte directament amb l’ambaixada alemanya a Madrid.
Hospitals i seguretat
A tots dos estats, com també als representants dels altres que van acudir a Barcelona, com ara Portugal o Itàlia, el Departament d’Afers Exteriors els va oferir la coordinació de qualsevol visita que volguessin fer.
Tant per a qüestions de seguretat com d’assistència a les víctimes.
Per això els ministres van ser rebuts per Raül Romeva quan arribaren a Barcelona.
Amb ells es van organitzar visites a hospitals i contactes amb tothom que van voler, inclosa la visita a la delegació del govern espanyol i una reunió amb la vice-presidenta Soraya Sáenz, a la qual va assistir també Raül Romeva, el conseller de Sanitat, Antoni Comín, la ministra de Sanitat espanyola, Dolors Montserrat, i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.
Més tard, el conseller Comín va acompanyar el ministre francès i la ministra espanyola a visitar alguns hospitals.
Menstrestant, el ministre alemany va demanar d’anar a la Rambla.
Però en aquella hora hi havia convocada una manifestació de l’extrema dreta i una contramanifestació i les autoritats catalanes van desaconsellar d’acudir-hi per evitar problemes de seguretat.
La visita, doncs, es va haver de fer més tard i, arran d’això, el ministre Gabriel i el seu seguici no van poder tornar a Alemanya aquella mateixa nit.
Per això va caldre cercar hotels on allotjar-se i li van oferir mesures extraordinàries de seguretat.
Qui hi ha al control?
En tot moment i en totes les reunions va quedar clar que comandava la situació era el govern català i no pas l’espanyol.
Romeva i Comín responien a totes les preguntes, mentre que els interlocutors espanyols no podien aportar cap dada significativa.
El moment més xocant fou, dies després, en la reunió entre Soraya Sáenz i el cos consular acreditat a Barcelona.
La reunió es va fer dilluns a les 16.30 a la delegació del govern espanyol a Catalunya.
A les 16.57 es va saber que començava un operatiu de la policia catalana a Subirats que fou el que acabà amb la mort de Younes Abouyaaqoub.
A les 18.20, els Mossos van confirmar oficialment que el mort era l’autor de l’atemptat.
És a dir, que mentre Soraya Sáenz intentava fer veure que era el govern espanyol que estava al càrrec de la situació, els cònsols van haver d’assabentar-se de què passava mirant els mòbils. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Després de vint-i-quatre hores de l'atemptat de la Rambla de Barcelona, el conseller d’Afers Exteriors Raül Romeva va rebre els ministres d’Afers Estrangers francès i alemany. El més sorprenent d'aquesta reunió va ser l'absència de cap representant del Govern espanyol, cosa que va causar un evident malestar al Govern de Madrid.",
"a2": "L’endemà dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, es reunia amb els seus homòlegs d'Alemanya i França a l’aeroport del Prat. El Govern català havia previst un operatiu especial amb el cos consular per donar a conèixer la situació i oferir assistència en allò que necessitessin. L’Executiu espanyol es va mostrar molest amb la situació. ",
"a3": "El conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, va rebre divendres els ministres d’Afers Exteriors francès i alemany, Jean-Yves Le Drian i Sigmar Gabriel, que es van traslladar a Barcelona per interessar-se per les víctimes de l’atemptat. El contrast entre l'absència del Govern espanyol i la gran capacitat del Govern català va impressionar els ministres francès i alemany."
},
"extractive": {
"a1": "Divendres 18 d’agost, quan tot just si feia vint-i-quatre hores de l’atemptat de la Rambla de Barcelona, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, rebia a l’aeroport de Barcelona els ministres d’Afers Estrangers de França i Alemanya, Jean-Yves Le Drian i Sigmar Gabriel.\nPerò, sorprenentment, l’única autoritat estatal present era un personatge molt de segona fila, el sots-delegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo. \nTotes les fonts coincideixen a dir que no implica ni implicarà pas cap canvi a curt termini pel que fa a la política dels dos països en el conflicte obert a Catalunya, que és de suport a l’estat espanyol. \nTan bon punt es va tenir notícia de l’atemptat, el Departament d’Exteriors va desplegar un operatiu especial de contacte amb el cos consular. ",
"a2": "Tan bon punt es va tenir notícia de l’atemptat, el Departament d’Exteriors va desplegar un operatiu especial de contacte amb el cos consular. \nDivendres 18 d’agost, quan tot just si feia vint-i-quatre hores de l’atemptat de la Rambla de Barcelona, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, rebia a l’aeroport de Barcelona els ministres d’Afers Estrangers de França i Alemanya, Jean-Yves Le Drian i Sigmar Gabriel. \nPerò, sorprenentment, l’única autoritat estatal present era un personatge molt de segona fila, el sots-delegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo. \nLa reunió, amb tota normalitat, de Romeva amb els ministres d’Afers Estrangers alemany i francès va causar un evident malestar a Madrid, fins i tot ateses les circumstàncies. ",
"a3": "Divendres 18 d’agost, quan tot just si feia vint-i-quatre hores de l’atemptat de la Rambla de Barcelona, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, rebia a l’aeroport de Barcelona els ministres d’Afers Estrangers de França i Alemanya, Jean-Yves Le Drian i Sigmar Gabriel.\nPerò, sorprenentment, l’única autoritat estatal present era un personatge molt de segona fila, el sots-delegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo.\nA les 16.57 es va saber que començava un operatiu de la policia catalana a Subirats que fou el que acabà amb la mort de Younes Abouyaaqoub.\nÉs a dir, que mentre Soraya Sáenz intentava fer veure que era el govern espanyol que estava al càrrec de la situació, els cònsols van haver d’assabentar-se de què passava mirant els mòbils."
},
"extreme": {
"a1": "Raül Romeva va rebre els ministres d'Afers Estrangers de França i Alemanya sense cap membre del Govern espanyol present.",
"a2": "El Govern espanyol, molest per la reunió de Raül Romeva amb els ministres d'exteriors francès i alemany arran del 17-A. ",
"a3": "Romeva va rebre els ministres d'Exteriors de França i Alemanya, que es van traslladar a Barcelona el divendres 18 d'agost."
}
} |
607 | El ple de l’Ajuntament de Barcelona aprova l’obligació de destinar el 30% de la nova construcció a habitatge social | Es ratifica la mesura amb els vots a favor de tots els grups municipals, excepte els del PP i Ciutadans | El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres la modificació del Pla General Metropolità que obligarà els promotors d’habitatge i de grans rehabilitacions a destinar un 30% de la nova construcció a habitatge social i que ampliarà el dret a tanteig i retracte a tota la ciutat.
Els grups municipals de Barcelona en Comú, el PDECat, ERC, el PSC i la CUP i els dos regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé han votat a favor de la mesura, mentre que el PP i Ciutadans n’han votat en contra.
Ciutadans, però, s’ha abstingut en la votació sobre l’ampliació del dret a tanteig i retracte a tota la ciutat.
La quarta tinenta de batllia, Janet Sanz, ha dit que la mesura representa un ‘canvi de rumb històric’ i ha desitjat que s’estengui a altres ciutats.
Segons que ha explicat, permetrà de crear uns 350 habitatges protegits l’any, que tindrien un preu d’uns 510 d’euros al mes en el cas del lloguer i d’uns 130.000 euros en els de la compra en ‘districtes centrals’.
Sanz ha afirmat que l’obligació de destinar un 30% de les noves construccions a habitatge social corresponsabilitza el sector privat i treballa en la necessitat de tenir un parc d’habitatge assequible a la ciutat.
‘L’urbanisme no és neutre, pot donar cobertura a operacions que beneficien els de sempre’, ha remarcat.
Colau demana canvis en matèria d’habitatge a altres ciutats i a l’estat
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha celebrat que es comencin a realitzar ‘mesures reals i no retòriques’ en matèria d’habitatge perquè aquest no es tracti com una ‘mercaderia’.
‘Alguns vam entrar a la institució per facilitar això’, ha dit dirigint-se als representants de les entitats socials que han impulsat la mesura que estaven presents a la sala del ple.
A més, Colau ha reclamat als diferents grups que ‘mantinguin la majoria’ per desenvolupar canvis en matèria d’habitatge a altres ciutats i a l’estat.
En aquest sentit, ha demanat als diferents partits que mantinguin la majoria expressada al plenari al congrés espanyol per modificar la Llei d’Arrendaments Urbans per acabar amb els lloguers ‘abusius’.
‘No deixin passar ni un minut’, ha dit.
La majoria de l’oposició vota a favor, però insisteix que ‘no soluciona el problema’
El regidor del PDECat Jordí Martí ha insistit que la mesura ‘no soluciona el problema de l’habitatge’ i ha demanat acords entre administracions, polítiques a anys vista i una visió metropolitana en matèria d’habitatge.
A més, ha exigit que s’activi tot l”arsenal legal’ per arribar al 15% d’habitatge protegit a la ciutat.
El regidor d’ERC Jordi Coronas ha afirmat que es tracta d’un petit pas necessari i ha destacat que és ‘moment de demanar generositat a totes les parts, també al sector privat’.
‘Si no es resol el problema de l’habitatge, el sector privat també tindrà un problema’, ha avisat.
Per la seva banda, el regidor del PSC Jaume Collboni ha assegurat que es tracta d’una mesura necessària que hauria de formar part d’un paquet de mesures en matèria d’habitatge que'”s’haurien d’haver posat en marxa des del principi’.
En aquest sentit, ha retret a Colau que no hagi impulsat mesures i que aquestes hagin hagut de ‘venir de fora’.
El regidor de la CUP Pere Casas ha dit que possiblement sigui la mesura més important de la legislatura, però ha lamentat que'”arribi tres anys tard’.
Casas ha avisat que, davant l”ona especulativa actual’, si la mesura no té efectes en el sector immobiliari pot generar frustració.
El regidor no adscrit Gerard Ardanuy ha celebrat que es canviï el centre de les polítiques d’habitatge i ha destacat la necessitat de tenir un parc d’habitatge públic potent.
De la mateixa manera, el regidor no adscrit Juanjo Puigcorbé ha dit que per resoldre el problema de l’habitatge es necessiten solucions múltiples i ha subratllat que la col·laboració del sector privat és imprescindible.
PP i Ciutadans, els únics grups que voten en contra
Els grups municipals del PP i Ciutadans han estat els únics que no han votat a favor de cap de les dues mesures, ni a la de destinar el 30% de les noves construccions a habitatge social ni a l’ampliació del dret de tanteig i retracte.
El regidor de Ciutadans Koldo Blanco ha criticat que s’estigui ‘actuant amb precipitació’ i que no hi ha hagut temps d’estudiar ni la modificació, ni les al·legacions ni les conseqüències de la mesura.
‘Encara està en marxa una comissió d’estudi sobre la mesura”‘ ha afirmat Blanco.
Per la seva banda, el regidor del PP Alberto Fernández Díaz ha lamentat que només el 3% del totals dels habitatges a Barcelona siguin públics.
‘Amaguen el fracàs en política d’habitatge’, ha dit. | [
"país",
"barcelona"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la modificació del Pla General Metropolità per destinar el 30% de cases de nova construcció a habitatge social. Aquesta modificació s'ha aprovat amb tots el grups municipals a favor menys PP i Ciutadans, que han votat en contra. Aquesta mesura permetrà crear uns 350 habitatges protegits a l'any.",
"a2": "La Modificació del Pla General Metropolità impulsat per l’Ajuntament de Barcelona ha prosperat aquest divendres gràcies al suport de tots els grups, excepte Cs i PP. La mesura obliga que el 30% dels habitatges nous que es construeixin o reformin integralment a la ciutat siguin de protecció pública. Janet Sanz calcula que seran uns 350 habitatges l’any. ",
"a3": "El ple de Barcelona ha aprovat aquest divendres l'obligació per als promotors immobiliaris de destinar el 30% del volum edificable dels immobles de nova construcció o de grans rehabilitacions a habitatge protegit. Barcelona en Comú, el PDECat, ERC, el PSC i la CUP han votat a favor de la mesura, mentre que el PP i Ciutadans hi han votat en contra."
},
"extractive": {
"a1": "El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres la modificació del Pla General Metropolità que obligarà els promotors d’habitatge i de grans rehabilitacions a destinar un 30% de la nova construcció a habitatge social i que ampliarà el dret a tanteig i retracte a tota la ciutat.\nEls grups municipals de Barcelona en Comú, el PDECat, ERC, el PSC i la CUP i els dos regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé han votat a favor de la mesura, mentre que el PP i Ciutadans n’han votat en contra.\nSegons que ha explicat, permetrà de crear uns 350 habitatges protegits l’any, que tindrien un preu d’uns 510 d’euros al mes en el cas del lloguer i d’uns 130.000 euros en els de la compra en ‘districtes centrals’. \nLa batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha celebrat que es comencin a realitzar ‘mesures reals i no retòriques’ en matèria d’habitatge perquè aquest no es tracti com una ‘mercaderia’. ‘",
"a2": "El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres la modificació del Pla General Metropolità que obligarà els promotors d’habitatge i de grans rehabilitacions a destinar un 30% de la nova construcció a habitatge social i que ampliarà el dret a tanteig i retracte a tota la ciutat. \nEls grups municipals de Barcelona en Comú, el PDECat, ERC, el PSC i la CUP i els dos regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé han votat a favor de la mesura, mentre que el PP i Ciutadans n’han votat en contra. \nLa quarta tinenta de batllia, Janet Sanz, ha dit que la mesura representa un ‘canvi de rumb històric’ i ha desitjat que s’estengui a altres ciutats. \nSegons que ha explicat, permetrà de crear uns 350 habitatges protegits l’any, que tindrien un preu d’uns 510 d’euros al mes en el cas del lloguer i d’uns 130.000 euros en els de la compra en ‘districtes centrals’. ",
"a3": "El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres la modificació del Pla General Metropolità que obligarà els promotors d’habitatge i de grans rehabilitacions a destinar un 30% de la nova construcció a habitatge social i que ampliarà el dret a tanteig i retracte a tota la ciutat.\nEls grups municipals de Barcelona en Comú, el PDECat, ERC, el PSC i la CUP i els dos regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé han votat a favor de la mesura, mentre que el PP i Ciutadans n’han votat en contra. \nDe la mateixa manera, el regidor no adscrit Juanjo Puigcorbé ha dit que per resoldre el problema de l’habitatge es necessiten solucions múltiples i ha subratllat que la col·laboració del sector privat és imprescindible.\nEls grups municipals del PP i Ciutadans han estat els únics que no han votat a favor de cap de les dues mesures, ni a la de destinar el 30% de les noves construccions a habitatge social ni a l’ampliació del dret de tanteig i retracte."
},
"extreme": {
"a1": "Barcelona aprova la mesura que obligarà a destinar un 30% de la nova construcció a habitatge social.",
"a2": "Els promotors immobiliaris, obligats a dedicar el 30% de les noves promocions de Barcelona a habitatge protegit. ",
"a3": "Barcelona dona el vistiplau a l’obligació de reservar el 30% dels pisos nous a habitatge protegit."
}
} |
1,683 | La campanya d'estiu acaba amb 221 incendis i 768 hectàrees cremades a la demarcació de Barcelona | La comarca del Bages concentra el 72% de la superfície cremada | Aquest estiu s'han comptabilitzat un total de 221 incendis a la demarcació de Barcelona, 187 dels quals s'han produït dins de l'horari del Pla d'Informació i Vigilància (PVI) contra incendis forestals que impulsa la Diputació de Barcelona.
En total, la superfície afectada ha estat de 768 hectàrees, molt per sobre de la mitjana dels darrers anys (463 hectàrees).
Entre les 11 comarques de la demarcació, la més afectada ha estat el Bages, ja que concentra el 72% de la superfície cremada.
Tot i aquestes xifres, el vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Dinoís Guiteras, ha destacat que aquesta "no ha estat una campanya tan catastròfica com altres, ja que no hem tingut grans incendis forestals".
Amb tot, ha dit que "tota hectàrea cremada és un fracàs".
En global, el PVI ha vigilat un total de 475.502 hectàrees i hi ha participat 269 ajuntaments, 118 ADF i 9 federacions d'ADF.
La superfície total afectada pels incendis d'aquest estiu a les onze comarques de la demarcació de Barcelona ha estat de 768 hectàrees, per sobre de la mitjana dels darrers anys (2009-2016) que és de 463 hectàrees.
Es tracta del tercer valor més alt de al sèrie, només superat per les 1.429 hectàrees afectades de l'any 2012 i les 1.350 de l'any 2015.
Tot i aquestes dades, el vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras, ha expressat aquest dimarts des de la zona afectada pel foc d'Avinyó (Bages) que la campanya "no ha estat tan catastròfica com d'altres" i ha celebrat que no hi hagi hagut cap gran foc forestal.
Del total d'incendis que hi ha hagut aquest estiu (221), només 8 han superat les deu hectàrees –representen el 83% de la superfície global cremada-, 29 focs han afectat entre 1 i 10 hectàrees, mentre que la resta han afectat una superfície inferior a una hectàrea.
Els incendis més importants de l'estiu han estat els d'Artés (363,1 ha), Manresa (104,9 ha) i Avinyó (72,8 ha), tots ells al Bages.
En la campanya d'estiu hi ha hagut 113 incendis forestals registrats, el valor més alt dels últims anys, seguit dels 114 incendis del 2013.
Els 42 incendis agrícoles també estan per sobre de la mitjana des del 2009, només superats pels 53 incendis d'aquell mateix any.
Els 12 incendis en urbanitzacions estan per sota la mitjana, molt lluny de les 39 i 31 incendis produïts els anys 2012 i 2013 respectivament.
Del total d'incendis, 9 han estat dins dels espais naturals protegits (5 a la Serralada de Marina, 3 al Montnegre i el Corredor i 1 a la Serralada Litoral).
En global, el Pla d'Informació i Vigilància (PVI) contra incendis forestals que impulsa cada estiu la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb ajuntaments i ADF, ha abastat una superfície de 475.52 hectàrees.
Hi ha participat 90 unitats mòbils i s'han instal·lat 24 punts de vigilància fixa.
Entre informadors, guaites, operadors i auxiliars de zona, la Diputació de Barcelona ha contractat 259 persones que han treballat per a la prevenció d'incendis forestals.
Segons ha recordat Guiteras, el PVI té com a primer objectiu reduir el nombre d'incendis i, per això, s'intenta sensibilitzar a la població informant-los del risc d'incendi forestal i de la normativa vigent.
En global, aquest estiu s'han informat 58.655 persones.
D'altra banda, segons les dades de balanç del PVI, s'han detectat i comunicat per a la seva retirada un total de 630 abocaments inflamables i s'ha avisat a les empreses responsables de 166 incidències en les línies elèctriques per a la seva resolució.
Fer rendibles les tasques forestals
Segons ha exposat Guiteras, un dels objectius de la diputació de Barcelona pels propers anys és "donar eines als propietaris perquè el bosc sigui viable econòmicament a través de la seva gestió".
També ho creu el Just Serra, president de l'associació de propietaris forestals de la Gavarresa-Moianès, que enguany han estat molt afectats pels incendis del Bages.
Serra ha dit que l'associació que ell president va néixer precisament per "anticipar-nos al foc i gestionar el bosc perquè sigui més resilient amb els incendis".
De fet, aquest propietari ha assegurat que segurament els incendis del Bages d'aquest estiu "haguessin sigut molt pitjors si els boscos no haguessin estat gestionats".
Serra ha lamentat que "cada any s'acumula més fusta als boscos", una situació que provoca que hi hagi molt combustible de cara a un incendi forestal.
Alguns dels incendis al Bages, provocats
Alguns dels incendis que aquest estiu han tingut lloc a la comarca del Bages han estat provocats.
De fet, els Mossos van detenir fa pocs dies un home com a presumpte autor de dos focs que van haver-hi al municipi d'Artés al mes d'agost.
La policia, però, no descarta que hi hagi hagut altres focs provocats.
Preguntat per aquest fet, Guiteras ha dit que les causes s'estan investigant, però ha apuntat que "tants incendis en una zona tan petita i sense haver-hi tempestes ni llamps sembla que l'activitat humana o la presència humana hi és". | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La campanya d'estiu tanca amb 221 incendis forestals, segons el Pla d'Informació i Vigilància (PVI) contra incendis. Malgrat que la xifra és més alta respecte a anys passats, el president de la Diputació ha expressat que la campanya no ha estat tant catastròfica com altres ja que no hi ha hagut cap incendi forestal gran.",
"a2": "La campanya forestal d’estiu ha finalitzat amb un balanç total de 221 incendis forestals a l’àrea de Barcelona, que es tradueix en 768 hectàrees afectades, de les quals el 72% pertanyen a la comarca del Bages. Encara que la xifra és molt superior a la mitjana de 463 hectàrees dels últims anys, no hi han hagut grans incendis. ",
"a3": "El Bages concentra el 72% de la superfície cremada a tota la província barcelonina d'aquest estiu. En el conjunt de la demarcació, s'han comptabilitzat un total de 221 incendis, que han cremat en total 768 hectàrees, molt per sobre de la mitjana dels darrers anys al mateix territori, que va ser de 463 hectàrees."
},
"extractive": {
"a1": "Aquest estiu s'han comptabilitzat un total de 221 incendis a la demarcació de Barcelona, 187 dels quals s'han produït dins de l'horari del Pla d'Informació i Vigilància (PVI) contra incendis forestals que impulsa la Diputació de Barcelona.\nEn total, la superfície afectada ha estat de 768 hectàrees, molt per sobre de la mitjana dels darrers anys (463 hectàrees).\nTot i aquestes dades, el vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras, ha expressat aquest dimarts des de la zona afectada pel foc d'Avinyó (Bages) que la campanya \"no ha estat tan catastròfica com d'altres\" i ha celebrat que no hi hagi hagut cap gran foc forestal. \nEn la campanya d'estiu hi ha hagut 113 incendis forestals registrats, el valor més alt dels últims anys, seguit dels 114 incendis del 2013.",
"a2": "Aquest estiu s'han comptabilitzat un total de 221 incendis a la demarcació de Barcelona, 187 dels quals s'han produït dins de l'horari del Pla d'Informació i Vigilància (PVI) contra incendis forestals que impulsa la Diputació de Barcelona. \nEn total, la superfície afectada ha estat de 768 hectàrees, molt per sobre de la mitjana dels darrers anys (463 hectàrees). \nEntre les 11 comarques de la demarcació, la més afectada ha estat el Bages, ja que concentra el 72% de la superfície cremada. \nTot i aquestes xifres, el vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Dinoís Guiteras, ha destacat que aquesta \"no ha estat una campanya tan catastròfica com altres, ja que no hem tingut grans incendis forestals\". ",
"a3": "Aquest estiu s'han comptabilitzat un total de 221 incendis a la demarcació de Barcelona, 187 dels quals s'han produït dins de l'horari del Pla d'Informació i Vigilància (PVI) contra incendis forestals que impulsa la Diputació de Barcelona.\nEn total, la superfície afectada ha estat de 768 hectàrees, molt per sobre de la mitjana dels darrers anys (463 hectàrees).\nLa superfície total afectada pels incendis d'aquest estiu a les onze comarques de la demarcació de Barcelona ha estat de 768 hectàrees, per sobre de la mitjana dels darrers anys (2009-2016) que és de 463 hectàrees.\nTot i aquestes dades, el vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras, ha expressat aquest dimarts des de la zona afectada pel foc d'Avinyó (Bages) que la campanya \"no ha estat tan catastròfica com d'altres\" i ha celebrat que no hi hagi hagut cap gran foc forestal."
},
"extreme": {
"a1": "El Pla d'Informació i Vigilància (PVI) contra incendis forestals ha comptabilitzat 221 incendis a la província de Barcelona.",
"a2": "La mitjana d’hectàrees cremades ha augmentat aquest any però els incendis han estat de menor intensitat. ",
"a3": "La comarca del Bages concentra el 72% de la superfície cremada en els incendis d’aquest estiu."
}
} |
790 | La indústria discogràfica catalana cau al mínim històric però repunten els concerts | La indústria discogràfica catalana ha caigut en un nou mínim històric sense aconseguir resultats positius amb el mercat digital i amenaçada per un mercat cada vegada més globalitzat, si bé hi ha hagut un repunt a les actuacions en directe. | La indústria discogràfica catalana ha caigut en un nou mínim històric sense aconseguir resultats positius amb el mercat digital i amenaçada per un mercat cada vegada més globalitzat, si bé hi ha hagut un repunt a les actuacions en directe.
Són algunes de les dades que s’han donat a conèixer aquest dimarts en roda de premsa a la presentació del XV edició de l”Anuari de la Música 2016′, que ha tingut lloc a la seu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Barcelona.
L’anuari es publica des de l’any 2002, registra els indicadors anuals de la indústria musical catalana i va dirigit a professionals de la indústria musical, a les institucions vinculades a l’àmbit cultural i al públic en general i és l’únic d’àmbit nacional que té aquestes característiques.
Es tracta d’una edició conjunta del Grup Enderrock i l’Associació professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) i aquest nou volum té 80 col·laboradors entre periodistes, opinadors i tècnics professionals; s’hi incorpora els 12 reptes i principals reivindicacions que planteja el sector musical per al Pla Integral de la Música que la Generalitat de Catalunya té previst desenvolupar aquest any.
Com a novetats en aquest nou número, el president d’ARC, Jordi Gratacòs, ha informat que estan millorant en presentació i continguts, i ha afegit la importància de cohesionar tots els actors de la indústria musical catalana per afrontar els reptes als quals s’enfronta el sector en aquest moment; El director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Xavier Díaz, ha afirmat que no n’hi ha prou de tenir un pla: perquè funcioni cal portar-ho a terme.
REIVINDICACIONS
Reivindiquen acabar amb la criminalització de la música en viu, que els grans equipaments –com el Liceu o l’Auditori– serveixin d’amplificador de la música catalana, que s’incrementin les beques de creació per a projectes culturals i impulsar un nou marc legal que permeti sortir de la precarietat contractual i fiscal a gran part de la professió, entre d’altres.
El president del grup Enderrock, Lluís Gendrau, ha informat que el mercat català representa un 5% del mercat musical estatal i que, tot i que les vendes hagin baixat, el consum de música en directe repunta amb una lleugera recuperació positiva, a causa de l’optimització de les programacions, però ha advertit que les sales de concerts i els festivals es troben davant d’un futur incert.
Després d’anys de crisi i estancament, la indústria musical catalana ha detectat un canvi d’hàbits de consum, i ara mateix té rècord d’assistència a concerts en què la música catalana en directe ha sortit reforçada.
La llista d’èxits en català aconsegueix bons resultats i, tot i que la producció fonogràfica ha baixat (-5%) –com el cas de la música clàssica o el folk–, alguns estils musicals han augmentat la producció de manera considerable, com el jazz.
TOP VENDES
El rànquing ‘top vendes’ ha situat el 2015 un total de 14 discos catalans amb més de 10.000 còpies venudes, un 60% més que l’any anterior, dels quals vuit són en català.
Els artistes catalans més venuts del 2015 van ser Estopa (40.000 discos), Serrat (40.000) i Antonio Orozco (20.000), mentre que la llista de la música en català l’encapçala Serrat, seguit d’Els Catarres, Sopa de Cabra, Blaumut i Adrià Puntí.
El músic Gerard Quintana ha afirmat que s’ha de “reivindicar el paper de la indústria i els músics a la societat i que si es castiga la cultura, amb un IVA alt, per exemple, s’atempta contra la salut interna i mental de les persones”.
Aquesta nova edició de l’anuari inclou apartats dedicats a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears amb entrevistes als tres consellers de cultura dels tres territoris on defensen seguir treballant per reforçar el marc cultural i l’idioma. | [
"economia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'Anuari de la Música 2016, que registra els indicadors de la música catalana cada any, ha publicat que la indústria discogràfica catalana cau a mínims històrics, tot i que es nota un gran repunt en les actuacions en directe. Han estat uns anys de crisi en què els hàbits de consum de la música dels catalans han canviat.",
"a2": "Les dades de l’Anuari de la Música 2016 mostren que la indústria discogràfica catalana ha tocat fons arran de la poca incidència en el mercat digital i la creixent globalització musical. No obstant, s’ha incrementat notablement la producció de jazz. D’altra banda, la música en directe ha crescut lleugerament malgrat la incertesa del futur de festivals i sales de concerts. ",
"a3": " L'\"Anuari de la Música 2016\" alerta en els seus informes de la situació crítica que viu la indústria discogràfica catalana, les xifres de la qual mostren una caiguda històrica. Lluís Gendrau, president del grup Enderrock, afirma que tot i que les vendes hagin baixat, el consum de música en directe repunta amb una lleugera recuperació positiva."
},
"extractive": {
"a1": "La indústria discogràfica catalana ha caigut en un nou mínim històric sense aconseguir resultats positius amb el mercat digital i amenaçada per un mercat cada vegada més globalitzat, si bé hi ha hagut un repunt a les actuacions en directe.\nEl president del grup Enderrock, Lluís Gendrau, ha informat que el mercat català representa un 5% del mercat musical estatal i que, tot i que les vendes hagin baixat, el consum de música en directe repunta amb una lleugera recuperació positiva, a causa de l’optimització de les programacions, però ha advertit que les sales de concerts i els festivals es troben davant d’un futur incert.\nEs tracta d’una edició conjunta del Grup Enderrock i l’Associació professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) i aquest nou volum té 80 col·laboradors entre periodistes, opinadors i tècnics professionals; s’hi incorpora els 12 reptes i principals reivindicacions que planteja el sector musical per al Pla Integral de la Música que la Generalitat de Catalunya té previst desenvolupar aquest any.\nDesprés d’anys de crisi i estancament, la indústria musical catalana ha detectat un canvi d’hàbits de consum, i ara mateix té rècord d’assistència a concerts en què la música catalana en directe ha sortit reforçada.",
"a2": "La indústria discogràfica catalana ha caigut en un nou mínim històric sense aconseguir resultats positius amb el mercat digital i amenaçada per un mercat cada vegada més globalitzat, si bé hi ha hagut un repunt a les actuacions en directe. \nSón algunes de les dades que s’han donat a conèixer aquest dimarts en roda de premsa a la presentació del XV edició de l”Anuari de la Música 2016′, que ha tingut lloc a la seu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Barcelona. \nEl president del grup Enderrock, Lluís Gendrau, ha informat que el mercat català representa un 5% del mercat musical estatal i que, tot i que les vendes hagin baixat, el consum de música en directe repunta amb una lleugera recuperació positiva, a causa de l’optimització de les programacions, però ha advertit que les sales de concerts i els festivals es troben davant d’un futur incert. \nLa llista d’èxits en català aconsegueix bons resultats i, tot i que la producció fonogràfica ha baixat (-5%) –com el cas de la música clàssica o el folk–, alguns estils musicals han augmentat la producció de manera considerable, com el jazz. ",
"a3": "La indústria discogràfica catalana ha caigut en un nou mínim històric sense aconseguir resultats positius amb el mercat digital i amenaçada per un mercat cada vegada més globalitzat, si bé hi ha hagut un repunt a les actuacions en directe.\nReivindiquen acabar amb la criminalització de la música en viu, que els grans equipaments –com el Liceu o l’Auditori– serveixin d’amplificador de la música catalana, que s’incrementin les beques de creació per a projectes culturals i impulsar un nou marc legal que permeti sortir de la precarietat contractual i fiscal a gran part de la professió, entre d’altres.\nEl president del grup Enderrock, Lluís Gendrau, ha informat que el mercat català representa un 5% del mercat musical estatal i que, tot i que les vendes hagin baixat, el consum de música en directe repunta amb una lleugera recuperació positiva, a causa de l’optimització de les programacions, però ha advertit que les sales de concerts i els festivals es troben davant d’un futur incert.\nEl músic Gerard Quintana ha afirmat que s’ha de “reivindicar el paper de la indústria i els músics a la societat i que si es castiga la cultura, amb un IVA alt, per exemple, s’atempta contra la salut interna i mental de les persones”."
},
"extreme": {
"a1": "La indústria discogràfica catalana cau a mínims històrics tot i que augmenten les actuacions en directe.",
"a2": "La indústria discogràfica en català s’enfonsa mentre que la música en directe mostra un lleuger creixement. ",
"a3": "El creixement dels festivals s’estanca i la indústria discogràfica catalana marca un mínim històric de facturació."
}
} |
1,897 | Menys d'un terç dels catòlics catalans marquen la casella de l'Església a l'IRPF | Catalunya és el territori de l'Estat on menys contribuents opten per enviar recursos a la Conferència Episcopal, un 17,4% del total, prop de la meitat de la mitjana espanyola | La Conferència Episcopal Espanyola va difondre dijous que l'any passat van rebre més recursos que mai de la declaració de la renda, amb dades de l'exercici 2018, fet que venien com una mostra de confiança dels feligresos.
Malgrat tot, el cert és que, com acostuma a ocórrer amb les dades, aquestes es poden llegir d'una altra manera.
I és que el percentatge de declaracions d'IRPF amb la casella de l'Església marcada va ser més baix que mai i menys de la meitat dels catòlics va posar la X. A Catalunya, la situació és encara pitjor: només un 17,4% de declaracions, l'equivalent a menys d'un terç dels catòlics catalans.
Aproximadament un terç dels espanyols que van fer declaració de la renda van demanar cedir el 0,7% dels seus impostos a l'Església catòlica (concretament, un 32,3%).
Malgrat tot, Catalunya és el territori on la confiança amb aquesta institució religiosa és menor, ja que aquells que van marcar aquesta casella són quasi la meitat que en el conjunt de l'Estat.
Les altres comunitats amb menys aportacions, en relació al total de declarants, van ser Galícia (24,9%) i el País Basc (25,9%), per bé que les Balears (27,6%) o el País Valencià (30,6%) també se situen per sota de la mitjana estatal.
En canvi, la fe en la Conferència Episcopal és molt elevada a Castella-la Manxa o la Rioja, on quasi la meitat dels contribuents hi van voler contribuir (45% i 44,9%, respectivament), per damunt d'Extremadura (44,1%), Múrcia (43,8%) o Castella i Lleó (42,2%).
En tots els casos, però, són percentatges nítidament inferiors al de ciutadans que es declaren catòlics, fet que evidenciaria que, malgrat la fe en la religió, aquesta no es manté en l'estructura institucionalitzada erigida al seu entorn.
Com a Catalunya, el percentatge de declarants que cedeixen part dels seus impostos a l'Església a Galícia aquest no arriba al terç (31,2%), i són també molt pocs a les Canàries (34,2%).
Les dades sobre religiositat estan extretes de diversos baròmetres del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del 2019, amb una mostra elevada de més de 75.000 enquestats.
Malgrat el gruix de la mostra, però, aquesta és només una aproximació, atès que els sondejos només demanen l'opinió a ciutadans amb nacionalitat espanyola i, per tant, no es recull la fe d'aquells nouvinguts que, sense tenir la ciutadania, també paguen impostos.
Sigui com sigui, assumint aquesta limitació demoscòpica, el nombre de declarants que marquen la casella de l'Església només equival a prop del 47% de ciutadans que s'identifiquen com a catòlics -practicants o no-.
El percentatge, però, és molt elevat a Madrid (62%), La Rioja (61,8%), Castella-la Manxa (59%) o Castella i Lleó (55,5%).
Les dades completes sobre la religiositat per territoris es pot consultar en el següent gràfic, el qual evidencia que Múrcia i Extremadura és on més persones es defineixen com a catòliques, amb xifres superiors al 80%, per bé que Castella i Lleó i Castella-la Manxa és on n'hi ha més de practicants (32,6%).
En canvi, Catalunya és el territori amb menys catòlics, tot i que aquests superen el 50% de la ciutadania, i on hi ha més agnòstics i ateus, els quals representen quasi el 40%.
En tot cas, la Conferència Episcopal té raó pel que fa al sostre assolit quant a recursos percebuts arran de la creueta en declaracions de la renda, amb 284 milions, 16 més que l'any anterior, creixent després que, entre 2008 i 2016, la quantitat s'hagués estancat entorn els 250 milions.
Segons dades de la mateixa institució, les dones marquen més la casella (un 34,9%, davant del 32,6% dels homes) i la major quantitat de declarants que hi envien recursos són d'entre 40 i 60 anys, malgrat que també n'hi ha molts de joves: un 32,6% dels menors de 19 anys ho fan, un percentatge similar a la mitjana global.
El rècord en recaptació, però, no es deu a un increment de persones que facin confiança a l'Església catòlica, sinó a la millora global de la situació econòmica.
Per contra, les declaracions relatives a la renda del 2018 van fixar també un mínim històric en el percentatge de persones que van marcar aquesta casella, situant-se en el 32,3% del total, caient progressivament després que la xifra s'hagués estancat entorn el 35% entre els anys 2007 i 2015.
Pel que fa a Catalunya, el nombre de declarants que van destinar recursos a la Conferència Episcopal el 2011 va ser el 20,1% del total, 2,7 punts per damunt que set anys després.
La fe en l'Església catòlica, almenys pel que fa a la gestió de recursos, cau progressivament. | [
"dades"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La Conferència Episcopal va difondre que enguany havien recaptat més en la declaració de la renda, tanmateix les dades indiquen que el percentatge de declaracions amb la X per a la Església és més baix que mai. No obstant això, hi ha molta més gent que es declara catòlica que la que decideix donar part dels seus impostos a l’Església.",
"a2": "Només un 17,4% de catalans van assignar a l’Església el 0,7% dels ingressos de les declaracions de l’IRPF. Les comunitats on més persones van ajudar a finançar l’Església amb els seus impostos son Castella-la Manxa i La Rioja, amb un 45% i 44,9%, respectivament. Per contra, Galícia amb un 24,9% i Canàries amb un 26%, són les comunitats menys solidàries. ",
"a3": "Catalunya és el territori de l’Estat on menys es marca la casella de la renda per finançar l’Església. Mentre que al conjunt de l'Estat una de cada tres declaracions van incoporar el donatiu a l'Església catòlica, a Catalunya es redueix al 17,4%. En l'extrem oposat destaca Castella-la Manxa, on es va marcar la casella en gairebé la meitat dels casos."
},
"extractive": {
"a1": "La Conferència Episcopal Espanyola va difondre dijous que l'any passat van rebre més recursos que mai de la declaració de la renda, amb dades de l'exercici 2018, fet que venien com una mostra de confiança dels feligresos.\nI és que el percentatge de declaracions d'IRPF amb la casella de l'Església marcada va ser més baix que mai i menys de la meitat dels catòlics va posar la X.\nMalgrat tot, Catalunya és el territori on la confiança amb aquesta institució religiosa és menor, ja que aquells que van marcar aquesta casella són quasi la meitat que en el conjunt de l'Estat.\nEn tots els casos, però, són percentatges nítidament inferiors al de ciutadans que es declaren catòlics, fet que evidenciaria que, malgrat la fe en la religió, aquesta no es manté en l'estructura institucionalitzada erigida al seu entorn. ",
"a2": "La Conferència Episcopal Espanyola va difondre dijous que l'any passat van rebre més recursos que mai de la declaració de la renda, amb dades de l'exercici 2018, fet que venien com una mostra de confiança dels feligresos.\nI és que el percentatge de declaracions d'IRPF amb la casella de l'Església marcada va ser més baix que mai i menys de la meitat dels catòlics va posar la X.\nAproximadament un terç dels espanyols que van fer declaració de la renda van demanar cedir el 0,7% dels seus impostos a l'Església catòlica (concretament, un 32,3%). \nA Catalunya, la situació és encara pitjor: només un 17,4% de declaracions, l'equivalent a menys d'un terç dels catòlics catalans.",
"a3": "La Conferència Episcopal Espanyola va difondre dijous que l'any passat van rebre més recursos que mai de la declaració de la renda, amb dades de l'exercici 2018, fet que venien com una mostra de confiança dels feligresos.\nI és que el percentatge de declaracions d'IRPF amb la casella de l'Església marcada va ser més baix que mai i menys de la meitat dels catòlics va posar la X.\nMalgrat tot, Catalunya és el territori on la confiança amb aquesta institució religiosa és menor, ja que aquells que van marcar aquesta casella són quasi la meitat que en el conjunt de l'Estat.\nPer contra, les declaracions relatives a la renda del 2018 van fixar també un mínim històric en el percentatge de persones que van marcar aquesta casella, situant-se en el 32,3% del total, caient progressivament després que la xifra s'hagués estancat entorn el 35% entre els anys 2007 i 2015."
},
"extreme": {
"a1": "La Conferència Episcopal Espanyola rebel·la que l'any passat van rebre més recaptacions que mai de la declaració de la renda.",
"a2": "Catalunya és la comunitat que menys aportacions fa a l’Església en la declaració de la renda d’enguany.",
"a3": "Els catalans són els que menys trien marcar la casella de l’Església a l'IRPF de tot el territori de l'Estat."
}
} |
646 | Arriba el vaccí de J&J: una sola dosi, efectiu contra les variants i de fabricació catalana | La Unió Europea té quatre vaccins a l'abast després del vist-i-plau del regulador europeu | L’Agència Europea de Medicaments decideix ha aprovat avui el vaccí contra la covid de la farmacèutica Johnson & Johnson (J&J), el quart que obté l’aval després del de Pfizer, Moderna i AstraZeneca.
El vaccí, desenvolupat per Janssen Pharmaceutica, una divisió belga de J&J destinada a desenvolupar medicaments, es basa en un adenovirus, és a dir, una classe de virus que es manipula perquè inclogui una proteïna de la covid.
El sistema immunitari, com a resposta, crea anticossos sense contagi.
L’adenovirus també l’utilitza el vaccí Sputnik V i el d’AstraZeneca.
En canvi, Moderna i Pfizer fan servir un tipus d’ARN anomenat missatger, un mètode totalment nou per a desenvolupar vaccins.
El de Johnson & Johnson té unes característiques que el fan més atractiu en diversos aspectes.
El més innovador és que és d’una dosi.
Això permet de vaccinar el doble de gent amb la mateixa dedicació, patir una sola vegada els efectes secundaris i escurçar molt el temps d’immunització, tenint en compte que les actuals requereixen dues dosis espaiades en tres setmanes o més.
La distribució també és senzilla.
És apte per a qualsevol edat i té un preu més assequible.
Les dosis de Moderna costen uns 15 euros i les de Pfizer, 12.
I per immunitzar una persona en calen dues.
En canvi, la immunització completa de J&J costa vora 7 euros.
Així i tot, el preu de la vacuna d’AstraZeneca encara és més econòmic, la suma de les dues dosis necessàries costa al voltant de 5 euros.
Finalment, el vaccí es basa en el mètode tradicional d’elaboració i això ha permès a l’empresa de teixir aliances amb plantes d’arreu del món que ja fabricaven productes similars.
De fet, una part dels vaccins es farà a Catalunya, arran d’un acord amb els laboratoris Reig Jofre.
La companyia farmacèutica ha reservat el 80% de la nova planta de Sant Joan Despí per a produir el vaccí, amb capacitat per a fer més de quaranta milions de dosis l’any.
No obstant això, la producció en aquesta planta no començarà fins al mes de maig o més tard.
Un dels punts més febles és que els assaigs clínics han revelat que té una efectivitat general del 66%; semblant al d’AstraZeneca, però menor que el de Pfizer, Sputnik V o Moderna.
Això pot fer que alguns vaccinats s’encomanin i que dificulti que es talli la cadena de transmissió.
Tot i això, també té punts forts.
El primer és que, tot i que protegeix menys de la infecció, catorze dies després de la vaccinació ja evitava el 85% de les hospitalitzacions, i el 100% quan feia vint-i-vuit dies.
De fet, entre els participants de l’assaig que van rebre el vaccí en lloc d’un placebo no va haver-hi cap mort.
Per tant, si bé hi ha més possibilitats d’encomanar-se, té una protecció molt alta sobre qualsevol complicació.
Un altre punt fort és l’eficàcia contra les variants que van apareixent.
Fa un mes, Sud-àfrica va suspendre l’administració de dosis d’AstraZeneca, perquè eren molt poc efectives contra la variant originada al país, i ara ha passat a utilitzar els de J&J en la campanya de vaccinació en massa.
Arran de l’aprovació d’avui, es preveu que les primeres dosis arribin el mes vinent.
La companyia va acordar amb la Unió Europea de lliurar 55 milions de dosis el segon trimestre de l’any.
Això vol dir 5,5 milions de dosis a l’estat espanyol i 8,25 milions a l’estat francès.
No obstant això, aquesta setmana, abans d’aprovar-se, la companyia ja ha avisat de problemes de subministrament.
No descarten que puguin lliurar tots els vaccins acordats, però tampoc no ho poden garantir.
En el segon semestre el lliurament a la Unió Europea s’acceleraria i Johnson & Johnson s’ha compromès a lliurar enguany 200 milions de vaccins en total.
Això fa que, tenint en compte que només cal una dosi i que hi ha 440 milions de ciutadans a la UE, quasi la meitat de la població podria ser vaccinada durant el 2021 amb dosis de J&J. Però això tan sols serà possible si finalment es compleixen els terminis. | [
"societat",
"sanitat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'Agència Europea de Medicaments ha aprovat avui la vacuna de J&J. Aquesta vacuna es basa en un adenovirus i cal només una dosi per a aconseguir la immunització. Aquesta característica permet vacunar el doble de gent amb la mateixa dedicació tot i que els assaigs clínics han vist que té una efectivitat general del 66%.",
"a2": "La vacuna desenvolupada per la farmacèutica Janssen de Johnson&Johnson, ha estat aprovada avui per l’Agència Europea del Medicament (AEM). Està basada en un adenovirus modificat que expressa una proteïna del virus. És la quarta vacuna que rep el vistiplau de l’AEM, però la primera que requereix d’una única dosi. És altament efectiva en cas de desenvolupament greu de la malaltia. ",
"a3": "L'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha donat l’aval avui a la vacuna de Janssen, de Johnson & Johnson. Aquest fàrmac se suma als de Pzifer, Moderna i AstraZeneca i, per tant, ja són quatre els vaccins aprovats a la Unió Europea per a la comercialització en els països comunitaris. La gran novetat és que només requereix una dosi."
},
"extractive": {
"a1": "L’Agència Europea de Medicaments decideix ha aprovat avui el vaccí contra la covid de la farmacèutica Johnson & Johnson (J&J), el quart que obté l’aval després del de Pfizer, Moderna i AstraZeneca.\nEl vaccí, desenvolupat per Janssen Pharmaceutica, una divisió belga de J&J destinada a desenvolupar medicaments, es basa en un adenovirus, és a dir, una classe de virus que es manipula perquè inclogui una proteïna de la covid. \nAixò permet de vaccinar el doble de gent amb la mateixa dedicació, patir una sola vegada els efectes secundaris i escurçar molt el temps d’immunització, tenint en compte que les actuals requereixen dues dosis espaiades en tres setmanes o més.\nUn dels punts més febles és que els assaigs clínics han revelat que té una efectivitat general del 66%; semblant al d’AstraZeneca, però menor que el de Pfizer, Sputnik V o Moderna.",
"a2": "L’Agència Europea de Medicaments decideix ha aprovat avui el vaccí contra la covid de la farmacèutica Johnson & Johnson (J&J), el quart que obté l’aval després del de Pfizer, Moderna i AstraZeneca. \nEl vaccí, desenvolupat per Janssen Pharmaceutica, una divisió belga de J&J destinada a desenvolupar medicaments, es basa en un adenovirus, és a dir, una classe de virus que es manipula perquè inclogui una proteïna de la covid. \nEl més innovador és que és d’una dosi. \nEl primer és que, tot i que protegeix menys de la infecció, catorze dies després de la vaccinació ja evitava el 85% de les hospitalitzacions, i el 100% quan feia vint-i-vuit dies. ",
"a3": "L’Agència Europea de Medicaments decideix ha aprovat avui el vaccí contra la covid de la farmacèutica Johnson & Johnson (J&J), el quart que obté l’aval després del de Pfizer, Moderna i AstraZeneca.\nEl vaccí, desenvolupat per Janssen Pharmaceutica, una divisió belga de J&J destinada a desenvolupar medicaments, es basa en un adenovirus, és a dir, una classe de virus que es manipula perquè inclogui una proteïna de la covid. \nLa companyia farmacèutica ha reservat el 80% de la nova planta de Sant Joan Despí per a produir el vaccí, amb capacitat per a fer més de quaranta milions de dosis l’any.\nAixò fa que, tenint en compte que només cal una dosi i que hi ha 440 milions de ciutadans a la UE, quasi la meitat de la població podria ser vaccinada durant el 2021 amb dosis de J&J."
},
"extreme": {
"a1": "L’Agència Europea de Medicaments ha aprovat avui la vacuna desenvolupada per la farmacèutica Johnson & Johnson.",
"a2": "L’Agència Europea de Medicaments dona llum verda a la primera vacuna monodosi contra la covid-19 de Janssen.",
"a3": "L’EMA autoritza la vacuna de Janssen, la primera amb monodosi que es fabricarà en una planta de Sant Joan Despí."
}
} |
2,642 | JxCat, ERC, la CUP abandonen les comissions del Parlament en protesta per les detencions d'alcaldes cupaires | Els comuns també marxen de la CAI en considerar que no es garanteix el funcionament de la comissió i es queixen de les detencions | Els diputats de JxCat, ERC, la CUP marxen de les comissions que aquest matí se celebren al Parlament en protesta per les detencions dels alcaldes de la CUP de Verges, Ignasi Sabater, i de Celrà, Dani Cornellà, així com dos membres dels CDR.
Els diputats dels grups independentistes argumenten que en una situació d'anormalitat democràtica no hi pot haver normalitat parlamentària.
Els comuns també han abandonat la Comissió d'Afers Institucionals (CAI) en considerar que la marxa dels altres diputats no garantia el funcionament de la comissió i també s'han queixat de les detencions.
La protesta ha obligat a suspendre les comissions de la CAI i de Territori en constatar que no hi havia el quòrum suficient i part de l'ordre del dia de la Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies.
A la Comissió d'Afers Institucionals (CAI), el diputat d'ERC Josep Maria Jové ha anunciat que els diputats del seu grup abandonarien la comissió davant la situació "d'anormalitat democràtica".
En la mateixa línia, el diputat de JxCat Josep Costa ha lamentat que continuï la repressió "sense treva" des de l'1-O.
"És insostenible continuar l'activitat parlamentària en normalitat, exigim l'alliberament dels detinguts", ha defensat abans d'abandonar la sala.
Per la seva banda, el diputat de la CUP Carles Riera ha demanat la paraula per "denunciar les detencions que s'estan produint a terres gironines" però el president de la CAI, Jean Castel (Cs), li ha tret la paraula i l'ha cridat a l'ordre.
Riera no ha pogut continuar parlant ja que se li ha apagat el micròfon.
També en el marc de la CAI, la portaveu dels comuns al Parlament, Susana Segovia, ha explicat minuts després la seva marxa de la comissió en considerar que no es donaven les "condicions reglamentàries per al debat polític".
Així mateix, la portaveu dels comuns ha lamentat que les detencions que s'estan produint aquest dimecres estan "fora de qualsevol normalitat".
"La raó és que van participar en una mobilització, no entenem que es faci un operatiu com aquest per aquest tipus de detencions.
El que afecta al funcionament normal del Parlament també és això", ha afegit.
Per la seva banda, el diputat de Cs i membre de la CAI Carlos Carrizosa ha denunciat un "intent de boicotejar la institució i impedir el normal desenvolupament de les sessions per part dels grups separatistes".
La suspensió de la CAI ha fet que no s'hagi votat el dictamen de la proposició de llei d'ordenació del mapa comarcal de Catalunya i de supressió del Consell Comarcal del Barcelonès.
Un punt que està previst que es voti al ple del Parlament de la setmana que ve, i per tant, abans de dimecres s'hauria d'aprovar el dictamen en comissió.
En el marc de la Comissió de Territori, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, ha defensat que si no hi ha normalitat tampoc pot haver normalitat al Parlament.
"No serem nosaltres que actuem amb normalitat.
No hi ha alcaldes nostres i dels altres, hi ha alcaldes electes", ha afegit.
Pocs minuts després de començar, la comissió de Territori s'ha ajornat després que la presidenta d'aquest òrgan, la socialista Assumpta Escarp hagi constat que, segons el reglament del Parlament, no hi havia suficient quòrum per fer les votacions previstes.
Pel que fa a la comissió de Treball, Afers Socials i Famílies (CTASF), els diputats de JxCat, ERC i la CUP també han marxat de la sala un cop la presidenta de l'Associació Ajudam Predegent, Carme Pous, ha acabat la seva intervenció inicial.
El cupaire Vidal Aragonès ha estat el primer en aixecar-se i abandonar la sala, a les 10:45 hores.
L'han seguit els membres dels grups de JxCat i ERC que formen part de la comissió -menys la republicana Marta Vilalta, que no hi ha assistit-, inclosos la presidenta, Montserrat Fornells (ERC) i el vicepresident, Ferran Roquer (JxCat).
Així, també han marxat Lluís Font, Saloua Laouaji, Montserrat Macià, Mònica Sales (JxCat) i Jordi Albert, Najat Driouech i Rut Ribas (ERC).
En acabar la compareixença de Pous, s'ha suspès la comissió i no s'ha continuat amb la resta de l'odre del dia previst. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Com a mode de protesta per les detencions dels alcaldes de la CUP, els diputats de JxCat, ERC i la CUP han abandonat aquest matí les comissions del Parlament. Aquesta protesta ha obligat a suspendre les comissions i els diputats que han marxat reclamen l'alliberament dels detinguts mentre confirmen que no entenen de què se'ls acusa.",
"a2": "Els grups independentistes han abandonat aquest matí la Comissió d’Afers Institucionals com a mostra del seu rebuig per les detencions de Verges, Sabater, Celrà i Cornellà, tots batlles de la CUP. Els comuns també s’han sumat a la protesta. Carrizosa, diputat de Ciutadans, ha vist aquesta acció com un boicot per cancel·lar la sessió per falta de majories. ",
"a3": "Els grups parlamentaris de JxCat, ERC i la CUP han decidit aquest matí abandonar les comissions parlamentàries que s'estaven duent a terme a la cambra catalana com a protesta per les detencions dels alcaldes de Celrà i Verges, així com de diversos membres dels CDR. Els grups consideren les detencions, efectuades per part de la policia espanyola, \"injustificades\"."
},
"extractive": {
"a1": "Els diputats de JxCat, ERC, la CUP marxen de les comissions que aquest matí se celebren al Parlament en protesta per les detencions dels alcaldes de la CUP de Verges, Ignasi Sabater, i de Celrà, Dani Cornellà, així com dos membres dels CDR.\nEls comuns també han abandonat la Comissió d'Afers Institucionals (CAI) en considerar que la marxa dels altres diputats no garantia el funcionament de la comissió i també s'han queixat de les detencions.\nA la Comissió d'Afers Institucionals (CAI), el diputat d'ERC Josep Maria Jové ha anunciat que els diputats del seu grup abandonarien la comissió davant la situació \"d'anormalitat democràtica\".\n\"La raó és que van participar en una mobilització, no entenem que es faci un operatiu com aquest per aquest tipus de detencions. ",
"a2": "Els diputats de JxCat, ERC, la CUP marxen de les comissions que aquest matí se celebren al Parlament en protesta per les detencions dels alcaldes de la CUP de Verges, Ignasi Sabater, i de Celrà, Dani Cornellà, així com dos membres dels CDR. \nEls comuns també han abandonat la Comissió d'Afers Institucionals (CAI) en considerar que la marxa dels altres diputats no garantia el funcionament de la comissió i també s'han queixat de les detencions. \nLa protesta ha obligat a suspendre les comissions de la CAI i de Territori en constatar que no hi havia el quòrum suficient i part de l'ordre del dia de la Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies. \nPer la seva banda, el diputat de Cs i membre de la CAI Carlos Carrizosa ha denunciat un \"intent de boicotejar la institució i impedir el normal desenvolupament de les sessions per part dels grups separatistes\". ",
"a3": "Els diputats de JxCat, ERC, la CUP marxen de les comissions que aquest matí se celebren al Parlament en protesta per les detencions dels alcaldes de la CUP de Verges, Ignasi Sabater, i de Celrà, Dani Cornellà, així com dos membres dels CDR. \nEls comuns també han abandonat la Comissió d'Afers Institucionals (CAI) en considerar que la marxa dels altres diputats no garantia el funcionament de la comissió i també s'han queixat de les detencions.\nLa protesta ha obligat a suspendre les comissions de la CAI i de Territori en constatar que no hi havia el quòrum suficient i part de l'ordre del dia de la Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies.\nTambé en el marc de la CAI, la portaveu dels comuns al Parlament, Susana Segovia, ha explicat minuts després la seva marxa de la comissió en considerar que no es donaven les \"condicions reglamentàries per al debat polític\"."
},
"extreme": {
"a1": "Davant les detencions dels alcaldes de la CUP, els diputats de JxCat, ERC i CUP marxen de les comissions del Parlament.",
"a2": "Les comissions d’Afers Institucionals, suspeses per falta de quòrum arran de la marxa dels partits sobiranistes.",
"a3": "Els diputats independentistes al Parlament han abandonat les comissions en què treballaven aquest matí en protesta per les detencions."
}
} |
1,428 | Us expliquem d'on surt l'exitosa estratègia de xarxes i comunicació de Mossos i Emergències després de l'atemptat | L'atemptat de Bataclan va activar l'actual estratègia comunicativa d'Interior | Els responsables de premsa dels Mossos i Protecció Civil es preparaven per gestionar un atac terrorista des de fa dos anys | Va encarregar estudis per saber com s'havia actuat a altres atacs, i van treballar a fons durant dos anys per bastir una estratègia comunicativa d'èxit que es va posar en marxa amb l'atemptat gihadista a la Rambla.
El document també mesura quins termes s'han d'utilitzar per referir-se a l'atac (incident, atropellament o atemptat, a cada moment) i els consells pràctics per a la ciutadania, com la no difusió de rumors.
— Mossos (@mossos) 17 de agosto de 2017
De seguida es van trucar i es van posar mans a l'obra.
Les lliçons apreses: tuits en quatre idiomes i lluita contra els rumors
Homedes assegura que van aprendre algunes lliçons després d'estudiar casos com París o Brussel·les.
I van prendre nota d'alguns consells que, després de l'atemptat, van fer arribar a la ciutadania.
Per exemple, recomanar a la ciutadania que avisés que estaven bé a través de les xarxes socials, per no col·lapsar les línies telefòniques.
— Mossos (@mossos) 21 de agosto de 2017
L'equip de premsa de Mossos i d'Emergències treballaven en una mateixa sala del Departament d'Interior, i eren una unitat més dels Mossos.
Des d'allà, tenien línia directa amb les altres conselleries amb les quals s'havien de coordinar: Justícia per la identificació les víctimes i Salut per fer balanç dels ferits.
També estava previst al protocol la relació amb operadors com TMB o Renfe.
No hi havia marge per a la improvisació.
Ell va ser cap de premsa dels Mossos, on va coincidir amb ella, que s'encarregava de gestionar la informació criminal.
En tot cas, "sempre es pot fer millor".
Un dia després de l'atemptat, ja els havia duplicat, i des de llavors ha anat creient.
El mateix ha succeït en el cas de Protecció Civil.
Molts cops, aquests perfils eren la font d'informació pels periodistes, ja que els telèfons de la conselleria comunicaven sovint.
També per a la ciutadania del tot el món, ja que han piulat en quatre idiomes.
Niebla elogia l'elecció del major com a portaveu perquè "per fi han posat a un policia a explicar les coses de la policia", un fet molt comú a altres països, però inèdit a l'Estat, on els polítics acostumen a comparèixer encara que no sempre tinguin els coneixements tècnics necessaris.
Els consells dels Mossos a Twitter: són vàlids pels periodistes?
Josep Lluís Micó és periodista especialitzat en tecnologia i vicedegà de la Facultat de Comunicació Blanquerna.
Micó, que ha treballat durant anys cobrint informació de Tribunals, adverteix que és bo que els Mossos recomanin a la ciutadania no difondre informació o imatges sensibles, però que en cap cas s'haurien d'interpretar com a consells pels periodistes.
"La policia en cap cas ha de donar lliçons als periodistes sobre què o no publicar, amb un únic límit, que és l'èxit de les seves investigacions", assenyala.
Avisa que "molts periodistes s'escudaven en aquests tuits [dels Mossos] per publicar o no les seves informacions", i defensa que els professionals de la informació han d'actuar segons els seus criteris.
"No ens han de recordar que no hem d'alarmar gratuïtament o que no hem de difondre informació no contrastada", assenyala Micó.
A més, destaca que la insistència a demanar que no es publiquin imatges que poden ferir la sensibilitat és contraproduent, ja que un cop es filtra una fotografia de l'atacant de la Rambla mort –que "difícilment" l'ha captat un periodista– es pot caure en una contradicció.
Informar-se a través de Twitter o a través d'un mitjà
Per això, "depèn de la perícia del periodista i dels seus contactes, anticipar-se a aquesta lògica i guanyar [al tuit dels Mossos]".
Si no ho aconsegueix, "queda patent que en casos com aquest el periodista ha perdut el privilegi que tenia respecte al ciutadà pel que fa a l'accés en l'actualitat".
Un cop queda activada, és responsabilitat del mitjà enriquir-la amb altres elements, com context o interpretació.
El món ens mira: una actuació exemplar en un moment polític extraordinari
No es pot obviar que l'atac s'ha produït en un moment polític extraordinari, i que l'actuació dels Mossos ha estat clau perquè el Govern pogués demostrar la seva eficàcia.
Micó està convençut que la situació política ha fet que, "en un moment on tothom s'estava fixant en Catalunya", el Govern hagi cuidat "cada faceta" de la tasca de la policia, i aquesta inclou, evidentment, la comunicativa.
Resultat: "han estat prudent i ràpids", assegura el periodista, que apunta que "sense eficiència policial, per molt bona comunicació que facis, la gestió no és la millor".
I creu que l'única "zona més fosca" té a veure amb les explicacions que es van produir justament després de l'explosió d'Alcanar.
En el cas dels Mossos, "han guanyat molt en prestigi i en imatge", assegura.
També ho creu la professora de xarxes socials Dolors Reig, que creu que els Mossos han creat un precedent i la ciutadania s'ha adonat que "vol aquest estil de comunicatiu per al país".
"Això és una altra situació de crisi per la qual s'haurien de preparar", conclou. | [
"atemptat a barcelona"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Arran dels atemptats de París o Brussel·les, els responsables de premsa dels cossos de seguretat del país van encarregar estudis per saber com actuar enfront d'altres atacs. Aquestes estratègies es van posar en marxa durant els atemptats del 2017 a Barcelona i van esdevenir una exitosa estratègia de xarxes i comunicació.",
"a2": "Mossos i Protecció Civil van posar en pràctica durant els atacs terroristes del 17 d’agost a Catalunya unes directrius informatives en cas d’emergència, com ara: informar en quatre idiomes, utilitzar un mateix terme per anomenar els fets, explicar el relat mitjançant un expert de la policia, coordinar-se amb Justícia i Salut i comunicar l’estat de salut mitjançant les xarxes socials. ",
"a3": "Després dels atemptats a la sala Bataclan, a les sales de premsa dels Mossos i Protecció Civil de Catalunya van haver de formular una estratègia informativa en prevenció a un possible atemptat similar a Catalunya. Amb l'atemptat gihadista a la Rambla es va posar en marxa l'ús de Twiter en quatre idiomes i la lluita contra la difusió de rumors."
},
"extractive": {
"a1": "Va encarregar estudis per saber com s'havia actuat a altres atacs, i van treballar a fons durant dos anys per bastir una estratègia comunicativa d'èxit que es va posar en marxa amb l'atemptat gihadista a la Rambla. \nEl document també mesura quins termes s'han d'utilitzar per referir-se a l'atac (incident, atropellament o atemptat, a cada moment) i els consells pràctics per a la ciutadania, com la no difusió de rumors. \nLes lliçons apreses: tuits en quatre idiomes i lluita contra els rumors Homedes assegura que van aprendre algunes lliçons després d'estudiar casos com París o Brussel·les.\nPer exemple, recomanar a la ciutadania que avisés que estaven bé a través de les xarxes socials, per no col·lapsar les línies telefòniques.",
"a2": "Va encarregar estudis per saber com s'havia actuat a altres atacs, i van treballar a fons durant dos anys per bastir una estratègia comunicativa d'èxit que es va posar en marxa amb l'atemptat gihadista a la Rambla. \nEl document també mesura quins termes s'han d'utilitzar per referir-se a l'atac (incident, atropellament o atemptat, a cada moment) i els consells pràctics per a la ciutadania, com la no difusió de rumors. \nNiebla elogia l'elecció del major com a portaveu perquè \"per fi han posat a un policia a explicar les coses de la policia\", un fet molt comú a altres països, però inèdit a l'Estat, on els polítics acostumen a comparèixer encara que no sempre tinguin els coneixements tècnics necessaris. \nDes d'allà, tenien línia directa amb les altres conselleries amb les quals s'havien de coordinar: Justícia per la identificació les víctimes i Salut per fer balanç dels ferits. ",
"a3": "Va encarregar estudis per saber com s'havia actuat a altres atacs, i van treballar a fons durant dos anys per bastir una estratègia comunicativa d'èxit que es va posar en marxa amb l'atemptat gihadista a la Rambla. \nEl document també mesura quins termes s'han d'utilitzar per referir-se a l'atac (incident, atropellament o atemptat, a cada moment) i els consells pràctics per a la ciutadania, com la no difusió de rumors. \nA més, destaca que la insistència a demanar que no es publiquin imatges que poden ferir la sensibilitat és contraproduent, ja que un cop es filtra una fotografia de l'atacant de la Rambla mort –que \"difícilment\" l'ha captat un periodista– es pot caure en una contradicció.\nTambé ho creu la professora de xarxes socials Dolors Reig, que creu que els Mossos han creat un precedent i la ciutadania s'ha adonat que \"vol aquest estil de comunicatiu per al país\"."
},
"extreme": {
"a1": "Els responsables de premsa dels Mossos i Protecció Civil s'havien preparat per construir una estratègia comunicativa d'èxit en cas d'atemptat.",
"a2": "Mossos i Protecció Civil engeguen un exitós protocol de comunicació arran dels atemptats del 17-A a Catalunya. ",
"a3": "L'estratègia comunicativa que es va posar en marxa amb l'atemptat gihadista a la Rambla havia estat estudiada durant dos anys."
}
} |
2,421 | La Guàrdia Civil acusava els joves gironins d'un delicte d'odi per haver fet una pintada contra el cos a la seu d'Agissa | La benemèrita assegura a l'atestat que els dos investigats van fer el grafitti de matinada, poques hores després del registre a l'empresa d'aigües | La Guàrdia Civil acusava els dos joves gironins a qui va citar com a investigats d'haver comès un delicte d'odi.
Segons recull l'atestat que la benemèrita va fer arribar al jutjat, els estudiants havien fet una pintada contra el cos en una de les parets de la seu d'Agissa.
La Guàrdia Civil sostenia que el graffiti s'havia fet de matinada, precisament poques hores després que tingués lloc el registre a la seu de l'empresa d'aigües.
L'atestat recull que la pintada deia "Fora la Guàrdia Civil!
Joves Gironès" i que dos policies espanyols van sorprendre i identificar els joves, Jordi Alemany i Lluc Huguet, quan empastifaven la paret amb aerosols.
El cas, però, ha acabat en no-res, perquè el jutjat d'instrucció l'ha arxivat.
Els dos joves es van negar a declarar divendres a la comandància de la Guàrdia Civil.
L'atestat de la Guàrdia Civil, a partir del qual el cos va citar els dos joves a declarar, els atribuïa un delicte d'odi.
L'escrit que es va fer arribar al jutjat comença exposant que "la deriva independentista" que viu Catalunya, materialitzada amb la convocatòria del referèndum, s'ha acabat traduint en una "fractura total" de la societat.
L'atestat subratlla que, en aquest context, s'ha assenyalat tot allò que representa Espanya com "l'enemic" del poble català.
A més, també diu que aquelles organitzacions que donen suport al procés sobiranista "minimitzen" els qui no combreguen amb aquesta ideologia.
Davant d'aquesta situació, la Guàrdia Civil recorda que els cossos i forces de seguretat de l'Estat han extremat les mesures per prevenir actes vandàlics contra edificis públics.
A continuació, l'escrit es fa ressò de l'operatiu i els quinze escorcolls simultanis que hi va haver el passat 19 de setembre a Girona i altres poblacions.
Tots ells, vinculats amb la investigació de possibles irregularitats a la societat d'aigües Agissa i a d'altres empreses (Girona SA i Prodaisa).
L'atestat subratlla que aquella va ser una actuació policial, però també hi afegeix que certs mitjans de comunicació van fer-se ressò de "manifestacions interessades" que vinculaven els escorcolls amb motius polítics.
"Fora la Guàrdia Civil!
Joves Gironès"
A partir d'aquí, la Guàrdia Civil ja entra de ple a explicar per què va investigar els dos joves per delictes d'odi.
L'atestat recull que, poques hores després que acabés el registre a la seu d'Agissa, una patrulla de policies espanyols va veure i identificar dos joves que feien una pintada amb aerosol en una de les parets de l'edifici.
Segons la benemèrita, els agents els van descobrir cap a un quart d'una de la matinada.
L'atestat recull que el grafitti deia "Fora la Guàrdia Civil!
Joves Gironès" i que, a més d'identificar els dos joves, la policia els hi va comissar dos pots de pintura en esprai i guants de làtex.
El cas, arxivat
El cas, però, ha acabat en un no-res.
Divendres passat, els dos joves van negar-se a declarar davant la Guàrdia Civil, que els havia citat a les deu del matí.
Van anar fins a les portes de la comandància, on hi havia una concentració de suport, però no van entrar-hi.
Tant Alemany com Huguet van explicar que no sabien de què se'ls acusava (un extrem que no s'ha conegut fins avui).
També van assegurar que durant les darreres setmanes havien pres part en mobilitzacions independentistes, però que en cap moment la Guàrdia Civil els havia identificat.
Segons van explicar, només els van demanar el DNI en una ocasió.
Van ser dos agents de paisà, que suposadament serien de la policia estatal, a la zona de la Devesa.
Després d'això, la Guàrdia Civil va tancar l'atestat i el va enviar el mateix divendres al jutjat de guàrdia.
En aquest cas, Instrucció Número 1.
I el mateix cap de setmana, el jutjat va disposar el sobreseïment de l'afer i, en conseqüència, va arxivar el cas. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Dos joves van fer una pintada a una de les parets de la seu de la Guàrdia Civil d'Agissa i van ser acusats de delicte d'odi. La Guàrdia Civil va poder identificar els dos joves que van participar en la pintada i a més van comissar els espais de pintura i els guants. Finalment, el cas es va arxivar.",
"a2": "Jordi Alemany i Lluc Huguet, dos joves gironins, han estat absolts d’haver comès un delicte d’odi contra la Guàrdia Civil. El cos policial els acusava d’haver fet una pintada a la seu d’Agissa on es podia llegir “Fora la Guàrdia Civil! Joves Gironès”. Els fets haurien ocorregut de matinada, poc després del registre a l’empresa d’aigües. ",
"a3": "El jutjat de Girona ha arxivat el cas de dos gironins acusats de delicte d'odi a la Guàrdia Civil per falta d'indicis delictius. Els joves van ser citats a declarar divendres passat a la comandància de la Guàrdia Civil de Girona per haver fet de matinada a la seu d’Agissa una pintada que deia \"Fora la Guàrdia Civil! Joves Gironès\"."
},
"extractive": {
"a1": "Segons recull l'atestat que la benemèrita va fer arribar al jutjat, els estudiants havien fet una pintada contra el cos en una de les parets de la seu d'Agissa. \nL'atestat recull que, poques hores després que acabés el registre a la seu d'Agissa, una patrulla de policies espanyols va veure i identificar dos joves que feien una pintada amb aerosol en una de les parets de l'edifici.\nDavant d'aquesta situació, la Guàrdia Civil recorda que els cossos i forces de seguretat de l'Estat han extremat les mesures per prevenir actes vandàlics contra edificis públics.\nL'atestat recull que el grafitti deia \"Fora la Guàrdia Civil! Joves Gironès\" i que, a més d'identificar els dos joves, la policia els hi va comissar dos pots de pintura en esprai i guants de làtex. ",
"a2": "Segons recull l'atestat que la benemèrita va fer arribar al jutjat, els estudiants havien fet una pintada contra el cos en una de les parets de la seu d'Agissa.\nL'atestat recull que la pintada deia \"Fora la Guàrdia Civil! Joves Gironès\" i que dos policies espanyols van sorprendre i identificar els joves, Jordi Alemany i Lluc Huguet, quan empastifaven la paret amb aerosols. \nLa Guàrdia Civil acusava els dos joves gironins a qui va citar com a investigats d'haver comès un delicte d'odi. \nL'atestat recull que, poques hores després que acabés el registre a la seu d'Agissa, una patrulla de policies espanyols va veure i identificar dos joves que feien una pintada amb aerosol en una de les parets de l'edifici.",
"a3": "Segons recull l'atestat que la benemèrita va fer arribar al jutjat, els estudiants havien fet una pintada contra el cos en una de les parets de la seu d'Agissa.\nEls dos joves es van negar a declarar divendres a la comandància de la Guàrdia Civil.\nL'atestat de la Guàrdia Civil, a partir del qual el cos va citar els dos joves a declarar, els atribuïa un delicte d'odi.\nL'atestat recull que, poques hores després que acabés el registre a la seu d'Agissa, una patrulla de policies espanyols va veure i identificar dos joves que feien una pintada amb aerosol en una de les parets de l'edifici."
},
"extreme": {
"a1": "La Guàrdia Civil acusa de delicte d'odi dos joves que havien de fer una pintada contra el cos.",
"a2": "Arxivada la causa contra dos estudiants gironins per un suposat delicte d’odi contra la Guàrdia Civil. ",
"a3": "La Guàrdia Civil va acusar dos joves gironins d'un delicte d’odi per una pintada contra aquest cos."
}
} |
705 | Investigadors catalans descobreixen una superterra freda orbitant l’estrella de Barnard | La investigació es publica avui a la prestigiosa revista Nature | Un grup internacional d’astrònoms encapçalat per Ignasi Ribas, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i l’Institut de Ciències Espacials, ha descobert un planeta candidat a tenir les condicions perquè hi hagi vida fora del nostre sistema solar.
És un planeta amb una massa tres vegades més gran que la de la Terra i que orbita una estrella de Barnard, una nana roja, més antiga que el nostre Sol, que és de les més pròximes a nosaltres, a només sis anys llum.
Després de més de dues dècades seguint els moviments d’aquesta estrella, els astrònoms han situat aquesta superterra a prop de l’anomenada ‘línia de gel’, és a dir, la distància respecte de l’estrella a partir de la qual l’aigua que hi pogués haver estaria congelada.
La seva òrbita és de 233 dies.
Aquest descobriment serà publicat demà a la revista Nature.
Des del 1997, diferents instruments han recollit una gran quantitat de mesures del moviment subtil que anaven detectant en aquesta estrella.
El 2015, una anàlisi de totes aquestes dades va suggerir que el moviment podria ser causat per un planeta amb una òrbita d’uns 230 dies, però calia aconseguir moltes més mesures que confirmessin aquesta hipòtesi.
Per això, els astrònoms van observar de manera regular l’estrella de Barnard, amb espectòmetres d’una gran precisió, com el Carmenes, situat a l’Observatori de Calar Alto, a Espanya.
Aquesta tècnica consisteix a utilitzar l’efecte Dopple de la llum de l’estrella per a mesurar com varia la velocitat d’un objecte amb el temps.
‘Per a l’anàlisi, vam fer servir observacions de set instruments diferents durant 20 anys.
El resultat d’aquest esforç és un dels conjunts de dades més gran i exhaustiu mai assolit per a estudis precisos de velocitat radial, que ha acumulat en total més de set-centes observacions’, explica Ignasi Ribas.
Una vegada analitzades novament totes les dades, combinant les velles i les noves, va tornar a aparèixer un senyal que indicava un objecte que orbitava l’estrella amb un període de 233 dies.
‘Després d’una anàlisi acurada, estem segurs al 99% que el planeta és real, perquè és l’explicació que encaixa més bé amb les nostres observacions.
Però hem de ser prudents, perquè les variacions naturals de la brillantor de l’estrella degudes a les taques estel·lars o a cicles d’activitat podrien produir efectes similars als detectats’, afegeix l’investigador manresà.
El planeta, amb una massa tres vegades la de la Terra, es mou a una distància respecte de la seva estrella que podria fer que tingués les condicions perquè hi hagués vida.
És ben bé al límit de la línia de gel, cosa que vol dir que, si no tingués atmosfera, la seva temperatura podria arribar als -150 graus centígrads.
Això faria improbable que pogués tenir aigua líquida a la superfície.
Però les característiques i la situació el fan un excel·lent objectiu perquè la pròxima generació de telescopis el continuï observant.
Guillem Anglada-Escudé, investigador de la Queen Mary University de Londres i un dels principals investigadors d’aquest projecte, explica que aquest descobriment també ha estat possible gràcies a la col·laboració amb el projecte RedDots, gràcies al qual es va descobrir el 2016 el planeta Proxima b, l’exoplaneta habitable més pròxim a la Terra.
Participació de l’Observatori Astronòmic del Montsec
La participació catalana en aquesta investigació no s’acaba pas aquí.
El telescopi Joan Oró, situat a l’Observatori Astronòmic del Montsec, a Sant Esteve de la Sarga, i gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, és un dels equipaments que ha participat en la descoberta.
‘Ha proporcionat mesures fotomètriques de l’estrella de Barnard gairebé cada nit durant més de cinc mesos.
Aquest seguiment, que s’ha fet de manera coordinada des de diversos telescopis, ha permès de descartar que el senyal trobat fos originat per la pròpia estrella i confirmar, d’aquesta manera, que era un nou planeta’, explica Ribas. | [
"ciència i tecnologia",
"ciència"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Un grup d'astrònoms internacional liderat per Ignasi Ribas ha descobert un planeta fora del sistema solar que podria reunir les condicions necessàries perquè hi hagi vida. El planeta és tres vegades més gran que el nostre i orbita al voltant de Barnard, una estrella que es troba a sis anys llum. Aquest descobriment es publicarà a la prestigiosa revista Nature.",
"a2": "Investigadors catalans lideren el descobriment d'una “superterra freda” tres vegades més gran que la Terra, a sis anys llum de distància. Les dades obtingudes durant 20 anys mostren que l’exoplaneta orbita cada 233 dies al voltant de l’estel de Barnard i està situat prop de la línia de gel de la seva estrella, així que possiblement sigui un món gelat. ",
"a3": "Un planeta tres vegades més gran que la Terra i on l'any dura 233 dies. És el nou exoplaneta, fora del nostre sistema solar i descobert per un equip internacional liderat per dos investigadors catalans. El planeta es troba al voltant de l'estel Barnard, situat a sis anys llum. El descobriment l'ha fet un equip internacional liderat per Ignasi Ribas."
},
"extractive": {
"a1": "Un grup internacional d’astrònoms encapçalat per Ignasi Ribas, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i l’Institut de Ciències Espacials, ha descobert un planeta candidat a tenir les condicions perquè hi hagi vida fora del nostre sistema solar. \nÉs un planeta amb una massa tres vegades més gran que la de la Terra i que orbita una estrella de Barnard, una nana roja, més antiga que el nostre Sol, que és de les més pròximes a nosaltres, a només sis anys llum.\nAquest descobriment serà publicat demà a la revista Nature.\nEl resultat d’aquest esforç és un dels conjunts de dades més gran i exhaustiu mai assolit per a estudis precisos de velocitat radial, que ha acumulat en total més de set-centes observacions’, explica Ignasi Ribas. ",
"a2": "Un grup internacional d’astrònoms encapçalat per Ignasi Ribas, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i l’Institut de Ciències Espacials, ha descobert un planeta candidat a tenir les condicions perquè hi hagi vida fora del nostre sistema solar. \nÉs un planeta amb una massa tres vegades més gran que la de la Terra i que orbita una estrella de Barnard, una nana roja, més antiga que el nostre Sol, que és de les més pròximes a nosaltres, a només sis anys llum. \nDesprés de més de dues dècades seguint els moviments d’aquesta estrella, els astrònoms han situat aquesta superterra a prop de l’anomenada ‘línia de gel’, és a dir, la distància respecte de l’estrella a partir de la qual l’aigua que hi pogués haver estaria congelada. \nLa seva òrbita és de 233 dies. ",
"a3": "Un grup internacional d’astrònoms encapçalat per Ignasi Ribas, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i l’Institut de Ciències Espacials, ha descobert un planeta candidat a tenir les condicions perquè hi hagi vida fora del nostre sistema solar. \nÉs un planeta amb una massa tres vegades més gran que la de la Terra i que orbita una estrella de Barnard, una nana roja, més antiga que el nostre Sol, que és de les més pròximes a nosaltres, a només sis anys llum.\nDesprés de més de dues dècades seguint els moviments d’aquesta estrella, els astrònoms han situat aquesta superterra a prop de l’anomenada ‘línia de gel’, és a dir, la distància respecte de l’estrella a partir de la qual l’aigua que hi pogués haver estaria congelada.\nEl planeta, amb una massa tres vegades la de la Terra, es mou a una distància respecte de la seva estrella que podria fer que tingués les condicions perquè hi hagués vida."
},
"extreme": {
"a1": "Es descobreix un planeta que pot ser candidat a tenir condicions compatibles amb la vida fora del sistema solar.",
"a2": "Descobert un nou exoplaneta a sis anys llum de distància de la Terra i el triple de gran. ",
"a3": "Investigadors catalans lideren el descobriment d'un planeta d'una \"superterra\" freda a sis anys llum de distància."
}
} |
207 | L’europeisme reivindica ‘el canvi’ a Roma per evitar un ‘retorn al passat’ | Els organitzadors de la Marxa per Europa preveuen un 'suport molt ampli' de catalans i l’interpreten com un 'gran senyal' del 'lloc de Catalunya a la UE' | ‘La Unió Europea té futur’ i la societat civil europeista ho vol reivindicar dissabte amb una gran manifestació coincidint amb els 60 anys del Tractat de Roma.
‘En els últims anys només hem vist els anti-UE al carrer i volem demostrar que realment la majoria som els proeuropeus’, assegura en una entrevista amb l’ACN un dels organitzadors de la Marxa per Europa, el secretari general de la Unió de Federalistes Europeus (UEF), Paolo Vacca.
La manifestació, que es farà a la capital italiana coincidint amb la cimera de caps d’estat i de govern de la UE i comptarà amb presència catalana, haurà de competir en protagonisme amb almenys set actes més, entre ells, també, una marxa anti-UE.
El ‘somni europeu’ no pot acabar en mans d’uns polítics massa ‘cauts’ que no s’atreveixen a prendre decisions ‘a nivell europeu’, adverteix Vacca, que es mostra confiat que milers de persones participaran dissabte a la Marxa per Europa.
Des de Catalunya, de fet, ja han confirmat la seva assistència a la manifestació el secretari general dels socialistes, Miquel Iceta, l’exministre i expresident de l’Eurocambra Josep Borrell, així com els eurodiputats Jordi Solé (ERC), Javi López (PSC), Ernest Urtasun (ICV) i Francesc Gambús (Independent).
Organitzacions de la societat civil com el Consell Català del Moviment Europeu, la secció catalana i la de joves de la Unió de Federalistes Europeus, Federalistes d’Esquerres o Horitzó Europa també hi enviaran representants.
‘Catalunya sempre ha estat pro-europea’, destaca Paolo Vacca, que admet que esperen un ‘suport molt ampli’ de catalans a la manifestació.
‘És un moment difícil per a tothom, i per Catalunya, en particular, per les raons que tots coneixem, així que creiem que la presència d’una gran delegació de ciutadans, eurodiputats i representants locals és un gran senyal de la confiança i la creença de la societat civil catalana cap a Europa i del lloc de Catalunya a la UE’, remarca.
Vacca admet que ‘a aquestes alçades’ la UE es troba en una ‘situació difícil per posicionar-se’ en el debat independentista.
Amb tot, preguntat per l’encaix d’un estat català independent en el club diu que confia que si el problema sorgeix la UE trobarà ‘una manera de resoldre’l’.
Sense alternativa a Europa
Vacca, que explica que en els darrers dies han rebut molts suports d’arreu d’Europa per a la manifestació, reivindica el futur de la Unió Europea tot i la crisi actual.
‘La UE té futur, l’ha de tenir’, assegura, remarcant que ‘l’alternativa és un retorn a un passat on els europeus no volen tornar’.
Un passat de fronteres i ‘proteccionisme’ com el que demanen, de fet, partits com el Front Nacional de Marine Le Pen, a França.
En un moment crític, la manifestació de Roma, diu Vacca, és ‘una crida a la unitat i el canvi’ en una UE que ‘s’ha de reformar per respondre a les moltes aspiracions que tenen els ciutadans’.
Segons aquest italià, la Marxa per Europa ‘ha unit motles organitzacions, partits i entitats de la societat civil’ per enfrontar-se al discurs euroescèptic que ha dominat el carrer en els darrers anys .
‘Nosaltres també volem ser al carrer’, destaca, assenyalant que cal reivindicar ‘el suport a la UE en un moment en què es prenen decisions importants’.
Sobre la taula, el debat del futur de la Unió Europea ara que es compleixen 60 anys de la signatura del Tractat de Roma, quan queden pocs dies perquè el Regne Unit activi el procediment de sortida.
Els líders europeus, que es reuniran el mateix dia que milers de persones prenguin els carrers de Roma, tenen sobre la taula la proposta de França i Alemanya d’una Europa a dues velocitats.
Per Vacca, és una opció viable.
‘Hi ha diferents visions’ a la Unió Europea, admet el secretari general de la UEF, ‘així que o trobes la manera de combinar els que volen integrar més i els que volen integrar menys o acabes amb altres països prenent la mateixa decisió que ha pres el Regne Unit’.
Segons Paolo Vacca, ‘quan els països estan insatisfets amb el nivell d’integració cap al que va la UE, inevitablement senten la temptació de marxar’.
‘L’Europa a dues velocitats és una manera de mantenir tothom unit tot permetent el nivell d’integració que realment vol cada país’, conclou. | [
"món",
"europa"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La societat civil proeuropeista vol reivindicar el futur d'Europa amb una gran manifestació per celebrar els 60 anys del Tractat de Roma. La Marxa per Europa tindrà lloc a la capital italiana i des de Catalunya i l'Estat ja s'ha confirmat l'assistència de Miquel Iceta, Josep Borrell i alguns eurodiputats, entre d'altres.",
"a2": "Els nacionalismes estan creixent als països europeus degut a l’auge dels moviments populistes i a la desil·lusió política i econòmica dels ciutadans, que ha quedat palesa, per exemple, amb el Brexit. La marxa prevista amb motiu del 60è aniversari del Tractat de Roma vol recuperar l’esperit europeu i reivindicar una Unió Europea que respongui davant les preocupacions dels seus ciutadans. ",
"a3": "La Unió Europea (UE) celebra dissabte els seixanta anys del Tractat de Roma amb una gran manifestació europeista que vol reivindicar la necessitat d’una Unió forta. Segons Paolo Vacca, amb el lema \"La Unió Europea té futur\", els partidaris de la UE surten al carrer per demostrar que hi ha una majoria de ciutadans proeuropeus."
},
"extractive": {
"a1": "‘La Unió Europea té futur’ i la societat civil europeista ho vol reivindicar dissabte amb una gran manifestació coincidint amb els 60 anys del Tractat de Roma.\nLa manifestació, que es farà a la capital italiana coincidint amb la cimera de caps d’estat i de govern de la UE i comptarà amb presència catalana, haurà de competir en protagonisme amb almenys set actes més, entre ells, també, una marxa anti-UE. \n‘Catalunya sempre ha estat pro-europea’, destaca Paolo Vacca, que admet que esperen un ‘suport molt ampli’ de catalans a la manifestació. ‘\nEn un moment crític, la manifestació de Roma, diu Vacca, és ‘una crida a la unitat i el canvi’ en una UE que ‘s’ha de reformar per respondre a les moltes aspiracions que tenen els ciutadans’. ",
"a2": "‘La Unió Europea té futur’ i la societat civil europeista ho vol reivindicar dissabte amb una gran manifestació coincidint amb els 60 anys del Tractat de Roma. \n‘En els últims anys només hem vist els anti-UE al carrer i volem demostrar que realment la majoria som els proeuropeus’, assegura en una entrevista amb l’ACN un dels organitzadors de la Marxa per Europa, el secretari general de la Unió de Federalistes Europeus (UEF), Paolo Vacca. \nEn un moment crític, la manifestació de Roma, diu Vacca, és ‘una crida a la unitat i el canvi’ en una UE que ‘s’ha de reformar per respondre a les moltes aspiracions que tenen els ciutadans’. \nSobre la taula, el debat del futur de la Unió Europea ara que es compleixen 60 anys de la signatura del Tractat de Roma, quan queden pocs dies perquè el Regne Unit activi el procediment de sortida. ",
"a3": "‘La Unió Europea té futur’ i la societat civil europeista ho vol reivindicar dissabte amb una gran manifestació coincidint amb els 60 anys del Tractat de Roma.\n‘És un moment difícil per a tothom, i per Catalunya, en particular, per les raons que tots coneixem, així que creiem que la presència d’una gran delegació de ciutadans, eurodiputats i representants locals és un gran senyal de la confiança i la creença de la societat civil catalana cap a Europa i del lloc de Catalunya a la UE’, remarca.\nVacca, que explica que en els darrers dies han rebut molts suports d’arreu d’Europa per a la manifestació, reivindica el futur de la Unió Europea tot i la crisi actual.\nEn un moment crític, la manifestació de Roma, diu Vacca, és ‘una crida a la unitat i el canvi’ en una UE que ‘s’ha de reformar per respondre a les moltes aspiracions que tenen els ciutadans’."
},
"extreme": {
"a1": "La Marxa per Europa es farà a Roma, on se celebren els 60 anys del Tractat i es reivindica el proeuropeisme.",
"a2": "Una gran marxa a la capital italiana commemorarà el 60è aniversari del Tractat de Roma i reivindicarà el proeuropeisme.",
"a3": "L’europeisme reivindica el projecte europeu en el 60è aniversari del Tractat de Roma per evitar un retorn al passat."
}
} |
1,268 | Els ajuntaments superen amb un notable la primera onada de la pandèmia | Els catalans puntuen amb un 7,1 l'administració municipal, molt per sobre de la Generalitat i, sobretot, del govern espanyol | Els ajuntaments és l'administració més propera i, en temps de crisi, les que han d'intentar solucionar-ne les necessitats més urgents.
Un fet que s'ha tornat a demostrar durant la primera onada de la pandèmia, malgrat les restriccions financeres per la impossibilitat d'utilitzar el superàvit i els romanents.
De fet, la ciutadania ha valorat positivament el paper dels ajuntaments: els puntua amb un 7,13, una dada molt per sobre de la Generalitat (6,08) i, especialment, del govern espanyol, que només obté un 4,81.
Els valors de la proximitat i la transparència
L'Observatori de Política Municipal de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) s'ha centrat en la valoració del paper dels ajuntaments durant la pandèmia.
L’estudi es basa en 1.200 enquestes telefòniques amb mostres proporcionals i representatives dels municipis catalans de totes les mides.
Les enquestes es van realitzar entre el 2 i el 12 de juny a majors de 18 anys i té un marge d’error +- 2,89.
L’administració local és la més ben valorada pels catalans amb un 7,13 de nota global, molt per sobre del 6,08 que atorguen a la Generalitat i del 4,81 amb el que valoren el govern espanyol.
En general, com més petit és el municipi major valoració reben i els petits, mitjans i els grans fins a 50.000 habitants no baixen de 7,30.
La puntuació màxima l'assoleixen els pobles entre 500 i 1.000 habitants (8,14) mentre que la menor correspon als superiors de 100.000 habitants (6,43).
I per edat de població, els més joves i els majors de 65 anys són els que valoren millor la gestió de l’ajuntament amb un 7,5.
Segons el president de l’Associació Catalana de Municipis, Lluís Soler, l’estudi mostra que “la proximitat, la transparència i la rendició de comptes és el millor mecanisme per fer front als reptes i les necessitats que té la nostra ciutadania”.
“Una vegada més es posa en valor la gran tasca que han realitzat els ens locals per fer front i superar possiblement el context més dificultós que ens hem trobat com a societat, ja que ha afectat sanitàriament, econòmica i social”, afegeix.
Poc desgast de les administracions municipals
Entre aquests serveis, de forma agregada, han rebut aquesta puntuació: atenció a les persones (6,62), informació general (6,48), capacitat de lideratge (6,38), funcionament dels serveis públics essencials (6,26) i mesures d’emergència econòmica (6,09).
En concret, els dos serveis que han estat més ben valorats d’un total de 22 han estat la gestió de l’ordre públic, la seguretat i fer complir les normes de l’estat d’alarma amb un 6,74, i l’atenció a domicili de la gent gran que ho ha necessitat amb un 6,73.
La pandèmia va esclatar en el primer tram de la legislatura municipal.
Les eleccions van ser a finals de maig passat i no va ser fins al juny que van prendre possessió els nous equips de govern.
L'estudi de l'ACM mostra que, en general, no estan patint desgast.
En aquest sentit, només un 16,8% dels enquestats consideren que el seu municipi hagi empitjorat respecte l'any anterior, un percentatge sensiblement inferior al de 2019 (24%).
Per contra, un 82% considera que el seu municipi ha millorat o està igual (fa un any era el 76%).
Entre els municipis de 500 a 10.000 habitants la percepció positiva supera el 90%.
Quines són les principals demandes als ajuntaments?
L’enquesta també reflecteix quines són les principals demandes dels veïns als ajuntaments.
Amb respostes espontànies, destaca per sobre de tot la neteja de carrers i l’entorn (això sí, sis punts menys que el 2019), seguit de la seguretat que passa de tercera a segona preocupació.
El tercer element més demandat és disposar de més zones verdes, parcs i jardins que puja set punts respecte un any enrere.
Branded content
Clam municipalista per destinar el superàvit a la reconstrucció
L'ACM impulsa la campanya “Els nostres estalvis són l’eina per a la recuperació” per alliberar tots els recursos retinguts
La situació canvia quan se suggereixen problemàtiques on emergeixen els temes econòmics i socials.
Destaquen les mesures per afavorir la creació de llocs de treball, el funcionament dels serveis sanitaris, l'ús eficient dels recursos públics així com els serveis per a la gent gran.
Respecte a les prioritats per aquest 2020 i el paper dels ajuntaments en una situació de probable segona onada de Covid, la ciutadania de manera espontània aposta pel control de les mesures de seguretat -el famós “distància, mans, mascareta”- en un 30,7%, seguit per la millora de la sanitat en un 25,1%, una major netedat dels carrers (16,1%) i més ajuts socials (15,2%).
De forma suggerida la mesura que genera més consens és un major control a les residències d’avis per garantir-ne la qualitat en el servei.
En aquest sentit, el 67% dels enquestats consideren que les residències haurien de dependre de Salut i no de Serveis Socials.
Més informació
Consulta tota la informació i les dades a l'Observatori de Política Municipal de l'ACM. | [
"branded content"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'Observatori de Política Municipal ha fet un estudi on s'han realitzat 1.200 enquestes per tal de valorar els diferents governs durant la pandèmia. Els resultats d'aquest estudi confirmen que els catalans l'administració que més valoren és la local amb 7,13, seguida de la de la Generalitat, amb un 6,08 i l'última, la del govern espanyol, amb un 4,81.",
"a2": "Segons l’Observatori de Política Municipal de l’ACM, la gestió dels ajuntaments és la millor valorada durant la pandèmia amb un 7,13, seguida de la de la Generalitat amb un 6,08 i la del Govern espanyol, amb un 4,81. Els municipis més petits valoren millor la gestió, de la mateixa manera que la població més jove i de més de 65 anys.",
"a3": "La crisi de la pandèmia ha posat a prova la gestió de les administracions. En aquest sentit, els ajuntaments han obtingut un resultat de notable, per sobre del de la Generalitat i del Govern espanyol. Segons el president de l’Associació Catalana de Municipis, Lluís Soler, l’estudi mostra que \"la proximitat, la transparència i la rendició de comptes\" en són la clau."
},
"extractive": {
"a1": "L'Observatori de Política Municipal de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) s'ha centrat en la valoració del paper dels ajuntaments durant la pandèmia.\nI per edat de població, els més joves i els majors de 65 anys són els que valoren millor la gestió de l’ajuntament amb un 7,5. \nL’administració local és la més ben valorada pels catalans amb un 7,13 de nota global, molt per sobre del 6,08 que atorguen a la Generalitat i del 4,81 amb el que valoren el govern espanyol. En general, com més petit és el municipi major valoració reben i els petits, mitjans i els grans fins a 50.000 habitants no baixen de 7,30. \nEn concret, els dos serveis que han estat més ben valorats d’un total de 22 han estat la gestió de l’ordre públic, la seguretat i fer complir les normes de l’estat d’alarma amb un 6,74, i l’atenció a domicili de la gent gran que ho ha necessitat amb un 6,73.",
"a2": "L'Observatori de Política Municipal de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) s'ha centrat en la valoració del paper dels ajuntaments durant la pandèmia. \nDe fet, la ciutadania ha valorat positivament el paper dels ajuntaments: els puntua amb un 7,13, una dada molt per sobre de la Generalitat (6,08) i, especialment, del govern espanyol, que només obté un 4,81. \nEn general, com més petit és el municipi major valoració reben i els petits, mitjans i els grans fins a 50.000 habitants no baixen de 7,30. \nI per edat de població, els més joves i els majors de 65 anys són els que valoren millor la gestió de l’ajuntament amb un 7,5. ",
"a3": "L'Observatori de Política Municipal de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) s'ha centrat en la valoració del paper dels ajuntaments durant la pandèmia.\nI per edat de població, els més joves i els majors de 65 anys són els que valoren millor la gestió de l’ajuntament amb un 7,5.\nSegons el president de l’Associació Catalana de Municipis, Lluís Soler, l’estudi mostra que “la proximitat, la transparència i la rendició de comptes és el millor mecanisme per fer front als reptes i les necessitats que té la nostra ciutadania”.\nRespecte a les prioritats per aquest 2020 i el paper dels ajuntaments en una situació de probable segona onada de Covid, la ciutadania de manera espontània aposta pel control de les mesures de seguretat -el famós “distància, mans, mascareta”- en un 30,7%, seguit per la millora de la sanitat en un 25,1%, una major netedat dels carrers (16,1%) i més ajuts socials (15,2%)."
},
"extreme": {
"a1": "Un estudi de l'Observatori de Política Municipal confirma que l'administració local és la més valorada durant la pandèmia.",
"a2": "L’administració local obté la valoració més alta respecte a la gestió de la crisi sanitària per la covid-19. ",
"a3": "La ciutadania ha valorat positivament el paper dels ajuntaments amb un notable, millor que el de la Generalitat."
}
} |
2,653 | Compte enrere pel nou reglament de protecció de dades: més responsabilitat empresarial i més seguretat per als ciutadans | La normativa europea serà d'obligat compliment per les organitzacions a partir del 25 de maig | El proper 25 de maig, el nou reglament europeu de protecció de dades serà d'obligat compliment, després que entrés en vigor fa dos anys.
L'administració i les empreses estan ultimant les sessions formatives per garantir que la normativa s'adapta al nou marc, un marc que, d'entrada exigeix més responsabilitat a l'organització pel que fa al tractament de les dades i haurà de demostrar implicació ''proactiva i demostrable'' per fer les gestions correctament.
Alhora, s'augmenten les sancions màximes dels 600.000 euros als 20 MEUR o fins al 4% del conjunt de facturació de l'empresa.
Paral·lelament, el nou text, elimina el ''consentiment tàcit'' de les persones i caldrà una acció afirmativa per cedir dades personals.
Des de fa dos anys, les organitzacions europees, administració i empreses, han hagut de formar-se i adaptar-se per a què a partir del 25 de maig, el nou reglament de protecció de dades pugui entrar plegament en vigor.
El seu compliment serà obligatori i d'entrada, pot suposar un increment de les sancions que s'enduguin les empreses (l'administració n'és exempta) per fer un mal ús o tractament de les dades personals recollides.
Del màxim de 600.000 euros amb què es podia multar fins ara una companyia, el nou reglament preveu sancions de fins a 20.000.000 d'euros o el 4% de la facturació global anual de l'empresa, i per tant, s'endureixen les condicions de les companyies.
Un dels principals canvis que implica aquest nou reglament és una major responsabilitat per les organitzacions i per tant, per al responsable de protecció de dades de cada empresa, que ha de valorar el risc que suposen les dades tractades i aplicar les mesures que siguin necessàries per tractar-les adequadament.
Així ho ha explicat la directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Maria Àngels Barbarà, destaca que el nou marc normatiu demana a l'empresa una implicació ''proactiva i demostrable'' deixant enrere un marc normatiu molt ''marcat'' vigent fins actualment.
Per Barbarà, aquest és el principal canvi que gestionaran les companyies i les administracions a partir del 25 de maig, i en conseqüència, ''l'encarregat del tractament'' haurà d'assumir aquesta responsabilitat ''el principi de la contability''.
Serà ''el responsable de fer les coses bé i estar en capacitat de demostrar-ho si arriba el moment'', especifica Barbarà.
Per tant, reconeix que també assumeixi la responsabilitat també d'escollir un bon encarregat del tractament.
El nou reglament també implica canvis per a les persones.
A banda de garantir els drets a l'oblit, el dret d'accés, o el dret de supressió que ja s'incloïen en la normativa anterior, per Barbarà és important que se n'incorporen de nous.
Desapareix ''el consentiment tàcit'' i per tant, caldrà una ''acció afirmativa'' per donar el consentiment d'utilitzar les dades personals dels ciutadans.
Per Barbarà, és important perquè s'hauran de marcar caselles tant si es vol donar el consentiment com no, i per tant, la població s'haurà de conscienciar ''del què s'està jugant''.
La directora de l'APDCAT reconeix que les tecnologies emergents han propiciat aquest canvi i cal replantejar situacions per ''reforçar'' la informació que arriba a les persones.
Per exemple, explica Barbarà, no es podrà demanar consentiment per diversos aspectes a la vegada, ni aprofitar una situació concreta per demanar dades noves.
Les clàusules informatives hauran de ser ''clares i molt transparents'' i per exemple, el ciutadà podrà exigir en determinats tràmits, com pot ser la sol·licitud d'un crèdit, intervenció humana més enllà dels propis algoritmes que plantegen les eines actuals que han ''despersonalitzat'' algunes decisions.
L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades ha engegat un pla estratègic de formació amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats formatives en matèria de protecció de dades de les organitzacions, per aconseguir que l'adaptació al reglament sigui ''real i efectiva''.
El pla està dirigit principalment a l'administració de la Generalitat, les institucions públiques, els ens locals, les universitats públiques i privades i la resta d'entitats públiques de Catalunya. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El nou Reglament Europeu de Protecció de Dades serà d'obligat compliment a partir del proper 25 de maig, tot i que ja fa dos anys que va entrar en vigor. Les empreses i l'administració ultimen els detalls per garantir el compliment de la normativa. El compliment serà obligatori i de no fer-ho port suposar un augment de les sancions.",
"a2": "El 25 de maig serà de plena aplicació el Reglament Europeu de Protecció de Dades. El nou reglament amplia les obligacions i responsabilitat de les entitats que tracten dades personals, així com els drets de privacitat dels ciutadans. En cas d'incompliment s'estableixen multes de fins a 20 milions d'euros, o de fins el 4% del volum anual del negoci. ",
"a3": "El nou Reglament de Protecció de Dades atorga una major responsabilitat a les empreses a l'hora de fer el tractament de dades i obtenir el consentiment per fer aquesta gestió. Es reforçarà la informació proporcionada als ciutadans i s'hauran d'establir mesures de seguretat. A part, es produirà un augment de les sancions màximes, que arribarien fins als 20 milions d'euros."
},
"extractive": {
"a1": "El proper 25 de maig, el nou reglament europeu de protecció de dades serà d'obligat compliment, després que entrés en vigor fa dos anys.\nL'administració i les empreses estan ultimant les sessions formatives per garantir que la normativa s'adapta al nou marc, un marc que, d'entrada exigeix més responsabilitat a l'organització pel que fa al tractament de les dades i haurà de demostrar implicació ''proactiva i demostrable'' per fer les gestions correctament. \nParal·lelament, el nou text, elimina el ''consentiment tàcit'' de les persones i caldrà una acció afirmativa per cedir dades personals.\n El seu compliment serà obligatori i d'entrada, pot suposar un increment de les sancions que s'enduguin les empreses (l'administració n'és exempta) per fer un mal ús o tractament de les dades personals recollides. ",
"a2": "El proper 25 de maig, el nou reglament europeu de protecció de dades serà d'obligat compliment, després que entrés en vigor fa dos anys. \nL'administració i les empreses estan ultimant les sessions formatives per garantir que la normativa s'adapta al nou marc, un marc que, d'entrada exigeix més responsabilitat a l'organització pel que fa al tractament de les dades i haurà de demostrar implicació ''proactiva i demostrable'' per fer les gestions correctament. \nAlhora, s'augmenten les sancions màximes dels 600.000 euros als 20 MEUR o fins al 4% del conjunt de facturació de l'empresa. \nParal·lelament, el nou text, elimina el ''consentiment tàcit'' de les persones i caldrà una acció afirmativa per cedir dades personals. ",
"a3": "El proper 25 de maig, el nou reglament europeu de protecció de dades serà d'obligat compliment, després que entrés en vigor fa dos anys. \nL'administració i les empreses estan ultimant les sessions formatives per garantir que la normativa s'adapta al nou marc, un marc que, d'entrada exigeix més responsabilitat a l'organització pel que fa al tractament de les dades i haurà de demostrar implicació ''proactiva i demostrable'' per fer les gestions correctament.\nDes de fa dos anys, les organitzacions europees, administració i empreses, han hagut de formar-se i adaptar-se per a què a partir del 25 de maig, el nou reglament de protecció de dades pugui entrar plegament en vigor.\nUn dels principals canvis que implica aquest nou reglament és una major responsabilitat per les organitzacions i per tant, per al responsable de protecció de dades de cada empresa, que ha de valorar el risc que suposen les dades tractades i aplicar les mesures que siguin necessàries per tractar-les adequadament."
},
"extreme": {
"a1": "Després de dos anys en vigor, el proper maig el nou Reglament de Protecció de Dades serà d'obligat compliment.",
"a2": "El nou Reglament Europeu de Protecció de Dades situa als ciutadans com a centre de la norma.",
"a3": "El 25 de maig entra en vigor el nou Reglament de Protecció de Dades que exigeix més responsabilitat empresarial."
}
} |
1,684 | La força dels «màrtirs de Chicago», l'origen del Primer de Maig | Es compleixen 130 anys de la repressió contra el moviment obrer que va donar lloc a la Festa del Treball | Quatre líders vaguistes de la capital d'Illinois van morir executats a la forca | La Segona Internacional obrera va instaurar el Dia del Treball l'any 1889 | Els anys vuitanta del segle XIX, el moviment obrer organitzat va estendre's pels Estats Units reclamant la jornada de vuit hores.
Era la reivindicació més emblemàtica per unes classes treballadores sotmeses a unes condicions laborals en molts casos infrahumanes.
El 1886, els sindicats van voler fer una demostració de força i van convocar una vaga general a tot el país que va tenir un seguiment important en les grans ciutats.
Però va ser Chicago el lloc que la Internacional enarboraria com a trinxera simbòlica.
L'1 de maig va ser el dia elegit per començar el moviment vaguístic.
A Chicago es vivia un clima social molt crispat.
Davant l'amenaça de vaga, en moltes fàbriques es va optar per contractar esquirols i es van produir durs enfrontaments amb la policia.
Les xemeneies fumejants de la fàbrica McCormick van esdevenir un repte o una provocació.
El 4 de maig, enmig d'una concentració de milers de treballadors a la plaça Haymarket, va esclatar una bomba que va provocar la mort d'un policia i d'un nombre incert de vaguistes.
La xifra difereix molt segons les fonts.
Amb el pas dels dies, moririen sis policies més.
Encara ara es discuteix d'on va sorgir l'artefacte explosiu.
El que se sap és que es va desfermar una campanya mediàtica contra els dirigents obrers.
De la vaga al "martiri"
El sector més reaccionari de l'opinió pública clamava venjança i no va desaprofitar la seva oportunitat.
Els caps del moviment sindical d'Illinois –dividits entre corrents anarquistes i socialistes-, molts d'ells membres de la comunitat d'origen alemany molt nombrosa a Chicago, foren perseguits.
Van ser processats vuit líders vaguistes, en un procés que va tenir un gran ressò internacional i que es va instruir enmig de la polèmica i acusacions d'irregularitats serioses.
Finalment, el tribunal va condemnar set d'ells a morir a la forca, considerats culpables de la massacre de Heymarket, tot i que les proves van estar sempre envoltades de sospita.
Les protestes, dins dels Estats Units i a fora, van créixer.
Dos dels condemnats, Samuel Fielden i Michael Scwab, van veure commutada la pena per cadena perpètua.
Un altre, Louis Lingg, es va suïcidar a la seva cel·la.
Però cap força del món va poder evitar l'execució d'Albert Parsons, Adolf Fischer, August Spies i George Engel.
El governador d'Illinois, Richard Oglesby, un republicà vinculat al món dels negocis, va restar sord a les peticions de clemència.
Va ser l'11 de novembre de 1887.
José Martí, líder més tard de l'independentisme cubà, era corresponsal del diari argentí La Nación i va ser testimoni de l'execució.
Va deixar escrit que tots quatre van afrontar el darrer instant amb molta dignitat, davant d'un públic que assistia a l'esdeveniment com si anés a la funció.
Diuen que Spies va exclamar: "La veu que avui apagueu serà molt poderosa en el futur".
Tenia raó.
Deu anys més tard, un altre governador, el demòcrata John Peter Altgeld, va fer justícia, va erigir un monument als morts i va indultar els qui quedaven presos.
Val a dir que la reacció dels actors més conservadors li va costar la reelecció.
Havia de passar molt de temps –amb el New Deal de Franklin Roosevelt, els anys trenta- abans que moltes de les vindicacions dels treballadors fossin reconegudes
La Segona Internacional obrera va decretar l'any 1889 que el Primer de Maig, quan va començar tot a Chicago, seria el Dia del Treball.
Des d'aleshores, així es commemora arreu, encara que sovint s'oblida l'origen històric.
Bé, a tot arreu no.
Als Estats Units es va decidir que aquesta festa se celebrés el primer dilluns de setembre per separar-la dels morts de Chicago.
A més, sol ser el dia que es considera d'inici de la campanya a la Casa Blanca en els anys d'eleccions.
El Primer de Maig ha patit tota mena de vicissituds i també de tergiversacions.
Durant el franquisme, el règim celebrava la festa de San José Obrero, i el plat fort era una "demostración sindical" que se solia fer a l'estadi Santiago Bernabéu en presència de Franco "en señal de adhesión y agradecimiento".
Però la força de les paraules dels "màrtirs de Chicago" ha ressonat sempre més forta que tots els ultratges. | [
"primer de maig"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "A la dècada de 1880, el moviment obrer organitzat es va estendre per Estats Units, especialment a Chicago. El maig de 1186 van esclatar moltes revoltes violentes entre els vaguistes i la policia, i va morir molta gent. L'any 1889 la Segona Internacional va decretar el Primer de Maig com a Festa del Treball per commemorar aquelles revoltes.",
"a2": "L'1 de maig del 1886, la classe obrera va començar a reivindicar la jornada de vuit hores mitjançant una vaga general arreu del Estats Units. Chicago va ser l’epicentre de les manifestacions, amb l'esclat d’una bomba a la plaça Haymarket. Des del 1889 i per commemorar aquella lluita, el primer de maig se celebra el Dia del Treball.",
"a3": "L'1 de maig es commemora el dia dels \"màrtirs de Chicago\", que van iniciar una vaga amb milers de treballadors per aconseguir la jornada màxima laboral de 8 hores. Van arrestar 8 manifestants, alguns dels quals van ser executats l’11 de novembre de 1887, mentre d'altres van ser condemnats a presó i a cadena perpètua."
},
"extractive": {
"a1": "Els anys vuitanta del segle XIX, el moviment obrer organitzat va estendre's pels Estats Units reclamant la jornada de vuit hores. \nDavant l'amenaça de vaga, en moltes fàbriques es va optar per contractar esquirols i es van produir durs enfrontaments amb la policia.\nEl 4 de maig, enmig d'una concentració de milers de treballadors a la plaça Haymarket, va esclatar una bomba que va provocar la mort d'un policia i d'un nombre incert de vaguistes.\nLa Segona Internacional obrera va decretar l'any 1889 que el Primer de Maig, quan va començar tot a Chicago, seria el Dia del Treball. ",
"a2": "Els anys vuitanta del segle XIX, el moviment obrer organitzat va estendre's pels Estats Units reclamant la jornada de vuit hores. \nEl 1886, els sindicats van voler fer una demostració de força i van convocar una vaga general a tot el país que va tenir un seguiment important en les grans ciutats. \nEl 4 de maig, enmig d'una concentració de milers de treballadors a la plaça Haymarket, va esclatar una bomba que va provocar la mort d'un policia i d'un nombre incert de vaguistes. \nLa Segona Internacional obrera va decretar l'any 1889 que el Primer de Maig, quan va començar tot a Chicago, seria el Dia del Treball. ",
"a3": "Els anys vuitanta del segle XIX, el moviment obrer organitzat va estendre's pels Estats Units reclamant la jornada de vuit hores. \nEl 4 de maig, enmig d'una concentració de milers de treballadors a la plaça Haymarket, va esclatar una bomba que va provocar la mort d'un policia i d'un nombre incert de vaguistes.\nLa Segona Internacional obrera va decretar l'any 1889 que el Primer de Maig, quan va començar tot a Chicago, seria el Dia del Treball.\nAls Estats Units es va decidir que aquesta festa se celebrés el primer dilluns de setembre per separar-la dels morts de Chicago."
},
"extreme": {
"a1": "L'origen de la festivitat del Primer de Maig es remunta als anys 80 del segle XIX a Chicago.",
"a2": "Els fets de Haymarket o la raó per la qual celebrem la festivitat de l’1 de Maig.",
"a3": "La Festa del Treball té el seu origen en les reivindicacions laborals a Chicago, on van morir executats quatre vaguistes."
}
} |
2,379 | Villòria creu que el 155 "va ser un fracàs" i nega "col·laboració" de la Generalitat en la intervenció de l'autogovern | El comissionat del 155 alerta que, en cas d'una nova aplicació, l'Estat "ho té molt més fàcil perquè ja sap com funciona l'administració catalana" | El comissionat del 155, Pau Villòria, ha assegurat que la suspensió de l'autogovern "va ser un fracàs" perquè no va resoldre un conflicte polític.
En el marc de la seva participació com a testimoni a la comissió d'investigació parlamentària sobre l'aplicació de l'article 155, Villòria ha negat la "col·laboració" de la Generalitat, tant de servidors públics com de càrrecs polítics, després que Carles Riera, diputat de la CUP, lamentés que l'Estat no trobés "un nivell molt alt de resistència".
De fet, Villòria ha qualificat el seu paper de "tap de resistència".
El comissionat del 155 també ha alertat que, en cas d'una nova aplicació de l'article, "l'Estat ho tindrà molt més fàcil" perquè té "molta informació".
Villòria, que ha estat el primer testimoni de la comissió d'investigació del 155, ha qualificat de "fracàs" l'aplicació de l'article 155 "si el seu objectiu era resoldre un conflicte polític a través de la imposició".
El viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern també ha afegit que per assolir aquesta fita hi havia altres alternatives, com el diàleg entre les dues parts, que ha remarcat que l'Estat "no va contemplar", o la via judicial per mitjà de recursos.
"La negociació sempre ha de ser la primera opció, el diàleg entre dues parts en situacions d'igualtat ens apropa a la solució", ha defensat.
El comissionat del 155 també ha reivindicat el paper dels treballadors de l'administració, tant els servidors públics com els càrrecs polítics, durant els set mesos d'intervenció, i ha assegurat que es van centrar en evitar que el 155 "afectés el mínim a la ciutadania".
En aquest sentit, ha respost a la crítica del diputat Riera, qui ha acusat alguns càrrecs polítics de "col·laboració notable" amb l'Estat.
Segons Villòria, "no van tenir un paper fàcil" i ha assegurat que se sent "molt orgullós" de l'actuació dels qui es van quedar "aguantant el vaixell" tot i la situació "fosca".
Durant la seva intervenció, el també viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern ha considerat que el 155 va ser "una eina per suspendre l'autogovern de Catalunya" i per "anul·lar qualsevol actuació que tingués aparença de fomentar el procés sobiranista".
D'aquesta manera, Villòria ha afirmat que l'aplicació de l'article va ser "una operació calculada".
El testimoni també ha alertat que ara l'Estat "té molta informació" del funcionament de l'administració catalana, i ha advertit que ho té "molt més fàcil" per tornar a aplicar el 155.
Pel que fa als efectes de la intervenció de l'autonomia, Villòria ha destacat que el cost del 155 és aproximadament de 1.800 milions d'euros, que inclouen les partides afectades per endarreriments, pèrdues de subvencions i convenis de treball, entre altres, i de 130 milions només en despeses sense valor afegit que no s'haurien produït sense la intervenció.
Vintró: "L'aplicació del 155 pot ser considerada inadequada o innecessària"
Durant aquesta primera sessió de la comissió amb testimonis, també ha comparegut Joan Vintró, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB).
El jurista ha afirmat que l'aplicació de l'Article 155 a Catalunya es pot considerar "inadequada o innecessària" perquè era improcedent.
Vintró ha explicat que "no hi ha coherència" entre el requeriment que el govern espanyol fa l'octubre del 2017 a la Generalitat, on pregunta si s'ha declarat la independència i que el catedràtic considera "molt concret", i l'aplicació de l'article.
En aquest sentit, Vintró creu que l'executiu català va negar haver fet cap declaració no-verbal efectiva i, per tant, es responia a l'objecte del requeriment, encara que després es procedeix amb l'aplicació de l'article de totes maneres.
Aquesta intervenció acaba afectant a molts àmbits que, segons creu, s'escapaven dels motius concrets del requeriment, com serien el de la sanitat o l'agricultura, per la qual cosa conclou que "l'abast universal" de la intervenció hauria estat "desproporcionat".
D'altra banda, Vintró també ha explicat que algunes de les mesures aplicades amb el 155, com el cessament de tot el Govern i del president o la dissolució del Parlament, són mesures "no previstes expressament" a la Constitució.
En aquest sentit, el catedràtic ha afegit que el 155 "no és un instrument de suspensió de l'autonomia", sinó que "és una eina de reparació i substitució d'organismes i anomalies molt concretes".
"El 155 no hi és ni per sancionar ni per adoptar mesures preventives, és un mecanisme excepcional", ha exposat Vintró. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Ha començat la comissió d'investigació parlamentària sobre l'aplicació de l'article 155, on ha declarat el comissionat del 155, Villòria. Aquest afirma que l'aplicació del 155 va ser un fracàs perquè no va aconseguir resoldre el conflicte polític i a més, en cas que es tornés a aplicar, l'Estat ho tindria molt més fàcil perquè te molta més informació.",
"a2": "En la primera compareixença de la comissió d’investigació sobre l’aplicació de l’article 155, Pau Villòria ha remarcat que el conflicte polític no s’ha solucionat per la via impositiva i ha reprès l’Estat per no dialogar. Villòria ha negat que la Generalitat contribuís a l’aplicació del 155 i ha advertit que ara l’Estat tindrà molta informació si torna a aplicar-lo. ",
"a3": "El viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern i comissionat del 155, Pau Villòria, ha considerat que l'objectiu de l'Estat no era \"perjudicar els ciutadans\" amb la intervenció de l'autonomia a Catalunya, sinó \"anul·lar l'autogovern\" i el Procés. Així ho ha afirmat en la seva compareixença a la comissió d'investigació del 155 al Parlament."
},
"extractive": {
"a1": "Villòria, que ha estat el primer testimoni de la comissió d'investigació del 155, ha qualificat de \"fracàs\" l'aplicació de l'article 155 \"si el seu objectiu era resoldre un conflicte polític a través de la imposició\". \nEl comissionat del 155 també ha reivindicat el paper dels treballadors de l'administració, tant els servidors públics com els càrrecs polítics, durant els set mesos d'intervenció, i ha assegurat que es van centrar en evitar que el 155 \"afectés el mínim a la ciutadania\". \nDurant la seva intervenció, el també viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern ha considerat que el 155 va ser \"una eina per suspendre l'autogovern de Catalunya\" i per \"anul·lar qualsevol actuació que tingués aparença de fomentar el procés sobiranista\". \nEl jurista ha afirmat que l'aplicació de l'Article 155 a Catalunya es pot considerar \"inadequada o innecessària\" perquè era improcedent.",
"a2": "Villòria, que ha estat el primer testimoni de la comissió d'investigació del 155, ha qualificat de \"fracàs\" l'aplicació de l'article 155 \"si el seu objectiu era resoldre un conflicte polític a través de la imposició\". \nEl viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern també ha afegit que per assolir aquesta fita hi havia altres alternatives, com el diàleg entre les dues parts, que ha remarcat que l'Estat \"no va contemplar\", o la via judicial per mitjà de recursos. \nDurant la seva intervenció, el també viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern ha considerat que el 155 va ser \"una eina per suspendre l'autogovern de Catalunya\" i per \"anul·lar qualsevol actuació que tingués aparença de fomentar el procés sobiranista\".\nEl comissionat del 155 també ha alertat que, en cas d'una nova aplicació de l'article, \"l'Estat ho tindrà molt més fàcil\" perquè té \"molta informació\". ",
"a3": "En el marc de la seva participació com a testimoni a la comissió d'investigació parlamentària sobre l'aplicació de l'article 155, Villòria ha negat la \"col·laboració\" de la Generalitat, tant de servidors públics com de càrrecs polítics, després que Carles Riera, diputat de la CUP, lamentés que l'Estat no trobés \"un nivell molt alt de resistència\".\nVillòria, que ha estat el primer testimoni de la comissió d'investigació del 155, ha qualificat de \"fracàs\" l'aplicació de l'article 155 \"si el seu objectiu era resoldre un conflicte polític a través de la imposició\".\nEl viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern també ha afegit que per assolir aquesta fita hi havia altres alternatives, com el diàleg entre les dues parts, que ha remarcat que l'Estat \"no va contemplar\", o la via judicial per mitjà de recursos.\nDurant la seva intervenció, el també viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern ha considerat que el 155 va ser \"una eina per suspendre l'autogovern de Catalunya\" i per \"anul·lar qualsevol actuació que tingués aparença de fomentar el procés sobiranista\"."
},
"extreme": {
"a1": "El comissionat del 155, Pau Villòria, afirma que el 155 va ser un fracàs i no va resoldre el conflicte.",
"a2": "La primera compareixença de la comissió d’investigació sobre l’aplicació de l’article 155 titlla d’estèril la seva aplicació. ",
"a3": "El comissionat del 155 creu que l'Estat no pretenia \"perjudicar els ciutadans\" i nega la \"col·laboració\" de la Generalitat."
}
} |
2,499 | Jutgen un activista proavortament que s'enfronta a 2 anys de presó per interrompre una missa a Banyoles | L'acusat assegura que no volia "ofendre el sentiment religiós de ningú" i que va ser una protesta pacífica que només va durar dos minuts | L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dilluns un activista proavortament acusat d'interrompre una missa a l'església de Sant Pere de Banyoles el 9 de febrer del 2014.
La fiscalia demana 2 anys de presó per un delicte contra la llibertat religiosa.
L'acusat ha assegurat que no volia "ofendre el sentiment religiós de ningú" i que la protesta s'emmarcava en una campanya "política" contra la llei de reforma de l'avortament impulsada pel govern del PP.
Segons ha relatat l'activista, va ser una acció ràpida, d'uns dos minuts, i després la missa va poder continuar amb normalitat.
Una quinzena d'activistes van desplegar una pancarta on s'hi podia llegir "Fora rosaris dels nostres ovaris" i van llançar octavetes a favor de l'avortament "lliure i gratuït".
La defensa demana l'absolució i argumenta que la protesta està avalada per la llibertat d'expressió.
De la quinzena d'activistes que van participar en la protesta, només un s'ha assegut al banc dels acusats de l'Audiència de Girona.
La fiscalia sosté que, quan va interrompre la missa cridant proclames a favor de l'avortament lliure i gratuït, va cometre un delicte contra la llibertat religiosa i, per això, demana al tribunal que li imposi una pena de 2 anys de presó.
L'activista ha explicat que l'acció s'emmarcava en una campanya del moviment feminista contra la llei de reforma de l'avortament impulsada per l'aleshores ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón.
"No volíem ofendre el sentiment religiós de ningú, va ser una protesta política totalment pacífica", ha argumentat al judici.
El motiu pel quan van decidir portar la protesta a dins d'un temple religiós i en el moment de la missa va ser per "denunciar", precisament, el paper que jugava l'església, "pressionant" i donant suport a la proposta del govern del PP.
"Ens va semblar una forma de fer més visible la protesta", ha afegit.
Segons ha detallat, el 9 de febrer del 2014 una quinzena d'activistes van entrar a l'església de Sant Pere i es van asseure al bancs esperant que comencés la missa de les onze.
Pocs minuts després de l'inici, es van aixecar i van desplegar una pancarta on s'hi podia llegir "Fora rosaris dels nostres ovaris".
Simultàniament, van cridar proclames a favor de l'avortament "lliure i gratuït" i van llançar octavetes.
La protesta, ha afirmat l'activista, va durar poca estona perquè els manifestants es van retirar voluntàriament i van deixar que l'ofici continués amb normalitat.
"La missa va poder continuar sense cap problema després de protestar contra una llei que tenia el suport de l'església catòlica", ha exposat l'acusat.
Donar publicitat
Durant el judici, també ha declarat el mossèn de l'església de Sant Pere.
Segons ha explicat, aquell dia a missa hi havia entre 70 i 80 persones i els activistes van interrompre l'ofici pocs minuts després de començar.
"Em van desplegar la pancarta davant, em vaig asseure i feia gestos amb la mà per tranquil·litzar la gent", ha afirmat.
El mossèn ha dit que l'acció va durar poca estona i van poder reprendre el culte però també ha assegurat que, durant la protesta, va haver de parar.
"Vaig esperar que parés el ruixat per poder continuar", ha exposat.
El rector no coneixia d'abans cap dels activistes però ha pogut reconèixer l'ara acusat com un dels participants.
D'entrada, el rector no va interposar cap denúncia per la protesta feminista i no va anar als Mossos d'Esquadra fins 12 dies més tard.
El mossèn ha assegurat que va decidir denunciar després de saber que els manifestants havien difós un vídeo de l'acció a través d'Internet.
"Si volien publicitar l'acte, se'ls podia ajudar a fer-ho més públic amb la denúncia", ha ironitzat.
Absolució
Inicialment, cinc persones van declarar al jutjat d'instrucció com a investigats.
Quatre dels cinc van assegurar que no havien format part de la protesta a l'església de Sant Pere de Banyoles i els testimonis no els van poder identificar.
El cas contra aquests quatre va quedar arxivat i finalment només un ha arribat a judici.
La defensa, encapçalada pel lletrat Benet Salellas, demana l'absolució.
Afirma que la manifestació està avalada per la llibertat d'expressió, que l'activista no va vulnerar la llibertat religiosa de ningú i, també, que es tracta d'un article del Codi Penal que beu del franquisme. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El febrer de 2014 un activista va interrompre una missa a Banyoles amb proclames a favor de l'avortament lliure i gratuït. Aquesta protesta formava part d'una campanya contra la llei de reforma de l'avortament del PP. Ara l'Audiència demana 2 anys de presó per a l'activista per un suposat delicte contra la llibertat religiosa.",
"a2": "Un activista s’enfronta a una condemna de dos anys de presó per proclamar consignes proavortament durant una missa a Banyoles el 2014. La Fiscalia l’imputa un delicte contra la llibertat religiosa, mentre que la defensa opina que és llibertat d’expressió. L’acusat ha declarat que només pretenia protestar contra la nova llei de l’avortament i no pas ofendre els feligresos. ",
"a3": "L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dilluns un activista acusat d'haver irromput en una missa que se celebrava el diumenge 9 de febrer del 2014 a l'església de Sant Pere de Banyoles. L'home va entrar al temple cridant consignes i repartint pamflets proavortament. Els Mossos d'Esquadra no van poder identificar la resta de manifestants."
},
"extractive": {
"a1": "L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dilluns un activista proavortament acusat d'interrompre una missa a l'església de Sant Pere de Banyoles el 9 de febrer del 2014.\nL'acusat ha assegurat que no volia \"ofendre el sentiment religiós de ningú\" i que la protesta s'emmarcava en una campanya \"política\" contra la llei de reforma de l'avortament impulsada pel govern del PP.\nLa fiscalia sosté que, quan va interrompre la missa cridant proclames a favor de l'avortament lliure i gratuït, va cometre un delicte contra la llibertat religiosa i, per això, demana al tribunal que li imposi una pena de 2 anys de presó. \nEl motiu pel quan van decidir portar la protesta a dins d'un temple religiós i en el moment de la missa va ser per \"denunciar\", precisament, el paper que jugava l'església, \"pressionant\" i donant suport a la proposta del govern del PP.",
"a2": "L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dilluns un activista proavortament acusat d'interrompre una missa a l'església de Sant Pere de Banyoles el 9 de febrer del 2014. \nLa fiscalia sosté que, quan va interrompre la missa cridant proclames a favor de l'avortament lliure i gratuït, va cometre un delicte contra la llibertat religiosa i, per això, demana al tribunal que li imposi una pena de 2 anys de presó. \nL'acusat ha assegurat que no volia \"ofendre el sentiment religiós de ningú\" i que la protesta s'emmarcava en una campanya \"política\" contra la llei de reforma de l'avortament impulsada pel govern del PP. \nLa defensa demana l'absolució i argumenta que la protesta està avalada per la llibertat d'expressió. ",
"a3": "L'acusat ha assegurat que no volia \"ofendre el sentiment religiós de ningú\" i que la protesta s'emmarcava en una campanya \"política\" contra la llei de reforma de l'avortament impulsada pel govern del PP.\nDe la quinzena d'activistes que van participar en la protesta, només un s'ha assegut al banc dels acusats de l'Audiència de Girona.\nLa fiscalia sosté que, quan va interrompre la missa cridant proclames a favor de l'avortament lliure i gratuït, va cometre un delicte contra la llibertat religiosa i, per això, demana al tribunal que li imposi una pena de 2 anys de presó.\nSegons ha detallat, el 9 de febrer del 2014 una quinzena d'activistes van entrar a l'església de Sant Pere i es van asseure al bancs esperant que comencés la missa de les onze."
},
"extreme": {
"a1": "Un activista proavortament s'enfronta a 2 anys de presó per un delicte contra la llibertat religiosa.",
"a2": "Fer proclames proavortament en una missa: delicte contra la llibertat religiosa o dret de llibertat d’expressió? ",
"a3": "El fiscal demana dos anys de presó per a un activista proavortament que va irrompre en una missa."
}
} |
1,454 | JxCat i ERC tanquen un acord global i el traslladen a la CUP | Les dues formacions aspiren a seduir els anticapitalistes amb un procés constituent participatiu en plena incògnita sobre la investidura de Sànchez, programada per dilluns però en mans del Tribunal Suprem | Acord tancat i en mans de la CUP.
Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han arribat de matinada a una entesa global que ja ha estat enviada aquest dijous als anticapitalistes, segons fonts de la negociació consultades per NacióDigital.
La proposta, que és una evolució de l'acord que s'havia de signar el 30 de gener per investir Carles Puigdemont, insisteix en el procés constituent com a via per seduir la CUP.
En concret, contempla un multireferèndum a final de legislatura -que podria ser organitzat per la societat civil- com a via per concloure els treballs d'una Constitució catalana.
La pilota, ara, és en mans dels anticapitalistes que havien posat l'accent en la necessitat de que aquest procés tingués una important implicació ciutadana i que servís per ampliar la base independentista.
El procés tindrà, també, participació del Parlament i de l'anomenat Espai Lliure de Brussel·les, i la intenció és que el Govern quedi més preservat per la gestió ordinària.
Aquest nou pas, després d'una intensa tarda de reunions al Parlament, arriba en un moment en què la investidura de Jordi Sànchez, número dos de JxCat a les eleccions del 21-D i pres a Soto del Real, penja d'un fil per l'acció judicial i per la manca d'entesa entre les formacions partidàries de la República.
L'exportaveu de la CUP David Fernàndez ha advocat aquest dimecres per investir-lo.
El Tribunal Constitucional (TC) va tombar ahir la petició de Sànchez de sortir de la presó, mentre que el Tribunal Suprem molt possiblement no resoldrà la demanda de quedar en llibertat per assistir el ple d'investidura fins dilluns, que és quan està convocat.
Existeix la possibilitat, per tant, que el ple no s'acabi celebrant, en la mesura que el candidat -que ja mira a Europa- no hi podrà ser.
Puigdemont i Comín no volen renunciar
Malgrat això, JxCat el manté com a única opció -el mateix feia en el seu moment amb Puigdemont fins que va decidir fer un pas al costat- i té intenció de presentar una querella criminal contra el magistrat Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, si no deixa sortir Sànchez de la presó per assistir físicament al debat d'investidura.
En cas que finalment l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) pogués sotmetre's a la consideració del ple, tampoc tindria garanties de ser investit: el consell polític de la CUP va decidir que els quatre diputats s'abstindrien, fent impossible l'aritmètica per triar-lo com a president.
Un aritmètica que, això sí, podria quadrar en cas que Puigdemont i Toni Comín, diputat d'ERC des de Brussel·les, renunciessin a l'escó.
Aquesta opció s'albira complicada, almenys a hores d'ara, per bé que hi hagi veus que la defensin en privat.
Fonts de la negociació insisteixen aquests dies que l'escenari de noves eleccions no està "ni molt menys descartat", i existeixen alts dirigents del PDECat que sostenen que aquesta és l'opció que més convenç Puigdemont i el seu entorn en l'actual estat de la situació política a Catalunya.
El Consell de la República, a l'espera
En tot cas, una de les novetats de les últimes hores és que el president a l'exili no té intenció de convocar l'Assemblea de Representants a Brussel·les per posar en marxa el Consell de la República fins que no hi hagi una investidura efectiva a Catalunya.
En la primera proposta que es va enviar a la CUP, el 5 de març hauria d'haver estat el dia en què s'hagués activat l'estructura governamental -amb finançament privat- a Bèlgica, des de la qual Puigdemont aspira a tenir atribucions polítiques sobre el procés constituent.
Un procés constituent que, de fet, ha estat una de les qüestions negociadores que més controvèrsia ha generat de portes endins.
El màxim dirigent de JxCat ha defensat durant totes les converses que volia liderar aquest aspecte i, en el discurs de renúncia "provisional" a la candidatura a la presidència de la Generalitat, sostenia que a Bèlgica hi havia més marge per dur a terme accions com aquesta que no pas des de l'Estat, on el govern espanyol i el sistema judicial estan decidits a combatre qualsevol iniciativa relacionada amb la República.
ERC, en canvi, era partidària de pilotar des de Catalunya el procés constituent, perquè és on hi ha les associacions i la societat civil i els ajuntaments que s'hi han d'implicar.
Fonts negociadores sostenen que si Puigdemont ha validat un repartiment de Govern amb Ensenyament i Salut per a ERC -el 80% del pressupost social del futur executiu- és perquè preferia reservar-se el control sobre el procés constituent i el disseny de la República.
Una circumstància que no ha caigut bé dins del PDECat, que aspirava a no perdre poder real. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'acord al qual han arribat Junts per Catalunya i ERC, i que ja està tancat, contempla un procés constituent participatiu com a via per finalitzar la redacció d'una possible Constitució catalana. Aquest procés participatiu, que inclou un multireferèndum a final de legislatura, esperen que convenci els anticapitalistes de la CUP perquè s’uneixin al pacte.",
"a2": "JxCat i ERC han arribat a un acord d’investidura que han traslladat a la CUP. El document preveu un procés constituent impulsat per la societat civil que culminaria en un projecte de Constitució catalana, tal i com demanaven els cupaires. Ara el TS haurà de decidir si deixa en llibertat Jordi Sànchez abans del ple d’investidura perquè hi pugui assistir.",
"a3": "L'acord entre JxCat i ERC insisteix en el procés constituent. Els cupaires ja van advertir que no tornarien a seure a negociar si la proposta continuava sent \"autonomista\" i hauran de prendre una decisió abans de dilluns, quan està prevista la investidura de Jordi Sànchez. Pablo Llarena decidirà si vol \"respectar els drets polítics de Sànchez\" o actuar com un \"censor\"."
},
"extractive": {
"a1": "Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han arribat de matinada a una entesa global que ja ha estat enviada aquest dijous als anticapitalistes, segons fonts de la negociació consultades per NacióDigital. \nLa proposta, que és una evolució de l'acord que s'havia de signar el 30 de gener per investir Carles Puigdemont, insisteix en el procés constituent com a via per seduir la CUP.\nEn concret, contempla un multireferèndum a final de legislatura -que podria ser organitzat per la societat civil- com a via per concloure els treballs d'una Constitució catalana. \nEn cas que finalment l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) pogués sotmetre's a la consideració del ple, tampoc tindria garanties de ser investit: el consell polític de la CUP va decidir que els quatre diputats s'abstindrien, fent impossible l'aritmètica per triar-lo com a president. ",
"a2": "Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han arribat de matinada a una entesa global que ja ha estat enviada aquest dijous als anticapitalistes, segons fonts de la negociació consultades per NacióDigital. \nLa proposta, que és una evolució de l'acord que s'havia de signar el 30 de gener per investir Carles Puigdemont, insisteix en el procés constituent com a via per seduir la CUP. \nEn concret, contempla un multireferèndum a final de legislatura -que podria ser organitzat per la societat civil- com a via per concloure els treballs d'una Constitució catalana. \nEl Tribunal Constitucional (TC) va tombar ahir la petició de Sànchez de sortir de la presó, mentre que el Tribunal Suprem molt possiblement no resoldrà la demanda de quedar en llibertat per assistir el ple d'investidura fins dilluns, que és quan està convocat. ",
"a3": "Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han arribat de matinada a una entesa global que ja ha estat enviada aquest dijous als anticapitalistes, segons fonts de la negociació consultades per NacióDigital. \nLa proposta, que és una evolució de l'acord que s'havia de signar el 30 de gener per investir Carles Puigdemont, insisteix en el procés constituent com a via per seduir la CUP.\nAquest nou pas, després d'una intensa tarda de reunions al Parlament, arriba en un moment en què la investidura de Jordi Sànchez, número dos de JxCat a les eleccions del 21-D i pres a Soto del Real, penja d'un fil per l'acció judicial i per la manca d'entesa entre les formacions partidàries de la República. \nEn tot cas, una de les novetats de les últimes hores és que el president a l'exili no té intenció de convocar l'Assemblea de Representants a Brussel·les per posar en marxa el Consell de la República fins que no hi hagi una investidura efectiva a Catalunya."
},
"extreme": {
"a1": "ERC i Junts per Catalunya han arribat a un acord global que han traslladat a la CUP.",
"a2": "JxCat i ERC presenten una proposta d’investidura a la CUP amb la incògnita de l’assistència de Sànchez. ",
"a3": "JxCat i ERC tanquen un acord que contempla un multireferèndum al final de la legislatura i l'envien a la CUP."
}
} |
1,554 | El Sónar canvia el CCCB per la Fira de Montjuïc | Presentació del Sónar 2013 a l'antiga Fàbrica Estrella Damm Foto: ACN
Coincidint am el seu vintè aniversari, el Festival Sónar 2013 abandona l'espai que ha acollit les activitats diürnes des del seu inici, el CCCB, i es trasllada a la Fira de Barcelona a Montjuïc.
Aquest "canvi de pell" ha estat molt meditat i respon a la voluntat del festival de "no estancar-se", reubicant-se en un nou entorn que també és urbà i que pot donar "noves idees i nous 'inputs'", en paraules d'un dels directors, Ricard Robles.
D'altra banda, l'activitat professional del festival s'agrupa sota el segell Sónar+D i tindrà el seu epicentre al Palau de Congressos de Barcelona i es realitzarà en associació amb el Mobile World Festival.
Sónar 2013 ha avançat aquest dimarts bona part del seu cartell.
La nova ubicació de les activitats diürnes s'expliquen des de la direcció com un "canvi de pell" que reinventa els usos de la Fira, que apropa el Sónar de Dia i el Sónar de Nit i que no abandona el concepte de festival urbà que defineix Sónar.
Els pavellons de la Fira permeten mantenir els 4 escenaris que el festival disposava entre el CCCB i el Macba, però amb aforaments ampliats i més i millors espais de circulació per als assistents.
L'organització de Sónar s'ha encarregat de deixar clar que la decisió no té res a veure amb desavinences amb el CCCB o el MACBA.
Prova d'això és que el subdirector del CCCB, Jaume Badia, ha assistit i participat en la roda de premsa celebrada aquest matí.
Ricard Robles ha agraït el paper del CCCB en la vida del Sónar i ha recordat que ha acompanyat el festival des del seu naixement i durant les 19 edicions que s'han celebrat.
D'altra banda, el festival no descartar mantenir "activitats al barri del Raval", aquest any o el vinent, tot i que la possibilitat no està "definida" encara.
Coincidint amb el trasllat a la Fira de Montjuïc, el Sónar 2013 també incorpora una novetat en les àrees professionals i de 'new media'.
Agrupades ara sota el paraigües de 'Sónar +D', les múltiples activitats que ofereix -instal·lacions, presentacions de productes, workshops, conferències...- tindran el seu epicentre al Palau de Congressos de Barcelona.
La nova denominació i enfocament d'aquesta parcel·la del festival és fruit de la col·laboració amb el Mobile World Capital Barcelona, en virtut de la qual el festival passa a formar part del conjunt d'activitats que la ciutat organitzarà en els propers cinc anys en el marc del Mobile World Festival, amb la voluntat de promoure i difondre les tecnologies mòbils entre ciutadans i empreses.
Nous avançaments del cartell
La programació de la vintena edició de Sónar s'ha confeccionat en clau de celebració, "combinant una selecció de grans clàssics, les noves propostes de la música de ball i l'habitual vocació experimental del festival", segons exposa el propi certamen.
Pet Shop Boys i Kraftwerk són els dos grans caps de cartell que el festival ja havia donat a conèixer.
Aquest dimarts s'hi ha afegit molts més noms, que representen al voltant del 60% dels artistes que acabaran actuant en aquesta edició.
Entre aquests destaquen Justice, Jamie Lidell, Laurent Garnier, Soulwax, Seth Troxler, Diplo, Major Lazer, Skrillex, TNGHT, Liars o Francesco Tristano.
El vintè aniversari del Sónar començarà a Reykyavic el febrer del 2013, passarà per Ciutat del Cap, Tòquio i São Paulo, i culminarà el juny a Barcelona, els dies 13, 14 i 15.
En total, es programaran 300 actuacions repartides en 21 escenaris en els seus cinc festivals.
La capital islandesa és la novetat de l'any per a aquest festival que no para de créixer.
El trio nord-irlandès Two Door Cinema Club també seran al festival barceloní, igual que el col·lectiu de DJ's Hot Natured.
Les entrades per dies del festival a Barcelona es posen a la venda aquest dimarts, mentre que els abonaments i les ofertes ja es van activar fa setmanes.
Enric Palau ha explicat que fins ara (amb abonaments i ofertes) el festival ha "assumit" l'augment de l'IVA fins al 21%, i que així ho farà també amb les entrades per Sonar de Dia.
En canvi, les entrades pel Sónar de Nit i els abonaments incrementaran el seu preu degut a l'augment impositiu. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Festival Sónar 2013 canvia d'ubicació al seu vintè aniversari i trasllada els seus concerts i activitats del CCCB a la Fira de Montjuïc. El canvi d'ubicació ha estat molt meditat i s'ha fet amb l'objectiu que el festival no s'estanqui. A més, destaquen que aquest canvi no té res a veure amb cap conflicte amb el CCCB.",
"a2": "El Festival Sónar compleix vint anys i ho celebra traslladant la seva activitat de dia del CCCB a la Fira de Montjuïc per afrontar nous reptes. Una altra novetat és el naixement de la marca Sónar+D, que pretén donar visibilitat a les iniciatives professionals. Entre els artistes d’aquesta edició destaquen les actuacions de Pet Shop Boys i Kraftwerk.",
"a3": "Ricard Robles, un dels directors del festival, ha anunciat que el Sónar traslladarà el seu espai de dia que tradicionalment se celebrava al recinte del CCCB i el Macba (al Raval), al recinte de Montjuïc de Fira Barcelona, amb la finalitat de guanyar aforament però mantenint el caràcter \"urbà i de centralitat\" de l'esdeveniment, que aquest any compleix 20 anys."
},
"extractive": {
"a1": "Coincidint am el seu vintè aniversari, el Festival Sónar 2013 abandona l'espai que ha acollit les activitats diürnes des del seu inici, el CCCB, i es trasllada a la Fira de Barcelona a Montjuïc.\nAquest \"canvi de pell\" ha estat molt meditat i respon a la voluntat del festival de \"no estancar-se\", reubicant-se en un nou entorn que també és urbà i que pot donar \"noves idees i nous 'inputs'\", en paraules d'un dels directors, Ricard Robles.\n La nova ubicació de les activitats diürnes s'expliquen des de la direcció com un \"canvi de pell\" que reinventa els usos de la Fira, que apropa el Sónar de Dia i el Sónar de Nit i que no abandona el concepte de festival urbà que defineix Sónar.\nL'organització de Sónar s'ha encarregat de deixar clar que la decisió no té res a veure amb desavinences amb el CCCB o el MACBA.",
"a2": "Coincidint am el seu vintè aniversari, el Festival Sónar 2013 abandona l'espai que ha acollit les activitats diürnes des del seu inici, el CCCB, i es trasllada a la Fira de Barcelona a Montjuïc. \nAquest \"canvi de pell\" ha estat molt meditat i respon a la voluntat del festival de \"no estancar-se\", reubicant-se en un nou entorn que també és urbà i que pot donar \"noves idees i nous 'inputs'\", en paraules d'un dels directors, Ricard Robles. \nLa nova ubicació de les activitats diürnes s'expliquen des de la direcció com un \"canvi de pell\" que reinventa els usos de la Fira, que apropa el Sónar de Dia i el Sónar de Nit i que no abandona el concepte de festival urbà que defineix Sónar.\nD'altra banda, l'activitat professional del festival s'agrupa sota el segell Sónar+D i tindrà el seu epicentre al Palau de Congressos de Barcelona i es realitzarà en associació amb el Mobile World Festival.",
"a3": "Coincidint amb el seu vintè aniversari, el Festival Sónar 2013 abandona l'espai que ha acollit les activitats diürnes des del seu inici, el CCCB, i es trasllada a la Fira de Barcelona a Montjuïc.\nD'altra banda, l'activitat professional del festival s'agrupa sota el segell Sónar+D i tindrà el seu epicentre al Palau de Congressos de Barcelona i es realitzarà en associació amb el Mobile World Festival.\nLa nova ubicació de les activitats diürnes s'expliquen des de la direcció com un \"canvi de pell\" que reinventa els usos de la Fira, que apropa el Sónar de Dia i el Sónar de Nit i que no abandona el concepte de festival urbà que defineix Sónar.\nLa nova denominació i enfocament d'aquesta parcel·la del festival és fruit de la col·laboració amb el Mobile World Capital Barcelona, en virtut de la qual el festival passa a formar part del conjunt d'activitats que la ciutat organitzarà en els propers cinc anys en el marc del Mobile World Festival, amb la voluntat de promoure i difondre les tecnologies mòbils entre ciutadans i empreses."
},
"extreme": {
"a1": "Al seu vintè aniversari, el Sónar canvia d'ubicació i passa del CCCB a la Fira de Montjuïc.",
"a2": "El Sónar de dia d’enguany canvia d’ubicació per seguir evolucionant en el seu 20è aniversari. ",
"a3": "El Sónar de dia deixa el centre de Barcelona (CCCB) i s'estrena a Montjuïc per guanyar més espai i projecció."
}
} |
|
2,061 | Minut de dol a Salt per la mort de dues dones i una nena d'1 any a l'accident de Susqueda | Els Mossos d'Esquadra continuen la investigació per aclarir les causes del sinistre i resoldre si imputen el conductor | Alcalde, regidors, representants dels cossos d'emergències i veïns de Salt (Gironès) han fet un minut de silenci a les dotze del migdia com a mostra de dol per les víctimes de l'accident de Susqueda (Selva).
Tres membres d'una mateixa família van perdre la vida quan el cotxe es va estimbar des d'una alçada de 7,5 metres d'alçada.
L'alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha explicat que han activat els serveis d'atenció psicològica per donar suport a la família i a l'escola on estudien les nenes.
Aquest dimecres al matí, una grua ha aixecat el cotxe, un Opel Vectra, del fons del barranc.
Els Mossos d'Esquadra continuen la investigació per aclarir les causes del sinistre i resoldre si imputen algun delicte al conductor.
El pare de la família va donar negatiu a les proves d'alcoholèmia.
Al vehicle hi viatjaven quatre nenes menors d'edat i no hi havia cap sistema de retenció infantil.
Una cinquantena de persones han fet un minut de silenci aquest dimecres al migdia a les portes de l'Ajuntament de Salt per la mort de tres persones a l'accident de Susqueda.
Al cotxe, amb capacitat per a cinc persones, hi anaven set ocupants.
Tots, membres d'una mateixa família; un matrimoni de Salt, amb les seves quatre filles menors d'edat, i l'àvia de les criatures, veïna de la Pobla de Mafumet (Tarragonès).
Les víctimes mortals són la mare de 31 anys que estava embarassada de 6 mesos, l'àvia de 51 i un nadó d'un any.
Continuen ingressades a l'hospital Trueta de Girona les altres tres nenes, de 3, 8 i 10 anys.
L'alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha explicat que el minut de silenci vol transmetre l'escalf de la població a la família.
"El minut de silenci mostra el condol cap a la família que ha patit aquesta desgràcia, amb tres persones que van perdre la vida i tres nenes ferides i ingressades a l'hospital", ha explicat Viñas.
Des del primer moment, el consistori ha activat els serveis d'emergència i atenció psicològica en coordinació amb el SEM per donar suport a la família.
A més, segons ha detallat Viñas, també han contactat amb el director de l'escola on van les nenes per oferir assistència psicològica.
"És important per atendre, en el moment que faci falta, el dol de la mainada", ha explicat l'alcalde.
Aquest dimecres, una grua ha hissat el vehicle des de fons del barranc.
Les feines han durat gairebé dues hores.
Els Mossos d'Esquadra continuen investigant les causes de l'accident.
Al llarg del matí, han recopilat indicis del lloc del sinistre i han començat a investigar el cotxe per descobrir per què el conductor va acabar perdent el control en una corba tancada cap a la dreta i caient daltabaix.
L'accident va tenir lloc quan ja era fosc i la carretera estava molla.
A banda de la sobreocupació del vehicle, les nenes menors d'edat viatjaven sense cap tipus de sistema de retenció infantil.
A més, el nadó que va morir anava a la falda de la seva mare i la petita de 3 anys viatjava a la falda de la seva germana, de 8.
El pare va donar negatiu a les proves d'alcoholèmia.
Els agents de Trànsit també estan investigant si els adults duien cordat el cinturó de seguretat.
Els mossos no descarten acabar imputant algun delicte al conductor si hi ha indicis que apuntin a què l'accident ha estat resultat d'una imprudència.
El pare de la família va ser traslladat dimarts a la nit a l'hospital Trueta de Girona amb feries lleus.
La mateixa matinada li van donar l'alta.
La nena de 3 anys està ingressada a l'UCI pediàtrica del Trueta en estat greu i pronòstic reservat.
Les altres dues petites també continuen hospitalitzades en estat menys greu.
Carretera millorable
L'alcalde de Susqueda, Joan Mercader, ha detallat que la carretera és "millorable" però ressalta que no es tracta d'un punt conflictiu per al trànsit.
"És una carretera de passeig, no per anar a fer-hi ral·lis", ha exposat.
El vial que rodeja el pantà de Susqueda és titularitat d'Endesa, segons ha explicat l'alcalde, i fa temps que el municipi reclama que li traspassin la titularitat.
"Potser sí que faria falta alguna tanca més o més senyalització, però tampoc es poden posar portes al camp", ha dit l'alcalde que destaca que, des que es va construir el pantà, no hi ha hagut cap accident d'aquest tipus en aquesta zona.
L'alcalde assenyala que tampoc és el pitjor punt de la carretera.
"Hi ha altres llocs que estan pitjor però no hi podem fer res a nivell municipal perquè la via no és nostra", ha conclòs. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Tres membres d'una família van perdre la vida en un accident de cotxe. Els Mossos continuen la investigació per poder aclarir les causes de l'accident i decretar si imputen el conductor. Salt, com a mostra de dol i simpatia per la família afectada, ha fet avui a les 12 del migdia un minut de silenci.",
"a2": "Una mare, una àvia i un nadó d’un any, han mort en un accident en una via prop del pantà de Susqueda. Al cotxe de cinc places també hi viatjaven el pare, que conduïa, i tres menors més, d’entre dos i deu anys, que no anaven lligades amb cap sistema de retenció infantil. Tots han resultat ferits.",
"a3": "L’Ajuntament de Salt ha realitzat aquest dimecres un minut de silenci davant del Consistori per la mort d’una mare, una àvia i un nadó d’un any, veïnes del municipi, en un accident de trànsit al barranc de Susqueda. Jordi Viñas, l'alcalde de Salt, ha estat present en aquesta concentració en solidaritat amb els familiars de les víctimes i ferits."
},
"extractive": {
"a1": "Alcalde, regidors, representants dels cossos d'emergències i veïns de Salt (Gironès) han fet un minut de silenci a les dotze del migdia com a mostra de dol per les víctimes de l'accident de Susqueda (Selva). \nTres membres d'una mateixa família van perdre la vida quan el cotxe es va estimbar des d'una alçada de 7,5 metres d'alçada.\nEls Mossos d'Esquadra continuen la investigació per aclarir les causes del sinistre i resoldre si imputen algun delicte al conductor.\nA banda de la sobreocupació del vehicle, les nenes menors d'edat viatjaven sense cap tipus de sistema de retenció infantil.",
"a2": "Alcalde, regidors, representants dels cossos d'emergències i veïns de Salt (Gironès) han fet un minut de silenci a les dotze del migdia com a mostra de dol per les víctimes de l'accident de Susqueda (Selva). \nTres membres d'una mateixa família van perdre la vida quan el cotxe es va estimbar des d'una alçada de 7,5 metres d'alçada.\nLes víctimes mortals són la mare de 31 anys que estava embarassada de 6 mesos, l'àvia de 51 i un nadó d'un any. \nA banda de la sobreocupació del vehicle, les nenes menors d'edat viatjaven sense cap tipus de sistema de retenció infantil. ",
"a3": "Alcalde, regidors, representants dels cossos d'emergències i veïns de Salt (Gironès) han fet un minut de silenci a les dotze del migdia com a mostra de dol per les víctimes de l'accident de Susqueda (Selva). \nTres membres d'una mateixa família van perdre la vida quan el cotxe es va estimbar des d'una alçada de 7,5 metres d'alçada.\nUna cinquantena de persones han fet un minut de silenci aquest dimecres al migdia a les portes de l'Ajuntament de Salt per la mort de tres persones a l'accident de Susqueda.\n\"El minut de silenci mostra el condol cap a la família que ha patit aquesta desgràcia, amb tres persones que van perdre la vida i tres nenes ferides i ingressades a l'hospital\", ha explicat Viñas."
},
"extreme": {
"a1": "Salt ha fet un minut de silenci avui com a mostra de dol per l'accident de Susqueda.",
"a2": "Tràgic accident a Susqueda: tres membres de la mateixa família perden la vida, entre les quals un nadó.",
"a3": "Minut de silenci a Salt per la mort de dues dones i un nadó en un accident de trànsit."
}
} |
2,261 | Sánchez Piñol: "Tenim obligació d'aconseguir la victòria que els nostres avantpassats no van veure mai" | L'escriptor reprèn amb 'Vae Victus' la narració dels fets històrics del segle XVIII, que constarà d'uns deu volums protagonitzats per l'enginyer Martí Zuviría | La caiguda de Barcelona l'Onze de Setembre ha omplert milers de pàgines de la història literària del país.
Més desconegut és l'endemà dels vençuts en la batalla, que va arrasar l'aparell institucional català.
Aquest és el fil que Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) reprèn a 'Vae Victus' (La Campana), on recupera la figura de l'enginyer Martí Zuviría, protagonista de 'Victus', per continuar narrant la història del segle XVIII, que constarà d'uns deu volums.
Sánchez Piñol reflexiona a l'ACN sobre la "resistència popular" dels catalans i explica com recupera en el llibre alguns dels herois oblidats de la història del país.
"Vull pensar que la memòria d'aquests personatges es perpetua", assegura, i reivindica l'"obligació" d'aconseguir la victòria que els avantpassats "no van veure mai".
El títol del nou llibre d'Albert Sánchez Piñol, que es troba a les llibreries des d'aquest dimecres, sorgeix de la deformació de la locució llatina 'Vae victis', 'Ai dels vençuts!', que l'autor converteix en 'Vae Victus'.
Precisament el segon volum, que l'escriptor va iniciar amb 'Victus', s'inicia l'endemà de la caiguda de Barcelona el 1714, una derrota que Sánchez Piñol fa avançar per evitar que l'èpica de l'Onze de Setembre "ho eclipsi tot" i que demostra que les reivindicacions catalanes no van acabar amb la caiguda de Barcelona.
La història, que torna a narrar en castellà, la continua protagonitzant l'enginyer Martí Zuviría, un "etern supervivent derrotat" que acaba el primer volum amb un final "molt tràgic".
L'heroi que retrobaran els lectors a 'Vae Victus', però, ha "renascut d'una manera més lúcida" i veu el món amb uns altres ulls.
Al costat de Zuviría, reapareixen protagonistes ja coneguts a 'Victus' com el duc de Berwick -un "escurçó diplomàtic de la pitjor categoria" segons el defineix l'escriptor-, l'acèrrim enemic Verboom –que Zuviría explicarà finalment com va matar- o l'admirat general Villarroel i en descobreix de nous, com el maqui i guerriller antiborbònic Pere Joan Barceló, àlies 'Carrasclet', o l'explorador anglès James Cook.
La segona part del celebrat 'Victus', que ha assolit la xifra de 250.000 exemplars venuts, narra quatre noves aventures popular enginyer, que viatjarà fins a Amèrica per ajudar els indis yames en la guerra contra els colons anglesos i on coneixerà la victòria per primera vegada aplicant la seva teòrica "guerra humanista".
També participarà en la guerra entre França i Espanya o descobrirà nous territoris a Oceania.
Lluny de ser un pamflet nacionalista
En una entrevista amb l'ACN, Sánchez Piñol reconeix que li ha estat més senzill escriure aquest segon volum perquè tenia el to del personatge "agafat", però sosté que ha intentat evitar de nou fer un "pamflet nacionalista o romàntic" perquè hauria disminuït "l'alçada dels esdeveniments".
"Mai s'hauria de caure en això, perquè no ens cal i només ens perjudica", ha reblat.
En aquesta línia, constata que els fets narrats són històrics "perfectament documentats".
En aquesta línia, ha reflexionat sobre el "complex fenomen" de la identitat catalana, que creu que es va perpetuant a través dels herois històrics de manera que les fons escrites no recullen.
Al seu entendre, la catalanitat és com el Guadiana, que hi ha moments que "queda submergida, però que sempre reapareix".
Aquest "animal simbòlic que muta", com l'autor de 'La pell freda' defineix la catalanitat, defensa que "un cop aquest reneix és imparable".
Si es compara amb les conseqüències que van haver de patir els avantpassats catalans, Sánchez Piñol sent l'obligació de fer possible una victòria que "alguns no van veure mai".
"El que li falla històricament a la causa catalana no és ella mateixa, sinó la falta d'aliats exteriors o la traïció d'aquests", ha assegurat una circumstància que espera que canviï en el futur.
Per l'escriptor, si un poble persevera és "imparable".
Un recorregut narratiu pel segle XVIII a través de deu volums
Sánchez Piñol ha avançat a l'ACN que entén la trajectòria dels volums que va iniciar amb 'Victus' com un projecte per explicar narrativament el "turbulent i esperançat" segle XVIII des dels ulls Martí Zuviría a través d'una desena de volums –alguns que preveu escriure en català- dels quals ja té el guió literari, però que encara no ha començat a escriure.
L'objectiu seria narrar fins al principi de la Revolució Francesa, coincidint amb el final de la seva vida.
El mateix Martí Zuviría, segons l'escriptor, esdevindria un pont entre "el passat i el futur, entre el món antic i el modern", en què la "victòria final" del protagonista "no seria veure en una Catalunya amb llibertats restituïdes" sinó viure en un món que van la direcció que "ell havia defensat des dels inicis". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "“Vae Victus” és el segon llibre de Sánchez Piñol que forma part d'una sèrie de volums on narra la història catalana del segle XVIII. Aquest segon volum reprèn els personatges del primer, “Victus”, i s'inicia al matí següent de la caiguda de Barcelona e1 1714. Els fets narrats son històrics i documentats i el llibre no pretén ser un pamflet nacionalista.",
"a2": "Albert Sánchez Piñol rescata el personatge de Martí Zuviría al seu nou llibre “Vae Vitctus”, continuació de “Victus”. La trama de la novel·la comença el 12 de setembre de 1714 i vol mostrar la resistència de la societat catalana. El protagonista, al llarg de quatre episodis, ens traslladarà de l'Amèrica colonial fins a Oceania, passant per França i Espanya. ",
"a3": "Albert Sánchez Piñol torna amb una nova continuïtat de les aventures viscudes i relatades per Martí Zuviría. Vae Victus (2015) reprèn la història just en el moment en què acaba Victus, amb la dolorosa caiguda de Barcelona. Més de 250.000 exemplars han convertit la predecessora de Vae Victus en un dels grans èxits de la narrativa catalana."
},
"extractive": {
"a1": "Aquest és el fil que Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) reprèn a 'Vae Victus' (La Campana), on recupera la figura de l'enginyer Martí Zuviría, protagonista de 'Victus', per continuar narrant la història del segle XVIII, que constarà d'uns deu volums.\nPrecisament el segon volum, que l'escriptor va iniciar amb 'Victus', s'inicia l'endemà de la caiguda de Barcelona el 1714, una derrota que Sánchez Piñol fa avançar per evitar que l'èpica de l'Onze de Setembre \"ho eclipsi tot\" i que demostra que les reivindicacions catalanes no van acabar amb la caiguda de Barcelona. \nEn una entrevista amb l'ACN, Sánchez Piñol reconeix que li ha estat més senzill escriure aquest segon volum perquè tenia el to del personatge \"agafat\", però sosté que ha intentat evitar de nou fer un \"pamflet nacionalista o romàntic\" perquè hauria disminuït \"l'alçada dels esdeveniments\". \nEn aquesta línia, constata que els fets narrats són històrics \"perfectament documentats\"",
"a2": "Precisament el segon volum, que l'escriptor va iniciar amb 'Victus', s'inicia l'endemà de la caiguda de Barcelona el 1714, una derrota que Sánchez Piñol fa avançar per evitar que l'èpica de l'Onze de Setembre \"ho eclipsi tot\" i que demostra que les reivindicacions catalanes no van acabar amb la caiguda de Barcelona. \nAquest és el fil que Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) reprèn a 'Vae Victus' (La Campana), on recupera la figura de l'enginyer Martí Zuviría, protagonista de 'Victus', per continuar narrant la història del segle XVIII, que constarà d'uns deu volums. \nLa segona part del celebrat 'Victus', que ha assolit la xifra de 250.000 exemplars venuts, narra quatre noves aventures popular enginyer, que viatjarà fins a Amèrica per ajudar els indis yames en la guerra contra els colons anglesos i on coneixerà la victòria per primera vegada aplicant la seva teòrica \"guerra humanista\". \nTambé participarà en la guerra entre França i Espanya o descobrirà nous territoris a Oceania. ",
"a3": "Aquest és el fil que Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) reprèn a 'Vae Victus' (La Campana), on recupera la figura de l'enginyer Martí Zuviría, protagonista de 'Victus', per continuar narrant la història del segle XVIII, que constarà d'uns deu volums.\nPrecisament el segon volum, que l'escriptor va iniciar amb 'Victus', s'inicia l'endemà de la caiguda de Barcelona el 1714, una derrota que Sánchez Piñol fa avançar per evitar que l'èpica de l'Onze de Setembre \"ho eclipsi tot\" i que demostra que les reivindicacions catalanes no van acabar amb la caiguda de Barcelona.\nSánchez Piñol ha avançat a l'ACN que entén la trajectòria dels volums que va iniciar amb 'Victus' com un projecte per explicar narrativament el \"turbulent i esperançat\" segle XVIII des dels ulls Martí Zuviría a través d'una desena de volums –alguns que preveu escriure en català- dels quals ja té el guió literari, però que encara no ha començat a escriure.\nEl mateix Martí Zuviría, segons l'escriptor, esdevindria un pont entre \"el passat i el futur, entre el món antic i el modern\", en què la \"victòria final\" del protagonista \"no seria veure en una Catalunya amb llibertats restituïdes\" sinó viure en un món que van la direcció que \"ell havia defensat des dels inicis\"."
},
"extreme": {
"a1": "Albert Sánchez Piñol publica el segon volum, d'una sèrie de deu, on narra la història catalana del segle XVIII.",
"a2": "Sánchez Piñol relata a “Vae Victus” la resistència del poble català després dels fets de 1974 . ",
"a3": "Sánchez Piñol publica \"Vae Victus\", una novel·la que explica les aventures de Martí Zuviría després de la caiguda de Barcelona."
}
} |
1,182 | El Govern atorgarà a FGC la gestió del tren llançadora a l'aeroport del Prat | "Nosaltres som els titulars de la competència, nosaltres podem decidir quin operador volem", ha assenyalat el conseller Rull, que farà el pas quan estiguin enllestides les obres | El Govern ha respost a l'anunci fet divendres pel govern espanyol sobre el retard en l'arribada del tren llançadora a l'Aeroport Barcelona-El Prat, que ja se situa més enllà del 2018.
En una atenció als mitjans de comunicació aquest dissabte, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha anunciat que, un cop estiguin enllestides les obres, serà FGC qui gestionarà el servei ferroviari.
"Nosaltres som els titulars de la competència, nosaltres podem decidir quin operador volem", ha assenyalat el conseller Rull, qui ha destacat que de la nova xarxa que es vagi incorporant del servei de Rodalies "nosaltres anirem adjudicant sempre el servei a FGC" per la seva "solvència i excel·lència".
Sobre el fet que la notícia del retard del tren llançadora al Prat la donés a conèixer el ministre de Foment, Íñigo de la Serna en una visita a les obres acompanyat de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, Rull ha indicat: "Si han de venir per anunciar més retards, que no vinguin".
En tot cas que ho expliquin des de Madrid", ha afegit al conseller, qui ha recordat que en una anterior visita del ministre a Catalunya ja va anunciar el retard en el corredor Vandellós-Tarragona.
Josep Rull ha fet aquestes declaracions en el decurs d'uns visita a l'estació de Sarrià dels FGC, un cop completades les obres d'adaptació a persones amb mobilitat reduïda.
Totes les parades d'aquest operador ja estan adaptades en un 99%, i només manca l'estació del Putxet, que es preveu que estigui enllestida a la primavera.
D'aquesta manera, Ferrocarrils de la Generalitat serà la primera xarxa de Catalunya completament adaptada.
Pel que fa al metro, que també compta amb gestió del Govern, Rull ha apuntat que ara mateix el 91% de les estacions estan adaptades, i que es treballa a un ritme de dues parades l'any.
"Cada any adaptem dues estacions més, tot i les dificultats", ha dit el titular de Territori i Sostenibilitat, recordant que actualment s'estan fent treballs a la cèntrica parada de Jaume I, de L4, la groga.
Estan pendents d'adaptar, tot i que es troben en fase de projecte, les parades de Maragall (L4/L5), Verdaguer (L4/L5), Clot (L1), Espanya (L1/L3), Plaça de Sants (L5), Urquinaona (L1/L4), Ciutadella-Villa Olímpica (L4) i Vallcarca (L3), que concentren un volum important de passatgers per ser estacions d'enllaç o per estar a indrets emblemàtics de la ciutat, com el Park Güell (Vallcarca) o la platja i el Port Olímpic.
(Ciutadella-Villa Olímpica).
L'adaptabilitat pràcticament total a les estacions dels FGC contrasta amb la situació de les de Rodalies (amb gestió de Renfe i Adif), on Rull ha assenyalat que les adaptades ronden el 60%.
"Demanarem a l'Estat que actuï per millorar aquesta situació el més aviat possible perquè un país avançat, modern, sensible i de benestar, és un país que pensa en tots, independentment de les capacitats", ha apuntat.
"Nosaltres ja pensem en un país que té totes la capacitats de prendre les pròpies decisions i, per tant, les prenem", ha dit en referència al futur tren llançadora a l'Aeroport de Barcelona-El Prat.
"La competència de Rodalies és limitada i incompleta, però nosaltres podem decidir l'operador i així ho hem fet.
Les competències que tenim, les exercim a fons", ha subratllat el conseller.
Les obres a l'estació de Sarrià de FGC
Amb una inversió de 5 milions d'euros, les obres de millora d'accessibilitat de l'estació de Sarrià han consistit en la remodelació de la plataforma de vies de l'estació, que originalment comptava amb tres andanes i quatre vies.
Aquesta configuració no permetia encabir ascensors per connectar amb el vestíbul.
Així, s'ha eliminat una de les vies, i s'ha creat una gran andana central aprofitant l'espai alliberat, de 10,5 metres d'amplada, on s'ha instal·lat un nou ascensor per connectar-la amb el vestíbul.
Dos ascensors més s'han instal·lat a l'altre extrem, per connectar l'andana ampliada amb l'altra andana que es comuniquen mitjançant un pas inferior existent.
D'aquesta manera, tots els moviments en aquesta estació queden adaptats a persones amb mobilitat reduïda.
Pel que fa a la connexió del vestíbul amb l'exterior, és accessible a persones amb mobilitat reduïda, amb la comunicació directa a peu pla des del carrer del Cardenal Sentmenat. | [
"aeroport del prat"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "En una visita a l'estació de Sarrià dels FGC on s'estan fent obres d'adaptació a persones amb mobilitat reduïda, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha confirmat que la gestió del tren llançadora a l'Aeroport Barcelona-El Prat s'atorgarà a FGC. La confirmació ve després que el Govern central anunciés el retard del tren llançadora fins el 2018.",
"a2": "Josep Rull ha mostrat el seu malestar davant l’anunci del retard del tren llançadora a l’aeroport del Prat que ha fet el ministre espanyol de Foment. El conseller ha anunciat que una vegada finalitzin els treballs, l’explotació correrà a càrrec de FGC. Rull també ha volgut destacar que el 99% de les estacions ja són accessibles. ",
"a3": "El nou retard en les obres del tren llançadora de l'aeroport del Prat ha molestat el Govern català. L'anunci es va fer aquest divendres en una visita de Soraya Sáenz de Santamaría i el ministre de Foment, Íñigo de la Serna. Josep Rull, però, ha avançat que la gestió de la llançadora la farà Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya."
},
"extractive": {
"a1": "En una atenció als mitjans de comunicació aquest dissabte, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha anunciat que, un cop estiguin enllestides les obres, serà FGC qui gestionarà el servei ferroviari.\nSobre el fet que la notícia del retard del tren llançadora al Prat la donés a conèixer el ministre de Foment, Íñigo de la Serna en una visita a les obres acompanyat de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, Rull ha indicat: \"Si han de venir per anunciar més retards, que no vinguin\".\nJosep Rull ha fet aquestes declaracions en el decurs d'uns visita a l'estació de Sarrià dels FGC, un cop completades les obres d'adaptació a persones amb mobilitat reduïda.\n\"Cada any adaptem dues estacions més, tot i les dificultats\", ha dit el titular de Territori i Sostenibilitat, recordant que actualment s'estan fent treballs a la cèntrica parada de Jaume I, de L4, la groga.",
"a2": "El Govern ha respost a l'anunci fet divendres pel govern espanyol sobre el retard en l'arribada del tren llançadora a l'Aeroport Barcelona-El Prat, que ja se situa més enllà del 2018. \nSobre el fet que la notícia del retard del tren llançadora al Prat la donés a conèixer el ministre de Foment, Íñigo de la Serna en una visita a les obres acompanyat de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, Rull ha indicat: \"Si han de venir per anunciar més retards, que no vinguin\". \nEn una atenció als mitjans de comunicació aquest dissabte, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha anunciat que, un cop estiguin enllestides les obres, serà FGC qui gestionarà el servei ferroviari. \nTotes les parades d'aquest operador ja estan adaptades en un 99%, i només manca l'estació del Putxet, que es preveu que estigui enllestida a la primavera. ",
"a3": "En una atenció als mitjans de comunicació aquest dissabte, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha anunciat que, un cop estiguin enllestides les obres, serà FGC qui gestionarà el servei ferroviari.\nSobre el fet que la notícia del retard del tren llançadora al Prat la donés a conèixer el ministre de Foment, Íñigo de la Serna en una visita a les obres acompanyat de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, Rull ha indicat: \"Si han de venir per anunciar més retards, que no vinguin\".\nPel que fa al metro, que també compta amb gestió del Govern, Rull ha apuntat que ara mateix el 91% de les estacions estan adaptades, i que es treballa a un ritme de dues parades l'any.\nL'adaptabilitat pràcticament total a les estacions dels FGC contrasta amb la situació de les de Rodalies (amb gestió de Renfe i Adif), on Rull ha assenyalat que les adaptades ronden el 60%."
},
"extreme": {
"a1": "Rull confirma que la gestió del tren llançadora a l'Aeroport Barcelona-El Prat serà atorgada a FGC.",
"a2": "Rull anuncia que el nou servei llançadora a l'aeroport del Prat estarà operat per FGC. ",
"a3": "Rull anuncia que tota la nova xarxa que es vagi incorporant del servei de Rodalies s'anirà adjudicant a FGC."
}
} |
1,950 | El Mobile, un altaveu mundial per a totes les reivindicacions | Treballadors del metro i l'autobús, taxistes o CDR aprofiten des de fa anys el congrés de telefonia com a eina de pressió per denunciar vulneracions de drets o condicions laborals | Més de 2.400 expositors, 200 països, 170 delegacions governamentals i una previsió d'acollir més de 107.000 assistents en el congrés de tecnologia mòbil més important del món.
Aquestes són les xifres amb les quals treballa el Mobile World Congress (MWC), que dona el tret de sortida a l'edició d'enguany aquest diumenge amb un sopar a Barcelona.
Treballadors del metro i autobús, taxistes, empleats de l'aeroport del Prat, oficines de canvi de divises o comitès de defensa de la República (CDR) són alguns de la llarga llista de col·lectius que s'han mobilitzat o han amenaçat amb aturades coincidint amb el Mobile.
Ara per ara, únicament hi ha prevista una vaga del personal del metro, que protesten per la crisi de l'amiant i els acomiadaments improcedents.
Per altra banda, els taxistes, un dels col·lectius més bel·ligerants aquests últims mesos, va amenaçar també amb aturades si el Govern no complia els compromisos adquirits.
Les protestes coincidint amb el Mobile tenen des de fa un parell d'anys també una vessant política.
Barcelona se situa sota el focus mundial i diversos sectors ho aprofiten per reivindicar-se
De fet, les raons polítiques -més que no pas les vagues, malgrat les advertències que any rere any arriben des d'institucions i patronals fent crides a la "responsabilitat"- són el que ha posat contra les cordes la continuïtat del Mobile a Barcelona.
Fa poques setmanes, el president del congrés, John Hoffmann, va explicar que havien valorat marxar de la capital catalana arran de la inestabilitat viscuda la tardor de 2017.
El metro: el sector més combatiu en vigílies del Mobile
De res han servit les reunions de mediació d'aquestes darreres setmanes: el metro de Barcelona operarà amb serveis mínims durant el Mobile.
Els treballadors demanen a l'empresa que reconegui tots els treballadors que hagin estat exposats a l'amiant de forma directa o indirecta i reclamen que TMB destini els "recursos necessaris" a retirar tot el material que contingui amiant i que s'analitzin tots els trens de la flota de metro.
Les protestes coincidint amb el Mobile tenen també una vessant política des del referèndum i l'aplicació del 155
L'ús del Mobile com a altaveu de reivindicacions laborals per part dels treballadors del transport suburbà de la capital catalana ve de lluny.
El 2014 va ser la primera vaga -el 2012 ja hi va haver pressions-, però va ser minoritària.
L'apogeu del conflicte va ser l'any 2016, ja amb Ada Colau al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona.
Després de dies de negociacions infructuoses, les jornades de vaga sí que van coincidir plenament amb el Mobile.
En el cas de Renfe, la vaga va ser de 23 hores el divendres del Mobile i el personal reclamava mesures urgents per garantir la seguretat dels revisors en un context en què s'havien produït diverses agressions, així com una ampliació de la plantilla.
La vaga va afectar Rodalies, regionals, AVE i llarga distància.
El taxi: la calma després de la tempesta
"Si la Generalitat no compleix, tornarem als carrers pel Mobile".
Enguany, però, el sector tindrà més feina que en altres anys.
El mateix -o més- nombre de congressistes que en anteriors edicions, però amb menys cotxes circulant.
Per tant, menys competència per als groc-i-negre.
De dilluns a dijous ho podran fer les 24 hores del dia.
El Govern i les institucions en general sempre han criticat aquestes protestes coincidint amb el Mobile i han fet constants crides a la "responsabilitat", esgrimint sovint els beneficis que el congrés aporta a la ciutat en termes de prestigi i econòmics, principalment.
Enguany no ha estat diferent i, en una entrevista a l'ACN, el conseller de Polítiques Digitals i Administració Publica, Jordi Puigneró, ha lamentat que "cada any tothom aprofiti el Mobile World Congress com a objectiu de les seves reivindicacions".
Puigneró veu com una "certa irresponsabilitat" concentrar protestes laborals per la fira.
El conseller confia que el MWC seguirà a Barcelona més enllà del 2023, i està "convençut" que també en cas d'independència, especialment perquè després del "convuls" any passat els organitzadors van continuar optant per la capital catalana.
Amb tot, i amb la convocatòria de vagues al metro, a la neteja de l'aeroport o a les oficines de canvi de divises -que ha estat desconvocada aquest mateix dissabte-, demana "responsabilitat" i "vetllar perquè tot funcioni bé". | [
"mobile world congress 2019"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Treballadors del metro i autobús, taxistes, empleats de l'aeroport o Comitès de Defensa de la República son col·lectius que cada vegada més aprofiten el Mobile World Congress per fer les seves reivindicacions. De fet, el conflicte i les reivindicacions polítiques (més que les vagues) són les responsables que els organitzadors del MWC es plantegin deixar de fer-lo a Barcelona.",
"a2": "Una altre any tornen les protestes durant la setmana del Mobile World Congress aprofitant que Barcelona se situa sota el focus mundial. La plantilla del Metro de Barcelona farà vaga per la crisis de l’amiant i els taxistes també han amenaçat amb fer-ne. El Govern ha criticat aquestes accions perquè perjudiquen la renovació del contracte passat l’any 2023. ",
"a3": "Les pressions per part d'alguns col·lectius com TMB, taxistes, empleats de l'aeroport del Prat, oficines de canvi de divises o Comitès de Defensa de la República (CDR) porten uns anys fent pressió amb amenaces o aturades durant el MWC. En aquest congrés internacional, Barcelona se situa sota el focus mundial i diversos sectors ho aprofiten per reivindicar els seus drets."
},
"extractive": {
"a1": "Treballadors del metro i autobús, taxistes, empleats de l'aeroport del Prat, oficines de canvi de divises o comitès de defensa de la República (CDR) són alguns de la llarga llista de col·lectius que s'han mobilitzat o han amenaçat amb aturades coincidint amb el Mobile.\nLes protestes coincidint amb el Mobile tenen des de fa un parell d'anys també una vessant política. \nDe fet, les raons polítiques -més que no pas les vagues, malgrat les advertències que any rere any arriben des d'institucions i patronals fent crides a la \"responsabilitat\"- són el que ha posat contra les cordes la continuïtat del Mobile a Barcelona. \nEn el cas de Renfe, la vaga va ser de 23 hores el divendres del Mobile i el personal reclamava mesures urgents per garantir la seguretat dels revisors en un context en què s'havien produït diverses agressions, així com una ampliació de la plantilla.",
"a2": "Treballadors del metro i autobús, taxistes, empleats de l'aeroport del Prat, oficines de canvi de divises o comitès de defensa de la República (CDR) són alguns de la llarga llista de col·lectius que s'han mobilitzat o han amenaçat amb aturades coincidint amb el Mobile.\nEl Govern i les institucions en general sempre han criticat aquestes protestes coincidint amb el Mobile i han fet constants crides a la \"responsabilitat\", esgrimint sovint els beneficis que el congrés aporta a la ciutat en termes de prestigi i econòmics, principalment. \nPer altra banda, els taxistes, un dels col·lectius més bel·ligerants aquests últims mesos, va amenaçar també amb aturades si el Govern no complia els compromisos adquirits. \nDe fet, les raons polítiques -més que no pas les vagues, malgrat les advertències que any rere any arriben des d'institucions i patronals fent crides a la \"responsabilitat\"- són el que ha posat contra les cordes la continuïtat del Mobile a Barcelona. ",
"a3": "Treballadors del metro i autobús, taxistes, empleats de l'aeroport del Prat, oficines de canvi de divises o comitès de defensa de la República (CDR) són alguns de la llarga llista de col·lectius que s'han mobilitzat o han amenaçat amb aturades coincidint amb el Mobile.\nDe fet, les raons polítiques -més que no pas les vagues, malgrat les advertències que any rere any arriben des d'institucions i patronals fent crides a la \"responsabilitat\"- són el que ha posat contra les cordes la continuïtat del Mobile a Barcelona.\nEn el cas de Renfe, la vaga va ser de 23 hores el divendres del Mobile i el personal reclamava mesures urgents per garantir la seguretat dels revisors en un context en què s'havien produït diverses agressions, així com una ampliació de la plantilla.\nEl Govern i les institucions en general sempre han criticat aquestes protestes coincidint amb el Mobile i han fet constants crides a la \"responsabilitat\", esgrimint sovint els beneficis que el congrés aporta a la ciutat en termes de prestigi i econòmics, principalment."
},
"extreme": {
"a1": "El Mobile World Congress és una plataforma cada vegada més freqüent per a totes les reivindicacions.",
"a2": "Un any més el Mobile World Congress torna a ser el focus de protestes laborals i polítiques.",
"a3": "Els treballadors de diversos sectors aprofiten el MWC, que té una repercussió internacional, com a mètode de pressió per reivindicar-se."
}
} |
2,260 | La FESMC-UGT de les Terres de Lleida escull la seva nova executiva, que estarà encapçalada per Margarita Pascual | La Federació reclama la prolongació dels ERTO més enllà de desembre i la regulació del teletreball | La Federació de Serveis, Mobilitat i Consum (FESMC) de la UGT de les Terres de Lleida ha celebrat aquest divendres el seu primer congrés ordinari, en què ha escollit la seva nova executiva, que estarà encapçalada per Margarita Pascual.
La principal preocupació que haurà d'afrontar són els efectes en el món laboral de la crisi provocada per la covid-19.
La Federació representa alguns dels sectors que s'han vist més afectats, com són el turisme, l'hostaleria, la restauració i el comerç.
Una de les reclamacions que fa la UGT és la prolongació de la vigència dels ERTO més enllà del desembre per evitar que alguns poguessin acabar convertint-se en ERO i, deixar d'aquesta manera treballadors al carrer.
També reclama regular el teletreball.
Durant el congrés, s'han posat de manifest les greus afectacions en l'àmbit laboral i l'actual situació d'"incertesa" derivada de la covid-19.
El secretari general de la FESMC de la UGT de Catalunya, Carlos González, ha indicat que la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum representa els treballadors d'alguns dels sectors que s'han vist més afectats per la crisi generada per la pandèmia com són els del turisme, restauració, hostaleria, comerç i transport de viatgers, on molts dels treballadors s'han vist afectats per ERTO.
González ha assenyalat que els expedients de regulació temporal de l'ocupació han permès "esmorteir una mica" la situació que viuen aquests treballadors i, per això, ha reclamat la necessitat que se'n prorrogui la vigència més enllà de desembre.
En aquest sentit, s'ha mostrat confiat que el diàleg que estan duent a terme sindicats, patronal i govern de l'Estat "arribi a bon port".
L'objectiu és evitar que en alguns dels ERTO no s'acabin convertint en ERO perquè "hi ha empreses que ja estan tancant".
Sobretot, en el cas d'aquelles empreses que es troben en una situació "delicada" i la prolongació dels ERTO pretén que "puguin aguantar, al menys, fins a setmana Santa -de l'any vinent- i que els llocs de treball no es perdin".
La nova secretària de la FESMC de la UGT de Lleida, Margarita Pascual, ha assegurat que el sindicat també seguirà treballant pel cobrament d'aquests ERTO perquè "hi ha gent des del març no ha cobrat i, aquells que ho han fet, ho han fet malament".
Un altre dels reptes que es fixa la nova executiva és una "correcta" regulació del teletreball.
Pascual ha explicat que "hi ha empreses on tothom està treballant a casa" i, en alguns casos, "s'han vist obligats a comprar-se orinador a posar-se Wi-Fi", mentre les empreses "s'estalvien consums com els derivats de la calefacció o aires condicionats".
A més remarca que el fet que els treballadors ho facin des de casa, dificulta l'acció sindical per tal de poder vetllar pel compliment de les seves condicions laborals, així com la seva participació d'aquests treballadors en eleccions sindicals.
"Cal buscar algun sistema telemàtica perquè puguin exercir els eu vot", ha defensat.
D'altra banda, la UGT també adverteix que les fusions en el sector financer deixaran persones a l'atur, a més de "debilitar els comitès".
Aquesta és un dels altres sectors que preocupa a la Federació.
Pascual ha defensat la necessitat d'aplicar canvis a la FESMC per tal d'actuar i poder donar una resposta "ràpida, concisa i segura", davant tots aquests i altres reptes en defensa dels drets dels treballadors.
Nova executiva de la FESMC de la UGT de les Terres de Lleida
El congrés de la Federació de Serveis, Mobilitat i Comerç de la UGT de les Terres de Lleida ha escollit aquest divendres Margarita Pascual com a secretària general de la Federació per als pròxims quatre anys.
Pascual –membre de l'anterior executiva- pren el relleu en el càrrec a Joan Castro, que va morir al febrer.
La nova executiva, que ha estat escollida per unanimitat, està integrada també per Carme Valls (secretària d'organització i administració), Isabel Rodríguez (Acció Sindical), Vicente Camacho (Formació) i Albert Macià (Prevenció).
La FESMC representa sectors com són el comerç; comunicacions, mitjans de comunicació i cultural; financer, assegurances i oficines; hostaleria i turisme; neteja i seguretat, i transports. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La FESMC de Lleida escull com a nova directora a Margarita Pascual i es prepara per afrontar els efectes que la crisi de la covid-19 ha provocat al món laboral. Una de les majors reivindicacions de la Federació és mantenir els ERTO més enllà de de desembre i la regulació del teletreball.",
"a2": "Margarita Pascual serà la nova secretària de FESMC-UGT de les Terres de Lleida. La federació engloba els sectors més afectats per la pandèmia. La seva principal demanda és la pròrroga dels ERTO dels treballadors de turisme, hostaleria, restauració i comerç després de desembre perquè no acabin convertint-se en acomiadaments. També demana la regulació del teletreball.",
"a3": "La FESMC-UGT de les Terres de Lleida ha escollit aquest divendres la seva nova executiva, Margarita Pascual, que haurà de fer front als efectes de la crisi derivats de la pandèmia. Els sectors més afectats són el turisme, l'hostaleria, la restauració i el comerç, i des de la UGT reclamen una prolongació dels ERTO i una regulació del teletreball."
},
"extractive": {
"a1": "La Federació de Serveis, Mobilitat i Consum (FESMC) de la UGT de les Terres de Lleida ha celebrat aquest divendres el seu primer congrés ordinari, en què ha escollit la seva nova executiva, que estarà encapçalada per Margarita Pascual. \nEl secretari general de la FESMC de la UGT de Catalunya, Carlos González, ha indicat que la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum representa els treballadors d'alguns dels sectors que s'han vist més afectats per la crisi generada per la pandèmia com són els del turisme, restauració, hostaleria, comerç i transport de viatgers, on molts dels treballadors s'han vist afectats per ERTO.\nLa principal preocupació que haurà d'afrontar són els efectes en el món laboral de la crisi provocada per la covid-19.\nUna de les reclamacions que fa la UGT és la prolongació de la vigència dels ERTO més enllà del desembre per evitar que alguns poguessin acabar convertint-se en ERO i, deixar d'aquesta manera treballadors al carrer. ",
"a2": "La Federació de Serveis, Mobilitat i Consum (FESMC) de la UGT de les Terres de Lleida ha celebrat aquest divendres el seu primer congrés ordinari, en què ha escollit la seva nova executiva, que estarà encapçalada per Margarita Pascual. \nEl secretari general de la FESMC de la UGT de Catalunya, Carlos González, ha indicat que la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum representa els treballadors d'alguns dels sectors que s'han vist més afectats per la crisi generada per la pandèmia com són els del turisme, restauració, hostaleria, comerç i transport de viatgers, on molts dels treballadors s'han vist afectats per ERTO. \nUna de les reclamacions que fa la UGT és la prolongació de la vigència dels ERTO més enllà del desembre per evitar que alguns poguessin acabar convertint-se en ERO i, deixar d'aquesta manera treballadors al carrer. \nUn altre dels reptes que es fixa la nova executiva és una \"correcta\" regulació del teletreball. ",
"a3": "La Federació de Serveis, Mobilitat i Consum (FESMC) de la UGT de les Terres de Lleida ha celebrat aquest divendres el seu primer congrés ordinari, en què ha escollit la seva nova executiva, que estarà encapçalada per Margarita Pascual.\nEl secretari general de la FESMC de la UGT de Catalunya, Carlos González, ha indicat que la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum representa els treballadors d'alguns dels sectors que s'han vist més afectats per la crisi generada per la pandèmia com són els del turisme, restauració, hostaleria, comerç i transport de viatgers, on molts dels treballadors s'han vist afectats per ERTO.\nNova executiva de la FESMC de la UGT de les Terres de Lleida.\nEl congrés de la Federació de Serveis, Mobilitat i Comerç de la UGT de les Terres de Lleida ha escollit aquest divendres Margarita Pascual com a secretària general de la Federació per als pròxims quatre anys."
},
"extreme": {
"a1": "La FESMC de la UGT de Lleida tria nou executiu i es disposa a afrontar els efectes de la pandèmia.",
"a2": "La nova secretària de FESMC-UGT de les Terres de Lleida estrena el càrrec en plena crisi laboral per la covid-19. ",
"a3": "La FESMC-UGT de Lleida reclama la prolongació dels ERTO més enllà de desembre i la regulació del teletreball."
}
} |
1,505 | Mesures extraordinàries del Govern per garantir la mobilitat per la Diada | Es regularà el trànsit a la C-16 a Berga i l'AP-7 a Salt i s'informarà de possibles retencions a l'A-7 a Tarragona | El Govern, des de diversos departaments, ha desplegat un dispositiu especial amb motiu de les mobilitzacions de la Diada de l'Onze de Setembre a Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga i Salt.
Així, els Mossos d'Esquadra i els Bombers de la Generalitat reforçaran els efectius a totes les concentracions i actes cívics d'aquest cap de setmana i també per tal de facilitar la mobilitat, el Servei Català de Trànsit, Ferrocarrils i Rodalies han previst mesures especials per facilitar la mobilitat.
Algunes de les mesures permetran reforçar el transport públic a Ferrocarrils i Rodalies i regular el trànsit a la C-16 a Berga i l'AP-7 a Salt i també informar de possibles retencions a l'A-7 a Tarragona.
Concretament a la C-16 a Berga s'instal·laran cartells amb informació d'accés als pàrquings, així com mesures d'ordenació a diverses entrades i sortides de la via.
D'altra banda, a l'A-7 a Tarragona s'instal·laran dos panells mòbils de missatge variable per informar de les possibles retencions i afectacions viàries i, finalment, a l'AP-7 a Salt, en funció de la mobilitat que es registri a la sortida 7 de l'autopista es portaran a terme regulacions del trànsit.
A aquestes concentracions per la Diada, diumenge s'hi afegeix la mobilitat de retorn d'usuaris que finalitzen les seves vacances d'estiu i que, com cada any durant aquest festiu, es desplacen des de la Costa Brava i la Costa Daurada cap a l'àrea metropolitana de Barcelona.
De fet, es preveu una elevada mobilitat de retorn del cap de setmana cap a la capital catalana, que pot provocar trams de retencions sobretot la tarda de diumenge.
Les vies que poden ser més conflictives durant aquest cap de setmana de la Diada són durant aquest divendres a la tarda i dissabte al matí l'AP-7 nord entre Mollet del Vallès, la Roca del Vallès i Granollers; AP-7 sud entre el Papiol , Martorell, Altafulla i Tarragona, i també N-340 entre el Vendrell i Altafulla.
De cara a l'operació retorn, diumenge a la tarda, les vies que poden presentar més problemes són l'AP-7 nord, entre Sant Celoni i la Roca del Vallès; AP-7 sud entre Gelida i Martorell; N-340 entre Altafulla i el Vendrell; C-32 sud entre Sant Pere de Ribes i Sitges, i també C-31 entre Calonge i Santa Cristina.
Per minimitzar aquestes afectacions viàries de la tornada, es disposaran diverses mesures de regulació del trànsit a la C-31 a Castell-Platja d'Aro, a la C-65 a Cassà de la Selva i també s'habilitaran carrils addicionals en sentit contrari a la C-32 sud entre Castelldefels i l'Hospitalet de Llobregat, a la C-32 nord entre Arenys de Mar i Montgat, i a l'AP-7 entre Sant Celoni i el peatge de la Roca del Vallès i entre Vilafranca del Penedès i el peatge de Martorell.
En aquest sentit, des del Servei Català de Trànsit es demana sobretot als usuaris que tinguin previst desplaçar-se tant per als municipis on es faran actes de la Diada com de retorn a la capital catalana que programin i efectuïn el viatge amb antelació per evitar afectacions a les carreteres.
Reforç del transport públic
Ferrocarrils de la Generalitat reforçarà diumenge el seu servei a les línies metropolitanes.
Així, la línia Barcelona-Vallès oferirà un servei especial amb el màxim d'oferta possible a totes les línies.
A la línia Llobregat-Anoia se circularà en horari de dia feiner i es doblarà la capacitat de la major part dels trens, passant dels tres als sis cotxes.
També Rodalies de Catalunya reforçarà els seus serveis de rodalia aquest diumenge amb la circulació de trens en doble composició per facilitar la mobilitat dels viatgers que es desplacin en tren durant la Diada.
A més, el servei de rodalia de Barcelona es reforçarà entre les 14 i les 16h i entre les 18 i les 22h, ja que oferirà les freqüències d'un dia laborable.
Durant la resta de la jornada, es mantindrà el servei habitual d'un dia festiu.
Per la seva banda, els serveis regionals que connecten amb Girona, Lleida i Tarragona seguiran l'horari de dia festiu i oferiran un major nombre de places disponibles amb la circulació de trens de doble composició. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "En la Diada de l'Onze de Setembre s'esperen moltes mobilitzacions, i el Govern ha posat en marxa un dispositiu especial que involucra diversos departaments. Es reforçaran els efectius de Mossos i Bombers a tots els actes i concentracions d'aquest cap de setmana. El Servei de Trànsit i Ferrocarrils de la Generalitat també han previst mesures extraordinàries per facilitar la mobilitat.",
"a2": "El Govern ha engegat un dispositiu especial per facilitar la mobilitat durant les manifestacions anunciades de la Diada. Les mesures previstes, entre d’altres, són la regulació del trànsit a la C-16 i a l’AP-7, i el reforçament de FGC i Rodalies. Les mobilitzacions coincideixen amb el retorn de les vacances d’estiu que col·lapsarà encara més les vies d’entrada a Barcelona. ",
"a3": "El Govern de la Generalitat, des de diversos departaments, desplega un dispositiu especial amb motiu dels actes de la Diada Nacional per garantir la seguretat dels ciutadans durant el cap de setmana. Per tal de facilitar la mobilitat, el Servei Català de Trànsit (SCT), Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Rodalies han previst mesures especials."
},
"extractive": {
"a1": "El Govern, des de diversos departaments, ha desplegat un dispositiu especial amb motiu de les mobilitzacions de la Diada de l'Onze de Setembre a Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga i Salt. \nAixí, els Mossos d'Esquadra i els Bombers de la Generalitat reforçaran els efectius a totes les concentracions i actes cívics d'aquest cap de setmana i també per tal de facilitar la mobilitat, el Servei Català de Trànsit, Ferrocarrils i Rodalies han previst mesures especials per facilitar la mobilitat.\nEn aquest sentit, des del Servei Català de Trànsit es demana sobretot als usuaris que tinguin previst desplaçar-se tant per als municipis on es faran actes de la Diada com de retorn a la capital catalana que programin i efectuïn el viatge amb antelació per evitar afectacions a les carreteres.\nFerrocarrils de la Generalitat reforçarà diumenge el seu servei a les línies metropolitanes. ",
"a2": "El Govern, des de diversos departaments, ha desplegat un dispositiu especial amb motiu de les mobilitzacions de la Diada de l'Onze de Setembre a Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga i Salt. \nAixí, els Mossos d'Esquadra i els Bombers de la Generalitat reforçaran els efectius a totes les concentracions i actes cívics d'aquest cap de setmana i també per tal de facilitar la mobilitat, el Servei Català de Trànsit, Ferrocarrils i Rodalies han previst mesures especials per facilitar la mobilitat. \nAlgunes de les mesures permetran reforçar el transport públic a Ferrocarrils i Rodalies i regular el trànsit a la C-16 a Berga i l'AP-7 a Salt i també informar de possibles retencions a l'A-7 a Tarragona. \nA aquestes concentracions per la Diada, diumenge s'hi afegeix la mobilitat de retorn d'usuaris que finalitzen les seves vacances d'estiu i que, com cada any durant aquest festiu, es desplacen des de la Costa Brava i la Costa Daurada cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. ",
"a3": "El Govern, des de diversos departaments, ha desplegat un dispositiu especial amb motiu de les mobilitzacions de la Diada de l'Onze de Setembre a Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga i Salt. \nAixí, els Mossos d'Esquadra i els Bombers de la Generalitat reforçaran els efectius a totes les concentracions i actes cívics d'aquest cap de setmana i també per tal de facilitar la mobilitat, el Servei Català de Trànsit, Ferrocarrils i Rodalies han previst mesures especials per facilitar la mobilitat. \nPer minimitzar aquestes afectacions viàries de la tornada, es disposaran diverses mesures de regulació del trànsit a la C-31 a Castell-Platja d'Aro, a la C-65 a Cassà de la Selva i també s'habilitaran carrils addicionals en sentit contrari a la C-32 sud entre Castelldefels i l'Hospitalet de Llobregat, a la C-32 nord entre Arenys de Mar i Montgat, i a l'AP-7 entre Sant Celoni i el peatge de la Roca del Vallès i entre Vilafranca del Penedès i el peatge de Martorell.\nTambé Rodalies de Catalunya reforçarà els seus serveis de rodalia aquest diumenge amb la circulació de trens en doble composició per facilitar la mobilitat dels viatgers que es desplacin en tren durant la Diada."
},
"extreme": {
"a1": "Es posa en marxa un dispositiu per facilitar les mobilitzacions de la Diada a diverses poblacions.",
"a2": "El Govern prepara un dispositiu excepcional per a la Diada arran de les concentracions previstes arreu del país. ",
"a3": "El Govern desplega un dispositiu especial amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya per facilitar la mobilitat."
}
} |
2,962 | L'Ajuntament de Vic destinarà 160.000 euros d'una partida extraordinària a inversions turístiques durant el 2017 | L'aposta s'emmarca en un pla a tres anys vista que contempla diferents projectes i on la Generalitat esta previst que aporti 400.000 euros | En el marc d'un projecte a tres anys vista, l'Ajuntament de Vic tirarà endavant diferents iniciatives que han de donar un nou impuls al turisme, un dels sectors estratègics de la ciutat.
Per aquest motiu, els pressupostos municipals del 2017 contemplen per primera vegada una partida extraordinària de 160.000 euros, que està previst que es complementi amb la mateixa aportació per part de la Generalitat, per a l'impuls d'iniciatives per fomentar el sector turístic.
En els propers tres anys, les subvencions de la Generalitat podrien arribar fins als 400.000 euros, una xifra que es veuria doblada amb les aportacions des del consistori, cosa que sumaria uns 800.000 euros en total.
La regidora de Turisme, Carme Bover, aquest dimarts ha avançat que les noves inversions es destinaran, entre d'altres, a dur a terme una experiència turística que pivotarà al voltant de la figura del pintor Josep Maria Sert i que incorporarà visites al campanar de la Pietat, a la senyalització turística, a habilitar nous aparcaments per a autobusos i a construir lavabos públics.
Partint d'un pressupost ordinari de 70.000 euros, enguany l'Ajuntament de Vic ha decidit apostar amb força pel turisme i ha afegit una partida de 160.000 euros extraordinaris pel nou pla d'inversions que ha de millorar un dels sectors més potents de la ciutat.
La regidora de Turisme, Carme Bover, ha explicat que si bé la mirada és a tres anys vista, amb un seguit d'actuacions que podrien arribar als 800.000 euros, també és cert que el fet que el pla acabi tirant endavant en més o menys mesura va lligat a l'arribada de capital per part de la Generalitat.
El màxim que podran aportar les subvencions de la Generalitat se situen als 400.000 euros, els quals es repartirien un 20% pel 2017, un altre 20% pel 2018 i un 60% pel 2019.
Amb tot, la regidora de Turisme s'ha mostrat confiada que Vic es podrà acollir a aquests ajuts, el finançament dels quals prové del 30% de la taxa turística.
Carme Bover ha destacat que Vic no s'havia acollit mai abans a aquest tipus de convocatòries.
Un dels gruixos centrals de les inversions es destinarà al projecte al voltant de la figura de Josep Maria Sert.
El 2015 ja es va presentar una iniciativa per convertir la figura del pintor i muralista en un dels atractius culturals i turístics de la capital d'Osona.
Tot i això, Carme Bover ha explicat que aquell projecte tal i com estava previst ha quedat descartat, i ara s'està redissenyant.
Entre les propostes que contempla, hi ha les millores de la il·luminació de la Catedral on hi ha els grans murals de Sert i la creació d'una experiència turística a la Capella Fonda de la Pietat on hi tingui protagonisme no només el pintor, sinó també altres figures de la història de la ciutat.
Bover ha explicat que també es preveu obrir el campanar de la Pietat per dur-hi a terme visites.
Paral·lelament, les noves inversions pels propers tres anys també tindran en compte altres aspectes de la ciutat.
Per exemple, es millorarà les senyalitzacions de les rutes turístiques, i les estacions d'autobús o tren.
A més, també es vol habilitar un nou aparcament per a autobusos que vinguin a visitar Vic, la construcció de lavabos públics exteriors i l'ampliació de les zones wifi de la ciutat.
A banda, Bover també vol millorar els actius turístics de la ciutat, com el mercat del dissabte, però també el del dimarts i el del diumenge.
Totes aquestes actuacions, es volen consensuar amb el sector privat, amb qui ja s'està treballant en una comissió turística que engloba diferents agents.
"L'objectiu és fer un projecte de tots, tant del sector públic com del sector privat", ha assenyalat Bover.
D'aquesta comissió ja n'ha sortit algun projecte durant el 2016, com un fulletó per promocionar Vic de portes en fora "com una ciutat de ciutat tranquil·la, però amb una gran força cultura, patrimonial i comercial".
A més, també s'acaba de tancar un acord amb l'empresa Sagalés per poder col·locar un panell per promocionar la ciutat en una de les línies regulars de la companyia que encara està per decidir.
Ampliació de la zona d'autocaravanes
L'àrea d'autocaravanes es va inaugurar a Vic el febrer del 2011.
Darrerament s'hi ha dut a terme una actuació per ampliar-la i s'ha passat de les deu places a la vintena de llocs disponibles.
A més, s'ha millorat els accessos i de cara a la primavera es preveu plantar herba a tota la zona.
D'altra banda, s'ha optat per reduir el preu del cost de l'electricitat, que fins ara era de sis euros per tres hores, i s'ha instal·lat un parquímetre, que permetrà aparcar-hi tot el dia per un preu de cinc euros.
Està previst que el parquímetre entri en funcionament aquest cap de setmana, pel Mercat Medieval. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Vic comença un pla a tres anys vista per impulsar el turisme, un dels sectors més estratègics de la ciutat. El pla comença amb una partida pressupostària de 160.000 euros per començar una experiència turística al voltant del pintor Josep Maria Sert. En els anys vinents s'espera incorporar visites al campanar i millorar la senyalització turística.",
"a2": "El pressupost municipal de Vic 2017 inclou una partida extraordinària de 160.000 euros per impulsar el turisme, que la Generalitat complementarà amb el mateix import. S’han de sumar, també, els 70.000 euros que ja s’hi destinen. Noves places d’aparcament, edificació de banys públics i noves rutes turístiques amb el pintor Josep Maria Sert com a protagonista, seran les principals actuacions. ",
"a3": "L'Ajuntament de Vic tirarà endavant diferents iniciatives per donar un nou impuls al turisme, amb una partida pressupostaria extraordinària de 160.000 euros que es destinarà, entre d'altres, a dur a terme una experiència turística al voltant del pintor Josep Maria Sert i que incorporarà visites al campanar de la Pietat, a la senyalització turística i a habilitar nous aparcaments."
},
"extractive": {
"a1": "En el marc d'un projecte a tres anys vista, l'Ajuntament de Vic tirarà endavant diferents iniciatives que han de donar un nou impuls al turisme, un dels sectors estratègics de la ciutat. \nEn els propers tres anys, les subvencions de la Generalitat podrien arribar fins als 400.000 euros, una xifra que es veuria doblada amb les aportacions des del consistori, cosa que sumaria uns 800.000 euros en total. \nLa regidora de Turisme, Carme Bover, aquest dimarts ha avançat que les noves inversions es destinaran, entre d'altres, a dur a terme una experiència turística que pivotarà al voltant de la figura del pintor Josep Maria Sert i que incorporarà visites al campanar de la Pietat, a la senyalització turística, a habilitar nous aparcaments per a autobusos i a construir lavabos públics. \nPer exemple, es millorarà les senyalitzacions de les rutes turístiques, i les estacions d'autobús o tren. ",
"a2": "En el marc d'un projecte a tres anys vista, l'Ajuntament de Vic tirarà endavant diferents iniciatives que han de donar un nou impuls al turisme, un dels sectors estratègics de la ciutat. \nPer aquest motiu, els pressupostos municipals del 2017 contemplen per primera vegada una partida extraordinària de 160.000 euros, que està previst que es complementi amb la mateixa aportació per part de la Generalitat, per a l'impuls d'iniciatives per fomentar el sector turístic. \nPartint d'un pressupost ordinari de 70.000 euros, enguany l'Ajuntament de Vic ha decidit apostar amb força pel turisme i ha afegit una partida de 160.000 euros extraordinaris pel nou pla d'inversions que ha de millorar un dels sectors més potents de la ciutat. \nLa regidora de Turisme, Carme Bover, aquest dimarts ha avançat que les noves inversions es destinaran, entre d'altres, a dur a terme una experiència turística que pivotarà al voltant de la figura del pintor Josep Maria Sert i que incorporarà visites al campanar de la Pietat, a la senyalització turística, a habilitar nous aparcaments per a autobusos i a construir lavabos públics. ",
"a3": "En el marc d'un projecte a tres anys vista, l'Ajuntament de Vic tirarà endavant diferents iniciatives que han de donar un nou impuls al turisme, un dels sectors estratègics de la ciutat. \nLa regidora de Turisme, Carme Bover, aquest dimarts ha avançat que les noves inversions es destinaran, entre d'altres, a dur a terme una experiència turística que pivotarà al voltant de la figura del pintor Josep Maria Sert i que incorporarà visites al campanar de la Pietat, a la senyalització turística, a habilitar nous aparcaments per a autobusos i a construir lavabos públics.\nPartint d'un pressupost ordinari de 70.000 euros, enguany l'Ajuntament de Vic ha decidit apostar amb força pel turisme i ha afegit una partida de 160.000 euros extraordinaris pel nou pla d'inversions que ha de millorar un dels sectors més potents de la ciutat.\nLa regidora de Turisme, Carme Bover, ha explicat que si bé la mirada és a tres anys vista, amb un seguit d'actuacions que podrien arribar als 800.000 euros, també és cert que el fet que el pla acabi tirant endavant en més o menys mesura va lligat a l'arribada de capital per part de la Generalitat."
},
"extreme": {
"a1": "Vic enceta un pla a tres anys vista per donar un nou impuls al turisme, sector clau de la ciutat.",
"a2": "L’Ajuntament de Vic i la Generalitat sumen esforços per impulsar el sector turístic amb els nous pressupostos de la ciutat. ",
"a3": "Vic invertirà 160.000€ el 2017 per fomentar el turisme amb subvencions de la Generalitat que podrien arribar fins els 400.000€."
}
} |
472 | Lluís Puig veu com a ‘dictadura’ que s’arribi a vetar la seva restitució com a conseller de Cultura | Critica que 'Espanya vagi donant lliçons' a Bèlgica i a Alemanya sobre les euroordres i la Justícia | El conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, adverteix a l’estat espanyol que, si censura la seva restitució i la dels altres consellers del govern de Carles Puigdemont, actuarà com una ‘dictadura’.
En una entrevista a l’ACN, Puig recorda que els programes electorals de JxCat i ERC ja parlaven de la restitució i confia que a Barcelona es farà ‘tant com es pugui’ perquè sigui així.
Amb tot, admet que poden sorgir-hi entrebancs.
‘Si Torra signa un decret de nomenament i el DOGC no el publica per censura o veto, només té un adjectiu: “dictadura”‘, sentencia Puig, que es veu capaç d’assumir la conselleria de Cultura a Brussel·les estant, perquè la coneix ‘de pam a pam’.
Remarca que, si el ministre espanyol Méndez de Vigo ha pogut gestionar-la sis-cents quilòmetres lluny i sense venir cap dia en sis mesos, ell és ‘més capaç’ de fer-ho des de Brussel·les, perquè ha estat molt present en molts llocs de Catalunya en aquest temps mitjançant les xarxes i l’Skype.
Amb tot, Lluís Puig avança que per no entorpir l’administració catalana, dimitiria a l’instant si veiés que no pogués portar la conselleria com pertoca.
‘El primer que faré si sóc conseller és donar garanties que, si no puc desenvolupar la meva feina correctament, dimitiré tan bon punt ho vegi’, insisteix.
És a dir si no pot dirigir bé les polítiques culturals i la mateixa conselleria a Brussel·les estant.
‘A mi, la gestió, no m’espanta gens’, destaca, recordant que ha estat més de disset anys dins del departament i que en coneix tots els detalls.
En tot cas, si finalment el president Quim Torra nomena algú altre, Puig li proposarà que vagi a Brussel·les a fer una sessió de traspàs cara a cara de tot allò que pensa perquè el nou conseller de Cultura ho entomi, faci i decideixi.
Segons Puig, no serà ell qui posi taps a una nova persona.
Més enllà de si és restituït com a conseller o no, Puig està convençut que tornarà a entrar a la delegació del govern a Brussel·les, ja sigui ‘com a ciutadà europeu i lliure’ o com a membre de l’executiu.
Victòria pel rebuig de l’euroordre
El conseller valora el rebuig de l’euroordre de la justícia belga com una victòria, però reconeix que n’haurien volgut debatre el contingut.
‘Així ja hauríem tancat, si haguéssim guanyat, tant la rebel·lió com la malversació de fons’, diu.
La decisió del tribunal de dimecres, confessa, se la imaginaven, perquè els advocats de la defensa ja havien detectat els errors de forma al començament, cosa que van traslladar al jutge instructor el primer dia.
Ara, això no va impedir la ‘sorpresa’ de veure que el mateix fiscal belga reconeixia ‘totes les irregularitats’.
‘Va ser una gran alegria per part nostra’, assegura.
A més, creu que criticar la justícia belga és una mala manera de fer amistats i de cercar complicitats, com ja va passar, recorda, amb l’alemanya quan va rebutjar la rebel·lió de Carles Puigdemont.
‘L’euroordre és una eina per a establir complicitats entre les justícies, no és normal que l’espanyola vagi donant lliçons a tothom’, lamenta.
Possible nova euroordre
Sobre la petició de la fiscalia espanyola perquè s’emeti una tercera euroordre contra ell, Meritxell Serret i Toni Comín, diu que ‘Espanya acabaria en una posició de credibilitat ben dubtosa’ si dicten una nova petició d’extradició.
‘A nosaltres, ens tranquil·litza que cada cop sigui més evident que la justícia europea té entre mans un expedient de discussió política, no de delictes’, explica.
‘A una justícia que considero justa, equànime i que no em té prejutjat, tinc moltes ganes de demostrar que no he malversat cap euro’, afegeix a propòsit d’una altra petició d’extradició a Bèlgica.
Segons ell, qualsevol nova petició serà examinada amb desconfiança i, si arriba ben feta, l’agafaran ‘amb ganes d’entrar en el fons’, cosa que donarà, a ell, a Serret i a Comín ‘la llibertat total i final’.
Sobre l’opció que el ministre Catalá plantegi a la UE una reforma del sistema d’euroordres, Puig recorda que ja va fer-ho el desembre i que la resposta que va obtenir de l’eurocomissària de Justícia va ser ‘que no es tracta d’anar modificant les coses quan a un li va bé’.
‘No perquè Espanya tingui ara un problema s’ha de modificar’, assegura.
Creus de Sant Jordi
El conseller de Cultura explica que les trenta-sis creus de Sant Jordi proposades pel govern a l’exili es van exposar per donar legitimitat als premis.
‘No podíem tolerar que el 155 deixés sense el guardó més honorífic i reconegut per tots els catalans’, apunta.
Puig espera que l’executiu de Torra les assumeixi i deixa la porta oberta a ampliar-les.
Això sí, demana que en aquest cas es mantingui la paritat entre les Creus a les persones físiques, atès que per primer cop a la història, de les divuit persones, hi ha nou homes i nou dones. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Lluís Puig, conseller de Cultura a l'exili, creu que l'Estat espanyol actuaria com una dictadura si censurés la seva restitució i la dels altres consellers a l'exili al govern de Puigdemont. D'altra banda, tot i que veu possible seguir sent el conseller de Cultura des de Brussel·les, afirma que dimitiria si creies que l'administració catalana es veiés entorpida.",
"a2": "Lluís Puig, conseller de cultura a l’exili, ha afirmat en una entrevista que confia a poder recuperar el seu càrrec, però dimitiria pel bé del país si fos necessari. També ha declarat que si Espanya veta la seva restitució estarà actuant com un Estat dictatorial. Puig també diu que és totalment competent per dirigir la conselleria des de Brussel·les. ",
"a3": "Lluís Puig, el conseller de Cultura cessat pel 155, adverteix que si l'Estat espanyol impedeix la seva restitució al càrrec, estarà actuant com una \"dictadura\". Puig es veu capaç d'assumir la Conselleria de Cultura des de Brussel·les i afegeix que dimitiria de seguida si s'adonés que no pot tirar endavant la feina."
},
"extractive": {
"a1": "El conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, adverteix a l’estat espanyol que, si censura la seva restitució i la dels altres consellers del govern de Carles Puigdemont, actuarà com una ‘dictadura’. \n‘Si Torra signa un decret de nomenament i el DOGC no el publica per censura o veto, només té un adjectiu: “dictadura”‘, sentencia Puig, que es veu capaç d’assumir la conselleria de Cultura a Brussel·les estant, perquè la coneix ‘de pam a pam’. \nAmb tot, Lluís Puig avança que per no entorpir l’administració catalana, dimitiria a l’instant si veiés que no pogués portar la conselleria com pertoca.\nMés enllà de si és restituït com a conseller o no, Puig està convençut que tornarà a entrar a la delegació del govern a Brussel·les, ja sigui ‘com a ciutadà europeu i lliure’ o com a membre de l’executiu",
"a2": "El conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, adverteix a l’estat espanyol que, si censura la seva restitució i la dels altres consellers del govern de Carles Puigdemont, actuarà com una ‘dictadura’. \nEn una entrevista a l’ACN, Puig recorda que els programes electorals de JxCat i ERC ja parlaven de la restitució i confia que a Barcelona es farà ‘tant com es pugui’ perquè sigui així. \n‘Si Torra signa un decret de nomenament i el DOGC no el publica per censura o veto, només té un adjectiu: “dictadura”‘, sentencia Puig, que es veu capaç d’assumir la conselleria de Cultura a Brussel·les estant, perquè la coneix ‘de pam a pam’. \nAmb tot, Lluís Puig avança que per no entorpir l’administració catalana, dimitiria a l’instant si veiés que no pogués portar la conselleria com pertoca. ",
"a3": "‘El conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, adverteix a l’estat espanyol que, si censura la seva restitució i la dels altres consellers del govern de Carles Puigdemont, actuarà com una ‘dictadura’. \nSi Torra signa un decret de nomenament i el DOGC no el publica per censura o veto, només té un adjectiu: “dictadura”‘, sentencia Puig, que es veu capaç d’assumir la conselleria de Cultura a Brussel·les estant, perquè la coneix ‘de pam a pam’.\nEl conseller valora el rebuig de l’euroordre de la justícia belga com una victòria, però reconeix que n’haurien volgut debatre el contingut.\nA més, creu que criticar la justícia belga és una mala manera de fer amistats i de cercar complicitats, com ja va passar, recorda, amb l’alemanya quan va rebutjar la rebel·lió de Carles Puigdemont."
},
"extreme": {
"a1": "El conseller de Cultura a l'exili, Lluís Puig creu que censurar la seva restitució al govern seria com una dictadura.",
"a2": "Puig es mostra esperançat a recuperar el seu càrrec si Espanya no actua com un Estat dictatorial. ",
"a3": "Lluís Puig, el conseller de Cultura cessat pel govern espanyol, avisa que \"censurar\" la restitució és actuar com una \"dictadura\"."
}
} |
2,863 | 'Ardara', el viatge de tres joves catalans a Irlanda, arriba als cinemes | 'Los miserables', Premi del Jurat a Cannes, i la seqüel·la de 'Frozen' en català, s'estrenen a la cartellera | La primera ficció de Raimon Fransoy i Xavier Puig, 'Andara', arriba aquest divendres als cinemes.
Amb formes de documental, la cinta ressegueix el viatge que emprenen la Maria, la Bruna i el Macià, en l'eclosió de la seva joventut, per Ardara, un poble de la costa de l'Úlster.
La cartellera també estrena 'Los miserables', 'òpera prima' del director francès d'origen senegalès Ladj Ly, en què aborda la violència policial als barris exteriors de les grans ciutats franceses.
La pel·lícula es va endur el Premi Especial del Jurat a Cannes.
També s'estrena la seqüel·la de 'Frozen' en català i la cinta d'animació '¿Dónde está mi cuerpo?', distingida amb el guardó a la millor banda sonora al Festival de Cinema de Sitges.
'Ardara'
Ficció amb formes de documental, la cinta reconstrueix el viatge de tres joves a un poble irlandès del qual mai van tornar.
Un noi de Menorca segueix els seus passes per un poble coster de l'Úlster que els seus pares van fer anys enrere.
Allà coneix dues actrius de Barcelona que també estan de viatge i tots tres desapareixen.
A través dels ulls de les persones que els van conèixer, el film segueix el rastre que van deixar en forma de gravacions de vídeo.
Una història que reflexiona sobre l'acte mateix d'explicar les coses, de representar-les i de posar-hi un nom.
'Ardara' és, a més, la primera pel·lícula de Bruna Cusí, rodada abans que saltés a la primera línia amb papers a pel·lícules com 'Incerta glòria' o 'Estiu 1993', amb què va guanyar el Goya a Millor Actriu Revelació.
'Los miserables'
Basat en el curtmetratge homònim i estrena en el llargmetratge del director francès d'origen malià Ladj Ly, la película retrata la vida en un barri deprimit als afores de París.
Stéphane (Damien Bonnard), un policia recent arribat a Cherburg, s'uneix a la brigada contra el crim de Montfermeil.
A l'equip, s'hi troba els agents Chris i Gwada (Alexis Manenti i Djibril Zonga), coneguts per utilitzar mètodes d'investigació de dubtosa legalitat.
Stéphane haurà de negociar amb els gàngsters del barri i aprendre's a moure en un món criminal.
Durant una detenció, i aprofitant un error dels afents, un dron grava tots els seus moviments.
'Frozen 2'
Seqüel·la de l'exitosa cinta d'animació protagonitzada per les germanes Elsa i Anna, 'Frozen 2' arriba als cinemes doblada al català.
La pel·lícula aprofundeix en l'origen la família de les protagonistes i desenvolupa la relació amb els seus pares, desvetllant alguns dels antics secrets familiars que alteraran la vida del regne d'Arandelle.
Per lluitar contra l'amenaça, Elsa, Anna, Kristoff, Olaf i Sven han d'introduir-se al bosc encantat per descobrir els secrets que els seus pares els van amagar per resoldre els errors del passa que van enfrontar Arandelle i el poble dels boscos.
'Adiós'
Thriller dirigit per Paco Cabezas protagonitzat per Juan (Mario Casas), pres de tercer grau i pare de família que té un permís per sortir de la presó i assistir a la comunió de la seva filla a Sevilla.
Però la mort accidental de la nena destapa un entramat de corrupció policial i de narcotràfic que acaba a les mans de l'Eli, una inspectora que haurà d'enfrontar els recels d'un sector de la policia i del pare de la nena, que vol prendre's la justícia per la seva banda.
'¿Dónde está mi cuerpo?'
Film d'animació dirigit per Jérémy Clapin que se centra en el viatge d'una mà tallada que s'escapa d'un laboratori amb l'objectiu de trobar el cos al qual pertany.
A mesura que avança pels escorcolls de París, recorda la seva vida amb el jove al qual estava lligat, fins que coneix a Gabrielle.
'Intemperie'
Drama dirigit per Benito Zambrano i protagonitzat Luis Tosar, Luis Callejo i Jaime López, narra la història d'un nen que s'ha escapat d'un poble sent els crits d'uns homes que el busquen.
Volent-se allunyar de l'infern del que fuig, els seus perseguidors al servei del capatàs del poble, els seus passes es creuaran amb els d'un pastor que li ofereix protecció i que, a partir d'aquest moment, tot canviarà.
'Historia de un matrimonio'
Un director de teatre i la seva dona actriu lluiten per superar un divorci que els porta a l'extrem tant en allò personal com en allò creatiu.
Film dirigit per Noah Baumbach i protagonitzat per Scarlett Johansson i Adam Driver.
'La vida invisible de Eurídice Gusmão'
La pel·lícula té lloc a Rio de Janeiro el 1950.
A la conservadora casa de la família portuguesa Gusmão, Eurídice, de 18 anys i Guida, de 20, són dues inseparables germanes que es procuren un espai segur per a les seves esperances i aspiracions.
Mentre Guida té en la seva germana petita una confident, Eurídice hi troba l'alè que necessita per perseguir el somni de convertir-se en pianista professional. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Arriben als cinemes les novetats d'aquesta setmana: \"Ardara\", una pel·lícula amb formes de documental que segueix el viatge d'uns joves a Irlanda. \"Frozen 2\": torna l'èxit infantil amb una segona pel·lícula doblada al català. \"Adiós\", un thriller que té com a protagonista Mario Casas, i \"¿Dónde está mi cuerpo?\", un film d'animació.",
"a2": "Aquesta setmana arriba als cinemes \"Ardara\", un relat amb tints de documental sobre la desaparició de tres joves catalans a Irlanda. En l'apartat de pel·lícules d’animació s'estrena la segona part de \"Frozen\", en català, i \"¿Dónde está mi cuerpo?\", guanyadora de la millor banda sonora a Sitges. Per últim, destaca la francesa \"Los miserables\", Premi Especial del Jurat a Cannes.",
"a3": "Aquest divendres arriba a la gran pantalla \"Ardara\", un film de ficció de Bruna Cusí en forma de documental que reconstrueix el viatge de tres joves a un poble irlandès del qual desapareixen. També arriba \"Frozen 2\" als cinemes, doblada al català, i la cinta d'animació \"¿Dónde está mi cuerpo?\". La cartellera també estrena \"Los miserables\" de Ladj Ly."
},
"extractive": {
"a1": "Ficció amb formes de documental, la cinta reconstrueix el viatge de tres joves a un poble irlandès del qual mai van tornar. \nTambé s'estrena la seqüel·la de 'Frozen' en català i la cinta d'animació '¿Dónde está mi cuerpo?', distingida amb el guardó a la millor banda sonora al Festival de Cinema de Sitges. \nSeqüel·la de l'exitosa cinta d'animació protagonitzada per les germanes Elsa i Anna, 'Frozen 2' arriba als cinemes doblada al català.\nThriller dirigit per Paco Cabezas protagonitzat per Juan (Mario Casas), pres de tercer grau i pare de família que té un permís per sortir de la presó i assistir a la comunió de la seva filla a Sevilla. ",
"a2": "Ficció amb formes de documental, la cinta reconstrueix el viatge de tres joves a un poble irlandès del qual mai van tornar. \nTambé s'estrena la seqüel·la de 'Frozen' en català i la cinta d'animació '¿Dónde está mi cuerpo?', distingida amb el guardó a la millor banda sonora al Festival de Cinema de Sitges. \nLa cartellera també estrena 'Los miserables', 'òpera prima' del director francès d'origen senegalès Ladj Ly, en què aborda la violència policial als barris exteriors de les grans ciutats franceses. \nLa pel·lícula es va endur el Premi Especial del Jurat a Cannes. ",
"a3": "Ficció amb formes de documental, la cinta reconstrueix el viatge de tres joves a un poble irlandès del qual mai van tornar. \nTambé s'estrena la seqüel·la de 'Frozen' en català i la cinta d'animació '¿Dónde está mi cuerpo?\nLa pel·lícula aprofundeix en l'origen la família de les protagonistes i desenvolupa la relació amb els seus pares, desvetllant alguns dels antics secrets familiars que alteraran la vida del regne d'Arandelle.\nPerò la mort accidental de la nena destapa un entramat de corrupció policial i de narcotràfic que acaba a les mans de l'Eli, una inspectora que haurà d'enfrontar els recels d'un sector de la policia i del pare de la nena, que vol prendre's la justícia per la seva banda."
},
"extreme": {
"a1": "Novetats de la cartellera: \"Ardara\", una pel·lícula amb formes de documental, \"Frozen 2\" en català i \"Adiós\".",
"a2": "\"Ardara\" encapçala les estrenes de cinema de la setmana juntament amb \"Frozen\" i \"Los miserables\". ",
"a3": "\"Ardara\" i altres films com \"Los miserables\", \"Frozen 2\" i \"¿Dónde está mi cuerpo?\" arriben aquest divendres als cinemes."
}
} |
1,998 | Les elits catalanes, més riques i menys burgeses | El periodista Cristian Segura i l'economista Jordi Alberich debaten sobre la pèrdua de pes de la societat civil a la seu de Foment del Treball | És inhabitual que una patronal com és Foment del Treball convoqui a un debat sobre la burgesia i el seu paper -o no- de lideratge.
Però això és el que ha fet aquest dimarts l'organització empresarial, dins del cicle Biblioteca per al Foment del Diàleg.
L'editor i escriptor Fèlix Riera ha moderat un col·loqui entre el periodista Cristian Segura, autor del llibre Gent d'ordre.
Què se n'ha fet d'aquella classe dirigent que va construir un país fa més de cent anys?
Podem parlar de societat civil com ho fèiem fins fa poc?
És el mateix ser burgès que ser ric?
En els àmbits de la dreta econòmica es parla molt de llibertat, però existeix actualment un pensament liberal digne d'aquest nom, agosarat i crític?
Cristian Segura ha afirmat que les elits tal com les hem conegut "han saltat pels aires" i "s'han fragmentat".
"Aquell teixit industrial s'ha perdut, ha passat a tot Europa, però a Barcelona és un dels llocs on això ha succeït".
En canvi, han sorgit noves elits, més a l'escalf de l'administració.
"Fa trenta anys, l'ampliació de l'aeroport hagués tirat endavant".
El procés també ha incidit en uná dinàmica de pèrdua d'influència d'una elit que havia estat "realista, moderada i pragmàtica".
Jordi Alberich ha assenyalat que cal diferenciar burgesia, societat civil i classe dirigent.
Ha dibuixat una societat civil sense la qual no s'entén la Revolució Industrial i que ara se sent "desorientada", una situació que ha exemplificat en la compra d'Spanair.
"Pensant en elits, avui tendim a entendre-la tan sols des del punt de vista econòmic", ha dit, per assenyalar un moment de grans transformacions en què "cada vegada hi ha més rics i menys burgesos".
Riera ha plantejat a Segura i Alberich si actualment l'anomenada societat civil no dona resposta al que s'espera d'ella.
Alberich ha assegurat que "la sortida passa per la política, per la bona política".
Sobre les elits, ha estat crític, recordant que, sent d'orígens humils, va conèixer Esade els anys setanta i el Cercle d'Economia els vuitanta "i no vaig notar tanta diferència amb el que veia al carrer".
En canvi, ara, la burgesia ha canviat.
"La burgesia catalana ha mutat i ha reaparegut a Madrid, però a Madrid veig poc del que jo entenc que és la burgesia".
Ha esmentat quatre grans canvis en la burgesia: el burgès era amant de la bona vida però inquiet en el pla civil, d'austeritat notable, mentre que avui es caracteritza per l'hedonisme.
La pèrdua de pes del món industrial per cedir espai a les finances i al món digital ha estat una altra gran transformació, amb moltes implicacions, ja que la indústria és un espai on sectors diferents comparteixen interessos.
Com també l'escissió que s'ha produït amb el seu entorn, el desarrelament ("avui se senten més a prop amb altres rics que són a Singapur").
Fèlix Riera ha posat l'exemple de París com el d'una capital amb moltes institucions públiques on el diner privat ha jugat un paper determinant en la transformació de la ciutat.
Riera ha llançat una pregunta que ha deixat els intervinents sense una resposta fàcil: quina contribució rellevant ha fet la societat civil els darrers vint anys?
Alberich ha considerat que a Catalunya "li va anar molt bé amb una Espanya tancada, sent la fàbrica d'Espanya.
També l'obertura d'Europa li va anar bé".
Segons ell, amb la globalització ja es va donar certa confusió.
Per Alberich, més que emmirallar-nos amb París, la societat civil ha de jugar un paper de dinamitzador, que passa per tenir veu en l'espai públic.
Cristian Segura ha destacat el paper de la burgesia catalana per "modernitzar Espanya" i ha assegurat que la voluntat de desvincular-se de l'Estat ha estat un factor decisiu en la pèrdua de dinàmica de les elits.
Ha quedat clar també que la crisi de les elits, si hi és, no és només cosa de diners.
Falta també visió i visionaris.
Riera s'ha referit a figures com Pere Duran Farell, que havien exercit un gran lideratge.
"No és una qüestió de diners sinó de tornar a fer de Catalunya una terra atractiva", ha assenyalat Alberich.
Sobre el lideratge, hi ha hagut una coincidència final entre Alberich i Segura, qui ha dit que "cal gent que es mulli".
Alberich ha apel·lat a les elits privades que es posin al davant de la reconducció que necessita el capitalisme en aquests moments. | [
"crònica"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "A un debat entre Cristian Segura i Jordi Alberich organitzat per la patronal Foment del Treball, el periodista i l'economista, respectivament, han parlat de com les elits han desaparegut a Europa però de com segueixen vigents a Barcelona, de com han sorgit noves elits a l'administració, i han dialogat de la societat civil catalana.",
"a2": "Cristian Segura reflexiona en el seu llibre “Gent d’ordre” sobre el rol de les elits catalanes en els últims temps. L’autor considera que la nova burgesia només es mou per plaer i no per conviccions socials, en part propiciat per la transició d’un món industrial a tecnològic. Segura classifica les noves elits en tres: burgesia, societat civil i classe dirigent. ",
"a3": "El periodista Cristian Segura i l'economista Jordi Alberich debaten sobre la burgesia i el seu paper de lideratge. El periodista afirma que les elits s'han \"fragmentat\" i, per la seva part, Alberich assenyala que s'ha de diferenciar burgesia, societat civil i classe dirigent. Els dos han coincidit sobre el lideratge asseverant que \"cal que la gent es mulli\"."
},
"extractive": {
"a1": "Cristian Segura ha afirmat que les elits tal com les hem conegut \"han saltat pels aires\" i \"s'han fragmentat\". \nAquell teixit industrial s'ha perdut, ha passat a tot Europa, però a Barcelona és un dels llocs on això ha succeït\". \nJordi Alberich ha assenyalat que cal diferenciar burgesia, societat civil i classe dirigent. \nHa dibuixat una societat civil sense la qual no s'entén la Revolució Industrial i que ara se sent \"desorientada\", una situació que ha exemplificat en la compra d'Spanair. ",
"a2": "Cristian Segura ha afirmat que les elits tal com les hem conegut \"han saltat pels aires\" i \"s'han fragmentat\". \nJordi Alberich ha assenyalat que cal diferenciar burgesia, societat civil i classe dirigent. \nHa esmentat quatre grans canvis en la burgesia: el burgès era amant de la bona vida però inquiet en el pla civil, d'austeritat notable, mentre que avui es caracteritza per l'hedonisme. \nLa pèrdua de pes del món industrial per cedir espai a les finances i al món digital ha estat una altra gran transformació, amb moltes implicacions, ja que la indústria és un espai on sectors diferents comparteixen interessos. ",
"a3": "Cristian Segura ha afirmat que les elits tal com les hem conegut \"han saltat pels aires\" i \"s'han fragmentat\". \nFèlix Riera ha posat l'exemple de París com el d'una capital amb moltes institucions públiques on el diner privat ha jugat un paper determinant en la transformació de la ciutat.\nJordi Alberich ha assenyalat que cal diferenciar burgesia, societat civil i classe dirigent. \nCristian Segura ha destacat el paper de la burgesia catalana per \"modernitzar Espanya\" i ha assegurat que la voluntat de desvincular-se de l'Estat ha estat un factor decisiu en la pèrdua de dinàmica de les elits."
},
"extreme": {
"a1": "Cristian Segura i Jordi Alberich debaten sobre les elits de la població i com la societat civil ha perdut pes.",
"a2": "\"Gent d’ordre\", un llibre de Cristian Segura que reflexiona sobre l’evolució de la burgesia catalana. ",
"a3": "Foment del Treball convoca un debat sobre comportaments que defineixen la societat civil catalana i la contribució de la burgesia."
}
} |
569 | Fi de l’estat d’alarma: quins canvis hi ha des d’aquesta mitjanit? | Sense l'estat d'alarma, que s'acaba el 9 de maig, els governs no podran imposar el confinament nocturn ni la majoria de les restriccions vigents sense l'aval de la justícia | Diumenge a les 0.00 deixarà de ser vigent l’estat d’alarma a Catalunya, el País Valencià i les Illes.
S’acaba un període excepcionalment llarg, que durava d’ençà del 25 d’octubre.
Més de mig any en què el govern espanyol i els governs del país han imposat restriccions que han afectat drets fonamentals per mirar de contenir la pandèmia, tot i que d’aleshores ençà hi ha hagut la segona onada a la tardor i la tercera a l’hivern.
Tot seguit, us expliquem els principals canvis que hi haurà una volta s’acabi l’estat d’alarma.
El confinament nocturn, anomenat popularment “toc de queda”, es va imposar l’octubre passat gràcies a l’estat d’alarma.
Cada autonomia tenia un marge de maniobra per decidir a quina hora començava.
Al País Valencià, el Tribunal Superior de Justícia també ha autoritzat un confinament nocturn, en aquest cas, entre les 0.00 i les 6.00, i més mesures, com ara la limitació de reunions socials i de cabuda en espais de culte.
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya després de l’estat d’alarma?
És una de les mesures que han avalat els TSJ, atès que afecta el dret de reunió.
L’aprovació indica que la mesura podrà mantenir-se mentre les dades epidemiològiques ho aconsellin, sempre amb l’aval judicial.
Els TSJ també han autoritzat el límit de cabuda als centres de culte.
Serà del 50% a Catalunya i a les Illes, i del 75% al País Valencià.
Els governs necessitaven l’autorització judicial perquè és una restricció que afecta la llibertat religiosa.
En canvi, es manté el confinament perimetral de les Illes amb l’aval de la justícia.
Qui vulgui entrar a les Illes des d’una altra comunitat autònoma s’haurà de sotmetre a un control sobre el motiu del desplaçament i, si s’escau, a un control sanitari.
Aquestes proves seran sufragades pel govern en el cas dels residents o d’aquells que viatgin amb causa justificada, i pels mateixos passatgers si no es desplacen per un dels motius recollits en l’acord.
Quines són les noves restriccions contra la covid-19 al País Valencià?
Les restriccions de mobilitat són mesures emparades per l’estat d’alarma que ara deixaran de tenir efecte.
El confinament perimetral tan sols podrà recuperar-se amb l’aval de la justícia, com el comarcal, i tampoc no es podran decretar confinaments municipals sense l’autorització judicial.
Durant el primer confinament perimetral que es va imposar, el de la conca d’Òdena a Catalunya, va ser la Generalitat que va aplicar-lo, però va haver-hi una revisió judicial de la decisió.
A començament del juliol, quan es va confinar el Segrià, es va aplicar la mateixa fórmula.
Durant l’estiu també es van fer confinaments selectius a Benigànim i a barris de Palma, Eivissa i Sant Antoni.
La nova situació serà com la de l’estiu passat o durant l’octubre, abans no s’aprovés l’estat d’alarma, amb diferències de criteri en les decisions dels tribunals respecte de l’aval a les mesures que prenien els governs.
Això pot causar moltes diferències segons la jurisdicció, atès que no hi haurà un criteri establert entre tots els jutges.
Per resoldre-ho, el govern espanyol va aprovar un decret en què facultava el Tribunal Suprem espanyol per resoldre els recursos que presentin els governs autonòmics per la via d’urgència, en el cas que els TSJ tombin les mesures proposades, amb l’objectiu d’unificar els criteris a tot l’estat espanyol.
Em puc infectar de la covid-19 després d’haver-me vaccinat?
I puc contagiar?
No.
Els ERTO es van prorrogar el gener fins el 31 de maig, tres setmanes després de la data de caducitat de l’estat d’alarma.
La continuïtat de la mesura no depèn d’aquest marc legal, sinó de la voluntat política del govern espanyol, els sindicats i la patronal.
Sánchez anuncia que prorrogarà tres mesos més enllà de l’estat d’alarma les mesures sobre desnonaments i lloguer
La primavera de l’any passat, quan perillaven les votacions per a prorrogar l’estat d’alarma al congrés espanyol, es va especular que la llei de mesures especials en matèria de salut pública permetria de mantenir les restriccions per raons sanitàries d’urgència o necessitat.
L’informe del consell d’estat dirigit al govern espanyol l’instava a modificar-la i actualitzar-la per evitar problemes amb la vaguetat del redactat de la norma, atès que no avala explícitament que es puguin prendre mesures que limitin drets fonamentals.
Les administracions també podrien fer valer la llei de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a encarar la crisi sanitària originada per la covid-19, que empara restriccions que no afectin els drets fonamentals i que no necessitin autorització judicial.
Serien mesures com ara les limitacions d’horari i cabuda, però els sectors afectats podrien presentar recursos als tribunals, i podria tornar a haver-hi disparitat de resolucions.
El govern espanyol vol que les mesures es coordinin al Consell Interterritorial de Salut, com preveu aquesta llei, però tampoc no és clar que es puguin ordenar mesures als governs autonòmics des d’aquest organisme. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El diumenge 9 de maig a les 0:00 deixarà de ser vigent l’estat d’alarma a Catalunya, País Valencià i les Illes, que durava des del 25 d’octubre. La nova situació serà com la de l’estiu passat, abans d'aprovar l’estat d’alarma. Els tribunals prendran decisions amb diferències de criteri, respecte de l’aval a les mesures preses pels governs.",
"a2": "La mitjanit de diumenge s’acaba l’estat d’alarma als Països Catalans. A partir d’aquest moment, per decretar qualsevol confinament caldrà una autorització judicial. Pel que fa als ERTO, continuaran en vigor fins al 31 de maig. Respecte a les limitacions que no afectin drets fonamentals, com aforament i horari, l’executiu espanyol confia de coordinar-les mitjançant el Consell Interterritorial de Salut. ",
"a3": "El 9 de maig acaba l’estat d’alarma a Catalunya i algunes mesures com el toc de queda, el confinament perimetral i restriccions de mobilitat per entrar i sortir de la comunitat autònoma. La Generalitat podria tornar a aplicar el confinament nocturn o toc de queda i el confinament perimetral, però necessitaria l’aval del TSJC, com a mesura preventiva."
},
"extractive": {
"a1": "Al País Valencià, el Tribunal Superior de Justícia també ha autoritzat un confinament nocturn, en aquest cas, entre les 0.00 i les 6.00, i més mesures, com ara la limitació de reunions socials i de cabuda en espais de culte.\nLa nova situació serà com la de l’estiu passat o durant l’octubre, abans no s’aprovés l’estat d’alarma, amb diferències de criteri en les decisions dels tribunals respecte de l’aval a les mesures que prenien els governs.\nLa primavera de l’any passat, quan perillaven les votacions per a prorrogar l’estat d’alarma al congrés espanyol, es va especular que la llei de mesures especials en matèria de salut pública permetria de mantenir les restriccions per raons sanitàries d’urgència o necessitat.\nLes administracions també podrien fer valer la llei de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a encarar la crisi sanitària originada per la covid-19, que empara restriccions que no afectin els drets fonamentals i que no necessitin autorització judicial.",
"a2": "El confinament perimetral tan sols podrà recuperar-se amb l’aval de la justícia, com el comarcal, i tampoc no es podran decretar confinaments municipals sense l’autorització judicial.\nLa nova situació serà com la de l’estiu passat o durant l’octubre, abans no s’aprovés l’estat d’alarma, amb diferències de criteri en les decisions dels tribunals respecte de l’aval a les mesures que prenien els governs.\nLes administracions també podrien fer valer la llei de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a encarar la crisi sanitària originada per la covid-19, que empara restriccions que no afectin els drets fonamentals i que no necessitin autorització judicial.\nEl govern espanyol vol que les mesures es coordinin al Consell Interterritorial de Salut, com preveu aquesta llei, però tampoc no és clar que es puguin ordenar mesures als governs autonòmics des d’aquest organisme.",
"a3": "Al País Valencià, el Tribunal Superior de Justícia també ha autoritzat un confinament nocturn, en aquest cas, entre les 0.00 i les 6.00, i més mesures, com ara la limitació de reunions socials i de cabuda en espais de culte.\nLa nova situació serà com la de l’estiu passat o durant l’octubre, abans no s’aprovés l’estat d’alarma, amb diferències de criteri en les decisions dels tribunals respecte de l’aval a les mesures que prenien els governs.\nLa primavera de l’any passat, quan perillaven les votacions per a prorrogar l’estat d’alarma al congrés espanyol, es va especular que la llei de mesures especials en matèria de salut pública permetria de mantenir les restriccions per raons sanitàries d’urgència o necessitat.\nLes administracions també podrien fer valer la llei de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a encarar la crisi sanitària originada per la covid-19, que empara restriccions que no afectin els drets fonamentals i que no necessitin autorització judicial."
},
"extreme": {
"a1": "El 9 de maig s'acaba l’estat d’alarma a Catalunya, País Valencià i les Illes, que durava des del 25 d’octubre.",
"a2": "S'estableix una nova normalitat als Països Catalans després de la fi de l’estat d’alarma per la covid-19.",
"a3": "Diumenge acaba l’estat d’alarma i, per tant, el toc de queda, el confinament perimetral, entre altres restriccions."
}
} |
935 | Encarir un producte sense augmentar-ne el preu: així funciona la reduflació | Consisteix a reduir deliberadament la quantitat d'un producte per tal d'emmascarar-ne la pujada de preu | És una sensació de què costa desempallegar-se tot passejant pel supermercat: que han estat sempre tan petits, els gelats?
Que no estaven més farcides, abans, les bosses de patates xips?
Pot semblar una simple impressió, però és un fenomen ben tangible que com més va més productes afecta.
Tant, de fet, que els experts l’han batejat amb nom propi: reduflació.
El terme reduflació, que neix de l’amalgama dels mots reducció i inflació, designa una pràctica que consisteix a reduir deliberadament la quantitat d’un producte per tal d’emmascarar-ne la pujada de preu.
Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), amaga un augment que es pot enfilar al 16%.
La reduflació pot prendre diverses formes.
La més comuna consisteix a reduir la quantitat del producte per suavitzar-ne l’encariment.
És el cas de productes com els macarrons de la marca Gallo, el preu dels quals ha crescut tot i que la mida de l’envàs ha disminuït d’un 10%.
D’aquesta manera, se n’emmascara l’augment real, que ha estat d’un 15,7% en termes absoluts, però que amb l’envàs empetitit sembla de tan sols un 4,1%.
Una altra forma que pren la reduflació consisteix a disminuir el preu d’un producte, però no proporcionalment a la reducció de la mida.
És el cas de productes com el paquet de lloms de lluç Pescanova, el preu del qual ha minvat menys (5,6%) que no la quantitat (10%), tot emmascarant, en un aparent abaratiment, allò que realment és un encariment del 3,2%.
Tanmateix, no tots els exemples d’aquesta pràctica són atribuïbles als fabricants.
A vegades, els supermercats també en poden ser responsables.
És el cas de Mercadona i les bosses de patates xips Lays “al punt de sal”.
Aquest producte generalment es comercialitza en un format estàndard de 282 grams, però la cadena valenciana l’ofereix en un d’especial de 207 grams.
Si bé el preu del producte a Mercadona és més baix que no en la resta de supermercats, també ho és el pes, cosa que pot causar la impressió d’estalvi quan en termes absoluts el preu és si fa no fa el mateix.
El terme reduflació, calc de l’anglès shrinkflation, es popularitzà arran d’un estudi de l’Oficina d’Estatística del Regne Unit, que examinà la fluctuació en el preu i la quantitat de milers de productes entre el 2012 i el 2017.
Els investigadors de l’ens observaren que la proporció de més de 2.500 productes de consum habitual com ara l’oli, el detergent i els cereals havia minvat al llarg del període examinat, però el preu s’havia mantingut o fins i tot augmentat.
A més, és una pràctica que sol afectar no solament un producte en concret sinó també segments de mercats sencers.
És la conclusió a què arribaren un grup de periodistes de la BBC, que van seguir els canvis en el preu i l’embalatge de dinou xocolatines diferents entre el 2014 i el 2018.
La mida de divuit de les xocolatines es reduí al llarg d’aquests quatre anys, però tan sols quatre s’abaratiren en termes absoluts –és a dir, que la reducció del preu va ser igual o més gran que no la reducció de la quantitat en l’envàs.
Àngel Hermosilla: “Tot plegat és una mena de tempesta perfecta en què és difícil de fer previsions”
Tal com l’etimologia indica, la reduflació va estretament lligada als episodis inflacionaris: a mesura que el preu general dels béns i els recursos augmenta, també creix el dels productes de consum.
Generalment, aquesta dinàmica es manifesta en un creixement absolut dels preus (inflació), però també pot traduir-se en una reducció de la quantitat dels productes per a mantenir-ne els preus (reduflació).
Els avantatges de la reduflació per als fabricants són evidents: pocs consumidors paren atenció als canvis en la quantitat dels productes, però pràcticament tothom s’adona dels canvis en el preu.
Sigui com sigui, en termes microeconòmics la reduflació té el mateix efecte que la inflació: la pèrdua de poder adquisitiu del consumidor, que pel mateix preu pot comprar menys quantitat que no abans.
És per això que, ara que sembla que la inflació torna a treure el cap, el perill de la reduflació sotja les butxaques dels ciutadans amb més intensitat que mai.
L’estalvi, d’ara endavant, pot raure més en la quantitat d’un producte que no pas en el preu. | [
"economia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El terme reduflació, mescla dels mots \"reducció\" i \"inflació\", designa una pràctica que consisteix a reduir la quantitat d’un producte per tal de dissimular-ne la pujada de preu. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), amaga un augment que pot arribar al 16 %. Pot prendre diverses formes. La més comuna consisteix a reduir la quantitat del producte per suavitzar-ne l’encariment.",
"a2": "El terme reduflació neix de la fusió de “reducció” i “inflació”, i es refereix a la reducció deliberada de la quantitat d’un producte que es fa per dissimular la seva pujada de preu. Segons l’OCU, en un escenari inflacionista com l’actual, es poden trobar actualment productes en els supermercats encarits fins a un 16 % amb aquest mètode.",
"a3": "La reduflació consisteix a reduir la quantitat del producte per suavitzar-ne l’encariment. És el cas de productes com els macarrons Gallo, el preu dels quals ha crescut tot i que la mida de l’envàs ha disminuït un 10 %. Una altra forma que pren la reduflació és rebaixar el preu d’un producte, però no proporcionalment a la reducció de la mida."
},
"extractive": {
"a1": "El terme reduflació, que neix de l’amalgama dels mots reducció i inflació, designa una pràctica que consisteix a reduir deliberadament la quantitat d’un producte per tal d’emmascarar-ne la pujada de preu. \nUna altra forma que pren la reduflació consisteix a disminuir el preu d’un producte, però no proporcionalment a la reducció de la mida. \nSi bé el preu del producte a Mercadona és més baix que no en la resta de supermercats, també ho és el pes, cosa que pot causar la impressió d’estalvi quan en termes absoluts el preu és si fa no fa el mateix.\nLa mida de divuit de les xocolatines es reduí al llarg d’aquests quatre anys, però tan sols quatre s’abaratiren en termes absoluts –és a dir, que la reducció del preu va ser igual o més gran que no la reducció de la quantitat en l’envàs.",
"a2": "El terme reduflació, que neix de l’amalgama dels mots reducció i inflació, designa una pràctica que consisteix a reduir deliberadament la quantitat d’un producte per tal d’emmascarar-ne la pujada de preu. \nUna altra forma que pren la reduflació consisteix a disminuir el preu d’un producte, però no proporcionalment a la reducció de la mida. \nEl terme reduflació, calc de l’anglès shrinkflation, es popularitzà arran d’un estudi de l’Oficina d’Estatística del Regne Unit, que examinà la fluctuació en el preu i la quantitat de milers de productes entre el 2012 i el 2017. \nSigui com sigui, en termes microeconòmics la reduflació té el mateix efecte que la inflació: la pèrdua de poder adquisitiu del consumidor, que pel mateix preu pot comprar menys quantitat que no abans",
"a3": "És el cas de productes com els macarrons de la marca Gallo, el preu dels quals ha crescut tot i que la mida de l’envàs ha disminuït d’un 10%.\nÉs el cas de productes com el paquet de lloms de lluç Pescanova, el preu del qual ha minvat menys (5,6%) que no la quantitat (10%), tot emmascarant, en un aparent abaratiment, allò que realment és un encariment del 3,2%.\nSi bé el preu del producte a Mercadona és més baix que no en la resta de supermercats, també ho és el pes, cosa que pot causar la impressió d’estalvi quan en termes absoluts el preu és si fa no fa el mateix.\nLa mida de divuit de les xocolatines es reduí al llarg d’aquests quatre anys, però tan sols quatre s’abaratiren en termes absoluts –és a dir, que la reducció del preu va ser igual o més gran que no la reducció de la quantitat en l’envàs."
},
"extreme": {
"a1": "La reduflació és una pràctica que consisteix a reduir la quantitat d'un producte per dissimular el seu encariment.",
"a2": "La reduflació o com encarir la cistella de la compra sense que sembli que els productes han apujat de preu.",
"a3": "La reduflació és la tècnica que usen algunes marques per apujar el preu dels productes emmascarant la seva pujada."
}
} |
1,851 | El Govern adverteix Sánchez que no validarà uns nous Pactes de la Moncloa si serveixen per «recentralitzar» | Meritxell Budó assegura que la Generalitat estudiaria la proposta si compta de manera "concertada" amb Catalunya | La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat que la Generalitat no accedirà a uns nous Pactes de la Moncloa -com ha proposat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez- si aquesta proposta pretén "recentralitzar" l'estat espanyol.
Budó ha expressat aquesta consideració aquest dilluns en la roda de premsa diària del Govern i ha afegit que la Generalitat estaria disposada a estudiar la proposta de Sánchez si aquesta té per objectiu "rellançar" l'economia amb "cooperació" i de manera "concertada" amb Catalunya.
Paal·lelament, el govern espanyol ha insistit en la roda de premsa d'aquest migdia en la necessitat de reeditar aquests nous pactes de la Moncloa.
El ministre de Transports, José Luis Ábalos, ha demanat responsabilitat i sentit d'estat a la resta de formacions polítiques i no ha entrat a valorar la negativa de Vox de subscriure un gran pacte de país.
A preguntes dels periodistes sobre si aquest nou pacte inclou els partits nacionalistes, com va passar l'any 1977, Ábalos ha precisat que "el 1977 eren això, partits nacionalistes", diferenciant dels partits independentistes actuals.
Tot i així, ha insistit que és una oferta oberta a tothom que s'hi senti interpel·lat.
620.000 afectats per ERTO
Des que va començar l'epidèmia de coronavirus a Catalunya ja són 619.681 els treballadors que han patit un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) al seu lloc de feina, segons dades anunciades aquest dilluns en roda de premsa pel conseller de Treball, Chakir El Homrani.
El conseller ha xifrat en 883.943 els expedients presentats a Catalunya, el 96% amb arguments de força major.
D'aquests, El-Homrani assegura que el 54% són d'empreses de sectors on la força major està justificada gairebé de manera automàtica, ja que han hagut d'aturar la seva activitat per ordre de les autoritats.
La Generalitat ja ha resolt el 41% dels expedients, autoritzant-ne el 91% d'aquests de manera activa i el 3% per silenci administratiu.
El 6% no han estat autoritzats al considerar que els motius de força major no estaven acreditats.
El-Homrani ha expressat dubtes davant la capacitat de l'estat espanyol de garantir les prestacions d'atur de totes les persones que han estat acomiadades de forma temporal.
Segons el conseller, el govern espanyol va xifrar en 600.000 les prestacions que es podrien assumir, una quantitat queja se supera comptant només els treballadors afectats a Catalunya.
Pla per l'acompanyament
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha avançat que el Govern prepara un pla d'acció per potenciar l'acompanyament dels afectats per coronavirus que estan ingressats als hospitals.
Un acompanyament que del departament planteja tan telemàtic om presencial, en funció dels casos.
Vergés ha explicat que la intenció del Govern és que els familiars puguin acompanyar presencialment els malalts en el cas que aquests estiguin en les "últimes hores" de la seva vida.
També es modificaran els protocols perquè les persones amb diversitat funcional puguin rebre visites cada quatre dies.
Dades: coronavirus
MAPES Quants contagis de coronavirus ja hi ha al teu municipi i comarca i com evolucionen?
Consulta en mapes i gràfics interactius quins resultats han donat els tests de la Covid-19 i quina ràtio d'infectats hi ha i on creixen més, a nivell local i comarcal
Minut a minut
EN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus
Informació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món
coronavirus
VÍDEO Com fer una mascareta casolana en tres senzills passos
Una xarxa de voluntaris de Terrassa ha elaborat un vídeo on s'explica el procediment en dos minuts
Famílies confinades: «Tot anirà bé»
NacióDigital dedica un espai per als més petits de la casa i els seus pares i mares
coronavirus: FAQS
Què es pot fer i què no a Catalunya amb l'estat d'alarma?
115 preguntes amb resposta actualitzades sobre les restriccions per aturar el coronavirus
coronavirus
GRÀFICS INTERACTIUS Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia
Catalunya supera les 11.000 víctimes mortals per la Covid-19
coronavirus
«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital
Facilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Meritxell Budó, la portaveu del govern, ha assegurat que la Generalitat no accedirà a uns nous Pactes de la Moncloa, com ha proposat Pedro Sánchez, si aquesta proposta pretén recentralitzar l'estat espanyol. La Generalitat estaria disposada a estudiar la proposta si té per objectiu rellançar l'economia amb cooperació i de manera concertada amb la Generalitat.",
"a2": "La portaveu del govern ha afirmat en roda de premsa que la Generalitat no participarà d’uns nous Pactes de la Moncloa, a no ser que aquests serveixin per impulsar l’economia catalana amb un model descentralitzat. Paral·lelament, el ministre de Transports ha apel·lat a la responsabilitat i al sentit d’Estat de les formacions, per a sumar-se al nou pacte.",
"a3": "La consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha advertit al govern espanyol que la Generalitat no participarà en uns nous Pactes de la Moncloa si el que es pretén és recentralitzar competències. El govern central advoca per forjar una reedició dels Pactes de la Moncloa de finals de 1977, per rellançar l'economia espanyola després de la crisi del coronavirus."
},
"extractive": {
"a1": "Budó ha expressat aquesta consideració aquest dilluns en la roda de premsa diària del Govern i ha afegit que la Generalitat estaria disposada a estudiar la proposta de Sánchez si aquesta té per objectiu \"rellançar\" l'economia amb \"cooperació\" i de manera \"concertada\" amb Catalunya.\nParal·lelament, el govern espanyol ha insistit en la roda de premsa d'aquest migdia en la necessitat de reeditar aquests nous pactes de la Moncloa.\nDes que va començar l'epidèmia de coronavirus a Catalunya ja són 619.681 els treballadors que han patit un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) al seu lloc de feina, segons dades anunciades aquest dilluns en roda de premsa pel conseller de Treball, Chakir El Homrani.\nLa consellera de Salut, Alba Vergés, ha avançat que el Govern prepara un pla d'acció per potenciar l'acompanyament dels afectats per coronavirus que estan ingressats als hospitals.",
"a2": "La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat que la Generalitat no accedirà a uns nous Pactes de la Moncloa -com ha proposat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez- si aquesta proposta pretén \"recentralitzar\" l'estat espanyol. \nBudó ha expressat aquesta consideració aquest dilluns en la roda de premsa diària del Govern i ha afegit que la Generalitat estaria disposada a estudiar la proposta de Sánchez si aquesta té per objectiu \"rellançar\" l'economia amb \"cooperació\" i de manera \"concertada\" amb Catalunya.\nA preguntes dels periodistes sobre si aquest nou pacte inclou els partits nacionalistes, com va passar l'any 1977, Ábalos ha precisat que \"el 1977 eren això, partits nacionalistes\", diferenciant dels partits independentistes actuals.\nDes que va començar l'epidèmia de coronavirus a Catalunya ja són 619.681 els treballadors que han patit un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) al seu lloc de feina, segons dades anunciades aquest dilluns en roda de premsa pel conseller de Treball, Chakir El Homrani.",
"a3": "Budó ha expressat aquesta consideració aquest dilluns en la roda de premsa diària del Govern i ha afegit que la Generalitat estaria disposada a estudiar la proposta de Sánchez si aquesta té per objectiu \"rellançar\" l'economia amb \"cooperació\" i de manera \"concertada\" amb Catalunya.\nParal·lelament, el govern espanyol ha insistit en la roda de premsa d'aquest migdia en la necessitat de reeditar aquests nous pactes de la Moncloa.\nDes que va començar l'epidèmia de coronavirus a Catalunya ja són 619.681 els treballadors que han patit un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) al seu lloc de feina, segons dades anunciades aquest dilluns en roda de premsa pel conseller de Treball, Chakir El Homrani.\nLa consellera de Salut, Alba Vergés, ha avançat que el Govern prepara un pla d'acció per potenciar l'acompanyament dels afectats per coronavirus que estan ingressats als hospitals."
},
"extreme": {
"a1": "La Generalitat no accedirà a uns nous Pactes de la Moncloa, com ha proposat Pedro Sánchez, si això pretén recentralitzar.",
"a2": "Meritxell Budó adverteix que la Generalitat no acceptarà uns nous pactes recentralitzadors, però obre la porta a la cooperació.",
"a3": "El govern no participarà en els Pactes de la Moncloa si el que es vol és recentralitzar."
}
} |
1,044 | El lliurament dels Jocs Florals 2016 inaugura els actes de Barcelona Poesia | El Verger del Museu Marès concentrarà part de l'activitat de la Setmana Poètica | Eduard Sanhauja Yll, premiat el prestigiós guardó per "Teories del no" | Tot a punt per viure una setmana d'intensa i diversa activitat poètica a Barcelona.
Amb l'acte de la concessió del premi dels Jocs Florals al poeta Eduard Sanahuja comença aquest dimecres, 4 de maig, l'edició 2016 del cicle Barcelona Poesia, comissariada per Manuel Forcano i Teresa Colom.
L'esdeveniment omplirà la capital catalana de versos i clourà el dia 10 de maig amb el XXII Festival Internacional de Poesia al Palau de la Música, que aquest any comptarà amb els poetes Mireia Calafell, Mohsen Emadi, Joumana Haddad, Violet Grigoryan, Easterine Kire i Francisco Brines.
El Verger del Museu Marès concentrarà part de l’activitat poètica de la setmana, com a gran novetat de l’edició d’enguany.
Durant els dies centrals del cicle, algunes de les veus actuals més destacades del panorama poètic català recitaran en aquest entorn únic, cada tarda a partir de les sis.
Veus consolidades i emergents es combinaran en lectures que presentaran al públic una mostra de la millor poesia.
El Verger acollirà també una fira del llibre poètic on adquirir llibres de poesia en general, poemaris dels autors que pujaran a l’escenari i editorials que descobreixen noves veus.
Entre d’altres activitats destacades, Ievguni Ievtuixenko i Joan Margarit protagonitzaran una lectura de poemes a l’Auditori de la Pedrera, rememorant la lectura memorable que van protagonitzar plegats el maig de 1992 a Barcelona.
Ievtuixenko és un dels representants de la generació dels seixanta i es va convertir en un dels poetes més cèlebres dels anys cinquanta i seixanta a la Unió soviètica.
Ramon Llull, Carles Hac Mor i Anna Dodas, homenatjats
Barcelona Poesia, com no podia ser d'altra manera enguany, fa un homenatge a Ramon Llull en el marca de les activitats de l'Any Llull, que commemoren el setè centenari de la seva mort i que serà representat per Cos a Cos, un recital puntejat per cançons tradicionals i anònimes que tenen l’amor com a epicentre.
Llull també serà present dins el Festival Internacional de Poesia, on serà recitat en les diferents llengües dels poetes convidats.
No és l'únic homenatge previst, ja que també s’ha programat un acte molt especial en memòria de Carles Hac Mor, l'AntiHOMEnatge PARAPArèmic a CARLES HAC MOR lleiDADÀ universal, que confluint amb el centenari del Dadà, palesarà l'immens llegat que ha deixat el poeta, recentment desaparegut.
Montserrat Roig també serà recordada en l’acte 25 anys sense Montserrat Roig, que tindrà lloc al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau i que comptarà amb algunes de les persones que, des de diferents àmbits, l’han reivindicada.
Cal destacar, també, l'acte de reivindicació d'Anna Dodas, amb l'Homenatge a Anna Dodas, un tribut a la jove promesa que va morir assassinada de manera incomprensible l’agost de 1986 a prop de Montpeller en unes vacances.
Aquest acte tindrà lloc al Verger del Museu Frederic Marès i anirà a càrrec dels poetes David Caño, Pau Gener, Núria Martínez-Vernis i Blanca Llum Vidal.
L’espectacle Rosas de papel, protagonitzat per Pep Munné i Sílvia Comasque compta amb la col·laboració del Teatre Nacional de Catalunya, recordarà el poeta Jaime Gil de Biedma a través del trànsit entre els desitjos i els temors del poeta.
Entre les activitats nocturnes que s’han programat, Nacho Vegas participarà agafant el micròfon com a poeta a Herois aquesta nit, juntament amb David Castillo, Eva Vaz i José Luis Piquero, a l’Institut d’Estudis Catalans.
Aquest mateix espai acollirà el dia 7 de maig el recital El nus la flor, on Enric Casasses presentarà a l’escenari un recull propi de poemes inèdits al costat del pianista i compositor Daniel Ariño i de la veu de Maria Mauri.
Josep Pedrals i Miquel Àngel Joan Llonovoy portaran Poesia satírica al Verger del Museu Marès, on a través de la poesia exposaran una realitat plena d’actes reprovables fent servir l’arma de la intel·ligència.
Eduard Sanahuja, guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2016
Eduard Sanhauja Yll és el darrer el guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2016, amb el poemari Teories del no.
En aquesta edició s’han presentat al guardó un total de 122 poemaris.
Sanahuja (Barcelona, 1953) és professor del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UAB.
El 1989, amb altres tres poetes, fundà l’Aula de Poesia de Barcelona, de la qual actualment n’és vicepresident.
En poesia ha publicat El gos del Galiot (1981); Mirador (1983); Doble joc (1988); En defensa pròpia (1994); Compàs d’espera (2006); El llançador d’espases (2013); i l’antologia Sang barata, recentment publicada a AdiA Edicions.
Ha estat inclòs a Sol de sal.
La nova poesia catalana, Antologia 1976-2001 (2001), i a 20 del XX.
Poetas catalanes (2013). | [
"barcelona poesia 2016"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El lliurament del premi dels Jocs Florals al poeta Eduard Sanahuja, pel poemari \"Teories del no\", marca el començament de l'edició 2016 del cicle Barcelona Poesia. El Verger del Museu Marès concentrarà part de l'activitat poètica. L'esdeveniment durarà una setmana i es tancarà amb el XXII Festival Internacional de Poesia al Palau de la Música.",
"a2": "La setmana de Barcelona Poesia 2016 arrenca dimecres amb la concessió dels Jocs Florals al poeta Eduard Sanahuja. Amb el Verger del Museu Marès com a un dels principals escenaris, l’atapeïda agenda d’activitats inclourà el XXII Festival Internacional de Poesia, lectures de Ievguni Ievtuixenko i Joan Margarit, i els homenatges a Ramon Llull, a Carles Hac Mor i a l’Anna Dodas.",
"a3": "Amb el lliurament del premi dels Jocs Florals de Barcelona 2016 s'inicien les activitats de la setmana de Barcelona Poesia, un acte que omplirà la capital catalana de versos i recordarà Ramon Llull, de qui enguany es commemora el setè centenari de la seva mort, entre d'altres. La setmana clourà el 10 de maig, al Palau de la Música."
},
"extractive": {
"a1": "Amb l'acte de la concessió del premi dels Jocs Florals al poeta Eduard Sanahuja comença aquest dimecres, 4 de maig, l'edició 2016 del cicle Barcelona Poesia, comissariada per Manuel Forcano i Teresa Colom.\nEl Verger del Museu Marès concentrarà part de l’activitat poètica de la setmana, com a gran novetat de l’edició d’enguany.\nBarcelona Poesia, com no podia ser d'altra manera enguany, fa un homenatge a Ramon Llull en el marca de les activitats de l'Any Llull, que commemoren el setè centenari de la seva mort i que serà representat per Cos a Cos, un recital puntejat per cançons tradicionals i anònimes que tenen l’amor com a epicentre.\nEduard Sanhauja Yll és el darrer el guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2016, amb el poemari Teories del no.",
"a2": "Amb l'acte de la concessió del premi dels Jocs Florals al poeta Eduard Sanahuja comença aquest dimecres, 4 de maig, l'edició 2016 del cicle Barcelona Poesia, comissariada per Manuel Forcano i Teresa Colom. \nL'esdeveniment omplirà la capital catalana de versos i clourà el dia 10 de maig amb el XXII Festival Internacional de Poesia al Palau de la Música, que aquest any comptarà amb els poetes Mireia Calafell, Mohsen Emadi, Joumana Haddad, Violet Grigoryan, Easterine Kire i Francisco Brines.\nEntre d’altres activitats destacades, Ievguni Ievtuixenko i Joan Margarit protagonitzaran una lectura de poemes a l’Auditori de la Pedrera, rememorant la lectura memorable que van protagonitzar plegats el maig de 1992 a Barcelona. \nBarcelona Poesia, com no podia ser d'altra manera enguany, fa un homenatge a Ramon Llull en el marc de les activitats de l'Any Llull, que commemoren el setè centenari de la seva mort i que serà representat per Cos a Cos, un recital puntejat per cançons tradicionals i anònimes que tenen l’amor com a epicentre",
"a3": "Amb l'acte de la concessió del premi dels Jocs Florals al poeta Eduard Sanahuja comença aquest dimecres, 4 de maig, l'edició 2016 del cicle Barcelona Poesia, comissariada per Manuel Forcano i Teresa Colom.\nEl Verger del Museu Marès concentrarà part de l’activitat poètica de la setmana, com a gran novetat de l’edició d’enguany.\nBarcelona Poesia, com no podia ser d'altra manera enguany, fa un homenatge a Ramon Llull en el marca de les activitats de l'Any Llull, que commemoren el setè centenari de la seva mort i que serà representat per Cos a Cos, un recital puntejat per cançons tradicionals i anònimes que tenen l’amor com a epicentre.\nEduard Sanhauja Yll és el darrer el guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2016, amb el poemari Teories del no."
},
"extreme": {
"a1": "Comença l'edició 2016 del cicle Barcelona Poesia amb l'acte de la concessió del premi dels Jocs Florals.",
"a2": "Els Jocs Florals donen el tret de sortida als actes de la setmana de Barcelona Poesia.",
"a3": "La setmana de la poesia de Barcelona s'inaugura aquest dimecres amb l'entrega dels Jocs Florals 2016 a Eduard Sanahuja."
}
} |
1,425 | L'Audiència Nacional jutja dilluns a Sandro Rosell, per a qui demanen onze anys de presó | L'expresident del Barça, la seva dona, el seu advocat i tres homes més s'haurien quedat comissions irregulars per l'organització de partits de Brasil i un contracte amb Nike | L'Audiència Nacional comença aquest dilluns a jutjar l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell i cinc persones més per blanqueig de capitals i organització criminal.
El judici durarà diverses setmanes, fins a finals de març, tot i que no hi haurà sessions cada dia.
La Fiscalia ha sol·licitat onze anys de presó i 59 milions d'euros de multa per a Rosell pels delictes de blanqueig de capitals i organització criminal.
Rosell està en presó preventiva des del maig del 2017.
Va estar a Soto del Real més d'un any, fins el juliol passat, quan va ser traslladat a Brians 2.
La magistrada Carmen Lamela va concloure la investigació contra Rosell, la seva dona, el seu advocat i tres homes més, als quals acusa d'haver blanquejat 20 milions d'euros de la CBF desviats pel seu expresident, Ricardo Teixeira, investigat als Estats Units.
D'aquests, atribueix un blanqueig de 15 milions de comissions obtingudes per Teixeira dels drets de retransmissió de 24 partits amistosos de la selecció brasilera de futbol i uns altres 5 milions d'un contracte patrocinat amb la marca Nike.
Segons la jutgessa, l'expresident del FC Barcelona es va apropiar d'almenys 6,5 milions d'euros de l'operació dels amistosos i el 2011 els hauria reintroduït a l'Estat amb una suposada venda simulada d'una societat seva.
Les peticions de la Fiscalia
La Fiscalia ha sol·licitat pel soci de Rosell, Besolí, deu anys de presó i 55 milions de multa, mentre que per a la seva dona, Pineda, set anys i 50 milions de multa pels mateixos delictes.
Els altres tres acusats s'enfronten a penes d'entre sis i vuit anys i multes de 40 a 50 milions.
En el moment d'obertura de judici oral, la magistrada Carmen Lamela ja li va fixar a Rosell una fiança de 78,6 milions per assegurar possibles responsabilitats en la sentència.
En el cas de Besoli, se li imposava fiança de 73,3 mlions, i 66,6 milions per a l'esposa de l'expresident, Marta Pineda.
Segons explica l'escrit d'acusació, Rosell, juntament amb els seus socis i la seva dona, "utilitzant aquesta ferma estructura de col·laboració i confiança, van procedir a ocultar les quantitats il·lícitament obtingudes de Ricardo Teixeira amb l'ocasió de la firma de certs contractes en els quals aquest intervenia en representació de la CBF de la qual va ser president".
El ministeri públic entén que Rosell va blanquejar quinze milions d'euros des de 2006 amb el primer dels contractes signats per Teixeira amb una societat saudita domiciliada a les illes Caiman, ISE, i que tenia per objectiu obtenir els drets de 24 partits amistosos disputats per la selecció brasilera.
De la investigació es desprèn com "es va imposar a la compradora el pagament d'uns fons dels quals, en benefici propi es van apoderar Rosell i Teixeira en perjudici de la CBF", de forma que el primer va rebre un total de 6.580.000 euros i el segon 8.393.328 euros, "en ambdós casos sense coneixement de la CBF i en el seu perjudici".
Lamela va assenyalar totes les operacions fetes pels investigats per a donar l'aparença de legalitat al cobrament d'aquestes quantitats a través d'un entramat societari i transferències bancàries ordenades des de societats que pertanyien al grup empresarial saudita que figurava com a comprador i que acabaven en comptes d'Andorra on figuraven com a firmes autoritzades Rosell i el seu advocat.
Aquestes transferències "reflecteixen un moviment de flux de diners amb destí al mateix Teixeira i persones del seu entorn que figuraven com a testaferros en alguns casos de forma directa i en altres indirecta a través d'empreses intermediàries administrades i/o relacionades amb el citat Besolí i el seu cunyat, Pedro Andrés Ramos", apunta.
Lamela creu que tots sis formaven part d'una "estructura estable" i que hi havia un repartiment dels rols "prèviament establert per Sandro Rosell i amb la inestimable intervenció de Besolí", que era titular d'un gran nombre de societat i comptes bancaris a Andorra. | [
"tribunals"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'Audiència Nacional comença a jutjar l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell, la seva dona, el seu advocat i tres homes més, acusats d'haver blanquejat 20 milions d'euros de la CBF, desviats pel seu expresident, Ricardo Teixeira. Els diners provenen de comissions pels drets de retransmissió de 24 partits amistosos de la selecció brasilera de futbol i d'un contracte amb Nike.",
"a2": "Comença a l’Audiència Nacional el judici per blanqueig de capitals i organització criminal a Sandro Rosell, la seva dona, el seu soci Besolí i tres implicats més. El blanqueig de comissions il·legals rebudes per organitzar partits amistosos de Brasil i pel patrocini de Nike podrien comportar penes d’entre 6 i 11 anys, i multes d’entre 40 i 59 milions d’euros.",
"a3": "L’Audiència Nacional comença aquest dilluns el judici contra l’expresident del Barça Sandro Rosell, el seu soci Joan Besolí i quatre persones més. Rosell, s’enfronta a 11 anys de presó i 59 milions d’euros de multa per liderar una organització criminal que va blanquejar gairebé 20 milions d’euros amb la venda dels drets de televisió durant els partits de la selecció brasilera."
},
"extractive": {
"a1": "La Fiscalia ha sol·licitat onze anys de presó i 59 milions d'euros de multa per a Rosell pels delictes de blanqueig de capitals i organització criminal.\nD'aquests, atribueix un blanqueig de 15 milions de comissions obtingudes per Teixeira dels drets de retransmissió de 24 partits amistosos de la selecció brasilera de futbol i uns altres 5 milions d'un contracte patrocinat amb la marca Nike.\nLa Fiscalia ha sol·licitat pel soci de Rosell, Besolí, deu anys de presó i 55 milions de multa, mentre que per a la seva dona, Pineda, set anys i 50 milions de multa pels mateixos delictes.\nDe la investigació es desprèn com \"es va imposar a la compradora el pagament d'uns fons dels quals, en benefici propi es van apoderar Rosell i Teixeira en perjudici de la CBF\", de forma que el primer va rebre un total de 6.580.000 euros i el segon 8.393.328 euros, \"en ambdós casos sense coneixement de la CBF i en el seu perjudici\".",
"a2": "L'Audiència Nacional comença aquest dilluns a jutjar l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell i cinc persones més per blanqueig de capitals i organització criminal. \nLa Fiscalia ha sol·licitat onze anys de presó i 59 milions d'euros de multa per a Rosell pels delictes de blanqueig de capitals i organització criminal.\nD'aquests, atribueix un blanqueig de 15 milions de comissions obtingudes per Teixeira dels drets de retransmissió de 24 partits amistosos de la selecció brasilera de futbol i uns altres 5 milions d'un contracte patrocinat amb la marca Nike.\nSegons la jutgessa, l'expresident del FC Barcelona es va apropiar d'almenys 6,5 milions d'euros de l'operació dels amistosos i el 2011 els hauria reintroduït a l'Estat amb una suposada venda simulada d'una societat seva.",
"a3": "La Fiscalia ha sol·licitat onze anys de presó i 59 milions d'euros de multa per a Rosell pels delictes de blanqueig de capitals i organització criminal.\nD'aquests, atribueix un blanqueig de 15 milions de comissions obtingudes per Teixeira dels drets de retransmissió de 24 partits amistosos de la selecció brasilera de futbol i uns altres 5 milions d'un contracte patrocinat amb la marca Nike.\nLa Fiscalia ha sol·licitat pel soci de Rosell, Besolí, deu anys de presó i 55 milions de multa, mentre que per a la seva dona, Pineda, set anys i 50 milions de multa pels mateixos delictes.\nDe la investigació es desprèn com \"es va imposar a la compradora el pagament d'uns fons dels quals, en benefici propi es van apoderar Rosell i Teixeira en perjudici de la CBF\", de forma que el primer va rebre un total de 6.580.000 euros i el segon 8.393.328 euros, \"en ambdós casos sense coneixement de la CBF i en el seu perjudici\"."
},
"extreme": {
"a1": "L'Audiència Nacional comença el judici de l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell, per blanqueig de capitals i organització criminal.",
"a2": "Comença el judici a Sandro Rosell, en el qual s’enfronta a una pena d’onze anys de presó.",
"a3": "La Fiscalia sol·licita onze anys de presó per a Sandro Rossell, processat per blanqueig de capitals i organització criminal."
}
} |
2,077 | Càritas d'Urgell preveu tancar l'any havent recollit 300.000 quilos de roba usada | L'entitat traslladarà l'activitat del seu taller tèxtil al polígon de La Seu d'Urgell i utilitzarà la nau actual per classificar i emmagatzemar objectes de segona mà | Càritas d'Urgell, a través de l'empresa d'inserció laboral Nougrapats, preveu acabar aquest 2017 arribant als 300.000 quilos de roba usada recollida mitjançant la vuitantena de contenidors instal·lats en diferents municipis d'arreu de la diòcesi.
Aquest és el volum més alt que s'ha registrat des de l'any 2004, quan va obrir a La Seu d'Urgell la botiga de moda i complements de segona mà 'Grapats'.
Segons el director d'aquesta entitat, Josep Casanova, la xifra es pot acabar duplicant en els propers anys, motiu pel qual preveuen traslladar l'any que ve l'activitat del seu taller tèxtil a una nova nau més gran, que s'ubicarà al polígon industrial de la capital alturgellenca.
Tot i que les donacions de roba usada han anat creixent a mesura que s'ha anat incrementant el nombre de contenidors de recollida, sobretot han augmentat en els darrers quatre anys, passant de 80 a les 300 tones previstes per aquest 2017.
En aquest sentit, el director de Càritas d'Urgell, Josep Casanova, ha indicat que la xifra potencial es situa en 600 tones anuals, el doble del seu volum actual.
"Hi ha un canvi d'hàbit en la gent que pensa que és útil donar roba", ha afegit.
Ara per ara, una desena part del tèxtil que els arriba es distribueix entre els usuaris de l'entitat i també es ven a la botiga 'Grapats' que hi ha a la ciutat.
Bona part de la roba, però, s'envia al consorci d'entitats de la Cooperativa Roba Amiga, que la ve a recollir en un tràiler dos cops al mes, aproximadament.
Mentre, les peces que no es poden reutilitzar van a parar a les plantes de reciclatge Per tal de gestionar millor tot aquest material, Càritas d'Urgell traslladarà durant l'any 2018 aquesta activitat a una nau de majors dimensions, al polígon industrial de La Seu d'Urgell.
L'actual taller, situat a l'Avinguda Guillem Graell de la capital de l'Alt Urgell, es continuarà utilitzant per rebre, classificar i emmagatzemar altres tipus d'objectes de segona mà.
De moment, aquesta i altres tasques, com ara el desmuntatge de comptadors, es duen a terme en d'altres espais.
La idea és centralitzar-ho tot per facilitar després la seva distribució.
De fet, una part dels objectes usats es posen a la venda al nou establiment 'Grapats encants', que va obrir a finals de novembre d'enguany.
La nova botiga contribueix a donar sortida a tot aquest material que reben tant de donacions particulars o d'entitats -entre elles l'andorrana Carisma- com de comerços, que els ofereixen productes que han quedat fora d'estoc.
'Grapats encants', que s'inaugurarà oficialment el proper 22 de desembre, compta amb uns 2.000 objectes diferents, entre elements de decoració, utensilis per a la llar, joguines o, en aquestes dates, ornaments nadalencs, entre d'altres.
L'establiment pretén ser una eina per al foment de la reutilització, donant "utilitat a objectes o coses que la gent té a casa guardats", segons ha dit Casanova.
L'altre gran objectiu d'aquest nou projecte és el d'inserir al mercat laboral i social a joves amb discapacitat o amb problemes de salut mental.
Per tal d'oferir un servei d'atenció a aquest col·lectiu, Càritas d'Urgell va posar en funcionament el passat setembre el projecte 'Activa't', del qual en formen part vuit persones de la comarca de l'Alt Urgell.
Campanya de recollida de joguines de segona mà
D'altra banda, Càritas d'Urgell inicia aquest divendres la campanya 'Jo també vull jugar' amb la qual es pretén recollir joguines usades en bon estat i destinar-les a les famílies més desfavorides.
Aquest cop, però, l'entitat planteja un sistema de distribució diferent als anys anteriors, ja que, en comptes d'entregar-los un lot, se'ls lliurarà un val amb un valor econòmic que podran bescanviar per joguets a la botiga 'Grapats encants'.
La iniciativa vol servir de punt de partida de cara a planificar campanyes de recollida d'objectes de segona mà, per les quals ja es pensa en establir, en un futur, una xarxa de punts fixes des d'on fer efectives aquest tipus de donacions. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Càritas d'Urgell, mitjançant l'empresa d'inserció laboral Nougrapats, preveu acabar aquest 2017 havent recollit 300.000 quilos de roba usada, mitjançant una vuitantena de contenidors. Una desena part es distribueix entre els usuaris de l'entitat i també es ven a la botiga \"Grapats\", a la Seu d'Urgell. Bona part de la roba s'envia al consorci d'entitats de la Cooperativa Roba Amiga.",
"a2": "Segons el director de Càritas d’Urgell, Josep Casanova, preveuen arribar a les 300 tones de roba al tancament d’aquest 2017. Això és fruit d’un increment important que suposarà el trasllat d’instal·lacions a una nau més gran de la Seu d’Urgell, ciutat on ja tenien la botiga de segona mà “Grapats” i, des del novembre, el nou espai “Grapats encants”.",
"a3": "Càritas d'Urgell, preveu acabar l'any 2017 amb la donació de 300.000 quilos de roba usada. Tot i que l'increment ha anat creixent amb la dotació del nombre de contenidors, Josep Casanova, director de Càritas d'Urgell creu que hi ha hagut una conscienciació de les persones. A causa de l'augment de l'activitat, Càritas es traslladarà al polígon industrial de la Seu d'Urgell."
},
"extractive": {
"a1": "Càritas d'Urgell, a través de l'empresa d'inserció laboral Nougrapats, preveu acabar aquest 2017 arribant als 300.000 quilos de roba usada recollida mitjançant la vuitantena de contenidors instal·lats en diferents municipis d'arreu de la diòcesi. \nAquest és el volum més alt que s'ha registrat des de l'any 2004, quan va obrir a La Seu d'Urgell la botiga de moda i complements de segona mà 'Grapats'.\nPer tal de gestionar millor tot aquest material, Càritas d'Urgell traslladarà durant l'any 2018 aquesta activitat a una nau de majors dimensions, al polígon industrial de La Seu d'Urgell.\nLa iniciativa vol servir de punt de partida de cara a planificar campanyes de recollida d'objectes de segona mà, per les quals ja es pensa en establir, en un futur, una xarxa de punts fixes des d'on fer efectives aquest tipus de donacions.",
"a2": "Càritas d'Urgell, a través de l'empresa d'inserció laboral Nougrapats, preveu acabar aquest 2017 arribant als 300.000 quilos de roba usada recollida mitjançant la vuitantena de contenidors instal·lats en diferents municipis d'arreu de la diòcesi.\nAquest és el volum més alt que s'ha registrat des de l'any 2004, quan va obrir a La Seu d'Urgell la botiga de moda i complements de segona mà 'Grapats'.\nSegons el director d'aquesta entitat, Josep Casanova, la xifra es pot acabar duplicant en els propers anys, motiu pel qual preveuen traslladar l'any que ve l'activitat del seu taller tèxtil a una nova nau més gran, que s'ubicarà al polígon industrial de la capital alturgellenca. \nBona part de la roba, però, s'envia al consorci d'entitats de la Cooperativa Roba Amiga, que la ve a recollir en un tràiler dos cops al mes, aproximadament.",
"a3": "Càritas d'Urgell, a través de l'empresa d'inserció laboral Nougrapats, preveu acabar aquest 2017 arribant als 300.000 quilos de roba usada recollida mitjançant la vuitantena de contenidors instal·lats en diferents municipis d'arreu de la diòcesi.\nAquest és el volum més alt que s'ha registrat des de l'any 2004, quan va obrir a La Seu d'Urgell la botiga de moda i complements de segona mà 'Grapats'.\nPer tal de gestionar millor tot aquest material, Càritas d'Urgell traslladarà durant l'any 2018 aquesta activitat a una nau de majors dimensions, al polígon industrial de La Seu d'Urgell.\nLa iniciativa vol servir de punt de partida de cara a planificar campanyes de recollida d'objectes de segona mà, per les quals ja es pensa en establir, en un futur, una xarxa de punts fixes des d'on fer efectives aquest tipus de donacions."
},
"extreme": {
"a1": "Càritas d'Urgell preveu acabar aquest 2017 arribant als 300.000 quilos de roba usada, recollida mitjançant una vuitantena de contenidors.",
"a2": "Càritas d’Urgell arribarà enguany a les 300 tones de roba i ja prepara el trasllat a un espai més gran.",
"a3": "Càritas d'Urgell incrementa l'activitat i es trasllada a una nau de més dimensions al polígon de la Seu d'Urgell."
}
} |
2,068 | El Congrés dóna suport al soterrament de la via a Montcada i Reixac | La Comissió de Foment aprova dues proposicions no de Llei amb el suport de tots els grups i l'abstenció de C's | La Comissió de Foment del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres per 37 vots a favor (PP, Grup Socialista, Podem, ERC i DL), cap en contra i 5 abstencions (C's) dues proposicions no de Llei d'En Comú Podem i d'ERC pel soterrament de la línia ferroviària a Montcada i Reixac.
Les dues iniciatives han obtingut el "sí" de tots els partits tret de C's després que aquest dimarts l'alcaldessa del municipi, Laura Campos, es va reunir amb la ministra de Foment, Ana Pastor, i va obtenir del Ministeri el compromís de destinar una partida dels pressupostos del 2017 al soterrament de la R2 al seu pas pel municipi, que ja ha registrat 165 víctimes mortals.
Totes les formacions tret de C's s'han posat d'acord en la redacció d'un text transaccional –que substitueix els originals- que aposta per fer el soterrament "tan aviat com sigui possible".
El text estableix que el Congrés "considera convenient constituir amb la major brevetat possible un grup de treball per assolir un acord entre totes les administracions (Administració General de l'Estat, Generalitat i ajuntaments afectats) que permeti, d'acord als criteris recollits a la planificació del Ministeri de Foment millorar la xarxa ferroviària al seu pas per Montcada i Reixac".
Aquesta millora, diu el Congrés, es farà "mitjançant la integració i soterrament necessari, avançant en el desenvolupament dels projectes i duent a terme l'execució de les obres de la línia convencional de Barcelona a Port-bou tan aviat com sigui possible i dotant per això les partides necessàries".
Campos, que aquest dimecres ha mantingut reunions al Congrés dels Diputats amb tots els grups parlamentaris abans del debat, preveu que totes les administracions implicades posin en marxa a finals d'abril un grup de treball per començar les tasques i establir un calendari per al soterrament.
A la Comissió de Foment el diputat d'En Comú Podem Josep Vendrell ha recordat que les iniciatives pretenen comprometre tots les forces a complir els compromisos adquirits per l'Estat i ha destacat les mobilitzacions de la plataforma "Tracte Just- Soterrament Total" per evitar que el pas de 200 trens diaris es tradueixi en noves víctimes.
La diputada d'ERC Teresa Jordà ha criticat la "laxitud" del Ministeri de Foment a les anteriors legislatures i els endarreriments injustificats de les actuacions que s'han de dur a terme a aquest municipi.
"Exigim que Montcada sigui una ciutat normal, que no és demanar tant, i per ser-ho és imprescindible que la via se soterri", ha dit.
El diputat de C's Fernando Navarro ha admès la gravetat de la situació a Montcada i Reixach i ha demanat una "solució immediata", tot i que ha anunciat una abstenció en el cas que l'esmena que havia presentat no fos acceptada.
El portaveu del Grup Socialista, José Zaragoza, ha anunciat el vot afirmatiu de la seva formació i ha recordat que Montcada ja ha pagat amb interessos la "quota de la solidaritat".
Ha recordat que la qüestió s'arrossega des del 1990 i que el govern de Zapatero es va comprometre el 2007 a soterrar la via.
El PP també ha avalat les iniciatives amb un vot a favor, malgrat que ha recordat les actuacions que Adif i el Ministeri de Foment han fet des del 2012.
El diputat Òscar Clavell ha recordat els 165 morts que s'han registrat a aquest punt i ha assegurat que la seva formació està a favor de resoldre aquest "problema greu que afecta els veïns de Montcasa i Reixac".
El portaveu de Democràcia i Llibertat a la Comissió de Foment, Ferran Bel, ha avançat també el vot a favor de la seva formació a les dues propostes.
Bel ha criticat que les obres "s'eternitzin durant dècades" i ha lamentat que l'Estat no hagi materialitzat aquestes i altres obres aplicant, per exemple, l'addicional tercera de l'Estatut. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Comissió de Foment del Congrés dels Diputats ha aprovat, per 37 vots a favor (PP, Grup Socialista, Podem, ERC i DL), cap en contra i 5 abstencions (Cs), dues proposicions no de llei d'En Comú Podem i d'ERC pel soterrament de la via a Montcada i Reixac. L'R2 al seu pas pel municipi ha registrat 165 víctimes mortals.",
"a2": "La Comissió de Foment del Congrés ha aprovat el soterrament de les vies del tren a Montcada i Reixac, tram que s’ha cobrat 165 vides humanes. Les dues proposicions no de llei, presentades per En Comú Podem i ERC, han rebut el suport de la resta de formacions tret de Cs. El Ministeri destinarà una partida dels pressupostos del 2017.",
"a3": "La ministra de Foment, Ana Pastor, que es va reunir amb l'alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos, es va comprometre a destinar una partida dels pressupostos del 2017 al soterrament de l'R2, que ja ha registrat 165 víctimes mortals. El Congrés dels Diputats ho ha aprovat aquest dimecres per 37 vots a favor i cap en contra."
},
"extractive": {
"a1": "Les dues iniciatives han obtingut el \"sí\" de tots els partits tret de C's després que aquest dimarts l'alcaldessa del municipi, Laura Campos, es va reunir amb la ministra de Foment, Ana Pastor, i va obtenir del Ministeri el compromís de destinar una partida dels pressupostos del 2017 al soterrament de la R2 al seu pas pel municipi, que ja ha registrat 165 víctimes mortals.\nA la Comissió de Foment el diputat d'En Comú Podem Josep Vendrell ha recordat que les iniciatives pretenen comprometre tots les forces a complir els compromisos adquirits per l'Estat i ha destacat les mobilitzacions de la plataforma \"Tracte Just- Soterrament Total\" per evitar que el pas de 200 trens diaris es tradueixi en noves víctimes.\nEl portaveu del Grup Socialista, José Zaragoza, ha anunciat el vot afirmatiu de la seva formació i ha recordat que Montcada ja ha pagat amb interessos la \"quota de la solidaritat\".\nEl PP també ha avalat les iniciatives amb un vot a favor, malgrat que ha recordat les actuacions que Adif i el Ministeri de Foment han fet des del 2012.",
"a2": "La Comissió de Foment del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres per 37 vots a favor (PP, Grup Socialista, Podem, ERC i DL), cap en contra i 5 abstencions (C's) dues proposicions no de Llei d'En Comú Podem i d'ERC pel soterrament de la línia ferroviària a Montcada i Reixac.\nLes dues iniciatives han obtingut el \"sí\" de tots els partits tret de C's després que aquest dimarts l'alcaldessa del municipi, Laura Campos, es va reunir amb la ministra de Foment, Ana Pastor, i va obtenir del Ministeri el compromís de destinar una partida dels pressupostos del 2017 al soterrament de la R2 al seu pas pel municipi, que ja ha registrat 165 víctimes mortals. \nEl text estableix que el Congrés \"considera convenient constituir amb la major brevetat possible un grup de treball per assolir un acord entre totes les administracions (Administració General de l'Estat, Generalitat i ajuntaments afectats) que permeti, d'acord als criteris recollits a la planificació del Ministeri de Foment millorar la xarxa ferroviària al seu pas per Montcada i Reixac\".\nA la Comissió de Foment el diputat d'En Comú Podem Josep Vendrell ha recordat que les iniciatives pretenen comprometre tots les forces a complir els compromisos adquirits per l'Estat i ha destacat les mobilitzacions de la plataforma \"Tracte Just- Soterrament Total\" per evitar que el pas de 200 trens diaris es tradueixi en noves víctimes.",
"a3": "Les dues iniciatives han obtingut el \"sí\" de tots els partits tret de C's després que aquest dimarts l'alcaldessa del municipi, Laura Campos, es va reunir amb la ministra de Foment, Ana Pastor, i va obtenir del Ministeri el compromís de destinar una partida dels pressupostos del 2017 al soterrament de la R2 al seu pas pel municipi, que ja ha registrat 165 víctimes mortals.\nA la Comissió de Foment el diputat d'En Comú Podem Josep Vendrell ha recordat que les iniciatives pretenen comprometre tots les forces a complir els compromisos adquirits per l'Estat i ha destacat les mobilitzacions de la plataforma \"Tracte Just- Soterrament Total\" per evitar que el pas de 200 trens diaris es tradueixi en noves víctimes.\nEl portaveu del Grup Socialista, José Zaragoza, ha anunciat el vot afirmatiu de la seva formació i ha recordat que Montcada ja ha pagat amb interessos la \"quota de la solidaritat\".\nEl PP també ha avalat les iniciatives amb un vot a favor, malgrat que ha recordat les actuacions que Adif i el Ministeri de Foment han fet des del 2012."
},
"extreme": {
"a1": "La Comissió de Foment del Congrés dels Diputats aprova el soterrament de la via del tren a Montcada i Reixac.",
"a2": "El Congrés aprova el soterrament de la línia R2 al seu pas per Montcada i Reixac.",
"a3": "Els diputats del Parlament i del Congrés donen suport al soterrament de l'R2 a Montcada i Reixac."
}
} |
2,033 | Barcelona supera puntualment els límits de contaminació atmosfèrica recomanats per la CE tot i el confinament | La reducció del trànsit fa que els índex baixin fins a un 80% alguns dies | Els límits de contaminació atmosfèrica recomanats per la Comissió Europea s'han superat puntualment en algunes estacions ambientals de Barcelona en el darrer mes i mig, tot i l'estat d'alarma que ha comportat una reducció significativa del trànsit.
Així ho apunta la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, en una entrevista a l'ACN.
Malgrat aquests registres concrets, Rius assenyala que hi ha hagut una disminució general de la contaminació i alguns dies els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) han caigut fins a un 80%.
Un fet que considera rellevant perquè han seguit en marxa la central de cicle combinat del Besòs, el port i l'aeroport, cosa que apuntaria als vehicles com a principal agent contaminant.
La comparació dels registres s'ha establert respecte al mateix dia de la setmana dels mesos de març, o abril, d'entre el 2015 i el 2019.
És a dir, els nivells d'un dimarts de març d'enguany, s'han comparat amb els altres dimarts de març dels cinc anys anteriors.
"Els nivells d'emissions depenen del que s'emet però també de com es dispersa l'aire.
Si tenim una zona ben ventilada o un dia que fa vent o plou, la mostra serà molt més neta que si hi ha una situació anticiclònica", comenta Rius.
Per això, poder comparar la mostra d'aquests darrers dies amb una mitjana dels últims anys permet establir amb més fidelitat la situació actual.
El component estudiat per analitzar l'impacte del trànsit, el diòxid de nitrogen (NO2), es va escollir perquè permet disposar de dades diàriament i una de les fonts d'origen són els combustibles fòssils, com el petroli.
Però malgrat el funcionament de grans empreses, la central de cicle combinat del Besòs, el port de Barcelona i l'aeroport del Prat, la contaminació ambiental ha baixat significativament a la capital catalana, segons Rius.
"Portàvem molt temps dient que la part en la qual s'havia d'actuar més era el trànsit i per això es va muntar la Zona de Baixes Emissions", remarca.
Respecte si hi ha hagut molta diferència entre els dies de confinament total o parcial pel que fa a la contaminació atmosfèrica, Rius és prudent.
"És complicat dir-ho perquè hi ha hagut dies de pluja", valora.
El que sí té clar és que amb aquest episodi de menys mobilitat es demostra de nou l'impacte que té el trànsit de vehicles en la qualitat de l'aire.
"La gran solució és treure els cotxes de combustió" i apostar per vehicles elèctrics i bicicletes, defensa.
A més, també apunta que "cal fomentar el teletreball" perquè "moltes reunions de feina que requerien desplaçaments, s'ha vist que no eren desplaçaments imprescindibles".
Sobre l'impacte de l'aeroport, la directora general creu que "segurament s'ha notat per la disminució de trànsit d'avions".
Tot i això, diferencia "les emissions de CO2 i NO2".
"Quan mires de la qualitat de l'aire es mira la zona que la gent respira.
Els avions emeten NO2 només a l'enlairament, i quantitativament és molt poc sobre el total que respirem", detalla.
En la seva opinió, "la importància de l'aeroport és la mobilitat associada que té de cotxes i furgonetes".
Disminució generalitzada
En les primeres dues setmanes de confinament, els nivells diaris de diòxid de nitrogen (NO2) a Catalunya es van reduir una mitjana aproximada de més del 60%, segons les dades registrades per les diferents estacions de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).
Les estacions estan repartides per tot el territori i algunes estan col·locades estratègicament per mesurar amb més precisió diferents agents contaminants, com el trànsit o la indústria.
Algunes de les que són bones indicadores de la contaminació industrial també han tingut una davallada en els registres per la davallada del trànsit.
Rius assenyala que la contaminació industrial és més complicada d'avaluar perquè en part es fa a partir dels Compostos Orgànics Volàtils (COV), que requereixen una anàlisi més complexa, i els resultats poden tardar uns dos mesos en obtenir-se.
Les estacions que han registrat canvis més marcats són les instal·lades en àrees urbanes.
"A les estacions de les zones rurals, el NO2 habitualment és baix perquè no noten un impacte directe del trànsit", comenta. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El confinament imposat per l'estat d'alarma ha comportat una reducció significativa del trànsit i l'activitat industrial a Barcelona. Alguns dies els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) han caigut fins a un 80 %. Tot i això, els límits de contaminació atmosfèrica recomanats per la Comissió Europea s'han superat puntualment en algunes estacions ambientals de Barcelona.",
"a2": "Mercè Rius, directora de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, afirma que hi ha hagut dies en què Barcelona ha superat el límit de contaminació recomanat per la CE. Això malgrat la caiguda dels nivells de NO2 de fins a un 80 % durant l’estat d’emergència. Les dades estudiades apunten al fet que el transport rodat de combustió és el principal responsable.",
"a3": "La directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, assenyala que alguns dies els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) han caigut fins a un 80 %. Amb el confinament s'ha reduït la mobilitat i s'ha posat de manifest l'impacte que té el trànsit de vehicles en la qualitat de l'aire i la importància d'utilitzar vehicles elèctrics i bicicletes."
},
"extractive": {
"a1": "Malgrat aquests registres concrets, Rius assenyala que hi ha hagut una disminució general de la contaminació i alguns dies els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) han caigut fins a un 80%.\nEl que sí té clar és que amb aquest episodi de menys mobilitat es demostra de nou l'impacte que té el trànsit de vehicles en la qualitat de l'aire.\nEn les primeres dues setmanes de confinament, els nivells diaris de diòxid de nitrogen (NO2) a Catalunya es van reduir una mitjana aproximada de més del 60%, segons les dades registrades per les diferents estacions de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).\nAlgunes de les que són bones indicadores de la contaminació industrial també han tingut una davallada en els registres per la davallada del trànsit.",
"a2": "Els límits de contaminació atmosfèrica recomanats per la Comissió Europea s'han superat puntualment en algunes estacions ambientals de Barcelona en el darrer mes i mig, tot i l'estat d'alarma que ha comportat una reducció significativa del trànsit. \nMalgrat aquests registres concrets, Rius assenyala que hi ha hagut una disminució general de la contaminació i alguns dies els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) han caigut fins a un 80%. \nPerò malgrat el funcionament de grans empreses, la central de cicle combinat del Besòs, el port de Barcelona i l'aeroport del Prat, la contaminació ambiental ha baixat significativament a la capital catalana, segons Rius. \nEn les primeres dues setmanes de confinament, els nivells diaris de diòxid de nitrogen (NO2) a Catalunya es van reduir una mitjana aproximada de més del 60%, segons les dades registrades per les diferents estacions de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). ",
"a3": "Malgrat aquests registres concrets, Rius assenyala que hi ha hagut una disminució general de la contaminació i alguns dies els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) han caigut fins a un 80%.\nEl que sí té clar és que amb aquest episodi de menys mobilitat es demostra de nou l'impacte que té el trànsit de vehicles en la qualitat de l'aire.\nEn les primeres dues setmanes de confinament, els nivells diaris de diòxid de nitrogen (NO2) a Catalunya es van reduir una mitjana aproximada de més del 60%, segons les dades registrades per les diferents estacions de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA).\nAlgunes de les que són bones indicadores de la contaminació industrial també han tingut una davallada en els registres per la davallada del trànsit."
},
"extreme": {
"a1": "Els límits de contaminació atmosfèrica recomanats per la Comissió Europea s'han superat puntualment a Barcelona durant el confinament.",
"a2": "La contaminació atmosfèrica a Barcelona supera els límits recomanats per la CE, malgrat la mobilitat reduïda durant el confinament.",
"a3": "Durant l'estat d'alarma hi ha hagut una disminució de la contaminació, tot i que s'han superat els nivells recomanats alguns dies."
}
} |
2,536 | L'Ajuntament de Cardona insta la Generalitat a retirar els drets d'explotació d'Ercros i obligar-la a replantar la zona | El consistori, amb l'ajuda del SOC, posa en marxa un pla per agilitzar la recol·locació dels treballadors afectats per l'ERO i ajudar-los a trobar feina | L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, ha lamentat el tancament d'Ercros i ha dit que és una "molt mala notícia" pel municipi.
Ara, amb l'ERO i el cessament definitiu de l'activitat, es dibuixa un futur "incert" pel runam.
L'alcalde vol que es clarifiqui i per això ha instat la Generalitat a retirar els drets d'explotació d'Ercros, "perquè d'aquí tres, quatre o cinc anys, no puguin tornar a obrir després d'haver fet fora tots els treballadors".
D'aquesta manera, el propietari del runam, el mateix consistori, també en recuperaria els drets d'explotació que tenia cedits.
A més, l'Ajuntament també exigeix que Ercros replanti la zona, i no renuncia a què una altra empresa s'instal·li per continuar l'activitat i que es treguin les 4,5 tones de runam salí que encara queden a l'interior.
D'altra banda, la recol·locació de treballadors a altres plantes com la de Tarragona que proposa l'empresa "no és tan fàcil", ha criticat Estruch, donat l'arrelament al territori.
En aquest sentit, el consistori, amb l'ajuda del SOC, ha posat en marxa un pla per agilitzar la recol·locació dels treballadors en altres empreses del territori i ajudar-los a trobar feina.
El batlle ha assenyalat que lluitaran "fins el final" perquè Ercros "assumeixi la seva responsabilitat".
L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, ha explicat aquest dimecres en roda de premsa que la prioritat de l'Ajuntament passa perquè es continuï explotant el runam per una qüestió laboral però també medi ambiental.
Amb tot, si Ercros decideix tancar, tal i com s'ha arribat a un acord amb els treballadors per l'ERO que afecta un centenar de treballadors de Cardona, Flix i Tarragona, i cessa l'activitat a pla planta cardonina, l'alcalde no vol que això serveixi d'impediment perquè es compleixi l'obligació recollida al contracte que es va signar l'any 1998 on s'obliga Ercros a "restaurar" la zona.
Concretament, Ercros està obligada no només a replantar la superfície per integrar-la amb l'entorn, sinó també a impermeabilitzar la zona, per evitar l'entrada d'aigua de la pluja i a construir unes rases a tot el perímetre que permetin la conducció de l'aigua.
L'alcalde ha comparat l'actuació amb la que es va fer fa uns anys al runam de Vilafruns de Balsareny.
En nom de l'Ajuntament de Cardona, Estruch ha presentat un plec d'al·legacions davant la Generalitat al document 'Actualització del programa de restauració de la Terrera Vella de Cardona' presentat per Ercros.
L'Ajuntament demana a la Generalitat que si Ercros no continua amb l'activitat no pugui presentar una actualització del pla de restauració "i pretendre que d'aquí uns anys pugui reprendre l'activitat després del pastís que ha deixat a Cardona".
Per l'alcalde, el que hauria de fer Ercros és presentar un pla de clausura del runam acceptant l'obligació de restaurar-lo.
El batlle no creu que l'acord signat entre Ercros i els representants sindicals que ha donat llum verda a l'ERO sigui positiu pels treballadors cardonins.
De fet, els treballadors de Cardona hi van votar en contra, tot i que els treballadors de les altres plantes eren majoria i per això es va acabar tirant endavant.
Segons Ferran Estruch, hagués calgut fer una negociació "més especialitzada" per centres de treball.
La solució actual suposa una "desigualtat" pels treballadors cardonins, ha criticat Estruch, ja que la voluntat de recol·locar els treballadors a altres plantes de la companyia de la resta de l'estat espanyol o a Tarragona implicaria el desarrelament de la trentena de treballadors i de les seves famílies.
L'Ajuntament ha explicat que a través de l'agència de col·locació local, i amb el suport explícit del SOC, els treballadors puguin trobar una nova feina en empreses de la comarca.
De fet, el batlle ha destacat els incentius per les empreses del Bages que vulguin absorbir els treballadors d'Ercos.
El servei d'ocupació local ja ha fet entrevistes personals amb tots els treballadors i s'han creat els perfils.
El batlle ha explicat que s'han començat a fer creuaments amb les ofertes de què disposen i l'objectiu és arribar a recol·locar tots els treballadors.
Estruch també ha explicat que s'han posat en contacte, entre d'altres, amb ICL Iberpotash, l'empresa del Bages que ocupa més gent a la comarca, no només per la qüestió laboral, sinó també oferir el runam com un nou escenari per les seves activitats. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, ha lamentat el tancament d'Ercros i ha dit que amb l'ERO i el cessament de l'activitat, el futur del runam és incert. L'alcalde ha instat la Generalitat a retirar els drets d'explotació d'Ercros, perquè d'aquí a uns quants anys no puguin tornar a obrir, després d'haver acomiadat els treballadors. També exigeix que Ercros replanti la zona.",
"a2": "Arran de l’ERO d’Ercros l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, ha demanat que la Generalitat retiri els drets d’explotació del runam en favor del consistori i ha exigit que l’empresa replanti la zona per integrar-la a l’entorn. L’Ajuntament ha engegat, juntament amb el SOC, un pla de recol·locació dels treballadors, tot descartant que es traslladin a altres plantes de companyia.",
"a3": "L'Ajuntament de Cardona exigirà a Ercros que compleixi amb l'obligació dels acords signats en el seu moment per a l'explotació del dipòsit i les actuals lleis ambientals. També exigeix el cobriment d'unes 4,5 tones de runam salí perquè quedi \"confinada\" i protegida de l'entrada d'aigua de l'exterior, i la revegetació de la superfície perquè quedi integrada en el seu entorn."
},
"extractive": {
"a1": "L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, ha explicat aquest dimecres en roda de premsa que la prioritat de l'Ajuntament passa perquè es continuï explotant el runam per una qüestió laboral però també medi ambiental.\nAmb tot, si Ercros decideix tancar, tal i com s'ha arribat a un acord amb els treballadors per l'ERO que afecta un centenar de treballadors de Cardona, Flix i Tarragona, i cessa l'activitat a pla planta cardonina, l'alcalde no vol que això serveixi d'impediment perquè es compleixi l'obligació recollida al contracte que es va signar l'any 1998 on s'obliga Ercros a \"restaurar\" la zona.\nLa solució actual suposa una \"desigualtat\" pels treballadors cardonins, ha criticat Estruch, ja que la voluntat de recol·locar els treballadors a altres plantes de la companyia de la resta de l'estat espanyol o a Tarragona implicaria el desarrelament de la trentena de treballadors i de les seves famílies.\nL'Ajuntament ha explicat que a través de l'agència de col·locació local, i amb el suport explícit del SOC, els treballadors puguin trobar una nova feina en empreses de la comarca.",
"a2": "L'alcalde vol que es clarifiqui i per això ha instat la Generalitat a retirar els drets d'explotació d'Ercros, \"perquè d'aquí tres, quatre o cinc anys, no puguin tornar a obrir després d'haver fet fora tots els treballadors\".\nEn aquest sentit, el consistori, amb l'ajuda del SOC, ha posat en marxa un pla per agilitzar la recol·locació dels treballadors en altres empreses del territori i ajudar-los a trobar feina. \nL'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, ha explicat aquest dimecres en roda de premsa que la prioritat de l'Ajuntament passa perquè es continuï explotant el runam per una qüestió laboral però també medi ambiental.\nAmb tot, si Ercros decideix tancar, tal i com s'ha arribat a un acord amb els treballadors per l'ERO que afecta un centenar de treballadors de Cardona, Flix i Tarragona, i cessa l'activitat a la planta cardonina, l'alcalde no vol que això serveixi d'impediment perquè es compleixi l'obligació recollida al contracte que es va signar l'any 1998 on s'obliga Ercros a \"restaurar\" la zona. ",
"a3": "L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, ha explicat aquest dimecres en roda de premsa que la prioritat de l'Ajuntament passa perquè es continuï explotant el runam per una qüestió laboral però també medi ambiental.\nAmb tot, si Ercros decideix tancar, tal i com s'ha arribat a un acord amb els treballadors per l'ERO que afecta un centenar de treballadors de Cardona, Flix i Tarragona, i cessa l'activitat a pla planta cardonina, l'alcalde no vol que això serveixi d'impediment perquè es compleixi l'obligació recollida al contracte que es va signar l'any 1998 on s'obliga Ercros a \"restaurar\" la zona.\nLa solució actual suposa una \"desigualtat\" pels treballadors cardonins, ha criticat Estruch, ja que la voluntat de recol·locar els treballadors a altres plantes de la companyia de la resta de l'estat espanyol o a Tarragona implicaria el desarrelament de la trentena de treballadors i de les seves famílies.\nL'Ajuntament ha explicat que a través de l'agència de col·locació local, i amb el suport explícit del SOC, els treballadors puguin trobar una nova feina en empreses de la comarca."
},
"extreme": {
"a1": "L'alcalde de Cardona ha lamentat el tancament d'Ercros i afirma que és una molt mala notícia pel municipi, amb futur incert.",
"a2": "Cardona demana a la Generalitat recuperar els drets d’explotació d’Ercros i que l’empresa replanti la zona.",
"a3": "L'Ajuntament de Cardona considera que Ercros té un compromís contractual i legal de deixar confinat el dipòsit si no l'explota."
}
} |
1,942 | El primer dia de Trump a la feina: barreres comercials i moralisme reaganià | Francesc Xavier Mena (Esade): “La retirada de l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica és l’inici d’una guerra comercial que perdrem tots” | El nou president vol satisfer els sectors conservadors pro-vida amb gestos antiavortistes | Donald Trump, 45è president dels Estats Units, ja governa.
Aquest dilluns va ser el seu primer dia a la feina i va llançar un seguit de missatges en economia, però també en ideologia i valors morals.
Trump ha signat una ordre executiva per retira els Estats Units de l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica (el Trans-Pacific Partnership, TPP, que va ser signat el 2015 pels EUA, Austràlia, Nova Zelanda, el Japó, Brunei, Singapur, Malàisia, Vietnam, Canadà, Xile, Perú i Mèxic.
El TTP ja s’havia signat però calia que el Congrés el ratifiqués perquè entrés en vigor, el que no estava pas garantit.
Era una gran aposta de l’administració Obama, però havia estat criticat també per la candidata Hillary Clinton i encara més pel seu rival de l’ala esquerra demòcrata, Bernie Sanders.
Ara, el nou president posa l’objectiu en el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (NAFTA), que vol renegociar amb el Canadà i Mèxic.
Mena: “Trump creu que l’economia xinesa no aguantarà”
Francesc Xavier Mena, catedràtic d’Economia de la Universitat Ramon Llull, professor d’Esade i exconseller d’Empresa i Ocupació, és especialista en economies emergents i analitza per a NacióDigital la transcendència de les primeres decisions de Trump.
Per Mena, “la retirada del TPP és l’inici d’una guerra comercial en què perdrem tots”.
L’economista assenyala que “si se’n va en orris el tractat, entrarem en un marc d’acords bilaterals, com ja s’ha anunciat.
Segons Mena, “Trump està convençut que l’economia xinesa no aguantarà, que subsistirà en el seu estat actual i haurà de ressituar-se”.
Pel catedràtic de la URL, “l’economia xinesa té un seguit de colls d’ampolla que l’afecten.
Un d’ells és que requereix la crema massiva de carbó, el que ha comportat gravíssims problemes de contaminació.
Té problemes de recursos d’aigua –imprescindible per desenvolupar l’extracció per fracking- i un marc jurídic poc compatible amb una economia en creixement, amb un sistema de préstecs poc sòlid”.
Un acord bilateral que es prioritzarà serà amb el Japó.
Mena assenyala la figura del nou secretari de Comerç, el multimilionari Wilbur Ross, com una figura clau: “Ross és un home amb bons vincles amb el Japó i el seu nomenament assenyala la via de Tòquio com a soci primordial de Washington”.
Què farà la Xina?
“Pot intentar atreure’s els socis del TPP com Nova Zelanda o Austràlia, però ho veig difícil”, segons Mena.
Europa també patirà
Per Mena, Trump farà el mateix amb Europa: “Optarà per una relació privilegiada amb el Regne Unit.
De fet, ja ho ha anunciat.
El TTIP, l’acord transatlàntic entre la UE, el Regne Unit i els EUA pel qual aspirava Europa i que estava en unes negociacions molt avençades, pot ser una altra de les víctimes de la nova etapa”.
Les empreses davant un increment d’aranzels
L’exconseller es mostra escèptic sobre les amenaces de Trump en política aranzelària: “Ara ja estem en la realitat, no es tracta d’un tuit.
Crec que les grans empreses reaccionaran si l’administració incrementa els aranzels fins a un 35% o un 40%, com Trump ha dit que vol fer.
Això ja ho veurem.
Que Apple deixi de fabricar els iPhone a la Xina per fer-ho als Estats Units ho veig complicat.
O que Ford passi de pagar 8 dòlars l’hora a un treballador mexicà per pagar 45 dòlars en una planta de Michigan”.
Gest cap a la dreta religiosa
Trump va administrant les seves primeres mesures per satisfer els diversos sectors que l’han votat.
Si el seu proteccionisme vol agradar els treballadors indignats que veuen perillar els seus llocs de treball (el vot populista de Wisconsin, Ohio, Michigan…), el president va signar ahir una ordre executiva que elimina les subvencions a les organitzacions no governamentals que practiquin o col·laborin en avortaments a l’exterior.
Aquesta mesura s’ha convertit en un test ideològic de cada president dels EUA en l’inici del seu mandat, des que Ronald Reagan la va instaurar l’any 1984.
Obama va rescindir la prohibició i ara Trump torna a Reagan.
Pel nou president, la mesura és tot un gest envers la dreta religiosa i els grups pro-vida, molt poderosos dins del Partit Republicà i on la seva candidatura va trobar reticències en l’inici de la campanya.
Trump mai s'ha caracteritzat per posicions massa rígides en temes com l'avortament i havia estat proavortista en el passat. | [
"donald trump"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El seu primer dia a la feina com a 45è president dels Estats Units, Donald Trump ha fet les primeres manifestacions sobre temes comercials, ideològics i morals. Ha signat una ordre executiva per retirar els Estats Units de l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica (el Trans-Pacific Partnership, TPP). També ha anunciat accions antiavortistes per satisfer els sectors conservadors provida.",
"a2": "Donald Trump arrenca el seu mandat fent un canvi de rumb comercial amb la retirada dels EUA de l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica. Segons l’exconseller d’empresa, Francesc Xavier Mena, això suposarà una guerra comercial que no beneficiarà ningú. Trump també ha eliminat les subvencions a les organitzacions avortistes, en un gest per acontentar els votants conservadors i la dreta religiosa.",
"a3": "Donald Trump ja ha signat una ordre executiva per retirar els Estats Units de l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica, en el seu primer dia de feina. Per al catedràtic de la URL, Xavier Mena, la retirada \"és l’inici d’una guerra comercial en què perdrem tots\". El president també vol satisfer els sectors conservadors provida amb gestos antiavortistes."
},
"extractive": {
"a1": "Trump ha signat una ordre executiva per retira els Estats Units de l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica (el Trans-Pacific Partnership, TPP, que va ser signat el 2015 pels EUA, Austràlia, Nova Zelanda, el Japó, Brunei, Singapur, Malàisia, Vietnam, Canadà, Xile, Perú i Mèxic.\nSegons Mena, “Trump està convençut que l’economia xinesa no aguantarà, que subsistirà en el seu estat actual i haurà de ressituar-se”.\nMena assenyala la figura del nou secretari de Comerç, el multimilionari Wilbur Ross, com una figura clau: “Ross és un home amb bons vincles amb el Japó i el seu nomenament assenyala la via de Tòquio com a soci primordial de Washington”.\nEl TTIP, l’acord transatlàntic entre la UE, el Regne Unit i els EUA pel qual aspirava Europa i que estava en unes negociacions molt avençades, pot ser una altra de les víctimes de la nova etapa”.",
"a2": "Trump ha signat una ordre executiva per retira els Estats Units de l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica (el Trans-Pacific Partnership, TPP, que va ser signat el 2015 pels EUA, Austràlia, Nova Zelanda, el Japó, Brunei, Singapur, Malàisia, Vietnam, Canadà, Xile, Perú i Mèxic. \nEra una gran aposta de l’administració Obama, però havia estat criticat també per la candidata Hillary Clinton i encara més pel seu rival de l’ala esquerra demòcrata, Bernie Sanders. \nSegons Mena, “Trump està convençut que l’economia xinesa no aguantarà, que subsistirà en el seu estat actual i haurà de ressituar-se”. \nSi el seu proteccionisme vol agradar els treballadors indignats que veuen perillar els seus llocs de treball (el vot populista de Wisconsin, Ohio, Michigan…), el president va signar ahir una ordre executiva que elimina les subvencions a les organitzacions no governamentals que practiquin o col·laborin en avortaments a l’exterior. ",
"a3": "Trump ha signat una ordre executiva per retira els Estats Units de l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica (el Trans-Pacific Partnership, TPP, que va ser signat el 2015 pels EUA, Austràlia, Nova Zelanda, el Japó, Brunei, Singapur, Malàisia, Vietnam, Canadà, Xile, Perú i Mèxic.\nSegons Mena, “Trump està convençut que l’economia xinesa no aguantarà, que subsistirà en el seu estat actual i haurà de ressituar-se”.\nMena assenyala la figura del nou secretari de Comerç, el multimilionari Wilbur Ross, com una figura clau: “Ross és un home amb bons vincles amb el Japó i el seu nomenament assenyala la via de Tòquio com a soci primordial de Washington”.\nEl TTIP, l’acord transatlàntic entre la UE, el Regne Unit i els EUA pel qual aspirava Europa i que estava en unes negociacions molt avençades, pot ser una altra de les víctimes de la nova etapa”."
},
"extreme": {
"a1": "S'inicia el govern de Donald Trump, 45è president dels Estats Units, amb importants canvis comercials, ideològics i morals.",
"a2": "Trump només ha necessitat un dia per definir una nova política comercial i per limitar l’accés a l’avortament.",
"a3": "Trump signa una ordre per retirar l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica i una ordre executiva que elimina les subvencions proavortistes."
}
} |
1,249 | L'energia esquiva la retallada | L'electricitat i el gas domèstics s'han encarit entre l'11% i el 16% durant el 2011. La factura de l'aigua s'ha apujat al voltant del 5% per a la majoria d'usuaris | L'energia no acusa retallades de preu.
El preu final que paguen els consumidors catalans pels subministraments de la llar s'ha disparat durant el 2011.
La factura de l'electricitat s'ha encarit un 11,3% en dotze mesos, el rebut del gas natural, un 14,9%, i la bombona de butà, un 16,8%, segons ha confirmat el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.
El preu que paguen els catalans per l'aigua s'ha alçat al voltant d'un 5%, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua.
L'encariment dels preus de les matèries primes o dels trams liberalitzats de les factures explica una part de les pujades.
Per contra, l'IPC, que s'utilitza per indexar els increments salarials de milions de treballadors, no arriba a un creixement acumulat del 2%.
Pel que fa a l'electricitat, el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç ha informat que la factura final que paguen els consumidors s'ha incrementat en un 11,3% durant el 2011.
La factura mitjana ha crescut en 60 euros per client, fins a fregar els 600 euros, segons les dades de la Comissió de l'Energia espanyola (CNE), que estimava que el rebut mitjà era de 539 euros a mitjans de 2010.
Els més de 20 milions de clients que s'acullen a la tarifa d'últim recurs (TUR) elèctrica han patit un augment lleugerament inferior, ja que l'Estat ha 'congelat' la part regulada de la factura, que ha crescut un 1,5% per als usuaris sense discriminació horària.
Per contra, la fracció liberalitzada de la factura de la TUR, que representa el 50% del total i se subhasta entre les principals comercialitzadores d'energia, s'ha incrementat per sobre del 15%.
La intervenció de l'Estat ha compensat la pujada del preu de la llum que paguen els usuaris de la TUR, clients residencials i comercials amb una potència inferior a 10 KhW.
Tanmateix, aquesta rebaixa fa que les tarifes no cobreixin el cost de producció i distribució de l'electricitat i s'incrementi el dèficit tarifari, que ja acumula més de 22.000 milions d'euros, segons les companyies del sector.
Pujada del gas natural per l'alça de les matèries primes
El rebut que paguen els consumidors finals pel gas natural també ha patit un increment del 14,9%, segons ha confirmat el Ministeri.
El mercat del gas natural està liberalitzat a l'Estat, però resten dues TUR: una per als usuaris amb un consum mínim, amb gas per a la cuina i l'aigua calenta, i una per a llars que també utilitzen calefacció de gas.
L'Estat no ha variat la tarifa fixa per aquests dos trams de consum, que s'ha mantingut en els 4,09 i els 8,33 euros per client al mes.
Per contra, el tram variable de la factura ha augmentat entre l'11% i el 12% durant els darrers dotze mesos, especialment per la pujada del preu del gas natural causat per l'increment de la demanda als països de l'Àsia.
Per la seva banda, el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç ha informat que el preu del gas butà, que els consumidors reben en forma de bombones, s'ha incrementat un 16,8%, després que el Govern espanyol aixequés el preu dels envasos de gasos liquats derivats del petroli d'entre 8 i 20 quilograms.
L'aigua s'incrementa al voltant del 5% per a la majoria d'usuaris
La factura que paguen els consumidors catalans per l'aigua també s'ha incrementat al voltant del 5%.
Concretament, el preu unitari s'ha apujat un 4,8% per als usuaris que consumeixen fins a 12 metres cúbics al mes, mentre que s'ha alçat un 5,2% per als que tenen un consum menor als 10 m3/mes, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) corresponents al primer semestre de 2011.
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha assenyalat que els increments en el rebut final causats només per la pujada del cànon de l'aigua són del 3,0% en el cas de les llars amb un consum inferior als 9 metres cúbics i del 4,2% per als que utilitzen menys de 12 metres cúbics.
Territori i Sostenibilitat va començar a aplicar l'octubre aquest increment del cànon de l'aigua, que s'ha apujat un 8,5% per a consumidors amb un consum menor a 9m3/mes i un 17,02% per a les llars que utilitzen menys de 12 m3/mes.
El 64% de les llars catalanes gasta menys de 9 m3 d'aigua al mes, mentre que aquest percentatge s'eleva al 79% per als consumidors utilitzen un màxim de 12 m3. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'electricitat s'ha encarit un 11,3 %, el gas natural un 14,9 % i la bombona de butà un 16,8 % durant el 2011, segons el Ministeri d'Indústria. El preu de l'aigua ha augmentat al voltant d'un 5 %, segons l'Agència Catalana de l'Aigua. L'augment dels preus de les matèries primeres o dels trams liberalitzats de les factures n'és la causa.",
"a2": "Segons el Ministeri d’Indústria, l’any 2011 tanca amb un increment interanual d’un 11,3 % en el preu de l’electricitat, d’un 14,9 % del gas natural i d’un 16,8 % en el butà. Aquest increment contrasta amb el de l’IPC, que no arriba al 2 %. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua, el preu de l’aigua també s’ha apujat un 5 %.",
"a3": "Durant el 2011, el preu dels subministraments a les llars s'ha disparat significativament. L'electricitat s'ha encarit un 11 %, el gas, un 16 %, i l'aigua, un 5%, a conseqüència de l'encariment dels preus de les matèries primeres. Segons les dades de la CNE, la factura mitjana ha crescut en 60 euros per client, fins a arribar els 600 euros."
},
"extractive": {
"a1": "La factura de l'electricitat s'ha encarit un 11,3% en dotze mesos, el rebut del gas natural, un 14,9%, i la bombona de butà, un 16,8%, segons ha confirmat el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.\nEl preu que paguen els catalans per l'aigua s'ha alçat al voltant d'un 5%, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua.\nPer contra, el tram variable de la factura ha augmentat entre l'11% i el 12% durant els darrers dotze mesos, especialment per la pujada del preu del gas natural causat per l'increment de la demanda als països de l'Àsia.\nEl Departament de Territori i Sostenibilitat ha assenyalat que els increments en el rebut final causats només per la pujada del cànon de l'aigua són del 3,0% en el cas de les llars amb un consum inferior als 9 metres cúbics i del 4,2% per als que utilitzen menys de 12 metres cúbics.",
"a2": "La factura de l'electricitat s'ha encarit un 11,3% en dotze mesos, el rebut del gas natural, un 14,9%, i la bombona de butà, un 16,8%, segons ha confirmat el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.\nPer contra, l'IPC, que s'utilitza per indexar els increments salarials de milions de treballadors, no arriba a un creixement acumulat del 2%. \nEls més de 20 milions de clients que s'acullen a la tarifa d'últim recurs (TUR) elèctrica han patit un augment lleugerament inferior, ja que l'Estat ha 'congelat' la part regulada de la factura, que ha crescut un 1,5% per als usuaris sense discriminació horària. \nPer contra, el tram variable de la factura ha augmentat entre l'11% i el 12% durant els darrers dotze mesos, especialment per la pujada del preu del gas natural causat per l'increment de la demanda als països de l'Àsia. ",
"a3": "La factura de l'electricitat s'ha encarit un 11,3% en dotze mesos, el rebut del gas natural, un 14,9%, i la bombona de butà, un 16,8%, segons ha confirmat el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.\nEl preu que paguen els catalans per l'aigua s'ha alçat al voltant d'un 5%, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua.\nPer contra, el tram variable de la factura ha augmentat entre l'11% i el 12% durant els darrers dotze mesos, especialment per la pujada del preu del gas natural causat per l'increment de la demanda als països de l'Àsia.\nEl Departament de Territori i Sostenibilitat ha assenyalat que els increments en el rebut final causats només per la pujada del cànon de l'aigua són del 3,0% en el cas de les llars amb un consum inferior als 9 metres cúbics i del 4,2% per als que utilitzen menys de 12 metres cúbics."
},
"extreme": {
"a1": "El 2011 pugen els preus de l'electricitat i el gas, entre un 11 i 16 %, i l'aigua, un 5 %.",
"a2": "Les factures de gas, llum i agua són fins a un 16 % més cares que fa un any.",
"a3": "Les famílies catalanes paguen entre l'11 % i el 16 % més per la llum i el gas el 2011."
}
} |
2,647 | Els sindicats UGT i CCOO es mobilitzen per exigir "ocupació, salaris i pensions dignes" | A Lleida una seixantena de persones s'han concentrat davant la seu de la patronal COELL | CCOO i la UGT han celebrat conjuntament aquest dijous diferents mobilitzacions en diferents ciutats catalanes i de l'Estat per exigir "ocupació, salaris i pensions dignes", en un moment, de "fort increment" dels preus de subministraments bàsics com ara l'electricitat i el gas, cosa que està provocant "una constant pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans", segons denuncien.
Davant aquest context, ambdues organitzacions sindicals reclamen un augment dels salaris perquè els treballadors puguin recuperar el poder adquisitiu, de la mateixa manera que un increment de les pensions i de les rendes de protecció, i que això es faci amb el restabliment de l'IPC com a índex d'actualització.
També demanen la creació de més i millor ocupació i d'una renda garantida "que ajudi a combatre la desigualtat i la pobresa, i la recuperació dels drets i de la qualitat dels serveis públics".
A Lleida, una seixantena de persones s'han concentrat davant la seu de la patronal COELL.
A més de la capital del Segrià, la UGT i CCOO han dut a terme concentracions a Tarragona i Vic, mentre a Barcelona han celebrat una assemblea conjunta de delegats.
A Girona han convocat una concentració el 28 de febrer, i el 2 de març a Tortosa.
Una seixantena de persones convocades per la UGT i CCOO s'han concentrat aquest dijous a Lleida davant la seu de la Confederació d'Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL) per exigir tant al govern de l'Estat com a les organitzacions empresarials "que es posi fi a la precarietat laboral, a la pobresa salarial i a la bretxa salarial" entre homes i dones.
Ambdós sindicats denuncien l'encariment de la vida, sobretot per l'increment del preu de serveis bàsics com són l'electricitat i el gas, cosa que ha comportat en els darrers vuit anys "una pèrdua de valor adquisitiu dels salaris, de les pensions i de els rendes de protecció", així com un "increment sostingut de la desigualtat com a conseqüència de l'augment de la desocupació i de la generació en diferents col·lectius de treballadors de la precarietat laboral", segons han manifestat.
El responsable d'Indústria de CCOO a Lleida, Carles Asensio, ha defensat que en uns moments en què es parla d'una "suposada" sortida de la crisi, cal que aquesta "sigui igual per a tothom i arribi a totes les capes de la societat" ja que encara "hi ha molts contractes precaris i molts convenis estan paralitzats".
En aquest sentit, ha reclamat la necessitat de reprendre la negociació col·lectiva amb les patronals, davant "la "intransigència d'aquestes a asseure's a negociar".
Per la seva part, la secretària d'organització de la UGT de les Terres de Lleida, Demelsa Mateos, ha denunciat que "mentre l'IPC està pujant, els salaris i les pensions no ho estan fent", fet que ha qualificat d'"indignant i vergonyant".
"El que no pot ser que cada dia els treballadors siguin més pobres", ha lamentat.
A més, ha criticat que amb la reforma laboral s'estiguin creant els "contractes parcials", que suposen "un contracte a la carta pels empresaris", obligant els treballadors "a fer les hores que ells -els empresaris- volen".
Durant la protesta celebrada a Lleida, la UGT i CCOO han llegit un manifest conjunt denunciant aquesta situació i per reclamar solucions al govern espanyol i a les organitzacions empresarials per tal de fer-hi front.
En primer lloc, han exigit la derogació de la reforma laboral i han reivindicat un increment dels salaris dels treballadors, de les pensions i de les rendes de protecció, prenent com a referència l'augment de l'IPC.
També han defensat la necessitat de crear més i millor ocupació i d'una renda garantida que "ajudi a combatre la desigualtat i la pobresa".
Posteriorment, representants d'ambdós sindicats han entrat a la seu de la COELL on han lliurat còpies del manifest amb les seves principals reivindicacions.
La concentració s'emmarca en la campanya de mobilitzacions que la UGT i CCOO han convocat en diferents ciutats catalanes i estatals per reclamar "una ocupació, salaris i pensions dignes".
A més de Lleida, aquest dijous també se n'ha dut a terme a Tarragona, Vic i Barcelona, mentre a Girona està prevista una concentració el dia 28 de febrer, i a Tortosa el pròxim 2 de març.
Tot i això, els ambdues organitzacions sindicals seguiran aquesta campanya conjunta amb una jornada de protestes arreu de l'Estat el pròxim 23 de març. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els sindicats CCOO i UGT han celebrat conjuntament diferents mobilitzacions per exigir ocupació, salaris i pensions dignes, en un moment de fort increment dels preus dels subministraments bàsics, cosa que està provocant una constant pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans. Han exigit la derogació de la reforma laboral, reivindicant un increment dels salaris, les pensions i les rendes de protecció.",
"a2": "La UGT i CCOO han iniciat una campanya conjunta a diverses ciutats per protestar contra l’encariment dels serveis bàsics i reclamar uns contractes, salaris i pensions dignes, que permetin als treballadors fer front a la pujada de l’IPC. Una seixantena de persones s’ha concentrat aquest dijous davant la seu de COELL a Lleida per fer arribar el seu manifest.",
"a3": "Amb la voluntat de reivindicar els drets socials i laborals que s’han anat perdent amb motiu de la crisi econòmica, delegats de CCOO i UGT de la comarca s’han concentrat aquest dijous al matí. La mobilització ha tingut com a objectiu donar a conèixer el seu posicionament sobre l’ocupació, salaris i pensions."
},
"extractive": {
"a1": "Davant aquest context, ambdues organitzacions sindicals reclamen un augment dels salaris perquè els treballadors puguin recuperar el poder adquisitiu, de la mateixa manera que un increment de les pensions i de les rendes de protecció, i que això es faci amb el restabliment de l'IPC com a índex d'actualització.\nUna seixantena de persones convocades per la UGT i CCOO s'han concentrat aquest dijous a Lleida davant la seu de la Confederació d'Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL) per exigir tant al govern de l'Estat com a les organitzacions empresarials \"que es posi fi a la precarietat laboral, a la pobresa salarial i a la bretxa salarial\" entre homes i dones.\nAmbdós sindicats denuncien l'encariment de la vida, sobretot per l'increment del preu de serveis bàsics com són l'electricitat i el gas, cosa que ha comportat en els darrers vuit anys \"una pèrdua de valor adquisitiu dels salaris, de les pensions i de els rendes de protecció\", així com un \"increment sostingut de la desigualtat com a conseqüència de l'augment de la desocupació i de la generació en diferents col·lectius de treballadors de la precarietat laboral\", segons han manifestat.\nEn primer lloc, han exigit la derogació de la reforma laboral i han reivindicat un increment dels salaris dels treballadors, de les pensions i de les rendes de protecció, prenent com a referència l'augment de l'IPC.",
"a2": "CCOO i la UGT han celebrat conjuntament aquest dijous diferents mobilitzacions en diferents ciutats catalanes i de l'Estat per exigir \"ocupació, salaris i pensions dignes\", en un moment, de \"fort increment\" dels preus de subministraments bàsics com ara l'electricitat i el gas, cosa que està provocant \"una constant pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans\", segons denuncien. \nDavant aquest context, ambdues organitzacions sindicals reclamen un augment dels salaris perquè els treballadors puguin recuperar el poder adquisitiu, de la mateixa manera que un increment de les pensions i de les rendes de protecció, i que això es faci amb el restabliment de l'IPC com a índex d'actualització.\nA més de la capital del Segrià, la UGT i CCOO han dut a terme concentracions a Tarragona i Vic, mentre a Barcelona han celebrat una assemblea conjunta de delegats. \nAmbdós sindicats denuncien l'encariment de la vida, sobretot per l'increment del preu de serveis bàsics com són l'electricitat i el gas, cosa que ha comportat en els darrers vuit anys \"una pèrdua de valor adquisitiu dels salaris, de les pensions i de els rendes de protecció\", així com un \"increment sostingut de la desigualtat com a conseqüència de l'augment de la desocupació i de la generació en diferents col·lectius de treballadors de la precarietat laboral\", segons han manifestat.",
"a3": "Davant aquest context, ambdues organitzacions sindicals reclamen un augment dels salaris perquè els treballadors puguin recuperar el poder adquisitiu, de la mateixa manera que un increment de les pensions i de les rendes de protecció, i que això es faci amb el restabliment de l'IPC com a índex d'actualització.\nUna seixantena de persones convocades per la UGT i CCOO s'han concentrat aquest dijous a Lleida davant la seu de la Confederació d'Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL) per exigir tant al govern de l'Estat com a les organitzacions empresarials \"que es posi fi a la precarietat laboral, a la pobresa salarial i a la bretxa salarial\" entre homes i dones.\nAmbdós sindicats denuncien l'encariment de la vida, sobretot per l'increment del preu de serveis bàsics com són l'electricitat i el gas, cosa que ha comportat en els darrers vuit anys \"una pèrdua de valor adquisitiu dels salaris, de les pensions i de els rendes de protecció\", així com un \"increment sostingut de la desigualtat com a conseqüència de l'augment de la desocupació i de la generació en diferents col·lectius de treballadors de la precarietat laboral\", segons han manifestat.\nEn primer lloc, han exigit la derogació de la reforma laboral i han reivindicat un increment dels salaris dels treballadors, de les pensions i de les rendes de protecció, prenent com a referència l'augment de l'IPC."
},
"extreme": {
"a1": "Els sindicats UGT i CCOO fan mobilitzacions per tot l'Estat per exigir ocupació, salaris i pensions dignes, davant l'encariment dels preus.",
"a2": "Concentracions d’UGT i CCOO programades a diverses ciutats per demanar millores laborals i salarials davant l’increment de l’IPC. ",
"a3": "Els sindicats UGT i CCOO han celebrat una mobilització conjunta en defensa de l’ocupació, els salaris i les pensions."
}
} |
1,037 | Convivència Cívica atia les multes i purgues per raó de llengua | L'entitat no descarta la "intervenció judicial" a les escoles que incompleixin les resolucions del tribunals i afirma que es pot arribar a la destitució de directors de centres educatius | El president de Convivència Cívica Catalana, Francisco Caja (a la dreta) i el lletrat i responsable jurídic de l'entitat, Angel Escolano, en la roda de premsa sobre la recent resolució del TSJC pel que fa al model lingüístic a les escoles Foto: ACN
Convivència Cívica Catalana alerta que si l'escola catalana no atén les resolucions judicials sobre "l'educació bilingüe" que obliguen a tota una aula a fer classes en castellà amb l'únic requeriment que la família d'un sol alumne ho demani -independentment de l'opinió de la resta de famílies, alumnes i professorat-, hi hauria conseqüències com multes a la consellera i destitucions dels directors d'escola, a més d'intervencions del jutjat al centre escolar.
Aquest panorama ha estat dibuixat pels representants de l'entitat que aplega un grup de pares contraris a l'actual model educatiu català en una roda de premsa en la que han assenyalat també que estudien presentar una querella contra la consellera si persisteix en el desacatament.
De fet, el president de l'entitat, Francisco Caja, ha assenyalat que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, estaria incorrent en un "delicte continuat" de prevaricació per incomplir el dictamen judicial.
A més, ha assenyalat que hi ha 1031 sol·licituds de pares i mares que volen que els seus fills rebin les classes també en castellà tot alertant que Rigau "no pot negar a 1031 pares el seu dret".
Sobre la possibilitat de presentar una querella contra Rigau si no acata el que diu la interlocutòria del TSJC, Convivència Cívica afirma que esperaran a què es presenti al primer requeriment del tribunal.
Tot i així, consideren que el termini de dos mesos que ha de passar per poder presentar-lo podria ser més curt.
Caja ha dit que en cap cas l'anunci de Convivència és una "amenaça".
"És una actuació dins la llei" ha defensat el president de l'entitat, qui convida Rigau a presentar recurs a la decisió judicial si ho creu oportú.
Francisco Caja ha recordat que el passat 1 de febrer Convivència va demanar per escrit al tribunal que instés la conselleria que fes acomplir als centres corresponents les deu interlocutòries del TSJC referents a la introducció d'un model bilingüe a les aules.
Es van trobar, diu, amb el "silenci" de la consellera i l'incompliment de la resolució.
Si la "desobediència segueix", afirma Caja, es prendran mesures més contundents fins a arribar, si cal, a "l'execució forçosa" de la decisió del tribunal.
En aquest sentit, el lletrat i responsable en temes judicials de Convivència Cívica, Angel Escolano ha dit que les conseqüències anirien des de multes a Rigau o al responsable del centre que no acompleixi fins a, en darrera instància, la intervenció judicial en el centre escolar en qüestió, fet que suposaria la destitució del director de l'escola i la formació d'una junta gestora.
Pel que fa a l'oferiment de la conselleria de donar una atenció individualitzada als alumnes castellanoparlants, Francisco Caja ho defineix d'una acte de "cinisme" que no satisfà als pares i mares demandants, que no volen que els seus fills i filles pateixin "segregació" a les aules pel simple fet de demanar el seu dret de rebre lliçons en llengua castellana.
Testimonis
A la roda de premsa hi han participat diversos pares, entre ells Enrique López, que va venir amb la seva família des de Galícia fins al barri de la Salut de Badalona.
El seu fill tenia set anys al 2005 quan la família va començar el procés per tal que el castellà fos present a l'escola on anava.
"Quan va arribar, tot era en català, i no entenia la meitat de les coses", ha narrat López, qui ha definit aquests anys com un 'Via Crucis'.
Aquesta "lluita", segons ha dit, s'ha estès fins a Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), on actualment viu la família "i ens hem trobat amb el mateix problema", ha dit a l'ACN.
López lamenta que, fins el moment, té la impressió que a la Generalitat els preocupa més "el projecte de construcció nacional" que els interessos de les famílies i la qualitat de l'ensenyament.
Sobre la possibilitat que s'obligui al director del centre a acomplir amb la resolució judicial o bé cessar-lo, López considera que la mesura s'hauria d'aplicar "si no queda una altra opció", apunta.
Convivència Cívica ha assenyalat que les deu interlocutòries del TSJC afectarien en total uns 300 alumnes, i si prosperen les altres nou, la xifra augmentaria a 500 escolars repartits arreu de Catalunya.
"Els requeriments no només són de Barcelona, sinó també de les comarques gironines, Tarragona i Lleida, entre d'altres", ha assegurat Francisco Caja. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Convivència Cívica Catalana ha fet una roda de premsa sobre la recent resolució del TSJC pel que fa al model lingüístic a les escoles. Ha alertat que, si alguna escola catalana no atén les resolucions judicials que obliguen a tota una aula a fer classes en castellà si la família d'un sol alumne ho demana, hi haurà conseqüències.",
"a2": "Francisco Caja, president de Convivència Cívica Catalana, estudia querellar-se contra la consellera d’Ensenyament per desacatament de la resolució judicial sobre l’educació bilingüe, la qual obliga a passar al castellà si una sola família ho demana. Convivència Cívica adverteix que la desobediència podria comportar multes a Rigau, als responsables dels centres i àdhuc la destitució del seu director.",
"a3": "Segons Convivència Cívica Catalana, hi ha un total de 10 interlocutòries del TSJC en relació amb l'ús del castellà a l'aula i alerta que, si l'escola catalana no atén les resolucions judicials sobre \"l'educació bilingüe\" en cas que una família ho demani, s'aplicaran sancions a les escoles. Francisco Caja adverteix de les repercussions que pot tenir l'incompliment de la resolució."
},
"extractive": {
"a1": "El president de Convivència Cívica Catalana, Francisco Caja (a la dreta) i el lletrat i responsable jurídic de l'entitat, Angel Escolano, en la roda de premsa sobre la recent resolució del TSJC pel que fa al model lingüístic a les escoles Foto: ACN.\nAquest panorama ha estat dibuixat pels representants de l'entitat que aplega un grup de pares contraris a l'actual model educatiu català en una roda de premsa en la que han assenyalat també que estudien presentar una querella contra la consellera si persisteix en el desacatament.\nSobre la possibilitat de presentar una querella contra Rigau si no acata el que diu la interlocutòria del TSJC, Convivència Cívica afirma que esperaran a què es presenti al primer requeriment del tribunal.\nEn aquest sentit, el lletrat i responsable en temes judicials de Convivència Cívica, Angel Escolano ha dit que les conseqüències anirien des de multes a Rigau o al responsable del centre que no acompleixi fins a, en darrera instància, la intervenció judicial en el centre escolar en qüestió, fet que suposaria la destitució del director de l'escola i la formació d'una junta gestora.",
"a2": "Convivència Cívica Catalana alerta que si l'escola catalana no atén les resolucions judicials sobre \"l'educació bilingüe\" que obliguen a tota una aula a fer classes en castellà amb l'únic requeriment que la família d'un sol alumne ho demani -independentment de l'opinió de la resta de famílies, alumnes i professorat-, hi hauria conseqüències com multes a la consellera i destitucions dels directors d'escola, a més d'intervencions del jutjat al centre escolar. \nAquest panorama ha estat dibuixat pels representants de l'entitat que aplega un grup de pares contraris a l'actual model educatiu català en una roda de premsa en la que han assenyalat també que estudien presentar una querella contra la consellera si persisteix en el desacatament. \nDe fet, el president de l'entitat, Francisco Caja, ha assenyalat que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, estaria incorrent en un \"delicte continuat\" de prevaricació per incomplir el dictamen judicial.\nEn aquest sentit, el lletrat i responsable en temes judicials de Convivència Cívica, Angel Escolano ha dit que les conseqüències anirien des de multes a Rigau o al responsable del centre que no acompleixi fins a, en darrera instància, la intervenció judicial en el centre escolar en qüestió, fet que suposaria la destitució del director de l'escola i la formació d'una junta gestora. ",
"a3": "El president de Convivència Cívica Catalana, Francisco Caja (a la dreta) i el lletrat i responsable jurídic de l'entitat, Angel Escolano, en la roda de premsa sobre la recent resolució del TSJC pel que fa al model lingüístic a les escoles Foto: ACN.\nAquest panorama ha estat dibuixat pels representants de l'entitat que aplega un grup de pares contraris a l'actual model educatiu català en una roda de premsa en la que han assenyalat també que estudien presentar una querella contra la consellera si persisteix en el desacatament.\nSobre la possibilitat de presentar una querella contra Rigau si no acata el que diu la interlocutòria del TSJC, Convivència Cívica afirma que esperaran a què es presenti al primer requeriment del tribunal.\nEn aquest sentit, el lletrat i responsable en temes judicials de Convivència Cívica, Angel Escolano ha dit que les conseqüències anirien des de multes a Rigau o al responsable del centre que no acompleixi fins a, en darrera instància, la intervenció judicial en el centre escolar en qüestió, fet que suposaria la destitució del director de l'escola i la formació d'una junta gestora."
},
"extreme": {
"a1": "Convivència Cívica Catalana alerta que l'escola catalana ha d'atendre les resolucions judicials sobre l'educació bilingüe o poden haver-hi conseqüències.",
"a2": "Convivència Cívica Catalana denuncia que els centres no estan acatant la resolució del TSJC sobre el model lingüístic.",
"a3": "El TSJC imposa el castellà a tota l'aula si un alumne ho demana, perquè considera que l'atenció individualitzada és insuficient."
}
} |
239 | Set projectes perifèrics al voltant de l’art, la ruralitat i l’alimentació irrompen a Barcelona | Durant tota la setmana s’organitzaran actes aplegats amb el nom Festival TerraTecaTraca, tot coincidint amb el Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible | Portar la veu del món rural a Barcelona, al si del debat de l’alimentació sostenible, enguany que Barcelona n’és la capital mundial, i fer-ho amb reflexions que incorporen l’art i la ciència: aquesta és la columna vertebral del projecte que conté el Festival TerraTecaTraca, que es farà a Barcelona des d’avui fins el 28 de novembre.
Una setmana de propostes i debats que volen posar cara i veu a les reflexions d’aquells que viuen i treballen el camp i la mar.
Quins problemes tenen?
Quines realitats proposen?
Quins vincles creuen que cal establir amb les urbs?
Com crear una xarxa alimentària i sostenible justa i saludable, també als territoris rurals, que és on hi ha els conreus i els pagesos que els fan possibles?
Els organitzadors del festival són categòrics: “No podem entendre els actuals debats al voltant de l’alimentació i les transformacions que el sistema alimentari necessita, sense entendre que el món rural n’ha de ser protagonista.”
La proposta de TerraTecaTraca fa mesos que va començar a caminar.
S’han creat set residències artístiques a diferents zones rurals de Catalunya, on gent dels àmbits de la pagesia, la ramaderia i la pesca han interactuat amb artistes i científics en la producció d’una exposició itinerant i l’organització de les jornades de Barcelona.
Durant aquest temps de reflexió han sortit grans debats sobre el consum (o no) de carn, l’expropiació sistemàtica de terres fèrtils en favor de qualsevol projecte industrialitzador, la importància de les llavors i la seva relació amb el llenguatge i la cultura d’un territori…
La idea va sorgir del Departament de Geografia de la Universitat de Girona i de la UOC i les entitats que hi han desenvolupat projectes són el centre d’art ADDEND, a la Morera de Montsant (Priorat), amb el projecte “Vi, identitat i territori”; CACiS el Forn de la Calç, un centre d’art contemporani i sostenibilitat a Calders (Moianès), amb “Resiliències silvestres: biodiversitat i coneixement local”; la residència Can Serrat, una masia del Bruc, al peu de Montserrat, amb “Terra en mudança”; el Centre d’Art i Natura de Farrera (Pallars Sobirà), amb “Ramats de la biodiversitat”; el Centre Quim Soler la Literatura i el Vi, al Molar (Priorat), amb “Llavors vives i sobiranes!”; l’obrador Lo Pati, el Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, a Amposta, amb “Aus, arròs i mimetismes”; i la Nau Côclea, centre de creació contemporània a Camaller (Alt Empordà), amb “Xarxes de coneixement per una pesca sostenible”.
Els organitzadors consideren que la sobirania alimentària és un sistema transformador.
Amb l’Ajuntament de Barcelona han establert un diàleg, però denuncien les contradiccions que conté el discurs a favor de la sobirania alimentària en relació amb les pràctiques públiques que s’imposen.
Per exemple, quan es fa una compra pública d’aliment per als menjadors socials i el banc d’aliments, aquesta compra no afavoreix la petita pagesia.
O el funcionament de Mercabarna, una central de distribució pública que abasteix els mercats municipals amb molts productes importats i no compleix els principis de sobirania alimentària.
Demanen que n’assumeixi responsabilitats i que no redueixi el discurs només a interpel·lar el consumidor.
Els organitzadors demanen coherència a les polítiques de les institucions públiques (ajuntaments, Generalitat de Catalunya, diputacions, consells comarcals…) no tan sols en relació amb la sobirania alimentària, també en general amb les polítiques que es fan a les zones rurals, la implantació d’energies renovables i més grans desafiaments que implica l’emergència climàtica.
Avui, representants de totes les associacions, artistes i pagesos que hi participen presenten conjuntament el Festival TerraTecaTraca, a les 12.00 a l’Aula 1 del CCCB.
I a la tarda, a les 18.00, a La Vaqueria, Servei Civil Internacional, al barri del Raval, es fa una taula rodona amb el títol: “Agroecologia i ecofeminismes: sistemes alimentaris locals davant de crisis globals“.
A partir d’aquí, cada dia de la setmana entrant hi haurà un acte d’una de les residències d’art, amb l’acció artística que han desenvolupat.
(Consulteu-ne el programa).
Entre els artistes que hi han participat hi ha: Marco Ranieri, Martina Manyà, Duncan Gibbs, Neus Borrell, Mercis Rossetti, Martí Guixé, Jordi Boldú i Sònia Gómez. | [
"cultura",
"vinyaserra"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Se celebra a Barcelona el Festival TerraTecaTraca, amb set projectes perifèrics al voltant de l’art, la ruralitat i l’alimentació. L'esdeveniment coincideix amb el Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. Gent dels àmbits de la pagesia, la ramaderia i la pesca han col·laborat amb artistes i científics en la producció d’una exposició itinerant i l’organització de les jornades de Barcelona.",
"a2": "Arrenca avui a Barcelona la setmana del Festival TerraTecaTraca, que porta el debat de l’alimentació sostenible a set escenaris repartits pel territori, on es fusionarà amb l’art i la ciència. El projecte, sorgit de la Universitat de Girona i la UOC, genera espais de reflexió sobre el món rural, l’ús del terra agrícola i una xarxa alimentària justa.",
"a3": "El festival TerraTecaTraca recull el que s’ha generat a set residències al llarg dels darrers mesos i a diferents zones rurals de Catalunya, on actors dels àmbits de la pagesia, ramaderia i pesca han interactuat amb artistes i científiques. Junts han treballat en la producció d’una exposició itinerant i debats per reflexionar sobre el present i futur del món rural."
},
"extractive": {
"a1": "Portar la veu del món rural a Barcelona, al si del debat de l’alimentació sostenible, enguany que Barcelona n’és la capital mundial, i fer-ho amb reflexions que incorporen l’art i la ciència: aquesta és la columna vertebral del projecte que conté el Festival TerraTecaTraca, que es farà a Barcelona des d’avui fins el 28 de novembre.\nDurant aquest temps de reflexió han sortit grans debats sobre el consum (o no) de carn, l’expropiació sistemàtica de terres fèrtils en favor de qualsevol projecte industrialitzador, la importància de les llavors i la seva relació amb el llenguatge i la cultura d’un territori….\nLa idea va sorgir del Departament de Geografia de la Universitat de Girona i de la UOC i les entitats que hi han desenvolupat projectes són el centre d’art ADDEND, a la Morera de Montsant (Priorat), amb el projecte “Vi, identitat i territori”; CACiS el Forn de la Calç, un centre d’art contemporani i sostenibilitat a Calders (Moianès), amb “Resiliències silvestres: biodiversitat i coneixement local”; la residència Can Serrat, una masia del Bruc, al peu de Montserrat, amb “Terra en mudança”; el Centre d’Art i Natura de Farrera (Pallars Sobirà), amb “Ramats de la biodiversitat”; el Centre Quim Soler la Literatura i el Vi, al Molar (Priorat), amb “Llavors vives i sobiranes!”; l’obrador Lo Pati, el Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, a Amposta, amb “Aus, arròs i mimetismes”; i la Nau Côclea, centre de creació contemporània a Camaller (Alt Empordà), amb “Xarxes de coneixement per una pesca sostenible”.\nAmb l’Ajuntament de Barcelona han establert un diàleg, però denuncien les contradiccions que conté el discurs a favor de la sobirania alimentària en relació amb les pràctiques públiques que s’imposen.",
"a2": "Portar la veu del món rural a Barcelona, al si del debat de l’alimentació sostenible, enguany que Barcelona n’és la capital mundial, i fer-ho amb reflexions que incorporen l’art i la ciència: aquesta és la columna vertebral del projecte que conté el Festival TerraTecaTraca, que es farà a Barcelona des d’avui fins el 28 de novembre.\nEls organitzadors del festival són categòrics: “No podem entendre els actuals debats al voltant de l’alimentació i les transformacions que el sistema alimentari necessita, sense entendre que el món rural n’ha de ser protagonista.” \nLa idea va sorgir del Departament de Geografia de la Universitat de Girona i de la UOC i les entitats que hi han desenvolupat projectes són el centre d’art ADDEND, a la Morera de Montsant (Priorat), amb el projecte “Vi, identitat i territori”; CACiS el Forn de la Calç, un centre d’art contemporani i sostenibilitat a Calders (Moianès), amb “Resiliències silvestres: biodiversitat i coneixement local”; la residència Can Serrat, una masia del Bruc, al peu de Montserrat, amb “Terra en mudança”; el Centre d’Art i Natura de Farrera (Pallars Sobirà), amb “Ramats de la biodiversitat”; el Centre Quim Soler la Literatura i el Vi, al Molar (Priorat), amb “Llavors vives i sobiranes!”; l’obrador Lo Pati, el Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, a Amposta, amb “Aus, arròs i mimetismes”; i la Nau Côclea, centre de creació contemporània a Camaller (Alt Empordà), amb “Xarxes de coneixement per una pesca sostenible”.\nEls organitzadors demanen coherència a les polítiques de les institucions públiques (ajuntaments, Generalitat de Catalunya, diputacions, consells comarcals…) no tan sols en relació amb la sobirania alimentària, també en general amb les polítiques que es fan a les zones rurals, la implantació d’energies renovables i més grans desafiaments que implica l’emergència climàtica. ",
"a3": "Portar la veu del món rural a Barcelona, al si del debat de l’alimentació sostenible, enguany que Barcelona n’és la capital mundial, i fer-ho amb reflexions que incorporen l’art i la ciència: aquesta és la columna vertebral del projecte que conté el Festival TerraTecaTraca, que es farà a Barcelona des d’avui fins el 28 de novembre.\nDurant aquest temps de reflexió han sortit grans debats sobre el consum (o no) de carn, l’expropiació sistemàtica de terres fèrtils en favor de qualsevol projecte industrialitzador, la importància de les llavors i la seva relació amb el llenguatge i la cultura d’un territori….\nLa idea va sorgir del Departament de Geografia de la Universitat de Girona i de la UOC i les entitats que hi han desenvolupat projectes són el centre d’art ADDEND, a la Morera de Montsant (Priorat), amb el projecte “Vi, identitat i territori”; CACiS el Forn de la Calç, un centre d’art contemporani i sostenibilitat a Calders (Moianès), amb “Resiliències silvestres: biodiversitat i coneixement local”; la residència Can Serrat, una masia del Bruc, al peu de Montserrat, amb “Terra en mudança”; el Centre d’Art i Natura de Farrera (Pallars Sobirà), amb “Ramats de la biodiversitat”; el Centre Quim Soler la Literatura i el Vi, al Molar (Priorat), amb “Llavors vives i sobiranes!”; l’obrador Lo Pati, el Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, a Amposta, amb “Aus, arròs i mimetismes”; i la Nau Côclea, centre de creació contemporània a Camaller (Alt Empordà), amb “Xarxes de coneixement per una pesca sostenible”.\nAmb l’Ajuntament de Barcelona han establert un diàleg, però denuncien les contradiccions que conté el discurs a favor de la sobirania alimentària en relació amb les pràctiques públiques que s’imposen."
},
"extreme": {
"a1": "Se celebra el Festival TerraTecaTraca, que presenta set projectes, to coincidint amb el Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible.",
"a2": "El Festival TerraTecaTraca presenta set projectes itinerants, on l’art, l’alimentació i el món rural es fusionen.",
"a3": "Avui s’inaugura el Festival TerraTecaTraca amb un programa d’activitats, en el marc del Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible."
}
} |
832 | Més de 500 persones protesten a Balaguer contra l’augment de classes de castellà a l’escola Gaspar de Portolà | Els pares consideren 'injusta' la decisió judicial i alerten que els alumnes l'hauran d'arrossegar fins que hagin de deixar el centre per marxar a l'institut | Més de mig miler de persones s’ha concentrat aquest dilluns a la tarda al davant de l’escola Gaspar de Portolà de Balaguer per protestar contra la decisió del TSJC d’augmentar el nombre d’hores de castellà.
La decisió afecta a una cinquantena d’alumnes de les classes de P-5 i 2n de Primària que és on hi ha els fills de la família que ha demanat incrementar les hores de castellà.
El president de l’AMPA del centre, Francesc Escolà, ha dit que els pares consideren ‘injusta’ la decisió judicial ja que els alumnes afectats l’hauran ‘d’arrossegar’ fins que vagin a l’institut.
La concentració ha comptat amb el suport de les AMPES de tots els centre educatius de la ciutat.
La concentració estava convocada a les cinc de la tarda i quan faltaven vint minuts ja s’hi ha començat a congregar gent.
Des de l’AMPA i la comunitat educativa del Gaspar de Portolà s’han sorprès gratament de la bona resposta de la convocatòria que ha comptat amb la presència de molts pares i mares amb els seus fills.
S’hi ha pogut veure senyeres, alguna estelada i també lemes a favor de l’escola en català.
El president de l’AMPA, Francesc Escolà, ha recordat que l’acte s’ha fet per rebutjar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un augment del 25% classes en castellà als cursos dels dos alumnes de la família que ho ha demanat.
Segons Escolà, és una ‘injustícia’ ja que ‘els drets d’una persona prevalen més que els de 50 alumnes’.
A la classe de P-5 encara no està clar com s’aplicarà l’augment de castellà, ja que les matèries encara estan poc definides, però al curs de 2n de Primària està previst que es faci en la classe de Matemàtiques.
Això suposarà que seran 7 les hores a la setmana de castellà que faran els alumnes.
En aquest sentit, el president de l’AMPA considera que els pares que van matricular els seus fills al centre patiran un ‘engany’ ja que quan els van apuntar ho van fer amb unes ‘condicions pactades d’immersió lingüística’ i ara els han canviat les condicions, fet que ha qualificat ‘d’inadmissible’.
Així mateix, ha alertat que la gent potser no ‘és conscient’ de les conseqüències que tindrà una sentència així ja que els alumnes ‘l’arrossegaran’ fins a 4rt d’ESO i a més ‘corre el perill que s’escampi com a bolets’ i l’any vinent es comenci a demanar a altres centres de Catalunya.
Els pares han convocat una assemblea per aquest dilluns al vespre i valorar quines mesures adoptaran per seguir protestant contra la mesura.
‘Volem saber fins on estan disposats a arribar’, ha dit Escolà.
Alguna de les propostes que s’han comentat els darrers dies ha estat la de no portar els nens a classe el proper dia 14 de setembre.
No se sap qui és la família que ha demanat el castellà
Oficialment no se sap i ningú vol dir qui és la família que ha demanat més castellà per als seus dos fills tot i que Franesc Escolà ha assegurat que és ‘vox populi’.
Fins i tot s’ha arribat a insinuar que estan rebent pressions per què facin marxa enrere però ni des de l’AMPA ni des de l’Ajuntament de Balaguer s’ha volgut confirmar aquesta hipòtesi.
El que si que s’ha remarcat durant la concentració i ha estat en boca d’un exalumne de l’escola Gaspar de Portolà que ha parlat en català i castellà de posar de manifest el resultat de la immersió lingüística, és que no s’ha de ‘criminalitzar’ a la família que ha demanat més castellà perquè han estat ‘víctimes d’haver-se emmirallat sense pensar-hi amb un sistema que amb reformes conservadores i anticatalanistes vol degradar la societat del benestar’.
‘Fins i tot el meu fill ho veu incoherent’ | [
"cultura",
"llengua"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Més de 500 persones s’han concentrat davant de l’escola Gaspar de Portolà de Balaguer, amb el suport de totes les AMPA de la ciutat, per protestar contra la decisió del TSJC d’augmentar el nombre d’hores de castellà. Aquesta decisió afecta una cinquantena d'alumnes de les classes dels fills de la família que ha demanat incrementar les hores de castellà.",
"a2": "Més de 500 persones han protestat aquest dilluns davant l’escola Gaspar de Portolà de Balaguer per la decisió d’incrementar les hores de castellà a un 25 %. La imposició, arran de la sentència del TSJC i la petició d’una sola família de dos germans, afectarà les classes de P-5 i 2n d’ESO i s’allargarà fins que acabin 4t d’ESO.",
"a3": "L'AMPA de l'escola Gaspar de Portolà, de Balaguer, crida a la mobilització en contra de l'augment de les hores lectives de castellà tal com demana una família del centre, que s'empara en la sentència del TSJC. Alguns pares del centre han mostrat la seva disconformitat i contemplen mesures com no portar els fills a l'escola el dilluns 14 de setembre."
},
"extractive": {
"a1": "Més de mig miler de persones s’ha concentrat aquest dilluns a la tarda al davant de l’escola Gaspar de Portolà de Balaguer per protestar contra la decisió del TSJC d’augmentar el nombre d’hores de castellà.\nLa decisió afecta a una cinquantena d’alumnes de les classes de P-5 i 2n de Primària que és on hi ha els fills de la família que ha demanat incrementar les hores de castellà.\nEl president de l’AMPA, Francesc Escolà, ha recordat que l’acte s’ha fet per rebutjar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un augment del 25% classes en castellà als cursos dels dos alumnes de la família que ho ha demanat.\nEl que si que s’ha remarcat durant la concentració i ha estat en boca d’un exalumne de l’escola Gaspar de Portolà que ha parlat en català i castellà de posar de manifest el resultat de la immersió lingüística, és que no s’ha de ‘criminalitzar’ a la família que ha demanat més castellà perquè han estat ‘víctimes d’haver-se emmirallat sense pensar-hi amb un sistema que amb reformes conservadores i anticatalanistes vol degradar la societat del benestar’.",
"a2": "Més de mig miler de persones s’ha concentrat aquest dilluns a la tarda al davant de l’escola Gaspar de Portolà de Balaguer per protestar contra la decisió del TSJC d’augmentar el nombre d’hores de castellà.\nLa decisió afecta a una cinquantena d’alumnes de les classes de P-5 i 2n de Primària que és on hi ha els fills de la família que ha demanat incrementar les hores de castellà. \nEl president de l’AMPA del centre, Francesc Escolà, ha dit que els pares consideren ‘injusta’ la decisió judicial ja que els alumnes afectats l’hauran ‘d’arrossegar’ fins que vagin a l’institut.\nSegons Escolà, és una ‘injustícia’ ja que ‘els drets d’una persona prevalen més que els de 50 alumnes’. A ",
"a3": "Més de mig miler de persones s’ha concentrat aquest dilluns a la tarda al davant de l’escola Gaspar de Portolà de Balaguer per protestar contra la decisió del TSJC d’augmentar el nombre d’hores de castellà.\nLa decisió afecta a una cinquantena d’alumnes de les classes de P-5 i 2n de Primària que és on hi ha els fills de la família que ha demanat incrementar les hores de castellà.\nEl president de l’AMPA, Francesc Escolà, ha recordat que l’acte s’ha fet per rebutjar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un augment del 25% classes en castellà als cursos dels dos alumnes de la família que ho ha demanat.\nEl que si que s’ha remarcat durant la concentració i ha estat en boca d’un exalumne de l’escola Gaspar de Portolà que ha parlat en català i castellà de posar de manifest el resultat de la immersió lingüística, és que no s’ha de ‘criminalitzar’ a la família que ha demanat més castellà perquè han estat ‘víctimes d’haver-se emmirallat sense pensar-hi amb un sistema que amb reformes conservadores i anticatalanistes vol degradar la societat del benestar’."
},
"extreme": {
"a1": "Més de 500 persones es concentren davant de l’escola Gaspar de Portolà de Balaguer protestant contra l'augment d'hores de castellà. ",
"a2": "Més de mig miler de persones es mobilitzen a Balaguer contra l’augment d’hores de castellà a l’escola Gaspar de Portolà.",
"a3": "Mig miler de persones es concentren a Balaguer contra l'augment de classes de castellà a l'escola Gaspar de Portolà."
}
} |
1,843 | Colau demana «consens» al Govern, l'Aragó i l'Estat pels Jocs d'Hivern abans d'implicar-hi Barcelona | L'alcaldessa de Barcelona posposa fins al maig la decisió sobre optar a un tercer mandat i mostra "màxima tranquil·litat" pel recorregut jurídic de la querella que l'obligarà a declarar | Els últims dies no han estat plàcids per a Ada Colau.
La querella presentada per l'Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica -sense activitat associativa coneguda a la ciutat, però interessada en el debat de la municipalització de l'aigua- i la posterior citació judicial han fet que l'oposició pressioni l'alcaldessa amb peticions de dimissió.
La demanda dels adversaris polítics té com a argument el mateix codi ètic dels comuns, però Colau no pensa dimitir.
Ho ha deixat clar en la trobada-entrevista anual amb la premsa que es fa al Col·legi de Periodistes, on també s'ha posicionat sobre qüestions d'actualitat, com la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern.
Colau ha demanat a la Generalitat, el govern de l'Aragó i l'Estat una proposta de "consens" abans d'implicar-hi Barcelona.
L'alcaldessa, que ha deixat clar que la seva intenció no és contribuir al "soroll" que ha acompanyat el projecte fins ara, ha demanat "prudència" abans de fer passos endavant.
"No conec el projecte i qui el lidera", ha apuntat la líder dels comuns, arran de la polèmica sorgida amb l'Aragó per com es definirà la candidatura.
Aquest mateix dimarts, el Govern ha defensat el seu lideratge, fins al punt que ja s'ha programat una consulta per la primavera a l'Alt Pirineu i l'Aran.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, té previst reunir-se divendres amb el seu homòleg aragonès, Javier Lambán, a Balaguer per llimar asprors.
En l'acte L'alcaldessa respon, conduït pel degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros, Colau ha expressat els seus "dubtes" sobre la "sostenibilitat" de la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern.
Ara bé, ha demanat disposar de més concrecions abans de definir el rol de Barcelona.
La líder dels comuns ha detallat que es va reunir amb la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que li va confirmar que no està prevista la necessitat de noves infraestructures a la capital catalana en cas que fos subseu dels Jocs, per exemple, en proves sobre gel, ja siguin de patinatge o hoquei.
"Fins ara hi ha hagut molt soroll", ha insistit Colau.
La querella interposada contra l'alcaldessa ha centrat l'arrencada de la trobada amb la premsa.
Colau ha mostrat "tranquil·litat màxima" davant el "recorregut jurídic" del cas, que l'obligarà a declarar en seu judicial.
Ha recordat que els fets ja van ser auditats per la Fiscalia en el passat i es va arxivar una querella semblant.
"Hi ha una certa mala fe", ha apuntat la líder dels comuns en relació a la intencionalitat que hi ha al darrere de la polèmica, que ha vinculat al "negoci" de l'aigua i el procés de municipalització iniciat pel govern municipal.
En cap moment, Colau ha citat Agbar.
"S'està fent un mal ús de la justícia", ha afegit l'alcaldessa, que ha insistit en la "preocupació democràtica" que suposa que grans corporacions recorrin a la justícia per aturar projectes polítics.
La dirigent dels comuns, que no té previst dimitir, ha exposat que la redacció del codi ètic dels comuns "no és un error".
"He d'exercir d'alcaldessa, no de candidata"
Colau no ha volgut concretar aquest dimarts si es presentarà a la reelecció en les eleccions municipals del 2023, per bé el novembre passat la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, ho va donar per fer a l'assemblea de Catalunya en Comú.
Ha posposat la decisió fins al maig, quan falti un any per als comicis: "No vull prendre ara aquesta decisió, no és el moment".
"No he de fer campanya electoral.
Soc alcaldessa, i he de respondre per això", ha afegit en relació a la possibilitat d'optar a un tercer mandat.
Ha apuntat que ara és el moment de centrar-se en el posicionament de la ciutat a escala mundial, en la recuperació econòmica i transformació urbanística.
"He d'exercir d'alcaldessa, no de candidata", ha reblat.
Barcelona
Barcelona invertirà 23 milions per revertir desigualtats en l'accés a activitats extraescolars
Colau anuncia la posada en marxa d'una oferta pública de lleure educatiu per "universalitzar" la participació d'infants i adolescents en espais formatius fora de l'horari escolar
La líder dels comuns també ha valorat la relació política amb Pere Aragonès i ha establert comparacions amb el seu predecessor, Quim Torra.
"Parlo més i millor amb Aragonès.
Fins ara he de dir que hi he tingut més acord polític i una interlocució més respectuosa", ha argumentat.
Tanmateix, ha detallat que l'Ajuntament encara manté discrepàncies amb la Generalitat en relació als recursos en polítiques d'habitatge.
En canvi, ha celebrat la recent col·laboració entre les dues administracions al Consorci del Besòs, on s'hi ha incorporat la Generalitat. | [
"barcelona"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Ada Colau es troba enmig de situacions complicades últimament, com la querella presentada per l'Associació per a la Transparència i la Qualitat i la citació judicial. És per això que l’oposició demana la seva dimissió, però ella s’hi nega. L’alcaldessa té dubtes sobre la sostenibilitat dels Jocs Olímpics d'Hivern a Barcelona.",
"a2": "Tot i les peticions de l'oposició, Ada Colau assegura que no pensa dimitir i que se centrarà en la seva alcaldia en comptes de pensar en les eleccions. L'alcaldessa dubta sobre els Jocs Olímpics d'Hivern a Barcelona i es manté tranquil·la davant la querella i les intencions dolentes de les polèmiques de la municipalització de l'aigua.",
"a3": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'enfronta amb tranquil·litat a crides a la dimissió després que una associació sense activitat coneguda a la ciutat la demandés pel codi ètic del seu partit. La líder dels comuns ha demanat consens abans d'implicar Barcelona en els Jocs Olímpics d'Hivern i, de moment, no ha aclarit si es presentarà a les municipals del 2023."
},
"extractive": {
"a1": "La querella presentada per l'Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica –sense activitat associativa coneguda a la ciutat, però interessada en el debat de la municipalització de l'aigua– i la posterior citació judicial han fet que l'oposició pressioni l'alcaldessa amb peticions de dimissió.\nLa demanda dels adversaris polítics té com a argument el mateix codi ètic dels comuns, però Colau no pensa dimitir. \nL'alcaldessa respon, conduït pel degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros, Colau ha expressat els seus \"dubtes\" sobre la \"sostenibilitat\" de la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern. \nColau ha mostrat \"tranquil·litat màxima\" davant el \"recorregut jurídic\" del cas, que l'obligarà a declarar en seu judicial.",
"a2": "L'alcaldessa, que ha deixat clar que la seva intenció no és contribuir al \"soroll\" que ha acompanyat el projecte fins ara, ha demanat \"prudència\" abans de fer passos endavant.\n\"No conec el projecte i qui el lidera\", ha apuntat la líder dels comuns, arran de la polèmica sorgida amb l'Aragó per com es definirà la candidatura.\nLa líder dels comuns ha detallat que es va reunir amb la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que li va confirmar que no està prevista la necessitat de noves infraestructures a la capital catalana en cas que fos subseu dels Jocs, per exemple, en proves sobre gel, ja siguin de patinatge o hoquei.\n\"Hi ha una certa mala fe\", ha apuntat la líder dels comuns en relació a la intencionalitat que hi ha al darrere de la polèmica, que ha vinculat al \"negoci\" de l'aigua i el procés de municipalització iniciat pel govern municipal.",
"a3": "La querella presentada per l'Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica –sense activitat associativa coneguda a la ciutat, però interessada en el debat de la municipalització de l'aigua– i la posterior citació judicial han fet que l'oposició pressioni l'alcaldessa amb peticions de dimissió. \nEn l'acte, l'alcaldessa respon, conduït pel degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros, i Colau ha expressat els seus \"dubtes\" sobre la \"sostenibilitat\" de la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern.\n\"S'està fent un mal ús de la justícia\", ha afegit l'alcaldessa, que ha insistit en la \"preocupació democràtica\" que suposa que grans corporacions recorrin a la justícia per a aturar projectes polítics.\nColau no ha volgut concretar aquest dimarts si es presentarà a la reelecció en les eleccions municipals del 2023, per bé el novembre passat la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, ho va donar per a fer a l'assemblea de Catalunya en Comú."
},
"extreme": {
"a1": "L'oposició fa pressió perquè Ada Colau dimiteixi a causa de la querella d'ATQ i la citació judicial.",
"a2": "Ada Colau se centra a la seva alcaldia i assegura que no pensa dimitir malgrat la querella.",
"a3": "Colau està tranquil·la per la querella interposada contra ella i encara no vol decidir si optar a un tercer mandat."
}
} |
1,244 | Per què Millet pot sortir de la presó i els «Jordis» continuen reclosos? | Els diferents criteris utilitzats per executar o descartar la presó preventiva generen "perplexitat" també entre els experts consultats per NacióDigital, que hi veuen massa marge per a l'"abús poder" | "L'aplicació de la norma pot ser arbitrària i, fins i tot, surrealista", exposa Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la UOC | "En vista tant de la presumpció d'innocència com de la presumpció en favor de la llibertat, l'empresonament preventiu de les persones sospitoses d'haver comès un delicte no serà la norma sinó l'excepció".
Un document de treball del Consell d'Europa detalla d'aquesta manera les regles sobre l'ús de la presó preventiva, les condicions en les quals s'ha d'aplicar i les mesures de protecció contra els abusos.
De la paradoxa que planteja la comparació entre els casos de Millet i els presos polítics se'n poden trobar més exemples.
Iñaki Urdangarin, cunyat de Felip VI, va ser condemnat a sis anys de presó pel cas Noós però no ha trepitjat cap centre penitenciari -l'Audiència de Palma va certificar els delictes de prevaricació, malversació, frau, tràfic d'influències i dos delictes més contra la Hisenda pública-.
Un altre exemple: el Tribunal Constitucional ha permès que ultres que van atacar l'espai Blanquerna durant la Diada del 2013 a Madrid, també condemnats pel Tribunal Suprem, no han ingressat a presó a l'espera de la resolució del seu recurs.
"Hi ha un risc elevat d'arbitrarietat o de disparitat de criteri"
Com s'expliquen tantes diferències?
Hi posen llum els experts consultats per NacióDigital, que troben justificada la "perplexitat" que puguin generar aquestes desicions en l'opinió pública, més agreujada si es compara amb la reclusió d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
"No som un model de societat perfecta", sosté Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB, que admet que, en episodis com el d'Urdangarin o els ultres de Blanquerna, "sorprèn la no execució de la sentència".
"La presó preventiva depèn de la decisió d'un jutge, i això implica un marge de discrecionalitat gran.
Hi ha un risc elevat d'arbitrarietat o de disparitat de criteri", exposa Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la UOC.
"Els jutges poden tenir criteris diferents", constata Arbós.
"La norma està clara i la norma té una lògica.
Però l'aplicació de la norma pot ser arbitrària i, fins i tot, surrealista", afegeix Tamarit.
"La ideologia no pot ser un factor criminogen i això té un difícil encaix en la Constitució"; exposa Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB, sobre el cas de Joaquim Forn
I què diu la normativa?
Només es pot aplicar la presó preventiva quan es concretin una sèrie de condicions: si havent comprovat que hi ha "sospites raonables" d'acció delictiva, es constata risc de fuga, de reiteració delictiva i de destrucció de proves, més enllà de la impossibilitat d'aplicar "mesures alternatives".
De fet, tal com fa constar el guió del Consell d'Europa, per evitar un "ús inadequat de la presó preventiva" s'ha de "preveure el ventall més ampli possible de mesures alternatives i menys restrictives per al tractament de presumptes delinqüents".
En el cas dels presos polítics, i segons Tamarit, això no es compleix.
"És un abús de poder.
Hi ha una clara extralimitació en les funcions de l'instructor.
És lògic que, comparant els casos, aparegui la perplexitat", comenta el catedràtic de dret penal de la UOC.
Tamarit raona que, en la resolució de presó preventiva, "hi ha un gran espai per a l'abús de poder".
"És una mesura excepcional.
Per tant, és més criticable quan se'n fa un ús desmesurat que quan no es pren aquesta mesura", afegeix el professor de la UOC.
En aquest context, Arbós argumenta que mantenir Junqueras, Forn o els Jordis a la presó resulta una decisió difícilment justificable.
"La Constitució protegeix el pluralisme polític.
Quan es defensa que la ideologia d'una persona pot predisposar a reincidir, cal destacar que la ideologia no pot ser un factor criminogen i que té un difícil encaix en la Constitució", exposa el catedràtic de dret constitucional de la UB, que considera el cas de Forn com el més flagrant.
"A les facultats de dret s'ensenya que el pensament no delinqueix", recorda Arbós. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La presó preventiva s’ha d’aplicar si es compleixen unes condicions: el risc de fuga, d’acció delictiva, destrucció de proves, etc. Hi ha una paradoxa entre el cas de Millet i el cas dels presos polítics. Arbós afirma que no som una societat perfecta i que en casos com Urdangarin o els ultres de Blanquerna sorprèn la no execució de la justícia.",
"a2": "Hi ha diferències impossibles d'obviar quan comparem casos de presó preventiva. Per exemple, Urdangarin mai no ha entrat a la presó i, no obstant, els presos polítics continuen tancats sense haver estat ni tan sols processats. L'opinió pública queda perplexa i consideren aquesta situació un abús de poder, assegurant que un no és delinqüent per les ideologies.",
"a3": "Un document del Consell d'Europa estableix que l'empresonament preventiu de sospitosos ha de ser una excepció. Això es deu a la presumpció d'innocència i la presumpció en favor de la llibertat. Tanmateix, experts asseguren que pot haver-hi un abús de poder en la presa de decisions i exposen casos en què les resolucions han estat molt diferents."
},
"extractive": {
"a1": "Un document de treball del Consell d'Europa detalla d'aquesta manera les regles sobre l'ús de la presó preventiva, les condicions en les quals s'ha d'aplicar i les mesures de protecció contra els abusos. \nIñaki Urdangarin, cunyat de Felip VI, va ser condemnat a sis anys de presó pel cas Noós, però no ha trepitjat cap centre penitenciari -l'Audiència de Palma va certificar els delictes de prevaricació, malversació, frau, tràfic d'influències i dos delictes més contra la Hisenda pública. \n\"No som un model de societat perfecta\", sosté Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB, que admet que, en episodis com el d'Urdangarin o els ultres de Blanquerna, \"sorprèn la no execució de la sentència\". \nNomés es pot aplicar la presó preventiva quan es concretin una sèrie de condicions: si havent comprovat que hi ha \"sospites raonables\" d'acció delictiva, es constata risc de fuga, de reiteració delictiva i de destrucció de proves, més enllà de la impossibilitat d'aplicar \"mesures alternatives\". ",
"a2": "\"No som un model de societat perfecta\", sosté Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB, que admet que, en episodis com el d'Urdangarin o els ultres de Blanquerna, \"sorprèn la no execució de la sentència\".\n\"La ideologia no pot ser un factor criminogen, i això té un difícil encaix en la Constitució\", exposa Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB, sobre el cas de Joaquim Forn.\nTamarit raona que, en la resolució de presó preventiva, \"hi ha un gran espai per a l'abús de poder\".\nQuan es defensa que la ideologia d'una persona pot predisposar a reincidir, cal destacar que la ideologia no pot ser un factor criminogen i que té un difícil encaix en la Constitució\", exposa el catedràtic de dret constitucional de la UB, que considera el cas de Forn com el més flagrant.",
"a3": "\"No som un model de societat perfecta\", sosté Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB, que admet que, en episodis com el d'Urdangarin o els ultres de Blanquerna, \"sorprèn la no execució de la sentència\".\nDe fet, tal com fa constar el guió del Consell d'Europa, per a evitar un \"ús inadequat de la presó preventiva\" s'ha de \"preveure el ventall més ampli possible de mesures alternatives i menys restrictives per al tractament de presumptes delinqüents\".\nTamarit raona que, en la resolució de presó preventiva, \"hi ha un gran espai per a l'abús de poder\". \nQuan es defensa que la ideologia d'una persona pot predisposar a reincidir, cal destacar que la ideologia no pot ser un factor criminogen i que té un difícil encaix en la Constitució\", exposa el catedràtic de dret constitucional de la UB, que considera el cas de Forn com el més flagrant."
},
"extreme": {
"a1": "Dubtes sobre la presó preventiva: les diferències entre el cas de Millet i els presos polítics.",
"a2": "L'opinió pública queda perplexa i opina que la ideologia dels jutges pot influir en la presó preventiva d'alguns casos.",
"a3": "L'empresonament preventiu ha de ser excepcional, però depèn de les decisions de cada jutge, que poden ser molt dispars."
}
} |
1,665 | Núria Marín, la veïna de la Torrassa que va renegar del seu padrí | Factòtum del PSC i emancipada de l'ombra de Celestino Corbacho, el seu nom ha estat en les travesses de ministrables i ja va haver de fer front amb 40 alcaldes al cas dels sobresous a la FMC, finalment arxivat | "Marxeu!", va exigir a la Policia Nacional l'1-O del 2017.
La imatge de com es va encarar als agents policials a les portes de l'Institut Can Vilumara perquè aturessin les càrregues contra els seus veïns que custodiaven les urnes la van convertir en un rara avis dins del PSC, malgrat ser sempre fidel a les directrius de la cúpula.
Aquella tardor, el seu telèfon va treure fum.
A l'altra banda de l'auricular: des de Mariano Rajoy a Carles Puigdemont, des de Pedro Sánchez a la Casa Reial, des d'empresaris a representants sindicals.
Alcaldessa de la segona ciutat de Catalunya.
Presidenta de la Diputació de Barcelona, tercera institució del país.
Presidenta del PSC.
Secretària de Cohesió de l'executiva federal del PSOE.
En el currículum d'aquesta veïna del barri de Collblanc-la Torrassa, forjada en el planter del PSC durant quasi quatre dècades -primer a les joventuts i, des del 1981, amb carnet socialista-, pràcticament només hi falta la cartera ministerial.
Qui la coneix de prop assegura que d'oportunitats no li han faltat i, de fet, el seu nom ha estat sempre en les travesses de Ferraz.
Però si una cosa ha tingut clara sempre Marín es la de voler tallar amb els paral·lelismes de qui va ser el seu antecessor polític, Celestino Corbacho, qui li va cedir el testimoni de l'alcaldia l'any 2008 quan va ser nomenat ministre de Treball del govern de Zapatero.
Ha preferit que el seu trajecte anés vinculat a la proximitat i el municipalisme, on es mou com a peix a l'aigua en el que es pot definir com el gran bastió històric del PSC des de que va perdre l'alcaldia de Barcelona.
Per contra, els seus principals detractors a dreta i esquerra l'acusen d'abonar el clientelisme des d'un ajuntament que no ha tingut mai cap govern que no sigui del PSC.
Dotze anys després, Marín comanda amb mà de ferro la ciutat i ha trencat tots els llaços amb Corbacho, ara a l'òrbita de Ciutadans.
La relació es va deteriorar des del principi del relleu.
Desempallegar-se de l'ombra de l'exalcalde i exministre, sempre obstinat en marcar-la de prop, no ha estat fàcil.
Una victòria contundent amb 14 regidors, la seva, treballada a base de potenciar el contacte de tu a tu amb els veïns -la seva campanya electoral va ser atípica- i que ara es veu enterbolida pel cas del Consell Esportiu, pel qual està sent investigada per malversació i omissió del deure de perseguir un delicte.
L'oposició i els rivals polítics en demanen la dimissió i n'assenyalen "l'opacitat" amb què ha gestionat un cas que fins ara afectava dos del seus regidors.
A escala nacional, el PSC ha optat aquests mesos per no embrutar-se les mans i delegar en la seva figura la presa de decisions.
Avui, però, sí que ha sortit en defensa de la seva emblemàtica alcaldessa.
Cas destapat per Nació Digital
Núria Marín, imputada en el cas Consell Esportiu de l'Hospitalet
L'alcaldessa havia havia anat a declarar com a detinguda davant la UDEF i en surt com a investigada per presumpta malversació i omissió del deure de perseguir un delicte
No és la primera causa judicial a la qual ha de fer front.
Marín ja va haver de declarar juntament amb una quarantena d'alcaldes de diferents partits l'any 2014 com a investigada en la peça 25 bis A del cas Mercuri per presumptes sobresous irregulars a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) implantats durant l'etapa de l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos al capdavant de la institució.
Finalment, el cas va ser arxivat en considerar-se que la FMC operava amb fons privats malgrat que el seu finançament és eminentment públic.
Res tenen a veure la Torrassa, la Florida o Collblanc -especialment castigats durant la pandèmia del coronavirus- amb el centre de la ciutat o els nuclis de Sant Josep o Santa Eulàlia.
Ironies de la política, va ser precisament Corbacho qui la van consolidar simbòlicament com a presidenta de la tercera institució catalana lliurant-li la vara.
Una incondicional d'Iceta amb perfil propi
A la interna, Marín ha estat sempre una dirigent incondicional a les directrius de Miquel Iceta i també al programa que ha desplegat el PSC en funció dels seus objectius electorals.
La seva constància, la fita de mantenir el gran bastió de l'Hospitalet i el seu rol de poder en l'àmbit metropolità han estat premiats amb la presidència del partit, càrrec que va estrenar des del congrés de tot just fa un any.
El PSC ha refermat la seva "total confiança" en Marín en tota circumstància.
També ara que està situada de nou en l'ull de l'huracà de la investigació policial.
Pràcticament, els mateixos anys que fa que va entrar per la porta del PSC, que li retorna en aquests moments una fidelitat que ella no ha trencat en cap moment. | [
"perfil"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Núria Marín és una veïna de Collblanc-la Torrassa que es va forjar en el PSC. El seu nom sempre ha estat present i ha tingut clar que rebutja els paral·lelismes amb el seu antecessor Celestino Corbacho, que li va atribuir el testimoni de l’alcaldia. Marín està imputada en el cas Consell Esportiu de l’Hospitalet per un delicte de malversació.",
"a2": "Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet després de Corbacho, caracteritzada per la proximitat amb el veïnat, ser figura essencial al PSC i lluitar per a protegir l'Hospitalet i els presos polítics, està sent investigada per malversació i omissió del deure de perseguir el delicte. L'alcaldessa ja va estar fa uns anys implicada en el cas Mercuri, i l'oposició en demana la dimissió",
"a3": "Núria Marín, l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, està sent investigada per presumpta malversació i omissió del deure de perseguir un delicte pel cas del Consell Esportiu, però compta amb el suport del seu partit, el PSC. Marín destaca per la proximitat i el municipalisme, i es deslliga del seu antecessor, Celestino Corbacho."
},
"extractive": {
"a1": "En el currículum d'aquesta veïna del barri de Collblanc-la Torrassa, forjada en el planter del PSC durant quasi quatre dècades –primer a les joventuts i, des del 1981, amb carnet socialista–, pràcticament només hi falta la cartera ministerial. \nPerò si una cosa ha tingut clara sempre Marín es la de voler tallar amb els paral·lelismes de qui va ser el seu antecessor polític, Celestino Corbacho, el qual li va cedir el testimoni de l'alcaldia l'any 2008 quan va ser nomenat ministre de Treball del govern de Zapatero.\nPer contra, els seus principals detractors a dreta i esquerra l'acusen d'abonar el clientelisme des d'un Ajuntament que no ha tingut mai cap govern que no sigui del PSC. \nL'alcaldessa havia havia anat a declarar com a detinguda davant la UDEF i en surt com a investigada per presumpta malversació i omissió del deure de perseguir un delicte.",
"a2": "Però si una cosa ha tingut clara sempre Marín es la de voler tallar amb els paral·lelismes de qui va ser el seu antecessor polític, Celestino Corbacho, el qual li va cedir el testimoni de l'alcaldia l'any 2008 quan va ser nomenat ministre de Treball del govern de Zapatero.\nHa preferit que el seu trajecte anés vinculat a la proximitat i el municipalisme, on es mou com a peix a l'aigua en el que es pot definir com el gran bastió històric del PSC des de que va perdre l'alcaldia de Barcelona.\nMarín ja va haver de declarar juntament amb una quarantena d'alcaldes de diferents partits l'any 2014 com a investigada en la peça 25 bis A del cas Mercuri per presumptes sobresous irregulars a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) implantats durant l'etapa de l'ex alcalde de Sabadell Manuel Bustos al capdavant de la institució.\nLa seva constància, la fita de mantenir el gran bastió de l'Hospitalet i el seu rol de poder en l'àmbit metropolità han estat premiats amb la presidència del partit, càrrec que va estrenar des del congrés de tot just fa un any.",
"a3": "Però si una cosa ha tingut clara sempre Marín es la de voler tallar amb els paral·lelismes de qui va ser el seu antecessor polític, Celestino Corbacho, el qual li va cedir el testimoni de l'alcaldia l'any 2008 quan va ser nomenat ministre de Treball del govern de Zapatero. \nHa preferit que el seu trajecte anés vinculat a la proximitat i el municipalisme, on es mou com a peix a l'aigua en el que es pot definir com el gran bastió històric del PSC des de que va perdre l'alcaldia de Barcelona. \nMarín ja va haver de declarar juntament amb una quarantena d'alcaldes de diferents partits l'any 2014 com a investigada en la peça 25 bis A del cas Mercuri per presumptes sobresous irregulars a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) implantats durant l'etapa de l'ex alcalde de Sabadell Manuel Bustos al capdavant de la institució. \nLa seva constància, la fita de mantenir el gran bastió de l'Hospitalet i el seu rol de poder en l'àmbit metropolità han estat premiats amb la presidència del partit, càrrec que va estrenar des del congrés tot just fa un any. "
},
"extreme": {
"a1": "Núria Marín, veïna del barri de Collblanc-la Torrassa, vol tallar amb les comparacions amb el seu antecessor Celestino Corbacho.",
"a2": "L'alcaldessa de l'Hospitalet, investigada per malversació i omissió de deure de perseguir el delicte, i l'oposició en demana la dimissió.",
"a3": "Núria Marín compta amb el suport del seu partit, el PSC, ara que la investiguen pel cas del Consell Esportiu."
}
} |
2,623 | Investigadors de la UAB injecten la primera vacuna de control de fertilitat a senglars en zones urbanes del Vallès | El projecte és pioner al món i preveu aplicar la immunocontracepció a 300 exemplars fins a 2019 | Investigadors de la UAB han injectat aquest dijous la primera vacuna per al control de fertilitat de senglars que es mouen per zones urbanes i periurbanes del Vallès Occidental, a l'entorn del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
El primer exemplar vacunat és un mascle que ha estat capturat en les proximitats de Matadepera i l'objectiu és fer-ne 100 cada any fins al 2019.
Amb la vacunació dels 300 animals previstos es persegueix un doble objectiu: reduir la població de senglars i evitar que s'apropin a zones urbanes, reduint així problemes asocials com accidents de trànsits o destrosses a la via pública.
Els experts creuen que els exemplars vacunats reduiran també les seves necessitats nutricionals i, per tant, esperen modificar el seu comportament i no s'apropin a les ciutats a la recerca d'aliment.
Amb la vacunació d'aquest dijous ha donat el tret de sortida la fase d'estudi de camp d'aquest projecte pilot que va arrencar ja fa un any amb la pràctica de controls sanitaris a alguns exemplars.
El director del departament de Sanitat i Anatomia Animal de la Facultat de Veterinària de la UAB, Manel López Bejar, ha explicat que al llarg d'aquest temps els investigadors han analitzant l'estat reproductiu dels animals i que abans d'adminsitrar-los el fàrmac, se'ls identificarà i se'n prendran mostres biològiques.
Bejar ha explicat que la vacuna crea uns anticossos "per enganyar l'hormona que propicia la reproducció, tant en mascles com en femelles".
En aquest sentit ha assenyalat que el que fa és "inutilitzar l'efecte d'aquesta hormona i el desig sexual per evitar el contacte entre animals, així com la recerca de territoris per a la reproducció i les seves necessitats nutricionals", que segons l'investigador "és el motiu pel qual s'apropen a les zones periurbanes".
Tal com succeeix quan s'aplica una vacuna contra una malaltia, els animals rebran una dosi injectada per a que, al cap d'uns dies, comencin a produir anticossos.
La resposta immunitària per part dels individus es presenta variable, amb una durada d'entre 2 i 5 anys.
Mitjançant la determinació de les hormones relacionades amb la reproducció, l'observació dels teixits de les gònades i els títols d'anticossos es podrà determinar l'efectivitat de l'aplicació de la vacuna.
La fase experimental del projecte es repetirà també en els propers tres anys.
En total, està previst vacunar més de 300 porcs senglars de zones de Terrassa, Vacarisses i Matadepera que es troben a tocar amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i també en algunes àrees de Sant Cugat del Vallès.
Projecte pioner
El projecte és el primer d'aquestes característiques que es fa a nivell mundial en senglars urbans i periurbans, tot i que els seus responsables han avançat que probablement hi haurà altres ciutats europees i asiàtiques que també el desenvoluparan.
De fet, han indicat que la vacuna ja ha donat bons resultats amb cérvol als Estats Units i en senglars en captivitat al Regne Unit.
"Ara ens toca veure si en estat silvestre és igual d'efectiva", comenta Bejar, que afegeix que els efectes d'aquest tractament "són reversibles", de forma que es pot recuperar la capacitat reproductiva dels animals.
L'alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona, s'ha mostrat satisfeta amb l'inici d'aquest tractament perquè afirma que "els senglars són un problema no només pels danys que causen, sinó perquè poden provocar accidents".
Per la seva banda, Àngel Miño, director del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, assegura que des dels anys 90 la població de senglars ha augmentat considerablement.
"La manera com s'ha gestionat fins ara amb la cacera no ha contribuït a eliminar els problemes que pugui representar el senglar i que es donen sobretot a les zones de contacte amb els nuclis urbans", ha comentat Miño que s'ha felicitat que les administracions apostin "per una forma de gestió diferent". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Uns investigadors de la UAB han aplicat la primera vacuna a un porc senglar capturat a Matadepera. És una vacuna que redueix el desig sexual dels porcs senglars perquè es reprodueixin menys i així s’apropin menys a les zones urbanes i s’eviten problemes com destrosses públiques o accidents a la carretera.",
"a2": "Aquest dijous es va vacunar el primer senglar amb el tractament reversible i pioner, que en redueix la fertilitat i que s'acostin a la zona urbana, on provoquen accidents. Des dels 90, hi ha hagut un augment considerable de la població de porcs senglars. Aquest tractament ja s'ha provat amb cérvols als EUA i porcs senglars al Regne Unit.",
"a3": "Investigadors de la UAB fa temps que estudien els senglars al voltant del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i dijous van injectar la primera vacuna de control de fertilitat. L'objectiu és vacunar uns 300 porcs senglars fins al 2019 per a reduir-ne la població, i així evitar que s'acostin a les ciutats perquè causen accidents i destrosses."
},
"extractive": {
"a1": "Investigadors de la UAB han injectat aquest dijous la primera vacuna per al control de fertilitat de senglars que es mouen per zones urbanes i periurbanes del Vallès Occidental, a l'entorn del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. \nEl primer exemplar vacunat és un mascle que ha estat capturat en les proximitats de Matadepera i l'objectiu és fer-ne 100 cada any fins al 2019. \nAmb la vacunació dels 300 animals previstos es persegueix un doble objectiu: reduir la població de senglars i evitar que s'apropin a zones urbanes, reduint així problemes asocials com accidents de trànsits o destrosses a la via pública. \nEn aquest sentit, ha assenyalat que el que fa és \"inutilitzar l'efecte d'aquesta hormona i el desig sexual per a evitar el contacte entre animals, així com la recerca de territoris per a la reproducció i les seves necessitats nutricionals\", que segons l'investigador \"és el motiu pel qual s'apropen a les zones periurbanes\". ",
"a2": "Investigadors de la UAB han injectat aquest dijous la primera vacuna per al control de fertilitat de senglars que es mouen per zones urbanes i periurbanes del Vallès Occidental, a l'entorn del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.\nAmb la vacunació d'aquest dijous ha donat el tret de sortida la fase d'estudi de camp d'aquest projecte pilot que va arrencar ja fa un any amb la pràctica de controls sanitaris a alguns exemplars.\nEn aquest sentit, ha assenyalat que el que fa és \"inutilitzar l'efecte d'aquesta hormona i el desig sexual per a evitar el contacte entre animals, així com la recerca de territoris per a la reproducció i les seves necessitats nutricionals\", que segons l'investigador \"és el motiu pel qual s'apropen a les zones periurbanes\".\n\"La manera com s'ha gestionat fins ara amb la cacera no ha contribuït a eliminar els problemes que pugui representar el senglar i que es donen sobretot a les zones de contacte amb els nuclis urbans\", ha comentat Miño, que ha felicitat que les administracions apostin \"per una forma de gestió diferent\".",
"a3": "Investigadors de la UAB han injectat aquest dijous la primera vacuna per al control de fertilitat de senglars que es mouen per zones urbanes i periurbanes del Vallès Occidental, a l'entorn del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. \nAmb la vacunació dels 300 animals previstos es persegueix un doble objectiu: reduir la població de senglars i evitar que s'apropin a zones urbanes, reduint així problemes com accidents de trànsits o destrosses a la via pública. \nEl projecte és el primer d'aquestes característiques que es fa a nivell mundial en senglars urbans i periurbans, tot i que els seus responsables han avançat que probablement hi haurà altres ciutats europees i asiàtiques que també el desenvoluparan.\n\"La manera com s'ha gestionat fins ara amb la cacera no ha contribuït a eliminar els problemes que pugui representar el senglar i que es donen sobretot a les zones de contacte amb els nuclis urbans\", ha comentat Miño, que ha felicitat que les administracions apostin \"per una forma de gestió diferent\"."
},
"extreme": {
"a1": "S’injecta la primera vacuna que controla el desig sexual dels porcs senglars per a evitar que es reprodueixin tant.",
"a2": "Es vacuna els senglars amb un tractament reversible que en disminueix la reproducció i, per tant, els perills que provoquen.",
"a3": "Comença un projecte pioner al Vallès Occidental: la vacunació per a controlar la fertilitat dels porcs senglars."
}
} |
2,888 | Junqueras: "Algú creu seriosament que el PSOE ens oferirà un referèndum sobre la independència de Catalunya?" | El president d'ERC remarca que Catalunya no ha de demanar permís per iniciar el procés constituent i considera "impossible" el referèndum que ofereix Podem | El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha ironitzat aquest dilluns sobre la possibilitat que Podem aconsegueixi imposar al Congrés les tesis sobre el referèndum d'independència de Catalunya.
"Algú creu seriosament que el PSOE es oferirà un referèndum sobre la independència de Catalunya?
Si saben perfectament que és impossible", ha remarcat durant la roda de premsa posterior a l'executiva que ha analitzat els resultats del 20-D.
Junqueras ha recordat que un 70% de la cambra baixa espanyola estarà formada per partits contraris al dret a decidir amb el PPC al capdavant i ha subratllat que, després del mandat del 27-S, Catalunya no ha de demanar permís per iniciar un procés constituent.
"Ningú és més partidari que ERC del referèndum.
De quin?
Del de la Constitució de la República Catalana, perquè és el que sí es pot fer perquè depèn de la societat i institucions catalanes i no necessita el permís de PP, PSOE i C's.
"Prendrem nota tan aviat com qualsevol dels candidats ens comuniqui la predisposició per donar suport al procés constituent de la República Catalana", ha ironitzat Junqueras, convençut que "mai" arribarà cap concessió dels principals partits espanyols a la independència de Catalunya.
"I nosaltres hem de fer un referèndum demanant permís per fer-lo?
Que no hem estat atents als que ha passat en aquest país els darrers anys?", ha insistit.
Junqueras no veu possible participar en cap acord d'investidura al Congrés dels Diputats perquè ni PP, ni PSOE ni C's han donat "mai" cap indici de voler acceptar el resultat del "mandat popular" que l'independentisme va obtenir el 27-S.
Aquelles eleccions, a diferència de les del 20-D sí van ser "un plebiscit", ha remarcat el president republicà, que no veu trontollar la majoria independentista pel fet que les eleccions espanyoles les hagi guanyat a Catalunya En Comú-Podem.
El president d'ERC ha tornat emplaçar l'esquerra alternativa a sumar-se al procés constituent de la República Catalana i a reflexionar sobre les nul·les opcions que té de canviar Espanya, amb una majoria de bloqueig del PP tant al Congrés com el Senat.
"Tots els partidaris del referèndum haurien de donar suport al que sí és possible i no al que no és possible", ha indicat en referència, un cop més, al referèndum de la Constitució Catalana amb el qual hauria de culminar el procés d'independència.
"Si els que diuen que el volen se situen en un escenari impossible, potser és que no el volen o que no el volen tant", ha afegit.
L'executiva d'ERC s'ha reunit aquest dilluns a la seu nacional del partit per avaluar els resultats "molt satisfactoris i esperançadors" del 20-D.
"Hem fet els millors resultats de la nostra història al Congrés.
Hi ha més diputats independentistes que mai i clarament s'ha configurat una majoria compromesa amb la defensa de l'estat del benestar, dels serveis socials i d'una societat més justa", ha destacat Junqueras.
La lectura del president dels republicans és "molt optimista", tot i que els partits independentistes, amb un 31% del vot, hagin estat superats pels unionistes (39%) –excloent de l'equació a En Comú–Podem.
Junqueras ha justificat el descens del vot independentista respecte el 27-S en el fet que el 20-D no era un plebiscit, que hi ha una part del món independentista que considera que ja s'ha iniciat el procés de "desconnexió" amb l'Estat, que la CUP va fer campanya per l'abstenció, i que una part dels votants va decidir "legítimament" confiar en el referèndum "que mai arribarà" d'En Comú-Podem.
Els ja diputats electes al Congrés, Gabriel Rufián, i al Senat, Santi Vidal, han participat amb Junqueras en la roda de premsa d'aquest dilluns i han celebrat que ERC hagi assolit els millors resultats de la seva història en cadascuna de les cambres.
Grup Parlamentari Propi
Tot i els 9 diputats i haver quedat en segona posició a Catalunya, ERC no té garantit el grup parlamentari al Congrés.
A la circumscripció de Barcelona els republicans no van arribar, per poc, al 15% necessari.
"Estic convençut que la nova Mesa del Congrés voldrà representar la pluralitat i no hi haurà dificultats perquè formacions polítiques que han tret resultats tan rellevants com nosaltres tinguin grup propi", ha explicat Junqueras en un to molt pròxim a la ironia.
De moment, el president d'ERC no contempla l'opció de compartir grup amb Democràcia i Llibertat, que es troba en una situació similar a la dels republicans.
Junqueras ha recordat que al Parlament Europeu, CDC no té pas un grup parlamentari propi i comparteix grup amb partits molt diferents.
"D'opcions n'hi haurà moltes al Congrés", ha apuntat sense especificar a quines es referia en concret. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Oriol Junqueras creu que és molt difícil que Podem imposi la tesi sobre el referèndum a Catalunya i creu que el PSOE no oferirà cap referèndum per la independència. Ha remarcat que el 70% de la cambra espanyola està formada per partits contraris al dret a decidir i destaca que no preguntarà abans d’iniciar un procés constituent.",
"a2": "Junqueras assegura que ningú no recolzarà ni permetrà que es faci el referèndum, i per això Catalunya no hauria d'estar demanant permís per al seu procés de convertir-se en República. S'han de centrar que el referèndum es dugui a terme i que acabi el procés d'independència. ERC celebra la quantitat de diputats que han aconseguit després del 20-D.",
"a3": "Junqueras, el president d'ERC, ha afirmat que el PSOE no acceptarà mai un referèndum d'independència per Catalunya. També ha declarat que després del mandat del 27-S, Catalunya no necessita demanar permís per a iniciar un procés constituent per la República Catalana i ha demanat sumar-s'hi a l'esquerra alternativa. ERC considera els resultats del 20-D satisfactoris i esperançadors."
},
"extractive": {
"a1": "El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha ironitzat aquest dilluns sobre la possibilitat que Podem aconsegueixi imposar al Congrés les tesis sobre el referèndum d'independència de Catalunya. \nJunqueras ha recordat que un 70% de la cambra baixa espanyola estarà formada per partits contraris al dret a decidir amb el PPC al capdavant i ha subratllat que, després del mandat del 27-S, Catalunya no ha de demanar permís per a iniciar un procés constituent. \nJunqueras no veu possible participar en cap acord d'investidura al Congrés dels Diputats perquè ni PP, ni PSOE ni C's han donat \"mai\" cap indici de voler acceptar el resultat del \"mandat popular\" que l'independentisme va obtenir el 27-S. \nEl president d'ERC ha tornat a emplaçar l'esquerra alternativa a sumar-se al procés constituent de la República Catalana i a reflexionar sobre les nul·les opcions que té per a canviar Espanya, amb una majoria de bloqueig del PP tant al Congrés com el Senat. ",
"a2": "Junqueras ha recordat que un 70% de la cambra baixa espanyola estarà formada per partits contraris al dret a decidir amb el PPC al capdavant i ha subratllat que, després del mandat del 27-S, Catalunya no ha de demanar permís per a iniciar un procés constituent.\nEl president d'ERC ha tornat a emplaçar l'esquerra alternativa per a sumar-se al procés constituent de la República Catalana i a reflexionar sobre les nul·les opcions que té per a canviar Espanya, amb una majoria de bloqueig del PP tant al Congrés com el Senat.\n\"Tots els partidaris del referèndum haurien de donar suport al que sí és possible i no al que no és possible\", ha indicat amb referència, un cop més, al referèndum de la Constitució Catalana amb el qual hauria de culminar el procés d'independència.\nJunqueras ha justificat el descens del vot independentista respecte el 27-S en el fet que el 20-D no era un plebiscit, que hi ha una part del món independentista que considera que ja s'ha iniciat el procés de \"desconnexió\" amb l'Estat, que la CUP va fer campanya per l'abstenció, i que una part dels votants va decidir \"legítimament\" confiar en el referèndum \"que mai no arribarà\" d'En Comú-Podem.",
"a3": "Junqueras ha recordat que un 70% de la cambra baixa espanyola estarà formada per partits contraris al dret a decidir amb el PPC al capdavant i ha subratllat que, després del mandat del 27-S, Catalunya no ha de demanar permís per a iniciar un procés constituent. \nEl president d'ERC ha tornat a emplaçar l'esquerra alternativa a sumar-se al procés constituent de la República Catalana i a reflexionar sobre les nul·les opcions que té per a canviar Espanya, amb una majoria de bloqueig del PP tant al Congrés com el Senat. \n\"Tots els partidaris del referèndum haurien de donar suport al que sí és possible i no al que no és possible\", ha indicat en referència, un cop més, al referèndum de la Constitució Catalana amb el qual hauria de culminar el procés d'independència. \nJunqueras ha justificat el descens del vot independentista respecte el 27-S en el fet que el 20-D no era un plebiscit, que hi ha una part del món independentista que considera que ja s'ha iniciat el procés de \"desconnexió\" amb l'Estat, que la CUP va fer campanya per a l'abstenció, i que una part dels votants va decidir \"legítimament\" confiar en el referèndum \"que mai no arribarà\" d'En Comú-Podem."
},
"extreme": {
"a1": "Junqueras veu impossible que el PSOE ofereixi un referèndum i afirma que Catalunya no preguntarà abans d'iniciar un procés constituent. ",
"a2": "ERC celebra els resultats del 20-D i assegura que s'haurien de centrar en el referèndum i aconseguir la independència.",
"a3": "L'ERC s'ha reunit per a avaluar els resultats del 20-D, els quals considera positius, i ha demanat suport al seu referèndum."
}
} |
817 | Quatre inspectors de la policia espanyola obren una escletxa en el relat oficial de les càrregues de l’1-O | Contradiuen Nieto i Cobos i declaren per primera vegada que un superior anomenat ‘Mart’ va ordenar-los directament les càrregues | Quatre inspectors de la policia espanyola han declarat avui com a investigats al jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, que porta la causa de les càrregues del 1-O.
Han explicat que van rebre ordres d’actuar cap a les vuit del matí, abans que obrissin els col·legis electorals, per part d’un superior, a qui s’han referit amb l’indicatiu policíac ‘Mart’.
Aquestes declaracions contradiuen la versió del secretari d’estat del Ministeri de l’Interior espanyol, José Antonio Nieto, i del coronel de la Guàrdia Civil i cap de l’operatiu, Diego Pérez de los Cobos, que sempre han sostingut que no es va donar cap ordre concreta d’actuació.
Els indicis del pla paral·lel de l’estat espanyol contra els votants de l’1-O
Els advocats de les acusacions populars, que exerceixen, entre més, l’Ajuntament de Barcelona i l’associació pro-drets civils Irídia, creuen que el comissari a qui els policies es refereixen com a ‘Mart’ és el cap de la Unitat d’Intervenció Policíaca, José Miguel Ruiz Iguzquiza.
Segons l’advocada d’Irídia Anaïs Franquesa, els caps han dit que estaven mobilitzats a l’espera de rebre l’ordre de començar i que la van rebre del superior.
‘Hi havia un responsable que donava l’ordre de començar i de retirada.’
Per comunicar-se amb els superiors del Cecor, els comandaments ho feien amb una ràdio, però han dit que es va saturar i que per això també van fer servir el telèfon.
Segons l’advocat Robert Sabata, els agents han revelat que hi havia imatges de tot l’operatiu en una cadena de custòdia policíaca que no havien estat lliurades malgrat que les havien demanades.
Els inspectors que han declarat avui han explicat que els agents es van aixecar a dos quarts de sis del matí i que vora les vuit van rebre ordres de desplegar-se en els punts de votació davant la presumpta inacció dels Mossos d’Esquadra.
Els agents també van rebre ordres en una reunió informativa el 29 de setembre, on se’ls va facilitar el llistat de col·legis electorals.
Segons que han declarat els inspectors, la indicació era d’actuar amb proporcionalitat, congruència i ús progressiu de la força.
Els quatre comandaments només han acceptat de respondre a les preguntes de la fiscalia espanyola, l’advocacia de l’estat i el jutge, acollint-se al dret de no respondre a les preguntes de les acusacions.
El primer de parlar ha estat un cap operatiu que era el cap de nuclis de les escoles de l’Eixample.
Els altres tres eren el comandament que va intervenir a les escoles Tibidabo, Aigua Marina i Àgora, el que va ser a Mare Nostrum i el de Pau Claris.
Dilluns vinent han de declarar el comandament que va actuar al centre educatiu Joan Fuster, el que ho va fer a Trini Jove i Estel, el de Projecte Montserdà i Infant Jesús i, finalment, el que va intervenir a l’escola els Horts i l’Institut Joan Boscà.
El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona va citar a declara com a investigats els vuit comandaments policíacs responsables de l’operatiu de l’1-O als 27 centres de votació de la ciutat on va haver-hi càrregues.
Prèviament, al febrer, l’Audiència de Barcelona havia demanat que ‘s’aprofundís en la investigació’ per esbrinar les ordres concretes que havien emès els responsables de l’operatiu.
En una interlocutòria del mes de febrer, l’Audiència de Barcelona deia que s’havia d’esbrinar si les ordres als agents es van donar ‘de manera genèrica o bé des del centre escolar o les seves immediacions a la vista de l’aglomeració de persones’ als centres.
Per a l’Audiència, ‘la investigació concreta dels responsables de l’operatiu i de les consignes als agents permetrà a l’instructor ponderar si l’ús de la força o les ordres donades es van ajustar a la situació plantejada allà o no’.
A més, considerava que d’aquesta manera es podria concloure si a aquests responsables se’ls podien imputar les lesions ocasionades a ciutadans que eren als centres. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Avui han declarat quatre agents de la policia espanyola als jutjats per la causa de les càrregues de l’1 d’octubre. Han declarat que van rebre ordres al matí per part d’un superior anomenat “Mart” d’anar als col·legis electorals. L’acusació popular creu que “Mart” és el cap de la Unitat d’Intervenció Policíaca, José Miguel Ruiz Iguzquiza.",
"a2": "Quatre inspectors asseguren que a les 8 del matí de l'1 d'octubre, van rebre ordres del superior \"Mart\", d'actuar a les escoles, que es creu que és José Miguel Ruíz Iguzquiza. Aquestes declaracions contradiuen les de Cobos i Nieto. L'Audiència considera essencial saber quin i de quina manera va donar les ordres per a poder imputar les lesions ocasionades als ciutadans.",
"a3": "Quatre inspectors de la policia espanyola han declarat avui com a investigats en la causa de les càrregues de l'1-O. Han explicat que van rebre ordres d'un superior anomenat \"Mart\", probablement el cap de la Unitat d'Intervenció Policíaca, d'actuar abans de l'obertura dels col·legis electorals. Aquesta versió desmunta la del Ministeri d'Interior i del cap de l'operatiu."
},
"extractive": {
"a1": "Quatre inspectors de la policia espanyola han declarat avui com a investigats al jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, que porta la causa de les càrregues de l'1-O. Han explicat que van rebre ordres d’actuar cap a les vuit del matí, abans que obrissin els col·legis electorals, per part d’un superior, a qui s’han referit amb l’indicatiu policíac \"Mart\". \nEls advocats de les acusacions populars, que exerceixen, entre més, l’Ajuntament de Barcelona i l’associació pro-drets civils Irídia, creuen que el comissari a qui els policies es refereixen com a \"Mart\" és el cap de la Unitat d’Intervenció Policíaca, José Miguel Ruiz Iguzquiza. \nEls inspectors que han declarat avui han explicat que els agents es van aixecar a dos quarts de sis del matí i que vora les vuit van rebre ordres de desplegar-se en els punts de votació davant la presumpta inacció dels Mossos d’Esquadra. ",
"a2": "Els inspectors que han declarat avui han explicat que els agents es van aixecar a dos quarts de sis del matí i que vora les vuit van rebre ordres de desplegar-se en els punts de votació davant la presumpta inacció dels Mossos d’Esquadra.\nEl primer que ha parlat ha estat un cap operatiu que era el cap de nuclis de les escoles de l’Eixample.\nEl jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona va citar a declara com a investigats els vuit comandaments policíacs responsables de l’operatiu de l’1-O als 27 centres de votació de la ciutat on va haver-hi càrregues.\nEn una interlocutòria del mes de febrer, l’Audiència de Barcelona deia que s’havia d’esbrinar si les ordres als agents es van donar \"de manera genèrica o bé des del centre escolar o les seves immediacions a la vista de l’aglomeració de persones\" als centres.",
"a3": "Quatre inspectors de la policia espanyola han declarat avui com a investigats al jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, que porta la causa de les càrregues de l'1-O. Han explicat que van rebre ordres d’actuar cap a les vuit del matí, abans que obrissin els col·legis electorals, per part d’un superior, a qui s’han referit amb l’indicatiu policíac \"Mart\". \nAquestes declaracions contradiuen la versió del secretari d’Estat del Ministeri de l’Interior espanyol, José Antonio Nieto, i del coronel de la Guàrdia Civil i cap de l’operatiu, Diego Pérez de los Cobos, que sempre han sostingut que no es va donar cap ordre concreta d’actuació. \nEls advocats de les acusacions populars, que exerceixen, entre més, l’Ajuntament de Barcelona i l’associació pro-drets civils Irídia, creuen que el comissari a qui els policies es refereixen com a \"Mart\" és el cap de la Unitat d’Intervenció Policíaca, José Miguel Ruiz Iguzquiza. \nEl jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona va citar a declara com a investigats els vuit comandaments policíacs responsables de l’operatiu de l’1-O als 27 centres de votació de la ciutat on es van produir càrregues."
},
"extreme": {
"a1": "Quatre agents de la policia espanyola han declarat que van rebre ordres l’1 d’octubre d’un superior anomenat “Mart”.",
"a2": "Es creu que les ordres d'actuar l'1-O van venir de Ruíz Iguzquiza, després de les declaracions de quatre inspectors.",
"a3": "La declaració de quatre inspectors contradiu el relat d'Interior i del cap de l'operatiu de les càrregues de l'1-O."
}
} |
979 | Andorra vota entre la continuïtat o el canvi | Els candidats eviten el procés català perquè Espanya no dificulti l'adhesió a la UE | Avui Andorra vota en les eleccions generals més disputades de la seva història.
Set candidatures concorren a les urnes per presidir el nou Consell General, cosa que no havia passat mai, però segons les enquestes n’hi ha dues amb possibilitats de guanyar.
Són la de Demòcrates per Andorra, encapçalada per Xavier Espot, i la de Pere López, del Partit Socialdemòcrata.
Així i tot, fins que no es tanquin les urnes no sabrà ningú del cert qui serà el nou cap de govern que rellevarà Antoni Martí i si obtindrà majoria absoluta o haurà de pactar per governar.
Espot va ser ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior al govern Martí i representa la continuïtat, mentre que López presenta un programa de social i econòmic.
El sistema electoral andorrà és mixt, amb dos vots per elector.
La meitat dels consellers –catorze– és elegida en una circumscripció nacional i són repartits de manera proporcional.
En canvi, els altres catorze són triats en circumscripcions locals, amb dos escons per cadascuna de les set parròquies, independentment de l’extensió i la demografia.
El vot local és a una candidatura i es correspon a un sistema majoritari, de manera que els dos consellers elegits a cada parròquia són sempre de la mateixa llista electoral.
El fet que la meitat dels consellers sigui simplement de la candidatura més votada fa que hi hagi moltes possibilitats que el partit amb més sufragis al conjunt del país aconsegueixi la majoria absoluta de consellers.
El cens electoral el configuren 27.278 persones, que són les que tenen la nacionalitat andorrana, tot i que el país té 76.177 habitants.
Un dels debats més importants de la campanya ha estat precisament al voltant de la flexibilització de l’adquisició de la nacionalitat.
Actualment cal haver-hi residit durant vint anys, però totes les candidatures són favorables a establir mesures per a facilitar-la, de rebaixar el nombre d’anys residits o que el temps de residència no es perdi si s’ha de sortir del Principat durant uns quants mesos i després s’hi torna.
Però això ho decidiran els qui ja la tenen.
L’estructura institucional d’Andorra, amb dos coprínceps, el bisbe de la Seu, Joan Enric Vives, i el president de França, Emmanuel Macron, condiciona molt el debat polític, sobretot quant als drets individuals i la polèmica sobre l’avortament, que encara no és legal a Andorra.
El copríncep episcopal és tot un fre per a legalitzar-lo, perquè el considera una línia vermella.
El candidat de Demòcrates, Xavier Espot, accepta aquesta situació i proposa, com a alternativa, un servei d’acompanyament de les dones per avortar en clíniques de fora del Principat.
Una mesura molt criticada pels socialdemòcrates, obertament partidaris de la legalització, que consideren que és compatible amb el manteniment del copríncep episcopal.
La tesi de Pere López, candidat dels socialdemòcrates, és que una llei que legalitzés l’avortament la podria signar només el copríncep francès, com ja va passar amb les de les parelles de fet i no hi caldria la intervenció del copríncep episcopal.
A Andorra, perquè una llei sigui vàlida només requereix la signatura d’un copríncep, però el bisbe Joan Enric Vives ja ha advertit que no faria els ulls grossos com en casos anteriors.
Per això Demòcrates adverteix que legalitzar l’avortament faria caure l’estructura institucional d’Andorra, cosa que, segons Espot, restaria sobirania al país.
Un dels altres temes de debat electoral ha estat el del tractat d’adhesió a la Unió Europea, en què la majoria de forces estan d’acord, però lamenten la manca de transparència amb què el govern de Martí, de Demòcrates, l’ha gestionat fins ara.
Andorra no vol ser un estat de la UE, sinó tenir-hi un estatus d’associat, com Noruega o Liechtenstein.
Però les negociacions són lentes i complicades, sobretot amb relació al contingent d’immigrants que Andorra està disposada a acollir.
El govern andorrà no accepta les quotes europees i vol tenir la capacitat de fixar les pròpies.
Les eleccions arriben després d’una legislatura convulsa socialment, on per primera vegada s’ha produït una vaga general de funcionaris i hi ha hagut manifestacions multitudinàries als carrers.
Un fet que els socialdemòcrates creuen que els afavoreix davant el centre-dreta d’Espot, tot i que admeten que a Andorra encara hi ha ‘por’ a sortir al carrer per reivindicar millores socials.
Sí que desperta un consens transversal el silenci o la no-ingerència en el conflicte entre Catalunya i Espanya.
Dels set candidats, només un, Alfons Clavera, de la Unió pel Progrés d’Andorra, ha lamentat que hi hagi presos polítics a Espanya.
La resta de candidats fugen d’estudi quan es parla de Catalunya, perquè l’estat espanyol pressiona les autoritats andorranes amb el procés d’adhesió a la UE.
Si s’hi impliquessin, Espanya exerciria el seu dret de vet en l’acord d’associació.
I, per tant, tots els candidats en recorden els vincles culturals i lingüístics, però políticament eviten de prendre-hi partit.
Les eleccions d’avui no canviaran aquesta postura perquè, guanyi qui guanyi, Andorra continuarà essent ‘neutral’. | [
"país",
"andorra"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Les eleccions que se celebren a Andorra són molt disputades: set candidatures per a presidir el nou Consell General, fet que succeeix per primer cop. Fins que tot acabi no se sabrà qui substituirà Antoni Martí i si obtindrà majoria absoluta o haurà de pactar. El cens està format per 27.278 persones, encara que a Andorra viuen 76.177 habitants.",
"a2": "A les properes eleccions andorranes, són el Partit Socialdemòcrata i els Demòcrates per Andorra els que tenen més possibilitat de guanyar. El Principat es troba amb debats com l'avortament, l'adhesió a la Unió Europea o l'independentisme català. Cap candidat vol pronunciar-se respecte al conflicte català, ja que Espanya pressiona vetar Andorra davant el procés d'adhesió si prenen partit per Catalunya.",
"a3": "Les eleccions generals d'Andorra són les més disputades de la seva història, amb set candidatures per a presidir el nou Consell General. Les principals són Demòcrates per Andorra, que representa continuïtat, i el Partit Socialdemòcrata, amb un programa social i econòmic. L'adquisició de la nacionalitat, l'avortament i el tractat d'adhesió a la UE han estat temes importants en la campanya electoral."
},
"extractive": {
"a1": "Set candidatures concorren a les urnes per a presidir el nou Consell General, cosa que no havia passat mai, però segons les enquestes n’hi ha dues amb possibilitats de guanyar. \nAixí i tot, fins que no es tanquin les urnes ningú no sabrà del cert qui serà el nou cap de govern que rellevarà Antoni Martí i si obtindrà majoria absoluta o haurà de pactar per a governar. \nEl cens electoral el configuren 27.278 persones, que són les que tenen la nacionalitat andorrana, tot i que el país té 76.177 habitants. \nUn dels debats més importants de la campanya ha estat precisament sobre la flexibilització de l’adquisició de la nacionalitat. ",
"a2": "Són la de Demòcrates per Andorra, encapçalada per Xavier Espot, i la de Pere López, del Partit Socialdemòcrata.\nEl fet que la meitat dels consellers sigui simplement de la candidatura més votada fa que hi hagi moltes possibilitats que el partit amb més sufragis al conjunt del país aconsegueixi la majoria absoluta de consellers.\nLa tesi de Pere López, candidat dels socialdemòcrates, és que una llei que legalitzés l’avortament la podria signar només el copríncep francès, com ja va passar amb les de les parelles de fet i no hi caldria la intervenció del copríncep episcopal.\nUn dels altres temes de debat electoral ha estat el tractat d’adhesió a la Unió Europea, en què la majoria de forces estan d’acord, però lamenten la manca de transparència amb què el govern de Martí, de Demòcrates, l’ha gestionat fins ara.",
"a3": "Espot va ser ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior al govern Martí i representa la continuïtat, mentre que López presenta un programa social i econòmic. \nUn dels debats més importants de la campanya ha estat precisament sobre la flexibilització de l’adquisició de la nacionalitat. \nL’estructura institucional d’Andorra, amb dos coprínceps, el bisbe de la Seu, Joan Enric Vives, i el president de França, Emmanuel Macron, condiciona molt el debat polític, sobretot quant als drets individuals i la polèmica sobre l’avortament, que encara no és legal a Andorra. \nUn dels altres temes de debat electoral ha estat el tractat d’adhesió a la Unió Europea, en què la majoria de forces estan d’acord, però lamenten la manca de transparència amb què el govern de Martí, de Demòcrates, l’ha gestionat fins ara. Andorra no vol ser un Estat de la UE, sinó tenir-hi un estatus d’associat, com Noruega o Liechtenstein."
},
"extreme": {
"a1": "Andorra es dirigeix a les urnes per a votar en les eleccions més disputades per a presidir el nou Consell General.",
"a2": "Els candidats a les eleccions d'Andorra estan envoltats de polèmiques d'avortament, adhesió a la Unió Europea i l'independentisme català.",
"a3": "Avui són les eleccions generals a Andorra que decidiran si el país vol continuïtat amb Espot o canvis amb López."
}
} |
13 | La mort digital | El consultor informàtic Joan Jofra ens explica com podem gestionar l'herència dels nostres continguts digitals | El Parlament de Catalunya tramita el projecte de llei de voluntats digitals, que facilitarà la gestió del patrimoni digital quan ens morim.
Es crearà la figura de l’hereu digital, el responsable d’administrar els comptes de les xarxes socials i els seus continguts.
Aquesta figura podrà constar en el testament.
L’hereu digital tindrà drets reconeguts perquè pugui adreçar-se a les empreses de prestació de serveis digitals (Google, Facebook, Twitter…) i sigui reconegut legalment com el nou titular dels comptes i dels continguts a internet.
Si no s’ha fet testament, es podrà fer un registre de voluntats digitals, similar al de voluntats anticipades, dedicat principalment als joves que encara no han fet testament.
S’hi podrà accedir simplement des de l’ordinador amb signatura digital.
És un primer pas per a evitar situacions tan desagradables com rebre un recordatori d’aniversari de Facebook perquè felicitem un amic nostre que ja és mort.
Qui té accés als comptes?
Facebook demana un paper del jutge per a poder autoritzar a un tercer d’accedir al compte d’una persona morta i així convertir la pàgina en un memorial.
També funcionen així plataformes com ara Twitter o Yahoo.
Igualment, hom pot posar-se en contacte amb empreses dedicades a gestionar el llegat digital.
És el cas de Tellmebye, que va venir a ‘L’internauta’ el novembre del 2016 per explicar com endrecen la nostra herència digital.
Qui es queda els continguts digitals?
Per mitjà del projecte de llei de voluntats digitals, podrem gestionar tots els continguts que hàgim pujat a les xarxes.
Fotos, vídeos, blocs, escrits… Però cal recordar que no té aquest mateix tractament allò que hàgim comprat.
Si creieu que quan feu clic al botó de ‘comprar’ a Amazon o iTunes o qualsevol altre venedor de continguts digitals (música, llibres, films, programes) compreu alguna cosa, aneu molt equivocats.
Si llegiu els famosos ‘termes del servei’ us adonareu que només doneu llicència al dret de fer-ho servir, amb petites diferències segons quin sigui el vostre proveïdor.
Mirem un cas molt il·lustratiu del 2009.
Amazon va decidir d’esborrar les novel·les 1984 i Animal Farm de Georges Orwell de tots els dispositius Kindle que l’havien ‘comprat’ per culpa d’una disputa de drets.
I resulta que Amazon no els tenia.
Tothom qui havia adquirit les novel·les creien que les havien comprades fins que es van adonar que no, que simplement tenien el dret de llegir-les.
Els va desaparèixer del seu lector, ni tan sols van poder decidir què fer-ne.
Això sí, Amazon els va retornar els diners que havien pagat.
Fixeu-vos què diu la llicència que accepteu quan compreu un llibre a la botiga Kindle : ‘No es pot vendre, llogar, arrendar, distribuir, difondre, subllicenciar ni cedir els drets sobre el contingut de Kindle.’
És a dir, que quan comprem un contingut digital només tenim el dret de consumir-lo, però res més.
Un altre cas.
ReDigi era, perquè ja ha tancat, un servei que permetia de ‘vendre’ música que havies comprat legalment a un altre usuari quan ja estaves tip de sentir-la.
Va començar amb la música d’iTunes i Amazon, però immediatament es va veure que els termes legals d’Amazon no li permetien de fer la ‘compra-venda’ i es va concentrar en la música ‘comprada’ a l’iTunes.
El gener del 2012 els de Capitol Records els van acusar d’infringir les lleis del copyright i el març del 2013 un jutge va dictar contra ReDigi i a favor de Capitol Records.
Encara que els de ReDigi van demostrar que ells confirmaven que l’usuari que volia vendre havia pagat la llicència d’ús, van haver de retirar-se del mercat perquè, segons el veredicte, feien una còpia de la cançó en el moment de fer la venda i això contravenia la llei del copyright.
En canvi, la Cort Europea de Justícia va dictar una norma el 2012 que deia que és permès de vendre programes que l’usuari hagi baixat legalment d’internet.
El setembre del 2012 un parell de tabloides anglesos van publicar la notícia que explicava que Bruce Willis, quan es va adonar que tota la seva llibreria de música digital que havia ‘comprat’ a iTunes Store –uns quants milers de dòlars– revertiria a Apple quan ell es morís, va voler demandar judicialment Apple.
En un parell de dies es va saber que la notícia no tenia cap fonament, però això va ajudar més gent a entendre que els continguts digitals no són nostres.
Vegeu la secció de Joan Jofra ací: | [
"ciència i tecnologia",
"l'internauta"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El projecte de llei de voluntats digital pretén que un hereu digital gestioni els nostres comptes de les xarxes socials quan ens morim i es pot especificar en el testament. L’hereu tindrà uns drets perquè es pugui comunicar amb les empreses de serveis digitals i, legalment, serà el nou titular dels comptes.",
"a2": "Es tramita el projecte d'hereu digital que es podrà posar al testament i que, un cop morts, donarà la titularitat dels nostres comptes i continguts d'internet a aquesta persona escollida. No és el mateix cas amb les coses comprades, ja que aquestes voluntats només donen dret que es puguin fer servir.",
"a3": "El Parlament català tramita la llei de voluntats digitals, que permetrà crear un hereu digital, el qual administrarà els comptes i continguts de les xarxes socials després de la mort d'una persona. Si no es fa testament, es pot fer un registre de voluntats digitals. Els continguts digitals comprats no poden ser venuts ni transferits, però els continguts descarregats legalment sí."
},
"extractive": {
"a1": "El Parlament de Catalunya tramita el projecte de llei de voluntats digitals, que facilitarà la gestió del patrimoni digital quan ens morim. \nEs crearà la figura de l’hereu digital, el responsable d’administrar els comptes de les xarxes socials i els seus continguts. \nL’hereu digital tindrà drets reconeguts perquè pugui adreçar-se a les empreses de prestació de serveis digitals (Google, Facebook, Twitter…) i sigui reconegut legalment com el nou titular dels comptes i dels continguts a internet.\nÉs un primer pas per a evitar situacions tan desagradables com rebre un recordatori d’aniversari de Facebook perquè felicitem un amic nostre que ja és mort.",
"a2": "Es crearà la figura de l’hereu digital, el responsable d’administrar els comptes de les xarxes socials i els seus continguts.\nEncara que els de ReDigi van demostrar que ells confirmaven que l’usuari que volia vendre havia pagat la llicència d’ús, van haver de retirar-se del mercat perquè, segons el veredicte, feien una còpia de la cançó en el moment de fer la venda, i això contravenia la llei del copyright.\nEl setembre del 2012 un parell de tabloides anglesos van publicar la notícia que explicava que Bruce Willis, quan es va adonar que tota la seva llibreria de música digital que havia \"comprat\" a iTunes Store –uns quants milers de dòlars– revertiria a Apple quan ell es morís, va voler demandar judicialment Apple.\nEn un parell de dies es va saber que la notícia no tenia cap fonament, però això va ajudar més gent a entendre que els continguts digitals no són nostres.",
"a3": "El Parlament de Catalunya tramita el projecte de llei de voluntats digitals, que facilitarà la gestió del patrimoni digital quan ens morim. \nL’hereu digital tindrà drets reconeguts perquè pugui adreçar-se a les empreses de prestació de serveis digitals (Google, Facebook, Twitter…) i sigui reconegut legalment com el nou titular dels comptes i dels continguts a internet.\nPer mitjà del projecte de llei de voluntats digitals, podrem gestionar tots els continguts pujats a les xarxes. \nPerò cal recordar que no té aquest mateix tractament el que haguem comprat."
},
"extreme": {
"a1": "Apareix la figura de l'hereu digital, el responsable de gestionar comptes de xarxes socials, i apareixerà al testament.",
"a2": "Els hereus digitals es podran posar al testament i seran el titular del nostre contingut i comptes quan morim.",
"a3": "Els hereus digitals podran gestionar els continguts de les xarxes, però els continguts digitals comprats tenen un tractament diferent."
}
} |
1,130 | El relator i la campanya contra l'Estatut 2.0 | A Espanya no hi ha marge per fer política sense rostir-se, tampoc per al calculador Pedro Sánchez, víctima de la radicalització de PP i Ciutadans, que ja actuen pensant en el que faria Vox | La dreta toca a sometent a Madrid.
Enfangada com està la política espanyola, avui convertida en un polvorí per la imminència del judici a l'independentisme i l'horitzó electoral, les forces conservadores han aixecat acta del primer acte de traïció a la pàtria des de l'aplaudida aplicació del 155 a Catalunya.
La mínima distensió que havia propiciat la figura del relator -entesa tímida perquè la Moncloa i la Generalitat continuen oferint explicacions disperses i contradictòries- ha situat Pedro Sánchez en la línia de foc.
No només no és possible concretar el diàleg sinó que plantejar de quina manera seria viable tampoc és permès.
A Espanya no hi ha marge per fer política sense rostir-se.
Tampoc per al calculador Pedro Sánchez, entregat a la gestualitat i víctima de la radicalització de PP i Ciutadans, que ja actuen pensant en el que faria Vox.
La manifestació (preventiva) que es prepara per diumenge a la capital espanyola contra el "xantatge" de l'independentisme -de tant com s'assemblen, Pablo Casado i Albert Rivera l'han convocada de forma simultània- és una demostració de l'ofec de la política a l'Estat.
Des de la perspectiva de l'independentisme, Sánchez no ha fet res per resoldre el conflicte.
I, certament, en les qüestions troncals del plet català, el president espanyol s'ha ancorat en l'immobilisme: els líders del procés continuen a la presó, les acusacions del judici són les mateixes que quan el PP designava el fiscal general de l'Estat i el referèndum d'autodeterminació és, més que mai, una quimera.
Casado i Rivera reclamen sentit d'estat a Sánchez, però neguen l'essència mateixa de l'estat democràtic: el marge per al debat
Sánchez ha fet gestos i ha canviat el to, això sí.
Però simplement això ja és suficient per enervar l'oposició.
L'oposició de dretes, esclar, que també semblen integrar alguns barons del PSOE.
Casado i Rivera reclamen sentit d'estat a Sánchez, però neguen l'essència mateixa de l'estat democràtic: el marge per al debat.
Amb l'independentisme, mai.
Ni parlar-ne.
Tot es resumeix a conquerir la Moncloa
Sánchez fa càlculs per continuar a la Moncloa.
Sí, i tant.
Casado i Rivera, també, però per arribar-hi.
"No es pot vendre Espanya a canvi d'un plat de llenties per continuar a la Moncloa", afirmava aquest dimecres el president de Ciutadans per presentar la gravetat de la traïció del líder PSOE.
Casado, hereu acreditat de l'aznarisme, posava al dia el conegut "váyase, señor González" amb la crida a fer "crear un front cívic ampli" per aconseguir destronar Sánchez.
Avui ja s'ha verbalitzat el frame de la moció de censura.
La dreta ha buscat des del primer dia instal·lar la idea que el dirigent socialista és ostatge de l'independentisme, dòcil i humiliat.
Hi torna just quan el Suprem s'engalana per atendre el judici més rellevant de la tendra democràcia espanyola.
La idea ven, perquè té compradors.
La setmana passada va fer 13 anys que el PP de Rajoy va començar la recollida de firmes contra l'Estatut: en va esgarrapar quatre milions i va aconseguir arribar a la Moncloa
La via del mig de Sánchez mai s'ha aproximat a la de Zapatero, però un i l'altre pateixen o han patit el mateix: la utilització de Catalunya per part dels adversaris que llauren el camí cap al poder.
La tamborinada política per la figura del relator és l'actualització 2.0 de la campanya contra l'Estatut.
Ara són Casado i Rivera, abans ho va ser Mariano Rajoy.
La setmana passada va fer 13 anys que el PP de Rajoy va començar la recollida de firmes contra l'Estatut.
Es demanaven firmes per exigir a Zapatero que la reforma estatutària se sotmetés a un referèndum en què votessin tots els ciutadans de l'Estat.
Rajoy va esgarrapar més de quatre milions de signatures.
La campanya no tenia límit temporal ni es va sotmetre a cap procés de validació per part d'organismes judicials -algunes firmes eren anònimes-, però Rajoy va aconseguir el que es proposava: va arribar a la Moncloa.
La política que ens toca de ben a prop -la catalana i l'espanyola- s'ha polaritzat.
Ignacio Sánchez-Cuenca escrivia recentment que la polarització genera "una esfera pública esquerdada, inestabilitat electoral i un estat permanent d'insatisfacció ciutadana" que debilita el sistema polític, per bé que "no afecta en última instància les relacions de poder establertes".
La base del model econòmic no varia; "es polaritza l'escuma política", raonava el sociòleg i filòsof.
El Madrid del poder persegueix estabilitzar el mateix amb Sánchez que el que pretenia quan manava Rajoy.
Aquesta és la força del que sosté l'Estat.
Però l'escuma política anuncia maregassa i Catalunya sempre en surt esquitxada. | [
"anàlisi"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La política espanyola penja d’un fil després del judici per l’independentisme i l’horitzó electoral. Diumenge es prepara una manifestació a Madrid contra l’independentisme i és una demostració de la situació política actual de l’Estat i Sánchez no ha actuat per a resoldre el conflicte. Casado i Rivera demanen sentit d’estat a Sánchez.",
"a2": "La dreta acusa Pedro Sánchez de no haver resolt de manera radical l'independentisme i no hauria de plantejar ni tan sols l'opció de diàleg, cosa que es considera una traïció a l'Estat. Intenten apartar-lo de la presidència i es parla d'una moció de censura. Aquesta situació política que viu Espanya causa descontentament a la ciutadania.",
"a3": "La dreta espanyola acusa el president de trair la pàtria en permetre cert diàleg amb els independentistes catalans. La tensió política creix arran del judici als líders independentistes i les pròximes eleccions. L'oposició conservadora liderada pel PP i Ciutadans busca desestabilitzar el govern socialista, mentre que els independentistes veuen que Sánchez no ha fet res per a resoldre el conflicte català."
},
"extractive": {
"a1": "Enfangada com està la política espanyola, avui convertida en un polvorí per la imminència del judici a l'independentisme i l'horitzó electoral, les forces conservadores han aixecat acta del primer acte de traïció a la pàtria des de l'aplaudida aplicació del 155 a Catalunya.\nLa manifestació (preventiva) que es prepara per a diumenge a la capital espanyola contra el \"xantatge\" de l'independentisme -de tant com s'assemblen, Pablo Casado i Albert Rivera l'han convocada de forma simultània- és una demostració de l'ofec de la política a l'Estat. Des de la perspectiva de l'independentisme, Sánchez no ha fet res per a resoldre el conflicte. \nCasado i Rivera reclamen sentit d'estat a Sánchez, però neguen l'essència mateixa de l'Estat democràtic: el marge per al debat.\nLa dreta ha buscat des del primer dia instal·lar la idea que el dirigent socialista és ostatge de l'independentisme, dòcil i humiliat. ",
"a2": "No només no és possible concretar el diàleg sinó que plantejar de quina manera seria viable tampoc no és permès. A Espanya no hi ha marge per a fer política sense rostir-se. Tampoc per al calculador Pedro Sánchez, entregat a la gestualitat i víctima de la radicalització de PP i Ciutadans, que ja actuen pensant en el que faria Vox.\nLa manifestació (preventiva) que es prepara per a diumenge a la capital espanyola contra el \"xantatge\" de l'independentisme -de tant com s'assemblen, Pablo Casado i Albert Rivera l'han convocada de forma simultània- és una demostració de l'ofec de la política a l'Estat.\nLa via del mig de Sánchez mai no s'ha aproximat a la de Zapatero, però un i l'altre pateixen o han patit el mateix: la utilització de Catalunya per part dels adversaris que llauren el camí cap al poder.\nLa setmana passada va fer 13 anys que el PP de Rajoy va començar la recollida de firmes contra l'Estatut: en va esgarrapar quatre milions i va aconseguir arribar a la Moncloa.",
"a3": "La manifestació (preventiva) que es prepara per a diumenge a la capital espanyola contra el \"xantatge\" de l'independentisme -de tant com s'assemblen, Pablo Casado i Albert Rivera l'han convocada de forma simultània- és una demostració de l'ofec de la política a l'Estat. \nLa dreta ha buscat des del primer dia instal·lar la idea que el dirigent socialista és ostatge de l'independentisme, dòcil i humiliat. \nLa setmana passada va fer 13 anys que el PP de Rajoy va començar la recollida de firmes contra l'Estatut: en va esgarrapar quatre milions i va aconseguir arribar a la Moncloa.\nLa via del mig de Sánchez mai no s'ha aproximat a la de Zapatero, però un i l'altre pateixen o han patit el mateix: la utilització de Catalunya per part dels adversaris que llauren el camí cap al poder."
},
"extreme": {
"a1": "La manifestació que s'ha convocat a Madrid contra l'independentisme ha demostrat la situació política actual d'Espanya.",
"a2": "La dreta parla de moció de censura després de Pedro Sánchez remenar l'opció de diàleg amb Catalunya.",
"a3": "Els partits de dretes i els independentistes critiquen Sánchez per la seva gestió del conflicte català."
}
} |
242 | La cultura urbana serà la protagonista de la Nit de Santa Llúcia a l’Hospitalet de Llobregat | Un total de 33 originals optaran al Premi Sant Jordi de novel·la, 64 al Carles Riba de poesia i 38 al Mercè Rodoreda de contes i narracions | La cultura urbana i la combinació de diferents disciplines artistes marcaran la 66a Nit de Santa Llúcia que se celebrarà al pavelló municipal Gornal de l’Hospitalet de Llobregat el pròxim 16 de desembre.
Segons Joan Font, director de Comediants i responsable de la gala, l’objectiu ha estat ‘combinar tradició, modernitat i futur’ en un espectacle que tindrà un marcat ‘accent metropolità’.
Així, per l’escenari hi passaran artistes com el músic local Dani Flaco, la polifacètica Alba Sarraute, que serà qui conduirà la gala, la fanfàrria dels Always Drinking Marching Band, el grup de dansa urbana de l’Hospitalet Street Squad o l’Escola de Música-Centre de les Arts.
Font ha explicat que els diferents premis literaris que s’entregaran aniran apareixent de manera ‘màgica’ i que quest serà un dels fils conductors de la nit.
Pel que fa als guardons, Òmnium Cultural ha informat que un total de 33 originals optaran al Premi Sant Jordi de novel·la, 64 al Carles Riba de poesia, 38 al Mercè Rodoreda de contes i narracions i 18 al Folch i Torres de novel·la infantil.
La nit es fa amb el suport de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de l’Hospitalet.
Aquí, Marín ha deixat clar que la celebració serà ‘una mica especial, diferent, metropolitana i molt hospitalenca’ amb l’objectiu de donar visibilitat a la ciutat i a tot el que s’hi fa.
Les activitats paral·leles faran que la gran festa de les lletres catalanes arribi a es biblioteques, centres cívics, sales culturals, places i espais públics de la ciutat.
Entre els actes previstos, per exemple, hi ha tallers i els espectacles infantils amb dansa, concerts i lectures de textos.
El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha celebrat que després de 66 edicions la segona ciutat de Catalunya aculli la Nit de Santa Llúcia.
Una ciutat, ha recordat, que com la resta del país s’ha nodrit de l’aportació de la gent nouvinguda.
Cuixart també ha destacat que amb la celebració de la gala cada any en una ciutat diferent s’aconsegueix que la cultura ‘formi part de la vida pública’ i sigui una eina a l’abast de tothom contra la intolerància.
Gala marcada per la cultura urbana
El responsable artístic de la gala, el director de Comediants, Joan Font, ha explicat que quan es va decidir que es faria al poliesportiu municipal Gornal, ja va tenir clar que volia fer una cosa ‘diferent’ al que és habitual a les festes literàries.
Així, va optar per barrejar estils i disciplines artístiques donant especial protagonisme a artistes locals.
Sense avançar gaires detalls, Font ha explicat que es la gala serà dinàmica i que s’optarà per les imatges i la música més que no pas per les paraules per anar conduint-la per deixar el protagonisme als guanyadors dels diferents guardons.
Així, els diferents premis aniran apareixent al llarg de la nit de manera ‘màgica’ quan els espectadors menys s’ho esperin.
Finalitzada la gala, el pavelló Gornal obrirà les portes a la ciutadania per allargar la nit amb música i altres propostes.
Guardons
El 57è Premi Sant Jordi de novel·la, convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana, està dotat per 60.000 euros en concepte d’avançament de drets d’autor.
Enguany s’han presentat 33 originals, vuit més que l’any passat.
A la 58a edició del Premi Carles Riba de poesia, convocat per Edicions Proa i amb una dotació de 3.000 euros repartits en al forma de 2.400 euros en concepte de premi i 600 euros en concepte d’avançament de drets d’autor, s’hi ha presentat 64 originals, 11 més que un any enrere.
Pel que fa al Premi Mercè Rododera de contes i narracions, convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana i dotat per 6.000 euros en concepte d’avançament de drets d’autor, en la seva 19a edició hi optaran 38 obres, 10 menys que el 2015.
Al 54è Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies convocat per La Galera amb una dotació de 7.000 euros en concepte d’avançament de drets d’autor s’hi ha presentat 18 originals, un menys que l’any passat.
Pel que fa el 63è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil convocat per La Galera amb una dotació de 9.000 euros en concepte d’avançament de drets d’autor, hi optaran 13 obres, set menys que el 2015.
Per últim, a la tercera edició del Premi Frederic Roda de Teatre, convocat per l’Institut del Teatre i l’Associació Dramàtica de Barcelona i dotat amb 9.000 euros, s’hi ha presentat 36 originals, set menys que l’any passat. | [
"cultura"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La Nit de Santa Llúcia se celebrarà el dia 16 de desembre a l’Hospitalet de Llobregat i destacarà per la presència de cultura urbana i disciplines artístiques diverses. Font, el director de Comediants, afirma que pretén combinar traducció i modernitat. També es donaran guardons per a novel·la, poesia, contes i narracions i novel·la infantil.",
"a2": "La Nit de Santa Llúcia és la nit principal de la literatura catalana, i celebrarà la seva 66a edició a l'Hospitalet de Llobregat el 16 de desembre. Aquest esdeveniment donarà visibilitat a la ciutat, on es faran activitats d'octubre fins a la data de l'esdeveniment. Hi haurà guardons durant tota la nit, dotats de fins a 60.000 euros.",
"a3": "La 66a Nit de Santa Llúcia se celebrarà el 16 de desembre al pavelló municipal Gornal de l'Hospitalet de Llobregat. Enguany es combinarà tradició, modernitat i futur en un espectacle amb accent metropolità. Els premis literaris que es lliuraran (Sant Jordi, Carles Riba, Mercè Rodoreda i Folch i Torres) aniran apareixent màgicament i hi haurà activitats per tota la ciutat. "
},
"extractive": {
"a1": "La cultura urbana i la combinació de diferents disciplines artistes marcaran la 66a Nit de Santa Llúcia que se celebrarà al pavelló municipal Gornal de l’Hospitalet de Llobregat el pròxim 16 de desembre. \nSegons Joan Font, director de Comediants i responsable de la gala, l’objectiu ha estat \"combinar tradició, modernitat i futur\" en un espectacle que tindrà un marcat \"accent metropolità\". \nPel que fa als guardons, Òmnium Cultural ha informat que un total de 33 originals optaran al Premi Sant Jordi de novel·la, 64 al Carles Riba de poesia, 38 al Mercè Rodoreda de contes i narracions i 18 al Folch i Torres de novel·la infantil.\nCuixart també ha destacat que amb la celebració de la gala cada any en una ciutat diferent s’aconsegueix que la cultura \"formi part de la vida pública\" i sigui una eina a l’abast de tothom contra la intolerància. ",
"a2": "La cultura urbana i la combinació de diferents disciplines artistes marcaran la 66a Nit de Santa Llúcia que se celebrarà al pavelló municipal Gornal de l’Hospitalet de Llobregat el pròxim 16 de desembre.\nAixí, per l’escenari passaran artistes com el músic local Dani Flaco, la polifacètica Alba Sarraute, que serà qui conduirà la gala, la fanfàrria dels Always Drinking Marching Band, el grup de dansa urbana de l’Hospitalet Street Squad o l’Escola de Música-Centre de les Arts. Font ha explicat que els diferents premis literaris que es lliuraran aniran apareixent de manera \"màgica\" i que aquest serà un dels fils conductors de la nit. \nPel que fa als guardons, Òmnium Cultural ha informat que un total de 33 originals optaran al Premi Sant Jordi de novel·la, 64 al Carles Riba de poesia, 38 al Mercè Rodoreda de contes i narracions i 18 al Folch i Torres de novel·la infantil. La nit es fa amb el suport de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de l’Hospitalet.\nEl responsable artístic de la gala, el director de Comediants, Joan Font, ha explicat que quan es va decidir que es faria al poliesportiu municipal Gornal, ja va tenir clar que volia fer una cosa \"diferent\" al que és habitual a les festes literàries. Així, va optar per barrejar estils i disciplines artístiques donant especial protagonisme a artistes locals. ",
"a3": "La cultura urbana i la combinació de diferents disciplines artistes marcaran la 66a Nit de Santa Llúcia que se celebrarà al pavelló municipal Gornal de l’Hospitalet de Llobregat el pròxim 16 de desembre.\nSegons Joan Font, director de Comediants i responsable de la gala, l’objectiu ha estat \"combinar tradició, modernitat i futur\" en un espectacle que tindrà un marcat \"accent metropolità\".\nPel que fa als guardons, Òmnium Cultural ha informat que un total de 33 originals optaran al Premi Sant Jordi de novel·la, 64 al Carles Riba de poesia, 38 al Mercè Rodoreda de contes i narracions i 18 al Folch i Torres de novel·la infantil.\nSense avançar gaires detalls, Font ha explicat que la gala serà dinàmica i que s’optarà per les imatges i la música, més que no pas per les paraules per a anar conduint-la, per a deixar el protagonisme als guanyadors dels diferents guardons."
},
"extreme": {
"a1": "La Nit de Santa Llúcia del 16 de desembre destacarà per la presència de cultura urbana i diferents disciplines artístiques.",
"a2": "La Nit de Santa Llúcia dedicada a la literatura catalana se celebrarà a l'Hospitalet al pavelló Gornal.",
"a3": "L'Hospitalet de Llobregat acollirà la 66a Nit de Santa Llúcia, una edició marcada per la cultura urbana."
}
} |
1,547 | Els horts de ciutat que podrien desaparèixer després de 40 anys | «Cada matí em llevo amb la por que m'ho hagin destruït tot», explica un horticultor d'una zona amenaçada de Sant Cugat | Els vells horts autogestionats de la carretera de Rubí, ubicats al darrere de l'Institut FP (antic Leonardo da Vinci) i a tocar de l'Eroski, a Sant Cugat, podrien tenir els dies comptats.
Una petita part dels terrenys, que abans eren un abocador, són propietat municipal i, una altra més gran, d'immobiliàries de diverses entitats bancàries, majoritàriament del Banc Sabadell.
Fa unes setmanes, l'Ajuntament de Sant Cugat va entregar una resolució als horticultors en la qual s'ordena l'enderrocament "urgent i immediat" de tots els horts, construccions, barraques i tanques de la zona.
La raó?
El consistori al·lega motius de salubritat i consideren que s'està registrant una "situació objectiva de risc" per a les persones i per al medi ambient.
En concret, es registra l'existència d'instal·lacions de subministrament elèctric sense protecció homologada, un abastament d'aigua que difereix de les condicions adequades i instal·lacions d'aigües fecals sense les garanties sanitàries necessàries.
"Alguns portem aquí més de 40 anys i mai havíem tingut cap mena de problema i, de sobte, apareixen uns agents de la Policia Local -el 13 de març- i ens exigeixen que ho recollim tot en menys de 10 dies.
FOTOS Reportatge fotogràfic dels horts ocupats darrere de les carpes Chic
Previous Next
Alguns d'ells critiquen inclús no haver rebut cap mena de notificació de l'anunciat desallotjament.
"Els policies van arribar i van repartir els documents.
I és que tots asseguren que ningú hi viu allà i venen quan volen.
"La gent ve a conrear.
Aquí no hi ha negoci, tot és per al consum personal", afirma contundent Santiago Segundo, que té una de les parcel·les més antigues de la zona, a tocar de la riera.
"No estem fent mal a ningú, simplement hem estat aprofitant un lloc que estava buit per conrear.
La pregunta del milió
I és que tots coincideixen en la "pregunta del milió".
Per què ara?
Pinargote retreu cert paper de "deixadesa" per part de l'Ajuntament, perquè era conegut que portaven molts anys aquí i s'ha tingut temps de sobra per trobar alguna mena d'encaix consensuat i no tot de cop.
"Nosaltres volem que se'ns regularitzi.
Si hem de pagar algun impost o lloguer per la terra estem disposats a pagar-lo", accedeixen tots que també apunten que des de fa temps es fan controls policials rutinaris.
No obstant això, en l'últim any s'ha produït una situació que podria ser el motor que ha fet engegar tot aquest procés de desballestament.
Fa poc més de 12 mesos, a l'àrea de darrere de les carpes Chic només hi havia 22 parcel·les i quedaven totes recollides a l'interior dels camps abandonats.
Però en l'últim any, els espais s'han multiplicat exponencialment i ara s'apropen a les 90 parcel·les.
Un creixement problemàtic
Aquest increment es deu principalment a dues raons: la crisi de la Covid-19 i les obres de l'autopista C-58.
Per una banda, la pandèmia ha provocat que moltes famílies humils, amb els pares sense feina, optin per ocupar terrenys per conrear i obtenir així una font d'aliment per a l'autoconsum.
Tanmateix, valoren la tasca social que han exercit des que hi són, netejant l'abocador i protegint la biodiversitat de la zona.
Per tots aquests motius i amb clara voluntat de col·laborar, demanen la mediació de l'Ajuntament per mirar d'arribar a un acord.
"A nosaltres ja ens van fer fora de Sant Cugat pels elevats preus dels habitatges.
Demanem que no se'ns expulsi d'aquí també sense establir una línia directa de contacte per cercar opcions alternatives", apunten mentre temen que Banc Sabadell -propietari de part dels terrenys- faci una nova promoció d'habitatges.
"Suposadament, l'actual govern de Sant Cugat és partidari de construir una ciutat verda.
Afirmacions "falses"
Pel que fa a les afirmacions que fan des de l'administració local, els horticultors les neguen.
Asseguren que cap d'ells utilitza aigua bruta de la riera per regar els seus cultius sinó que la treuen de tres pous que s'emplenen d'aigües netes subterrànies.
En aquest sentit, en l'última setmana, més d'una seixantena dels horticultors s'han conjurat en una assemblea per "defensar-se" i consensuar plegats les línies d'acció pel futur.
En cas que es procedeixi al desallotjament, els afectats avisen que es reserven el dret de reclamar indemnitzacions per danys i perjudicis per les pèrdues econòmiques i els danys morals en veure's abocats a abandonar "impositiva i coercitivament" els terrenys i animals. | [
"reportatge"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Sant Cugat ordena l’enderrocament dels horts de la carretera de Rubí que han anat augmentant per la pandèmia i la manca de feina. El consistori afirma que els motius són la insalubritat i el risc per a les persones i el medi. Els afectats opinen que tot és de consum personal i en demanen la regularització.",
"a2": "L'avís d'enderrocament ha arribat als horticultors de Sant Cugat, que han quedat molt afectats amb la notícia. Asseguren que aquest fet afecta econòmicament moltes famílies i que no fan cap activitat que comporti riscos, ja que els usen per al consum particular. Avisen que si se'ls desallotja finalment, demanaran indemnització econòmica per les pèrdues que això els causarà.",
"a3": "L'Ajuntament de Sant Cugat ordena l'enderrocament dels horts i construccions de la carretera de Rubí. Els terrenys són propietat d'immobiliàries de diverses entitats bancàries i del consistori. Els horticultors demanen la mediació de l'Ajuntament per a arribar a un acord i evitar-ne l'expulsió. A més, neguen els motius exposats pel consistori per a abolir-los i creuen que hi volen construir habitatges."
},
"extractive": {
"a1": "Els vells horts autogestionats de la carretera de Rubí, ubicats al darrere de l'Institut FP (antic Leonardo da Vinci) i a tocar de l'Eroski, a Sant Cugat, podrien tenir els dies comptats.\nFa unes setmanes, l'Ajuntament de Sant Cugat va entregar una resolució als horticultors en la qual s'ordena l'enderrocament \"urgent i immediat\" de tots els horts, construccions, barraques i tanques de la zona. \nEl consistori al·lega motius de salubritat i consideren que s'està registrant una \"situació objectiva de risc\" per a les persones i per al medi ambient. \nD'una banda, la pandèmia ha provocat que moltes famílies humils, amb els pares sense feina, optin per ocupar terrenys per a conrear i obtenir així una font d'aliment per a l'autoconsum. ",
"a2": "Fa unes setmanes, l'Ajuntament de Sant Cugat va entregar una resolució als horticultors en la qual s'ordena l'enderrocament \"urgent i immediat\" de tots els horts, construccions, barraques i tanques de la zona.\n\"Aquí no hi ha negoci, tot és per al consum personal\", afirma contundent Santiago Segundo, que té una de les parcel·les més antigues de la zona, a tocar de la riera.\nPel que fa a les afirmacions que fan des de l'administració local, els horticultors les neguen.\nAsseguren que cap d'ells utilitza aigua bruta de la riera per a regar els seus cultius sinó que la treuen de tres pous que s'omplen d'aigües netes subterrànies.",
"a3": "Fa unes setmanes, l'Ajuntament de Sant Cugat va entregar una resolució als horticultors en la qual s'ordena l'enderrocament \"urgent i immediat\" de tots els horts, construccions, barraques i tanques de la zona.\nEl consistori al·lega motius de salubritat i consideren que s'està registrant una \"situació objectiva de risc\" per a les persones i per al medi ambient. \nPinargote retreu cert paper de \"deixadesa\" per part de l'Ajuntament, perquè era conegut que portaven molts anys aquí i s'ha tingut temps de sobra per a trobar alguna mena d'encaix consensuat i no tot de cop. \nEn cas que es procedeixi al desallotjament, els afectats avisen que es reserven el dret de reclamar indemnitzacions per danys i perjudicis per les pèrdues econòmiques i els danys morals en veure's abocats a abandonar \"impositiva i coercitivament\" els terrenys i els animals."
},
"extreme": {
"a1": "Ajuntament de Sant Cugat ordena l'enderrocament de camps de cultiu, horts, construccions i parcel·les de la carretera de Rubí. ",
"a2": "Els horts de Sant Cugat han estat avisats que seran enderrocats en els propers 10 dies.",
"a3": "El consistori de Sant Cugat vol destruir els vells horts autogestionats de la carretera de Rubí."
}
} |
1,331 | Deu anys del cas Innova | L'arxivament de diverses peces separades per part del jutge ha tornat la causa a l'actualitat informativa | El cas Innova ha tornat a ser d'actualitat, durant les últimes setmanes.
El jutge Diego Álvarez de Juan ha optat per l'arxivament d'algunes de les peces separades del procés.
A l''escrit corresponent, s'hi va indicar que "no té sentit" que els investigats continuïn amb aquesta condició, ja que els indicis contra aquests "han perdut solidesa" amb el pas del temps.
Poc després, el jutge va ordenar l'arxivament de tres peces més, la 3, la 5 i la 10.
El magistrat va voler esbrinar si s'havien produït contractacions a dit, ja que haurien hagut de vehicular-se a través del corresponent concurs públic.
En aquest sentit, una de les qüestions clau de la peça era la contractació de Prat i de Joan Carles Ferraté com a director general i gerent dels serveis del consistori, respectivament.
Finalment, i sobre la peça 10, Prat era igualment el principal investigat per possibles delictes contra l'administració.
A les interlocutòries, Diego Álvarez de Juan hi va fer constar que de les investigacions dutes a terme no se'n deriva "res" que "permeti decidir que els afectats hagin de ser investigats".
A banda, hi va indicar també que en alguns casos els suposats delictes comesos "haurien pogut prescriure".
En tots els escrits del magistrat cal analitzar-hi les paraules que dedica a les parts, en especial a l'Ajuntament de Reus.
Al seu parer, hi ha hagut "inactivitat" per part del consistori (i del partit Ara Reus) com a acusació particular.
No s'ha referit de la mateixa manera a la CUP, això sí, també acusació particular.
Quan les interlocutòries es van donar a conèixer, la formació anticapitalista va nstar el govern municipal a "donar explicacions" per aquesta suposada "inacció" en el cas Innova.
Les pròtesis de Traiber
Amb tot, la interlocutòria de major transcendència ha estat l'última donada a conèixer fins ara, la 15, relativa al cas de la protèsis de Traiber, tot subministrant-les a l'Hospital Sant Joan.
A les portes de Nadal, el jutge va emetre un nou escrit, en què imposa fiances milionàries als investigats com a responsables civils.
La peça investiga la col·locació de pròtesis defectuoses de l'empresa a unes 6.000 persones, així com el cobrament de comissions per part dels metges.
Diego Álvarez de Juan demana 23 milions d'euros als dirigents de Traiber i a l'Agència Espanyola del Medicament; 22,5 milions al CatSalut i l'ICS; i 17,5 milions a l'Ajuntament de Reus i Sagessa, com a responsables del Sant Joan.
A banda, l'escrit del jutge requereix fiances als metges que van col·locar les pròtesis, a diverses clíniques del país, a l'Hospital de Barcelona i al Joan XXIII de Tarragona, entre altres.
El magistrat ha fixat la fiança en base a la indemnització que sol·licita l'acusació particular, que aplega 47 afectats per les pròtesis defectuoses.
JUDICIAL
El jutge demana 17,5 milions a l'Ajuntament de Reus per responsabilitat civil en el cas de les pròtesis de Traiber
El CatSalut, l'ICS, i l'Agència Espanyola del Medicament, entre els requerits
JUDICIAL
Els pacients que van rebre pròtesis de Traiber lamenten que ningú s'hagi preocupat per ells
L'advocat de les víctimes celebra que el jutge posi una fiança als investigats en la causa que penja del cas Innova
Un procés que va començar fa una dècada
D'aquesta manera, i a l'hora de fer memòria, cal situar l'inici del cas Innova ja fa 10 anys, quan es va saber que l'hòlding havia acumulat un deute superior als 200 milions, i que el del consistori de la capital del Baix Camp (consolidat, en aquest cas) ascendia a prop de 369,5.
El gener de 2012, i arran de la denúncia de la CUP a Anticorrupció i l'Audiència Nacional per la compaginació dels càrrecs de Prats, aquest va deixar el càrrec a l'hòlding i va ser substituït per Joan Carles Ferraté.
Ja a l'estiu, el govern de CiU i el PP va portar al Tribunal de Comptes un informe sobre la gestió econòmica feta al palau municipal durant l'etapa del batlle socialista Lluís Miquel Pérez.
Els components de l'anterior coalició de govern (PSC, ERC i ICV) van declarar per un aval de 3 milions de diners públics per a la companyia, de capital públic i privat.
Quan va fer fallida, l'Ajuntament en va assumir les pèrdues.
Pel que fa a les peces del cas Innova, que porta el jutjat d'instrucció número 3 de Reus, i més enllà de Prat com a principal investigat, altres noms són els de l'arquitecte Jorge Batesteza (contractat per supervisar la construcció del nou Sant Joan), o Josep Poblet (per contractar Batesteza, també per revisar les obres d'un centre sanitari a Vila-seca). | [
"tribunals"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El jutge Diego Álvarez de Juan ha arxivat peces separades del procés del cas Innova, ja que afirma que els indicis han perdut solidesa. Una de les peces és la contractació de Prat i de Joan Carles Ferraté. El cas de la pròtesi de Traiber també ha sigut notícia, ja que el jutge demana 23 milions d’euros als responsables.",
"a2": "Fa 10 anys que es va obrir el cas Innova després de descobrir un deute del hòlding de més de 200 milions d'euros i 6 anys d'una investigació ja inactiva, s'han arxivat les peces 3, 5 i 10 que pertanyen al cas. Aquestes peces tractaven delictes contra l'administració, la prevaricació, la malversació de fons i la incompatibilitat de càrrec i treball.",
"a3": "El jutge Diego Álvarez de Juan ha arxivat peces del cas Innova per manca de solidesa dels indicis i prescripció de delictes. Tanmateix, ha imposat fiances als investigats del cas de les pròtesis defectuoses: demana 23 milions d'euros als dirigents de Traiber i a l'AEM; 22,5 milions al CatSalut i l'ICS; i 17,5 milions a l'Ajuntament de Reus i Sagessa. "
},
"extractive": {
"a1": "A l'escrit corresponent, s'hi va indicar que \"no té sentit\" que els investigats continuïn amb aquesta condició, ja que els indicis contra aquests \"han perdut solidesa\" amb el pas del temps.\nEn aquest sentit, una de les qüestions clau de la peça era la contractació de Prat i de Joan Carles Ferraté com a director general i gerent dels serveis del consistori, respectivament.\nDiego Álvarez de Juan demana 23 milions d'euros als dirigents de Traiber i a l'Agència Espanyola del Medicament; 22,5 milions al CatSalut i l'ICS; i 17,5 milions a l'Ajuntament de Reus i Sagessa, com a responsables del Sant Joan. \nEl magistrat ha fixat la fiança en base a la indemnització que sol·licita l'acusació particular, que aplega 47 afectats per les pròtesis defectuoses.",
"a2": "El jutge demana 17,5 milions a l'Ajuntament de Reus per responsabilitat civil en el cas de les pròtesis de Traiber.\nD'aquesta manera, i a l'hora de fer memòria, cal situar l'inici del cas Innova ja fa 10 anys, quan es va saber que l'hòlding havia acumulat un deute superior als 200 milions, i que el del consistori de la capital del Baix Camp (consolidat, en aquest cas) ascendia a prop de 369,5.\nL'advocat de les víctimes celebra que el jutge posi una fiança als investigats en la causa que penja del cas Innova.\nPel que fa a les peces del cas Innova, que porta el jutjat d'instrucció número 3 de Reus, i més enllà de Prat com a principal investigat, altres noms són els de l'arquitecte Jorge Batesteza (contractat per a supervisar la construcció del nou Sant Joan), o Josep Poblet (per a contractar Batesteza, també per a revisar les obres d'un centre sanitari a Vila-seca).",
"a3": "Amb tot, la interlocutòria de major transcendència ha estat l'última donada a conèixer fins ara, la 15, relativa al cas de la protèsis de Traiber, tot subministrant-les a l'Hospital Sant Joan.\nLa peça investiga la col·locació de pròtesis defectuoses de l'empresa a unes 6.000 persones, així com el cobrament de comissions per part dels metges. \nDiego Álvarez de Juan demana 23 milions d'euros als dirigents de Traiber i a l'Agència Espanyola del Medicament; 22,5 milions al CatSalut i l'ICS; i 17,5 milions a l'Ajuntament de Reus i Sagessa, com a responsables del Sant Joan.\nD'aquesta manera, i a l'hora de fer memòria, cal situar l'inici del cas Innova ja fa 10 anys, quan es va saber que el hòlding havia acumulat un deute superior als 200 milions, i que el del consistori de la capital del Baix Camp (consolidat, en aquest cas) ascendia a prop de 369,5. "
},
"extreme": {
"a1": "El cas Innova està al punt de mira per l’arxivament de peces per part del jutge Diego Álvarez de Juan.",
"a2": "Arxivades les peces 3, 5 i 10 del cas Innova després de més de 6 anys de recerca i inacció.",
"a3": "Deu anys després, el jutge arxiva algunes peces més del cas Innova perquè no hi veu indicis de delicte."
}
} |
2,028 | Iceta insisteix als independentistes que aprovin els pressupostos: "Com poden renunciar a 2.200 MEUR per la cara?" | El ministre de Foment fa una crida a "posar data" per trobar la solució a l'encaix de Catalunya dins l'Estat | El ministre de Foment, José Luis Ábalos, i el líder del PSC, Miquel Iceta, han criticat aquest dissabte a Badalona que els partits independentistes no vulguin donar suport als pressupostos de l'Estat mentre, segons ells, aportaran més "recursos" als catalans.
"No vaig pensar mai que renunciarien a 2.200 MEUR per la cara", ha explicat Iceta, que ha acusat els sobiranistes de "contradictoris" per no acceptar més recursos malgrat que "diuen que se'n necessiten més".
En la mateixa línia s'ha expressat Ábalos, que ha confessat, amb ironia, que li "fa gràcia" que els independentistes demanin "ajuda" però quan se'ls ofereix, la rebutgen.
De la mateixa manera, també, ha cridat a "posar data" per trobar la solució política de Catalunya dins l'Estat.
En un acte per confirmar la candidatura de l'alcalde badaloní, Álex Pastor, a la reelecció, en què no s'ha fet cap referència als presos ni a la vaga de fam anunciada per Jordi Turull i Jordi Sànchez, el ministre ha assegurat que "la solució" per a Catalunya s'ha de gestionar amb "audàcia" i "parlant de realitats".
Ábalos ha preguntat on porta "aquest nivell de tensió tan gran" que no només hi hauria a Catalunya, sinó que es podria estendre a tot Espanya, i ha sentenciat que "no ens queda cap altra opció que treballar per la convivència democràtica fins arribar a un marc on tothom es vegi reconegut".
El ministre també ha volgut carregar contra els independentistes per haver "prioritzat una sola aventura que és impracticable" i per "haver-se oblidat de govern" i d'atendre els "problemes de la gent".
"Quina ha de ser la tasca del govern, si no és que la gent visqui cada cop una mica millor?", ha preguntat.
De la mateixa manera, ha dit que els líders independentistes pretenien que una meitat de Catalunya "sotmetés" l'altra, i ha assegurat que "no és tolerable que ningú sotmeti a ningú".
Tot i això, ha matisat que aquest no és un "problema" només català, sinó que "els mateixos que fan que les coses no funcionin a Catalunya son els mateixos que fan que no funcionin a Espanya".
En aquest sentit, ha criticat que "les dretes" només fan que "tensionar" i "fer mal", i ha volgut fixar la seva crítica en Ciutadans, un partit que considera "l'empresa d'Albert Rivera", i del suposat "ego i narcisisme" d'aquest.
"És un partit de cartró i pedra on no hi ha res darrere", ha sentenciat.
A les crítiques a "les dretes" s'ha sumat Miquel Iceta, que s'ha volgut dirigir als andalusos per instar-los que no votin "partits que no tenen res més a oferir a Andalusia que criticar Catalunya" ja que, assegura, "res no es pot esperar d'ells".
Sobre l'encaix territorial, a més de criticar els partits independentistes per no voler fer costat als pressupostos de l'Estat, ha volgut deixar clar que el seu partit "tenia la raó" quan defensa que el futur de Catalunya passa per "dialogar, negociar i pactar" amb l'objectiu de "no trencar Espanya" però tampoc de no "retrocedir".
"Cal recuperar el respecte per les persones, les idees i la llei", ha afegit.
La Constitució, els "40 millors anys d'Espanya"
Iceta també ha volgut lligar l'imminent 40è aniversari de la Constitució Espanyola, el proper 6 de desembre, amb les quatre dècades del PSC, per "celebrar els 40 millors anys d'Espanya" i assegurar que "estem orgullosos del que s'ha fet".
"El PSC ha estat al serveis dels treballadors i de la unitat civil dels catalans", ha volgut deixar clar.
El líder del PSC també s'ha volgut referir a l'acord que el seu partit va fer a Badalona amb el PP i Cs per treure l'exbatllesa Dolors Sabater, de Guanyem Badalona en Comú, del càrrec.
Referint-se a aquesta última formació, Iceta ha assegurat que "ens van enganyar" ja que "ni van cuidar tots els barris per igual" ni van mantenir la neutralitat de l'ajuntament i "el van posar al servei de la independència".
En presència de l'alcalde socialista Álex Pastor, el líder socialista ha sentenciat que "si fem acords i l'altra part no els acompleix, hi reaccionem amb fermesa". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Ábalos i Iceta no entenen per què els independentistes no donen suport als pressupostos de l’Estat, ja que preveuen més recursos per a Catalunya. Iceta diu que estan tirant 2.200 milions d’euros a la brossa i Ábalos diu que no comprèn que demanin ajuda i que després la rebutgin. Creuen que no es pot allargar més i que cal posar-hi data.",
"a2": "Iceta no entén com els independentistes rebutgen els pressupostos de 2.200 milions d'euros, però després es queixen de no rebre ajuts. Ábalos assegura que aquesta tensió es pot estendre a tot el país i cal treballar per una bona comunicació. També se'ls acusa d'haver-se centrat en l'independentisme i oblidar-se dels ciutadans.",
"a3": "José Luis Ábalos, el ministre de Foment, i Miquel Iceta, el líder del PSC, consideren contradictori que els independentistes no aprovin els pressupostos espanyols perquè els proporcionarien més recursos, i és el que volen. També han criticat els partits de dretes i han recordat que s'ha de trobar una solució política a Catalunya dins d'Espanya per mitjà del diàleg."
},
"extractive": {
"a1": "El ministre de Foment, José Luis Ábalos, i el líder del PSC, Miquel Iceta, han criticat aquest dissabte a Badalona que els partits independentistes no vulguin donar suport als pressupostos de l'Estat mentre, segons ells, aportaran més \"recursos\" als catalans. \nEn la mateixa línia s'ha expressat Ábalos, que ha confessat, amb ironia, que li \"fa gràcia\" que els independentistes demanin \"ajuda\" però quan se'ls ofereix, la rebutgen.\nDe la mateixa manera, ha dit que els líders independentistes pretenien que una meitat de Catalunya \"sotmetés\" l'altra, i ha assegurat que \"no és tolerable que ningú no sotmeti ningú\". \nEn aquest sentit, ha criticat que \"les dretes\" només \"tensionen\" i \"fan mal\", i ha volgut fixar la seva crítica en Ciutadans, un partit que considera \"l'empresa d'Albert Rivera\", i del suposat \"ego i narcisisme\" d'aquest. ",
"a2": "En un acte per a confirmar la candidatura de l'alcalde badaloní, Álex Pastor, a la reelecció, en què no s'ha fet cap referència als presos ni a la vaga de fam anunciada per Jordi.\nDe la mateixa manera, ha dit que els líders independentistes pretenien que una meitat de Catalunya \"sotmetés\" l'altra, i ha assegurat que \"no és tolerable que ningú no sotmeti ningú\".\nTurull i Jordi Sànchez, el ministre ha assegurat que \"la solució\" per a Catalunya s'ha de gestionar amb \"audàcia\" i \"parlant de realitats\".\nSobre l'encaix territorial, a més de criticar els partits independentistes per no voler fer costat als pressupostos de l'Estat, ha volgut deixar clar que el seu partit \"tenia la raó\" quan defensa que el futur de Catalunya passa per \"dialogar, negociar i pactar\" amb l'objectiu de \"no trencar Espanya\" però tampoc de no \"retrocedir\".\nIceta també ha volgut lligar l'imminent 40è aniversari de la Constitució Espanyola, el proper 6 de desembre, amb les quatre dècades del PSC, per a \"celebrar els 40 millors anys d'Espanya\" i assegurar que \"estem orgullosos del que s'ha fet\".",
"a3": "El ministre de Foment, José Luis Ábalos, i el líder del PSC, Miquel Iceta, han criticat aquest dissabte a Badalona que els partits independentistes no vulguin donar suport als pressupostos de l'Estat mentre, segons ells, aportaran més \"recursos\" als catalans. \nEn un acte per a confirmar la candidatura de l'alcalde badaloní, Álex Pastor, a la reelecció, en què no s'ha fet cap referència als presos ni a la vaga de fam anunciada per Jordi Turull i Jordi Sànchez, el ministre ha assegurat que \"la solució\" per a Catalunya s'ha de gestionar amb \"audàcia\" i \"parlant de realitats\". \nA les crítiques a \"les dretes\" s'ha sumat Miquel Iceta, que s'ha volgut dirigir als andalusos per a instar-los que no votin \"partits que no tenen res més a oferir a Andalusia que criticar Catalunya\", ja que, assegura, \"res no es pot esperar d'ells\".\nIceta també ha volgut lligar l'imminent 40è aniversari de la Constitució Espanyola, el proper 6 de desembre, amb les quatre dècades del PSC, per a \"celebrar els 40 millors anys d'Espanya\" i assegurar que \"estem orgullosos del que s'ha fet\"."
},
"extreme": {
"a1": "Iceta i Ábalos pressionen perquè els independentistes avalin els pressupostos que, segons ells, aporten més recursos a Catalunya.",
"a2": "Iceta i Ábalos critiquen els independentistes per rebutjar pressupostos i asseguren que cal treballar per una bona comunicació al país.",
"a3": "Ábalos i Iceta demanen els independentistes que acceptin els pressupostos i insisteixen en dialogar per a millorar la situació política."
}
} |
1,321 | La patronal catalana crida a «salvar les empreses per evitar una crisi social» | L'informe de conjuntura de Foment del Treball adverteix d'una recuperació més lenta del previst i assenyala que l'atur a l'estat espanyol va créixer 7,5 vegades més que a la zona euro durant el primer semestre | L'economia europa ha patit una contracció enorme en el segon trimestre de l'any, amb una pèrdua de l'11,4 inertrimestral a la Unió Europea i d'un 11,8 a la zona euro.
La contracció, però, ha estat molt més acusada a l'economia espanyola.
En termes intertrimestrals, la taxa de variació del PIB espanyol va passar del -5,2%, al primer trimestre fins al -18,5% al segon trimestre del 2020.
Respecte a l'impacte de la crisi sanitària sobre l'ocupació, segons dades de l'OCDE, l'atur va créixer en 406.000 persones en la primera meitat de l'any, 197.000 de les quals a Espanya, el que suposa el 48% de la UE.
Pel que fa a la zona euro, en el primer semestre la desocupació va créixer en 26.000 persones.
Si es té en compte que a Espanya l'increment va ser de prop de 200.000 persones, l'atur espanyol va ser de 7,5 vegades superior al de la zona euro.
Aquestes dades impliquen una contracció de l'economia espanyola de 18 punts percentuals.
Així ho plasma l'Informe de Conjuntura Econòmica de Foment del Treball.
Valentí Pich, responsable de la comissió d'Economia de l'entitat, i Salvador Guillermo, cap del servei d'estudis, han presentat l'informe aquest dilluns.
Foment ha fet una crida a "salvar les empreses per evitar una crisi social" i adverteix d'una recuperació més lenta del previst.
Totes aquestes dades s'inscriuen en un context global complex.
Mentre el creixement de l'economia xinesa s'ha posicionat als nivells anteriors a la crisi pandèmica, l'economia europea ha patit un sotrac superior a l'esperat.
L'informe recorda les previsions de la Comissió Europea, que espera que el PIB es redueixi un 8,8% en aquest any, amb un repunt del 6,0% per al 2021.
Són unes previsions que empitjoren la perspectiva que s'havia creat a la primavera i que implicaria una recuperació de l'economia d'un 2% cap a finals del 2021, per sota dels nivells anteriors a la crisi.
El turisme, sector colpejat
Un sector especialment afectat és el turístic.
El sector turísitc té un pes de prop del 12% sobre el PIB espanyol i Catalunya suposa el 25% d'aquest sector a Espanya.
En els primers set mesos d'aquest any, la despesa total dels turistes internacionals va baixar un espectacular 72,6% respecte al mateix període del 2019, arribant als 14.291 milions d'euros a l'estat espanyol, enfront els 52.360 milions acumulats el juliol de l'any passat.
Catalunya va representar el 19,3% del total de despesa, 2.758 milions, el que implica una caiguda del 77,7% en termes anuals.
Fins al juliol, van arribar a Espanya uns 13,2 milions de persones, un 72,4% menys que en el mateix període del 2019.
A Foment consideren que els 140.000 milions d'euros que han d'arrribar dels fons europeus són "una oportunitat única" i que s'han de canalitzar cap a l'enfortiment de la competitivitat.
Malgrat el panorama, amb l'ombra dels efectes que poden tenir els rebrots pandèmics, a Foment volen ser optimistes.
coronavirus
Reunions de 10 persones per Nadal, previsió de 100.000 vacunes i quarantenes més curtes: així s'acabarà l'any a Catalunya
S'estudia rebaixar les quarantenes a 10 dies i es descarta un confinament en els propers mesos
Guia
Tot el que heu de saber sobre el retorn a les aules
Les mesures de seguretat i prevenció s'aniran adaptant a mesura que avanci el curs en funció de l'impacte de l'epidèmia a Catalunya
coronavirus
Com ens hem de saludar?
L'OMS demana que tampoc es faci amb el colze
El director de l'organització recomana posar-se la mà al cor
coronavirus
Els factors que més augmenten el risc de morir per coronavirus
Un estudi realitzat a nivell estatal detecta fins a 17 variables que constitueixen factor de risc
coronavirus
Així hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús
El lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar
Tota l'actualitat, minut a minut
Segueix, en directe, el que està passant a Catalunya i al món | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Segons l'Informe de Conjuntura Econòmica de Foment del Treball, l’economia europea es contrau, igual que l’espanyola. La crisi sanitària ha afectat el creixement de l’atur, 197.000 persones a Espanya que correspon al 48% de la UE. També s’ha vist afectat el sector turístic, on la despesa dels turistes ha decaigut un 72,6% respecte l’any passat.",
"a2": "L'economia espanyola ha patit una contracció més gran que la de la zona euro i la UE. Amb 197.000 aturats, que formen el 48% dels aturats de la Unió Europa i amb un 7,5% d'increment de desocupació més que a la zona euro. Foment vol utilitzar els fons europeus per a enfortir la competitivitat i volen ser optimistes malgrat la situació.",
"a3": "L'economia europea ha patit una gran contracció el segon trimestre d'aquest any. El PIB va caure un 11,4% a la UE, un 11,8% a la zona euro i un 18,5% a Espanya. El primer semestre espanyol ha vist una disminució del 72,6% de la despesa dels turistes i l'atur ha estat 7,5 vegades superior al de la zona euro."
},
"extractive": {
"a1": "L'economia europa ha patit una contracció enorme en el segon trimestre de l'any, amb una pèrdua de l'11,4 inertrimestral a la Unió Europea i d'un 11,8 a la zona euro. \nRespecte a l'impacte de la crisi sanitària sobre l'ocupació, segons dades de l'OCDE, l'atur va créixer en 406.000 persones en la primera meitat de l'any, 197.000 de les quals a Espanya, fet que suposa el 48% de la UE. \nAquestes dades impliquen una contracció de l'economia espanyola de 18 punts percentuals. \nEn els primers set mesos d'aquest any, la despesa total dels turistes internacionals va abaixar un espectacular 72,6% respecte al mateix període del 2019, arribant als 14.291 milions d'euros a l'Estat espanyol, enfront els 52.360 milions acumulats el juliol de l'any passat. ",
"a2": "L'economia europa ha patit una contracció enorme en el segon trimestre de l'any, amb una pèrdua de l'11,4 inertrimestral a la Unió Europea i d'un 11,8 a la zona euro.\nRespecte a l'impacte de la crisi sanitària sobre l'ocupació, segons dades de l'OCDE, l'atur va créixer en 406.000 persones en la primera meitat de l'any, 197.000 de les quals a Espanya, el que suposa el 48% de la UE.\nSi es té en compte que a Espanya l'increment va ser de prop de 200.000 persones, l'atur espanyol va ser 7,5 vegades superior al de la zona euro.\nL'informe recorda les previsions de la Comissió Europea, que espera que el PIB es redueixi un 8,8% en aquest any, amb un repunt del 6,0% per al 2021.",
"a3": "L'economia europa ha patit una contracció enorme en el segon trimestre de l'any, amb una pèrdua de l'11,4 inertrimestral a la Unió Europea i d'un 11,8 a la zona euro. \nEn termes intertrimestrals, la taxa de variació del PIB espanyol va passar del -5,2% al primer trimestre fins al -18,5% al segon trimestre del 2020. \nRespecte a l'impacte de la crisi sanitària sobre l'ocupació, segons dades de l'OCDE, l'atur va créixer en 406.000 persones en la primera meitat de l'any, 197.000 de les quals a Espanya, el que suposa el 48% de la UE.\nSi es té en compte que a Espanya l'increment va ser de prop de 200.000 persones, l'atur espanyol va ser de 7,5 vegades superior al de la zona euro."
},
"extreme": {
"a1": "L’economia europea es contrau i l’economia espanyola es veu afectada per la caiguda de l’ocupació i el turisme.",
"a2": "L'economia espanyola pateix un cop fort amb un 48% dels aturats europeus, però Foment es manté optimista.",
"a3": "Dins de la gran contracció de l'economia europea, a Espanya el PIB pateix una gran davallada i es dispara l'atur."
}
} |
952 | La Fundació Ràfols-Casamada-Maria Girona demana la implicació de les institucions per tirar endavant | El patronat es reunirà el 24 d'agost amb el conseller de Cultura per parlar del llegat de l'artista i de la futura seu | Les converses i les reunions del patronat de la Fundació Ràfols-Casamada-Maria Girona s’han accelerat aquests darrers dies.
L’aparició d’una part del llegat d’Albert Ràfols als Encants de Barcelona ha fet que els patrons que integren l’entitat es veiessin obligats a examinar què havia passat, però també a deixar constància de la voluntat de ‘continuar exercint la seva energia’ per divulgar la figura d’Albert Ràfols-Casamada i de la seva dona, Maria Girona.
Aquesta voluntat, però, topa amb una dificultat pressupostària.
El pal de paller del projecte és la Casa Bas, un edifici senyorial situat al mig del municipi de Capellades, que s’ha de convertir en la seu de la fundació i l’espai d’exposició del llegat de l’artista.
L’immoble el va adquirir la municipalitat fa més de deu anys, però necessita una rehabilitació important.
‘La capacitat econòmica del consistori és fluixa’, explica el batlle, Aleix Auber, a l’ACN, però també manifesta que la fundació cerca recursos a les institucions que, per la infraestructura, ‘tenen més capacitat per fer que aquest projecte vegi la llum d’una vegada’.
Albert Ràfols, president de la fundació i nebot de l’artista, creu que la Casa Bas és un lloc ‘preciós i amb molt d’encant’ i desitja que ben aviat pugui ser-ne la seu.
‘No volem que tan sols sigui un contenidor d’obres d’art’, ha explicat Ràfols, la voluntat és que l’immoble també sigui ‘un espai amb activitat cultural obert a tothom’.
El nebot de l’artista reconeix ‘les ganes’ que té de veure la materialització del projecte i ha explicat que han parlat de la possibilitat de fer la rehabilitació de l’immoble per fases per no dependre tant del finançament i ‘avançar el naixement d’una seu consolidada i en condicions’.
En aquests moments, la fundació també prepara la celebració dels quinze anys.
Es preveu que durant l’octubre es farà un cicle de poemes d’Albert Ràfols-Casamada i també un seguit d’actes per a recordar la seva biografia i divulgar el seu llegat.
‘Tenim un patrimoni excepcional molt vinculat a Capellades però també a Catalunya i al món’, ha explicat el batlle, ‘l’art té la capacitat de travessar països i fronteres molt fàcilment’, ha afegit.
L’entitat també té el propòsit d’arribar a les escoles per difondre la figura de l’artista.
L’obra de Ràfols-Casamada als Encants
El llegat del matrimoni d’artistes Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona va ser tema d’actualitat el dissabte 1 d’agost, quan un particular va comprar als Encants de Barcelona un lot de la biblioteca particular.
‘Un cop van passar els dies, ens vam adonar que no era un daltabaix greu’, ha explicat el nebot de l’artista.
Ell mateix s’encarrega de deixar clar que ‘el llegat més important és controlat’ i que tot el lot que era exposat als Encants, que incloïa llibres, pòsters, i unes quantes cartes i fotografies, ‘no era important’.
Així i tot, el Departament de Cultura de la Generalitat es va obrir a adquirir els lots que tenia un paradista dels Encants per un preu ‘absolutament raonable’, però no van arribar a un acord i, finalment, es va tancar la venda amb un col·leccionista privat.
El batlle de Capellades ha manifestat que va ser ‘una notícia sorprenent’ i remarca que la fundació ‘ha de tenir la capacitat de respondre en una situació extraordinària com aquesta’.
Un matrimoni d’artistes
Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923 – Barcelona, 2009), ha estat un dels artistes catalans contemporanis més polifacètics.
Té una gran trajectòria pictòrica i literària en què es destaquen les obres abstractes.
El 1980 va rebre el premi de les arts plàstiques que concedeix el Ministeri de Cultura i el 2003 va rebre el Premi Nacional d’Arts Visuals de Catalunya per la Generalitat.
A més, el 1983 li van concedir la Creu de Sant Jordi i el 1991 la Legió d’Honor del govern francès.
La seva esposa, Maria Girona (Barcelona, 1923 – Barcelona, 2015) va ser una pintora, gravadora i activista cultural catalana.
En el seu cas, també va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi el 1998. | [
"cultura"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Part del llegat d’Albert Ràfols es troba als Encants. Arran d’això, la Fundació Ràfols-Casamada-Maria vol posar en marxa el projecte de la Casa Bas, un edifici amb molt d’encant i senyorial que és la seu de la fundació i el lloc d’exposició de la seva obra. A l’octubre es farà un cicle de poemes per a recordar la seva biografia.",
"a2": "La Fundació Ràfols-Casamada-Maria Girona ha de convertir la Casa Bas a la seva seu i en un espai cultural on exposar el llegat de l'artista, tot i que el lloc necessita rehabilitació. Albert Ràfols va ser un artista amb una gran trajectòria pictòrica i literària, juntament amb la seva dona, Maria Girona, una gran pintora i activista cultural catalana.",
"a3": "Davant la fluixa capacitat econòmica del consistori, la Fundació Ràfols-Casamada-Maria Girona busca recursos a altres institucions per a rehabilitar de la Casa Bas, que serà la seu de la fundació i de l'espai d'exposició del llegat de l'artista. La fundació celebrarà els seus quinze anys amb actes i poemes de Casamada per a recordar-lo i difondre el seu art."
},
"extractive": {
"a1": "L’aparició d’una part del llegat d’Albert Ràfols als Encants de Barcelona ha fet que els patrons que integren l’entitat es veiessin obligats a examinar què havia passat, però també a deixar constància de la voluntat de \"continuar exercint la seva energia\" per a divulgar la figura d’Albert Ràfols-Casamada i de la seva dona, Maria Girona. \nEl pal de paller del projecte és la Casa Bas, un edifici senyorial situat al mig del municipi de Capellades, que s’ha de convertir en la seu de la fundació i l’espai d’exposició del llegat de l’artista.\nAlbert Ràfols, president de la fundació i nebot de l’artista, creu que la Casa Bas és un lloc \"preciós i amb molt d’encant\" i desitja que ben aviat pugui ser-ne la seu. \nEs preveu que durant l’octubre es farà un cicle de poemes d’Albert Ràfols-Casamada i també un seguit d’actes per a recordar la seva biografia i divulgar el seu llegat.",
"a2": "L’aparició d’una part del llegat d’Albert Ràfols als Encants de Barcelona ha fet que els patrons que integren l’entitat es veiessin obligats a examinar què havia passat, però també a deixar constància de la voluntat de \"continuar exercint la seva energia\" per a divulgar la figura d’Albert Ràfols-Casamada i de la seva dona, Maria Girona.\nEl pal de paller del projecte és la Casa Bas, un edifici senyorial situat al mig del municipi de Capellades, que s’ha de convertir en la seu de la fundació i l’espai d’exposició del llegat de l’artista.\nEl nebot de l’artista reconeix \"les ganes\" que té de veure la materialització del projecte i ha explicat que han parlat de la possibilitat de fer la rehabilitació de l’immoble per fases per a no dependre tant del finançament i \"avançar el naixement d’una seu consolidada i en condicions\".\nEl llegat del matrimoni d’artistes Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona va ser tema d’actualitat el dissabte 1 d’agost, quan un particular va comprar als Encants de Barcelona un lot de la biblioteca particular.",
"a3": "L’aparició d’una part del llegat d’Albert Ràfols als Encants de Barcelona ha fet que els patrons que integren l’entitat es veiessin obligats a examinar què havia passat, però també a deixar constància de la voluntat de \"continuar exercint la seva energia\" per a divulgar la figura d’Albert Ràfols-Casamada i de la seva dona, Maria Girona. \nEl pal de paller del projecte és la Casa Bas, un edifici senyorial situat al mig del municipi de Capellades, que s’ha de convertir en la seu de la fundació i l’espai d’exposició del llegat de l’artista. \nEl nebot de l’artista reconeix \"les ganes\" que té de veure la materialització del projecte i ha explicat que han parlat de la possibilitat de fer la rehabilitació de l’immoble per fases per a no dependre tant del finançament i \"avançar el naixement d’una seu consolidada i en condicions\".\nEs preveu que durant l’octubre es farà un cicle de poemes d’Albert Ràfols-Casamada i també un seguit d’actes per a recordar la seva biografia i divulgar el seu llegat. "
},
"extreme": {
"a1": "Es troba el llegat d’Albert Ràfols-Casamada als Encants i la seva fundació activa el projecte de la Casa Bas.",
"a2": "La Casa Bas ha de convertir-se en la seu de la Fundació Ràfols-Casamada-Maria Girona i en un espai cultural.",
"a3": "La Fundació Ràfols-Casamada-Maria Girona cerca recursos per a rehabilitar la Casa Bas, la futura seu de la fundació i espai d'exposició."
}
} |
2,428 | El Trapezi tanca amb 90.000 espectadors i amb les entrades exhaurides en molts espectacles de sala | La Fira del Circ de Catalunya referma el compromís d'esdevenir una plataforma per a les coproduccions | El Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, ha tancat aquest diumenge la 23a edició amb uns 90.000 espectadors i amb molts dels espectacles de sala amb les entrades exhaurides.
Tot i que divendres la pluja va obligar a suspendre tres funcions, els organitzadors han destacat l'èxit del Cabaret, de l'espectacle Fidelis Fortibus de la companyia Circus Ronaldo "per la seva humanitat" i de les dues coproduccions estrenades.
En aquest sentit, el certamen referma l'aposta per esdevenir un referent en la producció de propostes circenses i per consolidar-se com a punt de trobada dels professionals del sector.
Enguany, el Trapezi ha comptat amb la participació de 35 companyies i amb més d'un centenar d'artistes nacionals i internacionals.
Durant quatre dies, la ciutat de Reus s'ha convertit en la capital del circ a Catalunya amb 127 artistes que han fet vibrar el públic amb malabars, acrobàcies i equilibris.
El director artístic del Trapezi, Leandro Mendoza, ha celebrat la bona acollida dels espectacles programats i ha assegurat que el circ, cada vegada més, parla de sentiments i emocions.
Segons Mendoza, el cap de cartell d'aquesta edició, el Circus Ronaldo, ha emocionat el públic.
"Per a molta gent ha estat una plorera, un espectacle molt humà", ha afirmat.
De fet, el director ha subratllat que la programació ha tingut un "alt grau d'humanitat" i n'ha destacat espectacles com 'Quan els cracs portin talons', de la companyia Escarlata Circus, que s'ha estrenat al certamen, o 'Íntimo', de LaMala.
Un altre dels èxits ha estat el cabaret amb un nou format escènic que ha comptat amb l'estrena absoluta d'un número de trapezi doble de La Fem Fatal i les peces de lira de la brasilera Iara Gueller, del quadre fix del duet francès Dues Filles i amb la participació del malabarista Jimmy Gonzalez.
Mendoza també ha assenyalat el paper dels marionetistes de Discípulos de Morales amb el 'Pacokenstein' i, sobretot, Alba Sarraute, mestre de cerimònies, que després de deu anys treballant en companyies internacionals ha retornat a Catalunya.
"Ara tenia la maduresa per portar un gran format com ha estat el cabaret", ha afegit.
A banda, per primer any, el Trapezi ha apostat per limitar l'aforament en espais gratuïts com el de la plaça de la Llibertat i a Casa Rull, on s'han format llargues cues.
La limitació de localitats ha estat per qüestions de seguretat i de comoditat, ja que aquest format garanteix unes millors condicions per veure els espectacles.
Amb tot, des de la direcció artística han destacat que treballaran de cara a la propera edició per tal d'ampliar els aforaments limitats.
Espectacles suspesos per la pluja
El Trapezi va haver de suspendre tres espectacles la nit de divendres a causa de la pluja.
Es tracta de les funcions ' El Covador-Impulse', 'A Salto Alto-entre gentilezas exterminios' i el cabaret.
A més, també es va anul·lar dissabte un altre espectacle perquè l'artista es va lesionar mentre escalfava.
Pel que fa als espectacles de sala, s'han venut 1.600 entrades al públic general i 390 als professionals.
La regidora de cultura de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Caelles, ha valorat que la fira és una "bona" inversió per la ciutat i ha refermat el seu compromís pel retorn econòmic i la projecció cultural que suposa arreu del país.
El Trapezi aposta per ser una plataforma de produccions
El Trapezi també vol esdevenir un referent dins del sector i ser una plataforma de produccions.
"Creiem que és una via molt important per fer més necessari el Trapezi", ha dit Mendoza.
Així es vol "cosir" sinergies entre programadors i productors per fer créixer les companyies catalanes i espanyoles i que aquestes creïn espectacles de mig format.
Actualment, aquests formats estant encapçalats per companyies estrangeres, segons el director.
"Volem propiciar aquest camí.
És una feina lenta", ha afegit.
Amb tot, d'aquesta edició ja han sortit els primers fruits i diversos espectacles es programaran a festivals del Brasil, l'Equador i Alemanya. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, ha acabat la 23a edició amb un total de 90.000 espectadors i moltes entrades exhaurides. Entre els espectacles més destacats, hi ha el Cabaret i l’espectacle que és el cap de cartell, Fidelis Fortibus. Leandro Mendoza, director artístic, afirma que cada cop busquen un tipus d’espectacles que expressin més emoció o sentiments. ",
"a2": "La Fira del Circ de Catalunya ha acabat aquest diumenge, després de celebrar la 23a edició amb més de 35 companyies, 127 artistes i 90.000 espectadors. El Circus Ronaldo i el Cabaret han estat les estrelles de l'edició on, per primer cop, hi ha hagut límit d'aforament per la seguretat i la comoditat de l'espectacle.",
"a3": "La Fira del Circ de Catalunya, el Trapezi, ha finalitzat la seva 23a edició amb gairebé cent mil assistents i destaca l'èxit dels espectacles de sala. Enguany hi han participat més d'un centenar d'artistes i el director n'ha remarcat la programació per ser bastant emotiva. A més, el certamen espera convertir-se a poc a poc en una plataforma de produccions."
},
"extractive": {
"a1": "El Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, ha tancat aquest diumenge la 23a edició amb uns 90.000 espectadors i amb molts dels espectacles de sala amb les entrades exhaurides. \nTot i que divendres la pluja va obligar a suspendre tres funcions, els organitzadors han destacat l'èxit del Cabaret, de l'espectacle Fidelis Fortibus de la companyia Circus Ronaldo \"per la seva humanitat\", i de les dues coproduccions estrenades\nEnguany, el Trapezi ha comptat amb la participació de 35 companyies i amb més d'un centenar d'artistes nacionals i internacionals. \nEl director artístic del Trapezi, Leandro Mendoza, ha celebrat la bona acollida dels espectacles programats i ha assegurat que el circ, cada vegada més, parla de sentiments i emocions. ",
"a2": "El Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, ha tancat aquest diumenge la 23a edició amb uns 90.000 espectadors i amb molts dels espectacles de sala amb les entrades exhaurides.\nTot i que divendres la pluja va obligar a suspendre tres funcions, els organitzadors han destacat l'èxit del Cabaret, de l'espectacle Fidelis Fortibus de la companyia Circus Ronaldo \"per la seva humanitat\" i de les dues coproduccions estrenades.\nDe fet, el director ha subratllat que la programació ha tingut un \"alt grau d'humanitat\" i n'ha destacat espectacles com \"Quan els cracs portin talons\", de la companyia Escarlata Circus, que s'ha estrenat al certamen, o \"Íntimo\", de LaMala.\nUn altre dels èxits ha estat el cabaret amb un nou format escènic que ha comptat amb l'estrena absoluta d'un número de trapezi doble de La Fem Fatal i les peces de lira de la brasilera Iara Gueller, del quadre fix del duet francès Dues Filles i amb la participació del malabarista Jimmy González.",
"a3": "El Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, ha tancat aquest diumenge la 23a edició amb uns 90.000 espectadors i amb molts dels espectacles de sala amb les entrades exhaurides. \nTot i que divendres la pluja va obligar a suspendre tres funcions, els organitzadors han destacat l'èxit del Cabaret, de l'espectacle Fidelis Fortibus de la companyia Circus Ronaldo \"per la seva humanitat\" i de les dues coproduccions estrenades. \nEn aquest sentit, el certamen referma l'aposta per a esdevenir un referent en la producció de propostes circenses i per a consolidar-se com a punt de trobada dels professionals del sector. \nDurant quatre dies, la ciutat de Reus s'ha convertit en la capital del circ a Catalunya amb 127 artistes que han fet vibrar el públic amb malabars, acrobàcies i equilibris."
},
"extreme": {
"a1": "El Trapezi acaba la 23a edició amb 90.000 espectadors i amb molts espectacles amb entrades exhaurides. ",
"a2": "El Trapezi és una bona inversió per a la ciutat i ha celebrat la 23a edició amb 127 artistes.",
"a3": "Ni la pluja ha impedit que la 23a edició del Trapezi finalitzi amb 90.000 espectadors, havent exhaurit moltes entrades."
}
} |
1,188 | El sobiranisme es conjura per «deixar-s'hi la pell» fins a l'1-O | Les entitats demanen als milers de concentrats que facin costat als detinguts aquest divendres a la Ciutat de Justícia, a més de mantenir la mobilització a Arc de Triomf | També animen a autoorganitzar-se en petits grups per imprimir els cartells i pancartes per suplir els que la Guàrdia Civil està requisant | La mobilització permanent, ben apuntalada per ara a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va de camí d'encarar una tercera jornada.
Un cop el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha revelat en la seva declaració institucional que té un pla de "contingència" per garantir el referèndum, els manifestants, en plena ebullició timonejada per les entitats, s'han conjurat per seguir resistint durant els deu dies que falten fins a la "primavera" de l'1 d'octubre.
"Tenim deu dies per deixar-nos-hi la pell", ha proclamat el president d'Òmnium, Jordi Cuixart.
D'entrada, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha demanat que, a més de mantenir la mobilització a Arc de Triomf, aquest divendres a les nou del matí els manifestants es traslladin fins a la Ciutat de la Justícia per donar suport a les set persones que encara estan detingudes.
Sànchez ha revelat, a més, que ja fa dies que cada vegada que surten de la seu de l'ANC amb vehicles, són "interceptats" per la Guàrdia Civil i els "requisen" els cartells de campanya.
És per això que les entitats demanen als ciutadans que, a partir d'ara, "s'autoorganitzin" en petits grups per imprimir cartells i pancartes i "empaperar" les parets d'arreu de Catalunya.
Una resistència contra els "fills del franquisme"
Es tracta, han insistit ANC i Òmnium, d'una resistència davant d'una "dictadura" de Mariano Rajoy que han equiparat a la d'Erdogan a Turquia o a la de Corea del Nord o la Xina.
Especialment bel·ligerant ha estat Sànchez quan ha afirmat que, al cap i a la fi, l'estat espanyol està a hores d'ara governada pels "fills del franquisme".
"Porten a la seva sang l'ADN dels dictadors", ha etzibat davant de milers de persones que, malgrat les deu hores de mobilització, a les deu de la nit segueixen a les portes del tribunal.
La resposta massiva que ja hi havia des del migdia durant la segona jornada de mobilització permanent, que ha superat fins i tot a la de dimecres a les portes de la conselleria d'Economia, ha servit a les entitats per afirmar que els catalans estan "aturant un veritable cop d'Estat".
L'objectiu és mantenir la mobilització fins que siguin alliberades totes les persones detingudes per col·laborar en l'organització de l'1 d'octubre.
Entre elles, el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, i el secretari general de vicepresidència, Josep Maria Jové.
Els consideren "presos polítics" i han deixat clar que, un cop siguin alliberades, ha dit Jordi Sànchez, ja "res serà igual" perquè s'ha trencat l'esquema bàsic de la llibertat.
Votar per "dignitat" a l'1-O
La mobilització permanent també deixa la imatge d'una presidenta del Parlament, Carme Forcadell, prenent el micròfon a les portes del tribunal i rebel·lant-se contra la "repressió" del govern espanyol.
Sobre ella recauen fins a tres querelles per permetre el debat sobre el referèndum al Parlament.
"Respondré ferma i serenament", ha etzibat rememorant aquells inicis del procés en què ella liderava el moviment social a favor del dret a decidir.
Forcadell ha defensat que l'1-O tothom vagi a votar "amb dignitat i per "dignitat", sigui a favor del sí o del no.
Ha agraït la mobilització ciutadana, i ha subratllat que és per defensar la llibertat dels detinguts.
"No esteu sols, us volem amb les vostres famílies i no pararem fins que ho aconseguim", ha remarcat.
Per a Forcadell, els arrestats són "herois i heroïnes", una paraula que també ha emprat Cuixart per referir-s'hi.
Per l'escenari polític han seguit desfilant dirigents de tot l'espectre del sobiranisme.
Des de les exconselleres condemnades pel 9-N Irene Rigau i Joana Ortega, la qual ha dit que "Catalunya no serà el que vulgui un tribunal, serà el que vulgui la gent", al líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, que ha sentenciat que el president espanyol, Mariano Rajoy, "no sobreviurà a la força d'un sol poble".
També els eurodiputats Ramon Tremosa (PDECat) i Jordi Solé (ERC), el líder de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, i la diputada de la CUP Gabriela Serra.
La mobilització és un còctel de reivindicació i festa.
La gent coreja proclames a favor de la llibertat, però també balla i canta.
Aquesta vegada, a diferència de la improvisació organitzativa de dimecres, s'ha previst tota una logística per poder mantenir la mobilització durant hores i, asseguren, fins i tot dies. | [
"referèndum"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Puigdemont revela que té un pla de contingència per a garantir el referèndum. Durant els deu dies que falten per a l’1-O. El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, demana que la mobilització d’Arc de Triomf es traslladi a la Ciutat de la Justícia per a donar suport als detinguts. L’objectiu és no parar fins que tots els presos polítics siguin alliberats.",
"a2": "Puigdemont assegura que té un pla perquè es dugui a terme el referèndum i motiva els ciutadans a resistir fins a l'1-O. S'han organitzat mobilitzacions perquè s'alliberin els organitzadors de l'1-O i es rebel·len contra la repressió. La Guàrdia Civil requisa cartells de la campanya i Forcadell anima que es voti per dignitat el primer octubre.",
"a3": "ANC i Òmnium conviden els ciutadans a què s'organitzin en petits grups per a imprimir cartells i pancartes per a la campanya del referèndum perquè la Guàrdia Civil requisa cartells i material. També fan una crida a la resistència davant les imposicions de Rajoy per a mantenir la mobilització fins que alliberin tots els detinguts per col·laborar en l'organització de l'1-O."
},
"extractive": {
"a1": "Un cop el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha revelat en la seva declaració institucional que té un pla de \"contingència\" per a garantir el referèndum, els manifestants, en plena ebullició timonejada per les entitats, s'han conjurat per a seguir resistint durant els deu dies que falten fins a la \"primavera\" de l'1 d'octubre. \nD'entrada, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha demanat que, a més de mantenir la mobilització a l'Arc de Triomf, aquest divendres a les nou del matí els manifestants es traslladin fins a la Ciutat de la Justícia per a donar suport a les set persones que encara estan detingudes. \nL'objectiu és mantenir la mobilització fins que siguin alliberades totes les persones detingudes per col·laborar en l'organització de l'1 d'octubre.\nEls consideren \"presos polítics\" i han deixat clar que, un cop siguin alliberades, ha dit Jordi Sànchez, ja \"res serà igual\" perquè s'ha trencat l'esquema bàsic de la llibertat. ",
"a2": "Un cop el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha revelat en la seva declaració institucional que té un pla de \"contingència\" per a garantir el referèndum, els manifestants, en plena ebullició timonejada per les entitats, s'han conjurat per a seguir resistint durant els deu dies que falten fins a la \"primavera\" de l'1 d'octubre.\nD'entrada, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha demanat que, a més de mantenir la mobilització a l'Arc de Triomf, aquest divendres a les nou del matí els manifestants es traslladin fins a la Ciutat de la Justícia per a donar suport a les set persones que encara estan detingudes.\nLa resposta massiva que ja hi havia des del migdia durant la segona jornada de mobilització permanent, que ha superat fins i tot a la de dimecres a les portes de la conselleria d'Economia, ha servit a les entitats per a afirmar que els catalans estan \"aturant un veritable cop d'Estat\".\nDes de les ex conselleres condemnades pel 9-N Irene Rigau i Joana Ortega, la qual ha dit que \"Catalunya no serà el que vulgui un tribunal, serà el que vulgui la gent\", al líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, que ha sentenciat que el president espanyol, Mariano Rajoy, \"no sobreviurà a la força d'un sol poble\".",
"a3": "Un cop el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha revelat en la seva declaració institucional que té un pla de \"contingència\" per a garantir el referèndum, els manifestants, en plena ebullició timonejada per les entitats, s'han conjurat per a seguir resistint durant els deu dies que falten fins a la \"primavera\" de l'1 d'octubre.\nD'entrada, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha demanat que, a més de mantenir la mobilització a Arc de Triomf, aquest divendres a les nou del matí els manifestants es traslladin fins a la Ciutat de la Justícia per a donar suport a les set persones que encara estan detingudes.\nLa resposta massiva que ja hi havia des del migdia durant la segona jornada de mobilització permanent, que ha superat fins i tot la de dimecres a les portes de la conselleria d'Economia, ha servit a les entitats per a afirmar que els catalans estan \"aturant un veritable cop d'Estat\".\nDes de les ex conselleres condemnades pel 9-N Irene Rigau i Joana Ortega, la qual ha dit que \"Catalunya no serà el que vulgui un tribunal, serà el que vulgui la gent\", al líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, que ha sentenciat que el president espanyol, Mariano Rajoy, \"no sobreviurà a la força d'un sol poble\"."
},
"extreme": {
"a1": "Jordi Cuixart pretén que les manifestacions no s’aturin fins que tots els presos polítics siguin alliberats. ",
"a2": "Mobilitzacions abans de l'1-O que duraran fins que s'alliberin els detinguts per a organitzar el dia del referèndum.",
"a3": "A deu dies del referèndum de l'1 d'octubre, els sobiranistes lluiten per a resistir a la repressió del govern espanyol."
}
} |
97 | Adhesió al moviment Fridays For Future dels joves presents en la concentració d’Ontinyent | Manifest llegit en la mobilització del 15 de març de 2019 | Constantment escoltem a la gent parlar que el temps està canviant, ja no plou, i quan plou és tot d’una, els hiverns estan desapareixent, ja no sabem si hi ha quatre, tres, dos, una estacions… També escoltem les notícies, algunes de dramàtiques, com les causades per huracans, inundacions o llargs períodes de sequera.
Fins i tot hem escoltat els polítics parlar del canvi climàtic; alguns per a dir que impulsaran mesures contra l’escalfament global; altres simplement posant entrebancs o, si no, tristament, negant les evidències.
I què ens han dit els científics?
L’any 1992 es va publicar el document signat per més de 1.500 científics -entre els quals la majoria dels premis Nobel- «Advertiment del Científics del Món a la Humanitat».
Ens indicaven els principals riscos als quals s’enfrontava la humanitat i ens instava a adoptar mesures urgents.
Vint-i-cinc anys després, el 2017, 15.364 científics de 184 països signaren el que s’ha anomenat «Advertència de la comunitat científica mundial a la Humanitat: Segon Avís».
En aquest nou estudi es constata que ‘la humanitat ha fracassat en no fer progressos suficients», només s’ha estabilitzat la capa d’ozó.
En la resta d’aspectes, totes les mesures i conclusions són alarmants.
Per a fer un resum de les conclusions: des del 1880 la temperatura mitjana de la superfície terrestre ha augmentat entre 0,8 i 1,2 ºC.
L’objectiu de quedar-se el 2030 (d’ací a 11 anys!) per davall d’un increment d’1,5 ºC sembla improbable, més encara quan en l’últim decenni hem tingut els 8 anys més calorosos des que hi ha registres; la disponibilitat d’aigua dolça s’ha reduït d’un 25%; s’han perdut més de 100 milions d’hectàrees de bosc -en gran part arran de la creació de pastures-; han desaparegut gairebé un terç de les espècies de vertebrats; les emissions de diòxid de carboni han augmentat més d’un 60% i la població mundial ha passat de 5.500 milions de persones a uns 7.500 milions.
Recentment, hem conegut un informe de l’ONU on s’indica que la contaminació de l’aire provoca la mort prematura d’entre sis i set milions de persones a l’any.
Una barbaritat! però continuem cremant de forma indiscriminada combustibles fòssils, augmentant la concentració de gasos d’efecte hivernacle (GEH).
I el més trist de tot és que sabem què s’ha de fer, ja ens ho ha han dit els científics: limitar adequadament el creixement de la població, revaluar el paper d’una economia arrelada en el creixement permanent, reduir l’emissió de GEH, incentivar l’energia renovable, protegir els hàbitats, restaurar els ecosistemes, parar l’extinció de fauna, i frenar las espècies invasives.
La humanitat no està adoptant les mesures urgents que necessitem per salvaguardar la biosfera.
Estem davant la sisena extinció massiva en 540 milions d’anys.
Ja ens ho han advertit els científics, però ha estat una jove sueca, Greta Thunberg, qui amb la seu valentia i constància ha fet que sorgisca un moviment d’estudiants a tot el món que ha de provocar els canvis en les actituds que reclamen els científics.
Ella manifestava que ‘atès que la majoria dels polítics responen a la pressió, els científics, mitjans de comunicació i la ciutadania han d’insistir en el fet que els seus governs passen a l’acció immediata’, i això ha fet Greta!
Ara, nosaltres també formem part d’eixe moviment mundial impulsat per Greta, i no estem sols.
A Alemanya, 12.000 científics han mostrat el seu suport a les accions estudiantils pel clima, i ho han dit clarament ELS JÓVENS TENEN RAÓ!
Si volem guanyar el futur, hem de canviar ja les accions i les actituds.
D’altra forma -com diu Greta- què direm a les nostres filles, als nostres néts o als joves d’ací 50 anys quan ens preguntem: què vam fer -quan encara podíem fer alguna cosa- per a lluitar contra la destrucció del món, quin futur els deixarem?
Ara és el moment.
Ens queden poc menys de 12 anys i exigirem i obligares els poders a prendre mesures per salvar les nostres vides i el nostre planeta, FRIDAYSFORFUTURE!!
Ontinyent, 15 de març de 2019 | [
"vall d'albaida",
"ontinyent"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El canvi climàtic cada cop és més evident, temps canviant, pluges abundants, hiverns que desapareixen, etc. Un nou estudi adverteix que la humanitat ha fracassat per manca de progressos suficients. En resum, des del 1880, la temperatura mitjana ha augmentat entre 0,8 i 1,2 ºC. S’ha d'incrementar l’energia renovable, restaurar els ecosistemes, reduir emissions, etc.",
"a2": "Després de 25 anys del primer avís de l'\"Advertiment dels Científics del Món a la Humanitat\", només hem aconseguit estabilitzar la capa d'ozó, mentre que la resta d'aspectes del canvi climàtic continuen sent alarmants. Els joves se sumen a la causa de Greta Thunberg per a prendre mesures que salvin la biosfera i lluitar contra el canvi climàtic.",
"a3": "Un informe de 2017 demostra el fracàs en la lluita contra el canvi climàtic. Des del 1880, la temperatura mitjana ha augmentat considerablement, la disponibilitat d'aigua dolça ha disminuït i hi ha menys boscos. Se sap el que s'ha de fer, però els governs no actuen i, per això, Greta Thunberg ha creat un moviment d'estudiants per a pressionar els polítics."
},
"extractive": {
"a1": "També escoltem les notícies, algunes de dramàtiques, com les causades per huracans, inundacions o llargs períodes de sequera. \nVint-i-cinc anys després, el 2017, 15.364 científics de 184 països signaren el que s’ha anomenat \"Advertència de la comunitat científica mundial a la Humanitat: Segon Avís\". \nEn aquest nou estudi es constata que \"la humanitat ha fracassat en no fer progressos suficients\", només s’ha estabilitzat la capa d’ozó. \nI el més trist de tot és que sabem què s’ha de fer, ja ens ho han dit els científics: limitar adequadament el creixement de la població, revaluar el paper d’una economia arrelada en el creixement permanent, reduir l’emissió de GEH, incentivar l’energia renovable, protegir els hàbitats, restaurar els ecosistemes, parar l’extinció de fauna i frenar les espècies invasives.",
"a2": "L’objectiu de quedar-se el 2030 (d’aquí a 11 anys!) per sota d’un increment d’1,5 ºC sembla improbable, més encara quan en l’últim decenni hem tingut els 8 anys més calorosos registrats; la disponibilitat d’aigua dolça s’ha reduït un 25%; s’han perdut més de 100 milions d’hectàrees de bosc –sobretot per la creació de pastures–; han desaparegut gairebé un terç de les espècies de vertebrats; les emissions de diòxid de carboni han augmentat més d’un 60%; i la població mundial ha passat de 5.500 milions de persones a uns 7.500 milions.\nI el més trist de tot és que sabem què s’ha de fer, ja ens ho ha han dit els científics: limitar adequadament el creixement de la població, revaluar el paper d’una economia arrelada en el creixement permanent, reduir l’emissió de GEH, incentivar l’energia renovable, protegir els hàbitats, restaurar els ecosistemes, parar l’extinció de fauna i frenar les espècies invasives.\nJa ens ho han advertit els científics, però ha estat una jove sueca, Greta Thunberg, qui amb la seva valentia i constància ha fet que sorgeixi un moviment d’estudiants a tot el món que ha de provocar els canvis en les actituds que reclamen els científics.\nElla manifestava que \"atès que la majoria dels polítics responen a la pressió, els científics, mitjans de comunicació i la ciutadania han d’insistir en el fet que els seus governs passin a l’acció immediata\", i això ha fet Greta!",
"a3": "En aquest nou estudi es constata que \"la humanitat ha fracassat en no fer progressos suficients\", només s’ha estabilitzat la capa d’ozó.\nL’objectiu de quedar-se el 2030 (d’aquí a 11 anys!) per sota d’un increment d’1,5 ºC sembla improbable, més encara quan en l’últim decenni hem tingut els 8 anys més calorosos registrats; la disponibilitat d’aigua dolça s’ha reduït d’un 25%; s’han perdut més de 100 milions d’hectàrees de bosc –sobretot per la creació de pastures–; han desaparegut gairebé un terç de les espècies de vertebrats; les emissions de diòxid de carboni han augmentat més d’un 60%; i la població mundial ha passat de 5.500 milions de persones a uns 7.500 milions. \nI el més trist de tot és que sabem què s’ha de fer, ja ens ho ha han dit els científics: limitar adequadament el creixement de la població, revaluar el paper d’una economia arrelada en el creixement permanent, reduir l’emissió de GEH, incentivar l’energia renovable, protegir els hàbitats, restaurar els ecosistemes, parar l’extinció de fauna i frenar les espècies invasives. \nJa ens ho han advertit els científics, però ha estat una jove sueca, Greta Thunberg, qui amb la seva valentia i constància ha fet que sorgeixi un moviment d’estudiants a tot el món que ha de provocar els canvis en les actituds que reclamen els científics. "
},
"extreme": {
"a1": "El canvi climàtic cada cop va a més i els experts afirmen que no es fan progressos suficients. ",
"a2": "Els joves d'Ontinyent se sumen a la causa de Greta Thunberg per a prendre accions contra el canvi climàtic.",
"a3": "Els estudiants d'Ontinyent se sumen a Fridays For Future i llegeixen un manifest per la lluita contra el canvi climàtic."
}
} |
1,657 | La cèl·lula del 17-A volia utilitzar el vídeo fabricant explosius per reivindicar els atacs | Agents d'informació diuen que els joves de Ripoll eren una "xarxa base" que assumia els objectius d'Estat Islàmic | Dos agents de la comissaria d'informació dels Mossos d'Esquadra han explicat que veuen "molt probable" que el vídeo en el qual apareixen tres membres de la cèl·lula de Ripoll fabricant explosius i que van trobar en una targeta SD del xalet d'Alcanar estigués pensat com a "reivindicació" dels atemptats i com a propaganda.
La hipòtesi dels pèrits experts en gihadisme és que els autors dels atacs pretenien enviar el vídeo a Daesh perquè l'organització terrorista fes un "gran comunicat de l'atac".
En el vídeo, que es va emetre en la primera sessió del judici del 17-A, apareixen Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichamy i Youssef Aalla fabricant explosius, rient i parlant a càmera.
Qui els grava és el principal acusat al judici i supervivent a l'explosió d'Alcanar, Mohamed Houli.
Un dels agents ha explicat a la sessió d'aquest dijous que justament la deflagració del xalet fa que "probablement" no es pugui enviar el vídeo.
El pèrit ha afirmat que la "simbologia, la narrativa, el discurs i la forma de comunicar-se" del vídeo faci pensar que volia que s'utilitzés com a propaganda.
Al vídeo els tres membres de la cèl·lula de Ripoll es dirigeixen als "enemics de Déu" i avisen que els explosius que manipulen "explotaran sobre els caps de les vostres dones i fills".
"Us penedireu d'haver nascut", diuen, i interpel·len directament als Mossos d'Esquadra.
L'agent ha explicat que la cèl·lula de Ripoll encaixa en un "tercer nivell" de l'estructura organitzativa de Daesh, que està format per "xarxes de base o terroristes individuals" que no tenen per què formar sempre "part integral de l'organització" però n'assumeixen els objectius i busquen actuar "en la mesura de les seves possibilitats per assolir-los".
El testimoni ha analitzat els missatges que va emetre Daesh després dels atemptats.
El primer, emès per l'agència Amaq vinculada a l'organització terrorista el mateix 17 d'agost a les 21 hores, assumeix que els autors són "soldats de l'Estat Islàmic".
Daesh emet un segon comunicat dies després en el qual dona dades errònies que els Mossos atribueixen a la voluntat de "magnificar" l'atac, però també al fet que recullen informació de les xarxes socials.
Els atemptats també apareixen a la revista Rumiyah, lligada a Daesh, i l'agent ha destacat que només l'atac de novembre de 2015 a París va ocupar tant d'espai a la publicació com ho va fer el de Barcelona i Cambrils al qual dediquen la portada, el pròleg, una secció, una infografia i la contraportada.
"La part propagandística és tan important com el fet de l'atemptat" per a l'organització, ha dit, i d'aquí que Daesh se "n'apropiï" per causar terror i animar a atacar.
Segons els agents d'intel·ligència els Mossos d'Esquadra, Daesh accepta "qualsevol mètode per fer mal" per molt que situa com a prioritari l'ús d'explosius.
Dubtes sobre l'anàlisi de l'ADN
A la sessió d'aquest dijous del judici del 17-A han testificat funcionaris de laboratori dels Mossos d'Esquadra que van analitzar mostres d'ADN dels autors materials dels atemptats.
L'advocat de Driss Oukabir, Luis Álvarez, ha plantejat dubtes sobre les proves d'ADN fetes pels Mossos d'Esquadra perquè considera que podrien haver-se usat kits caducats i, per tant, els resultats podrien no ser "suficientment determinants".
Álvarez ha explicat que hi ha una investigació sobre l'ús entre 2016 i 2018 de reactius d'ADN caducats per part de laboratoris de Mossos d'Esquadra al jutjat d'instrucció 3 de Sabadell, però que va tenir coneixement d'això quan ja havia començat el judici.
L'advocat ha demanat la compareixença del responsable dels laboratoris de Mossos i dels proveïdors de reactius.
El president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, ha admès parcialment la petició i dilluns de la setmana que ve testificarà el responsable dels laboratoris de Mossos.
Durant l'interrogatori de pèrits Guevara ha tallat la majoria de preguntes que la defensa del segon principal acusat ha fet als tècnics dels Mossos d'Esquadra sobre la comprovació de dates de caducitat dels kits o sobre el software utilitzat, tot i que n'ha permès alguna.
Els pèrits dels Mossos d'Esquadra s'han desvinculat del control de les dates de caducitat perquè no són responsables de gestionar l'entrada i estat dels reactius, però alguns han defensat que "tot el que s'estava utilitzant és perquè està en bones condicions" i "dona resultat a dades fiables".
Queixes dels acusats pel trasllat
La sessió d'aquest dijous ha començat amb retard perquè dos dels tres acusats s'han queixat que els feien mal els canells després del trasllat a l'Audiència Nacional des de la presó.
Un metge els ha examinat, però no ha vist danys greus i els ha donat una aspirina. | [
"judici als atemptats del 17-a"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Els Mossos d’Esquadra i els experts en gihadisme afirmen que els vídeos que realitzaven els nois del xalet d’Alcanar eren reivindicatius i propagandístics i la finalitat era invitar-los a Daesh perquè fessin un gran comunicat. Un agent ha explicat que la deflagració del xalet va fer que no es poguessin enviar el vídeo.",
"a2": "Es va trobar el vídeo dels joves de Ripoll fabricant explosius que probablement, si no hagués explotat la casa, hauria estat enviat a Desh com a comunicat i propaganda de l'atac. Els atemptats a Cambrils van ser portada a la revista relacionada amb Desh, Rumiyah. Els tests d'ADN no han donat un resultat clar perquè els kits estaven caducats.",
"a3": "Agents d'informació diuen que el vídeo de la targeta SD trobada al xalet d'Alcanar on tres membres de la cèl·lula de Ripoll fabricaven explosius estava destinat a ser enviat a Daesh per a reivindicar els atacs. També diuen que la cèl·lula de Ripoll encaixa en una part de l'estructura organitzativa de Daesh, formada per xarxes de base o terroristes individuals."
},
"extractive": {
"a1": "Dos agents de la comissaria d'informació dels Mossos d'Esquadra han explicat que veuen \"molt probable\" que el vídeo en el qual apareixen tres membres de la cèl·lula de Ripoll fabricant explosius i que van trobar en una targeta SD del xalet d'Alcanar estigués pensat com a \"reivindicació\" dels atemptats i com a propaganda. \nLa hipòtesi dels pèrits experts en gihadisme és que els autors dels atacs pretenien enviar el vídeo a Daesh perquè l'organització terrorista fes un \"gran comunicat de l'atac\". \nAl vídeo, els tres membres de la cèl·lula de Ripoll es dirigeixen als \"enemics de Déu\" i avisen que els explosius que manipulen \"explotaran sobre els caps de les vostres dones i fills\". \"Us penedireu d'haver nascut\", diuen, i interpel·len directament als Mossos d'Esquadra.\nUn dels agents ha explicat a la sessió d'aquest dijous que justament la deflagració del xalet fa que \"probablement\" no es pugui enviar el vídeo.",
"a2": "Dos agents de la comissaria d'informació dels Mossos d'Esquadra han explicat que veuen \"molt probable\" que el vídeo en el qual apareixen tres membres de la cèl·lula de Ripoll fabricant explosius i que van trobar en una targeta SD del xalet d'Alcanar estigués pensat com a \"reivindicació\" dels atemptats i com a propaganda.\nL'agent ha explicat que la cèl·lula de Ripoll encaixa en un \"tercer nivell\" de l'estructura organitzativa de Daesh, que està format per \"xarxes de base o terroristes individuals\" que no tenen per què formar sempre \"part integral de l'organització\", però n'assumeixen els objectius i busquen actuar \"en la mesura de les seves possibilitats per a assolir-los\".\nÁlvarez ha explicat que hi ha una investigació sobre l'ús entre 2016 i 2018 de reactius d'ADN caducats per part de laboratoris de Mossos d'Esquadra al jutjat d'instrucció 3 de Sabadell, però que va tenir coneixement d'això quan ja havia començat el judici.\nDurant l'interrogatori de pèrits Guevara ha tallat la majoria de preguntes que la defensa del segon principal acusat ha fet als tècnics dels Mossos d'Esquadra sobre la comprovació de dates de caducitat dels kits o sobre el software utilitzat, tot i que n'ha permès alguna.",
"a3": "Dos agents de la comissaria d'informació dels Mossos d'Esquadra han explicat que veuen \"molt probable\" que el vídeo en el qual apareixen tres membres de la cèl·lula de Ripoll fabricant explosius i que van trobar en una targeta SD del xalet d'Alcanar estigués pensat com a \"reivindicació\" dels atemptats i com a propaganda.\nL'agent ha explicat que la cèl·lula de Ripoll encaixa en un \"tercer nivell\" de l'estructura organitzativa de Daesh, que està format per \"xarxes de base o terroristes individuals\" que no tenen per què formar sempre \"part integral de l'organització\", però n'assumeixen els objectius i busquen actuar \"en la mesura de les seves possibilitats per a assolir-los\".\nSegons els agents d'intel·ligència els Mossos d'Esquadra, Daesh accepta \"qualsevol mètode per a fer mal\" per molt que situa com a prioritari l'ús d'explosius.\nL'advocat de Driss Oukabir, Luis Álvarez, ha plantejat dubtes sobre les proves d'ADN fetes pels Mossos d'Esquadra perquè considera que podrien haver-se utilitzat kits caducats i, per tant, els resultats podrien no ser \"suficientment determinants\". "
},
"extreme": {
"a1": "Els Mossos d'Esquadra i els experts en gihadisme afirmen que els vídeos que realitzaven nois d'Alcanar eren propagandístics. ",
"a2": "El vídeo fabricant explosius dels joves de Ripoll era un comunicat per a Desh i els tests d'ADN són imprecisos.",
"a3": "Possiblement, el vídeo de la cèl·lula de Ripoll fabricant explosius era per a reivindicar els atacs de Daesh i fer propaganda."
}
} |
316 | El Govern dobla els pisos de lloguer social procedents de bancs amb la cessió de 1.800 habitatges del BBVA | Puigdemont diu que el conveni és un acord contra la indiferència, que va més enllà de la llei i que genera confiança en la població | La Conselleria de Governació, Administracions Públiques i Habitatge doblarà en els propers anys el parc d’habitatges de lloguer social, ja que passarà dels 1.860 actuals a 3.660, gràcies al conveni de cessió signat aquest dilluns amb el BBVA.
L’acord significa lliurar 300 pisos immediatament i 300 més cada sis mesos durant tres anys.
El lloguer serà per a cinc anys, amb quotes d’entre el 10% i el 18% de la renda familiar, i seran per a famílies en risc d’exclusió social.
El conveni, signat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la directora de BBVA Espanya, Cristina de Parias, és el més important signat pel Govern amb una entitat financera, i també el més important d’aquest banc amb qualsevol administració pública espanyola.
L’acord estableix que almenys la meitat dels pisos estaran buits.
La resta poden estar ocupats per famílies que, si s’hi volen quedar, hauran d’acudir als serveis socials i acreditar la necessitat i el risc d’exclusió social.
Si no fos així i no marxessin voluntàriament, el BBVA es quedarà el pis i en cedirà un altre a la Generalitat.
A més, l’entitat financera es farà càrrec de les despeses de reforma dels pisos que ho requereixin.
Els primers 300 pisos són a Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Granollers, Mataró, Sabadell, Terrassa, Girona, Lleida, Tarragona i Reus.
Puigdemont ha remarcat que l’acord va contra la indiferència dels Excel i els balanços de negoci, ja que es fixa en les persones vulnerables i fa que una entitat bancària vagi més enllà de les seves obligacions legals.
Així, ha dit que el conveni és una solució en majúscules, que pretén resoldre problemes, no pas crear-ne, i que aquest acord genera confiança en els agents econòmics i en la població més vulnerable, que veu que les administracions públiques es preocupen de les seves necessitats.
El conveni també preveu crear una comissió de seguiment i d’un fòrum d’experts format per agents externs i del tercer sector.
El BBVA ha recordat que a banda d’aquests pisos, compta amb més de 2.500 pisos amb lloguers assequibles a Catalunya per a clients en situació de vulnerabilitat.
Des de l’inici de la crisi ha refinançat a unes 21.000 famílies catalanes el seu deute hipotecari, ajustant les quotes a les actuals capacitats de pagament.
D’aquesta manera, De Paria, ha dit que l’entitat vol arrelar-se més a Catalunya, on ha recordat que té una quota de mercat del 25%.
Fins ara, l’acord més important que tenia el Govern per a la cessió temporal de pisos propietat d’entitats financeres era amb la Sareb, amb 930 habitatges, seguit de Catalunya Caixa, amb 400, Bankia amb 230 i Caixabank amb 100, signats els últims dos anys.
Aquest sistema permet al Govern augmentar el parc d’habitatge públic disponible de manera més ràpida i barata, que no es podria permetre construir tant ràpid tants habitatges públics.
A més, garanteix la funció social dels habitatges buits o ocupats i permet la coresponsabilitat del sector financer.
La consellera de Governació i Habitatge, Meritxell Borràs, ha explicat que, a banda d’aquests convenis amb bancs, el Govern també amplia el parc d’habitatge amb el dret de tempteig i retracte, que permet comprar de manera preferent habitatges procedents d’execucions hipotecàries.
En un any la Generalitat ha adquirit 253 habitatges en 72 municipis de forta demanda de lloguer social.
Així mateix, el 2015 es van concedir 2.851 prestacions urgents per pagar el lloguer o la hipoteca per evitar el desnonament.
A través de l’oficina d’intermediació Ofideute, la Generalitat ha facilitat 913 cords entre afectats de sobreendeutament i entitats financeres, i s’han adjudicat 570 habitatges a famílies a punt de ser desnonades.
Amb tot això, del 2012 fins aquest mes de juny s’han evitat gairebé 17.000 desnonaments, segons el Govern.
D’aquesta manera, Borràs ha volgut remarcar que tot i el camí costerut, el pas del Govern per millorar l’accés a l’habitatge és ferm i que s’enfrontarà a totes les dificultats, externes, com les sentències del Tribunal Constitucional que han anul·lat legislació catalana en la matèria, o la impossibilitat d’aprovar nous pressupostos pel veto de la CUP. | [
"economia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Govern signa un pacte de cessió de 3.660 habitatges socials amb BBVA. L’entitat bancària s’ocuparà de les despeses de les reformes necessàries dels pisos, el contracte de lloguer serà per a cinc anys i seran per a famílies amb risc d’exclusió. Puigdemont afirma que el pacte és una solució que genera confiança i dóna suport a la població més vulnerable.",
"a2": "Dilluns es va signar el conveni de cessió amb BBVA, on donava habitatges de lloguer social, per a destinar-los a les famílies en risc d'exclusió. Aquests pisos es trobaran a diverses ciutats catalanes. El banc també compta amb més de 2.500 lloguers assequibles per a famílies vulnerables, i gràcies als quals, des del 2012, s'han evitat més de 17.000 desnonaments.",
"a3": "L'habitatge de lloguer social a Catalunya comptarà amb 3.660 pisos gràcies al conveni signat amb BBVA, que es compromet a oferir-ne 1.800. La meitat dels pisos hauran d'estar buits, i la resta, ocupats per famílies en risc d'exclusió social, que els podran llogar durant cincs anys amb quotes d'entre el 10% i el 18% de la renda familiar."
},
"extractive": {
"a1": "La Conselleria de Governació, Administracions Públiques i Habitatge doblarà en els propers anys el parc d’habitatges de lloguer social, ja que passarà dels 1.860 actuals a 3.660, gràcies al conveni de cessió signat aquest dilluns amb el BBVA. \nEl lloguer serà per a cinc anys, amb quotes d’entre el 10% i el 18% de la renda familiar, i seran per a famílies en risc d’exclusió social. \nA més, l’entitat financera es farà càrrec de les despeses de reforma dels pisos que ho requereixin.\nAixí, ha dit que el conveni és una solució en majúscules, que pretén resoldre problemes, no pas crear-ne, i que aquest acord genera confiança en els agents econòmics i en la població més vulnerable, que veu que les administracions públiques es preocupen de les seves necessitats. ",
"a2": "La Conselleria de Governació, Administracions Públiques i Habitatge doblarà en els propers anys el parc d’habitatges de lloguer social, ja que passarà dels 1.860 actuals a 3.660, gràcies al conveni de cessió signat aquest dilluns amb el BBVA.\nAixí, ha dit que el conveni és una solució en majúscules, que pretén resoldre problemes, no pas crear-ne, i que aquest acord genera confiança en els agents econòmics i en la població més vulnerable, que veu que les administracions públiques es preocupen de les seves necessitats.\nEl BBVA ha recordat que a banda d’aquests pisos, compta amb més de 2.500 pisos amb lloguers assequibles a Catalunya per a clients en situació de vulnerabilitat.\nLa consellera de Governació i Habitatge, Meritxell Borràs, ha explicat que, a banda d’aquests convenis amb bancs, el Govern també amplia el parc d’habitatge amb el dret de tempteig i retracte, que permet comprar de manera preferent habitatges procedents d’execucions hipotecàries.",
"a3": "La Conselleria de Governació, Administracions Públiques i Habitatge doblarà en els propers anys el parc d’habitatges de lloguer social, ja que passarà dels 1.860 actuals a 3.660, gràcies al conveni de cessió signat aquest dilluns amb el BBVA. \nEl conveni, signat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la directora de BBVA Espanya, Cristina de Parias, és el més important signat pel Govern amb una entitat financera, i també el més important d’aquest banc amb qualsevol administració pública espanyola.\nAixí, ha dit que el conveni és una solució en majúscules, que pretén resoldre problemes, no pas crear-ne, i que aquest acord genera confiança en els agents econòmics i en la població més vulnerable, que veu que les administracions públiques es preocupen de les seves necessitats.\nEl BBVA ha recordat que a banda d’aquests pisos, compta amb més de 2.500 pisos amb lloguers assequibles a Catalunya per a clients en situació de vulnerabilitat."
},
"extreme": {
"a1": "Aquest dilluns s’ha signat un conveni de cessió de lloguer social entre BBVA i el Govern.",
"a2": "Conveni amb BBVA per a augmentar els habitatges de lloguer social per a les famílies en risc de risc d'exclusió.",
"a3": "El BBVA augmentarà el parc d'habitatge públic català amb 1.800 pisos més per a les famílies en risc d'exclusió social."
}
} |
390 | Disney+ incorporarà films en català al catàleg | Un sondatge mostra que el 77,6% dels catalans volen sèries i films doblats en català a les plataformes digitals | La negociació de la Generalitat de Catalunya amb Disney perquè incorpori les versions en català a la seva plataforma de continguts sota demanda Disney+ ha donat fruits.
Segons que ha explicat el Departament de Cultura, Disney té previst d’incorporar el català com una pista d’àudio més, però això encara no és possible tècnicament, de manera que provisionalment oferirà els films en català dins de la pestanya d’extres, on hi ha tràilers, escenes suprimides, presentacions o enregistrament de rodatges.
Disney+ oferirà les versions en català dels films que ja disposen de versió en aquesta llengua i han estat exhibides en sales de cinema o distribuïdes en DVD, Blu-Ray i més plataformes.
La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha dirigit la negociació amb Disney Espanya i espera que la companyia, que ha doblat al català des del 1995, mantingui aquesta línia empresarial en aquest nou format de distribució de cinema.
Plataforma per la Llengua demana a Disney+ que inclogui el català
El Departament de Cultura ho ha anunciat amb un sondatge que mostra que el 77,6% dels catalans volen sèries i films doblats en català a les plataformes digitals que ofereixen vídeo a demanda com ara Netflix, Amazon Prime o Movistar+.
A la pregunta de quines llengües els agradaria trobar al doblatge de films i sèries, un 50% han citat espontàniament el català juntament amb llengües com el castellà (74,9%) o l’anglès (19,2 %).
S’ha demanat als qui han dit espontàniament ‘altres llengües’ si els agradaria que a més hi poguessin trobar doblatges en català i hi ha respost afirmativament un 77,6%.
L’enquesta de Política Lingüística també revela que un 76,3% dels ciutadans voldria també subtítols en català i que un 83% voldria que les interfícies de les plataformes de vídeo a demanda es poguessin configurar en català.
L’enquesta apunta que aquest darrer any gairebé un 70% de la població ha vist cinema o sèries per canals de televisió tradicionals: un 62,2% en plataformes de vídeo a demanda i un 37,7% en sales de cinema.
Les plataformes de més consum són Netflix, amb gairebé un 80% entre qui té plataformes de pagament; Amazon Prime Video, amb un 34%; Movistar+, amb gairebé un 30%; HBO, amb gairebé un 21%; i Disney+ amb gairebé un 10%, seguida d’un 3% d’Orange TV, un 2,2% de Filmin, i un 1,5% de Rakuten TV i Vodafone TV, entre més.
A banda, un 5% dels enquestats manifesten interès a subscriure’s a algun canal aviat.
L’enquesta s’ha portat a terme durant el confinament, la quarta setmana d’abril, a una mostra de 1.607 persones representatives de la població de Catalunya de setze anys i més que fa, si més no, un any que viuen a Catalunya.
L’error mostral és del 2,5 % i el nivell de confiança és del 95,5 %.
Segons el comunicat, del 12 de maig al 30 d’octubre les empreses distribuïdores i els estudis de doblatge poden sol·licitar ajuts a la línia de la Direcció General de Política Lingüística, dotada amb un milió d’euros, per a l’oferta de continguts audiovisuals doblats i subtitulats en català a plataformes de vídeo a la carta, Blu-ray i DVD.
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura renova l’acord amb Movistar+ per a incrementar l’oferta de subtitulació en català en plataformes de distribució.
La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, diu que l’existència d’una oferta de continguts en català en plataformes de distribució ‘és d’interès general a Catalunya, especialment ara que el públic, i sobretot l’infantil i juvenil, utilitza cada vegada més espais digitals com aquest; i que el projecte amb Movistar+ és un referent per a la normalitat de l’oferta de l’opció lingüística també en llengua catalana en productes seus’.
L’acord s’ha renovat anualment des del 2014 i en aquest període Movistar+ ha ofert subtitulats en català 1.442 films i 1.884 capítols de 22 sèries.
Des del 2017 també ofereix sota demanda 109 films que han estat doblats amb suport de Política Lingüística per a estrenar-se en català en sales de cinema o per a plataformes i formats físics de DVD i Blu-ray.
Política Lingüística manté la línia d’ajuts per a estrenar en català als cinemes, que enguany és oberta fins al 30 d’octubre i dotada amb 1,7 milions d’euros.
El 2019 s’hi van estrenar un total de 49 films doblats al català i 28 en versió original subtitulada de 22 distribuïdores, amb títols en pantalla gran com ara Star Wars: l’ascens de Skywalker, Dia de pluja a Nova York, Mascotes 2, Vull menjar-me el teu pàncrees. | [
"cultura",
"llengua",
"mitjans de comunicació"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Després que la Generalitat de Catalunya y Disney+ Espanya negociessin, Disney+ afirma que incorporarà el català com a nova pista d’àudio i films que ja tinguin d’aquesta versió en català. En una enquesta, el 50% ha dit que els agradaria tenir contingut en català. Movistar+ també incrementarà l’oferta de subtitulació en català.",
"a2": "A petició del 77,6% de la població catalana, la Generalitat i Disney+ pacten la incorporació del català a la plataforma. Els ciutadans asseguren que els agradaria disposar de més subtítols en català o poder configurar les plataformes en català. Moviestar+ es va sumar després d'un acord i ja ofereix més de 1.400 pel·lícules i 1.884 capítols en català.",
"a3": "Segons una enquesta, el 77,6% dels catalans demana continguts audiovisuals doblats en català a les plataformes digitals, i Disney+ s'hi ha compromès. Perquè hi hagi més oferta de subtitulació en català en plataformes de distribució, el Departament de Cultura ha renovat l'acord amb Movistar+. A més, segueix oberta la línia d'ajuts per a empreses distribuïdores i estudis de doblatge."
},
"extractive": {
"a1": "La negociació de la Generalitat de Catalunya amb Disney perquè incorpori les versions en català a la seva plataforma de continguts sota demanda Disney+ ha donat fruits. \nDisney+ oferirà les versions en català dels films que ja disposen de versió en aquesta llengua i han estat exhibides en sales de cinema o distribuïdes en DVD, Blu-Ray i més plataformes. \nA la pregunta de quines llengües els agradaria trobar al doblatge de films i sèries, un 50% ha citat espontàniament el català juntament amb llengües com el castellà (74,9%) o l’anglès (19,2%). \nLa Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura renova l’acord amb Movistar+ per a incrementar l’oferta de subtitulació en català en plataformes de distribució. ",
"a2": "L’enquesta apunta que aquest darrer any gairebé un 70% de la població ha vist cinema o sèries per canals de televisió tradicionals: un 62,2% en plataformes de vídeo a demanda i un 37,7% en sales de cinema.\nSegons el comunicat, del 12 de maig al 30 d’octubre les empreses distribuïdores i els estudis de doblatge poden sol·licitar ajuts a la línia de la Direcció General de Política Lingüística, dotada amb un milió d’euros, per a l’oferta de continguts audiovisuals doblats i subtitulats en català a plataformes de vídeo a la carta, Blu-ray i DVD.\nLa Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura renova l’acord amb Movistar+ per a incrementar l’oferta de subtitulació en català en plataformes de distribució.\nLa directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, diu que l’existència d’una oferta de continguts en català en plataformes de distribució \"és d’interès general a Catalunya, especialment ara que el públic, i sobretot l’infantil i juvenil, utilitza cada vegada més espais digitals com aquest; i que el projecte amb Movistar+ és un referent per a la normalitat de l’oferta de l’opció lingüística també en llengua catalana en productes seus\".",
"a3": "Disney+ oferirà les versions en català dels films que ja disposen de versió en aquesta llengua i han estat exhibides en sales de cinema o distribuïdes en DVD, Blu-Ray i més plataformes. \nEl Departament de Cultura ho ha anunciat amb un sondatge que mostra que el 77,6% dels catalans volen sèries i films doblats en català a les plataformes digitals que ofereixen vídeo a demanda com ara Netflix, Amazon Prime o Movistar+. \nSegons el comunicat, del 12 de maig al 30 d’octubre les empreses distribuïdores i els estudis de doblatge poden sol·licitar ajuts a la línia de la Direcció General de Política Lingüística, dotada amb un milió d’euros, per a l’oferta de continguts audiovisuals doblats i subtitulats en català a plataformes de vídeo a la carta, Blu-ray i DVD. \nLa directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, diu que l’existència d’una oferta de continguts en català en plataformes de distribució \"és d’interès general a Catalunya, especialment ara que el públic, i sobretot l’infantil i juvenil, utilitza cada vegada més espais digitals com aquest; i que el projecte amb Movistar+ és un referent per a la normalitat de l’oferta de l’opció lingüística també en llengua catalana en productes seus\"."
},
"extreme": {
"a1": "Després de les negociacions, Disney+ incorporarà films en català i Movistar+ incrementarà l’oferta de subtitulació en català.",
"a2": "Disney+ negocia amb la Generalitat la incorporació del català a la seva plataforma, com ja ha fet Moviestar+.",
"a3": "La Generalitat de Catalunya ha aconseguit que Disney+ incorpori sota demanda sèries i pel·lícules en català a la seva plataforma."
}
} |
989 | La CUP registrarà la llei de transitorietat en solitari si JxSí no vol aprovar-la abans de l’1-O | Salellas: 'Ens han dit que tenen un cens i també ens han dit d'on surt' | La CUP ha defensat que la llei de transitorietat jurídica que impulsa amb JxSí ha d’aprovar-se abans del referèndum de l’1-O i ha assegurat que, si JxSí no ho vol, està disposada a tramitar-la en solitari al parlament.
‘Si hi ha dificultats per a entrar-la a registre o fer una tramitació conjunta, com a CUP estem disposats a fer una entrada a registre d’aquesta llei exclusivament com a CUP’, diu el diputat Benet Salellas en una entrevista d’Europa Press.
Aquesta hipòtesi es posa damunt la taula perquè dins de JxSí hi ha disparitat de criteris sobre què fer amb aquesta llei: alguns són partidaris d’aprovar-la abans de l’1-O, com és el cas d’ERC, mentre que d’altres sostenen que només pot aprovar-se si guanya el sí en el referèndum, ja que és la llei que materialitza la independència.
La llei de transitorietat jurídica és la que dissenya la transició de Catalunya de l’ordenament jurídic actual a un de català, i la CUP considera que ha d’aprovar-se abans del referèndum perquè els catalans sàpiguen les conseqüències de la victòria del sí i perquè quedi clar que aquest referèndum no serà un altre 9-N.
‘Per nosaltres i per una part important de l’independentisme, la llei de transitorietat ha d’estar aprovada abans de l’1 d’octubre perquè és la llei de transitorietat que fa vinculant el referèndum’, afegeix el diputat.
D’una banda, la CUP tem que si, no s’aprova la llei abans del referèndum, una eventual victòria del sí obri el debat de ‘quines són les conseqüències del referèndum’, mentre que amb la llei aprovada les conseqüències serien evidents: la independència.
D’una altra banda, sosté que aprovar la llei abans de l’1-O ‘és una interpel·lació clara al conjunt del país, de deixar clar què passa si votes sí i què passa si votes no; si no vols que això tiri endavant, doncs vés-hi i vota no’.
En conclusió, aprovar la llei de transitorietat abans del referèndum, per la CUP, és un missatge clar: ‘Doncs miri, les conseqüències de la independència són això’, de la mateixa manera que, si l’1-O guanyés el no, la llei perdria qualsevol sentit i validesa.
‘Aquesta llei és un instrument de determinació política, és un instrument de claredat democràtica i és un instrument que ens dóna seguretat al conjunt de l’independentisme de saber què passarà l’endemà de l’1 d’octubre’, ha conclòs.
No saben res de les urnes
Preguntat per si el govern té les urnes per a fer aquest referèndum, Salellas ha explicat que no havia dit res a la CUP res sobre aquesta qüestió, però considera que hauria de tenir-les perquè l’estat cada vegada posarà més impediments contra l’1-O.
‘Hi haurà una certa acceleració del context, de la conjuntura política i, per tant, tot allò que no s’hagi fet abans cada vegada serà més difícil de fer’, ha resolt el diputat, que també ha dit que la CUP estava convençuda que la Generalitat avançava en els preparatius d’aquesta votació.
Hi ha cens
Entre els preparatius que ha de fer el govern, hi figura la polèmica elaboració d’un cens, i Salellas exposa: ‘Ens han dit que tenen un cens i també ens han dit d’on surt, passa que no el faré públic.
És dramàtic, però és així’, resol.
Salellas reivindica que la CUP ha fiscalitzat el govern pel que fa a l’organització d’aquest referèndum, preguntant, controlant i supervisant la tasca de la Generalitat, i que fruit d’això havien rebut informació de l’executiu.
Per Salellas, això ha fet que encara avui hi hagi aquest govern.
‘Si haguéssim vist que el referèndum no avançava en la bona direcció, nosaltres teníem l’obligació de denunciar-ho i de fer caure aquest govern.
No ho hem fet perquè ens ha donat unes informacions que es van desplegant’, conclou.
Sobre el paper dels Mossos d’Esquadra l’1 d’octubre, Salellas confia que vetllaran per la seguretat de la jornada electoral i prou: ‘Em costa molt imaginar qualsevol cos públic fent un exercici tan antidemocràtic com seria la retirada d’urnes, el precinte de col·legis, etc.’ | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Segons la CUP, la llei de transitorietat jurídica ha d’estar aprovada abans de l’1-O, si JxSí no ho vol, assegura que ho faran en solitari al parlament. JxSí no es posen d’acord amb relació a aquesta llei, i la CUP considera que s’ha d’aprovar abans perquè els catalans coneguin les conseqüències de la victòria.",
"a2": "La llei de transitorietat jurídica materialitza la independència, per la qual cosa la CUP diu que és essencial que s'aprovi abans de l'1-O perquè els votants sàpiguen quines serien les conseqüències del sí al referèndum i allò que la independència implicaria. A JxSí hi ha debat intern i no saben si aprovar-la abans o després.",
"a3": "La CUP demana que la llei de transitorietat jurídica, que planifica la transició de Catalunya cap a un ordre jurídic català, s'aprovi abans del referèndum de l'1-O per a diferenciar-lo del 9-N i deixar clar les conseqüències de la victòria del \"sí\". El partit està disposat a tramitar la llei en solitari si no hi ha acord amb JxSí."
},
"extractive": {
"a1": "La CUP ha defensat que la llei de transitorietat jurídica que impulsa amb JxSí ha d’aprovar-se abans del referèndum de l’1-O i ha assegurat que, si JxSí no ho vol, està disposada a tramitar-la en solitari al parlament.\nAquesta hipòtesi es posa damunt la taula perquè dins de JxSí hi ha disparitat de criteris sobre què fer amb aquesta llei: alguns són partidaris d’aprovar-la abans de l’1-O, com és el cas d’ERC, mentre que d’altres sostenen que només pot aprovar-se si guanya el sí en el referèndum, ja que és la llei que materialitza la independència.\nLa llei de transitorietat jurídica és la que dissenya la transició de Catalunya de l’ordenament jurídic actual a un de català, i la CUP considera que ha d’aprovar-se abans del referèndum perquè els catalans sàpiguen les conseqüències de la victòria del sí i perquè quedi clar que aquest referèndum no serà un altre 9-N. \nEn conclusió, aprovar la llei de transitorietat abans del referèndum, per la CUP, és un missatge clar: \"Doncs miri, les conseqüències de la independència són això\", de la mateixa manera que, si l’1-O guanyés el no, la llei perdria qualsevol sentit i validesa.",
"a2": "Aquesta hipòtesi es posa damunt la taula perquè dins de JxSí hi ha disparitat de criteris sobre què fer amb aquesta llei: alguns són partidaris d’aprovar-la abans de l’1-O, com és el cas d’ERC, mentre que d’altres sostenen que només pot aprovar-se si guanya el sí en el referèndum, ja que és la llei que materialitza la independència.\nLa llei de transitorietat jurídica és la que dissenya la transició de Catalunya de l’ordenament jurídic actual a un de català, i la CUP considera que ha d’aprovar-se abans del referèndum perquè els catalans sàpiguen les conseqüències de la victòria del sí i perquè quedi clar que aquest referèndum no serà un altre 9-N.\n\"Per a nosaltres i per a una part important de l’independentisme, la llei de transitorietat ha d’estar aprovada abans de l’1 d’octubre, perquè és la llei de transitorietat que fa vinculant el referèndum\", afegeix el diputat.\nEn conclusió, aprovar la llei de transitorietat abans del referèndum, per a la CUP, és un missatge clar: \"Doncs miri, les conseqüències de la independència són això\", de la mateixa manera que, si l’1-O guanyés el no, la llei perdria qualsevol sentit i validesa.",
"a3": "La CUP ha defensat que la llei de transitorietat jurídica que impulsa amb JxSí ha d’aprovar-se abans del referèndum de l’1-O i ha assegurat que, si JxSí no ho vol, està disposada a tramitar-la en solitari al parlament.\nAquesta hipòtesi es posa damunt la taula perquè dins de JxSí hi ha disparitat de criteris sobre què fer amb aquesta llei: alguns són partidaris d’aprovar-la abans de l’1-O, com és el cas d’ERC, mentre que d’altres sostenen que només pot aprovar-se si guanya el sí en el referèndum, ja que és la llei que materialitza la independència. \nLa llei de transitorietat jurídica és la que dissenya la transició de Catalunya de l’ordenament jurídic actual a un de català, i la CUP considera que ha d’aprovar-se abans del referèndum, perquè els catalans sàpiguen les conseqüències de la victòria del sí i perquè quedi clar que aquest referèndum no serà un altre 9-N. \n\"Aquesta llei és un instrument de determinació política, és un instrument de claredat democràtica i és un instrument que ens dóna seguretat al conjunt de l’independentisme per a saber què passarà l’endemà de l’1 d’octubre\", ha conclòs."
},
"extreme": {
"a1": "La CUP afirma que la llei de transitorietat jurídica s'ha d'aprovar abans de l’1-O, si no ho farà en solitari.",
"a2": "Desacord intern al partit JxSí sobre l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica abans de l'1-O.",
"a3": "La CUP tramitarà la llei de transitorietat abans del referèndum de l'1-O amb el suport de JxSí o sense ell."
}
} |
663 | Crisi interna a Facebook per les notícies falses que van afavorir Donald Trump | The New York Times revela reunions d'alt nivell a la companyia per a repensar el seu paper i es fa ressò del neguit de molts treballadors | Les notícies falses que Facebook va difondre durant la campanya de les eleccions presidencials dels Estats Units i el benefici que van poder tenir per a Donald Trump han portat mala maror entre els treballadors de la companyia i han obert un debat intern que qüestiona el model de difusió de continguts de Facebook.
Ho explica el diari The New York Times, que parla d’una reunió privada entre vice-presidents i executius de la companyia per a discutir sobre el paper que ha de tenir en futures eleccions.
‘La xarxa social es qüestiona internament quines responsabilitats pot haver tingut’ en els resultats electorals.
Tot i que Mark Zuckerberg va dir que era estúpid de pensar que Facebook havia pogut condicionar el sentit del vot dels electors, ‘molts executius i treballadors de la companyia s’han anat preguntant si, o com, havien canviat les ments, les opinions i els vots dels americans’.
Diu també el New York Times que ‘alguns treballadors estan preocupats sobre la difusió de racisme i de mems d’extrema dreta a la xarxa, d’acord amb entrevistes amb deu treballadors i ex-treballadors.
N’hi ha que es demanen si poden haver contribuït a crear una ‘bombolla de filtre’ entre els usuaris que interactuen molt amb gent que pensa igual que ells’.
I afegeix que ‘encara n’hi ha més que reavaluen el paper de Facebook com una empresa de mitjans i es demanen com aturar la distribució d’informació falsa.’
Es fixa en l’exemple d’una notícia falsa segons la qual el papa Francesc va donar suport a Trump, que fou compartida gairebé un milió de vegades, i va tenir deu milions de ‘m’agrada’ a Facebook.
Però de la rectificació pràcticament ningú no se’n va fer ressò.
D’exemples de notícies falses, n’hi va haver més durant la campanya, i sovint perjudicaven la imatge de Hillary Clinton o beneficiaven Trump.
Per exemple, tal com ja va enumerar fa uns dies Jim Rutenberg, periodista d’aquest mateix diari, notícies falses sobre els plans de la campanya de Clinton de salvar la seva candidatura amb un atac radiològic per a impedir la votació (va ser difosa a Twitter per Roger Stone, un assessor informal de la campanya de Trump); els rituals ocults amb fluids corporals del director d’estratègia de Clinton, John Podesta; els pagaments de Clinton a enquestadors per a alterar els resultats publicats (informació compartida a Twitter pel fill de Donald Trump); el rastre de morts suposadament sospitoses d’enemics de Clinton…
I encara un altre exemple que, segons el diari, va molestar especialment treballadors de Facebook: una web de notícies falses, anomenada The Denver Guardian, va difondre per la xarxa social informació negativa i que perjudicava Clinton, com ara la suposada notícia que un agent de l’FBI vinculat a la polèmica dels correus electrònics de l’ex-candidata demòcrata havia mort la seva muller i s’havia suïcidat.
Crisi interna
Aquesta visió de Facebook com un agent que difon informació esbiaixada segons els interessos i els punts de vista de l’usuari, partidista i distribuïdor de mala informació, topa amb la visió que la companyia té de si mateixa, com un espai neutral en què l’usuari pot tenir veu i compartir allò que li plagui.
Això ha obert una crisi interna, si més no de percepció, a Facebook, tal com palesa la informació publicada per The New York Times.
Zuckerberg va publicar dissabte un article sobre aquesta polèmica, en què deia: ‘De tots els continguts que hi ha Facebook, més del 99% del que el públic veu és autèntic.
Només una petita part de les notícies són falses.’
Però segons el New York Times allò que més molesta els treballadors de Facebook amb qui han pogut parlar és que Zuckerberg digui les mateixes coses en el discurs públic sobre la polèmica i en les explicacions que dóna internament, que no faci cap mena d’autocrítica. | [
"món",
"amèrica"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Els treballadors interns de Facebook qüestionen el model de difusió de la plataforma arran de la repercussió de les notícies falses a favor de Trump de les eleccions. Zuckerberg va afirmar que Facebook no va condicionar els vots, però els treballadors de la companyia es preguntaven com havia sigut possible aquest canvi sobtat de mentalitat.",
"a2": "Els treballadors de Facebook són conscients de la quantitat de contingut racista i ultradreça que ciscula per la plataforma, per no parlar de les notícies falses per a les quals busquen una solució. Durant les eleccions dels EUA, es van difondre moltes notícies falses sobre Clinton a la plataforma que van poder beneficiar en gran mesura Trump.",
"a3": "Treballadors i executius de Facebook s'han reunit per a debatre sobre el paper de la xarxa social en les eleccions presidencials dels Estats Units, especialment en la difusió de notícies falses que podrien haver influït en els resultats a favor de Trump. Zuckerberg ho nega, però la crisi interna qüestiona el fet que Facebook es vengui com un espai neutral."
},
"extractive": {
"a1": "Les notícies falses que Facebook va difondre durant la campanya de les eleccions presidencials dels Estats Units i el benefici que van poder tenir per a Donald Trump han portat mala maror entre els treballadors de la companyia i han obert un debat intern que qüestiona el model de difusió de continguts de Facebook. \nTot i que Mark Zuckerberg va dir que era estúpid pensar que Facebook havia pogut condicionar el sentit del vot dels electors, \"molts executius i treballadors de la companyia s’han anat preguntant si, o com, havien canviat les ments, les opinions i els vots dels americans\". \nExemples de notícies falses, n’hi va haver més durant la campanya, i sovint perjudicaven la imatge de Hillary Clinton o beneficiaven Trump. ",
"a2": "Les notícies falses que Facebook va difondre durant la campanya de les eleccions presidencials dels Estats Units i el benefici que van poder tenir per a Donald Trump han portat mala maror entre els treballadors de la companyia i han obert un debat intern que qüestiona el model de difusió de continguts de Facebook.\nDiu també el New York Times que \"alguns treballadors estan preocupats sobre la difusió de racisme i de mems d’extrema dreta a la xarxa, d’acord amb entrevistes amb deu treballadors i ex treballadors\".\nI encara un altre exemple que, segons el diari, va molestar especialment treballadors de Facebook: una web de notícies falses, anomenada The Denver Guardian, va difondre per la xarxa social informació negativa i que perjudicava Clinton, com ara la suposada notícia que un agent de l’FBI vinculat a la polèmica dels correus electrònics de l’ex candidata demòcrata havia mort la seva muller i s’havia suïcidat.\nPerò segons el New York Times, allò que més molesta els treballadors de Facebook amb qui han pogut parlar és que Zuckerberg digui les mateixes coses en el discurs públic sobre la polèmica i en les explicacions que dóna internament, que no faci cap mena d’autocrítica.",
"a3": "Les notícies falses que Facebook va difondre durant la campanya de les eleccions presidencials dels Estats Units i el benefici que van poder tenir per a Donald Trump han portat mala maror entre els treballadors de la companyia i han obert un debat intern que qüestiona el model de difusió de continguts de Facebook.\nI encara un altre exemple que, segons el diari, va molestar especialment treballadors de Facebook: una web de notícies falses, anomenada The Denver Guardian, va difondre per la xarxa social informació negativa i que perjudicava Clinton, com ara la suposada notícia que un agent de l’FBI vinculat a la polèmica dels correus electrònics de l’ex candidata demòcrata havia mort la seva muller i s’havia suïcidat. \nAquesta visió de Facebook com un agent que difon informació esbiaixada segons els interessos i els punts de vista de l’usuari, partidista i distribuïdor de mala informació, topa amb la visió que la companyia té de si mateixa, com un espai neutral en què l’usuari pot tenir veu i compartir allò que li plagui.\nPerò segons el New York Times, allò que més molesta els treballadors de Facebook amb qui han pogut parlar és que Zuckerberg digui les mateixes coses en el discurs públic sobre la polèmica i en les explicacions que dóna internament, que no faci cap mena d’autocrítica."
},
"extreme": {
"a1": "Les notícies falses de Facebook que van afavorir Trump posen en qüestió el model de difusió de la plataforma.",
"a2": "Els treballadors de Facebook es preocupen pel contingut de la plataforma i la seva influència a les eleccions dels EUA.",
"a3": "Facebook es reuneix per a analitzar el seu paper en la difusió de notícies falses que afavoriren Trump en les eleccions."
}
} |
2,118 | Cambra estima que el Port de Barcelona genera més de 9.200 milions d'euros induïts a l'economia catalana | El president de l'autoritat portuària avança que la instal·lació ha crescut més d'un 50% interanual aquest gener en el tràfic total i en contenidors i un 60% en creueristes | El president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, ha donat aquest dimecres dades sobre l'impacte econòmic de la instal·lació portuària a l'economia catalana.
Durant una conferència organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona, Cambra ha estimat que l'activitat del Port genera més de 9.200 milions d'euros i el 5,4% de l'ocupació de manera induïda a l'economia catalana.
En termes de l'estricta activitat econòmica del Port de Barcelona, la instal·lació genera de manera directa 3.500 milions d'euros i l'1,1% de l'ocupació del país.
Igualment, el president del Port ha avançat que la instal·lació portuària ha crescut aquest gener per sobre del 50% interanual en el tràfic de tones total i en el de contenidors TEU i un 60% més pel que fa a creueristes.
Cambra ha apuntat que el Port no preveu que aquests creixements del 50% "siguin la tònica de l'any", però ha destacat que si que han d'ajudar "a consolidar aquest 2018 el posicionament de 2017", en què el Port ha assolit rècords de tràfics totals.
Per a Cambra, els dos grans reptes del futur del Port són "la consolidació del salt d'escala" fet el darrer 2017 i la "millora de la connectivitat terrestre", concretament dels accessos viaris i ferroviaris, que "malauradament han donat moltes voltes".
En aquest sentit, Cambra ha recordat que la setmana passada el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va anunciar modificacions en els projectes d'aquests accessos.
"Totes les parts estem d'acord en recuperar el projecte original i espero que això es faci amb la màxima celeritat", ha afirmat Cambra.
Resultats de 2017
Cambra ha repassat els resultats presentats la setmana passada del Port de Barcelona de l'any 2017, en què la instal·lació portuària ha incrementat en un 26% interanual el seu tràfic total i ha superat per primera vegada els 61 milions de tones.
Amb aquestes xifres, el Port de Barcelona s'ha convertit en el que més creix de tot Europa pel que fa al tràfic total, ha destacat el president del Port.
En la aquesta línia, Cambra ha qualificat les dades de "més que extraordinàries", ja que es tracta d'un "salt d'escala" en l'activitat comercial de la instal·lació catalana.
Cambra ha destacat que el Port ha millorat els seus tràfics en tots els apartats (contenidors, líquids i sòlids a granel i passatgers, entre d'altres), excepte en els automòbils.
El president de l'Autoritat Portuària de Barcelona també ha detallat els resultats econòmics de 2017.
El Port de Barcelona ha obtingut un import net de la xifra de negoci de 167 milions d'euros, un 7% més que l'any anterior degut principalment a l'augment d'ingressos per l'increment de l'activitat.
Al tancament de l'exercici, el Port ha registrat uns beneficis de 50 milions d'euros, un 50% més que en l'exercici anterior.
Cambra ha atribuït el creixement del Port de Barcelona d'aquests darrers anys a l'ampliació de la infraestructura, el "port en xarxa" i la relació amb el seu 'hinterland' i la competitivitat de la cadena logística que utilitza la instal·lació portuària.
El directiu ha afirmat que el Port no podria haver fet el seu salt d'escala sense les ampliacions dels darrers anys.
Igualment, ha destacat també la importància dels mercats que s'abasteixen a través del Port de Barcelona, amb una "aposta pel transport ferroviari", que ha assolit una quota del 13% el 2017, quan fa deu anys només representava el 2,5%.
"Volem arribar al 20%", ha sentenciat Cambra.
Sobre la cadena logística, ha citat l'eficiència dels operadors o l'estabilitat laboral de les empreses del Port com a elements positius per a la instal·lació.
"Un model de gestió atípic"
Cambra ha reiterat que, quan es formi un nou Govern a Catalunya, abandonarà el càrrec de president del Port de Barcelona i ha aprofitat per comentar que la infraestructura es regeix per "un model de gestió atípic", en què la Generalitat nomena el president, però les competències portuàries recauen en el ministeri de Foment. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Sixte Cambra, el president del Port de Barcelona, explica quins serà l’impacte econòmic a l’economia catalana d’instal·lació portuària. Afirma que la instal·lació generarà 3.500 milions d’euros i 1,1 % de l’ocupació del país, tot i que aquest creixement no serà la tònica de tot l’any. La Cambra vol millorar la connectivitat terrestre i la consolidació del salt d’escala del Port.",
"a2": "El Port de Barcelona genera l'1,1% d'ocupació del país i 9.200 milions a l'economia catalana i té com a objectius augmentar la connectivitat terrestre. El 2017 va augmentar el trànsit en un 26% i és el que més ha crescut d'Europa pel que fa a tones abastades. Segons la Cambra, això ha estat degut a l'augment de la infraestructura.",
"a3": "Cambra, el president del Port de Barcelona, ha explicat que l'activitat del port genera més de 9.200 milions d'euros i el 5,4% de l'ocupació a l'economia catalana. El 2017 ha registrat rècords de tràfics totals, que s'han intensificat aquest gener juntament amb l'augment de creueristes, i ara és important consolidar el salt d'escala de cara al futur."
},
"extractive": {
"a1": "El president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, ha donat aquest dimecres dades sobre l'impacte econòmic de la instal·lació portuària a l'economia catalana. \nDurant una conferència organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona, Cambra ha estimat que l'activitat del Port genera més de 9.200 milions d'euros i el 5,4% de l'ocupació de manera induïda a l'economia catalana.\nCambra ha apuntat que el Port no preveu que aquests creixements del 50% \"siguin la tònica de l'any\", però ha destacat que han d'ajudar \"a consolidar aquest 2018 el posicionament de 2017\", en què el Port ha assolit rècords de tràfics totals.\nPer a Cambra, els dos grans reptes del futur del Port són \"la consolidació del salt d'escala\" fet el darrer 2017 i la \"millora de la connectivitat terrestre\", concretament dels accessos viaris i ferroviaris, que \"malauradament han donat moltes voltes\".",
"a2": "Igualment, el president del Port ha avançat que la instal·lació portuària ha crescut aquest gener per sobre del 50% interanual en el tràfic de tones total i en el de contenidors TEU i un 60% més pel que fa a creueristes.\nCambra ha repassat els resultats presentats la setmana passada del Port de Barcelona de l'any 2017, en què la instal·lació portuària ha incrementat en un 26% interanual el seu tràfic total i ha superat per primera vegada els 61 milions de tones.\nCambra ha atribuït el creixement del Port de Barcelona d'aquests darrers anys a l'ampliació de la infraestructura, el \"port en xarxa\" i la relació amb el seu \"hinterland\" i la competitivitat de la cadena logística que utilitza la instal·lació portuària.\nCambra ha reiterat que, quan es formi un nou Govern a Catalunya, abandonarà el càrrec de president del Port de Barcelona i ha aprofitat per a comentar que la infraestructura es regeix per \"un model de gestió atípic\", en què la Generalitat nomena el president, però les competències portuàries recauen en el ministeri de Foment.",
"a3": "Durant una conferència organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona, Cambra ha estimat que l'activitat del Port genera més de 9.200 milions d'euros i el 5,4% de l'ocupació de manera induïda a l'economia catalana. \nIgualment, el president del Port ha avançat que la instal·lació portuària ha crescut aquest gener per sobre del 50% interanual en el tràfic de tones total i en el de contenidors TEU i un 60% més pel que fa a creueristes. \nCambra ha repassat els resultats presentats la setmana passada del Port de Barcelona de l'any 2017, en què la instal·lació portuària ha incrementat en un 26% interanual el seu tràfic total i ha superat per primera vegada els 61 milions de tones.\nCambra ha atribuït el creixement del Port de Barcelona d'aquests darrers anys a l'ampliació de la infraestructura, el \"port en xarxa\" i la relació amb el seu \"hinterland\" i la competitivitat de la cadena logística que utilitza la instal·lació portuària."
},
"extreme": {
"a1": "El president del Port de Barcelona anuncia que les instal·lacions al Port generaran 3.500 milions d’euros a l'economia catalana.",
"a2": "El Port de Barcelona augmenta el trànsit total en un 26% i és el que ha tocat més tones d'Europa.",
"a3": "Cambra explica que el Port de Barcelona ha fet un salt d'escala i genera més de 9.200 MEUR a Catalunya. "
}
} |
394 | L’ANC i Òmnium muten per combatre el coronavirus | Les entitats cíviques independentistes fixen com a prioritat per als mesos vinents la lluita contra la pandèmia arran de la ineficàcia de l'estat espanyol | La pandèmia obliga l’independentisme cívic a ressituar les seves prioritats.
Amb els carrers buits i la gent confinada a casa, les mobilitzacions hauran d’esperar o s’hauran de promoure per les xarxes.
Sense deixar de treballar per la independència, el coronavirus 2019 ha irromput en l’agenda de l‘Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, i les entitats han optat per reprogramar les activitats per convertir-se en un instrument útil en la lluita contra la pandèmia, contribuint en la distribució de material que escasseja i, fins i tot, facilitant assistència psicològica a qui ho necessiti.
La pandèmia és un problema de país, d’un país que no té tots els instruments necessaris per a lluitar-hi, i per això la societat civil, una vegada més, s’ha posat a treballar.
La primera cosa que ha fet Òmnium ha estat traslladar la campanya per l’amnistia dels presos i la defensa dels drets civils a la xarxa perquè es pugui seguir pel seu canal de Youtube.
En aquest canal retransmeten les xerrades sobre drets civils, que normalment moderen Xavier Antich, Marcel Mauri i Iolanda Fresnillo, amb convidats especialistes sobre la qüestió, com els doctors Bonaventura Clotet, Antoni Trilla i Jaume Padrós, aquest darrer, president del Col·legi de Metges i una de les persones que ha entès amb més encert el paper de la societat civil en aquesta crisi: informar amb precisió i no fer alarmisme.
L’anàlisi que fa Òmnium és que l’estat espanyol respon amb eines del segle XIX a una pandèmia del segle XXI.
Quan s’opta per militaritzar o centralitzar no es respon bé als desafiaments sanitaris de la societat catalana i Òmnium vol contraposar l’encarcarament de l’estat espanyol amb l’agilitat de la societat civil.
I ho fa amb dues campanyes.
La primera, anomenada ‘Esprint solidari’, recull diners per a quatre projectes: la investigació que encapçala el doctor Bonaventura Clotet, la que es fa a l’Hospital Cínic, el Banc dels Aliments i, en quart lloc, per al Col·legi de Metges.
La campanya va començar el dilluns 30 de març i acabarà el 15 d’abril.
Òmnium posa un euro per cada euro recollit en donacions, fins a 100.000.
Ahir ja havien recaptat més de 350.000 euros, dels 400.000 que s’havien marcat com a objectiu inicial i que se superaran aviat, tot i que encara queden cinc dies de campanya per seguir recaptant.
Per una entitat amb 180.000 socis, l’objectiu és assolible.
Tot això es fa sense deixar de denunciar la presó injusta que pateix el seu president, Jordi Cuixart, i la resta de presos polítics, una situació que s’ha agreujat aquesta setmana, quan els han negat de passar el confinament a casa.
L’amenaça del Tribunal Suprem a les juntes de tractament de les presons va tenir efecte i Cuixart, que havia recuperat la seva empresa, haurà de continuar el confinament a la presó.
Dilluns, Òmnium presentarà una nova campanya per a potenciar la capacitat autoorganitzativa de la societat catalana i les xarxes de solidaritat, per actuar allà on l’estat espanyol no arriba.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) també ha reprogramat totes les activitats per convertir la seva xarxa civil en un instrument de lluita contra la pandèmia.
L’objectiu de l’ANC és elaborar un milió de màscares per fer-les arribar a la gent que no en té.
Són màscares autoconfeccionables, amb la tela i les gomes, i els ingressos obtinguts es donaran als hospitals.
La venda va per dos circuits.
D’una banda, la cadena de supermercats Bon Preu.
Aquesta setmana ja s’hi han exhaurit les màscares, però fonts de l’Assemblea garanteixen que dilluns tornarà a haver-n’hi.
La segona via de distribució són les territorials que l’ANC té arreu del país.
En aquest cas, des de la seu central es fa arribar el material a la territorial, on s’encarreguen de cosir-les i, un cop fetes, pacten amb l’ajuntament de cada municipi el lloc on es lliuraran.
Es fa de manera gratuïta, però si un consistori vol fer un donatiu voluntari, aquest també va als hospitals.
Un dels problemes amb què s’ha trobat l’ANC és que costa trobar tela per a les màscares, perquè ha de ser material hidròfug.
Actualment, tenen tela per a fer 650.000 màscares, tot i que esperen trobar-ne més els dies vinents.
Però una crisi no s’afronta amb material i prou, sinó que també cal assistència psicològica.
L’ANC té una sectorial de psicòlegs que es va posar a disposició, primer, dels malalts del coronavirus 2019, i que ara s’ha ampliat a tothom que ho necessiti, sigui soci de l’entitat o no.
El servei és obert de nou del matí a nou del vespre els set dies a la setmana i, de moment, el porten trenta psicòlegs que estan oberts a noves incorporacions.
La logística de la seu nacional de l’ANC, a Barcelona, se centra aquests dies en aquests projectes, tot pendent de com evoluciona la pandèmica i mirant cap a l’horitzó amb esperança, perquè d’ací a uns mesos hi haurà la Diada i caldrà veure en quines condicions es pot commemorar. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La situació sanitària actual ha afectat les mobilitzacions i la situació de l’independentisme i les entitats han decidit reprogramar les activitats. Òmnium ha obert un canal de YouTube per a poder seguir amb la campanya dels presos polítics i els drets civils. Òmnium opina que l’Estat espanyol no està actuant adequadament contra la pandèmia.",
"a2": "Les entitats independentistes deixen de banda el moviment de llibertat durant la pandèmia i decideixen aportar el seu gra de sorra. El moviment independentista es podrà seguir des de Youtube i, mentrestant, Òmnium crea una campanya per a recaptar diners per a quatre projectes. D'altra banda, l'ANC vol fabricar un milió de mascaretes, els beneficis dels quals es donaran als hospitals.",
"a3": "Entitats com l'ANC i Òmnium recullen fons per a la investigació del coronavirus, distribueixen material sanitari i posen a disposició assistència psicològica per a la població. Arran de la inefectivitat de l'Estat espanyol, promouen l'autoorganització i la solidaritat de la societat catalana per a combatre la crisi sanitària. Malgrat tot, segueixen treballant per la independència i reprogramant les seves activitats. "
},
"extractive": {
"a1": "Sense deixar de treballar per la independència, el coronavirus 2019 ha irromput en l’agenda de l‘Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, i les entitats han optat per reprogramar les activitats per a convertir-se en un instrument útil en la lluita contra la pandèmia, contribuint en la distribució de material que escasseja i, fins i tot, facilitant assistència psicològica a qui ho necessiti. \nLa primera cosa que ha fet Òmnium ha estat traslladar la campanya per a l’amnistia dels presos i la defensa dels drets civils a la xarxa perquè es pugui seguir des del seu canal de Youtube. \nL’anàlisi que fa Òmnium és que l’Estat espanyol respon amb eines del segle XIX a una pandèmia del segle XXI.\nLa primera, anomenada \"Esprint solidari\", recull diners per a quatre projectes: la investigació que encapçala el doctor Bonaventura Clotet, que es fa a l’Hospital Cínic, el Banc dels Aliments i, en quart lloc, al Col·legi de Metges.",
"a2": "Sense deixar de treballar per la independència, el coronavirus 2019 ha irromput en l’agenda de l‘Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, i les entitats han optat per reprogramar les activitats per a convertir-se en un instrument útil en la lluita contra la pandèmia, contribuint en la distribució de material que escasseja i, fins i tot, facilitant assistència psicològica a qui ho necessiti.\nLa pandèmia és un problema de país, d’un país que no té tots els instruments necessaris per a lluitar-hi, i per això la societat civil, una vegada més, s’ha posat a treballar.\nEn aquest canal retransmeten les xerrades sobre drets civils, que normalment moderen Xavier Antich, Marcel Mauri i Iolanda Fresnillo, amb convidats especialistes sobre la qüestió, com els doctors Bonaventura Clotet, Antoni Trilla i Jaume Padrós, aquest darrer president del Col·legi de Metges i una de les persones que ha entès amb més encert el paper de la societat civil en aquesta crisi: informar amb precisió i no fer alarmisme.\nL’objectiu de l’ANC és elaborar un milió de màscares per a fer-les arribar a la gent que no en té.",
"a3": "Sense deixar de treballar per la independència, el coronavirus 2019 ha irromput en l’agenda de l‘Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, i les entitats han optat per reprogramar les activitats per a convertir-se en un instrument útil en la lluita contra la pandèmia, contribuint en la distribució de material que escasseja i, fins i tot, facilitant assistència psicològica a qui ho necessiti. \nQuan s’opta per militaritzar o centralitzar, no es respon bé als desafiaments sanitaris de la societat catalana i Òmnium vol contraposar l’encarcarament de l’Estat espanyol amb l’agilitat de la societat civil.\nL’objectiu de l’ANC és elaborar un milió de màscares per a fer-les arribar a la gent que no en té.\nL’ANC té una sectorial de psicòlegs que es va posar a disposició, primer, dels malalts del coronavirus 2019, i que ara s’ha ampliat a tothom que ho necessiti, sigui soci de l’entitat o no. "
},
"extreme": {
"a1": "La pandèmia ha afectat l’independentisme i les manifestacions, però Òmnium ha fet possible que continuïn a la xarxa.",
"a2": "Durant la pandèmia, Òmnium recapta diners per a investigacions i l'ANC fabrica mascaretes perquè tothom en tingui una.",
"a3": "La pandèmia de la covid-19 fa que l'independentisme cívic reorienti les seves prioritats arran de la inutilitat de l'Estat."
}
} |
2,320 | En Peyu i en Nandu Jubany es tanquen en una cel·la per reclamar l'alliberament dels presos polítics | Han donat el tret de sortida a una 'performance' a la plaça Major de Vic impulsada per Òmnium, l'ANC i diversos CDR d'Osona | L'humorista Peyu i cuiner Nandu Jubany s'han convertit en els primers voluntaris que s'han tancat a l'interior d'una de les cel·les que Òmnium Cultural, l'ANC i diversos CDR d'Osona han instal·lat a la plaça Major de Vic (Osona).
Aquesta acció de resistència rep el nom 'Un poble empresonat' i segons els organitzadors pretén posar de manifest que "no és normal que deu persones estiguin privades de llibertat pels seus ideals polítics".
Ha arrencat aquest dissabte a les cinc de la tarda i la previsió és que sigui present a la ciutat fins el 10 de desembre.
L'objectiu és que mentre duri la campanya la presó sempre estigui ocupada, tan de dia com de nit.
Per aconseguir-ho, ciutadans voluntaris faran torns d'entre dues i quatre hores.
Es tracta d'una iniciativa itinerant que després es traslladarà a altres localitats com Olot, Valls o Reus.
Es mantindrà activa fins que els presidents de les entitats sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el vicepresident i els consellers quedin en llibertat.
La presó ha començat a acollir els primers voluntaris aquest dissabte.
L'humorista Peyu i el cuiner Nandu Jubany, han estat els primers ciutadans que s'hi ha tancat dintre durant una hora per fer visible el malestar de la societat catalana envers els empresonaments "d'aquells que l'únic que han fet ha estat donar compliment al mandat del poble".
Així ho ha explicat en Peyu que ha insistit que la societat no ha d'oblidar que hi ha una desena de persones privades de llibertat.
"Hi ha gent pacífica tancada per les seves idees", ha lamentat l'humorista que ha posat com a exemple el conseller Carles Mundó "que no seria capaç de matar ni a una mosca".
En aquesta mateixa línia ha considerat que "mentre ells estiguin tancats la societat també seguirà empresonada".
Per la seva banda el cuiner Nando Jubany ha exigit l'alliberament dels presos i ha advertit que és inconcebible que en la societat actual "hi hagi persones a la presó per defensar uns ideals".
Així ha reclamat: "Els hem de treure ja".
Els dos osonencs han estat els encarregats d'encetar un quadern que s'ha dipositat a l'interior de cada cel·la on es recolliran les sensacions de totes les persones que passin per la presó.
Aquest material s'enviarà posteriorment als centres penitenciaris on Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i part del Govern estan tancats.
Tot just després que en Peyu i en Nandu Jubay abandonessin les cel·les hi ha entrat dos voluntàries més que s'havien inscrit a través d'internet per poder-hi participar.
L'Helena Signes, una d'aquestes persones, ha considerat que es tracta d'una "acció simbòlica molt potent per visualitzar la situació dels presos i reivindicar la democràcia i la llibertat del poble".
Demanen voluntaris pel torn de nit
Marc Sardà, portaveu d'Òmnium a Osona, ha explicat que el Peyu i el Nandu Jubany van oferir-se per ser els primers en viure aquesta experiència.
"Ens va semblar molt bona idea perquè són dos personatges representatius de la comarca", ha apuntat.
Sarda ha assenyalat que des de que es va posar en marxa aquesta campanya la nit de divendres, ja s'hi ha sumat 150 voluntaris.
Ha recordat que la iniciativa pretén que les cel·les estiguin plenes les 24 hores del dia fins el proper 10 de desembre, moment en què la presó es traslladarà a Olot per després passar per altres municipis com Reus o Valls.
Tot i que el portaveu d'Òmnium s'ha mostrat optimista envers la participació ciutadana, ha reconegut que el torn de nit és el més complicat de cobrir.
"Fem una crida a tots els demòcrates que estiguin d'acord amb nosaltres i creguin que no pot ser que en ple segle XXI hi hagi presos polítics a Europa perquè se sumin a aquesta acció, per ells seran unes hores, però hi ha gent que porta 33 dies tancada a la presó", ha advertit.
Sardà ha posat èmfasi en la importància de fer evident la "no normalitat" i ha afirmat que amb aquesta experiència els participants poden dedicar unes hores a reflexionar sobre tot el què estan sentint i el que s'estan perdent els presidents de les entitats sobiranistes, el vicepresident o els consellers.
"No volem que es vegi com un fet normal que hi hagi deu persones a la presó per motius polítics", ha sentenciat.
La presó està allotjada en un contenidor i consta de dues cel·les de 6 x 2,40 metres, fetes de material reciclat.
A la part superior de la construcció hi ha deu siluetes de color negre amb el nom de tots els empresonats.
En cada cel·la hi ha una taula, una cadira, un llit, diverses mantes, una estufa, un llum i un extintor.
També hi ha una bústia per a la recollida de donatius destinats a la caixa de solidaritat i al manteniment del material d'aquesta acció.
Cada pres té la seva clau i pot sortir quan vulgui i, a més, hi ha un barrot fals per facilitar l'evacuació en cas d'emergència. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Peyu i Nandu Jubany han inaugurat una peculiar iniciativa per posar en relleu l’anormalitat que viuen, en ple segle XXI, els polítics independentistes presos pels seus ideals. Així, els voluntaris es tancaran, per torns, en cel·les improvisades en espais públics de diferents municipis, i escriuran les seves reflexions en un quadern que s’entregarà als empresonats.",
"a2": "Òmnium Cultural, ANC i CDR han instal·lat unes cel·les en nom d'\"Un poble empresonat\". La iniciativa consisteix a buscar voluntaris que s'empresonin durant unes poques hores i que les cel·les estiguin ocupades les 24 hores, per tal de demanar la llibertat dels presos polítics. Els primers voluntaris han estat Peyu i Nandu Jubany, i ja compten amb 150.",
"a3": "L'humorista Peyu i el cuiner Nandu Jubany s'han tancat a la presó simbòlica instal·lada a la plaça Major de Vic que forma part de la campanya \"Un poble empresonat\". L'objectiu és denunciar l'empresonament de deu persones per motius polítics a Catalunya. La presó recorrerà altres localitats catalanes i està previst que es mantingui activa fins que alliberin els líders independentistes."
},
"extractive": {
"a1": "L'humorista Peyu i cuiner Nandu Jubany s'han convertit en els primers voluntaris que s'han tancat a l'interior d'una de les cel·les que Òmnium Cultural, l'ANC i diversos CDR d'Osona han instal·lat a la plaça Major de Vic (Osona). \nAquesta acció de resistència rep el nom 'Un poble empresonat' i segons els organitzadors pretén posar de manifest que \"no és normal que deu persones estiguin privades de llibertat pels seus ideals polítics\". \nEls dos osonencs han estat els encarregats d'encetar un quadern que s'ha dipositat a l'interior de cada cel·la on es recolliran les sensacions de totes les persones que passin per la presó. \nHa recordat que la iniciativa pretén que les cel·les estiguin plenes les 24 hores del dia fins el proper 10 de desembre, moment en què la presó es traslladarà a Olot per després passar per altres municipis com Reus o Valls. ",
"a2": "L'humorista Peyu i cuiner Nandu Jubany s'han convertit en els primers voluntaris que s'han tancat a l'interior d'una de les cel·les que Òmnium Cultural, l'ANC i diversos CDR d'Osona han instal·lat a la plaça Major de Vic (Osona).\nEls dos osonencs han estat els encarregats d'encetar un quadern que s'ha dipositat a l'interior de cada cel·la on es recolliran les sensacions de totes les persones que passin per la presó.\nHa recordat que la iniciativa pretén que les cel·les estiguin plenes les 24 hores del dia fins el proper 10 de desembre, moment en què la presó es traslladarà a Olot per després passar per altres municipis com Reus o Valls.\nSardà ha posat èmfasi en la importància de fer evident la \"no normalitat\" i ha afirmat que amb aquesta experiència els participants poden dedicar unes hores a reflexionar sobre tot el què estan sentint i el que s'estan perdent els presidents de les entitats sobiranistes, el vicepresident o els consellers.",
"a3": "L'humorista Peyu i cuiner Nandu Jubany s'han convertit en els primers voluntaris que s'han tancat a l'interior d'una de les cel·les que Òmnium Cultural, l'ANC i diversos CDR d'Osona han instal·lat a la plaça Major de Vic (Osona).\nAquesta acció de resistència rep el nom 'Un poble empresonat' i segons els organitzadors pretén posar de manifest que \"no és normal que deu persones estiguin privades de llibertat pels seus ideals polítics\". \nHa recordat que la iniciativa pretén que les cel·les estiguin plenes les 24 hores del dia fins el proper 10 de desembre, moment en què la presó es traslladarà a Olot per després passar per altres municipis com Reus o Valls.\nSardà ha posat èmfasi en la importància de fer evident la \"no normalitat\" i ha afirmat que amb aquesta experiència els participants poden dedicar unes hores a reflexionar sobre tot el què estan sentint i el que s'estan perdent els presidents de les entitats sobiranistes, el vicepresident o els consellers. "
},
"extreme": {
"a1": "Els sectors independentistes d’Osona escenifiquen a Vic l’empresonament simbòlic del poble per reivindicar l’alliberament dels presos polítics.",
"a2": "S'han instal·lat a Vic unes cel·les perquè voluntaris es tanquin durant hores, fins que alliberin els presos polítics.",
"a3": "Peyu i Jubany es tanquen a una cel·la a la plaça Major de Vic per reivindicar l'empresonament dels polítics independentistes."
}
} |
930 | La Setmana del Llibre en català s’internacionalitza | L’avinguda de la Catedral de Barcelona aplegarà aquesta fira del 8 al 17 de setembre | La 35ena edició de La Setmana del Llibre en Català, que aplegarà 163 expositors, 144 segells editorials i 500 capçaleres de revistes en català, a més de 13 llibreries, obrirà les portes el divendres dia 8 de setembre a l’avinguda de la Catedral de Barcelona i s’hi estarà fins al 17 de setembre.
La Setmana aplegarà unes dues-centes activitats centrades en la presentació de novetats i signatures que donaran protagonisme als escriptors.
Noms com Paul Auster (convidat especial de la Setmana), Jaume Cabré (premi Trajectòria), Mary Beard, Jordi Puntí, Martí Domínguez, Sebastià Perelló, Sergi Pàmies, Antonio Baños o Ferran Torrent passaran per la Setmana, on conversaran sobre els seus llibres i en signaran exemplars.
Tres són els elements que marquen aquesta fira: la internacionalització, la representació de les associacions d’editors dels Països Catalans (Andorra, País Valencià i Illes Balears) i la consolidació gràcies a l’increment de vendes sostingut durant els darrers tres anys i al fet que és l’esdeveniment que marca el sector editorial a la tornada de les vacances i l’impulsa fins a les festes de Nadal.
Fa tres anys que les editorials han canviat la dinàmica en aquestes dates i han avançat l’edició de les novetats de setembre per a poder-les presentar a la Setmana del Llibre.
Perquè aquesta fira dóna una visibilitat al llibre en català que sovint les grans llibreries i els centres comercials no poden aconseguir.
Les xifres ho constaten: l’any passat la Setmana va facturar 354.000 €, un 16,6% més que al 2015.
Però és que al 2015 ja havia facturat una xifra rècord que superava els 300.000 €.
En dos anys la Setmana va incrementar la facturació global un 42,6%.
Joan Sala, president de la Setmana, ha explicat en conferència de premsa que l’any passat el 55% de les vendes van ser de novetats, mentre que el 45% restant van ser de llibres de fons.
Això li fa pensar que la fira manté un vincle amb els seus orígens, perquè inicialment era un esdeveniment centrat en el llibre de fons.
Així, també, creu que els editors aprofiten la Setmana per a fer visibles alguns títols que van desaparèixer per Sant Jordi i que no van tenir una difusió prou bona.
L’Institut Ramon Llull impulsa la internacionalització de la Setmana
Fins ara, l’Institut Ramon Llull aplegava editors de tot arreu dues vegades l’any a Barcelona i durant uns dies els submergia en l’edició en català i la història del país.
Tanmateix, enguany els responsables del Llull van proposar als impulsors de la Setmana (l’Associació d’Editors en Llengua Catalana) d’organitzar una única trobada anual que coincidís amb la Setmana.
Izaskun Arretxe, directora de l’àrea de literatura i pensament del Llull, ha explicat a VilaWeb que portar els editors durant la Setmana els permet de constatar en viu tot allò que se’ls explica: que puguin conèixer la varietat d’editorials i títols, parlar amb editors, conèixer escriptors…
Explica Arretxe: ‘Fins ara, la selecció d’editors convidats la fèiem des del Llull.
Enguany també l’hem feta, però amb una variant.
D’entrada vam fer una crida oberta i ens van contestar amb interès seixanta editors.
D’aquests n’hem seleccionat setze: nou editors de segells per a adults i set de segell d’infantil i juvenil.
Per a molts d’ells és el primer contacte amb la literatura i la cultura catalana, de manera que els preparem un programa que inclou conferències, a més de les reunions de treball amb editors i agents literaris.
N’hem planificat quaranta, de reunions.
La seu d’aquesta ‘missió internacional’ (així en diuen d’aquests aplecs) serà el COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya), que col·labora amb la Setmana des d’un punt de vista logístic, cedint-li espais com ara l’auditori.
A més, hi ha altres elements que marcaran la internacionalització de la Setmana, com ara la presència d’escriptors estrangers.
El nom més llampant, és clar, és Paul Auster, que presentarà el seu darrer llibre, 4 3 2 1 (Edicions 62).
I encara més: per primera vegada, la fira comptarà amb un estand dedicat a llibres traduïts del català a diferents llengües, amb la intenció d’atraure els turistes que hi ha a Barcelona en aquestes dates i que passegen per l’avinguda de la Catedral.
Totes aquestes accions que internacionalitzen la Setmana tindran com a objectiu consolidar-se i anar-se ampliant.
Des l’Associació d’Editors ja imaginen la figura del ‘país convidat’, una idea que vol agafar forma al llarg dels anys vinents.
Jaume Cabré recollirà el premi Trajectòria i passarà per la Setmana el dijous dia 14, el dia que es farà l’acte de lliurament.
Sobre la presència de les associacions i gremis d’arreu dels Països Catalans, us emplacem a llegir l’article que publicarem divendres dia 8 de setembre. | [
"cultura",
"lletres"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La Setmana del Llibre en Català es consolida com a gran esdeveniment editorial, avalat per l’increment de vendes en les últimes edicions. Enguany, la fira comptarà amb editors i escriptors dels Països Catalans, però també de l’estranger, en un intent d’internacionalització a càrrec de l’Institut Ramon Llull. També hi haurà traduccions de llibres catalans per aconseguir la participació dels turistes.",
"a2": "Del 8 al 17 de setembre tindrà lloc la Setmana del Llibre al Català, on s´aconsegueix donar molta visibilitat als llibres en aquest idioma que, durant la resta de l´any, no se sol aconseguir. Aquest any s'esperen superar els 354.000 euros del 2016. Hi acudiran 144 segells editorials, 13 llibreries i 163 expositors, incloent-hi estrangers i llibres traduïts al català.",
"a3": "Enguany la 35a edició de La Setmana del Llibre en Català aposta per la internacionalització, convidant escriptors estrangers i incloent una parada amb llibres catalans traduïts per atraure els turistes de l'avinguda de la Catedral de Barcelona. L'objectiu és consolidar la fira arran de l'augment de vendes dels darrers anys i donar visibilitat a les editorials dels Països Catalans."
},
"extractive": {
"a1": "Tres són els elements que marquen aquesta fira: la internacionalització, la representació de les associacions d’editors dels Països Catalans (Andorra, País Valencià i Illes Balears) i la consolidació gràcies a l’increment de vendes sostingut durant els darrers tres anys i al fet que és l’esdeveniment que marca el sector editorial a la tornada de les vacances i l’impulsa fins a les festes de Nadal. \nIzaskun Arretxe, directora de l’àrea de literatura i pensament del Llull, ha explicat a VilaWeb que portar els editors durant la Setmana els permet de constatar en viu tot allò que se’ls explica: que puguin conèixer la varietat d’editorials i títols, parlar amb editors, conèixer escriptors…\nA més, hi ha altres elements que marcaran la internacionalització de la Setmana, com ara la presència d’escriptors estrangers. \nI encara més: per primera vegada, la fira comptarà amb un estand dedicat a llibres traduïts del català a diferents llengües, amb la intenció d’atraure els turistes que hi ha a Barcelona en aquestes dates i que passegen per l’avinguda de la Catedral. ",
"a2": "La 35ena edició de La Setmana del Llibre en Català, que aplegarà 163 expositors, 144 segells editorials i 500 capçaleres de revistes en català, a més de 13 llibreries, obrirà les portes el divendres dia 8 de setembre a l’avinguda de la Catedral de Barcelona i s’hi estarà fins al 17 de setembre.\nTres són els elements que marquen aquesta fira: la internacionalització, la representació de les associacions d’editors dels Països Catalans (Andorra, País Valencià i Illes Balears) i la consolidació gràcies a l’increment de vendes sostingut durant els darrers tres anys i al fet que és l’esdeveniment que marca el sector editorial a la tornada de les vacances i l’impulsa fins a les festes de Nadal.\nA més, hi ha altres elements que marcaran la internacionalització de la Setmana, com ara la presència d’escriptors estrangers.\nJoan Sala, president de la Setmana, ha explicat en conferència de premsa que l’any passat el 55% de les vendes van ser de novetats, mentre que el 45% restant van ser de llibres de fons.",
"a3": "La 35ena edició de La Setmana del Llibre en Català, que aplegarà 163 expositors, 144 segells editorials i 500 capçaleres de revistes en català, a més de 13 llibreries, obrirà les portes el divendres dia 8 de setembre a l’avinguda de la Catedral de Barcelona i s’hi estarà fins al 17 de setembre.\nTres són els elements que marquen aquesta fira: la internacionalització, la representació de les associacions d’editors dels Països Catalans (Andorra, País Valencià i Illes Balears) i la consolidació gràcies a l’increment de vendes sostingut durant els darrers tres anys i al fet que és l’esdeveniment que marca el sector editorial a la tornada de les vacances i l’impulsa fins a les festes de Nadal.\nA més, hi ha altres elements que marcaran la internacionalització de la Setmana, com ara la presència d’escriptors estrangers.\nI encara més: per primera vegada, la fira comptarà amb un estand dedicat a llibres traduïts del català a diferents llengües, amb la intenció d’atraure els turistes que hi ha a Barcelona en aquestes dates i que passegen per l’avinguda de la Catedral. "
},
"extreme": {
"a1": "Barcelona acollirà una fira del llibre en català en auge amb l’objectiu de millorar-ne la repercussió internacional.",
"a2": "La Setmana del Llibre en Català dona visibilitat a aquest idioma i aquest any ho han internacionalitzat.",
"a3": "L'avinguda de la Catedral de Barcelona acollirà una 35a edició de La Setmana del Llibre en Català més internacional."
}
} |
185 | Decàleg del republicanisme rabassaire | La revista Papers de Vi celebra els primers deu anys amb la renovació del comprormís de continuar fent periodisme vinícola · En un número especial, una entrevista amb Montserrat Tura ens inspira sobre els valors del republicanisme | Aquest 2018 fa deu anys que va néixer la capçalera Papers de Vi, una revista dedicada a informar sobre el món del vi, en especial de la Denominació d’Origen Alella, alhora que parla de gastronomia, paisatge, enoturisme i cultura vinícola.
En l’editorial del número 54, un especial de vuitanta pàgines, s’explica amb claredat la funció d’aquest mitjà de comunicació i els objectius que es va marcar al seu començament i que avui es mantenen vigents: «contribuir a reforçar i difondre la vida i la vitalitat creixent de la Denominació d’Origen Alella, informar del dia a dia d’aquest territori vinícola, visibilitzar-ne els protagonistes, analitzar i aprofundir els seus problemes, debatre els desafiaments de cada moment, evidenciar la relació fructífera entre vi i cultura, vincular el vi amb la gastronomia de la zona i ajudar a impulsar l’enoturisme».
I es continua explicant: «Un mitjà de comunicació independent i rigorós és una eina bàsica per al desenvolupament i la maduresa democràtica d’un país.
Papers de Vi se situa en aquest context i d’aquesta manera depassa l’àmbit local.
Perquè aquesta revista també afronta el repte de reflexionar sobre temes d’avantguarda, que marquen el present i seran determinants per al futur, com ara la gestió responsable del paisatge, l’efecte del canvi climàtic en la vinya, la relació entre vi i salut, els valors invisibles de la vinya en l’àmbit metropolità…»
Per celebrar aquest aniversari, el número 54, que ben aviat serà disponible en pdf a la web de Papers de Vi (papersdevi.cat), ha proposat temes que miren de fer un retrat d’allò que tenim, allò que hem perdut i allò que volem.
I, per veure com s’ha perdut no tan sols el patrimoni de la pagesia, sinó també els seus ideals, apareix una entrevista molt interessant a Montserrat Tura, ex-consellera d’Interior i Justícia i ex-batllessa de Mollet, arran de la publicació del seu llibre República pagesa (Premi Carles Rahola d’assaig, Pòrtic).
En l’entrevista, Tura parla dels ideals que guiaven el moviment rabassaires abans de la guerra del 1936-39.
Per exemple diu: «Com a associació política i sindical van organitzar un sistema social i econòmic molt reeixit basat en la fraternitat, a l’estil d’allò que avui en diríem ‘economia col·laborativa’: ‘Si a tu avui et cal un cop de mà perquè el teu fill ha anat a fer el servei militar o perquè la teva dona acaba de tenir un fill, nosaltres venim i t’ajudem a canvi que el dia que nosaltres et necessitem tu també responguis.’
Aquesta és la gran fita dels rabassaires: fer realitat els objectius pels quals es van sindicar; per això alguns dels estudis que s’han fet sobre ells han abordat la qüestió des de la perspectiva de la teoria econòmica.»
I continua: «La majoria d’agrupacions locals rabassaires es constitueixen la primera dècada del segle XX.
I no es conformen només amb el sindicat, sinó que creen germandats de protecció social: associacions de socors mutu i caixes d’estalvis i de provisió per al futur que en el cas de Mollet, per exemple, van ser l’embrió de l’actual Hospital General.
És a dir, van sembrar una llavor.»
És una entrevista del periodista Àlex Asensio, que val la pena de llegir sencera.
Però la resposta que il·lumina l’entrevista per sobre les altres és la transcrita a continuació.
Reprodueix el decàleg del republicanisme i el posem en fila índia per remarcar-ne millor cada element.
Diu Tura:
«A casa no vam aprendre els deu manaments de Déu perquè no érem creients, però sí el decàleg del republicanisme:
—Estimar la justícia per sobre de totes les coses
—Retre culte a la dignitat
—Viure amb honestedat
—Intervenir rectament en la vida pública
—Conrear la intel·ligència
—Propagar la instrucció i el coneixement
—Treballar
—Estalviar
—Protegir el dèbil
—No procurar-se el benefici propi a costa del perjudici d’altres persones.
Fixa’t si en són, de senzills, els principis, i com poden arribar a canviar l’actitud dels humans en la vida col·lectiva.»
Diria que caldria recuperar i divulgar aquest decàleg, especialment en un moment com l’actual, de lluita per a aconseguir de ser República. | [
"cultura",
"vinyaserra"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Papers de Vi ha publicat, pel seu desè aniversari, una entrevista amb Montserrat Tura en què l’exconsellera ens presenta el decàleg del republicanisme com una guia del moviment social i sindical dels rabassaires. I és que la publicació no només parla de vins, sinó que convida a reflexionar, en aquest cas, sobre la pèrdua dels valors col·laboratius de l’antiga pagesia.",
"a2": "El número 54 de la revista Papers de Vi és una edició especial per celebrar el seu desè aniversari. Es parla del món del vi, dels valors i dels temes d’avantguarda, i en aquesta edició s’ha afegit una entrevista a Montserrat Tura, on parla dels ideals del moviment rabassaire i del decàleg del republicanisme.",
"a3": "La revista Papers de Vi compleix un decenni informant sobre el món del vi, l'enoturisme i la cultura vinícola. L'editorial del número 54 parla sobre la seva funció per reforçar i difondre la vida de la DO Alella i contribuir al desenvolupament i maduresa democràtica. També inclou una entrevista a Montserrat Tura, que parla dels rabassaires i dels valors del republicanisme."
},
"extractive": {
"a1": "Aquest 2018 fa deu anys que va néixer la capçalera Papers de Vi, una revista dedicada a informar sobre el món del vi, en especial de la Denominació d’Origen Alella, alhora que parla de gastronomia, paisatge, enoturisme i cultura vinícola.\nEn l’editorial del número 54, un especial de vuitanta pàgines, s’explica amb claredat la funció d’aquest mitjà de comunicació i els objectius que es va marcar al seu començament i que avui es mantenen vigents: «contribuir a reforçar i difondre la vida i la vitalitat creixent de la Denominació d’Origen Alella, informar del dia a dia d’aquest territori vinícola, visibilitzar-ne els protagonistes, analitzar i aprofundir els seus problemes, debatre els desafiaments de cada moment, evidenciar la relació fructífera entre vi i cultura, vincular el vi amb la gastronomia de la zona i ajudar a impulsar l’enoturisme».\nEn l’entrevista, Tura parla dels ideals que guiaven el moviment rabassaires abans de la guerra del 1936-39. \nDiu Tura: «A casa no vam aprendre els deu manaments de Déu perquè no érem creients, però sí el decàleg del republicanisme: —Estimar la justícia per sobre de totes les coses —Retre culte a la dignitat —Viure amb honestedat —Intervenir rectament en la vida pública —Conrear la intel·ligència —Propagar la instrucció i el coneixement —Treballar —Estalviar —Protegir el dèbil —No procurar-se el benefici propi a costa del perjudici d’altres persones. ",
"a2": "Aquest 2018 fa deu anys que va néixer la capçalera Papers de Vi, una revista dedicada a informar sobre el món del vi, en especial de la Denominació d’Origen Alella, alhora que parla de gastronomia, paisatge, enoturisme i cultura vinícola.\nEn l’editorial del número 54, un especial de vuitanta pàgines, s’explica amb claredat la funció d’aquest mitjà de comunicació i els objectius que es va marcar al seu començament i que avui es mantenen vigents: «contribuir a reforçar i difondre la vida i la vitalitat creixent de la Denominació d’Origen Alella, informar del dia a dia d’aquest territori vinícola, visibilitzar-ne els protagonistes, analitzar i aprofundir els seus problemes, debatre els desafiaments de cada moment, evidenciar la relació fructífera entre vi i cultura, vincular el vi amb la gastronomia de la zona i ajudar a impulsar l’enoturisme».\nPerquè aquesta revista també afronta el repte de reflexionar sobre temes d’avantguarda, que marquen el present i seran determinants per al futur, com ara la gestió responsable del paisatge, l’efecte del canvi climàtic en la vinya, la relació entre vi i salut, els valors invisibles de la vinya en l’àmbit metropolità…».\nI no es conformen només amb el sindicat, sinó que creen germandats de protecció social: associacions de socors mutu i caixes d’estalvis i de provisió per al futur que en el cas de Mollet, per exemple, van ser l’embrió de l’actual Hospital General.",
"a3": "Aquest 2018 fa deu anys que va néixer la capçalera Papers de Vi, una revista dedicada a informar sobre el món del vi, en especial de la Denominació d’Origen Alella, alhora que parla de gastronomia, paisatge, enoturisme i cultura vinícola. \nEn l’editorial del número 54, un especial de vuitanta pàgines, s’explica amb claredat la funció d’aquest mitjà de comunicació i els objectius que es va marcar al seu començament i que avui es mantenen vigents: «contribuir a reforçar i difondre la vida i la vitalitat creixent de la Denominació d’Origen Alella, informar del dia a dia d’aquest territori vinícola, visibilitzar-ne els protagonistes, analitzar i aprofundir els seus problemes, debatre els desafiaments de cada moment, evidenciar la relació fructífera entre vi i cultura, vincular el vi amb la gastronomia de la zona i ajudar a impulsar l’enoturisme».\nPerquè aquesta revista també afronta el repte de reflexionar sobre temes d’avantguarda, que marquen el present i seran determinants per al futur, com ara la gestió responsable del paisatge, l’efecte del canvi climàtic en la vinya, la relació entre vi i salut, els valors invisibles de la vinya en l’àmbit metropolità…»\nI, per veure com s’ha perdut no tan sols el patrimoni de la pagesia, sinó també els seus ideals, apareix una entrevista molt interessant a Montserrat Tura, ex-consellera d’Interior i Justícia i ex-batllessa de Mollet, arran de la publicació del seu llibre República pagesa (Premi Carles Rahola d’assaig, Pòrtic)."
},
"extreme": {
"a1": "La revista Papers de Vi dedica el número especial dels seus 10 anys als valors perduts del republicanisme rabassaire.",
"a2": "El número 54 de la revista Papers de Vi reflexiona sobre temes d’avantguarda i parla sobre els ideals del moviment rabassaire.",
"a3": "La revista Papers de Vi enguany fa deu anys i aprofita per reafirmar els objectius inicials."
}
} |
2,075 | El gran Penedès dissenya el primer Pla estratègic que engloba les quatre comarques històriques | Vilanova, Vilafranca, el Vendrell i Igualada reivindiquen la necessitat d'explotar cadascun dels potencials per fixar les bases d'una futura Vegueria | El Penedès històric ha dissenyat per primera vegada un Pla estratègic que engloba les quatre comarques –Garraf, Anoia, Alt i Baix Penedès-.
Fins ara, la Fundació Pro-Penedès havia centrat el disseny del futur de les infraestructures i sistemes d'organització en l'Alt Penedès, però el nou document aposta per englobar els potencials de tot el territori històric.
Aquest dimecres, els alcaldes de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca, el Vendrell i Igualada s'han adherit formalment al nou Pla estratègic, reivindicant la necessitat de definir conjuntament sistemes administratius, econòmics, socials i culturals.
El document és ara en fase de redacció, amb la intenció de quedar tancat abans de l'estiu i servir de base per seguir reivindicant el reconeixement de la Vegueria pròpia.
La proposta del Pla estratègic del Penedès recull, entre altres qüestions, la necessitat de millorar les comunicacions internes –tant per carretera com ferroviàries-, establir un sistema de transport públic autogestionat des del territori, crear una agència de l'habitatge pròpia i fomentar l'especialització en formació professional.
El coordinador del Pla, Jordi Cuyàs, ha explicat que el document es basa en definir una "economia d'escala" que permeti crear un nou territori autogestionat que doni servei als seus 400.000 habitants, unificant així la planificació que ara fan l'Anoia, el Garraf i l'Alt i Baix Penedès a través d'altres Plans Territorials separats.
El primer Pla d'acció que s'ha concretat dins aquest Pla estratègic es centra en la dinamització dels polígons industrials per tal d'endreçar-ne l'activitat econòmica, atraure noves empreses i consolidar les companyies actualment instal·lades al territori.
Per assolir aquests objectius, Cuyàs ha defensat la necessitat de posar en valor la "bona situació" gràcies a la coincidència de grans vies com la C-15, l'AP-7 i l'N-340, de manera que ha apuntat que cal impulsar una millor comunicació a nivell interior, instal·lar fibra òptica que millori la comunicació telemàtica, crear una xarxa de formació professional i fomentar l'energia sostenible.
Per Pere Regull –alcalde de Vilafranca i president de la Fundació Pro-Penedès-, el Pla estratègic ha de ser un "esquelet" que permeti dotar el territori d'organismes de gestió conjunta, i ha definit la signatura d'aquest dimecres com un "punt d'inflexió" per poder unificar els recursos.
Regull considera que aquest treball conjunt és "vital" per evitar que el Penedès es converteixi en "la porta del darrere" de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.
Així, s'ha mostrat convençut que es podrà gestar una administració intercomarcal pròpia, que serveixi per a que la Generalitat redacti el Pla Territorial parcial i, finalment, es "desemboqui" en el reconeixement de la Vegueria Penedès.
Tots els alcaldes han subratllat durant l'acte fet al castell de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), les qualitats "complementàries" que tenen les quatre comarques.
"El més important és que el global sigui equilibrat i permeti fer una oferta conjunta", ha subratllat l'alcalde del Vendrell, Martí Carnicer.
Així, ha destacat que el Baix Penedès pot destacar en aspectes turístics i culturals, mentre l'alcaldessa de Vilanova, Neus Lloveras, ha senyalat que la capital del Garraf pot contribuir al desenvolupament del gran Penedès aportant-hi l'activitat del Port i la Universitat Politècnica, però també el potencial en comerç.
"Cal traçar sinèrgies que facin més bo el producte", ha conclòs Lloveras.
Per part d'Igualada, l'alcalde, Marc Castells, ha apostat per "convertir en certesa des del territori, la incertesa que viu el país", assegurant que el nou Pla Estratègic pot convertir el gran Penedès "en territori d'oportunitats".
En aquest sentit, Castells ha explicat que Igualada aposta per formar part d'una nova autogestió penedesenca perquè s'ha sentit "decebuda" des de la Catalunya Central, on tots els organismes de govern estan situats a Vic i Manresa.
Per aquest motiu, ha assegurat que veu "il·lusionant" poder "crear una estructura territorial nova i moderna", on l'Anoia en pot formar part per qüestions de "pertinença històrica". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els quatre territoris que conformen el Penedès històric han decidit, per primera vegada, redactar un pla estratègic conjunt per explotar al màxim el potencial de cada comarca i unificar recursos. La idea és reivindicar la creació d’una vegueria pròpia, amb administracions i infraestructures internes, a més de sistemes de gestió econòmica, social i cultural.",
"a2": "Garraf, Anoia, Alt i Baix Penedès s’han unit per traçar un pla estratègic abans de l’estiu. Amb això es pretén millorar les comunicacions internes amb els sistemes de transport públic així com la comunicació telemàtica, entre d’altres. Aquest pla és fonamental perquè el Penedès segueixi el ritme de les grans ciutats catalanes i pugui destacar en aspectes turístics i culturals.",
"a3": "La Fundació Pro-Penedès ha inclòs ara Vilanova i la Geltrú, el Vendrell i Igualada en el nou Pla Estratègic. El pla té l'objectiu d'establir sistemes administratius, econòmics, socials i culturals conjunts per a la futura Vegueria Penedès. Cuyàs, el coordinador del pla, ha defensat que servirà per englobar les planificacions de les quatre comarques i complementar-se."
},
"extractive": {
"a1": "Fins ara, la Fundació Pro-Penedès havia centrat el disseny del futur de les infraestructures i sistemes d'organització en l'Alt Penedès, però el nou document aposta per englobar els potencials de tot el territori històric.\nEl Penedès històric ha dissenyat per primera vegada un Pla estratègic que engloba les quatre comarques –Garraf, Anoia, Alt i Baix Penedès-.\nEl document és ara en fase de redacció, amb la intenció de quedar tancat abans de l'estiu i servir de base per seguir reivindicant el reconeixement de la Vegueria pròpia. \nEl coordinador del Pla, Jordi Cuyàs, ha explicat que el document es basa en definir una \"economia d'escala\" que permeti crear un nou territori autogestionat que doni servei als seus 400.000 habitants, unificant així la planificació que ara fan l'Anoia, el Garraf i l'Alt i Baix Penedès a través d'altres Plans Territorials separats.\nTots els alcaldes han subratllat durant l'acte fet al castell de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), les qualitats \"complementàries\" que tenen les quatre comarques. ",
"a2": "Fins ara, la Fundació Pro-Penedès havia centrat el disseny del futur de les infraestructures i sistemes d'organització en l'Alt Penedès, però el nou document aposta per englobar els potencials de tot el territori històric.\nEl coordinador del Pla, Jordi Cuyàs, ha explicat que el document es basa en definir una \"economia d'escala\" que permeti crear un nou territori autogestionat que doni servei als seus 400.000 habitants, unificant així la planificació que ara fan l'Anoia, el Garraf i l'Alt i Baix Penedès a través d'altres Plans Territorials separats.\nPer Pere Regull –alcalde de Vilafranca i president de la Fundació Pro-Penedès-, el Pla estratègic ha de ser un \"esquelet\" que permeti dotar el territori d'organismes de gestió conjunta, i ha definit la signatura d'aquest dimecres com un \"punt d'inflexió\" per poder unificar els recursos.\nPer part d'Igualada, l'alcalde, Marc Castells, ha apostat per \"convertir en certesa des del territori, la incertesa que viu el país\", assegurant que el nou Pla Estratègic pot convertir el gran Penedès \"en territori d'oportunitats\".",
"a3": "Fins ara, la Fundació Pro-Penedès havia centrat el disseny del futur de les infraestructures i sistemes d'organització en l'Alt Penedès, però el nou document aposta per englobar els potencials de tot el territori històric.\nAquest dimecres, els alcaldes de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca, el Vendrell i Igualada s'han adherit formalment al nou Pla estratègic, reivindicant la necessitat de definir conjuntament sistemes administratius, econòmics, socials i culturals.\nLa proposta del Pla estratègic del Penedès recull, entre altres qüestions, la necessitat de millorar les comunicacions internes –tant per carretera com ferroviàries-, establir un sistema de transport públic autogestionat des del territori, crear una agència de l'habitatge pròpia i fomentar l'especialització en formació professional.\nEl coordinador del Pla, Jordi Cuyàs, ha explicat que el document es basa en definir una \"economia d'escala\" que permeti crear un nou territori autogestionat que doni servei als seus 400.000 habitants, unificant així la planificació que ara fan l'Anoia, el Garraf i l'Alt i Baix Penedès a través d'altres Plans Territorials separats."
},
"extreme": {
"a1": "Arrenca el projecte del gran Penedès amb la intenció d’acordar les bases per a la creació d’una vegueria pròpia. ",
"a2": "El Pla estratègic del gran Penedès té com a objectiu crear oportunitats i es redactarà abans de l’estiu.",
"a3": "El Pla estratègic de la Fundació Pro-Penedès ara compta amb les quatre comarques històriques per crear un territori autogestionat. "
}
} |
357 | Cuixart, als socis d’Òmnium: ‘Les nostres condemnes els pesaran molt més a ells que a nosaltres’ | El president d'Òmnium Cultural envia una carta als socis coincidint amb els tres-cents dies del seu empresonament | El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha enviat una carta a tots els socis de l’entitat coincidint amb els tres-cents dies que fa que és empresonat.
A la missiva, Cuixart reflexiona sobre la importància de la lluita antirrepresiva en el sobiranisme i l’estratègia que ha de seguir ara.
‘Aquesta ha de ser la nostra actitud: no pas defensar-nos sinó acusar l’estat de vulneració flagrant dels nostres drets fonamentals i, alhora, interpel·lar al conjunt de l’opinió pública davant el retrocés democràtic que vivim’, escriu.
Cuixart també diu que des que és a presó, lluny de debilitar-se, ha enfortit les seves conviccions democràtiques.
‘Ja fa mesos que no hi ha condemna que em faci doblegar’, diu.
A més, afegeix que està convençut que, amb el pas dels anys, ‘les nostres condemnes els pesaran molt més a ells que a nosaltres’.
‘Mentrestant, nosaltres continuarem amb la dignitat intacta, la dels qui mai ens deixarem robar el somriure ni les ganes boges de viure’, acaba.
Llegiu ací la carta íntegra:
«Estimadíssim soci, estimadíssima sòcia,
Dilluns vaig poder treure les primeres tasses del forn; la ceràmica i la meditació m’ajuden a mantenir-me en pau i connectat, així com viure la presó amb felicitat i plenitud.
Avui, 12 d’agost, fa 300 dies que som a la presó amb en Jordi Sánchez i us vull donar de nou 300 milions de gràcies per ser-hi.
Lideratges, confiança i coratge: no hi ha presons – ni exili – per aturar tanta democràcia.
La lluita antirrepressiva representa un dels principals fronts unitaris del sobiranisme: un dels instruments bàsics per seguir avançant en el procés d’alliberament nacional.
Sempre vam dir que res ens seria regalat.
I ara coneixem millor els límits de l’estat, fins on són capaços de rebregar el seu sistema jurídic i de dret en nom de la unitat d’Espanya.
Per tant, necessitem enriquir lideratges i assolir els grans consensos que tants resultats han donat sempre.
I per fer-ho, necessitem també lideratges a les institucions i a peu de carrer.
Gestionar el mentrestant amb respostes socials, com a la pobresa energètica i habitacional, sense abandonar les conquestes assolides.
Per què si vàrem gosar lluitar, no vàrem gosar vèncer?, em preguntava Manuel Delgado.
No tinc la resposta exacta i sóc incapaç de fer cap retret, però l’afirmació ‘hem de ser més i més determinats‘ de l’Eduard Voltas és punt de partida important.
Els límits de la perseverança i resistència no poden ser la presó ni podem perdre un llençol a cada bugada debilitant majories essencials per reforçar la legitimitat de les decisions preses.
Per tant, no només crec que podem vèncer sinó que ja estem vencent.
El judici que afrontem no és només contra un govern legítimament escollit a les urnes, sinó també contra representants d’entitats socials: un cas únic de repressió ideològica i cultural dins la Unió Europea.
Avui, només equiparable a Turquia o Rússia.
Reivindiquem l’afirmació de K. Liebknecht: ‘Je suis ici pour accuser, non pour me défendre’.
Aquesta ha de ser la nostra actitud: no pas defensar-nos sinó acusar l’Estat de vulneració flagrant dels nostres drets fonamentals i, alhora, interpel·lar al conjunt de l’opinió pública davant el retrocés democràtic que vivim.
No blanquejar la barbaritat jurídica d’acusacions desproporcionades i sense fonament.
Ho ha dit la justícia d’Alemanya i hauria passat el mateix a Suïssa, Bèlgica i Escòcia.
Durant cadascun dels 300 dies a la presó, lluny de debilitar-me, he anat enfortint les meves conviccions democràtiques: ja fa mesos que no hi ha condemna que em faci doblegar.
Convençut que, amb el pas dels anys, les nostres condemnes els pesaran molt més a ells que a nosaltres.
I que el diàleg honest i sense condicions prèvies serà l’única solució de resolució del conflicte polític.
Mentrestant, nosaltres continuarem amb la dignitat intacta, la dels qui mai ens deixarem robar el somriure ni les ganes boges de viure.
Salut, tendresa, entesa i República.
Jordi Cuixart
10è President d’Òmnium
Presó de Lledoners, 12 d’agost del 2018» | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Jordi Cuixart ha avivat, en una carta, la flama de la insurrecció en contra de la repressió per part de l’Estat. Segons ha dit, s’ha de conscienciar la societat de la pèrdua dels valors democràtics. Amb més convicció que mai, ha afirmat que l’empresonament d’independentistes i la sistemàtica vulneració dels seus drets, s’acabarà girant en contra del Govern espanyol.",
"a2": "Després de 300 dies empresonat, han rebut a Òmnium una carta de Cuixart on demana actuar contra l'Estat per vulnerar els drets fonamentals. Denuncia la reculada democràtica en què ens trobem a Espanya i aviva la lluita antirepressiva. Confia a seguir avançant en l'alliberament nacional i en la lluita contra la repressió ideològica i cultural del país.",
"a3": "Cuixart, el president d'Òmnium Cultural, ha escrit una carta als socis de l'entitat 300 dies després d'haver estat empresonat en què explica com s'ha de seguir. Subratlla la importància de ser perseverants en la lluita antirepressiva, d'interpel·lar l'opinió pública arran del retrocés democràtic de l'Estat i no centrar-se a defensar-se, sinó a acusar l'Estat per haver vulnerat els drets fonamentals."
},
"extractive": {
"a1": "El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha enviat una carta a tots els socis de l’entitat coincidint amb els tres-cents dies que fa que és empresonat. \nAquesta ha de ser la nostra actitud: no pas defensar-nos sinó acusar l’estat de vulneració flagrant dels nostres drets fonamentals i, alhora, interpel·lar al conjunt de l’opinió pública davant el retrocés democràtic que vivim’, escriu. \nCuixart també diu que des que és a presó, lluny de debilitar-se, ha enfortit les seves conviccions democràtiques.\nDurant cadascun dels 300 dies a la presó, lluny de debilitar-me, he anat enfortint les meves conviccions democràtiques: ja fa mesos que no hi ha condemna que em faci doblegar.",
"a2": "El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha enviat una carta a tots els socis de l’entitat coincidint amb els tres-cents dies que fa que és empresonat. \nAvui, 12 d’agost, fa 300 dies que som a la presó amb en Jordi Sánchez i us vull donar de nou 300 milions de gràcies per ser-hi. Lideratges, confiança i coratge: no hi ha presons – ni exili – per aturar tanta democràcia.\nAquesta ha de ser la nostra actitud: no pas defensar-nos sinó acusar l’Estat de vulneració flagrant dels nostres drets fonamentals i, alhora, interpel·lar al conjunt de l’opinió pública davant el retrocés democràtic que vivim.\nDurant cadascun dels 300 dies a la presó, lluny de debilitar-me, he anat enfortint les meves conviccions democràtiques: ja fa mesos que no hi ha condemna que em faci doblegar.",
"a3": "El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha enviat una carta a tots els socis de l’entitat coincidint amb els tres-cents dies que fa que és empresonat.\n‘Aquesta ha de ser la nostra actitud: no pas defensar-nos sinó acusar l’estat de vulneració flagrant dels nostres drets fonamentals i, alhora, interpel·lar al conjunt de l’opinió pública davant el retrocés democràtic que vivim’, escriu. \nLa lluita antirrepressiva representa un dels principals fronts unitaris del sobiranisme: un dels instruments bàsics per seguir avançant en el procés d’alliberament nacional. \nDurant cadascun dels 300 dies a la presó, lluny de debilitar-me, he anat enfortint les meves conviccions democràtiques: ja fa mesos que no hi ha condemna que em faci doblegar."
},
"extreme": {
"a1": "Una carta enviada per Jordi Cuixart demostra que la presó no ha apaivagat els ànims dels dirigents independentistes empresonats.",
"a2": "Els socis d'Òmnium reben una carta de Cuixart comunicant les ganes de viure i lluitar contra la repressió.",
"a3": "Cuixart reflexiona i explica com seguir endavant en la carta que envia als socis d'Òmnium Cultural des de la presó."
}
} |
2,789 | El Govern estendrà les bonificacions dels peatges de la C-16 per reduir més la congestió de la C-55 | S'aplicaran bonificacions en dies feiners del 100% entre Manresa Nord i Sant Vicenç del Castellet i del 50% al nord del peatge de les Fonts | El Govern estendrà les actuals bonificacions dels peatges de la C-16 per reduir més la congestió que afecta la C-55.
Segons ha anunciat aquest dijous el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, l'executiu català preveu bonificacions del 50% dels peatges de la C-16 a tots els vehicles que circulin per aquesta autovia (al nord del peatge de les Fonts) i del 100% per als vehicles que circulin en el tram entre Manresa Nord i el peatge de Sant Vicenç del Castellet, en un horari que es mantindrà de els dies feiners de dilluns a divendres i en les franges horàries de 7.00 a 10.30 hores i de 17.00 a 21.00 hores.
Amb aquest canvi, que el Govern preveu aprovar a partir de setembre, es preveu que el nombre de vehicles que es beneficien de les bonificacions de la C-16 passi dels 2.200 als 4.800 diaris.
En una roda de premsa aquest migdia, el conseller ha lamentat que els descomptes que s'aplicaven fins ara a la C-16 no han captat el volum de trànsit previst de la C-55 i de la C-58 cap a la C-16.
"S'han minimitzat els problemes de seguretat amb intervencions a la via, però es manté la congestió", ha afegit Rull.
En sis mesos d'aplicació dels descomptes al tram Terrassa-Manresa, s'han beneficiat del sistema 237.304 vehicles.
Aquesta xifra representa un 7% menys en relació a la previsió del Govern al peatge de les Fonts i un 41% menys al peatge de Sant Vicenç.
Des que les bonificacions es van començar a aplicar al gener, la intensitat mitjana diària de vehicles a la C-55 ha passat de 29.000 als 27.000 actualment, mentre que a la C16 s'ha passat de 12.000 a 14.000, el que representa un transvasament efectiu de 2.000 vehicles.
Un cop feta aquesta avaluació, el Govern ha decidit ampliar les bonificacions per incrementar el transvasament de vehicles d'una C-55 massa congestionada i amb major sinistralitat cap a una C-16 on se circula amb més seguretat i fluïdesa.
Concretament, s'aplicarà un descompte del 100% a la barrera lateral per als vehicles que circulin per la C-16 provinents del nord fins a Sant Vicenç.
Fins ara, s'aplicava als moviments entre l'enllaç número 41 i els enllaços número 49 (Manresa Sud), 50 (Manresa Centre) i 54 (Sant Fruitós de Bages).
A la barrera troncal, el descompte serà del 50% per a tots els trànsits.
No serà necessari que els vehicles entrin o surtin de la C-16 pels enllaços 49 (Manresa Sud), 50 (Manresa Centre) i 54 (Sant Fruitós de Bages).
Els vehicles hauran d'utilitzar el sistema de pagament dinàmic o telepeatge (Via T) o qualsevol altre sistema dinàmic prèviament autoritzat.
L'usuari ha d'emprar el teletac tant a l'entrada com a la sortida de l'autopista.
Addicionalment, es mantenen les bonificacions del 30% per a vehicles ecològics, del 40% per a vehicles d'alta ocupació i del 100% per a vehicles elèctrics.
Un cost entre 2 i 3 milions d'euros
El conseller ha xifrat entre dos i tres milions d'euros el cost que tindran pel Govern aquestes bonificacions de peatges de la C-16 i ho ha considerat "un esforç econòmic important", tenint en compte que l'executiu disposa de 35 milions d'euros anuals per invertir en carreteres.
A banda de les bonificacions, el Govern també invertirà en millorar els sistemes d'informació actuals perquè els usuaris coneguin amb anticipació la congestió que pateix la C-55 i l'alternativa bonificada que existirà a la C-16.
El Govern preveu aprovar aquesta mesura el setembre, però això es podria retardar fins el gener si la concessionària Autema hi planteja algun desacord.
Peatge tancat entre Sant Cugat i Terrassa
Des del gener, estan en vigor també noves tarifes i un sistema de peatge tancat virtual al tram de la C-16 entre Sant Cugat del Vallès i Terrassa, amb una reducció substancial del peatge, que s'adequa al recorregut real dels usuaris.
En els sis mesos d'aplicació, han beneficiat 514.030 vehicles (4.300 diaris).
D'aquests, 414.296 van fer el trajecte Les Fonts - Sant Cugat del Vallès; 35.160 van fer Rubí - Les Fonts i 65.574 van fer Rubí - Terrassa. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'intent de descongestionar la C-55 aplicant descomptes als usuaris d’una via més fluida i poc transitada com la C-16, no ha donat els fruits esperats. Per això, la Generalitat ha decidit ampliar aquestes bonificacions amb un gran però necessari esforç econòmic. També es dedicaran diners a millorar la comunicació amb els conductors i promoure les diferents alternatives. ",
"a2": "Per reduir la congestió de la C-55 i el seu alt percentatge de sinistralitat, Josep Rull preveu un augment de les bonificacions per a la C-16. Aquestes bonificacions tindran un cost de 2 a 3 milions dʻeuros per al Govern. També es preveuen millores als sistemes d'informació de congestió de la C-55. 514.030 vehicles s'han beneficiat de bonificacions.",
"a3": "El Govern de Catalunya ampliarà les bonificacions dels peatges de la C-16 per disminuir més la congestió del trànsit que afecta la C-55. Es preveu un descompte del 50% per als vehicles que circulin per la C-16 i del 100% per als que circulin entre Manresa Nord i el peatge de Sant Vicenç del Castellet en hores punta."
},
"extractive": {
"a1": "Segons ha anunciat aquest dijous el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, l'executiu català preveu bonificacions del 50% dels peatges de la C-16 a tots els vehicles que circulin per aquesta autovia (al nord del peatge de les Fonts) i del 100% per als vehicles que circulin en el tram entre Manresa Nord i el peatge de Sant Vicenç del Castellet, en un horari que es mantindrà de els dies feiners de dilluns a divendres i en les franges horàries de 7.00 a 10.30 hores i de 17.00 a 21.00 hores.\nEn una roda de premsa aquest migdia, el conseller ha lamentat que els descomptes que s'aplicaven fins ara a la C-16 no han captat el volum de trànsit previst de la C-55 i de la C-58 cap a la C-16.\nUn cop feta aquesta avaluació, el Govern ha decidit ampliar les bonificacions per incrementar el transvasament de vehicles d'una C-55 massa congestionada i amb major sinistralitat cap a una C-16 on se circula amb més seguretat i fluïdesa.\nEl conseller ha xifrat entre dos i tres milions d'euros el cost que tindran pel Govern aquestes bonificacions de peatges de la C-16 i ho ha considerat \"un esforç econòmic important\", tenint en compte que l'executiu disposa de 35 milions d'euros anuals per invertir en carreteres.",
"a2": "Segons ha anunciat aquest dijous el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, l'executiu català preveu bonificacions del 50% dels peatges de la C-16 a tots els vehicles que circulin per aquesta autovia (al nord del peatge de les Fonts) i del 100% per als vehicles que circulin en el tram entre Manresa Nord i el peatge de Sant Vicenç del Castellet, en un horari que es mantindrà de els dies feiners de dilluns a divendres i en les franges horàries de 7.00 a 10.30 hores i de 17.00 a 21.00 hores.\nAmb aquest canvi, que el Govern preveu aprovar a partir de setembre, es preveu que el nombre de vehicles que es beneficien de les bonificacions de la C-16 passi dels 2.200 als 4.800 diaris.\nEn una roda de premsa aquest migdia, el conseller ha lamentat que els descomptes que s'aplicaven fins ara a la C-16 no han captat el volum de trànsit previst de la C-55 i de la C-58 cap a la C-16.\nDes del gener, estan en vigor també noves tarifes i un sistema de peatge tancat virtual al tram de la C-16 entre Sant Cugat del Vallès i Terrassa, amb una reducció substancial del peatge, que s'adequa al recorregut real dels usuaris.",
"a3": "Segons ha anunciat aquest dijous el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, l'executiu català preveu bonificacions del 50% dels peatges de la C-16 a tots els vehicles que circulin per aquesta autovia (al nord del peatge de les Fonts) i del 100% per als vehicles que circulin en el tram entre Manresa Nord i el peatge de Sant Vicenç del Castellet, en un horari que es mantindrà de els dies feiners de dilluns a divendres i en les franges horàries de 7.00 a 10.30 hores i de 17.00 a 21.00 hores. \nAmb aquest canvi, que el Govern preveu aprovar a partir de setembre, es preveu que el nombre de vehicles que es beneficien de les bonificacions de la C-16 passi dels 2.200 als 4.800 diaris.\nEn una roda de premsa aquest migdia, el conseller ha lamentat que els descomptes que s'aplicaven fins ara a la C-16 no han captat el volum de trànsit previst de la C-55 i de la C-58 cap a la C-16. \nA banda de les bonificacions, el Govern també invertirà en millorar els sistemes d'informació actuals perquè els usuaris coneguin amb anticipació la congestió que pateix la C-55 i l'alternativa bonificada que existirà a la C-16. "
},
"extreme": {
"a1": "S’amplien les bonificacions a la C-16 per intentar reduir el volum de circulació i les incidències viàries a la C-55.",
"a2": "Josep Rull proposa augmentar les bonificacions per reduir el trànsit i la sinistralitat de la C-55.",
"a3": "Catalunya ampliarà els descomptes als peatges de la C-16 per reduir més el volum de trànsit de la C-55."
}
} |
991 | La declaració de Torra davant el jutge: ‘Sí, vaig desobeir, em dec a la ciutadania’ | VilaWeb accedeix a l'àudio íntegre de la declaració del president de la Generalitat al TSJC en la causa contra ell pels llaços grocs | El president de la Generalitat, Quim Torra, va declarar davant Carlos Ramos, magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havia mantingut la pancarta per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats perquè es devia a l’interès general dels ciutadans.
Fou el 15 de maig proppassat, quan va respondre a les preguntes tant del jutge com del fiscal i del seu advocat, Gonzalo Boye, en la causa oberta contra ell per desobediència.
Torra va dir al jutge: ‘Per entendre’ns: sí, vaig desobeir.
Perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans.
I per tant aquest canvi en el fons no va tenir cap rellevància.
Vam mantenir el mateix missatge.’
I va assumir la responsabilitat plena sobre la retirada de la primera pancarta, que duia el llaç groc, i la decisió de substituir-la per una altra amb un llaç blanc amb la franja vermella i el lema per la llibertat dels presos polítics i els exiliats.
‘Totes les decisions que es van prendre en aquell moment van ser meves.
L’última responsabilitat de tot allò que va passar va ser meva.
El fet de mantenir les pancartes en defensa de la llibertat d’expressió va ser una decisió meva; i també la decisió de canviar la pancarta per continuar posant-hi el mateix.’
Així es pot escoltar en l’àudio de la declaració de Torra, que avui VilaWeb us ofereix íntegrament.
Escolteu ací un fragment de la declaració del president, responent a preguntes del jutge:
I ací podeu escoltar la declaració íntegra:
La setmana passada el jutge instructor va refusar d’arxivar la causa, tal com demanava Torra, i va determinar que els fets investigats podien ser constitutius d’un delicte de desobediència o, subsidiàriament, de denegació d’auxili a l’autoritat competent.
Això deixa la causa a un pas de l’obertura del judici oral.
I ho va fer malgrat els arguments que el 15 de maig va exposar Torra, adduint que la Junta Electoral espanyola no era pas l’òrgan competent per a decidir sobre la pancarta amb el llaç groc, sinó que ho era la junta electoral provincial; que l’ordre que havia enviat al president perquè fes retirar els llaços grocs i les estelades dels edificis de la Generalitat era nul·la de ple dret; i que la JEC no és pas una autoritat superior al president de la Generalitat.
I encara més: va fer valer les al·legacions que va presentar a la junta, en què exposava la impossibilitat de complir l’ordre a tots els edificis públics de l’administració de la Generalitat, al·legacions aplegades en un document de 137 pàgines.
Torra explicava al fiscal superior de Catalunya que no havia atès l’ordre de la JEC: ‘Vaig considerar que era una ordre manifestament il·legal, dictada per un òrgan que no era competent en absolut; no era una autoritat superior a mi, i aquesta ordre implicava –si s’hagués hagut de complir– que hauria fet ús d’unes competències de què jo no disposava en absolut com a president de la Generalitat.’
El president va dir al magistrat que esperava que hagués estat la fiscalia qui impugnés la resolució de la JEC, precisament pel fet de no ser l’òrgan competent.
Com és que això ho va assumir la JEC, i que arran d’aquella resolució, no atesa, el president de la Generalitat ha acabat davant un jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya?
Torra va explicar al jutge que allò que pretenien el PP i Ciutadans, els qui van querellar-se contra ell, era anar a aquell organisme que sabien que els podia donar la raó, i que el procediment podia reeixir.
La JEC ja va ser motiu d’escàndol quan va deixar fora de la llista de Junts per Catalunya a les eleccions europees Puigdemont, Comín i Ponsatí, una decisió que després es va trobar obligada a rectificar.
Dos dels seus membres han demostrat l’hostilitat a l’independentisme en general, i a Torra i a Puigdemont concretament, a les xarxes socials.
Això mateix ho va explicar també el president al magistrat. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El TSJC continua endavant amb la causa per desobediència contra Torra. El president ha assumit tota la responsabilitat per les pancartes a favor dels presos polítics i dels exiliats, però ha argumentat que ell es deu a la ciutadania i que no va considerar vàlida l’ordre de la JEC perquè aquestes qüestions no són de la seva competència.",
"a2": "Quim Torra ha confessat que ell va retirar la pancarta amb el llaç groc per posar-ne una altra reivindicant les injustícies que estan patint els presos polítics, cosa per la qual podria ser acusat d'un delicte per desobediència. El president assegura que la JEC no és una autoritat competent per decidir sobre la retirada de la pancarta.",
"a3": "Torra, el president de la Generalitat, va declarar al Tribunal Superior de Justícia català que va desobeir per l'interès general dels ciutadans. Va assumir la plena responsabilitat de la decisió de substituir la pancarta per una altra canviant-ne el color del llaç. El jutge no arxivar la causa perquè els fets investigats es poden considerar un delicte de desobediència."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, va declarar davant Carlos Ramos, magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havia mantingut la pancarta per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats perquè es devia a l’interès general dels ciutadans.\n‘Totes les decisions que es van prendre en aquell moment van ser meves. \nLa setmana passada el jutge instructor va refusar d’arxivar la causa, tal com demanava Torra, i va determinar que els fets investigats podien ser constitutius d’un delicte de desobediència o, subsidiàriament, de denegació d’auxili a l’autoritat competent.\nI ho va fer malgrat els arguments que el 15 de maig va exposar Torra, adduint que la Junta Electoral espanyola no era pas l’òrgan competent per a decidir sobre la pancarta amb el llaç groc, sinó que ho era la junta electoral provincial; que l’ordre que havia enviat al president perquè fes retirar els llaços grocs i les estelades dels edificis de la Generalitat era nul·la de ple dret; i que la JEC no és pas una autoritat superior al president de la Generalitat.",
"a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, va declarar davant Carlos Ramos, magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havia mantingut la pancarta per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats perquè es devia a l’interès general dels ciutadans.\nLa setmana passada el jutge instructor va refusar d’arxivar la causa, tal com demanava Torra, i va determinar que els fets investigats podien ser constitutius d’un delicte de desobediència o, subsidiàriament, de denegació d’auxili a l’autoritat competent. \nI ho va fer malgrat els arguments que el 15 de maig va exposar Torra, adduint que la Junta Electoral espanyola no era pas l’òrgan competent per a decidir sobre la pancarta amb el llaç groc, sinó que ho era la junta electoral provincial; que l’ordre que havia enviat al president perquè fes retirar els llaços grocs i les estelades dels edificis de la Generalitat era nul·la de ple dret; i que la JEC no és pas una autoritat superior al president de la Generalitat.\nTorra explicava al fiscal superior de Catalunya que no havia atès l’ordre de la JEC: ‘Vaig considerar que era una ordre manifestament il·legal, dictada per un òrgan que no era competent en absolut; no era una autoritat superior a mi, i aquesta ordre implicava –si s’hagués hagut de complir– que hauria fet ús d’unes competències de què jo no disposava en absolut com a president de la Generalitat.",
"a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, va declarar davant Carlos Ramos, magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havia mantingut la pancarta per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats perquè es devia a l’interès general dels ciutadans.\nLa setmana passada el jutge instructor va refusar d’arxivar la causa, tal com demanava Torra, i va determinar que els fets investigats podien ser constitutius d’un delicte de desobediència o, subsidiàriament, de denegació d’auxili a l’autoritat competent. \nI ho va fer malgrat els arguments que el 15 de maig va exposar Torra, adduint que la Junta Electoral espanyola no era pas l’òrgan competent per a decidir sobre la pancarta amb el llaç groc, sinó que ho era la junta electoral provincial; que l’ordre que havia enviat al president perquè fes retirar els llaços grocs i les estelades dels edificis de la Generalitat era nul·la de ple dret; i que la JEC no és pas una autoritat superior al president de la Generalitat.\nTorra va explicar al jutge que allò que pretenien el PP i Ciutadans, els qui van querellar-se contra ell, era anar a aquell organisme que sabien que els podia donar la raó, i que el procediment podia reeixir. "
},
"extreme": {
"a1": "Torra reconeix la desobediència, però es justifica al·legant que la JEC no és l’òrgan competent per emetre ordres d’aquest tipus.",
"a2": "Torra confessa haver canviat la pancarta amb llaços grocs per una altra per tal de denunciar la situació dels presos polítics.",
"a3": "Quim Torra justifica al TSJ la causa oberta contra ell pels llaços grocs amb el deure de servir als ciutadans."
}
} |
2,802 | El TC té previst suspendre cautelarment les resolucions del referèndum de JxSí i la CUP abans de la cimera del dia 23 | Els magistrats podrien admetre a tràmit l'incident d'execució de sentència aquesta mateixa setmana | El Tribunal Constitucional (TC) admetrà a tràmit previsiblement aquesta setmana l'incident d'execució de sentència del govern espanyol contra les resolucions que Junts pel Sí i la CUP van aprovar a l'últim debat de política general pel referèndum i del procés constituent, i per tant –si no existeix cap error de format en la petició del govern espanyol- suspendrà cautelarment el full de ruta pel referèndum en aplicació de l'article 161.2 de la Constitució.
Segons fonts del TC, la qüestió forma part de l'ordre del dia del ple que els magistrats celebren aquest dimarts, dimecres i dijous, però que s'allargarà també a la setmana que ve per esbandir qüestions abans de Nadal.
El TC té previst suspendre cautelarment les resolucions del referèndum pactades entre JxSí i la CUP abans de la cimera del dia 23
Els magistrats podrien admetre a tràmit l'incident d'execució de sentència aquesta mateixa setmana
El Tribunal Constitucional (TC) admetrà a tràmit previsiblement aquesta setmana l'incident d'execució de sentència del govern espanyol contra les resolucions que Junts pel Sí i la CUP van aprovar a l'últim debat de política general pel referèndum i del procés constituent, i per tant –si no existeix cap error de format en la petició del govern espanyol- suspendrà cautelarment el full de ruta pel referèndum en aplicació de l'article 161.2 de la Constitució.
Segons fonts del TC, la qüestió forma part de l'ordre del dia del ple que els magistrats celebren aquest dimarts, dimecres i dijous, però que s'allargarà també a la setmana que ve per esbandir qüestions abans de Nadal.
La decisió arribarà abans de la cimera dels integrants del Pacte Nacional del Dret a Decidir que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha convocat pel dia 23, i podria fer-se pública també en paral·lel a la declaració de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant el TSJC per haver tramitat les conclusions de la Comissió del Procés Constituent.
Els magistrats tenen sobre la taula l'incident d'execució de sentència que el govern espanyol va aprovar presentar el passat 14 d'octubre, que incorporava una petició perquè s'apliqués l'article 161.2 de la Constitució que estableix la suspensió automàtica de qualsevol decisió dels governs o parlaments autonòmics en cas que ho demani l'Estat.
Un cop admès a tràmit, el TC disposarà d'un termini de cinc mesos (prorrogables) per estudiar el recurs de l'executiu espanyol, que demana que es declarin nul·les les resolucions 1, 4, 5 i 6 del debat, i que insten també aquesta institució a portar el cas a la Fiscalia perquè aquesta actuï per la via penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, així com "qualsevol altra persona" que participés en l'aprovació el passat 6 d'octubre de les propostes de resolució.
A la resolució 1 el Parlament referma "el dret imprescriptible i inalienable de Catalunya a l'autodeterminació".
A la 4 el Parlament es compromet a activar tots els dispositius legislatius necessaris per celebrar el referèndum i per donar-li alhora cobertura legal.
També estableix que abans del 31 de desembre del 2016 s'ha de constituir una comissió de seguiment per a l'impuls, el control l'execució del referèndum.
A la 5 el Parlament "constata que, en absència d'acord polític amb el govern de l'Estat espanyol, es manté el compromís" de fer el referèndum.
A la 6 el Parlament insta el govern de la Generalitat a posar en marxa la preparació dels procediments i reglaments necessaris per fer efectiu el referèndum, obeint els principis de pluralisme, publicitat i democràcia, seguint els estàndards internacionals, i posant un èmfasi especial en la creació d'espais de debat i propaganda electoral que garanteixin la presència dels arguments i les prioritats dels partits del sí i del no a la independència en igualtat de condicions.
Requeriment personal a Forcadell i Puigdemont
A més de demanar la suspensió de les resolucions impugnades, al seu recurs l'executiu espanyol reclama al TC que "requereixi personalment" a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, així com a la resta de membres de la Mesa, al secretari general del Parlament i al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i als seus membres de govern, que no impulsin cap iniciativa per donar compliment a les iniciatives impugnades.
Noves atribucions
Serà el primer procediment en que el Tribunal Constitucional té la possibilitat de fer ús de les noves atribucions que li permet la reforma de la Llei del propi TC per inhabilitar càrrecs que incompleixin les seves sentències.
L'ocasió anterior en què Forcadell estava al punt de mira del govern espanyol per la tramitació de les conclusions de la Conclusió d'Estudi del Procés Constituent, els magistrats encara no havien resolt el recurs de la Generalitat contra aquesta reforma.
Ho van fer el 31 d'octubre d'aquest any, quan van avalar el conjunt de les mesures previstes pel govern espanyol. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "S’espera que la decisió del TC sobre la suspensió del full de ruta del referèndum arribi abans de la trobada independentista del dia 23 i de la declaració de Forcadell davant del TSJC. L’executiu espanyol no només demana la impugnació dels articles inconstitucionals, sinó també el requeriment als membres de la Mesa que no incompleixin la sentència sota pena d’inhabilitació.",
"a2": "Si no hi ha errors de format a la petició del Govern, el TC suspendrà el full de ruta pel referèndum aplicant l'article 161.2 de la Constitució, on se suspèn qualsevol decisió d'un Govern autonòmic. Aquesta decisió se sabrà abans de la cimera convocada per Puigdemont el dia 23. Mentrestant, el Parlament insta la Generalitat a la preparació del referèndum.",
"a3": "El Govern espanyol ha demanat al Tribunal Constitucional que s'apliqui l'article 161.2 de la Constitució, que permet suspendre la decisió de qualsevol govern o parlament autonòmic si l'Estat ho demana. Per tant, segurament el TC suspendrà el full de ruta pel referèndum aprovat per JxSí i la CUP abans de la cimera convocada per Puigdemont pel dia 23."
},
"extractive": {
"a1": "El Tribunal Constitucional (TC) admetrà a tràmit previsiblement aquesta setmana l'incident d'execució de sentència del govern espanyol contra les resolucions que Junts pel Sí i la CUP van aprovar a l'últim debat de política general pel referèndum i del procés constituent, i per tant –si no existeix cap error de format en la petició del govern espanyol- suspendrà cautelarment el full de ruta pel referèndum en aplicació de l'article 161.2 de la Constitució.\nLa decisió arribarà abans de la cimera dels integrants del Pacte Nacional del Dret a Decidir que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha convocat pel dia 23, i podria fer-se pública també en paral·lel a la declaració de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant el TSJC per haver tramitat les conclusions de la Comissió del Procés Constituent. \nA més de demanar la suspensió de les resolucions impugnades, al seu recurs l'executiu espanyol reclama al TC que \"requereixi personalment\" a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, així com a la resta de membres de la Mesa, al secretari general del Parlament i al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i als seus membres de govern, que no impulsin cap iniciativa per donar compliment a les iniciatives impugnades. \nSerà el primer procediment en que el Tribunal Constitucional té la possibilitat de fer ús de les noves atribucions que li permet la reforma de la Llei del propi TC per inhabilitar càrrecs que incompleixin les seves sentències. ",
"a2": "El Tribunal Constitucional (TC) admetrà a tràmit previsiblement aquesta setmana l'incident d'execució de sentència del govern espanyol contra les resolucions que Junts pel Sí i la CUP van aprovar a l'últim debat de política general pel referèndum i del procés constituent, i per tant –si no existeix cap error de format en la petició del govern espanyol- suspendrà cautelarment el full de ruta pel referèndum en aplicació de l'article 161.2 de la Constitució.\nLa decisió arribarà abans de la cimera dels integrants del Pacte Nacional del Dret a Decidir que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha convocat pel dia 23, i podria fer-se pública també en paral·lel a la declaració de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant el TSJC per haver tramitat les conclusions de la Comissió del Procés Constituent.\nUn cop admès a tràmit, el TC disposarà d'un termini de cinc mesos (prorrogables) per estudiar el recurs de l'executiu espanyol, que demana que es declarin nul·les les resolucions 1, 4, 5 i 6 del debat, i que insten també aquesta institució a portar el cas a la Fiscalia perquè aquesta actuï per la via penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, així com \"qualsevol altra persona\" que participés en l'aprovació el passat 6 d'octubre de les propostes de resolució.\nA la 6 el Parlament insta el govern de la Generalitat a posar en marxa la preparació dels procediments i reglaments necessaris per fer efectiu el referèndum, obeint els principis de pluralisme, publicitat i democràcia, seguint els estàndards internacionals, i posant un èmfasi especial en la creació d'espais de debat i propaganda electoral que garanteixin la presència dels arguments i les prioritats dels partits del sí i del no a la independència en igualtat de condicions. ",
"a3": "El Tribunal Constitucional (TC) admetrà a tràmit previsiblement aquesta setmana l'incident d'execució de sentència del govern espanyol contra les resolucions que Junts pel Sí i la CUP van aprovar a l'últim debat de política general pel referèndum i del procés constituent, i per tant –si no existeix cap error de format en la petició del govern espanyol- suspendrà cautelarment el full de ruta pel referèndum en aplicació de l'article 161.2 de la Constitució.\nLa decisió arribarà abans de la cimera dels integrants del Pacte Nacional del Dret a Decidir que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha convocat pel dia 23, i podria fer-se pública també en paral·lel a la declaració de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant el TSJC per haver tramitat les conclusions de la Comissió del Procés Constituent.\nUn cop admès a tràmit, el TC disposarà d'un termini de cinc mesos (prorrogables) per estudiar el recurs de l'executiu espanyol, que demana que es declarin nul·les les resolucions 1, 4, 5 i 6 del debat, i que insten també aquesta institució a portar el cas a la Fiscalia perquè aquesta actuï per la via penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, així com \"qualsevol altra persona\" que participés en l'aprovació el passat 6 d'octubre de les propostes de resolució.\nSerà el primer procediment en que el Tribunal Constitucional té la possibilitat de fer ús de les noves atribucions que li permet la reforma de la Llei del propi TC per inhabilitar càrrecs que incompleixin les seves sentències."
},
"extreme": {
"a1": "El Tribunal Constitucional suspendrà les resolucions aprovades pel Parlament en relació a la consecució del referèndum i del procés constituent.",
"a2": "El TC suspendrà el full de ruta pel referèndum i el Parlament insta la Generalitat a preparar-lo.",
"a3": "El TC suspendrà, possiblement abans del dia 23, el full de ruta que van aprovar JxSí i la CUP pel referèndum."
}
} |
2,029 | La Costa Daurada preveu que el turisme rus es mantindrà o creixerà lleugerament la pròxima temporada | Les previsions poden variar en funció de la fluctuació del ruble o la situació política als països d'origen | La Costa Daurada preveu que la xifra de turistes russos que visiten el territori es mantingui o creixi lleugerament en funció de com evolucioni l'escenari polític i econòmic als països d'origen.
Si les condicions milloren, es confia que hi haurà més visitants russos que a la temporada anterior.
La fluctuació del ruble, la tensió amb Turquia o el conflicte amb Síria són alguns dels factors que poden fer alterar les previsions, segons ha explicat el director del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Octavi Bono, en el marc del Congrés d'un dels operadors turístics russos amb més pes a l'Estat, Natalie Tours, que se celebra a Cambrils.
La directora general del turoperador, Natalia Vorobieva, ha explicat que s'adaptaran als canvis del mercat i que estan disposats a augmentar el nombre de vols o hotels si arribat el moment és necessari.
L'arribada dels turistes russos a la Costa Daurada s'espera a finals d'abril.
Es calcula que uns 4'5 milions de turistes van visitar Turquia la temporada anterior i es contempla que "és impossible" que hi hagi visitants russos a la regió degut a la situació de tensió política, segons Jordi Matas, de World2Meet Catalunya.
En aquest sentit però, no vol dir que tot aquest volum de turistes triïn una altra destinació, perquè es preveu que uns 3 milions podrien no acabar viatjant enlloc.
Vorobieva ha explicat que els clients que viatgen normalment a Turquia –o Egipte- ho fan pel preu i que, per tant, no serien turistes potencials per la Costa Daurada.
Amb tot, es calcula que uns 500.000 podrien escollir destinacions de caràcter domèstic –com Crimea o Sotxi- i que quedaria un milió de turistes amb possibilitat de viatjar a algun lloc de la Mediterrània.
En aquest sentit, Grècia i Bulgària podrien recollir part de la quota gràcies a uns preus competitius i de proximitat que minvarien les opcions per viatjar a Espanya o Catalunya.
Amb tot, l'escenari més factible és que els turistes que visiten la Costa Daurada cada temporada tornin a fer-ho i que alguns dels quals han de canviar de destinació també l'escullin.
Amb tot, Vorobieva ha recordat que Espanya no es dibuixa com una nova destinació per als russos, que sempre l'han contemplat com una bona destinació.
"Té una atmosfera especial, amb platja i amb oportunitats de fer excursions i cultura", ha apuntat la directora general de Natalie Tours, que també ha dit que "la cuina mediterrània" és un dels grans atractius pels turistes russos.
D'altra banda, Vorobieva ha destacat la relació qualitat-preu dels paquets turístics, així com les ofertes dirigides a les famílies.
El director del Patronat de Turisme a la Diputació de Tarragona ha explicat que s'han d'afrontar condicions amb poc marge d'actuació pels agents turístics però ha animat a què es faci una crida als turistes russos perquè sàpiguen que són benvinguts.
"Sent conscients que la nostra capacitat de respondre elements és nul·la, hem d'estar en actuacions de suport als turistes", ha defensat Bono.
En la mateixa línia s'ha expressat Matas, que ha afirmat que "si som capaços de tocar la fibra emocional als turistes, hi haurà una reducció de visitants russos a altres països i recollirem nosaltres el màxim possible", ha dit.
Les previsions, si no hi ha grans canvis en l'escenari polític i econòmic, podrien estabilitzar el turisme rus, que va tocar la punta d'activitat en àmbit estatal el 2013 amb 500.000 turistes russos, unes xifres que van caure fins a un 40% el 2015.
En aquesta dinàmica de restablir a poc a poc el turisme a la zona, enguany es recuperaran nous punts d'origen.
Fa quatre anys, hi havia 25 aeroports que operaven vols amb destinació a la Costa Daurada.
Enguany, entre 15 i 18 aeroports –de Rússia, Bielorússia o Ucraïna- volaran a Espanya. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Les tensions entre Rússia i les principals destinacions turístiques dels seus habitants han fet que s’obrin noves possibilitats per a la Costa Daurada. Així, els operadors turístics russos s’han mostrat disposats a moure’s al ritme de les circumstàncies per ampliar i millorar l’oferta, mentre que el Patronat de Turisme ha animat a fer possible l’augment de turistes provinents d’aquesta zona. ",
"a2": "Depenent de com avanci la situació política, pot arribar el mateix o major nombre de turistes russos a la Costa Dorada. La intenció és atraure més turistes russos que altres països i estabilitzar les xifres que van caure el 2105. L’escenari més viable és que els turistes tornin a la Costa Dorada cada any per fer cultura i visitar els paisatges.",
"a3": "La Costa Daurada calcula que el turisme rus romandrà estable o creixerà lleugerament en funció de l'evolució política i econòmica a Rússia. Aquest pronòstic podria canviar per la fluctuació del ruble, la tensió amb Turquia i el conflicte amb Síria. Grècia i Bulgària podrien ser grans competidors, però els operadors turístics estan disposats a oferir més vols i hotels."
},
"extractive": {
"a1": "La Costa Daurada preveu que la xifra de turistes russos que visiten el territori es mantingui o creixi lleugerament en funció de com evolucioni l'escenari polític i econòmic als països d'origen.\nLa fluctuació del ruble, la tensió amb Turquia o el conflicte amb Síria són alguns dels factors que poden fer alterar les previsions, segons ha explicat el director del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Octavi Bono, en el marc del Congrés d'un dels operadors turístics russos amb més pes a l'Estat, Natalie Tours, que se celebra a Cambrils.\nLa directora general del turoperador, Natalia Vorobieva, ha explicat que s'adaptaran als canvis del mercat i que estan disposats a augmentar el nombre de vols o hotels si arribat el moment és necessari. \nEl director del Patronat de Turisme a la Diputació de Tarragona ha explicat que s'han d'afrontar condicions amb poc marge d'actuació pels agents turístics però ha animat a què es faci una crida als turistes russos perquè sàpiguen que són benvinguts. ",
"a2": "La Costa Daurada preveu que la xifra de turistes russos que visiten el territori es mantingui o creixi lleugerament en funció de com evolucioni l'escenari polític i econòmic als països d'origen.\nLa fluctuació del ruble, la tensió amb Turquia o el conflicte amb Síria són alguns dels factors que poden fer alterar les previsions, segons ha explicat el director del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Octavi Bono, en el marc del Congrés d'un dels operadors turístics russos amb més pes a l'Estat, Natalie Tours, que se celebra a Cambrils.\nAmb tot, l'escenari més factible és que els turistes que visiten la Costa Daurada cada temporada tornin a fer-ho i que alguns dels quals han de canviar de destinació també l'escullin.\nEl director del Patronat de Turisme a la Diputació de Tarragona ha explicat que s'han d'afrontar condicions amb poc marge d'actuació pels agents turístics però ha animat a què es faci una crida als turistes russos perquè sàpiguen que són benvinguts.",
"a3": "La Costa Daurada preveu que la xifra de turistes russos que visiten el territori es mantingui o creixi lleugerament en funció de com evolucioni l'escenari polític i econòmic als països d'origen.\nLa fluctuació del ruble, la tensió amb Turquia o el conflicte amb Síria són alguns dels factors que poden fer alterar les previsions, segons ha explicat el director del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Octavi Bono, en el marc del Congrés d'un dels operadors turístics russos amb més pes a l'Estat, Natalie Tours, que se celebra a Cambrils.\nAmb tot, l'escenari més factible és que els turistes que visiten la Costa Daurada cada temporada tornin a fer-ho i que alguns dels quals han de canviar de destinació també l'escullin.\nEl director del Patronat de Turisme a la Diputació de Tarragona ha explicat que s'han d'afrontar condicions amb poc marge d'actuació pels agents turístics però ha animat a què es faci una crida als turistes russos perquè sàpiguen que són benvinguts."
},
"extreme": {
"a1": "Optimisme a Cambrils pel que fa a la previsió de turistes russos que visitaran la Costa Daurada.",
"a2": "Es preveu que es recuperin les xifres dels turistes russos a la Costa Dorada que van caure el 2015.",
"a3": "La Costa Daurada espera mantenir o incrementar la xifra de turistes russos, encara que depèn de la situació a Rússia."
}
} |
1,979 | El TC manté la suspensió cautelar d'alguns articles de la llei d'habitatge i pobresa energètica | Els magistrats argumenten que poden perjudicar "l'interés general" subjacent en "l'estabilitat del sistema financer" | El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat mantenir la suspensió cautelar dels articles contra desnonaments de la Llei 24/2015 d'emergència social del Parlament de Catalunya que el govern espanyol va impugnar.
Contràriament al que va passar quan l'Estat espanyol va presentar el recurs, quan els magistrats havien de suspendre els articles de forma automàtica en aplicació de l'article 161.2 de la Constitució, en aquesta ocasió la decisió de mantenir la suspensió és del mateix TC.
Argumenten que els articles impugnats poden provocar un "cert perjudici per a l'interès general subjacent al bon funcionament i estabilitat del sistema financer en el seu conjunt" perquè poden "posar en risc la reestructuració bancària recolzada amb diners públics i el compliment per part d'Espanya dels seus compromisos internacionals" de reducció del dèficit.
Els magistrats actuen després de rebre les al·legacions de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, que havien demanat que s'aixequés la suspensió argumentant que l'Estat no ha pogut acreditar que la llei pugui provocar "greus perjudicis d'impossible resolució" per al conjunt dels ciutadans, i en canvi que la suspensió sí que podia afectar greument les famílies desallotjades.
Per contra, l'advocat de l'Estat va demanar que es mantingués la suspensió basant-se en informes elaborats pel Ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya que –segons afirma- apunten que la llei podria provocar un "considerable impacte negatiu sobre la situació financera de les entitats bancàries, el crèdit hipotecari i els compromisos internacionals assumits per Espanya" per a la reducció del dèficit.
Els magistrats donen la raó a l'Estat i fan cas dels informes del Banc d'Espanya i del Ministeri d'Economia.
Argumenten que les "autoritats competents europees ja han examinat mesures legislatives autonòmiques similars" a les de la llei catalana i "expressen la seva preocupació perquè aquestes mesures han generat incerteses legals i econòmiques sobre els bancs espanyols" amb "possibles efectes negatius sobre l'estabilitat del sistema financer espanyol en el seu conjunt, tan de forma directa com indirecta".
També consideren que aixecar la suspensió "produiria un dany per a la seguretat jurídica" pel fet que existiria "la convivència sobre una mateixa realitat material de règims jurídics dispars amb un objectiu idèntic de garantir el dret a un habitatge".
Ho argumenten pel fet que l'executiu de Rajoy va aprovar un decret i una llei per "reforçar la protecció dels deutors hipotecaris" i ha desplegat altres mesures en aquesta direcció.
En canvi, i en resposta a la Generalitat i al Parlament, el TC assegura que els perjudicis per a les famílies desallotjades i a l'interès públic estar "notòriament reduïts perquè l'Estat també ha disposat de normes que atenen aquests mateixos interessos".
Recorden que el contingut dels articles impugnats és similar al de les lleis de Navarra, Andalusia, Canàries i el País Basc que l'Estat també va recórrer al TC, i per tant "el resultat de la nostra deliberació ha de ser el mateix", és a dir, "mantenir la suspensió".
La decisió afecta els articles impugnats pel govern espanyol.
Són el 2 (apartat 2), 3, 4, 5 (apartat 1, 2, 3, 4, i 9), 7, la disposició addicional, la disposició transitòria segona (apartat primer i apartat segon el que fa referència a l'aplicació de l'article 7) i la disposició final tercera de la llei.
Els articles impugnats
Des d'aleshores disposaven de cinc mesos de marge per emetre una sentència.
En cas contrari, havien de decidir si mantenien o no la suspensió, i la decisió –aquesta vegada ja del TC- ha estat mantenir-la.
L'article 5 de la llei 24/2015 és el que principalment parla de desnonaments i el govern espanyol en recorre els punts 1,2,3,4 i 9.
Obliga als grans tenidors d'habitatges i a les persones jurídiques que hagin adquirit un habitatge via execució hipotecària, a plantejar alternatives de lloguer social a les famílies que no pugui fer front al pagament de la hipoteca, abans d'iniciar qualsevol procediment judicial per impagament.
Pel que fa a l'article 7, el govern estatal no està d'acord amb què l'administració pugui resoldre la cessió obligatòria d'habitatges, per un període de tres anys, en el cas que siguin habitatges buits propietat de persones jurídiques obligades a pagar l'impost sobre els habitatges buits (també recorregut per l'Estat) o que disposi d'habitatges buits en un municipi en el que hi hagi, com a mínim , una família amb risc d'exclusió social. | [
"tribunal constitucional"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Tribunal Constitucional ha ratificat la suspensió dels articles antidesnonaments de la llei d’emergència social de Catalunya. Els magistrats al·leguen que el risc de danys econòmics irreparables per al conjunt de l’Estat supera els prejudicis per a les famílies desallotjades, que disposen d’altres mesures de protecció. Per justificar la seva resolució, també han al·ludit a impugnacions anteriors d’articles similars d’altres comunitats.",
"a2": "El Tribunal Constitucional manté la suspensió d’articles contra els desnonaments. La Generalitat i el Parlament demanen que s’aixequi la suspensió, mentre que el Banc d’Espanya i el Ministeri d’Economia asseguren que la no suspensió podria causar danys a la seguretat jurídica i un impacte negatiu en l’estabilitat del sistema financer espanyol.",
"a3": "El Govern espanyol va impugnar els articles contra desnonaments de la Llei 24/2015 d'emergència social del Parlament de Catalunya. Arran d'això, el Govern català va presentar al·legacions argumentant que la suspensió d'aquests articles podia afectar greument les famílies desallotjades. En canvi, el TC ha decidit mantenir la suspensió cautelar perquè poden perjudicar el funcionament i l'estabilitat del sistema financer."
},
"extractive": {
"a1": "El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat mantenir la suspensió cautelar dels articles contra desnonaments de la Llei 24/2015 d'emergència social del Parlament de Catalunya que el govern espanyol va impugnar.\nEls magistrats actuen després de rebre les al·legacions de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, que havien demanat que s'aixequés la suspensió argumentant que l'Estat no ha pogut acreditar que la llei pugui provocar \"greus perjudicis d'impossible resolució\" per al conjunt dels ciutadans, i en canvi que la suspensió sí que podia afectar greument les famílies desallotjades.\nEn canvi, i en resposta a la Generalitat i al Parlament, el TC assegura que els perjudicis per a les famílies desallotjades i a l'interès públic estar \"notòriament reduïts perquè l'Estat també ha disposat de normes que atenen aquests mateixos interessos\". \nRecorden que el contingut dels articles impugnats és similar al de les lleis de Navarra, Andalusia, Canàries i el País Basc que l'Estat també va recórrer al TC, i per tant \"el resultat de la nostra deliberació ha de ser el mateix\", és a dir, \"mantenir la suspensió\".",
"a2": "El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat mantenir la suspensió cautelar dels articles contra desnonaments de la Llei 24/2015 d'emergència social del Parlament de Catalunya que el govern espanyol va impugnar.\nContràriament al que va passar quan l'Estat espanyol va presentar el recurs, quan els magistrats havien de suspendre els articles de forma automàtica en aplicació de l'article 161.2 de la Constitució, en aquesta ocasió la decisió de mantenir la suspensió és del mateix TC.\nEls magistrats actuen després de rebre les al·legacions de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, que havien demanat que s'aixequés la suspensió argumentant que l'Estat no ha pogut acreditar que la llei pugui provocar \"greus perjudicis d'impossible resolució\" per al conjunt dels ciutadans, i en canvi que la suspensió sí que podia afectar greument les famílies desallotjades.\nRecorden que el contingut dels articles impugnats és similar al de les lleis de Navarra, Andalusia, Canàries i el País Basc que l'Estat també va recórrer al TC, i per tant \"el resultat de la nostra deliberació ha de ser el mateix\", és a dir, \"mantenir la suspensió\".",
"a3": "El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat mantenir la suspensió cautelar dels articles contra desnonaments de la Llei 24/2015 d'emergència social del Parlament de Catalunya que el govern espanyol va impugnar.\nArgumenten que els articles impugnats poden provocar un \"cert perjudici per a l'interès general subjacent al bon funcionament i estabilitat del sistema financer en el seu conjunt\" perquè poden \"posar en risc la reestructuració bancària recolzada amb diners públics i el compliment per part d'Espanya dels seus compromisos internacionals\" de reducció del dèficit. \nEls magistrats actuen després de rebre les al·legacions de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, que havien demanat que s'aixequés la suspensió argumentant que l'Estat no ha pogut acreditar que la llei pugui provocar \"greus perjudicis d'impossible resolució\" per al conjunt dels ciutadans, i en canvi que la suspensió sí que podia afectar greument les famílies desallotjades.\nRecorden que el contingut dels articles impugnats és similar al de les lleis de Navarra, Andalusia, Canàries i el País Basc que l'Estat també va recórrer al TC, i per tant \"el resultat de la nostra deliberació ha de ser el mateix\", és a dir, \"mantenir la suspensió\"."
},
"extreme": {
"a1": "El TC dona la raó a l’Estat i manté l’ordre de suspensió d’alguns articles de la llei catalana d’emergència social.",
"a2": "El Banc d’Espanya i el Ministeri d’Economia asseguren que la no suspensió dels articles contra el desnonament podria perjudicar l’economia.",
"a3": "El Tribunal Constitucional manté la suspensió d'alguns articles contra desnonaments per evitar posar en perill l'estabilitat del sistema financer."
}
} |
2,687 | Valls celebra els Tres Tombs amb gairebé 300 cavalls i un centenar de carros i cavalleries | Els animals i els carruatges superen amb mestratge el "tomb de l'ajuntament" | Valls ha celebrat aquest diumenge els Tres Tombs amb gairebé 300 cavalls i un centenar de carros i cavalleries.
La celebració, declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional, és una de les més matineres del calendari català, tot i que enguany ha coincidit amb set festes més a tot Catalunya.
Els animals i carruatges han recorregut els principals carrers de la ciutat i han rebut la benedicció davant de l'església de Sant Antoni.
Un dels trams més aclamats i aplaudits pel públic és el doble revolt de la plaça del Blat, més conegut popularment com el "tomb de l'ajuntament".
Tot i la dificultat d'aquest punt, tots els participants l'han superat amb mestratge.
Un any més, i ja en fa 41, els carros i els cavalls engalonats han desfilat pels carrers del barri Antic de Valls per celebrar la festivitat de Sant Antoni.
Tot i que els organitzadors temien poca assistència de públic, ja que enguany la celebració ha coincidit amb altres actes d'aquesta índole, els carrers vallencs s'han omplert de persones que no s'han volgut perdre aquesta tradició.
Segons el vicepresident de la Societat de Sant Antoni, Marc Buqué, els Tres Tombs de Valls barregen tradició i espectacle i es diferencien dels que es fan en altres pobles perquè el recorregut és més complicat.
De fet, un dels reclams és l'emblemàtica baixada del Blat, ja que en aquest punt els carros agafen embranzida per fer els dos revolts.
"Tothom que ve a Valls sap que hi ha el maldecap dels tombs, hi ha una mica de risc i espurna.
És un lloc de bellesa plàstica", ha valorat Buqué.
Per això, les escales i l'entorn de la plaça del Blat s'omplen hores abans per aquells que volen agafar el millor lloc.
En aquesta ocasió, el públic ha aplaudit i ha animat els participants, la majoria dels quals hi han passat amb mestratge, malgrat que un dels carros grans ha protagonitzat un petit ensurt durant el seu pas.
"Valls barreja la destresa, l'habilitat i el saber fer de cavalls i de traginers", ha expressat el vicepresident de Sant Antoni.
Com és habitual, els cavalls i els carruatges també han marxat per diversos punts d'interès, com ara la Font de la Manxa –on un presentador ha relatat la història de cada carruatge-, o per davant de l'església de Sant Antoni on s'ha fet la benedicció.
A més, els visitants també han apreciat la "joia de la corona" d'entre tots els carruatges de l'entitat.
Es tracta, segons Buqué, d'un carro dels anys 50, 60 i 70 que només ha estat restaurat amb vernís.
"És un carro totalment original i autèntic que circulava per Valls i que es conserva com el primer dia", ha afirmat.
Protocol per regular la festa tradicional
Pel que fa a les protestes dels col·lectius animalistes, Buqué ha defensat que els propietaris dels cavalls són els primers interessats en el seu benestar.
"Si els passa alguna cosa som els primers a córrer.
Nosaltres estimem i consentim els cavalls", ha assegurat.
I en aquest sentit, ha argumentat que entrenen i surten amb els animals abans d'aquest esdeveniment.
Per aquesta raó, ha explicat que els cavalls estan acostumats als sorolls, les músiques, els clàxons o a la cridòria de la gent.
I ha afegit: "Abans sí que tot anava més a l'ample, però avui dia tothom té en ordre les cartilles i la documentació".
Així mateix, ha destacat que la Federació Catalana dels Tres Tombs ha fet un protocol enguany que estableix que en qualsevol concentració amb animals hi ha d'haver punts per beure aigua, veterinaris i que no hi pot haver maltractament.
Davant d'això, Buqué ha considerat que la festa no perilla.
A banda, en aquesta edició també s'ha consolidat la iniciativa impulsada per la Societat de Sant Antoni, els forners de Valls i la regidoria de Comerç i Turisme per recuperar el clàssic tortell de Sant Antoni, ja que s'han posat a la venda més de 400 tortells. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els Tres Tombs de Valls són una celebració en què cavalls i carruatges engalonats recorren els carrers de la localitat per acabar sent beneïts a l’església. El seu principal atractiu és la dificultat d’un dels tombs. Per a l’edició d’enguany, s’ha tornat a elaborar el tradicional tortell de Sant Antoni i s’ha establert un protocol per garantir el benestar animal. ",
"a2": "És el 41è aniversari dels Tres Tombs a Valls on, per celebrar les festes de Sant Antoni, 300 cavalls i carros recorren els carrers principals de la ciutat i reben la benedicció davant de l'església de Sant Antoni. Asseguren als animalistes que els cavalls estan molt ben cuidats i acostumats a la gent i al soroll.",
"a3": "La 41a celebració dels Tres Tombs a Valls ha comptat amb uns 300 cavalls i un centenar de carros i cavalleries, que han recorregut els carrers de la ciutat aquest diumenge. La festivitat barreja tradició i espectacle. A més, enguany ha estat regulada per un protocol per garantir el benestar dels animals i s'ha recuperat el tortell de Sant Antoni."
},
"extractive": {
"a1": "Segons el vicepresident de la Societat de Sant Antoni, Marc Buqué, els Tres Tombs de Valls barregen tradició i espectacle i es diferencien dels que es fan en altres pobles perquè el recorregut és més complicat. \nCom és habitual, els cavalls i els carruatges també han marxat per diversos punts d'interès, com ara la Font de la Manxa –on un presentador ha relatat la història de cada carruatge-, o per davant de l'església de Sant Antoni on s'ha fet la benedicció.\nAixí mateix, ha destacat que la Federació Catalana dels Tres Tombs ha fet un protocol enguany que estableix que en qualsevol concentració amb animals hi ha d'haver punts per beure aigua, veterinaris i que no hi pot haver maltractament. \nA banda, en aquesta edició també s'ha consolidat la iniciativa impulsada per la Societat de Sant Antoni, els forners de Valls i la regidoria de Comerç i Turisme per recuperar el clàssic tortell de Sant Antoni, ja que s'han posat a la venda més de 400 tortells.",
"a2": "Un any més, i ja en fa 41, els carros i els cavalls engalonats han desfilat pels carrers del barri Antic de Valls per celebrar la festivitat de Sant Antoni.\nSegons el vicepresident de la Societat de Sant Antoni, Marc Buqué, els Tres Tombs de Valls barregen tradició i espectacle i es diferencien dels que es fan en altres pobles perquè el recorregut és més complicat.\nCom és habitual, els cavalls i els carruatges també han marxat per diversos punts d'interès, com ara la Font de la Manxa –on un presentador ha relatat la història de cada carruatge-, o per davant de l'església de Sant Antoni on s'ha fet la benedicció.\nA banda, en aquesta edició també s'ha consolidat la iniciativa impulsada per la Societat de Sant Antoni, els forners de Valls i la regidoria de Comerç i Turisme per recuperar el clàssic tortell de Sant Antoni, ja que s'han posat a la venda més de 400 tortells.",
"a3": "Un any més, i ja en fa 41, els carros i els cavalls engalonats han desfilat pels carrers del barri Antic de Valls per celebrar la festivitat de Sant Antoni.\nSegons el vicepresident de la Societat de Sant Antoni, Marc Buqué, els Tres Tombs de Valls barregen tradició i espectacle i es diferencien dels que es fan en altres pobles perquè el recorregut és més complicat.\nCom és habitual, els cavalls i els carruatges també han marxat per diversos punts d'interès, com ara la Font de la Manxa –on un presentador ha relatat la història de cada carruatge-, o per davant de l'església de Sant Antoni on s'ha fet la benedicció.\nA banda, en aquesta edició també s'ha consolidat la iniciativa impulsada per la Societat de Sant Antoni, els forners de Valls i la regidoria de Comerç i Turisme per recuperar el clàssic tortell de Sant Antoni, ja que s'han posat a la venda més de 400 tortells."
},
"extreme": {
"a1": "Èxit d’assistència als Tres Tombs de Valls, on s’ha pogut gaudir de l’exhibició de centenars de carros i cavalls. ",
"a2": "Els Tres Tombs de Valls celebra les festes de Sant Antoni amb 300 cavalls i carros recorrent els carrers principals.",
"a3": "Cavalls, carros i cavalleries han recorregut els carrers de Valls aquest diumenge durant la celebració dels Tres Tombs."
}
} |
1,713 | Relleu sociovergent a Molins de Rei | El nou alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals (CiU).
Foto: ACN.
CiU ha traspassat la penúltima frontera explicaven a Nació Digital la setmana passada els responsables de polírtica municipal de la federació.
Joan Ramon Casals, el candidat de CiU a Molins de Rei en les últimes eleccions municipals del 2011, ha estat elegit alcalde del municipi i rellevarà en el càrrec al seu soci de govern i candidat del PSC, Xavi Paz.
Casals ha assumit l'alcaldia per majoria simple, només amb el vot a favor dels 10 regidors de l'equip de govern, 5 de CiU i 5 del PSC.
La CUP (4), segona força al municipi, i Iniciativa per Molins de Rei (4), formació que havia liderat el govern municipal els últims anys, han votat en contra de Casals i a favor dels seus candidats propis, Àlex Maymó i l'exalcalde, Ivan Arcas, respectivament.
Finalment, els 2 regidors d'Esquerra per Molins i el candidat del PP han donat el seu vot en blanc.
Com que la candidatura de CiU va ser en els passats comicis municipals la força més votada, amb el suport 2.358 vots, el 24,18% del total, Casals només necessitava majoria simple per a ser investit.
Un càrrec que el convergent ha promès "per imperatiu legal i sense renunciar al dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya", en el moment que ha rebut el bastó de batlle.
En les seves primeres paraules com alcalde, Casals ha afirmat que comença una etapa que és "el màxim objectiu polític" que té. "la meva prioritat és i serà sempre Molins de Rei", ha afegit.
"Sóc i seré l'alcalde de tots", ha dit en el decurs del seu discurs, estenent la mà al diàleg a tothom, "em poso ala vostra disposició per a qualsevol dubte o qüestió", ha afegit.
També ha afirmat la seva ferma creença en la política de proximitat i ha finalitzat les seves paraules amb un compromís "molta feina feta i molta per fer, però sobretot molta il·lusió".
Joan Ramon Casals ha estat investit en un ple municipal celebrat aquest dijous a l'Ajuntament de Molins de Rei, just després de celebrar-se un primer ple de renuncia del seu antecessor, el candidat del PSC, Xavi Paz.
El relleu al capdavant de l'alcaldia estava ja previst en el pacte de govern que van fer totes dues formacions en l'inici del mandat el 2011.
Casals va ser fa dos anys el cap de llista més votat per una diferència de 136 vots respecte el seu homòleg al PSC, qui malgrat perdre'n 728 i 1 regidor respecte quatre anys abans, va aconseguir mantenir-se com a segona força recollint en els últims comicis 2.222 vots, el 22,78% del total.
Configuren l'oposició els regidors de la CUP, l'altre gran triomfadora dels passats comicis electorals que va recollir 1.797 vots, el 18,43% del total, davant els 539 vots obtinguts el 2007.
Així com les dues formacions que havien integrat l'equip de govern en el passat mandat, juntament amb CiU: Iniciativa i Esquerra per Molins de Rei, que després de perdre gairebé la meitat de vots han passat a ser quarta i cinquena força amb 1.581 (16,21%) i 800 vots (8,20%), respectivament.
Finalment i com a última força, el PP compta amb 1 regidor, el mateix que el 2007, gràcies als 718 vots (7,36%) aconseguits.
En la seva presa de possessió com a nou alcalde de Molins de Rei, Casals que és a més el primer candidat de la federació nacionalista que encapçala un ajuntament de la corona metropolitana, ha estat acompanyat pel secretari d'Organització de CDC, Josep Rull; el diputat i vicepresident segon del Parlament de Catalunya, Lluís Maria Corominas, així com pel president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve o l'exconseller de Territori i Sostenibilitat, Lluis Recoder.
També han assistit a l'acte el president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Joaquim Balsera, l'exconseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries; l'alcalde de Sant Joan Despí, Antonio Poveda, i l'alcalde de la Seu d'Urgell i diputat de CiU, Albert Batalla, entre d'altres. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Molins de Rei s’ha convertit en el primer municipi de l’àrea metropolitana amb un alcalde nacionalista. El candidat de CiU, Joan Ramon Casals, ha pres possessió del càrrec enmig d’una gran expectació, prometent diàleg amb totes les forces i una política de proximitat. També s’ha compromès amb el procés d’autodeterminació de Catalunya.",
"a2": "Joan Ramon Casals aconsegueix el 24'18% dels vots i una majoria simple, convertint-se així en el nou alcalde de Molins de Rei després de la dimissió de Xavi Paz. Casals ha transmès la seva il·lusió per a la nova posició i la seva investidura ha arribat a figures com Josep Rull, Salvador Esteve, Lluís María Corominas o Lluis Recoder.",
"a3": "Joan Ramon Casals ha estat elegit el nou alcalde de Molins de Rei. Ha assumit el càrrec per majoria simple, amb el suport de 10 regidors del seu equip de govern (5 de CiU i 5 del PSC). A l'acte d'investidura, Casals s'ha compromès a fer política de proximitat i a treballar en benefici del municipi amb il·lusió."
},
"extractive": {
"a1": "Joan Ramon Casals, el candidat de CiU a Molins de Rei en les últimes eleccions municipals del 2011, ha estat elegit alcalde del municipi i rellevarà en el càrrec al seu soci de govern i candidat del PSC, Xavi Paz.\nCom que la candidatura de CiU va ser en els passats comicis municipals la força més votada, amb el suport 2.358 vots, el 24,18% del total, Casals només necessitava majoria simple per a ser investit. \n\"Sóc i seré l'alcalde de tots\", ha dit en el decurs del seu discurs, estenent la mà al diàleg a tothom, \"em poso ala vostra disposició per a qualsevol dubte o qüestió\", ha afegit.\nEn la seva presa de possessió com a nou alcalde de Molins de Rei, Casals que és a més el primer candidat de la federació nacionalista que encapçala un ajuntament de la corona metropolitana, ha estat acompanyat pel secretari d'Organització de CDC, Josep Rull; el diputat i vicepresident segon del Parlament de Catalunya, Lluís Maria Corominas, així com pel president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve o l'exconseller de Territori i Sostenibilitat, Lluis Recoder.",
"a2": "El nou alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals (CiU).\nJoan Ramon Casals, el candidat de CiU a Molins de Rei en les últimes eleccions municipals del 2011, ha estat elegit alcalde del municipi i rellevarà en el càrrec al seu soci de govern i candidat del PSC, Xavi Paz.\nCom que la candidatura de CiU va ser en els passats comicis municipals la força més votada, amb el suport 2.358 vots, el 24,18% del total, Casals només necessitava majoria simple per a ser investit.\nEn la seva presa de possessió com a nou alcalde de Molins de Rei, Casals que és a més el primer candidat de la federació nacionalista que encapçala un ajuntament de la corona metropolitana, ha estat acompanyat pel secretari d'Organització de CDC, Josep Rull; el diputat i vicepresident segon del Parlament de Catalunya, Lluís Maria Corominas, així com pel president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve o l'exconseller de Territori i Sostenibilitat, Lluis Recoder.",
"a3": "Joan Ramon Casals, el candidat de CiU a Molins de Rei en les últimes eleccions municipals del 2011, ha estat elegit alcalde del municipi i rellevarà en el càrrec al seu soci de govern i candidat del PSC, Xavi Paz. \nCom que la candidatura de CiU va ser en els passats comicis municipals la força més votada, amb el suport 2.358 vots, el 24,18% del total, Casals només necessitava majoria simple per a ser investit. \nTambé ha afirmat la seva ferma creença en la política de proximitat i ha finalitzat les seves paraules amb un compromís \"molta feina feta i molta per fer, però sobretot molta il·lusió\". \nEn la seva presa de possessió com a nou alcalde de Molins de Rei, Casals que és a més el primer candidat de la federació nacionalista que encapçala un ajuntament de la corona metropolitana, ha estat acompanyat pel secretari d'Organització de CDC, Josep Rull; el diputat i vicepresident segon del Parlament de Catalunya, Lluís Maria Corominas, així com pel president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve o l'exconseller de Territori i Sostenibilitat, Lluis Recoder."
},
"extreme": {
"a1": "El convergent Joan Ramon Casals relleva el socialista Xavi Paz com a alcalde de Molins de Rei.",
"a2": "Després de la dimissió de Xavi Paz, Casals es converteix en el nou alcalde de Molins de Rei.",
"a3": "Joan Ramon Casals, el candidat de CiU a Molins de Rei a les eleccions de 2011, és el nou alcalde."
}
} |
|
468 | Juan Carlos I reconeix que va fugir perquè l’investigaven i anuncia que tornarà ocasionalment a Espanya | Continuarà residint a Abu Dabi, però visitarà ocasionalment Espanya un cop la fiscalia ha arxivat les investigacions per corrupció | En una carta enviada al seu fill, Felipe VI, feta pública per la casa reial espanyola, diu que continuarà residint a Abu Dabi, però que visitarà Espanya ocasionalment ara que la fiscalia ha arxivat les investigacions, cosa que significa un reconeixement que va marxar justament per aquestes investigacions.
“Coneguts els decrets de la fiscalia general de l’estat, pels quals s’arxiven les recerques de les quals he estat objecte, em sembla oportú considerar el meu retorn a Espanya, encara que no de manera immediata”, diu l’antic rei espanyol, que afegeix que a Abu Dabi hi ha trobat tranquil·litat i hi continuarà vivint per raons personals.
“Encara que, com és natural, tornaré amb freqüència a Espanya, que sempre porto en el cor, per a visitar a la família i amics”, diu.
Afirma que és conscient de la “transcendència per a l’opinió pública dels esdeveniments passats de la meva vida privada“, que diu que lamenta, i ho posa al costat del “legítim orgull” de la seva aportació política a Espanya.
La fiscalia espanyola investigava el cobrament de cent milions de dòlars com a comissió per l’adjudicació a empreses espanyoles del tren d’alta velocitat a la Meca i pel pagament de despeses familiars per part d’un empresari mexicà.
El ministeri públic admet que l’ex-cap de l’estat espanyol va defraudar a Hisenda, però els delictes estarien prescrits i a més era inviolable segons estableix la Constitució, motius pels quals ha aparcat la investigació.
Al comunicat, el seu fill, el rei espanyol Felipe VI, diu que “respecta i comprèn” la voluntat del seu pare expressada a la carta.
Llegiu a continuació el comunicat de la casa reial espanyola amb la carta de Juan Carlos I:
“COMUNICAT DE LA CASA DE S. M. EL REI
1.
Sa majestat el rei don Juan Carlos ha dirigit a sa majestat el rei la següent carta:
‘5-III-2022
Majestat, benvolgut fill:
L’agost de 2020, guiat pel convenciment de prestar el millor servei a Espanya i a tots els espanyols, a les seves institucions i a tu com a rei, et vaig comunicar la meva decisió de traslladar-me fora d’Espanya, per a facilitar l’exercici de les teves funcions.
Des de llavors, he residit a Abu Dhabi, lloc al qual he adaptat la meva forma de vida i al qual agraeixo enormement la seva magnífica hospitalitat.
Coneguts els decrets de la fiscalia general de l’estat, pels quals s’arxiven les recerques de les quals he estat objecte, em sembla oportú considerar el meu retorn a Espanya, encara que no de manera immediata.
Prefereixo, en aquest moment, per raons que pertanyen al meu àmbit privat i que només a mi m’afecten, continuar residint de manera permanent i estable a Abu Dhabi, on he trobat tranquil·litat, especialment per a aquest període de la meva vida.
Encara que, com és natural, tornaré amb freqüència a Espanya, que sempre porto en el cor, per a visitar a la família i amics.
M’agradaria així culminar aquesta etapa de la meva vida des de la serenitat i la perspectiva que ofereix el temps que ha passat.
Com bé saps, el 2019 et vaig comunicar la meva voluntat de retirar-me de la vida pública, i així ho continuaré fent.
En aquest sentit, tant durant les meves visites com si en el futur tornés a residir a Espanya, el meu propòsit és organitzar la meva vida personal i el meu lloc de residència en àmbits de caràcter privat per a continuar gaudint de la major privacitat possible.
Sóc conscient de la transcendència per a l’opinió pública dels esdeveniments passats de la meva vida privada i que lamento sincerament, com també sento un legítim orgull per la meva contribució a la convivència democràtica i a les llibertats a Espanya, fruit de l’esforç i sacrifici col·lectiu de tots els espanyols.
Sempre que et sembli bé, és el meu desig que facis pública aquesta carta, per a coneixement de tots els espanyols i en la data que estimis oportuna.
Amb la meva lleialtat, afecte i l’orgull immens que sento per tu.
El teu pare’
2.
Sa majestat el rei respecta i comprèn la voluntat de sa majestat el rei don Juan Carlos expressada en la seva carta.
Palau de la Zarzuela, 7 de març de 2022″ | [
"món",
"espanya"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El rei emèrit fixa la seva residència a Abu Dhabi i anuncia que, ara que la Fiscalia ha arxivat la seva causa per frau, visitarà Espanya amb més freqüència. En una carta al seu fill, Juan Carlos I ha volgut reivindicar el seu paper en la transició democràtica, encara que també ha lamentat els danys causats per aquests últims fets.",
"a2": "Joan Carles I ha enviat una carta al seu fill, Felipe VI, afirmant que ara que la Fiscalia ha arxivat les investigacions pel cobrament de 100 milions de dòlars en comissions i frau a Hisenda, tornarà ocasionalment a Espanya. Admet que la seva marxa i residència a Abu Dhabi van ser motiu de façilitar-li les funcions com a rei. ",
"a3": "El rei emèrit espanyol, Juan Carlos I, ha escrit una carta al seu fill, el rei Felipe VI, en què explica que seguirà vivint a Abu Dhabi però visitarà Espanya ocasionalment ara que la Fiscalia ha arxivat les investigacions per corrupció. El ministeri públic admet que els delictes del rei emèrit estan prescrits i que la Constitució el feia intocable. "
},
"extractive": {
"a1": "En una carta enviada al seu fill, Felipe VI, feta pública per la casa reial espanyola, diu que continuarà residint a Abu Dabi, però que visitarà Espanya ocasionalment ara que la fiscalia ha arxivat les investigacions, cosa que significa un reconeixement que va marxar justament per aquestes investigacions.\nAfirma que és conscient de la “transcendència per a l’opinió pública dels esdeveniments passats de la meva vida privada“, que diu que lamenta, i ho posa al costat del “legítim orgull” de la seva aportació política a Espanya.\nLa fiscalia espanyola investigava el cobrament de cent milions de dòlars com a comissió per l’adjudicació a empreses espanyoles del tren d’alta velocitat a la Meca i pel pagament de despeses familiars per part d’un empresari mexicà. \nSóc conscient de la transcendència per a l’opinió pública dels esdeveniments passats de la meva vida privada i que lamento sincerament, com també sento un legítim orgull per la meva contribució a la convivència democràtica i a les llibertats a Espanya, fruit de l’esforç i sacrifici col·lectiu de tots els espanyols.",
"a2": "En una carta enviada al seu fill, Felipe VI, feta pública per la casa reial espanyola, diu que continuarà residint a Abu Dabi, però que visitarà Espanya ocasionalment ara que la fiscalia ha arxivat les investigacions, cosa que significa un reconeixement que va marxar justament per aquestes investigacions.\n“Coneguts els decrets de la fiscalia general de l’estat, pels quals s’arxiven les recerques de les quals he estat objecte, em sembla oportú considerar el meu retorn a Espanya, encara que no de manera immediata”, diu l’antic rei espanyol, que afegeix que a Abu Dabi hi ha trobat tranquil·litat i hi continuarà vivint per raons personals.\nAfirma que és conscient de la “transcendència per a l’opinió pública dels esdeveniments passats de la meva vida privada“, que diu que lamenta, i ho posa al costat del “legítim orgull” de la seva aportació política a Espanya.\nSóc conscient de la transcendència per a l’opinió pública dels esdeveniments passats de la meva vida privada i que lamento sincerament, com també sento un legítim orgull per la meva contribució a la convivència democràtica i a les llibertats a Espanya, fruit de l’esforç i sacrifici col·lectiu de tots els espanyols.",
"a3": "En una carta enviada al seu fill, Felipe VI, feta pública per la casa reial espanyola, diu que continuarà residint a Abu Dabi, però que visitarà Espanya ocasionalment ara que la fiscalia ha arxivat les investigacions, cosa que significa un reconeixement que va marxar justament per aquestes investigacions.\nEl ministeri públic admet que l’ex-cap de l’estat espanyol va defraudar a Hisenda, però els delictes estarien prescrits i a més era inviolable segons estableix la Constitució, motius pels quals ha aparcat la investigació. \nEn aquest sentit, tant durant les meves visites com si en el futur tornés a residir a Espanya, el meu propòsit és organitzar la meva vida personal i el meu lloc de residència en àmbits de caràcter privat per a continuar gaudint de la major privacitat possible.\nSóc conscient de la transcendència per a l’opinió pública dels esdeveniments passats de la meva vida privada i que lamento sincerament, com també sento un legítim orgull per la meva contribució a la convivència democràtica i a les llibertats a Espanya, fruit de l’esforç i sacrifici col·lectiu de tots els espanyols. "
},
"extreme": {
"a1": "L’inviolable rei emèrit tornarà a Espanya després que la Fiscalia hagi decretat la prescripció dels delictes que se li imputaven.",
"a2": "El rei emèrit confessa a través d'una carta que va marxar del país a causa de les investigacions.",
"a3": "Ara que s'han arxivat les investigacions, el rei emèrit explica que seguirà vivint a Abu Dhabi, però visitarà Espanya."
}
} |
2,805 | Uns 300 alumnes d'Osona des de P4 fins a 6è s'endinsen en les dinàmiques d'un congrés científic de la mà de la UVic-UCC | L'èxit del model ha provocat que la iniciativa s'hagi estès a altres ciutats catalanes com Vilanova i la Geltrú, Lleida o Barcelona | Més de 300 escolars participen entre aquest dimarts i dimecres a la 14a edició del congrés 'La Ciència feta pels Infants', organitzat per a Universitat de Vic – UCC.
L'impulsor de la iniciativa, el professor Jordi Martí, ha explicat a l'ACN que l'objectiu és promoure l'activitat científica dins les aules, a través d'un congrés tal i com fan els científics professionals.
En total hi participen dotze escoles de la comarca d'Osona que des de P4 fins a 6è presenten les investigacions i els projectes que han treballat a l'aula durant el curs.
Els treballs que es donen a conèixer tenen molt en compte l'estructura de qualsevol recerca: els objectius, la metodologia i els resultats.
En la jornada d'aquest dimarts s'han tractat qüestions molt diverses relacionades amb fenòmens físics o el medi ambient.
L'èxit del certamen ha provocat que durant aquests anys el model s'hagi exportat a altres indrets de Catalunya com Vilanova i la Geltrú, Lleida o Barcelona.
L'Aula Magna de la Universitat de Vic ha acollit l'inici de la 14a edició del congrés 'La ciència feta pels infants'.
Es tracta d'un congrés científic en què més de 500 nens i nenes des de P4 fins a 6è de Primària de dotze escoles de la comarca d'Osona han presentat entre aquest dimarts i demà dimecres els resultats de les investigacions i projectes científics que han treballat a l'aula durant el curs escolar.
L'impulsor del congrés, Jordi Martí, ha explicat a l'ACN que la dinàmica que segueixen les jornades intenta reproduir al màxim la formalitat d'un congrés científic.
Quan els nens i nenes arriben a la UVic, s'han d'acreditar i la benvinguda oficial va a càrrec del degà de la Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes, i del Vicerector de Recerca, que inauguren l'acte.
Després, cada grup d'alumnes presenta la seva comunicació seguint un esquema que marca tres punts indispensables: què volem saber?, com ho hem fet?, i què hem aconseguit?.
A al final, s'obre un torn molt participat de preguntes que ajuda a democratitzar i fer més entenedor el coneixement que han generat.
Majoritàriament tots els treballs presentats són de l'àmbit de les ciències naturals, però també se'n presenten de ciències socials i de matemàtiques.
Segons Martí, a banda de l'experiència que suposa per als infants participar en un esdeveniment científic d'aquestes característiques, on poden comunicar i compartir les investigacions científiques, aquesta activitat ha potenciat un model d'ensenyament i aprenentatge de les ciències que promou el desenvolupament de les habilitats d'investigació i comunicació científica dels infants que, per altra banda, també ofereix als mestres un espai d'intercanvi d'experiències d'aula.
L'escola Doctor Joaquim Salarich de Vic al llarg d'aquests anys han anat incorporant, en la mesura del possible, el mètode científic a les seves investigacions i experiments.
Per una de les mestres, Marta Boixader, aquest tipus d'iniciatives els permeten atendre totes les necessitats de l'aula en el procés d'aprenentatge.
Boixader ha assenyalat que l'experimentació "està més que demostrat que funciona".
De fet, per Marta Boixader, "és molt diferent el que el mestre ensenya del que el nen aprèn" i, en aquest sentit, "el que el nen aprèn és el que ell mateix experimenta".
Expansió del model científic desenvolupat a Vic
L'èxit que cada any té el congrés ha fet que diverses escoles de la comarca d'Osona hagin incorporat aquesta activitat en el seu pla d'activitats anual, de manera que els seus alumnes realitzen cada any algun tipus d'investigació científica, que porten al congrés per fer-ne la presentació.
"Hi ha alguns alumnes que han participat a més congressos que jo", ha bromejat Jordi Martí.
D'altra banda, l'èxit del certamen ha propiciat que el model s'exportés a altres localitats de Catalunya com Vilanova i la Geltrú, Lleida, Barcelona, amb activitats al Cosmocaixa, o Badalona, entre altres.
En la majoria d'aquests congressos el professorat de la UVic-UCC que impulsa el congrés de Vic ha actuat com a assessor dels mestres i dels organitzadors.
7.000 alumnes d'Infantil i Primària ja han passat pels congressos
En aquests moments, el material generat, gravacions de les presentacions orals i documentació escrita de les 186 investigacions presentades fins ara, és objecte de diverses investigacions en curs per part de Jordi Martí i Arnau Amat, investigadors del grup de recerca CODI de la UVic-UCC, i també és utilitzat com a material d'investigació en la realització de treballs de fi de màster del Màster Universitari en Innovació en Didàctiques Específiques de la UVic-UCC.
Des de la primera edició l'any 2003, ja han participat en el congrés uns 7.000 nens i nenes de P3 a 6è de primària, provinents de 39 escoles i s'han presentat 189 comunicacions. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Universitat de Vic tornarà a acollir els projectes d’investigació científica de més de 500 escolars osonencs. Tan gran és l’èxit anual del congrés que altres capitals catalanes ja n’han adoptat el model. La iniciativa, a banda d’oferir una experiència única als infants, pretén fomentar l’aprenentatge a través de l’experimentació, així com habilitar un espai de trobada entre professors.",
"a2": "La 14a edició del congrés \"La ciència feta pels infants\" té lloc a l'Aula Magna de la Universitat de Vic. A través de la simulació d'un congrés de professionals, s'intenta promoure la ciència a les aules. Més de 500 nens hi acudeixen i presenten treballs que, al final, tenen una ronda de preguntes. Moltes escoles l'incorporen al seu programa anual.",
"a3": "Aquesta setmana més de 300 estudiants d'Osona, des de P4 fins a 6è, presenten les seves investigacions científiques a la 14a edició del congrés \"La ciència feta pels infants\". La iniciativa del professor Jordi Martí pretén promoure l'activitat científica i reproduir la formalitat d'un congrés científic. Aquest model d'ensenyament i aprenentatge s'ha exportat inclús a altres indrets de Catalunya."
},
"extractive": {
"a1": "L'Aula Magna de la Universitat de Vic ha acollit l'inici de la 14a edició del congrés 'La ciència feta pels infants'. \nEn total hi participen dotze escoles de la comarca d'Osona que des de P4 fins a 6è presenten les investigacions i els projectes que han treballat a l'aula durant el curs.\nEs tracta d'un congrés científic en què més de 500 nens i nenes des de P4 fins a 6è de Primària de dotze escoles de la comarca d'Osona han presentat entre aquest dimarts i demà dimecres els resultats de les investigacions i projectes científics que han treballat a l'aula durant el curs escolar.\nSegons Martí, a banda de l'experiència que suposa per als infants participar en un esdeveniment científic d'aquestes característiques, on poden comunicar i compartir les investigacions científiques, aquesta activitat ha potenciat un model d'ensenyament i aprenentatge de les ciències que promou el desenvolupament de les habilitats d'investigació i comunicació científica dels infants que, per altra banda, també ofereix als mestres un espai d'intercanvi d'experiències d'aula.",
"a2": "L'Aula Magna de la Universitat de Vic ha acollit l'inici de la 14a edició del congrés 'La ciència feta pels infants'. \nEn total hi participen dotze escoles de la comarca d'Osona que des de P4 fins a 6è presenten les investigacions i els projectes que han treballat a l'aula durant el curs.\nEs tracta d'un congrés científic en què més de 500 nens i nenes des de P4 fins a 6è de Primària de dotze escoles de la comarca d'Osona han presentat entre aquest dimarts i demà dimecres els resultats de les investigacions i projectes científics que han treballat a l'aula durant el curs escolar.\nEn aquests moments, el material generat, gravacions de les presentacions orals i documentació escrita de les 186 investigacions presentades fins ara, és objecte de diverses investigacions en curs per part de Jordi Martí i Arnau Amat, investigadors del grup de recerca CODI de la UVic-UCC, i també és utilitzat com a material d'investigació en la realització de treballs de fi de màster del Màster Universitari en Innovació en Didàctiques Específiques de la UVic-UCC.",
"a3": "L'Aula Magna de la Universitat de Vic ha acollit l'inici de la 14a edició del congrés 'La ciència feta pels infants'. \nEn total hi participen dotze escoles de la comarca d'Osona que des de P4 fins a 6è presenten les investigacions i els projectes que han treballat a l'aula durant el curs.\nSegons Martí, a banda de l'experiència que suposa per als infants participar en un esdeveniment científic d'aquestes característiques, on poden comunicar i compartir les investigacions científiques, aquesta activitat ha potenciat un model d'ensenyament i aprenentatge de les ciències que promou el desenvolupament de les habilitats d'investigació i comunicació científica dels infants que, per altra banda, també ofereix als mestres un espai d'intercanvi d'experiències d'aula. \nEn aquests moments, el material generat, gravacions de les presentacions orals i documentació escrita de les 186 investigacions presentades fins ara, és objecte de diverses investigacions en curs per part de Jordi Martí i Arnau Amat, investigadors del grup de recerca CODI de la UVic-UCC, i també és utilitzat com a material d'investigació en la realització de treballs de fi de màster del Màster Universitari en Innovació en Didàctiques Específiques de la UVic-UCC."
},
"extreme": {
"a1": "La UVic promou la investigació entre alumnes d’infantil i primària a través d’un congrés científic al més pur estil professional. ",
"a2": "El congrés \"La ciència feta pels infants\" vol promoure la ciència i és un èxit entre les aules.",
"a3": "Dotze escoles d'Osona participen en la 14a edició del congrés \"La ciència feta pels infants\", que promou l'activitat científica."
}
} |
1,768 | El govern de Colau demana a PSOE i Podem una moratòria «real» de desnonaments | L'Ajuntament de Barcelona reclama a la Generalitat que "exerceixi" les competències en polítiques d'habitatge | La moratòria de desnonaments prorrogada pel govern espanyol no dona cobertura a totes les famílies amenaçades per un desallotjament.
Els dèficits de la mesura s'han tornat a evidencar aquest dijous a la Rambla de Barcelona, quan la pressió veïnal ha evitat a última hora el llançament de la Maite, una veïna que fa 33 anys que viu al passeig.
"Volem una moratòria real, no que hi hagi veïns de primera i de segona", ha dit Martín en declaracions als mitjans.
La moratòria, que el govern espanyol ha prorrogat fins al 31 de gener, només contempla l'ajornament d'aquells desnonaments de persones vulnerables que puguin acreditar una vulnerabilitat causada directament per la pandèmia de Covid-19.
Habitatge: Barcelona
Una de les últimes residents de la Rambla evita el desnonament per la pressió veïnal
L'ampli dispositiu dels Mossos d'Esquadra es veu obligat a retirar-se per la presència de desenes d'activistes davant l'edifici
Martín també ha llançat un missatge a la Generalitat, a qui ha reclamat que "exerceixi" les seves competències en polítiques d'habitatge.
L'acord que ha permès a la Maite evitar el desnonament també inclou que l'Ajuntament assumeixi part dels 6.000 euros de deute que acumula la veïna.
El consistori també es compromet a trobar un habitatge d'emergència per la Maite, que fa dos anys que n'espera un.
La Maite es queda a casa, almenys de moment.
El desnonament d'una de les últimes veïnes que queden a la Rambla de Barcelona, previst per aquest dijous al matí, ha quedat ajornat després que desenes de persones convocades pel Sindicat d'Habitatge del Raval i Resistim al Gòtic hagin resistit a la porta davant l'actuació dels Mossos d'Esquadra.
Els veïns forcen els Mossos a marxar
L'arribada de la comitiva judicial, que és l'encarregada d'executar els desnonaments, estava prevista per a dos quarts d'onze del matí.
Inicialment una vintena de veïns han ofert resistència a la porta de la finca però han estat desallotjats pels Mossos d'Esquadra.
En paral·lel, agents del cos han accedit al terrat de l'edifici a través d'un altre portal.
Mentrestant, els activistes han llançat pintura i alguns objectes als antiavalots.
A més, els veïns han avisat els Bombers per un avís de suïcidi, després que la veïna patís un quadre d'ansietat.
Quan els agents ja havien accedit al terrat, els Mossos han fet marxa enrere i s'han retirat de la Rambla, de nou enmig d'una pluja d'objectes.
Fonts oficials del cos consultades per NacióDigital informen que ha estat el jutjat qui ha ordenat la retirada, després que els agents sobre el terreny comuniquessin que hi havia desenes de veïns al passeig i també al terrat.
Les mateixes fonts asseguren que els vehicles policials han patit danys en el moment en què es retiraven i que tres agents han estat lesionats.
Un lloguer de 290 euros
La Maite paga 290 euros al mes de lloguer, amb un contracte de renda antiga, subrogat del que va firmar la seva exparella fa 33 anys.
El 2015 la propietat va denunciar l'impagament d'una quota, que la veïna assegura haver pagat, i a partir d'aquí es va iniciar el conflicte.
Segons expliquen fonts de Resistim al Gòtic, la propietat va començar a retornar poc després tots els rebuts de lloguer que la Maite pagava, fins que ella va decidir no abonar més pagaments.
És en aquest moment quan es comença a generar el deute actual.
El propietari de l'immoble és un particular que no està considerat gran propietari segons la llei.
El col·lectiu, però, el qualifica de "rendista" perquè asseguren que és titular de diversos immobles i responsable de l'empresa de gestió immobiliària La Pallissa SL.
NacióDigital no ha pogut contactar amb l'empresa per les vies que els seus responsables faciliten.
La Maite és una de les poques veïnes que queden a la Rambla.
Segons un estudi encarregat per l'Ajuntament de Barcelona a Barcelona Regional i l'institut d'investigació GESOP, al passeig només hi viuen de manera habitual 569 persones Una xifra que rebaixa gairebé a la meitat la de 1.033 veïns que figurava a l'última publicació oficial del cens.
Hi ha 387 edificis d'ús no residencial, una etiqueta que inclou pisos turístics, oficines, empreses, o pisos ocupats per entitats.
També n'hi ha 39 que són d'ús residencial temporal, on la gent que hi viu només hi passa alguna època de l'any. | [
"habitatge: barcelona"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Una vegada més, han sigut els veïns i els sindicats d’habitatge de Barcelona els que han evitat el desnonament d’una de les veïnes més antigues de La Rambla. L'Ajuntament ha denunciat que la moratòria del Govern espanyol és massa restrictiva i no protegeix totes les persones en perill de desallotjament. També ha reclamat la intervenció de la Generalitat.",
"a2": "Aquest dijous anaven a desallotjar la Maite, un dels pocs veïns que romanen a La Rambla. L’Ajuntament ha assumit els més de 6.000 euros de deute i els activistes han intentat aturar el desnonament tirant pintura i objectes als mossos. Finalment, ha estat possible retardar quatre mesos el desnonament i s'està buscant un habitatge d’emergència per a la Maite.",
"a3": "La moratòria de desnonaments prorrogada pel Govern espanyol no és efectiva per evitar casos no relacionats amb pandèmia de la covid-19. Aquest dijous la Rambla de Barcelona ha viscut el cas de la Maite, una dona que fa 33 anys que viu allà. Gràcies a la pressió veïnal, els Mossos d'Esquadra s'han retirat i s'ha pogut arribar a un acord."
},
"extractive": {
"a1": "La moratòria de desnonaments prorrogada pel govern espanyol no dona cobertura a totes les famílies amenaçades per un desallotjament. \nLa moratòria, que el govern espanyol ha prorrogat fins al 31 de gener, només contempla l'ajornament d'aquells desnonaments de persones vulnerables que puguin acreditar una vulnerabilitat causada directament per la pandèmia de Covid-19. \nMartín també ha llançat un missatge a la Generalitat, a qui ha reclamat que \"exerceixi\" les seves competències en polítiques d'habitatge. \nEl desnonament d'una de les últimes veïnes que queden a la Rambla de Barcelona, previst per aquest dijous al matí, ha quedat ajornat després que desenes de persones convocades pel Sindicat d'Habitatge del Raval i Resistim al Gòtic hagin resistit a la porta davant l'actuació dels Mossos d'Esquadra.",
"a2": "La moratòria de desnonaments prorrogada pel govern espanyol no dona cobertura a totes les famílies amenaçades per un desallotjament. \nEls dèficits de la mesura s'han tornat a evidencar aquest dijous a la Rambla de Barcelona, quan la pressió veïnal ha evitat a última hora el llançament de la Maite, una veïna que fa 33 anys que viu al passeig.\nEl desnonament d'una de les últimes veïnes que queden a la Rambla de Barcelona, previst per aquest dijous al matí, ha quedat ajornat després que desenes de persones convocades pel Sindicat d'Habitatge del Raval i Resistim al Gòtic hagin resistit a la porta davant l'actuació dels Mossos d'Esquadra.\nFonts oficials del cos consultades per NacióDigital informen que ha estat el jutjat qui ha ordenat la retirada, després que els agents sobre el terreny comuniquessin que hi havia desenes de veïns al passeig i també al terrat.",
"a3": "La moratòria de desnonaments prorrogada pel govern espanyol no dona cobertura a totes les famílies amenaçades per un desallotjament. \nLa moratòria, que el govern espanyol ha prorrogat fins al 31 de gener, només contempla l'ajornament d'aquells desnonaments de persones vulnerables que puguin acreditar una vulnerabilitat causada directament per la pandèmia de Covid-19. \nL'acord que ha permès a la Maite evitar el desnonament també inclou que l'Ajuntament assumeixi part dels 6.000 euros de deute que acumula la veïna. \nEl desnonament d'una de les últimes veïnes que queden a la Rambla de Barcelona, previst per aquest dijous al matí, ha quedat ajornat després que desenes de persones convocades pel Sindicat d'Habitatge del Raval i Resistim al Gòtic hagin resistit a la porta davant l'actuació dels Mossos d'Esquadra."
},
"extreme": {
"a1": "L’Ajuntament de Barcelona exigeix responsabilitats polítiques als Governs d’Espanya i Catalunya per solucionar els problemes d’habitatge i els desnonaments.",
"a2": "L’Ajuntament demana solucions per al problema dels desnonaments als barris del Raval i Gòtic de Barcelona.",
"a3": "Barcelona demana una moratòria de desnonaments efectiva per a tots els ciutadans i evitar casos com el de la Maite."
}
} |
2,935 | Ciutadans participarà en la manifestació 'Per un finançament just' al País Valencià del pròxim 18 de novembre | La mobilització compta amb suport de tots els grups parlamentaris amb representació a les Corts Valencianes a excepció del Partit Popular | El portaveu autonòmic de Ciutadans al País Valencià, Fernando Giner, ha anunciat aquest dilluns que la seva formació assistirà a la manifestació unitària del pròxim 18 de novembre amb el lema 'Per un finançament just' per al territori.
Giner ha fet aquest anunci en roda de premsa posterior a la reunió del comitè autonòmic del partit.
Amb l'anunci de Ciutadans, la mobilització, convocada pels sindicats UGT i CC.OO al País Valencià, compta amb el suport de tots els partits amb representació a les Corts Valencianes, a excepció del PP.
La setmana passada, la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) també va anunciar la seva participació, després que en un principi signés el manifest de la convocatòria però posteriorment expressés els dubtes a assistir-hi si no hi havia unanimitat política.
En roda de premsa, el portaveu autonòmic valencià de Ciutadans ha confirmat el suport a la manifestació assenyalant que abans de participar la formació volia conèixer "el lema i el guió, que no hi hauria enfrontament i que hi ha consens entre la societat".
Giner ha confirmat així l'assistència de Cs però ha demanat al govern valencià "coherència i gestió.
Això es fa en les institucions".
La manifestació, que vol fer visible al carrer el consens polític, econòmic i social sobre l'infrafinançament del territori, compta amb suport del govern de la Generalitat Valenciana.
PSPV, Compromís i Podem varen explicitar en roda de premsa el seu suport a la manifestació que, convocada pels sindicats majoritaris, compta també amb les adhesions de més de mig centenar d'associacions, entitats i organitzacions com Acció Cultural del País Valencià, la PAH, la Unió de Llaurados, Intersindical o CSIF, entre altres.
Manifest
El manifest que acompanya la protesta recorda que el març vinent es compliran 40 anys de la creació del Consell del País Valencià, "un esforç compartit en el qual es va implicar tota la societat i que va desembocar en l'Estatut d'autonomia" i que ara, quatre dècades més tard," ens trobem en un moment que requereix aquesta mateixa unitat per fer-nos escoltar i aconseguir un futur sense més hipoteca que la nostra capacitat per a generar riquesa, benestar i progrés".
El text assenyala que cada valencià rep 237 euros menys que la mitjana de l'Estat, 839 euros menys que l'autonomia millor finançada, entre un 10% i un 29% menys de recursos, respectivament.
"Si sumem infrafinançament i infrainversió, enguany, la nostra discriminació arribarà als 1.600 milions d'euros, si sols ens comparem amb la mitjana.
Estem en una situació insòlita, sobretot perquè tenim una renda per càpita inferior en 12 punts a la mitjana.
I, no obstant això, som l'autonomia que menys recursos per habitant rep; l'única que, tot i ser pobra, aporta al conjunt de l'Estat", remarca.
Davant aquesta situació "insuportable" i "prolongada discriminació", el manifest recorda que la comissió de persones expertes per al disseny d'un nou model va assenyalar que el problema es remunta a l'inici dels sistemes de finançament autonòmic.
El text exigeix una reforma immediata del sistema de finançament que estableixi un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes les autonomies, que possibiliti als valencians i a les valencianes tenir uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les competències pròpies.
Així mateix, reivindica un repartiment de les inversions i una execució que acabi amb el dèficit inversor, que compensi la insuficiència inversora en els últims anys i dediqui una quantitat de recursos ajustada al pes poblacional.
El manifest també reclama el reconeixement dels dèficits de finançament acumulats directament pel mal funcionament dels diferents sistemes de finançament, i l'establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no neixi "llastrat per la injustícia diferida dels anteriors".
Per últim, remarca que el poble valencià ha de reivindicar "més unit que mai, que puguem aconseguir plenament els drets reconeguts en la nostra Constitució.
Vivim un moment històric en el qual podem acabar definitivament amb la discriminació, per avançar cap a una societat més prospera, més social i més justa". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Ciutadans ha sigut l’últim en adherir-se al manifest en contra de la discriminació econòmica del País Valencià a mans de l’Estat. Gairebé tots els sectors de la societat es mobilitzaran per reclamar una reforma dels sistemes de finançament i d’inversió que permeti equiparar els recursos dels valencians als dels altres territoris i compensar el dèficit causat pel model anterior.",
"a2": "Ciutadans recolza i assistirà a la manifestació unitària convocada el dia 18 de novembre per demanar un finançament just i aconseguir més benestar i progrés per a la societat valenciana. Es denuncia la infrainversió i la discriminació financera que pateix la Generalitat Valenciana i es demana una solució immediata que permeti als ciutadans tenir uns serveis públics dignes.",
"a3": "Ciutadans ha anunciat que participarà en la manifestació organitzada per UGT i CC.OO del 18 de novembre al País Valencià. El motiu de la protesta és l'infrafinançament i la infrainversió de la Comunitat Valenciana en comparació amb la mitjana de l'Estat. El manifest exigeix una reforma del sistema de finançament per establir-ne un que sigui equitatiu per a la població valenciana."
},
"extractive": {
"a1": "El portaveu autonòmic de Ciutadans al País Valencià, Fernando Giner, ha anunciat aquest dilluns que la seva formació assistirà a la manifestació unitària del pròxim 18 de novembre amb el lema 'Per un finançament just' per al territori.\nLa manifestació, que vol fer visible al carrer el consens polític, econòmic i social sobre l'infrafinançament del territori, compta amb suport del govern de la Generalitat Valenciana.\nEl text exigeix una reforma immediata del sistema de finançament que estableixi un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes les autonomies, que possibiliti als valencians i a les valencianes tenir uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les competències pròpies.\nAixí mateix, reivindica un repartiment de les inversions i una execució que acabi amb el dèficit inversor, que compensi la insuficiència inversora en els últims anys i dediqui una quantitat de recursos ajustada al pes poblacional. ",
"a2": "El portaveu autonòmic de Ciutadans al País Valencià, Fernando Giner, ha anunciat aquest dilluns que la seva formació assistirà a la manifestació unitària del pròxim 18 de novembre amb el lema 'Per un finançament just' per al territori.\nLa manifestació, que vol fer visible al carrer el consens polític, econòmic i social sobre l'infrafinançament del territori, compta amb suport del govern de la Generalitat Valenciana.\nEl manifest que acompanya la protesta recorda que el març vinent es compliran 40 anys de la creació del Consell del País Valencià, \"un esforç compartit en el qual es va implicar tota la societat i que va desembocar en l'Estatut d'autonomia\" i que ara, quatre dècades més tard,\" ens trobem en un moment que requereix aquesta mateixa unitat per fer-nos escoltar i aconseguir un futur sense més hipoteca que la nostra capacitat per a generar riquesa, benestar i progrés\".\nDavant aquesta situació \"insuportable\" i \"prolongada discriminació\", el manifest recorda que la comissió de persones expertes per al disseny d'un nou model va assenyalar que el problema es remunta a l'inici dels sistemes de finançament autonòmic.",
"a3": "El portaveu autonòmic de Ciutadans al País Valencià, Fernando Giner, ha anunciat aquest dilluns que la seva formació assistirà a la manifestació unitària del pròxim 18 de novembre amb el lema 'Per un finançament just' per al territori. \nLa manifestació, que vol fer visible al carrer el consens polític, econòmic i social sobre l'infrafinançament del territori, compta amb suport del govern de la Generalitat Valenciana. \nEl manifest que acompanya la protesta recorda que el març vinent es compliran 40 anys de la creació del Consell del País Valencià, \"un esforç compartit en el qual es va implicar tota la societat i que va desembocar en l'Estatut d'autonomia\" i que ara, quatre dècades més tard,\" ens trobem en un moment que requereix aquesta mateixa unitat per fer-nos escoltar i aconseguir un futur sense més hipoteca que la nostra capacitat per a generar riquesa, benestar i progrés\". \nEl text exigeix una reforma immediata del sistema de finançament que estableixi un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes les autonomies, que possibiliti als valencians i a les valencianes tenir uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les competències pròpies. "
},
"extreme": {
"a1": "La manifestació a València per un finançament més just rebrà el suport de tots els grups polítics menys del PP.",
"a2": "El 18 de novembre hi ha convocada una manifestació en contra de la discriminació financera als valencians.",
"a3": "La Comunitat Valenciana es manifestarà el 18 de novembre \"Per un finançament just\" amb la presència de Ciutadans."
}
} |
2,396 | Ábalos apunta que no hi haurà primàries i Sánchez serà l'únic candidat: "Ningú es planteja cap alternativa" | El secretari d'Organització diu que treballen per aconseguir una "majoria netament socialista" i que no pensen en pactes | El secretari d'Organització del PSOE, José Luís Ábalos, ha apuntat que no hi haurà primàries i que Pedro Sánchez serà el candidat del PSOE el 28 d'abril.
"Ningú es planteja cap alternativa al president del govern", ha dit Ábalos en roda de premsa després del comissió executiva federal per preparar les eleccions.
El número 2 del PSOE ha celebrat els resultats de diverses enquestes, que apunten a una victòria dels socialistes i advoca per un govern monocolor.
"La nostra aspiració és aconseguir una majoria netament socialista, és la nostra estratègia i en cap moment ens hem plantejat els pactes", ha remarcat.
Ábalos diu que "confien" en el resultat a Catalunya, que tenen "sensació de molta millora en l'ambient" i hi tenen "expectatives".
De moment, el PSOE no confirma si el ministre Josep Borrell serà candidat a les europees.
"La decisió no està presa", ha reconegut.
En el cas de càrrecs que governen, el partit estableix que per fer primàries cal que ho sol·liciti el 30% de la militància o el 50% del comitè federal.
El secretari d'Organització apunta que no esperen un escenari de primàries i que Sánchez serà l'únic candidat, tot i que hi hauria temps de presentar alternatives fins el 25 de febrer.
"El normal és que qui ha exercit es sotmeti a l'examen de la seva gestió davant la ciutadania", ha manifestat.
Preguntat sobre si els ministres actuals formaran part de les llistes, ha assegurat és un "bon aval" haver estat part del govern de Sánchez i que "així s'ha de considerar".
"Hi a un ampli consens sobre això", ha manifestat Ábalos, que ha dit que dependrà "dels territoris i de la disponibilitat" dels ministres.
Aquest matí, per exemple, tant els titulars d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, com la de Justícia, Dolores Delgado, s'han posat "a disposició" del president Pedro Sánchez.
Tampoc ha aclarit si l'actual ministre d'Exteriors, Josep Borrell, serà el candidat del PSOE el 26 de maig a les europees i ha dit que la decisió encara no està presa.
Aspiren a govern monocolor
Les darreres enquestes publicades donen la victòria al PSOE, tot i que les forces d'esquerra no sumarien majoria absoluta.
Sobre això, Ábalos ha centrat l'atenció en ser la força més votada i millorar notablement els 83 diputats actuals.
"Tot indica que augmentarem clarament els diputats i volem tenir majoria per governar", ha afirmat en roda de premsa.
Per això, ha evitat pronunciar-se sobre els possibles pactes electorals i ha dit que no n'han parlat durant el comitè executiu federal.
Ara bé, Ábalos ha aprofitat per carregar contra PP.
"Ja ha deixat d'aspirar a ser la primera força i Casado apel·la a la triple aliança amb Vox i Cs", ha subratllat.
Sobre Cs, ha criticat que tanquin la porta a pactar amb el PSOE.
"Diu que no pactarà amb social-demòcrates, li costa menys fer-ho amb extremistes de dretes", ha afirmat Ábalos, que recorda que a Europa "els liberals i els social-demòcrates s'entenen".
"Molta millora en l'ambient" a Catalunya
Sobre Catalunya, Ábalos s'ha mostrat optimista del resultat que el PSOE pugui obtenir i que hi faran campanya.
"No l'hem deixat de visitar i ho seguirem fent", ha manifestat.
Per al número 2 del PSOE i ministre de Foment, hi ha hagut "molta millora en l'ambient" a Catalunya i creu que els ciutadans tenen "comprensió" amb les polítiques impulsades des de la Moncloa.
"Tenim expectatives i confiança en la ciutadania de Catalunya", ha afirmat.
Ara bé, ha deixat clar que el "diàleg" que hi pugui haver amb la Generalitat sempre starà "dins dels límits de la Constitució".
"Mai ens hem plantejat res que afecti aquests marges", ha dit.
Ábalos també ha retret la "cantarella patètica" dels partits de dretes que asseguraven que hi havia "pactes ocults" amb l'independentisme.
"Ens han deixat caure el pressupost i no ens ha fet cap gràcia", ha afirmat Ábalos, que assegura que aquest cop de porta d'ERC i PDeCAT deixa el PSOE en una posició "poc condescendent" davant les forces independentistes. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El secretari d’Organització del PSOE s’ha referit a les properes eleccions per confirmar a Pedro Sánchez com a únic candidat socialista. Igualment, ha reconegut que la formació espera obtenir majoria suficient per no haver de pactar. Finalment, Ábalos s’ha mostrat optimista amb l’evolució de la situació a Catalunya i ha ofert diàleg a la Generalitat dins del marc constitucional.",
"a2": "Ábalos preveu bons resultats per al PSOE a les eleccions del 28 d'abril, segons indiquen les enquestes. Assegura que el candidat és sens dubte Pedro Sánchez i que el PSOE no s'ha plantejat cap pacte. Ábalos s'ha mostrat optimista també amb Catalunya, i assegura que el diàleg amb la Generalitat es mantindrà en tot moment dins la constitucionalitat.",
"a3": "Ábalos, el secretari d'Organització del PSOE, diu que Sánchez serà el candidat del PSOE el 28 d'abril. També explica que volen una majoria socialista per governar i no es plantegen pactar. A més, el PSOE confia en els resultats a Catalunya i percep una millora en l'ambient, però encara no confirma si Borrell serà el candidat a les europees."
},
"extractive": {
"a1": "El secretari d'Organització del PSOE, José Luís Ábalos, ha apuntat que no hi haurà primàries i que Pedro Sánchez serà el candidat del PSOE el 28 d'abril.\n\"La nostra aspiració és aconseguir una majoria netament socialista, és la nostra estratègia i en cap moment ens hem plantejat els pactes\", ha remarcat. \nSobre Catalunya, Ábalos s'ha mostrat optimista del resultat que el PSOE pugui obtenir i que hi faran campanya. \nPer al número 2 del PSOE i ministre de Foment, hi ha hagut \"molta millora en l'ambient\" a Catalunya i creu que els ciutadans tenen \"comprensió\" amb les polítiques impulsades des de la Moncloa.",
"a2": "El secretari d'Organització del PSOE, José Luís Ábalos, ha apuntat que no hi haurà primàries i que Pedro Sánchez serà el candidat del PSOE el 28 d'abril.\nEn el cas de càrrecs que governen, el partit estableix que per fer primàries cal que ho sol·liciti el 30% de la militància o el 50% del comitè federal.\nPer al número 2 del PSOE i ministre de Foment, hi ha hagut \"molta millora en l'ambient\" a Catalunya i creu que els ciutadans tenen \"comprensió\" amb les polítiques impulsades des de la Moncloa.\nTampoc ha aclarit si l'actual ministre d'Exteriors, Josep Borrell, serà el candidat del PSOE el 26 de maig a les europees i ha dit que la decisió encara no està presa.",
"a3": "El secretari d'Organització del PSOE, José Luís Ábalos, ha apuntat que no hi haurà primàries i que Pedro Sánchez serà el candidat del PSOE el 28 d'abril. \n\"La nostra aspiració és aconseguir una majoria netament socialista, és la nostra estratègia i en cap moment ens hem plantejat els pactes\", ha remarcat.\nTampoc ha aclarit si l'actual ministre d'Exteriors, Josep Borrell, serà el candidat del PSOE el 26 de maig a les europees i ha dit que la decisió encara no està presa. \nPer al número 2 del PSOE i ministre de Foment, hi ha hagut \"molta millora en l'ambient\" a Catalunya i creu que els ciutadans tenen \"comprensió\" amb les polítiques impulsades des de la Moncloa. "
},
"extreme": {
"a1": "Sánchez serà el candidat del PSOE per intentar aconseguir una victòria que no requereixi pactes en les properes eleccions.",
"a2": "Ábalos es mostra optimista amb Catalunya i els resultats de les eleccions, amb Sánchez com a candidat indubtable.",
"a3": "El PSOE té clar que vol un govern socialista sense pactes i Sánchez serà el seu únic candidat el 28A."
}
} |
2,633 | La Fira de Formació i Treball 'F&T' de Lleida amplia l'oferta formativa i innovadora | El desena edició del certamen, que tindrà lloc del 14 al 16 d'abril, aplegarà 25 famílies de formació i 21 empreses | La 10a edició de la Fira de Formació i Treball 'F&T', saló que se celebrarà del 14 al 16 d'abril al pavelló 4 de Fira de Lleida, comptarà amb la participació de 21 empreses i entitats i tindrà 25 famílies de formació o disciplines representades.
El saló ocuparà una superfície bruta d'exposició de 4.000 metres quadrats i acollirà 50 activitats professionals com ara conferències, tallers, demostracions i altres iniciatives relacionades amb la formació.
Una de les novetats d'aquesta edició serà la primera jornada conjunta d'innovació i emprenedoria a Catalunya, organitzada pels serveis territorial d'Ensenyament a Lleida, amb la col·laboració de les xarxes d'Innova FP i la Xarxa d'Emprenedoria de Catalunya.
La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, serà l'encarregada d'inaugurar el certamen.
Al saló es facilitarà informació sobre la nova oferta formativa que només es desenvolupa a les comarques lleidatanes, com és el cas de piragüisme d'aigües braves, escultura aplicada a l'espectacle i ramaderia i assistència en sanitat animal.
A més, s'incorporen noves formacions superiors i cursos especialitzats com ara la formació universitària, màsters i postgraus, amb la presència de la Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili.
Cal remarcar la presència d'acadèmies d'idiomes, de música i entitats on es presentaran les opcions de formació per a joves, cursos a l'estranger, formació continuada i formació per a adults.
Destaquen també les demostracions, les activitats i les actuacions als estands de les famílies de formació i les entitats participants, amb la presència de professors i alumnes.
En aquest sentit, els visitants podran gaudir del funcionament d'una impressora 3D, retoc d'imatge, malabars de baristes, elaboració de pastisseria i rebosteria, maquillatge i perruqueria, entre altres propostes formatives.
Els alumnes de la família professional de comerç i màrqueting dinamitzaran la fira a través de Facebook, Twitter i Instagram i assessoraran els assistents sobre el funcionament de les xarxes socials.
Pel que fa a les conferències destaquen les que impartiran la jove youtuber Belena Gaynor titulada 'Com podem sobreviure els millennials?' i el director d'Organització i Desenvolupament de Persones a Schibsted Spain, Jaume Gurt, sobre 'El camí per trobar feina'.
Durant la presentació de la Fira 'F&T', l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha afirmat que aquest "és el saló més important que se celebra a Fira de Lleida relacionat amb la joventut i la competitivitat empresarial".
Ros ha afegit que en els darrers 10 anys els estudis de Formació Professional han fet "un salt molt important", en bona part "gràcies a la FP dual i als projectes internacionals, que l'han convertit en una formació de primeríssim nivell i amb unes sortides laborals molt atractives".
El president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó, també ha destacat la importància de la FP dual perquè "facilita que els joves tinguin més sortides laborals i facilita que els empresaris comptin amb més nois i noies preparats".
Enric Mir, vicepresident de la Diputació de Lleida, ha assegurat que els empresaris del territori "cada vegada demanen més professionals amb estudis de Formació Professional" i ha reclamat més implicació de les administracions, del sector privat i de les famílies en l'aposta per la FP.
Per la seva part el director dels serveis territorials d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, ha informat que la Generalitat tindrà 30 estands –de les 25 famílies professionals i els propis de l'administració catalana– i mobilitzarà uns 200 professors.
Cullerés també ha destacat que durant els tres dies es duran a terme nombroses accions entre l'alumnat que visiti la fira com ara l'elaboració de microvídeos, demostracions de maquillatge i perruqueria, visites guiades al recinte, pràctiques amb maquinària pesada, entre altres.
La inauguració del saló tindrà lloc dijous al matí i serà presidida per la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz.
A més, el divendres visitarà el certamen la consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa.
El saló de Formació i Treball 'F&T' està organitzat per l'Ajuntament de Lleida, Fira de Lleida i la Generalitat, amb el suport de GlobaLleida. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Fira de Formació i Treball de Lleida comptarà amb la representació d’un gran nombre de disciplines formatives i d’entitats professionals. En l’acte d’inauguració s’ha destacat la importància que la FP ha anat adquirint entre joves i empresaris. El certamen acollirà, doncs, tot tipus d’activitats per informar sobre aquesta sortida laboral en auge i facilitar el contacte entre les parts.",
"a2": "Del 14 al 16 d'abril se celebrarà a Lleida la 10a edició de la Fira de Formació i Treball. Durant aquests dies, es realitzaran tallers, conferències, propostes formatives i es dinamitzarà a les xarxes sociales per, com bé diuen l'alcalde de Lleida i el president de la Cambra de Comerç de Lleida, donar importància a la FP i apostar-hi.",
"a3": "La Fira de Formació i Treball \"F&T\" celebrarà la seva 10a edició del 14 al 16 d'abril a la Fira de Lleida. Comptarà amb 21 empreses i entitats, representarà 25 famílies de formació o disciplines i acollirà 50 activitats professionals. És un saló enfocat a joves i adults que mostra les opcions de formació i les sortides laborals al territori."
},
"extractive": {
"a1": "La 10a edició de la Fira de Formació i Treball 'F&T', saló que se celebrarà del 14 al 16 d'abril al pavelló 4 de Fira de Lleida, comptarà amb la participació de 21 empreses i entitats i tindrà 25 famílies de formació o disciplines representades. \nEl saló ocuparà una superfície bruta d'exposició de 4.000 metres quadrats i acollirà 50 activitats professionals com ara conferències, tallers, demostracions i altres iniciatives relacionades amb la formació. \nRos ha afegit que en els darrers 10 anys els estudis de Formació Professional han fet \"un salt molt important\", en bona part \"gràcies a la FP dual i als projectes internacionals, que l'han convertit en una formació de primeríssim nivell i amb unes sortides laborals molt atractives\". \nEnric Mir, vicepresident de la Diputació de Lleida, ha assegurat que els empresaris del territori \"cada vegada demanen més professionals amb estudis de Formació Professional\" i ha reclamat més implicació de les administracions, del sector privat i de les famílies en l'aposta per la FP.",
"a2": "La 10a edició de la Fira de Formació i Treball 'F&T', saló que se celebrarà del 14 al 16 d'abril al pavelló 4 de Fira de Lleida, comptarà amb la participació de 21 empreses i entitats i tindrà 25 famílies de formació o disciplines representades.\nEl saló ocuparà una superfície bruta d'exposició de 4.000 metres quadrats i acollirà 50 activitats professionals com ara conferències, tallers, demostracions i altres iniciatives relacionades amb la formació. \nDurant la presentació de la Fira 'F&T', l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha afirmat que aquest \"és el saló més important que se celebra a Fira de Lleida relacionat amb la joventut i la competitivitat empresarial\".\nEnric Mir, vicepresident de la Diputació de Lleida, ha assegurat que els empresaris del territori \"cada vegada demanen més professionals amb estudis de Formació Professional\" i ha reclamat més implicació de les administracions, del sector privat i de les famílies en l'aposta per la FP.",
"a3": "La 10a edició de la Fira de Formació i Treball 'F&T', saló que se celebrarà del 14 al 16 d'abril al pavelló 4 de Fira de Lleida, comptarà amb la participació de 21 empreses i entitats i tindrà 25 famílies de formació o disciplines representades. \nEl saló ocuparà una superfície bruta d'exposició de 4.000 metres quadrats i acollirà 50 activitats professionals com ara conferències, tallers, demostracions i altres iniciatives relacionades amb la formació.\nDurant la presentació de la Fira 'F&T', l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha afirmat que aquest \"és el saló més important que se celebra a Fira de Lleida relacionat amb la joventut i la competitivitat empresarial\". \nEnric Mir, vicepresident de la Diputació de Lleida, ha assegurat que els empresaris del territori \"cada vegada demanen més professionals amb estudis de Formació Professional\" i ha reclamat més implicació de les administracions, del sector privat i de les famílies en l'aposta per la FP. "
},
"extreme": {
"a1": "Lleida mobilitzarà una gran quantitat de recursos per oferir la millor oferta de Formació Professional als assistents a la F&T.",
"a2": "La Fira de Formació i Treball d'abril estarà formada per conferències, tallers, demostracions i propostes fromatives.",
"a3": "Lleida acollirà la 10a edició de la Fira de Formació i Treball 'F&T' del 14 al 16 d'abril."
}
} |
2,907 | Vermuts electrònics online i festivals drag, algunes de les opcions per fer front al confinament per coronavirus | Diverses persones s'han organitzat per buscar distraccions durant les setmanes que durin les mesures contra el covid-19 | Després que el govern espanyol hagi decretat l'estat d'alarma i l'executiu català hagi demanat el confinament a casa, els ciutadans han buscat maneres originals per fer front a les setmanes d'alteració de la normalitat.
El coronavirus impedeix que es pugui sortir al carrer a no ser que sigui per motius de força major, però això no fa que es deixin d'organitzar festes amb les noves tecnologies.
És el cas de 'Muerta Sánchez', una DJ que aquest diumenge ha fet un vermut electrònic retransmès per Facebook i que ha acabat aplaudida pels veïns, o del Drag Festival, un festival de drags que es pot veure en directe per Instagram durant aquest diumenge a la tarda i fins a la matinada.
Vora dos quarts d'una, Sánchez he encès els altaveus a una terrassa de Gràcia de Barcelona i ha fet sonar la música per tots els carrers del voltant.
Els veïns han cantat des dels seus balcons des de cançons d'ABBA fins a 'Qué pasará' de Raphael, passant per 'Volare' de Domenico Modugno i 'Girls just want to have fun' de Cyndi Lauper.
Al final han esclatat els crits amb 'What's up?', de 4 non blondes, quan l'artista fins i tot ha simulat un concert, començant una estrofa i deixant que tot el públic la cantés corejant.
Durant prop d'una hora i mitja els veïns han celebrat la seva festa particular des de casa seva.
"La idea era compartir els moments de confinament, amb la voluntat de divertir i entretenir i fer-lo passar més lleuger", ha explicat Sánchez en declaracions a l'ACN.
L'artista ha volgut copiar les accions fetes a Itàlia, amb els ciutadans cantant als balcons, i ha optat per fer l'espectacle a l'hora del vermut, quan creu que molesta menys a la gent.
Després de donar diversos bisos i mentre tothom feia el vermut des del seu balcó, ha acabat el concert, entre crits on reclamaven que diumenge que ve es repetís l'espectacle.
De fet, la DJ no ho descarta si segueix "trobant-se bé" i ha agraït la bona rebuda per part del veïnat, que creu que ara està "més unit".
"La música i el ball són una cosa que sempre acompanya", ha subratllat la DJ, que ha reconegut que ha estat un dels espectacles "més emocionants" que hagi fet mai.
Un Drag Festival des de casa
"La nostra feina és entretenir i fer riure a la gent quan estan malament", explica Fran Cabrera, sota el nom artístic de Kelly Roller.
El divendres al vespre, després de veure que es demanava a la gent que es quedés a casa, va decidir organitzar el col·lectiu de drags de l'Estat per poder celebrar un festival telemàtic, com ja havien fet diversos músics.
Després d'un dia sencer de contactes, aquest diumenge se celebra el primer 'Yo me quedo en casa Drag Festival', que des de les 6 de la tarda i fins a dos quarts de dues de la matinada comptarà amb la presència de fins a 17 artistes, amb quatre catalans com Sílfide, Sharonne, Luna diva i Dramas de honor.
A partir de les sis, cada artista té una actuació de mitja hora que es pot seguir en directe a través del seu instagram, i s'enllaçarà amb el següent a qui toqui, seguint un cartell on s'han recollit totes les actuacions.
Amb la població sense poder sortir de casa i amb el tancament d'espais d'oci, molts artistes havien vist com es cancel·laven les seves actuacions, i aquesta és la manera que ha ideat Roller per intentar convertir la situació en una "oportunitat".
"L'espectacle no va dirigit només al col·lectiu LGBTI, sinó també a gent que ara té més temps i que en pot gaudir molt", ha dit en declaracions a l'ACN, on ha afegit que hi haurà sessions de DJ, tallers de maquillatge i monòlegs, entre altres.
L'artista creu que, després d'aquest diumenge, el festival es podrà replicar perquè diversos artistes s'han ofert per participar-hi. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Malgrat la prohibició de sortir i de reunir-se, alguns artistes han vist en les noves tecnologies una oportunitat per continuar treballant alhora que amenitzen el confinament. Així, una DJ ha organitzat una sessió de vermut musical pels seus veïns de Gràcia, compartida per xarxes socials, mentre que el col·lectiu de drags emetrà un festival telemàtic amb espectacles i tallers.",
"a2": "Respectant les mesures sanitàries de la pandèmia i des d'una terrassa amb la música a tot volum, la DJ \"Muerta Sánchez\" ha fet un vermut electrònic que s'ha pogut seguir a les xarxes socials. També s'ha organitzat telemàticament el festival de drags, amb sessions de DJ, actuacions i tallers de maquillatge.",
"a3": "Els artistes han trobat maneres creatives perquè la població faci front al confinament durant l'estat d'alarma. La DJ \"Muerta Sánchez\" ha fet sonar música pels altaveus a una terrassa de Gràcia a l'hora del vermut i l'ha retransmès per Facebook. Kelly Roller ha organitzat el \"Yo me quedo en casa Drag Festival\", que es podrà seguir diumenge a Instagram."
},
"extractive": {
"a1": "El coronavirus impedeix que es pugui sortir al carrer a no ser que sigui per motius de força major, però això no fa que es deixin d'organitzar festes amb les noves tecnologies.\nÉs el cas de 'Muerta Sánchez', una DJ que aquest diumenge ha fet un vermut electrònic retransmès per Facebook i que ha acabat aplaudida pels veïns, o del Drag Festival, un festival de drags que es pot veure en directe per Instagram durant aquest diumenge a la tarda i fins a la matinada. \n\"La idea era compartir els moments de confinament, amb la voluntat de divertir i entretenir i fer-lo passar més lleuger\", ha explicat Sánchez en declaracions a l'ACN. \nAmb la població sense poder sortir de casa i amb el tancament d'espais d'oci, molts artistes havien vist com es cancel·laven les seves actuacions, i aquesta és la manera que ha ideat Roller per intentar convertir la situació en una \"oportunitat\".",
"a2": "És el cas de 'Muerta Sánchez', una DJ que aquest diumenge ha fet un vermut electrònic retransmès per Facebook i que ha acabat aplaudida pels veïns, o del Drag Festival, un festival de drags que es pot veure en directe per Instagram durant aquest diumenge a la tarda i fins a la matinada.\n\"La idea era compartir els moments de confinament, amb la voluntat de divertir i entretenir i fer-lo passar més lleuger\", ha explicat Sánchez en declaracions a l'ACN. \nDesprés d'un dia sencer de contactes, aquest diumenge se celebra el primer 'Yo me quedo en casa Drag Festival', que des de les 6 de la tarda i fins a dos quarts de dues de la matinada comptarà amb la presència de fins a 17 artistes, amb quatre catalans com Sílfide, Sharonne, Luna diva i Dramas de honor.\nAmb la població sense poder sortir de casa i amb el tancament d'espais d'oci, molts artistes havien vist com es cancel·laven les seves actuacions, i aquesta és la manera que ha ideat Roller per intentar convertir la situació en una \"oportunitat\".",
"a3": "Després que el govern espanyol hagi decretat l'estat d'alarma i l'executiu català hagi demanat el confinament a casa, els ciutadans han buscat maneres originals per fer front a les setmanes d'alteració de la normalitat. \nÉs el cas de 'Muerta Sánchez', una DJ que aquest diumenge ha fet un vermut electrònic retransmès per Facebook i que ha acabat aplaudida pels veïns, o del Drag Festival, un festival de drags que es pot veure en directe per Instagram durant aquest diumenge a la tarda i fins a la matinada.\n\"La idea era compartir els moments de confinament, amb la voluntat de divertir i entretenir i fer-lo passar més lleuger\", ha explicat Sánchez en declaracions a l'ACN. \nDesprés d'un dia sencer de contactes, aquest diumenge se celebra el primer 'Yo me quedo en casa Drag Festival', que des de les 6 de la tarda i fins a dos quarts de dues de la matinada comptarà amb la presència de fins a 17 artistes, amb quatre catalans com Sílfide, Sharonne, Luna diva i Dramas de honor."
},
"extreme": {
"a1": "El confinament obre pas a la creativitat dels artistes per entretenir la gent amb l’ajuda de les noves tecnologies.",
"a2": "La DJ \"Muerta Sánchez\" amenitza el confinament amb un vermut electrònic que es pot seguir a les xarxes socials.",
"a3": "El confinament convertit en oportunitat: els artistes organitzen vermuts electrònics i festivals drag retransmesos per les xarxes socials."
}
} |
2,393 | Els lletrats defensen que el reglament no preveu el vot delegat per als diputats electes a presó i a Brussel·les | Els serveis jurídics deixen la decisió final en mans de la Mesa d'Edat i posen sobre la taula una reforma reglamentària per encabir-hi la "incapacitat legal" | Els lletrats conclouen que el reglament del Parlament no preveu el vot delegat per als vuit diputats electes de JxCAT i ERC que són en presó preventiva o a Brussel·les.
A l'informe d'aquest dilluns els serveis jurídics consideren que entre les causes al reglament que preveuen la delegació de vot "no sembla que n'hi hagi cap que pogués justificar-la en aquests dos supòsits".
De fet, els lletrats avisen que la "incapacitat perllongada no pot ser extrapolada ni interpretada" a situacions que no facin referència a la incapacitat física i psíquica del diputat per assistir al Parlament.
En qualsevol cas, admeten també que li pertoca a la Mesa d'Edat decidir finalment sobre la delegació del vot de la sessió constitutiva d'aquest dimecres.
I en concret sobre els diputats electes a presó, els lletrats apunten que la interlocutòria del Suprem també posa sobre la taula una nova reforma del Reglament en un futur, "que suposi l'ampliació del concepte d'incapacitat [...] per encabir-hi una incapacitat 'legal'".
D'entrada els lletrats recorden el "deure" dels diputats d'assistir al debats i a les votacions del ple, i insisteixen que l'article 93 del reglament fixa com a supòsits per a delegar el vot la baixa per maternitat o paternitat, l'hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada.
I en aquest context avisen que el reglament del Parlament no contempla ni el vot telemàtic ni la "substitució temporal de diputats".
Així els lletrats conclouen de l'article 93 que " la causa d'incapacitat perllongada no pot ser extrapolada ni interpretada per aplicar-la a situacions que no facin referència a la capacitat física o psíquica del diputat com a justificació de la inassistència amb possibilitat de delegar el vot".
Els serveis jurídics també constaten que és facultat de la Mesa acreditar el supòsits de la delegació del vot i avisen en aquest sentit que això no pot ser entès com una capacitat per "contemplar o ampliar noves causes".
I de fet veu en el vincle entre 'hospitalització, malaltia i incapacitat perllongada' un aval a aquesta tesi: "No permet aplicar el concepte d'incapacitat a situacions que puguin obeir altres motius, llevat que aquests pugin ser contemplats en una futura reforma del reglament que ampliï els supòsits de delegació a altres causes".
Per tot plegat, els lletrats conclouen que "no sembla que n'hi hagi cap [de causa] que pogués justificar" la delegació de vot "en aquests dos supòsits": diputats electes en presó preventiva o a Brussel·les.
El principi de separació de poders
Al seu informe, els lletrats de la cambra també recorden el principis de separació de poders per interpretar la posició del jutge del Suprem Pablo Llarena respecte al vot delegat per als diputats que són a presó.
"No permet llegir la interlocutòria en el sentit que se'n pretengui deduir l'existència d'un mandat adreçat al Parlament", rebla el text.
"És evident que la interlocutòria no crea, ni podria crear, cap altra causa de delegació de vot que les que contempla el Reglament", insisteixen els serveis jurídics.
De fet, els lletrats posen en valor el reglament de la cambra i en aquest context deixen a mans de la Mesa d'Edat la decisió final sobre la delegació en el cas de la sessió constitutiva d'aquest dimecres.
I no en mas de la Mesa de la Diputació Permanent, l'òrgan vigent entre legislatures.
La Mesa d'Edat la presidirà l'exconseller Ernest Maragall.
"La Mesa d'Edat té les funcions que són necessàries i imprescindibles per resoldre les possibles incidències que afectin el desenvolupament de la sessió constitutiva", dedueixen els lletrats a l'informe que han lliurat aquesta tarda.
Reforma del regalament
Els lletrats també consideren que la posició del Suprem respecte a la delegació de vot dels electes empresonats posa sobre la taula el debat d'una reforma reglamentària que "suposi l'ampliació del concepte d'incapacitat [...] per encabir-hi una incapacitat 'legal'".
Una reforma que els lletrats ja recomanen pel "procediment legislatiu comú" a futurs.
El quòrum i el bloqueig de la sessió constitutiva
D'altra banda, els serveis jurídics del Parlament també avisen que la sessió constitutiva "no pot ser evitar" si no hi assisteixen una part dels membres del Parlament, "encara que constitueixen la majoria absoluta".
I hi posen l'accent davant d'un eventual bloqueig: "Especialment, quan es constati que aquesta manca de quòrum no es produeix per causes extraordinàries o objectivament justificades, sinó que obeeix a una voluntat d'interferir en la constitució i el normal funcionament del Parlament en els termes que preveu el Reglament".
L'informe dels lletrats arriba després que la presidenta del Parlament Carme Forcadell acceptés parcialment la petició del PSC, en allò que fa referència precisament a la delegació del vot i el quòrum de la sessió constitutiva.
També van demanar informe Cs i ERC. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els lletrats del Parlament han conclòs que la delegació del vot dels diputats empresonats o a l’exili no té cabuda en el reglament actual. Per a això, s’haurien d’ampliar les causes justificades d’incapacitat d’assistència, que ara fan exclusivament referència a impediments físics o mentals, i no legals. Tot i així, la Mesa d’Edat en tindrà l'última paraula.",
"a2": "Els lletrats diuen que no hi ha cap causa que justifiqui la delegació de vot dels diputats que són a la presó o a Brussel·les. No compleixen el reglament del Parlament de delegació de vot per incapacitat. La Mesa d'Edat tindrà dimecres la darrera decisió sobre la delegació. El Suprem suggereix que sʻampliï el concepte dʻincapacitat amb la incapacitat legal.",
"a3": "Els lletrats recorden l'obligació dels diputats d'assistir als debats i votacions, i expliquen que la causa de la delegació de vot del reglament és estar incapacitat psíquicament o físicament per no poder assistir al Parlament. Per tant, la Mesa d'Edat ha d'especificar què s'entén per incapacitat i si els diputats electes empresonats o exiliats poden delegar el seu vot. "
},
"extractive": {
"a1": "Els lletrats conclouen que el reglament del Parlament no preveu el vot delegat per als vuit diputats electes de JxCAT i ERC que són en presó preventiva o a Brussel·les.\nAixí els lletrats conclouen de l'article 93 que \"la causa d'incapacitat perllongada no pot ser extrapolada ni interpretada per aplicar-la a situacions que no facin referència a la capacitat física o psíquica del diputat com a justificació de la inassistència amb possibilitat de delegar el vot\".\nDe fet, els lletrats posen en valor el reglament de la cambra i en aquest context deixen a mans de la Mesa d'Edat la decisió final sobre la delegació en el cas de la sessió constitutiva d'aquest dimecres.\nEls lletrats també consideren que la posició del Suprem respecte a la delegació de vot dels electes empresonats posa sobre la taula el debat d'una reforma reglamentària que \"suposi l'ampliació del concepte d'incapacitat [...] per encabir-hi una incapacitat 'legal'\".",
"a2": "A l'informe d'aquest dilluns els serveis jurídics consideren que entre les causes al reglament que preveuen la delegació de vot \"no sembla que n'hi hagi cap que pogués justificar-la en aquests dos supòsits\".\nAixí els lletrats conclouen de l'article 93 que \"la causa d'incapacitat perllongada no pot ser extrapolada ni interpretada per aplicar-la a situacions que no facin referència a la capacitat física o psíquica del diputat com a justificació de la inassistència amb possibilitat de delegar el vot\".\nDe fet, els lletrats posen en valor el reglament de la cambra i en aquest context deixen a mans de la Mesa d'Edat la decisió final sobre la delegació en el cas de la sessió constitutiva d'aquest dimecres.\nEls lletrats també consideren que la posició del Suprem respecte a la delegació de vot dels electes empresonats posa sobre la taula el debat d'una reforma reglamentària que \"suposi l'ampliació del concepte d'incapacitat [...] per encabir-hi una incapacitat 'legal'\".",
"a3": "Els lletrats conclouen que el reglament del Parlament no preveu el vot delegat per als vuit diputats electes de JxCAT i ERC que són en presó preventiva o a Brussel·les.\nAixí els lletrats conclouen de l'article 93 que \"la causa d'incapacitat perllongada no pot ser extrapolada ni interpretada per aplicar-la a situacions que no facin referència a la capacitat física o psíquica del diputat com a justificació de la inassistència amb possibilitat de delegar el vot\". \nDe fet, els lletrats posen en valor el reglament de la cambra i en aquest context deixen a mans de la Mesa d'Edat la decisió final sobre la delegació en el cas de la sessió constitutiva d'aquest dimecres. \nEls lletrats també consideren que la posició del Suprem respecte a la delegació de vot dels electes empresonats posa sobre la taula el debat d'una reforma reglamentària que \"suposi l'ampliació del concepte d'incapacitat [...] per encabir-hi una incapacitat 'legal'\"."
},
"extreme": {
"a1": "Els experts veuen improcedent la delegació del vot dels polítics empresonats o exiliats i recomanen una reforma del reglament.",
"a2": "Els diputats empresonats o exiliats no podran delegar el vot perquè no compleixen el reglament d'incapacitat del Parlament.",
"a3": "Els lletrats adverteixen que, segons el reglament, el vot delegat no es pot aplicar als diputats electes empresonats o exiliats."
}
} |
1,553 | Luis de Guindos: l'expert en portes giratòries queda encallat a l'executiu | El ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat ha passat per tots els càrrecs públics del govern espanyol mentre ha manat el PP i, quan aquesta estava a l'oposició, ha anat saltant entre empreses financeres i consells d'administració | Si les portes giratòries no han estat mai un problema per a algun polític, aquest cas és el de Luis de Guindos (Madrid, 1960), qui està acostumat a recórrer d'anada i tornada els alts càrrecs públics i privats en funció de si el PP governa o no, i sense haver d'acreditar massa una bona cartilla de serveis en el currículum recent.
Membre del Cos Superior de Tècnics Comercials i Economistes de l'Estat, alguns li critiquen la seva manca de definició política, mentre que d'altres destaquen que aquesta independència li permet més llibertat de moviments -i no només per fer salts de l'administració a l'empresa i viceversa-.
De fet, va començar a ocupar càrrecs públics a partir del moment en què els populars van tocar poder per primer cop a nivell estatal, quan José María Aznar va guanyar les eleccions del 1996.
Vocal assessor del secretari d'estat d'Economia i cap del gabinet tècnic de la secretari general de comerç, aquell mateix any va ser nomenat director general de Política Econòmica i Defensa de la Competència, moment a partir del qual va anar formant part del consell directiu de Renfe, de l'Institut de Crèdit Oficial i de la Societat Estatal de Participacions Industrials.
El 2000 ja va ascendir a secretari general de Política Econòmica i Defensa de la Competència, i el 2002 a secretari d'estat d'Economia -amb Rodrigo Rato com a vicepresident econòmic, amb qui va teixir una relació d'amistat que va trencar-se arran dels escàndols d'aquest al capdavant de Bankia-.
Des d'aquest càrrec va declarar a l'ABC, el 2003: "[A Espanya] no hi ha bombolla immobiliària, sinó una evolució de preus a l'alça que s'aniran moderant amb més habitatges de lloguer i més transparència en els procediments d'urbanisme".
No va anar ben bé així.
Un cop el PSOE va reconquerir el poder el 2004, només va trigar tres mesos des de les eleccions en ser nomenat membre del consell assessor de Lehman Brothers per a les seves activitats a Europa.
Dos anys més tard, ja era director de la filial del banc d'inversió americà a Espanya i Portugal, responsabilitat que va mantenir fins que aquest va fer fallida el 2008 i, amb això, va originar la crisi financera global.
Una taca a l'expedient que no va impedir que Mariano Rajoy pensés amb ell per reflotar l'economia estatal com a ministre d'Economia el 2011, tot i que no havia tornat a acostar-se al partit des d'un càrrec públic mentre aquest seguia a l'oposició.
Durant aquest període, de fet, també va ser director de l'Institut d'Empresa, va pertànyer als consells d'administració d'Endesa, Unedisa, Logista i BMN, va exercir de docent a la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Navarra, va responsabilitzar-se de la divisió financera de PricewaterhouseCoopers i va treballar per al consell d'administració del banc Mare Nostrum.
La seva recepta: retallades i reformes laborals i financeres
Cul inquiet, durant aquesta temporada sí que va tenir temps per coordinar el 2010 un llibre de la FAES que és considerat el pilar ideològic del PP per a la reactivació econòmica, basada en la contenció de la despesa pública, i reformes en els àmbits laboral i financer.
Mesures que ha pogut impulsar sense que li tremolés la mà com a ministre.
De fet, un vídeo el va pescar el 2012 mentre confessava amb sinceritat les seves intencions al Comissari Europeu d'Assumptes Econòmics i Monetaris, Olli Rehn: "Demà aprovarem una reforma laboral extraordinàriament agressiva".
Gran aficionat a l'Atlètic de Madrid, tot i que la seva passió és el tennis, a aquest ministre casat i amb dos fills se li ha fet llarga la legislatura, sense canviar de càrrec durant tant de temps -amb dues pròrrogues incloses-.
Per això, ha expressat en diverses ocasions que buscava altres reptes fora del govern espanyol, fins al punt que el 2015 va intentar esdevenir president de l'Eurogrup, tot i que l'escollit va ser finalment l'holandès Jeroen Dijsslboem.
L'intent de col·locar discretament l'exministre José Manuel Soria -de qui n'ha heretat les competències- com a director executiu del Banc Mundial, malgrat l'escàndol que va esquitxar-lo arran de la seva aparició als papers de Panamà, va debilitar De Guingos a l'executiu.
Això i la seva voluntat de canviar d'aires, però, no han fet desistir Rajoy de tornar-lo a cridar a files per acabar d'endreçar els comptes espanyols com a ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat. | [
"nou govern rajoy: perfil"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Cul inquiet com pocs, Luis de Guindos és expert en alternar, sense aparents dificultats, els càrrecs públics amb els privats. Tot un art, el del Ministre d’Economia, de caure sempre dempeus, independentment dels seus mèrits o escàndols. Ara, malgrat la seva voluntat d’explorar altres horitzons, s’haurà d’encarregar de reflotar l’economia espanyola a petició de Mariano Rajoy. ",
"a2": "La carrera professional de Luis de Guindos ha estat molt variada. Sempre que el PP ha estat al poder o a l’oposició, ha ocupat posicions importants tant en càrrecs públics com privats. I tot i haver admès que buscava reptes fora del Govern espanyol, Mariano Rajoy sempre ha volgut tenir-lo com a ministre.",
"a3": "Luis de Guindos és un polític espanyol acostumat a ocupar alts càrrecs públics i privats, passant d'un a l'altre en funció de si el PP està al poder o no. Va començar a ocupar càrrecs públics el 1996 i des de llavors ha estat a consells directius d'empreses. Va ser anomenat Ministre d'Economia el 2011 i el 2018, vicepresident del BCE."
},
"extractive": {
"a1": "Si les portes giratòries no han estat mai un problema per a algun polític, aquest cas és el de Luis de Guindos (Madrid, 1960), qui està acostumat a recórrer d'anada i tornada els alts càrrecs públics i privats en funció de si el PP governa o no, i sense haver d'acreditar massa una bona cartilla de serveis en el currículum recent. \nGran aficionat a l'Atlètic de Madrid, tot i que la seva passió és el tennis, a aquest ministre casat i amb dos fills se li ha fet llarga la legislatura, sense canviar de càrrec durant tant de temps -amb dues pròrrogues incloses-. \nPer això, ha expressat en diverses ocasions que buscava altres reptes fora del govern espanyol, fins al punt que el 2015 va intentar esdevenir president de l'Eurogrup, tot i que l'escollit va ser finalment l'holandès Jeroen Dijsslboem.\nAixò i la seva voluntat de canviar d'aires, però, no han fet desistir Rajoy de tornar-lo a cridar a files per acabar d'endreçar els comptes espanyols com a ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat.",
"a2": "Si les portes giratòries no han estat mai un problema per a algun polític, aquest cas és el de Luis de Guindos (Madrid, 1960), qui està acostumat a recórrer d'anada i tornada els alts càrrecs públics i privats en funció de si el PP governa o no, i sense haver d'acreditar massa una bona cartilla de serveis en el currículum recent. \nEl 2000 ja va ascendir a secretari general de Política Econòmica i Defensa de la Competència, i el 2002 a secretari d'estat d'Economia -amb Rodrigo Rato com a vicepresident econòmic, amb qui va teixir una relació d'amistat que va trencar-se arran dels escàndols d'aquest al capdavant de Bankia-.\nDurant aquest període, de fet, també va ser director de l'Institut d'Empresa, va pertànyer als consells d'administració d'Endesa, Unedisa, Logista i BMN, va exercir de docent a la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Navarra, va responsabilitzar-se de la divisió financera de PricewaterhouseCoopers i va treballar per al consell d'administració del banc Mare Nostrum.\nGran aficionat a l'Atlètic de Madrid, tot i que la seva passió és el tennis, a aquest ministre casat i amb dos fills se li ha fet llarga la legislatura, sense canviar de càrrec durant tant de temps -amb dues pròrrogues incloses-.",
"a3": "Si les portes giratòries no han estat mai un problema per a algun polític, aquest cas és el de Luis de Guindos (Madrid, 1960), qui està acostumat a recórrer d'anada i tornada els alts càrrecs públics i privats en funció de si el PP governa o no, i sense haver d'acreditar massa una bona cartilla de serveis en el currículum recent. \nDe fet, va començar a ocupar càrrecs públics a partir del moment en què els populars van tocar poder per primer cop a nivell estatal, quan José María Aznar va guanyar les eleccions del 1996. \nVocal assessor del secretari d'estat d'Economia i cap del gabinet tècnic de la secretari general de comerç, aquell mateix any va ser nomenat director general de Política Econòmica i Defensa de la Competència, moment a partir del qual va anar formant part del consell directiu de Renfe, de l'Institut de Crèdit Oficial i de la Societat Estatal de Participacions Industrials.\nGran aficionat a l'Atlètic de Madrid, tot i que la seva passió és el tennis, a aquest ministre casat i amb dos fills se li ha fet llarga la legislatura, sense canviar de càrrec durant tant de temps -amb dues pròrrogues incloses-."
},
"extreme": {
"a1": "De Guindos, el més inquiet dels ministres, obligat a establir-se com a titular d’Economia per arreglar els comptes de l’Estat.",
"a2": "El PP sempre ha comptat amb Luis de Guindos per ocupar posicions importants mentre estaven al poder.",
"a3": "Luis de Guindos: a tots els alts càrrecs públics quan el PP governa i en empreses financeres quan és a l'oposició."
}
} |
2,120 | La secció Brigadoon celebra 30 anys al Festival de Sitges | Terele Pávez rebrà el Premi Nosferatu de la secció, en una edició que també retrà homenatge al director italià Corrado Farina i a l'actriu Emma Cohen | El Festival de Sitges de 1986 encetava la nova secció Brigadoon a càrrec de José Antonio Atanes, una sala interior amb entrada gratuïta ubicada al recinte de l'Escorxador on, des de llavors, es pot gaudir d'una programació fantàstica alternativa.
A Sitges 2016, Brigadoon celebra el seu 30 aniversari.
Un espai que ha anat creixent al llarg dels anys i pel qual han passat noms tan importants per al Festival com el mateix Ángel Sala, Hernán Migoya, Juanma Pastor o Diego López, aquest últim, responsable del Brigadoon des de l'any 2010.
Precisament en aquesta edició d'aniversari, l'actriu Terele Pávez (Bilbao, 1939), el Premi Nosferatu de la secció Brigadoon del Festival de Sitges, on es projectaran alguns títols de la seva filmografia, com '99.9' d'Agustí Villaronga.
A més, també es retrà homenatge al director italià Corrado Farina i a l'actriu Emma Cohen.
Actriu de tradició familiar, amb prop de cent títols en la seva filmografia entre els seus papers en TV i cinema, Terele Pávez va aconseguir el seu primer paper en la pel·lícula 'Novio a la vista' (1954) de Luis García Berlanga, gràcies a la mediació de Jesús Franco, amic de la família.
Terele Pávez va participar en títols tan importants per al cinema espanyol com 'Los santos inocentes' (Mario Camus, 1984) o 'El aire de un crimen' (Antonio Isasi-Isasmendi, 1988); l'aficionat al fantàstic la recordarà per la seva vinculació amb el director Álex de l' Església en cintes com 'El día de la bestia' (1995), 'La comunidad' (2000), '800 balas' (2002) o 'Balada triste de trompeta' (2010), culminant el 2013 amb la seva actuació a 'Las brujas de Zugarramurdi'.
A Brigadoon també es retrà homenatge al realitzador, novel·lista, documentalista i publicista italià Corrado Farina, mort el passat mes de juliol, director de dos films de culte dins del cinema de gènere provinent d'Itàlia dels anys 70.
'Baba Yaga' (1973), la segona pel·lícula de Farina basada en una de les més populars sèries de còmic adult italià (Valentina), podrà gaudir-se a Brigadoon.
I, com no podia ser d'altra manera, el Festival de Sitges no s'oblida de l'actriu catalana Emma Cohen, desapareguda també aquest mes de juliol.
Nascuda a Barcelona el 1946, a Brigadoon es podran veure dues de les seves pel·lícules més aclamades: 'Al otro lado del espejo' (Jesús Franco, 1973) i '¡Bruja más que bruja!'
(Fernando Fernán Gómez, 1977).
Aquests dos tributs s'uneixen al ja anunciat el passat mes de juliol en roda de premsa: l'homenatge al realitzador Joan Bosch, que va morir el passat mes de novembre, amb la projecció dels seus films 'A sangre fría' o 'La muerte llama a las diez'.
Entre les estrenes que enguany presenta la programació de Brigadoon, destaca 'Ibiza Undead' del director britànic Andy Edwards, en el que un grup d'estiuejants a l'illa d'Eivissa es trobaran amb uns amfitrions d'allò més 'interessants': zombis.
Humor i gore estan assegurats.
També ressalta una altra estrena: la nova pel·lícula del director italià Luigi Cozzi (Premi Nosferatu 2012) que estarà a Sitges per presentar 'Blood on Méliès'Moon', un thriller de ciència ficció que compta amb la presència de Dario Argento i Lamberto Bava interpretant-se a ells mateixos.
Al costat de la pel·lícula es podrà veure el documental 'FantastiCozzi', dirigit per Felipe M. Guerra i centrat en la figura del realitzador.
Seguint amb el gènere documental, dos són els títols que també es podran veure en Brigadoon: el documental 'SPUTNIK!', dirigit per Asier Abio, que analitza, a través de directors i festivals, la situació del cinema fantàstic independent i de baix pressupost realitzat a Catalunya, i 'The Unauthorized Hagiography of Vincent Price', documental dirigit per Michael Lane, una biografia no autoritzada de la icona del cinema de gènere, Vincent Price, un curiós migmetratge narrat amb la pròpia veu i els personatges de l'anomenat Maestro de lo Macabro.
Tres documentals més a sumar als ja avançats pel Festival: 'Joe D'Amato Totally Uncut: the Horror Experience', dirigit per Manlio Gomarasca i Davide Pulici; el documental 'Me Me Lai Bites Back: Resurrection of the Cannibal Queen', dirigit per Naomi Holwill, i 'S atan's Blood.
Memòries d'Escalofrío', de Luis Esquinas, centrat en la pel·lícula 'Escalofrío' (Carlos Puerto, 1978).
A més dels llargmetratges de ficció ja desvelats de la programació del Brigadoon d'aquest any com són 'Peelers', de Seve Schelenz, o 'Therapy, found footage' dirigit per Nathan Ambrosioni, una altra estrena en aquest espai serà el film català de ficció i morts vivents, 'Infección Zomb'i, opera prima del director Jacint Espuny produïda per Kutrefacto Films: una història post-apocalíptica de zombis amb acció i gore.
Per acabar, com ja és habitual, la tradicional Sitges Zombie Walk tindrà lloc el primer dissabte del Festival, que serà el 8 d'octubre i que tornarà a omplir la ciutat de zombis arribats d'arreu. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Ara fa trenta anys que el Festival de Sitges va inaugurar la secció de cinema alternatiu Brigadoon. A banda de les estrenes, llargmetratges i documentals habituals, l’edició d’enguany emetrà alguns films dels homenatjats Corrado Farina i Emma Cohen, així com de la guardonada amb el Premi Nosferatu, Terele Pávez. La tradicional marxa de zombis per la ciutat tancarà el Festival.",
"a2": "El 30è aniversari del Brigadoon al Sitges Festival es farà en honor a Corrado Farina i a Emma Cohen, morts el juliol passat. A més, Terele Pávez rebrà el Premi Nosferatu. Les estrenes del Brigadoon garanteixen acció, gore, zombies i humor. Finalment, el 8 d’octubre, que és el primer dia del festival, se celebrarà la Sitges Zombie Walk.",
"a3": "El festival de Sitges 2016 celebrarà el 30è aniversari de Brigadoon, una secció que ofereix una programació fantàstica alternativa. En aquesta edició Terele Pávez rebrà el Premi Nosferatu de la secció i es retrà homenatge a Corrado Farina i Emma Cohen. També es presentaran pel·lícules de diferents gèneres, com \"Ibiza Undead\" d'Andy Edwards i \"Blood on Méliès Moon\" de Luigi Cozzi."
},
"extractive": {
"a1": "El Festival de Sitges de 1986 encetava la nova secció Brigadoon a càrrec de José Antonio Atanes, una sala interior amb entrada gratuïta ubicada al recinte de l'Escorxador on, des de llavors, es pot gaudir d'una programació fantàstica alternativa.\nPrecisament en aquesta edició d'aniversari, l'actriu Terele Pávez (Bilbao, 1939), el Premi Nosferatu de la secció Brigadoon del Festival de Sitges, on es projectaran alguns títols de la seva filmografia, com '99.9' d'Agustí Villaronga. \nPer acabar, com ja és habitual, la tradicional Sitges Zombie Walk tindrà lloc el primer dissabte del Festival, que serà el 8 d'octubre i que tornarà a omplir la ciutat de zombis arribats d'arreu.\nA Brigadoon també es retrà homenatge al realitzador, novel·lista, documentalista i publicista italià Corrado Farina, mort el passat mes de juliol, director de dos films de culte dins del cinema de gènere provinent d'Itàlia dels anys 70.",
"a2": "Precisament en aquesta edició d'aniversari, l'actriu Terele Pávez (Bilbao, 1939), el Premi Nosferatu de la secció Brigadoon del Festival de Sitges, on es projectaran alguns títols de la seva filmografia, com '99.9' d'Agustí Villaronga. \nTerele Pávez va participar en títols tan importants per al cinema espanyol com 'Los santos inocentes' (Mario Camus, 1984) o 'El aire de un crimen' (Antonio Isasi-Isasmendi, 1988); l'aficionat al fantàstic la recordarà per la seva vinculació amb el director Álex de l' Església en cintes com 'El día de la bestia' (1995), 'La comunidad' (2000), '800 balas' (2002) o 'Balada triste de trompeta' (2010), culminant el 2013 amb la seva actuació a 'Las brujas de Zugarramurdi'.\nAl costat de la pel·lícula es podrà veure el documental 'FantastiCozzi', dirigit per Felipe M. Guerra i centrat en la figura del realitzador.\nA Brigadoon també es retrà homenatge al realitzador, novel·lista, documentalista i publicista italià Corrado Farina, mort el passat mes de juliol, director de dos films de culte dins del cinema de gènere provinent d'Itàlia dels anys 70.",
"a3": "A Sitges 2016, Brigadoon celebra el seu 30 aniversari.\nPrecisament en aquesta edició d'aniversari, l'actriu Terele Pávez (Bilbao, 1939), el Premi Nosferatu de la secció Brigadoon del Festival de Sitges, on es projectaran alguns títols de la seva filmografia, com '99.9' d'Agustí Villaronga. \nA Brigadoon també es retrà homenatge al realitzador, novel·lista, documentalista i publicista italià Corrado Farina, mort el passat mes de juliol, director de dos films de culte dins del cinema de gènere provinent d'Itàlia dels anys 70. 'Baba Yaga' (1973), la segona pel·lícula de Farina basada en una de les més populars sèries de còmic adult italià (Valentina), podrà gaudir-se a Brigadoon."
},
"extreme": {
"a1": "El trentè aniversari de Brigadoon ve carregat d’homenatges i de l’entrega del Premi Nosferatu a Terele Pávez.",
"a2": "El Brigadoon del Festival de Sitges aquest any farà homenatges, anunciarà les estrenes i farà la Sitges Zombie Walk.",
"a3": "Enguany la secció Brigadoon del Festival de Sitges celebrarà el 30è aniversari i entregarà el Premi Nosferatu a Terele Pávez."
}
} |
1,161 | Santander, CaixaBank i Bankia cobraran 1.350 milions de l'Estat pel Castor | La sentència del Suprem accepta les pretensions dels bancs qüestionant el "pacte" per al pagament a ACS, la constructora de Florentino Pérez | El Tribunal Suprem obliga l'Estat espanyol a retornar els 1.350 milions als bancs que van finançar la indemnització a l'exconcessionària del projecte Castor Escal UGS.
Banc Santander, Caixabank i Bankia van recórrer a la sala del contenciós-administratiu després que el govern espanyol desestimés, per silenci administratiu, la reclamació presentada per cobrar el préstec.
Els pagaments a càrrec dels consumidors havien quedat en suspens quan el Tribunal Constitucional va anul·lar bona part del Reial Decret que acceptava la renúncia de la filial d'ACS, propietat de Florentino Pérez, i establia la compensació.
Tot i el sentit de la sentència, el Suprem qüestiona el "pacte" entre el govern del PP, Enagás i els bancs per pagar gairebé al moment la indemnització a l'exconcessionària.
En una sentència de 60 pàgines, la secció cinquena de la sala del Contenciós-Administratiu del Suprem intenta donar resposta a les "peculiaritats" d'un cas que considera jurídicament complex.
La conclusió final, amb una sentència que estima "parcialment" el recurs dels bancs, és que l'Estat espanyol, com a titular del sistema gasista, haurà de fer-se càrrec de retornar els prop de 1.351 milions d'euros que van prestar per pagar la indemnització –un 51% assumida pel Banc Santander, un 34% per Caixabank i un 15% per Bankia-.
Dins d'aquesta xifra s'hi inclouen les anualitats ja cobrades a partir de 2016 i que les entitats financeres reclamants van haver de retornar al sistema gasista per fer efectiva la sentència del Constitucional de finals de 2017 arran dels recursos presentats per la patronal Cecot i la Generalitat.
Eren prop de 370 milions d'euros, 195 dels quals a càrrec d'ACS, 32 Enagás i la resta dels bancs.
Uns recursos que el govern espanyol del PSOE es va negar a retornar als consumidors, que els havien abonat amb el pagament de les seves factures del gas, i els va incorporar als comptes del sistema gasista.
En canvi, el Suprem no accepta la reclamació de 3,7 milions pels costos inherents al procés de cessió ni tampoc el percentatge del 3,97% anual sobre la part del préstec –prop de 1.310 milions- que quedava pendent de retornar abans de la declaració d'inconstitucionalitat, en concepte de cost d'oportunitat de la inversió inicial no recuperada, és a dir, els beneficis que haurien obtingut destinant els recursos a altres projectes.
Segons es desprèn de la sentència, la conseqüència de tot plegat emana de la mateixa arquitectura legislativa que el llavors govern de Mariano Rajoy va utilitzar per bastir el reial decret d'indemnització de 1.350 milions d'euros, que Pérez va cobrar abans de 35 dies.
"Una altra alternativa seria acceptar la perniciosa possibilitat de que es genera una zona d'immunitat de responsabilitat dels poders públics, que toparia amb les previsions constitucionals", alerta el text, sense anar més enllà.
Enagás s'exclou de la disputa
Exposa el Suprem que abans d'aprovar el controvertit reial decret llei 13/2014, l'executiu de Rajoy va forjar un "pacte" previ a quatre bandes, juntament amb els bancs, l'exconcessionària Escal UGS i Enagás.
Justament esta última, com a gestora dels drets del sistema gasista, va vendre als bancs els drets de cobrament a 30 anys i, segons aquest acord, pel qual assumia la gestió de les instal·lacions –concepte pel qual se li van arribar a reconèixer més de 50 milions d'euros-, quedava exempta de qualsevol responsabilitat futura.
Fins al punt que la mateixa Enagás, per a sorpresa dels mateixos magistrats, es limita a participar de forma "atípica" en aquest contenciós-administratiu únicament refermant la seva exclusió del procediment.
El pagament immediat efectuat pels bancs el mateix dia que assumeixen aquests drets corroboraria aquest pacte.
El fet que el mecanisme de pagament plasmat en el reial decret fos declarat inconstitucional no eximiria l'Estat d'atendre la reclamació dels bancs, segons la sentència.
Durant el procediment l'Advocat de l'Estat –que acceptava retornar la indemnització en 30 anys però amb una reducció mínima del 70%- va plantejar que no existia responsabilitat estatal pel fet que no s'havia impugnat cap activitat administrativa concreta sobre l'operació, des del plantejament que, en aquest cas, l'origen de la responsabilitat era el contracte de cessió entre Enagás i els bancs i no la inconstitucionalitat de la norma.
En una densa i extensa disquisició jurídica, el Suprem argumenta que el reial decret en qüestió tenia un caràcter "autoaplicatiu": d'aplicació directa entre la norma i els seus efectes a la ciutadania sense activitat administrativa pel mig que pugui ser impugnada.
En el cas de la indemnització del Castor, precisa, "es mantenen les obligacions –el pagament de la indemnització d'Escal- però es declara la nul·litat del dret" que les compensen.
Sosté, però, que la impossibilitat que no s'impugnessin prèviament suposaria que la declaració d'inconstitucionalitat generaria una "lesió indemnitzable" a través de la "responsabilitat patrimonial". | [
"indemnització milionària"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L’Estat haurà de retornar a Banc Santander, Caixabank i Bankia el préstec atorgat per al finançament del Castor. El Suprem ha estimat parcialment els recursos d’aquestes entitats i el Govern espanyol haurà de pagar, malgrat les seves reticències, 1.350 milions. Segons la sentència, la ja declarada inconstitucionalitat dels pactes econòmics entre les parts no és motiu suficient perquè no s'assumeixin responsabilitats.",
"a2": "El Tribunal Suprem troba qüestionable el pacte entre PP, Enagás, Escal UGS i els bancs per pagar una indemnització a l'exconcessionària. Finalment, l'Estat espanyol ha de retornar 1.351 milions d'euros als bancs que van prestar diners per a una indemnització. Enagás queda exclòs de la investigació després d’un pacte on només s'atribuïa la gestió de les instal·lacions.",
"a3": "Banc Santander, Caixabank i Bankia van recórrer després de la desestimació de la reclamació per part del Govern espanyol, i el Tribunal Suprem ha dictat que l'Estat ha de retornar-los els 1.350 milions d'euros amb els quals van finançar la indemnització a l'exconcessionària del projecte Castor. Amb tot, el Suprem qüestiona el pacte de pagament entre PP, Enagás i els bancs."
},
"extractive": {
"a1": "El Tribunal Suprem obliga l'Estat espanyol a retornar els 1.350 milions als bancs que van finançar la indemnització a l'exconcessionària del projecte Castor Escal UGS.\nBanc Santander, Caixabank i Bankia van recórrer a la sala del contenciós-administratiu després que el govern espanyol desestimés, per silenci administratiu, la reclamació presentada per cobrar el préstec. \nLa conclusió final, amb una sentència que estima \"parcialment\" el recurs dels bancs, és que l'Estat espanyol, com a titular del sistema gasista, haurà de fer-se càrrec de retornar els prop de 1.351 milions d'euros que van prestar per pagar la indemnització –un 51% assumida pel Banc Santander, un 34% per Caixabank i un 15% per Bankia-.\nEn canvi, el Suprem no accepta la reclamació de 3,7 milions pels costos inherents al procés de cessió ni tampoc el percentatge del 3,97% anual sobre la part del préstec –prop de 1.310 milions- que quedava pendent de retornar abans de la declaració d'inconstitucionalitat, en concepte de cost d'oportunitat de la inversió inicial no recuperada, és a dir, els beneficis que haurien obtingut destinant els recursos a altres projectes.",
"a2": "La conclusió final, amb una sentència que estima \"parcialment\" el recurs dels bancs, és que l'Estat espanyol, com a titular del sistema gasista, haurà de fer-se càrrec de retornar els prop de 1.351 milions d'euros que van prestar per pagar la indemnització –un 51% assumida pel Banc Santander, un 34% per Caixabank i un 15% per Bankia-.\nEn canvi, el Suprem no accepta la reclamació de 3,7 milions pels costos inherents al procés de cessió ni tampoc el percentatge del 3,97% anual sobre la part del préstec –prop de 1.310 milions- que quedava pendent de retornar abans de la declaració d'inconstitucionalitat, en concepte de cost d'oportunitat de la inversió inicial no recuperada, és a dir, els beneficis que haurien obtingut destinant els recursos a altres projectes.\nSegons es desprèn de la sentència, la conseqüència de tot plegat emana de la mateixa arquitectura legislativa que el llavors govern de Mariano Rajoy va utilitzar per bastir el reial decret d'indemnització de 1.350 milions d'euros, que Pérez va cobrar abans de 35 dies.\nDurant el procediment l'Advocat de l'Estat –que acceptava retornar la indemnització en 30 anys però amb una reducció mínima del 70%- va plantejar que no existia responsabilitat estatal pel fet que no s'havia impugnat cap activitat administrativa concreta sobre l'operació, des del plantejament que, en aquest cas, l'origen de la responsabilitat era el contracte de cessió entre Enagás i els bancs i no la inconstitucionalitat de la norma.",
"a3": "La conclusió final, amb una sentència que estima \"parcialment\" el recurs dels bancs, és que l'Estat espanyol, com a titular del sistema gasista, haurà de fer-se càrrec de retornar els prop de 1.351 milions d'euros que van prestar per pagar la indemnització –un 51% assumida pel Banc Santander, un 34% per Caixabank i un 15% per Bankia-. \nEn canvi, el Suprem no accepta la reclamació de 3,7 milions pels costos inherents al procés de cessió ni tampoc el percentatge del 3,97% anual sobre la part del préstec –prop de 1.310 milions- que quedava pendent de retornar abans de la declaració d'inconstitucionalitat, en concepte de cost d'oportunitat de la inversió inicial no recuperada, és a dir, els beneficis que haurien obtingut destinant els recursos a altres projectes.\nSegons es desprèn de la sentència, la conseqüència de tot plegat emana de la mateixa arquitectura legislativa que el llavors govern de Mariano Rajoy va utilitzar per bastir el reial decret d'indemnització de 1.350 milions d'euros, que Pérez va cobrar abans de 35 dies.\nDurant el procediment l'Advocat de l'Estat –que acceptava retornar la indemnització en 30 anys però amb una reducció mínima del 70%- va plantejar que no existia responsabilitat estatal pel fet que no s'havia impugnat cap activitat administrativa concreta sobre l'operació, des del plantejament que, en aquest cas, l'origen de la responsabilitat era el contracte de cessió entre Enagás i els bancs i no la inconstitucionalitat de la norma."
},
"extreme": {
"a1": "El Suprem dona la raó als bancs, però qüestiona els mecanismes de pagament establerts per les parts del projecte Castor.",
"a2": "El Tribunal Suprem qüestiona el pacte per pagar la indemnització a l'exconcessionària i l'Estat retorna la prestació milionària als bancs.",
"a3": "El Suprem ordena a l'Estat retornar els 1.350 milions d'euros als bancs que van pagar la indemnització del projecte Castor."
}
} |
855 | Judit Neddermann: ‘El procés i l’1-O em van servir per omplir estrofes que tenia buides’ | La cantautora maresmenca denuncia en el seu nou disc 'Nua' la 'impunitat policíaca' i fa una crítica social a com Occident ha reaccionat davant la crisi dels refugiats | Tercer disc i el més desinhibit.
Així és com Judit Neddermann (Vilassar de Mar, 1991) ha volgut mostrar el que ha madurat en el seu recorregut musical, on ha après dels ‘problemes’ i a despullar els seus sentiments i pensaments.
D’aquí el títol del darrer treball, ‘Nua’, i una il·lustració com a caràtula, ella mateixa sense roba, on a pell descoberta s’atreveix a denunciar ‘la impunitat’ amb què la policia actua en càrregues com les del 15-M o l’1-O.
‘El procés català i l’1-O em van servir per omplir estrofes que tenia buides’, ha afirmat Neddermann en una entrevista amb l’ACN en què ha revelat que aquest treball va ‘de l’emoció més íntima a la reflexió més ample del món’.
Així, l’artista també fa una dura crítica de la gestió que ha fet Occident de la crisi dels refugiats i de la duresa dels atacs terroristes contra població innocent.
Tot plegat ho fa sota la producció de Pau Figueres, a qui ha tornat a confiar tot el seu art per lligar un treball rodó i que va veure la llum el passat 9 de març.
Després de ‘Tot el que he vist’ (Temps Record, 2014) i ‘Un segon’ (Satélite K, 2016), Neddermann torna a la seva cita bianual amb ‘Nua’ (Satélite K), on, sense enganyar ningú amb títol i caràtula, es mostra tal com és.
‘A nivell emocional he fet un buidat molt important de coses que he viscut i que tenia ganes de dir, a nivell íntim, polític i social, temes on m’he volgut posicionar i que es resumeixen amb el terme de ‘Nua’, perquè em mostro tal i com sóc’, explica Neddermann, que, per primer cop, ha posat nua davant d’una càmera: ‘N’he sortit reforçada, em sento molt segura’, confessa.
La cantautora defineix el seu disc com el més ‘reivindicatiu’, després d’uns antecedents on havia musicat poemes o on parlava de persones molt properes a ella, de la família.
En aquest es llança de ple a denunciar les desigualtats, la hipocresia social o la impunitat dels cossos policíacs, de les guerres o el terrorisme, aspectes que l’han tocat de prop i molt profundament.
Així, el tema ‘Ubi Sunt’ neix després dels atemptats de París i agafa força amb els fets del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, on indica que quan la tocava en concerts despertava ‘moltes sensacions i records entre el públic’.
A ‘No volem més cops’ Nedderann denuncia la ‘impunitat policíaca’ en manifestacions com les del 15-M o l’1-O.
‘La vaig començar arrel del cas de l’Ester Quintana i el desallotjament del 15-M’, explica, una cançó que es va enriquir després del referèndum i l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.
‘Uns mesos després vam viure el procés català i l’1-O, i em va servir desgraciadament per omplir estrofes que tenia buides, ho vaig viure en pròpia carn, vaig estar dormint en un col·legi electoral, vaig estar tot el dia passant por, vaig seguir els vídeos d’altres col·legis, i vaig tenir material per acabar la cançó, que s’ha convertit en una mena d’himne, molta gent s’emociona i plora perquè afloren les emocions d’aquell dia’, explica.
Neddermann afegeix que la societat catalana molts cops té problemes per compartir aquestes sensacions: ‘Sovint ens quedem les coses només per a nosaltres’, lamenta.
Amb tot, denuncia la doble moral que existeix a l’hora de criticar una o altra actuació policial, i posa com exemple no només el desallotjament del 15-M o l’1-O, també el moment en què Ester Quintana va perdre un ull per una escopetada, les càrregues contra veïns de Múrcia que s’oposen a les obres del l’ata velocitat i el desallotjament del Banc Expropiat, al barri de Gràcia de Barcelona.
‘Hi ha qui volia una cosa tan digna i justa com era poder votar o la independència, i hi ha qui creia que per això havien de ser pegats, però quan un antisistema diu que el sistema és injust i el peguen, se’l pot pegar, i aquí tothom hauria de fer autocrítica’, denuncia.
Nedderman va estrenar el disc divendres i el cap de setmana ja el va interpretar a Madrid on hi va arribar amb moltes ganes d’apropar al públic d’aquesta ciutat el seu punt de vista sobre el procés català i l’1-O.
‘En els concerts acostumo a parlar, perquè arribi bé el contingut emocional i objectiu de cada tema, mes enllà de l’objectiu bàsic que es fer musica’, comenta l’artista que es mostra convençuda que ‘la música és un altaveu perquè les persones s’escoltin i s’entenguin’.
Plantejant-se el futur, Nedderman expressa la seva voluntat de seguir sent feliç amb allò que fa, creant melodies que emocionen: ‘Cada cop em passen coses més bèsties, la única cosa que faig és intentar cantar bé i traslladar el que faig amb la màxima honestedat, i penso que he de seguir fent això, i que vingui el que hagi de venir’, conclou. | [
"cultura",
"música"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Judit Nedderman ha presentat un tercer disc molt més reivindicatiu que els dos anteriors, amb cançons de denúncia política i social. L’artista ha afirmat que li agrada explicar el contingut i la intenció de les seves lletres durant els concerts. I és que, més enllà del seu valor artístic, per aquesta cantautora la música ha de ser una eina social.",
"a2": "La cantautora Judit Neddermann ha assegurat que de vegades s'ha inspirat en els abusos policials, com els del 15-M o l'1-O, per compondre algunes estrofes del seu nou disc \"Nua\". En aquest disc s'expressa a nivell polític, social i íntim, donant la seva opinió més sincera i denunciant les desigualtats, les guerres o la hipocresia social.",
"a3": "La cantautora de Vilassar de Mar, Judit Neddermann, ha presentat \"Nua\", el seu tercer àlbum, al qual demostra maduresa musical abordant temes polítics i socials, com el procés català o la gestió occidental de la crisi dels refugiats. El disc es presenta amb una il·lustració de l'artista nua a la portada com a símbol del seu despullament emocional."
},
"extractive": {
"a1": "Així és com Judit Neddermann (Vilassar de Mar, 1991) ha volgut mostrar el que ha madurat en el seu recorregut musical, on ha après dels ‘problemes’ i a despullar els seus sentiments i pensaments.\nLa cantautora defineix el seu disc com el més ‘reivindicatiu’, després d’uns antecedents on havia musicat poemes o on parlava de persones molt properes a ella, de la família.\nEn aquest es llança de ple a denunciar les desigualtats, la hipocresia social o la impunitat dels cossos policíacs, de les guerres o el terrorisme, aspectes que l’han tocat de prop i molt profundament.\n‘En els concerts acostumo a parlar, perquè arribi bé el contingut emocional i objectiu de cada tema, mes enllà de l’objectiu bàsic que es fer musica’, comenta l’artista que es mostra convençuda que ‘la música és un altaveu perquè les persones s’escoltin i s’entenguin’. ",
"a2": "Així és com Judit Neddermann (Vilassar de Mar, 1991) ha volgut mostrar el que ha madurat en el seu recorregut musical, on ha après dels ‘problemes’ i a despullar els seus sentiments i pensaments.\n‘La vaig començar arrel del cas de l’Ester Quintana i el desallotjament del 15-M’, explica, una cançó que es va enriquir després del referèndum i l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.\nAmb tot, denuncia la doble moral que existeix a l’hora de criticar una o altra actuació policial, i posa com exemple no només el desallotjament del 15-M o l’1-O, també el moment en què Ester Quintana va perdre un ull per una escopetada, les càrregues contra veïns de Múrcia que s’oposen a les obres del l’ata velocitat i el desallotjament del Banc Expropiat, al barri de Gràcia de Barcelona.\n‘En els concerts acostumo a parlar, perquè arribi bé el contingut emocional i objectiu de cada tema, mes enllà de l’objectiu bàsic que es fer musica’, comenta l’artista que es mostra convençuda que ‘la música és un altaveu perquè les persones s’escoltin i s’entenguin’.",
"a3": "Així és com Judit Neddermann (Vilassar de Mar, 1991) ha volgut mostrar el que ha madurat en el seu recorregut musical, on ha après dels ‘problemes’ i a despullar els seus sentiments i pensaments.\nD’aquí el títol del darrer treball, ‘Nua’, i una il·lustració com a caràtula, ella mateixa sense roba, on a pell descoberta s’atreveix a denunciar ‘la impunitat’ amb què la policia actua en càrregues com les del 15-M o l’1-O. \n‘A nivell emocional he fet un buidat molt important de coses que he viscut i que tenia ganes de dir, a nivell íntim, polític i social, temes on m’he volgut posicionar i que es resumeixen amb el terme de ‘Nua’, perquè em mostro tal i com sóc’, explica Neddermann, que, per primer cop, ha posat nua davant d’una càmera: ‘N’he sortit reforçada, em sento molt segura’, confessa.\n‘En els concerts acostumo a parlar, perquè arribi bé el contingut emocional i objectiu de cada tema, mes enllà de l’objectiu bàsic que es fer musica’, comenta l’artista que es mostra convençuda que ‘la música és un altaveu perquè les persones s’escoltin i s’entenguin’."
},
"extreme": {
"a1": "“Nua”: el disc més personal i reivindicatiu de Judit Nedderman en què l’artista es despulla en cos i ànima.",
"a2": "Judit Neddermann s'ha inspirat en abusos policials per escriure algunes de les estrofes del seu nou disc.",
"a3": "Judit Neddermann es posiciona al seu àlbum \"Nua\" en tractar temes com la impunitat policíaca i la hipocresia social."
}
} |
1,275 | Un diari escocès demostra les pressions espanyoles a la UE | Newsnet Scotland fa públic l'àudio en què Reding negava que Catalunya surti de la UE si s'independitza. L'oficina de la CE a Madrid assegurava que la frase no s'havia pronunciat | Viviane Reding, comissària europea de Justícia, a Cadis.
Foto: Comissió Europea.
La comissària europea de Justícia, Viviane Reding, va assegurar a final de setembre que la independència de Catalunya no havia de comportar la seva exclusió de la Unió Europea (UE).
En una entrevista amb el Diario de Sevilla, replicant una pregunta del periodista, negava que la Convenció de Viena especifiqui que un estat nou resultant d'un altre estat europeu hagi d'abandonar els organismes europeus dels quals havia format part com a part del seu antic país.
Les declaracions van aixecar una gran polseguera a Catalunya, a Madrid i a Brussel·les.
Tanta, que l'oficina de la Comissió Europea (CE) a Madrid va emetre un desmentit oficial en què negava que Reding hagués pronunciat mai aquella frase, i insinuava que l'autor de l'entrevista havia manipulat o entès malament les declaracions.
"He llegit amb sorpresa l'article que afirma que la vicepresidenta Reding digués que la Convenció de Viena no especifica que un Estat nou resultant d'un altre Estat europeu hagi d'abandonar les institucions de la UE.
Vull aclarir que Reding mai va dir això, tot i que alguns mitjans ho han extrapolat d'una entrevista en diversos diaris andalusos.
La vicepresidenta va voler dir que es tracta d'un problema intern espanyol, que sempre ha considerat els catalans com a europeistes i que no volia especular en matèria de legislació internacional.
És important ressaltar aquest punt, perquè les seves paraules exactes poden haver confós.
Reding va deixar molt clar que el debat que en aquest moment afecta la posició de Catalunya a Espanya és un tema purament de política domèstica sobre el qual no tenia la intenció de comentar."
Amb aquesta contundència es va expressar el director de la representació de la CE a l'Estat espanyol, Francisco Fonseca Morillo, en una carta al director publicada a El Economista (pdf) del dilluns 8 d'octubre.
Avui, Newsnet Scotland explica que, en repetides ocasions, ha intentat que funcionaris de la CE li aclarissin quines havien estat les paraules de Reding, però que tots li han respost que la vicepresidenta mai va fer cap comentari sobre el dret internacional.
El diari també va posar-se en contacte amb la portaveu oficial de Reding, Meena Andreeva, que també va negar que Reding hagués arribat a referir-se al dret internacional.
I va afegir: "El diari que va publicar l'entrevista també ha publicat una correcció, i també ho ha fet El Economista.
Per tant, des del nostre punt de vista, la qüestió ha estat aclarida i no hi ha res més a afegir."
Però el periodista autor de l'entrevista, Fede Durán, nega aquesta versió: "Tot plegat és una mentida."
I afegeix: "Des del meu punt de vista, la Comissió Europea ha intentat canviar les paraules de la senyora Reding.
El problema rau en què Madrid es va enfadar molt amb ella i va pressionar Durao Barroso [president de la CE] perquè emetés una rectificació en nom de la Comissió Europea."
I, com a prova, aporta l'àudio original de l'entrevista, que demostra que, en contra del desmentit oficial de la CE, Reding va descartar l'argument que el dret internacional estableixi que Catalunya surti de la Unió Europea si s'independitza d'Espanya:
Preguntada expressament per la Convenció de Viena, respon (minut 01.02): "Come on, Come on - it doesn't say anything like this.
Please solve the internal political problems of Spain in Spain.
I trust the European mindset of the Catalonian people."
A partir d'aquesta resposta, Durán va elaborar el titular que encapçalava l'entrevista: "Ninguna ley dice que Cataluña deba salir de la UE si se independiza."
Per tot plegat, Newsnet Scotland sosté que les pressions del govern espanyol a la CE són una prova que les declaracions de Reding "són vistes com una ajuda per a la lluita de Catalunya per aconseguir la independència, i fa témer que la CE està sent influïda pels grans estats en aquests punts de desacord constitucional".
Prèviament a fer-se públic aquest àudio, el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, també havia assegurat, en una intervenció al Congrés, que Reding no s'havia pronunciat mai sobre el dret internacional i el cas català, sinó que es va remetre al desmentit oficial de l'oficina europea a Madrid. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Un diari escocès ha publicat la gravació de l’entrevista a Viviane Reding en què deia que la independència de Catalunya no havia de significar necessàriament la seva expulsió de la UE. Aquesta revelació sembla contradir la versió de la Comissió Europea, que negava aquestes declaracions, i vol demostrar la influència dels grans estats sobre la institució.",
"a2": "La Comissió Europea va negar les paraules de Reding, on va afirmar que cap llei obligaria Catalunya a abandonar la UE en cas d’independència. Això va enfadar el Govern espanyol. El periodista Fede Durán va demanar una rectificació i va adjuntar una gravació del discurs de Reding on va dir que Catalunya no havia de sortir de la UE.",
"a3": "La comissària europea de Justícia, Viviane Reding, va respondre que la Convenció de Viena no implica que Catalunya hagi de ser exclosa de la UE si s'independitza d'Espanya. Després de l'escàndol, l'oficina de la Comissió Europea a Madrid va emetre un desmentiment oficial que Fede Durán, el periodista que va publicar l'entrevista, nega i justifica amb l'àudio original."
},
"extractive": {
"a1": "La comissària europea de Justícia, Viviane Reding, va assegurar a final de setembre que la independència de Catalunya no havia de comportar la seva exclusió de la Unió Europea (UE).\nTanta, que l'oficina de la Comissió Europea (CE) a Madrid va emetre un desmentit oficial en què negava que Reding hagués pronunciat mai aquella frase, i insinuava que l'autor de l'entrevista havia manipulat o entès malament les declaracions. \nI, com a prova, aporta l'àudio original de l'entrevista, que demostra que, en contra del desmentit oficial de la CE, Reding va descartar l'argument que el dret internacional estableixi que Catalunya surti de la Unió Europea si s'independitza d'Espanya:\n\" Per tot plegat, Newsnet Scotland sosté que les pressions del govern espanyol a la CE són una prova que les declaracions de Reding \"són vistes com una ajuda per a la lluita de Catalunya per aconseguir la independència, i fa témer que la CE està sent influïda pels grans estats en aquests punts de desacord constitucional\". ",
"a2": "La comissària europea de Justícia, Viviane Reding, va assegurar a final de setembre que la independència de Catalunya no havia de comportar la seva exclusió de la Unió Europea (UE).\nTanta, que l'oficina de la Comissió Europea (CE) a Madrid va emetre un desmentit oficial en què negava que Reding hagués pronunciat mai aquella frase, i insinuava que l'autor de l'entrevista havia manipulat o entès malament les declaracions.\nAvui, Newsnet Scotland explica que, en repetides ocasions, ha intentat que funcionaris de la CE li aclarissin quines havien estat les paraules de Reding, però que tots li han respost que la vicepresidenta mai va fer cap comentari sobre el dret internacional.\nI, com a prova, aporta l'àudio original de l'entrevista, que demostra que, en contra del desmentit oficial de la CE, Reding va descartar l'argument que el dret internacional estableixi que Catalunya surti de la Unió Europea si s'independitza d'Espanya:.",
"a3": "La comissària europea de Justícia, Viviane Reding, va assegurar a final de setembre que la independència de Catalunya no havia de comportar la seva exclusió de la Unió Europea (UE). \nEl problema rau en què Madrid es va enfadar molt amb ella i va pressionar Durao Barroso [president de la CE] perquè emetés una rectificació en nom de la Comissió Europea.\nI, com a prova, aporta l'àudio original de l'entrevista, que demostra que, en contra del desmentit oficial de la CE, Reding va descartar l'argument que el dret internacional estableixi que Catalunya surti de la Unió Europea si s'independitza d'Espanya.\nPer tot plegat, Newsnet Scotland sosté que les pressions del govern espanyol a la CE són una prova que les declaracions de Reding \"són vistes com una ajuda per a la lluita de Catalunya per aconseguir la independència, i fa témer que la CE està sent influïda pels grans estats en aquests punts de desacord constitucional\". "
},
"extreme": {
"a1": "S’aclareix la polèmica de les declaracions de Viviane Reding sobre Catalunya mitjançant la difusió de l’àudio original. ",
"a2": "Viviane Reding va defensar la permanència de Catalunya a la UE i la Comissió Europea va negar les seves paraules.",
"a3": "Reding nega en una entrevista que Catalunya hagi d'abandonar la UE si esdevé independent i la CE emet una rectificació."
}
} |
487 | Renfe recupera el 12 de novembre l’oferta de Rodalies entre València i Castelló | La Generalitat demana "rigor" perquè "estem massa acostumats a anuncis que després no es complixen" | VALÈNCIA, 4 (EUROPA PRESS)
Renfe recuperarà el pròxim 12 de novembre l’oferta del servici de Rodalies de la línia C-6 València-Castelló anterior al començament de les obres d’implantació del tercer carril en el Corredor Mediterrani, segons ha informat la companyia en un comunicat.
Així, reposa la programació existent abans de l’execució dels treballs d’infraestructura: 79 servicis circularan novament, entre les dues ciutats, d’ells 39 en sentit València-Castelló i 40 en sentit Castelló-València.
El servici està reduït i modificat des del 7 de setembre de 2015, amb el començament de la primera fase de les obres d’implantació del tercer carril del Corredor Mediterrani.
Així, el servici d’autobusos complementari deixarà de funcionar a partir de la implantació de la nova programació.
Durant la cinquena reunió del grup de treball, celebrada este dimarts, la companyia ha exposat al director general d’Obres Públiques, Transport i Vertebració del Territori, Carlos Domingo, la futura nova programació del servici entre les dues ciutats.
Durant la trobada, els tècnics han analitzat les incidències ocasionades i els retards “puntuals” durant el mes de setembre amb motiu del desenvolupament final de les obres en diversos punts de la línia i les demores ocasionades.
L’objectiu primordial del grup de treball és l’establiment de “contactes periòdics” amb la finalitat de traslladar a la Generalitat una informació de “primera mà”, del servici de Rodalies entre València i Castelló.
Per la seua banda, el Consell ha exigit a Foment que restablisca “com més prompte millor” tots els servicis en Rodalies “amb els mateixos temps i freqüències” que abans de les obres.
El director general d’Obres Públiques, Carlos Domingo, ha traslladat a Renfe les queixes de la comunitat educativa i dels alcaldes dels municipis de la línia C6 i ha demanat “solucions” fins que es restablisca el servici.
SENSE REPRESENTANT D’ADIF
“Portem massa temps en obres, massa molèsties i massa hores perdudes sense que als usuaris se’ls compensen per les molèsties”, ha indicat Domingo, segons ha informat la Generalitat en un comunicat, en què ha lamentat que a la trobada “no ha assistit cap representant d’Adif, tot i les contínues sol·licituds de la Conselleria d’Obres Públiques”.
“Ens han donat una data, el 12 de novembre, en què es reposaran els servicis, però estem massa acostumats a anuncis que després no es complixen, de fet, ja van cinc d’estes característiques”, ha indicat Domingo, qui ha demanat “rigor i serietat perquè els usuaris portem massa temps en obres, massa molèsties i massa hores perdudes sense saber quan s’acabaran les obres, sense conèixer la programació, sense que als usuaris se’ls compensen per les molèsties”.
Davant d’això, des de la Generalitat s’ha exigit a Renfe que mentre no es restablisca el servici “en condicions”, s’apliquen les solucions i les mesures exigides pel Consell “com la bonificació dels bitllets, una major informació, un pla de xoc per a recuperar la confiança dels viatgers i que mantinguen una major comunicació amb els alcaldes i amb la comunitat universitària”.
A la reunió, Carlos Domingo ha traslladat a Renfe les queixes de la comunitat educativa i dels alcaldes dels municipis de la línia C6 “per a posar fi a la falta de fiabilitat del servici, a la falta de confiança, a les perdudes econòmiques que evaluem en un milió d’euros al mes, i a la falta de bonificació en un 50% el preu del trajecte”.
El director general ha lamentat que Adif “no ha assistit a la reunió i ha perdut una nova oportunitat d’explicar als valencians la programació de les obres del tercer carril entre Castelló i València”.
“L’anunci de restablir el servici haguera resultat més creïble si Adif ens haguera lliurat el pla d’obres, però una vegada més ha demostrat el poc que importem els valencians quan ens ignoren d’esta forma des del Ministeri de Foment”, ha criticat. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "A partir del 12 de novembre tornarà el servei de Rodalies entre València i Castelló, tal com ha anunciat Renfe. Com que ja s'han fet anuncis semblants en cinc ocasions, i no s'han complert, Carlos Domingo, director general d’Obres Públiques, Transport i Vertebració del Territori, ha demanat “rigor i serietat\". ",
"a2": "El servei de Rodalies València-Castelló, alterat des del 7 de setembre del 2015 per les obres d’implantació del tercer carril del corredor del Mediterrani, recuperarà el seu horari habitual a partir del 12 de novembre. El director general d’Obres Públiques, Carlos Domingo, ha rebut l’anunci d’Adif amb escepticisme i ha acusat el Ministeri d’ignorar les necessitats dels valencians.",
"a3": "Finalment, es restablirà la programació del servei de Rodalies de Renfe a la línia C-6 València-Castelló. El servei s'havia reduït des de setembre del 2015 per les obres del tercer carril del corredor mediterrani. El responsable de Transports de la Generalitat, Carlos Domingo, ha lamentat l'escassa atenció d'Adif a les molèsties provocades als usuaris i ha exigit compensacions."
},
"extractive": {
"a1": "Renfe recuperarà el pròxim 12 de novembre l’oferta del servici de Rodalies de la línia C-6 València-Castelló anterior al començament de les obres d’implantació del tercer carril en el Corredor Mediterrani, segons ha informat la companyia en un comunicat.\nEl director general d’Obres Públiques, Carlos Domingo, ha traslladat a Renfe les queixes de la comunitat educativa i dels alcaldes dels municipis de la línia C6 i ha demanat “solucions” fins que es restablisca el servici. \n“Ens han donat una data, el 12 de novembre, en què es reposaran els servicis, però estem massa acostumats a anuncis que després no es complixen, de fet, ja van cinc d’estes característiques”, ha indicat Domingo, qui ha demanat “rigor i serietat perquè els usuaris portem massa temps en obres, massa molèsties i massa hores perdudes sense saber quan s’acabaran les obres, sense conèixer la programació, sense que als usuaris se’ls compensen per les molèsties”.\nA la reunió, Carlos Domingo ha traslladat a Renfe les queixes de la comunitat educativa i dels alcaldes dels municipis de la línia C6 “per a posar fi a la falta de fiabilitat del servici, a la falta de confiança, a les perdudes econòmiques que evaluem en un milió d’euros al mes, i a la falta de bonificació en un 50% el preu del trajecte”.",
"a2": "Renfe recuperarà el pròxim 12 de novembre l’oferta del servici de Rodalies de la línia C-6 València-Castelló anterior al començament de les obres d’implantació del tercer carril en el Corredor Mediterrani, segons ha informat la companyia en un comunicat. \nEl servici està reduït i modificat des del 7 de setembre de 2015, amb el començament de la primera fase de les obres d’implantació del tercer carril del Corredor Mediterrani. \nEl director general d’Obres Públiques, Carlos Domingo, ha traslladat a Renfe les queixes de la comunitat educativa i dels alcaldes dels municipis de la línia C6 i ha demanat “solucions” fins que es restablisca el servici. \n“L’anunci de restablir el servici haguera resultat més creïble si Adif ens haguera lliurat el pla d’obres, però una vegada més ha demostrat el poc que importem els valencians quan ens ignoren d’esta forma des del Ministeri de Foment”, ha criticat.",
"a3": "Renfe recuperarà el pròxim 12 de novembre l’oferta del servici de Rodalies de la línia C-6 València-Castelló anterior al començament de les obres d’implantació del tercer carril en el Corredor Mediterrani, segons ha informat la companyia en un comunicat.\nEl servici està reduït i modificat des del 7 de setembre de 2015, amb el començament de la primera fase de les obres d’implantació del tercer carril del Corredor Mediterrani.\nEl director general d’Obres Públiques, Carlos Domingo, ha traslladat a Renfe les queixes de la comunitat educativa i dels alcaldes dels municipis de la línia C6 i ha demanat “solucions” fins que es restablisca el servici. \nDavant d’això, des de la Generalitat s’ha exigit a Renfe que mentre no es restablisca el servici “en condicions”, s’apliquen les solucions i les mesures exigides pel Consell “com la bonificació dels bitllets, una major informació, un pla de xoc per a recuperar la confiança dels viatgers i que mantinguen una major comunicació amb els alcaldes i amb la comunitat universitària”."
},
"extreme": {
"a1": "Es restablirà el servei de Renfe entre València i Castelló a partir del 12 de novembre.",
"a2": "Adif anuncia que el servei de Rodalies València-Castelló recuperarà els horaris habituals a partir del 12 de novembre.",
"a3": "Crítiques a Adif per part de la Generalitat per la gestió de les obres del corredor Mediterrani als Rodalies."
}
} |